GASETA MUNICIPAL SUMARI Comissió de Govern Nomenament membres del Plenari del Consell Acords sessió 23-1-2009 .................................... 291 Municipal de Gais, Lesbianes, Homes i Dones Transsexuals ................................................. 295 Disposicions generals Nomenament vicepresident del Consell Muni- Decrets de l’Alcaldia cipal de Gais, Lesbianes, Homes i Dones Denominacions d'espais públics......................... 292 Transsexuals ................................................. 295 Modificacions de crèdit ....................................... 293 Nomenament membre del Consell Municipal del Districte de Sant Martí ................................... 296 Cartipàs Nomenament membre del Consell Municipal del Designació membre del Plenari del Consell Mu- Districte de Les Corts .................................... 296 nicipal de Consum ......................................... 294 Delegació de funcions de gestió de l'estat de la Actualització composició del Fòrum Ciutat i Co- despesa ......................................................... 296 merç ............................................................... 294 Delegació de resolució de recursos administratius 296 Designació membres del Plenari del Consell Mu- Designació membres de la Comissió Rectora de nicipal de Cooperació Internacional al Desen- l'Institut Botànic de Barcelona ........................ 296 volupament .................................................... 295 Designació membres del Consell Municipal de Comissions del Consell Municipal Consum ......................................................... 295 Comissió de Cultura, Educació i Benestar Deixar sense efectes designació comissionat i Social. Acta sessió 9-12-2008 ....................... 298 designar comissionat de l'Alcaldia per al Co- Comissió d’Acció Social i Ciutadania. Acta merç i la Petita i Mitjana Empresa .................. 295 sessió 9-12-2008 ........................................... 310 Constitució Taula d'Expropiacions de l'Ajunta- Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació ment de Barcelona ......................................... 295 i Coneixement. Acta sessió 9-12-2008 .......... 322 Núm. 5 / Any XCVI 10 de febrer de 2009 290 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 Comissió de Presidència, Territori i Funció Assessor tècnic del Contenciós i Procedi- Pública. Acta sessió 10-12-2008 .................... 332 ments Concursals .......................................... 421 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Lliures designacions Medi Ambient. Acta sessió 10-12-2008 .......... 351 Convocatòria d'un lloc de treball de resposa- Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses- ble d'Obres i Accessibilitat ............................. 422 sió 11-12-2008 ............................................... 368 Convocatòria d'un lloc de treball de director/a Comissió d’Hisenda i Pressupostos. Acta de Projectes de Mobilitat................................ 423 sessió 11-12-2008 ......................................... 376 Convocatòria d'un lloc de treball de responsa- Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Ha- ble de Programa de Comunicació Interna ...... 423 bitatge. Acta sessió 11-12-2008 ..................... 393 Convocatòria d'un lloc de treball de cap de Acords l'Àrea de Manteniment i Rehabilitació del Acords de les sessions del mes de gener Patronal Municipal de l'Habitatge de Bar- de 2009 .......................................................... 412 celona ............................................................ 424 Convocatòria d'un lloc de treball de cap de Personal l'Àrea de Projectes i Obres del Patronal Concursos Municipal de l'Habitatge de Barcelona ........... 424 Bases generals que han de regir la convoca- Convocatòria d'un lloc de treball de cap de tòria de dos concursos per a la provisió de l'Àrea d'Estudis del Patronal Municipal de cinc llocs de treball ......................................... 417 l'Habitatge de Barcelona ................................ 425 Quatre llocs d'informador-tramitador .................. 418 Un lloc de tècnic/a de gestió i/o planificació de serveis personals ...................................... 419 Anuncis Convocatòria d'un concurs per a la provisió Notificacions ...................................................... 426 d'un lloc de treball de l'IMH ............................ 420 Altres anuncis .................................................... 427 NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 291 COMISSIÓ DE GOVERN Acords Acords de la sessió celebrada el dia 23 de gener Maria Baraldés Cirera, Maria Teresa Baraldés de 2009 Cirera, Mariona Baraldés Cabarroca i Laura Baral- dés Cabarroca, contra l’acord de la Comissió de ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL Govern de data 7 de febrer de 2007 que no va resoldre la seva petició d’iniciar l’expropiació de 1. Aprovar el projecte normatiu de la modificació determinats terrenys de la seva propietat situats de les Normes reguladores de la Participació Ciuta- sobre l’Avinguda Diagonal i el carrer Selva de Mar, dana i de les Normes reguladores del funcionament en el sentit d’acordar l’inici de l’expedient d’ex- dels Districtes per regular els Consells de Barri, propiació per adquirir una superfície de 1.049,47 2 d’acord amb el document que obra en l’expedient, i m situats a l’avinguda Diagonal i una superfície de 2 donar-li el tràmit dels articles 108 i següents del Re- 319,56 m situats al carrer Selva de Mar, en el glament orgànic municipal. benentès que s’ha assolit avinença en l’apreua- ment de l’expropiació mitjançant Conveni de mutu ÀREA D'HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR acord signat en data 3 de desembre de 2008 entre els interessats i el quart tinent d’alcalde de Districte de Sant Martí l’Ajuntament de Barcelona, actuant per delegació d’Alcaldia, i que la despesa i periodificació del seu 2. Estimar el recurs potestatiu de reposició in- pagament va ser aprovada per la Comissió de terposat per Maria Teresa Cirera Costa, Antonio Govern en sessió de data 24 d’octubre de 2008. 292 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 DISPOSICIONS GENERALS Decrets de l'Alcaldia Decret. Vistos el present expedient i l’informe de Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús la Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo: l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo: Aprovar el canvi de la denominació actual del Aprovar el canvi de la denominació actual de pla- Passeig de les Cascades per Passeig de Jean Fo- ça de Rius i Taulet per plaça de la Vila de Gràcia, al restier, vial situat entre l'avinguda dels Montanyans i districte de Gràcia. el carrrer de la Guàrdia Urbana, al recinte del Parc Barcelona, 8 de gener de 2009. L’alcalde, Jordi de Montjuïc, al districte de Sants-Montjuïc. Hereu i Boher. Barcelona, 8 de gener de 2009. L’alcalde, Jordi (Ref. 101) Hereu i Boher. (Ref. 98) * * * * * * Decret. Vistos el present expedient i l’informe de Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús la Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo: l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo: Aprovar l'assignació de la denominació de plaça Aprovar el canvi de la denominació actual de car- de Vázquez Montalbán, per a la plaça de nova crea- rer de Torres per carrer de Josep Torres, vial situat ció situada entre el carrer de Sant Rafael i la rambla entre els carrers de Milà i Fontanals i de la Fraterni- del Raval, al districte de Ciutat Vella. tat, al districte de Gràcia. Barcelona, 8 de gener de 2009. L’alcalde, Jordi Barcelona, 8 de gener de 2009. L’alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hereu i Boher. (Ref. 102) (Ref. 99) * * * * * * Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús Decret. Vistos el present expedient i l’informe de de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per la Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo: de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per Aprovar el canvi de la denominació actual de car- l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo: rer de la Parròquia per carrer de Pere Tarrés, vial Aprovar l'assignació de la denominació de parc de situat entre la plaça de Sant Gaietà i el passeig de la Joan Reventós, per a la zona enjardinada situada a Reina Elisenda de Montcada, al districte de Sarrià- l'antic Torrent de les Monges, al districte de Sarrià- Sant Gervasi. Sant Gervasi. Barcelona, 8 de gener de 2009. L’alcalde, Jordi Barcelona, 8 de gener de 2009. L’alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hereu i Boher. (Ref. 100) (Ref. 103) NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 293 MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2009 (Transferències) (Aprovades per decret d’Alcaldia de data 19 de gener de 2009) Expedient núm. 3-2/2009 Partida Tipus Descripció Altes Baixes 65219 9901 12110 MC7 Inversions Institut Municipal d'Informàtica 29.093.000,00 71910 9901 12110 MC8 Transferència de capital a l'Institut Municipal 29.093.000,00 d'Informàtica 29.093.000,00 29.093.000,00 294 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 CARTIPÀS Decret. En ús de les atribucions que em confereix – Sra. Ratt Fenech, comerciant. l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, i – Sr. Vicenç Gasca i Grau, Fundació Barcelona d’acord amb les Normes Reguladores del Consell Comerç. Municipal de Consum, disposo: – Sr. Alexandre Goñi i Ferrer, Pimec–Comerç. Designar el Sr. Ricard Frigola i Pérez, gerent de – Sr. Roberto Guirado i Martínez, Asociación Naci- l’Àrea de Promoció Econòmica, membre del Plenari onal de Medianas y Grandes Empresas de Dis- del Consell Municipal de Consum, en representació tribución (ANGED). dels tècnics de l’organització municipal. – Sr. May Hoffmann i Roldos, comerciant. Barcelona, 26 de gener de 2009. L'alcalde, Jordi – Sra. Carmen Izquierdo i Ruiz, Cor Eixample. Hereu i Boher. – Sr. Gabriel Jené i Llabrés, COMERTIA. (Ref. 120) – Sr. Ramon Lamazares i Oller, Associació d’Amics de la Rambla. * * * – Sr. Santiago Martín i Subirats, Barnacentre. – Sr. Carles Martínez i Puy, Eix Comercial Sant Decret. En ús de les atribucions que em confereix Martí. l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i – Sr. Joan Mateu i Martínez, Fundació Barcelona d’acord amb les normes reguladores del Fòrum Ciu- Comerç. tat i Comerç, disposo: – Sr. Francesc Mauri i Oms, Consell de Gremis. Actualitzar la composició del Fòrum Ciutat i Co- – Sr. Enric Pantaleoni i Andreu, Harry Brokers. merç que quedarà integrat pels membres següents: – Sra. Teresa Porredón i Soler, Associació El Mi- rall de Pedralbes. President: – Sr. Enric Ricard i García, Sants Establiments Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher, alcalde de Barce- Units. lona. – Sr. Manel Ripoll i Estera, FEGRAM. Membres: – Sra. Maria del Mar Roig i Malloll, Eix Comercial Regidors municipals: de Sarrià. – Ilm. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, tercer tinent – Sr. Lluís Sans i Mercè, Associació d’Amics del d’alcalde. Passeig de Gràcia. – Ima. Sra. Carmen Andrés i Añón, regidora del – Sr. Emili Sarrión i Avinent, comerciant. Districte de Nou Barris. – Sr. Jordi Tarragó i Coromina, comerciant. – Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné, regidora del – Sr. Carles Tella i Cotó, Eix Comercial de Nou Districte de Sant Andreu. Barris. – Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste, regidora – Sr. Xavier Vilamala i Vilà, Consell de Gremis. del Districte de les Corts. – Sr. Enric Vives i Valls, comerciant. – Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran, cinquena tinenta En representació de les Institucions: d’alcalde. – Sr. Joan Estapé i Mir, Cambra de Comerç. – Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, regidora del Grup – Sr. Andreu Llargués i Claverol, PIMEC. Municipal de CIU. – Sr. Pere Llorens i Llorente, Foment del Treball. – Ima. Sra. Emma Balseiro i Carreiras, regidora del Assessors tècnics: Grup Municipal del PP. – Sr. Ricard Frigola i Pérez, gerent de Promoció En representació de les Entitats del Comerç: Econòmica. – Sr. Salvador Albuixech i Mañas, Barnavasi. – Sr. Albert González i Orduna, director de Comerç – Sr. Manuel Arias i Mañas, Unió Botiguers Cor i Consum. d’Horta. – Sr. Marçal Tarragó i Balagué, Marçal Tarragó & – Sr. Frederic Callis i Casacuberta, Gremi de Mo- Associats SRL. bles, APPEC. – Sr. Jordi Torrades i Aladren, gerent Institut Muni- – Sr. Carles Camps i Pedró, Associació de Comer- cipal de Mercats. ciants Gran de Gràcia. Secretària: – Sr. Ramon Condal i Escudé, CEDAC (Consell Sra. M. Amèlia García i Fernández. d’Empreses Distribuïdores de Catalunya). – Sr. Xavier Cottet i Torres, COMERTIA. Barcelona, 26 de gener de 2009. L'alcalde, Jordi – Sr. Gerard Cutal i Pedra, Illa Diagonal. Hereu i Boher. – Sr. Eduard Farga i Bertrán, comerciant. (Ref. 121) – Sr. Gaietà Farràs i González, Consell de Gremis. * * * NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 295 Decret. D'acord amb el que es preveu als articles Primer. Constituir la Taula d’Expropiacions de 5 i 14 de les Normes Reguladores del Consell Muni- l’Ajuntament de Barcelona, la qual tindrà com a finali- cipal de Cooperació Internacional per al Desenvolu- tat la coordinació de totes les expropiacions que es pament, i fent ús de les atribucions que em confereix realitzen per part de tots els operadors de l’Ajun- l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, dis- tament de Barcelona. poso: Segon. Atribuir-li les funcions següents: Designar membres del Plenari del Consell Munici- – Autorització prèvia de les expropiacions que pro- pal de Cooperació Internacional per al Desenvolu- posin els operadors municipals, d’acord amb la pament, les persones següents: prioritat política, les disponibilitats financeres de Vicepresident: l’Ajuntament de Barcelona i la necessitat tècnica. Sr. Eduard Ibáñez Pulido – Establir criteris comuns d’expropiació. – Monitoritzar el llibre blanc d’expropiacions. Membres: Tercer. Establir que la composició de la Taula En representació de les entitats no federades: d’Expropiacions de l’Ajuntament de Barcelona serà la Sr. Carles Requena Amadas següent: Sr. Josep Garcia Llorens President: Sr. Andreu Puig, gerent municipal. Barcelona, 26 de gener de 2009. L'alcalde, Jordi Membres: Sr. Ramon Massaguer, gerent d’Urbanisme. Hereu i Boher. Sra. Marta Perelló, directora de Gestió de (Ref. 126) Sòl del Sector d’Urbanisme. Sr. Francesc Arrabal, gerent de BAGUR- * * * SA. Sr. Joan Conde, conseller delegat de BIM- Decret. D'acord amb l’article 5 de les Normes Re- SA. guladores del Consell Municipal de Consum, i fent ús Sra. Pilar Solans, gerent de Finances. de les atribucions que em confereix l'article 13 de la . Sr. Àngel Pascual, director de Serveis d’In- Carta Municipal de Barcelona, disposo: versions del Sector de Finances Designar membres del Consell Municipal de Con- Sr. Eduard Vicente, gerent de Serveis Ge- sum, les persones següents: nerals i Coordinació Territorial. En representació de les associacions de consumi- Sr. Josep Maria Rius, director de Patrimoni. dors i usuaris: Quart. Deixar sense efectes l’anterior decret de Sra. Núria Gimeno Martret, Consum Rebel – As- l’Alcaldia de 19 de desembre de 2008. sociació de Joves Consumidors de Catalunya, en Barcelona, 26 de gener de 2009. L'alcalde, Jordi substitució del Sr. Manuel Ruiz i Sánchez. Hereu i Boher. Sr. Manuel Ruiz i Sánchez, Unió de Consumidors (Ref. 156) de Catalunya (UCC), en substitució del Sr. José Mi- guel Sanz i Martínez. * * * Barcelona, 26 de gener de 2009. L'alcalde, Jordi Hereu i Boher. Decret. D'acord amb el que es preveu a les Nor- (Ref. 146) mes reguladores del Consell Municipal de Gais, Les- bianes, Homes i Dones Transsexuals, i fent ús de les * * * atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Decret. En ús de les atribucions que tinc conferi- Nomenar membres que integren el Plenari del des per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelo- Consell Municipal de Gais, Lesbianes, Homes i Do- na, disposo: nes Transsexuals, les persones següents: Primer. Deixar sense efectes la designació de co- En representació de les associacions d'empresaris missionat de l’Alcaldia per a Relacions Institucionals i institucions, universitats o altres sectors d'especial del Sr. Roger Pallarols Taylor. interès: Segon. Designar comissionat de l’Alcaldia per al – Sr. Oriol Adserol, Associació Universitària Sin Comerç i la Petita i Mitjana Empresa el Sr. Roger Vergüenza, membre titular. Pallarols Taylor. – Sra. Maria Bonvehí, Associació Universitària Sin Barcelona, 26 de gener de 2009. L'alcalde, Jordi Vergüenza, membre suplent. Hereu i Boher. Barcelona, 26 de gener de 2009. L'alcalde, Jordi (Ref. 155) Hereu i Boher. (Ref. 194) * * * * * * Decret. En ús de les facultats atribuïdes per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i Decret. En ús de les atribucions que em conferei- l’article 22 del Reglament orgànic de l’Ajuntament de xen l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, i Barcelona, disposo: d'acord amb el que es preveu a l’article 5è de les 296 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 Normes reguladores del Consell Municipal de Gais, Delegar les funcions de gestió de l’estat de la Lesbianes, Homes i Dones Transsexuals, disposo: despesa dels expedients de despesa vinculats als Nomenar el Sr. Joaquim Roqueta i Manen vice- pressupostos de Capítol II i de Capítol IV: president del Consell Municipal de Gais, Lesbianes, – En el/la gerent de Recursos Humans i Organit- Homes i Dones Transsexuals, en representació del zació, dels funcionals 13201 Organització, 13202 sector associatiu. Prevenció Riscos, 13203 Selecció, 13204 For- Barcelona, 26 de gener de 2009. L'alcalde, Jordi mació, 13205 Comunicació interna, 13206 Ges- Hereu i Boher. tió i Administració i 13208 Direcció de la Gerèn- (Ref. 195) cia de Recursos Humans. – En el/la gerent de Finances, del funcional 13130 * * * Gestió econòmic-financera. – En el/la gerent municipal i el/la gerent d’e- Decret. Atesa la comunicació del Grup Municipal Administració i Sistemes d’Informació, del funci- del Partit Popular que demana un canvi de conseller onal 14120 Organització. al Consell Municipal del Districte de Sant Martí, i Barcelona, 30 de gener de 2009. L'alcalde, Jordi d'acord amb l'article 16 de les Normes Reguladores Hereu i Boher. del Funcionament dels Districtes, disposo: (Ref. 248) Nomenar membre del Consell Municipal del Dis- tricte de Sant Martí la Sra. Anna Isabel Domenech Martín en substitució del Sr. Ramón Sabate Puig. * * * Barcelona, 28 de gener de 2009. L'alcalde, Jordi Hereu i Boher. Decret. En ús de les atribucions que em confereix (Ref. 206) l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, dis- poso: * * * Primer. Delegar en l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa, primer tinent d’alcalde la resolució de recursos admi- Decret. Atesa la comunicació del Grup Municipal nistratius contra les resolucions adoptades per l’Im. del Partit Popular que demana un canvi de conseller Sr. Ramon García-Bragado i Acín, en la seva qualitat al Consell Municipal del Districte de Les Corts, i d'a- de regidor president i com a òrgan unipersonal, de cord amb l'article 16 de les Normes Reguladores del l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Funcionament dels Districtes, disposo: Vida. Nomenar membre del Consell Municipal del Dis- Segon. Establir que en les resolucions administra- tricte de Les Corts el Sr. Miguel Angel Zamora Gar- tives que es dictin en exercici de la facultat delegada cía en substitució de la Sra. Núria Corrales Vicens. en aquest decret es farà constar expressament que Barcelona, 28 de gener de 2009. L'alcalde, Jordi s’actua per delegació expressa de l’alcalde. Així ma- Hereu i Boher. teix, les resolucions administratives que es dictin en (Ref. 210) exercici de les facultats delegades en aquest decret exhauriran la via administrativa. * * * Barcelona, 30 de gener de 2009. L'alcalde, Jordi Hereu i Boher. Decret. Vist el decret d’Alcaldia de 16 de juliol de (Ref. 249) 2007 al qual s’estableix l’estructura organitzativa municipal a efectes d’1 de setembre de 2007. * * * Vist que dita estructura s’organitza en Gerències, amb un contingut material diferent del que estava Decret. En data 5 de juny de 2008, es va subs- establert amb anterioritat, establint doncs una nova criure un conveni específic de col·laboració entre plantilla gerencial per a cobrir-les. l’Agència Consejo Superior de Investigaciones Cien- Vist el Decret d’Alcaldia de 3 de setembre de tíficas (CSIC) i l’Ajuntament de Barcelona per actua- 2007, d’atribucions de facultats al gerent municipal i litzar la regulació de l’Institut Botànic de Barcelona als gerents de Sectors i de Districtes respecte la (IBB) com a centre mixt. La clàusula sisena de presidència de les meses de contractació i dels actes l’esmentat conveni preveu la constitució d’una Co- decisoris i resolutoris en matèria de gestió i missió Rectora, com a òrgan rector de l’IBB, amb d’administració econòmiques on no s’hagi atribuït la competència sobre les qüestions i incidències que competència a altres òrgans municipals. afecten la definició de línies d’investigació, composi- Donat que conseqüència de l’anterior estructura- ció, estructura i funcionament d’aquest centre. La ció de l’Organització Executiva de l’Ajuntament Comissió Rectora l’han d’integrar el director de s’aglutinen sota el mateix codi orgànic (0101) una l’Institut, dos representants del CSIC, designats pel sèrie de funcionals que amb la nova organització seu president, i dos representants de l’Ajuntament, corresponen a gerències de diferents àrees i sectors. designats per l’alcalde. Per tot l’exposat i en ús de les atribucions que tinc Per tot l’exposat, i en ús de les atribucions que em conferides per l’article 13 de la Carta Municipal de confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barce- Barcelona, disposo: lona, disposo: NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 297 Designar, com a membres de la Comissió Rectora – Sra. Anna Omedes i Regàs, directora del Museu de l’Institut Botànic de Barcelona, en representació de de Ciències Naturals de Barcelona. l’Ajuntament de Barcelona, les persones següents: Barcelona, 30 de gener de 2009. L'alcalde, Jordi – Sra. Isabel Balliu i Badia, directora de Centres Hereu i Boher. Patrimonials de l’Institut de Cultura de Barcelona. (Ref. 250) 298 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social Acta de la sessió celebrada el dia 9 de desembre mització del casal infantil Sant Martí, per als exercicis de 2008 i aprovada el dia 20 de gener de 2009 2009-2010, i per un import de 157.833,60 euros. 4. Districte de Sant Martí A la sala President Lluís Companys de la casa de Del gerent municipal, de data 2 de desembre de la ciutat, el 9 de desembre de 2008, s'hi reuneix la 2008, que aprova el plec de clàusules i convoca lici- Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, tació per procediment obert, per a la gestió i la dina- sota la presidència de la Ima. Sra. Maite Fandos i mització de la ludoteca Ca l'Arnó, per als exercicis Payà. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: 2009-2010, i per un import de 157.447,24 euros. Montse Ballarín i Espuña, Carles Martí i Jufresa, Gemma Mumbrú i Moliné, Immaculada Moraleda i 5. Districte de Sant Martí Pérez, Itziar González i Virós, Carmen Andrés i Del gerent municipal, de data 2 de desembre de Añón, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i 2008, que aprova el plec de clàusules i convoca lici- Mata, Mercè Homs i Molist, Ángeles Esteller Ruedas, tació per procediment obert, per a la gestió i la dina- Gloria Martín Vivas, Javier Mulleras Vinzia, Elsa mització de la ludoteca Xalet del Clot, per als exerci- Blasco i Riera, Xavier Florensa i Cantons, assistits cis 2009-2010, i per un import de 196.835,88 euros. pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Ca- ses i Pallarès, que certifica. 6. Districte d'Horta-Guinardó També hi són presents la Ima. Sra. Francina Vila i Del gerent municipal, de data 25 de novembre de Valls, el Sr. Pere Alcober i Solanas, delegat 2008, que adjudica definitivament a la societat La d’Esports i la Sra. Marta Clari i Padrós, gerent de Cremallera Teatre, SL el contracte per a l'organitza- l’Institut de Cultura de Barcelona. ció, el disseny i les activitats d'animació de la caval- S'obre la sessió a les nou hores i trenta minuts. cada de Reis del districte d'Horta-Guinardó, per als exercicis 2008-2009, i per un import de 27.000 euros. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. 7. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de data 14 de novembre de II) Part Informativa 2008, que adjudica definitivament a la societat Pro- gess, Projectes Gestió Serveis Socials, SL el con- a) Despatx d'ofici tracte per a la dinamització esportiva dels grups i usuaris dels espais esportius pistes Antoni Gelabert, En compliment de l'article 63.1 del Reglament or- per als exercicis 2008-2009, i per un import de gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- 139.986,29 euros. güents: b) Mesures de govern 1. Del gerent municipal, de data 25 de novembre de 2008, que aprova el plec de clàusules per a la A la Comissió: gestió dels Punts d'Informació i Atenció a les Dones 1. Pla de suport a les associacions d'educació en (PIAD), per als exercicis 2009-2010, i per un import el temps lliure de la ciutat. d'1.269.614,04 euros. La Sra. Blasco presenta la mesura de govern afirmant que una part de la feina d’aquest Pla ja està 2. Districte de Sant Martí iniciada i que l’altra part es veurà implementada els Del gerent municipal, de data 2 de desembre de mesos propers. Recorda que el Pla Jove de Barcelo- 2008, que aprova el plec de clàusules i convoca lici- na, aprovat el 6 d’octubre de 2006, definia l’asso- tació per procediment obert, per a la gestió i la dina- ciacionisme com un dels seus àmbits d’intervenció i mització del casal infantil el Drac, per als exercicis fixava com a objectiu establir mesures per garantir el 2009-2010, i per un import de 218.945,04 euros. desenvolupament de les associacions juvenils de la ciutat i donar màxim suport a les associacions 3. Districte de Sant Martí d’educació en el lleure. Fa constar que el projecte Del gerent municipal, de data 2 de desembre de educatiu de Barcelona 2008-2011 assumeix aquest 2008, que aprova el plec de clàusules i convoca lici- compromís amb els objectius prioritaris següents: tació per procediment obert, per a la gestió i la dina- tenir en compte que l’escola no està sola educant; NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 299 construir la xarxa educativa de ciutat; entendre que temps CiU demana polítiques per millorar les condi- l’educació d’infants i joves és una responsabilitat cions especialment d’espai d’aquestes entitats. Re- compartida; fer de Barcelona un futur bressol de corda que el 6 d’octubre del 2006, el Plenari del cultura i tenir els valors democràtics com a base de Consell Municipal va aprovar el Pla Jove de Barcelo- la convivència. na, que reflectia la necessitat de promoure Esmenta que la UNESCO reconeix l’existència de l’emancipació dels joves i preveia mesures en refe- tres tipus d’educació: la formal, que es dóna dins el rència als espais associatius del nens adolescents i sistema educatiu estructurat jeràrquicament, la in- joves. Tres mesos després, la Fundació Ferrer i formal que s’adquireix de l’experiència quotidiana en Guàrdia va presentar un estudi sobre la situació dels la base de la família, i la no formal que correspon a equipaments juvenils i sobre quines eren les necessi- l’activitat organitzada amb finalitats educatives fora tats de les entitats pel que fa als seus locals on es del sistema oficial establert i que ofereix objectius deia que un de cada quatre esplais té un local de d’aprenentatge determinats a un públic concret. Ma- menys de 100 metres quadrats, que el 38% dels nifesta que l’acció educativa que es realitza en el locals pertanyen a l’església i que només el 13% són marc del temps lliure té per objectiu l’educació inte- propietat de l’Ajuntament; l’estudi valorava millor els gral d’infants, adolescents i joves i és molt significati- locals cedits per les escoles concertades i les asso- va en el creixement de les persones i en la construc- ciacions que els cedits pel mateix Ajuntament, i reco- ció de les societats democràtiques. Explica que, a la llia que la meitat dels esplais i agrupaments es quei- ciutat, hi ha prop de 160 entitats entre agrupaments, xen del mal estat de conservació dels seus locals, escoltes i centres d’esplai que apleguen 10.000 in- que el 43% de les entitats els considera insuficients fants, adolescents i joves i afirma que cal reconèixer per satisfer les seves necessitats, que el 65% dels la importància de la tasca que desenvolupen i adop- equipaments tenen barreres arquitectòniques i que el tar mesures que facilitin el seu funcionament. 49% no tenen calefacció ni accés a internet. Pensa Cita com a línia d’actuació del Pla el suport eco- que la mesura que es presenta, tot i ser molt oportu- nòmic al funcionament ordinari d’aquestes entitats. na, arriba tard, tres anys després de l’aprovació del Explica que l’any 2008 ha estat el primer en què Pla. s’han signat convenis plurianuals amb algunes de les Entrant al detall de la mesura, es queixa de les principals federacions i associacions d’educació en el formes; s’explica que des de principis del 2008 ja temps lliure, incloent la subvenció de l’Ajuntament; la s’està implantant, però la mesura no es presenta fins dotació econòmica dels convenis l’exercici 2008 ha ara. També troba a faltar un estudi aprofundit per estat de 102.900 euros i la prevista per a l’exercici barris i districtes que permeti valorar l’equilibri territo- 2009 serà de 112.300 euros. Diu que el suport a rial. Pel que fa als ajuts ordinaris, segons la mesura l’edició de les publicacions de les diferents federaci- només es destinen a les entitats més importants, i ons i associacions també és un element fonamental. pregunta què passa amb les entitats més petites i Assenyala, com una altra gran línia d’actuació del d’àmbit de barri; l’ajut només significa de mitjana 11 Pla, la millora dels locals i la resolució de problemàti- euros per nen i considera que és insuficient. Pel que ques d’espais de les entitats. Explica que el capítol fa als espais, constata que la comissió permanent VII dels Pressupostos del 2008, amb l’acord d’ERC, només serveix per resoldre els problemes del dia a inclou una partida de 250.000 euros anuals per sub- dia, però no preveu crear espais nous, es pregunta vencionar la inversió als locals i que s’han elaborat com es resoldrà el problema de les obres de les enti- les bases per a una convocatòria específica anual. tats que ocupen espais que no són propietat seva ni Fa constar que es crea una comissió permanent amb de l’Ajuntament, sinó, per exemple, d’una escola la participació de la Regidoria de Dona i Joventut, el concertada. Pel que fa a la difusió, CiU entén que és Consell de la Joventut de Barcelona i el Districte important emfasitzar el voluntariat, la mateixa cam- corresponent per analitzar i cercar solucions a la panya hauria de servir per captar voluntaris per tre- problemàtica concreta dels espais dels centres. Cita ballar en aquestes entitats, caldria que per promoure la difusió, com un altre element de suport, i que s’han les activitats concretes la campanya estigués també editat tríptics informatius per districte que es distribu- enfocada als pares i mares. Pel que fa al transport, li eixen entre les escoles i equipaments municipals i sembla correcte que es promogui la mesura d’una també s’ha fet una major difusió informativa de la targeta amb descompte, però recorda que està sobre campanya d’activitats d’estiu posant en relleu totes la taula una altra mesura aprovada pel Plenari del aquelles activitats que són tirades endavant de forma Consell Municipal a iniciativa de CiU que es la T- voluntària pels agrupaments escoltes i centres infant. d’esplai. Explica que està en fase d’impuls la T- El Sr. Mulleras afirma que la mesura evidencia la Educativa, targeta per als transports metropolitans insuficiència financera de la majoria de les organitza- que permeti a les entitats disposar de títols de trans- cions juvenils, creu que és una mesura important, port a preus reduïts en els trajectes metropolitans però insuficient. Posa de manifest que les escoles no que puguin fer en el decurs de les seves activitats han de defugir de la seva tasca i responsabilitat edu- ordinàries. cativa, en aquest cas les famílies i la societat també La Sra. Vila es congratula perquè, finalment, són importants, però insisteix que les escoles han de l’equip de govern impulsi mesures que afavoreixin tenir aquesta primera i gran responsabilitat a escala les entitats i la societat civil en general; des de fa educativa. El PP, a diferència del plantejament que 300 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 es fa des de l’equip de govern, pensa que no es da de certs valors és important que hi hagi entitats poden barrejar polítiques cap als infants i polítiques que treballin amb infants i joves i que aprofundeixin juvenils, fa constar que la mesura de govern no dis- en aquesta educació, en valors que segurament va tingeix entre accions per a infants i per a gent jove, més enllà de la que es pot donar a les escoles i que pensa que calia haver diferenciat entre les necessi- és una peça clau en el procés educatiu d’una perso- tats i els equipaments per a infants i les necessitats i na jove. els equipaments per als joves i adolescents. Com- Recorda la marxa educativa que va tenir lloc a parteix la idea d’ajudar aquests col·lectius en els Barcelona, on les entitats reclamaven que hi hagués seus equipaments, però discrepa del dirigisme de la un reconeixement social de la tasca que realitzaven. mesura, pensa que no s’hauria d’ajudar només mit- Cita l’estudi que en el mandat passat es va realitzar jançant subvencions que es donen i es rebutgen des de la Regidoria de Joventut per part de la Fun- segons l’interès de l’equip de govern. Reclama mà- dació Ferrer i Guàrdia, que assenyalava les mancan- xima difusió de tots els ajuts perquè aquesta infor- ces dels locals d’algunes entitats i de les dificultats mació arribi a totes les entitats. Lamenta que s’hagi per millorar-los. Creu que la mesura planteja un se- trigat un any a posar en marxa les ajudes, quan ja fa guit d’accions que ja es venien fent i que ja figuren dotze mesos que s’hauria d’haver començat a apli- en el Pla Jove aprovat fa dos anys. Considera positi- car. Troba a faltar que es parli de casals d’estiu, o va la signatura de convenis amb les entitats, l’edició d’obrir els equipaments escolars en horari no lectiu de tríptics per donar a conèixer a les famílies l’oferta perquè les entitats i els esplais puguin fer la seva de cada districte, la coordinació entre el Consell de la tasca sense grans costos, tampoc no es parla dels Joventut de Barcelona, les entitats, la Regidoria i el tècnics de dinamització ni dels equipaments informà- Districte per la problemàtica de locals o la difusió de tics. Quan es parla de la T-educativa es torna a utilit- la campanya d’estiu. Valora la incorporació d’una de zar l’expressió treballarem, farem, idearem, i insisteix les propostes de ERC, introduïda en la negociació que les coses cal fer-les; recorda que la T-infant és del pressupost 2008, per destinar 1.000.000 d’euros un acord aprovat, al que es van sumar tots els grups en quatre anys per a la millora dels locals de les municipals, i que s’ha incomplert perquè ja no serà entitats de lleure mitjançant subvencions anuals per gratuïta i afirma que la T-educativa també hauria de import de 250.000 euros a les que les entitats juve- ser ja un fet. Pregunta com s’ha tingut en compte, nils es poguessin acollir. Insisteix que no són mesu- respecte aquesta mesura, el Consell de Cent de res innovadores, sinó que ja estaven establertes en Joves, i aprofita per recordar que el PP ha presentat el Pla Jove de la ciutat o en els pressupostos del moltes preguntes per escrit per saber com funciona i 2008. Repeteix que les entitats fan una tasca molt quantes vegades s’ha reunit; torna a demanar quina necessària, i que si no existissin aquesta feina és l’última vegada que s’ha convocat i si ha estat s’hauria de fer des de l’Administració, costaria més consultat. Manifesta que es presenta aquesta mesu- diners i segurament no es faria tan bé, pensa que ra quan, malauradament, els joves d’avui tenen molts totes les mesures de suport que es donin no són un altres problemes com ara la inserció o la precarietat ajut, sinó una inversió en unes entitats que fomenten laboral, són els més sensibles a la crisi, tenen pro- l’educació, els valors i la cohesió social. blema amb el preu del transport públic, que aquest La Sra. Blasco sap que amb aquesta mesura no any s’incrementen un 7%, i també tenen problemes es parteix de zero, l’Ajuntament té un llarg recorregut d’habitatge. Sap que poder ocupar el temps de lleure de suport a aquestes entitats, i de les accions que es és important, però l’equip de govern s’oblida dels detallen algunes ja es feien, altres es modifiquen i se grans problemes de la joventut perquè amb aquesta n’incorporen de noves que ja es plantejaven en el mesura de govern s’oculta la veritable manca d’idees Pla Jove, però que encara no s’havien concretat. i la falta de politiques de Joventut de l’Ajuntament. Puntualitza que en el mandat passat ja se signaven El Sr. Florensa manifesta la gran importància del convenis, però la novetat en el pressupost del 2008 teixit associatiu també en l’àmbit juvenil amb un és que no cal que les entitats presentin un projecte Consell de la Joventut de Barcelona que agrupa més per rebre la subvenció, sinó que es considera que la de 450 entitats de base, diu que és un patrimoni seva feina quotidiana és prou important per justificar ciutadà que no existeix en altres ciutats i que cal la recepció de la subvenció. Pensa que el Sr. Mulle- cuidar. Afirma que l’educació en el lleure és una pe- ras ha perdut l’oportunitat de fer una intervenció que ça important dins aquest teixit juvenil amb més de s’adigui amb la realitat, tothom vol més i per això es 160 entitats entre esplais i agrupaments, i és també continua treballant, però pensa que la crisi no es pot una realitat molt específica de Barcelona i Catalunya. argumentar a tot arreu, insisteix que el suport en un Considera important que es reconegui la tasca edu- lleure que defuig dels esquemes consumistes, que cativa que realitzen aquestes entitats; el Sr. Mulleras és educatiu i ple de valors que és quelcom que en ha dit que no es diferencia entre infants i joves, però aquests moments fa molta falta. Afirma que aquest pensa que l’educació en el lleure és d’infants i de tema cal treballar-lo amb les federacions i amb les joves, aquesta és una de les grandeses de les enti- entitats associades que formen part del Consell de la tats d’educació en el lleure: els infants que participen Joventut de Barcelona i que el Consell de Cent de i reben educació en valors i els joves que la realitzen Joves s’ha de reformular perquè les mateixes entitats sense afany de lucre i de forma voluntària. Insisteix del Consell de la Joventut de Barcelona creuen que que en uns moments en què la societat està manca- no tenen necessitat de participar-hi perquè està més NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 301 adreçat als joves que no estan directament associ- educatiu i agents externs; la tercera categoria parla ats. Repeteix que es vol donar la màxima ajuda, el de l’alumnat il·localitzable en aquells casos en què PP entén les subvencions com intervencionistes i no és possible contactar amb les famílies. Posa de ella les considera eines de suport a les entitats. Afir- manifest que no es disposa de les dades d’un 40% ma que es treballa amb totes les entitats i esplais dels centres, no hi ha cap programari específic per que normalment estan federats i, per tant, es treballa aportar-les. Fa constar que només apareixen dins de també amb les entitats petites. les dades generals que els centres públics trameten El Sr. Mulleras diu que l’equip de govern està en al Departament a través del programa Saga, els cen- el món de les idees i cal que estigui en el món real, tres concertats ofereixen aquesta informació al De- els joves tenen molts problemes i està bé que es partament dins unes carpetes de dades que es lliu- prenguin mesures per ajudar-los en el seu lleure, hi ren en periodicitat anual. Afirma que des del dóna suport, però insisteix que hi ha altres coses Consorci s’està treballant per millorar-ne l’obtenció. més importants que el govern no vol posar per escrit Explica que en un mes, un 60,5% de l’alumnat té un perquè no sap com afrontar-les. Manifesta el seu absentisme menor al 25% i, per tant, no significatiu; acord amb les subvencions i puntualitza que no està un 0,7% de l’alumnat té un absentisme entre el 25% i d’acord amb les que impliquen intervencionisme i el 75% que es qualifica de regular i un 0,3% de dirigisme, el PP vol subvencions i ajuts per a les l’alumnat té un absentisme superior al 75% que es entitats de joves i infants, però no que des de qualifica d’absentisme crònic. Davant d’aquesta situ- l’Administració els diguin què han de fer i com ho han ació s’elabora un Pla integral amb l’objectiu d’obtenir de fer. Insisteix que infants i joves tenen problemes i la plena escolarització dels infants entre 3 i 16 anys i necessitats diferents i, per tant, calen politiques es- també per incrementar el nombre d’alumnat que pecífiques per a joves i polítiques específiques per a cursi estudis postobligatoris. Posa de manifest que el infants. Sap que la mesura és necessària, però con- Pla no parteix de zero, que ja hi havia protocols a sidera insuficient la dotació econòmica i falta explicar diferents districtes, però no estaven homogeneïtzats. quins seran els criteris d’atorgament de les subven- Explica que es van establir grups de treball operatius cions, quina serà la difusió a les entitats i quin serà de gener a juliol del 2008: el d’accions del centre l’abast d’aquestes polítiques de joventut. Recorda educatiu i dels serveis educatius; el d’accions dels que fa dos mesos el PP va preguntar quin era serveis socials i la xarxa territorial; el de tractament l’objectiu del Consell de Cent de Joves i encara no de l’absentisme escolar als centres educatius; la ha rebut la resposta, afirma que s’ha creat un òrgan comissió d’absentisme de districte i el de tractament que no s’utilitza ni es convoca, espera que en aques- de casos no resolts pel territori. El Pla pretén fer un ta Comissió es pugui donar una resposta. diagnòstic, establir estratègies de coordinació, de- La Sra. Blasco diu que per informar i explicar el terminar les actuacions bàsiques, unificar procedi- procés d’atorgament aquestes subvencions per ar- ments, i fomentar el suport social i comunitari. Les rendament de locals es convocaran totes les federa- estructures bàsiques per millorar l’escolarització són cions d’entitats d’educació en el lleure juntament l’àmbit del centre escolar, la comissió d’absentisme amb el Consell de la Joventut i les plataformes terri- del districte i la comissió del tractament de l’ab- torials a una sessió en el Casal d’Associacions de sentisme a la ciutat. Explica que en el centre educatiu Barcelona, i se’ls donarà tot el suport per fer les hi haurà un espai de coordinació entre professionals sol·licituds. Insisteix que com s’utilitzen les subvenci- interns i externs i es nomenarà un responsable ons ho decideix cada entitat de forma democràtica. d’absentisme del centre que serà qui tindrà la màxima Es dóna per tractada. responsabilitat. A escala de districte, la Comissió d’absentisme presidida per la inspecció i coordinada c) Informes per la Secretaria del Consell Escolar de districte haurà de realitzar un pla d’actuació del districte on A la Comissió: s’identificaran les necessitats del territori i s’or- 2. Pla integral de millora de l'escolarització i trac- ganitzaran els recursos, garantint-ne la coordinació de tament de l'absentisme escolar de Barcelona. les actuacions. Fa constar que la Comissió de tracta- La Sra. Ballarín explica que l’informe realitzat pel ment de l’absentisme escolar a Barcelona, on hi es Consorci d’Educació té en compte la preocupació representat el Consorci d’Educació, el Departament que hi ha per l’absentisme escolar, que és un pro- d’Educació, Serveis Socials de l‘Ajuntament, la Fisca- blema educatiu i social que pot acabar en fracàs lia de Menors, el Departament d’Acció Social, el De- escolar, evidencia les desigualtats econòmiques, partament d’Interior i la Diputació de Barcelona ela- socials i culturals i reflecteix situacions de desafecció bora i fa el seguiment i coordina el Pla. Explica que i conflicte, especialment d’alguns adolescents. els procediments d’actuació estan delimitats, que la El Pla defineix l’absentisme escolar en tres cate- responsabilitat de l’escolarització està a càrrec de la gories: la primera correspon a l’acumulació de faltes família i, per tant, el tema pot acabar en l’àmbit pe- menors al 25% de les sessions lectives mensuals, en nal. Destaca la importància de l’acció preventiva que aquest cas se centren les actuacions en l’àmbit del es realitza a través de pràctiques organitzatives i centre educatiu; la segona l’acumulació de faltes pedagògiques inclusives, l’acolliment individual a la superior al 75%, que es qualifica d’absentisme efec- família i a l’alumnat, la coordinació entre els centres tiu, exigeix una intervenció coordinada entre el centre de primària i de secundària, la detecció precoç i la 302 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 intervenció immediata. Pel que fa al tractament indi- va d’una classificació de l’absentisme, i vol destacar vidual dels casos, explica que hi conflueixen circums- la importància de l’actuació del centre, de la família i tàncies diverses i calen solucions flexibles. Posa de de tots els agents implicats quan és ocasional per manifest que quan els casos no es poden resoldre, el evitar que es converteixi en permanent. Pensa que el Consorci tramitarà els expedients a la DEGAIA i en Pla necessitaria una memòria econòmica perquè els farà el seguiment. Fa constar que en una primera fase professors es queixen de la càrrega que tenen per s’ha iniciat el desplegament del Pla en els districtes de lluitar contra l’absentisme i necessiten més mitjans Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Gràcia, Nou Barris i Sant econòmics i socials per abordar-lo. Creu que a les Martí tenint en compte que en aquests districtes ja es comissions d’absentisme dels centres educatius hi realitzaven actuacions; en el període gener-juny 2009 hauria de participar la guàrdia urbana per reforçar hi haurà una segona fase de seguiment i revisió del l’element d’autoritat, que és fonamental, i també hi desplegament en aquests districtes i el juliol del 2009 hauria de participar el tècnic de prevenció del distric- una tercera fase d’avaluació. Durant el curs 2009- te. Afegeix que caldria treballar a partir de P3 perquè 2010 es continuarà el desplegament a la resta de els nens adquireixin bons hàbits que perdurin al llarg districtes. Pensa que el Pla serà un instrument efectiu de tota la seva etapa educativa. per aconseguir la igualtat d’oportunitats. El Sr. Florensa agraeix l’informe presentat, pensa El Sr. Ardanuy agraeix l’informe, considera que és que l’absentisme escolar és una de les principals un assumpte important i que cal abocar-hi esforços. problemàtiques de l’àmbit educatiu que pot acabar Recorda que fa un any va sol·licitar per escrit les desembocant en el fracàs escolar i que, per tant, cal dades de l’absentisme escolar per districtes i es va estudiar-ne les causes. Creu important que el Con- sorprendre que la resposta de la Regidoria fos que sorci abordi el tema i que l’absentisme es treballi de s’estava treballant amb aquest assumpte. Valora forma transversal i coordinada entre els centres edu- l’esforç de l’IMEB i del Consorci. Diu que estudiarà catius, els districtes, el Consorci i els altres agents amb més calma les dades, que considera ambicio- que hi puguin intervenir. Pensa que el Pla té uns sos els objectius del document, i afirma que cal ser objectius ambiciosos i que caldria detallar els recur- capaços d’eliminar la burocratització i, atès que la sos de més s’aporten per facilitar la feina de tots els captació de les dades rau en les mateixes persones professionals, alhora que destaca la importància que que han de desenvolupar la inclusió a les escoles, en aquesta tasca tenen també els educadors de entén que per al desenvolupament del pla cal quanti- carrer. Considera important l’avaluació que es faci ficar el seu cost econòmic i incrementar els recursos del pla pilot, i afirma que caldria homogeneïtzar el perquè es parla de prop de 1.500 casos l’any. Pre- tractament de les dades a tots els districtes per po- gunta com es plantejarà la prova pilot en els distric- der tenir una radiografia exacta de la situació. tes, que la regidora ha citat; considera que s’han La Sra. Blasco agraeix la presentació de l’informe i d’intentar incrementar les ràtios d’informació dels la tasca dels que hi han treballat, destaca que el Pla districtes i no entén per què hi ha districtes que no permet entendre el fenomen de l’absentisme escolar donen aquestes dades, per la qual cosa voldria co- i com prevenir-lo i tractar-lo. Pensa que cal tenir en nèixer el protocol que s’utilitzarà per recollir-les. Li compte que el grup d’infants i joves amb absentisme interessa saber quines són les causes reals de no són un grup homogeni, sinó que l’absentisme l’absentisme, pensa que són causes diferents depe- escolar amaga una pluralitat de situacions socials. Li nent de la franja d’edat, també voldria saber quina és consta que des de les institucions s’ha fet un salt l’actuació de la guàrdia urbana i dels mossos endavant i afirma que cal treballar per una escola d’esquadra pel que fa a la prevenció i la detecció de inclusiva on tothom se senti responsable en la lluita l’absentisme escolar. Finalment, caldria saber quina contra l’absentisme. Considera que el Pla permet vinculació hi ha entre fracàs escolar i abandonament fixar el full de ruta per afrontar aquest greu problema dels estudis a partir dels setze anys. plantejant els instruments i els actors que contribui- La Sra. Esteller valora positivament el Pla perquè ran a prevenir, detectar i controlar els processos considera necessari tenir un instrument eficaç per d’absentisme. Destaca el pes de l’entorn per lluitar lluitar contra l’absentisme, que és un dels principals contra l’absentisme, el paper que han de jugar els motius del fracàs escolar i és una càrrega addicional districtes en aquesta tasca i la necessitat de treballar per al professorat per evitar que molts alumnes en xarxa. Fa constar que són moltes les tipologies abandonin la seva formació abans de temps. Creu d’absentisme escolar, però s’interessa especialment que la guàrdia urbana té un paper fonamental per per l’aparició d’un nou absentisme, que afecta intrín- controlar l’absentisme. Recorda que el PP ha insistit secament la gent jove entre catorze i setze anys, de tenir coneixement del grau d’absentisme i des de vinculat a l’extensió de l’obligatorietat de l’es- l’any 2004 ha reiterat les seves intervencions a les colarització que fa que una fracció de joves hagi de Comissions per veure com abordar-lo. Espera que romandre a l’escola al marge dels seus propis inte- aquest Pla sigui eficaç, considera fonamental reduir i, ressos i que obliga l’escola a adaptar la seva orga- a ser possible, eliminar l’absentisme en la fase nització pedagògica a aquest nou perfil d’alumnat i d’escolaritat obligatòria, insisteix en la necessitat de obliga altres institucions a oferir alternatives per a la prevenció, detecció, intervenció, control, determi- aquests joves. Destaca que el Consorci d’Educació nar quines són les causes i reaccionar a temps per- està esdevenint, per a totes aquestes tasques, una què l’absentisme no es faci crònic. La regidora parla- eina molt bona de treball. NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 303 La Sra. Ballarín agraeix la valoració positiva de associat uns recursos. Voldria saber quina informa- tots els grups. Insisteix que el Pla, que és integral i ció sobre el Pla han rebut els centres perquè els transversal, preveu el treball en xarxa de tots els professionals han dibuixat un escenari correcte, però agents, serveis i persones implicades. Respecte a els qui aplicaran el Pla són els qui hauran de validar algunes observacions sobre el seu contingut com ara si el procés és útil. si la guàrdia urbana hauria d’estar en un determinat La Sra. Esteller insisteix que els docents tenen lloc o participar en determinades comissions, es refia una càrrega addicional per lluitar contra l’absentisme, del criteri del més del centenar de persones que han que necessiten temps, esforços i recursos i, per tant, participat de manera activa en l’elaboració del Pla, hi al marge del que s’ha fet, demana que es doti el Pla han estat presents tots els agents implicats, també de recursos econòmics i humans. Voldria saber com serveis personals dels districtes, representants de s’avaluarà i si ja hi ha fixats indicadors per veure l’àmbit de serveis socials, guàrdia urbana i mossos l’evolució i efectivitat de les mesures. d’esquadra. Pensa que la qualitat de les intervenci- La Sra. Ballarín, pel que fa a les dades, diu que ons queda plenament garantida perquè el treball ha cal tenir en compte que és la primera vegada que es estat molt participatiu i cadascú, des del seu conei- demanen i que la resposta ha estat positiva. Repe- xement i experiència pràctica, ha pogut fer les apor- teix que s’està treballant amb la Inspecció per coor- tacions que finalment s’han consensuat. Quant als dinar i obtenir les dades que ja tenen. Manifesta que recursos econòmics, puntualitza que de moment no s’ha dut a terme un procés intens d’informació als hi ha una memòria econòmica perquè totes les tas- centres i als districtes. Està previst fer una avaluació ques que s’han plantejat ja es feien, el que hi ha és del Pla, és un tema que forma part del mateix Pla, i una millor coordinació i una optimització del treball en la mesura en què s’hagi avaluat la primera fase que fan les parts. Puntualitza que en el Consorci s’ha pilot es dissenyaran les fases posteriors d’im- creat un servei dedicat a aquest assumpte, que és plementació. Pel que fa als recursos econòmics, l’encarregat de coordinar i fer possible que el Pla tiri torna a dir que si calen es dotarà els centres, però endavant. Manifesta que si calguessin més recursos, que el problema és tenir una estructura clara i siste- una vegada iniciada l’aplicació del Pla, s’hi posaran matitzar totes les accions que s’estan realitzant. els necessaris. Insisteix que hi ha més la necessitat Es dóna per tractat. de coordinar les diferents feines en un mateix circuit que no pas, un tema de recursos. Pel que fa a les d) Compareixences Govern municipal dades, ja ha explicat que la seva obtenció era dificul- tosa perquè no hi havia acord sobre què era A la Comissió: l’absentisme, la primera tasca ha estat consensuar 3. Que comparegui el responsable del govern mu- els conceptes perquè cada centre ho podia entendre nicipal per tal de presentar els indicadors de l'informe de manera diferent. També és cert que el fenomen PISA desagregats per Districtes de la ciutat de Bar- és diferent per cada centre escolar i que hi ha una celona i analitzar-los. preocupació diferent en els districtes que explica El Sr. Ardanuy explica que l’objecte de la comparei- també la desigual participació en donar les dades. xença és conèixer les dades de l’informe Pisa. Entén Afirma que s’està treballant per poder aprofitar totes que les dades estan treballades a escala d’Estat i que les dades, per exemple, les que té la inspecció i per- hi ha un vessant autonòmic, en aquest cas de Catalu- què el procés pugui ser més automàtic. Destaca la nya, que també està analitzat. Tenint en compte que implicació de tots els agents amb un compromís la ciutat té gairebé 1.600.000 habitants agrairia que es absolut de participació i afirma que el grau de preo- fes una anàlisi d’aquestes dades. cupació que tenen per aquest assumpte és molt ele- La Sra. Ballarín manifesta que a escala de distric- vat. Pel que fa a la vinculació entre absentisme i te aquestes dades no existeixen i, per tant, no les pot fracàs escolar i les accions en la franja dels catorze analitzar. Fa constar que l’informe Pisa està pensat als setze anys, diu que el Pla compta amb la compli- per comparar resultats entre estats, tot i que dins citat dels centres escolars i es treballa en la diversifi- dels Estats Regions, Landers o Comunitats Autòno- cació curricular, és a dir, donar mecanismes perquè, mes poden demanar una ampliació i comparar dins en arribar als catorze anys, els nois i les noies que del mateix Estat. Insisteix que no és un informe pen- no vulguin continuar estudiant dins el currículum sat a escala de ciutat, recorda que en totes les edici- normal tinguin l’oportunitat de fer-ho a través de la ons de l’informe Pisa, anys 2000, 2003 i 2006, no- diversificació curricular que preveu la llei i amb la que més hi ha hagut un informe específic a escala de s’està treballant de manera molt intensa perquè anar ciutat, el de Hong Kong, ciutat amb un model educa- a classe sigui atractiu i no forçat. tiu propi que justifica aquest grau d’anàlisi. Explica El Sr. Ardanuy voldria saber, donat que hi ha un que quan es va fer l’informe d’Espanya, Catalunya va 38% de dades que no s’aconsegueixen, quins meca- demanar una informació més detallada i que deu nismes es posaran a disposició dels centres perquè comunitats autònomes es van sumar a la petició: s’impliquin. Quant als recursos econòmics, insisteix Euskadi, Castellà Lleó, Andalusia, Aragó, Astúries, que qualsevol Pla ha d’anar associat a uns recursos Cantàbria, Galícia, la Rioja i Navarra i, per tant, apa- econòmics perquè, si no, es perd credibilitat. Consi- reixen en tots els informes comparatius. Fa constar dera que s’ha elaborat un bon informe des del punt que Madrid o València, que no es van sumar a la de vista de definició teòrica, però caldria haver-hi petició, tenen només la seva part proporcional dins 304 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 de l’informe estatal. Vol destacar que l’informe agafa resultats per millorar-lo, però dubta que l’informe una mostra aleatòria de centres de secundària i entre Pisa sigui l’instrument adequat. Es poden analitzar els quals tria quaranta alumnes de quinze anys per les dades dels onze centres de la ciutat, però insis- fer les proves, a Catalunya, atesa l’ampliació que es teix que hi ha raons per afirmar que l’informe no és va demanar la prova es va fer a 51 centres, 29 pú- l’instrument adequat. Explica que l’informe preveu un blics, 18 concertats i 4 privats i en el cas de Barcelo- seguit d’índexs estadístics per a l’estudi de les dife- na van participar 11 centres, 3 públics, 7 concertats i rències i, a partir d’aquestes dades, s’elabora un 1 privat amb un total de 339 alumnes. Repeteix que informe internacional i un per a cada país i per a les no es pot fer cap estudi sobre les dades de participa- comunitats autònomes que hi han participat. Recorda ció, ni sobre els resultats dels districtes de la ciutat a la Sra. Esteller que ni València ni Madrid han de- perquè l’informe no està pensat per donar aquesta manat l’ampliació. Fa constar que l’informe no és una informació. avaluació de tot el sistema educatiu i, per tant, dir El Sr. Ardanuy sap que l’informe no està pensat que els mals resultats en l’informe Pisa equivalen a per analitzar ciutats, però atès el pes poblacional de què el sistema és un desastre és una simplificació la ciutat de Barcelona creu que l’Ajuntament ha per- tremenda. El que es reflecteix en l’informe és el ren- dut una oportunitat en no treballar aquestes dades; diment de l’aprenentatge de l’alumnat, per tant, que- fa constar que l’Institut Municipal d’Educació té ca- den molts aspectes per avaluar. Considera també un pacitat per analitzar-les, i pensa que cal aprofitar element important saber què s’avalua a través de aquestes ocasions per treure conclusions i millorar el l’informe: la lectura, les matemàtiques i la ciències, sistema educatiu de la ciutat. Recorda que l’informe per tant, tres de les vuit competències bàsiques que Pisa de l’any 2000 se centrava en la lectura, el del curiosament són les que han estat treballades a Fin- 2003 en les matemàtiques i el del 2006 en la cultura làndia i altres països nòrdics. Vol destacar que a part científica, puntualitza que Barcelona si no coneix d’aquestes tres competències bàsiques n’hi ha cinc amb més detall la situació de la població escolar més, com són la social i la ciutadana, la cultural i respecte al coneixement científic, difícilment d’aquí l’artística, la d’aprendre a aprendre, el tractament de uns anys es podrà agafar a la bandera de la tecnolo- la informació i la competència digital o l’autonomia i gia. Insisteix que es demanin, a escala de les esco- iniciativa personal que són competències molt impor- les analitzades a la ciutat, les dades del 2006. tants no previstes i que estan íntimament lligades a La Sra. Esteller està sorpresa per la intervenció de les analitzades en l’informe. Creu, també, que la Sra. Ballarín, perquè la regidora sap que no cal l’informe Pisa no és el element més idoni per veure tenir l’informe Pisa per veure que el sistema no fun- la qualitat del sistema educatiu perquè no utilitza ciona i que el nivell educatiu de Catalunya, instruments variats per a la medició de competènci- d’Espanya i de la ciutat de Barcelona és molt baix, es, només el llapis i uns qüestionaris, però les habili- només cal escoltar els professors. Pensava que la tats que avui es necessiten van més enllà. També regidora extrapolaria a la ciutat els indicadors de destaca que no és una avaluació interna dels cen- l’informe Pisa de Catalunya per conèixer millor el tres, sinó una avaluació externa en la que no tothom nivell existent en totes les disciplines contemplades participa amb la mateixa implicació. Afirma que tot i en l’informe. Fa constar que tots els indicadors en els que les correlacions a escala internacional són inte- àmbits analitzats diuen que el sistema suspèn per- ressants, creu que aquesta informació és força sim- què els alumnes no arriben al nivell de qualitat que ple, no tramet les peculiaritats i la riquesa que té necessiten per assolir els objectius d’ingrés a la Uni- l’educació en cadascun dels països i no dóna una versitat amb els millors coneixements, la tendència imatge real i efectiva de les vuit competències que d’acord amb l’estudi és anar a la baixa en ciències, avui en dia són importants per avançar en el sistema en matemàtiques i en comprensió lectora. Recorda educatiu. Manifesta que es continuarà millorant en que el conseller Maragall va dir que tenim una escola l’anàlisi de dades que realment serveixin per millorar de mínims mancada d’excel·lència i el diari El País el sistema. va dir que Espanya pateix el major retrocés en edu- El Sr. Ardanuy repeteix que l’informe Pisa de l’any cació de tota Europa. Pensa que no es poden relati- 2006 analitza la cultura científica i ho relaciona amb vitzar les dades dient que corresponen a un nombre què Barcelona es ven a tot el món com un espai on petit d’escoles de la ciutat, la regidora hauria d’estar el coneixement és la principal eina, pensa que preocupada pel nivell educatiu. Afegeix que cal re- aquest estudi pot ajudar a definir aquesta estratègia i forçar tot el sistema educatiu perquè tant la LOGSE se sorprèn que no s’aprofiti perquè està segur que com la LOE han estat un estrepitós fracàs i no res- ajudaria a millorar el sistema educatiu. Repeteix que ponen als objectius fixats, ni per assolir els nivells es perd una oportunitat, l’informe conté dades per mínims que han de tenir els escolars de la ciutat. orientar i millorar el sistema. El Sr. Florensa no vol entrar en un debat general La Sra. Esteller repeteix que no cal l’informe per sobre l’educació al país, però pensa que si l’informe veure que el sistema educatiu no funciona i que no té Pisa pot aportar unes dades, és positiu que es treba- el nivell qualitatiu que es necessita. llin i s’analitzin per estudiar les problemàtiques edu- Se sorprèn que no es tinguin en compte les dades catives de la ciutat i millorar els seus punts dèbils. de l’informe sobre quin és el nivell dels alumnes en La Sra. Ballarín està d’acord en què cal avançar tots els Estats Europeus, pensa que la regidora ha en el coneixement del sistema educatiu i dels seus d’assumir aquets criteris i utilitzar-los per millorar. NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 305 Repeteix que cal exigir millor qualitat al sistema edu- que des del Pla de Família hi ha accions que es vo- catiu perquè els alumnes puguin competir en l’entorn len desenvolupar, però insisteix amb la necessitat europeu. d’un programa concret d’accions transversals de El Sr. Martí considera que el Sr. Ardanuy s’ha suport. Presenta la petició a aquesta Comissió, no equivocat en sol·licitar la compareixença i ha dema- per què es vulgui que el programa depengui de la nat unes dades que no existeixen i, per tant, no te- Regidoria de Dones i Joventut, sinó perquè creu que nen cap valor estadístic. ha de ser aquesta Regidoria la que doni aquest im- El Sr. Ardanuy no creu que s’hagi equivocat, grà- puls perquè el tema afecta principalment les dones i cies a la compareixença ha sabut que hi ha dades de perquè és la Regidoria que dóna més suport econò- la ciutat de Barcelona que es poden tractar. Insisteix mic a l’Associació –4.000 euros. Pensa que l’Asso- que la cultura científica és el primer pas per poder ciació està fent una feina important i considera que el després generar recerca. I que les dades de l’informe programa d’accions transversals, que hauria d’in- Pisa han de servir per definir estratègies. cloure les que ja existeixen més altres de noves, La Sra. Ballarín pensa, també, que el Sr. Ardanuy s’hauria de fer conjuntament amb aquesta Associa- s’ha equivocat en la demanda de la compareixença, ció que coneix les necessitats reals però creu que estarà d’acord amb ella que una mos- La Sra. Esteller entén que aquest Programa tra de 300 estudiants és totalment insuficient per fer s’hauria d’incloure dins el Programa de Famílies, una fotografia de la realitat, aquestes dades es po- atès que les famílies monoparentals han de tenir tot den analitzar, però insisteix en què són insuficients. el suport necessari. Creu que si a la ciutat hi hagués Repeteix que les Comunitats Autònomes regides pel un programa transversal de família, reclamat insis- PP ni tan sols han demanat l’ampliació de l’informe tentment pel PP –l’actual és un calaix de sastre que Pisa i que només una ciutat, Hong Kong, que té els no beneficia realment les famílies que ho necessi- mateixos habitants que tot Catalunya, ha demanat ten– no caldria elaborar aquesta acció que avui aquesta ampliació. Afirma que l’avaluació seriosa és s’emmarca dins aquesta Comissió, però que consi- la prevista a la Llei d’educació de Catalunya i que és dera que cal incloure dins el Programa de Família. la via per avançar en la millora del sistema educatiu. Avança el suport del seu grup a la proposta, però Es dóna per tractada. voldria que hi fossin incloses les famílies nombroses que també tenen una especificitat concreta i unes III) Propostes a dictaminar determinades càrregues. El Sr. Florensa creu que les famílies monoparen- a) Ratificacions tals han de ser objecte de suport i ajut per la seva b) Propostes d'acord especificitat. Recorda que en la present negociació pressupostària, ERC ha introduït una esmena perquè IV) Part decisòria / Executiva la subvenció de l’IBI que es dóna a les famílies mo- noparentals passi del 3,5% al 7% i que les famílies a) Ratificacions rebin aquest ajut fins que els infants tinguin 8 anys i b) Propostes d'acord no 6 com fins ara. Considera que no ha de ser no- c) Proposicions més des de la Regidoria de la Dona des d’on es trac- ti el tema, insisteix que s’ha de treballar amb caràcter V) Part d'impuls i control transversal des de diferents àmbits municipals. Avança el vot favorable del seu grup. a) Proposicions / Declaracions de Grup La Sra. Blasco fa constar que les polítiques de família estan situades a l’Àrea d’Acció Social i Ciuta- Del Grup Municipal CIU: dania, i que des d’aquesta Àrea s’ha impulsat el des- 4. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar plegament del Programa Municipal per les Famílies, Social insta al Govern municipal per tal que des de la que té un seguit d’objectius entre els quals hi ha el Regidoria de la Dona s'impulsi l'elaboració d'un pro- de donar suport als diferents models de família, con- grama d'accions transversals de suport a les famílies tribuir a superar les desigualtats de gènere, enfortir monoparentals, realitzat conjuntament amb l'Associ- les funcions de solidaritat i desenvolupament perso- ació de Famílies Monoparentals de Catalunya. nal, impulsar la conciliació del temps i prevenir i La Sra. Fandos formula la proposta com a conse- atendre les situacions de vulnerabilitat familiar. Insis- qüència d’una reunió celebrada amb l’Associació de teix que aquest és un programa que s’ha elaborat de famílies Monoparentals de Catalunya, que té la seu a forma transversal amb la participació de moltes enti- Barcelona, i és l’única Associació a Catalunya que tats. Afirma que des de la Regidoria de Dona es con- treballa aquest aspecte. tinuarà estan atent a totes les accions de suport a les Presenta la proposició a aquesta Comissió i no a famílies, sobretot aquelles dirigides a les llars mono- la Comissió d’Acció Social perquè les famílies mono- parentals encapçalades per dones, però repeteix que parentals són, sobretot, de dones i són elles les que el Pla que la regidora proposa ja existeix i contempla tenen les dificultats molt més que els homes. Pensa les famílies monoparentals que, és cert, que majori- que són absolutament necessàries polítiques inte- tàriament són encapçalades per mares. Avança que grals i de coordinació entre les diferents institucions i no pot donar suport a la proposició perquè ja existeix entitats que treballen a favor d’aquestes famílies, sap el Programa. Explica que des de la Regidoria de 306 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 Dones s’ha donat suport a alguns dels projectes portant de la ciutat de Barcelona, a la plaça de Cata- presentats per aquesta entitat, però que n’hi ha que lunya hi ha una còpia de la Deessa, l’escultura origi- s’han d’atendre des d’Acció Social com, per exem- nal de la qual està a, igual que la Maternitat, a ple, el projecte Racó infantil, es treballa de forma l’Ajuntament. Explica que Clarà, coetani de Rodin, conjunta per aconseguir la signatura d’un conveni amb una obra figurativa emmarcada en el Mediterra- amb aquesta entitat per tirar endavant aquests tipus ni i en el Noucentisme, l’any 1964 va llegar a Barce- de projectes. Quant a la petició concreta que avui la lona la seva casa taller i el jardí, prop de 800 escultu- Sra. Fandos formula, repeteix que el programa ja res, guixos i obres, 10.000 dibuixos propis, la seva existeix i que a efectes de gestió està situat a l’Àrea col·lecció de pintura formada per obres d’artistes d’Acció Social, i que des de la seva Regidoria es contemporanis i la seva biblioteca personal amb continuarà treballant perquè dins del Programa Mu- l’encàrrec i la condició de crear un Museu. El Museu, nicipal per les Famílies es continuïn tractant les famí- en l’antic taller de l’escultor, es va inaugurar l’any lies monoparentals i, en especial, aquelles en què les 1969, fou tancat i desmantellat per l’Ajuntament l’any dones hi estan al capdavant. 1995 i el desembre d’aquell mateix any es va crear La Sra. Fandos agraeix el posicionament favora- l’Associació d’Amics del Museu Clarà per reivindicar ble del PP i d’ERC. Diu a la Sra. Blasco que el Pro- l’obertura del Museu i impedir la dispersió de les grama deu estar molt malament quan la gent més seves obres. L’agost de 1999, l’Ajuntament de Bar- afectada són els primers que demanen que es des- celona va enderrocar la casa de Clarà, va desmante- envolupi. Pensa que el Pla de Famílies aprovat és llar el jardí noucentista i va convertir el taller en una tan genèric que no arriba als afectats. Recorda que biblioteca pública que porta el nom de l’escultor. l’anterior regidora de la Dona s’havia ocupat d’aquets Afirma que tots aquests antecedents mostren que assumptes, aquesta entitat va ser premiada i es van Clarà és un català universal que va desenvolupar iniciar amb ella alguns treballs, situació que ha que- tota la seva tasca a Barcelona, que va deixar el llegat dat aturada perquè des d’Acció Social, fa mesos, que de la seva obra a la ciutat perquè es fes un Museu i es promet el conveni que ha citat la Sra. Blasco, li no és dispersés. Fa constar que una part important demana que desencalli el tema i que l’impulsi. Pensa del l’obra ara està exposada al MNAC en una sala que el conveni possibilitaria l’aplicació de les accions compartida amb l’escultor Enric Casanovas. El seu transversals. Insisteix que aquesta entitat necessita grup creu que l’Ajuntament té un deute històric amb el seu suport i ella hauria estat d’acord si la Sra. Josep Clarà que s’hauria de solucionar. Proposa, Blasco hagués proposat un text transaccional que després de converses amb els altres grups munici- fes referència al Pla de Família. No pot acceptar que pals, per aconseguir el consens unànime, sotmetre a es digui que ja s’està fent perquè les persones afec- aprovació el següent text transaccional: "Que la ciu- tades no ho saben i, per tant, vol dir que no funciona. tat de Barcelona rendeixi un homenatge a Josep La Sra. Blasco puntualitza que per desencallar un Clarà en el 50è aniversari de la seva mort". Fa cons- conveni no cal aquest acord. Repeteix que el Pla ja tar que el PP no renuncia a seguir buscant un equi- existeix, es pot desencallar un conveni que s’està pament per albergar el Museu perquè és de justícia, discutint perquè es revisen les condicions del servei però renuncia a la segona part del text de la proposi- que es dóna com a Racó infantil. Ella ha expressat ció perquè pugui ser aprovada i l’Ajuntament d’alguna de forma reiterada que continuarà treballant perquè manera pagui parcialment aquest deute històric. no només aquesta entitat, sinó que les famílies mo- El Sr. Ciurana considera que amb el nou redactat noparentals puguin tirar endavant amb tots els seus de la proposició el seu grup hi pot votar a favor, en- projectes. tén que Josep Clarà va ser una persona important en El Sr. Martí expressa el vot contrari del PSC, la el món de l’art en un període històric del país i pensa Sra. Blasco expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la que és bo que l’Ajuntament el recordi i li faci un ho- Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. menatge. Creu, però, que el millor homenatge que es Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Flo- pot fer a Josep Clarà és que de forma continuada els rensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. fons d’art dedicat al Noucentisme, en el qual teòri- Del Grup Municipal PP: cament està especialitzada la Biblioteca Clarà, es 5. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar vagin ampliant. Afirma que la segona part de la pro- Social acorda: Que la ciutat de Barcelona rendeixi un posició inicial hauria comportat problemes la ubicació homenatge a Josep Clarà en el 50è aniversari de la de l’equipament, la inversió necessària o tornar a seva mort i es destini un equipament per albergar un reunir les col·leccions actualment disperses i, per nou Museu Clarà, recuperant i unificant les tant, CiU hi hauria posat objeccions. col·leccions de l'autor dispersades en l'actualitat. El Sr. Florensa comparteix la glossa feta pel Sr. El Sr. Mulleras formula la proposició recordant que Mulleras de la figura de Josep Clarà. El seu grup no Josep Clarà va ser un escultor arrelat culturalment a estava d’acord amb la segona part de la proposició la ciutat de Barcelona, on va morir el 4 de novembre perquè entenia que és un equipament que en el seu de 1958. Posa de manifest la dispersió de les dia es va desestimar i que, per tant, l’obra de Clarà ja col·leccions de Josep Clarà que ara estan als magat- forma part del projecte del MNAC. Està d’acord amb zems del Museu Nacional d’Art de Catalunya i al el nou redactat i pensa que el 50è aniversari de la Museu Comarcal de la Garrotxa a Olot. Fa constar mort de l’escultor és una bona ocasió perquè Barce- que les escultures de Clarà presideixen indrets im- lona li reti homenatge. NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 307 El Sr. Martí posa de manifest que el govern muni- infants i als joves. També creu que caldria comple- cipal discrepava de la segona part de la proposició mentar-la amb una finestreta única perquè moltes perquè considera que el tractament que es dóna a vegades els problemes amb els descomptes és la l’obra de Josep Clarà no és de segona fila, sinó al dispersió. contrari perquè està incorporat a un projecte nacional La Sra. Blasco expressa el vot favorable a la pro- de cultura en el MNAC. Agraeix al Sr. Mulleras que posició que recull una de les mesures incloses en el hagi retirat la segona part de la proposició i, per tant, Pla Jove. Explica que el Pla s’està implementant i donarà suport al nou redactat. Pensa que que es procurarà que aquesta mesura sigui aviat una l’homenatge complementarà, com ha dit el Sr. Ciura- realitat amb el treball de la Regidoria i també amb la na acertadament, l’activitat que ja es fa en un centre implicació de l’ICUB i el Consorci de Biblioteques tal públic, la Biblioteca Clarà, especialitzada en el seu com recull el Pla. Puntualitza que les polítiques in- llegat i la presència d’escultures rellevants de l’artista formatives adreçades als joves es fan en els punts en el mateix edifici municipal i en llocs concrets de la d’informació juvenil, on els joves es poden adreçar i ciutat. buscar informació de tipus general. El Sr. Mulleras agraeix el vot unànime i, com a re- El Sr. Florensa agraeix el suport de tots els grups gidor de Barcelona d’arrels olotines, se sent orgullós a la proposició. Està d’acord amb el Sr. Ciurana que que Barcelona reconegui la tasca d’aquest escultor hi hauria d’haver un únic carnet que esdevingués la coetani de Rodin. Possiblement, si Clarà hagués porta d’entrada d’un jove al consum cultural de la nascut en una altra ciutat o en altres circumstàncies, ciutat, però davant la dispersió, creu que la guia avui podria haver estat reconegut a escala mundial tant pot ser una bona eina. Puntualitza que en referir-se a com Rodin. Pensa que personatges com ell no po- joves ho fa en la franja 15 a 29 anys. den quedar amagats per una simplificació de la histò- El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, la ria i creu que Barcelona assumeix amb aquest ho- Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, menatge un deute històric amb Josep Clarà. Insisteix el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, el que el PP creu que l’obra de Clarà hauria d’estar Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. unificada i continuarà reivindicant que l’escultor tingui Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. un Museu propi a Barcelona. Agraeix les intervenci- ons de tothom, demana que l’homenatge es faci, b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- com més aviat millor, i tingui la importància que Jo- tucional sep Clarà mereix. c) Precs El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, Del Grup Municipal PP: el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, el 7. Instar al Consorci d'Educació de Barcelona a Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. establir uns criteris recomanables respecte al que no Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. ha d'estar a l'entorn d'un centre educatiu. Del Grup Municipal ERC: La Sra. Esteller formula el prec. Pensa que la Sra. 6. Que l'Ajuntament elabori una guia en –format Ballarín sap del debat dels centres escolars sobre el paper i virtual– adreçada als i les joves de la ciutat que és més idoni que hi hagi al seu entorn perquè on s'hi detallin tots els descomptes, carnets, etc. que els alumnes no tinguin un impacte negatiu i es pugui faciliten l'accés de la gent jove a l'oferta cultural de la garantir la seva seguretat. Sap que és difícil perquè ciutat. el mapa de centres escolars ja està elaborat i és El Sr. Florensa formula la proposició perquè sovint pràcticament impossible moure qualsevol de les ac- els joves desconeixen les ofertes per accedir als cions ja fetes, però considera que igual que hi ha equipaments culturals de la ciutat, al teatre o al ci- ordenances que impedeixen que s’instal·lin determi- nema un preu inferior. Explica que la proposta, que nats locals prop dels centres escolars, caldria elabo- ja es detalla en el Projecte Jove, la presenta avui rar una guia de tot el que no hi ha d’haver prop d’un perquè en el context de crisi econòmica és una bona centre escolar. oportunitat per oferir un mecanisme que pot incenti- La Sra. Ballarín afirma que es vol que l’educació var els joves a ser consumidors culturals. es desenvolupi en condicions òptimes. Es treballa El Sr. Ciurana avança el vot favorable de CiU tot i per millorar arquitectònicament i físicament les esco- que entén que la guia hauria de ser la culminació les, per establir vincles educatius entre les escoles i d’un seguit de politiques orientades a facilitar l’accés el seu entorn i perquè aquest sigui agradable i segur; de la gent jove a l’oferta cultural. Recorda que el seu es treballa en un pla de camins escolars dins el mo- grup en diferents ocasions ha reclamat que el carnet del de ciutat barreja en la que no hi ha aïllament de biblioteques es convertís en l’autèntic carnet cul- d’usos i, per tant, s’entén que les escoles han d’estar tural de la ciutat, i que fos l’instrument també per en contacte amb la resta d’usos urbans perquè ho accedir amb descomptes al conjunt de l’oferta cultu- diu el Planejament Urbanístic i perquè és enriquidor ral de la ciutat. que les escoles participin de la realitat social del seu El Sr. Mulleras avança el suport del PP a la pro- entorn. No accepta el que planteja el prec perquè posició. No sap si en la proposició s’inclouen els significaria limitar genèricament activitats al costat de infants o només els joves i agrairia que es diferenci- centres educatius. Puntualitza que atorgar llicències és en la guia les polítiques que fan referència als urbanístiques és una activitat reglada i s’ha d’ajustar 308 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 al que diuen les ordenances i no al que pugui reco- de Jaume I, i la celebració de dos Congressos espe- manar un òrgan com és el Consorci que no té aques- cialitzats. Manifesta que l’equip de govern entén que ta funció. Repeteix que s’oposa al prec perquè entén l’any de la celebració conclou l’1 de febrer de 2009 que significa anar en contra del model de ciutat bar- perquè Jaume I va néixer a Montpelier l’1 de febrer reja, criminalitzar determinades activitats, ignorar les de 1208 i, per tant, la conferència està prevista per funcions i responsabilitats que la Llei atorga al Con- abans d’aquesta data. sorci d’Educació de Barcelona, ignorar els principis i Es dóna per tractat. regles del dret urbanístic i perquè significaria extreu- re de l’àmbit democràtic de decisió dels grups polítics d) Preguntes municipals aspectes tan transcendentals com limitar l’exercici de determinades activitats en determinats Del Grup Municipal CIU: llocs que només les ordenances poden establir en 9. Quina és la proposta d'ús de gestió per cada algun cas concret. una de les 10 fàbriques de creació previstes? La Sra. Esteller pensa que la regidora porta les co- El Sr. Ciurana formula la pregunta. ses al límit, el que demana és que el Consoci estableixi El Sr. Martí explica que la mesura presentada per uns criteris o una opinió sobre el que hi ha d’haver a l’equip de govern, l’octubre del 2007, preveia que a l’entorn d’un centre escolar, no està dient que conce- final del mandat s’haurien impulsat i posat en marxa deixi la llicència d’activitat. Insisteix que hi ha activitats deu fàbriques de creació. Recorda que en aquell que comporten risc i que no és convenient que estiguin moment, vuit ja tenien emplaçament concret i dues a prop d’un centre escolar i això no vol dir que d’elles, tenien assignades la gestió i l’ús: l’ampliació s’estiguin aïllant. Demana que hi hagi una opinió sobre de l’Ateneu Popular de Nou Barris amb un ús vincu- el que un centre escolar no ha de tenir al costat. lat al circ i el projecte Work Box, impulsat pel senyor La Sra. Ballarín insisteix que la distribució dels Pere Soldevila, que s’ubicarà a l’àmbit exterior del centres educatius i de la resta d’activitats dins la canòdrom. Pel que fa a la resta de fàbriques de cre- ciutat està totalment reglada, quan s’aprova demo- ació, explica que tres tenen definit l’ús: el Graner de cràticament el planejament urbanístic es fa cercant l’Illa Phillips, s’ha signat un conveni amb l’Associació l’equilibri i la compatibilitat d’usos d’acord amb de Companyies de Dansa i l’Associació de Professi- l’interès general. Puntualitza que quan una persona onals de Dansa a Catalunya; l’ampliació de Can Ri- física o jurídica decideix exercir una activitat ho ha de cart es treballa amb l’Associació d’Artistes Visuals; i fer sobre sòl qualificat per a l’activitat que vol desen- la Central del Circ a l’espai Fòrum amb conveni amb volupar i, a més, el local on vulgui exercir l’activitat l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya. ha de complir amb els requisits que es determinen a Posa de manifest que, quant a les previsions inicials, les ordenances també aprovades democràticament l’única cosa que ha canviat és que la nau de 1.860 per l’Ajuntament. Fa constar que si es compleixen metres quadrats de Fabra i Coats, que es pensava tots aquests requisits, la persona té dret a la llicència destinar a fàbrica de creació, s’ha substituït per la d’activitat. Insisteix que els òrgans de l’Ajuntament nau central que té 12.000 metres quadrats. Manifes- estan sotmesos només al planejament i a les orde- ta que el Cilindre d’Horta, l’Escocesa, Fabra i Coats i nances i, per tant, la recomanació que se sol·licita no dos espais més, per concretar encara, no tenen l’ús té cap tipus de valor jurídic. Insisteix que el model de assignat. Barcelona és el de ciutat barreja i si hi hagués algu- El Sr. Ciurana agraeix la informació, però no com- na activitat específica i concreta que la ciutat decidís parteix algunes de les afirmacions fetes. Entén que que no pot estar al costat d’un centre, caldria el compromís per les fàbriques de creació, com figu- l’aprovació de l’Ajuntament i no del Consorci. ra en els objectius del programa i en els indicadors Es dóna per tractat. de l’ICUB, és que els deu espais eren, al marge dels Del Grup Municipal ERC: ja existents –Work Box i ampliació de l’Ateneu de 8. Que s'organitzi la conferència sobre la creació Nou Barris. Considera que dels deu espais només del Consell de Cent al Saló de Cent abans que s'a- tres estan definits, el Graner, Can Ricart i l’espai del cabi el 800 aniversari del naixement del rei Jaume I. Fòrum destinat al Circ, i que els altres set encara El Sr. Florensa recorda que fa un temps el seu estan per definir. Recorda que un dels objectius del grup ja va presentar una iniciativa a la Comissió per- programa 2008 de l’ICUB era definir el mapa dels què enguany, atès que es commemorava el 800 deu espais per a la creació, i això comportava dispo- aniversari del naixement del rei Jaume I s’or- sar de deu espais de titularitat pública i tenir-ne la ganitzessin un seguit d’actes incloent-hi la lectura del proposta d’ús. També s’especificava que calia tenir llibre dels Fets i la celebració d’una conferència l’acord de gestió i els projectes executius de quatre sobre la creació del Consell de Cent. Atès que la espais: l’Escocesa, el Cilindre d’Horta, l’Illa Phillips i conferència encara no s’ha realitzat formula aquest Fabra i Coats. Constata que avui no hi ha cap projec- prec. te executiu d’obra i, pel que fa a projecte de gestió, El Sr. Martí puntualitza que, com ha recordat el només hi ha l’acord amb les Associacions de Dansa regidor, hi va haver acord per la celebració d’aquests per a l’Illa Philips. Demana que es precisi el calendari actes, i que s’ha portat a terme la lectura pública del perquè és evident que no es compleixen els com- llibre dels Fets, també dins les festes de la Mercè promisos marcats. Vol saber si abans de finalitzar una trobada dels gegants que representen la figura l’any hi haurà els projectes executius d’aquests qua- NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 309 tre espais, i pregunta quan es preveuen completar La Sra. Homs entén que no hi ha cap previsió els deu espais de fàbriques de creació. d’ajuts destinats a aquests monuments, indepen- El Sr. Martí afirma que la mesura de govern, dentment que la seva conservació sigui necessària i d’octubre del 2007, es referia també al Work Box i a imprescindible, perquè li consta que l’estat d’algun l’ampliació de l’Ateneu de Nou Barris com uns dels d’aquests edificis no és l’idoni per ajudar a vendre deu equipaments que s’ubicaran no en edificis de una bona imatge de Barcelona. CiU considera que propietat municipal, sinó en solars de propietat muni- l’Ajuntament hauria d’intervenir. El seu grup insistirà cipal. Pel que fa a altres iniciatives privades, explica en la demanda. que també es treballa en una convocatòria d’ajuts El Sr. Martí puntualitza que no hi ha cap programa amb tres espais privats, Almacen, La Poderosa i específic, però hi ha un programa genèric al que es l’Antic Teatre, que són els que estan al marge de les pot acollir aquest patrimoni, igual que la resta del deu fàbriques de creació. Puntualitza que el canvi a patrimoni de la ciutat. Fabra i Coats, que ha endarrerit aquest espai, ha estat Es dóna per tractada. una decisió estratègica encertada donada la potència Del Grup Municipal PP: d’aquest pol de creació que agruparà no només 11. Té previst el govern municipal crear nous es- l’espai de creació, sinó també l’espai de formació i pais per a la pràctica de l'skate per tal de donar res- altres usos complementaris. Insisteix que els altres posta a la creixent pràctica d'aquest esport a la nos- espais es desenvolupen segons les previsions, a l’Illa tra ciutat? Phillips l’equip d’arquitectura Mas està acabant de La Sra. Esteller explica que a la ciutat s’ha popula- redactar el projecte, a Can Ricart, Zaia Alonso està ritzat la pràctica de l’skate especialment entre els treballant en el projecte executiu i en el cas de la Cen- adolescents, recorda l’èxit obtingut pel "Extrem tral del Circ, els arquitectes Xavier Ruscalleda i Marta Sports Festival" celebrat els passats 11 i 12 d’oc- Lorenzo estan redactant el projecte executiu. Repeteix tubre al recinte del Fòrum, al que van acudir més de que sobre els deu espais, vuit ubicacions estan defini- 40.000 persones, entre elles moltes aficionades a des, cinc tenen decidida la gestió i l’ús i quatre estan l’skate. Recorda que a la ciutat només hi ha tres en fase de redacció del projecte executiu d’obres. llocs per practicar aquest esport: un al barri de Ca- Es dóna per tractada. nyelles, un a la Vila Olímpica i l’altre al Fòrum. For- 10. Quines aportacions econòmiques, i per quin mula la pregunta perquè considera que aquests import, s'han fet des de l'Ajuntament de Barcelona en espais són insuficients i, quan aquest esport es els centres de culte religiós: Mare de Déu de Betlem, practica en llocs no permesos, genera problemes i Mare de Déu de la Mercè, Sant Agustí, Sant Andreu molèsties. del Palomar, Sant Cugat del Rec, Sant Ferran, Sant El Sr. Alcober respon que a l’skate se li ha donat Pau, Sant Pere de les Puel·les, Santa Anna, Santa un tractament similar al que es dóna a altres es- Maria del Mar i Santa Maria del Pi, en relació a la ports des d’un punt de vista d’exhibició, pensa que conservació, rehabilitació i manteniment del patrimo- serà esport olímpic a Londres 2012. Explica que és ni historicoartístic de la ciutat els anys 2007 i 2008? un esport que té la particularitat de ser absoluta- Quina és la previsió d'aportacions econòmiques per ment urbà i afirma que l’ús compartit de l’espai pú- al 2009? blic comporta dificultats. Considera que cal una La Sra. Homs formula la pregunta. Puntualitza que instal·lació per poder fer competicions, però cal Barcelona és una ciutat de moda que atrau gent també que davant d’una pràctica creixent hi hagi d’arreu i que la seva tradició en les pedres, els cos- espais per donar-li resposta. Des d’abans de l’estiu, tums i les maneres de fer la fan una de les ciutats l’Institut Barcelona Esports, l’Institut de Parcs i Jar- més atractives del món i, sens dubte, una de les dins, els districtes i la guàrdia urbana, la Direcció de seves joies, en especial al districte de Ciutat Vella, joventut i la de Participació ciutadana treballen en és la immensitat d’edificis en forma de monuments, aquest assumpte, es vol que cada districte tingui un molts d’ells catedrals, basíliques i esglésies que for- espai per a la seva pràctica, a finals de març està men un patrimoni històric i artístic del que en pot previst acabar un estudi que assenyalarà diferents gaudir tothom. Posa de manifest que l’Ajuntament orientacions sobre els possibles llocs de pràctica, els ven la marca "Barcelona" gràcies també a aquest seus horaris, edats dels practicants, etc. tenint en patrimoni, i ha de contribuir de manera clara al seu compte, també, l’opinió dels col:lectius d’skaters de manteniment. la ciutat vinculats al Comitè Català d’skate. Repeteix El Sr. Martí respon que l’Ajuntament no té cap pro- que aquest projecte s’està treballant amb seriositat, grama específic per la rehabilitació del patrimoni ecle- sap que un dels atractius de la ciutat és la pràctica siàstic, a diferència d’altres administracions. Té un de l’skate al carrer, però l’obligació municipal és do- programa genèric de suport a la conservació del pa- nar-li suport i regularitzar, en els àmbits en què sigui trimoni a través de l’Institut Municipal del Paisatge possible, aquesta pràctica esportiva. Urbà que, en diferents ocasions, ha concedit suport a La Sra. Esteller agraeix la resposta del Sr. Alco- edificis de la llista citada per la regidora. Fa constar ber. Insisteix que cal conjugar l’interès dels qui volen que avui l’única previsió d’aportació és de dues anuali- practicar aquest esport i evitar que la seva pràctica, tats de 105.000 euros a Sant Andreu del Palomar que en no tenir llocs adequats, molesti. es faran efectives a mesura que es realitzin les obres. Es dóna per tractada. 