Núm . 31 / Any XC M G Consell M Acta se Acords Comissió Acta se Acta se Acords Persona Concurso Bases tòria dos Tècnic/ VI U A unicipal ssió 2-10-20 sessió 30-10 de Govern ssió 14-10-2 ssió 23-10-2 sessió 11-11 l s generals que de dos concu llocs de treba a de gestió d N 09 ............... -2009 .......... 009 ............. 009 ............. -2009 .......... han de regir l rso per a la p ll ................. e serveis pers S S ................ ................ ................ ................ ................ a convoca- rovisió de ................ onals ........ IC E UMA 2954 2993 2998 3007 3008 3014 3015 I RI Tècnic aud Bases gen tòria d'u lloc de t Persone Cap de Se per a la Lliures desig Convocatò de cap d terns de Barris .. Anuncis Altres anu P T itor (Interven erals que han n concurs pe reball de l'Ins s amb Dicapa rvei de l'Equip Petita Infànc nacions ria per a la p e Departame ls districtes d ................... ncis ............. A A ció) ............ de regir la co r a la provisió titut Municipa citat ........... Interdiscipli ia (EIPI) ...... rovisió de dos nt de Recurso e Ciutat Vella .................. .................. 30 de novembr L ........... 3 nvoca- d'un l de ........... 3 nari ........... 3 llocs s In- i Nou ........... 3 ........... 3 e de 2009 016 017 018 020 021 2954 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 CONSELL MUNICIPAL Acta de la sessió celebrada el dia 2 d'octubre de 2009 i aprovada el dia 30 d'octubre de 2009 Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia dos d’octubre de dos mil nou, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en ses- sió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Carles Martí i Jufresa, Ricard Josep Gomà i Carmona, Jordi Willi- am Carnes i Ayats, Ramon Garcia-Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Assumpta Escarp i Gibert, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Itziar González i Virós, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navar- ro, Eduard Freixedes i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras (a partir del punt núm. 14), Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pa- llarès, que certifica. Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Gloria Martín Vivas. Hi és present l'interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. Constatada l'existència de quòrum legal, la Pre- sidència obre la sessió a les deu hores. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 24 juliol de 2009, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Con- sistori; i s'aprova. PART INFORMATIVA a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Restar assabentat de la modificació dels mo- dels de plecs de clàusules administratives particu- lars per als contractes d’obres, de subministra- ments i de serveis per adequar-los a la regulació establerta pel Reial Decret 817/2009, de 8 de maig, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic. 2. Decret de l'Alcaldia, de 20 de juliol de 2009 (S1/D/2009 3524), que crea la Direcció d'Imatge i Serveis Editorials, adscrita a la Direcció de Comuni- cació Corporativa i Qualitat, i amortitza el Depar- tament d'Imatge i Producció Editorial. 3. Decret de l'Alcaldia, de 23 de juliol de 2009 (S1/D/2009 3547), que aprova, per raons d'ordre públic i, d'acord amb allò establert a l'article 2.4 de la Llei 8/2004, de 23 de desembre, d'horaris co- mercials, que els establiments del Districte de Ciutat Vella destinats a autoserveis, polivalents inferiors a 150 m2, plats preparats, bodegues i ali- mentació personalitzada associada a bodega, l'ho- rari de tancament serà des de les 00:00 hores fins a les 07:00 hores. 4. Decret de l'Alcaldia, de 27 de juliol de 2009 (S1/D/2009 3636), que crea la Taula Tècnica Muni- cipal "Infraestructures de Serveis Urbans", designa els membres i assigna les seves funcions. 5. Decret de l'Alcaldia, de 28 d'agost de 2009 (S1/D/2009 3898), que nomena el Sr. Jordi Martí i Grau, delegat de Cultura, membre del Patronat de la Fundació Privada Urbs i Territori Ildefons Cerdà, en representació de l’Ajuntament de Barcelona. 6. Decret de l'Alcaldia, d'1 de setembre de 2009 (S1/D/2009 4028), que crea el lloc de treball de Direcció de Centre de Serveis Socials i adscriu a aquest lloc els actuals ocupants del lloc de treball de Dir. Centres Serv. Socials – Atenció Primària, extingint aquests últims llocs esmentats. 7. Decret de l'Alcaldia, de 7 de setembre de 2009 (S1/D/2009 4140), que crea el lloc de treball de Suport Especialitzat de Centre de Serveis Socials i adscriu a aquest lloc les persones que actualment realitzen aquestes funcions als centres de serveis socials pilots i la plantilla flotant de la Dir. de Serv. d'Acció Social; extingint el lloc de treball de Recep- ció de Centre de Serveis Socials. 8. Decret de l'Alcaldia, de 7 de setembre de 2009 (S1/D/2009 4141), que modifica la denominació dels Departaments i Direccions de Serveis de Pro- moció, Participació i Prevenció dels districtes per la de Departaments i Direccions de Serveis de Territo- ri. NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2955 9. Decret de l'Alcaldia, de 9 de setembre de 2009 (S1/D/2009 4309), que aprova la Instrucció per al funcionament del Registre General de l'Ajuntament de Barcelona. 10. Decret de l'Alcaldia, de 14 de setembre de 2009 (S1/D/2009 4163), que aprova la realització d'un préstec schuldschein a llarg termini en les condicions que s'adjunten. 11. Decret de l'Alcaldia, de 14 de setembre de 2009 (S1/D/2009 4165), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Sant Martí la Sra. Mercè Oller i Casas en substitució del Sr. Eduard Amat i Triay. 12. Decret de l'Alcaldia, de 21 de setembre de 2009 (S1/D/2009 4271), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu la Sra. Maria Blanca Port i Gimeno en substitució de la Sra. Noemi Ayguasenosa i Soro. 13. Decret de l'Alcaldia, de 21 de setembre de 2009 (S1/D/2009 4330), que realitza diferents modificacions organitzatives en la Direcció Executi- va del Sistema Municipal d'Arxius. 14. Decret de l'Alcaldia, de 25 de setembre de 2009 (S1/D/2009), que designa la Sra. Montserrat Oriol i Bellot, secretària de la Fundació Barcelona Cultura en substitució de la Sra. Lluïsa Pedrosa i Berlanga. b) Mesures de govern Única. Pla d'acció per a l'orientació, inserció i desenvolupament professional juvenil a Barcelona 2009-2011. El Sr. Carnes presenta la mesura de govern, que defineix com l'acció transversal de diverses plata- formes i instruments de l'acció pública com el Con- sorci d'Educació de Barcelona, la Fundació Barcelo- na Formació Professional, la regidoria de Joventut i la regidoria de Promoció Econòmica, amb una dota- ció pressupostària de 17,8 milions d'euros. Tot seguit, esmenta els cinc eixos del Pla: 1) educació per al treball, 2) qualificació i formació per als joves que abandonen el sistema educatiu, 3) programes d'inserció laboral a mida per a joves en atur, 4) impuls a la formació professional, i 5) su- port a l'activitat emprenedora. Els objectius fonamentals de la mesura són, d'entrada, oferir educació per al treball per a tots els joves estudiants de la ciutat en edat no laboral, perquè consideren bàsic que en els darrers cursos de l'ESO, la FP i el batxillerat es proporcioni orien- tació professional en ocupacions de present i de futur, amb la voluntat d'arribar a vint-i-dos mil estudiants els propers dos anys. Un segon objectiu és la transició entre l'escola i el món del treball, de manera que s'hagi adquirit una formació bàsica professional per millorar les possibilitats d'inclusió en el mercat laboral. Un tercer objectiu ateny al programa "Activa't per l'ocupació", iniciat l'any passat, amb el reforç dels itineraris d'orientació laboral específica als joves; en aquest sentit, apunta que Barcelona té més de set mil joves en situació d'atur, per la qual cosa l'orientació és una de les prioritats; posa de manifest, també, que enguany s'ha produït un augment significatiu de les matriculacions en FP, de manera que s'esmercen esforços en retornar el prestigi a aquesta mena de formació i, òbviament, incrementar totes les mesures que serveixin per a l'activitat emprenedora, tal i com està recollit en el Pacte per l'ocupació de qualitat de Barcelona. El Sr. Ardanuy agraeix la presentació d'aquesta mesura de govern, alhora que significa que tots estan d'acord amb què l'atur juvenil és una xacra social a escala global. Ho és per molts motius, no només per la xifra d'aturats, sinó perquè suma la malaurada coincidència que el mercat laboral juve- nil és, amb tota seguretat, el més ben preparat quant a formació. Posa de manifest que, després de llegir aquest informe, no li queda altra opció que ser crític. Qua- lifica de fluixa aquesta mesura de govern, d'incon- creta, que no contempla aplicacions pressupostàri- es, ni esmenta quins recursos s'aplicaran per arribar a uns objectius que, alhora, tampoc no són gaire definits, ni tampoc saben de quina manera els ava- luaran. El mateix document anuncia que es tracta de mesures de caire pal·liatiu a curt termini a fi de re- soldre els reptes del mercat laboral, l'atur juvenil i la manca de vocacions professionals, entre altres co- ses, que al seu parer són excessives per a una me- sura que sembla força mancada de recursos. Entén que l'estratègia per fer-hi front s'ha de plantejar a mitjà i llarg termini, atès que si en deu anys no s'ha pogut solucionar, ara amb una mesura com la que presenten –plena de bones intencions, això sí–, i amb un termini que abasta només del 2009 al 2011, ho veu força difícil. Posa en relleu que estan d'acord amb la filosofia de la mesura, però s'hi evidencia manca de rigor en el planteja- ment de les solucions i les línies de treball. Observa que el tinent d'alcalde ha manifestat que la mesura defineix una acció transversal, tanmateix expressa la seva preocupació pel fet que en el do- cument no apareix la visió de consens amb el mo- viment juvenil; no s'hi fa cap referència al Consell de la Joventut de Barcelona, per exemple. Manifes- ta, en aquest sentit, que el Grup municipal de CiU sempre ha estat de l'opinió que les polítiques de joventut són transversals, i que es fan juntament amb les entitats juvenils, i que aquestes establei- xen polítiques conjuntes amb les administracions. D'altra manera, les polítiques de joventut s'acaben banalitzant, i es descuida que l'àmbit laboral és un aspecte fonamental i, és aquí, on s'ha de posar de manifest la voluntat del govern amb l'establiment de consensos amb les entitats juvenils en general. Consideren que hi ha una línia de treball que passa per la definició dels recursos tècnics i quins increments s'hi poden esmerçar, de quina manera 2956 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 es poden millorar les metodologies d'orientació a fi que facilitin la inserció laboral. Remarca, també, que cal creure més en els oficis i amb les professi- ons. Finalment, fa palès que en l'informe que acom- panya la mesura de govern hi ha escasses referèn- cies, per no dir nul·les, a l'atur vinculat al fracàs escolar així com als programes que caldria potenci- ar com ara els Programes de Qualificació Professio- nal Inicial –PQPI– o els de garantia social. El Sr. Villagrasa, d'entrada, posa de manifest que valora positivament aquest Pla si no fóra perquè, a banda d'un contingut filosòfic molt ben desenvolu- pat, té molt poca concreció. A més, cal tenir pre- sent que si després de trenta anys de govern, ara es veuen obligats a implantar aquest Pla, és que ben poca cosa s'ha fet. Observa que l'informe es basa en la formació del capital humà que representen els joves de la ciutat, és a dir, es parla de formació i d'experiència pro- fessional. És evident que, en èpoques de crisi com l'actual, un dels sectors més perjudicats a l'hora de trobar feina és el dels joves, una situació que s'a- greuja per la mala gestió dels governs socialistes a l'Estat i a la Generalitat, que s'han caracteritzat per la pèssima política d'ocupació i que, alhora, han destruït llocs de treball per la nefasta gestió del mercat laboral. Per tot plegat, qualsevol pla de suport i foment de l'ocupació juvenil ha de contenir respostes i pro- postes paral·leles, efectives i transversals. Addueix que no es pot continuar amb un sistema educatiu que no premia l'esforç; que no valora la feina que un alumne esmerça per aprovar una assignatura; alhora que tampoc no se li fa cap favor deixant-lo passar de curs amb quatre assignatures suspeses, per posar un exemple. Aquesta és una de les cau- ses del fracàs escolar a què fa referència l'informe, i una de les causes de la manca de formació i pre- paració bàsica per dotar els joves amb una bona base per millorar la seva competitivitat en el mer- cat laboral. En aquest sentit, a la mesura de govern s'esgri- meix que és imprescindible la dignificació de la formació professional, consideració amb què estan absolutament d'acord, però avisen que cal potenci- ar-la com una alternativa bàsica i una oportunitat real de sortida professional. Posa de manifest que vol fer un seguit de consi- deracions arran que en el document es parla també del foment de l'autoocupació i de la col·laboració amb empreses per introduir els joves en el mercat laboral. D'una banda, observa que en l'informe no es menciona de quina manera s'ha de materialitzar la relació amb el sector privat a fi que col·labori amb aquest Pla, i entén que és bàsic definir aquest aspecte si es vol que tingui èxit. En segon lloc, ad- verteix que perquè l'empresa privada, especialment la petita i la mitjana empresa, pugin col·laborar, cal que no les castiguin fiscalment, apujant-los els impostos i les taxes, atès que altrament es destru- eix la possibilitat d'ocupació. En referència a l'autoocupació, es refereix a la tradició d'empreses autònomes a Catalunya, de la qual cal sentir-se orgullós; però també és cert que en una conjuntura de crisi és un dels sectors més perjudicats. Així doncs, perquè una persona pugui recórrer a l'autoocupació és imprescindible que tingui ajudes públiques i fiscals. Es pregunta, doncs, quin tipus d'ajudes han previst perquè una persona jove pugui optar per l'autoocupació, atès que en el document no se'n menciona cap. Com a conclusió, reitera que valoren positiva- ment la filosofia de la mesura de govern, però in- sisteix que cal concretar molt més la col·laboració dels sectors públic i privat, així com definir les aju- des públiques que s'hi destinaran. El Sr. Florensa inicia la seva intervenció avançant que el Grup municipal d'ERC presenta en aquesta sessió una proposició que, entre altres coses, re- clama l'aposta de Barcelona per un model econò- mic i productiu diversificat, que estigui per la in- novació, el valor afegit i pel talent. Addueix, doncs, que el contingut d'aquesta mesura de go- vern hauria de ser la base del que acaba d'expres- sar, atès que aposta per un bon sistema educatiu, la reducció del fracàs escolar, una bona orientació laboral eficaç, de manera que es fixen les bases per a un model productiu on els joves són un capital humà estratègic. Observa que, tot i comptar amb la generació de joves més ben preparada de la història, és també la que té més dificultats per incorporar-se al món del treball. Fins ara, s'enfrontaven a la precarietat la- boral, ara s'hi afegeix la destrucció de llocs de tre- ball i creix l'atur. Certament, les dades que mostra l'informe són molt preocupants: augment de l'atur fins a un 46%, davallada fins al 29% en la contrac- tació, 90% de temporalitat en la contractació o disminució del 45% en la contractació indefinida, indicadors que il·lustren dramàticament la situació. El seu Grup considera, però, que la mesura es presenta d'una manera conjuntural, tal i com s'ha dit abans, com una mesura pal·liativa en una situa- ció de crisi, i estan convençuts que si aquest és re- alment el punt de vista des d'on s'impulsa la mesura està abocada al fracàs. És evident que en temps de crisi s'han de reforçar molts dels mecanismes i de les polítiques de l'Ajuntament, però si es vol efectivitat cal que aquestes mesures es mantinguin al llarg del temps. En aquest sentit, remarca les mesures simi- lars que acaba de prendre la Generalitat amb la sig- natura de l'acord per l'ocupació juvenil, que s'ha impulsat des de la Secretaria de Joventut, on s'ha arribat a un acord entre govern, sindicats, patro- nals i moviment associatiu juvenil a fi de treballar en aquest àmbit a escala de tot Catalunya. Òbviament, l'Ajuntament té unes competències més reduïdes en aquest àmbit, però tot i amb això pot impulsar mesures eficaces. NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2957 Assenyala que l'informe té poca concreció quant a les accions previstes i en com mesurar l'impacte del Pla; les xifres són poc concretes quant als crite- ris, els objectius poc clars, alhora que l'escassa interacció social fa que el seu objectiu quedi desdi- buixat i poc fiable. Consideren, doncs, que l'Ajun- tament ha d'anar més enllà de les declaracions d'intencions i acompanyar-les amb mesures reals. La Sra. Blasco addueix que l'accés al món del treball sense precarietat és un dels elements cab- dals de la lluita pel dret a l'emancipació de la gent jove. Aquest objectiu ja té una llarga trajectòria en les polítiques municipals, tal i com recullen el PAM, el Pacte per l'ocupació de qualitat, i el mateix Pla jove. Tots els agents socials comparteixen que el que cal no són les mesures circumstancials, sinó de fons i de llarg recorregut basades en una formació de qualitat i l'èxit escolar, el foment de valors en el treball, la qualitat de l'ocupació juvenil, així com més relació entre l'educació i el món de l'empresa. De tota manera, però, en un context de crisi econòmica i amb una taxa d'atur juvenil ascendent, cal reforçar les accions municipals d'orientació, inserció i desenvolupament professional de la po- blació jove, que és el principal motor productiu i de progrés de la ciutat. Assenyala que aquest Pla, elaborat amb la com- plicitat de les àrees municipals, té vocació d'esde- venir un instrument que impacti en la població jove que més pateix la conjuntura, la de 16 a 24 anys. Precisa que es refereix a aquesta franja d'edat per- què el descens de la taxa d'ocupació afecta sense excepcions tots els grups d'edat, però molt més acusadament en la població de menys de 45 anys, sobretot als joves menors de 19. Els joves tenen problemes a l'hora d'integrar-se al mercat de tre- ball, i els que estan ocupats presenten taxes de temporalitat més elevades que la resta de la pobla- ció. Igualment, les dades posen de manifest que les persones amb un nivell superior de formació assolit també tenen taxes d'ocupació més elevades. Per això, cal continuar centrant els esforços en la for- mació i, sobretot, en la FP. En aquest sentit, des de la regidoria de Joventut, enguany s'han reforçat totes les actuacions d'assessorament i orientació laboral i, actualment, des dels 7 punts d'informació juvenil de la ciutat s'ofereixen recursos a la gent jove en la recerca de feina en coordinació amb l'O- ficina de Treball de la Secretaria de Joventut de la Generalitat. Igualment, estan duent a terme la campanya "Informa't", que se centra en els joves de 16 anys en endavant amb la voluntat per oferir- los eines per a la tria d'un itinerari professional. Totes aquestes mesures són complementàries amb altres actuacions que duu a terme el Consorci d'Educació i Barcelona Activa. El Sr. Carnes agraeix les intervencions, a les quals vol fer algunes precisions. En primer lloc, assegura que tenen tota la voluntat de fer plante- jaments a llarg termini; però addueix que han d'admetre que la situació actual també exigeix me- sures conjunturals i de xoc i accions específiques i concrets davant les xifres d'atur que afecten als joves, i que les poden fer atès que disposen de dotació pressupostària i efectius humans per posar- les en marxa. Quant a la col·laboració dels operadors privats, puntualitza que la Fundació Barcelona Formació Pro- fessional inclou agents socials i empresaris, a través de la qual es vehiculen les actuacions. A tot això, cal sumar-hi les accions que es duen a terme en el camp de l'emprenedoria, de l'atorgament de micro- crèdits, o dels vivers d'empreses, que totes plegades complementen aquesta mesura de govern. En referència a les escoles taller, precisa que, ar- ran de la crisi del sector de la construcció, s'ha procedit a la reformulació cap a nous perfils. Admet que, amb tota probabilitat, no s'han es- mentat alguns elements, però ha estat perquè, en aquesta ocasió, s'han cenyit estrictament a l'àmbit de la formació i de les eines de lluita específiques per lluitar contra la situació actual, però amb una estratègia de llarg recorregut. El Sr. Alcalde tanca els torns d'intervenció amb l'asseveració que Barcelona redoblarà els esforços per no deixar cap jove a l'atur sense el suport del seu ajuntament. c) Informes 1. El present i el futur del Raval. La regidora del Districte de Ciutat Vella, Sra. González, presenta l'informe sobre propostes de present i futur al Raval. D'entrada, es refereix a la declaració-manifest amb què, el darrer 21 de se- tembre, la Fundació Tot Raval reivindicava una consideració més ajustada i objectiva del Raval, denunciant una estigmatització injusta com a barri degradat i conflictiu. A aquesta declaració s'hi van sumar, a banda de 120 entitats, empreses i veïns a títol individual i, òbviament, s'hi suma l'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona, que ho fa des de la responsabilitat en la gestió diària i futura d'a- quest barri i de tot Ciutat Vella. Així doncs, aquest document manifesta la volun- tat de no obviar l'acció constructiva i d'impuls que hi ha al barri, no estrictament per part de l'adminis- tració, sinó que pertany fonamentalment a la socie- tat civil, a les entitats i a totes aquelles persones que fan d'aquest barri un lloc excepcional. L'infor- me vol aportar als membres del consistori i a tota la ciutadania, a més d'una breu aproximació a la història i evolució del Raval, dades objectives sobre la seva evolució sociodemogràfica, la transformació urbanística, habitatge, turisme, activitat econòmica i activitat cultural, alhora que inclou l'opinió dels veïns en la darrera enquesta municipal realitzada entre l'abril i el juliol d'enguany. Igualment, l'informe pretén retre comptes, so- bretot, de la gestió del govern municipal, sense 2958 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 renunciar a reconèixer la capacitat transformadora de l'acció política en un espai tan canviant. Emfatit- za la força del teixit humà i associatiu del Raval, la seva capacitat innovadora i constructora de políti- ques així com les inversions públiques. La corres- ponsabilització de l'acció dels privats sobre la quali- tat de l'espai públic i la potència de l'acció transversal i interinstitucional que s'hi duu a terme els darrers anys. Reivindica la compacitat del terri- tori; demana que no se simplifiquin les situacions i valentia, i que no es menystinguin la infinitat de possibilitats de donar la volta a les dinàmiques que no agraden. Per tot això, l'informe enumera les línies d'actua- ció del mandat i apunta en quines s'intensificarà l'acció. Tracta sobre l'espai públic, on es posa en evidència la pressió demogràfica i la intensitat d'u- sos a què està sotmès el barri a causa de la seva centralitat; i indica, per tant, un seguit de mesures que s'han basat sempre en l'anàlisi concreta, en les microintervencions en la proximitat, i usant el mà- xim de serveis de què disposa l'Ajuntament. Parla també de mesures de govern per a la millo- ra de l'espai públic, de línies sostenibles d'actuació i de manteniment, entre les quals la que anomenen "urbanisme preventiu", i del seguiment d'aquestes accions i la seva avaluació continuada. Un altre aspecte que destaca l'informe és el ser- vei a les persones i la cohesió social, així com el paper rellevant que s'ha atribuït a l'educació. És evident que la xarxa escolar a Ciutat Vella és estra- tègica per la capacitat d'acollida i d'educació dels futurs ciutadans, de Barcelona o del món, que a Ciutat Vella troben l'espai més ben preparat per aprofitar la gran inversió en equipaments culturals, i la gran lliçó de ciutadania que suposa la conserva- ció d'un nucli històric com la que s'ha dut a terme els darrers trenta anys. Posa en relleu la necessitat de la corresponsabi- lització de les entitats compromeses. Amb això vol dir que l'actuació de les entitats en el territori ha de compartir l'acció municipal quant als objectius. S'ha passat de les subvencions per a actuacions diver- ses, a pactar i concertar accions que busquen arri- bar als mateixos objectius, de manera que s'aug- menta l'eficiència. Hi ha qüestions d'obres i inversions, però el més interessant de l'informe és com s'han abordat problemàtiques com ara l'impac- te del turisme, la reconversió de les problemàtiques dels apartaments turístics, la manera com es treba- lla amb el Pla especial de souvenirs, les moratòries dels equipaments hotelers i el Pla d'usos. S'hi parla, també, de seguretat, un dels aspectes que els veïns expressen com a més preocupants en l'enquesta d'opinió; i explica com, des de la proximitat, també es pot convertir en el lloc de trobada i coordinació de les actuacions policials i judicials i, per tant, de l'estratègia de correcció de dinàmiques. En l'informe també es tracta de l'atenció a les persones amb drogodependència, del soroll, de la prostitució, de l'activitat econòmica, de la Rambla, de l'habitatge i de la lluita contra el mobbing. Essencialment, aquest informe posa de manifest que, malgrat totes les dificultats i els problemes, es disposa de la musculatura necessària per redreçar aquelles dinàmiques que atempten contra la digni- tat del Raval. La Sra. Homs comença la seva intervenció fent referència a la cançó del cantant uruguaià Jorge Drexler que diu "nada se pierde, todo se transfor- ma", i precisa que fa aquesta cita perquè defineix clarament la voluntat positiva i constructiva, exi- gent i responsable del Grup municipal de CiU d'ex- pressar que el Raval és un dels millors barris de la ciutat i es neguen a donar-lo per perdut. Tanma- teix, volen ser protagonistes, juntament amb els seus veïns i veïnes, de la seva transformació en un sentit positiu. Entrant a valorar el contingut de l'informe, d'en- trada, el titlla d'oportunista i desafortunat perquè està fet clarament a la defensiva. Considera que quan un govern ha de fer un informe de 85 pàgi- nes sobre què fa i què farà en un barri a més de mig mandat només s'entén com a justificació. En segon lloc, es pregunta si cal invertir esforç en teoritzar sobre el present i el futur del Raval quan ja existeix un PAD, segons el govern municipal dis- cutit àmpliament amb els veïns i veïnes. Considera que la feina és molt més senzilla que no pas això: actuar. Quant al terme valentia expressat per la regidora per definir com s'han d'acarar les situacions al Ra- val, creu que han perdut la noció de què significa governar un districte i una ciutat; els recorda que van endegar la reforma del Raval des de fora, amb una visió paternalista i, sovint, provocant enfron- taments entre el teixit social del barri. Admet que el Raval ha patit una gran transformació urbanística els darrers anys que encara continua, però creuen que és una transformació incompleta atès que s'han oblidat de comptar amb les persones que hi viuen i que tenen intenció de continuar al barri. La gent del Raval no accepta mitges tintes, sinó que vol ser el mateix que els altres barris de la ciutat i, en aquest sentit, remarca que el Raval és, encara avui dia, el barri amb un índex més elevat de desi- gualtat social. Per aconseguir aquesta equiparació amb la resta de la ciutat no n'hi ha prou amb en- derrocar i construir i reconstruir sense tenir en compte les persones. Es pregunta, doncs, on està la cohesió social de què parlen tant i que és l'objec- tiu estrella del mandat, i afegeix que sense posar èmfasi en aquesta qüestió, reapareixen amb força problemàtiques extingides o a punt d'extingir-se com la prostitució o la venda de drogues. Observa que els fets denunciats durant el mes de setembre no són puntuals ni casuals en un lloc molt concret, com va expressar fa pocs dies l'alcalde, sinó que són el resultat d'un procés de transforma- ció mal plantejat i mal gestionat. NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2959 Manifesta que no pretén entrar al detall en les actuacions que enumera l'informe, un recull del que tots plegats estan fent al Districte de Ciutat Vella, i s'hi s'inclouen perquè moltes de les polítiques que s'hi enumeren tenen el seu origen en propostes del Grup de CiU al districte. De tota manera, no es pot estar de fer algunes apreciacions. En primer lloc, celebren les actuacions en els solars buits del Ra- val, que generen brutícia i inseguretat. En segon lloc, observa que en cap cas es fa una referència clara a l'incivisme, a l'incompliment de l'ordenança, i a les mesures que calen per combatre'l que és, sens dubte, destinar-hi més recursos. En tercer lloc, pregunta per què no esmenten el nou inten- dent de la Guàrdia Urbana en l'informe, ni tampoc no donen xifres sobre l'increment d'efectius dels mossos d'esquadra. Considera, en conseqüència, que la capacitat d'improvisació a cop de titular és molt sorprenent. Finalment, és refereix al contingut textual d'una frase de la pàgina 5 "que el Raval sigui un territori per visitar, per gaudir i també per viure", un clar exemple d'on posen l'accent, i els suggereix que canviïn les prioritats i que el Raval sigui, abans que res, un territori per viure. El Sr. Fernández Díaz fa una primera reflexió en- torn del que considera la proposta més innovadora de l'informe: la petició d'incloure el Raval sud en les properes convocatòries de la Llei de barris, i confia que això representi, a banda de recursos, més efi- càcia en la gestió del govern de la ciutat en aquest territori i, sobretot, l'establiment de criteris clars, nítids i unidireccionals per part del govern sobre el que més convé al Raval. Observa, com ja s'ha dit aquí, que el Raval és molt més que delinqüència, immigració il·legal, incivisme o prostitució, és histò- ria de la ciutat, de passat i història viva, és comerç de proximitat, persones. Malgrat tot, el Raval ha sortit a la palestra per tot allò que mai no hauria hagut d'esdevenir. Es pregunta, d'entrada, per quin motiu presenten ara aquest informe; i entén que no deu ser pas pel seu interès pel barri i la seva bona gestió, sinó per la indignació dels ciutadans arran de les conse- qüència d'una gestió equivocada. Està convençut, doncs, que aquest és, de debò, el motiu, i adverteix que, de continuar així, cada vegada hi haurà més ravals a Barcelona a la manera com l'estan conver- tint, és a dir, barris en franc procés de deteriora- ment. Considera que no fan altra cosa que fugides en- davant, tal i com demostra la declaració del Sr. Alcalde fa uns quants dies en el sentit que es de- signarà un intendent major de la Guàrdia Urbana a Ciutat Vella per resoldre els problemes d'insegure- tat. Altrament, el que realment necessita Ciutat Vella és que s'hi destinin recursos policials i socials i que s'hi facin polítiques d'habitatge. El que no ne- cessita Ciutat Vella són polèmiques estèrils, sinó una coordinació eficaç amb els mossos d'esquadra i policia suficient. No vol, tampoc, canvis constants de criteris entorn el Pla d'usos, per exemple, tal i com va succeir el 2003 amb el tancament de pensi- ons i meublés per deixar clar que volien treure la prostitució il·legal del Districte; mentre que fa pocs dies han dit que calia fer tot el contrari. El Sr. Martínez vol deixar clar, d'entrada, que cal aportar conceptes útils a fi de trobar solucions i abordar el debat de fons de l'espai públic en l'en- torn del Raval i de la ciutat. No es volen estar, pe- rò, de parlar de la realitat i tampoc no pretenen contemporitzar; altrament, volen aportar solucions reals al conjunt de conflictes que es donen arreu. Remarca que per al Grup municipal d'ERC, el Ra- val és un assumpte central per a la ciutat, atès que la seva dinàmica afecta la ciutat sencera i, fins i tot, el país. Hauria de deixar de ser l'epicentre de dinà- miques forçades des d'un discurs fàcil i simple que estigmatitzen el barri i abonen una visió esbiaixada de la realitat. Tot seguit, fa un breu repàs a la història recent del barri per argumentar el perquè de la situació actual. El Pla Macià, i posteriorment el govern re- publicà de la Generalitat, van intentar dirigir el barri cap a unes expectatives de millora de la qualitat de vida i de foment de l'associacionisme entre les clas- ses populars. Malauradament, tant el Pla Macià, com el Pla del GATPAC per introduir noves tipologi- es edificatòries a la zona no van reeixir perquè no van tenir temps suficient en truncar-se les seves actuacions pel cop d'estat del 1936; i amb la dicta- dura, la pressió sobre l'estructura associativa, ge- nerada bàsicament per col·lectius obrers, va quedar aniquilada. És a partir d'aquí on cal buscar les ar- rels de la situació actual, que mai no s'acaben d'a- nalitzar ni de tenir en compte. En aquest sentit, i retornant al concepte d'espai públic, apunta que té una vinculació directa amb el que succeeix al teixit social dels barris. Certament, s'ha fet un esforç per intentar atraure habitants al Raval i assegurar la continuïtat dels qui ja hi vivien, però sense posar-los les coses gens fàcils, i només cal veure el grau de saturació del CAP del Raval, la dificultat per trobar una plaça en l'escola pública o la complicació de la mobilitat i, a tot això, cal afegir-hi la degradació progressiva de l'espai públic. En definitiva, el seu Grup proposa un nou pacte social a fi de trobar l'equilibri entre els usos indivi- duals i els col·lectius entre tots els qui utilitzen l'es- pai comú, públic, social i identitari. El Sr. Gomà expressa en nom del Grup municipal d'ICV-EUiA la valoració positiva i el suport amb l'informe que ha presentat la regidora de Ciutat Vella. Posa de manifest que el document expressa un compromís de gran abast amb el Raval, que ve de lluny, i que avui està carregat de present i de futur. Els centres urbans històrics de les ciutats globals han estat i continuen sotmesos a fortes pressions, 2960 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 entre les quals la tendència a la substitució de l'ús residencial per activitats terciàries d'alt valor afegit; la tendència a l'expulsió de les classes populars pels segments de rendes altes; la degradació dels espais marginals en relació a les noves centralitats. Apun- ta, però, que cap d'aquestes tres dinàmiques no han triomfat al Raval ni al conjunt de Ciutat Vella. Contràriament, el Raval creix en població –deu mil habitants més els darrers quinze anys–, veïns i veïnes que expressen dignitat i satisfacció de viure al barri i que exigeixen respostes, i que ofereixen implicació i corresponsabilitat. Posa en relleu el fet que el Raval articula diversi- tat d'usos i acull un teixit social multicultural amb una gran diversitat d'orígens, rejovenit i interclassis- ta, amb una renda per sota de la mitjana de Barce- lona però que ha guanyat 10 punts en l'última dèca- da, alhora que ha doblat el nombre de residents amb estudis superiors. Estan disposats, doncs, a avançar en aquesta direcció, fent front als problemes, reori- entant i intensificant estratègies, amb autoexigència, però mantenint amb tot convenciment els valors de fons del Raval acollidor i cohesionat. Significa que hi ha realitats complexes al barri que requereixen mirades i pràctiques complexes també; polítiques urbanes, socials, ecològiques i culturals interconnectades i fonamentades en un objectiu estratègic compartit: un Raval dinàmic, inclusiu i convivencial. Tanmateix, el model que pretenen no busca su- primir la complexitat del territori, ni tampoc transi- tar per dreceres simplistes equivocades, sinó gesti- onar aquesta complexitat convertint les tensions sobre l'espai en oportunitats per construir equilibris pactats i sòlids sobre usos múltiples, i fent dels problemes i els conflictes oportunitats per a l'apre- nentatge col·lectiu i la innovació social. Posa en relleu que l'informe presenta una bateria articulada de polítiques públiques sobre dos grans eixos: l'espai públic i la convivència, i la cohesió i la inclusió social. En el primer cas es treballa en les polítiques i les pràctiques de prevenció, mediació i intervenció en situacions de risc, manteniment in- tegral de l'espai públic, microurbanisme, l'abordat- ge dels impactes negatius del turisme en la vida quotidiana i les polítiques de millora de la seguretat ciutadana. En el segon eix s'aborda el pla educatiu d'entorn, el pla d'acollida i integració de persones immigrants, l'aplicació del Pla municipal per a la inclusió social, polítiques d'atenció a les persones amb problemes de drogodependència, dinàmica d'enfortiment de l'Agència per a l'abordatge integral del treball sexual, i unes polítiques d'habitatge amb fort contingut social entre les quals la lluita contra l'assetjament immobiliari, els programes de rehabi- litació, la xarxa d'habitatges d'inclusió. Coincideix amb què calen polítiques públiques, però també pacte social i el paper actiu de les or- ganitzacions socials i de la ciutadania no organitza- da en l'elaboració del PAD, i de les polítiques que se'n desprenen, i l'establiment d'una nova lògica de relació entre el Districte i les entitats. En síntesi, remarca que el Raval ha deixat de ser un territori marginal, una perifèria social i urbana al bell mig de la ciutat, i ha esdevingut una de les expressions urbanes més potents i amb més futur del conjunt de la ciutat. El Sr. Martí recorda que fa vint-i-cinc anys aquest Ajuntament, amb una aliança sòlida amb els veïns i els comerciants de Ciutat Vella, i del Raval en particular, va llançar un programa de regenera- ció del barri; i creu que és de justícia precisar que ho va fer malgrat l'escepticisme i la manca de col·laboració de les altres administracions, dels grups de l'oposició i de molts sectors econòmics de la ciutat. Això es va fer perquè Barcelona no podia permetre que el seu centre, el seu cor, no bate- gués, perquè s'hipoteca el conjunt de la ciutat. Diu que la idea amb què es va fer el programa que ha esmentat era que el Raval havia de ser, alhora, el centre que irradiés a la resta de la ciutat i un barri com qualsevol altre. D'aquest equilibri de- penia la identitat i el futur del barri, i per aquest motiu es van endegar polítiques de referència, que el fessin atractiu per a la resta de la ciutat entron- cant amb la seva millor tradició, que hi va fer sorgir les avantguardes i la innovació que el posava al capdavant dels canvis socials, amb què, alhora, fos barri de debò, millorant els habitatges i els espais públics, creant una xarxa densa d'equipaments i de serveis socials. El resultat de tot plegat, malgrat que hi hagi qui ho vulgui negar, és contundent, i vint-i-cinc anys després el nombre d'habitants ha reprès; l'esperança de vida ha fet un salt qualitatiu important; les variables profundes del benestar, vinculades a la salut, el nivell d'estudis, la qualitat de l'habitatge, el nivell de renda o els equipaments disponibles, en donen fe i permeten equiparar el Raval a qualsevol altre barri i, fins i tot, millor en alguns aspectes. Conclou que aquesta és la realitat tot i que, com en tots els barris, al Raval hi ha problemes que es deriven de la seva condició de centralitat, per la qual s'ha apostat atès que, si no fos així, deixaria de ser. Té problemes derivats d'aquesta condició com el turisme, la immigració o els vinculats a les drogues i a la prostitució entre altres qüestions de convivència, que aquest govern sempre ha acarat i que mai no ha amagat. Per tot plegat, entén que no té cap sentit magni- ficar els problemes, ni estigmatitzar barris perquè, a banda de no aportar cap solució, impedeix de trobar-ne. Encara atorga menys sentit a la instru- mentalització d'aquests problemes, perquè significa menyspreu per als ciutadans que els pateixen. Ne- gar el progrés i el futur del Raval, i atribuir-li una situació de caos, no porta enlloc. Assegura, finalment, que la veritat s'acabarà im- posant i els esforços que fan entre tots continuaran posant el Raval al capdavant de la ciutat. NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2961 La Sra. González celebra el compromís que ha detectat per part de tots els Grups amb el Raval i, precisament per això, no entén que un informe que es presenta amb la voluntat d'aportar material de discussió i per a compartir objectius, sigui qualificat com a un element oportunista i desafortunat. Li dol especialment per l'esforç que tot el seu equip ha fet per preparar aquest document a fi que aquest consistori ratifiqués que creu en el Raval, i perquè entenia que tots els membres d'aquesta cambra mereixien disposar d'aquesta informació per perfilar el debat. Quant a la intervenció del Sr. Fernández Díaz, precisa que la Junta Local de Ciutat Vella s'està convertint en una eina de coordinació estratègica, que inclou judicatura, fiscalia i els tres cossos poli- cials, juntament amb l'equip de prevenció del Dis- tricte. Informa que està sent molt eficaç en analit- zar totes les indicacions que reben dels veïns i en organitzar els dispositius. Per tant, manifesta que la reclamació del representant del PP tindrà el seu espai en el si de la Junta Local. En referència a les explicacions i comentaris del Grup municipal d'ERC, agraeix la reflexió sobre el lideratge de la societat al barri, i com és finalment aquesta realitat social la que inspira l'actuació polí- tica en definir les polítiques públiques. Conclou que aquest informe vol donar compte d'una realitat: estan trobant les eines per reconduir les dinàmiques que no els agraden, i això vol dir que es podrà reinnovar en el Raval. El Sr. Alcalde tanca els torns d'intervenció i agra- eix a tots els presents el to de les anàlisi que aquí s'han fet. Creu que Barcelona ha afrontat sempre allò que significa el Raval i, per tant, referma la voluntat de tirar endavant posant en valor les con- questes que s'han aconseguit a Ciutat Vella, i aca- rant tot allò que no agrada dels nous fenòmens que hi han sorgit. A partir d'aquest compromís, que avui s'expressa en l'anàlisi de l'informe, l'Ajuntament, juntament amb el teixit social i associatiu del barri, tirarà endavant polítiques fermes per reconquerir el Raval i posar-lo en valor com a cor de la ciutat. 