Núm. 14 / Any XCVI 10 de maig de 2009 MUNICIPAL GASETA SUMARI Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia Constituir la Comissió de Contractació Respon- sable .............................................................. 1260 Denominacions d'espais públics......................... 1260 Modificacions de crèdit ....................................... 1262 Cartipàs Designar consellers generals de l’Assemblea Ge- neral de la Caixa Sabadell ............................. 1265 Nomenar membre del Consell Municipal del Dis- tricte de Sants-Montjuïc ................................. 1265 Actualitzar la composició de la Comissió d’Arqui- tectura ............................................................ 1265 Designar membre de la Comissió d'Arquitectura 1265 Nomenar membre del Consell Municipal del Dis- tricte de l'Eixample ......................................... 1265 Designar membre suplent del Consell de Govern del Consorci de Serveis Socials de Barcelona 1265 Proposta de designació de membre del Consell d'Administració de Mercabarna, SA ............... 1266 Designar representant a la Comissió Executiva de la Fundació Barcelona Centre de Disseny 1266 Designar representant a l'Assemblea General de l’Associació Barcelona Aeronàutica i de l'Espai 1266 Designar representant al Patronat de la Funda- ció Privada Barcelona Digital ......................... 1266 Designar representant al Consell General i al Comitè Executiu del Consorci de Turisme de Barcelona ................................................. 1266 Designar membre del Comitè Executiu .............. 1266 Designar membre del Consell Ciutat i Comerç .. 1266 Designar membre del Plenari del Consell Munici- pal de Consum............................................... 1266 Designar membre del Fòrum Ciutat i Comerç .... 1267 Designar representant a la Junta Directiva de l’As- sociació Barcelona Centre Financer Europeu 1267 Nomenar membre del Consell Municipal del Dis- tricte de Gràcia .............................................. 1267 Designar membres del Comitè Executiu del Con- sell de la Cultura de Barcelona ...................... 1267 Nomenar membre del Consell Municipal del Dis- tricte de Gràcia .............................................. 1267 (Continua a la pàgina següent) NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1259 Nomenar membre del Consell Municipal del Dis- tricte de Sant Andreu ..................................... 1267 Designar observadors de Consells Municipals ... 1267 Comissions del Consell Municipal Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social. Acta sessió 17-3-2009........................ 1269 Comissió d’Acció Social i Ciutadania. Acta sessió 17-3-2009 ........................................... 1285 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement. Acta sessió 17-3-2009........... 1300 Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. Acta sessió 18-3-2009...................... 1315 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient. Acta sessió 18-3-2009........... 1346 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses- sió 19-3-2009 ................................................. 1358 Comissió d’Hisenda i Pressupostos. Acta sessió 19-3-2009 ........................................... 1367 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Ha- bitatge. Acta sessió 19-3-2009 ........................... 1382 Acords Acords de les sessions d'abril de 2009 .............. 1414 Personal Concursos Bases generals que han de regir la convocatòria de dos concursos per a la provisió de quatre llocs de treball ................................................ 1418 Tres llocs de treball d'assessor jurídic de Districte 1419 Un lloc de treball d'adjunt al Departament de Desenvolupament .......................................... 1420 Concurs específic per a la provisió d'un lloc de treball de tècnic/a superior en prevenció de riscos laborals ................................................ 1421 Bases generals que han de regir la convocatòria dels concursos de l'Institut Municipal de Cultu- ra de Barcelona ............................................. 1423 Responsable de comunicació (ICUB) ................ 1424 Tècnic de manteniment / producció / seguretat .. 1425 Lliures designacions Convocatòria d'un lloc de treball de Cap de l'Àrea de Patrimoni, Contractes i Inspecció del Patro- nat de l'Habitatge de Barcelona ..................... 1427 Convocatòria d'un lloc de treball de Cap de Pro- grames Públics al Museu Picasso (ICUB)...... 1427 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball de Cap de Serveis Jurídics (ICUB) ................ 1428 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball de Cap de Producció (ICUB) ......................... 1429 Processos de selecció temporal Procés de selecció temporal per a la cobertura en règim d'interinatge administratiu de cinc llocs de tècnic/a de l'SPEIS ........................... 1431 Anuncis Notificacions ...................................................... 1436 Altres anuncis .................................................... 1438 1260 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 DISPOSICIONS GENERALS Decrets de l'Alcaldia Decret. L’equip de govern de l’Ajuntament de Bar- celona va presentar, en sessió del Consell Municipal de 19 de desembre de 2008, una mesura de govern relativa a la contractació responsable i al nou impuls que, amb aquesta mesura, dóna el consistori a la contractació social i ambiental. Per tal de fer efectiu l’annex VI de l’esmentada mesura de govern relatiu a la constitució i composi- ció de la Comissió de Contractació Responsable, i fent ús de les atribucions que tinc conferides per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, dis- poso: Primer. Deixar sense efecte el decret de 22 d’abril de 2002, de constitució de la Comissió per a la inclu- sió de clàusules socials en els processos de contrac- tació pública municipal. Segon. Constituir la Comissió de Contractació Responsable (clàusules socials i ambientals), amb les funcions que es recullen a la "Mesura de Govern per a la Contractació Responsable: nou impuls de la contractació social i ambiental". Tercer. La Comissió estarà integrada pels mem- bres següents: Presidència: – Im. Sr. Ricard Gomà, segon tinent d’alcalde Vicepresidència: – Sr. Ramon García-Bragado, quart tinent d’alcalde Membres: – Andreu Puig, gerent municipal – Eduard Vicente, gerent de Serveis Generals i Coordinació Territorial – Jordi Campillo, gerent de Medi Ambient – Glòria Figuerola, gerent d’Acció Social i Ciutada- nia – Roser Torrentó, gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat – Helena Barracó, responsable del Programa Ajun- tament+Sostenible, Departament de Millora Con- tínua, Àrea de Medi Ambient – Sònia Armayones, secretaria executiva de Ser- veis Generals i Coordinació Territorial – Montserrat Filomeno, gerent del Districte d’Hor- ta-Guinardó – Josep Fernández, secretari delegat d’Acció So- cial i Ciutadania – Eva López, directora jurídica de BIMSA – Mateu Hernández, gerent de Promoció Econò- mica – Maria Rodríguez, directora de Desenvolupament i Atenció al Personal, Gerència de Recursos Humans i Organització. – Sr. Joan Manel Abril, Director de Serveis Jurí- dics. Secretari: Antoni Galiano, Secretari delegat de Serveis Ge- nerals i Coordinació Territorial Quart. La Comissió de Contractació Responsable (clàusules socials i ambientals) es reunirà en sessió ordinària trimestralment. No obstant això, es podran convocar sessions extraordinàries quan la Presidèn- cia de la Comissió ho consideri convenient o bé a petició d’almenys la meitat dels seus membres. Les reunions de la Comissió podran estar presidi- des per la Vicepresidència per delegació expressa de la Presidència. Els gerents podran delegar l’assistència a les reu- nions en tècnics del sector o àrea. Cinquè. A més dels membres de la Comissió indi- cats anteriorment, la Presidència podrà convocar a aquelles persones que consideri necessàries per tal d’informar d’aquells aspectes que puguin ser d’inte- rès en els temes tractats. La Comissió podrà demanar el suport tècnic d’aquells òrgans municipals que consideri necessaris per al correcte desenvolupament de les funcions que li han estat encomanades. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L'alcalde, Jordi He- reu i Boher. (Ref. 1759) * * * Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo: Aprovar assignar la denominació de carrer d'Anna M. Martínez Sagi per al canvi de nom i tipologia de l'actual passatge de l'Agregació, situat entre els car- NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1261 rers de l'Agregació i de l'Art, al districte d'Horta- Guinardó. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L’alcalde, Jordi He- reu i Boher. (Ref. 1852) * * * Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo: Aprovar assignar la denominació de carrer de Jo- an B. Cendrós, per al vial situat a l'avinguda de Can Marcet, enfront de la plaça de Joan Cornudella, al districte d'Horta-Guinardó. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L’alcalde, Jordi He- reu i Boher. (Ref. 1853) * * * Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo: Aprovar assignar les denominacions següents a tres dels vial situats a l'interior del recinte de les Llars Mundet, al districte d'Horta-Guinardó: Avinguda d'Arturo Mundet, vial situat entre el pas- seig de la Vall d'Hebron i la placeta de final de les línies d'autobús. Plaça d'Anna Gironella, per a l'espai de l'explana- da de l'Església i l'explanada de davant del teatre i el pavelló del Migdia. Plaça de Manel Baldrich, per a l'espai conegut ac- tualment com a plaça del pensador. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L’alcalde, Jordi He- reu i Boher. (Ref. 1854) * * * Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo: Aprovar assignar la denominació de carrer de Paulo Freire per al canvi de nom del tram del passeig dels Castanyers, situat entre el passeig de la Vall d'Hebron i el gir del traçat de 90º del mateix passeig dels Castanyers, al districte d'Horta-Guinardó. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L’alcalde, Jordi He- reu i Boher. (Ref. 1855) * * * Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo: Aprovar assignar les denominacions d'Escales d'Erta i d'Escales del Matagalls, respectivament, per als dos vials paral·lels de trams d'escales, situats entre el passeig de Frabra i Puig i els carrers de Vall d'Ordesa i de Travau, al districte de Nou Barris. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L’alcalde, Jordi He- reu i Boher. (Ref. 1856) * * * Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo: Aprovar la perllongació del carrer de Castelldefels fins al pont de Vallbona, al districte de Nou Barris. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L’alcalde, Jordi He- reu i Boher. (Ref. 1857) * * * Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo: Aprovar assignar la denominació de Jardins de José Ignació Urenda per a l'espai enjardinat situat entre els dos edificis construïts entre el carrer de Peñalara i el passeig de Fabra i Puig, al districte de Nou Barris. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L’alcalde, Jordi He- reu i Boher. (Ref. 1858) * * * Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo: Aprovar assignar la denominació de carrer de Ro- sario Pi per al vial de nova urbanització situat entre el passeig de Fabra i Puig i el passatge de Grau, al districte de Nou Barris. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L’alcalde, Jordi He- reu i Boher. (Ref. 1859) * * * Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús 1262 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo: Aprovar assignar la denominació de carrer de Jo- sefa Rosich per al vial situat entre el passeig de la Vall d'Hebron i el carrer d'Esteve Terrades, al distric- te de Gràcia. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L’alcalde, Jordi He- reu i Boher. (Ref. 1860) MODIFICACIONS DE CRÈDIT DEL PRESSUPOST DE 2009 (Generació de crèdits per ingressos) Aprovades per decret de l'Alcaldia de data 20 de març de 2009: Expedient núm. 3-29/2009 INGRESSOS Partida Descripció Alta 0101-41105 Aportació de l’Institut Municipal de Mercats per regularitzar moviments de personal amb l’Ajuntament de Barcelona. 41.389,35 DESPESES Partida Descripció Alta 9901-15200-13113 Contingències de personal. Regularització dels moviments de personal entre l’Institut Municipal de Mercats i l’Ajuntament de Barcelona. 41.389,35 MODIFICACIONS DE CRÈDIT DEL PRESSUPOST DE 2009 (Transferències) Aprovades per decret de l'Alcaldia de data 17 d'abril de 2009: Expedient núm. 3-40/2009 Partida Tipus Descripció Altes Baixes 22609 0301 44510 MC7 Altres despeses compra materials 209.860,00 44901 0301 44210 MC8 Transferència a Tersa 209.860,00 22610 0610 12110 MC7 Altres despeses compra serveis 10.000,00 22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum no inventariable 10.000,00 22602 0301 44010 MC7 Publicitat i propaganda 26.564,00 46731 0301 44510 MC8 Agència Local Ecologia Urbana 26.564,00 48900 0201 31122 MC7 Altres transferències 60.000,00 22610 0601 31121 MC8 Altres despeses compra serveis 6.000,00 22610 0602 31121 MC8 Altres despeses compra serveis 3.000,00 22610 0603 31121 MC8 Altres despeses compra serveis 3.000,00 22719 0604 31010 MC8 Altres contractes de serveis 3.000,00 22609 0605 31121 MC8 Altres despeses compra materials 3.000,00 NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1263 22610 0606 31650 MC8 Altres despeses compra serveis 12.000,00 22610 0607 31121 MC8 Altres despeses compra serveis 3.000,00 22719 0608 31121 MC8 Altres contractes de serveis 15.000,00 22610 0609 31122 MC8 Altres despeses compra serveis 9.000,00 22610 0610 31121 MC8 Altres despeses compra serveis 3.000,00 22731 0201 31620 MC7 Contractes de promoció social 11.902,50 22719 0603 31620 MC8 Altres contractes de serveis 11.902,50 318.326,50 318.326,50 Expedient núm. 3-43/2009 Partida Tipus Descripció Altes Baixes 60001 9901 43220 MC7 Gestió de sòl 4.382.739,98 60550 0605 43220 MC8 Expropiació Camí Mas Guimbau, 11 40.877,96 60551 0605 43220 MC8 Expropiació finca c/ Major de Rectoret, 45 55.056,23 60553 0605 43220 MC8 Expropiació finca c/ Vesc, 11 86.722,63 60558 0605 43220 MC8 Expropiació finca c/ Montevideo, 25 153.082,96 60560 0605 43220 MC8 Expropiació finca c/ Major de Rectoret, 40 92.549,81 60573 0605 43220 MC8 Expropiació finca c/ Manacor, 1 2.822.924,20 60554 0605 43220 MC8 Expropiació finca c/ Nebuloses, 12 510.502,50 74903 9901 43230 MC8 Transferència de capital a Pronoubarris 38.323,68 71901 9901 43230 MC8 Transferència de capital a l'Institut Municipal d'Urbanisme 239.837,65 60590 0610 43220 MC8 Expropiació finca c/ Pallars, 319 LB 9.621,61 60530 0607 43220 MC8 Expropiació finca c/ Perepau, 28 117,26 60598 0607 43220 MC8 Expropiació finca Font-Rubia, 11 44.537,16 60555 0603 43220 MC8 Expropiació c/ Guatlla, 3-5 288.586,33 4.382.739,98 4.382.739,98 Expedient núm. 3-44/2009 Partida Tipus Descripció Altes Baixes 65102 9901 43230 MC7 Inversions urbanització 1.939.000,00 71925 9901 43230 MC8 Transferència de capital a l'Institut Municipal de Mercats 1.939.000,00 1.939.000,00 1.939.000,00 Aprovades per decret de l'Alcaldia de data 24 d'abril de 2009: Expedient núm. 3-48/2009 Partida Tipus Descripció Altes Baixes 63164 0604 43230 MC8 Millora equipaments Arístides Maillol 500.000,00 60312 0301 43230 MC8 Millora senyalització horitzontal 30.000,00 60313 0301 43230 MC8 Millora senyalització vertical 30.000,00 60314 0301 43230 MC8 Rehab. i reposició proteccions 399.995,00 60339 0801 43230 MC8 Redacció projecte obres rehab. Can Girona 172.248,00 60340 0801 43230 MC8 Redacció projecte instal·lació 4 skateparcs 75.000,00 60427 0609 43230 MC8 Redacció projecte obres districte Sant Andreu 350.000,00 62612 0801 12110 MC8 Nova aplicació informàtica subvencions 310.000,00 65102 9901 43230 MC7 Inversions urbanització 1.557.243,00 65101 9901 12110 MC7 Inversions en edificació 310.000,00 1.867.246,00 1.867.246,00 1264 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 Expedient núm. 3-49/2009 Partida Tipus Descripció Altes Baixes 22109 0606 12110 MC7 Altre material de consum no inventariable 1.000,00 22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum no inventariable 1.000,00 22610 0603 12110 MC7 Altres despeses compra serveis 371,15 22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum no inventariable 371,15 22719 0609 12110 MC7 Altres contractes de serveis 5.660,00 22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum no inventariable 5.660,00 22732 0301 44220 MC7 Contractes neteja viària 204.749,88 44901 0301 44210 MC8 Transferències corrents a TERSA 204.749,88 48910 0801 45110 MC7 Any Cerdà promoció i acció cultural 100.000,00 22731 0801 46361 MC8 Contractes promoció social 100.000,00 48910 0801 45110 MC7 Any Cerdà promoció i acció cultural 45.000,00 22610 0801 46361 MC8 Altres despeses compra serveis 25.000,00 22610 0801 46372 MC8 Altres despeses compra serveis 20.000,00 48910 0801 45110 MC7 Any Cerdà promoció i acció cultural 125.000,00 22706 0801 46380 MC8 Estudis i treballs tècnics 125.000,00 48920 0101 13208 MC7 Fons de cultura i esports 77.755,00 22706 0101 13208 MC8 Estudis i treballs tècnics 77.755,00 22109 0605 12110 MC7 Material de consum no inventariable 2.000,00 22601 0605 12110 MC7 Atencions protocol·làries i representació 2.000,00 22610 0605 12110 MC7 Altres despeses compra serveis 6.000,00 22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum no inventariable 10.000,00 569.536,03 569.536,03 NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1265 CARTIPÀS Decret. En ús de les facultats conferides a aques- ta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Designar el Sr. Joan Brunet i Mauri conseller ge- neral de l’Assemblea General de la Caixa Sabadell, en representació de l’Ajuntament de Barcelona. Donar compte de la present resolució, per a la se- va ratificació, al Plenari del Consell Municipal. Barcelona, 18 de març de 2009. L'alcalde, Jordi Hereu i Boher (Ref. 1228) * * * Decret. En ús de les facultats conferides a aques- ta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Designar el Sr. Antoni Garrell Guiu conseller gene- ral de l’Assemblea General de la Caixa Sabadell, en representació de l’Ajuntament de Barcelona. Donar compte de la present resolució, per a la se- va ratificació, al Plenari del Consell Municipal. Barcelona, 23 de març de 2009. L'alcalde, Jordi Hereu i Boher (Ref. 1323) * * * Decret. Vista la petició del president del Grup Mu- nicipal d'Esquerra Republicana de Catalunya de 3 d'abril de 2009, que comunica un canvi de conseller al Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, i d'acord amb l'article 16.1 de les Normes reguladores del funcionament dels Districtes, disposo: Nomenar membre del Consell Municipal del Dis- tricte de Sants-Montjuïc el Sr. Jordi Suñé i Abelló en substitució de la Sra. Carme Bellart i Castellví. Barcelona, 14 d'abril de 2009. L'alcalde, Jordi He- reu i Boher. (Ref. 1616) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Actualitzar la composició de la Comissió d’Ar- quitectura, que quedarà formada per les persones següents: Coordinador: arquitecte en cap. Membres: Sr. Ramon Sanabria i Boix Sr. Manuel Ruisanchez i Capelastegui Sra. Cristina Jover i Fontanals Sra. Angela Garcia de Paredes de Falla Sr. José Serna i García-Conde Secretària: Sra. Sara Bartumeus i Ferré. Barcelona, 17 d'abril de 2009. L'alcalde, Jordi He- reu i Boher. (Ref. 1706) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l'article 13 de la Carta municipal de Barcelona, disposo: Designar el Sr. Daniel Cid i Moragas membre de la Comissió d'Arquitectura. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L'alcalde, Jordi He- reu i Boher. (Ref. 1776) * * * Decret. Vista la petició rebuda del Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, que comunica un canvi de conseller al Consell Municipal del Distric- te de l'Eixample, i d'acord amb l'article 16.1 de les Normes reguladores del funcionament dels Distric- tes, disposo: Nomenar membre del Consell Municipal del Dis- tricte de l'Eixample el Sr. Ramon Martí i Fuentes en substitució del Sr. Roger Civit Carbonell. Barcelona, 21 d'abril de 2009. L'alcalde, Jordi He- reu i Boher. (Ref. 1895) * * * Decret. De conformitat amb el que estableix l'arti- cle 11 dels Estatuts del Consorci de Serveis Socials de Barcelona i en ús de les atribucions conferides a aquesta Alcaldia per l'article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Designar la Ima. Sra. Ester Capella i Farré mem- bre suplent del Consell de Govern del Consorci de Serveis Socials de Barcelona, en substitució de la Sra. Sílvia Navarro Pedreño. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L'alcalde, Jordi He- reu i Boher (Ref. 1748) * * * 1266 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 Decret. En ús de les facultats atorgades a aques- ta Alcaldia per l'article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i el que determinen els Estatuts socials de la Societat Mercabarna, SA, disposo: Proposar a l’òrgan competent de la Societat Bar- celona de Serveis Municipals, SA, com accionista de Mercabarna, SA, elevar a la Junta General de Mer- cabarna, SA la proposta de designació del Sr. Mateu Hernández i Maluquer com a membre del Consell d'Administració de Mercabarna, SA, en substitució del Sr. Ricard Frigola i Pérez. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L'alcalde, Jordi He- reu i Boher (Ref. 1749) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, dis- poso: Designar el Sr. Mateu Hernández i Maluquer, ge- rent de Promoció Econòmica, representant de l’Ajun- tament de Barcelona a la Comissió Executiva de la Fundació Barcelona Centre de Disseny. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L'alcalde, Jordi He- reu i Boher (Ref. 1750) * * * Decret. En ús de les atribucions conferides a aquesta Alcaldia per l'article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Designar el Sr. Mateu Hernández i Maluquer, ge- rent de Promoció Econòmica, representant de l'Ajun- tament de Barcelona a l'Assemblea General de l’Associació Barcelona Aeronàutica i de l'Espai. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L'alcalde, Jordi He- reu i Boher (Ref. 1751) * * * Decret. En ús de les facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar- celona, disposo: Designar el Sr. Mateu Hernández i Maluquer re- presentant de l’Ajuntament al Patronat de la Funda- ció Privada Barcelona Digital, en substitució del Sr. Ricard Frigola i Pérez. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L'alcalde, Jordi He- reu i Boher (Ref. 1752) * * * Decret. En ús de les facultats atorgades a aques- ta Alcaldia per l'article 13 de la Carta de Barcelona i atès allò que determinen els articles 7 i 14 dels Esta- tuts del Consorci de Turisme de Barcelona, disposo: Designar el Sr. Mateu Hernández i Maluquer re- presentant de l'Ajuntament de Barcelona al Consell General i al Comitè Executiu del Consorci de Turis- me de Barcelona, en substitució del Sr. Ricard Frigo- la i Pérez. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L'alcalde, Jordi He- reu i Boher (Ref. 1753) * * * Decret. En ús de les facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar- celona, disposo: Designar membre del Comitè Executiu el Sr. Ma- teu Hernández i Maluquer, gerent de Promoció Eco- nòmica, en substitució del Sr. Ricard Frigola i Pérez. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L'alcalde, Jordi He- reu i Boher (Ref. 1754) * * * Decret. En ús de les facultats atorgades a aques- ta Alcaldia per l'article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Designar membre del Consell Ciutat i Comerç, com assessor tècnic: Sr. Mateu Hernández i Maluquer, gerent de Pro- moció Econòmica, en substitució del Sr. Ricard Fri- gola i Pérez. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L'alcalde, Jordi He- reu i Boher (Ref. 1755) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, i d’acord amb les Normes Reguladores del Consell Municipal de Consum, disposo: Designar el Sr. Mateu Hernández i Maluquer, ge- rent de Promoció Econòmica, membre del Plenari del Consell Municipal de Consum, en representació dels tècnics de l’organització municipal, i en substitució del Sr. Ricard Frigola i Pérez. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L'alcalde, Jordi He- reu i Boher (Ref. 1756) * * * NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1267 Decret. En ús de les atribucions que tinc conferi- des per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelo- na, disposo: Designar membre del Fòrum Ciutat i Comerç, com assessor tècnic: Sr. Mateu Hernández i Maluquer, gerent de Pro- moció Econòmica, en substitució del Sr. Ricard Fri- gola Pérez. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L'alcalde, Jordi He- reu i Boher (Ref. 1757) * * * Decret. En ús de les facultats atorgades a aques- ta Alcaldia per l'article 13 de la Carta de Barcelona i atès allò que determina l’article 7 dels Estatuts de l’Associació Barcelona Centre Financer Europeu, disposo: Designar el Sr. Mateu Hernández i Maluquer re- presentant de l'Ajuntament de Barcelona a la Junta Directiva de l’Associació Barcelona Centre Financer Europeu. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L'alcalde, Jordi He- reu i Boher (Ref. 1758) * * * Decret. Vista la petició rebuda del Grup Municipal Socialista de 15 d’abril de 2009, que comunica un canvi de consellera al Consell Municipal del Districte de Gràcia, i d'acord amb l'article 16 de les Normes reguladores del funcionament dels Districtes, disposo: Nomenar membre del Consell Municipal del Dis- tricte de Gràcia la Sra. Miriam Carracedo i Marsiñach en substitució de la Sra. Alícia Fernández Marí. Barcelona, 22 d'abril de 2009. L'alcalde, Jordi He- reu i Boher (Ref. 1761) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, i d’acord amb l’establert a l’article 8.2 del Reglament de funcionament intern del Consell de la Cultura de Barcelona, disposo: Designar membres del Comitè Executiu del Con- sell de la Cultura de Barcelona, les persones se- güents: President: Sr. Antonio Monegal i Brancós. Membres: Sra. Flavia Company i Navau Sr. Xavier Cordomí Fernández Sr. Daniel Giralt-Miracle Sr. Joan Ollé i Freixas Sra. Rosa Pera Roca Sra. Eva Vila Purtí Barcelona, 27 d'abril de 2009. L'alcalde, Jordi He- reu i Boher. (Ref. 1863) * * * Decret. Vist l'escrit rebut de la regidora portaveu del Grup Municipal Popular, de 21 d'abril de 2009, que comunica un canvi de conseller al Consell Muni- cipal del Districte de Gràcia, i d'acord amb l'article 16.1 de les Normes reguladores del funcionament dels Districtes, disposo: Nomenar membre del Consell Municipal del Dis- tricte de Gràcia el Sr. Miguel Raposo Riesco en substitució del Sr. Alberto Belón García. Barcelona, 30 d'abril de 2009. L'alcalde, Jordi He- reu i Boher. (Ref. 1956) * * * Decret. Vista la petició rebuda del Grup Municipal Socialista, que comunica un canvi de consellera al Consell Municipal del Districte de Sant Andreu, i d'acord amb l'article 16.1 de les Normes reguladores del funcionament dels Districtes, disposo: Nomenar membre del Consell Municipal del Dis- tricte de Sant Andreu la Sra. Maria del Carmen Casti- lo i Lupión en substitució de la Sra. Sandra Gutiérrez Alonso. Barcelona, 6 de maig de 2009. L'alcalde, Jordi He- reu i Boher. (Ref. 2042) * * * Decret. En ús de les atribucions que tinc conferi- des per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelo- na, disposo: Designar observadors/es als Consells municipals indicats, les persones següents: Consell Municipal d’Immigració Sr. Francesc Obón i Asensio Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protec- ció dels Animals Sra. Magda Oranich i Solagran Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat Sr. Germà Vidal i Rebull Consell de la Formació Professional i Ocupacional de l’Ajuntament de Barcelona Sr. Jaume Alsina i Oliva 1268 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 Consell de les Dones de Barcelona Sra. Francesca Masgoret i Llardent Consell Municipal de Benestar Social Sra. Francesca Masgoret i Llardent Consell de la Cultura de Barcelona Sr. Rafael Pradas i Camps Consell Ciutat i Comerç Sra. M. del Carme Servitje i Mauri Barcelona, 6 de maig de 2009, Jordi Hereu i Bo- her. (Ref. 2058) NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1269 COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social Acta de la sessió celebrada el dia 17 de març de 2009 i aprovada el dia 14 d'abril de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 17 de març de 2009, s’hi reuneix la Co- missió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Montse Ballarín i Espuña, Carles Martí i Jufresa, Gemma Mumbrú i Moliné, Immaculada Moraleda i Pérez, Carmen Andrés i Añón, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Ánge- les Esteller Ruedas, Gloria Martín Vivas, Javier Mu- lleras Vinzia, Elsa Blasco i Riera, Xavier Florensa i Cantons, assistits per la tècnica d’administració ge- neral, Sra. Tecla Fort i Riera, que actua per delega- ció del secretari general de la Corporació. També hi són presents els Srs: Pere Alcober i So- lanas, Jordi Martí i Grau, Dani de Torres i Barderi, la Ima. Sra. Ester Capella i Farré, i l’Im. Sr. Raimond Blasi i Navarro. S’obre la sessió a les nou hores. La Sra. Fandos informa que acotaran els temps d’intervenció, essent de vuit minuts per a la persona que presenta l’informe/la proposició i de cinc minuts per als altres grups; i de dos minuts i mig per a les preguntes i respostes. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament or- gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- güents: 1. Àrea de Benestar i Cohesió Territorial Del gerent municipal, de 23 de febrer de 2009, que adjudica definitivament el contracte relatiu a la gestió dels punts d’informació i atenció a les dones (PIAD) a l’entitat Institut de Treball Social i Serveis Socials, per als exercicis 2009-2010, i per un import d’1.188.443,02 euros. 2. Àrea de Benestar i Cohesió Territorial Del gerent municipal, de 25 de febrer de 2009, que autoritza la despesa per al contracte relatiu al servei d’atenció i mediació al carrer i adjudicar mit- jançant obert, per als exercicis 2009-2011, i per un import de 454.113,87 euros. 3. Àrea de Benestar i Cohesió Territorial Del gerent municipal, de 27 de febrer de 2009, que aprova el plec de clàusules i disposa l’obertura del procediment per adjudicar el contracte del servei d’informació i dinamització als centres públics d’edu- cació secundària de la ciutat de Barcelona, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 419.441,35 euros. 4. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 24 de desembre de 2008, que adjudica definitivament el contracte relatiu a la gestió i explotació del servei musical La Bàscula a Iniciatives i Programes, SL, per als exercicis 2008- 2009, i per un import de 112.693 euros. 5. Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 12 de febrer de 2009, que aprova el plec de clàusules, convoca procedi- ment obert, i autoritza la despesa del contracte rela- tiu a la gestió i animació del pre-taller Carmel pel període març 2009 a desembre 2010, per als exerci- cis 2009-2010, i per un import de 154.227,27 euros. 6. Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 12 de febrer de 2009, que aprova el plec de clàusules, convoca procedi- ment obert, i autoritza la despesa del contracte rela- tiu a la gestió del servei de guarda Entremares, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 108.576,50 euros. 7. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 16 de febrer de 2009, que adjudica definitivament el contracte relatiu a la gestió i dinamització del casal infantil El Drac a En- 1270 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 torn, SCCL, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 188.463,89 euros. 8. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 16 de febrer de 2009, que adjudica definitivament el contracte relatiu a la gestió i dinamització del casal infantil Sant Martí a Transit Projectes, SL, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 157.833,60 euros. 9. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 16 de febrer de 2009, que adjudica definitivament el contracte relatiu a la gestió i dinamització de la ludoteca Ca l’Arno a Glo- bal Idea, SL, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 157.447,24 euros. 10. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 16 de febrer de 2009, que adjudica definitivament el contracte relatiu a la gestió i dinamització de la ludoteca Xalet del Clot a Global Idea, SL, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 196.835,88 euros. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Promoció i millora de l’accés als museus de la ciutat. El Sr. Martí i Grau explica que l’objectiu d’aquesta mesura és reunir en un document únic un conjunt d’iniciatives en resposta al Pla estratègic de millora de l’accés als museus de la ciutat, especialment per posar l’accent en l’arribada a nous usuaris; iniciatives a les quals, atès el seu èxit, s’atribueix l’increment del consum museístic del darrer any 2008. A continuació, en detalla les iniciatives següents: l’obertura, a partir d’aquest mes d’abril, dels museus municipals cada diumenge a la tarda i de manera gratuïta el primer diumenge de cada mes (el Museu d’Història de Barcelona ha plantejat programar unes activitats específiques per tal d’incentivar aquesta nova pràctica cultural; estan a l’espera de la resposta de tots els consorcis de la ciutat per veure si s’hi afegeixen); la creació i la promoció d’abonaments de fidelització als museus de la ciutat, especialment en aquells en què l’increment de l’assistència turística ha estat forta (el Museu Picasso en seria l’exemple més clar, però també el MNAC), que per poc més de l’entrada d’un dia permet l’entrada durant tot l’any tantes vegades com es vulgui, i permet, així, l’accés directe i evitar cues –juntament amb aquest abona- ment, continuen funcionant els tiquets que vinculen les xarxes de museus d’una mateixa temàtica (el tiquet ciència, l’arqueoticket i l’articket)–; la celebra- ció d’activitats per a la promoció de nous públics com ara "La nit de museus" o "La nit blanca" i "Montjuïc de nit"; els programes de reducció de preus de les entrades dels museus (com ara la gratuïtat als pro- fessors d’ensenyament reglat); i la millora en els programes educatius adreçats a les escoles i a les famílies. El Sr. Ciurana mostra el seu acord amb aquesta mesura i es pregunta per què no es va fer abans. Opina, però, que, si es vol posar l’accent a facilitar l’accés, caldria un plantejament més global, malgrat que pensa que més que posar l’accent en l’accés, potser caldria posar-lo en com despertar l’interès en els museus de la ciutat. Explica que una manera de fer-ho seria que l’Ajuntament fes el paper de dinamit- zador amb polítiques d’exposicions més potents a la ciutat. Posa com a exemple de bon fer les exposici- ons que es van dur a terme en el marc del Fòrum 2004. Pensa que els museus hi tenen un paper molt important a fer, sobretot per acostar els ciutadans de Barcelona a les seves col·leccions. Pel que fa a la iniciativa "La nit dels museus", se- gons els resultats de les enquestes es desprèn que la franja principal que hi assisteix és la gent entre 25 i 34 anys; manifesta que caldria fer un esforç per implicar la resta de franges d’edat. La Sra. Esteller valora positivament aquesta me- sura, especialment per despertar aquest interès en el públic jove. Tanmateix, considera aquestes iniciati- ves insuficients i que caldria anar una mica més en- llà, tal com deien en la presentació de les seves al·legacions al PAM, en què proposaven l’obertura tot el dia un dia a la setmana de tots els museus municipals i aquells consorciats amb l’Ajuntament de Barcelona. D’altra banda, quant a la promoció d’abonaments de fidelització, pregunta si no s’ha plantejat fer un abonament únic per a tota la xarxa de museus, al marge del seu caràcter més sectorial, i fer-ho tant de caràcter individual com familiar. Opina també que la promoció dels nous públics és fonamental, i mostra el seu acord amb les iniciatives d’aproximació dutes a terme, tanmateix manifesta que el seu grup sempre ha reclamat la necessitat d’estendre-ho a tota la ciutat, no només a Montjuïc, i fins i tot al fet d’obrir els museus fins a les tres de la matinada, sobretot per potenciar el públic més jove. Pel que fa a les reduccions de preu de les entra- des als museus, considera aquesta mesura positiva, però suggereix l’augment de l’edat de la gratuïta fins als 18 anys i la de la reduïda fins als 28. El Sr. Florensa també considera aquesta mesura positiva, malgrat que conté elements que ja es veni- en fent des de temps anteriors. Pel que fa a l’accés gratuït als museus els diu- menges a la tarda, afirma que ja era hora, atès que aquesta era una reivindicació de ja feia temps. Quant als abonaments de fidelització o els dife- rents tiquets, manifesta que són elements que ja existien, i opina que potser s’hauria de tendir cap a la NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1271 seva unió i que hi hagués un sol abonament de fide- lització o un tiquet de descompte per a tots els mu- seus. Amb referència a l’articket concretament, pen- sa que caldria que l’Ajuntament el promocionés més, no només entre els turistes sinó també per als barce- lonins. Referent a les diferents activitats com ara "La nit dels museus" o "Montjuïc de nit", informa que tampoc són noves i també opina que, pel seu caràcter simi- lar, s’haurien de relacionar entre elles, garantir-hi el transport i estendre-ho a tota la ciutat. Pel que fa a les reduccions de preu de les entra- des, insisteix que moltes ja existien, però també con- sidera positiva la incorporació dels menors de 16 anys i dels professors, així com el programa educatiu dels museus, ja que pensa que els infants i els joves han de ser un públic prioritari, el públic potencial a anar a buscar perquè acudeixin als museus. El Sr. Martí i Grau agraeix els comentaris de tots els grups, ja que veu que comparteixen els objectius d’aquesta mesura, amb les matisacions que s’han afegit. Quant al comentari del Sr. Ciurana sobre políti- ques d’exposicions potents, li’n cita tres que opina que són perfectament competitives amb les organit- zades durant el Fòrum: el Sorolla al MNAC; Meireles, Bayrle i Rabascall al Macba; i l’exposició Il·lumi- nacions al CCCB. Està d’acord en el fet que la franja de públic a "La nit dels museus" és de gent jove i que cal procurar tenir ofertes per a totes les edats. Pel que fa al comentari de la Sra. Esteller sobre que els agradaria anar més enllà, li respon que a ells també, i que està convençut que de l’estudi de l’èxit de les mesures que avui posen sobre la taula en sortiran de noves, perquè l’aposta per acostar els museus als ciutadans no s’acabarà mai. Quant a la proposta que ha fet sobre un abonament únic per a tots els museus, explica que els experts en màrque- ting museístic opinen que no és el més raonable, ja que l’oferta és molt diversificada i, per tant, es tracta de trobar ofertes que s’adeqüin als interessos de cadascú. En resposta al Sr. Florensa sobre el fet que hi ha poca novetat, manifesta que és una política que s’ha de fer permanentment i que, per tant, ja havien fet coses abans i en continuaran fent de noves en el futur, i que el grau de novetat d’aquesta mesura, incloent tot el que s’ha endegat durant l’any 2008, és molt més del 50% de tot el que proposen. Finalment, mostra la seva sorpresa per la reivindi- cació dels diumenges a la tarda, ja que no els havia arribat de manera clara i diàfana per part de ningú. El Sr. Florensa explica que potser no era una rei- vindicació estricta d’obrir els diumenges a la tarda, però sí de la gratuïtat algun dia de l’entrada dels museus. També puntualitza que creu que entenen massa la cultura des del punt de vista del consum i que potser s’hauria de pensar més en com acostar la cultura al ciutadà, en aquest cas a través dels mu- seus, i també a altres col·lectius que potser queden una mica desatesos. Posa com a exemple la manca d’un carnet familiar, ofertes adreçades a persones entre 30 i 50 anys, que no són estudiants, que no són família nombrosa i que no són aturats. El Sr. Martí i Grau replica que la mesura precisa- ment persegueix no convertir la pràctica d’anar a un museu en consum cultural i que pretén, a través dels projectes educatius i d’aquests diumenges a la tarda més lúdics, un ús que obri les pràctiques culturals respecte als museus i superar aquesta relació d’ofer- ta i consumidor. Pel que fa a la reivindicació, recorda aquella frase d’Oriol Bohigas que deia que ell seria feliç el dia que hi hagués gent manifestant-se a les Rambles dema- nant més cultura. Es dóna per tractada. c) Informes A la Comissió: 2. Serveis i recursos del Pla per a l’abordatge in- tegral del treball sexual (ABITS) 2008. La Sra. Blasco explica que amb aquest informe es dóna compliment al compromís d’informar el segon informe d’ABITS amb les dades del 2008, cosa que permet fer una primera comparativa 2007-2008. Es- menta que aquest Pla s’adreça a totes les dones que exerceixen la prostitució; és un servei d’atenció inte- gral que també inclou atenció psicològica, amb tot un seguit de prestacions com ara la informació i accés a recursos, acompanyament de la usuària, promoció i col·laboració en el desenvolupament d’estratègies i programes preventius, recerca aplicada per a la iden- tificació de prioritats, etc. Indica que les línies d’intervenció d’aquest Pla són: el servei d’atenció i mediació al carrer (atenció social integral), el dispositiu integral de recol·locació laboral, el servei d’acollida a pisos pont, la col·labo- ració interinstitucional i el treball en xarxa (taula de coordinació tècnica). I constata que l’àmbit d’actuació és el barri del Raval (Ciutat Vella), malgrat que han fet alguna ampliació en altres zones de Ciutat Vella i han iniciat la prospecció de la situació a la zona fron- terera del Districte de Sant Martí amb el de l’Ei- xample. Pel que fa al servei d’atenció i mediació al carrer, assenyala que és gestionat per ABD, l’empresa que va guanyar el concurs, amb un pressupost el 2008 de 95.876 euros (pel que fa estrictament al Raval). A continuació, en dóna les xifres següents a data 2008: expedients oberts, 546; expedients inactius (que fa més de tres mesos que no tenen contacte amb aquesta dona), 239; expedients actius, 307; noves històries, 179. Quant al tipus d’intervenció: contactes, 1272 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 10.439; nombre d’atencions, 8.391; escolta activa, 5.122; i intervenció educativa, 3.269. Referent al perfil de les dones, destaca que s’ha disminuït consi- derablement el nombre de dones que no tenien tar- geta sanitària, tot i augmentar el nombre de dones que han atès; en situació legal o d’empadronament, són els mateixos percentatges que l’any anterior. Quant a les demandes que els arriben per part de les dones, explica que es veu un augment pel que fa a l’atenció sanitària, a la laboral/formativa i en les qüestions d’allotjament; fa palès que en temes de necessitats bàsiques hi ha encara molta demanda. Pel que fa a les seves procedències, constata que la majoria són de Romania, seguit per les llatinoameri- canes, les nacionals, del Marroc i la resta són d’al- tres nacionalitats. Quant al dispositiu integral de recol·locació, infor- ma que es fa amb un conveni amb la Fundació Surt, i que tracta de desenvolupar les competències perso- nals i professionals, i accedir i mantenir-se dins del mercat laboral formal. Indica que des de la seva cre- ació hi han passat un total de 69 dones, de les quals un 76% han tingut algun contracte laboral, i que l’any 2008 s’ha iniciat un grup de 20 dones, però que no en poden donar el resultat perquè encara està en procés de realització. Explica que a El Lloc de la Dona tenen un curs d’auxiliar de geriatria (hi ha 18 dones, de les quals 9 procedeixen del món de la prostitució), el qual té un grau elevat d’inserció labo- ral (el 2007 es van inserir 13 de les 14 que hi van participar). Finalment, esmenta que el servei d’acollida a pi- sos pont és un programa dedicat bàsicament a les dones que procedeixen de l’explotació i que, per tant, han estat acollides moltes vegades amb procediments d’urgència. Indica que durant el 2008 s’han atès 37 dones al servei residencial i han posat en funciona- ment dos pisos pont, gestionats per Adoratrius. Pel que fa a les aportacions econòmiques, indica que el 2008 van ser de 484.850 euros. En conclusió, en fa una valoració positiva, ja que el coneixement del servei es fa palès tant entre les dones que poden ser usuàries com entre els professionals als quals s’hi adrecen; hi ha una bona disposició al treball en xarxa, i el servei d’atenció i mediació s’ha consolidat amb la incorporació a l’equip de dos nous perfils professionals (psicòloga i agent de salut) a temps parcial, dels quals en tenen una molt bona valoració. La Sra. Fandos agraeix l’informe a la Sra. Blasco. Tanmateix reitera la demanda de la preposició que va presentar el seu grup en la Comissió anterior de dedicar-hi més recursos i posar més implicació políti- ca en aquest assumpte, ja que aquest informe els fa veure que cal un nou impuls en aquesta Agència de l’Abordatge del Treball Sexual. Cosa que constata amb el fet que quan a l’any 2006 es va decidir posar- la en funcionament, es va presentar un pressupost de 498.000 euros, mentre que el 2008, dos anys després, que representa que hauria d’haver anat a més, l’import ha estat inferior, de 484.000 euros. Opina que no només cal fer treball amb les dones que estan al carrer, sinó que cal fer molt més. Per exemple, no entén que l’Agència no hagi col·laborat en la reforma de l’Ordenança que afecta els locals de prostitució, ja que considera molt important que l’Agència doni la seva opinió i marqui els criteris, i no que es faci des d’Urbanisme. D’altra banda, pensa que hi ha altres districtes on cal que l’Agència actuï. Quant a la qüestió de la recol·locació laboral, opina que hauria de ser absolutament prioritària i manifesta que no acaba de veure clares les dades. Tampoc entén que en l’apartat de col·laboració insti- tucional no hi consti la relació de l’Ajuntament amb l’Institut Català de les Dones. La Sra. Martín agraeix a la Sra. Blasco la presen- tació de l’informe i la feina que es duu a terme des de l’ABITS. Valora, per tant, de positiu el servei que fa l’Agència. Dit això, recorda que també és impor- tant vincular aquesta ajuda a un control de l’exercici de la prostitució al carrer, a la lluita contra el tràfic de persones i a un major control de la immigració il·legal. Com a aspectes positius de l’informe, desta- ca l’augment dels recursos humans vinculats al Pla i la incorporació dels pisos pont per a dones que com- pleten el seu procés d’acolliment. Recorda alguns aspectes que el seu grup va es- mentar que calia millorar quan es va fer la valoració de l’activitat de l’Agència de l’any 2007 i que no veu que s’hagi modificat gaire al llarg de l’any 2008, i en posa els exemples següents: l’horari de funciona- ment del servei d’atenció i mediació al carrer és limi- tat i no es fa en cap franja horària en què s’exerceix més la prostitució al carrer –és cert que aquest any s’ha afegit un divendres al mes amb una sortida de les dotze de la nit a les tres de la matinada, però segueix sent insuficient–; s’ha augmentat força el nombre de contactes, però el nombre de dones que finalment han acceptat establir un pla de treball amb l’Agència continua sent baix; respecte al servei de recol·locació laboral, els sobta el fet que la part de programa que gestiona el dispositiu integral per a la recol·locació laboral de les treballadores sexuals, que és la part que disposa d’un pressupost més ele- vat, obtingui un percentatge d’inserció al voltant del 50%, mentre que la part de programa gestionat per l’entitat Lloc de la Dona, que rep un pressupost força inferior, obté un percentatge del 93% –també els sorprèn que en l’anàlisi de les dades d’inserció labo- ral d’aquest programa s’afirmi a l’informe que no es pot tenir accés a la situació laboral de les dones amb posterioritat al tancament del programa a no ser que elles contactin de nou amb el servei–; quant al treball de grup, assenyala que aquest any no s’ha realitzat el curs de mediació i abordatge de conflictes. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1273 Per tot plegat, dedueix que els avenços que es produeixen són molt tímids i considera, per tant, que la tasca feta és insuficient respecte als objectius plantejats, especialment pel que fa a la seva extensió territorial, ja que entén que el Pla ha de contemplar el conjunt de la ciutat. Reitera que el seu grup ja va lamentar que l’Agència estigués adscrita a la Regidoria de la Dona, atès que considera que és un problema global que cal abordar de forma transversal amb un component molt important de caire social i de seguretat ciutada- na, ja que no es pot deslligar de l’existència de màfi- es internacionals. La Sra. Capella valora positivament l’existència de l’Agència i la feina que s’hi desenvolupa. També opina que cal analitzar la feina que fa l’Agència des d’un punt de vista més qualitatiu que no quantitatiu, i és per aquest motiu que també es feliciten per l’in- crement de persones que s’han atansat a l’Agència gràcies a la consolidació del coneixement del servei. Tot seguit fa un suggeriment en un sentit més crític: pel que fa al nombre elevat d’expedients inactius considera que, des de l’Agència, hauria d’haver-hi una actitud més pro activa en el seguiment dels ca- sos. També opina que cal fer un pas endavant. Mani- festa que, des de la creació de l’Agència el 2006, s’ha limitat la creació i la intervenció a una zona del territori molt determinada, i que, per tant, cal incre- mentar la intervenció a d’altres districtes. Està d’acord amb la Sra. Fandos que troben a fal- tar una col·laboració institucional de la Regidoria de Dones amb l’Institut Català de les Dones, així com una millora de la coordinació en l’àmbit judicial i poli- cial; cal demanar al Departament de Justícia, al Tri- bunal Superior de Justícia de Catalunya, aquesta col·laboració en aquest àmbit, i no únicament amb els Mossos d’Esquadra, sinó també amb la Policia Nacional. Manifesta que cal reforçar la mediació, no perquè els veïns intervinguin com a pressió, sinó com a col·laboradors per tal de buscar una sortida a les dones que exerceixen la prostitució al carrer. Insisteix en el fet que cal augmentar els recursos, ja que veuen un estancament del pressupost respec- te al moment de la seva creació. Finalment, critica a la Sra. Blasco el fet que al final d’aquest informe digui que no s’han pogut consolidar determinades situacions per manca de personal, atès que considera que li correspon a ella trobar la solució. La Sra. Blasco agraeix les valoracions positives pel que fa a l’informe. Manifesta que, malgrat que es puguin considerar els avenços tímids, també els considera sòlids i que cal tenir molt clar que és el primer pla públic municipal creat per atendre, de manera específica, les dones que exerceixen la pros- titució al carrer. Insisteix que és un tema difícil de tractar i que cal treballar-hi a fons i posar-hi molts esforços. Pel que fa al tema de mediació, informa que l’han deixat sempre en el marc del districte perquè la me- diació s’ha de fer amb la resta d’entitats del districte, i és des d’aquest àmbit que ho fan. En resposta al perquè es porta des de la Regido- ria de la Dona, diu que aquest assumpte té un altís- sim component de gènere, i el fet que es porti des d’aquesta Regidoria no vol dir que no es treballi transversalment. A continuació, posa alguns exem- ples de les millores que s’introduiran aquest 2009 i que s’han traduït en un augment de pressupost: 198.383 euros pel que fa al servei d’atenció i media- ció al carrer, amb convenis amb les diferents entitats; 225.000 euros pel que fa a la Fundació Surt pel tema de recol·locació; 15.000 euros, Àmbit Dona; 96.000 euros, Adoratrius SICAR; 25.600 euros, la gestió i el lloguer dels pisos; 30.000 euros a El Lloc de la Dona. Tot plegat, assenyala, sumant també les subvenci- ons amb alguna altra entitat que treballa aquesta qüestió, fa un total de pressupost real de 608.000 euros. Mostra el seu acord en el fet que cal fer més, però insisteix en l’augment del pressupost, cosa que els permetrà entrar a treballar en altres zones com ara la frontera entre Sant Martí i l’Eixample i, en l’àmbit de salut, a la zona de Zona Franca. Constata que el tema de les Corts té unes característiques molt dife- rents i que, de moment, no hi entraran en temes socials, ja que creuen que s’hi ha d’entrar d’una altra manera. La Sra. Fandos afirma que aquest pla no s’està duent a terme a altres ciutats, però apunta que si no hagués estat per la pressió que van fer els grups municipals de l’oposició, ara no ho estarien fent. També afirma que és cert que han augmentat els diners, però indica que no són suficients, i que aquesta ha de ser una qüestió prioritària en l’agenda política i en la qual s’inverteixi molt més. Per tant, demana que no només s’actuï amb la gent al carrer, sinó que també s’actuï amb la prostitució que està en els locals, i que es faci a tots els districtes. La Sra. Martín mostra el seu desacord amb el fet que les Corts sigui un tema especial, ja que entén que el problema és el mateix que a altres districtes. La Sra. Capella accepta que la Sra. Fandos valori positivament les crítiques positives, però li demana que les escolti, ja que el que se’ls va suggerir l’any passat no es veu reflectit en l’informe, com tampoc es veu una voluntat per part seva de corregir la di- recció. Li demana de nou que s’aclareixi amb els números, ja que segueixen sense veure que hi hagi un increment de pressupost en l’Agència. La Sra. Blasco reitera que el pressupost ha aug- mentat, com també ha augmentat el servei: han atès 1274 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 més dones, han anat a més llocs, estan fent més hores, tenen més personal dedicat, han posat dos pisos pont a disposició i han augmentat els convenis amb les entitats. Agraeix de nou les crítiques en po- sitiu i afirma que les procura no només escoltar, sinó també aplicar quan creu que són ben intencionades. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal A la Comissió: 3. Que comparegui la persona responsable de l’Ajuntament de Barcelona per tal d’informar sobre el Pla de futur de l’Estadi Olímpic President Lluís Com- panys i de l’Estadi Serrahima. El Sr. Alcober explica que també s’hi podria in- cloure altres instal·lacions, com ara el Pau Negre i la Mar Bella, atès que tenen, en el marc d’aquest Pla de futur, el Campionat d’Europa d’Atletisme 2010 en comú, per la qual cosa han hagut d’estar atents i de treballar per tal que aquestes instal·lacions no només serveixin per al 2010, sinó també per reforçar la pràctica de l’atletisme a la ciutat. Informa que s’ha treballat en dues línies: un pla d’inversions per posar al dia aquestes instal·lacions i un pla estratègic per a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Referent al pla d’inversions representa una inversió d’uns 30 milions d’euros; algunes de les intervencions que es fan en aquest sentit són: una forta inversió en l’Estadi Olím- pic per tal de consolidar la seva estructura exterior i vint-i-cinc actuacions més de tot tipus; i el mateix en l’Estadi Serrahima. Pel que fa al Pla estratègic de l’Estadi, indica que la sortida, a partir d’aquest estiu, del Real Club Esportiu Espanyol els ha obert una sèrie d’oportunitats, per la qual cosa aquest pla es- tratègic s’està acabant de concretar i els proposa acabar-los d’informar la seva situació en la propera Comissió. La Sra. Fandos explica que van presentar aquesta compareixença perquè ara ja fa més d’un any que el Sr. Alcober els va presentar una primera part d’un pla per a l’Estadi Olímpic i els va dir que en breu els presentarien el que pensaven fer. Confia que, atès que amb aquesta compareixença no els ha concretat res, els presenti l’informe en la propera. Tot seguit, insisteix que el seu grup vol saber què es farà amb l’Estadi un cop hagi marxat el Real Club Esportiu Espanyol, ja que consideren que no es pot treballar, com ja és habitual, per un esdeveniment i després no saber què fer. Li demana que com pot ser que, malgrat que han contractat una empresa, a qui li han pagat força diners, perquè presenti aquest pla estratègic, encara no els l’hagin presentat. Fa extensa la seva preocupació a l’Estadi Serrahima, ja que en la Comissió de setembre els van dir que el mes de gener d’aquest any l’Agility ja estaria en un altre lloc; cosa que no ha estat així, ja que encara no saben on aniran. Entén que tot plegat els fa evident que no tenen clar l’estratègia de futur ni del Serrahi- ma ni de l’Estadi Olímpic, cosa que els preocupa. D’altra banda, confia que no s’estiguin invertint tots els fons europeus per arreglar l’Estadi, conseqüència segurament del fet que no es va arreglar bé per als Jocs Olímpics, ja que, amb els pocs anys que fa que han passat els Jocs Olímpics, no s’entén que s’hi estigui fent una inversió tan gran. La Sra. Esteller informa que des del seu grup també han reclamat la necessitat d’un pla per saber què passarà a l’Estadi Olímpic una vegada marxi l’Espanyol i que, en la seva participació en el disseny d’aquest Pla, van considerar necessari deixar els paràmetres següents ben clars: que a l’Estadi Olím- pic caldrien inversions i que l’Ajuntament n’havia de ser el principal responsable; que calia respondre davant la caiguda d’espectadors; concretar les activi- tats complementàries a l’esportiva que es podien desenvolupar a l’Estadi Olímpic, tenint en compte, però, que l’activitat esportiva ha de ser la fonamental; concretar altres activitats esportives, a part del futbol i l’atletisme, que pot atraure aquest Estadi Olímpic; com es pot fer que la gent s’aproximi a aquest Estadi Olímpic i treure-li la màxima rendibilitat; i veure si només s’ha d’utilitzar l’Estadi Olímpic per a grans esdeveniments o també es pot utilitzar perquè, per exemple, els consells escolars hi puguin desenvolu- par algunes activitats. Opina que tots aquests treballs s’han allargat massa des de l’última reunió, en què es va dissenyar els eixos bàsics i es va dir que el període d’aquest pla és del 2008-2015: estant en el primer trimestre del 2009 encara no s’ha definit aquest pla estratègic. Per la qual cosa reclama que se’ls el lliuri amb la màxima celeritat. Indica que el govern és qui després ha d’arbitrar els instruments per materialitzar aques- tes accions, però ignora si ho està fent, atès que el Pla estratègic no està aprovat. Respecte al Serrahima, està d’acord que aquest estadi requereix una forta inversió. I, en definitiva, demana que se’ls expliqui els paràmetres i les acci- ons del govern en aquest sentit. El Sr. Florensa explica que al seu grup li fa la sen- sació que el debat sobre l’Estadi Olímpic Lluís Com- panys ja fa molt temps que és obert i que mai s’acaba de tancar. Fa palès que en l’última comissió que van debatre aquest assumpte, el gener del 2008, el Sr. Alcober només els va presentar la primera fase d’aquest Pla estratègic i que el que calia era acabar de concretar-ne les propostes. El seu grup reclama, per tant, que es presenti aquest Pla per poder, per tant, conèixer de primera mà les línies d’actuació que seguirà l’Estadi els propers anys. Constata que ara ja fa disset anys que van finalit- zar els Jocs Olímpics i que hi ha hagut, pel que fa a l’Estadi, diferents models de gestió; també que ara hi NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1275 haurà el Campionat d’Europa d’Atletisme 2010, es- deveniment que tindrà la durada que tindrà, i, per tant, considera que la prioritat és decidir què es fa amb l’Estadi, ja que aquest és un espai valuós que cal aprofitar i donar utilitat. Està d’acord que s’hi facin concerts i grans esdeveniments, però opina que cal potenciar-hi l’esport de base i no només l’esport per a professionals, sinó també per a aquelles persones que fan esport de base, especialment en el Serrahi- ma, que és un estadi i un equipament que també ha tingut una orientació cap als joves i cap a les activi- tats escolars. El Sr. Martí informa que fins al curs actual la priori- tat de l’Estadi Olímpic ha estat el Real Club Esportiu Espanyol, amb tot el que això ha tingut de positiu i amb les limitacions que ha generat, i que al curs que ve serà el Campionat d’Europa d’Atletisme 2010, per la qual cosa totes les inversions i recursos estan centrats en el fet que es dugui a terme amb èxit la celebració d’aquest Campionat. Afegeix que a partir del setembre del 2010 s’obre una nova etapa de l’Estadi Olímpic, la qual definiran en la propera Co- missió. Constata que estan perfectament atents i que totes les inversions que es fan de cara a aquest Campionat són vàlides per al futur de l’Estadi Olím- pic i que, en termes de programació, es podrà im- plementar a temps perquè al setembre del 2010 l’Estadi sigui un estadi al servei de la ciutat en un nova etapa. El Sr. Alcober respon, pel que fa al Pla de futur de l’Estadi, que quan parlen de pla de futur inclouen no només el Pla estratègic, sinó també les inversions que han de donar suport al seu desenvolupament, i informa que aquest Pla de futur estarà en un mes. A continuació, fa algunes consideracions sobre el que s’ha dit. Fa palès que les inversions que es fan ara a l’Estadi no tenen res a veure amb el fet que l’any 1992 no s’hagués fet bé. Pel que fa al Serrahi- ma, també indica que la inversió va en la línia del fet que és una instal·lació que té una forta activitat. Con- firma que hi ha un compromís amb Agility i que estan treballant amb el seu president per fer possible el seu trasllat. Constata que quan parla de beneficis, no parla de beneficis només econòmics, i que l’explotació de l’Estadi a nivell esportiu sempre serà deficitària i només portarà beneficis si es fa en altres àmbits que no siguin l’esport. I, finalment, nega el que s’ha comentat sobre el fet que quan hi ha hagut un gran esdeveniment esportiu a la ciutat no s’hagin aprofitat les seves inversions. La Sra. Fandos mostra la seva sorpresa per la resposta del Sr. Martí, atès que li insisteix que fa més d’un any van contractar una empresa, que ges- tiona el Sr. Enric Truñó, exregidor d’Esports, perquè fes un pla de futur, per la qual cosa entén que el Sr. Martí no pot dir que encara hi són a temps. Dedueix que el Sr. Truñó ja deu haver lliurat aquest projecte i, per tant, demana que els l’expliquin. Considera que desconeixen el futur de l’Estadi, atès que no està d’acord que ara només s’hagi de pensar en el Cam- pionat d’Europa 2010 i que quan s’acabi aquest Campionat ja se’n parlarà. Insisteix que des de l’any 2002 que estan demanant que se’ls presenti el pro- jecte. La Sra. Esteller reitera la reclamació del seu grup de la presentació del Pla estratègic, ja que està d’acord que no només cal centrar-se en el Campio- nat d’Europa d’Atletisme 2010, sinó que cal preveure amb molta més antelació. El Sr. Florensa informa que el seu grup no qüesti- ona les reformes que es fan en aquests equipaments com tampoc creuen que l’Estadi Olímpic o altres equipaments esportius hagin de ser una màquina per fer beneficis; tanmateix sí que demana que s’aprofitin i es rendibilitzin aquests equipaments i que siguin pols esportius de primer ordre, més enllà dels grans esdeveniments. Entén que ni l’Espanyol ni el Campi- onat d’Europa justifiquen el retard que duu aquest debat. I en aquest sentit, mostra el seu interès per conèixer aquest Pla de futur de l’Estadi i poder-lo debatre. El Sr. Alcober aclareix que l’activitat que hi haurà a partir d’ara i els propers mesos a l’Estadi, i convi- vint amb els partits de l’Espanyol encara, serà obres i que, per tant, no s’hi podrà fer activitats. Confirma que hi ha un encàrrec del Pla estratègic, però que ara estan fent una altra acció i és que a partir del Pla estratègic el que cal és la concreció amb altres agents que actuen sobre l’Estadi i cal establir, per tant, relacions amb federacions, amb activitats pos- sibles, etc., cosa que porta més temps, perquè de- pèn de tercers. Mostra de nou la seva voluntat d’explicar-los el proper mes, el més àmpliament pos- sible, els objectius, les línies i la seva concreció. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 4. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu a El Corte Inglés, SA, per l’organització de la "Cursa de El Corte Inglés" mostrant al món Barcelona amb l’extraordinària xifra d’un milió set-cents vint-i-quatre mil setanta-vuit participants al llarg de tota la seva dilatada història. Per la seva vinculació amb la Ciutat amb el seu vessat esportiu i per introduir valors soli- daris en la pràctica esportiva popular. El Sr. Alcober presenta la proposta i n’explica els motius següents: primer, perquè l’última edició, la trentena, va sobrepassar el 1.700.000 inscripcions; segon, perquè és la primera prova multitudinària 1276 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 d’esport al carrer que s’organitza al recuperar els ajuntaments democràtics; tercer, perquè darrere d’aquesta prova segurament són hereves les moltes proves i la molta pràctica de cursa urbana que es fan a la ciutat; i finalment, perquè la majoria d’atletes propers a la ciutat que avui estan a nivell d’ex- cel·lència en la seva pràctica esportiva han participat en aquesta cursa. Reconeix els mèrits de l’empresa que va fer, en un moment determinat, aquesta aposta; aposta que ha aconseguit el rècord Guinness amb 109.000 partici- pants l’any 1994. Però, a més, constata que la política de l’Institut Barcelona Esports és mostrar el reconei- xement dels mèrits dels esportistes que aconseguei- xen fites per la seva trajectòria al llarg de la seva vida vinculada a l’esport, dels clubs que fan possible que hi hagi aquesta pràctica esportiva, però també d’altres institucions, com ara és aquest cas, que des del món econòmic han apostat decididament per la ciutat i per l’esport. La Sra. Fandos mostra el suport del seu grup a aquesta proposta. Fa evident que és una cursa po- pular de la ciutat de Barcelona i que, per tant, recull molt bé el seu esperit i el de participació de la seva gent. Reconeix que el fet que aquesta cursa vingui impulsada des d’una empresa privada, que inverteix uns diners per promoure l’esport i que aposta per la seva ciutat, té un pes important. Finalment, felicita El Corte Inglés pels seus trenta anys de Cursa El Corte Inglés. La Sra. Esteller també dóna el seu suport a aquest reconeixement, atesa l’aposta d’El Corte Inglés per l’esport i la ciutat, i per implicar tothom en aquesta cursa, que ha adquirit una popularitat extraordinària en tota la ciutat. El Sr. Florensa també expressa el seu suport a aquesta Medalla al Mèrit Esportiu per una cursa que ha arribat ja a la seva edició trenta i que no només forma part de l’imaginari col·lectiu de la ciutat, sinó que al llarg d’aquests anys també ha implicat milers de barcelonins en la pràctica esportiva. La Sra. Blasco dóna suport a aquesta proposta i valora positivament l’aportació que fa aquesta cursa a la ciutat, ja que més enllà d’una cursa esportiva, comporta molts valors cívics. El Sr. Alcober mostra el seu agraïment al suport unànime, amb la il·lusió que aquesta cursa encara pot créixer per la quantitat de gent que encara no hi ha participat. Aprofita per explicar que, malgrat que és una cursa molt popular, cada any participa un personatge d’Estats Units que ve només per córrer la cursa; també que és una cursa que ha corregut una persona amb cent anys, acompanyada dels nadons que els seus pares i mares fan córrer amb els cot- xets; i que, ara, els cinquanta o seixanta mil que corren la cursa tenen la possibilitat de córrer un dia per l’Estadi Olímpic. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 5. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic al Centre Moral i Instructiu de Gràcia pel seu 140è aniversari i la seva adaptació en els principis fundacionals de la instrucció en els seus diferents vessants, estant en l’actualitat més centrada en la cultura, l’esport i la formació en el lleure. El Sr. Martí presenta la proposta i explica que el Centre Moral i Instructiu de Gràcia és una institució coneguda i reconeguda per la ciutadania de Gràcia i del conjunt de la ciutat i que avui és una entitat ple- nament viva i mereixedora d’aquest reconeixement, no només per la seva història, sinó per la seva activi- tat present. El Sr. Ciurana anuncia el vot favorable del seu grup a aquest reconeixement. Constata que les enti- tats d’aquestes característiques han fet una feina durant molts anys de substitució per l’absència de vida social als barris promoguda des de les instituci- ons públiques. Considera de justícia i celebra, per tant, aquest reconeixement al Centre Moral i Instruc- tiu de Gràcia amb motiu del seu cent quarantè ani- versari. Demana, a continuació, al Sr. Martí de reprendre el costum de comunicar els atorgaments de medalla als grups municipals abans de que siguin incloses a l’ordre del dia. La Sra. Esteller mostra l’adhesió del seu grup a aquest reconeixement i el seu suport a la distinció que es fa al Centre Moral i Instructiu de Gràcia, ja que al llarg d’aquests anys han fet d’aquest centre l’entitat que és avui, amb una llarga història plena d’activitats per a tots, sense distinció d’edats. Els felicita i els encoratja a continuar amb aquesta tasca. El Sr. Florensa també mostra la seva adhesió a la felicitació al Centre Moral i Instructiu per aquest re- coneixement per la seva tasca i la seva trajectòria. Opina que Barcelona té la sort de tenir un teixit as- sociatiu fort que dóna cohesió social a la ciutat, però també, a més, que barris com Gràcia, a banda de tenir aquest teixit associatiu, tenen la sort de tenir entitats històriques, com ara el Centre, com es diu popularment, que tenen aquesta especificitat d’unir sota el mateix paraigua diferents activitats però amb aquesta voluntat unitària d’entitat i de crear xarxa social. Mostra la seva admiració per seguir, amb els seus cent quaranta anys, amb la mateixa empenta i il·lusió per impulsar projectes. Per la qual cosa, opina que és un patrimoni que té la ciutat que cal preservar i, evidentment, cal reconèixer la seva tasca com es fa amb aquesta medalla. La Sra. Blasco expressa el suport del seu grup a la proposta. La Sra. Fandos, en resposta al comentari del Sr. Ciurana, explica que en la reunió prèvia de la Comis- sió al confeccionar l’ordre del dia ella va manifestar NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1277 que no tenia clar que les dues medalles, haguessin estat comunicades las portaveus dels grups,en el cas de la Medalla d’Esports confirma que va parlar amb el Sr. Alcober i pel que fa a l’altre va demanar que s’avisés als responsables, cosa que, pel que sembla ser, no es va fer. Demana també, per tant, que la propera vegada es comuniqui a tots els porta- veus. El Sr. Martí, sense ànim de polemitzar, intervé per no quedar com un incomplidor i explica que les me- dalles d’or poden ser de diverses categories i que la del Mèrit Cívic no és de cultura, sinó que emana fonamentalment dels districtes o de la Regidoria de Participació, per tant, és decisió del districte, i fa palès que, en aquest cas concret, els regidors de tots els grups adscrits al Districte de Gràcia presents en diversos actes tenien ple coneixement d’aquesta medalla. Per tant, entén que els grups estaven assa- bentats d’aquesta iniciativa. Tanmateix, confirma que milloraran. La Sra. Fandos insisteix que a la regidora del seu grup adscrita al Districte no se li havia comunicat i que, si pogués ser, s’evités aquesta situació en futu- res ocasions. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 6. Informar el nomenament com a membres del Ple del Consell de la Cultura de Barcelona, escoltada l’opinió de les entitats culturals que integren el Ple, les següents persones de reconeguda vàlua: la Sra. Flàvia Company Navau, el Sr. Xavier Cordomí i Fer- nández, el Sr. Joan Ollé i Freixas, la Sra. Rosa Pera Roca, la Sra. Eva Vila Purtí, el Sr. Jordi Jané i Ro- meu, el Sr. Toni Mira i Martínez i el Sr. Josep Marto- rell i Rodon. El Sr. Martí i Grau presenta la proposta i recorda, a continuació, per tal de situar aquest nomenament en el marc d’un context més general, el recorregut del Consell de Cultura. Informa que aquest procés va començar amb l’aprovació i constitució del Consell de Participació previst en la normativa de participació ciutadana del Consell de Cultura de Barcelona; tot seguit, i fruit del procés de creació del Consell Naci- onal de la Cultura i de les Arts, es va considerar que el Consell de Cultura havia d’igualar les funcions i les atribucions que té el Consell Nacional en l’àmbit ca- talà, en aquest cas en el de Barcelona, per la qual cosa es va començar un debat, tant amb els grups com amb les associacions, per establir un nou re- glament, el qual es va aprovar per unanimitat, a l’igual que tots els acords que s’han pres fins ara. Constata que aquest nou reglament estableix un plenari de base participativa format per 16 persones representants d’associacions i entitats culturals de la ciutat, 16 persones de reconeguda vàlua, 1 persona representant de la Comissió de Lectura Pública, 1 representant per cada un dels cinc grups polítics i està previst en un futur la incorporació de 10 perso- nes representants dels consells de Cultura dels dis- trictes. Afegeix que aquest nou reglament, a més, esta- bleix la creació d’un consell executiu format per 7 persones independents d’entre les 16 de reconeguda vàlua, que tindrien les funcions més executives del Consell, com ara configurar la Comissió d’Ajuts per a l’atorgament de subvencions, establir els jurats dels premis Ciutat de Barcelona i elaborar aquells infor- mes prescriptius que se’ls demanin. Informa que d’aquest consell executiu ja s’ha aprovat el regla- ment i que avui el que es fa és el primer pas per poder aprovar-lo en la propera sessió plenària del Consell de Cultura. Informa que desprès d’haver debatut propostes i noms amb els grups municipals i amb les associacions i entitats presents al Consell, avui acaben de complementar la llista de les 16 per- sones de reconeguda vàlua amb aquesta llista de 8 noms que proposen per incorporar-los als 8 que ja van triar en el moment de constituir el Consell. Pel que fa al consell executiu, explica que també està previst en els estatuts del Consell de Cultura que l’aprovi el Plenari. I esmenta que, després d’haver-ho discutit amb les associacions presents en el Plenari, proposaran les persones següents: Flàvia Company, Eva Vila, Rosa Pera, Joan Oller, Francesc Xavier Cordomí, Daniel Giralt Miracle i, com a vice- president del Consell de Cultura i president del con- sell executiu, per nomenament directe de l’alcalde, Antoni Monegal. Finalment, indica que amb el pas que fan avui i el que faran en el proper plenari del Consell de Cultura acabaran aquesta fase de la seva posada en marxa. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable del seu grup amb el benentès que el Consell de Cultura tot just comença a caminar i que s’ha d’acabar de com- pletar-ne la composició. A continuació, fa l’obser- vació que el seu grup sempre ha dit que, al marge de les competències que en l’àmbit nacional pugui tenir el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, sem- pre han entès que qui està legitimat per fer les políti- ques culturals, lògicament amb la col·laboració del sector, són aquells que han estat escollits per fer-ho des d’un punt de vista de sufragi universal. Per la qual cosa, comenta que no entendrien una substitu- ció de les capacitats executives principals per part de diferents sectors. La Sra. Esteller mostra al Sr. Martí i Grau la seva sorpresa quan parla de consens de tots els grups i li 1278 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 pregunta amb qui ha parlat del PP, ja que ella es va assabentar d’aquest punt de l’ordre del dia quan es va convocar aquesta Comissió. I és per aquest motiu que manifesta la seva queixa, perquè des d’un prin- cipi, quan es va plantejar el reglament del Consell de Cultura, el seu grup va fer observacions i va presen- tar al·legacions, ja que van considerar que calia in- troduir altres sistemes d’elecció dels seus membres. Malgrat que no se’ls va estimar la seva observació, explica que el seu grup va donar el seu suport, atès que el consideraven un bon instrument i reitera la seva queixa per presentar avui aquesta elecció de membres sense dir res quan el compromís inicial era fer-ne partícips tots els grups. A continuació, constata que a l’expedient hi ha quatre persones que sí han estat proposades per les entitats, però n’hi ha unes altres que no troben qui les ha proposades: Jordi Jané, Toni Mira i Josep Martorell. Per tant, sense posar en dubte la vàlua d’aquestes persones, pregunta a criteri de qui han estat proposades. El Sr. Florensa expressa el suport del seu grup a aquesta proposta. La Sra. Blasco també expressa el suport del seu grup. El Sr. Martí i Grau agraeix el suport de tots els grups. Tot seguit, destaca que aquest tipus d’instru- ments no són fàcils de bastir ni de construir-hi arqui- tectures participatives, i que la discussió sobre el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts s’ha fet en el marc d’un debat virulent i amb enfrontaments polí- tics molt importants. Està d’acord que en el cas del Consell de Cultura les posicions no són del tot iguals, malgrat opina que n’hi ha més que es comparteixen que no pas que els separa, i opina que s’ha anat construint per tal de portar-lo a bon port fins al final. Respon a la Sra. Esteller que probablement no han fet tot el que haurien hagut de fer; tanmateix afegeix que la seva apreciació és que se n’ha parlat moltes vegades i que sempre s’ha demanat que els fessin arribar propostes de noms i, per tant, no creu que la llista respongui a quotes de ningú, la qual cosa confia que quedarà avalada pel suport que espera que aquesta llista obtingui en el proper plena- ri del Consell. La Sra. Esteller considera que cal ser rigorós i comunicar i consensuar quan es diu que es farà. Insisteix que el Sr. Martí i Grau els hauria d’haver comunicat amb anterioritat en una altra reunió aquests noms per veure quina era l’opinió del seu grup, com es va fer amb uns altres grups, i demana que en futures propostes es faci partícip tothom, manifesta però el suport del seu grup. El Sr. Martí i Grau agraeix a la Sra. Esteller el seu vot favorable i es compromet que en futures ocasi- ons insistirà més en recavar l’opinió i el posiciona- ment dels grups. El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 7. La Comissió de Cultura Educació i Benestar Social, acorda: 1. Expressar la necessitat de preser- var com a centre museístic independent al Museu Etnològic de Barcelona, de titularitat municipal. 2. Instar el Govern de la Generalitat a revisar el projec- te de fusionar el Museu Arqueològic, el Museu d’Història de Catalunya i el Museu Etnològic de Bar- celona en un sol centre museístic, el que s’ha ano- menat el futur Museu de Societat, tal com preveu el Pla de Museus de Catalunya. 3. Manifestar la neces- sitat que les administracions que en són responsa- bles potenciïn els centres museístics esmentats per tal que ofereixin un discurs museístic actualitzat i una mostra expositiva digna de la seva tradició. El Sr. Ciurana presenta la proposta. La Sra. Esteller expressa el suport del seu grup a aquesta proposta, entre altres coses perquè conside- ren que a través del Pla de museus de la Generalitat es poden frenar moltes de les inversions previstes en aquests museus. El Sr. Florensa fa saber que el seu grup no votarà favorablement aquesta proposta, atès que opinen que és un projecte positiu en tant que permet inte- grar en un sol museu tres àmbits diferents, com són la història, l’arqueologia i l’etnologia, i, per tant, defi- nir un futur museu d’història potent i amb molt con- tingut, ja que l’actual Museu d’Història no en té. Pel que fa al Museu Etnològic, lamenta la poca implicació que, al seu entendre, l’Ajuntament de Bar- celona hi ha tingut històricament, no només quant a pressupost, sinó també per la manca de promoció d’aquest equipament, malgrat l’extensió i la vàlua de les seves col·leccions i malgrat el fet de ser un dels museus més visitats pels forasters pels seus contin- guts i col·leccions. El Sr. Martí i Grau manifesta que tampoc dóna su- port a aquesta proposta. D’una banda, comenta que, malgrat admet que el projecte que ha iniciat la Gene- ralitat s’hauria pogut presentar millor, vincular aques- tes col·leccions és una bona solució si se sap trobar un discurs museístic que funcioni, ja que cada vega- da més la societat es presenta de manera complexa i no dividida en temàtiques. Per la qual cosa, opina que cal deixar que aquest projecte faci el seu recor- NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1279 regut i que hi hagi debat, i si s’aconsegueix trobar el discurs, considera que pot ser una bona manera de resoldre la situació en què es troben dos museus de titularitat de la Generalitat. D’altra banda, quant al Museu Etnològic de Barce- lona, esmenta que és un museu complex, que ha estat configurat per cessions i donacions, per la qual cosa el discurs del patrimoni que custodia no és clar. Tanmateix, opina que ha tingut l’atenció que es me- reix i que, de fet, en aquest moment el Museu Etno- lògic està desplegant una gran activitat amb exposi- cions i activitats fins i tot fora de la ciutat, amb intercanvis internacionals i una altíssima activitat cap a nous ciutadans de Barcelona. Està d’acord, però, que és un museu que necessita reflexionar sobre el seu futur i sobre un projecte de recorregut més llarg. Considera que és aviat per saber si es pot vincular amb el de societats, ja que es desconeix el projecte de la Generalitat i no se’ls ha fet cap demanda de trasllat de col·leccions determinades a aquest futur museu, i opina, per tant, que caldrà que en el futur siguin els experts qui debatin la millor manera d’explotar les col·leccions patrimonials. Conclou dient que són dues propostes que es plantegen abans de temps i que cal deixar madurar aquestes iniciatives per tal d’anar situant el posicio- nament de l’Ajuntament respecte a aquests projectes en el futur. El Sr. Ciurana fa l’observació que sembla ser que tots els debats que plantegen són prematurs, però constata que hi ha un Pla de museus que diu que la Generalitat començarà per la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, en la qual el Museu Etno- lògic de Barcelona hi tindrà un paper cabdal. Segons això, entén que si el nou govern tripartit compleix els seus propis anuncis, es començarà amb aquesta Xarxa de Museus abans que s’acabi aquesta legisla- tura. En segon lloc, constata que, malgrat pugui ser prematur, està provocant una paràlisi, ja que la di- recció del Museu Etnològic és provisional i la Gene- ralitat està decidint sobre aquest museu sense que l’Ajuntament tingui clar què n’ha de fer. Està d’acord que tindria sentit que una petita part del Museu Etno- lògic tingués una exposició conjunta amb el Museu d’Història de Catalunya, però enlloc, indica, els mu- seus de societat no són incompatibles en cap cas amb la pervivència d’un museu etnològic i d’un mu- seu d’arqueologia, per exemple. Afirma que, de fet, el Museu d’Història de Catalunya era, en el seu mo- ment, un intent de museu de societat. Pregunta tot seguit si les col·leccions de Filipines, d’Etiòpia, d’Oceania o del Marroc del Museu Etnològic anirien al Museu de Societat de Catalunya, ja que entén que no tindria sentit. Considera que, per omissió, s’està fent un mal fa- vor a la cultura de la ciutat i entén que a dia d’avui ja haurien de tenir previst el museu etnològic que hi haurà a la ciutat de Barcelona en el moment en què la Generalitat decideixi tirar endavant el seu projecte de fusionar en un museu nacional aquests tres mu- seus, atès que, constata, aquestes col·leccions no hi cabran i, almenys al discurs museístic, que sí s’ex- plica en el Pla de museus, no hi tenen entrada. I és per aquest motiu que els demana que estiguin a punt per tenir, en el moment en què això arribi, una alter- nativa per potenciar l’actual Museu Etnològic de Bar- celona i mantenir-lo com un centre museístic inde- pendent. La Sra. Esteller lamenta la subordinació de l’Ajuntament de Barcelona respecte a la Generalitat pel que fa tant al Museu Etnològic com als museus d’Arqueologia i d’Història, ja que considera que hau- ria de dir molt més i definir els seus continguts. El Sr. Florensa informa al Sr. Ciurana que aquest projecte es tira endavant, que compta amb el con- sens del Museu d’Etnologia i que, segons li consta, quan s’ha presentat al Parlament de Catalunya per part del Govern de la Generalitat, ha tingut l’ac- ceptació dels diputats, entre d’altres, del grup del Sr. Ciurana. Afegeix que aquesta és una experiència que ja s’ha provat en altres llocs, com ara en el Mu- seu Diocesà de Lleida, que és un projecte que també fusiona la història amb l’art i l’arqueologia i que ha estat un model amb molt d’èxit que ha despertat el consens de totes les forces polítiques de Lleida. Considera que el fet que en un Museu d’Història de Catalunya hi hagi peces o col·leccions d’altres països no és un problema, com no ho és i com ho han fet en molts museus d’història d’altres països. Comparteix amb el Sr. Martí i Grau que el Museu Etnològic està desenvolupant molta activitat, per la qual cosa considera que seria desitjable un major suport per part de l’Ajuntament. El Sr. Martí i Grau explica que l’única cosa que fins ara s’ha aprovat és la incorporació del Museu Etnolò- gic de Barcelona a la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, que no és res més que posar en contacte tots els museus etnològics de Catalunya per tal d’in- tercanviar experiències, projectes, etc. Nega que el Museu Etnològic de Barcelona pateixi una paràlisi ja que, reitera, en aquest moment està desplegant més activitat que en qualsevol altra èpo- ca de les últimes dècades. Tampoc està d’acord que la Generalitat decideixi sobre el futur del Museu Et- nològic i informa que el que ha fet ha estat incorporar en el Pla de museus un projecte de societats que inclou l’arqueologia, la història i l’etnologia, i que, quan aquest projecte vagi avançant i s’adreci a l’Ajuntament de Barcelona per tal de veure si s’hi ha d’incorporar part o tota la col·lecció del Museu Etno- lògic, aleshores ho estudiaran i ho discutiran. Finalment, explica que si la Generalitat ha d’en- degar aquest projecte és perquè es troba amb dos 1280 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 museus que el govern del grup del Sr. Ciurana va deixar en un estat lamentable. El Sr. Ciurana, pel que fa al comentari del Sr. Mar- tí i Grau sobre que l’únic que han fet ha estat inscriu- re’s a la Xarxa de Museus, llegeix del Pla de museus el següent: "Els actuals museus d’Història de Cata- lunya i d’Arqueologia de Catalunya, junt amb la Xar- xa de Museus d’Etnologia de Catalunya, passaran a ser el nucli fundacional del futur museu." En segon lloc, explica que no és als governs de CiU que els han dimitit els diferents directors del Museu d’Ar- queologia en desacord amb la seva gestió. I final- ment, pregunta al Sr. Martí i Grau si sap quin pro- blema hi ha amb el Museu d’Arqueologia, que el seu company de partit, el ministre de Cultura, es nega a traspassar el Museu Nacional Arqueològic de Tarra- gona, que és la capçalera del Museu Nacional d’Arqueologia, ja que és ben sabut que sense el primer, el segon queda coix. El Sr. Martí i Grau confia que el Sr. Ciurana no esperi que el futur museu de societats incorpori tots els museus que estan a la Xarxa de Museus d’Etnologia. Explica que el que planteja és que la xarxa participi en aquest projecte i reitera que el futur continua estant obert. El Sr. Martí expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot contrari d'ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Flo- rensa expressa el vot contrari d’ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal PP: 8. La Comissió d’Educació, Cultura i Benestar So- cial acorda instar al Govern Municipal a: 1. Garantir a Barcelona el dret dels pares a escollir l’educació que volen per als seus fills, i per tant l’elecció de centre educatiu. 2. Instar al Consorci d’Educació a Barcelo- na a suprimir la delimitació actual de les àrees de proximitat i establir una única àrea que coincideixi amb l’àmbit territorial de la ciutat. 3. Rebutjar les mesures sancionadores del proper Decret de Matri- culació de la Generalitat, que impedeix als pares elegir el centre educatiu que volen pels seus fills i especialment l’establiment de l’expulsió immediata de l’alumne del centre escolar si es descobreix que hi ha hagut falsedat en el domicili alhora de realitzar la matriculació. La Sra. Esteller presenta la proposta. El Sr. Ardanuy informa que el seu grup s’abstindrà en aquesta iniciativa, tot i que coincideix en el seu esperit, amb alguns matisos. En primer lloc, apunta que el seu grup sempre ha defensat el dret dels pa- res i mares a escollir el centre escolar dels seus fills, tanmateix no està convençut que la zona única sigui la solució a la distribució de l’alumnat, ja que creu en altres criteris com ara la proximitat al lloc de treball o la vinculació dels pares i mares amb algun centre on fos exalumne. Pel que fa a l’expulsió d’alumnes un cop el curs ha començat, la consideren una mesura excessiva, que a qui fa pagar és als nens i nenes, per la qual cosa aposten per una mesura que prioritzi la mediació en aquestes situacions de conflicte. El Sr. Florensa comunica el vot en contra de la pro- posta. Constata que té la sensació que aquesta és una discussió ja debatuda en darreres comissions i al llarg d’aquests dos anys de mandat, i apunta, tanma- teix, que hi ha una discrepància quant al model. En relació amb els arguments de la Sra. Esteller, considera greu apel·lar a la llibertat personal per incomplir les normes, i pel que fa a l’expulsió de l’alumne si es descobreix una falsedat, informa que a l’alumne no se l’expulsa immediatament del centre, sinó que perd el dret de tornar en aquest centre el curs següent. La Sra. Blasco expressa el vot contrari del seu grup. Fa palès que, mentre hi ha hagut places, els pares i mares sempre han pogut triar el centre; ara bé, constata que si l’oferta i la demanda de les pla- ces no coincideixen, aleshores cal establir uns crite- ris, alguns dels quals creu recordar que provenen en part de la LOE, i, per tant, el que fan és complir la norma jurídica. El seu grup considera que, com a societat, tenen el deure de combatre les desigualtats, i aposta, per tant, per una escola pública, laica i coe- ducativa, en què les aules reflecteixin la barreja de la societat catalana. Apunta que l’òptim individual no sempre coincideix amb l’òptim col·lectiu, motiu pel qual s’estableixen uns criteris. Opina que les polítiques d’educació de l’Ajun- tament, tot complint normes, posen valor polític en dues qüestions fonamentals en el procés educatiu dels nens i nenes: la proximitat i l’equitat. Quant a la proximitat, indica que té la lectura de conciliació de la vida familiar i laboral, però que també és evident que el fet que l’escola estigui en el barri on el nen o nena pot mantenir tota la resta de relacions de la seva vida és una peça fonamental per allò que l’educació es fa entre tots, cosa que suposa també donar-li elements de cohesió social. La Sra. Ballarín reitera que tant a Barcelona com a tot Catalunya queda garantit el dret a escollir centre, sempre i quan hi hagi places vacants, per la qual cosa la millor garantia per poder escollir centre és augmentant el nombre de places, cosa que ja s’està fent en aquests moments. Tot i això, i tal com esta- bleix la LOE, informa que quan hi ha més demanda que oferta en un determinat centre cal establir criteris de prioritat per determinar quins són els nens i nenes que hi poden accedir. Exposa que aquest és un mo- del que forma part del consens constitucional i que pretén conjuminar la llibertat d’elecció de centre amb l’accés en condicions d’igualtat. A continuació indica quins són aquests criteris –exis- tència de germans matriculats al centre, proximitat al NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1281 domicili del nen o al lloc de treball dels pares– i com es delimita aquesta proximitat, d’acord amb el seu model de ciutat i d’escola: una escola de proximitat afectiva que respongui a la diversitat i a la realitat de l’entorn, i que tot plegat serveixi, a més, per fer nuclis de convivència de barri a l’entorn d’aquests centres. Considera que aquest model ha funcionat i ha servit per equilibrar la distribució de la demanda i per acos- tar l’escola al domicili. Pel que fa a la qüestió del frau de llei, mostra la seva sorpresa, ja que considera que l’educació d’aquests pares vers els seus fills és molt pobra quan el primer que els ensenyen és a defraudar. Mostra l’acord del seu grup amb aquesta regla, per- què és justament la que es va aplicar l’any passat a l’Ajuntament de Barcelona i al Consorci. Explica que el mecanisme del qual estan parlant és el de frau de llei, no de sanció, que significa que quan una família defrauda, i es descobreix i es demostra, perd els drets que li dóna la proximitat. La Sra. Esteller puntualitza que el seu grup no vol que els pares defraudin, sinó que el que diuen és que el sistema que han establert és pervers i que hi ha una persecució absoluta als pares. Opina que l’intervencionisme de l’Ajuntament arriba a uns límits que afecten l’esfera personal i privada d’una família i que el que vol és substituir les famílies en el que és l’educació dels fills, tot i establint fins i tot les bonan- ces del que és la proximitat. Considera que s’ha d’interferir el menys possible en el dret d’elecció dels pares i apunta que les línies de proximitat cada ve- gada distancien més aquesta capacitat d’elecció, que és el que el seu grup defensa. Per la qual cosa opi- nen que cal substituir aquest sistema per un altre que els doni llibertat i que materialitzi el que diu la Constitució, que en la seva interpretació literal esta- bleix i preceptua aquest dret i aquesta llibertat d’elecció en el seu sentit més ampli. El Sr. Florensa reitera que ERC no comparteix els plantejaments del PP i que el continua sobtant algu- nes afirmacions que considera poc rigoroses. D’una banda, opina que dir que els pares no tenen cap marge per decidir i que estan perseguits és fals i d’una frivolitat força gran. De l’altra, i pel que fa a la critica que s’apliquin sancions a aquells que incom- pleixen la llei, ho considera un plantejament pervers. La Sra. Ballarín insisteix en el fet que si el centre on es vol portar els fills no té places lliures, cal que hi hagi preferències per als que viuen a prop i que el que pensen és que defensar la llibertat d’elecció per part de les famílies dels centres sense cap tipus de restricció significaria donar una prioritat als beneficis individuals sobre els beneficis col·lectius derivats de l’educació. La Sra. Ballarín expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot contrari d'ICV-EU i A, el Sr. Ardanuy expressa l’abstenció de CIU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Flo- rensa expressa el vot contrari d’ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal ERC: 9. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda iniciar converses amb l’organització de la Setmana del Llibre en Català per tal que la prope- ra edició torni a celebrar-se a la ciutat de Barcelona, consensuant a tal efecte un emplaçament central, obert i accessible. El Sr. Florensa presenta la proposta. Explica que enguany se celebra la 27a edició de la Setmana del Llibre en Català, una edició que, per primer cop, serà fora de la ciutat de Barcelona. Constata que entre els anys 2006 i 2007 aquest esdeveniment es va conso- lidar i que no s’explica, per tant, que deixi de cele- brar-se a Barcelona, tot i la voluntat manifesta dels organitzadors de poder-hi continuar desenvolupant aquest esdeveniment. Considera que Barcelona, pel seu caràcter de capitalitat, no pot deixar perdre es- deveniments culturals importants i que una mostra com aquesta no pot estar pendent de canvis cons- tants pel que fa al seu emplaçament. El Sr. Ciurana indica que fa un parell de mesos van presentar una iniciativa en aquest mateix sentit i que, per tant, votaran favorablement aquesta propos- ta. Celebra que sigui la Comissió qui hagi d’establir aquestes converses, tal com diu la proposició, ja que entén que seran els representats de tots els grups qui ho faran, la qual cosa opina que contribueix a donar la importància que es mereix a aquest esde- veniment. Queda a l’expectativa de l’explicació del Sr. Martí i Grau del perquè no s’ha fet a Barcelona, ja que considera que és un fracàs el fet que l’orga- nització de la Setmana del Llibre en Català hagi re- nunciat a fer-ho a la ciutat. La Sra. Esteller constata que el seu grup ja va demanar explicacions a aquesta Comissió del per- què va marxar la Setmana del Llibre en Català de Barcelona i explica que els organitzadors sempre s’han queixat de les dificultats per trobar l’empla- çament adequat. Per aquest motiu, dóna suport a aquesta proposta. El Sr. Martí i Grau informa el vot favorable a la proposta, ja que els obliga a continuar fent allò que no han deixat de fer en cap moment: conversar i discutir amb l’organització de la Setmana del Llibre en Català per tal de facilitar-los el que demanen i que aquest esdeveniment pugui tenir el millor emplaça- ment possible. Entén que ha d’estar a Barcelona, sobretot per la significació cultural i per l’ajuda que la capital del país pot prestar a l’augment de la difusió d’un esdeveniment que té com a objectiu posar el llibre en català a la capçalera de la difusió cultural. Informa que els van oferir diversos llocs d’absoluta centralitat, atès el deure que té el govern municipal de facilitar les coses. Indica, tanmateix, que el go- vern també té el deure de vetllar perquè aquells es- 1282 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 pais públics on recau una major intensitat d’ús tin- guin la preservació necessària, sobretot en entorns d’alt interès patrimonial. Considera que totes les propostes que els van fer, més la proposta que totes les biblioteques se sumessin a la iniciativa, haurien fet possible una 27a edició de la Setmana a la ciutat, i està segur que si en les converses del govern mu- nicipal s’hi sumem les de tota la Comissió, aconse- guiran portar la 28a edició. Tot i això, també han fet palès als organitzadors de la Setmana que cal repensar la fira també des del punt de vista de model i repensar el fet de poder combinar una gran llibreria de fons amb un conjunt d’activitats que col·loquin el llibre en català, i la ma- teixa fira, en un dels esdeveniments més significatius del calendari cultural de la ciutat. En aquest sentit, i com ja ho han estat sempre, reitera que els trobaran al seu costat per poder-ho fer, no només oferint es- pais, sinó també el seu coneixement i experiència acumulada en el si del govern i dels tècnics de l’Ajuntament per tal que la Setmana del Llibre agafi una nova volada i una nova etapa. Finalment, opina que aquest model ha d’acon- seguir el consens, ja que opina que no pot ser que hi hagi una part important, com ara el Gremi de Llibre- ters, que marxi de la Setmana del Llibre en Català. El Sr. Florensa agraeix, en primer lloc, el suport de tots els grups. Aclareix, però, que el text diu que "la Comissió de Cultura, Educació i Benestar acorda iniciar converses" no que les iniciï. Confia que la voluntat i el desig que la Setmana del Llibre torni a Barcelona es tradueixi en solucions reals i tangibles de cara a l’any vinent per part de l’Ajuntament. Con- sidera que si la Setmana ha marxat fora de Barcelo- na significa que alguna cosa no s’ha fet bé i que, per tant, també caldria fer una autocrítica sobre què ha anat malament, especialment pel que fa als diferents canvis d’ubicació, que, malgrat que és cert que s’han ofert altres emplaçaments, no sempre han estat de les dimensions ni de la centralitat adequades. Finalment, opina que si la plaça Catalunya és bo- na per fer-hi concerts de La Mercè o una exposició de la Barcelona metropolitana amb una carpa ge- gant, també és vàlida per fer altres tipus d’activitats, entre les quals la Setmana del Llibre en Català. Per tant, també animen a no sacralitzar espais i que la plaça Catalunya pugui albergar esdeveniments que, com aquest, són importants per a la ciutat. El Sr. Ciurana mostra el seu acord amb el Sr. Flo- rensa sobre un cert reconeixement que les coses no s’han fet prou bé, ja que també entenen el fet que la Setmana del Llibre en Català no s’hagi celebrat a Barcelona com un fracàs. El Sr. Martí i Grau apunta que no fa una autocríti- ca perquè entén que han estat moltes les hores que han dedicat a la Setmana del Llibre. Considera que l’organització s’ha equivocat i que ha fet un flac favor a un esdeveniment que anava consolidant-se i que tenia noves perspectives, i indica que l’Ajuntament els ha ofert possibilitats diverses de col·laboració. Defensa també la centralitat dels emplaçaments que els han ofert, cosa que ha provocat que part dels editors no estiguessin d’acord amb la decisió de l’organització de la Setmana i que el Gremi de Llibre- ters la deixés. Constata que els han tractat digna- ment no només fins que van prendre la decisió de marxar, sinó també després, que van mostrar el seu interès perquè replantegessin la decisió o que en futures edicions tornessin a la ciutat, i que en cap moment han deixat de conversar amb els represen- tants del sector editorial i amb els de la Setmana. Pel que fa als canvis d’emplaçament, apunta que els han decidit els organitzadors de la Setmana del Llibre, que en cap moment l’Ajuntament els han do- nat els diferents espais que han utilitzat com a espai definitiu i que, en canvi, sí que els han ofert altres llocs, de la mateixa centralitat, com a definitius i on podrien deixar créixer el projecte, cosa que l’orga- nització de la Setmana ha rebutjat. Confia que des- prés de tot aquest itinerari, puguin tornar a seure i que, amb el suport de la Comissió, trobin la manera que la Setmana del Llibre en Català torni a Barcelo- na, per la qual cosa també demana que, com a go- vern, segueixin discutint i parlant-ne i que els dife- rents grups, dins les seves possibilitats, ajudin a buscar postures més flexibles i un acord real. La Sra. Fandos convoca als portaveus de tots els grups per acabar de decidir el text final de la proposta pel que fa a la col·laboració en aquestes converses. El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- tucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 10. S’informi sobre quines sol·licituds de subven- cions pel finançament de millora i/o construcció d’ins- tal·lacions esportives municipals s’han presentat des de l’Ajuntament de Barcelona davant la Generalitat de Catalunya durant l’any 2008, i d’aquestes, quines han estat acceptades, així com quines sol·licituds està previst presentar per aquesta any 2009. La Sra. Esteller formula el prec i explica que el presenten perquè en una resposta del 30 de gener de 2009 sobre aquest finançament només hi consta- ven els fons ministerials i d’altres operadors, però no de la Generalitat. El Sr. Alcober amplia la resposta anterior i consta- ta, en primer lloc, que la Diputació de Barcelona té NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1283 un acord amb l’Ajuntament de Barcelona sobre un marc global de la ciutat en tema d’esports. En segon lloc, i pel que fa a la Generalitat, explica que tota la qüestió d’instal·lacions esportives es basa en una convocatòria vinculada al Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC), que és la que formalitza els acords en l’àmbit de tot Catalu- nya. En aquest cas, informa, atesa la singularitat i la magnitud de la ciutat de Barcelona quant a ins- tal·lacions esportives així com també quant a les bases que marca el PIEC, l’Ajuntament ha plantejat subscriure un conveni. Confia poder arribar a aquest acord i, un cop aquest acord estigui tancat, poder donar resposta. Finalment, i quant als camps de futbol, que en aquest moment han d’anar per convo- catòria ordinària, explica que quan se’n va treure una d’extraordinària ara fa uns tres anys referida a la gespa artificial, sí que hi van concórrer. La Sra. Esteller mostra la seva preocupació pel fet que en el marc d’aquest conveni es financi per sota d’allò que els correspondria si anessin per subvenci- ons del PIEC, especialment perquè entén que els equipaments de Barcelona, com a capital, tenen una necessitat de finançament en la qual ha de contribuir també la Generalitat. És per aquest motiu que el seu grup demana que siguin exigents davant la Generali- tat perquè aporti el finançament necessari per a aquests equipaments. Finalment, pregunta quan està previst signar aquest conveni i en quins termes. El Sr. Alcober compateix la pretensió que sigui el màxim possible, especialment pel que fa a la seva singularitat en concentració urbana. Està d’acord que la inversió que fa el PIEC en equipaments esportius és molt important, ja que abraça totes les inversions que es puguin fer a través de la concessió, també, de noves instal·lacions esportives, amb un terç dels mateixos operadors i també hi ha inclosa la inversió pel que fa a l’Estadi Olímpic. Tanmateix, a més, indi- ca que el que intenten és, primer, parlar amb la Ge- neralitat sobre la singularitat de la ciutat, cosa que en el marc del PIEC és molt més difícil, entenent que la Generalitat en aquest moment encara no té la quanti- tat que traurà sobre el PIEC, per la qual cosa es fa difícil parlar de quantitats, i, segon, assentar un pre- cedent, la ciutat de Barcelona mereix aquest conve- ni, especialment pel que fa a instal·lacions que tenen caràcter des de la perspectiva de país, no només de ciutat. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 11. Que la Ponència de Nomenclàtor prengui en consideració la proposta d’atorgar el nom de Fran- cesc Ferrer i Guàrdia a un espai de la ciutat, i a tal efecte, valorar la possibilitat que aquesta sigui l’actual plaça Antonio López. El Sr. Florensa formula el prec. Explica que en- guany és la celebració dels cent cinquanta anys del naixement de Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i creador de l’Escola Moderna, i del centenari del seu assassinat. Constata que el seu prec recull una de- manda també impulsada per la societat civil a través de la Fundació Ferrer i Guàrdia, a la qual ja s’han adherit més de vuit-centes persones i un centenar d’entitats. El Sr. Martí i Grau accepta plenament el seu prec en la seva literalitat. Informa que la Ponència de Nomenclàtor ja va estudiar aquesta qüestió en la seva última sessió i que en la propera en prendrà una decisió definitiva. El Sr. Florensa agraeix l’acceptació del prec i de- mana que la Ponència de Nomenclàtor s’estudiï es- pecialment la proposta de la plaça Antonio López per les connotacions, en aquest cas, que té aquesta figura amb l’esclavisme. Es dóna per tractat. 12. Que el Govern municipal reclami al Govern de l’Estat el manteniment de la subvenció destinada a la restauració de la Catedral de Barcelona. El Sr. Florensa formula el prec. El Sr. Martí i Grau respon que deu haver-hi una confusió, ja que totes les aportacions que estaven previstes per a la restauració de la façana per part dels ministeris han estat atorgades i pagades –una per als vitralls, del Ministeri de l’Habitatge, i una altra per a la restauració de la façana pròpiament, del Ministeri de Cultura–, la suma de les quals era de poc més de 200.000 euros. Tanmateix, informa que en aquest moment hi ha un debat sobre la continua- ció de la restauració del Pla director de la catedral, en què estan incloses totes les administracions. Finalment, fa una consideració sobre les diverses competències entre el Govern de la Generalitat i l’Ajuntament, i diu que el debat amb el ministeri i especialment sobre el patrimoni immoble a Barcelo- na, i a Catalunya en general, li pertoca d’una manera més directa a la Generalitat i que sempre han estat a disposició del director general de Patrimoni per col·laborar i contribuir en totes aquelles gestions que es puguin fer. El Sr. Florensa accepta que pugui haver-hi una confusió, però també constata que no concorda amb les informacions que tenen, ja que segons aquestes hi havia una subvenció compromesa per l’Institut de Patrimoni. Per la qual cosa demanen que ho esbrinin i que els enviïn una informació més fidedigna per escrit; i que en cas que aquest compromís hi sigui, el reclamin. El Sr. Martí i Grau explica que hi ha un pla director de restauració de la catedral, del qual una part, que és la façana, ja està acabada, i que va ser un conve- ni entre la Generalitat i l’Ajuntament amb la coopera- ció del Govern central. Ara bé, apunta que del Pla director de restauració de la catedral queda molt tram a fer i que hi ha molt debat sobre les aportaci- 1284 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 ons en el futur de les administracions públiques, i que és aquí on reclamen recursos al Govern de l’Estat. Insisteix, però, que no hi ha una sol·licitud atorgada que no s’hagi concedit, sinó que tot el que s’ha demanat s’ha fet efectiu. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 13. Quina és la previsió que té l’Ajuntament de Barcelona per tal de garantir tant la continuïtat com el manteniment del centre educatiu Secció d’Edu- cació Secundària Cristòfol Colom, del districte de Sant Andreu? El Sr. Blasi formula la pregunta. La Sra. Ballarín informa que la Secció d’Educació Secundària de Cristòfol Colom, al Districte de Sant Andreu, compta aquest curs amb 91 alumnes. Expli- ca que es tracta d’un centre d’atenció educativa pre- ferent, per la qual cosa no s’adjudiquen destinacions d’ofici a professors, sinó que el requisit per accedir-hi és que el professor ho sol·liciti. En aquest sentit, confia que hi hagi sol·licituds per les dues places vacants que han sortit a concurs en el DOGC del 20 de febrer. També esmenta que s’està pendent de veure com acaba l’oferta del concurs, ja que la de- manda que es va fer des del centre era de cinc pla- ces noves, i que el Consorci ha estat analitzant el futur, atès que està previst que en aquest centre hi vagi un projecte singular, possiblement una escola institut (de 3 a 16 anys), i que hi hagi un canvi d’edifici aprofitant tota la transformació urbanística que s’està produint en aquesta zona. A continuació informa que el manteniment dels CEIP és responsabilitat de l’Administració municipal i que pel que fa als centres de secundària, en principi hi ha autonomia del centre per fer-ho, i en el cas que no hi arribin, a partir del dia 1 de gener d’aquest any és el Consorci d’Educació qui ho complementa. Des- taca que, malgrat que estan en una situació de pro- visionalitat, el 2008 s’han fet intervencions, se n’estan fent ara i n’hi ha de previstes. El Sr. Blasi demana que especifiqui en què consis- teixen aquestes actuacions. Considera interessant, per poder contrastar quina és la situació que estan vivint en el centre, recalcar la ubicació en la qual es troba i la demanda, en aquest cas del veïnat del barri del Bon Pastor, per tal que es pugui mantenir aquest centre. També considera necessari tenir present l’augment considerable del nombre d’habitants que patirà aquest barri i, per tant, la necessitat d’atendre una demanda social, en aquest cas educativa. Per la qual cosa, demana que concreti més exactament si el centre continuarà pròpiament a l’edifici en què està i, en cas que no, quin és el futur d’aquest edifici i, si se n’ha de fer un de nou, quina seria la nova ubica- ció. També vol saber el temps de tot aquest proce- diment. La Sra. Ballarín respon, pel que fa a les actuaci- ons, que les hi pot lliurar i quant al centre, reitera el que ja ha explicat i insisteix que en aquests moments encara és prematur per concretar més. Es dóna per tractada. 