310 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 Del Grup Municipal ERC: arquitectònic. Fa constar que la Ciutat col·labora amb 12. (M0711/4243) Quines accions preveu dur a la Volta ciclista a Catalunya i s’està en converses terme el govern municipal de la ciutat, per tal de do- perquè La Vuelta a Espanya quan vulgui venir a la nar difusió de la llengua i la cultura catalana al pas Ciutat ho pugui fer. de l'etapa del Tour per la capital de Catalunya. Es dóna per tractada. El Sr. Florensa precisa que Barcelona, com a ca- pital de Catalunya, viurà d’aquí un temps un esdeve- e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup niment esportiu de primer ordre: el pas d‘una etapa del Tour i, per aquest motiu, formula el prec. Del Grup Municipal ERC: El Sr. Alcober afirma que l’arribada i sortida del 13. Que s'informi de l'estat d'execució de la propo- Tour és una gran oportunitat per a la Ciutat i també sició aprovada a la Comissió de Cultura, Educació i en aquest cas, una vegada més, Barcelona actua Benestar Social en data 16 d'octubre de 2007 amb el com a capital de Catalunya perquè el Tour passa per contingut següent: Endegar, des de l'ICUB i junta- gran part del territori. Recorda que un dels punts del ment al MHCB, els treballs per la integració de les Pla Estratègic de l’Esport de la Ciutat era aprofitar restes arqueològiques de la muralla marítima troba- l’esport per projectar internacionalment la Ciutat i el des a l'entorn de l'estació de França, així com aque- país. Explica que l’etapa surt de Perpinyà, s’utilitza lles que puguin anar sorgint en aquesta zona, al una sortida a Girona i s’arriba a Andorra, es treballa projecte d'interpretació museística de les restes ar- aprofitant que aquest esport és un dels més televi- queològiques del Born. sats al món, perquè quan el Tour passi per tots els El Sr. Florensa demana en quin estat d’execució recorreguts es doni una visualització del terreny per està la proposta. on passa, la Costa Brava, el litoral de Barcelona, la La Sra. Clari respon que el projecte museogràfic Ciutat, etc. Explica que es vol que el recorregut que del Centre Cultural del Born explica un període con- faci per Barcelona serveixi per mostrar quin tipus de cret de la història de la Ciutat, la ciutat moderna del Ciutat és. Afirma que l’ús del català serà el que cor- segle XVI i el pas de la ciutat medieval a la ciutat de respon. la industrialització del segle XIX. Posa de manifest El Sr. Florensa insisteix en l’oportunitat que per a que, en el projecte, cal integrar els voltants del Born, la Ciutat i per a diversos territoris de parla catalana el Pla de Palau, la Ciutadella, l’Estació de França i suposa el pas del Tour. Pensa que hi ha voltes ciclis- els fragments de la muralla per oferir una visió glo- tes que, potser, seria més lògic que passessin per la bal. Puntualitza que les actuacions arqueològiques Ciutat i que no hi passen i, per tant, agraeix l’interès fetes fins al moment en els fragments de la muralla del Tour per fer passar algunes de les seves etapes marítima han tingut en compte això i la necessitat de per Catalunya. Es congratula que l’equip de govern preservar i difondre la història d’un període especi- ho consideri, també, una oportunitat i agrairia que el alment significatiu per a la Ciutat. Explica que el pro- Sr. Alcober pogués explicar de forma més concreta jecte que ja s’està endegant pretén donar a conèixer alguna de les accions. Pensa que és important en el la ciutat de l’època, atenta a Europa i connectada pas per la Ciutat no solament mostrar el model de amb tota Catalunya. ciutat, sinó també la seva especificitat cultural en tal Es dóna per tractada. que capital d’un país. El Sr. Alcober manifesta que en aquesta línia es VI) Mocions posaran en contacte amb tots els municipis per on passarà el Tour i s’organitzaran unes festes No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- d’acompanyament que s’intentarà que reflecteixin al sidència aixeca la sessió a les dotze hores i cinquan- màxim l’especificitat cultural i també el patrimoni ta minuts. Comissió d'Acció Social i Ciutadania Acta de la sessió celebrada el dia 9 de desembre xen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Gomà i de 2008 i aprovada el dia 20 de gener de 2009 Carmona, Immaculada Moraleda i Pérez, Montserrat Ballarín i Espuña, Sara Jaurrieta i Guarner, Guillem Espriu i Avendaño, Carles Martí i Jufresa, Gemma A la sala President Lluís Companys de la casa de Mumbrú i Moliné, Maite Fandos i Payà, Joan Puigdo- la ciutat, el 9 de desembre de 2008, s'hi reuneix la llers i Fargas, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Comissió d’Acció Social i Ciutadania, sota la presi- Molist, Gloria Martín Vivas, Ángeles Esteller Ruedas i dència de l’Im. Sr. Javier Mulleras Vinzia. Hi assistei- Ester Capella i Farré, assistits per la tècnica NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 311 d’administració general, Sra. Tecla Fort i Riera, que d’entitats de lleure socioeducatiu fora de l’horari es- actua per delegació del secretari general de la Cor- colar i més enllà, també, del curs escolar, i, en con- poració, que certifica. cret, durant els mesos d’estiu; per tant, té una di- També hi és present la Sra. Isabel Ribas i Seix, mensió netament socioeducativa i també té una delegada de Salut Pública. dimensió molt important d’usos del temps, de concili- S'obre la sessió a les tretze hores. ació entre el temps laboral de les famílies i les va- cances d’estiu dels nens, les nenes i els adolescents I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior de la ciutat. S'aprova. El 2005, explica, va ser l’últim any de l’etapa que es va començar a tancar el 2006; a partir del 2006 es II) Part Informativa fa una aposta molt clara d’increment de la dimensió social d’aquest programa, sobretot pel que fa a be- a) Despatx d'ofici ques de suport i a monitors de suport, perquè es puguin integrar els nens i les nenes amb discapacitat En compliment de l'article 63.1 del Reglament or- al programa d’activitats de vacances amb un nombre gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- il·limitat de torns. Durant el 2006, prossegueix, això güents: funciona de manera experimental i a partir del 2007 es redacta ja el conveni 2007-2010 amb el conjunt 1. Àrea d'Acció Social i Ciutadania d’entitats que fan l’oferta, un conveni en el qual Del gerent municipal, de data 5 de novembre de s’estableixen una sèrie d’acords –de pactes– entre 2008, que aprova el plec de clàusules per a la gestió aquestes entitats i l’Ajuntament. i producció de l'estand de l'Ajuntament de Barcelona En aquesta primera intervenció vol analitzar la se- en el 46è festival de la infància, per als exercicis va evolució al llarg dels dos últims anys i quins són 2008-2009, i per un import de 51.357,02 €. aquells elements del 2008 que també marquen quina ha de ser l’orientació vers el 2009. En primer lloc, 2. Àrea d'Acció Social i Ciutadania pensa que a partir del 2007 la renovació del conjunt Del gerent municipal, de data 11 de novembre de de procediments que garanteixen la qualitat, l’es- 2008, que aprova el plec de clàusules i inicia proce- tandardització i l’homogeneïtat ja s’ha consolidat en diment negociat, per a la producció i gestió de les l’oferta del 2008; s’ha diversificat i s’ha ampliat activitats de l'estand de drets civils al 46è festival de l’oferta –destaca que el 2008 unes 26 o 27 escoles la infància, per als exercicis 2008-2009, i per un im- bressol de la ciutat van oferir per primer cop places port de 69.600 €. de bressol d’estiu per a la franja de nens i nenes d’1 a 3 anys, que fins aleshores no estava coberta–; 3. Àrea d'Acció Social i Ciutadania s’han introduït nous mecanismes de validació i con- Del gerent municipal, de data 27 de novembre trol –i aquí convé assenyalar l’enquesta de satisfac- de 2008, que adjudica definitivament a la societat ció de les famílies usuàries dels casals–; s’ha millorat Mapfre Quavitae, SA el contracte per a 40 places la comunicació, tant des del punt de vista de la pro- d'acolliment residencial temporal i tractament social, ducció com de la difusió de la guia d’activitats. per als exercicis 2009-2011, i per un import de Informa que s’han actualitzat els preus màxims de 2.364.324 €. les activitats, quelcom molt importat perquè, per pri- mer cop, el 2008 tot el col·lectiu de monitors i monito- 4. Districte de Nou Barris res ha estat vinculat al conveni col·lectiu del sector Del gerent municipal, de data 14 de novembre de del lleure de la ciutat, la qual cosa ha implicat un 2008, que adjudica definitivament a la societat Pro- increment del preu màxim que garanteix les condici- gess Projectes Gestió Serveis Socials, SL el contrac- ons salarials d’aquest col·lectiu, repercutint en la te de la intervenció socioeducativa, en medi obert, en qualitat laboral de prestació de les activitats i en la els barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana, projecte mateixa qualitat de les activitats. Apunta que s’ha Llei de barris, per als exercicis 2008-2009, i per un millorat també la gestió dels punts unitaris d’in- import de 179.466,03 €. formació a cadascun dels districtes de la ciutat i el procés d’auditoria per a l’acompliment tant de la pro- b) Mesures de govern gramació prevista com de l’estat de les instal·lacions. c) Informes Explica que, el 2008, 54.268 nens i nenes de la ciutat participaren en les activitats d’estiu, el que A la Comissió: significa que un de cada cinc nens o nenes de la 1. Programa d'activitats de lleure socioeducatiu. ciutat s’integren al programa d’activitats d’estiu; Vacances d'estiu 2008. d’altra banda, 416 nens i nenes d’1 a 3 anys han El Sr. Gomà diu que l’informe que presenten re- pogut per primer cop fruir de l’oferta de bressol flecteix l’evolució del Programa d’activitats socioedu- d’estiu, tot i que admet que no és una xifra compara- catives d’estiu, un programa amb molta tradició a ble a la dels casals d’estiu, que segueix sent la part l’Ajuntament de Barcelona que té a veure amb el principal de l’oferta; a més, hi ha 2.300 nens i nenes compromís d’aquest Ajuntament que existeixi a la en activitats fora de la ciutat de Barcelona –colònies, ciutat una oferta pública concertada amb la xarxa campaments, rutes– i més de 8.000 en activitats 312 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 esportives, dels Campus Olímpia, que, com a tal, no Comenta que ajustaran també les beques socials i formen part d’aquest informe, perquè, com se sap, els monitors de suport als mateixos criteris, atès que els Campus Olímpia estan directament gestionats probablement l’estiu que ve la crisi econòmica propi- per l’Institut Barcelona Esports. ciarà un increment en la demanda de tota mena de Quant als indicadors bàsics d’evolució del pro- beques –n’hi ha del 30%, 60% i 90%–: és probable grama, ressalta l’augment entre el 2005 i el 2007 de que famílies que enguany no en demanaven 34.000 a 53.000 nens i nenes i la consolidació a s’incorporin a la franja del 30%; per tant, és possible l’alça –entre el 2007 i el 2008 s’ha incrementat de que s’incrementi el nombre, malgrat que la quantitat 53.000 a 54.000–, i espera que el 2009 hi hagi una que s’assigni pugui donar cobertura amb menys di- lleugera remuntada. ners a més famílies que tinguin una beca parcial. Destaca com es diversifica el nombre d’entitats i El Sr. Ardanuy agraeix la presentació i anàlisi d’activitats –enguany 239 entitats de lleure de la d’aquesta iniciativa, que demostra la importància i la ciutat estan fent aquesta oferta i 342 activitats dife- necessitat d’aquest programa, i constata que pel rents–; és, conclou, una oferta molt heterogènia. nombre de sol·licitants i d’usuaris del mateix es de- Explica que el 2008 el total de la despesa munici- mostra que cal continuar apostant fort per aquesta pal es va enfilar més d’1,2 milions d’euros, és a dir, mena de programes. pràcticament va doblar la despesa del 2005, que Atès que qualsevol entitat que compleixi uns re- prenen com a data de referència perquè és l’any quisits pot beneficiar-se d’aquestes subvencions per previ a l’establiment dels nous programes de suport poder fer aquesta activitat –i això inclou des d’AMPA social i als infants amb discapacitat. fins a entitats de lleure tradicionals o comunes– diu Des del punt de vista de l’evolució de la despesa que els agradaria conèixer el pes de cada una de les social de suport, fa referència, d’una banda, al nom- tipologies d’entitats; si ha de ser en posteriors infor- bre de beques, que en els tres últims anys ha passat mes que es desenvolupin al respecte, demana que de 2.600 a quasi 5.000, i, de l’altra, al nombre de s’inclogui aquesta diferenciació, una dada interes- torns d’activitats amb monitors de suport, que ha sant també per al mateix sector del lleure. passat de 128 a 591. I aquí fa una reflexió: l’objectiu Entén que aquestes activitats són importants i im- no és que els nens amb discapacitat hagin de tenir prescindibles en els mesos on hi ha aquest buit, un un monitor de suport, sinó que puguin fer l’activitat cop finalitzades les classes i abans del període de sense necessitat d’aquesta figura perquè la mateixa vacances dels pares, de les famílies, i per això tam- activitat està ja dissenyada per a tothom. Reconeix bé vol rebre informació sobre les ajudes que es do- que això no és sempre possible, atès que hi ha nens nen concretament de l’1 al 15 de setembre, quan els i nenes amb discapacitats de tota mena que reque- pares ja han tornat a la feina però els fills encara no reixen d’aquest monitor de suport i, per tant, la idea han començat la seva activitat escolar. és que sempre que els calgui, el puguin tenir i, a Pregunta també quants professionals treballen en més, amb tants torns d’activitat com puguin fer al aquestes entitats i quants llocs de treball comporta llarg de l’estiu. En tres anys, afegeix, la despesa en aquesta iniciativa, per així poder conèixer la seva monitors de suport ha passat de 73.000 a 180.000 €, magnitud econòmica i laboral. i la despesa social total, de 336.000 a 693.000 €. En També creu que el repte de donar suport als nens síntesi, conclou, aquestes xifres evidencien la conso- i nenes amb necessitats educatives especials i amb lidació d’aquest programa i una expansió molt subs- problemes de discapacitat i per seguir els altres és tancial de la seva dimensió social. fonamental. Com el Sr. Gomà, admet que el més Diu que l’estiu del 2008 s’ha fet una enquesta ex- desitjable seria la inclusió total, i pensa que això és haustiva, i en destaca dues dades: 9 de cada 10 possible fins i tot amb un monitor de suport. Diu que persones enquestades afirmen que tornarien a ins- l’equip de govern ha fet aquest esforç per adaptar-se criure el seu fill o filla en les activitats d’estiu, i la i creu que encara queda camí per fer, però és un bon valoració general dels casals és de 4,14 sobre 5, el senyal haver fet aquesta aposta. que equival a màxima qualificació. Comenta que caldria analitzar alguns punts; en Manifesta que de cara al 2009 estan en una etapa primer lloc, el preu/hora de la subvenció, que tot i de consolidació del model; encara és vigent el proto- haver estat incrementat 1,8 € alumne/dia arrossega col 2007-2010. Per tant, diu, milloraran les sessions un decalatge considerable entre aquesta subvenció a informatives i d’orientació de tal manera que s’ob- les entitats i el preu final de les activitats ofertes al tingui una taxa d’ocupació més elevada de les places públic; és un programa molt sol·licitat per les famílies. que s’ofereixen; els punts unitaris de districte també Atès que en molts casos el preu és un fre, creu que milloraran en la seva gestió, i els elements de gestió més endavant també caldrà analitzar com es pot aju- interna –d’Intranet, de web, etc.–, també. Finalment, dar encara més les famílies per poder ajustar el preu. exposa, intentaran ajustar al màxim l’oferta de places: Afegeix que queden encara reptes a l’hora de la ins- la previsió és que el 2009 hi pugui haver una repun- cripció; agrupar l’oferta i permetre la inscripció via tada de fins a 4.900 places noves ocupades, atès Internet permetria agilitzar el procés i evitar les grans l’evolució del nombre de nens i nenes de la ciutat, cues que es generen davant d’alguns equipaments i que va creixent, i també per la dinàmica del reagru- entitats que acullen aquestes activitats de lleure. pament familiar a la ciutat, que implica que hi hagi La Sra. Martín valora molt positivament aquest in- menors de 17 anys que passen a viure a la ciutat. forme atès el pas que s’ha donat en favor dels nens NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 313 amb discapacitats –tot i que espera que rebin el su- famílies, i hi posa un exemple: deixar el juliol un nen port necessari en cada cas i no calgui, com altres en un casal d’estiu mitja jornada més menjador li cops, insistir en el seu suport– i els nens de 0 a 3 costa a una família uns 360 €. Creu que potser cal anys, però vol fer una colla de consideracions i refle- replantejar la política de beques, i les raons són òb- xions a fi i efecte d’incorporar cada cop més les famí- vies: l’any 2008 només van poder obtenir una ajuda lies, en representació dels seus nens, a aquest pro- econòmica d’entre el 30% i el 90% del cost de grama. l’activitat aquelles famílies que no superaven els En primer lloc, i respecte al protocol, destaca que 8.921 € bruts anuals per càpita –el mateix valor de des del Grup Popular creuen important que renda, assevera, utilitzat en la campanya del 2007; l’Ajuntament asseguri la qualitat de les activitats que per tant, no s’ha adequat a l’IPC. Atès que el llindar s’ofereixen en el marc de la campanya i que de la pobresa a Catalunya, segons dades del 2006, s’acompleixin tots els requisits de seguretat. Justa- per a una família amb dos fills se situava en 17.338 € ment per això, creu que els criteris que permeten nets anuals, és a dir, 1.445 €/mes, afirma que resulta avaluar la qualitat de les activitats no són prou preci- evident el limitat abast de les polítiques de beques sats al conveni i, aleshores, es pot caure en una del govern: o s’incrementa l’ajuda actual, s’amplien manca de transparència vers les entitats que en pre- els límits dels ingressos o el que sigui, o difícilment sentar la sol·licitud no saben ben bé com valorarà es podrà assumir aquesta despesa. l’Ajuntament la seva activitat: les pautes establertes Menciona que estudis recents han posat de mani- són molt genèriques; així, per exemple, es llegeix: fest els valuosos efectes de les pautes educatives "Les condicions que han de complir les entitats per durant el temps lliure dels infants en el seu posterior ser homologades són: ser de qualitat, atractives, rendiment educatiu, i com la dificultat en les seves enriquidores, accessibles i segures per als infants i activitats extraescolars, educatives, pot esdevenir un adolescents que hi participen". A més, afegeix, al element de reforç en la prevenció de les desigualtats conveni es responsabilitza a les entitats dels aspec- educatives entre els infants. tes de seguretat en el desenvolupament de les activi- Recorda que es va presentar una mesura de go- tats. Creu que, al marge de les responsabilitats lògi- vern que pretenia reforçar al llarg del 2008 l’accés a ques de les entitats, l’Ajuntament també hauria de la infància en risc a activitats socioeducatives de desenvolupar un paper actiu en el control i supervisió temps de lleure, si bé més centrades en les activitats d’aquesta seguretat, i a l’informe no s’expliquen sufi- de caps de setmana, i que el programa s’havia de cientment aquests mecanismes de control. desenvolupar aquest any en dos districtes i implicava En segon lloc, entén que cal avançar més en els constituir un equipament de coordinació per districte aspectes de centralització de la campanya. A la dar- que assessorés les famílies i coordinés els circuits rera campanya d’aquest estiu 2008, explica, les famí- de derivació entre els serveis socials i les entitats de lies havien de fer la inscripció a les entitats organit- lleure. Pregunta si existeix cap mena de coordinació zadores; en el cas del Campus Olímpia, on sempre entre ambdós programes. hi ha més demanda que oferta i s’han de sortejar les La Sra. Capella valora positivament l’informe pre- places, les famílies havien d’anar a recollir un núme- sentat avui, així com la decisió de promoure la re- ro pel sorteig a cada entitat esportiva; després havi- dacció d’un protocol per a la campanya d’activitats en de tornar per fer la inscripció, i després, per de vacances d’estiu per als infants i adolescents, i sol·licitar l’ajut econòmic, s’havien de dirigir a la seu destaca algunes de les clàusules per la seva impor- del districte. Atès els horaris laborals i les dificultats tància –per exemple: "Garantir una oferta àmplia, de conciliació per part de les famílies, pensa que distribuïda i equilibrada d’activitats lúdiques, esporti- s’hauria d’intentar facilitar els tràmits a les mateixes ves i culturals per tal d’afavorir la cohesió social, la famílies perquè puguin recollir i entregar tota la do- qualitat de vida i el benestar de la ciutadania"– i pel cumentació a la seu de districte en un únic tràmit. que reflecteixen. Constata que es vol assegurar la Quant a la valoració de les darreres dades de la participació de tots els infants amb independència de campanya, reclama una mica més de rigor a l’hora la seva capacitat econòmica. Insisteix en la necessi- d’aportar les dades perquè, entre les que figuren ara tat de valorar les beques que s’ofereixen, d’introduir a l’informe, les que es van anunciar a la premsa al criteris de valoració semblants a les beques menja- seu dia i les publicades a l’anuari estadístic de Bar- dor per al tema dels topalls, de manera que no quedi celona, es genera una certa distorsió que no permet fora de cobertura gent que en un moment donat valorar-la exactament: segons va anunciar l’Ajun- també hauria de poder accedir a una beca. tament l’estiu del 2008, es van oferir 113.591 places; També valora positivament que s’asseguri la parti- segons les dades de l’informe, només han participat cipació dels infants independentment de les seves 54.268 infants, és a dir, no s’ha arribat a ocupar ni el condicions físiques, psíquiques o sensorials, així 50% de les places; i segons l’anuari, l’any 2006, com totes les modalitats d’activitats de la campanya 52.436 hi van participar i al 2007, 97.915. Si les va- –tant els casals d’estiu, bressols d’estiu, colònies, cances escolars representen un dels principals pro- campaments com les rutes i estades culturals fora de blemes de les famílies a l’hora d’organitzar el temps Catalunya–, l’ampliació dels destinataris, d’1 a 17 lliure dels seus infants, no entén, conclou, perquè es anys, i la incorporació del que s’entén per escola produeixen tantes vacants. Pensa que potser els bressol, d’1 a 3 anys. Reitera la necessitat de definir preus d’aquestes activitats són massa alts per a les el model de la campanya des dels serveis personals 314 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 dels districtes de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania ciutat més enllà del programa municipal, de les pau- conjuntament amb l’Institut Municipal d’Esports i tes de vacances que fan les famílies de la ciutat, d’Educació i l’Institut de Persones amb Discapacitat, difícilment es podrà anar gaire més enllà. Recorda així com que les entitats homologuin les activitats que ha parlat de la possibilitat que hi hagi 4.000 o que ofereixin, que hi hagi un control d’aquesta homo- 5.000 nens i nenes més l’estiu que ve; en tot cas, logació, i que l’Ajuntament s’encarregui de la difusió i segur que ja no hi haurà un increment com el que hi comunicació de les activitats. va haver del 2005 al 2007, quan es van incorporar Creu que efectivament cal millorar l’adequació de 20.000 nens i nenes i, per tant, el programa està l’oferta, perquè potser és massa diversificada i poc segurament en la franja alta del seu potencial. centrada en la demanda que reclamen les famílies, i Una altra cosa, reconeix, és que se segueixi ade- suggereix aprofundir en l’ús de les eines telemàti- quant l’oferta, fent-la més ajustada a la demanda, ques per evitar les cues a l’hora d’inscriure’s en les millorant la qualitat i la proximitat, però creu que és activitats que es van desenvolupant. quelcom més de caire qualitatiu que quantitatiu, sen- Conclou dient que amb la resta està plenament se oblidar en cap cas aquest darrer punt de vista. d’acord i opina que és la línia en la qual cal continuar Pel que fa a les despeses socials de suport, creu seguir, i celebra l’increment de beques atorgades i de que és important haver passat en dos anys de les despeses en monitors i en monitors especialitzats. 336.000 a 693.000 € –per tant, un 106,2% més en El Sr. Gomà agraeix els comentaris de tots els beques– i de 128 a 591 torns en monitors de suport grups, i en destaca l’alt grau de coincidència. Promet per a nens i nenes amb discapacitat: això reflecteix facilitar la tipologia d’entitats i el nombre de professi- que realment els últims anys s’ha destacat i imple- onals que ha sol·licitat el Sr. Ardanuy. Ressalta que, mentat l’accent social d’aquesta activitat educativa; a siguin les grans federacions de lleure de la ciutat o més, recorda que el llindar per poder tenir una beca les petites entitats de lleure presents als diferents és l’índex de renda de suficiència, pactat pels agents barris, les mateixes entitats que durant el curs esco- socials a escala catalana en el Pacte de competitivi- lar ofereixen a les AMPA i escoles les activitats ex- tat i que està per sobre de l’IPREM, es va actualit- traescolars –fins i tot la gestió del menjador escolar– zant cada any amb l’IPC. després fan l’oferta d’estiu, produint-se una integra- Comenta que aquest curs escolar ja estan funcio- ció molt interessant que confirma que les escoles nant els convenis –als quals s’ha referit la Sra. Mar- són la columna vertebral de l’educació en el territori, tín– amb el Consell de la Joventut de Barcelona, el però que l’educació va més enllà de l’horari estricta- Moviment Laic i Progressista, la Fedaia i la Fundació ment escolar i que hi ha una sèrie d’agents educatius Pere Tarrés i, per tant, espera que en acabar aquest que estan presents tot l’any a la ciutat. curs escolar es podrà valorar com aquests nens en Admet que cal seguir avançant en el càlcul del situació de risc, d’exclusió, s’han incorporat, no a preu/hora i en la despesa municipal corresponent, i l’estiu, sinó durant tot l’any, en activitats de lleure explica que ja han establert alguns elements en la diàries o de cap de setmana a través de centres línia de fraccionar el pagament: les famílies que no oberts, de ciberaules, etc. Aclareix que encara no hi necessàriament demanen beca però sí poden abo- ha cap informe al respecte, però espera que un cop nar un 50% de l’activitat al principi podran pagar la fet es vegi quina ha estat l’aportació d’aquests nous resta al final; fins i tot es procurarà que el preu no convenis a aquests nanos a la ciutat. sigui una barrera d’accés a l’activitat per a les famíli- Pensa que cal procurar –com deia la Sra. Cape- es que estan per sobre del llindar fixat per demanar lla– que el conjunt de les prestacions econòmiques beca. vinculades a l’educació –i l’any que ve es donarà un Reconeix també que cal seguir desplegant els gran pas endavant en beques menjador, per exem- mecanismes de control i seguiment de la qualitat de ple– es puguin treballar de manera més homogènia i les activitats que hi ha al protocol, al conveni. Recor- que, així, el conjunt de beques menjador, de material da que les auditories prèvies i l’enquesta de satisfac- escolar, per participar en programes d’estiu, etc., ció de les famílies s’han endegat conjuntament i ex- conformi finalment un programa el més unificat pos- tensivament aquest 2008 i cal seguir treballant en sible de prestacions econòmiques a famílies amb aquesta línia de manera que, al final, cap activitat no pocs recursos que garanteixin el dret de l’educació quedi al marge d’enquestes de satisfacció i auditori- dels seus fills en l’aspecte més integral del tema. es prèvies. El Sr. Ardanuy agraeix la informació rebuda. Atès Admet que l’oferta de places depassa amb escreix que es va desenvolupar una prova pilot relativa a la el nombre de nens i nenes participants, però cal tenir inscripció via telemàtica diu que li agradaria conèixer en compte que hi ha 54.000 infants en una mitjana les conclusions de la mateixa i si s’apostarà per de cinc torns setmanals, i això significa quatre set- aquest mètode, cosa que evitaria les cues i agilitzaria manes al juliol i una al setembre, o una a finals de la gestió de la inscripció. juny i quatre al juliol, etc.; és a dir, el nombre de La Sra. Martín insisteix que malgrat existir un ín- torn/infant és molt més elevat, però no són nens i dex de referència per concedir els ajuts, creu que cal nenes diferents, sinó aquests 54.000 que utilitzen revisar el sistema de beques per a famílies amb in- diferents torns setmanals al llarg de l’estiu: un de gressos molt minsos: és inadmissible que per rebre cada cinc infants de la ciutat en les activitats d’estiu. un 90% d’ajut, una família no pugui superar els 3.000 Creu que, atesa l’oferta d’activitats que hi ha a la € anuals, i per rebre’n un 60%, els 5.000 o 6.000 €. NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 315 El Sr. Gomà respon que un percentatge molt ele- celona, que vol ser exemple de solidaritat, de pro- vat de famílies que reben prestacions econòmiques grés, hi ha de trobar solucions. Pensa que, fent-ho de serveis socials tot l’any també en reben una de d’una manera més coordinada, probablement se’n serveis socials per poder fer activitats d’estiu, i no es podrien trobar i, per això, i perquè hi ha entitats que computa estrictament al programa de vacances; és a ja hi treballen i existeixen convenis, proposen consti- dir, moltes famílies a la ciutat són tractades tot l’any tuir una taula de treball entre l’Ajuntament i diferents pels serveis socials d’atenció primària amb diferents representants del Banc dels Aliments, diferents enti- prestacions econòmiques, i una part molt nombrosa tats, operadors econòmics, etc. rep suport, també, per fer activitats de vacances El regidor d’Acció Social ha demanat fer una d’estiu; les que es computen aquí són les específi- transacció, el seu grup li ha fet una altra proposta i al ques, és a dir, aquelles que es donen i pressuposten final han arribat a un acord, amb el qual s’intenta estrictament en el programa d’estiu, però hi ha també reconèixer una feina que ja s’està fent, però que cal una part considerable de famílies amb pocs recursos millorar i coordinar millor. Afegeix que se suggereix que reben suport per fer activitats d’estiu a través la incorporació dels operadors econòmics de la ciu- dels serveis socials d’atenció primària de tots els tat, supermercats, etc., atès que ara darrerament la districtes de la ciutat. gent del Banc dels Aliments els explicava la dificultat Reconeix i agraeix la feina de les entitats de lleu- que té a l’hora d’arribar a treballar conjuntament amb re, cada dia més professional i de més qualitat, en els operadors econòmics; probablement, si això es les activitats d’estiu a la ciutat. fes conjuntament amb l’Ajuntament seria molt més Es dóna per tractat. senzill. A continuació llegeix el text que finalment es sotmet a votació: "La Comissió d'Acció Social i Ciu- d) Compareixences Govern municipal tadania insta al Govern municipal per tal que: en el marc de la Comissió de Seguiment del Conveni de III) Propostes a dictaminar l'Ajuntament amb el Banc dels Aliments, es portin a terme les accions necessàries per tal de millorar el a) Ratificacions model de distribució d'aliments provinents d'exce- b) Propostes d'acord dents a la ciutat, revisar els criteris de coordinació i intervenció actuals incorporant també els operadors IV) Part decisòria / Executiva econòmics (supermercats, mercats i representants del teixit comercial) i fer més àgils els subministra- a) Ratificacions ments a les entitats i a les persones amb necessitats b) Propostes d'acord no cobertes". c) Proposicions La Sra. Martín manifesta que ningú no negarà que s’ha triplicat el nombre de persones en situació V) Part d'impuls i control d’extrema gravetat econòmica amatents a l’hora del tancament de supermercats i mercats per aprofitar, a) Proposicions / Declaracions de Grup entre d’altres, els aliments que aquests comerços dipositen als contenidors per estar al límit de la seva Del Grup Municipal CIU: caducitat o per qualsevol altre motiu. Denuncia que 2. La Comissió d'Acció Social i Ciutadania insta al aquesta és una situació dramàtica, denigrant i inac- Govern municipal per tal que: Constitueixi una taula ceptable, no tan sols per a qui es veu abocat a alimen- de treball, coordinada per l'Ajuntament de Barcelona, tar-se així, sinó també per a tots els barcelonins. Exi- amb representants del Banc dels Aliments, de les geix buscar solucions per dignificar aquest problema. entitats associatives del sector, dels operadors eco- Reclama nous acords perquè entén que aquests nòmics (supermercats i representants del teixit co- aliments, atesa la immediatesa del seu consum, no mercial) per tal d'analitzar i sistematitzar la recollida es poden repartir mitjançant els circuits habituals de d'aliment sobrer, establir protocols d'actuació i fer distribució del Banc dels Aliments a les diferents arribar a les persones necessitades la informació entitats. Prega arribar urgentment a acords amb su- sobre els recursos que estan disponibles. permercats, mercats, Mercabarna, comerços i res- El Sr. Mulleras proposa tractar conjuntament amb taurants de la ciutat per tal d’establir un sistema de aquest el punt número 5 de l’ordre del dia. recollida i repartiment d’aliments sobrants en bones La Sra. Fandos explica que de nit, a la ciutat, en- condicions entre les persones més necessitades, en cara hi ha gent que cerca aliments en els contenidors col·laboració amb les diferents entitats solidàries i el d’escombreries, sobretot els que hi ha prop dels su- Banc dels Aliments. Dóna suport a la proposta pre- permercats. sentada per CiU. Sap que des de diferents entitats, institucions, fins La Sra. Capella dóna suport a la proposició pre- i tot conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona es sentada per CiU atès que, com s’ha fet palès a les fan accions al respecte, però tot i això, els darrers diferents intervencions, cal millorar els sistemes es- temps, lluny d’anar a menys, veu que aquesta ten- tablerts perquè hi ha quelcom que no està solucionat dència continua; fins i tot cada cop hi ha més joves o prou coordinat. que abans segurament no acudien a buscar els ali- El Sr. Gomà dóna suport a aquesta proposta de ments als contenidors. Creu que una ciutat com Bar- transacció i agraeix a la Sra. Fandos la seva actitud 316 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 oberta a poder trobar un d’acord, perquè creu que és els criteris de coordinació i intervenció actuals incor- molt important reconèixer i valorar que la ciutat de porant també els operadors econòmics (supermer- Barcelona té una política social d’aliments, és a dir, cats, mercats i representants del teixit comercial) i fer que existeix, d’una banda, una xarxa de recursos més àgils els subministraments a les entitats i a les públics d’alimentació –menjadors socials, menjars a persones amb necessitats no cobertes". domicili, prestacions econòmiques per a alimentació– Del Grup Municipal PP: i, d’altra, una xarxa de distribució social d’aliments on 3. La Comissió d'Acció Social i Ciutadania acorda el Banc dels Aliments fa de pal de paller en la mesu- rebutjar el Projecte de Llei del Llibre II del Codi civil ra que és qui s’encarrega de la captació dels grans català, per la seva intromissió en l'àmbit familiar i, excedents tant des de la Unió Europea com des de especialment, en la relació i denominació dels mem- les empreses d’alimentació de la ciutat, i, per últim, bres de la família. un conjunt de petites entitats que serveixen lots i La Sra. Esteller admet que pot sorprendre que es bosses de menjar que capten del Banc dels Ali- presenti aquesta iniciativa en aquesta Comissió atès ments, algunes de les quals disposen d’un petit ser- que és un projecte de llei que enguany s’està deba- vei de menjador; des del conveni que la ciutat i el tent al Parlament de Catalunya i que té el seu tràmit Banc dels Aliments van signar per primer cop el 2005 –d’esmenes, de substanciació del projecte, etc.–, i que s’ha anat consolidant des d’aleshores, hi ha la però creu que des de l’Ajuntament de Barcelona cal capacitat de coordinar i d’impulsar tot això. Tanma- mostrar el rebuig vers aquesta intromissió del Go- teix, creu que cal dotar de més contingut i de nous vern de la Generalitat de Catalunya a la vida perso- agents aquesta Comissió de Seguiment, i està abso- nal: és una qüestió que es circumscriu exclusivament lutament d’acord amb la idea que la mateixa guanyi a l’àmbit familiar i ningú, tampoc el poder polític, s’ha en capacitat d’estructurar aquesta política i que d’entremetre en aquestes relacions. s’incorporin els agents privats de l’alimentació de la Creu que l’esfera privada s’ha de preservar i que ciutat. Recorda que el 2007, en el marc d’aquest els drets civils tenen el seu límit en les decisions conveni, l’Ajuntament i el Banc dels Aliments ja es va preses lliurement, i que la substitució de conceptes signar un acord amb l’Institut Municipal de Mercats com pare o mare per d’altres més neutres busquen perquè el menjar fresc sobrant dels mercats munici- alterar la denominació de "família" i la relació entre pals es capti a través de la recollida d’excedents del els seus membres. Banc dels Aliments i es distribueixi a les diferents La Sra. Fandos diu que no pot pronunciar-se so- entitats de la ciutat. Creu que és un bon model per bre un text el contingut del qual encara s’està deba- estendre a altres agents privats d’alimentació de la tent i ignora si serà el definitiu o no, perquè hi ha un ciutat, tot i que admet que després cal millorar el període per fer, entre el propi Govern, propostes; per subministrament a les petites entitats de la ciutat que això el seu grup farà una abstenció. Afegeix que el fan aquest servei. dia que entri realment al Parlament i els grups par- La Sra. Fandos agraeix el suport de tots els grups lamentaris tinguin el text, aleshores es podrà pro- a la proposta, i li recorda al Sr. Gomà que fa uns nunciar. mesos ja van entrar una proposició a la qual ell en va La Sra. Capella diu que hi votarà en contra, atès donar suport, com els altres grups, on es deia que que no pot donar suport a un rebuig genèric al que creuen que en el tema de la pobresa calia intentar representa donar resposta a les necessitats de la anar tots a una. Reconeix la feina feta perquè l’equip societat actual: hi ha un projecte de llei de reforma de govern també admet que s’ha de millorar. del Llibre II del Codi civil aprovat per la Generalitat Assenyala que el conveni només s’aplica a quatre de Catalunya, iniciant-se així el que ha de ser el ca- mercats, quan cal que en participin tots; els super- mí de reforma en el si del Parlament de Catalunya, mercats no han de dependre de la voluntat del seu que és on s’ha de debatre i discutir-ne els conceptes director, sinó que hi ha d’haver un compromís de tota plantejats en el Projecte de llei. la xarxa de supermercats de la ciutat, quelcom força Manifesta que, en essència, està d’acord amb el difícil de dur a terme per part del Banc dels Aliments projecte aprovat per la Generalitat, perquè entén que però no per a l’Ajuntament. les normes han de ser revisades i adaptades a la Creu que amb el tema de la pobresa han d’arribar realitat social on s’han d’aplicar, i creu, ja sigui al a acords i evitar els enfrontaments. Projecte de llei, que hi ha qüestions que vénen a El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el donar resposta a plantejaments que la societat de- Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la manda (fins i tot davant dels tribunals) i que, en- Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. guany, les lleis i les diferents regulacions de parelles Martín expressa el vot favorable del PP i la Sra. Ca- de fet –el Codi de família, la Llei d’adopcions– no pella expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova amb contemplen. el redactat següent: Creu que el nou projecte defineix força bé un nou "La Comissió d'Acció Social i Ciutadania insta al marc jurídic per regular els defectes jurídics sorgits Govern municipal per tal que: en el marc de la Comis- d’una ruptura matrimonial i, a més, dóna respostes sió de Seguiment del Conveni de l'Ajuntament amb el tenint en compte l’articulat legal que fins ara existia i Banc dels Aliments, es portin a terme les accions ne- el que els tribunals han anat matisant. cessàries per tal de millorar el model de distribució Explica que el Llibre II no parla només de la famí- d'aliments provinents d'excedents a la ciutat, revisar lia, parla de la persona física: diu quan cal entendre NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 317 si té capacitat i quan no en té; regula la situació de El Sr. Gomà també expressa, en nom del govern, tutela i les situacions d’incapacitat; introdueix la figu- el rebuig a aquesta proposició, que és doble, de ra dels poders anticipats que permeten a algú que no caràcter procedimental i de fons. De caràcter proce- està prou capacitat regular el seu futur, el seu patri- dimental, aclareix, perquè és cert que el text de què moni, el seu manteniment, i decidir qui ha de vetllar disposen ara és un projecte de llei aprovat pel Go- per aquest patrimoni i per la seva persona. vern i que ara començarà el seu tràmit parlamentari. Afegeix que el text legal també menciona els po- Per tant, afegeix, els diferents grups parlamentaris, ders preventius: regula la igualtat dels drets i deures també el del PP, podran presentar les esmenes, es dels progenitors, terme aquest que transcendeix el podran debatre i es podran votar al Parlament de concepte en funció del sexe –pare o mare– i destaca Catalunya, que és on toca fer el tràmit de discussió la capacitat parental; regula la possibilitat d’establir parlamentària del Llibre II del Codi civil català: cal un sistema de responsabilitat parental en el moment respectar institucionalment els espais i els procedi- en què es produeix la ruptura, quelcom que obligarà ments de cadascuna de les lleis. a les persones a ser exigents a l’hora de contraure Quant al rebuig de fons, explica, com ha expressat matrimoni, perquè també contempla la possibilitat de la Sra. Capella, en els últims anys, a la societat actu- regular a través de les capitulacions matrimonials el al, hi ha hagut un gran canvi en les dinàmiques, les patrimoni d’ambdós contraents, el seu sistema dotal, estructures i les relacions familiars que el marc nor- que tot i que ha quedat obsolet regula d’alguna ma- matiu encara vigent no recull adequadament; aquest nera aquesta situació; regula el que ha de ser el futur Projecte de llei del Llibre II del Codi civil català relatiu heretament de la família, incorpora el que ha de ser a la persona i la família fa una altra aportació en el el futur després de la ruptura matrimonial, tot consi- sentit de proporcionar un marc normatiu amb capaci- derant que existeixen drets irrenunciables. tat de regular la complexitat que enguany impregna Pel que fa al concepte de família, diu que des la societat. d’ERC hi han advocat i pensen que cal donar respos- Creu que l’últim paràgraf de l’exposició de motius, ta les noves formes de família, perquè no existeix un enormement significatiu en aquest sentit –"En una únic concepte, sinó que és molt més ampli, resultat societat oberta, la configuració dels projectes de vida també de la situació real de la societat: hi ha moltes de les persones i les pròpies biografies vitals no pot famílies reconstruïdes, on els membres aporten fills venir predeterminada per un determinat model per d’un matrimoni anterior o fills adoptats al nou nucli damunt d’un altre. Aquest és el principi de què par- familiar que constitueixen; fins ara aquests fills no teix aquesta Llei en allò relatiu al reconeixement de conformaven la definició de família que es tenia des les modalitats de família. Per això, a diferència del del punt de vista doctrinal i des del punt de vista le- Codi de família, el Llibre II acull les relacions famili- gal, però ara són incorporats, amb una sèrie ars basades en formes de convivència diferents a la d’obligacions, les parentals, l’obligació de prestar-los matrimonial, com la família monoparental, la convi- aliments, i, evidentment, la capacitat parental que es vència en parella estable i les relacions convivencials concedeix a qui conviu amb aquests fills, que, en d’ajuda mútua. Quant a la família homoparental, la definitiva, sovint els fa de pare o mare quan l’altre nova regulació les integra en el marc jurídic que progenitor ha desatès absolutament les funcions que aquest llibre proporciona."–, reflecteix molt bé aquest li són pròpies. salt endavant que es dóna des del punt de vista de la Suposa que la crítica se centra en les adopcions i regulació de l’heterogeneïtat del fet familiar a la soci- l’obligació dels pares no biològics d’informar els fills etat actual. I acaba dient que al primer article del títol adoptats quin és el seu origen biològic. Admet que de família del Llibre II hi figura: "La família gaudeix això es pot entendre com una intromissió en l’esfera de la protecció jurídica determinada en la Llei, que privada de les famílies, però no comparteix aquesta empara sense discriminació les relacions familiars opinió: entén que la família forma part d’aquell orde- derivades del matrimoni, de la convivència estable nament públic en el qual l’Estat hi ha d’intervenir, en parella i de les realitats familiars configurades perquè així ho demanda la societat, i, en definitiva, partint d’una estructura monoparental, especialment i creu que la reforma, tal com està plantejada –evi- amb els efectes que es determinin legalment a reco- dentment haurà d’ésser debatuda al si parlamentari–, nèixer com a membres de la família els fills de cada ve a donar resposta a les necessitats que la societat un dels progenitors que convisquin en el mateix nucli enguany demanda, molt diferents de les que es van familiar a conseqüència de la reconstitució de noves atendre amb la Llei del 1995 –ja molt innovadora en famílies després del divorci o de les crisis de pare- molts dels aspectes, a diferència del Código Civil. lla." Per tant, insisteix, també era necessària aquesta Opina que són dos exemples molt concrets, però reforma del Llibre II, perquè el Código Civil, a través com es fa l’esforç que en el marc normatiu quedi de les reformes en matèria de divorci, ha introduït recollida la nova heterogeneïtat que representa la tota una sèrie de modificacions que obliga Catalunya diversitat de models familiars a la societat actual, des a modificar els seus textos legals per tal de donar d’aquest punt de vista expressen també la seva sa- cobertura a totes les diferents formes de família. I, tisfacció perquè això s’hagi pogut portar en aquest evidentment, conclou, també el nou Codi de família Llibre II del Codi civil de Catalunya. recull les parelles de fet i, òbviament, els matrimonis La Sra. Esteller comenta que no ha volgut entrar a homosexuals. detallar cadascun dels capítols del Codi civil català, 318 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 aquest Llibre II referent a la persona i a la família, textos legals normatius; cal obrir els ulls i assumir el entre altres coses perquè tothom podrà presentar les que la societat demanda; als tribunals es plantegen a seves esmenes en el període parlamentari correspo- diari situacions de guarda i custòdia, situacions de nent. Aclareix que rebutja com ha regulat la Generali- règim de visites, de fills de parelles homosexuals que tat aquest dret de família, allò relatiu a la persona i a han estat adoptades, etc. Defensa que en determi- la família, és a dir, no tan sols el contingut material nats supòsits cal la intervenció estatal, perquè no tot que figura al Codi de família; a Catalunya ja existeix es pot deixar a l’atzar. la Llei de les parelles de fet, que també regula les El Sr. Gomà creu que més que discutir envers la diferents relacions de parella, i la Llei de família, on intromissió, estan confrontant models diferents de s’incorporen famílies sense el vincle matrimonial. com creuen que s’ha d’abordar la regulació pública S’oposa a la intromissió de l’Estat, en aquest cas de l’esfera familiar; atès que el que està aportant la Generalitat, en l’àmbit familiar, i a la regulació dels aquest Projecte de llei és el reconeixement de la models de família; creu que és una ingerència inac- diversitat, la igualtat de drets, l’interès dels infants, la ceptable i cal establir els límits. Diu que també la protecció de les responsabilitats parentals, etc., en la Societat Catalana d’Advocats de Família ha manifes- mesura que acabin essent incorporats dóna tot el tat la seva oposició radical a aquest Projecte de llei, seu suport al projecte. atès que el considera una intromissió excessiva en El Sr. Martí expressa el vot contrari del PSC, el Sr. l’esfera privada familiar. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra. I pel que fa a les adopcions, pensa que és una Fandos expressa l'abstenció de CIU, la Sra. Esteller barbaritat que el Codi civil, en aquest cas, obligui a expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella dir si el nen és adoptat o no: les famílies han de po- expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. der prendre les seves pròpies decisions. Del Grup Municipal ERC: La Sra. Capella remarca que la família és matèria 4. La Comissió d'Acció Social i Ciutadania acorda d’ordre públic i, per tant, l’Estat intervé regulant què l'ampliació del programa de substitució d'aigua de és la família, establint les diferents formes de matri- dipòsit per aigua directa de xarxa per tal d'incloure-hi moni i vetllant pels menors, els fills, ja siguin adop- subvencions en la substitució de canonades fabrica- tats o biològics: l’Estat ha de protegir el fruit de la des amb materials que puguin derivar en problemes família, els fills, garantint els seus drets. Aclareix que per a la salut dels consumidors. l’Estat, en aquest cas la Generalitat de Catalunya, el La Sra. Capella explica que porta aquesta propo- que no farà és vigilar si s’ha informat o no; el que sició a la Comissió tot tenint en compte l’informe de està protegint és el dret a conèixer la veritat biològi- salut a la ciutat presentat en el darrer Consell Muni- ca, un principi general del dret en matèria de la lliure cipal, en què es constata la detecció de diversos investigació de la paternitat, un dret inherent als in- casos d’incompliment per plom durant l’anàlisi de la fants. Això, conclou, és el que garanteix enguany el qualitat de l’aigua d’aixeta. Les anomalies no van ser Codi de família. Recorda que quan es va fer la modi- significatives, llevat, li sembla, de dos casos, ni van ficació del Código Civil –en concret l’article 127, que tenir conseqüències sobre la salut pública, però pen- parlava de la lliure investigació de la paternitat–, sa que caldria avançar-se per minimitzar aquesta tothom es va dur les mans al cap. Afirma que l’Estat mena de riscs. L’informe, afegeix, diu que uns 500 ha d’intervenir en allò que afecta, o pot afectar, en edificis, normalment situats al casc antic de la ciutat, situacions de desemparament, perquè la societat, encara disposen d’aigua per aforament, un sistema com que és un ens viu, s’autoregula com vol, inde- de subministrament on la brutícia es pot acumular als pendentment del que l’Estat, en aquest cas la Gene- dipòsits i afectar la qualitat de l’aigua de boca. ralitat, digui què s’entén per matrimoni. I ho està Admet que l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i definint, prossegueix, en el Codi civil, perquè sovint, Qualitat de Vida treballa des de fa anys en un pro- quan l’Estat no ha intervingut, s’han generat situaci- grama per substituir l’aigua de dipòsit per aigua di- ons de desigualtat i desemparament que afecten recta de la xarxa. Hi ha, diu, un altre element que no menors. afecta únicament els dipòsits, sinó la qualitat de Quan es diu, afegeix, que s’està definint què és la l’aigua: el material de fabricació de les canonades de família, i recull un concepte de família que va més la xarxa de distribució interna. Sovint, explica, el enllà del que hom està acostumat a sentir, és perquè dipòsit, en aquest cas de subministrament d’aigua, la realitat ha anat més enllà: hi ha moltes formes de va lligat a la xarxa de distribució interna, que també família, ja no és un home i una dona, sinó que poden és de plom; aquesta mena de materials alliberen ser dos homes i dues dones; la família incorpora una elements que poden alterar la qualitat de l’aigua de colla d’elements que abans no formaven part de la boca. família biològica, els fills adoptats; les famílies es Creu que caldria ampliar el programa de substitu- reconstrueixen i aporten al nucli familiar fills d’altres ció de dipòsits d’aigua i incloure també les canona- relacions, i com que sovint qui té l’obligació de donar des de plom o fabricades amb materials obsolets i suport als seus fills no ho fa, la persona que està que enguany no serien autoritzats, i que sigui proac- convivint amb una altra assumeix les funcions paren- tiu, és a dir, cal identificar els edificis on es donen tals. Per això, insisteix, s’està regulant i s’està dient aquests supòsits i aquesta problemàtica i informar que la família no és únicament el nucli reduït al qual els veïns dels riscos perquè s’acullin al programa de hom estava acostumat o que fins ara definien els subvencions existent. NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 319 Aclareix que no s’ha de confondre els dipòsits El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el d’emmagatzemament i subministrament d’aigua per Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el aforament amb els dipòsits de recollida d’aigües Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU, la pluvials, proposició aprovada al Consell Municipal Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Plenari del passat mes d’abril que té una altra finali- Sra. Capella expressa el vot favorable d'ERC. S'a- tat molt diferent. prova amb el redactat següent: El Sr. Puigdollers avança el vot favorable de CiU a "La Comissió d'Acció Social i Ciutadania acorda aquesta proposta perquè és un tema molt important l'ampliació del programa de substitució d'aigua pota- per a la salut de les persones, però demana que per ble de dipòsit per aigua directa de xarxa per tal d'in- deixar clar a què es fa referència s’hi afegeixi la pa- cloure-hi subvencions en la substitució de canonades raula potable. Li sobta, diu, que després de 30 anys fabricades amb materials que puguin derivar en pro- de democràcia a 500 edificis de Barcelona encara no blemes per a la salut dels consumidors". hagin estat substituïts els dipòsits, malgrat els 20 anys de programes de subvenció per substituir-los; b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- ignora si té a veure amb la quantia de la subvenció, tucional l’acord de la comunitat de propietaris, els inquilins de c) Precs cada pis, etc. Conclou que deu haver-hi algun pro- blema de caire jurídic que caldria solucionar. Del Grup Municipal PP: La Sra. Esteller avança el vot favorable del seu 5. Que l'Ajuntament de Barcelona arribi a nous grup. acords amb supermercats, mercats, Mercabarna, La Sra. Ribas explica que l’Ajuntament de Barce- comerços i restaurants de la ciutat, per tal d'establir, lona segueix concedint ajuts a la substitució del que amb caràcter d'urgència, un sistema de recollida i és l’aigua de dipòsit, la qual cosa implica el canvi de repartiment dels aliments sobrants entre les perso- totes les canonades de distribució. Ara bé, afegeix, nes amb necessitat, en col·laboració amb diverses dintre del programa d’instal·lacions es concedeixen entitats solidàries, com el Banc d'Aliments, entre ajuts també per canviar les canonades en el cas que d'altres. no hi hagi dipòsit o que el dipòsit sigui d’un altre ma- Es dóna per tractat. terial no perniciós a la salut. Assevera que hi ha un fet positiu, que fa que aquest no sigui un problema d) Preguntes de salut públic a la ciutat de Barcelona, i és que l’aigua especialment dura que ve del Llobregat pro- Del Grup Municipal CIU: tegeix contra contaminacions d’aquesta mena, sense 6. Quina ha esta l'evolució de la taxa de mortalitat que això, evidentment, els eximeixi de treballar-hi perinatal en el municipi de Barcelona entre els anys activament per tal que les canonades s’adaptin als 2000 i 2007? materials que proporcionen major seguretat, en El Sr. Puigdollers formula la pregunta perquè a aquest cas per a la salut. l’informe de salut que se’ls va presentar aquesta Malgrat ser un tema que ella no coneix prou, co- dada no hi era, es feia referència fins el 2006. menta al Sr. Puigdollers que fa pocs dies ha mantin- La Sra. Ribas respon que els registres de mortali- gut converses amb l’Institut del Paisatge Urbà, i s’ha tat no es realitzen des de fonts pròpies, sinó que és assabentat que no és imperatiu legal substituir aques- un registre centralitzat i va sempre amb un any de ta mena de canonades: no se’n poden posar als edifi- retard, i facilita quatre taules que els han fet arribar cis nous, però els poders públics no poden obligar els des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona del propietaris dels edificis que en tenen a treure-les; és registre de mortalitat perinatal. Un cop consultades una opció del propietari. I a més, afegeix, la factura les taules, i admetent que queden preguntes no re- d’aigua que paga el llogater o l’inquilí de l’edifici és soltes, s’ofereix a proporcionar la informació que faci força més barata quan hi ha un dipòsit que no pas una falta. connexió directa a la xarxa, un factor que sens dubte El Sr. Puigdollers explica que ha tingut coneixe- no afavoreix aquesta política incentivadora. ment que a Catalunya l’any 2007 s’hauria incremen- Conclou que el govern municipal comparteix tat la taxa de mortalitat perinatal, però, i per les da- l’esperit d’aquesta proposició i està disposat a votar- des facilitades, sembla que al municipi de Barcelona hi a favor, amb el benentès que aquest programa fa això no passa. molts anys que existeix i que el que cal probable- Es dóna per tractada. ment és donar-li una nova empenta quant a la difu- 7. En la remodelació de la plaça Lesseps, quines sió. D’acord amb l’Institut del Paisatge Urbà proposa mesures s'han adoptat per tal de garantir l'accessibi- llençar una campanya informativa amb tríptics, etc., litat per part de les persones amb mobilitat reduïda? que convidi al personal que informa a les oficines La Sra. Homs admet que pot semblar una pregun- d’habitatge dels districtes a posar l’èmfasi en el fet ta un pèl estranya, perquè és evident que si es fa que aquest és un punt poc visible però important per una remodelació s’ha d’aplicar la normativa. a la salut. Des de l’Agència de Salut Pública de Bar- El Sr. Gomà respon que el Codi d’accessibilitat de celona, proposa analitzar gratuïtament l’aigua pota- Catalunya de l’any 1995 s’ha d’aplicar a qualsevol ble que raja de les aixetes de tots els veïns de la obra pública des del punt de vista de la urbanització i ciutat de Barcelona, propietaris o no del pis on viuen. l’espai, i en el cas de la plaça Lesseps les diagnosis 320 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 fetes al seu moment sobre els elements d’aplicació diu clarament: "Reserva de plazas en promoción del Codi civil donen set grans elements, que s’han interna. Las convocatorias de pruebas selectivas garantit a l’obra: la garantia d’itineraris adaptats en para acceso por promoción interna deberán incluir la amplada, alçada i pendent, permetent tots els recor- reserva de un cupo no inferior al 5% de las vacantes reguts possibles; d’itineraris amb paviments regulars para ser cubiertas entre personas con discapacidad adaptats i sense ressalts; la utilització d’elements de cuyo grado de minusvalía sea igual o superior al drenatge, tapes i registres enrasats amb el paviment; 33%". Creu que s’ha fet una interpretació subjectiva la instal·lació de guals adaptats i senyalitzats amb de la llei, perquè aquesta obliga a fer una reserva itineraris per a persones amb discapacitat visual; la mínima del 5%, que després s’ha de traduir en el fet instal·lació de semàfors sonors per a persones invi- que al total de la plantilla hi hagi com a mínim el 2% dents; el disseny i l’execució de rampes accessibles; de persones amb discapacitat. i, finalment, la utilització de mobiliari adaptat. Afirma que l’Ajuntament, normalment, als concur- Comenta que al llarg de la fase d’obres s’han ga- sos, oposicions, etc. si fa la reserva la fa sempre a la rantit provisionalment itineraris adaptats amb les baixa. Insisteix que s’ha d’aplicar la llei –i una mica condicions aptes d’accessibilitat, i en alguns itineraris més– si es vol incorporar persones amb discapacitat, de caràcter secundari en què això no ha estat possi- i això no s’està fent; a l’Administració de la Generali- ble, sempre s’ha procurat una alternativa d’acces- tat només un 1,31% de persones amb discapacitat sibilitat. integren les plantilles, i a l’Ajuntament poc més de La Sra. Homs sol·licita rebre aquesta informació l’1%: de 13.393 persones només 179 són de disca- per escrit. Creu recordar que un dels punts a què es pacitades. Assevera que tampoc se segueixen els va arribar en l’acord amb els veïns era justament criteris que propugna la llei, que insta a anar i respectar el pendent natural de la plaça, i sembla sol·licitar aquesta persona als serveis d’ocupació, per que això no només no ha estat així, sinó que, a més, així tenir un control de realment de quines persones es pot veure afectat amb aquest tema de l’ac- amb discapacitat estan contractades per l’Ajun- cessibilitat. Diu que continuaran vetllant perquè el tament, però en contractar ad hoc això és impossi- projecte, que entén que encara no s’ha finalitzat, ble. Passades, tal com indica la llei, diu, pel registre sigui accessible del tot i no calgui tornar a obrir la d’ocupació de la Generalitat només hi ha dues per- plaça un cop enllestides les obres, perquè realment sones a l’Ajuntament complint els tràmits requerits. hauran constatat sobre el terreny que una cosa és la Reclama que s’acompleixi la normativa, els per- normativa que s’ha d’aplicar i una altra la seva funci- centatges que estableix la llei, però amb el benentès onalitat. de donar suport a les persones amb discapacitat i, si El Sr. Gomà respon afirmativament a la petició de cal, incrementar-los un xic més: que en fer la reserva la Sra. Homs i diu que creu estar en condicions de d’un concurs, tot i no arribar per un petit percentatge, garantir que s’aplicarà correctament la normativa s’incorpori la reserva de la plaça. d’accessibilitat i que la plaça de Lesseps serà un El Sr. Gomà creu que negant la realitat no s’ajuda espai públic accessible, com ho és avui gran part de a avançar, i aclareix que l’obligatorietat afecta només l’espai públic de la ciutat de Barcelona. l’Administració general de l’Estat i els seus organis- Es dóna per tractada. mes autònoms, en la mesura que la Llei de la funció Del Grup Municipal PP: pública catalana no estableix aquesta obligatorietat, i 8. Per quins motius no s'ha respectat la quota del aquí hi ha una competència exclusiva, reconeguda 5% de reserva obligatòria per a persones amb disca- per l’Estatut, que exerceix la Generalitat de Catalu- pacitats en les convocatòries de llocs de treball de nya i que no està determinada per la normativa bàsi- promoció interna d'aquest Ajuntament? ca de l’Estat. Creu que com a resultat de la negocia- La Sra. Martín recorda que l’1 de juliol passat va ció col·lectiva aviat s’introduirà aquesta clàusula ser publicada la convocatòria per a la promoció in- també en promoció interna, i afirma que tots els con- terna de 40 places de gestor de l’Administració gene- cursos de promoció de llocs de treball de caràcter ral i 10 de tècnic superior en gestió sense cap reser- extern de l’Ajuntament es fan amb la reserva del 5%, va de places per a persones amb discapacitat. que globalment l’Ajuntament està per sobre del 2% i El Sr. Gomà explica que la normativa sobre funció que si es computen els llocs de treball creats a partir pública no estableix l’obligatorietat de fixar en els de centres especials de treball contractats amb torns de promoció interna la reserva d’un 5% de pla- l’Ajuntament, s’acosten més al 5% que al 2%. ces per a persones amb discapacitat. Tot i això, diu Tot i admetre que cal seguir avançant, destaca que l’Ajuntament de Barcelona està compromès amb que aquest Ajuntament ha tingut, té i tindrà una polí- aquesta reserva i amb aquest percentatge, molt su- tica ferma i decidida quant a la incorporació de les perior a la reserva obligatòria del 2% que va fixar la persones amb discapacitat a la seva administració i llei al seu moment, i en el marc de l’actual negociació al mercat de treball ordinari. col·lectiva amb les organitzacions sindicals s’està Es dóna per tractada. treballant per poder incorporar la previsió de reserva Del Grup Municipal ERC: del 5% per a persones amb discapacitat en el torn de 9. Quines mesures preveu dur a terme l'Agència promoció interna de l’Ajuntament de Barcelona. de Salut Pública per tal de fer front a l'augment de la La Sra. Martín no comparteix aquestes manifesta- detecció de casos de tuberculosi a la ciutat de Barce- cions i recorda que el Reial decret 2271, del 2004, lona? NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 321 La Sra. Capella exposa que l’informe de salut pre- cients entre l’assistència primària, la unitat clínica i sentat al darrer Plenari assenyala que des del 2000 altres especialitzades. el descens mitjà anual de la tuberculosi a Barcelona Conclou dient que han iniciat un treball –encara no se situa en el 2,3%, lluny del 10% previst, i que un concretat–, que sembla que donarà molts fruits en el dels factors més determinants ha estat l’elevat ritme sistema judicial –amb jutges i fiscals–, per restringir d’arribada d’immigrants a la ciutat, si bé ella discrepa la llibertat de moviment de les persones que es resis- una mica d’aquesta valoració i entén que segura- teixen a fer el tractament així com d’aquells amb qui ment el que determina que es desenvolupi la malaltia conviuen. són les condicions socioeconòmiques, atès que so- La Sra. Capella admet que el programa que du a vint els nouvinguts fan viatges llargs i molt durs i, per terme l’Agència de Salut Pública està reconegut a poder afrontar-los, han de tenir un bon estat físic. nivell mundial i és un referent, però tot i això és evi- La Sra. Ribas respon que en els darrers anys s’ha dent que cal reforçar-lo. Es dóna per satisfeta amb la aturat aquesta tendència decreixent en la incidència resposta, però insisteix que no es poden descuidar de tuberculosi i més aviat ha iniciat un lleuger aug- les condicions socioeconòmiques, que també afecten ment, tendència que ja s’està observant a altres paï- el desenvolupament de la malaltia, tot entenent que, sos desenvolupats. Malgrat aquest increment, desta- segons les dades de què disposa, les persones im- ca que els indicadors de control, és a dir, el grau de migrades acostumen a manifestar la malaltia en els compliment dels tractaments i el grau d’estudi dels dos o tres primers anys de la seva estada a Barcelo- contactes a partir d’una persona positiva són bons, na, i un 80% la desenvolupen durant els primers cinc així com que la incidència de tuberculosi a la ciutat anys d’estada a Barcelona. Per tant, assevera, segu- de Barcelona és fins i tot inferior a la detectada a rament té més a veure amb les condicions de vida altres indrets de Catalunya i d’Espanya. que amb les de salut. Davant d’això, diu, l’Agència de Salut Pública està Es dóna per tractada. reforçant el programa de prevenció i control de la 10. En quina fase es troba l'elaboració del pro- tuberculosi a la ciutat de Barcelona, que es du a grama transversal de les polítiques GLTB de l'Ajun- terme des del 1987 i que es coordina des del Servei tament de Barcelona i quin calendari es preveu per a d’Epidemiologia de l’Agència, que porta a terme les la seva elaboració i execució? tasques de vigilància activa i control de tractament La Sra. Capella recorda que la Regidoria de Drets de casos i els seus contactes de forma sistemàtica. Civils, en el marc del Consell Municipal de Gais, Entre les mesures que ja s’han pres i que s’han de Lesbianes, Homes i Dones Transsexuals i Bisexuals, reforçar en els propers anys, fonamentalment perquè es va comprometre a elaborar un pla municipal de estan demostrant ser una bona eina per combatre la caràcter transversal de les polítiques de GLTB, pro- malaltia, destaca la reorganització de l’equip d’in- posta que també queda reflectida al PAM. Atès que fermeria de salut pública: des de fa un any més o des del setembre el Sr. Valls és el responsable direc- menys treballa des de les vuit del matí fins a les nou te per desenvolupar aquest pla, pregunta en quina del vespre per poder atendre millor els casos i con- situació es troba el pla, quin és el calendari i quin tactes amb horaris laborals complicats. serà el procés participatiu per dur a terme la seva Una altra experiència molt interessant, continua, execució. és la incorporació d’agents comunitaris de salut que El Sr. Gomà disculpa l’absència del Sr. Joaquim actuen com a mediadors culturals i com a traduc- Mestre, regidor de Drets Civils, que es troba a Gine- tors, quelcom essencial per fer entendre als nom- bra participant a la reunió de les ciutats vinculades a brosos malalts amb els que sovint és difícil comuni- la Carta europea. car-se –per problemes lingüístics i culturals– la Explica que en el PAM 2008-2011 es fa un salt gravetat de la malaltia, tant per a ells com per a qui endavant que procura que el conjunt de polítiques els envolta, i també la importància de seguir el trac- per al col·lectiu GLTB de Barcelona quedin estructu- tament fins al final i no aturar-lo quan hom es co- rades en un pla municipal de caràcter transversal, mença a trobar una mica millor: en dos anys s’ha participatiu, de caràcter integral. Confirma que des passat de contactar-ne només el 50% a contactar-ne del juliol d’aquest any 2008 el Sr. Valls, com a tècnic el 85%, i esperen que això segueixi pujant. professional, tindrà la responsabilitat tècnica d’en- Degut a l’èxit d’aquest programa, diu, partir del capçalar, d’impulsar l’elaboració d’aquest pla, que 2009 es disposaran agents per a l’Amèrica Llatina, el enguany està encara en una fase de caràcter estric- nord d’Àfrica, l’Índia, el Pakistan, la Xina, Romania i tament intern, que consisteix en la recollida i el pro- l’Àfrica subsahariana, una recomanació que ja ha cessament d’informació, en l’aportació dels primers aprovat el Plan para la Prevención y el Control de la elements de diagnosi, i en els primers contactes i Tuberculosis espanyol. presentació en el conjunt de les àrees municipals. A través del Consorci Sanitari de Barcelona, afe- Diu que el gener del 2009 preveuen disposar ja geix, s’estan consolidant les unitats clíniques de tu- d’una calendarització precisa de tot el procés berculosi als quatre grans hospitals barcelonins, d’elaboració del programa, que tindrà al llarg de l’any alhora que s’estan creant els comitès operatius de la seva fase de caràcter participatiu més intensiva, coordinació, que permeten, com a d’altres àrees, fer- on el pal de paller de la participació serà el Consell ho també en el camp de les malalties infeccioses i la Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones tuberculosi, i millorar els circuits de derivació de pa- Transsexuals. Confia que al llarg del 2010 es pugui 322 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 entrar en la fase final de redacció del document i VI) Mocions d’aprovació política; els terminis d’execució i d’implementació els marcarà finalment el pla. Es dóna per tractada. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- sidència aixeca la sessió a les catorze hores i qua- e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup ranta-cinc minuts. Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement Acta de la sessió celebrada el dia 9 de desembre b) Mesures de govern de 2008 i aprovada el dia 20 de gener de 2009 c) Informes A la Comissió: A la sala President Lluís Companys de la casa de 1. Programa BCN, Recerca i Innovació. la ciutat, el dia 9 de desembre de 2008, s'hi reuneix El Sr. Testar agraeix l’oportunitat de presentar la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i aquest programa, tot indicant que sorgeix arran Coneixement, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi d’una trobada d’abans de l’estiu entre l’alcalde Hereu Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i i el tinent d’alcalde Jordi William Carnes amb les els Ims. Srs.: Gemma Mumbrú i Moliné, Jordi W. universitats de Barcelona i la Cambra de Comerç per Carnes i Ayats, Carmen Andrés i Añón, Monste Sán- tal de pensar quina és la millor forma que des de la chez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Gerard ciutat es pot contribuir a la dinamització i potenciació Ardanuy i Mata, Maite Fandos i Payà, Sònia Reca- de la recerca i la innovació i, especialment, a la pro- sens i Alsina, Francina Vila i Valls, Emma Balseiro i jecció internacional de la recerca i innovació de Bar- Carreiras, Ángeles Esteller i Ruedas, Javier Mulleras celona. Fa avinent que, en el marc de la situació i Vinzia, Imma Mayol i Beltran, assistits per la tècnica econòmica actual, tothom està d’acord en què els jurídica, Sra. Anna Martori i Salichs, qui actua per àmbits de la recerca i la innovació han de ser a curt, delegació del secretari general i certifica. mitjà i llarg termini bona part de la solució, encara També hi és present el Sr. Xavier Testar i Ymbert, que no se sap fins a quin punt. director del Programa "BCN, Recerca i Innovació". Seguidament, posa de manifest que, en diferents Excusa la seva absència la Ima. Sra. Itziar Gonzá- estudis realitzats, Barcelona apareix en un lloc des- lez i Virós. tacat en el camp de la generació de coneixement i S'obre la sessió a les setze hores i trenta-cinc mi- d’atracció de talent. Així, indica que segons la publi- nuts. cació European Reserach Council, que mostra la distribució geogràfica dels Starting Grants, Barcelona i la seva àrea metropolitana tenen tretze de les quin- I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior ze concessions que hi ha a l’Europa del Sud, essent S'aprova. això un índex de qualitat de ciència. També, manifes- ta que en l’State of European cities Report, 2007 Barcelona queda catalogada com un hub de conei- II) Part Informativa xement i que, segons un estudi fet l’any 2007 en més d’un centenar de ciutats europees, Barcelona queda a) Despatx d'ofici situada com la vuitena ciutat més atractiva en termes globals, en la quarta millor ciutat per fer negocis i la En compliment de l'article 63.1 del Reglament or- primera en qualitat de vida. Seguidament, ressalta gànic municipal, es comunica la resolució següent: que d’un estudi fet a persones creatives a qui se’ls ha preguntat sobre els seus destins prioritaris, Lon- 1. Àrea d'Hisenda i Promoció Econòmica dres ha quedat en primer lloc, seguit de Barcelona i Del gerent municipal, de data 12 de novembre de París. Per tant, afirma que Barcelona té atractivitat 2008, que aprova el plec de clàusules i convoca pro- des del punt de vista de la ciència més bàsica, de la cediment obert, per autoritzar la despesa del contrac- innovació, i de les persones vinculades a la creativi- te per a la producció en format DVD de "Promoció tat. No obstant, considera que cal continuar treballant Econòmica Internacional de Barcelona", per als i, per això, explica que el repte del programa és re- exercicis 2008-2009, i per un import de 195.000 eu- forçar i augmentar aquest posicionament, aconse- ros. guint que Barcelona sigui reconeguda mundialment NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 323 com una ciutat capdavantera en el camp de la recer- entre ells i l’entorn, per retenir-los i aprofitar millor les ca, la generació de nou coneixement, la emprenedo- seves capacitats; 2. Accions de promoció tecnològica ria i la innovació, que apunta a la ciutat del coneixe- i suport a la innovació del teixit productiu, entre les ment. Fa referència al programa KIM vinculat a la quals s’estan recolzant iniciatives anomenades "ac- Cambra de Comerç i comenta que els objectius del celeradors de transferència de tecnologia", i també programa s’han parlat amb les universitats i amb la s’estan dissenyant els "tallers transversals" per gene- Cambra de Comerç, els quals seran objecte d’un rar esdeveniments vinculats a d’altres que es duguin conveni de col·laboració que, actualment, està en a terme a Barcelona per tal de connectar la ciència i tramitació i pendent de signatura. Destaca que es la tecnologia amb el teixit productiu de la ciutat; 3. tracta d’un programa transversal, atès que no tot s’ha Impuls de la cultura i les vocacions científiques i tec- de fer necessàriament des del mateix programa, sinó nològiques, sobretot entre els joves; 4. Promoció i que es treballa coordinadament amb entitats que ja difusió de les capacitats de Barcelona en el camp de estan desenvolupant activitats en aquest àmbit, com la recerca i la innovació, tot destacant que ja s’ha 22@, Barcelona Activa, o la mateixa direcció de la presentat el Mapa de la Recerca i la Innovació que, ciutat del coneixement de l’Àrea de Promoció Eco- en aquests moments, compta amb 245 actius i, en nòmica. relació als centres de recerca, on només estan co- Quant als objectius del programa, són els se- berts els àmbits BIO i TIC, serveix d’eina de conne- güents: 1. Aconseguir la màxima projecció internaci- xió entre les capacitats d’aquests centres i les possi- onal de les capacitats i els resultats de la recerca bles necessitats de les empreses. En aquest punt, que es porta a terme a Barcelona i la seva àrea me- indica que es vol dissenyar una campanya que ajudi tropolitana; 2. Continuar impulsant mesures dirigides a reforçar el posicionament internacional de Barcelo- a promoure la creació i ubicació a Barcelona na en aquests àmbits; i 5. Promoció de l’ús social i la d’empreses i iniciatives empresarials vinculades a implantació de les Tecnologies de la Informació i la l’economia del coneixement i a les noves tecnologies Comunicació, tot destacant que es vol estendre i en general; 3. Millorar el posicionament de Barcelo- continuar impulsant l’experiència que representa el na, i la seva àrea metropolitana, com a ciutat atracto- Cibernàrium perquè la seva capacitat es posi a dis- ra de talent a escala mundial. En aquest punt, indica posició de més persones. Finalment, posa en relleu que ja hi ha un acord amb el Departament la importància d’esdeveniments com l’IT World Edu d’Economia i Finances, a través de la Secretaria que ha tingut lloc aquest any, atès que ha demostrat d’Economia, per impulsar mesures específiques vin- com des d’un àmbit específic es pot promocionar una culades a l’atracció de talent; 4. Reduir les barreres major utilització de les TIC per a un millor funciona- que investigadors, professionals i emprenedors tro- ment de les empreses i de la nostra societat. ben encara avui dia quan opten per residir a Barce- El Sr. Ardanuy agraeix la presentació de l’informe lona i desenvolupar aquí la seva activitat; 5. Impulsar tot i no poder felicitar-lo. Considera que no s’està una major i més efectiva transformació en innovació i prenent amb prou serietat aquesta comissió ni el desenvolupament econòmic dels resultats de la re- programa presentat, ateses les generalitats i manca cerca i el nou coneixement generat; 6. Promoure la de concreció de l’informe. Creu que s’hauria d’haver cultura i l’esperit emprenedor dels i de les joves, en lliurat un informe més detallat, tenint en compte que particular dels estudiants universitaris de grau i post- la ciutat pot tenir un paper molt important en aquest grau, per tal que augmentin les vocacions científi- àmbit. En concret, diu que en l’informe no es concre- ques i tecnològiques; 7. En el marc del Pacte per a ten les línies genèriques, ni els terminis, ni la meto- l’Ocupació de Qualitat a Barcelona 2008-2011, im- dologia, ni l’aplicabilitat del món de la ciència a pulsar mesures dirigides a la incorporació de titulats i l’empresa, ni com es duran a terme els objectius, ni doctors a les empreses; 8. Continuar l’elaboració del els recursos necessaris, etc., tenint en compte que "Mapa de la Recerca i la Innovació" de l’àrea metro- Barcelona té potencialitat i que l’Ajuntament té eines politana de Barcelona com a instrument de promoció per fer-la efectiva. Atès que les entitats que i difusió de la recerca i la innovació que s’hi porten a l’Ajuntament de Barcelona té per dedicar-se al món terme i al servei de la connexió entre recerca i em- de la recerca i la innovació són importants, dedueix presa; i 9. Promoure iniciatives dirigides a potenciar que hi ha hagut una voluntat de no definir totes aque- la comunicació i la divulgació de la ciència vers el lles qüestions, plantejades de forma excessivament conjunt de la societat. En aquest punt, ressalta que genèriques, tot demanant més concreció per a les aquests objectius van dirigits a les tres dimensions properes presentacions. Si bé el seu Grup està de l’atracció del talent en sentit ampli per tal que es d’acord amb què es faci i es fomenti la recerca, ma- pugui desenvolupar de la millor manera possible: nifesta que també cal tenir en compte com aplicar-la. l’entorn, el projecte i el retorn. En aquest sentit, fa avinent que un dels reptes pre- A continuació, explica que les principals línies vistos en l’informe és incorporar professionals del d’actuació són les següents: 1. Posada en marxa món de la recerca a les empreses, però no es diu de d’una "Plataforma integral d’acollida del talent forà" quina manera ni quins són els objectius dels pròxims per tal de disminuir les barreres legals que els em- anys. Tampoc no es parla de quin tipus d’estímul es prenedors i professionals es puguin trobar a l’hora de donarà a les empreses perquè incorporin la innova- venir a treballar a aquí i millorar la seva acollida, així ció, ni com s’atraurà el talent, ni quins recursos de com desenvolupar la connectivitat entre ells i també l’Ajuntament es dedicaran a aquest objectiu. A més, 324 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 pregunta com es pretén fomentar l’esperit innovador i no només europeus i Estats Units, sinó de la Xina i la de recerca dels nostres escolars, tot destacant el seu Índia que, cada vegada, estan competint més. Con- neguit vers l’informe PISA 2006 –que no s’ha esmen- clou dient que es va endarrerit en aquest àmbit i que tat en l’informe–, atès que posa en relleu que el sis- les accions dutes a terme no són suficients per asso- tema educatiu de Catalunya té un punt feble en la lir els objectius esmentats, essent necessari un major cultura científica. Per això, creu que no només s’han compromís. de fer campanyes, sinó que s’han de millorar els El Sr. Portabella agraeix la presentació del pro- currículums docents i fomentar l’esperit científic en grama, tot destacant la seva importància per al futur els centres docents, tot augurant que si no se soluci- de la ciutat, atès que totes les ciutats que tindran ona la situació actual, d’aquí a uns anys només es presència i importància internacional en el futur han podrà fer recerca si es capta talent d’altres països. de basar una bona part de la seva activitat en la re- Finalment, destaca que tenim bones universitats i cerca i la innovació. Donades les competències que que es fa recerca d’alt nivell, però falta aprofundir tenen les ciutats en aquests àmbits, i la gran trans- més en els mecanismes d’aplicabilitat d’aquesta versalitat dels mateixos, pregunta quins tipus de recerca. Considera que qualsevol informe sobre relacions es mantenen amb altres administracions, aquests temes ha de partir d’una anàlisis autocrítica com la Generalitat de Catalunya o l’Estat, per tal –cosa que no s’ha fet- i demana més concreció del d’anar desenvolupant alguns aspectes d’enfortiment contingut de l’informe. de la recerca i la innovació on l’actuació local és La Sra. Esteller agraeix la presentació d’aquest in- important però necessita el suport de les altres ad- forme, tot destacant la importància que per al seu ministracions. Creu que les bases de la recerca i la Grup té la ciència, la recerca i la innovació per impul- innovació són el nivell educatiu i la inversió del PIB, i sar el progrés social, que és determinant per al crei- fa avinent que cap dels dos elements són especial- xement econòmic. Manifesta que, si bé Barcelona és ment alts, sinó que estan per sota de la mitjana. En un pol d’atracció important per la seva qualitat de aquest sentit, li sobta que amb aquesta base no prou vida i perquè és una ciutat de negocis, té moltes positiva es pugui dir que la ciutat de Barcelona conti- dificultats per retenir i atreure talent, la qual cosa nua creixement en el terreny del posicionament in- també succeeix a la resta d’Espanya, atès que les ternacional en recerca i innovació. A més, l’última condicions per permetre que es quedi o evitar que versió del Pla estratègic metropolità denota un es- se’n vagi no són les adequades. Precisa que aquesta tancament en aquestes àrees, la qual cosa torna a situació s’agreuja amb les reclamacions de Bolonya, ser una contradicció amb els indicadors internacio- l’Espai Europeu d’Educació, i Lisboa R+D+i. Manifes- nals que donen a Barcelona una bona posició i, en ta que des de Barcelona s’estan duent a terme acci- aquest sentit, pregunta al Sr. Testar quin és el seu ons però no són suficients perquè la innovació i la parer al respecte. Seguidament, considera que en el recerca que es fa no s’aplica a través de les empre- 22@ no només s’han de fer programes per a la cap- ses i, per tant, no es tradueix en creixement econò- tació de talent forani, sinó que també s’ha de donar mic i, així, l’economia, en general, no se’n beneficia. rellevància als programes per mantenir el talent pro- Precisa que les empreses d’alt valor afegit i del co- pi, i pregunta quines són les diferències entre am- neixement tampoc són tantes i costa que això es bdós programes. vagi materialitzant en el valor de cadascuna d’elles i Per últim, demana que s’expliquin quins són els es tradueixi en el mercat. Per tant, considera que mecanismes que s’estan pensant per donar més èxit aquest informe apunta uns objectius i unes mesures a la transmissió de coneixement i de recerca des que cal adoptar però no concreta les accions que es dels llocs on es produeix fins a la seva utilitat a esca- portaran a terme per generar més valor, perquè hi la de producció, essent aquesta una preocupació per hagi més innovació, i això sigui aprofitat, atès que les a totes les ciutats. universitats investiguen però moltes vegades aques- Per acabar, expressa la seva preocupació vers la ta recerca es perd i no s’aplica. Per això, creu ne- disminució de les vocacions de caràcter científic i, cessari donar un major impuls a la universitat reno- encara més perquè els qui acaben una carrera vada, molt més competitiva i de qualitat, així com a la d’aquest tipus no trobaran feina, tot entenent que la recerca d’excel·lència en uns àmbits concrets, on solució no és només local, sinó que s’hi ha d’implicar està costant molt arribar, tot destacant que la forma- els diferents nivells d’administracions. ció de capital intel·lectual en els àmbits de coneixe- La Sra. Mayol agraeix la presentació de l’informe i ment encara no és prou elevada. També, demana la feina que es fa, tot sumant-se a les consideracions accions més determinades, plans amb més dotaci- que han fet els diferents Grups sobre la importància ons i concrecions per aprofitar aquesta innovació i estratègica que aquesta qüestió té per a la ciutat i recerca en l’economia, sobretot en una situació de per al nostre futur, i expressa el seu suport. crisi com l’actual perquè, si no ens diferenciem pel El Sr. Carnes afirma que en l’informe s’han fet valor –que després es pugui aplicar a la ciutat-, no té concrecions, tot referint-se al programa KIM vinculat lloc la transferència de coneixement i es perd compe- a la Cambra de Comerç, al conveni de col·laboració titivitat. Si bé s’han destacat els resultats de diferents entre les universitats, la Cambra de Comerç i informes, fa avinent que, any rere any, es va perdent l’Ajuntament, així com als programes destinats a competitivitat, atès que l’economia té més dificultats afrontar la manca d’espai en que es puguin trobar els per afrontar la innovació i la recerca d’altres països, postgraduats a Barcelona. I, en relació amb les vo- NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 325 cacions, recorda que alguns dels programes són fruit de cercar l’excel·lència a la universitat i que tot el de la voluntat dels mateixos rectors de les universi- procés s’apliqui en ares a la productivitat i a tats. l’empresa atès que, si bé és fonamental aplicar la El Sr. Testar indica que, en relació amb l’atracció innovació per millorar la productivitat, també ho és de talent forà, de les 15 Starting Grants que estan aplicar tota la recerca de les universitats i centres de concedides a investigadors de centres de recerca de recerca a l’economia per millorar la competitivitat. En Barcelona i de rodalies, 7 són per a persones es- aquest sentit, posa en relleu que s’han de centrar trangeres, en virtut del programa ICREA de la Gene- tots els esforços perquè no es perdi tanta recerca i ralitat de Catalunya, el qual està donant molt bons es pugui aplicar a fi i a efecte que la gestió de la resultats. Tot i que s’ha de fer més, posa en relleu propietat intel·lectual entre la universitat i l’empresa que si Barcelona està en el mapa en aquest àmbit és sigui, també, una solució per a moltes PIME que no perquè ha estat capaç d’atreure talent. Seguidament, tenen accés a la innovació i, per tant, no la poden fa avinent que des del 30 de setembre de 2007 al 30 aplicar en tots els seus processos productius. de setembre de 2008, el concepte dintre de Es dóna per tractat. l’ocupació en l’àmbit de la recerca i el desenvolupa- ment ha augmentat un 24% a Barcelona, quedant d) Compareixences Govern municipal pendent de què succeirà el proper trimestre. Tot seguit, manifesta que per superar el problema relatiu a l’estructura productiva i augmentar la pro- III) Propostes a dictaminar ductivitat per tal d’incrementar el PIB en el futur, cal reorientar una part de l’estructura productiva de la a) Ratificacions ciutat i el seu entorn, la qual cosa també passa, en b) Propostes d'acord bona part, en relació amb la recerca i la innovació. A tal efecte, indica que algunes de les mesures menci- IV) Part decisòria / Executiva onades, conjuntament amb les altres administraci- ons, van en aquest sentit. Es pretén, també, que els a) Ratificacions professionals tinguin la feina que els pertoca després b) Propostes d'acord d’haver estudiat una carrera dura, la qual cosa c) Proposicions s’aconsegueix possibilitant que hi hagi els llocs de treball adequats. Això, no es fa en un dia, però s’ha V) Part d'impuls i control de continuar estimulant la instal·lació de més empre- ses de base tecnològica per a fer-ho possible. a) Proposicions / Declaracions de Grup A continuació, posa en relleu que, per se, el talent és mòbil, i va on troba les millors condicions d’entorn, Del Grup Municipal CIU: retorn i projecte. És partidari que el talent propi se’n 2. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació vagi un temps fora, però se li han d’oferir unes con- i Coneixement acorda: Crear un nou Pla per fer Mer- dicions professionals adequades perquè torni. cabarna socialment responsable amb els excedents Per acabar, recorda que aquest programa s’està alimentaris, de manera que el Banc d'Aliments pugui dissenyant i, a mesura que es vagi desenvolupant, aprofitar-ne el màxim percentatge possible. s’anirà concretant molt més. Si bé considera que la La Sra. Fandos explica aquesta iniciativa tot dient recerca és bastant bona, posa en relleu que hi ha que està relacionada amb una altra d’aprovada poca translació en l’entorn productiu, essent partidari aquest matí a la Comissió d’Acció Social i Ciutadania de les estructures mixtes público-privades, com la –transaccionada amb el govern municipal–, que feia creada recentment per un centre tecnològic i la cam- referència al paper del Banc dels Aliments en la re- bra de Comerç KIM Barcelona, per aconseguir que la collida dels excedents alimentaris. Si bé la d’aquest recerca desenvolupada, en bona part en l’àmbit pú- matí tractava dels comerços, supermercats i mercats blic, es traslladi a l’economia productiva. de la ciutat, en aquesta es parla directament de Mer- El Sr. Ardanuy manifesta que, si bé crear llocs de cabarna, on es generen excedents alimentaris que treball en el món de la recerca és difícil, la clau està no acaben entrant en el circuit comercial. Destaca en que les empreses incorporin professionals per que realitza una tasca important aprofitant part dels innovar els seus processos productius, i així es pro- excedents, atès que de les 3.000 tones recollides dueixi un creixement del nombre de professionals en que van al Banc dels Aliments, un 16% es recullen a el món de la recerca aplicada a l’empresa. També, Mercabarna, és a dir, 480 tones o 48.000 kg al mes. diu que l’altra clau està a l’escola, on s’ha d’aplicar la No obstant, li consta que, per part de l’equip del cultura científica des del començament atès que, si Banc dels Aliments, aquest percentatge es pot elevar no, es fracassarà com a ciutat. perquè hi ha una part important que no s’aprofita. La Sra. Esteller celebra que s’hagi parlat de la ne- Per això, tenint en compte la situació actual i la vo- cessitat d’augmentar la productivitat, atès que és luntat de tots que Mercabarna sigui socialment més fonamental que tota la cadena funcioni. És important responsable, cal fer una nova acció per recollir més que des de l’educació primària els nens es vagin aliments sobrants perquè siguin aprofitats pel Banc formant amb nivell i amb qualitat i, per tant, que tot el dels Aliments, tot comentant que el seu equip hi està procés sigui de nivell. També, manifesta la necessitat disposat si hi ha una nova implicació de l’Ajuntament 326 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 de Barcelona i, en concret, de Mercabarna. Segui- accional recull la voluntat i la implicació de Merca- dament, llegeix la proposta transaccional i la sotmet barna i, també, té en compte la disponibilitat de les a votació: La Comissió de Promoció Econòmica, empreses que, en èpoques de crisi, solen ajustar els Ocupació i Coneixement acorda: "Tornar a realitzar seus volums per evitar pèrdues. Conclou dient que la durant l'any 2009 una campanya recordatori a totes proposta transaccional respon a la voluntat i a la les empreses de la Unitat Alimentària, del paper del realitat. magatzem del Banc dels Aliments a Mercabarna, per La Sra. Fandos agraeix el suport de tots els Grups tal d'aconseguir incrementar les tones d'aliments i aclareix que en aquesta Proposició/Declaració de recollides i el nombre d'empreses de Mercabarna Grup només es fa referència a Mercabarna per ser que hi participen". competència d’aquesta comissió i, en la sessió de la Conclou dient que el més important és arribar a un Comissió d’Acció Social i Ciutadania d’aquest matí, acord perquè es dugui a terme, atès que qui se’n s’ha aprovat, a proposta del seu Grup, una altra Pro- beneficia són les persones més necessitades i, a tal posició/Declaració de Grup sobre la revisió del con- efecte, accepta la transacció del govern. veni entre l’Ajuntament i el Banc dels aliments, per La Sra. Balseiro compartia més l’esperit i l’objectiu tal que es duguin a terme les accions necessàries de la proposta inicial del Grup de Convergència i per millorar el model de distribució i perquè es millo- Unió, i recorda que en la sessió de la Comissió rin les accions de coordinació, havent-se introduït la d’Acció Social i Ciutadania d’aquest matí s’ha deba- petició que en la taula amb el Banc dels Aliments tut un prec presentat pel seu Grup que anava en la també hi fossin presents els operadors econòmics, mateixa línia. Creu que no només s’ha de limitar els comerços, mercats, i supermercats. En aquest l’acord a Mercabarna, sinó també en altres agents punt manifesta que, si bé el prec presentat pel Grup econòmics i comercials, com supermercats, comer- Municipal del Partit Popular esmentat per la Sra. ços, mercats i restaurants de la ciutat. Fa avinent Balseiro tractava ambdós temes de forma conjunta, que hi ha un problema, tot destacant que s’ha tr i- amb les dues iniciatives que el seu Grup ha presen- plicat el nombre de persones que acudeixen als tat de forma separada també s’aconsegueix arribar a establiments alimentaris, quan tanquen, a buscar tots els operadors. Conclou afirmant que el text inici- aliments i, per això, s’ha de dignificar el seu reparti- al d’aquesta Proposició/Declaració de Grup era més ment. ambiciós, però considera que en temes de pobresa Tot seguit, expressa el vot favorable del seu Grup és important arribar a un acord per tal que es com- a aquesta iniciativa tot i preferir el text inicial, atès pleixi i, així, se’n beneficiïn més persones. que tenia per objecte crear un nou Pla per fer Mer- La Sra. Balseiro recorda que el prec presentat pel cabarna socialment més responsable amb els exce- seu Grup a la Comissió d’Acció Social i Ciutadania dents alimentaris. Considera que la proposta trans- d’aquest matí establia: "Que l'Ajuntament de Barce- accional dilueix aquest esperit però imagina que té el lona arribi a nous acords amb supermercats, mer- mateix objectiu. cats, Mercabarna, comerços i restaurants de la ciu- El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu tat, per tal d'establir, amb caràcter d'urgència, un Grup a aquesta Proposició/Declaració de Grup, tot sistema de recollida i repartiment dels aliments so- compartint la sensibilitat que mostra vers l’apro- brants entre les persones amb necessitat, en fitament d’aliments. Recorda que en el mandat ante- col·laboració amb diverses entitats solidàries, com el rior el seu Grup va aconseguir implementar recollida Banc d'Aliments, entre d'altres". Ressalta que ha d’aliments en alguns mercats, tot i ser conscients estat acceptat pel govern municipal i, per tant, s’ha que també ho feia, bastant bé, Mercabarna. No obs- de dur a terme, tot compartint amb la Sra. Fandos el tant això, com que tot és millorable, dóna suport a fet que el més important és que l’objectiu s’acon- una iniciativa que pretengui augmentar l’eficiència segueixi. del circuit alimentari com a base de la vida de les Tot seguit, manifesta que tota empresa eficient persones. manté polítiques de gestió d’estocs tant en èpoques La Sra. Mayol expressa el suport del seu Grup a de crisi com de bonança econòmica, podent variar el aquesta iniciativa tot celebrant la transacció efectua- volum de la gestió dels seus estocs però, en tot cas, da, atès que és un bon punt d’equilibri entre l’estoc sobrant és, pràcticament, sempre el mateix. l’expressió d’una voluntat sensible a millorar en Finalment, felicita les empreses que voluntària- aquest tema i de reconèixer un esforç que ja s’està ment s’han adherit a aquests acords i les anima a fent. continuar i a intensificar la seva participació. El Sr. Carnes comparteix l’esperit d’aquesta inicia- El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, tiva i explica que aquest procés es produeix perquè la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, una sèrie d’empreses s’hi adhereixen voluntàriament. la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, el Recorda que quan es va iniciar, a l’any 2002, hi ha- Sr. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. via 39 empreses i, ara, n’hi ha 120. També ha aug- Portabella expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova mentat el volum de kilograms implicats, atès que dels amb el redactat següent: 46.000 kg del principi s’ha passat als aproximada- La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i ment 490.000. A més, a part de les fruites i verdures, Coneixement acorda: Tornar a realitzar durant l'any a partir de l’any 2005 s’hi va incorporar el peix. En 2009 una campanya recordatori a totes les empreses aquest sentit, posa en relleu que la proposta trans- de la Unitat Alimentària, del paper del magatzem del NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 327 Banc dels Aliments a Mercabarna, per tal d'aconse- terminis establerts és molt just iniciar un procés par- guir incrementar les tones d'aliments recollides i el ticipatiu. Recorda que durant el procediment d’apro- nombre d'empreses de Mercabarna que hi partici- vació dels Programes d’Actuació dels Districtes ja es pen. van fer processos participatius i, per tant, ara cal Del Grup Municipal PP: actuar amb rapidesa. En qualsevol cas, manifesta 3. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació que, com també ha pronunciat l’alcalde, l’obtenció i Coneixement acorda instar al Govern Municipal: 1. d’aquests ajuts no suposa, de cap manera, que els Acollir-se al Fons Estatal d'Inversió Local constituït ajuntaments tinguin resolt el tema del finançament. amb la finalitat de dinamitzar, a curt termini, l'activitat El Sr. Portabella expressa el vot contrari del seu econòmica i la creació d'ocupació. 2. Garantir que el Grup, tot dient que si bé comparteix el fet que 75% dels recursos obtinguts siguin gestionats direc- l’Ajuntament de Barcelona ha de captar el 100% dels tament pels Districtes de la Ciutat, en funció de la diners als que pot accedir, no està segur de que es seva població, per tal de ser destinats a un catàleg pugui complir el punt segon. Pel que fa al punt tercer, d'actuacions de promoció econòmica, que de forma considera que s’ha de prioritzar la tramitació per a urgent haurà de ser aprovat pels Consells de Distric- presentar les sol·licituds tenint en compte el poc te, previ un procés de participació ciutadana convo- temps que hi ha i, per això, calen mecanismes àgils cat a l'efecte. 3. Tanmateix, elaborar i presentar un per obtenir tots els diners. Seguidament, afirma estar catàleg d'actuacions a finançar amb el restant 25% d’acord amb el punt cinquè i destaca la importància dels fons obtinguts, orientat a dinamitzar l'economia d’aquests fons perquè, tot i no resoldre el finança- de la ciutat de Barcelona, en la propera sessió del ment dels municipis, puntualment els ajudarà per Plenari del Consell Municipal per la seva aprovació. poder garantir els serveis a la ciutadania durant l’any 4. Garantir que les actuacions que es financin amb 2009. l'esmentat Fons tinguin caràcter extraordinari i, per La Sra. Mayol expressa el vot contrari del seu tant, comportin un increment sobre la inversió previs- Grup perquè, en aquests moments, l’Ajuntament de ta en l'exercici 2009 en l'activació econòmica produc- Barcelona està treballant intensament, des del dia tiva i generació de llocs de treball. 5. Donar compte després de la publicació del Reial Decret-Llei, per sobre les previsions de generació d'ocupació a partir acollir-s’hi. Indica que les àrees centrals i els distric- de la implantació dels projectes aprovats en la prope- tes treballen conjuntament a partir de projectes que ra sessió d'aquesta Comissió així com, informar tri- tenien identificats i que van ser el resultat dels pro- mestralment sobre el seguiment i assoliment dels cessos de participació dels districtes i del general, en objectius fixats. base a les propostes del govern i les aportacions del La Sra. Balseiro explica que aquesta iniciativa fa Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalu- referència al Fons Estatal d’Inversió Local anunciat nya al Programa d’Actuació Municipal. Manifesta que pel govern estatal fa, aproximadament, dues setma- alguns dels projectes que volien tirar endavant no nes, per tal de dinamitzar l’economia i, fonamental- van poder entrar en els pressupostos per limitacions ment, centrat en la creació de llocs de treball. Indica pressupostàries i destaca que, en aquests moments, que està dotat d’uns 8.000 milions d’euros per a ser difícilment el govern estaria en condicions de donar distribuïts entre tots els ajuntaments que compleixin una resposta a aquest Reial Decret-Llei, tenint en els requisits i vulguin acollir-s’hi. Considera que és compte els terminis tan justos, si no es tinguessin mesura conjuntural que pretén ajornar l’impacte de la projectes treballats i a punt de ser tirats endavant. En recessió econòmica i la política econòmica, al seu aquest punt, posa en relleu que es tracta d’una apor- entendre equivocada, per frenar el creixement de la tació important per a la ciutat de Barcelona que re- taxa d’atur. Explica les limitacions del Reial Decret- quereix un treball intens per part del govern, a partir Llei quant als requisits i al procediment per acollir-se del que tenia identificat com a necessari sense que a aquest fons. Comunica que el termini per a presen- s’hagi incorporat en el pressupost del 2009. Segui- tar les sol·licituds comença demà, dia 10 de desem- dament, aclareix que tant la planificació de les inver- bre, i acaba el 24 de gener de 2009, i precisa que els sions com la presa de la decisió política es fa conjun- projectes que l’Ajuntament de Barcelona vulgui pre- tament entre els districtes i les àrees centrals, no sentar han de ser aprovats pel Consell Plenari, i han essent imaginable, per exemple, que l’Àrea de Medi de referir-se a actuacions no incloses en el pressu- Ambient faci el seu Pla de Manteniment Integral sen- post de l’any 2009. En concret, diu que s’ha de trac- se comptar amb els districtes. Precisa que això cal tar d’obres d’import inferior als 5 milions d’euros i distingir-ho dels mecanismes de gestió que s’uti- que, tenint en compte la població de la ciutat, per a litzen, tot remarcant que fruit de l’experiència s’usen Barcelona significa la realització d’aproximadament els que són més àgils. En aquest sentit, considera 56 actuacions. En aquest sentit, considera necessari que el punt segon no està vinculat ni amb l’eficàcia ni estudiar els projectes que s’han de presentar per amb la valoració dels districtes, atès que ambdós dinamitzar l’economia i crear ocupació i, per això, aspectes fan referència a la presa de decisions i no presenta aquesta iniciativa, que llegeix. al mecanisme d’execució. Conclou reiterant el posi- La Sra. Recasens expressa l’abstenció del seu cionament del seu Grup, tot deixant constància que Grup respecte a aquesta iniciativa, atès que estan aquest fons –tot i ser un ajut important– en cap cas d’acord amb els punts primer, quart i cinquè, però no substitueix el debat necessari sobre el finançament amb el punt segon, tenint en compte que amb els local. 328 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 El Sr. Carnes expressa el vot contrari del seu Finalment, lamenta els posicionaments dels Grups Grup a aquesta iniciativa, tot considerant òbvia la Municipals i desitja que en la sessió del Consell Ple- voluntat del govern d’acollir-se al fons i el seu caràc- nari del dia 19 de desembre es pugui debatre el catà- ter extraordinari, com disposa el Reial Decret-Llei. En leg d’actuacions que sembla que el govern municipal qualsevol cas, manifesta que aquest fons no s’ha està estudiant, tot precisant que ha de referir-se a d’entendre com a substitut del debat sobre el finan- obres de nova planificació, d’execució immediata i no çament local i que ha de servir per incrementar allò incloses en el pressupost 2009, i no d’obres previs- previst per a l’any 2009. Com ha comentat la Sra. tes en el paquet de mesures del pressupost de l’any Mayol, indica que des del primer moment s’hi està vinent, com ha sentit dir d’algun membre del govern treballant amb la perspectiva que aquells projectes municipal. que es presentin, d’acord amb el Reial Decret-Llei, El Sr. Carnes expressa el vot contrari del PSC, la puguin iniciar-se, en termes d’execució, en una data Sra. Mayol expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la determinada. Per tant, si bé poden tenir un llistat de Sra. Recasens expressa l'abstenció de CIU, la Sra. projectes a presentar, cal comprovar que puguin ser Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. operatius de forma immediata, essent aquest el tre- Portabella expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. ball tècnic que ara s’està fent. A més, fa avinent que Del Grup Municipal ERC: l’adjudicatari dels projectes només pot ser l’Ajun- 4. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació tament de Barcelona i no els seus ens instrumentals, i Coneixement insta al Govern Municipal per tal que de manera que es reforça més la unitat d’acció i de convoqui, amb caràcter d'urgència, la Comissió de contractació per aconseguir agilitat i eficàcia. Final- seguiment del Pacte Local per a l'ocupació de quali- ment, expressa la voluntat de l’Ajuntament de Barce- tat per tal d'adaptar-lo a la present situació d'incre- lona de captar tots els diners que li puguin corres- ment de l'atur i que el doti de mesures específiques pondre i reitera que, fins que no es verifiqui que els per tal de frenar la destrucció d'ocupació. projectes que es volen presentar estan en condicions El Sr. Portabella recorda que fa poc temps es va legals de ser posats en funcionament en la data pre- signar el Pacte Local per a l’Ocupació de Qualitat a vista, no es comunicaran. Barcelona per al període 2008-2011, els signants del La Sra. Balseiro manifesta que no és l’objectiu qual van ser l’Ajuntament de Barcelona, CC.OO, d’aquesta iniciativa significar una solució al tema del UGT, Foment del Treball Nacional, PIMEC i, per finançament local, ni pretén tampoc resoldre els pro- primera vegada, el Departament de Treball de la blemes estructurals econòmics que hi ha a la ciutat. Generalitat de Catalunya. Indica que els seus ante- Sense entrar a valorar la mesura, considera que cedents es remunten als anys 1997, 2001 i 2003 i únicament pretén frenar l’impacte de creixement de que, en aquests moments, era molt oportuna la sig- la taxa d’atur i, a tal efecte, indica que, segons el natura d’aquest Pacte, sobretot en un context eco- Reial Decret-Llei, totes les obres que poden ser ob- nòmic difícil com l’actual. jecte de finançament pel fons van encaminades a En relació a la governabilitat del Pacte, manifesta dinamitzar l’economia a través de la creació de que es va acordar la creació d’una comissió de se- l’ocupació. Així, si bé no és una mesura encarada guiment del mateix, a la qual es refereix en aquesta directament a promoure econòmicament la ciutat, sí iniciativa perquè es convoqui amb urgència. Explica ho fa de manera indirecta. que està formada per dos representants de cada Respecte al punt segon de la iniciativa, considera entitat signant i presidida pel tinent d’alcalde de que era necessari que el 75% dels recursos obtin- l’Àrea d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajun- guts fossin gestionats directament pels districtes, atès tament de Barcelona. Es preveu que es reuneixi un que en els últims anys han perdut pes, com es de- cop l’any, com a mínim, tot i que poden realitzar-se mostra en els pressupostos i en les seves liquidaci- reunions tècniques quan sigui necessari. En aquest ons. Si bé s’ha dit que les decisions es prenen conjun- sentit, considera que l’augment de l’atur a la ciutat tament entre els districtes i l’Ajuntament, indica que a d’un 14,9% entre el primer i el tercer trimestre la pràctica els districtes cada vegada tenen menys d’enguany, justifica la convocatòria d’aquesta comis- participació en la gestió del pressupost municipal. sió i, per això, demana que es convoqui amb tràmit A continuació, fa avinent que el termini per pre- d’urgència per tal d’adaptar el Pacte Local per a sentar les sol·licituds és molt just, que acaba el 24 de l’Ocupació de Qualitat a la present situació d’in- gener de 2009, de manera que només queda el crement de l’atur i que es doti de mesures específi- Consell Plenari de la setmana vinent per tractar ques per tal de frenar la destrucció d’ocupació. En aquest tema, atès que aquesta tasca no només cor- aquest punt, indica que el seu Grup ha rebut una respon al govern municipal. Seguidament, manifesta proposta transaccional per part del govern, que ac- que li hagués agradat negociar aquesta iniciativa cepta, i que modifica el text inicial de la manera se- tenint en compte que tots comparteixen el mateix güent: La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupa- esperit i que, al final, han estat qüestions de forma ció i Coneixement insta al Govern Municipal per tal les que han comportat no recolzar-la plenament o que en la propera reunió de la comissió de segui- votar-la en contra. Li hauria agradat que s’aprovés, ment del Pacte per a l'Ocupació de Qualitat a cele- encara que només amb el compromís de comptar brar abans del 15 de gener de 2009 es presenti el amb els districtes en un futur o en l’execució dels pla d'actuacions concretes en matèria de polítiques projectes aprovats per altres òrgans. actives d'ocupació i creació d'empreses a desenvo- NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 329 lupar al llarg del 2009 per a donar compliment als El Sr. Carnes explica que el Pacte Local per a objectius i mesures inclosos en el Pacte. Indica que l’Ocupació de Qualitat es va signar el dia 22 de maig aquest canvi de redactat facilita el vot favorable del d’enguany i destaca que el seu text ja reflecteix la govern i li sembla important que es pugui abordar situació de dificultat econòmica actual, atès que els des del coneixement que tenen totes les entitats que actors que el van subscriure ja eren conscients de integren el Pacte Local per a l’Ocupació de Qualitat l’escenari futur. Indica que la comissió s’ha reunit el respecte al què està succeint a l’entorn dels aturats i 30 de juny i el 23 de setembre d’enguany, tot ressal- que, en concret, està afectant el sector dels serveis tant que és activa i que va analitzant, d’acord amb el en un 65,3%, al de la construcció en un 13%, i al de text del Pacte, tots aquells mecanismes i impulsos la indústria en un 11,5%, aproximadament. Acaba que siguin necessaris. A més, fa avinent que, trimes- dient que s’han de vertebrar polítiques actives tralment, va seguint la implementació de mesures d’ocupació específiques en els sectors que estan que es fan com a ciutat i les seves dades. patint més. Acaba dient que d’aquesta Comissió de Promoció El Sr. Ardanuy expressa el vot favorable del seu Econòmica, Ocupació i Coneixement poden sorgir Grup a aquesta iniciativa, tot recordant que sempre propostes per ser analitzades en la comissió de se- han estat a favor del Pacte Local per a l’Ocupació de guiment però, en tot cas, s’hauran de poder imple- Qualitat, atès que és una bona mesura posar d’acord mentar en base a un consens entre els agents públic els agents socials i econòmics, juntament amb i privats. l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalu- El Sr. Portabella agraeix els posicionaments favo- nya, a l’hora d’optimitzar polítiques. Indica, també, rables de tots els Grups Municipals a aquesta inicia- que el seu Grup dóna suport a totes aquelles iniciati- tiva, tot dient que fa referència a un tema molt impor- ves que suposin que aquest pacte funcioni i es posi tant per al desenvolupament econòmic de la ciutat i en marxa. que en faran un seguiment. Atès que els membres dels diversos Grups muni- El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, cipals d’aquesta comissió no tenen espai en la co- la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, missió de seguiment, demana que s’informi del pla el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la de mesures a un representant de cada Grup al ma- Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. teix moment, a la seva presentació a la comissió de Portabella expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova seguiment. Destaca que, en temes com el de l’atur, amb el redactat següent: el seu Grup sempre ha expressat el seu suport al La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i govern per treballar-hi conjuntament perquè aquesta Coneixement insta al Govern Municipal per tal que malaurada situació es recuperi i, en aquest sentit, en la propera reunió de la comissió de seguiment del manifesta que totes les iniciatives que el seu Grup Pacte per a l'Ocupació de Qualitat a celebrar abans pugui presentar en temes d’ocupació tenen per ob- del 15 de gener de 2009 es presenti el pla d'actuaci- jectiu millorar la situació. Per tant, seria interessant ons concretes en matèria de polítiques actives d'o- que el Sr. Carnes comuniqués als representants dels cupació i creació d'empreses a desenvolupar al llarg Grups Polítics del consistori els punts que es porta- del 2009 per a donar compliment als objectius i me- ran a discussió de la comissió de seguiment als efec- sures inclosos en el Pacte. tes que, si és possible, puguin aportar-hi propostes, tenint en compte que s’haurà de redefinir la situació socioeconòmica que, com ha comentat el Sr. Porta- b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- bella, ha canviat en passar d’una situació de plena tucional ocupació a una situació d’increment de l’atur. c) Precs La Sra. Balseiro expressa el vot favorable del seu Grup a aquesta Proposició/Declaració de Grup i diu Del Grup Municipal ERC: que, si bé les dades reals sobre la taxa d’atur a Bar- 5. Que la documentació dels cursos de formació celona són preocupants, creu que encara són més que ofereix Barcelona Activa es lliuri en català en alarmants les previsions de cara al futur. Es parla primera opció. d’una taxa d’atur per a l’any 2009 per sobre del 15% El Sr. Portabella formula el prec tot explicant que en el conjunt de l’Estat i, en aquest sentit, calen tots el motiu de presentar-lo és perquè no es compleix, els esforços necessaris per resoldre aquest proble- tenint en compte que la llengua de l’administració a ma i minimitzar el seu impacte. Catalunya és el català. No està d’acord amb què Tot seguit, pregunta si la comissió de seguiment ja s’utilitzi el català en uns àmbits i no en altres, i res- s’ha constituït i reunit, i també demana que alguns o salta que tenen casos concrets, àmpliament docu- almenys un representant de cada Grup Municipal en mentats, en què la documentació en català s’ha lliu- formi part, atès que tots desitgen fer-hi aportacions rat al final, o bé n’hi s’ha lliurat. per tal d’ajudar a les polítiques actives en benefici de El Sr. Carnes manifesta que la documentació dels la creació d’ocupació. cursos de formació que ofereix Barcelona Activa es La Sra. Mayol expressa el vot favorable del seu lliura en català en primera opció, però remarca que Grup a aquesta iniciativa, tot considerant que és un les aplicacions informàtiques avançades no sempre instrument més que els pot ajudar en aquesta situa- estan disponibles en català ni, moltes vegades, en ció. castellà, sinó només en anglès. 330 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 El Sr. Portabella no només es refereix a les apli- final de la reassignació dels recursos per part de cacions informàtiques avançades, sinó a la docu- l’Estat. mentació que es lliura a les persones que fan els La Sra. Recasens es mostra incrèdula davant la cursos. No té la intenció de portar dossiers que no- resposta del Sr. Carnes, atès que si no es tingués la més s’han lliurat en castellà per demostrar-ho, tot llista de projectes que es volen presentar, significaria manifestant que hauria de ser un tema sobradament que el govern actua amb absoluta desídia. A més, resolt. Demana, per tant, que es tingui en compte i indica que el dia 2 de desembre passat es va donar es resolgui aquesta qüestió. l’ordre als gerents perquè fessin una llista dels pro- El Sr. Carnes no té constància que es produeixi jectes prioritaris per presentar, la qual podria presen- aquesta circumstància en la documentació que no tar-se en aquesta comissió per donar-ne coneixe- sigui relativa a les aplicacions informàtiques avança- ment, i així saber els àmbits on es vol actuar, i els des, respecte a la qual indica que l’Ajuntament no ha districtes, zones o barris que es volen prioritzar. Des- de traduir la informació facilitada per les empreses. taca que la seva pregunta és molt concreta i que té En qualsevol cas, considera aquest prec i ho com- una resposta molt precisa, tenint en compte que el provarà. termini per presentar sol·licituds comença demà. En Es dóna per tractat. aquest punt, fa avinent que és contradictori dir, per una banda, que s’està treballant amb una sèrie de projectes per comprovar si compleixen els requisits d) Preguntes legals i, per l’altra banda, no saber quins projectes són. En aquest sentit, considera que no se’ls vol Del Grup Municipal CIU: informar i que s’està fent un exercici, total i absolut, 6. Atès l'anunci del Govern Central de la dotació de manca de transparència. d'un fons extraordinari per inversió pública pels ajun- El Sr. Carnes destaca que estan treballant amb ri- taments, quin és el detall de les actuacions que pen- gor per tal d’assegurar que els projectes que es pre- sa dur a terme l'Ajuntament de Barcelona amb els sentin compleixin els requisits previstos en el Reial diners que li vindran de l'Estat d'aquest fons extraor- decret i es puguin iniciar en la data que determina. dinari i quin és l'import finalment adjudicat a la ciutat És per això, que considera imprescindible verificar el de Barcelona? compliment d’aquests requisits abans de presentar La Sra. Recasens pregunta si l’import final que qualsevol llistat de projectes, i considera inoportú l’Ajuntament de Barcelona rebrà del fons extraordina- comunicar-ho abans. ri estatal és de 282.315.736€. Precisa que es tracta Es dóna per tractada. de diners que estan contextualitzats en àmbits molt 7. Atès que les dades d'atur de novembre demos- concrets, que no poden estar projectats en el pres- tren que Barcelona ha estat la província catalana supost 2009, ni ser projectes que, individualment, amb més augment d'atur, amb 16.980 persones superin els 5 milions euros, i que s’haurà de contrac- més: Quants d'aquests 16.980 aturats nous són de la tar persones amb situació legal de desocupació. A ciutat de Barcelona? A quins sectors es troben ubi- més, apunta alguns dels projectes que es podran cats? Quines mesures durà a terme el govern muni- finançar: la millora d’espais públics, equipaments o cipal per reubicar-los? A quins sectors s'intentaran infraestructures de sanejament, enllumenat o tele- reubicar? comunicacions, la millora d’edificis, la protecció del El Sr. Ardanuy planteja aquesta pregunta davant medi ambient, la supressió de barreres arquitectòni- la situació d’increment d’atur dels últims temps, tot ques, la conservació del patrimoni municipal, la xarxa indicant que, segons dades del mateix Ajuntament, de clavegueram, la mobilitat sostenible, la prevenció s’està amb el nombre d’aturats més alt des de l’any d’incendis o la promoció del turisme, entre altres. 2005: 68.344 persones. Seguidament, formula la Atès que demà comença el termini per presentar les pregunta. sol·licituds dels projectes d’inversió i, per tant, entén El Sr. Carnes comunica que de les 16.980 perso- que han d’estar preparades, pregunta quin és el nes, 3.166 són de la ciutat de Barcelona, que repre- detall dels projectes que pensa dur a terme senta un 4,6% respecte al mes d’octubre, i indica l’Ajuntament de Barcelona amb els diners provinents que aquest percentatge és inferior al registrat a la del fons extraordinari estatal. província de Barcelona, Catalunya i Espanya. Mani- El Sr. Carnes es remet a la resposta donada en el festa que dels 3.166, el 10% està ubicat al sector punt 3 de l’ordre del dia, tot dient que s’està treba- industrial, que són 301 persones; el 18% a la cons- llant en aquest tema i que el termini per presentar les trucció, que són 559; i el 73% al sector serveis, que sol·licituds acaba el 24 de gener de 2009. Manifesta són 2.306 persones. Acaba dient que els sectors que la preocupació del govern és que els projectes amb més oportunitats a Barcelona són els serveis a que finalment es presentin compleixin els requisits de les persones, les noves tecnologies, la logística, el la normativa establerta i es puguin iniciar en la data medi ambient, la cultura i el lleure, l’hostaleria i la determinada i, per això, hi estan treballant intensa- restauració, entre d’altres. ment. Si bé la xifra esmentada per la Sra. Recasens El Sr. Ardanuy pregunta quantes persones de les és sobre la que s’està treballant, indica que no es que participaran en el programa "Activa’t per donen per satisfets i, per això, intentaran poder ac- l’ocupació", presentat fa dos plenaris, es pensen cedir a més fons, la qual cosa dependrà del resultat reorientar cap a aquests nous sectors esmentats, NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 331 tenint en compte que per ser efectiu caldrà més for- la ciutat expressant la seva indignació davant mació i orientació individualitzada. A tal efecte, mani- l’exercici d’activitats econòmiques sense llicència, festa que la reubicació laboral d’aquestes persones considera que el govern municipal també en té co- requerirà un treball més intens que el programa "Ac- neixement, com succeeix, per exemple, amb les tiva’t per l’ocupació". fleques que, darrerament, estan proliferant en dife- El Sr. Carnes explica que el programa "Activa’t per rents indrets de la ciutat a càrrec de persones d’un l’ocupació" és un bon instrument però no és l’únic, tot determinat origen. Explica que totes tenen en comú indicant que altres programes, que compten amb la una fàbrica de pa que està ubicada en una direcció col·laboració de la Generalitat de Catalunya, van concreta, accessible a tothom, i on el mateix gremi més enllà del que l’administració local pot fer per de flequers ha pogut accedir i fer fotografies. Al res- pal·liar aquesta situació. Acaba destacant que en el pecte, pregunta quines han estat les actuacions du- primer mes d’anàlisi ja s’han incorporat 1.100 perso- tes a terme pel govern municipal en aquest cas con- nes aturades en el programa "Activa’t per l’ocu- cret, tot entenent que han d’estar incloses en un dels pació". tipus mencionats pel Sr. Carnes. Finalment, reitera la Es dóna per tractada. seva petició d’una resposta més àmplia i per escrit. Del Grup Municipal PP: El Sr. Carnes manifesta que la resposta que ha 8. Quins són els recursos humans i materials, per donat se cenyeix a la pregunta formulada per escrit. districte i/o àrea municipal, destinats al control de Es dóna per tractada. l'exercici d'activitats econòmiques a la ciutat de Bar- 9. Quina és la distribució del Producte Interior Brut celona i, en el seu cas, les prioritats de control i se- per sector econòmic i els components de l'Índex de guiment per tipus d'ordenança, tot especificant per Preus al Consum de la ciutat de Barcelona, tot indi- sectors; i quantes inspeccions s'han realitzat, així cant la seva variació durant els últims cinc anys? com, les sancions i cessaments d'activitats s'han La Sra. Balseiro posa en relleu que les dades ma- imposat durant els últims cinc anys? croeconòmiques que afecten la ciutat de Barcelona La Sra. Balseiro formula la pregunta. estan canviant molt ràpidament amb resultats sor- El Sr. Carnes manifesta que, en aquests mo- prenents i, atès que es coneixen les relatives a esca- ments, hi ha una plantilla de 239 persones, entre la estatal, autonòmica i provincial, però no les de tècnics, inspectors, administratius, i caps de depar- Barcelona, formula aquesta pregunta. tament que, des d’una perspectiva transversal, inten- El Sr. Carnes comunica que tota la informació so- ta donar compliment als diferents tipus ordenances. bre el PIB de Barcelona de que es disposa és la En concret, indica que hi ha tres tipus d’actuacions: relativa a l’última recerca de l’Institut d’Estadística de 1. les de convivència, on el soroll és la màxima preo- Catalunya (Idescat), que correspon a l’any 2001 i, cupació, especialment en els locals de concurrència per tant, no té cap valor. Indica que se li ha sol·licitat, pública; 2. les activitats sense llicència; i 3. els expe- reiteradament, que actualitzi aquesta dada i té la dients derivats de campanyes sectorials. previsió de fer-ho durant el primer trimestre de l’any Quant als volums, en el període comprès entre que ve, però en relació a les dades de l’any 2006. l’any 2004 i el mes de novembre del 2008, comunica Quant a l’ÍPC fa avinent que l’Idescat només dis- que s’han realitzat unes 47.000 inspeccions; aproxi- posa de dades provincials i no les relatives a la ciu- madament 6.600 ordres de cessament; i s’han impo- tat. sat més de 600 sancions. La Sra. Balseiro lamenta la resposta del Sr. Car- La Sra. Balseiro agraeix la resposta del Sr. Carnes nes i li sobta que l’Ajuntament de Barcelona, que però li demana que la completi de forma més acura- disposa d’un departament exclusiu per conèixer la da per escrit. Recorda que és la segona vegada que situació econòmica de la ciutat, no s’hagi preocupat el seu Grup presenta una iniciativa relacionada amb de detectar tots els factors del PIB durant tots aquest tema en aquesta comissió i, novament, es aquests anys. Si és així, li preocupa que l’Ajuntament queda sense dades concretes. es desentengui de saber quina és l’aportació de ca- Respecte a les aproximadament 47.000 inspecci- dascun dels sectors econòmics de la ciutat per tal de ons efectuades durant els últims quatre anys, li hau- contribuir en el seu PIB. En aquest punt, es pregunta ria agradat saber si s’han intensificat al llarg d’aquest a què es destina l’estructura enorme de l’Ajuntament any, tenint en compte l’obligació que té l’Ajuntament i quines són les actuacions que centren l’activitat del de vetllar pel compliment de la normativa en el des- govern municipal per tal de resoldre els problemes envolupament d’una activitat econòmica, i sobretot de la ciutat, tot considerant necessari fer una bona en situació de crisi econòmica. Posa en relleu que, diagnosi prèvia per contribuir a la seva millora. Atès en aquests moments, hi ha la percepció per part de que sovint es parla d’una certa feblesa estructural de les activitats econòmiques que hi ha una relaxació la ciutat i del pes de determinats sectors econòmics del govern municipal davant la pràctica d’activitats de la ciutat, pregunta les dades que al respecte dis- econòmiques sense llicència. Demana que es garan- posa el govern municipal. teixi la igualtat d’oportunitats i es vetlli perquè aquells Per acabar, conclou que, o bé el govern municipal que actuen conforme a la legalitat no siguin superats actua amb desídia, o bé està ocultant una certa in- i puguin competir de forma efectiva davant dels qui formació i, en ambdós casos, considera òbvia la fan trampa. De la mateixa manera que el seu Grup manca de predisposició del govern municipal. Per és coneixedor de les queixes de diferents sectors de això, apel·la a la rigorositat del Sr. Carnes com a 332 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 regidor de l’Ajuntament i a la seva pressuposada xos comercials quan se’ls sol·liciti informació sobre consideració envers als Grups municipals i al sector l’obertura d’establiments comercials, manifesta que, econòmic de Barcelona. Finalment, li demana que en aquests moments, atesa la pluralitat de sectors, reconsideri la seva resposta i els remeti unes dades s’està treballant per poder fer quelcom similar al més satisfactòries. "Codi de les bones pràctiques del comerç de Barce- El Sr. Carnes manifesta que els únics organismes lona" en termes de difusió i divulgació de quina és la encarregats de generar estadístiques oficials són pluralitat de realitats comercials existent en aquest l’Institut Nacional d’Estadística i l’Institut d’Estadística moment. de Catalunya, de manera que les dades de què dis- El Sr. Portabella pregunta quan està previst tenir- posa l’Ajuntament de Barcelona no són oficials, sinó ho tot. estimatives. El Sr. Carnes no pot donar una resposta perquè Es dóna per tractada. en aquests moments hi estan treballant amb els dife- rents gremis, tot indicant que el primer text plantejat e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup no va ser acceptat pels sectors més petits. El Sr. Portabella considera que un cop estigui fet Del Grup Municipal ERC: serà molt útil perquè pot beneficiar l’associacionisme 10. Que s'informi de l'estat d'execució de la propo- dintre del teixit comercial i econòmic i, a més, perme- sició aprovada a la Comissió de Promoció Econòmi- trà donar informació a les persones que tenen la ca, Ocupació i Coneixement en data 20 de maig de incertesa de caràcter econòmic en obrir un nou esta- 2008 amb el següent contingut: (M0711/2603) La bliment. Al mateix temps, pensa que facilitarà la inte- Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Co- gració de les persones nouvingudes en el teixit eco- neixement acorda: Instar la reforma dels protocols nòmic de la ciutat i, per tant, es facilitarà la seva existents d'atenció al ciutadà per tal que, en aquells participació en la nostra societat en els aspectes de casos de sol·licituds d'informació a les OAC en rela- caràcter econòmic. En aquest sentit, agraeix que es ció a l'obertura d'establiments comercials, sigui facili- continuï fent la tasca ja iniciada per tal que els do- tada i distribuïda informació sobre gremis, associaci- cuments que s’han de lliurar en les Oficines ons de comerciants i eixos comercials. d’Atenció al Ciutadà estiguin disponibles. El Sr. Portabella pregunta quina és la tasca que El Sr. Carnes destaca que la pluralitat d’idiomes a s’ha dut a terme per donar compliment a aquesta què s’ha traduït el "Codi de les bones pràctiques del Proposició/Declaració de Grup. comerç de Barcelona" respon a la nova realitat social El Sr. Carnes explica que una primera part s’ha de Barcelona per tal que ningú se senti exclòs, i ma- fet, conjuntament amb les diferents entitats de co- nifesta la voluntat de continuar treballant en aquest merç, el que s’anomena el "Codi de les bones pràcti- tema per a donar compliment a aquesta iniciativa. ques del comerç de Barcelona" i que està a les Ofi- Es dóna per tractada. cines d’Atenció al Ciutadà en català, castellà, anglès, francès, urdú, àrab i mandarí. Diu que hi han partici- VI) Mocions pat els diferents agents i operadors comercials de la ciutat, els quals hi estan referenciats. Respecte a la segona part, que és la d’implicar les No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- Oficines d’Atenció al Ciutadà perquè facilitin informa- sidència aixeca la sessió a les divuit hores i trenta ció sobre gremis, associacions de comerciants i ei- minuts. Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública Acta de la sessió celebrada el dia 10 de desem- quim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, bre de 2008 i aprovada el dia 21 de gener de 2009 Jaume Ciurana i Llevadot, Ángeles Esteller Ruedas, Javier Mulleras Vinzia, Ricard Gomà i Carmona i Ester Capella i Farré, assistits pel secretari general A la sala President Lluís Companys de la casa de de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que la ciutat, el 10 de desembre de 2008, s'hi reuneix la certifica. Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública, També hi són presents la Sra. Pilar Conesa i San- sota la presidència de l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs. tamaria, gerent adjunta d’e-administració i sistemes Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Carles d’informació; i els Srs.: Enric Casas i Gironella, direc- Martí i Jufresa, Ramon García-Bragado i Acín, Jordi tor de Comunicació corporativa i qualitat; Ramon W. Carnes i Ayats, Guillem Espriu i Avendaño, Joa- Nicolau i Nos, Comissionat de l’Alcaldia per a la par- NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 333 ticipació ciutadana; i Eduard Vicente i Gómez, gerent postària, adscrit a la Direcció de Comptabilitat de la de Serveis generals i Coordinació Territorial. Gerència de Finances; i que nomena el senyor José Excusen la seva absència les Imes. Sres.: As- Ignacio Santillana Montal funcionari eventual per sumpta Escarp i Gibert, Itziar González i Virós i Em- desenvolupar-ne les funcions. ma Balseiro i Carreiras. S'obre la sessió a les nou hores i trenta minuts. 8. Sector de Serveis Generals De l'alcalde, de data 17 de novembre de 2008, que nomena el senyor Sergio Champel Muñoz funci- I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior onari eventual per ocupar el lloc de treball de cap del S'aprova. Departament Tècnic d'Internet i Nous Canals, adscrit a la Gerència d'e-Administració i Sistemes d'Informa- ció. II) Part Informativa 9. Sector de Serveis Generals a) Despatx d'ofici De l'alcalde, de data 17 de novembre de 2008, que nomena la senyora Estefania Molina Trillo per En compliment de l'article 63.1 del Reglament or- ocupar el lloc de treball d'assessora tècnica de la gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- Regidoria de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. güents: 10. Sector de Serveis Generals 1. Sector de Serveis Generals Del gerent de Recursos Humans i Organització, Del gerent municipal, de data 18 de novembre de de data 19 de novembre de 2008, que reintegra a la 2008, que aprova el plec de clàusules i adjudica plantilla de l'Ajuntament de Barcelona la funcionària provisionalment a la Universitat de Barcelona el con- senyora Montserrat González Martínez, procedent de tracte per a la preparació de l'exposició i el cicle de l'Institut de Cultura de Barcelona, i la nomena res- conferències de la Guerra Civil, per als exercicis ponsable administrativa de centre cívic. 2008-2009, i per un import de 40.200 euros. 11. Sector de Serveis Generals 2. Sector de Serveis Generals Del gerent de Recursos Humans i Organització, Del gerent municipal, de data 19 de novembre de de data 19 de novembre de 2008, que nomena la 2008, que aprova les bases i convoca concurs per senyora Carme Artola González per ocupar el lloc de interinatge, per a la provisió d'un lloc de treball de treball de responsable de procediments del Depar- cap del projecte de gestió del clavegueram. tament d'Incidències i Reclamacions. 3. Sector de Serveis Generals 12. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 19 de novembre de Del gerent de Recursos Humans i Organització, 2008, que aprova les bases i convoca concurs, per a de data 19 de novembre de 2008, que nomena la la provisió per lliure designació, d'un lloc de treball senyora M. Elena Sarasa Ferrer per ocupar el lloc de d'interventor/a delegat/da de l'Ajuntament de Barce- treball de tècnica de gestió de Serveis Personals. lona. 13. Sector de Serveis Generals 4. Sector de Serveis Generals Del gerent de Recursos Humans i Organització, Del gerent municipal, de data 20 de novembre de de data 28 de novembre de 2008, que nomena la 2008, que aprova les bases i convoca concurs, per a senyora Margarita Avellana Tomás per ocupar el la provisió d'un lloc de treball de suport a la gestió. lloc de treball de cap d'Oficina d'Atenció als Ciuta- dans. 5. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 20 de novembre de 14. Sector de Serveis Generals 2008, que aprova les bases i convoca concurs per a Del gerent de Recursos Humans i Organització, la provisió d'un lloc de treball de director/a de centre de data 1 de desembre de 2008, que nomena la de Serveis Socials. senyora Montserrat Bach Capella per ocupar el lloc de treball de responsable del Servei d'Atenció Pre- 6. Sector de Serveis Generals sencial. Del gerent municipal, de data 20 de novembre de 2008, que aprova les bases i convoca concurs, per a 15. Sector de Serveis Generals la provisió d'un lloc de treball de responsable d'equi- Del gerent de Recursos Humans i Organització, paments d'educació ambiental. de data 1 de desembre de 2008, que rectifica l'error material de fet o aritmètic pel qual es nomenava la 7. Sector de Serveis Generals senyora Montserrat González Martínez per ocupar el De l'alcalde, de data 17 de novembre de 2008, lloc de treball de responsable administrativa de Cen- que crea un lloc de treball de director del projecte del tre Cívic, en assignar-li un complement específic sistema d'informació econòmica, financera i pressu- diferent del que li correspon pel lloc de treball. 334 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 16. Sector de Serveis Generals concordants (especialment l’article 330.h) del Re- Del gerent de Recursos Humans i Organització, glament del personal al servei de les Entitats locals, de data 28 de novembre de 2008, que declara desert aprovat pel Decret 214/1990 de 30 de juliol, i, final- el concurs 1248 convocat per cobrir un lloc de treball ment, l’article 11.4 del Reial Decret 598/1985 de 30 d'assessor/a tècnic/a, atès que cap dels aspirants ha d’abril; tanmateix la seva dedicació professional pri- assolit la puntuació mínima requerida.. vada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració pública i en horari Acords de la Comissió de Govern de 3 de desem- no coincident amb el municipal. En tot cas, la present bre de 2008: autorització està condicionada a l’estricte compliment 17. Autoritzar al Sr. Josep de Barberà Johera dels deures públics i restarà sense efecte en els (mat. 36181) la compatibilitat sol·licitada entre la supòsits següents: si l’activitat privada impedís o seva activitat municipal com a funcionari de carrera, menyscabés l’estricte compliment dels deures o en amb destinació a la Regidoria del Districte de Sarrià- comprometés la seva imparcialitat o independència; Sant Gervasi, on presta els seus serveis com a con- si l’activitat privada tingués alguna relació amb els seller tècnic del Districte, i la segona activitat privada assumptes que la persona autoritzada conegui per com a membre del Consell Directiu de l’empresa Tuti raó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat Serveis Pedagògics i Socials, SL, en tant que aques- privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de ta activitat secundària no figura compresa en les lloc de treball municipal; per variació de les seves causes d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i circumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’in- públic. Donar-ne compte a la Comissió de Presidèn- compatibilitats del personal al servei de les Adminis- cia, Territori i Funció Pública. tracions públiques, de la Llei 21/1987, de 26 de no- 19. Autoritzar a la Sra. Sílvia Gimeno Fresno (mat. vembre, sobre incompatibilitats del personal al servei 27130) la compatibilitat sol·licitada entre la seva acti- de l’Administració de la Generalitat, i pels articles vitat municipal com a funcionària interina amb la 329 i 330 del Reglament del personal al servei de les categoria professional de tècnica mitjana en Ciències Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de Socials (treballadora social), amb destinació al De- juliol, i no resulta afectat l’interès públic; tanmateix la partament d'Atenció Primària de la Direcció de Ser- seva dedicació professional privada no podrà supe- veis d'Acció Social de la Gerència d'Acció Social i rar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a Ciutadania, on desenvolupa el lloc de treball de Tèc- l’Administració pública i en horari no coincident amb nica mitjana d'assistència primària, i la segona activi- el municipal. En tot cas, la present autorització està tat privada de treballadora social a la residència Edat condicionada a l’estricte compliment dels deures d'Or la Mercè de Corbera de Llobregat, en tant que públics i restarà sense efecte en els supòsits se- aquesta activitat secundària no figura compresa en güents: si l’activitat privada impedís o menyscabés les causes d’incompatibilitat previstes pels articles 11 l’estricte compliment dels deures o en comprometés i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’in- la seva imparcialitat o independència; si l’activitat compatibilitats del personal al servei de les Adminis- privada tingués alguna relació amb els assumptes tracions públiques, de la Llei 21/1987, de 26 de no- que la persona conegui per raó del càrrec; si la dedi- vembre, sobre incompatibilitats del personal al servei cació horària de l’activitat privada coincidís amb la de l’Administració de la Generalitat, i pels articles jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; 329 i 330 del Reglament del personal al servei de les per variació de les seves circumstàncies; o per raons Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne compte a la de juliol i no resulta afectat l’interès públic; tanmateix Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. la seva dedicació professional privada no podrà su- 18. Autoritzar al Sr. Luis Miguel Cantero García perar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent (mat. 25201) la compatibilitat sol·licitada entre la a l’Administració Pública i en horari no coincident seva activitat municipal com a funcionari interí amb la amb el municipal. En tot cas, la present autorització categoria professional de Tècnic superior en Dret, està condicionada a l’estricte compliment dels deures amb destinació al Consell Tributari de la Gerència de públics i restarà sense efecte en els supòsits se- Finances, on desenvolupa un lloc base de la seva güents: si l’activitat privada impedís o menyscabés categoria, i l’exercici lliure de la professió d’advocat, l’estricte compliment dels deures o en comprometés si bé no podrà ostentar, per sí mateix o mitjançant la seva imparcialitat o independència; si l’activitat substitut, la representació i defensa d'interessos privada tingués alguna relació amb els assumptes contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc no que la persona conegui per raó del càrrec; si la dedi- podrà assessorar, informar o desenvolupar les activi- cació horària de l’activitat privada coincidís amb la tats pròpies de la professió en aquells assumptes o jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; procediments en els quals l'Ajuntament o els seus per variació de les seves circumstàncies; o per raons Organismes tinguin relació, d'acord amb allò que sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne compte a la preveuen els articles 11 i 12 de la Llei 53/1984 de 26 Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. de desembre d’incompatibilitats del personal de les 20. Autoritzar a la Sra. Yolanda Mendía García Administracions públiques, la Llei 21/1987, de 26 de (mat. 26578) la compatibilitat sol·licitada entre la novembre, d'incompatibilitats del personal al servei seva activitat municipal com a funcionària de carrera, de l'Administració de la Generalitat, els articles 329 i amb la categoria professional de Tècnica mitjana NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 335 d'Arquitectura i Enginyeria (aparelladora), amb desti- d’interès públic. Donar-ne compte a la Comissió de nació al Departament de Llicències i Inspecció del Presidència, Territori i Funció Pública. Districte d'Horta-Guinardó, on desenvolupa el lloc de 22. Autoritzar a la Sra. Aurea Plumed Gómez treball de tècnica de llicències i inspecció, i l’activitat (mat. 26063) la compatibilitat sol·licitada entre la d’aparelladora per compte propi, excloent qualsevol seva activitat municipal com a funcionària interina manifestació del seu exercici en el terme municipal amb la categoria professional de Tècnica superior de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències d'Arquitectura i Enginyeria (enginyera), amb destina- entre l'activitat pública i la privada, garantint d'aques- ció al Servei de Senyalització Horitzontal i Vertical de ta manera l'objectivitat, la imparcialitat i la indepen- la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, on dència que ha de presidir la seva actuació com a desenvolupa un lloc base de la seva categoria, i funcionària i per salvaguardar l' interès públic que l’activitat pública com a professora associada a podria sortir perjudicat en cas de produir-se aquella temps parcial de la Universitat Politècnica de Catalu- coincidència; tanmateix la seva dedicació professio- nya per al curs acadèmic 2008-2009 des de l’1 de nal privada no podrà superar la meitat de la jornada setembre de 2008 fins al 31 d’agost de 2009 i pròr- laboral setmanal vigent a l’Administració pública i en rogues que es puguin produir en aquest contracte de horari no coincident amb el municipal, tot això de treball, d’acord amb allò que preveuen els articles 3 i conformitat amb allò que disposen els articles 11 i 12 següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, de la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’in- d’incompatibilitats del personal de les Administraci- compatibilitats del personal de les Administracions ons públiques, 4 de la Llei 21/1987, de 26 de no- públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre vembre, d’incompatibilitats del personal al servei de d’incompatibilitats del personal al servei de l'Adminis- l’Administració de la Generalitat, i 324 i següents del tració de la Generalitat, i d'acord amb el Reglament Reglament del personal al servei de les Entitats lo- del personal al servei de les Entitats locals, aprovat cals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, en els seus amb les limitacions previstes als articles 7 i 16. 4 de articles 329 i 330. En tot cas, la present autorització la Llei 53/1984, 5 i 6 de la Llei 21/1987 i concordants està condicionada a l’estricte compliment dels deures del Decret 214/1990; tanmateix la seva dedicació a públics i restarà sense efecte en els supòsits se- la docència universitària serà a temps parcial i amb güents: si l’activitat privada impedís o menyscabés horari no coincident amb el municipal. En tot cas, la l’estricte compliment dels deures o en comprometés present autorització està condicionada a l’estricte la seva imparcialitat o independència; si l’activitat compliment dels deures públics i restarà sense efec- privada tingués alguna relació amb els assumptes te en els supòsits següents: si l’activitat secundària que la persona autoritzada conegui per raó del càr- impedís o menyscabés l’estricte compliment dels rec; si la dedicació horària de l’activitat privada coin- deures o en comprometés la seva imparcialitat o cidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de independència; si l’activitat secundària tingués algu- treball municipal; per variació de les seves circums- na relació amb els assumptes que es coneguessin tàncies; o per raons sobrevingudes d’interès públic. per raó del càrrec; per finalització del contracte de Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Ter- treball o les pròrrogues pactades amb la Universitat; ritori i Funció Pública. si la dedicació horària de l’activitat secundària coin- 21. Autoritzar al Sr. Josep Ma. Gómez Molina cidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de (Mat. 24858) la compatibilitat sol·licitada entre la treball municipal; per variació de les seves circums- seva activitat municipal com a funcionari interí amb la tàncies; o per raons sobrevingudes d’interès públic. categoria Tècnic auxiliar d’Activitats Socials en el Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Ter- Jardí Botànic de l’Institut de Cultura de Barcelona, i ritori i Funció Pública. l’activitat privada a l’empresa Porec, Irrigation Sys- 23. Autoritzar a la Sra. Ana Rigalt Benito (mat. tems, SL, empresa de sistemes de cultiu per jardine- 25709) la compatibilitat sol·licitada entre la seva acti- ria i agricultura, atès que aquesta activitat privada no vitat municipal com a funcionària de carrera amb la figura compresa en les causes d'incompatibilitat pre- categoria professional de Tècnica mitjana d'Arquitec- vistes pels articles 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 tura i Enginyeria (aparelladora), amb destinació al de novembre, sobre incompatibilitats del personal al Servei de Manteniment del Districte de Sants- servei de l'Administració de la Generalitat, i 329 i 330 Montjuïc, on desenvolupa un lloc base de la seva del Reglament del personal al servei de les Entitats categoria, i la segona activitat de figurant i hostessa locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, i per a diverses empreses, en tant que aquesta activi- no resulta afectat l’interès públic, si bé la present tat secundària no figura compresa en les causes autorització està condicionada a l'estricte compliment d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la dels deures públics i al manteniment de la dedicació Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats a l'activitat privada dintre dels límits establerts pels del personal al servei de les Administracions públi- articles 11 i 12 de l'esmentada Llei, i 330 de ques, de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre l’esmentat Reglament. En tot cas, la present autorit- incompatibilitats del personal al servei de l’Ad- zació perdrà vigència per canvi de lloc de treball ministració de la Generalitat, i pels articles 329 i 330 municipal o per variació de les seves circumstàncies, del Reglament del personal al servei de les Entitats així com per modificació de la normativa sobre el locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, i règim d’incompatibilitats o per raons sobrevingudes no resulta afectat l’interès públic; tanmateix la seva 336 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 dedicació professional privada no podrà superar la a la Participació i responsable directe d’aquest equi- meitat de la jornada laboral setmanal vigent a pament. Observa que aquesta mesura de govern l’Administració Pública i en horari no coincident amb segurament s’hauria d’haver titulat "el centre de ser- el municipal. En tot cas, la present autorització està veis a les associacions torna a Torre Jussana" per- condicionada a l’estricte compliment dels deures què ha estat per les obres de rehabilitació que el públics i restarà sense efecte en els supòsits se- servei ha estat fora de Torre Jussana. Explica que güents: si l’activitat privada impedís o menyscabés torna d’una manera diferent, amb un altre concepte i l’estricte compliment dels deures o en comprometés una altra forma de prestar aquests serveis a les as- la seva imparcialitat o independència; si l’activitat sociacions, i ho fa fruit de les reflexions que es van privada tingués alguna relació amb els assumptes tenir i consensuar en bona mesura en el marc del I que la persona autoritzada conegui per raó del càr- Congrés d’associacions celebrat el 2001, i de les rec; si la dedicació horària de l’activitat privada coin- reflexions i les demandes del Consell Municipal cidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de d’Associacions de Barcelona que, concretament, va treball municipal; per variació de les seves circums- demanar que aquest equipament fos cogestionat, tàncies; o per raons sobrevingudes d’interès públic. creu que amb bona lògica, perquè les associacions Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Ter- han demostrat en la nostra ciutat capacitat de gesti- ritori i Funció Pública. onar equipaments públics i a més en els últims 24. Autoritzar al Sr. Josep Lluís de Villasante Ta- temps s’ha constituït el Consell d’Associacions de pias (mat. 19937), funcionari eventual, la compatibili- Barcelona, entitat de tercer grau, que agrupa la im- tat sol·licitada, entre la seva activitat municipal com a mensa majoria de federacions i plataformes associa- assessor tècnic del Grup Polític Municipal d'Esquerra tives de la ciutat i, per tant, l’interlocutor per a aques- Republicana de Catalunya, i l’activitat pública com a ta cogestió. professor universitari associat a temps parcial de la Reitera, doncs, que torna el servei municipal Universitat Pompeu Fabra per al curs acadèmic d’associacions de Torre Jussana, amb la fórmula de 2008-2009 des del 25 de setembre de 2008 fins al 24 la cogestió amb el Consell d’associacions de Barce- de setembre de 2009 i pròrrogues que es puguin lona; que és un edifici renovat amb un pressupost produir en aquest contracte de treball, d’acord amb per al 2009 de 500.000 euros, dels quals 160.000 allò que preveuen els articles 3 i següents de la Llei són per al conveni amb el Consell d’associacions de 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del Barcelona per a aquesta part de la cogestió. personal de les Administracions públiques, 4 de la Explica que el nou model de gestió es desglossa Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats en quatre àrees, la d’informació i comunicació; la de del personal al servei de l’Administració de la Gene- formació i assessorament; la de dinamització de ralitat i 324 i següents del Reglament del personal al l’espai pròpiament dit; i la de serveis pel desenvolu- servei de les Entitats locals aprovat pel Decret pament associatiu; i, amb el permís del president, 214/1990, de 30 de juliol, amb les limitacions previs- passa la paraula al Sr. Nicolau perquè les concreti i tes als articles 7 i 16. 4 de la Llei 53/1984, 5 i 6 de la les especifiqui. Llei 21/1987, i concordants del Decret 214/1990; El Sr. Nicolau comenta que aquestes quatres àre- tanmateix la seva dedicació a la docència università- es neixen dels orígens de Torre Jussana i s’han anat ria serà a temps parcial i amb horari no coincident ampliant els seus continguts; que, gràcies a l’acord amb el municipal. La present autorització està condi- amb el Consell d’Associacions de Barcelona, s’ha cionada a l’estricte compliment dels deures públics i anat omplint de contingut i ampliant respecte a la restarà sense efecte en els supòsits següents: si situació dels anys en què l’equip de Torre Jussana l’activitat secundària impedís o menyscabés l’estricte ha estat desplaçat al carrer Llacuna, dintre de la compliment dels deures o en comprometés la seva Direcció de participació; que, ara, en poder tornar a imparcialitat o independència; si l’activitat secundària Torre Jussana i disposar d’espais de formació idonis, tingués alguna relació amb els assumptes que es hi ha una sèrie d’activitats que es poden potenciar; coneguessin per raó del càrrec; per finalització del que en les quatre àrees hi ha personal municipal i contracte de treball o les pròrrogues pactades amb la personal del Consell d’associacions de Barcelona Universitat; si la dedicació horària de l’activitat se- treballant-hi, cosa que permet fer un treball en equip cundària coincidís amb la jornada laboral; per canvi potent i confia que amb més eficàcia i eficiència que de lloc de treball municipal; per variació de les seves fins ara. circumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès Explica que l’Àrea d’informació té, per una banda, públic. Donar-ne compte a la Comissió de Presidèn- un punt d’informació d’assessorament a les entitats cia, Territori i Funció Pública. reforçat amb un butlletí electrònic; d’altra banda, hi ha tot un aspecte de cens de les entitats i de la seva b) Mesures de govern documentació, que permet que la seva relació amb l'Ajuntament sigui més àgil, i també un servei de A la Comissió: documentació i el portal web que s’està potenciant 1. Centre de Serveis a les Associacions - Torre gràcies al treball del Consell d’associacions. Jussana. Respecte l’Àrea d’assessorament i formació, ex- El Sr. Martí informa que, per a aquesta explicació, plica que tornar a Torre Jussana permet que l’equip l’acompanya el Sr. Ramon Nicolau, Comissionat per tècnic municipal, reforçat amb els tècnics del Con- NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 337 sell, pugui fer més hores d’assessorament; i que es l’expedient en el seu conjunt i poder veure l’abast faciliti la realització dels cursos de formació a Torre d’aquesta col·laboració. Jussana, que, en tenir varies aules, permet la realit- La Sra. Capella manifesta que el seu grup també zació de cursos de manera simultània cosa que fins es felicita per la recuperació, la reobertura de Torre ara no es podia fer -recorda que l’horari de màxima Jussana, la cogestió a través del Consell demanda de les associacions lògicament és el post d’associacions de Barcelona i la participació de les laboral, a partir de les 6 o 7 de la tarda habitualment. despeses per part de l'Ajuntament de Barcelona. Respecte a l’Àrea de dinamització, explica que hi Destaca l’Àrea de serveis al desenvolupament de ha una programació d’activitats, debats, seminaris, l’associacionisme en tant que serà dinamitzador co- conferències, exposicions, i que a més, hi ha la pos- ordinador i creador de xarxa associativa. Per tant, es sibilitat de lloguer d’espais per a la realització d’actes feliciten per la mesura, encara que creu que és un associatius o bé de materials com ara equips de informe i no una mesura atès que s’està explicant el difusió, d’àudio, etc. que s’està fent amb Torre Jussana. Explica que el tema més nou és l’Àrea de serveis El Sr. Martí aclareix que és una mesura amb un pel desenvolupament de l’associacionisme, que mes de retard perquè va començar l’1 de novembre. permetrà poder desenvolupar l’antic somni de ser Agraeix el suport de tots els grups, creu que aquest viver de noves xarxes associatives; que la reflexió pot ser un bon impuls al conjunt del moviment asso- que fa el Consell d’associacions de Barcelona és que ciatiu, a la seva vertebració, als seus recursos que no fan falta més associacions a Barcelona, que n’hi en èpoques complexes des del punt de vista social, ha 3.700 de censades, sinó que cal crear xarxes segurament són més necessaris que mai. Afegeix associatives entre entitats similars amb objectius que durant aquest temps s’ha mantingut el servei, paral·lels i que molt sovint són grans desconegudes que certament la rehabilitació ha estat més llarga del entre elles; i des de l’observació de la vida associati- que tots haurien desitjat, però que és el que passa va que fan conjuntament Ajuntament i Consell es van quan es rehabilita a mida, i que en qualsevol cas des fent propostes d’activitats que puguin ajudar a verte- de l’1 de novembre està en funcionament al servei brar l’àmbit federatiu, en alguns casos de tipus secto- de totes les entitats, al servei de l’important teixit rial i en molts casos també de tipus territorial; es associatiu de la ciutat de Barcelona. A la Sra. Este- pensa que un dels futurs més importants del movi- ller li comunica que el Sr. Nicolau li farà arribar ment associatiu de Barcelona és l’existència de se- l’annex que demanava, i encara que els trets princi- cretariats d’entitats de barri o de districte. pals d’aquests compromís figuren molt breument en El Sr. Forn es felicita per la recuperació d’aquest l’informe, se li farà arribar el text complet perquè equipament encara que lamenta que s’hagi trigat tant pugui conèixer tots els detalls d’aquest acord de per condicionar-lo; que ara totes les patologies que cogestió amb el Consell d’associacions de Barcelo- es van descobrir estan solucionades però recorda na. que ha estat més de quatre anys sense funcionar. Es dóna per tractada. Manifesta que el seu grup comparteix la filosofia del model de cogestió amb el Consell d’associacions de c) Informes Barcelona; i també es felicita de la reivindicació del d) Compareixences Govern municipal Consell quant a què l'Ajuntament participi d’una ma- nera important en el que són les despeses de gestió. III) Propostes a dictaminar Per tant, expressa el recolzament del seu grup en aquest punt tant per l’obertura del centre, com pel a) Acords sobre societats, consorcis i entitats model de cogestió que es practicarà, com pels objec- tius que s’han marcat el Consell i l’Ajuntament des Al Plenari del Consell Municipal: del punt de vista de l’àrea d’informació, assessora- 2. Adoptar, en l’exercici de les competències re- ment o dinamització que es pretén tirar endavant. servades a l’Ajuntament com a soci únic de la Socie- La Sra. Esteller explica que el seu grup també vol tat Barcelona de Gestió Urbanística, SA, els acords destacar la feina que fan les associacions de Barce- següents: Primer. Designar el Sr. Eduardo Bolaños lona i que creu requereix tot el suport per part de Rodríguez, membre del Consell d’Administració de l'Ajuntament; que els sembla bé el treball i la defensa l’esmentada Societat, en substitució del Sr. Miquel que ha fet el Consell d’associacions a l’hora de poder Amírola Vila. Segon. Establir que el termini de desig- disposar d’aquest espai per tal de facilitar i poder nació del conseller que es nomena serà l'establert en arbitrar millor totes les línies i totes les xarxes que els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació han de tenir per tenir més força dins del que és la que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. seva feina; i en aquest sentit comparteix el model Tercer. Facultar indistintament el president i el secre- proposat de cogestió de Torre Jussana. Espera que tari del Consell d'Administració per comparèixer da- tots els objectius que s’han explicat es puguin realit- vant notari i elevar a escriptura pública el nomena- zat i assolir en el temps més breu possible. Comenta ment anterior, com també per complir els tràmits que en l’expedient es menciona que s’ha signat un necessaris per a la seva inscripció en el Registre conveni en què hi ha un annex, que el seu grup no el Mercantil i també la correcció d'errors materials en té, i demana que se li faci arribar per poder tenir cas necessari. 338 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 El Sr. Martí informa que és un punt de tràmit on hi ha fet i ara es tracta de poder-ho aplicar en el conjunt ha un canvi de representants en virtut de les propos- del grup de l'Ajuntament de Barcelona. Explica que tes dels grups. el que es proposa, amb un calendari per a l’any Es dictamina amb el posicionament favorable de 2009, és que el concepte de reserva social, que per tots els Grups. tant inclou el conjunt de centres d’inserció laboral de persones amb discapacitat, les empreses d’inserció b) Ratificacions sociolaboral, i aquelles entitats sense ànim de lucre c) Propostes d'acord que tinguin com a finalitat la integració laboral de persones en risc d’exclusió social puguin ser suscep- 3. Acordar que l’Ajuntament de Barcelona, els tibles de contractar, entre un màxim del 20% dels seus organismes autònoms, les entitats públiques contractes menors i negociats, que és el que esta- empresarials i les empreses municipals amb capital bleix la legislació i un mínim de 5 milions d’euros, i íntegra o majoritàriament municipal, reservin deter- que els àmbits susceptibles d’aquest concepte de minats contractes administratius d’obres, subminis- reserva social sigui un ventall prou extens que per- traments o serveis a centres d’inserció laboral de meti que al llarg del 2009 això sigui perfectament discapacitats, empreses d’inserció sociolaboral regu- possible, obres i serveis de conservació i manteni- lades per la Llei 27/2002, de 20 de desembre, sobre ment de béns immobles, serveis de missatgeria, mesures legislatives per regular les empreses correspondència, distribució, arts gràfiques, neteja, d’inserció sociolaboral, o a entitats sense ànim de bugaderia, restauració, etc. i per tant un ventall prou lucre que tinguin com a finalitat la integració laboral ampli. Explica que amb això al govern li sembla que i/o social de persones amb risc d’exclusió social, fa un pas endavant de tal manera que el clausulat sempre i quan compleixin els requisits establerts a la social sigui un instrument de creació d’ocupació en normativa, que la seva finalitat o activitat tingui rela- general, i de creació d’ocupació específica d’aquells ció directa amb l’objecte del contracte, i que estiguin sectors en risc d’exclusió social, que creu que és un inscrites en el Registre constituït a l’efecte per la valor especialment important a preservar, enfortir i Generalitat de Catalunya. Acordar que la quantia potenciar en moments de crisi econòmica i de dificul- global que s’haurà d’assolir a partir de l’exercici 2009 tats en el mercat de treball local. per l’Ajuntament de Barcelona –incloent els seus El Sr. Forn expressa la reserva de vot del seu organismes autònoms, entitats públiques empresari- grup i li recorda al Sr. Gomà que aquest tema preo- als i empreses municipals amb capital íntegra o ma- cupa a CiU, que tant en aquest mandat com en ante- joritàriament municipal– en contractes de reserva riors, el seu grup ha formulat diverses preguntes i social, no sigui inferior a 5 milions d’euros ni superior iniciatives en aquesta línia i per això CiU entén, tot i al 20% de l’import contractat en l’exercici anterior que li pot donar recolzament i comparteix la filosofia mitjançant contractes menors o procediments nego- que ha explicat el Sr. Gomà, que arriba una mica ciats per raó de la quantia en els contractes que te- tard, perquè recorda que la primera mesura de go- nen per objecte les prestacions esmentades a vern era de l’any 2002, amb què el govern es com- l’apartat següent. Establir que els objectes contrac- prometia a tot un seguit de compromisos envers tuals susceptibles de reserva social siguin les obres i aquests col·lectius i que la feina que s’ha pogut fer serveis de conservació i manteniment de béns im- fins ara ha estat minsa; que CiU ha reclamat cons- mobles; els serveis de missatgeria, correspondència tantment conèixer quants d’aquests contractes con- i distribució, d’arts gràfiques, de neteja i bugaderia, templaven aquestes clàusules socials i que el sol fet de restauració i de recollida i transport de residus, i de tenir accés a aquesta informació ha estat molt els serveis i subministraments auxiliars per al funcio- difícil; reconeix però que la nova legislació permet fer nament de l’Administració; tots ells adjudicats com un salt endavant i espera que es pugui aprofitar en- contractes menors o per procediment negociat per cara que inicialment fan un reserva de vot. raó de la quantia econòmica. Establir que en aquests La Sra. Esteller expressa el suport del seu grup a contractes de reserva social no es requereixi la cons- aquesta mesura perquè sempre ha defensat la ne- titució de garanties provisionals ni definitives. cessitat de què la inserció laboral sigui un instrument El Sr. Gomà informa que aquest punt té dos suba- d’integració a la societat de les persones que tenen partats, el primer per acordar la constitució del con- dificultats; pensen que és un bon instrument per a cepte de reserva social en els contractes de l'Ajun- assolir aquestes clàusules socials i aquests objectius tament, i el segon per establir el conjunt d’àmbits que i des de diferents àmbits; recorda que al Parlament seran susceptibles de ser contractats a partir del de Catalunya es van presentar mesures per meritar concepte de reserva social; que és un salt qualitatiu en positiu aquelles empreses que complissin tots els endavant en matèria de clàusules socials en la con- requisits com una mesura a l’hora de poder integrar tractació de l'Ajuntament, atès que, fins ara, el clau- amb persones amb certes dificultats. Pensa que sulat social de l'Ajuntament preveia que en els con- aquesta clàusula social cobreix el compliment de la tractes on l’empresa incrementava la contractació, un llei, i per aquest motiu el seu grup li dóna suport. determinat percentatge d’aquesta nova contractació La Sra. Capella expressa el vot a favor del seu havia de ser de col·lectius en risc d’exclusió social; grup; explica que comparteix plenament la finalitat que la llei 27/2002 permet fer un salt important en d’aquesta proposta d‘acord. Tanmateix demana al aquest sentit, que el govern de la Generalitat ja ho Sr. Gomà que aclareixi del segon punt, on s’acorden NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 339 uns màxims i uns mínims de forma, creu, subjectiva 3: Serveis de comunicacions de veu i dades mòbils a en el que el valor mínim de la reserva està molt clar, l’empresa UTE Telefònica de España, SAU, i Telefò- que no siguin inferior a 5 milions d’euros, però el nica Móviles, SAU (NIF U-85.579.449), per un import valor màxim queda completament enterbolit en el de 4.596.221,60 euros. 08002478 Lot 4: Serveis de mateix redactat de la proposta. Pregunta, tenint en numeració especial, a l’empresa BT España Compa- compte que ja es coneix el volum de contractes de ñía de Servicios Globales de Telecomunicaciones, l’exercici del 2008, per què no s’estableix un valor SAU (NIF A-80.448.194) per import de 618.502,95 concret en el màxim. euros; el contracte que té per objecte contractació El Sr. Gomà agraeix el suport dels grups d’ERC i dels serveis de telecomunicacions de l’Ajuntament del PP i la coincidència amb la filosofia que expressa de Barcelona i dels seus Organismes Autònoms (lots el grup de CiU. Comenta que segurament al llarg del 1, 2, 3 i 4). Disposar a favor de les esmentades em- mandat passat no es va avançar tot el que hauria preses la despesa de 21.328.115,20 € que anirà amb calgut en matèria de clausulat social, però que el nou càrrec al/s Pressupost/os i Partida/es indicades en la marc legal, que és més clar en el concepte de reser- relació annexa a aquest document. Anul·lar part de va social, permet fer ara un pas endavant. Respecte l'autorització de despesa, per baixa per adjudicació, a com fer-ho, explica que s’han volgut combinar un per un import de 11.036.884,80 euros amb càrrec parell de criteris, d’una banda que sigui una mesura al/s Pressupost/os i Partida/es indicades en la relació amb molta voluntat operativa, i per tant amb un ca- annexa a aquest document. Notificar la present reso- lendari, a partir del gener del 2009 es posen en mar- lució als licitadors i publicar-la en el perfil de contrac- xa tots els mecanismes de contractació de reserva tant. Requerir els adjudicataris per tal que en el ter- social i de seguiment d’aquesta contractació per mini màxim de 10 dies hàbils, a comptar de l’endemà reserva social; i d’altra banda s’estableix un mínim de la notificació d’aquesta resolució, compareguin en un xifra global, de 5 milions; que li sembla que el per formalitzar els contractes. Ratificar la resolució 2009 ha de ser un període de validació d’aquest adoptada per l’Alcaldia en data 1 d’agost de 2008 de model i en el que es pot marcar un objectiu perfec- "Rectificar d’ofici, de conformitat amb l’article 105.2 tament factible, que després permeti seguir avan- de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim çant, i creu que, aquí, el govern s’equivocaria si jurídic de les administracions públiques i del proce- s’establís un objectiu difícilment assolible al llarg del diment administratiu comú, els errors materials, de 2009, però que aquest 5 milions permet establir un fet o aritmètics identificats en els plec del contracte llindar perfectament factible. Respecte al tema del de serveis de telecomunicacions de l’Ajuntament de 20%, diu que, si tot va bé, i el primer any s’arribés a Barcelona, licitació publicada en el DOUE de 10 de aquest percentatge, diu que ens situaria en una juliol del 2008 i en el BOE de 22 de juliol de setem- quantitat que estaria per sobre dels 35 milions bre del 2008; en el sentit que es recull al document d’euros; i que per això li sembla que és un ventall annex al present Decret. Publicar anunci de rectifica- realista i alhora amb ambició al llarg de l’any que ve. ció al DOUE, BOE i al perfil de contractant de Es dictamina amb el posicionament favorable del l’Ajuntament de Barcelona. PSC, ICV-EU i A, PP i ERC i amb la reserva de vot El Sr. Vicente fa servir la mateixa presentació amb de CIU. suport power point que es va entregar als grups mu- nicipals. Explica que aquesta és la proposta d’adjudicació definitiva de la contracta de telefonia, IV) Part decisòria / Executiva que es planteja per dos anys, prorrogables a dos anys més, del 2009 al 2012, amb un total de pressu- a) Ratificacions post de licitació de 32,3 milions d’euros, dividits en b) Propostes d'acord quatre lots, i n’explica l’objecte de cadascun. Informa sobre les propostes econòmiques presentades per 4. Adjudicar definitivament, de conformitat amb la les diferents empreses i de la seva valoració d’acord proposta formulada per la mesa de contractació i per amb els criteris d’adjudicació segons les gràfiques un import total de 21.328.115,20 euros (dels quals que presenta. 18.386.306,21euros corresponen al preu net i els El Sr. Forn, abans d’expressar el sentit del vot del restants 2.941.808,99 euros a l’impost del valor afe- seu grup, exposa un seguit de dubtes; primer, que el git al 16%), i d’acord amb el següent desglossament: sorprèn la baixa tan important del 49% del lot 3 que 08002470 Lot 1: Serveis i sistemes de comunicaci- fa Telefónica, tenint en compte que la baixa mitjana ons de veu fixa dels centres que formen part de la és un 34%; vol conèixer bé quins són els arguments xarxa corporativa de veu, a l’empresa UTE Telefòni- del govern per acceptar aquesta baixa, sobretot pel ca de España, SAU, i Telefònica móviles, SAU (NIF que fa al compliment per part de Telefónica de les U-85.579.449), amb la solució del fabricant Alcatel, exigències de l'Ajuntament. En segon terme manifes- per un import de 8.121.795, 04 euros. 08002471 Lot ta la preocupació del seu grup quant a la utilització 2: Serveis de comunicacions de veu fixa i dades dels del maquinari i el programari en llengua catalana, centres que no formen part de la xarxa corporativa que recorda que el Sr. García-Bragado va assegurar de veu, a l’empresa UTE Telefònica de España, que a 31 de desembre del 2010 havia d’estar dispo- SAU, i Telefònica Móviles, SAU (NIF U-85.579.449), nible, i diu que el seu grup no ho ha pogut trobar; per un import de 7.991.595,61 euros. 08002477 Lot assenyala que, de fet, en els informes que ha passat 340 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 el govern es diu que per part de Telefònica o de considera que queda fora d’aquesta avaluació és la l’empresa adjudicatària hi ha un major compromís, llibertat de com oferir els preus per part dels opera- però afirma que no ha de ser major, sinó que s’ha de dors, però que en aquest sentit es va fer una avalua- complir el que s’estableix en el plec de clàusules i ció molt detallada de la proposta, tant del que exigia que en aquest sentit era molt clar que el 2010 s’havia el plec com de les millores que presentava, i que no de tenir una oferta del programari i del maquinari en dubten de la seva capacitat per garantir aquest ser- català. Per tot això, demana confirmació de si a 31 vei amb el volum de negoci que té, i, per tant, no es de desembre aquestes empreses adjudicatàries po- va considerar la baixa temerària perquè no es posa- dran presentar aquest programari en català; i una va en perill el compliment dels serveis que s’estaven explicació respecte a la baixa del lot 3 i dels altres exigint en el plec. lots adjudicats a Telefònica. El Sr. García-Bragado coincideix amb les manifes- La Sra. Esteller destaca la importància d’aquesta tacions que s’han fet sobre la importància d’aquesta adjudicació; explica que el seu grup va assistir a la licitació, i recorda que en el moment d’aprovar els reunió on se’ls va exposar els resultats d’aquesta plecs de condicions hi va haver un primer debat so- adjudicació, però que ja va dir en aquell moment, i ho bre el tema dels lots. Que es va plantejar la tesi d’un reitera ara, que falta una part important d’informació únic lot donada la convergència, cada vegada més ja que s’han aplicat uns criteris que el grup del PP evident, entre fix i mòbil; i que, de fet, alguns opera- desconeix, atès que no ha tingut accés a les pliques dors ho havien demanat en el sentit que podrien fer ni als expedients de les meses de contractació; creu millors ofertes des del punt de vista tecnològic, si ja que és un contracte prou important, i encara que sap d’entrada es plantegen integralment les comunicaci- que es vol que entri en vigor l’1 de gener, el seu grup ons; que al govern li va semblar que era un posicio- demana que es posposi a l’1 de febrer per poder nament que tècnicament oferia novetats importants i tenir més coneixement del contingut d’aquest expe- interessants però, des del punt de vista de la compe- dient. tència, creia que podia ser desastrós, perquè la ca- La Sra. Capella expressa el vot a favor del seu pacitat d’una oferta conjunta era molt diferent i que grup així com la seva sorpresa quant a què es va dir per això es va optar per la proposta més clàssica de que la divisió en lots implicaria major competència i, dividir els quatre lots. per tant, la possibilitat que les adjudicacions també Respecte al comportament de les empreses i de fossin més diverses; i la sorpresa ha estat en aques- l’oferta en cadascun dels lots, diu que s’ha repetit la ta oferta econòmica, la baixa feta per Telefònica, que situació, que si es recorda l’anterior concurs, també demana que s’acabi d’explicar; i també manifesta la hi va haver una competència aferrissada, de manera seva preocupació en el tema que ja ha apuntat el creuada, entre la veu corporativa i la veu descentra- representant de CiU, que és que en el resum de les litzada. Explica que en el contracte de telecomunica- valoracions de les propostes apareix el major com- cions una diferència en l’oferta econòmica pot ser promís d’interfícies d’usuari en català, quan ERC va molt important; però que també és important una introduir i va ser motiu perquè es tornés a presentar millora en la proposta econòmica dels preus en posterioritat a la Comissió de Presidència, la ne- d’ampliació, perquè són contractes molt llargs i s’han cessitat que el maquinari i el programari estiguessin d’anar adaptant a les innovacions tecnològiques que en llengua catalana i que durant el 2010, ja fos efec- puguin aparèixer, i que aquí és on no hi ha hagut tiu el 100%; diu que això no ho veuen, i demana que comparació i, potser, l’operador entrant no ha sabut el Sr. García-Bragado doni una explicació més acu- valorar aquest component que l’operador històric sí rada respecte a aquest compromís. que ha fet. I diu que valorant les ofertes no ha estat La Sra. Conesa respon, respecte la llengua cata- possible donar una certa pluralitat de subministrador lana que el plec exigeix de forma explícita que totes ni en el lot 1 ni en el 2. Comenta que els números les interfícies d’usuari tinguin tot l’accés en català, intel·ligents i especials són absolutament essencials: que hi ha un termini per portar-ho a terme, i que hi ha els 902, els 061 i els números d’emergència, i que un escurçament d’aquest període per part de Telefò- també són una aposta en el sentit que l’operador nica. entrant sigui capaç de fer-ho bé i tenir més capacitat Respecte a la documentació, recorda que tota la en futures licitacions. informació dels criteris d’avaluació, tant els punts Comenta que el món del mòbil és diferent; perquè d’avaluació com les fórmules de l’avaluació econò- el dominant va fer una baixa tant important, però mica, estan recollits en el plec, dins de l’expedient, al que, tot i així, no arribar a la definició de baixa teme- qual tenen accés. rària establerta en els plecs, que es calcula d’una Pel que fa a la baixa de Telefònica en el cas del manera clara i objectiva; creu que des del punt de concurs de mòbils, comenta la sorpresa, tant per part vista de la direcció tècnica es podrà aconseguir una del mateix ajuntament, com del propi sector i que major integració de fix i mòbil a través d’una empresa entenen que respon a una certa temença a què hi que té tant la veu corporativa, com la veu descentra- hagués una competència important en aquest lot. litzada, com el mòbil. Sobre la possible baixa temerària, diu que conside- Expressa la satisfacció del govern amb el resultat ren que Telefònica té tots els elements per garantir- d’aquesta licitació perquè s’ha posat a prova ne el servei i, per tant es considera que pot complir l’estructura i les capacitats de les empreses de tele- tot el que recull a la proposta; que un altre tema que comunicacions; diu que és un resultat que suposa NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 341 una gran centralització en una única empresa, però tant es va fer una adjudicació provisional, que es va que aquesta empresa té plena capacitat per fer-ho, obrir un termini per fer al·legacions, i que no s’han que coneix perfectament l'Ajuntament i el tipus de presentat al·legacions durant aquest termini perquè serveis, i està compromesa, tant amb el govern com les empreses han acceptat l’informe tècnic i que el amb la ciutat, per tal que aquestes sinergies es posin que s’està acordant ara és l’adjudicació definitiva. en funcionament, cosa que, des del punt de vista de El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable l’estalvi i en el moment que s’està, és d’agrair; i que, del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable des del punt de vista del català i com ja s’ha explicat, d’ICV-EU i A, el Sr. Forn expressa el vot favorable de el guanyador ofereix una anticipació sobre el calen- CIU, la Sra. Esteller expressa l'abstenció del PP i la dari previst i uns mitjans i una capacitat que també Sra. Capella expressa el vot favorable d'ERC. S'a- s’ha pogut contrastar. prova. El Sr. Forn recorda que el Sr. García-Bragado, en la reunió extraordinària de la Comissió, informava c) Proposicions que els licitadors havien de presentar un calendari de la posada en marxa del català, i diu que no l’ha sabut V) Part d'impuls i control trobar; demana que se li faci arribar i entén que, pel que ha explicat el Sr. García-Bragado, a 31 de de- El Sr. Vives informa que la proposició del grup del sembre del 2010 es complirà, i amb escreix, la im- PP que constava en el punt de declaracions instituci- plantació del català perquè, fins i tot, s’ha avançat al onals, es passa al punt de proposicions-declaracions calendari previst. Aclareix que el seu grup no ha de grup. posat en dubte la capacitat tècnica de Telefònica, sinó que simplement posa sobre la taula un tema a) Proposicions / Declaracions de Grup que el preocupa i que, tal i com li van comentar el Sr. Vicente i la Sra. Conesa quan van estar reunits, una Del Grup Municipal CIU: baixa del 49% és preocupant, i pregunta si això pot 5. La Comissió de Presidència, Territori i Funció posar, en algun moment, en perill els serveis que ha Pública acorda: La constitució d'una comissió con- de donar a l'Ajuntament de Barcelona, que el govern junta formada per representants de tots els grups respon que no i CiU li fa confiança i accepta les ex- municipals per a l'elaboració d'un Reglament per a plicacions donades però en el benentès que el pro- l'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament de Barcelo- blema serà per al govern si no s’aconsegueix acom- na. plir els requisits i les obligacions que per part de El Sr. Ciurana suposa que el sentit d’aquesta pro- l’empresa tenia. Fa palès que ha volgut fer un toc posició és conegut per tots els grups i es remet als d’alerta sobre aquesta baixa que li preocupava, que antecedents més immediats, a partir de la presenta- accepta les explicacions donades i, per tant, expres- ció, com una iniciativa de normativa de CiU de portar sa el vot a favor del seu grup. un text articulat sobre el Reglament d’ús lingüístic del La Sra. Esteller comenta, destacant la importància català, text que es va retirar en pro de la constitució d’aquest contracte, que els aspectes econòmics són d’una ponència conjunta formada per tots els grups importants, però que tenint en compte el servei pú- municipals, que això va ser en el Plenari del mes blic l’aspecte tècnic és fonamental, i que atesa d’octubre, que el mes de novembre no es van pre- l’envergadura d’aquest contracte i tot i que l’ex- sentar, ni en Comissió ni en el Plenari, cap iniciativa pedient ja estava disponible divendres, allò que el al respecte i per tant CiU ha considerat que era el seu grup havia demanat a la reunió era si se’n podria moment de tornar-ho a endegar. fer una altra per explicar els criteris de l’adjudicació a Destaca la necessitat més política, més institucio- fi d’obtenir-ne més coneixement, cosa que ja s’ha fet nal d’aquest Reglament d’ús de la llengua catalana; en altres ocasions. Diu que aquest és el motiu pel recorda que abans s’ha parlat dels condicionants que quan el seu grup demanava posposar aquest con- en el contracte de telefonia l'Ajuntament havia de tracte un mes més, però que sembla que hi ha la posar a les companyies per tal de garantir una cosa voluntat que entri en vigor l’1 de gener tenint en tan estrambòtica com és que la llengua oficial estigui compte els aspectes econòmics de la mateixa con- en el maquinari de les empreses de telefonia que tracta. Per tot això, i al marge de la solidesa de les aspiren a contractar amb l'Ajuntament, és a dir, fer empreses i de la capacitat que tenen a l’hora de res- extraordinari allò que hauria de ser normal. pondre d’aquest contracte, expressa l’abstenció del Segueix dient que Barcelona té un responsabilitat seu grup. evident, ja que ha de saber i ha de voler exercir la La Sra. Capella reitera el suport del seu grup; ac- capitalitat de tots aquells territoris que usen o tenen cepta les explicacions donades en aquest moment el català com a llengua pròpia; diu que l’enorme po- pel tinent d’alcalde, Sr. García-Bragado, i espera que tència pedagògica, econòmica, de contractació que sigui així el compromís adoptat i accepta les explica- té Barcelona s’ha de posar també al servei d’aquest cions en relació a la utilització del català en el ma- objectiu: la presència normal del català en aquesta quinari i en programari. societat. Comenta que CiU creu que una de les eines El Sr. García-Bragado agraeix els vots i ressalta la per fer-ho és que l’Ajuntament es doti d’un Regla- circumstància que aquest contracte és regeix per la ment d’ús lingüístic on quedin regulats els aspectes nova Llei de contractes del sector públic, i que per interns i de projecció externa que s’han de seguir 342 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 respecte a l’ús del català; recorda que s’està molt va més enllà i a més perquè en la sessió d’octubre ja fora de terminis, que la Llei de política lingüística del li va oferir la possibilitat que s’incorporessin aspectes 98 establia un termini de dos anys perquè les corpo- importants de la proposició d’ERC, que recorda va racions locals tiressin endavant aquesta normativa, ser la primera que es va a dur a terme el mes de que han passat més de 10 anys, que entremig hi ha juliol del 2007, i que pels motius exposats expressa hagut un nou Estatut que ha canviat l’estatus jurídic el seu vot en contra. de la llengua catalana, que estableix no només drets El Sr. Martí expressa el vot en contra dels grups d’usar sinó també deures de conèixer, cosa que mo- del govern i explica que és per dos motius fonamen- tiva una reorientació o un canvi en les polítiques tals; un perquè el govern entén que el que correspon lingüístiques que es fan a Catalunya i, per tant, entén fer ara és un Reglament d’usos lingüístics i no un que aquest és un moment clau per tirar endavant Reglament d’ús de la llengua catalana, perquè entén aquest Reglament. que això és el que diu la Llei i és el que cal fer; i, en La Sra. Esteller comenta que llegint atentament la segon lloc, perquè les posicions de CiU van quedar proposta ha vist que es pretén fer l’elaboració d’un clarament desacreditades fa dos mesos quan de Reglament per a l’ús de la llengua catalana a l'Ajun- manera unilateral va voler portar un text sense con- tament de Barcelona i el grup del PP entén que Bar- sens sobre aquesta qüestió que el govern sempre ha celona té dues llengües, el català i el castellà, i que entès que ha de tenir com a base última el consens sempre ha defensat un bilingüisme en l’admi- màxim possible en aquest municipi, com en general nistració. Recorda que en el darrer baròmetre, el en les qüestions de política lingüística a Catalunya. 