2. Inici de curs 2009/2010. La Sra. Ballarín presenta l'informe i destaca la normalitat amb què s'ha iniciat el curs 2009-2010, una normalitat, però, plena de connotacions. Preci- sa que, mai abans, Barcelona havia tingut tants infants i joves formant-se, fet que respon al crei- xement demogràfic, però també a la universalitza- ció de l'escolarització en la franja de 3 a 6 anys, a l'augment dels estudis postobligatoris i a l'extensió progressiva de l'educació de 0 a 3 anys. En conclu- sió, actualment s'està formant la generació més preparada de la història de la ciutat que, remarca, és una de les millors mesures contra la crisi. D'altra banda, el curs actual presenta novetats significati- ves pel que fa als recursos d'equipaments, la gestió del sistema i les innovacions de les metodologies docents; novetats que serviran per garantir que el sistema educatiu tindrà la qualitat i equitat que cal, que és el millor pilar per a la cohesió social. Tot seguit, esmenta com a xifres significatives –la majoria extretes del procés de preinscripció, i alguna de les matrícules– els més de dos-cents trenta-tres mil alumnes a la ciutat, gairebé sis mil més que el curs passat, i l'estabilització entorn del 12% de l'alumnat estranger, així com que, per pri- mera vegada en els darrers anys, creixen les sol·licituds en ensenyaments postobligatoris. S'o- bren tres nous centres d'educació infantil i primària, 175 places; s'inauguren 4 escoles bressol; i els ensenyaments obligatoris públics –de 3 a 16 anys– augmenten de 31 grups; els ensenyaments posto- bligatoris augmenten de 13 grups de cicles forma- tius de FP de grau mitjà, i de 10 grups en cicles formatius de grau superior. Remarca que s'avança cap a l'equilibri entre els diferents ensenyaments que integren el sistema educatiu; el nombre d'alumnes de l'escola pública, per primera vegada se situa en el 42% del total, dos punts per sobre del percentatge de l'any ante- rior. Una altra novetat a subratllar és que els edificis dels centres educatius públics continuen millorant, durant el 2009, 170 dels 315 centres educatius han estat reformats, amb una inversió de 68 milions d'euros, amb cent actuacions acabades i setanta que ho estaran a final d'any, i aprofita per destacar que els mateixos centres han agraït la sensibilitat dels responsables de les obres de cara a ocasionar les mínimes molèsties al ritme dels centres. Posa de manifest, per tant, que es continua do- nant compliment a bon ritme al Pla d'obres 2008- 2011, que ha de significar la millor posada a punt de les escoles públiques a la ciutat. Posa en relleu que el 2009-2010 és el curs en què començarà a aplicar-se la nova Llei d'educació de la Generalitat, i que molts dels seus principis inspiren els projectes nous que es destaquen en l'informe, entre els quals l'inici de la primera fase del llibre digital en 30 centres; i que gràcies a l'aportació vo- luntària de l'Ajuntament, que se suma a l'aportació obligatòria de la Generalitat, els ajuts de menjador continuaran arribant als nois i noies que els necessi- tin. Una altra novetat és que 107 centres de la ciutat participen en alguna de les fases del pla experimen- tal de llengües estrangeres. Igualment, després d'a- valuar-ne l'eficàcia, es continuarà amb les aules d'acollida temporal per als alumnes nouvinguts de secundària que arriben el darrer trimestre del curs. Al marge de les novetats estrictament escolars, apunta que el curs comença amb l'entrada en fun- cionament del nou títol de transport T-12, del qual a 15 de setembre ja en gaudien gairebé onze mil cinc-cents infants a la ciutat; i el fet que la grip A ha obligat a desplegar un protocol d'actuació, més exhaustiu encara per als alumnes de 0 a 3 anys, així com que s'ha fet una previsió de suplents en cas de baixa de professorat. 2962 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 En resum, considera que l'inici de curs ha estat magnífic, en bona part gràcies a la bona feina del Consorci d'Educació, que per primera vegada té la responsabilitat de gestionar tots els centres públics de la ciutat, amb la prioritat de millorar els resul- tats acadèmics de l'alumnat, per a la qual cosa ha establert clarament l'organització per assolir aques- ta fita, des del coneixement i des la consciència que la diversitat en l'alumnat exigeix respostes diver- ses; per aquest motiu es fomentarà l'autonomia de centres escolars i augmentarà la formació de la funció directiva. El Sr. Ardanuy agraeix, en primer lloc, la presen- tació de l'informe per part de la regidora d'Educa- ció. Tot seguit, fa un repàs breu d'alguns dels as- sumptes que conté a fi d'apuntar alguns elements d'anàlisi. Es refereix, d'entrada, al procés de matriculació; precisa que moltes famílies estan descontentes amb l'elecció de centre escolar, de manera que, en aquest sentit, considera que cal més flexibilitat quant a les zones escolars, atès que en determinats casos s'envien alumnes, a la força, a centres esco- lars fora de la zona escolar assignada. Apunta, també, que cal una zona única per a l'educació especial, que resultaria més eficaç que no pas la manera com s'organitza actualment. Quant al mapa escolar i les infraestructures, creu que s'hauria d'adaptar als canvis demogràfics en el territori; possiblement aquesta adaptació hauria d'afavorir la previsió del canvi demogràfic i l'incre- ment de l'alumnat en l'educació secundària. Contrà- riament, enguany no s'ha obert cap IES nou a la ciutat. En aquesta línia, demana que elaborin un informe dels resultats de les auditories dels centres escolars, que a partir de l'1 de gener de 2010 seran compe- tència del Consorci d'Educació de Barcelona, a fi d'informar-los de l'estat actual dels centres escolars. Afegeix que troba a faltar en l'informe alguna re- ferència al Pla d'inclusió, un punt que el curs passat tenia un cert interès estratègic, i confia que conti- nuï sent una prioritat. En l'àmbit del fracàs escolar, diu que cal tenir en compte que cal incrementar els recursos per com- batre'l, implicar les famílies i millorar els processos d'orientació. Tot seguit, es refereix a la motivació del profes- sorat, un aspecte fonamental que tampoc no apa- reix en l'informe com una prioritat, quan és l'admi- nistració qui li ha de proporcionar les eines per millorar-la. Pel que fa als ajuts de menjador, consideren que cal millorar-ne la gestió atès que, a dia d'avui, hi ha molts directors de centre que desconeixen quina assignació econòmica tenen per a les beques men- jador, tot i que també consideren que cal un cert control d'aquestes ajudes. Finalment, en referència a l'oferta educativa de la ciutat, apunta la problemàtica que la Formació Pro- fessional ofereix menys places que la demanda real –12.000 places per a 17.000 demandes–, un fet pre- ocupant, més encara quan el govern municipal sem- pre havia situat la FP com una prioritat. D'altra banda, cal ajustar i ampliar els continguts i les especialitats, atès que si no és així la resposta és ineficaç. En l'àmbit de l'educació de 0-·3 anys, assenyala el fracàs que significa que deixi sense cobertura un 66% de la demanda, una injustícia social. El Sr. Fernández Díaz, després d'agrair a la regi- dora la presentació de l'informe, observa que l'inici del curs coincideix amb l'aplicació d'un nou marc legal: la Llei d'Educació de Catalunya, la primera en trenta anys, pactada pels Socialistes i CiU. Inicia, tot seguit la seva intervenció amb algunes reflexions ideològiques; essencialment destaca que aquesta llei, a parer del seu Grup, obvia alguns aspectes fonamentals com ara garantir la lliure elecció de centres i el dret dels pares a escollir el tipus d'educació que volen per als seus fills. En coherència amb aquest plantejament, i circumscri- vint-se a l'àmbit municipal, reclamen novament la supressió de les àrees de proximitat; llibertat d'e- lecció de la llengua vehicular de l'ensenyament, és a dir, el dret dels pares a escollir lliurement, garan- tint, alhora, el ple coneixement del català i del cas- tellà, i amb la perspectiva imprescindible d'assolir una educació trilingüe. Destaca com un aspecte molt importat l'educació en qualitats i en valors, combatent l'elevat fracàs escolar i incloent-hi l'adquisició de valors impres- cindibles per als alumnes com són la cultura de l'esforç, del mèrit, del treball i la responsabilitat i l'exigència personal que s'ha de veure recompensa- da en la societat; igualment, cal l'enfortiment de la consideració social dels docents i el reconeixement de la seva autoritat. Centrant-se en el curs 2009-2010, vol deixar constància del gran dèficit de places d'escola bres- sol, que es tradueix en què 5.347 infants s'han quedat sense plaça, o el que és el mateix, un 66% dels sol·licitants; i s'ha de tenir en compte que mol- tes famílies no tenen amb qui deixar els petits, o no poden pagar els quatre-cents euros de mitjana d'una escola bressol privada. A banda que no construeixen les places públi- ques a què s'han compromès any rere any, recorda que el conveni 2005-2007 va quedar incomplert en un 53%, el de 2006-2009 es va incomplir en un 44%, només per posar un parell d'exemples. Calen, per tant, més places públiques i més concertació de places privades al sector. En aquest sentit, recorda que la Generalitat ha incrementat les seves aportacions per finançar les places a guarderia, però això únicament ha signifi- cat que l'Ajuntament, amb aquests diners de més, ha retallat la seva aportació i no ho ha destinat a reduir les càrregues familiars. En referència als ajuts de menjador, destaca que només arriben al 7% de la població, i que les famí- NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2963 lies de renda mitjana més modesta continuen sense poder accedir a les beques menjador. La renda mitjana per rebre aquest ajut ha de ser inferior a onze mil euros bruts anyals entre els dos progeni- tors, i malgrat la crisi, l'aportació de l'Ajuntament continua sent de tres milions d'euros, sense aug- mentar-la. Tampoc no hi ha ajuts municipals per finançar llibres de text, ni ordinadors, ni material escolar en general, malgrat que no es cansen de dir que aquest Ajuntament té unes finances sanejades i, fins i tot, superàvit pressupostari; i això encara sorprèn més quan altres ajuntaments propers a Barcelona, com ara el de Santa Coloma de Grame- net, poden ajudar les famílies en aquests aspectes. Finalment, es refereix al fet que han deixat 2.532 alumnes de FP sense plaça i que, per aquest motiu, cal fer un sobreesforç per augmentar l'oferta de places a fi d'adequar-la a les necessitats reals. Conclou, doncs, que hi ha molt de camí per re- córrer i, tot i que el Consorci d'Educació disposa d'eines, li calen, però, recursos per aconseguir l'ob- jectiu que respon a l'interès general en l'ensenya- ment amb una educació de qualitat i en valors. El Sr. Florensa també agraeix la presentació d'a- quest informe, i remarca que l'inici del curs escolar s'ha desenvolupat amb normalitat, amb noves ei- nes, entre les que destaca l'entrada en vigor de la nova Llei d'educació, i altres de trajectòria més llarga com el Consorci d'Educació o el mapa esco- lar, que han de contribuir a millorar la gestió del cicle escolar en general i, també, del tràmit de ma- triculació, on en determinats àmbits territorials no s'ajustava l'oferta a la demanda i que han causat períodes d'incertesa a les famílies, de manera que els emplaça a ajustar-los al màxim de cara als cur- sos vinents. Destaca, però, que la ciutat encara presenta mancances de fons i en les quals cal esmerçar es- forços a fi de millorar l'àmbit de l'educació. En aquest sentit, considera que una les mancances més significatives ateny a les escoles bressol que, tot i que s'està desenvolupant un pla municipal, que el seu Grup va recolzar, i confia, però, que es compleixin els terminis fixats. Certament, ara com ara, la demanda està molt per sobre de l'oferta, i amb més de cinc mil tres-centes sol·licituds no sa- tisfetes. Concretant sobre el territori, aquesta ofer- ta és molt escassa al districte de l'Eixample, per exemple, on només hi ha sis escoles bressols públi- ques per a cinquanta mil habitants. Els preocupa, també, la cobertura d'oferta públi- ca d'ensenyament a tots els barris de la ciutat, així com el futur incert d'alguns centres com ara el Co- mas i Solà, de manera que troben contradictori que, quan s'aposta per la Barcelona dels barris, després es negui a un barri, en el cas que ha es- mentat, la Trinitat Vella, el fet de disposar d'oferta pública de secundària, i s'obliga els joves a traslla- dar-se fora del barri. Es vol referir, també, a la digitalització en el sis- tema educatiu els propers anys a través de pro- grames com el llibre digital que anirà substituint el llibre de text. En aquest sentit, consideren de suma importància el compliment del programa Heura, a fi que es produeixin les reformes necessàries a tots els centres escolars per a la digitalització, així com la formació del professorat en aquest àmbit. Quant a les mancances de l'informe, destaca qualsevol referència a l'ensenyament d'adults, so- bretot tenint en compte que enguany hi ha hagut una demanda de formació molt per sobre de l'oferta formativa, de manera que molta s'ha derivat a aca- dèmies privades que, en ocasions, ni tan sols estan reconegudes oficialment. Tampoc no s'hi esmenten els Programes de qua- lificació Professional inicial, adreçats a nois i noies que no han superat l'ESO, on l'oferta pública a Bar- celona és, només, de dues-centes places aproxima- dament, mentre que l'oferta privada en aquest àmbit supera les mil cent places. La Formació Professional és, doncs, un aspecte recurrent i, enguany també s'ha registrat un gran nombre de demanda de places públiques que no ha estat atesa, i per tant cal reforçar aquest aspecte. La Sra. Blasco inicia la seva intervenció amb una valoració positiva de la feina duta a terme pel Con- sorci d'Educació de Barcelona en el desplegament de les seves competències. Valora l'esforç inversor i logístic en la construcció de nous centres i en la reforma, ampliació i millora d'altres, i molt especi- alment en el camp de les escoles bressol, que mal- grat el gran esforç que s'esmerça en fer-ne de no- ves, la demanda augmenta exponencialment perquè les famílies valoren la qualitat de l'oferta pública. Expressa la satisfacció per l'increment del per- centatge de sol·licituds als centres públics, que passa del 40 al 42%, i posa èmfasi en la necessitat de disposar d'una oferta pública suficient per ga- rantir plaça pública a totes les famílies que ho sol·licitin i tendir a un objectiu del 50% de cobertu- ra. Quant a la preinscripció, assenyala que el 90% de les adjudicacions correspon a la primera opció feta per la família; de manera que entén que cal valorar aquestes ràtios positivament, així com tam- bé l'obertura de nous grups de P-3 a fi d'ajustar les places a la demanda. Constata l'increment de la demanda en els cicles formatius de grau mitjà, especialment als centres públics, que han experimentat un increment de més de mil sol·licituds respecte a l'any anterior, fet que palesa la qualitat d'aquesta oferta, i que de ben segur s'haurà d'incrementar durant els propers anys per fer front a la demanda. Anima el Consorci a vetllar per la qualitat dels projectes com ara la utilització dels llibres de text digitals, que han de significar l'assoliment de mi- llors resultats educatius de l'alumnat. 2964 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 Destaca la importància dels ajuts de menjador, i aprofita per felicitar el Consorci per la seva gestió i l'increment pressupostari que això suposa. En aquest sentit ICV-EUiA ha treballat, des de l'Ajun- tament i el govern de la Generalitat, per garantir ajuts a totes les famílies que ho necessitin. Final- ment, insisteix que cal continuar vetllant per una atenció de qualitat a l'alumnat nouvingut, que s'in- corpora la segona meitat del curs a les aules d'aco- llida temporal, estant sempre amatents per evitar la formació de guetos i preparant a fons el procés d'incorporació al sistema educatiu. La Sra. Ballarín agraeix, al seu torn, el to de to- tes les intervencions, cap de les quals ha posat en dubte l'aposta d'aquest Ajuntament, clara i inequí- voca a favor de l'educació, el pla d'obres i noves construccions fins al 2011, el pla d'escoles bressol, la voluntat decidida d'abastar tota la demanda d'a- juts de menjador, la continuació i refermament de l'aposta per la FP o la mateixa implicació d'aquest Ajuntament en la gestió educativa a través del Consorci d'Educació. Quant a la manca de places d'escola bressol pú- blica que aquí s'ha destacat, precisa que el Pla d'escoles bressol 2008-2011 ha de permetre doblar el nombre de places des de l'inici del mandat, és a dir, un augment significatiu que suposa que de les 2.200 places que hi havia l'any 1999 s'arribi, el 2011, a les gairebé set mil sis-centes. A l'actualitat, a Barcelona hi ha 63 escoles bres- sol, i en l'horitzó del 2011 s'arribarà a les 99; nom- bre que comparat amb les escoles bressol munici- pals en altres ciutats és força significatiu –32 a Madrid, 2 a Bilbao i 1 a València, només per posar alguns exemples. Són conscients, però, que mentre s'avança cap al 2011 no es podrà cobrir tota la demanda existent. No volen, però, apostar indis- criminadament per la subvenció de llars d'infants privades, perquè volen que els recursos siguin in- vertits en generar una bona xarxa d'escoles bressol públiques de qualitat i equitatives. El sistema de xec que proposen no és, al seu pa- rer, un model equitatiu, s'ha demostrat que té ris- cos de bipolarització en l'oferta i la demanda, i que subvencionar de forma universal aquests serveis comportaria que les famílies amb més recursos accedirien a les escoles més cares, de manera que aquest model no el mereix ningú. Tanmateix, no rebutgen absolutament les subvencions, i tal i com es pot comprovar en l'informe, se subvenciona un 13% de les escoles privades de 0 a 3 anys entre les que s'inscriuen com a cooperatives sense ànim de lucre i que compleixen una clara funció social. En referència a la Formació Professional, indica que estan força orgullosos de l'increment de la de- manda, així com de l'increment d'oferta, que ha augmentat en 23 grups, 13 en graus mitjans i 10 grups en graus superiors. Reitera, doncs, que és l'augment més importat d'oferta de FP que mai s'ha fet. No es tracta tampoc d'una oferta casual, sinó que respon a la demanda expressada pel món pro- ductiu a partir del treball realitzat en el Consell de la Formació Professional de Barcelona. Puntualitza que les xifres a què es refereix l'in- forme en referència a la FP són les relatives a les sol·licituds, per tant a la preinscripció, i no pas a la matrícula definitiva; apunta, però, que a 1 d'octu- bre encara hi havia més de mil places disponibles en els graus mitjans, i unes mil cinc-centes en els graus superiors. Remarca que estan per la llibertat d'elecció, però reivindiquen el seu dret a delimitar la proximitat i els criteris de definir-los quan hi ha més demandes que places. El Sr. Alcalde tanca les intervencions, reconei- xent i agraint l'esforç de les institucions i de tot l'entramat que configura la comunitat educativa a Barcelona. Iniciar un curs amb 244.000 alumnes, quatre mil més que el curs passat, i una plantilla de gairebé nou mil quatre-cents docents, significa la implicació de molta gent, a la qual felicita per la manera com s'ha iniciat el curs. 3. L'Accessibilitat al Transport Públic. El Sr. Narváez presenta l'informe, que ha de ser- vir per constatar la gran inversió que s'està fent en accessibilitat i, concretament, en l'àmbit del trans- port públic. Com ja s'ha explicat en altres ocasions, reitera que la xarxa de metro té el 68% d'estacions acces- sibles, i de les que resten, el 17% està en fase d'o- bres i el 15% ja té projecte, que en algun cas ja ha passat a la fase de licitació. Pel que fa als Ferrocarrils de la Generalitat, el 83% de les estacions ja són accessibles, i el 17% que resta està en fase de projecte i licitació; i al conjunt de la regió metropolitana ja compta amb el 90% d'estacions accessibles. Precisa que en parlar d'accessibilitat no es refe- reix només d'escales mecàniques o ascensors, el que s’anomena accessibilitat vertical, sinó de tots i cadascun dels elements que conformen l'accessibili- tat com ara les màquines expenedores, els encami- naments per a persones invidents, la supressió de desnivells –gap– entre l'andana i el comboi, i altres elements informatius. Posa de manifest que el transport públic més en- darrerit en aquesta adaptació és el de rodalies de Renfe, i remarca que els serveis de Renfe tenen un programa molt diferent del de Catalunya pel que fa a l'accessibilitat i a la supressió de barreres arqui- tectòniques, i ara com ara, només és accessible el 26% de les estacions de la ciutat. En el cas del tramvia, s'ha de dir que té un 100% d'accessibilitat, tant a les parades com a les uni- tats. I pel que fa als 1.086 autobusos de TMB con- firma que tots són accessibles, i també és accessi- ble el 85% de la flota d'altres operadors d'autobús. Quant al Pla de parades, que l'Ajuntament ha ini- ciat enguany, informa que actualment el 70% estan adaptades i, a final d'any, haurà conclòs. NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2965 Entén que adaptar l'accessibilitat al transport po- sa de manifest la sensibilitat de moltes institucions quant a aquest aspecte; i aprofita per agrair a les entitats del transport el seu treball tècnic, i a les entitats de persones amb disminució la seva em- penta per reclamar l'adaptació, de manera que l'any vinent el 100% de les parades de metro i de Ferrocarrils de la Generalitat seran accessibles. La Sra. Homs agraeix la presentació d'aquest in- forme. Observa que la capacitat d'adaptació és un esforç, a banda de personal, col·lectiu, atès que sense la voluntat de disposar d'un transport públic de qualitat, és a dir, plenament accessible, la ciutat no serà per a tothom. Posa de manifest que a Barcelona hi ha un cens de 37.571 persones amb discapacitat motora i, prop de deu mil, amb discapacitat visual, i tots mereixen una atenció especial per part d'aquest Ajuntament. Precisament per això, apel·la a la pru- dència i seriositat a l'hora de crear expectatives i, per tant, confia que aquesta vegada sí que es com- plexin els terminis esmentats en l'informe i s'acabin les obres projectades en el temps previst, i que no passi com amb el conveni d'equipaments de serveis socials del 2007, on només s'ha acomplert el 8%. Dit això, pregunta què s'està fent respecte a la sensibilització i formació del personal del transport públic, especialment entre els conductors d'auto- bús; i quines campanyes es fan per sensibilitzar els usuaris del transport públic. Consideren que dispo- sar de parades i estacions accessibles és molt ne- cessari, però no l'únic requisit. Un transport públic veritablement accessible ha de comptar, a banda de rampes, ascensors o encaminaments per a per- sones invidents, amb la voluntat sincera i decidida de sensibilització i d'educació. Insisteix, doncs, en la necessitat de formar tots els treballadors del servei públic a fi que sàpiguen l'actitud que han de mantenir. Un altre aspecte que haurien volgut que recollís un informe d'aquestes característiques és el servei de transport porta a porta. Com ja han expressat en diverses ocasions, aquest és un servei que, en cap cas, pot ser prescindible; sempre, per més accessible que sigui el transport públic convencio- nal, hi haurà persones amb discapacitats molt con- cretes que no hi podran accedir. Per tant, conside- ren que incloure aquest tipus de transport significaria un signe de normalitat i de respecte. La Sra. Esteller manifesta que el seu Grup agra- eix la presentació de l'informe atès que garantir la mobilitat de les persones amb discapacitat és fo- namental perquè puguin fer vida normal, i perquè cap ciutadà no es vegi discriminat per aquest mo- tiu. I, en aquesta línia, reitera que el seu Grup està convençut que cal reforçar les infraestructures per garantir aquesta normalitat. Observa, tanmateix, que la percepció de l'acces- sibilitat per part del govern municipal difereix amb la del seu Grup, entre altres coses en referència al Pla d'accessibilitat del 1996, que es comprometia a tenir, el 2006, el 100% del transport adaptat, men- tre que ara ho demoren fins al 2015. Concretament a la xarxa de metro, de les 123 estacions urbanes, només n'hi 71 de totalment adaptades i 12 de par- cialment; mentre que les 39 estacions restants encara no n'estan gens. Per tant, insisteixen que cal més celeritat en la supressió de barreres. En referència a l'adaptació, addueix que és rela- tiva, atès que moltes persones poden accedir, per exemple, a una estació de metro però no poden fer els enllaços que els convenen, per la qual cosa no poden fer els trajectes complets. En l'àmbit dels autobusos, els asseguren que la flota està el 100% adaptada, però hi ha moltes persones que encara tenen dificultats per accedir-hi perquè no sempre es fa amb el nivell de qualitat que cal, tal i com s'han fet ressò molts mitjans de comunicació. En aquest sentit, posa de manifest que els sistemes d'informació als usuaris no estan totalment adaptats, cosa que afecta essencialment a les persones amb disminució auditiva i visual, i els demanen que incloguin en l'informe un calendari d'execució pel que fa a l'adaptació de les pantalles d'informació. Reclamen, en conseqüència, que s'actuï amb la màxima celeritat i que, com a mínim, es compro- metin a complir els calendaris que consten a l'in- forme. Com a conclusió, fa avinent que, d'aquest infor- me, en valoren les mesures que introdueix, però insisteix a reclamar que s'actuï amb més determi- nació i que es corregeixen totes les disfuncions detectades en la xarxa adaptada. El Sr. Martínez indica que li hauria agradat trobar alguna novetat en aquest informe, però lamenta- blement no és així. Haurien volgut que s'hi parlés de novetats d'accessibilitat en el conjunt d'obres que es fan a la ciutat, que no garanteixen la mobilitat bàsica de tots vianants, no només dels que tenen proble- màtiques motrius. Atès, però, que aquest informe no tracta aquest assumpte, sinó que se circumscriu a l'accessibilitat del transport públic, se centrarà en el tema. Apunta, en aquest sentit, que cal millorar en tot allò que es refereix a ocupacions indegudes a la via pública, elements de senyalització, mobiliari urbà obsolet que obstaculitza el pas, aparcaments inde- guts que dificulten el pas dels transports públics de superfície i que, en moltes ocasions, impedeixen que l'autobús estengui la rampa d'accés, entre moltes altres situacions que qualifica d'impediments que dificulten "accedir als accessos". Finalment, demana, vista la inevitable reestruc- turació dels pressupostos de l'ATM, com a òrgan que gestiona TMB, que no vagi en detriment de la dinàmica d'anar avançant en l'adaptació de l'acces- sibilitat del transport públic. El Sr. Gomà destaca que aquest informe expres- sa molt bé l'esforç de Barcelona en la construcció d'una ciutat per a tothom. Reflecteix els grans 2966 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 avanços que s'han produït en l'accessibilitat del transport públic, essencialment dels autobusos, amb el 100% de la flota de TMB adaptada; que s'està tirant endavant un Pla d'accessibilitat de parades, amb l'objectiu d'evitar que s'interrompi en cap punt de la ciutat la cadena d'accessibilitat ur- bana; s'incorporen progressivament els minibusos amb plataforma baixa al davant i amb rampa au- tomàtica; s'avança en l'accessibilitat a la xarxa de metro, amb l'objectiu que a finals de 2010 el cent per cent de les parades hagin adoptat els criteris d'accessibilitat universal, que significa la instal·lació d'ascensors, però també d’encaminaments per a persones amb discapacitat visual i la supressió de gaps entre l'andana i el comboi. Com ja s'ha dit, hi ha el 71% d'estacions adaptades, 21 estacions es- tan en obres i 18 amb projecte de reforma. Pel que a les línies de nova construcció, la 2 i la 11 i la fu- tura línia 9, així com el tramvia, ja disposen d'ins- tal·lacions realitzades a partir dels principis del disseny per a tothom de l'accessibilitat universal. A tot plegat, cal afegir-hi el servei de transport especial porta a porta, com a garantia plena del dret universal a la mobilitat de les persones que, per motiu d'una incapacitat greu o per manca de cobertura, no poden usar el transport públic con- vencional. Aquest servei s'ha renovat i ha doblat els seus efectius de taxis i d'autobusos; el 2008 va fer 253.000 viatges, i el 2009 acabarà amb més de dos-cents setanta mil viatges. Certament hi ha reptes derivats d'alguns dèficits d'accessibilitat que encara hi ha, com ara el sistema de rodalies de Renfe, on només el 26% de les esta- cions són accessibles; la necessitat d'avançar en l'accessibilitat de la xarxa autobusos interurbans; crear i establir un servei català de transport social per a persones amb qualsevol tipus de discapacitat que els garanteixi el desplaçament als centres soci- als i ocupacionals, tal i com fan avui els serveis de transport escolar i sanitari. Remarca, també, la importància d'avançar en els sistemes d'accessibilitat per a les persones amb discapacitats visuals i auditives. En aquest terreny s'estan implantant dispositius de validació de bit- llets a l'autobús amb confirmació visual i acústica; s'adapten les màquines expenedores del metro amb sistemes d'audioguia i la implantació dels sistema de pantalles d'informació als usuaris i activació de missatges sonors mitjançant el comandament es- pecial de què disposen les persones invidents. Finalment, remarca que cal participació per asso- lir tots els objectius; la Comissió de Participació de l'Institut de persones amb discapacitat ha funcionat ininterrompudament durant els darrers vuit anys i, juntament amb la participació paritària de les per- sones en el consell rector, és la garantia que qual- sevol avanç en accessibilitat es farà sempre amb la concurrència de les persones amb discapacitat. El Sr. Narváez agraeix el to de les intervencions, que posa de manifest que tots reconeixen que Bar- celona és un referent en el camp de l'accessibilitat a la via pública i al transport públic. Posa de manifest que això s'ha fet conjuntament amb els Grups de l'oposició, els col·lectius de per- sones amb discapacitats i les institucions, que han tingut la voluntat per tirar-ho endavant. És evident que hi ha incidències, que és possible que s'espatlli la rampa d'un autobús o el dispositiu de validació de bitllets adaptat, però certament el personal de TMB és molt sensible a aquestes situa- cions. En referència a la formació dels conductors i conductores de TMB, posa de manifest que se'ls posa al dia dels sistemes de què disposen els auto- busos adaptats; mentre que el Pla de parades ga- ranteix que l'autobús s'aturi al costat de la parada, i que ningú no tingui problemes per encotxar. Finalment, per il·lustrar la sensibilitat de les per- sones que treballen per l'accessibilitat en el conjunt d'institucions, esmenta el cas del funcionari d'a- quest Ajuntament, que treballa en el Pla de parades i que, tot i haver arribat a l'edat de jubilació, no vol acollir-s'hi fins que hagi conclòs el desplegament del Pla. PART DECISÒRIA / EXECUTIVA a) Ratificacions 4. Ratificar els convenis concertats amb la Dipu- tació de Barcelona referents als projectes aprovats en el marc del Pla de Concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2008-2011 per a la "Trans- formació de l’antic mercat del Born en centre cultu- ral", per al "Canvi d’emplaçament i modernització de la Fira de Bellcaire (mercat Encants Vells)" i per al "Desenvolupament del nou Museu Marítim de Barcelona i intervenció integral de conservació a les Grans Naus de les Drassanes Reials". 5. Ratificar el decret de l'Alcaldia, d'1 de setem- bre de 2009, que atorga la Medalla d'Honor al Mèrit als membres de la Guàrdia Urbana que figuren en les relacions adjuntes; per raó de la seva antiguitat ininterrompuda (35 anys en la categoria d'argent o 25 anys en la categoria de bronze) en la prestació de serveis sense cap nota desfavorable en els seus expedients personals; produint la categoria d'ar- gent els beneficis que s'estableixen a l'apartat 1 de l'article 5è del Reglament d'Honors i Recompenses dels membres de la Guàrdia Urbana i Bombers. 6. Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 14 de se- tembre de 2009, que atorga a les persones i enti- tats alienes al Cos de la Guàrdia Urbana que figuren en les relacions adjuntes, la Medalla d'Honor al Mèrit en la categoria d'Argent, a títol honorífic, se- gons preveu la disposició addicional del Reglament d'Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei de Prevenció d'Incendis i Sal- vaments, en reconeixement a les seves actuacions NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2967 de dedicació i col·laboració envers la Guàrdia Urba- na d'aquest municipi. 7. Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 14 de se- tembre de 2009, que atorga la Medalla d'Honor al Mèrit als membres de la Guàrdia Urbana que figu- ren en les relacions adjuntes; en la seva categoria d'argent, bronze i plaques, per la realització de serveis rellevants i/o de contrastada eficàcia. S’aproven, per unanimitat, els quatre dictàmens precedents. b) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA 8. Resoldre en el sentit d’estimar parcialment les al·legacions formulades pels Grups Municipals a la modificació de les Normes reguladores de la Partici- pació Ciutadana i de les Normes reguladores del funcionament dels Districtes per regular els Con- sells de Barri, en els termes que resulten de l’informe de la Gerència de Serveis Generals i Coor- dinació Territorial, presentades en el tràmit d’infor- mació pública de l’acord d’aprovació inicial que va adoptar la Comissió de Presidència, Territori i Fun- ció Pública en sessió del 18 de març de 2009; apro- var definitivament la modificació de les Normes reguladores de la Participació Ciutadana i de les Normes reguladores del funcionament dels Distric- tes per regular els Consells de Barri amb les esme- nes estimades i d’acord amb el text que obra en l’expedient; publicar el nou redactat de la norma en el Butlletí Oficial de la Província. El primer tinent d'alcalde, Sr. Martí, expressa que l'existència de 73 Consells de Barri és la conse- qüència lògica d'una ciutat que aposta pels barris, són els seus òrgans de participació i representació com a territori. Per aquest motiu, seguint l'exemple dels districtes de l'Eixample, Gràcia i Sant Andreu on primer es van crear els Consells de Barri, l'Ajun- tament té la voluntat d'estendre’ls en tots els dis- trictes de la ciutat. Aquests òrgans es reuniran en sessió plenària ordinària dos cops l'any, amb parti- cipació de tots els Grups municipals dels districtes, les entitats dels barris i les persones que, a títol individual, ho considerin oportú. El Consell també podrà convocar sessions extraordinàries per la via d'urgència a fi de tractar qüestions monogràfiques que puguin afectar el barri. En cadascuna de les sessions es constitueix una comissió de seguiment entre l'Ajuntament i el teixit associatiu. Es tracta, per tant, d'un òrgan de participació i representació que unifica criteris en el conjunt de la ciutat, que dota de garanties, drets i deures per a tothom, però que també té la voluntat de ser flexi- ble per poder adaptar-se a la realitat de cada barri. Pretén sintetitzar el que, en l'àmbit del districte, representen el Consell de Districte, el Consell Ciu- tadà i l'Audiència Pública, de manera que en la ca- dència de treball dels districtes, un mes es treballi en el marc dels òrgans de districte i, el mes se- güent, a escala de barri. En definitiva, els Consells de Barri són un nou element que ha de donar força i credibilitat a la Barcelona dels barris, que compta amb la implicació de moltes persones; i aprofita per agrair molt espe- cialment la implicació del Grup municipal del PP, que dóna suport a aquest expedient. El Sr. Forn vol reiterar el que ja van expressar en la Comissió de Presidència, Territori i Funció públi- ca, és a dir, els motius pels quals votaran en contra de la creació dels Consells de Barri. Entre aquests motius destaca, en primer lloc, que es tracta de la creació d'un òrgan de participació sense fer la reor- denació prèvia dels existents; moltes vegades han denunciat que Barcelona disposa de 351 òrgans de participació, la gran majoria dels quals són de ca- ràcter consultiu i informatiu. Per tant, els òrgans decisoris en aquest Ajuntament són pràcticament inexistents. Posa en relleu que el govern municipal confon participació amb creació d'òrgans, que no són pas un sinònim de qualitat de participació. En aquesta línia, recorda que el seu Grup va presentar una proposició, aprovada per unanimitat, on demana- ven que s'articulés un nou mapa de la participació, més racional i més efectiu. Entén, per tant, que el més lògic hauria estat disposar primer d’aquest mapa definit i, després, crear els nous òrgans. Quant al paper dels presidents de Districte, creu que no té cap sentit que, d'una banda, se'ls atorgui la màxima representació del Districte i que, d'altra banda, no ostentin aquesta representació en el Con- sell de Barri. Ho qualifica de contrasentit important, que només s'explica perquè actualment cinc presi- dències de districte estan en mans de l'oposició. Finalment, creuen que la creació de Consells de Barri amaga la voluntat de crear la figura del Tècnic de barri, a la qual el seu Grup sempre s'ha manifes- tat contrari, sobretot pel seu contingut polític i, malgrat que assegurin que l'han eliminada, conti- nuen en el fons de la seva concepció. Vol recordar- los que la majoria de Grups d'aquest consistori van rebutjar la creació d'aquesta figura i, malgrat això, s'entesten a tirar-la endavant. Per acabar, vol posar de manifest la seva perple- xitat pel suport que rep aquesta proposta per part del Grup municipal del PP. La Sra. Esteller avança el suport del seu Grup a la proposta de regulació del Consell de Barri, atès que, de facto, ja existeixen en els tres districtes que el Sr. Martí ha citat, però sense que s'hi per- meti la veu i el vot de les forces de l'oposició i, per aquest motiu, hi han introduït esmenes, atès que estan convençuts que des de la proximitat, des del barri, es pot treballar més eficaçment. En referència a les esmenes i al·legacions que hi van presentar, que han estat totes acceptades, 2968 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 indica que pretenien assolir més pluralitat en el sentit que tots els consellers tinguin veu i vot en els Consells de Barri; també han introduït la participa- ció de l'oposició en la Comissió de seguiment i més participació dels Consells de Barri en l'elaboració dels pressupostos dels districtes i en els projectes d'urbanització. Subratlla que el seu Grup separa les figures del Consell de Barri i del Tècnic de barri, i afegeix que va demanar la supressió de les seves funcions com a secretari i com a dinamitzador dels Consells de Barri, de les entitats del barri i dels òrgans de parti- cipació. Només amb el compromís de separació absoluta entre el Tècnic de barri –figura de què no són partidaris– i el Consell de Barri van condicionar el seu vot favorable. La Sra. Capella manifesta que el Grup municipal d'ERC reconeix l'esforç per arribar a un acord atès que s'han acceptat la majoria de les esmenes que va presentar a l'expedient. Recorda que ja van ex- pressar en el seu moment que partien de filosofies molt diferents: el seu Grup parla de política i apro- fundiment democràtic, mentre que el govern muni- cipal parla de reglaments i de gestió. Observa que sempre que es parla de democràcia participativa opten per triar la dreta com a parella de ball i apli- quen la màxima de "tot per al poble, però sense el poble"; igualment, en parlar de participació i apro- fundiment democràtic no es parla només d'informa- ció i de comunicació, sinó que cal buscar eines i canals d'intervenció directa de la ciutadania en els afers municipals. Els recomana, doncs, una lectura acurada de les Normes de participació ciutadana, concretament de l'article cinquè, que parla de canals de participació suficients, oberts i flexibles. Considera que s'ha perdut novament una opor- tunitat, i lluny d'explorar vies d'aprofundiment de- mocràtic, fan una barreja i elaboren un nou òrgan de participació que és un entremig de l'Audiència Pública. Finalment, remarca que va ser el seu Grup qui els va recordar que s'havien oblidat els Consells de Barri en el PAM que, al seu parer, és una bona idea mal gestionada. La Sra. Blasco inicia la seva intervenció posant en relleu que Barcelona i la participació ciutadana no es poden explicar ni entendre sense els barris; i precisament els Consells de Barri hauran de perme- tre als districtes on encara no existeixen dotar-se d'eines millors per garantir la participació i la co- municació entre l'administració municipal i la ciuta- dania, tal i com ha passat en els districtes que ja en tenen. Certament, aquesta mesura s'ha d'emmarcar en el procés continu d'apropament als barris; de ma- nera que la veuen com un pas endavant molt posi- tiu i expressen aquí el seu compromís de desenvo- lupar aquests consells. Des de la perspectiva de la seva experiència en districtes, pot assegurar que la tasca de treball de proximitat es beneficia de l'en- fortiment dels processos participatius. Obrir la porta a la participació de la ciutadania és un factor clau en el model de ciutat que volen. Igualment, la cre- ació d'aquests nous òrgans suposarà més implicació territorial dels consellers i les conselleres de distric- te, una aposta en què creuen fermament. Remarca que garantiran eines senzilles i prope- res a fi que tothom pugui fer arribar les seves de- mandes, propostes o dubtes; els Consells han de representar la possibilitat d'implicació de molta més gent en la construcció i la definició de la ciutat. Altrament, però, els Consells de Barri no tindrien sentit si no servissin també per enfortir els movi- ments associatius i veïnals i garantir més visibilitat per a la seva tasca; és tracta d'arribar millor a les persones i al teixit associatiu de la ciutat. En aquest sentit, entenen aquests Consells com a peces clau en la relació amb les associacions de veïns, de co- merciants, amb les entitats de lleure o culturals. No tindria sentit impulsar la seva constitució sense enfortir altres òrgans de participació a escala de districte i de ciutat que permetin acarar el debat més global. Quant als Tècnics de Barri, precisa que són fun- cionaris municipals que han accedit al seu lloc de treball per concurs, i creu que no es pot posar en dubte el seu perfil professional i la seva voluntat de servei a la ciutat i no a cap Grup municipal. El Sr. Martí pregunta a la Sra. Capella si creu de debò que les lleis i els reglaments no són política, i manifesta que continua sense entendre per què el seu Grup no se suma a aquest pacte. En tot cas, però, el que més l'ha sorprès ha estat la posició del Grup municipal de CiU, que en el transcurs d'aquest procés ha anat donant diverses excuses de mal pagador per acabar votant en con- tra, potser perquè creien que un cop ERC hagués manifestat el seu posicionament contrari la modifi- cació no tiraria endavant, de manera que podrien esgrimir una derrota del govern municipal. Ho qua- lifica de mala estratègia, perquè els plantejaments s'han de fer en base als criteris propis; si no és això, només pot deduir que no creuen en els barris, ja que pensar que es pot tirar endavant una estruc- tura de 73 barris sense un òrgan de participació és no creure en els barris, alhora que una incoherèn- cia. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Reca- sens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Porta- bella, Florensa i Martínez i la Sra. Capella. COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 9. Aprovar provisionalment la modificació per a l'exercici de 2010 i successius de les Ordenances fiscals següents: Ordenança fiscal general; núm. NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2969 1.1. Impost sobre béns immobles; núm. 1.2. Im- post sobre vehicles de tracció mecànica; núm. 1.3. Impost sobre l'increment del valor de terrenys de naturalesa urbana; núm. 1.4. Impost sobre activi- tats econòmiques; núm. 2.1. Impost sobre cons- truccions, instal·lacions i obres; núm. 3.1. Taxes per serveis generals; núm. 3.2. Taxes per serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvament; núm. 3.3. Taxes per serveis urbanístics; núm. 3.4. Taxes per l'homologació d'empreses del sector privat per a la gestió de residus municipals a Barcelona i al- tres serveis mediambientals; núm. 3.5. Taxes de clavegueram; núm. 3.6. Taxes de mercats; núm. 3.7. Taxes pels serveis de registre, prevenció i in- tervenció sanitària urgent relatius a espais públics i animals de companyia; núm. 3.8. Taxes per presta- cions de la Guàrdia Urbana i circulacions especials; núm. 3.9. Taxes per serveis de cementiris i crema- ció; núm. 3.10. Taxes per la utilització privativa del domini públic municipal i la prestació d'altres ser- veis; núm. 3.11. Taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic municipal, a favor d’empreses explotadores de serveis de subministraments d’interès general; núm. 3.12. Taxes per l’estacionament regulat de vehicles a la via pública; núm. 3.13. Taxes per serveis culturals; núm. 3.14. Taxes per serveis especials d'enllume- nat públic; núm. 3.15. Taxes per la utilització pri- vada del funcionament de les fonts ornamentals; núm. 3.16. Taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic municipal, a favor d’empreses explotadores de serveis de tele- fonia mòbil; núm. 4. Contribucions especials; Cate- gories fiscals de les vies públiques de la Ciutat; sotmetre les esmentades Ordenances a informació pública per un termini de trenta dies hàbils. 10. Restar assabentat de la Memòria del Consell Tributari corresponent a l'any 2008. El Sr. Alcalde anuncia que es tractaran conjun- tament els punts 9 i 10 de l'ordre del dia, dels quals només es vota el punt referent a l'aprovació provi- sional de la modificació de les ordenances fiscals per a l'exercici de 2010 i successius. La Sra. Ballarín presenta aquesta proposta d'a- cord de les normes que regulen aproximadament el 40% dels ingressos que percebrà l'Ajuntament l'any 2010, que li han de permetre fer front a les despe- ses que, entre altres coses, ajudaran la ciutat a sortir de la crisi. Indica que aquesta conjuntura de crisi i les seves conseqüències en la ciutadania justifica que siguin unes ordenances marcades per la congelació dels tributs, per la qual cosa s'ha optat per no incremen- tar l'esforç fiscal de les famílies, ni el de la pràctica totalitat de les empreses de Barcelona. Les orde- nances fiscals s'han formulat d'acord amb el marc macroeconòmic per al 2010 de font del Ministeri d'Economia i Hisenda el darrer mes de juny, en què es preveia un creixement real i nominal del PIB de -0,3, i un deflactor del PIB del 0%. Quant al contingut de l'ordenança fiscal general, les modificacions que es proposen són millores de redacció i aclariments de determinats preceptes d'acord amb la Llei general tributària, ja que durant el 2009 no s'han produït modificacions legislatives que incidissin en la seva regulació. En referència a les ordenances que regulen les taxes, tant per prestació de serveis públics munici- pals, com per la utilització del domini públic local, es proposa la congelació total de tarifes. Així doncs, els imports de les taxes no s'incrementaran respec- te al 2009, de manera que s'actua amb coherència amb la previsió d'inflació del 0%. Pel que fa a les ordenances que regulen els cinc impostos municipals, precisa que es congelen els tipus generals i es mantenen les bonificacions, es fan millores en l'impost de circulació de vehicles, s'amplien les bonificacions de la plusvàlua i es fan ajustos en l'IBI, que no afecten en cap cas les famí- lies ni a la pràctica totalitat de les empreses. Com a únics aspectes que es modifiquen respec- te al 2009, destaca l'impost de vehicles, on s'acla- reix que la bonificació per emissions baixes de CO2 serà aplicable en l'autoliquidació de l'exercici que es correspon amb la data de matriculació. En l'impost de plusvàlua, les modificacions són més importants, i introdueixen millores favorables als contribuents, entre les quals la més significativa és l'ampliació dels contribuents que només tributen un 5% de la plusvàlua per rebre en herència un habitatge habi- tual d'un parent proper o del cònjuge; fins ara, calia que el causant residís en aquell habitatge en el moment de la defunció. A partir del 2010 també podran beneficiar-se d'aquest règim favorable quan el causant ja no visqui en el domicili, però ho hagi fet fins a dos anys abans de la seva defunció. Igualment, i d'acord amb la normativa urbanísti- ca, passen a ser supòsits de no subjecció –per tant no tributen– les aportacions i distribucions de càr- regues en les operacions de transformació urbanís- tica o d'expropiació forçosa, com tampoc les adjudi- cacions realitzades en favor dels propietaris durant les operacions. Quant a l'IBI, destaca que el tipus general conti- nua sent el mateix dels darrers anys; es mantenen totes les bonificacions vigents, entre les quals les de les famílies nombroses i monoparentals, i es mantenen també els topalls existents fins ara i se n'afegeix un de nou, un 20%, per als aparcaments que tinguin un valor cadastral superior a quinze mil euros. Remarca com a novetat, que els immobles, sem- pre que no siguin residències i estiguin en el tram del 10% del valor cadastral més elevat, el tipus passarà del 0,85 actual a l'1%. Aquesta és una possibilitat prevista a la Llei reguladora d'hisendes locals que permet arribar fins a un tipus de l'1,30%. Avança, però, que no volen arribar a aquest topall màxim que permet la llei, sinó que proposen un esforç moderat que se situa en l'1%. 2970 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 Tot seguit, manifesta que avui presenten, tal i com és preceptiu, la Memòria del Consell Tributari del 2008, i expressa l'agraïment a aquest òrgan independent, nascut per defensar la seguretat jurí- dica dels contribuents, i que compleix la funció de garantir que les ordenances fiscals s'apliquin amb totes les garanties. Es felicita, doncs, perquè aquest òrgan hagi celebrat durant el 2008 els vint anys de servei a la ciutadania. Destaca, finalment, que disminueix el nombre d'expedients que arriben aquest òrgan –155 menys que el 2007–, fet que posa de manifest que la gestió de l'Institut Munici- pal d'Hisenda està en un procés de millora perma- nent, degut en gran part a què segueix les indicaci- ons formulades pel Consell Tributari. El Sr. Vives avança la seva intenció d'enfocar el debat des de diverses perspectives. D'entrada, considera que parlar del 40% dels ingressos de l'Ajuntament de Barcelona hauria de significar cap a on es vertebren les prioritats polítiques de l'equip de govern. El cert és que el panorama continua sent desolador, i sembla que res no hagi canviat en el conjunt de la societat, mentre que amb els con- ceptes de congelació i continuïtat pretenen explicar- ho tot. Fa avinent que al seu Grup li ha sorprès que no hi hagi propostes d'actuació positiva sobre els ele- ments més dinàmics de la societat barcelonina; és a dir, a través d'aquestes ordenances s’hauria po- gut incentivar i premiar tots els agents socials i econòmics que, malgrat les dificultats, creen llocs de treball, s'arrisquen o, també, que passen dificul- tats. Entre els molts exemples que hi ha, cita les bonificacions per creació de llocs de treball, per a empreses que tenen rendiments nets negatius però que estan fent esforços de modernització, o sub- vencions a l'IBI de botigues, oficines i habitatges afectats per obres al carrer, atès que paguen un impost per rebre uns serveis que, provisionalment, estan conculcats. Igualment, entenen que es podria elaborar una fiscalitat ambiental molt més agosara- da, que premiï, però que alhora apressi; un àmbit on hi ha molta feina per fer, on cal esmerçar imagi- nació. Tot seguit, remarca els problemes detectats amb les notificacions de l'Institut Municipal d'Hisenda, que afecten clarament a la seguretat jurídica dels contribuents que, segons ha dit la regidora, està garantida pel Consell Tributari. Afegeix que la Sin- dicatura de Comptes també analitza amb indepen- dència la situació de l'actuació d'aquest Ajuntament en termes tributaris. En aquest sentit, recorda que fa pocs dies tots han tingut a les mans un informe d'aquest òrgan en referència al fet que empreses com BSM, Bagursa, PATSA i altres no han pagat els tributs a què estaven obligades. De manera que considera que aquest és un fet prou important per tenir-lo present en aquest debat, atès que es tracta de recursos que haurien d'haver revertit a les ar- ques municipals. Es refereix, també, al fet que aquestes empreses desenvolupen una activitat eco- nòmica que és concurrent amb altres que sí que estan obligades a pagar impostos. Finalment, vol aclarir alguns termes en referència a la congelació de l'IBI. Entén que, des del punt de vista del contribuent, això vol dir que pagarà el mateix IBI que en l'exercici anterior, tot i que es pot comprovar que entre el 2008 i el 2009, aquest impost s'ha incrementat; de manera que pregunta si durant el 2010 l'import serà el mateix que en- guany, cosa que hauria de succeir si realment l'im- post s'ha congelat. En definitiva, consideren que es tracta d'unes or- denances fiscals que no responen a les necessitats de la ciutat, que responen només a la manca de capacitat per endegar noves línies d'actuació. Per tot plegat, avança que el Grup municipal de CiU no donarà suport a aquest acord. El Sr. Mulleras considera que aquestes ordenan- ces consoliden una Barcelona més cara, amb tributs regressius –injustos, per tant– que empitjoren la crisi a les butxaques dels barcelonins. Qualifica d'ironia que després de trenta anys apujant els impostos, el govern municipal es vulgui penjar una medalla dient –al seu parer enganyosa- ment–, que els congelaran. D'entrada, està conven- çut que no apugen molts impostos perquè ja estan en els topalls màxims que permet la llei, com ara l'impost de vehicles, el de plusvàlues o l'IAE. Adverteix que l'Ajuntament està enganyant els barcelonins amb la pujada encoberta de la fiscalitat, i un clar exemple del que diu és l'IBI, que l'any passat ja va pujar un 5% i enguany un 8,5%, que significa trenta-sis milions d'euros més en la recap- tació per aquest concepte que compensaran la dis- minució d'ingressos d'aquesta administració per causa de la crisi econòmica. Considera que aquesta pujada es fa de manera enganyosa perquè diuen que el tipus impositiu només augmenta del 0,8% a l'1%, però en realitat es tradueix en un augment del 18% per als contribuents que estan en el tram d'IBI per als edificis de més valor cadastral, que significa un total de 22.828 propietaris, que inclou el 10% dels comerços de la ciutat. En resum, la càrrega fiscal cada any és més ele- vada, i entenen que en una època de recessió eco- nòmica no es poden apujar els impostos de manera indiscriminada. En aquesta línia, afegeix que caldria comentar el canvi en les categories fiscals dels car- rers, atesa la incidència que pot tenir en la pujada de l'IBI. Amb tot plegat, es consolida Barcelona com la ciutat més cara d'Espanya, ja que el cens de la ciutat està estancat, però enguany es recaptaran vint-i-tres milions d'euros més, això vol dir que augmentarà la càrrega impositiva en el mateix nombre de contribuents. El Grup municipal del PP demana al govern mu- nicipal una rebaixa d'impostos a fi de reactivar l'e- conomia, afavorir la inversió i el consum, i una apli- NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2971 cació real de bonificacions fiscals a les famílies mo- noparentals i nombroses i al comerç. Afegeix que no són ells sols els qui ho demanen, és la societat sencera i, en aquest sentit, els polítics tenen la responsabilitat d'escoltar la ciutadania i les seves institucions representatives. Entén que l’única cosa que congelen són les re- baixes impositives a les famílies nombroses i mo- noparentals i els comerços, que actualment són pràcticament irrisòries. Insisteix que abaixar els impostos és factible, i si aquest Ajuntament no ho fa és perquè, d'entrada, no fa bé la seva feina, tal i com corroboren diversos informes com el de fiscalització a posteriori de l'in- terventor municipal del 2008, que posa de manifest que hi ha pendents de cobrament 462 milions d'eu- ros en taxes i impostos; a més, ha prescrit el co- brament de 142 milions d'euros arran d'errades formals, és a dir, per negligència. Igualment, es fa ressò d'aquesta situació l'informe emès pel Consell Tributari que avui s'informa en aquesta sessió; en el mateix sentit, la Sindicatura de Comptes posa de manifest que les empreses municipals no satisfan els seus impostos a l'Ajuntament en concepte d'IAE, fet que afecta les empreses que sí que paguen els seus impostos, que els veuen incrementats. De la mateixa manera que els impostos poden anar molt millor, el mateix es pot dir de les despe- ses, atès que si es gestionessin millor no caldria augmentar la pressió fiscal als barcelonins. Igual- ment, els emplacen a reclamar els deutes pendents a la Generalitat i el govern de l'Estat i que exigeixin que compleixin els compromisos de finançament. Si tot això es fes hi hauria molt de marge per abaixar impostos. En conseqüència, el Grup municipal del PP votarà en contra de les ordenances fiscals per al 2010, alhora que hi presentarà al·legacions que es basa- ran en la disminució d'impostos i taxes i l’augment de les bonificacions fiscals per lluitar contra la crisi, i l’establiment de bonificacions excepcionals, per exemple, als afectats per obres públiques de llarga durada. El Sr. Florensa inicia la seva intervenció conside- rant que l'aprovació de les ordenances fiscals per al 2010 no es pot desvincular dels propers Pressupos- tos municipals que es discutiran d'aquí a uns me- sos, ni tampoc del context econòmic internacional actual; amb uns indicadors que preveuen canvis de tendència en les economies de països veïns, però que, malauradament, no incideixen en l'Estat. La situació és, doncs, de crisi, d'alentiment econòmic, d'augment de l'atur, de caiguda del consum i de la inversió que, evidentment, afecta la butxaca dels barcelonins i les barcelonines, sense discriminar les classes més desafavorides de les classes mitjanes. Igualment, aquesta situació va acompanyada per mesures no massa afortunades per part del govern de l'Estat, com ara la pujada lineal d'impostos que acabaran suportant els mateixos sectors que aguanten l'estructura econòmica del país, de mane- ra que veuran reduïda la seva renda disponible. El Grup municipal d'ERC creu que la lluita contra la crisi ha de ser una de les prioritats del govern municipal, per la qual cosa s'han endegar totes les mesures que ajuden a combatre-la i donar eines als ciutadans que, ara com ara, s'ho passen força ma- lament. Puntualitza que el seu Grup ha aportat al llarg d'aquest any diverses propostes a les comissions municipals i a aquest mateix Plenari, aprovades gairebé sempre amb el suport unànime de tots els Grups, precisament en la línia de proporcionar aquestes eines a què s'acaba de referir. Com a exemple esmenta la defensa del model de petit i mitjà comerç davant de la Transposició de la Direc- tiva Europea; la creació de la Taula permanent de relació entre Ajuntament i els representants de les Pime; la subvenció de les quotes d'accés a les acti- vitats de formació, culturals i esportives en equi- paments municipals per a les persones en situació d'atur de llarga durada; o la prestació del subsidi per a aquests aturats en concepte de formació. Així doncs, creuen que en aquest context de crisi les ordenances i els pressupostos municipals s'han d'adaptar a la conjuntura i han de donar respostes, tal i com ja van expressar a l'inici del curs polític, quan van posar de manifest que l'Ajuntament havia de fer un gest clar amb l'objectiu de no augmentar més l'esforç fiscal dels ciutadans; i això, passava bàsicament per la congelació d'impostos i taxes previstos per al 2010. Aquesta premissa s'ha vist reflectida en la proposta d'ordenances fiscals que avui el govern municipal porta a aprovació, tot i que creuen que fins a l'aprovació definitiva encara s'hi podran fer aportacions i ajustos a fi d'adequar- les als criteris expressats pel seu Grup. Pels arguments que acaba d'exposar, avança que el seu Grup votarà a favor de l'aprovació inicial de les ordenances fiscals per al 2010, sense que això pressuposi la votació favorable en l'aprovació defi- nitiva. Finalment, diu que estan convençuts que cal do- nar valor a l'esforç que suposa la congelació d'im- postos i taxes, més encara quan es preveuen des- censos importants en la recaptació dels provinents de l'Estat com l'IVA o l'IRPF. Així doncs, determina- des afirmacions que relativitzen la importància que això té en la recaptació municipal –la recaptació d'impostos i taxes significa més del 40% dels in- gressos municipals– i, per tant, cal reivindicar l'es- forç que suposa la congelació, atès que ara, més que mai, cal oferir serveis i respostes als sectors més afectats per la crisi. Assenyala que la mesura de congelació d'impos- tos i taxes és possible perquè aquest Ajuntament gaudeix d'una bona salut financera, fruit d'una ges- tió acurada durant els darrers deu anys, que el situa en uns nivells de deute molt acceptables, motiu pel que es pot permetre plantejar-se'l du- 2972 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 rant aquests anys de crisi, una possibilitat que, òbviament, no es pot convertir en tendència però sí que és plantejable per fer front a una situació concreta. Certament Barcelona tenia els topalls de fiscalitat més alts que permetia la llei quant a impostos i taxes, per tant és evident que durant els anys de bonança econòmica, la ciutadania ha fet un esforç fiscal important, per la qual cosa és de justícia aquesta congelació. Com ja ha expressat la Sra. Ballarín, la congelació afecta pràcticament tots els impostos, llevat de l'IBI per a ús no residencial amb major valor cadastral, i que significa un augment considerable en alguns casos que el seu Grup apos- ta per estudiar amb deteniment i parlar-ne amb rigor en el debat d'aprovació definitiva de les orde- nances fiscals. Vol advertir que no s’ha inclòs en la proposta la mesura d'exempció de la taxa d'inscripció en el Registre d'animals de companyia, que va impulsar el seu Grup i que es va aprovar a la Comissió d'Hi- senda i Pressupostos, i reclamen que s'hi incorpori. Finalment, quant a la Memòria del Consell Tribu- tari, agraeix la tasca d'aquest organisme en canalit- zar les demandes i queixes de ciutadans, així com de garantir la bona gestió dels recursos tributaris de la ciutat. En aquest sentit, destaca que s'hi valo- ra enguany la reducció important de la demanda de recollida de residus comercials, probablement cau- sada pel descoratjament dels contribuents, sobretot els que tenen comerços petits, en els preus públics per aquest concepte, i, per tant, demanen que s'ar- bitri alguna solució que dimensioni la taxa a l'activi- tat real a què s'aplica. Per acabar, expressa el convenciment del Grup municipal d'ERC que el govern municipal va pel bon camí en incorporar a les ordenances els elements que el seu Grup havia definit com a importants a l'hora d'abordar-les, que confia que juntament a noves aportacions i a la feina conjunta durant les properes setmanes confegiran unes ordenances fiscals ajustades a la realitat. El Sr. Mestre inicia la seva intervenció agraint la tasca del Consell Tributari, i subratlla que la Memò- ria que els presenta anualment és un instrument molt útil tant per examinar les ordenances fiscals com per avaluar la política fiscal i el seu impacte a la ciutat. Observa que el que es planteja amb la presenta- ció d'aquestes ordenances fiscals és, més que un debat tècnic, un debat sobre polítiques de fiscalitat d'aquest Ajuntament, dels recursos amb què es vol dotar i que, lògicament, s'ha de contextualitzar en la situació econòmica actual. En aquest sentit, la seva formació política ha de- fensat sempre una fiscalitat guiada per uns principis d'equitat i de progressivitat, tal i com històricament s'ha anat fent a l'Ajuntament, motiu pel qual han aprovat les ordenances any rere any. Enguany, tanmateix, la discussió de les ordenan- ces fiscals s'inscriu en una situació relativament nova i complexa, i més difícil que quan es van aprovar les ordenances fiscals per als exercicis an- teriors. Les rendes familiars i el conjunt de l'activi- tat econòmica de la ciutat pateixen la situació eco- nòmica; i la pateixen especialment els ingressos municipals. A la vegada que es produeix aquesta disminució d'ingressos, es mantenen les necessitats i les situacions que cal atendre amb recursos muni- cipals, i per tant cal dedicar-hi esforços en el ter- reny pressupostari. Precisament perquè es tracta d'una situació difí- cil, se'ls fa encara més incomprensible la política i les propostes del Grup del PP de rebaixar impostos; podrien entendre que en una situació d'expansió econòmica, determinades forces polítiques es plan- tegin una política fiscal orientada a la rebaixa d'im- postos, però, com ja ha expressat, els resulta molt difícil de comprendre que ho proposin atesa la situ- ació actual, i que l'únic resultat que obtindria seria una degradació ràpida dels serveis municipals. Atenent, doncs, aquesta situació de crisi es plan- tegen les ordenances fiscals per al 2010, així com la decisió políticament important de congelar les taxes i els impostos municipals. És una decisió que el seu Grup comparteix plenament, que vol contri- buir, en el marc de les competències i les respon- sabilitats d'aquest Ajuntament en l'àmbit de la polí- tica fiscal, a mantenir el poder adquisitiu de la ciutadania. Remarca que, sobretot, donen suport a aquesta decisió perquè no tindrà cap afectació so- bre les prioritats de l'acció de govern i pressupostà- ries per a l'any vinent, com sí que malauradament succeeix en altres administracions on, la reducció d'ingressos tributaris, significa també la reducció de partides pressupostàries essencials. Posa de manifest, per tant, que el Pressupost del 2010 continuarà tenint com a objectiu fonamental fer front a la crisi; serà una expressió de polítiques d'igualtat i de solidaritat i garantirà les polítiques d'inclusió social, de promoció econòmica i d'ocupa- ció, el manteniment de serveis municipals de quali- tat i la inversió municipal. Així doncs, aquest Ajuntament, que a parer d'al- guns Grups de l'oposició gestiona molt malament els seus cabals, podrà mantenir una congelació de taxes i impostos, i alhora garantir les polítiques socials i d'inversió. Atès que la Sra. Ballarín ja ha destacat els aspec- tes més significatius de les ordenances, que com- parteixen plenament, vol destacar, sobretot, que el seu Grup valora la continuïtat que representen en relació a la política fiscal d'aquest Ajuntament, que ha donat estabilitat a la hisenda local, que ha pro- porcionat seguretat als ingressos municipals i segu- retat als contribuents. Entenen, doncs, que la con- tinuïtat de la política fiscal, adequada a la situació de crisi, acompanyada de la millora de la gestió NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2973 tributària és una decisió encertada, bona per a la corporació i per a la ciutat. La Sra. Ballarín obre els torns de rèplica agraint el suport d'ICV-EUiA i el vot de confiança d'ERC en l'inici d'aquest procés, que està convençuda que podran prolongar durant els propers mesos. Igual- ment, adverteix als Grups municipals de CiU i del PP que per molta confusió que vulguin crear no amagaran l'única realitat que hi ha darrere d'aques- tes ordenances que és que el 2010 no s'apujaran els tributs. A més, cal afegir a la importància d'a- quest fet, que un moment com l'actual els ajunta- ments estan rebent més demandes ciutadanes al- hora que veuen disminuïdes les transferències de l'Estat. Aquesta situació empitjora encara més l'en- dèmica insuficiència de les hisendes locals, però precisament la situació financera sòlida d'aquest Ajuntament permet aquesta actuació. En referència als assumptes que s'han anat plan- tejant durant el debat, comença pel que ateny a l'IBI que, d'acord amb la llei i el que consta a les ordenances fiscals, es congela el tipus general; s'ha produït exclusivament un increment del tipus espe- cífic, del 0,85% a l'1%, que suposa un ajustament raonable i equitatiu que no afectarà en cap cas les famílies, que fan servir els habitatges per a ús resi- dencial, i tampoc a la majoria d'empreses, atès que el 90% dels valors cadastrals de cada ús queden fora d'aquest increment. L'esforç que implica aquest ajustament fiscal afecta només, com ja ha esmentat abans, el 10% dels valors cadastrals més alts, a banda que es fixa un tipus de l'1%, molt per sota del topall màxim legal d'1,3. Lamenta que s'hagi fet una barreja, demagògica i interessada, entre ordenances fiscals i la gestió de l'Institut Municipal d'Hisenda, l'eficàcia i la transpa- rència del qual no són qüestionades per ningú més que els Grups municipals de CiU i del PP. Remarca que l'Institut Municipal d'Hisenda és un referent d'eficàcia i innovació per a la resta d'òrgans de recaptació local; i la bona feina dels seus treballa- dors i treballadores fa possible que es recaptin, dia a dia, els recursos que garanteixen els serveis i les inversions municipals. En referència al problema de notificacions que s'ha esmentat en una de les intervencions, precisa que no és de l'Institut Municipal d'Hisenda, sinó que el pateixen totes les administracions locals, tot i que l'Institut està treballant molt eficaçment per posar-hi remei; posa en relleu, tanmateix, que el nombre de rebuts extraviats és pràcticament insig- nificant. Igualment, manifesta que ignora d'on ha tret la xifra de 142 milions d'euros prescrits que ha donat el representant del Grup municipal del PP, tret que faci la suma de conceptes que no corresponen a prescripcions, i s'ofereix per discutir-les en el mo- ment que ho sol·licitin. Quant a les al·lusions a l'informe de la Sindicatu- ra de Comptes, anuncia que es debatrà al Consell rector d'una manera global, sense els biaixos i la fragmentació que aquesta sessió comporta; avan- ça, però, que l'informe esmentat fa una valoració positiva de la regulació de l'IAE del 2007 i la seva aplicació, i les observacions que fa la Sindicatura són totes explicables i ja han rebut una resposta aclaridora per part d'aquesta administració. Insis- teix que no tenen res a amagar, que la gestió de l'Institut Municipal d'Hisenda és plenament transpa- rent; així com que no s'han produït pèrdues eco- nòmiques arran de l'impagament de l'IAE de les empreses municipals que aquí s'ha esmentat, i s'han esgrimit els motius legals pels quals aquestes empreses van entendre que no havien de tributar durant un període determinat, situació que ja està plenament normalitzada. Reitera que malgrat l'empeny que s'hi ha posat no s'aconseguirà amagar l'única realitat que hi ha al darrere de les ordenances fiscals per a l'exercici del 2010, que no és altra que no s'augmentaran els tributs a la ciutadania atès que el govern municipal considera que és la millor opció en una conjuntura de crisi. El Sr. Vives observa que aquesta sessió és preci- sament el lloc adequat per parlar de la qualitat del servei de recaptació que es presta a la ciutat, atès que ara disposen dels informes dels organismes independents que fiscalitzen aquesta recaptació. Precisa, també, que l'informe de la Sindicatura de Comptes no es refereix a una pèrdua insignificant de rebuts, sinó que hi ha empreses municipals que no han tributat els impostos a què estaven obliga- des, i tampoc no admet les al·legacions que presen- ta aquest Ajuntament en referència a aquesta situ- ació. Insisteix, per tant, que la seva apreciació no és ni esbiaixada ni fragmentària, alhora que mostra la seva perplexitat per l'observació de la regidora que, aquest, no és el lloc idoni per debatre-ho, i els recorda que els Grups tenen obligació de fiscalitzar i controlar la gestió municipal. Insisteix, tot seguit, que vol saber si, a la pràcti- ca, els ciutadans continuaran pagant la mateixa quota en concepte d'IBI que enguany. Els recorda que han parlat de congelació d'impostos, no de congelació dels tipus; atès que el que tributa re- alment el ciutadà és el que compta, no la manera com el govern municipals juga amb els concep- tes. Conclou que aquest Ajuntament té un problema greu de caixa arran d'una mala gestió, i és preci- sament això el que cal acarar, no fent creure que congelen impostos. És imprescindible, per tant, discutir els conceptes reals i significatius, perquè fer-ho d'altra manera només genera confusió. Paga la pena centrar la discussió de les ordenances fiscals, que contemplin incentius, penalitzacions o ajuda a qui realment ho necessita, què són les eines polítiques bàsiques, alhora que cal vetllar a fi que els organismes que ho gestionen ho facin bé. 2974 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 Reitera que no donaran suport a aquestes orde- nances fiscals perquè conceptualment el govern no actua en conseqüència al discurs que fa; a la vega- da que estan convençuts que darrere d'aquestes ordenances s'hi amaga una gran incapacitat per tirar endavant les polítiques municipals. El Sr. Mulleras addueix que les esquerres no te- nen massa credibilitat en política fiscal; el centre- dreta, a canvi, té una credibilitat avalada per l'ex- periència de govern. Insisteix que és evident que, en època de crisi, s'han d'abaixar els impostos a fi de reactivar i estimular l'economia i beneficiar les famílies i els comerciants. Altrament, no abaixar-los demostra la incapacitat del govern municipal en matèria fiscal, fet que avalen els informes del Con- sell Tributari de la Sindicatura de Comptes. Els demana que deixin pas a gent que sàpiga go- vernar, aplicar polítiques fiscals i, sobretot, que procuri l'ajust de la despesa. Tot seguit, reitera els exemples de les taxes que es paguen a Barcelona en comparació a altres ciutats de l'Estat, que sem- pre estan per sota. Addueix que apujar l'IBI a 22.888 contribuents no significa congelació de taxes; de la mateixa ma- nera que les taxes per serveis funeraris, servei de grua o aparcaments també segueixen la mateixa línia. Insisteix, per tant, que apugen els impostos indiscriminadament, i els emplaça a fer bé la seva feina. El Sr. Florensa entén que probablement la dreta i el PP són referents pel que fa a la política d'abaixar impostos, però de ben segur que no ho són pel que fa a les polítiques socials. S'ha parlat molt de la singularitat de l'IBI, on queda clara la congelació en l'àmbit de ciutat; men- tre que una altra cosa és el cadastre, que el regula i és conseqüència dels valors que estableix l'Estat, tot i que l'Ajuntament pot aplicar factors correctors, que com a topalls minimitzin els canvis. Considera que la congelació d'impostos i taxes s'ha de posar en valor, i no pas menysprear; s'ha d'aplicar el rigor a l'hora de parlar de recursos atès que, lamentablement, molts discursos se sustenten només en la retòrica; s'ha de considerar que aquest Ajuntament rep menys ingressos provinents, sobre- tot, dels impostos estatals com l'IVA o l'IRPF, del fons complementari de l'Estat, mentre que, alhora, es veu obligat a aplicar més bonificacions i ajuts, i esmerçar més recursos en polítiques socials. Reitera, per acabar, que el seu Grup se sent sa- tisfet per la incorporació a les ordenances fiscals de la demanda de congelació d'impostos i taxes muni- cipals, tenint en compte l'esforç fiscal esmerçats per la ciutadania en exercicis anteriors. La Sra. Ballarín aclareix que l'autonomia tributà- ria local té un abast concret on poden exercir l'es- tabliment de tipus impositius, i això és precisament el que han fet amb les ordenances fiscals: congela- ció dels tipus impositius. Una altra possibilitat és incidir de manera molt indirecta sobre la base im- posable del valor cadastral, que fixa la llei estatal i que, des del 1992, fa uns increments progressius en deu anys –de més a menys– sobre els quals no poden fer altra cosa que establir topalls. Puntualitza, en conseqüència, que han fet un exercici amb allò que els permet l'autonomia tribu- tària local. El Sr. Carnes, després d'agrair les intervencions dels Grups municipals, intervé per precisar deter- minades reflexions. D'entrada, la que el fa el Grup municipal del PP, on constata la seva vocació d'es- tar-se a l'oposició, atès que si s'analitzen els seus arguments, d'una banda, i es comprova la gestió real que duen a terme allà on governen, es consta- ta que tenen problemes amb l'aplicació pràctica de les seves teories. Governar significa, en primer lloc, realisme, responsabilitat i, finalment, deixar de banda els manuals. Precisa, també, que no s'ha de confondre l'IBI amb l'IAE, suprimit aquest darrer per l'administra- ció del PP, amb uns resultats gens positius de cara a la gestió per part de l'Institut Municipal d'Hisen- da. Precisa al Sr. Vives que han explicat a bastament per quin motiu fins al 2006 no es va cobrar l'IAE a les empreses municipals, i que és que la llei de la ciutat de Barcelona les deixava exemptes, i una vegada es va aplicar la Carta Municipal, aquest procés s'ha anat normalitzant, tal i com ha explicat a bastament la Sra. Ballarín en la Comissió d'Hi- senda i Pressupostos. Entén, per tant, que en fer determinades afirmacions es posa de manifest que no hi ha voluntat d'escoltar i insisteix en la bona gestió de l'Institut Municipal d'Hisenda. Els demana, doncs, que no menystinguin l'actua- ció de molta gent que treballa amb cura i responsa- bilitat al servei de la ciutat i en benefici de tots. S’aprova amb el vot contra dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixe- des i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i la Sra. Esteller el dictamen relatiu a les Ordenances fiscals per a 2009. S’acorda l’assabentament de la Memòria del Con- sell Tributari. 11. Resoldre les al·legacions que s’han presentat durant el termini d’informació pública d’acord amb l’informe de resolució adjunt; aprovar definitiva- ment un suplement de crèdit en el pressupost de l’exercici 2009 de l’Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe, per un import de 150.000 euros des- tinats a adquisicions per a la col·lecció i centre de documentació i al projecte d’il·luminació del pave- lló, a finançar amb el romanent líquid de tresoreria de l'exercici 2008. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villa- grasa i la Sra. Esteller. 12. Aprovar definitivament, com a soci únic de Barcelona de Serveis Municipals, SA, la modificació NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2975 de l’article 2 dels estatuts de la societat, en el sen- tit que consta en l’informe adjunt a l’expedient; facultar el president, vicepresident primer i secreta- ri de Barcelona de Serveis Municipals, SA, indistin- tament, per a què puguin efectuar tots els tràmits adients per a la plena efectivitat del present acord. El Sr. García-Bragado llegeix el text de la propos- ta, i precisa que la modificació de l'article 2 dels Estatuts de BSM s'ha considerat una necessitat a la vista de la importància que les tecnologies de la informació estan assolint en la prestació dels ser- veis de la mateixa empresa o en el conjunt de qual- sevol altra activitat. Consideren que en la prestació de serveis als ciutadans cal desenvolupar aplicatius i la implementació de tecnologia puntera, raó per la qual creuen necessari que l'objecte social de l'em- presa reculli aquesta conveniència. El Sr. Vives pregunta si s'ha informat d'aquestes modificacions al Consell d'Administració; si BSM farà la competència a l'IMI; i si BSM competirà amb les empreses que concorren al mercat oferint els mateixos serveis. El Sr. Mulleras observa que aquesta modificació pot afectar tant BSM com als encàrrecs que li fa l'Ajuntament. Si es tracta que BSM vol incrementar el seu negoci, està en clara competència deslleial amb el mercat privat; si es fa perquè faci encàrrecs de l'Ajuntament, recorda que per a això ja hi ha l'IMI. Remarca, per tant, que no entenen aquesta modificació. Consideren que amb aquesta actuació, l'únic que fan és incrementar encara més l'entramat empresa- rial a través de BSM, un autèntic ajuntament a l'ombra, que aporta ineficiències en la gestió tal i com demostren l'hotel Miramar i el restaurant Klein, només per posar un parell d’exemples. El Sr. Martínez expressa el vot favorable del Grup municipal d'ERC. Observa que aquesta modificació en els estatuts de BSM permetrà desenvolupar sis- temes informàtics propis, que confia que, d'una vegada i entre altres coses, serveixin per arreglar el del servei Bicing. El Sr. García-Bragado agraeix el vot favorable d'ERC i, tot seguit, respon les diverses qüestions que han sorgit arran de les intervencions. Puntualitza, d'entrada, que no tenen cap intenció d'entrar en el mercat de la prestació de serveis informàtics més enllà dels aplicatius que puguin ser d'utilitat. Quant al paper de l'IMI, organisme autò- nom de la corporació, remarca que el seu paper està molt clar; mentre que BSM té una activitat molt més complexa i necessita, per tant, disposar de l'habilitació que avui s'aprova a fi de millorar la prestació dels seus serveis. En referència al Consell d'Administració, informa que aquest Ajuntament actua de Junta General de BSM i, per tant, molt per sobre del consell pel que fa a la presa de decisions. El Sr. Vives puntualitza que als Consells d'Admi- nistració s'informa prèviament de les actuacions que es volen emprendre a fi que, posteriorment, la Junta General les ratifiqui. En referència als aplicatius informàtics, pregunta si certament no competiran en el mercat. En aquest cas creu que el que cal, més que una modificació d'estatuts, és posar ordre a BSM a fi d'evitar que tot es vagi embolicant cada vegada més. Sap que hi ha en marxa un pla estratègic, pel que s'han pagat dos-cents mil euros, el contingut del qual es desconeix i, potser, s’hi fa referència a la necessitat de modificar els estatuts de BSM; de tota manera, avui es porta a aquest Plenari una decisió que no s'ha justificat. El Sr. Mulleras considera que és pràctica habitual d'aquest govern municipal buidar de contingut els Consells d'Administració, especialment el de BSM, perquè no li interessa que determinats assumptes s'hi tractin. Dubta de l'afirmació del Sr. García-Bragado en el sentit que no tenen intenció d'entrar en el sector de la tecnologia informàtica perquè considera que amb aquesta modificació es deixa la porta oberta a po- der-ho fer. Demana, en definitiva, que es deixi de competir en l'àmbit privat amb diners públics; que apliquin sentit comú i eficiència a la gestió de BSM, i que reordenin el seus recursos i els destinin a la presta- ció de serveis als ciutadans. El Sr. Martínez observa al Sr. Vives que moltes empreses han creat un desenvolupament informàtic a partir d'un departament propi. Per tant, ara no es fa res de nou, de manera que hi ha elements que no caldrà encarregar fora com ara un aplicatiu in- formàtic tan complex com requereix, insisteix, el servei del Bicing. El Sr. García-Bragado vol concloure les interven- cions amb la consideració que BSM és una empresa de servei públic; per tant, la intervenció en el sec- tor privat i la competència amb fons públics no s'explica enlloc, i no és possible que es plategi en els termes que aquí s'han expressat. Conclou que BSM és un instrument al servei d'a- quest Ajuntament per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. El Sr. Alcalde ratifica les paraules del Sr. García- Bragado, i afegeix que BSM és un orgull per a aquest Ajuntament i per a la ciutat, tal i com fa palès el servei que presta a Barcelona des de fa molts anys. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Reca- sens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fer- nández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i la Sra. Esteller. 13. Autoritzar a Barcelona de Serveis Municipals, SA l’adquisició de 1.540 accions de Catalana d’Iniciatives SCR de régimen común, SA, actual- ment propietat de Capital Hemisferio, SAU, SCR de 2976 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 régimen simplificado, per un import unitari de 1.001 euros cadascuna. S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. S’incorpora a la sessió la Ima. Sra. Emma Balsei- ro Carreiras. 