14. Com afectarà l’impuls del Pla de Treball sobre la Immigració la retallada en els fons estatals per a immigrants anunciat recentment pel govern de l’Estat? Quins ingressos preveu deixar de percebre l’Ajuntament de Barcelona per aquest concepte so- bre el total de 13 milions d’euros que deixarà de per- cebre Catalunya? La Sra. Fandos proposa tractar les darreres dues preguntes conjuntament. La Sra. Homs formula la pregunta. La Sra. Esteller també formula la pregunta en el mateix sentit. El Sr. de Torres informa que el posicionament del govern parteix de tres punts: primer, reconèixer que es tracta d’una notícia preocupant, ja que incideix en unes polítiques prioritàries d’aquest Ajuntament; segon, els consta que la Generalitat encara es troba en negociacions amb el Ministeri per intentar evitar aquesta retallada, i en aquest sentit, la Generalitat té tot el suport municipal; i tercer, el posicionament de l’Ajuntament és traslladar a la Generalitat la deman- da que en cap cas s’apliqui aquesta retallada, si es confirma, als municipis i que facin tot el possible per evitar que als municipis se’ls disminueixin els fons d’unes polítiques en les quals es fa un esforç molt important i considerable. La Sra. Homs insisteix en saber què farà l’Ajun- tament de Barcelona sobre aquesta qüestió. La Sra. Esteller lamenta la resposta amb aquest conformisme, ja que entén que Barcelona ha de dir molt més del que està dient fins ara. Demana saber: provinents d’aquests fons, quants diners van tenir l’any passat, quin va ser el pressupost i quina és la previsió de reducció per a aquest any. També vol saber: quins plans hi ha, i alguns recollits en el Pla de treball per la immigració, quants i quins plans es veuran afectats, i en quina proporció. Reclamen una actuació més ferma en la defensa d’aquests recursos i d’aquest finançament per tal de garantir el que és la integració i tots els plans vinculats al que és la cohe- sió social de Barcelona. També demana que confirmi si és cert el que diu el Sr. Gomà sobre el fet que aquesta retallada afectarà les polítiques de cohesió dels municipis. El Sr. de Torres reitera que en cap cas es confor- men. Pel que fa a què pensen fer, insisteix que han traslladat públicament, a través de la Federació de Municipis i de l’Associació de Municipis de Catalu- nya, el seu posicionament. Quant a les xifres, partei- xen de la base que no han de retallar res als munici- NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1285 pis, per la qual cosa parlar-ne seria caure en l’error d’acceptar que els retallaran unes xifres. Constata que aquest és el seu posicionament i demana el suport dels diferents grups per defensar aquesta posició de fermesa i en cap cas de conformitat. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 15. Com afectarà la reducció del Fons Estatal de Foment de la Integració dels Immigrants a les admi- nistracions catalanes per a l’any 2009 a l’Ajuntament de Barcelona, indicant l’import de la reducció i les àrees a les que afectarà? Aquesta pregunta s’ha tractat conjuntament amb el punt 14. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- sidència aixeca la sessió a les dotze hores i quaran- ta-cinc minuts. Comissió d’Acció Social i Ciutadania Acta de la sessió celebrada el dia 17 de març de 2009 i aprovada el dia 14 d'abril de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 17 de març de 2009, s’hi reuneix la Co- missió d’Acció Social i Ciutadania, sota la presidèn- cia de l’Im. Sr. Javier Mulleras Vinzia. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Gomà i Carmo- na, Immaculada Moraleda i Pérez, Montserrat Balla- rín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carles Martí i Jufresa, Gemma Mumbrú i Moliné, Maite Fandos i Payà, Joan Puigdollers i Fargas, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Gloria Martín Vivas, Án- geles Esteller Ruedas i Ester Capella i Farré, assis- tits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. També hi són presents la Sra. Isabel Ribas i Seix, i l’Im. Sr. Joaquim Mestre i Garrido. S’obre la sessió a les dotze hores i quaranta-cinc minuts. Excusa la seva absència la Ima. Sra. Sara Jaurrie- ta i Guarner. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Informe dels Serveis Municipals de Mediació in- tercultural 2008. El Sr. Gomà explica que l’atenció social a la po- blació nouvinguda a Barcelona es du a terme sobre- tot a través dels serveis de caràcter normalitzat, és a dir, la xarxa de serveis socials bàsics i especialitzats de la ciutat. Més enllà d’aquesta xarxa, l’Ajuntament ha optat per tenir també tres tipus de serveis que donen atenció exclusiva a la població nouvinguda a la ciutat: 1) els d’acollida, fonamentalment el SAIER, que ha atès més de 20.000 persones al llarg del 2008; 2) els lingüístics, és a dir, els que proporciona el Consorci de Normalització i els serveis de traduc- ció presencial i telefònica, que han atès més de 31.000 persones nouvingudes; i 3) els serveis de mediació intercultural, en els quals vol precisament fer més èmfasi. Diu que el Servei de Mediació Intercultural és un servei de ciutat que es planifica, es dissenya, es defineix i se’n fa el seguiment des de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania, però que s’activa sempre, i en tots els casos, a través d’alguns dels serveis socials en el territori; és un servei que té dues grans modali- tats: la mediació de caràcter interpersonal, per tant, entre professionals de l’Ajuntament i persones o famílies nouvingudes, i la mediació de caràcter co- munitari, és a dir, processos de caràcter veïnal, gru- pal o d’assessorament a grups de professionals. Aclareix que el servei té 7 professionals a l’equip base i prop de 20 mediadors més de caràcter extern, que treballen segons demanda, i que cobreixen un ampli espectre d’orígens i de llengües –més de 30 1286 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 llengües pertanyents als diferents col·lectius que avui viuen a la ciutat de Barcelona. Afegeix que, pel que fa a l’evolució del servei, al- gunes dades semblen especialment significatives: a) s’han triplicat les mediacions interpersonals entre el 2005 i el 2008 i s’han incrementat un 61% entre el 2007 i el 2008 (es van fer 932 el 2005, 1.200 el 2006, 1.491 el 2007 i 2.409 el 2008; això implica que 728 unitats familiars i 222 professionals dels Serveis So- cials han estat implicats al llarg de l’any passat en serveis de mediació interpersonals); b) respecte a la distribució territorial, aquestes mediacions s’han fet a tots els districtes de la ciutat, per bé que Ciutat Vella i Sants-Montjuïc tenen un major pes específic que la resta; c) també els centres de Serveis Socials han activat el Servei de Mediació, si bé alguns n’han fet un ús molt intensiu del mateix –en concret, Raval nord, Poble-sec, Cotxeres de Sants i Pau Casals a Nou Barris–, i els Serveis d’Atenció a Persones Sen- se Sostre l’han activat més de cent vegades al llarg del 2008; d) quant als col·lectius, el 38% de les perso- nes ateses al Servei de Mediació han estat d’origen magrebí; el 26%, pakistanès; el 7,5%, romanès o de Bangla Desh; el 6%, xinès, i el 5%, rus; el 10% restant es distribueix ja de manera molt més fragmentada entre famílies d’altres orígens; e) pel que fa a les llen- gües de mediació, l’àrab ha estat la més utilitzada (33%), l’urdú (18%), el romanès (10%), el bengalí (9%), el rus (8%), el xinès mandarí (7%), el panjabi (5%) i la resta de llengües també s’han situat per sota del 5%. També destaca el pes de la mediació intercultural sobre el conjunt de població nouvinguda no hispano- parlant atesa a cada centre de Serveis Socials; en aquest sentit, els quatre districtes que més mediaci- ons han fet sobre aquesta població han estat Ciutat Vella (20%), Sants (25%), Sant Andreu (10%) i Sant Martí (7%); la resta de districtes se situen per sota d’aquestes xifres. Creu que és significatiu que, en el cas de Sants, una de cada quatre persones nouvin- gudes no hispanoparlants ateses ha significat activar el servei de mediació interpersonal, o una de cada cinc en el cas de Ciutat Vella, amb puntes en alguns centres de Serveis Socials específics: el 46% a Ra- val sud, el 33% a Poble-sec, el 22% a Cotxeres de Sants, el 18% a la zona centre de Nou Barris, o el 15% al Bon Pastor; aquests serien els centres de Serveis Socials que més ús han fet del Servei de Mediació Intercultural. Creu que aquestes dades mostren una clara con- solidació a l’alça i, per tant, una clara necessitat de serveis de mediació intercultural entre famílies i pro- fessionals quan no només hi ha un problema lingüís- tic, sinó també una distància pel que fa als referents culturals. Pel que fa als processos de caràcter co- munitari, comenta que els de mediació de caràcter veïnal i grupal s’han consolidat al llarg del 2008: fins a 47 intervencions de caràcter comunitari, dues de les quals de caràcter veïnal –una a Vall d’Hebron i una a Poblenou–, dues de caràcter grupal –una amb un grup de dones magrebines a Raval sud i una altra amb la taula de ciutadania del Pla comunitari del Besós– i cinc sessions de mediació grupal en clau d’assessorament a professionals. Afirma que la previsió del 2009 segueix essent de consolidació de totes les modalitats de mediació en la mesura que és un servei de caràcter específic, i està convençut que dóna servei a un conjunt de ne- cessitats específiques que difícilment podrien ser ateses per uns professionals autòctons que tenen desconeixement de la llengua i dels referents cultu- rals de la població d’origen a Barcelona. La Sra. Homs opina que l’informe és prou extensiu com per poder entendre una mica més la seva finali- tat. També creu que influencia d’una manera molt positiva la dona de segons quines comunitats que, per la seva cultura, té una situació difícil. Adverteix, però, que a l’agost hi ha una davallada important, que deu ser a causa d’una disminució de personal, etc., i demana canalitzar-ho d’alguna manera al Re- gistre General de l’Ajuntament perquè les persones que vulguin participar no quedin desateses. Atès que Ciutat Vella i Sants-Montjuïc són els dis- trictes amb més èmfasi en aquest servei, pregunta quina atenció una mica diferenciada se’ls dóna per- què puguin satisfer aquesta major demanda, i apunta que si el qüestionari d’avaluació que s’ha passat als 207 treballadors dels Serveis Socials només l’ha respost un 20% dels professionals és potser perquè aquest col·lectiu no està gaire d’acord amb aquesta mediació o amb aquest servei que s’ofereix. Troba a faltar, a l’informe, cap referència als re- cursos materials o econòmics que es destinen a aquest servei; i tot i que es parla de recursos hu- mans, tampoc no es contextualitzen, no diu si als mateixos serveis o si tenen un espai propi, etc. La Sra. Esteller creu que la mediació intercultural és fonamental a l’hora de prevenir i resoldre els con- flictes en les relacions interpersonals, veïnals i co- munitàries. Valora aquesta mena d’accions i de pro- grames, i admet que en l’expedient figura que les actuacions que es desenvolupen en els diversos àmbits de Barcelona es fan en funció de la proce- dència i, en funció de la mateixa, s’empren uns ins- truments o uns altres a l’hora de garantir aquesta integració i de facilitar la relació. Atès que desconeix si els recursos amb els quals compta l’Ajuntament de Barcelona a l’hora d’inter- venir en aquesta mena d’intermediació són suficients o no, vol saber si aquesta demanda –que sens dubte creix– és superior o no a la que veritablement s’atén; si, en funció d’aquest increment, cal augmentar la plantilla de set professionals i tenir més mitjans o no; i si les persones que treballen al Servei de Mediació requereixen formació o en tenen l’adequada. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1287 La Sra. Capella admet que l’informe descriu quina mena de mediació s’està duent a terme, els percen- tatges i les persones a les quals arriba, però atès que troba a faltar la vessant econòmica de la presta- ció, emplaça el Sr. Gomà que en un futur informe que presenti a la Comissió hi figuri el cost detallat del que representa la mediació, tot afegint que el seu grup hi esta d’acord amb la mateixa. Recorda que en el seu moment hi va apostar i ho continua fent, i a més creu que caldria anar més enllà de la pròpia mediació intercultural, perquè és un pont de relació entre persones i realitats diferents que garanteix l’aproximació i la cohesió social. Creu que, a més, és una fórmula de resolució de conflictes –els que planteja algú que provinent d’un lloc diferent arriba a una societat i a una cultura que li són hostils– que permet entendre la nova realitat des de tots els àmbits i garanteix els drets dels nouvin- guts, atès que els ha de facilitar l’accés en igualtat de condicions. Pel que fa a l’estacionalitat en les intervencions, opina que a l’informe no queda prou clar per què, per exemple, la mediació interpersonal es concentra majoritàriament als mesos d’abril, juliol i desembre. Atesa l’escassa o quasi bé nul·la resposta per part dels professionals de la xarxa de serveis socials a la demanda de valoració de la mediació interpersonal, es pregunta si és que no coneixen el funcionament de la mateixa o no volen respondre; potser caldria engegar una altra tanda d’interpel·lació que permeti valorar la mediació en els seus termes estrictes. Perquè, d’altra banda, constata, els que han contes- tat l’enquesta valoren positivament la mediació inter- personal. Agrairia que a l’informe hi figuressin no únicament la voluntat de formació dels professionals adscrits als serveis socials, sinó també les campanyes de pro- moció dels serveis de mediació previstes, atès que és una fórmula per garantir els drets (d’assistència mèdica o social). Opina que també caldria promocionar els propis serveis de mediació, que estan funcionant, i també, en un futur, la descripció pressupostària, perquè això potser també durà a una reflexió posterior d’incre- ment del pressupost per tal de dotar-se de més me- diadors i, per tant, que hi pugui haver una intervenció més activa, no només a escala individual, sinó també col·lectiva i dins la comunitat. El Sr. Gomà respon que pel que fa als recursos econòmics, aquest servei ha crescut molt quant al pressupost: el curs 2002-2003 es va fer una prova pilot; el 2005 es va estabilitzar amb un pressupost inicial d’uns 300.000 €, i enguany, creu recordar, està al voltant dels 500.000 €. S’ofereix a facilitar per escrit la xifra exacta del pressupost del servei. Afirma que és un servei que no deixa cap deman- da desatesa: quan els professionals dels equips de Serveis Socials creuen que per atendre adequada- ment una persona o una família s’ha d’activar el Ser- vei de Mediació Intercultural, en el 100% dels casos hi ha resposta del servei, tot i que la resposta pot ser més o menys immediata en funció de la urgència de la mediació, etc. Una altra cosa, admet, és que hi hagi equips que en facin un ús més o menys intensiu del servei, o que en determinats territoris el percen- tatge d’ús del servei estigui per sota de la mitjana en relació amb altres centres. Reconeix que hi ha una certa estacionalitat: mal- grat que no hi ha, a l’informe, una dada objectivada, l’experiència els demostra que va molt lligada a co- ses com, per exemple, un ús més o menys intensiu dels serveis sanitaris en èpoques de tardor-hivern que en les de primavera-estiu, o els períodes d’inscripció- preinscripció –escoles bressol, casals d’estiu–, és a dir, aquells moments en els quals hi ha més possibili- tats que un equip de Serveis Socials faci una deman- da perquè una família –o ics nombre de famílies– vulgui fer ús d’un servei sanitari, d’una inscripció, d’una preinscripció, i en canvi tingui problemes per fer-ho. Diu que en general el grau d’activitat, no només dels serveis socials sinó de la ciutat, baixa molt el mes d’agost, però se segueixen atenent totes les demandes que es fan. Conclou dient que any rere any es redimensiona aquest servei en funció de l’experiència de l’any an- terior, tot i que dubta que el 2009 arribi al 60%, com va succeir el 2008 en relació amb el 2007, atès que les xifres de nouvinguts a la ciutat tendeixen a esta- bilitzar-se, fins i tot a la baixa. La Sra. Homs encoratja a ampliar aquest servei i desitja no només que s’atengui la majoria de les demandes que hi hagi, sinó que es faci en el temps i els límits establerts, i proposa destinar també algun reforç addicional perquè, atesa la crisi econòmica actual, de ben segur que al llarg del 2009 hi haurà més demanda de l’habitual. La Sra. Esteller creu que cal intensificar aquest servei i pregunta si, atès que alguns districtes patei- xen més els conflictes relacionats amb l’ús dels es- pais esportius, lúdics, etc., està previst fer alguna guia o normes d’ús d’aquests espais a fi i efecte d’evitar conflictes d’aquesta naturalesa. Vol saber també si a Ciutat Vella hi ha previst al- gun projecte comunitari dinamitzador de les dinàmi- ques comercials, especialment al barri de Sant Pere, atès que creu que cal implicar-se molt més i resoldre també aquestes disfuncions i aquests conflictes. Pregunta quina seria la coordinació i la col·la- boració entre els serveis a disposició dels districtes per intervenir en els conflictes veïnals i comunitaris i l’SMI, i com es determinaria, amb caràcter general, la idoneïtat d’activar-ne un o altre, per tal d’intensificar més la col·laboració, a fi i efecte d’evitar la confusió que generen de vegades els circuits. 1288 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 La Sra. Capella encoratja igualment el Sr. Gomà perquè aposti per potenciar el servei i la seva difusió, atès que és també una bona fórmula per cohesionar socialment cadascun dels barris. El Sr. Gomà admet que un 20% de retorn de l’enquesta és poc, tot i que ja se sap que aquestes enquestes en general tenen un índex de retorn bai- xíssim, i que caldrà fer esforços perquè la taxa aug- menti, però assevera que en cap cas implica una mala valoració del servei, perquè entre el 20% de retorn hi ha un 8 sobre 10; creu que és un servei molt ben valorat pels professionals. Diu que a Ciutat Vella se’n va fer una primera mediació comunitària de caràcter comercial a Sant Pau, una altra al Raval nord i ara s’ha tancat una al nucli antic; són processos de mediació entre co- merciants autòctons i nouvinguts que tenen com a resultat –generalment força reeixit– la creació d’as- sociacions interculturals de botiguers que permetin fer pinya al voltant de la revitalització dels eixos co- mercials, en aquest cas de Ciutat Vella, més enllà de l’origen dels protagonistes. Pel que fa als equipaments esportius, lúdics, etc., explica que és un tema que es treballa des dels res- pectius serveis; és a dir, el Servei de Mediació Inter- cultural com a tal no fa guies específiques, però quan detecta un problema aconsella si els serveis d’es- ports o els culturals, etc., han d’adoptar alguna mena reglament que permeti millorar l’ús per part de la població nouvinguda. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord El Sr. Gomà retira els punts 2, 3, 4 i 5 de l’ordre del dia. El Sr. Mulleras proposa que, atès que són temes importants, qui vulgui pot fer una breu intervenció i el Sr. Gomà potser explicar per què es retiren els punts. El Sr. Ardanuy vol saber, després d’aquesta reti- rada, quin és el procediment a seguir, recorda que amb el plec de condicions tècniques va passar quel- com molt similar i es va aprovar al Plenari. Adverteix, una certa opacitat en un concurs tan important com és aquest. La Sra. Martín diu que retirar el document no és la solució, i pregunta com es resol el problema del con- tracte, que és molt important, i per això l’havien estu- diat a fons i demanaven rigor. El Sr. Cases informa que atès que és un punt que presenta el govern municipal, entra dins les seves facultats retirar-lo de l’ordre del dia, i pot: a) convocar una sessió extraordinària d’aquesta Comissió per plantejar-lo, o que sigui inclòs en la propera sessió ordinària –ho proposarà el president, per descomp- tat–; i b) plantejar a traves de la Junta de Portaveus la seva incorporació directa en el Ple del Consell Municipal. 2. Adjudicar definitivament el contracte núm. 08003850 que té per objecte la gestió del servei d’atenció domiciliària en el marc dels serveis socials bàsics de l’Ajuntament de Barcelona corresponent a la zona 1 (Districtes Ciutat Vella i Sants-Montjuïc), a l’entitat Suara Serveis, SCCL, amb CIF núm. F- 17444225, durant un termini comprés des de l’1 de maig de 2009 fins al 31 de desembre de 2011, per un preu de 21.214.931,54 €, IVA exempt, correspo- nent a un preu hora d’atenció personal de 18,4040 € i a un preu hora de neteja de la llar de 14,7902 €, en ésser l’oferta econòmicament més avantatjosa, de conformitat amb la proposta de la Mesa de contrac- tació. Disposar a favor de l’esmentada entitat la des- pesa de 21.214.931,54 €, IVA exempt, que anirà amb càrrec de la partida 227.26 311.31 0201 dels pressupostos següents, subordinada al crèdit que per als exercicis posteriors a l’actual autoritzin els pressupostos municipals: 2009: 5.308.365,32 €; 2010: 7.835.746,90 €; 2011: 8.070.819,31 €; requerir l’adjudicatari per a què, en el termini de deu dies hàbils des del següent al de la notificació d’aquesta adjudicació, es personi a les dependències de la Secretaria Tecnicojurídica de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania (Av. Diagonal, núm. 233, 6a. planta) per a la formalització del contracte, fent-li advertiment que de no complir aquest requisit, l’Administració podrà declarar-lo resolt. Publicar aquest acord en el perfil del contractant i en el Butlletí Oficial de la Província Barcelona. Notificar-ho als interessats en aquest procediment. Es retira. 3. Desestimar les al·legacions formulades contra la resolució de la gerent d’Acció Social i Ciutadania de 2 de febrer de 2009, per la que s’adjudica provisi- onalment aquest contracte, de conformitat amb els informes que la motiven i que es donen per reprodu- ïts. Adjudicar definitivament el contracte núm. 08003852 que té per objecte la gestió del servei d’atenció domiciliària en el marc dels serveis socials bàsics de l’Ajuntament de Barcelona corresponent a la Zona 2 (Districtes Eixample, Les Corts i Sarrià- Sant Gervasi), a l’entitat ABD (Associació Benestar i Desenvolupament), amb CIF núm. G-59435180, du- rant un termini comprés des de l’1 de maig de 2009 fins al 31 de desembre de 2011, per un preu de NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1289 27.347.657,79 €, IVA exempt corresponent a un preu hora d’atenció personal de 17,7490 € i a un preu hora de neteja de la llar de 14,7882 €, en ésser l’oferta econòmicament més avantatjosa, de confor- mitat amb la proposta de la Mesa de contractació. Disposar a favor de l’esmentada entitat la despesa de 27.347.657,79 €, IVA exempt, que anirà amb càrrec de la partida 227.26 311.31 0201 dels pressu- postos següents, subordinada al crèdit que per als exercicis posteriors a l’actual autoritzin els pressu- postos municipals: 2009: 6.842.886,01 €; 2010: 10.100.872,80 €; 2011: 10.403.898,98 €; requerir l’adjudicatari per a què, en el termini de deu dies hàbils des del següent al de la notificació d’aquesta adjudicació, es personi a les dependències de la Secretaria Tecnicojurídica de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania (Av. Diagonal, núm. 233, 6a. planta) per a la formalització del contracte, fent-li advertiment que de no complir aquest requisit, l’Administració podrà declarar-lo resolt. Publicar aquest acord en el perfil del contractant i en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Notificar-ho als interessats en aquest procediment. Es retira. 4. Desestimar les al·legacions formulades contra la resolució de la gerent d’Acció Social i Ciutadania de 2 de febrer de 2009, per la que s’adjudica provisi- onalment aquest contracte, de conformitat amb els informes que la motiven i que es donen per reprodu- ïts. Adjudicar definitivament el contracte núm. 08003853 que té per objecte la gestió del servei d’atenció domiciliària en el marc dels serveis socials bàsics de l’Ajuntament de Barcelona corresponent a la Zona 3 (Districtes Gràcia, Horta-Guinardó i Nou Barris), a Clece, S.A., amb CIF núm. A-80364243, durant un termini comprés des de l’1 de maig de 2009 fins al 31 de desembre de 2011, per un preu de 30.774.986,65 €, IVA inclòs (28.761.669,76 € pres- supost net i 2.013.316,89 € corresponents al 7% d’IVA), corresponent a un preu hora d’atenció perso- nal de 1916 €, IVA inclòs i a un preu hora de neteja de la llar de 15,8236 €, IVA inclòs, en ésser l’oferta econòmicament més avantatjosa, de conformitat amb la proposta de la Mesa de contractació. Dispo- sar a favor de l’esmentada entitat la despesa de 30.774.986,65 €, IVA inclòs, que anirà amb càrrec de la partida 227.26 311.31 0201 dels pressupostos següents, subordinada al crèdit que per als exercicis posteriors a l’actual autoritzin els pressupostos muni- cipals: 2009: 7.700.466,61 €; 2010: 11.366.758,64 €; 2011: 11.707.761,40 €; requerir l’adjudicatari per a què, en el termini de deu dies hàbils des del següent al de la notificació d’aquesta adjudicació, es personi a les dependències de la Secretaria Tecnicojurídica de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania (Av. Diagonal, núm. 233, 6a. planta) per a la formalització del con- tracte, fent-li advertiment que de no complir aquest requisit, l’Administració podrà declarar-lo resolt. Pu- blicar aquest acord en el perfil del contractant i en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Notifi- car-ho als interessats en aquest procediment. Es retira. 5. Desestimar les al·legacions formulades contra la resolució de la gerent d’Acció Social i Ciutadania de 4 de febrer de 2009, per la que s’adjudica provisi- onalment aquest contracte, de conformitat amb els informes que la motiven i que es donen per reprodu- ïts. Adjudicar definitivament el contracte núm. 08003854 que té per objecte la gestió del servei d’atenció domiciliària en el marc dels serveis socials bàsics de l’Ajuntament de Barcelona corresponent a la Zona 4 (Districtes Sant Andreu i Sant Martí), a Clece, S.A., amb CIF núm. A-80364243, durant un termini comprés des de l’1 de maig de 2009 fins al 31 de desembre de 2011, per un preu de 22.780.103,73 €, IVA inclòs (21.289.816,57 € pressupost net i 1.490.287,16 € corresponents al 7% d’IVA), corres- ponent a un preu hora d’atenció personal de 18,9936 €, IVA inclòs i a un preu hora de neteja de la llar de 15,8305 €, IVA inclòs, en ésser l’oferta econòmica- ment més avantatjosa, de conformitat amb la propos- ta de la Mesa de contractació. Disposar a favor de l’esmentada entitat la despesa de 22.780.103,73 €, IVA inclòs, que anirà amb càrrec de la partida 227.26 311.31 0201 dels pressupostos següents, subordi- nada al crèdit que per als exercicis posteriors a l’actual autoritzin els pressupostos municipals: 2009: 5.700.000,14 €; 2010: 8.413.844,13 €; 2011: 8.666.259,46 €; requerir l’adjudicatari per a què, en el termini de deu dies hàbils des del següent al de la notificació d’aquesta adjudicació, es personi a les dependències de la Secretaria Tecnicojurídica de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania (Av. Diagonal, núm. 233, 6a. planta) per a la formalització del contracte, fent-li advertiment que de no complir aquest requisit, l’Administració podrà declarar-lo resolt. Publicar aquest acord en el perfil del contractant i en el Butlle- tí Oficial de la Província de Barcelona. Notificar-ho als interessats en aquest procediment. Es retira. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 6. La Comissió d’Acció Social i Ciutadania insta al govern municipal per tal que, amb caràcter immediat, es duguin a terme les actuacions necessàries per tal que els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona es dotin de la informació i eines necessàries per poder posar a disposició dels usuaris les sol·licituds 1290 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 per fer les peticions del servei de localització de per- sones que pateixen malalties degeneratives cogniti- ves com l’Alzheimer, assegurant així que els veïns de Barcelona puguin beneficiar-se d’aquest acord i no es puguin sentir discriminats en relació amb d’altres ajuntaments que, hores d’ara, ja estan gesti- onant aquest tipus de sol·licituds. La Sra. Fandos creu recordar que al mes de febrer la consellera d’Acció Social i Ciutadania, conjunta- ment amb la Creu Roja i la Federació d’Associacions de Familiars d’Alzheimer de Catalunya, va anunciar en roda de premsa –figura al web del Departament– que signava un conveni per tal que el 2009 s’apli- qués un servei de localització de persones que pa- teixen malalties degeneratives cognitives. Ha passat més d’un mes des que la Sra. Capdevila presentà aquest servei i digué que calia anar als ajuntaments a demanar-ho, però li consta que quan alguns usua- ris s’han adreçat als Serveis Socials, aquests no sabien ni de què els hi parlaven. Aquests localitza- dors, recorda, són comptats, i si no es demanen a temps se’ls enduran altres poblacions, els ajunta- ments de les quals ja atenen aquestes peticions i han establert el circuit per poder sol·licitar-los. Seria inadmissible, conclou, que els veïns i les veïnes de Barcelona –la ciutat més necessitada al respecte per la senzilla raó que és la més poblada– es quedessin sense aquest servei perquè el seu govern no ha fet els deures a l’hora. Demana que es facin immediatament les actuaci- ons que calgui perquè els Serveis Socials de l’Ajuntament informin i disposin de les eines neces- sàries, que enguany no tenen, per tal que els usuaris puguin fer les sol·licituds i saber què han de fer per accedir a aquest servei de localització de persones que pateixen malalties degeneratives. Li consta que el govern, segurament arran d’aquesta iniciativa, ha convocat ja una reunió d’urgència als Serveis Socials per explicar-los-hi, suposa, la qüestió; si efectiva- ment és així, vol dir que almenys reacciona davant les propostes de l’oposició. La Sra. Martín dóna suport a aquesta iniciativa, però li sorprèn la manca de reacció i agilitat per part de l’Ajuntament davant d’un acord d’aquestes carac- terístiques: el conveni signat el mes de febrer passat és un avenç molt important no solament per als ma- lalts d’Alzheimer, sinó també per a les seves famíli- es, que amb aquest servei d’alertes personals po- dran tenir-los localitzats de manera permanent i detectar les situacions potencialment perilloses en què es puguin trobar. La Sra. Capella donarà suport a la proposició de CiU –perquè no representa una modificació de cap dels serveis que enguany s’estan duent a terme a l’Ajuntament de Barcelona, sinó que pretén millorar la tasca informadora dels Serveis Socials respecte d’aquells serveis, prestacions o informació provinents d’altres administracions que s’han de posar a l’abast de tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona– tot entenent que és cert que disfuncions també se’n poden produir a tots els serveis, i del que es tracta aquí és de millorar una part de la informació, que, per alguna raó, enguany no està a l’abast dels Ser- veis Socials. El Sr. Gomà també hi donarà suport, ja que aquest és el Servei Intel·ligent de Monitorització d’Alertes Personals de la Creu Roja (SIMAP) en el qual l’Ajuntament ha estat implicat des de molt abans que se signés el conveni amb el Departament. Expli- ca que es tracta d’una tecnologia que la Creu Roja va desenvolupar a Barcelona, a la seva seu central de Joan d’Àustria, en interacció permanent amb l’Ajuntament; la Creu Roja ho va experimentar amb caràcter privat, i després es va impulsar per situar-ho on calia, en un conveni marc entre la Creu Roja i el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Gene- ralitat, de tal manera que fos un programa que cobrís el conjunt del territori de Catalunya, que es va signar el 20 de gener. En aquest conveni, explica, la Creu Roja es compromet a la compra de 535 dispositius per al conjunt del país i el Departament d’Acció Soci- al i Ciutadania al finançament del 50% del cost per- sonal dels usuaris que hi accedeixin; se situa en els serveis socials bàsics la demanda d’accés al disposi- tiu i la resta del cost del servei haurà de ser cobert amb convenis específics entre la Creu Roja i els ajuntaments o els consells comarcals implicats. Pel que fa a Barcelona, espera poder tancar aquesta mateixa setmana el conveni específic de la ciutat, definit en reunions amb el Departament i la Creu Roja; es tracta de veure finalment quants dis- positius haurà de tenir la ciutat de Barcelona. Per part de l’Ajuntament, diu, s’està fent una negociació a l’alta, entenent que aproximadament una tercera part de totes les necessitats d’atenció a la depen- dència que es produeixen en el conjunt del país són a Barcelona i, en conseqüència, espera aconseguir el major nombre possible d’aquests 535 dispositius. En qualsevol cas, aclareix, la Generalitat ha decidit que 334 siguin per a les comarques de la demarca- ció de Barcelona, el que significa moure’s sempre per sota d’aquesta xifra perquè la resta, fins a 535, hauran de ser per a altres demarcacions del país. La Sra. Fandos agraeix a tots els grups i també al govern el seu suport, i lamenta que probablement la Generalitat hagi decidit destinar 334 a comarques no barcelonines, entre d’altres coses perquè ja té les sol·licituds i ara ja no pot negar-les a les que han reaccionat abans. Creu que si les negociacions s’haguessin fet quan era oportú, potser el reparti- ment hauria estat més d’acord amb les necessitats de la ciutat. En tot cas, adverteix, ja ho esbrinarà. D’altra banda, davant la possibilitat que el servei encara no funcioni, diu que almenys l’Ajuntament ha NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1291 de saber què dir al usuaris potencials que s’interessin per aquest assumpte; el que no pot ser és que els Serveis Socials s’assabentin de la seva existència a través dels usuaris que s’hi adrecen. Admet que hi hagi un termini des que el Departament ho anuncia fins que es posa en marxa, malgrat que seria preferible que fos efectiu l’endemà mateix, però no que manqui fins i tot la informació que cal facilitar. Creu que si el Sr. Gomà ja ho coneixia, els hauria d’haver passat l’informe en el moment en què la con- sellera ho va anunciar i va dir que s’havia de vehicu- lar mitjançant els Serveis Socials, perquè s’està par- lant de famílies amb una gran necessitat. Aquest retard de dos mesos, creu, és una prova més de la saturació absoluta dels Serveis Socials. Si cal posar- hi més diners perquè l’equip de govern ha arribat tard, espera que no siguin les famílies de Barcelona les perjudicades i que sigui el govern municipal qui aporti el que calgui. El Sr. Gomà diu que cal situar les coses al seu lloc i recorda que 50.000 persones pateixen Alzheimer al conjunt del país i que s’està parlant d’un programa pilot de 500 dispositius per a tot Catalunya, dels quals 100-150 corresponen a Barcelona; és un pro- grama enormement important des del punt de vista qualitatiu, perquè marca un pas endavant vers la prevenció d’aquestes persones i l’increment de la seva autonomia, però no deixa de ser un programa pilot: aquest dispositiu no permetrà atendre ni cente- nars ni milers de persones perquè no és el conveni que han signat el Departament i la Creu Roja; i a més és una tecnologia molt recent i gens barata. Ja es veurà quins seran els col·lectius diana, diu: probablement es prioritzarà la xarxa de famílies cui- dadores de persones amb malalties neurodegenera- tives existent a Barcelona, el conveni no sigui només entre l’Ajuntament i la Creu Roja, sinó a tres bandes i hi participin també les entitats que donen suport a aquests malalts. En qualsevol cas, conclou, està segur que Barcelona tindrà la presència que li cor- respon en aquest programa en funció del seu pes demogràfic en el conjunt del país. La Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 7. La Comissió d’Acció Social i Ciutadania acorda instar al Govern municipal a: I) Incrementar el pro- grama de prestacions econòmiques per alimentació (ajudes econòmiques i vals d’alimentació) per tal de cobrir les necessitats alimentàries d’aquelles famílies que no poden fer front a les seves necessitats bàsi- ques d’alimentació, evitant les actuals llistes d’espera que es produeixen en els serveis socials. II) Reforçar i millorar el funcionament dels centres de serveis socials d’atenció primària, en especial el relatiu als serveis de primera atenció. III) Reforçar el suport municipal que reben les entitats socials que treballen amb persones en situació de pobresa o exclusió. La Sra. Martín diu que darrere d’aquesta proposta subsisteix un problema greu sense resoldre, i des de la seva responsabilitat com a oposició entén que l’ha de plantejar fins que se solucioni. Insisteix que estan davant d’una situació extraordinària, de crisi, que fa que a la gent en risc d’exclusió social que habitual- ment s’apropava als serveis socials s’hi afegeixi ara un nou segment de la població que no arriba a fi de mes i que no té cobertes les seves necessitats bàsi- ques. Quant als menjadors socials, assevera, ja s’ha constatat repetidament que estan saturats; quant a les entitats socials, Cáritas té una llista d’espera de gairebé 2.000 persones –l’entitat està desbordada i alerta que no podrà respondre a totes les demandes d’ajuda–, i quelcom de semblant passa al Convent dels Caputxins de la riera de Sant Miquel; quant als serveis socials, la síndica de greuges, en presentar el seu informe a l’últim Plenari, va posar èmfasi en el fet que les famílies que han presentat una queixa no han trobat resposta a aquesta necessitat urgent de cobertura de les necessitats bàsiques d’alimentació i que existeix una llista d’espera de dos mesos o més en alguns d’aquests centres de Serveis Socials; quant al Banc dels Aliments, sembla ser que el pro- blema no és d’espai per emmagatzemar els aliments –com va dir el Sr. Gomà aleshores, en explicar el circuit de rebuda dels mateixos– sinó que el seu magatzem enguany és buit. No dubta, diu, de la bona voluntat que el departa- ment del Sr. Gomà està posant ni de l’esforç que està fent enfront d’aquesta situació. Admet que el pressupost d’aquest any va tenir un increment consi- derable destinat als serveis socials, però resulta evi- dent que és insuficient per donar resposta a aquesta realitat: cal fer quelcom més, atès que està parlant d’unes xifres considerables però assumibles i, alho- ra, d’una qüestió de primera necessitat. L’any 2005-2006, recorda, les entitats cobrien gai- rebé aquestes demandes de persones en situació de vulnerabilitat, però ara, a causa d’aquesta crisi pro- funda, no poden fer-ho. Entén que aquesta situació, des d’un punt de vista objectiu, pot durar un o dos anys, però no indefinidament: és una qüestió tempo- ral a la qual cal fer front enguany. Creu que potser es podria adequar una via d’accés prioritària –una taula, una finestreta, etc.– als centres de Serveis Socials que ho necessitin per atendre únicament i exclusi- vament les llistes d’espera. Totes aquestes accions, pensa, no exclouen la signatura de nous convenis de caire temporal amb les entitats que estan saturades, per tal que, pa- ral·lelament a la tasca dels serveis socials, puguin 1292 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 ajudar a donar una resposta immediata a la deman- da actual, ja que alerten que no podran respondre a totes les peticions d’ajuda. La Sra. Fandos admet que enguany, en plena crisi econòmica, cal incrementar el programa de prestaci- ons econòmiques per a alimentació. Recorda que fa uns mesos el seu grup va aprovar fer un pacte global envers el tema de la pobresa, però atès que ni tan sols han estat convocats al respecte, de moment donarà suport a aquesta proposició perquè, a més, recull iniciatives que ja s’han tractat en aquesta Co- missió. El tema, assevera, és urgent, perquè malau- radament la crisi econòmica va en augment, i ja han transcorregut uns quants mesos. Recorda que també va presentar una iniciativa –que va rebre el suport del Sr. Gomà– per aconse- guir que el Banc dels Aliments tingués més recursos i, sobretot, facilités el circuit: si ho estan fent, vol dir que no va gaire bé, i per això dedueix que no s’està fent. Quant als centres de Serveis Socials, recorda ha- ver dit sovint també que cal reforçar i millorar el seu funcionament: les oficines pilot del nou sistema de Serveis Socials ja haurien d’estar operatives fa temps, i pel que ha sentit dir, han estat obertes, però s’ha començat molt més tard i no va com hauria de ser. A més, afegeix, encara hi ha unes llargues llistes d’espera als centres; ho diu la síndica, però aquí ho han constatat molt sovint, perquè entre d’altres co- ses, molts usuaris els truquen i els ho expliquen. Creu que des del govern municipal s’hauria de donar molt més suport a aquestes entitats socials que ara es veuen absolutament desbordades. Admet que el Sr. Gomà va pujar l’import dels seus serveis, però també que ho va fer pensant en la Llei de la dependència i no tant en els temes de pobresa, i ara resulta que s’acumulen ambdues coses; si ja va ad- vertir al Sr. Gomà que la pujada prevista era insufici- ent per a la Llei de la dependència, enguany, en una situació de crisi i de pobresa, encara ho és més. Reconeix que el paper del Sr. Gomà no és fàcil, i en conseqüència, pot comptar amb ella, atès que creu que enguany és qui té el paper més difícil de tot l’Ajuntament de Barcelona, perquè acaba rebent per tot, per les dificultats de la Llei de la dependència primer i per una mala gestió en el tema de la crisi ara. La Sra. Capella dóna suport a la proposició, tot i que pel que fa a l’increment del programa de presta- cions econòmiques no hi està d’acord: hauria preferit redistribuir el pressupost d’una altra manera. Creu que aquesta proposició no és pas una espa- sa de Dàmocles sobre el cap del Sr. Gomà, en el sentit que hagi de fer-ho durant aquest any, sinó més aviat una previsió a llarg termini que recull el que la mateixa síndica expressa al seu informe: la necessi- tat d’establir, quan es tornin a elaborar els pressu- postos, una nova fórmula de prestacions econòmi- ques per a alimentació; és a dir, és la situació actual la que determina i apressa. Suposa que allò de "reforçar i millorar els centres de Serveis Socials d’atenció primària" el Sr. Gomà ja ho té a l’agenda, perquè l’altre dia, al Plenari, la sín- dica també va explicar detalladament que sovint es produeixen disfuncions en no donar una resposta immediata davant d’una situació d’urgència; és a dir, enguany la resposta sovint serveix a llarg termini, però davant d’una d’urgència immediata el seu circuit no és vàlid. Quant a la tercera part de la proposició, recorda que ja es va aprovar, i, en definitiva, redunda en allò en el que tots coincideixen: donar suport municipal a totes les entitats que estan a la primera línia de foc i que han obtingut sempre suport des de l’Ajuntament perquè, sovint, sense elles, uns com a govern i tots plegats com a ajuntament, no podrien donar respos- ta. Cal reforçar, conclou, tot el sistema de resposta perquè, en definitiva, la crisi econòmica ha creat una situació que potser fa un any no era previsible. El Sr. Gomà admet que aquesta proposició és una declaració d’intencions vers tres grans temes de treball de política social –prestacions alimentàries, serveis socials bàsics i suport a les entitats– que estan perfectament situats a l’agenda de política social del govern. I també creu que aquesta proposi- ció és doblement reiterativa, atès que és exactament la mateixa, potser una mica més concreta, que la que va ser aprovada el mes passat en aquesta Co- missió a petició de CiU, i que deia: "La Comissió d’Acció Social i Ciutadania insta el govern municipal a prioritzar les dinàmiques de creixement de recur- sos humans, tècnics i econòmics per reforçar serveis socials públics i entitats privades que treballen en l’àmbit social de la nostra ciutat davant la situació econòmica excepcional i greu en la qual estem en- trant". Destaca que s’ha passat de 6 a 7 milions d’euros de prestacions econòmiques de serveis socials, i una bona part correspon a prestacions econòmi- ques d’alimentació; però, més enllà de les prestaci- ons econòmiques, hi ha tot un sistema diversificat de cobertura de necessitats alimentàries a la ciutat: places a la xarxa de menjadors municipals, concer- tació de places en menjadors d’entitats socials –Rau- xa, PRISBA, Futur, etc.–, serveis de menjador que se situen a tots els nous equipaments d’inclusió de la ciutat, l’ampliació de l’oferta d’àpats a domicili en la cartera d’atenció domiciliària, l’extensió del pro- grama d’àpats en companyia a tots els casals de gent gran de la ciutat, i el suport al Banc dels Ali- ments tant en la captació d’excedents com a les xarxes de distribució socials, uns 2.000 serveis pú- blics/dia d’alimentació social a la ciutat; una xifra que NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1293 ha crescut molt significativament al llarg dels últims mesos. Quant al reforçament dels serveis socials bàsics diu que estan desplegant el Pla de millora i ampliació amb una nova organització del treball a l’interior dels centres, l’enfortiment de la primera atenció, nous mitjans tecnològics –la implantació del portal del pro- fessional i noves aplicacions informàtiques de gestió de les diferents prestacions–, l’increment del nombre d’equipaments –de 34 a 41, amb obres de reforma integral a tots els centres existents a la ciutat i amb 12 ja en marxa el 2009– i l’increment de professionals, xifrats en 211 i dels quals ja s’han incorporat 74. Opina que l’enfortiment de les polítiques públiques no és incompatible amb l’enfortiment del suport a les entitats. Creu que cal fer polítiques molt fortes, situar l’Ajuntament com al pal de paller en la lluita contra l’exclusió social a la ciutat, però també cal reconèixer i enfortir el suport a les entitats que hi estan treba- llant en aquest terreny: des que va ser aprovat el Pla d’inclusió fins ara s’ha passat de 41 a 69 convenis amb les entitats i de 2,7 a 6,1 milions d’euros de suport; de les 411 entitats que han signat l’acord ciutadà per una Barcelona inclusiva, 191 estan treba- llant a les sis xarxes, la qual cosa ha significat, per part de l’Ajuntament, 4,3 milions d’euros de suport aquest any, quan el 2005, en no existir res del que ha esmentat, va ser zero. Creu que el conjunt de professionals de la casa i de professionals i voluntaris de les entitats estan fent el bo i millor per poder respondre a tot això; per tant, des d’aquest punt de vista, és evident que no pot fer res més que donar suport a aquesta proposició. La Sra. Martín reconeix que és una petició reitera- tiva, i així seguirà sent mentre es mantingui aquesta situació, atès que com a oposició ha d’intentar que aquest tema es resolgui. No demana solucions a llarg termini, insisteix, sinó una solució ja, consensu- ada amb el govern, que ha de donar-hi suport i apor- tar un pressupost extraordinari. Si es va fer amb el transport porta a porta quan va caldre també es pot fer ara i, a més, es tracta de xifres assolibles: amb l’alimentació no es pot jugar, ningú no s’ha de veure forçat a delinquir per poder menjar. Li prega al Sr. Gomà que no faci demagògia amb aquest tema, perquè la gent viu de realitats, i anun- cia que hi estarà al damunt fins que el problema no estigui solucionat. El Sr. Gomà recorda que la lluita contra l’exclusió social s’està duent a terme des de molt abans que es parlés de crisi econòmica, i li retreu a la Sra. Martín que l’any 2005 es va aprovar el Pla municipal per a la inclusió social amb el suport de tots els grups menys el seu, i un cop acabi la crisi seguiran fent polítiques d’atenció i d’autonomia personal de perso- nes en situació d’exclusió. Admet que les necessitats són creixents, que hi ha una nova tipologia de ne- cessitats a la ciutat, i afirma que l’Ajuntament ha estat, és i serà àgil a l’hora d’identificar aquests per- fils i de donar les respostes necessàries. Convida els presents a opinar si cap administració i cap entitat ha fet l’esforç de creixement de recursos que ha fet aquest Ajuntament en els últims tres anys amb els col·lectius de persones en situació d’exclusió. La Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. Del Grup Municipal ERC: 8. La Comissió d’Acció Social i Ciutadania acorda impulsar des de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i conjuntament amb Barcelona Activa un programa específic per donar suport a entitats coo- peratives i empreses d’iniciativa social que tinguin per objecte la integració laboral de persones amb disminucions psíquiques o físiques. La Sra. Capella explica que l’economia social a Barcelona ha esdevingut un sector cabdal en la in- serció de persones que, per les seves circumstànci- es personals, afronten situacions d’elevat risc d’ex- clusió; en el cas de les persones amb discapacitat, les empreses cooperatives i d’iniciativa social són la seva via principal d’inserció laboral que, alhora, pos- sibilita la seva autonomia personal necessària per evitar situacions d’exclusió. Admet que l’Ajuntament de Barcelona, a banda de les polítiques específiques d’atenció i promoció de les persones amb discapacitats, també dóna suport a la tasca que desenvolupen les empreses d’inserció mitjançant diferents actuacions –algunes d’elles són els plecs de clàusules per a la contractació de ser- veis. Ara bé, diu, en una situació de crisi econòmica com l’actual, aquestes empreses, atesa la tasca d’in- tegració social que desenvolupen, requereixen una atenció especial per part dels poders públics; els col·lectius amb dificultats d’inserció i, entre ells, els de les persones amb discapacitats esdevenen espe- cialment vulnerables en situacions d’inestabilitat eco- nòmica que n’agreugen el risc d’exclusió. Per això, afirma, en el marc de les diferents iniciatives que el govern municipal està duent a terme per tal d’afron- tar l’actual conjuntura, és fonamental també que es produeixi l’acompanyament de les empreses coope- ratives i d’economia social que fan tasques d’inserció laboral de persones amb discapacitats. Recorda que el benefici d’una empresa d’iniciativa social és doble, econòmic i dels propis serveis soci- als, i no s’ha de menystenir tampoc el suport que representa també per a les famílies amb algun mem- bre discapacitat. Enguany, explica, el 70%, de la feina de les entitats cooperatives i les empreses d’iniciativa social correspon a persones amb disca- pacitat psíquica o física. 1294 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 La Sra. Homs mostra el seu vot favorable a aquesta proposició, perquè tot allò que contribueixi a normalitzar la condició d’aquestes persones en l’àmbit empresarial o dels seus programes específics serà molt benvingut. Reitera la importància del com- pliment del tant per cent específic destinat a les em- preses municipals perquè puguin formar part de l’entramat com es mereixen. La Sra. Martín valora molt positivament aquesta iniciativa perquè va adreçada a promoure l’accés de les persones amb discapacitat al mercat de treball i millorar la seva integració laboral: cal endegar mesu- res eficaces per tal de pal·liar les conseqüències d’aquesta crisi, mesures que han de revertir també en aquest aspecte, atès que la possibilitat d’accedir a un lloc de treball és una via de participació social; sense feina, les persones amb discapacitat se situen en posicions de dependència i en permanent perill de marginació i exclusió socials; sense feina no és pos- sible la integració, i en moments com l’actual és quan més suport, atenció i compromís han de demostrar l’Institut i el govern municipal envers aquest sector per aconseguir la igualtat d’oportunitats i una societat més justa. El Sr. Gomà, en nom del govern, donarà suport a aquesta proposició; de fet, comenta, a l’ultima reunió de la comissió executiva de l’IMD es va presentar un informe sobre els diferents programes d’inclusió la- boral de persones amb discapacitat. Certament, afirma, això parteix d’una realitat: que les persones amb discapacitat tenen no només unes taxes d’atur superior, sinó unes taxes d’activitat inferiors a les persones sense discapacitat, i admet que calen molts esforços públics per aconseguir reduir aquesta tendència. S’està treballant, explica, en cinc grans modalitats o programes d’inclusió laboral d’aquest col·lectiu a Barcelona: 1) en el marc de l’EAL, és a dir, del servei de suport a la inserció laboral de l’IMD, que és un equip que té no només funcions d’orientació i de suport legal, sinó també de formació, d’inserció ocu- pacional i de suport al treball ordinari; al llarg del 2008 pràcticament 1.000 persones amb discapacitat han estat ateses en algun servei d’aquest equip; 2) l’Ajuntament disposa també, tant a Pont del Dragó com al Castell de Sant Foix, de dues formacions professionals adaptades a adolescents i joves amb discapacitat física i intel·lectual; 3) a la xarxa d’in- serció laboral que està impulsant Barcelona Activa, conjuntament amb l’IMD i Acció Social, de les 46 entitats 7 són específiques de persones amb disca- pacitat, i s’està treballant amb elles perquè accedei- xin a la reserva social de la contractació responsable de l’Ajuntament; 4) al llarg del 2008 els programes d’inclusió laboral de Barcelona Activa han atès 797 persones amb discapacitat; i 5) l’Ajuntament de Bar- celona té un programa de cessió de solars a centres especials de treball, alguns de caràcter històric –com l’alberg INOUT de Sarrià, Can Ensenya a Nou Barris o el TEB a Sant Andreu– i altres que s’estan fent ara –com ara Can Calopa o el trasllat de FEMAREC i DAU a Zona Franca. Reconeix que probablement aquest conjunt d’iniciatives d’inclusió laboral de persones amb dis- capacitat necessiten una major articulació, més si- nèrgia i, per tant, de l’existència d’un programa es- pecífic que es compromet a endegar des de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Creu que haver aprovat tres proposicions per una- nimitat de tots els grups sobre tres temes tan relle- vants demostra que l’acord és possible, i emplaça que aquest també s’assoleix a les properes iniciatives de lluita contra la pobresa a la ciutat de Barcelona. El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Homs expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP i la Sra. Ca- pella expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- tucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 9. Que s’informi en el marc d’aquesta Comissió de la programació de residències i centres de dia per a gent gran i persones amb discapacitat, així com la resta de recursos d’atenció social especialitzada i domiciliària, que corresponen a la ciutat de Barcelo- na, en l’horitzó del 2012, especificant la localització de les places establertes, el calendari d’execució i la memòria econòmica corresponent. La Sra. Martín vol conèixer detalladament aquesta previsió d’equipaments –presentada fa poques set- manes pel Departament d’Acció Social– per, si cal- gués, poder ajustar la planificació i executar-la en el temps previst, no fos cas que passi el mateix que ha passat amb el darrer conveni d’equipaments socials de la ciutat de Barcelona: signat el 13 de juliol de 2005, preveia 10 residències amb 1.200 places, però quatre anys després cap ni una està enllestida. El Sr. Gomà diu que no es pot generar noves pla- ces d’un dia per l’altre, ja que es tracta d’un progra- ma molt ambiciós; en qualsevol cas, però, l’Ajun- tament, i està convençut que també el Departament d’Acció Social i Ciutadania, ja ha començat a treba- llar perquè aquest full de ruta es pugui concretar. Destaca que, per primer cop, la ciutat de Barcelona és unitat de planificació, i això és molt important, perquè la capital sempre havia estat diluïda en una demarcació més àmplia, però ara, compromisos de generació de places molt concrets situaran la ciutat de Barcelona en la mitjana –mai per sota de d’aques- ta– del conjunt del país. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1295 Pel que fa a gent gran, explica, es preveuen 2.229 noves places públiques, i pel que fa a centres de dia, 532, la qual cosa situaria ja en una ràtio de 2,37 les persones grans i de 0,62 els centres de dia, és a dir, en la mitjana que la planificació marca per al conjunt de Catalunya; quant a persones amb discapacitat, es preveuen 1.350 noves places públiques, 28 noves places en comunitats terapèutiques i pisos de suport per a persones drogodependents; i s’estableix una població diana de 18.000 persones en atenció domi- ciliària –opina que a Barcelona se superarà amb escreix, perquè el nou model d’atenció domiciliària té altres modalitats (educativa, preventiva), que duran a una major cobertura, amb més de sis milions d’hores d’atenció i 5.600 hores d’atenció anuals en atenció precoç. La Sra. Martín diu que si l’altra vegada es dispo- sava fins i tot dels terrenys i encara no hi ha cap residència en marxa, es pregunta com es materialit- zaran aquests projectes fins al 2012. El Sr. Gomà respon que gràcies al conveni del 2005 signat entre el Departament d’Acció Social i l’Ajuntament hi haurà a Barcelona un desplegament d’equipaments –residències, centres de dia, CRAE, llars residència de persones amb discapacitat– que mai ningú no havia imaginat, i que el repte del 2012 permetrà anar encara més enllà. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CiU: 10. Quines són actualment les dades referents a les llistes d’espera als centres de Serveis Socials, destacant aquells centres que pateixen majors llistes d’espera? La Sra. Fandos formula la pregunta i assenyala que quan algú s’adreça als centres de serveis socials és perquè té realment necessitats, i normalment força urgents, i, per tant, no pot rebre per resposta allò de "vingui d’aquí dos mesos", període que preci- sament l’altre dia la síndica afirmava haver detectat als mateixos; i es queixava també del fet que quan hom truca no és atès perquè qui ha de fer-ho no hi és. Tot i que admet que a causa de la Llei de la de- pendència, i ara al tema de pobresa, el govern ha incrementat, en alguns casos, el nombre de profes- sionals, tem que aquestes llistes d’espera vagin en augment. No vol que el Sr. Gomà doni com a dada la prime- ra visita, que potser es dóna de seguida, perquè és a la segona quan de debò l’assistent social ha d’atendre l’usuari, i aquesta s’ajorna dos mesos. El Sr. Gomà respon que els dies d’espera als cen- tres de Serveis Socials per a una primera atenció per districtes són: 18 a Ciutat Vella, 15 a l’Eixample, 19 a Sants, 8 a les Corts, 10 a Sarrià, 8 a Gràcia, 27 a Horta, 22 a Nou Barris, 7 a Sant Andreu i 19 a Sant Martí, és a dir, una mitjana de 17 a la ciutat. A partir d’aquí, comenta, hi ha persones que en aquesta pri- mera atenció resolen el seu problema, però d’altres han de ser derivats a un servei especialitzat. En defi- nitiva, resumeix, l’indicador sempre fa referència al temps d’espera en primera acollida. Diu que no hi ha cap urgència social a la ciutat que no s’atengui de manera immediata, i d’aquest missatge tothom ha de ser-ne molt conscient; preci- sament gràcies al nou servei d’urgències i emergèn- cies socials aprovat en aquesta Comissió de plenari la tardor passada, aquestes ja no funcionen només més enllà de l’horari dels centres de Serveis Socials, sinó que ho fan, tant en règim d’urgències com d’emergències, les 24 hores del dia: això ha permès, per exemple, al gener, atendre immediatament 1.418 al CUESB, el nou servei municipal urgències socials. Destaca que d’aquestes hi ha hagut: 247 atencions presencials, 291 a domicili, 29 ingressos d’urgència en residències, 235 estades en hotels, 91 ajuts eco- nòmics d’urgències i 93 allotjaments per a emergèn- cies socials. Creu que això és molt important perquè complementa la informació sobre l’atenció de caràc- ter ordinari i no urgent als centres de Serveis Socials. Evidentment, conclou, el desplegament del model, el reforçament de professionals i la creació de centres va també orientat juntament amb molts altres objec- tius. La Sra. Fandos diu que esperava que el Sr. Gomà digués que l’indicador fa referència al temps d’espera en primera acollida, i recorda el cas d’Horta, el més extrem: 27 dies per anar-hi, que no resolguin res i que donin hora per a la següent visita. Afegeix que amb el nou sistema la primera persona que rep algú simplement destria, i admet que alguns usuaris pot- ser amb això ja resolen el seu problema, però és que de ser així, probablement no necessitaven els ser- veis socials. Vol saber quant es triga realment a veure l’as- sistent social per resoldre la situació. Pensa que ja és preocupant que només per anar-hi i ser atès hagi de passar, en algun cas, 27 dies (7 és el mínim), quan hauria de ser quelcom quasi immediat; una altra cosa és quan algú ja necessita un servei, quants dies triga en ser atès, i això és el que el Sr. Gomà no està responent; si això fos com diu ell, diu, significaria que la síndica menteix, i l’altre dia no va semblar pas que el Sr. Gomà poses en dubte que hi havia llistes de dos mesos. El Sr. Gomà explica que no existeix un indicador que capturi la complexitat de tota l’atenció social que es fa –la casuística de la qual és enorme–, com tam- poc no és possible dir quina és la mitjana del temps d’espera d’una persona per guarir-se d’una malaltia en l’àmbit de la sanitat. Mai no dubtarà, assevera, que els professionals no estan atenent el millor que 1296 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 poden la gent que arriba als centres de Serveis So- cials. Insisteix que estan reforçant molt el mecanisme d’entrada, a través d’atenció presencial, telefònica, per Internet, etc., i que un cop es produeix la primera atenció, es fa una primera valoració i, a partir d’aquí, es veu si aquella persona necessita un tractament específic, una prestació econòmica –que es pot tra- mitar telemàticament–, o una atenció social o psico- lògica al centre de Serveis Socials. Pot facilitar altres indicadors molt interessants, pe- rò creu que van més enllà de la pregunta de la Sra. Fandos: el temps transcorregut des que una persona entra a un centre de Serveis Socials fins que el seu expedient queda tancat perquè s’ha resolt el seu cas indica la intensitat del treball; en el cas de Ciutat Vella són 300 dies –gairebé un any d’atenció perma- nent a través d’unitats d’atenció d’aquella persona–, en el cas de l’Eixample són 261, en el cas de Sants- Montjuïc, 178, i en el cas de les Corts, 352. Aquestes dades, diu, les pot proporcionar per escrit. No s’està parlant, conclou, de persones que arri- ben a un centre de Serveis Socials i reben una aten- ció immediata, sinó que després, bé a través del mateix centre o la derivació d’un servei, hi ha un treball professional molt intens, creu que amb una altíssima qualitat humana i professional, en cada cas, però no té ni tindrà mai cap indicador que pugui capturar tot això. Es dóna per tractada. 11. Quines previsions d’inversió i quines línies de suport té l’Ajuntament de Barcelona respecte de les empreses d’inserció social? El Sr. Ardanuy explica que inicialment la pregunta havia de ser d’economia social en general, però que un cop redirigida segueix buscant conèixer quins mecanismes tenen des de la Regidoria d’Acció Soci- al –imagina que coordinats amb altres àmbits de l’Ajuntament de Barcelona, com Barcelona Activa, per exemple– per permetre que aquestes empreses continuïn sent operatives: la crisi econòmica està colpejant tota mena d’empreses, però especialment les de construcció, i les d’inserció social estan molt vinculades a aquest sector. Abans, recorda, s’ha fet esment a una entitat, Can Ensenya, que lamentablement està en una situació molt difícil. Pregunta si, des de l’àrea del Sr. Gomà, existeix cap intenció d’ajudar aquestes empreses, atesa la seva vocació social essencial i que són un element clau, opina, en el concepte de cohesió social que s’ha plantejat i amb el qual hi està d’acord. El Sr. Gomà respon que s’ha treballat molt amb les empreses d’inserció social, perquè efectivament són un component bàsic de generació d’ocupació en col·lectius vulnerables a la ciutat, i que hi ha dos mecanismes de treball molt relacionats entre si: la xarxa d’inserció sociolaboral, formada per 46 empre- ses d’inserció –7 de les quals específicament de persones amb discapacitat– i que està impulsada per Barcelona Activa, però coordinada amb Acció Social i amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapaci- tat; 39 corresponen a d’altres col·lectius o són de caràcter inespecífic i general de col·lectius vulnera- bles –19 de les quals, a hores d’ara, estan convenia- des. L’any 2008, diu, el suport a aquestes empreses han significat una despesa de 920.000 € per a l’Ajuntament. Normalment, explica, en el conveni s’estableix que l’empresa es compromet a inserir persones derivades dels serveis socials bàsics de la ciutat; per tant, l’Ajuntament fa una aportació econò- mica a aquella empresa, la qual, en contrapartida, fa inserció de persones ateses pels serveis socials municipals. A més, continua, es va aprovar el Programa de contractació socialment responsable, el nou clausulat social, que suposa un compromís d’un mínim de 5 milions d’euros al llarg del 2009, distribuïts entre els diferents sectors, districtes, empreses i instituts mu- nicipals; ara precisament estan mirant com ajudar a les diferents empreses d’inserció perquè s’incorporin en els processos de contractació a través de la re- serva social; fins i tot s’ha estudiat la possibilitat que en aquests convenis entre l’Ajuntament i les entitats, la derivació de persones per ser inserides no sigui competència només dels serveis socials municipals, sinó també de les entitats que tenen aquestes per- sones en el territori. Creu que són convenis enormement satisfactoris, perquè a la seva memòria anual aquestes empreses d’inserció social –com ara l’Acció Solidària Contra l’Atur, l’Associació La Formiga, La Nau, Comissions i UGT, l’IRES, Can Ensenya, etc., que estan molt arre- lades i estan fent una tasca extraordinària– diuen quantes persones han estat inserides i quantes deri- vades dels serveis socials de l’Ajuntament; és a dir, els resultats són molt concrets i tangibles. El Sr. Ardanuy creu que alguns elements haurien de ser presos en consideració pel seu àmbit de ges- tió de govern. Comenta que la majoria d’empreses d’inserció que estan a Catalunya, i concretament a Barcelona, estan agrupades en entitats, en platafor- mes. En un intent d’abastar més l’àmbit de treball conjunt –independentment dels convenis individuals amb cada una de les empreses, que valora i espera que s’incrementin i es dinamitzin–, proposa obrir línies de treball per fomentar la col·laboració entre les diverses plataformes d’empreses d’inserció, atès que algunes són molt actives i poden ajudar a fer sinergia. En resum, diu, intentar buscar una estratè- gia que consolidi el conjunt d’aquesta economia, que no és només responsabilitat de l’àmbit del Sr. Gomà, sinó també del de Promoció Econòmica. El Sr. Gomà diu que des de Barcelona Activa s’està intentant agrupar els diferents col·lectius i NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1297 empreses de l’àmbit de l’economia social i cooperati- va –que va més enllà del que són estrictament les empreses d’inserció i que forma part de tot el movi- ment cooperativista i d’economia social–, quelcom que depassa de molt les competències d’Acció Soci- al; s’està treballant amb AIRES, com a principal pla- taforma d’empreses d’inserció social, tot i que abans s’ha parlat d’un programa específic de totes les enti- tats que treballen amb persones amb discapacitat, com Step, Down, FEMAREC, Tres Turons, etc. Destaca també tot el treball que es fa a través d’entitats com ara CITE, AMIC o el SAIER vers per- sones nouvingudes que necessiten ofertes de con- tractació laboral per tenir permís de treball; és un altre subconjunt molt important quant al suport a aquestes empreses. Per exemple, diu, s’acaba de signar un conveni de gairebé 150.000 € amb la fun- dació Formació i Treball, vinculada a Cáritas. Admet que a través de l’Ajuntament cal donar suport a la vertebració d’aquest sector. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 12. Quantes prestacions s’han reconegut, a data d’avui, a la ciutat de Barcelona, en el marc de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’au- tonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, indicant el tipus de prestació reco- neguda i en el cas de les prestacions de caràcter econòmic indicant quantes prestacions de cada tipus s’han reconegut entre 0,01 € i 10 €, entre 11 € i 50 €, entre 50 € i 100 € i de més de 100 € mensuals? Quantes d’aquestes prestacions reconegudes s’estan rebent efectivament per part dels usuaris a data d’avui? La Sra. Esteller recorda que ha plantejat sovint l’atenció que reben les persones beneficiades o que es poden beneficiar de la Llei de la dependència, i ha denunciat més d’un cop la gran expectativa que va generar aquesta Llei i la decepció de molta gent en veure, primer, la lentitud en el reconeixement de moltes prestacions i, després, quines han estat reco- negudes en funció de cada situació personal. Tret de la valoració dels PIA, de quantes persones estan va- lorades, etc., encara és hora, diu, que algú digui quin és el reconeixement d’aquestes prestacions –molt baixes– i quines d’aquestes prestacions reconegu- des s’estan rebent enguany a Barcelona. El Sr. Gomà respon que pel que fa a la tipologia del conjunt de les prestacions, a 31 de desembre de 2008, el 70% corresponen a cuidador/a no professi- onal; el 17% a serveis, és a dir, residència o llar resi- dència; i el 13% són de caràcter mixt –la cartera de serveis permet combinar cuidador no professional amb teleassistència, atenció domiciliària i/o centre de dia–; aleshores, 8.900 persones tenien assignades en els seus programes individuals d’atenció aquestes prestacions. Pel que fa a quantitats, informa, la mínima (166,5 €) correspon a suport al pagament del SAD privat i la màxima (1.300,8 €) al pagament d’una plaça de resi- dència; la quantitat mitjana de les diferents tipologies de prestacions a Barcelona és: 415 € per al cuidador no professional, 394 € per al centre de dia, 552 € per a l’atenció domiciliària i 721 € per a la residència o sociosanitari. La Sra. Esteller insisteix en saber no només quan- ta gent té reconeguda la prestació, sinó, i sobretot, quantes d’aquestes 8.900 persones l’estan rebent. Afegeix que ha rebut queixes de gent que està cobrant prestacions de 0,01 € mensuals –en un cas fins i tot signat pel gerent del Consorci de Serveis Socials de Barcelona–, i que s’ha arribat a la barbari- tat d’acumular els pagaments per anys fins a assolir la xifra de 0,18 €. Opina que això és enganyar. As- severa que la Llei de la dependència està decebent molta gent, entre d’altres coses pels imports que fixa l’Estat, després els reductors de la Generalitat i, fi- nalment, pel règim d’incompatibilitats que la mateixa Llei reconeix: és un sistema que perverteix l’aplicació de moltes d’aquestes mesures a la ciutat de Barce- lona i, en general, a persones amb dependència. El Sr. Gomà afirma que les xifres són les que ha donat abans. Imagina que el cas esmentat per la Sra. Esteller correspon a algú que ocupa una plaça en una residència pública i que, en conseqüència, ja té una cobertura molt superior a l’assenyalada. Destaca que més enllà de les expectatives, que evidentment van ser, i són, moltes, després de mol- tíssims anys d’inacció pública en aquest terreny s’està produint un increment substancial de les taxes de cobertura: abans, el 35% de la gent amb dret a la dependència no havia estat mai atesa pels Serveis Socials, i aquestes quantitats mitjanes que van de 415 € a 722 € al mes estan molt per sobre dels pro- grames residuals i minsos preexistents al desplega- ment de la Llei de la dependència. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 13. Quines han estat les actuacions dutes a ter- me des de l’Oficina per la No Discriminació pel que fa a resolució de queixes presentades al llarg del 2008, detallades per àmbits d’actuació i tipus de resolució? La Sra. Capella adreça la pregunta al Sr. Mestre, atès que lliga amb un prec que ja li va formular l’abril del 2008, i perquè consultant el web de l’Oficina per la No Discriminació no n’ha obtingut cap resposta; el Sr. Mestre va dir que a l’estiu del 2008 es remodela- ria el web i que segurament la informació hi aparei- xeria penjada, però ha passat l’hivern, ha arribat la primavera del 2009 i el lloc web encara no facilita aquesta informació. A més a més, conclou, agrairia que, de tant en tant, el regidor presentés algun informe. 1298 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 El Sr. Mestre respon que el lloc web de l’Oficina per la No Discriminació, com els altres llocs webs associats a la Regidoria de Drets Civils, estarà en marxa en les properes setmanes, i afegeix que l’OND publica anualment una memòria de l’any ante- rior; el mes d’abril apareixerà la corresponent al 2008. A la pregunta que formula la Sra. Capella llegeix literalment que "durant el 2008, l’Oficina per la No Discriminació ha atès un total de 740 situacions de vulneració del principi d’igualtat. D’aquestes situaci- ons, un 58,92%, és a dir, 436, s’han resolt per mitjà d’atenció, informació i assessorament des de l’Ofi- cina per la No Discriminació, i un 41%, és a dir, 304, han requerit una intervenció en forma de gestió al- ternativa de conflictes o de mediació amb tractament i suport a la persona víctima de la vulneració. Un 90,27% dels expedients oberts s’han pogut tancar durant el 2008, i el restant, que és un 9,73%, són expedients que, per la seva complexitat o per la seva entrada a finals d’any, el tancament es farà durant el 2009. Volem destacar que un dels objectius de l’Oficina per la No Discriminació és que els expedi- ents es resolguin en un màxim de tres mesos. Això ha estat possible en un 66% pràcticament dels ca- sos, i en un 14,5% el temps ha estat inferior als sis mesos. El 19% restant són expedients que, per la seva complexitat, el temps de resolució ha estat su- perior als sis mesos". Quant als àmbits d’actuació segons classificació de drets vulnerats, aclareix, han estat principalment el dret a la dignitat (17,1% de les queixes rebudes), en l’àmbit laboral (12,8%), d’admissió a locals de concurrència pública (12,1%), de prestacions sanità- ries (6,9%), a l’habitatge (7,24%), a la informació (6,25%), a l’educació i a la formació (4,28%), i altres drets (33%). Afegeix que durant el 2008 el 83% d’un total de 304 queixes s’ha resolt mitjançant la gestió alternati- va de conflictes, i el 2,6% ha requerit denúncia judi- cial pel caràcter delictiu de la situació que es plante- java; un 14% d’aquestes 304 queixes que ha requerit intervenció més enllà de l’atenció, informació i as- sessorament s’ha derivat a d’altres serveis –prin- cipalment a la Sindicatura de Greuges, als Serveis Socials o a recursos de tractament de malalties men- tals– per no ser competència de l’OND. De les 740 queixes rebudes, que han necessitat un tractament especialitzat, explica que un 62% ha estat d’assessorament jurídic i un 16%, psicològic; això s’ha fet des de la mateixa OND, però en un 17% dels casos ha calgut també una atenció jurídica més especialitzada, que es dóna a través de l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, que té contracte amb la Regidoria de Drets Civils i amb l’OND, i un 4,6% ha merescut una atenció especialit- zada més concreta de caràcter psicològic, en aquest cas amb psicòlegs que treballen a la mateixa OND. L’OND també fa tasques de formació, i s’ofereix a facilitar-ne les que s’han fet durant el 2008. La Sra. Capella agraeix poder rebre per escrit la informació que avui els ha llegit. Tanmateix, reclama que aquesta es vehiculi a través del lloc web i també una certa celeritat per tenir-la, perquè el web és molt poc explícit quant al que s’està fent i quina és la situ- ació. Assenyala que l’informe que el Sr. Mestre els va lliurar el 2007 tampoc és tot l’exhaustiu que cal- dria. El Sr. Mestre es compromet a facilitar la informa- ció per escrit, i afegeix que l’OND facilita anualment la informació relativa al total de les queixes rebudes i actuacions fetes. Quant a si l’OND està treballant adequadament, destaca que l’any 2005 es van rebre 421 queixes; el 2006, 486; el 2007, 617; i el 2008, 740. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 14. Es requereix al govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució de la proposició que fou aprovada en la sessió del dia 9 de desembre de 2008 amb el contingut següent: La Comissió d’Acció Social i Ciutadania insta al govern municipal per tal que: en el marc de la Comissió de Seguiment del Conveni de l’Ajuntament amb el Banc dels Aliments, es portin a terme les accions necessà- ries per tal de millorar el model de distribució d’aliments provinents d’excedents a la ciutat, revisar els criteris de coordinació i intervenció actuals incor- porant també els operadors econòmics (supermer- cats, mercats i representants del teixit comercial) i fer més àgils els subministraments a les entitats i a les persones amb necessitats no cobertes. La Sra. Fandos recorda que quan van presentar aquesta proposició –que fins hi tot es va transaccio- nar amb el govern– sabien que a Barcelona hi havia gent que feia cua al Banc dels Aliments i que cerca- va menjar als contenidors d’escombraries, i que la gent del Banc dels Aliments els havia manifestat les seves dificultats per trobar operadors econòmics que els proporcionessin material en bones condicions, però sobretot els problemes i les necessitats que tenien pel que fa al subministrament. Atès que la gent del Banc dels Aliments, prossegueix, opinava que per parlar amb els supermercats era preferible que també hi intervingués l’Ajuntament, es va decidir fer aquesta proposició, ja que el govern havia creat aquesta taula amb el Banc dels Aliments, que incor- poraria els operadors econòmics i revisaria els cir- cuits. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1299 Recorda que a la Comissió de Promoció Econò- mica es va aprovar una proposició sobre aquest te- ma, relativa a Mercabarna, perquè de fet és on hi ha més sobrants. Atès que continua havent-hi gent fent cua als menjadors socials o remenant entre els con- tenidors, vol saber què s’ha fet des d’aleshores. El Sr. Gomà respon que es van posar a treballar de seguida en totes les línies de la proposició apro- vada, i reitera que el problema fonamental és que s’ha produït una reducció molt considerable de l’excedent provinent del Fons Social Europeu, que era el percentatge més elevat de captació d’exce- dents del Banc dels Aliments. Per tant, explica, s’han fet tres coses: 1) amb el mateix Banc dels Aliments han aprofundit en la diag- nosi de quina ha estat l’evolució dels últims mesos; 2) han ampliat la taula de treball i s’han reunit, no només amb el Banc dels Aliments, sinó també amb el Consell de Gremis de la ciutat, amb les principals cadenes comercials d’alimentació i amb el Gremi de Restauració, i estan estudiant com vehicular, tant pel que fa al Consell de Gremis com a les cadenes pri- vades o al Gremi de Restauració, aquests excedents vers el Banc dels Aliments o directament vers les entitats acreditades per l’Ajuntament i el Banc dels Aliments que operen als diferents territoris de la ciu- tat; i 3) amb els Serveis Socials i amb els directors territorials de cada districte s’està estudiant com millorar i agilitzar els circuits de coordinació entre les necessitats d’alimentació de les persones que s’adrecen als Serveis Socials i aquelles entitats peti- tes que estan al territori i acreditades pel Banc dels Aliments com a receptores dels seus aliments. Creu que a finals del mes d’abril podran concretar una proposta de millora integral, tant dels sistemes de captació com de la xarxa de distribució. La Sra. Fandos vol saber, malgrat que de moment encara no hi ha hagut resultats, quantes cadenes que abans no hi participaven aporten enguany mate- rial al Banc dels Aliments; dedueix que Mercabarna hi és, i no perquè dubti que els seus operadors no estiguin disposats a fer-ho, sinó per la incapacitat del Banc dels Aliments per fer la recollida. Entén, per tant, que de moment encara no hi ha hagut cap augment ni de recollida ni de repartiment. Vol saber també si enguany els aliments canalit- zats a través del Banc dels Aliments arriben a tota la gent que els necessita, atès que l’altre dia l’assistent social de Castellar del Vallès va explicar-li que allà també es proveeixen d’aquest mateix Banc dels Ali- ments i que per primer cop s’estan trobant que han d’anar al supermercat a comprar perquè no els arriba i se’ls està acabant el subministrament. Ignora si aquesta situació també està passant a Barcelona, i si en tot cas la distribució podria quedar-se tota a Bar- celona i no ser distribuïda a la resta del territori. El Sr. Gomà admet que hi ha hagut centenars de noves donacions al Banc dels Aliments –la solidaritat en moments de crisi s’incrementa i petits comerços i cadenes estan fent-hi moltes aportacions–, però també que calen centenars de petites donacions per cobrir el que no arriba de l’excedent del Fons Social Europeu; hi ha entitats que han deixat de rebre grans donacions, però totes reconeixen un considerable increment quant al nombre de petites donacions. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 15. Que s’informi de l’estat d’execució de la pro- posició aprovada a la Comissió d’Acció Social i Ciu- tadania en data 18 de novembre de 2008 amb el contingut següent: (M0711/3989) La Comissió d’Acció Social i Ciutadania acorda l’elaboració, en el marc del foment i la promoció dels drets emergents, d’una campanya informativa per donar a conèixer a la ciu- tadania el Document de Voluntats Anticipades, tam- bé conegut com a testament vital. La Sra. Capella explica que aquesta proposició ja ve d’un prec de setembre del 2007, que el Sr. Mestre aleshores va rebre molt favorablement, si bé condici- onava el fet que s’estava elaborant el PAM 2008- 2011 i que la Regidoria de Drets Civils es plantejava també proposar el document de voluntats anticipa- des. Atès que en el marc del PAM 2008-2011 aprovat s’hi contempla, recorda que el mes de novembre del 2008 es va plantejar una proposició, en la qual el Sr. Mestre va dir que s’estava iniciant una sèrie de tre- balls per endegar-ho i que s’havia encarregat a l’Associació pel Dret a Morir Dignament una colla d’activitats per tal de donar a conèixer el document de voluntats anticipades. Transcorregut un temps prudencial, esperava que en algun moment se’ls presentés el marc d’actuació i quines serien les activitats, però en no haver estat així presenta aquesta demanda de seguiment. El Sr. Mestre recorda haver contestat que estava previst enllestir, en format de lectura fàcil, el docu- ment de voluntats anticipades el primer trimestre del 2009 i constata que estarà fet d’aquí a una setmana i que immediatament després serà publicat. Explica que en ell s’informa dels tràmits i gestions que cal realitzar per fer efectiu aquest dret, reconegut a les lleis ja esmentades en el seu moment. Aquest docu- ment, en forma de fulletó, diu, es farà arribar, com es van comprometre a la Comissió, a ciutadans i ciuta- danes de manera generalitzada, mitjançant els ca- nals de comunicació habituals de l’Ajuntament, i això serà a partir del tercer trimestre del 2009, perquè al llarg del tercer i quart trimestres voldrien concentrar la campanya d’informació i de debat ciutadà en rela- ció amb el document de voluntats anticipades i el dret a morir dignament. 1300 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 Explica que s’està tancant el conveni amb l’Associació pel Dret a Morir Dignament a Catalunya, que enguany celebra els 25 anys de la seva funda- ció, i en ell es contempla ja un dels aspectes més importants que volen treballar i dur a terme conjun- tament amb aquesta associació, que són unes jorna- des previstes per al mes de novembre del 2009 per debatre envers legislació i experiències diverses al voltant d’aquest dret. La Sra. Capella admet que aquesta informació els va ser facilitada quan es va aprovar la proposició el novembre del 2008; en tot cas, tenia interès per sa- ber què s’estava fent i què s’havia enllestit, i confia que s’acompleixin els terminis que ha anunciat avui el Sr. Mestre. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- sidència aixeca la sessió a les quinze hores. Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement Acta de la sessió celebrada el dia 17 de març de 2009 i aprovada el dia 14 d'abril de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el dia 17 de març de 2009, s’hi reuneix la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Co- neixement, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Por- tabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gemma Mumbrú i Moliné, Jordi W. Carnes i Ayats, Carmen Andrés i Añón, Monste Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Gerard Ardanuy i Mata, Maite Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsi- na, Emma Balseiro i Carreiras, Javier Mulleras i Vin- zia, Imma Mayol i Beltran, assistits per la tècnica jurídica, Sra. Anna Martori i Salichs, qui actua per delegació del secretari general i certifica. També hi és present el Sr. Xavier Ribó i Massó, gerent de Barcelona Centre Logístic. Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Itziar González i Virós, Francina Vila i Valls, Ángeles Este- ller i Ruedas. S’obre la sessió a les setze hores i trenta-cinc mi- nuts. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior La Sra. Recasens demana que es compleixi l’acta i que se’ls faci arribar per escrit la resposta al punt 11, un prec de la senyora Fandos. El Sr. Portabella s’hi compromet. S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Barcelona Centre Logístic Catalunya. La porta Logística del Sud d'Europa. El Sr. Ribó inicia la seva intervenció aclarint què és la logística, ja que creu que és un concepte con- fús. Explica que va néixer arran de la Segona Guerra Mundial, quan els americans van tenir la necessitat de fabricar armament amb molt poc temps: vaixells que es feien en 105 dies, van passar a fer-se en 56 dies aplicant sistemes logístics. Afegeix que posteri- orment els japonesos van copiar el sistema per a la indústria de l’automòbil, que avui dia funciona ba- sant-se en la logística. Continua amb un exemple espanyol, Zara, que té 250 enginyers a la seu central només fent logística. Tot seguit parla de Catalunya: el Port de Barcelo- na, que gestiona 2.100.000 contenidors, els propers 5 anys pot arribar als 5 milions; el Port de Tarragona augmenta un 60% la seva superfície i munta la ter- minal de contenidors emmarcada a Dubai; i l’Aero- port de Barcelona, que amb la nova terminal pot arribar als 65 milions de passatgers i augmentar considerablement la capacitat de càrrega, molt im- portant des del punt de vista logístic. A més a més, esmenta els centres logístics ZAL i CIMALSA, si bé comencen a notar la crisi. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1301 A continuació aclareix que els costos logístics de qualsevol producte se situen entre el 10 i el 20% del producte en funció del sector i del producte, i també dels sistemes (transport, distribució, magatzem, ma- nipulació, gestió d’estocs, muntatge, fabricació, etc.). Explica, també, que les empreses poden assumir la logística –com fa Mercabarna, amb més de 60.000 empleats fixes– o bé subcontractar-la, com fa Carre- four. A la vista de tot això, afirma que a Catalunya BCL és un important espai logístic (7 milions d’habitants, PIB superior a 125.000 milions d’euros, i diverses accions, com ara el PEI, el PIB, el TGV). Això no obstant, reconeix la importància del problema de manca de les infraestructures de comunicació que faciliten la logística i esmenta el retard en l’acom- pliment de projectes (entrades al nou Port de Barce- lona previstes per al 2014, connexions amb França per al 2012-2013) i diversos punts per resoldre (ab- sència de B-40, cinturó congestionat, etc.). Continua explicant que BCL és una associació creada per l’Ajuntament de Barcelona, amb 120 so- cis: la Generalitat, el Port, l’Aeroport, RENFE, AENA i 100 socis privats. Anuncia que la intenció de BCL és fer de lobby davant les administracions per resol- dre la manca d’infraestructura, a banda de celebrar un fòrum de discussió, fer estudis, muntar un punt d’informació i dur a terme la promoció internacional de Catalunya en una sèrie de fires logístiques impor- tants d’arreu del món (p. ex, Xangai, París i el SIL de Barcelona). Afegeix que ho faran treballant tant amb les infraestructures com amb els usuaris de la logís- tica, sense oblidar el sector energètic, bàsic per a la logística i per al futur. També comenta quines són les fires més importants a les quals s’ha assistit i els estudis que s’han dut a terme (en destaca un sobre la Catalunya logística, disponible al web), així com la tasca divulgadora que s’ha fet, que ha contribuït a fer que els alcaldes s’interessin pel tema del sòl logístic. A més a més destaca la posada en marxa del barò- metre de costos logístics, que sortirà cada trimestre i publicarà un índex global, un índex de costos de personal, de magatzem i de transport, i –cada 6 me- sos– un índex de percepció del mercat dels opera- dors. Considera que serà molt útil per ajudar a rebai- xar el cost de la logística i guanyar competitivitat. Tot seguit introdueix el tema del clúster logístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, una petició dels alcaldes del Baix Llobregat. Informa que s’està fent el mapping de l’altra banda de l’Àrea Metropolitana i que quedarà pendent que el Ministeri d’Indústria qualifiqui una sèrie de peticions de clústers amb unes ajudes econòmiques importants el mes d’abril. Comenta que es compta amb el suport del CIDEM i que la convocatòria segurament es fallarà el mes de maig. Expressa, doncs, la confiança que a final de maig es tingui l’autorització del Ministeri d’Indústria per engegar el clúster logístic, que representarà el 80% de la logística a Catalunya, basat fonamental- ment en els transitaris i operadors logístics. Tot seguit introdueix el tema de la connexió amb França. Comenta que al món de la logística fa anys que es demana passar del camió al tren, tot i que a tot Europa, tret del nord, el camió puja i el tren baixa (a Espanya la relació és de 90% i escaig per al ca- mió i del 4% per al ferrocarril). Argumenta, però, que per passar a l’intermodal calen ferrocarrils i acces- sos: els accessos al Port de Barcelona amb sort s’enllestiran el 2014, i l’AVE –del qual personalment dubta que sigui mixt– no tindrà el pas de Girona aca- bat fins al 2012-2013, tot i que s’ha promès una so- lució provisional per al 2010. Expressa el convenci- ment que cal aprofitar també la vella xarxa per fer una xarxa europea per a mercaderies. Si es vol que el Port de Barcelona tingui el 30% de ferrocarril, com Hamburg o Rotterdam, cal una xarxa on puguin pas- sar trens a qualsevol hora i apunta que s’està treba- llant en aquest sentit. Recorda també que a la part francesa també calen infraestructures (un contrare- muntador a Lió previst per a l’any 2014-2015, el tram Nimes-Montpeller, previst per al 2015 després de dos retards, i el tram Montpeller-Perpinyà). Comenta que a França per a aquesta mena d’obres cal un debat públic, obert a tothom. Conclou dient que les solucions possibles són tres: una només d’alta velocitat, una altra d’alta velo- citat amb mercaderies i l’altra, la lenta. Comenta que des del Govern de la Generalitat de Catalunya es va defensar la solució mixta d’alta velocitat i passatgers, la més cara (5.000 i escaig milions d’euros enfront de 3.200 i 3.800 milions d’euros de les altres dues), i planteja que el problema és com es pagaran aquests diners. El Sr. Ardanuy agraeix l’informe presentat i mostra el seu convenciment que la logística és estratègica per a qualsevol país o qualsevol àrea econòmica que vulgui tenir presència al món. Opina, doncs, que el futur econòmic del país, i per tant de Barcelona, pas- sa per la logística, però que sense infraestructures adequades no es pot tenir una xarxa logística eficaç, i sense logística no es pot ser competitiu. Malgrat tot recorda que l’àrea de Barcelona té una punta de llança molt interessant, el Port de Barcelona, amb perspectives de creixement i lideratge a escala euro- pea quant al tràfic de contenidors, raó per la qual pot ser un estímul per posicionar Barcelona en l’àmbit de la logística i de la transformació industrial de produc- tes a escala mundial. Alhora expressa la inquietud del seu grup pel que fa al posicionament de Barcelona en l’àmbit logístic. Demana que l’Ajuntament de Barcelona i les admi- nistracions catalanes enforteixin la presència de Bar- celona als principals eixos logístics, que al seu parer són com a mínim dos: l’eix València-Barcelona-Mar- 1302 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 sella-Lió (l’onzena megaregió europea) i l’àrea me- tropolitana de Barcelona (la segona àrea industrial europea darrere de Stuttgart, amb una potencialitat important). També esmenta, però, el principal repte i dificultat que cal afrontar: tot el que està vinculat a l’àmbit ferroviari. Creu que és vital potenciar l’alta velocitat de mercaderies, i també situar Barcelona a la xarxa FERMED, així com potenciar l’eficàcia en la xarxa de mobilitat de mercaderies, encara que no sigui alta velocitat, fet que permetria donar cobertu- ra i articular una xarxa més completa de mercaderi- es per via ferroviària. Destaca també un altre repte: superar el bloqueig o la inacció d’algunes adminis- tracions, començant per la de l’Estat, a l’hora de planificar les infraestructures que afectin la ubicació estratègica de Barcelona (posa com exemple AENA, que fa que l’Aeroport de Barcelona perdi moltes oportunitats). Opina que cal vincular l’aeroport a una estratègia global, no només de mercaderies sinó també de posicionament de la ciutat de Barce- lona a escala mundial en tràfic de passatgers i com a connexió amb els creuers, vinculats al seu torn al Port de Barcelona. Finalitza plantejant el parer el seu grup: que l’Ajuntament també té molt a dir en tot plegat, que ha de liderar amb més contundència la reclamació d’aquestes infraestructures, i no només amb fires, sinó també amb una reivindicació forta i contundent. Només així la ciutat tindrà més opcions, podrà des- envolupar les seves potencialitats com a porta del sud d’Europa cap a Europa. La Sra. Balseiro agraeix també l’informe. Opina que el BCL és un dels projectes més engrescadors i amb majors reptes que caldrà afrontar en el futur, amb la participació de totes les administracions i també del Consorci de la Zona Franca. Remarca la importància de l’estratègia logística, un dels avantat- ges competitius de moltes empreses i de determinats sectors, i expressa la seva confiança que també ho sigui per a la ciutat de Barcelona. Malgrat mostrar-se d’acord amb el fet que la posició estratègica de Bar- celona juga en favor de la ciutat, opina que al segle XXI, amb la incorporació de les noves tecnologies i nous mitjans de transport, això no constitueix un avantatge competitiu en si mateix. A parer seu, cal valorar les característiques que en aquests moments poden suposar un avantatge per a Barcelona respec- te d’altres ciutats, ja que no creu que en una compa- rativa Barcelona sortís gaire ben parada en relació amb altres anys. Destaca la importància de fer una anàlisi interna i externa de la ciutat de Barcelona com a porta logística i recorda que segons les últi- mes dades, intensificades per la crisi econòmica, l’any 2008 l’Aeroport del Prat ha perdut més del 8% de passatgers i del 8,8% d’operacions, a banda del retard en l’obertura de la T1. Creu, doncs, que tot plegat ajorna els passos que s’han de produir per convertir l’Aeroport del Prat en un autèntic hub inter- nacional, i també per a l’avenç de Barcelona com a objectiu des d’un punt de vista logístic. A continuació aborda el tema del Port, que segons les últimes dades de l’Autoritat Portuària ha patit una davallada del 24,5% pel que fa a les mercaderies (els productes siderúrgics cauen fel 67,5% i els vehi- cles el 77,13%), fet que contribueix a la pèrdua del posicionament de lideratge de Barcelona en favor d’altres ciutats. Arran d’això, planteja la seva primera pregunta: com s’està valorant en aquests moments la competència de la ciutat de Barcelona i quines serien les principals ciutats, en particular en funció dels diferents sectors, que es podrien considerar estratègicament prou interessants? A més a més, demana com es valora el retard que hi ha en la construcció del corredor mediterrani entre Barcelona i València que reivindicava l’any passat el sector empresarial de totes dues ciutats. Pregunta, també, com es valora la resta, el tràfic per carretera, etc., respecte a l’impacte que pot tenir a les valoraci- ons de la logística. Tot seguit comenta que troba interessant la idea d’impulsar un clúster en logística a la ciutat i vol sa- ber com s’ha valorat tenint en compte les oportuni- tats i amenaces que afecten o poden beneficiar el posicionament de Barcelona. Finalment, arran de la notícia que Competència ha anunciat l’obertura d’un expedient sancionador al Port de Barcelona, demana com valora el BCL les pràctiques restrictives relacionades amb el Pla Proa- trans que regula l’activitat terrestre de la infraestruc- tura i que podria afectar no només el Port de Barce- lona, sinó un conjunt d’empreses. Finalitza la seva intervenció expressant el conven- ciment del Grup del PP que Barcelona pot recuperar el posicionament de lideratge en determinats sectors logístics, tot i que retreu una certa relaxació a les tres administracions que han d’establir les bases per impulsar i afavorir les infraestructures a la ciutat. El Sr. Portabella comença agraint al Sr. Mateu Hernández, nou gerent del Sector de Promoció Eco- nòmica de la ciutat, la seva presència a la comissió i li desitja molta sort. En nom del Grup d’ERC, agraeix també l’informe i aplaudeix la feina que s’està duent a terme per convertir Barcelona, atès que les infraes- tructures bàsiques que poden alimentar aquest cen- tre logístic s’estan doblant, com en el cas del Port, o bé s’estan ampliant de manera molt significativa, com en el cas de l’Aeroport. Es mostra d’acord amb el fet que la logística ja no es considera només un valor afegit, sinó una necessitat per poder globalit- zar-se i internacionalitzar els productes. Així doncs, considera encertat que els països amb un percentat- ge alt d’industrialització en el PIB i una llarga tradició de pimes ben arrelades en el teixit econòmic i social facin una aposta per la logística. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1303 Atenent a aquestes consideracions, planteja dues preguntes, ja expressades anteriorment: en primer lloc, com veu el Barcelona Centre Logístic el fet que no existeixi un enllaç ferroviari mediterrani que pugui ser competitiu en relació amb el centre de la Penín- sula? Apunta que no està previst un tren d’alta velo- citat a la Mediterrània i demana quines oportunitats de negoci es poden perdre arran d’això als territoris no vinculats amb Barcelona i la frontera. La segona qüestió que planteja és la possibilitat real d’arribar a una circulació de mercaderies del 30% des del Port un cop enllestides les connexions de tren, així com la que es pugui compartir realment el traçat del tren d’alta velocitat amb el traçat entre persones i mercaderies. Segons manifesta, seria un cas inèdit i insòlit a Europa. Recorda el projecte del Centre Logístic i del Port de fer un túnel paral·lel o d’aprofitar el que seran les antigues vies que van de Barcelona cap a Girona per transportar aquestes mercaderies, i demana quins són els càlculs que s’han fet sobre aquests informes: quina seria la productivitat, quina seria la capacitat que s’augmentaria i quins serien els inconvenients d’aquesta proposta, que d’altra banda no condiciona la circulació de les mercaderies als horaris en què no circuli l’AVE. Finalment planteja, també, el desgast que representaria l’ús mixt de la via, fet que al seu torn condicionaria el futur tant del tren d’alta velocitat de passatgers com de mercaderies. La Sra. Mayol agraeix la presència del Sr. Ribó i la feina que duu a terme. Recorda que el seu Grup ja havia discrepat de l’aposta per l’AVE, perquè consi- deraven que la seva opció, els trens Euromed, per molt poca diferència de rapidesa garantien una millor col·lectivitat i una millor capacitat de transportar mer- caderies. Destaca també els problemes que planteja el tema de la logística i l’aposta ferroviària i les difi- cultats que comporta la tecnologia AVE, però con- clou encoratjant-lo a continuar treballant en la matei- xa direcció. El Sr. Ribó reconeix que fins ara cap govern no s’havia ocupat del corredor mediterrani ferroviari, i que València no ha mostrat cap interès per afrontar aquesta qüestió conjuntament amb Catalunya, ni davant el Govern espanyol ni a Europa. Insisteix, però, que seria una premissa bàsica que els alcaldes actuessin conjuntament, tal com es va fer amb els alcaldes del sud de França. Malgrat tot, comenta que darrerament els governs hi han començat a mostrar un cert interès: el Ministeri de Foment donarà 50.000 euros per estudiar el corredor mediterrani, quantitat totalment insuficient al seu parer per fer-ne un estudi seriós; França sí mostra preocupació, tot i que ha ajornat fins al 2011 el tram de Nimes-Montpeller que havia d’haver començat l’any 2007. Recorda, també, que entre Tarragona i Castelló hi ha 40 quilòmetres amb una sola via. Pel que fa a la pèrdua de competència, comenta que el camió encara és competitiu, però que s’ha arribat a límits insuportables (20.000 camions diaris passen per la Jonquera). Afegeix que França ja ha aprovat la llei de l’Eurovinyeta per penalitzar el pas- satge del camió, una llei que es vol implantar a tot Europa i que França pensa que Espanya també hau- ria d’adoptar. Matisa que el sector del transport per camió està fent un esforç molt important per reduir la contaminació, però que si es vol doblar el trànsit del Port de Barcelona, és impossible doblar els camions. Conclou, doncs, que no es pot acabar el Port el 2011 sense ferrocarril. Per acabar, apunta que el 75% de les mercaderies que arriben al sud d’Europa no entren pel sud, sinó pel nord d’Europa, que els vaixells no s’aturen al Mediterrani i tenen com a destí Rotterdam, Anvers, Hamburg, etc., i que després amb tren, tren i camió o transport fluvial baixen fins al sud. Argumenta que si el front Mediterrani –València, Barcelona, Gènova, Marsella– tingués ports eficaços, hauria de captar aquest tràfic i donar feina a tothom. El Sr. Portabella demana si es refereix als que en- tren pel canal de Suez. El Sr. Ribó comenta que els nolis de Suez han baixat el 50%, perquè ara passen pel cap de Bona Esperança. Explica que Suez era massa car i que el transport, a causa de la crisi de l’automòbil, també ha davallat de manera impressionant. Creu, però, que aquesta és només una situació conjuntural, que la competència real la tenen aquí. Tot seguit argumenta que Catalunya té dues com- petències: Saragossa, que té una plataforma logísti- ca molt important, i Madrid. Comenta que Panasonic ja ha marxat del Parc Logístic i que HM ho farà el mes d’octubre, cap a Madrid. Recorda, també, que els impediments legals per establir-se i funcionar a Catalunya són molt pitjors que a Saragossa o a Ma- drid, tot i que el Sr. Montilla ha anunciat una nova normativa de la Generalitat per canviar-ho. Arran de tot el que ha exposat, transmet la seva convicció que el ferrocarril arribarà a l’horitzó del 2020. Mostra el seu convenciment que la línia d’alta velocitat tindrà un gran impacte en el tema de con- nexions econòmiques i socials entre el sud de Fran- ça i Catalunya, fet que serà una font de riquesa im- pressionant. Insisteix que s’ha d’arreglar la línia vella, tot i que el problema rau en l’amplada del túnel, que és la internacional: s’ha demanat a França que baixi 4 vies fins a la frontera, però entre Figueres i Perpi- nyà només se’n poden tenir dues, perquè tothom ha de passar pel túnel i addueix que les línies pesades no poden ni passar pel túnel, perquè fan malbé la via. Proposa arribar a un acord amb el túnel de Fi- gueres a Perpinyà i reconvertir la línia antiga a l’amplada europea de Figueres a Sant Celoni. Creu que de Sant Celoni a Mollet una sola línia paral·lela 1304 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 d’amplada internacional seria suficient. Es mostra convençut que la veritable solució és una línia cap a Mollet pràcticament dedicada a mercaderies i l’altra dedicada a l’alta velocitat. Opina que si es fa bé, seria factible el 2020, però cal pressió, també de part de l’Ajuntament de Barcelona. Referent al tema de l’Aeroport, creu que AENA ha fet un esforç molt important des del punt de vista de funcionament (en els rànquings de funcionament està entre els primers d’Europa i funciona molt millor que fa 3 o 4 anys), tot i que el problema és la part comercial (la captació de tràfics, les línies, la compe- tència, el trànsit internacional, mercaderies...) que és el que cal estimular malgrat la competència i la crisi. A banda de la compra de Spanair amb participació de l’Ajuntament, insisteix que cal una aposta més contundent, alhora que reconeix que no serà fàcil. Comenta que la infraestructura és fantàstica, molt més racional que la de Madrid i més ben feta des del punt de vista racional i operatiu. Com a conclusió, es mostra convençut que Cata- lunya té motius per ser optimista si el Govern fomen- ta mesures i dóna facilitats perquè les empreses es quedin, i si s’impulsa el ferrocarril i s’aconsegueix participar en la gestió comercial de l’Aeroport. El Sr. Ardanuy agraeix al Sr. Ribó la seva segona intervenció i que hagi entrat en més profunditat en alguns temes. Pel que fa al projecte comú de poten- ciar l’àrea de Barcelona com a àrea logística impor- tant, troba a faltar al compromís de les administraci- ons en aquest sentit i creu que per arribar al 2020 en condicions cal començar a actuar ja, que altrament ja no s’hi serà a temps. Respecte al tema ferroviari, mostra inquietud pel fet que s’hagi optat per una solució mixta de 5.200 milions d’euros, la més cara, i s’hagi deixat de banda les altres, que poden tenir menys problemàtica per afavorir el tràfic de mercaderies. Pel que fa a l’eficàcia del Port, recorda que no es podrà destacar si no es té xarxa de mercaderies per moure els volums ni centres de transformació de productes que arriben en contenidors. Insisteix que Barcelona es troba en una bona po- sició, però que falta un impuls més important de les administracions. Recorda, a més, que les altres ciu- tats també treballen en aquest sentit i opina que per sortir-se’n és bàsic exigir inversió i també la col·la- boració de totes les parts, liderades per l’Ajuntament de Barcelona. La Sra. Balseiro agraeix la sinceritat a l’hora de reconèixer que una bona part del tràfic marítim es desvia directament cap als ports del nord, fruit d’una manca de competitivitat per part d’altres ports situats al Mediterrani. Creu que una aposta clara per la competitivitat i també uns preus més assequibles podrien afavorir, a més d’una interconnexió de xar- xes òptimes, la utilització del Port de Barcelona. Agraeix també que reconegui que l’Ajuntament de Barcelona hi té molt a dir a l’hora d’exigir a altres administracions (Estat i Generalitat) aquest compro- mís per reforçar les infraestructures de Barcelona, tot Catalunya i el conjunt de l’Àrea Metropolitana. Recorda que un dels avantatges competitius de Barcelona era la gran plataforma per a l’estoc de vehicles, però que això, en situació de crisi i tenint en compte que és un dels sectors més afectats, posa sobre la taula la necessària diversificació d’una apos- ta logística de Barcelona. Insisteix que l’impacte és important: una baixada del 75%. Finalment coincideix que l’Ajuntament ha d’agafar el lideratge en la reivindicació d’una inversió forta en infraestructures per a Barcelona que posicioni la ciutat com a porta logística del sud i el conjunt d’Europa. El Sr. Carnes argumenta que, atès que ja s’està treballant per enllestir les infraestructures al Port, ara el que cal és canalitzar l’opció del model de via: es- pecífic o mixt. Es mostra d’acord amb la visió del gerent i creu que caldria apostar per una línia especí- fica, perquè permetria molta més mobilitat i molt més recorregut. Pel que fa a l’Aeroport, creu que el que interessa en termes de logística és el tema de la càrrega, i recorda que l’acord possibilita que l’Aeroport de Bar- celona, en el seu punt d’inspecció fronterera, pugui estar operatiu 24 hores al dia, 7 dies la setmana, fet que canvia la situació. Opina que és una bona inicia- tiva que el sector privat ha fet seva, i que es podrà utilitzar a la sortida d’aquesta crisi. En aquest sentit, demana relativitzar la idea que totes les coses bones provenen de la iniciativa privada i les dolentes de la iniciativa pública. El Sr. Ribó aprofita per parlar del Port de Barcelo- na i recorda que només és autònom fins a un cert punt: el Govern de la Generalitat proposa un presi- dent que aprova Madrid, però les taxes, els projec- tes, el personal, les obres, etc., depenen de Madrid. Insisteix, però, que gràcies a la iniciativa i a l’impuls de la gestió del Port de Barcelona per part de Barce- lona, en 5 anys s’ha creat un sistema de creuers que és el primer de la Mediterrània i el tercer o quart del món. Destaca, també, el sector de l’automòbil, ara conjunturalment fluix, però que també és una iniciati- va del Port de Barcelona, o l’aposta que han fet els xinesos de Hutchinson, que invertiran 700 milions a la nova terminal perquè confien portar-hi molt tràfic. Creu que hi ha motius per a l’optimisme i que aques- ta mena d’iniciatives preses des d’aquí es podrien aplicar al tema de l’Aeroport. Per contra, reconeix que a causa de l’èxit dels últims anys el Port s’havia encarit molt, tal com reconeixia el mateix president del Port. Opina que en aquest aspecte la crisi pot ser bona per posar les coses al seu lloc i resituar les tarifes. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1305 Finalment, pel que fa als camions, apunta que a tots els ports d’Europa hi ha certes pràctiques mono- polístiques que costen de trencar, i que no serà fàcil posar-hi remei. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 2. Aprovar l'adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a l’Associació Red de Ciudades AVE; acceptar els Estatuts de l’Associació Red de Ciudades AVE; fa- cultar a l'Alcaldia per a què pugui dur a terme les actuacions necessàries per a la plena efectivitat del present acord, així com per al nomenament dels representants de l’Ajuntament de Barcelona a l'es- mentada Associació. El Sr. Carnes recorda que és una xarxa que es constitueix el 2004 i que l’Ajuntament, tot i participar en l’impuls de la xarxa, no hi era present perquè l’AVE no va arribar directament a la ciutat fins l’any passat i, per tant, fins aleshores no es podia plantejar de forma correcta la incorporació a la xarxa. Creu que un cop incorporats, hauran de treballar determinades consideracions i temes de comunica- ció, com ara el català. Malgrat tot, es mostra confiat que serà un espai de diàleg i interlocució entre les institucions públiques i privades per fomentar la in- tercomunicació entre les diferents ciutats de l’Estat espanyol. La Sra. Recasens entén que és una proposta a dictaminar i diu que el seu grup prendrà el posicio- nament definitiu al Plenari. De tota manera, expressa la sorpresa del seu grup pel fet que s’hagi trigat més d’un any a proposar l’adhesió a la xarxa. Tot seguit passa a parlar del tema del català i ar- gumenta que com a mínim se n’haurien pogut tenir els estatuts en català, atès que durant tres anys la seu ha estat a Lleida. Finalment al·ludeix a l’article 11 dels estatuts, que estableix quotes reglamentàries i possibles aportaci- ons extraordinàries, fet que també recull l’informe de l’interventor. Demana, doncs, quin serà l’impacte econòmic que suposarà per a l’Ajuntament de Barce- lona el fet de pertànyer a la Xarxa de Ciutats d’Alta Velocitat. Per concloure, recorda el potencial de promoció turística de la xarxa i pregunta quins serien els re- presentants de l’Ajuntament de la xarxa en primera instància. La Sra. Balseiro expressa la reserva de vot del seu grup. Confia que serà un posicionament positiu, però primer vol aclarir una sèrie de dubtes. En primer lloc constata el retard de la incorporació de l’Ajuntament de Barcelona a l’associació i demana si a banda de la ciutat de Barcelona n’hi ha alguna altra que ja estigui connectada al TGV i que encara no hagi decidit la seva associació. Finalment pregun- ta quin seria el compromís econòmic que suposaria l’associació a l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Portabella declara que el seu grup hi votarà a favor. Apunta que tot i no disposar dels estatuts en català actualment, es poden tenir en el futur, ja que és lògic que figurin en les llengües oficials de les ciutats adherides a la xarxa. Recorda que anys enrere es va enviar un obser- vador a la xarxa per fer-ne un seguiment, amb la voluntat que quan l’alta velocitat arribés a Barcelona, la ciutat en pogués formar part. Conclou, doncs, que un cop consolidada l’activitat de l’alta velocitat a Bar- celona, és bo que la ciutat hi tingui una presència. La Sra. Mayol expressa el posicionament a favor del seu grup. Considera que els arguments ja han estat exposats i que només cal ratificar el sí. El Sr. Carnes diu que el tema dels representants es pot acabar de discutir al proper plenari, però que sí pot aclarir la qüestió de les quotes, que pugen a uns 6.000 euros anuals. Pel que fa als estatuts, comparteix el plantejament que el fet que estiguin en una altra llengua no signifi- ca que no se’n pugui disposar també en català i pro- posa treballar en aquest sentit després de l’adhesió. Continua explicant els motius del retard en l’adhesió, que es va produir a l’assemblea del maig del 2008. Aclareix que es tracta d’un tema de proce- diment, ja que l’enviament de la documentació no depenia de l’Ajuntament, i que l’interès hi ha de ser en totes dues bandes. La Sra. Balseiro intervé per demanar quines ciu- tats no s’hi han incorporat. El Sr. Carnes respon que tenen constància que tots els ajuntaments hi són. En cas que n’hi hagués algun que no, es faria saber a la Comissió. La Sra. Recasens no considera resoltes algunes consideracions. Insisteix que no entén el retard en l’adhesió i considera que el fet de no haver tingut la documentació abans no serveix d’excusa, atès que l’Ajuntament de Barcelona ha d’actuar amb una altra diligència. No dóna per bo el retard, en el cas que la xarxa sigui tan important. I si no ho és, argumenta que no cal pagar-ne la quota. Reclama poder tenir els estatuts en català, si no és per a la comissió, per al proper plenari. Finalment notifica que el seu grup esperarà al proper plenari a conèixer els representants de l’Ajuntament, però demana quants seran. La Sra. Balseiro lamenta el retard en la incorpora- ció, però espera recuperar el temps perdut i que Barcelona se sumi a un dels objectius bàsics: recla- mar el desplegament efectiu de la xarxa de l’AVE, no 1306 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 només en el marc nacional, sinó també en relació amb la resta de les ciutats europees. Finalment reitera la reserva de vot del seu grup, malgrat que es mostra convençuda que al plenari serà un vot afirmatiu. El Sr. Carnes manifesta que alguns aclariments els lliuraran aquests propers dies. Afegeix, també, que en aquests processos hi ha comissions organit- zadores, associacions constituïdes i responsables, i que per tant no s’ha de pressuposar que tot depèn de l’Ajuntament. Finalment expressa que intentarà donar resposta als temes esmentats abans del pro- per plenari. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de CIU i PP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 3. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda: Que l'Ajuntament de Barcelona, per mitjà del districte 22@ creï un clúster d'e-learning per promoure la competitivitat i la projecció internacio- nal del conjunt d'empreses i institucions presents al territori que tenen la vocació d'esdevenir els motors del desenvolupament econòmic en aquesta àrea. El Sr. Ardanuy comenta que la proposició presen- tada pel seu grup ha rebut una sol·licitud de transac- ció per part del Govern i llegeix el fragment modificat després d’acceptar l’esmena: "Que l’Ajuntament de Barcelona, per mitjà del districte 22@, creï dins el clúster TIC un espai específic d’e-learning per pro- moure la competitivitat i la projecció internacional". Justifica la presentació d’aquesta iniciativa per- què el seu grup entén que l’e-learning és un àmbit empresarial que aglutina altres àmbits. Aclareix que l’e-learning és la forma en què les noves tecnologi- es i la telemàtica imparteixen la seva formació, i que comprèn 6 àmbits de negoci: consultoria, implemen- tació de plataformes informàtiques o espais virtuals per desenvolupar-la, generació de continguts forma- tius a través del multimèdia, impartició, certificació i gestió del coneixement a partir d’aquestes comuni- tats virtuals. Afegeix que es tracta d’un sector emergent que utilitza les noves tecnologies i que aprofita el desen- volupament tecnològic (p. ex. l’àmbit telefònic, l’iPhone, les PDA, etc.), a més d’aglutinar un seguit d’em- preses de referència a escala europea i mundial (p. ex. GECSA, Élogos, Eureka Media, Tres Multimedia, ACENS Technologies, Epise, CAE), 4 universitats (UOC, UB, UPC i UPF), i una associació de proveï- dors d’e-learning, Associació APEL. Arran de tot el que ha exposat, afirma que és un sector de futur, però sense un espai definit dins l’estratègia de clús- ters de l’Ajuntament. Per això el seu grup demana aquest espai per poder desenvolupar-ne la potencia- litat a Catalunya, en tots els àmbits territorials. El Sr. Mulleres expressa el posicionament favora- ble del Grup del PP a la iniciativa, inclosa la transac- ció. Argumenta que el Grup Municipal del PP sempre ha cregut en l’e-learning, que és la fusió de l’en- senyament i les noves tecnologies, dos aspectes cabdals en què han de destacar les societats moder- nes. Justifica, doncs, la seva adhesió a la iniciativa, que suposarà un valor afegir per a la ciutat. Recorda també que al Programa d’Actuació Muni- cipal el PP ja havia proposat accions per impulsar, accelerar i vincular les activitats productives –pre- cisament del 22@– a fi d’elaborar un pla adreçat a la formació professional i ocupacional, vinculat a les activitats i als sectors TIC, audiovisual, energia o bio- tecnologia, que facilités sinergies entre el teixit forma- tiu, la formació, les noves tecnologies i la concentració que hi ha d’haver en aquesta àrea a la ciutat. Creu que cal integrar-ho tot a través de l’e-learning i poten- ciar la R+D+i, perquè Barcelona pugui potenciar-se com a capital mundial de l’e-learning i com a referèn- cia internacional. Justifica així el seu vot favorable. El Sr. Portabella manifesta el vot favorable del seu grup a aquesta proposició i matisa que creuen adi- ents les modificacions introduïdes. Argumenta que l’e-learning podria ser un subclúster del clúster TIC, i que el clúster TIC ha d’estar en mans de Barcelona Digital. Així doncs, troba adient potenciar tot el que fa referència a ensenyar amb eines informàtiques i en part a distància. Recorda que recentment es va cele- brar l’ITWorldEdu, que a més d’incloure l’e-learning incorporava aspectes de gestió, d’organització de xarxes de professors, de pares, d’alumnes, aplicaci- ons que es poden dur a terme. Finalment afirma que Barcelona ja té algunes empreses amb un cert pes dins l’e-learning internacional i que, per tant, el seu grup considera encertat que hi hagi una concentració en aquells sectors en què s’ha despuntat i que es podrien enfortir perquè Barcelona fos més competiti- va internacionalment. La Sra. Mayol expressa el posicionament també favorable del seu grup i comenta que la transacció és molt encertada, perquè permet situar l’aposta per l’e- learning dins el clúster de les TIC, fet que va en con- sonància amb el que opina el seu grup i que per tant troben positiu de reforçar en aquest context. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1307 El Sr. Carnes opina que tots els grups expressen una mateixa filosofia i creu molt adient que l’e- learning se situï dins una estratègia global com són les noves tecnologies. Recorda també que l’e- learning és un àmbit específic que va començar his- tòricament en l’àmbit de la formació però que s’ha anat desenvolupant en nous sectors. És per això que donen suport a tot el que siguin serveis per reforçar aquesta dimensió. El Sr. Ardanuy agraeix el vot favorable de tots els grups i remarca que vol fer palès que es tracta d’una estratègia no només de formació, sinó també de gestió del coneixement, i que forma part de l’estratègia de ciutat. Per això és important que tots els grups hi puguin estar d’acord. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda: Que l'Ajuntament de Barcelo- na, per mitjà del districte 22@, creï dins del cluster de TIC un espai específic d'e-learning per promoure la competitivitat i la projecció internacional del con- junt d'empreses i institucions presents al territori que tenen la vocació d'esdevenir els motors del desenvo- lupament econòmic en aquesta àrea. Del Grup Municipal PP: 4. Atès els Autònoms, Comerços, Petites i Mitja- nes Empreses de la ciutat de Barcelona que denun- cien dificultats de liquiditat i finançament, la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda: – Instar al Govern Municipal a oferir fórmules d'ajornament dels impostos, taxes i preus públics municipals als Autònoms, Comerços, Petites i Mit- janes Empreses que acreditin dificultats de liquidi- tat. – Instar al Govern de l'Estat i de la Generalitat a prendre les mesures oportunes per tal d'accelerar els tràmits de concessió del finançament que s'em- marquen en les diferents línies de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) i de l'Institut Català de Finances (ICF). – Instar al Govern de l'Estat a accelerar la devolució de les liquidacions d'IVA i a establir una moratòria per a les properes liquidacions trimestrals d'IVA, IRPF per a les activitats econòmiques que ho sol·licitin. La Sra. Balseiro argumenta la proposició del seu grup a partir del fet que a Barcelona hi ha un nombre important d’autònoms, comerços i pimes que denun- cien problemes de liquiditat i finançament. Recorda les queixes que posen de manifest les dificultats que han tingut els últims mesos per aconseguir finança- ment, ja sigui a curt termini, mitjançant pòlisses de crèdit per finançar liquiditat, o simplement per finan- çar el seu circulant. Manifesta que malgrat haver impulsat diferents mesures per posar fi a aquesta situació, sembla que encara hi ha certa resistència per part de les entitats bancàries a concedir el finançament, per això el Grup del PP demana acordar una sèrie de mesures per impulsar, més enllà del finançament de les entitats financeres, totes les eines a l’abast de l’Ajuntament per pal·liar aquests efectes de la manca de liquiditat. Així doncs, el Grup del PP insta el Govern Munici- pal a oferir fórmules d’ajornament dels impostos, taxes i preus públics municipals als autònoms, co- merços i pimes que acreditin dificultats de liquiditat. D’altra banda, insta també el Govern de l’Estat i la Generalitat a prendre les mesures oportunes per accelerar els tràmits de concessió del finançament que s’emmarquen en les línies de l’Institut de Crèdit Oficial i de l’Institut Català de Finances. Finalment, insta també el Govern de l’Estat a accelerar la devo- lució de les liquidacions d’IVA i a establir una moratò- ria per a les properes liquidacions trimestrals d’IVA i IRPF per a les activitats econòmiques que ho sol·licitin. A continuació demana suport a aquesta iniciativa. La Sra. Recasens expressa el suport de CIU a la proposta. Recorda que el seu grup ha anat aportant propostes per intentar pal·liar la situació de crisi que viuen les empreses i el teixit econòmic de la ciutat. Admet que algunes mesures són competents i pròpi- es d’aquesta comissió o l’àmbit local, i que d’altres són competents d’altres administracions, però entén que és positiu que l’Ajuntament de Barcelona sol·liciti unànimement determinades mesures. Aprofita, també, per recordar que el novembre van demanar una moratòria temporal de les quotes de les empreses que paguen Seguretat Social i que tenien problemes de manca de liquiditat, proposta que aleshores es va rebutjar perquè es considerava innecessària. Opina que no poder dirigir-se amb una única veu a les administracions competents va ser una mostra d’actitud absolutament immobilista i de manca d’ambició. A continuació recorda altres mesures pròpies de l’àmbit local que ha presentat el seu grup, com ara que l’Ajuntament escurcés a 30 dies el pagament als proveïdors, fet que afavoriria la liquiditat de les pi- mes, que aporten estabilitat al país i donen cohesió al sistema. N’hi afegeix d’altres, com ara incrementar la inversió fins als 1.200 milions d’euros, reduir l’IBI, actualitzar les taxes i els preus públics a la meitat de l’IPC, introduir moratòries a la Seguretat Social o modificar l’IAE a les empreses que tinguin problemes de liquiditat, una bonificació que la llei permet. Retreu a la comissió que es rebutgés la seva pro- posta de crear una taula de seguiment de la crisi amb tots els agents econòmics i socials implicats de la ciutat. Manifesta que, a parer del seu grup, seria bo plantejar mesures com la del PP en el marc 1308 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 d’aquesta taula i veure si hi ha el consens econòmic i social oportú per part de tots els grups municipals i polítics representats per erigir-se com a interlocu- tors amb el Govern de l’Estat. Afirma que el Govern prefereix liderar en solitari aquesta situació, malgrat que tothom demana pactes i consens en matèria de crisi. El Sr. Portabella expressa el vot contrari del seu grup a la proposició. L’argument que addueix és que algunes mesures que se sol·liciten són molt compli- cades d’aplicar i recorda que els ingressos per taxes no serveixen per omplir les arques de l’Ajuntament, sinó per poder donar serveis, una part dels quals van destinats a persones necessitades o a les mateixes empreses. Manifesta que amb un plantejament més ajustat haurien pogut tenir en compte la mesura. Recorda que si s’apliqués el que es proposa, els pressupostos aprovats fa dos mesos quedarien invalidats i caldria redefinir tota l’actuació. El seu grup opina que els pressupostos es poden matisar, però individualment, comptant els diners que es deixen d’ingressar i estu- diant d’on es trauran els que es gastaran. Tret que es faci així, el seu grup considera la proposta com- plexa i poc real. Matisa que estarien d’acord a accelerar la devolu- ció de les liquidacions de l’IVA i els tràmits de con- cessió de finançament en què s’emmarquen les líni- es de l’Institut de Crèdit Oficial i l’Institut Català de Finances, i reconeix que l’actitud que ha de tenir l’Administració davant de la situació econòmica actu- al és la d’optimitzar al màxim els seus recursos i ser tan diligent i eficient com pugui, ja que això no costa diners, però sí impulsa la situació. Així doncs, recla- ma a totes les administracions, inclòs l’Ajuntament, que posin fil a l’agulla i facin les coses al més ràpid possible. Conclou que en aquest aspecte sí que hi estan d’acord. La Sra. Mayol expressa el posicionament contrari del seu grup a la proposta. Afegeix que ho argu- mentarà amb més detall la Sra. Ballarín, però que bàsicament el seu grup considera que les adminis- tracions fan tot el que poden i que per tant no com- parteixen les solucions plantejades. La Sra. Ballarín manifesta la preocupació del seu grup per ajudar les pimes i els autònoms a superar els problemes de liquiditat, però expressa el rebuig del seu grup a la proposició perquè entén que les administracions responsables de donar suport als col·lectius afectats estan actuant amb celeritat i dili- gència per mobilitzar els recursos públics necessaris. A continuació exposa les mesures que s’han posat en funcionament fa dos trimestres. Pel que fa a l’ajornament de tributs, comparteix amb el president de la comissió que no pot ser un ajornament indis- criminat, perquè podria comportar molts riscos. De tota manera, recorda que la llei i les ordenances preveuen la possibilitat de demanar ajornaments, sempre que es faci en unes condicions generals de garanties, i que per a deutes inferiors a 6.000 euros no s’exigeix cap garantia. Matisa que el Reglament general de recaptació estableix que qualsevol contri- buent que demostri d’una forma clara que té poca capacitat econòmica o que està en un moment de poca solvència patrimonial pot obtenir un ajornament o un fraccionament dels deutes sense garanties, i que l’Agència Estatal recentment ha donat instrucci- ons als òrgans de recaptació d’actuar en aquesta matèria amb tota la flexibilitat possible dins la legali- tat, a fi de superar la crisi actual. En particular anun- cia que aquest any es flexibilitzarà encara més el pagament de l’impost sobre la renda de les persones físiques. Recorda que l’Ajuntament no té potestat per subs- tituir els mercats financers en les seves funcions ni la Generalitat ni l’Estat en les seves competències, però que està al costat de les pimes i dels autònoms per ajudar-los a superar aquests moments comple- xos. Exposa les mesures per a la liquiditat, començant per la puntualitat en el pagament de les factures. Recorda, també, que l’Ajuntament de Barcelona, a través dels Serveis de Promoció Econòmica posa a disposició d’empreses i autònoms diferents progra- mes i activitats per dinamitzar i facilitar l’activitat em- presarial a Barcelona. En destaca les mesures que tenen per objectiu facilitar i agilitzar l’accés al finan- çament i explica que Barcelona Activa informa, as- sessora i acompanya empresaris i autònoms en l’obtenció de finançament a través de diferents ca- nals, i esmenta que el darrer any 200 nous projectes empresarials han comptat amb l’aval tècnic de Bar- celona Activa per accedir a productes financers. A més a més, anuncia que s’han presentat 150 projectes empresarials al Departament de Treball per accedir a ajuts i subvencions, que l’Estat i la Genera- litat han reaccionat adequadament a la crisi tan sob- tada, que s’ha facilitat la devolució mensual de l’IVA a partir de l’1 de gener per part de l’Estat, que s’ha establert la llibertat d’amortització per als actius nous a l’impost de societats, que línia ICO de suport a l’empresa ha establert una línia addicional de 10.900 milions d’euros i una nova línia de moratòria per a pimes que permet ajornar fins a 5.000 milions d’euros a un tipus preferent que es pagarà a partir del 2010. Esmenta també la línia ICO de finança- ment de projectes d’inversió de mitjanes empreses, i molts altres projectes. Pel que fa a la Generalitat, destaca l’ampliació de la línia de l’Institut Català de Finances: crèdit, crèdit empresarial, nous avals, etc. Reconeix que l’únic que no s’ha establert són les moratòries que establia el grup del PP, no fraccio- naments ni ajornaments, sinó moratòries en sentit tècnic. Entén, però, que amb la resta de mesures NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1309 queda complert l’objectiu de la proposta, que consi- deren redundant. La Sra. Balseiro agraeix el suport de CIU i lamenta la postura del Govern Municipal i d’ERC. Manifesta que després de la proposició d’ERC aprovada a l’últim plenari de constituir una taula formada per les petites i mitjanes empreses a fi d’abordar solucions conjuntes per posar fi a la situació de crisi econòmi- ca, confiava que es produiria un punt d’inflexió per poder prendre mesures efectives. S’adreça a la Sra. Ballarín per retreure-li que el Govern Municipal no hagi reflexionat prou i no hagi actuat per posar remei als problemes a la recessió. Li reitera que, malgrat les mesures exposades, les queixes i els problemes de liquiditat persisteixen, i també els de contracció de l’activitat econòmica. Afirma que el Govern és incapaç de veure la realitat. Tot seguit afirma que rebutjant la proposta enco- breixen la situació. Admet que hi ha la previsió d’un possible fraccionament dels impostos, però confirma que dista molt de les reivindicacions de les activitats econòmiques i recorda que una activitat econòmica desapareguda no suposa cap mena d’ingrés. A con- tinuació retreu al Govern que no vegi clara una boni- ficació en l’impost d’activitats econòmiques i malgrat reconèixer que el Govern de l’Estat va aprovar una sèrie d’ampliacions de línies de crèdit mitjançant l’ICO i que l’Institut Català de Finances n’ha aprovat una altra partida, denuncia que les entitats finance- res no acaben de facilitar aquests crèdits, una realitat que el Govern es nega a admetre. Pel que fa a les liquidacions de l’IVA, afirma que l’Estat no ha retornat la del 30 de gener a les pimes que hi tenen dret, fet que obliga moltes empreses, fins i tot les que poden ser rendibles, a reduir la prò- pia activitat. Ho considera un problema molt greu i recorda, també, que el president de la Fundació de Caixes d’Estalvi ha reconegut que l’activitat econò- mica a Espanya està marcada per una forta recessió, i que denuncia com a principal problema que no exis- teixi un pla d’actuació coherent per posar fi al pro- blema. Argumenta que la crisi ja feia més d’un any que s’anunciava i que ara en veiem les conseqüències al sector productiu. Afegeix que, a parer del seu grup, cal que l’Ajuntament de Barcelona agafi el lideratge per donar garanties a les activitats eco- nòmiques que s’exerceixen a la ciutat i contribuir a posar fi al tancament d’empreses i locals comerc i- als. Expressa, a més, que el seu grup tenia l’es- perança que el Govern compartís aquests objectius, però que només opta per instaurar mesures de pamflet, ineficaces i insuficients. Els retreu que davant dels tancaments i de la destrucció alarmant de llocs de treball es limitin a mirar cap a una altra banda en lloc de revisar les mesures que s’han manifestat insuficients. Lamenta de nou aquesta postura i insta el govern a impulsar mesures per posar fi o pal·liar la situació de falta de liquiditat de les empreses de Barcelona. La Sra. Recasens manifesta que el posicionament de CIU ja és conegut. Afegeix que el seu grup està convençut que un ajuntament pot adoptar mesures excepcionals davant d’una crisi excepcional. Retreu al Govern que opti per anar fent i matisa que les iniciati- ves exposades per la Sra. Ballarín corresponen en bona part al Govern de l’Estat. CIU entén que Barce- lona en concret necessita mesures excepcionals que depenen de l’Ajuntament: increment de les inversions via endeutament, pagament a 30 dies... Insta, doncs, el Govern a tirar endavant aquesta mena de propos- tes i a mostrar ambició i lideratge per pal·liar els efec- tes de la crisi, cosa que fins ara no ha fet. El Sr. Portabella intervé per matisar dues coses: primer, el convenciment que aquest tipus de propos- tes ha de provenir de la taula que es crearà entre les PIMEC i l’Ajuntament; segon, que en l’anàlisi de me- sures per aturar la crisi a Barcelona s’hi ha d’incloure el finançament, que no està resolt. Conclou dient que, al seu parer, aquests dos aspectes mancaven en la proposta global. El Sr. Carnes lamenta les intervencions que utilit- zen vocabulari del tipus "pamflet" i demana que a la comissió no se sobreactuï ni es confongui. Suggereix que es parli amb més rigor, i que quan es faci refe- rència a l’ICO es contrastin els marges que apliquen les caixes i els marges que s’estan intentant aplicar. Afegeix que té la sensació que hi ha la idea que tot el que fa la iniciativa pública és dolent i tot el que fa la iniciativa privada és bo. Per contra, no creu que la crisi sigui fruit d’accions de la iniciativa pública, tot i que admet la possible influència de l’Escola de Chi- cago, que va obrir el camí a la liberalització i al fet que la iniciativa privada prengués algunes iniciatives que han portat a aquesta situació. Reclama, doncs, que no es demani a la iniciativa pública que cobreixi les carències generades per la iniciativa privada en alguns àmbits i sectors. Insisteix que l’Ajuntament actua amb rigor i que no sobreactuarà, perquè les mesures plantejades pel Grup del PP poden sonar bé, però que aplicades a la pràctica provocarien més confusió i deixarien una ciutat hipotecada, cosa que el Govern no permetrà. La Sra. Ballarín expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. Portabella expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal ERC: 5. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda instar al Govern Municipal a crear un espai de trobada -dins de Barcelona Activa- per als professionals de l'R+D, especialment dirigit als aturats d'aquesta branca com a conseqüència del 1310 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 tancament i deslocalització d'empreses, on es poten- ciï la generació de noves idees de negoci. El Sr. Portabella formula la proposició d’ERC. Planteja que, a causa de la crisi, s’ha produït una pèrdua de llocs de treball entre les persones que es dediquen a la recerca, ja sigui per causa de la deslo- calització o bé per retallades als departaments de recerca de les empreses. És per això que ERC pro- posa una mena de networking entre les persones que han quedat sense feina en l’àmbit de la R+D i els emprenedors que volen iniciar alguna activitat econòmica i que, a causa de l’entorn econòmic, no troben el canal per desenvolupar-la. Es manifesta convençut que Barcelona Activa podria ser un bon lloc on establir aquestes xarxes. Aclareix que no es tracta d’implantar una borsa de treball ni d’una plataforma només de presentació, sinó que es proposa un treball a través de Barcelona Activa per facilitar el contacte entre persones que tenen projectes, els volen desenvolupar i tenen quali- ficació per fer-ho, i, si els projectes quallen, que se’ls pugui introduir en els canals actuals de Barcelona Activa. El grup d’ERC creu que falta un espai d’aquestes característiques, a partir del qual es pugui posar en marxa tota la cadena en la qual Barcelona Activa ja té un grau d’especialització alt i una funcionalitat encertada. Es mostra convençut que aquest espai cal perquè la gent altament preparada no es desani- mi i no la perdi ni la ciutat ni el país. El Sr. Ardanuy avança el vot favorable de CIU. Explicita que és un àmbit important en situació de crisi, però també en temps de bonança. Reconeix que es genera talent, però sovint la ciutat no és ca- paç de canalitzar-lo i transformar-lo en coneixement aplicat. Manifesta que tot el que signifiqui crear es- pais d’interrelació que permetin la generació d’idees empresarials i el contacte i la canalització del conei- xement amb la gent que està preparada per poder-lo desenvolupar li sembla una bona iniciativa, i que Barcelona Activa pot anar més enllà, que pot posar les bases, ajudar, acompanyar i generar aquestes sinergies, propiciar el clima adequat perquè aquestes persones puguin ajuntar talents i construir iniciatives comunes. Així doncs, agraeix la iniciativa, perquè com a país es genera molt talent, hi ha molt bones universitats, però hi ha una incapacitat per traslladar aquest talent a la realitat quotidiana de les empreses i del creixement econòmic. El Sr. Mulleras manifesta que si en alguna cosa estan d’acord els grups municipals és que un dels problemes de la ciutat és el model productiu, una percepció que comparteix la majoria de la societat barcelonina. Opina que en el canvi de model un dels punts més importants és la potenciació de les noves tecnologies, i en aquest cas de la R+D+I. Anuncia, doncs, que donaran suport a la proposi- ció perquè és un sector cabdal, ara i en el futur, per poder ser una referència internacional i millorar la productivitat. Argumenta, també, que la R+D+I és un valor fonamental a l’hora de poder millorar la productivitat i aportar un valor afegit a l’oferta de Barcelona al món. Vol, però, fer dues consideraci- ons: primer, si cal cenyir-se només a Barcelona Activa o plantejar un enfocament més generalitzat; i segon, proposa afegir la "i" d’innovació, que va uni- da al talent, a les noves tecnologies i a la millora de la productivitat. La Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A. El Sr. Carnes confirma que el seu grup comparteix la filosofia de la proposta i aprofita per afegir-hi uns comentaris. Recorda que, tal com s’ha esmentat en altres comissions, el sector de R+D o R+D+i és dels pocs que crea afiliació a la Seguretat Social. Per tant, considera cabdal crear espais en sectors que oferten llocs de treball i on la reubicació és fonamen- tal, com les TIC, l’aeronàutica, l’espai, el medi ambi- ent, les ciències de la salut o les ciències de la vida. Per acabar puntualitza que al viver d’empreses hi dos àmbits amb plataformes ja existents: el sector bio i el sector TIC, a partir de Microsoft Pre-Incu- bation i el BioEmprenedor XXI. Reconeix, però, que no abasten totes les potencialitats i que, per tant, cal crear un espai obert a altres realitats. El Sr. Portabella agraeix la intervenció a tots els grups i manifesta que no té cap inconvenient a parlar de R+D+I. Així doncs s’inclou la "i" d’innovació. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda instar al Govern Municipal a crear un espai de trobada -dins de Barcelona Activa- per als professionals de l'R+D+I, especialment dirigit als aturats d'aquesta branca com a conseqüència del tancament i deslocalització d'empreses, on es poten- ciï la generació de noves idees de negoci. b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- tucional c) Precs Del Grup Municipal CIU: 6. Que l'Ajuntament adopti un pla de suport al sec- tor dels quioscos que contempli l'adopció de mesu- res concretes, fiscals i normatives entre d'altres, per tal de revitalitzar-lo i procurar la seva supervivència a la via pública de la ciutat. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1311 La Sra. Recasens explica els motius del prec. Considera que el sector dels quioscos no només es veu afectat per la crisi general, sinó per una crisi del sector en si, fruit d’un canvi cultural: la premsa gra- tuïta ha arrelat amb força i Internet s’ha constituït com una eina potent de comunicació, la qual cosa ha provocat una caiguda important de la premsa escrita, principal producte dels quioscos. Anuncia que se- gons dades del sector, dels 409 quioscos o conces- sions de la ciutat de Barcelona, n’hi ha 44 de tancats. Recorda que el 2011 caduquen les llicències i que, per tant, caldrà una modernització del sector. Proposa un canvi en l’estructura física d’aquests quioscos (més moderns, més grans, més actuals, més oberts) i també en fets que depenen de l’Ajuntament, com ara el cànon, que entén que ha quedat desfasat perquè és difícil de satisfer. Opina que també cal un revulsiu pel que fa a possible utilització d’aquests quioscos com a elements publicitaris, etc. Recorda que els quioscos són un element singular de la ciutat de Barcelona i que els quioscos tancats a les vies públiques no afavoreixen ningú, ni el sector ni la imatge de la ciutat. Reclama un pla de modernització de tot el sector amb previsió de futur, per això sol·licita que l’Ajuntament adopti un pla de suport al sector dels quioscos que prevegi mesures concretes, fiscals i normatives entre d’altres, per revitalitzar i procurar- ne la supervivència a la via pública. El Sr. Carnes recorda que els temes fiscals ja són coneguts i que se sap que la taxa de quioscos no s’ha incrementat, sinó que està congelada, i que s’ha intervingut i s’han pres iniciatives a partir del gener d’enguany. Explica que s’està treballant en aquestes noves llicències amb les sis entitats que representen aquest col·lectiu de venedors, i també amb publicistes, dis- tribuïdors i diaris. Comparteix que l’eix és la sosteni- bilitat econòmica i, per tant, cal actuar amb antelació. Enumera els elements que s’estan treballant: inclou- re noves tecnologies i altres continguts relacionats amb serveis públics que puguin fer més atractius els quioscos i els permetin obtenir més ingressos per publicitat. Això no obstant, recorda que és la dinàmi- ca dels diaris la que ha entrat en crisi i que la relació dels diaris amb els quioscos és un dels punts que afebleix el model. Finalment admet que el nombre de quioscos pot ser un obstacle per a la viabilitat d’una realitat econòmica tan limitada i que potser caldrà encaminar-se cap a un nou format, que és un dels processos en què s’està treballant amb els diferents operadors. La Sra. Recasens agraeix que hi hagi una predis- posició per part de l’Ajuntament per abordar el pro- blema i un pla de modernització per al sector. Ex- pressa el seu desig que aquesta vegada sí que es treballi preventivament. Lamenta, però, que no hagi concretat gaire quant al nou format i al nou model, tret d’esmentar les no- ves tecnologies, aspecte del qual ja es tenia conei- xement (venda de targetes de transport públic, en- trades a museus o equipaments culturals), i demana que es treballi des del consens, al costat del sector, els gremis i els representants, i també amb l’oposició i els grups del Consistori per aconseguir un benefici unànime per al sector. El Sr. Carnes respon que no ha volgut ser més precís perquè els quioscos no són els únics opera- dors que hi ha a la via pública, sinó que també hi ha altres comerços i que el que a alguns els pot semblar bé, a d’altres els pot generar competència deslleial. Anuncia, però, que en el marc de la reformulació del mapa total, aquest escenari de 400 quioscos difícilment sigui sostenible econòmicament, tot i que caldrà determinar quin seria el nombre exacte i els espais concrets, així com l’exercici que tots els ope- radors de la ciutat hauran d’abordar. Es dóna per tractat. 7. Que les actuacions de renovació de la imatge exterior dels establiments comercials no estiguin sotmeses al pagament de la taxa per la comunicació d'obres menors. La Sra. Fandos creu que aquest és un prec de sentit comú, atès que quan una persona vol renovar el rètol del seu establiment, tant si és una renovació com si el vol posar en català, pot demanar una sub- venció que ascendeix al 25% del pressupost de l’obra, i si és en el cas de renovar al català, al 40%. Resulta, però, que aquests comerciants que volen adequar i renovar la imatge exterior del seu establi- ment han de pagar la taxa de comunicació d’obres menors i també estan subjectes a l’impost sobre construccions. Explica que després de fer una simulació dels càl- culs pertinents a partir d’un rètol que costi 1.000 €, han constatat que la subvenció puja aproximadament el que cal pagar de taxes o fins i tot menys, fet que el grup de CIU considera absurd. Així doncs, per poder ajudar realment aquests comerços, perquè puguin fer la renovació i perquè la subvenció tingui sentit, demanen que les actuacions de renovació de la imatge exterior dels establiments comercials no estiguin sotmeses al pagament de la taxa de comunicació d’obres menors. La Sra. Ballarín anuncia que el seu grup rebutjarà el prec per un plantejament matemàtic. Explica que gràcies al règim actual de promoció i de millora del paisatge urbà s’aconsegueix complir dos objectius que no són fàcilment conciliables: d’una banda, es compleix la Llei d’hisendes locals, que no permet cap exempció de la taxa per comunicació d’obres menors per a establiments comercials, i alhora, gràcies al sistema de subvencions, es fomenta d’una manera eficaç la millora del paisatge urbà. 1312 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 Creu que els càlculs de CIU no són correctes, per això passa a explicar-los la situació. Comenta que el procediment regulador publicat és del 15 de desem- bre de 2008, amb una convocatòria de subvenció del 25% de tot el pressupost subvencionable per a aque- lles actuacions d’adequació de la imatge exterior dels establiments comercials ja existents, que pot arribar fins al 40% amb un límit de 600 euros quan la ins- tal·lació sigui d’un rètol en català. Així doncs, se sub- venciona el 25 o 40% d’una base on s’inclou també el cost de les llicències, de les autoritzacions i dels tributs. Conclou que si se subvenciona el 25% dels costos que inclouen l’ICIO, que és un 3,5% del cost de les obres, mai pot arribar-se al cas en què els im- ports siguin superiors a la quantitat subvencionada. A continuació exposa un exemple amb xifres (par- tint d’un rètol de 10.000 €) per demostrar que el pro- blema és matemàtic i no polític. La Sra. Fandos insisteix que el problema rau en el cost del rètol. Reprèn les xifres dels dos exemples esmentats i fa avinent que si la intervenció és petita, el resultat també és positiu, però per molt poc marge, atès que l’import de la taxa és el mateix. Li retreu que si el preu del rètol és més elevat, és evident que la subvenció és més alta, per tant la subvenció surt només a compte si el rètol és més car. Insisteix, també, que el que troben absurd és que d’una banda se subvencioni i de l’altra es pagui una taxa. Diu que CIU parteix dels números dels petits comerços i afirma que s’han subvencionat poquíssims rètols. Opina que si la subvenció fos tan exitosa com diu la Sra. Ballarín, hi hauria moltes més sol·licituds. Demana, doncs, si tenen dades concretes i insisteix que no es tracta d’un problema matemàtic. La Sra. Ballarín reitera que s’integra a la base, se sumen el cost i els tributs. Recorda que la llei funcio- na així, que no hi ha exempció, i que l’Ajuntament subvenciona aquestes actuacions per fomentar la millora del paisatge urbà. Recorda que el règim ante- rior era de subvenció de la taxa i de l’ICIO i que la millora que es va introduir va ser augmentar-la fins al 25% i el 40%, que es va modificar aquesta fórmula de càlcul per millorar les condicions de la subvenció. Opina, doncs, que és un règim que s’ha modificat per millorar i, insisteix que és un problema matemàtic. La Sra. Fandos pregunta quantes subvencions s’han concedit. El Sr. Portabella anuncia que la Sra. Ballarín no porta aquesta informació perquè no s’ha demanat. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PP: 8. Quin impacte econòmic tindrà el retràs de les obres del moll de Prat del Port de Barcelona en el sector productiu de la ciutat de Barcelona? La Sra. Balseiro recorda que després de l’enfon- sament del moll de Prat durant les obres de la seva ampliació, fa dos anys, el Port de Barcelona ha regis- trat una davallada de 29 milions d’euros per taxes d’ocupació i aprofitament de domini públic. El seu grup vol saber exactament com es valora l’impacte econòmic que això tindrà per a la ciutat. El Sr. Carnes recorda que les obres de reparació de l’avaria del moll de Prat han costat a l’Autoritat Portuària 45,4 milions d’euros, una dada públicament coneguda, i que l’explotació de la nova terminal de contenidors del moll de Prat hauria d’iniciar-se abans de l’1 de març de 2011. Afegeix que els informes que treballa el Port estan sota revisió, perquè hi ha una re- visió de tota la gestió del Port de Barcelona. Per tant, conclou que fer estimacions sobre el que podria haver deixat d’obtenir si no s’hagués produït l’incident al Port de Barcelona li sembla un exercici poc productiu. La Sra. Balseiro agraeix la contestació, però cons- tata que no respon a la seva pregunta. Recorda que demanaven l’impacte econòmic per a la ciutat, i no per al Port, un impacte que ja coneixen gràcies a una resposta del Parlament. Agraeix també que se’ls hagi donat una data exacta de finalització de les obres, però insisteix que no demanaven això. Afirma que el retard necessàriament tindrà un im- pacte en el conjunt de l’economia de la ciutat i cre- uen oportú que l’Ajuntament s’interessi per conèixer- ne la valoració exacta. Si no es disposa d’aquesta informació, demanen que es busqui la manera de fer-ne una valoració aproximada, ja sigui a través del Barcelona Centre Logístic o de l’Autoritat Portuària, i reitera que l’Ajuntament hi hauria d’estar interessat. Reclama, també, una resposta per escrit. El Sr. Carnes es reitera en el que ha comentat an- teriorment i explica que els diferents espais que ges- tiona TerCat estan en ple funcionament, però que en aquests últims mesos s’ha produït una davallada. Admet que tota la previsió del que podia haver pas- sat amb uns creixements exponencials potser res- pondria més adequadament a la pregunta de la Sra. Balseiro, però apunta que en l’actual conjuntura al- guna de les previsions que s’haurien pogut fer en el seu moment ara no respondria amb suficient precisió al que demana. Es dóna per tractada. 9. Quina valoració fa el Govern municipal davant de la incoació, per la Comissió del Mercat de les Teleco- municacions (CMT), d'un expedient informatiu a l'Ajun- tament de Barcelona per competència deslleial a les empreses privades pel projecte Wi-Fi Barcelona? La Sra. Balseiro demana també quin és el grau d’execució de la mesura que es va presentar el juny de l’any 2008 i quina sanció econòmica comportaria el fet de posar en marxa aquesta mesura. El Sr. Carnes aclareix que va ser l’Ajuntament qui va fer dues consultes a la Comissió del Mercat de les NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1313 Telecomunicacions sobre el desplegament de la xarxa wi-fi, i que per tant és a instàncies de l’Ajuntament que la Comissió del Mercat de les Tele- comunicacions elabora dos informes sobre el que demana l’Ajuntament per evitar aquests elements de competència deslleial a les empreses privades. D’una banda, es consulta sobre els centres que es consideren autoprestació, atès que l’Ajuntament pot prestar serveis sense comunicació, i de l’altra, es refereix a la petició de transitorietat per als centres que no es consideren autoprestació però que, ateses les limitacions del servei, no atemptin a la competèn- cia. Afegeix que el mateix dia de la comissió, la Co- missió del Mercat de les Telecomunicacions ha do- nat llum verda a una sèrie de serveis municipals. Per tant, adverteix que hi ha una certa desinformació en el que es demana. La Sra. Balseiro mostra incredulitat per la resposta del Sr. Carnes i reitera que saben del cert pels mit- jans de comunicació que la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions ha obert un expedient infor- matiu a l’Ajuntament de Barcelona i que ha amena- çat amb una sanció econòmica si es posa en marxa el sistema. Agraeix la resposta, però voldria saber exactament quina és la postura de l’Ajuntament res- pecte d’aquest tema, si pensa tirar endavant amb la mesura prescindint del sector privat. Recorda que en el seu moment el Grup del PP va advertir de la ne- cessitat de comptar amb la col·laboració del sector privat i de donar-li un cert impuls, i afegeix que, se- gons sembla, la Comissió del Mercat de les Teleco- municacions es pronuncia en aquest sentit, la prime- ra vegada ja el 2005, quan va obligar l’Ajuntament a retirar determinats punts wi-fi. Per això demana sa- ber exactament en quin moment es troben i si d’alguna manera això atura la interferència de l’Ajuntament en un mercat liberalitzat, tal com apunta la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i d’altra banda, saber exactament quins són els termi- nis per adoptar una sèrie de mesures i les accions que està valorant el Govern Municipal. El Sr. Carnes reitera que no hi ha cap expedient informatiu a l’Ajuntament, sinó que és l’Ajuntament qui demana precisions i clarificacions a la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions sobre una sèrie d’aspectes, i aclareix que l’objectiu de l’expedient és contestar les consultes del Consistori. Finalitza dient que estan pendents de resposta. La Sra. Balseiro demana que consti en acta que el Grup del PP no considera contestada la pregunta formulada. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 10. Quin és el capteniment del govern municipal sobre els preus dels locals comercials de la ciutat? El Sr. Portabella formula conjuntament les pregun- tes dels punts 10 i 11 perquè considera que giren entorn de la mateixa qüestió. Manifesta la preocupa- ció del seu grup davant el fet que malgrat la crisi les zones prime de Barcelona continuïn actives, tant en l’àmbit comercial com pel que fa a preus, però que en canvi darrere les primeres línies de la ciutat que- din molts locals buits, cosa que afecta tant el comerç com l’estructura comercial de la ciutat. Recorda que Barcelona sempre s’ha vantat, i amb raó, de tenir un model urbanístic amb mixtura d’usos que potencia la barreja de les diferents activitats econòmiques i no econòmiques dins la ciutat. Reconeix que en alguns casos el mercat es regula sol i que els preus dels establiments comercials vé- nen marcats per la llei de l’oferta i la demanda, però que no sempre és així. Destaca que hi ha una certa predisposició entre els arrendadors de mantenir els preus dels que tenen llogats o fins i tot d’intentar apujar-los amb l’esperança de perdre menys diners, ja que només tenen llogat alguns locals i no tots, com en una situació de plena activitat econòmica. Demana com veu l’Ajuntament de Barcelona aquesta situació i què creu que es podria fer per part seva. Tot seguit aborda la segona pregunta, que diu que forma part de la mateixa estructura i que està relaci- onada amb la preocupació que el comerç continuï tenint presència al carrer, però que, en aquest cas, l’efecte és invers. Apunta que hi ha una certa ten- dència dels establiments comercials de souvenirs a fer una ocupació impròpia, il·legal i incorrecta de la via pública, especialment a Ciutat Vella, on hi ha casos en què senzillament s’utilitza el carrer i s’ocupa la via pública com a prolongació de l’establiment comercial amb peces pròpies del sou- venir de més poca qualitat. Afegeix que ho pot de- mostrar amb fotografies i que això desmereix la im- portància i el valor del comerç i la ciutat. Conclou la intervenció demanant la valoració que fa el Govern de les dues preguntes i com veu la situ- ació actual. El Sr. Carnes respon a la primera part de la pre- gunta i constata que la informació sobre locals co- mercials del Departament d’Estadística de l’Ajunta- ment parteix de preus oferts i no del preu al qual finalment es tanca l’operació, ja que no és fàcil acce- dir a aquesta informació. Reconeix que el preu de venda dels locals comercials a la ciutat de Barcelona ha baixat i que, en canvi, el lloguer s’ha incrementat lleugerament en el conjunt de la ciutat. Apunta que és a Ciutat Vella on més s’ha incrementat i que un escandall amb precisió mostraria una certa dispersió, atès que hi ha barris –no districtes– on puja i altres on baixa, fet que corroboren fins i tot els operadors de caràcter privat, com ara l’informe d’Aguirre New- man el 4 de març d’enguany. Manifesta, doncs, que per primera vegada en 15 anys els preus de venda tenen un descens i que per primera vegada hi ha un 1314 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 major disponibilitat de locals buits. L’anàlisi per part de l’Ajuntament és que la situació ha de desembocar en un descens dels preus de lloguer tant en els eixos comercials com en els secundaris. Alhora, reconeix que determinats operadors es re- sisteixen a entrar en aquesta lògica i provoquen, per efecte contrari, la marxa del llogater, que no pot mantenir les pretensions de l’arrendador. L’Ajunta- ment, però, entén que en una situació normal de mercat hi ha d’haver un descens en els preus del lloguer i reconeix que la previsió del 2009 és un alentiment en el nombre d’operacions tancades de lloguer, fruit de la situació esmentada. En canvi, curi- osament, es pot produir un increment en les operaci- ons de venda. Pel que fa al tema dels souvenirs, informa que formalment a Ciutat Vella no es poden obrir més botigues de souvenirs, però confessa que s’han do- nat casos on formalment la llicència és per vendre tèxtil o objectes de regal i després hi ha una recon- versió a botiga de souvenirs. Per evitar aquesta situ- ació, diu que s’ha destinat una persona del districte de Ciutat Vella perquè identifiqui aquests casos i faci complir estrictament la normativa. Apunta que el reforç d’aquest tècnic amb dedicació exclusiva té com a objectiu evitar la proliferació de botigues que malmetin la imatge global de la ciutat. El Sr. Portabella renuncia a fer més preguntes, perquè creu suficientment argumentades les respos- tes. Manifesta la seva satisfacció pel fet que l’Ajun- tament s’hagi compromès a fer un seguiment del tema, atesa la importància d’aquesta activitat eco- nòmica. Es dóna per tractada. 11. Quin és el seguiment que es fa dels establi- ments comercials de souvenirs a Ciutat Vella per tal de garantir el compliment de la legislació vigent? Es dóna per tractada en el punt 10. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal ERC: 12. Que s'informi de l'estat d'execució de la propo- sició aprovada a la Comissió de Promoció Econòmi- ca, Ocupació i Coneixement en data 11 d'abril de 2008 amb el contingut següent: (M0711/2435) La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Co- neixement acorda que s'endeguin, el més aviat pos- sible, les modificacions normatives per tal de poder aplicar les previsions de la Llei 18/2007, de 23 de desembre del Dret a l'Habitatge, un cop aquesta entri en vigor el 10 d'abril, per tal que l'Ajuntament gestioni la concessió de llicència d'activitat als apartaments turístics. El Sr. Portabella, després de formular la proposi- ció, manifesta la preocupació del seu grup per l’acumulació de llicències d’apartaments turístics a Ciutat Vella, on s’han legalitzat 683 expedients que compleixen la Llei de l’habitatge. Afegeix que n’hi ha 424 de detectats com a il·legals. Expressa la seva comprensió pel fet que el tema no es pot resoldre d’un dia per l’altre i admet que és una activitat molt lucrativa per als privats, perquè no té els costos d’un establiment hoteler i en canvi per- met obtenir un sobresou, ja que es lloga un habitatge a un preu impensable per a una persona que hi vis- qui tot l’any. El seu grup opina que és un tema fran- cament important, relacionat amb la imatge del tu- risme i amb les molèsties associades a aquesta activitat econòmica, i demana un esforç a l’Ajun- tament perquè en el mínim temps possible es pugui posar fi a aquestes activitats il·legals alhora que es mantinguin els apartaments turístics que tenen el reconeixement de legals. El Sr. Carnes passa a comentar directament les dades de què disposa de l’Institut Municipal d’Urba- nisme, on estan integrades les oficines d’habitatge: 613 comunicats admesos, Eixample 281, Sants 50, Les Corts 6, Sarrià 41, Gràcia 82, Horta 17, Nou Barris 0, Sant Andreu 0, Sant Martí 120. Recorda també que es va crear un equip específic destinat a la sol·licitud de les llicències de canvi d’ús a l’àmbit de Ciutat Vella, on s’ha actuat sobre 863 habitatges i s’han concedit 618 llicències i se n’han denegat 180; encara n’hi ha 65 en tràmit. Informa, també, que a partir de l’aprovació de la mesura de Govern es va crear un operatiu conjunt entre la Guàrdia Urbana i la inspecció de districte que els mesos de novembre i desembre va inspecci- onar la totalitat dels aleshores anomenats edificis il·legals coneguts. Arran d’això han cessat la seva activitat 294 apartaments. Recorda, a més, que el Pla estratègic de turisme preveu la creació d’una comissió específica a Ciutat Vella, on es treballa per millorar i regularitzar tota aquesta situació. Reconeix, doncs, que la feina no està acabada, però que s’està treballant per reconèixer l’apartament turístic com un instrument més a la promoció turística a la ciutat, canalitzant-la, però, a través dels àmbits legals esta- blerts. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- sidència aixeca la sessió a les dinou hores i quinze minuts. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1315 Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública Acta de la sessió celebrada el dia 18 de març de 2009 i aprovada el dia 15 d'abril de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 18 de març de 2009, s’hi reuneix la Co- missió de Presidència, Territori i Funció Pública, sota la presidència de l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Carles Martí i Jufresa, Ramon García-Bragado i Acín, Jordi W. Carnes i Ayats, Itziar González i Virós, Guillem Espriu i Avendaño, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Ánge- les Esteller Ruedas, Javier Mulleras Vinzia, Ricard Gomà i Carmona i Ester Capella i Farré, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. També hi són presents l’Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo, el Sr. Ignasi Cardelús I Fontdevila, delegat de Presidència i Relacions Institucionals i el Sr. Eduard Vicente i Gómez, gerent de Serveis Ge- nerals i Coordinació Territorial. Excusen la seva absència les Imes. Sres.: As- sumpta Escarp i Gibert i Emma Balseiro i Carreiras S’obre la sessió a les nou hores trenta-cinc mi- nuts. I) Aprovació de les actes de les sessions de 18 i 26 de febrer de 2009. El Sr. Forn fa constar que a l’acta de la sessió del 18 de febrer, a la pàgina 27, a la seva intervenció, hi ha un error, no sap si el va cometre ell o bé és un error de redacció, però, en tot cas, cal corregir-lo: on parla esmenta el Sr. Boada com a màxim responsa- ble de guardar la informació ha de dir Sr. Cardelús. Pel que fa a l’acta següent, cita una intervenció seva, "el Sr. Forn demana intervenir per una qüestió d’ordre respecte a les darreres paraules del Sr. Gar- cía-Bragado, on demana tranquil·litat per dir-li que no hi està d’acord", i aclareix que es va demanar tran- quil·litat per coses que s’havien dit anteriorment però que no han quedat recollides a l’acta. El Sr. Vives afirma que aquestes paraules a què fa referència sí que són a l’acta. El Sr. Forn contesta que no les ha trobades i de- mana que es faci la transcripció literal de l’acta i els la facin arribar, ja que hi ha matisos a les intervenci- ons que a l’acta no queden recollits. La Sra. Esteller fa una observació respecte a la seva intervenció recollida a la pàgina 28 de l’acta de la sessió ordinària del dia 18. Es queixa que no s’hi incorpora el que va dir del mostreig de les enques- tes, ni l’anàlisi que va fer quant a la diferència i al decalatge entre el mostreig i el resultat. Demana, doncs, que s’hi incorpori. Quant a l’acta de la sessió extraordinària, en nom del PP demana que es reprodueixi la literalitat del debat, entre altres coses perquè, a causa de la in- tensitat de la Comissió, és convenient tenir les inter- vencions de tothom tal com es van produir. Creu que, encara que sigui una excepció, per tal que tots en tinguin la informació i en nom de la transparència que ha de presidir tots els debats, com que aquesta era de caràcter extraordinari i la matèria que s’hi va tractar era complexa, és fonamental que es transcri- gui literalment. Com a alternativa, si des de l’Ajun- tament no es volgués transcriure literalment, demana que se’ls lliuri còpia de l’enregistrament. El Sr. Vives diu que en parlarà amb el secretari per veure com poden complir els desitjos de tothom. S’aproven. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici El Sr. Forn demana accés al punt 1 del despatx d’ofici. 1. Del gerent municipal, de 23 de febrer de 2009, que aprova el plec de clàusules, convoca procedi- ment obert i tramitació urgent per a la seva adjudica- ció, i autoritza la despesa del contracte relatiu a la prestació de serveis de suport pel funcionament de la Sala Ciutat, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 234.320 euros. 2. Del gerent municipal, de 22 de gener de 2009, que modifica les bases de la convocatòria pública per a la cobertura mitjançant interinatge administratiu d’un lloc de treball de Cap del Departament de Pro- jectes i Gestió de la Informació. 3. Del gerent municipal, d’11 de febrer de 2009, que modifica les bases de la convocatòria per a la provisió de 212 places d’auxiliar d’administració ge- neral. 4. Del gerent municipal, de 10 de març de 2009, que aprova les bases i la convocatòria de les proves selectives per a la provisió de 250 places d’agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, mitjançant oposició lliure. 5. Del gerent municipal, d’11 de febrer de 2009, que aprova les bases i convoca concurs per a la provisió d’un lloc de treball d’informador/a-tramita- 1316 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 dor/a de l’Oficina municipal d’informació al consumi- dor. 6. Del gerent municipal, de 24 de febrer de 2009, que aprova les bases i convoca concurs per a la provisió d’un lloc de treball de responsable adminis- tratiu de centre cívic. 7. De l’alcalde, de 13 de febrer de 2009, que no- mena funcionària eventual la Sra. Bàrbara Baigol Galvan per prestar els seus serveis com a consellera tècnica del Districte de Ciutat Vella. 8. De l’alcalde, de 6 d març de 2009, que nomena funcionari eventual el Sr. Ramon Mora i Rosich per portar a terme l’impuls de totes les actuacions ne- cessàries per a la posada en funcionament de l’Institut de Serveis Socials. 9. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 13 de febrer de 2009, que nomena el senyor An- toni Gené Martínez per ocupar el lloc de treball de Responsable Tècnic de Manteniment. 10. Del gerent de Recursos Humans i Organitza- ció, de 19 de febrer de 2009, que nomena el senyor Guim Sánchez Fibla per ocupar el lloc de treball d’Administració Econòmica (contractació). 11. Del gerent de Recursos Humans i Organitza- ció, de 6 de març de 2009, que nomena les senyores Maria Isabel Pulido Bermejo i M. Mercedes Avilés Ruiz per ocupar el lloc de treball de Directores de Centre de Serveis Socials. 12. Del gerent de Recursos Humans i Organitza- ció, de 6 de març de 2009, que nomena el senyor Jesús Imbernón Marches per ocupar el lloc de treball de Responsable tècnic de manteniment. Acords de la Comissió de Govern d’11 de març de 2009: 13. Autoritzar a la Sra. Marta Cerqueda Ramos (mat. 27288) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional d’auxiliar d’Adminis- tració General, amb destinació a la Tercera Tinència d’Alcaldia on desenvolupa les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada per compte d’altri com a administrativa a l’empresa Inter- national House Barcelona, en tant que aquesta acti- vitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions públi- ques, de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre Incompatibilitats del personal al servei de l’Admi- nistració de la Generalitat, i els articles 329 i 330 del Reglament del personal al servei de les Entitats lo- cals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol i no resulta afectat l’interès públic. La seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. La present autorització està condicionada a l’estricte compliment dels deures públics i restarà sense efec- te en els supòsits següents: si l’activitat privada im- pedís o menyscabés l’estricte compliment dels deu- res o en comprometés la seva imparcialitat o independència; si l’activitat privada tingués alguna relació amb els assumptes que la persona conegui per raó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per variació de les circums- tàncies relatives al mateix; o per raons sobrevingu- des d’interès públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de me- sures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Administracions públiques de Catalunya, són incompatibles amb l’autorització de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 14. Autoritzar a la Sra. Evelia García Ovejero (mat. 20873) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional d'administrativa d’Ad- ministració General, amb destinació al Departament de Comunicació i Qualitat de la Gerència d’Educació, Cultura i Benestar, on desenvolupa les funcions prò- pies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada per compte propi consistent en l’atenció d’autoservei d’alimentació i drogueria, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’In- compatibilitats del personal al servei de les Adminis- tracions públiques, de la Llei 21/1987, de 26 de no- vembre, sobre Incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, i els articles 329 i 330 del Reglament del personal al servei de les Enti- tats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol i no resulta afectat l’interès públic. La seva de- dicació professional privada no podrà superar la mei- tat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Admi- nistració Pública i en horari no coincident amb el municipal. La present autorització està condicionada a l’estricte compliment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits següents: si l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o independència; si l’activitat privada tingués alguna relació amb els assumptes que la persona conegui per raó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per variació de les seves circumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de jornada establertes per NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1317 la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de concilia- ció de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Administracions públiques de Catalu- nya, són incompatibles amb l’autorització de compa- tibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Fun- ció Pública. 15. Deixar sense efectes l’acord de la Comissió de Govern d’11 de gener de 2006 relativa a l’auto- rització de compatibilitat de la Sra. Pilar Boguña Zu- biaur. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Pilar Boguña Zubiaur (mat. 21792) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de tècnica superior d’Ar- quitectura i Enginyeria (arquitecte), amb destinació a la dependència Direcció de Serveis de Llicències i Inspecció de la Gerència de Serveis Generals i Co- ordinació Territorial, on desenvolupa el lloc de treball de Cap de Programa d’Obres i Habitatge, i l’activitat privada per compte propi: exercici lliure d’arquitecte, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat públi- ca i la privada, garantint d’aquesta manera l’ob- jectivitat, la imparcialitat i la independència que ha de presidir la seva actuació com a funcionari i per sal- vaguardar l’interès públic que podria sortir perjudicat en cas de produir-se aquella coincidència; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, tot de conformitat amb allò que dispo- sen els articles 11 i 12 de la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’Incompatibilitats del personal de les Administracions públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre d’Incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, i d’acord amb el que disposa el Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990 de juliol en els seus articles 329 i 330. La present auto- rització està condicionada a l’estricte compliment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits següents: si l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o independència; si l’activitat privada tingués alguna relació amb els assumptes que la persona conegui per raó del càr- rec; si la dedicació horària de l’activitat privada coin- cidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per variació de les seves circums- tàncies; o per raons sobrevingudes d’interès públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de famili- ars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Administracions públiques de Catalu- nya, són incompatibles amb l’autorització de compa- tibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Fun- ció Pública. 16. Autoritzar a la Sra. Rosalina Morata Mota (mat. 50999) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a contractada laboral amb la categoria professional de auxiliar d’Admi- nistració General, amb destinació al Centre de Ser- veis Socials Gòtic del Districte de Ciutat Vella, on desenvolupa les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada per compte d’altri com a cap de desenvolupament a la societat anòni- ma Blowup Media España per realitzar les tasques de prospecció d’espais per a publicitat en llocs pri- vats, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat pre- vistes pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del personal al ser- vei de les Administracions públiques, de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre Incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Gene- ralitat, i els articles 329 i 330 del Reglament del per- sonal al servei de les Entitats locals aprovat pel De- cret 214/1990, de 30 de juliol i no resulta afectat l’interès públic. La seva dedicació professional priva- da no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. La present autoritza- ció està condicionada a l’estricte compliment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits següents: si l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o independència; si l’activitat privada tingués alguna relació amb els assumptes que la persona conegui per raó del càrrec; si la dedi- cació horària de l’activitat privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per variació de les seves circumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, famili- ar i laboral del personal al servei de les administraci- ons públiques de Catalunya, són incompatibles amb l’autorització de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 17. Autoritzar al Sr. Rubén Pérez Brinquis (mat. 26207) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria professional de tècnic mitjà d’Arquitectura i Enginyeria (enginyer tècnic), amb destinació al De- partament de Llicències i Inspecció del Districte de l’Eixample, on desenvolupa les funcions pròpies d’un 1318 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 lloc base de la seva categoria, i la una activitat priva- da per compte propi: exercici lliure de la professió d’enginyer, excloent qualsevol manifestació del seu exercici en el terme municipal de Barcelona, per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat públi- ca i la privada, garantint d’aquesta manera l’ob- jectivitat, la imparcialitat i la independència que ha de presidir la seva actuació com a funcionari i per sal- vaguardar l’interès públic que podria sortir perjudicat en cas de produir-se aquella coincidència; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, tot de conformitat amb allò que dispo- sen els articles 11 i 12 de la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Ad- ministracions públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre d’Incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, i d’acord amb el que disposa el Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990 de juliol en els seus articles 329 i 330. La present auto- rització està condicionada a l’estricte compliment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits següents: si l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o independència; si l’activitat privada tingués alguna relació amb els assumptes que la persona conegui per raó del càr- rec; si la dedicació horària de l’activitat privada coin- cidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per variació de les seves circums- tàncies; o per raons sobrevingudes d’interès públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de famili- ars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Administracions públiques de Catalu- nya, són incompatibles amb l’autorització de compa- tibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Fun- ció Pública. 18. Autoritzar a la Sra. Trinidad Bravo Blanco la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat muni- cipal com a funcionària amb la categoria professional de Tècnic d’Arquitectura i Enginyeria, adscrita al Servei Tècnic de l’Institut Municipal de Mercats (IMMB), on desenvolupa el lloc de treball de Res- ponsable d’Obres i Manteniment, i amb l’exercici lliure de la professió d’arquitecte tècnic a través de la societat Bravo Yus, S.L., de la qual la funcionaria és administradora única i té el 50% de la participació social, excloent del seu exercici qualsevol manifesta- ció del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, garantint d’aquesta manera l’objectivitat, la imparcialitat i la independència que ha de presidir la seva actuació com a funcionari i per salvaguardar l’interès públic que podria sortir perjudi- cat en cas de produir-se aquella coincidència; la seva dedicació professional privada no podrà supe- rar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, tot de conformitat amb allò que dispo- sen els articles 11 i 12 de la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’Incompatibilitats del personal de les Administracions públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre d’Incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, i d’acord amb el que disposa el Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990 de juliol en els seus articles 329 i 330. La present auto- rització està condicionada a l’estricte compliment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits següents: si l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o independència; si l’activitat privada tingués alguna relació amb els assumptes que la persona conegui per raó del càr- rec; si la dedicació horària de l’activitat privada coin- cidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per variació de les seves circums- tàncies; o per raons sobrevingudes d’interès públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de famili- ars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Administracions públiques de Catalu- nya, són incompatibles amb l’autorització de compa- tibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Fun- ció Pública. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal A la Comissió: 1. Que comparegui el responsable del govern mu- nicipal del Centre Internacional de la Pau de Barce- lona per donar compte dels avenços en el desenvo- lupament del projecte i la constitució del Centre per la Pau de Montjuïc. El Sr. Vives dóna la paraula al Sr. Cardelús. El Sr. Cardelús explica que el motiu de la compa- reixença és concretar en quin moment es troben en el desenvolupament del projecte i la constitució del Centre de la Pau de Montjuïc. Com a antecedent, esmenta l’Ordre ministerial amb data 27 d’abril de 2007, que considera fundacional respecte a aquest tema. Opina que aquesta ordre inicia una nova etapa de relació entre el castell i la ciutat i proposa com NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1319 s’ha de desenvolupar aquest Centre de la Pau o la manera de començar a treballar. Vol afegir que el Centre de la Pau no es pot mantenir al marge d’altres activitats que s’estan produint al castell, totes importants, perquè formen un tot: el castell és una unitat que s’ha de treballar conjuntament. Aclareix, per tant, que no només treballen en el Centre de la Pau, sinó en molts altres aspectes del castell que ja han comentat en diferents ocasions i que no es pot separar una cosa de l’altra. S’estan canviant les ins- tal·lacions de telecomunicacions civils i militars mit- jançant un procés llarg i complicat, tècnicament molt complex. Malgrat la complexitat, s’avança a bon rit- me: s’han tret moltes antenes, i el Ministeri de De- fensa i dels tècnics especialitzats en aquesta matèria estan redactant el projecte de trasllat d’una de les antenes militars. Esmenta un altre component que també qualifica d’importantíssim per definir el Centre de la Pau: la gestió cívica del castell. Creu que és obvi que des de la festa de recuperació del castell, la manera de fun- cionar d’aquest castell ha canviat de manera absolu- ta, ja que tenen allà una persona, la directora del castell, funcionària pública, que és la responsable del conjunt de les activitats de l’edifici, del seu manteni- ment, etc. Per tant, hi ha tot un gruix d’actuacions encaminades a anar canviant els usos que el castell tenia fins ara cap a uns usos futurs. Explica que aquesta feina s’està fent de manera sistemàtica, parlant amb moltíssima gent, i que té èxit, perquè les activitats programades, de tipus cívic i de tipus cultu- ral, funcionen. Un altre aspecte important és el trasllat del Museu Militar. Recorda que el castell té un museu militar que s’ha de traslladar en condicions. Comenta que al Museu hi ha peces valuoses i importants, i que s’han fet els informes tècnics necessaris i els inventaris, i s’ha treballat conjuntament amb una comissió forma- litzada amb el Ministeri de Defensa per veure com es fan aquests trasllats. En darrer lloc, parla de la definició del model i de l’oferta del futur Centre Internacional de la Pau de Barcelona. En primer lloc, explica que, en aquest cas, la formalització d’un consorci depèn de tres administracions i d’un acord que es portarà al Plenari de l’Ajuntament de Barcelona per redactar uns esta- tuts que permetin aprovar el Consorci i començar a treballar com a tal. Recorda que hi ha un esborrany de text que s’ha treballat conjuntament amb el Minis- teri de Defensa i la Generalitat de Catalunya i del qual els grups de l’oposició tenen constància i uns exemplars. Afegeix que les negociacions estan en un punt d’impasse per un tema molt concret que expli- carà més tard, però que això no impedeix que l’Ajuntament de Barcelona, dins dels seus plans vin- culats a tots els temes de pau i cooperació internaci- onal, comenci a fer activitats de pau al Castell de Montjuïc, perquè el que volen és treballar per la pau des del Castell de Montjuïc, no només sols, sinó amb moltes altres entitats de la ciutat. Explica que per això han programat per a aquesta primavera un con- junt d’activitats, algunes ells mateixos, d’altres a tra- vés d’ONG de la ciutat i d’altres a través d’entitats internacionals. Avisa que el procés de formalització del Consorci serà llarg i complicat de dotar econòmi- cament, ja que tots els processos de formalització ho són. A més, repeteix que la formalització del Consor- ci depèn de tres administracions amb ritmes diferents i moments diferents d’aprovació dels seus pressu- postos, etc. Vol diferenciar la constitució del Consorci de les activitats de pau al Castell de Montjuïc, que han co- mençat amb molta força i intensitat, tanta que un dels primers cursos que es farà durant aquesta pri- mavera conjuntament amb les Nacions Unides i l’OCDE ja està ple. Explica que aquests cursos són internacionals i que hi participen persones molt inte- ressants. Els continguts de cada curs els explicaran una mica abans del començament de cadascun dels cursos, amb la presència dels professors inter- nacionals que impartiran les classes. Vol deixar clar, però, que l’activitat de pau del Castell de Mont- juïc ja ha començat i que ja han tingut lloc actes vinculats a les Nacions Unides, coordinats pel Sr. Eduard Soler. Són actes de tota mena, de l’OCDE, el CIDOB, UBUNTU, i de moltes entitats de la ciutat que utilitzen el castell de manera sistemàtica per fer activitats de pau. Per acabar, en relació amb els estatuts del Con- sorci, explica que tenen una proposta pactada amb les tres administracions que s’han de consorciar (Ajuntament, Generalitat i Ministeri de Defensa), i estan acabant de treballar per polir-lo per aconseguir també a l’Ajuntament de Barcelona el suport suficient per poder-lo aprovar. El Sr. Ciurana anuncia que també començarà la seva intervenció recordant l’origen de la situació en què es troben ara. Coincideix amb el Sr. Cardelús que l’origen arrenca d’una ordre ministerial de fa gairebé dos anys, 27 d’abril del 2007, dictada des- prés d’un període llarg d’incompliments reiterats i d’omissions evidents per part dels diferents alcaldes de la ciutat i dels diferents ministres de Defensa de l’Estat espanyol. Explica que després d’un seguit de denúncies això es va culminar amb l’anunci electoral de tornar el castell a Montjuïc i amb una ordre minis- terial, amb tots els estira-i-arronses que, segons el Sr. Ciurana, només van agradar als membres del Govern. Segons ell, l’ordre ministerial, lluny de fer una cessió incondicionada a la ciutat de Barcelona, posava unes condicions, algunes de caràcter pura- ment simbòlic, per tal de cedir plenament el Castell de Montjuïc a la ciutat. El Grup de CIU creu que el Grup del Govern Municipal va acceptar aquelles 1320 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 condicions amb una barreja d’oportunisme polític i d’impotència política, incapaços de convèncer els successius ministres de Defensa d’aquest darrer període i amb oportunisme electoral. Opina que d’aquella mala decisió d’acceptar una cessió amb condicions, ara deriven tots aquests problemes que ja van advertir en el seu moment. Repeteix una opi- nió que creu que han expressat gairebé tots els grups municipals del Consistori: la cessió del Castell de Montjuïc havia de ser lliure, sense cap mena de condicionant. Es queixa que, lluny d’això, en la ma- teixa ordre ministerial es van acceptar unes condici- ons que dificulten actualment el procés, més enllà del tema simbòlic de la presència de les banderes i del tema que per ordre ministerial es creï un consorci en el qual s’imposa no només l’Ajuntament, sinó també el Govern de la Generalitat. No veu normal que com a gran mostra de domini i sobirania, una ordre ministerial serveixi per decidir què ha de fer l’Ajuntament i el Govern de la Generalitat. A més, pensa que és evident que no tenien previst o estudiat què passarà amb aquest Consorci de la Pau, ja que es va crear al marge de les entitats del sector. Re- corda que ja es va abstenir en una altra iniciativa que va portar el Sr. Cardelús a la Comissió i que ara no repetirà l’exposició feta aleshores sobre les actes, les reunions, què va dir el sector, etc., però deixa clar que es va tirar endavant ignorant una llei del Parla- ment promoguda pel Govern de la Generalitat sobre l’Institut Català Internacional de la Pau, que s’en- cavalca en bona part amb aquesta Comissió, i al marge de la voluntat majoritària de l’Ajuntament de Barcelona. Segons el Sr. Ciurana, el problema principal és el text de l’ordre ministerial, que imposa no només la presència de l’Ajuntament i del Govern de la Genera- litat, sinó també que sigui el Ministeri de Defensa qui formi part del Consorci. El Grup de CIU creu que el Ministeri de Defensa no hi ha de fer res, ni el Govern de l’Estat, ja que si és una cessió, és una cessió i prou. En segon lloc, parla d’incompliments, que no sap si atribuir a una falta a la veritat expressa o a una incompetència per tirar endavant els projectes. El Sr. Martí demana al president que es retirin ex- pressions com aquestes, ja que no es pot pressupo- sar que es va a la Comissió a mentir. El Sr. Ciurana recorda al Sr. Martí que no és el seu torn de paraula. El Sr. Martí justifica la seva interrupció dient que el Sr. Ciurana ha insinuat que a la Comissió es menteix deliberadament. El Sr. Ciurana aclareix que no ha dit que s’hi men- tís, sinó que o bé es falta a la veritat deliberadament o bé senzillament és incompetència. Demana al Sr. Martí i al Sr. Cardelús que li expliquin com qualifi- quen ells el fet que el Sr. García-Bragado, el mes de gener digui, tal com consta a l’acta, que en el termini d’un mes des del mes de gener es disposaria del plec de prescripcions tècniques i es començaria l’execució d’obra de del desballestament de les an- tenes. Vol saber si això ho consideren faltar a la veri- tat o incompetència en la gestió i insisteix que hi ha incapacitat per tirar endavant el projecte d’una mane- ra clara i definitiva. Acusa els membres del Govern de no reconèixer la paràlisi de la situació i que per fer veure que s’hi està actuant, parlen dels canvis de les instal·lacions de transmissions –aspecte que ja ha comentat que també estan incomplint–, de la gestió cívica del cas- tell, del trasllat del Museu Militar, etc. Però li sembla curiós que la Comissió Tècnica Paritària del Ministeri de Defensa hagi fet un informe duríssim sobre l’Ajuntament de Barcelona, tal com van dir els repre- sentants del Ministeri de Defensa, dirigit per la Sra. Chacón, en un mitjà de comunicació. A l’informe s’acusa l’Ajuntament de Barcelona d’abandó de res- ponsabilitats. Per tot això, el Sr. Ciurana acusa el Govern de no ser capaç de posar d’acord els dife- rents grups municipals i les entitats del sector que treballen per la pau i d’enfrontar-se amb els repre- sentants del Ministeri de Defensa, presidit pel seu mateix partit. Considera, per tant, que ho podrien fer millor i que si ja fa gairebé dos anys de l’ordre minis- terial, haurien pogut avançar una mica més, fent-ho millor. Insisteix que no han aconseguit posar d’acord ningú, només en l’acceptació dels condicionants que el Ministeri de Defensa i els seus companys de partit a Madrid els van imposar. La Sra. Esteller diu que no es pot oblidar que el Centre de la Pau ocuparà l’espai del Castell de Mont- juïc i, per tant, el Grup del PP considera que hi ha una vinculació històrica de tota la tradició que ha tingut fins ara aquest castell. Per això, consideren que tot i que el Centre de la Pau ha de tenir unes funcions i un objecte diferent, no ha de ser tan dife- rent fins al punt que no tingui un vincle de reconei- xement del que ha estat fins ara. Opinen que és fo- namental que els valors patrimonials històrics de la fortificació del Castell de Montjuïc es preservin en el Centre de la Pau. Recorda que el Grup del PP sempre ha dit que era fonamental arribar a un acord per veure quins són els objectius i definir quin contingut social, cultural i museístic havia de tenir el Castell de Montjuïc. En aquest sentit, creuen que cal arribar a un acord per veure qui ha de definir el Centre de la Pau i de quina manera, així com els punts d’interès associats i la manera com s’han de posar d’acord, perquè actual- ment les forces armades són un valor de la pau. Fa referència al fet que al Sr. Ciurana el molesti tant la presència del Ministeri de Defensa en el Centre de la Pau, i expressa l’opinió del seu partit, que considera que el Ministeri de Defensa hi ha de ser, entre altres coses perquè en una democràcia les forces armades NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1321 són un valor de pau, i que cal tenir en compte el seu prestigi i la seva manera de treballar en aquest sen- tit. Per tant, opinen que no es pot desvincular tant una cosa de l’altra, ja que hi ha una relació directa i amb els objectius que tothom persegueix: la pau. Explica que les forces armades són un instrument per preservar i garantir aquesta pau i reitera que no es pot esborrar tot el que era fins ara i de cop tenir un centre que no hi tingui cap vincle. Per tot això, consideren –malgrat la insistència del Sr. Cardelús que el Ministeri tancarà el Museu Mili- tar– que seria convenient que el centre museístic es traslladés dins el castell. Ho consideren fonamental, tot i que reconeixen que caldria fer una selecció, perquè hi ha peces que poden continuar i unes altres que no. En tot cas, caldria preservar aquests valors, objectius i objectes. Tot seguit planteja una sèrie de preguntes: quina és la situació actual del Consorci, si l’Estat i la Gene- ralitat en formen part, quins acords hi ha, com està integrada la Generalitat dins el Consorci, quin grau d’acord hi té, si assumeix tots els seus planteja- ments, quina seria la seva participació, quins són els objectius que persegueix la Generalitat per formar part del Consorci, quines són les condicions, si compta amb el seu suport i, si hi compta, per a quins objectius. Quant al Ministeri de Defensa, esmenta que el Sr. Ciurana ha comentat una sèrie de discrepàncies, i diu que també els agradaria saber en quins termes vol ser-hi el Ministeri de Defensa, i quines són les condicions que ha imposat i de quina manera. D’altra banda, voldrien saber, dins del Govern, quins suports té per tirar endavant el projecte, ja que no coneixen els seus plantejaments respecte al que ha de ser el Centre de la Pau, i encara tenen molts dubtes sobre com es desenvoluparà. Considera que, atès que és un centre de la pau, ha de tractar com es pot assolir i preservar la pau, i és fonamental que els debats i els tallers tinguin un contingut profund, i no es quedin només en quatre línies que diguin que en ocasions ha estat utilitzat per determinats grups pacifistes. Opina també que s’utilitza la pau d’una manera pot- ser interessada, i a instància potser de partit. Es mostra convençuda que el Centre de la Pau ha de tenir un nivell i no pot caure en determinades dema- gògies. A continuació torna al tema del Consorci. El seu grup vol saber amb quins suports compta el Govern, quines són les relacions amb el Ministeri i la Genera- litat per assolir aquests objectius, i amb quins suports compta. La Sra. Capella es dirigeix al Sr. Cardelús i li diu que ja no sap com expressar el que ha anat expres- sant el Grup d’ERC al llarg de tot el mandat en rela- ció amb el Consorci del Castell de Montjuïc. Creuen que la cessió del castell és una cessió enverinada, i que a l’ordre ministerial varia la terminologia respecte de la cessió que es va fer l’any 1960, òbvia atès el canvi substancial de la situació a l’Estat espanyol des d’aleshores. Opina que és una cessió amb con- dicions, que imposa què s’hi ha de fer, com s’ha de fer i amb qui s’ha de comptar per fer-ho. Repeteix el que han expressat en altres ocasions: que no els va agradar com es va fer la cessió, que la veuen com una acceptació per motius electorals, per vendre una victòria. Per al Grup d’ERC, el fet que no hi hagi ma- nera de desllorigar la realització del Consorci i d’aconseguir un pacte dels grups municipals en rela- ció amb els estatuts, demostra que va ser una cessió enverinada i amb condicions. Consideren que si no es posen d’acord és perquè hi ha un element que distorsiona la possibilitat de l’acord: la presència del Ministeri de Defensa. Remarca que el Govern de la Generalitat no imposa que hi hagi d’haver cap per- sona concreta al Consorci, com ara el conseller d’Interior o la consellera de Treball, però que el Go- vern de l’Estat espanyol, en canvi, imposa el Ministe- ri de Defensa. Opina que el gran problema és preci- sament la imposició permanent de condicions, cosa que en el seu moment no es va saber o voler discu- tir perquè hi havia més pressa per vendre una victò- ria –com en moltes altres ocasions– que la voluntat d’obtenir un equipament per a la ciutat, el Castell de Montjuïc, amb tot el que comporta històricament. Era més important apuntar-se el punt d’aconseguir el castell que fer prevaler l’interès de la ciutat sobre l’interès de curt termini. D’altra banda, considera que haurien d’estar parlant d’administracions equipara- bles: un representant de l’Ajuntament de Barcelona, un representant del Govern de la Generalitat i un representant del Govern de l’Estat espanyol. Recorda que el Grup d’ERC ha preguntat insis- tentment sobre la Junta del Patronat del Castell de Montjuïc, i que com a resposta d’un prec d’ERC al Ple de l’Ajuntament de Barcelona, el Sr. Martí va dir que el Patronat estava dissolt. El Sr. Martí aclareix que el que va dir és que el museu estava tancat. La Sra. Capella no hi està d’acord, però no ho vol discutir, perquè consta a les actes del Ple. Recorda que ella va dir que "el Patronat aquest es sustenta amb uns estatuts franquistes" i el Sr. Martí li va res- pondre que no. El Sr. Martí rebat que va ser el Sr. Portabella. La Sra. Capella li contesta que això va ser en l’últim Plenari, que n’hi ha hagut molts i que el Grup d’ERC se n’ha fet un tip de preguntar. Es queixa que ara els diuen que sí que faran activitats amb entitats i organitzacions per la pau, però que no els acaben de definir ni si tindran consorci, ni si tindran estatuts, ni si se’n sortiran. Per al Grup d’ERC, la solució és renegociar la cessió del Castell de Montjuïc. Repeteix que és una 1322 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 cessió amb condicions, la compara amb la de 1960 i esmenta la Llei 52/60, de 21 de juliol de 1960, i con- clou que són les mateixes cessions en èpoques dife- rents, que en tots dos casos imposen a què s’ha de destinar: al Centro de la Paz i "a fin de que sea des- tinado al museo del ejército". Considera, per tant, que potser s’han de plantar i parlar amb el Govern espanyol per exigir una cessió amb condicions que permetin decidir com s’ha d’articular el Consorci i els estatuts del Castell de Montjuïc. Altrament, ja esta- ven bé com estaven. Expressa la profunda molèstia que li causa que hi hagi el Ministeri de Defensa: primer, perquè el Minis- teri de Defensa té unes funcions determinades i el Consorci que ha de poder delimitar el Centre de la Pau ha de ser una cosa diferent. Insisteix que potser ja és hora que es plantin perquè no hi hagi una im- posició del Ministeri de Defensa. Remarca que la presència del Ministeri de Defensa representa un problema no només per al Grup Municipal d’ERC, sinó també per a les organitzacions, que no hi parti- ciparan. Conclou que no hi ha manera de desencallar aquest tema perquè no hi ha manera de poder-hi dialogar, ja que hi ha una condició insalvable: el Mi- nisteri de Defensa. El Sr. Gomà expressa el convenciment del Grup d’ICV-EUiA que el Castell de Montjuïc és un projecte referent per a la ciutat de Barcelona. Que el Sr. Car- delús ha exposat com s’està avançant en el projecte global del Castell de Montjuïc, que s’estan portant a terme activitats com a equipament cívic, cultural, de ciutat. Manifesta que per al seu Grup això és enor- mement important, que s’ha d’avançar també en la dimensió del Castell de Montjuïc, com un referent de memòria democràtica i del paper que la muntanya ha tingut en la història i en la trajectòria per les llibertats democràtiques de la ciutat i del país, i que és evident que hi ha un component fonamental en tot aquest projecte, que és el Centre de la Pau. Creu, també, que cal avançar en el model i definir quin ha de ser el rol i l’encaix amb l’Institut Català Internacional de la Pau, i quin ha de ser el paper de les entitats i els diferents agents que formen part del moviment per la pau. Consideren que s’està treba- llant i que cal continuar treballant i encaixant totes les peces, perquè estan convençuts que hi ha espai per fer un magnífic centre de la pau, ben encaixat amb el centre català, que consolidi el paper de Barcelona com a ciutat referent en el moviment internacional per la pau. Creuen que s’està avançant en aquesta línia i que s’ha de seguir avançant amb convenci- ment i voluntat d’acord i de consens. Finalment, reconeix que hi ha un element de des- acord, que també han manifestat des que es va pro- duir l’ordre de cessió: el fet que la representació de l’Estat vagi a càrrec del Ministeri de Defensa. Els sembla que és anacrònic i incoherent que en el segle XXI, en una ciutat impregnada pels valors de la cultu- ra de la pau i en un equipament de caràcter munici- pal, la representació del Govern de l’Estat l’hagi de tenir el Ministeri de Defensa. Els sembla que qualse- vol altra alternativa seria millor. Aclareix que no té res a veure amb la consideració i la valoració sobre el paper que en determinades missions de pau pot tenir l’exèrcit, fet que no els sembla que justifiqui que la representació de l’Estat vagi a càrrec del Ministeri de Defensa. Com a conclusió, repeteix que és un element de desacord que hauran de gestionar i que, en tot cas, no hauria de ser obstacle perquè la resta d’elements del castell i el model del Centre de la Pau tirin enda- vant amb força i convenciment. El Sr. Martí considera que el Sr. Ciurana vol posar pals a les rodes d’un projecte que està plenament en marxa. Pensa que el Grup de CIU esperava que el projecte fos un fracàs, i ara que veu que és un èxit, intenta aturar-lo. Per al Sr. Martí, la realitat és que el castell ja és plenament de la ciutat de Barcelona, i els ciutadans i ciutadanes així ho tenen entès i així ho viuen. Afirma que el Govern Municipal té el con- trol absolut del castell, tot i que, evidentment, en el marc d’una ordre ministerial, que es compleix com es compleixen totes les lleis. Confirma que les transfor- macions que s’havien anunciat estan en marxa i que l’ús del castell està plenament inserit en la dinàmica ciutadana i del futur, amb les referències anunciades: una referència a la memòria històrica, una referència al seu entorn immediat (la muntanya) i una referència a la pau. Constata que aquesta darrera és la que està directament vinculada al Consorci i la que en termes de desenvolupament legal està sent més complicada pel que fa al consens, però que malgrat això el Centre de la Pau també està en marxa i, per tant, el Castell de Montjuïc és una realitat magnífica que està avançant, molt més del que molts dels pre- sents van pensar en el seu moment. Pel que fa a la paràlisi de què els ha acusat el Sr. Ciurana, nega que existeixi, ja que constantment s’hi fan activitats. Tampoc no creu que hi hagi cap feble- sa, i diu a la Sra. Capella, que havia afirmat que abans ja estaven bé, que ells no hi estan d’acord. Al contrari, pensen que ara estan molt millor, que la situació actual del castell és infinitament millor que fa fos anys. Sobre el tema dels companys de partit esmentat pel Sr. Ciurana, admet que tenen companys de partit en alguns llocs, amb els quals dialoguen, negocien i arriben a acords, i recorda que el primer problema de CIU és que no tenen companys de partit enlloc, i el segon que no es posen d’acord ni amb els que tenen a Catalunya, tal com demostra la reclamació de l’alcalde de Figueres, que els acusa de bloquejar un projecte que de retruc li bloqueja a ell una magnífica NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1323 instal·lació per a la seva ciutat i per al país; el museu militar al Castell de Sant Ferran. Aconsella al Sr. Ciurana que abans de fer referències als altres, faci una autocrítica. El Sr. Cardelús, en primer lloc, parla de la veloci- tat, que considera discutible i subjectiva. Constata que es parla del Castell de Montjuïc des del 1960 i que la situació actual i la situació passada són molt diferents. Creu que s’ha avançat moltíssim en moltes direccions, i la prova física més constatable és que si es vol fer una activitat al Castell de Montjuïc, s’ha de demanar permís a l’Ajuntament de Barcelona, que és qui en té la clau i qui hi organitza les activitats. Pensa que és bo recordar que això abans no era així. Explica que allò que alguns veuen com a imposi- ció, per a ells no ho és, ja que les lleis diuen molt clarament que la Llei de defensa nacional atorga al Ministeri de Defensa les funcions de preservació de la pau i, per tant, si es vol fer un centre de la pau de caràcter internacional i consorciat, s’ha de fer amb el Ministeri de Defensa. Remarca que no només ho han de fer amb el Ministeri de Defensa, sinó que ho volen fer amb el Ministeri, però en absolut només amb el Ministeri. Explica que si es fes sense el Ministeri de Defensa seria un altre tipus de model, i que la ciutat, afortunadament, té molts altres llocs on es treballa per la pau, per exemple des d’ONG, entitats i univer- sitats. El que es pretén és un centre comparable a dos altres que hi ha a Europa i a pocs més que hi ha en el món, que compten amb els Ministeris de De- fensa de l’Interior en el seu consorci, perquè són alguns dels actors en la preservació de la pau a terri- toris en conflicte,. Per tant, considera obvi que un dels actors que participa dels projectes de pau ha de ser-hi des del començament. Repeteix que n’hi po- den haver d’altres i afegeix que l’ordre ministerial preveu que al Centre de la Pau, a la part de consorci, hi pugui haver altres administracions de l’Estat o de fora, fins i tot internacionals, com també està prevista als estatuts la presència, en un òrgan assessor, de totes les entitats de la ciutat i del país que vulguin incorporar-s’hi per treballar temes de pau, definir-ne els continguts, etc. Fa referència a l’última observació del Sr. Martí, i explica que en els estatus del Consorci del Castell de Figueres, aprovats l’any 2001, quan el Sr. Trias esta- va al Parlament Espanyol com a cap de grup, es va aprovar un consorci on hi havia tres administracions: l’Administració General de l’Estat (Ministeri de De- fensa), la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Figueres. Considera que allò que és vàlid a Figueres ha de ser vàlid a Barcelona, i repeteix que es va acceptar que al Castell de Figueres, l’Administració general de l’Estat-Ministeri de Defensa, fos majorità- ria, a diferència d’ells: en aquest consorci han acor- dat amb les altres administracions que l’Ajuntament de Barcelona en tindrà el 60%, el Ministeri de Defen- sa el 20% i la Generalitat de Catalunya l’altre 20%. Conclou reiterant que no entén que allò que és bo a Figueres no ho pugui ser a Barcelona. El Sr. Ciurana diu que no li sorprèn l’entusiasme del Sr. Martí, però mostra incredulitat pel seu con- venciment que el projecte sigui un èxit i la realitat magnífica. A continuació, demana al Sr. Cardelús que reflexioni sobre els seus arguments respecte a la presència del Ministeri de Defensa, li pregunta si creu de debò que una administració, per treballar per la pau, ha de comptar necessàriament amb el Minis- teri de Defensa perquè hi ha la Llei de defensa naci- onal, i demana explicacions sobre la manca d’ac- tuació del Govern de la Generalitat, presidit pel Sr. Montilla. El Sr. Cardelús justifica que és un altre model. El Sr. Ciurana diu que no, i subratlla que a l’Institut Català Internacional de la Pau no hi ha el Ministeri de Defensa. No admet els arguments del Sr. Cardelús, que qualifica de fal·laços. Respecte a la millora de la situació, diu que si estan millor que abans és perquè abans no n’havien fet cap pas. Afirma que ni el Sr. Serra, ni el Sr. Maragall, ni el Sr. Clos, que van ser vicepresidents del Patronat del Castell de Montju- ïc –el president era el capità general–, ni el Sr. Batlle, ni els successius regidors que hi ha hagut adscrits al Districte de Sants, que han estat durant més de 20 anys membres del Patronat del Castell de Montjuïc, no han fet res. Explica que fa uns quants anys va llegir totes les actes del Castell de Montjuïc sobre totes les reunions dels patronats, i tots aquests se- nyors que ha esmentat no van obrir mai la boca, que només quan el Sr. Forn i ell van pujar al castell i van veure que s’hi venien tasses amb simbologia nazi i en van fer la denúncia al diari, van començar a espavilar, i reitera que mai cap socialista havia aixecat la veu. Pel que fa al Castell de Figueres, puntualitza que no és propietat de l’Ajuntament de Figueres, sinó del Ministeri de Defensa. El Castell de Montjuïc, en can- vi, és propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Fa notar la diferència entre una cosa i l’altra, i diu que el problema és que un a casa seva té capacitat per decidir, mentre que quan la propietat és d’un altre no ho pot fer. Anima el Sr. Cardelús a llegir l’informe dels tècnics del Ministeri de Defensa, de la Comissió Paritària, on s’esmenta la raó de l’encallament del Castell de Fi- gueres. A continuació, recorda al Sr. Cardelús que a l’Ajuntament hi ha majoria per aprovar el Consorci, ja que el PSC i el PP són favorables al fet que hi hagi el Ministeri de Defensa. Especifica que tant el Sr. Go- mà, d’ICV-EUiA –al Govern–, com el Grup d’ERC i el Grup de CIU, han manifestat la seva oposició a la presència del Ministeri de Defensa. Per acabar, demana quan retiraran les antenes, i recorda al Sr. García-Bragado, que al gener va 1324 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 anunciar que en un mes estaria enllestit el plec de prescripcions tècniques i es començaria el desballes- tament. En canvi, s’ha arribat al mes de març i enca- ra no s’ha fet. Conclou opinant que tot aquest tema no l’han gestionat bé i que la situació actual és fruit del fet que, per interessos partidistes i electorals, van acceptar una mala ordre de cessió absolutament condicionada. La Sra. Esteller creu que cal centrar el debat, ja que s’han barrejat moltes coses, i concreta que estan par- lant del Consorci de la Pau, que el que és fonamental és saber quins seran els seus continguts, per després determinar l’instrument per desenvolupar-los. Cal saber qui ha de formar aquest Consorci, de quina manera ha de participar-hi i de quina manera tots els que han de formar part d’aquest Consorci estan d’acord per tirar endavant uns determinats continguts, que per part del Grup del PP sempre reclamen que es defineixin bé. Opina que qui participa o no en el Con- sorci és principal o accessori en funció del que es vulgui fer al Castell de Montjuïc amb el Consorci de la Pau, i que és fonamental l’acord polític sobre quins seran els seus continguts i objectius. El Grup del PP ha expressat clarament que el Castell de Montjuïc té una tradició històrica que el Centre de la Pau ha de preservar, i no troba cap element de distorsió en el fet que el Ministeri de De- fensa en formi part. Tot el contrari, ja que si es parla de la pau amb rigor, cal tenir en compte qui la pre- serva. Recorda que existeix una llei de defensa i opina que cal treballar en aquesta direcció, que sen- se una bona defensa, no es pot garantir la pau. Con- sidera que cal ser rigorosos i no caure en demagògi- es, i definir els objectius –prenent com a model altres països que veritablement treballen per assolir la pau– per esdevenir un centre de referència interna- cional. Reitera que per assolir la pau necessiten de- fensa, exèrcits, etc., i un cop més manifesta que el Ministeri de Defensa ha de formar part del Consorci. Afegeix que al Grup del PP no els molesten ni l’exèrcit ni el Ministeri de Defensa, que la defensa és un element substancial de la pau. D’altra banda, insisteix a saber amb quins suports compta el Govern Municipal i quins són els acords amb la Generalitat i el Ministeri de Defensa. Demana que es defugin demagògies i utilitzacions partidistes. Pel que fa a la història, opina que s’ha de preser- var, però que no s’ha preservar la memòria històrica. Argumenta que la memòria sempre és selectiva i utilitzada en funció d’un interès polític. Explica que ells no volen defugir la memòria, ni la d’uns ni de la d’uns altres. El que volen és la història en la seva integritat i amb rigor, i creu que és fonamental que el castell preservi aquesta memòria amb una anàlisi rigorosa respecte a tots els extrems. El seu grup opina que cal preservar l’interès social i cultural, però també l’interès museístic, i que el Museu Militar també ha de tenir presència en el cas- tell, en aquest cas en el Centre de la Pau. Malgrat creure que no molesta, reconeixen que probable- ment s’hi haurà de fer una selecció. Demanen, doncs, com es tancaran aquests continguts exacta- ment, per saber quina serà la participació de cada administració. Per acabar, volen saber quin és el calendari i con- clou recordant els dubtes que volen resoldre: el ca- lendari, la situació de les converses amb la Generali- tat perquè doni suport al Ministeri, i quan s’aportaran els estatuts per ser aprovats a la Comissió o on cor- respongui. La Sra. Capella repeteix el que ha esmentat abans, que sobre l’odre ministerial poden estar més contents o menys contents, però que el que recla- mava a l’Ajuntament de Barcelona era que desenca- llés el tema i parlés de nou amb el Ministeri de De- fensa i el Govern de l’Estat espanyol per arribar a un acord sobre una cessió sense condicions. Opina que l’ordre ministerial es pot llegir de maneres diferents, però que el punt primer diu: Se modifica el fin y con- diciones de la cesión gratuita a favor del Ayunta- miento de Barcelona del inmueble denominado Cas- tillo de Montjuïc, que se destinará a un Centro de la Paz. Dicho centro será regido por un consorcio en cuya constitución participarán al menos –que vol dir que hi pot haver més gent–, junto con el Ayuntamien- to de Barcelona, el Ministerio de Defensa y la Gene- ralitat de Cataluña. La Sra. Capella no entén com van acceptar aquesta condició, però tenint en comp- te que estan parlant d’un obstacle per tirar endavant un consorci, insta el Govern Municipal a demanar al president de l’Estat espanyol que d’una vegada faci una entrega lliure del Castell de Montjuïc, sense imposar condicions. Explica que el Grup Municipal d’ERC se sentiria còmode si en lloc de posar-hi Mi- nisteri de Defensa hi posés la Vicepresidència de l’Estat espanyol, ja que el problema del Ministeri de Defensa és que no s’equipara a la resta de membres del Consorci. Demana reconèixer l’error i renegociar la cessió, que segurament van acceptar amb unes condiciones inacceptables. No entra en les raons per les quals van acceptar-se aquestes condicions, ja que considera que les explicacions les ha de donar, si vol, el Govern Municipal. A continuació, diu al Sr. Carles Martí que l’1 de fe- brer del 2008 va dir que "el Patronat del castell està dissolt i el control del recinte correspon avui a aquest l’Ajuntament, en tot excepte pel que fa al Centre per la Pau", i que el 3 de desembre del 2008 es desig- nen els vocals de la Junta del Castell de Montjuïc, regits per l’antic reglament, en el qual alguns dels articles amb tot allò que no siguin adequats a l’ordre constitucional es deroguen tàcitament. Opina que el reglament és massa antic i té unes connotacions determinades, i reclama al Sr. Martí que no negui les NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1325 seves paraules perquè ella s’ha limitat a llegir el que diu l’acta del Consell Plenari de l’1 de febrer del 2008. Finalment, quant a la memòria, opina que hi ha molta gent a qui no els agrada que se’ls recordin les coses. Demana que reconeguin que en aquell mo- ment no va ser encertat quan va dir que estava dis- solt el Patronat, i que la cessió els comporta no po- der desencallar el que en aquests moments no es pot desencallar. Repeteix que l’escull és el Ministeri de Defensa i que, per tant, cal renegociar l’ordre ministerial, parlant amb qui correspongui perquè pugui tirar endavant, cosa que beneficiarà a tothom. Si no ho fan, es trobaran al final del mandat i l’únic que hauran fet són actuacions aïllades sense poder tirar endavant uns estatuts amb els quals tots els grups municipals puguin sentir-se còmodes. El Sr. Gomà afirma que els interessa molt el pro- jecte global i el model de centre de la pau i expressa la convicció del seu partit que s’està avançant en la direcció correcta en la definició de projecte i model. Explica que a les intervencions del Sr. Ciurana no veu cap element de convenciment en el que ha de representar el projecte del Castell de Montjuïc per a la ciutat, sinó una estratègia, un element de desa- cord real amb el qual s’intenta tapar tota la resta, s’intenta estendre el desacord sobre molts aspectes sobre els quals creu que es podrien posar d’acord i podrien generar bases àmplies de consens. Es dirigeix a la Sra. Esteller per parlar del tema de la memòria, i puntualitza que ell no parla de memòria històrica, sinó de memòria democràtica, perquè el seu grup considera que els valors democràtics ins- crits en la tradició republicana i antifranquista han de ser posats en valor, reconeguts, preservats i projec- tats com a base de convivència de present i de futur, i que aquest és un altre valor fonamental en el pro- jecte del Castell de Montjuïc. D’altra banda, repeteix que estan convençuts que la millor manera de seguir avançant i de generar acord en tots aquests elements seria la possibilitat de poder superar el model de consorci que hi ha a l’ordre de la cessió. Creuen que l’Estat, si hi ha de ser, hauria de estar-hi representat per la Presidència o la Vicepresidència del Govern, i no pel Ministeri de Defensa, perquè tot i reconèixer que Defensa pot tenir un paper actiu en determinades mesures de preservació de la pau, també és veritat que els exèr- cits segueixen sent agents proactius en la cursa ar- mamentista i, per tant, hi ha elements de debat de fons que avui fan que no siguin els millors actors per tenir la representació institucional en un centre que vol ser un centre de pau sense cap mena de condici- onant. Per acabar, recorda que aquest element de desa- cord, que hi és i que hauran de saber gestionar, no hauria de tapar tots els avenços que s’estan produint i la possibilitat d’articular un acord al voltant d’aquests avenços. Expressa, doncs, el convenci- ment de tots els grups que aquest és un projecte molt important per al futur de Barcelona i que s’està encarant correctament. El Sr. Martí repeteix que la realitat és molt senzilla i tossudíssima. Explica que el Castell de Montjuïc està sota gestió i administració municipal amb tot i per a tot, fins i tot en aquella qüestió en què encara no han desencallat legalment i jurídicament, però que va avançant clarament: la posada en marxa del Consorci per substituir un patronat que ja no mana ni funciona. Assegura al Sr. Ciurana que no s’avergo- nyeix de res del que ha fet l’Ajuntament els últims 30 anys –tampoc en el tema del Castell de Montjuïc–, un Ajuntament que els ciutadans han referendat set vegades. El Sr. Vives dóna per tancada la compareixença i dóna pas al punt següent: propostes a dictaminar. El Sr. Ciurana diu que el Sr. Cardelús havia d’ex- plicar el tema de les antenes. El Sr. Vives respon que ja no hi ha torn i que ho explicaran en un altre moment. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions Al Plenari del Consell Municipal: 2. Ratificar el Decret d’Alcaldia de 25 de febrer de 2009, que designa com a consellers generals titulars de l’Assemblea General de la Caixa d’Estalvis i Pen- sions de Barcelona la Ima. Sra. Àngels Esteller Rue- das i els Ims. Srs. Jordi William Carnes i Ayats, Joa- quim Forn i Chiariello i Jordi Portabella i Calvete; i com a conseller general suplent l’Im. Sr. Joaquim Mestre i Garrido. El Sr. Martí demana la paraula per deixar cons- tància que li sembla que aquesta representació de l’Ajuntament de Barcelona a la Caixa contrasta for- tament amb la representació que altres ajuntaments fan a les seves caixes de referència. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 3. Aprovar inicialment la modificació de les Nor- mes reguladores de la Participació Ciutadana i de les 1326 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 Normes reguladores del funcionament dels Districtes per regular els Consells de Barri, d’acord amb el document que obra en l’expedient; donar-li el tràmit d’informació pública que estableix l’article 178 b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, i l’article 112 del Reglament or- gànic municipal, i atorgar un termini de trenta dies, a comptar des del següent al de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província, per a con- sultar l’expedient i, si fos el cas, formular-hi al·lega- cions i/o suggeriments, i donar-li el tràmit dels arti- cles 108 i següents del Reglament orgànic municipal. El Sr. Forn expressa l’abstenció del Grup de CIU. Explica el motiu de l’abstenció, perquè creu també que serà el centre de la negociació que demanen poder tenir amb el Govern a partir d’ara. En primer lloc, fa referència a l’article 21.1, que preveu que el càrrec de president del Consell de Barri sigui exercit pel regidor o regidora del districte, o pel conseller en qui delegui. El Grup Municipal de CIU ha reivindicat sempre el paper del president del Consell de Districte i en aquest cas considera que quedaria relegat, quan precisament l’article 13 de les normes de funcionament de districte diu clarament que les funcions del president són representar l’Ajuntament i el districte en la demarcació del distric- te. Afegeix que fins i tot el punt 9 d’aquest mateix article diu que entre les seves funcions hi ha convo- car, presidir i establir l’ordre del dia de les sessions dels òrgans de participació i, per tant, entenen que el president del districte també hi hauria de tenir un paper destacat. En segon lloc, pel que fa a l’article 21.4, la Comis- sió de Seguiment, comenta que ja van expressar al Sr. Martí la seva voluntat de poder participar en aquesta comissió, on hi ha representada, segons estableix el text proposat, la Direcció Tècnica i Políti- ca del Districte, però, en canvi, no hi estan represen- tats la resta de partits polítics, en aquest cas els de l’oposició. D’altra banda, esmenta un tema que queda pen- dent, tot i que s’ha començat a negociar i ja s’ha rebut un primer text: les normes protocol·làries que regulen l’estatus dels consellers municipals i dels regidors dins dels districtes. Expressa la seva volun- tat de tancar-lo juntament amb l’aprovació definitiva d’aquest text. A continuació esmenta un altre tema que es troba en la mateixa situació: l’homogeneïtzació del funcio- nament dels mateixos districtes. Consideren, com han expressat moltes vegades, que no tots els dis- trictes funcionen de la mateixa manera. Per acabar, opina que si arriben a un acord serà positiu, però que estan molt a l’inici de la negociació i, per tant, amb l’abstenció demostren la bona dispo- sició per treballar, negociar i arribar a un acord. La Sra. Esteller diu que el Grup del PP pensa que aquests consells de barri són un pas més per facilitar la participació i perquè la gestió dels districtes sigui més eficaç. Per això consideren que a més de comp- tar amb l’estructura del mateix districte, del barri, també cal comptar amb la participació dels conse- llers de tots els grups polítics. Aquest és el motiu pel qual el Grup del PP ha presentat una sèrie d’es- menes, algunes dirigides al fet que la presidència vagi a càrrec del regidor o del president del districte. Consideren que el president del districte ha de tenir un major protagonisme i ha de coordinar-se amb el regidor del districte a l’hora de poder presidir els diferents consells de barri, i que cal facilitar la partici- pació dels consellers de tots els grups en els òrgans del Consell de Districte, per exemple a la Comissió de Seguiment. Exposa que les esmenes van en aquesta direcció, ja que consideren que aquest aspecte, juntament amb les normes protocol·làries, i sobretot amb l’harmonització del funcionament del districte i els mitjans materials i humans que han de tenir els grups a l’hora de poder desenvolupar amb més eficàcia la seva feina, formen un conjunt de mesures que cal acabar de perfilar, treballar i consensuar al llarg del tràmit d’aquesta aprovació. Com a conclusió, expressa l’abstenció del Grup del PP, a l’espera d’arribar a aquest acord. La Sra. Capella expressa el vot contrari del Grup d’ERC, tot i que reconeix que és paradoxal el fet que va ser el seu grup qui va introduir com a esmena en el PAM els consells de barri. Recorda que a la Co- missió de Presidència, tant en l’aprovació inicial com en l’aprovació definitiva, i després al Plenari, ja van dir que el PAM era un guió, que s’hauria de desenvo- lupar punt per punt, i alguns dels punts que ells in- troduïen com a esmenes, podria ser que acabessin no votant-los, perquè el desenvolupament podia no agradar-los. Afirma que és una paradoxa que avui qui desencalli aquesta aprovació inicial de la modifi- cació dels consells de barri siguin els partits que van votar en contra del PAM. Aclareix que el Grup d’ERC no s’hi sent còmode, tal com van expressar al Plenari de l’Ajuntament del 28 de novembre del 2008, perquè no els agradava com es desenvolupava la mesura de govern del Consell de Barri. Afegeix que tampoc no se senten còmodes amb el desenvolupament de la reforma legislativa, en aquest cas dels diferents articles que han de regular els consells de barri, perquè es bar- regen qüestions tècniques amb qüestions polítiques. Consideren que ja s’han avançat en algunes puntua- litzacions la poca claredat o visibilitat que es vol do- nar al president o a la presidenta del Consell del Districte, la forma en què s’han d’anomenar els vice- presidents o la introducció de la figura del tècnic del barri. Quant a aquesta figura, diu que, d’acord amb el NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1327 que se’ls ha explicat sobre el desenvolupament de la futura reforma de l’estructura administrativa de l’Ajuntament, en la qual el tècnic de barri és un funci- onari, no s’entén gaire bé com aquest s’incorpora a la trama política o en la reforma política del Consell de Barri. Tampoc no els queda clar el tema de la Comissió de Seguiment. No estan d’acord a dotar de funcions polítiques el conseller tècnic, perquè està previst i regulat a les normes de funcionament intern dels districtes, però no veuen bé el desenvolupament que es produeix en aquest projecte normatiu, que a més dóna representació al conseller tècnic, que ha de tenir unes funcions diferents i no unes funcions polítiques. Per tant, tot i que van ser ells qui va introduir els consells de barri, no se senten còmodes amb aquest projecte normatiu, que no reflecteix l’esmena que van introduir i que va donar el tret de sortida a l’aprovació inicial del PAM. La seva intenció seria fer una esmena a la totalitat, perquè pensen que s’haurien de regular els consells de barri, dotar-los de contingut, i després anar desenvolupant tot el marc normatiu que pot quedar afectat per la configu- ració del Consell de Barri. Exposa que difícilment, llevat que es fes una esmena a la totalitat, se senti- ran còmodes amb aquest desenvolupament norma- tiu, ja que no s’està avançant el que faran en un futur. Conclou dient que, per les raons exposades, ja inicialment hi voten en contra. El Sr. Gomà expressa el suport total del Grup d’ICV-EUiA en aquesta aprovació inicial. Recorda que ja havien manifestat que, tant des del punt de vista de serveis de proximitat com d’identitat i qualitat d’espai de participació, era un projecte molt impor- tant. Els sembla que avui fan un pas endavant, cre- uen que les modificacions de les normes de partici- pació i de funcionament dels districtes van en la línia de potenciar la proximitat i la participació, i que el barri és un espai de referència en el territori de la ciutat, tot i reconèixer que hi ha coses que es poden ajustar i que cal seguir-hi treballant. El Sr. Martí agraeix la confiança pel desenvolu- pament del procés i la voluntat d’acord que manifes- ten els grups de CIU i del PP, i expressa a la Sra. Capella que confia que després de les negociacions ERC se sumi al consens d’aquesta qüestió. Opina que el Sr. Forn ha explicitat i la Sra. Esteller ha complementat els termes en què s’està produint la negociació i expressa el seu convenciment que s’han avançat suficientment per merèixer aquesta confiança inicial. Pel que fa als continguts, precisa que el tècnic de barri està previst que sigui el secretari del Consell de Barri, com el tècnic d’educació és el secretari del Consell d’Educació del districte, etc.. Creu que, a part d’això, els marcs de treball estan permetent avançar i confia que el mes de maig estiguin en con- dicions de portar l’aprovació definitiva, que per termi- nis d’exposició pública no és possible portar a l’abril. El Sr. Forn indica a la Sra. Capella que el tècnic de barri no es crea amb aquestes modificacions normatives, que no hi té res a veure. Considera que han expressat d’una manera claríssima el seu rebuig a aquesta figura, que és una decisió que pren el Govern. Afegeix que en la normativa es parla del conseller tècnic, que no té res a veure amb el tècnic de barri. Considera que cal precisar molt bé que són dues figures diferents. D’altra banda, aclareix que no té res a veure votar a favor o en contra del PAM, i que no van votar en contra del PAM pel tema del Consell de Barri. En darrer lloc, constata que hi ha moltes mesures del PAM que podrien compartir, però que el seu vot tenia altres argumentacions i altres motius. La Sra. Esteller no vol que hi hagi confusió amb la intervenció de la Sra. Capella respecte al que són els consells de districte i el tècnic de barri. Opina que el seu grup és el que va estar més clarament en contra de la figura del tècnic de barri, tal com consta a l’acta del mes passat. El Grup del PP no dóna suport al tècnic de barri, no hi està d’acord, però no és el mo- tiu del debat d’aquesta jornada. Considera necessari aclarir les figures que s’aproven avui i les que no per evitar confusions i perquè no es pensi que donen cobertura a una situació que no és la real. La Sra. Capella aclareix les seves paraules anteri- ors i torna a comentar la paradoxa que qui va donar suport a l’aprovació inicial del PAM a la introducció de l’esmena no està d’acord amb el desenvolupa- ment actual d’aquest projecte normatiu. Recorda que ha fet una al·lusió a tota una sèrie de modificacions que introdueix el projecte normatiu amb les quals ERC no se sent còmoda, que no reflecteixen la vo- luntat que ells volien expressar quan van introduir l’esmena dels consells de barri en el PAM. El Sr. Martí dóna la raó a la Sra. Capella quant a la previsió que el tècnic de barri sigui el secretari del Consell de Barri i aclareix que s’ha limitat a explicar quin era el paral·lelisme, però que aquesta normativa no té res a veure amb l’establiment del tècnic de barri, tot i que hi fa referència com a secretari del Consell. Expressa la seva sorpresa davant l’actitud en con- tra del tècnic de barri, que qualifica com a molt bel·ligerant, ja que no la recorda així a la darrera Comissió, i retreu que cada mes es canviï d’opinió. El Sr. Forn diu al Sr. Martí que tant a la darrera Comissió com al Plenari ja es van expressar a aquest respecte, a la qual cosa va respondre de manera bastant agra. El Sr. Martí, amb vista a totes les consideracions presents i futures, oficialment pren nota que estan en contra del tècnic de barri. La Sra. Esteller retreu al Sr. Martí que el dia 18 no estava gaire atent, i que demanarà al secretari que li 1328 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 passi la cinta perquè vegi realment el que va dir el Grup del PP, que estaven en contra del tècnic de barri, que els preocupava la confusió entre la funció tècnica i la funció política. El Sr. Vives demana a la Sra. Esteller que les pe- ticions al secretari les faci passar per Presidència, cosa que creu que també agrairà el secretari. El Sr. Martí constata que també el Grup del PP es- tà en contra del tècnic de barri i afirma que l’acta així ho recollirà. El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EU i A, el Sr. Forn expressa l’abstenció de CIU, la Sra. Este- ller expressa l’abstenció del PP i la Sra. Capella ex- pressa el vot contrari d’ERC. S’aprova. 4. Declarar la inadmissibilitat del recursos especi- als en matèria de contractació presentats per l’em- presa Limserco, S.L., en dates 22 de gener de 2009 i 12 de febrer de 2009, contra l’adjudicació provisional del contracte 08002427 (Expedient 0001/09) que té per objecte el contracte de neteja i recollida selectiva dels edificis municipals de l’Ajuntament de Barcelo- na, que va ser aprovada, de conformitat amb la dele- gació efectuada per l’acord de la Comissió de Presi- dència, Territori i Funció Pública, en sessió de 21 de maig de 2008, i publicat en el Diari Oficial de la Pro- víncia de Barcelona de 7 de juny de 2008, per reso- lució del gerent del Sector de Serveis Generals i Coordinació Territorial de 16 de desembre de 2008, i publicada en el perfil del contractant de la pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona, el 19 de desem- bre de 2008 i notificat per via postal a l’empresa Lim- serco, S.L., el 6 de febrer de 2009; per extemporanis d’acord amb el disposat a l’article 37.6 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic. Inadmissibilitat que ja va ser manifestada mitjançant l’acord d’adjudicació definitiva de la Co- missió de Presidència, Territori i Funció Pública de 21 de gener de 2009 i publicat en el perfil del con- tractant el 28 de gener de 2009, notificat per via pos- tal a l’empresa Limserco, S.L., el 6 de febrer de 2009. Desestimar el recurs de reposició interposat per l’empresa Limserco, S.L., contra l’acord de la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública, de 21 de gener de 2009, d’adjudicació definitiva del contracte de neteja i recollida selectiva dels edificis municipals de l’Ajuntament de Barcelona, pel que fa a l’adjudicació definitiva del lot 8 del contracte 08002427 (Expedient 0001/09) que té per objecte la neteja i recollida selectiva dels edificis municipals de Ciutat Vella, de conformitat amb els informes elabo- rats pel Departament de Manteniment d’Edificis, l’Àrea de Medi Ambient i l’informe jurídic del Sector de Serveis Generals i Coordinació Territorial que obren a l’expedient. El Sr. García-Bragado demana al gerent de Ser- veis Generals que expliqui aquest punt. El Sr. Vicente aclareix que es tracta de tramitar la inadmissibilitat d’uns recursos presentats per l’em- presa Limserco, SL en l’adjudicació del contracte de neteja i recollida selectiva dels edificis municipals. Explica que és un únic recurs formalitzat en tres moments diferents: dos via recurs especial de con- tractació a l’adjudicació provisional, extemporanis, i un recurs de reposició, interposat dins de termini, contra l’adjudicació definitiva. Explica que en les al·legacions de l’empresa, es fa referència a la pro- posta de quatre productes de neteja amb caràcter multiús per a diferents superfícies. Feta la valoració d’acord amb els plecs de prescripcions tècniques, d’aquests quatre productes, se’n puntuen dos amb dos punts i no amb quatre, que és el que demana l’empresa. En darrer lloc, informa que també hi ha un informe del sector de Medi Ambient on s’especifica que dos d’aquests productes no tenen caràcter de neteja multiús per a diverses superfícies. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EU i A, el Sr. Forn expressa l’abstenció de CIU, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i la Sra. Capella expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 5. La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda: 1. Manifestar la importància que els regidors i grups municipals de l’Ajuntament de Barce- lona participin en tots els òrgans d’informació i difusió municipal tant a nivell de ciutat com de districte, i que es reguli les condicions d’accés i d’ús d’aquests mit- jans. 2. Instar al govern municipal a presentar en el termini de 3 mesos una proposta de Reglament de Mitjans de Comunicació de l’Ajuntament de Barcelo- na, en els termes previstos per l’article 170.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya. El Sr. Ciurana explica que el sentit d’aquesta inici- ativa reitera el d’altres iniciatives similars presenta- des tant per CIU com pel Grup del PP i el Grup d’ERC, sobre la presència de tots els regidors i dels grups municipals, d’una manera més evident i més clara, en els mitjans d’informació i difusió municipal. Especifica que això englobaria tant la televisió local com les emissions de la ràdio municipal i les publica- cions dels butlletins editats per l’Ajuntament. Considera que, pel que fa a la televisió local, el procés de BTV va ser prou satisfactori, tenint en NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1329 compte els primers mesos de funcionament. Pel que fa a la ràdio municipal, opina que caldria un plante- jament diferent, ja que l’estructura és més complexa en el cas de COM Ràdio, atès que hi intervenen al- tres administracions. En tot cas, creu que a les publi- cacions i els butlletins editats per l’Ajuntament hi ha una mancança molt important pel que fa a la presèn- cia dels grups municipals i dels diferents regidors. Esmenta l’article 170.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que insta els ajuntaments a garantir, a través d’un reglament, la presència dels regidors i dels grups municipals en aquests mitjans. Per això presenten aquesta proposició d’acord, per manifestar la importància que els regidors i regidores dels grups municipals participin en els òrgans d’informació i difusió municipal, tant en l’àmbit de ciutat com en el de districte. Per tant, volen que es regulin les condicions d’accés i l’ús d’aquests mit- jans. En segon lloc, demanen que en un termini de tres mesos es presenti i s’aprovi el Reglament de mitjans de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb el decret legislatiu al qual ha fet refe- rència. Finalitza puntualitzant que la proposta no hauria d’haver arribat fins a aquest punt, ja que l’Ajuntament ja hauria de garantir la pluralitat i l’ús democràtic dels mitjans, però, com que no és així, i vist que hi ha una norma que obliga l’Ajuntament a presentar el regla- ment, presenten aquesta proposta. La Sra. Esteller expressa el suport del Grup del PP al Grup de CIU, i afegeix que ells han presentat aquesta proposta en reiterades ocasions en aquesta Comissió, perquè consideren que, en compliment de l’esmentat decret legislatiu, és del tot necessari que els ajuntaments es dotin d’aquest reglament a l’hora de garantir la presència i la participació de tots els grups en els mitjans de comunicació públics. Recor- da que sempre han reclamat aquesta pluralitat i neu- tralitat, però que mai no se’ls ha fet cas i que fins i tot van haver d’interposar un recurs perquè l’Ajuntament no garantia aquesta presència, cosa que consideren fonamental en el mandat d’aquesta llei. Creuen, doncs, que l’Ajuntament ha tornat a incomplir les lleis i reitera que el Grup del PP ha presentat proposici- ons similars en diverses ocasions, que mai no han tingut la sort de veure aprovades. La Sra. Capella expressa el suport del Grup d’ERC a la proposició del Grup de CIU, però proposa introduir una esmena en el punt segon i canviar "ins- tar el Govern Municipal a presentar en el termini de tres mesos una proposta de Reglament de mitjans de comunicació" per "instar el Govern Municipal a presentar durant el mes de setembre d’enguany una proposta", ja que pensen que el termini de tres me- sos pot ser insuficient per redactar i aprovar el pro- jecte normatiu. Reitera el suport del Grup d’ERC a la proposició, i com a prova recorda que en la darrera Comissió de Presidència van presentar una proposició en aquest sentit, per tal que s’introduís a les revistes dels dis- trictes també la possibilitat que els diferents grups municipals de l’Ajuntament de Barcelona hi partici- pessin. Conclou dient que donaran suport a la proposició amb el benentès que s’hi incorpori l’esmena. El Sr. Martí afirma que el Govern, tal com ha ex- pressat altres vegades, no té cap mala consciència sobre la pluralitat dels mitjans de comunicació. Con- sidera que el procés esmentat pel Sr. Ciurana, el de BTV, ratifica les seves paraules i recorda a la Sra. Esteller que la seva proposta no va prosperar. Tot i així, i precisament perquè compleixen les lleis, vota- ran a favor d’aquesta proposició en el termini que s’acordi. Es compromet a tenir –en tot cas abans de l’estiu– un avantprojecte de reglament de condicions d’accés i usos als mitjans d’informació municipals per part dels regidors i dels grups municipals, per donar compliment a allò que estableix la llei. El Sr. Ciurana agraeix el suport de tots els grups i, pel que fa als terminis, proposa que el text es tingui abans de l’estiu, com ha dit el Sr. Martí, i que s’aprovi el mes de setembre, com deia la Sra. Cape- lla. El Sr. Martí proposa fixar com a data el mes de ju- liol. El Sr. Ciurana comenta que, de fet, són aproxima- dament els tres mesos que proposaven, i que si els sembla bé a tots, posaran "a presentar el mes de juliol una proposta". Indica al senyor secretari l’es- mena que han fet perquè en prengui nota: "instar el Govern Municipal a presentar el mes de juliol de 2009 una proposta de reglament, etc.". El Sr. Ciura- na entén que tothom està d’acord amb aquest text. La Sra. Esteller celebra que s’aprovi el text de la proposta i repeteix que en van presentar una de semblant el mes d’octubre passat, i que el mandat sí que es va aprovar però el reglament no, cosa que va motivar que el Grup del PP presentés un recurs. Diu al Sr. Martí que el recurs no es va desestimar perquè no constatessin l’incompliment de la llei, sinó perquè en aquell moment entenien que no s’havia de donar un mandat a l’Ajuntament, que és una qüestió pura- ment tècnica i no de fons. Tot seguit acusa el Govern d’incomplir la llei, i argumenta que tothom veu que des de l’any 2003 hi ha un mandat que diu que tots els ajuntaments aprovaran un reglament per garantir la presència de tots els grups, i que si el reglament no es fa, s’incompleix la llei. Repeteix que el Govern no ha garantit la pluralitat a l’Ajuntament de Barcelona i comenta que aquest decret legislatiu també parla de les webs i els mitjans de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona, i que si no s’aprova el reglament, s’està incomplint la llei. 1330 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 Per acabar, repeteix la satisfacció del Grup del PP que el Govern estigui d’acord a aprovar aquest re- glament que garanteixi la presència de tots els grups. Ho celebren i esperen que compleixin els terminis perquè sigui efectiu al més aviat possible. La Sra. Capella argumenta que proposava un ter- mini raonable, el mes de setembre, perquè si no s’acaben aprovant o no projectes normatius en fun- ció de la capacitat d’arribar a un acord. En tot cas, li sembla bé que el mateix Govern accepti un termini inferior. Ells suggerien donar un marge de recorregut i d’error per poder negociar prèviament el projecte normatiu, però el Grup d’ERC no veu cap inconveni- ent al fet que el mateix Govern escurci aquest termi- ni. El Sr. Martí especifica que el que ha proposat po- sar damunt de la taula el mes de juliol és un projecte, i està segur que ho podran complir. Recorda a la Sra. Capella que els agraden els reptes i que, per tant, se’n posen un de nou. Tot seguit puntualitza a la Sra. Esteller que vol quedar bé, però que els tribunals no li han donat la raó, que els tribunals han ratificat que la potestat per complir la llei corresponia al Govern i que la llei no fixava cap termini i per tant no hi havia mandat judi- cial que pogués obligar el Govern a fer-ho en un moment determinat. Repeteix que no hi ha cap in- compliment i demana a la Sra. Esteller que quan presenti un recurs, accepti la sentència que se’n derivi. El Sr. Ciurana vol confirmar si "posar sobre la tau- la" significa "presentar". El Sr. Martí aclareix que sí, que "posar sobre la taula" vol dir "presentar per a l’aprovació inicial". La Sra. Esteller diu al Sr. Martí que evidentment ells acaten la sentència, però que el que diu la sen- tència clarament és que no tenen potestat de donar un mandat al Govern, però que en canvi sí que han de desenvolupar el reglament. El Sr. Martí puntualitza que l’han de desenvolupar quan vulguin. La Sra. Esteller li contesta que el que han de fer és desenvolupar el reglament, tal com diu la llei de l’any 2003. Li recorda que les lleis entren en vigor l’endemà de la seva publicació i que no han d’establir terminis, que entren en vigor i vinculen des de l’endemà de la publicació. El Sr. Martí repeteix a la Sra. Esteller que el jutge no li va donar la raó. La Sra. Esteller ho reconeix, però reitera que no els van donar la raó perquè que no havien de donar un mandat al Govern. El Sr. Martí li diu que la constatació és que els jut- ges no li van donar la raó, i li demana que no preten- gui imposar la seva raó per sobre dels jutges. El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pú- blica acorda: 1. Manifestar la importància que els regidors i grups municipals de l’Ajuntament de Barce- lona participin en tots els òrgans d’informació i difusió municipal tant a nivell de ciutat com de districte, i que es reguli les condicions d’accés i d’ús d’aquests mit- jans. 2. Instar al govern municipal a presentar el mes de juliol de 2009 una proposta de Reglament de Mitjans de Comunicació de l’Ajuntament de Barcelo- na, en els termes previstos per l’article 170.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya. Del Grup Municipal PP: 6. La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda: "Instar al Govern Municipal a consti- tuir una Comissió no permanent del Consell Munici- pal, formada per regidors de tots els grups munici- pals, per tal d’analitzar i avaluar la gestió duta a terme per l’empresa pública Barcelona d’Infraes- tructures Municipals i elaborar propostes d’actuació per tal d’evitar que es puguin tornar a produir fets com els que es refereixen a l’informe". El Sr. Mulleras justifica la presentació d’aquesta proposició arran de l’informe 23/2008 de la Sindicatu- ra de Comptes de Catalunya relatiu a l’empresa mu- nicipal Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA). Explica que volen analitzar BIMSA, l’em- presa que ha estat objecte d’un informe molt dur i contundent per part de la Sindicatura de Comptes, i que creuen que en aquesta comissió haurien de comparèixer responsables de BIMSA del període fiscalitzat i que l’Ajuntament hauria de garantir l’ac- cés als comptes per fiscalitzar i revisar els espais de contractació d’obres i serveis i de personal per tal que l’empresa pugui aclarir amb total transparència tot el que ha passat. Acusa l’Ajuntament de no vetllar perquè es faci aquest procés d’anàlisi, que surt d’un mandat de l’última Comissió Extraordinària, on es van aprovar una sèrie de punts en els quals constava l’anàlisi dels expedients i de la documentació de BIMSA per part dels regidors. Consideren que s’està fent obstruccionisme i obs- taculitzant l’accés a la informació, i creuen que amb aquesta actitud només posen el Fòrum sota sospita. Pensen que és necessari crear una comissió estable, més necessària que mai en vista de com s’estan produint les coses. Explica els fets cronològicament: el 23 de febrer es fa públic l’informe de la Sindicatura. El dia 26, té lloc la Comissió Extraordinària, on ell formula 17 preguntes que encara no han tingut resposta. El 27 NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1331 de febrer, es presenten per escrit 16 sol·licituds d’informació, més la sol·licitud d’informació sobre la compra d’actius del Fòrum. El 2 de març se celebra el Consell d’Administració Extraordinari de BIMSA, en el qual presenta per escrit les 17 preguntes no respostes verbalment a la Comissió. Com a respos- ta, els diuen que tota la informació que demanen els consellers serà accessible a tothom, però el Sr. Mu- lleras nega aquesta accessibilitat i puntualitza que no tota la informació demanada pels consellers ha estat accessible a tothom, ja que a alguns se’ls n’ha donat una i a d’altres, una altra. Diu que en aquell Consell d’Administració es va assegurar que tot el que es demanava es facilitaria a tothom i que, per tant, aquí hi ha el primer incompliment. Continua la relació cronològica dels fets dient que l’11 de març, va tenir lloc una reunió amb els respon- sables de BIMSA sobre la petició d’informació i no- més se’ls va entregar documentació comptable, pràcticament tota pública. Explica que se’ls va dir que la documentació del personal estava a la seva disposició a les oficines de BIMSA, però que no pot sortir per un tema de confidencialitat. Tanmateix, ahir van ser a les oficines de BIMSA com a regidor i membre del Consell d’Administració i no se li va faci- litar cap informació sobre el personal. Explica que el 16 de març es va fer un Consell d’Administració per aprovar comptes anuals i que va demanar per escrit més informació de personal i de contractació, en aquest cas sense límit temporal ampliada a altres anys. Torna a acusar el Govern Municipal d’obstruc- cionista, de donar instruccions molt rígides d’accés a la informació. Comenta que tant l’interventor com la Sindicatura ja s’han queixat d’aquest obstruccionis- me en els seus informes. El Grup del PP sospita que s’han donat instruccions a totes les empreses muni- cipals per obstaculitzar la informació i demana si aquestes sospites són certes, i expressa que d’aquesta manera l’Ajuntament està dificultant el procés d’anàlisi i l’accés a la informació. Com a exemple, diu que per demanar un docu- ment comptable tenen més dificultat els regidors i membres del Consell d’Administració que qui fa l’auditoria externa de l’empresa. Comenta que se’ls insta a anar a les oficines i buscar a l’ordinador, tal com els va dir en una reunió del Consell d’Admi- nistració un dirigent destacat de l’Ajuntament. Consi- dera que això no és transparència ni facilitar la labor d’investigació i de tractament de la informació, i acu- sa el Govern de tractar millor els auditors externs que els regidors. Es queixa que avui, gairebé un mes després que sortís l’informe de la Sindicatura, ell, regidor i mem- bre del Consell d’Administració de BIMSA, encara no ha pogut veure ni una sola nòmina, malgrat que el Govern tot això ho té disponible. Manifesta que tam- poc no li han contestat, ni verbalment ni per escrit, ni una sola de les 17 preguntes que va formular fa tres setmanes a la Comissió Extraordinària. Tot seguit acusa el Govern d’incomplir el pacte que van firmar a l’inici del mandat, que contenia els criteris per regular la participació i el control de les empreses municipals. En llegeix el punt número 2: "cada mes s’elaborarà un informe detallat de totes les adjudicacions d’obres i serveis duts a terme els darrers 30 dies". El Sr. Mulleras diu que de les em- preses més importants, BIMSA i BSM, no se’ls està facilitant aquest informe, fet que incompleix el pacte al qual van arribar tots els grups municipals al princi- pi del mandat. Argumenta que el suport a la creació d’aquesta comissió afavorirà la transparència i que el vot con- trari obstaculitzarà més encara la fiscalització de les inversions del Fòrum i confirmarà que les irregulari- tats són la punta de l’iceberg, fet que posarà sota sospita el Fòrum i les seves inversions, perquè no permetrà aprofundir en l’anàlisi ordenada d’aquesta empresa, amb tots els regidors i una comissió de seguiment d’aquesta anàlisi, i no pas aplicant d’una manera subjectiva i arbitrària l’acord al qual es va arribar a la Comissió Extraordinària, que és el que s’està fent. El Sr. Mulleras demana si s’oposen a la fiscalitza- ció completa de BIMSA perquè tenen coses a ama- gar. Considera que si no és així, haurien d’obrir completament les portes de l’empresa i ser transpa- rents, deixar-los accedir a la documentació per fer una anàlisi rigorosa i en condicions. Considera que el problema és que moltes vega- des aproven proposicions i després les apliquen com volen i d’una manera arbitrària i insisteix que tenen moltes dificultats per poder accedir a la informació que han comentat, però que volen que s’arribi fins al final. Per això creuen que aquesta comissió és ne- cessària. Demanen que s’analitzi la gestió completa de BIMSA, amb tots els regidors, i exigeixen accés a tots els expedients i les contractacions de persones, obres i serveis. Per acabar, expressa que la intenció del Grup del PP és que s’esvaeixi la cortina de fum que ara impe- deix treballar i analitzar aquests comptes i que deixa les inversions i el Fòrum sota sospita, i es mostra convençut que amb la comissió guanyaran transpa- rència i seguretat. El Sr. Vives expressa el suport de CIU a la propo- sició, tot i que per motius una mica diferents als que al·legava el Sr. Mulleras. Afirma que han tingut les mateixes reunions que ha esmentat el Sr. Mulleras amb la direcció de BIMSA, i que se’ls ha facilitat tota la informació que han demanat, ja fos in situ o per poder retirar. Si els sembla important constituir una comissió d’investigació, és perquè fins ara han ana- litzat part d’aquesta informació i hi han trobat indicis 1332 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 de responsabilitat política. Demanen la constitució de la comissió amb el benentès que no és competència de la Comissió de Presidència constituir-la o donar el mandat que es constitueixi, sinó que correspondria al Ple. Opina que en aquest sentit la redacció mateixa de la proposició que fa el Grup del PP és precisa, ja que s’insta el Govern que en l’àmbit que pertoqui es creï aquesta comissió. En darrer lloc, insisteix en la rellevància de la de- puració de responsabilitats polítiques en tot el procés d’aquesta empresa i de tot el que en deriva, i repe- teix que els sembla que hi ha indicis més que raona- bles per pensar que és així. Diu que podria referir-se a algunes qüestions concretes, però que, si cal, ho farà durant el segon torn de paraula. La Sra. Capella diu que tots han pogut comprovar que el Grup Municipal d’ERC no es guia per pressi- ons internes ni externes, i expressa la seva voluntat de centrar el debat d’aquesta proposició en els mar- ges en els quals es troben. Comenta que a la Comissió Extraordinària de Pre- sidència del 26 de febrer del 2009 es van establir uns punts sobre els quals tots els grups municipals es van posar d’acord, i afegeix que alguns d’aquests punts acaben coincidint amb alguna de les puntualit- zacions que es fan en la proposició del PP. Suposa que el Govern ja en té un calendari, i comenta que en el si d’on pertoca s’ha iniciat la demanda d’informació al Consell d’Administració de BIMSA, que és on s’ha de portar el debat de si es dóna in- formació o no informació. Recorda que per als processos de compliment de les proposicions acordades al si de les comissions el que hi ha establert i pactat per tots els grups munici- pals és el seguiment de les proposicions. Considera que l’explicació del Sr. Mulleras quant a l’actitud obs- truccionista va en funció de la percepció subjectiva que cada grup municipal té a través dels seus repre- sentants a BIMSA. La Sra. Capella, en nom del Grup Municipal d’ERC, vol precisar el fet que la investigació es faci "per tal d’analitzar i avaluar la gestió duta a terme per l’empresa Barcelona d’Infraestructures Municipals". A parer del seu grup, els controls de l’administració i l’actuació de BIMSA es devien fer a través de qui pertocava en cada moment i de qui tenia representat cada grup municipal en el si de les diferents juntes, ordinàries i extraordinàries, celebrades des que es va constituir BIMSA. Afegeix que un cop han estat aprovats els comptes, si algú té alguna sospita, l’actuació pertoca als jutjats del mercantil o als jutjats d’assumptes penals. D’altra banda, indica que el debat suscitat entorn de BIMSA neix arran d’un informe de la Sindicatura de Comptes, en el qual es delimita exactament quin és l’àmbit de possibles irregularitats comptables, i que això té un valor des del punt de vista jurídic al Tribunal de Comptes, que en tot cas es pronunciarà. Afegeix que després hi ha tota una sèrie de valoraci- ons que fa el mateix informe que no estan subjectes al Tribunal de Comptes, i que s’ha emès un informe que diu coses bastant dures, però que té els seus canals de depuració de responsabilitats. I si algú pensa que hi ha més responsabilitats que les que apunta el Tribunal de Comptes, ha d’anar als tribu- nals que corresponguin, perquè sobre alguns aspec- tes el Tribunal de Comptes dirà que no té competèn- cia. Repeteix que més enllà del que diu l’informe, qui vulgui té el dret i la capacitat de denunciar als tribu- nals algun fet que pensa que pot tenir unes connota- cions determinades. Diu que ja ha repetit moltes vegades que quan se’ls lliura informació i quan lle- geixen informes, cadascú en fa una apreciació sub- jectiva. El Grup Municipal d’ERC considera que crear una comissió per uns fets que se circumscriuen a l’àmbit del 2001 i el 2004 no té cap valor, que s’està enga- nyant la ciutadania. La Sra. Capella insisteix que l’anàlisi del que s’ha pogut fer bé o malament ja s’ha produït i demana que no es faci veure que es duen a terme accions per fer creure que es volen buscar responsables. D’altra banda, demana al Govern del bipartit que faci un pas més, que avanci el lliurament de tota aquesta informació i que, a més, sigui responsable i depuri les responsabilitats que calgui depurar. Repe- teix que és el Govern qui ha de fer un pas endavant, i que el Grup Municipal d’ERC pensa que la comissió és innecessària, perquè no cal avaluar uns fets que ja han estat analitzats per qui pertoca, la Sindicatura de Comptes. Afegeix que no té sentit demanar res- ponsabilitats polítiques de gent que ja no té cap res- ponsabilitat a l’Ajuntament de Barcelona. A més, no els poden citar, ja que no tenen força per obligar persones alienes a l’estructura de l’Ajuntament. De- mana, per tant, rigor en els plantejaments i que s’expliquin les coses tal com són. Reconeix que hi va haver una mala gestió, tal com ha posat de manifest l’informe de la Sindicatura de Comptes, i que serà analitzada, perquè la Sindicatura de Comptes ho remetrà d’ofici al Tribunal de Comptes. A partir d’aquí, repeteix que si algú creu que hi ha més res- ponsabilitats, ha d’anar on pertoca. Per acabar, s’adreça al Govern de la ciutat per demanar-li que assumeixi la responsabilitat i que lliuri informació, i esmenta l’assumpte del conseller dele- gat que no hauria de saber que hi ha una investiga- ció per part de la Sindicatura i torna uns diners que no hauria d’haver cobrat. El Sr. García-Bragado expressa el vot en contra del Grup del PSC, i aclareix que a aquest vot no se li han d’assignar les conseqüències esmentades pel Sr. Mulleras. Argumenta que la proposició és reitera- tiva respecte a la que van aprovar a la Comissió NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1333 Extraordinària i, per tant, considera que l’únic que cal fer és complir detalladament l’acord que van adoptar en aquella Comissió. Opina que no hi ha obstruccionisme, ni davant del PP ni davant la resta, ja que en conjunt s’està donant la informació. Retreu al Sr. Mulleras que el Consell d’Administració hauria estat el lloc ideal per plantejar- hi aquesta qüestió, cosa que no va fer. Afegeix que la proposició és del 13 de març, és a dir, quan enca- ra no s’havien produït els fets que el Sr. Mulleras assenyala i, per tant, era una situació anòmala. Co- menta que, en tot cas, sí que donen la informació. Coincideix amb la Sra. Capella que les coses s’han fet malament, però recorda que les coses canvien radicalment i que algunes persones ja no hi són. Aclareix que no volien que es gestionés d’aquesta manera, i considera que els canvis que s’han produït són importants dins l’empresa, quant a procediments i a manera de fer, i que tal com s’està plantejant la gestió de la societat va per uns camins absolutament diferents. Considera que l’anàlisi i l’avaluació de la gestió de la societat –per a les quals es demana una comis- sió– seran abordades per la Comissió de Presidència en el moment en què la informació sigui lliurada i estudiada, cada grup en tregui conclusions, i es pre- sentin a aquesta comissió per sotmetre a debat tota aquesta informació en els termes que es considerin adients. Diu que aquesta és la força que té aquesta Comissió, poder sotmetre a debat i demanar compa- reixences a la vista de les dades que ja tenen. Aclareix que no vol dir que s’hagi de desplaçar el debat polític a la societat, sinó tot el contrari. Explica que la societat és l’àmbit on hi ha la informació i des d’on es dóna la informació, que és la que donarà lloc a un debat sobre la gestió de l’empresa dins d’aquesta Comissió. Entén que, des d’aquest punt de vista, està perfectament assegurat i garantit el pro- cés que es va iniciar a la Comissió Extraordinària de l’altre dia, en els termes que van votar, i que el Go- vern s’hi va comprometre. Especifica que això triga uns anys, però que això no vol dir que el que està fora d’aquest període no sigui objecte d’investigació. Afirma que estan donant dades de fora d’aquest període sense cap problema, i que l’únic que passa és que això queda fora de l’acord que la Comissió va adoptar en el seu moment, i això ho volia destacar. Retreu al Sr. Mulleras que l’interès del Grup del PP en aquesta comissió que volen crear és un altre: crear un cas BIMSA per fer de contrapès d’altres casos que al PP li preocupen molt més. És a dir, es tractaria d’una comissió d’investigació que es pogués tancar en fals com ha passat amb d’altres i en aquest joc el Grup del PSC no hi vol entrar, perquè entén que aquí les coses s’estan fent prou bé i s’està do- nant la informació. I si no es dóna s’haurà de donar en els termes que es van acordar a la Comissió. Conclou dient que no contribuiran a buscar aques- ta tensió, sinó a aclarir les qüestions i a desmarcar- se de totes les conductes que no aproven i que, per tant, estan absolutament descartades en l’àmbit de la gestió de les empreses municipals. El Sr. Mulleras rebat que el cas BIMSA no el crea el PP, sinó el mateix PSC, que demostra debilitat en la seva defensa en intentar enfocar el cas cap a una altra banda perquè no té altres arguments. Diu al Sr. García-Bragado que o no li expliquen o no entén bé les coses, que ell va demanar una reu- nió abans del Consell d’Administració, i la direcció de BIMSA li va dir que no es podia per un tema d’operativitat. La reunió es va fer l’endemà, però amb la promesa que tindria tota la documentació de per- sonal a la seva disposició a les oficines de BIMSA. Explica que va anar a un Consell d’Administració amb aquesta promesa feta i que l’endemà no li van facilitar absolutament res. Manifesta que continua sense haver pogut veure ni una nòmina del període analitzat, ni un contracte. Especifica que ha passat gairebé un mes des de la Comissió Extraordinària de Presidència i una setmana des que li van dir que estava tot a la seva disposició, però que ara per ara no té res, i suposa que els altres consellers, tampoc. Argumenta, doncs, que és una raó més per a la creació d’aquesta comissió i retreu al Sr. García- Bragado hipocresia política en dir que la proposició és la mateixa que es va aprovar a la Comissió Ordi- nària, o semblant. Ho nega, i argumenta que la pro- posició extraordinària se cenyia a uns períodes de- terminats, que els van fer creure que potser seria més flexible i, en canvi, a l’hora d’aplicar-ho hi ha arbitrarietat i limitacions, i no els donen cap informa- ció arran d’aquest informe. Concreta que la comissió que proposen hauria d’analitzar la gestió de BIMSA, no només el període i les limitacions especials revi- sades per la Sindicatura de Comptes. Considera que la revisió que vol el Grup del PP és justificada, tenint en compte les dificultats i l’obstruccionisme amb què han topat amb la sol·licitud d’informació. Explica que el Grup del PP ha presentat una pro- posta al Parlament perquè la Sindicatura fiscalitzi el 100% de BIMSA, i afirma que si realment es vol transparència, s’hi votarà a favor al Parlament de Catalunya. Entén que la intervenció de la Sra. Capella signifi- ca un vot d’ERC en contra de la proposició. Coinci- deix amb ella en què cal ser rigorós i suposa que si ha llegit l’informe ha vist que no és una fiscalització completa, sinó una revisió limitada, només del 15% de la despesa. Per tant, el que ells volen és que s’analitzi tot, perquè la revisió de la Sindicatura ha estat limitada. Pregunta a la Sra. Capella si ERC s’està alineant amb el Govern Municipal en el tema BIMSA, si és el salvavides d’aquest Govern Municipal i l’acusa de 1334 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 ser socis de l’obstruccionisme del Govern si no aju- den a crear la comissió. Diu que probablement ERC se sent corresponsable de la gestió municipal de BIMSA, ja que eren al Govern quan es van produir els fets. Acusa el Grup d’ERC de fer doble joc, i els avi- sa que al final tot surt a la llum. No considera cohe- rent que el Grup d’ERC parli de transparència i ana- litzar a fons i després voti en contra de la comissió. Reconeix respecte al Sr. García-Bragado i que van fer una proposició amb bones paraules, però l’acusa d’haver-la aplicada de manera arbitrària i limitada, de no actuar com a president de BIMSA sinó com a regidor del PSC, i no com a regidor de Barcelona sinó com a regidor del PSC. Considera que si actués com a president de BIMSA hauria de ser el primer interessat a arribar fins al fons de la qüestió. Torna a acusar el Grup del PSC de donar instruccions generalitzades a les empreses perquè tot plegat quedi en un petit embolic. Els retreu que ho tapin tot i reclama un Ajuntament de tots els ciuta- dans, no només seu, encara que faci trenta anys que hi són. També demana màxima transparència i anà- lisi, que és el que volen els seus votants i els ciuta- dans: transparència amb els diners, rigor amb la gestió, que no es malbaratin els diners públics, i la veritat. Afirma que el que volen els ciutadans és el mateix que vol el PP amb aquesta comissió contra la qual voten. Es lamenta que en tancar la possibilitat de crear aquesta comissió, s’han tancat una porta per arribar a la veritat. El Sr. Vives manifesta que farà aquesta interven- ció en el mateix sentit que l’anterior, i que, al marge del que són les qüestions que cada grup pugui pres- suposar al voltant d’una comissió d’investigació, ells pensen que una comissió d’aquesta mena té sentit en l’àmbit més estrictament polític, en allò que seria la depuració de responsabilitats polítiques en un període més llarg. Afirma que ells sí que han tingut accés a alguna informació rellevant que els ha estat facilitada per la direcció actual de BIMSA pel fet de ser membres del Consell d’Administració. Reconeix que hi ha una informació molt similar que ha estat sol·licitada pel portaveu del Grup Municipal de CIU a la seu de la Comissió, i entén que caldrà seguir-la utilitzant els canals previstos, que en aquest cas són els segui- ments dels acords, com deia la Sra. Capella. Pel que fa a la generació d’una comissió d’inves- tigació, expressa seria del seu grat, però que, en tot cas, com deia el Sr. García-Bragado, de moment en aquest àmbit de la Comissió de Presidència poden anar analitzant els fets. Diferencia entre l’anàlisi dels comptes i l’anàlisi dels fets relacionats amb aquests comptes, i afirma que tenen molta informació i que, encara que no l’han poguda processar tota, sí que n’hi ha de molt rellevant i vol posar un exemple del que sí que justifica que entrin en un àmbit diferent. Explica que a la Comissió Extraordinària van tenir temps de discutir els diferents aspectes que tractava l’informe de la Sindicatura, i creu que les posicions van quedar clares. Comenta que un dels aspectes més rellevants, com assenyala la Sra. Capella, és la part referent a la gratificació que va rebre el Sr Cas- tellví, conseller delegat de la companyia entre l’any 2000 i el 2007. Afegeix que a la Comissió Extraordi- nària, el Sr. García-Bragado, en nom del Govern, va expressar el seu convenciment que el conseller de- legat havia tingut accés a aquesta informació en un primer moment perquè estava penjada a Internet. Després, en la reunió que van tenir al Consell d’Administració, van saber que l’informe de la Sindi- catura havia arribat el dia 30 de juny a l’Ajuntament de Barcelona, i que a aquest informe hi havien tingut accés, fins al 30 de juny, només l’alcalde i el gerent municipal. A la Comissió va quedar clar, també, que el Sr. García-Bragado no havia tingut accés a l’informe fins a la data en què les al·legacions havien estat redactades, el dia 28 de juliol. El Sr. Vives ex- plica que analitzant els papers que ells sí que han pogut veure, han comprovat que el Sr. Castellví va tenir a les mans aquest informe entre el dia 30 de juny i el dia 28 de juliol, que és el període en què queda clar que era matèria absolutament reservada, que no hi podia tenir accés ningú més. Comenta que li agradaria que hi fos present el Sr Puig, que com a defensa va dir que actuava com a gerent i no com a membre del Consell d’Administració de la compa- nyia. Algú va facilitar l’informe al Sr. Castellví, com ell mateix al·lega en una carta que adreça formalment a l’actual conseller delegat de l’empresa, el Sr. Joan Conde: "havent tingut coneixement de l’informe de la Sindicatura de Comptes emès en data 30 de juny i en atenció a les consideracions fetes en la matei- xa...". El Sr. Vives puntualitza que això ho diu abans que es produeixin les al·legacions i que, per tant, els sembla que hi ha una contradicció manifesta. Acla- reix que no està valorant res, que es limita a relatar els fets tal com els han anat construint. Explica que aquests fets justifiquen la seva creen- ça que cal entrar en una fase diferent, i per això do- nen suport a la creació d’una comissió d’investigació i, si no és possible, a mesura que vagin accedint a la informació, aniran fent les preguntes corresponents i reconstruint els fets. Creuen que contradiccions com les que s’estan manifestant els faran avançar en aquest sentit. Pel que fa a la informació rebuda, afir- ma que ells, a diferència del que li ha passat al Sr. Mulleras, sí que se senten satisfets amb els nivells de requeriment d’informació, però que, com ha dit, hi han vist contradiccions i elements que els fan donar suport a la proposició "perquè s’insti el Govern a constituir aquesta comissió". Insisteix que en ser una comissió de caràcter polític, ha de depurar els ele- ments polítics i que mentrestant hauran d’anar treba- NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1335 llant als àmbits dels quals s’han dotat, en aquesta Comissió i en el mateix Consell d’Administració. La Sra. Capella demana al Sr. Mulleras si li sona l’Estat de dret, la seguretat jurídica, la prescripció dels fets, i on s’ha d’analitzar cada cosa i amb quins temps, ja que considera que fa unes afirmacions totalment gratuïtes. Li repeteix que el Grup d’ERC va votar, proposar i intentar que s’aprovés una proposi- ció a la Comissió Extraordinària que marcava uns ítems, uns temps determinats, i és en el procés en el que estan. Afegeix que, com ja li ha dit, la percepció d’informació també és subjectiva, i entre el que per- cep el Grup Municipal del PP, el que percep el Grup Municipal de CIU i el que percep el Grup Municipal d’ERC, hi ha diferències perquè estan ben lluny els uns dels altres. Li repeteix que si no se senten satis- fets, saben que tenen uns canals de queixa, de re- clamació, perquè es compleixin les proposicions. El Grup d’ERC, però, se sent satisfet amb la informació que els han donat, i un cop es tingui més informació i s’analitzi, s’haurà de fer el que pertoqui, com es va posar de manifest a la Comissió Extraordinària. Re- bat al Sr. Mulleras l’acusació d’alineament amb el Govern i li assegura que el Grup d’ERC no se sent cooperador necessari de ningú. Li recorda que al- guns d’aquests comptes van ser aprovats, i que si ells tenen la mínima sospita que hi ha coses que no s’han fet bé, un cop lliurat l’informe de la Sindicatura, hi ha dues vies, la del Tribunal de Comptes, que és d’ofici, i la d’interposar lliurement les accions legals que creguin oportunes. Els demana que no ho barre- gin tot i que no sembrin un dubte generalitzat en tota una gestió d’anys que no s’ha posat en dubte. Afe- geix que és cert que la Sindicatura analitza una in- formació puntual, escanejada amb els criteris que creu la Sindicatura, i explica que això ho fa també per una qüestió de seguretat jurídica, d’Estat de dret, de respecte a les normes de què s’han dotat i que no se les poden saltar sistemàticament. Torna a preguntar quin és l’objectiu de la comissió d’investigació que es vol crear, què es vol analitzar i a qui es vol depurar, i considera que el Grup del PP dóna pals de cec. Comenta que l’informe de la Sindi- catura delimita unes qüestions que tindran la seva anàlisi i que s’ha aprovat una proposició que diu què cal fer. Per tant, el Grup del PP no ha de pretendre que les coses siguin d’una altra manera. També de- mana al Sr. Mulleras que no acusi ERC de cooperar amb el Govern, ja que només ha fet el que li pertoca. Recorda que va ser el Grup d’ERC qui primer va negociar una proposició perquè el Govern es mullés i donés la informació que ell diu que no rep, però que els altres grups municipals diuen que tenen i el Sr. Vives s’ha esplaiat a comentar. Repeteix que el Grup del PP té una percepció subjectiva i que voldrien que les coses fossin d’una manera diferent, però que no funciona així, que tenim un estat de dret i unes re- gles de joc que cal complir. Retreu al Sr. Mulleras que qualifiquin que tota la gestió és fatal, mentre que en una fase prèvia havien tingut representants als consells d’administració que aprovaven els comptes. Afegeix que són lliures de presentar les proposicions que vulguin i la resta de grups són lliures de donar- los suport o no, però que no es pot empastifar contí- nuament. Afirma que ara estan en la fase prèvia, que fa només dos dies que es va aprovar això i els estan lliurant informació, i el que han de fer és analitzar la informació i reclamar, però no queixar-se. Repeteix al Sr. Mulleras que el Grup Municipal d’ERC és lliure de donar-los suport o no, i aclareix que només els dóna suport en aquelles coses que creuen que són ajustades a la realitat. Li retreu que el que no es pot fer és deduir que si no els donen suport en una cosa és perquè són socis del Govern. Demana al Grup del PP per què volen una comis- sió d’investigació i afegeix que el Grup Municipal d’ERC té clar on estan i què volen fer, i no tenen cap dubte que s’han apuntat on s’havien d’apuntar. Aconsella al Grup Municipal del PP que facin els deures, el que els pertoqui, que rebin la informació i quan la tinguin tota, perquè aquest és el compromís i aquesta és l’obligació del Govern, vindrà la segona part. Afegeix que no és feina d’ella defensar el Sr. García-Bragado, però que ell ja ho ha explicat, que un cop tinguin la informació, s’ha de destil·lar i, a més, aquesta informació ja ha passat el sedàs previ de la Sindicatura de Comptes, i ells no han de fer la feina de la Sindicatura de Comptes, cadascú ha de saber quin paper té en cada moment determinat. Per acabar, afirma que la gent els deixa de votar o els vota en funció de moltes coses, però que el que no poden fer és enganyar la ciutadania permanent- ment explicant que faran una comissió d’investigació sense saber per què, ni amb quina finalitat, ni el que busquen. Afegeix que, a més, haurien d’explicar a la ciutadania que prèviament els grups municipals ha- vien participat tots plegats en la junta d’aquesta em- presa municipal i n’havien aprovat comptes. La Sra. Esteller aclareix que no és el cas del Grup del PP. El Sr. García-Bragado s’adreça al Sr. Mulleras per dir-li que ell també li té respecte, però que de vega- des intenten tocar el voraviu a la resta i no se’n sur- ten, com en aquest cas. Li recorda que van adoptar un acord que deia "el lliurament de tota la informació que reclamen els regidors de l’Ajuntament de Barce- lona en relació amb els expedients de l’informe de la Sindicatura", i assegura que això, que estan obligats a fer, ho estan fent i, si no, ho faran, i en cas que algú hagi donat instruccions contràries, ell ho corregi- rà. Afegeix que sobre aquest tema no hi pot haver la més mínima discussió perquè és un acord d’aquesta Comissió que ha complert. Puntualitza que en el moment en què el Sr. Mulleras diu que no li van do- 1336 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 nar els papers, va ser un moment posterior al que va demanar la comissió i, per tant, no pot existir una relació directa entre l’incompliment de donar la do- cumentació i la presentació de la comissió. El Sr. Mulleras assegura que el van enganyar. El Sr. García-Bragado especifica que és una qüestió del dia 13. El Sr. Mulleras diu que va ser el dia 11. El Sr. García-Bragado li assegura que pel que fa a aquest tema pot estar tranquil, ja que hi ha una pro- posició unitària i té l’obligació d’intentar mantenir aquesta qüestió fins al final, per tant, hi ha la infor- mació acordada, i si no s’està fent bé, ho corregiran, i després hi haurà les conclusions en aquesta Co- missió, en els termes que es consideri i que el presi- dent estableixi. Sobre el contingut de la proposició del Grup del PP, en llegeix els objectius: "instar el Govern Munici- pal a constituir una comissió no permanent del Con- sell formada per regidors per tal d’analitzar i avaluar la gestió duta a terme per l’empresa BIMSA i elabo- rar propostes d’actuació per tal d’evitar que es pu- guin tornar a produir fets com aquests". Explica que la proposició té, per tant, dos objectius, i llegeix el quart objectiu ja aprovat el dia de la Comissió Extra- ordinària: "adoptar les mesures necessàries per tal d’evitar que es tornin a produir fets com els assenya- lats en el referit informe". Creu que és evident que els objectius coincideixen i que, si ja ho han aprovat una vegada, la proposició del Grup del PP seria in- necessària. Quant a l’objectiu d’avaluar la gestió de l’empresa BIMSA, opina que és precisament aques- ta, la Comissió de Presidència, la que té com a obli- gació dur a terme l’anàlisi i l’avaluació de la gestió de totes les empreses municipals, i per això el president va convocar una comissió extraordinària per veure què havia passat amb l’informe de la Sindicatura. Interpreta que cada vegada que ho necessiti i ho consideri convenient ho farà, perquè aquestes són les seves atribucions, analitzar i avaluar la gestió de les empreses municipals, en el període que consideri i en les condicions que consideri, ja ho discutiran aquí, i el president s’haurà de subjectar a la majoria de la Comissió com passa sempre. Considera, com ha dit, que aquesta comissió, en els termes que ha estat demanada, és profundament innecessària. Explica que tots han llegit la proposta i cada grup ha argumentat el seu posicionament a favor o en contra. Diu al Sr. Mulleras que l’exposició dels argu- ments és una competició que li permet fer el discurs que ha fet, que creu que és l’única cosa que vol, fer el discurs, en aquest cas sobre aquesta mena de dubtes sobre la gestió municipal d’aquestes qüesti- ons. Li diu que no es tracta de tenir grans debats, sinó que estaran amb el que s’acordi sobre aquesta qüestió, i que no té res més a dir al respecte. S’adreça al president, el Sr. Vives, per dir-li que repassarà el tema de la carta. Creu que en el seu moment es va dir que quan van rebre la proposta d’informe, el gerent va consultar amb els anteriors gestors de l’empresa, que eren precisament els que estaven sent auditats, des d’aquest punt de vista, i se’ls va demanar l’opinió sobre els fets atès que ni el gerent, ni el conseller delegat, ni ell mateix, ni ningú, havien participat en la gestió directa. Creu també que ho va dir en aquell moment i que, per tant, el Sr. Castellví n’hauria tingut coneixement, perquè va ser consultat sobre aquests fets en atenció a les seves responsabilitats personals que se’n derivaven, tenint en compte que ell havia pres decisions sobre les qüestions que estaven allà. Reconeix que, en qual- sevol cas, és perfectament possible que en la con- sulta de la informació que es lliurarà apareguin qües- tions dubtoses. Explica que poden fer dues coses: fer una llista dels dubtes, intentar aclarir-los i si s’aclareixen bé i si no s’aclareixen es discuteixen políticament, o bé plantejar directament, però alesho- res entraran en un debat de per què les coses són com són. Conclou que vol aclarir que, evidentment, com ja ha expressat alguna vegada, això a ell li sembla ma- lament, que ha estat tota la vida en empreses muni- cipals i no li sembla bé, i assegura que, per tant, no succeeix ni succeirà en aquests termes mentre ell tingui alguna cosa a veure amb la gestió d’aquestes empreses. El Sr. Mulleras repeteix al Sr. García-Bragado que com a Grup del PP s’han sentit enganyats, ja que el dia 11 se’ls va dir que estava tot a la seva disposició i que ahir, quan ja han passat tots els processos, encara no hi havia res a la seva disposició. Conside- ra que si volen que tot això funcioni millor, tothom hi haurà de posar de la seva part. S’adreça a la Sra. Capella per dir-li que defensa més apassionadament el seu vot ella que el Sr. Gar- cía-Bragado, que considera que realment ella ha de defensar el que segurament dins seu creu és inde- fensable, posar-se al costat del Govern per impedir aquesta comissió. Demana a la Sra. Capella menys paraules i més fets. La Sra. Capella li contesta que no sap si parla més o menys que ell però que, en tot cas, parla el que creu convenient, com ja li ha dit moltes vegades. Afegeix que sempre defensa apassionadament tot el que fa, i que això no té res a veure amb el fet que s’ho pugui creure o no s’ho pugui creure, sinó que té a veure amb el fet que està defensant el que real- ment el Grup Municipal d’ERC està defensant, el seu posicionament, amb un entusiasme que a ell pot agradar-li o no. El Sr. García-Bragado només vol concretar al Sr. Mulleras que el dia 11 se li va dir que se li donaria. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1337 El Sr. Mulleras ho nega, i diu que ja en parlaran després. El Sr. García-Bragado també en vol parlar des- prés, perquè no ho entén. Explica que el dia 11 se li va dir que estaria a la seva disposició i ahir, que era dia 17, va veure que no era així. Aclareix que no l’està acusant de mentir, que ho investigarà i ja s’ha compromès a corregir-ho, però que no entén que el dia 11 se li digués que estaria tot a la seva disposició i el dia 13 demanés la comissió d’investigació. És a dir, no entén que havent-li dit que ho tenia tot a la seva disposició, presentés la comissió d’investigació. Per això creu, com ha dit abans, que el que volia bàsicament era fer un discurs. El Sr. Vives tanca el debat dient que considera que estan tractant una qüestió prou rellevant a la qual han dedicat molt temps, i ara és l’hora de treba- llar, d’analitzar els papers. Com a president de la Comissió, diu que confia en el que diu el quart tinent d’alcalde i tampoc no posa en dubte les paraules del Sr. Mulleras i, per tant, espera que si hi ha hagut alguna mena d’entrebanc, se solucioni immediata- ment. Assegura que, si convé, en parlaran el Sr. García-Bragado i ell, així com amb el conseller dele- gat de la companyia BIMSA. Afegeix que, en qualse- vol cas, no han d’oblidar que, amb comissió o sense, tenen la Comissió de Presidència per anar tractant tot això. Considera que les tasques de cadascú són prou clares. El Sr. García-Bragado expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella expressa el vot contrari d’ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal ERC: 7. La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda sol·licitar al govern municipal que, en el marc de la gestió del Parc Zoològic, es prioritzi la consolidació del seu emplaçament actual al Parc de la Ciutadella com a punt de partida per la posada en marxa del nou emplaçament del futur zoo marí, i com element que reforci la cultura zoològica de la ciutat, basada en les funcions d’investigació, conservació i educació. La Sra. Capella llegeix la proposició. Pel que fa al terme "conservació", explica que en aquest cas es tracta de col·lecció, conservació d’espècies i reintro- ducció de les espècies que creuen que són adequa- des i idònies en l’entorn en el qual estan. Explica que fan aquesta proposició perquè ente- nen que el fet que es dugui a terme la construcció del zoo marí no ha de treure o impedir el desenvolu- pament del que ha de ser el zoo de la Ciutadella. Aposten per les dues estructures, que siguin ele- ments autònoms, però volen que siguin complemen- taris, és a dir, que cadascun d’ells funcioni de mane- ra independent, però que discursivament siguin una cosa única que tingui inici i final. Diu que, com ja saben, el Grup d’ERC no està d’acord amb el fet que això sigui un parc temàtic, i que la seva voluntat sempre ha estat que la cultura zoològica de la ciutat es basi en aquestes tres funcions que ells els han recalcat per activa i per passiva totes les vegades que els han preguntat, que els han fet propostes i els han discutit la mesura de govern que en el seu dia van presentar al Plenari Municipal. Manifesta que, tenint en compte la situació actual de crisi econòmica, tenen por que el desenvolupa- ment del que ha de ser el zoo marí acabi sent en detriment del que és el zoo de la Ciutadella, i que volen que es prioritzi el zoo de la Ciutadella i que se’n faci un pla real, amb independència que s’iniciïn o no s’iniciïn les obres del zoo marí. Volen, per tant, que es consolidi el que consideren que ha de ser la finalitat de la cultura zoològica de la ciutat. El Grup Municipal d’ERC pensa que en aquests moments hi ha una mica de desgavell pel que fa a la gestió del zoo de la Ciutadella, i no tenen clar cap a on va el Govern en aquest sentit. La Sra. Capella manifesta la preocupació d’ERC per la reintroducció de les espècies, ja que en aquest moment només els consta que s’hagin reintroduït les tortugues mediter- rànies, els ferrerets (les granotes de Mallorca) i les gaseles del Senegal. No voldrien que per vestir un sant en desvestissin un altre, i voldrien que en aquests moments es consolidés l’actual emplaça- ment del Parc de la Ciutadella i que realment, des del Govern Municipal, la tendència sigui aquesta que comentava de dos zoos autònoms independents però que conformin una unitat discursiva. Admet que la unitat des del punt de vista físic és impossible, ja que hi ha moltes coses entre un zoo i l’altre que im- possibiliten aquesta unitat. Aclareix que quan parlen de dos ens autònoms és en el sentit que cadascun d’ells funcioni de manera independent però amb una unitat discursiva pel que fa a la finalitat i a les funci- ons, i que ha de pivotar sobre les tres potes que el Grup d’ERC sempre ha volgut: investigació, conser- vació i reintroducció d’espècies i, per tant, també, la vessant d’educació en el lleure. Conclou demanant el suport dels grups municipals a la proposta d’ERC. La Sra. Recasens expressa el vot favorable del Grup de CIU, i diu que, de fet, ells fa molt temps que treballen al voltant de les propostes del zoo i en al- tres ocasions han dit que prioritzen la Ciutadella i que encara no veuen clar quin és el model de zoo marí que el Govern vol tirar endavant. Recorda al Govern Municipal que encara no tenen el consens per tirar endavant aquest model, que encara no els han presentat ni un sol dibuix ni res al voltant de com serà aquest zoològic marí. La Sra. Recasens diu que cal tocar de peus a terra, prioritzar la Ciutadella, i recuperar-la per recuperar l’antic zoològic que tenien. 1338 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 Manifesta que el desconcert és generalitzat, i que el Govern ha anunciat dates i més dates de quan es podrà gaudir d’aquest nou zoo amb dues seus, per al zoo marí i per al terrestre, però que encara no tenen cap pla clar ni cap fons de finançament per a la in- versió per al nou zoològic, que de moment està sent molt gran. El Grup de CIU també demana, per tant, el suport a la Ciutadella, i que el Govern Municipal consensuï el model, no només amb els grups muni- cipals, el consens dels quals necessitaran per tirar endavant el zoològic, sinó també amb els professio- nals que treballen al zoològic, perquè són els que en definitiva estan tirant endavant aquest projecte. Aprofita l’avinentesa del tema que ERC ha posat sobre la taula per demanar l’aclariment d’algunes qüestions. Comenta que ahir la tinent d’alcalde Ma- yol va especificar que no estava d’acord amb l’es- tratègia que s’estava seguint amb l’elefanta Susi i que potser haurien de treure l’elefanta del zoològic, atès que no estava en les condicions adequades. La Sra. Recasens diu que això no és conforme al que el Govern afirmava en aquesta mateixa sala, que l’elefanta no està patint cap disfunció, que està per- fectament bé i que, per tant, es quedaria al zoològic. Vol saber si el Govern comparteix l’opinió d’ICV- EUiA, i considera que això és un exemple més de la incertesa que s’està produint al voltant del zoològic. Afegeix que ICV-EUiA no només qüestionava aquest fet de l’elefanta sinó que feia servir el que estava passant amb l’elefanta per qüestionar el model de zoològic, i que la Sra. Mayol explicava que ICV-EUiA deixava de liderar el zoològic perquè no compartia el model de zoològic que el PSC volia tirar endavant. Com a resum, repeteix que voten a favor de la proposició d’ERC, i que creu que és evident la incer- tesa que hi ha al voltant del zoològic i per això de- manen que de moment es concentrin en la Ciutade- lla, que tirin endavant, i que facin les inversions oportunes que calen per tirar endavant. Recorda que voldrien que els aclarissin què passarà amb l’elefanta i si l’opinió d’ICV-EUiA és una opinió com- partida pel Govern Municipal. La Sra. Esteller comenta que des del PP han re- clamat en moltes ocasions la necessitat que al Parc Zoològic de la Ciutadella es realitzin les inversions en infraestructures i que hi hagi les condicions ade- quades per als animals. Consideren que té una ca- rència històrica de dèficit, tant en un àmbit com en l’altre, i que cal solucionar-les, ja que és fonamental que el Parc Zoològic de la Ciutadella tingui aquestes dotacions, que són importants i necessàries. Quant al zoo marí, recorda que a la Comissió del 21 de gener d’aquest any, el Grup del PP va presen- tar una proposta per definir el zoo marí i els eixos sobre els quals ells creien que havia de funcionar, i va ser substancialment debatuda i, per tant, no hi incidirà. Esmenta també una proposta presentada per l’alcalde al Ple següent del mes de gener amb els eixos i els extrems. Manifesta que el Grup del PP no està d’acord amb el model del Govern però l’assumeix, ja que creuen que és legítim tenir un model, que es pot compartir o no. Afirma que donen suport a la proposició presenta- da per la Sra. Capella, ja que coincideixen que cal reforçar la Ciutadella, però no entenen gaire bé per què han de condicionar un zoo a l’altre. Ells conside- ren que, naturalment, la Ciutadella ha de tenir les dotacions i els mitjans que es requereixen i enfortir el Parc de la Ciutadella, però no entenen que hagi de ser el punt de partida per a la posada en marxa del nou emplaçament del futur zoo marí, consideren que això es pot fer paral·lelament. Insisteix que no estan d’acord amb el projecte del Govern, però que no veuen el motiu pel qual ha de ser una qüestió condi- cionada a l’altra, aspecte que li agradaria que la Sra. Capella expliqués. El Sr. Gomà expressa el suport per part d’ICV- EUiA a la proposició d’ERC, i opina que és perfecta- ment coherent amb el model que s’està desenvolu- pant des del Govern. El Grup d’ICV-EUiA sempre ha considerat claus tres elements del zoo. Explica que es tracta d’un únic zoo, amb dos emplaçaments, des del punt de vista conceptual, perfectament definit des del punt de vista de model, que té dos emplaçaments físics, però que és un únic zoo amb una definició, un lideratge i una concepció netament pública, i un zoo de recerca, d’educació i de lleure familiar. Creu que sobre aquestes tres característiques s’està treballant des del Govern, i assegura que ells sí que s’hi sen- ten perfectament còmodes i representats en aques- tes tres característiques, i els sembla que la proposi- ció apunta en aquesta línia. El Sr. Cardelús comenta que, evidentment, el PSC està totalment d’acord amb el que diu la proposició i diu que, de desgavell, no n’hi ha gens. Explica que la consolidació del zoo de la Ciutadella s’ha produït de manera molt determinant en el moment que hi han tret de sobre espases de Dàmocles que feia anys que es discutien, com ara si s’havia de canviar aquest zoo i traslladar-lo a una altra zona de la ciutat o del territori metropolità, i que l’alcalde va anunciar que el zoo es quedava a la Ciutadella. Afegeix que l’altre element que condicionava molt el futur i la consolidació del futur zoo de la Ciutadella era la ne- cessitat de l’ampliació del Parlament de Catalunya, però que això ho han sabut resoldre favorablement, i es buscaran emplaçaments alternatius a les necessi- tats del Parlament de Catalunya que no afectaran el funcionament del zoo. Afirma que estan en la línia de consolidar el zoo de la Ciutadella. Manifesta també l’acord ple del Grup del PSC amb la idea d’un únic zoo, d’un únic discurs en dos em- plaçaments diferents, que són els que tenen i els que necessiten, un més vinculat al zoo terrestre, el de la NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1339 Ciutadella, i un més vinculat als animals marins. Afe- geix que, com no podia ser d’una altra manera, un zoo modern que reneix ho ha de fer amb els criteris moderns pels quals els zoos han d’existir i estan ben considerats al món, que són la investigació, la con- servació, l’educació i el lleure familiar, i això és el que faran. La Sra. Capella expressa el seu dubte respecte al vot del PP, que creu que és favorable. La Sra. Esteller li ho confirma, li explica que dona- ran suport a la proposició perquè consideren que és fonamental consolidar la Ciutadella. Concreta que el que no entenen és per què s’ha de condicionar l’un a l’altre. La Sra. Capella aclareix que el que ha dit és que no volen que per vestir un sant se’n desvesteixi un altre. El Grup d’ERC entén que com que el zoo marí ara és la novetat, s’hi invertirà i, per tant, en prioritza- ran les inversions, i ells demanen que una cosa es faci conjuntament amb l’altra, que el fet de prioritzar un determinat desenvolupament del zoo marí no acabi en detriment de la consolidació del que ha de ser el zoo de la Ciutadella. Aclareix que no és que estiguin condicionant l’un a l’altre, sinó que volen que es consolidi el zoo de la Ciutadella, i que el fet que el zoo marí es desenvolupi no vagi en detriment d’aquesta consolidació. Concreta que, sobretot, enca- ra que les coses no siguin com els agradaria, el que volen és que hi hagi un únic zoo, que el zoo terrestre i el zoo marí discursivament siguin el mateix zoològic, cosa que físicament ja se sap que és impossible. Per acabar, agraeix el suport del PP. La Sra. Recasens li recorda al Sr. Cardelús, pel que fa a la seva afirmació que s’ha consolidat la Ciu- tadella i que li han tret l’espasa de Dàmocles, que no té el projecte de zoo marí aprovat ni presentat. Li demana que amb quin consens compta, amb què el finançaran, com el faran, amb quin calendari i amb quin pla d’etapes. Li diu que no pot parlar com si ja tingués un projecte aprovat, ja que si el tinguessin, hauria d’explicar amb quin consens compta, quins grups li han donat suport i quin és el model que defi- nitivament presenten. Acusa el Govern de no expli- car quines inversions faran a Ciutadella i de no haver tret realment l’espasa de Dàmocles, que continua sobre Ciutadella i que el Govern ha deixat que es degradi, cosa que considera que es pot comprovar si es mira com està avui en dia el zoològic de la ciutat de Barcelona, i considera que això demostra que no hi han invertit el que calia invertir-hi. Acusa el Grup d’ICV-EUiA i el Grup del PSC de no voler aclarir les declaracions de la tinent d’alcalde Mayol on diu que no comparteix el model de zoològic del PSC, i dedueix que ambdós grups continuen la incertesa al voltant del zoològic de la Ciutadella. La Sra. Esteller expressa que el PP veu que enca- ra hi ha molta confusió en el que ha de ser l’un i l’altre, i que en aquest sentit esperen que el Govern els doni el programa sobre les inversions que ha de fer al zoològic de la Ciutadella, el calendari, etcètera, per saber exactament com anirà aquesta consolida- ció del Parc. Repeteix que estan d’acord amb la proposta, però que li diria a la Sra. Capella que en comptes de com a punt de partida, que fos, si pot ser, paral·lelament, tot i que li donaran suport igualment. El Sr. Cardelús aclareix que s’ha limitat a parlar de la proposició presentada per ERC, i que les altres preguntes que estan fent tenen a veure amb un pos- sible informe que un dia puguin presentar sobre el tema que considerin oportú i si el president també ho considera oportú i convenient, però que no tenen res a veure amb el que avui estan parlant. Repeteix que es limita a comentar el que diu aquesta proposició, que és que es prioritza la consolidació de l’empla- çament actual al Parc de la Ciutadella, com a punt de partida de la marxa del nou emplaçament del zoo marí i que reforci la cultura zoològica d’aquesta ciu- tat, i que hi estan absolutament d’acord. El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EU i A, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- tucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 8. Que l’Ajuntament de Barcelona informi sobre els estudis contractats a l’empresa Barcelona Regio- nal durant el període 2005-2008 (directament o mit- jançant societats municipals o empreses participa- des), així com les previsions per l’any 2009. Detallar per cadascuna d’elles: òrgan contractant, data de contractació, import, objecte, sistema de contractació i data de recepció dels treballs. Sol·licitem disposar d’una còpia per escrit de la resposta que es doni en Comissió. El Sr. Mulleras llegeix el prec. El Sr. García-Bragado contesta que té aquí la res- posta, que en faran còpies i la donaran a tots els grups. El Sr. Mulleras demana si, a més de donar-los la resposta per escrit, els la pot respondre oralment, encara que sigui d’una manera global. El Sr. García-Bragado esmenta empreses que han contractat estudis de Barcelona Regional: l’Ajunta- ment de Barcelona, BSM, l’Agència d’Energia de Barcelona, 22@, PATSA, Barcelona Sagrera Alta Velocitat, que és una empresa participada, i Parcs i Jardins de Barcelona. 1340 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 Explica breument la història de Barcelona Regio- nal: l’escriptura de constitució és del 24 de desembre del 1993, però comença a estar operativa el 1994. L’Ajuntament i la Mancomunitat firmen convenis amb Barcelona Regional, que són qüestionats i impugnats pel Grup Municipal de CIU repetidament, any rere any. El motiu de la impugnació era si era possible l’encàrrec directe o havia de ser per concurs, i final- ment el Tribunal Suprem acaba reconeixent que Barcelona Regional, tal com s’havia argumentat, és una empresa de gestió directa dels seus accionistes i, per tant, no requereix que hi hagi concurs per po- der-li fer encàrrecs específics. Aquesta és la qüestió que acaba de configurar el sistema de relació. Afe- geix que, evidentment, Barcelona Regional no es presenta a concursos ni actua en competència amb la resta d’enginyeries, i que ha esdevingut un suport tècnic molt qualificat per part del conjunt dels seus accionistes. El Sr. Mulleras entén que pel fet de ser una em- presa de gestió directa no fa falta concurs sinó que hi ha adjudicació directa, sense cap limitació d’import. Expressa que el Grup del PP vol posar de mani- fest, una vegada més, les dificultats que tenen per fiscalitzar moltes empreses municipals, entre les quals hi ha aquesta, Barcelona Regional. Explica que, de fet, no tenen cap tipus de possibilitat de fis- calitzar-la, tenint en compte, a més a més, que l’Ajuntament de Barcelona n’és l’accionista majoritari, ja que directament en té el 17,6%, i si hi sumen les participacions d’altres ens que són participats per l’Ajuntament, en té el 20,6%. El seu grup entén que des de l’Ajuntament de Barcelona s’hauria de fer un procés de fiscalització d’aquesta empresa, cosa que han demanat reiterades vegades i se’ls ha negat perquè s’ha dit que no era necessari o que no era adequat que es fes d’aquesta manera. Rebat que gran part de la facturació de Barcelona Regional és amb administracions públiques, i bàsicament amb l’Ajuntament, Administració municipal, empreses municipals o fins i tot Àrea Metropolitana. Concreta que, de fet, el nivell de facturació dels últims 10 anys de Barcelona Regional amb el Grup Ajuntament de Barcelona ha estat de 76 milions d’euros, un import considerable. El Grup del PP opina que, atès que l’Ajuntament és el màxim accionista de Barcelona Regional, amb un 20%, i que gairebé tota la factura- ció de Barcelona Regional és a Ajuntament o Grup Ajuntament de Barcelona, hauria de poder ser fisca- litzada per l’Ajuntament de Barcelona a través d’un procediment semblant al que apliquen dintre dels comptes generals. Saben que legalment hi ha un impediment, però demanarien que es pogués fer, per les raons que ha comentat, i demanarien, per tant, que hi hagi més transparència en aquest sentit a l’hora de poder analitzar Barcelona Regional, que ara per ara consideren com una caixa negra, ja que no saben què hi ha dins perquè no és possible entrar a veure-la, i perquè no ho fiscalitza ningú. Resumeix el seu prec dient que demanen a l’Ajuntament de Barcelona que, tenint en compte la importància que té Barcelona Regional, iniciï els procediments adequats perquè es puguin fiscalitzar els seus comptes des de l’Administració municipal. El Sr. García-Bragado contesta que, efectivament, dintre de l’accionariat de Barcelona Regional, l’Ajun- tament és la majoria minoritària o la minoria majorità- ria, però que la facturació de Barcelona Regional és múltiple, i rep encàrrecs de la Diputació i de la Gene- ralitat, per exemple, sempre mitjançant convenis amb algun dels seus accionistes, i que, per tant, no és només l’Ajuntament i els grups de l’empresa qui en- carrega coses a Barcelona Regional. Afegeix que té aquesta configuració des de fa molts anys, i que el Grup del PP té totes les possibilitats i tot el dret de supervisar la feina que Barcelona Regional fa per a l’Ajuntament i els encàrrecs que se’n deriven. Espe- cifica que del que ha dit el Sr. Mulleras, unes coses podran ser i unes altres no. Li diu que poden dema- nar el que hagin de demanar i amb molt de gust els ho facilitaran, però no tant de l’empresa, ja que no en tenen la titularitat, només és seva en una petita part, no en tenen el control. Després d’un comentari del Sr. Mulleras, el Sr. García-Bragado li aclareix que el conseller delegat de Barcelona Regional no és regi- dor de l’Ajuntament de Barcelona. Conclou dient que, des del punt de vista que ha explicat, facilitarà al Sr. Mulleras tot el que ha dema- nat. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 9. Que tots els webs d’empreses, serveis i depen- dències municipals facin servir el domini .cat. La Sra. Capella expressa que el Grup d’ERC con- sidera que una cosa és el que el Govern diu i una altra el que després fa i que, en aquest cas, el prec demana una cosa que ja els han reclamat insistent- ment diverses vegades sense èxit: que totes les webs d’empreses, de serveis i dependències munici- pals facin servir el domini .cat. Explica que el domini .cat es va aprovar al Plenari del 30 d’abril de 2004, amb una mesura de govern per la qual s’adherien a aquest domini, que el 2006 es posa en funcionament el domini .cat per a la web de l’Ajuntament de Barcelona, el 2007 s’inicia la mi- gració per als correus electrònics del mail bcn.es al bcn.cat, i que la situació actual, el març de 2009, pel que fa a la implantació del domini .cat, és que diver- ses pàgines web de serveis i dependències munici- pals, així com d’activitats participades, patrocinades o amb participació de l’Ajuntament, continuen sense tenir disponible el domini .cat. Posa com a exemples les pàgines zoodebarcelona.com, 22barcelona.com, bsmsa.es, bicing.com, bcn2010.org, laboratoridel- NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1341 temps.org, barcelona_canditata_euromed.org, la del Parc d’Atraccions del Tibidabo, que sí que té el do- mini .cat però que està en construcció des del 18 d’abril del 2007, i la de l’Observatori Nacional de la Democràcia Participativa, el domini de la qual és .net. Diu que segurament n’hi ha algunes més. Considera que el procés de migració al domini .cat, iniciat el 2004, ja s’hauria d’haver dut a terme plenament, i recorda que el Grup d’ERC hi ha insistit a través de precs, proposicions i preguntes. El Sr. Cardelús li contesta que el criteri general és que la web municipal de referència i la instrucció que té tothom és www.bcn.cat, i que a partir d’aquesta se’n desenvolupen moltes, com ara /parcsijardins, /institutdesports o /turisme. Afegeix que, per criteri de gestió i perquè ha de ser així per evitar que se’n faci un mal ús, estan obligats a registrar tots els altres dominis que tenen (.es, .com, .org, etcètera). Afirma que els tenen tots registrats, i que, per descomptat, molts dels que estan registrats, si són d’ús molt co- mú, es deriven després al domini .cat. Assegura a la Sra. Capella que analitzaran la llista que els subministra, i li adverteix que, tot i que en la majoria de casos la migració serà possible sense cap problema, en algun cas concret el fet que es digui .org és perquè aquest domini identifica un tipus d’actuació que no és només municipal, per exemple. La Sra. Capella agraeix la voluntat expressada i diu al Sr. Cardelús que han d’estar atents al compli- ment d’allò que s’aprova al Plenari, no únicament en els òrgans directes sinó en totes aquelles empreses o entitats que pengen de l’estructura de l’Admi- nistració de l’Ajuntament de Barcelona. Reconeix que hi ha coses que potser tenen un altre circuit, però pensa que des de l’aprovació de la mesura de govern on es va decidir que el domini havia de ser .cat ha passat molt de temps i ja hauria d’estar ple- nament normalitzat en tots els organismes, òrgans, ens, instituts, etcètera. Es dóna per tractat. 10. Que en el marc de les relacions entre l’Ajuntament i el Govern de l’Estat s’incorpori el futur de l’edifici dels Sindicats com un afer d’interès muni- cipal prioritari. El Sr. Martínez concreta que el prec fa referència a l’edifici dels sindicats de via Laietana, pel qual han estat preguntant a l’Àrea d’Urbanisme i a través de la Comissió d’Urbanisme per saber quin és el futur d’aquest edifici com a peça urbanística. Manifesta que se’ls ha informat que l’Estat el que vol és com- pensar l’ús de l’edifici en relació amb trobar un em- plaçament per als sindicats i, per tant, d’alguna ma- nera, vendre’s aquest peça. El Grup d’ERC vol que el Govern Municipal manifesti al Govern de l’Estat l’interès municipal d’aquesta finca de via Laietana. Especifica que amb el terme interès municipal volen dir que aquest peça té un valor pel que fa al seu patrimoni arquitectònic i al patrimoni públic, és a dir, que és un edifici públic al mig d’una ciutat com Bar- celona, pel que fa a la ubicació de l’edifici com a espai estratègic en l’àmbit de la ciutat, en l’àmbit de Ciutat Vella, i que, per tant, l’Ajuntament ha d’estar preocupat i ocupat en relació amb què pot esdevenir- se en aquesta peça. Opina que, d’altra banda, el fet que es tracti d’una peça qualificada urbanísticament d’equipament demostra encara més el seu interès. Expressa el desig d’ERC que el Govern Municipal no es limiti a acceptar el que digui l’Estat, sinó que tingui part proactiva en el desenvolupament del futur d’aquest edifici en benefici per a la ciutat. El Sr. García-Bragado explica que, en aquest moment, aquest edifici està en un procés d’alienació per part del Ministeri de Treball, i especifica que no és un procés d’alienació normal, sinó dels que fa l’Estat amb els béns que formen part del patrimoni sindical i que, per tant, en aquest moment, segons se’ls ha informat i segons estan comprovant, ja ha passat el tràmit de Consell de Ministres i es farà pú- blic relativament aviat, previ acord de la Comissió del Patrimoni Sindical. Tant els sindicats com les patro- nals, que són els que tutelen aquest patrimoni, han explicat que està en un procés de permuta, que vol dir que aquest edifici, junt amb algun altre immoble també del patrimoni sindical, es donarà a canvi de la construcció d’una nova seu per a CCOO, en el cas de Catalunya, al solar que se li va facilitar a instànci- es de la mateixa CCOO en aquesta qüestió. Informa que l’edifici ha estat taxat pel Ministeri de Treball en una quantitat determinada que ells consi- deren molt elevada i que, per tant, han mantingut múltiples reunions amb el Ministeri de Treball, tant ells com a instàncies d’ells Patrimoni de la Generali- tat, per tal d’estudiar la possibilitat de decidir sobre el destí d’aquest edifici des del punt de vista funcional, i hi ha una discrepància perquè la comissió formada per sindicats i patronal que tutela aquest patrimoni ha plantejat fer valer la valoració i treure el procés d’alienació a aquest immoble. Explica que la qualificació i la protecció de l’edifici no són qüestionables en cap cas i que, per tant, ni una cosa ni l’altra depenen de la titularitat pública directa, sinó que més aviat l’edifici requereix una inversió importantíssima de restauració i qui n’es- devingui el propietari, si és que és algú diferent al Ministeri de Treball, haurà de fer front a aquesta qüestió. Resumeix dient que és un cas d’una relativa com- plexitat pel que fa a la seva titularitat i sobretot a les decisions que es prenguin sobre la seva propietat. Informa que una de les possibilitats és que en l’actual context aquest concurs que convoca el Minis- teri no tingui els efectes previstos ni els resultats esperats, i a partir d’aquí entrin en un nivell de nego- ciació completament diferent, però que en aquest 1342 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 moment, fins ara, tot i haver mantingut i mantenir obert el procés de negociació, no hi ha possibilitat d’acord de fer-se’l seu en les condicions que els re- cursos públics els obliguen a tenir en consideració. El Sr. Martínez manifesta al Sr. García-Bragado que té la disposició del Grup d’ERC per intentar que el Govern de l’Estat d’alguna manera col·labori amb la ciutat de Barcelona per tal que aquest edifici tingui un valor –no entra en si ha de tenir un valor estricta- ment públic o no– d’acord amb els interessos de la ciutat, i no d’acord amb una simple transacció i alie- nació d’un edifici en relació amb unes càrregues que té el Ministeri en relació amb els sindicats. El Sr. García-Bragado dóna les gràcies al Sr. Mar- tínez i expressa que tot i que hi ha uns passos fets, la situació en aquests moments és d’una certa com- plexitat i és difícil d’aventurar quina pot ser la decisió. Opina que, tanmateix, val la pena destacar el fet que el tema de la titularitat i les capacitats de decisió sobre aquest edifici és un cas extremadament singu- lar, ja que el Govern, en definitiva, actua en aquest cas com a administrador d’aquest patrimoni sindical i no com a propietari del patrimoni sindical. Atès que és un cas complicat, vol que tots tinguin present aquest fet. Conclou dient que és un cas realment complicat, però que per sort és l’únic que tenen a Barcelona en aquestes condicions. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 11. Amb quines empreses s’ha posat en contacte, i de quin pressupost disposa, l’Ajuntament de Barce- lona per preparar el desenvolupament tecnològic que ha de fer possible la consulta ciutadana prevista, com a culminació del procés de participació per a la transformació de l’avinguda Diagonal? El Sr. Forn concreta que la pregunta té relació amb les empreses que estan desenvolupant el pro- grama tecnològic que ha de fer possible la consulta sobre el procés participatiu de la Diagonal. Conside- ren que aquesta part és una part important dins el procés de consulta i que, com ja s’ha explicat i parlat a diferents llocs, tant en el Ple com en la mateixa Comissió de Treball del Consell de Ciutat, ha de tenir una sèrie de garanties, com ara la de l’accessibilitat i la de la confidencialitat. Volen saber, atesa la com- plexitat d’aquest projecte, si s’està treballant amb algunes empreses, ja que han sentit que ja s’està treballant amb una, i voldrien que els ho corrobores- sin, que els diguessin quina empresa és i, sobretot, si hi ha hagut ja l’adjudicació i en quins terminis es coneixerà aquest procés. El Sr. García-Bragado confirma que, de fet, s’està parlant no amb una sinó amb diverses empreses especialitzades en aquesta matèria. Li contesta al Sr. Forn que, com ja sap, el procés del vot electrònic, que és diferent del seguiment electrònic d’unes elec- cions, és una qüestió realment innovadora en la qual hi ha empreses catalanes i barcelonines molt ben posicionades en aquesta qüestió i de les quals volen treure el màxim profit. Afegeix que en aquests mo- ments s’està treballant amb les diverses empreses bàsicament per definir els requeriments que se’ls demanarà de cara a l’elaboració d’un plec de condi- cions que després sortirà a concurs. Comenta que confien a tenir el mes d’abril aquest plec de condici- ons, les característiques tècniques del sistema que després els ha de permetre convocar un concurs per desenvolupar-lo amb temps suficient. Explica que junt amb les característiques tècniques, s’ha de tenir una idea del cost de preparació i d’elaboració que això ha de tenir i que, evidentment, aquestes qüesti- ons seran compartides, com tot el que té a veure amb el tema de la Diagonal, i a partir d’aquí vindrà el concurs que els permetrà seleccionar l’empresa. Afegeix que hi ha una part important d’informació, d’un cert benchmarking, i que hi ha països europeus que sí que tenen tradició en el vot electrònic i en referèndums amb relativa permanència, amb els quals les empreses catalanes també hi treballen. Comenta que estan intentant col·locar-se en el punt en el qual es troben les millors pràctiques en aquest moment, sempre de la mà d’empreses d’aquí, i que això els determinarà el calendari i el cost de disponi- bilitat. Per acabar, esmenta un altre element, menys so- fisticat i amb menys problemes, que creu que aparei- xerà: la dotació de tots els punts de vot, de tots els punts en els quals caldrà proveir de pantalles i caldrà definir la xarxa que els ha de permetre fer tot aquest seguiment la primavera de l’any que ve. El Sr. Forn resumeix les paraules del Sr. García- Bragado. Entén que no estan treballant amb una única empresa sinó amb diverses, que estan en aquesta fase més tècnica i en espera de redactar el plec de clàusules. S’interessa per la pregunta que ha formulat sobre el pressupost. El Sr. García-Bragado concreta que derivarà de les consultes que estan fent. El Sr. Forn té un dubte respecte a la part de re- queriments tècnics. Vol saber si es manté la possibi- litat que la gent pugui votar des de casa, de la qual sempre havien parlat. És a dir, vol que el Sr. García- Bragado li confirmi si hi haurà les dues possibilitats: votar des de casa i des dels mateixos centres on s’estableixi un ordinador on la gent pugui votar. El Sr. García-Bragado li ho confirma. El Sr. Forn fa referència al termini d’abril esmentat pel Sr. García-Bragado. El Sr. García-Bragado especifica que a finals d’abril esperen tenir-ho, i afirma que això serà com- NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1343 partit, atès que és una gran decisió, sobre la qual els interessarà anar ben acompanyats, no només políti- cament sinó també tecnològicament. Es dóna per tractada. 12. Quines són les previsions d’actuació del go- vern municipal respecte les Oficines d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament de Barcelona en els propers mesos? El Sr. Forn afirma que a través de diferents con- verses i presentacions que els han fet aquí sobre els processos de modernització de l’Administració, els comentaven que una de les coses que es volia fer era centralitzar una altra vegada les oficines d’aten- ció ciutadana dels districtes, i iniciar un procés, no exactament de centralització sinó simplement de recuperació de determinades funcions que establien els mateixos districtes. Afegeix que a través de sindi- cats i de mitjans de comunicació, i perquè ho han pogut parlar alguna vegada des d’aquesta Comissió, saben que a la plaça Sant Miquel hi ha la voluntat de reorganitzar una oficina d’atenció ciutadana i que paral·lelament a aquest procés, s’ha comentat la possibilitat que hi hagués una externalització d’a- quest servei. Especifica que la pregunta va en aquesta línia. Volen saber quines són les previsions que té el Go- vern respecte a les oficines i si els rumors d’ex- ternalització que senten contínuament són certs. En cas que sigui així, en volen conèixer l’abast i saber què passarà quan parlin de recuperar les funcions que s’estaven desenvolupant des dels districtes, és a dir, volen saber què vol dir això exactament. D’altra banda, es preocupen per un aspecte que també consideren important, el factor més humà, i demanen què passarà amb els funcionaris que en aquests moments estan desenvolupant aquestes tasques, ja sigui aquí o en el cas que des dels districtes també es recuperi, què passarà amb ells, on seran reads- crits i quines funcions acabaran tenint. El Sr. García-Bragado informa de quines són les actuacions que preveuen. Comenta que es va tractar a la mesura de govern que van presentar al Plenari i, per tant, allà feien esment de les 5 grans mesures que estaven previstes a les OAC. Recorda aquestes mesures: la cita prèvia per a tràmits complexos, so- bre la qual es preveu fer una primera experiència pilot l’estiu del 2009 a una OAC de districte i l’extensió a la resta d’OAC l’últim trimestre del 2009; el quiosc de punt servei punt bcn, que s’ha iniciat amb l’adquisició de 45 terminals, es preveu iniciar el desplegament abans del mes de juny del 2009 i te- nir-lo completat a finals d’aquest any; l’adequació d’espais i plans de millora, remodelació del taulell d’entrada i pla de millora individual del districte de Sant Martí, que finalitza el mes de març del 2009; les obres d’adequació de l’espai i trasllat de l’OAC de Gràcia estaran completades l’estiu del 2009 també, i el nou model d’oficina multiservei a l’edifici de la pla- ça Sant Miquel, inici d’obres dintre del segon trimes- tre del 2009 i posada en funcionament de l’oficina el desembre del 2009-gener del 2010. Interpreta que la pregunta del Sr. Forn anava per aquí i afegeix que el nou horari de les OAC de districte començarà el ge- ner del 2010. Considera que dintre de la filosofia del 2.0 que es va explicar aquí i que segurament tornarà a sortir, intenten resoldre la contradicció de mantenir els ser- veis als districtes i centralitzar la garantia de l’homo- geneïtat del servei que es dóna, per tant, pel que fa al tema de les OAC, el fet que la dependència sigui central no treu que el servei es presti com fins ara. Creuen que el servei serà més eficient perquè en aquest moment qualsevol incidència de les OAC recau sobre el mateix districte, mentre que en el moment que estigui centralitzat, davant qualsevol incidència a l’OAC d’un districte, sigui tecnològica, personal o de qualsevol mena, hi haurà un departa- ment central que haurà de proveir immediatament i no recaurà dins del seu districte. Afegeix que el dis- tricte té dret a tenir un servei d’atenció al ciutadà en unes condicions determinades i el servei central ho ha de garantir. En relació amb el tema de l’externalització, co- menta que té una certa semblança al 010, ja que hi ha moments en els quals tota la informació és pú- blica, l’accés a les bases de dades és públic i la responsabilitat en la informació que es dóna és pública, com no pot ser menys, el servei està majo- ritàriament prestat des de funcions públiques i per funcionaris públics o per personal, com a mínim, depenent de l’Ajuntament, i determinats aspectes, determinades activitats i determinats horaris, per desbordament, se subcontracta, s’externalitza una part d’aquest servei que genèricament és municipal. Afegeix que, atès que és un procés que durarà bas- tant, al llarg de l’any 2009 és quan tot això s’aca- barà veient. En darrer lloc, sobre el personal municipal, afirma que continuarà sent personal municipal, és a dir, que l’única qüestió és que l’OAC de la plaça Sant Miquel tindrà altres prestacions, en el sentit que tindrà uns horaris diferenciats clarament i acabarà configurant- se com un element nou, que no substitueix a cap altre. Per tant, el conjunt del sistema d’atenció ciuta- dana es mantindrà, però inicien un procés nou a través d’una oficina centralitzada a la plaça Sant Miquel, amb un horari més extens i en les condicions de prestació que es determinaran en el moment en què estigui preparada. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 13. Quin és el calendari previst per a l’aprovació definitiva del Programa d’Actuació Municipal del Dis- tricte de Sarrià-Sant Gervasi? 1344 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 La Sra. Esteller expressa que el Grup del PP vol saber quin és el calendari previst per a l’aprovació definitiva del Programa d’actuació del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Especifica que aquest PAD no està aprovat definitivament tot i que es va aprovar el 2007 en el Consell de Districte i que, per tant, actu- alment el districte de Sarrià-Sant Gervasi viu en una situació d’anomalia. Afegeix que al Ple es va aprovar un PAD amb el 78,9% del Consell, i volen saber el motiu pel qual no s’ha aprovat encara i, si hi ha algu- na previsió d’aprovació per part del Govern, en vol- drien conèixer el calendari. El Sr. Martí rebat a la Sra. Esteller que al districte de Sarrià-Sant Gervasi no hi ha cap PAD aprovat, li diu que s’equivoca i que ella ho sap. Explica que els PAD sempre s’aproven a iniciativa del Govern, tal com diu el ROM, i que perquè un PAD vagi al Con- sell Plenari de l’Ajuntament i s’aprovi definitivament es necessita que sigui a iniciativa del Govern amb el vot del Consell del Districte, tal com diu el ROM en els reglaments que parlen del PAD. Repeteix que, per tant, en el districte de Sarrià-Sant Gervasi no hi ha cap PAD aprovat per elevar-lo al Consell de Dis- tricte, sinó que hi va haver una proposta que va for- mular el Govern i que el Consell de Districte no va aprovar. Especifica que hi va haver una proposta, no a l’apartat decisori sinó a l’apartat d’impuls, que no és el mateix, dels grups de l’oposició que tenen la majoria al Consell del Districte de Sarrià-Sant Gerva- si, que es va presentar legítimament, però que no és cap aprovació oficial de cap pla d’actuació de distric- te. Aclareix que la situació actual és que el Consell del Districte de Sarrià-Sant Gervasi no ha donat llum verda a cap PAD per ser tramès al Consell Plenari i que, tal com diu el ROM, s’han de posar d’acord el Govern, que té la iniciativa, i els grups majoritaris, que en aquest cas és CIU, ja que hi té la majoria absoluta. Afegeix que el Govern va presentar una primera proposta, però que no es va arribar a cap acord per- què no s’hi va voler donar suport. Per acabar, indica que en realitat el calendari del PAD del districte de Sarrià-Sant Gervasi està en mans de CIU, ja que, com ha comentat, són ells qui no van donar suport a la iniciativa del Govern. Anima els grups de l’oposició i en particular a CIU, que té la majoria absoluta a Sarrià-Sant Gervasi, a tornar a seure amb el Govern i buscar aquest acord que faci possible una votació favorable d’una iniciativa del Govern perquè després pugui ser referendada pel Consell Plenari. La Sra. Esteller acusa el Sr. Martí d’interpretar les normes com millor li convé i li diu que cadascú és al seu lloc. Li explica que al Ple del districte de Sarrià- Sant Gervasi es va presentar un PAD a instàncies del Govern, i tots van participar en aquell procés participatiu, i tothom va recollir les propostes de les associacions i de les entitats. Aclareix que el que diu el ROM és que, naturalment, aquest PAD dels dis- trictes serà fruit d’un procés participatiu, en el qual tots els grups van participar. Repeteix que tots els grups van fer un PAD i, en aquest sentit, ells en aquell Ple el que van aprovar va ser un PAD que era com una esmena a la totalitat del PAD del districte. Comenta que això es va fer igual l’any 2004, amb el mateix procés. S’ofereix per recordar-li el tràmit que es va substanciar a l’Ajuntament de Barcelona l’any 2004 i que, com ha dit, va ser el mateix. Afegeix que, tenint en compte que el Sr. Martí sempre ho nega tot, li ha portat totes les actes perquè ho pugui veure. Especifica que el 5 d’abril de 2004 es va aprovar el PAD del districte de Sarrià-Sant Gervasi, i que des- prés a la Casa Gran es van aprovar tots els PAD menys el de Sarrià-Sant Gervasi, que es va aprovar definitivament al Ple del 30 d’abril del 2004 i es va elevar. El Sr. Martí interromp la Sra. Esteller per dir que això va ocórrer després d’un pacte. La Sra. Esteller nega que hi hagués cap pacte. El Sr. Martí pregunta si de debò no hi va haver cap pacte. La Sra. Esteller ho confirma, i li repeteix que al districte de Sarrià-Sant Gervasi es va aprovar un PAD tal com es va fer aquesta darrera vegada, i torna a animar-lo a mirar les actes, si en té dubtes. Cita les paraules del Sr. Cuervo, i diu que demostren que després a la Casa Gran es va tramitar aquest expedient: "aprovar definitivament el Programa d’ac- tuació del districte de Sarrià-Sant Gervasi segons el document que consta a l’expedient que incorpora una sèrie de rectificacions...". Afegeix que es va ini- ciar la tramitació a la Casa Gran, i torna a llegir de l’acta: "aprovat pel Consell de Districte de la sessió del 5 d’abril del 2004". Conclou que, per tant, va tenir un procés a part del conjunt de PAD, es va aprovar i després es va aprovar al Consell Plenari del 30 d’abril del 2004, i tot el tràmit es va fer igual que el que s’ha de fer ara. Com que el Sr. Martí ho ha negat, li pregunta si el PAD que es va aprovar al districte de Sarrià-Sant Gervasi en el Consell del Districte de Sarrià-Sant Gervasi i tota la tramitació fins l’any 2007 va ser un frau, si es va enganyar algú i si es va fer algun tràmit que no era correcte. Manifesta que ara estan dema- nant el mateix tràmit d’acord amb les mateixes nor- mes, que no han canviat. Afegeix que tenen el ROM, les normes del districte i, per tant, tenen un PAD aprovat al Consell del Districte amb el 78,9% dels consellers, però que el Govern no vol elevar-lo a la Casa Gran, no el vol tramitar com a tal. En vol saber el motiu, i demana al Sr. Martí que no al·legui inter- pretacions jurídiques perquè queden desvirtuades per un fet que va passar fa 4 anys, la mateixa situa- NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1345 ció, amb la diferència que aleshores sí que es va aprovar, al Ple que ha esmentat. Acusa el Govern de menysprear la voluntat d’un districte tot i parlar molt de consolidar els districtes, i en vol saber el motiu. Els acusa també de no donar valor al vot dels conse- llers d’uns altres grups, de no tenir en compte el vot dels consellers que no són socialistes com ells, pel fet de no tenir-hi majoria. Vol que el Govern deixi clar quina és el seva entesa respecte a la participació i respecte al vincle i la força que han de tenir els dis- trictes, ja que sembla que considerin que en funció del color del districte tindrà una força o una altra, o un protagonisme o un altre. Acusa el Govern de discriminar, de perjudicar el districte, ja que no eleven el PAD que va ser aprovat pel Consell del Districte i que segons les entitats recollia molt més totes les propostes que van fer en el procés participatiu que en el que inicialment pre- sentava la regidora, que era un PAD amb unes línies generals molt buides i que no recollia aquest procés participatiu. Afegeix que les entitats fins i tot van anar al Ple i se sentien amb molt més suport amb el PAD que van presentar i que es va aprovar definitivament que amb el del Govern. Vol que aclareixin què signi- fica no elevar els PAD que s’aproven als districtes perquè no agraden al Govern. Retreu al Sr. Martí que això no es pot fer, i li diu que si realment es cre- uen la descentralització i el que ha de ser el respecte a les decisions dels districtes, han de ser més rigoro- sos. Resumeix que el que demanen és que es tramiti el PAD del districte tal com es va fer en el procés de l’any 2004, i afegeix que si després en el debat ve- uen que s’hi han d’introduir modificacions, s’hi intro- duiran i ja es veurà com queda, però que com a mí- nim l’han d’elevar. Comenta que en aquell moment també s’hi van introduir modificacions. Per acabar, concreta que fan el prec i demanen, una vegada més, que es tingui en compte el districte de Sarrià-Sant Gervasi i que no sigui sempre el més perjudicat per les polítiques municipals. El Sr. Martí replica a la Sra. Esteller que el Grup del PP sempre ha de posar a tot arreu l’afegitó del districte de Sarrià-Sant Gervasi, però que està abso- lutament deslegitimat per la mateixa pràctica. Consi- dera que l’argument de la Sra. Esteller no és vàlid, i explica que no ho és perquè tots els punts que apro- ven als consells de districtes on el PP no té majoria, a la Casa Gran els voten d’acord amb el seu posicio- nament i no d’acord amb el que s’ha posicionat al districte. Li diu que mentre això ho facin així, el seu argument no tindrà validesa. Afirma que l’autonomia de vot dels grups de l’oposició en relació amb el que s’aprova en els districtes on no tenen majoria és exactament la mateixa que té el grup del Govern en relació amb els districtes on l’oposició té majoria i que, per tant, la Sra. Esteller no pot fer aquest símil. Per acabar, concreta que l’any 2004 hi havia un element que avui no hi és i que és substancial: un pacte. Repeteix i assegura que hi va haver un pacte, i especifica que va ser entre la Sra. Katy Carreras, regidora del districte, en un moment en què creu que CIU no hi tenia la majoria absoluta, i els grups que formaven la majoria, que eren CIU i PP. Especifica que es va progressar perquè hi va haver un pacte, però que avui no hi ha pacte i que, per tant, si volen que el PAD avanci, han de pactar amb la regidora del districte, però no intentar imposar-li en els punts de l’ordre del dia un PAD alternatiu, que no corres- pon. Repeteix que si volen tenir PAD de Sarrià-Sant Gervasi, han de seguir el procediment, pactar amb la regidora del districte, i que si ho volen fer per una drecera demostrant que s’imposen, no hi arribaran. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- sidència aixeca la sessió a les 13 hores. 1346 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient Acta de la sessió celebrada el dia 18 de març de 2009 i aprovada el dia 15 d'abril de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el dia 18 de març de 2009, s'hi reuneix la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient, sota la presidència de l’Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Xavier Florensa i Cantons, Francesc Nar- váez i Pazos, Guillem Espriu i Avendaño, Montse Sánchez i Yuste, Raimon Blasi i Navarro, Mercè Homs i Molist, Emma Balseiro i Carreiras, assistits per la tècnica jurídica, Sra. Anna Martori i Salichs, qui actua per delegació del secretari general i certifi- ca. També hi és present la Sra. Lídia García i Soler, directora de Serveis de Gestió del Coneixement. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Sara Jaurrieta i Guarner, Carmen Andrés i Añón, Ramon García-Bragado i Acín, Joan Puigdo- llers i Fargas, Jaume Ciurana i Llevadot, Alberto Villagrasa i Gil, Jordi Cornet i Serra. S'obre la sessió a les setze hores i trenta-cinc mi- nuts. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament or- gànic municipal, es comunica la resolució següent: 1. Del gerent municipal, de 25 de febrer de 2009, que adjudica definitivament el contracte relatiu als treballs de direcció d'obra i assistència tècnica als contractes de manteniment de paviments, zones est i oest a SGS Tecnos, S.A., per als exercicis 2009- 2011, i per un import de 388.446,73 euros. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. L'Hora del Planeta. La Sra. García explica que "L’hora del planeta" és una iniciativa a escala mundial organitzada per la World Wild Foundation (WWF) i seguida per un im- portant nombre de ciutats d’arreu del món per mos- trar la necessitat de la lluita contra el canvi climàtic i l’estalvi d’energia. Manifesta que es tracta d’una acció tan senzilla com apagar els llums dels edificis públics i de les llars el 28 de març durant una hora, des de les 20.30 fins a les 21.30 hores, i convertir aquesta apagada en una oportunitat per reflexionar sobre els hàbits en el consum d’energia. Diu que l’apagada dels llums s’iniciarà a Nova Zelanda i fina- litzarà als Estats Units, passant per un total de 25 usos horaris diferents durant tot el dia. Explica que a les 20.30 hores de l’hora local de cadascun dels països, totes les ciutats que s’han adherit a aquesta iniciativa apagaran els llums dels seus edificis més emblemàtics, com ara la Torre Eiffiel de París, l’Òpera de Sidney, la Times Square a Nova York o el Crist Redemptor a Brasil. Diu que alguns dels edificis que ja han confirmat que segui- ran aquesta apagada a Espanya són el Museu Gug- genheim de Bilbao, la Cibeles de Madrid, l’aqüeducte de Segòvia, el Palau de la Música de València i la Mesquita de Còrdova. Manifesta que, a Barcelona, les accions que es concreten en el fet d’adherir-se a "L’hora del planeta" van des de l’apagada dels llums d’edificis i monu- ments emblemàtics i dels mateixos edificis munici- pals fins a la mateixa difusió d’aquesta iniciativa. Informa que els edificis que ja s’hi han adherit són la Torre Agbar, les Fonts de Montjuïc, la Pedrera, la Sagrada Família i altres fonts ornamentals de la ciu- tat. Explica que a escala municipal es treballa per fer l’apagada dels llums de la seu de l’Ajuntament de Barcelona i de les seus de districte, així com per fer que els centres cívics i les escoles difonguin aquesta iniciativa. Diu que l’Ajuntament de Barcelona, a més a més d’apagar els edificis propis, s’ha compromès també a fer-ne difusió convidant a participar-hi a tots els membres del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, als signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat i a tots els treballadors munici- pals. Acaba convidant els membres de la Comissió perquè a títol individual també participin en aquesta iniciativa com una mostra més de les accions que ja fan a la vida diària per l’estalvi energètic. La Sra. Mayol expressa el seu agraïment a ADE- NA, que és l’organització promotora d’aquesta idea. Explica que en anys anteriors aquesta iniciativa ha funcionat a altres llocs del món, sobretot a Austràlia i als Estats Units, i que aquesta vegada s’ha fet un esforç per impulsar-la a Europa per tal d’estendre-la arreu del món. Assenyala que, tot i tractar-se d’una acció simbòlica, representa una ocasió de reflexió i NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1347 de sensibilització, i que aquest tipus de mesures tenen realment sentit quan tenen una dimensió mun- dial. El Sr. Blasi afirma que en una ciutat fosca com Barcelona gairebé no es notarà que s’apaguen els llums. D’altra banda, diu que hauria agraït una expli- cació més exhaustiva i concreta sobre aquesta inicia- tiva, a la qual manifesta que s’hi sumarà. Assenyala que no s’ha especificat quin tipus de difusió se’n farà als ciutadans, que són al cap i a la fi els implicats més importants, i que espera que els edificis munici- pals s’hi sumin i tinguin presents aquest tipus de mesures al llarg de l’any. La Sra. Balseiro manifesta que el seu grup se su- marà a la iniciativa. Diu que totes les mesures que es fan a escala mundial sempre tenen un impacte més gran, i que en les últimes iniciatives d’aquest tipus Barcelona no ha respost de la manera que hauria estat desitjable. Opina que totes les accions que es facin per conscienciar el conjunt de la ciutadania contra l’escalfament global seran poques i que és positiu que s’hi impliquin també els edificis públics. Proposa aprofitar aquesta acció per donar impuls a totes les accions del govern municipal per conscien- ciar la ciutadania sobre aquest fenomen i, en aquest sentit, espera que entre tots facin possible que la ciutadania s’hi afegeixi. El Sr. Florensa manifesta que el seu grup també s’adhereix a aquesta iniciativa i que comparteix el paper pedagògic que té a l’hora d’implicar la ciutada- nia en un acte simbòlic sobre l’estalvi energètic. Opi- na que, a part del seu caràcter simbòlic, també té un impacte real en el consum energètic per la seva di- mensió mundial. Assenyala que voldrien saber més detalladament com es difondrà aquesta iniciativa a tota la ciutada- nia, ja que la informació que conté l’informe se centra especialment en l’àmbit municipal. En aquest sentit, demana que es faci un esforç per fer arribar la cam- panya a la ciutadania i, també, que es concretin més quins canals es faran servir per a aquest propòsit. El Sr. Narváez diu que està d’acord amb el Sr. Florensa que cal explicar molt més aquesta campa- nya a la ciutadania perquè en conegui les causes i s’hi adhereixi, ja que altres anys ha passat desaper- cebuda. En aquest sentit, demana també la col·la- boració dels mitjans de comunicació. La Sra. Mayol afirma que es farà un esforç de di- fusió general de la iniciativa a través dels mitjans de comunicació i que més endavant els en donaran els detalls. D’altra banda, aclareix que el fet que altres anys la campanya no hagués tingut gaire èxit a Bar- celona es deu sobretot al fet que ADENA va impul- sar-la principalment als Estats Units i a Austràlia. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 2. Aprovar la modificació dels Estatuts del Con- sorci del Parc de Collserola, d’acord amb el text que s’adjunta en annex, de conformitat amb l’article 313, apartats 2 i 3, posat en relació amb l’article 322, del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens lo- cals; sol·licitar a la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que dugui a terme les actuacions materials per a l’execució de l’anterior acord, previstes a la legislació i especialment pel que fa a la seva publicitat. La qual cosa implica que l’anunci que publiqui la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona sigui de caràc- ter col·lectiu i substitueixi el que ha de publicar sepa- radament aquest ajuntament. La Sra. Mayol explica que aquesta aprovació és un simple acte administratiu per adequar els Estatuts del Consorci del Parc de Collserola a la Llei de con- tractes del sector públic. El Sr. Blasi expressa el vot favorable del seu grup. La Sra. Balseiro manifesta que el seu grup fa re- serva de vot. Els Srs. Florensa i Narváez expressen els vots fa- vorables dels respectius grups. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot del PP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 3. Adjudicar definitivament, de conformitat amb l’adjudicació provisional, el contracte que té per ob- jecte les obres de manteniment del paviment dels carrers de la ciutat de Barcelona (2009-2012), zona oest - Lot 1 a la UTE: Paviments BCN oest (Proino- sa-Amsa-MJ Gruas,SA) amb NIF U65046799 i Zona est Lot 2 a FCC Construcción, S.A. amb NIF A28854727; disposar la despesa del contracte núm. 08003600 Zona oest-Lot 1, per un import total de 14.721.326,20 euros (dels quals 12.690.798,45 euros corresponen al preu net i els restants 2.030.527,75 euros a l’impost del valor afegit al 16%) amb una baixa sobre els preus unitaris del 30,03%, amb càrrec a les partides i pressupostos assenyalats en el document comptable. Disposar la despesa del contracte núm. 08003601 Zona est-Lot 2, per un import total d'11.862.308,20 euros (dels quals 10.226.127,76 euros corresponen al preu net i els 1348 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 restants 1.636.180,44 euros a l’impost del valor afe- git al 16%) amb una baixa sobre els preus unitaris del 31,10%, amb càrrec a les partides i pressupostos assenyalats en el document comptable. Notificar la present resolució als licitadors i publicar-la en el perfil del contractant. Requerir als adjudicataris definitius per tal que en el termini màxim de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació d’aquesta reso- lució compareguin per formalitzar el contracte. Dele- gar en la tinent d’alcalde de Medi Ambient l’aplicació del règim sancionador del contracte. La Sra. Mayol explica que no s’ha presentat cap al·legació a la proposta i que, per tant, aquest con- tracte s’adjudicaria amb les mateixes condicions que es van aprovar inicialment. Assenyala que es tracta d’un import total de 26 milions d’euros per a quatre anys. El Sr. Blasi expressa l’abstenció del seu grup. La Sra. Balseiro manifesta l’abstenció del seu grup perquè no acaben d’entendre el fet que s’hagi escin- dit aquest projecte del Pla integral de manteniment i perquè consideren que en el plec de clàusules del contracte té massa pes l’oferta econòmica enfront d’altres criteris de valoració, cosa que al seu parer a vegades comporta que acabin fent-se modificacions en els contractes. El Sr. Florensa expressa el vot favorable del seu grup. Assenyala que ja es van debatre en la Comis- sió els criteris que seguia aquest plec de clàusules i que ara se sotmet a aprovació l’adjudicació definitiva del contracte. El Sr. Narváez expressa el suport del seu grup a la proposta. El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Blasi expressa l'abstenció de CIU, la Sra. Bal- seiro expressa l'abstenció del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 4. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda: Demanar al Govern Municipal realitzi amb caràcter immediat mesures de contami- nació acústica de la muntanya russa en el Parc d'A- traccions del Tibidabo i ordeni a PATSA que en el cas d'incomplir l'ordenança municipal de contamina- ció acústica aturi el funcionament d'aquesta atracció fins que estigui en condicions de complir la normativa vigent. El Sr. Blasi diu que la proposició del seu grup res- pon a la constatació de l’elevat nivell de contamina- ció acústica que produeix el funcionament de la mun- tanya russa del Tibidabo. Manifesta que valdria la pena procurar que una atracció que ja ha estat po- lèmica almenys compleixi la normativa actual sobre contaminació acústica, i més tenint en compte que es troba a l’entorn del parc de Collserola. La Sra. Balseiro expressa el vot favorable del seu grup a aquesta proposició. Recorda les nombroses vegades que el seu grup va presentar iniciatives per evitar la construcció de la muntanya russa atès el seu impacte mediambiental a la zona per la tala d’arbres que comportava, però diu que no es pensa- ven que també pogués generar molèsties acústiques als veïns. Opina que cal donar totes les garanties possibles per no seguir perjudicant l’entorn i especi- alment els veïns de la zona. El Sr. Florensa expressa el vot favorable del seu grup a aquesta proposició, entenent que el que de- mana és que el govern mesuri i previngui la contami- nació acústica que pugui generar aquesta atracció. Afirma que els sorprèn i preocupa el fet que el go- vern pugui votar a favor d’aquesta proposició, perquè això voldrà dir que no ha previst ni mesurat l’impacte acústic d’aquesta instal·lació. Demana que, un cop es facin aquestes mesures, se’n facin arribar els resultats als diferents grups municipals. No obstant això, expressa el dubte de fins a quin punt pot ser possible disminuir el soroll d’aquesta estructura, ja que segurament bona part del soroll deu provenir dels mateixos usuaris. Manifesta que estan davant d’un projecte que ja va néixer deslegitimat a causa de l’oposició que va generar pel fet d’afectar un espai de valor natural. Critica que el govern municipal ignorés la majoria del Plenari de l’Ajuntament tirant endavant una decisió que només va comptar amb el suport de 18 dels 41 regidors del consistori, tot i que s’havia dit que es debatria entre tots els grups municipals. El Sr. Narváez explica que el govern dóna suport a la proposició perquè està convençut que aquesta atracció no dóna cap tipus de problema, ja que està perfectament homologada i s’ha instal·lat tal com marca la norma. La Sra. Mayol informa que el govern ha realitzat ja les mesures i que ara els lliuraran l’informe resultant. Recorda que el Parc d’Atraccions del Tibidabo funciona actualment dissabtes i diumenges des de les dotze del migdia fins a les set de la tarda i que, per tant, no funciona a la nit. Explica que el soroll que s’ha mesurat correspon al total del soroll provi- nent del conjunt d’atraccions, ja que no es poden valorar els nivells sonors provocats per una única atracció. Diu que s’han realitzat cinc punts de mesu- ra als carrers més propers de l’entorn i que en tots ells es compleix el nivell guia diürn. Explica que a les carreteres de Sant Cugat del Vallès i de Vallvidrera el soroll predominant és el del trànsit i que en aques- NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1349 tes dues vies, classificades com a zona 3, es perme- ten 70 dB durant el dia i 60 dB durant la nit segons l’ordenança vigent. Esmenta altres atraccions que també fan soroll i afirma que és evident que un parc d’atraccions comporta sorolls, no només per les atraccions sinó també pel brogit i els xiscles de la gent. Assenyala que, de fet, l’atracció més sorollosa del parc era l’antiga muntanya russa. Conclou que votaran a favor de la proposició per- què estan d’acord que qualsevol instal·lació ha de complir les ordenances i que aquesta no ha de ser una excepció. El Sr. Blasi agraeix aquest informe inesperat, que era el que es demanava a la proposició. Diu que en aquest cas es podria parlar del que el seu grup ano- mena "l’efecte Trias", que significa que n’hi ha prou de denunciar alguna situació perquè el govern actuï per resoldre-la. Afirma que està d’acord amb el Sr. Florensa que si el govern ha acceptat aquesta pro- posició i ha realitzat aquest estudi és perquè no deu- ria tenir la plena certesa que es complia la normativa. Agraeix que el govern municipal hagi donat suport a la proposició i manifesta que espera que això signi- fiqui l’inici d’un canvi d’actitud, ja que l’argument ha- bitual del govern per no acceptar determinades pro- posicions és dir que ja s’estan aplicant. Afirma que aquest és un exemple clar que el fet que es pugui complir el que es demana no ha d’impedir necessàri- ament l’aprovació d’iniciatives encaminades a aclarir determinades circumstàncies. La Sra. Balseiro manifesta que a ella també li sor- prèn el fet que aparentment abans no es disposés d’un informe acústic, no només de la muntanya rus- sa, sinó del conjunt del Parc d’Atraccions del Tibida- bo. Pregunta si se n’havia fet cap anteriorment i en quina data. D’altra banda, agraeix que s’hagin incorporat a l’informe les certificacions tècniques de l’aparell. Diu que imagina que s’ha fet per evitar polèmiques res- pecte a l’empresa que signa l’informe, sobre la qual han debatut de manera reiterada en la Comissió. Demana que es completi l’informe amb les valorac i- ons de què es disposava abans de la posada en marxa de la muntanya russa, a fi de conèixer la variació que s’ha produït entre els nivells acústics enregistrats anteriorment i posteriorment, atesa la impossibilitat d’aïllar l’impacte sonor de l’atracció. Manifesta que també li agradaria saber, ara o en un futur, la variació que pugui haver-hi en aquests ni- vells sonors amb l’arribada del bon temps, ja que és un factor que repercuteix en l’afluència de persones que van al Parc. Reitera la importància de donar les màximes ga- ranties mediambientals i acústiques als veïns de l’entorn després de la polèmica posada en marxa de la muntanya russa, i diu que cal oferir aquestes ga- ranties, no només pel que fa al Parc d’Atraccions Tibidabo, sinó pel que fa a totes les instal·lacions públiques que hi ha a la ciutat. El Sr. Florensa agraeix l’informe i la rapidesa amb la qual se’ls l’ha lliurat. Diu que l’estudiaran amb detall i que esperen que s’hagi fet abans que es pre- sentés la proposició perquè, si no, entendrien que es va a remolc de les iniciatives que es presenten. Pregunta si també s’han realitzat mesures en l’entorn natural per valorar l’impacte de la contami- nació acústica de la muntanya russa a la zona bos- cosa on es troba, ja que, segons sembla, bona part de les mesures s’han realitzat en zones habitades dels carrers de l’entorn. El Sr. Narváez manifesta que en aquest cas es torna a demostrar l’"efecte Trias", que al seu parer és l’espifiada contínua en les propostes, ja que l’equip de govern acaba de demostrar que no sempre es produeix una percepció negativa de les coses. La Sra. Mayol explica que han fet l’informe arran de la iniciativa perquè, si no l’haguessin fet, l’oposició els hauria dit que tenien por i que amagaven alguna cosa. Diu que no s’havia fet abans perquè les ins- tal·lacions són homologades i perquè no hi ha hagut cap queixa de ningú de l’entorn en relació amb aquesta qüestió. Assenyala que el govern ja suposa- va que no hi havia cap motiu de preocupació i va voler fer un informe tècnic per poder-ho demostrar. Pel que fa a les valoracions del soroll anteriors a la instal·lació de la muntanya russa, assenyala que la muntanya russa que hi havia abans era l’atracció més sorollosa de totes i generava molts problemes permanents al parc. Diu que, per tant, independent- ment de la valoració que faci cadascú de la nova muntanya russa, és evident que s’ha produït una millora en aquest sentit. En relació amb el que preguntava el Sr. Florensa, afirma que encara no s’ha finalitzat del tot l’estudi d’afectacions sobre el medi. Explica que el Sr. Josep Lascurain ha estat el responsable del seguiment ambiental d’aquesta obra i que el problema de la muntanya russa pel que fa a l’impacte ambiental raïa en la seva construcció i no en el resultat. Informa que segons el seguiment que s’està fent, ja que la inter- venció ambiental encara no ha acabat, es manté constant el nombre d’aus a la zona. Diu que, de tota manera, en la propera reunió de la Comissió Perma- nent del Consell Municipal de Medi Ambient i Soste- nibilitat es farà un debat a fons sobre aquesta qües- tió, amb intervencions de l’Ajuntament, del Sr. Lascurain i d’Ecologistes en Acció. D’altra banda, assenyala que els veïns han retirat les iniciatives judicials que havien emprès en relació amb aquesta instal·lació, cosa que al seu parer signi- fica que deuen tenir una certa tranquil·litat. El Sr. Florensa manifesta que el seu grup no apli- carà la lògica que tot el que fa el govern està siste- màticament malament. Reitera l’agraïment per la 1350 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 rapidesa amb què s’ha lliurat aquest informe, però opina que quan s’instal·la una infraestructura d’aquest tipus cal comprovar-ne l’impacte acústic, encara que estigui homologada. Pel que fa a l’entorn natural, diu que és evident que la seva construcció ha representat l’impacte més gran en el medi a causa de la tala d’arbres, però que la mateixa infraestructura continua tenint un impacte en l’entorn i per això creuen que és interessant estu- diar-lo. El Sr. Blasi manté que si el govern municipal ha- gués tingut la certesa que no hi havia cap problema, probablement no hauria trobat necessari fer un estu- di, i que hi ha hagut un efecte d’acció-reacció que es pot anomenar com es vulgui, però que ell es queda amb el nom que li ha donat d’"efecte Trias". Diu que l’oposició, a banda d’exercir un control sobre l’acció del govern, també té una capacitat d’impuls, encara que a vegades no se li reconegui prou. La Sra. Mayol conclou que el Grup Municipal de CiU va presentar aquesta iniciativa pensant que po- saria en evidència el govern, i no ha estat així. El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda: Demanar al Govern Municipal realitzi amb caràcter immediat mesures de control de la contaminació acústica de la muntanya russa en el Parc d'Atraccions del Tibidabo i ordeni a PATSA que en el cas d'incomplir l'ordenança municipal de con- taminació acústica aturi el funcionament d'aquesta atracció fins que estigui en condicions de complir la normativa vigent. Del Grup Municipal PP: 5. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda: Instar a l'Entitat de Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona a elaborar de manera urgent, un pla d'infraestructures pel tractament de residus amb l'objectiu de donar cobertura al volum de residus generats i la seva òptima valorització. La Sra. Balseiro manifesta que saben que l’Entitat de Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana s’ha marcat l’elaboració d’aquest pla en el si del Programa de gestió de residus metropolitans, però que opinen que cal donar-li un impuls tenint en compte el col·lapse que previsiblement poden patir les infraestructures que actualment existeixen en els propers anys i el fet que aquest tipus de plantes, a causa de la seva tec- nologia elevada, necessiten d’un termini d’entre 3 i 6 anys per assolir nivells de rendiment importants. Explica que han acceptat les esmenes que els ha proposat el govern municipal i llegeix el nou text re- sultant. El Sr. Blasi expressa el vot favorable del seu grup a aquesta proposició, tot i que assenyala que el Grup Municipal del PP té representació als òrgans de l’Àrea Metropolitana i, per tant, pot plantejar allà aquests temes. Afirma que aquest vot referma la coherència del seu grup respecte al que ha expres- sat anteriorment, que és que no necessàriament s’ha de votar en contra d’aquelles coses que ja s’estan desenvolupant. El Sr. Florensa expressa el vot favorable del seu grup a aquesta proposició. Diu que entenen que el que demana el Grup Municipal del PP ja s’està fent, atès que l’Entitat de Medi Ambient de l’Àrea Metropo- litana ja està acabant d’elaborar el Programa de ges- tió de residus metropolitans, que determinarà tot el mapa d’equipaments pel que fa a la gestió dels resi- dus de l’àrea metropolitana i que ho farà en connexió amb el PROGREMIC, el Programa de gestió de resi- dus de Catalunya que té pendent d’aprovar la Gene- ralitat de Catalunya. Assenyala que, tot i votar a favor de la proposta, creuen que forma part de les competències de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que és on consideren que caldria haver-la presentat. Indica que encara que el Grup Municipal del PP sigui en aquest òrgan com a oposició, també hi té veu i capacitat de presentar iniciatives. Conclou que, per tant, aquesta aprovació crea un precedent una mica estrany. El Sr. Narváez manifesta que es tracta d’una pro- posició bastant sui generis, entre altres coses perquè la persona que presenta la proposició és la mateixa que està al grup de treball que elabora la proposta d’infraestructura del tractament de residus a l’Entitat de Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana. Expressa el vot favorable del seu grup, atès que considera que el govern municipal no pot rebutjar una cosa que ja està fent, però demana a la Sra. Balseiro que d’ara endavant plantegi aquests temes a l’Àrea Metropoli- tana. La Sra. Mayol expressa el vot favorable del seu grup a la proposició. La Sra. Balseiro recorda que el Consell Metropoli- tà del Programa de gestió de residus metropolitans es va constituir fa pràcticament un any i que el termi- ni establert per presentar un programa de gestió de residus que incorporés una proposta d’infraes- tructures era el passat mes de gener. Explica que, atès aquest retard i que no s’està convocant els grups de treball on es podrien plantejar determinades propostes, el seu grup ha considerat que, més enllà de la tasca que es pugui fer des de l’Entitat Metropo- litana de Medi Ambient, calia un acord de l’Ajun- tament de Barcelona per tal de tenir les garanties que es podran tractar els residus que es generen a l’àmbit municipal de l’Ajuntament de Barcelona. Agraeix que el govern municipal i la resta de re- presentants del govern metropolità a l’Entitat Metro- NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1351 politana de Medi Ambient donin suport a aquesta iniciativa i diu que també agrairia que s’insistís en el fet d’elaborar amb urgència aquest pla. Destaca que hi ha algunes plantes, especialment de tractament de la fracció de rebuig, que tancaran l’any vinent per col·lapse i que en els propers dos o tres anys diver- sos centres hauran tancat les seves instal·lacions i caldrà buscar noves ubicacions. D’altra banda, lamenta que es consideri com una cosa excepcional el fet de debatre un aspecte que correspon a una altra administració, ja que no és la primera vegada que a la Comissió es parla de temes que són competència de l’Àrea Metropolitana, de la Generalitat de Catalunya i fins i tot de l’Estat. El Sr. Blasi remarca que no ha qüestionat el fet de debatre aquesta proposició en el si de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient, sinó el fet que és una iniciativa que ja porta a terme l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient, de la qual formen part tots els grups municipals. Assenyala que està d’acord que a la Comissió es puguin debatre temes que corresponen a altres administracions però que afecten la ciutat de Barcelona. D’altra banda, torna a fer esment del gran nombre d’iniciatives de l’oposició que el govern municipal ha rebutjat al·legant que ja s’estaven duent a terme i demana que s’apliqui l’exemple de l’aprovació d’aquesta proposició per part del govern a altres situacions en què no queda prou clar que al costat de l’oposició pot haver-hi el govern, de la mateixa manera que el govern pot tenir al costat l’oposició. El Sr. Narváez assenyala que, a l’Entitat de Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana, es van dividir per grups de treball per elaborar el programa de gestió de residus i que n’hi ha hagut alguns que han fet la feina molt ràpid i d’altres que estan trigant més del que s’havia previst inicialment, motiu pel qual s’ha ajornat el termini d’elaboració del document. Afirma que és evident que les paraules de la Sra. Balseiro no poden ser una acusació, ja que ella mateixa pot comprovar que aquests grups estan treballant. Manifesta que quan es tingui el document definitiu, primer es presentarà al Plenari i després es donarà conèixer perquè les persones que no han format part de determinats grups de treball puguin opinar res- pecte a les conclusions d’aquests grups. El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda: Demanar que en el marc de l'Entitat de Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona es treballi en l'elaboració, de manera ur- gent, d'un pla d'infraestructures pel tractament de residus amb l'objectiu de donar cobertura al volum de residus generats i la seva òptima valorització, per tal que es pugui discutir una proposta en el termini més breu possible. Del Grup Municipal ERC: 6. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda la constitució d'una comissió mixta formada per representants de les organitzaci- ons animalistes, els serveis municipals implicats, i dels grups municipals per tal de millorar la situació dels animals de l'actual Centre d'Acollida d'Animals de Companyia, en un termini de sis mesos. El Sr. Florensa manifesta que la proposició recull una demanda que diverses entitats de defensa dels animals han fet arribar a la premsa i al Consell Muni- cipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Ani- mals que es va celebrar fa pocs dies. Explica que el seu grup ha defensat aquesta pro- posta al llarg dels darrers mesos perquè aposta pel manteniment de l’actual Centre d’Acollida d’Animals de Companyia, un compromís que diu que també ha acceptat el govern municipal, que entén que té la voluntat de reformar i adaptar aquest equipament. Opina que es tracta d’una mesura necessària i que atén les demandes que han fet diverses organitzaci- ons perquè es dignifiquin i es millorin les ins- tal·lacions i perquè es permeti l’entrada de voluntaris, que darrerament s’han manifestat pel fet que no se’ls deixa accedir lliurement a les instal·lacions. En aquest sentit, reivindica la feina que fan els voluntaris que acudeixen a aquest equipament per treure a passejar els gossos i col·laborar en altres tasques del centre. Conclou dient que, tot i que aquesta mesura es va debatre en l’últim Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals, creuen que és positiu que s’aprovi de manera oficial en la Comissió. El Sr. Blasi expressa el suport del seu grup a aquesta iniciativa, ja que entén que el nou Centre d’Acollida d’Animals de Companyia encara trigarà a concretar-se i que, a més, també hi havia el com- promís que l’actual centre pogués continuar obert perquè en el nou no hi cabrien tots els animals. Afir- ma que també entenen que la comissió mixta que es proposa no seria la responsable de desenvolupar les millores, sinó el fòrum de debat on s’establirien els diferents mecanismes per executar-les. La Sra. Balseiro afirma que el seu grup ha plante- jat de manera reiterada el fet que el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona és un model anacrònic de gossera que manté els animals tancats en gàbies de dimensions reduïdes que sovint impos- sibiliten que els animals es puguin moure amb una certa llibertat. Recorda que ells ja han dit diverses vegades que cal millorar aquestes instal·lacions i que, al marge de la necessitat de construir un nou centre, s’ha de resoldre la situació de col·lapse que 1352 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 viu la gossera i fer les remodelacions oportunes per donar un tracte digne als animals. Opina que no s’han fet les inversions que calien en aquest espai, que les instal·lacions són inadequa- des i que la gestió que practica l’Ajuntament de Bar- celona provoca que la meitat dels animals adoptats siguin retornats al centre o que s’hagi doblat el nom- bre d’animals sacrificats respecte al període en què el centre va ser gestionat per una entitat privada. Conclou expressant el suport del seu grup a la ini- ciativa, ja que creuen que cal una reforma profunda del centre i que la futura creació del Parc d’Acollida d’Animals de Companyia no ha de ser una excusa per anar ajornant la implantació de nous sistemes procedimentals al centre actual. El Sr. Narváez manifesta que el seu grup no pot estar en contra de la filosofia de la proposició, atès que és evident que mentre el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia continuï obert ha de reunir les millors condicions possibles de tinència dels ani- mals i de tots els serveis que hi estan relacionats. No obstant això, afirma que és sorprenent que es propo- si la creació d’una comissió mixta, perquè aquesta comissió ja existeix. Diu que en el Consell de Convi- vència, Defensa i Protecció dels Animals hi són re- presentades totes les entitats de Barcelona i tots els partits polítics, i es pregunta si és que potser no agrada l’opinió de les entitats que hi estan represen- tades. La Sra. Mayol expressa el suport del seu grup a la proposició. Recorda que a la presentació de la pro- posta del projecte del nou Parc d’Acollida d’Animals de Companyia que es va fer el passat 28 d’octubre el govern va defensar la coexistència d’aquest espai amb el centre actual, que acolliria els animals ano- menats potencialment perillosos i seria un recurs de suport al nou centre, amb molt menys volum d’animals i, per tant, amb unes condicions diferents. Manifesta que vol aclarir un aspecte que ha com- partit a vegades amb les entitats animalistes a fi de desdramatitzar el tema de la quantitat d’espai que caldrà en un futur. Diu que el centre actual acull uns dos-cents animals i que el parc que s’ha projectat preveu, segons la proposta que demà es presentarà a la Comissió d’Urbanisme, una capacitat per a qua- tre-cents, per la qual cosa és d’esperar que les ne- cessitats d’acolliment d’animals a la ciutat siguin satisfetes. Explica que, a més, l’experiència de ciu- tats més avançades en aquests temes és que a me- sura que la gent està més conscienciada, s’aban- donen menys animals i se n’adopten més. Assenyala que, tot i que es tenia previst mantenir el centre actual, havien pensat fer-ho com un equi- pament complementari al nou parc que hi ha previst construir. Diu que, no obstant això, com que en prin- cipi l’oposició bloquejarà la proposta del futur parc, caldrà replantejar el treball pel benestar animal. Ma- nifesta, en nom del govern, que continuaran treba- llant pel benestar animal, encara que sigui en unes condicions menys òptimes de les que podrien tenir si la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge aprovés el nou parc. Afirma que continuar treballant pel benestar ani- mal vol dir, entre altres coses, acceptar la demanda que es va explicitar al Consell de Convivència, De- fensa i Protecció dels Animals del passat dia 11, que és dialogar més a fons sobre l’actual Centre d’Aco- llida d’Animals de Companyia. No obstant això, acla- reix que no s’hi podran fer meravelles, perquè si això fos possible, ja s’haurien fet i no caldria un nou em- plaçament. Assenyala que continuaran existint les dues principals limitacions estructurals a les quals sempre s’han referit, que són que el centre es troba en una zona molt obaga i que no pot créixer de mida perquè es troba enmig del parc de Collserola. Expli- ca que, per tant, quan parlen de millorar les condici- ons d’aquest equipament, es refereixen sobretot als criteris de gestió. D’altra banda, diu que també cal deixar constància que en els últims quatre anys s’ha fet una inversió de més de 200.000 euros per ade- quar les instal·lacions estructuralment. Manifesta que, tal com ha dit el Sr. Narváez, ja existeix una comissió de seguiment que s’ha anat reunint periòdicament, que és el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals, que inclou els grups municipals, els tècnics munici- pals, les entitats animalistes, els col·legis professio- nals i experts en la matèria. Explica que un dels ob- jectius que té aquest òrgan és analitzar la situació en què es troba la ciutat pel que fa al benestar animal i les actuacions que s’hi puguin dur a terme, per la qual cosa encaixa bé amb la proposta que avui es planteja. Recorda que, en un procés de regulació del funci- onament del Consell, es va acordar que es faria una proposta per crear una comissió permanent que permetés més agilitat en el debat. Diu que, per tant, es debatrà en el si del Consell la creació d’aquesta comissió i es farà una proposta de mètode per dur a terme el debat sobre les possibles millores en la gestió del Centre d’Acollida d’Animals de Compa- nyia. Explica que el govern elaborarà una diagnosi inicial, que es complementarà amb les propostes de millora de totes les entitats. Esmenta, també, que actualment s’està fent un treball interessant de cur- sos de voluntariat i de models de gestió de voluntari- at, que creu que pot donar bons resultats i pot ser susceptible de ser comentat en el marc d’aquest espai comú. El Sr. Florensa agraeix el suport de tots els grups i afirma que vol fer una intervenció més optimista que la que ha fet abans el Sr. Blasi. Afirma que no vol entrar a fons en el debat sobre el futur Parc d’Acollida d’Animals de Companyia, atès que ja s’ha NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1353 realitzat i les posicions i els arguments de tots els grups estan prou clars, però que sí que vol fer un incís respecte al comentari de la Sra. Mayol sobre el bloqueig d’aquest equipament. Precisa que a la Co- missió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge que se celebrarà demà no es bloquejarà res, sinó que es lliurarà a l’equip de govern una sèrie de propostes d’ubicacions que poden generar consens i que no es faran públiques per tal que el govern pugui estudiar- les sense pressió. Manifesta que, per tant, la voluntat del seu grup és treballar per consensuar un nou es- pai que es pugui iniciar en aquest mandat, ja que creuen que es tracta d’un equipament necessari a la ciutat. Afirma que, independentment del procés que se- gueixi el nou Centre d’Acollida d’Animals de Compa- nyia, aquesta proposta recull la demanda de les enti- tats animalistes i no pretén ignorar el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals o les entitats que hi són representades, com es pot desprendre de la intervenció del Sr. Narváez. Diu que aquesta demanda prové de les mateixes entitats i que, per tant, és totalment compatible amb el màxim respecte que els mereix el Consell. Conclou dient que amb l’aprovació d’aquesta inici- ativa es referma el compromís de mantenir l’actual Centre d’Acollida d’Animals de Companyia, i que, tot i les limitacions que té, cal dignificar-lo en la mesura del possible mentre no arribi un nou equipament per tal de garantir les millors condicions per als animals acollits i per als voluntaris. El Sr. Blasi afirma que ell és una persona força optimista i que, quan s’ha referit a la situació d’estancament del nou equipament, ha fet la reflexió que calia centrar-se en l’actual Centre d’Acollida d’Animals de Companyia. Diu que les coses arriba- ran fruit del debat, de les propostes i del consens i que, per tant, es podrà arribar a acords i solucions que aniran en la línia d’aquesta proposició, que és vetllar per garantir unes millors condicions per als animals que avui es troben al centre. Manifesta que vol sumar-se també a l’optimisme de la Sra. Mayol pel que fa a la tendència que en el futur hi hagi una disminució d’animals abandonats a la ciutat. Assenyala, no obstant tot això, que es concreti bé què s’està aprovant, cosa que no li ha quedat clara després de les intervencions del Sr. Narváez i la Sra. Mayol. Pregunta si estan aprovant una comissió permanent dins del Consell Municipal de Convivèn- cia, Defensa i Protecció dels Animals o una comissió mixta especial per tal d’abordar aquesta problemàti- ca. La Sra. Mayol li contesta que es tractaria d’una comissió especial en el marc del Consell. La Sra. Balseiro afirma que sembla que el govern municipal actuï com a reacció a les proposicions que emanen de l’oposició. Diu que és obvi que la situació de l’actual Centre d’Acollida d’Animals de Companyia no encaixa amb un centre a l’alçada de la societat actual i del que demana el conjunt de la ciutadania, no només pel que fa a les instal·lacions, sinó també pel que fa al retard en matèria d’inversions i en matèria d’una política decidida de gestió per garantir la dignitat dels animals. Explica que alguns membres del seu grup van visitar el centre la passada tardor i van fer unes fotografies que palesen aquesta manca d’in- versions. D’altra banda, manifesta que les millores de gestió poden comportar un salt qualitatiu important, tant pel que fa a voluntariat com pel que fa a la política d’adopcions. Opina que no és raonable que en aquests moments retornin al centre la meitat dels animals que són adoptats ni tampoc l’augment del nombre de sacrificis que es duen a terme, que ha passat de 37 a 76 després que el centre deixés de ser gestionat per la Fundació Altarriba. Es refereix també a l’afirmació de la Sra. Mayol en què ha qualificat de bloqueig l’actitud de l’oposició de l’Ajuntament de Barcelona. Afirma que el que es pot definir com a bloqueig és la gestió del govern muni- cipal, que durant molts anys ha estat incapaç d’oferir una alternativa immediata per a la construcció d’un nou equipament, mentre que ara, en pocs mesos, vol imposar una ubicació que no compta amb un ampli consens. D’altra banda, manifesta que amb una comissió mixta, amb l’aportació de professionals i de persones sensibilitzades sobre el tema, s’avançarà molt més ràpidament en la millora de les condicions del centre, i que estan d’acord que es tracti d’una comissió ad hoc en el si del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals. El Sr. Narváez torna a expressar la seva sorpresa davant aquesta proposició, en la qual diu que es mouen entre el pessimisme del Grup Municipal de CiU i la intriga del Grup Municipal d’ERC quan diu que demà farà set propostes d’emplaçament que, a més a més, no seran conegudes. Opina que la ciuta- dania té dret a conèixer les propostes i que aquest grup està fent una política de "marejar la perdiu" perquè finalment no es pugui prendre cap tipus de decisió i no es tingui el Parc d’Acollida d’Animals de Companyia. D’altra banda, diu a la Sra. Balseiro que el seu grup també forma part d’aquesta política de bloqueig. Afirma que la seva formació, després de portar molts anys reclamant un nou equipament, quan ha arribat l’hora de la veritat ha pres una decisió contrària per tal de defensar, no la gran majoria de Barcelona, sinó la Barcelona dels rics. La Sra. Mayol explica que teòricament no es po- den fer més intervencions, però que accedeix a la petició d’un nou torn de paraules. 1354 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 El Sr. Florensa aclareix que la comissió mixta es- tarà en el marc del Consell Municipal de Convivèn- cia, Defensa i Protecció dels Animals i que aquesta proposta respon a la demanda de les entitats i, per tant, no pretén ignorar ni substituir cap òrgan. D’altra banda, diu que el Grup Municipal d’ERC ja ha estat molt clar a l’hora d’explicar per què conside- ra inadequada la ubicació que proposa l’equip de govern per al nou centre. Afirma que el seu grup ha estat demanant al llarg d’aquest mandat un nou cen- tre d’acollida d’animals perquè entén que és un equi- pament necessari i que fa molts anys que s’hagués hagut de fer, i que, per tant, treballa i continuarà tre- ballant perquè en aquest mandat es consensuï i es comenci a impulsar un nou equipament. Manifesta que no accepta que es parli de bloqueig del seu grup, quan precisament el que fa és aportar alternatives que poden generar consens per part de l’entorn i dels grups municipals. Diu que això no és bloquejar res, sinó assegurar la viabilitat d’un equi- pament perquè tiri endavant amb la major rapidesa i amb el consens dels grups municipals. Afirma que potser qui fa bloqueig és l’equip de govern quan es nega a escoltar les alternatives i es tanca en posici- ons inamovibles. Afegeix que no és creïble que a una ciutat amb una extensió de 100 quilòmetres quadrats com Barcelona només hi hagi un únic espai idoni per ubicar aquest equipament. La Sra. Balseiro opina que convertir el debat sobre la ubicació del futur Parc d’Acollida d’Animals de Companyia en un debat classista és absolutament anacrònic i està totalment fora de lloc. Diu que, des- prés de les afirmacions manifestades de manera reiterada en la Comissió i en altres àmbits, es plante- ja si per al govern municipal valen menys els drets d’una persona que viu a Sarrià-Sant Gervasi que els d’una persona que visqui en un altre districte de la ciutat. Demana al Sr. Narváez que, en cas que això no sigui així, retiri la seva afirmació. Manifesta que el seu grup s’oposa a la ubicació proposada perquè no es donen les garanties que es mereixen els ciuta- dans de l’entorn i que es queixaria exactament igual en cas que aquesta situació es produís a un altre districte de la ciutat. Opina que el que afronta el govern no és el blo- queig de l’oposició, sinó el bloqueig que ha marcat la seva gestió durant almenys cinc anys, perquè tots saben que hi ha necessitat de construir un nou equi- pament des de l’any 2004. Diu que a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge de demà es presentaran diferents alternatives que han estat con- sensuades prèviament amb el seu grup i el Grup Municipal de CiU i que tindran oportunitat de deba- tre-les. Conclou dient que no pot acceptar que es facin certes afirmacions que denoten, no només una man- ca de respecte pels veïns del districte de Sarrià-Sant Gervasi, sinó també per la legitimitat que tenen els grups municipals representats en l’Ajuntament quan rebutgen la ubicació plantejada pel govern municipal i busquen una ubicació alternativa. El Sr. Blasi manifesta que si el govern està blo- quejat no és per culpa de l’oposició, sinó perquè ja no sap arribar a consensos, debatre diferents postu- res ni acceptar que a vegades l’oposició pot fer apor- tacions valuoses. Diu que l’oposició justament treba- lla per poder fer aportacions que valguin la pena i que el govern ha de ser suficientment humil per po- der-les acceptar. Afirma que el seu grup, i en concret el Sr. Puigdo- llers, sempre ha estat a disposició de la Sra. Mayol per parlar d’aquest tema i demana a l’equip de go- vern que reflexioni i canviï de tarannà per poder tre- ballar tots conjuntament. D’altra banda, opina que el Sr. Narváez avui està caient en la demagògia, que considera que és l’única sortida que té l’equip de govern davant el fracàs de la seva proposta. El Sr. Narváez diu que es pregunta quines són les set ubicacions alternatives que es proposaran i per què es donaran a conèixer demà i no avui o anteri- orment. Opina que sembla una espècie d’intriga a fi que abans de la reunió de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge no hi hagi arguments suficients per valorar-les. D’altra banda, manifesta que a ell no el preocupa el que es diu, sinó el que es fa, i que per més que es digui que es considera tota la gent de la ciutat de Barcelona en igualtat de condicions, si el que es fa després no coincideix amb això, és evident que es falseja la veritat i l’actitud. La Sra. Mayol tanca el debat posant en relleu l’elevat percentatge de proposicions que durant aquest mandat s’han aprovat per unanimitat a la Comissió. D’altra banda, afirma que és difícil explicar públicament el fet de mantenir una posició entre el 28 d’octubre i el 21 de gener i tenir-ne una altra a partir del 21 de gener. També diu que és difícil expli- car el fet de dir públicament que es proposen quatre emplaçaments més i, quan s’argumenta per què aquests emplaçaments no són idonis, plantejar-ne dos més en una roda de premsa. I quan també s’afirma que no són idonis perquè són privats i s’han de pagar, proposar-ne set més que el govern desco- neix. Conclou que tot això es pot considerar "marejar la perdiu" o una "cortina de fum". Es refereix també a l’afirmació que ha fet la Sra. Balseiro que el govern va a remolc de les iniciatives de l’oposició. Afirma que el 28 d’octubre ella va dir que mantindrien l’actual Centre d’Acollida d’Animals de Companyia com a complement de l’altre i que l’adaptarien a les noves circumstàncies, i que en la reunió del Consell de Convivència, Defensa i Protec- ció dels Animals de l’11 de març es va comprometre a treballar en una comissió integrada per diferents NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1355 persones i col·lectius per millorar les condicions del centre actual. Diu que, per tant, no té sentit votar en contra d’aquesta proposta, que és la conseqüència del que ha expressat en diferents contextos. Opina que no se’ls pot dir que van a remolc quan totes aquestes iniciatives han estat expressades pública- ment, cosa que diu que es pot comprovar a la prem- sa. El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- tucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 7. Que s'informi sobre la gestió de residus en el municipi de Barcelona, indicant el grau de compli- ment dels objectius fixats pels programes de gestió de residus metropolitans i autonòmics específics en la matèria (PROGREMIC i PMGRM) per tipus de fraccions. La Sra. Balseiro formula el prec. Assenyala que el govern municipal va presentar als mitjans de comu- nicació un balanç de les dades del 2008, però que voldrien que fossin comparades amb els objectius fixats als programes de gestió de residus autonòmic (PROGREMIC) i metropolità (PMGRM). La Sra. Mayol explica que, pel que fa al PRO- GREMIC, els objectius que s’han fixat a la ciutat per a l’any 2012 són els següents: el 55% per a la matè- ria orgànica i ara s’està en el 26%; el 75% per al paper cartró i s’està en el 54%; el 75% per al vidre i s’està en el 45%; i el 25% per als envasos i s’està en el 13%. Diu que, pel que fa al PMGRM, els objectius estan pendents de reformular-se d’acord amb el nou pro- grama al qual s’ha al·ludit en el punt 5 de l’ordre del dia. Explica que per a la matèria orgànica l’objectiu era el 78% i ara s’està en el 26%; per al paper cartró, el 47% i s’està en el 54%; per al vidre, el 50% i s’està en el 45%; i per als envasos, el 18% i s’està en el 13%. Manifesta que dels resultats es dedueix que ni a Barcelona ni a la mitjana de Catalunya s’han assolit els objectius que s’havien establert, que eren força ambiciosos. Recorda que la Unió Europea s’ha mar- cat com a objectiu per al 2020 el 50% de la recollida selectiva, i diu que el que es farà, tant en el marc metropolità com català, serà readaptar els objectius i veure com adequar-s’hi. Afirma que té la convicció que la nova contracta de neteja i gestió de residus representarà un salt qualitatiu pel que fa a això, sobretot en relació amb la matèria orgànica, i que serà important arribar a un consens entre tots els grups polítics en el si del Pro- grama de gestió de residus metropolitans per tal de definir on es vol arribar i com fer-ho. La Sra. Balseiro afirma que en aquests moments la redacció dels dos programes de residus està rela- tivament aturada. Diu que, pel que fa al PROGRE- MIC, hi ha un esborrany que està a l’espera de ser aprovat des de fa temps. Explica que el seu grup ha comparat l’informe que el govern municipal ha presentat als mitjans de co- municació amb els objectius que recull el PMGRM i que les conclusions no són del tot coincidents amb les que s’acaben d’oferir. Diu que una política de gestió de residus, a més de perseguir consolidar el sistema de recollida selectiva, també comporta una reducció del volum de residus generats, i que en aquest sentit han trobat que el valor total de l’any 2008 (861.096 tones) és un 1,5% superior al de l’any 2004. D’altra banda, afirma que el límit fixat per l’últim PROGREMIC, que arribava fins a l’any 2006, per a la mitjana de residus generats pels ciutadans era d’1,31 quilograms per habitant i dia, i, en canvi, a la ciutat es va situar en 1,47 quilograms per habitant i dia. Diu que, respecte als residus recollits de manera selecti- va, han trobat que en conjunt aquesta fracció va representar un 33,6%, mentre que el PROGREMIC parlava d’arribar al 50%. Manifesta que, respecte a la fracció de matèria orgànica, el govern mateix ha reconegut que el 2008 es va donar un descens del 2,5% respecte a l’any anterior. Opina que tot això reflecteix que les dades no són del tot positives i disten molt dels objectius marcats pel PROGREMIC. Conclou dient que espera que d’ara endavant es facin els esforços oportuns per fer un tractament millor de la gestió de residus en l’àmbit municipal, cosa que al seu parer comporta també una òptima valorització dels residus i una millora en la gestió mediambiental de l’Ajuntament de Barcelo- na. La Sra. Mayol observa que s’han comparat les dades de generació de residus d’ara amb les de 2004, mentre que quan es parla d’estabilització la referència són els dos anys anteriors. Diu que, per tant, cal parlar d’estabilització, tot i que remarca que s’han d’aconseguir resultats millors i que per a això farà falta arribar a un consens respecte a la Llei d’envasos espanyola. Es dóna per tractat. 8. Que se'ns lliurin tots els informes i estudis rea- litzats i/o contractats per l'Ajuntament de Barcelona i empreses participades en relació al Parc Eòlic del Port, tot indicant el seu cost. La Sra. Balseiro recorda que el projecte del Parc eòlic del Port de Barcelona va ser finalment desesti- mat per qüestions tècniques i formula el prec. 1356 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 La Sra. Mayol respon que ara mateix li lliuren una llista dels estudis i el seu cost, així com un CD amb el contingut dels estudis. La Sra. Balseiro assenyala que observa que hi ha alguns estudis on no s’especifica l’import. La Sra. Mayol respon que és perquè no tenen cap cost, i que això s’explica a les notes finals. Diu que en un cas es desconeix el cost perquè l’estudi no el va realitzar l’Agència de l’Energia, però que el que succeeix en la resta de casos és que estaven inclo- sos en els costos d’un conveni general. La Sra. Balseiro pregunta si poden disposar del compromís econòmic del conveni amb l’Agència d’Energia de Barcelona. La Sra. Mayol respon afirmativament, però asse- nyala que l’import del conveni anava molt més enllà del Parc eòlic. Diu a la Sra. Balseiro que veurà que el cost és menys elevat del que es pensa i que s’hauria amortitzat amb mitja hora de funcionament d’un ae- rogenerador. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 9. Que s'iniciïn els treballs per tal d'elaborar un pla d'incorporació de fonts de generació d'energies re- novables a les benzineres de la ciutat. El Sr. Florensa explica que el seu grup creu que les cobertes de les benzineres de la ciutat poden ser un espai útil per instal·lar plaques solars i que l’energia que generessin aquestes plaques podria servir alhora per establir punts de càrrega de vehi- cles elèctrics. La Sra. Mayol respon que ho estudiaran en el marc del nou Pla d’energia 2011-2020 que s’està elaborant. Explica que abans de les vacances d’estiu presentaran a la Comissió els treballs preparatoris del Pla, que recorda que té l’objectiu d’establir l’estratègia energètica de la ciutat, així com de fer front al canvi climàtic i a la qualitat atmosfèrica. As- senyala que ho volen englobar tot en un únic pla perquè creuen que són coses que estan íntimament relacionades. Afirma que, dins d’aquest Pla, un dels aspectes que es treballarà especialment serà les fonts reno- vables que tenen més sentit a la ciutat, la més impor- tant de les quals és la solar. Diu que, per tant, s’estudiarà també quines són les possibilitats reals per dur a terme el que es proposa i l’estratègia d’implementació que caldria seguir. Assenyala que cal considerar, per exemple, qui faria la inversió i com la faria, o si la benzinera seria la propietària de la instal·lació o cediria l’espai. El Sr. Florensa agraeix l’acceptació del prec i ma- nifesta que no tenen cap inconvenient que això s’estudiï en el marc d’una estratègia més global com el Pla d’energia. Afirma que seria interessant treba- llar-ho, no només amb vista a l’impacte de la genera- ció d’energia provinent de les plaques solars, sinó també en el sentit de preparar la ciutat pel que fa als punts de càrrega dels vehicles elèctrics. Es dóna per tractat. 10. Que el punt verd que s'ha d'instal·lar al Parc Zoològic sigui compartit amb la resta del Parc de la Ciutadella. El Sr. Florensa diu que no saben si el nou punt verd que s’ha previst construir al Zoo amb el finan- çament del fons estatal d’inversió local es limitarà al Zoo o si cobrirà la part del districte on s’emplaçarà. Afirma que cal tenir en compte que estarà situat a l’extrem dret del districte de Ciutat Vella, on el punt verd fix més proper és a l’altre extrem del districte, a la plaça Folch i Torres, i on els punts verds més pro- pers dels districtes del voltant es troben a aproxima- dament dos quilòmetres i mig (el de la Vila Olímpica) i un quilòmetre i mig (el de Fort Pienc). Manifesta que es tracta, per tant, d’una zona mancada d’un punt verd fix, i demana que aquest nou punt no co- breixi només les necessitats del Zoo, sinó també les de l’àrea on estarà situat. La Sra. Mayol reconeix que aquesta zona de Ciu- tat Vella té una certa mancança de punts verds, però diu que serà difícil cobrir-la amb el punt verd del Zoo, ja que aquesta instal·lació reseccionarà de manera selectiva els residus generats pel Zoo i la tipologia d’aquests residus és molt diferent de la dels residus que es generen en l’àmbit domèstic, tant per la com- posició com pel volum. Explica que la nova deixalle- ria s’està dissenyant d’acord amb els volums i tipus de residus generats al Zoo i que els diferents conte- nidors seran compatibles amb la maquinària de reco- llida existent al Zoo, cosa que dificulta que puguin fer-lo servir els ciutadans de l’entorn. Manifesta que per acabar de poder prendre una decisió respecte a la demanda que es planteja caldrà determinar i dimensionar els residus que tindrien cabuda a la deixalleria i concretar la logística de tre- ball, les condicions d’accessibilitat, la seguretat i el repartiment de costos. Conclou que ho veu difícil, però no impossible del tot, i que intentaran fer-ho en la mesura que sigui possible. El Sr. Florensa agraeix que s’estudiï la proposta i afirma que convindria aprofitar aquest projecte, ara que encara s’és a temps de modificar-ne el disseny, perquè es poden trobar que d’aquí un temps s’hagin de plantejar crear un altre punt verd per cobrir les necessitats d’una zona amb una alta densitat de població. Assenyala que els punts verds mòbils, tot i la seva utilitat, no acaben de satisfer aquesta de- manda. Demana que es posi el màxim interès per aprofitar uns recursos que els han vingut donats i amortitzar l’actuació d’aquest punt verd adaptant-lo a les necessitats del barri. La Sra. Mayol explica que aquest punt verd es va pensar molt a partir del projecte verd del Zoo, tot i que es treballa amb voluntat que pugui ser utilitzat NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1357 per a més coses. Reitera que no pot garantir total- ment que es podrà satisfer el prec i que, en qualse- vol cas, pot mantenir informat el Sr. Florensa del desenvolupament d’aquest projecte. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 11. Quina és la previsió per a restablir la normali- tat de les platges de Barcelona després dels desper- fectes soferts durant les llevantades d'aquest hivern i quines mesures hi ha previstes per al manteniment de la sorra? La Sra. Homs diu que formularà la pregunta, tot i que avui n’han obtingut la resposta a través dels mitjans de comunicació, i fa referència a l’"efecte Trias" d’acció-reacció. La Sra. Mayol li pregunta quina és la resposta perquè ella no l’ha vist als mitjans de comunicació. La Sra. Homs respon que és que des d’ahir s’han posat en marxa les mesures per condicionar les plat- ges. La Sra. Mayol manifesta que, tal com ja va dir a la sessió de la Comissió del mes de gener i en una roda de premsa celebrada després de la llevantada, el govern va adoptar el compromís que les obres que depenien d’ell estarien enllestides per Setmana San- ta, que és l’inici informal de la temporada de platges. Afirma que molts pocs dies després de la llevan- tada les platges ja estaven en condicions de ser uti- litzades per a l’ús que se’n fa en aquesta època, tot i que faltaven arranjaments d’infraestructures, que es fan ara i s’acabaran abans de l’inici de la Setmana Santa. Pel que fa al manteniment de la sorra, explica que ja s’ha anivellat tota la sorra que amb el tempo- ral es va remoure i que en els propers dies es llaura- rà i es garbellarà per deixar-la en òptimes condicions abans de Setmana Santa. Quant a la reposició de sorres, diu que el Ministeri de Foment es va com- prometre a fer-la abans de Setmana Santa, però que no tenen la seguretat que la farà en les dates previs- tes. La Sra. Homs manifesta que l’Ajuntament hauria d’instar el Ministeri de Foment perquè faci les actua- cions que ha de fer. D’altra banda, opina que les condicions climatològiques són les que determinen quan la gent comença a anar a la platja i, per tant, cal no limitar la sessió de platges a partir de la Set- mana Santa. Diu que cal donar prioritat a la disponi- bilitat de les platges i recorda que els veïns s’han queixat de no poder-ne gaudir abans de Setmana Santa. La Sra. Mayol afirma que a Barcelona s’utilitza la platja pràcticament tots els dies de l’any i que no hi ha hagut cap dia, tret del dia de la llevantada, que la gent no hagi pogut fer-ho. D’altra banda, precisa que quan parlen de l’inici de temporada es refereixen als serveis que hi van associats, com l’entrada en funci- onament de les passeres, les dutxes i altres infraes- tructures que es retiren a l’hivern perquè es malmetin el mínim possible. Es dóna per tractada. 12. Demanem que el govern municipal informi a la Comissió de quin és l'estat de conservació de tota la Xarxa de Clavegueram que té el seu traçat pel sub- sòl de la Diagonal i quines millores considera neces- sàries fer en aquest clavegueram (demanem que s'especifiqui antiguitat de la Xarxa, estat de conser- vació, previsió de millora, pressupost necessari i calendari previst). El Sr. Blasi explica que tenen constància que a l’avinguda Diagonal, en el tram comprès entre les places de Francesc Macià i de les Glòries, hi ha els grans col·lectors de la xarxa del clavegueram de la ciutat i que per això volen conèixer-ne l'estat de con- servació i quines millores es considera que cal fer-hi per tal de poder desenvolupar la reforma de la Dia- gonal. Demana que se’ls especifiqui l’antiguitat de la xarxa, l’estat de conservació, la previsió de millora, el pressupost necessari i el calendari previst, i diu que se’ls pot fer arribar aquesta informació per escrit. La Sra. Mayol respon que li lliuren la resposta per escrit perquè és una informació molt detallada i tèc- nica. Diu que, en síntesi, no els consta cap antece- dent de mal estat de la xarxa en aquest tram i que a la informació lliurada trobarà els resultats de les últi- mes inspeccions que s’han fet. Explica que el Pla integral del clavegueram de Barcelona preveu la construcció d’un col·lector més gran en aquesta zo- na, que transportarà un màxim de 80 metres cúbics per segon, i que aquestes obres costarien 39 milions d’euros i tindrien una durada màxima de dos anys. Diu que seria raonable que el projecte final de les futures obres de la Diagonal incorporés la realització d’aquesta obra, tot i que no ho pot assegurar perquè encara no s’ha elaborat el projecte. El Sr. Blasi diu que estudiaran la informació i fa avinent el fet que, segons l’informe, l’última inspecció es va fer el 16 de març. La Sra. Mayol respon que de la mateixa manera que abans ha dit que s’havia fet la inspecció acústica de la muntanya russa del Tibidabo arran de la inicia- tiva del Grup Municipal de CiU, en aquest cas li diu que l’informe està redactat en aquesta data, però que la inspecció es va fer amb anterioritat. El Sr. Blasi replica que l’informe diu que la inspec- ció s’ha realitzat amb data 16 de març del 2009. La Sra. Mayol respon que això té a veure amb la redacció de l’informe i assegura que la inspecció no s’ha fet aquest dia. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 1358 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 Del Grup Municipal CIU: 13. Es requereix al govern municipal per tal que informi oralment i per escrit sobre les gestions realit- zades i l'estat d'execució de la proposició següent: "Demanar al govern municipal que estudiï les condi- cions recomanables per fer una coberta vegetal als edificis municipals, per tal de millorar-ne les condici- ons bioclimàtiques i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic". El Sr. Blasi diu que han esperat sis mesos per plantejar el seguiment d’aquesta proposició perquè no els consta que s’hagués marcat un termini per dur a terme aquest estudi. La Sra. Mayol recorda que, a més d’acordar que s’estudiaria el que planteja aquesta proposició, tam- bé es va acordar en una comissió que s’estudiaria la idoneïtat que les cobertes tinguessin captadors so- lars i es va acordar en un plenari que s’estudiaria la idoneïtat que hi hagués captació d’aigua de retorn de pluja. Diu que, tal com ja va explicar en una sessió de la Comissió, el govern va decidir que, en comptes de fer estudis separats, se’n faria un sol d’integral. Explica que aquest estudi analitzarà com poden do- nar-se aquests diferents tipus d’actuacions en un mateix espai i evitarà, d’aquesta manera, els resul- tats contradictoris que podrien derivar-se del fet d’elaborar diferents estudis. Afirma que, per tant, en aquest moment s’està fent un estudi que considera els aspectes tècnics, jurídics i econòmics, i la compatibilitat d’aquests diferents usos. Explica que s’estan analitzant experiències en altres ciutats, tant pel que fa a solucions tècniques com a models d’acords amb privats per promoure la instal·lació de cobertes verdes, i que els agradaria que quan es presenti l’estudi a la Comissió no es tingui només una proposta física, sinó també de mo- del de gestió. Informa que l’estudi s’ha encarregat a l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona i que creu que al voltant del principi de la tardor podran tenir-ne les conclusions. D’altra banda, remarca que el Grup Municipal de CiU els sol·licita molts estudis, però alhora els diu que han de retallar diners en estudis, i demana cohe- rència en aquest sentit. El Sr. Blasi garanteix que no qüestionaran l’ús de diners en relació amb aquests estudis. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- sidència aixeca la sessió a les divuit hores i cinquan- ta-cinc minuts. Comissió de Seguretat i Mobilitat Acta de la sessió celebrada el dia 19 de març de 2009 i aprovada el dia 16 d'abril de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 de març de 2009, s'hi reuneix la Co- missió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència de la Ima. Sra. Emma Balseiro Carreiras. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Montserrat Sán- chez i Yuste, Guillem Espriu i Avendaño, Raimond Blasi i Navarro, Joaquim Forn i Chiariello, Eduard Freixedes i Plans, Francina Vila i Valls, Alberto Villa- grasa Gil, Gloria Martín Vivas, Joaquim Mestre i Gar- rido i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits assis- tits pel tècnic lletrat, Sr. Alfonso Lozano Anaya, que certifica. Excusen la seva absència les Imes. Sara Jaurrieta i Guarner, i Immaculada Moraleda i Pérez. S'obre la sessió a les nou hores i trenta-cinc mi- nuts. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior El Sr. Villagrasa manifesta que en la pàgina 3 de l'acta, corresponent a la seva intervenció, ell va insis- tir que els camins escolars també havien d'implicar un contingut de seguretat ciutadana i no només vial; i en la pàgina 18, en la seva segona intervenció va demanar que s'aclarís si un revisor podia sol·licitar el títol de transport fora del comboi, i que no se li va respondre. Insisteix, per tant, a obtenir una resposta. S'aprova. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1359 II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament or- gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- güents: 1. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat Del gerent municipal, de 31 de desembre de 2008, que adjudica definitivament el contracte relatiu al subministrament, la instal·lació i la posada en marxa d'un sistema de detecció automàtica d'incidents al tram de ronda Litoral, comprès entre el passeig de la Zona Franca i la plaça Voluntaris, a GTD Sistemas de Información, S.A. Elecnorsa, per als exercicis 2008-2009, i per un import de 513.689,19 euros. 2. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat Del gerent municipal, de 31 de desembre de 2008, que adjudica definitivament el contracte dels treballs de manteniment, reparació, modificació i reubicació dels equips cinemòmetres-radars situats a diferents punts de la ciutat a Tradesegur, S.A., per als exerci- cis 2008-2010, i per un import de 334.138 euros. 3. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat Del gerent municipal, de 5 de març de 2009, que dóna resposta a les al·legacions formulades pel regi- dor del Grup Municipal de Convergència i Unió, Sr. Raimon Blasi i Navarro, al projecte per a l'execució de les obres per a la construcció del nou Parc del Port al passeig de Josep Carner, del Servei de Pre- venció, Extinció d'Incendis i Salvament, i aprova definitivament l'esmentat projecte. 4. Districte de l'Eixample De la regidora del Districte de l'Eixample, de 18 de febrer de 2009, que imposa a Otroletravaladina, S.L., la sanció de tancament provisional de l'activitat del local Bar 242, ubicat al carrer Entença, 37, per un període d'un mes i una multa per import de 3.000 euros. 5. Districte de l'Eixample De la regidora del Districte de l'Eixample, de 24 de febrer de 2009, que imposa a Vicastian, S.L., la san- ció de tancament provisional de l'establiment, ubicat al carrer Balmes, 88, per un període de quatre me- sos i una multa per import de 2.000 euros. 6. Districte de l'Eixample De la regidora del Districte de l'Eixample, de 24 de febrer de 2009, que imposa a Chaty 22, S.L., la san- ció de tancament provisional de l'establiment, ubicat a l'avinguda Diagonal, 442, per un període de sis mesos i una multa per import de 6.000 euros. 7. Districte de l'Eixample De la regidora del Districte de l'Eixample, de 24 de febrer de 2009, que imposa a la Sra. Francisca Rovi- ra Planas, les sancions de tancament provisional de l'establiment, ubicat al carrer Aribau, 103, per un període d'un mes i quinze dies, i dues multes per un import total de 5.000 euros. 8. Districte de l'Eixample De la regidora del Districte de l'Eixample, de 3 de març de 2009, que imposa a Cortes & Navas, S.L., les sancions de tancament provisional del Bar Pico- co, ubicat al carrer Comte d'Urgell, 106, per un perí- ode de tres mesos, i dues multes per un import total de 8.000 euros. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions Del Grup Municipal PP: 1. Aprovar inicialment la modificació de la Orde- nança de circulació de vianants i de vehicles per a permetre que les motocicletes i ciclomotors puguin circular pels carrils reservats a autobusos i taxi (bus- taxi) segons consta a l'expedient adjunt; i sotmetre-la a informació pública per un termini de trenta dies. La Sra. Balseiro, abans d'obrir els torns d'inter- venció, informa que aquesta proposició s'acompanya d'informes de la Guàrdia Urbana, de TMB i d'altres entitats que hi han col·laborat amb les seves opini- ons, i que aquesta documentació annexa ha estat posada a disposició dels Grups municipals. El Sr. Villagrasa puntualitza, d'entrada, que aques- ta proposta normativa té caràcter vinculant i, en cas que s'aprovi, implica la reforma de l'Ordenança de vianants i vehicles. El Grup municipal del PP consi- dera que cal millorar la seguretat vial, sobretot quant als usuaris de la motocicleta atès l'increment de la sinistralitat entre aquest col·lectiu. Per això, proposen un seguit d'alternatives per millorar la seva seguretat, entre les quals que les motocicletes puguin circular pel carril bus-taxi, una mesura que ja s'aplica en altres ciutats com Madrid, Sant Sebastià, París o 1360 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 Londres, mesura amb la qual han estat d'acord algu- nes de les entitats que han col·laborat a confegir l'expedient. D'aprovar-se aquesta proposició normativa, l'arti- cle 13 de l'Ordenança de vianants i vehicles, referit a motocicletes i ciclomotors, es modificaria en el sentit d'introduir un segon paràgraf amb el redactat se- güent "les motocicletes i ciclomotors poden circular pel carril reservat a autobusos i taxi (bus-taxi)"; així com també implicaria la modificació de l'article 15.2 de la mateixa ordenança referit a carrils reservats de la manera següent: "Els autocars, els autobusos de servei regular i els vehicles de transport escolar i de menors, les ambulàncies quan prestin servei d'ur- gència o vagin ocupades per un malalt, les motoci- cletes i ciclomotors poden circular pels carris reser- vats a autobusos i taxi (bus-taxi)." Així doncs, proposen les modificacions esmenta- des atès que entenen que és una bona alternativa, recomanada per diversos sectors entre els quals l'administració de l'Estat, i que avui sotmeten a vota- ció dels Grups municipals. El Sr. Blasi avança que el Grup municipal de CiU emetrà un vot favorable a la proposició, en coherèn- cia amb el recolzament que ja van manifestar prèvi- ament a la iniciativa de permetre la circulació de motocicletes i ciclomotors pel carril bus-taxi. Observa que l'expedient que recolza aquesta modificació és molt complet quant a informació addicional, que aplega pros i contres; i reitera que fóra bo que aquesta ciutat aprofités aquesta possibilitat atès que milloraria considerablement la mobilitat. D'altra ban- da, considera que no té per què entrar en contradic- ció amb la mobilitat d'autobusos i de taxis, essenci- alment per l'especificitat que suposa el transport de dues rodes. Confia, doncs, que avui es votarà, a favor o en contra, aquesta proposició i que no es caurà en el parany de l'abstenció expressada en l'ocasió anterior pel govern municipal. El Sr. Martínez manifesta que, malgrat que el Grup municipal d'ERC es quedi tot sol defensant la idoneïtat que els autobusos tinguin un carril segregat a fi de garantir una velocitat comercial adequada, emetran un bon contrari, i afegeix, d'altra banda, que no entén el titubeig del govern municipal en aquest assumpte. Observa que el fet que altres ciutats hagin adoptat l'ús compartit del carril bus per a motocicle- tes, no significa que en totes les ciutats sigui una fórmula de mobilitat adequada, ni extrapolable. S'ha al·ludit, per exemple, a París, on els carrils bus són més amples i s'hi admet la circulació de bicicletes només, i a Londres, on el parc de motocicletes és substancialment menor que a Barcelona. Tanmateix, entén que les motivacions de la pro- posició responen al ràpid increment de l'ús de la motocicleta, un mitjà de transport que beneficia la mobilitat a la ciutat; però, amb tot i això, si aquesta ciutat no es dota amb uns carrils bus adequats, que garanteixin la velocitat comercial, que defineixin una xarxa d'autobús eficaç, aplicar aquesta mesura no farà altra cosa que anar en detriment del transport públic de superfície. Una altra cosa és que es perme- ti l'ús d'aquests carrils, sempre que tinguin l'amplada suficient, a les bicicletes. El Sr. Mestre avança que el seu Grup també vota- rà en contra d'aquesta proposició fonamentalment perquè, com ja ha expressat el Sr. Martínez, el carril bus és un instrument per garantir que la velocitat comercial dels autobusos sigui competitiva. Cal tenir en compte, a més, que una part molt important d'a- quests carrils no tenen l'amplada suficient perquè hi puguin circular conjuntament les motocicletes. Un segon argument per emetre un vot contrari fa referèn- cia a la seguretat viària, i es remet als informes ela- borats pels serveis de mobilitat d'aquest Ajuntament, de l'Institut Metropolità del Taxi, de Transports Metro- politans de Barcelona i de la Guàrdia Urbana, que assenyalen que significaria una disminució de la segu- retat viària ateses les característiques dels carrils bus de la ciutat i el nombre elevat de motocicletes. El Sr. Narváez puntualitza que el govern municipal no es va abstenir en la votació a què s'ha fet refe- rència al principi, sinó que no va votar, entre altres coses perquè la proposició contravenia l'ordre del Secretari de l'Ajuntament. Van dir clarament que el seu posicionament era contrari però, per respecte a l'esmentat informe, no van votar. Avui, però, votaran en contra d'aquesta proposició en coherència amb la seva posició inicial. Vol agrair, tanmateix, tots els informes que s'han emès, i que reflecteixen diferents arguments a favor i en contra de la iniciativa. Observa que aquesta iniciativa obliga a parlar de seguretat viària i del possible col·lapse de l'espai destinat al transport públic que, segons les previsi- ons i càlculs que s'han fet, revelen que la solució no és efectiva ni de bon tros atès el nombre elevat de motocicletes que circulen a Barcelona que, amb tota certesa, col·lapsaran els carrils bus, alhora que, en conseqüència, es generarà més inseguretat viària. Pel que fa a les comparacions amb altres ciutats, manifesta que l'única ciutat comparable pel que fa a l'ús de la motocicleta és Roma, que prohibeix explíci- tament que aquestes circulin pel carril bus. El Sr. Villagrasa argumenta que, la major part del temps, l'espai que ocupa el carril bus està desert, és a dir, no està permanentment ocupat per un autobús o un taxi. Igualment, molts dels sectors que han in- format aquest expedient han valorat positivament les experiències de Sant Sebastià i de Madrid; i addueix que, certament, Roma és equiparable a Barcelona quant a l'ús intensiu de les motocicletes, però no pel que fa la circulació, que és caòtica. En referència als informes que han aportat els serveis de mobilitat d'aquest Ajuntament i que insis- NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1361 teixen sobre l'amplada inadequada del carril bus per aplicar aquesta mesura, observa que aquest és un paràmetre que no hi té a veure, atès que en cap cas les motocicletes i l'autobús hi circularan en paral·lel; mentre que totes les situacions de perill que descri- uen són causades per infraccions, per la qual cosa tampoc es poden esgrimir com a argument irrefuta- ble en contra. Igualment, posa de manifest que, de certa manera, s'indueix a una situació perill amb les graelles de sortida per a motocicletes que hi ha en determinats semàfors, a les quals s'hi ha d'accedir fent ziga-zagues enmig dels altres vehicles, fet tipifi- cat com a infracció. Remarca, també, que les empre- ses d'assegurances que han participat en l'elabora- ció d'alguns dels informes que obren a l'expedient són favorables a la mesura, i que si fos tan perillosa com diuen, aquestes asseguradores no anirien en contra dels seus interessos. En la mateixa línia, es- menta el Sr. Pere Navarro, expert en seguretat vial d'aquest Ajuntament, i actualment Director General de Tràfic de l'Estat, des d'on una de les mesures que proposen és la realització de proves pilot per a l'ela- boració de nous dissenys viaris que millorin la segu- retat dels vehicles de dues rodes i que inclouen, entre altres elements, el carril bus-moto. Conclou, doncs, que convindria que es replante- gessin la proposta normativa, i els proposa que in- tentin proves pilot per valorar realment la seva utilitat. El Sr. Blasi observa que en aquest debat s'han posat damunt la taula diversos temes com ara la dificultat del transport públic per bellugar-se per la ciutat; s'ha parlat de l'amplada del carrils bus i, en aquest sentit, recorda que el seu Grup ha presentat iniciatives perquè s'ampliï l'espai del carril bus que han estat recolzades, cosa que simplificaria la circu- lació, milloraria la velocitat comercial dels autobusos i permetria compatibilitzar l'autobús amb la motoci- cleta. I, en definitiva, l'aprovació d'aquesta proposició donaria cobertura a una realitat que existeix, atès que en moltes ocasions les motocicletes circulen pel carril bus. El Sr. Martínez es felicita, d'entrada, per no haver- se quedat sol altra vegada en contra de l'ús del carril bus per les motocicletes atès que, ara sí, el govern municipal s'ha posicionat; tot i que remarca que utilit- zar els arguments de la Secretaria General d'aquest Ajuntament en funció dels seus interessos no és una mostra de respecte, i entén que l'equip de govern ha d'acceptar el joc de majories i minories. El Sr. Narváez manifesta que els hauria estat més fàcil votar en contra de la proposició que, segons l'informe del Secretari General, estava fora de lloc. I reitera que, precisament per respecte a aquest in- forme, van renunciar a expressar un vot en contra la primera vegada que es va presentar la proposició. Addueix que els arguments que utilitza el Grup municipal d'ERC serveixen per desqualificar les de- cisions de l'equip de govern quan pren una posició diferent. Tot seguit, i en referència a les graelles de sortida de les motocicletes que, segons ha manifestat el Sr. Villagrasa, obliguen a cometre infraccions als moto- ristes per posicionar-s'hi, precisa que la resta de vehicles ja estan aturats al semàfor quan les motoci- cletes s'hi situen. Recorda que, en el seu moment, van criticar deci- sió de la Direcció General de Trànsit, que dirigeix el Sr. Pere Navarro, de validar, sense cap mena d'e- xamen, que el permís de conducció de vehicles ser- vís per a la conducció de motocicletes, i considera que el temps els ha donat la raó. Ara, se situen altra vegada en contra d'una mesura, recolzada també per la mateixa Direcció General, perquè la conside- ren perillosa per a la seguretat viària, des de la pers- pectiva que atorga una ciutat com Barcelona, on la circulació de motocicletes és molt significativa a dife- rència d'altres ciutats de l'Estat. La presidenta de la Comissió, Sra. Balseiro, tanca els torns d'intervenció, i expressa que lamenta que es rebutgi aquesta proposició, i remarca que el seu expedient recull les opinions, no només de les parts interessades, sinó d'experts en educació vial i en seguretat, tal i com han pogut avaluar els tots els Grups municipals, aquí representats. El Sr. Narváez expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 2. La Comissió de Seguretat i Mobilitat de l'Ajun- tament de Barcelona acorda: Instar a l'elaboració d'un Pla Integral de Seguretat als Transports Públics de Barcelona, per tal de garantir la seguretat a aquest servei públic i les seves instal·lacions. Aquest Pla serà presentat a aquesta Comissió en el termini màxim de tres mesos des de l'aprovació d'aquest acord, indicant, entre altres extrems, la seva dotació humana i material. La Sra. Vila presenta la proposició i manifesta que s'avança al possible argument, emprat sovint per la Sra. Escarp, que l'etiquetarà com de dreta, de mane- ra que a l'hora d'iniciar el debat puguin entrar direc- tament en matèria. Dit això, considera que la proposta és bona per- què pretén resoldre una situació que comença a ser preocupant al transport públic de la ciutat, i que se suma a la resta de problemàtica d'aquest servei, 1362 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 entre les quals destaca la freqüència de pas, que provoca aglomeracions d'usuaris, sobretot al metro i al tramvia. A banda d'això, hi ha un greu problema d'inseguretat que es palesa en diferents situacions com ara amb agressions a viatgers i als mateixos treballadors, i també en els furts i robatoris. Es refe- reix, tot seguit, a alguns casos que ha estat recollits als mitjans de comunicació sobre el perill real que corren els treballadors dels mitjans de transport, que demanen, a través dels sindicats, el reforç de la vigi- lància policial i de les plantilles de seguretat privada. Quant a la situació a què s'exposen els viatgers, remarca que hi ha punts en les línies de metro o del tramvia on les agressions són molt freqüents i que van en augment. El Sr. Villagrasa avança el vot favorable del Grup municipal del PP atès que, en aquest mandat i en l'anterior, ha expressat en diverses ocasions la seva preocupació sobre aquest assumpte proposant ini- ciatives i mesures per millorar la seguretat en el transport públic, tant en aquest Ajuntament com a TMB. Es refereix a la darrera que han presentat refe- rida a la instal·lació de càmeres en algunes andanes i entrades a les estacions de metro, tant per millorar la seguretat com per intentar evitar els casos en què s'accedeix al metro sense validar el bitllet. Certa- ment, les situacions d'inseguretat no es limiten al metro, sinó que també són freqüents en autobusos i en el tramvia i afecten, també, els treballadors.; i, a tot plegat, cal sumar-hi l'incivisme contra les ins- tal·lacions. Així doncs, consideren positiva l'elaboració d'un Pla integral de seguretat als transports públics a fi de prevenir, d'una banda, els problemes de seguretat i d'incivisme i, d'altra banda, donar una imatge de qualitat que requereix el transport públic per potenci- ar-lo entre els ciutadans. El Sr. Martínez manifesta, d'entrada, que està convençut que existeix un pla integral de seguretat als transports públics de Barcelona, i si no fóra així seria molt preocupant. Així doncs, abans d'emetre el vot del Grup municipal d'ERC voldria saber què en diu la regidora de Seguretat i que li confirmi que exis- teix aquest pla. El Sr. Mestre subratlla que vetllar per la seguretat de les persones usuàries del transport públic i de les que hi treballen és una prioritat de tots els Grups municipals i, en aquest sentit, manifesta que, a partir de les dades de què disposen, el grau de seguretat i les polítiques de seguretat que s'apliquen en els diversos serveis són satisfactòries en termes relatius. En aquest sentit, i en referència a l'exposició de mo- tius de la Sra. Vila, expressa que caldria destacar no només les dades negatives, sinó donar arguments suficients que recolzin la proposició. Així doncs, el Grup municipal d'ICV-EUiA entén que no és necessària l'aprovació de la proposició atès que ja s'impulsen polítiques de seguretat als mitjans de transport amb resultats satisfactoris, tot i que cal estar amatents perquè es continuïn desenvo- lupant i s'assoleixin encara nivells millors. La Sra. Escarp inicia la seva intervenció amb un parell de puntualitzacions. D'una banda, observa que l'exercici de l'autoritat democràtica no és patrimoni de la dreta; alhora que admet la importància de fer aquest debat sense caure en generalitzacions i este- reotips, que no aporten res de substancial. Posa de manifest que el concepte de seguretat en al transport públic ha de ser integral, que abasta des de la protecció civil, el pla de túnels, l'extinció d'in- cendis o la unificació dels sistemes i canals de co- municació. Indica que tots aquests sistemes existei- xen, a més de convenis de col·laboració entre la seguretat pròpia dels operadors i les administracions. Respon al Sr. Villagrasa que els mecanismes de seguretat contra fets delictius, que tenen assignats 17,3 milions d'euros en el pressupost del 2009 de TMB, compten amb 2.600 càmeres repartides a les xarxes i que, actualment, s'està fent una prova pilot d'implantació de videovigilància en un nombre limitat d'autobusos. Igualment, es milloren factors com la il·luminació, la neteja i la informació, així com també es procedeix a la renovació integral d'algunes esta- cions. Concretament, pel que fa al Trambaix, indica que és competència d'ATM, i que té establert un meca- nisme de cooperació amb mossos d'esquadra i guàrdia urbana; i s'ha fet l'ampliació del nombre de càmeres de 16 a 104 en el Trambaix, i se n'han ins- tal·lat 48 al Trambesòs; també s'han instal·lat càme- res en l'interior dels tramvies i s'ha establert un me- canisme d'interfonia amb el centre de control des de les vint-i-set parades. És a dir, cadascun dels opera- dors disposa de mecanismes de seguretat propis contra inseguretat i emergències en col·laboració amb l'Ajuntament i els cossos de seguretat. La Sra. Vila entén que la Sra. Escarp ha respost clarament que no hi ha cap pla integral de seguretat en els transports públics d'aquesta ciutat tal com suposava el Sr. Martínez. Totes les mesures que ha anat enumerant, sense cap dada concreta per fer valorar-les, és evident que no funcionen, i per posar- ho de manifest només s'ha de recórrer a les xifres: el 31% de la ciutadania considera que la seguretat en el transports públics no ha canviat, i el 32% que ha empitjorat, és a dir, un 63% de la ciutadania està descontenta amb les polítiques de seguretat en aquests serveis, i en els espais més concorreguts, la sensació d'inseguretat encara augmenta. Conside- ren, per tant, que un govern municipal ha d'actuar, d'una banda, per disminuir la percepció d'inseguretat dels ciutadans i, d'altra banda, per resoldre els pro- blemes reals d'inseguretat en aquest àmbit. Igual- ment, entén que cal que aporti dades concretes, que NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1363 el Grup municipal de CiU ha obtingut a través del seu Grup parlamentari, al qual el conseller ha reconegut, fins i tot, els problemes que es generen en determi- nades línies de transport públic, sobretot en les més turístiques, on es produeix la major incidència de robatoris. Addueix, per tant, que se senten decebuts com a ciutadans, com a usuaris del transport públic i, evi- dentment, com a regidors de l'oposició, atès que la proposició que avui han portat a aquesta comissió pretenia millorar una situació i, a canvi, la resposta del govern municipal ha estat nul·la, així com tampoc no ha mostrat el més mínim interès per millorar aquests aspectes. El Sr. Villagrasa admet que la Sra. Escarp sempre els ha respost totes les preguntes que ha formulat el seu Grup, cosa que agraeix, però també creu que és cert que manca millor coordinació de les mesures de seguretat al transport públic, alhora que afegeix que tampoc no és garantia de seguretat ni d'informació que depengui del conseller Saura. En aquest sentit, informa que el seu Grup ha demanat empara al pre- sident del Parlament per la manca de seriositat de les respostes del conseller. Creu que cal intensificar la presència dels cossos de seguretat en les hores punta i en horari nocturn; i, en els casos d'emergència, entén que s'ha de donar per fet que l'EMT té un pla d'emergències. Conclou, doncs, que pel que fa a la seguretat ciu- tadana el transport públic té mancances, que admet que en ocasions la sensació d'inseguretat pot ser subjectiva, però que és innegable que existeix real- ment; i per això cal millorar la coordinació entre els agents implicats, inclosa la vigilància privada contrac- tada per TMB. Concretament a les instal·lacions de metro, creu que el més dissuasiu és el personal uni- format i les càmeres de videovigilància, mentre que a la xarxa d'autobusos, on el principal problema són els furts, cal intensificar la vigilància en hores punta. El Sr. Martínez puntualitza que el 2008 no s'han incrementat els delictes a la xarxa de metro respecte a l'any anterior; i afegeix que el percentatge de delic- tes a la xarxa de metro és menor que a la via públi- ca. Manifesta que, segons l'experiència que va ad- quirir durant el seu període de regidor del districte de Gràcia, els mecanismes que es desplegaven arran d'algun incident en el transport públic eren diversos i interactuaven, ja fos per casos puntuals, o menors i reiterats. Per tant, pot assegurar que realment exis- teixen plans de seguretat en relació al transport pú- blic; allà on no entra és a decidir si se'ls pot denomi- nar integrals o no, però està convençut que un pla integral no seria la solució a tot el que avui s'ha par- lat. Consideren que el que cal fer davant de determi- nades situacions és reforçar els mecanismes prepa- rats per detectar el fenomen, decidir i dotar el servei en qüestió, i no parlar en genèric. El Sr. Mestre significa que hi ha manifestacions que el sorprenen com ara que la Sra. Vila insisteixi que no hi ha cap pla de seguretat al metro. Entén que la seguretat al metro és opinable, però no es pot afirmar amb la rotunditat que ho ha fet la regidora que no existeix cap mena de pla, encara més quan en el pressupost de TMB per aquest any s'hi desti- nen 17,3 milions d'euros. Igualment, es remet a la seva afirmació que aportaria dades concretes i no ho ha fet, probablement perquè significaven un clar argument en contra de la seva proposició. Al Sr. Villagrasa, li respon, per les seves al·lusions al conseller Saura, que mesuri les seves paraules, atès que el seu partit no és pas un model exemplar en assumptes d'interior. La Sra. Escarp està d'acord que sempre és bo mi- llorar la situació, i aquesta voluntat es reflecteix en l'augment del pressupost per a seguretat, i en què s'analitza més acuradament la situació a fi d'anar proposant les solucions. Quant a les xifres, manifesta que el 2008 els fets delictius a les estacions d'auto- bús van baixar un 7,6% respecte al 2007, de 2.296 a 2.121 casos; a les estacions de metro la reducció ha estat d'un 9,9%, de 7.308 fets delictius s'ha passat a 6.582, segons dades proporcionades per la Comis- saria de mossos d'esquadra de la plaça de Catalu- nya, que inclou la unitat específica en transport pú- blic anomenada Comissaria de metro. La Sra. Escarp expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra. Vila expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal ERC: 3. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda en- degar un pla de mobilitat per al barri de la Barcelone- ta i els seus entorns, de manera conjunta per part de la Regidoria de mobilitat i el districte de Ciutat Vella. El Sr. Martínez presenta la proposició arran de les diverses actuacions que s'estan duent a terme a la via pública que afecten places d'aparcament, el sen- tit de circulació d'alguns carrers i altres elements de mobilitat al barri de la Barceloneta. El seu Grup con- sidera que això requereix un pla de mobilitat especí- fic per a la zona, que defineixi entrades i sortides dels carrers, l'ús del vehicle privat i del transport públic, espais per a vianants, aparcaments i acces- sos als equipaments hotelers, portuaris i a les plat- ges i l'establiment de zones de càrrega i descàrrega entre altres aspectes a considerar. Evidentment, tot això s'ha de fer amb temps i no es pot improvisar, per la qual cosa demanen endegar un pla de mobili- tat per al barri, entenent que cal treballar tots els aspectes que ha esmentat conjuntament des de l'À- rea de Mobilitat i des del districte de Ciutat Vella, a fi d'elaborar una tesi que caldrà contrastar amb els veïns i les veïnes de la zona a partir d'un procés de 1364 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 participació que permeti consensuar el pla de mobili- tat. El Sr. Blasi avança el vot favorable del Grup muni- cipal de CiU a aquesta iniciativa, tot i que no creu que l'Ajuntament no disposi d'un pla de mobilitat en aquest barri a hores d'ara. Precisa, tanmateix, que el seu Grup ja havia fet alguns suggeriments sobre aquest assumpte com ara sol·licitar a l'EMT la pro- longació de les línies d'autobús 57 i 157 fins a l'hotel Vela, afavorint l'ús del transport públic sobretot en la temporada d'estiu, quan s'accentuen els problemes de mobilitat de la zona, ja de per si difícil. El Sr. Villagrasa avança el vot favorable del seu Grup, i es refereix, també, a les característiques del barri que configuren una mobilitat força complicada, que encara se'n fa més amb l'ús de les platges. Des- taca que, als molts condicionants per a la mobilitat de la Barceloneta, cal sumar-hi la reivindicació histò- rica de la pacificació del trànsit a l'avinguda Almirall Cervera, l'única via ràpida de tot el barri. Per tot ple- gat, consideren que cal un pla de mobilitat que, en el cas que ja existís, caldria tornar a replantejar. El Sr. Mestre manifesta el vot favorable del seu Grup a la proposició. El Sr. Narváez precisa que també hi votaran a fa- vor entre altres motius perquè així els ho va demanar el mateix districte de Ciutat Vella, i també perquè coincideixen amb els arguments que ha expressat el Sr. Martínez. Certament, el barri de la Barceloneta ha tingut diversos plans de mobilitat atenent les inci- dències puntuals que s'hi anaven esdevenint, però és evident que en cal un d'integrat que tingui en compte tots els elements en conjunt i, sobretot, els elements de futur, que suposaran una modificació, que titlla de revolucionària, que implica que ara sigui el moment de valorar i plantejar amb el barri l'espai de la via pública. Conclou, doncs, que a l'Àrea de Mobilitat ja s'està treballant en un document que, en el moment que estigui enllestit, els faran arribar. El Sr. Martínez agraeix els vots favorables a la proposició, tot i que manifesta que no es tracta que els lliurin el pla amb absoluta diligència perquè li pugin fer un cop d'ull, sinó perquè es pugui aprovar en aquesta comissió. Remarca, com ja ha expressat abans, que la participació de la ciutadania en la con- fecció d'un pla de mobilitat és essencial, així com que s'aprovi per un consens de majories. El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- tucional c) Precs Del Grup Municipal ERC: 4. Que s'instal·lin semàfors als passos de vianants de la confluència d'avinguda Torres i Bages amb el carrer Guardiola i Feliu. El Sr. Martínez formula el prec. Precisa que l'avin- guda Torres i Bages, en la seva confluència amb el carrer Guardiola i Feliu, té dos passos zebra sense semaforitzar, una situació que ja ha provocat la quei- xa reiterada per part de les associacions de veïns i de comerciants i les AMPA de l'escola bressol Pica- rol i de l'escola Sant Pere Nolasc, ambdues a escas- sos metres de la cruïlla esmentada. Així doncs, a fi de facilitar un camí escolar segur i per garantir la seguretat dels ciutadans que desenvolupin la seva activitat a la zona, demanen la instal·lació urgent de quatre semàfors en aquesta confluència. El Sr. Narváez respon que, d'entrada, faran un es- tudi d'aquesta cruïlla que, segons les dades de què disposen, té una sinistralitat que va dels zero als tres accidents segons l'any. Una vegada fet aquest estu- di, obraran en conseqüència i en base a l'informe emès pels tècnics que són qui hauran de valorar la instal·lació dels semàfors. Assegura, tanmateix, que valoraran els aspectes que ha esmentat el Sr. Martínez. El Sr. Martínez observa que si els semàfors s'han d'instal·lar atenent als índex d'accidentalitat, sospita que hi haurà problemes; però entén que només el fet que hi ha dues escoles a menys de cinquanta metres fa evident la necessitat d'instal·lar semàfors. Creu que es tracta, doncs, d'una decisió política a fi de garantir la sensació de seguretat, més que no pas d'una decisió tècnica. Es refereix, també, que quan aquesta pregunta l'han plantejada al districte de Sant Andreu, se'ls ha respost que no hi ha pressupost per fer-ho; així doncs, pregunta per quin motiu no s'hi ha destinat una partida provinent del Pla d'inversions de l'Estat. Es dóna per tractat. 5. Que l'intercanviador de Virrei Amat s'incorpori al conjunt d'intercanviadors sobre els quals l'Ajunta- ment té previst endegar actuacions d'ampliació i millora. El Sr. Martínez formula pregunta i es refereix a què fa pocs dies es va presentar l'informe sobre els intercanviadors a la Comissió d'Urbanisme, Infraes- tructures i Habitatge. Al seu parer, s'hauria de donar prioritat i incloure en futures actuacions l'intercanvia- dor previst a Virrei Amat, atesa la millora que suposa per a la mobilitat global del districte de Nou Barris; i, sobretot, en un espai on hi ha sis nous equipaments sanitaris, sis mil metres quadrats nous d'equipa- ments esportius, onze mil metres quadrats d'espais verds, un aparcament subterrani, una biblioteca i un casal per a gent gran. Consideren, per tant, que NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1365 aquesta àrea de la ciutat amb una mobilitat obligada, i la generada pel conjunt de nous equipaments, justi- ficaria l'execució de l'intercanviador. La Sra. Escarp remarca que la construcció d'a- quest intercanviador estava prevista, en el PDI 2001- 2010, tot i que s'ha hagut de posposar, atès que es volia donar prioritat a la continuïtat de l'extensió de xarxa de metro i per l'existència de l'intercanviador de Maragall, entre les línies 4 i 5. De tota manera, l'estació de Virrei Amat planteja problemes d'acces- sibilitat, i per tant el Departament ja treballa en el projecte de remodelació, a fi que es pugui adjudicar durant aquest any amb un cost previst de 8 milions d'euros, per fer el nou vestíbul, ascensor i les esca- les mecàniques. El Sr. Martínez observa que l'execució de l'inter- canviador ja implica fer les obres d'accessibilitat que acaba d'esmentar la regidora, de manera que entén que la diferència pressupostària no deu ser tan im- portant com per no adequar el conjunt de l'intercan- viador. Recorda que quan es va programar, no s'ha- via previst encara tot el paquet d'equipament de les Cotxeres de Borbó, que encara en justificaria més la necessitat. La Sra. Escarp precisa que el cost valorat de l'in- tercanviador és de 24,3 milions d'euros. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 6. Amb data 31 de desembre dels anys 2007 i 2008, quina era la plantilla en primera activitat de les deu Unitats Territorials (UT's), les quatre Unitats Nocturnes (UNO's) i les Unitats Centralitzades de Zona Franca (Unitat d'Accidents, Unitat de Circula- ció, Unitat de Suport Diürn, UNOC i UPAS) de la Guàrdia Urbana de Barcelona, indicant quants agents, caporals, sergents, sotsinspectors, inspec- tors i intendents les formaven, i en quants torns pres- taven llurs serveis? El Sr. Forn manifesta que presenta la pregunta a la Comissió davant la manca de respostes als nom- brosos escrits que el seu Grup ha presentat sobre aquest assumpte. La Sra. Escarp respon que ha contestat per escrit les preguntes formulades pel Sr. Forn referides a la plantilla de la guàrdia urbana pel que fa a l'exercici 2007, i que també ha contestat a algunes preguntes formulades pel Grup municipal del PP referides al 2008. Atès que en aquesta ocasió la pregunta afecta, també, a l’exercici 2008, es compromet a contestar- la per escrit una vegada conclogui aquesta sessió, atesa la gran quantitat de xifres i de dades que impli- ca la resposta. Es dóna per tractada. 7. En quin punt es troba l'eliminació del servei d'ambulàncies dels Bombers de Barcelona i quines mesures es prendran, un cop desaparegut aquest servei, per continuar prestant els serveis propis dels Bombers de Barcelona de manera satisfactòria per la ciutadania? El Sr. Blasi manifesta que el seu grup ha obtingut informació respecte a què el servei d’ambulàncies de Bombers de Barcelona quedaria suprimit i seria as- sumit pel Servei d’Emergències Mèdiques –SEM–, per la qual cosa pregunta quines mesures es pren- dran, i si hi ha protocols de coordinació entre els servei de bombers i el d’emergències mèdiques per- què es continuïn prestant els serveis propis dels bombers de Barcelona de manera satisfactòria per a la ciutadania. La Sra. Escarp addueix, d'entrada, que el redactat de la pregunta li sembla un pèl alarmista, atès que es refereix a l'eliminació del servei d'ambulàncies, i res- pon que no és això, sinó que en l’actualitat s'està en un període que es pot definir com de transició i que haurà de revertir en la millora del servei. En aquest sentit, es refereix la tendència cap a l'ús del 112, no només com a número d'emergències unificat, sinó que implica cooperació i coordinació entre els diferents cossos. En cap cas, però, es trac- ta d'una supressió radical de serveis, sinó que es pretén establir procediments comuns entre el SEM i Bombers i distribuir competències, on la prioritària de les ambulàncies de Bombers és l'assistència al Cos de bombers en les seves intervencions, així com l'establiment del rol de titular o col·laborador per a cadascun del dos serveis d'ambulàncies. Igualment, s'ha posat en marxa una fórmula de monitoratge de formació de Bombers al personal del SEM. Així doncs, remarca que s'ha plantejat una transi- ció de models que ha de garantir en tot moment el manteniment d'indicadors actuals d'eficiència i de qualitat tant pel que fa al servei de Bombers com del SEM. El Sr. Blasi manifesta que el seu grup està pen- dent de disposar, dins d’aquest període de transició, del Pla Director que doni cobertura al Cos de bom- bers. Demana, doncs, que es garanteixi la coopera- ció d’aquest Cos amb el Servei d’Emergències Mèdi- ques i sol·licita que tan aviat com es tingui tota aquesta informació, se’ls la faci arribar. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 8. Quina és la previsió de la demanda d'usuaris d'un enllaç dels tramvies per la Diagonal i quin és el número màxim de passatgers que podria absorbir el nou servei un cop realitzat l'enllaç de les línies, deta- llant les freqüències per franges horàries i el nombre d'unitats per cada comboi? Sol·licitem disposar d'una còpia per escrit de la resposta que es doni en Co- missió. 1366 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 El Sr. Villagrasa pregunta si l'equip de govern ha fet previsions de la demanda d’usuaris de l'enllaç dels tramvies per la Diagonal. Així mateix, pregunta quin és el nombre màxim de passatgers que podria absorbir el nou servei, un cop realitzat l’enllaç de les línies, detallant la freqüència per franges horàries i el nombre d’unitats per cada comboi. En cas que els responguin que s'ha fet aquest estudi, els en dema- na una còpia. La Sra. Escarp precisa que la pretensió principal és fer una reforma integral a la Diagonal, on els eixos prioritaris són la promoció del transport públic i la millora en favor dels vianants i que, actualment, s’està en un procés d’informació, la qual cosa implica la realització de molts i diversos estudis, que s’estan duent a terme i, un cop estiguin enllestits, permetran als tècnics que puguin elaborar un projecte que se sotmetrà a la consulta ciutadana. El Sr. Villagrasa entén, per la resposta donada per la Sra. Escarp, que aquest estudi ja està fet i, donat que el tramvia serà un eix central en la transformació de la Diagonal, demana conèixer la capacitat que tindrà per absorbir la demanda potencial, per la qual cosa sol·licita tota la informació possible sobre aquest assumpte. La Sra. Escarp respon que tan aviat com es dis- posi de la informació, es comunicarà. Es dóna per tractada. 9. Quines mesures s'estan duent a terme per part del govern municipal per tal de millorar la seguretat ciutadana a la zona dels carrers de Plegamans i Cap del Món i quines són les raons del Govern per rebut- jar la instal·lació de càmeres de seguretat a la via pública? El Sr. Villagrasa fa referència a dos assumptes que tenen un mateix fons en comú i que afecten els veïns de la zona dels carrers de Plegamans i Cap del Món, ja que són sancionats per la instal·lació d’unes càmeres de seguretat, actitud que adopten en sentir- se totalment desprotegits per part de l’administració, que no respon com hauria de fer-ho a les seves peti- cions de seguretat ciutadana. Recorda que el seu Grup és partidari d’instal·lar càmeres, atès el seu efecte dissuasiu. Afegeix que el seu grup va presen- tar, l’octubre de 2007 al Districte de Ciutat Vella, una proposició per instal·lar càmeres en aquest districte, per la qual cosa pregunta quines mesures s’estan duent a terme per part del govern municipal per mi- llorar la seguretat ciutadana a les zones abans es- mentades, i quines són les raons del govern per re- butjar la instal·lació de càmeres de seguretat a la via pública. La Sra. Escarp manifesta que hi ha una legislació molt estricta per a la instal·lació de càmeres de segu- retat a la via pública, que aquesta normativa és molt precisa respecte a qui pot instal·lar càmeres, de qui- na manera, i quant als requisits i modalitats de fer- ho. En el cas de Catalunya, comenta que únicament pot autoritzar la instal·lació de càmeres la Direcció General de Seguretat Ciutadana de la Generalitat de Catalunya que, com ha dit abans, estableix un seguit de criteris i de requisits molt estrictes, atès que so- lament els cossos i forces de seguretat estan facul- tats per fer aquesta instal·lació. A més a més, recorda que l’Agència Catalana de Protecció de Dades estableix unes normes molt res- trictives en la protecció de dades en aquesta matèria i que, també, s’ha de demanar llicència a l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida en els supòsits de finques catalogades. Finalment, precisa que el Districte de Ciutat Vella encara no ha sancionat aquests veïns, sinó que ha incoat un expedient sancionador sobre aquests fets, i que en la fase d’al·legacions no se n’ha presentat cap. Finalment, recorda que existeix un patrullatge pre- ventiu de mossos d’esquadra i de guàrdia urbana en aquestes zones, especialment sensibles, per reforçar la seguretat dels ciutadans. El Sr. Villagrasa es referma en la idea que no es pot permetre que els ciutadans se sentin desprote- gits i que les càmeres instal·lades han donat els seus fruits. La Sra. Escarp manifesta que aquestes càmeres tenen també un element preventiu i de prova molt important. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal ERC: 10. Que s'informi de l'estat d'execució de la propo- sició aprovada a la Comissió de Seguretat i Mobilitat en data 10 d'abril de 2008 amb el següent contingut: (M0711/2415) La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda revisar els horaris vigents al Fòrum per la celebració d'esdeveniments per tal d'harmonitzar-los amb els de les festes majors que tenen lloc als dife- rents barris de la ciutat. El Sr. Martínez demana informació de l’estat d’execució de la proposició aprovada en aquesta Comissió el 10 d’abril de 2008, on es va acordar revisar els horaris vigents al Fòrum per a la celebra- ció d’esdeveniments per harmonitzar-los amb els de les festes majors que tenen lloc als diferents barris de la Ciutat, ja que ha observat que, pel que fa a la festa de Gràcia, es va en una direcció contrària a l’ampliació d’horaris, per la qual cosa espera que en el recinte del Fòrum s’utilitzi també aquest criteri restrictiu i els horaris també tendeixin a reduir-se. El Sr. Narváez informa que un cop aprovada la proposició, es va enviar a BSM, que és l’empresa encarregada de gestionar tots els espais del Fòrum, i que segons informació personal, s’està aplicant ac- NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1367 tualment. Recorda, però, que hi ha algunes excepci- ons a aquesta norma general, i que hi ha horaris que s’han ampliat per pactes signats amb anterioritat amb alguns operadors, però que aquests tenen un caràcter molt excepcional. El Sr. Martínez està en total desacord amb la res- posta rebuda. Considera que els horaris es no es poden aplicar d’acord amb el criteri que té el regidor del Districte i posa, a tall d’exemple, els horaris que fa la Feria de Abril, que ultrapassen l’aplicació de la normativa aprovada per aquesta Comissió, per la qual cosa pregunta quina classe d’interessos perso- nals i de compromisos hi ha per actuar, en aquesta matèria, d’aquesta manera. El Sr. Narváez manifesta que no entén les raons que té el Sr. Martínez respecte al tema de la Feria d’Abril. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- sidència aixeca la sessió a les onze hores i deu mi- nuts. Comissió d’Hisenda i Pressupostos Acta de la sessió celebrada el dia 19 de març de 2009 i aprovada el dia 16 d'abril de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 de març de 2009, s’hi reuneix la Co- missió d’Hisenda i Pressupostos, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Carmen Andrés i Añón, Gemma Mumbrú i Moliné, Montse Ballarín i Espuña, Antoni Vives i Tomàs, Sònia Recasens i Alsina, Francina Vila i Valls, Javier Mulleras Vinzia, Joaquim Mestre i Garrido, Xavier Florensa i Cantons, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. També hi són presents l’Im. Sr. Ramon Garcia- Bragado i Acin, i les Sres. i Srs: Pilar Solans i Hu- guet, gerent de finances, Josep Maria Rius i Medina, director de Patrimoni, i Antonio Muñoz i Juncosa, interventor general. Excusen la seva absència les Imes. Sres i els Ims. Srs.: Sara Jaurrieta i Guarner, Francesc Narváez i Pazos, Eduard Freixedes i Plans, Emma Balseiro i Carreiras i Jordi Cornet i Serra. S’obre la sessió a les dotze hores i deu minuts. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament or- gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- güents: 1. Del gerent municipal, de 13 de febrer de 2009, que autoritza i disposa la despesa del contracte rela- tiu a l’arrendament del local situat a la planta baixa del carrer Can Bruixa, 7-11, adjudicat a Promotores Torma-95, S.L., per als exercicis 2009-2011, i per un import de 183.679 euros. 2. Del gerent municipal, de 6 de març de 2009, que adjudica el contracte del lloguer, carrer València, 307-313, ubicació dels serveis personals i dep. de comunicació del Districte de l’Eixample, a Josel, S.L., per als exercicis 2009-2013, i per un import de 553.693,96 euros. 3. Àrea d’Hisenda i Promoció Econòmica Del tercer tinent d’alcalde, de 10 de febrer de 2009, que aprova modificacions de crèdit del Pres- supost 2009 (Generació de crèdits per ingressos), per un import de 28.088.405,52 euros. 4. Del tercer tinent d’alcalde, de 2 de març de 2009, que aprova modificacions de crèdit del Pres- supost 2009 (Generació de crèdits per ingressos), per un import de 3.100.000 euros. 1368 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 5. Del tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Eco- nòmica, de 9 de març de 2009, que aprova la incor- poració al Pressupost de 2009 dels romanents de crèdit de la Liquidació del Pressupost de 2008 per un import d’1.139.443,11 euros. 6. Del tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Eco- nòmica, de 9 de març de 2009, que aprova la incor- poració al Pressupost de 2009 dels romanents de crèdit de la Liquidació del Pressupost de 2008 per un import de 5.408.774,13 euros. 7. Del tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Eco- nòmica, de 9 de març de 2009, que aprova la incor- poració al Pressupost de 2009 dels romanents de crèdit de la Liquidació del Pressupost de 2008 per un import de 95.747.968,17 euros. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 1. Declarar, a l’empara de l’article 20 del Regla- ment del patrimoni dels Ens locals, desafectada del domini públic la finca de propietat municipal situada en la Via Barcino núm. 88, grafiada en el plànol an- nex; adscriure-la al Patrimoni Municipal d’Urbanisme (Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge); constituir un dret real de superfície a favor del Servei Català de la Salut respecte de la dita finca, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’un Centre d’Atenció Primària (CAP), retornant a la Corporació Municipal la propie- tat d’un local amb la finalitat de destinar-lo a equipa- ment municipal (Escola bressol), d’acord amb les condicions del document annex, que s’aproven; sot- metre l’expedient a informació pública durant un ter- mini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalit- zar-lo d’acord amb les dites condicions; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. Carnes llegeix la proposta. El Sr. Vives hi vota a favor. El Sr. Mulleras demana aclariments sobre algunes qüestions i pregunta: per què no s’acorda en el plec de condicions que l’Ajuntament abonarà, de la mane- ra com convinguin les parts, el cost de construcció d’aquest local sense repercutir-hi el valor del sòl; la data en què començarà el termini de 5 anys com a màxim durant el qual el Servei Català de Salut pro- cedirà a la construcció, instal·lació i posada en marxa de l’equipament; el motiu de l’adjudicació de l’equipament a REGESA i si s’ha fet un concurs, i concretament vol saber quin conveni esmentava el tinent d’alcalde García-Bragado, si és l’adjuntat en aquest expedient o, si no ho fos, que els el facin arribar abans del Plenari. El Sr. Florensa hi vota a favor. El Sr. García-Bragado respon que REGESA té un acord amb la Conselleria de Sanitat per fer el CAP i construir-lo, que es tracta d’una operació en la qual se cedeix un solar perquè s’hi construeixi el CAP i, a més a més, una escola bressol simultàniament dins del mateix projecte. L’Ajuntament abona a la cons- trucció la part equivalent a l’escola bressol. Argu- menta que el sòl se cedeix perquè reben de tornada l’espai per a l’escola bressol, i n’assumeixen el cost de construcció sense repercussió del sòl perquè és un cessió, que és un acord normal entre dues enti- tats públiques per tal de construir els equipaments junts i aprofitar l’escàs sòl que hi ha a Barcelona per situar el màxim d’equipaments. Aclareix que és REGESA perquè és una empresa de gestió directa del Consell Comarcal, de la qual han adoptat els acords institucionals perquè també ho siguin dels ajuntaments que en formen part. Per això, justifica que REGESA no ha de ser objecte d’un concurs.A més a més, en aquest cas concret respon a un conveni entre REGESA i el mateix Departament de Sanitat i el Consorci Sanitari de Barcelona per impulsar aquesta construcció, i considera que és un acord interessant i profitós i amb un operador que acredita la seva capacitat constantment. Per acabar, indica que el període de 5 anys començarà a comp- tar en el moment en què aquests terrenys es posin a disposició de la Generalitat. El Sr. Mulleras pregunta si REGESA no necessita fer concurs per la seva condició de mitjà propi. El Sr. García-Bragado respon que és un òrgan de gestió directa del Consell Comarcal. El Sr. Mulleras pregunta si després sí que ha de fer concursos per a les seves contractacions. El Sr. García-Bragado respon afirmativament. Puntualitza que REGESA està fiscalitzada al Consell Comarcal i que alguns regidors de l’Ajuntament for- men part del Consell i ho veuen habitualment. El Sr. Mulleras expressa la reserva de vot del Grup Municipal del PP. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot del PP. 2. Atorgar a favor del Sr. Francisco Ricart i Monné, amb DNI núm. 40.692.772-E i la Sra. M. Carmen Azcón Casimiro, amb DNI núm. 40.613.337-Y, un dret d’habitació personal, gratuït i vitalici respecte del pis primer E de la finca del passeig de la Bonanova, núm. 98, de propietat municipal, per tal de fer possi- NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1369 ble l’enderroc i nova construcció de la finca núm. 8 del carrer Isaac Albéniz on ocupen el pis tercer; for- malitzar el dret d’habitació; i facultar l’Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concre- tar, clarificar i executar el present acord. El Sr. Carnes llegeix la proposta. El Sr. Mulleras demana que s’aclareixi el funcio- nament de l’operació. Alhora, demana quina relació té una finca del carrer Carrasco i Formiguera amb l’expedient. Addicionalment, vol que s’expliqui per què un dret d’habitació i no un pis, ja que no comprenen el motiu que se’ls atorgui aquest tipus de dret, i si al final del procés aquests veïns tornaran una altra vegada al carrer Isaac Albéniz número 8 o es quedaran als indrets esmentats. El Sr. García-Bragado dóna la paraula al Sr. Rius. El Sr. Rius indica que l’Ajuntament té tres propie- tats al carrer Isaac Albéniz (els núm. 10, 12 i 8). Diu que el núm. 8 estava en molt mal estat i la situació s’ha agreujat per unes obres d’iniciativa privada que es feien al costat i que obligava a aplicar unes mesu- res de conservació molt cares. Afegeix que al núme- ro 8 vivien dos llogaters, amb dret vitalici, perquè la finca és una propietat municipal fruit d’una expropia- ció molt antiga sense dret a reversió. Una de les senyores que hi vivia a la tercera planta va amb cadi- ra de rodes, en un edifici antic en mal estat i una qualitat de vida dolenta. Com que els serveis socials del districte sempre demanaven que l’Ajuntament hi trobés una solució, comenta que es va parlar amb els dos llogaters per preguntar-los si els interessava canviar de residència amb els mateixos drets vitalicis d’habitació. Els inquilins van acceptar la proposta i un s’ha traslladat a la finca del costat (Isaac Albéniz, 12), en un pis reformat, i el matrimoni amb la senyora discapacitada s’instal·la al passeig Bonanova, 98, en un pis habilitat i amb ascensor. Conclou que la intenció de tot plegat és tirar avall aquest edifici d’Isaac Albéniz 8, que queda buit, i fer una permuta amb un privat on es farien quatre habi- tatges: dos de privats i dos a disposició de l’Ajun- tament del districte. Alhora, s’aconsegueix millorar els altres dos habitatges d’Isaac Albéniz (els núm. 10 i 12), perquè el promotor es compromet a fer un as- censor de manera que connecti amb els passadissos dels altres dos pisos. Subratlla que en tots aquests pisos hi viu gent molt gran i aquestes comoditats són molt necessàries. Per acabar, assenyala que el dret d’habitació és una terminologia jurídica que no vol dir propietat, sinó el dret d’ús d’aquell habitatge fins a la defunció. El Sr. Vives s’interessa per com neixen aquests drets d’habitació. El Sr. Rius respon que va ser una expropiació de fa molts anys pel tema de les rondes sense dret de reversió. El Sr. Vives vol saber si hi ha acord per part dels veïns. El Sr. Rius assegura que hi ha acord i que és molt satisfactori. El Sr. Mulleras pregunta per què un dret d’habitació i no un dret d’usdefruit del pis, ja que li sembla que jurídicament són dues coses diferents. Per acabar, insisteix a preguntar si els veïns tornaran a l’edifici del carrer Isaac Albéniz número 8 o no, i vol verificar de tota aquesta operació quins edificis són municipals i quins no. El Sr. Rius repeteix que al carrer Isaac Albéniz hi ha tres edificis municipals: els núm. 8, 10 i 12. Que el número 8, d’on marxaran els llogaters, es tirarà a terra i s’aixecarà un nou edifici, la meitat dels pisos del qual seran municipals. Especifica que els altres dos blocs continuaran sent municipals. Quant al pas- seig Bonanova, núm. 98, explica que és una promo- ció en què es va fer una permuta fa anys per obra futura i que nou pisos de tota la promoció són de propietat municipal, un dels quals es destina a aquest matrimoni. En conseqüència, els veïns no tornaran perquè estan plenament satisfets del lloc on van, i quedaran dos pisos de propietat municipal. En darrer lloc, sobre el contingut jurídic, proposa enviar- lo per escrit i reitera la plena satisfacció dels afectats i el respecte dels seus drets mentre sobrevisquin. El Sr. Florensa hi vota a favor. El Sr. Carnes determina que s’aproven el punt se- gon i el tercer, amb la reserva de vot del PP. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot del PP. 3. Atorgar a favor del Sr. José Antonio García González, amb DNI núm. 37.971.765-F, un dret d’habitació personal, gratuït i vitalici respecte del pis tercer segona de la finca del carrer Isaac Albéniz, núm. 12, de propietat municipal, per tal de fer possi- ble l’enderroc i nova construcció de la finca núm. 8 del carrer Isaac Albéniz on ocupa el pis primer; for- malitzar el dret d’habitació; i facultar l’Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concre- tar, clarificar i executar el present acord. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot del PP. 4. Modificar les clàusules primera i dotzena del document formalitzat el 10 de maig de 1972 entre l’Ajuntament de Barcelona, l’artista senyor Joan Miró i Ferrà i la seva esposa Sra. Pilar Juncosa i Iglesias, en virtut del qual es va cedir l’ús a la Fundació Miró- Centre d’Estudis d’Art Contemporani de la finca de propietat municipal situada en l’actual avinguda de l’Estadi núm. 75 del Parc de Montjuïc, per a la cons- trucció del Museu Miró i el Centre d’Estudis, en el sentit d’establir un termini de cessió de noranta-nou anys, a comptar des de la data del referit document; i 1370 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 facultar l’Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el pre- sent acord. El Sr. Carnes llegeix la proposició. El Sr. Mulleras vol saber si, a part de l’ampliació a 99 anys, hi ha cap altre contingut significatiu en aquesta modificació. El Sr. Carnes respon que no. El Sr. Mulleras fa una reserva de vot. El Sr. Florensa hi vota a favor. El Sr. Carnes demana si algú hi vol afegir un co- mentari. El Sr. García-Bragado contesta que no hi ha cap altra qüestió, i subratlla que l’esperit de la signatura inicial era tenir continuïtat i, per tant, un termini inde- finit. Comenta que aleshores la legislació només permetia 50 anys i que ara en fa 50, i que avui s’ha modificat aquesta norma. Afegeix que la persona que ha portat la Fundació Miró durant molts anys està a punt de jubilar-se i li agradaria deixar aquest tema tancat. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot del PP. 5. Cedir gratuïtament al Patronat Municipal de l’Habitatge la finca de propietat municipal situada a l’avinguda de l’Estatut de Catalunya, núms. 43-59, grafiada en el plànol annex, per a la construcció d’habitatges de protecció oficial, d’acord amb allò que disposen els articles 49 i 50 del Reglament del patrimoni dels Ens locals de 17 d’octubre de 1988, amb reserva a favor de la Corporació Municipal d’un dret de tanteig i retracte respecte dels locals no des- tinats a habitatges o aparcament de la futura edifica- ció; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen recla- macions o al·legacions, tenir per aprovada la cessió; formalitzar la cessió, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament al·ludit, i facultar l’Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarifi- car i executar el present acord. El Sr. Carnes llegeix la proposició. El Sr. García-Bragado puntualitza que és cessió al Patronat. El Sr. Mulleras sol·licita una explicació addicional i, en concret, pel que fa al tema de la licitació i l’inici d’obres, que havia de ser entre final de 2007 i el segon trimestre de 2008. Destaca el retard, tant en l’inici de les obres, com en l’obligatorietat o no que el PMH hagi de donar trasllat a BAGURSA de l’informe sobre l’estat d’execució d’obres i l’estat de compli- ment. No sap si és un fet habitual o és una cosa puntual que passa en aquest moment. Finalment, dins la informació general, li sembla rellevant conèi- xer a quin col·lectiu es destinen aquests habitatges. El Sr. García-Bragado respon que es tracta de la cessió dels solars de l’avinguda de l’Estatut. Especi- fica que aquests solars en el mateix planejament ja identificaven una parcel·la que va ser necessari mo- dificar, perquè quedava afectada per una gran cano- nada d’aigua i això va obligar a resituar l’edifici i la cessió. Quant al retard en la tramitació de la cessió, exposa que alguna de les finques aportades tenien càrregues múltiples que no han pogut quedar can- cel·lades fins el 30 de gener de 2009. Finalment, des del punt de vista del sostre, apunta que es poden construir 17.993 metres, que corresponen al plane- jament de La Clota aprovat pel Consell Plenari i que, per tant, es tracta simplement de l’execució d’aques- ta qüestió. El nombre d’habitatges és de 160 i explica que no hi ha un col·lectiu al qual vagin destinats. És patronat i això significarà que estarà en règim de dret de superfície i formarà part del programa d’habitatge que hi ha a la ciutat. El Sr. Vives hi vota a favor. El Sr. Mulleras vol saber com s’ha solucionat el problema de les finques gravades i si s’ha fet alguna transacció monetària, és a dir, si han renunciat als dos drets gratuïtament o a canvi d’alguna cosa. El Sr. García-Bragado no té coneixement de cap transacció. Eren servituds que ja no tenien cap mena de sentit i només calia cancel·lar-les al registre. L’obstacle ha estat que una de les finques que tenia aquesta servitud no era operativa i ha estat proble- màtic comparèixer i renunciar a l’efecte de poder cancel·lar l’anotació. El Sr. Florensa hi vota a favor. El Sr. Mulleras expressa una reserva de vot. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de CIU i PP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 6. Constituir un dret real de superfície a favor de la Fundació Privada Família i Benestar Social respecte de la finca de propietat municipal situada en el carrer General Vives, núm. 4, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i un preu de 6.000 euros, per a la construcció i gestió d’habitatges de protecció oficial en règim de lloguer, en els termes del Protocol de col·laboració formalitzat entre l’Ajun- tament de Barcelona i la Fundació Privada Família i Benestar Social el 15 de gener de 2009 que s’aprova; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions procedir a constituir el dret; formalitzar-lo en escriptura pública; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1371 a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. Carnes llegeix el punt sisè. El Sr. Vives hi vota a favor. El Sr. Mulleras demana informació addicional so- bre la sol·licitud de llicència d’obres per saber si ja s’ha fet. També vol saber si la Fundació que ha de fer aquesta obra en té garantit el finançament. Quant als locals comercials en aquests equipaments, pre- gunta per què no es posen equipaments de barri en comptes de locals comercials. Finalment, s’interessa pel col·lectiu al qual es destinaran aquests habitatges de protecció oficial de lloguer. El Sr. García-Bragado dóna el torn de paraula al Sr. Rius El Sr. Rius remetrà la resposta per escrit i abans de Plenari perquè no té coneixement sobre l’estat de la llicència d’obres, tot i que suposa, si està previst en el protocol, que es compleixen tots els compromi- sos. Quant al finançament, esmenta que hi ha un estudi econòmic que garanteix la viabilitat d’aquesta operació i que s’ha tingut en compte el finançament per a aquesta entitat. Sobre l’ús dels equipaments, contesta que encara no tenen un ús previst ni definit i que pot fer-se una petició perquè ens els locals es facin equipaments. En darrer lloc, diu que és un rè- gim de protecció oficial de lloguer, però que en des- coneix el col·lectiu definit. El Sr. Mulleras demana les respostes per escrit tan aviat com sigui possible, i com que no li han re- solt els dubtes, fa una abstenció. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable del ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. 7. Deixar sense efecte l’acord de la Comissió d’Hisenda i Pressupostos del Consell Municipal de juny de 2008, que va aprovar el plec de clàusules reguladores i l’adjudicació a la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió (REGESA) de la concessió de l’ús privatiu d’una part del subsòl de la plaça dels Eucaliptus, per a la construcció i gestió d’un aparcament soterrani de vehicles, per tal que, d’acord amb les previsions del Conveni-Marc de 12 de gener de 2009 entre el Consell Comarcal del Bar- celonès i l’Ajuntament de Barcelona, REGESA actuï com a mitjà propi de l’Ajuntament de Barcelona a través de l’encàrrec de gestió directa i adscripció de l’ús que haurà d’aprovar l’òrgan municipal compe- tent, amb la finalitat de construir i gestionar l’aparcament. El Sr. Carnes llegeix el punt setè. El Sr. Mulleras demana una explicació, perquè en aquest cas s’està deixant sense efecte un acord que ja s’havia pres i en vol conèixer la raó. El Sr. García-Bragado respon que, a l’efecte de construir l’aparcament, entre el juny del 2008 i el moment actual, ha tingut lloc l’acord del Consell Co- marcal i l’Ajuntament per considerar REGESA com un òrgan de gestió directa de l’Ajuntament. Per tant, argumenta que les condicions amb les quals es va fer l’anterior concessió, a través d’un plec, i tal com es va plantejar, ja no tenen sentit i es planteja una modificació per conformar un encàrrec directe a la societat REGESA. Afegeix que és un sistema amb grau de dependència diferent, és a dir, que si és extern es tracta d’una concessió administrativa, en la qual l’Ajuntament és concedent i l’altra part conces- sionari, mentre que un òrgan de gestió directa pot actuar i relacionar-se directament, no sota la fórmula d’una concessió, sinó d’un encàrrec directe de l’Ajuntament. El Sr. Vives entén perfectament els aclariments del quart tinent d’alcalde, però no ha sabut trobar l’informe jurídic d’intervenció en l’expedient i, per tant, els falten elements per jutjar-lo adequadament. S’abstén i declara que, per tal de posicionar el vot, agrairia que els expedients arribessin complets, so- bretot en aquesta part que és decisòria. El Sr. Mulleras expressa que el Grup del PP ja va estar en desacord i es va abstenir en l’acord sobre aquest fet que ara torna a la comissió. De fet, desa- proven la política empresarial de l’Ajuntament en general, però sobretot els preocupa la gestió d’aparcaments. En aquest cas els preocupa especi- alment perquè es vol fer un aparcament en un indret geogràfic on poden actuar fins a tres empreses mu- nicipals: REGESA, BSM i ProNouBarris. No entenen que hi hagi aquesta diversitat empresarial que va en contra de l’eficiència empresarial, de les economies d’escala, que concentrarien els esforços en una ma- teixa empresa. Tampoc no entenen per què no hi són tots els informes dins l’expedient, en concret l’informe jurídic. En conclusió, reitera l’abstenció expressada quan es va sotmetre a votació l’adjudicació d’aquest apar- cament. En coherència amb la manera de pensar del Grup del PP, aquesta abstenció serviria per posar de manifest i sobre la taula el seu desacord a l’hora d’utilitzar tantes empreses per fer aparcaments, i d’utilitzar-les de la manera com ho fa l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. García-Bragado és conscient de la discre- pància i per això se sent obligat a explicar en cada ocasió aquesta qüestió. En aquest cas, igual que succeïa abans amb Trinitat Vella, està perfectament justificat que sigui REGESA, perquè REGESA està desenvolupant tot el conjunt del sector 1 de Torre Baró, amb la corresponent construcció d’habitatges i equipaments, i els sembla lògic que s’encarregui també de construir l’aparcament. Finalment, manifes- ta que vetllaran perquè els expedients estiguin com- 1372 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 plets i per evitar que la falta d’informació motivi l’abstenció. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable del ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. Districte d’Horta-Guinardó 8. Autoritzar, de conformitat amb allò establert a l’article 34.2 del Reglament orgànic municipal: con- certar, amb efectes 1 de gener de 2009, l’arren- dament del local baixos de la finca núm. 40 del carrer Lugo, a la Sra. Maria Rosa Salsas Sabater, amb DNI núm. 38.607.501-T, per un termini de quinze anys i una renda mensual de 1.000 euros, més l’impost del valor afegit, i amb subjecció a les normes de la Llei d’arrendaments urbans; abonar trimestralment, mit- jançant la nòmina de lloguers, la renda acordada; formalitzar el contracte d’arrendament segons el redactat annex, que s’aprova. El Sr. Carnes llegeix el punt vuitè. El Sr. Vives pregunta quina mena d’equipament és. El Sr. Mulleras demana, a més de l’explicació ge- neralitzada sobre el tipus d’equipament, que s’acla- reixi per què, segons l’expedient, l’Ajuntament ocupa aquest local des de finals de novembre sense con- tracte de lloguer o si s’està pagant un lloguer sense contracte. El Sr. García-Bragado dóna la paraula al gerent. El Sr. Rius es disculpa de no haver portat la infor- mació relativa a aquest lloguer en tractar-se de l’expedient d’un districte. Malgrat tot, recorda que hi ha un informe de patrimoni on es raona la renovabili- tat del lloguer i els motius. El Sr. Carnes prega uns minuts, per un tema de forma, ja que és un tema decisori, perquè el tinent d’alcalde pugui contrastar la documentació i que posteriorment es responguin els dubtes perquè els diferents grups expressin el seu posicionament amb el coneixement que mereixen. Aquest punt s’acaba de tractar després del punt 11. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable del ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 9. La Comissió d’Hisenda i Pressupostos, acorda: Que l’Ajuntament avanci a les federacions de carrers i associacions de festes majors el pagament de les subvencions que financen les festes majors dels barris de la ciutat, de manera que el pagament de la subvenció es produeixi abans de la celebració de les mateixes. La Sra. Recasens manifesta que el fet que s’hagi estat parlant fins l’últim moment d’aquesta proposició demostra l’interès o el consens que poden aconse- guir al voltant d’una qüestió que el Grup de CIU vol deixar sobre la taula. Es tracta de les entitats o fede- racions de carrers que organitzen les festes majors, és a dir, de la vida associativa de la ciutat. Declara que, malauradament, també estan patint els efectes de la crisi i que, seguint la normativa de subvencions de l’Ajuntament, moltes vegades el pagament de la subvenció els arriba un cop la festa o l’acte ha passat i han de cobrir un decalatge de temps. En època de bonança, anaven als bancs, però amb la situació de crisi les entitats els han fet arribar la seva preocupació perquè els bancs i les caixes tallen l’aixeta i es troben amb unes tensions de liquiditat importants. Pensa que s’hauria de solu- cionar aquesta situació i proposa d’avançar el paga- ment de la subvenció per a les festes majors perquè sigui abans de l’acte i s’afavoreixi a aquestes entitats a l’hora d’organitzar-se i preveure les festes. Llegeix la transaccional proposada: "Que l’Ajuntament avan- ci el procés de convocatòria i pagament de subven- cions a les entitats de la ciutat i prioritzi la firma de convenis amb les federacions de carrers i associaci- ons de fetes majors per al desenvolupament de les festes majors dels barris de la ciutat. En els conve- nis, en la mesura del possible, s’afavorirà el paga- ment establert abans de la celebració de la festa". Finalment, afirma que el Grup de CIU és molt par- tidari de la signatura de convenis, perquè creu que és una fórmula que permet no estar tan lligats de mans com pot ser una subvenció i dóna garanties de funcionament a l’entitat, a més de donar una agilitat superior a l’Ajuntament en una situació de previsió. En conseqüència, accepta aquesta transacció i de- mana el suport de la resta de grups. El Sr. Mulleras demana que es repeteixi com que- daria la nova redacció abans de posicionar-se. Tam- bé agrairia que el Govern aclarís quines garanties hi ha quan s’avança una subvenció a una entitat per tal que la subvenció atorgada es destini realment a l’activitat que està subvencionada. El Sr. Florensa comparteix l’objecte de la proposi- ció que presenta CIU, que és el de facilitar al màxim als organitzadors de les festes majors que les sub- vencions arribin amb la màxima rapidesa i que no es vegin sotmesos als problemes de liquiditat que sovint poden experimentar. Igualment, el Grup d’ERC com- NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1373 parteix la transacció que s’ha fet, ja que, tot i com- partir el fons de la proposició amb l’anterior redactat, creuen que hi havia alguns desajustos. En primer lloc, pel que fa a les festes majors, perquè, en funció de la dimensió de moltes d’aquestes festes majors, algunes es regeixen per convenis amb l’Ajuntament (per exemple la de Gràcia), el moment quan arriben els recursos depèn del calendari de les festes, i pot ser que per una simple roda de calendari algunes rebin la subvenció abans de la seva celebració i al- tres la rebin després. En segon lloc, valora positivament la mesura d’intentar que els recursos per a les festes majors arribin abans, però considera que el problema de liquiditat no només el tenen les federacions de festes majors, sinó moltíssimes entitats que, fins i tot, han de demanar petits crèdits al banc per avançar i no quedar-se sense líquid. Per tant, defensen que d’alguna manera s’estengui a tot el teixit associatiu de la ciutat perquè és un problema generalitzat. I en tercer lloc i el més important, defensa la modifi- cació de tot el mecanisme d’atorgament de subvenci- ons, perquè és molt difícil, per no dir impossible, que dins del procés tan pautat i regulat al calendari es pugui avançar una subvenció. Consideren necessari que s’agilitzi o s’avanci tot el procés perquè les enti- tats rebin les subvencions abans. Pensa que això afavorirà no només les federacions de festes majors, sinó totes les entitats de la ciutat, del tipus que siguin. Finalment, comparteixen també amb el Grup de CIU el fet dels convenis. Creuen que en esdeveni- ments que són regulars i que cada any tenen lloc pràcticament els mateixos dies i són activitats plena- ment consolidades, és més lògic que l’Ajuntament estableixi les seves relacions econòmiques a través de convenis que faciliten que els diners arribin abans i no es vegin presoners del procés de les subvencions, que és difícilment alterable pel que fa al temps. Per tant, tenint en compte que la proposta recull els sug- geriments del Grup d’ERC i que aquesta línia s’ha incorporat al text de la proposició, hi voten a favor. El Sr. Mestre manifesta que el seu grup també en- tén el sentit de la proposició que ha presentat el Grup de CIU i comparteix la voluntat de contribuir al treball de les comissions de festes dels barris, que realitzen una de les principals activitats ciutadanes i veïnals que es desenvolupen a la ciutat, com són les festes majors. En el cas de les subvencions, fins ara s’aplicava el mateix criteri que s’aplica a totes les subvencions i, per tant, sovint, no només en els casos de les comis- sions de festes o federacions, sinó també en qualse- vol altre cas, la subvenció es cobrava o es rebia proppassada l’activitat, un problema en alguns ca- sos. Pel cas que es planteja, que és vinculat a les festes majors dels barris, per la dimensió ciutadana que té, pel sentit veïnal que tenen, considera que han de rebre una atenció especial. Diu al Sr. Mulle- ras que totes les subvencions s’han de justificar d’ofici i que la justificació ha de ser satisfactòria per- què aquella entitat pugui presentar-se de nou a la propera convocatòria de subvencions. Per acabar, expressa el vot favorable a la transac- cional que es proposa; els sembla que és un bon instrument per assolir l’objectiu fixat de prioritzar els convenis. El Sr. Carnes esmenta que tots comparteixen que les subvencions de festa major es gestionen des dels districtes però també, com s’ha dit, els criteris, el procediment, estan en l’àmbit general. Confirma que el mes d’octubre s’elaboren les bases, se’n fa l’aprovació inicial, l’exposició pública, les al·legacions i aprovacions definitives, i que cada any, a partir del gener, les entitats tenen un mes per presentar les diferents sol·licituds, els temps per a les esmenes de la documentació, i després hi ha un procés intern de l’Ajuntament per contrastar districtes i serveis cen- trals, en aquest cas molt especialment a través de l’ICUB. Normalment, abans del mes de maig pel que fa a festes majors d’estiu, les entitats poden estar en condicions, però el problema arriba quan són prèvi- es. Coincideix que la introducció d’elements telemà- tics pot agilitzar aquests calendaris que abans s’esmentaven. D’altra banda, comenta que existeix una tradició de coneixement d’aquest teixit respecte als responsables de districte, i el risc de l’atorgament de subvencions i la justificació queda clarament veri- ficable o contrastable. L’única reflexió que planteja respecte als convenis és que de vegades sorgeixen normatives d’un altre rang que dificulten o qüestionen les vies dels conve- nis perquè interpreten que s’obvia, precisament, l’esperit de les subvencions de la lliure concurrència. Però, en tot cas, personalment és favorable a l’establiment de convenis. La Sra. Recasens agraeix el suport i concreta que entén l’element plantejat pel tinent d’alcalde, però que la mateixa dinàmica farà que se solucionin tots els problemes que vagin sorgint. Referint-se a la reserva del Grup del PP, opina que no s’han de preocupar perquè la dinàmica de la justificació l’han de garantir i continua garantida. Actualment hi ha un període de 6 mesos perquè les entitats puguin justificar on han aplicat la subvenció mitjançant la presentació de factures i que, en el cas que no s’adeqüin, s’exigeix el retorn de subvencions i retorn dels imports. Valora com a positiu haver arribat a aquest con- sens pel bé de les entitats, pel bé de la societat de Barcelona, i tot el que sigui agilitzar, homogeneïtzar, donar seguretat i sostenibilitat al sistema. El Sr. Mulleras posiciona el vot favorable del Grup del PP, bàsicament a causa de la dimensió social i ciutadana d’aquestes entitats, però també tenint en 1374 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 compte el rigor amb el qual s’ha de treballar a l’hora de respectar la finalitat de la subvenció i també, com s’ha dit, el greuge comparatiu que hi pot haver amb altres entitats. Espera que això no generi aquest greuge comparatiu amb altres entitats que no puguin rebre aquesta subvenció per avançat. Denuncia també que les garanties en ocasions es vulneren, i que no és veritat que totes les entitats que reben subvencions de l’Ajuntament les dediquin a l’activitat subvencionada. El Sr. Florensa comparteix la importància d’a- questa mesura i el fet que seria bo que s’homo- geneïtzés, sobretot per a les festes majors que ja tenen una certa dimensió, un cert volum, el funcio- nament i la relació econòmica a tots els districtes de la ciutat. Creu que el conveni ja mostra una voluntat política de treball entre una institució i la societat civil que organitza una festa major, i també facilita els mecanismes pels quals aquella entitat pot rebre els recursos de manera més ràpida, més àgil i sobretot abans que es produeixi l’activitat. Pel que fa a la intervenció del Sr. Mulleras, es re- fereix al greuge esmentat respecte de les altres enti- tats. Considera que la transacció aprovada deixa clar que no hi ha d’haver cap greuge amb les altres enti- tats, perquè amb la mesura, si una festa major s’acull a les subvencions, si s’aconsegueix avançar el sis- tema, aquesta mesura positiva afectarà tant la Fede- ració de la Festa Major com la resta d’entitats. En aquest cas, pensa que el fet que s’estableixi un con- veni és una altra manera de funcionar. Entenen que en el cas d’una festa major, que és una activitat anu- al regular i té unes particularitats específiques, és més lògic un conveni que no pas una subvenció, a la qual s’hi aculli una entitat que cada any presenta projectes o activitats diferents. Lamenta les ombres de dubte plantejades pel Sr. Mulleras, i argumenta que en general les persones que treballen en el teixit associatiu, no només fan una gran aportació a la societat i a la ciutat de Barce- lona, sinó que les persones que es dediquen a mun- tar les festes majors de barri fan una activitat molt lloable. Hi inverteixen molts cops recursos econò- mics propis i uns recursos personals impagables, sobretot a les festes del mes d’agost i que tenen un volum important, com ara les de Sants, les de Grà- cia, etc. Per tot això, l’anima a no sembrar ombres de dubte precisament en persones implicades i en per- sones que construeixen cohesió social a la ciutat. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable del ICV-EU i A, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova amb el redactat següent: Que l’Ajuntament avanci el procés de convocatòria i pagament de subvencions a les entitats de la ciutat, i prioritzi la firma de convenis amb les federacions de carrers i associacions de festes majors per al desen- volupament de les festes majors dels barris de la ciutat. En els convenis, en la mesura del possible, s’afavorirà el pagament abans de la celebració de la festa. Del Grup Municipal PP: 10. Dissenyar un Pla d’austeritat o de contenció de la despesa en el Pressupost General 2009 de l’Ajuntament de Barcelona que retalli les despeses que no estan directament vinculades amb la presta- ció de serveis als ciutadans. El Sr. Mulleras llegeix la proposició i diu que des del Grup del PP creuen que és possible l’austeritat, i que és possible tenint en compte a més a més les indicacions i les paraules escoltades precisament procedents del Govern Municipal sobre la fortalesa financera de l’Ajuntament de Barcelona. Si s’és fort financerament, proposa afrontar la recessió d’una altra manera i donar exemple als ciutadans amb un pla d’austeritat que disminueixi despeses improducti- ves i contribueixi a millorar les despeses socials, a més d’ajudar a millorar la liquiditat de les empreses. El Grup del PP pensa que és necessari i és possible, i que els fons estalviats per a despeses improducti- ves es poden dedicar a despesa social i econòmica davant l’agreujament d’aquesta situació de crisi a Barcelona. Entenen que en els Pressupostos hi ha un percen- tatge molt elevat de despeses innecessàries, i posa els exemples de les despeses en publicitat de l’Ajuntament de Barcelona, els informes de l’Ajun- tament de Barcelona o el tan anomenat i dit Consell de Cent del Planeta. Segons els càlculs que ha fet el seu grup amb una contenció de la despesa es podri- en estalviar fins a 100 milions d’euros l’any 2009. Aporta el desglossament per si interessa algú. Una part de les retallades serien el 50% de les despeses en informes (4,3 milions d’euros), la totalitat del Con- sell de Cent del Planeta, que subratlla que no se sap encara per a què serveix (1,5 milions d’euros). Asse- gura que només estalviant el 10% del funcionament estructural, no de l’Ajuntament, sinó el funcionament estructural de totes les empreses de gestió munici- pal, organismes autònoms, les EPE, empreses mix- tes o empreses municipals, es podrien estalviar 80 milions d’euros el 2009. És a dir, en despeses total- ment prescindibles s’obtindria un estalvi el 2008 de 100.106.000 euros, i el 2009 de 108 milions euros. Conclou que en dos anys es podrien estalviar 214 milions d’euros, i que això permetria afrontar la dis- minució d’ingressos municipals que segur que hi haurà per causa de la crisi, es podria assumir incre- mentar despeses socials i també es podria incremen- tar la liquiditat de les PIME i els autònoms. Final- ment, diu que es podria aplicar, per exemple, el Fons Social de Contingències que el seu grup ha presen- NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1375 tat al Plenari diverses vegades i que permetria millo- rar l’atenció especialitzada, la promoció de l’ocupació o els serveis socials bàsics. D’altra banda, explica que també es podria incre- mentar la promoció econòmica amb un pla de xoc a l’economia real d’aquesta ciutat, sobretot a les PIME i als autònoms. A banda d’aquest pla d’austeritat concretat en xifres, recorda que les seves al·le- gacions als Pressupostos contemplaven que tot això es podria complementar amb mesures de contenció de la despesa del mateix Ajuntament, com ara amb mesures de consum i eficiència energètica, mesures de contenció de les comunicacions telefòniques, a través de mesures tecnològiques, contenció de les comunicacions postals o de les despeses de repre- sentació, contenció de les publicacions i, fins i tot, coses tan bàsiques com utilitzar racionalment tots els equips d’impressió i de reprografia, en viatges i des- plaçaments, o amb arrendaments de locals que es- tan buits o que es paguen per sobre del preu de mercat. En resum, confien que és possible posar en pràc- tica aquest pla d’austeritat, no només una austeritat en el Pressupost, sinó també en el funcionament diari de l’Ajuntament, i que l’estalvi que en resultaria contribuiria a millorar les polítiques socials, la liquidi- tat d’empreses i autònoms i a contenir la baixada d’ingressos que es preveu per aquest any. Esmenta l’Ajuntament de Lleida, que ha posat en pràctica un pla similar, i proposa que es posin en pràctica mesu- res innovadores, noves, amb les quals es pugui afrontar la crisi. Considera que el laisser faire ara mateix no és una política, que es necessiten políti- ques proactives per poder afrontar aquesta crisi i que els ciutadans de Barcelona puguin veure que l’Ajuntament es mou per millorar la seva qualitat de vida i per millorar la qualitat de vida en general de tota la ciutat. El Sr. Vives expressa el suport del Grup de CIU a aquesta proposició, sobretot per l’esperit, perquè han presentat en diverses ocasions mesures que s’alineen amb aquesta demanda d’austeritat, tant aquí a la comissió com al Ple del Consistori. Fins i tot han presentat un pla de 28 mesures i després de 30 per situar els recursos on més calen i estalviar. El Sr. Florensa no hi votarà favorablement perquè no la consideren una proposta seriosa. En primer lloc, perquè és un debat que ja han tingut sobrera- ment en aquesta comissió, a la Comissió de Presi- dència, a la Comissió de Promoció Econòmica, i la resposta sempre serà la mateixa: el Pressupost està aprovat, va tenir el seu procés de debat i de negoci- ació i durant aquest procés els diferents grups, Go- vern i oposició, van tenir l’oportunitat de debatre com havia de ser i com havia de ser la inversió, és a dir, quines partides es podien retallar, quines es podien augmentar o quines s’havien de prioritzar. Per tant, és el pressupost aprovat, que ja està funcionant i plantejar mesures com aquestes els sembla poc rigorós. En segon lloc, referint-se al redactat que diu "dis- senyar un pla que retalli les despeses que no estan directament vinculades amb la prestació de serveis als ciutadans", el valora de molt poc seriós, perquè hi haurà despeses que potser sí, però n’hi ha d’altres que poden ser importants encara que no tinguin un efecte directe cap al ciutadà. No és una proposta concreta, amb partides concretes que s’haurien de retallar o que s’haurien de destinar a unes altres funcions, sinó que es tracta, en la seva opinió, d’una proposta sense cap mena de rigor i sense cap mena de concreció. Finalment, defineix la intervenció del Sr. Mulleras com un calaix de sastre, on es barregen coses (campanyes, Consell de Cent del Planeta, etc.) que no tenen res a veure les unes amb les altres i sense saber moltes ni per a què serveixen. En resum, li sembla lògic i legítim plantejar priori- tats, i creu que comparteixen la premissa d’austeritat i contenció, que l’Ajuntament o qualsevol administra- ció pública ha de gestionar els seus recursos amb contenció i amb austeritat, però no només ara en situació de crisi, sinó sempre. És a dir, que el diner públic és el diner de tots i que s’ha d’administrar. Els Pressupostos són els mecanismes per definir aques- tes prioritats, i considera legítim que el Grup del PP plantegi modificar una partida, prioritzar-ne unes altres, augmentar el pressupost d’una banda o d’una altra, però no que presenti un enunciat genèric i treu- re’s del barret temes sense cap mena de rigor ni d’exactitud. El Sr. Mestre anuncia que el seu grup també vota- rà en contra d’aquesta proposició. Entenen que el Pressupost d’enguany ja inclou l’austeritat i la con- tenció d’algunes de les despeses, que inclou també l’increment de les partides destinades a la prestació de serveis a les persones, partides de serveis perso- nals, polítiques de serveis socials, entre d’altres, i inclou tot un seguit d’inversions notabilíssimes i im- portantíssimes en infraestructures, moltes de les quals són de caràcter social. Posa l’exemple de les escoles bressol previstes en les inversions per a l’any 2009. Amb tot, els sembla que és una proposi- ció innecessària. El Sr. Carnes manifesta el posicionament contrari del Govern. Repeteix que l’austeritat no és una cosa puntual, sinó que és una actitud, una acció i una gestió que s’ha de desenvolupar permanentment. Es refereix a algun dels elements esmentats pel Sr. Mulleras, com són els temes energètics, en els te- mes de comunicació o els temes d’eficàcia, i rebat que l’Ajuntament és precisament pioner i capdavan- ter en aquest sentit i ha estat referent per a les actu- acions d’altres administracions públiques. En definiti- 1376 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 va, assegura que l’Ajuntament amb la seva gestió fa de l’estalvi una manera de reubicar o redestinar re- cursos per a altres serveis. El Sr. Mulleras agraeix el posicionament favorable del Grup de CIU, i lamenta el posicionament negatiu dels altres grups. Està d’acord que l’austeritat és evident que s’ha de tenir sempre, i més des del po- der públic, però constata que malauradament s’han produït casos recents en els quals no hi ha hagut tanta austeritat. A continuació, defensa que el Grup del PP és rigorós i parla de xifres i de despeses de les quals creuen que es pot prescindir. En concret, de l’estalvi de 3 milions d’euros en dos anys que representaria prescindir del Consell de Cent del Pla- neta, o d’una despesa innecessària en informes d’uns 8 milions d’euros en informes, que es podria reduir com a mínim a la meitat. Defensa que el PP quantifica i parla d’on surten els diners i on voldrien destinar-los, és a dir, d’un pla d’estalvi totalment detallat i justificat (200 milions d’euros en 2 anys). Manifesta que el seu grup entra en el detall de pro- postes concretes, que ha esmentat anteriorment. Demana coherència política a l’hora d’avaluar les proposicions, malgrat que siguin del Grup del PP. Si es planteja revisar taxes i els preus públics del Pres- supost del 2009 quan ja ha començat el 2009, una iniciativa que considera positiva, no es pot afirmar després que els Pressupostos no es poden tocar. Fa al·lusió a l’Ajuntament de Lleida, governat pel PSC, on es va posar en marxa un pla d’austeritat i no en- tén que sigui necessari a l’Ajuntament de Lleida, però no al de Barcelona. El Sr. Carnes demana al Grup de CIU si vol inter- venir. El Sr. Vives respon que no. El Sr. Carnes diu que aquest Ajuntament fa molts anys que fa allò que el Sr. Mulleras assegura que no fa i que critica, sense estar segur si prediquen amb el mateix exemple. El Sr. Carnes expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot contrari del ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal ERC: 11. La Comissió d’Hisenda i Pressupostos acorda, en el marc dels treballs de preparació de les Orde- nances fiscals per a l’any 2010, proposar l’exempció de la taxa d’inscripció en el registre d’animals de companyia prevista als supòsits de l’article 2.1 de l’Ordenança fiscal 3.7 vigent. El Sr. Florensa exposa la proposició del Grup d’ERC. Afegeix que, segons estableix l’Ordenança fiscal número 3.7, tota persona propietària d’un ani- mal de companyia, d’un gos o d’un gat, i que residei- xi habitualment a Barcelona, ha d’inscriure les seves dades i les del seu animal al Registre Censal d’Animals de Companyia que té l’Ajuntament de Bar- celona. En aquesta ordenança s’entén per animal de companyia tot el que són gossos i gats. Amb aquesta inscripció el propietari ha de pagar una taxa d’inscripció de 37,77 euros que es realitza només un cop, i en aquest cas estan exemptes de pagar aquesta taxa les persones amb disminució visual que tinguin un gos pigall, les persones posseïdores de targeta rosa i aquelles que acreditin una renda fami- liar per sota del salari mínim. Explica que aquest és un tràmit complementari pe- rò separat del tràmit d’identificació de l’animal mitjan- çant el microxip, que sí que és obligatori. Diu que en aquest cas també s’aconsella realitzar la inscripció al Registre de l’Ajuntament per anotar una sèrie de serveis que es produeixen i és important pel que fa a la protecció, per raons de seguretat o també pel que fa a raons ambientals i de control sanitari que realitza l’Ajuntament. El Sr. Vives dubta com posicionar el vot amb una predisposició molt favorable a donar-hi suport, i vol- dria sentir més arguments d’altres grups. Sospita que la no-inscripció en el Registre és un problema dels 36 euros que val inscriure l’animal de companyia. El Sr. Mulleras dóna la benvinguda al Sr. Florensa al club del PP, perquè fa dos anys que demanen aquesta mesura d’exempció i li sembla recordar que en el procés de negociació dels últims Pressupostos la van rebaixar. Per tant, agraeix que el Grup d’ERC hagi agafat un dels arguments del PP per fer una proposició i hi vota a favor. El Sr. Mestre especifica que és una taxa només per a gossos i gats i que la taxa que se sotmet a votació són 37,77 euros per animal de companyia, per tota la vida de la mascota. Que s’estableix per a la prestació de serveis d’enregistrament i de preven- ció sanitària relatius als espais públics dels animals de companyia, que afecta gossos i gats, i que, a més a més, té un ventall d’exempcions molt ampli (gossos pigall, persones posseïdores de targeta rosa o per- sones que acreditin obtenir una renda familiar inferior al salari mínim interprofessional). En conseqüència, el seu grup no comprèn ara per ara les virtuts i els avantatges que acompanyen l’exempció d’aquesta taxa, però està disposat a estudiar-ho conjuntament. És per això que voten a favor amb el benentès que se’ls proposa estudiar de cara a les ordenances fis- cals de l’any que ve l’exempció d’aquesta taxa. La Sr. Ballarín hi vota a favor però fa precisions sobre els aspectes i els termes en els quals s’em- marca aquesta proposició. Comenta que, tal com s’ha exposat, és un fet imposable lligat a la inscripció censal i a determinats serveis per la tinença de de- terminades mascotes, l’espècie felis catus i el canis familiaris. Diu que és una taxa que és única, només un cop durant tota la vida de l’animal, que té una quantia relativament raonable (37 euros l’any 2009) i NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1377 que preveu exempcions. El Grup d’ERC proposa que les exempcions es facin extensives amb caràcter general. No distingeix encara quins serien els avan- tatges i quins serien els inconvenients d’aquesta mesura, però els estudiaran en treballs preparatoris. Amb tot, creu que cal avaluar dos aspectes i que caldrà analitzar-los amb molt de compte: un aspecte fiscal i un aspecte extrafiscal. L’aspecte fiscal és l’obtenció d’ingressos que pot deixar d’haver-hi, i que s’ha de debatre com es cobrirà. La finalitat extrafiscal fa referència a un registre i als costos de manteni- ment d’aquest registre. Comparteixen totalment aquesta finalitat extrafiscal, perquè saber quins són els animals que hi ha en una ciutat és essencial per a la salut dels altres animals i essencial per a la salut de les persones. Per això, afirma que s’ha d’estudiar amb molta atenció quines són les mesures que efec- tivament serviran per garantir que hi hagi un registre actualitzat i ben actualitzat. Admet que el registre avui no és complet i actua- litzat, i proposa continuar treballant per millorar-lo. Considera que la proposta de la gratuïtat és una mesura que cal estudiar amb molta seriositat, i que potser, si es suprimeix la taxa, s’hauran de reforçar les sancions a aquelles persones que incompleixin el deure de fer la inscripció. El Sr. Florensa agraeix el suport dels grups. Pel que fa a la intervenció del PP, fent valer el sentit de l’humor, esmenta que Groucho Marx deia que mai es faria d’un club on l’acceptessin com a soci, i subratlla que personalment aplicarà la dita per refusar la invi- tació al club popular. En tot cas, el treu de la seva confusió perquè el Grup d’ERC va presentar una demanda, però que feia referència a la taxa d’adopció d’animals de companyia. Estava previst fer un augment molt important de la taxa i van proposar rebaixar-la. Entenien que havia d’existir una taxa, perquè és una demanda de les entitats animalistes, és a dir, que en el fet d’adoptar un animal hi hagi un element econòmic, si més no simbòlic, per donar-li valor, però creuen que tampoc podia penalitzar la gent que adopta un gos o un gat del Centre d’Atenció Municipal. En resum, la demanda del Grup d’ERC anava en la línia de l’adopció, no del registre. Pel tema del microxip que identifica els animals, els propietaris ja paguen una taxa i es demana que quan facin el pas següent, és a dir, que inscriguin la mascota en el registre, tornin a pagar. Defensen que si ja fan una despesa posant-li el xip a l’animal, seria lògic aplicar aquesta exempció a l’hora d’inscriure’l. En segon lloc, tal com apuntava la Sra. Ballarín, creu que la voluntat que hi hagi un registre censal a Barcelona no és tant la voluntat recaptatòria, sinó precisament la voluntat de poder tenir un cens tan ampli i acurat com sigui possible dels animals que hi ha a la ciutat. I per raons ambientals, per raons de salubritat pública, etcètera, poder tenir aquest retrat del nombre de gossos, de gats, del nombre d’ani- mals de companyia, en definitiva. Opinen que l’exempció d’aquesta taxa també pot animar, o aju- dar, que la gent pugui senzillament –suposa que es pot fer directament per Internet– fer la inscripció de franc i facilitar d’aquesta manera que el registre vagi creixent i es vagi adaptant a la realitat. Per acabar, es refereix a un altre registre que és competència de la Generalitat i correspon als ani- mals perillosos, que també té unes taxes. La propos- ta del seu grup no afecta, de cap manera, aquest registre d’animals perillosos, que entenen que és competència de la Generalitat i que, per l’especificitat d’aquests animals, és obligatori i molt necessari. El Sr. Vives es mostra a favor de la proposició. El Sr. Mulleras rebat que quan donava la benvin- guda al club al Sr. Florensa, no volia que es fes del Grup del PP. És conscient que no els aniria gaire bé a cap dels dos. Li donava la benvinguda al club de la baixada de taxes. Al·ludeix al fet que, per exemple, el Grup d’ERC mateix, en la sessió de l’última comissió, donés suport a una mesura per baixar preus públics d’un poliesportiu, i que ara plantegi aquesta qüestió. Ho interpreta com una porta oberta a aquest tipus de qüestions i el felicita perquè ha aconseguit que la Sra. Ballarín, que havia votat en contra que es revi- sés la taxa del poliesportiu dels Banys de Sant Se- bastià, hagi admès que es pot abaixar la taxa per als animals de companyia. I el felicita doblement, perquè no és gaire habitual –subratlla que no ho havia vist mai en gairebé dos anys a la Comissió– que la Sra. Ballarín es presti a retallar una taxa. La Sra. Ballarín respon que no pot acceptar que es compari el cas dels preus públics dels Banys de Sant Sebastià amb aquesta proposta, perquè no és el mateix. En aquell cas, es debatia un tema que no era competència d’ells, amb preus públics que ja estaven aprovats. Opina que l’interès general com- partit és assolir un registre que efectivament sigui útil i que el tema es debatrà de cara a les properes or- denances. La Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable del ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. El Sr. Carnes dóna per acabat l’apartat de propo- sicions i reprèn el punt que havia quedat pendent del Districte d’Horta-Guinardó: autoritzar i concertar amb efecte d’1 de gener l’arrendament del local baixos de la finca número 40 del carrer Lugo, a la Sra. Maria Rosa Salsas Sabater, per un termini de quinze anys i una renda mensual de 1.000 euros. Passa el torn de paraula al Sr. García-Bragado. El Sr. García-Bragado qualifica l’expedient de senzill. Diu que el mes de novembre es va acordar 1378 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 entre el Districte i la propietària el lloguer d’uns locals al carrer Lugo a partir de l’1 de gener de 2009. Però com que calia fer-hi obres, el Districte podia entrar-hi a fer uns treballs d’adequació per a l’Escola Taller del Carmel. De novembre a desembre es van fer les obres per a l’equipament social i que ara fan el con- tracte de lloguer, perquè és quan es comença a uti- litzar el local en condicions normals. Explica que en l’expedient consta l’informe tècnic de Patrimoni, que considera que els cinc euros per metro quadrat és un preu molt favorable per a l’Ajuntament. El Sr. Mulleras insisteix en si van fer obres en un local que no era propietat de l’Ajuntament i sense contracte de lloguer. El Sr. García-Bragado respon que sí que en tenien un i es refereix a l’expedient, el document número 1, que és el contracte entre la propietat i l’Ajuntament, pel qual la propietat els autoritza a fer unes obres en un local amb el compromís de llogar-lo a partir de l’1 de gener. El Sr. Mulleras pregunta quin tipus d’equipament hi anirà. El Sr. García-Bragado contesta que l’Escola Taller del Carmel. b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- tucional c) Precs Del Grup Municipal CIU: 12. Que les entitats sense afany de lucre no esti- guin sotmeses al pagament del preu públic pel servei de recollida de residus comercials. La Sra. Vila exposa que aquest prec recull les ne- cessitats i les peticions que els han fet arribar dife- rents entitats d’aquesta ciutat i en llegeix l’enunciat. La Sra. Ballarín contesta que no poden acceptar aquest prec perquè és un prec referit a un preu pú- blic i lligat a un servei concret. Puntualitza que és un preu públic que s’exigeix perquè una llei catalana de l’any 2003, a la qual també el Grup de CIU va votar a favor i en la qual no s’estableix cap possibilitat d’exempció, els dóna el dret i el deure d’establir un preu públic. A més a més, concreta que aquesta llei va ser una llei que tampoc era exclusiva voluntat del Parlament de Catalunya, sinó que es tractava de la transposició al dret espanyol, i al nostre país, d’allò que es disposa en una directiva comunitària. Recorda que aquests preus públics s’exigeixen com a contraprestació de la recollida selectiva i el transport fins a aquelles plantes de tractament i reci- clatge de les diferents fraccions de residus, que es divideix per residus orgànics, paper i cartró, vidre i envasos, i residus no reciclables. I manifesta que estan obligades al pagament d’aquests preus pú- blics, aquesta contraprestació, totes aquelles perso- nes físiques i jurídiques que siguin titulars d’activitats econòmiques i que no acreditin que la totalitat dels seus residus, dels residus que generen en els seus locals, es lliuren separadament a un gestor autoritzat per l’Agència de Residus de Catalunya, i homologat per l’Ajuntament de Barcelona. Per tant, sense entrar a valorar el magnífic paper i el reconeixement que moltes entitats sense afany de lucre tenen, també entren dins de l’àmbit objectiu i subjectiu d’aplicació de la llei que les obliga a pagar. Insisteix que han d’abonar unes quanties anuals per la utilització dels serveis municipals i que es determi- nen en funció del volum i les fraccions residuals que es generen. A tall d’exemple, explica que si aquesta producció és petita, la taxa té un import molt mode- rat. Que la tarifa anual de petit generador de rebuig per a l’any 2009 és de 132,52 euros, i que això re- presenta 36 cèntims al dia. Addicionalment, aclareix que aquesta tarifa que qualifica de moderada es pot reduir encara més gràcies a les possibilitats que ofereix l’Acord cívic per a una Barcelona neta i sos- tenible, i que estableix que els membres d’aquest acord cívic que ho demanin, a més a més d’aquesta quantitat que han de pagar, que ja és relativament reduïda, poden obtenir un descompte suplementari del 10%. La Sra. Vila insisteix que el seu prec anava molt en positiu i recull la sensibilitat i les necessitats que tenen totes aquestes entitats, sobretot en moments de crisi, quan les aportacions privades minven i és important que les administracions afilin al màxim per facilitar-los les coses. Els consta que hi ha altres ajuntaments que sí que ho han pres en consideració i que, basant-se en les competències que tenen els ajuntaments, han decla- rat exemptes de pagar la taxa per la recollida d’escombraries. En tot cas, plantegen fer un pas endavant. Diu que les entitats que són declarades d’utilitat pública ja tenen aquesta exempció, i ara plantegen que en el moment en què una entitat ja sol·liciti, ja iniciï el tràmit, per ser reconeguda com d’utilitat pública, es posi en marxa l’exempció de la taxa de recollida d’escombraries. La Sra. Ballarín comparteix totalment que les fina- litats de les entitats sense afany de lucre són molt lloables i es mereixen tot el reconeixement i el suport de l’Ajuntament i del Govern, un suport que fan palès a través de convenis, de subvencions i del treball que fan conjuntament. Comenta que de vegades algunes d’aquestes entitats són prestadores de ser- veis de l’Ajuntament i que moltes vegades treballen de la mà i en estreta col·laboració amb moltes d’aquestes entitats, que és un suport que no entenen com a paternalista, perquè l’intercanvi mutu és molt positiu. Malgrat tot, des del punt de vista del prec presen- tat, afirma que s’està parlant d’una contraprestació d’un servei que es proveeix des de l’Ajuntament. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1379 Totes aquestes entitats són persones jurídiques i compleixen el fet imposable generat a la llei, que per al Govern Municipal és una garantia sempre. Mani- festa que, com a Administració pública, han de fer els esforços, perquè estan també obligats, com a Ajuntament, a complir la llei. En definitiva, vol deixar palès que no s’obliga aquestes entitats a contribuir d’una manera injusta, sinó que es fan responsables de la seva part de cost del servei, en quantitats peti- tes, i que són entitats que tenen un gran compromís cívic. Afirma que tributar és el primer deure que s’estableix a l’article 31 de la Constitució espanyola i que, per tant, és també una manifestació de la seva responsabilitat civil. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 13. Que se’ns informi sobre els motius pels quals no s’ha fet la cessió a la Generalitat de Catalunya del solar situat entre els carrers Viladomat, Borrell, Dipu- tació i Consell de Cent per fer l’equipament públic corresponent; la problemàtica referent als drets de vistes i drets d’ús d’una mina d’aigua en aquest so- lar, des de quan l’Ajuntament de Barcelona coneix l’existència d’aquests drets i quines gestions ha fet per resoldre aquest problema; i la data prevista en la què es pugui fer l’esmentada cessió del solar. El Sr. Mulleras llegeix el prec, i afegeix: "atès que el 16 de maig de 2006 l’Ajuntament de Barcelona va signar un conveni amb l’Hospital Clínic amb la finali- tat de tenir la propietat del solar situat entre els car- rers Viladomat, Borrell, Diputació i Consell de Cent, on està prevista la ubicació de cinc equipaments socials de barri". El Sr. García-Bragado respon que el solar de Germanetes és una operació en la qual hi ha un desplaçament i una cessió al Clínic, que a la vegada dóna uns terrenys, si bé tot plegat pivota sobre la sortida de la caserna principal dels bombers del car- rer Provença. Aclareix que és una reparcel·lació vo- luntària amb el Clínic que està preparada i en espera exclusivament de tancar el calendari de sortida dels bombers del carrer Provença. Finalment, quant a la caserna de bombers alternativa a la del carrer Pro- vença, que és la del Port, diu que és una caserna que durant molts anys es feia dins del Port, i que el Port els va demanar de fer-la fora. Recorda el pla especial que regula la implantació d’aquesta caserna de bombers a Josep Carné, cantonada amb l’avinguda de l’Exposició, i que en el moment en què es liciti, la reparcel·lació es podrà tirar endavant. En definitiva, defineix com a imminent el procediment legal que els permetrà accedir a la propietat dels terrenys que s’han de cedir a la Generalitat i pensa que en les properes setmanes, mesos, com a molt tard, es podrà efectuar l’aprovació d’aquesta repar- cel·lació, l’aprovació inicial i després l’aprovació defi- nitiva que els farà propietaris. Pel que fa a les servituds, confirma que n’hi ha dues, una de vistes i una d’aqüeducte. Quant a la de vistes, afirma que no cal demanar l’alliberament perquè pel predi dominant és una zona verda i no preveu cap mena de problema, sobretot per l’edificació dels equipaments que hi tenen previstos. Respecte a la servitud d’aqüeductes, per raó de mines, explica que l’Hospital Clínic, que n’és el titu- lar, i l’Ajuntament de Barcelona i un altre van sol·licitar davant del jutge de primera instància núme- ro 24 de Barcelona l’expedient d’alliberament de la càrrega registral. Segueix un procediment, que és el 729/2008, i també figura com a tal en el projecte de reparcel·lació. El Sr. Mulleras vol saber qui és el propietari de la finca. El Sr. García-Bragado respon que actualment el propietari de la finca és l’Hospital Clínic, fins que s’aprovi la reparcel·lació i la propietat canviï de mans a favor de l’Ajuntament. Per aquest motiu, conjunta- ment, l’Hospital Clínic i l’Ajuntament de Barcelona, han instat el procediment judicial per aixecar la servi- tud d’aqüeducte. El Sr. Mulleras pregunta en quina data serà això. El Sr. García-Bragado no en té la data, però la fa- cilitarà per escrit. El procediment judicial es va instar l’any 2008. El Sr. Mulleras pregunta des de quan es coneix l’existència d’aquests drets (el dret de vistes i el dret de la mina d’aigua), quines gestions s’han fet (reco- neix que s’ha respost que és zona verda i no caldrà fer gestions) i finalment la sol·licitud del registre el 2008. El Sr. García-Bragado contesta que van conèixer la realitat d’aquestes finques quan el Clínic les va aportar per al projecte de reparcel·lació. El Sr. Mulleras pregunta si se sabien els drets. El Sr. García-Bragado diu haver tingut coneixe- ment de les càrregues, de les servituds que tenien les finques, en el moment de redactar-se el projecte de reparcel·lació i aportar-se tot l’historial registral de les finques. El Sr. Mulleras insisteix a saber quan va ser, si va ser l’any 2006. El Sr. García-Bragado creu que la reparcel·lació comença l’any 2008, que és també quan es tanca l’acord perquè la caserna de bombers tingui una ubicació definitiva. El Sr. Mulleras repeteix la pregunta de si hi ha al- guna data prevista. El Sr. García-Bragado diu que acaba de demanar quan ha estat prevista la licitació dels bombers. Co- menta que l’obra està encarregada a BIMSA, que té un pressupost en bona part finançat d’acord amb un conveni amb el Port de Barcelona i que, finalment, calcula que serà amb cert caràcter immediat, malgrat que no ho pot dir certament. 1380 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 El Sr. Mulleras pregunta si serà el 2009. El Sr. García-Bragado ho confirma. El Sr. Mulleras insisteix en la importància que té aquest solar, perquè ha d’acollir cinc equipaments socials (un IES, una escola bressol, un centre per a gent gran, una promoció d’habitatges per a gent gran i una altra per a gent jove) i que des de maig de l’any 2006, la data de signatura del conveni, han passat gairebé tres anys i no s’ha fet absolutament res. El Grup del PP no entén com totes aquestes gestions han estat paralitzades durant tres anys i ho denun- cia. Per acabar, demana agilitat i rapidesa, perquè són equipaments molt necessaris en la zona de l’esquerra de l’Eixample, que és un dels barris a Bar- celona amb més dèficit d’equipaments, tenint en compte també que l’equipament que ha de substituir la Model també està endarrerit. El Sr. García-Bragado rebat que durant tres anys sí que s’han fet moltes coses, entre d’altres, resoldre els problemes que mantenien aturada la qüestió, que sobretot eren la ubicació del parc de bombers defini- tiu del Port i la preparació del projecte de repar- cel·lació, que ara ja està enllestida. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 14. En relació al termini de pagament de l’Ajuntament de Barcelona amb els contractistes d’obra i a la resta de proveïdors pels serveis que els són contractats: Els 60 dies de termini de pagament a què es refereix l’Ajuntament són comptats des de la data en què s’emet la factura, en què es registra a l’Ajuntament o des de la data en què es produeix la seva aprovació, i quin és el circuit que segueix la factura des que es registra en una oficina municipal fins al seu pagament? Durant els anys 2007 i 2008 quants expedients de contractació d’obres i serveis s’han pagat en un termini superior a 60 dies, a quin import ascendeixen i en quin termini s’han pagat, quants s’han pagat en un termini igual o inferior a 60 dies i a quin import ascendeixen, quants s’han pagat entre 50 i 60 dies i a quin import ascendeixen, quants s’han pagat entre 40 i 50 dies i a quin import ascen- deixen, quants s’han pagat entre 30 i 40 dies i a quin import ascendeixen, i quants s’han pagat a menys de 30 dies i a quin import ascendeixen. La Sra. Recasens formula la pregunta reprenent una qüestió tractada en la comissió prèvia i que con- sidera que s’ha de mantenir viva. El Sr. Carnes distingeix dues parts en la pregunta. D’una banda, l’Ajuntament fa i continua fent allò que escrupolosament diu la llei, sense fer cap altra valo- ració ni consideració. En tot cas, a tall de reflexió global, manifesta que si s’està exigint a l’Admi- nistració pública –la qual cosa poden compartir–, creu que també s’haurien d’introduir aquells meca- nismes perquè s’acompleixin després les diligències i els mercats. Un cop executada l’obra o el servei objecte del corresponent contracte, el proveïdor envia la factura al registre general de l’Ajuntament de Barcelona, el qual envia la factura a l’òrgan gestor per a la seva conformitat. Un cop conformats els serveis d’admi- nistració del sector o districte, la comptabilitzen i preparen la documentació comptable que ha de ser signada pel responsable de servei o administració del sector, o districte, l’interventor i el gerent del sec- tor o districte. Immediatament, s’envia la relació sig- nada a ordenació de pagaments, tresoreria, i es pre- para la relació de pagaments que signa el regidor responsable delegat per l’alcalde –en aquest cas ell mateix–, i es procedeix al pagament immediat. Per tant, el pagament de la factura es realitza en un ter- mini de dos mesos a comptar des de l’entrada de la factura al registre. Comenta que si hi hagués un mandat legal per fer-ho en altres termes, segur que evidentment s’haurien d’estudiar els mecanismes per complir aquesta obligació i aquest mandat legal. Respecte a la segona part de la pregunta, en pot respondre una part, perquè no es disposa d’un sis- tema informàtic que desglossi en aquesta fracció de temps. Informa que l’any 2008 es van pagar 34.775 factures, que és l’import de factures que s’han trami- tat, i de les quals el 92% s’han liquidat d’acord amb aquest mandat legal. El diferencial del 8% correspon a factures amb les quals no s’està d’acord o són errònies per part del proveïdor. La Sra. Recasens no pretén reproduir el debat de l’anterior comissió. Això no obstant, afirma que no comparteix que l’Ajuntament de Barcelona, amb una situació crítica de l’economia, es limiti simplement a complir la llei. Un Ajuntament solvent podria tenir capacitat de reacció superior i estar per sota d’aquest llindar de 60 dies que marca la norma o l’ordenament jurídic. Referint-se a la reciprocitat, que les dues parts compleixin, sense tenir les dades presents, afirma que l’Ajuntament té un període de cobrament superi- or al període de pagament i que, a més a més, aquest termini de cobrament el milloren cada vegada a favor de l’Administració. Per acabar, expressa que li sembla que l’Ajun- tament sí que disposa de les dades que diu que no té. En l’anterior comissió el Sr. Carnes parlava de xifres molt exactes i comentava que en ocasions els proveïdors cobren a 14 dies. Considera que si es va dir això és perquè se sap, i no creu que fos una in- venció. Tampoc no s’acaben de creure que l’Ajun- tament no sàpiga a quants dies paga, ja que els fulls de tresoreria i el tresorer tenen les certificacions dels dies de pagament i dels dies de cobrament. En defi- NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1381 nitiva, demana fer entre tots un exercici de sinceritat i valentia, i aportar les dades exactes. El Sr. Carnes reitera la reflexió que ha fet al prin- cipi, perquè li sembla que l’Ajuntament ha de ser responsable i solidari, però que els operadors privats també. Perquè raona que serveix de molt poc fer aquest debat aquí i pagar d’acord amb l’establert per la llei i que després, quan s’analitzen alguns sectors dels quals l’Ajuntament n’és operador habitual, aquests paguin al seus subcontractistes a 8, 9 me- sos i mig, 7 mesos, etcètera. En conseqüència, afir- ma que si algú ha d’acabar tenint també aquest cash flow, s’haurà de discutir i tots alhora. Està d’acord a fer aquest debat a favor de la liquiditat, però insisteix que es faci amb tots alhora, perquè la responsabilitat de la liquiditat no només està en una banda. Quant a la reflexió de la sessió anterior, respon que els escandalls que de vegades fan de manera aleatòria van donar aquest nivell, i no perquè hi ha- gués la voluntat de fer una sistemàtica respecte a aquest tema. La Sra. Recasens demana que es respongui la segona qüestió. El Sr. Carnes assegura que ja l’ha respost. La Sra. Recasens vol que li confirmi que l’Ajun- tament de Barcelona no sap quins són els períodes de pagament als seus proveïdors. El Sr. Carnes repeteix que ja ha respost aquesta pregunta i que no farà cap altra consideració. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 15. Quin és l’estat d’execució del pressupost d’ingressos i despeses de l’Ajuntament de Barcelona a 31 de desembre de 2008, especificat per a cada partida d’1, 2, 3 i 5 dígits en les tres classificacions (econòmica, funcional i orgànica)? Quina ha estat la desviació respecte a l’estat d’execució del pressu- post a 31 de desembre de 2007? El Sr. Mulleras formula la pregunta. El Sr. Carnes recorda que en aquest moment s’està revisant el compte general, i que actualment pot donar el detall d’un dígit. Es remet a la revisió del compte general per a la resta de dígits. Pel que fa a l’execució de l’any 2008, diu que s’ha executat el 101% de les previsions inicials d’in- gressos i el 94% de les previsions definitives; quant a les despeses, el 102% dels crèdits inicials i el 95% dels definitius. Fent el desglossament per ingressos, estableix que en el capítol 1 l’execució inicial és del 105% i la consecució definitiva és del 105%; en el capítol 2, l’execució inicial és el 98% i el definitiu és el 99%; en el capítol 3, l’inicial és el 130% i el defini- tiu el 118%; en el capítol 4, l’inicial és el 104% i el definitiu el 99%; i en el capítol 5, l’inicial és el 141% i el definitiu el 106%. A la part d’ingressos, al capítol 6, afirma que hi haurien uns ingressos corrents del 108% d’inicial, i un definitiu de 104%; capítol 6, 57% d’inicial i 48% de definitiu; i en el capítol 7, un inicial de 129% i un definitiu de 83%. El Sr. Mulleras demana la informació per escrit per fer-ne el seguiment. El Sr. Carnes ho accepta i reitera que només faci- litarà el primer dígit. El Sr. Mulleras pregunta si no totes les partides estan tancades. El Sr. Carnes contesta que estan a nivell d’un dí- git. Incideix que estan en el procés de revisió del compte general. Ara per ara, pot facilitar ingressos, despeses, complementaris del 2007 i el 2008, però només d’un dígit. Encara no disposen de la resta. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- sidència aixeca la sessió a les catorze hores i quinze minuts. 1382 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Acta de la sessió celebrada el dia 19 de març de 2009 i aprovada el dia 16 d'abril de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 de març de 2009, s’hi reuneix la Co- missió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, sota la presidència de l’Im. Sr. Ramon García- Bragado i Acín. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Raimond Blasi i Navarro, Itziar González i Virós, Imma Moraleda i Pérez, Montse Sánchez i Yuste, Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Eduard Freixedes i Plans, Antoni Vives i To- màs, Joan Puigdollers i Fargas, Alberto Villagrasa Gil, Elsa Blasco i Riera i Ricard Martínez i Montea- gudo, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. També hi són presents les Sres. i els Srs.: Antoni Sorolla i Edo, delegat d’Habitatge; Eduard Vicente Gómez, gerent del Sector de Serveis Generals; Ma- nuel Valdés i López, director d’Infraestructures del Sector d’Urbanisme; Ricard Fayos i Molet, director tècnic d’Urbanisme i Infraestructures; Josep M. Lucchetti, director d’Urbanisme de l’empresa 22@; Imma Mayol i Beltran, regidora del Grup Municipal d’ICV-EUiA i presidenta de la Comissió de Sostenibi- litat; Emma Balseiro i Carreiras, regidora del Grup Municipal del PP, i Ramon Massaguer i Meléndez, gerent d’Urbanisme i Infraestructures. Excusen la seva absència els Ims. Srs.: Jordi Cor- net i Serra i Javier Mulleras Vinzia. S’obre la sessió a les 16.40 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament or- gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- güents: 1. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 24 de febrer de 2009, que adjudica definitivament el contracte relatiu al Pla de millora integral de l’espai públic del Districte de Sants-Montjuïc 2008-2011 a Constraula Enginyeria i Obres, S.A., per als exercicis 2008-2011, i per un import d’1.369.500 euros. 2. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 6 de març de 2009, que aprova el plec de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte de la urbanit- zació tercera fase carrer de Sants, entre la plaça de Sants i Riera Blanca, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 4.090.689,76 euros. 3. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Del gerent municipal, de 29 de gener de 2009, que adjudica definitivament el contracte relatiu a les obres de millora del carrer Major de Sarrià, entre plaça Artós i Pedró de la Creu, a Serveis Integrals de Manteniment Rubatec, per als exercicis 2008-2009, i per un import de 190.445,13 euros. Acords de la Comissió de Govern d’11 de març de 2009: 4. 1r) Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 113.2.a del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i l’article 167 del seu Reglament, el Projecte de reparcel·lació voluntària, en la modalitat de compensació bàsica, del Polígon d’actuació urba- nística del Pla especial de concreció de titularitat, ús i ordenació del sòl destinat a equipament situat al carrer de Sant Eloi, núm. 6 i 8, formalitzat mitjançant escriptura pública atorgada el 4 de desembre de 2008 davant el notari de Barcelona Sr. Miquel Tarra- gona Coromina, amb el núm. 3917 del seu protocol, per Tres Torres, S.A., únic propietari dels terrenys de l’àmbit. 2n) Determinar, de conformitat amb l’article 153 del Reglament de la Llei d’urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, produirà essencialment els efectes econòmics i jurídics con- tinguts a l’article 121 del Text refós de la Llei d’urbanisme, i per tant, entre d’altres, la cessió, en ple domini i lliure de càrregues, a l’Administració actuant dels terrenys de cessió obligatòria per a llur afectació als usos previstos en el planejament. 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Pro- víncia i en un diari dels de més circulació de la pro- víncia. 4t) Donar-ne compte a la Comissió d’Urba- nisme, Infraestructures i Habitatge. 5. 1r) Resoldre les al·legacions presentades per l’Associació de Veïns del carrer d’Ulldecona, el Sr. José Bernat Ràfols, la Sra. Teresa Bernat Ràfols, la Sra. Maria Teresa Auleda Martínez, la Sra. Victòria López Moya, la Sra. Victoria Bernat López, el Sr. Pasqual Bernat López i el Sr. Jordi Bernat López, el Bufete de Mier en representació de diversos afectats, la Sra. Montserrat Malet Dalit, la Sra. Sónia Ramos NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1383 Barrios, el Sr. Lluís Codorniu Quer, la Sra. Montser- rat Cabot Riera i el Sr. Enrique Torres Wiehink en representació de Zona Santiveri, S.L., durant el trà- mit d’informació pública i audiència als interessats del document del Projecte de reparcel·lació econò- mica, d’iniciativa municipal, de la modificació del Pla General Metropolità per a la transformació urbanísti- ca de la Marina de la Zona Franca en els termes de l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urba- nística de 23 de febrer de 2009, que consta a l’expedient i que es dóna per íntegrament reproduït als efectes de motivació i justificació. 2n) Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 113.2 del Decret 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el referit Projecte de reparcel·lació econòmica, als efectes d’adjudicar a cadascun dels seus catorze sectors de desenvolu- pament la seva participació en les despeses d’urba- nització derivades del Pla especial d’infraestructures del barri de la Marina de la Zona Franca aprovat definitivament pel Consell Plenari de l’Ajuntament el 26 d’octubre de 2007; en el benentès que la distribu- ció de la despesa adjudicada entre els propietaris de cadascun del sectors es determinarà i es formalitzarà pormenoritzadament en els corresponents projectes de reparcel·lació dels referits sectors. 3r) Notificar aquest acord als interessats als efectes correspo- nents. 4t) Publicar aquest acord mitjançant la inser- ció de l’anunci corresponent al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un dels diaris de més circulació de la província i en el taulell d’edictes mu- nicipal i 5è) Donar-ne compte a la Comissió d’Ur- banisme, Infraestructures i Habitatge. 6. Aprovar definitivament -a l’empara de l’article 113.2.d) del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, per remissió de l’article 166.4 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, que aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme- el Projecte de regularització de les finques situades en el passeig de la Font d’en Fargas núm. 16 i 16*LU, en execució de les determinacions de la Modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit del passeig de la Font d’en Fargas en el tram situat entre el passeig de Maragall i el carrer del Doctor Coll (aprovada definitivament per la Subco- missió d’Urbanisme en sessió de 26 de setembre de 2007), redactat per la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de l’Ajuntament de Barcelona, a instàn- cia de la societat mercantil Valvisa, S.A. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris dels de més circulació de la província, i notificar-lo individualment als interessats en l’ex- pedient. Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanis- me, Infraestructures i Habitatge. 7. 1r) Aprovar definitivament el projecte construc- tiu de la nova xarxa RSU al carrer de Cristóbal de Moura, entre Josep Pla i Maresme i la modificació de la xarxa existent RSU al carrer de Josep Pla, entre Pallars i Cristóbal de Moura, d’iniciativa pública, per un import d’1.653.438,14 euros (16% impost del va- lor afegit inclòs), formulat per 22 ARROBA BCN, sa, donant per tractades les al·legacions presentades per Ilm. Sr. Joan Puigdollers i Fargas en nom del Grup Municipal de Convergència i Unió a l’Ajun- tament. 2n) Publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circu- lació de Catalunya. 3er) Donar-ne compte a la Co- missió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 8. 1r) Aprovar definitivament el projecte de la ur- banització i infraestructura del carrer de Puigcerdà, entre els carrers Pallars i Cristóbal de Moura, d’iniciativa pública, per un import de 2.171.332,14 euros (16% impost del valor afegit inclòs), formulat per 22 Arroba BCN, S.A. 2n) Publicar aquesta reso- lució en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya. 3r) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 9. 1r) Aprovar definitivament el Projecte de repar- cel·lació, modalitat de compensació bàsica, de les parcel·les del carrer de Perú i de Bolívia amb front al carrer de la Selva de Mar –Districte d’activitats 22@– , promogut pel propietari únic, la societat Acciona Inmobiliaria, S.L. 2n) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de més circulació de la província i notificar-lo individu- alment a cadascun dels interessats en l’expedient. 3r) Sol·licitar al Registrador de la Propietat la inscrip- ció del Projecte de reparcel·lació de les parcel·les del carrer de Perú i de Bolívia amb front al carrer de la Selva de Mar. 4t) Donar-ne compte a la Comissió que correspongui. El Sr. Puigdollers demana que es posi a disposició del seu grup el punt 3 del despatx d’ofici. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Execució de les obres del Fons d’Inversions Lo- cals. El Sr. Vicente recorda que el marc normatiu del Fons Estatal d’Inversió Local és el Reial decret 9/2008, que marca les pautes d’aquestes inversions en obres de competència municipal –principalment, millora d’espais públics, equipaments, protecció de medi ambient i conservació de patrimoni–, amb l’especificitat en la contractació de potenciar l’ocu- pació i determinar el personal que s’ha de contractar per a les obres i el que procedeix de l’atur. Explica que uns altres elements que distingeixen aquest fons són la urgència en la tramitació de la contractació i l’agilitat en l’execució d’obres, amb una instrucció posterior del secretari d’Estat que estableix que 1384 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 aquestes obres han de finalitzar com a molt tard el 31 de desembre de 2009. Informa que, en l’àmbit de l’Ajuntament de Barce- lona, aquest fons suposa una dotació de 282,3 mili- ons d’euros, distribuïts de la manera següent: 130 M € en millora d’espai urbà; 99,4 M € en equipaments i serveis ciutadans, 14,6 M € en promoció econòmica; 20,3 M € en millora d’infraestructures, i 17,7 M € en diverses intervencions d’àmbit de ciutat. Explica que el govern municipal va fer una llista de 303 projectes, que es van aprovar en dues comissions de govern els dies 23 de desembre de 2008 i 14 de gener de 2009, i que han representat la participació de 25 operadors municipals entre districtes, sectors, em- preses i instituts, que són els que han articulat les propostes dels diferents projectes. Indica que tot això ha provocat, des del punt de vista tècnic, l’organització i desplegament d’un ope- ratiu especial per articular la contractació i que un decret d’Alcaldia del 5 de gener de 2009 fixa com a òrgan de contractació la Gerència de Serveis Gene- rals i Coordinació Territorial, que organitza també el dispositiu i l’oficina per contractar les obres. Asse- nyala que s’ha confeccionat també un model de plec de contractació que és homogeni per a tots els ope- radors, on es distribueix la puntuació per adjudicar les contractes: 65 punts per al foment d’ocupació (43 per a la nova contractació i 22 per a la mà d’obra ja contractada per l’empresa); 20 punts per a l’oferta econòmica, i 15 punts per a l’informe tècnic del pro- cés constructiu. Explica que s’ha creat la Cofeb, l’oficina per als contractes del Fons Estatal d’Inversió Local de Bar- celona, on s’ha situat un registre únic per rebre totes les ofertes. Diu que s’han configurat tres lots de tra- mitació d’acord amb el criteri de disponibilitat dels projectes executius: un primer lot de projectes apro- vats fins al 31 de desembre, un segon lot de projec- tes aprovats fins al 15 de gener i un tercer lot de projectes aprovats fins al 31 de gener. Assenyala que, dins del procés de contractació, també s’han organitzat nou meses de contractació d’acord amb l’àmbit temàtic de les obres (manteniment, urbanitza- cions, equipaments municipals, mercats, infraestruc- tures, BSM, Tibidabo i Zoo, medi ambient i mobilitat), que són les que eleven les propostes a l’òrgan de contractació i les quals estan integrades per gerents, directors i vocals tècnics de diferents àmbits i sec- tors. Destaca que en el procés intern de tramitació dels projectes s’han incorporat elements innovadors d’administració electrònica, cosa que ha comportat crear un sistema informàtic que bolqui totes les pun- tuacions per recollir-les i gestionar-les. Explica que han creat i penjat a Internet unes etiquetes amb codi de barres que les empreses que fan les ofertes han d’imprimir i posar als seus sobres, ja que en el regis- tre d’entrada de les ofertes es fan servir lectors que bolquen la informació al sistema. Informa que, a més, ara s’està organitzant un sistema homogeni de comptabilització i seguiment de les obres, que també es coordinarà des de Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial, en el qual, per exemple, s’incorporarà la instrucció a les empreses relativa a la tramesa a l’Ajuntament via correu electrònic dels certificats i les factures de les obres que es vagin fent mensualment. Pel que fa a la contractació en si dels projectes, diu que són concursos quan el volum de l’import és superior a 200.000 € (n’hi ha 207, el 68,31%); nego- ciats quan és d’entre 200.000 € i 50.000 € (n’hi ha 81, el 26,7%), i contractes menors quan és inferior a 50.000 € (n’hi ha 15). Explica que pel que fa al pri- mer lot de 72 obres, s’han rebut 983 ofertes i que ja s’han signat els contractes i s’està preparant el dis- positiu d’inici d’obra; pel que fa al segon lot de 122 obres, s’han rebut 992 ofertes, avui s’ha acabat de fer l’adjudicació definitiva i està a punt d’iniciar-se el tràmit de signatura de contractes; i pel que fa a l’últim lot, s’han rebut 1.019 ofertes, ara es fan els informes tècnics i el dimecres vinent com a molt tard se’n farà l’adjudicació provisional. Fa un resum de la situació: per a les 303 obres s’han rebut 2.994 ofertes, que equivalen a uns 9.000 sobres, ja que cada oferta té tres sobres: un amb la documentació administrativa que s’ha de validar i estudiar, un amb l’oferta econòmica i de proposta de personal, i un tercer amb la proposta tècnica de con- fecció d’obra. Assenyala que aquestes prop de 3.000 ofertes representen una mitjana de quasi catorze ofertes per obra. Informa que, des del punt de vista econòmic, es tenen licitats 182,7 M €, que han estat adjudicats per 162,1 M €, cosa que significa una diferència de 20,6 M € o de l’11,3% sobre el licitat. Explica que la sub- venció de l’Estat és per import adjudicat d’obra i que aquesta diferència són uns diners que rescata el Ministeri d’Administracions Públiques, tot i que es podrien recuperar en cas de modificacions de con- tracte durant l’evolució de la realització d’obra. Des- taca que avui es tenen pràcticament 210 contractes adjudicats i hi ha 100 empreses diferents com a ad- judicatàries. Pel que fa al foment de l’ocupació, explica que el nombre total de treballadors contractats que han ofertat les empreses en el primer lot és de 3.200, dels quals n’hi ha 2.003 que procedeixen de l’atur, i en el segon lot, 3.000 treballadors, dels quals 1.300 surten de l’atur. Indica que en aquests dos lots es té la garantia dins les ofertes que han fet els contractis- tes que hi haurà un volum conjunt de contractació d’operaris de 6.257, dels quals 3.355 seran operaris contractats per l’atur. Assenyala que això suposa una mitjana aproximada de 31 treballadors per obra. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1385 Manifesta que actualment s’està organitzant i co- ordinant, sobretot amb l’Àrea d’Urbanisme i la Co- missió d’Obres, la preparació de l’inici de les obres, tenint en compte que han de finalitzar el 31 de de- sembre. Diu que s’està impulsant la signatura de contractes i s’està organitzant amb el director d’Infraestructures la convocatòria de comitès d’obres extraordinaris per anar tractant aquestes obres amb vista a l’afectació que puguin tenir a la via pública. Explica que també s’ha creat una taula de comunica- ció d’obres per coordinar l’impacte de les obres i la seva comunicació als ciutadans i comerciants, així com una mapificació de totes les obres a fi de mini- mitzar-ne l’impacte. El Sr. Puigdollers demana que se’ls lliuri una còpia del PowerPoint que s’ha projectat, així com una llista de les empreses que fins ara han resultat adjudicatà- ries i els imports adjudicats a cada una d’elles. Tam- bé sol·licita que s’editi un calendari d’obres per fer- les compatibles entre si des del punt de vista de la seva afectació. En aquest sentit, diu que cal anar en compte amb l’afectació als comerços, ja que seria irònic que a través d’un pla de lluita contra la crisi s’acabés ensorrant part del comerç d’alguna zona. El Sr. Villagrasa diu que el seu grup també voldria tenir una llista dels projectes adjudicats i el calendari d’obres, i saber quines poden afectar la mobilitat de cada zona o barri. Observa que hi havia alguns pro- jectes que ja estaven previstos per al 2009, com el mercat provisional de Sants o el del Ninot, i es pre- gunta si s’haguessin dut a terme si no s’hagués dis- posat d’aquest fons estatal. D’altra banda, pregunta on està estipulat que els 20 milions que en principi retornen al Ministeri d’Administracions Públiques es puguin recuperar en cas que hi hagi modificacions pressupostàries en les obres, i demana que, en la mesura del possible, se’ls informi del tercer lot que queda per adjudicar. El Sr. Vicente explica que la llista d’obres adjudi- cades, els seus adjudicataris i els seus imports, així com tot el que està pendent d’adjudicar, està penjat al perfil del contractant que hi ha a la Intranet, i que dins el web de l’Ajuntament hi ha un enllaç a aquest portal. Informa que hi ha un reial decret que estableix la possibilitat que puguin haver-hi modificacions dins l’evolució de l’obra. Afirma que el Ministeri d’Admi- nistracions Públiques els ho ha ratificat i que, de fet, el plec de contractació d’obra preveu aquesta possi- bilitat, tot i que d’una manera molt reduccionista atès el limitat termini de temps de què es disposa per fer les obres. El Sr. García-Bragado destaca l’esforç d’orga- nització que comporta la licitació de 303 projectes simultàniament en poc més d’un mes i mig. Explica que una de les condicions d’aquest fons és que les obres han de ser directament adjudicades pels ajun- taments i no per operadors o empreses vinculats a ells, la qual cosa ha obligat a crear l’operatiu que s’ha explicat. En aquest sentit, i com a president de la Comissió, fa un reconeixement de l’esforç humà i tecnològic del personal que s’ha dedicat a aquesta tasca. D’altra banda, explica que aquesta iniciativa tam- bé significa tractar massivament les dades de les certificacions de cada una de les obres i, per tant, afecta tot el funcionament de la comptabilitat munici- pal. Acaba dient que es tracta d’un repte inesperat que ha permès acreditar la capacitat de gestió de l’Ajuntament de Barcelona i que abans de l’estiu es pot fer un altre repàs sobre l’estat i l’evolució de les obres. Es dóna per tractat. 2. Projecte constructiu de millora de l’estaciona- ment a l’avinguda d’Esplugues, entre els carrers Eduard Toldrà i Doctor Joaquín Albarrán. El Sr. García-Bragado explica que aquest informe dóna resposta a una proposició aprovada a proposta del PP, que va motivar un estudi i reunions successi- ves amb les escoles situades per sobre de l’avinguda d’Esplugues, que han donat uns resultats que ara s’explicaran i que seran debatuts i considerats al Districte de les Corts. El Sr. Valdés manifesta que ja tenen el resultat fi- nal de l’elaboració del projecte constructiu per a la millora de l’estacionament i la mobilitat en aquest tram de l’avinguda d’Esplugues. Diu que el projecte constructiu correspon a una segona fase d’aquesta iniciativa, perquè la primera fase, desenvolupada el 2008, era l’elaboració d’un estudi de les alternatives possibles per resoldre el problema d’aparcament dels autocars de les escoles Thau, Solc i St. Peter’s i els problemes de mobilitat que es generaven a la rotonda que es troba a l’avinguda Esplugues amb el carrer Doctor Joaquín Albarrán. Explica que l’estudi d’alternatives es va fer tenint en compte diferents factors, entre altres l’afectació de l’estructura existent, de la urbanització i de la mobilitat durant la construc- ció de les obres, i que es va seleccionar l’alternativa que es va considerar més adient des de tots els punts de vista. Diu que posteriorment es va desenvolupar aquesta alternativa en un projecte constructiu que va permetre la concreció de com fer aquesta obra, del temps que trigaria a fer-se i del seu cost. Explica les diferents alternatives d’aparcament per al transport dels autocars de les escoles que es van estudiar en l’anàlisi prèvia. Assenyala que qualsevol de les alternatives per resoldre el tema de l’aparcament era compatible amb l’ampliació de la rotonda del Doctor Joaquín Albarrán, que causa grans problemes de mobilitat per les seves dimensi- ons reduïdes. Afirma que la proposta que es va con- siderar més idònia era la que plantejava que la nova rotonda el·líptica tingués més capacitat i continués 1386 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 sent una rotonda amb semàfors, i que l’aparcament es creés en una zona d’estacionament reservada només per als usos escolars, que es faria a la calça- da del costat muntanya de l’avinguda d’Esplugues i que ocuparia part de la mitjana amb un carril de cir- culació per substituir el que s’agafaria per col·locar els autobusos. Assenyala que es va decidir que la capacitat adient, considerant la simultaneïtat d’en- trada i sortida dels autocars de les escoles a les ho- res punta, era de sis places i que a l’espai restant quedés una zona de vorera. Diu que l’àmbit d’actuació total d’aquesta proposta és d’uns 6.000 m 2 i que es considera que hauria de ser complementada amb un futur accés a les esco- les. Explica que s’ha fet una anàlisi preliminar de les cotes en les diferents zones i que es considera que es podrien fer unes rampes que permetessin arribar de la cota 119, que és la cota de calçada de la llosa de cobertura, a la cota 126. Indica que mitjançant aquestes rampes es podria accedir directament a les escoles i s’evitaria que, quan els autocars parin, els nens hagin d’anar per les voreres dels carrers Edu- ard Toldrà o Doctor Joaquín Albarrán, que són bas- tant estretes. Explica que la durada de les obres, segons el pro- jecte, seria d’uns cinc mesos en diferents fases d’obra, que comportarien l’ocupació parcial d’algun carril de l’avinguda d’Esplugues, i que el pressupost per a l’execució material de l’obra seria d’uns 137.000 € i que afegint-hi el control de qualitat arriba- ria a aproximadament 1 M €. La Sra. Sánchez, en qualitat de regidora del Dis- tricte de les Corts, afirma que el compromís que s’havia adquirit era fer un estudi i que s’ha anat una mica més enllà elaborant un projecte amb el qual se soluciona el tema de l’estacionament i la mobilitat de la zona. Afirma que les escoles n’estan assabenta- des i que es tornaran a reunir amb elles, i que poste- riorment es presentarà el projecte a la sessió de la Comissió d’Urbanisme del Districte de les Corts del 20 d’abril. Agraeix als tècnics la feina que han fet i opina que el projecte és una bona proposta per millorar la mobi- litat de la zona. El Sr. Vives manifesta que el seu grup també està en contacte amb les escoles i amb els veïns del barri de la Mercè, per als qui diu que també és molt impor- tant la solució d’aquest àmbit, i que les notícies que han rebut és que, tot i que hi ha hagut converses amb el Districte, el nivell de consens és baix. Diu que han sol·licitat al seu grup que faci gestions per tal de mirar de solucionar-ho i, en aquest sentit, demana que se’ls escolti una mica més, tenint en compte que aquesta iniciativa va sorgir d’unes entitats i d’un barri que ja han complert la tasca que els correspon pel que fa a posar-se d’acord amb els autocars i combi- nar horaris. El Sr. Villagrasa agraeix la presentació d’aquest informe i afirma que el seu grup creu que la solució que es planteja és la que té més grau de consens. D’altra banda, pregunta si el nou accés a les escoles entraria dins del pressupost de les obres i qui n’assumiria el cost. El Sr. García-Bragado respon que aquest accés no està inclòs en el projecte i, per tant, no està comptat. Manifesta que queda per davant tot un de- bat sobre quan es farà això i quins recursos s’hi des- tinaran, atès que és un projecte nou que no està inclòs en el Programa d’actuació del Districte (PAD) i que, per tant, no té pressupost ni calendari. El Sr. Martínez pregunta qui paga el projecte i si estan parlant d’un aparcament d’autobusos per a les escoles Thau, St. Peter’s School i Solc. La Sra. Sánchez respon que aquest projecte el pagarà l’Ajuntament en el proper mandat i que no és només per a les escoles, sinó també per als veïns de la zona. Afirma que amb aquest projecte se solucio- narà un problema de mobilitat i que creu que ha de figurar al PAD del proper mandat. Conclou dient que parlaran amb els veïns i que està segura que arriba- ran a acords. El Sr. García-Bragado assenyala que l’interès per abordar aquesta qüestió té sobretot a veure amb voler resoldre un problema de circulació que hi ha a l’avinguda d’Esplugues, que és una sortida important de la ciutat. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal A la Comissió: 3. Que comparegui el responsable del govern mu- nicipal per tal d’informar de les obres corresponents al Pla especial d’infraestructures del 22@ que en aquest moments s’estan fent als carrers ciutat de Granada (Llull i Taulat), Ramon Turró (Badajoz- Llacuna) i Badajoz (Llull-Ramon Turró). El Sr. Villagrasa exposa que hi ha una pregunta del seu grup que fa referència a aquest mateix tema i proposa fer-ne el debat conjuntament. El Sr. Freixedes explica que el seu grup ha dema- nat aquesta compareixença perquè considera que el que està passant en aquest sector de la ciutat és molt greu. Diu que ja fa temps que denuncien reite- radament el mal estil de fer intervencions al carrer en aquest sector i el fet que sovint sembli que l’Ajuntament hi faci obres amb una intensitat i una durada que no es veu enlloc més de la ciutat, com si no hi haguessin ni veïns ni activitats. Afirma que podrien donar exemples d’altres car- rers que han estat molt de temps tallats, com va ser el cas del carrer Pallars, que va estar en obres més del doble de temps del que estava previst i sense cap accés alternatiu amb l’excusa que en aquell tram NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1387 de carrer no hi havia veïns. Assenyala que és cert que allà no hi havia habitatges, però que al voltant sí que hi havia veïns que van veure afectada la seva qualitat de vida. Manifesta que un altre dels misteris als quals estan acostumats els veïns del Poblenou és a veure com els carrers s’obren, es tapen i es tornen a obrir per fer aparentment la ma- teixa obra. Explica que als carrers Ciutat de Granada i Ra- mon Turró s’estan fent unes obres que han deixat totalment aïllats els veïns i les activitats econòmiques de la zona. Diu que hi ha veïns que no poden accedir en cotxe a casa seva i activitats econòmiques que no poden desenvolupar-se amb normalitat perquè els camions no poden arribar fins on es troben i carregar i descarregar mercaderies. Assenyala que no només aquesta intensitat d’obres és molt més gran que a altres carrers de Barcelona, sinó que, a més, hi ha carrers que fa quinze dies que estan tallats i que de moment ningú no ha sabut interpretar cap moviment que impliqui que s’hi estan fent obres. Explica que el seu grup voldria que es corregís la manera de fer les obres en aquest sector de la ciutat per tal de minimitzar-ne les repercussions en els veïns i que totes les activitats econòmiques pogues- sin continuar funcionant en paral·lel a les obres, de manera que no haguessin de tancar o traslladar-se per culpa de les obres. Diu que, a més, quan hi ha activitats que busquen un nou local per poder conti- nuar funcionant i demanen la llicència per a aquell local, no se’ls vol donar la llicència pel fet de trobar- se en territori 22@. D’altra banda, manifesta que el seu grup també entén que l’Ajuntament ha d’assumir una responsabi- litat respecte a les obres que es fan al carrer. Explica que, fruit de les obres al carrer Ciutat de Granada, hi ha una nau industrial que ha quedat ensorrada a causa de les vibracions. Diu que aquesta nau ha demanat més d’una vegada a l’Ajuntament que se’n responsabilitzi i repari els danys que ha provocat, però que de moment no ha obtingut cap resposta. El Sr. Villagrasa manifesta que el seu grup coinci- deix plenament amb l’exposició de motius que ha fet el Sr. Freixedes. Explica que hi ha veïns dels carrers Ramon Turró, Llacuna, Roc Boronat, Ciutat de Gra- nada i Badajoz que se senten indefensos i que afir- men que no han tingut la informació necessària per saber com les obres afectarien la seva vida diària. Diu que es refereix a 18 blocs d’habitatges i a 21 comerços, els quals no només tenen problemes per a la càrrega i descàrrega, sinó també per al transport de la mercaderia cap al local comercial. Assenyala el cas del carrer Ciutat de Granada, que ha estat més de dos anys en obres en el tram comprès entre els carrers Llull i Ramon Turró i ara torna a veure’s afectat per obres. Diu que els veïns creuen que l’Ajuntament no els escolta i no els dóna informació, i tenen dubtes pel que fa a l’empresa que mesura les vibracions per garantir la seguretat dels edificis. Volen saber si aquesta empresa està homo- logada pel Ministeri d’Indústria, ja que els consta que en una empresa ubicada al carrer Ramon Turró nú- mero 164 va caure el sostre a causa de les vibraci- ons de les obres, i que ningú no els ha informat si l’Ajuntament respondrà per aquest fet. Conclou que la situació que viuen els veïns i co- merciants d’aquest sector no és justa i que els veïns reclamen informació. Opina que és comprensible que les obres puguin afectar la mobilitat en certes hores, però que cal oferir alternatives. El Sr. Lucchetti assenyala que 22@ porta execu- tats des del seu inici 83 trams de carrer i que ara s’està en una fase d’execució de deu trams més, amb els quals s’arribarà a dotze quilòmetres de vial fet i reurbanitzat, que representen un 33% del total d’aquest territori. Explica que les obres que s’exe- cuten actualment van començar l’abril del 2008 i afecten sis carrers i dos passatges. Diu que a la pri- mera fase d’aquestes obres s’han finalitzat dos car- rers i un passatge, i que ara s’està en la segona fase del carrer Ramon Turró. Informa que el 27 de maig es va produir el col·lapse d’una de les encavallades d’una nau prope- ra i que, després de la intervenció dels bombers, els responsables del 22@ van visitar-la de seguida, acompanyats d’alguns enginyers i professors d’es- tructures de l’Escola d’Arquitectura. Explica que fins i tot van mirar si encara era possible apuntalar el sos- tre perquè no s’havia acabat de col·lapsar, però que a la nit va caure. Assenyala que es va oferir a l’empresa un local, que s’ha estat utilitzant fins fa un mes i mig tan sols com a magatzem, ja que l’empresa va traslladar la seva activitat de serigrafia a uns cent cinquanta metres. Constata que, a partir d’aquí, 22@ va reclamar que la constructora, Comsa, fes el seu dictamen a través de l’empresa assegura- dora i avalués quina part de responsabilitat o cores- ponsabilitat tenia. Diu que l’empresa constructora els ha comunicat que encara no ha pogut tenir accés a la nau i, per tant, no ha pogut fer, a través de la seva companyia asseguradora, la valoració de les causes que van provocar el col·lapse d’aquesta estructura de fusta. Assenyala que, a part de les vibracions, probablement podria haver-hi algun altre element causal que va contribuir als fets. Explica que des d’aleshores s’ha establert l’obli- gatorietat que quan es col·loquin palplanxes per fer tot el sistema de galeries, de recollida pneumàtica, de fibra òptica i de fred i calor, es facin abans mesu- raments in situ per comprovar que l’afectació sobre els habitatges veïns és la menor possible. Afirma que han tingut disset reclamacions patrimonials, que han estat analitzades per part dels tècnics de l’Associació de Veïns, i que ara caldrà veure quin informe fa 1388 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 l’empresa constructora i mirar d’arribar a un acord amb els veïns. Manifesta que en la zona en obres sempre es permet i es facilita l’entrada als locals i als habitatges i que a ell no li consta que durant l’any que fa que és a l’empresa s’hagi rebut mai cap queixa en aquest sentit. Diu que la seva obligació és permetre l’entrada dels vehicles dels veïns i de les empreses, i que sempre s’ha arribat a acords pel que fa a això. Explica que les obres que es fan en aquesta zona són molt dures perquè el Pla d’infraestructures pre- veu no només el pas per sota els carrers de fibra òptica i de la recollida pneumàtica, sinó també de totes les tubulars de fred i calor, cosa que obliga sovint a anar a fondàries de quatre i cinc metres. Assenyala que, a més, es tracta d’una zona de re- blerts i que això fa que les tasques siguin encara més difícils i que calgui fer servir palplanxes per a la seguretat dels treballadors. Conclou que, per tant, la seguretat a l’obra i dels veïns preval per damunt de la rapidesa amb què es puguin fer les obres. El Sr. Narváez manifesta, en qualitat de regidor del Districte i de president de la Comissió de Segui- ment establerta des que es van iniciar les obres, que són molt diferents les afirmacions que fan els repre- sentants de l’oposició de les que fan les persones que estan íntimament lligades al seguiment diari d’aquestes obres. Afirma que la Comissió de Segui- ment és àmplia i que pot assistir-hi qualsevol veí o comerciant que estigui interessat en qualsevol tema relatiu a la seva possible afectació. Explica que en la Comissió de Seguiment es dóna informació puntual de com evolucionen les obres i els veïns plantegen les possibles afectacions de determinades activitats, a les quals s’intenta donar solució. Afirma que, per tant, els veïns tenen tota la informació de l’evolució de l’obra i participen en les solucions puntuals que es puguin donar, per la qual cosa no entén el grau d’alarmisme que s’ha expres- sat. Destaca que es tracta d’unes de les obres més controlades i vigilades de la ciutat, i que, a més a més, els veïns tenen el telèfon mòbil d’una persona del 22@ per comunicar-li qualsevol incidència que es pugui produir. El Sr. Freixedes manifesta que estan parlant de coses que es poden comprovar fàcilment visitant la zona i recomana als periodistes que hi vagin i parlin amb els veïns perquè els expliquin les seves vivènci- es. Afirma que és cert que s’han habilitat entrades pels passatges, però que els camions no tenen prou espai per poder-hi passar. D’altra banda, diu que és cert que quan es va pro- duir el col·lapse de l’encavallada de fusta d’una nau va anar-hi tothom, però que des que aquesta nau es va ensorrar no hi ha aparegut ningú més. Manifesta que són unes obres en què la titularitat i la respon- sabilitat municipal és clara i, per tant, no poden ren- tar-se les mans i dir que és un problema entre pri- vats. Assenyala que el local que es va oferir a l’empresa era un aparcament per poder deixar les coses i que, evidentment, l’empresa va buscar-se un altre espai, que després ha tornat a quedar encerclat per les obres, amb els consegüents problemes d’accés dels camions. Pel que fa a la Comissió de Seguiment, afirma que els veïns afectats per les obres en desconeixen l’existència, cosa que al seu parer és molt indicativa de com s’interpreten sovint les coses a Barcelona. Diu que els veïns no es queixen de les obres en si, sinó de com es fan. Explica que a tots ells els sembla bé que s’arregli el carrer Ramon Turró, però que el que no entenen és que hi hagi un tram tallat des de fa quinze dies i ningú no hagi vist encara ni una mà- quina ni un operari, o que es reobrin forats que tot just acaben de tapar-se. Explica que el seu grup ha demanat aquesta com- pareixença perquè creu que ha d’haver-hi un segui- ment i un acompanyament de les persones i activi- tats que es veuen afectades per les obres, i més informació als veïns. Diu que és inadmissible que a una persona amb un negoci en marxa se li col·lapsi la nau a causa de les vibracions que genera l’obra i que en el moment del col·lapse hi vagin els tècnics i després ja no aparegui ningú més. El Sr. Villagrasa manifesta que no s’ha explicat quina informació s’ha donat als veïns i comerciants afectats per les obres d’aquesta zona ni com o amb quina periodicitat s’ha fet. Diu que la Comissió de Seguiment és desconeguda per a molts veïns, com per exemple la regidora adscrita del seu grup, i que a part de l’Associació de Veïns, cal informar directa- ment els veïns i comerciants afectats. En aquest sentit, pregunta si hi ha alguna oficina a la qual es puguin dirigir els veïns i comerciants per poder pre- sentar queixes o reclamacions. També opina que caldria saber si l’empresa que mesura les vibracions està homologada pel Ministeri d’Indústria, atesos els dubtes que hi ha sobre això. Afirma que el seu grup ha visitat la zona i ha pogut presenciar in situ les dificultats que tenen els veïns i els comerciants per desplaçar-se per la zona. També assenyala que hi ha una gran quantitat de tanques que dificulten els desplaçaments, i expressa els seus dubtes respecte a la seguretat de la zona, ja que hi ha lloses i pedres enmig del carrer i tanques de so- lars que han caigut a terra. El Sr. Narváez manifesta que, en la seva primera intervenció, el Grup Municipal de CiU ha afirmat que no hi havia accés als habitatges i locals, mentre que després ha reconegut que s’hi podia accedir pels passatges. Afirma que, tal com ha dit el Sr. Lucchetti, les obres en aquesta zona són molt complicades a cau- sa del terreny i, per tant, s’han de fer d’una manera NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1389 diferent de com es fan a altres llocs de la ciutat. D’altra banda, informa que la persona que està per- manentment a disposició dels veïns és el Sr. Àlex Coral, que assisteix a totes les reunions i proposa les dates de les trobades. Diu que, a més, l’oficina a la qual poden acudir els veïns és la seu del 22@. Constata que és cert que les obres són molestes, però que també és cert que aquestes són unes de les obres amb més garanties que hi ha a la ciutat, ja que tota la infraestructura que s’hi està construint, com el sistema de fred i calor i les galeries de servei, assegura que en el futur aquests carrers s’aixecaran menys que la resta de carrers. Diu al Sr. Villagrasa que si no hi haguessin moltes tanques, segur que els acusaria per la manca de tanques. Opina que s’estan exagerant les coses a partir d’algunes anècdotes i que això és fer demagò- gia. El Sr. Lucchetti explica que quan van començar les obres a l’abril del 2008 es van fer 2.000 avisos de porteria, 5.000 avisos de veïns i 5.000 díptics d’in- formació general. Diu que en la segona fase de l’obra s’ha reforçat això amb 1.000 avisos i 100 avi- sos de porteria de serveis d’assistència de telefonia. Informa que, a més, a una de les reunions amb els veïns es va decidir que l’empresa posés una línia telefònica per a emergències, que diu que ja està consolidada després d’alguns problemes de funcio- nament els primers dies. Quant al tancament de carrer que s’ha fet ara, ex- plica que cal podar els arbres i fer cates per acabar d’esbrinar on estan els serveis, ja que les empreses subministradores de serveis no disposen d’aquesta informació. Diu que entén que això pot fer la sensa- ció que no es treballa i només s’obren i tapen forats. Assenyala que, a més, en el passatge Bac de Roda els ha passat una cosa que és molt habitual a les obres. Explica que per al trasllat d’un cable de mitja tensió van fer la nova tubular i col·locar el cable, però que abans de posar-lo en servei calia descarregar el cable antic que passa per sota dels escocells dels arbres que hi ha plantats. Diu que com que la com- panyia trigava a notificar-los quan es podria produir aquesta descàrrega, van preferir tapar el carrer i tornar-lo a obrir quan rebessin aquesta notificació. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions Al Plenari del Consell Municipal: 4. Ratificar el Decret d’Alcaldia de 20 de febrer de 2009, que aprova el model de conveni de col·la- boració per a la posada en funcionament de l’Oficina Tècnica del Besòs, a subscriure pels alcaldes dels municipis de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, primera tinent d’alcalde de Sant Adrià del Besòs, Montcada i Reixach, president del Consell Comarcal del Barcelonès, representant de la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, S.A., i representant de Barcelona Regional-Agència Metropolitana de Desenvolupament Urbanístic i d’Infraestructures, S.A. El Sr. Villagrasa manifesta que la reserva de vot del seu grup es deu al fet que no acaben de veure clar que calgui crear aquesta oficina havent-hi altres ens municipals i que ho volen acabar d’estudiar. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot del PP. b) Propostes d’acord 5. Donar conformitat a la participació del Consorci del Besòs com a membre del Consorci del Campus Interuniversitari del Besòs, atesa la seva condició de propietari públic del sector i que les seves finalitats són anàlogues i d’interès públic concurrent en el Sector C-4 de la modificació de Pla General Metro- polità en el sector front litoral i marge dret del riu Besòs. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 6. Donar conformitat per part de l’Ajuntament de Barcelona, com a ens consorciat, a l’acord adoptat pel Consell General del Consorci del Campus Interu- niversitari del Besòs, en sessió de 25 de novembre de 2008, pel qual es va acordar la modificació de l’article 2 dels seus Estatuts sobre el canvi de deno- minació de l’entitat que passa a ser Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs segons consta a l’expedient administratiu annex. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 7. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar- celona, la modificació de l’article 264 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità (Localitza- ció relativa de l’edificació. Tipus d’ordenació segons volumetria específica) dins el terme municipal de Barcelona, d’iniciativa municipal, amb les modificaci- ons a què fa referència l’informe de la Direcció Tèc- nica d’Urbanisme i Infraestructures; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. El Sr. Massaguer explica que l’article que es vol modificar ha portat fins ara a una complexitat inter- 1390 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 pretativa del text i que en l’aprovació inicial ja s’ha postulat una millora del redactat en el sentit d’aclarir quins haurien de ser exactament els paràmetres de distàncies entre les edificacions. Informa que el Grup Municipal de CiU ha presen- tat una al·legació en el sentit que no es diferenciï entre l’ús residencial i l’ús residencial hoteler, cosa que diu que sí que es feia en el redactat de l’aprovació inicial. Explica que en el tràmit d’apro- vació provisional s’unifica la diferenciació i s’uni- fiquen les distàncies per als règims residencials i, per tant, s’estima parcialment aquesta al·legació. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. Districte de Sants-Montjuïc 8. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana de l’entorn dels Jardins de Màlaga, promogut per Muntclà, S.A., amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord; requerir al promotor per tal que, en el termini màxim de tres mesos a comptar des del dia següent a la notificació del present acord, constitueixi la garantia corresponent al 12% del valor de les obres d’urbanització, per un import de 24.793 euros, als efectes establerts a l’article 101.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i com a requisit previ a la publicació de l’anunci d’aquest acord; condicionar la publicació d’aquest acord, així com de la normativa del Pla, al compliment de les obligacions econòmi- ques derivades de la redacció del projecte i de l’execució de les obres de l’equipament docent, pre- vistes a l’apartat 2 –avaluació econòmica– del docu- ment per a l’aprovació definitiva i publicar el present acord i la normativa del Pla al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona als efectes de la seva execu- tivitat, un cop s’hagi acreditat el compliment del re- queriment i condicions indicades. El Sr. Massaguer explica que l’objecte d’aquest instrument urbanístic és definir un àmbit de millora urbana a través de la concreció de la delimitació dels sòls públics i privats; l’establiment de la condició de solar a la parcel·la privada d’interior d’illa, qualificada com a clau 13a, i a la qual se li dóna un accés con- cretant la volumetria de la seva edificació, i l’adequació de la qualificació dels sòls corresponents a l’àmbit dels jardins de Màlaga i el seu ús efectiu com a zona verda. Manifesta que l’ordenació proposada possibilita la creació d’aparcaments en el subsòl, tant de sòl privat com dels jardins de Màlaga, i n’ordena els accessos, i estableix les càrregues urbanístiques, la cessió i la urbanització dels nous sòls de zones verdes i una aportació econòmica per a la construcció d’un nou equipament educatiu. Diu que el mateix planejament obté un nou emplaçament per a l’escola bressol en l’entorn absolutament pacificat de l’àmbit dels jardins de Màlaga. Explica que hi ha hagut dues al·legacions dels grups municipals de CiU i del PP, que s’estimen par- cialment en el sentit que el mateix instrument urba- nístic incorporarà uns quadres molt més detallats de les superfícies aportades i les superfícies resultants, cosa que aclarirà millor la distribució de les càrre- gues i els beneficis del planejament i l’obtenció del sòl d’equipament a què s’ha fet referència. El Sr. Martínez manifesta que el seu grup ha sug- gerit que el jardí que queda darrere de l’escola bres- sol sigui d’ús exclusiu per a l’escola i que, per tant, s’hi faci un tancament per evitar l’accés d’altres per- sones. El Sr. García-Bragado li pregunta si està d’acord que, tot i això, es mantingui la qualificació de zona verda per mantenir els equilibris. El Sr. Martínez respon afirmativament. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla especial d’ampliació del Port de Barcelona (Zona d’Activitats Logístiques-ZAL) a la Zona de Serveis Generals 1 (ZSG1), promoguda per l’Autoritat Portuària de Barcelona, amb les modifica- cions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. El Sr. Massaguer manifesta que l’objecte principal d’aquesta proposta és afegir l’ús de benzinera en la regulació dels usos admesos en la Zona de Serveis Generals del Port de Barcelona. Explica que la modi- ficació incorpora aquest ús en un emplaçament que és molt idoni per a la prestació d’aquest servei, atesa la seva proximitat a l’antiga llera del riu, per on trans- correrà l’autovia amb els carrils d’entrada de les mercaderies transportades en camió a la zona portu- ària. Informa que en el tràmit entre l’aprovació inicial i l’aprovació definitiva no hi ha hagut al·legacions. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. Districte de les Corts 10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla especial urbanístic per a l’ordenació del recinte del Col·legi Pare Manyanet, a l’illa delimitada pels carrers d’Entença, la travessera de les Corts, de Prat d’en Rull i del Taquígraf Garri- NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1391 ga, promoguda per Congregació dels Fills de la Sa- grada Família. El Sr. Massaguer manifesta que l’objecte principal d’aquesta proposta és la modificació de l’ordenació vigent per als requeriments funcionals del col·legi Pare Manyanet. Explica que el planejament vigent ordenava l’edificació amb una planta baixa més u a la banda del carrer Taquígraf Garriga i una petita part de planta baixa més dos, i que el que fa la proposta, sense modificar el sostre atribuït, és canviar d’ubicació una part del sostre per alliberar una mica més l’interior de la instal·lació docent. Informa que no hi ha hagut al·legacions en el trà- mit d’exposició pública entre l’aprovació inicial i la proposta d’aprovació definitiva. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 11. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar- celona, la modificació puntual del Pla General Metro- polità de les qualificacions urbanístiques, la regulació d’usos i l’ordenació volumètrica de la parcel·la situa- da a l’avinguda d’Esplugues, núm. 103b, promoguda per Estación de Servicio Pedralbes, S.L., que incor- pora les prescripcions de l’aprovació inicial i les mo- dificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. El Sr. Massaguer manifesta que l’objecte d’a- questa proposta és mantenir la disposició i la funcio- nalitat de la benzinera existent en aquest àmbit ator- gant als sòls la qualificació urbanística adient i ordenant-ne l’edificació. Explica que es proposa can- viar les qualificacions actuals dels terrenys de 20a11 i 5 (sistema viari) a la qualificació única de 22g, que és la qualificació d’ús industrial amb ús exclusiu de benzinera. Informa que no hi ha hagut al·legacions durant el tràmit d’exposició pública entre l’aprovació inicial i l’aprovació provisional. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ampliació de l’Edifici de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, illa F, Campus Sud Subàmbit Ponent, promogut per la Uni- versitat de Barcelona; i resoldre les al·legacions pre- sentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. El Sr. Massaguer manifesta que l’objecte d’aquest Pla especial urbanístic és fonamentalment ajustar el perfil regulador definit pel Pla de millora vigent i con- cretar l’ocupació al subsòl del sòl qualificat amb la clau 7c/5. Explica que aquest planejament dóna cobertura urbanística al projecte guanyador del concurs d’ar- quitectura que es va fer per a la realització de la no- va Facultat de Belles Arts. Diu que el planejament preveu admetre la utilització dels punts del subsòl esmentats i, sobretot, la permeabilitat del carrer Adolf Florensa en la connexió amb l’avinguda del Doctor Marañón. Informa que es fa un aclariment de l’al·legació que efectua el Grup Municipal de CiU per tal que es faci la formalització de les ocupacions del subsòl en aquest planejament. El Sr. Puigdollers expressa la reserva de vot del seu grup, que vol acabar d’estudiar-ho amb vista al Plenari. Manifesta que el seu grup té la sensació que l’aprovació de peces urbanístiques promogudes per la Universitat de Barcelona en aquest àmbit de Pe- dralbes Sud s’està fent a còpia d’incomplir els con- venis urbanístics històrics que hi ha aprovats entre l’Ajuntament i la Universitat, que obliguen aquesta institució a fer tota una sèrie d’obres d’urbanitzacions a càrrec seu. En aquest sentit, demana que es trobi algun sistema que garanteixi algun tipus de compro- mís més ferm des d’un punt de vista jurídic que un conveni urbanístic, perquè la realitat demostra que per aquesta via la Universitat de Barcelona no com- pleix les obligacions contretes. Afirma que ja s’han incomplert tres convenis i con- vida el Sr. García-Bragado a parlar amb el seu grup d’aquest tema abans de la celebració del Plenari per mirar de trobar algun tipus de compromís, tant del govern municipal com de la Universitat, que permeti recuperar el compliment de compromisos anteriors. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, PP i ERC i amb la reserva de vot de CIU. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 13. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la concreció de l’ús i de les condicions d’edificació del nou parc d’acollida d’animals de companyia en el camí de la Mare de Déu de Lorda, s/n, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Di- recció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a 1392 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. El Sr. Massaguer manifesta que explicarà de ma- nera sintètica l’evolució que ha sofert aquest instru- ment urbanístic entre la seva aprovació inicial i la proposta actual d’aprovació definitiva. Explica que la modificació de Pla general metropo- lità preveia una edificabilitat màxima i de sostre en l’avantprojecte de 7.300 m 2 . Diu que el Pla especial urbanístic, en la seva aprovació inicial, mantenia també aquesta proporció, mentre que en el tràmit entre l’aprovació inicial i la definitiva s’ha reduït aquesta edificabilitat a 5.600 m 2 . Pel que fa a l’ocupació, afirma que els paràmetres urbanístics principals eren de pràcticament 5.000 m 2 de superfí- cie de la parcel·la, mentre que la proposta actual planteja que sigui d’uns 4.280 m 2 . Assenyala que en el tràmit d’aprovació inicial del Pla especial urbanístic la morfologia edificatòria que es presentava preveia una planta baixa més dos en algun dels punts del volum, mentre que en la propos- ta definitiva se situa en una planta baixa més u. Pel que fa a l’amplada mínima de la reserva de pas i superfície, explica que inicialment es preveia una amplada mínima de 8 m amb una superfície mínima de 1.600 m 2 i que ara se’n proposa una ampliació del 25%, amb una amplada mínima de 10 m i una super- fície mínima de 2.000 m 2 . Quant al nombre de boxes per a gossos, diu que inicialment el projecte en pre- veia 100 més 40 i la proposta actual en preveu 82 més 35. D’altra banda, indica que els estudis eco- nòmics també han sofert una evolució i ara s’identifiquen els costos concrets amb molt més de- tall. Mostra unes imatges comparatives entre la pro- posta inicial i la definitiva, que mostren l’escurçament notable de la part superior de l’edificació en forma d’U del centre, les diferències morfològiques que es deriven d’aquesta reducció i la maqueta. Acaba dient que es pot apreciar l’estimació parcial d’una part important de les al·legacions i els suggeriments que s’han fet en la tramitació del projecte. La Sra. Mayol, en qualitat de ponent d’aquest te- ma com a presidenta de la Comissió de Sostenibili- tat, Serveis Urbans i Medi Ambient, destaca que aquest projecte representa l’oportunitat de fer un salt qualitatiu en la política d’atenció als animals a la ciutat i que és un projecte llargament esperat que es podria fer efectiu en poc més de dos anys. Afirma que durant els mesos posteriors a l’apro- vació inicial del projecte i especialment des del mes de gener, que es va acabar el termini d’al·legacions, el govern es va comprometre a escoltar, informar i garantir. Explica que s’han escoltat els problemes que es considerava que hi podia haver a l’entorn d’aquest equipament i que, també, s’ha informat del canvi conceptual que significa passar de tenir una gossera a tenir un parc d’animals de companyia. Diu que, en aquest sentit, encara queda molt camí per recórrer, ja que la gent associa el que és una gosse- ra en el sentit tradicional amb un equipament poc amable, cosa que explica en part les dificultats que han tingut des de fa més de sis anys per trobar un emplaçament idoni per a aquest equipament. D’altra banda, afirma que des del primer moment s’ha dit que es garantiria que l’equipament no produís molès- ties a l’entorn i que s’han posat els mitjans per fer-ho. Destaca el procés de negociació més intens que s’ha dut a terme amb el Grup Municipal d’ERC per la seva especial predisposició a instaurar aquest equi- pament, amb la voluntat del govern de garantir en major mesura la connectivitat biològica entre la ciutat i Collserola. Diu que justament les propostes que s’han explicat sobre la modificació de la morfologia de l’edifici, més en forma de bota, permeten una major connectivitat, alhora que disminueixen el cost del centre en mig milió d’euros. Assegura que aquest equipament o qualsevol altre d’aquestes característi- ques que es construeixi a la ciutat tindrà un cost elevat, atès que es tracta d’un equipament amb unes prestacions que no tenen res a veure amb les gosse- res tradicionals. Conclou que durant aquest temps el govern muni- cipal ha fet un treball seriós, solvent i amb voluntat d’acord. El Sr. Puigdollers recorda que aquest projecte és fruit d’un acord aprovat per unanimitat en el Plenari de l’Ajuntament de Barcelona del 26 d’abril de 2002, que plantejava una nova política d’atenció als ani- mals a la ciutat de Barcelona. Diu que aquest acord del Plenari va tenir una plasmació jurídica a través del desenvolupament d’una llei del Parlament de Catalunya per la qual a Catalunya no es podien ma- tar més ni gossos ni gats pel sol fet de tenir-ne una població per sobre del que es podia mantenir amb les instal·lacions existents, i que en el cas de Barce- lona això es va concretar en una ordenança el 22 de desembre de 2003. Conclou que, en aquest sentit, tenir una nova instal·lació a la ciutat és una necessi- tat legal perquè l’existent no permet complir l’or- denança. Manifesta que, al seu parer, la clau de l’error que ha comès la Sra. Mayol rau en la reunió que es va produir el dia 28 d’octubre de 2008 a l’Ajuntament, en la qual els tres partits de l’oposició van conèixer per primera vegada quina era la línia d’actuació que volia dur a terme el govern municipal en relació amb la ubicació de la nova gossera. Afirma que es van trobar en la situació curiosa que, tenint en compte que era la primera vegada que s’asseien per parlar seriosament d’aquest tema, se’ls va explicar que el govern municipal havia decidit fer la gossera munici- pal en el terreny que avui es proposa i amb la ma- queta sobre la taula i amb l’arquitecte que havia fet el NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1393 projecte. Diu que en aquella reunió ja van manifestar a la Sra. Mayol que no estaven disposats a pronun- ciar-se sobre la proposta fins que no coneguessin les tretze ubicacions que havia estudiat el govern muni- cipal fins a aquell moment i li van reclamar que els enviés la documentació sobre els emplaçaments. Explica que fins a la reunió de la Comissió de Soste- nibilitat celebrada el mes de desembre cap dels grups de l’oposició va tenir accés a la informació sobre les tretze ubicacions que havia estudiat el go- vern municipal. Assenyala que el greu error de la Sra. Mayol va ser creure que, almenys el seu grup, estava disposat a arribar a un acord amb el govern municipal només sobre la ubicació que s’havia decidit unilateralment. Afirma que el seu grup està convençut que es poden debatre les tretze ubicacions més totes les que pu- guin aportar els grups municipals i trobar-ne una que generi consens o almenys el suport del seu grup, però que no estan disposats a acceptar cap imposi- ció. Afegeix que en aquella reunió la Sra. Mayol els va dir que estava disposada a negociar tot el que fes referència a aquesta ubicació, però no cap altra. Assenyala que en el document de les tretze ubi- cacions que va estudiar el govern municipal s’es- tablien les condicions que hauria de complir el lloc on s’ubiqués l’equipament i que l’emplaçament proposat no les compleix. Diu que, com que el lloc no arriba a les dues hectàrees que estableix el criteri de superfí- cie, la idea del govern municipal és que la zona de passeig dels gossos per part dels voluntaris sigui el parc de l’Oreneta, cosa que qualifica d’intolerable. Manifesta que el segon i principal motiu pel qual el seu grup s’oposa a aquesta ubicació és que l’equipament proposat es troba a pocs metres d’una escola. D’altra banda, diu que una tercera raó per la qual rebutgen la proposta té a veure amb l’origen de la propietat i els compromisos que va adquirir l’Ajuntament com a conseqüència d’aquest origen. Explica que aquest terreny havia estat adquirit per una clínica de Barcelona per fer-hi les seves noves instal·lacions i que els grups municipals del PSC i CiU, després d’unes llargues negociacions, van arri- bar a l’acord que aquesta clínica no es construís en aquest lloc i que el terreny passés a ser propietat de l’Ajuntament. Assenyala que el seu grup ja va dema- nar en aquell moment que fos qualificat de zona ver- da, però que el govern no hi va accedir i el va qualifi- car d’equipament, amb la condició que no podria tenir un ús sanitari a petició dels titulars que cedien el terreny. Diu que, avui per avui, segons l’or- denament urbanístic, una gossera és un equipament amb un ús sanitari i que, per tant, no es pot fer en aquest emplaçament. Afirma que una altra consideració important és que cal respectar els acords dels consells de districte i recorda que el Consell de Districte de Sarrià-Sant Gervasi va informar desfavorablement aquest projec- te per una àmplia majoria. Assenyala que, des del punt de vista jurídic, els informes dels districtes són només perceptius i no vinculants, però que des del punt de vista polític no aprova que el govern munici- pal, de manera habitual, tiri endavant acords en te- mes urbanístics sobre els quals el Consell de Distric- te de Sarrià-Sant Gervasi s’ha pronunciat en contra. Diu que això vol dir que no es té cap tipus de respec- te per aquest tipus d’expressió de voluntat popular, i es pregunta per a què serveixen els consells de dis- tricte si no es té en compte els seus informes. Manifesta que, a més, els sembla un escàndol que en un moment de crisi econòmica com l’actual aquesta instal·lació tingui el cost que té com a con- seqüència d’una mala elecció d’ubicació. D’altra banda, assenyala que és absolutament le- gítim que el Grup Municipal de CiU no estigui d’acord amb una proposta de la Sra. Mayol i que no per això se’ls ha de desqualificar dient que són defensors dels rics. Manifesta que CiU sempre ha respectat ICV-EUiA i la Sra. Mayol i que exigeix aquest mateix respecte per al seu grup i per a la seva persona. Diu a la Sra. Mayol que ha fet un flac favor a la política durant aquestes últimes setmanes, ja que és igual de legítima i ètica la posició que ella defensa que la que sosté CiU. També li diu que no passa res per perdre una votació i que una altra vegada faci un planteja- ment millor. Li demana que pactin i afirma que creu que hi ha una iniciativa del Grup Municipal d’ERC que pot donar una sortida a aquest tema. Afirma, però, que aquesta sortida només serà possible si el govern no es tanca i acull la mà estesa de l’oposició per tal de començar de nou el procés de cerca d’una ubicació consensuada. Manifesta que en el funcionament de les instituci- ons democràtiques, el govern és qui té més respon- sabilitats i qui ha de convèncer que una acció de govern o una decisió que es vol votar és bona. Diu que, en comptes d’això, la Sra. Mayol s’ha tancat en la línia de negociar amb ERC, cosa que opina que ha estat un altre error. La Sra. Balseiro afirma que, davant el col·lapse de l’actual centre d’acollida d’animals, no hi ha dubte que cal no només construir un nou equipament per acollir animals de companyia, sinó també fer una gestió orientada a dignificar i defensar els drets dels animals, cosa amb la qual diu que aquest projecte no encaixa. Afirma que el govern, després d’haver bloquejat durant anys la construcció d’un nou parc d’acollida d’animals, ara pretén descarregar aquesta respon- sabilitat en els grups de l’oposició. Diu a la Sra. Ma- yol que no ha escoltat els veïns que de manera insis- tent han demanat que s’aturi aquest projecte ni ha escoltat els grups de l’oposició, i que tampoc no ha donat les suficients garanties ni ha informat prou. 1394 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 Explica que el projecte d’equipament que es pro- posa no garanteix que no hi hagi molèsties de soroll i odoríferes en l’entorn, ni tampoc que es pugui evitar un impacte ambiental perjudicial. Diu que, com ella ha recordat en diverses ocasions, hi ha dues rieres que se situen justament a tots dos costats de l’emplaçament i que la proposta planteja que siguin pavimentades, cosa que considera que pot compor- tar un greu perjudici des d’un punt de vista mediam- biental. Manifesta que el primer que va fer el seu grup en conèixer el projecte va ser plantejar a la Comissió de Sostenibilitat una proposta instant el govern a estu- diar una ubicació alternativa, ja que veien de manera molt clara que aquest equipament era absolutament incompatible amb la ubicació proposada, a la qual cosa se’ls va respondre negativament, igual com s’ha fet amb els veïns i els equipaments educatius de l’entorn. Diu que tothom ha presentat al·legacions i que el seu grup ha argumentat a bastament en elles els motius pels quals no poden donar suport a aquest equipament. Afegeix que a les seves al·le- gacions demanaven també informes complementa- ris, que no figuren en el projecte que avui es presen- ta. Indica que el Consell de Districte de Sarrià-Sant Gervasi ha arribat a un acord per demanar que s’aturi el projecte en la ubicació plantejada i que, tot i això, el govern ha continuat tirant endavant aquesta proposta. Afirma que més que informar, escoltar i garantir, el govern s’ha dedicat a fer una obstrucció a la transparència, als grups municipals i als veïns afectats sobre les seves veritables intencions i les característiques d’aquest equipament. Diu que això es demostra en el fet que fins fa relativament poc l’única documentació que tenien era simplement les paraules de la Sra. Mayol i projectes i presentacions que no encaixaven amb la realitat. Manifesta que la lleugera modificació del projecte continua sense donar garanties que no hi haurà per- judicis acústics ni odorífers per als equipaments edu- catius i els veïns de Sarrià-Sant Gervasi, i fins i tot d’alguns punts de les Corts. Diu que, a més, es defi- neix un equipament que no s’adequa a l’ús que seria desitjable d’un parc d’acollida d’animals de compa- nyia, ja que fins i tot impossibilita l’esbarjo dels ani- mals que hi puguin estar acollits. Afirma que és urgent construir un parc d’acollida d’animals de companyia a la ciutat de Barcelona i que el seu grup pensa que això és possible, sempre que hi hagi un canvi d’actitud per part del govern municipal i la predisposició a escoltar les veus de tots aquells que tinguin alguna cosa a dir i la voluntat d’oferir alternatives a la proposta actual. El Sr. Martínez opina que caldria fer la reflexió prèvia de com és possible que havent-hi un acord unànime en el conjunt de les forces polítiques per tirar endavant un centre d’acollida d’animals de com- panyia a la ciutat s’estigui en aquesta situació i com és possible que amb 100 km 2 que té la ciutat el go- vern només ofereixi un únic espai per fer-lo. També es pregunta com és possible que tractant-se d’un tema que preocupa els barcelonins i sobre el qual hi ha acord, el govern hagi arribat a generar una divisió social a la ciutat. Manifesta que en un moment en què la crisi preo- cupa el conjunt de la ciutadania i la gent cerca en l’Administració un element catalitzador i generador de confiança, el govern utilitza la proposta d’ubicació del centre d’acollida d’animals com a eina de con- frontació amb el conjunt de les forces polítiques i per generar divisió social en la ciutadania, establint fron- teres entre bons i dolents, poderosos i dèbils, i la raó i la desraó. Afirma que s’ha buscat la confrontació pública pel fet de no acceptar una situació de minoria i es pregunta quin és el perfil polític d’algú que, tot i ser al govern, busca la confrontació en lloc del con- sens. Diu a la Sra. Mayol que durant sis anys ha fracas- sat a fer una proposta per un emplaçament del cen- tre d’acollida d’animals i que, per tant, si presenta una proposta amb la qual els grups no hi estan d’acord, és evident que la responsabilitat és exclusi- vament seva. Afirma que probablement li ha fet mandra buscar aquest centre d’acollida d’animals, perquè no s’entén que hagi trigat sis anys a trobar un nou emplaçament en una ciutat de 100 km 2 i havent- hi la preocupació social que hi ha amb relació a la política i la gestió dels drets dels animals. Assenyala que al juny del 2008 la Sra. Mayol va encarregar el projecte arquitectònic a l’actual empla- çament del parc de l’Oreneta sense consultar-ho a cap de les forces polítiques i que quinze dies des- prés d’encarregar aquest projecte va dir públicament que s’estava negociant amb l’Ajuntament de Santa Perpètua de la Mogoda, quan ja sabia que no era possible arribar a un acord. Explica que a l’octubre del 2008 va presentar una proposta que era incohe- rent pel que feia a la quantitat d’animals, a la superfí- cie i al tractament de l’edifici en relació amb la pro- posta actual, i que el seu grup va dir-li en privat que no hi estava d’acord. Recorda també que al gener del 2008 el govern va fer una roda de premsa i va dir que ja s’havia arribat a un acord per Collserola i que, com a resultat d’això, es proposava que el parc de l’Oreneta fos un espai lliure i no urbanitzable. Diu que això es demostra en un mapa que es va editar conjuntament amb el parc de Collserola i en una fitxa d’Urbanisme en què es diu explícitament "espai lliure urbà associat al pre- parc", acompanyada amb una fitxa que indica que el parc de l’Oreneta creix en verd i en espai no urbanit- zable al conjunt d’hectàrees que inclouen l’equi- pament. Conclou que, per tant, la intenció política del NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1395 govern municipal al gener del 2008 era no urbanitzar el parc de l’Oreneta. Manifesta que és legítim que el govern hagi canvi- at d’opinió i que en les converses entre el 28 de ge- ner de 2008 i abans-d’ahir, que es va presentar el projecte de parc natural de Collserola, s’hagin nego- ciat altres coses amb relació al parc. Remarca que no està dient que s’hagués previst que el parc de l’Oreneta seria parc natural, sinó que havia de ser un espai de connexió natural amb Collserola. Explica que el seu grup no està disposat a perdre peces importants en el marc de Collserola, sobretot si són estratègiques, com és el cas del parc de l’Oreneta, i que és per això que el seu grup s’oposa a la cons- trucció d’un equipament a la zona. Diu que estan en contra que es talli l’accés natural de la ciutat a Collserola, i que si els ho haguessin preguntat cla- rament el 28 d’octubre els ho haurien dit. El Sr. García-Bragado manifesta que la proposta que avui es discuteix és una proposta de les forces que formen part del govern municipal i que en l’elaboració d’aquest document hi han participat dife- rents sectors municipals, en especial els serveis tècnics del conjunt de l’Ajuntament. En segon lloc, destaca que avui hi havia la possibilitat de resoldre aquesta qüestió i que, per tant, es perd una bona oportunitat per fer-ho. La Sra. Mayol diu que l’oposició pot utilitzar el te- ma del parc d’animals en contra del govern per de- gradar-lo, però que ells tenen la responsabilitat de governar. Explica que ella porta sis anys o més in- tentant trobar un espai per dignificar l’atenció als animals, però que sap que aquest equipament avui encara és viscut com un equipament poc amable i per això no han reeixit els intents que hi ha hagut previs a aquesta proposta. Assenyala que l’oposició coneix aquests intents perquè ella mateixa els els ha explicat en detall. Diu que saben que es va intentar primer a la ciutat de Barcelona i, després, a un ter- reny del terme municipal de Montcada i Reixac, amb una negociació durant tot un any amb l’Ajuntament d’aquesta localitat, que no va prosperar per la quanti- tat excessiva de guanys que es demanaven. Recor- da que després van treballar dos anys amb l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda en un conveni que es va signar conjuntament amb el De- partament de Medi Ambient, però que va haver-hi un canvi de govern al municipi i es va rectificar aquesta proposta. Afirma que, malgrat tot això, tots saben que encara avui culturalment no és fàcil proposar un emplaçament per a aquest tipus d’equipament. Explica que quan el govern va tenir la certesa que la negociació amb l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda no prosperaria satisfactòriament, va tor- nar a fer l’esforç de buscar un emplaçament a la ciutat de Barcelona, en part per satisfer la demanda del Grup Municipal de CiU. Diu que quan treballaven perquè l’emplaçament fos a Santa Perpètua de Mo- goda, aquest grup i les entitats animalistes els de- manaven que fos a Barcelona, amb arguments que ella compartia, com la importància de la proximitat. Assenyala que per trobar un lloc a Barcelona van demanar al departament d’Urbanisme que busqués tots els emplaçaments que reunissin una sèrie de condicions, com ser sòl d’equipament de propietat municipal amb entre una i dues hectàrees i situat en un entorn adequat, i que permetessin dur a terme el projecte amb celeritat per no demorar-lo més. Diu que, en fer aquesta recerca, es va veure que aquest era l’únic emplaçament possible amb aquests crite- ris. Indica que n’hi havia d’altres per fer l’equipament al cap d’uns anys, però no per poder-lo construir amb rapidesa. Explica que van fer el procés d’encàrrec del pro- jecte arquitectònic i fins i tot de la maqueta abans de parlar amb els grups municipals perquè sabien que es rebutjaria un projecte que no tingués garanties de tot tipus i no demostrés ser compatible amb l’entorn. Diu que abans fins i tot de parlar amb els companys de govern van fer l’esforç d’aconseguir les garanties d’un equip expert a Espanya en matèria de contami- nació acústica i de soroll, de control dels olors i d’integració arquitectònica a l’entorn. Manifesta que la pregunta clau és per què no és vàlida aquesta ubicació. Diu que una de les raons de fons per les quals el Grup Municipal de CiU i l’entorn s’oposen al projecte és que aquest grup ha generat l’expectativa que aquesta peça seria una zona verda i no un equipament, la qual cosa assenyala que con- tradiu la decisió del govern municipal i del Pla gene- ral metropolità. Afirma que es tracta d’una peça d’equipament amb un màxim d’edificació de 7.300 metres on es pot fer qualsevol tipus d’equipament i on el que no es pot fer és un altre hospital de les característiques de la Quirón, de 40.000 m 2 , que era el que estava previst. D’altra banda, manifesta que el Sr. Martínez ha fet referència, amb molt poc rigor, a un document de proposta d’un equip tècnic que considerava que la peça del costat del parc de l’Oreneta havia de ser zona verda. Diu que aquest document mai ha passat per l’aprovació de cap espai de govern municipal i, per tant, no és cap document oficial de l’Ajuntament. Explica que el document del parc de Collserola que ha passat pel govern municipal és un document que analitza a fons cent espais del que seria l’interstici entre la ciutat i Collserola i en el qual es delimita clarament que el límit del parc natural de Collserola està per sobre de la peça de la qual avui parlen. Afirma que el Grup Municipal d’ERC és qui ha es- tat més contradictori en tot aquest tema. Es pregunta com és possible que una força política que està tan preocupada per Collserola, dels sis emplaçaments que ha proposat, un d’ells estigui a la part més noble 1396 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 de Collserola, que és Can Calopa, un espai de la Xarxa Natura 2000, i l’altre estigui inclòs dintre de parc natural, que és la finca de Santa Eulàlia. Diu que aquest grup també ha creat unes expectatives a l’entorn i a l’escola Aula sobre la possibilitat que aquesta zona sigui verda i que, per tant, qualsevol cosa que proposin posar-hi com a equipament serà rebutjada per ells i el seu entorn. Pregunta per què és incompatible un equipament que s’aïlla acústicament i odoríficament i que té ga- ranties de tractament higienicosanitari dels animals amb un centre escolar. Afirma que a les al·legacions no s’ha pogut qüestionar l’informe acústic que s’ha presentat perquè és un informe tècnic elaborat amb rigor. Explica que a Barcelona hi ha 125 escoles situades al costat d’equipaments dels que en principi es consideren poc amables, com ara tanatoris, pre- sons, centres d’atenció a persones sense sostre o toxicòmans, deixalleries o dipòsits de vehicles, i 28 situades a molts menys metres del que l’escola Aula ho estaria de l’equipament de carrers amb un nivell de soroll continu molt per sobre del que generaria el parc. Pel que fa a l’estrangulació de l’accés a Collsero- la, assenyala que s’ha modificat lleugerament la construcció de l’edifici i que s’ha lliurat als grups un document elaborat per l’Agència d’Ecologia Urbana que explica a fons per què aquest edifici garanteix la connectivitat amb Collserola i, a més, pot esdevenir una ecoinstal·lació de primer ordre amb el consum energètic absolutament interioritzat. Afegeix que hi ha també un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua que es posiciona favorablement sobre el te- ma de les rieres. En relació amb el cost, diu al Sr. Puigdollers que si el seu grup mai governa la ciutat, haurà d’empassar- se les paraules que ha dit respecte a l’ètica i el cost de l’equipament perquè no podrà fer cap instal·lació d’aquestes característiques a la ciutat que no tingui un cost elevat. Diu al Sr. Martínez que el Grup Municipal d’ERC s’emporta la palma de les contradiccions. Li pregunta com pot explicar que entre el 28 d’octubre, data en què els van presentar el projecte, i el 21 de gener, no només no hi posessin cap pega, sinó que pública- ment diguessin que no qüestionaven l’emplaçament, tal com recull una notícia de premsa del 13 de gener. Explica que el 21 de gener és el dia que aquest grup va expressar el seu desacord i que no ho va fer en privat, sinó enmig d’una sessió de la Comissió de Sostenibilitat. Pregunta si entre el 28 d’octubre i el 21 de gener no sabien que aquest emplaçament estava al costat d’una escola i de Collserola o que l’equipament costava 6 milions d’euros, tal com se’ls va explicar el 28 d’octubre. Assenyala que l’altra pregunta que aquest grup ha de contestar és com és possible que el dia 22 de gener diguessin que proposaven dos emplaçaments que estaven convençuts que eren molt millors que els del govern, però que si se’ls demostrava que no eren adequats es comprometien a votar el projecte del govern, i que al cap d’una setmana, després de demostrar-los en privat que les ubicacions de Can Calopa i Badalona no eren factibles, proposessin un altre emplaçament, Montjuïc, quan ells mateixos havien acordat en un procés de participació que a Montjuïc no s’hi posaria cap més equipament fins que no es fes una definició global de la muntanya. Afirma que després d’això els van dir que presentari- en un nou emplaçament, però que ho farien quan els semblés oportú. Diu que va resultar ser un empla- çament que costava 24 milions d’euros i que estava dintre del parc de Collserola. Afirma que, per si no n’hi havia prou, posteriorment van anunciar-ne dos més als mitjans de comunicació sense haver-los presentat abans al govern, que són dos terrenys privats que costen molts diners. Manifesta que, després de tot això, avui els diuen que tenen set emplaçaments possibles i no els expli- quen públicament amb transparència. Pregunta si això té alguna coherència o respon al fet que no saben com sortir de l’embolic en què s’han ficat. Diu que, a més, pretenen responsabilitzar el govern de la reacció social que han tingut en contra, quan ells en són els únics responsables. Afirma que una altra contradicció del Grup Municipal d’ERC és que po- sessin com a condició per aprovar el Programa d’actuació municipal que el Parc d’Acollida d’Animals de Companyia es fes a Barcelona i al cap d’uns quants mesos proposessin fer-lo a Badalona. Pel que fa a les acusacions que el govern no dia- loga, manifesta que pot donar exemples que ho desmenteixen. Diu que la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient ha aprovat el 77% de les iniciatives presentades per l’oposició i ha aprovat el 64% de les iniciatives per unanimitat. D’altra ban- da, destaca que el contracte més important que aprovarà l’Ajuntament de Barcelona durant la seva democràcia ha estat aprovat pràcticament per una- nimitat. Acaba dient que el govern no portarà aquest pro- jecte al Plenari perquè seria refusat i, per tant, que- daria mort, mentre que si avui el deixen aquí encara hi ha la possibilitat d’aprovar-lo. Afirma que si els grups reconsideren la seva posició, el govern es compromet a tramitar aquest projecte en quinze dies. El Sr. Puigdollers manifesta que la Sra. Mayol i el govern municipal encara no han entès que en aquest tema no es tracta de discutir en quines condicions s’instal·la l’equipament en un determinat lloc, sinó si són capaços d’arribar a un consens per trobar una ubicació amb la qual tots estiguin d’acord. Insisteix que no estan disposats a acceptar imposicions i que volen poder negociar totes les ubicacions. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1397 Opina que el problema de fons de tot això és que existeix una picabaralla entre la Sra. Mayol i el Sr. Portabella per veure qui lidera el tema de la protecció dels animals. Diu que això ha portat la Sra. Mayol a actuar amb un secretisme que ha arribat a l’extrem d’encarregar aquest projecte sense que ho sabés el PSC, tal com ella mateixa ha dit. Manifesta que per al seu grup aquest projecte no és compatible amb l’entorn. La Sra. Mayol li pregunta per què. El Sr. Puigdollers respon que no és compatible fer una gossera municipal a quinze metres d’una escola. La Sra. Mayol li pregunta per què no es compati- ble. El Sr. Puigdollers respon que hi ha lleis europees que ho diuen i demana a la Sra. Mayol que li deixi acabar la seva exposició. Afirma que el seu grup no ha negat mai que vol- dria que aquesta propietat acabés sent una zona verda de connexió amb el parc de Collserola. D’altra banda, assenyala que els grups amb representació política a l’Ajuntament de Badalona han aconseguit fer una gossera sense polèmiques i amb un cost molt inferior al d’aquest projecte. Acaba concloent que el debat que avui es fa és conseqüència dels errors del govern municipal, en aquest cas liderat per la Sra. Mayol, que diu que no ha buscat el consens per acordar aquest tema i ha volgut emportar-se els mèrits de la creació d’aquest equipament. La Sra. Balseiro manifesta que troba incomprensi- ble la posició prepotent que ha mostrat la Sra. Mayol i el govern en els darrers mesos a l’hora de defensar un projecte que compta majoritàriament amb el re- buig popular, almenys dels sectors directament afec- tats pel projecte. Afirma que les úniques condicions que el Partit Popular ha demanat per donar suport al projecte eren que comptés amb un ampli consens i que do- nés les suficients garanties que no perjudicaria els afectats. Diu que, tot i que preferien que l’equi- pament s’ubiqués a Barcelona, el seu grup no havia posat cap trava a la possibilitat que es pogués situar en un altre terme municipal. Explica que en els últims anys diferents representants del seu grup han recla- mat de manera reiterada la construcció immediata d’un parc d’acollida d’animals de companyia i que, per això, quan se’ls va plantejar que s’estaven estu- diant diferents alternatives, pràcticament van donar la seva confiança a l’espera de comptar amb un pro- jecte. Manifesta que, no obstant això, es van trobar que se’ls va presentar un document que qualifica de "pamflet fantasiós" que no es corresponia amb la realitat. Diu que van haver de trepitjar el terreny per adonar-se que el parc d’acollida d’animals que es plantejava no estava al costat d’un bosquet, tal com surt a la fotografia que es va distribuir a diferents mitjans de comunicació, sinó al costat de l’escola Aula i molt a prop d’habitatges del barri de Can Cara- lleu. Pel que fa als arguments que ha reclamat la Sra. Mayol, explica que el seu grup li ha donat tots els arguments que tenia, ha presentat al·legacions i ha dit reiteradament que no es donen les garanties en aquests moments que l’equipament no produiria molèsties acústiques i odoríferes en l’entorn i que no tindria un impacte ambiental negatiu. Quant a l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua, diu que li ha cridat l’atenció que justament hagués estat aques- ta agència la que havia fet un informe sobre el prove- ïment d’aigua i, en canvi, no s’hagués encarregat a l’empresa gestora del proveïment d’aigua en baixa, que és una empresa que no té res a veure amb l’Agència Catalana de l’Aigua. Afirma que, a més que no es garanteixen l’absència de molèsties als veïns i als equipaments, l’extrema proximitat d’aquests ha obligat a plantejar un disseny que no correspon a un parc d’acollida d’animals de companyia modern i adequat per garan- tir la dignitat dels animals i que té un cost excessiu. Diu a la Sra. Mayol que li sorprèn que no pari constantment de teoritzar sobre el que els grups de l’oposició deixen de dir. Manifesta que el Grup Muni- cipal del PP li ha donat insistentment els seus argu- ments per justificar el rebuig a aquest equipament, que diu que són arguments àmpliament compartits pels veïns i equipaments de la zona. Opina que és inadmissible que després de sis anys de bloqueig o d’apatia per part del govern mu- nicipal amb relació a donar una solució immediata a la construcció del nou equipament, ara la Sra. Mayol pretengui descarregar aquesta responsabilitat en el Grup Municipal del PP i altres grups de l’oposició. Diu que tampoc no poden admetre que s’hagi insistit a provocar un enfrontament classista que considera que està fora de lloc en el segle XXI per tal de justifi- car una posició que per al seu grup és absolutament incomprensible. Afirma que el seu grup no pot acceptar aquest projecte, no pas pel comportament d’imposició per- manent del govern, sinó perquè no encaixa amb la ubicació que es planteja. Reitera que volen donar les garanties absolutes als veïns que no seran perjudi- cats per un equipament i afegeix que no s’oposen a la instal·lació d’un equipament en aquest terreny, però un que no generi cap molèstia als veïns ni cap impacte ambiental que perjudiqui l’entorn. Recorda, en aquest sentit, que en la penúltima sessió de la Comissió de Sostenibilitat el seu grup va reclamar la desinstal·lació de la cimentera situada al parc de Collserola, al districte d’Horta-Guinardó. Manifesta que està convençuda que hi ha ubicaci- ons alternatives per al parc d’acollida d’animals i que 1398 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 és el govern qui està frenant la possibilitat de cons- truir aquest equipament. Afirma que si els haguessin escoltat fa mesos, possiblement avui ja estaria pràc- ticament en marxa. El Sr. Martínez manifesta que si la Sra. Mayol no porta aquest projecte al Plenari és perquè no s’atreveix i perquè aquesta Comissió hi haurà votat en contra. Diu a la Sra. Mayol que qui ha de tenir una mica més de rigor és ella, ja que els documents als quals ell s’ha referit abans, tot i no estar aprovats enlloc, estan signats per l’Ajuntament de Barcelona i apun- ten una intenció. Afirma que no passa res perquè l’Ajuntament prengués una decisió amb relació a la presentació del projecte el 28 de gener de 2008 i després se’n desdigués, però que el seu grup no hi està d’acord. Es queixa que precisament per no enrocar-se tots plegats en allò que han dit i han deixat de dir ara resulti que les propostes del seu grup presenten contradiccions. Diu que ha estat el govern el qui, amb una voluntat manifesta d’amagar la informació i sense saber que ells poden tenir accés a la informa- ció per una altra banda, els han dit mitges veritats amb relació a Badalona i Collserola. Afirma que, per rigor, el primer que cal dir és que la Sra. Mayol es va comprometre a mantenir l’actual centre d’acollida d’animals del Tibidabo, mentre que hi ha una acta de les trobades entre l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Medi Ambient per pactar el parc natural, que diu literalment que aquest parc d’acollida s’elimina. D’altra banda, manifesta que la Sra. Mayol sap perfectament que el govern ha programat un equipament a Can Calopa i que sembla mentida que no s’hagi adonat que la proposta que ells van fer respecte a Can Calopa fos per veure fins a quin punt el govern podia utilitzar la demagògia en funció del seu interès polític. Destaca que el seu grup mai no ha donat suport a aquest emplaçament, digui el que digui la Sra. Ma- yol, a qui li demana que no intenti buscar l’en- frontament amb ells en aquest tema i que intenti trobar una solució, ja que és a ella a qui li pertoca trobar-la. En relació amb el rigor, recorda a la Sra. Mayol que el 28 d’octubre feia l’afirmació que es presenta- ria un nou centre d’animals que tindria uns 17.000 m 2 i on hi hauria 250 gossos, mentre que en el projecte inicial que es va presentar fora del marc normatiu del PGM aquest espai s’havia reduït a 9.000 m 2 . D’altra banda, li pregunta si s’ha adonat que ha reduït un 17% la superfície del parc d’animals i només ha re- duït un 3% el pressupost, així com si s’ha adonat que no té el suport de la majoria política d’aquest Ajun- tament i que en aquests casos s’ha d’intentar buscar el consens. Diu a la Sra. Mayol que en el transcurs de la seva gestió ha generat diversos episodis de confrontació social, i lamenta que ara apel·li als rics, als pobres i als poderosos. Assenyala que va expulsar els immi- grants de la plaça Catalunya fa uns anys, que s’ha enfrontat amb els veïns de Montbau i la Taxonera, i que ha provocat un conflicte a Parcs i Jardins que ha durat gairebé quatre anys. Li pregunta si els podero- sos són els immigrants, la gent dels barris de Mont- bau i el Carmel o els treballadors de Parcs i Jardins, i si ho són també els antics dirigents del PSUC com el vicepresident de l’escola Aula. Manifesta que el seu grup és partidari d’una sola Barcelona i de no dividir la ciutat. Afirma que els conflictes socials són inherents a l’actitud que té la Sra. Mayol en relació amb aquesta qüestió i que és la que està provocant que hi hagi pares fent un mani- fest i una comunitat de persones animalistes fent uns altres manifestos. Diu a la Sra. Mayol que, per res- ponsabilitat, hauria d’intentar evitar això. Afirma que a la ciutat tothom s’estima els animals i que tothom celebra que es facin polítiques d’animals serioses, cosa que caldria utilitzar com un valor. Acaba dient que és possible arribar a un consens en un altre indret i manifesta que no entenen per què la Sra. Mayol vol forçar tant la situació. La Sra. Mayol diu al Sr. Martínez que cridar més no vol dir tenir més raó i que avui hi ha dues pregun- tes que el seu grup no ha pogut contestar: per què no és compatible un equipament amb garanties al costat d’una escola i per què el Grup Municipal d’ERC ha incorregut en totes les contradiccions que ella ha esmentat. Afirma que no n’ha contestat cap i que nega l’evidència de la notícia que va sortir a la premsa el 13 de gener que deia que ERC no qüesti- onava el lloc escollit pel govern municipal. Assenyala que, com que no ho ha pogut contestar, ha dit coses tan "surrealistes" com que els van posar a prova en proposar-los la ubicació de Can Calopa, que van presentar com l’emplaçament idoni incorrent en una altra contradicció, que és que un parc d’animals no pot estar al costat de l’escola Aula, però sí que pot estar al costat d’una residència de persones amb discapacitat sense gaires insonoritzacions. Manifesta que avui cadascú assumeix la seva responsabilitat, però que avui qui està impedint que Barcelona pugui tenir un parc d’animals de compa- nyia digne és l’oposició. Afirma que la conseqüència més greu i més difícilment reversible de la votació que avui es produeix no és que la millora del benes- tar dels animals abandonats topi amb un nou impe- diment i s’ajorni un bon projecte, sinó que s’està llançant el missatge a la ciutat que amb diners i amb influència es pot evitar tenir al costat de casa equi- paments dels que inicialment es consideren poc amables. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1399 El Sr. García-Bragado crida l’atenció al Sr. Martí- nez pels seus comentaris. La Sra. Mayol diu que aquest missatge va en el sentit contrari dels esforços que ha fet el govern du- rant molts anys per garantir la solidaritat entre els districtes per acollir els problemes que la ciutat gene- ra. Assenyala que és un èxit de la ciutat que el pati- ment que va tenir l’exregidor Albert Batlle per defen- sar la construcció d’una deixalleria quan tothom rebutjava aquella instal·lació s’hagi transformat al cap de deu anys en la consideració que un barri que no té una deixalleria és un barri infradotat. Manifesta que avui s’impedeix fer el canvi cultural que significaria passar del rebuig de la gossera a l’orgull del parc d’acollida d’animals i que d’aquí a un temps la ciutat se sentís satisfeta de tenir un equi- pament de defensa dels animals. Afirma que hi ha una clara diferència de model de ciutat amb el Grup Municipal d’ERC, que diu que amb el seu vot contra- diu el principi que tota la ciutadania, també els qui tenen diners i influència, ha d’assumir la seva quota de solidaritat en benefici de l’interès general i no en defensa de l’interès particular. El Sr. Puigdollers manifesta que una comissió de l’Ajuntament no és un lloc per fer mítings i opina que el president de la Comissió hauria d’haver impedit aquest míting. Afirma que l’argument pel qual el seu grup no vol la gossera al costat d’una escola és per sentit comú, que diu que és el que ha demostrat haver perdut la Sra. Mayol. D’altra banda, assenyala que el fet de donar la culpa a l’oposició quan el govern fracassa és una manera curiosa d’entendre la política i les relacions entre govern i oposició en una institució democràtica. Diu que quan el govern fracassa el primer responsable és el govern, i que ell pot asse- gurar, com a polític que està a l’oposició, que no se sent responsable d’aquest fracàs. En referència a l’exregidor socialista Albert Batlle, explica que quan va voler instal·lar la primera deixa- lleria a Barcelona, a Horta-Guinardó, tots els grups li van donar suport, amb CiU al capdavant. Diu que el Sr. Batlle es caracteritzava per arribar a acords, a diferència del que ha fet la Sra. Mayol en aquest tema. D’altra banda, manifesta que el discurs tradici- onal del Grup Municipal d’ICV-EUiA sobre els diners, les influències i els poderosos podia tenir una certa contundència quan aquest grup estava a l’oposició, però no ara que és al poder. A continuació, llegeix un despatx de premsa que va sortir el dia 10 de març de 2009 titulat Mayol: "El lobby contra la perrera es uno de los más poderosos de Barcelona", en el qual la Sra. Mayol declara que el lobby en contra de la nova gossera és un dels més poderosos de Barcelona i que està vinculat a l’escola Aula i a alguns veïns de l’entorn, que han utilitzat algun mitjà de comunicació per a això; que l’equip de govern està treballant per desencallar la construcció del centre d’animals de companyia, tot i que reconeix la capacitat de qui està pressionant per paralitzar el projecte; que estan intentant atendre les peticions dels grups municipals i especialment les d’Esquerra Republicana, que és qui té millor disposició per par- lar; i que estan havent-hi canvis d’opinió de forces polítiques sobre aquest assumpte que són difícils d’entendre. En el despatx de premsa que llegeix també es diu que representants de diverses associacions anima- listes van expressar el seu suport a Mayol en aquest projecte i van qualificar de demagogs i classistes els arguments de CiU i dels veïns de Sarrià, contraris a la nova gossera, i van instar el consistori a executar l’obra de manera urgent, i que la Sra. Mayol creu que les crítiques als projectes desenvolupats per ICV- EUiA, tant en el consistori barceloní com en el Go- vern de la Generalitat, molesten alguns sectors. Explica que aquest despatx de premsa acaba amb el que qualifica de frase brillant de la Sra. Mayol, que diu [traduït del castellà]: "La nostra manera d’estar en els governs és de transformació, i algunes d’aquestes polítiques xoquen amb les rutines i amb interessos polítics potents, i això fa que alguns mit- jans els rebutgin i apostin explícitament per la socio- vergència. Es vol laminar les nostres polítiques." Manifesta que el que ha llegit és el reflex de l’estat de la qüestió que ha portat avui al fracàs de la Sra. Mayol, que diu que s’ha oblidat que amb el PSC no té majoria i no ha cuidat la resta de forces. Afirma que intentar dividir la societat barcelonina entre els defensors d’animals i els no-defensors dels animals o entre classistes o no classistes és un terri- ble error, i encara més quan això és per una discus- sió sobre la ubicació d’un centre d’atenció d’animals. Opina que, atesa la situació actual, cal deixar de discutir públicament sobre aquest tema i que el que han de fer tots, com a regidors de la ciutat, és dedi- car-se a resoldre els problemes de debò de la ciuta- dania. També demana als mitjans de comunicació que deixin de donar tan de protagonisme a aquest tema. El Sr. Villagrasa demana al secretari que figuri lite- ralment a l’acta l’última intervenció de la Sra. Mayol, ja que es reserven el dret a exigir explicacions sobre les acusacions o insinuacions que ha fet, que diu que li semblen indignes d’una responsable del govern. La Sra. Balseiro diu a la Sra. Mayol que han repe- tit tantes vegades el mateix discurs i han provat de fer creure a tothom tantes vegades els mateixos arguments que pràcticament han perdut tota la cre- dibilitat. Assegura que el Grup Municipal del PP defensa els drets i deures de cadascun dels veïns que viuen al conjunt de la ciutat de Barcelona, sigui quin sigui el seu districte, i que li sap greu que el govern se- 1400 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 gueixi insistint a provocar un enfrontament entre veïns que és irracional i anacrònic. Manifesta que el seu grup hauria volgut que aquest projecte hagués estat de tothom, tant dels grups municipals com sobretot dels ciutadans, per a la qual cosa diu que caldria haver donat garanties, haver generat consens i haver compartit amb tothom els punts de vista. Diu que, en canvi, s’ha provat de prescindir dels veïns i de les escoles de l’entorn. Explica que avui ha llegit a la premsa que algú ha enviat més de 1.400 signatures oposant-se al projec- te i opina que cal tenir-ho en compte. Afirma que a la ciutat de Barcelona cal un govern que tingui la capacitat de donar resposta als proble- mes reals que té la gent i, sobretot, que estigui dis- posat a escoltar, a informar i a donar garanties que és capaç d’assumir compromisos. Acaba instant el govern a canviar de tarannà i a esforçar-se per trobar una ubicació factible per construir el parc d’acollida d’animals de companyia que necessita la ciutat. El Sr. Martínez diu a la Sra. Mayol que no sap quin missatge vol llançar quan diu que amb diners i contactes tot és possible. Recalca que estan parlant d’una escola i manifesta que creu que els membres de la Comissió, i especialment el president, saben de debò on estan els rics i els poderosos, on es juguen milers de milions d’euros en inversions i on és l’autèntica pressió dels rics i els poderosos. Afirma que seguint el sil·logisme de la Sra. Mayol, ell pot dir que va estudiar en una escola pública del Raval, cosa que no poden dir els cinc primers tinents d’alcalde. Pregunta si, seguint aquest sil·logisme, qui té contacte amb els rics i els poderosos és qui ha estudiat en aquest tipus d’escola. Diu que està clar que aquest sil·logisme no funciona i que tot es redu- eix al fet que no estan d’acord amb el projecte. Mani- festa que no es pot negar que l’oposició atura el projecte, però que ells li ofereixen consens i altres espais i que no hi hagi ni vencedors ni vençuts, per- què tots estan convençuts que volen un centre d’acollida d’animals a la ciutat i fer el canvi de para- digma que proclama la Sra. Mayol. Assenyala, de tota manera, que si la regidora es cregués aquest canvi de paradigma de debò, deixaria de matar gos- sos a l’actual gossera, hi permetria l’accés dels vo- luntaris i possibilitaria que hi haguessin millores. Manifesta que el seu grup és bastant indomable i, per tant, fa allò que creu, que a vegades pot coincidir casualment amb l’interès d’algú i anar en contra de l’interès d’algú altre. Acaba dient a la Sra. Mayol que accepti que avui ha comès un error i reitera que ells estan a la seva disposició per trobar un consens per a un nou centre d’acollida d’animals. La Sra. Sánchez, en qualitat de regidora del Dis- tricte de les Corts, lamenta que aquest projecte no prosperi perquè opina que es tracta d’un projecte magnífic, tal com diu que l’ha qualificat el Sr. Puigdo- llers. També manifesta que la Sra. Imma Mayol no parla només en nom seu, ja que té al darrere tot l’equip de govern, que ha donat suport al projecte des del principi. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC i ICV-EU i A i amb el posicionament contrari de CIU, PP i ERC. Districte de Sant Martí 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació volumètrica de l’ampliació de la central de recollida automatitzada de residus de la Vila Olímpica, d’iniciativa municipal. El Sr. Puigdollers proposa al president que no es presentin els temes que no tenen contingut polític i que s’hi posicionin directament, tenint en compte l’hora que és. El Sr. García-Bragado manifesta que hi està d’acord. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot del PP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 15. Concedir al Centro de Investigaciones Planas, S.A., la bonificació del 35% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres gene- rada el 16 de juny de 2008 per resolució de la regido- ra del Districte per la concessió al Centro de Investi- gaciones Planas, S.A., de la llicència d’obres majors consistents en l’ampliació i reforma de la Clínica Planas –fase I– en un edifici de planta baixa i planta primera, emplaçada al carrer Pere II de Montcada, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2008, i procedeix en conseqüència, declarar-la d’especial interès i utilitat municipal, atès que el titular de la llicència és una entitat de caràcter privat, les obres es realitzen en terrenys qualificats d’equipaments comunitaris i do- tacions actuals (clau 7a) i acompleixen una indiscuti- ble funció d’interès social com és la realitzada per un equipament sanitàrio-assistencial (article 212 de les NN.UU.); i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hi- senda als efectes pertinents. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- rable de CIU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favora- ble d’ERC. S’aprova. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1401 16. Concedir a la Fundació Privada Stel·la la boni- ficació del 35% sobre la quota de l’Impost de cons- truccions, instal·lacions i obres generada l’1 d’agost de 2008 per resolució del director de Serveis Tècnics del Districte relativa a la concessió, a la Fundació Privada Stel·la, de la llicència d’obres que empara la restauració de les façanes de l’edifici ubicat al núm. 13 del carrer de l’Esperança, amb actuacions sobre façanes, mitgeres, patis o terrats pertanyents a edifi- cis catalogats, conjunts o entorns protegits, ins- tal·lació de bastides o altres mitjans auxiliars sense ocupació de la calçada, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2008, i procedeix, en conseqüència, declarar-la d’especial interès i utilitat municipal, atès que les obres es realitzen en un edifici urbanísticament pro- tegit (nivell C), segons el Pla de protecció del patri- moni arquitectònic; i donar trasllat a l’Institut Munici- pal d’Hisenda als efectes pertinents. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- rable de CIU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favora- ble d’ERC. S’aprova. 17. Concedir al Servei Català de la Salut una boni- ficació del 70% (que consisteix en 41.096,88 euros) sobre la quota de l’Impost de construccions, ins- tal·lacions i obres, generada per la concessió de la llicència d’obres, el 29 d’octubre de 2008, per la re- forma i ampliació del CAP El Carmel al carrer de la Murtra, núm. 130, donat que aquesta reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1. de l’any 2008, i procedeix en conseqüèn- cia, declarar-la d’especial interès i utilitat municipal, atès que el titular de la llicència és una entitat públi- ca, com és el Servei Català de la Salut, les obres s’han dut a terme en una parcel·la qualificada d’equipaments comunitaris i dotacions de nova crea- ció, (clau 7b) i acompleixen una indiscutible funció d’interès social per ser un dels equipaments contem- plats en l’article 212 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità com a equipament sanitàrio- assistencial; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- rable de CIU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favora- ble d’ERC. S’aprova. 18. Concedir a Adigsa, una bonificació del 85% (que consisteix en 621,48 euros) sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, ge- nerada per la concessió de la llicència d’obres, l’1 de desembre de 2008, pels treballs de reforç estructural, sostres malmesos de diferents blocs del Polígon Verdun, al carrer d’Almansa, núm. 73, donat que aquesta reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1. de l’any 2008, i proce- deix en conseqüència, declarar-la d’especial interès i utilitat municipal, atès que el titular de la llicència és una empresa pública, com és ADIGSA, del Departa- ment de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, les obres s’han dut a terme en uns habitatges socials i de promoció pública, per la seva rehabilitació i acompleixen una indiscutible funció d’interès social; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- rable de CIU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favora- ble d’ERC. S’aprova. 19. Concedir a Adigsa, una bonificació del 85% (que consisteix en 600,78 euros) sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, ge- nerada per la concessió de la llicència d’obres, l’1 de desembre de 2008, pels treballs de reforç estructural, sostres malmesos de diferents blocs del Polígon La Trinitat, al carrer de Portlligat, núm. 8, donat que aquesta reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1. de l’any 2008, i proce- deix en conseqüència, declarar-la d’especial interès i utilitat municipal, atès que el titular de la llicència és una empresa pública, com és ADIGSA, del Departa- ment de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, les obres s’han dut a terme en uns habitatges socials i de promoció pública, per la seva rehabilitació i acompleixen una indiscutible funció d’interès social; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. El Sr. Garcia-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- rable de CIU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favora- ble d’ERC. S’aprova. 20. Concedir a Adigsa, una bonificació del 85% (que consisteix en 583,05 euros) sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, ge- nerada per la concessió de la llicència d’obres, l’1 de desembre de 2008, pels treballs de reforç estructural, sostres malmesos de diferents blocs del Polígon La Gineueta, a la rambla Caçador, núm. 5, donat que aquesta reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1. de l’any 2008, i proce- deix en conseqüència, declarar-la d’especial interès i utilitat municipal, atès que el titular de la llicència és una empresa pública, com és ADIGSA, del Departa- ment de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, les obres s’han dut a terme en uns habitatges socials i de promoció pública, per la seva 1402 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 rehabilitació i acompleixen una indiscutible funció d’interès social; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdolles expressa el vot favo- rable de CIU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favora- ble d’ERC. S’aprova. 21. Concedir a Adigsa, una bonificació del 85% (que consisteix en 775,96 euros) sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, ge- nerada per la concessió de la llicència d’obres, l’1 de desembre de 2008, pels treballs de reforç estructural, sostres malmesos de diferents blocs del Polígon La Parera, al carrer d’Alcalá de Guadaira, núm. 2, donat que aquesta reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1. de l’any 2008, i procedeix, en conseqüència, declarar-la d’especial interès i utilitat municipal, atès que el titular de la llicència és una empresa pública, com és ADIGSA, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, les obres s’han dut a terme en uns habitatges socials i de promoció pública per a la seva rehabilitació i acompleixen una indiscutible funció d’interès social; i donar trasllat a l’Institut Mu- nicipal d’Hisenda als efectes pertinents. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- rable de CIU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favora- ble d’ERC. S’aprova. 22. Concedir a Adigsa, una bonificació del 85% (que consisteix en 1.522,58 euros) sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, ge- nerada per la concessió de la llicència d’obres, el 29 d’octubre de 2008, pels treballs de reforç estructural, sostres malmesos de diferents blocs del Polígon La Pau, al carrer Ca N’Oliva, núm. 43, donat que aques- ta reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1. de l’any 2008, i procedeix, en conseqüència, declarar-la d’especial interès i utilitat municipal, atès que el titular de la llicència és una empresa pública, com és ADIGSA, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, les obres s’han dut a terme en uns habi- tatges socials i de promoció pública per a la seva rehabilitació i acompleixen una indiscutible funció d’interès social; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- rable de CIU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favora- ble d’ERC. S’aprova. 23. Concedir a Regesa, una bonificació del 90% (que consisteix en 169.905,33 euros) sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, generada per la concessió de la llicència d’obres, el 13 de novembre de 2008, per la construcció d’un conjunt edificatori per destinar-lo a habitatges de protecció oficial al carrer Escolapi Càncer, núm. 1, donat que aquesta reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1. de l’any 2008, ja que la Modificació del Pla de millora urbana del sector 1 del barri de Torre Baró, d’iniciativa muni- cipal, aprovat definitivament el 24 de novembre de 2006, contempla en el seu article 2 la construcció d’habitatge de protecció oficial i les obres s’han efec- tuat en una finca qualificada de nova ordenació vo- lumètrica (illa C), clau 18 i procedeix en conseqüèn- cia, declarar-la d’especial interès i utilitat municipal, i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efec- tes pertinents. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- rable de CIU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favora- ble d’ERC. S’aprova. 24. Concedir a Regesa, una bonificació del 90% (que consisteix en 172.450,30 euros) sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, generada per la concessió de la llicència d’obres, l’11 de desembre de 2008, per la modificació de la llicèn- cia 09-2006LM39669 atorgada per la construcció d’un edifici plurifamiliar d’habitatges de protecció oficial al passeig de Torras i Bages, núm. 141, donat que aquesta reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1. de l’any 2008, ja que la modificació del Pla de General Metropolità en l’àmbit de les Casernes de Sant Andreu I sector III de la modificació del Pla General Metropolità Sant An- dreu-Sagrera, aprovat definitivament l’1 de juny de 2006, contempla en el seu article 17 la construcció d’habitatge de protecció oficial i les obres s’han efec- tuat en una finca qualificada de ordenació volumètri- ca específica, clau 18 i procedeix en conseqüència, declarar-la d’especial interès i utilitat municipal; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efec- tes pertinents. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- rable de CIU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favora- ble d’ERC. S’aprova. 25. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 14 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, el Pla de l’Habitatge per al pe- ríode 2008-2016, d’iniciativa municipal; i exposar-lo al públic pel termini d’un mes. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1403 El Sr. Sorolla manifesta que el Pla de l’habitatge és un pla estructural i no conjuntural, ja que ha de durar vuit anys i ha de respondre sobretot als aspec- tes estructurals, tal com diu la Llei de l’habitatge, i és un pla dirigit a les persones. Afirma que sempre l’expliquen dient que a Barcelona les persones po- den tenir tres tipus de problemes amb l’habitatge: no tenir allotjament, tenir-lo en males condicions o cór- rer el risc de perdre’l. Assenyala que el Pla intenta oferir respostes a aquest tipus de problemes pensant sobretot en les persones, cosa que el converteix en un instrument de política social. Explica que una altra característica és que és un pla integral i transversal. Diu que s’ha fet un esforç, amb molt de diàleg amb les entitats socials i amb els diferents organismes de l’Ajuntament, per entendre aquest Pla com una política global sobre l’allot- jament. Assenyala, en aquest sentit, que les políti- ques d’habitatge no són només construcció d’habi- tatge, com s’ha pensat durant molts anys. Destaca que el Pla s’ha debatut amb diversos col·lectius i que el Consell de l’Habitatge Social n’ha fet diverses sessions monogràfiques durant més d’un any. Diu que aquest procés es va tancar el mes de desembre amb un document, que és el que es pre- senta avui amb alguns ajustaments i que ha servit per fer una exposició i un debat públics previs a l’aprovació formal per tal d’arribar al màxim d’acords possibles. Subratlla que és un pla realista en objectius i en inversió, tot i que segurament, per aspectes conjun- turals i no estructurals, caldrà fer-ne una lectura àm- plia, ja que hi haurà coses com els ajuts al lloguer que durant aquests anys seran superiors a les previ- sions i d’altres com la promoció d’habitatge que ara, en canvi, seran inferiors. Explica que el contingut del Pla es divideix, tal com marca la Llei, en una part d’anàlisi i diagnosi, una part d’objectius, programes i estratègies de pro- postes, i una part d’avaluació econòmica i financera. Diu que, a més, fruit del diàleg amb els diferents col·lectius, s’hi ha afegit una sèrie de programes sectorials transversals adreçats a col·lectius especí- fics (gent amb risc d’exclusió social, joves, gent gran, etc.). Explica que les propostes del Pla estan estructu- rades en set punts: temes de sòl i polítiques de cons- trucció, l’atenció a la demanda, la rehabilitació, el foment del lloguer, les disfuncions socials del mercat immobiliari (sobreocupació, infrahabitatge, assetja- ment immobiliari, etc.), sostenibilitat i coeficiència, i la proximitat i atenció a la ciutadania. A continuació, parla dels trets més significatius del Pla. Diu que un d’ells és la previsió, amb el compro- mís d’impulsar un total de 24.000 habitatges, amb 12.000 per mandat. Explica que això significa iniciar una mitjana de 1.500 habitatges protegits l’any i mantenir un ritme bastant superior al 30% de nou habitatge a la ciutat de caràcter protegit. Afirma que una altra característica és ampliar el parc públic de lloguer prioritzant les permutes amb habitatge sempre que es destina un sòl. Diu que això significa que, en comptes de pagar amb sòls, es pagui amb habitatges, que van automàticament al parc públic de lloguer, sobretot per a emergències socials. Manifesta que un altre factor molt important és el dret de superfície, que diu que és una fórmula inter- mèdia entre el lloguer i la venda que ofereix molts avantatges a l’Administració, que s’estalvia els cos- tos de manteniment i endeutament que representa el lloguer i s’assegura sòl públic per garantir en el futur polítiques d’habitatge. Afirma que un altre aspecte important és que s’ha intentat fugir dels debats sobre la reserva que ha de tenir cada promoció establint que totes les promoci- ons tinguin sistemàticament un 25% de reserva per als barris de l’entorn. Explica que creuen que cada promoció ha d’ajudar la gent del barri a integrar-se en el propi barri, però també que cal treballar per a tots els ciutadans de la ciutat. Diu que l’augment d’aquest percentatge crearia un greuge comparatiu respecte d’aquells àmbits en què no es pot fer habi- tatge protegit per manca de sòl. Manifesta que un altre punt significatiu és el fons públic d’habitatge i lloguer social, que representa destinar una part de l’habitatge que ja es té amortit- zat a un lloguer social, que és diferent del lloguer protegit. Explica que la gent accedeix a aquest llo- guer a través dels serveis socials i que se li garanteix una renda que no superi el 30% dels seus ingressos. Diu que, tot i que de la rehabilitació ja n’han parlat diverses vegades, vol remarcar que el Pla conté una reflexió sobre la revisió de totes les ordenances que afecten la rehabilitació. Recorda que en la Comissió, a proposta del Grup Municipal de CiU, es va acordar avançar en aquest sentit i es va proposar constituir un nou grup al si del Consell de l’Habitatge Social. Explica que la constitució d’aquest grup tindrà lloc en la propera reunió del Consell, però que ja se’n va informar en la comissió permanent d’aquest òrgan i es va valorar positivament. Manifesta que un altre tema que s’ha considerat prioritari és el Programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors, atès l’impacte que té això en la qualitat de vida de la gent. També fa esment dels ajuts de pagament al lloguer, que són més de 13.000 en l’actualitat, i de la borsa d’habitatge de lloguer. Assenyala que ha baixat extraordinàriament l’assetjament immobiliari a la ciutat a causa del con- veni amb la fiscalia i al fet que el mercat immobiliari està molt més retingut, i que ja s’ha començat a tre- ballar en el pla de xoc contra l’infrahabitatge i la so- breocupació a través de les oficines d’habitatge. 1404 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 Manifesta que també s’està treballant en la línia de fixar algun estàndard de certificació energètica als edificis i de buscar un equilibri entre qualitat, sosteni- bilitat i eficiència en la construcció d’habitatge prote- git. Explica que per garantir la proximitat a la ciutada- nia i la seva participació s’han posat en marxa la xarxa integral d’oficines d’habitatge i el registre de sol·licitants d’habitatge, s’han creat diversos grups en el Consell de l’Habitatge Social, i s’estan fent conve- nis amb moltes entitats i col·legis professionals per crear un centre d’estudi, difusió i coordinació de tots els temes de rehabilitació. Ofereix un resum de totes les dades. Assenyala que pel que fa a les persones que necessiten habi- tatge, hi ha l’impuls dels 24.000 habitatges; les bor- ses de lloguer social, on s’han unificat el Servei Jove d’Habitatge i la Borsa d’Habitatge i s’aspira a tenir uns 400 contractes de mediació anuals; el fons pú- blic de lloguer social, que no està dimensionat, tot i que es parla d’uns 3.000 habitatges que ja es tenen i un 5% de nou habitatge; i el registre de sol·licitants, que ja està en marxa. Respecte a les persones que tenen habitatge en males condiciones, explica que el Pla preveu la re- novació i remodelació de barris, amb la renovació d’entre 2.500 i 3.000 habitatges i 1.500 habitatges de reallotjament de les mateixes operacions urbanísti- ques; la rehabilitació d’uns 6.000 edificis, i el Pro- grama d’ascensors. Pel que fa a les persones que tenen el risc de perdre l’habitatge, manifesta que creuen que poden aspirar a un mínim de 12.000 ajuts tramitats l’any, si no canvien les perspectives d’ajuts de les altres ad- ministracions, i que seguiran treballant amb la Dele- gació del Govern i la fiscalia i a través de plans de xoc en tots els temes de disfuncions. Quant a les dades econòmiques, explica que els recursos mobilitzats pel Pla en aquests vuit anys són uns 4.400 milions d’euros, dels quals el 70% corres- pon al sector públic, amb un 40% procedent de l’Ajuntament. Explica que, a part de l’Ajuntament, el finançament prové, per ordre d’importància, de pri- vats, l’Estat, la Generalitat i les entitats sense ànim de lucre o el Consell Comarcal. Pel que fa a les llars beneficiades pel Pla, asse- nyala que entre els ajuts al lloguer i la rehabilitació s’ajuda el 80% de les llars afectades. Destaca que això es fa amb el 25% dels recursos del Pla, cosa que al seu parer posa de manifest la importància de no centrar-se en la construcció d’habitatge. A continuació, informa dels programes específics transversals: el Programa d’habitatge i allotjament per a persones socialment vulnerables, que s’adreça a persones que estan al límit de l’exclusió social; el Programa d’accés a l’habitatge per a persones amb discapacitat, que s’ha treballat molt amb els col·lec- tius i especialment amb l’Institut Municipal de Perso- nes amb Discapacitats; el Programa per a gent gran, que s’ha treballat amb el Consell Assessor de la Gent Gran i els comissionats, entre d’altres; el Pro- grama per a joves, en el qual s’ha treballat amb la Regidoria de Joventut i amb el Consell de la Joventut de Barcelona; i el Programa per a dones víctimes de violència masclista, per al qual s’ha parlat sobretot amb la Regidoria de la Dona. Pel que fa al procés participatiu del Pla, explica que des que es va presentar al Consell de l’Ha- bitatge Social per primera vegada s’han fet 34 sessi- ons de treball amb diferents col·lectius, en les quals han participat més de 800 persones i s’han fet 177 observacions, suggeriments o propostes. Diu que de les propostes que podien encaixar en el Pla se n’han incorporat el 89% i que l’11% restant no s’han inclòs principalment perquè exigien inversions molt eleva- des. Acaba fent referència a la intervenció de la síndica de greuges en el Plenari per presentar l’informe anu- al de la institució, en què va valorar positivament el Pla i els va animar a tirar-lo endavant. El Sr. Freixedes manifesta que el Pla de l’ha- bitatge que avui es presenta parteix d’un defecte inicial, que és la història de trenta anys de govern de la mateixa formació política a l’Ajuntament de Barce- lona. Diu que en aquest període una generació sen- cera de barcelonins ha hagut de marxar de la ciutat perquè aquesta ha estat incapaç d’oferir-los un lloc on poder viure. Afirma que aquest Pla també té el vici d’origen que aquests trenta anys de govern sempre s’han caracteritzat per presentar els plans i les iniciatives de govern abans que acabessin els anteriors, sense que mai se’n pogués valorar el compliment. Recorda que actualment encara és vigent el Pla de l’habitatge 2004-2010 i diu que al seu grup li hauria agradat veure en algun dels annexos de la documentació una valoració sobre el compliment d’aquest Pla. Diu que això els permetria identificar quins dels habitatges que ara es proposen responen en realitat a incom- pliments del passat. Explica que el seu grup té la sensació que, per exemple, els 6.000 habitatges acabats del període 2004-2010 corresponen al que al seu dia es va presentar dintre del Pla d’habitatge 2004-2010, i pregunta si realment és així, cosa que voldria dir que el nou Pla de l’habitatge proposa in- complir el Pla de l’habitatge que es va presentar a la legislatura anterior. El Sr. García-Bragado demana silenci a la sala. El Sr. Freixedes diu que, a més, en aquest Pla es continua acceptant que hi haurà habitants de la ciutat que hauran de buscar el seu habitatge fora de Barce- lona. Assenyala que si se suma l’estimació de la demanda i el potencial d’oferta d’habitatge prenent com a referència les millors opcions, que són la de- NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1405 manda mínima de 150.000 habitatges i l’oferta mà- xima de 126.000 habitatges, es veu que hi hauria 23.360 habitatges que la ciutat seria incapaç d’oferir, xifra que representa el 16% de la demanda. Afirma que el seu grup considera que caldria replantejar aquesta renúncia. Conclou que és per aquestes consideracions que el seu grup vota inicialment en contra del Pla d’habitatge que es proposa. El Sr. Villagrasa expressa el vot contrari del seu grup a aquesta proposta, tot i que manifesta que espera poder canviar el sentit del seu vot en l’aprovació definitiva. Opina que aquest pla és una herència dels plans anteriors i que iniciar un nou pla sense haver acabat l’anterior significa que es reco- neix el fracàs d’aquest pla anterior. Diu que, a més, el Pla de l’habitatge 2004-2010 ja arrossegava pro- mocions i incompliments d’altres mandats, i que el nou pla també haurà d’assumir els incompliments d’aquest pla anterior. Manifesta que una de les herències que planteja el Pla és l’obtenció de sòl per fer habitatge de pro- tecció. Afirma que en mandats anteriors l’Ajuntament ha anat venent sòl públic i ara resulta que hi ha un parc de sòl públic escàs per fer habitatge de protec- ció i cal adquirir-lo comprant sòl o habitatges. D’altra banda, assenyala que el Pla inclou promo- cions d’actuacions de les quals fa molt de temps que se’n parla i que no s’acaben d’executar, com ara Can Batlló, el Pla especial de reforma interior del Polvorí o Rodalies. Manifesta que una mesura que no acaba d’en- tendre és que s’afecti vuit districtes de la ciutat amb el tempteig i retracte per obtenir només quaranta habitatges, com tampoc que fins ara no existís un pla de xoc per a la sobreocupació, quan ja es coneixia l’existència d’habitatges sobreocupats. Conclou que el document que se’ls ha presentat té coses molt positives, però també herències del pas- sat i d’actuacions que fa molt temps que estan pen- dents d’execució. D’altra banda, demana que s’am- pliï el període d’exposició pública d’aquest Pla a com a mínim dos mesos. El Sr. Martínez expressa l’agraïment al Sr. Sorolla i a tot l’equip pel procés que han desenvolupat per arribar al que considera una proposta participada, de conjunt i agosarada pel seu caràcter integral. Afirma que poden haver-hi errors i diferències d’interpretació amb relació a l’habitatge que s’ha construït i el que no, però que ell no fa aquesta lectu- ra del Pla de l’habitatge. Diu que no és que no calgui construir habitatge, però que el conjunt d’eines que aporta el Pla amb relació a la gestió, l’accés a l’habitatge, el lloguer de superfície, les necessitats socials, el percentatge de reserva territorial, el temp- teig i retracte i l’edificació forçosa de solars ja fa que valgui la pena. D’altra banda, manifesta que és posi- tiu que sigui realista amb relació a la creació d’habitatge i que permeti modificar en el futur aquests objectius quantitatius segons la conjuntura. Conclou que en conjunt aquest Pla satisfà al seu grup, que per altra banda ha fet algunes aportacions, i que per això hi votaran a favor. La Sra. Blasco manifesta que el seu grup pensa que la proposta de Pla de l’habitatge 2009-2016 par- teix d’una diagnosi valenta de realitats i de tendències, i que situa els problemes en la seva justa dimensió com a base per fixar nous instruments d’acció. Afirma que l’augment espectacular del cost de l’habitatge que s’ha viscut en els darrers anys, jun- tament amb la nova situació de crisi, que ha anat acompanyada d’un increment del tipus d’interès hipo- tecari i un augment de la precarietat de les economi- es familiars més fràgils, fa que la distribució social dels costos i de les necessitats sigui desigual. Asse- nyala que les famílies monoparentals, les persones socialment vulnerables o nouvingudes, els joves amb pocs recursos, la gent gran i les persones amb dis- capacitat acumulen problemes més intensos amb relació a l’allotjament. Diu que, per tant, tot això re- quereix més i millors polítiques locals d’habitatge i que és en aquest context que cal ubicar la proposta de nou Pla de l’habitatge, que implica al seu parer un salt endavant qualitatiu cap a una estratègia molt més potent, més social i més vinculada als valors de sostenibilitat, de proximitat i de participació. Destaca que en aquest Pla el radi d’acció de la política pública s’ampliï i s’estructuri a partir de les necessitats socials de tres grans col·lectius (els qui necessiten accedir a un habitatge, els qui han de preservar i millorar les condicions d’habitabilitat i les persones socialment vulnerables amb risc de perdre l’habitatge) i que inclogui elements innovadors de fort contingut social, com la creació i dotació d’un fons públic de lloguer, l’aposta per l’allotjament amb dret de superfície, la borsa única de lloguer social o la lluita contra l’assetjament immobiliari. Opina que es tracta d’un seguit de polítiques cabdals per avançar des d’una perspectiva progressista i de clara vincula- ció entre l’habitatge i l’objectiu d’una ciutat més in- clusiva i solidària. Afirma que segurament la principal novetat del Pla és la voluntat d’esdevenir una veritable estratègia d’inclusió residencial interconnectant les polítiques d’habitatge amb les polítiques municipals d’inclusió social i acció contra la pobresa per mitjà d’accions i programes concrets d’habitatge social per a col·lec- tius en risc d’exclusió. Diu que el nou Pla, d’una ban- da, amplia l’atenció a la gent jove i les persones grans de rendes baixes amb un nou marc de políti- ques d’emancipació i un horitzó ambiciós de 2.000 nous habitatges amb serveis per a gent gran, però que, d’altra banda, també defineix tres nous progra- mes socials molt rellevants: els adreçats a les dones 1406 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 víctimes de violència masclista, les persones amb discapacitat i les persones socialment vulnerables. Manifesta que saben que aquests programes es- pecífics d’inclusió residencial s’han elaborat a partir d’un intens procés de diàleg amb els col·lectius im- plicats, cosa que posa de manifest un altre tret defini- tori de la nova política d’habitatge, que és la voluntat de proximitat i participació. Diu que en són un exem- ple la xarxa d’oficines d’habitatge, que incorporen també i apropen a tots els barris el Servei d’Ha- bitatge Jove a la ciutat, o el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona, que inclou tots els sectors invo- lucrats o interessats a seguir aquest tema. Conclou que la proposta de Pla de l’habitatge 2009-2016 dibuixa un horitzó ambiciós i de gir social que situa la política d’habitatge al centre del projecte d’una ciutat inclusiva i cohesionada i pensada i prac- ticada des dels barris. El Sr. Sorolla lamenta que les principals crítiques se centrin en el passat i en la construcció d’ha- bitatges, i afirma que és evident que no es cobreix la demanda d’habitatge de la ciutat, ja que a Barcelona això és impossible. D’altra banda, assenyala que a la pàgina 30 del document hi ha la descripció del nivell de compliment del Pla de l’habitatge 2004-2010 i, també, que efecti- vament hi ha 6.000 habitatges del 2004-2010 que s’acabaran ara, cosa que diu que s’explicita. Afirma que ja ha dit nombroses vegades que cada un dels habitatges d’aquests projectes té nom, cognoms, adreça i número d’habitatges, i que en poden parlar quan vulguin. Assenyala que, a més, es pot posar al Pla que l’any 2010 es donarà compte del compliment del Pla de l’habitatge 2004-2010, tal com ja va dir una vegada a la Comissió. Diu que amb això no hi ha cap problema i que l’únic que estan fent és aixecar el llistó, entre altres coses perquè ara hi ha una pro- blemàtica social molt específica i es disposa d’un marc legislatiu que ho permet. Explica que quan el Sr. Freixedes s’ha referit als trenta anys, ha oblidat dir que fa vint anys els ajuts al lloguer no existien o que els ajuts a la promoció al lloguer eren mínims. Manifesta que és clar que hi ha coses en les quals es porta retard, però que tots els porten, començant per la Generalitat, que ha aprovat fa poc una Llei de l’habitatge que ha permès moltes coses que s’incorporen en aquest Pla i que fins ara no existien. Afirma que hi ha dues llegendes urbanes que el Llibre blanc de l’habitatge i els estudis del Pla de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans desmen- teixen. Diu que una és el tòpic de l’habitatge buit, que en realitat no arriba al 3%, i l’altra és que els ciutadans de Barcelona han de marxar, quan s’ha confirmat que marxen molt menys del que es pensa i per qüestions que no tenen res a veure amb l’habitatge. Es refereix als exemples que ha esmentat el Sr. Villagrasa d’actuacions de les quals fa anys que se’n parla. Quant a Can Batlló, assenyala que està en procés de gestió de la reparcel·lació i que ja s’està fent el projecte per construir els primers habitatges. Pel que fa al Polvorí, indica que s’està en procés de licitació de la penúltima fase, i en relació amb Roda- lies, diu que s’està fent l’última modificació del pro- jecte i en breu es podrà licitar. Afirma que és cert que es tracta de projectes que han estat llargs i comple- xos, però que tots estan en un estat avançat. Quant a la petició d’ampliació del termini d’expo- sició pública, explica que el que li demanen la síndi- ca de greuges, el Consell de l’Habitatge Social i les entitats és accelerar la tramitació del Pla, tenint en compte que ja fa tres mesos que es va repartir l’es- borrany del document al Consell de l’Habitatge Soci- al i als grups municipals. Manifesta que en aquests tres mesos s’han escoltat totes les aportacions que hi ha hagut, s’han fet reunions amb entitats i col·lectius i amb el Consell de Benestar Social, i que a més ell ha anat trucant als grups per si volien alguna cosa. Diu que, tot i això, ell resta a la disposició dels grups per seguir debatent tot el que considerin convenient. El Sr. García-Bragado manifesta que tot el que s’ha fet durant els últims vint-i-cinc anys a l’Ajun- tament en matèria d’habitatge ha estat malgrat la Generalitat governada per Convergència i Unió. Diu que, per tant, fins a cert punt li agrada el fet que el Grup Municipal de CiU s’oposi a aquest Pla perquè això indica una certa coherència política. Afirma que la dreta té una altra visió de les coses i que el govern d’esquerres, amb el suport d’ERC, tira endavant un Pla de l’habitatge progressista. Manifesta que al govern el que li agrada és fer ha- bitatge públic i en fa tant com pot, superant sempre els mínims que la llei estableix. Diu que ara tenen la sort de comptar amb el suport de la Generalitat, que ha fet una llei, ha adoptat uns acords i ha creat un consorci que han permès tirar endavant aquest Pla. Conclou que hi haurà un mes d’exposició pública, es debatran les esmenes i les al·legacions, i es procedi- rà a l’aprovació definitiva del Pla. Destaca que Bar- celona serà el primer municipi important a tenir un pla de l’habitatge dels que preveu la Llei de l’habitatge. El Sr. Freixedes diu al Sr. García-Bragado que ja sap que per a ell tot és culpa dels vint-i-tres anys de govern de CiU a la Generalitat, però que no vol en- trar en la discussió de qui ha fet les coses millor o pitjor. Manifesta que en el debat sobre el centre d’acollida d’animals ja s’ha vist molt clar que si hi ha algú conservador a la ciutat són els grups de l’equip de govern, que intenten conservar el govern com sigui. Diu que, per tant, no els parli de dretes i es- querres i de progressistes i no progressistes, ja que cada vegada es veu més clarament qui és cadascú. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1407 Pel que fa a l’habitatge, afirma que la discrepància del seu grup té principalment a veure amb els núme- ros, que diu que sempre són els mateixos. Assenyala que en el tema conceptual està d’acord en gairebé tot amb el Sr. Sorolla, a qui reconeix que en aquesta legislatura s’ha posat ordre al desgovern que hi havia a l’Àrea d’Habitatge i s’han pogut assumir velles as- piracions com el registre únic de sol·licitants d’ha- bitatge. Manifesta que per al seu grup el Pla és precisa- ment tot el contrari del que ha dit el Sr. García- Bragado. Diu que és excessivament conservador i que parteix d’uns números que es basen en estudis que es van acabar el 2006, quan durant l’últim any hi ha hagut grans canvis respecte al tema de l’habitatge. Afirma que, de la mateixa manera, no es pot valorar totes les polítiques d’habitatge dels dar- rers trenta anys perquè la situació de l’habitatge du- rant aquest temps també ha anat canviant de mane- ra substancial i, per tant, hi ha polítiques que al seu moment no tenien sentit. D’altra banda, opina que les polítiques són bones o dolentes segons si s’aconsegueixen els objectius marcats. Llegeix un paràgraf de la pàgina 52 del Pla, que diu: "Les estratègies, els instruments i les actua- cions del Pla d’habitatge de Barcelona 2008-2016 s’orientaran a atendre la demanda social d’habitatge prevista, incrementant i diversificant l’oferta d’habi- tatge protegit i assequible. Aquesta s’haurà d’estruc- turar donant resposta als demandants de fórmules d’habitatge més social corresponents a la franja d’ingressos més baixos, als demandants d’habitatge protegit amb ingressos intermedis i als demandants d’habitatges exclosos del mercat lliure, però amb les rendes familiars més altes." Afirma que en aquest paràgraf es reconeix que les necessitats d’habitatge que hi ha en aquests moments són molt diferents de les que hi havia tradicionalment i que ara l’habitatge social ja no només és per a les capes més desfavo- rides, cosa amb la qual diu que estan totalment d’acord. No obstant això, indica que el problema torna a raure en els números, que no s’adiuen amb el que acaba d’expressar, ja que no cobreixen la demanda social d’habitatge existent. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Freixedes expressa el vot contra- ri de CIU, el Sr. Villagrasa expressa el vot contrari del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. Districte de Nou Barris - Districte de Sant Andreu 26. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’arti- cle 12.2.b de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla director urbanístic de delimitació i ordenació de l’Àrea Residencial Estratègica del Barcelonès (ARE Vallbona) a l’àmbit de Barcelona, d’iniciativa munici- pal; suspendre la tramitació dels instruments de pla- nejament i dels projectes de gestió urbanística i d’urbanització complementaris, i l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys i d’obres i usos, d’acord amb les determinacions de l’informe de la Direcció Jurídica d’Urbanisme i Infraestructures, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’in- corpora a aquest acord, en tot l’àmbit afectat pel Pla director urbanístic, delimitat i grafiat en el plànol que figura a l’expedient elaborat de conformitat amb l’article 71.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme; determinar, a l’empar de l’article 72.1 de l’esmentat text legal, que el termini de suspensió serà, com a màxim, de dos anys, que començarà a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona; i expo- sar l’expedient del Pla director urbanístic de delimita- ció i ordenació l’Àrea Residencial Estratègica del Barcelonès (ARE Vallbona), que inclou el correspo- nent informe de sostenibilitat ambiental, a informació pública pel termini de quaranta-cinc dies, a comptar des de l’endemà de la darrera publicació obligatòria, mitjançant la publicació d’un edicte al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i la inserció d’un anunci en dos dels diaris de premsa periòdica de més divul- gació en l’àmbit municipal, a fi que es puguin presen- tar les al·legacions pertinents; comunicar aquest acord al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, als efectes de seguiment i coordinació del programa d’àrees residencials estratègiques. El Sr. Massaguer assenyala que es troben davant un instrument singular emparat en el Decret llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en ma- tèria urbanística. Explica que aquest planejament que ha estat des- envolupat amb un ampli procés participatiu previ pels equips de Barcelona Regional i del Sector d’Urba- nisme i que té com a objectius principals: desenvolu- par un àmbit de sòl residencial en la peça de sòl existent entre el barri de Trinitat Vella i la Vallbona actual garantint la continuïtat urbana d’aquest territori i desenvolupant els programes d’habitatge amb vista a cobrir el dèficit existent d’habitatges de protecció; millorar la connectivitat viària local de l’actual barri de Vallbona amb Barcelona per Trinitat Vella i amb Montcada i Reixac; possibilitar un futur pas viari cap al marge esquerra del Besòs; ubicar noves dotacions d’equipament; definir una nova estructura de carrers i espais lliures en continuïtat amb el barri existent transformant les actuals barreres ferroviàries en es- pais públics de centralitat i obrint el teixit urbà cap al Besòs; definir un nou sistema de parcs i espais lliu- res potenciant les preexistències tant del rec comtal com del front fluvial del Besòs, i protegir la major part possible del tapís agrícola existent. 1408 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 Destaca que aquest planejament ofereix l’opor- tunitat d’una modificació de la infraestructura ferrovi- ària, tant pel que fa a les línies corresponents al tren d’alta velocitat com a les de rodalies, cosa que pos- sibilitarà l’alliberament d’una part molt important de l’àmbit del sòl a què s’està fent referència. D’altra banda, assenyala que es tracta d’un àmbit territorial d’unes 32 ha en el qual es possibilita un procés de transformació en ús d’habitatge d’uns 2.000 habitat- ges, seguint els postulats de les diferenciacions en habitatge lliure i de protecció que estableix el Decret llei 1/2007. Explica que la distribució de l’edificació amb ús re- sidencial es planteja amb un creixement compacte d’illes tancades d’una mida coherent amb el teixit existent a la Vallbona actual, i que s’implanta allu- nyant-se de les autopistes i cercant una permeabilitat cap al nou front fluvial del Besòs amb la prolongació de la xarxa viària del barri existent. Diu que aquesta edificació es disposaria seguint els dos carrers prin- cipals en sentit Barcelona-Montcada i en sentit Torre Baró-Santa Coloma, generant un encreuament del nou pol de centralitat. El Sr. Sorolla explica que un ARE és un pla direc- tor que emana d’un decret específic i que té unes condicions específiques, però que en el diàleg que es va fer amb la Generalitat es va insistir en tot mo- ment que es garantís que el lideratge d’aquest ARE, a excepció de tots els altres que estan en marxa, fos de l’Ajuntament. Diu que per això és important asse- nyalar que en tots els altres ARE hi ha hagut una aprovació inicial per decret del conseller i la Comis- sió d’Urbanisme de Catalunya farà l’aprovació defini- tiva, mentre que en aquest cas es farà l’aprovació provisional al Plenari de l’Ajuntament i, en tot cas, la Subcomissió d’Urbanisme farà l’aprovació definitiva. D’altra banda, diu que cal destacar el procés de creació d’aquest ARE. Explica que el primer que calia fer, atès que aquest barri té un impacte impor- tant en un barri existent, era generar confiança en aquest entorn i intentar que el projecte s’interpretés com un valor positiu i una possibilitat de millora més que no pas com una agressió. Assenyala que, per tant, s’ha seguit un procés singular de gairebé tres mesos en el qual els tècnics d’Urbanisme han treba- llat amb cinc veïns de diferents entitats fins arribar a un document que estableix els paràmetres sobre els quals cal treballar. D’altra banda, recorda que enmig d’aquest procés, el Plenari, a proposta del Grup Municipal d’ERC, va aprovar que aquest barri fos un ecobarri. Diu que el projecte encaixa perfectament amb aquesta idea per- què ja s’ha començat a reflexionar des del punt de vista de la sostenibilitat social i s’ha fet un esforç nota- ble en col·laboració amb la Universitat, a part del de- bat amb els veïns, per intentar aconseguir aixecar el llistó dels paràmetres de sostenibilitat d’aquest barri. El Sr. Vives expressa l’abstenció del seu grup, atès que posa en qüestió algun dels aspectes que ha explicat el senyor Sorolla, a qui agraeix que tingués el detall d’explicar-los personalment les característi- ques del nou barri de Vallbona. Explica que ahir a la nit va haver-hi una assem- blea de veïns a Vallbona que s’oposen a com s’està desenvolupant aquest ARE. Assenyala que es tracta d’un barri complex des del punt de vista humà on les persones que hi viuen tenen la sensació de viure en un racó de la ciutat. Afirma que això precisament els fa molt actius en la defensa i la promoció del seu barri, i les propostes que fan són la major part de vegades molt raonables. Opina que, per tant, és molt important no donar per tancat el procés participatiu per evitar que una iniciativa tan valuosa esdevingui un fracàs que no respongui a les expectatives dels habitants de Vallbona. Assenyala que tothom coincideix en la necessitat de densificar Vallbona, així com d’assegurar la con- nectivitat amb la ciutat. Indica que, per exemple, ara mateix hi ha un debat molt viu sobre la necessitat d’implantar-hi línies d’autobús amb freqüències sem- blants a les de qualsevol altre lloc de la ciutat. Diu que es parteix d’unes condicions tan mínimes que cal treballar una mica més les coses que es faran. Manifesta que a ell li fa por que per voler densifi- car Vallbona s’acabi convertint en un lloc on la gent només vagi a dormir. Diu que si només s’hi posen pisos, per molt ecològics que siguin, es farà un flac favor tant a Vallbona com a aquesta part del districte de Nou Barris, i opina que en barris tan fràgils calen actuacions molt precises. Conclou dient que la posició del seu grup és d’abstenció amb un vot de confiança, però que tenen dubtes sobre com pot acabar tot plegat. El Sr. Villagrasa manifesta que el seu grup farà una abstenció en el sentit que comparteixen l’esperit general del projecte, però volen aprofundir més en alguns punts, sobretot pel que fa a la falta d’equi- paments de la qual es queixa una part dels veïns. Fa referència també al tema del transport públic i a l’escassa potència comercial que creuen que pot generar el projecte que es planteja. El Sr. Martínez manifesta que el projecte va reco- llir la proposta del seu grup de fer un ecobarri en aquesta zona de la ciutat i diu que alguns dels ele- ments que ha comentat el senyor Vives han de ser inherents al mateix concepte d’ecobarri, com la crea- ció de llocs de treball, l’activitat econòmica o l’acti- vitat lúdica. Destaca que la voluntat és que la connectivitat que es generi a través del riu possibiliti trencar una mica l’aïllament de la zona, juntament amb la previ- sió de transport públic i altres aspectes. D’altra ban- da, assenyala que troba a faltar el nom d’"ecobarri" en el títol de l’aprovació i demana que s’hi incorpori. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1409 La Sra. Blasco expressa la satisfacció del seu grup pel projecte que avui s’aprova, que preveu reconvertir el barri de Vallbona en el primer ecobarri de la ciutat i que recull experiències fonamentals com la de Trinitat Vella o les que es duen a terme als barris del 22@, la Marina del Prat Vermell o la Verneda Industrial. Destaca que aquest nou barri respon al concepte de sostenibilitat global, que inclou procés participatiu, sostenibilitat social i sostenibilitat ambiental. Assenya- la que els aspectes bàsics d’aquest nou barri i les directrius per redactar el Pla han sorgit d’un procés participatiu previ d’associacions i entitats veïnals de Vallbona, tot i que pugui haver-hi algun col·lectiu que tingui dubtes i sigui normal que els expressi. Explica que els criteris establerts volen unificar el nou barri amb l’actual Vallbona i millorar-la amb nous serveis i equipaments; reconèixer, mantenir i qualificar la mor- fologia estructural del lloc i, en aquest sentit, preservar en part la identitat agrícola; millorar l’accessibilitat, prestant especial atenció al transport públic, la xarxa de bicicletes i l’augment de connectivitat amb l’entorn immediat, i aplicar criteris de sostenibilitat a tota la part nova. Manifesta que aquesta voluntat de fer un nou barri surt del mateix procés de participació, però també de la proposta que es va aprovar al seu dia a proposta del Grup Municipal d’ERC. Opina que aquest procés participatiu és un model per a altres processos i que el barri no ha de ser un barri pilot, sinó un exemple a seguir. Pel que fa a la sostenibilitat social, destaca que es preveu que el 60% de l’habitatge sigui de protecció oficial, cosa que afavorirà la inclusió social i la barreja. Diu que, a més, hi ha tot un seguit de te- mes d’accessibilitat, de connectivitat i de mobilitat sostenible que convertiran aquest barri en model també pel que fa a la sostenibilitat social. Així mateix, destaca els aspectes de sostenibilitat ambiental que configuraran el barri, i diu que el més important de tot és com s’acabarà configurant a partir dels processos participatius necessaris. El Sr. García-Bragado posa de manifest l’estreta relació que hi ha entre aquest projecte i el projecte que es va aprovar per tal de concentrar en l’entorn del metro de Torre Baró una peça important de cen- tralitat per als barris de la zona, l’enderroc de la pre- só de Trinitat i la generació d’una gran transformació a la part nord del barri de Trinitat Vella. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV- EU i A, el Sr. Vives expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Villagrasa expressa l’abstenció del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. Districte de Ciutat Vella 27. Aprovar inicialment el projecte d’execució de rehabilitació de l’edifici del mercat i estructura de l’obra nova del Centre Cultural del Born, per un im- port de 26.348.404,19 euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per Barcelona d’Infraes- tructures Municipals, S.A. (BIM/sa), amb les condici- ons a què fa referència la conformitat tècnica de projecte emesa per la Direcció d’Actuació Urbanísti- ca; i sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de trenta dies mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circu- lació de Catalunya. El Sr. Massaguer assenyala que aquest projecte s’adiu amb el planejament vigent, que és el Pla es- pecial de reforma interior del sector oriental del cen- tre històric de Barcelona. Manifesta que l’àmbit d’actuació és l’interior de l’antic mercat del Born, propietat de l’Ajuntament de Barcelona i situat a l’illa compresa entre els carrers Comerç, Fusina, Comercial i Ribera. Assenyala que l’edificació està catalogada dins el patrimoni històric i artístic de la ciutat de Barcelona amb el nivell B i està formada per una estructura metàl·lica de pilars i en- cavallades que sostenen la coberta a diferents ni- vells. Explica que l’aparició de diverses patologies en di- ferents zones de l’edifici obliga a incorporar aquest projecte previ. Diu que les operacions de restauració se centren en el sistema de pilars de fosa, les faça- nes i els seus elements, el conjunt de llanternes cen- tral, les escales i passarel·les exteriors, i l’escala interior d’accés a la coberta. Indica que la part de rehabilitació té com a objecte la consolidació estruc- tural de les cobertes, la rehabilitació integral del sis- tema de la coberta, la rehabilitació del sistema d’hivernari i la rehabilitació del sistema de façanes. Informa que, d’altra banda, aproximadament un 20% de tota la intervenció se centra en l’obra nova, que fa referència al lluernari, els exutoris, els envidraments, els frontons i l’octògon. Informa que el pressupost de les obres d’aquest projecte executiu és de 26,3 milions d’euros i que el termini previst per a la seva execució són 36 mesos. El Sr. Puigdollers afirma que el seu grup votarà a favor d’aquesta proposta, però que vol fer algunes consideracions. Comença dient que fa un temps el Born va ser motiu d’una campanya ciutadana molt lligada al barri, "Salvem el Born", que ahir tornava a reclamar que no s’enderroqués l’edifici ja que hi ha- via qui volia tirar-lo avall. D’altra banda, observa que durant la dècada dels anys vuitanta l’Ajuntament de Barcelona ja es va gastar cent milions de pessetes en la restauració del Born i que, per tant, els ha sorprès veure aquest expedient. Assenyala que, no obstant això, aquest edifici no deixa mai de sorprendre’ls, ja que quan es va decidir fer la biblioteca al subsòl va aparèixer la ciutat del segle XVIII, i ara que semblava que arren- cava el museu de la ciutat del segle XVIII resulta que 1410 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 l’estructura no està en condicions i cal fer-hi una inversió de més de 26 milions. Manifesta que el Born és un edifici històric de la ciutat i que el seu grup sempre ha defensat que es conservi i que tingui una funció pedagògica, però demana que s’actuï amb rapidesa. Diu que ja fa massa anys que van veient com l’edifici es va deteri- orant i com no s’acaben d’executar tota una sèrie d’accions que haurien de convertir-lo en un lloc de referència de la ciutat. El Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del seu grup i pregunta des de quan es té coneixement d’aquestes patologies i si des d’aleshores l’estructura ha pogut patir algun dany més per falta de manteni- ment. El Sr. Fayos indica que la rehabilitació a què s’ha referit el Sr. Puigdollers diria que es va fer a finals dels anys setanta i que era de 88 milions. El Sr. García-Bragado diu que segurament a finals dels setanta no es van detectar les patologies. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- rable de CIU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favora- ble d’ERC. S’aprova. Districte de Sants-Montjuïc 28. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla General Metropolità al carrer de Juan de Sada i el seu entorn, d’iniciativa municipal; i exposar-la al públic pel termini d’un mes; suspendre, de conformitat amb l’article 71.2 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, la tramitació dels instruments de planejament urbanístic derivat i dels projectes de gestió urbanística i d’urbanització complementaris, així com també l’atorgament de llicències de par- cel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilita- ció o enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en l’àmbit del carrer de Juan de Sada i el seu entorn, delimitat i grafiat en el plànol que figura a l’expedient elaborat de conformitat amb el punt 3 de l’esmentat article; determinar, a l’empara de l’article 103.2 del Reglament de la Llei d’urbanisme, que el termini de suspensió serà, d’un any, que començarà a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barce- lona; i publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. El Sr. Massaguer manifesta que la finalitat d’aquest planejament és dur a terme les previsions del Pla general metropolità en els aspectes bàsics de transformació urbana i millora de les dotacions en aquest àmbit, ajustant l’ordenació del sòl per a una millor qualitat urbana i ambiental. Explica que els principals objectius de l’actuació són: l’esponjament de la trama urbana existent, l’ordenació del sostre residencial per tal de resoldre els teixits edificatoris actualment inacabats; la ubica- ció de noves dotacions d’equipaments; la definició d’un nou espai lliure cívic que completi els recorre- guts de vianants i suposi un nou espai lliure públic de qualitat del barri; la redefinició de la xarxa viària per tal de permetre un funcionament coherent amb els carrers existents, i la protecció dels elements patri- monials del conjunt especial del carrer Sants. Desta- ca que aquesta actuació té un component important de consolidació d’espai públic des del punt de vista de la construcció futura de 153 habitatges, a més d’equipaments concrets en l’àmbit dret. Assenyala que actualment també està en tramita- ció un pla especial dels equipaments de la dreta, que són un centre d’atenció primària i una escola bressol, i que es tractaria de simultaniejar els dos planeja- ments. La Sra. Moraleda, en qualitat de regidora del Dis- tricte de Sants-Montjuïc, manifesta que aquest pro- jecte representa una de les poques oportunitats que tindrà el Districte per dotar el nou barri de Sants- Badal amb tota una sèrie d’equipaments i espais lliures que són imprescindibles per poder desenvolu- par un programa coherent i mínim en aquest barri. El Sr. Martínez expressa el vot favorable del seu grup, però demana que el seu grup pugui intervenir en algun element del projecte després d’aquesta aprovació en cas de tenir algun dubte en relació amb l’espai verd al final del carrer Joan de Sada, ja que no han pogut estudiar el projecte amb profunditat. El Sr. García-Bragado hi està conforme. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV- EU i A, el Sr. Puigdollers expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Villagrasa expressa l’abstenció del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 29. La Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda: Instar a que s’adoptin totes les mesures necessàries per a dignificar l’entrada a Creu Coberta, venint des de la Plaça Espanya, corregint l’actual situació generada per la lentitud de l’obertura del carrer Diputació. Instar a l’elaboració d’un calen- dari d’aquestes obres, on s’indiquin de manera clara i NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1411 concreta els terminis de les mateixes. Aquest calen- dari d’execució es comunicarà de manera general als veïns i comerciants afectats per les obres. El Sr. Freixedes explica que l’obertura del carrer Diputació a l’entrada del carrer de Creu Coberta no avança amb prou rapidesa i això provoca una certa degradació paisatgística en l’entorn, tenint en compte que aquest carrer, venint des de la plaça d’Espanya, és l’entrada a un eix comercial molt important. Diu que, a més, els veïns volen conèixer exactament el calendari de les obres i quan estarà el carrer Diputa- ció plenament obert. D’altra banda, assenyala que han parlat amb la regidora del Districte i que estan d’acord que el ter- me dignificar vulgui dir una urbanització provisional de la zona. La Sra. Moraleda, en qualitat de regidora del Dis- tricte de Sants-Montjuïc, manifesta que en la darrera Audiència Pública va explicar el calendari. També fa notar que la Comissió de Govern va aprovar definiti- vament el projecte de reparcel·lació el mes de de- sembre i que en la Comissió de Govern del mes d’abril es contestaran o resoldran els recursos de reposició que s’han interposat contra aquesta repar- cel·lació. Conclou que, per tant, una vegada la repar- cel·lació sigui ferma en via administrativa, es podrà començar a notificar i a anar amb un altre ritme. Diu que creu que a finals d’any ja estarà operativa la unitat que portarà l’obertura de Diputació entre el carrer Tarragona i Creu Coberta. D’altra banda, afirma que el Districte ja tenia pre- vist fer aquest any, amb els fons procedents de l’Estat, unes primeres urbanitzacions de l’entorn dels carrers Leiva i Vidriol, que són a tocar. També diu que saben que començaran la promoció d’habitatge públic per poder reallotjar afectats urbanístics cap a finals d’any. Manifesta que es poden comprometre a fer una urbanització provisional des de l’entrada de Creu Coberta en direcció Gran Via, però que no serà la definitiva, perquè pensen que seria malbaratar recursos públics. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Freixedes expressa el vot favo- rable de CIU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favora- ble d’ERC. S’aprova. Del Grup Municipal PP: 30. Atesa la idoneïtat d’altres ubicacions alternati- ves per a un nou parc d’acollida d’animals de com- panyia, la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda: Instar al govern municipal a pro- moure un nou emplaçament per a la construcció del parc d’acollida d’animals de companyia. Del Grup Municipal ERC: 31. Constatar l’existència dins el terme municipal de Barcelona de diferents emplaçaments òptims per la ubicació del Parc d’Acollida d’Animals de Compa- nyia de la ciutat de Barcelona, els quals els grups municipals, rere un procés previ de debat i de mutu acord, lliuren al govern municipal pel seu estudi i per tal que, d’entre ells, es triï aquell que es consideri més adient i que compti amb el màxim consens pos- sible, tant amb l’entorn veïnal com amb les entitats proteccionistes. El Sr. García-Bragado indica que aquests dos punts de l’ordre del dia són dues proposicions relati- ves a la possible ubicació alternativa del parc d’acollida d’animals i que es debatran conjuntament. La Sra. Balseiro explica que el seu grup ha acor- dat amb el Grup Municipal d’ERC fusionar totes dues proposicions de manera que siguin una sola. Mani- festa que es tracta, d’una banda, de reivindicar la necessitat de promoure un nou emplaçament per a la construcció del parc d’acollida d’animals de compa- nyia, i, de l’altra, constatar l’existència dins el terme municipal de Barcelona de diferents emplaçaments òptims per a la seva ubicació. Diu que els grups mu- nicipals, després d’un procés de debat i de mutu acord, lliuren al govern municipal la llista d’aquests emplaçaments per al seu estudi i per tal que es triï aquell que es consideri més adient i que compti amb el màxim consens possible, tant de l’entorn veïnal com de les entitats proteccionistes. Assenyala que l’oposició, malgrat la seva pluralitat ideològica, ha sabut trobar un punt d’acord per tal de fer arribar una proposta d’emplaçaments, ja que tots comparteixen que és necessari i urgent construir un parc d’acollida d’animals i trobar-ne una ubicació adequada que doni garanties a tots els veïns, així com a les entitats animalistes. El Sr. Martínez manifesta que aquest text unificat i transaccionat té un preàmbul que apel·la a la volun- tat de diàleg de la ciutadania de Barcelona, a la vo- luntat de la ciutadania de Barcelona de vetllar pels drets dels animals i de ser una ciutat avançada en aquest sentit en diversos àmbits, a la voluntat ex- pressada en el Pla d’actuació municipal en el sentit que hi hagi un nou centre d’acollida d’animals en aquest mandat i a la gran necessitat ingent d’abordar aquesta situació amb una certa urgència, atesa la situació de l’emplaçament actual. Diu que si la proposició és aprovada, lliuraran a ca- dascun dels grups municipals una proposta amb sis emplaçaments. Indica que no pretenen que es debatin els sis emplaçaments, sinó que el que diuen és que aquests sis emplaçaments ja compten amb una majo- ria de l’Ajuntament i que si se n’escull un ja hi ha con- sens. Assenyala que això no exclou que se’n pugui proposar un altre. Conclou que amb aquesta proposi- ció s’expressa la voluntat d’iniciar un nou procés que faci possible un nou centre d’acollida d’animals. El Sr. Puigdollers manifesta que el seu grup dóna suport a aquesta proposició transaccionada, fona- 1412 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 mentalment per ser coherent amb la proposició que va presentar al Plenari del dia 30 de gener de 2009, que deia: "Crear una comissió no permanent del Consell Municipal, formada per regidors i regidores de tots els grups municipals, per tal d’estudiar les tretze ubicacions proposades pel govern municipal i qualsevol altra que puguin presentar els grups muni- cipals per tal d’arribar al màxim consens possible sobre la ubicació idònia del parc d’acollida d’animals de companyia." Assenyala que aquesta proposta va clarament en la línia de buscar el consens que ells proposaven i exhorta el govern municipal a votar-la i a posar-se a treballar tots plegats per trobar aquest lloc. La Sra. Blasco expressa el vot contrari del seu grup. Opina que estan assistint a una darrera esceni- ficació efectista que té més de teatre que d’actuació política. Diu que s’han tingut dos mesos per presen- tar emplaçaments i que se n’han analitzat tretze, més sis a proposta del Grup Municipal d’ERC. Pregunta per què això no s’ha fet abans i per què aquests emplaçaments no s’han explicat abans d’una forma oberta. Manifesta que ja s’ha demostrat capacitat de dià- leg durant tot aquest temps i que les actuacions efec- tistes i teatrals no formen part de la seva forma de fer política. El Sr. García-Bragado expressa el vot contrari del seu grup a la proposició. Diu que entenen que el procés de debat sobre la ubicació del parc d’animals s’ha portat a terme internament dintre de l’equip de govern i que s’han estudiat altres possibilitats. Mani- festa que consideren que aquest procés no és ne- cessari perquè estan convençuts que l’emplaçament triat és l’adequat. El Sr. Martínez aclareix que no han presentat al- guns d’aquests espais abans perquè tots els que han anat presentant s’han anat rebutjant sistemàtica- ment, donant sempre la volta a tota la informació amb la voluntat de descartar-los. Diu a la Sra. Blasco que qui ha fet teatre és l’equip de govern, que ha arribat a l’absurd de presentar una proposta sabent que la perdria. La Sra. Balseiro diu a la Sra. Blasco que porten dos mesos parlant d’aquest tema i que durant aquest temps han plantejat propostes, però que no hi ha hagut cap voluntat d’escoltar propostes que emanes- sin de veus discrepants amb la proposta que estudi- ava el govern municipal. Assenyala que, malgrat haver-se rebutjat el pro- jecte que el govern ha plantejat, l’equip de govern sembla mantenir la mateixa actitud de resistència inadmissible, incomprensible i estèril per evitar un debat que pretén ser constructiu a l’hora d’aportar solucions per ubicar el futur parc d’acollida d’animals de companyia. Manifesta que avui l’oposició demostra que és ca- paç d’arribar a acords per impulsar un debat construc- tiu i que confia que el govern reconsideri la seva posi- ció, que diu que li recorda a una certa pretensió de mordassa virtual per tal que ningú no pugui aportar alternatives oportunes a la seva proposta d’ubicació. El Sr. Puigdollers opina que no es pot dir en una comissió el que acaba d’expressar la Sra. Blasco. Afirma que des del dia que el seu grup va conèixer la ubicació del centre d’acollida d’animals va esten- dre la mà a la Sra. Mayol per parlar-ne, però que en cap moment es va acceptar aquest oferiment. Diu que el 30 de gener, en el Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, van tornar a mostrar la seva predisposició a parlar-ne, proposant un calendari tan concret com que la ubicació definitiva s’havia d’acordar abans que hi hagués l’aprovació definitiva del Pla que avui s’ha discutit. Manifesta que, per tant, el seu grup ha intentat per/ tots els mitjans que hi hagués el centre d’acollida d’animals en aquest mandat municipal i que si això no és possible, és pel tancament en ban- da del Grup Municipal d’ICV-EUiA i de la Sra. Mayol. La Sra. Blasco diu que no es tracta de reproduir el debat que ja s’ha fet abans i assegura que el govern continuarà treballant pel benestar dels animals amb compromís, coherència i el nord clar. El Sr. García-Bragado assenyala que, atès que la proposició no especifica les propostes d’emplaça- ment, és impossible constatar-ne l’existència, tal com diu el redactat, ja que el pen drive que conté els em- plaçaments i que ha estat lliurat pel Sr. Martínez no es pot obrir. Text transaccional entre la proposició d’ERC (M0711/5950) i la del Grup Popular (M0711/5941): El Sr. García-Bragado expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot contrari d’ICV- EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova amb el redactat següent: 1) Reivindicar la necessitat de promoure un nou emplaçament per a la construcció del Parc d’Acollida d’Animals de Companyia. 2) Constatar l’existència dins el terme municipal de Barcelona de diferents emplaçaments òptims per a la seva ubicació, els quals els grups municipals, rere un procés de debat i de mutu acord, lliuren al govern municipal pel seu estudi i per tal que, d’entre ells, es triï aquell que es consideri més adient i que compti amb el màxim consens possible, tant amb l’entorn veïnal com amb les entitats proteccionistes. b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- tucional c) Precs NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1413 Del Grup Municipal PP: 32. Que el govern municipal engegui el procés per fer de Can Rigal un vertader pulmó verd que aug- menti les zones verdes del Districte de les Corts, deixant sense efecte la construcció d’un aparcament provisional a la zona. El Sr. Villagrasa formula el prec. El Sr. García-Bragado respon que en el Programa d’actuació del Districte de les Corts 2008-2011 s’incorpora l’execució del projecte de Can Rigal dins de la mesura d’increment de les zones verdes del districte. Informa que la previsió del Districte és fer el pro- cés de redacció del projecte executiu durant el 2009 i executar les obres en les anualitats 2010-2011. Ex- plica que a finals de l’any passat, la Universitat Poli- tècnica i la Universitat de Barcelona van sol·licitar un ús provisional d’aquests espais, cosa a la qual es va accedir, ja que el Districte de les Corts, juntament amb el Sector de Mobilitat i en coordinació amb l’Ajuntament d’Hospitalet, va valorar que aquesta iniciativa resolia un problema d’ús intensiu i inade- quat d’aquest espai. El Sr. Villagrasa agraeix el calendari que s’ha faci- litat i demana que s’eviti la construcció de l’aparca- ment provisional, que diu que no agrada als veïns de la zona. El Sr. García-Bragado diu que la idea és fer el pàrquing provisional per evitar que es faci un mal ús d’aquell espai i retirar-lo quan es faci el parc. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 33. Que es destini l’edifici de l’antic Institut Botà- nic, situat a l’Avinguda Montanyans, a oficina del Pla Director de Montjuïc. El Sr. Martínez formula el prec. El Sr. García-Bragado diu que no pot contestar al prec perquè no hi ha cap decisió presa i li sembla prematur adoptar compromisos pel que fa a aquesta qüestió. Diu que caldrà tractar aquest tema quan comenci el debat sobre el Pla director de Montjuïc, en el qual es parlarà d’aquest i la resta d’espais. El Sr. Martínez demana que, en tot cas, quedi re- collida la proposta. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CiU: 34. En quin estat es troba l’execució de la sentèn- cia recaiguda en el contenciós administratiu núm. 127/96, relatiu a la declaració de nul·litat de la llicèn- cia d’obres de la finca ubicada al carrer Ginestera 18 bis? El Sr. Puigdollers explica que la pregunta fa refe- rència a una sentència de l’any 1996 per la qual es va declarar com a nul·la de ple dret una llicència que havia donat l’Ajuntament de Barcelona a un edifici del carrer Ginestera i que, gairebé tretze anys des- prés, encara no s’ha executat. El Sr. Massaguer diu que encara està pendent de resolució judicial el segon incident d’inexecució de sentència. Explica que aquest segon incident d’in- execució de sentència es va admetre en una provi- dència del 21 d’abril de 2008, que és l’última fita processal en què el Tribunal Superior de Justícia admet a tràmit el segon incident d’inexecució de sentència promogut per l’Ajuntament. Informa que encara no s’ha fixat la data en què hi haurà una de- cisió sobre aquest incident d’inexecució, però diu que ja s’està en la fase de conclusions. El Sr. Puigdollers demana que se’ls faci arribar una còpia tant de la petició de l’Ajuntament d’in- execució de sentència com de la providència. Es dóna per tractada. 35. Per quin motiu el projecte de recuperació del Palau d’Alòs no tira endavant en funció del que s’havia fixat en el consell d’administració de Foment de Ciutat del mes de març de 2008? El Sr. Vives formula la pregunta. El Sr. García-Bragado diu que la regidora Itziar González lamenta no poder estar present per l’hora. Explica que el projecte del Palau d’Alòs no es tira endavant en les condicions que inicialment es van fixar perquè l’encàrrec que s’havia formulat i el pro- jecte que s’havia redactat superaven considerable- ment l’import que s’havia establert com a pressupost. Diu que, per tant, la gerència de l’empresa ha reori- entat el projecte per tal d’ajustar-lo al programa que s’havia fixat d’antuvi. El Sr. Vives lamenta que la Sra. González no esti- gui present perquè suposa que deu tenir més conei- xement sobre aquesta qüestió, ja que va emetre algun document en què donava per bo el projecte anterior al que es va aprovar durant l’any 2008. Diu que, en tot cas, ja reproduiran aquesta discussió en un altre moment. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 36. Quina informació s’ha donat als comerciants i veïns afectats per obres al 22@, entre d’altres, als carrers Ramón Turró, Llacuna, Roc Boronat, Ciutat de Granada o Badajoz, respecte el tancament dels carrers, les vies alternatives de trànsit i el calendari d’execució de les obres? Aquesta pregunta s’ha tractat conjuntament amb el punt 3. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 37. Quin és el capteniment del govern municipal sobre el trasllat de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge a Can Batlló? El Sr. Martínez formula la pregunta. 1414 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 El Sr. García-Bragado manifesta que el govern municipal té el màxim interès en aquest trasllat, però reconeix que és una decisió que ha de prendre la Conselleria. Afirma que els consta que la Conselleria té dificultats per anar-hi i que és una decisió que s’està discutint, però que en principi no s’ha anunciat cap altre destí. Afirma que estarà molt a l’aguait d’aquest tema perquè es tracta d’un emplaçament important i que, en la mesura que d’ells depengui, faran el possible perquè aquest trasllat pugui fer-se efectiu. El Sr. Vives vol que consti en acta la queixa del seu grup pel fet que no s’hagi pogut atendre la pre- gunta anterior a causa de l’absència de la Sra. Gon- zález. El Sr. García-Bragado diu que la Sra. González es troba en un acte oficial del Districte. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- sidència aixeca la sessió a les vint-i-una hores i qua- ranta-cinc minuts. Acords COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENES- TAR SOCIAL Sessió de 14 d'abril de 2009 Proposicions / Declaracions de Grup 1. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda elevar a la Ponència de Nomenclàtor la proposta d'atorgar el nom de Ricard Salvat a un carrer o espai públic de la nostra ciutat, singularment vinculat al món del teatre o de les belles arts. 2. Instar al Govern municipal a estendre progres- sivament les activitats culturals programades durant la celebració del Montjuïc de Nit a altres àrees de la ciutat per tal d'apropar aquestes a tots els ciutadans de Barcelona, tal i com fan totes les ciutats europees que organitzen Nits Blanques. 3. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda instar al govern municipal per tal que, en el marc de la seva participació al Consorci d'Edu- cació de Barcelona, el SES Josep Comes i Solà es- devingui un Institut d'Ensenyament Secundari per tal que els joves de la Trinitat Vella tinguin l'oportunitat de cursar estudis secundaris post-obligatoris d'alta qualitat a un centre educatiu del seu mateix barri, tant de batxillerat, com de cicles formatius. Declaració Institucional 1. 1r) Manifestar la conveniència de realitzar les modificacions necessàries que condueixin a igualar les condicions d’accés a la jubilació voluntària antici- pada prevista a la disposició transitòria segona de la Llei Orgànica d’Educació (llei orgànica 2/2006, de 3 de maig) per tal que hi puguin accedir els funcionaris docents municipals, tal com tenen dret els cossos de funcionaris docents de l’Estat i de les comunitats autònomes. 2n) Traslladar aquest acord a les instàncies cor- responents i als representants legals dels esmentats treballadors i treballadores. COMISSIÓ D'ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA Sessió de 14 d'abril de 2009 Propostes d’acord 1. Adjudicar definitivament el contracte núm. 08003850 que té per objecte la gestió del servei d’atenció domiciliària en el marc dels serveis socials bàsics de l’Ajuntament de Barcelona corresponent a la zona 1 (Districtes Ciutat Vella i Sants-Montjuïc), a l’entitat Suara Serveis, SCCL, amb CIF núm. F- NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1415 17444225, durant un termini comprés des de l’1 de maig de 2009 fins al 31 de desembre de 2011, per un preu de 21.214.931,54 euros, impost del valor afegit exempt, corresponent a un preu hora d’atenció personal de 18,4040 euros i a un preu hora de neteja de la llar de 14,7902 euros, en ésser l’oferta econò- micament més avantatjosa, de conformitat amb la proposta de la Mesa de contractació. Disposar a favor de l’esmentada entitat la despesa de 21.214.931,54 euros, impost del valor afegit exempt, que anirà amb càrrec de la partida 227.26 311.31 0201 dels pressupostos següents, subordinada al crèdit que per als exercicis posteriors a l'actual auto- ritzin els pressupostos municipals: 2009: 5.308.365,32 euros; 2010: 7.835.746,90 euros; 2011: 8.070.819,31 euros; requerir l’adjudicatari per a què, en el termini de deu dies hàbils des del següent al de la notificació d’aquesta adjudicació, es personi a les dependències de la Secretaria Tecnicojurídica de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania (Av. Diagonal, núm. 233, 6a. planta) per a la formalització del contracte, fent-li advertiment que de no complir aquest requisit, l’Administració podrà declarar-lo resolt. Publicar aquest acord en el perfil del contractant i en el Butlle- tí Oficial de la Província Barcelona. Notificar-ho als interessats en aquest procediment. 2. Desestimar les al·legacions formulades contra la resolució de la gerent d’Acció Social i Ciutadania de 2 de febrer de 2009, per la que s’adjudica provisi- onalment aquest contracte, de conformitat amb els informes que la motiven i que es donen per reprodu- ïts. Adjudicar definitivament el contracte núm. 08003852 que té per objecte la gestió del servei d’atenció domiciliària en el marc dels serveis socials bàsics de l’Ajuntament de Barcelona corresponent a la Zona 2 (Districtes Eixample, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi), a l’entitat ABD (Associació Benestar i Des- envolupament), amb CIF núm. G-59435180, durant un termini comprés des de l’1 de maig de 2009 fins al 31 de desembre de 2011, per un preu de 27.347.657,79 euros, impost del valor afegit exempt corresponent a un preu hora d’atenció personal de 17,7490 euros i a un preu hora de neteja de la llar de 14,7882 euros, en ésser l’oferta econòmicament més avantatjosa, de conformitat amb la proposta de la Mesa de contractació. Disposar a favor de l’esmen- tada entitat la despesa de 27.347.657,79 euros, im- post del valor afegit exempt, que anirà amb càrrec de la partida 227.26 311.31 0201 dels pressupostos següents, subordinada al crèdit que per als exercicis posteriors a l'actual autoritzin els pressupostos muni- cipals: 2009: 6.842.886,01 euros; 2010: 10.100.872,80 euros; 2011: 10.403.898,98 euros; requerir l’adjudi- catari per a què, en el termini de deu dies hàbils des del següent al de la notificació d’aquesta adjudicació, es personi a les dependències de la Secretaria Tec- nicojurídica de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania (Av. Diagonal, núm. 233, 6a. planta) per a la formalització del contracte, fent-li advertiment que de no complir aquest requisit, l’Administració podrà declarar-lo re- solt. Publicar aquest acord en el perfil del contractant i en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Notificar-ho als interessats en aquest procediment. 3. Desestimar les al·legacions formulades contra la resolució de la gerent d’Acció Social i Ciutadania de 2 de febrer de 2009, per la que s’adjudica provisi- onalment aquest contracte, de conformitat amb els informes que la motiven i que es donen per reprodu- ïts. Adjudicar definitivament el contracte núm. 08003853 que té per objecte la gestió del servei d'atenció domiciliària en el marc dels serveis socials bàsics de l'Ajuntament de Barcelona corresponent a la Zona 3 (Districtes Gràcia, Horta-Guinardó i Nou Barris), a Clece, S.A., amb CIF núm. A-80364243, durant un termini comprés des de l’1 de maig de 2009 fins al 31 de desembre de 2011, per un preu de 30.774.986,65 euros, impost del valor afegit inclòs (28.761.669,76 euros pressupost net i 2.013.316,89 euros corresponents al 7% d’Impost del valor afegit), corresponent a un preu hora d’atenció personal de 1916 euros, impost del valor afegit inclòs i a un preu hora de neteja de la llar de 15,8236 euros, impost del valor afegit inclòs, en ésser l’oferta econòmicament més avantatjosa, de conformitat amb la proposta de la Mesa de contractació. Disposar a favor de l’es- mentada entitat la despesa de 30.774.986,65 euros, impost del valor afegit inclòs, que anirà amb càrrec de la partida 227.26 311.31 0201 dels pressupostos següents, subordinada al crèdit que per als exercicis posteriors a l'actual autoritzin els pressupostos muni- cipals: 2009: 7.700.466,61 euros; 2010: 11.366.758,64 euros; 2011: 11.707.761,40 euros; requerir l’adju- dicatari per a què, en el termini de deu dies hàbils des del següent al de la notificació d’aquesta adjudi- cació, es personi a les dependències de la Secretaria Tecnicojurídica de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania (Av. Diagonal, núm. 233, 6a. planta) per a la formalit- zació del contracte, fent-li advertiment que de no complir aquest requisit, l’Administració podrà decla- rar-lo resolt. Publicar aquest acord en el perfil del contractant i en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Notificar-ho als interessats en aquest procediment. 4. Desestimar les al·legacions formulades contra la resolució de la gerent d’Acció Social i Ciutadania de 4 de febrer de 2009, per la que s’adjudica provisi- onalment aquest contracte, de conformitat amb els informes que la motiven i que es donen per reprodu- ïts. Adjudicar definitivament el contracte núm. 08003854 que té per objecte la gestió del servei d’atenció domiciliària en el marc dels serveis socials bàsics de l’Ajuntament de Barcelona corresponent a la Zona 4 (Districtes Sant Andreu i Sant Martí), a Clece, S.A., amb CIF núm. A-80364243, durant un 1416 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 termini comprés des de l’1 de maig de 2009 fins al 31 de desembre de 2011, per un preu de 22.780.103,73 euros, impost del valor afegit inclòs (21.289.816,57 euros pressupost net i 1.490.287,16 euros correspo- nents al 7% d’impost del valor afegit), corresponent a un preu hora d’atenció personal de 18,9936 euros, impost del valor afegit inclòs i a un preu hora de ne- teja de la llar de 15,8305 euros, impost del valor afe- git inclòs, en ésser l’oferta econòmicament més avantatjosa, de conformitat amb la proposta de la Mesa de contractació. Disposar a favor de l’es- mentada entitat la despesa de 22.780.103,73 euros, impost del valor afegit inclòs, que anirà amb càrrec de la partida 227.26 311.31 0201 dels pressupostos següents, subordinada al crèdit que per als exercicis posteriors a l'actual autoritzin els pressupostos muni- cipals: 2009: 5.700.000,14 euros; 2010: 8.413.844,13 euros; 2011: 8.666.259,46 euros; requerir l’adjudi- catari per a què, en el termini de deu dies hàbils des del següent al de la notificació d’aquesta adjudicació, es personi a les dependències de la Secretaria Tec- nicojurídica de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania (Av. Diagonal, núm. 233, 6a. planta) per a la formalització del contracte, fent-li advertiment que de no complir aquest requisit, l’Administració podrà declarar-lo re- solt. Publicar aquest acord en el perfil del contractant i en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Notificar-ho als interessats en aquest procediment. Proposicions / Declaracions de Grup 5. La Comissió d'Acció Social i Ciutadania, acorda instar a l'equip municipal per tal que: 1) Elabori un informe sobre l'oferta d'activitats de lleure en les que pugui integrar-se el col·lectiu de nens i nenes i joves discapacitats. 2) Impulsi un pla pilot en aquell dis- tricte on es constati una necessitat de reforçar les activitats dutes a terme per la iniciativa privada i vo- luntària, mitjançant la creació, en el centre cívic cor- responent, d'un espai d'integració en les activitats de lleure. 6. La Comissió d'Acció Social i Ciutadania acorda potenciar el coneixement dels programes de preven- ció del consum de drogues desenvolupats per l'A- gència de Salut Pública entre les Associacions de Mares i Pares d'Alumnes dels centres educatius de la ciutat, per tal de reforçar la seva incidència. COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, OCUPA- CIÓ I CONEIXEMENT Sessió de 14 d'abril de 2009 Proposició / Declaració de Grup 1. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda sol·licitar a l'Ajuntament de Barcelona que, en relació als tràmits d'obertura de perruqueries, centres d'estètica i de bellesa, es vetlli per garantir que les persones sol·licitants disposin de la titulació requerida per l'exercici d'aquesta activitat. COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUN- CIÓ PÚBLICA Sessió de 15 d'abril de 2009 Proposta d’acord 1. Aprovar la proposta del Conveni entre l’Ajun- tament de Barcelona, el Ministerio de Defensa i la Generalitat de Catalunya per a la constitució del Consorci pel que es crea el Barcelona Centre Inter- nacional per la Pau en part dels espais del Castell de Montjuïc; aprovar inicialment la creació i la participa- ció de l’Ajuntament de Barcelona com a ens consor- ciat al Consorci Barcelona Centre Internacional per la Pau; aprovar inicialment la proposta d’Estatuts del Consorci, segons documentació adjunta; sotmetre aquest acord, juntament amb els estatuts, a informa- ció pública per un termini de trenta dies hàbils. Proposicions / Declaracions de Grup 2. La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda instar al govern municipal a que es comprometi a elaborar la relació de llocs de treball de l'Ajuntament de Barcelona i aprovar durant aquest mandat el catàleg de llocs de treball del personal municipal. 3. La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda instar a l'Ajuntament de Barcelona a manifestar la seva voluntat de preservar la titularitat i gestió pública del conjunt del procediment adminis- tratiu, especialment pel que fa a les funcions d'ins- trucció, control i sanció del mateix, per tal de garantir els principis d'eficiència i servei als ciutadans. COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT, SERVEIS UR- BANS I MEDI AMBIENT Sessió de 15 d'abril de 2009 Proposicions / Declaracions de Grup 1. Demanar al govern municipal que ampliï la ca- pacitat d'esterilització de les colònies de gats que gestionen les entitats sense afany de lucre en el municipi de Barcelona més enllà dels diners que tenen assignats els Districtes per aquesta finalitat. Les esterilitzacions es produiran amb diferents fór- mules, entre elles, un possible acord amb el Col·legi de Veterinaris. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1417 2. Instar al govern municipal a intensificar la pro- moció de pràctiques mediambientals sostenibles orientades a informar, formar i conscienciar al con- junt de la ciutadania sobre la seva necessària posa- da en marxa, mitjançant les diferents publicacions municipals existents. 3. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda reforçar i ampliar les campa- nyes per afavorir l'adopció d' animals actualment acollits al CAAC, així com endegar una campanya d'apadrinament per aquells animals que tenen més dificultats per ser adoptats, per tal de millorar les seves condicions de vida i la sensibilització vers la seva situació entre la població de la ciutat. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT Sessió de 16 d'abril de 2009 Proposició / Declaració de Grup 1. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda l'e- laboració d'un estudi per tal d'ampliar l'amplada del carril bus a fi i efecte de millorar la velocitat comercial i la qualitat del servei al transport públic, així com incorporar nous elements de la mobilitat urbana. COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS Sessió de 16 d'abril de 2009 Proposta d’acord 1. Autoritzar, de conformitat amb l’article 11.1.r) de la Carta Municipal de Barcelona i l’article 34 del Re- glament orgànic municipal, la Fundació Escola de Restauració i Hostalatge de Barcelona perquè consti- tueixi un dret d’opció de compra a favor del "Gremi d’Hotels de Barcelona", sobre una part del dret de superfície que aquesta Fundació ostenta en la finca municipal del passeig de Taulat, núm. 243, part que es concreta en la planta tercera de l’edifici, pel preu de compra d’1.000.000 euros i per un termini de deu anys, prorrogable per iguals períodes, finalitzant en tot cas en el termini pel qual es va constituir el dret de superfície, amb l’advertiment de què l’efectivitat de la dita transmissió parcial del dret de superfície es produirà només després d’acordar les tres parts im- plicades l’adaptació de les condicions reguladores a la nova situació, dirimint l’Ajuntament les divergènci- es que puguin sortir. Proposició / Declaració de Grup 2. La Comissió d'Hisenda i Pressupostos, acorda: 1) Instar a l'Estat a que creï un Fons específic que permeti retornar l'IVA pagat per les inversions fetes per l'Ajuntament, amb l'obligació de reinvertir-los en nous projectes, en el marc de la legislació de la Unió Europea. Sense descomptar el percentatge de parti- cipació en l'IVA que actualment té cedit l'Ajuntament. 2) Aquest fons específic es distribuirà entre tots els Ajuntaments segons els criteris que s'acordin amb les associacions representatives dels Ajuntaments. COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE Sessió de 16 d'abril de 2009 Proposicions / Declaracions de Grup 1. La Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda: Demanar al govern municipal que iniciï els tràmits per tal de realitzar el projecte de remodelació del carrer Balmes en el tram comprès entre plaça Molina i plaça Kennedy, comprometent- se a tenir-ho durant el present mandat i previs els estudis de mobilitat pertinents. 2. Atesa la necessitat de compliment del calendari d'execució dels projectes de ciutat amb planificació plurianual, la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda: Instar al Govern municipal a por- tar a aquesta comissió un informe sobre l'estat d'e- xecució dels projectes urbanístics amb participació de capital privat, les solucions aportades per execu- tar els projectes ja planificats i el calendari d'obres previst per cadascun dels projectes. 3. La Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda instar al Govern a iniciar els tràmits per a la desprogramació de l'anomenat Túnel Central o Túnel del Tibidabo. 1418 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 PERSONAL Concursos BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE DOS CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE QUATRE LLOCS DE TREBALL (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions espe- cífiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso- nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà partici- par igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent ad- hesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral inde- finit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres admi- nistracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la ca- tegoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo- raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc- ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'ava- luació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1419 d'absència del president titular, exercirà la presidèn- cia de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els represen- tants designats conjuntament per la Junta de Perso- nal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigi- des hauran de presentar la sol·licitud, a la qual ad- juntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els docu- ments acreditatius corresponents, al Registre Gene- ral o a qualsevol dels registres municipals, en el ter- mini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instàn- cia i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es dis- posa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'a- tendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corpora- ció des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complemen- taris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convoca- tòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis- posar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspec- tes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en dife- rents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils se- güents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aques- ta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Ba- ses Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs 1305. Tres llocs de treball d'assessor ju- rídic de Districte (nivell 22). Concurs 1306. Un lloc de treball d'adjunt al Depar- tament de Desenvolupament (nivell 18). Tres llocs de treball d’assessor jurídic de Districte Concurs 1305 Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual 355,86 euros segons catàleg vigent (2254Y). El lloc de treball objecte de la present convocatò- ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Funcions principals – Assessorament jurídic. – Emissió d’informes jurídics i propostes de reso- lució en relació als procediments sancionadors derivats d’infraccions municipals dins l’àmbit ter- ritorial del Districte. Resolució dels correspo- nents recursos presentats. – Procediments de responsabilitat patrimonial. – Control i coordinació dels procediments dels ex- pedients. – Suport jurídic i assessorament en matèria de contractació administrativa, convenis i subvenci- ons al Departament d’Administració del Districte . – Gestió i tramitació d’expedients d’expropiació for- çosa. Requisits addicionals Personal del grup A, que pertanyi a la categoria de Tècnic/a Superior en Dret o Tècnic/a d’Administració General (llicenciat en Dret). Mèrits complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: 1420 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 – Assessorament jurídic, que inclou, entre d’altres, l’emissió d’informes jurídics, la resolució de re- cursos administratius, etc., fins a 2 punts. – Tramitació d’expedients (sancionadors i sancio- nadors abreujats derivats d’infraccions d’orde- nances municipals, d’expropiació forçosa i al- tres), fins a 2 punts. – Experiència en matèria de contractació adminis- trativa, fins a 1 punt. – Experiència en matèria de dret urbanístic, fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Proves. La Junta de Valoració podrà proposar la realització de proves per tal d'avaluar les aptituds professionals dels candidats, que seran valorades fins a un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Característiques personals. La Junta de Valora- ció podrà convocar els/les aspirants per a l’avaluació d’aquest apartat, mitjançant els sistemes que consi- deri més adequats per poder valorar les característi- ques requerides per l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball, especialment la capacitat d'organització i la responsabilitat en el desenvolupa- ment del treball públic, fins a 4 punts. En cas de con- vocar-se, aquesta prova, tindrà caràcter obligatori. Puntuació mínima Si s’avaluen tots els apartats 10 punts. Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun- tuació mínima serà la meitat de la puntuació màxima total. Junta de Valoració President: Sra. M. Carmen Fernández González, gerent del Districte de Gràcia, o persona en qui delegui. Vocals: Sra. Maria del Carmen Pérez Abellán, cap del De- partament de Recursos Interns del Districte de Grà- cia, o persona en qui delegui. Sr. Jesús Prades i Guivernau, cap del Departa- ment de Serveis Jurídics-Secretaria del Districte de Sant Andreu, o persona en qui delegui. Sra. Eva Mur i Cavero, cap del Departament de Serveis Jurídics–Secretaria del Districte d’Horta o persona en qui delegui. Assessor/a tècnic/a de la Gerència de Recursos Humans, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comi- tè d’Empresa. Un lloc de treball d’adjunt al Departament de Desenvolupament Concurs 1306 Lloc de treball adscrit al Departament de Desenvo- lupament de la Direcció de Serveis de Desenvolu- pament i Atenció al Personal. Nivell 18 i específic de responsabilitat mensual de 201,16 euros, segons catàleg vigent (1870X). El lloc de treball objecte de la present convocatò- ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. Missió Suport tècnic-administratiu als processos forma- tius del Departament Funcions principals – Donar suport a l'equip tècnic del departament en tot el procés de formació (diagnòstic, difusió, ins- cripcions, reserva d'espais de formació, reserva d'equips, etc.). – Introduir, mantenir i explotar les dades relatives a les accions formatives mitjançant l'aplicació in- formàtica corresponent. – Preparar, controlar i arxivar la documentació relacionada amb l'acció formativa: llistes d'assis- tència, documentació alumne. – Qüestionaris d'avaluació, etc. – Preparar i fer el seguiment de la documentació necessària per a la sol·licitud i la justificació final de les subvencions rebudes pel departament. – Fer altres tasques de gestió administrativa gene- ral del departament que li puguin ser encomana- des. Requisits addicionals Personal del grup C1 o C2. Mèrits complementaris 1. Experiència professional, fins a 6 punts segons el barem següent: – Utilització d’aplicacions informàtiques, especial- ment SEFO, Excel, Access i funcionalitats del Lotus Notes, fins a 3 punts. – Tasques administratives de gestió, fins a 2 punts. – Explotació d'informació i preparació d'informes, memòries, quadres de comandament etc., fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Prova. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a la realització de proves per tal d'avaluar les seves aptituds professionals. En cas NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1421 de realitzar-se aquesta prova tindrà caràcter obliga- tori i es valorarà fins a un màxim de 4 punts. 4. Característiques Personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves caracte- rístiques personals. En cas de realitzar-se, aquesta convocatòria tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració podrà utilitzar els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i valorarà fins a un mà- xim de 4 punts. Puntuació mínima 10 punts. Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la pun- tuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits comple- mentaris) que poden obtenir els/les candidats/tes. Junta de Valoració President: Sra. Maria Rodríguez Rodríguez, directora de Serveis de Desenvolupament i Atenció al Personal, o persona en qui delegui. Vocals: Sra. Eva Maria Herrero Alonso, cap del Departa- ment de Desenvolupament, o persona en qui dele- gui. Sra. Margarita Muñoz Guillén, cap del Departa- ment de Personal del Sector de Serveis Generals, o persona en qui delegui. Sr. José M. Martínez de Eulate, tècnic de la Ge- rència de Recursos Humans, o persona en qui dele- gui. Representant, titular i suplent, de la Junta de Per- sonal o del Comitè d'Empresa. BASES QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DEL CONCURS ESPECÍFIC PER A LA PROVISIÓ D'UN LLOC DE TREBALL DE TÈCNIC/A SUPERI- OR EN PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS DEL CONSORCI DE BIBLIOTEQUES DE BARCELONA 1. CARACTERÍSTIQUES DEL LLOC Lloc de Tècnic/a superior en prevenció de riscos laborals, pertanyent al Departament de Recursos Humans dels Serveis Centrals del Consorci de Bi- blioteques de Barcelona. Nivell 20 de Complement de destí. La remuneracions corresponents a aquest lloc de treball s’assimilen en els mateixos conceptes i quan- ties al lloc de treball catalogat com a 2000A de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest inclou principal- ment, a més del sou de la categoria i el complement de destí de nivell 20, un Complement Específic d’Equiparació de 839,24 euros (grup A1) o 478,71 euros (grup A2), un plus d’ajut a la manutenció de 77,17 euros i un complement de productivitat, assis- tència i puntualitat. La jornada serà de 37,5 hores setmanals. 2. FUNCIONS Amb caràcter general, les funcions són les esta- blertes a l’article 37.1 del RD 39/1997, de 17 de ge- ner, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció. – Elaborar el Pla de Prevenció del Consorci. – Realitzar el seguiment de la planificació de l’ac- tivitat preventiva. – Planificar i realitzar les avaluacions de riscos, comprovar l’aplicació de les mesures correctores i fer-ne el seguiment. – Investigar accidents de treball del personal del Consorci. – Promoure la cultura preventiva de riscos laborals al Consorci. – Promoure i fer el seguiment de la formació en matèria preventiva. – Donar suport tècnic al Comitè de Seguretat i Salut Laboral i participar en les seves reunions. – Redactar manuals i instruccions específiques de treball relacionades amb la prevenció de riscos, quan sigui necessari. – Sotmetre a millora contínua la idoneïtat dels equips de protecció individual i col·lectiva em- prats per a les activitats laborals desenvolupades a l’organització. – Realitzar la coordinació d’activitats empresar i- als en els termes contemplats a la normativa vigent. – Realitzar l’anàlisi i determinació dels tipus d’in- tervenció en problemes específics de l’entorn de treball relacionats amb la prevenció de riscos. – Realitzar estudis ergonòmics d’adaptació dels llocs de treball i proposar mesures de millora. – Dissenyar, organitzar i executar estudis de riscos psicosocials als diversos col·lectius de l’organit- zació. – Supervisar la implantació, l’actualització i la revi- sió dels plans d’emergència. – Atendre les demandes dels delegats de preven- ció o del personal del Consorci en relació a la prevenció de riscos laborals. – I totes aquelles funcions necessàries o que li siguin encomanades per al desenvolupament de la missió del lloc de treball. 1422 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 3. REQUISITS a) Ser funcionari/ària de carrera o personal laboral fix del Consorci de Biblioteques de Barcelona, de la Diputació de Barcelona o de l’Ajuntament de Barce- lona. b) Estar en servei actiu o en qualsevol altra situació administrativa que, d’acord amb la normativa vigent, possibiliti participar en aquesta convocatòria. c) No pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana o Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament de l’Ajuntament de Barcelona. d) Pertànyer al grup de titulació A1 o A2 i disposar de la titulació de Tècnic superior en Prevenció de Riscos Laborals, especialitats de Higiene Industrial i de Ergonomia i Psicosociologia en el Treball. e) Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l’última destinació obtinguda per concurs. En el cas de personal de la Diputació de Barcelona s’apli- caran les excepcions recollides en el Reglament de Provisió de Llocs de Treball d’aquesta institució. 4. PRESENTACIÓ D’INSTÀNCIES El personal que desitgi participar en aquesta con- vocatòria haurà de presentar instància normalitzada en els registres municipals (pl. Sant Miquel, seus dels Districtes o de l’Institut de Cultura de Barcelona, La Rambla 99) o en els registres de la Diputació de Bar- celona ubicats al carrer Urgell 187 (Edifici del Rellot- ge), carrer Londres 55 (Edifici Londres) o passeig de la Vall d'Hebron 171 (Recinte Mundet-Edifici Serradell Trabal). La instància de sol·licitud, així com la docu- mentació requerida s’haurà de presentar dins del ter- mini de quinze dies hàbils comptadors des de l’endemà de la data de publicació de la convocatòria en la Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Barcelona. És requisit que la sol·licituds per prendre part a la convocatòria s’han d’acompanyar amb el curriculum vitae de l’aspirant i la documentació acreditativa dels mèrits al·legats, i no es podrà valorar cap altre mèrit que no estigui acreditat dins del termini de presenta- ció d’instàncies. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament del termini per a la presentació d’instàncies. La llista d’admesos i exclosos s’exposarà en el Tauler d’anuncis del Palau de la Virreina (La Rambla 99) i es concedirà un termini de deu dies hàbils per a esmenes i possibles reclamacions. 5. PROCÉS SELECTIU La provisió d’aquest lloc de treball es farà mitjan- çant concurs específic que constarà de dues fases: una primera d’apreciació de la capacitat i una segona de valoració de mèrits. 5.1. Apreciació de la capacitat. Constarà de dues parts: a. Valoració de les competències professionals adequades al lloc de treball. Consistirà en la realització de diversos exercicis adreçats a la identificació del perfil de competències professionals dels candidats/es. Aquests exercicis poden ser de realització individual o d’interacció gru- pal, i poden incloure la realització d’una entrevista de competències. b. Entrevista personal Consistirà en una entrevista amb el conjunt de la Junta de Valoració en que aquesta avaluarà la capa- citat de comunicació i les característiques personals d’adequació al lloc de treball. La fase d’apreciació de la capacitat es valorarà amb un total de 20 punts, sent necessari obtenir un mínim de 10 punts per accedir a la fase següent. 5.2. Valoració de mèrits. Consistirà en la valoració del currículum dels/de les aspirants que han superat la fase d’apreciació de la capacitat, segons el barem següent: a) Antiguitat reconeguda a l’Administració pública, fins a un màxim de 1 punts, a raó de 0,1 punts per any. b) Grau personal consolidat, fins a un màxim de 1 punts, segons els criteris següents: – Per posseir com a grau un nivell superior al 20: 1 punts. – Per posseir com a grau el nivell 20: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior al 20: 0,5 punts. c) Titulacions acadèmiques, fins a un màxim de 2 punts, segons els criteris següents: – Titulació en Químiques: Grau superior: 1,5 punts. Grau mig: 1 punt. – Titulació en Psicologia: Grau superior: 1,5 punts. Grau mig: 1 punt. – Titulació en Arquitectura o Enginyeria: Grau superior: 1 punt. Grau mig: 0,5 punts. d) Experiència professional, fins a un màxim de 10 punts, segons els criteris següents: – Desenvolupament de les funcions pròpies del lloc de treball a l’Administració Pública, 1,5 punts per any fins a 6 punts. – Desenvolupament de les funcions pròpies del lloc de treball a empreses u organitzacions pri- vades, 1 punt per any fins a 4 punts. e) Formació relacionada amb el lloc de treball, fins a un màxim de 4,5 punts, segons els criteris se- güents: – Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Labo- rals, especialitat Seguretat en el Treball, 3 punts. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1423 – Cursos de formació addicional en matèria pre- ventiva, a raó de 0,1 punts per cada 10 hores lectives, fins a 1 punt. – Altres cursos de formació complementaris, a raó de 0,1 punts per cada 10 hores lectives, fins a 0,50 punts. f) Altres mèrits relacionats amb el lloc de treball que no hagin estat valorats en apartats anteriors, fins a un màxim de 1,5 punts. Es valorarà, entre d’altres: – Publicacions, docència i assessoraments en l’àmbit de les funcions pròpies del lloc de treball. – Col·laboracions, ponències i assistència a jorna- des i congressos en matèries relacionades amb les funcions del lloc de treball. – Idiomes. La puntuació mínima s’estableix en els 20 punts. En cas d’empat en la puntuació, s’atendrà al resul- tat de la fase d’apreciació de la capacitat. 6. PERMANÈNCIA EN LA DESTINACIÓ L’aspirant que resulti adscrit/a haurà de romandre un mínim de dos anys en el lloc de treball, llevat que accedeixi a un altre lloc de nivell inferior, o que es modifiquin en aquest període les condicions de tre- ball de la destinació d’adscripció, i amb les excepci- ons que preveu el Reglament de Provisió de llocs de treball de la Diputació de Barcelona per accedir als llocs de treball d’aquesta institució. 7. JUNTA DE VALORACIÓ Presidenta: Sra. Assumpta Bailac Puigdellívol, gerent del Consorci, o persona en qui delegui. Vocals: Sra. Anna Estruch Duran, administradora del Con- sorci, o persona en qui delegui. Sr. Pere Luque Moreno, cap del Departament de Prevenció de Riscos Laborals de l’Ajuntament de Barcelona, o persona en qui delegui. Sr. Lluís Salvador i Ugalde, cap de Recursos Hu- mans del Consorci, o persona en qui delegui. Un/a representant sindical designat pel Comitè d’Empresa del Consorci Un/a representant sindical designat per la Junta de Personal de la Diputació de Barcelona. Un/a representant sindical designat per la Junta de Personal de l’Ajuntament de Barcelona. BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DELS CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L’INS- TITUT DE CULTURA DE BARCELONA (Aprovades per decret del director gerent de 21 de novembre de 2001 i donat compte a la Comis- sió Executiva de 20 de març de 2002) BASES GENERALS De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l’annex, d’acord amb les condicions espe- cífiques que s’indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d’ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso- nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podran parti- cipar igualment en els concursos. Així mateix, po- dran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corres- ponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cin- quena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral inde- finit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l’última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complerts de serveis, inclosos els serveis previs en altres adminis- tracions públiques que hagin estat formalment reco- neguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1 punt. 2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un màxim d’1 punt segons el barem següent: 1424 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment desenvolu- pat o, en el seu cas, l’últim desenvolupat, fins a un màxim d’1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la ca- tegoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes s’ha d’entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d’un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo- raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc- ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s’escau, en funció de les matèries, la durada i l’avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres que s’indiquen a l’annex. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigi- des hauran de presentar la sol·licitud a la qual adjun- taran la relació de mèrits al·legats classificats segons l’ordre d’aquesta convocatòria i els documents acre- ditatius corresponents, al Registre General o a qual- sevol dels registres municipals, en el termini de quin- ze dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació d’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre sempre referits a la data d’acabament de l’esmentat termini. Per a cada concurs s’ha de presentar una instàn- cia i la documentació separada, per la qual cosa, es podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa a l’Oficina d’Informació de Personal, i a les seus dels districtes. En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-lo s’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Corpo- ració des de la data d’incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complemen- taris s’estableixi la redacció d’un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L’informe s’haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convo- catòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis- posar dels sistemes d’acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, podent-se convocar les perso- nes que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en dife- rents concursos convocats, haurà d’optar per una d’elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l’exposició en el tauler d’anuncis del departa- ment de Personal de la proposta de la Junta de Valo- ració de l’últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aques- ta convocatòria, s’estarà a allò que disposen les Ba- ses Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs 120. Responsable de Comunicació (nivell 22). Concurs 121. Quatre llocs de treball de tècnic de manteniment / producció / seguretat (nivell 18) Responsable de Comunicació (Concurs 120) Lloc de treball adscrit al Museu d’Història de Bar- celona, de la Direcció de Centres Patrimonials de l’Institut de Cultura de Barcelona. Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de 491,16 € segons Catàleg vigent (2220X). NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1425 El lloc de treball objecte de la present convocatò- ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. Funcions generals Totes les funcions definides a continuació es des- envoluparan sota les directrius executives del Cap de Programes Públics i d’acord amb els criteris que estableixi la direcció del Museu i les direccions de l’Institut. – Definir i aplicar juntament amb la Direcció de Programes del museu, el Pla de Comunicació. – Planificar, produir, distribuir i actualitzar les cam- panyes i els elements de comunicació del mu- seu, de les exposicions i de les activitats que s’organitzen. – Establir els circuits interns de recollida d’in- formació sobre totes les tasques i activitats del museu: obtenir-la, elaborar-la, difondre-la i ac- tualitzar-la. – Mantenir les pàgines Web del Museu. – Promoure i coordinar la relació amb els mitjans de comunicació. – Coordinar les actuacions de relacions públiques. – Mantenir la base de dades de mailing del museu i coordinar-la amb la de l’Institut. – Gestionar les peticions d’usos del museu: cessió i lloguer de sales i altres espais. – Establir i aplicar els criteris d’atenció a l’usuari, coordinar l’equip humà que se’n ocupa (informa- dors de sala, taquilla, telèfon…) i fer-ne el se- guiment. – Coordinar i gestionar un sistema d’avaluació del públic del museu. – Establir el sistema de gestió dels suggeriments i queixes (recull, distribució, resposta, tancament). – Recollir els indicadors de gestió en relació a la comunicació i elaborar la memòria anual. – Recollida de dades estadístiques del museu. – Col·laborar en el seguiment del pla de millora de l’accessibilitat al museu. Requisits addicionals Personal del grup A1 o A2. Mèrits complementaris 1. Titulacions, es valorarà les titulacions adequa- des al lloc de treball, fins a un màxim d'1 punt. 2. Experiència professional, fins a 6 punts. – Campanyes de comunicació i imatge cultural, fins a 2 punts. – Producció de materials de comunicació, fins a 2 punts. – Coordinació i relació amb el públic i actuacions Relacions Públiques, fins a 1 punt. – Tractament i valoració de dades estadístiques (indicadors), fins a 0,5 punts. – Gestió de bases de dades i imatge (mailing - material gràfic), fins a 0,5 punts. 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, especialment el coneixement d’idiomes (an- glès, mínim nivell First) fins a 1 punt. 4. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar una prova professional. En cas de realitzar-se l’esmentada prova tindrà caràcter obligatori i es pun- tuarà fins a un màxim de 4 punts, quedant eliminats els que no superin els 2 punts. Característiques personals requerides per al lloc de treball i, especialment, la capacitat d'anàlisi, co- municació i de treball en equip. La Junta de Valora- ció podrà convocar els/les candidates/tes per a l'ava- luació d'aquest apartat mitjançant els sistemes d'apreciació que consideri més adequats que, en cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori i es valorarà fins a 5 punts. Puntuació mínima Si s’avaluen tots els apartats: 11 punts. Si no s’avaluen els apartats opcionals, la puntua- ció mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/tes. Junta de Valoració Presidenta: Sra. Marta Clari, gerent de l’Institut de Cultura. Vocals: Margarita Tossas, directora de Recursos de l’Ins- titut de Cultura de Barcelona, o persona en qui dele- gui. Sra. Isabel Balliu, directora de Centres Patrimoni- als, o persona en qui delegui. Sr. Joan Roca, director del Museu d’Història de Barcelona, o persona en qui delegui. Sra. M. Farners Cantalozella, assessora tècnic a de Recursos Humans, o persona en qui delegui. Sra. Francesca Otálora Sala, cap del Servei de Recursos Humans de l’Institut de Cultura, que exerci- rà les funcions de Secretària de la Junta de Valora- ció. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els represen- tants designats conjuntament per la Junta de Perso- nal i el Comitè d'Empresa. Tècnic de manteniment / producció / seguretat Concurs 121 Quatre llocs de treball adscrits a la Direcció de Pa- trimoni de l’Institut de Cultura. 1426 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 Nivell 18 i específic de responsabilitat mensual de 201,16 euros segons Catàleg vigent (1810X). El lloc de treball objecte de la present convocatò- ria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- nuts. Funcions principals Aquests llocs de treball estan adscrits a l’Institut de Cultura de Barcelona i s’executaran sota les di- rectrius dels respectius caps de Departament i d’acord amb les línies d’actuació general que esta- bleixin les diferents direccions de l’ICUB. – Supervisar el funcionament dels equipaments, aparells i instal·lacions del centre i gestionar la resolució d’avaries i incidències. – Gestionar i controlar el funcionament dels ser- veis generals del centre: serveis interns, segure- tat, neteja, manteniment i infraestructures. – Coordinar i gestionar les actuacions de les em- preses de serveis i de manteniment per garantir el bon funcionament del centre. – Gestionar i controlar l’adquisició de material i recanvis necessaris per a la resolució d’ava- ries. – Gestionar i controlar els trasllats interns de do- cumentació i la retirada de mobiliari, aparells o equipament del centre. – Gestionar i controlar les comandes als proveï- dors pel que fa al subministrament de materials, productes i equipaments necessaris per al funci- onament del centre. – Gestionar i controlar l’emmagatzament del mate- rial de papereria i fungible necessari per al funci- onament del centre. – Realitzar tasques complementàries d’ordenació, ubicació i conservació de la documentació i al- tres materials. Requisits addicionals Personal del grup C1 i C2. Mèrits complementaris 1. Titulacions acadèmiques de grau mig o superi- or, sempre que no siguin les requerides pel grup d’accés, fins a 1 punt. 2. Experiència professional, fins a 6 punts, d’acord amb el barem següent: – Experiència en la supervisió d’equipaments i instal·lacions, fins a 1,5 punts. – Experiència en la supervisió dels sistemes de seguretat dels centres de treball, fins a 1,5 punts. – Experiència en el control d’empreses de serveis de manteniment, fins a 1,5 punts. – Experiència en control d’estocs de materials i comandes, fins a 1,5 punts. 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 2 punts. 4. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar una prova professional que, en cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori, i es valorarà fins a un mà- xim de 3 punts. 5. Característiques personals requerides per al lloc de treball i, especialment, la capacitat d’anàlisi, comunicació i la capacitat de treball en equip. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candi- dats/tes per a l’avaluació d’aquest apartat mitjançant els sistemes d’apreciació que consideri més ade- quats i, en cas de realitzar-se, tindrà caràcter obliga- tori i es valorarà fins a un màxim de 5 punts. Puntuació mínima Si s’avaluen tots els apartats: 11 punts. Si no s’avalua l’apartat opcional, la puntuació mí- nima serà la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris), que poden obtenir els/les candidats/tes. Junta de Valoració Sra. Marta Clari, gerent del Institut de Cultura de Barcelona, o persona en qui delegui. Sra. Margarita Tossas, directora de Recursos, o persona en qui delegui. Sra. Isabel Balliu, directora de Centres Patrimoni- als, o persona en qui delegui. Sra. M. Farners Cantalozella, assessora tècnica de Recursos Humans, o persona en qui delegui. Sra. Francesca Otálora Sala, cap del Servei de Recursos Humans, o persona en qui delegui, qui també exercirà les funcions de Secretària de la Junta de Valoració,. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els represen- tants designats conjuntament per la Junta de Perso- nal i el Comitè d’Empresa. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1427 Lliures designacions Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona Circular núm. 4/2009 Convocatòria per a la provisió per lliure designa- ció, d’un lloc de treball de Cap d’Àrea de Patrimoni, Contractes i Inspecció, adscrit a la Direcció de Ser- veis Jurídics i Patrimonials del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona. Requisits Personal del grup A1. Nivell i característiques del lloc de treball Nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de 719.64 euros, segons catàleg vigent (2610X). El lloc de treball objecte de la present convocatò- ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. Funcions principals Patrimoni: – Control de la situació patrimonial de les finques propietat del Patronat Municipal de l’Habitatge i d’aquelles que administra per compte d’altres. – Exercir els drets d’opció i tempteig i retracte, previstos a la Llei de l’Habitatge en aquells casos en que així s’estableixi. – Gestionar les adquisicions d’habitatges del Mer- cat Secundari que se li encomanin. – Formalitzar les escriptures de cessions/adqui- sicions de terrenys, de declaracions d’obra nova i divisió horitzontal, constitució de préstecs hipo- tecaris i d’altres necessàries pel desenvolupa- ment de les funcions del Patronat. Contractes i Escriptures: – Dirigir i supervisar les tasques del Departament d’Escriptures i Contractes, com són, entre d’al- tres: la formalització de contractes i/o escriptures de compra-venda d’habitatges, la de contrac- tes d’arrendament d’habitatges, la de con- tractes d’ús i habitació, els processos d’elevació a públic de contrac- tes de compra-venda, l’atenció a renúncies d’habitatges. Inspecció: – Definir, dirigir i impulsar un programa d’inspec- cions generalitzat en el parc d’habitatges gestio- nat pel Patronat Municipal de l’Habitatge de Bar- celona. – Impulsar l’externalització d’un servei d’inspecci- ons que en col·laboració amb el Departament d’Inspeccions, li doni suport en les tasques que aquest té encomanades. – Tramitar els informes i propostes de resolució dels expedients que s’obrin arran de les inspec- cions que es duguin a terme. – Elaborar censos d’habitatges. – Redactar informes sobre l’estat dels habitatges. – Avaluar els resultats qualitatius i quantitatius de les inspeccions. Perfil dels candidats/tes Es valorarà: – L’experiència i coneixements en les tasques descrites en l’apartat anterior. – Formació en matèries relacionades amb el lloc de treball. – Les característiques personals d’adequació al lloc de treball. – La capacitat de coordinació i col·laboració amb d’altres departaments de l’organització. – La capacitat de lideratge i direcció d’equips. – La capacitat d’analitzar i planificar el treball. Els/les interessats/des podran presentar instància, acompanyada de curriculum vitae, degudament do- cumentat, al Registre del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (c/ Doctor Aiguader, 24, PB), al Registre General, o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació a la Gaseta municipal. Barcelona, 20 de febrer de 2009. El gerent del Pa- tronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona. Institut de Cultura de Barcelona Circular núm: 2/2009 Convocatòria per a la provisió per lliure designa- ció, d’un lloc de treball de Cap de Programes Públics del Museu Picasso. 1428 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 Requisits Personal del grup A1 o A2. Nivell i característiques del lloc de treball Nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de 719,64 €, segons catàleg vigent (2610X). El lloc de treball objecte de la present convocatò- ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. Funcions principals – Dirigir i coordinar els serveis culturals del Museu d’acord amb les línies establertes juntament amb la Direcció i les derivades del Pla Director del Museu. – Fixar les directrius operatives a seguir per les diferents unitats del Servei i establir els criteris per tal d’avaluar els resultats, controlant periòdi- cament l’acompliment dels objectius amb els responsables. – Construir aquests programes en consonància amb les recerques i innovacions en els caps de l’art i la creació i el patrimoni artístic de Barcelo- na. – Dirigir i supervisar els projectes del seu àmbit i l’activitat dels departament de la seva adscripció i, en aquest sentit, establi i gestionar els plans de treball corresponents als programes de comuni- cació, activitats, publicacions i servei educatiu. – Dirigir i coordinar l’avantprojecte de pressupost i programa anual dels seus serveis així com lla memòria anual dels mateixos. – Dirigir, atendre, presentar i moderar actes i se- minaris del Museu. – Vetllar en general per assolir el màxim nivell de qualitat en la presentació dels serveis propis, d’acord amb els recursos disponibles i la legisla- ció vigent. – Impulsar marcs de col·laboració amb entitats i institucions públiques i privades per al desenvo- lupament de projectes conjunts vinculats als fons i programes del Museu. – Coordinar i supervisar les tasques relatives a gestió administrativa dels Serveis Culturals. – Participar en la definició de l’estratègia del centre de coneixement i recerca del Museu. – Fer suport i assessorament a la Direcció del Museu en totes aquells qüestions que se li sol·liciti relacionades amb la planificació, organit- zació i gestió de programes públics i col·laborar amb la resta de departaments del Museu. – Mantenir les relacions externes necessàries amb altres òrgans de l’administració municipal, amb d’altres institucions culturals afins i amb les per- sones físiques o jurídiques que s’escaigui, en tot allò que es derivi de les funcions assignades al Museu Picasso de Barcelona, per delegació de la Direcció. – Establir i mantenir relacions de col·laboració amb altres entitats i centres, nacionals i internacio- nals, gestors i investigador de l’obra de Picasso. – Organitzar les relacions del Museu amb les enti- tats socials i culturals que conformen el teixit as- sociatiu de Barcelona i molt especialment de Ciu- tat Vella. Perfil dels candidats/tes Es valorarà: a) Característiques personals d’adequació al lloc de treball: – Capacitat de lideratge i direcció d’equips. – Capacitat de coordinació i col·laboració amb al- tres departaments de l’organització. – Capacitat d’anàlisi i planificació de treball. – Habilitats comunicatives i de relació interpersonal. b) Experiència i coneixements: – Experiència i coneixements tècnics en les tas- ques descrites en l’apartat de les funcions. Concretament, en els camps de la gestió muse- ística i en la coordinació de produccions cultu- rals. c) Coneixement d’anglès a nivell de Proficiency o equivalent. Els/les interessats/des podran presentar instància, acompanyada de curriculum vitae, degudament do- cumentat, al Registre de l’Institut de Cultura de Bar- celona (c/ La Rambla, 99, 4a planta - Palau de la Virreina), al Registre General, o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el ter- mini de 10 dies hàbils a comptar a partir del dia se- güent a la publicació a la Gaseta Municipal. Barcelona, maig de 2009. La gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona. Institut de Cultura de Barcelona Circular núm. 3/2009 Convocatòria per a la provisió per lliure designa- ció, d’un lloc de treball de Cap de Serveis Jurídics, adscrit a la Direcció de Recursos de l’Institut de Cul- tura de Barcelona. Requisits Personal del grup A1, amb la categoria de Tècnic Superior en Dret. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1429 Nivell i característiques del lloc de treball Nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de 719,64 euros, segons catàleg vigent (2610X). El lloc de treball objecte de la present convocatò- ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Funcions principals Es responsabilitzarà de la contractació de l’ICUB així com de fer suport als òrgans de govern consul- tius, directius i operatius i exercir les funcions pròpies de secretaria dels òrgans de govern de l’Ens de ges- tió corresponent (organització funcional, organització territorial i òrgans amb personalitat jurídica diferenci- ada), desenvolupant les següents funcions: – Assessorar als òrgans de govern, consultius, directius i operatius de l’Ens de gestió. – Informar els plecs de clàusules particulars per a la contractació administrativa. – Informar sobre els recursos interposats contra actes i resolucions de l’Ens de gestió. – Informar els expedients de reivindicació i defen- sa dels béns de l’Ens de gestió. – Informar els convenis i concerts en què intervin- gui l’Ens de gestió. – Garantir la preparació d’ordres del dia i convoca- tòries de les reunions dels òrgans de govern de l’Ens de gestió. – Garantir la redacció de les actes de les reunions i la notificació dels acords i resolucions que es prenguin. – Participar en la mesa de contractació quan la Secretaria delegui aquesta comesa. – Realitzar funcions fedatàries diverses i gestionar el tauló d’edictes. – Gestionar l’arxiu administratiu de l’Institut d’acord amb les normes i instruccions aprovades i els cri- teris establerts per l’arxiver en cap. – Assessorar jurídicament i coordinar els lletrats i lletrades adscrits/es als diferents òrgans de l’Institut. – Informar sobre els aspectes jurídics de les al·legacions presentades en període d’informació pública en els expedients de qualsevol classe, quan es refereixen a plans, propostes o actuaci- ons que no ultrapassin la responsabilitat de l’Ens de gestió. – Informar sobre els expedients de responsabilitat patrimonial. – Assessorar i informar els aspectes jurídics de les normes orgàniques procedimentals. – Fer el control de l’homogeneïtzació i establiment de criteris uniformes en relació als procediments administratius. Normalitzar els expedients i su- pervisar el seu compliment. – Fer el seguiment de les disposicions normatives, de l’efectivitat del seu coneixement i de la seva operativitat. – Totes aquelles que li delegui la Secretaria Gene- ral. Perfil dels candidats/tes Es tindrà en compte com a criteris de valoració, discrecionalment apreciats, la idoneïtat dels candi- dats en relació als següents aspectes: a) Característiques personals: – Capacitat de lideratge i direcció d’equips. – La capacitat d’analitzar i planificar el treball. – Les habilitats comunicatives i de relació interper- sonal. b) Experiència professional: – En les tasques descrites en l’apartat de funcions. c) Coneixements: – Vinculats a les tasques descrites en l’apartat de funcions. – Cal estar en possessió del títol de Llicenciat en Dret. Els/les interessats/des podran presentar instància, acompanyada de curriculum vitae, degudament do- cumentat, al Registre de l’Institut de Cultura de Bar- celona (c/ La Rambla, 99, 4a planta – Palau de la Virreina), al Registre General, o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el ter- mini de 10 dies hàbils a comptar des del dia següent a la publicació a la Gaseta Municipal. Barcelona, 4 de maig de 2009. La gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona. Institut de Cultura de Barcelona Circular núm. 4/2009 Convocatòria per a la provisió per lliure designa- ció, d’un lloc de treball de Cap de Producció, adscrit a la Direcció de Recursos de l’Institut de Cultura de Barcelona. Requisits Personal del grup A1 o A2. Nivell i característiques del lloc de treball Nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de 719,64 euros, segons catàleg vigent (2616X). 1430 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 El lloc de treball objecte de la present convocatò- ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Funcions principals Es responsabilitzarà de dirigir el servei en les se- ves tres àrees de competència: Producció Tècnica, Consums i Serveis Interns, en coordinació amb la resta de serveis i programes de l’Institut, desenvolu- pant les següents funcions: – Establir els protocols de treball amb la resta de serveis i programes de l’ICUB. – Coordinar els tècnics de producció adscrits a cada programa. – Establir els objectius i els criteris de funciona- ment intern de cada una de les tres àrees del departament. – Supervisar el desenvolupament dels projectes. – Conformar els expedients i les obligacions de pagament. – Elaborar i controlar els pressupostos anuals de les àrees de Consums i de Serveis Interns. – Planificar la gestió i distribuir els projectes de producció. – Proposar a la Direcció de Recursos les inversi- ons en equipaments tècnics i mobiliari. – Determinar i gestionar el pressupost anual del departament. – Controlar les facturacions de les companyies sub- ministradores d’energia i operadores de telefonia. – Garantir els serveis de: copisteria, consergeria, ordenances, telefonistes, correus, missatgeria, telèfons mòbils, vehicles disponibles. – Fer suport logístic als actes públics o privats que tenen lloc al Palau de la Virreina de manera co- ordinada amb la Direcció de Programes. – Coordinar els trasllats interns i les redistribucions d’espais pertinents. – Marcar les directrius per mantenir actualitzada la senyalització del Palau i annexes. – Coordinar amb Recursos Humans totes les actu- acions encaminades a la prevenció dels riscos laborals. Perfil dels candidats/tes Es tindrà en compte com a criteris de valoració, discrecionalment apreciats, la idoneïtat dels candi- dats en relació als següents aspectes: a) Característiques personals: – Capacitat de lideratge i direcció d’equips (tant públics com privats). – La capacitat d’analitzar i planificar el treball. – Les habilitats comunicatives i de relació interper- sonal. b) Experiència professional: – En les tasques descrites en l’apartat de funcions. c) Coneixements: – Vinculats a les tasques descrites en l’apartat de funcions. Els/les interessats/des podran presentar instància, acompanyada de curriculum vitae, degudament do- cumentat, al Registre de l’Institut de Cultura de Bar- celona (c/ La Rambla, 99, 4a planta – Palau de la Virreina), al Registre General, o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el ter- mini de 10 dies hàbils a comptar des del dia següent a la publicació a la Gaseta Municipal. Barcelona, 4 de maig de 2009. La gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1431 Processos de selecció temporal PROCÉS DE SELECCIÓ TEMPORAL PER A LA COBERTURA EN RÈGIM D’INTERINATGE ADMI- NISTRATIU DE CINC LLOCS DE TREBALL DE TÈCNIC/A DEL SERVEI DE PREVENCIÓ I EXTIN- CIÓ D’INCENDIS I SALVAMENT (SPEIS). En data 20 d’octubre de 2008 es va publicar a la Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Barcelona el concurs número 1275 per a la provisió de vuit llocs de treball de tècnic/a del Servei de Prevenció i Extin- ció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Una vegada resolt l’esmentat concurs han restat vacants cinc dels vuit llocs convocats. La naturalesa del contingut funcional dels referits llocs de treball vinculats a la gestió de les emergèn- cies de la ciutat de Barcelona, comporten que per raons d’urgència sigui necessària la cobertura dels esmentats llocs. Així mateix, un valor afegit en el conjunt compe- tencial necessari pel desenvolupament d’aquests llocs de treball ve determinat pel coneixement previ organitzacional i de funcionament de l’Ajuntament de Barcelona i de la ciutat, raons per les quals s’escau efectuar aquesta convocatòria en l’àmbit del personal fix o de plantilla del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS) de l’Ajuntament i que compleixin els requisits de titulació acadèmica im- prescindibles per poder desenvolupar el contingut funcional del referits llocs de treball i que venen es- tablerts en la convocatòria. L’adscripció d’aquests cinc llocs de treball serà a la Direcció de l’SPEIS. Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de 491,16 €, segons catàleg vigent (2273X). Els llocs de treball objecte de la present convoca- tòria tenen un promig horari de 40 hores setmanals de promig en còmput anual. Una vegada rebuda la formació necessària i con- trastades les seves capacitats de gestió en la funció de "Cap de Guàrdia", realitzaran guàrdies de pre- sència física de 12 hores continuades a raó de 150 € per guàrdia efectivament realitzada. La percepció d’aquesta és incompatible amb la percepció dels plusos de nocturnitat, festivitat i d’emergències soci- als. Les guàrdies es prestaran al Centre de Gestió d’Emergències (CGE) que actualment es troba al carrer Lleida. Les guàrdies s’assignaran per la Direcció de l’SPEIS en funció de la programació prevista, setma- nal o anual, amb caràcter rotatiu entre el personal que realitza aquesta funció. Funcions genèriques 1. Conèixer la normativa, ordres, procediments i organització, relatives al lloc de treball, així com mantenir actualitzats aquest coneixements. 2. Elaboració dels informes, comunicats i documen- tació que li siguin sol·licitats, així com propostes de millora. 3. Traslladar al personal operatiu, els coneixements i instruccions necessàries per assolir el màxim d’eficàcia i eficiència, tant en les intervencions com en les activitats internes. 4. Participar en el disseny, coordinació i impartició de les accions formatives de l’SPEIS. 5. Realitzar tasques tècniques d’execució, segui- ment, i coordinació de les activitats generades en les diferents Unitats de l’SPEIS, sota la de- pendència del cap d’Unitat. Funcions específiques durant la guàrdia 1. Sota la dependència del cap de Dia, exerciran la direcció i coordinació de les activitats del perso- nal operatiu, així com el comandament de les in- tervencions que corresponen al seu nivell, se- gons procediments del Servei. 2. Gestionar els recursos assignats diàriament al Servei i equilibrar si s’escau la seva distribució en els diferents parcs, així com controlar la seva gestió des del CGE de Bombers. 3. Actuar com a responsable operatiu del CGE, i com a referent de Bombers a la Sala Conjunta. 4. Gestió de la informació tant a nivell intern com extern segons procediment establert pel Servei. L’exercici de la Guàrdia, serà obligatòria per als tècnics que designi la Direcció de l’SPEIS, sempre atenent a les necessitats del Servei. A les persones seleccionades, cada dos anys, se les realitzarà una valoració en la que seran revisades les condicions de continuïtat en la funció de cap de Guàrdia. REQUISITS – Personal fix o de plantilla de l’SPEIS de l’Ajun- tament de Barcelona que pertanyi a qualsevol dels grups de classificació professional d’acord amb l’article 76 i concordants de l’EBEP. – Estar en possessió del títol d’arquitecte o engi- nyer superior o estar en possessió del títol d’ar- quitecte o enginyer tècnic. 1432 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 – Estar en possessió del carnet de conduir B i tenir-lo en vigència. MÈRITS 1. Experiència professional, fins a 6 punts. Es va- lorarà l’experiència en els següents temes: – En construcció i rehabilitació d’edificis. – Realització de peritatge de sinistres. – Treball en temes de gestió de la prevenció en els edificis. – Comandament de persones. – Utilització de Sistemes d’Informació. – Haver treballat en emergències. – Per haver participat en tasques d’interpretació de normativa de prevenció d’Incendis (ordenances, guies i fitxes tècniques, etc.). 2. Proves. La Junta de Valoració convocarà els/les candidats/tes per a la realització de les següents proves: 2.1 Una prova teorico-pràctica que consistirà en la resolució d’un cas pràctic relacionat amb l’objecte de treball de la convocatòria, que serà valorada fins a 6 punts. Restaran eliminats aquells aspirants que ob- tinguin una puntuació inferior a 3 punts. 2.2 Proves físiques. Les proves físiques tenen per objecte comprovar que la persona aspirant reuneix les capacitats físiques necessàries per desenvolupar satisfactòriament les funcions del lloc de treball, es- pecialment la gestió de l’ emergència in situ. Per això realitzarà tres proves: una de piscina, una altra d’agilitat i una altra de resistència (potència aeròbica màxima). Aquesta prova tindrà una qualificació de fins a 3 punts. La nota final serà l’apte/a en piscina més la mitjana entre la puntuació de la course navette i circuit d’agilitat. La descripció de les proves i els barems s’especifiquen a l’annex I de les presents bases. Per la realització realitzar aquests exercicis és obligatori que les persones aspirants portin roba i calçat esportiu i la presentació d’un Certificat mèdic oficial en el qual es faci constar que reuneixen les condicions físiques necessàries per realitzar els exercicis de l'Annex I de la convocatòria per Tècnics del SPEIS de l'Ajuntament de Barcelona. La no pre- sentació de l’esmentat certificat o la incorrecció del mateix comportarà l’exclusió automàtica de la perso- na aspirant del procés selectiu. 2.3 Proves o supòsits pràctics per tal d’avaluar les competències tècniques i genèriques dels/de les aspirants respecte el lloc de treball a desenvolupar. Aquest exercici avaluarà les característiques perso- nals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball (especialment la capacitat tècnica, capacitat d’anàlisi, presa de decisions, lide- ratge, capacitat de delegació i habilitats comunicati- ves). També es realitzarà una entrevista personal per tal d’integrar tots els elements anteriorment explo- rats. Aquesta prova en el seu conjunt tindrà una puntuació de fins a 6 punts. Restaran eliminats els aspirants que obtinguin una puntuació inferior a 3 punts. 2.4 Proves mèdiques. Les proves mediques s’ad- junten a l’annex II. Tindran la qualificació d’apte/a – no apte/a JUNTA DE VALORACIÓ President: Sr Joan Pedreny i Abella, o persona en qui delegui Vocals: Sr Miguel Angel Fuente Díaz, o persona en qui de- legui Sr Mariano Fuertes García, o persona en qui de- legui Assessor/a tècnic/a de la Gerència de Recursos Humans i Organització, o persona en que delegui Representant de la Junta de Personal. El Tribunal podrà incorporar assessors/es per a la realització de les diferents proves. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigi- des hauran de presentar la sol·licitud, a la qual ad- juntaran un curriculum vitae actualitzat, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de vint dies naturals a comptar de l’endemà de la publicació d’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre sempre referits a la data d’acabament de l’esmentat termini. En la presentació de la sol·licitud es podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa a l’Oficina d’Informació de Personal i a les seus dels districtes. Norma Final: La persona o persones que resultin seleccionades d’acord amb el procediment previst en aquesta con- vocatòria mantindran una vinculació administrativa en règim d’interinitat en la categoria professional de tècnic superior en arquitectura i enginyeria o tècnic mig en arquitectura o enginyeria , segons s’escaigui, i restaran, respecte la seva categoria professional de procedència, en la situació administrativa que legal- ment correspongui. NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1433 ANNEX I. Proves físiques 1) Circuit d’agilitat Descripció L’objectiu d’aquesta prova és valorar l’agilitat – La persona aspirant es col·locarà davant la línia de sortida, asseguda a terra amb les cames fle- xionades 90 graus, i amb recolzament de mans i peus i glutis , darrera la línia de sortida. – Al senyal del testador es posarà en marxa el cro- nòmetre i la persona aspirant haurà de recórrer un circuit que consta de les següents habilitats: a) Es desplaçarà fins a situar-se entre dos cons col·locats davant un matalàs, realitzant una tombarella agrupada frontal amb recolzament de les dues mans sobre el matalàs. b) Es dirigirà cap a la primera tanca, que passa- rà pel davant fins a ultrapassar-la, girarà cap a l’esquerra i passarà per sota d’ella. c) Correrà després cap el plint, que haurà de sobrepassar amb tot el cos (amb recolza- ment o sense) i entre dues barres verticals situades als extrems del plint. d) Tot seguit es dirigirà cap a la segona tanca, que passarà directament per darrera, girarà cap a la dreta i passarà per sota d’ella. e) Anirà ara frontalment cap a la primera tanca, que haurà de saltar sobrepassant-la amb els dos peus (homes 90 cms i dones 80 cms) f) Recollirà un sac per les nanses o extrems (homes 20 kg i 15 kg dones) que es posarà sobre les espatlles (ben col·locat abans de continuar la cursa) i transportar-ho amb el que realitza un recorregut d’anada i tornada (sense tocar el con) fins traspassar la línia d’arribada i s’aturarà el cronòmetre. Normes: – Qualsevol incompliment d’algun dels elements de la prova descrits anteriorment serà considerat nul. – No es podrà trepitjar la línia de sortida abans de començar l’exercici (NUL= 0). – En el desenvolupament de l’exercici no es pot desplaçar ni tombar cap obstacle (NUL= prova 0). – La tombarella s’ha de realitzar sobre l’eix trans- versal del tronc. – El sac haurà d’estar ben col·locat sobre les es- patlles abans de traspassar una línia d’arribada. Valoració: L’aspirant només disposarà de dos intents no con- secutius, i serà vàlid el millor temps obtingut (en se- gons i dècimes de segon) entre ambdós. En cas que els siguin nuls no hi haurà possibilitat d’un tercer intent. 2) Cursa llançadora (Course navette) Descripció L’aspirant es situarà darrera d’una línia per co- mençar una cursa fins arribar a trepitjar la línia situa- da a la banda contrària (a 20 m) i esperar a sentir un senyal sonor per continuar la cursa. Aquest senyal sonor va imposant la velocitat, la qual augmenta cada minut. Aquesta situació es repetirà durant tot l’exercici. La prova finalitzarà quan no sigui capaç d’arribar a trepitjar la línia abans de sentir el senyal sonor. Es retirarà pel seu carrer en direcció a la línia des d’on va iniciar l’exercici i lliurarà la targeta al testador. Normes: a) Haurà de trepitjar les línies cada tram de 20 m. b) Trepitjarà la línia abans de sentir el senyal sonor i sortir desprès del mateix. 1434 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 c) En el cavi de sentit, no es pot fer girs circulars, ha de pivotar. Valoració: Es realitzarà un únic intent. Per superar la prova caldrà haver arribat a la marca del barem. 3) Circuit de piscina Descripció La prova es desenvoluparà en una piscina disse- nyada per a proves de natació de 25 metres i amb una fondària aproximada de 2,00/2,50 metres (en funció de les disponibilitats, aquesta piscina podrà ser de 50 metres. Arribat el cas el tribunal informarà del que correspongui.) La prova consisteix a cobrir una distància de 50 metres nedant. Dins dels 5 metres finals del recorre- gut, l’aspirant haurà de recollir obligatòriament un objecte del fons de la piscina, el qual haurà de treure a la superfície i dipositar-lo (no llençar) al terra de la vorera de la piscina. Si no agafa l’objecte l’exercici serà nul. Normes: a) L'aspirant per iniciar la prova es col·locarà dem- peus en un dels extrems de la piscina. Al senyal del testador es posarà en marxa i el cronòmetre i l'aspirant iniciarà l'exercici, és a dir, es llançarà a l'aigua per iniciar el recorregut. El llançament a l'aigua es farà des de fora encara que no és obli- gatori fer-ho des de sobre del bloc de sortides. L'aspirant decidirà si vol llançar-se a l'aigua dempeus o de cap. L'estil de natació emprat serà decisió de la persona aspirant, no sent objecte de valoració específica. b) Un cop l’aspirant s’ha llançat a l’aigua haurà de nedar una distància de 50 metres en el temps més baix possible, dins del carrer corresponent i complint amb les exigències que el mateix pre- sentarà. La persona aspirant ha de mantenir-se sempre dins del carrer assignat, marcat per les sureres i la projecció d’aquestes al fons de la piscina. En el cas que la prova es realitzi en una piscina de 25 metres l'aspirant ha de virar tocant la paret amb qualsevol part del cos. c) La prova finalitzarà quan l’aspirant contacti amb l’objecte a la mà, el terra de la vorera de la pisci- na. d) L’aspirant disposa d’un únic intent. Valoració: El que es tracta és que la persona aspirant sap nedar, per tant només es qualificarà d’apte/a – no apte/a. Si l’aspirant no completa el seu intent, quedarà eliminat. Qualsevol altra circumstància no contemplada en aquest escrit quedarà al criteri i la interpretació del Tribunal. BAREMS PER PUNTUAR COM APTE/A Sexe Punts Circuit agilitat (en segons) Course navette (paliers) Piscina (en segons) H o m e s 3 16,5 10 2 18 8 1 19,5 7 APTE 21 6 60 D o n e s 3 18,5 8 2 20 7 1 21,5 6 APTE 23 5 60 ANNEX II. Proves mèdiques Quadre d’exclusions mèdiques La persona aspirant ha d’estar exempt de malaltia orgànica, de tota seqüela d’accident i de qualsevol deficiència física o psíquica que pugui constituir una dificultat en la pràctica professional, i/o aquelles ca- racterístiques somàtiques que puguin provocar pato- logia en l’aspirant a conseqüència de la professió. 1) Talla Mínima: 1,60 m. Màxima: 1,95 m. 2) Oftalmologia Disminució de l’agudesa visual inferior a 0,7 a l’ull millor i 0,5 a l’ull pitjor (agudesa visual pel test de Snellen o equivalent), i no tenir alteracions del camp visual ni patologies que a judici del Tribunal puguin alterar el desenvolupament de la funció de Tècnic de l’SPEIS o agreujar-se amb la mateixa. 3) Otorrinolaringologia Agudesa auditiva normal, admetent pèrdues de 35 decibels a 1.000, 2.000 i 3.000 hertzs. Seran exclo- NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1435 sos els/les qui presentin pèrdues superiors a 35 de- cibels. No s'admetrà audiòfon. No patir: – Obstrucció nasal crònica i/o alteracions de l'ol- facte. – Vertigen i en general qualsevol dèficit de l'equili- bri. – Dificultats importants de la fonació. 4) Aparell locomotor Es valoraran les alteracions de l'aparell locomotor (amputació de mà o peu o d’algun dit; retraccions o limitacions funcionals de causa muscular, òssia o articular; peu pla i els seus defectes, deficiències en l’estàtica de la columna vertebral prescindint de la seva intensitat, etc.) i seran causa d'exclusió les que limitin o dificultin la realització del servei encomanat, o que puguin agreujar-se, a judici del Tribunal Mèdic, amb el desenvolupament del lloc de treball. En cas necessari i a judici del facultatiu es realit- zaran les proves complementàries necessàries. 5) Aparell digestiu No patir qualsevol patologia de l’aparell digestiu o intervencions quirúrgiques que presentin seqüeles funcionals o amb repercussions orgàniques que inci- deixin negativament en el desenvolupament del seu treball. 6) Aparell cardiovascular – Cardiopaties congènites, valvulopaties, insufici- ència cardíaca, trastorns de la conducció i del ritme cardíac, insuficiència coronaria i hiperten- sió arterial. I en general, qualsevol cardiopatia que dificulti l’exercici de la funció. – Varius o insuficiència vascular perifèrica, pres- cindint de la seva intensitat. Es farà prova d'esforç, en el cas dels bufs es farà ecocardiograma i en cas necessari i a judici del facul- tatiu es realitzaran les proves complementàries ne- cessàries. 7) Aparell respiratori No patir malalties broncopulmonars agudes o crò- niques. Els resultats de l’auscultació i de l’espirometria hauran d’ésser normals. 8) Sistema nerviós central No patir epilèpsia, esclerosi múltiple, ataxia i qual- sevol grau d’hipoòsmia, i en general, qualsevol pato- logia que a judici del Tribunal impedeixi el normal desenvolupament de les funcions. 9) Altres procesos patològics que impedeixin el nor- mal desenvolupament de les funcions No patir: Diabetis "mellitus" amb risc d’hipoglu- cèmies; hèrnies; hemopaties cròniques greus i/o insuficiència hepàtica o renal de qualsevol intensitat. Seran causa d'exclusió l'elevació de las transami- nases per sobre dels valors normals. El laboratori designat pel Tribunal recollirà doble mostra de sang i d’orina i precintarà una mostra de cada tipus per possibles comprovacions posteriors. 10) No alcoholisme, ni drogodependència ni patir alteracions psiquiques incompatibles amb el lloc objecte de la convocatòria. 11) Qualsevol altre procés patològic o característica somàtica que a judici dels assessors especialistes, dificulti o impedeixi el desenvolupament de les funci- ons. 12) Valoració psiquiàtrica Seran causa d’exclusió patir psicosis, neurosis greus o qualsevol altra patologia que impedeixi el desenvolupament de les funcions del lloc de treball. Per descartar patologies psiquiàtriques es faran en- trevistes, i/o tests, i/o qüestionaris i/o altres proves a proposta dels assessors especialistes i aprovades pel Tribunal. Els tests es passaran conjuntament amb la resta de les proves psicotècniques. 1436 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 ANUNCIS Notificacions En acompliment del que disposa l'article 59.4 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment ad- ministratiu comú, i en relació amb l'expedient núm. EX08001709 instruït pel Departament Jurídic Admi- nistratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barce- lona sobre extinció de l’autorització d’ús del/s lloc/s a baix indicat/s, es notifica a la persona titular, Mont- serrat Aulló Aparici, el/la qual en l'últim domicili co- negut ha rebutjat les notificacions que li han estat adreçades, que en ús de les facultats atorgades per decret d’Alcaldia de data 16 de juliol de 2003, el pre- sident de l’IMMB ha disposat en data 13 de març de 2009: "Declarar extingida/es l’autorització d’ús del/s lloc/s a baix indicat/s, que figura/en a nom de la per- sona titular a dalt esmentada, a l’empara de la lletra l) de l’article 42 (manca de pagament del cànon) de l'Ordenança de mercats; i deixar la/les parada/es esmentada/es en situació de vacant/s i revocada/es l’autorització/les autoritzacions d’ús corresponent/s, requerir al/a la titular perquè de conformitat amb el que disposen els articles 160 i 161 del Reglament de patrimoni dels ens locals, en el termini de deu dies deixi el/s lloc/s de venda a disposició de l’Admi- nistració, lliure/s, vacu/s i expedit/s; dins el vuit dies següents a l’expiració del termini esmentat, assenya- lar el cinquè dia hàbil a les 8 hores per la pràctica de la diligència de llançament. Designar el director del Mercat i l’auxiliar d’àrea perquè, junts o separats, efectuïn l’expressada diligència amb absoluta in- demnitat per a l’erari municipal, assistits del personal de la Policia Municipal que estimin necessari i amb la facultat de reclamar directament l’auxili de la força pública si així calgués per l’exacte compliment de la comesa que els ha estat assignada." Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia en el termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la present notificació. L’esmentat recurs s’entendrà desestimat si transcor- ren tres mesos des de la seva interposició sense que se’n notifiqui la resolució. Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada es pot interposar recurs contenciós administratiu davant del Jutjats contenciosos administratius de Barcelona o dels que correspongui al seu domicili, en el termini de sis mesos a comptar de l’endemà de la data en què es produeix l’acte presumpte. També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 21 d’abril de 2009. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. Mercat: Montserrat. Lloc/s: Magatzems/001-1 i Lloc Fix/047-1. * * * En acompliment del que disposa l'article 59.4 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment ad- ministratiu comú, i en relació amb l'expedient núm. EX08001710 instruït pel Departament Jurídic Admi- nistratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barce- lona sobre extinció de l’autorització d’ús del/s lloc/s a baix indicat/s, es notifica a la persona titular, Mont- serrat Aulló Aparici, el/la qual en l'últim domicili co- negut ha rebutjat les notificacions que li han estat adreçades, que en ús de les facultats atorgades per decret d’Alcaldia de data 16 de juliol de 2007, el Pre- sident de l’IMMB ha disposat en data 13 de març de 2009: "Declarar extingida l'autorització d'ús del/s lloc/s a baix esmentat/s, que figuren a nom de la persona titular esmentada, a l'empara de la lletra g) de l’article 42 (cessió de la parada a un tercer sense complir els requisits prescrits en aquesta Ordenança: manca de pagament dels drets de traspàs) en relació amb l’obligació establerta als articles 61.1 i 49.i) de l'Ordenança de mercats; i deixar el/s lloc/s esmen- tat/s en situació de vacants i revocada l’autorització d’ús corresponent, i requerir al titular perquè de con- formitat amb el que disposen els articles 160 i 161 del Reglament de patrimoni dels ens locals, en el termini de deu dies deixi els llocs de venda a dispo- sició de l'Administració, lliures, vacus i expedits; dins els vuit dies següents a l'expiració del termini esmen- tat i en cas de no haver procedit al desallotjament, assenyalar el cinquè dia hàbil a les 8 hores per a la pràctica de la diligència del llançament. Designar el director del Mercat a baix esmentat i l'auxiliar de NÚM. 14 10-5-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1437 zona, perquè, junts o separats, efectuïn l'expressada diligència amb absoluta indemnitat per a l’erari muni- cipal, assistits del personal de la Policia Municipal que estimin necessari i amb la facultat de reclamar directament l'auxili de la força pública si així calgués per l'exacte compliment de la comesa que els ha estat assignada." Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia en el termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la present notificació. L’esmentat recurs s’entendrà desestimat si transcor- ren tres mesos des de la seva interposició sense que se’n notifiqui la resolució. Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada es pot interposar recurs contenciós administratiu davant del Jutjats contenci- osos administratius de Barcelona o dels que corres- pongui al seu domicili, en el termini de sis mesos a comptar de l’endemà de la data en què es produeix l’acte presumpte. També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 21 d’abril de 2009. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. Mercat: Montserrat. Lloc/s: Magatzems/001-1 i Lloc Fix/047-1. * * * En acompliment del que disposa l'article 59.4 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment ad- ministratiu comú, i en relació amb l'expedient núm. EX08001889 instruït pel Departament Jurídic Admi- nistratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barce- lona sobre extinció de l’autorització d’ús del/s lloc/s a baix indicat/s, es notifica a la persona titular, Mont- serrat Aulló Aparici, el/la qual en l'últim domicili co- negut ha rebutjat les notificacions que li han estat adreçades, que en ús de les facultats atorgades per decret d’Alcaldia de data 16 de juliol de 2003, el pre- sident de l’IMMB ha disposat en data 13 de març de 2009: "Declarar extingida/es l’autorització d’ús del/s lloc/s a baix indicat/s, que figura/en a nom de la per- sona titular a dalt esmentada, a l’empara de la lletra i) de l’article 42 (tancament del lloc de venda durant un mes) de l'Ordenança de mercats; i deixar el/s lloc/s esmentat/s en situació de vacant/s i revoca- da/es l’autorització/les autoritzacions d’ús correspo- nent/s, requerir al/a la titular perquè de conformitat amb el que disposen els article 160 i 161 del Regla- ment de patrimoni dels ens locals, en el termini de deu dies deixi el/s lloc/s de venda a disposició de l’Administració, lliure/s, vacu/s i expedit/s; dins el vuit dies següents a l’expiració del termini esmentat, as- senyalar el cinquè dia hàbil a les 8 hores per la pràc- tica de la diligència de llançament. Designar el direc- tor del Mercat i l’auxiliar d’àrea, perquè, junts o sepa- rats efectuïn l’expressada diligència amb absoluta indemnitat per a l’erari municipal, assistits del perso- nal de la Policia Municipal que estimin necessari i amb la facultat de reclamar directament l’auxili de la força pública si així calgués per l’exacte compliment de la comesa que els ha estat assignada." Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia en el termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la present notificació. L’esmentat recurs s’entendrà desestimat si transcor- ren tres mesos des de la seva interposició sense que se’n notifiqui la resolució. Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada es pot interposar recurs contenciós administratiu davant del Jutjats contenciosos administratius de Barcelona o dels que correspongui al seu domicili, en el termini de sis mesos a comptar de l’endemà de la data en què es produeix l’acte presumpte. També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 21 d’abril de 2009. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. Mercat: Montserrat. Lloc/s: Magatzems/001-1 i Lloc Fix/047-1. * * * En compliment del que disposa l'article 59.4 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment ad- ministratiu comú, i en relació amb l’expedient núm. EX09000323 instruït pel Departament Jurídic Admi- nistratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barce- lona sobre extinció de l’autorització administrativa que empara l’ús del/s lloc/s a baix indicat/s, es notifi- ca a la persona titular, Luisa Pérez Fores, que en data 24 de febrer de 2009 el cap del Servei de Mer- cats de l’Institut Municipal de Mercats ha procedit a la signatura del requeriment següent: "Segons les dades que consten a l’IMMB, vostè no es troba al corrent de pagament dels cànons d’ús corresponents als llocs de venda dels quals n’ostenta la llicència. Li recordem que d’acord amb l’article 42.i) de l’Ordenança municipal de mercats, els titulars dels llocs de venda tenen l’obligació de satisfer el cànon i les altres exaccions que corresponguin, i que aquest incompliment està previst a l’article 37.l) de l’Orde- nança esmentada com a causa d’extinció. Per a realitzar el pagament pot adreçar-se a l’Ins- titut Municipal d’Hisenda (av. Litoral, núm. 24-34, edifici Vela-annex Torre Mapfre); posteriorment hau- rà d’aportar els comprovants a les oficines centrals 1438 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 10-5-2009 de l’IMMB, o bé pot fer-los arribar a la Direcció del mercat. Per tot l’esmentat, la requerim per a que en el termini de deu dies comptats des de l’endemà de rebre la present notificació, liquidi el deute que manté amb l’IMMB. Així mateix, en el termini indicat, podrà presentar al·legacions per a la defensa dels seus drets i interessos. En el supòsit que el deute no fos liquidat, s’iniciarà la tramitació del corresponent ex- pedient administratiu per declarar extingides les au- toritzacions d’ús." Barcelona, 22 d’abril de 2009. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. Mercat: Llibres ocasió Sant Antoni. Lloc/s: Llibres ocasió / Prod. Culturals / 260-1. Altres anuncis VEREDICTE DEL JURAT DEL PREMI MEMORIAL M. ÀNGELS JIMÉNEZ, DE SEGURETAT VIÀRIA, SOBRE ELS TREBALLS PRESENTATS A LA SEVA CATORZENA EDICIÓ Reunit a Barcelona, el dia 27 d’ abril de 2009, el Jurat del Premi Memorial M. Àngels Jiménez, de Seguretat Viària, en la seva catorzena edició d’aquests guardons, i havent deliberat sobre els tre- balls presentats a concurs, ha acordat : Atorgar el Premi Memorial M. Àngels Jiménez, de Seguretat Viària, 14ena edició, en la modalitat d’in- vestigació sobre accidentalitat viària urbana, amb una dotació econòmica de 6.000 euros al treball titu- lat "Programas de mejora de la siniestralidad en Madrid", del Cuerpo de la Policía Municipal de Madrid, atès el rigor i la profunditat de l‘anàlisi d’accidentalitat en els vint-i-un districtes de la ciutat de Madrid, amb la detecció de les zones de concen- tració d’accidents i les mesures de resolució efectua- des. Atorgar el Premi Memorial M. Àngels Jiménez, de Seguretat Viària, 14ena edició, en la modalitat de millor treball divulgatiu sobre seguretat viària, amb una dotació econòmica de 1.500 euros al programa radiofònic "Fórmula Marca" de Ràdio Marca Bar- celona, en considerar la seva important tasca de divulgació i sensibilització sobre els diferents aspec- tes de la seguretat viària i la conducció, en el marc de la difusió de les activitats esportives d’ actualitat que aborda setmanalment aquest programa radiofò- nic des de fa quatre anys. Dins d’aquesta modalitat, el Jurat atorga una Menció Especial, sense dotació econòmica, al treball titulat "Manual de conducción de motocicletas Live Peace" de Fundació de monjos budistes Sakya Tashi Ling, per la seva iniciativa en la difusió d’un manual que fomenta l’ús del casc i difon el res- pecte i responsabilitat en la conducció viària com valors en el comportament individual i social dins de la mobilitat. I, finalment, atorgar el Premi Memorial M. Àngels Jiménez, de Seguretat Viària, 14a edició, en la mo- dalitat d’ ajut al millor treball de recerca en l’ àmbit universitari, amb una dotació econòmica de 6.000 euros al treball titulat "Análisis de la seguridad in- fantil y mejoras técnicas aplicables a los sistemas de retención infantil para mejorar su seguridad" de Càtedra Applus+ en Seguretat de l’Automòbil, de la Universitat Politècnica de Catalunya. E.T.S. d’Enginyeria industrial de Barcelona, per tractar- se d’una proposta des de l’ àmbit universitari per a la millora dels sistemes ja existents i la recerca de nous mecanismes de seguretat per reduir els danys als infants en la sinistralitat viària. GASETA MUNICIPAL Pl. Sant Miquel, s/n ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Es publica cada deu dies