50,6% parla català i el 48,8% parla castellà. Diu que La Sra. Esteller manifesta al Sr. Ciurana que el el PP entén que l’ús social del català i el castellà no grup del PP donaria el seu suport a l’elaboració d’un té cap problema a Barcelona, però sí en canvi a les Reglament per a l’ús de la llengua catalana i caste- administracions; en aquest cas, l'Ajuntament de Bar- llana, o de les llengües oficials de Catalunya. celona ha suprimit el castellà de les seves relacions El Sr. Ciurana respon a la Sra. Esteller que CiU, amb el ciutadà i només s’hi adreça, com ja ha dit d’acord amb la Llei de Política lingüística, pretén fer moltes vegades, en castellà quan ha de cobrar im- un Reglament d’ús de la llengua catalana i no d’usos postos perquè la gent conegui i pugui entendre què li lingüístics, cosa que proposa ERC. Respecte al que està reclamant l'Ajuntament, però en cap cas ho fa a diu la Sra. Esteller que enfortir la llengua catalana vol l’hora d’oferir serveis, ni tampoc quan el ciutadà dir excloure la castellana, diu que CiU no ho entén s’adreça a l’administració per obtenir una resposta. així, que és evident que si en tot cas a la societat Segueix dient que el PP entén que aquesta proposta catalana hi ha una llengua que no té una potència de té la voluntat i la pretensió d’enfortir la llengua cata- mercat a darrera aquesta és la catalana i, per tant, lana, excloure la llengua castellana de l'Ajuntament més enllà del precepte legal on s’estableix un man- de Barcelona en detriment del reconeixement dat directe sobre les administracions locals, és evi- d’aquest bilingüisme que té la ciutat, i és per aquest dent que si hi ha una llengua que cal protegir és la motiu que el seu grup no pot donar suport a aquesta catalana. Per tot això CiU no considera la proposta proposta. que li fa el PP. La Sra. Capella expressa el vot en contra del seu No entén que aquells que fa deu o vuit anys que grup i explica que és perquè ERC ha presentat una incompleixen redactar una normativa al respecte ara proposició en el mateix sentit molt més ampliada i en parlin d’oportunisme o de desacreditar aquells que el sentit de les successives proposicions que ha pre- des de l’oposició han presentat un text articulat. Diu sentat en aquesta Comissió de Presidència, i també al Sr. Martí que no li deixa de sorprendre, perquè perquè ERC, entre les esmenes que va fer al PAM, recorda que fa 10 anys que el govern hagués hagut va incorporar l’obligació de la redacció d’un Regla- de presentar un text d’aquestes característiques; que ment d’usos lingüístics a l'Ajuntament de Barcelona. no s’ha fet ni el més mínim intent; que davant la in- Comenta que no es tracta d’una baralla per la proge- acció d’uns, i davant que el Reglament permet a nitura del Reglament d’usos lingüístics, sinó que és l’oposició presentar texts articulats amb capacitat una qüestió de lleialtat en la presentació de proposi- normativa, ho fa l’oposició i que això és el que ha cions a les Comissions, tot entenent que el compro- presentat CiU; que es faria un mal favor a l’objectiu mís era d’ERC i en un moment determinat CiU que alguns dels regidors persegueixen de promoure i s’avança amb aquesta proposició. Diu que en la ses- defensar l’ús, intern i extern, del català. Fa palès que sió de la Comissió de Presidència on el Sr. Ciurana lamenta els vots contraris perquè moltes vegades, va presentar la proposició ja va proclamar que gràci- amb excuses formals, s’està fent un tema de prota- es a CiU hi hauria un Reglament d’usos lingüístics, i gonisme de la iniciativa i vol deixar constància que torna a reiterar que la lleialtat entre els diferents no considera que els vots negatius siguin una pura i grups municipals en ordre a la presentació de propo- simple posició formal, sinó que entén que també sicions s’hauria de guardar per als moments en els tenen una transcendència més enllà del formalisme. que es debaten, es proposen o s’inicien determina- La Sra. Esteller aclareix al Sr. Ciurana que amb la des accions en el si de les Comissions i del propi proposta de CiU, amb la voluntat d’enfortir el català, Plenari de l'Ajuntament, afirma que ERC vota única- el que es pretén no és debilitar el castellà, sinó ex- ment per aquesta qüestió formal, i a més perquè, el cloure el poc castellà que hi ha a l’administració de contingut de la proposició d’ERC és molt més extens, Barcelona. Creu que no té cap sentit aquesta pro- NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 343 posta, perquè la llengua vehicular a l'Ajuntament de tar proposicions en un determinat sentit i que no va Barcelona és el català; que el PP defensa que el ser aprovada; que va tornar a ser presentada en la ciutadà tingui el dret d’adreçar-se a qualsevol admi- sessió de 19 de setembre de 2007, on si fou aprova- nistració en català i en castellà i que l'Ajuntament ha da en virtut del posicionament d’abstenció dels grups de tenir tots els instruments per garantir aquest dret, que conformaven el govern municipal; que tot i així, i ha de tenir la documentació, els impresos, etc., en amb aquesta voluntat d’arribar a un consens, ERC català i en castellà perquè tothom pugui escollir la ho planteja, en el procés d’elaboració i d’al·legacions llengua amb la que millor es relacioni; i que això és i esmenes introduïdes en el PAM com un dels ele- l’únic fonament de la llibertat de les persones perquè ments a tenir en compte; que ha estat inclòs en el a Barcelona hi ha dues llengües oficials. Que en l’ús PAM com a condicionament d’aquella aprovació social la gent utilitza indistintament els idiomes, no fa inicial del PAM; i recorda que va ser acceptat pels de la utilització d’una llengua cap tipus de batalla, grups municipals que conformen el govern de la ciu- però, en canvi, aquests drets en les institucions no tat i que, per tant, ERC, amb aquesta voluntat de estan reconeguts i a Barcelona no es respecta el generar aquest consens entorn al català, que és la bilingüisme. llengua de cohesió i vertebradora d’una única Barce- El Sr. Martí diu al Sr. Ciurana que li sap greu, que lona com a capital de Catalunya, torna a presentar CiU va voler tirar pel camí del mig, sense comptar en aquesta comissió, i ara sí amb la voluntat primera amb ningú, presentant una proposició, que en infor- d’obtenir un projecte normatiu consensuat entre tots mes oficials, ja es va dir que no complia en absolut la els grups municipals a través de la creació d’una llei, que tot i així ha volgut continuar sense buscar el comissió, com en d’altres processos normatius s’ha consens en un tema que el reclama i que CiU sabrà fet, i evidentment tutelats per l’Institut d’estudis cata- perquè ho ha fet. lans per a la utilització correcta, idònia, i adequada Respecte a les qüestions de fons, fa dues consi- del que han de ser els usos lingüístics, el que ha de deracions, la primera que s’entén que s’està parlant ser la terminologia que s’emprarà en el projecte nor- sempre del marc de la Llei aprovada pel Parlament matiu, tot entenent que també ha d’estar tutelat pels de Catalunya, i que qualsevol desenvolupament que serveis jurídics municipals que tenen la capacitat, la es faci en l'Ajuntament s’emmarcarà en aquesta Llei, idoneïtat i la projecció que evidentment tenen des del sense qüestionar-la ni obrir els debats al seu voltant i punt de vista jurídic. encara menys quan hi ha un nou Estatut que ha fet Diu que no pot ser anar més de 10 anys endarre- aquest debat amb posterioritat i ha marcat claríssi- rits des de l’aprovació i publicació de la norma pel mament quina és l’orientació de les polítiques lin- Parlament de Catalunya, i perquè, a més, està avalat güístiques a Catalunya; que per tant el govern entén pel que diu el propi Estatut d’Autonomia vigent i que que el desenvolupament s’ha de fer en el marc de la per tant, toca iniciar aquest procés normatiu, que no Llei i en l’esperit i en la lletra claríssima que l’Estatut es pot enrraderir més la creació de la comissió i, per de Catalunya ratifica i posa de manifest amb l’acord això, demana que sigui abans d’acabar l’any, que la unànime del poble català. primera reunió de la comissió ja hauria de ser durant El Sr. Martí expressa el vot contrari del PSC, el Sr. el mes de gener, per posar-se a treballar i fer un Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. calendari del que ha de ser el projecte normatiu i el Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. que ha de ser el futur Reglament d’usos lingüístics Esteller expressa el vot contrari del PP i la Sra. Ca- de l'Ajuntament de Barcelona. Afegeix que la inacció pella expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. quant a la voluntat de dur a terme un reglament per a Del Grup Municipal ERC: la utilització del català a la capital del país deu ser 6. La Comissió de Presidència, Territori i Funció imputable pràcticament a tots els grups municipals i, Pública acorda: I. Constituir la comissió, amb repre- per tant, valdria la pena que tots el grups sentació de tots els grups municipals i de l'Institut s’autoexaminessin i pensessin el perquè s’ha tardat d'Estudis Catalans, que ha de confeccionar el Re- més de nou anys per dotar-se d’un instrument vàlid glament d'usos lingüístics de l'Ajuntament de Barce- per a tothom. lona abans d'acabar l'any. II. Que l'esmentada co- El Sr. Ciurana recorda a la Sra. Capella, pel que fa missió tingui la seva primera trobada al llarg del mes a la responsabilitat, que durant aquests deu anys de de gener de 2009. retard, ERC se n’ha estat al govern vuit i escaig, i La Sra. Capella reconeix que aquest punt és simi- CiU cap. Anuncia, perquè entén que l’objectiu princi- lar a l’anterior, i explica que aquesta proposició ja va pal que es persegueix és que es faci la ponència ser presentada en la sessió de 10 de juliol del 2007, conjunta, que votarà a favor tot i que la Sra. Capella, on es deia que en compliment del que disposa en la seva primera intervenció, ha explicat moltes l’article 9.3 de la Llei de política lingüística, es dema- vegades que la proposició d’ERC va més enllà i està na la creació d’una comissió, amb representació de més complerta que la de CiU, però que si es compa- tots els grups municipals i l’Institut d’Estudis Cata- ren, es veu que la proposició d’ERC té dos proble- lans, per tal de confeccionar un Reglament d’usos mes principals, un de redacció o de tempo, i un altre lingüístics, utilitzant la terminologia que empra la més de fons. Quant al primer diu que en el punt 1 es pròpia norma. Recorda que en aquell moment les diu que ha de confeccionar el reglament abans divergències per a la no aprovació tenien a veure d’acabar l’any, i el punt 2, que l’esmentada Comissió amb la capacitat d’un grup de l’oposició per presen- tingui la seva primera trobada al llarg del mes de 344 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 gener del 2009. Quant al segon problema, diu que va que és molt clar i aporta algunes novetats substanci- suposar que l’Institut d’Estudis Catalans hi estava al als sobre les qüestions lingüístiques a Catalunya; cas, però que quan va trucar al president, va veure amb aquests dos marcs, i seguint-los escrupolosa- que era la primera notícia que rebia al respecte i que ment, afirma que l'Ajuntament de Barcelona tirarà quan va llegir la proposició d’ERC, el president li va endavant el Reglament d’usos lingüístics de Barce- comentar que podia explicar que l’Institut d’Estudis lona i que ho farà d’acord amb el criteri polític, el Catalans té una feina d’assessorament, només ex- criteri tècnic de l’Assessoria jurídica i de la Secretaria terna, però no la capacitat de constituir una comissió general i també del Consorci per a la normalització amb els grups municipals, i recordant el debat de fa lingüística de Barcelona que disposa d’experts i per- dues sessions, era el posicionament que tenia CiU al sones que coneixen bé la realitat dels usos lingüís- respecte. Es mostra sorprès que s’inclogui en el text tics a Barcelona i també de l’Institut d’estudis cata- d’una proposta una institució sense el seu consenti- lans que és un organisme d’assessorament en ment, i creu que aquí hi haurà un problema, que el matèria de llengua a Catalunya. paper de l’Institut d’estudis catalans no podrà ser La Sra. Capella agraeix el suport rebut, i comenta formar part de la Comissió conjuntament amb els al Sr. Ciurana que potser no l’ha escoltat quan ha altres cinc grups, perquè en una Comissió expressat la funció que hauria de fer l’Institut d’aquestes característiques s’ha d’anar votant per d’Estudis Catalans en aquesta comissió que es pro- anar decidir els articulats i pregunta si l’Institut posa, i que el president de l’Institut representa la d’estudis catalans ha de votar com a membre de la institució, però que aquesta està organitzada en Comissió, creu que l’Institut té una feina externa, seccions i que, potser, el Sr. Ciurana no ha parlat d’assessorament, de comunicació etc; i insisteix que amb la secció que li corresponia i li demana que no CiU considera que qui ha de redactar els textos nor- desviï l’atenció de la qüestió que s’està plantejant, matius de l'Ajuntament són els grups municipals que és el que reiteradament s’ha plantejat en aques- representats en una comissió ad hoc, en aquesta ta Comissió i és la creació d’una comissió per tal de Comissió i, en última instància en el Plenari. Reitera fer la redacció del Reglament d’usos lingüístics de la votació a favor del seu grup però avisa que segu- l'Ajuntament de Barcelona, i que ERC demanava que rament s’haurà de fer algun retoc perquè la predis- hi fos l’Institut perquè considera que és qui ha de posició d’avui a formar part conjuntament amb els tutelar la utilització dels termes i la terminologia i altres cinc grups d’una ponència d’aquestes caracte- recorda que ha recalcat que són els serveis jurídics rístiques no hi és per part de l’Institut d’Estudis Cata- de l'Ajuntament de Barcelona els qui han de donar lans. suport a la redacció del projecte normatiu. La Sra. Esteller expressa el vot en contra del seu El Sr. Ciurana aclareix que no vol desviar res, sinó grup perquè encara que la proposició diu usos lin- que li semblava que hi havia problemes de redactat o güístics només es pretén regular únicament l’ús del de tempo, perquè en tot cas falta una coma en el català en l’administració de l'Ajuntament de Barcelo- redactat; i afirma que aquest no és un debat filològic na i com ja ha dit abans, el PP només estaria d’acord o de terminologia, que no s’està fent el llibre d’estil si es fes un Reglament per regular l’ús del català i de l'Ajuntament, sinó que és un reglament polític i del castellà, reconeixent aquest bilingüisme de la l’IEC el que ha de fer, en tot cas, és l’assessorament societat a Barcelona. sobre la terminologia però no sobre la política, i que El Sr. Gomà expressa el vot a favor del seu grup se li està intentant atorgar un paper polític. Insisteix perquè està d’acord amb el plantejament, la seva que nou anys després és benvinguda la constitució terminologia, el seu calendari, i perquè també li sem- d’aquesta comissió que espera que ben aviat doni bla que se situa en el que ha estat el marc d’una els seus fruits i l'Ajuntament es pugui dotar d’un Re- trajectòria amb voluntat de recerca, d’unitat i d’acord; glament d’us lingüístic que sigui un pas endavant i no i vol fer una reflexió de fons, perquè està convençut una fossilització de la realitat existent, sinó que el que, a partir de la llei del 1998 i de l’Estatut del 2006, marge que dóna l’Estatut de Catalunya i la Llei de aquest nou marc situa al govern en el deure i la res- política lingüística del 98, que encara en alguns ponsabilitat d’obrir una nova etapa en el procés de punts no està del tot desenvolupada, pugui trobar normalització lingüística, sobre la base de la posada acolliment en aquest nou reglament. en valor del que s’ha avançat a l'Ajuntament de Bar- La Sra. Esteller afirma que, del debat que s’ha celona, però també en la necessitat d’aprofundir i suscitat entre CiU i ERC, no sap que més es vol potenciar la necessitat de què el català esdevingui regular quan a Barcelona la llengua vehicular és el efectivament una llengua de vertebració de l’actual català; tot és fa en català; i per tant creu que la feina diversitat de la ciutat de Barcelona i de vertebració que farà aquesta comissió serà corroborar tot el que de les relacions de l'Ajuntament amb el conjunt de està fent l'Ajuntament de Barcelona en contra del les persones que avui hi viuen. criteri del PP que considera que el que ha de fer El Sr. Martí explica que, tal i com ha expressat la l'Ajuntament de Barcelona és veure de quina manera Sra. Capella, es va arribar a un acord entre els grups garanteix els drets dels ciutadans perquè es puguin de govern i ERC perquè en el PAM constés aquest adreçar a l'Ajuntament en català i en castellà i ser apartat i, per tant, hi donaran ple suport en el marc respost en la mateixa llengua; i que aquesta normali- d’una llei plenament vigent, adoptada pel Parlament tat es tradueixi en tots els àmbits i totes les actuaci- de Catalunya i en el marc d’un Estatut de Catalunya ons d’aquest ajuntament. Per tant, diu que no té cap NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 345 sentit constituir aquesta ponència per corroborar i per vivència, i per tant no són textos sagrats, i que la ratificar el que ja és habitual en aquest ajuntament Constitució és susceptible de ser modificada; que com és que la seva llengua habitual sigui el català com ja ha dit el Sr. Ciurana és un dia de festa, que ja El Sr. Martí aclareix a la Sra. Esteller que es fa n’hi ha prou amb un dia de festa, encara que, afe- perquè ho diu la llei aprovada pel Parlament de Cata- geix, ella commemoraria altres dates que han signifi- lunya que diu que s’ha de fer en tots els municipis. cat avanços importants per a la humanitat i en canvi El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el no es commemoren. Per això, des d’ERC no li pot Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el donar suport amb aquesta voluntat de sacralitzar un Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. text, que forma part de la història i que en aquests Esteller expressa el vot contrari del PP i la Sra. Ca- moments està en plena revisió històrica i crítica i, per pella expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. tant, torna a dir, susceptible de ser modificada en Del Grup Municipal PP: qualsevol moment. 7. La Comissió de Presidència, Territori i Funció El Sr. Gomà explica que el seu grup tampoc li do- Pública acorda: 1. Refermar el seu compromís amb narà suport per tres raons; la primera i més elemen- la validesa i l'estabilitat del model constitucional i els tal perquè no hi veu cap mena de necessitat més seus principis de convivència. 2. Instar el Govern enllà de la commemoració que ja s’ha realitzat; la Municipal a commemorar el dia de la Constitució segona, perquè no li agrada gens la formulació que cada any, amb els actes institucionals, simbologia i fa el PP en clau d’estabilitat de la Constitució entesa protocol que li corresponen. com a rigidesa i com a tancament; per ICV-EU i A és La Sra. Esteller explica que presenten aquesta necessària una reforma substancial d’aquesta Cons- proposició perquè consideren un motiu de comme- titució que superi totes i cadascuna de les imposici- moració el compliment el dia 6 de desembre del 30è ons que els poders fàctics van fer fa 30 anys en el aniversari de la Constitució espanyola; que és un procés d’elaboració de la constitució; i, finalment, període de la història, en el que s’ha aconseguit una perquè amb el grup del PP hi tenen una discrepància estabilitat política i uns avanços socials i de convi- política molt de fons en matèria constitucional; per- vència extraordinaris, que va suposar a Catalunya i què el PP utilitza la Constitució com una mena als ajuntaments la major quota d’autogovern i el re- d’escut immobilista, en contra d’anar més enllà del partiment competencial entre l’Estat, la Generalitat reconeixement de la realitat plurinacional de l’Estat o de Catalunya i els ajuntaments, i perquè hi va haver d’avançar en el reconeixement dels drets i les lliber- un gran acord que tots han de corroborar i homenat- tats de les persones; afirma que el PP, en nom jar. Consideren que per part de l'Ajuntament de Bar- d’aquesta Constitució, ha impugnat l’Estatut d’Au- celona caldria commemorar-lo i establir una periodifi- tonomia de Catalunya o, per exemple, la Llei de ma- cació d’aquesta commemoració anual i fer-ho amb trimonis homosexuals. Assegura al PP que si aques- els actes institucionals, la simbologia i el protocol que ta és la seva Constitució, no és ni serà mai la corresponen, i refermar aquest compromís en aques- Constitució d’ICV-EU i A, però també està convençut ta comissió. que és possible una altra mirada sobre la Constitu- El Sr. Ciurana expressa el vot contrari del seu ció, ben lluny i ben diferent de la que fa el PP, i per grup perquè entenen que ja es commemora, perquè això expressa l’abstenció del seu grup. és una festa oficial. Afegeix que també votarà en El Sr. Martí recorda que el PP fa un any va pre- contra perquè moltes vegades la sinceritat que hi ha sentar una proposició similar i que no creu que hagi darrera d’algunes d’aquestes afirmacions fa més mal canviat res des de l’any 2007, que el seu vot va ser que bé a la mateixa Constitució; que no sap com favorable i per això aquesta vegada serà també favo- anirà la votació d’ara però que, probablement, els rable entenent que l'Ajuntament de Barcelona, com a partits que donaran suport en aquesta proposició són Institució, està fent el que correspon en el marc de els partits en els quals militen el Sr. Fraga i el Sr. les celebracions oficials en el país, concretament el Guerra, els quals dia rere dia demanen que es modi- de la Constitució; i que en el benentès polític que el fiqui per exemple l’article vuitè de la Constitució i, per PSC entén que la Constitució espanyola és perfec- tant, no donen un exemple ni de validesa ni tament vàlida i vigent, en tots els seus extrems, des d’estabilitat del model constitucional. Que CiU, a part dels articles descriptius fins als articles que plante- de constatar que ja se celebra, vota en contra gen la possibilitat de la seva mateixa reforma, i entén d’aquesta proposició. que el sentiment majoritari del poble de Catalunya és La Sra. Capella expressa el vot contrari del seu el de sentir-se confortable amb aquesta Constitució grup per raons òbvies, reiterades al llarg de les ve- que no és un element per sacralitzar, sinó un ele- gades que aquesta proposició ha estat formulada pel ment per conviure. PP. Afirma que ERC acata per imperatiu legal la La Sra. Esteller explica que l’objectiu d’aquesta Constitució i, diu que, com a republicans, són res- proposta no és més que commemorar el marc Cons- pectuosos i compleixen la llei, i que tendeixen a ob- titucional que ha permès un gran període d’estabilitat tenir la majoria suficient per canviar-la perquè no els política i un marc de convivència. Diu al Sr. Gomà agrada el marc de model territorial que planteja, que la grandesa de la Constitució està en la seva tampoc no els agrada que les normes se sacralitzin interpretació i per això aquest acord té tanta valide- perquè les normes són fruit de l’esforç dels homes i sa; que si un partit considera que una llei o un pre- les dones per regular i establir un marc legal de con- cepte no se cenyeix a la Constitució, pot acudir al 346 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 Tribunal Constitucional, que és qui la interpreta, que com ha dit el Sr. Ciurana, no la van votar, estiguin això és el que ha permès que durant tant de temps limitades; que el PP té una tendència innata a con- no s’hagués de modificar i que es pogués desenvo- vertir en dogma de fe una norma, i que les normes lupar els estats autonòmics amb la celeritat que s’ha les fan els humans i per tant són susceptibles de ser fet i l’autogovern que s’ha generat i considera que canviades. ERC creu que el que s’hauria de com- això és la grandesa de la Constitució. memorar són d’altres supòsits que han representat Afirma que és cert que la Constitució té els seus un pas molt important per a la humanitat i en canvi propis mecanismes de reforma i que no se l’està passen totalment desapercebuts per tothom. sacralitzant; que és important destacar el que és El Sr. Gomà comenta a la Sra. Esteller que és fonamental: la distribució de poders, la llibertat, la evident que es poden fer interpretacions molt diver- justícia, la igualtat i també l’avanç en drets; que és ses de la Constitució, però que el PP fa una interpre- una Constitució plenament vigent; i que, per això, el tació i un ús de la Constitució per confrontar-la direc- PP creu que el dia de la seva commemoració és un tament amb la voluntat majoritària del poble de àmbit de trobada de tots els partits, que no s’ha Catalunya expressada en referèndum, i que, amb d’utilitzar com un instrument polític ni com un ele- això, no poden tenir cap element d’acord. Afegeix ment de confrontació, sinó de commemoració d’un que tampoc es pot vincular la idea i el valor de la període de convivència, substancial en democràcia. convivència a una idea sacralitzada, tancada, rígida Fa palès que pel PP aquesta celebració ha de ser de la Constitució perquè són possibles altres models aquest lloc de trobada i que per part de l'Ajuntament de convivència, en altres marcs que passin per re- de Barcelona s’ha de commemorar amb un caràcter formes substancials i profundes de l’actual Constitu- institucional i amb una voluntat expressa d’aquest ció; que aquí tornen a tenir discrepàncies de fons reconeixement, precisament perquè és una Constitu- amb el PP, que ICV-EU i A creu que caldria una no- ció que està per sobre de tots els partits polítics, que va Constitució que incorporés el conjunt de drets i ha permès governar a diferents forces polítiques. llibertats que s’han anat conquerint i formulant des Expressa que per al PP són fonamentals els va- de fa 30 anys i que, en bona part, estan en el Títol de lors de convivència i tota la distribució de poder que drets i llibertats de l’actual Estatut d’autonomia de permet que la interpretació del Sr. Gomà i la del PP Catalunya; que creu que el títol vuitè ha de reconèi- siguin tan diferents, però que la Constitució li dóna xer el dret a l’autodeterminació de Catalunya i del cobertura i que aquest és el motiu pel qual el PP conjunt de nacions de l’Estat i que això no trenca la creu que aquesta trobada entre tots els partits, al convivència, sinó que és una altra manera de veure- marge de la ideologia, i que ha permès la flexibilitat i ho i d’expressar-ho. Explica que per al seu grup el paràmetres que tenen la Constitució és motiu més l’actual Estatut d’Autonomia és perfectament consti- que suficient per celebrar aquest dia amb les institu- tucional i, per tant, l’actual Constitució ha cobert un cions, amb els actes institucionals i amb tot el proto- tram, des del punt de vista del seu potencial de reco- col que es mereix. neixement d’autogovern de Catalunya; i en aquest El Sr. Ciurana diu que tot és molt més senzill, que sentit i des d’aquesta perspectiva, valoren el que la segurament de tots els presents no hi ha ningú que Constitució ha permès en aquests anys. votés la Constitució; que fins i tot és una simple El Sr. Martí comenta que el seu grup entén que qüestió del pas del temps, que no es pot parlar de celebrar la Constitució és un encert, i fer-ho com garantia d’estabilitat, el compromís amb la validesa i s’està fent fins ara, adequat, i que així ho continuarà l’estabilitat amb el model constitucional, perquè les fent i, per tant, manté la confiança plena amb la Car- coses canvien, les societats i els valors evolucionen ta Municipal, amb totes les seves potencialitats pre- i, per tant, també és important que se sàpiga que si sents i futures; que en el moment d’una celebració això és representatiu de la societat catalana hi ha extraordinària, com va ser el 25è aniversari, es van milers de persones que no han tingut mai la possibili- fer uns actes extraordinaris corresponent a aquesta tat de votar la Constitució, i insisteix en no sacralitzar efemèride concreta. Torna a dir que, des del punt de els textos legals, perquè la societat en cada moment, vista constitucional, no ha canviat res des del de- en funció dels seus valors i de la seva evolució ha de sembre del 2007 i, per tant, continua plenament vi- decidir quin és el marc de convivència que es fixa, i gent el seu vot, igual que la Constitució. el que hi ha ara a alguns els agrada més o menys, ja El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el se celebra i es commemora. Sr. Gomà expressa l'abstenció d’ICV-EU i A, el Sr. La Sra. Capella aclareix que ha dit que no es po- Ciurana expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Este- den sacralitzar les normes; que el que ha explicat la ller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella Sra. Esteller respecte al que inspira la Constitució expressa el vot contrari d'ERC. S'aprova. són drets inherents a la persona pel sol fet de ser persona; que la Constitució recull el que és essencial a la condició humana i de persona i transcriu el que c) Precs ja es diu als Drets fonamentals i els Drets humans. Remarca que a ERC li preocupa la voluntat de sacra- Del Grup Municipal ERC: litzar un text legal que, en definitiva, ha de ser canvi- 8. Que es restauri la marqueteria de la fusteria ant i ha d’incorporar moltes de les qüestions que es malmesa dels seients del Saló de Cent de l'Ajunta- plantegen, i que fa que moltes de les persones que, ment de Barcelona. NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 347 La Sra. Capella llegeix el prec i explica que el fan no estava previst fins ara; que s’està parlant d’un o tot entenent que daten de principis del segle XX, que dos casos l’any que mereixen aquest caràcter abso- el disseny és d’Enric Montserdà i Vidal; que està lutament extraordinari. inspirat en la tradició catalana amb el que van ser les El Sr. Forn observa que per al Sr. Martí els ges- cadires presidencials del Bisbe Planella al cor de la tors del dia a dia de Parcs i Jardins no poden decidir Catedral de Barcelona i del propi Rei Martí conser- sobre els fets extraordinaris, i CiU creu que precisa- vada en la Catedral de Barcelona; i fa palès que ment els gestors del dia a dia són els que coneixen només cal passar el dit per adonar-se que està mal- perfectament el moment, la possibilitat o la conveni- mesa i que per evitar que vagi a més, ERC fa el prec ència d’atorgar una llicència o no; que està d’acord en aquest sentit, que creu que no ha de ser massa en què són pocs fets els extraordinaris, i diu que la costós i va en la línia de dotar de solemnitat i de què pregunta és clara, i és si hi ha algun tipus de discre- es conservi el patrimoni municipal. pància entre els responsables de Parcs i Jardins, i en El Sr. Martí agraeix el zel d’ERC en relació a totes aquest cas l’alcalde, en l’atorgament d’aquest tipus les qüestions d’un espai tan simbòlic com el Saló de de llicències, perquè diu que sinó no s’entén, que no Cent i que, per tant i òbviament, requerirà als serveis té cap lògica organitzativa. tècnics especialitzats que informin al respecte i si és El Sr. Martí aclareix que l’alcalde es reserva l’ús així serà restaurat per estar a l’alçada del que és de les llicències extraordinàries, igual que passa amb l’espai més simbòlic de la Casa Consistorial. les subvencions extraordinàries i de moltes altres Es dóna per tractat. coses extraordinàries, que en l’ordenament està previst així; que en el cas dels districtes i de tots els d) Preguntes responsables d’urbanisme, en qualsevol dels àmbits i dels casos l’alcalde té l’última potestat per atorgar Del Grup Municipal CIU: llicències en els casos extraordinaris que preveu la 9. Quins són els motius pels quals l'alcalde de legislació; i que en aquest cas el que es fa és sim- Barcelona ha dictat el Decret de 19 de novembre de plement, en comptes de conservar-ho directament 2008 (S1/D/2008), mitjançant el qual es delega al l’alcalde, fa una delegació en la persona que està delegat de Presidència i Relacions Institucionals més propera a l’alcalde i si no fos així seria el mateix l'atorgament de permisos i llicències d'ús comú es- alcalde qui ho tindria i, per tant, no hi ha cap discre- pecial i d'ús privatiu per a la utilització de les platges i pància ni amb els responsables de Parcs i Jardins, ni els parcs de la ciutat quan aquests usos derivin d'es- amb el d’Urbanisme, ni amb els regidors de districte; deveniments extraordinaris? és una competència que té l’alcalde que en aquest El Sr. Forn recorda que en el darrer Consell Ple- cas és delega en una altra persona per qüestions nari, hi havia en el despatx d’ofici un Decret d’operativitat del si de l’Alcaldia. d’alcaldia pel qual es delegava en el delegat de Pre- Es dóna per tractada. sidència i Relacions Institucionals l'atorgament de 10. Quin ha estat el cost total detallat, per tots els permisos i llicències d'ús comú especial i d'ús priva- conceptes de disseny, producció, impressió, maque- tiu per a la utilització de les platges quan aquests tació, inserció, emissió, etc. de la segona fase de la usos derivin d'esdeveniments extraordinaris; que campanya de publicitat institucional "Visc a Barcelo- aquesta és una competència que fins ara exercia na"? En quins mitjans de comunicació, audiovisual o Parcs i Jardins, i CiU vol saber per quin motiu aques- escrita, s'ha inserit l'esmentada campanya? Quina ha tes llicències, quan sigui per a esdeveniments extra- estat la durada de la campanya? Hi ha prevista la ordinaris, passarà a decidir-les el delegat de Presi- programació de noves fases d'aquesta campanya? dència i relacions institucionals; entén que Parcs i La Sra. Recasens explica que abans de l’estiu ja Jardins ha de fer una gestió integral, cosa que com- va tenir lloc un debat en aquesta mateixa Comissió porta poder decidir les llicències d’ús que és fa i no sobre la campanya "Visc a Barcelona", en la que el entén que un delegat, que no té unes atribucions govern s’havia gastat en cinc setmanes 1.617.671 sobre aquesta matèria se li encomani l’atorgament euros; i que ara després de l’estiu, es torna a tenir de llicències. És en aquest sentit que fan la pregunta. una campanya publicitària, en nombrosos mitjans de El Sr. Martí respon que no hi ha cap canvi en rela- comunicació on es parla de Barcelona, ciutat ció al que succeïa fins ara, simplement era que d’oportunitats, "Activa’t per l’ocupació" que, si no ho aquesta qüestió no estava específicament. Explica té mal entès, aquesta campanya va començar l’11 de que els ordinaris els continua donant l’Institut Munici- novembre i que per això fa la pregunta que llegeix. pal de Parcs i Jardins responsable de la gestió inte- El Sr. Martí demana al president, tenint en compte gral de les platges; però que quan hi ha esdeveni- que el Sr. Cardelús no ha pogut assistir avui a ments de caràcter extraordinari el govern entén que aquesta sessió, que pugui ser el Sr. Casas qui faci aquesta potestat ha d’estar reservada a l’Alcaldia les explicacions concretes perquè, després del Sr. perquè els gestors del dia a dia no poden avaluar el Cardelús és la persona que coneix més de prop grau de l’extraordinarietat; que en el marc de aquesta campanya. l’Alcaldia, es delega en el delegat de presidència que El Sr. Casas respon que no és la mateixa campa- és la persona que treballa més directament amb nya que "Barcelona, ciutat d’oportunitats", que des l’alcalde en el dia a dia de les qüestions, i que no hi del punt de vista de la Direcció és diferent, que una ha més; simplement es regula un procediment que és una campanya molt lligada a la situació econòmi- 348 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 ca i va molt vinculada a Barcelona Activa i les seves crets de la ciutat: la Bàscula (equipament musical) o activitats i, l’altra, és el purament "Visc a Barcelona" els horts urbans, que simplement aprofitaven la frase que sí que ha tingut uns costos i una evolució i que i la identitat gràfica que ja tenien per un conjunt de continua la resposta que li va fer a la Sra. Recasens compromisos habituals que hi ha en aquest tipus de el mes de juny. publicació com El Temps o L’Independent amb qui hi La Sra. Recasens aclareix que pregunta per la ha el compromís anual de fer un número d’insercions "Ciutat d’oportunitats" perquè entén, tal i com consta possibles; i que això és el que s’imputa com a sego- en la web, que està sota el paraigües de "Visc a na etapa del "Visc a Barcelona". Barcelona Explica que "Barcelona, Ciutat d’oportunitats" és El Sr. Casas explica que té les dades de la sego- una altra idea, una altra campanya, amb un altre na fase del "Visc a Barcelona" i no té les dades de la objectiu, com podria ser també la campanya que hi campanya "Barcelona, ciutat d’oportunitats" que de- ha ara de promoció del comerç. mana la Sra. Recasens; que li pot respondre en base La Sra. Recasens li diu al Sr. Martí que el govern a allò que té i que li buscarà les dades del que de- està intentant acabar de confondre del tot a la ciuta- mana, perquè diu que és un problema terminològic. dania. Diu que avui se sap, pel que ha dit el Sr. Ca- La Sra. Recasens expressa la seva estranyesa sas, que aquesta segona fase de la campanya "Visc perquè el Sr. Casas no tingui aquestes dades, ja a Barcelona" ha costat uns 63 mil euros. Fa palès que de fet és la campanya més important que en que no sap si això respon a la proposta d’ERC, que aquest moment té l'Ajuntament en marxa i troba sota el pretext de votar en contra de la proposició de que és una greu irresponsabilitat que li contesti que CiU per aturar aquesta escandalosa campanya, va no té les dades aquí. Afirma que si hi ha dues cam- demanar que es refès el disseny i el sentit i, per tant, panyes en marxa, la segona fase de la campanya s’expliquessin els serveis. "Visc a Barcelona" i la de "Barcelona, ciutat Afirma que no es vol explicar aquesta nova cam- d’oportunitats" sota el paraigües de "Visc a Barcelo- panya de "Barcelona, ciutat d’oportunitats"; diu que na", i que, per tant, entén que el Sr. Casas ha aquesta campanya, tal com consta a la web de l'A- d’explicar-les; que ha d’informar quina és aquesta juntament, està sota el paraigua de "Visc a Barcelo- segona fase de la campanya, si és "la ciutat na"; i enumera exemples del que explica aquesta d’oportunitats" que, segons la web de l'Ajuntament campanya. Diu que li sembla molt clar el que CiU explica que està sota el paraigües de la de "Visc a volia saber en aquesta sessió que és què s’està gas- Barcelona"; per tant, li demana que aclareixi i expli- tant l'Ajuntament amb aquesta nova campanya pu- qui quins són els costos d’aquestes campanyes de blicitària de ciutat d’oportunitats; que li és igual si el publicitat que està duent a terme en aquests mo- Sr. Casas considera que és o no la segona fase del ments l'Ajuntament. Demana a la Presidència que "Visc a Barcelona" perquè diu que queda molt clar aquesta intervenció no se li computi com a segon que és la seva continuïtat. Demana empara a la Pre- torn d’intervencions perquè encara s’està en els acla- sidència perquè se li faci arribar avui per escrit el riments de la fase prèvia de la pregunta. cost d’aquesta segona campanya de "Ciutats El Sr. Casas aclareix que "Visc a Barcelona" és un d’oportunitats" perquè és la pregunta que CiU formu- paraigua de totes les accions de comunicació que es lava en aquest punt. fan; que és una frase genèrica que s’incorporarà a Recorda que un dia ja va dir al govern que on no totes les campanyes ; que "ciutat de les oportuni- hi ha lideratge polític hi ha màrqueting i que avui es tats", des del punt de vista de la Direcció, no és la fa palès, novament, que aquest govern no té cap segona fase de la campanya "Visc a Barcelona", és tipus de lideratge polític; que s’està vivint una de les una campanya diferent. Informa que de la segona crisis econòmiques pitjors a escala mundial i aquest etapa de "Visc a Barcelona" –que també li pot fer ajuntament, de moment, amb l’únic que sap respon- arribar per escrit– el cost total detallat per tots els dre és amb fabuloses campanyes de màrqueting on, conceptes de disseny, producció, impressió, maque- al final, el gran servei que s’està explicant és que es tació, inserció, emissió, ha estat de 12.176 euros; truqui al 010. que els originals s’han inserit en principi en revistes El Sr. Martí observa que hi ha una equivocació en locals, d’educació i diaris que enumera. Informa que el text de la pregunta però que no passa res, que si el cost de les insercions ha estat de 30 mil euros en la Sra. Recasens en redacta una altra i en sortir, el revistes i de 21.564 euros en premsa; que aquests govern li contestarà; com ha contestat centenars de anuncis es van començar a inserir a partit d’inicis de preguntes i amb xifres concretes; que avui el Sr. setembre i duraran fins a final de desembre; que hi Casas també ha contestat amb xifres concretes, però hauria una despesa que interpreta com segona eta- que s’ha preguntat una cosa volent-ne preguntar una pa concreta del "Visc a Barcelona", que són d’unes altra. Comenta que ara es podria discutir sobre el banderoles que es van fer per a les festes majors de lideratge o el màrqueting però creu que no és Sants i de Gràcia que posava "Visc a Gràcia" i "Visc l’objecte d’aquesta pregunta, que l’objecte és la se- a Sants" i que incorporaven consells cívics. Comenta gona fase del "Visc a Barcelona" i que ha estat res- que aquesta és, des del punt de vista de la Direcció, posta. la despesa feta en la segona etapa estricte del "Visc La Sra. Recasens es remet a la web de Barcelo- a Barcelona" que són simplement mitja dotzena na, a una nota de premsa, on diu "Barcelona ciutat d’originals que promocionaven productes molt con- d’oportunitats es tracta d’una campanya que neix NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 349 sota el paraigua de "Visc a Barcelona" i diu que per quan els pregunten si volen participar-hi, si li donen tant el govern, de manera conscient, vol amagar un projecte concret amb uns continguts i uns objec- aquesta xifra, perquè diu que els deu fer molta vergo- tius per tal de diferenciar-se d’uns altres fòrums in- nya explicar aquí què s’està gastant en "Barcelona, ternacionals que existeixen sobre diferents matèries; ciutat d’oportunitats". Demana al Sr. Martí que expli- perquè, d’una banda, es diu que serà un fòrum per qui públicament a la ciutadania que s’està gastant. parlar de medi ambient, sostenibilitat, pobresa, immi- El Sr. Martí comenta que respon encara que el gració, etc, un totum revolutum que no se sap el seu president hagi cedit un tercer torn que no està previst l’abast; i esmenta exemples d’altres fòrums on parti- en el Reglament, i li diu a la Sra. Recasens que el cipen les ciutats i que tots tenen uns continguts i uns mes de gener presenti la pregunta adequadament i objectius per on anar. Creu que aquest Consell es obtindrà la resposta perquè el govern no té res a crea en el seu moment per tenir el suport del Sr. amagar. Afirma que la Sra. Recasens s’ha equivocat Portabella pel pressupost del 2008, ara pel PAM i en fer la pregunta. també pel pressupost 2009, però que no se sap en El Sr. Vives comenta que atès que el Sr. Casas què s’aplicarà perquè encara no es té el contingut. s’ha ofert a respondre la pregunta, entén que així Repeteix que vol saber què se’ls diu a aquestes ciu- també s’acull l’empara que demanava la regidora tats, quin projecte se’ls presenta, els criteris, com Recasens s’aplicaran aquestes partides del 2009, i també saber Es dóna per tractada. què s’espera que sigui, perquè el que ha dit el Sr. Del Grup Municipal PP: Martí li recorda a quan es plantejava el tema del 11. Quan es constituirà el Consell de Cent del Fòrum. Afegeix que el PP creu que el Sr. Portabella Planeta, en què consistirà, quins seran els seus ob- està plantejant projectes que el govern li recolza jectius, estructura, composició, cost de constitució i sense cap criteri i sense saber per on van i aquest és cost anual de funcionament? el motiu de la seva pregunta. La Sra. Esteller llegeix la pregunta i diu que la fan El Sr. Martí explica que hi ha una voluntat de perquè va ser un dels compromisos que va assolir el constituir una xarxa nova, diferent de les que puguin govern amb ERC l’any 2008 per aprovar el pressu- haver, buscar les cent ciutats clau en aquests mo- post, on es va dotar 1 milió i mig d’euros i que ara és ments en el planeta, per, independentment del seu un dels compromisos del PAM, en la mesura tamany, criteri que regeix algunes de les xarxes, o de 4.9.2.11 diu que es crearà el Consell de Cent Plane- la seva procedència cultural, o de la seva referència ta com un organisme internacional d’anàlisi de nous directa en relació a Nacions Unides, puguin compar- fenòmens metropolitans, que estarà integrat per al- tir un determinat model de convivència, d’hàbitat de caldes i alcaldesses de les principals ciutats del món, cara al futur, que puguin compartir la idea del prota- actuï fent prospectiva dels nous reptes i dels temes gonisme creixent de les ciutats en el context mundial, dels entorns urbans. Comenta que això és genèric, i vulguin establir uns lligams, especialment intensos que desconeix quin és els seu àmbit d’actuació i entre si, per configurar aquest actor global en el con- quins són els seus continguts, pel qual en el 2009 hi text dels anys a venir. Diu que aquest és el criteri ha una dotació d’1 milió i mig d’euros; que, per tant, bàsic, que això no s’improvisa i no és fàcil i s’està són 3 milions d’euros que desconeix en què treballant des del punt de vista de les relacions inter- s’aplicaran nacionals per constituir-lo. El Sr. Martí aclareix que no són 3 milions d’euros Es dóna per tractada. sinó que al 2008 no s’ha gastat el milió i mig d’euros 12. Quina informació té l'alcalde de Barcelona pressupostats i que es passen pel 2009. Explica que respecte el traspàs del servei de Rodalies de Renfe durant el 2008 s’han fet tots els treballs i consultes a la Generalitat de Catalunya i quin és el calendari prèvies sobre en què havia de consistir exactament previst? aquest Consell de Cent però no s’ha arribat a execu- La Sra. Esteller llegeix la pregunta i recorda que tar cap despesa relacionada amb aquesta qüestió; va fer la mateixa el 16 de juliol tenint en compte els que s’han fet contactes amb les diferents ciutats que retards i els incompliments; que en data d’1 de gener podien ser susceptibles de formar part d’aquest Con- el Sr. García-Bragado va dir que estava pendent de sell, que es va fer una llista preliminar de ciutats, i la comissió bilateral que s’havia de reunir el mes de que s’ha anat teixint tota la xarxa de relacions que ha juliol, i de les següents converses amb uns extrems de donar peu a què el dia que neixi aquesta proposta complexos respecte la negociació de la gestió. ho faci amb el vistiplau de les ciutats que n’han de El Sr. García-Bragado informa que s’està al cas formar part. Informa que s’espera estar en condici- de les converses, que per la informació que té el ons al 2009 de crear l’estructura jurídica i desenvolu- govern no avancen gaire; que és un procés en què par les activitats que han de suportar aquesta des- l’Ajuntament encara no té un calendari clar; que pesa. s’estan analitzant els problemes que tots coneixen, La Sra. Esteller diu que la desorientació del Sr. però que no hi ha novetats especials. Afegeix, que Martí és semblant a la que va tenir el Sr. Portabella l’actual contracte programa acaba en el 2010 i que quan va presentar aquesta proposta; afirma que presumiblement durant l’any 2009 tècnicament desconeix exactament quin és el contingut de la pro- s’hauran de posar a treballar en el següent contracte posta, i que sembla que el govern el desconeix tam- programa; que el contracte programa que té l’Estat bé. Voldria saber què se’ls diu a aquestes ciutats amb Renfe ha estat una de les dificultats per poder 350 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 avançar en el tema del traspàs, perquè en definitiva Es dóna per tractada. era sumar-se a un contracte que estava en curs i, Del Grup Municipal ERC: per tant, les discussions econòmiques comportaven 13. Quina valoració fa el Govern Municipal sobre una alteració d’aquest contracte programa; afegeix l'assistència de públic a la festa Erasmus el 23 d'oc- que per les informacions que té, tant de la pròpia tubre passat, i quin ha estat el cost per al consistori Generalitat com de l’Estat i en funció d’una comissió de la mateixa? de la que en forma part l'Ajuntament, en aquest mo- La Sra. Capella llegeix la pregunta. ment aquesta qüestió està per darrere d’altres pro- El Sr. Martí aclareix que el programa concret no cessos de negociació entre la Generalitat i l’Estat, es deia festa Erasmus sinó Nit Erasmus, que era un com és el tema del finançament, i que de moment no projecte promogut per l’Institut Francès de Barcelona hi ha una novetat especial. al que l'Ajuntament de Barcelona va donar ple suport La Sra. Esteller vol saber quina és l’actitud de perquè pretenia iniciar, des de la nostra ciutat, una l’alcalde quan veu que això no avança, quan per part estructura a escala europea, on la ciutat de Barcelo- de l’Estat la ministra Álvarez està fent cas omís a na en fos la impulsora i el referent, consistent en què l'Ajuntament de manera ben evident, que el PP ho totes les grans ciutats europees que són acollidores veu tot molt aturat, que la Generalitat no impulsa d’estudiants Erasmus, el tercer dijous de cada mes amb la força que caldria aquest traspàs, i que totes d’octubre de cada any celebrin un esdeveniment, les inversions i totes les actuacions que cal fer per fonamentalment cultural, en el que els estudiants part del Ministeri a l’hora de pactar tot aquest traspàs estrangers que passen aquell curs en les diferents estan aturades. Vol saber què està fent l’alcalde, ciutats poguessin conèixer la ciutat i la realitat de les perquè per la Carta Municipal l'Ajuntament, també en expressions culturals més emergents, i a l’inrevès. forma part, i té moltes coses a dir i una repercussió Comenta que es va pensar que aquesta era una molt directa del que és el bon o mal funcionament de bona idea i que s’havia de promoure aquest any rodalies per la ciutat de Barcelona, tenint en compte l’activitat inicialment des de la ciutat de Barcelona i tota la mobilitat de la regió metropolitana; vol saber anar cridant succesivament altres ciutats università- què fa l’alcalde a l’hora de poder trobar una sortida o ries europees a què s’hi afegeixin; que aquesta acti- tenir una major informació davant de la Generalitat i vitat tenia dos nivells, el pròpiament de la nit en la de l’Estat, i per part de la Generalitat saber quines que es vertebrava aquesta presentació cultural per són les exigències, o si s’està passivament esperant part de grups de circ, de música i d’arts multidiscipli- que l’Estat tingui la voluntat de traspassar rodalies nàries vingudes de tres països d’Europa, i aportaci- amb els criteris que estan establerts en aquests mo- ons pròpies de Barcelona i unes rutes pel matí per la ment i que són totalment inacceptables. ciutat que s’oferien específicament als estudiants El Sr. García-Bragado li diu a la Sra. Esteller que Erasmus; que aquesta activitat de matí és la que va barreja dues coses diferents; que preguntava pel organitzar fonamentalment l'Ajuntament de Barcelo- traspàs de rodalies i ell li ha contestat. Explica que na alhora que va fer negociacions amb la carpa Mo- un dels elements que apareix de manera recurrent vistar perquè de manera gratuïta cedís la infraestruc- quan es parla del traspàs de rodalies és un tema tura a l’Institut Francès per a aquesta iniciativa. diferent, que és el Pla de Rodalies, el qual, l’alcalde Segueix explicant que la implicació de l'Ajuntament està exigint permanentment i que, per la informació de Barcelona va ser un ple suport a la idea i una que es té, aquest document es tindrà, potser, el mes aportació de 16.500 euros fonamentalment per desembre, en qualsevol cas amb caràcter immediat, aquestes activitats del matí on 200 i escaig estudi- perquè està a punt de formular-se; i que serà el Pla ants d’Erasmus s’hi van inscriure; el resultat, però, va de rodalies el que marcarà en bona part el futur de la ser bastant lluny de les expectatives, que van haver infraestructura que aquest importantíssim servei dificultats en la comunicació i en l’explicació, que necessita. Afirma que no hi ha res aturat; que s’estan segurament no va haver prou coparticipació de les adjudicant obres i posa com a exemple que ahir van estructures de les universitats que són les interlocu- estar visitant el túnel del carrer Aragó on s’està tores reals amb els estudiants estrangers residents. col·locant la catenària rígida, i que s’estan invertint Explica que de cara l’any vinent el govern entén més de 300 milions d’euros en rodalies a Barcelona que cal perseverar amb aquesta idea i que si no en aquest moment; que la imatge que té la Sra. Este- funciona voldrà dir que la idea pot semblar bona en ller segurament és distorsionada i no s’ajusta a la la teoria però que si no té resposta no es continuaria; realitat. Resumeix que el traspàs de rodalies compor- però que val la pena donar-li una segona oportunitat ta un debat sobre la prestació del servei i la partici- a aquesta proposta amb una aportació pel 2009 igual pació de les institucions catalanes en el mateix, que a la que ha tingut l’any 2008. és un debat prou important, que s’emmarca en una La Sra. Capella agraeix al Sr. Martí la seva expli- relació amb les companyies de servei i amb Renfe i cació tant extensa. Comenta que segurament es va amb el contracte programa que ha sintetitzat abans, i plantejar erròniament, perquè com acaba d’explicar que, per tant, requereix un anàlisi acurat i que en el Sr. Martí no únicament anava lligat a la nit, sinó paral·lel hi ha el Pla de rodalies i la seva execució que hi havia unes rutes culturals, etc., però el que sobre la qual l’alcalde està reclamant insistentment a apareix en els mitjans de comunicació a posteriori és l’Estat, i que previsiblement aquesta reclamació tin- una altra percepció, s’esperava una celebració mas- drà resultats perquè en breu es tindrà. siva i segons els mitjans no va arribar a una trentena NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 351 de persones a la carpa Movistar; però que en tot cas El Sr. García-Bragado recorda que l'Ajuntament és hi ha un error de plantejament, de comunicació i una institució activa en l’aplicació de l’article 15 de la estaria bé plantejar-lo no únicament com a festa, Llei 52/2007; i que s’ha informat d’allò que afecta sinó amb aquesta visió més àmplia. directament a l’Ajuntament promovent campanyes i El Sr. Martí diu que si s’hagués posat l’èmfasi en actuacions concretes, com ara col·laborar amb enti- la festa potser hagués tingut més èxit, però que no tats públiques i privades per assegurar el compliment es tractava d’això, sinó de generar un esdeveniment d’aquesta llei. Concreta que la proposició que es va cultural diferent; a més, es va posar un preu aprovar va ser traslladada formalment al Ministeri de d’entrada perquè no es volia donar la sensació que Defensa; que posteriorment i actualment s’estan era una "farra" estudiantil. La idea era fer un esdeve- mantenint contactes amb el Ministeri de Defensa, en niment diferent i diferenciat, que potser no es va tenir el marc dels diferents treballs conjunts, per tal de que la capacitat de fer-ho, que no va ser comunicada ni s’incorporin en els pressupostos les partides neces- amb prou anel·lació ni en els llocs ni els marcs ade- sàries per procedir a aquesta retirada, cosa que s’ha quats, i creu que va ser una llàstima per l’oferta cul- formulat escassament els últims mesos. Segueix tural que hi havia, i que hi van passar unes cent per- explicant que l'Ajuntament ha portat aquesta petició i sones, que ell hi era, però que igualment cent aquest pressupost per a la retirada i s’està a l’espera persones està molt lluny de les expectatives, de que finalment el Ministeri doni aquest pas. s’esperaven fins a tres mil persones, que és la di- La Sra. Capella recorda al Sr. García-Bragado que mensió que té la carpa, i repeteix que era una idea això ja ho va dir, i que tot el que afecta al Ministeri de de l’Institut Francès, que l'Ajuntament li dóna ple Defensa és un problema per l'Ajuntament de Barce- recolzament i que es donen un any més per intentar lona. Recorda que el juny del 2008, el Sr. Cardelús ja generar aquest àmbit i aquest espai amb aquesta va dir que el 12 de desembre passat el secretari aportació d’uns 16 mil euros al 2009 i si no enviava la petició de la proposició aprovada per la s’aconsegueix es deixarà córrer. Comissió de Presidència el 21 de novembre del Es dóna per tractada. 2007, que té data de justificant de recepció de 28 de desembre i que un any més tard s’està en la mateixa e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup fase inicial. Recorda que el problema venia pel fron- tispici que hi ha a Capitania, perquè està incorporat a Del Grup Municipal ERC: la façana i és més complicat retirar-lo; que ERC ja 14. Que s'informi de l'estat d'execució de la propo- deia que el que no es pugui retirar es tapi. Creu que sició (M0711/832) aprovada a la Comissió de Presi- aquesta petició ja s’hauria d’haver complert per part dència, Territori i Funció Pública en data 21 de no- del Ministeri de Defensa i, per tant, demana al go- vembre de 2007 amb el següent contingut: Iniciar els vern que faci un requeriment formal. tràmits necessaris amb el Ministerio de Defensa per Es dóna per tractada. tal que siguin retirats, o en el seu defecte que se n'impedeixi la visió des de la via pública, dels escuts franquistes que figuren a la façana principal dels VI) Mocions edificis del Quarter del Bruc i del Palau de la Capita- nia General. La Sra. Capella explica que aquest seguiment ja No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- va ser plantejat i el llegeix. sidència aixeca la sessió a les dotze hores. Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient Acta de la sessió celebrada el dia 10 de desem- i Avendaño, Joan Puigdollers i Fargas, Jaume Ciura- bre de 2008 i aprovada el dia 21 de gener de 2009 na i Llevadot, Raimond Blasi i Navarro, Mercè Homs i Molist, Emma Balseiro i Carreiras, Alberto Villagra- sa i Gil, assistits pel secretari general de la Corpora- A la sala President Lluís Companys de la casa de ció, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. la ciutat, el 10 de desembre de 2008, s’hi reuneix la També hi és present el Sr. Jordi Ametlló i Lafuen- Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi te, director de Serveis de Neteja i Gestió de Residus. Ambient, sota la presidència de la Ima. Sra. Imma Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Mayol i Beltran. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Montse Sánchez i Yuste, Sara Jaurrieta i Ims. Srs.: Xavier Florensa i Cantons, Francesc Nar- Guarner, Ramon García-Bragado i Acín, Jordi Cornet váez i Pazos, Carmen Andrés i Añón, Guillem Espriu i Serra. 352 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 S’obre la sessió a les divuit hores. fent especial atenció al major ús dels contenidors, i que es fa un reforç exclusiu de la neteja dels eixos I) Aprovació de les actes de les sessions de 19 i de comercials, fonamentalment a les tardes i els festius, 26 de novembre de 2008. amb 52 operaris més i tot un conjunt d’es- S'aproven. combradores i altres màquines. Explica que, així mateix, s’incrementa entre un 19% i un 20% la fre- II) Part Informativa qüència del buidat de papereres, prestant especial atenció a les zones més concorregudes, per a la qual a) Despatx d'ofici cosa es disposa de 82 equips extres al matí, 226 a la tarda i 25 a la nit. En compliment de l'article 63.1 del Reglament or- Pel que fa als actes específics que es fan a la ciu- gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- tat, informa que a la Fira de Santa Llúcia hi ha 12 güents: operaris que treballen per mantenir tot l’entorn net, i que es destinaran 43 operaris a la Cavalcada de 1. Àrea de Medi Ambient Reis, amb la missió de netejar i fer l’aigualeig de tot De l'alcalde, de data 18 de novembre de 2008, el recorregut. Diu que per a Cap d’Any s’organitzarà que aprova el conveni de col·laboració entre l'Ajun- un dispositiu amb la Guàrdia Urbana a la plaça Ca- tament de Sant Adrià de Besòs, el Consorci de Be- talunya, on, a part de les tasques de protecció i de sòs i l'Ajuntament de Barcelona, per gestionar el prevenció, es distribuiran gots biodegradables servei de recollida pneumàtica a l'àmbit del Fòrum i (12.000 aproximadament) perquè la gent no pugui entorns, per als exercicis 2008-2012, i per un import entrar a la plaça amb ampolles, i que un cop acabat d'1.475.011,85 euros. l’acte es procedirà netejar la zona. Explica que un altre tema important és la recollida 2. Àrea de Medi Ambient selectiva comercial, sobretot de paper cartró als ei- Del gerent municipal, de data 25 de novembre de xos comercials, per a la qual hi ha un servei diari, 2008, que aprova el plec de clàusules i convoca pro- fins i tot els dies festius comercials, compost per 12 cediment obert, per autoritzar la despesa del contrac- equips. Assenyala que, a més, han fet accions de te d'obres de manteniment de la senyalització horit- comunicació per a la correcta gestió del cartró mit- zontal, vertical, informativa, urbana i abalisament de jançant la intervenció d’educadors ambientals, que seguretat viària zona oest, lot 1, i zona est, lot 2, per han repartit cintes per lligar els cartrons. Informa que als exercicis 2009-2011, i per un import de 4.942.608 també s’incrementa la recollida selectiva en general i euros. es farà un buidat especial abans i després dels dies festius de Nadal, Cap d’Any i Reis. 3. Àrea de Medi Ambient D’altra banda, assenyala que s’instal·laran 219 Del gerent municipal, de data 27 de novembre de punts de recollida d’arbres de Nadal, que es traslla- 2008, que aprova el plec de clàusules i convoca pro- daran després al viver municipal per fer compost. Diu cediment obert per adjudicar el contracte per als que aquests punts funcionaran del 7 al 18 de gener. serveis d'assistència tècnica en el seguiment i con- Explica que en aquestes dates també tenen cura trol de les actuacions incloses en el PAM, per als de reduir la presència de residus voluminosos amb exercicis 2008-2010, i per un import de 370.500 eu- un increment dels equips de recollida, sobretot els ros. dies 24, 25, 26 i 31 de desembre, i 1, 6 i 7 de gener. Informa que hi ha 42 operaris amb 14 camions que El Sr. Puigdollers demana que se’ls enviï una cò- recorren la ciutat i treuen de la via pública els residus pia dels expedients 1 i 2. que poden quedar fora dels contenidors, i que també La Sra. Balseiro, per la seva banda, sol·licita tenen previst un servei de retirada subsidiària per a l’accés als expedients 2 i 3. sacs de runa. Acaba dient que tot aquest dispositiu va acompa- b) Mesures de govern nyat d’inspeccions constants per si cal modificar c) Informes algun element que no acaba de funcionar. La Sra. Balseiro entén que tenen una limitació de A la Comissió: temps, però que això no impedeix ser una mica més 1. Dispositiu de neteja i gestió de residus per al concrets en els informes. Demana dades més ex- Nadal 2008. haustives sobre el nombre exacte dels serveis que La Sra. Mayol demana brevetat en les intervenci- s’incrementaran i el grau de cobertura territorial dels ons, atès que els grups disposen de la documentació punts de recollida d’arbres, encara que sigui per i avui tenen molts temes per tractar. escrit en les properes hores o dies d’aquesta setma- El Sr. Ametlló explica que, com cada any per na. aquestes dates, s’ha endegat un dispositiu especial El Sr. Florensa destaca la importància d’aquest per tal de mantenir l’estat de neteja dels eixos co- dispositiu atès l’ús més intensiu que es fa de l’espai mercials i les zones de major ús ciutadà en tots els públic durant aquestes dates. Valora positivament districtes de la ciutat. Diu que es reforcen els equips que es reforci l’operatiu de Cap d’Any a la plaça Ca- habituals de neteja viària amb 26 operaris més, tot talunya i, sobretot, que es faci amb l’acompanyament NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 353 de la Guàrdia Urbana, ja que era una demanda dels la ciutat. Afirma que encara resten a l’espera de tenir treballadors que hi intervenen perquè a vegades es una resposta concreta a cadascun d’aquests plante- troben en situacions incòmodes a causa de l’estat de jaments. moltes persones. Pregunta quina valoració es fa de la primera fase Demana informació sobre els punts exactes de re- de la campanya, que ja s’ha acabat, i que tenia com collida d’arbres i sobre el tema dels educadors ambi- un dels principals objectius la prevenció de entals en relació amb el tema dels cartrons, ja que l’abandonament dels animals. També demana quin els contenidors a vegades estan envoltats de car- seguiment realitza l’Ajuntament de Barcelona per tal trons. d’assegurar-se que tots els animals domèstics que hi La Sra. Mayol diu que faran arribar als grups ha a la ciutat de Barcelona disposen d’un xip, i quin l’informe detallat sobre aquest dispositiu. seguiment es pot fer respecte a l’abandonament Pel que fa al tema dels punts de recollida d’arbres, d’animals que disposen de xip. Diu que, en aquest explica que estan estesos per tot el territori i que s’ha sentit, hi ha una dada rellevant, que és la important reforçat especialment la seva proximitat als eixos co- variació que hi ha hagut en el percentatge de gossos mercials, perquè s’han adonat que dóna bon resultat. que van ser retornats als seus propietaris respecte al Diu a la Sra. Balseiro que li proporcionaran la informa- total de gossos abandonats. Explica que mentre que ció detallada de tots els punts on estan ubicats. l’any 2007 van ser retornats als seus propietaris el D’altra banda, manifesta que comparteix amb el 66% dels gossos, aquest any, fins a la data del 31 Sr. Florensa la importància del dispositiu conjunt d’agost, només s’han retornat la meitat dels gossos. amb la Guàrdia Urbana la nit de Cap d’Any. Pel que Pregunta si hi ha hagut una davallada en el grau fa als educadors ambientals, explica que una de les d’eficiència de l’Ajuntament de Barcelona i els orga- funcions que fan és fomentar un millor embalatge als nismes responsables o hi ha altres factors que justi- comerços. fiquin aquestes dades. Es dóna per tractat. El Sr. Florensa manifesta que el seu grup conside- 2. Balanç Campanya Tinença responsable d'ani- ra que és important que en aquesta època de l’any mals de companyia. es reforcin les campanyes de sensibilització, ja que La Sra. Mayol explica que la campanya en relació són dates en què moltes persones adquireixen ani- amb la tinença responsable d’animals ha tingut dues mals de companyia, però creu que aquestes campa- fases, una al juliol i una segona més intensa ara. Diu nyes han d’estar repartides també al llarg de l’any. que els quatre missatges de la campanya són: la Destaca que aquest any, en la proposta d’or- recollida d’excrements, el no-abandonament dels denances fiscals del govern municipal, la taxa per animals, el cens i la identificació mitjançant el xip i el adoptar un gos passava de 45 a 60 euros, però que, foment de l’adopció. finalment, amb les esmenes que va presentar el seu Explica que s’havien identificat punts més conflic- grup, s’hi ha introduït una modificació perquè sigui de tius en cinc districtes a partir de les queixes i de la 30 euros. Diu que els sobta que es vulgui augmentar detecció que havien fet els serveis de l’Ajuntament, la taxa per adopcions quan precisament es vol fo- on s’ha dut a terme un treball de sensibilització i hi mentar les adopcions. D’altra banda, assenyala que ha hagut una major presència de la Guàrdia Urbana la majoria d’anuncis en premsa escrita d’aquesta per poder fer el treball de control i reforçar la tesi del campanya es posen en mitjans corporatius i creuen missatge de fons. que convindria fer-ho en mitjans més generals. Informa que en la segona fase de la campanya El Sr. Narváez valora positivament aquesta cam- s’ha disposat de més recursos i s’ha estès la campa- panya perquè ha reforçat els missatges que volen nya de sensibilització als mitjans de difusió per al transmetre: la tinença responsable, que significa que gran públic, tant a alguns mitjans de comunicació cal tenir cura del animal i no considerar-lo un simple escrit com a banderoles, tenint en compte que al entreteniment; la millora de la relació que té l’animal Nadal hi ha més tendència a la compra i a l’abandó de companyia amb el seu entorn a través de la millo- d’animals. ra del comportament de l’amo, i el foment de les El Sr. Puigdollers pregunta quins són els cinc dis- adopcions. Explica que l’abandonament d’animals de trictes més conflictius. companyia cada vegada és menor, fet que té a veure D’altra banda, manifesta que per valorar l’eficàcia amb aquest reforçament de l’estima pels animals i la de campanyes d’aquest estil caldria conèixer el tinença responsable. nombre d’animals domèstics abandonats i adoptats, La Sra. Mayol manifesta que està d’acord amb el la població d’animals que té actualment la gossera Sr. Puigdollers pel que fa a la importància dels indi- municipal i el nombre d’animals amb xip i sense xip. cadors d’avaluació del treball dut a terme. Diu que La Sra. Balseiro diu que el seu grup voldria apro- caldrà esperar una mica per analitzar els efectes de fundir en els objectius de la campanya i saber exac- la campanya, ja que a curt termini el que podrien tament quina era la situació abans d’impulsar-la. donar són indicadors de procés més que no pas de Explica que el Grup Municipal del Partit Popular resultats. Suggereix que d’aquí a un temps facin un ha presentat diverses iniciatives l’any 2008 tant pel balanç dels resultats amb els indicadors que s’han que fa a la col·locació de xips com al nombre esmentat. d’animals adoptats, i que ha demanat també dife- D’altra banda, manifesta que està totalment rents dades respecte als gats i gossos abandonats a d’acord amb el Sr. Florensa que cal prendre la deci- 354 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 sió com a govern municipal de fer aquestes campa- seva primera intervenció. Manifesta que, tot i que el nyes de manera continuada en el temps, indepen- sentit comú porta a pensar que tots els animals que dentment que es puguin concentrar en uns moments porten xip i són abandonats automàticament s’han determinats. Diu que això permetria fer les avaluaci- de retornar als seus amos, actualment hi ha gossos ons sobre la base d’aquest procés més llarg a la gossera municipal que tenen xip. Pregunta quins d’actuació. són els motius pels quals l’Ajuntament de Barcelona Respon al Sr. Puigdollers que els districtes en què no s’ha posat en contacte directament amb els pro- es van centrar en la campanya del mes de juliol van pietaris que han perdut o han abandonat el seu ani- ser Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Sarrià- mal. D’altra banda, pregunta si l’Ajuntament de Bar- Sant Gervasi i Gràcia. Diu que la campanya actual celona ha emprès algun tipus de sanció contra les s’ha intensificat més a les Corts, Horta-Guinardó, persones que incompleixen l’obligatorietat de posar Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, però que s’ha un xip als seus animals. fet a tota la ciutat. Manifesta que comparteixen que les adopcions En relació amb el control del xip, explica que hi ha dels animals han de ser responsables i que creuen campanyes periòdiques de quinze dies de la Guàrdia que caldria conjuminar aquesta campanya de sensi- Urbana per controlar-ho. També diu que quan bilització amb una modificació dels procediments s’abandona un animal amb xip es retorna al seu d’adopció d’animals, que ja s’ha previst amb vista a amo, però que la majoria dels animals abandonats la posada en marxa del nou Parc d’Acollida no acostumen a portar xip. d’Animals de Companyia. Indica que convindria que Pel que fa al cost de l’adopció, afirma que és un ja es posessin en marxa procediments que, com a tema sobre el qual no és fàcil prendre una decisió. mínim, evitin les adopcions per impuls i que assegu- Explica que quan fa un temps es va plantejar aquest rin que es fan adopcions responsables i duradores debat, tant el Consell d’Animals de Companyia com en el temps. el Consell Assessor del Centre d’Acollida d’Animals També destaca que s’ha perdut l’oportunitat de fer de Companyia van opinar que el preu s’havia una valoració de la primera fase de la campanya i d’assemblar cada vegada més al cost per incremen- d’haver impulsat les modificacions oportunes amb tar la responsabilitat de qui volia adoptar. Afirma que vista a la segona fase. D’altra banda, demana infor- finalment no es farà per l’acord a què s’ha arribat mació sobre el cost de la campanya, tant de la pri- amb el Grup Municipal d’Esquerra Republicana de mera com de la segona fase, i de cadascun dels Catalunya, però vol deixar constància que aquest materials que la componen. augment de la taxa d’adopció no tenia una voluntat Conclou que és el moment oportú per imposar recaptatòria, sinó que responia a la idea de molta modificacions en els procediments d’adopció dels gent que un cost més elevat responsabilitzava més. animals i per exigir les mesures oportunes per garan- Conclou que en el futur caldrà valorar si l’abaratiment tir que es compleixi l’obligació de posar xip als ani- que s’ha acordat és positiu. mals de companyia. El Sr. Puigdollers afirma que no demana els indi- El Sr. Florensa diu que celebra que el govern cadors d’aquesta campanya concreta, sinó els de la comparteixi que aquestes campanyes han de tenir gestió municipal global que s’ha fet en aquest àmbit. una continuïtat al llarg de l’any. D’altra banda, mani- Diu que no hauria d’haver-hi cap problema a explicar festa que el seu grup també creu que les adopcions el nombre d’animals abandonats i, sobretot, el nom- d’animals de companyia han de ser responsables, bre d’animals adoptats durant l’any 2008 i si creix o però que el seu cost no és cap garantia de tinença disminueix respecte a l’any 2007. També recorda responsable i que en el procés d’adopció d’un animal que l’Ordenança sobre protecció, tinença i venda hi ha altres factors més importants per garantir-ho. d’animals obliga que tots els animals de companyia Conclou que, tot i que es pugui anar augmentant el de Barcelona portin xip i pregunta si el govern muni- cost de l’adopció, l’increment d’un 15% en un any és cipal fa algun tipus d’inspecció per comprovar que es bastant considerable i pot fer la impressió que es compleix la normativa. contradiu amb la voluntat de fomentar les adopcions. Conclou que aquestes són les dades que poden Manifesta que és cert que el govern ha aportat al- ser interessants en un debat com aquest, ja que al gunes dades després d’iniciatives que han presentat final el problema és el nombre d’animals que els grups de l’oposició, però que convindria tenir l’Ajuntament ha de custodiar com a conseqüència unes dades globals, ja que seria la manera de com- dels abandonaments i la falta d’adopcions que es provar l’impacte obtingut i les coses que es poden puguin produir. Demana formalment a la Sra. Mayol millorar un cop finalitzada la campanya. que els entregui aquestes dades o que les comenti La Sra. Mayol suggereix fer un informe de balanç ara. global de la política d’animals de companyia el mes La Sra. Mayol diu al Sr. Puigdollers que no havia de gener o el febrer i lligar-lo amb el projecte del nou entès que es referís al balanç global d’aquests anys i Parc d’Acollida d’Animals de Companyia, ja que creu que, a més, a la Comissió s’han debatut aquestes que, més enllà de la seva estructura física, és impor- dades. Afirma que no té cap problema a proporcio- tant fer un debat sobre els criteris que regiran el seu nar-les i a fer-ne un debat, si convé. funcionament, tal com ha comentat la Sra. Balseiro. La Sra. Balseiro diu que esperava una resposta Diu que li sembla positiu poder-ho debatre a fons, més documentada a les preguntes que ha fet en la tant en el si de la Comissió com després bilateral- NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 355 ment o en espais més reservats, amb vista a la pre- amb càrrec a les partides municipals assenyalades paració del nou projecte. en el document comptable adjunt. A la Corporación D’altra banda, diu a la Sra. Balseiro que, sigui quin CLD Servicios Urbanos de Tratamiento de residuos sigui el tema del qual parlin, sempre en vol fer un UTE, la Zona Nord, per un import total de debat general. Explica que avui no porta les dades 299.101.320,40 euros; requerir a l’adjudicatària per- que li han sol·licitat perquè venia a donar compte de què en un termini màxim de quinze dies naturals, a les campanyes que s’estan fent, sobretot per una partir de la data de la notificació d’aquesta resolució, qüestió de deferència, ja que s’han impulsat en bona procedeixi a la constitució de la garantia definitiva part des de la Comissió. Assenyala que la idea no per un import d'11.964.052,82 euros, i comparegui era fer un debat sobre la política global de per formalitzar el contracte en el termini màxim de 30 l’Ajuntament pel que fa als animals, sinó parlar d’una dies naturals a partir de la mateixa data i disposar campanya de sensibilització que s’inscriu en una l’import total –abans indicat- amb càrrec a les parti- línia de treball. des municipals assenyalades en el document comp- Conclou que faran un debat a fons sobre aquest table adjunt. A Urbaser, SA, la Zona Est, per un im- tema en la sessió del mes de gener o febrer, cosa port total de 407.731.830,46 euros; requerir a que també serà útil amb vista al nou Pla d’animals de l’adjudicatària perquè en un termini màxim de quinze companyia que està en vies d’elaboració. dies naturals, a partir de la data de la notificació Es dóna per tractat. d’aquesta resolució, procedeixi a la constitució de la garantia definitiva per un import de 16.309.273,22 d) Compareixences Govern municipal euros, i comparegui per formalitzar el contracte en el termini màxim de 30 dies naturals a partir de la ma- teixa data i disposar l’import total –abans indicat– III) Propostes a dictaminar amb càrrec a les partides municipals assenyalades en el document comptable adjunt. Delegar en a) Ratificacions l’Alcaldia les aprovacions anuals de revisió de preus, b) Propostes d'acord així com l’aprovació dels expedients d’ajustos en l’execució del contracte que, en l’àmbit de la Llei de 3. Declarar vàlid el concurs celebrat per contractar Contractes de les Administracions Públiques, no la gestió dels serveis de neteja de l’espai públic i impliquin alteració en els preus unitaris ofertats, no recollida de residus municipals a la ciutat de Barce- superin el 20% de l’adjudicació i s’adeqüin a les pre- lona (2009-2017), que s’executarà dividit en les qua- visions pressupostàries. Delegar en la tinent d’al- tre zones següents: Zona Centre (formada pels dis- calde de Medi Ambient l’aplicació del règim sancio- trictes de Ciutat Vella, Eixample i Gràcia), Zona Nord nador del contracte. (formada pels districtes d’Horta-Guinardó i Nou Bar- La Sra. Mayol destaca la importància d’aquest ris), Zona Est (formada pels districtes de Sant An- punt, que diu que marca el final d’una primera fase dreu, Sant Martí i les platges de Barcelona) i Zona del procés de la nova contracta de neteja i gestió de Oest (formada pels districtes de Sants-Montjuïc, les residus i que es refereix a l’adjudicació. Assenyala Corts i Sarrià-Sant Gervasi), adjudicar l’esmentat que es tracta d’una contracta molt rellevant des del contracte de gestió de serveis, per un termini de vuit punt de vista econòmic, en concret de 1.994 milions anys, d’acord amb el que estableixen els plecs de d’euros, i que parteix d’un bon acord polític sobre el clàusules administratives particulars i de prescripci- plec de condicions. Expressa el seu agraïment a tots ons tècniques redactats –i aprovats a aquest efecte– els grups municipals per les seves aportacions. i les ofertes presentades per les empreses i zones Tot seguit, explica els canvis més significatius que següents: A FCC, SA, la Zona Centre, per un import representarà aquesta contracta a partir del dia 2 de total de 797.482.894,16 euros; requerir a l’adju- novembre de l’any 2009. En primer lloc, diu que es dicatària perquè en un termini màxim de quinze dies produirà un increment de la freqüència del servei de naturals, a partir de la data de la notificació d’aquesta neteja i una equitat en la prestació del servei; per resolució, procedeixi a la constitució de la garantia tant, carrers de característiques semblants de tots definitiva per un import de 31.899.315,77 euros, i els districtes tindran el mateix nivell de neteja. comparegui per formalitzar el contracte en el termini Manifesta que el segon gran punt de l’acord a què màxim de 30 dies naturals a partir de la mateixa data van arribar els grups municipals és l’extensió de re- i disposar l’import total –abans indicat– amb càrrec a collida de brossa orgànica a tota la ciutat. Diu que les partides municipals assenyalades en el document Barcelona serà l’única ciutat europea que fa recollida comptable adjunt. A CESPA, SA, la Zona Oest, per de matèria orgànica. Afirma que això significa un un import total de 490.108.976,24 euros; requerir a gran esforç i que el repte no és només fer la recollida l’adjudicatària perquè en un termini màxim de quinze de matèria orgànica, sinó demostrar que es fa bé. dies naturals, a partir de la data de la notificació Explica que el tercer gran repte és que tots els d’aquesta resolució, procedeixi a la constitució de la contenidors siguin adaptats per a persones amb garantia definitiva per un import de 19.604.359,05 mobilitat reduïda i invidents. Diu que creu que Barce- euros, i comparegui per formalitzar el contracte en el lona serà la primera ciutat del món que tindrà conte- termini màxim de 30 dies naturals a partir de la ma- nidors adaptats i que això ha suposat un esforç per a teixa data i disposar l’import total –abans indicat– les empreses, amb un treball previ de disseny d’un 356 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 prototip de contenidor per part de la Universitat Poli- També destaca l’aposta seriosa per la nova tecno- tècnica de Catalunya amb els serveis tècnics de logia i manifesta que, en aquest sentit, li han sorprès l’Ajuntament. positivament les propostes que han fet els diferents Manifesta que el quart gran aspecte que incorpora concessionaris. Demana que aquestes propostes aquesta nova contracta és una recollida de residus que figuren sobre el paper es converteixin en realitat menys sorollosa i contaminant i amb un consum al carrer i remarca que n’hi ha una que fins i tot plan- inferior d’aigua. teja un sistema per eliminar les olors dels conteni- A continuació, recorda les adjudicacions que avui dors. Diu que no acaba de creure que aquesta pro- se sotmeten a debat: la Zona Centre (Gràcia, Eixam- posta pugui funcionar i demana, per tant, que es ple i Ciutat Vella) a Foment de Construccions i Con- revisi especialment. Afegeix que també cal complir tractes (FCC); la Zona Oest (Sarrià-Sant Gervasi, les propostes relatives a la reducció de la contami- Les Corts i Sants-Montjuïc) a CESPA; la Zona Nord nació acústica. (Horta-Guinardó i Nou Barris) a CLD-COMSA; i la Zona A continuació, manifesta que es va fer un plec de Est (Sant Andreu, Sant Martí i platges) a Urbaser. condicions obert per permetre una certa llibertat de Destaca que avui i el proper divendres al Plenari propostes a les empreses que es presentessin al culmina una primera fase, però comença una altra concurs, però que aquest plec ara s’ha de concretar etapa igualment important: el procés de deu mesos en els contractes. Pel que fa a això, demana una d’entrada en funcionament de la contracta. Explica còpia dels contractes una vegada signats. I, en se- que durant aquest temps les empreses han de cons- gon lloc, demana que s’estudiï la realitat de cada truir i encarregar tota la maquinària necessària i barri. En aquest punt, creu que cap de les ofertes ha l’Ajuntament ha de fer el pla de gestió per a la ciutat i considerat seriosament que Barcelona és una ciutat per als districtes. amb zones de muntanya i que això cal tenir-ho en Manifesta que ara és el moment en què empreses compte en els contractes. Finalment, manifesta que i Ajuntament han d’afinar la proposta. Diu que la també els sembla que valdria la pena estudiar la voluntat del govern és que aquest pla de gestió es possibilitat d’alguna experiència pilot de porta a por- faci districte per districte i barri per barri, a més a ta, que és una petició de diferents grups i entitats més de fer-lo a escala de ciutat. Explica que aprofita- socials de la ciutat. ran la creació dels consells de barri perquè als setan- Conclou dient que el govern té un bon instrument ta-tres barris de la ciutat hi hagi una sessió de treball a les mans i ara el que cal és gestionar-lo bé. on es pugui conèixer amb detall el que significaran La Sra. Balseiro subratlla la importància d’aquesta els criteris que acaba d’esmentar per a tota la ciutat i contracta i la tasca que han fet en els últims anys per al barri en concret. tots els grups municipals, especialment els de Acaba expressant el compromís de continuar l’oposició, que han presentat diferents iniciatives per comptant amb tots els grups per preparar el desple- tal d’incorporar millores a la contracta. Diu que una gament d’aquesta contracta. d’elles és l’exigència d’accessibilitat dels contenidors El Sr. Puigdollers comença agraint a les cinc em- i agraeix al Sr. Puigdollers el reconeixement que ha preses que s’han presentat a aquest concurs i a tota fet sobre la tasca del Grup Municipal del Partit Popu- la gent implicada el gran esforç que han fet, que es lar pel que fa a aquest aspecte. fa evident en la documentació aportada. També Explica que en l’aprovació definitiva dels plecs el agraeix la feina que han fet els tècnics de seu grup es va abstenir, no per manca de voluntat de l’Ajuntament de Barcelona per valorar les cinc pro- votar-hi favorablement, ja que reconeixien que postes per a les quatre zones, que sumen un total de s’havien incorporat molts dels aspectes que havien vint propostes. presentat, sinó perquè hi trobaven a faltar algunes Assenyala que, malgrat que el seu grup va partici- previsions més acurades. Assenyala que per al seu par en l’elaboració del plec de condicions i el va vo- grup era important que les previsions de les quals tar, s’han adonat que una de les coses que hi faltava partia aquesta contracta estiguessin al més ajusta- era una plantilla que obligués a cadascun dels ofer- des possibles a les noves realitats de la ciutat, com tors a fer propostes homogènies per tal de facilitar-ne l’augment del turisme, els canvis urbanístics dels la comparació i la valoració. propers anys, sobretot a la zona est, i el fenomen de Destaca que per primera vegada la ciutat imple- l’incivisme, que obliguen a fer un sobreesforç en el mentarà la recollida de brossa orgànica separada a tema de la neteja. Explica que creien que calia coor- tota la ciutat. Manifesta que aquest és un vell projec- dinar-se amb el Departament d’Urbanisme de te del seu grup, perquè la Llei de residus del Parla- l’Ajuntament de Barcelona per tenir en compte tots ment de Catalunya de l’any 1993, impulsada pel els plans urbanístics previstos per als propers anys i govern de Convergència i Unió, ja establia l’obligació els fluxos i les necessitats que comportarien. que tots els ajuntaments de Catalunya fessin una Manifesta que el seu grup ha estudiat l’informe de recollida segregada de matèria orgànica. valoració tècnica de totes les ofertes, pel qual felicita D’altra banda, subratlla l’important paper que ha especialment els tècnics, ja que considera que és tingut el Grup Municipal del Partit Popular pel que fa prou exhaustiu, i també aprofita per agrair la feina a fer possible els contenidors adaptats i l’esforç que feta per les empreses ofertores. No obstant això, s’ha dut a terme per tal de convèncer el conjunt del expressa la reserva de vot del seu grup a fi de poder sector que això era imprescindible. estudiar amb prou detall l’informe, ja que a priori hi NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 357 ha alguns aspectes que els semblen contradictoris, dament al 85% del total. Diu que en un context de com que una empresa que aporta menys millores en crisi i d’atur és important que aquesta contracta ser- matèria de sostenibilitat sigui la més valorada glo- veixi per ajudar les empreses productores que creen balment en una determinada zona. Conclou que ocupació al país. aquests dubtes en relació amb alguns aspectes, Per últim, manifesta que també és important que juntament amb la falta de previsió respecte als can- aquesta contracta s’adapti a les diferents realitats vis que es donaran en els propers anys en algunes dels barris i a la ciutat dels propers anys. Diu que la zones de la ciutat, els fa acollir aquesta proposta realitat de la ciutat de Barcelona el 2008 segurament amb una certa prudència. és molt diferent a la que hi haurà d’aquí a uns anys, El Sr. Florensa destaca la importància de l’ad- però que és impossible disposar d’una flexibilitat que judicació d’aquesta contracta, no només pel seu permeti adaptar-se a les necessitats i realitats que elevat import econòmic, sinó també per l’impacte que vagin sorgint en els propers anys. Conclou que, en tindrà en la qualitat de vida de tots els ciutadans, ja tot cas, el seu grup creu que és una oportunitat per que la neteja, la cura i el manteniment de l’espai millorar la neteja i el manteniment de l’espai públic públic són aspectes cabdals en la qualitat de vida en relació amb la situació actual i per això avança el d’una ciutat. vot favorable a la contracta. Manifesta que la contracta predecessora es va El Sr. Narváez comença felicitant l’equip tècnic per aprovar fa gairebé deu anys i que la ciutat ha expe- la magnitud i la qualitat de la feina que han fet, que rimentat canvis molt importants des d’aleshores que ha estat reconeguda per tots els grups. requereixen un sistema de neteja capaç de donar-hi Destaca que seria molt difícil veure en qualsevol resposta i adequat a la nova realitat de la ciutat en altra ciutat com tant l’equip de govern com l’oposició els propers anys per la creació de nous barris, canvis se senten autors de la contracta i que això té a veure urbanístics i l’evolució en diferents àmbits. amb una cultura municipal que considera que els Assenyala que la pròrroga de la contracta de nete- temes importants que superen mandats són temes ja aquests dos últims anys ha obligat a fer modifica- de ciutat i no pas exclusivament de l’equip de go- cions contínues de crèdit per afrontar algunes ne- vern. Manifesta que aquest treball conjunt dóna un cessitats de neteja i manteniment de la ciutat, tot i valor afegit a la contracta, ja que s’ha aportat tot allò que no responien a un plantejament global adequat a que s’ha après respecte a la gestió, però també la les noves necessitats. Diu que consideren que sensibilitat de tots els regidors a les demandes de la aquesta nova contracta representa una oportunitat ciutadania en aquest àmbit. per fer aquest disseny global del que ha de ser el Posa també en relleu el nivell d’exigència respecte sistema de neteja de la ciutat. a les empreses i respecte a la millora de les infraes- Destaca que es parteix d’un consens entre tots els tructures. Assenyala que hi ha moltes d’aquestes grups municipals sobre les bases del plec de condi- infraestructures que s’han fet especialment per a la cions de la nova contracta. Diu que es van assolir ciutat de Barcelona i que s’ha tingut l’oportunitat de acords importants, com ara l’extensió de la recollida veure-les funcionar. També diu que cal posar en orgànica a la ciutat de Barcelona; la reducció pro- valor l’accessibilitat dels contenidors i sentir-se orgu- gressiva dels contenidors de rebuig; la inclusió de la llosos de ser la primera ciutat a implantar aquest recollida pneumàtica en la contracta; la millora de sistema. l’accessibilitat dels contenidors, un aspecte sensible Destaca que la contracta també preveu un major no només per al Grup Municipal del Partit Popular apropament de la infraestructura del reciclatge als ciu- sinó per a tots els grups municipals; i millores tecno- tadans, aspectes importants pel que fa a la prevenció lògiques que permetran reduir les emissions, el soroll de residus i tecnologies per donar resposta a la de- i el consum d’aigua, entre d’altres. manda ciutadana de reducció de soroll. També subrat- També posa de manifest l’esforç de les empreses lla que per primera vegada cada barri podrà identificar que s’han presentat al concurs, sobretot per la quali- els seus equips de neteja, cosa que fa que el moviment tat dels projectes, i agraeix la tasca dels tècnics de associatiu i els responsables del territori puguin ser una l’Ajuntament a l’hora de valorar les ofertes i explicar- part inspectora complementària al control de cadascun les als regidors, ja que és un tema complex i molt dels serveis que estableix la contracta. tècnic. Afirma que, a més de totes les persones i institu- Valora positivament el repartiment de les quatre cions que ja s’han anomenat, l’Institut Municipal de zones de la ciutat entre diferents operadors i el fet Persones amb Discapacitat i les entitats d’inserció que la contracta implica una oportunitat de creació social també han intervingut en la millora d’aquesta de riquesa, no només per a les empreses operado- contracta. res i la mà d’obra, sinó també pel que fa a tots els La Sra. Mayol agraeix totes les intervencions i fa accessoris que comporta el seu desplegament. Ex- algunes consideracions sobre aquestes. plica que per això el seu grup ha demanat que en el Diu al Sr. Puigdollers que es deixarà constància pla de gestió del desplegament de la contracta es de la conveniència de fer una plantilla que faciliti la tinguin molt en compte els productors d’accessoris i comparació de les ofertes amb vista a la nova con- les empreses que creen ocupació a Catalunya. As- tracta del 2017. senyala que en concret proposen que el percentatge Manifesta que comparteix la reflexió que tots s’han de contenidors d’aquests operadors arribi aproxima- de sentir molt orgullosos dels contenidors adaptats. 