14. Aprovar el Conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya relatiu a la transmissió a aquesta institució, a títol de compravenda, de l’immoble situat en el carrer de Girona, núms. 12- 18 - Ausiàs March, núms. 30-32, conegut com a Casa Burés, pel preu de 26.000.000 euros, per a destinar-lo al desenvolupament de les activitats pròpies dels seus serveis i organismes; formalitzar la compravenda en escriptura pública o un altre document inscriptible en el Registre de la Propietat, d’acord amb les previsions del Conveni; i inscriure- la en el Registre de la Propietat. El Sr. García-Bragado informa que es porta a aprovació definitiva el conveni del col·laboració amb la Generalitat per transferir-li la titularitat de l'ano- menada Casa Burés; immoble adquirit per aquest Ajuntament en exercici del dret de tanteig i retracte previst a la Llei de patrimoni. Entenen que la funció de l'edifici respon millor a l'interès general si és de caràcter representatiu, motiu pel qual la Generalitat en vol disposar. Part del preu –el mateix que se'n va pagar exercint el dret de tanteig i retracte– es destinarà a l'adquisició d'equipaments a la dreta de l'Eixample. El Sr. Ardanuy destaca que avui es presenta un capítol més del que anomena serial de la Casa Bu- rés, iniciat el 2007 amb la compra de l’edifici per 26 milions d'euros, i que durant dos anys ha estat sotmès a un seguit de contrainformacions que han generat força confusió entre els veïns i els comerci- ants de la zona. Consideren, d'entrada, que la inversió de 26 mi- lions d'euros hauria d'haver tingut un objectiu con- cret, que el temps s'ha encarregat de demostrar que no existia. Igualment, la despesa inicial no ha revertit en un retorn a la ciutadania, atès que es ven pel mateix valor que es va adquirir, sense tenir en compte la inversió que l'Ajuntament ha fet en el seu manteniment. Manifesta, doncs, la seva preocupació atès que aquesta operació menysté l'interès dels veïns i veï- nes de la dreta de l'Eixample sud, que porten molt de temps reclamant equipaments perquè no en tenen cap de municipal. Igualment, els exigeix que quan s'acabi realitzant aquesta compra-venda, la integritat de l'import s'inverteixi íntegrament a la zona. El Sr. Mulleras posa en relleu, d'entrada, la im- portància de la Casa Burés per a la dreta de l'Ei- xample, i tal com el Sr. Ardanuy l'ha qualificat de serial, ell es permet titular-ho la "història inacaba- ble". Amb aquesta proposta d'acord que avui es pre- senta entén que passen per alt, alhora que s’incompleix, una proposició aprovada en el Plenari del districte de l'Eixample, l'1 d'abril de 2008, on es demanava que aquest edifici fos destinat a equipa- ments de barri. No tan sols no s'ha donat cap utilitat a la Casa Burés en dos anys i mig, sinó que al preu de com- pra cal sumar-hi els costos de seguretat que són de 150.000 euros anuals. Ara, la Generalitat la compra per instal·lar-hi les oficines de la Conselleria d'Eco- nomia i Finances, i està convençut que no és això el que volen els veïns. Per tant, estan totalment en contra que aquesta casa no es destini a equipaments per al barri i, en conseqüència, no poden votar a favor del conveni. El Sr. Martínez opina que els veïns d'aquesta zo- na de l'Eixample no volen un equipament de "mi- ra'm i no em toquis" com és la Casa Burés; un pa- trimoni molt bonic, però amb un manteniment molt complex. De manera que ja troben bé que l'edifici no es destini a allotjar equipaments de barri i que pertanyi a un organisme que està en condicions de vetllar per la seva integritat, i que una part dels diners de la compra es pugui destinar a fer uns equipaments de barri funcionals. Com a regidor adscrit al districte de l'Eixample, pot assegurar, arran de la confirmació de la regido- ra del districte, que part d'aquests recursos es des- tinaran a equipaments de barri. El Sr. García-Bragado interpreta que, de la inter- venció del Sr. Ardanuy, se'n desprèn el rebuig a exercir, fins i tot, el dret de tanteig i retracte el 2007, greu al seu parer. Precisa que l'esmentat dret d'adquisició preferent que preveu la llei a favor de les administracions no requereix, necessària- ment, una justificació amb una funció predetermi- nada; altrament, s'entén que el mateix immoble té prou interès com perquè l'administració el pugui adquirir amb caràcter previ a prendre una decisió sobre el seu destí. Posa en relleu que la Casa Burés està catalogada i, per tant, la seva incorporació al patrimoni públic va ser una decisió correcta en els termes en què es va plantejar, més encara quan el preu de compra-venda que es va declarar en aquells moments era sorprenentment interessant. A partir de la incorporació de l'edifici al patrimoni es comença a treballar en quina es la millor funció a què es pot destinar, i és quan s'entra en contacte amb el govern de la Generalitat, necessitat d'edifi- cis emblemàtics i representatius a Barcelona. D'altra banda, es referma en la idea que hi ha un seguit d'equipaments de barri que no poden ins- tal·lar-se en un edifici de tals característiques; i assegura que s'invertirà en equipaments dissenyats i preparats per a aquesta funció. Remarca que el resultat d'aquesta operació és, en definitiva, que el patrimoni de les institucions a l'Eixample es reforça amb un edifici emblemàtic. El Sr. Ardanuy insisteix que la utilitat que es pot donar a un edifici, i posa com a exemple la Casa Golferichs, ha de poder-se consensuar amb els veïns. NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2977 El Sr. Mulleras insisteix que per a l'Ajuntament era important tenir la Casa Burés, i ara se'n des- prenen per donar-la a la Generalitat, impedint que s'hi pogués instal·lar algun equipament adient a les seves característiques. El Sr. Alcalde es veu obligat a intervenir per de- manar al president del Grup municipal de PP que cridi a l'ordre el Sr. Mulleras, atès que incompleix reiteradament el temps d'intervenció. El Sr. Martínez replica al Sr. Mulleras que, òbvi- ament, a ningú no se li ha acudit posar una escola bressol a la Casa Burés, i observa que és més ade- quat que el diners obtinguts per la seva venda es destinin a equipaments de barri. El Sr. García-Bragado puntualitza que aquest conveni de col·laboració entre dues institucions té l’objectiu de facilitar les coses perquè el govern de Catalunya estigui correctament situat a la ciutat de Barcelona. Afegeix que no és la primera vegada que s'actua així, i que el govern de Catalunya ha pres posicions al Fòrum o a Can Batlló, per exemple, amb la col·laboració d'aquest Ajuntament i, aquest, és un cas més. Altrament, durant el govern de CiU a la Generalitat les decisions patrimonials no ana- ven en aquesta línia, sinó que adquiria edificis que en poca cosa contribuïen al patrimoni de la ciutada- nia. Conclou que amb aquesta actuació no només hi guanya el districte de l'Eixample un equipament públic titularitat de la Generalitat, no només s'in- vertiran diners en equipaments públics municipals, sinó que s'aprofundeix en un línia de ruptura res- pecte a la pràctica anterior a què s’acaba de refe- rir. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Reca- sens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fer- nández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller i Balseiro. 15. Adscriure al Patrimoni Municipal d’Urbanisme (Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge) la finca situada al carrer de Muntadas, núm. 35, grafiada en el plànol annex; constituir un dret real de super- fície respecte de la finca esmentada a favor de la Generalitat de Catalunya, per un termini de cin- quanta anys i amb caràcter gratuït, per a la gestió de l’equipament destinat a la gent gran anomenat Habitatges Tutelats i Centre de Dia per a gent gran Espanya Industrial, deixant sense efecte el dret de superfície atorgat per acord del Consell Plenari en sessió de 15 de juliol de 1993; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·le- gacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo, d'acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; inscriure'l en el Registre de la Propi- etat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE Districte de Sarrià-Sant Gervasi 16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic d’ampliació de l’equipament sanitari al carrer de Balmes, núms. 259-269 (Clíni- ca Pilar Sant Jordi), promogut pel Centre Cardio- vascular Sant Jordi. Districte de Sant Andreu 17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la regulació dels equipaments ubicats a l’illa delimita- da pels carrers del Camp del Ferro, de Berenguer de Palou i del Pare Manyanet, d’iniciativa municipal; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de con- formitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Districte de Sant Martí 18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació volumètrica dels sòls qualificats 13b de la unitat d’actuació 2 del sector tradicional dels carrers de Tortellà i de Pellai- res de la Modificació del Pla General Metropolità en el Front Marítim del Poblenou, promogut per Metro- vacesa, SA, amb les modificacions a què fa referèn- cia l’informe de la Direcció de Serveis de Planeja- ment; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. 19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la modificació dels pa- ràmetres edificatoris de la parcel·la 11 del Projecte de reparcel·lació del Pla de millora urbana de l’illa de La Escocesa, promogut per Molras, SL. 20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual de les condicions d’edificació i ajust d’alineacions del Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament i l’ordenació del subsòl de la zona verda a l’illa definida per l’avinguda de la Diagonal i els carrers de la Selva de Mar, de Puja- des i de Provençals, promogut per la societat muni- cipal 22@bcn; i resoldre les al·legacions presenta- des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació 2978 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 inicial de conformitat amb l’informe de l’esmentada societat de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. S’aproven, per unanimitat, els sis dictàmens pre- cedents. COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL 21. Atorgar la Medalla d’Or al mèrit cívic al Cen- tro Aragonés de Barcelona, en el centenari de la seva creació, atès que ha estat des dels seus inicis un exemple d’integració i de participació en la vida social, cultural i artística de la nostra ciutat, realit- zant des de la seva creació contínues aportacions al patrimoni artístic de la ciutat i ajudant a enfortir els llaços fraternals entre les comunitats aragonesa i catalana. 22. Atorgar la Medalla d'Or al mèrit cívic a l’Orfeó Martinenc per la seva trajectòria en la difusió de la cultura i l’associacionisme al barri del Clot i la ciutat de Barcelona així com per la seva llarga trajectòria. El Sr. Martí presenta aquests dos punts de l'ordre dia, i manifesta que és un orgull l'atorgament d'a- questes dues medalles d'or al mèrit cívic al Centro Aragonés de Barcelona i a l'Orfeó Martinenc amb motiu de la celebració del seu centenari, el primer enguany, i el segon, l'any vinent. Remarca que es tracta de dues entitats que han aconseguit perdurar al llarg d'un segle mantenint la seva activitat i el seu espai de convivència, malgrat els moments especialment foscos i desencoratja- dors que la ciutat ha viscut al llarg d'aquests cent anys. Ambdues entitats, però, han pogut esdevenir plenament reforçades i amb projectes de futur i una projecció ciutadana més enllà de la seva tasca quo- tidiana de foment de la cultura entre els seus cen- tenars de socis i sòcies. Són, per tant, el símbol d'un estil de fer ciutat que subratlla la implicació en els afers públics, el desenvolupament cultural i la integració social i col·lectiva. Per acabar, dóna l'enhorabona a totes dues enti- tats. El Sr. Trias expressa el suport absolut del seu Grup a l'atorgament d'aquestes medalles d'or al mèrit cívic a aquestes dues entitats centenàries, que han fet una aposta clara per la cultura i la con- vivència, que fan ciutat i tenen una trajectòria exemplar malgrat les dificultats que ha esmentat el Sr. Martí en la intervenció anterior. L'Orfeó Martinenc ha fet una opció clara per l'as- sociacionisme, la difusió i el suport a la cultura ca- talana; i el Centro Aragonés, al seu torn, ha estat un punt de trobada de la comunitat aragonesa a la ciutat, que ha fomentat sempre una relació de con- vivència estreta entre les tradicions aragoneses i la cultura catalana. Estan satisfets, doncs, per l'atorgament d'aquest guardó, i els expressen la seva felicitació. El Sr. Fernández Díaz posa de manifest que avui s'honora dues entitats arrelades a la història viva de la ciutat; molt diferents entre elles, però que comparteixen el nexe comú d'haver nascut en la Barcelona de principis del segle XX i haver-se man- tingut al llarg de cent anys malgrat els canvis soci- als i culturals que ha viscut la ciutat. En ambdós casos, la continuïtat només s'explica perquè amb- dues entitats han estat fidels a la seva identitat i, alhora, han estat capaces d'adaptar-se als nous temps; una adaptació que es pot simbolitzar en les renovacions que han sofert les seves seus socials els darrers temps. Tot plegat, s'ha pogut fer realitat gràcies a l'aportació de persones, socis i directius, que al llarg de cent anys les han mantingudes vives i actives. En parlar del Centro Aragonés, posa de manifest que no només es tracta d'un punt de referència obligat per als aragonesos residents a Catalunya i dels seus descendents, sinó també d'una finestra oberta a la realitat aragonesa que, al llarg de la seva història, aquesta entitat ha posat de manifest que les arrels que comparteix amb Catalunya no són només històriques. Quant a l'Orfeó Martinenc, fundat el 1910, vol recordar que ha multiplicat el ventall de les seves activitats amb representacions teatrals i líriques, espectacles de dansa, escola de música i excursio- nisme entre moltes altres ofertes culturals, i que en fan un dels eixos centrals de la vida social del dis- tricte de Sant Martí, i en particular del barri del Clot. Per aquestes raons, i moltes altres en què no s'ha pogut estendre, expressa el suport del Grup municipal del PP a la concessió d'aquestes medalles que expressen, a més, la pluralitat de Barcelona. El Sr. Gomà posa de manifest el reconeixement del seu Grup per les trajectòries del Centro Arago- nés i de l'Orfeó Martinenc. El 1909 es va fundar el primer, i durant tot aquest temps ha realitzat funci- ons i serveis de caràcter social i de promoció a Bar- celona de la cultura aragonesa; la coral, el grup de tambors del Baix Aragó, la biblioteca, la reobertura del Teatre Goya són testimonis ben vius, alhora que el seu entorn físic va lligat íntimament a la seva existència: la seva seu és al carrer de Joaquín Cos- ta, anomenat així a proposta del mateix Centro Aragonés, i està al davant de la plaça Goya, que comparteix nom amb l'orfeó creat als anys vint del segle passat al centre, així com amb el nom del teatre que forma part del seu patrimoni. Quant a la trajectòria de l'Orfeó Martinenc, que l'any vinent complirà el seu centenari, expressa que aquesta Medalla d'Or és el reconeixement instituci- onal de la ciutat a una entitat que crea xarxa social al Clot i al Camp de l'Arpa a través de les seves activitats musicals i de cultura popular, amb gent jove i gran. NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2979 Són dues medalles d'or que posen en valor el ric passat d'ambdues entitats, però sobretot el seu ric present, i que contribueixen a un futur de ciutat amb més cohesió social, més convivència quotidia- na i ple reconeixement de la diversitat. El Sr. Portabella manifesta que l'atorgament d'a- questes dues medalles és molt merescut atesa la trajectòria de les dues entitats. En referència al Centro Aragonés de Barcelona, a banda de celebrar el seu centenari, significa que és una institució que ha servit com a punt d'ancoratge a la ciutat de les persones procedents de l'Aragó i per integrar-se a la societat catalana, mantenint viu l'arrelament a la terra pròpia. Vol remarcar, també, la manera com gestiona la propietat emblemàtica del Teatre Goya, que els honora. Pel que fa a l'Orfeó Martinec, posa en relleu la manera com s'ha arriscat; els darrers sis anys han hagut de prendre decisions molt agosarades atesa la seva situació, una aposta arriscada de bastir un edifici de nova planta que acollís totes les activitats que desenvolupa, que cada vegada són més. El fet que una entitat com l'Orfeó hagi estat ocupant du- rant molts anys espais cedits per altres entitats del mateix barri, diu molt del seu arrelament als barris del Clot i del Camp de l'Arpa, les entitats dels quals els han ajudat a superar les adversitats econòmi- ques. Recorda que, des de la seva fundació el 1910 per un grup de mestres i aficionats al cant coral, ha passat moments molt difícils; durant la Guerra civil es trunquen totes les activitats que desenvolupa, però el dinamisme i la capacitat d'impulsar noves activitats dels socis ha permès que cada vegada abasti més activitats. Finalment, felicita molt sincerament les dues en- titats guardonades. El Sr. Alcalde posa de manifest la unanimitat d'aquest Plenari en atorgar les Medalles d'Or al mèrit cívic al Centro Aragonés i a l'Orfeó Martinenc, i els expressa l'orgull de la ciutat pels seus cent anys d'existència i per la vitalitat que demostren en el present i, sobretot, perquè les dues institucions acaben de fer apostes molt significatives per al futur. S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens en debat. COMISSIÓ D'ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA 23. Estimar parcialment les al·legacions presen- tades pels Grups Municipals de Convergència i Unió i d'Esquerra Republicana de Catalunya i per la Sec- ció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona, en el tràmit d’informació pública a l’acord de la Comissió d’Acció Social i Ciutadania de 16 de juny de 2009, relatiu a l’aprovació inicial de constitució de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barce- lona com a organisme autònom d’aquest Ajunta- ment, així com dels seus estatuts, en el sentit que, justificadament i raonadament, figura en l’informe adjunt, que consta en l’expedient i és dona per reproduït. Desestimar la resta de les al·legacions formulades d’acord amb els fonaments que consten a l’esmentat informe. Rectificar el text dels corres- ponents Estatuts amb les modificacions relatives a les al·legacions que s’estimen en part i aprovar la constitució de l’Institut Municipal de Serveis Soci- als, com a organisme autònom d’aquest Ajunta- ment, de caràcter administratiu, per desenvolupar les funcions que es determinen en els seus Esta- tuts; aprovar els corresponents Estatuts i la relació de béns a adscriure-li, segons el detall dels docu- ments adjunts i facultar a l’alcalde per realitzar les actuacions pertinents per a l’efectivitat d’aquest Acord. El segon tinent d'alcalde, Sr. Gomà, indica que amb l’aprovació definitiva dels estatuts de l'Institut Municipal de Serveis Socials es completa l'arquitec- tura organitzativa que ha de permetre desplegar en condicions el model universal de serveis socials bàsics a la ciutat, juntament amb el Consorci de Serveis Socials, que desenvolupa funcions de plani- ficació general i de gestió dels serveis socials espe- cialitzats, el Pla director dels quals es va debatre i aprovar en la darrera sessió d'aquest Plenari. Igualment, suposa una dinàmica d'enfortiment or- ganitzatiu dels districtes i dels barris i, per tant, d'enfortiment de la dimensió preventiva, comunità- ria i de proximitat de les polítiques de serveis soci- als. Precisa que l'Institut de Serveis Socials és una altra peça clau com a instrument de gestió munici- pal que ha de proporcionar una perspectiva global i coherència a un sistema públic format per més de quaranta centres, un col·lectiu de més de cinc- cents professionals, i un catàleg de més d'una se- tantena de prestacions i serveis als quals hi té dret el conjunt de la ciutadania. Remarca que l'Institut ni substitueix ni debilita l'àrea i la direcció d'Acció Social, sinó que els per- met centrar-se en les seves funcions de planifica- ció, coordinació i regulació general del sistema sota principis d'estricta responsabilitat política i demo- cràtica. És una aposta clara per reforçar les políti- ques d'acció social com a definitòries del projecte de ciutat pel que treballen. Una aposta que vol arti- cular l'accés universal a tots els serveis amb la màxima personalització en la prestació dels serveis; que vol articular la màxima qualitat i capacitat per assolir els objectius amb un model de gestió pública i directa de referència; que vol definir una perspec- tiva global i coherent de ciutat que garanteixi l'e- quitat a tots els districtes i que vertebri els serveis socials amb les dinàmiques comunitàries i en la vida quotidiana de les persones en cada barri de la ciutat. Insisteix que no fa només una declaració d'inten- cions, sinó que confirma que s'està treballant de valent i concretant realitzacions en aquestes línies 2980 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 de treball; s'està tirant endavant el pla d'inversions per als centres de serveis socials, el programa for- matiu i de desenvolupament dels professionals dels centres, i en l’increment del nombre de treballa- dors, que ha de permetre assolir la ràtio d'un equip bàsic per a cada quinze mil habitants que marca la llei. Igualment, es fa la implantació i la validació del nou model en els centres experimentals, que s'es- tendrà al conjunt de la xarxa al llarg del 2010. Finalment, vol fer palès l'esforç esmerçat per in- corporar als estatuts les aportacions, que en forma d'al·legacions o suggeriments, han fet arribar els Grups municipals, als quals vol agrair la voluntat de diàleg que han demostrat. Neix, doncs, un Institut, amb un consell de go- vern que recull i garanteix al màxim el pluralisme polític, així com la presència de representants del teixit social, a proposta del Consell de Benestar Social, i de representants dels treballadors i treba- lladores. Un Institut que disposa d'uns estatuts amb voluntat àmpliament majoritària i de consens, i per dotar la ciutat amb un instrument sòlid, estable i de futur, més enllà de les conjuntures. La Sra. Fandos avança que el Grup municipal de CiU no donarà suport a aquest acord, tot i que vol agrair, per començar, les formes per part del regi- dor i de la gerent de l'Àrea d'Acció Social i Ciutada- nia. Lamentablement, les formes no ho són tot, i en aquesta ocasió voten en contra del fons de la pro- posta. Posa en relleu que el Sr. Gomà no ha es- mentat que, amb la creació d'aquest Institut, es debilita els districtes, una vegada més, en assump- tes de serveis socials i es passen les competències a l'àrea central. És justament això el que provoca la discrepància; no entenen que es torni a la centralit- zació quan, durant molts anys, els governs munici- pals havien apostat per la gestió des dels districtes. D'altra banda, tampoc no estan d'acord amb què signifiqui pluralisme polític, sinó que, contrària- ment, es debilita la Comissió d'Acció Social atès que s’hi deixaran de presentar moltes de les propostes que abans s'hi portaven. Quant a les al·legacions que va presentar el seu Grup, posa en relleu que no els han acceptat la demanda d'equilibri polític que proposaven, i això els fa dubtar de la bona voluntat que els suposaven i, per tant, no els poden votar a favor aquesta pro- posta. La Sra. Esteller anuncia que el seu Grup tampoc no donarà suport a la creació de l'Institut Municipal de Serveis Socials, perquè com ja van dir de bon principi, consideren que els serveis socials necessi- ten més agilitat i dotar-se d'un sistema de funcio- nament que faciliti que la demanda sigui atesa amb més rapidesa i millor. No creuen, però, que amb aquesta nova estructura s'aconsegueixi. Agraeix, tanmateix, la voluntat de diàleg del go- vern municipal per arribar al consens, tot i que sempre han estat de l'opinió que aquesta estructura suposa un cost afegit que no calia. Discrepen, també, de la transferència de compe- tències dels districtes a l'Institut perquè entenen que es pot articular millor el funcionament dels serveis socials reforçant l'àrea central i incremen- tant la seva coordinació amb els districtes. Consideren, doncs, que cal més dotació de mit- jans i increment de personal, però no creuen que l'instrument adequat per aconseguir-ho sigui la creació de l'Institut de Serveis Socials. La Sra. Capella observa que el nou marc norma- tiu, la Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones amb dependència i la Llei de serveis socials de la Generalitat complementen l'estat del benestar. Signifiquen un augment subs- tancial de serveis, amb més recursos humans, més recursos econòmics i d'infraestructures, alhora que calen reformes organitzatives de gestió i de proces- sos. A fi de gestionar el nou model de serveis socials, cal flexibilitat, agilitant i simplificant els processos a fi de poder prestar serveis de qualitat amb eficàcia, des de l'equitat i la proximitat, cosa que no vol dir duplicació de càrrecs i d'estructures. En línies generals, considera que la creació de l'Institut de Serveis Socials és correcta perquè permet homogeneïtzar criteris a través de la cen- tralització dels caps de servei. Tal i com ha quedat definida la distribució de competències, la regidoria manté la planificació, regulació i avaluació de la prestació dels serveis socials, mentre que l'Institut ha de desenvolupar els serveis assignats. Igual- ment, aquest institut queda sotmès al control del Plenari del Consell Municipal, de la Comissió d'Acció Social i Ciutadania i, a través del mateix Consell rector de l'Institut, amb representació dels Grups municipals. Reitera les peticions que el seu Grup ha fet a la Comissió d'Acció Social i Ciutadania, i demana que s'aprimi l'estructura del sector per beneficiar i mi- llorar la prestació dels serveis socials a través de l'Institut. Tot i aquest advertiment, avança que el seu Grup emetrà un vot a favor d'aquesta creació. El Sr. Martí precisa, d'entrada, que cap treballa- dor de serveis socials marxa dels districtes ni tam- poc cap equipament, sinó que la creació de l'Insti- tut Municipal de Serveis Socials suposarà el reforç del nombre de persones als districtes, particular- ment la figura del nou director territorial, que s'in- corpora plenament a l'estructura descentralitzada de l'Ajuntament; i alhora significarà un reforç del desplegament dels centres de serveis socials, tal i com s'ha explicat a bastament en altres ocasions. A fi de fer-ho més clar, recorre al paral·lelisme amb les biblioteques, que són uns magnífics equi- paments de proximitat, inserits en la dinàmica dels districtes i dels barris, que tenen una dependència central al Consorci de Biblioteques de Barcelona. En el cas concret que els ocupa, es crea l'Institut Mu- nicipal de Serveis Socials perquè actuï en la matei- xa línia. Justament per tenir equipaments de pro- NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2981 ximitat més reforçats i arrelats, convé que els ser- veis centrals de referència estiguin ben estructu- rats. El Sr. Gomà agraeix el suport del Grup municipal d'ERC en la constitució de l'Institut Municipal de Serveis Socials. Tot seguit, referint-se a les intervencions de les Sres. Fandos i Esteller, subratlla que, durant el procés de discussió entre l'aprovació inicial i la de- finitiva dels estatuts de l'Institut, han tingut opor- tunitat de comentar les seves objeccions, la prime- ra de les quals en relació a l'hipotètic afebliment dels districtes, que el Sr. Martí acaba d'aclarir molt il·lustrativament. Estan convençuts que l'Institut implica més ciutat i més proximitat, a la vegada. És un instrument que garanteix l'equitat, la planificació i la regulació general del sistema. Implicarà, també, més proximitat, l'increment sostingut de les planti- lles en els centres. Posa en relleu, igualment, que significarà l'allibe- rament dels districtes quant a determinats proces- sos de gestió de personal i de recursos a fi que es puguin dedicar a les tasques preventives i de quoti- dianitat que ara els resulten molt dificultoses. Vol deixar molt clar que no es debiliten els con- trols polítics i democràtics, sinó que s'enforteixen. D'una banda, la Comissió d'Acció Social i Ciutadania continuarà exercint les seves funcions de debat i de presa de decisions i, d'altra banda, el Consell rector de l'Institut és un nou espai de pluralitat política que farà més transparent la gestió dels serveis socials. La Sra. Fandos puntualitza que ella no ha dit en cap moment que marxaran persones dels districtes, sinó que estan recuperant el control d'un seguit de serveis, com passa sovint amb la nova gerència municipal, des d'un punt de mira centralitzat per- què s'han adonat que no ha funcionat el sistema des dels districtes. És precisament d'això del que es queixen. En segon lloc, posa de manifest que hi ha tot una sèrie d'adjudicacions de contractes tan importants com, per exemple, l'assistència domiciliària que es faran des de l'Institut Municipal de Serveis Socials, on hi ha majoria aclaparadora del govern municipal. El Sr. Martí replica que es tracta d'una nova eta- pa dels serveis socials inscrita en el nou marc legis- latiu que demana una universalització dels concep- tes, per aquest motiu es canvia el sistema, per respondre i donar servei a la ciutadania. El Sr. Alcalde remarca que s'aprova la creació de l'Institut Municipal de Serveis Socials, que suposa l'instrument de la nova etapa de la política social de proximitat. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Reca- sens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fer- nández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller i Balseiro. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT 24. Aprovar definitivament el Pla d'Acció munici- pal davant de situacions de ventades a la ciutat de Barcelona, d'acord amb els articles 47.2.a) de la Llei 4/1997 de protecció civil de Catalunya, 11.1.e) de la Carta municipal i 30.2.5è del Reglament or- gànic municipal, deixar sense efecte els plans apro- vats amb anterioritat en tot allò que sigui contrari a aquest Pla, i remetre l'esmentat Pla a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya per a la seva homo- logació. S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. c) Proposicions Del Grup del Partit Popular Única. El Plenari del Consell Municipal acorda: Constituir una Comissió no permanent del Plenari, d'acord amb el que estableixen els articles 35 i 37 del Reglament orgànic municipal, amb la finalitat que, en el termini de dos mesos, formuli una pro- posta de modificació de l'Ordenança de Mesures per fomentar la convivència ciutadana a l'espai públic de Barcelona. El Sr. Fernández Díaz fa avinent que el seu Grup havia presentat una moció per la via d'urgència, que finalment ha retirat atès el compromís del go- vern de la ciutat de lliurar-los, a partir de la setma- na vinent, els informes sol·licitats. Així doncs, avança que se centrarà en defensar la seva propo- sició inicial relativa a la necessitat de modificar l'ordenança de civisme i la constitució de la comis- sió municipal pertinent. Admet que són previsibles els arguments del seu Grup en defensar la propos- ta, de manera que tot allò que ara expressi és pràc- ticament idèntic al que van defensar els anys 2005 i 2006 en ocasió del debat i l'aprovació de l'ordenan- ça esmentada. En conseqüència, entén que si han de ratificar els arguments de fa tres anys és que l'ordenança que es va tirar endavant, amb els vots favorables dels Grups de CiU i d'ERC, ha fracassat pel que fa als seus objectius. Si ara s'està en la mateixa situació que fa tres anys en el sentit que la lluita contra l'incivisme és encara una de les prioritats d'aquest Ajuntament, l'únic significat que pot tenir és que no han reeixit les polítiques i les normes que les havi- en de sustentar. Manté, doncs, el que deia ara fa tres anys en aquesta sessió plenària i que, bàsicament, es refe- ria a la necessitat d'unes normes clares; d’allò que qualifica com una ordenança municipal políticament incorrecta però ciutadanament responsable, que deixi les coses clares i que permeti aplicar políti- ques contundents en la lluita contra l'incivisme. En segon lloc, recorda que llavors reclamaven policia suficient al carrer per fer complir les normes de convivència, i encara ara hi ha una dotació insufici- ent de guàrdia urbana i mossos d'esquadra per fer 2982 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 complir l'ordenança. En tercer lloc, reclamaven fermesa deu i actuar sense complexos contra els incívics. Lamenta, per tant, que transcorreguts tres anys, hagin aplicat tímidament i condicionats pels socis de govern ICV-EUiA, que inicialment la van rebut- jar, l'ordenança que van aprovar. El temps, per tant, els ha donat la raó, atès que el pacte amb CiU i ERC i PSC ha demostrat ser ine- ficaç, de la mateixa manera que la manca de deci- sió en l'aplicació de la seva norma ha agreujat les conseqüències. Entén que rectificar no és només de savis, sinó que és un acte de responsabilitat i de rigor. De manera que confia en el vot favorable dels Grups municipals per constituir la comissió municipal per encetar els treballs que han de permetre la modifi- cació de l'ordenança a fi que, en dos mesos, sigui possible presentar-la en aquest Plenari per garantir la cultura del respecte i el compliment de les nor- mes bàsiques de convivència al carrer. El Sr. Forn avança l'abstenció del seu Grup per- què no comparteix un aspecte que defineix com a fonamental: estan convençuts de la utilitat de l'or- denança i, per coherència, han de continuar defen- sant-la perquè és tracta d'un instrument útil que requereix, tanmateix, voluntat d'aplicació i de tirar- la endavant i que el govern hi destini recursos eco- nòmics i humans. Observa que l'ordenança buscava consens a la ciutat, al qual el seu Grup es va afegir perquè considerà que calia donar un pas endavant malgrat que hi trobaven mancances, tal i com va manifestar el president del seu Grup en el moment en què es va debatre. La millora o la reforma d'aquesta ordenança no és garantia de resolució dels problemes si el govern no actua decididament, amb una sola veu, compar- tint principis i objectius; i és precisament la manca de decisió i de voluntat en la seva aplicació el que troben a faltar. Tanmateix, creu que el mateix go- vern ho va reconèixer clarament la setmana passa- da en tractar les proposicions del seu Grup i d'ERC a la Comissió de Presidència, Territori i Funció pú- blica en què la presentada per CiU acordava donar més recursos i més poder de decisió, gestió i coor- dinació a l'Agència per a l'abordatge integral del treball sexual, atès que el mateix govern reconeixia que no es feia prou, ni disposava de prou recursos, com també ho reconeixien arran de la proposició d'ERC que acordava més presència i disponibilitat d'efectius policials a la via pública, o que calia bus- car l'acord polític per garantir l'aplicació decidida i sense excepcions de l'ordenança. Remarca, però, que el seu Grup no renuncia a la modificació de l'ordenança, i precisament en aquest sentit van proposar possibles reformes quant a la permissivitat de la nuesa o la seminuesa a la via pública, o donar suport a la reforma de l'ordenança en tot allò referit a l'exercici de la prostitució al carrer. Així doncs, estan a favor de determinades modificacions, però essencialment reclamen ferme- sa i voluntat d'aplicació al govern municipal. El Sr. Portabella anuncia el vot contrari a la pro- posició perquè no estan d'acord amb què la solució passi per la modificació de l'ordenança. Addueix que el Grup del PP ha canviat de posició, atès que, encara no fa deu mesos, els van votar favorable- ment una proposició on defensaven l'ordenança i demanaven l'elaboració de protocols de prevenció i intervenció per impedir comportaments incívics de determinats seguidors de competicions esportives, l’increment dels mitjans humans i materials per aplicar amb eficàcia l'ordenança, i augmentar els efectius pedagògics, socials i policials per lluitar contra l'incivisme. Consideren, però, que intentar fer veure que el principal problema rau en la mateixa ordenança no és altra cosa que una fugida endavant i un intent d'evitar el debat en profunditat. Entenen que en el seu discurs barregen aquesta ordenança amb la dels usos de l'espai públic i, fins i tot, hi inclouen aspectes que fan referència a la del paisatge urbà. Altrament, estan convençuts que aquesta orde- nança encara té molt de recorregut perquè, tal i com també ha expressat el representant de CiU, encara hi ha molts aspectes que no s'apliquen, entre els quals es refereix, només a tall d'exemple, a la disposició final tercera que fa referència a la refosa d'ordenances; a l'elaboració de la Carta de drets i deures de la ciutadania; o la difusió de l'or- denança a les OAC, centres cívics, centres educa- tius, estacions de metro, autobús, ferrocarril, port i aeroport, entre altres espais de concurrència públi- ca. De la mateixa manera, no s'han desplegat els instruments de mediació per a la gestió i resolució de conflictes o la justícia de proximitat, que el seu Grup sempre ha defensat com una bona eina. Referint-se concretament als instruments de me- diació que acaba d'esmentar, destaca que els con- sideren d'importància cabdal i que és preocupant que no es desenvolupin plenament quant a les se- ves possibilitats en l'àmbit de la prevenció, de la gestió i de resolució dels conflictes. El Sr. Gomà indica, d'entrada, que el seu Grup emetrà un vot en contra d'aquesta proposició es- sencialment perquè no comparteixen ni el diagnòs- tic ni el model de resposta. Consideren que la com- plexitat dels fenòmens de la convivència en els barris de la ciutat no passa només, ni principal- ment, per l'ordenança. Precisa que el marc norma- tiu, en el seu conjunt, i també aquesta ordenança, s'ha d'aplicar de manera ordinària amb tota norma- litat i sostingudament, com moltes vegades ja ha explicat la regidora de Seguretat. Tenen en compte que a la ciutat existeix una pluralitat d'instruments al servei de les polítiques de convivència i de civis- me, de mediació, de prevenció, de manteniment integral, de policia de proximitat, d'acció comunità- ria, plans d'usos i regulació d'horaris. Tots són ins- truments a favor de la convivència i del civisme que NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2983 reïxen a la majoria de barris, tot i que admet que s'han d'intensificar i perfeccionar, però s'estan ti- rant endavant des de la perspectiva conjunta de l'equip de govern. Creuen, per tant, que aquesta és una proposició que no té sentit que s'aprovi i es refermen en el conjunt d'instruments d'intervenció que s'estan tirant endavant. La Sra. Escarp remarca que no es pot renegar ni posar constantment en qüestió l'ordenança a fi de motivar la seva modificació. Tal i com aquí s'ha dit, aquesta ordenança és fruit d'un pacte polític i, en la seva redacció, s’hi han recollit les aportacions de tots els Grups municipals, incloses les del Grup del PP, que no eren les mateixes que expressa avui. Llavors qüestionaven el model de seguretat inte- gral, tots aquells fonaments de dret que anaven més enllà i que lluitaven contra tots aquells que es volien apropiar de l'espai públic; és a dir, lluitaven contra un model de seguretat que anés més enllà de la fermesa deu i de la tolerància zero. Així doncs, en virtut del pacte polític a què s'ha referit, i d'acord amb el que van contraure fa quin- ze dies a la Comissió de Presidència, Territori i Fun- ció pública, cal aprofundir totes les possibilitats d'aquest instrument de què disposen. Discrepa rotundament que l'ordenança no s'apli- qui, tot i que hi ha alguns instruments que queden oberts i que cal desenvolupar com ara la Carta de drets i deures que aquí s'ha esmentat i en la qual hi estan treballant conjuntament tots els Grups. Opina que, tal vegada, el problema rau en que- dar-se només amb les estadístiques de sancions, de comisos de llaunes o del nombre d'actuacions. I, en aquest senti, creu que caldria fer una valoració de l'ordenança en base a la seva difusió, bàsicament en la campanya d'estiu a través del Consorci de Turisme i dels aeroports, entre altres. Igualment, cal valorar els elements qualitatius de millora de l'espai públic a què ha contribuït l'ordenança. Assenyala, en aquesta línia, que algunes conduc- tes han disminuït, malgrat que no s'han eradicat, la qual cosa no vol dir que es pugui abaixar la guàr- dia, sinó que demostra que són eficients i cal conti- nuar tirant-les endavant. Apunta que el Partit Popular va modificar trenta- sis vegades el Codi Penal durant el temps que va ostentar el govern de l'Estat i, malgrat això, no van aconseguir eradicar el delicte, perquè hi ha conduc- tes que formen part de la condició humana. Per tant, mai no han pretès eradicar determinades con- ductes, sinó treballar a fi de minimitzar-les. En acabar, vol posar en relleu el fet que l'autori- tat democràtica no és patrimoni d'alguns, sinó que és de tots i a tots competeix la seva defensa. Auto- ritat vol dir disposar d'instruments administratius i jurídics, presència policial i justícia de proximitat, però també significa mesures alternatives, que és el que s'està tirant endavant. El Sr. Fernández Díaz posa de manifest la seva preocupació per la intervenció que acaba de fer la Sra. Escarp, atesa la seva condició de màxima res- ponsable de la seguretat a Barcelona, i que demos- tra una percepció i una diagnosi absolutament allu- nyades de la realitat. Observa que la resta de Grups municipals han coincidit a rebutjar la proposició i, a excepció del Grup d'ICV-EUiA, que ha reconegut obertament la bondat de l'ordenança, alguns Grups consideren que s'aplica malament. Contràriament, el Grup del PP considera que el text és dolent i que la seva aplicació és pitjor i, precisa- ment per això, reclamen que es modifiqui en els as- pectes que ha enumerat en la seva primera interven- ció i que reitera. Addueix que aspectes com l'exercici de la prostitució al carrer, l'ordenança el prohibeix explícitament, però el problema rau en què no s'hi fa una prohibició general, sinó que precisa que està pro- hibida en els casos en què es practiqui a menys de dos-cents metres d'un centre educatiu, per exemple. En la pràctica, per tant, la prostitució està autoritzada a la ciutat amb aquestes excepcions. Reclama, també, que la guàrdia urbana pugui in- tervenir des del primer moment per lluitar contra la prostitució al carrer, alhora que admet que cal dife- renciar els casos en què requereixen els serveis socials. La Sra. Escarp es referma en què la diagnosi del govern municipal és encertada i en la bondat de l'ordenança com a instrument contra l'incivisme, tot i que no és l'únic. Finalment, expressa, en paraules d'un membre de la societat civil, que tolerància zero és igual a manca de creativitat política. Es rebutja la proposició en debat amb sis vots favorables –emesos pels Srs. Fernández Díaz, Cor- net, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller i Balsei- ro–, dotze abstencions –emeses pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vi- la– i vint-i-dos en contra de la resta de membres del Consistori. PART D’IMPULS I CONTROL a) Proposicions / declaracions de grup Del Grup Municipal Convergència i Unió Pp 1. 1. Barcelona no es pot permetre seguir sent percebuda com una ciutat transgressora i incí- vica, si vol mantenir viva la seva imatge internacio- nal de ciutat cohesionada, oberta i cosmopolita. 2. Constatem que l'Ajuntament de Barcelona dis- posa d'instruments per actuar en l'espai públic en defensa de la convivència i de la legalitat, però cal utilitzar-los més eficaçment dons podem titllar les normes de vulnerables si no hi ha voluntat per fer- les complir. 2984 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 3. Cal que el govern actuï amb una sola veu, sense discrepàncies, compartint uns mateixos prin- cipis i objectius i utilitzant tots els recursos que té al seu abast. 