358 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 Diu que si s’han aconseguit és perquè hi ha hagut material que es contracti serveixi per generar llocs de una decisió política de l’Ajuntament i s’han creat els treball i riquesa a la ciutat. Diu que estan fent un mecanismes per fer-ho possible entre la Universitat esforç per quantificar-ho i que confia que en uns Politècnica de Catalunya, l’Institut Municipal de Per- quants dies tindran dades sobre el nombre de llocs sones amb Discapacitat i els tècnics de medi ambi- de treball que significa la contracta i que genera de ent, i perquè tots els grups municipals ho han forçat. manera indirecta a partir de les diferents aportacions Assenyala que això els dóna mesura de la capacitat de les empreses. que tenen com a Ajuntament per impulsar determi- D’altra banda, expressa l’orgull que sent com a nats valors i determinades polítiques. responsable de la gestió d’aquesta qüestió pel con- En relació amb el tema de la tecnologia, afirma sens obtingut. Diu que és molt important que aquesta que han estat molt exigents però rigorosos, ja que no contracta la sentin tots com a pròpia, perquè vol dir han demanat res que el mercat no pogués complir. que al darrere hi ha la capacitat tècnica, la sensibili- D’altra banda, diu que no tenen cap problema a tat i els punts de vista que ha pogut aportar cadascú. facilitar còpies dels contractes. Manifesta que el govern té l’enorme responsabilitat Explica que ha assumit un compromís amb el Grup de fer-ne la gestió, però que està segura que serà Municipal de Convergència i Unió d’estudiar els barris molt més fàcil de fer si darrere hi ha aquest consens. de muntanya per adequar la proposta de gestió que Acaba agraint l’esforç de les empreses, les quatre ara es farà a partir del Pla de gestió de residus. Afe- que han guanyat i la que no ha guanyat, perquè totes geix que també estan d’acord a treballar alguna expe- cinc han fet bones ofertes. Explica que els ho ha riència pilot de porta a porta, que és una demanda comunicat personalment i que durant tot el procés que ja havien analitzat amb entitats ecologistes i que d’elaboració de la contracta hi ha hagut un diàleg s’havien compromès a valorar. Assenyala que esten- constant amb les empreses perquè sabessin què era dre el porta a porta al conjunt de la ciutat és impossi- important per a l’Ajuntament i s’anessin preparant. ble, però que poden fer alguna experiència i que ja També expressa el seu agraïment a l’equip tècnic, debatran en quina zona i en quines condicions. que té tota la seva confiança. En relació amb la intervenció de la Sra. Balseiro, El Sr. Puigdollers anuncia el vot favorable del seu afirma que és cert que hi haurà una transformació grup en el Plenari. Manifesta que aquesta contracta urbanística de la ciutat durant els propers anys, però és una aposta molt important per la tecnologia cata- que ja li han explicat per què no l’han incorporat. Diu lana i comporta llocs de treball, però implica també que a hores d’ara, si volien ser rigorosos amb la no- que la tecnologia que es posa al servei dels ciuta- va contracta, era molt difícil preveure amb exactitud dans de Barcelona es pugui posar al servei d’altres aquesta transformació, que fins i tot es pot veure ciutats. Diu que representa una inversió des del punt afectada per la crisi. Explica que el treball d’aquest de vista de la recerca i la innovació. plec de condicions s’ha fet amb molt esforç i molt Adverteix que aquesta contracta farà que hi hagi temps per ajustar al màxim la proposta. Destaca que més contenidors al carrer, cosa que també genera l’equip municipal de medi ambient ha treballat durant problemes. D’altra banda, manifesta que a partir de dos anys en el plec de condicions, quan hi ha ciutats la seva entrada en vigor ja no hi haurà excuses per- que fan tot el procés en quatre mesos. Diu que du- què Barcelona no estigui neta, i aquest és un com- rant aquests dos anys fins i tot s’han fet estudis soci- promís que tenen tots. ològics per veure com podria evolucionar la ciutat en La Sra. Balseiro reitera l’agraïment al treball dels els propers anys, atesa l’experiència amb la contrac- tècnics, però recorda que els plecs de condicions ta anterior. Explica que quan es va aprovar la con- administratives i tècniques van ser fruit de les apor- tracta el 1999, ningú no es podia imaginar que el tacions que van fer tant els tècnics com cadascun percentatge de població immigrada passaria del 2% dels grups municipals. al 16% o l’evolució turística que tindria la ciutat. As- Respecte a les previsions de futur, diu que el Grup senyala que, com que això ho han viscut i ha signifi- Municipal del Partit Popular té més fe en la capacitat cat un procés de readequació dels serveis, en fer el de previsió del govern que no pas el mateix govern. plec de condicions s’ha fet una anàlisi molt rigorosa Manifesta que, de la mateixa manera que era molt sobre el que es podrien trobar en els propers anys, difícil dissenyar instal·lacions accessibles per a tot- amb el risc que hi ha una part que és difícil de predir. hom i al final es va aconseguir, creu que es podrà Diu a la Sra. Balseiro que el govern està disposat ajustar el servei de neteja i de recollida de residus a a dedicar tant temps com faci falta, tant des del punt les necessitats futures de la ciutat abans de l’entrada de vista tècnic com polític, a intentar dilucidar els en vigor de la contracta. interrogants que pugui tenir el Grup Municipal del Diu a la Sra. Mayol que li pren la paraula pel que Partit Popular i a intentar trobar els punts de confian- fa a poder aprofundir en els propers dies en els dub- ça i confortabilitat que els permetin votar a favor tes que el seu grup continua tenint respecte a la pro- d’aquesta proposta en el Plenari. posta d’adjudicació, i manifesta que esperen que al Pel que fa a la intervenció del Sr. Florensa, explica final aquest nou servei de neteja i recollida de resi- que efectivament el govern ha adquirit un compromís dus estigui a l’alçada de les exigències de la ciuta- amb el Grup Municipal d’Esquerra Republicana de dania. Catalunya perquè les empreses de contractació de La Sra. Mayol tanca el debat sobre aquest punt material siguin empreses del país i la major part del agraint els vots favorables. NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 359 Es dictamina amb el posicionament favorable del El Sr. Narváez expressa també el vot favorable del PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot seu grup, entre altres coses perquè creu que cal del PP. bandejar la idea que Barcelona és una ciutat fosca. Diu que això no és veritat, tot i que hi ha alguns as- pectes que es poden millorar, sense perdre de vista IV) Part decisòria / Executiva la normativa d’il·luminació pública que va aprovar el Parlament de Catalunya. a) Ratificacions La Sra. Mayol assenyala que la paraula millorar és b) Propostes d'acord òbvia, atès que el govern va acordar invertir 60 mili- c) Proposicions ons d’euros durant aquest mandat per millorar la il·luminació de Barcelona. Afirma que millorar vol dir més però també millor, ja que a vegades no es tracta V) Part d'impuls i control només d’una qüestió quantitativa. D’altra banda, accepta la crítica de la Sra. Balseiro a) Proposicions / Declaracions de Grup respecte al mes de retard en la presentació d’aquest pla. Explica que tenien el material preparat per a Del Grup Municipal CIU: aquesta Comissió, però que els ha semblat que 4. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i l’estrès dels últims temps per la contracta de neteja Medi Ambient, acorda: Demanar a l'alcalde de Bar- podia fer que no es tractés aquest tema amb la pro- celona i al govern municipal que en el termini de tres funditat que mereixia. mesos des de la aprovació de la present Proposició, El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, presenti un pla d'enllumenat públic de Barcelona la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, que, tot complint amb la legislació vigent i amb crite- el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU, la ris d'estalvi energètic, faci que el municipi de Barce- Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. lona deixi de ser una ciutat fosca i insegura. Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova La Sra. Mayol diu que ha acordat amb el Sr. Puig- amb el redactat següent: dollers que ella explicaria que com a govern munici- La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i pal han fet una proposta de transacció consistent en Medi Ambient acorda: que en la propera sessió del que el proper mes de gener el govern presenti a la mes de gener, el Govern municipal presenti a aques- Comissió una diagnosi i un pla de millora de ta Comissió una diagnosi (mapa lumínic) i un pla de l’enllumenat públic a Barcelona, tot recordant que hi millora de l'enllumenat públic de Barcelona. ha un acord de la Comissió que deia que aquest Del Grup Municipal PP: trimestre es presentaria un pla d’actuació sobre en- 5. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i llumenat, a proposta del Grup Municipal del Partit Medi Ambient acorda: Reprovar al govern municipal Popular. per l'adquisició de sis estructures d'acer de 12 me- El Sr. Puigdollers explica que l’aspecte que el seu tres d'alçada com a avets nadalencs sostenibles per grup valora molt positivament de la contraproposta un valor de 214.000 euros i que ha general la indig- del govern és que no caldrà esperar tres mesos per nació i el rebuig popular. disposar d’un diagnòstic del mapa lumínic i d’un pla La Sra. Balseiro diu que el seu grup ha cregut de millora de l’enllumenat públic de la ciutat. Diu que oportú que hi hagués un posicionament dels grups la paraula millora reflecteix l’esperit de la seva pro- municipals pel que fa a aquest tema, atès que se posta i que entenen que aquest pla només pot pas- n’ha parlat al Plenari de l’Ajuntament i s’ha manifes- sar per augmentar la il·luminació de la ciutat. tat una certa inquietud a través dels mitjans de co- La Sra. Balseiro agraeix que s’hagi recordat municació. l’acord pres el juliol d’aquest any quan el seu grup va Explica que no han acceptat una proposició trans- presentar una proposta molt semblant. Assenyala accional del govern municipal i que els agradaria que que, tot i que s’ha incomplert el compromís de pre- aquesta iniciativa suscités una certa autocrítica per sentar un pla d’enllumenat públic a la ciutat aquest part de l’equip de govern a l’hora de valorar les ini- trimestre, el seu grup dóna suport a aquesta proposi- ciatives que poden endegar, especialment en un ció. moment en què és important donar missatges de El Sr. Florensa expressa el vot favorable del seu sostenibilitat coherents i ser curosos amb els recur- grup a la proposició transaccionada. Manifesta que sos econòmics. D’altra banda, afirma que no hi ha comparteixen que a Barcelona hi ha algunes zones suficient enllumenat nadalenc a la ciutat de Barcelo- que no estan prou il·luminades, tot i que no conside- na, malgrat l’acord a què va arribar l’Àrea de Promo- ren que Barcelona sigui una ciutat fosca en general o ció Econòmica amb el teixit comercial. Diu que, tot i que d’aquesta suposada foscor se’n derivin proble- que hi ha determinats eixos comercials que gaudei- mes d’inseguretat. Conclou que valoren positivament xen de llums de Nadal, també hi ha molts espais de que a la propera sessió de la Comissió es presenti la ciutat que estan pràcticament a les fosques. Asse- aquest pla i que, amb una diagnosi més clara, puguin nyala que aquest greuge s’intensifica davant d’una debatre quins són els àmbits de la ciutat on cal refor- situació econòmica de recessió com la que es viu çar la il·luminació. actualment. 360 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 Manifesta que, davant de tot això, els sembla que Conclou que les iniciatives s’han de pensar una el govern municipal està més preocupat per empren- mica més i que quan no tenen la complicitat de la dre iniciatives que sovint no són compreses pel con- ciutadania cal fer-ne una reflexió i una autocrítica. junt de la ciutadania i que, en conseqüència, provo- Subratlla que la iniciativa no ha estat només de quen la seva indignació i el seu rebuig. l’Àrea de Medi Ambient sinó de tot el govern i insis- El Sr. Blasi explica que en el punt 10 de l’ordre del teix en el silenci de l’alcalde de la ciutat, que al seu dia hi ha una pregunta del seu grup sobre si aques- parer hauria d’haver donat un suport més contundent tes estructures metàl·liques estan directament con- a la regidora. nectades a la xarxa elèctrica i que si es contesta en El Sr. Florensa manifesta que el Grup Municipal el decurs del debat ja la donaran per tractada. d’Esquerra Republicana de Catalunya ja ha expres- La Sra. Mayol no té cap inconvenient en tractar en sat en els darrers dies de forma clara que la ins- aquest debat la pregunta del punt 10 de l’ordre del tal·lació d’aquests arbres de Nadal metàl·lics no ha dia presentada pel Grup Municipal de Convergència i estat una decisió encertada. Explica que, en primer Unió. lloc, el seu cost és massa elevat, sobretot tenint en El Sr. Blasi manifesta que reprovaran el govern, ja compte que molts comerciants reclamen més impli- que al seu parer aquest projecte no ha aconseguit el cació de l’Ajuntament en la instal·lació dels llums de suport de la ciutadania de Barcelona ni tampoc la Nadal. En segon lloc, en critica l’artificialitat, que se interactivitat prevista, a banda que tan bon punt s’ha suma a l’artificialitat de qualsevol gran ciutat, on pre- conegut el funcionament i l’import d’aquests arbres domina l’asfalt i el ciment. Opina que les administra- s’ha demostrat el seu rebuig. cions públiques han de fer més agradable aquest Assenyala que el seu grup ha trobat a faltar entorn posant-hi elements naturals en lloc d’introduir l’autocrítica que ha esmentat la Sra. Balseiro, no més elements artificials. En tercer lloc, diu que s’ha només per part de la Sra. Mayol, sinó també per part venut com a innovadora una cosa que no ho és, ja de l’alcalde, que ha estat absent en tot aquest debat. que els arbres no funcionen amb cap tecnologia pun- Afirma que l’oposició creu que té el deure de fer to- ta, sinó amb un sistema semblant al de les bicicletes car de peus a terra al govern quan no fa autocrítica i antigues, en què el frec de la dinamo amb la roda en no vol reconèixer errades de plantejament i una mala moviment feia encendre el llum. comunicació que indueix a engany. Diu que no entra- Conclou que, tot i la discrepància del seu grup rà en els debats que van sorgir arran del darrer Ple- amb aquest projecte, votaran en contra de la propo- nari, però que s’han formulat una sèrie de preguntes sició, perquè creuen que el fet de reprovar un polític importants a partir d’això, sobretot com es pot fer o un govern és quelcom molt seriós que es fa en pedagogia de la sostenibilitat amb arbres insosteni- casos de negligència i d’irresponsabilitat política en bles i que alhora fan un ús malbaratador dels recur- afers de gran transcendència. sos públics. El Sr. Narváez expressa el vot contrari del seu Afirma que el govern ha parlat d’estructures reci- grup per diversos motius. D’una banda, afirma que clades, que ell qualifica de fredes, buides i fosques. els sembla desproporcionada la crítica, ja que una Diu que, a més, s’ha aplicat la tecnologia led, que és cosa és fer una crítica estètica d’aquestes estructu- una tecnologia de baix consum amb l’ús de la qual hi res i una altra de ben diferent no voler reconèixer estan d’acord, però que l’error ha estat combinar que són un complement a l’ornamentació nadalenca aquesta tecnologia amb l’energia solar en quatre que hi ha a la ciutat. D’altra banda, diu que si es dels sis arbres, ja que la manca de sol en aquestes divideix el nombre d’arbres pel cost total de 214.000 dates fa que a vegades no s’il·luminin. Explica que euros i pel nombre d’anys que poden fer servei a la s’ha incorporat també l’energia humana a través del ciutat, es veu que fins i tot és una inversió raonable, pedaleig de bicicletes, que al seu parer ha estat un ja que hi ha ciutats que es gasten aquests diners en altre error perquè la ciutadania no s’hi ha implicat. un sol arbre. Manifesta que d’aquesta manca d’il·luminació es D’altra banda, opina que s’han banalitzat els es- podria deduir que el govern no creu en el Nadal, però forços per mostrar maneres alternatives de subminis- també que no creu en el comerç i la seva potenciació trament d’energia complementària en un arbre de per part de l’Administració. Diu que, a més, l’es- Nadal. Remarca que les energies alternatives fa tratègia d’ubicació d’aquests arbres és discutible en molts anys que estan inventades, però que és una la majoria de casos, ja que es troben a llocs amb poc novetat aplicar-les a l’ornamentació de Nadal. comerç al voltant, com el final del passeig Lluís Acaba dient a la Sra. Balseiro que podria aprofitar Companys, la confluència del passeig de Gràcia amb millor els seus esforços polítics donant consells als Diagonal o la plaça Espanya. companys de partit que tenen responsabilitat en al- Opina que ha quedat demostrat que s’ha fet una tres ciutats i que superen de bon tros la despesa en despesa innecessària que es podria haver invertit en ornamentació nadalenca de Barcelona. un altre tipus d’il·luminació més eficaç per a la ciutat i La Sra. Mayol explica que des de fa uns quants per als comerços, i més apreciada pels ciutadans. anys hi ha una demanda dels comerciants i d’alguns Manifesta que també creu que no s’ha acabat actors socials de millorar i modernitzar l’enllumenat d’explicar el cost veritable d’aquestes estructures, ja nadalenc, i que s’han fet diverses proves en aquest que requereixen una instal·lació, un magatzem i per- sentit. Recorda, per exemple, l’enllumenat nadalenc sones que en facin el manteniment. de fa uns anys en què s’incorporava el disseny de NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 361 diferents autors en els carrers i que tampoc no va Acaba dient que li sembla una broma que la re- estar exempt de polèmica. Afirma que el Nadal és un provin pels arbres de Nadal, quan és responsable dels moments en què tot el que es fa genera més d’una àrea que gestiona qüestions tan importants polèmica, tant si fa referència al pessebre o a com la neteja i la gestió dels residus, les inversions l’enllumenat. Opina que en aquesta època sempre hi de manteniment de l’espai públic, la política energè- ha un debat entre la innovació i la tradició, que hi ha tica, el verd urbà, el cicle de l’aigua i la qualitat ambi- sensibilitats diverses entorn d’això i que és positiu ental, i amb un pressupost de 230 milions d’euros de que s’expressin, ja que una de les millors coses de despesa corrent l’any 2008 i de 179 milions d’euros Barcelona és la implicació de la ciutadania en els d’inversions durant el mandat. Conclou que la crítica afers de la ciutat. de l’oposició és útil quan té mesura i és raonable, Assenyala que aquest any el govern ha volgut do- però perd tota la seva eficàcia quan és desproporci- nar un nou impuls a l’enllumenat nadalenc i que onada i desmesurada. s’han subscrit acords de patrocini a aquest efecte, La Sra. Balseiro manifesta la seva decepció pel fet que representen el gros de l’enllumenat. Explica que, que no hagi estat ben rebuda una proposició que el per la seva banda, l’Àrea de Medi Ambient va dema- que pretenia era fer reflexionar al govern municipal nar fer-ne algun reforçament i va creure apropiat sobre aquesta iniciativa. Opina que parlar d’un pro- introduir un element complementari innovador i amb jecte que no és prou interessant és un eufemisme valors afegits, sense tenir tampoc grans pretensions. per definir un despropòsit tant pel que fa al compro- Opina que s’ha sobredimensionat tota aquesta qües- mís en matèria de sostenibilitat com pel que fa a la tió i que fer-ne categoria de reprovació és donar-li gestió dels recursos de l’Ajuntament. una importància que no mereix. Diu que el que a ella li sembla una broma és que En relació amb les crítiques, diu que contra gustos aquesta sigui l’aposta per fomentar l’eficiència ener- no hi ha res escrit, però que li sorprèn la insistència gètica a la ciutat de Barcelona de la màxima respon- que es fa en l’artificialitat. Afirma que està segura sable de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de que no deuen trobar artificials els arbres que hi ha a sostenibilitat, medi ambient i manteniment de serveis Madrid o a moltes altres ciutats, que també són urbans. Manifesta que amb aquestes pràctiques no d’acer i tenen una il·luminació totalment elèctrica s’assoliran els reptes de futur que haurien de tenir amb un consum energètic que pot ser de 6.000 watts totes les ciutats que vulguin ser sostenibles. enfront dels 100 watts de dos dels arbres de Barce- Es queixa que el govern municipal sempre parli de lona, i on un sol arbre per a un sol any pot costar demagògia quan es discrepa de la seva gestió, cosa 450.000 euros. que al seu parer reflecteix una certa incapacitat per Manifesta que pot entendre que en un moment de sentir i assumir crítiques i una manca d’arguments crisi, en què hi ha gent que ho està passant molt per convèncer en el sentit contrari. Diu que, en lloc malament, es pugui pensar que aquests diners es de qualificar de demagògia el fet de criticar la ins- poden invertir en altres coses. Diu que quan es van tal·lació de sis estructures d’acer allunyades dels encarregar els arbres la situació no era l’actual i, eixos comercials i amb un cost de 214.000 euros, el també, que és fàcil fer demagògia amb aquesta que valdria la pena és comparar això amb la contri- qüestió, oblidant que aquests arbres es poden fer bució per garantir l’enllumenat de Nadal als comer- servir durant molts anys. Assenyala que cal anar ços de la ciutat. en compte de no caure en aquesta demagògia, ja En al·lusió als exemples que ha posat la Sra. que se’ls pot tornar en contra. Diu que la crisi no Mayol d’actuacions incompreses per la ciutadania, pot significar que la ciutat no pot fer coses que no afirma que el pessebre de Nadal ha deixat de ser siguin absolutament imprescindibles, perquè, seguint polèmic i té el beneplàcit de la gran majoria de bar- aquest criteri, es podrien eliminar festes majors, acti- celonins i de persones de fora des que l’Àrea de vitats culturals i altres iniciatives que generen vida Medi Ambient ja no és responsable del seu disseny i cultural i riquesa econòmica a la ciutat. es realitza amb les aportacions dels pessebristes de Assenyala que li sorprenen els comentaris que la ciutat. Sosté que aquesta àrea ha protagonitzat s’han fet sobre la reacció ciutadana, ja que de la diverses polèmiques i aquesta ha estat potser la gota mateixa manera que ella no està en condicions que ha fet vessar el got. d’afirmar que en el conjunt de la ciutat aquesta inicia- Afirma que està convençuda que es poden fer ini- tiva ha satisfet, tampoc no pot afirmar que hagi estat ciatives més interessants i més coherents amb una rebutjada. Pregunta si per dir això es basen en al- política compromesa en matèria energètica i d’en- guns articles a la premsa o alguns comentaris del llumenat i millor rebudes per la ciutadania per tal de seu entorn, i diu que el que a ella li ha arribat o el conscienciar respecte a la necessitat d’apostar cla- que ha pogut escoltar no són els comentaris que rament per un estalvi energètic. Diu que sembla que s’han expressat. la Sra. Mayol no hagi escoltat prou les opinions dels Pel que fa al tema del pedaleig per generar energia, ciutadans i els comerciants aquesta última setmana i afirma que ella no diu que sigui una gran novetat, sinó que el govern municipal encara no sigui conscient de que és un element més que pot tenir interès i repre- la greu situació econòmica que travessa el teixit co- sentar un entreteniment lúdic. Manifesta que no dubta mercial de la ciutat. Manifesta que li hauria agradat que hi hagi gent que ho critiqui, però que cal posar que haguessin informat d’aquests avets d’acer quan mesura a les coses a l’hora de contestar i de fer. es va anunciar l’acord a què es va arribar amb de- 362 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 terminats eixos comercials per instal·lar més enllu- errònia, no hi ha arbre de Nadal per falta de sol i menat nadalenc. queda una estructura morta, freda i fosca, adjectius Conclou dient que el compromís dels comerços amb què qualifica el govern municipal. amb l’enllumenat nadalenc i el compromís amb Assenyala que les festes majors, a les quals la l’estalvi energètic i la sostenibilitat a Barcelona exi- Sra. Mayol ha fet al·lusió, surten de la voluntat del geixen un altre comportament del govern municipal. poble i no del despotisme il·lustrat a què els té acos- El Sr. Blasi diu a la Sra. Mayol que no ha respost tumats el govern municipal. D’altra banda, es refereix la pregunta del seu grup. a la mala ubicació d’altres dos arbres, els de Fabra i La Sra. Mayol manifesta que la informació que va Puig i Francesc Macià. donar a la roda de premsa de presentació de la inici- Afirma que és cert que altres ciutats com Madrid ativa va ser exactament que els dos arbres metàl·lics gasten molta energia en l’enllumenat nadalenc, però que s’accionaven amb bicicleta tenien un enllumenat diu que allà ningú no es queixa de manca base que consumia 100 watts, el mateix que una d’il·luminació i la ciutat fa el goig que ell voldria per a bombeta domèstica, i que la finalitat d’això era dis- Barcelona. Opina que els 214.000 euros que han posar d’un enllumenat base quan no es pedalegés i costat els arbres metàl·lics hauria valgut més gastar- que es veiés l’efecte de la implicació ciutadana en el los en il·luminació de menys disseny, ja que la ciutat canvi d’il·luminació. Diu al Sr. Blasi que una cosa és està cansada de pagar disseny en lloc d’il·luminació, que denunciï el fet que els arbres tinguin un enllu- que és el que pertoca fer al Nadal i el que incentiva menat base i una altra de ben diferent és acusar-la la despesa als comerços. de mentir. Insisteix que no va enganyar ningú i que Acaba dient que, amb els seus comentaris poc des del primer dia va explicar aquest fet, com es pot afortunats, la Sra. Mayol ha acabat de reafirmar comprovar a la premsa. l’error d’aquesta iniciativa i que l’obligació de Conclou que aquests dos arbres estan endollats a l’oposició és denunciar-ho, cosa que han fet avui i la xarxa elèctrica per a una potència de 100 watts anteriorment. amb la funció de mantenir un enllumenat base. El Sr. Florensa demana a la Sra. Mayol i al Sr. El Sr. Blasi manifesta que a la roda de premsa de Narváez que no banalitzin aquest debat reduint-ho presentació de la iniciativa aquesta informació no es tot a una qüestió de gustos. Diu que el seu grup ha va entendre o va arribar esbiaixada. No obstant això, explicat amb arguments les raons per les quals con- aclareix que la seva denúncia és posterior a les de- sidera que aquests arbres són un desencert. claracions de la Sra. Mayol en el Plenari, en les D’altra banda, qüestiona l’argument del govern quals diu que sí que va negar que aquests arbres que es basa en el cost en relació amb la utilitat dels estiguessin endollats a la xarxa elèctrica. Explica que arbres, ja que dubta de la durada que pot tenir un el seu grup no ha criticat aquest consum energètic, projecte que no ha quallat i no ha tingut la complicitat sinó la informació errònia i una manera determinada de la ciutadania, com ho demostra el fet que ningú de fer "pedagogia de carnet" pel que fa a l’eco- pedaleja. Així mateix, diu que per no tenir gaires logisme. pretensions, aquest projecte ha sortit prou car. Mani- Diu que ell representa Barcelona i que és a la ciu- festa que està d’acord que la crisi no pot eliminar tot tadania de Barcelona a qui cal rendir comptes, en allò que no és necessari, no només perquè la vida referència a les al·lusions a la il·luminació nadalenca seria bastant més trista, sinó perquè la crisi seria d’altres ciutats. Afirma que és trepitjant el carrer i més profunda. No obstant això, diu que aquest pro- voltant pels llocs on hi ha les bicicletes d’aquestes jecte no es pot comparar amb les festes majors. instal·lacions que s’intueix i se sent el que n’opina la Pel que fa a l’objectiu d’incentivar el sector comer- gent. Explica que aquest cap de setmana hi havia cial que ha esmentat la Sra. Mayol, afirma que els cues per visitar el pessebre i per anar als llocs tradi- arbres són a indrets de la ciutat que no tenen un cionals de la ciutat, i no pas per participar en gruix important de comerç al seu voltant i, per tant, la "il·luminacions innovadores de valors afegits", que al seva repercussió en el comerç de la ciutat és nul·la. seu parer no se sap quins valors afegits tenen. Opina que pot ser discutible si l’Administració pública D’altra banda, diu que tenia entès que inicialment el ha de donar més o menys ajudes al sector comercial cost era de 200.000 euros per a catorze arbres i per als llums de Nadal, però que en vista de la des- pregunta on són. pesa tan elevada en uns arbres que no han acabat Opina que, després del debat que s’ha produït a agradant, potser hauria estat més productiu atendre tota la ciutat sobre aquest tema, valia la pena tractar- amb aquests recursos la demanda de més ajudes lo a la Comissió, tot i que aquestes crítiques i repro- per a l’enllumenat nadalenc que fan els comerços i vacions es puguin fer en altres àmbits. D’altra banda, eixos comercials de la ciutat des de fa temps. comenta que ara mateix l’arbre de la plaça Espanya Diu a la Sra. Mayol que, justament pel fet de ser la no està il·luminat, tot i que encara no són les deu de màxima responsable de l’Ajuntament en l’àmbit de la la nit. sostenibilitat, li manifesten que no els agrada aquest La Sra. Mayol diu que avui no ha fet sol. projecte i que hauria d’incentivar que la ciutat fos El Sr. Blasi opina que el problema rau en la com- més amable i tingués més elements naturals. binació d’energies i que als ciutadans encara els farà Conclou que aquest projecte és un desencert, no més gràcia saber que, a més de tot el que s’ha dit ha agradat i no aporta res de nou a la ciutat més respecte a l’import, el funcionament i la informació enllà de la fredor i artificialitat que han esmentat. No NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 363 obstant això, opina que no es pot entrar en una di- En relació amb el que opina la gent, reitera que nàmica de fer una reprovació cada vegada que no cap dels grups té autoritat ni per decidir qui es pas- agradi una cosa perquè el dia que hi hagi algun fet seja per la ciutat ni per saber el que opina la gent. realment greu la reprovació haurà perdut el seu va- Diu que tots passegen i parlen amb la gent i ningú no lor. es pot erigir en representant de la ciutadania. El Sr. Narváez manifesta que coincideix que s’està Pel que fa al tema del comerç, afirma que ells han banalitzant la discussió, però ho atribueix a una inici- dit que aquests arbres eren una actuació comple- ativa desproporcionada per part del Partit Popular, mentària i que l’actuació central del govern anava amb el suport de Convergència i Unió. Opina que destinada a respondre a les demandes del sector del desproporcionar les coses fa que es devaluïn, com comerç. Afegeix que, no obstant això, el gaudi ciuta- és el cas d’una discussió política que en definitiva fa dà també és un aspecte important a l’hora de decidir referència al fet que a alguns els agrada una orna- l’enllumenat nadalenc. mentació determinada i a altres no. Quant al qüestionament dels valors afegits D’altra banda, assenyala que el que no és lícit és d’aquests arbres, explica que és un valor afegit la donar un argument i alhora el contrari. Diu que si a incorporació d’elements fotovoltaics amb leds, que Barcelona s’hagués posat l’ornamentació lumínica no tenen cap precedent com a element decoratiu. que té Madrid, avui hi hauria una proposició per re- Afegeix que quan parlen de pedagogia es refereixen provar el govern per aquest dispendi. Afirma que, al fet que hi hagi uns arbres que durant el dia tenen amb l’argumentació que fa el Sr. Blasi de dir que la una imatge tornassolada que fa guarniment i que il·luminació que li agrada és la de Madrid, avui parti- quan no hi ha sol no es poden il·luminar. ciparien en la mateixa discussió justament per Diu al Sr. Blasi que segurament és veritat que no l’argument contrari. Manifesta que quan es despro- s’ha informat bé respecte al tema de la connexió a la porcionen els arguments en un tema com aquest els xarxa elèctrica, però que també el seu grup ha es- veritables sorpresos són els ciutadans, que els ve- merçat bona part de les seves energies a desinfor- uen discutir per una cosa que no mereix un debat mar i a calumniar-los pel que fa a això. polític d’aquesta magnitud. Diu que no sap si a Ma- Acaba manifestant que el que també li sembla una drid critiquen el dispendi de l’Ajuntament en un únic broma és que es jutgi la política energètica del go- arbre i per fer-lo servir una sola vegada, però que si vern municipal per aquests sis arbres. Pregunta a la aquesta despesa es fes a Barcelona avui els linxari- Sra. Balseiro si sap que l’eficiència energètica de tot en. l’enllumenat nadalenc d’aquest any ha millorat en un Conclou que no té res a dir respecte a les opinions 24% en relació amb l’any passat i que l’enllumenat personals o d’alguns mitjans sobre aquest tema per- de la ciutat ha disminuït el consum energètic en un què no tothom té els mateixos gustos, però el que no 2% en dos anys. Afirma que és una altra desmesura s’ha de fer és convertir això en un tema d’una impor- posar aquest tema com a exemple de la política del tància política com la que se li vol donar a través govern en matèria d’eficiència energètica. d’aquesta Proposició/Declaració de Grup. El Sr. Narváez expressa el vot contrari del PSC, la La Sra. Mayol manifesta que està d’acord que tot Sra. Mayol expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el és opinable si es fa amb mesura. No obstant això, Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, la Sra. diu que li sembla una desmesura invertir una hora en Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. aquesta discussió en el marc d’una sessió que acaba Florensa expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. de debatre una contracta de neteja i gestió de resi- Del Grup Municipal ERC: dus per valor de 1.944 milions d’euros o que després 6. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i parlarà del nou parc d’animals de companyia, i enca- Medi Ambient acorda que l'Ajuntament de Barcelona ra més fer una reprovació. Afirma que coincideix amb elabori una Estratègia Local del Canvi Climàtic. el Sr. Florensa que una reprovació és una cosa seri- El Sr. Florensa manifesta que tots són conscients osa i que han d’entendre que es prengui com una de la importància de la lluita contra el canvi climàtic i broma que a una persona amb la seva responsabili- l’important paper que hi tenen les ciutats, atès el seu tat se la reprovi per aquest tema. pes demogràfic i el fet que avui dia la majoria de la Assenyala que el que avui ha quedat clar és que població viu en zones urbanes. Diu que per això el aquesta desmesura no només la té el Grup Municipal seu grup considera necessari que Barcelona dissenyi del Partit Popular, sinó també Convergència i Unió. una estratègia global sobre el canvi climàtic, tant Manifesta que també els ha quedat clar que en tot amb mesures que ja es desenvolupen com amb allò que fa referència al Nadal aquests dos grups d’altres que es poden incorporar de nou. Explica que només volen tradició. Diu a la Sra. Balseiro, però, sobta que altres municipis més petits de l’entorn me- que abans de fer una crítica cal informar-se bé, ja tropolità, com ara Viladecans, dissenyin estratègies en que justament aquest any és l’única vegada en els aquest sentit i, en canvi, Barcelona no ho faci, atesa la darrers deu anys que el pessebre ha estat dissenyat seva capitalitat i la seva condició de ciutat innovadora per una persona de l’Àrea de Medi Ambient, en con- i capdavantera en aquests temes. Opina que cret la Sra. Rosa López. Afegeix que en converses l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona seria una privades més d’un regidor li ha dit que el pessebre és excel·lent eina per tirar endavant aquest projecte. horrorós, carrincló i massa tradicional, i per tant la El Sr. Puigdollers comença la seva intervenció re- sensibilitat en aquestes qüestions és molt diversa. ferint-se al debat anterior, que diu que no s’ha de 364 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 menystenir per una raó evident, que és l’interès me- Barcelona en l’actual conjuntura energètica en els diàtic, com ho demostra el fet que hagin desaparegut àmbits català, espanyol i europeu a partir de les càmeres de televisió que hi havia fa un moment. l’experiència adquirida; establir una estratègia muni- Afirma que la política també té a veure amb els mit- cipal respecte al canvi climàtic i la qualitat atmosfèri- jans de comunicació i que la Sra. Mayol és una mes- ca plenament relacionada amb l’estratègia energèti- tra utilitzant-los, en sentit positiu. Afegeix que en ca; i posicionar Barcelona en l’horitzó 2020 com una aquest cas, però, els mitjans se li han girat en contra. ciutat altament competitiva, cosa que han de perme- Manifesta que està totalment d’acord que s’ha de- tre l’eficiència energètica, la generació d’energies batut un tema que marcarà la ciutat fins a l’any 2016, renovables i la qualitat de l’aire. Diu que són tres però que demà als mitjans de comunicació no sortirà eixos que han d’estar relacionats i que volen que el res d’això, sinó el tema dels arbres. Diu que és la Pla incorpori visions innovadores en la relació entre societat que han creat entre tots, ciutadans, mitjans energia, contaminació i canvi climàtic, i el consum de comunicació i polítics, i que hi ha una raó de fons energètic i les emissions de la distribució i el reparti- molt important, que és que els acords no són mai ment de mercaderies. notícia. El Sr. Florensa agraeix el suport de tots els grups i Pel que fa a l’estratègia local del canvi climàtic, manifesta que creuen que aquesta estratègia pot expressa el vot favorable del seu grup i diu que hauria aportar projectes i idees noves, però també pot aju- de ser l’eix vertebrador de la diversitat de plans que té dar a lligar tots els elements que no s’acaben de l’Ajuntament de Barcelona. Demana que s’integrin tots veure com una estratègia comuna, tal com ha desta- els plans de caràcter sectorial en aquesta estratègia cat el Sr. Puigdollers. que entenen com a global perquè, si no, hi ha el perill Assenyala que han d’aprofitar una eina com és d’acabar incorrent en contradiccions. l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, que fa La Sra. Balseiro expressa el vot favorable del seu projectes d’aquest tipus a altres ciutats de Catalunya grup. Diu que una de les prioritats bàsiques en i de l’Estat, perquè també repercuteixi, innovi i des- aquests moments és frenar el canvi climàtic i que envolupi projectes com aquest a Barcelona. totes les actuacions que es puguin fer, per petites El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, que siguin, poden representar una gran contribució a la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, aquest fi, tot i que sembli que les petites aportacions el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU, la no acaben de ser prou valorades per part de l’Àrea Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. de Medi Ambient. Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. Manifesta que el seu grup considera que cal in- corporar dins d’aquesta estratègia tots els aspectes b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- que tenen l’objectiu de millorar la situació de la ciutat tucional des d’aquest punt de vista i fer-ho des d’un vessant c) Precs transversal, amb aportacions des de totes les àrees de govern de l’Ajuntament. Remarca que hi ha ciu- Del Grup Municipal PP: tats més petites com Múrcia o Sevilla que ja fa temps 7. Que el govern municipal incorpori en el procés que han posat en marxa un pla local en aquesta de participació per la modificació de l'Ordenança matèria. General del Medi Ambient Urbà en relació a la con- El Sr. Narváez expressa el vot favorable del seu taminació acústica de Barcelona a tots els agents grup, entre altres coses perquè si es fa un balanç de socials i sectors econòmics que es puguin veure totes les accions de l’Ajuntament de Barcelona per afectats per la nova regulació, tot garantint la màxi- lluitar contra el canvi climàtic es pot parlar d’un veri- ma pluralitat. table pla. Manifesta que Barcelona és un model en La Sra. Balseiro explica que s’han previst reunions aquest àmbit, no des del punt de vista d’un pla con- amb diferents professionals i sectors del teixit econò- cret, però sí des del punt de vista d’accions i instru- mic de la ciutat de Barcelona que es considera que ments, com ara l’Agència de l’Energia, les exigències estan directament involucrats o afectats per aquesta que es fan als serveis públics i les mesures per lluitar modificació, però que hi ha altres gremis i professio- en contra dels elements que tenen a veure amb el nals que fan activitats que no encaixen ni com a oci deteriorament del clima. nocturn ni com a instal·ladors d’aire condicionat o La Sra. Mayol expressa el suport del seu grup a la professionals en general que també s’hi poden veure proposició/declaració de grup i manifesta que creu afectats, com ara els flequers o els pastissers. que aquesta estratègia podrà respondre a les neces- La Sra. Mayol manifesta que tota l’estratègia de la sitats que han expressat el Sr. Florensa i el Sr. Puig- nova normativa i dels nous instruments de contami- dollers. Explica que en aquests moments treballen nació acústica se sustenta en el consens, ja que són en el nou Pla d’energia de la ciutat, que pretén tenir conscients que hi ha interessos i punts de vista di- una visió més amplia que el seu predecessor. Diu versos en aquest tema que cal conjuminar. Diu que que, en aquest sentit, voldrien que el nou pla abastés justament per això han decidit com a estratègia prè- una planificació energètica global en relació amb via a l’aprovació municipal fer-ne un debat en lloc de l’energia, el canvi climàtic i la qualitat atmosfèrica. fer una proposta inicial i sotmetre-la després a debat. Assenyala que, a grans trets, els objectius estra- Explica que s’han posat en marxa vuit grups de tre- tègics d’aquest nou pla són: posicionar la ciutat de ball, alguns dels quals són del mateix Ajuntament (aires NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 365 condicionats, llicències d’activitats, obres a la via públi- al·legacions presentades pel Grup Municipal del Par- ca, edificació) i altres externs al consistori (professio- tit Popular. nals especialitzats en acústica, activitats d’oci nocturn, Es dóna per tractat. tècnics d’aire condicionat i grups polítics). Del Grup Municipal ERC: Assenyala que si troben a faltar algú en aquest 9. Que els serveis municipals competents actuïn procés que els ho diguin, ja que no tenen cap incon- de manera immediata al Parc de l'Espanya Industrial venient a integrar-hi altres sectors, cosa que ja han per tal de posar fi a l'estat de brutícia i deixadesa que fet amb tothom que ha mostrat interès a participar-hi. presenta. La Sra. Balseiro manifesta que dóna per acceptat El Sr. Florensa explica que el Parc de l’Espanya el prec i proposa als serveis de Medi Ambient que Industrial, tot i ser una zona en obres, continua tenint s’adrecin a la Cambra de Comerç o a la Confederació molts usuaris del barri de Sants, per la qual cosa de Comerç i Gremis de Barcelona perquè siguin ells creuen necessari que es dignifiqui i mantingui en bon els qui els facin saber els gremis o professionals que estat en la mesura del possible. es poden veure afectats per aquesta modificació. La Sra. Mayol manifesta que no comparteix que el La Sra. Mayol respon que ja s’han adreçat al Con- parc estigui tan degradat, sinó que creu que hi ha sell de Gremis i a la Cambra de Comerç, que estan problemes estructurals que cal resoldre. Explica que implicats d’alguna manera en el treball. el parc es neteja diàriament i que quan es donen Es dóna per tractat. circumstàncies especials, en concret la presència 8. Que el govern municipal preservi el Bosc de d’indigents, es fan actuacions conjuntes amb la Can Gallart al barri del Carmel. col·laboració dels Serveis Socials, la Guàrdia Urbana La Sra. Balseiro explica que aquest prec està re- i els serveis de neteja per deixar la zona en condici- lacionat amb la modificació del Pla general metropoli- ons. Diu que està d’acord que la presència tà pel que fa a l’entorn del Carmel i, en concret, amb d’indigents al parc dóna una imatge de degradació i l’afectació del Bosc de Can Gallart. contribueix a fer malbé l’espai, però que aquesta Manifesta que formulen aquesta demanda atès actuació conjunta no és senzilla. que ja s’ha exhaurit el termini d’exposició pública per D’altra banda, informa que en aquests moments presentar al·legacions respecte a la preservació l’Àrea de Medi Ambient ja disposa de la proposta d’aquest bosc. Diu que no sap si per part de l’Àrea tècnica de manteniment integral del Parc i que el de Medi Ambient hi ha hagut cap mena de gestió pel gener començaran les reunions del procés de parti- que fa a aquest tema o si s’ha fet alguna modificació cipació, que aclareix que és un procés amb vista a la del projecte, però que avança que en les al·legacions rehabilitació integral de l’espai i no a fer un nou parc. presentades pel seu grup se sol·licita que s’inclogui Diu que les obres s’iniciaran entre els mesos de juny en el document un informe de l’Institut Municipal de i juliol de 2009 i finalitzaran al cap d’un any aproxi- Parcs i Jardins que avaluï les actuacions de la modi- madament. ficació del Pla en matèria d’arbrat i el valor que pugui El Sr. Florensa afirma que han detectat alguns tenir aquest bosc. problemes de neteja en alguns racons del parc i el La Sra. Mayol respon que no pot dir gaire més del mal estat de part del mobiliari. D’altra banda, diu que que ja va comentar al Sr. Blasi, que també va portar els problemes no es deuen només a la presència aquest tema a debat. Afirma que l’Àrea de Medi Am- d’indigents, sinó també a la manca de sensació de bient ha demanat que quan es redacti el Pla de millo- seguretat a la nit. Opina que s’haurien de reforçar els ra urbana del sector s’incorpori un informe de soste- operatius i implicar el màxim de veïns en el procés de nibilitat ambiental, que és prescriptiu segons la Llei participació, ja que la millora i la dignificació d’aquest 9/2006, del 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes espai és una demanda que han plantejat ells. de determinats plans i programes en el medi ambi- La Sra. Mayol reconeix que la ubicació del parc, ent. Diu que això els permetrà valorar amb exactitud que es troba prop d’una estació i al costat d’un nucli l’afectació per tal de demanar, si escau, l’ajustament central d’un barri, xoca amb els interessos de la ciu- del planejament per preservar la major quantitat tadania. Diu que entén que el conflicte social que hi d’arbres possibles. Assenyala que si s’ha de fer un ha pugui generar sensació d’inseguretat, tot i que ajustament, es farà segons la tipologia d’arbres. creu que a vegades es tracta més d’una percepció Explica que fins ara no s’ha permès l’entrada de que d’una realitat. Conclou que confien poder donar l’Ajuntament en aquest espai privat per valorar-ne les un gir a aquesta difícil situació amb la intensificació característiques i la possible catalogació d’arbrat. Diu del treball social i amb la rehabilitació integral del que hi entraran tan aviat com la propietat de la finca parc. ho consideri oportú. Es dóna per tractat. La Sra. Balseiro manifesta que creu que, més en- llà de la capacitat de poder entrar en aquesta finca d) Preguntes per valorar-ne l’arbrat, és obvi que la regidora té molt a dir respecte al projecte i que, un cop superat el Del Grup Municipal CIU: termini d’exposició pública, imagina que l’Àrea de 10. Atesa la instal·lació de sis escultures me- Medi Ambient ja pot fer-hi aportacions. tàl·liques ornamentals amb il·luminació nadalenca. Conclou que dóna per acceptat el prec i que pot Estan endollades a la xarxa elèctrica? considerar també com a acceptada una de les Es dóna per tractada en el punt 5. 366 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 11. Quines són les tretze ubicacions que ha estu- de pas, i deixar una mica més obert el criteri per a la diat el govern municipal per a la ubicació del Parc resta dels espais perquè l’autor o autora del parc d'Acollida d'Animals de Companyia i quins són els tingui més llibertat creativa. Afirma que, en segon pros i els contres de cadascuna d'elles? lloc, està gairebé decidit que cal disminuir la El Sr. Puigdollers explica que, en la reunió en la il·luminació en aquells parcs que estan tancats i als qual se’ls va presentar la idea de gestionar la gosse- quals no s’hi pot accedir a partir d’una determinada ra municipal, la Sra. Mayol els va dir que havien es- hora i, en canvi, mantenir més llum als parcs que són tudiat tretze ubicacions, onze a la ciutat i dues fora. de pas. Explica que fins ara l’horari de funcionament Diu que en aquesta reunió ell va demanar que els de l’enllumenat dels parcs ha estat el mateix que fessin arribar tota la documentació d’aquests estudis, l’enllumenat viari. amb l’elaboració dels pros i contres de cada opció. El Sr. Florensa diu que entén que el Parc Central Assenyala que han passat gairebé dos mesos des del Poble Nou té una il·luminació E2 d’espai protegit. d’aleshores i no han rebut res, motiu pel qual formu- La Sra. Mayol respon que no té la classificació E2, len la pregunta a la Comissió, amb el benentès que sinó E3, perquè al voltant té molta ciutat, i admet que volen la documentació d’aquest tema. no té gaire sentit mantenir-lo il·luminat quan la gent La Sra. Mayol contesta que avui els lliurarà un do- no hi pot entrar. cument. Explica que els criteris per a la recerca Es dóna per tractada. d’aquestes ubicacions van ser: que hi hagués prou superfície per acollir les instal·lacions proposades; e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup que la ubicació estigués al terme municipal de Barce- lona, tal com va demanar el Grup Municipal de Con- Del Grup Municipal CIU: vergència i Unió; que el terreny fos de propietat, a fi 13. Es requereix al govern municipal per al que in- de preveure les inversions per a la seva adquisició i formi oralment i per escrit sobre les gestions realitza- els terminis del procés; que la qualificació del sòl des i l'estat d'execució de la proposició següent: "La permetés l’ús seleccionat, perquè, si no, calia fer una Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi modificació del Pla general metropolità; les aportaci- Ambient, acorda: Demanar al govern municipal: 1. ons urbanístiques; i que hi hagués un entorn adient Que impulsi un sistema municipal d'inspecció que per assegurar el correcte desenvolupament de les vetlli per l'acompliment de les Ordenances de Medi activitats d’adopció i el benestar dels animals. Ambient en aquells aspectes que fan referència a la Diu que aquests són els sis criteris que estan in- neteja de la ciutat i als residus dipositats als carrers i formats i que ara mateix els distribueixen el docu- places de la ciutat. 2. Que intensifiqui la política mu- ment "Parc d’Acollida d’Animals de Companyia de nicipal per obtenir espais de titularitat municipal que Barcelona. Estudi d’emplaçaments per a la ubicació serveixin per a ser utilitzats com a parcs de neteja a del nou PAAC", en el que s’analitzen les tretze ubi- nivell de districte i de barri, per tal de disposar del cacions. material el més pròxim possible a la zona a netejar. Es dóna per tractada. 3. Anualment i durant el primer trimestre de l'any es Del Grup Municipal ERC: presentarà davant aquesta Comissió un balanç de 12. Quin són els criteris d'il·luminació dels Parcs les activitats del Centre de Coordinació en la Gestió de la ciutat? del Servei, que inclourà el subministrament de totes El Sr. Florensa explica que plantegen aquesta les dades econòmiques i contractuals de la seva pregunta perquè han observat una situació bastant gestió durant l'exercici anterior. (Proposició aprovada contradictòria pel que fa a això. Diu que, per exem- a la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi ple, al Parc Central del Poble Nou es manté la Ambient, celebrada en data 20 de febrer de 2008." il·luminació al vespre, tot i que es tanca i la gent no El Sr. Puigdollers recorda que en la sessió de la pot entrar-hi, i al Parc de l’Estació del Nord, en canvi, Comissió en la qual es van aprovar els plecs de con- hi ha una clara manca d’il·luminació durant la matei- dicions de la contracta de recollida i neteja viària xa franja horària, tot i restar obert. també es va consensuar aquesta proposta d’acord, La Sra. Mayol reconeix que hi ha una certa disfun- que va presentar el Grup Municipal de CiU, per tal ció en aquest aspecte i que estan treballant per re- que hi hagués un sistema municipal d’inspecció per soldre-ho. Explica que els criteris d’il·luminació són vetllar pel compliment de la contracta un cop adjudi- l’acompliment de les normes tècniques de la cada. il·luminació, la UNE EN-13201, de les recomanaci- Explica que hi ha una empresa que ha obtingut ons internacionals i del Comitè Espanyol de la una de les adjudicacions de la contracta pel fet de Il·luminació, i de la Llei de contaminació lluminosa, tenir un parc de neteja en la zona en qüestió. Afirma que determina que alguns dels parcs més impor- que no els sembla lògic que davant diferents ofertes tants, com el de la Ciutadella o Montjuïc, que estan de diverses empreses sobre la gestió de la recollida classificats com a E2, tinguin una il·luminació d’acord d’escombraries i la neteja viària el tema que acabi amb aquesta classificació de zones de màxima pro- definint l’adjudicació de la contracta sigui que aquella tecció. empresa tingui, en règim de propietat o de lloguer, Manifesta que han detectat dues disfuncions que un parc de neteja en aquella zona. Diu que convin- han de resoldre. Diu que una és que cal il·luminar dria que almenys els centres de districte passessin a amb la màxima racionalització i seguretat els camins ser de propietat de l’Ajuntament o de lloguer amb NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 367 titularitat municipal, i que s’eliminés de la propera no es va presentar, el febrer del 2008 van presentar contracta aquest aspecte. un altre prec, que és sobre el qual avui en fan se- D’altra banda, demana que es reti compte a la guiment. Diu que en aquell moment se’ls va contes- Comissió de la gestió del Centre de Gestió de Ser- tar que s’havia allargat el procés d’elaboració del Pla veis, ja que administra molts diners públics i els i que es disposaria d’aquest document al llarg grups de l’oposició desconeixen com es gestionen. d’aquest any. La Sra. Mayol afirma que l’any 2009 es reforçarà La Sra. Mayol explica que ja es té una bona diag- la inspecció, d’acord amb l’actual política de revisió nosi del parc, amb estudis de tot tipus, i que han de la llicència i de les inspeccions de l’Ordenança de volgut posar a debat aquesta diagnosi i les propostes medi ambient urbà i de l’Ajuntament de Barcelona en amb el conjunt de veïns de l’entorn abans de fer la general. Explica que han reconegut com a govern proposta de pla d’actuació. Informa que s’han fet tres municipal que aquest era un tema que calia millorar i reunions amb els veïns durant els mesos de setem- que s’ha fet un treball durant tot el 2008 a aquest bre, octubre i novembre, i ara només resta pendent efecte. Informa que es vol reforçar la inspecció poli- una darrera sessió per cloure aquest procés. valent i que es farà, en primer lloc, a través de dis- Explica que, alhora, s’ha fet un encàrrec de redac- trictes i, en segon lloc, a través de la Guàrdia Urbana ció d’aquest pla d’actuacions a la Fundació Barcelo- i la policia de proximitat. na Media i a la Universitat Pompeu Fabra, del qual Quant al tema dels parcs de neteja, diu que han se’n responsabilitza el Sr. Jordi Pardo i que inclou un aconseguit incorporar el parc del districte del Fòrum i equip assessor del qual formen part el Sr. Daniel el parc de la Primavera, al carrer Font Trobada del Giralt-Miracle, que va ser comissari de l’Any Interna- Poble Sec, i que ara treballen en quatre espais més i cional de Gaudí, i Albert Cuchí, catedràtic de la Uni- en d’altres que encara s’han de concretar. Explica versitat Politècnica de Catalunya i director de tesis que aprofitaran el Centre de Manteniment Municipal doctorals sobre Gaudí. Afirma que el compromís és Serra i Martí, a Canyelles, per disposar d’un parc de poder presentar-lo a la Comissió l’abril del 2009. districte per a la zona de Nou Barris, que es preveu El Sr. Florensa manifesta que el seu grup no que funcioni a l’inici de la nova contracta. Diu que, qüestiona la metodologia que se segueix per elabo- d’altra banda, s’ha aprovat un parc de districte muni- rar el Pla, sinó el fet que cada cop que el seu grup cipal per a Horta-Guinardó a l’avinguda de l’Estatut, pregunta per l’estat d’aquest pla se’ls donen nous al lloc on es fa el dipòsit d’aigües. Informa que també terminis. Diu que ja no saben si confiar que el docu- ja hi ha concedit un espai per fer parcs de neteja per ment estarà enllestit el 2009. Explica que també es a les remodelacions de Can Batlló i la zona de la va dir que es faria arribar la diagnosi o el material Marina, i que estan treballant altres possibilitats amb que hi hagués als diferents grups i no han rebut res, altres districtes. Manifesta que la voluntat de per la qual cosa també agrairien que es complís l’Ajuntament va en la direcció que ha assenyalat el aquest compromís. Sr. Puigdollers de tenir centres propis i que aquest La Sra. Mayol reconeix que no s’han complert els criteri no pesi tant en l’adjudicació de la contracta. terminis i diu que això es deu a l’abast de la trans- Pel que fa a l’última qüestió, afirma que s’està tre- formació que es vol fer i a la dimensió i la complexitat ballant a fi de fer possible que en la nova contracta del parc, que han fet que volguessin examinar es pugui presentar un balanç periòdic del Centre de aquest tema amb molt deteniment i que les propos- Gestió de Serveis. tes fossin molt consensuades. Manifesta que espera Es dóna per tractada. que aquesta vegada puguin complir el termini que Del Grup Municipal ERC: han donat. 14. Que s'informi de l'estat d'execució del prec ac- D’altra banda, diu que li sembla que es va donar la ceptat (M0711/1977) a la Comissió Sostenibilitat, informació de la diagnosi en una sessió de la Comis- Serveis Urbans i Medi Ambient en data 20 de febrer sió i que, de tota manera, si tenen més informació l’hi de 2008 amb el següent contingut: Que es presenti faran arribar. al llarg de l'any 2008 el Pla Director del Parc Güell. Es dóna per tractada. El Sr. Florensa manifesta que aquesta és una proposta de seguiment d’una demanda que ha fet VI) Mocions reiteradament el seu grup al llarg d’aquest mandat. Recorda que al juliol del 2007 se’ls va dir que s’estava treballant en l’elaboració del Pla director i No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- que estaria acabat el mes de novembre per comen- sidència aixeca la sessió a les vint-i-una hores i vint- çar a debatre’l amb els veïns. Explica que, com que i-cinc minuts. 368 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 Comissió de Seguretat i Mobilitat Acta de la sessió celebrada el dia 11 de desem- com consta en els documents adjunts. Publicar bre de 2008 i aprovada el dia 22 de gener de 2009 aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província. El Sr. Narváez exposa detalladament el Pla de mobilitat urbana de Barcelona, els seus continguts, el A la sala President Lluís Companys de la casa de procés participatiu que s’ha dut a terme, així com els la ciutat, l’11 de desembre de 2008, s'hi reuneix la antecedents, fent una anàlisi i una diagnosi de les Comissió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència dades bàsiques i del model de mobilitat de Barcelo- de la Ima. Sra. Emma Balseiro Carreiras. Hi assistei- na, assenyalant les propostes d’actuació i altres ex- xen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Assumpta Escarp i trems. Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Montserrat Sán- Explica que el 14% de la xarxa està en condicions chez i Yuste, Sara Jaurrieta i Guarner, Guillem Es- de saturació superiors al 90%, i com a objectius as- priu i Avendaño, Raimond Blasi i Navarro, Eduard senyala el compliment dels criteris del protocol de Freixedes i Plans, Francina Vila i Valls, Alberto Villa- Kyoto, la reducció de contaminants d'òxids de nitro- grasa Gil, Gloria Martín Vivas, Joaquim Mestre i Gar- gen –NOx– i partícules sòlides –PM10– i el mante- rido i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel niment del nivell de servei de tots els mitjans de tècnic lletrat, Sr. Alfonso Lozano Anaya, que certifica. transport. S'obre la sessió a les nou hores i trenta minuts. Afegeix que es potenciaran els desplaçaments a peu i en bicicleta, així com promoure l’ús de carbu- rants que produeixin menys emissions i, per tant, que I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior els vehicles privats siguin menys contaminants i que S'aprova. circulin més ocupats, a més d'un seguit d'actuacions i una aposta ferma pels vehicles alta ocupació. II) Part Informativa Es potenciarà, també, l'ús del transport públic col·lectiu tant en els desplaçaments dins de la ciutat, a) Despatx d'ofici que han de créixer un 30%, com en desplaçaments d’entrada i sortida, que han de créixer un 65%, per En compliment de l'article 63.1 del Reglament or- això es faran propostes per revisar el Pla director gànic municipal, es comunica la resolució següent: d'Infraestructures i propostes per al Pla de rodalies amb Adif, Renfe i Ferrrocarrils de la Generalitat. 1. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat Quant al model de mobilitat, assenyala com a ei- Del gerent municipal, de data 25 de novembre de xos estratègics, la mobilitat segura –reducció de 2008, que aprova el plec de clàusules i la pròrroga a l’accidentalitat i la contaminació–, la mobilitat soste- la societat Autobar Spain, SA per al contracte d'ins- nible –reducció de les conseqüències ambientals i de tal·lació, gestió i explotació de màquines d'autoservei la mobilitat–, mobilitat equitativa –dret a la mobilitat expenedores de begudes calentes i fredes i d'ali- per a tota la població– i mobilitat eficient –reducció ments sòlids i mixtes, a les dependències de l'Àrea de la mobilitat, optimitzant els recursos–. de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, per al període Finalment, respecte a les propostes d’actuació, d'un any, i per un cànon anual de 12.000 euros. assenyala incrementar l’índex d’ocupació del vehicle privat, l’increment de la quota del transport públic de b) Mesures de govern la mobilitat interna, l’increment de la quota de trans- c) Informes port públic de la mobilitat de connexió i la reducció d) Compareixences Govern municipal de les emissions dels vehicles. Acaba agraint les aportacions i al·legacions fetes pels Grups municipals al Pla esmentat. III) Propostes a dictaminar El Sr. Freixedes anuncia l’abstenció per part del seu Grup perquè troba a faltar concreció en el docu- a) Ratificacions ment, i dubta que algunes de les al·legacions fetes b) Propostes d'acord pel seu Grup hagin estat acceptades, com ara la prohibició de l’estacionament de motocicletes a la 1. Resoldre les al·legacions presentades durant el vorera. termini d’informació pública i audiència del Pla de El Sr. Villagrasa manifesta que farà reserva de vot mobilitat urbana de Barcelona, en el sentit que justifi- per estudiar detingudament l’expedient, atès que cadament i motivada consta en l’informe emès per la existeixen aspectes referits al transport públic, la Direcció de Serveis de Mobilitat, el 6 de novembre de millora del preu públic, la problemàtica del taxi, les 2008, obrant a l’expedient. Aprovar definitivament, de ofertes d’aparcament públic, el replantejament conformitat amb l’article 9 de la Llei 9/2003, de 13 de d’àrees verdes i mixtes, l'ús de la bicicleta, els plans juny, el Pla de mobilitat urbana de Barcelona, tal i de mobilitat en rondes, la regulació de la velocitat i NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 369 no limitacions concretes indiscriminades que no que- 257.310 euros; i per l’explotació, de 60.000 euros; i den degudament especificats i reflectits en el docu- facultar l’Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos per a la ment, si bé valora positivament el treball que han fet signatura del contracte corresponent. els tècnics, així com les aportacions i suggeriments Es retira. fets pel seu Grup. El Sr. Martínez observa que si bé el Pla conté me- c) Proposicions sures concretes, troba a faltar grans objectius, així com una definició precisa de què pretén el docu- V) Part d'impuls i control ment, a més d'aspectes importants referits a la inver- sió; es pregunta per què no es tenen en compte les a) Proposicions / Declaracions de Grup transformacions urbanístiques en determinades zo- nes de la ciutat, que afectaran la mobilitat. Pregunta, Del Grup Municipal CIU: també, sobre les previsions i el futur del transport 3. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: elèctric; demana aclariments sobre les zones 30, ja Que en el termini de tres mesos es presenti a aques- que estima que el document ho recull d’una manera ta comissió un paquet de mesures endegades des desordenada i confusa; troba a faltar referències a de l'àmbit municipal amb l'objectiu d'optimitzar la zones de vianants o de macro-illes a l’Eixample, i velocitat comercial dels autobusos urbans de Barce- afegeix que caldria incloure en el Pla la mobilitat lona. obligada dels barris de muntanya; no obstant això, El Sr. Freixedes presenta la proposició i puntualit- anuncia el vot favorable per part del seu Grup i de- za que es tracta d'un assumpte que fa temps que els mana que s’ampliïn en el document final aquestes ocupa. Creuen que la velocitat comercial dels auto- consideracions. busos és dolenta, i tot i que arreglar-ho és compe- El Sr. Mestre manifesta que aquest Pla compleix tència de l'EMT, l'Ajuntament tampoc no pot estar-se amb allò que la llei disposa, i emfatitza la voluntat de braços plegats i les mesures per aconseguir-ho política de crear estratègies i per assolir una mobilitat van des de fer nous carrils-bús més amples a esten- sostenible. Anuncia el vot favorable i espera que dre la xarxa actual. determinades aportacions, consideracions i opinions El Sr. Villagrasa avança el vot favorable del seu que farà el seu Grup, d’aquí al Plenari del Consell Grup a la proposició, i recorda que també han pre- Municipal, puguin ser recollides. sentat diverses iniciatives en aquest sentit. Fa avi- El Sr. Narváez agraeix el to positiu de les inter- nent que la velocitat comercial dels autobusos s'ha vencions dels Grups municipals; recorda que som reduït un 10% els darrers tres anys i, per tant, cal davant d’un document estratègic i no executiu, per la endegar accions decidides de cara a millorar-la. qual cosa no es poden concretar totes les aportaci- El Sr. Martínez manifesta que la millora de les rà- ons formulades pels Grups. Es mostra, però, obert a tios de temps dels autobusos de Barcelona no es pot millorar el document amb la valoració de les aporta- fer efectiva si no és amb un canvi de sistema de la cions i suggeriments que es facin d’aquí a la cele- xarxa, i afegeix que el seu grup aposta per l'anome- bració del Plenari del Consell Municipal, que ha nada xarxa ortogonal que permet establir línies d’aprovar aquest document. transversals i longitudinals, connectar bé els barris Finalment, manifesta que l'estacionament de mo- amb autobusos petits combinats amb el Bus de barri, tocicletes a la vorera no és contradictori, i respon les segregar les plataformes dels carrils o diversificar les consideracions formulades referents a la bicicleta, línies en funció dels carrers i de la trama de l'Eixam- les àrees verdes, les zones de vianants i els barris ple entre altres coses. de muntanya. El Sr. Mestre indica que el seu Grup comparteix Es dictamina amb el posicionament favorable del que cal millorar la velocitat comercial dels autobusos, PSC, ICV-EU i A i ERC, amb l'abstenció de CIU i que és un factor essencial de cara a incrementar la amb la reserva de vot del PP. competitivitat del transport públic en relació als des- plaçaments que es fan en transport privat. Respecte IV) Part decisòria / Executiva a la proposició que ha presentat el Grup de CiU vol destacar, tanmateix, que tant el PAM com el Pla de a) Ratificacions mobilitat urbana contenen mesures i actuacions en b) Propostes d'acord aquesta línia. Remarca, però, que totes les qüestions que aquí 2. Adjudicar, el concurs convocat per a la gestió s'han apuntat ja s'estan treballant, per la qual cosa la de l'explotació d’un aparcament públic subterrani per demanda d'un pla de mesures en tres mesos, com a vehicles al subsòl dels terrenys, de domini públic és el cas d'aquesta proposició, es desestima per la municipal, situats al carrer Arenys i la seva construc- continuïtat de la feina endegada, que valora un se- ció, a Aparcaments Sagrera, SA, (amb NIF A- guit d'indicadors arran de mesures que ja s'han im- 60452224), d’acord amb l’oferta formulada; requerir plantat o s'implantaran properament. l’adjudicatari perquè, en el termini de quinze dies El Sr. Narváez avança el vot contrari del seu Grup, naturals següents a la data de la notificació de no perquè hi estiguin en desacord, sinó perquè ja hi l’adjudicació, constitueixi les garanties següents: per ha mesures en marxa, a banda de tota la part que hi l’execució de les obres, 171.540 euros; addicional, fa referència en el PAM. 370 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 Admet que hi ha assumptes pendents i recurrents, Entén que s'apliquen mesures en àmbits concrets un dels quals és la velocitat comercial dels autobu- que, per si soles, sense abastar tot el conjunt de la sos que, a diferència d'altres transports públics com xarxa, no solucionen el problema. el metro, està sotmesa a les incidències als carrers o El Sr. Narváez lamenta que el Sr. Freixedes hagi a les hores punta. Precisa que ja s'ha produït una banalitzat la seva explicació, que és un Pla de millora extensió en més de tres quilòmetres de carril-bus als de la velocitat comercial de l'autobús, que és el que trams de la Via Laietana en sentit muntanya, entre la demanava en l'enunciat de la proposició i, quant al plaça Antonio López i la d'Antoni Maura, al passeig desordre que esgrimia, precisa que tota aquesta de Borbó, entre Ginebra i Pau Vila, a la travessera tasca es concentra en la Regidoria de Seguretat i de Dalt, entre Saragossa i Escorial, a la Gran Via, a Mobilitat. I afegeix que aquest aspecte de la velocitat la ciutat de la Justícia; i hi ha la voluntat, durant comercial també està recollit en el Pla de mobilitat aquest mandat, d'ampliar el carril bus amb més d'on- urbana. ze quilòmetres entre els quals enumera el de Gran El Sr. Narváez expressa el vot contrari del PSC, el Via entre Marina i Padilla, Riera Blanca, entre l'avin- Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el guda del Carrilet i Constitució o Josep Pla, entre Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CIU, el Sr. García Faria i la Gran Via, o la conversió del lateral Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. muntanya de la Gran Via, entre Marina i la plaça Martínez expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. d'Espanya, en calçada exclusiva per a transport pú- Del Grup Municipal PP: blic i accessos als edificis. Aquest pla d'extensió del 4. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: carril bus de pràcticament quinze quilòmetres, anirà Instar a l'Autoritat del Transports Metropolità a revi- acompanyada d'un pla de parades a fi de millorar-ne sar a la baixa els increments tarifaris del transport l'accés, la informació, i altres elements com ara la públic del sistema tarifari integrat, acordats en la confortabilitat. A més, també es treballa en la ins- reunió del seu Consell d'Administració de data 1 de tal·lació de parades dobles en els llocs on coincidei- desembre de 2008. xen varies línies; la vigilància de la indisciplina del El Sr. Villagrasa formula la proposició i es refereix trànsit pel carril bus; i la priorització semafòrica per al a la conjuntura actual de crisi econòmica, en què els transport públic al carrer Mallorca, Muntaner, Valèn- serveis bàsics que utilitza el ciutadà mitjà i que de- cia, la Gran Via, l'avinguda Mare de Déu de Montser- penen de l'administració haurien de tenir uns preus rat i al carrer Tarragona. Així doncs, tots aquests socials i, per tant, congelar les tarifes durant aquest elements que acaba de descriure, i altres aspectes període. No tan sols no és així, sinó que entre els que no ha esmentat, serveixen per millorar la veloci- títols de transport més utilitzats, la T-10 pateix un tat comercial dels autobusos a Barcelona. augment del 7% i la T-50/ 30 de gairebé un 6%, El Sr. Freixedes lamenta que el govern municipal, mentre que el bitllet senzill, per a usuaris esporàdics, amb el suport d'ERC, hagi desestimat la seva petició amb prou feines augmenta el preu. Tanmateix, re- d'elaboració d'un informe que pretén, d'una banda, marca com a element positiu la creació de la T-12, ordenar i concretar totes les iniciatives que el Sr. amb una tarifa de 35 euros anuals per als menors de Narváez ha anunciat que estaven en marxa o les que 12 anys, però no té en compte les famílies nombro- estan contemplades en el Pla de mobilitat urbana. ses a les quals no aplica cap descompte. Pel que fa a la xarxa ortogonal, de la qual en són Considera, doncs, que cal fer una reflexió sobre molt partidaris, sembla que TMB va elaborar un in- l'augment tarifari de l'ATM, revisar els preus, que titlla forme que el seu Grup ha sol·licitat en diverses oca- de desmesurats, i que castiguen el ciutadà mitjà en sions i que encara no han obtingut. Aquest sistema comptes d'assumir l'administració l'escreix del cost. de xarxa funciona bé a la trama de l'Eixample, per no El Sr. Freixedes avança el suport del seu Grup a tant en els antics municipis del Pla de Barcelona, on la proposició i, precisament avui mateix, ha anunciat la xarxa es perd i sembla que l'esmentat estudi cosia una roda de premsa per denunciar la pujada abusiva les línies que funcionaven ortogonalment per l'Ei- dels títols de transport públic metropolità. Pel que fa xample en arribar a zones on no és possible aquest a la T-Infant, també han fet palesa la seva posició funcionament. crítica per la taxa de 35 euros, i, per tant, no es pot Addueix, per tant, que l'objectiu d'aquesta propo- parlar de gratuïtat. sició era l'establiment d'un calendari, de tres o de sis El Sr. Martínez inicia la seva intervenció amb la re- mesos, els que facin falta, perquè es faci públic el flexió que els representants polítics han de ser cons- que pensa fer l'Ajuntament de Barcelona per millorar cients del preu de les coses, de quin és el marc de aquesta velocitat comercial. finançament i on cal reclamar per garantir un sistema El Sr. Martínez insisteix que el model que cal eficaç de transport públic. És una incongruència de- adoptar és l'ortogonal, i malgrat que la prioritat sema- manar constantment l'augment de la flota, reducció fòrica sigui una bona opció, el càlcul matemàtic del de preus, augment constant de les infraestructures, nombre de línies, el de parades més la casuística, entre altres demandes, i no fer una reflexió profunda dóna un resultat d'augment de la velocitat comercial d'on surt el finançament per a totes aquestes de- que no supera l'1%. Cal, doncs, solucionar els pro- mandes. Per aquest motiu han formulat la proposició blemes de fons i arribar a una xarxa que competeixi que avui presenta el seu Grup, però no creuen que la amb el metro, tenint en compte les diferències entre solució passi per afegir un nou element de soroll pel ambdós mitjans. que fa a les tarifes del transport públic. NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 371 Remarca que el seu Grup considera un error les l'ATM, les aportacions de les administracions han noves tarifes, però creu que la solució passa pel crescut un 175% , contra un 70% de creixement de finançament públic del transport o, altrament, no hi les tarifes, sense oblidar incloure-hi el concepte de ha sortida; i fa avinent que el transport públic és tarifació social per part dels ajuntaments i que equiparable per a la ciutat al que significa la despesa significa una aportació molt important i un element sanitària per a la Generalitat. Reitera, doncs, la seva de cohesió social. opinió que intentar constantment fer polèmica de tall Finalment es vol referir a l'enquesta de mobilitat populista en relació a les tarifes del transport públic i feta per l'Institut d'estudis regionals i metropolitans, després no reconèixer la complexitat del finançament on la valoració de tots els mitjans de transport públic no és del cas. Apunta que la solució seria que l'Ajun- està en 6,7% per part dels usuaris. tament treballés conjuntament amb les administraci- El Sr. Villagrasa fa avinent que li sorprenen les lli- ons, sobretot en el marc de l'Estat, que garanteixin çons sobre la presentació de proposicions, i reitera un finançament del transport públic. que, tal i com va demostrar el Partit Popular quan El Sr. Mestre observa que en la següent proposi- governava, amb menys es pot fer més, i que com ció podran discutir més raonadament aquests aspec- menys es castiga fiscalment els ciutadans, millor va tes vinculats a les tarifes del transport. Tot seguit, la situació econòmica d'una comunitat. Certament, avança el vot contrari a la proposició del Grup Popu- aquest Ajuntament aplica l'IPC dels carburants –8,9– lar essencialment perquè no respon a la realitat, i és , però l'usuari entendria que s'apliqués l'IPC de l'eco- una versió més de l'axioma que aquest Grup presen- nomia domèstica, un 4,5% a l'augment de les tarifes ta constantment, que afirma que es pot fer més amb de transport públic. menys recursos i, en aquest cas concret, demanen la Insisteix que aquesta proposició és genèrica, però congelació de les tarifes sense ni plantejar-se si els el que és evident és que es castiga els usuaris habi- costos es poden congelar. tuals i, contràriament els usuaris esporàdics es ve- Consideren, doncs, que cal una discussió molt uen menys afectats. I afegeix que molts dels argu- més aprofundida sobre el finançament del transport ments que s'han utilitzat avui s'haurien d'haver públic, que reclami davant altes administracions exposat en el Consell d'Administració de l'ATM. compromís i aportació més important de la que fan Conclou que les pujades han estat desmesurades fins avui, i s'apunta al plantejament del Sr. Martínez i poc justificades, i ara molts volen fer marxa enrere i que no es pot fer populisme amb aquest assumpte. demanen la revisió dels augments perquè ha caigut La Sra. Escarp manifesta el vot contrari del Grup molt malament la mesura a la ciutadania i ha tingut Socialista i, tot seguit, fa algunes puntualitzacions. un gran ressò mediàtic. En primer lloc, distingeix entre la discussió sobre el Rebat rotundament les acusacions de demagògia finançament i la manera com s'utilitzen les dades i que se li han fet, i reafirma que qui rep el càstig de els percentatges. Informa que la tarifa mitjana ponde- les pujades de preus sempre és el ciutadà mitjà; i rada és del 4,75%, que se situa entre l'IPC de trans- aprofita per demanar més responsabilitat a l'ATM en port i el de carburants i que està calculada sobre les seves actuacions i intentar justificar-les. aquesta base. Tot seguit, es refereix a l'aposta per- El Sr. Martínez puntualitza, d'entrada, que en cap què els títols de transport de llarga durada –T-mes, moment ha emprat el terme demagògia. El seu Grup T-trimestre o la T-familiar– només augmentin del considera que és un error l'augment de la T-10 per 3,5%, i afavorir les persones que fan un ús intensiu sobre de l'IPC, atès que és el títol de transport més del transport públic. utilitzat, i va qualificar de caòtica la quantitat de mo- Es refereix a la T-12 com un servei gratuït per als dalitats de títol de transport que ofereix el transport infants de 4 a 12 anys, i només es paguen despeses públic; i justificar determinats serveis en relació a relacionades amb l'expedició de la targeta que, a la l'augment perquè tot plegat confon la ciutadania. És vegada contribueixen a donar-li valor de cara als a dir, consideren un error la manera com s'ha fet la infants, i un altre aspecte són les famílies nombroses pujada de preus i com s'explica, i així ho va expres- que, arran d'una sentència, obtindran noves tarifes sar el seu president al Consell d'Administració de en aquest concepte. l'ATM i es va abstenir en la votació. Entén, per tant, Precisa que l'Administració, atenent la conjuntu- que fer determinades propostes no porten a la solu- ra de crisi, prioritza les despeses que ha de fer. ció, com ara la creació de la T-12 que havia de ser L'equilibri del sistema es basa en una aportació gratuïta i resulta que no n'és, i això corrobora que cada vegada més significativa per part de les ad- una mesura de tall populista, a l'hora de la veritat no ministracions públiques i una menor aportació pro- es pot aplicar i, si es fa, té conseqüències en altres vinent de les tarifes; i precisa que fa uns anys els tarifes, com és el cas de la T-10. percentatges eren paritaris i s'ha anat cap un in- Dissenteix de l'afirmació del Sr. Villagrasa que es crement significatiu de les aportacions de les ad- poden abaixar els impostos, reduir els costos i abara- ministracions en detriment del percentatge provi- tir el preu del transport públic, i considera que és una nent de les tarifes fins a arribar pràcticament al irresponsabilitat donar aquest missatge a la ciutada- 60% de subvencions de les administracions. És a nia; contràriament cal trametre el missatge que totes dir, han augmentat un 10% les aportacions de les les coses tenen un cost, i que l'administració té un administracions local i autonòmica, la de l'Estat topall d'ingressos, que es generen en la compensa- s'ha mantingut. Així doncs, des de la creació de ció per despesa sanitària, transport públic o ajudes 372 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 socials de la Llei de dependència i, per tant, la clau en comptes d'especular què es farà en un futur, cal de volta és al govern de l'Estat. acarar el present i donar respostes. La Sra. Escarp insisteix que cal mesurar les ar- El Sr. Villagrasa també avança el vot d'abstenció i gumentacions i els missatges que es donen, i consi- posa de manifest, pel que fa a la tarifació social, que dera que en moltes ocasions es deuen a una inter- aquest ajuntament més que tenir autèntica voluntat pretació lliure o suposicions del que succeeix en els d'actuar, es veu obligat a fer les coses per sentència consells d'administració d'ATM on no hi estan pre- i no per voluntat pròpia, com en el cas de la tarifa per sents, de manera que els demana que preguntin a fi a família nombrosa. d'obtenir una informació contrastada. Entén que cal Està d'acord a negociar un nou finançament per al una reordenació del sistema tarifari, i potenciar l'ús transport públic, però entén que és prioritari solucio- de diverses tipologies de targetes entre els usuaris nar l'increment actual de tarifes per un servei bàsic habituals. en un moment crític econòmicament parlant. La Sra. Escarp expressa el vot contrari del PSC, el Considera que aquesta proposició transaccional Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el que presenten no té res a veure amb l'origen de les Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CIU, el Sr. proposicions que s'han presentat, i el que cal és Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. plantejar quines solucions immediates proposen per Martínez expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. resoldre l'augment de tarifes escandalós fet l'ATM. Del Grup Municipal ERC: Pregunta quin és el calendari de l'estudi i de l'anàlisi 5. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: I. del sistema tarifari i si se'n presentaran conclusions, Declarar la necessitat que, en el marc de l'ATM, es quan i on. revisi tot el sistema tarifari del transport públic. II. El Sr. Mestre precisa que el seu Grup comparteix Instar a la Generalitat a iniciar un procés per a la plenament el text transaccional que els ha presentat creació d'una llei de finançament del transport públic, el representant d'ERC perquè planteja un abordatge tal i com es preveu a la llei de mobilitat del 2003. seriós i rigorós dels aspectes vinculats a la política El Sr. Martínez insisteix en la necessitat de parlar tarifària i al finançament del transport públic a la re- amb claredat i ordre a fi que la ciutadania sàpiga gió metropolitana. Es posa l'èmfasi en la tarifació com funciona el finançament del transport públic i social, i remarca que la voluntat dels grups que do- que, entre tots plegats, es pugui definir un sistema nen suport a aquesta proposició no és fer un estudi econòmicament sostenible, no només per mantenir per guardar-lo en un calaix, sinó per valorar quins una garantia eficient del finançament, sinó per man- canvis calen en la política tarifària. tenir l'equilibri a precari i, d'altra banda, demanar que Lògicament, el problema del finançament del s'impulsi la llei de finançament al transport públic transport públic va molt més enllà de les tarifes i, per prevista a la Llei de mobilitat, a més de totes aque- tant, fa imprescindible el segon punt de la proposició lles mesures que es puguin fer des dels diversos que es refereix a la necessitat de la llei de finança- estaments com l'ATM, la Generalitat o el mateix ment del transport públic. Ajuntament per reclamar una llei estatal de finança- La Sra. Escarp també avança el suport del Grup ment que ens tregui de l'equilibri precari. En aquest Socialista al text transaccional, i destaca que posa sentit, informa que la proposició ha estat transaccio- damunt la taula el debat sobre el finançament del nada amb el govern municipal amb el nou redactat. transport públic. Creu que aspectes com el cost real El Sr. Freixedes anuncia que faran una abstenció del transport públic o la necessitat d'aportacions de perquè consideren que l'increment de les tarifes re- les administracions es mouen en termes d'ambigüi- quereix alguna cosa més que un estudi analític i tat; i entén que cal emfasitzar la concepció del trans- comparatiu del sistema tarifari del transport públic port públic com a element de cohesió social i territo- amb el d'altres ciutats de l'Estat, i hauria convingut rial, el manteniment de la qualitat del transport, i no que aquesta comissió s'hagués posicionat amb cla- renunciar en cap cas al creixement de la xarxa ni a redat. infraestructures, sinó situar el debat en termes de Entén que cal fer evident la contradicció que signi- finançament, que és l'aspecte clau, i entén que és fica que, atesa la conjuntura de crisi actual, que des- important revisar les tarifes mantenint el sistema emboca en una situació deflació gairebé inèdita un integrat. mes de desembre, estigui previst augmentar tots els Quant a la discussió de la llei de finançament de preus públics el mes de gener. transport públic, d'entrada, cal situar-la en el marc Coincideix amb el Sr. Martínez que cal valorar estatal o en el de l'Estatut de Catalunya, però el que d'on acabarà sortint el finançament en tot el seu con- és evident és que no pot generar més recàrrecs fis- junt i no només l'augment de preus; tot i que recorda cals, i per tant cal tenir molt clara l'aportació del go- que el seu Grup fa temps que denuncia que el con- vern central a les xifres generals de finançament del tracte-programa del transport de la regió metropolita- transport públic, que no ha crescut al mateix nivell na és molt dolent, malgrat que ha estat negociat amb que les subvencions per habitant de les altres admi- governs teòricament amics. Estan d'acord amb què nistracions, atès que l'aportació de la Generalitat a la solució estigui a Madrid, i també que el problema l'ATM s'ha doblat i la de l'Ajuntament pràcticament són uns governs que no assumeixen el cost del també. transport públic, deixant de banda els greuges com- El Sr. Martínez precisa que el seu Grup pretén ser paratius entre Madrid i Barcelona. Apunta, però, que rigorós en les seves propostes i, evidentment, són NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 373 conscients dels costos que generen determinades econòmic adequat per resoldre les necessitats de demandes, i en cap cas plantejaven la reducció de futur d'un dels serveis bàsics per a la ciutadania. les tarifes, com sí que demana el Grup Popular en la seva proposició, motiu pel qual no són comparables. b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- Remarca que demanen la revisió del sistema tarifari tucional atès que la diversitat de tipologies de pagament, c) Precs afegides a la tipologia de finançament i la confusió respecte a aquest aspecte que no ajuden gens a Del Grup Municipal PP: entendre de quina manera es finança el transport 6. Que el Govern Municipal presenti un Pla de públic. Addueix, per tant, que això pot portar a la Mobilitat de l'esquerra de l'Eixample que permeti demagògia populista a través de rodes de premsa, reduir l'afectació a la mobilitat urbana, en totes les sense aportar cap solució efectiva o, altrament, re- seves modalitats, causada per la concentració d'o- clamar una llei de finançament del transport públic, i bres en la via pública, en aquell barri, durant els pro- algú ha de fer el primer pas, en aquest cas l'Ajunta- pers mesos. ment de Barcelona. El Sr. Villagrasa formula el prec arran de les nom- El Sr. Freixedes vol manifestar, d'entrada, la sor- broses obres a la via pública en marxa i previstes a presa que els causa l'aprovació d'aquesta proposició. l'esquerra de l'Eixample, que és un eix vertebrador de Fa avinent que la proposició del Grup de CiU de la mobilitat urbana molt important, i que afectaran tant demanar un paquet mesures per millorar la velocitat la mobilitat del trànsit com de veïns i comerciants. comercial, no ha estat aprovada al·legant que ja s'es- Esmenta, tot seguit, un llistat de les actuacions tava fent. Contràriament, el vot afirmatiu a la propo- que s'estan duent a terme entre les quals la remode- sició del Grup d'ERC significa el reconeixement que lació del mercat de Sant Antoni, la instal·lació del l'ATM apuja les tarifes sense tenir els estudis adi- carril bici al carrer d'Urgell, les obres del col·lector ents. És a dir, amb aquesta votació es reconeix que que afecten els carrers de Mallorca i de València, les l'ATM no té l'estudi analític, de manera que ha esta- obres de l'Estació de Sants o les d'ampliació de les blert una pujada de tarifes sense aquest suport bà- voreres del carrer de Balmes. sic. Atès que totes aquestes obres, necessàries tan- El Sr. Villagrasa comparteix les paraules del Sr. mateix, suposaran una greu alteració de la mobilitat Freixedes, i pregunta en quin estudi analític s'han en una zona molt àmplia, demanen que els presentin basat per fer l'augment tarifari per al 2009. Així el Pla de mobilitat previst a fi de minimitzar el seu doncs, si aquest estudi existeix demana que els el impacte en la mesura que sigui possible. faci arribar; si no és així, òbviament reconeixen que El Sr. Narváez precisa que no hi ha un pla per al no existeix i que l'augment de les tarifes s'ha fet sen- conjunt de les obres, però sí que cada actuació té el se cap base ni justificació. seu pla de mobilitat. Apunta que l'Eixample és un La Sra. Escarp precisa al Sr. Freixedes que la àmbit on les solucions circulatòries són fàcils atesa la proposició d'ERC, i transaccionada amb el govern seva trama, malgrat que hi hagi actuacions molt im- municipal que ha estat aprovada, proposa una estra- portants com la instal·lació de les carpes del mercat tègia de com finançar el transport públic, entenent la de Sant Antoni que ocupen part de la ronda de Sant seva importància en la cohesió territorial i social; Antoni, però que se soluciona amb el desviament reclamant una llei de finançament del transport públic pels carrers de Floridablanca i de Sepúlveda. i, al mateix temps, establir una discussió sobre la És evident, però, que qualsevol modificació circu- política tarifària. latòria per l'afectació d'una via determinada, provoca Puntualitza que les tarifes s'han establert tenint en uns dies de certa confusió, però una vegada ja es compte l'IPC del transport i dels carburants, i s'està a coneguda pels usuaris habituals tot es normalitza. punt de presentar l'estudi comparatiu entre cinc àre- De tota manera, ofereix al Sr. Villagrasa de fer-li es metropolitanes europees sobre tarifació social, i arribar tots els estudis de mobilitat de cadascuna de insisteix que no és això el que es discuteix amb la les actuacions que, d'altra banda, no totes coincidei- present proposició, sinó com avançar en el finança- xen en el temps, ni suposen un mateix grau d'afecta- ment i la política tarifària. ció. La Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, El Sr. Villagrasa agraeix l'oferiment del Sr. Narvá- el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, ez, i remarca que li preocupa la coordinació entre els el Sr. Freixedes expressa l'abstenció de CIU, el Sr. diferents plans de mobilitat. Villagrasa expressa l'abstenció del PP i el Sr. Martí- Es dóna per tractat. nez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova amb Del Grup Municipal ERC: el redactat següent: 7. Que es creï un carril bici que uneixi l'estació de La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: I. De- La Sagrera i l'avinguda de la Meridiana pel carrer clarar la necessitat que, en el marc de l'ATM, es Garcilaso. realitzi un estudi analític i comparatiu del conjunt del El Sr. Martínez presenta el prec del Grup d'ERC. sistema tarifari del transport públic, posant especial El Sr. Narváez informa que el carril bici del carrer èmfasi en la tarifació social. II. Instar a la Generalitat Garcilaso està previst i ja hi ha un espai reservat per de Catalunya a promoure una Llei de Finançament fer-hi un carril de doble sentit. del Transport Públic, que permeti disposar d'un marc Es dóna per tractat. 374 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 8. Que la Comissió de Seguretat i Mobilitat insti al dascuna de les actuacions que determinen els crite- Govern Municipal per tal que aquest garanteixi que: ris generals, i especialment efectives són les comis- 1. S'avisi amb antelació suficient als veïns i veïnes sions de seguiment sobre el terreny. de les zones afectades per l'inici de les obres del Es dóna per tractat. TAV. 2. Se senyalitzin amb quinze dies d'antelació a l'inici de les obres els itineraris alternatius de forma d) Preguntes clara i correcta. 3. Es col·loquin panells per a infor- mació pública sobre la ubicació d'equipaments, ser- Del Grup Municipal CIU: veis socials, comerços i negocis afectats per els 9. Te previst l'actual govern municipal impulsar la obres. 