4. Cal desplegar, tal i com informa la Síndica de Greuges de Barcelona, les disposicions de l'orde- nança de civisme i elaborar una ordenança refosa amb la de l'ús de les vies i espais públics de Barce- lona. 5. Cal que el govern municipal treballi amb con- vicció, dia a dia, per abordar els problemes de l'in- civisme i que consensuï amb els grups polítics me- sures d'actuació que ajudin a fer de Barcelona una ciutat de convivència, llibertat i prosperitat. El Sr. Trias presenta la proposició tot recordant, d'entrada, que el 23 de desembre de 2005 es va adoptar en aquest Plenari un acord de mesures per fomentar la convivència ciutadana a l'espai públic de Barcelona que es van recollir en l'ordenança de civisme. La voluntat que hi havia al darrere era actuar contra el deteriorament en l'ús de l'espai públic, atès el fracàs de l'aplicació de la normativa anterior. El seu Grup denunciava també una manca de voluntat i de capacitat de governar per liderar l'aplicació de la normativa esmentada. Posava de manifest que, de certa manera, es "coquetejava" amb l'incivisme, es tolerava i, fins i tot, els feien certa gràcia determinades conductes, i els agradava anar pel món explicant que Barcelona era una ciu- tat transgressora. El seu Grup, òbviament, no li va veure mai la gràcia, i va constatar que se'ls havia escapat de les mans el control de la ciutat, no ad- metien les crítiques i el govern municipal només actuava quan les coses transcendien als mitjans de comunicació. Ara, transcorreguts quatre anys, la situació no ha canviat; la degradació de la ciutat és creixent; la prostitució al carrer ha augmentat, juntament amb l'explotació de les persones que s'hi dediquen. A aquesta problemàtica s'hi afegeix la venda de dro- gues, de llaunes, la proliferació dels "top-manta" i l'increment de furts. Recorda que fa quatre anys, en consensuar aquell acord, ja van advertir que l'ordenança no era el tot; que el seu Grup no l'hauria redactat d'aque- lla manera però que, tanmateix, la feia seva. Ara, malgrat tot, encara la continuen fent seva i per aquest motiu s'han abstingut en la proposició de modificació que ha formulat el Grup municipal del PP. No obstant això, ja havien avisat que hi havia tres condicions essencials per al seu funcionament: voluntat d'aplicar-la, mitjans necessaris i unitat, cosa que inclou el consens intern del mateix govern municipal per aplicar la normativa. Aquí és preci- sament on fracassa l'ordenança, atès que no hi ha unitat en el govern municipal, alhora que no dispo- sa, en molts casos, dels mitjans necessaris. Actu- alment, ningú sap quins són els objectius del go- vern respecte a l'ordre i al model de ciutat. El que el seu Grup presenta avui no és una pro- posició, sinó una declaració, tot i tenir clar que pro- bablement es quedaran sols en defensar-la; però no es volen estar de deixar clara quina és la seva posició en un moment com l'actual. No es pot tole- rar que Barcelona continuï donant la imatge i la percepció de ciutat transgressora i incívica, que de cap de les maneres no s'ho pot permetre. Altra- ment, volen que Barcelona sigui coneguda arreu com una ciutat cohesionada, oberta i cosmopolita. Estan convençuts que calen recursos en dotació de guàrdia urbana i de mossos, però, sobretot, cal que els instruments i els recursos, que hi són, s'uti- litzin adequadament i eficaçment, perquè les nor- mes es tornen vulnerables si no hi ha la voluntat de fer-les complir. Però, per damunt de tot, cal que el govern municipal actuï amb una sola veu; no poden anar donant missatges dispersos que provoquen una profunda desorientació i cap missatge clar res- pecte als seus objectius. Afegeix que, tal i com diu la Síndica de Greuges, cal desplegar les disposicions de l'ordenança de civisme i elaborar una ordenança refosa amb l'ús de les vies i els espais públics de la ciutat; i cal alhora que el govern de la ciutat actuï amb convicció i que l'oposició contribueixi a fer-ho possible. El seu Grup voldria que fos capaç de consensuar-ho amb els tots Grups municipals, per la qual cosa els oferei- xen la seva col·laboració a fi d'acabar amb aquesta imatge de Barcelona, i depèn del govern municipal que es resolgui aquesta situació a fi de bé. El Sr. Fernández Díaz posa de manifest que el seu Grup coincideix amb el plantejament formulat pel Sr. Trias en la lectura profundament crítica en- torn de l'aplicació de les normes de convivència i l'exercici de l'autoritat a la ciutat, i afegeix que el seu Grup va, fins i tot, més enllà en el to de la críti- ca. Tanmateix, discrepen amb la defensa del Grup de CiU de l'ordenança com a text normatiu, tot i que respon a una actitud de coherència atès que la van pactar amb el govern de l'alcalde Clos. Altra- ment, el seu Grup sempre va manifestar que no era la seva ordenança; va advertir que no era la norma que necessitava Barcelona, i el temps els ha donat la raó; van concretar els punts de discrepància, i tres anys després, lamentablement, es veu obligat a continuar defensant els mateixos arguments. Consideren que per lluitar contra l'incivisme i la delinqüència no cal fer grans plantejaments ni de- claracions d'intencions, cal només posar en marxa mesures de govern i, en aquest cas, la seva pro- posta és redactar una nova ordenança de civisme, és a dir, a diferència del Grup de CiU, no només discrepen de la seva aplicació, sinó de la norma mateixa. Insisteix, doncs, que cal una norma clara i diàfa- na, malgrat que sigui políticament incorrecta. Es referma en el concepte fermesa deu, més que no NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2985 pas tolerància zero, sobretot per part del govern en aplicar la norma. Posa en relleu que les eines existeixen, i només cal que s'usin adequadament i amb coherència i en base a uns criteris nítids. Confia que algun dia el Sr. Alcalde pugui rectifi- car i que, al més aviat possible, es modifiqui l'orde- nança, s'incrementin sostingudament els efectius de la guàrdia urbana, s'exigeixi el nombre de mos- sos d'esquadra que necessita Barcelona per lluitar amb eficàcia contra la delinqüència i l'incivisme, i que es mantingui una línia clara els propers anys. El Sr. Portabella expressa que el seu Grup com- parteix el fons de la proposició en el sentit que l'or- denança disposa d'instruments per actuar en l'espai públic en defensa de la convivència i de la legalitat que encara són útils. Així doncs, no són de l'opinió que calgui canviar el text normatiu; i estan d'acord que pot ser una norma útil. Igualment, i en referència al punt quart de la proposició, estan convençuts que cal tirar endavant la disposició addicional tercera de refosa de l'orde- nança de civisme amb la de l'ús de les vies i espais públics de Barcelona. Coincideixen també amb el punt cinquè, en el sentit que reclama una actuació convençuda i con- tinuada del govern de la ciutat per acarar els pro- blemes de l'incivisme i que consensuï amb els Grups mesures d'actuació. En aquesta línia, recorda que en les darreres comissions de Plenari, el seu Grup va presentar una proposició en què demana- ven la creació d'una comissió de seguiment de l'a- plicació de l'ordenança, integrada per les àrees del govern municipal i pels Grups municipals a fi de vetllar pel desplegament correcte i corregir les mancances i dèficits en l'aplicació. Aquesta propos- ta va ser aprovada, sense els vots favorables dels Grups del PP i ICV-EUiA, i l'alcalde ha signat el de- cret de constitució de la comissió de seguiment, per la qual cosa consideren que no cal reiterar la petició constantment. Per acabar, manifesta la seva preocupació per la tensió que es produeix en el si de govern municipal per l'aplicació d'aquesta ordenança i consideren que, en bona part, és responsable de la situació. El grup d'ICV-EUiA no va votar a favor de l'ordenança i, sempre que pot, ho treu a relluir. Resulta, però, que l'Agència per a l'abordatge integral del treball sexual i la mediació entren dintre de les seves res- ponsabilitats de govern; en aquest cas es produeix una sensació de poca credibilitat de l'autoritat mu- nicipal, que comporta una possible percepció d'im- punitat, amb el posterior conflicte que es genera en l'aplicació de l'ordenança. Aquesta contradicció repercuteix en la ciutat, i és el govern qui l'ha de resoldre atès que, altrament, les conseqüències ultrapassen l'àmbit polític partidista i recauen en tota la ciutadania. El Sr. Gomà anuncia que votaran en contra d'a- questa declaració perquè, d'una banda, la veuen com un exercici retòric, que recull obvietats amb què és difícil discrepar; i, d'altra banda, fa algunes afirmacions amb què tenen divergències substanci- als. Remarca, en primer lloc, que per al seu Grup Barcelona no és una ciutat incívica atès que, majo- ritàriament, els ciutadans són responsables i s'im- pliquen en la millora de la ciutat. Això no significa que no hi hagi problemes derivats d'actituds incívi- ques, com en qualsevol context urbà. Hi ha risc que la convivència es faci fràgil arran de noves realitats emergents, però també per velles relacions de po- der que encara no s'han superat. Tanmateix, els problemes i les fragilitats de convivència a la ciutat els semblen menors en relació a altres realitats urbanes. Certament, a la ciutat es viuen ritmes de canvi accelerats en la seva realitat social que gene- ren pressions, però tot i amb això es manté el mo- del d'ús intensiu de l'espai públic, funcional i social, en tots els barris de la ciutat, amb voluntat d'equi- tat territorial i d'estendre igualitàriament els valors de centralitat a tots els barris de la ciutat. Aquesta és al seu parer la garantia més sòlida, estructural i sostenible per al civisme i la convivència. Les frac- tures socials i territorials debiliten la convivència, mentre que la política de barris, de cohesió en la diversitat, és el factor més positiu de generació de condicions de civisme. Certament es disposa de força instruments per actuar, de moltes eines per intervenir en la convi- vència a través de programes d'acció comunitària, plans d'usos, regulació d'horaris, mediació, preven- ció i manteniment integral, i policia de proximitat. I, aquests instruments, s’utilitzen amb l'acord i la cohesió de l'equip de govern, que està desplegant un PAM que situa el civisme i la convivència en la proximitat com una de les dimensions vertebrado- res i definidores del projecte de ciutat i, això, es tradueix quotidianament en fets. Per acabar, pregunta al Sr. Trias quina és la seva alternativa real més enllà dels exercicis retòrics. Per quin motiu continua infravalorant els esforços i les dinàmiques reals de convivència que cada dia es construeixen. Conclou, per tant, que més enllà de les demagògies i retòriques superficials, cal volun- tat de diàleg i de trobar espais d'acord amb els Grups municipals, però sempre des del rigor, la responsabilitat i la voluntat de construir. La Sra. Escarp manifesta el vot contrari del Grup municipal Socialista. Replica que el govern municipal mai no ha amagat el cap sota l'ala en acarar deter- minats fenòmens fruit de la globalització; i vol re- marcar que va ser el govern municipal qui va posar en l'agenda política el debat sobre el civisme i abor- dar els problemes amb una metodologia transversal. Insisteix que aquest govern municipal no ha dei- xat de complir cap dels compromisos d'ampliació de plantilla de la guàrdia urbana que va assumir; mai no ha deixat de tenir voluntat política d'aplicació de l'ordenança; i sempre ha cercat el consens polític. 2986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 Quant a l'objectiu de la norma, que ha estat qüestionat fa uns moments, recalca que és la con- vivència entesa com a benestar social i econòmic, com a participació, com a autoritat i com a consens social i polític. Afegeix que, precisament per això, fa quinze dies van arribar a un acord a fi d'avançar, sense renunciar a tot el que ja s'ha fet en base a l'ordenança i per la convivència a la ciutat. Finalment, i fent referència a l'oferta de col·laboració del Grup de CiU per aconseguir una citat més cívica, opina que no hi ajuden gens els qualificatius que aquest mateix Grup atribueix a la ciutat: "ciutat de decorat", "ciutat de sexe fàcil", "Barcelona és un gran prostíbul", o "ciutat de bote- llón", que contribueixen a magnificar i destruir. El Sr. Trias lamenta el to d'aquesta darrera inter- venció, que no pretén altra cosa que matar el mis- satger. Es referma en el convenciment que quan sorgeix un problema, el govern amaga el cap sota l'ala. Per il·lustrar aquesta afirmació, es refereix a diverses opinions de representants de la societat civil que, en definitiva, reconeixen que només s'ac- tua quan un problema greu ha saltat als mitjans de comunicació. Admet, tanmateix, que això no és aplicable a to- ta la ciutat; hi ha una ciutat diferent, però aquesta que avui els ocupa existeix i desprestigia. La Sra. Escarp retreu al Sr. Trias que hagi renun- ciat a expressar la seva opinió en les tribunes on ho podia fer, com ara la secció "Els Grups municipals opinen" de la revista Barcelona Informació dels darrers mesos. Es rebutja la proposició / declaració de grup en debat amb dotze vots favorables –emesos pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila–, sis abstencions –emeses pels Srs. Fernán- dez Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller i Balseiro– i vint-i-dos en contra de la resta de membres del Consistori. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Pp 2. El Consell Plenari Municipal acorda: I) Afirmar que el Pressupost General de l'Ajun- tament de Barcelona ha de donar prioritat a les necessitats socials de la ciutat, així com a crear les bases d'una economia moderna i competitiva, ba- sada en el coneixement, la innovació i el talent, i preparada per generar recursos que permetin sortir de l’actual situació de crisi econòmica amb millors garanties per afrontar el futur. II) En relació a l'elaboració del Pressupost Gene- ral de l'Ajuntament de Barcelona per a l'any 2010, tant de la pròpia entitat com dels organismes autò- noms locals, entitats públiques empresarials i socie- tats, establir com a criteris generals: a) La contenció i reducció de la despesa corrent ordinària interna. b) La compensació de la disminució dels ingres- sos tributaris com a conseqüència de l’alentiment econòmic l’any 2010 mitjançant l’adquisició de deu- te per tal de mantenir el nivell d’inversió. III) Instar al govern de la Generalitat i al govern de l'Estat a dissenyar un nou sistema de finança- ment local més just, més estable i menys cíclic, que garanteixi els recursos necessaris als municipis per la implementació de les seves competències, mit- jançant la reforma del Reial Decret Legislatiu 2/2004, d'aprovació del text refós de la Llei Regu- ladora de les Hisendes Locals. El Sr. Portabella presenta la proposició amb la reflexió que estaven convençuts que el debat de l'ordenança de civisme ja s'havia fet a les comissi- ons i, per aquest motiu, la seva proposició fa refe- rència a la crisi econòmica i al Pressupost. Entenen que la conjuntura econòmica situa Bar- celona en una posició de foc creuat en diversos escenaris; d'una banda, hi ha una crisi financera internacional que provoca restriccions de crèdit que acaben repercutint seriosament sobre l'economia real; d'altra banda, hi ha una crisi molt més específi- ca a Catalunya i a Barcelona que revela l'esgotament del model de creixement fins ara vigent. Durant massa anys s'han fomentat activitats amb valor afegit molt baix i una excessiva concentració de crei- xement en alguns sectors com ara el de la construc- ció, el bancari i financer o en la indústria de l'auto- mòbil. De manera que, la caiguda generalitzada de la demanda i de la inversió, ha portat a un increment de l'atur i un augment del risc i de la precarització laboral i social que està causant estralls. Estan convençuts que, per sortir d'aquesta situa- ció, Barcelona té condicions històriques com ara la capacitat de reacció i de crear escenaris econòmics i, per aquest motiu, bona part de la proposició que presenten va en aquesta direcció. Creuen que per sortir de la crisi, molt més costosa per a l'Estat espanyol que per a la resta de països desenvolu- pats, cal la modernització de l'economia productiva i fomentar la competitivitat en productes i serveis, oferta de formació, innovació i empenta per a nous projectes. Proposen, doncs, que el Pressupost municipal doni prioritat a centrar les bases d'una economia de futur i que es basi en els paràmetres que establei- xen els experts, entre els quals la millora de la for- mació, el talent i la capacitat d'innovar; i, d'altra banda, que s’estigui en disposició d’acollir adequa- dament les persones i les famílies que pateixen més aquesta conjuntura. Per aconseguir els objectius que acaba d'esmen- tar, i en un context que inclou la pujada dels im- postos indirectes per part de l'Estat que augmenten la situació de pressió a les economies, cal aconse- guir no incrementar la pressió fiscal sobre la ciuta- dania, que ha d'anar acompanyada per la contenció de la despesa corrent ordinària de l'Ajuntament, que ha de ser exemplificadora. Consideren que, atesa la bona situació estructu- ral de les finances municipals durant l'última dèca- NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2987 da, convé endeutar-se moderadament per poder mantenir la inversió i continuar satisfent les neces- sitats de la ciutadania. Finalment, demanen que s'insti a la Generalitat i al govern de l'Estat a dissenyar un nou sistema de finançament local més just, més estable i menys cíclic. A fi de contextualitzar aquesta dinàmica cícli- ca, es remunta al canvi que es va produir arran de l'actuació del ministre d'Economia Rodrigo Rato, en el govern del PP, que ha deixat les finances munici- pals amb un grau d'incertesa inassolible. El Sr. Vives expressa que, tot i que el seu Grup coincideix amb el fons de la proposició, s'abstindrà en la votació per un seguit de raons. D'entrada, perquè, avui mateix, en el debat de les ordenances fiscals, s'ha pogut comprovar clarament que allò que constituïa un dels eixos fonamentals de la pro- posta de l'equip de govern, la congelació dels im- postos, no s'ha produït, sinó que els han augmen- tat. Consideren que ara ja es pot intuir que en la li- quidació del Pressupost del 2009 es podrà compro- var que l'endeutament que s'havia previst és molt més elevat. A més, cal tenir en compte que aquest endeutament no s'haurà destinat a la inversió, sinó a atendre necessitats corrents. Quant al darrer punt de la proposició, molt clar i amb el qual és evident que tothom hi està d'acord, entenen, però, que ja no és moment de demanar a les administracions de la Generalitat i de l'Estat el disseny d'un sistema de finançament local més just; ara, el que cal per a la ciutat de Barcelona és que s'acompleixi la Carta Municipal de manera im- mediata. Repeteix que estan d'acord que el marc en què es contextualitza la proposició és acceptable, però el debat actual ha de tenir un grau més alt d'exi- gència. Precisament per això, com ja ha dit en co- mençar la seva intervenció, s'abstindran. El Sr. Fernández Díaz observa que cal tenir molt de coratge polític, en els temps que corren de crisi econòmica i de destrucció d'ocupació, per criticar l'actuació del ministre Rato, que va ser un referent de creació d'ocupació a Europa, més encara quan ERC va ser corresponsable que el Sr. Rato fos subs- tituït per un govern socialista que ha aconseguit que, en cinc anys, l'atur arribi al seu topall màxim històric. Entrant en el contingut estricte de la proposta, reconeix que, a la pràctica, l'únic aspecte efectiu és que posa de manifest que s'haurà de recórrer a l'endeutament de cara als pressupostos de 2010; però, contràriament al que vol donar a entendre el Sr. Portabella, dedueix que el deute servirà per incrementar la despesa social més que no pas per a les inversions. Contenir i reduir la despesa corrent és, certament, un binomi molt difícil de casar, però, si de debò tenen la voluntat de reduir la despesa corrent, haurien d'haver-ho pensat abans i votar favorablement la proposta d’un pla d'austeritat que va presentar el Grup del PP fa pocs mesos. Quant a la reclamació d'un finançament local just, entén que és retòrica, atès que dedueix que ja reclamaven fa anys un finançament més just per als ajuntaments de Catalunya. Conclou que emetran un vot contrari a la propos- ta perquè el futur de Barcelona no passa per l'en- deutament, i sí que passa per menys pressió impo- sitiva a fi d’afavorir l'activitat econòmica que proporcioni un increment de la recaptació tributària. Altrament, creu que el Sr. Portabella, s'hauria d'haver referit als deutes en efectius de mossos d'esquadra que té el govern Tripartit amb Barcelo- na i, per tant, en seguretat i lluita contra la delin- qüència, així com en satisfer les despeses de su- plència i de subsidiarietat, de capitalitat. Creu que això és el que realment s'hauria d'incloure en la proposició si estan convençuts que cal resoldre el finançament de Barcelona. El Sr. Mestre situa aquesta proposició a mig camí entre el debat que acaben de mantenir en ocasió de l'aprovació de les ordenances fiscals per al proper exercici i el que es farà amb motiu de l'aprovació del Pressupost del 2010. Com ja han dit en tractar el punt de les ordenan- ces fiscals, la qüestió central és que el Pressupost del 2010 pugui mantenir les prioritats del govern municipal, que són les polítiques socials, de promo- ció econòmica i d'ocupació, serveis municipals de qualitat i les inversions municipals. En aquest sentit fa avinent, arran dels dubtes expressats pel Sr. Vives, que s'estan realitzant les inversions munici- pals previstes, i li estranya que ho dubti quan cons- tantment proposen bonificacions i ajuts a tots els comerciants i veïns afectats per les obres al carrer, que és senyal que, d'obres, se'n fan. Afegeix que tot plegat obliga, en preparar el Pressupost de 2010, a entrar en la reducció i la contenció d'algunes partides i a recórrer a l'endeu- tament, que es tracta d'un recurs factible i, de fet, és la proposta que en el debat d'aprovació dels Pressupostos generals de 2009 va plantejar el pre- sident del Grup municipal d'ICV-EUiA, Sr. Gomà. En resum, conclou que les línies d'actuació de la proposta ja s'estan treballant rigorosament, i amb decisió política, i en una situació de fortalesa finan- cera i solvent d'aquest Ajuntament que permet dur- les a terme. Igualment, a la proposta es plantegen els aspectes que fan referència a la millora del fi- nançament local –que fa molt més de cinc anys que és un assumpte pendent–, una qüestió pendent amb el govern de l'Estat, bàsicament, que és qui ha de fer l'aportació més gran al finançament local i que no ha donat massa passes en aquest sentit, ni ara, ni abans, amb el govern del Sr. Aznar que va recór- rer a la reducció de les polítiques fiscals dels ajun- taments. Així doncs, com ja han fet en altres ocasi- ons, reitera que cal la millora del finançament local. 2988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 Entenen que la proposició s'inscriu en línies de treball que ja estan en marxa, algunes pròpies d'a- quest Ajuntament, altres pròpies del municipalisme català i, per tot plegat, hi votaran a favor. El Sr. Carnes diu que, com molt bé es planteja en la introducció de la proposició, la situació eco- nòmica és certament complicada, essencialment pel que fa a les xifres d'increment de l'atur. Per aquest motiu és important treballar per consolidar un nou model econòmic, un aspecte que Barcelona ja fa anys que treballa tal i com demostren el districte 22@ i el projecte de renovació del Consorci de la Zona Franca que està en fase de consolidació. Retreu al Sr. Fernández Díaz que aprofiti per llançar retrets quan són corresponsables històrics d'aquesta situació, més aviat pel que fa als retro- cessos que no pas pels avanços. Quant a les inversions, remarca que qualsevol crèdit del Banc Europeu d'Inversions és, justament, per al que el seu nom indica. En aquesta línia, cre- uen que cal continuar amb una política d'estímuls fiscals i l'esforç inversor, encara que s'hagi de re- córrer a l'endeutament. El Sr. Portabella, en referència a les observacions del Sr. Fernández Díaz, addueix que és molt agosa- rat negar que el ministre Rato tingui res a veure amb el canvi en el finançament de les ciutats, que ha abocat a la inestabilització del sistema de finan- çament local, que provoca que sigui menys just, i amb un gran nivell d'incertesa que comporta tot un seguit de problemes afegits. Va consolidar un sis- tema econòmic amb la creació de molts llocs de treball, certament, però de valor afegit baix, un aspecte que va gestar l'actual crisi econòmica, cosa que no hauria passat d'haver apostat pel coneixe- ment i per la innovació com han fet altres països que ara tenen unes perspectives millors de sortir de la crisi. Finalment, precisa que no s’han referit a la Carta Municipal, perquè tots són conscients que té un gran trajecte per recórrer en l'àmbit econòmic, i per tant, ho han considerat sobrer. El Sr. Carnes vol precisar que, quan molt sovint els pretenen donar lliçons sobre la importància de la desregularització o de l'abolició de determinades figures impositives, només cal remetre's als supo- sats avenços que els governs conservadors d'EUA o del Regne Unit van aportar al sistema financer. S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb sis vots en contra –emesos pels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller i Balseiro–, dotze abstencions –eme- ses pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ar- danuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila– i vint-i-dos favorables de la resta de membres del Consistori assistents a la sessió. b) Precs Del Grup Municipal del Partit Popular Pc 1. Que el Govern Municipal faciliti als grups municipals tota la informació sobre el finançament municipal rebut per part del Consorci i/o la Funda- ció del Palau de la Música, tot convocat la Comissió Especial de Comptes per tal de realitzar un anàlisi del destí dels fons de l'Ajuntament de Barcelona a aquesta institució. El Sr. Fernández Díaz formula el prec en referèn- cia als recents esdeveniments arran de la gestió de la Fundació Orfeó Català- Palau de la Música i el seu Consorci, on participa aquest Ajuntament i, per la qual cosa, demanen la convocatòria de la Comis- sió Especial de Comptes a fi de rebre la informació necessària referent al finançament municipal rebut per l'esmentat Consorci. El Sr. Carnes respon que la Comissió Especial de Comptes serveix per analitzar els comptes munici- pals i, en aquest cas, permet analitzar les partides que s'han transferit des de l'ICUB, per la via de subvencions o convenis, al Patronat del Palau de la Música. Tanmateix, reitera l'oferta i la disposició d'aquest Ajuntament, a través del regidor responsable de Cultura, per informar de tot allò que tinguin a l'a- bast; però reitera que la Comissió Especial de Comptes no és competent per fer l'anàlisi que el Grup municipal del PP requereix. El Sr. Fernández Díaz manifesta que estan dispo- sats a reformular el prec arran de la resposta del tinent d'alcalde. Al·lega que, si havien triat la Co- missió Especial de Comptes, era per garantir una anàlisi rigorosa i tècnica, allunyada de qualsevol controvèrsia política o partidista, sobretot tenint en compte que l'Ajuntament ha fet aportacions molt importants al Palau de la Música. Puntualitza que el rerefons de la seva petició és l'exigència ciutadana de transparència, d'aclariment dels fets, de depuració de responsabilitats i de ga- ranties que esdeveniments com els del Palau no es tornaran a repetir en qualsevol altra institució o entitat. Opina que durant els propers mesos cal treballar plegats, des del rigor i sense controvèrsies políti- ques, per tenir accés a tots els informes de fiscalit- zació dels comptes del Palau; accedir a les auditori- es del període 2002-2008 –que, apunta, van fer les mateixes empreses que, per exemple, les dels comptes del Fòrum–; aclarir el procés urbanístic dels entorns del Palau i assolir el compromís de no aprovar-lo definitivament fins que tot quedi aclarit, començant per determinar l'interès de la nova di- recció del Palau en la promoció de l'hotel; revisant el conveni del 2006 de la Generalitat amb el Palau que va possibilitar les permutes edificatòries i de nous usos; i, finalment, de les transmissions de finques que es podrien haver produït als entorns de l'hotel i del Palau. El Sr. Carnes vol precisar –deixant clar d'entrada que aquest Ajuntament actuarà amb tot rigor, tal i NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2989 com ha fet fins ara– que el paper que ha fet aques- ta administració en la fiscalització dels comptes transferits a la institució ha estat plenament trans- parent. En segon lloc, li demana prudència en fer determinades apreciacions sobre les empreses au- ditores i sobre les actuacions urbanístiques a què s'ha referit. El Sr. Alcalde tanca els torns d'intervenció per afegir que l'Ajuntament de Barcelona, des del pri- mer minut, s’ha implicat en la construcció de la nova etapa que ha iniciat el Palau de la Música. Amb rigor i fermesa, des del primer moment, do- nen suport institucional als nous gestors del Palau. Altrament, no és possible obrir una nova etapa sense haver fet una anàlisi exhaustiva de l'etapa que es vol tancar. Vol expressar, per tant, el compromís que de bon començament han assolit per donar suport a les accions encaminades a fer net al Palau. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Pc 2. Que el govern municipal aturi els tràmits administratius relacionats amb les modificacions de planejament urbanístic proposades als entorns del Palau de la Música Catalana fins que es resolgui el procés judicial en curs. El Sr. Portabella presenta el prec, que llegeix. El Sr. García-Bragado respon que el Plenari va aprovar provisionalment, i la subcomissió d'Urba- nisme de Barcelona definitivament, la modificació del PGM dels entorns del Palau, i que actualment està en tràmit el Pla de millora urbana que ha de regular les característiques concretes de l'equipa- ment hoteler. Des del punt de vista urbanístic, les decisions preses per aquest Plenari tenen sentit plenament, a banda de les persones concretes que el puguin representar en cada moment. Tanmateix, és la Fundació del Palau de la Música la promotora d'aquesta actuació, amb els responsables de la qual estan en contacte permanent. Ateses les circumstàncies actuals, la intenció d'a- quest Ajuntament és restar a l'espera que els re- presentants actuals del Palau ratifiquin el seu inte- rès en aquesta iniciativa. El Sr. Portabella observa que el procés adminis- tratiu perquè es faci o no l'equipament hoteler ac- tualment està més en mans de l'Ajuntament que no pas de la Fundació del Palau de la Música. Entén, per tant, que cal mantenir una actitud de prudència extrema atesos els dubtes que han sorgit pel que fa a les dates de cessió dels drets edificatoris, sobre les càrregues econòmiques de l'operació i sobre la conveniència que el promotor de l'hotel sigui vocal de la Fundació. Creu, doncs, que és beneficiós que s'actuï amb prudència arran dels fets relacionats amb l'anomenat "cas Millet", que esquitxen un radi cada vegada més ampli; i atesa la investigació que duu a terme la fiscalia sobre l'operació de l'hotel a instàncies dels veïns. Considera, en definitiva, que no es pot apel·lar a la urgència per defensar l'hotel al costat del Palau, i els demana que s'aturin els tràmits urbanístics fins que s'hagi resolt el procés judicial en curs. El Sr. García-Bragado assegura al Sr. Portabella que actuaran amb total prudència, tal i com han fet sempre. No coneix que hi hagi cap mena de pressió per tirar endavant aquesta actuació, i creu que s'han de resoldre els dubtes que actualment hi pla- nen al damunt. Nega que hi hagi cap urgència en la construcció de l'hotel, i precisa que l'evolució de l'expedient administratiu està en mans de l'Ajunta- ment i del promotor, la Fundació del Palau. Pc 3. Que en les properes edicions de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, es duguin a terme actuacions emblemàtiques per tal de fomen- tar la reducció de l'ús del vehicle privat entre les diferents activitats previstes. El Sr. Martínez presenta el prec, que se situa en el context de la celebració de la Setmana de la Mo- bilitat Sostenible i Segura, i que demana actuacions per fomentar la reducció de l'ús del vehicle privat; concretament, que hi hagi un dia sense cotxes que esdevingui un acte emblemàtic i que fomenti l'ús del transport públic. El Sr. Narváez anuncia que acceptar aquest prec suposaria una contradicció, entre altres coses per- què Barcelona va ser una de les ciutats fundadores en l'àmbit europeu del dia sense cotxe i, a partir de l'experiència fracassada en la majoria de ciutats, es va prendre la decisió de convertir el dia sense cotxe en la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. És evident, doncs, que la decisió va ser molt pen- sada, amb la col·laboració de moltes entitats inter- nacionals promotores de la mobilitat sostenible i segura que els van aconsellar canviar el dia esmen- tat per una setmana que, en definitiva, intenta fer pedagogia. Creuen que la celebració d'aquesta setmana està aconseguint els objectius marcats, més enllà d'as- pectes puntuals que en un sol dia no contribueixen a l'arrelament d'hàbits en l'àmbit de la mobilitat. El Sr. Martínez addueix que deuen parlar d'orga- nismes internacionals diferents, atès que, per exemple, Alliance o Eurocities en els seus docu- ments interns consideren que és bo que se cele- brin setmanes per la mobilitat sostenible i que hi hagi, també, un dia sense cotxes, tal i com han fet enguany Budapest, Brussel·les, Amsterdam i Lon- dres. En conseqüència, no comprenen com en una ciu- tat com Barcelona, que està reduint significativa- ment el seu parc automobilístic, no es pugui cele- brar un dia sense cotxes. Consideren, en tot cas, que el fracàs del dia sense cotxes seria imputable a la seva gestió. Conclou que si no accepten aquest prec se situa- ran a la cua de les polítiques de modernitat en el conjunt d'Europa. El Sr. Narváez discrepa absolutament amb aquesta darrera conclusió, i manifesta que Barcelo- 2990 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 na està al capdavant de les ciutats europees que van prendre una decisió absolutament pensada. c) Preguntes Del Grup Municipal Convergència i Unió Pg 1. Quina valoració fa l'alcalde de la participa- ció de l'Ajuntament en el restaurant de luxe de l'Edifici Fòrum, i quines responsabilitats polítiques se'n deriven? El Sr. Vives presenta la pregunta en referència a la participació municipal en el restaurant de luxe ubicat a l'edifici Fòrum, i afegeix que ja en el Compte de 2006 va quedar clar que la inversió que s'hi va esmerçar era exagerada –tres milions d'eu- ros en aquell moment–, i que s'hi han fet inversions posteriors. Igualment, des del primer any, els re- sultats han estat catastròfics i, finalment, sembla que el restaurant ha hagut de tancar portes sense més explicacions. Consideren, doncs, que de tota aquesta operació, que només ha servit per llençar els diners, se n'haurien de derivar responsabilitats polítiques. El Sr. Carnes manifesta, en primer lloc, que l'ac- tuació que va donar lloc a la instal·lació del restau- rant Klein en l'edifici Fòrum el 2006 va ser necessà- ria atesa la tipologia dels restauradors establerts en aquell territori i el seu context d'activitat econòmi- ca. En segon lloc, reitera la informació que ja els va facilitar en la Comissió d'Hisenda i Pressupostos, i és que les inversions que consten són de 2.896.000 euros en total, que estan en l'actiu del restaurant i, per tant, no signifiquen una pèrdua de diners. Pre- cisa, també, que en reprendre l'activitat, aquestes inversions restaran a disposició del museu de Cièn- cies Naturals que s'està fent a l'edifici Fòrum. El Sr. Vives no comprèn què ha volgut dir el Sr. Carnes quan ha precisat què era un actiu. Altra- ment, considera que el restaurant era un negoci de BSM, que té uns responsables que han deixat un forat que supera els cinc milions d'euros. Afegeix que tampoc no entén com és que al web del Klein s'hi digui que el tancament és provisional. Adverteix, doncs, que les xifres que té el tinent d'alcalde no són les correctes; després de la inver- sió inicial, que arribat gairebé als tres milions d'eu- ros, s'hi van fer obres posteriors, com ara les ter- rasses. Igualment, tampoc admet l'argument que la instal·lació d'aquest restaurant era necessària per inscriure's en l'oferta de restauració existent al Fòrum aleshores. Insisteix que cal depurar responsabilitats. I, si el govern municipal assumeix que era un negoci ben portat i necessari, n'és el responsable. I afegeix que, si realment el Klein és un servei municipal, ja que BSM és una empresa que gestiona serveis, per quin motiu no es reobre. El Sr. Carnes reitera que en les inversions es mantenen els balanços, per tant està en els actius. Remarca que les inversions que s'hi han produït han estat de 2.253.000 euros el 2006, i gairebé sis- cents mil euros el 2007 que, insisteix, resten en els actius. Afegeix que, atès que actualment es duen a ter- me les obres del museu de Ciències Naturals, aquest actiu s'inscriurà en l'equipament i seran els nous operadors qui se'n faran càrrec en les ins- tal·lacions existents. Pg 2. Que pensa fer l'alcalde de Barcelona d'aquí a l'aprovació del pressupost 2010 per garantir un finançament adequat, suficient i just per a la ciutat de Barcelona? El Sr. Trias formula la pregunta. Observa que la crisi actual ha generat un increment de les necessi- tats, bàsicament socials, que significa una disminu- ció d'ingressos en les administracions locals, que se suma a un mal sistema de finançament local atès que, principalment, es basa en el sector de la cons- trucció. Així doncs, una vegada solucionat el model de finançament provinent de la Generalitat, ara és el moment d'acarar, en base a la Carta Municipal, quin ha de ser el nou finançament per a l'Ajunta- ment de Barcelona. En conseqüència, demanen al Sr. Alcalde que els mantingui informats durant els propers mesos so- bre quina línia d'actuació emprendrà perquè Barce- lona obtingui el finançament que requereix. El Sr. Carnes recorda que ja fa temps que van acordar l'establiment d'una comissió tècnica, on participen membres del Grup municipal de CiU, per treballar en les millors formulacions per donar sa- tisfacció a la hisenda local de Barcelona. Reitera, també, que des de fa mesos que es tre- balla en el procés de garantir la suficiència finance- ra dels ajuntaments, no només del de Barcelona, sinó del conjunt del municipalisme català i, fins i tot, de l'Estat. Igualment, també es treballa per reforçar tots els elements d'estabilitat i suficiència financera. El Sr. Trias fa avinent que no es refereix a aspec- tes tècnics, sinó polítics. I, en aquest àmbit, el lideratge el tindrà l'alcalde de Barcelona per acon- seguir que la ciutat tingui el finançament que es mereix. Insisteix que cal un nou sistema de finançament, tal i com es van proposar amb l'aprovació de la Carta Municipal, on quedava molt clar que es defini- ria una vegada aprovat el finançament provinent de la Generalitat. Per tant, ara és el moment. Pregunta, en conseqüència, si s'exigirà que hi hagi un nou finançament per al 2010, o bé s'avin- dran a esperar fins al 2011, tal i com proposa el president Rodríguez Zapatero. Vol saber també si es conformaran només amb l'ajornament de les quantitats que han de retornar, que al seu entendre no és un bon sistema de solució pressupostària, malgrat sigui un recurs de tresoreria. Insisteix a saber quin paper pensa fer l'alcalde en defensar Barcelona. NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2991 El Sr. Carnes remarca, d'entrada, l'esforç que ha fet l'Ajuntament amb la creació de consorcis i l'in- crement de les seves dotacions, així com també pel que fa a les despeses de capitalitat, regulades per la Carta Municipal. Observa, però, que hi altres factors que incideixen en les finances locals que no passen per la Carta, de manera que no li pot asse- gurar altra cosa que l'alcalde està treballant amb intensitat en les gestions perquè Barcelona tingui els recursos suficients que ha de menester. Del Grup Municipal del Partit Popular Pg 3. Quina és la valoració del Govern Municipal sobre la celebració de les Festes de la Mercè en la nostra ciutat? El Sr. Fernández Díaz formula la pregunta. El primer tinent d'alcalde, Sr. Martí, respon que la valoració que se'n pot fer és, d'una banda, amar- ga per la mort d'un treballador arran d'una baralla en un hotel de la zona Fòrum, i aprofita per reiterar el condol del consistori a la seva família. D'altra banda, però, creu que és de justícia dir que la valo- ració ha de ser francament positiva per la bona resposta ciutadana en termes quantitatius i qualita- tius. Remarca que enguany es va fer una aposta per actualitzar les festes de la Mercè, i afegir a les activitats esportives, musicals i lúdiques nous as- pectes com ara l'ampliació d'espais, la renovació de l'activitat i la presència de la cultura popular i tradi- cional i, finalment, un desplegament important de les arts de carrer per garantir una oferta àmplia de qualitat per a tots els públics. Aprofita per agrair a totes les entitats, voluntaris i personal de l'ICUB i de les empreses la magnífica feina que han dut a terme. El Sr. Fernández Díaz comparteix una part de la resposta i el fet que els lamentables esdeveniments de l'hotel de Fòrum no poden entelar el balanç glo- bal de les festes de la Mercè; l'atac brutal amb con- seqüència de mort d'un operari de manteniment ha d'obligar, tal i com ha ratificat el mateix alcalde, la personació com a acusació particular de l'Ajunta- ment de Barcelona. Tanmateix, vol aprofundir aspectes quant a les celebracions al Fòrum, com ara que cal millorar la presència policial a la zona, de guàrdia urbana i, sobretot, d'efectius de mossos d'esquadra, especi- alment en determinades franges horàries; igual- ment, cal augmentar els controls interns en els recintes, millorar el funcionament del transport públic, concretament la freqüència de pas del tram- via. Remarca molt especialment que cal controlar el botellón en les zones properes al Fòrum, que quali- fica de barra lliure d'incompliment d'ordenances. Finalment, reflexiona que convindria que Barce- lona no funcionés només a cop d'esdeveniments pel que fa a l'exigència de les normes de convivència, o quan hi ha denúncies als mitjans de comunicació, sinó que la pressió contra els qui no respecten les normes es mantingui amb constància. El Sr. Martí recalca que hi va haver dispositius de control i responsables, polítics i tècnics d'aquest Ajuntament, des del primer minut fins a l'últim de les celebracions. Sobre el malaurat incident de l'hotel del Fòrum, els demana que en facin els comentaris justos i mesurats i que ningú no ho pretengui instrumenta- litzar per erosionar políticament. DECLARACIONS INSTITUCIONALS DI 1. I. Atès que la Rumba Catalana és producte de la confluència de les tradicions musicals afrocu- banes i gitano-flamenques a Barcelona, entre d’altres punts de la geografia catalana amb nuclis històrics de població gitana, que s’han sintetitzat en la creació d’un nou estil musical. II. Atès que els gitanos catalans de Barcelona, així i com molts d’altres de diferents pobles i ciutats del nostre país, tenen en la Rumba Catalana un element d’expressió musical i cultural únic i dife- renciador. III. Atès que els valors tradicionalment associats amb la Rumba Catalana són de caire alegre i lúdic i ens han acompanyat en nombroses festes, celebra- cions i actes a la nostra ciutat com, per exemple, en la cerimònia de cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. IV. Atès que la difusió de la Rumba Catalana ha passat per diverses èpoques, amb diversos nivells d’èxit durant la segona meitat del segle XX, i ha estat un vehicle de professionalització de molts artistes de casa nostra i continua tenint reconeixe- ment internacional. V. Atès que entitats com Foment de la Rumba Catalana (FORCAT) estan promovent la creació del projecte conegut com a "Casa de la Rumba" a Bar- celona, concretament en el districte de Gràcia, per donar una major visibilitat cívica i social a la Rumba Catalana a la ciutat de Barcelona. Per això, i d’acord amb el que estableixen els ar- ticles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament orgànic municipal de l’Ajuntament de Barcelona, presentem al Plenari del Consell Municipal la declaració institu- cional següent: El Consell Municipal acorda: 1. Demanar formalment al Parlament de Catalu- nya i als diputats que en formen part que impulsin una moció en favor del reconeixement institucional de la Rumba Catalana. 2. Impulsar des de l’Ajuntament de Barcelona les mesures necessàries per a què la Rumba Catalana sigui coneguda i estimada per tots els barcelonins i barcelonines com un element cultural distintiu pro- pi. 3. Treballar conjuntament amb les entitats de promoció de la Rumba Catalana en la preparació de projectes comuns. 2992 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració ins- titucional que ha estat llegida pel Sr. Ciurana. DI 2. 1. Atès que l’Assemblea General de les Na- cions Unides, en la resolució 45/106, de 14 de de- sembre de 1990, va proclamar el dia 1 d’octubre com a Dia Internacional de la Gent Gran. 2. Atès que en aquest Dia Internacional volem fer un homenatge a la Gent Gran de Barcelona i recordar la importància que té que les persones grans continuïn tenint una vida activa, participativa, i que tinguin garantit el dret a rebre uns serveis per gaudir de la qualitat de vida que es mereixen. 3. Atès la importància que des de les diferents institucions així com des de l’Ajuntament de Barce- lona es treballi per reconèixer i garantir els drets de les persones grans. Per la qual cosa, i d’acord amb allò que estableix el Reglament Orgànic Municipal, els Grups Munici- pals sotasignants proposen la declaració institucio- nal següent: 1. Treballar des de l’Ajuntament de Barcelona i instar la resta d’administracions a reforçar les polí- tiques adreçades a millorar la qualitat de vida de la gent gran. 2. Donar ple compliment als compromisos acor- dats pel conjunt d’administracions, per tal de des- plegar els equipaments i els serveis adreçats a la gent gran de la nostra ciutat, amb la màxima bre- vetat. 3. Agilitzar l’aplicació de la Llei per a l’Autonomia Personal i Suport a la Dependència per tal de ga- rantir l’accés de les persones grans a les prestaci- ons i serveis reconeguts. 4. Enfortir l’aplicació dels protocols municipals de prevenció, detecció i atenció a les persones grans que pateixen situacions de maltractament. 5. Instar a les administracions de l’Estat i de la Generalitat a reforçar les polítiques de millora de les prestacions econòmiques de les persones grans, especialment d’aquelles en risc o situació de pobre- sa. 6. Treballar més intensament per tal de garantir les condicions de mobilitat accessible a totes les persones grans. 7. Reconèixer i intensificar el suport a les entitats que treballen a la nostra ciutat per a la millora de les condicions de vida de la gent gran. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració ins- titucional que ha estat llegida per la Sra. Esteller. DI 3. I. L’any 1999, la Conferència Mundial d’organitzacions i xarxes que lluiten contra l’explotació sexual i el tràfic de persones, en coor- dinació amb la Conferència Mundial de Dones, va acordar la celebració el dia 23 de setembre del Dia Internacional contra l’explotació sexual i el tràfic de dones i nens. El tràfic de persones és un crim que desposseeix les persones dels seus drets i dignitat, es tracta d’un problema global que afecta tots els països i territoris del món, i per tant, que necessita de solucions i respostes també globals i coordina- des entre els diferents estats i organismes interna- cionals. II. Es calcula que 2,4 milions de persones són víctimes de xarxes d’explotació i tràfic de persones, en el marc de les quals es veuen obligadess a la realització de treballs forçats. El 80% de les vícti- mes identificades són de gènere femení, i el 20% són menors d’edat. L’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Dilecte i l’Organització Interna- cional del Treball estimen que el valor de mercat atorgat a les persones víctimes de tràfic i explotació per part de xarxes va ser de 32.000 milions de dòlars l’any 2005. III. Una de les dades més preocupants al voltant d’aquest fenoment és el fet que aquestes xarxes de tràfic i explotació de persones són les principals distribuïdores de persones que exerceixen la prosti- tució. El 80% de les víctimes acaben practicant la prostitució a tercers països, en situació d’escla- vatge, i sota coaccions i amenaces. Per això, i d’acord amb el que estableixen els ar- ticles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament orgànic municipal de l’Ajuntament de Barcelona, presenta al Plenari del Consell Municipal la declaració institu- cional següent: L’Ajuntament de Barcelona manifesta, amb motiu del Dia Internacional contra l’explotació sexual i el tràfic de dones i nens: Primer. La seva condemna enèrgica a qualsevol forma d’explotació i tràfic de persones, en tant que pràctica d’esclavatge i violació dels drets humans fonamentals més bàsics. Segon. La seva adhesió i suport a la campanya "Cor Blau", endegada des de Nacions Unides per tal de desvetllar la consciència de la població i mobilit- zar el suport a les intervencions de les organitzaci- ons internacionals i la societat civil en la lluita con- tra el tràfic de persones. Tercer. Instar el govern de l’Estat a promoure les actuacions legals necessàries per tal d’incorporar a la legislació vigent el Protocol de Nacions Unides per la prevenció, supressió i càstig del tràfic de persones, especialment de dones i nens, ratificat per l’Estat Espanyol l’any 2002, i així millorar el suport i atenció a les persones víctimes d’explotació sexual i tràfic de persones a l’Estat espanyol. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració ins- titucional que ha estat llegida per la Sra. Capella. El Sr. Alcalde tanca la sessió remarcant la impor- tància de l'aprovació d'aquesta darrera Declaració Institucional, i agraeix el to emprat en els debats d'assumptes rellevants per a la ciutat de Barcelona. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les quinze hores i trenta minuts. NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2993 Acords Acords de la sessió celebrada el dia 30 d’oc- tubre de 2009 Aprovació de l'acta de la sessió de 2 d’octubre de 2009. C) Part Decisòria / Executiva a) Ratificacions 3. Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 7 d'octubre de 2009 (S1/D/2009 4581), que designa els Srs. Santiago de Torres i Sanahuja i Carles Domingo Díaz representants de l'Ajuntament de Barcelona a l'Assemblea General de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid. 4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 19 d’octubre de 2009 (S1/D/2009 4825), que autoritza l’adhesió de la societat Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Societat Privada Municipal, gestora del servei públic de televisió local de Barcelona (BTV), al Protocol General del Pla de Concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2008-2011. 5. Ratificar el decret de l'Alcaldia, d'1 de setem- bre de 2009, que concedeix a La Caixa una bonifi- cació del 65% (que consisteix en 305.458,25 eu- ros) sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, generada per la concessió de la llicència d’obres, el 10 de maig de 1999, per la reforma i ampliació del Museu de la Ciència de Bar- celona, al carrer Teodor Roviralta, núms. 47-51, donat que aquesta reuneix les condicions establer- tes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1. de l’any 1999, atès que 1r) l'obra està efectuada dins del Pla especial de redefinició d’usos al Museu de la Ciència, aprovat definitivament el 20 de gener de 1999, que contempla com a objectius del Museu de la Ciència: estimular la comprensió del públic per les ciències, crear opinions científiques, informar i formar el coneixement científic i esdevenir un espai escenari de convivència de la investigació científica, la indústria i la societat com a equipament cultural de primer ordre, 2n) que el 3 de juliol de 2008, per resolució de la regidora d’Hisenda, es va estimar el recurs plantejat, deixar sense efecte la resolució impugnada (que desestimava la sol·licitud de boni- ficació) i retrotraure l’expedient al moment proce- dimental en que s’havia de tramitar la petició de bonificació, 3r) la finca està qualificada de sistema d’equipaments comunitaris i dotacions actuals de caràcter local, clau 7a, i, per tant, procedeix decla- rar-la d’especial interès i utilitat municipal; i proce- dir a retornar la quantitat pagada indegudament. 6. Ratificar la modificació de l’article 24 dels es- tatuts de la Fundació Joan Brossa aprovada en la sessió de 5 de febrer de 2009 pel Ple del Patronat de la Fundació, segons consta en el document an- nex. Aprovar la constitució d’un fons especial a favor de la Fundació Joan Brossa, integrat per les obres descrites a l’inventari com a "OE. 36 1 Tàpies "Retrat Brossa" 1950-1970 i oli I'"OE. 39.1 Tàpies i Tècnica Mixta I, 1949, propietat de l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb les condicions del docu- ment que s’adjunta. Aprovar a favor de la Fundació Joan Brossa, la cessió en precari de l’ús dels béns patrimonials que figuren a l’inventari que s’adjunta pel període de vint anys i d’acord amb les condici- ons que figuren al document administratiu que s’adjunta. Nomenar com a representat del patro- natge de l’Ajuntament de Barcelona a la Fundació Privada Joan Brossa, el Sr. Jordi Martí i Grau, dele- gat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i habi- litar-lo per a la signatura dels documents que es desprenguin d’aquests acords. 7. Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 14 d'octu- bre de 2009, pel qual: s'accepta la subvenció per un import total de 7.300.800 euros atorgada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Cata- lunya a aquest Ajuntament, com a corporació titular de les llars d'infants, que es detallen a la Resolució EDU/2590/2009, de 15 de setembre de 2009, pu- blicada al Diari Oficial de la Generalitat, de 28 de setembre de 2009, destinada al sosteniment de les despeses de personal i de funcionament de les llars d'infants, corresponents al curs 2008-2009, es de- clara que aquesta corporació no incorre en cap dels supòsits que estableix l'article 13.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvenci- ons; i es declara també que ni aquesta corporació local ni cap organisme d'aquesta rep de la Generali- tat i els seus organismes autònoms cap altra sub- venció pel mateix concepte. b) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA 8. Exercir, a l’empara d’allò disposat a l’article 89 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la iniciativa de proposar la modificació de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, amb l’objecte d’incorporar-hi la regulació del Con- sell Econòmic i Social de Barcelona com a òrgan municipal de naturalesa consultiva i caràcter gene- ral, en el qual hi participen els agents socials i eco- nòmics més representatius de la ciutat de Barcelo- na; aprovar la proposta de modificació, que 2994 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 s’articularà en base a la introducció d’un nou títol (el VIII), segons el redactat que consta a l’expedient, i donar trasllat d’aquest acord a la Ge- neralitat de Catalunya, als efectes de constituir la Comissió de revisió del règim especial de la ciutat de Barcelona, integrada per representants de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Bar- celona, als efectes de l’elaboració dels estudis i propostes corresponents. COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 9. Autoritzar el Patronat Municipal de l'Habitatge a concertar préstecs hipotecaris per un import mà- xim global de 47.700.000 euros, destinats a finan- çar les obres d’un total de 488 habitatges de sis promocions, en les condicions que s'adjunten a l'annex. 10. Autoritzar la societat Barcelona de Serveis Municipals, SA, a formalitzar un préstec a llarg ter- mini fins un import màxim de 30.000.000 euros, en les condicions que s'adjunten en el full annex. 11. Resoldre les al·legacions que s'han presentat durant el termini d’informació pública per les raons exposades en l'informe annex, i aprovar definitiva- ment l’expedient de modificació de crèdit del Pres- supost de l’exercici 2009 de l’Institut Municipal de Mercats per un import de 3.554.733 euros, en con- cepte de suplement de crèdit, d’acord amb la do- cumentació que s’inclou a l’expedient, a finançar mitjançant la incorporació de Romanent Líquid de Tresoreria disponible de l’exercici 2008 de l’Institut. 12. Autoritzar i aprovar la modificació de l’article 5 del estatuts socials de Túnels i Accessos de Bar- celona, SA, referent a la quantia del capital social de la Societat, proposada per la junta d’accionistes d’aquesta entitat en sessió de 7 de juliol de 2009, en augmentar l’import de l’ampliació proposada en sessió del Consell d’Administració de 23 d’octubre de 2008 (que fou de 55.429.806 euros), en relació a la qual aquest Consell Municipal va autoritzar i aprovar la modificació estatutària en sessió de 24 d’abril de 2009. Autoritzar i aprovar la renúncia de Barcelona de Serveis Municipals, SA com a accio- nista de Túnels i Accessos de Barcelona, SA, al dret d’adquisició preferent de les accions posades en circulació amb motiu de l’augment de capital de la Societat proposat per la junta d’accionistes d’aquesta entitat en sessió del 7 de juliol de 2009 per import de 220.440.120 euros, dels que 55.429.806 euros el Consell Municipal va autoritzar la renúncia de Barcelona de Serveis Municipals, SA en sessió de 24 d’abril de 2009. Facultar la Sra. Pilar Solans i Huguet, representant de Barcelona de Serveis Municipals, SA en la Junta General d’Ac- cionistes de Túnels i Accessos de Barcelona, SA, per a la realització de totes les actuacions encaminades a l’execució dels presents acords. 13. 1r) Aprovar definitivament expedient contra- dictori de modificació de la concessió administrativa de domini públic per a la construcció i explotació d’un equipament hoteler a l’edifici Miramar del Parc de Montjuïc, amb la finalitat de cessar, per raons d’interès públic, l’activitat econòmica hotelera por- tada a terme per l’Ajuntament de Barcelona mitjan- çant la seva participació indirecta a través de Bar- celona de Serveis Municipals, SA en la societat Hotel Miramar Barcelona, SA. Els elements sobre els quals recau la modificació es concreten en els següents: (I) Introducció en la regulació concessio- nal –en els termes que es consignen a l’expedient– dels canvis necessaris per ajustar-la a la nova rela- ció jurídica entre l’Ajuntament i el concessionari, derivada de l’alienació del 10% del capital de la societat Hotel Miramar Barcelona, SA, de titularitat municipal. (II) Supressió de la garantia comple- mentària actualment existent, consistent en la pe- nyora del 10% de les accions de l’adjudicatari en favor de Barcelona de Serveis Municipals, SA i con- creció del mecanisme per a l’autorització de varia- cions en el capital social d’Hotel Miramar Barcelona, SA o de l’adjudicatari. (III) Alienació de la partici- pació pública a Hotel Miramar Barcelona, SA, de la qual l’Ajuntament n’és titular a través de Barcelona de Serveis Municipals, SA, consistent en les accions de la sèrie A representatives del 10% del capital social de la Societat, a Fincaflorida, SL, Societat Unipersonal, actualment propietària del 90% del capital social restant, pel preu d’1 euro. (IV) Auto- rització a Fincaflorida, SL, Societat Unipersonal perquè un cop materialitzada, en el seu cas, la venda d’accions per part de Barcelona de Serveis Municipals, SA pugui realitzar aquelles modificaci- ons necessàries en els estatuts d’Hotel Miramar Barcelona, SA per tal d’adaptar-los a la nova situa- ció. 14. Desestimar, per las raons exposades en l’informe annex, les al·legacions presentades a l’expedient 3-109/2009 de modificacions de crèdit en el pressupost de l’exercici 2009 de l’Ajuntament de Barcelona per un import de 9.980.000 euros (9.680.000 com a transferència de crèdit i 300.000 com a crèdit extraordinari), a finançar amb baixes de crèdits del capítol 3 de despeses del pressupost 2009, d’acord amb el document annex (referència 09082890); i aprovar-lo definitivament. COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE 15. Aprovar definitivament la modificació dels Es- tatuts de l’Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe, per a la seva transformació a entitat pública empresarial local Fundació Mies van der Rohe, fi- xant l’entrada en vigor del canvi de forma jurídica a partir de l’1 de gener de 2010. NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2995 Districte de Ciutat Vella 16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial integral per a la concreció de les condi- cions d’edificació de l’edifici de La Seca, situat al carrer dels Flassaders, núm. 40, promogut per l’Institut de Cultura de Barcelona, amb els ajustos a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. 17. Suspendre l’aprovació definitiva, de confor- mitat amb l’article 90.1.b del Text refós de la Llei d’Urbanisme, del Pla de millora urbana del sòl qua- lificat de subzona hotelera del casc antic a les fin- ques núms. 13b, 15 i 17 del carrer de Sant Pere més Alt, i núms. 2 i 8 del carrer d’Amadeu Vives, promogut per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, atesa l’existència de motius de- terminants de la suspensió de la seva aprovació, fonamentats a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i, a efec- tes de motivació, s’incorpora a aquest acord; ad- vertir als promotors del Pla, de conformitat l’article 92.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que disposen de 3 mesos, a comptar des del dia següent al de la noti- ficació del present acord, per subsanar les deficièn- cies assenyalades a l’informe de referència; en cas de no fer-ho així, es declararà la caducitat de l’expedient administratiu i es procedirà a l’arxiu de les actuacions; i notificar aquest acord als promo- tors del Pla. Districte de les Corts 18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla especial per a la concreció d’ús i ordenació del recinte de l’antic Institut Frenopàtic, promoguda per Carmel Corporació 2000, SL; resol- dre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de con- formitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de valoració s’incorpora a aquest acord. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 19. Suspendre l’aprovació definitiva, de confor- mitat amb l’article 90.1.b del Text refós de la Llei d’Urbanisme, del Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la concreció de la titularitat, tipus, i ordenació dels sòls d’equipament de les parcel·les al carrer de Pomaret, núms. 106-108, promogut per Fundación Real Monasterio de Santa Isabel, atesa l’existència de motius determinants de la suspensió de la seva aprovació, fonamentats a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; advertir als promotors del Pla, de conformitat l’article 92.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que disposen de 3 mesos, a comptar des del dia següent al de la notificació del present acord, per subsanar les deficiències asse- nyalades a l’informe de referència; en cas de no fer-ho així, es declararà la caducitat de l’expedient administratiu i es procedirà a l’arxiu de les actuaci- ons; i notificar aquest acord als promotors del Pla. Districte de Nou Barris 20. Suspendre l’aprovació definitiva, de confor- mitat amb l’article 90.1.b del Text refós de la Llei d’Urbanisme, del Pla especial urbanístic i de millora urbana d’ordenació de l’equipament religiós al car- rer de la Vall d’Ordesa, núm. 31, promogut per l’entitat religiosa Casa de Oración de Asambleas de Dios, atesa l’existència de motius determinants de la suspensió de la seva aprovació, fonamentats a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; i notificar aquest acord als promotors del Pla. Districte de Sant Andreu 21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana Porta Trinitat per ubicar una nova benzinera i ITV, d’iniciativa municipal. Districte de Sant Martí 22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de la meitat sud de l’illa deli- mitada per l’avinguda de la Diagonal, i els carrers de Badajoz, de Bolívia i de la Ciutat de Granada, d’iniciativa municipal; resoldre les al·legacions pre- sentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions presentades, que cons- ta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. 23. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelo- na, el Pla especial urbanístic de definició i concre- ció dels paràmetres edificatoris dels equipaments al recinte industrial de Can Ricart –Districte d’ac- tivitats 22bcn– promogut per la societat 22@Bar- celona, amb els ajustos a què fa referència l’informe de l’esmentada societat, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. 2996 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL 24. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Artístic a l’empresa Mas i Mas per la gestió del club de jazz Jamboree, que al 2010 compleix 50 anys, per la seva tasca de difusió del jazz a la ciutat, amb un programa diari de música en directe que posa a disposició dels músics de la ciutat i dels artistes internacionals un altaveu immillorable per experi- mentar amb el públic i alhora compartir escenari amb músics d’altres corrents i tendències a través de les jam sessions; per contribuir a posar Barcelo- na en el circuit de ciutats que dia a dia fan avançar el món del jazz. 25. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Artístic a The Project per la organització del Festival Internacional de Jazz de Barcelona, per la seva tasca en la difusió del jazz a Barcelona, oferint al públic de la ciutat les actuacions de les figures més destacades del jazz internacional sense oblidar mai als creadors cata- lans i espanyols d’aquest gènere musical ni a les big bands de les escoles que promouen l’en- senyament del jazz a la ciutat; pel seu compromís amb els clàssics i alhora amb la promoció dels cor- rents més innovadors del jazz, que tot sumat ha convertit el Festival, any rere any, en una cita im- prescindible dels circuits musicals i ha posat Barce- lona en un lloc destacat del panorama jazzístic in- ternacional. 26. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al Taller de Músics, per trenta anys de promoció de la creació musical en el món del jazz i del flamenc a través de l’ensenyament, de la promoció d’artistes novells, i de l’oferiment d’espais d’actuació als mú- sics més joves i d’espais d’experimentació a músics ja consagrats que han obert noves vies creatives gràcies a les propostes del Taller de Músics; per la seva ambició que ha fet que l’escola del Taller de Músics rebi el reconeixement de la Universitat Poli- tècnica de Catalunya i pugui impartir estudis de grau superior; pel seu compromís amb l’entorn ciutadà que ha permès convertir la zona nord del barri del Raval en un pol d’atracció musical i en font d’inspiració de molts dels artistes que han passat per les seves aules o pel Jazz Sí Club, bressol d’un so mestís propi de la ciutat de Barcelona. COMISSIÓ D'ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA 27. Resoldre les al·legacions que s’han presentat durant el termini d’informació pública als Estatuts del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona, en el sentit i termes que figuren en les respostes que consten a l’expedient i que es donen per reproduïts. Aprovar la proposta del Conveni entre la Generalitat de Catalunya, el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, per a la creació del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona i la disso- lució de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària. Aprovar definitivament la creació i participació de l’Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona. Aprovar definitivament la proposta d’estatuts del Consorci, segons documentació adjunta. Aprovar la dissolució de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària. Facul- tar l’alcalde de Barcelona per nomenar els repre- sentats de l’Ajuntament de Barcelona en l’esmentat consorci. c) Proposicions D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal d’ERC: Única. El Consell Plenari de l’Ajuntament de Bar- celona acorda: Elaborar un nou Pla d’Autobusos Ur- bans que transformi progressivament l’actual model de predomini radial per un altre model més descen- tralitzador, més entenedor i menys redundant, d’estructura ortogonal, que es complementi afavorint la intermodalitat, amb el conjunt de la xarxa de transport públic actual i futura de la ciutat. E) Moció Amb contingut de Declaració Institucional Única. L’Ajuntament de Barcelona acorda: 1) Condemnar de manera inequívoca qualsevol acte de corrupció, tant privat com públic, vinculat a l’exercici de la política. La política és i ha d’estar al servei de les persones i l’administració dels interes- sos públics; un instrument imprescindible per a la defensa de les idees i de les conviccions i, alhora, un exercici ciutadà de responsabilitat, rigor i trans- parència. 2) Personar-se com a acusació particular en totes aquelles causes obertes en processos judi- cials per presumpta corrupció que afecti els interes- sos públics municipals. 3) La urgent necessitat d’avaluar i contrastar l’eficàcia de les mesures con- cretes que han de garantir la plena transparència de la gestió pública. 4) Reivindicar l’exercici de la política com a instrument vàlid per a la defensa de les idees, al servei de les persones i del conjunt de la societat. F) Declaracions Institucionals DI 1. L’Ajuntament de Barcelona manifesta, amb motiu del Dia Internacional contra la violència en- vers les dones: El nostre rebuig incondicional a qualsevol tipus de violència. NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2997 Reforçar les polítiques d’equitat de gènere i igualtat que permeten identificar i superar les desi- gualtats entre dones i homes i les relacions de po- der existents. Treballar per a la creació de nous instruments que allunyin cada cop més la violència masclista de la nostra realitat i del nostre imaginari social. Reforçar aquelles actuacions d’atenció a les víc- times que tenen com a objectiu assolir la plena recuperació personal d’aquestes dones: enfortint els protocols d’actuació en els àmbits sanitari, soci- al, jurídic i dels cossos de seguretat, i ampliant les places d’acollida i els recursos necessaris, amb l’objectiu d’evitar una nova agressió. Totes aques- tes actuacions no seran possibles sense el compro- mís de totes les Administracions implicades. Fomentar la coordinació interinstitucional a tra- vés del desplegament de la Llei del dret de les do- nes a eradicar la violència masclista. La nostra voluntat de col·laboració amb totes les entitats de Barcelona que treballen colze a colze amb les dones que han patit violència masclista i amb les famílies que han patit la violència masclista. Mantenir i millorar aquelles mesures educatives, preventives i de sensibilització que es duen a ter- me, que situen la desigualtat entre dones i homes com a la causa central de la violència i que ens permeten qüestionar les idees i creences sexistes presents en la nostra societat. Fomentant una edu- cació basada en els valors del diàleg, el respecte i la tolerància. Des de l’Ajuntament de Barcelona volem expres- sar el nostre condol per les 10 dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles al nostre país en el que portem d’any. El 25 de novembre volem unir la nostra veu a la de les dones d'arreu del planeta i vindicar el dret de les dones a eradicar la violència masclista. Aquest 25 de novembre volem tornar a trencar el silenci. DI 2. L’Ajuntament de Barcelona vol enfortir la seva posició de govern local en el context internaci- onal de lluita contra el canvi climàtic i fer més visi- ble la política de prevenció i mitigació del canvi climàtic, per la qual cosa presenta la següent De- claració amb què es compromet a: Reclamar als governs estatals que es comprome- tin a pactar uns objectius de reducció d’emissions ambiciosos, així com a assignar els recursos neces- saris per tal d’assegurar un desenvolupament sos- tenible dels països en desenvolupament en la Cime- ra del Clima de Copenhaguen a celebrar el proper desembre. Reclamar que els estats i les Nacions Unides re- coneguin la importància que tenen les ciutats, els governs locals, regionals i nacionals a l’hora de desenvolupar un treball conjunt per combatre el canvi climàtic així com en la presa de decisions en aquest sentit. Seguir amb el treball iniciat en la lluita contra el canvi climàtic. L’Ajuntament es compromet a tenir en compte els reptes i els acords que s’adoptin a la Cimera del clima de Copenhaguen en el nou Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat Atmosfèrica 2011-2020, de la ciutat. Continuar implicant tots els agents socials i eco- nòmics a incorporar mesures de prevenció, mitiga- ció i adaptació del canvi climàtic. Expressar la satisfacció de Barcelona per acollir l’última de les reunions de negociació prèvies a la Cimera de Clima que se celebrarà el proper mes de desembre a Copenhaguen. La ciutat posarà tots els mitjans per tal que aquesta reunió internacional sigui un èxit i esdevingui àmpliament reconeguda i integrada per la ciutadania de Barcelona. 2998 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 COMISSIÓ DE GOVERN Acta de la sessió celebrada el dia 14 d'octubre de 2009 i aprovada el dia 11 de novembre de 2009 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia catorze d'octubre de dos mil nou s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Carles Martí i Jufresa, Ricard Josep Gomà i Carmona, Jordi William Carnes i Ayats, Ramon Garcia-Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Assumpta Escarp i Gibert, Itziar González i Virós, Immaculada Moraleda i Pérez, Montserrat Sánchez i Yuste, Sara Jaurrieta i Guar- ner, Guillem Espriu i Avendaño, Elsa Blasco i Riera, Carmen Andrés i Añón, Gemma Mumbrú i Moliné, Francesc Narvaez i Pazos, Montserrat Ballarín i Es- puña, i Joaquim Mestre i Garrido, i els Delegats Sectorials, Srs. Pere Alcober i Solanas, Ignasi Car- delús i Fontdevila, Jordi Martí i Grau, i Antoni Soro- lla i Edo, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Excusa la seva assistència la Sra. Isabel Ribas i Seix. També hi és present el gerent municipal, Sr. An- dreu Puig i Sabanés. Constatada l'existència de quòrum legal, la Pre- sidència obre la sessió a les deu hores. Es donen per llegides les actes de les dues sessi- ons anteriors, celebrades els dies 9 i 18 de setem- bre de 2009, l'esborrany de les quals ha estat tra- mès a tots els membres de la Comissió; i s'aproven. I) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DEL PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL Es delibera, primerament, sobre el projecte d'or- dre del dia preparat per a la propera sessió del Plenari del Consell Municipal estructurat de la ma- nera següent com a conseqüència de l'entrada en vigor del Reglament Orgànic Municipal: A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes C) Part Decisòria / Executiva a) Ratificacions 1. Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 7 d'octubre de 2009 (S1/D/2009 4581), que designa els Srs. Santiago de Torres i Sanahuja i Carles Domingo Díaz representants de l'Ajuntament de Barcelona a l'Assemblea General de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid. 2. Ratificar el decret de l'Alcaldia, d'1 de setem- bre de 2009, que concedeix a La Caixa una bonifi- cació del 65% (que consisteix en 305.458,25 eu- ros) sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, generada per la concessió de la llicència d’obres, el 10 de maig de 1999, per la reforma i ampliació del Museu de la Ciència de Bar- celona, al carrer Teodor Roviralta, núms. 47-51, donat que aquesta reuneix les condicions establer- tes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1. de l’any 1999, atès que 1r) l'obra està efectuada dins del Pla especial de redefinició d’usos al Museu de la Ciència, aprovat definitivament el 20 de gener de 1999, que contempla com a objectius del Museu de la Ciència: estimular la comprensió del públic per les ciències, crear opinions científiques, informar i formar el coneixement científic i esdevenir un espai escenari de convivència de la investigació científica, la indústria i la societat com a equipament cultural de primer ordre, 2n) que el 3 de juliol de 2008, per resolució de la Regidora d’Hisenda, es va estimar el recurs plantejat, deixar sense efecte la resolució impugnada (que desestimava la sol·licitud de boni- ficació) i retrotraure l’expedient al moment proce- dimental en que s’havia de tramitar la petició de bonificació, 3r) la finca està qualificada de sistema d’equipaments comunitaris i dotacions actuals de caràcter local, clau 7a, i, per tant, procedeix decla- rar-la d’especial interès i utilitat municipal; i proce- dir a retornar la quantitat pagada indegudament. 3. Ratificar la modificació de l’article 24 dels es- tatuts de la Fundació Joan Brossa aprovada en la sessió de 5 de febrer de 2009 pel Ple del Patronat de la Fundació, segons consta en el document an- nex. Aprovar la constitució d’un fons especial a favor de la Fundació Joan Brossa, integrat per les obres descrites a l’inventari com a OE. 36 1 Tàpies "Retrat Brossa" 1950-1970 i oli I'OE. 39.1 Tàpies i Tècnica Mixta I, 1949, propietat de l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb les condicions del docu- ment que s’adjunta. Aprovar a favor de la Fundació NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2999 Joan Brossa, la cessió en precari de l’ús dels béns patrimonials que figuren a l’inventari que s’adjunta pel període de vint anys i d’acord amb les condici- ons que figuren al document administratiu que s’adjunta. Nomenar com a representat del patro- natge de l’Ajuntament de Barcelona a la Fundació Privada Joan Brossa, el Sr. Jordi Martí i Grau, dele- gat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i habi- litar-lo per a la signatura dels documents que es desprenguin d’aquests acords. b) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA 4. Exercir, a l’empara d’allò disposat a l’article 89 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la iniciativa de proposar la modificació de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, amb l’objecte d’incorporar-hi la regulació del Con- sell Econòmic i Social de Barcelona com a òrgan mu- nicipal de naturalesa consultiva i caràcter general, en el qual hi participen els agents socials i econò- mics més representatius de la ciutat de Barcelona; aprovar la proposta de modificació, que s’articularà en base a la introducció d’un nou títol (el VIII), segons el redactat que consta a l’expedient, i donar trasllat d’aquest acord a la Generalitat de Catalu- nya, als efectes de constituir la Comissió de revisió del règim especial de la ciutat de Barcelona, inte- grada per representants de la Generalitat de Cata- lunya i de l’Ajuntament de Barcelona, als efectes de l’elaboració dels estudis i propostes corresponents. COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 5. Autoritzar el Patronat Municipal de l'Habitatge a concertar préstecs hipotecaris per un import mà- xim global de 47.700.000 euros, destinats a finan- çar les obres d’un total de 488 habitatges de sis promocions, en les condicions que s'adjunten a l'annex. 6. Autoritzar la societat Barcelona de Serveis Municipals, SA, a formalitzar un préstec a llarg ter- mini fins un import màxim de 30.000.000 euros, en les condicions que s'adjunten en el full annex. 7. Resoldre les al·legacions que puguin presen- tar-se durant el termini d’informació pública, i aprovar definitivament l’expedient de modificació de crèdit del Pressupost de l’exercici 2009 de l’Institut Municipal de Mercats per un import de 3.554.733 euros, en concepte de suplement de crèdit, d’acord amb la documentació que s’inclou a l’expedient, a finançar mitjançant la incorporació de Romanent Líquid de Tresoreria disponible de l’exer- cici 2008 de l’Institut. 8. Autoritzar i aprovar la modificació de l’article 5 del estatuts socials de Túnels i Accessos de Barce- lona, SA, referent a la quantia del capital social de la Societat, proposada per la junta d’accionistes d’aquesta entitat en sessió de 7 de juliol de 2009, en augmentar l’import de l’ampliació proposada en sessió del Consell d’Administració de 23 d’octubre de 2008 (que fou de 55.429.806 euros), en relació a la qual aquest Consell Municipal va autoritzar i aprovar la modificació estatutària en sessió de 24 d’abril de 2009. Autoritzar i aprovar la renúncia de Barcelona de Serveis Municipals, SA com a accio- nista de Túnels i Accessos de Barcelona, SA, al dret d’adquisició preferent de les accions posades en circulació amb motiu de l’augment de capital de la Societat proposat per la junta d’accionistes d’aquesta entitat en sessió del 7 de juliol de 2009 per import de 220.440.120 euros, dels que 55.429.806 euros el Consell Municipal va autoritzar la renúncia de Barcelona de Serveis Municipals, SA en sessió de 24 d’abril de 2009. Facultar la Sra. Pilar Solans i Huguet, representant de Barcelona de Serveis Mu- nicipals, SA en la Junta General d’Accionistes de Túnels i Accessos de Barcelona, SA, per a la realit- zació de totes les actuacions encaminades a l’exe- cució dels presents acords. 9. 1r) Aprovar definitivament expedient contra- dictori de modificació de la concessió administrativa de domini públic per a la construcció i explotació d’un equipament hoteler a l’edifici Miramar del Parc de Montjuïc, amb la finalitat de cessar, per raons d’interès públic, l’activitat econòmica hotelera por- tada a terme per l’Ajuntament de Barcelona mitjan- çant la seva participació indirecta a través de Bar- celona de Serveis Municipals, SA en la societat Hotel Miramar Barcelona, SA. Els elements sobre els quals recau la modificació es concreten en els següents: (I) Introducció en la regulació concessio- nal –en els termes que es consignen a l’expedient– dels canvis necessaris per ajustar-la a la nova rela- ció jurídica entre l’Ajuntament i el concessionari, derivada de l’alienació del 10% del capital de la societat Hotel Miramar Barcelona, SA, de titularitat municipal. (II) Supressió de la garantia comple- mentària actualment existent, consistent en la pe- nyora del 10% de les accions de l’adjudicatari en favor de Barcelona de Serveis Municipals, SA i con- creció del mecanisme per a l’autorització de varia- cions en el capital social d’Hotel Miramar Barcelona, SA o de l’adjudicatari. (III) Alienació de la partici- pació pública a Hotel Miramar Barcelona, SA, de la qual l’Ajuntament n’és titular a través de Barcelona de Serveis Municipals, SA, consistent en les accions de la sèrie A representatives del 10% del capital social de la Societat, a Fincaflorida, SL, Societat Unipersonal, actualment propietària del 90% del capital social restant, pel preu d’1 euro. (IV) Auto- rització a Fincaflorida, SL, Societat Unipersonal perquè un cop materialitzada, en el seu cas, la venda d’accions per part de Barcelona de Serveis Municipals, SA pugui realitzar aquelles modificaci- ons necessàries en els estatuts d’Hotel Miramar 3000 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 Barcelona, SA per tal d’adaptar-los a la nova situa- ció. COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE 10. Resoldre les al·legacions que puguin presen- tar-se durant el termini d’informació pública, i aprovar definitivament la modificació dels estatuts de l’Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe, per a la seva transformació a entitat pública em- presarial local Fundació Mies van der Rohe, fixant l’entrada en vigor del canvi de forma jurídica a par- tir de l’1 de gener de 2010. Districte de Ciutat Vella 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial integral per a la concreció de les condi- cions d’edificació de l’edifici de La Seca, situat al carrer dels Flassaders, núm. 40, promogut per l’Institut de Cultura de Barcelona, amb els ajustos a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Districte de les Corts 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla especial per a la concreció d’ús i ordenació del recinte de l’antic Institut Frenopàtic, promoguda per Carmel Corporació 2000, SL; resol- dre les al·legacions presentades en el tràmit d’in- formació pública de l’aprovació inicial, de conformi- tat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de valoració s’in- corpora a aquest acord. Districte de Sant Andreu 13. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana Porta Trinitat per ubicar una nova benzinera i ITV, d’iniciativa municipal. Districte de Sant Martí 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de la meitat sud de l’illa deli- mitada per l’avinguda de la Diagonal, i els carrers de Badajoz, de Bolívia i de la Ciutat de Granada, d’iniciativa municipal; resoldre les al·legacions pre- sentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions presentades, que cons- ta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. 15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de definició i concreció dels paràmetres edificatoris dels equipaments al recinte industrial de Can Ricart –Districte d’activitats 22bcn– promogut per la societat 22@Barcelona, amb els ajustos a què fa referència l’informe de l’esmentada societat, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL 16. Atorgar la Medalla al Mèrit Cultural a Mas i Mas, per la gestió de la sala de concerts Jamboree, referent durant 50 anys –des de la seva inaugura- ció al 1960– de la programació de concerts de jazz a la ciutat. La presència d’aquest local emblemàtic al cor de Barcelona ha contribuït a mantenir viu l’esperit del jazz, amb la proximitat que represen- ten les sales de música a la nostra ciutat, conver- tint-se en un referent tant a nivell local com inter- nacional, i en un punt de trobada cultural. Es dóna compte que el dictamen precedent té aquesta nova redacció: Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Artístic a l’empresa Mas i Mas per la gestió del club de jazz Jamboree, que al 2010 compleix 50 anys, per la seva tasca de difusió del jazz a la ciutat, amb un programa diari de música en directe que posa a disposició dels músics de la ciutat i dels artistes internacionals un altaveu immillorable per experi- mentar amb el públic i alhora compartir escenari amb músics d’altres corrents i tendències a través de les jam sessions; per contribuir a posar Barcelo- na en el circuit de ciutats que dia a dia fan avançar el món del jazz. 17. Atorgar la Medalla al Mèrit Cultural a The Project, entitat organitzadora del Festival de Jazz de Barcelona per ser un referent en la programació d’actuacions d’aquest gènere musical a la ciutat de Barcelona. Al 2009 s’ha celebrat la 40 edició d’aquest Festival, que és en aquest moment un referent en el panorama musical internacional, ofe- rint a la ciutat grans actuacions d’arreu, contribuint alhora a donar a conèixer la creació local al món. Es dóna compte que el dictamen precedent té aquesta nova redacció: Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Artístic a The Project per la organització del Festival Internacional de Jazz de Barcelona, per la seva tasca en la difusió del jazz a Barcelona, oferint al públic de la ciutat les actuacions de les figures més destacades del jazz internacional sense oblidar mai als creadors cata- lans i espanyols d’aquest gènere musical ni a les big bands de les escoles que promouen l’en- NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3001 senyament del jazz a la ciutat; pel seu compromís amb els clàssics i alhora amb la promoció dels cor- rents més innovadors del jazz, que tot sumat ha convertit el Festival, any rere any, en una cita im- prescindible dels circuits musicals i ha posat Barce- lona en un lloc destacat del panorama jazzístic in- ternacional. 18. Atorgar la Medalla al Mèrit Cultural al Taller de Músics, entitat educativa que al llarg dels seus 30 anys d’història ha estat pionera en portar el jazz i la música popular a les aules, impartint, compar- tint i difonent la música. El seu esperit ha aconse- guit crear formacions, impulsar produccions i gene- rar festivals al mateix temps que ha evolucionat en la gestió educativa fins a ser el referent que és actualment. Es dóna compte que el dictamen precedent té aquesta nova redacció: Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al Taller de Músics, per trenta anys de promoció de la crea- ció musical en el món del jazz i del flamenc a través de l’ensenyament, de la promoció d’artistes novells, i de l’oferiment d’espais d’actuació als músics més joves i d’espais d’experimentació a músics ja con- sagrats que han obert noves vies creatives gràcies a les propostes del Taller de Músics; per la seva ambició que ha fet que l’escola del Taller de Músics rebi el reconeixement de la Universitat Politècnica de Catalunya i pugui impartir estudis de grau supe- rior; pel seu compromís amb l’entorn ciutadà que ha permès convertir la zona nord del barri del Raval en un pol d’atracció musical i en font d’inspiració de molts dels artistes que han passat per les seves aules o pel Jazz Sí Club, bressol d’un so mestís propi de la ciutat de Barcelona. COMISSIÓ D'ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA 19. Resoldre les al·legacions que s’han presentat durant el termini d’informació pública als Estatuts del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona, en el sentit i termes que figuren en les respostes que consten a l’expedient i que es donen per reproduïts. Aprovar la proposta del Conveni entre la Generalitat de Catalunya, el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, per a la creació del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona i la disso- lució de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària. Aprovar definitivament la creació i participació de l’Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona. Aprovar definitivament la proposta d’estatuts del Consorci, segons documentació adjunta. Aprovar la dissolució de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària. Facul- tar l’alcalde de Barcelona per nomenar els repre- sentats de l’Ajuntament de Barcelona en l’esmentat consorci. c) Proposicions D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup b) Proposicions amb contingut de Declaració ins- titucional c) Precs d) Preguntes e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup E) Mocions F) Declaracions Institucionals Després d'haver examinat tots els punts anteri- ors, la Comissió de Govern dóna la seva conformi- tat al precedent projecte d'ordre del dia del Plenari del Consell Municipal amb les modificacions se- güents: a) S’accepta la nova redacció dels punts núms.16, 17 i 18. b) S’afegeixen: Dins la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. Acordar, a l’empara d’allò establert a l’article 35 de la Carta municipal de Barcelona, la convocatò- ria d’una consulta ciutadana d’àmbit de ciutat, en el marc del procés participatiu iniciat en relació a la futura transformació de l’avinguda Diagonal (tram comprès entre les places Francesc Macià i les Glòries); aprovar, de conformitat amb allò es- tablert a l’article 28.7 de les Normes reguladores de la Participació Ciutadana el document de bases per al desenvolupament de la consulta, en la qual podran participar totes les persones més grans de setze anys que estigui empadronades a Barcelona amb data 31 de desembre de 2008; constituir la Mesa de Seguiment i/o Garanties de la consulta ciutadana, amb la composició i funcions que es detallen en el document de bases; i determinar el redactat específic de la pregunta en què es con- creta la consulta en els termes següents: Quina de les dues propostes de l’Oficina Tècnica de la Dia- gonal que s’indiquen a continuació considera més adequada per dur a terme la transformació de l’avinguda Diagonal? Opció 1: Proposta presentada amb la lletra "A". Opció 2: Proposta presentada amb la lletra "B". Dins la Comissió d’Hisenda i Pressupostos. Desestimar, per las raons exposades en l’informe annex, les al·legacions presentades a l’expedient 3- 109/2009 de modificacions de crèdit en el pressu- post de l’exercici 2009 de l’Ajuntament de Barcelo- na per un import de 9.980.000 euros (9.680.000 com a transferència de crèdit i 300.000 com a crè- dit extraordinari), a finançar amb baixes de crèdits del capítol 3 de despeses del pressupost 2009, d’a- cord amb el document annex (referència 09082890); i aprovar-lo definitivament. 3002 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 II) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DE LES CO- MISSIONS PLENÀRIES A) Aprovació de les actes de les sessions anteriors B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes a les Comissions d) Compareixences Govern municipal C) Part Decisòria / Executiva Es delibera, a continuació, sobre la part decisòria de l'ordre del dia de les diferents Comissions del Consell Municipal. a) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA 1. Aprovar inicialment l’ordenança reguladora del procediment sancionador de l’Ajuntament de Barce- lona; donar-li el tràmit d’informació pública que estableix l’article 178 b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalu- nya, i l’article 112 del Reglament orgànic municipal, i atorgar un termini de trenta dies, a comptar des del següent al de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província, per a consultar l’expedient i, si fos el cas, formular-hi al·legacions i/o suggeri- ments, i donar-li el tràmit dels articles 108 i se- güents del Reglament orgànic municipal. 2. Aprovar inicialment el Reglament d’Usos Lin- güístics de l’Ajuntament de Barcelona; sotmetre'l a informació pública per un termini de trenta dies. COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 3. Modificar l’acord adoptat per aquesta Comissió el 19 de febrer de 2009, en virtut del qual s’autoritzava a l’Associació Cívica d’Ajuda Mútua (ACAM) la constitució d’una hipoteca com a garan- tia d’un préstec de 4.464.000 euros, de principal a concertar amb l’Institut Català de Finances i desti- nat a la rehabilitació de l’edifici, en el sentit que el préstec hipotecari es pugui concertar amb qualsevol entitat de crèdit. 4. Adjudicar definitivament, de conformitat amb l’adjudicació provisional, a la Societat Cinemes Messidor, SA, la concessió de l'ús privatiu de domi- ni públic municipal de part de l’immoble situat al carrer d’Eugeni d’Ors, núms. 2*12 per tal de desti- nar-la a l’exhibició cinematogràfica de pel·lícules en versió original i subtitulada del denominat cinema d’autor; formalitzar el contracte corresponent; i facultar l’alcalde per a realitzar les actuacions en- caminades a concretar, clarificar i executar el pre- sent acord. 5. Aprovar inicialment el plec de clàusules regu- ladores de la concessió de l'ús privatiu del vol de domini públic municipal que afecta una porció en projecció vertical a partir de la primera planta, gra- fiada en el plànol annex, en part de la finca desti- nada a parc i jardí urbà (clau 6b) situada al carrer Sancho d’Àvila, núms. 141X-161X (FR C8) a l’illa delimitada pels carrers Tànger, Llacuna, Roc Boro- nat i Sancho d’Àvila (Illa de Can Framis), per a la connexió dels dos cossos del conjunt edificatori de Can Framis (naus) rehabilitats per la societat Can Framis Invest SL per a destinar-los a usos museís- tics de la Fundació Privada Vila Casas; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; adjudicar directa- ment la concessió a la societat Can Framis Invest SL, i formalitzar-la prèvia constitució de la fiança que el plec preveu. 6. Aprovar inicialment el plec de clàusules regu- ladores de la constitució d’un dret real de superfície respecte de part de la finca de propietat municipal situada en l’avinguda Meridiana núms. 662-680 cantonada amb la Ronda de Dalt, grafiada en el plànol annex, per tal de destinar-la a la construcció i explotació d’una instal·lació d’Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV); sotmetre’l a informació pública du- rant el termini de vint dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat auto- màticament aquest acord d’aprovació inicial a defi- nitiva, i convocar subhasta pública per a l’adju- dicació del contracte. COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE 7. Concedir a Servei Català de la Salut una boni- ficació del 70% (que suposa un import de 17.114,72 euros), sobre la quota de l'Impost de construccions, instal·lacions i obres, generada per la concessió de la llicència ambiental per resolució de 23 d’abril de 2009, sol·licitada per a exercir l'ac- tivitat de Centre d'Atenció Primària al local situat a carrer Esteve Terrades, núm. 30, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7.1.A1 de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2009 i, en conse- qüència, procedeix declarar-la d’especial interès i utilitat municipal, per ser un equipament contem- plat en l’article 212.b de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità, reporta beneficis objec- tius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social com a equipament comunitari i dotació a escala metropolitana. Donar trasllat a l’Institut Mu- nicipal d’Hisenda als efectes pertinents. NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3003 Districte de Ciutat Vella 8. Aprovar inicialment el Projecte executiu de les obres de construcció d’un aparcament i àrea d’activitats logístiques del Mercat de Sant Josep –La Boqueria–, al soterrani de la plaça de la Gardunya, amb un pressupost de 37.225.976,39 euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per Foment de Ciutat Vella, d’acord amb les condicions establertes en l’informe emès per la Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística el 24 de març de 2009, el qual figura a l’expedient i es dóna per re- produït; sotmetre l'expedient a informació pública durant el termini de trenta dies mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya, d’acord amb allò que preveu l’article 37.2 del Reglament d’obres, activi- tats i serveis dels Ens locals de 13 de juny de 1995. Districte de l'Eixample 9. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'arti- cle 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la mo- dificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de la finca urbana del carrer Consell de Cent, núm. 433, d’iniciativa municipal; i exposar-la al públic pel ter- mini d’un mes. 10. Aprovar definitivament el Projecte executiu del nou mercat dels Encants de Barcelona, per un import de 47.243.458,21 euros, el 16% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, formulat per Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIM/sa), amb les condicions a què fa referència la Conformitat Tècni- ca de Projecte emesa per la Direcció d’Actuació Urbanística; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; encarregar a la Societat municipal BIM/sa la gestió de l’actuació; i facultar el quart tinent d’alcalde, president de la Comissió d’Urba- nisme, Infraestructures i Habitatge, per a l’adopció dels actes necessaris per al desenvolupament i execució del present acord, entre els quals s’inclou la possibilitat d’aprovar la modificació del projecte esmentat, en el cas que així sigui pertinent, amb l’autorització de la despesa que això comporta, fins a un màxim del 20% de l’import del projecte. 11. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'ar- ticle 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit del carrer Londres-Villarroel, d’iniciativa municipal (Proeixample SA); i exposar-la al públic pel termini d’un mes; i suspendre, de conformitat amb l’article 71.2 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i d’acord amb les determinacions de l’informe de la Direcció Jurídica d’Urbanisme i Infraestructures, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord, la tramitació dels ins- truments de planejament i dels projectes de gestió urbanística i d’urbanització complementaris, així com també l’atorgament de llicències de par- cel·lació de terrenys d’edificació, de reforma o re- habilitació de construccions, d’instal·lació o amplia- ció d’activitats o usos i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en els àmbits amb incidència en aquesta modificació de Pla General, delimitats i grafiats en el plànol que figura a l’expedient elaborat de con- formitat amb el punt 3 de l’esmentat article; de- terminar, a l’empara de l’article 72.1 de l’esmentat text legal, que el termini de suspensió serà, com a màxim, de dos anys, que començarà a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona; i publi- car el present acord en el Butlletí Oficial de la Pro- víncia de Barcelona. Districte de Sant Andreu 12. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'ar- ticle 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de l’estació de la Sagrera i entorns, d’iniciativa mu- nicipal; i exposar-la al públic pel termini d’un mes. Districte de Sant Martí 13. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit del Centre Històric del Poblenou, promoguda per la societat municipal 22Arroba Bcn SAU; exposar-la al públic pel termini d’un mes; prorrogar fins a un termini de dos anys, de conformitat amb els articles 71.1 i 72.1 del Text refós de la Llei d’urbanisme aprovat per Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol i, d’acord amb les determinacions de l’informe emès per l’esmentada societat, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord, la suspensió de la tramitació dels instruments de planejament i dels projectes de gestió urbanística i d’urbanització complementaris, així com de l’atorgament de llicències de par- cel·lació de terrenys, d'edificació de nova planta, d'enderrocament de construccions i de rehabilitació de grau alt, que va ser acordada el 30 d’octubre de 2008 i publicada en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el 3 de novembre de 2008; precisar que, no obstant això, podran atorgar-se determina- des llicències, en els supòsits previstos a l’informe emès per a aquesta suspensió per la societat 22Arroba Bcn SAU; determinar que l’àmbit de la suspensió que ara es prorroga és el delimitat i gra- fiat en el plànol que figura a l’expedient, elaborat de conformitat amb el punt 3 de l’article 71; preci- sar que la suspensió, finalitzarà, com a màxim, el 3 de novembre de 2010; i publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 14. Aprovar definitivament el projecte executiu del nou conjunt d’equipaments a l’antiga fàbrica 3004 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 Alchemika, a Barcelona, per un import de 17.141.244,89 euros, el 16% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, formulat per Barcelona d’Infra- estructures Municipals, SA (BIM/sa), amb les condi- cions a què fa referència la Conformitat Tècnica de Projecte emesa per la Direcció d’Actuació Urbanísti- ca; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; encarregar a la Societat municipal BIM/sa la gestió de l’actuació; i facultar el quart tinent d’alcalde, president de la Comissió d’Urba- nisme, Infraestructures i Habitatge, per a l’adopció dels actes necessaris per al desenvolupament i execució del present acord, entre els quals s’inclou la possibilitat d’aprovar la modificació del projecte esmentat, en el cas que així sigui pertinent, amb l’autorització de la despesa que això comporta, fins a un màxim del 20% de l’import del projecte. b) Proposicions Després d'haver examinat l'anterior relació de propostes d'acords decisoris que seran tractades en les sessions de les corresponents Comissions del Plenari, la Comissió de Govern els dóna la seva conformitat amb les modificacions següents: a) Es retiren els punts núms. 1 i 12. b) S’afegeix: Dins la Comissió d’Hisenda i Pressupostos. Aprovar inicialment l’expedient de modificacions de crèdit en el pressupost de l’exercici 2009 de l’Ajuntament de Barcelona per un import de 2.500.000 euros, consistent en suplements de crè- dit, a finançar amb majors ingressos recaptats de- rivats de la liquidació definitiva de la participació en els tributs de l’Estat del 2007, d’acord amb el do- cument annex (referència 09101390), i exposar-lo al públic durant un termini de quinze dies per tal que es puguin formular les reclamacions que es considerin oportunes. D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup b) Proposicions amb contingut de Declaració ins- titucional c) Precs d) Preguntes e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup E) Mocions III) ORDRE DEL DIA DE LA COMISSIÓ DE GOVERN A) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Informes B) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda: ÀREA D'HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA 1. Autoritzar la societat Serveis Funeraris de Bar- celona, SA, a formalitzar un crèdit a curt termini fins un import màxim de 3.000.000 euros, en les condicions que s'adjunten en el full annex. ÀREA D'HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR 2. Autoritzar a la Sra. M Antonia Fonoll Esplugas (mat. 27481) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionaria interina amb la categoria professional de Tècnica mitjana d'Arquitectura i Enginyeria, amb destinació a l’Àrea de Manteniment i Rehabilitació de la Direcció de Serveis Tècnics del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, on ocupa el lloc de treball de Tècnica mitjana d'Arquitectura i Enginyeria desenvolupant les funcions pròpies d’un lloc de la seva categoria, i una d’una activitat privada de Tècnica mitjana d'Ar- quitectura i Enginyeria per compte propi, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada, garantint d'aquesta manera l'objectivitat, la imparcialitat i la independència que ha de presidir la seva actuació com a funcionaria interina i per salva- guardar l'interès públic que podria sortir perjudicat en cas de produir-se aquella coincidència; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, tot de conformitat amb allò que dispo- sen els articles 11 i 12 de la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre d’incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, i d'acord amb el que disposa el Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990 de juliol en els seus articles 329 i 330. La present auto- rització està condicionada a l’estricte compliment dels deures públics i restarà sense efecte en els su- pòsits següents: si l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o independència; si l’activitat privada tingués alguna relació amb els assumptes que la persona conegui per raó del càr- rec; si la dedicació horària de l’activitat privada coin- cidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per variació de les seves circums- tàncies; per raons sobrevingudes d’interès públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de famili- NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3005 ars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Administracions públiques de Catalu- nya, són incompatibles amb l’autorització de compa- tibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Fun- ció Pública. 3. Autoritzar a la Sra. Mònica Blasco Arasanz (mat. 27465) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionaria interina amb la categoria professional de Tècnica Superior d’Art i Història amb destinació al Museu d’Història de Barcelona, de l’Institut de Cultura de Barcelona, on desenvolupa les funcions pròpies de Cap de Progra- mes, i l’activitat privada per compte propi, com a Administradora de la Societat Sintagma Projectes Culturals, SL, societat de serveis de consultoria cul- tural, per quant aquesta activitat privada no figura compresa en les causes d'incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, i els arti- cles 329 i 330 del Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990 de 30 de juliol i no resulta afectat l’interès públic, exclo- ent del seu exercici qualsevol manifestació del ma- teix respecte a subvencions i/o contractació pública amb l’Institut de Cultura, l’Ajuntament de Barcelona i els seus organismes dependents, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada, garantint d'aquesta manera l'objectivitat, la imparcialitat i la independència que ha de presidir la seva actuació com a funcionari i per salvaguardar l'interès públic que podria sortir perjudicat en cas de produir-se aquella coincidència. La dedicació d’a- questa activitat secundària no podrà superar la mei- tat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Ad- ministració Pública i en horari no coincident amb el municipal. La present autorització està condicionada a l’estricte compliment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits següents: si l’activitat secundària impedís o menyscabés l’estricte compli- ment dels deures o en comprometés la seva impar- cialitat o independència: si l’activitat secundària tin- gués alguna relació amb els assumptes que es coneguessin per raó del càrrec; per finalització de la relació laboral; si la dedicació horària de l’activitat secundària coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per variació de les seves circumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de jornada esta- blertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Administracions Públi- ques de Catalunya, són incompatibles amb l’au- torització de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 4. Autoritzar al Sr. Josep Serrano Jornet (mat. 21274) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic superior d'Arqui- tectura i Enginyeria (arquitecte), amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, on desenvolupa el lloc de treball de Responsable de llicències d'obres i habitatges, i una activitat privada per compte propi: exercici lliure d'arquitecte, excloent-ne qualsevol manifestació en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada, garantint d'aquesta manera l'objectivitat, la imparcialitat i la independència que ha de presidir la seva actuació com a funcionari i per salvaguardar l'interès públic que podria sortir perjudicat en cas de produir-se aquella coincidència; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, tot de conformitat amb allò que disposen els articles 11 i 12 de la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administraci- ons Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre d’incompatibilitats del personal al servei de l'Admi- nistració de la Generalitat, i d'acord amb el que dis- posa el Reglament del personal al servei de les Enti- tats locals aprovat pel Decret 214/1990 de juliol en els seus articles 329 i 330. La present autorització està condicionada a l’estricte compliment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits se- güents: si l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o independència; si l’activitat privada tingués alguna relació amb els assumptes que la persona conegui per raó del càrrec; si la dedi- cació horària de l’activitat privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball munici- pal; per variació de les seves circumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès públic. Les excedènci- es per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduc- cions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida perso- nal, familiar i laboral del personal al servei de les Administracions públiques de Catalunya, són incom- patibles amb l’autorització de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. Districte de Ciutat Vella 5. 1r) Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 113.2 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte de reparcel·lació, en la mo- dalitat de cooperació, del Polígon d’Actuació A de la modificació del Pla especial de reforma interior del 3006 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 Raval a la Plaça Gardunya i el seu entorn, d’acord amb l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de 23 de setembre de 2009, que obra a l’expedient i es dóna per íntegrament reproduït. 2n) Determinar, de conformitat amb l’article 153 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, produirà els efectes econòmics i jurídics continguts a l’article 121 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. 3r) Publicar aquest acord mitjançant la inserció de l’anunci corresponent al Butlletí Oficial de la Provín- cia de Barcelona, en un dels diaris de més circulació de la província i en el tauler d’edictes municipal i notificar-lo personalment a tots els interessats. 4t) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infra- estructures i Habitatge. Districte de Gràcia 6. Aprovar definitivament el Projecte d’urba- nització de l’àmbit de la Modificació del Pla General Metropolità en el sector de l’entorn del carrer Este- ve Terradas, per import d’1.697.435,32 euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, d’iniciativa municipal; publicar aquest acord en el Butlletí Ofici- al de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest procediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. Districte de Sant Andreu 7. 1r) Acceptar la subvenció concedida per la Generalitat de Catalunya –resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 23 de juliol de 2009–, a l’empara de la Llei 2/2004, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, per al barri de Bon Pastor-Baró de Viver al Districte de Sant Andreu per un import de 8.625.000 euros, corresponent al cinquanta per cent del pressupost aprovat, que és de 17.250.000 euros. 2n) Nomenar com a responsable del projecte el Gerent del Districte de Sant Andreu. Districte de Sant Martí 8. Declarar inadmissible, per extemporaneïtat, la reclamació de responsabilitat patrimonial formula- da, el 6 de juliol de 2009 per la Sra. Enriqueta Mar- zal Llop en relació al Projecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació núm. 8 del Pla especial de reforma interior Diagonal-Poblenou, pels motius que justifi- cadament i raonada figuren en informe jurídic, de 30 de juliol de 2009, que consta a l’expedient, i que es donen per reproduïts en els seus mateixos ter- mes; i notificar aquest acord a la interessada. 9. Aprovar definitivament el Projecte de cons- trucció d’un aparcament subterrani i nova urbanit- zació al carrer de Cantàbria, amb un pressupost de 7.891.716 euros, el 16% de l’impost del valor afe- git inclòs, formulat per Regesa, SA, de conformitat amb les condicions establertes en l’informe emès per la Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística el 23 de març de 2009; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als interes- sats en aquest procediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 10. 1r) Aprovar la dissolució i liquidació de la Junta de Compensació del Pla de millora urbana del subsector 1 per a la reforma interior del sector PMU Perú-Pere IV, acordada per unanimitat dels assis- tents en l’Assemblea de 13 de juliol de 2009. 2n) Traslladar a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya l’escriptura de dissolució i liquidació de la Junta de Compensació, als efectes que es procedeixi a inscriure en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores l’acord de dissolució de la Junta de Compensació i es cancel·li l’assentament registral. 11. Resoldre, pel motius que figuren en l’informe incorporat en l’expedient, les al·legacions presenta- des durant el tràmit d’informació al públic i en con- seqüència; aprovar definitivament el Projecte d’ur- banització de l’illa Fàbrica Pons delimitada pels carrers Tànger, Ciutat de Granada, Sancho de Ávila i Badajoz, d’iniciativa privada, per un import de PEC de 479.710,75 euros (16% impost del valor afegit inclòs), formulat per la Junta de Compensació; pu- blicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; donar-ne compte a la Comissió d’Urba- nisme, Infraestructures i Habitatge. ÀREA D'ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA 12. Modificar, de conformitat amb l’article 3 de les Normes reguladores del funcionament dels dis- trictes, la Transferència núm. 3 (gestió dels centres i establiments de Serveis Socials de Barcelona), aprovada per acord de la CMP de 14 de juny de 1985, com a conseqüència de la creació de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, al qual se li traspassen, en els termes que figuren en els seus Estatuts, les matèries següents: Gestió dels Centres i Establiments de Serveis Socials de Zona; Prestació dels serveis propis dels Centres i Establi- ments de referència; Adquisició de materials, estris i consumibles per als esmentats Centres i Establi- ments; Direcció del Servei d’Ajuda a Domicili als usuaris dels Districtes. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les tretze hores. NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3007 Acta de la sessió celebrada el dia 23 d'octubre de 2009 i aprovada el dia 11 de novembre de 2009 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-tres d’oc- tubre de dos mil nou s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concor- ren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Carles Martí i Jufresa, Ricard Josep Gomà i Carmo- na, Jordi William Carnes i Ayats, Ramon Garcia- Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Assumpta Escarp i Gibert, Immaculada Moraleda i Pérez, Montserrat Sánchez i Yuste, Sara Jaurrieta i Guarner, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Gemma Mumbrú i Moliné, i Joaquim Mestre i Garrido, i els Delegats Sectorials, Srs. Pere Alcober i Solanas, Ignasi Cardelús i Fontdevila, Jordi Martí i Grau, i Antoni Sorolla i Edo, i Sra. Isabel Ribas i Seix, as- sistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Palla- rès, que certifica. Excusen la seva assistència l’Im. Sr. Francesc Narvaez i Pazos i les Imes. Sres. Itziar González i Virós, Montserrat Ballarín i Espuña, i Elsa Blasco i Riera. També hi és present el gerent municipal, Sr. An- dreu Puig i Sabanés. Constatada l'existència de quòrum legal, la Pre- sidència obre la sessió a les nou hores. 1. Plenari del Consell Municipal. El primer tinent d’alcalde informa a la Comissió de Govern del procés seguit per a la convocatòria del Plenari del Consell Municipal, destacant els in- formes i mesures de govern que es presentaran des del govern municipal i les previsions sobre el resul- tat de les votacions en les propostes d’acord en virtut del posicionament manifestat pels Grups mu- nicipals en les Comissions de Plenari celebrades aquesta setmana. 2. Noves actuacions d'inversions. S’informen favorablement les noves actuacions d’inversió directa i les actuacions d’inversió directa a modificar que consten en la relació corresponent a aquesta Comissió de Govern, presentada per la Gerència Municipal en document que serà certificat pel Secretari General. 3. Seguiment de les inversions en curs. S’informa també favorablement el document de seguiment de l’estat d’execució dels diversos pro- jectes d’inversió en curs, presentat per la Gerència Municipal i que serà certificat pel Secretari General. 4. Informació sobre expedients de subvencions. Tot seguit s’informa favorablement dels expedi- ents d’atorgament de subvencions següents: Gerència d’Educació, Cultura i Benestar. Exp. núm. 20090328. Subvenció, per un import de 35.000 euros, a favor del Fons Català de Coopera- ció al Desenvolupament per al projecte "Plataforma diàleg i solidaritat poble saharauí". Gerència d’Educació, Cultura i Benestar. Exp. núm. 20090292. Subvenció, per un import de 82.000 euros, a favor de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament per al funcionament de la federació i serveis Casa del Món. Gerència d’Educació, Cultura i Benestar. Exp. núm. 20090293. Subvenció, per un import de 40.000 euros, a favor de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans per al funcionament de la federació i serveis Casa del Món. Gerència d’Educació, Cultura i Benestar. Exp. núm. 20090291. Subvenció, per un import de 34.100 euros, a favor de la Federació Catalana d’ONG per la Pau per al funcionament de la federa- ció i serveis vinculats a la Casa del Món. Gerència d’Educació, Cultura i Benestar. Exp. núm. 20090275. Subvenció, per un import de 39.000 euros, a favor del Moviment Laic i Progres- sista derivada de l’annex per al 2009 al Conveni de col·laboració per a la realització de les propostes contingudes en el "Projecte de cooperació amb l’Ajuntament de Barcelona". Gerència d’Educació, Cultura i Benestar. Exp. núm. 20090334. Subvenció, per un import de 400.000 euros, dels quals 50.000 euros corresponen al pre- sent exercici, a favor de l’empresa Seven Marketing on Sport & Leisure, SL derivada del Conveni de col·laboració per organitzar a l’Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys el "Barcelona Snow Show". Gerència d’Educació, Cultura i Benestar. Exp. núm. 20090339. Subvenció, per un import de 70.000 euros, a favor de Ravaltext, empresa d’inserció, SL, derivada del Conveni de col·laboració per la promoció, formació, i inserció laboral de les dones amb risc d’exclusió social al Districte de Ciu- tat Vella. Gerència d’Educació, Cultura i Benestar. Exp. núm. 20090295. Subvenció, per un import de 50.000 euros, a favor del Consell de la Joventut de Barcelona derivada de l’annex 6 al Conveni marc de col·laboració per prioritzar les línies de treball i accions que permetin desenvolupar el Programa CJB de Pau i Globalització Justa que pretén difondre la realitat de l’associacionisme juvenil català a la resta del món i potenciar la xarxa de l’associa- cionisme juvenil de Barcelona amb la resta de la Mediterrània i el Pròxim Orient. 3008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 Gerència de Promoció Econòmica. Exp. núm. 20090189. Subvenció, per un import de 100.000 euros, a favor de Barcelona Graduate School of Economics per al Projecte Atracció de Talent a Bar- celona. Gerència de Promoció Econòmica. Exp. núm. 20090172. Subvenció, per un import de 35.000 euros, a favor de Universidad de Navarra per al Conveni Ajuntament – IESE Alumni. Gerència de Promoció Econòmica. Exp. núm. 20090168. Subvenció, per un import de 383.760 euros, a favor del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA) derivada de l’addenda al Conveni de col·laboració. Gerència de Promoció Econòmica. Exp. núm. 20090143. Subvenció, per un import de 35.000 euros, a favor de la Cambra Oficial de Comerç deri- vada del Conveni de col·laboració pel desenvolu- pament del projecte Observatori de Barcelona. Gerència de Promoció Econòmica. Exp. núm. 20090140. Subvenció, per un import de 50.000 euros, a favor de la Corporació Catalana de Comu- nicació, SL, derivada del Conveni de col·laboració per promoure i difondre les accions de la realitat econòmica i social de Barcelona dins d’un context de "marca Barcelona". Districte de Ciutat Vella. Exp. núm. 20092122. Subvenció, per un import de 42.000 euros, a favor de la Plataforma d’Entitats de la Ribera per al pro- jecte Fiesta Mayor de la Ribera 2009. 5. ÀREA D'HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA Autoritzar el Consorci El Far a concertar una pò- lissa de crèdit per un import màxim de 400.000 euros, destinada a atendre les necessitats transitò- ries de tresoreria, en les condicions que s'adjunten a l'annex. ÀREA D'HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR Districte de Sant Andreu Rectificar, a l’empara de l’article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú l’acord de referència –exp. 09obo91: Projecte d’execució per al subministra- ment elèctric en mitja tensió a les Casernes de Sant Andreu– adoptat per la Comissió de Govern en ses- sió celebrada el 9 de setembre de 2009, en el sentit que, on diu "Aprovar" ha de dir "Aprovar definiti- vament". Mantenir integrament el resta de l’acord. S’aproven les dues propostes precedents. 6. Altres No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les deu hores. Acords Acords de la sessió celebrada el dia 11 de novembre de 2009 Aprovació de les actes de les sessions de 14 i 23 d’octubre de 2009. ACORDS DECISORIS ÀREA DE MEDI AMBIENT 2. Encomanar a Barcelona de Serveis Municipals, SA la participació en el capital social de l’empresa Ecoenergies Barcelona Sud, Zona Franca i Gran Via L’Hospitalet, SA, en els termes establerts, en rela- ció a l’Ajuntament de Barcelona, en l’article 28.3 del plec regulador de la licitació i adjudicació del contracte de redacció del projecte, construcció i posterior explotació d’un sistema de producció de fred i calor centralitzat en l’àrea territorial del barri de La Marina, Gran Via de L’Hospitalet i entorn. 3. Modificar el contracte núm. 08002857 que té per objecte l’execució de les obres de construcció d’un Dipòsit de Regulació Pluvial als carrers Urgell i Mallorca, i col·lectors associats, adjudicat a Copisa Constructora Pirenaica SA amb NIF A08436107 per acord de la Comissió de Govern de 12 de novembre de 2008, de conformitat amb l’article 202 de la Llei 30/2007 de 30 d’octubre de contractes del sector públic, en el sentit de: diferir la quantitat de 2.517.000,56 euros del pressupost de l’any 2009 al pressupost de l’any 2010, i així adequar les previsi- ons pressupostàries del contracte al ritme real d'e- xecució de l’obra. Ampliar el termini d’execució de les obres esmentades, que havien de finalitzar el 15 NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3009 de gener de 2010 fins al 15 d'abril del 2010 i per tant procedir a anul·lar part de la disposició de la despesa per un import de 2.517.000,56 euros amb càrrec al pressupost 2009 i partida indicats en el document comptable i ampliar la disposició de des- pesa per un import de 2.517.000,56 euros amb càrrec al pressupost 2010 i partida indicats en el document comptable. I donar-ne compte a la Co- missió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Am- bient. ÀREA D'HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA 4. Autoritzar a Turisme de Barcelona que, mit- jançant Inversions Turístiques i Comercials 2009, SA (ITICSA), pugui avalar a Iniciatives Empresari- als Aeronàutiques, SA (IEASA) fins al límit de 10.000.000 euros. Autoritzar a l’administrador únic de la Societat per dur a terme la present operació i l’atorgament de tot tipus de documents, públics i privats. ÀREA D'HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR 5. Autoritzar al Sr. Raúl Fumero Gavilán (mat. 27509) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria professional de tècnic superior d'Arquitec- tura i Enginyeria (arquitecte), amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Ciutat Vella, on desenvolupa el lloc de treball de tècnic de llicències i una activitat privada per comp- te propi: exercici lliure d'arquitecte, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar pos- sibles coincidències entre l'activitat pública i la pri- vada, garantint d'aquesta manera l'objectivitat, la imparcialitat i la independència que ha de presidir la seva actuació com a funcionari i per salvaguardar l'interès públic que podria sortir perjudicat en cas de produir-se aquella coincidència; la seva dedica- ció professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Ad- ministració Pública i en horari no coincident amb el municipal, tot de conformitat amb allò que disposen els articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre d’Incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, i d'acord amb el que disposa el Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, en els seus articles 329 i 330. La present autorització està condicionada a l’estricte compliment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits següents: si l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o independència; si l’activitat privada tingués algu- na relació amb els assumptes que la persona cone- gui per raó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per variació de les seves circumstàncies; o per raons sobrevin- gudes d’interès públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juli- ol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les admi- nistracions públiques de Catalunya, són incompati- bles amb l’autorització de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 6. Autoritzar a la Sra. M. Mercedes García del Es- tal (mat. 18243) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de professora d'Ensenyament Secundari, amb destinació al De- partament de territori del Districte de l'Eixample, on desenvolupa el lloc de treball de tècnica de bar- ri, i l’activitat privada per compte propi en la forma- ció i assessorament en temes d'organització i im- plementació de projectes per la transició escola empresa i atenció a persones amb especials dificul- tats d'integració, en tant que aquesta activitat se- cundària no figura compresa en les causes d’in- compatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibi- litats del personal al servei de les administracions públiques, de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, i els articles 329 i 330 del Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, i no resulta afectat l’interès públic. La seva dedicació professional privada no podrà supe- rar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. La present autorització està con- dicionada a l’estricte compliment dels deures pú- blics i restarà sense efecte en els supòsits se- güents: si l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o independència; si l’activitat privada tingués alguna relació amb els assumptes que la persona conegui per raó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball mu- nicipal; per variació de les seves circumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès públic. Les exce- dències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalu- nya, són incompatibles amb l’autorització de com- patibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment 3010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 del termini de la reducció o de l’excedència. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 7. Autoritzar al Sr. Laureano Mur Andreu (mat. 21870) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic superior en Eco- nomia, amb destinació al Departament de Recursos Interns del Districte de Sant Andreu, on desenvolu- pa el lloc de treball de cap del Departament, i l’activitat pública com a professor universitari asso- ciat a temps parcial de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2009-2010 des del 23 de se- tembre de 2009 fins al 14 de setembre de 2010 i pròrrogues que es puguin produir en aquest con- tracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les administracions públiques, article 4 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Gene- ralitat i l’article 324 i següents del Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, amb les limitaci- ons previstes als article 7 i 16. 4 de la Llei 53/1984, 5 i 6 de la mateixa Llei 21/1987 i els articles con- cordants del Decret 214/1990. La seva dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i amb horari no coincident amb el municipal. La present autorització està condicionada a l’estricte compli- ment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits següents: si l’activitat secundària im- pedís o menyscabés l’estricte compliment dels deu- res o en comprometés la seva imparcialitat o inde- pendència; si l’activitat secundària tingués alguna relació amb els assumptes que es coneguessin per raó del càrrec; per finalització del contracte de tre- ball o les pròrrogues pactades amb la Universitat; si la dedicació horària de l’activitat secundària coinci- dís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per variació de les seves circums- tàncies; o per raons sobrevingudes d’interès públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de fami- liars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de concilia- ció de la vida personal, familiar i laboral del perso- nal al servei de les administracions públiques de Catalunya, són incompatibles amb l’autorització de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al fini- ment del termini de la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 8. Autoritzar al Sr. Jordi Recasens Comas (mat. 16721) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic mitjà en Ciències Socials, amb destinació a la Direcció de Serveis de territori del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, on desenvolupa el lloc de treball de tècnic de barri, i l’activitat privada per compte propi en la correcció i realització d'índex de llibres, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les cau- ses d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incom- patibilitats del personal al servei de les administra- cions públiques, de la Llei 21/1987, de 26 de no- vembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, i els articles 329 i 330 del Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, i no resulta afectat l’interès públic. La seva dedicació professional pri- vada no podrà superar la meitat de la jornada labo- ral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. La present autorització està condicionada a l’estricte compli- ment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits següents: si l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o indepen- dència; si l’activitat privada tingués alguna relació amb els assumptes que la persona conegui per raó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat pri- vada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per variació de les seves circumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, són incompatibles amb l’autorització de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l’ex- cedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presi- dència, Territori i Funció Pública. 9. Autoritzar al Sr. Carlos Ángel Salanova Pardina (mat. 22979) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic superior en Economia, amb destinació al Departament de Re- cerca i Coneixement de la Gerència d'Acció Social i Ciutadania, on desenvolupa el lloc de treball de cap del Departament, i l’activitat pública com a profes- sor universitari associat a temps parcial de la Uni- versitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2009- 2010 des del 15/09/2009 fins al 14/09/2010 i pròr- rogues que es puguin produir en aquest contracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les administraci- ons públiques, article 4 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i l’article 324 i següents del Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, amb les limitacions previstes als article 7 i 16. 4 de la Llei 53/1984, 5 i 6 de la mateixa Llei 21/1987 i els articles concordants del Decret 214/1990. La seva dedicació a la docència universi- NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3011 tària serà a temps parcial i amb horari no coinci- dent amb el municipal. La present autorització està condicionada a l’estricte compliment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits se- güents: si l’activitat secundària impedís o menysca- bés l’estricte compliment dels deures o en compro- metés la seva imparcialitat o independència; si l’activitat secundària tingués alguna relació amb els assumptes que es coneguessin per raó del càrrec; per finalització del contracte de treball o les pròrro- gues pactades amb la Universitat; si la dedicació horària de l’activitat secundària coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball munici- pal; per variació de les seves circumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès públic. Les excedèn- cies per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalu- nya, són incompatibles amb l’autorització de com- patibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l’excedència. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. Districte de l'Eixample 10. Aprovar definitivament, a l’empara de l’ar- ticle 113 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i l’article 164 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, en relació a l’article 118.4 i 124.2 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el projecte de reparcel·lació voluntària, en la modali- tat de cooperació, del Pla especial urbanístic per a l’ordenació de nous equipaments a les parcel·les dels carrers de Provença-Casanova-Passatge del mercat del Ninot-Villarroel (actual Caserna de Bom- bers de l’Eixample) i Consell de Cent-Comte Borrell- Diputació-Viladomat (Germanetes), formalitzat en escriptura pública d'1 de juliol de 2009; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la mateixa, i noti- ficar-lo individualment a cadascun dels interessats; donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infra- estructures i Habitatge. 11. Aprovar definitivament, a l’empara de l’ar- ticle 168.2 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme l’Operació jurídica complementària del Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsi- ca, del Pla de millora urbana per l’ordenació volu- mètrica de la finca núms. 70-82 del carrer París, aprovat definitivament per la Comissió de Govern, en sessió de 30 de novembre de 2005, i ferm en via administrativa el 8 de gener de 2006, formulada per les entitats mercantils Amrey 2002, SL, Mas Vilanova, SA, i Caja de Ahorros de Valencia, Caste- llón y Alicante, Bancaja i consistent en reduir l’edificabilitat de la finca de resultat FC3 en 495 m² a transferir i modificar la determinació de les fin- ques integrants del complex immobiliari, reduint de 14 a 10 el nombre de finques com a conseqüència de l’agrupació en dues finques de les antigues FC7 a FC12, i dividir horitzontalment les finques FC7 i FC8; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la mateixa, i notificar-lo individualment a cadascun dels interessats; donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. Districte de Sants-Montjuïc 12. 1r) Desestimar, de conformitat amb l’article 113 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú els recursos potes- tatius de reposició interposats per la Sra. Ana Ma- resca Lasa, advocada, en nom i representació dels interessats; Maria Pérez López, Andrés Ortega Gar- cía, Beatriz Alarcón Hernández, Alejo Molina Reche, Pedro Serrano Caparrós, Agustín Márquez Peñuela, Josefa Escobar Aparicio, Manuela Clemente Esco- bar, Montserrat Clemente Escobar, Mercedes Cle- mente Escobar, Jacqueline Clemente Escobar, An- drés Clemente Escobar, Francisco Narciso López, Antonia Galícia Martínez, Elvira Enguix Beltrán, Mercedes Enguix Beltrán, Trinidad Enguix Beltrán, Carmen Enguix Beltrán, Isabel Martínez Navarro, Vicente Masip Clemente, Carmen Fernández Mén- dez, Germinal Fuentes Gilabert, José Gil Alcalde, Maria Casquet García, Andrés Mulero Campoy, José Francisco Mulero Casquet, Bernardo Mulero Cas- quet, Valentín Polo Pagés, Joaquin Soto Sánchez, Gabriela Carballo Fernández, Iglesia Cristiana Evangelica Dios Vivo, Antonio Ruiz Reina, Rosa López Camba, Dolores Simon Gimenez, Teresa Ari- za Pelaez, Ana Perez Alcala, Ana Serrano Jiménez, Miguel Serrano Jiménez, Juan Zaragoza Alcazar, Jesús Zaragoza Alcazar, Juan Valero Zaragoza, José Miguel Valero Zaragoza, Maria Alcazar Garcia; el Sr. Juan Carlos Maresca Cabot, en nom i representació de l’Associació de Veïns del carrer Ulldecona i esti- mar el formulat pel Sr. Llorenç Cortadella i Morral, en representació d’Acosma XXI, SL, contra l’acord de la Comissió de Govern, adoptat en sessió d'11 de març de 2009, pel qual es va aprovar definiti- vament el Projecte de reparcel·lació econòmica, d’iniciativa municipal, de la modificació del Pla Ge- neral Metropolità per a la transformació urbanística de la Marina de la Zona Franca (als efectes d’adjudicar a cadascun dels catorze sectors de des- envolupament la seva participació en les despeses d’urbanització derivades del Pla especial d’infraes- tructures del barri de la Marina de la Zona Franca) per les raons que justificadament i raonadament consten en l’informe de la Direcció de Serveis de 3012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 Gestió Urbanística de 23 d’octubre de 2009 obrant a l’expedient i que es dóna per íntegrament repro- duït. 2n) Notificar-ho als recurrents amb trasllat de l’informe de resolució de les seves al·legacions. 3r) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infra- estructures i Habitatge. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 13. Aprovar inicialment el Projecte executiu del tram comprès entre el carrer de Balmes i el carrer de Mandri, corresponent a la remodelació de la Ronda del Mig, Ronda General Mitre - Travessera de Dalt: Balmes - Via Augusta, amb les condicions a què fa referència l’Informe Tècnic de Projecte, de 5 d’agost de 2009, per un import de 6.299.434,16 euros, el 16% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, formulat per Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIM/sa); i sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de trenta dies mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya. Districte de Gràcia 14. Desestimar el recurs de reposició interposat per la Sra. Àngela Esteban Villanueva, mitjançant escrit que tingué entrada al Registre de l’Institut Municipal d’Urbanisme el 23 de setembre de 2009, contra l’acord adoptat en sessió de 8 de juliol de 2009 per la Comissió de Govern, desestimatori de la petició de reallotjament formulada per la interes- sada, pels motius que figuren en l’informe emès per la Direcció de Gestió de Sòl de la societat municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA, el 13 d’octubre de 2009 i que es donen per reproduïts. Districte de Sant Andreu 15. Aprovar la constitució de la Junta de Com- pensació del Polígon d’actuació urbanística núm. 2 de la Modificació del Pla General Metropolità a les Casernes de Sant Andreu, formalitzada mitjançant escriptura pública atorgada el 7 de maig de 2009, davant el notari de l’Il·lustre Col·legi de Catalunya, Sr. Rafael de Córdoba Benedicto, amb núm. 1880 del seu protocol, i donar per nomenats els càrrecs de la Junta per acta atorgada l'11 de juny de 2009, davant del mateix notari, amb núm. 2395 del seu protocol; designar representant d’aquesta adminis- tració en l’òrgan rector de la Junta de Compensació, la directora de Serveis de Gestió Urbanística de l’Ajuntament de Barcelona, Sra. Marta Perelló i Riera; donar trasllat a la Direcció General d’Ur- banisme de la Generalitat de Catalunya, de la do- cumentació relacionada a l’article 192 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el re- glament de la Llei d’urbanisme, als efectes de la inscripció, en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores, de la Junta de Compensació; pu- blicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província, i notificar-lo individualment a cadascun dels interes- sats en l’expedient; donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. Districte de Sant Martí 16. 1r) Desestimar les al·legacions formulades pels Srs. Fernando López Rodríguez, en nom i re- presentació de la societat Crobar, SA, Antonio Lla- cuna Creixell, en nom i representació de la societat Estudi Legal i Financer SSG, S.L, Joan Ortega Aixe- là, en nom i representació del Banco de Santander Central Hispano, S.A, José Oriol Ortega Aixelà, en nom i representació de Casa Gay, SA, i per la Sra. Elvira Fernández Lozano, en nom i representació de la Sra. Dolors Sarabia Cànovas, presentades durant el mateix tràmit d’informació pública. El tractament de les al·legacions s’efectua d’acord amb els motius exposats en els informes que figuren en l’expedient i que es donen per reproduïts. 2n) Aprovar definiti- vament el Projecte de reparcel·lació, modalitat de compensació bàsica, de l’illa delimitada pels carrers Maresme, Puigcerdà, Cristòbal de Moura i Veneçuela –Districte d’activitats 22@–, promogut per la Junta de Compensació Bàsica, incorporat en el Text refós del Projecte de reparcel·lació que introdueix les prescripcions incloses en l’acord d’aprovació inicial. 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de més circulació de la Província i notificar-lo individualment als interessats. 4t) Sol·licitar al Registrador de la Propietat la ins- cripció del Projecte de reparcel·lació de l’illa delimi- tada pels carrers Maresme, Puigcerdà, Cristòbal de Moura i Veneçuela en el Registre de la Propietat. 5è) Donar-ne compte a la Comissió corresponent. 17. 1r) Desestimar el recurs potestatiu de repo- sició interposat pel Sr. Francisco Ibañez Montoya, en nom i representació de la Sra. Dolores García García, contra l’acord de resolució, de 29 d’abril de 2009, del quart tinent alcalde, en virtut del qual es requereix a la Sra. Dolors García García al paga- ment de 42.023,20 euros, impost del valor afegit inclòs, corresponent a la quota ordinària núm. 001/2008 de la Junta de Compensació del Pla de millora urbana del subsector núm. 11 del Pla de millora urbana per a la reforma interior del sector LLull-Pujades Ponent, pels motius que consten en l’informe que figura en l’expedient. 2n) Notificar aquest acord als interessats en l’expedient. 3r) Donar-ne compte a la Comissió que correspongui. 18. 1r) Desestimar el recurs extraordinari de re- visió interposat pel Sr. Pedro González Domínguez, en nom i representació de la cooperativa Industrias Waldes, SCCL, contra l’acord de resolució, de 29 d’abril de 2009, del quart tinent alcalde, en virtut del qual es requereix a la societat Industries Wal- des, SCCL al pagament de 129.409,92 euros, im- post del valor afegit inclòs, en concepte de la quota NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3013 ordinària núm. 001/2008 girada per l’esmentada la Junta de Compensació del subsector 11 del Pla de millora urbana per a la reforma interior del sector Llull Pujades Ponent, pels motius que consten en l’informe que figura en l’expedient. 2n) Notificar als interessats en l’expedient. 3r) Donar-ne compte a la Comissió que correspon. 19. 1r) Aprovar definitivament el compte de liqui- dació definitiva del Projecte de Compensació del PERI de l’illa delimitada pels carrers Cristóbal de Moura, Agricultura, Venezuela i Josep Pla, a l’empara del que disposa l’article 162 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprovà el Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya. 2n) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de més circulació de la Província i notificar-lo indivi- dualment als interessats. 3r) Sol·licitar al Registrador de la Propietat la cancel·lació de l’afecció de les fin- ques de resultat al compte de liquidació provisional del Projecte de compensació de la unitat d’actuació 1 del Pla especial de reforma interior de l’illa delimita- da pels carrers Cristóbal de Moura, Venezuela, Agri- cultura i Josep Pla. Districte d’activitats 22@. 4t) Aprovar la dissolució i liquidació de la Junta de Com- pensació del Pla especial de reforma interior de l’illa delimitada pels carrers Agricultura, Josep Pla, Cristó- bal de Moura i Venezuela, acordada per unanimitat dels assistents en l’Assemblea de 5 de desembre de 2008. 5è) Traslladar a la Direcció General d’Ur- banisme de la Generalitat de Catalunya la dissolució i liquidació de la Junta de Compensació, als efectes que es procedeixi a inscriure en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores l’acord de dissolució de la Junta de Compensació. 20. Aprovar definitivament el projecte bàsic i executiu d’urbanització de l’espai públic delimitat per l’edifici en projecte del carrer Pallars, núm. 418 i els carrers Josep Pla i Agricultura, amb un import per a coneixement de l’Administració de 960.423,79 euros, impost del valor afegit exclòs (1.114.091,60 euros, impost del valor afegit inclòs), d’acord amb l’informe de 9 de juliol de 2009 de la Direcció de Projectes d’Urbanització i Edificació de Bagur, SA, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Provín- cia de Barcelona, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a la Gaseta Municipal; notificar-lo als interessats i donar-ne compte a la Comissió d'Ur- banisme, Infraestructures i Habitatge. MOCIONS M1. Aprovar el període de funcionament de les instal·lacions d’enllumenat nadalenc a la via públi- ca: des del dia 2 de desembre de 2009 fins el dia 6 de gener de 2010, ambdós inclosos. Data i hora de començament: dia 2 de desembre de 2009 a les 18.10 hores. Horari de funcionament: dies normals, de diumenge a dijous des de les 18.10 hores fins les 22 hores, els divendres i dissabtes des de les 18.10 hores fins les 24 hores. Dies extraordinaris: 24, 25, 31 de desembre i 5 de gener, des de les 18.10 hores fins les 1 hores. M2. Aprovar el calendari de sessions per a l’any 2010 dels òrgans dels Districtes que es detallen a continuació: Consells Plenaris i Audiències Públi- ques: mesos de març, maig, juliol, octubre i de- sembre; i Consells de Barri: mesos de gener, fe- brer, abril, juny, setembre i novembre. M3. Rectificar, d’acord amb l’article 105.2 de la llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, uns errors materials de trans- cripció en l’acord adoptat per la Comissió de Govern en sessió del dia 19 de juny de 2009, relatiu a l’aprovació del Conveni-Marc entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Administrador d’Infraestructures Ferro- viarias (ADIF) i la Societat Holding Olímpico, SA (HOLSA), de manera que el text correcte és el se- güent: "Aprovar l’Acord-Marc a formalitzar entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Administrador de In- fraestructuras Ferroviarias (ADIF) i la societat Hol- ding Olímpico SA (HOLSA) per a la finalització i tancament de les actuacions pendents de l’execució dels següents Convenis formalitzats el 13 de febrer de 1986: 1) Conveni entre la Generalitat de Catalu- nya, el Ministeri de Transports, Turisme i Comuni- cacions, l’Ajuntament de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona i RENFE, relatiu a la "Modificació de la Xarxa Arterial Ferroviària de Bar- celona". i 2) Conveni entre l’Ajuntament de Barce- lona, la Corporació Metropolitana de Barcelona i RENFE, relatiu a la realització de les obres necessà- ries per a la Modificació de la Xarxa d’Enllaços Fer- roviaris de Barcelona; aprovar el saldo resultant de la compensació de les diverses actuacions entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Administrador de In- fraestructures Ferroviarias (ADIF), especificades en l’Acord-Marc, per import de 537.394,12 euros que correspon a 735.517 euros com a diferència de principal a favor d’ADIF, i 198.122,88 euros com a diferència d’IVA a favor de l’Ajuntament, saldo que haurà d’abonar la Corporació municipal a aquesta entitat pública mitjançant xec nominatiu; autorit- zar, disposar i reconèixer l’obligació de la despesa corresponent amb càrrec a la partida pressupostà- ria del Sector de Serveis Generals que s’assenyala en aquest document, i formalitzar l’Acord-Marc". 3014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 PERSONAL Concursos BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE DOS CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE DOS LLOCS DE TREBALL (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El per- sonal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Ins- titut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Insti- tut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats labo- rals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectu- at la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres ad- ministracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en qua- tre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la ca- tegoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de comple- ment de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carre- ra administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es va- loraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntua- ran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a ca- da concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Hu- mans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3015 A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els represen- tants designats conjuntament per la Junta de Per- sonal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exi- gides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els docu- ments acreditatius corresponents, al Registre Gene- ral o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'ende- mà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmen- tat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instàn- cia i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Cor- poració des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits comple- mentaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específi- ques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar con- juntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convoca- tòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis- posar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspec- tes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en dife- rents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils se- güents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamen- tària corresponent. ANNEX Concurs 1334. Tècnic/a de gestió de Serveis Per- sonals (nivell 22). Concurs 1335. Tècnic auditor (Intervenció) (ni- vell 24) Tècnic/a de gestió de serveis personals Concurs 1334 Aquest lloc de treball està adscrit a la Direcció d’Usos del Temps. Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de 506,68 euros segons catàleg vigent (2239X). El lloc de treball objecte de la present convocatò- ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- nuts. Persones que pertanyen al grup A1 i A2. Funcions principals – Elaborar propostes d’organització dels usos del temps amb la ciutadania a través de les dife- rents taules de treball impulsades des de la Di- recció d’Usos del Temps. – Impulsar i recolzar els processos de concertació i participació vinculats a les actuacions en ma- tèria d’harmonització i usos del temps. – Planificar, organitzar i coordinar els diferents grups de treball, així com els projectes i activi- tats que es determinin en el seu pla de treball i/o acords en relació als Usos del Temps. – Identificació de les demandes socials de la ciu- tat i del seu entorn per millorar el temps de les persones, mitjançant l’anàlisi i l’explotació dels sistemes d’informació establerts i aprofundir en l’anàlisi de la situació actual de la realitat dels usos del temps a la ciutat de Barcelona. – Participar en les activitats de xarxes europees i internacionals d’interès per a la Direcció d’usos del Temps. Assistència a reunions i esdeveni- ments, valoració i presentació, seguiment i di- vulgació d’iniciatives i projectes. – Coordinar i dinamitzar la xarxa d’Empreses en NUST i impulsar actuacions que afavoreixin bo- nes pràctiques en matèria d’harmonització la- boral i usos del temps. – Impulsar i dinamitzar la Xarxa Europea de Ciu- tats en Usos del Temps. – Elaboració d’informes de gestió i memòries de la direcció d’usos del temps i realitzar el segui- ment i control pressupostari dels programes que tingui assignats. – Realitzar la gestió administrativa i tècnica en l’elaboració de plecs de condicions i de convenis de col·laboració amb tercers i desenvolupar sis- temes de seguiment dels requeriments i dels acords establerts als plecs i convenis vigents. 3016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 Avaluació de mèrits 1. Titulacions acadèmiques, superiors i/o mitja- nes relacionades amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 2. Experiència professional, fins a 6 punts, se- gons el barem següent: – Experiència en dinamització i gestió de xarxes nacionals i internacionals, fins a 1,5 punts. – Experiència en gestió de projectes de participa- ció i concertació amb diferents agents i institu- cions fins a fins a 1,5 punts. – Creació i seguiment d’indicadors de gestió i d’avaluació fins a 1,5 punts. – Experiència en tasques de disseny, gestió, su- pervisió i avaluació de projectes i/o contractes fins a 1,5 punts. 3. Altres mèrits, que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 4. Proves professionals. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a una pro- va professional i la valorarà fins a un màxim de 4 punts. En cas de convocar-se aquesta prova, tindrà caràcter obligatori. 5. Característiques personals. La Junta de Valo- ració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria, tin- drà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilit- zarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i valorarà aquest apartat fins a un màxim de 4 punts. Puntuació mínima Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts. Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candi- dats/tes. Junta de Valoració President: Sr. Marc Murtra i Millar, gerent d’Educació Cultu- ra i Benestar, o persona en qui delegui. Vocals: Sra. Neus Arranz i Gallego, cap d’Administració de la Gerència d’Educació Cultura i Benestar, o persona en qui delegui. Sra. Montserrat Calvo Vallverdu, directora del Programa d’Usos del Temps o persona en qui dele- gui. Sra. Maria Gas de Cid, directora de Serveis de Participació, Dones, Joventut i Usos del Temps o persona en qui delegui. Sr. Alfons Hurtado i Farré, tècnic/a de la Gerèn- cia de Recursos Humans i Organització, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comi- tè d’Empresa. Tècnic auditor (intervenció) Concurs 1335 Lloc de treball adscrit a Intervenció General. Nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de 506,68 euros, segons catàleg vigent (2417X). El lloc de treball objecte de la present convocatò- ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- nuts. Funcions principals Actuacions derivades del compliment del Pla de Fiscalització posterior per a cada exercici, en les següents matèries: – Fiscalitzacions de les justificacions de les sub- vencions atorgades a l’Ajuntament procedents de la Unió Europea, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i altres entitats. – Subvencions atorgades de forma directa o per convocatòria, a institucions sense afany de lu- cre, transferències a consorcis i fundacions en les que participa l’Ajuntament. Informes semes- trals i anuals. – Fiscalització dels expedients de despeses a jus- tificar, i remissió dels corresponents informes. – Fiscalització de la justificació de les bestretes de caixa fixa de l’Ajuntament i Organismes Au- tònoms Locals. Informes anuals. – Seguiment dels procediments de petició d’expe- dients als sectors, districtes i organismes autò- noms locals, segons mostra seleccionada alea- tòriament, i centralització dels informes emesos pels diferents tècnics de la Intervenció, en rela- ció a les bestretes de caixa fixa i subvencions. Suport a la fiscalització prèvia en determinades matèries: – Cancel·lacions de garanties i dipòsits en gene- ral, ingressats a la Tresoreria municipal, liqui- dacions mensuals de IRPF i IVA, entre d’altres. Requisits addicionals Personal dels grups A1 o A2. Mèrits complementaris 1. Experiència professional, fins a 6 punts, se- gons el barem següent: – Gestió pressupostària patrimonial i/o econòmic- financera, fins a 1 punt. – Tasques de suport a la fiscalització prèvia i al control posterior, en l’aplicació del que preveu el RDL 2/2004, de 5 de març, fins a 3 punts. – Ús d’aplicacions informàtiques relacionades amb matèria comptable (SIGEF i SIR principalment), fins a 1 punt. – Ús d’aplicacions informàtiques relacionades amb el tractament de la informació i manteniment de bases de dades (Excel, Access...), fins a 1 punt. NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3017 2. Altres mèrits, que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Prova professional, la Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a la realització de proves per tal d'avaluar les seves aptituds pro- fessionals, i es valoraran fins a un màxim de 4 punts. En el cas de realitzar-se aquesta convocatò- ria, tindrà caràcter obligatori. 4. Característiques personals requerides per al lloc de treball, i singularment la capacitat d’anàlisi, d’organització de la feina, la relació interpersonal, la capacitat de treball en equip i la iniciativa. En el cas de realitzar-se, aquesta convocatòria, tindrà caràcter obligatori. La Junta podrà convocar els candidats per a l’avaluació d’aquest apartat, mit- jançant els sistemes d’acreditació que consideri més adequats i els valorarà fins a 4 punts. Puntuació mínima 10 punts. Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/tes. Junta de Valoració President: Sr. Eduard Vicente i Gómez, gerent de Serveis Generals, o persona en qui delegui. Vocals: Sr. Antonio Muñoz Juncosa, interventor general, o persona en qui delegui. Sra. Margarita Muñoz i Guillén, cap del Departa- ment de Personal del Sector de Serveis Generals, o persona en qui delegui. Sr. Francesc Martínez i Lizan, assessor tècnic de la Gerència de Recursos Humans, o persona en qui delegui. Representants de la Junta de Personal o del Co- mitè d'Empresa. BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CON- VOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVI- SIÓ D’UN LLOC DE TREBALL DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE PERSONES AMB DISCAPACITAT (Aprovades per resolució de Gerència de l’Ins- titut Municipal de Persones amb Discapacitat, de data 22 de setembre de 2009) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoca un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de l’IMD que consta a l’annex, d’acord amb les condicions específiques que s’hi indiquen i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Ex- tinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona o de l’IMD. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal la- boral fix de l’Ajuntament posteriorment subro- gat a un Institut podran participar igualment en els concursos. Així mateix, podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’es- mentat Acord. – Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver trans-corregut un mínim de 2 anys des de l’última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complerts de serveis, inclosos els serveis previs en altres admi- nistracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1 punt. 2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un màxim d’1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment desenvo- lupat o, en el seu cas, l’últim desenvolupat, fins a un màxim d’1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes s’ha d’entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de comple- ment de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d’un nivell 3018 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carre- ra adminis-trativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es va- loraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntua- ran, si s’escau, en funció de les matèries, la durada i l’avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres que s’indiquen a l’annex. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els represen- tants designats conjuntament per la Junta de Per- sonal i el Comitè d’Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exi- gides hauran de presentar la sol·licitud a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l’ordre d’aquesta convocatòria i els docu- ments acreditatius corresponents, al Registre Gene- ral o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l’en- demà de la publicació d’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre sempre referits a la data d’acabament de l’es- mentat termini. Per a cada concurs s’ha de presentar una instàn- cia i la documentació separada, per la qual cosa, es podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es dispo- sa a l’Oficina d’Informació de Personal, a les seus dels districtes o a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (avinguda Diagonal, núm. 233). En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-ho s’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Cor- poració des de la data d’incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complemen- taris s’estableixi la redacció d’un informe o memò- ria, aquest no podrà excedir de 5 pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L’informe s’haurà de presentar conjunta- ment amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convoca- tòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis- posar dels sistemes d’acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, podent-ne convocar les per- sones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en dife- rents concursos convocats, haurà d’optar per una d’elles, dins del termini dels tres dies hàbils se- güents al de l’exposició en el tauler d’anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l’últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s’estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamen- tària corresponent. ANNEX Concurs 2/2009. Un lloc de treball de Cap de Servei de l’Equip Interdisciplinari per a la Petita Infància (EIPI) (nivell 20) Un lloc de treball de Cap de Servei de l’Equip Interdisciplinari per a la Petita Infància (EIPI) Concurs 2/2009 Lloc de treball de cap de servei de l’Equip Inter- disciplinari per a la Petita Infància (EIPI), adscrit a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD). Nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de 341,60 euros, segons catàleg vigent (2099X). El lloc de treball objecte de la present convocatò- ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- nuts. Funcions principals – Desenvolupament de la programació de l’EIPI. – Avaluació de processos i de resultats, en el marc de la programació del servei. – Seguiment i control de la prestació de serveis supervisant l’adequació d’aquest d’acord amb les condicions legals exigides pel Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. – Impuls i lideratge de processos de canvi i de millora permanent. – Gestió i comandament dels Recursos Humans adscrits a l’EIPI. – Gestió dels recursos econòmics assignats. – Gestió relacional amb l’entorn, fonamentalment amb els serveis de salut, educació i atenció so- cial. – Compatibilitzar aquestes funcions amb les pro- fessionals pròpies de tècnic de l’EIPI. NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3019 Requisits addicionals Personal dels grups A1 o A2. Estar en possessió d’alguna de les següents titu- lacions: – Llicenciatura en Psicologia (especialitat clínica) – Diplomatura en Fisioteràpia – Diplomatura en Logopèdia – Diplomatura en Treball Social Mèrits complementaris 1. Experiència professional, fins a 5 punts segons el barem següent: – Treball en un CDIAP, fins a 2 punts. – Experiència de treball en l’àmbit territorial d’actuació (Ciutat Vella), fins a 1 punt. – Gestió de Centres, fins a 1 punt. – Treball en equips interdisciplinaris, fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Informe sobre "Criteris i propostes d’actuació per a la gestió d’un CDIAP" (extensió màxima de 5 pàgines), avaluat fins a 3 punts, en funció de la na- turalesa, coherència i aportacions personals del/de la candidat/a. La presentació d’aquesta memòria té caràcter obligatori i s’haurà d’efectuar mitjançant la remissió de l’informe a l’adreça de correu electrònic: jeliasb@bcn.cat dins del termini de presentació d’ins- tàncies. 4. Prova. La Junta podrà convocar els aspirants a la realització d’una prova tècnica en base a criteris i propostes d'actuació per a la gestió i direcció d'un CDIAP, i serà valorada fins a 5 punts. En cas de convocar-se, tindrà caràcter obligatori. 5. Característiques personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves caracte- rístiques personals. En cas de realitzar-se, aquesta convocatòria tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració podrà utilitzar els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i valorarà fins a un màxim de 5 punts. Puntuació mínima 12 punts. Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candi- dats/tes. Junta de Valoració President: Sra. Roser Torrentó i Sanjust, gerent de l’Institut o persona en qui delegui. Vocals: Sr. Josep M. Burguera i Ponce, cap d’Adminis- tració i Personal, o persona en qui delegui. Sra. Montse Majoral i Marginet, cap de Serveis, o persona en qui delegui Sr. Antoni Camino i Taboada, cap de l’EIPI Nou Barris, o persona en qui delegui. Sr. Josep M. Elias Boada, responsable de recur- sos humans, o persona en qui delegui, que actuarà com a secretari de la Junta de Valoració. Representant designat pel Comitè d'Empresa. 3020 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 31 30-11-2009 Lliures designacions Circular núm.: 41/2009 Convocatòria per lliure designació de dos llocs de treball de Cap de Departament de Recursos Interns dels districtes de Ciutat Vella i Nou Barris. Aquests llocs de treball estan adscrits a la Direc- ció de Serveis Generals dels districtes de Ciutat Vella i Nou Barris. Requisits Personal del grup A1 i A2. Nivell i característiques del lloc Nivell 26 i específic de responsabilitat de 742,37 euros mensuals, segons catàleg vigent (2616X). Els llocs de treball objecte de la present convoca- tòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. Funcions – Responsable de la gestió pressupostària: elabo- ració i seguiment del pressupost i comptabilit- zació de despeses i ingressos. – Responsable en matèria de control de gestió en l’àmbit de districte: elaboració d’informes i re- cull d’indicadors de seguiment de l’activitat i re- sultats del districte. – Impuls, gestió, control i seguiment econòmic de la contractació, convenis signats i subvencions atorgades. – Gestió i tramitació de compres de materials propis del districte. – Coordinació de les actuacions en matèria de recursos humans en el districte. – Coordinació de les actuacions en matèria de sistemes d’informació. – Gestió de l’equipament i dels recursos de l’arxiu municipal de districte d’acord amb les normes i instruccions aprovades i els criteris establerts per l’àmbit sectorial de referència. – Assoliment dels objectius i compromisos adop- tats pels plans municipals i del Districte en l’àmbit de les seves competències. – Gestió, contractació i supervisió dels contractes amb empreses dins del seu àmbit d’actuació, i en concret dels contractes de suport i dels ser- veis comuns del districte. – Gestió, coordinació i supervisió dels recursos humans i materials assignats. – Responsabilitat orgànica del personal designat per a la prevenció de riscos laborals, efectuant el control i seguiment de les actuacions preven- tives bàsiques del districte. – Interlocutor amb el Servei de Prevenció de Ris- cos Laborals per a dur a terme les mesures de prevenció. – Coordinació de les actuacions en matèria de Plans d’emergència en l’àmbit dels edificis mu- nicipals de districte. – Aplicació dels criteris funcionals definits pels sectors de referència. – Totes aquelles que altres que li siguin atribuïdes per la Direcció en el compliment de les seves funcions. Perfil dels candidats/tes Es valorarà: – Com a característiques personals d’adequació al lloc de treball: • La capacitat de lideratge i direcció d’equips. • La capacitat d’analitzar i planificar el treball. • La capacitat d’interlocució amb els ciuta- dans. • La capacitat de coordinació i col·laboració amb altres departaments de l’organització i altres organismes, públics i privats. – L’experiència i els coneixements relatius a les tasques descrites en l’apartat de les funcions. – La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. Els/les interessats/des podran presentar la ins- tància acompanyada del curriculum vitae, deguda- ment documentat, al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l'Ajuntament, en el termini de deu dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació a la Gaseta Municipal. Barcelona, 24 de novembre de 2009. Gerència de Recursos Humans i Organització. NÚM. 31 30-11-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3021 ANUNCIS Altres anuncis Ref.: Denominació d’espais públics ANUNCI La Ponència del Nomenclàtor dels carrers de Bar- celona, en la sessió celebrada el dia 21 de maig de 2009, adoptà el següent acord: Informar favorablement el canvi de la denomina- ció actual de l’Avinguda del Marquès de Comillas, per Avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia, vial situat entre l’Avda. de la Reina Maria Cristina i la Plaça de Sant Jordi, al districte de Sants-Montjuïc. El Consell Plenari del districte de Sants-Montjuïc, en la sessió celebrada el dia 9 de juliol de 2009, adoptà el següent acord: Informar favorablement el canvi de la denomina- ció actual de l’Avinguda del Marquès de Comillas, per Avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia. En conseqüència, d’acord amb l’article 3 de l’Ordenança sobre l´ús de les vies i espais públics de Barcelona, els referits acords es sotmeten a informació pública. La qual cosa es comunica als efectes pertinents, a 26 de novembre de 2009 La secretària, Pilar Serrano. GASETA MUNICIPAL Pl. Sant Miquel, s/n ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Es publica cada deu dies