4. No es provoquin molèsties innecessàries instal·lació de tanques separadores a les diferents per causa de les obres, exercint permanentment i estacions de metro de Barcelona, amb l'objectiu atentament la funció inspectora que correspongui i d'augmentar la seguretat dels usuaris, i, en cas de preservant la potestat municipal d'intervenció en el resposta afirmativa, amb quin calendari es produirà seu desenvolupament fins a instar, si escau, la seva aquesta instal·lació? aturada en cas d'incompliment de les condicions El Sr. Blasi formula la pregunta i manifesta que és damunt esmentades. arran de la gran afluència d'usuaris en determinades El Sr. Martínez substancia el prec que, precisa, és estacions, tant a les hores punta com perquè són reiteratiu, i expressa la voluntat de no haver-lo de estacions d'enllaç, de manera que es creen proble- torna a presentar. Diu que les obres del TAV estan mes de seguretat, per la qual cosa demanen impul- començant a generar, a banda de les molèsties inhe- sar la instal·lació de tanques separadores a les an- rents a una obra d'aquesta magnitud, malestar entre danes, tot i que els consta que ja s'estan posant en els veïns i els comerciants per la manera com s'a- algunes estacions. borden. La Sra. Escarp informa que ja s'han implantant La Sra. Escarp precisa que la Comissió d'obres de portes d'andana a la línia 11, a l'estació de Can Cu- l'Ajuntament es fa càrrec de la reordenació dels as- yàs, i s'estan posant a les estacions de Torre Baró i pectes de mobilitat que generen les obres. Destaca Vallbona, i també a la línia 9, a les estacions de San- l'aspecte de la comunicació als afectats a què fa ta Coloma i Badalona, d'entrada, atès que són les referència el prec, i que s'ha treballat a les comissi- línies automatitzades –sense conductor– i aquestes ons de seguiment de les obres del TAV, on s'ha in- portes són obligatòries, com també estan previstes sistit reiteradament en la importància d'una bona en la línia 10 i en la 2. comunicació i senyalització i, sobretot, arribar a totes Pel que fa a la resta d'estacions, s'estan adaptant les persones afectades, mitjançant comunicació per- progressivament les portes d'andana en aquelles sonalitzada, amb una antelació no superior a una que ho precisen més. No obstant, destaca que hi ha setmana o deu dies perquè sigui efectiva; també es altres mesures de seguretat entre les quals les xar- fa senyalització a la calçada amb itineraris alterna- xes de càmeres de videovigilància, que tant a vestí- tius, a banda de les insercions a la premsa que cor- buls com a andanes permeten controlar l'afluència ren a càrrec de l'operador, Adif en aquest cas. Infor- excessiva d'usuaris o les aglomeracions, a fi de po- ma que les tanques de l'obra són un model, fet a sar en marxa la informació per sistemes de megafo- iniciativa de l'Ajuntament, on consta el nom i logotip nia o d'informadors a les mateixes andanes per regu- dels comerços que hi ha al darrere, tot i que es valo- lar-hi l'accés ra la possibilitat de posar-hi també els serveis que El Sr. Blasi vol aclarir si la instal·lació de portes ara no hi consten, i que ja estan instal·lades a la d'andana només es farà en la mesura que es vagin zona del carrer Mallorca entre el Clot i la Meridiana. automatitzant les línies, i no hi ha previsió de fer-ho Destaca el bon resultat que han donat aquestes tan- en les convencionals. ques en l'àmbit de la rambla de Catalunya que va ser La Sra. Escarp precisa que en el pressupost d'in- el primer lloc on es van instal·lar. versions està prevista la futura automatització de Un altre aspecte que també s'ha tractat a través totes les línies de metro. de la Comissió d'obres és la col·laboració de l'opera- Es dóna per tractada. dor en el manteniment, la neteja i la il·luminació així 10. Quina inversió preveu l'actual govern munici- com la presència de la guàrdia urbana per evitar la pal per al Cos de Bombers per a l'exercici present i inseguretat en àmbits que quedin arraconats o fos- per al conjunt de la legislatura, en matèria de cons- cos. trucció, manteniment i millora de parcs de bombers a El Sr. Martínez fa avinent que el seu Grup entén la ciutat i material d'uniformitat i equip personal que que hi ha d'haver un seguiment molt directe i a peu fan servir els bombers a les seves actuacions, des- d'obra, perquè una cosa és el que hi ha sobre el glossant aquesta resposta en el temps i per concep- paper i una altra les incidències diàries que s'hi pro- tes concrets? dueixen i que afecten veïns i comerciants sobretot, El Sr. Blasi formula la pregunta respecte a la millo- especialment per l'ocupació de l'espai per grans ca- ra del servei públic de bombers, atesa la importància mions en operacions de càrrega i descàrrega que, de la seva funció a la ciutat. molt sovint, signifiquen una pantalla durant tot el dia. La Sra. Escarp recorda que l'octubre el govern La Sra. Escarp precisa que, a través d'Infraestruc- municipal va fer una compareixença en aquesta co- tures i obres, hi ha comissions de seguiment de ca- missió on va informar àmpliament de tots els aspec- NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 375 tes que conté l'enunciat de la pregunta quant a la pràctiques de prostitució a diferents zones de Barce- inversió i els recursos humans. Tot i això no té in- lona? convenient a repetir el que ja va explicar en aquella El Sr. Villagrasa presenta la pregunta que es refe- ocasió, i fa, tot seguit una extensa i detallada exposi- reix a les noves ubicacions i repunts de prostitució a ció de la totalitat de les inversions. Recorda que el la via pública, i esmenta la darrera actuació el febrer Pla de Bombers és vigent des del 2006, i contempla d'enguany, conjunta de la guàrdia urbana i policia entre altres coses l'actualització del Pla director que nacional, que sembla que va desplaçar el problema, i establia quatre línies concretes: inversió, personal, creuen que cal més pressió per evitar-ho. Conside- formació i desenvolupament del model, amb un ter- ren que hi ha dues vies per evitar que els problemes mini fins al 2012. repuntin o es desplacin, la via social per reinsertar El Sr. Blasi, atesa la quantitat d'informació que les dones que es veuen abocades a la prostitució i la acaba de donar la regidora, sol·licita que li faci arri- policial per actuar contra els proxenetes, perquè, bar per escrit. Observa, tanmateix, que el manteni- certament, aquesta activitat degrada la qualitat de ment és essencial per al bon funcionament del ser- vida dels veïns, perjudica els comerciants, genera vei, i que evita en moltes ocasions inversions problemes de seguretat i planteja problemes de salut importants, com és el cas concret dels cascos i les pública. bombes, que no estan homologats i es consideren Tot seguit, repassa breument els àmbits on s'ha caducats. En aquesta línia, recorda que hi ha deter- detectat un repunt de la prostitució com l'estació del minats parcs en molt males condicions de manteni- Nord, Arc de Triomf o la Ciutadella, a la rambla de ment com per exemple el de Sant Andreu que s'ha Catalunya, la ronda de Sant Antoni, o nous àmbits condicionat per mandat judicial. Destaca que no ha com el carrer de Petritxol i Santa Caterina. Igual- parlat del manteniment dels vehicles, i recorda que ment, també hi ha la nova pràctica dels serveis a la en la compareixença de l'octubre es va parlar dels via pública o als portals dels edificis. GPS, i pregunta si a dia d'avui ja estan instal·lats. La Sra. Escarp indica que, com molt bé ha dit el Arran d'una informació que han conegut aquesta Sr. Villagrasa, l'actuació ha de ser transversal en tota mateixa setmana, cal considerar també que el siste- la seva amplitud. És a dir, hi ha una activitat preven- ma d'informació en el cos de bombers és deficitari, tiva, una d'actuació, conjunta entre mossos d'esqua- sobretot, quan hi ha obres a la via pública. dra i el cos nacional de policia, per lluitar contra les Conclou, doncs, que aquest govern s'equivoca en xarxes de proxenetisme, explotació sexual i tràfic de el camp de les inversions, i en previsió que en un persones, tant a la via pública com a locals; i una futur proper s'haurà de renovar la flota del parc mò- altra activitat de caire administratiu per incompliment bil, cal començar a pensar en un increment pressu- d'ordenança, i destaca la importància d'actuar contra postari o alguna inversió més; i no es pot estar sem- la demanda que és una de les mesures més efecti- pre pendent de què aportarà el conveni amb ves de regulació. Manifesta que es fan actuacions de l'Autoritat Portuària. Igualment, falta el Pla director, i patrullatge preventiu i presencial especialment a la creu que és moment de començar a parlar de en zona de la ronda de Sant Antoni, els carrers de Sant quina situació està. Ramon, Robadors, la Rambla, Glòries, Camp Nou, Està convençut, d'altra banda, que tota la renovació rambla de Catalunya entre altres ubicacions on es de material a què s'ha referit la Sra. Escarp serveix detecta una presència important. per augmentar la seguretat dels bombers en els seus Tan important com les mesures policials és el tre- centres de treball, malgrat que creu que es queda ball social, que coordina l'Agència per a l'abordatge curta. De tota manera, espera tenir la informació per del treball sexual, que es duu a terme a través del escrit a fi de poder-la valorar amb deteniment. servei d'atenció i mediació al carrer, que fa de pont La Sra. Escarp precisa que s'ha limitat donar res- amb l'equip d'atenció a les dones o el centre d'aten- posta oral a la pregunta, i que en cap cas ha pretès ció d'urgències socials. També destaca l'equip de fugir d'estudi. Entén que amb els argument que plan- recol·locació laboral de les treballadores sexuals; els teja el Sr. Blasi, no fa altra cosa que posar en entre- serveis d'acollida i els pisos pont, i l'existència d'una dit la feina dels bombers, no per falta de professiona- taula de coordinació tècnica on hi són presents tots litat, però sí de mitjans. els agents municipals, juntament amb ONG o asso- Apunta que s'ha referit al Pla director perquè ja en ciacions que tracten aquest assumpte. Afegeix que va parlar en la sessió de l'octubre, de la mateixa aquest apropament a través de treball social i les manera que ja va apuntar les inversions que s'esta- actuacions de la guàrdia urbana ha permès detectar ven fent quant construcció de nous parcs i en man- xarxes a partir de denúncies fetes per les mateixes teniment dels existents; a una partida específica dones, que han estat tractades per part del Ministeri d'inversions, més les específiques de capítol II per al de l'Interior com a testimonis protegits; alhora que vestuari d'intervenció; així com la renovació de la s'estableix un protocol per a cada actuació o mesura flota de vehicles a mesura que es compleixen els preventiva de treball conjunt amb les associacions terminis d'amortització. per poder separar les dones que són víctimes d'ex- Es dóna per tractada. plotació dels explotadors o explotadores. Del Grup Municipal PP: El Sr. Villagrasa recorda que el seu Grup va indi- 11. Quines mesures socials i policials s'estan pre- car que calia incloure en l'Ordenança de convivència nent per part del govern municipal davant les noves la prohibició de la prostitució a la via pública, i entén 376 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 que cal insistir en aquest aspecte, i remarca que, El Sr. Martínez llegeix l'enunciat. normativa en mà, a la ronda Sant Antoni, per exem- El Sr. Narváez informa que l'auditoria, que inclou ple, seria impossible exercir la prostitució atès que hi una comparativa amb ciutats europees de mida simi- ha centres docents en tot l'àmbit i, tanmateix, s'hi ha lar a Barcelona, es va encarregar al Reial Automòbil produït una remuntada. Club de Catalunya, un entitat absolutament indepen- Conclou, per tant, que és molt important la tasca dent, i que en el moment en què els la lliurin la faran social, però també ho és exercir pressió a la via pú- pública. blica a fi d'evitar el desplaçament del problema d'un El Sr. Martínez insisteix que més enllà de la com- punts a uns altres de la ciutat; intensificar la coordi- parativa, la proposició inclou una auditoria sobre el nació amb altres cossos policials per evitar les xar- manteniment de les bicicletes, que és més que la- xes de prostitució i reclamar que es prohibeixi a la mentable en un 85% del parc del Bicing. Demana via pública. l'auditoria tan aviat com sigui possible, atès que es La Sra. Escarp precisa, quant a aquesta darrera va aprovar l'encàrrec el mes de juny i ara com ara reclamació, que no està resolta ni en la legislació encara no hi ha solucions. estatal perquè és complicat i no s'ha arribat mai a un El Sr. Narváez, a banda de dissentir quant a l'estat acord concloent. de les bicicletes, expressa plena confiança amb el Es dóna per tractada. RACC, i entén que complirà puntualment amb aquest encàrrec que requereix, atesa la demanda de la e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup comparació amb altres ciutats, un cert temps d'ela- boració. Del Grup Municipal ERC: Es dóna per tractada. 12. Que s'informi de l'estat d'execució de la propo- sició (M0711/2840) aprovada a la Comissió de Segu- retat i Mobilitat en data 19 de juny de 2008 amb el VI) Mocions següent contingut: "La Comissió de Seguretat i Mobi- litat acorda instar al Govern municipal a realitzar una auditoria independent sobre l'estat de manteniment No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- de les bicicletes del Bicing." sidència aixeca la sessió a dotze hores i cinc minuts. Comissió d’Hisenda i Pressupostos Acta de la sessió celebrada el dia 11 de desem- né; Francesc Narváez i Pazos; Eduard Freixedes i bre de 2008 i aprovada el dia 22 de gener de 2009 Plans; i Jordi Cornet i Serra. S’obre la sessió a les dotze hores i vint minuts. A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, l’onze de desembre de 2008, s’hi reuneix la I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior Comissió d’Hisenda i Pressupostos, sota la presi- S’aprova. dència de l’Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats. Hi assis- teixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Emma Balseiro i II) Part informativa Carreiras, Sara Jaurrieta i Guarner, Montse Ballarín i Espuña, Antoni Vives i Tomàs, Sònia Recasens i a) Despatx d’ofici Alsina, Francina Vila i Valls, Javier Mulleras Vinzia, b) Mesures de govern Joaquim Mestre i Garrido, Xavier Florensa i Cantons, c) Informes assistits per la lletrada adscrita a la secretaria gene- d) Compareixences Govern Municipal ral, Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que certifica. També hi són presents l’Im. Sr. Ramón García- III) Propostes a dictaminar Bragado i Acín, tinent d'alcalde d'Habitatge, Urba- nisme i Règim Interior, la Sra. Pilar Solans i Huguet, a) Ratificacions gerent de Finances; i els Srs.: Andreu Puig i Saba- b) Propostes d’acord nes, gerent municipal, i Antonio Muñoz i Juncosa, Interventor general. El Sr. Carnes proposa debatre els punts 1 i 2 con- Excusen la seva absència les Imes. Sres i els Ims. juntament. La Sra. Ballarín exposarà la part fiscal i ell Srs: Carmen Andrés i Añón; Gemma Mumbrú i Moli- la part pressupostària. NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 377 1. Resoldre les al·legacions presentades al Pres- fonamental. Explica que el Grup de CIU planteja supost General de l’Ajuntament de Barcelona per a reforçar la part d’inversió, però que hi ha un element l’any 2009 durant el termini d’informació pública, des del punt de vista estructural del Govern sobre d’acord amb l’informe que consta a l’expedient; apro- com aquesta inversió s’articula, o es pretén articular, var definitivament el Pressupost General de l’Ajun- que és incrementant l’endeutament de l’Ajuntament. tament de Barcelona per a l’any 2009, integrat pel Aquí hi indica dos nivells: en primer lloc, les conside- pressupost de la mateixa entitat, els pressupostos racions tècniques que fa el Ministeri d’Economia i dels organismes autònoms locals, i els estats de Hisenda, i segonament, la possibilitat de l’aplicació previsions d’ingressos i despeses de les entitats de la Llei d’estabilitat pressupostària. Esmenta la públiques empresarials i de les societats mercantils; indicació emesa el dia 5 d’aquest mes que permet un aprovar definitivament les bases d’execució i la plan- endeutament de fins al 0,2% del PIB espanyol. Tot i tilla de personal per a l’exercici 2009; i aprovar defini- que és una indicació, l’aplicació de la qual en termes tivament el pressupost consolidat de l’Ajuntament de de legalitat no es prohibirà fins al febrer o març de Barcelona per a l’any 2009 d’acord amb la Llei gene- l’any vinent. Això fa preveure que tingui més un valor ral d’estabilitat pressupostària. per a la liquidació de 2008, i la possible execució el El Sr. Carnes no reitera l’explicació dels pressu- 2009. Creu que és un element que ha introduït el postos, perquè ja han estat presentats i discutits Ministeri en el darrer moment per cobrir aquells Ajun- abastament en diferents àmbits i comissions. Malgrat taments que no compliran, o previsiblement podrien tot, li sembla oportú fer els comentaris sobre les tenir dificultats per complir, el criteri d’estabilitat pres- al·legacions formulades pels diferents grups, per supostària, que és el que actualment és vigent, res- blocs: PP, CIU, i ERC. pecte de la liquidació de 2008. El Grup de CIU con- En el cas del Grup del PP les al·legacions tocaven sidera que la ciutat de Barcelona ha de fer un procés diversos temes. Considera que hi ha aspectes que de més inversió a través de l’endeutament, però el comparteixen i d’altres que expressen diferents con- Govern Municipal està convençut que encara no és cepcions sobre la manera com s’hauria de gestionar el moment, que si calgués entrar en termes la ciutat, o com a mínim el model. Comparteixen la d’endeutament, ja ho faran. També assenyala el Sr. idea que es destinin més transferències, i en tot cas Carnes que no són rígids ni ortodoxos en aquests pot entrar a valorar i explicar quins han estat els in- temes, però que entenen que la capacitat inversora crements en els darrers anys quant a transferències i actual de l’Ajuntament de Barcelona és molt alta, tant despesa social, o discutir si és suficient o no. Les pel factor extern que s’ha produït en els darrers discrepàncies, si més no en la formulació, es referei- temps –que és l’aportació extraordinària que ha xen a l’apartat del capítol 6 i el capítol 7, i el grau aprovat el Govern de l’Estat– com pels mateixos fons d’execució. Des del punt de vista del Govern, el plan- públics de l’Ajuntament de Barcelona. Les despeses tejament fet no és adequat. L’anàlisi del grau de capital són de l’entorn del 24-25% i escaig sobre d’execució s’ha d’analitzar conjuntament i, per tant, el total de despeses del consistori, de manera que és les liquidacions sempre se situen a l’entorn d’un 100 l’ajuntament que fa més esforç inversor del conjunt o 105%. de l’Estat espanyol. Recorda que hi ha altres apar- Quant a la pressió fiscal, la literatura registrada tats que no estan només en l’àmbit de la inversió, pot demostrar i explicar que la recaptació per impos- que poden estar en l’àmbit personal, en l’àmbit de tos creix per sota de l’IPC. Si a més s’analitza serveis socials, Guàrdia Urbana, en altres sectors, l’interanual vigent, assegura que s’està perfectament que requereixen també un increment de les despe- per sota. ses corrents. Per tant, consideren que no és del tot En el tema de patrimoni, comenta que la venda de precís focalitzar el factor inversor com l’element únic patrimoni que fa l’Ajuntament serveix per tenir més o fonamental de la lluita contra la situació de crisi. habitatge protegit i més equipaments. En darrer lloc, sobre les al·legacions del Grup D’altra banda, entén que aquests pressupostos d’ERC, formula l’agraïment a la feina feta. N’elogia la fan front a l’actual situació econòmica de crisi. Com a seva responsabilitat a l’hora d’analitzar els comptes Govern es reiteren en la convicció que són un bon des de la seva posició crítica a l’actuació del Govern instrument davant d’aquesta situació de dificultat. Els Municipal. Admet que la formulació de les seves sembla que la Carta Municipal és un instrument i que al·legacions ha estat complicada, en termes d’altes i els està donant un recorregut. Admet que encara té propostes de baixa, però en tot cas agraeix explíci- molt més recorregut, però insisteix que, des de la tament aquesta dedicació i aquest esforç. En conse- seva entrada en vigència a l’actualitat, està sent una qüència, creuen que l’aportació que els permet arti- bona eina per millorar les transferències, especial- cular ERC, els permet certament incrementar la ment les que provenen de la Generalitat, vers inversió dins el marc de les possibilitats reals de l’Ajuntament de Barcelona. l’Ajuntament i des de la perspectiva de la responsabi- Respecte a les inversions ocultes, o "l’Ajuntament litat de les possibilitats que en aquest moment a l’ombra", i més en aquest moment que tothom és l’Ajuntament pot tenir i pot oferir per al present i tam- als diferents consells d’administració, li sembla que bé per al futur. no respon a la realitat. Per acabar, cedeix la paraula a la Sra. Ballarín, En el cas del Grup de CIU, al·ludeix a l’única qui respondrà a les al·legacions de les ordenances al·legació feta de caràcter polític, on hi ha un eix fiscals abans d’entrar en una discussió global. 378 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 La Sra. Ballarín apunta que s’han presentat un to- normes. Continua dient que segurament la part més tal de 209 al·legacions a les ordenances fiscals, de significativa d’aquesta estimació són les bonificaci- les quals han estat acceptades 31. Quant als subjec- ons que beneficien el conjunt de la ciutadania o de- tes i entitats que han presentat aquestes al·le- terminats col·lectius, i que aprofundeixen en aquelles gacions, esmenta els tres grups municipals de línies polítiques que ja venien assenyalades a les l’oposició (CIU, PP i ERC) i quatre entitats represen- ordenances fiscals, sempre que no s’hagi lesionat tatives de diferents sectors econòmics i professio- d’una manera greu el principi de suficiència finance- nals, com són: la FEGRAM–Federació de Gremis de ra, és a dir, que el cost que suposen aquests benefi- Detallistes de Productes Alimentaris i Associacions cis fiscals sigui assumible des de la perspectiva de de Concessionaris de Mercats de Catalunya; la Fe- suficiència de recursos que calen per afrontar les deració de Persones amb Retard Mental; la Cambra despeses previstes a l’Ajuntament en el pressupost Oficial de Comerç, d’Indústria i Navegació de Barce- de 2009. lona; Redtel, que és una associació d’operadors de Concretant quines són aquestes bonificacions telecomunicacions, i un advocat en representació de respecte al 2008, en el cas de l’IBI, es proposa aug- diferents concessionaris del Port (les al·legacions del mentar d’un 3,5% a un 7% les bonificacions de l’IBI qual van ser presentades fora de termini). del domicili habitual de les famílies nombroses. Es Pel que fa a aquestes al·legacions, comenta que proposa que l’import sigui de 91 euros per a les famí- la majoria dels grups de l’oposició han al·legat a to- lies nombroses, i de 113 per a aquelles que, a més a tes les ordenances fiscals, a l’Ordenança fiscal gene- més de ser famílies nombroses, tinguin algun mem- ral i a les diferents ordenances fiscals dels tributs i bre amb discapacitat a la família. També es proposa taxes. Per raó d’àmbit d’actuació i d’interessos, no- modificar les bases reguladores de la subvenció de més han presentat al·legacions a una ordenança l’import de l’IBI al domicili habitual a aquelles perso- fiscal l’entitat gremial de mercats, a l’Ordenança fis- nes titulars de família monoparental. Fins ara i a cal de mercats, i Redtel, l’operadora de telecomuni- l’aprovació inicial i provisional era d’una edat fins als cacions, que ha presentat al·legacions sobre l’or- 6 anys, i s’augmenta fins als 8 anys. S’ha aprovat denança fiscal de la taxa per a serveis de telefonia alhora una altra bonificació en el tema de la sosteni- mòbil. El contingut d’aquestes al·legacions és força bilitat mediambiental, que de manera indirecta també similar al d’altres anys i coherent amb el caràcter de és una mesura per promocionar els vehicles que fan continuïtat que tenien aquestes ordenances. servir combustibles no contaminants. En aquest sen- Referent al resultat, moltes han estat desestima- tit, es proposa modificar l’impost sobre vehicles per des i en resumeix els motius. Han estat desestima- bonificar aquells que emetin menys CO2. A la bonifi- des aquelles al·legacions que no feien referència a cació del 75% de la quota de l’impost que ja existia, figures regulades dins de les ordenances fiscals. s’hi afegeix també el gas liquat, que és un combusti- Subratlla que sovint, sobretot determinats grups de ble que fan servir bastants vehicles, sobretot en el l’oposició, aprofiten per parlar de preus públics, sub- sector del taxi. I s’afegeixen dues bonificacions no- vencions o paratributs, és a dir, figures que no estan ves: una del 50% de la quota en l’exercici de la pri- pròpiament a les ordenances. Si no formen part de mera matriculació a aquells turismes que emetin fins l’objecte de discussió, automàticament són desesti- a 100 g/km de CO2, i una bonificació del 25% de la mades. D’altres no s’adeqüen al principi de reserva quota en l’exercici de la primera matriculació a de llei. Les ordenances fiscals han d’adaptar-se to- aquells turismes que emetin de 101 fins a 120 g/km talment a allò que estableixen les lleis i es poden de CO2. Recorda que són bonificacions que afecten moure només dins dels paràmetres que estableixen el primer any de la matriculació del vehicle. la Llei reguladora d’hisendes locals, o algunes altres A més a més, han estat acceptades bonificacions lleis sectorials. Hi ha casos que demanen que les per donar reconeixement a les formes d’unió, de ordenances vagin més enllà del que estableix la llei i convivència de caràcter estable. Fins ara existia una que, per motius tècnics, s’han desestimat automàti- bonificació a l’impost sobre plusvàlues del 95% quan cament. N’hi ha que s’han desestimat perquè lesio- es produïa una transmissió mortis causa de locals nen greument el principi de suficiència financera, els afectats a activitats empresarials o professionals si recursos que són necessaris per donar compliment a es transmetia a favor de la parella casada. Aquesta tota la part de despesa dels pressupostos, o d’altres bonificació s’ha fet extensiva també a les unions que han estat desestimades per complicar excessi- estables de fet. vament la gestió dels tributs. Finalment, afegeix que Per a la protecció d’animals de companyia, s’ac- alguns criteris fiscals poden semblar justos quan cepta una al·legació que proposa reduir la taxa per s’observen a simple vista, però molts beneficis que adopció de 60 a 30 euros. es demanem tenen un cost superior de gestió que I per últim, esmenta l’acceptació de diferents allò que a la pràctica s’atorga als contribuents, i que al·legacions de l’Ordenança de mercats, presentades aquestes al·legacions també han estat desestima- per diferents grups polítics a fi d’obtenir una modifi- des. cació de l’Ordenança de mercats, perquè s’adeqüen Referint-se a la part d’estimació, total o parcial. al text aprovat definitivament en el passat Plenari. Quinze al·legacions del Grup de CIU han estat esti- El Sr. Vives constata que aquest any, com a mí- mades, perquè suposen una millora de la tècnica nim, ha vist la possibilitat d’anar treballant d’una ma- normativa, o bé perquè fan molt més entenedores les nera constructiva al voltant d’una qüestió tan impor- NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 379 tant i bàsica com el pressupost, que marca absolu- també reflexionin molts acadèmics, continua. La tament les capacitats de l’Ajuntament d’incidir en la presa de consciència sobre el moment en què vivim vida dels conciutadans i conciutadanes. és essencial per prendre les decisions correctes. Manifesta que el Grup de CIU es planteja ser al- Admet que el nivell inversor és molt alt, que és el ternatiu. Es presenta a la societat com a alternativa a 25% del total del pressupost. Però subratlla que hau- l’actual equip municipal, i és evident que ho fa alhora ríem de pensar, o analitzar, respecte a què i respecte en tots els camps en què es mou, ja sigui en l’àmbit a qui és elevat. Quan l’Ajuntament de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona, com en altres àmbits assumeix un volum inversor del 25% del seu pressu- institucionals, ja sigui com a proposta política gene- post, s’enfronta a situacions diverses. En primer lloc, ral, però també en matèries concretes municipals. és evident que les institucions de Catalunya assu- Això no obstant, puntualitza que el Grup de CIU tam- meixen un rol de suplència d’allò que l’Estat no fa i bé té la sensació que en la dialèctica pròpia d’una que hauria de fer. Al·ludeix a les converses mantin- institució com l’Ajuntament de Barcelona, l’oposició gudes els darrers dies on coincidien plenament en, ha d’adquirir un rol cada vegada més partícip, més per exemple, el drama que representa la tasca de de responsabilitat en la construcció de les polítiques suplència que fa l’Ajuntament de Barcelona arribant públiques i en la possibilitat de fer sortir la societat a on pot arribar respecte a la Llei de dependència. I en la qual serveixen dels problemes en què es troba. termes estrictes ho defineix com un escàndol, no És per això que més enllà de la dialèctica del perquè l’Ajuntament no faci el que pot fer, que creu pressupost alternatiu que el seu Grup ha presentat i que està fent allò que ha de fer, sinó perquè qui ho explicat abastament –tant als mitjans de comunicació hauria de fer no ho fa. com en aquestes sessions–, el Sr. Vives planteja que Quan es diu que el nivell inversor de l’Ajuntament és el moment de prendre consciència de quina és la és molt alt, també s’ha de veure respecte l’àmbit situació real en què viu la ciutat de Barcelona, i en temporal. Si es fa l’exercici d’assumir quina és la general la societat catalana. Diu que han mirat de situació en aquest moment respecte la de l’any pas- treballar recollint el guant, no sense deixar de criticar sat i s’analitza el quadre inversor de l’Ajuntament, la allò que els sembla que cal criticar. inversió prevista per a aquest any és inferior a la En primer lloc, agraeix que s’hagin acceptat al vol- inversió que es va preveure en el pressupost de l’any tant de 15 al·legacions de les 50 i escaig presenta- passat. És un 0,6% més baixa, li sembla recordar. des en matèria d’ordenances fiscals. Reitera les pa- Això és cert que queda corregit, en part, per la nego- raules de la Sra. Ballarín que es treballa per aclarir i ciació que han dut a terme el Govern de l’Ajuntament ajudar a tirar endavant amb qualitat. També valora amb el Grup d’ERC, que el Grup de CIU creu que és especialment l’estimació parcial de dues al·legacions una bona negociació, i que coincideix amb algunes que consideren importants. La primera té a veure de les al·legacions aportades pel seu Grup. Però és amb les parades dels mercats. La supressió de la clar, subratlla que això només representa un incre- classificació de les parades del pla els sembla una ment de 30 milions d’euros, i no sap si està equivo- molt bona mesura i n’aplaudeixen l’acceptació per cat i que no és suficient per denotar que la situació part de l’Ajuntament. Els sembla alhora un bon símp- és diferenciada respecte a la viscuda l’any passat. toma que s’hagi estimat parcialment l’al·legació refe- Pregunta, quan comparem i diem que és molt alt rida a les bonificacions de vehicles que no contami- aquest nivell inversor, és respecte a què? nen. Valora positivament anar assenyalant el camí Fa referència al comentari del tinent alcalde a la que s’ha de seguir i els consta que l’Ajuntament està seva presentació que no tot és inversió i diu que és tenint un paper discret, però amb una certa efectivi- cert. El capítol que creix d’una manera més important tat, en la consolidació d’alguns àmbits industrials que en el pressupost és Serveis Generals. És a dir, el treballen amb vehicles que no contaminen. Els sem- pressupost està compromès d’una manera tan ele- bla molt positiu incidir sobre aquestes matèries, fins i vada que a vegades els costa veure com es pot anar tot des d’un punt de vista pedagògic, i no només, dient que s’hi van afegint eines de gestió que poden perquè afecta la butxaca dels contribuents. millorar la situació d’aquest Ajuntament. N’esmenta moltes d’altres, on pensen que és pos- El Grup de CIU arriba a la conclusió que sible actuar, com ara famílies nombroses, menors de l’Ajuntament de Barcelona pot actuar com a motor, 30 anys, subvencions a empreses tecnològiques, com a dinamitzador, de l’economia de la ciutat, no etcètera, que són àmbits en els quals cal donar se- cal dir-ho de l’economia catalana, tal com diu la Sra. nyals i tenir un punt més de flexibilitat. Ballarín, sense comprometre l’estabilitat, sense com- Passant al compte general, discrepa amb la inter- prometre la suficiència, sense comprometre el bon venció del president de la Comissió i tinent d’alcalde govern que tota aposta com aquesta podria com- sobre el fet que el Govern Municipal opina que enca- prometre si se n’anés de les mans. ra no és el moment d’actuar. El Grup de CIU consi- L’anàlisi feta des dels punts de vista economicofi- dera que sí que és el moment i que va de setmanes. nancer i dels criteris d’estabilitat pressupostària els Assenyala que el procés d’alentiment de l’economia dóna resultats. Parteixen de la base que l’Ajuntament catalana i internacional l’anem sentint setmana a està en una situació economicofinancera més o setmana. Agafar els quadres macroeconòmics de menys sanejada i creuen que aquest Ajuntament té només fa un any i comparar-los amb els quadres un marge de creixement de la seva capacitat inver- actuals és espectacular, és un bon exercici perquè sora que oscil·la entre 500 i 600 milions d’euros, per 380 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 damunt del que està pressupostat, marge que a més Opina que el pressupost actual consolida una a més es veu reforçat per la injecció que representa Barcelona més cara, amb tributs regressius, i empit- el Pla Zapatero, del qual l’Ajuntament de Barcelona jora la recessió a les butxaques dels barcelonins; que en recull 280 milions d’euros per a l’any 2009. Tenen és un pressupost fet d’esquenes a la realitat amb varia- els càlculs fets i els posen a disposició del Sr. Car- bles clarament desfasades (en base a un IPC del 3,3%, nes, perquè els consta la seva bona predisposició quan el desembre registra el 2,4%, o un increment del per analitzar-ho plegats. Des del punt de vista de PIB real de l’1%, quan tots els indicadors assenyalen l’estabilitat pressupostària, l’anàlisi demostra que un creixement negatiu de l’any 2009). l’Ajuntament de Barcelona té un recorregut llarguís- Discrepa quan s’afirma que no s’havia avisat de la sim, si les xifres són correctes. Han fet a més un situació de recessió econòmica. Durant les eleccions càlcul d’escenaris, que en el pitjor dels casos sempre generals, el seu Grup va alertar d’una etapa molt té xarxa. greu de crisi econòmica i van ser acusats de no ser Analitzat tot això, creuen en aquest marc inversor patriotes. Recorda que el Sr. Solbes i el Sr. Zapatero que defensen cap en el marc de la Llei d’estabilitat ho negaven diàriament. Després de les eleccions de pressupostària per als propers dos anys. Aconsegui- sobte es van adonar de l’existència d’una crisi, i la- rien així avançar més inversió en infraestructures, en menta que si els haguessin fet cas aleshores, serveis socials, en equipaments, i inversió en tot allò s’haurien pogut posar en marxa mesures per reduir que la ciutat en aquests moments pot parar taula, l’impacte de la crisi molt abans. perquè els ciutadans i ciutadanes puguin assegurar- Enumera els reptes de la ciutat (la Llei de depen- se, com a mínim, que el punt de partida per fer front dència, la sanitat, l’educació, la seguretat, la immi- a l’immediat futur, i futur a llarg termini, és més im- gració, etcètera) i afirma que en una situació de re- portant, més positiu, que el punt de partida actual. cessió econòmica aquests reptes s’han d’afrontar Manifesta que estan una situació en què cal invertir. amb la major unitat possible. Des de la seva discre- Si s’ha estalviat, cal invertir. És el moment de fer pància, també aposten per polítiques d’unitat i con- valer l’estalvi, i per això el Grup de CIU pensa que és sens en les polítiques efectives de pressupost que el moment d’arribar allà on es pot arribar i moure’ns han de portar a fer efectives les solucions que plan- molt amunt sense comprometre l’estabilitat pressu- teja el Grup del PP. postària ni l’estabilitat economicofinancera de Assegura que la situació de l’any 2009 ha canviat l’Ajuntament, i sense acostar-nos, ni de lluny, als respecte del 2008, però que el pressupost és el ma- marges plantejats per la Llei d’estabilitat pressupos- teix. Si es compara el pes de les partides pel que fa tària. al total del pressupost, seguretat i mobilitat el 2008 Per tot això, reiteren la necessitat d’una aturada era un 8%, i ara ha incrementat un 1%, però té el durant unes quantes hores per veure què es pot fer mateix pes dins del pressupost. L’atenció social era perquè el pressupost de l’Ajuntament de Barcelona un 4% i ara té un 5%. L’habitatge era un 2% i ara té sigui un pressupost que doni un senyal inequívoc al un 3%. El pes relatiu respecte al pressupost no varia conjunt de la societat barcelonina, i al conjunt de la en una situació extraordinària que no té res a veure societat catalana, o fins i tot, pel que ell creu que és amb l’any 2008. Barcelona al conjunt de la societat de l’Estat. Consi- Quant a la promoció econòmica, rebat que "grans dera que és el moment d’actuar, que no pot esperar, recursos s’hagin destinat a promoció econòmica", que no es pot deixar passar uns quants mesos per que només té un pes de l’1% en el pressupost. veure el que passa, perquè allò que no es faci ara Pel que fa a les inversions, eren de l’11% i en el serà un temps perdut. Per aquests motius, reiteren la pressupost de 2009 encara són de l’11%. L’exercici proposta feta, es reiteren també en les al·legacions d’incorporar les esmenes d’ERC ha repercutit en una que van fer en el seu moment, i estan a la disposició pujada de les inversions, de l’11% al 12%. En resum, del Govern Municipal per fer tot allò que cregui que qualifica el pressupost de continuista. s’ha de fer. Sobre "l’Ajuntament a l’ombra", comenta que el El Sr. Mulleras aclareix que el seu objectiu és ser Grup del PP fa referència a totes aquelles empreses alternativa de govern. Tenen un model que no coin- i organismes autònoms que treballen al marge de cideix amb el seu i han presentat 128 al·legacions a l’Ajuntament dins del consolidat de l’Ajuntament, les ordenances fiscals, de les quals tres han estat sense els mecanismes de control administratiu i polí- acceptades parcialment. També han presentat un tic de l’Administració pública. No creuen que es facin informe d’al·legacions del pressupost de més de 100 coses fosques en aquestes empreses. Però, en tot pàgines, de les quals pràcticament no se n’ha accep- cas, anuncia que el pressupost de l’Ajuntament indi- tat cap. Dins d’aquest procés d’al·legacions han pre- vidual ha crescut un 3,6% aquest any, mentre que sentat un pressupost alternatiu que faria que els pressupostos de les empreses, organismes autò- l’Ajuntament de Barcelona arribés a un pressupost noms, de l’anomenat "l’Ajuntament a l’ombra" han consolidat de més de 3.000 milions d’euros per pri- crescut un 12%. Interpreta que s’està desviant activi- mera vegada a la història, i que vol incrementar tat de l’Ajuntament a aquestes empreses. l’atenció social, els recursos destinats a seguretat, Finalment, no es creuen aquests pressupostos, els recursos a habitatge, a inversions als barris, en perquè les modificacions de crèdit són habituals. A concret a través dels districtes, i sobretot duplicar la dia d’avui, aporta que només el 2008 s’han fet modi- promoció econòmica. ficacions de crèdit per valor de 84,5 milions d’euros. NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 381 Pel que fa al finançament de Barcelona, afirma una sensació del Grup del PP, sinó que en l’últim que no està tancat, perquè queden les despeses de Plenari un altre líder d’un altre grup polític també ho capitalitat que haurien de satisfer la Generalitat i havia destacat. Subratlla que es pot creure en la l’Estat. Des del 2005 s’espera que es reclamin descentralització fins que els districtes aconsegueixin aquestes transferències. Es lamenta que, mentre no l’objectiu establert per la Carta Municipal, el 15%. arribi aquest finançament, els ciutadans de Barcelo- L’any 2009 els districtes gestionaran, respecte de la na hauran de compensar aquest dèficit de finança- inversió, 28,7 milions d’un total de 539, i això és no- ment pagant més impostos, amb un clar afany recap- més un 5,3%. tatori: els ingressos tributaris –impostos, taxes, preus Afegeix que en les seves al·legacions han plante- públics municipals– augmenten un 5,1% en el pres- jat també bonificacions excepcionals, que han estat supost presentat; la recaptació de taxes augmenta desestimades, com ara les bonificacions per a veïns i un 10,3%; els augments més exagerats en les taxes comerciants que pateixen obres de llarga durada. són, per exemple, els de les terrasses, un 15,4%, Alhora plantegen un pla de baixades fiscals a les que afecten directament l’activitat comercial; els famílies en l’IBI, l’impost de vehicles, les plusvàlues, preus públics als equipaments de la gent gran aug- els mercats i els serveis culturals. Considera que menta un 10%; la taxa de cementiris el 7,1%; s’ha de protegir les famílies i que l’Administració l’augment de guals un 7%; i l’augment dels parquí- municipal pot fer moltes coses per afavorir la promo- metres un 6,5%. ció econòmica de la ciutat, incrementar l’atenció so- Apunta que baixen els ingressos que estan relaci- cial i els ajuts a les famílies. onats amb l’activitat econòmica (l’ICIO, l’IVA, plusvà- Resumint, el Grup del PP defineix el pressupost lua) i reclama que aquestes baixades es compensen com a pressupost continuista que no fa front a una amb la pujada d’altres ingressos, és a dir, que baixen situació extraordinària de crisi econòmica. Per això, els de l’activitat econòmica, però s’apugen els de les ha presentat alternatives que demanem menys im- activitats d’impostos directes. L’IRPF té previst un postos i taxes, tot garantint serveis de qualitat, més increment del 32% i l’IBI un 7%. Reivindica que despesa social i millora del manteniment, més inver- l’esforç fiscal dels ciutadans de Barcelona ha crescut sions en habitatge i als barris, més finançament un 12% en dos anys. En definitiva, demana buscar d’Estat i Generalitat, més incentius fiscals a les famí- un millor finançament, que faci que els ciutadans de lies en l’habitatge, i un pla de suport per a famílies, Barcelona no paguin tants impostos i assenyala que comerciants i PIMES. l’increment del fons complementari de finançament Finalment, comenta les al·legacions que s’han in- d’aquest any ha sigut només d’un 2,9%. Agraeix els corporat, en aquest cas del Grup d’ERC. Critica que 280 milions del Sr. Zapatero, però incideix que no els canvis que fan que el Grup d’ERC doni suport a ajuden a resoldre el finançament, que és un proble- aquests pressupostos suma la gran xifra d’un 1% ma molt més estructural. respecte al pressupost inicial. Li sembla ridícul, insuficient i un insult polític Per acabar, es mostra d’acord que es tinguin en l’increment de 6 euros en la bonificació de l’IBI i pro- compte criteris de CO2 per disminuir la fiscalitat, però posa que per a famílies nombroses i monoparentals creu que s’ha d’instar els òrgans superiors, a l’Estat, arribi al 90%. a canviar la fiscalitat, perquè tingui en compte les Denuncia que l’Ajuntament exerceix la seva activi- emissions de CO2, un canvi molt necessari i molt tat amb un afany recaptatori màxim. Indica que els més ambiciós que l’incorporat al pressupost. Quant a parquímetres municipals aquest any 2009 recaptaran l’adopció d’animals de companyia consideren que 38 milions més que en el 2008, mentre que només 1 hauria d’estar exempta de taxes. de cada 7 places de l’àrea verda és d’ús exclusiu per El Sr. Florensa recorda que es troben a la recta fi- a residents. Denuncia que l’àrea verda no s’utilitza nal del debat de pressupostos i ordenances fiscals per afavorir els residents, sinó per recaptar. La grua per a l’any 2009, un debat en què el Grup d’ERC des té previst ingressar 22 milions d’euros, és a dir, un del principi va iniciar un procés de negociació amb el 6,2% més que l’any anterior. Els aparcaments tenen Govern Municipal, ja que a l’inici d’aquest debat el previstos 10 milions d’euros de beneficis i el 80% de Govern Municipal va acceptar dues premisses fixa- la inversió total de BSM d’aquest any serà en apar- des des d’ERC. En primer lloc, i pel que fa a les or- caments (40 milions d’euros), un filó per poder poste- denances fiscals, es tractava de la voluntat política riorment sufragar altres despeses que tots tenen al que enguany la pressió fiscal no augmentés per so- cap i que són totalment improductives. bre de l’IPC per tal que el seu increment no fes per- Observa que, malgrat que s’han incorporat unes dre poder adquisitiu a les famílies de la ciutat. En inversions a través d’aquestes al·legacions, el 60% segon lloc, pel que fa als pressupostos, havien de- de les inversions previstes continuen sent inversions manat que s’incloguessin de manera directa també ocultes. De 539 milions d’euros d’inversió, no se sap aquelles partides que ja s’havien incorporat en el on aniran a parar 322 milions d’euros. Explica que pressupost de l’any anterior, i que havien de tenir un segons l’article 21.3 la Carta Municipal el districtes seguiment, una consolidació en el pressupost al llarg haurien de gestionar el 15% de recursos ordinaris, de tot el mandat. però que actualment en gestionen un 11%, igual que Exposa que com que aquestes dues premisses l’any 2009. Calcula que queda encara un 30% de van ser acceptades pel Govern Municipal, el Grup creixement per arribar al 15%, i puntualitza que no és d’ERC va iniciar aquest procés negociador que no ha 382 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 estat fàcil ni exempt de dificultats a l’hora de poder de l’IPC, per tal de no fer perdre poder adquisitiu a lligar les apostes del Grup d’ERC, però que porta les famílies; 2) El suport a les famílies, nombroses i resultats que valora com a positius a la proposta del monoparentals, a través de diverses bonificacions pressupost municipal per a la ciutat de Barcelona. En fiscals; 3) El suport a la infància i l’adolescència (una aquest sentit, vol agrair els comentaris elogiosos dels partida inclosa l’any passat que tindrà continuïtat Grups de CIU i el PP, sobretot per part del Grup de enguany a través d’un valor de 2,5 milions d’euros). CIU, a les seves aportacions. El segon eix és l’impuls de la política econòmica Constata que aquest any la ciutat es troba en una de la ciutat. L’Ajuntament és un gran dinamitzador, i situació de crisi no prevista, però sí d’una gran mag- ha de ser un gran dinamitzador, de l’economia de la nitud, que segurament tindrà una continuïtat en els ciutat. A través d’aquí, considera que pot realitzar propers anys, el 2009 i el 2010. Per tant, comparteix inversió en la promoció del comerç a la ciutat, que que hi ha d’haver la voluntat que l’Administració pú- aquest any comprèn 600 mil euros. Pensa que la blica faci de dinamitzador de l’economia de la ciutat. internacionalització de l’economia a la ciutat en En la conjuntura actual de crisi, comenta que el punt aquest context de crisi és important, que no només dèbil és l’alentiment de l’economia i l’efecte que té en cal dinamitzar el comerç o els sectors productius de el dia a dia de les famílies i els ciutadans de Barce- la ciutat, sinó que cal obrir mercats, guanyar força a lona. Però també apunta un punt fort, com a institu- escala internacional i facilitar que les empreses pu- ció, com a Ajuntament, que és el fet de tenir unes guin accedir a nous mercats. Comenta el planteja- finances municipals sanejades. Diu que en els dar- ment de l’any passat sobre la creació dels Consolats rers anys hi ha hagut una contenció de la despesa, a de Mar a diverses ciutats importants del món on Bar- l’hora que es contenia i disminuïa el deute de la insti- celona havia de tenir un espai, havia d’estar atenta i tució. Consideren que és una política econòmica havia d’oferir facilitats a aquelles empreses de la encertada i, tenint en compte que durant els darrers ciutat que hi volguessin invertir. Explica que ja s’han vuit anys el Grup d’ERC ha format part del Govern obert els dos primers Consolats de Mar, a la ciutat de de la ciutat, se’n senten orgullosos, perquè ha estat Xangai i a Buenos Aires, i que hi ha previsió d’obrir- una política econòmica assenyada, responsable, que ne 100 més al llarg del 2009. Aquest eix inclou tam- fa que avui la ciutat de Barcelona no hagi de fer com bé el suport a la rehabilitació d’edificis, amb 5 milions altres ciutats de l’Estat (posa l’exemple de Madrid). d’euros, o la compra de sòl que, com esmentava Opina que aquesta inversió s’ha de centrar en dos anteriorment, juntament amb l’adquisició d’habi- aspectes bàsics i principals. Primerament, la compra tatges, ha de ser una de les prioritats del pressupost de sòl, que és un bé escàs a la ciutat, però al mateix d’aquest any. Pel que fa a la compra de sòl, s’hi des- temps necessari a l’hora de fer funcionar l’economia i tinen aproximadament uns 14 milions i mig d’euros, i dotar la ciutat d’espais i equipaments necessaris. En pel que fa a l’adquisició d’habitatge, uns 10 milions segon lloc, en l’adquisició d’habitatge per augmentar d’euros. el nivell del parc d’habitatge públic de la ciutat i tam- El tercer eix, l’impuls a la sostenibilitat, és una de bé d’equipaments. Explica el sistema plantejat pel les prioritats que el Grup d’ERC ha fixat en aquests seu Grup, que consisteix a no fer pagar al promotor o pressupostos. Diu que és possible a través de mesu- constructor els impostos o taxes que ha de pagar a res que s’han aprovat a banda d’aquests pressupos- l’Ajuntament abans de començar la construcció i que tos, que tindran també un paper important en el futur li impedeixen de vegades desenvolupar aquell pro- de la ciutat (com és la creació de dos ecobarris a la jecte. Proposen que un cop aquesta promoció estigui ciutat de Barcelona –el primer en un espai concret, feta, es retorni a través de sostre (pisos, locals), el com és el barri de Vallbona– i bonificacions fiscals valor d’aquests impostos que no s’havien pagat inici- als vehicles que utilitzen gas liquat o que tenen uns alment. D’aquesta manera, amb una certa rapidesa, nivells de contaminació més baixos). l’Ajuntament podrà disposar d’un major parc públic Finalment, el quart eix que creuen que ha de que- d’habitatges a la ciutat i d’espais que possibilitaran la dar reflectit en aquests pressupostos és el suport a instal·lació d’equipaments necessaris. l’eix republicà, ciutadà, aquell que pensa més en les També han formulat, tal com explicava la Sra. Ba- persones i en el teixit social de la ciutat. En aquest llarín, algunes mesures en matèria de fiscalitat a les eix s’emmarca: el suport a la cultura popular i tradici- ordenances fiscals que van adreçades a aquells onal, amb 2 milions d’euros; l’ajut a les entitats juve- col·lectius més sensibles de la ciutat. nils, amb una partida de 500 mil euros per a la reha- Puntualitza també que aquest és el segon any en bilitació dels seus locals; el suport a la integració de què els pressupostos municipals han estat negociats la immigració, amb 4 milions d’euros, o el suport a la amb el Grup Municipal d’ERC. En conseqüència, capitalitat del país, amb projectes com "Les quatre recorda que ja inclouen mesures de l’any passat i columnes". que tenen continuïtat aquest any i previsiblement Per acabar, anuncia que en la primera proposta la tindran continuïtat els propers anys. Fruit d’aquesta inversió disminuïa un 0,6%, i que la incorporació de tasca, li sembla que es dóna un impuls a quatre ei- les propostes d’inversió del Grup d’ERC l’ha fet apu- xos que queden reflectits a la proposta de pressu- jar aproximadament fins al 4,5%. Opinen que és un postos. percentatge significatiu i que no gaire ciutats en El primer eix integra: 1) L’impuls a la política social aquest any de crisi augmentaran la seva inversió. a través de la reducció de la pressió fiscal, per sota Subratlla que totes aquestes aportacions surten de la NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 383 despesa corrent de l’Ajuntament, i que seria irres- d’aquesta actitud, que defineix com a poc assenyada ponsable agafar el pressupost sencer de l’Ajun- i poc previsora, i que els obliga a fer uns pressupos- tament i plantejar modificacions, perquè és evident tos molt restrictius en molts camps, especialment en que l’Ajuntament té unes despeses fixes i de mante- el camp de la inversió. niment que no es poden tocar. L’Ajuntament té prevista una capacitat inversora El Sr. Mestre anuncia que el seu Grup farà el gruix molt important i molt notable per a l’any 2009, de de la seva intervenció en el Ple del Consell Municipal pràcticament 600 milions d’euros a l’Ajuntament, del proper divendres. De totes maneres, a l’hora pràcticament 720 milions d’euros el total del grup d’abordar el pressupost de l’any vinent, han procurat d’Ajuntament, que es veurà afortunadament incre- que el conjunt del pressupost expressi i doni satis- mentada per la decisió del Govern de dotar la ciutat facció especialment en dues qüestions. amb una mica més de 280 milions d’euros. Coinci- La primera, que respongui als objectius del Pro- deix que aquesta decisió del Govern Zapatero no grama d’Actuació Municipal, i especialment als ob- resol la qüestió del finançament insuficient i injust de jectius que tenen a veure amb el desenvolupament les hisendes locals, especialment atenent els criteris de polítiques de benestar i polítiques d’inclusió soci- de capitalitat i la Carta Municipal, però diu que és al. En aquest sentit, insisteix que el pressupost signi- una injecció important per a les economies munici- fica un increment molt gran en polítiques d’acció pals i per a l’economia local de la nostra ciutat. social, i és un increment que cal veure amb Recorda que el Sr. Vives en la seva intervenció ha l’increment acumulat de polítiques d’acció social de indicat una forquilla de xifra, sense entrar en el detall 2004 a 2008, que és pràcticament del 89%. d’aquesta inversió, que contrasta en general amb les La segona qüestió que els semblava fonamental polítiques que tant el Grup de CIU com el Grup del en l’elaboració del pressupost municipal per al 2009 PP han tingut generalment en totes les administraci- era que fos adequat a la situació de crisi econòmica. ons públiques en relació amb les qüestions del dèficit En aquest sentit, els semblava que la garantia de públic. El Sr. Mestre explica que ells consideren que polítiques de promoció econòmica, d’ocupació i de la inversió prevista és suficient i que respon a les formació era fonamental. El pressupost ho reflecteix, necessitats i les exigències que planteja la situació però els semblava també especialment important, de crisi. Opina que és una inversió suficient per tenir junt amb altres polítiques, el manteniment d’una gran un impacte real sobre l’economia de la ciutat i per capacitat inversora per part de l’Ajuntament, com a tenir un impacte real sobre la intervenció municipal. element cabdal per incidir des de l’Administració en També defensa que cal preveure el creixement del l’economia local. dèficit públic si és necessari per impulsar polítiques Manifesta que la manera com arriba aquest Ajun- públiques. En aquest sentit, no volen sacralitzar el no tament a la situació de crisi, com es planteja afrontar incrementar el dèficit públic, però pensen que, exa- la crisi i com preveu que l’Ajuntament continuï actu- minant el pressupost de l’any 2009 i el conjunt de les ant durant la resta d’aquest mandat, fins al 2011, és inversions previstes, el pressupost dóna satisfacció una gran lliçó que posa en evidència l’encert de la als objectius que s’havien fixat. Es pregunta si la política pressupostària dels darrers anys. Creu que situació pot canviar i respon que efectivament ho pot això explica el to i els continguts del Sr. Vives que fer. En aquest cas, si la situació canvia, tal com afir- enguany han estat enormement diferents, així com mava el tinent d’alcalde, indica que s’hauran les propostes aportades per al pressupost municipal. d’examinar algunes qüestions. Quant a la sol·licitud d’un pressupost ajustat per ac- El Sr. Carnes expressa que les exposicions dels tuar davant de la situació de crisi, exposa que diferents grups de l’oposició situa perfectament on l’Ajuntament de Barcelona i el seu Govern han fet estem i com, des de la perspectiva del Govern. So- una gestió econòmica de la hisenda municipal en els bre el tema de l’endeutament i en quin moment, re- darrers anys que permet precisament actuar. És a flexiona que es demana al sector públic que sigui dir, a diferència d’altres ajuntaments, han contingut el estimulador de l’economia. Es remet al debat de la deute i l’han anat reduint, i han aconseguit que el Unió Europea sobre com fer front a aquesta crisi, conjunt del deute municipal sobre el total del pressu- amb dos plantejaments suposadament progressistes post tingui uns percentatges francament baixos com- que discrepen, el de Brown i el de Steinbrück, minis- parats amb alguns ajuntaments –estableix una com- tre d’hisenda d’Alemanya. També esmenta el plante- paració amb el principal ajuntament que governa jament dels EUA, l’escola suposadament republica- CIU, que és el de Sant Cugat, que està una mica per na, que tenia uns paradigmes, i que han canviat. I sobre del percentatge de deute que té l’Ajuntament finalment manifesta que els manuals que durant 30 o de Barcelona. 40 anys cadascú ha seguit, en aquests moments no Reprenent les paraules del Sr. Mulleras, segons sap si serveixen de gaire. Dit això, creu que hi ha un les quals el Govern de la ciutat fa un pressupost element fonamental, i és que ningú no pot preveure d’esquenes a la realitat, opina que són altres ajunta- un calendari o una data de sortida de l’actual situació ments, i no el de Barcelona, els que han actuat econòmica, i només s’anuncia una situació compli- d’esquenes a la realitat i avui són presoners del deu- cada amb una previsió sostingudament complicada. te. Esmenta l’Ajuntament de València, com a gran En definitiva, admet que potser serà necessari entrar capital espanyola governada pel Grup del PP, que en una situació d’endeutament, però ja hi haurà tenen uns pressupostos per al 2009 presoners temps, si s’escau, per entrar en aquest escenari, 384 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 perquè evidentment, tal com tots comparteixen, no Per part de la resta de grups, manifesta a CIU la és el millor instrument per fer polítiques. Afirma que disposició del Govern a dialogar en tot moment, però el debat no és l’endeutament, sinó si hi ha els ins- rebutja el plantejament en aquest moment d’un es- truments per poder complir amb les necessitats que cenari de més endeutament superior al nivell actual la ciutat té. Conclou que disposar de més de 740 i d’endeutament de l’Ajuntament. escaig milions d’euros, més l’ajut estatal, sense ha- El Sr. Vives expressa primerament que el Grup de ver d’incrementar l’endeutament és una bona eina. CIU es va creure l’oferiment de mirar de buscar un En definitiva, diu que és veritat que s’ha de posar, acord pressupostari. Per això, diu que han estat tre- en el millor sentit de la paraula, "llenya perquè la ballant i continuaran treballant, perquè aquest acord màquina es mogui", però que la màquina ha de tenir sigui possible, ja que estan convençuts que si es la durabilitat per al 2009, i per fer front al 2010 i al produeix aquest acord, la vida dels barcelonins i les 2011. Diu que es treballa amb una base de política barcelonines l’any vinent serà millor, també d’aquí a sostinguda per mantenir un nivell alt d’inversions i dos anys. Incideix que han proposat un acord de dos saber ajustar permanentment el grau, si s’escau, anys, un acord que faci possible que aquesta vida d’endeutament que cal. Manifesta que el diàleg sem- sigui millor, perquè hi ha molta gent, la qualitat de pre està obert amb tots els grups, però que hi ha uns vida de la qual depèn de l’actuació del Govern Muni- límits, i considera que ara no és el moment, perquè cipal. Malgrat ser alternativa, explica que el Grup de la inversió que es fa ja és molt alta i, a més, els es- CIU mai no posarà en joc res que no millori la vida cenaris a mig o curt termini no són precisament satis- d’aquesta gent, i per això creuen que és bo exhaurir factoris. Finalment, opina que les magnituds que es totes les possibilitats que hi hagi per fer possible que plantegen, honestament, dificultarien l’estabilitat l’any vinent, i d’aquí a dos anys, el pressupost pressupostària i l’estabilitat de la capacitat de fer d’aquest Ajuntament respongui veritablement a la front als compromisos. Respecte al PP, puntualitza situació actual. que han acceptat 5 al·legacions parcials i referint-se El Sr. Mulleras contesta als comentaris del tinent a algunes afirmacions fetes pel Grup del PP, que d’alcalde. Rebat que la mitjana que pagaven els s’emmarquen en un cert argumentari habitual de la ciutadans de Barcelona només per viure a Barcelo- formació política, matisa que la pressió suportada pel na, en impostos locals i taxes directes, el 2005 era ciutadà en els últims anys és de -12 punts, perquè el de 497 euros. Aquesta xifra l’any 2006 s’apujava a creixement sempre ha estat per sota de la inflació. 560 euros; el 2007 era de 588 euros i l’any 2008 han Quant a "les empreses a l’ombra", recorda que el pagat 623 euros. L’esforç fiscal ha pujat un 12% en Grup del PP també és present al Consell d’Ad- dos anys. ministració i té perfectament coneixement del que Explica que les dades d’entre 100 i 150 milions està fent bé BSM i el Patronat Municipal de d’euros de despeses de capitalitat són xifres quantifi- l’Habitatge, que són les dues úniques empreses no cades pel mateix Govern Municipal el 2004, que reflectides en el pressupost de l’Ajuntament i que posava preu als serveis de subsidiarietat i de capitali- estarien en el consolidat. tat que presta Barcelona i que no estan finançats pel Pel que fa al finançament i les despeses de capi- seu pressupost. Afegeix que les transferències de la talitat, xifrades al voltant de 100, 150 milions, recorda Generalitat i l’Estat estan molt lluny de cobrir real- que s’ha passat aproximadament d’uns 33 milions a ment aquestes despeses de capitalitat i cobreixen uns 114 milions enguany, el que demostra un incre- altres despeses. ment (a més dels 20 milions més per part de l’Estat). Constata que el 60% de les inversions estan ocul- Afegeix que si s’analitza l’evolució de les transferèn- tes, perquè no consten en els pressupostos. cies corrents dels últims anys, s’hi aprecia un crei- Repeteix que, segons la Carta Municipal, els dis- xement significatiu. trictes han de gestionar el 15% de recursos ordinaris, Quant al tema de l’aparcament i l’afany recaptato- mentre que l’actual pressupost només garanteix als ri, incideix que no hi ha inversions ocultes, que la districtes la gestió de l’11%. Queda un 30% per arri- major part dels pàrquings de BSM estan impulsats bar al 15%. en unes zones on estan afavorint precisament el Li sembla que el Govern Municipal està afectat de lloguer, i no la rotació. Referint-se als districtes, repe- "madriditis política", i que quan Barcelona sigui cap- teix que la previsió és del 16,6%, i no la xifra que davantera com a capital d’Espanya ningú no tindrà treballa el Grup del PP. aquesta "madriditis", perquè serem els primers. Co- Respecte al Grup d’ERC, reitera que no ha estat menta que Madrid està preparant una candidatura fàcil la formulació de les seves baixes, ni de les pro- olímpica i que la M-30 l’ha hagut de finançar ínte- postes de les seves altes, i considera que tenen un grament la Comunitat, sense diners de l’Admi- nivell de compromís i de responsabilitat alt. Vol agrair nistració central. Recorda que Barcelona ho va fer el el fet d’haver entrat a analitzar i discutir quin era 1992 i l’endeutament va ser lògicament molt impor- l’actual marc possible i haver formulat propostes que tant, perquè s’havien de fer totes les obres, igual que exigeixen al Govern un grau d’estalvi. Explica que no Madrid ara. Contrasta però que a Barcelona, les eren sempre propostes tècnicament compatibles per rondes i el Fòrum les va sufragar l’Estat i altres ad- la seva implementació pràctica, però subratlla aques- ministracions. Insisteix que per créixer econòmica- ta disponibilitat. ment s’ha d’invertir, que si la zona de València i la NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 385 zona de Madrid ens passen la mà per la cara és rebaixat l’IBI a la meitat. Repeteix que s’ha augmen- perquè han invertit, que invertir són beneficis del tat el 7% la bonificació de l’IBI a les famílies monopa- futur, beneficis econòmics i sobretot beneficis soci- rentals i nombroses, i també les subvencions a per- als. sones llogateres titulars de famílies nombroses, o a Demostra amb documentació que Barcelona va al aquelles famílies monoparentals amb fills fins a 8 capdavant de l’impost de vehicles, de l’increment del anys, passant de 6 anys a 8. Pel que fa a vehicles, valor de terrenys, de l’IBI, i que té la fiscalitat més s’aplicarà una bonificació del 75% de l’impost de alta d’Espanya. Diu que només consultant el ràn- vehicles per a aquells que utilitzen gas liquat o el quing tributari a Internet es pot veure. Posa exem- 50% de l’IBI per a aquells amb emissions fins a 100 ples varis: l’impost de vehicles a Barcelona és de g/km. En matèria de comerç, en matèria d’animals, 143 euros per a un vehicle familiar mitjà, mentre que etcètera. Per tant, conclou que s’ha avançat amb a Madrid és de 131 i a València de 125 euros; la taxa mesures que no només controlen la pressió fiscal, de la grua de Barcelona el 2008 era de 146 euros, sinó que també introdueixen bonificacions en aquells mentre que a València és de 66, a Bilbao de 90 i a sectors més sensibles o necessitats de la ciutat de Màlaga de 59. Afirma que una altra política fiscal és Barcelona. possible i un altre model de ciutat és possible: un Comenta que s’augmenta la inversió, i que es model on no es carreguin les càrregues tributàries passa del -0,6 al 4,5. Suposa que això al Sr. Mulleras sobre els ciutadans i els comerciants, i un model que li semblarà poc, però opina que és molt important el rebi els diners que li pertoquen de les administraci- fet que en un any de crisi l’Ajuntament no només no ons autonòmiques i estatals. congeli o disminueixi la inversió, sinó que l’augmenti, Pensa que el problema a Barcelona és que s’han i ho agraeix a les aportacions del Grup d’ERC. Fi- fos els ploms de les idees, perquè continua amb un nalment considera que la situació i la gestió econò- pressupost continuista, i els ploms de la sensibilitat mica de l’Ajuntament ha aconseguit que no ens ha- social, perquè en comptes d’equipaments socials es guem d’endeutar. prioritzen hotels com el Miramar (amb un cost de 600 Quant a l’afirmació de "no és creïble", respon que mil euros per a les arques de l’Ajuntament de Barce- és creïble que votin en funció o no, que les propostes lona) o el restaurant de luxe Klein. Finalment, mani- fetes s’acceptin o no, i considera que en aquest cas festa que s’han fos també els ploms del sentit comú, el nivell de negociació ha estat satisfactori, perquè i comenta l’enrenou amb els arbres de Nadal de la s’han acceptat gairebé la totalitat de les demandes Sra. Mayol, que han costat 214 mil euros. Diu que presentades pel Grup d’ERC i s’ha complert l’objectiu està molt bé que l’Ajuntament tingui una situació principal reclamat, que era l’augment de la inversió financera estable i sanejada, però que ha de procu- en el pressupost per al 2009. Per tot això, manifesta rar que els barcelonins també tinguin la millor situa- el vot afirmatiu del seu Grup en el pressupost de ció financera, econòmica i social. l’Ajuntament de Barcelona. Manifesta que tenen la responsabilitat de treballar El Sr. Mestre ha quedat astorat per la intervenció per a la ciutat, però que li sembla que estan massa del Sr. Mulleras, perquè ha presentat un panorama preocupats per repartir quotes de poder i per mante- tan desolador que un no sap si plorar per les enor- nir aquest poder entre els seus socis als governs, i el mes dificultats que sembla ser que existeixen fora seu soci a l’oposició. d’aquesta sala, o prendre-s’ho amb un somriure, Barcelona ha de reaccionar. Els polítics poden es- perquè l’exageració és tan enorme que no suporta el perar a les properes eleccions per al canvi de Go- contrast amb la mateixa realitat. vern, però la ciutat no pot esperar i s’ha de reaccio- Exposa que una de les situacions de la crisi eco- nar. Opina que el pressupost ha quedat obsolet nòmica actual és, precisament, que és una crisi abans de començar el 2009 i que no es pot esperar enormement globalitzada. Per tant, creu que s’ha de que la ciutat quedi estancada, que la crisi sigui cada fer un esforç per contextualitzar les coses, contextua- vegada més greu. És responsabilitat de tots com a litzar la Generalitat, en el marc de la crisi econòmica, Administració pública que l’Ajuntament ajudi social- el seu origen i les seves conseqüències. I proposa ment, ajudi econòmicament a la promoció comercial, que seria bo, per mantenir un debat real sobre pres- ajudi a la seguretat, ajudi amb les inversions, i pren- supostos o sobre la situació de la ciutat, evitar gui part. aquestes exageracions. El Sr. Florensa manifesta que s’ha procurat fer la De totes maneres, manifesta que no vol deixar quadratura del cercle i que no ha estat fàcil: d’una passar per alt que el Sr. Mulleras afirmi que al Go- banda rebaixar la pressió fiscal i de l’altra augmentar vern de la ciutat se li han fos els ploms en polítiques la inversió necessària, sense endeutar-se. Com s’ha socials. Per rebatre-ho, posa tres exemples del pres- fet? Comenta que en habitatge, per exemple, es va supost previst per a l’any 2009. El primer exemple: el establir l’any passat que aquells habitatges que servei d’atenció domiciliària passarà de 28 milions s’incloïen a la borsa d’habitatge jove o qualsevol altre d’euros aquest any a 42 milions d’euros; d’1 milió borsa d’habitatge de la ciutat, podien sol·licitar una 200 mil hores de treballadora familiar a 1 milió 800 subvenció del 50% de l’IBI. Aquest any això s’ha mil hores; i de 170 mil hores d’auxiliar de la llar, a incorporat a les ordenances i qualsevol propietari 230 mil hores. El segon exemple: el pressupost de que posi el seu pis a la borsa d’habitatge jove, o serveis socials bàsics passa de 55 milions i mig qualsevol altre borsa d’habitatge, directament veurà aquest any a 70 milions per a l’any 2009. I el tercer 386 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 exemple: el servei de teleassistència, de 38 mil per- s’anomena alternativa però que articula formulacions sones aquest any a 45 mil persones previstes l’any que són difícils per establir acords. En aquest sentit, vinent. Considera que coses com aquestes que no més enllà de les discrepàncies, que entén que són es poden dir tan lleugerament, i que són afirmacions legítimes i fins i tot són bones, i que obliguen tant a que no resisteixen ni un minut davant dels fets. Els l’oposició com al Govern a fer un exercici de peda- fets són aquests increments pressupostaris, que en gogia per explicar-se, agraeix el to general d’aquesta concret volen atendre les persones que més reben Comissió perquè permet treballar perquè Barcelona l’impacte de la crisi i les conseqüències socials sigui competitiva i els ciutadans que hi viuen i els que d’aquesta crisi. cada dia la utilitzen –perquè hi ha molta gent que ve La Sra. Ballarín manifesta haver quedat també de fora de Barcelona i cada dia entra i surt de la ciu- una mica astorada amb les darreres afirmacions del tat i són usuaris de facto– tinguin el millor benestar Grup del PP. Era evident que el Govern i cada partit possible. En el seu parer, és un bon pressupost per de l’oposició defensava el seu propi model, però dins l’actual context i pel calendari i declara tancat el d’un to correcte i raonable. Opina que les argumen- pressupost i les ordenances fiscals. tacions del Sr. Mulleras no s’aguanten per enlloc. Es dictamina amb el posicionament favorable del Coneix molt bé les ordenances fiscals de Madrid, PSC, ICV-EU i A i ERC, amb la reserva de vot de perquè fa 5 anys que té aquesta responsabilitat i s’ha CIU i amb el posicionament contrari del PP. estudiat molt bé la ciutat a la qual entén que Barce- 2. 1r) Resoldre les al·legacions presentades a les lona més es pot assemblar. En termes concrets, ordenances fiscals per a l’any 2009 i successius, assenyala que hi ha una diferència de 6 euros en la aprovades provisionalment pel Plenari del Consell taxa de la grua, sent més cara la de Madrid que la de Municipal el 26 de setembre de 2008, en els termes Barcelona, perquè la de Madrid no inclou 4 hores de que resulten del document adjunt; 2n) aprovar defini- dipòsit gratuït a Barcelona. En termes generals, la tivament la modificació per a l’exercici de 2009 i suc- recaptació per càpita de Madrid és més elevada que cessius de les ordenances fiscals següents: Orde- la de Barcelona. Constata que les ordenances que nança fiscal general; núm. 1.1. Impost sobre béns s’aprovaran, si s’aconsegueixen tots els vots que són immobles; núm. 1.2. Impost sobre vehicles de tracció necessaris, són unes bones ordenances, presenta- mecànica; núm. 1.3. Impost sobre l’increment del des sota una filosofia que defensa l’equip de govern i valor de terrenys de naturalesa urbana; núm. 1.4. que s’aprovarà després d’unes negociacions amb Impost sobre activitats econòmiques; núm. 2.1. Im- l’oposició que han portat al pacte. Diu que les post sobre construccions, instal·lacions i obres; núm. al·legacions han millorat la protecció de les famílies i 3.1. Taxes per serveis generals; núm. 3.2. Taxes per la sostenibilitat mediambiental. També que és evi- serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvament; dent que els models són molt diferents en alguns núm. 3.3. Taxes per serveis urbanístics; núm. 3.4. casos, però que s’han acceptat 5 al·legacions del Taxa per l’homologació d’empreses del sector privat Grup del PP (de 128), 17 del Grup de CIU (de 58) i per a la gestió de residus municipals a Barcelona i les 8 al·legacions presentades pel Grup d’ERC. altres serveis mediambientals; núm. 3.5. Taxa de El Sr. Mulleras respon a les al·lusions de manera clavegueram; núm. 3.6. Taxes de mercats; núm. 3.7. telegràfica. Sobre la sensibilitat social, l’atenció soci- Taxes pels serveis de registre, prevenció i interven- al és el 5% del pressupost d’aquest Ajuntament, i ció sanitària urgent relatius a espais públics i animals opina que hauria de ser més elevada; el medi ambi- de companyia; núm. 3.8. Taxes per prestacions de la ent representa un 16% i la inversió un 11%. Insisteix Guàrdia Urbana i circulacions especials; núm. 3.9. en les crítiques de l’hotel de luxe Miramar, el restau- Taxes per serveis de cementiris i cremació; núm. rant de luxe Klein i els jardins de Montjuïc del costat 3.10. Taxes per la utilització privativa del domini públic de l’hotel Miramar pels elevats costos que han supo- municipal i la prestació d’altres serveis; núm. 3.11. sat i qüestiona si tot això és tenir sensibilitat social. A Taxa per la utilització privativa o l’aprofitament especi- la Sra. Ballarín contesta que pateixen de madriditis al del domini públic municipal, a favor d’empreses política i sempre es comparen amb Madrid. Ell ha explotadores de serveis de subministraments d’interès explicat que són realitats diferents, i afegeix que general; núm. 3.12. Taxa per l’estacionament regulat Barcelona és la número 1 en esforç fiscal relatiu a de vehicles a la via pública; núm. 3.13. Taxes per l’impost de vehicles i la número 2, després de San serveis culturals; núm. 3.14. Taxa per serveis especi- Sebastià, en esforç fiscal absolut en impost de vehi- als d’enllumenat públic; núm. 3.15. Taxa per la utilit- cles. Diu que s’aplica la fiscalitat al màxim i que zació privada del funcionament de les fonts ornamen- d’aquí sorgeixen moltes diferències. tals; núm. 3.16. Taxa per la utilització privativa o El Sr. Carnes agraeix al grup de CIU i als Grups l’aprofitament especial del domini públic municipal, a del PP, ERC i ICV-EU, els tons i les aportacions. favor d’empreses explotadores de serveis de telefonia Admet que hi ha un grup que està a l’oposició que ha mòbil; núm. 4. Contribucions especials; Categories plantejat responsablement una sèrie d’alternatives, fiscals de les vies públiques de la Ciutat. que un altre grup a l’oposició també amb vocació El debat d’aquest punt ha quedat recollit en d’alternativa ha formulat una sèrie de propostes que, l’anterior. des del punt de vista del Govern, hi ha una dificultat Es dictamina amb el posicionament favorable del per les magnituds que estan treballant de poder PSC, ICV-EU i A i ERC, amb la reserva de vot de avançar en un sentit fàcil, i un tercer grup, que també CIU i amb el posicionament contrari del PP. NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 387 3. Aprovar la participació de l’Ajuntament de Bar- 2 milions. Diu que això també s’ha plantejat a la Ge- celona en la primera operació d’augment del capital neralitat de Catalunya, i la voluntat és que en aquest social de Barcelona Emprèn, SCR de Régimen Co- fons d’inversió, en aquest cas conjuntament amb mún, SA, acordada per la seva junta general Highgrowth, però pel que fa referència a la part del d’accionistes de 20 de novembre del 2008, per im- fons específicament, Barcelona Empren, en cap cas port de 79.900 euros, mitjançant la subscripció i el el sector públic passés del 50%, que és la filosofia desemborsament de 85 accions de la societat, núm. que en el seu moment es va constituir i la que porta 8701 al 8785, de 940 euros de nominal cadascuna a aquesta ampliació de capital de Barcelona Em- d’elles. APROVAR la participació de l’Ajuntament de prèn. Barcelona, en l’exercici del dret d’adquisició prefe- El Sr. Vives fa una reserva de vot en el benentès rent, en la segona operació d’augment del capital que, si no estan errats, des de l’any 2005 no han social de Barcelona Emprèn, SCR de Régimen Co- tingut notícia de la marxa d’aquesta companyia per mún, SA, acordada per la seva junta general part de l’Ajuntament. En aquell moment hi havia 14 d’accionistes de 20 de novembre del 2008, per im- projectes en marxa, 5 milions d’euros en inversió i port de 1.571.680 euros, mitjançant la subscripció i el s’havien generat 316 llocs de treball. No tenen cap desemborsament de 1.672 accions de la societat, de posició contrària, però sol·liciten un coneixement 940 euros de nominal cadascuna d’elles. Aprovar la més just de la situació de Barcelona Emprèn per participació de l’Ajuntament de Barcelona en la se- acabar de posicionar-se, al marge que els falten gona volta de la segona operació d’augment del informes. capital social de Barcelona Emprèn, SCR de Régi- El Sr. Mulleras vol deixar clar que el Grup del PP men Común, SA, acordada per la seva junta general està a favor d’afavorir empreses innovadores i no- d’accionistes de 20 de novembre del 2008, fins a un ves, però sempre amb un criteri d’eficiència. Que no màxim de 347.800 euros, mitjançant la subscripció i s’han de dilapidar els diners públics. Malauradament, el desemborsament de fins a 370 accions de la soci- segons les últimes notícies que li han estat facilita- etat, de 940 euros de nominal cadascuna d’elles. des, aquesta empresa tenia 3 milions de pèrdues a Donar conformitat a l’ampliació de la durada de Bar- 31 de desembre de 2007. No tenen dades de celona Emprèn, SCR de Régimen Común, SA, fins al l’exercici 2008 i creuen que aquest és un altre exem- 31 de desembre de 2017. Facultar el tinent d’alcalde ple de la mala gestió de les inversions municipals. d’Hisenda i Promoció Econòmica per a dur a terme Fa uns dies van denunciar la situació de l’hotel M i- tots el tràmits adients per a la plena efectivitat del ramar i ara es troben amb una empresa també cre- present acord. ada per l’Ajuntament, de la qual l’Ajuntament junta- El Sr. Carnes planteja que Barcelona Emprèn pro- ment amb l’ICUB té un 23% de participació, i posa tres actuacions: atès que l’acord de Barcelona l’ampliació de capital de la qual costaria en aquests Ventures és dissoldre la gestora, suggereix arribar a pressupostos 2 milions d’euros, i assolir un cost pos- un acord amb una altra gestora que es diu Highgrow- sible de 2,4 milions d’euros. Expressa el desacord th. El seu motiu és fonamentalment que després del amb la manera de portar aquestes empreses i de- procés d’inversió en els diferents projectes en els nuncia que les dues empreses es retroalimentin. A últims anys, el procés de desinversió està sent més més a més, assenyala que la inversió més impor- lent del previst, perquè la major part de les empreses tant de 2007 de Barcelona Emprèn va ser el milió vinculades al sector bio tenen un procés de madura- d’euros de la pel·lícula de Woody Allen, i els agra- ció superior al que inicialment s’havia plantejat. Per daria saber quina rendibilitat econòmica ha tingut tant, allò que un fons de capital risc preveu habitual- aquesta inversió i com es pot quantificar aquesta ment com a 4-5 anys està tenint règims de 8-9 anys. rendibilitat. Pregunta quina relació té l’ampliació de Fruit d’això, comenta que s’ha iniciat un procés de capital d’ara amb aquest milió d’euros invertits en la reflexió entre tots els membres del Consell d’Ad- pel·lícula de Woody Allen. ministració (l’Ajuntament de Barcelona i la Generali- Creuen que no s’han de destinar més recursos a tat a través de l’Institut Català de Finances, France aguantar societats amb pèrdues per una mala gestió Telecom, Banc Sabadell, BBVA, La Caixa, Telefóni- de l’Ajuntament, i que tot aquest tipus d’inversions ca, Vodafone, Caixa Penedès, Gas Natural i Aigües haurien d’estar gestionades a través d’altres orga- de Barcelona) i tots constataven que calia continuar nismes de l’Ajuntament més directament relacionats ajudant en el segment d’aquestes empreses que amb el mateix Ajuntament. comencen, amb unes aportacions d’entrada entre Sol·licita l’aclariment del punt en l’expedient on es 300.000 i 600.000 euros. Entenen que aquest és el parla d’una liquidació de BCN Ventures que podria recorregut que Barcelona Emprèn pot fer. L’acord contribuir a les ampliacions de capital. concret és reinvertir els 79.900 euros de la dissolució El Sr. Florensa vota a favor perquè el seu Grup de Barcelona Ventures en aquesta ampliació de ca- està convençut que és un projecte interessant i una pital, preveure 1 milió i mig que serien les accions eina que ajuda en el camp de la innovació i dóna que inicialment l’Ajuntament hauria d’aportar per a la suport als emprenedors. seva quota de participació, que és del 19,55, i deixar El Sr. Carnes respon a les reflexions del Grup del una reserva de 347.800 euros per si altres accionis- PP. Diferencia entre Barcelona Emprèn i Barcelona tes no anessin a l’ampliació de capital que està plan- Ventures, perquè una cosa és la gestora i l’altra el tejada i no s’arribés, en un cas teòric, a un màxim de fons d’inversió. 388 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 Ara s’analitza per què el fons d’inversió donava pel que fa al tema del capital risc, encara més amb rendiment i la gestora no i facilitaran la relació de les l’Administració pública que gestiona fons públics. No empreses en què s’ha invertit i quina és l’evolució i estan en contra de les start up, sinó a favor, però és quines són les dificultats de fer la desinversió i obte- imprescindible mirar un criteri de rendibilitat, per tal nir beneficis. Diu que el Sr. Mulleras sap perfecta- de fer una inversió productiva que tingui un retorn ment que en l’àmbit estrictament dels fons d’inversió econòmic i que beneficiï. hi poden haver ride off, no sempre tot ha de tenir El Sr. Carnes agraeix la intervenció i es compro- èxit, i que les TIR que es poden plantejar no sempre met a facilitar la informació. Afegeix que el Consell estan en les lògiques del 15-20%, que en ocasions d’Administració al qual ha fet referència, no fan obres són menors. de caritat i es miren molt els números. Continua explicant que el tema fonamental en un Es dictamina amb el posicionament favorable del moment determinat, quan es decideix invertir en una PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de sèrie d’empreses que en aquell moment estaven en CIU i PP. una fase molt petita, és que el procés de maduració 4. Modificar la base 12 de les bases reguladores empresarial de molts d’aquests projectes és superior de les llicències per a la venda de diaris, revistes i al previst. Recomana una visita al Parc Científic de publicacions periòdiques mitjançant quioscos situats Barcelona per conèixer 3 o 4 de les empreses parti- a la via pública, aprovades pel Consell Plenari el 20 cipades per Barcelona Emprèn. En temes bio, que és de desembre de 1996, en el sentit de suprimir la un dels sectors en què s’ha invertit més, es pensava contraprestació a favor de l’Ajuntament en els casos que en 4 o 5 anys ja es podria desinvertir, però a la de cessió de les llicències per mort, incapacitat física pràctica es requereix més temps, potser 8 o 9 anys i jubilació del titular (punts 12.1, 12.2 i 12.3) i supri- per les característiques del sector, no per la conjuntu- mir, també, la participació municipal en el preu de la ra. Explica que això ha produït una situació d’es- cessió voluntària i inter vivos de les llicències (punt tancament. Tot el fons d’inversió dels 8 milions estava 12.4.1); donar nova redacció a la base 12 en els invertit, però en canvi hi havia una gestora que gene- termes que figuren en el document annex; sotmetre rava, pel funcionament normal de l’estructura empre- l’expedient a informació pública durant un termini de sarial, unes despeses per simplement estar present trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o en les empreses participades. Això és el que en un al·legacions, tenir-ho per aprovat definitivament; i moment determinat a Barcelona Emprèn li genera facultar a l’alcalde per a la realització de totes les pèrdues, i es pren la decisió que no té gaire sentit actuacions encaminades a concretar, clarificar i exe- tenir una estructura solament per aquest nivell. cutar el present acord. En resum, comenta que l’ampliació de capital en El Sr. Vives vota a favor d’aquesta modificació, tot cap cas es planteja com un element de pèrdua, sinó i tenir en compte que és un sector en situació greu. simplement per poder continuar apostant per noves Una quarta part d’aquests quioscos estan tancant a empreses, en aquest cas dels sectors que entenen Barcelona, hi ha problemes gravíssims en el traspàs que són els més necessaris, per no haver d’esperar i parlem d’un servei públic essencial, molt important. que es produeixin les desinversions per tornar a po- Vol deixar constància que els agradaria que el gremi der fer les inversions. Puntualitza que l’ampliació de hi fos involucrat. En segon lloc, considera primordial capital es preveu per poder mantenir un procés i una que s’aposti, al marge d’aquestes mesures, per la actitud d’inversió. Al mateix temps, es planteja la renovació i es facin mesures concretes perquè el dissolució de la part de gestora i diferents acords per sector es revitalitzi. Finalment, demana que les me- tenir una mida i una amortització de despeses. En sures puntuals que s’hagin de prendre incideixin definitiva, afirma que respon a la voluntat de continu- sobre la millora del servei i de la qualitat dels treba- ar ajudant modestament a les start up o capital seed, lladors i dels empresaris que hi ha darrere de tots i ajudar a aquest petit segment que té pocs opera- aquests quioscos. dors en el nostre mercat. El Sr. Mulleras expressa la reserva de vot del seu El Sr. Mulleras demana el balanç i el compte de Grup, entenent que la seva posició seria més aviat resultats de l’any 2008, malgrat que no sigui l’oficial favorable tenint en compte que es tracta d’un sector perquè no està tancat, per poder tenir totes les da- en crisi. Considera que és un sector envellit, que des, verificar la informació aportada i prendre una necessita ajuda en moments de crisi i per tal de rejo- decisió. venir les persones que hi treballen. Comenta, sobre- Incideix en conèixer quina rendibilitat econòmica tot, que s’hauria d’afavorir que el nou model de lli- va tenir la inversió d’un milió d’euros en la pel·lícula cències no sigui excessivament fiscalitzador. de Woody Allen, en aclarir realment si es liquida o no El Sr. Florensa vota a favor i comparteix les refle- l’empresa BCN Ventures, i posa de manifest que xions sobre la importància que té el sector del quiosc BCN Emprèn i BCN Ventures es retroalimenten. a la ciutat de Barcelona, tenint en compte l’en- Després d’analitzar econòmicament les dues empre- velliment del sector i les dificultats de les persones ses, el 90% de la facturació de BCN Ventures és a que s’hi dediquen; assenyala que a més de ser una BCN Emprèn, i BCN Ventures té uns mínims benefi- ocupació molt ingrata pel que fa a horaris, dedicació, cis gràcies a la facturació, que són les despeses de etcètera, sovint no es veu compensada pels ingres- gestió de les inversions que li fa BCN Emprèn. Afir- sos que obtenen. En conseqüència, dóna suport a ma que si cal ser curosos amb una empresa privada mesures que els ajudin, que revitalitzin aquest sector NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 389 i que garanteixin que a la ciutat de Barcelona en els col quin ha de ser l’horari d’accés, que hauria de ser propers anys continuem podent anar a comprar el semblant al que s’aplica a Parcs i Jardins de la ciutat diari o altres elements en aquests quioscos. de Barcelona. El Sr. Carnes confirma que comparteixen els mo- Un altre dubte que planteja és l’ajornament de 3 tius que tots els grups expressen i la necessitat anys d’un projecte sense haver actualitzat el cost. d’ajudar a aquest sector. Per evitar que sigui l’Ajuntament qui pagui la diferèn- Es dictamina amb el posicionament favorable del cia, sol·licita l’actualització dels costos. PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot El Sr. Florensa manifesta el vot a favor del seu del PP. Grup. 5. Cedir l’ús de la part de l’immoble situat en el El Sr. Carnes respon que el pagament està previst Moll de la Marina, núm. 3 (Port Olímpic), grafiada en que s’habiliti el període 2009-2012 i que els horaris el plànol annex, a favor de la "Fundación Diálogo en d’accés al públic es mantindran com fins ara. Diu que la Oscuridad", amb caràcter gratuït, per tot el temps no hi ha cap variació, tot i que està previst que po- que resta fins acabar la concessió del Port Olímpic a gués ser la ubicació de la seu de la Unió per a la favor de l’Ajuntament de Barcelona, per a la ins- Mediterrània a Barcelona. En el seu moment la Ge- tal·lació i gestió d’un equipament cultural anomenat neralitat el volia utilitzar com a seu institucional per "Diàleg a la Fosca", consistent en la reproducció fer recepcions, i en el procés de treball amb la Gene- d’escenaris reals mancats de llum, i de serveis admi- ralitat i l’Estat s’entén que pot tenir un ús de més nistratius de l’entitat, d’acord amb les condicions que projecció institucional. Però que això no modifica els figuren en el document annex, que s’aproven; forma- temes d’accessos. litzar la cessió de l’ús; i facultar l’Alcaldia per a la Pel que fa a les aportacions, recorda que una co- realització de totes les actuacions encaminades a sa van ser els protocols d’intencions i una altra són concretar, clarificar i executar el present acord. els acords que finalment s’han signat. Les xifres es El Sr. Vives s’hi expressa a favor. mantenen en els termes que es van plantejar en el El Sr. Mulleras emet una reserva de vot. seu moment i en l’acord que es va tancar l’any 2006. Es dictamina amb el posicionament favorable del La Sra. Vila es posiciona amb una reserva de vot. PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot El Sr. Mulleras també fa reserva de vot, però vol- del PP. dria parlar dels comentaris que ha exposat. Creuen 6. Aprovar el protocol annex entre la Generalitat que s’hauria d’explicitar al protocol que els horaris de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona relatiu al els marqués Parcs i Jardins, perquè fossin els hora- Palau de Pedralbes i al futur Centre Cultural del Dis- ris que en l’àmbit municipal han estat establerts fins seny, que actualitza el Protocol de 23 de desembre ara de comú acord amb la Generalitat. de 2004 i l’Acord relatiu al finançament del futur Cen- Respecte al finançament, opina que s’hauria tre Cultural del Disseny de 13 d’octubre de 2006, d’actualitzar el cost. Si es va signar l’any 2004 un signats entre ambdues administracions. cost, el cost del projecte ara no és el mateix i si no La Sra. Vila critica que tot aquest procés de cons- s’actualitza el cost del finançament que ha de donar trucció i posada en marxa del Centre Cultural del la Generalitat, l’Ajuntament haurà d’assumir el cost Disseny al seu entendre ha estat al final un cúmul de addicional. mala planificació del procés iniciat al 2004, les obres D’altra banda, quant al milió per a projectes i estu- del qual no s’acabaran fins el 2012. Condiciona el vot dis, entén que els projectes i estudis ja s’han fet, del seu Grup a una qüestió que condicionarà el posi- encara que no s’hagi començat a construir el Centre, cionament del vot, ja que no tenen clar si es garan- però voldria saber si és així. teix l’ús públic dels jardins del Palau de Pedralbes. El Sr. Carnes no disposa d’alguna d’aquestes da- El Sr. Mulleras voldria saber en quin punt està la des i, en tot cas, abans del tràmit, d’aquí a la setma- transacció de 58 milions d’euros que havia de satis- na següent, facilitarà tota la documentació. fer la Generalitat, i si no s’ha fet, quan es farà la Es dictamina amb el posicionament favorable del transacció. Entenen que no s’han de produir endarre- PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de riments inacceptables, ja que estan parlant d’equi- CIU i PP. paments molt importants de la ciutat. Exposa que al protocol firmat entre l’alcalde Hereu i el conseller IV) Part decisòria / Executiva Castells l’any 2006 es parlava de dues fases pel que fa als 58 milions. Una primera fase d’un milió d’euros a) Ratificacions per a projectes i estudis, que s’havia de donar el b) Propostes d’acord 2006, i els 57 milions d’euros restants que s’havien c) Proposicions de donar entre el 2007 i el 2009. També vol que s’aclareixi què vol dir cessió gratuï- V) Part d’impuls i control ta del domini municipal, i si té alguna cosa a veure amb els 58 milions amb els quals s’ha de finançar el a) Proposicions / Declaracions de Grup Centre. Consideren alhora fonamental que es garan- teixi l’horari d’accés al parc públic del Palau, un punt Del Grup Municipal CIU: fonamental per als veïns de les Corts i de la Zona 7. Atès que properament quedaran buits els es- Universitària, i pensa que s’hauria d’establir al proto- pais dels pavellons de l’actual Hospital de Sant Pau, 390 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 la Comissió d’Hisenda i Pressupostos, acorda: Instar dels costos que provoca, però no li agrada que es l’Ajuntament que es comprometi en el manteniment posin al mateix sac situacions, motivacions, que són del recinte i s’impliqui directament en la definició dels completament diferents, algunes de les quals tenen a nous usos. veure amb la voluntat explícita de fer mal, però algu- El Sr. Vives formula la proposta. El mes de maig el nes de les quals són l’expressió d’un neguit. Per recinte de l’Hospital de Sant Pau queda buit, és un acabar, expressa que gràcies a Déu vivim en un recinte fonamental i volen que l’Ajuntament sigui art i estat de dret i ens podem manifestar com i quan part del procés. Recorda que es va aprovar en el seu vulguem, i que són ells mateixos qui han de garantir moment una moció de CIU en aquest sentit, però ara que aquest dret es pugui exercir amb llibertat. que s’acosta la data clau de l’1 de maig voldrien que El Sr. Florensa vota en contra d’aquesta proposi- tots es ratifiquessin en una qüestió que és molt im- ció perquè el seu Grup la troba inadequada i inopor- portant per a la ciutat per qüestions d’espai, històri- tuna. Es dirigeix al Sr. Mulleras per recordar-li que ques, d’identitat, culturals, etcètera. Destaca que és manifestar-se és un dret democràtic i constitucional, i una proposició que pretén buscar l’acord de tots els malgrat admetre que hi ha incívics que aprofiten Grups per posar-se darrere del projecte i que prevegi l’excusa d’una manifestació per causar destrosses i els usos que pensen que ha de preveure. danys a la ciutat i el seu mobiliari, als quals El Sr. Mulleras vota favorablement en el benentès l’Ajuntament ha de sancionar, no vol barrejar les que ja comptava amb el suport per unanimitat a la manifestacions antisistema amb la resta. Opina que Comissió de Cultura. Manifesta que l’Ajuntament no s’ha de fer cap cens de totes les manifestacions s’ha de comprometre a mantenir el recinte i s’ha que hi ha perquè el Grup del PP pugui criminalitzar o d’implicar en els usos. assenyalar amb el dit aquells col·lectius i aquelles El Sr. Florensa vota a favor atès els arguments causes que no comparteix. donats. El Sr. Mestre fa un vot contrari a la Proposta, que El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el seu Grup troba inadequada per raons diverses. el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, Una d’elles és que aquestes informacions que se el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. sol·liciten s’han facilitat sempre que s’han demanat, Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. tant a aquesta Comissió com a la Comissió de segu- Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. retat, ja sigui el cost d’atendre determinades situaci- Del Grup Municipal PP: ons a la ciutat com el nombre de sancions imposa- 8. La Comissió d’Hisenda i Pressupostos acorda des i l’estat de cobrament, etcètera. elaborar un informe on es detalli el cost que té pels En segon lloc, recollint les paraules del Sr. Vives i serveis municipals la reparació d’actes incívics o el Sr. Florensa, perquè els ha disgustat molt trobar la vandàlics i les manifestacions durant el 2008, indi- paraula "manifestacions" enmig d’"incívics, vandàlics cant el tipus d’infracció, les sancions imposades i i infraccions". La manifestació és un dret constitucio- l’import recaptat, així com les actuacions que ha dut nal i un dret pel qual les administracions públiques a terme per rescabalar-se d’aquests danys. han de vetllar, perquè es pugui exercir en plenitud de El Sr. Mulleras llegeix la proposició. Afegeix que garanties. l’any 2008 ha estat un any de manifestacions i que El Sr. Carnes recull que tots els grups han reiterat no sap si continuarà el 2009. Malauradament explica aquesta posició i des del seu punt de vista també que això comporta uns costos, unes sancions i una rebutgen aquest text. sèrie de despeses que Barcelona assumeix pel fet El Sr. Mulleras accepta la crítica constructiva del de ser capital i rebre les manifestacions de tots els Sr. Vives i els altres dos portaveus. Reconeix alhora col·lectius. Atès la quotidianitat de les manifestacions que gramaticalment hi pot haver un error de redactat (n’esmenta les celebrades el mes de novembre que i proposa una esmena, perquè es diferenciïn les ha batut rècords amb 27 concentracions) vol saber manifestacions plenament legals, i a les quals evi- quin cost representa per a l’Ajuntament. dentment donen suport, dels actes vandàlics i incí- El Sr. Vives manifesta que està bé, des del punt vics. Puntualitza que l’objectiu de la proposició no és de vista del redactat, que es demani al Govern Muni- estigmatitzar; que senzillament pretén saber quan cipal que el detall del cost dels serveis municipals, costen en efectius de la Guàrdia Urbana, temes de però que no té clar quina decisió prendre perquè no li mobilitat o altres conceptes aplicables aquesta mena sembla que es pugui barrejar el cost d’una manifes- d’actes incívics. Demana a la resta de Grups que no tació antisistema amb voluntat de fer mal amb la distorsionin una proposició feta amb un ànim cons- manifestació d’uns treballadors... tructiu. El Sr. Mulleras interromp i afirma que són temes Per acabar, proposa esmenar el text amb la frase totalment diferents. improvisada: "diferenciant com a actes totalment El Sr. Vives diu que l’incomoda, perquè el dret a la diferents els actes incívics dels corresponents a les manifestació és un dret fonamental de les persones, i manifestacions". considera que dins l’assumpció de les despeses de El Sr. Vives insisteix que una cosa són els actes manteniment d’una institució com aquesta hi ha incívics, dels quals es pot parlar encara que no sap d’haver el suportar el que la llibertat comporta. Per si és l’àmbit adequat, i una altra cosa completament tant, fa una abstenció que qualifica de simbòlica. diferent són unes manifestacions, el cost de les quals Estaria d’acord que el Govern Municipal faci l’informe no el preocupa, però sí les causes que les generen. NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 391 El Sr. Mulleras critica que el Sr. Vives no vulgui 10. Quina plasmació tindran en el pressupost del consensuar, i assenyala que al Grup del PP els pre- 2009 els 282,3 milions d’euros que Barcelona rebrà a ocupa el cost que tenen i les causes que les gene- través del fons extraordinari per inversió pública ren. anunciat pel Govern Central? El Sr. Florensa intervé dient que la discussió no és El Sr. Vives formula la pregunta. una frase ni una construcció gramatical; afegeix que El Sr. Carnes respon que segons estableix el Re- només cal sentir el discurs fet pel Sr. Mulleras, que ja ial Decret-Llei hi ha un termini de presentació dels coneixen el que fan sempre, barrejar conceptes per projectes que finalitza a mitjan gener. Automàtica- ficar-ho tot al mateix sac de manera interessada i ment, l’Estat ha de comunicar el resultat positiu o pervertir el significat. Critica que amb aquesta barreja negatiu de les diferents propostes i automàticament el Grup del PP acaba relacionant un dret democràtic, es lliurarà un 70%. Assenyala que a mesura que es com és manifestar-se, amb una visió totalment crimi- vagi fent aquest 70%, s’hauran de fer les modificaci- nalitzada, donant a entendre que qualsevol manifes- ons de crèdit corresponents. tació origina uns costos perquè provoca destrosses. Per acabar, comenta que precisament pel seu ca- El sobta l’abstenció de CIU i s’alegra que el Grup ràcter extra pressupostari cal un tràmit administratiu i del PP hagi descobert el gust a manifestar-se, enca- que hauran de fer la corresponent modificació de ra que es manifestin per causes que no comparteix i crèdit per acceptar l’ingrés que els correspongui. per les quals mai no es manifestaria, perquè és un El Sr. Vives precisa que es refereix als projectes dret democràtic que ha costat molt d’aconseguir. Li que són extra pressupostaris. sembla fora de lloc reduir les manifestacions, que El Sr. Carnes contesta que aquest és un dels ele- són un dret democràtic, a una mena de problema ments que hauran de fer quan pertoqui, que hi ha tot que ha de suportar la ciutat, i que té uns costos eco- un volum de peticions que no estan previstes en el nòmics, fent la versió light de la interpretació pressupost del 2009 i que hi estan treballant. Recor- d’aquesta proposició. da que una de les característiques que estableix el El Sr. Carnes expressa el vot contrari del PSC, el Reial Decret-Llei és que no han de ser inversions Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el previstes al 2009, i per això treballen per reunir dos Sr. Vives expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Mulleras criteris: que no constin al pressupost de 2009 i que expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa es puguin executar abans del 31 de desembre de expressa el vot contrari d’ERC. Es rebutja. 2009. Comenta que s’està treballant per revisar tot el volum de peticions que els sectors i els districtes b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- tenen perquè, si pot ser abans de finals d’any millor tucional que a primers de gener, es pugui aprovar a instànci- c) Precs es de Comissió de Govern en primer nivell aquesta d) Preguntes primera proposta per iniciar la sol·licitud davant de l’Estat. Del Grup Municipal CIU: Es dóna per tractada. 9. Quin és el marge d’endeutament de què dispo- Del Grup Municipal PP: sa l’Ajuntament actualment, quin és el detall de 11. Quin és el valor de liquidació (obligat i pagat) a l’actiu circulant i del passiu circulant en el moment 31 de desembre de 2008 (o en el seu defecte, el actual tant de l’Ajuntament com del consolidat, i qui- darrer tancament pressupostari mensual de 2008 na projecció es fa a 31 de desembre de 2008 i a 31 disponible) de les despeses totals i les despeses en de desembre de 2009? inversions reals i publicitat corresponents a cadascun El Sr. Vives formula la pregunta. dels sectors (del 01 al 08, del 0601 al 0610, i el 99) El Sr. Carnes precisa que l’actiu circulant i el pas- de l’Ajuntament de Barcelona? siu circulant, i per tant el fons de maniobra, a 31 de El Sr. Mulleras formula la pregunta. desembre està a l’entorn de 235,9 milions, i que a El Sr. Carnes facilita les dades i es compromet a final d’any la previsió és de 110. Afegeix que aquesta donar-les per escrit al Grup del PP i a la resta de xifra al llarg dels diferents mesos és molt oscil·lant grups. per motiu de les despeses i el calendari de les previ- Es dóna per tractada. sions d’ingressos, que no sempre tenen regularitat. 12. Quin és el valor de liquidació (obligat i paga) a Pel que fa referència a 31 de desembre de 2009, 31 de desembre de 2008 (o en el seu defecte, el comenta que les xifres poden anar des de negatiu a darrer tancament pressupostari mensual de 2008 positiu i que els responsables financers de disponible) de les despeses corresponents a les l’Ajuntament no s’atreveixen a fer una previsió a 31 partides pressupostàries d’equipaments de la Guàr- de desembre de 2009 perquè, com ha comentat en dia Urbana i l’SPEIS (codis de la classificació eco- un altre punt de l’ordre del dia, hi ha incertesa sobre nòmica: 62605, 63305, 63306, 63405, 63406, 63407, les previsions d’ingressos. S’ha fet unes estimacions 63508, 63509, 63619 i 63620)? a la baixa, però no saben si fins i tot són massa op- El Sr. Mulleras formula la pregunta. timistes. Quant al consolidat a 31/12/2008, esmenta El Sr. Carnes contesta que la formulació a 31 de l’existència d’una diferència d’uns 20-25 milions so- desembre és la previsió, que seria de 3.854.748. bre la xifra que hi ha articulada en aquest moment. El Sr. Mulleras vol saber a què fa referència la xi- Es dóna per tractada. fra. 392 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 El Sr. Carnes indica que fa referència a Guàrdia sant, però també que l’aplicació no ha resultat senzi- Urbana i Bombers (és ambulàncies, vehicles de lla. Els tècnics hi van estar donant moltes voltes, van bombers, cascs, equips d’intervenció, motocicletes, i estudiar diferents possibilitats de mesures per apli- tot l’apartat del que s’entén com equipament de car-la i moltes les van anar desestimant. També van Guàrdia Urbana i Bombers). parlar amb el sector de participació i amb represen- El Sr. Mulleras sol·licita el desglossament. tants d’entitats sense afany de lucre per conèixer El Sr. Carnes també li diu el mateix. millor quines eren les necessitats, i van manifestar El Sr. Mulleras rebat que no són tants. que el seu major neguit era la gran dispersió norma- El Sr. Carnes respon que perquè hi ha els equips tiva. Recorda que se’ls apliquen tributs d’àmbit local, d’informàtica, els equips de maquinària, equipa- tributs d’àmbit autonòmic i tributs d’àmbit estatal i ments, transport, mobiliari, ofimàtica, que si vol tam- que a vegades mantenir-se al dia en el coneixement i bé els pot desglossar. l’aplicació d’aquesta normativa tributària tan dispersa El Sr. Mulleras s’avé a la resposta. els planteja grans dificultats. Es dóna per tractada. Per això, liderat per l’Institut Municipal d’Hisenda, Del Grup Municipal ERC: conjuntament amb l’Agència Tributària de l’Estat i 13. Quina és la valoració del Govern Municipal de l’Agència Tributària de Catalunya, van optar per fer l’última Audiència Pública de Pressupostos? una mesura que no existia, que és l’elaboració d’una El Sr. Florensa formula la pregunta. guia fiscal que recollís la fiscalitat en aquests tres El Sr. Carnes valora que van viure una experièn- nivells: estatal, autonòmic i local. Puntualitza que el cia non nata, o bé poc reeixida d’audiència, amb una Departament de Justícia de la Generalitat s’hi va assistència formal de 97 persones i la intervenció de afegir perquè la constitució i el registre d’aquestes 12 persones, tant a nivell individual com d’entitats. entitats depèn del Departament de Justícia. El grup Deixa constància que 77 persones o entitats de la de treball va presentar un primer document al voltant ciutat també s’havien adreçat prèviament a l’Ajun- de l’estiu. A hores d’ara està molt avançat, tenen el tament fent aportacions o demanant aclariments. contingut i fins i tot hi ha propostes de disseny, però Quant al volum, la valoració és positiva, alliçonadora, han entès que és adequat esperar l’aprovació de la i els instruments de què disposa l’Ajuntament, fitxers, Llei de pressupostos estatals perquè hi ha previstes etcètera, i tots els elements que es van utilitzar han algunes modificacions normatives en tributs estatals, més o menys funcionat millor. així en el moment de llançar-la tindrem la normativa En general, l’avaluació és satisfactòria, tot i que actualitzada. opina que no han d’ abaixar la guàrdia i han de man- A partir de llavors, diu que ho penjaran a la pàgina tenir una actitud positiva per no tornar-se a trobar un web, ho faran arribar a totes les entitats per correu altre any amb una situació semblant. electrònic, ho poden fer arribar a les OAC, a Torre El Sr. Florensa comparteix la valoració feta pel Sr. Jussana, a tothom qui ho demani. Disposa del con- Carnes. Creu que aquest any l’Audiència Pública ha tingut, però cal saber com constituir-la i la diferent estat molt més satisfactòria per la gent i participació fiscalitat pels diferents tributs. de la gent. Reflexiona que la insistència per part del Destaca que això és una cosa que no s’havia fet Govern Municipal per donar-la a conèixer i intentar mai i que realment les federacions amb les entitats que la gent hi participi, ha donat un resultat. I amb les quals van estar dialogant van entendre que s’alegren que amb les iniciatives que el seu Grup va seria una mesura altament positiva. presentar s’hagi pogut col·laborar a donar valor i im- El Sr. Florensa agraeix que aquesta proposició portància a una figura com és una Audiència Pública. hagi finalitzat en alguna cosa tangible, com és Comparteixen que no s’ha d’abaixar la guàrdia i que aquesta guia que pot ser útil i podrà arribar a les cada any s’ha d’intentar que sigui un òrgan útil i par- entitats. ticipatiu per part d’entitats o col·lectius de la ciutat. De totes maneres, creuen que no estaria de més Es dóna per tractada. que, aprofitant que la ciutat té equipaments especiali- tats com Torre Jussana –que és l’espai de referència e) Seguiment proposicions / Declaracions de Grup de les entitats de la ciutat, on poden trobar serveis i d’aquí poc torna a obrir les portes amb la seva seu Del Grup Municipal ERC: restaurada– que hi hagués algun servei que tingués 14. Que s’informi de l’estat d’execució de la pro- el tracte més personal, i no només una guia, que es posició (M0711/1745), aprovada a la Comissió pogués oferir des de Torre Jussana. Li sembla que d’Hisenda i Pressupostos en data 24 de gener de pot ser una bona eina el fet que des de Torre Jussa- 2008 amb el següent contingut: La Comissió na mateix es pugui repartir la guia a les entitats, i d’Hisenda i Pressupostos acorda establir serveis pugui arribar directament a les entitats, però diu que especialitzats, permanents i descentralitzats d’in- també estaria bé que en l’àmbit d’aquest equipa- formació sobre fiscalitat adreçats a les entitats de la ment, ja que és la seva funció, també hi pugui haver ciutat. algun tècnic més especialitzat que també pugui oferir El Sr. Florensa exposa el seguiment de la propo- informació per a dubtes o qüestions que sorgeixen i sició. que potser no sempre una guia les acaba resolent. La Sra. Ballarín confirma que aquesta proposició Opinen que el servei personalitzat és interessant, i a es va aprovar per unanimitat, que és molt interes- banda de la guia, que valorem molt positivament, NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 393 que estaria bé que hi pogués haver aquest servei felicitar l’Institut. Finalment, agraeix el to i el contingut d’atenció més personalitzada. de la sessió. La Sra. Ballarín respon que estudiaran a veure si Es dóna per tractada. és possible. El Sr. Carnes felicita aquesta darrera iniciativa i la feina feta. Demana , i ja a posteriori, que si es fa VI) Mocions això, la virtualitat és que després es pugui anar man- tenint permanentment perquè el sector fiscal té una capacitat de desenvolupar notable. Diu que el valor No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- d’aquestes guies és que després se sàpiguen man- sidència aixeca la sessió a les quinze hores i quaran- tenir. Suposa que recull l’esperit de tothom, a part de ta minuts. Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Acta de la sessió celebrada el dia 11 de desem- cediment obert per aprovar inicialment les obres bre de 2008 i aprovada el dia 22 de gener de 2009 d’arranjament dels carrers Alcolea, Salou, Cicero i Premià al triangle de Sants, per als exercicis 2008- 2009, i per un import d’1.623.130,61 euros. A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, l’11 de desembre de 2008, s’hi reuneix la 2. Districte de Sants-Montjuïc Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, Del gerent municipal, de data 25 de novembre de sota la presidència de l’Im. Sr. Ramon García-Bra- 2008, que aprova el plec de clàusules i convoca pro- gado i Acín. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. cediment obert per aprovar inicialment les obres de Srs.: Raimond Blasi i Navarro, Itziar González i Virós, rehabilitació del centre cívic la casa del Rellotge, per Imma Moraleda i Pérez, Montse Sánchez i Yuste, als exercicis 2008-2009, i per un import de Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pa- 919.841,17 euros. zos, Eduard Freixedes i Plans, Joan Puigdollers i Fargas, Alberto Villagrasa Gil, Elsa Blasco i Riera i 3. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel secretari Del gerent municipal, de data 7 de novembre de general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, 2008, que autoritza la despesa del contracte per les que certifica. obres de millora del carrer Major de Sarrià, entre la També hi són presents els Srs.: Antoni Sorolla i plaça Artos i el carrer Pedró de la Creu, per als exer- Edo, delegat d’Habitatge; Ramon Massaguer i Me- cicis 2008-2009, i per un import de 198.856,78 euros. léndez, gerent d’Urbanisme i Infraestructures; i Ri- card Fayos i Molet, director tècnic d’Urbanisme i 4. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Infraestructures. Del gerent municipal, de data 27 de novembre de Excusen la seva absència els Ims. Srs.: Antoni Vi- 2008, que aprova el plec de clàusules i convoca pro- ves i Tomàs, Jordi Cornet i Serra, i Javier Mulleras cediment obert, per adjudicar les obres de remodela- Vinzia. ció del carrer Bertran, per als exercicis 2008-2009, i S’obre la sessió a les 16.41 h. per un import de 980.892,95 euros. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior 5. Districte de Sarrià-Sant Gervasi S’aprova. Del gerent municipal, de data 27 de novembre de 2008, que aprova el plec de clàusules de les obres II) Part Informativa de remodelació del carrer Camp entre ronda general Mitre i el carrer Creus; sotmetre’l a informació pública a) Despatx d’ofici i tenir-lo per aprovat definitivament, cas que no s’hi presentin al·legacions en el termini d’informació pú- En compliment de l’article 63.1 del Reglament or- blica i convocar concurs obert, per als exercicis gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- 2008-2009, i per un import de 807.011,28 euros. güents: 6. Districte de Gràcia 1. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de data 25 de novembre de Del gerent municipal, de data 25 de novembre de 2008, que aprova el plec de clàusules i convoca pro- 2008, que aprova el plec de clàusules i convoca pro- cediment obert per aprovar inicialment les obres 394 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 d’urbanització dels carrers Funoses Llussà i Pineda 14. Districte de Sant Andreu –Llei de barris– al districte de Gràcia, per als exerci- Del gerent municipal, de data 31 d’octubre de cis 2008-2009, i per un import de 498.640 euros. 2008, que adjudica definitivament a la societat UTE Quatre Bcn obres i Serveis B Montseny, SL i Cons- 7. Districte de Sant Martí trucsa el contracte per a la reurbanització i enjardi- Del gerent municipal, de data 14 de novembre de nament de l’interior d’illa dels carrers Vèlia-Riera 2008, que aprova el plec de clàusules i convoca con- d’Horta-Pardo i Ignasi de Ros, per als exercicis 2008- curs per adjudicar el contracte de la reforma de la 2009, i per un import de 547.059,90 euros. plaça Puigcerdà; sotmetre’ls a informació pública i, en cas de no presentar-se al·legacions, tenir-los per 15. Districte de Sant Martí aprovats definitivament, per als exercicis 2008-2009, Del gerent municipal, de data 14 de novembre de i per un import d’1.209.553,85 euros. 2008, que adjudica definitivament a la societat Imes- api, SA el contracte de les obres de remodelació de 8. Districte de Sarrià-Sant Gervasi voreres dels carrers Verneda, entre els carrers Bil- Del gerent municipal, de data 25 de novembre de bao i Sant Joan de Malta, carrer Llacuna, 172, carrer 2008, que adjudica definitivament a la societat Cons- Santander, 6 i carrer Rogent, entre els carrers Degà trucciones y Servicios Faus, SA el contracte de les Bahí i Mallorca, per als exercicis 2008-2009, i per un obres de remodelació del carrer Plató, entre els car- import de 196.630,45 euros. rers de Muntaner i de Marc Aureli, per als exercicis 2008-2009, i per un import de 364.276,64 euros. 16. Districte de Gràcia Del gerent municipal, de data 14 de novembre de 9. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 2008, que autoritza la despesa del contracte per al Del gerent municipal, de data 27 de novembre de projecte bàsic i executiu, i estudi de seguretat i salut 2008, que adjudica a la societat Proas Assessors el per al condicionament de la finca Turull, al districte contracte de la direcció de les obres del carrer Plató i de Gràcia, per als exercicis 2008-2009, i per un im- solar del casal del Rectoret, per als exercicis 2008- port de 36.411,53 euros. 2009, i per un import de 15.500 euros. Acords de la Comissió de Govern de 3 de desem- 10. Districte de Sarrià-Sant Gervasi bre de 2008: Del gerent municipal, de data 27 de novembre de 17. 1r) Deixar sense efecte, a l’empara del que 2008, que adjudica a la societat Inspección y Control disposa l’article 105.1 de la Llei 30/1992, de 26 de de Instalaciones, SA el contracte de les obres de novembre del règim jurídic de les Administracions remodelació del carrer Oliana i de les escales del públiques i de procediment administratiu comú, Ciureny, per als exercicis 2008-2009, i per un import l’acord de la Comissió de Govern de 15 d’octubre de de 17.500 euros. 2008, mitjançant el qual es va aprovar inicialment el Projecte d’expropiació, pel sistema de taxació con- 11. Districte de Gràcia junta, corresponent a l’actuació aïllada B de la Mo- Del gerent municipal, de data 14 de novembre de dificació del Pla especial de reforma interior del 2008, que adjudica definitivament a la societat Obras Raval a la plaça de la Gardunya i el seu entorn y rep. Mariano Herrero Albacar, SL el contracte de (aprovat definitivament pel Consell Municipal de les obres de millora i ampliació del mobiliari urbà l’Ajuntament el 23 de març de 2007), per les raons amb la instal·lació a diferents barris del districte de que motivadament i justificada consten en l’informe Gràcia, per als exercicis 2008-2009, i per un import de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de de 176.449,94 euros. 24 de novembre de 2008 que figura a l’expedient i es dóna per reproduït. 2n) Aprovar inicialment, a 12. Districte de Sant Andreu l’empara d’allò que disposen els articles 107 del Del gerent municipal, de data 31 d’octubre de Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel que 2008, que adjudica definitivament a la societat UTE s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Quatre Bcn, Obres i Serveis B Montseny, SL i Cons- Catalunya, i 211 del Decret 305/2006, de 18 de trucsa la reurbanització del carrer Biscàia, entre el juliol, pel que s’aprova el Reglament de la Llei carrer Olesa i Sant Antoni Mª Claret, per als exercicis d’urbanisme, el Projecte d’expropiació, pel sistema 2008-2009, i per un import d’1.129.741,74 euros. de taxació conjunta, que incorpora, per una banda, l’actuació aïllada B de la Modificació del Pla especial 13. Districte de Sant Andreu de reforma interior del Raval a la plaça de la Gardu- Del gerent municipal, de data 31 d’octubre de nya i el seu entorn (aprovat definitivament pel Con- 2008, que adjudica definitivament a la societat UTE sell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona en ses- Quatre Bcn, Obres i Serveis B Montseny, SL i Cons- sió de 23 de març de 2007), i, per altra, la concessió trucsa la urbanització del carrer Garcilaso, entre el administrativa de l’aparcament de la plaça de La carrer d’Olesa i el passeig de Maragall, per als exer- Gardunya, incompatible amb l’execució de l’ins- cicis 2008-2009, i per un import d’1.775.132,12 eu- trument de planejament abans esmentat, formulat ros. per Foment de Ciutat Vella, SA, que incorpora la NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 395 relació de béns i drets afectats. 3r) Sotmetre Ferrocarrils Catalans, de la Foneria, de la Mare de l’esmentat Projecte d’expropiació a informació Déu del Port, i dels Alts Forns, amb les modificaci- pública durant el termini d’un mes mitjançant edic- ons no substancials introduïdes com a conseqüèn- tes a inserir al Butlletí Oficial de la Província, a un cia de l’estimació parcial de les al·legacions presen- diari dels de més circulació de la província i al Tau- tades. 4t) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial ler d’edictes d’aquesta Corporació, amb publicació de la Província i en un diari dels de més circulació íntegra de la relació de béns i drets aprovada inici- de la província, i notificar-lo individualment a tots els alment. 4t) Notificar individualment als afectats el propietaris i altres interessats en l’expedient. 5è) present acord, incloent-hi el full d’apreuament cor- Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infra- responent per tal que, si ho consideren convenient, estructures i Habitatge. puguin formular-hi observacions i reclamacions 19. 1r) Aprovar definitivament, a l’empara de relatives a la titularitat o la valoració de llurs drets l’article 113.2.a) del Decret legislatiu 1/2005, de 26 respectius. 5è) Donar-ne compte a la Comissió de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. d’urbanisme, el Projecte de reparcel·lació, en la mo- 18. 1r) Resoldre les al·legacions presentades din- dalitat de compensació bàsica, de la unitat d’actuació tre del termini d’informació pública de l’adaptació del 2 del Pla especial d’ordenació de l’entorn de la plaça Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de coope- de l’Estació a Sant Andreu del Palomar, formulat per ració, de la unitat d’actuació núm. 5 de la Modificació Taller Escola Barcelona, SCCL, propietari únic dels del Pla General Metropolità per a la reordenació de terrenys. 2n) Determinar, de conformitat amb l’article les afectacions viàries al barri d’Hostafrancs (aprovat 153 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual definitivament per la Comissió de Govern el 8 de s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, que la novembre de 2006) necessària per tal d’ajustar-lo a fermesa en via administrativa de l’acord d’aprovació la Modificació puntual del Pla General Metropolità a definitiva del Projecte de reparcel·lació, produirà l’àmbit discontinu de la unitat d’actuació núm. 5 de la essencialment els efectes econòmics i jurídics con- Modificació del Pla General Metropolità per a la tinguts a l’article 121 del Text refós de la Llei reordenació de les afectacions viàries al barri d’urbanisme. 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí d’Hostafrancs, i de la Modificació del Pla General Oficial de la Província i en un diari dels de més circu- Metropolità per a la concreció volumètrica i alinea- lació de la província i notificar-lo als interessats. 4t) cions en l’àmbit delimitat pels carrers dels Ferrocar- Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infra- rils Catalans, de la Foneria, de la Mare de Déu del estructures i Habitatge. Port, i dels Alts Forns, en el sentit i pels motius que 20. 1r) Aprovar definitivament el Projecte executiu s’exposen en l’informe de la Direcció de Serveis de d’urbanització del subsector 1 del sector Pla de millo- Gestió Urbanística, de 17 de novembre de 2008, ra urbana Perú – Pere IV, d’iniciativa privada, per un que en els seus propis termes es dóna per reprodu- import de 206.084 euros (el 16% de l’impost del valor ït; i, en conseqüència, 2n) estimar en part les afegit inclòs), formulat per la Junta de Compensació. al·legacions presentades, el 26 de setembre de 2n) Publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de 2008, per l’advocat, Sr. Jordi Rivera Gol, actuant en la Província i en un diari dels de més circulació de nom i representació de la mercantil Barna Terra, Catalunya. 3r) Donar-ne compte a la Comissió SL; desestimar les al·legacions presentades: pel Sr. d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. Pablo Varas Álvarez, actuant en nom i representa- 21. 1r) Aprovar la constitució de la Junta de Com- ció de les societats Empresa Las Arenas, SL, i Es- pensació del Pla de millora urbana de l’illa delimitada pectáculos Reunidos 92, SA, respectivament, els pels carrers d’Almogàvers, de Pamplona, dels Pa- dies 30 de setembre de 2008 i 16 d’octubre de llars i de Zamora de Barcelona, formalitzada per 2008; i, per l’advocat, Sr. Llorenç Cortadella i Morral, escriptura pública atorgada el 18 de juny de 2008, actuant en nom i representació de la societat Inter- davant la Notària de Barcelona Sra. Rocío Maestre sport Farglo, SA, el 8 d’octubre de 2008. 3r) Aprovar Cavanna, sota el núm. del seu protocol 1251. 2n) definitivament, a l’empara de l’article 113.2 d) del Traslladar a la Direcció General d’Urbanisme de la Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual Generalitat de Catalunya, la documentació que pres- s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, criu l’article 13 de la instrucció aprovada per ordre l’adaptació del Projecte de reparcel·lació, en la mo- del Departament de Política Territorial i Obres Públi- dalitat de cooperació, de la unitat d’actuació núm. 5 ques, de 6 d’agost de 1982, als efectes de la inscrip- de la Modificació del Pla General Metropolità per a la ció de la Junta de Compensació en el Registre reordenació de les afectacions viàries al barri d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores. 3r) Desig- d’Hostafrancs (aprovat definitivament per la Comissió nar el Sr. Andreu Romaní Blancafort, director de de Govern el 8 de novembre de 2006) necessària Gestió Urbanística de 22 Arroba Barcelona, SA, re- per tal d’ajustar-lo a la Modificació puntual del Pla presentant d’aquesta administració en l’òrgan rector General Metropolità a l’àmbit discontinu de la unitat de la Junta de Compensació. 4t) Publicar aquests d’actuació núm. 5 de la Modificació del Pla General acords en el Butlletí Oficial de la Província i en un Metropolità per a la reordenació de les afectacions diari dels de més circulació de la província i notificar- viàries al barri d’Hostafrancs, i de la Modificació del los individualment a tots els interessats en Pla General Metropolità per a la concreció volumètri- l’expedient. 5è) Donar-ne compte a la Comissió ca i alineacions en l’àmbit delimitat pels carrers dels d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 396 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 b) Mesures de govern Districte de Ciutat Vella - Districte de l’Eixample - c) Informes Districte de les Corts - Districte de Sarrià-Sant Ger- vasi A la Comissió: 1. Balanç anual ICIO. 3. Aprovar definitivament el desenvolupament de El Sr. Massaguer explica que aquest informe és la Zona de Transició II, a la plaça de Catalunya i a la un balanç sobre els imports i les destinacions de les plaça de Francesc Macià, de l’Ordenança dels usos bonificacions de l’impost de construccions, ins- del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, tal·lacions i obres (ICIO) de l’any 2008, incloent-hi d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa els expedients que es presenten en la sessió d’avui. referència l’informe de la Direcció Jurídica d’Ur- Informa que l’import total de les bonificacions és banisme i Infraestructures; i resoldre les al·legacions 2.719.901 €, que s’han distribuït de la manera se- presentades en el tràmit d’informació publica de güent: 2.053.685 € a equipaments; 266.503 € a habi- l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de tatges protegits; 347.879 € a habitatges dotacionals, i l’esmentada Direcció de valoració de les al·le- 51.832 a altres. Explica que la distribució dels im- gacions; informes, tots dos, que consten a l’ex- ports des del punt de vista dels metres de sostre és pedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a 2 la següent: 107.375 m per a equipaments (el 73% aquest acord. del sostre autoritzat via llicència i sotmès al fet impo- El Sr. Massaguer recorda que l’objecte d’aquesta 2 sitiu de l’ICIO); 19.602 m per a habitatges protegits proposta és el desenvolupament del règim d’ús de 2 (13%); 17.971 m per a habitatges dotacionals (12%), i les zones de transició II en coronació i terrats dels altres (2%). edificis de les places Catalunya i Francesc Macià, dos D’altra banda, assenyala que la major part de les àmbits discontinus inclosos en l’annex de les zones bonificacions es refereix a obres, mentre que la part de transició II de l’Ordenança dels usos del paisatge corresponent a d’altres activitats subjectes a l’ICIO urbà de la ciutat de Barcelona. Explica que aquest pràcticament no arriba als 100.000 €. projecte normatiu ordena els dos àmbits per tal Destaca que el grau de coneixement i aplicació de d’aplicar el futur tractament que hauran de tenir les l’Ordenança fiscal és molt elevat, ja que es constata coronacions i els terrats dels edificis. Mostra com a que pràcticament en tots els expedients que es tra- exemple un alçat frontal de la plaça Francesc Macià, miten al Sector d’Urbanisme i als districtes els pro- amb les mesures i l’emplaçament exactes que tindran motors s’acullen a les bonificacions previstes. els anuncis publicitaris en cadascun dels edificis. Es dóna per tractat. Informa que hi ha hagut al·legacions del Grup Mu- nicipal del PP i d’empreses publicitàries. Manifesta que, en el cas del PP, s’efectua un aclariment de les d) Compareixences Govern municipal al·legacions presentades amb una anàlisi detallada del seu contingut. El Sr. Villagrasa manifesta que el seu grup farà III) Propostes a dictaminar una reserva de vot perquè creu que aquesta orde- nança és massa intervencionista, ja que determina a) Ratificacions en excés la forma, els colors i el disseny dels anun- cis publicitaris, i limita, per tant, la creativitat dels Al Plenari del Consell Municipal: publicistes i la llibertat de les empreses. Diu que 2. Ratificar el decret de l’Alcaldia de 24 de novem- volen estudiar-ho més a fons i que expressaran el bre de 2008, que concedeix a la Diputació de Barce- sentit del seu vot en el Plenari. lona, una bonificació del 70% (que suposa un import Es dictamina amb el posicionament favorable del de 25.117,26 euros) sobre la quota de l’impost de PSC, ICV-EU i A, CiU i ERC i amb la reserva de vot construccions, instal·lacions i obres, donat que les del PP. obres s’han realitzat en un terreny qualificat de sis- tema d’equipaments comunitaris i dotacions actuals, Districte de l’Eixample clau 7-a3, per la Diputació de Barcelona, per tal de reformar i adequar als actuals teatres interiors Adrià 4. Aprovar definitivament, de conformitat amb Gual i La Cuina, situats al Centre Francesca Bonne- l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla maison, la qual cosa reporta un benefici para la Ciu- especial urbanístic i de millora urbana d’ordenació i tat, i per tant, retornar a l’interessat la quantitat de assignació de tipus pel futur equipament a ubicar a 25.117,26 euros de la quota de l’impost pagada mit- l’interior d’illa delimitada pels carrers de Nàpols, de jançant autoliquidació núm. LV-2005-3-06-00174705 Provença, de Sicília i de Mallorca, d’iniciativa munici- el 17 de maig de 2005. pal (Proeixample, SA); i resoldre les al·legacions Es dictamina amb el posicionament favorable de presentades en el tràmit d’informació pública de tots els Grups. l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes b) Propostes d’acord de motivació, s’incorpora a aquest acord. NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 397 El Sr. Massaguer manifesta que l’objecte d’aquest del Pla general metropolità en el sector de reforma Pla és l’expropiació dels terrenys situats a l’interior interior de la Colònia Castells, on se’n determinen les de l’illa esmentada per tal de destinar-los a un centre condicions d’edificabilitat. Assenyala que la façana de serveis socials, en el marc del Pla de desplega- donarà al carrer Entença i que l’edifici es projectarà a ment de centres de serveis socials de la ciutat, així la part interior de l’illa, en la zona verda ampliada que com la concreció de la titularitat, l’ús i les condicions quedarà. Diu que s’han previst uns passos de via- de l’edificació destinada a equipament. Explica que nants d’accés directe a l’interior de la zona verda des el planejament fa una ampliació del sòl destinat avui del carrer Entença. a equipament, amb la qualificació vigent i la qualifi- Informa que hi ha hagut dues al·legacions presen- cació proposada de 6b/7b, que possibilita la ins- tades pels grups municipals de CiU i del PP. Explica tal·lació del centre de serveis socials. que CiU sol·licita que es replantegi el nombre de Informa que hi ha una al·legació del Grup Munici- plantes d’aparcament per evitar que el subsòl enva- pal de CiU respecte al pla d’etapes d’aquest plane- eixi una part de la zona verda i, també, demana la jament. Diu que s’aclareix que el pressupost per a garantia del dret de reallotjament d’aquells amb ren- l’execució del centre de serveis socials està incorpo- des inferiors. Aclareix que el nombre de pisos de rat en el Pla d’inversió de l’Eixample 2008-2011 i es l’aparcament està determinat per la planta que tindrà farà d’acord amb les etapes previstes en aquest Pla. en ocupar directament la zona 18 i pel compliment El Sr. Puigdollers manifesta que el sentit de de la normativa sobre el nombre de places respecte l’al·legació del seu grup era cridar l’atenció sobre la dels habitatges. dificultat de complir el pla d’etapes previst, atès que Explica que el Grup Municipal del PP considera l’Ajuntament no és encara propietari de tot l’espai on que s’hauria de plantejar la possibilitat de formalitzar vol actuar i l’expropiació està pendent d’execució. No aquesta proposta en tres blocs separats, de manera obstant això, expressa el vot favorable del seu grup, que hi hagués més permeabilitat des del carrer En- ja que està d’acord amb la construcció d’aquest tença. S’aclareix que, tot i que no es faran blocs se- equipament. parats, s’accepta la consideració sobre la permeabili- Es dictamina amb el posicionament favorable de tat des del carrer Entença mitjançant la creació de tots els Grups. passatges que donaran accés a la zona verda. El Sr. Puigdollers expressa la reserva de vot del Districte de Sants-Montjuïc seu grup perquè a l’edifici del carrer Entença que al seu parer caldria haver consolidat hi viuen en règim 5. Aprovar definitivament, de conformitat amb de lloguer una sèrie de famílies amb uns recursos l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla econòmics superiors als que es determinen per al de millora urbana per ajustar la delimitació del recinte reallotjament en habitatges de protecció oficial. Mani- firal en el carrer del Foc, promogut per Fira 2000, SA. festa que cal garantir el reallotjament d’aquestes per- El Sr. Massaguer explica que el Pla fa un ajust de sones amb les mateixes condicions que tenen abans la zona verda del front del recinte firal al carrer del que es produeixi l’execució d’aquest pla urbanístic. 2 Foc, de prop de 150 m , d’acord amb el projecte Pel que fa a l’aparcament, diu que el seu grup no d’urbanització de l’arquitecte Toyo Ito. Informa que s’oposa al fet que es construeixin aparcaments a no hi ha hagut al·legacions en el període comprès sota de zones verdes que són de propietat pública i, entre l’aprovació inicial i la definitiva. per tant, amb places en règim de concessió adminis- Es dictamina amb el posicionament favorable de trativa. No obstant això, assenyala que aquest cas és tots els Grups. diferent, ja que els residents d’aquest edifici han de tenir places d’aparcament de propietat d’acord amb Districte de les Corts la normativa del Pla general metropolità. Manifesta que no acaben d’entendre que no es facin més plan- 6. Aprovar definitivament, de conformitat amb tes inferiors, cosa que obliga a ocupar espai subter- l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla rani de zona verda i a oferir places d’aparcament en de millora urbana de la unitat de projecte UP-E de la règim de concessió administrativa. Afirma que cal Modificació del Pla General Metropolità en el sector complir la ràtio normativa d’1,4 places de pàrquing de reforma interior de la Colònia Castells, promogut per habitatge al subsòl de l’edifici i no pas al subsòl per Remodelacions Urbanes, SA, (Reursa. Institut de la zona verda, i que el seu vot en el Plenari de- Català del Sòl); i resoldre les al·legacions presenta- pendrà de la decisió final sobre aquest tema. des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació El Sr. Villagrasa expressa la reserva de vot del inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de seu grup a l’espera que aquesta setmana se’ls con- Serveis de Planejament, de valoració de les creti el tipus de solució que es donarà perquè es al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de pugui aprofitar la zona verda des del carrer Entença. motivació, s’incorpora a aquest acord. Diu que aquesta és la gran preocupació del seu El Sr. Massaguer explica que l’àmbit d’aquest Pla grup, a més del fet que tots els afectats puguin que- és l’illa delimitada pels carrers Entença, Montnegre, dar-se al barri de les Corts. Equador i Taquígraf Serra, amb una superfície de El Sr. García-Bragado afirma que donaran les ex- 2 4.361 m , i que té com a finalitat el desenvolupament plicacions que els demanen abans de la celebració d’aquesta unitat de projecte, previst en la modificació del Plenari. 398 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 Pel que fa a l’aparcament, assenyala que la nor- El Sr. Puigdollers diu que el seu grup tenia previst mativa urbanística obliga a una ràtio d’1,4 places per informar favorablement aquest expedient, però que habitatge, però que no està vinculada a la propietat farà una reserva de vot per estudiar aquest nou ele- del pis. ment i si té implicacions en la posició definitiva del El Sr. Puigdollers replica que no qüestiona això, seu grup municipal. sinó el fet que ha d’haver-hi 1,4 places de pàrquing El Sr. Martínez manifesta que en el projecte de per cada pis construït al subsòl de l’edifici i no a la Vallcarca es va de sorpresa en sorpresa, ja que ara zona verda adjacent. resulta que hi ha una sentència que obliga a fer-hi El Sr. García-Bragado contesta que no és exac- modificacions. Pregunta què implica la sentència i si tament així i que hi ha molts casos d’aparcaments a pot produir-se una afectació jurídica en cadena en espais adjacents als edificis. relació amb els altres àmbits. Afirma que aquest Es dictamina amb el posicionament favorable del projecte ja va néixer malament, atès que es va errar PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de en la zonificació, la temporalització, l’assignació de CiU i PP. recursos i la configuració de l’edificació. Diu que sembla mentida que l’urbanisme del segle XXI enca- Districte de Gràcia ra plantegi edificis aïllats i amb problemes d’acces- sibilitat, foragiti el comerç i faciliti racons i pendents 7. Aprovar definitivament, de conformitat amb excessius. Conclou que ara es troben en un moment l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla en què el projecte no es pot modificar sensiblement, de millora urbana per a l’ajust viari i l’ordenació entre perquè aleshores sí que tindrien problemes jurídics el viaducte de Vallcarca, l’avinguda de Vallcarca i el de gran magnitud. carrer de Gustavo Bècquer, d’iniciativa municipal; i Pregunta al president si poden confiar que aquest resoldre les al·legacions presentades en el tràmit planejament no causarà cap gran conflicte jurídic, d’informació pública de l’aprovació inicial, de confor- atès que la ciutat ja en té prous, o si hi ha motius de mitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Pla- preocupació i, per tant, més val esperar una mica i nejament, de valoració de les al·legacions, que cons- no fer un nou pas en fals. ta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora El Sr. Massaguer manifesta que vol deixar clar a aquest acord. que l’informe d’al·legacions s’ha fet amb data 11 de El Sr. Massaguer manifesta que l’objecte d’aquest desembre perquè l’al·legació dels particulars va en- Pla és l’ajust viari i la reordenació consegüent de les trar fora de termini al registre del Districte i es va peces edificables i espais lliures de l’àmbit delimitat trametre ahir a la tarda al Sector d’Urbanisme. per l’avinguda Vallcarca, el viaducte de Vallcarca i Explica que el que es fa a l’al·legació és traslladar els carrers de Gustavo Bécquer, Cambrils i Farigola, un efecte de gestió posterior al nou planejament, sense variar les edificabilitats, l’estructura i el caràc- basant-se en una sentència que no és ferma i que ter establerts en el planejament vigent. Explica que està recorreguda per l’Ajuntament. Diu que efectiva- es tracta sobretot d’un ajust del projecte executiu ment caldrà fer un ajust parcel·lari com a resultat del final per tal que el viari que connectarà l’avinguda nou planejament, però que entenen que la millora Vallcarca amb el viaducte tingui un traçat més pa- que aquest representa, d’acord també amb els estu- ral·lel a l’avinguda, cosa que millorarà l’accessibilitat i dis del nou projecte executiu de vialitat, avala aques- les condicions de la implantació edificatòria, tant dels ta modificació. edificis públics destinats a habitatge de protecció El Sr. García-Bragado, en resposta a la pregunta com dels edificis privats. Diu que això també redun- del Sr. Martínez, diu que si es tornés a obrir el debat darà en benefici dels vianants perquè es disposarà sobre la modificació de Pla general metropolità en de voreres més amples. l’àmbit de l’avinguda de l’Hospital Militar-Farigola, Informa que hi ha hagut dues al·legacions en el segurament farien un altre plantejament, atès el període d’exposició pública: el Grup Municipal de temps transcorregut i les grans dificultats amb què CiU ha demanat ampliar l’àmbit concret i que es doni s’han trobat. Explica que en aquell moment es va fer compliment al pla d’etapes de la modificació del Pla un pla de consens per conciliar els diferents interes- general; el Grup Municipal del PP demana informació sos entre els sectors públic i privat i entre els veïns. sobre l’execució de la modificació. Considera que s’ha d’aprovar aquest planejament El Sr. Puigdollers diu que ha aparegut un informe perquè és un ajust que facilita la construcció complementari amb data d’avui sobre al·legacions d’habitatges públics per part del Patronat Municipal que han presentat dos particulars, i demana que de l’Habitatge. se’ls n’expliqui el contingut. D’altra banda, manifesta que potser valdria la pe- El Sr. Massaguer explica que és una al·legació na presentar un informe sobre els litigis vinculats al que ha entrat via registre del Districte fora de termini planejament urbanístic a Barcelona, on es veuria que i que fa referència a l’aclariment del tractament re- l’Ajuntament guanya un percentatge molt elevat de parcel·latori posterior com a conseqüència del nou contenciosos. Assenyala que en època de crisi enca- planejament. Manifesta que a l’informe complemen- ra és més habitual que els planejaments arribin als tari d’al·legacions s’aclareix l’adequació pertinent del tribunals, ja que és més barat impugnar i mantenir projecte de reparcel·lació. viu un contenciós que desenvolupar un edifici. Diu NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 399 que, en aquest cas, no preveu més litigiositat que Reconeix que es tracta d’un lloc complicat i que l’existent. l’escola del costat necessita l’equipament poliespor- Demana al Sr. Martínez el vot favorable del seu tiu, però diu que el fet d’intentar instal·lar dos equi- grup, sobretot perquè aquest Pla facilita la part més paments imprescindibles al barri en aquest mateix pública de totes des del punt de vista dels interessos espai acaba donant lloc a una escola bressol de en conflicte, que són els reallotjaments i l’edifici que dimensions reduïdes. fa el Patronat. Diu que aquesta modificació puntual El Sr. Martínez explica que en aquest projecte va ha partit fonamentalment de l’operador de l’habitatge haver-hi un debat sobre la conveniència d’instal·lar-hi per tal de fer una construcció més sensata i raonable a més a més aules per a l’IES Vila de Gràcia, però i que, si no s’aprova, les condicions d’edificació se- que al final les aules s’han construït al mateix IES, ran molt més complicades. cosa que permet que l’escola bressol tingui les di- Manifesta que també promouen aquesta modifica- mensions necessàries. Diu que té gairebé la mateixa ció perquè durant l’any 2008 s’ha destinat uns 30 ràtio espai-nen que l’escola bressol Sant Medir. milions d’euros en indemnitzacions a fi de facilitar la Es dictamina amb el posicionament favorable de disponibilitat del sòl per construir aquests edificis, i tots els Grups. que aquest conjunt de circumstàncies fa que pràcti- 9. Aprovar provisionalment, de conformitat amb cament es tracti d’un pla d’iniciativa pública que es els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar- vol desencallar. Pel que fa a les consideracions del celona, la Modificació del Pla General Metropolità per planejament general, diu que només reobriria el de- a la remodelació i millora de l’àmbit del Portell al barri bat si tingués algun sentit fer-ho i, en aquest cas, per del Coll, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a modificar-ne alguns aspectes. què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis El Sr. Martínez respon que el seu grup votarà fa- de Planejament; resoldre les al·legacions presentades vorablement aquesta proposta, ateses les explicaci- en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, ons del president. de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, El Sr. Sorolla informa que pràcticament s’han aca- de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, bat les expropiacions en tot aquest àmbit i que això que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, permetrà començar la segona fase del planejament. s’incorporen a aquest acord; i trametre l’expedient a la Informa que, una vegada estigui aprovat el pla, es Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona trauran a concurs els projectes. per a la seva aprovació definitiva. D’altra banda, explica que aquesta modificació es El Sr. Massaguer manifesta que l’objecte produeix per les dificultats d’accessibilitat i altres d’aquesta proposta és l’assoliment d’una millora dels deficiències que es van detectar quan es va estudiar teixits urbans i de les dotacions del barri del Portell a el projecte d’urbanització i, també, quan el Patronat través d’una ordenació del sòl basada en el reconei- va examinar el projecte d’edificació. Així mateix, as- xement de les característiques del teixit edificatori senyala que a principis del mandat el Sr. Martínez va actual; l’ordenació del sostre residencial per tal de exhortar a reflexionar sobre aquest tema i que, en resoldre els teixits edificatoris inacabats o que cal certa manera, aquesta modificació també respon a substituir; la previsió de noves dotacions d’espais aquesta iniciativa. lliures i d’equipaments; la millora de l’estructura viària Es dictamina amb el posicionament favorable del del barri, de manera que s’evitin les afectacions a les PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de edificacions i no es malmetin les àrees de parc adja- CiU i PP. cents, i la millora de l’urbanització del carrers i dels 8. Aprovar definitivament, de conformitat amb itineraris cívics de tot l’àmbit. l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Informa que hi ha hagut al·legacions dels grups especial urbanístic d’ordenació volumètrica per a la municipals de CiU i del PP, que han estat contesta- implantació d’una escola bressol al carrer de Neptú, des i aclarides. Explica que el Grup Municipal de CiU núm. 6-12, promogut pel Consorci d’Educació de demana que la construcció d’habitatges per al rea- Barcelona, amb les modificacions a què fa referència llotjament es faci en el primer període bianual i que l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, els habitatges que no siguin necessaris per al reallot- que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, jament es destinin a col·lectius desfavorits dels barri s’incorpora a aquest acord. a través d’un programa d’habitatge competent en El Sr. Massaguer manifesta que l’objecte aquesta matèria. S’aclareix que el reallotjament es d’aquesta proposta és l’ordenació volumètrica per a realitza dintre del propi àmbit i que el petit excedent la construcció d’una escola bressol municipal, a més d’habitatges no serà destinat a reallotjament, però es d’un poliesportiu d’ús propi i dels centres docents del posarà a disposició del Pla d’habitatge. sector i un aparcament soterrani. Assenyala que Pel que fa a l’al·legació del Grup Municipal del PP l’àmbit de l’escola bressol té una superfície d’uns sobre els pendents i els traçats concrets de la vialitat, 2 2 1.600 m i un sostre de 2.500 m . s’aclareix que hi ha una adequació normativa dels Informa que no hi ha hagut al·legacions des de pendents màxims, que són de l’entorn del 12% en el l’aprovació inicial d’aquest expedient. punt més àlgid de tot el projecte d’urbanització que El Sr. Puigdollers expressa el vot favorable del acompanya el planejament. seu grup, però vol que consti en acta que els sembla El Sr. Puigdollers recorda que quan es va presen- que l’escola bressol té una superfície molt petita. tar el projecte a la Comissió el mes de novembre el 400 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 seu grup va manifestar la seva posició d’abstenció. per al cantó esquerre del passatge Dr. Torres, i a Afirma que ara n’informaran favorablement, tot i que retirar la qualificació d’equipament dels terrenys de en el Plenari segurament tornaran a abstenir-s’hi. l’altre cantó del passatge que passen a tenir la quali- El Sr. Villagrasa expressa la reserva de vot del ficació 13a. seu grup perquè volen acabar d’estudiar l’aspecte Informa que hi ha hagut una única al·legació de dels pendents en el tram viari que es proposa. particulars en el tràmit d’exposició pública del plane- El Sr. Martínez manifesta que el sorprèn que jament. l’objecte de debat del barri del Coll sigui el pendent, Es dictamina amb el posicionament favorable de ja que justament el que es fa amb l’afectació és sal- tots els Grups. var el pendent. 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb Opina que cal anar en compte amb la peça l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla d’equipament que queda afectada. Diu que el regidor especial urbanístic i de millora urbana de creació del Districte vol instal·lar-hi una escola bressol i ell d’equipament i ordenació de la finca del carrer de sosté que no és possible construir-la en aquest lloc. Capella, núm. 25, per a la construcció de l’Església D’altra banda, demana que s’incorpori el dret de Ortodoxa Romanesa de Barcelona, promogut per la tempteig i retracte per a les dues peces d’equi- Parròquia Ortodoxa Romanesa Sant Jordi. pament que queden, atès que continuen afectades El Sr. Massaguer manifesta que l’objecte d’aquesta per l’àmbit públic i creu que l’Ajuntament hauria proposta és la concreció de la titularitat i el tipus d’aprofitar l’oportunitat d’augmentar la peça d’equi- d’equipament, establint-ne les condicions d’edificació i pament públic. donant les alineacions i la qualificació de vial al carrer La Sra. Blasco manifesta que el seu grup és molt de la Capella, davant de la finca. Assenyala que es conscient que aquesta aprovació és especialment tracta d’un àmbit amb una superfície aproximada d’uns 2 significativa per la situació de proximitat a altres àm- 700 m i que l’edifici es destina a un ús de culte de bits que estan o estaran properament en tràmit urba- l’Església Ortodoxa Romanesa de Barcelona. nístic de transformació. Opina que aquest planeja- Informa que no hi ha hagut al·legacions en el trà- ment respon a l’urbanisme de microcirurgia que mit d’informació pública d’aquest expedient. aposta per trobar solucions a problemes de remode- Es dictamina amb el posicionament favorable de lació dels barris que resten pendents a causa de la tots els Grups. seva complexitat. Destaca que, a més a més, això es fa reallotjant les famílies afectades en el mateix barri Districte de Sant Martí i creant zones verdes, equipaments i connectivitat per acabar d’endreçar el barri. Acaba expressant la 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb satisfacció del seu grup per l’aprovació d’aquesta l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla proposta. especial urbanístic per a l’ajust de les condicions El Sr. Villagrasa precisa que volen acabar d’edificació de la peça d’equipament ubicada als d’estudiar la proposta perquè els sembla que potser carrers d’Àlaba, de Badajoz i de la plaça de les Glò- caldria replantejar algunes trames viàries per desti- ries (Centre del Disseny), d’iniciativa municipal, amb nar-les més als vianants. les modificacions a que fa referència l’informe de la Es dictamina amb el posicionament favorable del Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les PSC, ICV-EU i A, CiU i ERC i amb la reserva de vot al·legacions presentades en el tràmit d’informació del PP. pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les Districte de Sant Andreu al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a 10. Aprovar definitivament, de conformitat amb aquest acord. l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla El Sr. Massaguer manifesta que l’objecte d’aquest de millora urbana per a l’ajust de la delimitació de Pla és l’ajustament de les condicions d’edificació l’equipament de l’Institut Guttman, promogut per la previstes per al Centre del Disseny, sobretot pel que Fundació Institut Guttman; resoldre les al·legacions fa al gàlib que voreja l’espai públic tant pel costat de presentades en el tràmit d’informació pública de la plaça com del carrer Àlaba, a partir de les reco- l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la manacions més generals de la modificació del Pla Direcció de Serveis de Planejament, que consta a general de la plaça de les Glòries i el seu entorn, l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aprovada definitivament el 28 de desembre de 2007. aquest acord. Assenyala que també es concreta la previsió d’un El Sr. Massaguer manifesta que l’objecte possible aparcament en el futur. d’aquesta proposta és l’ajustament de la qualificació Indica que el sòl incorporat per aquest Pla especi- urbanística dels terrenys, tot mantenint la superfície al urbanístic està qualificat totalment com a sistemes de sistemes i la regulació de l’edificació previstos al (equipament, viari i zona verda) i que les qualificaci- Pla general. Explica que la modificació concreta res- ons aprovades són les que ja es prenien en conside- pecte al planejament vigent consisteix permutar les ració en la modificació del Pla general. qualificacions; és a dir, admetre la qualificació 7b, i Recorda que en l’ordre del dia de la sessió d’avui per tant la titularitat de la Fundació Institut Guttman, hi ha prevista l’aprovació del projecte constructiu del NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 401 Centre del Disseny i que, per tant, els dos acords d’especial interès i utilitat municipal, atès que el titu- estan vinculats. lar de la llicència és una entitat sens ànim de lucre, Es dictamina amb el posicionament favorable del les obres s’han efectuat en terrenys qualificats PSC, ICV-EU i A, CiU i ERC i amb la reserva de vot d’equipaments comunitaris i dotacions de nova crea- del PP. ció de caràcter local (clau 7-b) i compleixen una in- discutible funció d’interès social, com és la realitzada per un equipament sanitari-assistencial (article 212 IV) Part decisòria / Executiva de les NN.UU.). DONAR-NE trasllat a l’Institut Muni- cipal d’Hisenda als efectes pertinents. a) Ratificacions El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable b) Propostes d’acord del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- 13. Concedir a Lakitania, SA, una bonificació del rable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- 50% (que suposa un import de 51.832,91 euros) rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favora- sobre la quota de l’impost de construccions, ins- ble d’ERC. S’aprova. tal·lacions i obres, generada per la concessió, el 24 15. Concedir a Regesa, una bonificació del 90% de juliol de 2008, de la llicència d’obres majors per a (que suposa un import de 68.737,50 euros) sobre la la intervenció integral per a adequar l’edificació exis- quota de l’impost de construccions, instal·lacions i tent a l’ús hoteler, al carrer de Lledó, núm. 7, donat obres, generada per la concessió el 22 de febrer de que aquesta reuneix les condicions establertes en 2007 de la llicència, per les obres de construcció l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2008, i d’un edifici aïllat d’habitatges de protecció oficial a procedeix, en conseqüència, declarar-la d’especial l’avinguda d’Escolapi Cancer, núm. 4, donat que interès i utilitat municipal, atès que la finca es troba aquesta reuneix les condicions establertes en l’article en l’àmbit del Pla especial de protecció del patrimoni 7è de l’Ordenança fiscal 2.1. de l’any 2007, i proce- arquitectònic de la ciutat de Barcelona, en l’àmbit del deix, en conseqüència, declarar-la d’especial interès Districte de Ciutat Vella, aprovat definitivament pel i utilitat municipal, atès que Regesa és una societat Consell Plenari Municipal en sessió celebrada el 27 privada, si bé el seu capital pertany íntegrament al d’octubre de 2000, que li atorga un nivell de protec- Consell Comarcal del Barcelonès, i els seus estatuts ció B. Donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hi- socials determinen que li correspon la promoció de senda als efectes pertinents. l’edificació de protecció oficial i qualsevol altra que El Sr. Puigdollers pregunta per què s’aplica aques- quedi sotmesa o gaudeixi de les ajudes de les admi- ta bonificació de l’ICIO a una edificació que té ús nistracions públiques; les obres s’han efectuat en hoteler i que és d’una empresa amb afany de lucre. una finca qualificada com zona de volumetria especí- El Sr. Massaguer contesta que és un cas singular fica, clau 18, i compleixen una indiscutible funció que es deu al fet que es tracta d’un edifici protegit. d’interès social, com és la realitzada per uns edificis Diu que l’Ordenança fiscal preveu una bonificació del destinats a protecció oficial. Donar trasllat a l’Institut 50% en les intervencions en edificis protegits a fi de Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. promoure’n la conservació. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable El Sr. Martínez expressa el seu desacord amb el del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable fet que s’apliqui una bonificació a un hotel situat en d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- sòl d’equipaments en una zona protegida per Patri- rable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- moni. Pregunta si això significa que, en cas que rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favora- prosperi l’hotel del Palau de la Música, també se li ble d’ERC. S’aprova. farà una bonificació de l’ICIO. 16. Concedir a Regesa, una bonificació del 90% El Sr. Puigdollers anuncia el vot contrari del seu (que suposa un import de 105.722,46 euros) sobre la grup. quota de l’impost de construccions, instal·lacions i El Sr. García-Bragado diu que aquest punt es pot obres, generada per la concessió el 5 de juliol de deixar sobre la taula per estudiar-lo amb més pro- 2007 de la llicència, per les obres de construcció funditat i preparar un informe més acurat amb vista a d’un edifici aïllat d’habitatges de protecció oficial a la propera sessió de la Comissió. l’avinguda d’Escolapi Càncer, núm. 15, donat que Sobre la taula. aquesta reuneix les condicions establertes en l’article 14. Concedir a la Fundació Clínic per a la Recerca 7è de l’Ordenança fiscal 2.1. de l’any 2007, i proce- Biomèdica, una bonificació del 65% (que suposa un deix, en conseqüència, declarar-la d’especial interès import de 231.671,56 euros) sobre la quota de i utilitat municipal, atès que Regesa és una societat l’impost de construccions, instal·lacions i obres, ge- privada, si bé el seu capital pertany íntegrament al nerada per la concessió, el 17 d’octubre de 2008, de Consell Comarcal del Barcelonès, i els seus esta- la llicència d’obres majors per a la construcció d’un tuts socials determinen que li correspon la promoció edifici d’equipaments pel Centre d’Investigació Bio- de l’edificació de protecció oficial i qualsevol altra mèdica Esther Koplowitz, al carrer del Rosselló, núm. que quedi sotmesa o gaudeixi de les ajudes de les 153, donat que aquesta reuneix les condicions esta- administracions públiques; les obres s’han efectuat blertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1. de en una finca qualificada com zona de volumetria l’any 2008, i procedeix, en conseqüència, declarar-la específica, clau 18 i acompleixen una indiscutible 402 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 funció d’interès social, com és la realitzada per uns Districte de Ciutat Vella - Districte de l’Eixample - edificis destinats a protecció oficial. Donar-ne tras- Districte de Sants-Montjuïc - Districte de les Corts - llat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes perti- Districte de Sarrià-Sant Gervasi - Districte de Gràcia nents. - Districte d’Horta-Guinardó - Districte de Nou Barris - El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable Districte de Sant Andreu - Districte de Sant Martí del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- 19. Aprovar inicialment la Modificació de l’article rable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- 264 de les Normes Urbanístiques del Pla General rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favora- Metropolità (Localització relativa de l’edificació. Tipus ble d’ERC. S’aprova. d’ordenació segons volumetria específica) dins el 17. Concedir a l’Institut Català d’Assistència i Ser- terme municipal de Barcelona, d’iniciativa municipal; veis Socials, una bonificació del 70% (que suposa un exposar-la al públic pel termini d’un mes; i sotmetre- import de 133.126,39 euros) sobre la quota de la al Plenari del Consell Municipal per a la seva l’impost de construccions, instal·lacions i obres, ge- aprovació provisional. nerada per la concessió, el 10 de juliol de 2008, de la El Sr. Massaguer manifesta que es tracta d’una llicència d’obres majors per a una residència assisti- modificació tècnica molt concreta en l’ordenació de da amb centre de dia per a gent gran al carrer l’edificació per tal d’aclarir els paràmetres amb què d’Augusto Cesar Sandino, núm. 7-9, donat que reu- es troben els tècnics municipals a l’hora de decidir neix les condicions establertes en l’article 7è de les distàncies mínimes entre els edificis quan estan l’Ordenança fiscal 2.1. de l’any 2008, i procedeix, en confrontats en un mateix carrer. Diu que aquesta conseqüència, declarar-la d’especial interès i utilitat modificació elimina la possibilitat d’interpretacions municipal, atès que el titular de la llicència és una diverses tant en l’àmbit dels districtes com del Sector entitat de caràcter públic, les obres s’han efectuat en d’Urbanisme. terrenys qualificats d’equipaments comunitaris i do- Explica que s’afegeix tot l’apartat a.1, que llegeix: tacions actuals (clau 7-a) i compleixen una indiscuti- "La distància mínima entre edificis pròxims es deter- ble funció d’interès social, com és la realitzada per minarà d’acord amb l’edifici de menor nombre de un equipament sanitari-assistencial (article 212 de plantes i/o alçada més baixa; no es veurà disminuïda les NN.UU.). Donar-ne trasllat a l’Institut Municipal per l’existència de cossos sortints oberts, semitan- d’Hisenda als efectes pertinents. cats o tancats; es mesurarà de forma perpendicular a El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable les façanes; s’ha de garantir a totes les plantes del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable l’edificació d’acord amb el seu nombre de plantes; en d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- un mateix edifici es podran aplicar diferents distànci- rable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- es de separació, d’acord amb les distàncies establer- rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favora- tes en un precedent." ble d’ERC. S’aprova. El Sr. Puigdollers manifesta que és una norma 18. Concedir a l’Institut Català d’Assistència i Ser- molt complicada d’entendre i que no ha tingut temps veis Socials, una bonificació del 70% (que suposa un de formar-se un criteri sobre quins efectes té la modi- import de 382.675,38 euros) sobre la quota de ficació de l’article en qüestió. D’altra banda, diu que l’impost de construccions, instal·lacions i obres, ge- el crida l’atenció la referència que fa l’apartat a.2/9 a nerada per la concessió, el 31 de juliol de 2008, de la les peces destinades a sala d’estar. Pregunta per llicència d’obres majors per a una residència i centre què és la sala d’estar la peça que ha de regular la de dia per a gent gran i residència per a persones separació i com se sap, en el moment d’aprovar un amb discapacitat física al passeig de Torras i Bages, pla urbanístic, si aquell punt del pis serà sala d’estar núm. 135, donat que aquesta reuneix les condicions o una altra habitació. establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1. Conclou que el seu grup farà una abstenció, tenint de l’any 2008, i procedeix, en conseqüència, decla- en compte que es tracta d’una aprovació inicial, i rar-la d’especial interès i utilitat municipal, atès que el demana trobar-se amb tècnics del Sector d’Urba- titular de la llicència és una entitat de caràcter públic, nisme per estudiar a fons aquest tema. les obres s’han efectuat en terrenys qualificats El Sr. Villagrasa expressa també l’abstenció del d’equipaments comunitaris de nova creació de caràc- seu grup pels dubtes que tenen a causa del caràcter ter local (clau 7-b) i compleixen una indiscutible fun- tècnic de l’expedient i sol·licita trobar-se amb els ció d’interès social, com és la realitzada per un equi- Serveis Tècnics perquè els expliquin amb detall pament sanitari-assistencial (article 212 de les aquesta modificació. NN.UU.). Donar-ne trasllat a l’Institut Municipal El Sr. Martínez opina que és un tema estrictament d’Hisenda als efectes pertinents. tècnic i demana algun text més explicatiu. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable El Sr. García-Bragado afirma que és evident que del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable per a l’aprovació provisional caldrà un joc de fitxes d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- que permeti situar millor el tema. Assenyala que rable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- aquest article es modifica per posar fi a la conflictivi- rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favora- tat i els plets que genera en la mesura que permet ble d’ERC. S’aprova. interpretacions diverses. NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 403 El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable terrenys situats a l’avinguda Meridiana, entre els del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable carrers de la Nació, del Degà Bahí, de Trinxant i de d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa l’abstenció Tomàs Padró, d’iniciativa municipal; exposar-la al de CiU, el Sr. Villagrasa expressa l’abstenció del PP i públic pel termini d’un mes. el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC. El Sr. Massaguer explica que l’objectiu principal S’aprova. d’aquesta modificació és l’ordenació dels sòls situats en l’àmbit de Degà Bahí mitjançant el replanteig de la Districte de les Corts xarxa viària i dels espais lliures que proposava el Pla general metropolità (PGM). Diu que es proposa un 20. Aprovar inicialment, de conformitat amb model viari més proper a la realitat existent, sense l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la hipotecar l’ample de 20 m que preveu el PGM per a Modificació puntual del Pla General Metropolità de la prolongació del carrer Provença fins a la Meridia- les qualificacions urbanístiques, la regulació d’usos i na. l’ordenació volumètrica de la parcel·la situada a Manifesta que es planteja una nova distribució de l’avinguda d’Esplugues, núm. 103b, promoguda per la zona verda per obtenir un espai lliure més unitari i Estación de Servicio Pedralbes, SL, amb les pres- de més qualitat, la part més important del qual dóna cripcions a que fa referència l’informe de la Direcció front a l’avinguda Meridiana. Assenyala que, així de Serveis de Planejament que consta a l’expedient i mateix, es proporciona habitatge en règim de protec- a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord; i ció i es possibilita el reallotjament dels ocupants le- exposar-la al públic pel termini d’un mes. gals dels habitatges afectats; es proposa la ubicació El Sr. Massaguer manifesta que l’objecte d’un equipament docent destinat a escola bressol en d’aquesta proposta és mantenir la disposició i la fun- l’entorn de la zona verda, d’acord amb les necessi- cionalitat de la benzinera existent a la ubicació es- tats del mapa escolar; es dóna solució als fronts mentada i, a aquest efecte, atorgar als sòls la qualifi- oberts no edificables de les illes amb façana a la cació urbanística adient i ordenar-ne l’edificació. zona verda que proposava el PGM, i es reconeix un Explica que una part important de la parcel·la és una conjunt d’habitatges de planta baixa més dos situats qualificació viària de 5 i que el que es fa és unificar davant del passatge Tomàs Padró que actualment es tota la qualificació a 20a/11, que és la qualificació troben en situació de volum disconforme segons el actual de la resta de parcel·la on hi ha la benzinera, planejament vigent, amb la qual cosa aquest teixit afegint-hi un asterisc, que significa que es limita ex- edificatori queda desafectat. clusivament la qualificació i l’ús definitiu a l’ús de Conclou que amb aquesta proposta dels serveis benzinera. Assenyala que no és que es requalifiqui municipals d’urbanisme es pretén fer una ordenació un viari a residencial unifamiliar aïllat, sinó que es coherent des del punt de vista de la ubicació del verd requalifica un viari que en realitat hauria de ser de i la disposició dels edificis, a més d’implantar una expropiat per l’Ajuntament i s’unifica tota l’actuació. escola bressol. El Sr. Puigdollers expressa el vot favorable del El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable seu grup i diu que, atès que aquest expedient sortirà del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable a informació pública, podran acabar de discutir-lo. d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa l’abstenció Opina que, més que qualificar el sòl de 20a/11*, val- de CiU, el Sr. Villagrasa expressa l’abstenció del PP i dria la pena qualificar-lo de serveis tècnics (clau 4) o el Sr. Martinez expressa el vot favorable d’ERC. donar-li una altra qualificació més adient, atès que la S’aprova. qualificació de 20a per a zones unifamiliars aïllades 22. Aprovar definitivament el Projecte executiu del no té gaire sentit en aquest cas, tot i la condició que Centre de Disseny de Barcelona, per un import de no hi haurà cap canvi d’ús. 79.356.946,39 euros, el 16% de l’impost del valor El Sr. Martínez expressa el vot favorable del seu afegit inclòs, formulat per Barcelona d’Infraes- grup i demana que, si és possible, s’incorpori un tructures Municipals, SA (BIM/sa); resoldre l’al·le- requeriment per tal que la benzinera s’adapti al pro- gació presentada per les Associacions de veïns dels veïment de cotxes elèctrics. barris de Sagrada Família, Fort Pienc, Poblenou i El Sr. García-Bragado manifesta que es tindran en Clot-Camp de l’Arpa; condicionar l’eficàcia d’aquest compte aquestes consideracions. acord a l’aprovació definitiva del Pla especial urba- El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable nístic per a l’ajust de les condicions d’edificació de la del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable peça d’equipament ubicada als carrers d’Àvila, de d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- Badajoz i de la plaça de les Glòries; publicar aquest rable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favora- dels de més circulació de Catalunya un cop compler- ble d’ERC. S’aprova. ta la condició esmentada; notificar-lo als interessats en aquest procediment. Autoritzar la despesa pluri- Districte de Sant Martí anual que comporta l’esmentat projecte amb càrrec als pressupostos dels anys: a) 2009: 5.000.000 21. Aprovar inicialment, de conformitat amb euros; b) 2010: 30.000.000 euros; c) 2011: l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la 44.356.946,39 euros; precisar que l’actuació del Modificació del Pla General Metropolità a l’àmbit dels Centre de disseny de Barcelona compta amb el fi- 404 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 nançament de la Generalitat de Catalunya, d’acord a) Proposicions / Declaracions de Grup amb els acords subscrits; encarregar a la societat municipal BIM/sa la gestió de l’actuació; facultar el Del Grup Municipal CiU: quart tinent d’alcalde, president de la Comissió 23. La Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, per a Habitatge, acorda: Constatar que l’actual reforma l’adopció dels actes necessaris per al desenvolupa- que se esta executant en la plaça de Lesseps no ment i execució del present acord, entre els quals compleix l’acord veïnal; i per aquest motiu s’acorda s’inclou la possibilitat d’aprovar la modificació del que en el termini de 3 mesos el govern municipal projecte esmentat, en el cas que així sigui pertinent, presenti les mesures correctives que s’aplicaran a la amb l’autorització de la despesa que això comporta, urbanització per tal de minimitzar els actuals incom- fins un import màxim del 20% de l’import del projec- pliments. te, així com el reajust de les anualitats definides, en El Sr. Puigdollers manifesta que la proposta el marc dels pressupostos corresponents. d’acord que presenta el Grup Municipal de CiU fa El Sr. Massaguer explica que el pressupost final referència a un tema històric de Barcelona des del del projecte executiu del Centre del Disseny és de 80 punt de vista ciutadà. Recorda la llarga polèmica que milions d’euros, inclòs l’IVA, corresponents a l’import va haver-hi a la ciutat durant l’etapa de l’alcaldia del d’execució de les obres i al control de qualitat. Asse- Sr. Porcioles en relació amb la construcció de l’actual nyala que el termini previst per a la construcció de ronda del Mig i l’acord posterior a què van arribar els l’edifici és de trenta-dos mesos i que el projecte tam- grups municipals del PSC i CiU i els veïns de Gràcia bé dóna cobertura a tot el programa funcional, disse- en el Consell del Districte. Diu que, com a conseqüèn- nyat pels departaments de Presidència i Cultura de cia d’aquell acord, es va encarregar a l’Ajuntament de la Generalitat de Catalunya i els Serveis de Cultura Barcelona que redactés un projecte per remodelar la de l’Ajuntament de Barcelona. plaça Lesseps i que en presentar-lo al Consell El Sr. Villagrasa manifesta l’abstenció del seu grup d’Administració de l’Institut Municipal d’Urbanisme, per diversos motius. En primer lloc, diu que potser es va constatar que no complia l’acord a què s’havia caldria adaptar el disseny del centre a la futura plaça. arribat en el Consell del Districte de Gràcia. En segon lloc, expressa els seus dubtes respecte al Explica que, com a conseqüència d’això, el Grup conveni per finançar l’obra, ja que desconeix el valor Municipal de CiU es va posar en contacte amb els real de la cessió del Palau de Pedralbes a la Genera- veïns de la zona i va convocar una assemblea, a la litat com a contrapartida a la seva aportació de dues qual va assistir un gran nombre de persones. Diu terceres parts del cost. Finalment, qüestiona que es que d’aquella assemblea va sortir una comissió ciu- pugui complir el termini previst i demana si es té en tadana, que va coordinar l’avui regidora Itziar Gonzá- compte qui assumiria els sobrecostos en cas lez, entre d’altres, i que va elaborar una proposta d’endarreriment de les obres. diferent de la que el govern municipal havia portat al D’altra banda, pregunta a què es deu l’increment Consell d’Administració de l’Institut Municipal d’Ur- d’1.200.000 € aproximadament respecte al pressu- banisme. post que es va aprovar inicialment. Llegeix el document d’aprovació inicial del Pla ur- El Sr. García-Bragado expressa la seva satisfac- banístic de la plaça Lesseps que va resultar com a ció per l’aprovació definitiva d’aquest projecte, del conseqüència d’aquest procés de participació ciuta- qual diu que el contingut encara serà més rellevant dana: "El procés de treball i participació ciutadana va que el continent, atesa la importància de disposar a culminar el 18 de desembre de 2002 amb la signatu- la ciutat d’un gran centre cultural vinculat al disseny. ra d’acord entre l’Ajuntament de Barcelona i la repre- Afirma que les obres seran complexes i que se sentació veïnal, que va permetre obrir una nova eta- n’ha fet ja una part essencial, que és el desviament pa de treball conjunta per a la redacció del nou del col·lector. Diu que les obres les executarà projecte. Els criteris rectors d’aquest treball, acordats l’empresa municipal Bimsa, cosa que permetrà fer un en el document signat, eren: obertura d’una nova seguiment directe de les incidències de la construc- etapa de treball, amb l’inici de la redacció del projec- ció, i conclou que el Centre de Disseny assegurarà la te executiu que havia de recollir i analitzar les pro- centralitat cultural de la plaça de les Glòries i entrarà postes i l’informe dels tècnics independents, elaborat en relació amb l’Auditori i el Teatre Nacional, configu- mitjançant la consulta i la participació ciutadana i les rant un pol d’atracció de la ciutat. propostes dels tècnics de l’Institut Municipal d’Ur- El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable banisme i les aportacions de la plataforma "Una altra del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable plaça Lesseps és possible"; reducció del trànsit pri- d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- vat, tant a la plaça com als seus entorns, analitzant rable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa l’abstenció en aquest apartat les implicacions circulatòries de la del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable ronda del Mig, República Argentina, Hospital Militar, d’ERC. S’aprova. etc.; recuperació del pendent natural de la plaça; millora de la connectivitat entre els barris al voltant c) Proposicions de la plaça –la Salut, Gràcia, el Putget i Farró i Vall- carca–; nou disseny de la plaça pensada com a lloc de trobada, vinculada al nou connector verd Hospital V) Part d’impuls i control Militar, vertebrada pels fluxos i usos de vianants i NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 405 considerant la singularitat dels equipaments de Explica que aquest projecte constructiu requeria l’entorn, en particular l’escola; constitució d’una co- modificacions de planejament i que aquesta adapta- missió mixta de seguiment durant la redacció del ció va ser aprovada pel Grup Municipal de CiU. Diu projecte executiu." que a partir del moment en què es té un projecte Explica que, posteriorment, com a conseqüència executiu redactat per un arquitecte que té obra a d’aquest acord, es va redactar el projecte executiu, Barcelona, i que a tots els sembla bé perquè consi- que diu: "Característiques bàsiques del nou projecte deren que recull allò que dos anys abans s’havia de remodelació de la plaça Lesseps: recuperació del aprovat en la Comissió, comença l’execució de les pendent natural de la plaça en soterrar el túnel actual obres, seguida permanentment per la comissió de permetent la desaparició del pont de Príncep veïns. Conclou que aquest projecte que s’executa és d’Astúries, així com la minimització del punt alt que el projecte que s’havia aprovat. crea la boca de sortida del túnel cap a la travessera Pel que fa al pendent, explica que els requeri- de Dalt; creació de noves connexions viàries tallades ments que es van posar és que Torrent de l’Olla i el actualment al tronc central del cinturó Homer, Sant carrer del costat de l’església dels Josepets havien Magí, Mare de Déu del Coll, Torrent de l’Olla i el de passar a nivell i que les rampes no havien lateral muntanya amb la ronda de General Mitre; d’allargar-se perquè, si no, ja no passarien a nivell. increment de la superfície destinada als vianants Diu que és a partir d’aquest manteniment de les co- amb la supressió d’un tram del viari, el del lateral tes laterals que comença la depressió del túnel fins muntanya davant de la biblioteca, actualment en on es pot, des del punt de vista de la normativa i del construcció, i de l’església dels Josepets (2,5 vega- col·lector que passa per sota. Insisteix que aquest des s’ha augmentat la superfície destinada als via- procés ha estat seguit permanentment pels veïns, nants); incorporació a la plaça del futur corredor que són fedataris i avaladors de l’execució del pro- obert Hospital Militar mitjançat l’aparició de dues jecte. noves superfícies davant de la biblioteca i de Manifesta que el problema que hi ha hagut és el l’església dels Josepets que acosten la banda mun- desajust entre les obres de la línia 9 i la reordenació i tanya a la banda mar de la plaça." la reurbanització de la plaça. Diu que la línia 9 ha Afegeix que, el 3 de gener de 2004, la Comissió estat conflictiva des d’un bon principi i que això ha d’Urbanisme diu: "Durant el procés de redacció del obligat a mantenir tota una estructura d’obres en el projecte es van recollir totes les peticions tècnica- lloc de la plaça que havia de ser més tranquil, perquè ment viables i es va decidir afectar pràcticament la és el punt més proper als edificis i més allunyat del totalitat de les lloses de cobertura del cinturó per tal trànsit. Assenyala que aquest fet no significa que de rebaixar la seva cota al màxim sense augmentar l’Ajuntament no hagi complert l’acord i que el projec- la longitud de les rampes del mateix cinturó." te no s’hagi executat escrupolosament. Diu que així Manifesta que el Grup Municipal de CiU va enten- ho considera la comissió que ha seguit les obres, dre l’acord de la plaça Lesseps en aquest marc i que amb independència que es reservi la seva opinió no s’ha complert. Diu que, d’una banda, no s’ha re- sobre la plaça fins que el projecte estigui acabat, cuperat el pendent natural de la plaça, sinó que s’ha cosa que creu que haurien de fer també els grups de fet una plaça boteruda perquè no s’ha rebaixat la l’oposició. cota del túnel; i que, de l’altra, no hi ha cap zona El Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del seu verda davant de l’església dels Josepets o la biblio- grup, que diu que no se sent enganyat perquè ja teca. Afirma que la plaça Lesseps fa recordar la pla- sabia que es faria una plaça dura i grisa en lloc d’una ça Països Catalans, que és el paradigma de la plaça plaça verda. Afirma que una plaça ha de ser un espai dura, tot el contrari dels corredors verds que s’havien de trobada i de gaudi dels veïns, i no un lloc enmig previst. del qual hi ha una gran duna que obstaculitza el pas. Explica que el seu grup i alguns veïns se senten Afegeix que les obres s’han endarrerit i han ocasio- enganyats perquè s’ha incomplert el que es va pac- nat moltes molèsties als veïns. tar a l’hora de concretar-ho en un projecte tècnic. D’altra banda, aprofita per introduir el prec del seu Qualifica això de molt greu, perquè genera desconfi- grup en relació amb la plaça i unir així els dos de- ança en els polítics, i conclou que la democràcia no bats. Explica que el prec és ampliar la zona verda ha estat capaç de resoldre el "nyap" que va fer el prevista en el disseny final de la plaça i estudiar la franquisme i l’alcalde Porcioles a la plaça Lesseps. possibilitat de convertir la ronda del Mig, amb el seu El Sr. García-Bragado manifesta que una cosa és soterrament i juntament amb la plaça Lesseps, en que el Grup Municipal de CiU se senti enganyat i una una gran rambla verda. Afirma que soterrant la ronda altra de ben diferent que no s’hagi complert l’acord, del Mig es pot guanyar l’espai verd que s’ha suprimit cosa que diu que no és veritat. i recorda que el seu partit va ser l’únic que va votar Remarca que, a les explicacions del Sr. Puigdo- en contra del projecte de reforma de la plaça perquè llers, cal afegir que el primer projecte que va fer creu que s’ha desaprofitat l’oportunitat de dotar el l’Ajuntament i que van rebutjar els veïns partia de la centre de Gràcia d’un pulmó verd. Diu que abans hi base de no tocar la rasant de la ronda. Assenyala havia molt més verd del que hi ha ara i que els veïns que després del procés participatiu es va encarregar gaudien més de la plaça. un projecte, que es va exposar al públic i es va expli- El Sr. Martínez recorda que, després del rebuig car als veïns, i que es va aprovar amb l’acord veïnal. veïnal al projecte inicial, va ser l’aleshores consellera 406 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 d’Esquerra Republicana a Gràcia, la Sra. Dolors van constatar que els veïns acceptaven una proposta Martínez, qui va arribar a un pacte amb el Sr. Masca- bastant propera a les seves aspiracions, encara que rell per fer que el conjunt de l’Ajuntament acceptés el no del tot coincident, perquè entenien que allò era el canvi. Diu que a partir d’aquí es va produir un procés tècnicament possible i viable. Conclou que el resultat de participació, unes conclusions i un projecte execu- no és la millor plaça Lesseps, sinó la que era possi- tiu, que està plasmat en dibuixos i que, per tant, és ble en aquell moment, ateses les circumstàncies i les fàcil comprovar si s’ajusta a la realitat actual. persones implicades en el procés. Afirma que les obres van començar el 2003 i que, D’altra banda, aclareix que la participació va aca- per tant, troba desmesurat que gairebé cinc anys bar l’11 de setembre de 2002, en el moment en què després el Grup Municipal de CiU digui que s’adona els tècnics que es van ocupar de la mediació i el que el pendent de la plaça no és el que havia de ser. procés participatiu van entregar a la comissió mixta D’altra banda, posa de manifest que el Districte de els resultats, i que el que va venir després va ser un Gràcia va assenyalar alguns elements concrets que procés de seguiment de l’execució del projecte per calia tenir en compte en el conjunt del projecte, però part de l’arquitecte que va guanyar el concurs. que va ser exclòs de la revisió del projecte. Diu que El Sr. Puigdollers assenyala que cal distingir entre probablement si el regidor d’aleshores, que era ell el projecte urbanístic i el projecte d’urbanització. mateix, i el regidor actual haguessin pogut participar Precisa que el projecte urbanístic, que va obtenir el de l’execució del projecte, algunes coses s’haurien vot del Grup Municipal de CiU, és el text que ha llegit fet de manera diferent. abans, on es diu que s’intentarà respectar el pendent Manifesta que és incomprensible que una de les natural i fer un corredor verd amb Hospital Militar, obres més importants de la ciutat continuï sent polè- que són els dos aspectes polèmics. Diu que, en can- mica després de tota la inversió, tot el procés partici- vi, el seu grup no va votar el projecte d’urbanització, patiu i tota la il·lusió que hi ha hagut al darrere. Diu perquè el Grup Municipal de CiU no ha format mai que l’equip de govern haurà de replantejar-se alguna part de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de cosa i que caldrà afegir alguna peça de verd si al Barcelona. Destaca que és curiós que les al·le- final resulta que fa falta. gacions al projecte d’urbanització siguin del juliol del D’altra banda, afirma que cal ser rigorosos: el pro- 2004 i el projecte s’aprovés l’1 de juny de 2005, que jecte executat es correspon amb allò que es va di- és quan al seu parer es fan canvis respecte al que buixar i, per tant, no poden votar a favor d’un text s’havia pactat amb els veïns en el projecte urbanís- que diu tot el contrari. Remarca que una altra cosa tic. és que els agradi el resultat final del projecte, que Conclou que el més trist de tot això és que el seu valoraran un cop acabin les obres. Assenyala que si grup té la impressió que no s’ha resolt la problemàti- finalment hi ha menys verd del previst exigiran que hi ca de la plaça Lesseps i que és possible que quan el sigui, o si opinen que, malgrat tot, continua faltant-hi Sr. Trias sigui alcalde de Barcelona hagi de tornar a verd, també ho diran, independentment que al seu intervenir-hi. dia votessin a favor del projecte. El Sr. Martínez diu al Sr. Puigdollers que ell era La Sra. Blasco afirma que la plaça encara no està aleshores regidor al Districte de Gràcia i li pot asse- acabada i precisament el verd ha d’anar on hi ha el gurar que abans de donar el vot positiu a la Comissió forat del metro; per tant, considera que caldrà espe- de Govern va parlar amb els veïns. Afirma que ha rar que s’acabin les obres de la línia 9 per fer-ne el mantingut amb els veïns un diàleg bastant extens debat. D’altra banda, manifesta que cadascú pot sobre la plaça Lesseps i sempre li han dit que el tenir una opinió pròpia sobre els elements metàl·lics projecte és correcte, més enllà de les especificacions que s’hi han posat, però que, en tot cas, el que ha de i els requeriments tècnics, que són insalvables. Mani- quedar molt clar és que s’han respectat els acords festa que, a més a més, a ell personalment no li amb els veïns. Acaba dient que no és lícit apuntar-se agradava el projecte, però va recomanar el vot favo- als èxits i dir que les possibles errades són dels al- rable de seu grup perquè els veïns hi estaven tres, ja que la remodelació de la plaça va ser acor- d’acord. dada conjuntament. El Sr. Villagrasa afirma que és evident que el re- La Sra. González explica que quan es va constituir sultat final de la plaça no agrada als veïns i comerci- la comissió mixta per unir la ciutadania i l’Institut ants de la zona i demana que es contesti el prec que Municipal d’Urbanisme, els veïns de la plataforma ha formulat el seu grup. "Una altra plaça Lesseps és possible" van buscar El Sr. García-Bragado respon que caldrà esperar uns tècnics independents. Diu que ella, juntament que s’acabi l’àmbit que ha d’estar enjardinat per valo- amb dos tècnics més, tenien la missió d’assessorar rar si cal posar-hi més verd. els veïns amb un esperit de mediació i de veure fins D’altra banda, diu al Sr. Puigdollers que fa servir a quin punt eren possibles tècnicament les seves dades errònies i atribueix la seva confusió a la volun- aspiracions. Afirma que en aquest procés de partici- tat de CiU d’encapçalar qualsevol protesta ciutadana. pació totes les parts van anar assumint les limitaci- Manifesta, que tal com ha expressat la regidora Itziar ons del projecte de manera pedagògica i progressi- González, va arribar un moment en què el procés va, sense deixar d’apropar-se al màxim a les participatiu es va acabar i es va procedir a la redac- voluntats que abans s’han esmentat. Explica que ció del projecte executiu, que va ser objecte de se- quan es va arribar a l’acord, els tècnics independents guiment per part dels veïns. Afirma que el projecte NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 407 executiu o d’urbanització va ser aprovat inicialment gran entusiasme, però afirma que creu que això es per la Comissió de Govern el dia 23 de juny de 2004 deu sobretot a l’endarreriment de les obres de la línia i que s’hi van presentar al·legacions a partir de juliol 9 del metro. del 2004. Explica que una de les coses que es deia a El Sr. Puigdollers diu al Sr. García-Bragado que el les al·legacions era que per executar aquest projecte problema greu que hi ha en aquest moment entre els calia modificar el planejament, per la qual cosa es va grups municipals del PSC i de CiU és que s’ha per- suspendre la tramitació del projecte d’urbanització i dut la confiança mútua. Afirma que durant molt anys, es va redactar una modificació del Pla general me- malgrat que ells eren l’oposició, hi havia una confian- tropolità. Diu que aquesta modificació va ser objecte ça personal que feia que n’hi hagués prou amb la de debat en la Comissió d’Urbanisme i en el Plenari, paraula per tenir la seguretat que allò que es deia es i que va obtenir l’aprovació del Grup Municipal de complia, cosa que s’ha perdut en aquest mandat. CiU. Afirma que, una vegada aprovada definitiva- El Sr. García-Bragado respon que estan parlant ment aquesta modificació, es va aprovar també defi- d’un projecte que ve d’un altre mandat. nitivament el projecte d’urbanització el juny del 2005. El Sr. Puigdollers replica que parlen d’un projecte Explica que tot aquest procés de redacció del pro- que no s’ha executat de la manera que s’havia acor- jecte executiu, modificació del Pla general metropoli- dat. tà i aprovació definitiva del projecte executiu es va El Sr. García-Bragado li diu que, en aquest cas, fer amb un seguiment permanent dels veïns per veri- estan parlant d’unes circumstàncies que ell no ha ficar que es complien els acords. Afegeix que els viscut i que, per tant, ha de pensar que parla d’altres veïns han fet el seguiment, no només del projecte, moments. sinó també de l’execució, cosa que no vol dir que no El Sr. García-Bragado expressa el vot contrari del pugui haver-hi veïns a qui no els agradi i tinguin dret PSC, la Sra. Blasco expressa el vot contrari d’ICV- a manifestar-ho. Conclou que CiU, en lloc de com- EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable portar-se com un partit seriós i explicar als veïns com de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del es fan les coses, se suma a les protestes per obtenir- PP i el Sr. Martínez expressa el vot contrari d’ERC. ne un benefici partidista. Afirma que poden expressar Es rebutja. el seu desgrat amb la plaça i que se senten enga- Del Grup Municipal PP: nyats, però no poden dir que s’han incomplert els 24. Atesa la necessitat de millorar la seguretat en compromisos, entre altres coses perquè els desmen- la prestació de serveis bàsics, la Comissió d’Ur- tiran els veïns que n’han fet el seguiment durant banisme, Infraestructures i Habitatge acorda: Instar aquests anys. al govern municipal que, s’avaluï de forma específica El Sr. Puigdollers es queixa que el PSC sempre l’estat de la seguretat en l’ús i prestació dels serveis acaba recorrent a la desqualificació personal quan bàsics de gas, aigua, etc, de la nostra ciutat, tot pre- perd un debat polític. Diu que ell no entrarà en això i sentant, en el termini de tres mesos, en aquesta expressa la percepció del seu grup que el tema de la Comissió una avaluació preliminar. plaça Lesseps és una demostració emblemàtica de El Sr. Villagrasa recorda que arran de l’apagada la forma de governar de l’equip de govern. que va patir Barcelona el juliol del 2007 es va fer una Reitera que, un cop es va acabar el procés parti- comissió extraordinària sobre el subministrament de cipatiu, el govern municipal i els tècnics de serveis bàsics a la ciutat, en la qual es va parlar de l’Ajuntament van modificar el projecte com van voler. fer una anàlisi estratègica per identificar els projectes Insisteix que no s’han complert els compromisos i la planificació concreta dels serveis, la recuperació sobre el pendent natural i l’espai verd i que, tot i que de dades d’aquests recursos i els plans de contin- el verd pot ser que finalment hi sigui, el que és segur gència que tenien els operadors de Barcelona, així que no hi serà és el pendent natural de la plaça. com d’estructurar tota aquesta informació en un llibre D’altra banda, assenyala que a la Comissió de Ser- blanc, fer un estudi comparatiu amb altres ciutats veis Socials s’ha qüestionat que es complís la nor- semblants i emetre uns resultats i unes recomanaci- mativa sobre barreres arquitectòniques a la plaça, ons. Afirma que avui encara no es disposa d’aquest atès l’alt grau d’elevació del pendent. treball i que cal que la ciutadania estigui tranquil·la Conclou que massa vegades se senten enganyats pel que fa a la seguretat d’aquests serveis. per aquest govern i que potser caldrà redactar les El Sr. García-Bragado manifesta que la seva in- coses de manera més concreta quan s’arribi a tenció és procurar que tots estiguin d’acord amb acords, ja que la plaça Lesseps que es descriu al pla l’esperit d’aquesta proposició. urbanístic no s’assembla gens a la que s’està aca- Diu que, en la part expositiva de la proposició, el bant de construir. Afegeix que el més greu és que Grup Municipal del PP fa esment als fets luctuosos caldrà tornar a fer la plaça Lesseps algun dia, perquè que han succeït a Gavà com a conseqüència, se- no és una plaça, sinó un nus de comunicacions. gons sembla, de la relació entre una fuita d’aigua i El Sr. García-Bragado respon al Sr. Puigdollers una canonada de gas. Afirma que el resultat d’aquest que el seu grup es veu obligat a dir coses que no són incident és tan terrorífic que és d’esperar que la in- certes per quedar bé davant d’un grup de veïns i que vestigació judicial arribi fins a les últimes conseqüèn- això és un mal estil polític. Reconeix que, com ha dit cies, i assenyala que els ha fet recordar una catàs- el Sr. Martínez, cal reflexionar sobre el fet que una trofe semblant que es va produir a Santa Coloma de plaça que ha costat tants esforços no provoqui un Gramenet. Manifesta que el govern comparteix la 408 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 preocupació per la seguretat dels serveis bàsics i Generalitat de Catalunya i amb el Consorci de Ser- que entendria aquesta proposició com un requeriment veis Socials per cedir un espai perquè la Generalitat a les empreses d’aigües i de gas perquè facin un ra- construeixi un equipament per a la gent gran. Diu port sobre els protocols d’actuació en cas d’accident que, segons sembla, hi ha una proposta d’instal·lació per tal que l’Ajuntament es pugui posicionar. d’un espai comercial a la planta semisoterrani i una D’altra banda, indica que el treball que es va pre- demanda per fer-lo abans que se cedeixi l’espai per sentar fa uns mesos a la Comissió sobre el funcio- a la construcció de l’equipament. Manifesta que el nament dels serveis bàsics a la ciutat està a punt seu grup creu que la prioritat és cedir el terreny a la d’acabar-se i que creu que d’aquí a dos o tres mesos Generalitat per construir l’equipament per a la gent se’n podran presentar les conclusions. Remarca que gran abans de fer qualsevol altra cosa. aquest estudi aborda els subministraments de ser- La Sra. Escarp, en qualitat de regidora del Distric- veis a la ciutat d’una manera més general, amb la te de l’Eixample, explica que l’espai per a l’equi- idea d’evitar una situació d’estrès energètic, sense pament ja està cedit i està en tràmit de llicència. Diu entrar en el funcionament concret de les xarxes. que, d’altra banda, hi ha un espai de superfície co- La Sra. Escarp informa que poc abans dels fets de mercial dins l’aparcament que figura al conveni urba- Gavà s’havia establert un protocol d’actuació en cas nístic que es va fer quan es va cedir l’aprofitament de fuita. Diu que segons aquest protocol, quan hi ha del subsòl i que s’ajusta a dret. Manifesta que el que una fuita, hi ha una demanda a Bombers de Barcelo- estan fent és tramitar el pla especial i procurar que na i aleshores s’avisa la companyia de la fuita i les les obres siguin compatibles. altres dues companyies de serveis (electricitat, gas o Afirma que està d’acord amb el sentit de la pro- aigua), de manera que en el moment d’obrir la rasa posta, amb el benentès que cal casar les dues obres estiguin totes presents per veure totes les possibles i que cap d’elles ha de provocar l’endarreriment de afectacions. l’altra. El Sr. Villagrasa explica que no volia posar els El Sr. Martínez diu que hi està d’acord si fer casar exemples de Gavà i Santa Coloma de Gramenet, però les dues obres vol dir que es dóna prioritat a que quan en la Comissió Especial d’Infraestructures l’equipament de gent gran. un representant de Catalana de Gas li va dir que no La Sra. Escarp respon afirmativament i explica tenien cap mètode propi per detectar fuites, va pensar que l’única cosa que compartiran l’equipament i que era evident que hi havia un problema, sobretot l’aparcament és la rampa que dóna accés a aquest tenint en compte els últims accidents que s’han produ- últim. Diu que la residència de gent gran té un apar- ït i la sensació d’inseguretat que poden crear. cament a sota perquè és residència assistida i que hi Manifesta que accepta la proposta del president ha una part de la rampa que pot ser compatible, per de la Comissió i demana que es faci un únic docu- la qual cosa, una vegada feta la llosa, es pot treballar ment amb tota la informació que proporcionin les en la rampa d’aparcament tranquil·lament. empreses subministradores i que es debati a fons. Manifesta que entén que l’esperit de la proposició També sol·licita que l’Ajuntament pugui exercir una del Sr. Martínez és que en cap cas es retardi la cons- certa supervisió dels protocols de seguretat dels trucció de la residència a causa de l’equipament serveis bàsics que es presten a la ciutat. comercial. El Sr. Puigdollers expressa el vot favorable del El Sr. Massaguer precisa que, en tractar-se d’una seu grup i demana que en aquest treball s’inclogui un illa de l’Eixample, coincideixen dues actuacions: una aspecte, en cas que no es faci ja de manera ordinà- interior, que és l’aparcament i la urbanització de la ria, que és que quan s’estenguin noves xarxes de recuperació de la part interior de l’illa, i una exterior, gas, electricitat o aigua es verifiqui que es complei- que és la de l’equipament públic. Diu que totes dues xen les normes tècniques pel que fa a les distàncies actuacions han d’estar coordinades, i informa que la entre les diferents canonades. llicència de la residència ja està preparada i que El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable s’està ultimant el projecte executiu d’utilització del del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable subsòl de l’illa interior. d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable rable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favora- d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- ble d’ERC. S’aprova. rable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- Del Grup Municipal ERC: rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favora- 25. La Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i ble d’ERC. S’aprova. Habitatge acorda: Que un cop estigui enllestida la plataforma de coberta del pàrquing, situat a l’interior b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- d’illa delimitada pels carrers Viladomat, Consell de tucional Cent, Diputació i Calàbria, es donarà prioritat a la c) Precs Generalitat per a què construeixi l’equipament per a la gent gran, deixant per després qualsevol altra Del Grup Municipal PP: intervenció de caràcter privat. 26. Que s’ampliï la zona verda prevista al disseny El Sr. Martínez explica que en aquest interior d’illa final de la plaça Lesseps i s’estudiï la possibilitat de es fa un aparcament i que hi ha un acord amb la convertir la Ronda del Mig, amb el seu soterrament i NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 409 juntament amb la Plaça Lesseps, en una gran rambla dignificar aquest entorn de la ciutat; i el projecte con- verda. cret, la formulació inicial del qual obligava a enderro- Es dóna per tractat. car unes finques, cosa que requeria la seva descata- 27. Que el govern municipal 1) agilitzi els proces- logació prèvia, que és el que s’ha descartat. Explica sos de gestió de les sol·licituds de llicències de pri- que no s’ha pres una decisió definitiva encara i que mera ocupació a les noves promocions d’habitatges, la Comissió d’Urbanisme s’hi haurà de pronunciar. procurant que la inspecció de l’obra executada sigui El Sr. Martínez afirma que estaran amatents a la suficient i si existeixen mancances es descriguin en retirada de la proposta de planejament, que es va un únic escrit de requeriment, 2) concedeixi la llicèn- aprovar inicialment amb els vots de tots els partits cia, quan es consideri que l’immoble compleix amb la excepte el d’Esquerra Republicana, i pregunta quan normativa urbanística, considerant com subsanables es prendrà una decisió. D’altra banda, manifesta que les deficiències en qüestions de vialitat, arbrat, etc., i la zona queda perfectament dignificada amb la pre- quedant cobertes aquestes deficiències amb la fian- sència del Palau de la Música. ça o aval corresponents i 3) prengui mesures per El Sr. García-Bragado respon que creu que es de- evitar els perjudicis que genera la caducitat dels ter- cidirà el proper mes de gener. Explica que es tracta minis de les llicències d’obres. d’una iniciativa conjunta del Palau de la Música, el El Sr. Villagrasa manifesta que aquest prec està Patronat del Palau de la Música, la Fundació i la motivat pel context de crisi econòmica actual, que Generalitat de Catalunya, i que cal parlar-ho amb els afecta, entre d’altres, el sector immobiliari, ja que hi promotors del planejament, amb el mateix govern ha promotors que veuen els seus problemes agreu- municipal i amb la resta de grups per prendre una jats a causa dels terminis i tràmits de l’Administració, decisió definitiva. cosa que també repercuteix en molts llocs de treball. Es dóna per tractat. El Sr. García-Bragado diu que el govern municipal està d’acord amb l’esperit del prec i que les instruc- d) Preguntes cions que tenen els serveis d’urbanisme és intentar agilitzar al màxim tots els processos en la concessió Del Grup Municipal CiU: de llicències. No obstant això, manifesta que el con- 29. Atès que el dia 1 de gener entra en funciona- tingut concret de la demanda és una mica més discu- ment la llista única d’accés a l’habitatge públic. Quin tible per les experiències que tenen en aquest sentit. criteri pensa aplicar el govern municipal respecte als Assenyala, també, que alguns dels aspectes que se sol·licitants apuntats en alguna llista d’accés a suggereixen, que normalment es resolen amb avals l’habitatge que ja existeix per incloure-la en aquesta bancaris relativament considerables, en aquest mo- llista única? ment causen encara més problemes perquè signifi- El Sr. Freixedes formula la pregunta. quen un nivell important de retenció de diners. Afirma El Sr. Sorolla aclareix que la previsió és que que, de tota manera, en prenen bona nota i que se’n aquest registre entri en funcionament el gener, tot i pot fer un seguiment. que encara estan pendents de l’informe de la Comis- El Sr. Villagrasa agraeix que es reculli l’esperit del sió Jurídica Assessora de la Generalitat, que els prec i demana que es faci aquest seguiment sobre la consta que ja ho ha debatut. tramitació i els temps de reducció en la concessió de Afirma que és cert que hi ha diferents llistats de les llicències i que se’n vagi informant a la Comissió. sol·licitants, però que es tracta de llistats i que el que Es dóna per tractat. ara es posarà en marxa és un registre administratiu, Del Grup Municipal ERC: que a més a més de ser administratiu i reglamentat, 28. Que es retiri l’actual projecte de l’hotel del Pa- depèn del Consorci de l’Habitatge. Diu que no es pot lau de la Música. efectuar una transmissió directa de les dades per- El Sr. Martínez manifesta que el seu grup creu què, entre altres coses, per inscriure’s al registre que és el moment de retirar el projecte de l’hotel del calen dades que sovint no es tenen. Palau de la Música, atès l’informe de Patrimoni, el Explica que el que s’ha previst és enviar una carta resultat del procés de participació i les aportacions personalitzada a totes les persones apuntades en públiques fetes per la regidora de Ciutat Vella, i te- aquestes llistes, que són més de cent mil, per expli- nint en compte que el procés de participació és vin- car-los el nou sistema. Assenyala que a algunes culant i es posiciona desfavorablement, en bona part persones només se les podrà contactar per correu a causa de l’existència de l’aparcament i del plante- electrònic, ja que és l’única dada de què disposen, i jament de la construcció. que a d’altres no podran localitzar-les. Diu que, en tot El Sr. García-Bragado diu que efectivament hi ha cas, el compromís és notificar-ho personalment a un informe del Departament de Cultura que elimina totes les persones que estan en alguna de les llistes i la possibilitat de portar endavant el projecte tal com que el primer sorteig amb el registre únic no es farà estava plantejat. Afirma que això i el procés partici- fins al cap de dos o tres mesos, quan ja s’hagi com- patiu que s’ha seguit a Ciutat Vella obligaran a fer pletat aquest procés. una reflexió al Sector d’Urbanisme. Manifesta que hi D’altra banda, opina que potser valdria la pena fer ha dos aspectes que caldrà valorar: la modificació un breu informe sobre la posada en marxa del regis- del Pla general metropolità des del punt de vista de tre a la sessió de la Comissió del mes de gener o la ubicació o no-ubicació d’un hotel que contribueixi a febrer. 410 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 El Sr. Freixedes afirma que el seu grup vol seguir Conclou que segurament al llarg del desembre se- de ben a prop aquest procés, perquè en altres pro- rà possible disposar de la llista d’obres i que es té la cessos d’inscripció massiva o de transcripció d’un alt voluntat que hi hagi un equilibri entre els diferents volum de dades hi ha hagut errors. Diu que no sap si districtes. en aquest cas també es pensa recórrer a empreses El Sr. Blasi manifesta que estan en una situació de tractament de dades com Atento o a call centers, d’inseguretat informativa i participativa i que la sessió que van causar problemes en l’últim sorteig. d’avui era una bona oportunitat per anunciar alguna Manifesta que entenen que totes les llistes exis- obra important per a la ciutat. tents en aquests moments caduquen a partir de la El Sr. García-Bragado respon que no descarta que posada en marxa de la llista única i que, per tant, si abans del Plenari del dia 19 pugui haver-hi una llista una persona no torna a apuntar-se, automàticament força elaborada, encara que no sigui la definitiva. deixa de formar part del grup de ciutadans que inten- Afirma que, de tota manera, allò que a Barcelona ten optar per un habitatge públic. s’entén com a projecte important normalment supera El Sr. Sorolla diu que miraran de fer tot el possible els 5 milions d’euros, que és el límit que incorpora el perquè aquest sistema funcioni. Afirma que, com que Reial decret. Diu que, per tant, és evident que hi haurà hi ha una resolució administrativa i es demanen pa- moltes obres de districte i de treball de pic i pala, que pers, en principi hi haurà més mecanismes de con- és el que creu que busca realment aquesta mesura. trol. Explica que hauran de valorar el nivell de res- Es dóna per tractada. posta a les cartes i que possiblement hauran de fer Del Grup Municipal ERC: més d’una ronda de repartiment de cartes per tal de 31. Quin és el calendari previst per la presentació garantir al màxim que tothom sàpiga que a partir del del projecte dels tres turons a les diferents platafor- maig o l’abril tots els adjudicataris d’un habitatge han mes i associacions veïnals i a la Comissió d’Ur- de formar part d’aquest registre. banisme? D’altra banda, precisa que és diferent apuntar-se a El Sr. Martínez formula la pregunta. una llista que inscriure’s en un registre; per tant, ara El Sr. García-Bragado respon que la intenció del no hi ha ningú inscrit. Sector d’Urbanisme i d’ell mateix és presentar la Es dóna per tractada. modificació del Pla general metropolità de Tres Tu- 30. Quina obra pública licitada s’avançarà mitjan- rons a la sessió del proper mes de gener, cosa que çant el Fons Estatal d’Inversió Local?; I en aquest significa que després de les vacances de Nadal co- sentit, quina obra pública prevista a la Ciutat de Bar- mençaran les reunions amb les diferents associaci- celona per al any 2010 avançarà la seva execució en ons de veïns i interessats per tal de donar a conèixer el proper any 2009? la versió definitiva de la proposta. El Sr. Blasi diu que la pregunta fa referència al Re- El Sr. Martínez demana que s’inclogui els partits ial decret llei 9/2008, de 28 de novembre, i remarca polítics en aquest marc de presentacions. que, potser per les presses i les ganes de voler sa- El Sr. García-Bragado s’hi mostra totalment ber, han fet servir l’expressió licitar a la pregunta, d’acord. que pot donar lloc a malentesos. Es dóna per tractada. El Sr. García-Bragado manifesta que l’aprovació d’aquest fons per al conjunt de municipis espanyols e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup és una excel·lent oportunitat d’avançar el programa d’inversions en alguns aspectes i d’incorporar-hi Del Grup Municipal PP: elements que no estaven previstos inicialment. In- 32. Es requereix al govern municipal que informi forma que la llista de projectes per incorporar no està sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució de tancada i que s’està treballant amb el màxim rigor i la proposició/declaració de grup següent, aprovada celeritat per poder disposar aviat d’aquesta llista i en la sessió de 21 de febrer de 2008: "La Comissió enviar-la a la Delegació del Govern. Afirma que s’ha d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda: constituït un grup de treball tecnicojurídic centralitzat Que el Districte d’Horta-Guinardó creï una comissió que té com a missió l’adaptació del plec d’obres de de treball amb representació de les entitats de l’Ajuntament al plec tipus que facilitarà la Junta Con- l’entorn, tècnics i grups municipals del districte, per sultiva de Contractació segons el Reial decret, que avaluar els estudis existents i, si s’escau, sol·licitar- estandarditzarà les actuacions. ne de nous, per tal de trobar la millor solució per Explica que els procediments de contractació són aplicar mesures sonoreductores, inclòs el cobriment, els del decret, que incorpora aspectes molt innova- i d’accessibilitat en la zona de la Ronda de Dalt al dors, cosa que requereix un nivell de concertació molt seu pas per Horta i la Vall d’Hebron". gran entre l’Ajuntament i els seus serveis tècnics, el El Sr. Villagrasa pregunta, en primer lloc, al secre- gremi de contractistes i l’administració del Servei Ca- tari general si els seguiments són només de proposi- talà d’Ocupació, ja que l’ocupació d’aturats és un ele- cions. ment clau dins tot aquest procés. D’altra banda, diu El Sr. Cases contesta que també es poden fer se- que hi ha el requeriment que siguin obres no pressu- guiments de precs. postades, cosa que en el cas de l’Ajuntament de Bar- El Sr. Villagrasa diu que volia aclarir-ho i exposa a celona té una importància relativa, ja que es poden continuació la proposició que és objecte de segui- incloure un bon nombre d’obres poc concretades. ment. NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 411 La Sra. Blasco, en qualitat de regidora del Districte Del Grup Municipal ERC: d’Horta-Guinardó, informa que es va crear una co- 33. Que s’informi de l’estat d’execució del Prec missió de treball integrada per les entitats veïnals de (M0711/3006) acceptat pel govern a la Comissió la zona (Vall d’Hebron, Montbau, Sant Genís i Horta), d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge en data 17 els grups municipals del Districte i tècnics del Distric- de juliol de 2008 amb el següent contingut: "Que es te i de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de presenti el projecte urbanístic previst pels terrenys Barcelona, i presidida per ella. Diu que aquesta co- del Canòdrom abans d’acabar l’any". missió s’ha reunit dos cops fins al moment: el 14 El Sr. Martínez manifesta que el seu grup demana d’abril i el 28 d’octubre de 2008. informació sobre aquest tema atès que es va accep- Explica que a la primera reunió es van plantejar tar presentar el projecte urbanístic previst per als els objectius de la comissió i els criteris del treball terrenys del canòdrom abans d’acabar l’any i que que es durien a terme; es van presentar els resultats sembla que hi ha dubtes respecte a la definició final d’un estudi que el Districte havia encarregat a finals del projecte. del mandat anterior sobre els possibles tractaments El Sr. Fayos informa que es va constituir una co- del soroll al voltant de la ronda de Dalt al seu pas per missió de seguiment al Districte de Sant Andreu per Horta-Guinardó, i es va acordar encarregar a l’Àrea a la definició del programa d’equipaments del canò- de Medi Ambient un estudi de possibles solucions en drom, que s’ha reunit diverses vegades. Diu que, cadascuna d’aquestes zones. com que és un edifici protegit, també es va contrac- Informa que a la segona reunió es va donar a co- tar un equip especialista en arquitectura dels anys nèixer el mapa de soroll de Barcelona, que s’havia cinquanta i seixanta a Barcelona, que va dur a terme anat redactant paral·lelament, juntament amb un una tasca pedagògica que els veïns han agraït per- estudi amb totes les propostes factibles per tal de què s’han adonat de l’edifici que tenen i de les possi- reduir el soroll a la ronda de Dalt. Diu que la comissió bilitats que pot oferir-ne la rehabilitació. de treball va decidir fer un estudi econòmic de totes Explica que, conscients que aquest projecte es va les propostes per tal de preveure quines actuacions endegar cap al final del mandat anterior i que hi ha eren factibles i en quins terminis es podrien projectar, molts mapes d’equipaments que ja s’han complert, el tenint en compte que algunes de les propostes re- que s’ha fet com a final del procés de la comissió de querien un volum d’inversió que depassava qualse- seguiment és un primer programa d’equipaments, vol actuació que es pogués decidir en aquella taula. constituït per un pavelló poliesportiu de tres pistes, Assenyala que la documentació aportada en aquesta una escola bressol, una llar de jubilats i un centre darrera reunió es va repartir a tots els grups munici- cívic especialitzat en gent jove. Diu que se n’han fet pals del Districte. dibuixos, però que hi ha la prudència de no convertir D’altra banda, afirma que, tot i que en aquestes això en un planejament abans que els operadors reunions s’ha aprofundit més en el tema del soroll, públics de cadascun dels equipaments defineixin moltes de les solucions pel que fa a aquest aspecte amb detall el programa. també representen beneficis en matèria d’acces- D’altra banda, explica que, per no desaprofitar els sibilitat, sobretot quan es tracta de semicobriments terrenys mentre s’espera aquesta concreció, el Dis- en alguns trams de la ronda, de manera semblant a tricte ha fet un projecte d’utilització provisional del com s’ha fet a Nou Barris. Conclou que, per tant, lloc, amb l’aprovació de la comissió de seguiment, s’ha donat compliment a aquesta proposició. que obre les portes de l’espai que queda davant del El Sr. Villagrasa agraeix la resposta i assenyala canòdrom i protegeix l’edifici. que en l’estudi que es va distribuir als grups munici- El Sr. Martínez sol·licita un informe de l’estat actu- pals es feia molt d’èmfasi en el mapa sònic, però que al de la proposta en vista de la complexitat del tema i cap proposta parlava d’un estudi de cobriment, que que el projecte pot trigar a presentar-se. era una de les parts de la proposició. El Sr. Fayos diu que podrien oferir una aproxima- La Sra. Blasco diu que es van aportar solucions ció a l’ordenació general i el projecte provisional de diferents per a cadascun dels trams, d’acord amb la condicionament, i documentar el procés de participa- seva configuració. Explica que hi ha trams on es ció en el programa d’equipaments. podrà fer un semicobriment com el que s’ha fet a El Sr. García-Bragado proposa plantejar-ho com Nou Barris, com és el cas entre Alfonso Comín i Ta- un informe breu en la propera sessió de la Comissió. xonera, però que per allà on la ronda passa a un Afegeix que poden fer això amb altres espais que nivell elevat el tractament haurà de ser diferent. encara no tenen definits perquè la Comissió tingui Afirma que s’han considerat totes les opcions tèc- una idea de l’estat en què es troben. nicament possibles, que en alguns casos són semi- Es dóna per tractada. cobriments i en d’altres apantallaments o proteccions dels edificis. Conclou que s’ha realitzat un estudi VI) Mocions molt complet sense entrar en el detall dels costos, cosa que es farà ara i que permetrà una valoració No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- més aprofundida. sidència aixeca la sessió a les dinou hores i trenta- Es dóna per tractada. sis minuts. 412 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 Acords Acords de les sessions celebrades el mes de COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, OCU- gener de 2009 PACIÓ I CONEIXEMENT Sessió de 20 de gener de 2009 COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENES- TAR SOCIAL Proposicions / Declaracions de Grup Sessió de 20 de gener de 2009 1. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda endegar les gestions necessà- Proposicions / Declaracions de Grup ries per tal de facilitar a l'Associació DAU, a preu de mercat, la disponibilitat d'una nau de característiques 1. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar adients a la ciutat de Barcelona. Social insta al govern municipal per tal que elabori en el període de 3 mesos un informe d'avaluació de la formació d'adults a la ciutat de Barcelona, els recur- COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUN- sos humans, tècnics i econòmics dedicats a aquesta CIÓ PÚBLICA formació i la situació de les escoles d'adults a la nos- tra ciutat. Sessió de 21 de gener de 2009 2. I) Condemnar els incidents violents que van te- nir lloc durant la celebració del partit de futbol de Propostes d’acord tercera regional entre els equips Bada Bing i Rosario Central el passat 10 de desembre. II) Reiterar el 1. Declarar la inadmissibilitat del recurs interposat compromís de l'Ajuntament de Barcelona amb la per l’empresa Limserco, SL per extemporani d'acord pràctica esportiva com a instrument de cohesió soci- amb el disposat a l’article 37.6 de la Llei 30/2007, de al, des de la perspectiva de la inclusió i com a ele- 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic; decla- ment potenciador dels processos de socialització i rar vàlid el procediment obert celebrat per a la con- integració en els entorns més propers. III) Emfatitzar tractació dels serveis de la neteja i recollida selecti- la necessitat d'eradicar la violència dels recintes va dels edificis i locals municipals adscrits a les esportius en el marc de les activitats educatives que gerències i els districtes de: Serveis Generals i Co- acompanyen els programes de foment de la pràctica ordinació Territorial; Educació, Cultura i Benestar; esportiva implementats des dels diferents serveis Recursos Humans i Organització; Acció Social i Ciu- municipals. tadania; Medi Ambient; Prevenció, Seguretat i Mobili- tat (Guàrdia Urbana); Prevenció, Seguretat i Mobilitat (SEIS); Urbanisme i Infraestructures, Districte de COMISSIÓ D'ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA Ciutat Vella , Districte de l’Eixample, Districte de Sants Montjuïc; Districte de les Corts; Districte Sar- Sessió de 20 de gener de 2009 rià-Sant Gervasi; Districte de Gràcia; Districte d’Horta –Guinardó; Districte de Nou Barris; Districte de Sant Proposicions / Declaracions de Grup Andreu i Districte de Sant Martí (lots 1 a 20); elevar a definitiva l’adjudicació provisional adoptada en reso- 1. La Comissió d'Acció Social i Ciutadania insta al lució de data 16 de desembre de 2008 que consta a govern municipal per tal que presenti a la major bre- l’expedient i que ha estat notificada als licitadors, per vetat el programa d'activitats transversals, que en- un import total de 22.241.246,83 euros, dels quals globi accions educatives, de lleure, consum respon- 19.173.488,65 euros corresponen al preu net i els sable, esportives, sanitàries i socials, per promoure restants 3.067.758,18 euros a l’IVA amb el tipus im- la recerca, el coneixement i la informació a la ciuta- positiu del 16%, pels preus unitaris ofertats i d’acord dania sobre la prevenció dels possibles trastorns amb el següent desglossament: 08002441 Lot 1 a associats amb el canvi tecnològic i l'addicció als jocs l’empresa Clece, SA, per un import de 1.559.234,88 digitals, en els termes indicats en la proposició pre- euros; 08002453 Lot 2 a l’empresa La Bruixa Nete- sentada en sessió de 19 de febrer de 2008 a aquesta ges Generals i Manteniment, SL, per un import Comissió; Així mateix, s'insta al govern municipal a d'1.983.684,17 euros; 08002456 Lot 3 a l’empresa que inclogui un estudi sobre les conductes addictives Limserco, SL per un import de 387.174,76 euros; dels joves de la nostra ciutat. 08002457 Lot 4 a l’empresa Clece, SA, per un import 2. La Comissió d'Acció Social i Ciutadania acorda de 321.516,28 euros; 08002460 Lot 5 a l’empresa la presentació, a la propera comissió, del balanç de Clece, SA, per un import d'1.498.841,84 euros; l'operatiu especial de suport a persones sense sostre 08002462 Lot 6 a l’empresa Clece, SA, per un import desplegat aquest hivern. d'1.154.622,28 euros; 08002463 Lot 7 a l’empresa NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 413 Clece, SA, per un import de 378.160,92 euros; COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT, SERVEIS UR- 08003095 Lot 8 a l’empresa Limp’tres, S.L, per un BANS I MEDI AMBIENT import d'1.834.449,59 euros; 08003097 Lot 9 a l’empresa Clece, SA, per un import d'1.771.751,22 Sessió de 21 de gener de 2009 euros; 08003099 Lot 10 a l’empresa Clece, SA, per un import d'1.824.511,11 euros; 08003100 Lot 11 a Propostes d’acord l’empresa La Bruixa Neteges Generals i Manteni- ment, SL, per un import de 706.219,61 euros; 1. Disposar la despesa dels contractes que tenen 08003101 Lot 12 a l’empresa Clece, SA, per un im- per objecte les obres del Pla de millora integral de port de 626.591,89 euros; 08003103 Lot 13 a l’espai públic de la ciutat de Barcelona (2009-2011), l’empresa La Bruixa Neteges Generals i Manteni- enllumenat, lots núms. 1, 2 i 3, per un import total de ment, SL, per un import d'1.231.807,03 euros; 17.421.474,42 euros. Adjudicar definitivament, de 08003105 Lot 14 a l’empresa La Bruixa Neteges conformitat amb l’adjudicació provisional, el contracte Generals i Manteniment, SL, per un import que té per objecte les obres del lot núm. 1 –en- d'1.543.118,95 euros; 08003106 Lot 15 a l’empresa llumenat– del Pla de Manteniment Integral de l’Espai Clece, SA, per un import de 558.643,66 euros; Públic a la ciutat de Barcelona (2009-2011), a Ser- 08003107 Lot 16 a l’empresa Clece, SA, per un im- veis Integrals de Manteniment Rubatec, SA, amb NIF port de 587.397,63 euros; 08003108 Lot 17 a A60744216, amb una baixa del 28,03%, conforme a l’empresa Clece, SA, per un import de 480.976,51 l’oferta presentada per l’esmentada empresa; dispo- euros; 08003109 Lot 18 a l’empresa Limserco, SL, sar la despesa del contracte núm. 08002740, per un per un import de 934.109,60 euros; 08003110 Lot 19 import de 6.646.651,17 euros (dels quals 5.729.871,70 a l’empresa Clece, SA, per un import de 952.719,67 euros corresponen al preu net i els restants euros; 08003111 Lot 20 a l’empresa Multianau, SL, 916.779,47 euros a l’impost del valor afegit al 16%). per un import d'1.905.714,79 euros; disposar a favor Adjudicar, definitivament de conformitat amb l’ad- de les esmentades empreses la despesa de judicació provisional, el contracte que té per objecte 22.241.246,83 euros que anirà amb càrrec al/s pres- les obres del lot núm. 2 –enllumenat– del Pla de supostos i partides indicades en la relació annexa a Manteniment Integral de l’Espai Públic a la ciutat de aquest document, i subordinada a l’existència de Barcelona (2009-2011), a la UTE: Sociedad Ibérica crèdit adequat i suficient en els exercicis posteriors; de Construcciones Eléctricas, SA-Elecnor,SA amb notificar la present resolució als licitadors i publicar-la NIF U64996747, amb una baixa del 26,71%, confor- en el perfil de contractant; requerir els adjudicataris me a l’oferta presentada per l’esmentada empresa. per tal que en el termini màxim de 10 dies hàbils, a Disposar la despesa del contracte núm. 08002741, comptar de l’endemà de la notificació d’aquesta reso- per un import de 4.279.554,08 euros (dels quals lució, compareguin per formalitzar els contractes; i 3.689.270,76 euros corresponen al preu net i els facultar el quart tinent d’alcalde per formalitzar en restants 590.283,32 euros a l’impost del valor afegit nom de l’Ajuntament de Barcelona els contractes en al 16%). Adjudicar, definitivament de conformitat amb els termes establerts en la Llei de Contractes del l’adjudicació provisional, el contracte que té per ob- Sector Públic i el seu Reglament. jecte les obres del lot núm. 3 –enllumenat– del Pla de Manteniment Integral de l’Espai Públic a la ciu- tat de Barcelona (2009-2011), a l’empresa IMESA- Proposicions / Declaracions de Grup PI, SA, amb NIF A28010478, amb una baixa del 19,10%, conforme a l’oferta presentada per l’es- 2. La Comissió de Presidència, Territori i Funció mentada empresa. Disposar la despesa del contracte Pública acorda: 1. Constatar l'incompliment del com- núm. 08002742, per un import de 6.495.269,27 euros promís del Govern de l'Estat de desenvolupar la (dels quals 5.599.370,06 euros corresponen al preu justícia de proximitat a la ciutat de Barcelona tal i net i els restants 895.899,21 euros a l’impost del com recull la Carta Municipal. 2. Instar al govern de valor afegit al 16%). Notificar la present resolució als l'Estat a que posi en marxa els mecanisme instituci- licitadors i publicar-la en el perfil del contractant. onals previstos per al desplegament de la justícia de Requerir els adjudicataris definitius per tal que en el proximitat a Barcelona en el termini més breu possi- termini màxim de deu dies hàbils a comptar de ble. l’endemà de la notificació d’aquesta resolució com- 3. La Comissió de Presidència, Territori i Funció pareguin per formalitzar els contractes. Delegar en la Pública acorda: I) Reafirmar el compromís del Go- tinent d’alcalde de Medi Ambient l’aplicació del règim vern municipal amb les mesures en benefici de la sancionador dels contractes. comunitat. II) Presentar l'avaluació de les actuacions 2. Disposar la despesa dels contractes que tenen previstes a la mesura de govern "Les prestacions en per objecte les obres del Pla de millora integral de benefici de la comunitat a Barcelona", debatuda al l’espai públic de la ciutat de Barcelona (2009-2011), Plenari de 21 de desembre de 2007. III) Ampliar el vialitat, lots núms. 1, 2, 3, 4 i 5, per un import total de nombre de places i recursos disponibles per una 67.557.882,33 euros. Adjudicar definitivament, de òptima implementació d'aquestes mesures. conformitat amb l’adjudicació provisional, el contracte 414 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 que té per objecte les obres del lot núm. 1 –vialitat– del valor afegit al 16 %), amb càrrec als pressupostos del Pla de Manteniment Integral de l’Espai Públic a la i partides indicades en el document comptable. Notifi- ciutat de Barcelona (2009-2011), a la UTE: PMI car la present resolució als licitadors i publicar-la en el 2009-2011 Barna Cyes-Vareser, amb NIF U- perfil del contractant. Requerir els adjudicataris defini- 64998206, amb una baixa del 29,53%, conforme tius per tal que en el termini màxim de deu dies hàbils l’oferta presentada per l’esmentada UTE; disposar la a comptar de l’endemà de la notificació d’aquesta despesa del contracte núm. 08002734, per un import resolució compareguin per formalitzar els contractes. de 13.615.741,96 euros (dels quals 11.737.708,59 Delegar en la tinent d’alcalde de Medi Ambient euros corresponen al preu net i els restants l’aplicació del règim sancionador dels contractes. 1.878.033,37 euros a l’impost del valor afegit al 16%), amb càrrec als pressupostos i partides indica- Proposicions / Declaracions de Grup des en el document comptable. Adjudicar definitiva- ment, de conformitat amb l’adjudicació provisional, el 3. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i contracte que té per objecte les obres del lot núm. 2 Medi Ambient acorda: Completar els treballs d'ade- –vialitat– del Pla de Manteniment Integral de l’Espai quació i millora de les fonts de la ciutat, per tal que Públic a la ciutat de Barcelona (2009-2011), a totes les fonts ornamentals de Barcelona recirculin l’empresa Corsan-Corviam Construccions, SA, amb l'aigua i, en la mesura del possible, s'abasteixin d'ai- NIF A-79222709, amb una baixa del 26,58%, con- gua freàtica o regenerada. forme l’oferta presentada per l’esmentada empresa; disposar la despesa del contracte núm. 08002735, per un import de 14.512.384,42 euros (dels quals COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT 12.510.676,22 euros corresponen al preu net i els restants 2.001.708,20 euros a l’impost del valor afe- Sessió de 22 de gener de 2009 git al 16%), amb càrrec als pressupostos i partides indicades en el document comptable. Adjudicar defi- Propostes d’acord nitivament, de conformitat amb l’adjudicació provisio- nal, el contracte que té per objecte les obres del lot 1. Resoldre de mutu acord la concessió adminis- núm. 3 -vialitat- del Pla de Manteniment Integral de trativa per a la construcció i explotació de l’Espai Públic a la ciutat de Barcelona (2009-2011), a l’aparcament situat a l’interior de l'illa delimitada pels la UTE S.I.M. Rubatec, SA - CRC Obras y Servicios, carrers Vèlia, riera d’Horta, Pardo i Ignasi de Ros, SL, amb NIF U-64988397, amb una baixa del adjudicat a Aparcaments Sagrera, SA; indemnitzar a 35,17%, conforme a l’oferta presentada per l’es- l'esmentada societat amb la quantitat de 152.294,32 mentada UTE; disposar la despesa del contracte euros pels treballs realitzats; i, ratificar la cancel·lació núm. 08002736, per un import de 12.540.857,17 de les garanties prestades. euros (dels quals 10.811.083,77 euros corresponen al preu net i els restants 1.729.773,40 euros a Proposicions / Declaracions de Grup l’impost del valor afegit al 16%), amb càrrec als pres- supostos i partides indicades en el document comp- 2. La Comissió de Mobilitat i Seguretat acorda: table. Adjudicar definitivament, de conformitat amb Instar al Departament de Medi Ambient de la Gene- l’adjudicació provisional, el contracte que té per ob- ralitat de Catalunya a que en un futur, un cop es jecte les obres del lot núm. 4 –vialitat– del Pla de compleixin els marges de contaminació permesa que Manteniment Integral de l’Espai Públic a la ciutat de fixa la Unió Europea, autoritzi al Servei Català de Barcelona (2009-2011), a l’empresa Comsa, S.A, Trànsit a valorar la possibilitat d'incrementar el límit amb NIF A-08031098, amb una baixa del 30,88%, de 80 km/h a les principals vies d'accés a la ciutat de conforme a l’oferta presentada per l’esmentada em- Barcelona, en franja horària nocturna i sempre que la presa; disposar la despesa del contracte núm. situació del trànsit i el nivell de contaminació atmos- 08002737, per un import de 14.172.006,76 euros fèrica així ho permeti. (dels quals 12.217.247,21 euros corresponen al preu 3. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: net i els restants 1.954.759,55 euros a l’impost del Instar al districte de Ciutat Vella a iniciar un procés, valor afegit 16%), amb càrrec als pressupostos i amb les associacions veïnals, establiments comerci- partides indicades en el document comptable. Adju- als i residents de la zona, per tal de propiciar un pac- dicar definitivament, de conformitat amb l’adjudicació te ciutadà per la convivència a la rambla del Raval. provisional, el contracte que té per objecte les obres del lot núm. 5 -vialitat- del Pla de Manteniment Inte- gral de l’Espai Públic a la ciutat de Barcelona (2009- COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 2011), a l’empresa Copisa Constructora Pirenaica, S.A, amb NIF A-080436107, amb una baixa del Sessió de 22 de gener de 2009 30,75%, conforme a l’oferta presentada per l’es- mentada empresa; disposar la despesa del contracte Propostes d’acord núm. 08002738, per un import de 12.716.892,02 eu- ros (dels quals 10.962.837,95 euros corresponen al 1. Modificar la clàusula catorzena del Plec regula- preu net i els restants 1.754.054,07 euros a l'impost dor de la concessió de l’aparcament de vehicles situ- NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 415 at al carrer de Varsòvia, núm. 166, en el sentit de currència pública, pel que fa als locals on s’exerceix determinar els adjudicataris de les places núms. 1, 3, la prostitució d’acord amb l’informe emès per la Di- 5, 18, 20, 38 i 43 i adequar el coeficient de participa- recció de Serveis d’Actuació Urbanística, i exposar-lo ció de la plaça núm. 18, d’acord amb el document al públic pel termini de trenta dies. que s’annexa, mantenint inalterables la resta de 4. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article clàusules del Plec; sotmetre-la a informació pública 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifica- durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen ció del Pla General Metropolità en l’àmbit dels Tres reclamacions o al·legacions que posin de manifest la Turons, d’iniciativa municipal; exposar-la al públic pel necessitat d’introduir-hi rectificacions o modificaci- termini de tres mesos; suspendre, de conformitat ons, tenir per elevat automàticament aquest acord amb l’article 71.2 del Text refós de la Llei d’ur- d’aprovació inicial a definitiva, adjudicar, en compli- banisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 ment de l’article 137.4.i) per remissió de l’article 93.1 de juliol, i d’acord amb les determinacions de de la Llei 33/2003, de patrimoni de les administraci- l’informe de la Direcció Jurídica d’Urbanisme i Infra- ons públiques, cadascuna de les places d’apar- estructures, que consta a l’expedient i a efectes de cament a les persones esmentades en el document motivació s’incorpora a aquest acord, la tramitació annex; formalitzar la concessió, amb la determinació dels instruments de planejament i dels projectes de del coeficient de participació de les places en el con- gestió urbanística i d’urbanització complementaris, junt de l’aparcament; i facultar l’alcalde per a realitzar així com també l’atorgament de llicències de par- les actuacions encaminades a concretar, clarificar i cel·lació de terrenys, en l’àmbit de la Modificació de executar el present acord. Pla General, delimitat i grafiat en el plànol que figu- ra a l’expedient elaborat de conformitat amb el punt 2 de l’esmentat article; determinar, a l’empara de COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES l’article 72.1 de l’esmentat text legal, que el termini I HABITATGE de suspensió serà, com a màxim, de dos anys, que començarà a comptar des de l’endemà de la publica- Sessió de 22 de gener de 2009 ció d’aquest acord en el Butlletí Oficial de la Provín- cia de Barcelona; i publicar el present acord en el Propostes d’acord Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 5. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 1. Concedir a la Fundació Nens i Nenes amb càn- 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifica- cer la bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost ció del Pla General Metropolità al nord de la ronda de de construccions, instal·lacions i obres generada per la Guineueta Vella, d’iniciativa municipal (Regesa); i la concessió de la llicència d’obres, el 27 de juny de exposar-la al públic pel termini d’un mes. 2008, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança i procedeix en conse- Proposicions / Declaracions de Grup qüència declarar-la d’especial interès i utilitat munici- pal. El titular de la llicència és una entitat sense ànim 6. La Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i de lucre, la construcció es realitza en terrenys quali- Habitatge, acorda: Constituir un grup de treball en el ficats d’equipaments (clau 7a) i les obres acomplei- sí del Consell de l'Habitatge Social amb l'objectiu de xen una indiscutible funció d’interès social com és la proposar a la Comissió, en el termini màxim de dotze realitzada per un equipament sanitàrio-assistencial; i mesos, les modificacions d'ordenança i els protocols donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efec- d'actuació necessaris que agilitzin i millorin els pro- tes pertinents. cessos administratius per afavorir l'activitat de reha- 2. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat bilitació d'edificis a la nostra ciutat. municipal de les obres de substitució dels vidres de 7. Atesa la necessitat de conèixer el calendari d'o- les façanes SSE i SSO de les plantes 5a, 7a i 8a de bres dels intercanviadors a la ciutat, la Comissió l’edifici situat a la rambla de Catalunya, núm. 126, i, d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda: de conformitat amb l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any Instar al Govern municipal a presentar un informe a 2008, concedir a la Diputació de Barcelona la bonifi- la propera Comissió, respecte el calendari previst, cació del 70% sobre la quota de l’Impost de cons- durant aquest mandat, per al començament i finalit- truccions, instal·lacions i obres generada per la con- zació de cadascuna de les obres per a la millora de cessió de la llicència, el 17 de setembre de 2008, per les instal·lacions i de l'accessibilitat dels intercanvia- a l'execució de les obres esmentades, ja que s’ajusten dors de transport en funcionament i de les obres de a allò establert a l’article 7è de l’Ordenança fiscal, en nous intercanviadors, així com les obres de millora tant que el promotor directe és una entitat de caràcter d'accessibilitat a la xarxa de metro de la ciutat. públic i les obres es realitzen en terrenys qualificats 8. En el marc del procés participatiu que s'està d’equipaments, clau 7b (equipaments comunitaris duent a terme a Trinitat Vella en relació al projecte tècnico-administratius: centres o edificis per a serveis urbanístic de substitució de la presó i d'acord amb de l’Administració Pública); donar trasllat a l’Institut les inquietuds manifestades pels propis veïns en el Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. procés, la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i 3. Aprovar inicialment la modificació de l’Or- Habitatge acorda traslladar a l'equip tècnic i a la co- denança municipal d’activitats i establiments de con- missió de treball de veïns i entitats que s'ha de cons- 416 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 tituir, el suggeriment de que es contempli una plaça o cola, Finestrelles i Trinitat, per tal de generar un nou espai central que doni continuació als carrers Peñís- espai de centralitzat i convivència al barri. NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 417 PERSONAL Concursos BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un CONVOCATÒRIA DE DOS CONCURSOS PER A màxim d'1 punt segons el barem següent: LA PROVISIÓ DE CINC LLOCS DE TREBALL – Per posseir com a grau un nivell superior al del (Aprovades per decret de l’Alcaldia) lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. BASES GENERALS – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. De conformitat amb les Bases Marc aprovades – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. convoquen per a la seva provisió pel personal de 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt consten a l'annex, d'acord amb les condicions espe- segons el barem següent: cífiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es lloc de treball convocat: 1 punt. fixen a continuació: – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la ca- A part dels requisits addicionals de cada concurs, tegoria del concursant: 0,25 punts. per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de de destinació efectivament acreditat en la nòmina Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del d’Incendis i Salvament (SPEIS). grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell – Tractar-se de personal funcionari o contractat del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso- quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut pogut consolidar a la carrera administrativa. Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo- posteriorment subrogat a un Institut podrà partici- raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc- par igualment en els concursos. També hi podran ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si participar els contractats laborals fixos d’Instituts s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'ava- Municipals que hagin efectuat la corresponent ad- luació. hesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. JUNTA DE VALORACIÓ – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral inde- Estarà formada pels membres següents: finit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de Presidència: l'última destinació obtinguda per concurs. El director de Recursos Humans, com a titular. Vocalies: MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de d'absència del president titular, exercirà la presidèn- serveis, inclosos els serveis anteriors en altres admi- cia de la Junta. nistracions públiques que hagin estat formalment Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del punt. concurs. 418 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, ANNEX qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. Concurs 1294/09. Quatre llocs de treball d'infor- A més, a tots els concursos hi podran assistir, en mador-tramitador (nivell 16) els termes previstos a les Bases Marc, els represen- Concurs 1295/09. Un lloc de treball de tècnic/a de tants designats conjuntament per la Junta de Perso- gestió i/o planificació de Serveis Personals (nivell 22) nal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Quatre llocs de treball d’informador-tramitador Concurs 1294/09 Les persones que compleixin les condicions exigi- des hauran de presentar la sol·licitud, a la qual ad- Llocs de treball adscrits a les Oficines d'Atenció al juntaran la relació de mèrits al·legats classificats Ciutadà. segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els docu- Nivell 16 i específic de responsabilitat mensual de ments acreditatius corresponents, al Registre Gene- 261,81 euros (1626F). ral o a qualsevol dels registres municipals, en el ter- Els llocs de treball objecte de la present convoca- mini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de tòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta minuts. Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre Funcions principals sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat – Realitzar l'atenció i la informació al ciutadà en les termini. Oficines d'Atenció al Ciutadà, d'acord amb els Per a cada concurs s'ha de presentar una instàn- procediments, les ordenances municipals i els cia i la documentació separada, per a la qual cosa, circuïts establerts per aconseguir proporcionar al es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es dis- ciutadà una informació adequada i suficient que posa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus permeti facilitar i resoldre els seus tràmits vers dels districtes. l'Administració municipal. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'a- – Realitzar el servei general d'informació al públic tendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corpora- sobre les activitats generals del Districte i de la ció des de la data d'incorporació en la plantilla, amb ciutat (agenda d'actes, equipaments, campanyes caràcter indefinit. puntuals, etc.). En els casos en què entre els mèrits complemen- – Realitzar els tràmits definits en cada moment a la taris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, Cartera de Serveis de les OAC, ja siguin munici- aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en pals i/o relacionats amb altres administracions. aquells casos en què les bases específiques del – Participar i complir amb les normes que regulen concurs determinin un nombre superior de pàgines, el Sistema de Qualitat. donades les característiques del lloc de treball a Aquests processos d'atenció i tramitació impliquen cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament diferents activitats de diversa complexitat d'acord amb la sol·licitud i el curriculum vitae. amb les necessitats plantejades. Els llocs de treball objecte de la present convoca- tòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 Requisits addicionals minuts setmanals. Personal dels grups C1 o C2. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis- posar dels sistemes d'acreditació i de comprovació Mèrits complementaris que consideri més escaients en cada cas i per a 1. Experiència professional, fins a 5 punts, segons cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones el barem següent: que optin a les places per precisar o ampliar aspec- – En tramitació de tributs municipals, llicències, tes concrets en relació als mèrits al·legats. campanyes municipals i gestió de padrons fins a Les destinacions adjudicades són irrenunciables 2 punts. un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, – En informació i atenció al públic, fins a 2 punts. quan una persona hagi obtingut una plaça en dife- – Experiència en la utilització d’aplicacions infor- rents concursos convocats, haurà d'optar per una màtiques, fins a 1punt. d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departa- treball, fins a 1 punt. ment de Personal de la proposta de la Junta de Valo- 3. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar ració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. els/les candidats/tes per a la realització d’una prova Per a tot allò no estipulat expressament en aques- o supòsit pràctic, i el valorarà fins a un màxim de 5 ta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Ba- punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obliga- ses Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de tori. juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària 4. Característiques personals requerides per a corresponent. l'òptim desenvolupament de les funcions del lloc de NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 419 treball. La Junta de Valoració podrà convocar els – Analitzar la pre-diagnosi dels districtes munici- aspirants per a l’avaluació d’aquest apartat, mitjan- pals, atendre els seus requeriments, mitjançant çant els sistemes que consideri més adequats per les entrevistes amb els responsables del territori poder valorar les característiques requerides per i el coneixement dels escenaris del conflicte. l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de – Elaborar el planning d’intervenció dels grups treball, i el valorarà fins a 5 punts. En cas de convo- humans del Servei de Gestió de Conflictes de car-se, tindrà caràcter obligatori. l’Espai Urbà. – Proposar i vetllar per la coordinació en les actua- Puntuació mínima cions entre els responsables dels serveis del dis- Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 11 punts. tricte i els serveis d’orientació social centralitzats Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la pun- relacionats. tuació mínima serà en tots els casos la meitat de la – Predissenyar i tutoritzar la intervenció immediata puntuació total (mèrits comuns més mèrits comple- i intensiva del xoc dels equips de gestió de con- mentaris) que poden obtenir els/les candidats/tes. flictes, i proposar la planificació en l’actuació dels serveis del districte afectat durant el període Junta de Valoració d’intervenció del xoc. President Sr. Victor Gimeno Sanjuan, gerent del Districte de Requisits addicionals Sant Martí, o persona en qui delegui. Personal dels grups A1 o A2. Vocals: Sra. Joana Serra Bosch, cap del Servei d’Atenció Mèrits complementaris Ciutadana , o persona en qui delegui. 1. Experiència professional fins a 6 punts segons Sra. M. Angels Jové Vila, cap de l’Oficina el barem següent: d’Atenció al Ciutadà del Districte de Sant Martí, o – Experiència en projectes, serveis, actuacions i persona en qui delegui. avaluació de programes vinculats a la gestió de Sra. Marga Muñoz Guillén, cap del Departament conflictes socials, fins a 2 punts. de Personal de la Gerència de Serveis Generals, o – Experiència en disseny i implementació de pro- persona en qui delegui. jectes en l’àmbit dels serveis personals, fins a 2 Sr. Francesc Martinez Lizan, assessor tècnic de la punts. Gerència de Recursos Humans, o persona en qui – Experiència en relacions interdepartamentals i delegui. intersectorials especialment en l’àmbit de serveis Representant de la Junta de Personal o del Comi- personals, fins a 2 punts. tè d’Empresa. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a la realització de proves Un lloc de treball de tècnic/a de gestió i/o planifi- per tal d’avaluar les seves aptituds professionals, i cació de serveis personals es valorarà fins a un màxim de 4 punts. En cas de Concurs 1295/09 convocar-se aquesta prova, tindrà caràcter obligato- ri. Lloc de treball adscrit a la Gerència de l’Àrea 4. Característiques personals. La Junta de Valora- d’Acció Social i Ciutadania. ció podrà convocar els/les aspirants per a l’avaluació Nivell 22 i específic de responsabilitat de 491,16 d’aquest apartat, mitjançant els sistemes que consi- euros mensuals, segons catàleg vigent (2239X). deri més adequats per poder valorar les característi- El lloc de treball objecte de la present convocatò- ques requerides per l’òptim desenvolupament de les ria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- funcions del lloc de treball. En el cas de realitzar-se, nuts. aquesta convocatòria, tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació Condicions específiques del lloc de treball que consideri més adequats i valorarà aquest apartat Les activitats del servei podran ser realitzades de fins a un màxim de 4 punts. forma habitual en període nocturn o en dies festius, essent objecte de les corresponents contraprestaci- Puntuació mínima ons d’acord amb el Pacte de Condicions Laborals. 10 punts. Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun- Funcions principals tuació mínima serà la meitat de la puntuació màxima – Dissenyar, coordinar, conduir i supervisar el tre- total (mèrits comuns més mèrits complementaris) ball dels equips del Servei de Gestió de Conflic- que poden obtenir els/les candidats/tes. tes de l’Àmbit Social a l’Espai Urbà. – Produir i actualitzar el mapa de localització de Junta de Valoració conflictes de la ciutat, amb un informe sintètic de President: la situació i dels resultats de la intervenció sobre Sra. Glòria Figuerola Anguera, gerent de l’Àrea conflictes concrets. d’Acció Social i Ciutadania, o persona en qui delegui. 420 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 Vocals: MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS Sr. Jordi Sanchez Masip, director d’Acció Social, o persona en qui delegui. 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complerts de Sr. Antonio Lleida Lacueva, cap d´Administració serveis, inclosos els serveis previs en altres adminis- de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania, o persona en tracions públiques que hagin estat formalment reco- qui delegui. neguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 Francesc Martinez Lizan, assessor tècnic de la punt. Gerència de Recursos Humans i Organització, o 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un persona en qui delegui. màxim d'1 punt segons el barem següent: Representants de la Junta de Personal o del Co- – Per posseir com a grau un nivell superior al del mitè d'Empresa. lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en qua- tre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment desenvolu- CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA pat o, en el seu cas, l'últim desenvolupat, fins a un PROVISIÓ D’UN LLOC DE TREBALL DE L'INSTI- màxim d'1 punt segons el barem següent: TUT MUNICIPAL D'HISENDA – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al (Aprovada per resolució del gerent de l’IMH en del lloc de treball convocat: 1 punt. data 4 de febrer de 2009) – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell BASES GENERALS superior al nivell del lloc de treball base de la ca- tegoria del concursant: 0,25 punts. De conformitat amb les Bases Marc aprovades A aquests efectes s'ha d'entendre per nivell del pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement convoquen per a la seva provisió pel personal de de destinació efectivament acreditat en la nòmina plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del consten a l'annex, d'acord amb les condicions espe- grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell cífiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi fixen a continuació: pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo- raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc- REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'ava- A part dels requisits addicionals de cada concurs, luació. per optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de JUNTA DE VALORACIÓ Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Estarà formada pels membres següents: – Tractar-se de personal funcionari o contractat Presidència: laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El per- El gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, com a sonal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Ins- titular titut Municipal i el personal laboral fix de Vocalies: l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut El/la directora/a sectorial, o persona qui delegui, podran participar igualment en els concursos. Ai- que per a cada concurs s’indiqui expressament a xí mateix, podran participar els contractats labo- l’annex. rals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectu- El/la cap de Divisió o Cap de Departament del at la corresponent adhesió a l’Acord Marc de qual depengui el lloc de treball. Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula El cap de Recursos Humans de l’Institut Municipal preliminar cinquena de l’esmentat Acord. d’Hisenda, que actuarà com a secretari de la Junta – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com de Valoració a funcionari de carrera o amb contracte laboral A més, a tots els concursos hi podran assistir, en indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. els termes previstos a les Bases Marc, els represen- – Haver transcorregut un mínim de 2 anys des de tants designats conjuntament pel Comitè d'Empresa l'última destinació obtinguda per concurs. de l’Institut i la Junta de Personal. NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 421 PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Assessor tècnic del Contenciós i Procediments Concursals Les persones que compleixin les condicions exigi- Concurs 107 des hauran de presentar la sol.licitud a la qual adjun- taran la relació de mèrits al.legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria i els documents acre- Un lloc de treball d’assessor tècnic del Contenciós ditatius corresponents, al Registre de l’Institut Munici- i Procediments Concursals, adscrit al Departament pal d’Hisenda (avinguda del Litoral, núm. 30) o a qual- de Contenciós, Devolucions i Reclamacions de Tri- sevol altre Registre municipal, en el termini de quinze buts, de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació (avinguda del Litoral, núm. 30). d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Nivell 24 i específic de responsabilitat de 491,16 € Els requisits i mèrits al.legats s'han d'entendre (2414X). sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat Horari de 37,5 hores setmanals. termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instàn- Funcions principals cia i la documentació separada, per la qual cosa, es a) Procediments concursals: podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa al Departament de Personal de l’Institut o a les Ofici- – Detectar els procediments concursals en què nes d'Informació de Personal de l’Ajuntament. l'Ajuntament pot resultar creditor, mitjançant re- cerca efectuada als butlletins oficials i a través En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-ho s'a- tendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corpora- de la informació facilitada pels òrgans judicials. ció des de la data d'incorporació en la plantilla, amb – Acreditar el deute a favor de l'Ajuntament en els esmentats procediments concursals. caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complemen- – Efectuar el seguiment dels procediments concur- taris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, sals i, si s'escau, anul.lar, liquidar, paralitzar o regularitzar qualsevol impost, taxa o preu públic. aquest no podrà excedir de 5 pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del – Efectuar el control i seguiment de les actuacions concurs determinin un nombre superior de pàgines, i resolucions judicials que s'adoptin en els proce- diments concursals, així com de les actuacions donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament administratives municipals en aquesta matèria, amb la sol.licitud i el curriculum vitae. en coordinació amb la Direcció dels Serveis Ju- rídics. Els llocs de treball objecte de la present convoca- tòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 – Proposar a la Direcció dels Serveis Jurídics, minuts setmanals. quan s’escaigui, la compareixença de l’Ajun- tament en els procediments concursals, mitjan- Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis- posar dels sistemes d'acreditació i de comprovació çant els lletrats de l’esmentada Direcció. que consideri més escaients en cada cas i per a b) Insolvències i fallits: cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones – Comprovar l'adequació a la normativa vigent dels que optin a les places perquè precisin o ampliïn as- expedients d'insolvències i fallits i preparar les pectes concrets en relació als mèrits al.legats. resolucions dels mateixos per a la seva aprova- Les destinacions adjudicades són irrenunciables ció per part dels òrgans competents. un cop s'ha pres possessió del lloc de treball. Mal- c) Prescripcions: grat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per – Comprovar l'adequació a la normativa vigent dels una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils se- expedients generals de prescripció incoats per güents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del l'IMH. departament de Personal de la proposta de la Junta d) Execució de resolucions judicials: de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut – Executar les sentències i altres resolucions judi- la plaça. cials recaigudes en els procediments contencio- Per a tot allò no estipulat expressament en aques- sos interposats contra l'IMH, amb inclusió de les ta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Ba- següents actuacions: ses Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de Aixecar suspensions. juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària Anul.lar liquidacions i actuacions de la via de corresponent. constrenyiment (provisions de constrenyi- ment, embargaments, etc.). ANNEX Modificar bases de dades. Girar noves liquidacions. Concurs 107. Un lloc de treball d’assessor tècnic Donar instruccions per efectuar devolucions del Contenciós i Procediments Concursals, adscrit al d'ingressos. Departament de Contenciós, Devolucions i Reclama- Trametre i fer el seguiment de les execuci- cions de Tributs, de l’Institut Municipal d’Hisenda de ons de les resolucions judicials en què sigui Barcelona (Nivell 24). necessària l'actuació d'altres Departaments 422 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 de l'IMH, en especial: Inspecció, Departa- 4. Característiques personals. La Junta de Valora- ment de l'Impost sobre béns immobles i Ges- ció podrà avaluar les característiques personals tió recaptatòria. dels/les candidats/es en relació al lloc de treball con- – Liquidar les costes judicials. vocat, mitjançant els sistemes d’apreciació que con- – Difondre les sentències d' interès per a la Hisen- sideri oportuns, valorant aquest apartat fins a un da municipal. màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, tindran caràcter obligatori. Requisits addicionals Personal del grup A1, que pertanyi a les categori- Puntuació mínima es de Tècnic d’Administració General (Llicenciat en Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts. Dret), Tècnic Superior en Gestió (Llicenciat en Dret) Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun- o Tècnic Superior de Dret o personal del grup A2 que tuació mínima serà la meitat de la puntuació total pertanyi a la categoria de Gestor d’Administració (mèrits comuns més mèrits complementaris) que General (amb 1r Cicle de la Llicenciatura en Dret). poden obtenir els/les candidats/tes. Mèrits complementaris Junta de Valoració 1. Experiència professional, fins a 5 punts, segons President: el barem següent: Sr. Antoni Rodríguez Sivera, gerent de l’Institut – Tramitació, seguiment i execució de procedi- Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui. ments contenciosos, fins a 3 punts. Vocals: – Gestió tributària, fins a 1 punts. Sra. Paloma González Sanz , directora jurídica, o – Aplicacions corporatives i/o utilització de bases persona en qui delegui. de dades, fins a 1 punts. Sra. Mercè Armengou Martí, cap del Departament 2. Altres mèrits relacionats amb el lloc de treball, del Contenciós, Devolucions i Reclamacions de Tri- fins a 1 punt. buts, o persona en qui delegui. 3. Exercici. La Junta de Valoració podrà proposar Sr. Santos Martínez Sequí, cap de Recursos Hu- la realització de proves per tal d'avaluar les aptituds mans, qui actua també com a secretari, o persona en professionals dels candidats, que seran valorades qui delegui. fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, Un representant de la Junta de personal o del tindran caràcter obligatori. Comitè d’empresa. Lliures designacions Circular núm: 2/2009 Funcions principals – Participació en la Comissió i Comité d’Obres, per integrar en aquests òrgans l’impacte de la mobili- Convocatòria per a la provisió per lliure designa- tat. ció, d’un lloc de treball de responsable d’obres i ac- – Responsable del control i seguiment de les obres cessibilitat, adscrit a la Direcció de Serveis de Mobili- a la via pùblica impulsades per la Gerència de tat de la Gerència de Prevenció, Seguretat i mobilitat. Prevenció, Seguretat i Mobilitat. – Responsable del desenvolupament de les actua- Requisits cions específiques en concepte d’accessibilitat Personal del grup A1 o A2. que es realitzen a la via pública. Nivell del lloc Perfil dels candidats/tes Nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de Es valorarà: 555,29 euros segons catàleg vigent (2699Y). – Com a característiques personals d’adequació al El lloc de treball objecte de la present convocatò- lloc de treball: ria té com a règim horari el de 37,5h setmanals. La capacitat de coordinació i treball en equips. NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 423 La capacitat d’anàlisi organitzatiu i de planifi- La capacitat de millora continua i definició cació del treball. d’objectius i projectes de millora. La capacitat de millora continua i definició – L’experiència: d’objectius i projectes de millora. En direcció de projectes complexos i anàlisi de – L’experiència: càrregues. En coordinació amb diferents equips i serveis En coordinació amb diferents equips i serveis públics i/o empreses de serveis. públics i/o empreses de serveis. En obres amb afectació sobre la mobilitat i l’accessibilitat. Els/les interessats/des podran presentar la instàn- Els/les interessats/des podran presentar la instàn- cia acompanyada del curriculum vitae, degudament documentat, al Registre General o a qualsevol dels cia acompanyada del curriculum vitae, degudament documentat, al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l'Ajuntament, en el ter- registres desconcentrats de l'Ajuntament, en el ter- mini de 10 dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la publicació a la Gaseta Municipal. mini de 10 dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la publicació a la Gaseta Municipal. Barcelona, 6 de febrer de 2009. Gerència de Re- Barcelona, 6 de febrer de 2009. Gerència de Re- cursos Humans i Organització. cursos Humans i Organització. Circular núm.: 4/2009 Circular núm.: 3/2009 Convocatòria per a la provisió per lliure designa- ció, d’un lloc de treball de Responsable de Programa Convocatòria per a la provisió per lliure designa- ció, d’un lloc de treball de Director/a de Projectes de de Comunicació Interna, adscrit a la Direcció de Ser- Mobilitat, adscrit a la Direcció de Serveis de Mobilitat veis de Relacions Externes i Qualitat de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. Requisits Requisits Personal del grup A1 o A2. Personal del grup A1 o A2. Nivell del lloc Nivell del lloc Nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de Nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de 719,64 euros segons catàleg vigent (2619X). 385.50 euros segons catàleg vigent (2619Z). El lloc de treball objecte de la present convocatò- El lloc de treball objecte de la present convocatò- ria té com a règim horari el de 37,5h setmanals. ria té com a règim horari el de 37,5h setmanals. Funcions principals Funcions principals – Coordinació dels elements comunicatius del Pla – Coordinació, seguiment i control de projectes de mobilitat sota la supervisió de la Direcció de Ser- de Comunicació Interna de Guàrdia Urbana i veis de Mobilitat, en especial aquells que per la l’SPEIS. – Coordinació de la comunicació interna i dels seva complexitat impliquin la participació d’em- preses o entitats externes i/o diferents àrees de actes principals de les Festes Patronals de l’activitat municipal, com és el cas de la renova- Guàrdia Urbana i de l’SPEIS. – Coordinació de les publicacions de la Gerència ció de la semaforització de la ciutat. – Planificació i programació de projectes, identifi- – Coordinació de premis i Certàmens dins de cació d’activitats crítiques. l’àmbit de la Gerència. – Coordinació amb el departament de Recursos – Anàlisi, proposta i seguiment de mesures correc- tores en relació als possibles desviaments de les Humans de la planificació del Pla de Comunica- previsions. ció Interna i dels productes comunicatius: Pla de Formació anual, Protocol de desenvolupament – Elaboració d’estàndards de producció i qualitat en el seu seguiment. Professional i Pla d’Acollida. Perfil dels candidats/tes: Perfil dels candidats/tes Es valorarà: Es valorarà: – Com a característiques personals d’adequació al – Com a característiques personals d’adequació al lloc de treball: lloc de treball: La capacitat de coordinació i treball en equips. La capacitat de lideratge i treball en equip. La capacitat d’anàlisi organitzatiu i de planifi- La capacitat d’anàlisi organitzatiu i de planifi- cació del treball. cació del treball. 424 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 La capacitat de millora continua i definició – Realització d’estudis de viabilitat d’aspectes re- d’objectius i projectes de millora lacionats amb les feines de l’Àrea. – L’experiència: – Desenvolupament i aplicació de criteris de sos- En coordinació amb diferents equips i serveis tenibilitat i actitud ambiental en l’habitatge públic. públics i privats. Organització d’actes institucionals adreçats a Perfil dels candidats/tes funcionaris Es valorarà: En producció d’elements de comunicació in- – L’experiència i coneixements en les tasques terna. descrites en l’apartat anterior. Lideratge de productes de comunicació inter- – Formació en matèries relacionades amb el lloc na. de treball. – La formació en les matèries relacionades amb el – Les característiques personals d’adequació al lloc de treball. lloc de treball. – La capacitat de coordinació i col·laboració amb Els/les interessats/des podran presentar la instàn- d’altres departaments de l’organització. cia acompanyada del curriculum vitae, degudament – La capacitat de lideratge i direcció d’equips. documentat, al Registre General o a qualsevol dels – La capacitat d’analitzar i planificar el treball. registres desconcentrats de l'Ajuntament, en el ter- mini de 10 dies hàbils a comptar a partir de l’endemà Els/les interessats/des podran presentar instància, de la publicació a la Gaseta Municipal. acompanyada de curriculum vitae, degudament do- Barcelona, 6 de febrer de 2009. Gerència de Re- cumentat, al Registre del Patronat Municipal de cursos Humans i Organització. l’Habitatge de Barcelona (c/ Doctor Aiguader, núm. 24, PB), al Registre General, o a qualsevol dels re- gistres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de la pu- blicació a la Gaseta Municipal. PATRONAT MUNICIPAL DE Barcelona, 12 de gener de 2009. El gerent del Pa- L’HABITATGE DE BARCELONA tronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona. Circular núm. 1/2009 Convocatòria per a la provisió per lliure designa- PATRONAT MUNICIPAL DE ció, d’un lloc de treball de Cap d’Àrea de Manteni- L’HABITATGE DE BARCELONA ment i Rehabilitació, adscrit a la Direcció de Serveis Tècnics del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona. Circular núm. 2/2009 Requisits Convocatòria per a la provisió per lliure designa- Personal del grup A1 o A2. ció, d’un lloc de treball de Cap d’Àrea de Projectes i Obres, adscrit a la Direcció de Serveis Tècnics del Nivell i característiques del lloc de treball Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona. Nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de 719,64 euros, segons catàleg vigent (2610X). Requisits El lloc de treball objecte de la present convocatò- Personal del grup A1. ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. Nivell i característiques del lloc de treball Funcions principals Nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de – Dirigir i coordinar el conjunt de tasques de l’Àrea 719,64 euros, segons catàleg vigent (2610X). de Manteniment i Rehabilitació. El lloc de treball objecte de la present convocatò- – Establir estratègies concretes en el manteniment ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. dels edificis d’habitatge públic. – Establir estratègies concretes en les actuacions Funcions principals coordinades de rehabilitació de barris. – Dirigir i coordinar el conjunt de tasques de l’Àrea – Direcció dels equips de treball assignats a l’Àrea. de projectes i obres. – Realització, seguiment i/o coordinació dels pro- – Establir estratègies concretes en el seguiment i jectes encomanats de la seva competència. redacció de projectes d’habitatge públic. – Interlocució amb el conjunt d’actors situats a – Establir estratègies concretes en el seguiment i l’entorn de l’activitat de l’Àrea: veïns, associaci- execució de les obres d’habitatge públic. ons de veïns, industrials, contractistes i tècnics. – Direcció dels equips de treball assignats a l’àrea. – Interlocució amb la Gerència i les Direccions del – Realització, seguiment i/o coordinació dels pro- PMHB així com d’altres de l’Ajuntament. jectes encomanats de la seva competència. NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 425 – Interlocució amb el conjunt d’actors situats a Nivell i característiques del lloc de treball l’entorn de l’activitat de l’Àrea: veïns, associaci- Nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de ons de veïns, industrials, contractistes i tècnics. 719,64 euros, segons catàleg vigent (2610X). – Interlocució amb la Gerència i les Direccions del El lloc de treball objecte de la present convocatò- PMHB així com d’altres de l’ajuntament. ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. – Realització d’estudis de viabilitat d’aspectes re- lacionats amb les feines de l’Àrea. Funcions principals – Desenvolupament i aplicació de criteris de sos- – Coordinar l’elaboració de documents transver- tenibilitat i actitud ambiental en l’habitatge públic. sals de contractació administrativa en el conjunt de serveis tècnics. Perfil dels candidats/tes – Establir estratègies de suport concretes trans- Es valorarà: versals en el seguiment de projectes i obres – L’experiència i coneixements en les tasques d’habitatge públic. descrites en l’apartat anterior. – Establir estratègies de suport concretes trans- – Formació en matèries relacionades amb el lloc versals en el seguiment del manteniment i la re- de treball. habilitació d’habitatge públic. – Les característiques personals d’adequació al – Interlocució amb els conjunt d’actors situats a lloc de treball. l’entorn de l’activitat de l’àrea: veïns, associaci- – La capacitat de coordinació i col·laboració amb ons de veïns, industrials, contractistes i tècnics. d’altres departaments de l’organització. – Interlocució amb les altres Àrees de serveis tèc- – La capacitat de lideratge i direcció d’equips. nics, la Gerència i les Direccions del PMHB així – La capacitat d’analitzar i planificar el treball. com d’altres de l’Ajuntament. – Realització d’estudis de viabilitat d’aspectes re- Els/les interessats/des podran presentar instància, lacionats amb les feines de l’Àrea. acompanyada de curriculum vitae, degudament do- – Desenvolupament i aplicació dels criteris de sos- cumentat, al Registre del Patronat Municipal de tenibilitat i actitud ambiental en l’habitatge públic. l’Habitatge de Barcelona (c/ Doctor Aiguader, núm. – Desenvolupament i aplicació dels criteris de co- 24, PB), al Registre General, o a qualsevol dels re- municació i divulgació en l’habitatge públic. gistres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de la pu- Perfil dels candidats/tes blicació a la Gaseta Municipal. Es valorarà: Barcelona, 12 de gener de 2009. El gerent del Pa- – L’experiència i coneixements en les tasques tronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona. descrites en l’apartat anterior. – Formació en matèries relacionades amb el lloc de treball. – Les característiques personals d’adequació al lloc de treball. – La capacitat de coordinació i col·laboració amb PATRONAT MUNICIPAL DE d’altres departaments de l’organització. L’HABITATGE DE BARCELONA – La capacitat de lideratge i direcció d’equips. – La capacitat d’analitzar i planificar el treball. Circular núm. 3/2009 Els/les interessats/des podran presentar instància, acompanyada de curriculum vitae, degudament do- cumentat, al Registre del Patronat Municipal de Convocatòria per a la provisió per lliure designa- l’Habitatge de Barcelona (c/ Doctor Aiguader, núm. ció, d’un lloc de treball de Cap d’Àrea d’Estudis, ads- 24, PB), al Registre General, o a qualsevol dels re- crit a la Direcció de Serveis Tècnics del Patronat gistres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini Municipal de l’Habitatge de Barcelona. de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de la pu- blicació a la Gaseta municipal. Requisits Barcelona, 12 de gener de 2008. El gerent del Pa- Personal del grup A1. tronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona. 426 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 10-2-2009 ANUNCIS Notificacions En compliment del que disposa l'article 59.4 de la titular, Montserrat Aullo Aparici, que en data 21 de Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de novembre de 2008 el cap del Servei de Mercats de les administracions públiques i del procediment ad- l’Institut Municipal de Mercats ha procedit a la signatu- ministratiu comú, i en relació amb l'expedient núm. ra del requeriment següent: EX08001709 pel Departament Jurídic Administratiu "Segons les dades que consten a l'IMMB, ha re- de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona sobre sultat impagada la taxa de traspàs del/s lloc/s dels extinció de l’autorització administrativa que empara quals n’ostenta la llicència. l’ús del/s lloc/s a baix indicat/s, es notifica a la perso- Aquest comportament està previst a l’article 42 de na titular, Montserrat Aullo Aparici, que en data 21 de l’Ordenança de Mercats com a causa d’extinció de la novembre de 2008 el cap del Servei de Mercats de llicència d’ús: l’Institut Municipal de Mercats ha procedit a la signa- “Sense perjudici d’allò que es disposa en altres tura del requeriment següent: preceptes d’aquestes Ordenances, les autoritzacions "Segons les dades que consten a l’IMMB, vostè no s’extingeixen per: (...) es troba al corrent de pagament dels cànons d’ús g): cessió de la parada a un tercer sense complir corresponents als llocs de venda dels quals n’ostenta els requisits prescrits en aquesta Ordenança. la llicència. Així mateix, l’article 61.1 de l’Ordenança de mer- Li recordem que d’acord amb l’article 49.i) de cats estableix: "Els llocs de venda, locals i serveis l’Ordenança municipal de mercats, els titulars dels dels mercats tindran assenyalats, en l’Ordenança llocs de venda tenen l’obligació de satisfer el cànon i fiscal corresponent, els drets, taxes i altres exaccions les altres exaccions que corresponguin, i que aquest per a l’atorgament de les autoritzacions i llicències, incompliment està previst a l’article 42.l) de l’Orde- ocupació de la parada o local, utilització dels serveis nança esmentada com a causa d’extinció. i altres conceptes que procedeixin". Per a realitzar el pagament pot adreçar-se a I l’article 49.i) disposa l’obligació dels venedors de l’Institut Municipal d’Hisenda (avinguda del Litoral, satisfer els cànons i altres exaccions que correspon- núm. 24-34, edifici Vela - annex Torre Mapfre); pos- guin. teriorment haurà d’aportar els comprovants a les Per tot l’esmentat, la requerim per a que en el termi- oficines centrals de l’IMMB, o bé pot fer-los arribar a ni de deu dies comptats des de l’endemà de rebre la la Direcció del mercat. present notificació, liquidi el deute que manté amb Per tot l’esmentat, la requerim per a que en el l’IMMB. Així mateix, en el termini indicat, podrà presen- termini de deu dies comptats des de l’endemà de tar al·legacions per a la defensa dels seus drets i inte- rebre la present notificació, liquidi el deute que manté ressos. En el supòsit que el deute no fos liquidat, amb l’IMMB. Així mateix, en el termini indicat, podrà s’iniciarà la tramitació del corresponent expedient ad- presentar al·legacions per a la defensa dels seus ministratiu per declarar extingides les autoritzacions drets i interessos. En el supòsit que el deute no fos d’ús." liquidat, s’iniciarà la tramitació del corresponent ex- Barcelona, 19 de gener de 2008. El secretari gene- pedient administratiu per declarar extingides les au- ral, Jordi Cases i Pallarès. toritzacions d’ús." Barcelona, 19 de gener de 2008. El secretari ge- Mercat: Montserrat. neral, Jordi Cases i Pallarès. Lloc/s: Magatzems/001-1 i Lloc Fix/047-1. Mercat: Montserrat. * * * Lloc/s: Magatzems/001-1 i Lloc Fix/047-1. * * * En compliment del que disposa l'article 59.4 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les En compliment del que disposa l'article 59.4 de la administracions públiques i del procediment adminis- Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les tratiu comú, i en relació amb l'expedient núm. administracions públiques i del procediment adminis- EX08001889 instruït pel Departament Jurídic Adminis- tratiu comú, i en relació amb l'expedient núm. tratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona EX08001710 pel Departament Jurídic Administratiu de sobre extinció de l’autorització administrativa que em- l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona sobre ex- para l’ús del/s lloc/s a baix indicat/s, es notifica a la tinció de l’autorització administrativa que empara l’ús persona titular, Montserrat Aullo Aparici, que en data del/s lloc/s a baix indicat/s, es notifica a la persona 12 de desembre de 2008 el cap del servei de Mercats NÚM. 5 10-2-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 427 de l’Institut Municipal de Mercats ha procedit a la sig- obtinguda pel titular una autorització municipal, i amb natura del requeriment següent: independència que s’hagi satisfet o no el cànon cor- "Segons consta a la Direcció del Mercat, la parada a responent…" baix esmentada, roman tancada al públic des del dia Per tot l’esmentat, el requerim per a que en el termi- 01 de novembre de 2008. ni de deu dies comptats des de l’endemà de rebre la Aquest comportament està previst a l’Ordenança de present notificació procedeixi a l’obertura del/s lloc/s de Mercats com a causa d’extinció de la llicència d’ús: venda, i l’advertiment que en cas de no fer-ho es pro- "Sense perjudici d’allò que es disposa en altres pre- cedirà a iniciar el corresponent expedient administratiu ceptes d’aquestes Ordenances, les autoritzacions d’ús per tal de declarar extingida l’autorització administrati- s’extingeixen per: (…) i) no ocupar la parada o tenir-la va. Així mateix, dins el termini atorgat podrà presentar tancada per a la venda durant un mes, llevat que sigui les al·legacions que consideri oportunes per a la de- per causa justificada segons el criteri de l’òrgan que fensa dels seus drets i interessos." atorgà l’autorització, i allò que es disposa en l’article Barcelona, 19 de gener de 2008. El secretari gene- 54." ral, Jordi Cases i Pallarès. Així mateix, l’article 54 de l’Ordenança de mercats estableix: "1. Es declararà vacant tota parada que no s’ocupi Mercat: Montserrat durant un mes consecutiu, llevat que hagués estat Lloc/s: Magatzems/001-1 i Lloc Fixe/047-1. Altres anuncis ANUNCI de l’Ajuntament de Barcelona, sobre pu- municació, en acompliment de l’acord adoptat per la blicació dels Estatuts de l’Associació de l’Observatori Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social en de les Dones en els mitjans de comunicació. sessió del dia 2 d’octubre de 2008. En el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Es fa públic per a general coneixement. número 27, de 31 de gener de 2009, apareix publicat Barcelona, 2 de febrer de 2009. La secretària de- l’anunci del text íntegre dels Estatuts de l’Associació legada d’Educació, Cultura i Benestar, Meritxell Cusí de l’Observatori de les Dones en els mitjans de co- i Pérez. GASETA MUNICIPAL ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies