Núm . 32 / Any XC M G Comissio Comiss Soci Comiss sess Comiss i Con Comiss Públ Comiss Med Comiss sió 2 Comiss sess Comiss bitat Acords Acords 2009 VI U A ns del Cons ió de Cultura al. Acta sessió ió d’Acció Soc ió 20-10-2009 ió de Promoc eixement. Ac ió de Presidè ica. Acta sess ió de Sosteni i Ambient. Ac ió de Seguret 2-10-2009 .. ió d’Hisenda ió 22-10-2009 ió d’Urbanism ge. Acta sess de les sessio ................. N ell Municipa , Educació i B 20-10-2009 ial i Ciutadan ................. ió Econòmica ta sessió 20- ncia, Territori ió 21-10-200 bilitat, Servei ta sessió 21-1 at i Mobilitat. ................... i Pressuposto ................. e, Infraestru ió 22-10-200 ns de novemb ................... S S l enestar ................ ia. Acta ................ , Ocupació 10-2009 .... i Funció 9 .............. s Urbans i 0-2009 ..... Acta ses- ................ s. Acta ................ ctures i Ha- 9 .............. re de ................ IC E UMA 3023 3038 3059 3072 3100 3112 3129 3142 3166 I RI Personal Concursos i o Bases que la provi l'SPEIS Concursos Bases gen tòria de tres lloc Un lloc de Serveis Dos llocs d la gestió Bases gen tòria de de treba Cap de Pro Tècnic de Tècnic de Tècnic dep Públique P T posicions han de regir sió de disset p ................... erals que han dos concurso s de treball ... treball de tèc Personals ..... e treball de s .................. erals que han ls concrsos pe ll de l'ICUB .. grames ....... Comunicació . Gestió de Ser artament Pat s ................ A A la convocatòr laces de capo .................. de regir la co s per a la pro .................. nic/a de gest .................. uport adminis .................. de regir la co r a la provisi .................. .................. .................. veis ............ rocinis i Relac .................. 10 de desembr L ia per a ral de ........... 3 nvoca- visió de ........... 3 ió de ........... 3 tratiu a ........... 3 nvoca- ó de llocs ........... 3 ........... 3 ........... 3 ........... 3 ions ........... 3 e de 2009 170 180 182 183 184 185 186 187 188 NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3023 COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social Acta de la sessió celebrada el dia 20 d’octubre de 2009 i aprovada el dia 17 de novembre de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 20 d’octubre de 2009, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Montse Ballarín i Espuña, Carles Martí i Jufresa, Immaculada Moraleda i Pérez, Carmen Andrés i Añón, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Ángeles Esteller Ruedas, Gloria Martín Vivas, Xavier Mulleras Vinzia, Elsa Blasco i Riera, Xavier Florensa i Cantons, assistits per la tècnica d’administració general, Sra. Tecla Fort i Riera, que actua per delegació del secretari general de la Corporació. També hi són presents els Srs. Pere Alcober i So- lanas, Jordi Martí i Grau, i Raimond Blasi i Navarro. Excusen la seva absència les Imes. Sres. Gemma Mumbrú i Moliné i Itziar González i Virós. S’obre la sessió a les 9.30 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Àrea de Benestar i Cohesió Territorial Del gerent municipal, de 22 de setembre de 2009, que adjudica definitivament el contracte del subministrament d'infraestructures, mitjançant ar- rendament, per a la realització de les activitats de la Direcció de Participació i Associacionisme a Airun Infraestructura i Exposicions, SL, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 264.480 euros. 2. Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 31 d’agost de 2009, que adjudica definitivament el contracte de la prestació de serveis per a la gestió i animació del casal de barri i ludoteca Vall d’Hebron a Marinva Serveis i Projectes, SL, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 86.080,79 euros. 3. Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 31 d’agost de 2009, que adjudica definitivament al FC Martinenc el contracte administratiu especial relatiu a l’explotació del bar- cafeteria del Centre Cívic Guinardó, fins al 31 de desembre de 2012, i un cànon total de 23.000 eu- ros. 4. Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 4 de setembre de 2009, que adjudica definitivament el contracte relatiu a l’organització de la Cavalcada de Reis de l’any 2010 del Districte d’Horta-Guinardó a la Cremallera Tea- tre, SL, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 27.000 euros. 5. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de 22 de setembre de 2009, que adjudica definitivament el contracte del servei d’informació i dinamització del Centre muni- cipal de cultura popular de Sant Andreu a Entorn, SCCL, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 79.861,85 euros. 6. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de 22 de setembre de 2009, que adjudica definitivament el contracte del servei d’atenció, informació i control d’accessos a diversos equipaments municipals i/o espais oberts on es desenvolupen actes de caire cívic, cultural o festiu, a Integración Social de Minusválidos, SL, per als exercicis 2009-2011, i per un import de 300.000 euros. 7. Àrea de Benestar i Cohesió Territorial Del gerent municipal, de 22 de setembre de 2009, que aprova el plec de clàusules i disposa l’obertura del procediment d’adjudicació del proce- diment negociat, del contracte per al servei de vigi- lància, seguretat i recepció per a la seu de la Ge- rència d’Educació, Cultura i Benestar, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 69.530,70 euros. 8. Àrea de Benestar i Cohesió Territorial Del gerent municipal, de 23 de setembre de 2009, que aprova el plec de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte per a la realització dels tallers de prevenció de les relacions abusives en instituts de secundària i altres centres formatius i de lleure per a joves, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 124.989,82 euros. 3024 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Promoció esportiva en edat escolar a la ciutat de Barcelona. El Sr. Alcober posa de relleu el fet que són dues línies d’actuació importants que ja tenen història, però que la novetat és l’impuls que els volen donar a partir d’ara. Explica que, d’una banda, hi ha l’esport en edat escolar en horari lectiu i, de l’altra, l’esport en edat escolar en horari no lectiu. Agraeix la col·laboració de l’Institut d’Educació, l’Agència de Salut Pública, els gestors de les instal·lacions es- portives, les escoles, l’INEF, la Universitat, clubs, federacions esportives i altres institucions. Esmenta que l’objectiu principal és donar suport, recursos i material, als centres educatius de Barcelona, per tal d’apropar els nens i nenes a les grans instal·lacions esportives de la ciutat i als esdeveniments que hi tenen lloc. Informa que aquest objectiu es duu a terme mitjançant un conjunt d’activitats que passa, en primer lloc, per una sessió formativa de mestres i personal de les escoles; en segon lloc, per l’acompanyament d’aquestes persones en el desen- volupament d’aquest treball durant el curs; i, en tercer lloc, per una jornada festiva al final de cada programa, en la qual es posa en pràctica tot el que s’ha fet durant el curs. Incideix en el fet que volen augmentar un 30% el nombre d’alumnes que parti- cipen d’aquest projecte, passant dels 33.000 nens el curs 2008-2009 als 44.000 el curs d’enguany. Manifesta que es vol apropar la mainada a esports i activitats menys coneguts que els practicats habi- tualment, com per exemple els escacs. Diu que hi ha un total de 25 propostes que con- formen un programa atractiu per als nens i per als professors. Posa com a exemple la natació, a la qual, malgrat ser un clàssic, li han donat un impuls important amb el campionat del Món del 2003. Destaca que es tracta de projectes vius, que s’analitzen cada any, i aprofita per agrair la tasca de l’equip professional que fa aquest treball. En aquesta línia, exposa que hi ha canalla que a pri- mària no han pogut fer aquesta activitat esportiva, la natació, com passa sovint amb els nouvinguts, que aquest fet els ha dut a proposar una segona oportunitat a cinquè i sisè, per tal que l’apre- nentatge aquàtic estigui a l’abast de tothom. Mani- festa que la dansa és una altra d’aquestes activitats físiques que volen apropar als infants, que compten amb la col·laboració de l’Institut del Teatre i que d’aquesta forma amplien el repertori d’activitats i donen a conèixer també la dansa contemporània, i la dansa en general, com un element cultural. Es- menta que les jornades finals amb què conclouen tots aquests programes són una festa de trobada molt divertida i molt participativa. Posa especial rellevància en els programes d’esports combinats com ara el biatló o el triatló, d’una banda perquè en agrupar diferents modalitats esportives fan que hi hagi un aprenentatge molt més ampli i, de l’altra, perquè aquestes pràctiques esportives van acom- panyades de la superació personal, la solidaritat i molts altres valors afegits. Fa palès que en aquest acte final no es reconeix només els guanyadors, sinó també els alumnes que cooperen entre ells. Destaca també la participació de federacions d’esportistes discapacitats. Quant als esports en edat escolar en horaris no lectius, explica que el 2007 es va crear el Consell de Coordinació Esportiva, al qual tothom hi pot participar. Apunta que hi ha un gran nombre de persones que participen de l’esport fora de l’horari lectiu. Assenyala que en aquest àmbit un dels pro- jectes, bàsic però necessari, és la creació d’una guia que catalogui per edats, finalitats i districtes les activitats esportives i que es posi a l’abast de les famílies. Esmenta que hi ha 142 modalitats dife- rents, impartides en 462 llocs, i que hi participen 502 entitats. Afegeix que es disposa de documents relacionats amb el currículum d’activitats esportives en horari no lectiu que serveixen de guia, de calen- dari i de protocol de relació amb les famílies per tal que els esports en ambdós horaris, lectiu i no lec- tiu, compleixin els mateixos objectius. Explica que també es vol crear una agenda de monitoratge i una campanya en benefici de les activitats físiques a través d’un CD, de publicacions, estudis, exposi- cions, etc. Finalitza dient que un altre dels objectius és ampliar el nombre de centres educatius i d’instal·lacions esportives per assolir que l’oferta sigui equilibrada en tot el territori. La Sra. Fandos indica que se li ha demanat que sigui estricta amb la durada de les intervencions i que intentarà fer-ho. A continuació, fa la interven- ció del seu grup respecte aquest punt. Agraeix l’exposició del Sr. Alcober i la presència i la tasca diària de l’equip de l’Institut Barcelona d’Esports. Considera que tot el que es faci per a l’esport és important i que hi està d’acord. Malgrat tot, mostra la seva sorpresa que aquest programa no s’organitzi conjuntament amb el Consell de l’Esport Escolar, tot i que treballi només en l’àmbit d’horari no lectiu. Afegeix que aquest Consell de l’Esport Escolar segurament forma part de tot aquest conglomerat d’associacions i federacions que s’han anomenat. Barcelona deu ser la única ciutat a Catalunya en la qual el regidor d’Esports no és el president d’aquest Consell, sinó que és una entitat independent. Opina que s’hauria de donar més joc al CEEB. Compara la subvenció que rep el Consell Escolar de l’Esport, de 250.000 euros anuals, amb els 480.000 del pressu- post d’aquest projecte. Hi ha programes molt diver- sos; uns, com ara l’"aprèn a nedar", que, en ser una pràctica que dura tot l’any, els nens l’aprenen realment, però uns altres que són més un tast d’una activitat que no una pràctica. Aclareix que no nega que el Sr. Alcober ajudi el Consell, cosa que opina que no fa la Generalitat, NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3025 sinó que el conjunt hauria d’anar coordinat per treure-li molt més profit. La Sra. Esteller agraeix la presentació de l’informe i destaca la necessitat d’implementar i millorar l’esport escolar. Considera que és un com- plement fonamental de l’educació, que ajuda a la formació integral, a la socialització i que millora les capacitats físiques i de coordinació dels nens. Con- sidera lògic que hi hagi competició i guanyadors, però destaca també la necessitat que tots els nens que facin esport se’ls fomenti el valor de l’esforç i la participació, i que així el seu treball es vegi com- pensat, tant si són guanyadors com si no. Diu que per això el seu grup sempre ha defensat la millora de l’esport en edat escolar i la seva coordinació amb entitats, federacions, clubs i, sobretot, amb el Consell Escolar. Recorda una proposta que va pre- sentar a l’anterior mandat en relació amb la millora d’aquesta coordinació amb el Consell Escolar, do- nada la quantitat d’accions que duia a terme. Expo- sa que per assolir aquest objectiu es precisa d’una major implicació i de la disposició de més ins- tal·lacions per practicar l’esport, que diu que s’han incrementat en menor ritme que les entitats impli- cades i les modalitats esportives. Manifesta que cal una major implicació dels IES respecte dels CEIP i que cal treballar intensament amb aquesta qüestió. Pregunta quina és la implicació de les federacions i els clubs en aquest projecte, atès que considera que és fonamental comptar amb tots i, sobretot, amb el Consell Escolar. Opina que amb coordinació i col·laboració es pot aconseguir que més nens practiquin esport, ja que, a banda de la competició, s’inculquen altres valors educatius. Mostra la seva preocupació davant l’abandonament de la pràctica esportiva per part de molts nens quan tenen 12 o 13 anys i comenta que cal fer un esforç per evitar aquest fet. Tanmateix, diu que van creixent els nivells de pràctica esportiva i que aposta per inclou- re els grups a partir de 2 anys en els treballs de psicomotricitat, per exemple, en la natació, per millorar el seu desenvolupament cognitiu i socioa- fectiu. El Sr. Florensa agraeix també l’informe presentat pel Sr. Alcober i remarca la importància que té per al seu grup la pràctica de l’esport a Barcelona, on diu que es practica força esport en comparació amb altres ciutats. Destaca que és important la seva pràctica des de l’edat infantil, ja que creu que és la millor etapa per començar a fer esport i també per iniciar-se en algun esport concret. Quant a l’informe, comenta que vol fer unes ob- servacions. En primer lloc, pensa que és necessari reforçar els programes de la pràctica esportiva en alguns col·lectius; anomena Ciutat Vella, Nou Barris i, concretament, les dones i els immigrants, que creu que van lligats a la realitat d’aquests distric- tes. Manifesta que la pràctica de l’esport és un dels principals mecanismes d’integració de les persones nouvingudes. En segon lloc, assenyala que troba a faltar esports minoritaris; malgrat la seva presència en els programes, considera que s’hauria d’ampliar aquesta oferta esportiva per tal de donar a conèixer esports no massius. En tercer lloc, apunta que es- tan molt bé les activitats que s’organitzen, però que algunes –com ara la dansa, els escacs, l’esgrima o el voleibol– tenen un caràcter molt puntual i que no es poden continuar al llarg de l’any. Es mostra d’acord amb la pràctica del biatló i del triatló, però creu que s’haurien de complementar amb altres activitats més senzilles, que es poguessin practicar tot l’any per tal de crear l’hàbit de fer esport. El Sr. Alcober reconeix que alguna de les activi- tats és puntual, però constata que la majoria es produeixen durant tot el curs. Fa palès que, en horari lectiu, es tracta d’una col·laboració que fan amb les escoles per tal de potenciar l’esport i que l’alumnat tingui més opcions, però que no supleixen l’activitat esportiva escolar. Explica que les modali- tats esportives es discuteixen amb les federacions i amb el Consell i es van canviant. Amb tot, especifi- ca que en 25 modalitats no es poden incloure tots els esports i que, per tant, n’hi ha que es mantenen i n’hi ha que es canvien cada any, com ara el tam- borí, l’esgrima o l’escalada. Diu que tot és millora- ble, però que per millorar hi ha d’haver un projecte. Opina que aquest és un projecte sòlid, treballat i reconegut en molts indrets. Comenta que s’ha d’anar avançant i que per això fan aquesta propos- ta d’increment del 30%. Diu a la Sra. Esteller que sense la relació amb el CEEB aquest programa no tindria sentit. Explica que a les trobades que fan de vegades són 200 o 300 persones, i que tothom hi participa. Diu a la Sra. Fandos que el pressupost de 480.000 euros és per l’horari lectiu i que el CEEB no és horari lectiu, que està barrejant xifres de dos projectes diferents. Afegeix que el pressupost del CEEB no compta només amb ingressos de l’Ajun- tament de Barcelona, sinó que rep aportacions d’altres institucions. Destaca que el CEEB està d’acord i participa amb aquest projecte, per al qual treballen colze a colze, i que és un dels agents actius dintre del Consell que defineix les línies estratègi- ques del projecte, en el qual, a més, participen totes les federacions. Es mostra contrari a la reflexió que un cop desvetllat l’interès per un esport cal que hi hagi una continuïtat i diu que no han de substituir una feina que ja es fa; que si per exemple animen la gent a fer bàsquet, després hi ha clubs, federacions que tenen escoles, etc. Manifesta que la importància del projecte rau en el fet que tota aquesta disposició es faci amb rigor i amb la premissa que a aquestes edats l’esport ha de tenir un valor pedagògic innego- ciable. Informa que el que fan és un treball comple- mentari en horari lectiu i una programació i coordi- nació d’activitats en horari no lectiu. Especifica que, en relació amb escoles púbiques o concertades, tothom qui vol hi participa indiferentment. La Sra. Fandos demana al Sr. Alcober que li faci arribar el nombre d’escoles públiques i concertades 3026 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 que participen en el projecte, ja que diu que en el pla de creixement del programa no hi consten esco- les concertades i que, per tant, creix només per a l’escola pública. Considera que no fa cap barreja de pressupostos, que parla només de diners donats per l’Ajuntament en ambdós casos i que compara la rendibilitat dels diners públics d’una banda i de l’altra, tot i que reconeix que el CEEB rep diners d’altres institucions i dels pares, però diu que les federacions també. Continua comparant la pràctica esportiva del CEEB, que diu que és diària, i la d’aquest projecte, que diu que en la majoria dels casos és puntual. Es mostra d’acord amb la durada de les activitats, però li sembla descompensat com- parant-ho amb el CEEB. Torna a demanar que l’Ajuntament es recolzi i compti més amb aquestes entitats que ja estan fent una feina important com pot ser el CEEB, la UFEC i la Unió de Federacions. El Sr. Alcober indica que no menysprea la valora- ció de la Sra. Fandos, però que dóna per molt vàli- da la valoració positiva que en fa el Consell, en el qual, insisteix, hi participa prioritàriament el CEEB. Especifica que els agents que actuen en el món de l’esport en edat escolar a Barcelona donen suport plenament a aquest projecte. Es mostra d’acord amb el fet que s’exposin els problemes, però de- mana treballar conjuntament per assolir els objec- tius. Repeteix que la Sra. Fandos barreja les coses, donat que per poder comparar hauria de conèixer el pressupost global d’ambdós organismes. Remarca també que la feina que fan és diferent, que la sub- venció que es dóna al CEEB també és una aportació a l’esport en edat escolar, i la donen per aquest motiu, però que són diferents línies, tot i que no són excloents. Quant al creixement territorial, as- senyala que no s’escullen les zones d’ampliació depenent de si hi ha o no escoles públiques o con- certades, sinó que hi participa qui té interès a par- ticipar-hi. Repeteix que tot és millorable, però es- menta que la pràctica de l’esport ha avançat molt a la ciutat. Es dóna per tractada. c) Informes A la Comissió: 2. Estat d’execució de les obres i construccions escolars 2009-2010. La Sra. Ballarín manifesta que l’educació és una aposta fonamental per a l’Ajuntament en aquest mandat i que així ho demostren totes les mesures que han anat adoptant. Expressa que el Pla de construcció i manteniment d’escoles públiques 2008-2011, comporta una inversió ambiciosa que mai no s’havia produït abans en relació amb els centres escolars públics de la ciutat, i que potser no es repetirà en el futur. Destaca l’esforç de fer aquesta inversió en aquests moments de crisi i assenyala que la qualitat dels equipaments és fo- namental per donar un bon servei educatiu. Tot seguit, explica que aquest Pla d’equipaments públics 2008-2011 ha estat elaborat arran d’una auditoria de l’any 2005 que va permetre conèixer l’estat de conservació dels centres educatius de Barcelona i que va posar de manifest que hi havia molta feina a fer. Constata que el Pla compta amb 411 milions d’euros, el 60% aportat per la Genera- litat i el 40% per l’Ajuntament; que aquest import és 3,5 vegades superior a l’invertit en el darrer mandat i 7 vegades superior a l’invertit en el man- dat 1999-2003. Diu que la quantitat que hi destina l’Ajuntament és fonamentalment per a obres de reforma i millora i que cal adaptar els centres a les noves demandes. Posa com exemple els menjadors escolars, que fa quaranta anys els utilitzaven menys de la meitat dels alumnes i, actualment, en fan ús el 90% o 95% dels estudiants. Destaca tam- bé que les obres es fan de manera que interfereixin el menys possible en el funcionament dels centres i que, quan es pot, es fan en període de vacances. Així mateix, explica que es prima l’ús social de les instal·lacions: els vestuaris, els lavabos, les sales de teatre, etc., es fan amb entrades independents per tal que es puguin obrir independentment del centre escolar. Fa balanç de les obres d’enguany i enumera 3 CEIP nous, 9 escoles bressol noves i 103 actuacions de millora, amb un pressupost total de 68 milions d’euros. Comenta que de les inversions municipals previstes per aquest Pla 2008-2011, el 67% ja s’han aprovat per Comissió de Govern; en tractar- se d’un objectiu de mandat, considera que és una xifra molt important. Altres dades que destaca de l’informe són els 15.000 comunicats d’incidències resolts durant aquest any i l’ocupació que generen, en temps de crisi, totes aquestes actuacions: gaire- bé 1.200 professionals a peu d’obra. Explica que tot això s’està assolint sense augmentar el nombre de responsables de construccions i manteniment, que és possible gràcies al seu esforç personal. Indica que s’han finançat 14 projectes amb 31 milions d’euros provinents del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL). Fa referència a una taula on es reflecteixen totes les actuacions que s’estan duent a terme aquest any, en comenta algunes i incideix en el fet que determinades rehabilitacions són més costoses que fer una obra nova –de vegades es tracta d’edificis d’interès històric– i que s’estan fent de manera satisfactòria. El Sr. Ardanuy agraeix, en primer lloc, l’ex– plicació de l’informe. Diu que li ha aclarit alguns dubtes però que li ha generat una inquietud. Expli- ca que basarà la seva intervenció en dos docu- ments que el govern assumeix com a seus: el Pla d’equipaments educatius 2008-2011 i el Pla d’esco- les bressol 2007-2011. Considera que l’informe presentat és una barreja de tot una mica però que no avalua els plans. Diu que hauria agraït que es digués, tal com van presentar el seu dia, que pel que fa aquest Pla 2008-2011, faran tot el que hi NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3027 està relacionat amb aquest pressupost de 411 mili- ons d’euros, i que en el Pla d’escoles bressol inver- tiran 78 milions més, perquè el primer Pla exclou expressament les escoles bressol. Incideix en el fet que li hauria agradat que es digués el que van pre- sentar per a un pla i per a l’altre i en quin estat d’execució està en aquest moment. Vol aclarir que ell entén que els 31 milions d’euros del FEIL se sumen als 411 i als 78. Explica que amb totes aquestes xifres, ha calcu- lat el nombre de centres, inaugurats i en funciona- ment, districte per districte, i el nivell d’execució de les RAM (reformes d’ampliació i millora), fet que considera que és l’avaluació final més positiva. Quant al Districte de Ciutat Vella, apunta que de les 5 noves construccions previstes en total, no n’hi ha cap en funcionament; de les 8 previstes al Districte de l’Eixample, n’hi ha 3 i que no hi ha l’IES Vilado- mat, llargament reclamat; a Sants, n’hi ha 1 de les 4 previstes; les Corts, 0 de 3; a Sarrià-Sant Gerva- si, 2 de 6; a Gràcia, 4 de 9; a Horta-Guinardó 0 de 4; a Nou Barris, 0 de 2; a Sant Andreu, 2 de 9, i a Sant Martí, 3 de 12. Finalment, especifica que en funcionament hi ha un 9% del que preveuen els plans i diu que aquest és un element aproximat de valoració. Quant al pressupost, vol saber quin és l’estat d’execució del Pla 2008-2011, és a dir, dels 411 milions d’euros, quants estan invertits i en funcio- nament, i el mateix respecte al Pla d’escoles bres- sol, ja que si no, se’ls fa molt complicada la tasca d’avaluar el treball que fa el govern, i que, si és com ell ho està veient, hi ha algú que no està com- plint. Pregunta qui no està complint, si és la Gene- ralitat, si és l’Ajuntament, i com es tradueix aquest compromís d’ambdues parts pel que fa aquest pla. La Sra. Esteller agraeix la presentació de l’in- forme però amb reserves, ja que opina que és un document molt confús. Comenta que juguen amb els criteris i que a l’hora de presentar l’estat d’execució barregen els conceptes, dificultant el seguiment del desenvolupament i grau d’execució de les obres. Afegeix que, probablement, ho expo- sen així perquè volen dir que estan complint en un 68% els plans previstos, però que, en realitat, la mitja dels districtes està entre un 20% i un 25% d’acompliment i que n’hi ha, com el Districte de les Corts, que el percentatge és molt menor. Demana que es relacioni la informació per tipus de centre educatiu, independentment de qui ho financi; per exemple, quantes escoles bressol estaven previs- tes, quin és el grau d’execució, calendari i posada en funcionament. Es queixa que hi ha moltes con- tradiccions en relació amb l’origen de les inversi- ons, que és difícil saber si provenen de la Generali- tat, l’Ajuntament o el FEIL. Vol saber si els 31 milions d’euros del fons estatal es deixen d’invertir, fet que creu que significaria l’incompliment dels seus objectius, o bé si l’Ajuntament els aplica a una altra partida. Així mateix, pregunta a què fa refe- rència la inversió pendent, i repeteix que tot és molt confús i que els genera molts dubtes a l’hora de fer una valoració. El Sr. Florensa també agraeix la presentació de l’informe i mostra el seu acord amb la importància de la reforma dels centres educatius. D’una banda, per garantir el bon estat de les instal·lacions i, de l’altra, per preparar les escoles per a la digitalitza- ció del sistema educatiu. Entén, per tant, que són anys de fortes inversions per preparar-se de cara al futur. Se suma al que ja han expressat els altres dos grups: diu que li costa veure la coherència en- tre els plans presentats i aquest informe. Es queixa de la poca concreció de les dades quant al tipus d’escoles, la inversió per districte, la provinença dels diners, etc. Així mateix, destaca la manca d’informació pel que fa les escoles bressol, atès que el pla parlava de 52 i el document parla de 14, en- tre el 2009 i el 2010. La Sra. Ballarín diu que és la primera vegada que es presenta, en una comissió, un informe de les obres que s’estan fent a la ciutat i considera que es tracta d’un exercici de transparència. Creu que és l’oposició la que vol crear confusió i els recorda que aquests dos plans han estat aprovats en aquesta Comissió. Apunta que hi ha unes partides pressu- postàries i que s’executen adequadament. Lamenta que la presentació d’aquest document generi dub- tes i incomprensió, però diu que és un informe tèc- nic en el qual es presenten els números concrets i es reflecteixen les 350 escoles de la ciutat. Manifes- ta que si els informes tècnics no els serveixen, que vagin a les escoles i parlin amb els directors i les famílies, i veuran que ells sí que entenen que aquests dos plans s’estan desenvolupant. Quant a la inversió, repeteix que és altíssima i posa de re- lleu que s’està executant malgrat la crisi econòmi- ca, perquè invertir en educació és la millor inversió en present i en futur. Pel que fa al nivell d’execució, diu que han intentat jugar amb els percentatges respecte del total, que s’està al 2009, que encara queden dos anys per endavant i que, malgrat això, el nivell d’execució dels plans és elevat. Fa palès que els plans tenen un primer moment de planifica- ció, un altre de realització de projectes, un tercer d’execució i un darrer d’inauguracions, i que, per tant, l’avaluació no es pot fer de manera lineal. Per acabar, diu que han presentat un inventari de tot el que s’està fent i que, mentre que per als altres això és un element de dubte, per a ells és posar noms i cognoms a l’esforç que estan fent amb els centres educatius, després del dèficit que s’arrossegava des de feia anys. El Sr. Ardanuy diu que ell no ha fet un exercici de crear dubtes, sinó de voler posar ordre al que el govern presenta. Comenta que no demana res d’especial, i pregunta si del Pla d’equipaments edu- catius 2008-2011 hi ha algun equipament que ja funcionés el curs 2008-2009. Comunica que la seva pregunta és com s’estan executant a hores d’ara 3028 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 els 411 milions del Pla d’equipaments 2008-2011, els 72 milions del Pla d’escoles bressol i els 31 mili- ons del FEIL. Demana que si el curs 2008-2009 no entra en els plans, que se’ls hi digui, i que del curs 2009-2010 se’ls informi de quina és l’execució pressupostària i la inauguració de centres d’ambdós plans. Diu que el curs vinent ja li tornaran a pre- guntar i que això és fer un seguiment. Esmenta que la Sra. Ballarín barreja tres conceptes i que així es fa molt difícil poder avaluar el que presenten i po- der estar-hi d’acord. Considera molt correcta la forma com es van presentar els plans: per distric- tes, amb la relació de centres i amb el conveni, però critica que ara es presenta tot barrejat. De- mana percentatges d’execució del RAM i de les noves instal·lacions, així com la inversió feta per l’Ajuntament, la feta per la Generalitat i quina quantitat de diners queden per executar. També demana la mateixa informació en relació amb el Pla d’escoles bressol i els 31 milions d’euros del FEIL, que s’expliqui si s’han incorporat o no als plans i de quina manera s’estan executant. Comunica que seran més contundents en exigir el compliment dels convenis per part de la Generalitat i demana que si l’Ajuntament està complint, que ho digui. Es queixa que la Sra. Ballarín no li ha contestat si creu que els plans s’estan executant de manera fidedigna i, si no és així, qui està fallant i per què. La Sra. Esteller insisteix que hi ha una gran con- fusió entre les noves escoles i les reformes, i uns centres i altres. Repeteix que potser juguen amb aquesta confusió per tal que el balanç superi el 60% ara que ja estan a la meitat del mandat. Afir- ma que no és real, perquè quan es va obra per obra i centre per centre els comptes no surten. Repeteix també que les dades de l’informe són con- tradictòries, que en un full diu una cosa i en un altre full en diu una altra de diferent i que passa el mateix amb la informació que consta al document sobre els tres CEIP, que en un lloc diu que s’han fet i en un altre diu que funcionen amb mòduls provisi- onals. Demana, de tots dos plans, el que considera que es fa sempre amb les obres: centre, inversió, previsió de dates d’inici d’obra, d’execució, de fina- lització i de posada en funcionament; i que especi- fiqui també la font de finançament de cadascuna de les obres. El Sr. Florensa agraeix que es presenti la infor- mació però voldria que es fes de manera clara. Esmenta que si a l’informe ni amb les grans xifres d’inversió es posen d’acord, difícilment l’oposició en pugui treure l’entrellat. Demana també que se li digui si el FEIL està inclòs en els 68 milions d’euros o no. Diu que no se li ha contestat si pensen que al final del mandat compliran el Pla d’escoles bressol tenint en compte que, per ara, només parlen de catorze escoles bressol. La Sra. Ballarín afirma que compliran amb el Pla d’escoles bressol i amb els altres compromisos. Confirma que l’Ajuntament hi està destinant tota la inversió prevista i que fins el setembre d’enguany hi ha inclosos també els 31 milions d’euros del fons estatal. Diu a la Sra. Esteller que és cert que els tres CEIP nous que han començat a funcionar aquest curs estan en mòduls provisionals, però que estan contemplats en la inversió feta perquè l’adequació d’aquests mòduls té un cost i que, jun- tament amb aquesta instal·lació, es comença a planificar la construcció dels centres. Explica que una altra raó per la qual han presentat escoles bressol i CEIP junts és perquè, sempre que poden, les escoles bressol les fan dintre dels centres d’infantil i primària, en els quals aprofiten per fer millores. Reconeix que en aquests casos costa de- limitar els costos de l’escola bressol i el de la re- forma del CEIP, i posa l’exemple de l’escola Baloo, on es dóna aquesta situació i on hi ha despeses que són comunes de construcció de l’escola bressol i de reforma del CEIP; comenta que és difícil comptabi- litzar-les separadament. Puntualitza que aquest és un informe referent a les obres que s’estan fent durant el 2009 i que l’avaluació dels plans l’han contextualitzat dins de l’informe. Assenyala que estan disposats a avaluar tots dos plans amb cada un dels criteris i les inver- sions i que mantenen el seu compromís, ja que el nivell d’execució és molt alt. Afirma que si en algun moment no fos així també ho dirien, que les cir- cumstàncies han canviat i que no hi ha cap motiu per dubtar que alguna de les administracions no complirà amb el conveni, però que si es donés el cas n’informarien. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions Al Plenari del Consell Municipal: 3. Ratificar la modificació de l’article 4 dels esta- tuts de la Fundació Joan Brossa aprovada en la sessió de 5 de febrer de 2009 pel Ple del Patronat de la Fundació, segons consta en el document an- nex. Aprovar la constitució d’un fons especial a favor de la Fundació Joan Brossa, integrat per les obres descrites a l’inventari com a OE. 36 1 Tàpies "Retrat Brossa" 1950-1970 i oli I’OE. 39.1 Tàpies i Tècnica Mixta I, 1949, propietat de l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb les condicions del docu- ment que s’adjunta. Aprovar a favor de la Fundació Joan Brossa, la cessió en precari de l’ús dels béns patrimonials que figuren a l’inventari que s’adjunta pel període de vint anys i d’acord amb les condici- ons que figuren al document administratiu que s’adjunta. Nomenar com a representat del patro- natge de l’Ajuntament de Barcelona a la Fundació Privada Joan Brossa, el Sr. Jordi Martí i Grau, dele- NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3029 gat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i habi- litar-lo per a la signatura dels documents que es desprenguin d’aquests acords. El Sr. Martí i Grau explica que amb aquesta rati- ficació es tanca una llarga operació que s’origina amb l’acord vitalici signat amb el Sr. Brossa encara en vida i mitjançant el qual llegava un conjunt d’obres a l’Ajuntament de Barcelona. Apunta que, després de la seva mort, l’Ajuntament va cedir aquestes obres a la Fundació Brossa, però que n’hi havia un parell que no estava clar a qui pertanyien, que hi ha hagut un procés molt llarg, la fi del qual ha estat favorable als interessos municipals, con- cloent que ambdues obres formaven part del llegat que el Sr. Brossa deixava a l’Ajuntament. Constata que el que es fa ara és incorporar aquest llegat a l’Ajuntament i cedir-lo a la Fundació Brossa, que s’ocuparà de gestionar-lo, tal com fa amb tota l’obra de Brossa. Aclareix que continuaran sent llegat municipal, però que es gestionaran des de la Fundació. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC i amb la reserva de vot del PP. 4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 14 d’octubre de 2009, pel qual: s’accepta la subvenció per un import total de 7.300.800 euros atorgada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a aquest Ajuntament, com a corporació titular de les llars d’infants, que es detallen a la Resolució EDU/2590/2009, de 15 de setembre de 2009, publicada al Diari Oficial de la Generalitat, de 28 de setembre de 2009, destinada al sosteniment de les despeses de personal i de funcionament de les llars d’infants, corresponents al curs 2008-2009, es declara que aquesta corporació no incorre en cap dels supòsits que estableix l’article 13.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvenci- ons; i es declara també que ni aquesta corporació local ni cap organisme d’aquesta rep de la Generali- tat i els seus organismes autònoms cap altra sub- venció pel mateix concepte. La Sra. Esteller explica que fa una reserva de vot perquè considera que la subvenció de la Generalitat es redueix respecte del conjunt de l’aportació. En aquest sentit, demana que es compleixin les pro- porcions d’1/3 per part de la Generalitat, 1/3 per part de l’Ajuntament i 1/3 per part de les famílies, i que la Sra. Ballarín va dir que treballaria per arribar a aquest 33%. És més, donades les circumstàncies, creu que la Generalitat hauria d’augmentar la seva part en favor de les famílies. Especifica que, contrà- riament, l’aportació de la Generalitat s’ha reduït al 23%, mentre que l’any passat va ser del 27%, i diu que l’aportació de l’Ajuntament és del 43% i la de les famílies del 33,8%. Demana una explicació. La Sra. Ballarín assenyala que no ha fet el càlcul, però posa en dubte que hi hagi aquest decrement. Esmenta que la subvenció segueix sent del mateix import des que el conveni és vigent i que mentre no hi hagi un nou conveni no es pot plantejar un increment. Reconeix que el cost de les places va augmentant i que és l’Ajuntament, sobretot, qui suporta aquest augment. Per tant, clarifica que si l’aportació de la Generalitat segueix sent cada any la mateixa, el percentatge va baixant. La Sra. Esteller respon que la Generalitat es va allunyant del compromís de finançar el 33%. Repe- teix els números i diu que demostren que la Gene- ralitat està reduint la seva aportació en comptes d’augmentar-la, atès que el cost de la plaça va pujant. Es queixa que la Generalitat està deixant d’aportar uns diners que no se li reclamen i demana a la Sra. Ballarín que actuï i que defensi els interes- sos de la ciutat i els compromisos adquirits. La Sra. Ballarín esmenta, en primer lloc, que evi- dentment defensa els interessos de la ciutat i que aquest fet es tradueix en treballar amb lleialtat respecte de les altres administracions. Assenyala que la Generalitat abans no aportava ni un euro. En segon lloc, manifesta que l’Ajuntament té uns com- promisos que ha de complir i que actua segons el conveni signat, que si es negocia un nou conveni, en defensa dels interessos de Barcelona, demana- ran un increment per tal d’arribar a aquest 33% i 33%, però que ara es té un conveni i es reben uns diners que mai no s’havien rebut. Explica que el conveni signat quant a les escoles bressol marca que la Generalitat fa una aportació molt més eleva- da que els ajuntaments. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC i amb la reserva de vot del PP. b) Propostes d’acord 5. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Artístic a l’empresa Mas i Mas per la gestió del club de jazz Jamboree, que al 2010 compleix 50 anys, per la seva tasca de difusió del jazz a la ciutat, amb un programa diari de música en directe que posa a disposició dels músics de la ciutat i dels artistes internacionals un altaveu immillorable per experi- mentar amb el públic i alhora compartir escenari amb músics d’altres corrents i tendències a través de les jam sessions; per contribuir a posar Barcelo- na en el circuit de ciutats que dia a dia fan avançar el món del jazz. La Sra. Fandos proposa tractar de forma conjun- ta els punts 5 6 i 7 de l’ordre del dia. El Sr. Martí i Grau explica que la ciutat té un pas- sat esplèndid que la vincula a la història del jazz i que la proposta és atorgar tres medalles a diferents entitats d’aquest àmbit. Indica que una es vol ator- gar al Festival de Jazz de Barcelona, que enguany celebra el seu 25è aniversari i que es tracta d’un festival internacional que al llarg d’aquests anys ha acollit tots els grans músics de jazz. Continua dient que la segona medalla seria per a la sala pionera del jazz a la ciutat, el Jamboree, inaugurada per 3030 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 Tete Montoliu l’any 1960 i que ha mantingut la pre- sència del jazz a Barcelona durant totes aquestes dècades. Finalment, indica que la tercera medalla és per al Taller de Músics, una escola que ha estat la principal cantera dels darrers trenta anys de la formació de músics que han actuat en molts grups del país. Esmenta que aquesta coincidència d’ani- versaris coincideix també amb la gran exposició que hi ha al Centre de Cultura Contemporània so- bre la història del jazz i que li ha semblat un bon moment per reconèixer el mèrit cultural als gestors d’aquestes tres iniciatives. El Sr. Ciurana vol destacar que aquestes tres medalles recullen les tres fases del procés: la for- mació, la creació i la difusió, fases que qualsevol activitat cultural considera que ha de tenir per tal que les coses es facin ben fetes. Expressa el seu vot favorable. La Sra. Esteller adverteix que el PP ja va dema- nar que s’establís un sistema mitjançant el qual s’informi prèviament els grups de la concessió de medalles, o que hi hagi un diàleg previ, i no només se’ls digui que s’han concedit. Es queixa, per tant, de la forma com es procedeix, però fa una reserva de vot, ja que vol valorar l’atorgament d’aquestes medalles. La Sra. Fandos mostra la seva sorpresa, atès que va preguntar si s’havia informat a tots els grups i li van dir que sí. Pregunta si es va trucar a tothom o no. El Sr. Florensa confirma que se’ls va avisar prè- viament i que hi dóna el seu suport, ja que conside- ra que són institucions insígnia del jazz a la ciutat de Barcelona. La Sra. Blasco també expressa el seu suport a la proposta, tot dient que es tracta de tres peces fo- namentals de la ciutat, sense les quals resultaria difícil explicar el manteniment, la difusió i la promo- ció d’aquest gènere musical, molt present a la ciu- tat. El Sr. Martí i Grau agraeix el suport dels vots fa- vorables. Diu a la Sra. Esteller que el compromís era d’informar abans d’arribar a la Comissió i que així s’ha fet; que quan li va trucar ja li va explicar que aquesta vegada han anat més justos de temps perquè volien presentar la proposició a l’octubre per tal de poder entregar les medalles en el marc del Festival de Jazz, que ja ha començat. La Sra. Fandos puntualitza que s’ha d’informar abans de la convocatòria i que el que no pot ser és que els grups se n’assabentin per l’ordre del dia. Exigeix que es compleixi aquest compromís. per tal que les propostes figurin a l’ordre del dia. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC i amb la reserva de vot del PP. 6. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Artístic a The Project per l’organització del Festival Internacional de Jazz de Barcelona, per la seva tasca en la difusió del jazz a Barcelona, oferint al públic de la ciutat les actuacions de les figures més destacades del jazz internacional sense oblidar mai als creadors catalans i espanyols d’aquest gènere musical ni a les big bands de les escoles que promouen l’ensenyament del jazz a la ciutat; pel seu compromís amb els clàs- sics i alhora amb la promoció dels corrents més in- novadors del jazz, que tot sumat ha convertit el Festival, any rere any, en una cita imprescindible dels circuits musicals i ha posat Barcelona en un lloc destacat del panorama jazzístic internacional. S’ha tractat conjuntament amb el punt anterior. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC i amb la reserva de vot del PP. 7. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al Ta- ller de Músics, per trenta anys de promoció de la creació musical en el món del jazz i del flamenc a través de l’ensenyament, de la promoció d’artistes novells, i de l’oferiment d’espais d’actuació als mú- sics més joves i d’espais d’experimentació a músics ja consagrats que han obert noves vies creatives gràcies a les propostes del Taller de Músics; per la seva ambició que ha fet que l’escola del Taller de Músics rebi el reconeixement de la Universitat Poli- tècnica de Catalunya i pugui impartir estudis de grau superior; pel seu compromís amb l’entorn ciutadà que ha permès convertir la zona nord del barri del Raval en un pol d’atracció musical i en font d’inspiració de molts dels artistes que han passat per les seves aules o pel Jazz Sí Club, bressol d’un so mestís propi de la ciutat de Barcelona. S’ha tractat conjuntament amb els punts número 5 i 6. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC i amb la reserva de vot del PP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 8. Que l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb la Federació Catalana de Ciclisme, dugui a terme actuacions de suport al ciclisme que inclogui activitats de promoció esportiva i suport econòmic, així com la remodelació, la millora i l’ampliació de les instal·lacions de pràctica del ciclisme existents a la ciutat, en especial, la cobertura del velòdrom d’Horta. La Sra. Fandos explica que aquesta proposició és en positiu i que demana la promoció del ciclisme, NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3031 perquè darrerament s’han donat dos fets que han posat de relleu aquesta pràctica esportiva i han demostrat l’interès de la ciutadania vers el ciclisme; d’una banda el Tour de França i, de l’altra, la Copa del Món del Ciclisme, celebrada al Velòdrom d’Horta. Assenyala que, en tots dos casos, l’Ajun- tament va fer una aportació econòmica important per al desenvolupament d’aquests esdeveniments, però que proposa anar més enllà. Manifesta que, a banda de temes puntuals com aquest, la proposta va encaminada en el sentit de reforçar l’esport base i la seva pràctica diària. En primer lloc, demana que, juntament amb la Federació Catalana, s’aug- mentin les activitats de suport al ciclisme i, en se- gon lloc, que es cobreixi el Velòdrom, atès que con- sidera que podria ser un espai molt més utilitzat. Constata que aquesta és una petició que també reclama la Federació de Ciclisme. Es queixa que BSM, durant l’any 2008, no va invertir ni un euro en el Velòdrom i creu que aquesta instal·lació s’hauria de remodelar, millorar i cobrir. Explica que, a l’hivern, durant les primeres i les darreres hores del dia, hi ha una humitat que fa que les bicicletes rellisquin, fet que demostra la necessitat de cobrir- lo i no esperar que es produeixi un esdeveniment important, sinó que s’ha de fer per a les persones de Barcelona que volen practicar aquest esport de pista. I recorda també que, a costat del Velòdrom, hi ha un circuit de BMX que ja van demanar que s’arreglés perquè diu que està fet de qualsevol ma- nera. Creu que en aquest entorn es podria fer un veritable centre del ciclisme ben fet, a fi que la gent pugui practicar-lo en regla durant tot l’any. Comen- ta que hi ha un estudi encarregat pel govern per a la viabilitat de la zona Olímpica, però que com que no l’ha vist, desconeix si inclou aquestes reformes. Finalment, apunta que sembla ser que BSM tras- passarà la gestió del Velòdrom a l’Institut Barcelona Esports per tal de dur a terme aquestes millores. La Sra. Esteller manifesta que donarà suport a la proposta ja que entén que Barcelona té una gran trajectòria ciclista, compta amb una trentena de clubs de ciclisme i una afició cada cop més nombro- sa. Opina que cal avançar en aquesta direcció i que de la mateixa manera que Barcelona ha acollit el Tour de França, seria interessant que també acollís la Volta a Espanya, per impulsar aquest esport. D’altra banda, raona que dóna suport a la proposta atès que aquesta reforma afavoriria la petició de la Federació Catalana de Ciclisme que Barcelona sigui seu mundial l’any 2012. Així mateix, comenta que també seria una millora per al barri i per a les per- sones que practiquen aquest esport. Per tant, apos- ta per la proposició donada aquesta doble finalitat. El Sr. Florensa expressa que rebutja la proposta. Malgrat estar d’acord amb la part de promoció de l’esport base i del dia a dia, dubta quant a la mesu- ra de cobrir el Velòdrom, perquè creu que, encara que el ciclisme és una pràctica esportiva important a la ciutat, el ciclisme de pista compta amb una afició molt reduïda. Reconeix que el Velòdrom està infrautilitzat i diu que caldria reflexionar sobre qui- nes mesures prendre per optimitzar les seves ins- tal·lacions. Reconeix també que pràcticament no s’hi han fet millores des de la celebració dels Jocs Olímpics. Opina que abans de presentar una mesu- ra com el cobriment, que requereix una inversió milionària, s’haurien d’avaluar les prioritats i decidir si la ciutat ha de disposar d’un espai cobert per fer ciclisme de pista; així com contemplar la possibilitat de construir un nou equipament, donat que aquest té tantes mancances. La Sra. Blasco reitera que el cobriment del Velò- drom és una demanda justificada que existeix des de fa temps per tots els motius que s’han explicat abans. Amb tot, pensa que potser no és la millor solució, d’una banda pel cost i de l’altra perquè aquesta estructura, que ha rebut diversos premis arquitectònics, no està pensada per ser coberta. Comparteix l’opinió que cal estudiar altres solucions que no passin per la necessitat de cobrir-lo. Pensa que la futura gestió d’aquest equipament per part de l’IBE i els estudis que s’estan duent a terme van en aquesta direcció. Afirma que l’Ajuntament de Barcelona té la voluntat de donar suport al ciclisme en totes les seves modalitats, però que cal diferen- ciar aquesta intenció d’allò que és estrictament cobrir el Velòdrom. El Sr. Alcober manifesta que la primera part de la proposta ja s’està fent, malgrat es digui que cal fer més. Pensa que quan es parla de grans esdeveni- ments es fa de forma pejorativa, com dient que el govern s’ocupa dels grans actes però s’oblida del dia a dia. Opina que portar esdeveniments de pri- mer nivell a la ciutat és reconèixer que hi ha histò- ria i interès per aquell esport en concret. Explica que tenen molt bona relació amb la Federació Catalana i que s’estan treballant tots aquests temes colze a colze, amb l’increment d’esdeveniments més partici- patius, com ara les 24 hores de Montjuïc, l’or- ganització de curses a diferents districtes i les pràc- tiques de BTT, que s’han iniciat aquest any amb motiu de la demanda existent. Apunta que sempre es pot fer més, però afirma que estan fent coses. Quant al Velòdrom, entén que tindria moltes més prestacions si estigués cobert, no obstant això, explica que és una instal·lació que té 25 anys i que, actualment, els Velòdroms de moltes ciutats olím- piques es munten i es desmunten. Afegeix que aquesta no va ser la voluntat de Barcelona a l’hora de construir el Velòdrom. Confirma que l’IBE s’ocuparà properament de la seva gestió i esmenta que, mentrestant, BSM el que ha fet és un mante- niment ordinari i que s’hi han anat celebrant esde- veniments, com la Copa d’Europa en Pista, una modalitat que té èxit. Ara bé, pel que fa el cobri- ment d’aquest equipament, creu que s’han de tenir en compte dos aspectes. En primer lloc un de tèc- nic: si es volen fer competicions internacionals no n’hi ha prou amb cobrir-lo, s’hauria d’adaptar a la 3032 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 col·locació de grades complementàries, reforma també reclamada per la Federació. En segon lloc, pensa que cal considerar la complexitat i l’elevat cost d’aquesta millora i el fet que un velòdrom co- bert és una instal·lació nacional, de Catalunya, i que, per tant, no només se n’ha de fer càrrec Bar- celona. Diu a la Sra. Esteller que el Consejo Superi- or de Deportes només concedeix subvencions en cas que es produeixi un gran esdeveniment espor- tiu i que, per tant, no es pot deslligar una cosa de l’altra. Entén que, de la mateixa manera que han afrontat el cost de renovació d’altres grans ins- tal·lacions com l’Estadi Olímpic o la Mar Bella, en un futur indefinit potser podran afrontar el d’aquesta reforma. Comunica que els estudis que s’han fet plantegen la continuïtat, o no, del Velòdrom allà on és ara. I considera que estan en un procés de refle- xió que els durà a cercar aliances per solucionar aquest tema, però que, per ara, no poden adoptar aquest compromís. La Sra. Fandos lamenta que no hagin donat su- port a la proposta, perquè opina que s’hi podien mostrar favorables puntualitzant que es faria quan calgués. Mostra el seu acord que una instal·lació com aquesta ha de ser d’àmbit nacional; amb tot, creu que ha d’existir. Explica que anys enrere el seu grup reclamava una piscina de salts, que no es va fer, i que la Generalitat la va acabar construint a Sant Cugat; i no voldria que passés el mateix amb el Velòdrom, perquè considera que l’ha de tenir la capital de Catalunya, que el compromís hi ha de ser i que cal ser ambiciosos. Demana al govern que si té un estudi del cost que representa cobrir el Velòdrom que els ho faci saber, ja que a ella li han dit que no era una obra excessivament cara i tècnicament factible. Conside- ra greu dir que potser s’hagi de fer un equipament nou perquè aquest ja no serveix. Creu que l’entorn és adequat, tot i que podria ser molt més utilitzat pel ciclisme i per l’esport en general, i que cal apos- tar per ser una ciutat on es pugui practicar el ci- clisme en pista. Està d’acord que la Generalitat i el Consejo Superior de Deportes hi han de col·laborar, encara que confirma que el Consejo només dóna diners si es produeix un esdeveniment molt relle- vant en una instal·lació esportiva. Diu que té la sensació que la Generalitat darrerament no inver- teix gaires diners en la ciutat de Barcelona. Fa pa- lès que si els grups haguessin tingut voluntat d’aprovar la proposta, haurien pogut arribar a un acord. Agraeix el vot favorable del PP. La Sra. Esteller vol aclarir que han defensat que Barcelona fos seu del Mundial de Ciclisme del 2014 perquè aquesta ocasió es podria aprofitar per de- manar l’aportació del Consejo Superior de Deportes i també de la Generalitat, que hauria d’incrementar la seva inversió en matèria esportiva a Barcelona. Indica que amb aquesta acció conjunta i la fita del 2014 es podria fer front al cost del cobriment del Velòdrom i a una millora del seu manteniment. El Sr. Florensa vol aclarir que és tan legítim pen- sar que cal cobrir el Velòdrom d’Horta com tenir-ne dubtes. Afegeix, en primer lloc, que no nega que Barcelona es pugui plantejar tenir una instal·lació coberta de caràcter nacional per practicar el ciclis- me, però que cal valorar la viabilitat de la reforma i si la quantitat d’usuaris existent justifica aquesta inversió. I, en segon lloc, si es decidís que Barcelo- na necessita aquest equipament, caldria estudiar també quin projecte és més adequat, si la reforma d’aquest equipament o la construcció d’un de nou, depenent també del cost econòmic. Assenyala que ERC està d’acord amb la proposta, tret de la cober- tura del Velòdrom, i es mostra molest amb el co- mentari de la Sra. Fandos de la manca de voluntat d’acord. Manifesta que si retiren aquesta part del Velòdrom, el seu grup hi votarà a favor. El Sr. Alcober repeteix que, juntament amb la Federació Catalana, s’està donant el suport neces- sari a la pràctica del ciclisme. Especifica que el Ve- lòdrom és un equipament de caràcter nacional des del primer moment i diu que la Generalitat tampoc ha fet cap esforç, en cap mandat, per mantenir aquest equipament. Manifesta que està d’acord que un velòdrom cobert és millor, però que estan fent un esforç d’inversió important amb altres ins- tal·lacions i que s’han d’establir prioritats. Comenta que els estudis que han fet són aproximatius i no exactes. Opina que cal que hi hagi grans esdeveni- ments, cal fer inversió, cal promocionar l’esport i que, en el conjunt sempre millorable, és el que estan fent. La Sra. Blasco expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Martí expressa el vot contrari d’ICV-EUiA, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal PP: 9. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda: Instar al Govern Municipal a garantir l’obertura de 53 nous patis escolars en horari no lectiu per tal de facilitar als escolars i a les famílies de tots els barris de Barcelona sense excepció l’accés a les activitats i jocs que s’organitzin en aquests espais dins el programa Temps de Barri, Temps Educatiu Compartit amb l’objectiu de facili- tar la conciliació de la vida personal, familiar i labo- ral. La Sra. Esteller informa que es tracta d’una inici- ativa per millorar la conciliació laboral i familiar. Explica que, com tothom ja sap, les famílies tenen dificultats per fer-se càrrec dels fills quan s’acaba l’horari escolar, que necessiten que els nens facin activitats i tenir la tranquil·litat que estan ben ate- sos. Valora positivament el programa "Temps de barri, temps educatiu compartit", però troba a fal- tar un major nombre de patis escolars. Diu que, actualment, hi ha uns 20 patis, i que el govern pre- veu arribar als 38 durant aquest curs. Considera que hi hauria d’haver almenys un pati a cada barri NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3033 per tal d’oferir la proximitat que necessiten les fa- mílies per conciliar la vida familiar i professional. Demana que s’obrin 53 nous patis en horari no lectiu. Reconeix que això no es pot fer immediata- ment, però proposa fer, al llarg d’aquest any, un calendari d’obertura i les gestions que calguin per tal que romanguin oberts tot l’any. La Sra. Homs entén que la conciliació no passa per obrir patis d’escola, sinó que fa referència a altres qüestions. Demana a la Sra. Esteller que no desviï el tema i que no col·labori amb el fet que la Regidoria d’Usos del Temps es desviï vers aquesta manera de fer. Puntualitza que aquesta Regidoria té unes altres responsabilitats i que aquests recur- sos es podrien destinar a d’altres mesures, com ara conscienciar empresaris, entitats, escoles de forma- ció, centres educatius, etc. Perquè creu que no és un problema d’espai, sinó de temps. D’altra banda, assumeix que podrien estar d’acord amb l’obertura de més patis d’escola, des del punt de vista de tenir més espais de lleure per al gaudi de les persones, però entén que això estaria dins de l’àmbit educatiu o dels plans d’entorn dels districtes. Amb tot, mos- tra els seus dubtes en relació amb el funcionament d’aquests patis, perquè diu que hi ha veïns que es queixen que la convivència ha canviat. Opina que la idea és bona però que la planificació d’aquests es- pais no està resolta. Expressa l’abstenció del seu grup a la proposta. El Sr. Florensa manifesta que votarà en contra de la proposta. Assenyala que està d’acord amb l’ús dels patis escolars, que considera un element prio- ritari atesa la manca d’equipaments. Creu que s’ha de tendir cap a una major utilització i optimització d’aquests espais i també d’altres instal·lacions es- colars que resten tancades i podrien tenir un ús alternatiu. Explica que, sovint, aquest ús dels patis escolars per a d’altres funcions és difícil, ja que en molts centres educatius el pati no dóna directament al carrer. Tanmateix, comenta que en la construcció de noves escoles aquest fet ja es té en compte i que, en tot cas, es pot arribar a acords amb les escoles i invertir-hi en seguretat, manteniment, etc. Reitera que el seu grup és favorable a l’ús d’aquests espais, que permet enfortir la relació de les escoles amb l’entorn i amb el barri. Manifesta que creu ple- nament en els plans educatius d’entorn, que creen xarxa social, i aprofita per dir que en aquest mandat no han estat una prioritat. Quant al programa "Temps de barri, temps de família" creu que es trac- ta només d’una oferta lúdica destinada a les famílies, que no té ni el component de crear xarxa social ni el de conciliació. Puntualitza que la conciliació és racio- nalitzar els horaris per combinar la vida laboral amb la personal. Per acabar, resumeix dient que està bé que s’organitzin activitats familiars, però que no està d’acord amb la proposta perquè no és un refe- rent vers la conciliació. La Sra. Blasco expressa també el seu vot contra- ri. Vol aclarir que el programa "Temps de barri" i l’obertura de les escoles no són objectius per conci- liar, sinó per compartir espais de proximitat als barris, ampliant l’ús de les escoles amb projectes educatius pensats perquè hi participi tota la família, no per deixar-hi els fills. Diu a la Sra. Esteller que no menyspreï aquest programa, puntualitza que es tracta d’un projecte que està oferint una forma de lleure diferent als barris, a joves que necessiten un oci lluny del consum i prop de les activitats educati- ves, i que darrere d’aquest programa hi ha un pres- supost, perquè hi ha un projecte, hi ha personal, etc. La Sra. Moraleda també es mostra contrària a la proposta. Opina que la Sra. Esteller no ha entès quina és la funció del programa "Temps de barri, temps educatiu compartit". Indica que és cert que es preveu que al llarg d’aquest any hi hagi 38 patis oberts, independentment dels patis que s’obren per fer activitats en família, per fer altres activitats més puntuals, però molt esperades i reclamades per les famílies, les quals volen que la ciutat els proporcio- ni activitats per compartir amb els fills, no per dei- xar-los mentre ells fan una altra cosa. Afirma que hi ha el compromís d’acabar el mandat amb 53 patis oberts i que, a la fi de la implantació de "Temps de barri", s’arribarà a més d’un pati obert a cada barri, però que és un programa lent i costós, atesos el procés participatiu i el debat familiar que comporta. Lamenta la intervenció del Sr. Florensa perquè diu que la Secretaria General de Famílies de la Generalitat de Catalunya té un Pla estratègic del temps, aprovat recentment, i constata que de ve- gades no entén el posicionament d’Esquerra, el que allà on governen posin d’exemple el que es fa a Barcelona i aquí ho menyspreïn. Espera poder com- partir amb els altres grups alguna d’aquestes activi- tats en família, o visitar un d’aquests patis oberts, perquè vegin que és un programa molt valorat. La Sra. Esteller explica que ha volgut ser breu pensant que molts arguments se sobreentenien, que tothom sabia de què estava parlant i que no- més es tractava d’estendre uns horaris d’un ins- trument útil. Com que pensa que no s’ha entès la seva proposta, diu que la torna a explicar però més detalladament. Es mostra contrària a com s’està portant l’àrea dels Usos del Temps, tant en la seva concepció com en el seu desenvolupament. Consi- dera que les mesures que s’emprenen no són les adequades i diu que ja en parlaran en un altre mo- ment que tinguin més temps. Creu que la concilia- ció és un objectiu fonamental, que la situació és complicada fins que esdevingui un canvi cultural dels horaris, que pensa que és una realitat que s’ha d’imposar a través d’un treball profund amb l’àmbit professional. Insisteix que és un canvi difícil d’as- solir i manifesta que, mentre no arribi, s’ha de do- nar resposta a la realitat actual. Assenyala que la raó per la qual han englobat aquesta proposta dins del programa "Temps de barri" és perquè les famí- lies han de compartir temps amb els seus fills i el 3034 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 pati escolar és un espai per poder-ho fer. Tanma- teix, afirma que moltes famílies treballen fins i tot els dissabtes i necessiten un espai on deixar els fills, encara que sigui acompanyats d’algú altre, però que almenys així tenen un lloc on fer activitats i no han d’estar a casa; que hi ha famílies que no poden organitzar-se els horaris com volen perquè tenen altres obligacions i que aquesta és la realitat per la qual demanen que es faci un calendari per obrir, com a mínim, un pati a cada barri. Fa palès que coneix perfectament el programa i que discrepa en algunes coses que considera que es podrien fer d’una altra manera. Insisteix que obrir els patis de més centres és una necessitat. Opina que de vega- des el govern no vol entendre les propostes perquè és el PP qui les presenta, els diu que no s’amaguin darrere la falta de comprensió del programa i que estan molt endarrerits en el compliment dels seus objectius. La Sra. Homs opina que si es tracta de conciliar i no aparcar els nens sinó tenir temps per gaudir-ne amb ells, no comprèn que el govern voti negativa- ment aquesta proposta, la qual entén com una ex- tensió dintre de la Regidoria d’Usos del Temps. Afegeix que tampoc entén aquest discurs contradic- tori amb el tema de la conciliació. El Sr. Florensa diu que, de la mateixa manera que la Sra. Moraleda mostra la seva incomprensió per l’actitud d’ERC davant aquest programa, ell no comprèn el poc interès que hi ha en desenvolupar els plans educatius d’entorn; eina que considera, repeteix, fonamental, perquè no es limita només a desenvolupar una activitat, sinó que crea unes complicitats entre escoles, AMPA, entitats dels bar- ris, etc. Creu que els plans educatius d’entorn hau- rien de ser l’eix vertebrador de l’ús dels patis i de les instal·lacions escolars. Esmenta que no li sem- bla malament que hi hagi un programa d’activitats lúdiques per a les famílies, que com més àmplia sigui l’oferta d’activitats a la ciutat millor, però que una altra cosa és que la conciliació és redueixi no- més a aquest programa. Considera que la concilia- ció és un objectiu molt més ampli i diu a la Sra. Esteller que organitzar activitats per portar-hi els nens el cap de setmana tampoc és conciliació. Afirma que conciliació és que els pares puguin par- ticipar d’aquestes activitats, que s’estan barrejant molts conceptes amb l’excusa de la conciliació. La Sra. Moraleda explica que la seva postura no és contrària al fons de la proposta del PP de tenir un pati obert a cada barri, però que la previsió és arribar als 53 patis el curs vinent i que, segura- ment, del 2011 al 2012 podran aconseguir tenir un pati obert a cada barri. Assenyala que amb el que no està d’acord és amb el calendari que demanen, perquè no és factible. Expressa que es tracta d’un procés lent, d’arribar a un consens entre escoles, AMPA, entitats i altres equipaments de cada barri; un procés que demana crear una xarxa capaç d’assumir totes les activitats que després es desen- volupen. La Sra. Moraleda expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot contrari d’ICV- EUiA, la Sra. Homs expressa l’abstenció de CiU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal ERC: 10. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda equiparar el preu del lloguer dels camps per als equips que tinguin seccions de futbol base. El Sr. Florensa explica que hi ha clubs esportius que disposen de camp propi; altres que han de llogar les instal·lacions; i uns altres que disposen de camp, però no d’escola esportiva, i que intenten llogar-lo per tal de mantenir-lo. Afegeix que també hi ha diferents tipus de clubs quant al pagament de l’IBI, ja que n’hi ha que el paguen i n’hi ha que no, així com n’hi ha que paguen els consums dels ser- veis i la gespa i n’hi ha que no. Assenyala, a més, que el cost de llogar un camp municipal és molt irregular. Tot i que entén que hi poden haver dife- rències de preu en relació amb el condicionament de les instal·lacions, afirma que la disparitat de preus és exagerada, que oscil·la entre els 7 i els 72 euros l’hora, que sovint s’apliquen tarifes diferents depenent de si els lloguen equips infantils, juvenils o adults, i que no sempre els preus van lligats al fet que un camp tingui o no gespa. Amb la idea que cal promocionar l’esport base, creu, en primer lloc, que a tots els camps de futbol municipals s’hauria de destinar un cert nombre d’hores a la promoció d’activitats esportives i, en segon lloc, que s’hau- rien d’unificar els preus de lloguer dels camps a tota la ciutat, partint d’un mateix criteri i conside- rant que siguin assumibles per a tots els clubs. La Sra. Fandos mostra el seu suport a la proposi- ció, però opina que és difícil que des de l’Ajun- tament es pugui demanar que tothom cobri el ma- teix, perquè hi ha camps en els quals la gespa, per exemple, l’ha posada l’Ajuntament i n’hi ha on l’ha posada el gestor, a qui considera que es pot perju- dicar. Creu que l’Ajuntament hauria de fer un estudi de quins són els costos de cada camp i de la inver- sió que l’Ajuntament hi ha fet. Manifesta que, en molts casos, els camps que són més cars és perquè han hagut de posar la gespa els gestors, fet que els obliga a pujar el preu per poder pagar les despeses. Està d’acord que s’igualin els preus dels camps on l’Ajuntament ha posat la gespa, i per als camps on no l’ha posada, proposa que sigui l’Ajuntament qui pagui la diferència de preu. Insisteix que vol que consti en acta aquest aclariment, perquè si no, els gestors tindran més dificultats per mantenir els camps de les que ja tenen ara. La Sra. Esteller es mostra favorable a la proposta en línies generals, però vol saber com es desenvo- luparia aquesta mesura, qui es faria càrrec del cost NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3035 d’aquesta equiparació de preus, és a dir, qui paga- ria la diferència dels que tenen un cost més elevat. La Sra. Blasco es mostra favorable a la proposta. Amb tot, esmenta que la diferència de condiciona- ment i de serveis que ofereixen les instal·lacions comporta preus diferents. Creu que s’ha de tendir a una homogeneïtzació dels preus, però tenint en compte aquests aspectes. El Sr. Alcober explica que estan treballant amb un catàleg de serveis per tal que totes les ins- tal·lacions esportives ofereixin uns mínims estàn- dards d’obligat compliment. Esmenta que actual- ment cada instal·lació té una especificitat diferent que va acompanyada d’un cost diferent per a l’usuari. Diu que assolir que totes les instal·lacions ofereixin uns mateixos serveis és un procés lent, atès que hi ha instal·lacions més modernes i n’hi ha de més antigues, n’hi ha que tenen diferents graus d’amortització, etc. Reconeix que hi ha diferents casuístiques i creu que un bon model de funciona- ment es dóna quan un sol club gestiona tots els camps d’un districte; que els utilitzen per als seus equips, però que estan obligats a admetre altres clubs, perquè si no, malgrat que Barcelona compta amb 42 camps, no hi ha camps per a tots. Puntua- litza també que en el futbol base hi ha escoles i camps que fan un servei de voluntariat d’inter- venció social sobre el territori, com per exemple el nou camp de Ciutat Meridiana, on es paguen 15 euros però donen aquest servei bàsic d’inclusió social i, per tant, els preus no són equiparables. Repeteix que comparteix aquest objectiu d’unificar tarifes i que es compromet a treballar-lo, ja que, de fet, va en la mateixa línia del catàleg de serveis que ja estan elaborant. El Sr. Florensa comparteix que les casuístiques no són les mateixes arreu i que, com ha dit la Sra. Fandos, de vegades la diferència de preu ve justifi- cada per les despeses. Manifesta que és per aquest motiu que la mesura s’ha de fer dialogant amb els gestors dels camps, sense perjudicar-los, però afa- vorint la gent del futbol base que utilitza aquestes instal·lacions. Diu a la Sra. Esteller que a ell no li pertoca respondre com es desenvoluparà aquesta proposta, atès que no governa, que els grups han de dir si la comparteixen o no i l’equip de govern és qui decidirà si es compromet a tirar-la endavant o no. Esmenta que s’està parlant de tarifes que són preus públics i que, per tant, l’Ajuntament hi té alguna cosa a dir. Reconeix que el preu d’un camp que té gespa i el d’un que no en té no pot ser idèn- tic; però es queixa que de vegades la diferència de cost és del doble. Apunta que aquest fet és un ele- ment discriminatori, ja que els clubs depenen de si tenen la sort de viure prop d’una instal·lació que aplica preus públics per poder anar-hi a jugar o no. Finalitza dient que, de la mateixa manera que en altres preus públics existeix una coherència, també s’hauria de fer amb el lloguer d’aquests camps: uns preus similars i assequibles per a l’esport base. La Sra. Esteller es mostra favorable a la proposta amb els matisos que s’han fet. Tanmateix, vol acla- rir que no demanava al Sr. Florensa una acció de govern, sinó que opina que a l’hora de presentar una iniciativa s’ha d’assumir com es farà perquè ningú no en surti perjudicat. La Sra. Martí expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració ins- titucional c) Precs Del Grup Municipal CiU: 11. Es demana que es duguin a terme auditories de seguretat infantil als centres docents de la ciutat de Barcelona, per tal d’avaluar els riscos infantils i adoptar, en el seu cas, les mesures necessàries. El Sr. Ardanuy manifesta que es tracta de la se- guretat als centres docents, que l’objectiu és avalu- ar les dades d’accidentalitat infantil en els centres escolars, i els altres àmbits d’activitat dels infants, i mirar d’impulsar l’avaluació dels riscos, no tant de cara als treballadors, sinó de cara als usuaris, que són els infants. Argumenta que l’accidentalitat in- fantil és un dels àmbits menys estudiats, que les administracions educatives hi posen voluntat, però que manca rigor tècnic i científic i que, per aquest motiu, demana que el govern impulsi auditories de seguretat infantil als centres docents que avaluïn els riscos i, en conseqüència, s’adoptin les mesures necessàries. La Sra. Ballarín expressa que comparteix aquesta preocupació per la seguretat dels infants, però que no considera necessària una auditoria de caràcter general perquè creu que ja es fan prou coses. Vol aclarir que els casos de nens que moren a causa dels accidents no es donen ni a les escoles ni als instituts, que tal com diu l’OMS, les escoles són els llocs més segurs per als infants. Explica que quan s’autoritza l’obertura d’un centre ja s’ha sotmès a tots els requeriments prescriptius i que, malgrat que no hi ha una normativa específica, la normativa de riscos laborals, pensada per als treballadors, també afecta les condicions del lloc de treball i, per tant, la seguretat i la salut dels infants; i que les accions i les inspeccions que s’efectuen per assegu- rar el compliment d’aquesta normativa, ja són audi- tories que es van fent. Així mateix assenyala que cada cop que la direcció d’un centre expressa els seus dubtes quant a la seguretat d’algun element de l’escola, es revisa i, si cal, s’actua. Per acabar, diu que la millor garantia per a la seguretat dels nens, des dels 0 fins als 16 anys, és que l’equip de construccions i manteniments, responsable de la construcció de totes les escoles bressol i del man- teniment de tots els centres, que tenen molta ex- 3036 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 pertesa en la seguretat i que van inventar, per exemple, les portes amb gomes per evitar que els nens s’enganxin els dits, que tenen molta cura de la seguretat i totes les actuacions es fan amb les ma- jors garanties. El Sr. Ardanuy diu que per prendre decisions s’han de tenir dades i que no n’hi ha d’accidentalitat infantil, no només de mortalitat, sinó també d’accidents lleus o greus. Demana que es sistema- titzin les millores, que seria una bona mostra de lideratge, i que no es deixi tot al criteri estrictament dels tècnics, que es normalitzin les mesures conve- nients. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 12. S’informi de les observacions que s’han rea- litzat des de l’Ajuntament de Barcelona davant les auditories i informes d’intervenció dels comptes del Consorci del Palau de la Música i de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música. La Sra. Esteller expressa que en el Ple anterior el seu grup va demanar conèixer els fons aportats per l’Ajuntament al Palau de la Música, que se’ls va informar que de l’any 2004 al 2009 s’han aportat 3.700.000 euros, aproximadament. Afegeix que també van demanar saber quin control s’ha fet d’aquests recursos i una reunió de la comissió que els informés de la situació, atès que l’Ajuntament és membre del Consorci i de la Fundació Orfeó Ca- talà-Palau de la Música. Manifesta que, en no ser atesa aquesta petició, ara demana conèixer les observacions que s’han fet en relació amb les audi- tories i intervenció dels comptes que s’han anat desenvolupant, tant des del Consorci com des de la Fundació. El Sr. Martí i Grau assenyala que pocs dies des- prés de la seva petició, se’ls va respondre indicant totes les aportacions que ha fet l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 1999, tant al Consorci com a l’Orfeó. Quant a reunir la Comissió de Comptes, recorda que ja li va explicar que se’ls va denegar la petició perquè només tenia sentit per analitzar els comptes de l’Ajuntament, però no els d’una tercera entitat i que, tanmateix, se’ls va oferir disposició per donar tota mena d’explicacions del paper de l’Ajuntament en relació amb el cas Millet. Comunica que les autories de les quals disposava l’Ajun- tament abans de l’afer del 23 de juliol eren només les del Consorci i que no presentaven cap element que pogués fer sospitar el que després s’ha desco- bert que hi havia darrere: la mala gestió del Palau de la Música. Comenta que, des del 23 de juliol fins avui, el que ha fet l’Ajuntament és acompanyar totes les decisions que s’han pres i que ara explica. En primer lloc, forçar el canvi de la direcció de les tres entitats del Palau de la Música i proposar el nomenament del Sr. Joan Llinares com a director general, per tal de garantir que al capdavant del Palau hi hagués una persona d’inqüestionable currí- culum públic. I en segon lloc, al nou director gene- ral se li van demanar dues coses: la primera, que anés fins al fons de la qüestió, revisant tota la do- cumentació i investigant totes les possibles respon- sabilitats que hi poguessin haver, i la segona, en- gegar totes les actuacions judicials pertinents per tal de garantir el retorn de tots els diners usats delictivament quant a la gestió del Palau de la Mú- sica. Afegeix que l’Ajuntament, a través del Con- sorci, s’ha personat en la causa judicial, i que està seguint totes les gestions de la nova direcció. Asse- gura que no pararan fins que totes les persones implicades en aquest afer estiguin davant de la justícia i tots els diners tornin al seu lloc. La Sra. Esteller explica que havia demanat la reu- nió de la Comissió per retre comptes del destí d’aquests recursos de l’Ajuntament, perquè opina que s’han d’establir controls per garantir que la fina- litat sigui l’adequada i perquè els interessava conèi- xer si, per part de l’Ajuntament, hi havia alguna observació referent a algun informe que s’hagués fet després d’aquella gestió. Afirma que els interes- sa rebre aquesta informació i demana que es con- voqui una reunió per poder avaluar les irregulari- tats que s’han donat i les mesures que s’estan adoptant, per garantir la transparència de totes aquestes actuacions des de l’anàlisi tècnica. El Sr. Martí i Grau comunica que convocaran tots els grups per fer aquesta reunió que ha demanat la Sra. Esteller i trametre tota la informació que tenen en referència amb el tema del Palau de la Música. Es dóna per tractat. 13. S’informi de l’estat dels equipaments cultu- rals del Paral·lel. La Sra. Esteller esmenta que el Paral·lel reque- reix un impuls quant als equipaments i afirma que per al seu grup n’hi ha tres que són emblemàtics: El Molino, el Teatre Arnau i l’Scenic. Diu que en El Molino ja s’hi treballa, però vol saber si s’obrirà el 2010 com està previst. Manifesta, pel que fa el Teatre Arnau, que es troba en una situació deplora- ble. Diu, segons la informació que han rebut, que és propietat del grup Iglesia Evangélica China a Espanya, el qual va formular una oferta de venda a l’Ajuntament per 3 milions d’euros, que era vàlida fins al 30 de juny d’enguany, i vol saber en quina situació es troba la venda i quin és el calendari del govern en relació amb aquest equipament. Quant a l’Scenic, pregunta si s’inaugurarà a la tardor o si es tornarà a endarrerir la seva obertura. El Sr. Martí indica que el Paral·lel és un pol cultu- ral de primer ordre de la ciutat, per tradició, per història i per l’entremat de locals que hi ha al seu entorn i que l’alimenten. Constata que hi ha tres operacions que estan en marxa: 1) el nou equipa- ment Paral·lel, mogut per la SGAE, que començarà a funcionar el febrer del 2010; 2) El Molino, la re- modelació del qual s’haurà finalitzat el segon tri- mestre del 2010, que comptarà amb una oferta complementària a la que ara ofereixen els altres establiments de la zona; i 3) el Teatre Arnau, que NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3037 en ser objecte d’una modificació de planejament i en ser d’ús públic, permet a l’Ajuntament la seva ex- propiació en el moment que consideri oportú –con- firma que l’actual propietari va fer una proposta i que va haver-hi unes negociacions, però que l’Ajun- tament va considerar que el preu era massa elevat i que ara l’estan intentant negociar a la baixa; que si no s’arriba a un acord, procediran a l’expropiació. Finalment, afegeix que el Paral·lel s’ha de veure de forma global, que caldria fer una reflexió general durant els propers mesos per tal que la transforma- ció física i de consolidació d’usos del Paral·lel es produeixi en un termini breu. La Sra. Esteller afirma que comparteix aquesta vi- sió i que a l’anterior mandat va presentar una inicia- tiva de dinamització del Paral·lel. Considera que té l’emplaçament adequat per poder ser el Broadway de Barcelona, sempre i quan s’hi facin els equipa- ments idonis i es compti amb la implicació de la ini- ciativa privada. Quant al Teatre Arnau, pregunta amb quins terminis compta el govern per poder-ne disposar, tant si el compren com si l’han d’expropiar. El Sr. Martí respon que esperaran uns quants mesos a veure si la propietat baixa el preu de ven- da i que si no és així, procediran a expropiar-lo. Assenyala que de la mateixa manera que l’any 2010 la Diagonal concentrarà els esforços de refle- xió del govern, espera que l’any 2011 sigui l’any del Paral·lel. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 14. Que el Govern municipal encarregui la reno- vació de la gespa del camp de futbol del Club Es- portiu Europa i solucioni els degoters que té el Club Esportiu Euròpolis degut al rec d’aquest camp. El Sr. Florensa posa de relleu aquest problema que arrosseguen el Camp de l’Europa i el Club espor- tiu Euròpolis –ubicat sota del camp–, no tant per l’estat de la gespa com per la falta de manteniment i el pas del temps, que han provocat l’existència d’una sèrie de degoters en aquesta instal·lació esportiva. Atès que, malgrat les queixes derivades d’aquesta situació, encara no s’ha arreglat, demana que l’Ajun- tament s’encarregui de renovar les instal·lacions. El Sr. Alcober vol concretar que en el prec es demana la renovació de la gespa. Esmenta que han detectat que el reg de la gespa no és el problema, que el greuge és que quan plou hi ha filtracions i que la solució rau en la impermeabilització correcta de les graderies, etc. Manifesta que estan treballant en un projecte que solucioni definitivament el pro- blema i, consegüentment, en vies de solucionar-lo. El Sr. Florensa agraeix l’acceptació del prec i de- mana en quin termini preveuen arreglar-ho. El Sr. Alcober respon que en aquests moments s’està fent l’estudi tècnic i que quan tinguin el diag- nòstic podran actuar; que les filtracions d’aigua són un tema complex, però que creu que estarà soluci- onat amb una certa immediatesa. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CiU: 15. Quina participació té l’Ajuntament de Barce- lona en l’elaboració del pla nacional de joventut 2010-2020 i quins mecanismes de col·laboració es contemplen? El Sr. Blasi diu que s’ha començat a treballar el Pla nacional de joventut 2010-2020 i que, en breu, finalitza el Pla jove de Barcelona. És per aquest motiu que vol saber quines passes s’estan seguint vers la participació de l’elaboració del Pla nacional, per tal que no hi hagi interferències, ni contradicci- ons. La Sra. Blasco afirma que no hi ha ni una cosa ni l’altra; que la participació de l’Ajuntament en l’elaboració del nou Pla es fa a través de la seva col·laboració amb la Comissió de Joventut del Con- sell Comarcal del Barcelonès, de la Comissió de Joventut de la Federació de Municipis de Catalunya i en el marc de les reunions de seguiment del con- veni signat amb la Secretaria i la Regidoria de Jo- ventut de l’Ajuntament de Barcelona. Informa tam- bé que la consulta territorial per recollir propostes per a l’elaboració del nou Pla nacional a Barcelona, tindrà lloc a final de mes i que, quan els convoquin, hi assistiran. El Sr. Blasi demana que facin extensiva aquesta participació a la resta de grups municipals, per tal que puguin fer les seves aportacions. Tot i que ma- nifesta que hi treballaran des de l’àmbit nacional al Parlament de Catalunya, esmenta que els agradaria poder fer les seves aportacions des d’aquí per sen- tir-se partícips del nou Pla. La Sra. Blasco diu que mirarà si es por articular aquesta participació dels grups municipals, tot i tractar-se d’un pla nacional. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 16. Quines són les diferents fonts de finança- ment, tant públiques com privades, per a l’orga- nització de la Final de la Copa Davis de tennis? El Sr. Florensa formula la pregunta. El Sr. Alcober diu que el pressupost per aquesta final està garantit per l’Ajuntament, fet que no im- pedeix que hi pugui haver un diàleg amb altres administracions que hi vulguin participar. D’altra banda, esmenta que caldrà considerar, quan es liquidi el campionat, el percentatge que li correspon a l’Ajuntament dels ingressos del propi esdeveni- ment. El Sr. Florensa demana que li especifiqui quines són les fonts de finançament, d’on provenen i quin és el pressupost global. El Sr. Alcober explica que el pressupost corres- pon a la quantitat que es paga pel fet de formar part d’un esdeveniment com aquest, juntament amb el pressupost d’inversió per organitzar i pro- mocionar l’esdeveniment: a la vora de 2.100.000 euros. Per acabar, aclareix que l’aportació munici- 3038 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 pal s’haurà de comptabilitzar després de la seva celebració, atès que hi ha una part de taquillatge i altres ingressos que rebaixaran o neutralitzaran aquesta aportació. El Sr. Florensa considera que és un pressupost elevat per un esdeveniment que titlla d’efímer. Comparteix que la ciutat aculli grans esdeveni- ments esportius, sempre i quan no siguin una prio- ritat que passi al davant de la promoció de l’esport base, com li sembla que de vegades passa. Incideix que l’esport base és prioritari. El Sr. Alcober diu que una qüestió no es contra- diu amb l’altra i que avui s’ha demostrat amb els programes que han presentat a la Comissió. Desta- ca que intenten donar resposta a l’ampli ventall de realitats i oportunitats que té la ciutat i que no es pot simplificar amb el fet d’un campionat d’aquest tipus i dels beneficis esportius que aporta, ja que té altres repercussions, com el posicionament de la ciutat arreu. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les dotze hores i cin- quanta-cinc minuts. Comissió d’Acció Social i Ciutadania Acta de la sessió celebrada el dia 20 d’octubre de 2009 i aprovada el dia 17 de novembre de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 20 d’octubre de 2009, s’hi reuneix la Comissió d’Acció Social i Ciutadania, sota la presi- dència de l’Im. Sr. Xavier Mulleras Vinzia. Hi assis- teixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Gomà i Carmona, Immaculada Moraleda i Pérez, Montserrat Ballarín i Espuña, Sara Jaurrieta i Guarner, Guillem Espriu i Avendaño, Carles Martí i Jufresa, Gemma Mumbrú i Moliné, Maite Fandos i Payà, Joan Puigdo- llers i Fargas, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Gloria Martín Vivas, Ángeles Esteller Ruedas i Ester Capella i Farré, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. També hi són presents la Sra. Isabel Ribas i Seix, i els Ims. Srs. Joaquim Mestre i Garrido i Alberto Villagrasa Gil. S’obre la sessió a les 13.00 h. El Sr. Mulleras al·ludeix al sempitern retard –es- tava previst començar a les 12.30 h i, tanmateix, ja són les 13.00 h– que afecta aquesta Comissió pel fet que se celebra després d’una altra. Atès que la Comissió d’Acció Social no pot ser menystinguda, com tampoc que això es repeteixi sessió rere ses- sió, explica que el 7 d’octubre va dirigir una carta al president de la Junta de Portaveus –que té la com- petència quant a l’ordre de celebració de les comis- sions– demanant-li una solució, d’acord amb el debatut a la darrera sessió, si bé encara no ha re- but resposta. A més, afegeix, el secretari va plante- jar el problema en la mateixa Junta de Portaveus, però no es va arribar a cap solució perquè un grup polític –potser avui els ho aclarirà– no estava d’acord amb un canvi d’hora i dia de la comissió. Per tant, conclou, el problema persisteix. El Sr. Martí diu que, com d’altres regidors aquí presents, forma part de la Junta de Portaveus i afirma que allà d’això n’han parlat ben bé quatre cops. A la Junta de Portaveus, recorda, les resoluci- ons es prenen per unanimitat i en aquest mandat es va decidir, també unànimement, que hi hagues- sin vuit comissions de Plenari, dues més que abans. No creu s’hagi de culpar ningú en particular, sinó més aviat assumir tots plegats la realitat, és a dir, que les solucions suggerides no han generat con- sens. Admet, però, que la Junta de Portaveus ha de donar-hi una resposta definitiva. El Sr. Mulleras diu que s’ha limitat a transmetre el que el secretari va comunicar-li. Reconeix que no pertany a la Junta de Portaveus, però manifesta que a través dels canals oficials ha intentat assabentar- se del que va passar. Sense afany de culpar ningú, l’únic que demana és que es trobi una solució. La Sra. Fandos retira de l’ordre del dia, per no allargar la sessió, el seguiment de la proposició plantejada pel seu grup. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3039 I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Àrea d’Acció Social i Ciutadania Del gerent municipal, de 14 d’agost de 2009, que adjudica definitivament el contracte de la gestió del centre obert municipal Sant Martí per a infants, adolescents i famílies, a Suara Serveis, SCCL, per als exercicis 2009-2011, i per un import de 955.164,22 euros. 2. Àrea d’Acció Social i Ciutadania Del gerent municipal, de 14 d’agost de 2009, que adjudica definitivament el contracte del suport tèc- nic en la implementació de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva, a Estratègies de Qualitat Urba- na, SL, per als exercicis 2009-2011, i per un import de 251.628,02 euros. 3. Àrea d’Acció Social i Ciutadania Del gerent municipal, de 17 de setembre de 2009, que aprova el plec de clàusules i inicia el procediment negociat sense publicitat prèvia per a l’adjudicació del contracte del lloguer d’una màqui- na fotocopiadora amb fax i escàner inclosos, per al Departament d’Administració, Serveis Jurídics i Tècnics de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania, per als exercicis 2009-2012, i per un import de 10.000 euros. 4. Àrea d’Acció Social i Ciutadania Del gerent municipal, de 30 de setembre de 2009, que aprova el plec de clàusules i inicia el procediment negociat sense publicitat prèvia per a l’adjudicació del contracte del lloguer d’una màqui- na fotocopiadora amb fax i escàner inclosos, per a les dependències de l’Àrea d’Acció Social i Ciutada- nia, ubicades a l’avinguda Diagonal, 233, per als exercicis 2010-2013, i per un import de 12.400 euros. 5. Àrea d’Acció Social i Ciutadania Del gerent municipal, de 30 de setembre de 2009, que aprova el plec de clàusules i inicia el procediment negociat sense publicitat prèvia per a l’adjudicació del contracte del lloguer d’una màqui- na fotocopiadora amb fax i escàner inclosos, per a l’Institut de Serveis Socials, per als exercicis 2010- 2013, i per un import de 17.600 euros. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva. Ba- lanç octubre 2009. El Sr. Gomà recorda que a la primera o segona comissió d’aquest mandat va presentar un informe del primer any de l’Acord; el d’avui correspon al curs 2008-2009 i en comentarà el més rellevant. Atès que el 6 d’octubre es va celebrar l’assemblea anual de signants de l’Acord, ha cregut oportú co- mentar-lo, reflexionar-hi i debatre-ho a la Comissió. Aclareix que l’Acord representa la dimensió relacio- nal del programa municipal per a la inclusió social, és a dir, aquell conjunt d’activitats, serveis i recur- sos on conflueixen necessàriament l’Ajuntament i les entitats d’Acció Social de la ciutat. Explica que l’any 2006 van signar l’Acord 235 en- titats i que, a hores d’ara, ja en són 420; signar-lo implica assumir allò que anomenen "la informació per la inclusió social com un servei per a la ciutat". Al llarg d’aquest any, afegeix, s’han difós 314 acti- vitats, actuacions i projectes a través del web de l’Acord ciutadà, i s’han editat 18 butlletins electrò- nics, és a dir, una veritable agenda virtual de totes les activitats per a la inclusió social que es fan a Barcelona a disposició de les entitats que, alhora, es comprometen a abocar al web de l’Acord les activitats, formació, etc. que duen a terme. Les xarxes d’acció, continua, impliquen una col·laboració molt més estreta i intensa. Comenta que quan l’Acord es va signar el constituïen tres xarxes d’acció integrades per 81 entitats; enguany n’incorpora sis xarxes –la d’Atenció a Persones sen- se Sostre; la Xarxa B3, un projecte de responsabili- tat social corporativa de les empreses; la d’Inserció Sociolaboral; la d’Atenció a la Infància i l’Adoles- cència; la d’Acollida i Interculturalitat; i la de Su- port a Famílies Cuidadores, endegada el curs pas- sat– i 191 entitats, és a dir, gairebé la meitat del conjunt d’entitats signatàries integren alguna d’a- questes sis xarxes d’acció. Quant a les principals novetats del pla de treball de les mateixes durant el curs passat, destaca, en primer lloc, que es va fer el primer balanç de la Xarxa d’Atenció a Persones sense Sostre i es va presentar públicament el programa –aleshores pioner i experi- mental, i avui perfectament consolidat– de col·la- boració entre els educadors de carrer i els equips de psiquiatria –professionals sanitaris vinculats a la ma- laltia mental–; enguany, als equipaments especialit- zats fins i tot hi ha places reservades per a usuaris derivats del circuit dels sense sostre. En segon lloc, que la jornada anual de la Xarxa d’Inserció Sociolabo- ral va servir per fer balanç del primer semestre del programa de contractació socialment responsable, mitjançant el qual els contractes menors i negociats de l’Ajuntament afavoreixen les empreses d’inserció social i centres especials de treball. I en tercer lloc, que a la primera jornada de la Xarxa de Suport a Famílies Cuidadores es va presentar l’estudi de l’Agència de Salut Pública sobre la realitat d’aquest sector de població a Barcelona; les conclusions a què s’arribà han esdevingut programes de suport munici- pal a les entitats de famílies cuidadores. 3040 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 Explica que l’Acord és també un àmbit on concre- tar projectes de col·laboració de caràcter puntual i, alhora, estratègic, projectes que una sola entitat o només l’Ajuntament no haurien pogut endegar. En destaca els dos que, pel seu grau de consolidació i importància, figuren en primer lloc. Pel que fa al primer, explica que més enllà de l’activitat del Banc dels Aliments per cobrir les necessitats alimentàri- es, Barcelona s’ha dotat també d’un Banc de Pro- ductes No Alimentaris. Respecte al qual manifesta que: a) ha estat impulsat per l’Associació Cívica La Nau i la Fundació IReS amb la participació de l’Ajuntament; b) el curs passat s’hi van vincular 40 voluntaris i dedicar més de 20.000 hores en benefi- ci de la comunitat, en virtut d’un conveni entre l’Ajuntament i el Departament de Justícia de la Generalitat que canalitza cap al Banc de Productes No Alimentaris gent que compleix la seva condem- na treballant pel bé de la comunitat; c) el curs pas- sat el Banc va distribuir més de 600 tones de pro- ductes de primera necessitat –d’higiene personal i de la llar, llibres, mobiliari, etc.–, de les quals se n’han beneficiat més de 150 organitzacions; d) per ser beneficiària del Banc, una entitat ha d’assumir els compromisos de l’Acord ciutadà, un protocol que genera un valor afegit. Quant al segon projecte, "Apropa", exposa que és un programa de col·la- boració entre L’Auditori, Acció Social de l’Ajunta- ment de Barcelona i altres institucions en virtut del qual es normalitza l’accés de les persones en risc d’exclusió social a la programació cultural i musical de L’Auditori; el curs passat, 7.907 persones en risc d’exclusió se’n van beneficiar. Diu que enguany s’està fent el seguiment dels compromisos que el conjunt de les entitats van situar en el marc estratègic per l’Acció Social, pre- sentat –després d’un procés d’elaboració– el juliol del 2008. Aclareix que, a més dels recursos que aboquen les entitats, un pressupost municipal dóna suport a aquestes estratègies de treball comparti- des. Al llarg del curs 2008-2009 l’Ajuntament –par- tint d’un model que prioritza, en aquest ordre, els concerts, els convenis i les subvencions– ha desti- nat gairebé 4,5 milions d’euros –2,4 milions en concerts, 1,8 milions en convenis i 153.000 euros en subvencions– a les entitats que integren les sis xarxes d’acció, la qual cosa implica el seu compro- mís i estabilitat financera, així com compartir ins- truments i objectius d’acció, quelcom que la sub- venció no permet fer. Conclou que tot plegat, a banda de dibuixar el model de relació que s’està impulsant des de l’Ajuntament amb les entitats, ha significat un 10% d’increment respecte del pressu- post del 2008 i evidencia que, malgrat la crisi, el suport de l’Ajuntament a les entitats ha augmentat de manera substancial. La Sra. Fandos reitera que, com sempre, les ex- posicions del Sr. Gomà són un enrenou tal de pro- grames i xifres que resulta impossible saber si aquest pressupost està inclòs o no en el Programa d’acció contra la pobresa que va presentar temps enrere. Dit això, admet que la xarxa ideal per a la inclusió és la que compta amb les entitats que tre- ballen sobre el terreny, com les que figuren a la llista, i celebra que l’Ajuntament els doni suport via convenis, subvencions o concerts, així com que es facin feines i accions conjuntes. Recorda haver pre- sentat una proposició on es demanava dotar ur- gentment de més recursos les entitats que lluitaven contra la pobresa, alhora que reconeix que no es poden comparar el 2008 i el 2009: ha augmentat el nombre d’usuaris dels menjadors i de persones en risc de creuar el llindar de la pobresa, i el diumenge passat les entitats del sector es manifestaven a la plaça Sant Jaume reclamant, precisament, l’aug- ment dels pressupostos per als plans d’inclusió. Adverteix que els ha facilitat les xifres i el nom- bre d’entitats però no com es reparteixen els diners i, tot admetent que unes en reben més que d’altres, tem que un cop distribuït l’esmentat in- crement del 10% entre totes les entitats, el resultat sigui ridícul: dividint els diners destinats a la Xarxa d’Inserció Sociolaboral, vital en un moment de crisi i d’atur, entre les 46 associacions –excloent-hi ajuntaments i universitats– que la integren es de- dueix que el 2008 cadascuna d’elles va rebre’n 4.720 euros, que ara, amb l’augment de 200 euros, seran 4.900. Diu que tret d’un cas que enguany percebrà 3.000 euros més –i sap que no és exacte calcular-ho linealment– la resta d’entitats no en rebrà més de 1.000. Un cop analitzades les dades conclou que són paper mullat: les entitats reclamen més recursos perquè tenen molta més feina però la resposta de l’Ajuntament no és proporcional. La Sra. Martín celebra l’ampliació de la xarxa i felicita totes les entitats que en formen part per l’eficàcia provada de la seva tasca a favor de la inclusió, prou motiu per ser recompensades amb una mica més de suport. Coincideix amb la Sra. Fandos que costa molt fer un seguiment acurat dels informes que presenta el Sr. Gomà perquè les dades no segueixen cap regu- laritat. Així, diu, pel que fa a les entitats, l’any 2006 en figuren dues xifres, 235 i 262; el 2007, 375; el 2008, no se sap; el 2009, 420; dels convenis se’n parla els anys 2005, 2006 i 2007 però no el 2008 ni el 2009; i als pressupostos s’ometen dos anys. Afirma que en nom de la transparència i, sobretot, per poder fer el seguiment, la comparativa i l’avaluació de les dades, els quadres han de ser similars i estar complets. Dit això, fa unes breus consideracions. En primer lloc, mostra la seva sorpresa per la davallada pres- supostària destinada als convenis i subvencions, precisament quan més ajuda els cal a les entitats, i la manca de referència al nombre de convenis sig- nats, tot admetent que hi ha concerts: al quadre anterior figurava el nombre de convenis i la quanti- tat que se’ls destinava, però en aquest s’obvia el nombre de convenis i baixa la dotació pressupostà- NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3041 ria; el 2007 hi havia 93 convenis i un pressupost de 2,3 milions d’euros; l’informe d’octubre del 2009, en canvi, no recull el nombre de convenis però sí l’1,8 milió de pressupost. En segon lloc, destaca que, tot i que l’informe especifica prou bé alguns aspectes, quant al contingut i objectius troba a faltar indicadors tan importants com el nombre de beneficiaris a cadascuna de les línies de treball o el de persones que, per diferents raons, no han estat encara ateses: sense aquesta informació és molt difícil poder copsar la situació real de l’exclusió a la ciutat. Finalment, entén que davant de qualsevol projecte cal tenir uns criteris ben definits, així com la informació suficient de les necessitats i de com ha de ser l’organització per poder arribar a tothom. Tanmateix, tret de dir que el 2011 hi haurà 10 xar- xes d’acció i d’unes reflexions envers les perspecti- ves de futur, assevera que no s’informa prou de la previsió per a l’any vinent. Conclou que l’informe conté qüestions relatives a les diferents xarxes però hi manquen els indicadors que permetin copsar l’abast de l’Acord, les previsi- ons de futur per atendre adequadament tothom. La Sra. Capella constata que calia un nou balanç de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva, per- què al de juliol del 2007 ja es parlava del web de la Barcelona inclusiva, ja havien signat l’Acord 375 entitats –gairebé el 90% de les actuals– i ja existi- en les sis xarxes d’acció. Demana al Sr. Gomà que li expliqui la divergèn- cia entre les entitats adherides i les que ja formen part de la xarxa, quins criteris se segueixen per incorporar-s’hi –imagina que és en virtut de la seva competència o capacitat d’acció– i com es vehicula la participació directa a la xarxa. Reitera el seu compromís a l’hora d’universalitzar i prioritzar la lluita contra la pobresa i la cohesió social, però alhora opina que tot i els avanços, la cosa no acaba d’arrencar amb fermesa. Coincideix amb la Sra. Fandos que per aconseguir la complici- tat dels integrants de la xarxa social –que els aju- den a tirar endavant projectes que, en molts casos, ja duien a terme abans que hi intervinguessin les polítiques públiques– i la seva comprensió de l’entramat de pactes, acords, marcs estratègics, línies d’actuació o el mateix Pla municipal per la inclusió social caldria simplificar el llenguatge si es vol evitar el seu desgast per no poder seguir el ritme que sovint els imposen les institucions. Con- vida a fer reflexió envers la necessitat de simplificar aquests graus de participació i intervenció que fan perdre l’interès a tantes entitats, i segurament se- ria més fàcil avançar. Atès que les entitats adherides són gairebé qua- tre-centes però el 56% del pressupost es destina a concerts amb només sis, pregunta quines entitats estan concertades, quines conveniades i quines reben subvencions, perquè cal la major transparèn- cia per explicar el que s’està fent. Insta a actualitzar el web del portal, atès que els informes de funcionament de les diferents xarxes encara no hi pengen i és l’eina que empren les enti- tats per compartir coneixements i de la qual en depèn molt l’Acord. Quant al nombre d’activitats, creu que no lliga amb el nombre de butlletins electrònics publicats i que calen indicadors que permetin valorar el grau de cohesió que hi ha entre les diferents entitats i el grau de transmissió de coneixement que hi ha en- tre les diferents entitats de la xarxa. Suggereix que aquestes xarxes no siguin tan ge- nerals i que estiguin més al peu del carrer, que és on realment fan la feina. Espera que s’entengui que aquestes crítiques les fa amb l’ànim de millorar l’Acord i fomentar la participació de totes les enti- tats adherides, tant de les que ja ho fan des de les xarxes com de les que resten a l’expectativa de si fer-ho o no. Vol conèixer, conclou, l’increment pressupostari exacte d’ençà l’entrada en vigor de l’Acord. El Sr. Gomà agraeix el suport unànime a l’exis- tència, desenvolupament i enfortiment de l’Acord, perquè transmetre al conjunt de les entitats d’acció social el missatge que tots els grups municipals de l’Ajuntament aposten pel treball en xarxa que estan fent a la ciutat és decisiu. Està absolutament con- vençut de la necessitat de confluir i treballar en xarxa amb les entitats, i l’existència de l’Acord i el seu enfortiment durant aquests anys confirma que van pel bon camí. Comparteix la immensa majoria de les crítiques rebudes i les entoma en tant que oportunitats de millora. Explica que estan intentant millorar el fun- cionament de l’Acord i els instruments de recollida d’informació per poder presentar-ho de la manera més eficaç i més simplificada possible, i és consci- ent que encara hi ha molt per fer en aquest sentit. Confirma que l’exercici pressupostari, com deia la Sra. Fandos, no es pot fer exactament així, perquè quan una entitat entra a formar part d’una xarxa, el primer que s’ha d’aclarir és quin instrument de su- port caldrà, atès que s’ha de dimensionar en funció de la seva capacitat per executar projectes. Això és molt habitual, aclareix, a la Xarxa d’Inserció Sociola- boral, on l’instrument de suport a moltes d’aquestes entitats no passa necessàriament per la subvenció, el conveni o el concert, sinó, per exemple, per poder optar a la reserva social del programa de contracta- ció socialment responsable. Afirma que es van fixar l’objectiu d’injectar 5 milions d’euros en reserva so- cial al llarg del 2009, i la primera valoració, feta el juliol, reflectia que s’havien injectat 2,7 milions –que no figuren aquí i, en conseqüència, admet la manca d’exhaustivitat de què l’acusen– directament a aquestes entitats per donar feina a persones que estan atenent. Es compromet a fer tot el possible per millorar, depurar i simplificar. Creu que l’origen de tanta 3042 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 complexitat rau en la primera fase de les polítiques públiques d’inclusió social a la ciutat, que va ser molt expansiva i va implicar que s’endeguessin un pla d’inclusió, un d’acció contra la pobresa, un acord ciutadà, un marc estratègic, etc. Apunta que un cop fet el balanç final del Pla d’inclusió 2005- 2010 caldrà cercar la manera de fer confluir el pro- grama d’inclusió i el de pobresa; per exemple, el marc estratègic i l’Associació Barcelona per l’Acció Social ja ha confluït al si de l’Acord. Conclou que al final els dos grans instruments de la lluita contra l’exclusió social a la ciutat consistirà en un pla i un acord. Explica que el fet d’anar substituint les subvenci- ons per convenis i concerts permet també fer un millor seguiment del nombre de persones ateses. Remet a la reflexió que feia la Sra. Martín quant a conèixer cada cop millor en què es tradueix això des del punt de vista de la cobertura de les necessi- tats de la gent, i afirma que la subvenció és una eina que no permet fer-ho perquè no obliga l’entitat a proveir l’Ajuntament d’una informació exhaustiva dels resultats, mentre que el conveni, sobretot el concert, sí ho permet. A mida que s’avança, creu que també podran facilitar una informació molt més precisa i verídica de les persones ateses. Pel que fa a la hipotètica davallada pressupostà- ria, creu que no ho és pas, perquè els 2,3 milions que la Sra. Martín ha esmentat fan referència al conjunt dels convenis de l’Acord; està donant la informació dels convenis de les xarxes, no els de les entitats que no hi són, els quals s’han incremen- tat gairebé un 10% en relació amb el 2008. Admet que la informació de cadascuna de les xarxes no és exhaustiva i per això, per exemple, les entitats amb concert –totes elles de la Xarxa d’Atenció a Persones sense Sostre– no han quedat reflectides, però a mesura que millorin el web ho aniran penjant; i no té cap problema en compartir els plans de treball i els concerts que facin amb la xarxa d’entitats de persones sense sostre. Quant a les entitats –Arrels, Sant Joan de Déu, Filles de la Caritat, Santa Lluïsa de Marillach, Rauxa i Prisba– tenen una més que provada trajectòria a la ciutat. Explica, per exemple, que amb Arrels ja fa molt que signaren un substanciós conveni de col·laboració: doncs una part del mateix s’ha con- vertit el 2009 en un concert amb la Llar Pere Bar- nés, que és la llar d’atenció residencial d’Arrels, i gairebé totes les places ja les han concertat com a Ajuntament. Creu que ha estat una gran millora per a Arrels i per a la capacitat que té Barcelona d’atendre persones sense sostre en règim residen- cial de manera compartida amb les entitats. Admet que cal treballar més la dimensió territo- rial i, per exemple, amb la Xarxa d’Acollida i Inter- culturalitat ho han treballat molt; tot i ser xarxes temàtiques de ciutat, s’intenta que tinguin la mà- xima plasmació territorial possible. Amb la Xarxa d’Acollida, explica, s’ha treballat per tenir xarxes de caràcter comunitari a escala de districte i de barri, i en els plans comunitaris s’intenta que les entitats que ja gestionen programes en aquell territori tam- bé en gestionin un d’acollida. Explica que el criteri fonamental per incorporar una entitat a una xarxa és que sigui prestadora finalista de serveis, perquè no són xarxes de repre- sentació d’interessos ni de coordinació, sinó opera- tives. Aclareix que si una entitat no fa prestació finalista de serveis, en principi pot signar l’Acord, participar en un projecte determinat, etc, però no formar part d’una xarxa; en canvi, si és prestadora finalista de serveis i desitja formar part de la xarxa, només cal pactar els termes de la incorporació. La Sra. Fandos pregunta al Sr. Gomà si els pot fer arribar el desglossament d’aquests convenis per estalviar-los de fer els càlculs; atès que es tracta de xifres exactes, entén que n’hi deu haver un per convenis i subvencions. La Sra. Martín manifesta que no acaba d’en- tendre la distinció entre la diferència pressupostària dels convenis del 2007 i la davallada actual. Entén que les entitats que no integren la xarxa reben subvencions, i que en el si dels convenis se segueix la mateixa línia. Per aclarir-se una mica, demana que els ho faci arribar, així com el nombre de con- venis, perquè d’alguna manera pertanyen al mateix pressupost. El Sr. Gomà es compromet a fer-ho, però diu que el segon informe de seguiment del Pla municipal per a la inclusió social conté una informació més exhaustiva que aquest pel que fa al nombre de convenis i entitats amb convenis; fins i tot s’ofereix a proporcionar-los una informació quelcom més exhaustiva que la que figura al Pla d’inclusió. Es dóna per tractat. 2. Infància i Drets Humans. 20è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants. Informe. Actua- cions. El Sr. Mestre aprofita l’avinentesa per presentar les activitats i iniciatives que es duran a terme per commemorar el 20è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants, i oferir a la Comissió una visió panoràmica d’allò que fa la Regidoria de Drets Civils tot complint la seva missió: la promoció dels drets dels infants i l’educació a infants i adolescents en drets humans. Recorda que la Convenció dels Drets dels Infants va ser aprovada el 20 de novembre de 1989 per l’Assemblea General de Nacions Unides, reunida a la ciutat de Ginebra, i que d’aleshores ençà ha estat un instrument internacional per garantir els drets. Apunt, doncs, que la Regidoria de Drets Civils vol aprofitar aquest esdeveniment per difondre al mà- xim el seu compromís amb els drets fonamentals de la infància. Explica que el 18 de desembre de 2007 l’As- semblea General de Nacions Unides va fer una reco- manació als poders locals, nacionals i internacionals per promoure l’aprenentatge i l’educació en drets NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3043 humans en aquests àmbits; per això la Regidoria ha procurat reflectir ambdues qüestions –comme- moració de la Convenció i recomanació de Nacions Unides– en el que explicarà tot seguit, i alhora res- pondre a l’article 10 de la Carta Europea de Salva- guarda dels Drets Humans a la Ciutat, que recorda l’obligació de les autoritats locals de crear les con- dicions adients perquè els infants gaudeixin de la seva infantesa i d’afavorir la seva educació quant a la democràcia, la tolerància i la plena participació en l’activitat ciutadana. En conseqüència, diu que la Regidoria de Drets Civils i la Direcció de Drets Civils, en coordinació amb el programa d’infància i famílies de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania, han desenvolupat tot un seguit d’activitats que responen bàsicament a cinc objectius: 1) afavorir les polítiques de participació real dels infants en la vida de la ciutat; 2) sensibi- litzar la ciutadania envers els drets dels infants; 3) donar suport al teixit social i les entitats que treba- llen en l’àmbit de la protecció i els drets de la infàn- cia; 4) potenciar la igualtat d’oportunitats per a tots els infants i adolescents de la ciutat, i 5) convertir les polítiques públiques municipals de protecció a la infància i l’adolescència en polítiques on aquests esdevinguin protagonistes en el marc de ciutats acollidores. Destaca que, des que fou creada, la Regidoria de Drets Civils ha treballat tots els temes relatius als drets de la infància, i que aquests en particular van rebre un fort impuls durant el mandat 2003-2007, quan es van desenvolupar diversos programes que han tingut continuïtat, s’han redissenyat o han des- aparegut. També en aquell mandat, afegeix, es va endegar l’interessant "Ruta dels drets dels infants", un programa que va tenir un gran impacte en aquest terreny i que ha desaparegut per donar pas a nous programes a partir d’aquesta experiència. A l’informe, continua, hi ha tot un seguit de da- des i reflexions al voltant de les activitats de pro- moció i difusió dels drets dels infants, de tot allò on hi participa la població en general. A la pàgina 5 es mencionen les experiències en aquest terreny a les festes 2008-2009 de la Mercè, en què destaca que el 31 d’octubre, coincidint amb la commemoració del 20è aniversari de la Convenció, L’Auditori acolli- rà un concert –Metàl·lics– impulsat per la Regidoria de Drets Civils com una activitat més de sensibilit- zació i a favor dels drets de la infància; s’espera la participació de 800 ciutadans i ciutadanes vinculats al moviment associatiu dels drets humans i de la infància que participaren en l’estand de la darrera edició de la Mercè, vinculat precisament a aquesta celebració de la Convenció dels Drets dels Infants de persones. A la pàgina 7, diu, es fa una referència al Festival de la Infància i de la Joventut del 2008, que va incloure els drets de la infància aprofitant la cele- bració del 60è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans. Anuncia també que la festa de les famílies que se celebra anualment al Parc de la Ciutadella enguany tindrà lloc el 21 de novembre i durà per nom "Els drets dels infants fan 20 anys"; l’organitza el programa d’infants i famílies d’Acció Social i Ciutadania, i està centrada en aquesta commemoració. Manifesta que és impensable abordar el conei- xement i la promoció dels drets de la infància sense intervenir en l’àmbit escolar, on precisament es troba la immensa majoria d’infants i adolescents de la ciutat; la Regidoria de Drets Civils, amb la col·laboració de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i del Consorci d’Educació, està coordinant activitats pedagògiques que tenen com a objecte fomentar la percepció dels drets dels infants com a drets humans fonamentals i abordar el tema en el marc educatiu. En aquest sentit, exposa que han impulsat el Pregó de la Laia –que anomenen "La veu dels infants a Barcelona"–, una iniciativa que s’està duent a terme conjuntament amb l’Institut Municipal d’Educació des del curs 2004-2005; en el curs 2008-2009 van modificar-ne una mica el dis- seny i va deixar un concurs literari per esdevenir una activitat per promoure la creació col·lectiva de nens i nenes que hi participen. Comenta que el nou enfocament del Pregó de la Laia el van vincular a la celebració de l’Any Europeu del Diàleg Intercultural i que hi participaren 10 escoles, 17 grups classe i 375 alumnes del curs 2008-2009. Enguany –curs 2009-2010 i segona edició del "nou" Pregó de la Laia– ja han garantit la seva inscripció 15 escoles, 21 grups classe i 451 alumnes. Assenyala que aquest programa fou presentat a l’Associació Inter- nacional de Ciutats Educadores i que el seu secreta- riat, després de valorar-lo, va acceptar incloure’l com a bona pràctica en l’anomenat Banc Internaci- onal de Documents de Ciutats Educadores. Informa que una segona qüestió orientada a la comunitat educativa –nois i noies i infants escolarit- zats– és el Cicle de Cinema de Drets Humans, Drets dels Infants; la primera edició es va fer el curs 2003-2004 i d’aleshores ençà s’ha celebrat anual- ment; consisteix en visionar una pel·lícula, discutir- la amb els alumnes i, normalment, treballar-hi des- prés a l’aula; és una activitat que s’ofereix a educa- ció infantil, a ESO; l’any passat va haver-hi 12 dies de projecció i hi van assistir 3.000 nens i nenes i adolescents de 25 centres educatius de la ciutat; enguany el Cicle de Cinema de Drets dels Infants, el programa del qual està fins i tot imprès, l’acollirà entre el 10 i el 25 de novembre un dels cinemes de la ciutat. També en relació amb el món educatiu, destaca que el 30 de novembre celebraran per primer cop el Diversity Day –Dia de la Diversitat–, organitzat conjuntament amb l’Agència Europea de Drets Fo- namentals, organisme radicat a Viena i amb el qual fa temps que col·laboren, i impulsat per l’Ajun- tament de Barcelona en col·laboració amb el Parla- ment Europeu, la Comissió Europea, el Consorci 3044 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 d’Educació de Barcelona i l’Institut Municipal d’Edu- cació. Serà, diu, la segona edició del Dia de la Di- versitat –la primera es va celebrar el 10 de novem- bre del 2008 a Viena–, i volen que serveixi de plataforma perquè els joves experimentin, apren- guin i discuteixin qüestions vinculades als drets fonamentals reconeguts a la Unió Europea. Informa que es poden trobar els objectius a la pàgina 16 de l’informe. Tanmateix, afegeix que s’ha previst la participació de 225 escoles de la ciutat, l’assistència de 600 escolars d’edats compreses entre els 12 i els 18 anys; hi participaran 12 institucions i entitats representatives de la societat civil de Barcelona i diverses àrees de l’Ajuntament, i les activitats que s’hi desenvoluparan es detallen a la pàgina 18. Quant a la difusió, reflexió i aprenentatge dels drets de la infància i humans en l’àmbit escolar comenta que s’estan desenvolupant una colla de programes: l’Oficina d’Afers Religiosos n’impulsa un que té a veure amb els llocs de culte i la diversitat religiosa de la ciutat; l’Oficina per la No-Dis- criminació n’impulsa un d’educatiu; el relatiu a les noves o les altres famílies, que duu per títol "Homo baby boom", el fan en col·laboració amb l’Asso- ciació de Famílies Gais i Lesbianes; i l’últim, relaci- onat amb la deportació republicana i els drets hu- mans, el fan en cooperació amb l’associació Amical de Mauthausen; tots ells s’expliquen a la pàgina 19, com també la participació de la Regidoria de Drets Civils en tot allò que fa referència a infància en diversos organismes de coordinació. D’entre les informacions d’interès que els facilita, en destaca la publicació que van presentar el 2 de febrer de 2009 al Museu Picasso i que va ser lliura- da a tots els regidors i regidores, relativa als vint anys de la Convenció dels Drets de la Infància i que recull tot un seguit d’informes elaborats pel Bureau Internacional Catòlic de la Infància, organisme de reconegut prestigi vinculat a l’Església catòlica i radicat a París. Explica que la Regidoria de Drets Civils i el Sr. Jordi Cots –que havia treballat amb el Síndic de Greuges en temes d’infància i és l’actual responsable de la Comissió d’Infància de Justícia i Pau– van treballar-hi. A la presentació, recorda, hi intervingueren, entre d’altres, el mateix Sr. Cots; la Sra. Àngels Mataró, de l’Associació de Nacions Uni- des d’Espanya, i ell mateix, com a regidor de Drets Civils. Comenta que és un informe, comenta, que havia fet el BICE sobre la situació dels drets de la infància a Europa –antiga URSS inclosa–, territori FEI, Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina, que els va sem- blar prou interessant com per traduir-lo del francès al català i poder-lo difondre; els grups de l’oposició, però, volen saber-ne el cost de la seva traducció, i expressa la seva sorpresa per aquest fet, atès que estava convençut que més aviat li recriminarien el fet de no haver-lo traduït abans. Quant a les altres edicions, diu que les trobaran reflectides a les pàgines 25, 26, 27 i 28 de l’informe, així com tot el relatiu a la participació de la Regidoria de Drets Civils en espais experts pro- moguts per la Generalitat de Catalunya, l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Institut Francès de Barcelona, l’Institut d’Estudis Catalans, etc. Conclou dient que ha cregut important reflectir en l’informe els projectes d’iniciativa privada sobre drets de la infància subvencionats per la Regidoria de Drets Civils corresponents al 2008 i el 2009. El Sr. Blasi comenta que ja havia llegit l’informe, i del discurs del Sr. Mestre en destaca allò "d’una presentació, una visió panoràmica del que es fa des de la Regidoria de Drets Civils", una expressió que, malauradament, reprodueix el que va pensar de l’informe quan el va llegir: no sabia si la celebració d’aquest 20è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants havia començat l’any passat, se celebra enguany o acabarà l’any que ve. Comparteix la necessitat que els infants coneguin els seus drets, reconeguts per la mencionada Con- venció, que per cert tracta molts punts –conflictes armats, tràfic de nens, etc.– que per sort ja no tenen res a veure amb aquesta societat, malgrat que quant a la prostitució i la pornografia infantil probablement caldrà parar-hi més d’atenció. Troba a faltar el seguiment que es fa dels drets d’aquests infants: se’ls reconeix uns drets perquè s’hi creu i perquè així ho fixa el context supranacional, però tanmateix no s’acaba d’esbrinar quines observaci- ons fa i quins mecanismes estableix la Regidoria de Drets Civils per poder-ho enfocar amb claredat. A més, creu que aquí tenen molta sort, perquè els tres regidors responsables formen part no només del govern, sinó de la mateixa formació política, quelcom que sempre han reclamat. És a dir, creu recordar que la Declaració estableix que infants són els menors de 18 anys, però aquí tres regidories divideixen infància i adolescència i joventut, tot perdent de vista que s’ha de tractar com un tot. Prega a aquestes tres regidories, per tant, que es posin d’acord i procurin enfocar-ho d’una manera més entenedora, perquè si no, es van treballant la infància i la joventut en comissions diferents i pel camí tothom s’oblida de l’adolescència. Reclama, en definitiva, que s’escolti la demanda de treballar conjuntament la infància, l’adolescència i la joventut. Retreu que en aquest informe a part de barrejar les dates, es barregen també les edats, i això crea una certa confusió. Malgrat la crítica, reconeix que la Regidoria de Drets Civils els informa de tot i oportunament els convida als actes on hi té quelcom a veure, tot i no organitzant-los, i demana, tanmateix, que se’ls informi per poder participar-hi i donar el seu suport per enllestir definitivament aquesta qüestió. La Sra. Esteller manifesta que quan va rebre aquest informe va pensar que s’abordaria tot allò que està fent l’Ajuntament de Barcelona quant a la protecció a la infància des de la Regidoria de Drets Civils, i que s’aprofitaria aquest 20è aniversari per incidir en aquells aspectes que el Grup Popular con- NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3045 sidera importants: tot allò que es pot fer a Barcelo- na per tal de materialitzar els drets universals dels nens i que, des de l’Ajuntament de Barcelona, es creï a la ciutat un entorn favorable per a la protec- ció dels més petits. Pensa que aquest hauria de ser l’objectiu de l’Ajuntament de Barcelona i, de fet, fa dos anys va presentar una declaració institucional en el Ple perquè l’Ajuntament s’adherís a un pro- grama de les ciutats amigues de la infància que permetria difondre els drets universals dels infants, adoptar mesures que afavoreixin la defensa d’a- quests drets, promoure la protecció dels infants, prevenir les situacions de risc i fer accions dirigides a l’entorn socialitzador dels infants. Creu que l’Ajuntament i la Regidoria haurien de posar l’èm- fasi en vetllar que els infants tinguin l’entorn adi- ent, i actualment hi ha molts més riscos, tant físics com d’entorn, que impedeixen que molts nens tin- guin la infància que han de tenir. Expressa la seva sorpresa en advertir que del conjunt de mesures que se’ls presenta –una conca- tenació d’accions dirigides a la difusió abans que a l’acció– els capítols dirigits a valorar els projectes de la iniciativa i, sobretot, els objectius tendents a redefinir les polítiques de la infància i l’adolescència gairebé no tenen contingut. Diu que voldria veure com des de la Regidoria de Drets Civils es plante- gen propostes de les diferents regidories –que hau- rien d’estar integrades en una sola– per garantir que es respectin aquests drets. Pregunta què s’està fent per protegir els menors davant dels perills dels mitjans de comunicació i les noves tecnologies –en- guany hi ha uns entorns virtuals de gran risc per a la infància i de difícil control per part dels pares i l’escola– tan presents a les societats modernes però que no s’aborden com caldria. L’informe, afirma, l’ha decebut, perquè només parla de la difusió a les escoles –i admet la impor- tància que els nens coneguin els seus drets– però no diu res quant a garantir la materialització d’aquests drets, sobretot de cara a evitar l’exis- tència dels entorns que dificulten que molts nens es desenvolupin com caldria. Recorda haver demanat per activa i per passiva un pla integral de protecció a la infància a Barcelona –petició que mai no ha estat atesa– amb una estratègia integral que abordi el conjunt de drets i la seva materialització en tots els àmbits. La Sra. Capella comenta que en llegir l’informe va pensar que naixia d’una proposició d’ERC, apro- vada el juliol del 2008, en la qual s’apuntava la necessitat de commemorar el 20è aniversari –que acaba aquest desembre– de la Convenció dels Drets dels Infants i que es dugués a terme una colla d’activitats participatives coordinades amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Gene- ralitat de Catalunya; la redacció inicial d’aquella proposició era una altra, però va ser esmenada pel propi govern, en aquest cas pel regidor de Drets Civils, i aprovada. L’informe, precisa, no esmenta aquella proposició, però el seu contingut s’adiu amb aquell programa d’activitats participatives, i si més no n’hi ha que miren al futur en coordinació amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania a través de la Secretaria de Famílies, per la qual cosa entén que s’està donant compliment, malgrat que no es diu, a aquella proposició. Creu també que l’informe que avui es presenta evidencia que s’estan desenvolupant gran part dels programes iniciats en l’anterior mandat i com a exemple cita la "Ruta de drets dels infants", les característiques de la qual sintetitzen l’esperit de les actuacions que avui els estan presentant. Ad- verteix que en parlar de la família –entesa, òbvia- ment, com a nucli vertebrador de la societat i en tota la seva diversitat– valora la participació com a temps compartit entre els seus membres, i també valora la infància com cal, el respecte als seus drets i com es lliguen amb la ciutat. Afirma que exposa molt bé les activitats fetes, tant en l’àmbit escolar com les dirigides a la ciuta- dania en general. Destaca les conclusions i les pers- pectives de futur, on s’empren paraules com conso- lidació per referir-se al projecte anterior, constatant la consolidació de la manera com els infants i el seu entorn –sigui l’àmbit escolar, el familiar o l’urbà– entenen, aprenen i assumeixen els drets, aprofun- dint i anant més enllà del que està escrit, tot apun- tant els drets emergents. En definitiva, celebra que es continuï en aquesta línia, perquè creu que és l’encertada, i compren que els programes que han quedat obsolets els hagin modificat. Opina que és l’Administració qui ha de remoure tots els obstacles i atorgar als drets dels infants el valor que els pertoca, perquè tots els nens i nenes de Barcelona siguin respectats i escol- tats, i tinguin les mateixes oportunitats. Pensa que la Regidoria de Drets Civils ja fa molt promovent, valorant i explicant els drets epònims, i que el compliment i el suport social correspon a altres àrees del govern. Manifesta que els objectius de la Regidoria de Drets Civils són molt lloables i els fa costat. Tanmateix, en futures comissions espera rebre un pressupost que reflecteixi el percentatge que destina la Regidoria a l’àmbit de la infància i els seus drets, i en funció del mateix comprovar el valor que es concedeix en determinats moments a determinades polítiques. El Sr. Mestre conclou que, en parlar de l’àmbit d’actuació de la Regidoria pel que fa a la infància, o no s’ha sabut explicar o alguns regidors i regidores no l’han entès, i reitera que consisteix en la promo- ció dels drets de la infància i dels drets humans en el marc de la infància i l’adolescència. La seva mis- sió, assevera, no passa per desenvolupar les políti- ques d’infància d’aquest Ajuntament; d’aquestes se n’encarreguen altres àmbits i àrees molts diversos, que van des del programa d’infància i famílies de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania fins, per exemple, els àmbits de l’educació, de la salut o de la segure- 3046 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 tat pública. Insisteix que l’informe respon al que són les competències de la Regidoria de Drets Ci- vils. Respon que han donat una visió panoràmica per evitar que se’ls digués que només pensen en els drets de la infància quan és un aniversari; han vol- gut mostrar-los el que estan fent al voltant del 20è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants i, alhora, reivindicar el llarg recorregut dels drets de la infància en aquest Ajuntament: no és una com- memoració, sinó la continuació d’aquest treball. A l’informe es menciona també la col·laboració amb la Fundació Vicki Bernadet quant a l’abús se- xual infantil, una línia de treball provinent d’an- teriors mandats i que mantenen oberta. Quant a la proposició que va plantejar ERC i es va aprovar en aquesta Comissió, respon que han presentat l’informe atenent als vint anys de la Con- venció dels Drets dels Infants, al compromís adqui- rit quan ERC va presentar la seva proposició d’elaborar un informe i amb l’ànim de destacar la línia de continuïtat de la tasca feta per la Regidoria de Drets Civils quan depenia d’ERC. Pel que fa al pressupost que la Regidoria dedica a les activitats relatives als drets de la infància, res- pon que aquestes han representat 197.000 euros del pressupost 2008-2009. El Sr. Blasi afirma que en cap moment ha qüesti- onat les activitats de la Regidoria de Drets Civils. Diu que precisament ha destacat la necessitat de presentar aquest conjunt d’activitats per acabar-ho centrant en un àmbit quelcom més reduït, i empla- ça la Regidoria a seguir vetllant pels drets dels in- fants. Creu que el Sr. Mestre, en tant que respon- sable de Drets Civils –un àmbit que hauria de ser transversal per a tota la ciutat de Barcelona–, ha d’insistir i vetllar perquè la resta de companys i companyes del seu equip de govern executin aquests drets que ell pregona. Atès que fins als 18 anys s’és menor, aconsella agrupar-ho tot en una mateixa regidoria, perquè si no, la transversalitat, en aquest cas, no existeix. Agraeix els imports que els ha facilitat, no tant per la quantitat com per la informació que els pro- porciona, precisament perquè enguany ha disminuït el nombre d’entitats privades que col·laboren amb la Regidoria de Drets Civils i permeten potenciar projectes en aquest àmbit. Creu que la seva tasca d’informar i estimular la participació és relativa –ad- met, però, que a Barcelona els infants aprenen amb- dós conceptes de ben petits– perquè després res no es pot executar, i és una llàstima que s’estronqui perquè la seva Regidoria no arribi més enllà. Dema- na que el coneixement dels drets també es faci ex- tensible a les persones adultes –pares, mares, com- panys, etc.–, a la gent que probablement haurà de vetllar des de la seva responsabilitat, fins i tot per edat, pel compliment d’aquests drets. Convida el Sr. Mestre a continuar treballant –en cap moment ha qüestionat la seva capacitat de treball– i que des de la seva posició intenti fer una mica més del que els seus companys li permetin. La Sra. Esteller reconeix que la Regidoria de Drets Civils té limitacions, però afirma que pot fer molt més que declaracions: a part de difondre els drets dels infants, ha de vetllar perquè es materia- litzin tot implicant les regidories competents en temes d’infància a Barcelona. Recorda al Sr. Mestre que ell mateix parla de redefinir les polítiques d’infància i adolescència, i entén que si ho proposa és perquè ho pot fer, com a mínim les seves reco- manacions, al marge que després es materialitzin o no. Insisteix en el fet que troba a faltar algun co- mentari relatiu als nous riscos –noves tecnologies, el món audiovisual, etc.– que amenacen els me- nors, ja que considera que és un dret que se’ls ha de garantir i que a la seva Regidoria hauria de cop- sar que aquesta qüestió és més urgent que, per exemple, parlar de la deportació republicana: cal ser pragmàtics, evitar la càrrega ideològica en la defensa dels drets i centrar-se en allò que verita- blement afecta el nen que viu en un entorn urbà. El Sr. Mestre reitera que la seva Regidoria té el convenciment que les polítiques públiques que fa l’Ajuntament de Barcelona garanteixen els drets dels nens i nenes i adolescents de la ciutat. Asse- nyala que l’informe inclou programes orientats a la formació d’adults en els drets dels infants. A la Sra. Esteller li respon que en la seva opinió l’activitat de formació i educació en drets des de la infantesa és una activitat imprescindible, que dóna solidesa als valors de la democràcia i al respecte als drets humans a la societat. Assevera que no és una missió subordinada a d’altres, i que les administra- cions públiques l’han de dur a terme: els drets als quals ella ha fet referència tenen més a veure amb les competències d’altres administracions i, fins i tot, amb els poders legislatius. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 3. Resoldre les al·legacions que s’han presentat durant el termini d’informació pública als Estatuts del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona, en el sentit i termes que figuren en les respostes que consten a l’expedient i que es donen per reproduïts. Aprovar la proposta del Conveni entre la Generalitat de Catalunya, el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, per a la creació del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona i la disso- lució de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària. Aprovar definitivament la creació i participació de NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3047 l’Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona. Aprovar definitivament la proposta d’estatuts del Consorci, segons documentació adjunta. Aprovar la dissolució de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària. Facul- tar l’alcalde de Barcelona per nomenar els repre- sentats de l’Ajuntament de Barcelona en l’esmentat consorci. La Sra. Ribas diu que a la Comissió d’Acció Social i Ciutadania del 16 de juny va tenir lloc l’aprovació inicial dels estatuts del nou Consorci Mar Parc de Salut, que impliquen la dissolució de l’actual Insti- tut Municipal d’Assistència Sanitària. Després del període d’exposició pública, de presentació d’al·le- gacions i de la seva resolució, explica que l’ex- pedient ha de tornar a passar per la Comissió per poder procedir a la seva aprovació definitiva en el proper Plenari. Reitera que algunes idees ja van ser discutides aleshores, i que avui es tracta de passar d’una situ- ació irregular a una en què cada administració farà el que li correspon; atès que l’Ajuntament no té competències en assistència sanitària, el gruix d’aquest organisme gestor passa a la Generalitat, i ho fan amb el ferm convenciment que aquest és el final d’un procés compartit però l’inici d’un de nou, també compartit, que redundarà en el bé no només dels barcelonins, sinó de tots els catalans, atès que aquest nou consorci de gestió –sotmès a la planifi- cació i tutela del Consorci Sanitari de Barcelona, com ara l’IMAS– ha de gestionar equipaments bà- sics del sistema sanitari català. El Sr. Puigdollers manifesta que el Grup Munici- pal de CiU informarà desfavorablement d’aquest acord, perquè entén que avui és un dia trist per a la sanitat de la ciutat, que té una història de sis o set- cents anys, començant per l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que deixarà de tenir un pa- per preponderant en l’assistència sanitària. Admet que calia transformar l’IMAS, però d’aquí a fer-lo desaparèixer hi ha una gran diferència. D’altra banda, retreu que cap de les al·legacions presentades pel seu grup ha estat acceptada, la qual cosa el fa pensar que el govern municipal no té cap voluntat d’intentar arribar a un acord. Afe- geix que des del punt de vista tècnic vol saber quin era l’endeutament de l’IMAS quan es va prendre aquest acord, així com quines són les responsabili- tats de l’Ajuntament de Barcelona en funció d’a- quest endeutament. Entén que moltes d’aquestes institucions que es transfereixen al nou consorci són, des del punt de vista immobiliari, patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona; tanmateix no acaba de veure clar que en virtut d’aquest acord això quedi garantit jurídicament. La Sra. Capella entén que transcorregut el termi- ni per presentar al·legacions i un cop rebuts els informes, reitera el seu vot afirmatiu, atès que s’està adequant la situació al marc legal adient en funció de les competències que corresponen a l’Ajuntament i a la Generalitat respectivament. Afe- geix que la Carta municipal també contempla la possibilitat que l’Ajuntament pugui, especialment en matèria de salut, crear consorcis; i a més, con- juntament amb la creació del consorci, hi ha un pla d’empresa establert i una assumpció claríssima per part de la Generalitat del deute històric que arros- sega l’IMAS. Admet que l’Ajuntament de Barcelona cedeix l’ús de determinats immobles, però també es garanteix que li seran retornats tan bon punt es dissolgui el Consorci i, per tant, continua mantenint la propie- tat. Cedir-ne l’ús, adverteix, té un efecte comptable que haurà de constar, en els pressupostos del nou consorci, a les aportacions econòmiques com a part consorciada. Considera, per tant, que és una bona solució per a la ciutadania de la capital del país, que en defini- tiva millorarà la seva xarxa en matèria de salut, i de retruc també per a la resta de catalans i catala- nes, mentre que, en canvi, continuar arrossegant i ampliant el deute històric d’unes competències que no es tenien i que, de facto, es van assumir no ho era pas. El Sr. Martí diu que no compren al Sr. Puigdo- llers, ja que precisament avui és un dia de plena satisfacció per a la ciutat i el país, perquè després de molts anys de falta de normalitat en el funcio- nament institucional les coses tornen al seu lloc, i l’administració a qui correspon la competència de la salut del país, la Generalitat de Catalunya, n’assu- meix la responsabilitat amb un enorme equipament que l’Ajuntament de Barcelona ha tingut l’honor i la voluntat política de tirar endavant quan no existia l’actual administració o la sanitat pública era molt deficitària. Diu que si la Generalitat de Catalunya és capaç de gestionar amb ple encert l’Hospital Clínic, Sant Pau, Vall Hebron, Bellvitge, Can Ruti i els centenars d’hospitals de primer nivell de la xarxa sanitària del país, també ho pot fer el nou Consorci; un consorci del qual l’Ajuntament de Barcelona no se’n desprèn, al contrari, continua apostant-hi, sent-hi present i influint-hi molt més enllà de les seves aportacions, que passaran a ser tan sols el valor patrimonial, que conserva, mentre que l’aportació dinerària es reduirà progressivament fins arribar a zero d’aquí a tres anys. Destaca que, per tant, no hi ha càrregues associ- ades, sinó una participació coresponsable i molt encertada de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, perquè la salut s’insereix en una dinàmica territorial, i en el cas de Barcelona qui la representa millor és el seu Ajuntament. Con- clou que l’operació és absolutament lògica i cohe- rent, plenament adaptada als temps, a la xarxa sanitària del país, i que respon a un anhel que està, entre altres, especificat a la Carta municipal. Dóna ple suport a aquest expedient i mostra la seva satisfacció perquè estan arribant, efectiva- 3048 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 ment, al final d’un llarg recorregut. Prega al Sr. Puigdollers que, si aquesta alternativa no li agrada, exposi què hauria fet. La Sra. Ribas recorda que, a part de sumar-se al que s’ha dit en les dues últimes intervencions, la primavera passada, abans de l’aprovació inicial, es va presentar a tots els grups de l’oposició el que ha estat el pla d’empresa de l’IMAS abans d’esdevenir Consorci Mar Parc de Salut; és a dir, tot el referent a l’endeutament i les aportacions municipals ja estaven reflectit. Admet certa nostàlgia del que ha estat l’IMAS, que ha complert una funció importan- tíssima a la ciutat, però la satisfacció de saber que estan fent el que toca és encara més gran. El Sr. Puigdollers insisteix que la llarguíssima tra- dició de l’Ajuntament de Barcelona en la gestió de serveis d’assistència sanitària es perd amb aquest acord. I no està parlant d’una competència, d’una funció de l’Ajuntament de Barcelona del segle XX ni del XXI, sinó d’una funció social i profundament política que la ciutat de Barcelona, a través del seu Ajuntament, ha fet al llarg de la seva història. L’alternativa de CiU, respon, és mantenir l’IMAS, cosa que no va en contra de la Carta municipal. El Sr. Martí entén, per tant, que el Sr. Puigdollers també està en contra del Consorci d’Educació de Barcelona, el qual, després d’una llarga trajectòria en què la ciutat ha fet tasques substitutòries d’al- tres poders i ha plantejat models educatius avan- çats, s’acaba incorporant a l’administració compe- tent amb un consorci específic que té en compte la dimensió territorial. El Sr. Puigdollers pregunta per les escoles bres- sol. El Sr. Martí respon que les escoles bressol s’in- corporaran al Consorci com tots els centres, com està previst, seguint un model coherent. Insisteix que l’alternativa de mantenir l’IMAS és absoluta- ment anacrònica i absurda en aquest país. Afortu- nadament, afegeix, l’IMAS es transforma en el Con- sorci Mar Parc de Salut de Barcelona i passa a treballar en la mateixa xarxa que la resta de grans institucions sanitàries del país, amb el suport ple de l’Ajuntament de Barcelona. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EUiA i ERC, amb el posicionament contrari de CiU i amb la reserva de vot del PP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 4. Que, en el termini de dos mesos, s’elabori un informe sobre el nombre d’accidents infantils pro- duïts a la ciutat de Barcelona, amb indicació de les causes principals dels mateixos, lloc on es produei- xen (llars, centres escolars, espais de pública con- currència…) i gravetat (lleus, greus i mortals). El Sr. Ardanuy llegeix el text de la transacció a la qual han arribat amb el Sr. Gomà. El fet d’arribar a una transacció, explica, és per- què el seu grup té molt interès que l’Administració municipal dugui aquest tema amb tota la cura pos- sible. Afirma que l’accidentalitat infantil els neguite- ja, bàsicament perquè és un fenomen poc estudiat i poc conegut, i pot conduir a interpretacions erròni- es: és important tenir quantes més dades millor, i per això han demanat aquest informe. Explica que és una qüestió que té una incidència greu, no no- més per la mortalitat, que és possiblement l’as- pecte, malauradament, més truculent, sinó també la morbiditat, que són les lesions irreversibles deri- vades de l’accidentalitat. Creu que en un futur no gaire llunyà serà un factor de qualitat dels serveis públics en tot el seu espectre de gestió, des de l’àmbit del consum fins a l’àmbit de l’escola, pas- sant pels serveis públics i privats. Aquesta anàlisi, diu, els ha de permetre donar més llum respecte a aquest tema i combatre’n ide- es preconcebudes. Creu que han d’existir dades que els poden donar molta informació i ajudar a traçar polítiques. L’accidentalitat, explica, esdevé bàsica- ment a les llars, centres escolars i espais públics, la qual cosa, però, ha de servir per incidir en la pre- venció. Recorda que fa vint anys la prevenció de riscos laborals gairebé era inexistent, i enguany és d’obligat compliment. Afirma que l’objectiu de qual- sevol d’aquestes polítiques és preventiu, no pal·li- atiu i creu que aquest informe pot ajudar a sensibi- litzar els diferents agents públics que desenvolupen polítiques, però també totes aquelles persones que enguany potser ignoren aquesta realitat. Demana el vot favorable com un primer pas per obtenir dades i poder dissenyar estratègies conjuntes. La Sra. Martín hi dóna suport perquè entén que, si bé és cert que és difícil evitar tots i cadascun dels accidents que es produeixen, també ho és que s’ha de posar l’accent en la prevenció, i tots els esforços que vagin en aquesta línia són bons per a tothom. A més, d’aquest informe en destaca el fet que per- meti entendre les causes d’alguns dels accidents. Creu que cal esforçar-se per intentar controlar i preveure aquestes situacions i posar els mitjans per evitar-les. La Sra. Capella hi dóna suport, tot i que no ha entès bé si es tracta d’elaborar un estudi o que se n’elabori un, si es tracta d’estudiar-lo primer i des- prés elaborar-ne un informe amb les conclusions de l’estudi. Pensa que és una eina que permetrà detec- tar la feblesa dels equipaments públics –zones de NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3049 joc, espais a les escoles bressol, centres educatius, etc.– i millorar-los, tot admetent que el risc zero no existeix. La Sra. Ballarín expressa el seu suport, amb l’esmena corresponent, a aquesta proposició. Pensa que dins dels drets de la infància és molt adient aprovar-la, atès que cerca la màxima seguretat possible per als infants, sobretot enfocant-ho des del vessant de la prevenció. Creu que també s’adiu amb el que s’ha expressat a la comissió anterior respecte de les escoles, perquè evidentment primer cal tenir dades per saber què hi ha. Insisteix que les escoles segueixen sent els llocs més segurs per als infants. El Sr. Gomà referma el suport de l’equip de go- vern i agraeix al Sr. Ardanuy l’esforç per intentar trobar un text en el qual se sentim còmodes tots els grups. Recorda que el mes passat aquesta Comissió va aprovar per unanimitat una proposició en relació amb els centres oberts. Destaca que en matèria de polítiques d’infància estan construint entre tots els grups un àmbit sòlid, un fet que s’ha de valorar molt positivament. Admet que en llegir la proposició va quedar un xic astorat perquè va veure que la dimensió que podia assolir implicava força dificultats des del punt de vista de coneixement i d’elaboració de les dades, però sabent exactament quina és la intenció que hi ha rere d’aquesta proposició, diu que la comparteix plenament. Agraeix sincerament la presentació de la mateixa, perquè és evident que s’ha d’abordar el repte d’explorar les fonts de coneixement de la realitat sobre accidentalitat infantil a la ciutat i, a partir d’aquí, sistematitzar les dades obtingudes en forma d’estudi. Reconeix que això no es pot fer d’avui per demà, però el conjunt d’àrees municipals que tenen la responsabilitat de vetllar perquè la seguretat dels infants sigui efectiva hi treballaran de tal manera que al llarg del 2010 es pugui dispo- sar d’una informació més exhaustiva i sistematitza- da que la que tenen enguany. A més, creu que això els servirà no només per afrontar aquest repte, sinó per valorar també polítiques que s’estan tirant en- davant, per exemple en els àmbits escolar i de la relació entre l’escola i la ciutat, els camins escolars, com una aposta molt clara de Barcelona per garan- tir als infants itineraris segurs en el trasllat de casa a l’escola, de l’escola a casa, etc. El Sr. Ardanuy agraeix el suport de tots els grups i del govern, i aprofita per assenyalar que si fa vint anys es pensava que la prevenció de riscos laborals era gairebé quimèrica i enguany és una estratègia imprescindible per a l’activitat econòmica, possi- blement el tema de la seguretat infantil, que ara pot veure’s com una cosa d’escàs pes, d’aquí uns anys, amb iniciatives diferents, sigui quelcom tan o més important que la prevenció de riscos en l’àmbit laboral. La Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV- EU i A, el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova amb el redactat següent: Que l’any 2010, prioritàriament el primer semes- tre, s’elabori un estudi amb les dades i fonts dispo- nibles sobre el nombre d’accidents infantils produïts a la ciutat de Barcelona, amb indicació de les cau- ses principals dels mateixos, lloc on es produeixen (llars, centres escolars, espais de pública concur- rència…) i gravetat (lleus, greus i mortals). Del Grup Municipal PP: 5. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda: Constatar els efectes negatius que ha tingut al barri la incidència de la Sala de veni- punció Baluard en seguretat, consum de drogues així com la salubritat de l’entorn. Establir un calen- dari pel tancament de l’esmentada Sala de veni- punció. El Sr. Villagrasa aclareix que no posa en dubte la feina que fan els professionals dintre de la sala de venipunció Baluard –al contrari, es mereixen el seu respecte i reconeixement–, però una cosa és el que s’hi fa i una altra els efectes que aquesta té al barri. Recorda que fa quatre anys aproximadament van predir el que podia passar si s’obria la narcosala del Raval i, malauradament, el temps els ha donat la raó: problemes de salut pública i higiene, de convi- vència, de seguretat, d’afectació a la qualitat de vida veïnal, d’afectació a l’activitat del petit comerç, augment de la venda de droga i baralles entre els grups de traficants per fer-se amb els punts de venda de droga al barri. Al final, afirma que qui paga els plats trencats són els veïns i els comerci- ants. Reconeix que han intentat pacificar la zona, però tots els esforços han estat inútils; la situació els ha desbordat i no saben com apaivagar els efec- tes negatius la narcosala al barri; les solucions sug- gerides no han donat resultats positius. No diu, aclareix, que l’equip de govern no actuï, però sí que l’escenari és complex. Recorda que el barri no volia la narcosala, la qual es va obrir sense informar ni els veïns ni comerci- ants. Convida els presents a replantejar què volen fer amb aquest equipament. Admet que són equi- paments necessaris, però no en zones urbanes. A tot això, continua, s’hi afegeix que al carrer Roba- dor hi ha un programa de canvi de xeringues, la qual cosa crea un cercle que no només afecta el barri del Raval, sinó que té un efecte expansiu cap el Poble-sec o el Gòtic. La paciència dels veïns, anuncia, s’està esgotant, i dubta que sigui just que els veïns del Raval hagin de pagar aquest cost soci- al. El Sr. Puigdollers farà una abstenció perquè en- tén que aquesta proposta no és rigorosa ni seriosa. Ara bé, coincideix amb el PP en denunciar que el govern municipal no està amatent a exercir aquesta autoritat democràtica que té l’alcalde de Barcelona per assegurar la neteja, la seguretat, la salubritat, 3050 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 etc. als espais públics de la ciutat. Quan s’obre un centre que pot generar rebuig dels veïns i veïnes se sap, diu, que hi haurà conflictes, i constata que el govern municipal, i concretament el govern del Districte de Ciutat Vella, no han tingut mai la força, la contundència i l’eficàcia per garantir aquesta convivència a la ciutat, i encara menys als voltants d’aquest lloc. Assenyala l’incompliment per part del govern municipal del Pla d’acció de drogodependències de Barcelona 2006-2008, en virtut del qual es va acor- dar crear una sèrie d’equipaments per atendre ma- lalts drogodependents a tota la ciutat. Constata que aquest Pla no s’ha complert i creu que bona part de les dificultats que hi ha enguany a la zona del Balu- ard i els seus voltants es conseqüència d’aquest incompliment. Al respecte, demana que si les xifres que figuren a l’informe no són correctes, es corre- geixin. Lluny de la demagògia del PP, constata que hi ha un problema greu al qual el govern municipal no està donant-hi les solucions oportunes. La Sra. Capella diu que no hi donarà suport. Ex- pressa la seva sorpresa pel fet que una proposició relativa a un equipament adreçat al tractament i, per tant, a la reducció de danys en matèria de dro- goaddicció hagi estat plantejada en aquests termes a la Comissió d’Acció Social i Ciutadania. Entén que tot allò relatiu als equipaments lligats a la drogoad- dicció i, per tant, als plans de drogues haurien de ser debatuts tot buscant el consens, i valorats en el si del grup polític. Creu que han d’existir sales de venipunció lliga- des a la xarxa d’atenció sanitària, perquè no estan parlant d’un vici, sinó d’una malaltia que ha de ser tractada des del punt de vista social i de salut, que ha de formar part de la realitat quotidiana i col·lectiva de la ciutat i dels diferents equipaments que configuren una ciutat, com els hospitals, les comissaries, les escoles, els centres cívics, el me- tro, les parades d’autobús o el mobiliari urbà. Nega que s’hagin d’amagar a vint quilòmetres de la ciu- tat, com les presons. D’altra banda, assevera, d’això s’ha de deduir que tots els grups municipals s’han d’esperonar per buscar solucions que evitin la sobresaturació de determinats equipaments; el pla anterior ja ha es- tat esmenat i aprovat en el si del Plenari de l’Ajuntament de Barcelona el juliol del 2009, i per tant, caldrà començar a desplegar aquells equipa- ments que són realment necessaris, i retrobar el consens que va existir a la ciutat, amb la lícita pos- sibilitat que tothom pugui fer oposició, tot assumint que hi ha uns punts que no es poden traspassar i que no haurien de ser objecte d’un debat polític. Matisa que s’entén que un equipament estigui sobresaturat i que no s’hi destinin prous recursos per evitar-ho, però en destaca el perill de lligar un equipament municipal a la manca d’higiene. El Sr. Martí aconsella al Sr. Villagrasa que, per responsabilitat política i per la naturalesa del tema, intenti allunyar-se una mica de certs plantejaments i plantejar alternatives rigoroses, tot recordant-li que hi ha una realitat prèvia a la sala Baluard. Diu que la situació dels toxicòmans i la drogoaddicció en una ciutat varia, perquè varien els consums, els hàbits i les tipologies dels consumidors, i el mercat negre de la droga; atès que això depèn de variables que estan molt més enllà de les dinàmiques urba- nes que es puguin controlar a escala petita, aquests mapes canvien. Troba molt arriscat dir que si no hi hagués la sala Baluard no hi hauria venda ni consum de drogues al Raval sud. Afirma que la sala Baluard és molt més resposta i solució que no font del problema, la qual cosa no vol dir que sigui perfecte. Recorda que hi ha hagut èpoques de convivència pacífica i que és res- ponsabilitat de tots aconseguir que torni aquesta harmonia i que la sala compleixi la funció d’atendre els usuaris a dins i no generar consum a fora. Comen- ta que fa molt temps que no intercanvien xeringues amb usuaris que no les usin a la sala. La sala Baluard, afirma, és l’única resposta coherent amb el model de ciutat que desitgen, però reconeix que el PP també estava en contra de la sala de Vall d’Hebron. Reitera que el model de l’Ajuntament és que allà on hi ha dificultats ha d’haver-hi recursos, tot re- partint les càrregues, primer, en el si del districte de Ciutat Vella i, després, entre tots els districtes de la ciutat. Per això, aclareix, hi ha quatre espais com aquest: dos al Raval, un a la Vall d’Hebron i un a la Zona Franca. Explica que és el principi d’un desplegament que es produeix a partir del que van acordar al Pla d’acció de drogodependències, i que en aquells altres barris on això sigui necessari en funció dels índexs sintètics, que són objectius i que comparteixen, s’anirà desplegant. I és també, pros- segueix, l’inici d’un altre procés, el d’internalitzar al màxim l’atenció a les persones drogoaddictes en el servei general de salut, cosa que ja s’està produint en molts CAS i que també es produirà amb la re- ducció de danys. Al final d’aquest recorregut, diu, ha d’haver una xarxa equilibrada, en termes d’atenció i seguiment, de reducció de danys, en funció de les problemàti- ques de cada lloc, i amb el ple suport, integrada en el servei sanitari de salut: aquesta és la proposta que, amb dificultats, estan construint i fent avan- çar, i pensa que és molt millor que la de Madrid o d’altres municipis on el PP governa, que consisteix en acumular problemes i dificultats a la perifèria, creant situacions infrahumanes, indignes de la soci- etat del segle XXI. La Sra. Ribas diu que hi votarà en contra perquè el seu punt de partida és absolutament erroni: la sala Baluard no és una sala de venipunció, és un equipament sociosanitari per a persones amb pro- blemes de dependència de substàncies que, a més, pateixen un risc d’exclusió social. Admet que a dins hi ha una sala de venipunció, però no deu arribar ni al 20% de tot l’equipament. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3051 Afirma que tant la sala de consum com la sala Baluard formen part dels equipaments de drogues necessaris a la ciutat, entre altres coses perquè han permès desenvolupar unes polítiques de millora de les condicions de vida i salut de la població toxicò- mana, per exemple, reduint les morts per sobredo- si, i adreçar els malalts –els toxicòmans ho són– al sistema sanitari i als processos de deshabituació: l’objectiu últim d’aquest procés ha de permetre la seva reinserció. Admet que al Raval existeix un problema de con- sum de drogues, però apunta que ja hi era molt abans. Afirma que tots els indicadors demostren que l’obertura de la sala del Raval ha millorat la situació al carrer. Opina que de no existir la sala Baluard aquestes persones seguirien consumint als carrers del Raval, com feien abans, i que experièn- cies com la de Vall d’Hebron proven que no és cert l’efecte crida, i que els estudis endegats d’aleshores ençà confirmen que no ha passat res del que alguns –com el PP– havien pronosticat. El Sr. Villagrasa entén que li estan dient que els veïns i els comerciants del barri fan demagògia. Respon que sobre el terreny hom veu els problemes i després els explica. Admet que no comparteixin la seva proposta, però no que dubtin del seu rigor i serietat, així com de la seva manca de demagògia. Recorda que al principi van dir que no era una nar- cosala, sinó una sala de venipunció; ara resulta que no és una sala de venipunció, tot i haver-ho dit el govern; i enguany és un local sociosanitari. A aquest pas, ironitza, acabarà sent un esplai. Reco- neix que els usuaris són malalts, que aquestes sa- les han d’existir i que el problema rau on situar-les. Remet a uns gràfics que va mostrar-li l’equip de govern on el repunt de recollida de xeringues al Raval coincidia amb el tancament de Can Tunis, i enguany els usuaris de la narcosala del Raval no són els consumidors d’heroïna dels anys vuitanta, atès que gairebé tots són morts, ni tampoc veïns; la majoria són estrangers; cosa que demostra que s’ha creat el problema en tancar Can Tunis sense previsió i sense saber on ubicar un nou centre. Creu que la Sra. Ribas no coneix gaire el barri, ni el perfil dels veïns, perquè si no, no hauria dit el que ha dit. El seu model, diu, consisteix en no instal·lar aquesta mena d’equipaments en nuclis urbans i en establir un calendari per tancar la sala de venipun- ció, mentre que el govern diu als veïns que l’equipament és temporal i que se n’obrirà un per districte, quan ni tal sols saben quan tancaran aquest. Diu que tot són promeses, però que no hi ha dates ni concreció, i mentrestant els veïns i co- merciants estan pagant els danys col·laterals que comporta aquest equipament. Explica que hi ha inseguretat perquè, malaura- dament, el context convida a delinquir a aquells que necessiten diners per comprar la dosi, perquè augmenten els punts de venda de droga atès que el traficant d’heroïna va a vendre-la on es consumeix, i en conseqüència hi ha un repunt de venda de droga al barri. Admet que el govern municipal ha intentat aplicar mesures per pal·liar aquests pro- blemes al barri, però ha fracassat, el problema els ha desbordat i els veïns estan farts. Si efectivament és temporal, pregunta al govern quin és el calenda- ri per tancar la narcosala del Raval. El Sr. Puigdollers diu que els polítics han de ser valents, tant si estan al govern com si estan a l’oposició, i la valentia, a tots dos costats, vol dir no amagar la realitat per dura que aquesta sigui, ni amb paraules –com ha fet la representant de l’Agència de Salut Pública, anomenant l’equipament d’una altra manera– ni amb fets. Admet que es va acordar un Pla d’acció de drogodependències que no s’ha complert, i assumeix bona part del proble- ma, però amagant la realitat –traslladar-lo fora del nucli urbà– és fer demagògia, no resoldre’l. La Sra. Capella s’ofereix a explicar-li al Sr. Villa- grasa com funciona l’iter criminis, com actua la gent que delinqueix, perquè és evident que té una visió esbiaixada i parcial, i lliga la inseguretat amb el manteniment dels espais públics, però la segure- tat no va lligada únicament i exclusivament a la presència policial. La seguretat, afirma va lligada al manteniment dels espais públics, a la seguretat de la gent de poder viure la seva llibertat individual. Pensa que amb propostes com la presentada es trenca el consens en determinades polítiques; pot- ser en treguin un rendiment polític a curt termini, però a la llarga, si mai arriben a governar, estan sembrant la possibilitat de mostrar-se incapaços de resoldre determinades qüestions: volen amagar la realitat quan el que cal és buscar-hi solucions, en- tre les quals estan les sales de venipunció. Mostra la seva oposició al fet que es tanqui. Està d’acord en dur a terme el Pla d’acció de drogode- pendències del qual s’han dotat. I convida a buscar solucions positives i el consens en el si de la Comis- sió de Drogues dels diferents grups municipals, però sense voler treure’n rendiment polític, perquè a llarg termini ho pagaran tots. El Sr. Martí dedueix que el Sr. Villagrasa hagués estat partidari de no tancar Can Tunis i d’instal·lar allà els centres de reducció de danys i les sales de venipunció. Diu que no comparteix una política que s’està demostrant absolutament inoperant a la pràctica, perquè ni disminueix el nombre de toxi- còmans ni eradica la venda de drogues, més aviat genera guetos on només hi entren els traficants, que és el que estava a punt de ser Can Tunis, un territori vedat a la societat a la que els aquí pre- sents aspiren. Admet que no es poden quedar cre- uats de braços mentre hi hagi problemes al voltant de la sala Baluard, i els primers a escoltar els veïns i donar-los-hi una resposta han de ser el polítics. Afirma que no és la venda qui segueix al consum, sinó a l’inrevés, i la prova és la sala de Vall d’Hebron: segons la teoria del Sr. Villagrasa, al costat de la sala de Vall d’Hebron hauria d’existir un 3052 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 tràfic i un consum de drogues que no hi és. Asseve- ra que els drogoaddictes van a comprar allà on són els traficants, que tenen la paella pel mànec, que controlen les addiccions i generen el moviment. Aquesta és la realitat, adverteix, i abans de res cal abordar el tràfic i fer polítiques de desmantellament i de detenció dels traficants, i després resoldre el problema dels consumidors allà on es doni. Explica que va adquirir el compromís de reduir a una les dues sales del Raval sud, i manifesta que d’aquí res això serà una realitat: tancaran un CAS, com estava previst, i una sala de consum, i es tras- lladarà a un altre lloc, i al Raval sud només roman- drà la sala Baluard, la que compleix les millors con- dicions i que és molt més que una sala de venipunció –perquè hi ha una sala de consum no injectable i sales de cafè i calor, de tallers, etc. Afegeix que el Pla ja s’ha començat a aplicar, malgrat que potser no s’ha fet al cent per cent, i les sales de Vall d’Hebron i Zona Franca en són exemples. Diu que continuaran complint aquest esquema: allà on els índexs de pro- blemes de drogues els donin la mateixa xifra hi po- saran els mateixos recursos. En el futur, explica, la sala Baluard haurà de desaparèixer perquè aspiren a vincular tots els equipaments de drogues a la xarxa sanitària. Un cop enllestida la resta d’equipaments, reequilibrat el territori en termes de prestacions i després d’haver dotat altres llocs dels serveis necessaris, espera poder trobar un emplaçament vinculat a l’assistència sanitària per a aquesta sala. La Sra. Ribas diu que combatran el tràfic de dro- gues, però no estigmatitzaran els consumidors, que al cap i a la fi són malalts. Admet que cal millorar tant la qualitat de vida dels veïns com la dels dro- godependents, però que això no ha de passar mai per crear un nou Can Tunis o una Cañada Real i uns ciutadans de segona categoria i sense drets. El Sr. Martí expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa l’abstenció de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella expressa el vot contrari d’ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal ERC: 6. La Comissió d’Acció Social i Ciutadania insta a l’Agència de Salut Pública de Barcelona a realitzar un anàlisi de l’estat de salubritat dels carrers del barri del Raval. La Sra. Capella explica que a l’inici de la sessió li ha passat al senyor secretari general la proposició modificada, que incorpora una esmena feta pels partits que conformen el govern. Comenta que a l’actual debat envers el Raval, i també d’un temps ençà, presidents de grups muni- cipals, associacions veïnals i veïns anònims de la rambla del Raval s’han referit a la salubritat, si bé, més enllà d’unes descripcions gràfiques més o menys escatològiques del que és o no salubre, creu que ningú no ha definit exactament què s’entén per salubritat. Explica que un dels elements que més es van destacar en iniciar el procés d’esponjament del Raval als anys vuitanta va ser l’elevat índex d’in- salubritat del barri, un fet anòmal en una ciutat i al conjunt del país, on les condicions de vida de casa endins, però també de casa enfora, ho posaven de manifest –debat que no era dels anys vuitanta úni- cament, sinó que venia de lluny. Diu que si s’entén l’espai públic com un espai de i per a tots, aquest ha de ser per a tothom en condi- cions de seguretat i llibertat, i en el marc de la se- guretat hi ha també la salubritat. La salubritat a l’espai públic, afegeix, és només un dels ítems que tenen a veure amb l’àmbit de la salut i que formen part dels riscos d’aïllament i d’exclusió social. Acla- reix que quan demanen que es faci un estudi de salubritat i el coordini l’Agència de Salut Pública estan demanant que s’analitzi la llum natural, la ventilació, la capacitat de rebre llum del sol, la pre- sència de brossa acumulada, l’estat dels conteni- dors de brossa i els seus entorns, l’anàlisi de terra, de la brutícia als carrers, els tipus i la seva exten- sió, l’estat de les entrades a les llars, l’estat de les parets, les pintades, els papers enganxats, la brutí- cia a les parets, la qualitat de l’aire, la presència de partícules, l’anàlisi comparativa de la qualitat de l’aire amb d’altres barris de la ciutat, l’estat dels espais d’estada a les places i la rambla del Raval, l’estat de neteja dels espais d’estada infantils, la presència d’animals al carrer, la presència d’acti- vitat al carrer potencialment insalubre –i no es re- fereix als drogoaddictes, sinó a activitats com la dels llauners, etc. Recalca que cal elaborar aquesta mena d’informe per esbrinar el punt de partida, a més de recordar que salus populis suprema lex est, unes paraules que va pronunciar un higienista cata- là en la inauguració del discurs de la Facultat de Medicina a Madrid, l’any 1861, la traducció lliure de les quals vindria a ser que "la llei suprema ha de ser la salut del poble". Fa palès que enguany la situació no és la de la Barcelona de les darreries del segle XIX, quan es començaven a fer aquestes re- flexions, però és evident que potser és el moment de repensar i plantejar-se si s’ha d’anar més enllà de la situació actual: molts carrers del Raval, atesa la seva sobreocupació i la saturació d’activitats, presenten una situació que ha desbordat les previ- sions i que calen nous índexs per conèixer l’estat de la qüestió. Aquest és el motiu de la proposició i demana el vot de tots els grups municipals. El Sr. Puigdollers diu que el sorprèn que la pro- posició es concreti tant en el barri del Raval, atès que les situacions de possible insalubritat als car- rers i places de la ciutat, malauradament, no es donen només allà. Troba interessant que l’Agència de Salut Pública analitzi aquesta situació, tot i que entén que valdria la pena estendre-ho a altres zo- nes de la ciutat. Assenyala que CiU fa ben bé set o vuit anys que ve denunciant l’estat de la via públi- ca, la manca de neteja, l’escassa presència de Guàrdia Urbana per evitar que s’embruti el carrer, NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3053 etc. Constata que és una història llarga que va co- mençar amb una campanya sobre civisme i que, malauradament, dos anys després, en la campanya contra l’incivisme, que va acabar amb una ordenan- ça municipal, no s’ha avançat prou, i que el pro- blema persisteix. Recorda que en un moment de- terminat van denunciar l’estat de la Rambla tot dient que la seva principal característica, ser un dels llocs més intensament trepitjats del món, aca- baria esdevenint el seu principal problema. Asse- nyala que l’esforç que ha de fer l’Ajuntament de Barcelona per mantenir neta la Rambla és molt superior al de qualsevol altra ciutat del món que no té, en la seva opinió, la sort que els seus carrers siguin trepitjats com els carrers de Barcelona. Diu que hi donarà suport, però demana que s’estudiï la possibilitat d’ampliar l’anàlisi a aquells llocs que, en funció de l’ús que es fa de les seves places i carrers, puguin presentar possibles proble- mes d’insalubritat, i adverteix que no s’ha de ser alarmista, atès que les dades sanitàries de l’estat físic de la ciutat de Barcelona són bones: Barcelona no és insalubre. Que hi ha problemes, apunta, és evident; ara, es tracta d’esbrinar la seva dimensió. El Sr. Villagrasa diu que votarà a favor de la pro- posició, si bé també creu que s’hauria d’ampliar el seu abast, ni que fos a un districte, per exemple Ciutat Vella. Pensa que potser tots plegats s’han deixat dur per l’ambient mediàtic que envolta el Raval, perquè aquests problemes es poden donar a bona part del barri Gòtic, a alguns sectors del Casc Antic, a la Barceloneta, etc. Entén que l’aprovació d’un informe sobre la sa- lubritat del Raval per part del govern implica el reconeixement d’alguna disfunció en la seva gestió de l’espai públic, quelcom que ell ve denunciant ja fa temps: l’enllumenat públic, els serveis de neteja –admet que en aquest sentit a Ciutat Vella s’ha fet un gran esforç, però que hi ha alguns punts con- crets on falla–, l’amuntegament als pisos, la prosti- tució a la via pública, la narcosala del Raval, les xeringues al carrer, el botellón i l’ocupació de la via pública –Bonsuccés, plaça Castella, rambla del Ra- val–, etc., qüestions que potser no suposen un problema greu de salubritat, però sí de salut públi- ca que cal solucionar. El Sr. Martí aconsella no deixar-se endur per de- terminats comentaris: l’estat de la via pública a la ciutat de Barcelona és molt digne, i així ho diuen els ciutadans i ciutadanes, que fa molts anys que aproven l’actuació de l’Ajuntament en aquest sentit. Partint d’aquesta premissa, que considera irrefuta- ble, comunica que el Grup Socialista i el govern hi votaran a favor perquè quedi clar que al barri del Raval la situació està per damunt de la mitjana de la ciutat. Convida a analitzar-ho a fons i trencar tòpics; a cercar on rauen les dificultats i comparar- les amb la resta de la ciutat; a veure si n’hi ha més o menys i quines són les circumstàncies; a fer-ne una anàlisi amb els indicadors de què disposen i posar els resultats damunt de la taula, etc. Creu que resistiria qualsevol comparació amb la resta de Barcelona i amb d’altres ciutats on es faci el mateix ús de la via pública que al barri del Raval. Diu que la salubritat dels carrers depèn de dos factors fonamentals: d’una banda, els estructurals i, de l’altra, els de supervisió i control de l’ús. En temes estructurals creu que el barri del Raval apro- va sobradament pel que fa a la qualitat dels carrers i del subsòl, on s’ha fet una feina molt gran en ter- mes de clavegueram per evitar inundacions, per exemple, entre d’altres qüestions. Quant a les situ- acions en funció de l’ús, opina que segurament hi ha alguns punts conflictius que no té cap inconveni- ent a subratllar. Afirma que la mitjana del barri està en regla, entre d’altres coses perquè és el que rep més atenció per part dels serveis centrals en aquestes qüestions, i el que té, a més, uns serveis específics per combatre olors, eliminar grafits i xe- ringues després de la celebració d’esdeveniments i usos per part de determinats col·lectius. Creu que aquest esforç, que ara es veurà enfortit amb una contracta en alguns aspectes principals, demostrarà que els indicadors són compatibles i no hi ha res a amagar, en tot cas a millorar. La Sra. Ribas corrobora les paraules del presi- dent de Ciutat Vella i diu que els grups del govern hi votaran a favor, atès que els permetrà posar de manifest tota la feina que s’ha fet i, a més, pot ser una eina vàlida per continuar, conjuntament amb veïns i veïnes, millorant el barri, una millora en la qual hi treballen intensament coordinant tota mena de serveis municipals. Com a presidenta de l’Agència de Salut Pública afirma que seguiran col·laborant en tot allò que és de la seva competència, especialment tot el que és el control de qualitat de l’aire i de l’aigua, així com també de plagues, però no en allò que no els com- peteixi; d’aquí la proposta de modificació del redac- tat: volia introduir altres serveis en els quals fins i tot poden arribar a tenir més competència, com és el cas de Medi Ambient. La Sra. Capella agraeix el suport dels diferents grups municipals a la proposició, tot entenent que cadascú haurà tingut els seus motius per fer-ho, i aclareix que, com a grup municipal, van entendre que ho focalitzaven al Raval perquè tot aquest ha estat el centre d’un debat públic. indica que tot i no haver demanat d’estendre’l a d’altres punts o dis- trictes de la ciutat, el govern és lliure d’extrapolar aquest estudi allà on li sembli més oportú. És del parer que l’informe els permetrà veure si efectiva- ment tot es fa tan ben fet o no. El Sr. Puigdollers insisteix que en un treball d’aquesta mena l’important és poder comparar, i per poder fer-ho cal tenir les dades, del Raval i d’altres llocs, i reitera que aquest estudi hauria de ser extensiu també a altres indrets. El Sr. Martí aclareix que no és un estudi, sinó una anàlisi dels indicadors de tota la ciutat; 3054 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 s’analitzarà els indicadors del Raval i es veurà si hi ha o no dificultats específiques en relació amb la mitjana de la ciutat. El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Acció Social i Ciutadania insta als serveis municipals competents (medi ambient, ur- banisme…), juntament i amb coordinació amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona, a realitzar una anàlisi de l’estat de salubritat dels carrers del barri del Raval. b) Proposicions amb contingut de Declaració ins- titucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 7. Acordar el trasllat imminent de les quinze per- sones amb greus discapacitats que encara resten ingressades a la Residència Amílcar, ateses les greus deficiències estructurals en les que es troba, a l’actualitat, l’esmentada residència. El Sr. Mulleras recorda als regidors que d’ara en- davant disposen de cinc minuts en total –dos mi- nuts i mig tant pel regidor que formula el prec o la pregunta com pel que respon. La Sra. Martín mostra el seu enuig davant la limi- tació del temps, i opina que en no fer-se a la part prèvia, quan arribem als precs i preguntes sempre s’ha de limitar. El Sr. Mulleras respon que la part anterior també controla les intervencions amb l’ajuda d’un cronò- metre, si bé aleshores disposen de més temps. El problema, assevera, és que aquesta comissió sem- pre comença amb retard. La Sra. Martín diu estar assabentada que els fa- miliars de les persones amb greus discapacitats que encara romanen a la residència Amílcar –creu que enguany són 15, atès que tres residents estan in- gressats– han remès un escrit al Consorci de Ser- veis Socials demanant el trasllat imminent dels seus familiars, atès el lamentable estat en què es troben les instal·lacions i els serveis de l’esmentada residència. Sembla ser, continua, que ja fa temps que van cursar aquesta sol·licitud però a hores d’ara les seves demandes no han estat ateses, i creuen que tot té un límit. Davant d’aquesta situació, diu, consellers mem- bres de la Corporació Municipal de Nou Barris van contactar amb el centre per poder visitar les ins- tal·lacions, visita que els va denegar explícitament la directora. Aquesta negativa i la manca de trans- parència en la gestió de la residència Amílcar, afir- ma, els fa pensar que la situació és més greu del que sembla i que la preocupació de les famílies està totalment fonamentada. Sap que està previst tras- lladar aquesta residència a un nou equipament en el futur projecte de les casernes de Sant Andreu, però atès que poden passar anys abans no s’enllesteixi el nou equipament, diu que és impen- sable que els interns continuïn allà. El Sr. Gomà respon que aquest tema s’està tre- ballant amb molta professionalitat i discreció, i mantenint una intensa relació amb tots i cadascun dels residents d’Amílcar i els seus familiars. Recor- da que Amílcar va obrir fa més de vint anys com un projecte –pioner en el conjunt de l’Estat espanyol– d’atenció residencial d’altíssima qualitat a persones amb greus discapacitats físiques, amb un equip professional –també pioner– que al llarg de dues dècades ha fet i segueix fent una feina excel·lent. Afirma que enguany Amílcar segueix sent a tot arreu un referent pel que fa a la qualitat de l’atenció i la professionalitat. Explica que els resi- dents han establert uns vincles emocionals molt profunds amb la residència i el seu equip, i que en conseqüència qualsevol canvi s’ha de fer amb molta cura; i això és el que està fent el Consorci de Ser- veis Socials, responsable de la gestió d’Amílcar. Remarca que el compromís del Consorci passa per haver trobat una solució per a tothom, la qual pot ser un centre propi o un centre col·laborador. Cor- robora que Amílcar s’ha fet vell i que no reuneix els estàndards actuals de qualitat dels equipaments que s’estan fent. Malgrat l’estima que tothom li professa, afirma que com a equipament no té futur, i quant als residents, malgrat els vincles creats, es procurarà que a finals d’any estiguin instal·lats a un equipament de més qualitat a la ciutat. La Sra. Martín espera que, efectivament, el ter- mini màxim sigui finals d’any, perquè creu recordar que inicialment els va dir a finals d’aquest mes i ara ja està afegint-hi dos mesos més, cosa que la fa patir a ella i als familiars, perquè no és el primer cop que s’allarguen els terminis. Quan la van inau- gurar l’any 1983, admet que era una residència modèlica, però s’ha deteriorat tant que cal traslla- dar els residents amb caràcter imminent. Prega que intenti reduir aquest termini tot procurant avançar- se al desembre; admet que s’estan fent esforços i que no és una tasca fàcil, però han d’intentar que els residents no arribin al Nadal en aquestes condi- cions. El Sr. Gomà afirma que a Amílcar ningú presenta un estat lamentable, sinó que és l’equipament el que no reuneix les condicions. Diu que no s’ha de tenir la més mínima ombra de dubte quant a la qualitat de l’atenció que estan rebent els residents per part de l’equip professional i l’administració responsable. Confirma que treballaran per trobar solucions personalitzades per a cadascun dels resi- dents i les seves famílies, i com més aviat millor. Es dóna per tractat. 8. 1. Que se’ns informi sobre la despesa pressu- postada (inicial i definitiva) i real de cadascuna de les partides del Pressupost General de l’Ajuntament NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3055 vinculades al Pla municipal contra la pobresa a la ciutat per als exercicis 2008 i 2009 (despesa real fins a dia d’avui), a més de la previsió inicial de cadascuna d’aquestes partides pressupostàries pel 2010. 2. Que es millori la coordinació entre els dife- rents operadors de serveis socials, per tal d’eli- minar les cues d’espera que continuen produint-se en l’atenció a les persones que s’adrecen als serveis socials en demanda d’ajuts per atendre les seves necessitats bàsiques, per tal d’evitar la derivació i en conseqüència, la saturació de les entitats d’acció social. 3. Que es doni tot el suport necessari a les entitats socials i s’incrementin el recursos destinats a la inclusió laboral i a l’atenció psicològica incorpo- rant en totes les mesures, ordinàries i extraordinà- ries, un percentatge obligatori per les persones en situació d’exclusió social. La Sra. Martín, quant al primer punt, diu que in- tentar quadrar els números que figuren al pressu- post anual i les partides corresponents amb el que els van facilitar al juny, quan van anunciar l’increment de recursos per atendre el Pla municipal contra la pobresa, és tota una proesa. Explica que la despesa del 2008 i 2009 es divideix en tres, sis i set apartats; els recursos econòmics, en nou, i des- prés en onze. Es queixa que així és molt difícil es- brinar a quines partides correspon cada despesa que diuen que faran, i per això demana que els ho aclareixi. Quant al segon punt, afirma no saber què passa, però el cas és que persisteixen les cues d’espera als centres de serveis socials per donar la primera atenció a la gent que s’acosta demanant ajuts; la majoria dels supòsits són de caràcter urgent per atendre primeres necessitats. Aclareix que després cal afegir-hi el temps d’espera per rebre el tracta- ment, això si no els deriven a les entitats d’acció social, moltes d’elles saturades. Reclama que si es disposa dels recursos sufici- ents s’atengui aquesta gent sense demora; temps enrere ja va demanar que s’obrís una finestreta específica –o el que creguin més convenient– per atendre-la. I si els recursos són insuficients, dema- na que els incrementin perquè no es repeteixin situacions com aquestes. Pel que respecta al tercer apartat del prec, expli- ca que arran de la crisi i el subsegüent tancament d’empreses, reduccions de plantilla, etc., a les enti- tats socials s’està adreçant gent que mai no havia estat aturada, un fet que la duu majoritàriament a patir estats depressius i a requerir atenció psicolò- gica, a més de la de tipus material, i tot el suport necessari per ajudar-los a trobar un nou lloc de treball. Alhora, sol·licita que es doni tot el suport que calgui a les entitats socials i que s’incrementin els recursos destinats a la inclusió laboral i l’atenció psicològica, incorporant en totes les mesures ordi- nàries i extraordinàries que es prenguin en aquest àmbit un percentatge obligatori per ajudar a la gent en risc d’exclusió social: no haurien de permetre que el seu nombre augmenti per culpa d’aquesta situació. Sap que no és una situació de fàcil resolu- ció, però l’Ajuntament, amb el suport d’altres ad- ministracions, ha de demostrar el seu tarannà i la seva capacitat de gestió, i prioritzar l’acció social i l’ajuda a qui enguany més la necessita. El Sr. Gomà diu que pel que fa a la despesa vin- culada al Pla municipal contra la pobresa hi ha vin- culada una despesa de 111,4 milions: 53,3 per al 2009 i 58,1 per al 2010, a més d’una inversió de 36,7 milions entre el 2009 i el 2010, la majoria dels quals corresponen a habitatge dotacional vinculat a col·lectius atesos des del Pla municipal contra la pobresa. Pel que fa al 2010, explica que el compromís po- lític esdevindrà una realitat tan bon punt el Consell Plenari de l’Ajuntament aprovi definitivament el pressupost corresponent. Aleshores espera poder expressar en xifres concretes el que era el com- promís en el moment de l’elaboració del programa. Com qualsevol altre programa, respon que el de pobresa tindrà un balanç d’execució, com van fer fa dos anys amb el Pla d’inclusió i ara amb el progra- ma de pobresa. Aquest balanç d’execució, diu, re- flectirà la despesa real de cadascuna de les accions prioritàries i el nombre de persones ateses a cadas- cuna d’elles. Assenyala que ara no poden fer-ho perquè pel que fa al calendari d’avaluació del pro- grama tot just estan començant, però es compro- met a fer-ho, com recull el text del programa. La segona pregunta, assegura, va molt més enllà del Programa d’acció contra la pobresa i té a veure amb l’atenció als serveis socials bàsics i amb la mitjana del temps d’espera per a la primera visita. Recorda que estan universalitzant l’atenció primària social a la ciutat, i això ha comportat un increment molt considerable d’usuaris i d’unitats d’atenció als centres de serveis socials; prenent les dades del setembre, l’últim mes tancat, se sap que l’any 2007 els serveis socials bàsics van atendre 7.098 perso- nes; l’any 2008, 8.520, i el mes passat, 9.784; és a dir, un 38% d’increment, que s’explica perquè es- tan endegant el procés d’universalització, en con- seqüència, els serveis socials bàsics atenen cada cop franges més àmplies de població. Si, continua, prenen les dades acumulades de gener a setembre i comparen els anys 2007, 2008 i 2009 el resultat és de 36.000 persones el 2007, 41.000 el 2008 i 45.000 el 2009. I, segueix, si fan unitats d’atenció les xifres indiquen 111.000 el 2007, 127.000 el 2008 i 141.000 el 2009. Adverteix que l’increment de les atencions no ha repercutit en la mitjana del temps d’espera de pri- mera visita. Mitjançant un magnífic model d’atenció a les urgències socials que té Barcelona, apunta que tota urgència és atesa d’immediat i la mateixa setmana en què l’han sol·licitat; i la mitjana de primera visita d’aquelles que no són urgents s’estan atenent a tota la xarxa de la ciutat entre quinze i vint dies. 3056 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 La Sra. Martín entrega un quadre al Sr. Gomà –a més de les còpies del pressupost i les despeses que els van entregar temps enrere– que han confeccio- nat perquè empleni cada recurs i les partides. Diu que no se li acut cap altra forma d’avaluar els ba- lanços quan acabi l’exercici, atès que no poden fer- ho com l’equip de govern ho ha plantejat, perquè ignoren quines partides corresponen a les despeses que han programat al pressupost del 2009. Manifesta que si no ho fan demostraran que no els interessa ser transparents en matèria pressu- postària, i que els estan enganyant, i prega que això que entrega al Sr. Gomà, els ho retorni emple- nat o, fins i tot, millorat. El Sr. Gomà agraeix el quadre i pensa que serà una aportació interessant, que estudiaran i segu- rament milloraran, perquè la gestió pressupostària de programes complexos com el d’acció contra la pobresa no és ni fàcil ni automàtica. Afirma que sempre han estat transparents; ho han fet amb el Programa d’acció contra la pobresa com segurament no s’ha fet amb cap altre progra- ma, quantificant cadascuna de les deu accions prio- ritàries. Indica que en el primer balanç figurarà què han gastat de la quantitat compromesa: si és la totalitat d’allò que havien pressupostat, diran que van encertar en la previsió inicial; si és més o menys explicaran el motiu –per exemple, que ales- hores la previsió inicial incorporava un element d’incertesa que ha implicat més o menys despesa. A més, afirma, facilitaran els indicadors reals del nombre d’usuaris atesos i incorporats en itineraris d’inclusió i de lluita contra la pobresa. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 9. Que l’Agència de Salut Pública de Barcelona pregui mesures urgents per tal de controlar la po- blació de múrids al passeig de Sant Joan. La Sra. Capella comenta que d’haver estat possi- ble hauria fet un seguiment de les diverses pregun- tes que el Grup Municipal d’ERC ha adreçat a aquesta Comissió en relació amb els múrids. Recor- da que el gener del 2008 ja van interessar-se per la proliferació de rates al passeig de Sant Joan, entre Diagonal i travessera de Gràcia, i que se’ls va res- pondre que els equips d’inspecció havien detectat el problema a les darreries del 2007, que van deter- minar un grau mig d’afectació i que es va dissenyar un pla d’actuació aplicant substàncies tòxiques que afectessin els múrids però no als humans. Recorda també que es destacà el treball conjunt dels equips de neteja de Parcs i Jardins i de l’Agència de Salut Pública, i que se’ls digué que si fos necessari s’aixecarien els parterres per a una millor desratit- zació i s’informaria els pares dels nens i nenes per- què no alimentessin involuntàriament les rates en deixar part del berenar als bancs o zones de joc. Al maig, prossegueix, va tornar a interessar-se per les accions dutes a terme, i van tornar a dir que ales- hores la presència de múrids allà era molt baixa. Sap que són processos cíclics, però fa gairebé dos anys que s’arrossega el problema i no s’acaba d’eradicar. Apunta que potser no es pugui eradicar, però prega, en tot cas, que es prenguin mesures urgents, atès que s’ha detectat un nombre conside- rable de ratolins en aquell indret. La Sra. Ribas indica que el passeig de Sant Joan, entre la travessera de Gràcia i la Diagonal, està inclòs en el programa de vigilància de zones de risc d’infestació de múrids; és a dir, quinzenalment, tant si se’n veuen com si no, es fa una actuació. Gràcies a aquests controls, explica, saben que l’afectació no és de xarxa de clavegueram, sinó baixa i de ratolí domèstic als parterres enjardinats, afavorit per l’abundant menjar procedent de la dei- xalla dels nens. Comenta que s’ha treballat amb el Districte i l’associació de veïns i veïnes en una campanya de sensibilització que es volia fer coinci- dir amb l’inici del nou curs escolar; no té el material encara, però sap que s’ha de fer abans del Nadal. Diu que en detectar-se l’increment de ratolins, que va coincidir amb l’augment de les queixes ciutada- nes, es va passar a fer actuacions setmanals, però atès que això era insuficient per eradicar-los, en- guany s’han augmentat, tot esperant que sigui suficient. Teòricament es poden eliminar, però as- segura que a la pràctica és molt difícil; l’objectiu ara és tenir la població sota control i que no pugui esdevenir un perill per a la gent que fa ús d’aquest espai. La Sra. Capella entén que s’accepta el prec, i ho agraeix, atès que és un tema de salut pública i és prou seriós com per tenir-lo en consideració; per això plantejava si es podia abaixar o no la guàrdia, perquè l’aspecte físic dels ratolins no és el de les rates però també transmeten malalties. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CiU: 10. Quines actuacions està duent a terme el go- vern municipal en matèria de formació de les per- sones cuidadores de gent gran i d’altres persones en situació de dependència? Quines entitats i insti- tucions formen part de la Xarxa de Suport a Famíli- es Cuidadores? La Sra. Fandos formula aquesta pregunta arran de qüestions que han sortit en altres comissions i com a conseqüència de l’aplicació de la Llei de pro- moció de l’autonomia personal i atenció a les per- sones en situació de dependència, que està gene- rant un major percentatge de cuidadors no professionals, la qual cosa hauria de ser l’excepció i no la norma, com ha succeït. D’altra banda, no fa gaire es va presentar un informe relatiu a la salut de les persones cuidadores, on s’afirmava que ar- ran de l’aplicació d’aquesta Llei s’han hagut de re- plantejar molts dels percentatges inicials. Pregunta si a part d’admetre que hi ha més cuidadors profes- NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3057 sionals dels que fixa la llei, el govern municipal també reconeix que això comporta problemes de salut, etc., i quines actuacions s’estan fent per for- mar aquests cuidadors de gent gran o en situació de dependència. Pel que fa a les entitats i institucions que inte- gren la Xarxa de Suport a Famílies Cuidadores, es dóna per satisfeta si són les que figuren a l’informe. El Sr. Gomà confirma que són les vuit entitats fundadores de la Xarxa, la més recent i petita de les quals és la de familiars d’Alzheimer, Uszheimer, etc., i que totes són molt potents. Admet que el percentatge de cuidadors no pro- fessionals sobrepassa l’esperat i afegeix que man- tenen l’aposta perquè la prestació de serveis –re- sidencials o domiciliaris– sigui el primer element de la cartera. Afirma, tanmateix, que el percentatge elevadíssim de cuidadors no professionals, que se situava per sobre del 70% en els primers informes trimestrals, s’ha reduït enguany al 50%-60%; és a dir, s’està corregint aquesta tendència. Destaca que prop d’un 20% de les famílies fan l’opció mixta, és a dir, combinen l’atenció domicilià- ria o al centre de dia amb cuidadors no professio- nals. Admet que quan van presentar l’informe de salut de les persones cuidadores entenien que era un primer element a tenir en consideració, si bé fins aleshores mai no havien objectivat quin era l’impacte en la salut i l’autonomia personal dels cuidadors a Barcelona. A més, diu, objectivaven una cosa que intuïen: que hi havia dos biaixos molt importants, un de gènere i un de nivell d’ingressos. Per tant, conclou, quan parlen de persones cuida- dores es refereixen fonamentalment a dones d’ingressos baixos. Explica que estan actuant mitjançant dos ele- ments. Informa que el primer és la Xarxa, és a dir, ajudant a aquestes entitats perquè puguin enfortir els seus programes de suport a les persones cuida- dores –puntualitza que aquestes vuit entitats van rebre subvenció; anuncia que l’any que ve comen- çaran a operar amb conveni, i aleshores podran, no només quantificar, sinó fer un seguiment de l’enfortiment dels seus mecanismes de suport a les persones cuidadores. El segon element, apunta, és que a través del Consorci de Serveis Socials estan aplicant a Barcelona el programa de suport social i formatiu als cuidadors que el Departament d’Acció Social i Ciutadania ha endegat el 2009; programa que, en el seu origen, va ser el fruit d’un acord entre el Departament i l’Obra Social de Caixa Cata- lunya, i que té un pressupost de 3.250.000 euros per al 2009 –per al conjunt de Catalunya– i els vessants següents: accions formatives, grups d’ajuda mútua, atenció domiciliària, i respir als cuidadors que s’incorporen precisament a les acci- ons formatives, i assessorament a través d’un telè- fon 900. Per tant, assenyala que a través del Con- sorci de Serveis Socials estan executant aquest programa a Barcelona, i l’objectiu és que d’aquí a finals d’any siguin nou les accions formatives i un màxim de 15 a 17 grups d’ajuda mútua. Calcula que al voltant d’unes 3.000 persones s’hauran be- neficiat d’algun d’aquests elements, ja sigui d’acci- ons formatives concretes o bé de trucades al telè- fon d’assessorament per a persones que tenen un PIA amb cuidador no professional a la Llei de la dependència. Espera poder donar un primer balanç d’aquest programa el primer trimestre del 2010. La Sra. Fandos, tot i que creu que ja ha quedat prou clar, pregunta si quan algú va als serveis soci- als, li fan un PIA i li és concedit –perquè els altres recursos no poden ser– un cuidador no professio- nal, li ofereixen que s’apunti al programa o li facili- ten les adreces de les xarxes, si són els propis ser- veis socials qui l’orienten automàticament sobre aquests cursos o ha de demanar-ho ell. El Sr. Gomà respon que el Consorci de Serveis Socials ha adreçat una carta a totes les famílies amb PIA i cuidador no professional; per tant, ha arribat a coneixement de totes les famílies, i els nous PIA amb cuidador o cuidadora no professional ja tenen d’entrada la informació per part de la tre- balladora social que finalment signa el PIA d’acord amb la família. Es dóna per tractada. 11. Li consta a la regidoria de drets civils que s’hagin dut a terme darrerament actes, jornades o reunions promogudes per l’Ajuntament de Barcelo- na en les que no s’hagi estat prou curós en el res- pecte a la igualtat i a la no discriminació? Quines mesures s’estan duent a terme i quines es pensa adoptar? El Sr. Blasi manifesta que tot i que el tema és prou seriós, hi ha per riure una estona. Es refereix concretament al II Congrés de les Dones celebrat a la ciutat. Pregunta que com s’explica que hom rebi un invitació signada per l’alcalde i la regidora de Dones i Joventut convidant-los a un acte i poc des- prés d’haver-ho confirmat, li diguin que no hi poden participar regidors de sexe masculí. Afegeix que l’alcalde hi va anar, però. El Sr. Mestre creu que seria més adequat adreçar aquesta pregunta a la regidora de Dones que no pas al regidor de Drets Civils, perquè segurament ella és qui podria explicar-ne els motius, tot i que si no li falla la memòria, és la mateixa situació que es va produir en el I Congrés de les Dones, ara fa deu anys. Afirma que hi ha hagut espais i moments on plantejar aquestes qüestions a consells de partici- pació, a comissions, etc. No obstant, diu, la pre- gunta deixa entreveure que aquest fet constitueix una manca de respecte a la igualtat i una discrimi- nació, la qual cosa no comparteix, perquè per dis- criminació s’entén que uns drets reconeguts legal- ment són, per raons d’ordre personal o social, vulnerats en el seu exercici. Per tant, afirma que no s’han interessat en quelcom que sabien que passa- ria perquè no ho consideren, insisteix, una manca de respecte a la igualtat o un acte discriminatori. 3058 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 El Sr. Blasi diu que li demanava l’empara al Sr. Mestre perquè creia que vetllava pel compliment d’aquestes qüestions, però entén que s’hauria d’haver adreçat a una altra regidoria –o a l’alcalde, o directament a la síndica de greuges–, sobretot després de la primera intervenció del Sr. Mestre en aquesta sessió, on ha deixat ben clar que la regido- ria de Drets Civils només serveix per informar i motivar la participació. Diu que no vol qüestionar l’esmentat congrés, atès que ha estat un èxit, però només tocava ballaruga, i per això estan les festes majors. Quan s’interessa per aquests temes és per poder-hi treballar i manifesta que no ha estat l’únic membre del seu grup municipal ni, imagina, del consistori que s’ha sentit molest. Recorda que en d’altres comissions, i oportuna- ment, s’havia expressat la possibilitat que hi parti- cipessin homes, i afegeix que al Plenari també es va plantejar aquesta qüestió. Insisteix que més important que reivindicar termes com inclusió, equitat i igualtat és aplicar-los. Espera que en futu- res edicions del Congrés, així com en altres actes i esdeveniments, no es repeteixi aquesta situació. El Sr. Mestre aclareix que la invitació a què fa re- ferència no ha sortit de la Regidoria de Drets Civils i que, per tant, hauria de demanar explicacions a qui correspongui. Insisteix que no considera que el fet que el Congrés de les Dones estigui exclusivament orientat a la participació femenina constitueixi un acte de discriminació envers els homes, tampoc que això sigui ni respongui a la definició de discri- minació, que és la vulneració de drets reconeguts legalment. En resposta al comentari que el regidor de Drets Civils no s’interessa per les situacions de discriminació, assevera que a la Regidoria de Drets Civils li interessen molt les situacions de discrimina- ció, especialment les que afecten a les dones, i que hi intervé a través de l’Oficina per la No- Discriminació. L’insta a llegir la memòria del 2008 de l’Oficina per la No-Discriminació per tal de co- nèixer detalladament els expedients oberts per causa directa de la discriminació pel fet de ser do- na, o que repassi la memòria dels seu anys de l’Oficina per la No-Discriminació. Troba inadmissible que el Sr. Blasi digui que l’únic que preocupa a la Regidoria de Drets Civils és informar –que ho fa, naturalment– quan té un ser- vei específic municipal contra la discriminació que atén, tracta i resol tant els problemes que pateixen les dones, com qualsevol ciutadà o turista de pas a la ciutat. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 12. Per quins motius, malgrat disposar d’infor- mació de l’existència del focus, no s’ha pogut evitar una invasió de mosquits tigre als jardins dels Drets Humans? La Sra. Capella manifesta que segons va explicar la regidora de Medi Ambient a la darrera Comissió de Sostenibilitat, entre el gener i el setembre d’enguany es van registrar 69 incidències per pica- da de mosquit tigre i es va intervenir sobre 24 fo- cus. Aquesta, diu, va ser part de la resposta a la pregunta presentada per ERC interessant-se per les mesures que s’estaven duent a terme. La Sra. Ribas respon que aquests jardins estan considerats com a zona de risc i sotmesos a vigilàn- cia; cap dels controls fets durant els mesos d’estiu va detectar una presència preocupant de larves. Malauradament, diu, la darrera setmana de setem- bre, a les fortes pluges va seguir una onada de calor, la qual cosa va provocar una explosió demo- gràfica de mosquits tigre i, per tant, la colonització, no només de l’estany, sinó també de les nombroses petites zones enjardinades privades de la zona. Afirma que es va actuar d’immediat, fins i tot abans que es comencessin a rebre les queixes ciutadanes, però constata que el problema és que són tracta- ments amb larvicides, és a dir, maten les larves, però no els exemplars adults i, per tant, els seus efectes tarden prop d’una setmana a deixar-se no- tar. Aquesta, assegura, és una de les raons per les quals s’ha donat aquest desfasament. Informa que els tractaments segueixen i que en el cas de l’estany estan molt controlats. Diu que també es va fer una campanya d’informació als particulars que tenien zones enjardinades, i en- guany, els tractaments a l’edifici i a la biblioteca segueixen, perquè el focus va permetre descobrir que la infraestructura arquitectònica facilitava la nidació del mosquit. Actualment, explica que les dades indiquen que l’activitat dels mosquits ha disminuït a l’entorn d’un 70%. La Sra. Capella pensa que, a la vista dels fets que s’han produït en aquests jardins, hi ha hagut una actuació insuficient, atès que els veïns feia temps que es queixaven, i així ho van manifestar en diferents mitjans de comunicació. Des de l’Agèn- cia de Salut, diu, es va demanar la col·laboració ciutadana per tal de facilitar el control del mosquit i, en aquest cas, van ser els mateixos veïns qui alertaren que el focus es podia localitzar a l’estany. Llavors, entén que realment la coordinació que s’havia de preveure entre la pròpia Agència de Sa- lut Pública i Parcs i Jardins ha funcionat. Admet que l’Agència de Salut Pública ha lliurat unes notes informatives als veïns i a la ciutat força acurades, en les quals es recalca que cal tenir cura dels exteriors i evitar tenir objectes que puguin acabar contenint aigua estancada, que és una for- ma de generar les larves i, per tant, de generar plagues. El fet, diu, és que a la zona concorrien diversos factors de risc i, tot i l’advertència del mal estat de l’estany, es va actuar tard. Creu que hi ha hagut manca de coordinació, malgrat que alguns veïns ja alertaven del mal estat de l’estany i de la manca de manteniment. La Sra. Ribas respon que no hi va haver desco- ordinació perquè fou el Servei de Salut Pública qui va fer els controls de seguiment de l’estany, no pas NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3059 Parcs i Jardins. La presència o no del mosquit tigre, afirma, no depèn del bon o mal estat d’un estany, sinó de l’estany en si mateix, de si conté aigua es- tancada. És del parer que els controls van ser els adequats, però les condicions meteorològiques, impredictibles. Adverteix que el mosquit tigre no l’eradicaran, ha vingut per quedar-se; la bona notí- cia és que la població cada cap cop és menys sensi- ble a les seves picades. El Sr. Mulleras dóna per finalitzat el torn de precs i preguntes, i ofereix a la Sra. Fandos la possibilitat de repensar-se si retira o no el seguiment de pro- posicions de l’ordre del dia. La Sra. Fandos comenta que tan greu és acabar a un quart de cinc com a tres quarts de quatre, per- què, entre altres coses, hi ha gent aquí, com el Sr. Mulleras o ella mateixa, que ara han d’assistir a l’altra comissió. Reitera que és absurd que una co- missió comenci a dos quarts d’una, perquè convida a pensar que també durarà només una hora i mitja. El Sr. Mulleras pren la paraula a la Sra. Fandos i prega al secretari que torni a fer les gestions opor- tunes sobre aquesta qüestió. Agraeix a tots els participants les bones maneres i el temps invertit. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 13. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució de la proposició que fou aprovada en la sessió de 10 de juliol de 2007 amb el contingut següent: Encar- regar al Govern municipal un estudi en profunditat sobre el dimensionament actual dels centres de Serveis Socials que avaluï el funcionament i detecti les mancances per tal de fer una proposta acurada de la necessitat de nous centres, d’ampliació de personal i de millora de les infraestructures. Es retira. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les setze hores i quin- ze minuts. Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement Acta de la sessió celebrada el dia 20 d'octubre de 2009 i aprovada el dia 17 de novembre de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 20 d'octubre de 2009, s'hi reuneix la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Co- neixement, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gemma Mumbrú i Moliné, Jordi W. Carnes i Ayats, Carmen Andrés i Añón, Montse Sánchez i Yuste, Imma Mayol i Beltran, Gerard Ardanuy i Mata, Maite Fandos i Payà, Sònia Reca- sens i Alsina, i Xavier Mulleras Vinzia, assistits per la tècnica jurídica, Sra. Anna Martori i Salichs, qui actua per delegació del secretari general i certifica. També hi és present el Sr.: Mateu Hernández i Maluquer, gerent de Promoció Econòmica. Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Itziar González i Virós, Montserrat Ballarín i Espuña, Francina Vila i Valls, Emma Balseiro Carreiras, Án- geles Esteller Ruedas. S'obre la sessió a les setze hores i trenta-cinc minuts. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Barcelona, una economia que avança cap a un nou model productiu de futur. El Sr. Hernández explica que és el cinquè informe trimestral que es presenta amb l’objectiu de pren- dre el pols de les grans dades econòmiques de la 3060 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 ciutat en el context actual de crisi i de mutació de la seva pell econòmica. Assenyala que l’informe inclou 70 indicadors econòmics i 50 mesures de treball, i afirma que cal destacar-ne tres grans con- clusions: en primer lloc, que Barcelona pateix la crisi global com altres ciutats i fins i tot en menor mesura; en segon lloc, que es perceben senyals, si no de recuperació, sí d’estabilització de la situació; i, en tercer lloc, que Barcelona s’està transformant per avançar cap un nou model productiu basat en el coneixement i la sostenibilitat. Quant a la primera conclusió, subratlla que són negatives les dades de la taxa d’atur (del 13%), la destrucció d’empreses, l’evolució del PIB, l’evolució dels preus (del 0,1%), les dificultats d’accés al fi- nançament (el 84% de les pimes espanyoles en tenen), la reducció de passatgers a l’aeroport (del 13%) i la facturació del comerç (d’entre un 1,4 i un 6%). Així mateix, destaca que l’atur afecta especi- alment els homes majors de 45 anys amb estudis bàsics procedents dels serveis, de la construcció o del comerç, i que els estrangers ja suposen gairebé el 21% de l’atur. Assenyala que les persones d’entre 25 i 45 anys pateixen uns increments de l’atur superiors al 50% en el darrer any, un percen- tatge similar als increments registrats entre perso- nes amb una alta qualificació. Afirma que, tot i així, aquests increments no han de fer perdre de vista que més del 70% de les persones aturades de Bar- celona tenen estudis bàsics o no en tenen. D’altra banda, explica que, per sectors, l’atur afecta espe- cialment els serveis de les empreses (27%), el co- merç i reparacions (15%), la indústria i la construc- ció (el 12% cadascun). Afirma que, malgrat tot, aquestes dades posen de relleu que la ciutat té unes bases sòlides per fer front a la crisi, ja que es veu afectada amb menys intensitat que els seus àmbits de referència. En aquest sentit, assenyala que la disminució intera- nual d’afiliats a la Seguretat Social, del 6%, és infe- rior que a la província i a Espanya, i destaca que el mes de setembre l’evolució intermensual ha estat positiva per primera vegada en un any. Així mateix, indica que les taxes d’activitat (el 78%), ocupació (el 68%) i atur (el 13%) continuen sent més positi- ves que a Catalunya i Espanya, com també les ta- xes de creació d’empreses per 1.000 habitants són superiors a les altres àrees urbanes de l’Estat i la caiguda interanual dels centres de cotització, d’un 4,6% a Barcelona, és inferior a les taxes provincials catalanes i estatals, de gairebé el 7%. Explica que és una situació difícil a la qual l’Ajuntament respon amb mesures de xoc a curt termini, mesures d’impacte a mitjà i llarg termini, i mesures excepcionals de suport a les persones, les empreses i les famílies. Assenyala que mitjançant el Fons d’Inversió Estatal s’han creat més de 8.800 llocs de treball, dels quals 4.800 procedien de l’atur, i destaca que s’estan executant els compro- misos en el marc del Pacte per l’ocupació de quali- tat, amb més de 61.000 participants atesos, com també el fet que el programa "Activa’t per l’ocupació" en el seu primer aniversari ja té més de 10.000 participants. Pel que fa a la segona conclusió de l’informe, afirma que, tot i que els propers mesos de tardor seran complicats, les dades permeten tenir expec- tatives d’una certa estabilització. Explica que, de la mateixa manera que fa un any, l’ocupació, el finan- çament i la confiança en el sistema bancari i finan- cer global continuen en plena crisi, però diu que actualment es perceben símptomes d’estabilització. Indica que la Seguretat Social evoluciona més favo- rablement que a la resta de l’Estat i subratlla que la contractació a Barcelona, amb una reducció del 18,9% des d’inici d’any, és més moderada que a Catalunya i similar a l’espanyola. Pel que fa al nombre de visitants a la ciutat de juny a agost, assenyala que s’ha incrementat en 84.600, un augment del 4,7%, que la despesa d’aquests visi- tants amb targeta de crèdit ha augmentat un 5,1% i que el percentatge de visitants en creuer s’ha continuat incrementant, gairebé en un 5%. Quant a la facturació del comerç, destaca que s’ha comen- çat a suavitzar el seu decrement, ja que s’ha passat d’una reducció superior al 10% en trimestres ante- riors a uns percentatges que oscil·len entre el 2% i el 6%. En relació amb la constitució d’empreses, assenyala que a Barcelona s’han constituït el 14,5% de les empreses de tot l’Estat, mentre que les em- preses dissoltes només representen el 6,2%. Fi- nalment, afirma que la recuperació de les principals economies a les quals exporten moltes empreses de Barcelona, com França o Alemanya, fa tenir expectatives de recuperació. Pel que fa a la tercera conclusió de l’informe, as- senyala que en el darrer trimestre es registren avanços en indicadors de coneixement i sostenibili- tat. Destaca el fet que altres ciutats intensives que avancen cap a models de coneixement, com San José a Silicon Valley o Berlín, també pateixen altes taxes d’atur, amb un 12% i un 16%, respectiva- ment. Afirma que una aposta per la societat del coneixement suposa una mutació de la pell econò- mica de la ciutat. Explica que Barcelona aposta per una economia diversificada, cosa que es pot observar en el fet que la construcció representa només el 4,7% de l’ocupació, a diferència del 6,6% de Madrid i el 10% de València, com també en el pes fort de diversos sectors d’alt valor afegit. En aquest sentit, detalla que l’afiliació a la Seguretat Social ha crescut en sectors clau com la recerca i la innovació (un 2%), les activitats audiovisuals (un 3%), la publicitat (un 4%) i la fabricació de productes farmacèutics (un 3%). Assenyala que Barcelona aposta per la iniciativa emprenedora nacional i global amb mesures com l’acompanyament de projectes empresarials de Barcelona Activa, l’impuls de programes pioners de NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3061 creació d’empreses en sectors estratègics com les ciències de la vida, i el microcrèdit. Afirma que aquesta aposta es reflecteix en el fet que la ciutat és seu del 14% de les empreses de l’Estat i de més de 25 empreses de capital risc i xarxes de business angels, condició que considera necessària per al creixement i la innovació. Assenyala que, a més a més, Barcelona encapçala l’índex de creació de noves empreses per 1.000 habitants i que té una de les taxes de temps necessari per constituir una empresa més reduïdes de l’Estat. Afirma que Barcelona aposta per una economia oberta i posicionada al món, com demostra el fet que sigui considerada la quarta millor ciutat per fer negocis pels executius i directius europeus, que el 87% de les inversions directes estrangeres a Cata- lunya es concentrin a Barcelona, que la ciutat gene- ri la cinquena part de les exportacions espanyoles i que lideri les exportacions d’alt i mitjà contingut tecnològic. Explica que l’Ajuntament potencia aquesta internacionalització de l’economia de la ciutat i la competitivitat de les seves empreses mitjançant diverses iniciatives de promoció interna- cional. En aquest sentit, fa referència a la posada en marxa a Expo Real del Triangle Econòmic de Barcelona, l’arrencada del programa "Do it" per atraure talent creatiu i innovador a la ciutat, els acords amb ESADE i IESE perquè participin en les accions municipals de promoció internacional, i especialment la posada en marxa de la xarxa dels consolats de mar. Destaca que la ciutat comença a recollir els fruits de l’aposta per unes infraestructures de gran abast com la nova Terminal 1 que ja funciona plenament. Assenyala que, tot i la caiguda del 13% dels pas- satgers en el primer semestre de l’any a l’aeroport, el 58% han estat estrangers, xifra que és 5,5 punts superior a la de l’any 2005. Explica que el treball del Comitè de Rutes, juntament amb la Cambra de Comerç, AENA i la Generalitat, ha permès incre- mentar en tres les connexions internacionals i en 31 la freqüència setmanal d’aquest tipus de vols. Afegeix que el port ha escalat respecte el 2007 dues posicions en el rànquing de ports europeus en trànsit de contenidors, malgrat que és una de les infraestructures més afectades per la crisi global. Assenyala que Barcelona aposta per la innovació i la creativitat. Explica que la despesa en R+D so- bre el PIB a Catalunya, de l’1,48% , és superior a l’espanyola i que, encara que està allunyada dels objectius europeus, és estandartizable en termes de composició i inversió pública i privada en relació amb Europa. Destaca que les empreses innovado- res de la ciutat són les que més models d’utilitat presenten a l’Estat, amb un 24% i el 17% de pa- tents, com també el fet que el 28% de les empre- ses de Barcelona se situen en indústries de creixe- ment alt o mitjà. Afegeix que Barcelona i Catalunya concentren el 23% de les empreses innovadores de tot l’Estat, cosa que es reflecteix en el fet que el 24% de les empreses que participen en programes del CEDETI i el 34% de les que reben suport de l’Empresa Nacional d’Innovació són de Barcelona, com també en el fet que l’àrea d’innovació de Bar- celona és la que més finançament competitiu rep d’Europa de totes les de l’Estat. Afirma que Barcelona aposta pel talent de futur. En aquest sentit, destaca que la ciutat compta amb un capital humà altament qualificat, amb el 40% dels llocs de treball ocupats per universitaris, i és seu de centres d’ensenyament d’excel·lència global, com la Universitat de Barcelona, ESADE i IESE. Assenyala que Barcelona aposta també per una economia sostenible, com demostra el fet que la seva eficiència energètica és superior a la catalana i l’espanyola, i que és una de les cinc ciutats amb més estalvi d’aigua de tot Europa. Finalment, destaca que, tot i que la crisi continua afectant amb força la ciutat, ho fa en menor mesu- ra que altres entorns i s’observen avanços substan- cials en el model basat en una Barcelona competiti- va i del coneixement i la sostenibilitat. La Sra. Recasens explica que el seu Grup espe- rava obrir un altre tipus de debat i que, per això, va enviar una carta al tinent d’alcalde amb còpia al Sr. Hernández per demanar un seguit de dades que permetrien fer un debat amb profunditat de la situ- ació econòmica actual. Afirma que el discurs del Sr. Hernández seria adequat si es dirigís a un públic determinat, com els comerciants o el sector hoteler, ja que presen- taria de manera positiva la situació per donar ànims. Assenyala, però, que en aquesta comissió caldria aportar totes les xifres per afrontar de ma- nera realista la crisi actual i debatre el model de futur que es vol impulsar. Considera inadequat que el Sr. Hernández plan- tegi la situació econòmica de la ciutat com a positi- va perquè és menys negativa que la d’altres en- torns. Afirma que fa temps que el seu Grup adverteix que el Govern municipal és poc transpa- rent i no té lideratge, ja que l’alcalde no aborda la qüestió de la greu crisi econòmica i l’únic que fa l’Ajuntament és presentar un garbuix de xifres per no afrontar la situació. Explica que, per aquesta raó, el seu Grup ha de- manat que el Govern doni resposta a un total de 128 indicadors de caire tant econòmic com social, ja que considera que només confrontant la realitat econòmica i la social es pot fer una radiografia cor- recta de la situació. Opina que l’Ajuntament es limita a afirmar que l’economia va bé, però que la realitat és que el percentatge actual d’atur és del 20% i, des de l’abril del 2008, s’ha passat de 57.687 a 96.250 aturats. Assenyala que això és així malgrat les me- sures que el Govern ha posat en marxa i la signatu- ra del Pacte per a l’ocupació, i en aquest sentit demana que afronti la realitat perquè, si no, la ciu- tat no se’n sortirà. 3062 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 Afirma que, tal com adverteix Càritas, darrere la crisi econòmica hi ha una crisi social. Explica que el seu Grup demana dades socials, com el nombre de sol·licituds de reconeixement de dependència o el nombre de famílies que han demanat acollida, per- què també són indicadors de la crisi econòmica. En relació amb l’atur en la immigració, expressa la gran preocupació del seu Grup per aquesta capa de població, ja que són persones que no poden recórrer a una família propera quan es troben a l’atur. Considera que l’Ajuntament es limita a afir- mar que l’atur està creixent entre els immigrants, però no duu a terme cap actuació concreta en aquest àmbit. Opina que el model del qual parla l’Ajuntament no s’està concretant en res. Pel que fa a l’aposta per una economia diversificada, afirma que també te inconvenients, ja que si se sustenta en el sector serveis implica una ocupació més inestable i precà- ria. Assenyala que l’informe dóna les dades sobre creació d’empreses en percentatges, de manera que no es pot saber quin nombre absolut d’empreses s’han creat realment. En aquest sentit, destaca que, independentment de si Barcelona està en el rànquing de ciutats preferides per fer negocis, la realitat és que les societats creades han caigut un 22,6%. Explica que el seu Grup rebutja el fons estatal d’inversió local (en endavant, FEIL), atès que ha estat una pèrdua de diners en termes de contracta- ció i d’ocupació que no ha servit per redreçar la situació. Assenyala que ara ja es parla d’un nou fons, el 30% del qual es destinarà a despesa cor- rent, i considera que això només indica que les economies locals estan en molt mal estat. En aquest sentit, pregunta si l’Ajuntament ha pagat a 30 dies els proveïdors que han contractat mitjan- çant el FEIL tal com estableix el decret correspo- nent. Aclareix que demana aquesta dada perquè el Govern va donar dades errònies en relació amb el termini de pagament als proveïdors i afirma que és un aspecte que sí que hagués suposat una ajuda. Expressa la gran preocupació del seu Grup per l’atur en les franges d’edat de 25 a 35 i de 35 a 45 anys. Assenyala que fa dos anys el seu Grup ja va advertir que la taxa d’increment d’aquest atur, per sobre del 53%, era molt alta. Demana al Govern quines són les mesures que està prenent en aquest àmbit i fa referència al Pla director de joventut, que té com a objectiu difondre la cultura emprenedora entre els joves arribant al 20% dels alumnes de l’ESO i al 30% dels de l’FP. Considera que són uns objectius molt pobres i que, per tant, aquest pla no millorarà la situació. Finalment, explica que l’objectiu del seu Grup no és confrontar les xifres, sinó consensuar la llista d’indicadors. En aquest sentit, demana que el Go- vern doni dades actualitzades des del gener del 2008 fins a l’octubre del 2009 per als 128 indica- dors que el seu Grup li ha fet arribar amb la finali- tat de tenir una radiografia real de la situació eco- nòmica de Barcelona. El Sr. Mulleras considera que fa mesos que aquest tipus d’informes estan plens de cofoisme i autocomplaença. Afirma que, tanmateix, el Govern sap que la realitat econòmica és molt diferent de la situació plantejada en l’informe, ja que forma part de la seva feina reunir-se regularment amb els comerciants, les pimes, els autònoms i els gremis, de manera que sap que estan immersos en una crisi molt greu. Quant a les dades de l’informe, assenyala que hi ha altres xifres que són negatives, com el fet que la taxa d’atur a la zona euro sigui del 12% i a Espa- nya del 19,6%, o que el creixement previst per al 2010 a la zona euro sigui del 0,3% mentre que a Espanya és del -0,7%. Així mateix, destaca que l’increment interanual de l’atur a Barcelona és del 47% i a Espanya, en canvi, és del 41%. En aquest sentit, considera que aquestes dades demostren que en diversos aspectes econòmics la ciutat està en una situació més desfavorable que la resta d’Espanya. Pel que fa a les dificultats d’accés al finançament, afirma que és un dels greus problemes actuals i assenyala que les mesures implementades pel go- vern a Espanya, un govern que és del mateix color polític que l’Ajuntament, no han canviat la situació. Destaca que el pla de rescat milionari del govern ha resolt els problemes dels bancs, però no pas els de les pimes i els autònoms. Considera que calen me- sures perquè el finançament arribi a l’economia real i, en aquest sentit, assenyala que el seu Grup ha proposat una sèrie d’esmenes al Pla d’ocupació per crear un fons especial de creació d’empreses i d’autoocupació per a la ciutat. D’altra banda, afirma que Barcelona mai no po- drà ser competitiva si no ho és en termes de fiscali- tat, per la qual cosa diu que cal aplicar incentius econòmics i fiscals. Explica que Barcelona continua sent percebuda com una de les ciutats més cares d’Espanya per desenvolupar una activitat econòmi- ca. Aclareix que això no és només responsabilitat de l’Ajuntament, però afirma que sí que ho és de la Generalitat, que és del seu mateix color polític. Quant al FEIL, assenyala que no ha aconseguit els seus objectius, especialment a Barcelona, com demostra el creixement interanual de l’atur. Consi- dera que s’han destinat els diners d’aquest fons de manera improductiva i que els llocs de treball que s’hagin pogut crear desapareixeran si s’acaba el fons al mes de desembre. Afirma que l’Ajuntament ha de prendre les mesu- res necessàries i adequades perquè no es continuïn destruint llocs de treball i tancant empreses amb la intensitat actual. Destaca que l’informe presentat no indica que s’estiguin fent actuacions en aquest àmbit i demana que el Govern deixi de fer informes d’esquenes a la realitat per afrontar la situació d’una manera realista. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3063 Pel que fa a la internacionalització, la diversifica- ció i les infraestructures, afirma que coincideix amb la idea que són molt bones eines per millorar la situació econòmica de la ciutat, però aclareix que no està d’acord amb el tractament que en fa l’Ajuntament. En aquest sentit, destaca que l’aeroport està perdent més passatgers que altres aeroports de la mateixa capacitat. Quant a la diver- sificació, considera que l’acció del Govern no acon- segueix millorar-la i remarca que cal aprofundir i potenciar la inversió en R+D+I i en formació. Asse- nyala que, tot i que la ciutat té alguns centres de formació de renom internacional, la majoria són privats i, d’altra banda, la formació a Barcelona, Catalunya i Espanya no obté resultats positius en l’informe PISA. Considera, per tant, que cal fer autocrítica a l’hora de valorar la formació. Explica que, tenint en compte que un nou model productiu ha de cobrir les necessitats socials es- mentades, incentivar l’activitat econòmica, potenci- ar la formació professional i acadèmica, i fonamen- talment garantir que el finançament arribi a les pimes i als autònoms, el Grup del PP considera que cal rebaixar la pressió fiscal de Barcelona perquè la ciutat sigui més atractiva i competitiva a escala espanyola i europea. Finalment, assenyala que el seu Grup ha presen- tat també una pregunta en relació amb les políti- ques de comerç de proximitat, ja que opina que les actuacions municipals en aquest àmbit són insufici- ents. El Sr. Portabella manifesta que inicialment li va semblar que l’informe inclouria una reflexió al vol- tant del nou model productiu, però que ha trobat que conté massa dades perquè es pugui fer una reforma serena en aquest sentit. Assenyala que per fer-ho cal calma i un aprofundiment en alguns dels criteris que s’apliquen en l’informe. Explica que tothom està d’acord en aquests criteris, però diu que l’informe només n’inclou una descripció succin- ta, de manera que no explica com es poden imple- mentar aquests principis per construir un nou mo- del productiu. Afirma que el nou model no ha d’oblidar el model existent. En aquest sentit, opina que el pes que es dóna als aspectes industrials és molt baix. Conside- ra que no s’ha d’obviar el fet que Barcelona és la capital d’un país que ha estat capaç de fer la revo- lució industrial sense cotó, sense ferro i sense car- bó, la qual cosa té un mèrit enorme. Destaca que actualment el 9,5% de les persones afiliades a la Seguretat Social pertanyen al sector industrial, de manera que considera que el nou model ha d’incloure tots els punts a què fa referència l’informe, però que també s’ha de concebre com una evolució del que ja existeix. Explica que els elements existents ja han generat un funcionament positiu i han tingut un bon període de desenvolupament, de manera que cal transfor- mar i innovar aquests elements perquè durant el segle XXI siguin tan productius com al llarg del segle XX. D’altra banda, afirma que, a part de no menys- tenir allò que històricament ha enfortit la ciutat, cal incorporar els sectors que tindran un recorregut més llarg durant els pròxims cent anys. En aquest sentit, destaca que el que falta és fomentar el con- cepte de ciutat del coneixement. Considera especi- alment preocupant l’atur en les franges d’edat de 25 a 35 i de 35 a 45, ja que són persones que ge- neralment han fet un esforç molt significatiu en termes de formació. Opina que caldria analitzar si el 40% de llocs de treball ocupats per persones amb estudis universitaris és un percentatge compa- rable a altres ciutats desenvolupades. Afirma que l’important és la mitjana i considera que, tot i que la mitjana de Barcelona no és paupèrrima, aquest percentatge encara és baix en termes comparatius. Manifesta que és necessari, per tant, continuar insistint en aquest àmbit. Així mateix, assenyala que caldria fer també una reflexió sobre la raó per la qual els aturats són de tan llarga durada a Barce- lona. Destaca que el 30% dels aturats ho són des de fa més d’un any, dada que sí que contrasta amb les economies més actives i modernes. Finalment, afirma que aquests informes també haurien d’incloure una anàlisi sobre el cost que suposa per a Barcelona la dependència d’Espanya. Explica que, si s’analitzen els recursos i les possibi- litats de la ciutat i de Catalunya en general, s’observa un factor que suposa un endarreriment permanent de la sortida natural de la crisi. Afirma que en el sistema econòmic català es va iniciar molt abans la revolució industrial, de manera que el fet d’haver d’arrossegar contínuament una població i un territori molt més grans que Catalunya i amb un procés econòmic i industrial molt més endarrerit implica una reducció de les possibilitats de sortir ràpid de la crisi. Considera, per tant, que caldria analitzar quant costa, per exemple, el fet que la T1 no sigui independent de la T-Sud o el fet que el Port de Barcelona no pugui prendre les seves pròpi- es decisions comercials. Així mateix, opina que s’haurien de tenir en compte les capacitats que té la ciutat de promocionar-se internacionalment tant des del punt de vista institucional com des de l’empresarial. La Sra. Mayol agraeix l’informe com a expressió del fet que es continua treballant en aquest greu problema i explica que no vol reiterar les argumen- tacions ja presentades. El Sr. Carnes indica, en relació amb una petició formulada per dos regidors, que l’Ajuntament publi- ca les dades incloses en l’informe al seu web periò- dicament. Assenyala que és una documentació pú- blica i una eina de treball habitual. Destaca que l’informe que es presenta a la comissió no pretén ser el recull d’un element de conjuntura, sinó que extreu algunes dades per articular la part més prò- piament econòmica, ja que la documentació publi- cada al web inclou molta més informació. 3064 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 Assenyala que no entrarà en les qüestions de la poca transparència, el poc lideratge, l’engany i l’anàlisi d’esquena a la realitat. Considera que, tot i que és cert que la taxa d’atur és important, la pregunta que cal fer-se és quins són els elements estructurals de l’atur, ja que en plena eufòria eco- nòmica, al juliol del 2007, Espanya tenia dos mili- ons d’aturats i Barcelona 53.000. En aquest sentit, assenyala que cal esbrinar quins són els mecanis- mes que afavoreixen una contractació més estable i per què la major part dels contractes són tempo- rals i de perfil mileurista. Afirma que aquests ele- ments estructurals no són competència només de Barcelona, però considera fonamental introduir elements de reforma que afavoreixin una major contractació laboral estable. Destaca que un dels perills actuals és l’increment de l’economia sub- mergida. Quant a les persones que ara estan a l’atur a causa de l’empobriment del sector de la construcció o d’un determinat sector de serveis, explica que caldrà fer processos de reciclatge i readaptabilitat. Coincideix amb la idea que cal continuar apostant pels sectors tradicionals de l’economia generadors d’una gran ocupabilitat, com el turisme, el comerç, l’atenció a les persones, la logística o l’alimentació, i que poden tenir un component de futur, com el sector de l’automòbil. Assenyala que alhora cal començar a apostar per la nova economia, de ma- nera que s’ha de saber combinar l’aposta pels sec- tors tradicionals incorporant-hi elements d’innovació i l’aposta pels sectors que posicionaran la ciutat internacionalment com un lloc d’excel·lència i de coneixement. Afegeix que són apostes de llarg re- corregut, en el sentit que no és un esforç que es pugui fer en un any. Considera que el debat no s’ha de centrar en les mancances que hi ha, sinó en el treball que fan els diversos sectors públics i privats per anar instau- rant aquests mercats. En aquest sentit, assenyala que una de les qüestions fonamentals són les me- sures que s’han de prendre per estabilitzar el mer- cat laboral i donar sortides als joves, ja que el mo- del de contractació temporal vigent dificulta la formació i la vinculació amb projectes empresarials. D’altra banda, també considera fonamental treba- llar en els processos de formació i readaptabilitat per reduir l’atur, qüestió que no s’ha d’abordar a mig termini, sinó d’una manera immediata. El Sr. Hernández explica que s’han incorporat a l’informe nous indicadors, com la taxa d’atur per districtes o el pes de les exportacions tecnològi- ques, per enriquir el debat, dotar de rigor els in- formes trimestrals i contribuir a la cultura de la transparència. Afirma que és evident que les dades es poden tractar des de diverses perspectives i opina que és important no analitzar només la ciu- tat, ja que cal posar-la en relació també amb el seu entorn. Explica que no és una manera d’esquivar el debat, sinó de ser realistes. Pel que fa a la referència al 22% de reducció de noves empreses, destaca que a Barcelona es creen el 14,5% de les empreses de l’Estat i se’n destruei- xen el 6,6%, de manera que la contribució és molt més gran que la destrucció. En relació amb els 8.800 llocs de treball creats pel FEIL, assenyala que, si bé segurament sigui una contractació d’una durada determinada, ha suposat un temps de cotització per a unes persones que haurien necessitat la prestació d’atur. Quant al fet de si l’Ajuntament atén de manera insuficient els joves emprenedors, destaca que s’acaba de presentar una mesura de govern que preveu atendre 17.000 joves en matèria d’iniciativa emprenedora. Pel que fa a les taxes d’atur, assenyala que Bar- celona té el 13% d’atur, Espanya el 19% i la Unió Europea el 12%, de manera que la ciutat es troba en els estàndards de la Unió Europea. En referència a la incorporació de la perspectiva industrial, afirma que és cert que l’informe podria abordar d’una manera més evident l’evolució de la indústria a Barcelona. Explica que el Govern com- parteix plenament la preocupació per l’atur en les franges de 25-35 i 35-45 anys, però també pel 70% de l’atur que presenta un dèficit de formació important. En aquest sentit, destaca que la forma- ció és una de les qüestions que cal afrontar per sortir de la crisi. Finalment, assenyala que l’evolució cap a un nou model econòmic suposa una mutació i afirma que totes les mutacions presenten aspectes negatius, com posa de relleu l’informe. La Sra. Recasens assenyala que hi ha dos de- bats: el debat de les xifres i el del model econòmic. Pel que fa al primer, demana sinceritat al Govern i explica que el seu Grup proposava els 128 indica- dors per tenir una visió completa de la situació. Assenyala que no és correcte que es digui que el nombre de turistes s’ha incrementat en el sector hoteler, però que no es tingui en compte que el preu mitjà de les habitacions d’hotel està caient. Afirma que, de la mateixa manera, no és correcte indicar els percentatges de l’augment dels afiliats a la Seguretat Social en el sector de recerca i innova- ció, però no s’incloguin les xifres absolutes. Pel que fa al debat del model econòmic, explica que comparteix la reflexió del Sr. Portabella en relació amb la dependència de Barcelona d’Espanya i afegeix que, en aquest sentit, l’Ajuntament tam- poc no està demanant a Madrid el que pertoca a la ciutat per al finançament de la Carta Municipal. Assenyala que també comparteix les reflexions del Sr. Carnes entorn de la contractació inestable, l’economia submergida, els aturats joves i els im- migrants, però es pregunta quines mesures s’estan prenent per abordar aquestes qüestions. En relació amb el sector industrial, destaca que, segons Bar- celona Economia, la indústria ha rebut poca atenció del sector públic perquè s’ha centrat en la construc- ció i els serveis. En aquest sentit, considera que el NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3065 Govern no té la intenció d’atendre la indústria. Per acabar, demana que es posi realment sobre la taula el model de futur que es vol per a Barcelona i que s’encari el debat amb seriositat i sinceritat. El Sr. Mulleras afirma que el seu Grup no com- parteix les reflexions del Sr. Portabella en el sentit que Barcelona està molt orgullosa de formar part d’Espanya i se’n beneficia enormement. Assenyala que no es tracta d’un problema ideològic o de per- tinença a l’Estat, sinó de gestió. Explica que el fet que Espanya tingui un 19,6% d’atur indica un pro- blema de gestió molt greu de les polítiques econò- miques d’Espanya, de Catalunya i de Barcelona. Considera que el problema és que les polítiques econòmiques dels darrers anys no han estat bones i que el resultat és que Espanya serà el país de la zona euro que sortirà de la crisi en últim lloc, tal com afirmen tots els organismes internacionals. D’altra banda, demana que els informes adoptin un enfocament més realista. Destaca que si el Go- vern municipal s’ha reunit amb els diversos agents econòmics de la ciutat deu saber que la situació no es tan idíl·lica com la que reflecteix l’informe pre- sentat, sinó que, al contrari, és molt negativa i encara no se’n veu la sortida. Finalment, afirma que coincideix en l’anàlisi pel que fa a la nova economia. Assenyala que, tot i així, està d’acord amb el Sr. Portabella en el fet que no s’han d’oblidar els sectors tradicionals. Explica que perquè la ciutat estigui vacunada davant de futures crisis de l’economia mundial és necessari apostar per les noves tecnologies i l’economia del coneixement, però alhora atendre la indústria i els sectors tradicionals. El Sr. Portabella destaca el fet que el PP deu ser l’únic Grup municipal que replica a l’oposició en lloc de fer-ho al govern. Proposa al Sr. Mulleras que aprovi una proposició del Grup d’ERC per fer una consulta ciutadana per esbrinar si Barcelona se sent orgullosa de pertànyer a Espanya. Explica que és una qüestió democràtica i no pas d’aspiracions polí- tiques vinculades a la independència. Suggereix que el Govern incorpori en aquests in- formes nous indicadors per poder analitzar el funci- onament de l’economia de la ciutat. Explica que, tal com ha dit el Sr. Mulleras, en un període anterior hi va haver un cert proteccionisme dins de l’Estat que va beneficiar les zones que havien desenvolupat més la seva indústria. Considera, però, que el pro- teccionisme és el que va impedir que s’inter- nacionalitzés més la indústria catalana. D’altra banda, afirma que, en un món en procés d’expansió de la globalització, val la pena introduir anàlisis d’aspectes econòmiques que, tot i que per la seva incomoditat no s’han introduït mai, tenen un gran impacte. Explica que, entre aquests aspec- tes, hi ha les infraestructures i qüestions de cost d’oportunitat. Finalment, assenyala que caldria que els informes es vagin innovant introduint aquests elements importants que sovint s’ometen per evitar un debat que tard o d’hora arribarà. El Sr. Carnes reitera que les xifres estan disponi- bles, ja que formen part d’una informació pública sobre els indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana. Quant al preu mitjà de les habitacions d’hotel, assenyala que l’Ajuntament no ha d’entrar en l’àmbit dels preus, ja que correspon al sector pri- vat. Explica que cada sector adapta l’oferta i la demanda a la situació, tal com s’ha comprovat du- rant el darrer any que han fet el sector hoteler, els comerciants i el sector de l’automòbil. Afirma que és una qüestió que respon a la lògica del mercat i considera que fins i tot si l’Ajuntament volgués entrar en aquesta qüestió no aconseguiria tenir-ne certeses, atès que les referències són molt nombro- ses. Pel que fa a la indústria, assenyala que hi ha una voluntat d’apostar per una nova indústria sense oblidar els sectors que han estat la base de la nova economia. Explica que apostar pel futur no significa renunciar a actius importants de sectors ja que, a més, molts tenen capacitat d’innovar. En aquest sentit, demana que, si hi ha un acord sobre quin han de ser els eixos de futur, tots els grups treba- llin plegats per consensuar les apostes que es volen fer en l’horitzó no pas del 2011, sinó del 2020 o el 2030. En relació amb la demanda de realisme, demana també a l’oposició responsabilitat i realisme en la formulació de les crítiques, ja que considera que el seu catastrofisme tampoc no és la millor aportació. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 2. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda: Desenvolupar contractes programa amb els centres de recerca, universitats i 3066 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 parcs científics ubicats a la ciutat de Barcelona per fomentar l’impuls de l’activitat de recerca aplicada a la ciutat. El Sr. Ardanuy assenyala que el Govern ha pro- posat substituir el concepte "contracte programa" per "programes específics". Afirma que el seu Grup accepta la proposta i inicia el debat basant-se en aquesta esmena. Explica que en els últims 20 anys a Catalunya i en concret a Barcelona s’ha apostat per la recerca bàsica i la recerca aplicada, cosa que s’ha traduït en la constitució d’una xarxa de centres de recerca vinculats a les universitats i al món econòmic. Afir- ma que gràcies a aquesta aposta Barcelona, tot i que certament no és l’espai de recerca més ex- cel·lent d’Europa, té un potencial de competitivitat en aquest àmbit. Assenyala que, malgrat que hi ha una gran di- versitat de centres de recerca, des de la súper computació fins al món de la salut, passant per Internet, aquest teixit té el problema que depèn en gran mesura dels moviments macroeconòmics mundials, de manera que qualsevol condicionament extern pot afectar greument l’evolució de les políti- ques i l’estratègia a llarg termini en aquesta àrea. En aquest sentit, destaca el fet que el govern de l’Estat retalli un 17,7% les inversions en recerca bàsica i aplicada, una disminució dels pressupostos que posa en risc el teixit de recerca de Barcelona i del seu marc principal d’operativitat. Explica que el Grup municipal de CIU, com ja va plantejar amb una iniciativa anterior per aconseguir una major implicació municipal en les polítiques de recerca, considera que l’Ajuntament ha de tenir un paper més important en aquesta àrea i ha de des- envolupar mesures de suport als centres de recerca i en concret al Parc Científic de Barcelona. Assenya- la que la proposta del seu Grup pretén fer que l’Ajuntament s’impliqui més mitjançant programes específics per fomentar la recerca aplicada. Explica que la recerca forma part d’un model que contribu- eix a un major creixement econòmic i a un alt grau d’ocupabilitat. D’altra banda, assenyala que la re- cerca bàsica, i sobretot la recerca aplicada, poden tenir un alt percentatge de transformació en indús- tria i economia productiva. Finalment, demana que el Govern assumeixi el lideratge d’aquesta iniciativa, ja que aquest any serà molt complicat i seria una extraordinària notí- cia que l’Ajuntament s’impliqués més en aquest àmbit. El Sr. Mulleras expressa el vot favorable del seu Grup. Explica que el PP sempre ha cregut en els triangles d’excel·lència, és a dir, en la implicació de l’empresa, la universitat i l’Administració en la re- cerca, el desenvolupament i la innovació. Considera que l’empresa s’hi ha d’implicar per la seva eficièn- cia econòmica, la universitat per la seva capacitat formativa i investigadora, i l’Administració per la seva capacitat de visió a mitjà i llarg termini. En aquest sentit, afirma que l’Administració municipal pot fer més del que ha fet fins ara. Explica que el seu Grup també lamenta que en els pressupostos generals de l’Estat s’hagi disminuït un 17,7% la partida de recerca, ja que considera que en temps de crisi és quan s’ha d’apostar per activitats econòmiques d’un major valor afegit i, per tant, d’una major productivitat. En aquest sen- tit, destaca que la inversió en R+D+I i el suport als parcs científics i als centres tecnològics són fona- mentals. El Sr. Portabella explica que el seu Grup conside- ra que la recerca és un aspecte tan important per a la ciutat i per al conjunt del país que l’Ajuntament, tot i que no hi tingui competències, ha de fer tot el possible per implicar-s’hi. Assenyala que el Pacte nacional per a la recerca i la innovació aprovat fa un any mira d’aprofitar la qualitat científica, la base industrial i el capital humà dels quals ja disposa Catalunya per fer confluir les diverses formes d’in- novació en benefici econòmic, social i ambiental. D’altra banda, indica que un altre element que cal tenir en compte és la governança dels centres de recerca, les universitats i els parcs científics. Explica que el fet que la recerca en general estigui protegida i, per tant, estigui dotada d’un cert secre- tisme fa que sovint la coordinació eficient de recer- ques no sigui gens fàcil. En aquest sentit, opina que un país que té talent i un nivell de recerca força bo hauria de fer un esforç en aquest camp. Finalment, expressa el vot favorable del seu Grup. La Sra. Mayol expressa el vot favorable del seu Grup. El Sr. Carnes explica que la discrepància en el redactat es devia a la formulació tecnicojurídica que implica la paraula contracte, però que en compar- teixen l’esperit i, per tant, expressa el vot favorable del seu Grup. Destaca que fa mesos que l’Ajuntament treballa en aquesta línia, com demostra el fet que hagi sig- nat un acord, l’anomenat Mapa de la Recerca i la Innovació de Barcelona, amb les cinc universitats de la ciutat i la Cambra de Comerç. Assenyala que arran d’aquest acord a Barcelona actualment hi ha més de 300 agents o sistemes de recerca i d’innovació, dels quals 124 són centres tecnològics i de recerca. Especifica que també hi ha 33 estructu- res que donen suport a la innovació com els parcs científics o estructures especialitzades com el Ma- renostrum. D’altra banda, destaca que l’Ajuntament ha donat suport a les universitats de la ciutat en el procés dels campus d’excel·lència internacional per reforçar la seva internacionalització. Explica que en la primera convocatòria han estat acceptades les propostes de la Universitat de Barcelona, la Univer- sitat Autònoma, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Politècnica i la Universitat Ramon Llull. Així mateix, destaca que l’Ajuntament també des- envolupa iniciatives publicoprivades en diversos NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3067 sectors, com l’aeronàutica, el Biocat, el Bcl i Barce- lona Media. Finalment, expressa que es tracta d’una iniciativa amb la qual el seu Grup se sent implicat identificat i assenyala que és un bon exemple de concreció de l’aposta per la nova economia. El Sr. Ardanuy reitera que cal que l’Ajuntament s’hi impliqui més. Afirma que les mesures que es desenvolupen de representativitat són positives en un marc econòmic favorable. Considera que en una situació de crisi i de reducció dels pressupostos, en canvi, cal anar més enllà, ja que si no els centres de recerca mateixos d’aquí un temps demanaran alguna cosa més. En aquest sentit, assenyala que cal avançar al més aviat possible per poder respon- dre a l’ajuda que possiblement necessitaran alguns centres de recerca. El Sr. Carnes assenyala que coincideix amb la in- tervenció del Sr. Ardanuy, però puntualitza que les universitats amb les quals col·labora l’Ajuntament han obtingut el suport dels ministeris respectius, la qual cosa indica que les dificultats d’aquests minis- teris han tingut un impacte menor en l’àmbit de Barcelona i Catalunya. D’altra banda, destaca que els centres de recerca de l’àmbit sociosanitari ne- cessiten sòl. En aquest sentit, explica que l’Ajun- tament està valorant una proposta per cedir ter- renys a aquests centres en l’àmbit del Consorci de la Zona Franca com una mesura concreta per donar resposta a les demandes d’aquests sectors des de l’Administració local. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d'ERC. S'a- prova amb el redactat següent: La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda: Desenvolupar programes específics amb els centres de recerca, universitats i parcs científics ubicats a la ciutat de Barcelona per fomentar l'impuls de l'activitat de recerca aplicada a la ciutat. Del Grup Municipal PP: 3. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda: Aplicar un paquet de mesu- res en col·laboració amb el sector turístic de la ciu- tat per tal de millorar les actuacions en matèria de seguretat que afecten al sector turístic i el comerç, per disminuir els furts i robatoris a Barcelona i que faciliti, com a mínim, la formalització de les denún- cies en els hotels i demés establiments turístics. El Sr. Mulleras llegeix la proposició del Grup. Afirma que la proposició respon a l’augment recent dels furts i els robatoris a la ciutat que, a més de tenir un impacte directe en el comerç, donen una mala imatge de Barcelona a escala internacional. Assenyala que les mateixes enquestes municipals de victimització posen sobre la taula el fet que més d’un 20% dels barcelonins han sofert algun tipus de delicte durant el darrer any. Explica que l’alcalde plantejava recentment la possibilitat de prohibir l’accés a determinats eixos comercials dels lladres multireincidents, però considera que calen mesures més profundes per ajudar realment els comerços i el turisme. Destaca que en un any a Barcelona els petits delictes han augmentat un 4,5% i que cada dia es produeixen 150 robatoris i furts. Assenyala que un gran nombre de comerciants han demanat millors mesures de seguretat i col·laboració, com ha fet en els darrers mesos, per exemple, l’Associació de Comerciants dels Carrers Llibreteria i Baixada. Destaca que també cal prendre nota del fet que sovint reclamen càmeres de seguretat per a la vigilància dels voltants dels comerços. Finalment, explica que el seu Grup porta a aquesta comissió la demanda dels sectors turístic i comercial perquè s’apliqui un pla de seguretat per reduir els robatoris i evitar l’impacte negatiu que tenen en aquests sectors. La Sra. Recasens expressa el vot favorable del seu Grup. Especifica, però, que recentment els re- presentants del sector hoteler ja han signat un con- veni amb el Departament d’Interior de la Generali- tat per formalitzar denúncies als hotels, entre altres mesures. Explica que el seu Grup considera positiu qualsevol paquet de mesures en aquest sentit, però demana que es concretin aquestes mesures per poder avaluar la situació. El Sr. Portabella expressa el vot contrari del seu Grup. Considera positiu el fet que s’hagi plantejat la qüestió de com donar facilitats a les persones que han patit un robatori mentre visiten la ciutat. Tot i així, explica que la línia que ha adoptat Turisme de Barcelona i que està tenint molt bons resultats con- sisteix a posar persones que poden atendre els turistes en la seva llengua a les comissaries. D’altra banda, opina que cal anar amb compte amb algunes de les actuacions que es poden fer als hotels, com la publicació de díptics que expliquen les situacions més conflictives amb què es poden trobar, perquè no creïn ni rebuig ni alarma. En aquest sentit, explica que en altres llocs on s’ha plantejat desenvolupar mesures d’aquest tipus els mateixos hotelers han conclòs que era millor no tirar-ho endavant. Pel que fa a la possibilitat que es puguin forma- litzar les denúncies als hotels, assenyala que es va deixar de fer perquè a les persones que havien patit un furt no els semblava el mateix i perquè el període de temps per generar el procés de transició entre la comunicació i l’informe policial era més llarg. La Sra. Mayol expressa el vot contrari del seu Grup. Assenyala que el Pla estratègic del turisme està treballant en aquesta qüestió, de manera que ja existeix el marc adequat de treball conjunt amb la policia i el sector turístic per respondre a aquest problema. D’altra banda, destaca que el Pla local de seguretat inclou propostes concretes relacionades 3068 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 amb aquesta qüestió que s’articulen des de l’àmbit de les competències municipals. Finalment, asse- nyala que la seguretat correspon al Departament d’Interior de la Generalitat, el qual ha arribat fa molt poc a un acord amb el sector hoteler en aquest àmbit. El Sr. Carnes expressa el vot contrari del seu Grup. Explica que és una qüestió en què diversos operadors públics i privats ja hi estan treballant de manera coordinada en marcs com el Pla local de seguretat ciutadana i el Pla estratègic de turisme. El Sr. Mulleras assenyala que, malgrat els plans i les ordenances que ja estan en marxa, és evident que no tenen èxit, ja que el problema continua latent en el sector turístic i el sector comercial. Destaca les dades de la mateixa enquesta munici- pal, segons les quals el 20% dels ciutadans ha patit algun delicte i els petits delictes s’han incrementat un 4,5%, i el fet que és una demanda evident del sector turístic i els comerços. Considera que, per tant, és evident que els plans en funcionament no estan resolent aquest greu problema, de manera que es fa necessari que hi hagi noves mesures. Explica que el seu Grup demana un paquet de me- sures elaborat en col·laboració amb els sectors afectats. Afirma que aquests sectors són víctimes dobles perquè, d’una banda, són víctimes dels de- lictes i, de l’altra, perquè la delinqüència fa que el turisme marxi a altres zones. Finalment, afirma que l’Ajuntament hauria de garantir la seguretat dels comercials, el sector hoteler i el sector turístic. El Sr. Carnes expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Portabella expressa el vot contrari d'ERC. Es rebut- ja. Del Grup Municipal ERC: 4. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda garantir que les clàusules particulars dels contractes d'explotació de la res- tauració i comerç en general del l'Estació d'autobu- sos Barcelona Nord, ofereixin igualtat d'oportunitats per a participar en el concurs tant per les petites i mitjanes empreses com les de major tamany i ga- ranteixin mantenir la diversitat comercial actual. El Sr. Portabella explica que la proposició intenta defensar el model comercial tradicional de Barcelo- na, que es basa en la petita i la mitjana empresa i presenta una alta facilitat d’accés als comerços per part de la ciutadania. Assenyala que el model co- mercial alternatiu es basa en les grans superfícies i en la participació de grans capitals. Afirma que tradicionalment Barcelona ha apostat clarament perquè les petites i mitjanes empreses no tingues- sin menys oportunitats i això l’ha anat diferenciant progressivament d’altres ciutats europees. Explica que actualment estan en tramitació els contractes d’explotació dels diferents establiments de l’estació d’autobusos de Barcelona Nord i que es planteja el dilema de si fer un concurs en què es puguin presentar en igualtat de condicions les peti- tes i mitjanes empreses o si es fixen unes condici- ons que afavoreixin les grans superfícies. Considera que el sistema comercial tradicional aporta molts beneficis, en el sentit que fa que la ciutat sigui més amable, i opina que en un espai com una estació d’autobusos és encara més important adoptar aquest sistema. La Sra. Recasens expressa el vot favorable del seu Grup. Considera preocupant que sovint les peti- tes i mitjanes empreses quedin al marge d’aquests concursos, com també el fet que no es doni un suport suficient a les empreses radicades a Catalu- nya. D’altra banda, destaca que la restauració de l’estació està adjudicada a BSM i opina que seria millor que tornés a estar en mans privades perquè els recursos públics es destinin a un altre tipus d’activitat. El Sr. Mulleras expressa el vot favorable del seu Grup. Explica que l’important de la proposició és la part on s’ofereix la igualtat d’oportunitats en el sentit que el que preocupa al seu Grup és el fet que sigui possible que en una concessió pública no hi hagi igualtat d’oportunitats. D’altra banda, expressa el seu acord amb la voluntat que BSM deixi d’oferir el servei de restauració, ja que l’Ajuntament no ha d’oferir aquests serveis ni competir amb la iniciativa privada. La Sra. Mayol expressa el vot favorable del seu Grup. El Sr. Carnes, en relació amb BSM, explica que l’operador privat encarregat de la restauració va deixar de realitzar l’activitat perquè el grau de ren- dibilitat no era satisfactori i dissortadament l’ope- rador públic va haver d’assumir les seves funcions. Afirma que, davant del fet que un dels períodes de concessió ha finalitzat, ara BSM ha convocat, d’acord amb l’article 141 de la Llei 30/2007, un concurs i destaca que PATSA no hi participa en cap cas. Explica que precisament avui finalitza el termi- ni de presentació d’ofertes i que s’espera que abans de final de mes se’n conegui el guanyador. Final- ment, assenyala que el desig de BSM és que un operador privat es pugui encarregar de la restaura- ció de l’estació d’autobusos Barcelona Nord i que la seva activitat econòmica sigui rendible. El Sr. Portabella, en relació amb PATSA, afirma que al seu Grup no li semblava raonable que l’Administració local gestionés restaurants. Asse- nyala que el motiu de la proposició és establir la possibilitat d’optar pels diferents espais comercials individualment, de manera que no hi hagi una exi- gència econòmica que exclogui els nous operadors i els operadors que estiguin intentant guanyar vo- lum. Finalment, expressa la seva satisfacció pel fet que tots els grups polítics hi hagin votat a favor perquè això vol dir que es comparteix un denomi- nador comú i agraeix els vots favorables de tots els partits. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3069 El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració ins- titucional c) Precs Del Grup Municipal ERC: 5. Que el Govern municipal iniciï un programa amb l'objectiu d'identificar, recuperar i conservar elements quotidians d'interès del Mercat dels En- cants de Sant Antoni per crear un fons per ampliar la col·lecció del Museu Etnològic de Barcelona. El Sr. Portabella formula el prec del seu Grup. Explica que recentment s’ha fet el trasllat temporal del Mercat de Sant Antoni perquè se’n pugui fer una remodelació. Assenyala que aquest mercat, del 1882, és un edifici significatiu del període del ferro de Barcelona, per la qual cosa pateix una sèrie de problemes que s’han anat agreujant amb el temps i que es resoldran amb la remodelació. Destaca que durant les preparacions del trasllat alguns membres especialment dels encants han fet notar la presèn- cia d’alguns valors de caràcter antropològic, com ara les carraques que s’utilitzen per traslladar la roba o alguns trossos de marbre. Afirma que, de fet, alguns comerciants, segurament amb la col·laboració de l’Ajuntament, han contractat un professor d’universitat per documentar els elements de valor. Assenyala que, per aquest motiu, presen- ten un prec perquè s’iniciï un programa per identifi- car, recuperar i conservar alguns elements quotidi- ans del mercat. El Sr. Carnes expressa el seu acord amb el prec, però demana que es canviï el verb iniciar per conti- nuar, atès que aquest treball en l’àmbit acadèmic ja s’està fent des de fa dos anys. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 6. Quin és el capteniment del regidor de Turisme respecte el dèficit d'aparcament amb que es troba- ran els turistes que arriben a la ciutat amb autoca- ravanes, i quina solució es pensa donar des de la seva Regidoria per esmenar aquest problema d'a- parcament? La Sra. Fandos afirma que és una pregunta que el seu Grup ja va plantejar al maig del 2008 en relació amb l’aparcament d’autocaravanes de la zona del Fòrum. Explica que davant del fet que aquest aparcament s’ha de tancar van preguntar a l’Ajuntament on situaria el nou pàrquing. Assenyala que el regidor va respondre que s’estava estudiant la qüestió per poder respondre a les necessitats especials d’aquest tipus de vehicles. Destaca que encara no es té coneixement de quin serà el nou lloc i que formulen aquesta pregunta amb l’objectiu de saber com es pensa resoldre la situació, ja que a Barcelona arriben molts turistes en autocaravana i seria preocupant que no hi hagués un lloc adient a les seves necessitats. El Sr. Carnes assenyala que les obres del Cam- pus Besòs afecten l’aparcament, però no d’una manera total, sinó parcial, per la qual cosa continua havent-hi un espai important destinat a les autoca- ravanes. Afirma que l’Ajuntament és conscient que el volum d’ús de l’aparcament és important i desta- ca que no només per a les autocaravanes, sinó també per a altres vehicles, especialment els cami- ons. En aquest sentit, explica que s’està estudiant la possibilitat de reubicar els altres vehicles en l’àmbit metropolità i s’està buscant un altre indret per situar les autocaravanes. La Sra. Fandos pregunta quin és el nombre d’autocaravanes afectades. Assenyala que és im- portant el fet que el terreny necessari també ha de tenir serveis d’aigua i llum, i estar a prop d’un transport públic. Explica que la informació que havia rebut el seu Grup del Consell Comarcal és que el tancament seria total, malgrat que s’hagi habilitat una zona d’aparcament de manera provisional. Considera que la provisionalitat no és una solució satisfactòria perquè el turisme és un element fonamental per a la ciutat. En aquest sentit, pregunta quina és la previsió de tancament total de l’aparcament. D’altra banda, demana qui s’encarrega de la ges- tió d’aquest tema, ja que els terrenys eren propie- tat del Consell Comarcal, però no és una competèn- cia seva. El Sr. Carnes explica que hi ha alguns elements que no pot respondre pel fet que és un tema vincu- lat a l’urbanisme, en relació amb el sòl disponible, però també amb la mobilitat. Assenyala que cal distingir entre les autocaravanes i els altres tipus de vehicles que feien un ús provisional de l’aparcament. Explica que el fet que les autocara- vanes hagin de ser a prop d’un transport públic limita les possibilitats, ja que els indrets amb accés al transport públic estaran disponibles a mitjà ter- mini i suposa una certa dificultat trobar un lloc que reuneixi tots els requisits. Es dóna per tractada. 7. Quines mesures va prendre el regidor de tu- risme de Barcelona durant la previsió de gran aflu- ència de gent per les festes de la Mercè a la zona del Fòrum, per tal de garantir el normal funciona- ment de les activitats econòmiques ubicades a la zona? El Sr. Recasens explica que malauradament aquesta pregunta s’ha de plantejar arran de la bru- tal agressió que va patir un treballador d’un hotel de la zona del Fòrum el 23 de setembre passat i que, després d’un període de coma, va acabar oca- 3070 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 sionant-li la mort. Assenyala que al dia següent també es van produir uns altres fets molt greus quan l’alcalde va fer una valoració oficial de la pri- mera nit de les festes de la Mercè i va afirmar, per boca de la regidora de Seguretat, que no s’havia registrat cap incident important. Assenyala que el context en què això es va pro- duir és la zona del Fòrum, una zona on hi ha uns empresaris i uns inversors als quals se’ls va asse- gurar que aquesta zona seria un centre de negocis i de convencions. Explica que, en canvi, l’Ajuntament ha anat variant aquest model i ha convertit la zona en un espai per a festes, on sovint les aglomeraci- ons que s’hi produeixen causen incidents com l’esmentat. Assenyala que el fet que sigui una zona on es desenvolupen activitats econòmiques fa necessari abordar aquesta qüestió en aquesta comissió. Fi- nalment, formula la pregunta del seu Grup. El Sr. Carnes, pel que fa a l’afluència de públic, destaca que el regidor de Turisme no intervé en aquesta gestió, ja que l’àrea implicada directament és la de seguretat. En relació amb el model econòmic, afirma que els empresaris d’aquella zona no han formulat cap queixa respecte a l’impacte de les festes en la seva activitat econòmica, ans el contrari. Finalment, explica que Barcelona no té massa espais que es puguin destinar a festivals o actuaci- ons durant la festa major que puguin acollir un nombre important de persones. La Sra. Recasens assenyala que en un ajunta- ment un tinent d’alcalde s’ha de fer responsable de tot el que succeeix a la seva ciutat. Considera que hi ha d’haver una acció conjunta entre les diverses regidories perquè la ciutat funcioni, de manera que el Sr. Carnes, com a regidor de Promoció Econòmi- ca i Turisme, no pot eludir les seves responsabili- tats afirmant que és una competència de la regido- ra de Seguretat. Expressa la seva sorpresa pel fet que el Sr. Car- nes afirmi que no hi ha cap queixa per part dels operadors econòmics que treballen al Fòrum. Asse- nyala que s’han queixat per aquest motiu els ho- tels, els restaurants, els bars i els comerços, i ex- plica que actualment s’estan creant comissions per mirar de controlar la situació i dibuixar un model de Fòrum que sigui compatible amb les activitats eco- nòmiques que s’hi desenvolupen. Destaca que l’espai del Fòrum és gestionat per BSM i que el Sr. Carnes és el vicepresident d’aquesta empresa, de manera que no pot eludir de cap manera la seva responsabilitat. Explica que els hotelers s’estan organitzant per demanar a l’Ajuntament que el Fòrum sigui un es- pai de convencions i de negocis. Considera que no es pot fer un macrofestival al mateix temps que té lloc un congrés de cardiologia. Finalment, expressa la seva preocupació pel fet que el Sr. Carnes hagi afirmat que continua apos- tant per fer del Fòrum un lloc de festes i concerts sense tenir en compte les conseqüències d’aquesta aposta per a les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen. El Sr. Carnes afirma que no respondrà a les ex- pressions poc afortunades de la Sra. Recasens, ja que és una tònica habitual i ho dóna per descomp- tat. Pel que fa a l’impacte econòmic, assenyala que és el que en principi la pregunta abordava i consi- dera que és positiu. Afirma que una altra qüestió són les repercussions que pugui tenir aquest impac- te econòmic, ja que com en el cas del turisme el fet que sigui positiu no significa que no tingui inconve- nients. Considera que s’han de gestionar i millorar les possibles conseqüències en altres sectors i en la convivència, però assenyala que això també és així en altres zones de Barcelona. Finalment, destaca que l’Ajuntament treballa coordinadament amb tots els agents i tots els àmbits de la ciutat per mirar de reduir aquests inconvenients. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 8. Quants comerços, autònoms i petites i mitja- nes empreses han tancat els seus negocis a Barce- lona en cadascun dels anys 2007, 2008 i 2009 fins a data d'avui i la previsió fins a final d'any? El Sr. Mulleras formula la pregunta del seu Grup. El Sr. Carnes respon que hi ha algunes dades que no pot proporcionar a causa de la modificació de l’IAE. Assenyala que, tot i així, pot donar informació a partir d’altres instruments. Explica que les dades del Departament de Treball indiquen que durant el primer semestre del 2009 la disminució dels comer- ços minoristes ha estat del 1,9% en termes anuals i que el 2007 van tancar-ne 299, el 2008, 269, i el 2009, 212 de moment. Detalla que, segons el Re- gistre Mercantil, s’han constituït un 18% de noves societats i se n’han dissolt un 16%. Indica que, d’acord amb el règim especial d’autònoms de la Seguretat Social, el 2007 hi ha un increment de 1.740, el 2008 una reducció de 2.788, i el 2009 una disminució de 3.452 (-2,8%). Finalment, assenyala que encara no disposen de la informació respecte a la previsió de final d’any. El Sr. Mulleras demana les dades per escrit i as- senyala que queda pendent la informació referent a les petites i mitjanes empreses. Considera que els responsables de l’activitat econòmica i comercial de Barcelona haurien de disposar d’aquesta informa- ció. D’altra banda, assenyala que les xifres malaura- dament indiquen que, si durant el segon semestre del 2009 es manté l’evolució del primer trimestre, aquest any es podria duplicar el nombre de comer- ços tancats el 2008. Considera que és una evolució negativa, com també ho és la de les pimes i els autònoms. En aquest sentit, destaca que, malgrat l’autocomplaença i el cofoisme del Govern munici- NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3071 pal, Barcelona es troba en una situació de crisi més greu que altres ciutats. El Sr. Carnes afirma que el que denoten aquestes dades és transparència i realisme. Destaca que malauradament ara cal treballar amb tres fonts d’informació fragmentada perquè ja no es disposa de l’IAE. Finalment, manifesta que el Govern conti- nuarà afrontant la situació i treballant honestament des del realisme i la prudència. La Sra. Fandos demana còpia de la resposta es- crita perquè quan CIU va presentar aquesta pre- gunta fa dos mesos el Govern va respondre que no estava disponible a causa de l’IAE. Es dóna per tractada. 9. Quina ha estat la despesa pressupostada, obligada i pagada en favor del comerç de proximitat per part de l'Ajuntament de Barcelona en l'exercici 2008, detallant el concepte de què s'ha pagat i especificant el màxim detall disponible? El Sr. Mulleras formula la pregunta del seu Grup. El Sr. Carnes assenyala que caldria definir què s’entén per comerç de proximitat, però explica que cenyirà la resposta al que serien els elements més tradicionals dins d’aquesta categoria, com els eixos comercials, les associacions o els gremis, i sense incloure les promocions dels mercats municipals. Indica que la xifra global per a aquest concepte és de 531.707 euros i afirma que es pot escandallar la informació a través del Compte General. El Sr. Mulleras expressa la seva sorpresa pel fet que el seu Grup havia fet recentment la mateixa pregunta per escrit i la resposta va ser de 646.000. Explica que ha formulat aquesta pregunta no per comprovar que es donés la mateixa resposta, sinó perquè el que li interessa és el desglossament per concepte, que és una informació que no s’ha donat. En aquest sentit, demana, a banda que s’aclareixi la diferència entre els dos imports globals, que el president de la comissió faci les accions necessàries perquè es pugui disposar d’aquest desglossament. El Sr. Portabella afirma que en la pregunta ante- rior s’ha fet un pas endavant en la informació pro- porcionada molt costós, com també considera que les preguntes que formula l’oposició s’han de res- pondre plenament. Assenyala que, tot i així, algu- nes dades són molt difícils de trobar i, en aquest sentit, demana al Sr. Mulleras que faci un acte de fe institucional en el fet que hi ha dades que el Go- vern no pot proporcionar perquè no les pot obtenir. El Sr. Carnes reitera que es podrien incloure més elements en aquest concepte, a banda dels conve- nis amb diverses associacions, com per exemple la informació relativa als mercats. D’altra banda, des- taca que aquesta informació i les característiques específiques de cada expedient estan disponibles cada any en la revisió del Compte General. El Sr. Mulleras afirma que l’oposició té dret a preguntar pel total i pel desglossament, el qual afirma que en altres ocasions ha estat proporcionat. Assenyala que entén que el Govern no disposi de les dades i demana que li faci arribar quan les tin- gui. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 10. Ateses les darreres informacions provinents del Ministerio de Ciencia e Innovación que apunten a una reducció del pressupost estatal per la investi- gació científica, quines mesures té previstes aquest govern per tal de minimitzar l'efecte de l'esmentada reducció a l'activitat dels centres de recerca científi- ca de la ciutat? El Sr. Portabella explica que la pregunta del seu Grup aborda una qüestió que s’ha tractat ja en aquesta comissió. Destaca que arran de la presen- tació de l’informe sobre l’evolució econòmica tri- mestral tots els Grups han identificat la recerca com a part d’un model productiu de futur, i que després s’ha aprovat per una unanimitat una pro- posició de CIU a l’entorn de la mateixa qüestió. Explica que la pregunta parteix de la preocupació causada per la reducció d’un 3,1% de la despesa destinada a la recerca i la innovació, que afecta diversos ministeris, i la reducció del 15% en la des- pesa vinculada al Ministeri de Ciència i Innovació. En aquest sentit, considera que s’ha d’intentar que la decisió pressupostària del govern central no tin- gui una repercussió negativa en l’economia de Bar- celona. Destaca que es tracta d’un exemple de la dependència de la ciutat de l’Estat espanyol. Consi- dera molt preocupant que en un moment de crisi es redueixi la inversió en recerca, ja que constitueix una eina per fomentar la capacitat d’innovació i d’emprenedoria que ajudaria precisament a sortir de la crisi. Afirma que en el cas de Catalunya és encara més preocupant perquè és qui està captant un major nivell d’inversió procedent del setè pro- grama marc de recerca arran de la seva inversió continuada en la triple hèlix, és a dir, en la combi- nació d’universitats, empreses i centres tecnològics en un mateix territori. Finalment, formula la pregunta del seu Grup. El Sr. Carnes destaca, com una consideració es- trictament personal, el fet que els pressupostos generals encara estan en fase de tramitació, de manera que encara es pot fer alguna esmena que en redueixi l’impacte. Explica que l’Ajuntament ha donat suport a les diferents universitats en les diverses convocatòries de concurs públic que han presentat, de manera que ja hi ha un element de cobertura, i subratlla que la Generalitat va aprovar el febrer del 2009 uns programes plurianuals fins al 2013. Finalment, afirma que comparteix la preocupació que poden tenir els parcs tecnològics i els centres de recerca, però assenyala que la situació a la ciu- tat i a Catalunya fa preveure que no hi haurà un increment en aquest àmbit, però que tampoc no sembla que hi pugui haver un retrocés. El Sr. Portabella afirma, citant el president de Harvard, Derek Bok, que és més car no invertir en 3072 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 educació i recerca que fer-ho. Considera que no es pot aconseguir donar més importància a projectes com el Parc Tecnològic de Barcelona Nord, el Parc de Recerca Biomèdica i el 22@ si de sobte hi ha una reducció de les inversions en recerca. Conside- ra molt preocupant que Barcelona i Catalunya es trobin amb una reducció pressupostària en aquest àmbit pel tipus d’economia al qual aspiren i pel tipus de recerca que desenvolupen. Finalment, agraeix la resposta del Sr. Carnes i espera que ho comuniqui a qui li sigui possible perquè es faci una correcció en aquest sentit. El Sr. Carnes assenyala que més enllà del pres- supost públic alguns centres d’excel·lència de Bar- celona afortunadament disposen de finançament privat. Explica que en el sector públic, a causa dels esforços en el dèficit públic, és previsible que en aquest àmbit no hi hagi un creixement excessiu en els propers anys. Destaca, però, que és probable que sí que n’hi hagi en la iniciativa privada, al- menys en determinats segments, de manera que possiblement Catalunya no tindrà unes minves sig- nificatives pel que fa a la recerca. El Sr. Portabella assenyala que per parlar del fi- nançament privat caldria parlar de la llei de mece- natge i afirma que aquesta és una altra qüestió. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les dinou hores i cinc minuts. Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública Acta de la sessió celebrada el dia 21 d'octubre de 2009 i aprovada el dia 18 de novembre de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 21 d'octubre de 2009, s'hi reuneix la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública, sota la presidència de l’Im. Sr. Antoni Vives i To- màs. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Carles Martí i Jufresa, Ramon García-Bragado i Acín, Jordi W. Carnes i Ayats, Assumpta Escarp i Gibert, Guillem Espriu i Avendaño, Joaquim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot, Ángeles Este- ller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Ricard Gomà i Carmona i Ester Capella i Farré, assistits pel secre- tari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pa- llarès, que certifica. També hi són presents les Sres. i els Srs.: Ignasi Cardelús i Fontdevila, delegat de Presidència i Rela- cions Institucionals, Joan Manel Abril i Campoy, Director dels Serveis Jurídics, Ferran Ferrer i Viana, Comissari per a l’Exposició Universal de Xangai 2010, i Carles Arias i Casal, gerent de Recursos Humans i Organització. Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Itziar González i Virós, Sònia Recasens i Alsina i Emma Balseiro i Carreiras. S'obre la sessió a les 9.30 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova amb la modificació del punt 12, on diu "Es contestarà per escrit", ha de dir "Es retira". II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 10 de setembre de 2009, que aprova definitivament el plec de clàusu- les econòmico-administratives particulars que ha de regir el contracte de gestió i explotació del servei de bar-cafeteria del Centre Cívic Sant Martí, i con- voca licitació pel procediment obert per a l'adjudi- cació del contracte. 2. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 10 de setembre de 2009, que aprova definitivament el plec de clàusu- les econòmico-administratives particulars que ha de regir el contracte de gestió i explotació del servei de bar-cafeteria del Centre Cívic Can Felipa, i con- voca licitació pel procediment obert per a l'adjudi- cació del contracte. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3073 3. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 10 de setembre de 2009, que aprova definitivament el plec de clàusu- les econòmico-administratives particulars que ha de regir el contracte de gestió i explotació del servei de bar-cafeteria del Centre Cívic Besòs, i convoca licitació pel procediment obert per a l'adjudicació del contracte. 4. Del gerent municipal, de 10 de setembre de 2009, que adjudica definitivament el contracte de l'embossat de la revista Barcelona Informació i del seu suplement Barris, i la manipulació, plegat, gra- pat i embossat d'altres impressos de comunicació d'interès ciutadà a Societat Catalana Aplicacions Màrqueting, per als exercicis 2009-2011, i per un import de 813.902,36 euros. 5. Del gerent municipal, de 23 de setembre de 2009, que adjudica definitivament el contracte del subministrament, producció i distribució d'objectes promocionals que donaran suport a les diverses accions de comunicació que realitza l'Ajuntament de Barcelona a Empresa Servicios Prom. Public. Emede, SL, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 150.000 euros. 6. Del gerent municipal, de 6 d'octubre de 2009, que aprova els plecs de clàusules i convoca proce- diment obert i tramitació ordinària per a l'adjudica- ció del contracte del disseny del model de plans de carrera horitzontal i d'avaluació per competències dels empleats de l'Ajuntament de Barcelona, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 135.160 euros. 7. Del gerent municipal, de 4 de setembre de 2009, que aprova les bases i la convocatòria per a la provisió, per lliure designació, del lloc de treball de Director/a de Serveis de Gestió i Relacions Labo- rals. 8. Del gerent municipal, de 4 de setembre de 2009, que aprova les bases i convoca concurs mit- jançant concurs oposició torn lliure, per a la provi- sió de 178 places de Tècnic/a Mitjà/ana en Ciències Socials. 9. Del gerent municipal, de 9 de setembre de 2009, que aprova les bases i convoca l'ampliació de la borsa de treball en la categoria de tècnic/a supe- rior d'organització i informàtica per a interinatges i/o contractacions laborals temporals. 10. Del gerent municipal, de 23 de setembre de 2009, que aprova la convocatòria pública i les ba- ses per a la cobertura, mitjançant el sistema de concurs, d'un lloc de treball d'Assessor Tècnic de Cooperació i Solidaritat. 11. Del gerent municipal, de 7 de setembre de 2009, que aprova les bases i convoca concurs per a la provisió de 10 llocs de treball de tècnic/a de pre- venció i participació. 12. Del gerent municipal, de 7 de setembre de 2009, que aprova les bases i convoca concurs per a la provisió de 13 llocs de treball de Cap de projecte d'obres i manteniment de Districte. 13. Del gerent municipal, de 23 de setembre de 2009, que aprova les bases i convoca concurs per a la provisió de 10 llocs de treball de Cap de Projecte de Serveis Jurídics de Districte. 14. Del gerent municipal, de 8 d'octubre de 2009, que crea el lloc de treball de Cap de Planifi- cació i Coordinació Editorial, adscrit al Dep. d'Imat- ge i Serveis Editorials, aprova les bases i convoca concurs per a la seva provisió. 15. De l'alcalde, de 9 de setembre de 2009, que nomena funcionaris de carrera, en la categoria de Caporal del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament, les persones que es relacionen en document annex. 16. De l'alcalde, de 9 de setembre de 2009, que nomena funcionaris de carrera, en la categoria de Sergents del Servei de Prevenció, Extinció d'Incen- dis i Salvament, les persones que es relacionen en document annex. 17. De l'alcalde, de 4 de setembre de 2009, que nomena personal eventual la Sra. Telma Ortiz Ro- casolano per prestar els seus serveis com a Adjunta a la Direcció adscrita a la Direcció de Relacions Internacionals. El Sr. Forn indica que s’ha exhaurit el termini de resposta d’unes preguntes que van presentar fa un mes referides al nomenament d’aquesta persona. Reitera les preguntes: per quin motiu s’ha creat aquesta plaça, quines funcions desenvoluparà i amb quin pressupost compta, de qui depèn orgànica- ment, quin procés de selecció s’ha seguit, si s’han valorat altres candidats, la retribució i la categoria que se li assigna. Finalment, vol conèixer les explicacions per les quals aquesta persona està treballant des de l’1 de setembre i tot just ara es presenti el nomenament en el Despatx d’ofici. La Sra. Esteller sol·licita els expedients núm. 13 i núm. 17, perquè el Grup del PP va presentar unes preguntes referides a la reestructuració del Depar- tament Internacional i els nous nomenaments, així com els criteris de selecció escollits. La Sra. Capella, tot i indicar la compareixença en relació amb una petició del Grup Municipal d’ERC referida als criteris de contractació del personal eventual, sol·licita l’expedient núm. 17 i pregunta quantes subdireccions hi ha a l’Ajuntament de Bar- celona i quan es va fer la reestructuració de la Di- recció de Relacions Internacionals. El Sr. Martí respon que les qüestions seran con- testades pel procediment habitual perquè no cor- respon al torn del Despatx d’ofici. El Sr. Vives agraeix l’aclariment, però recorda al Sr. Martí l’obligació de contestar les preguntes als Grups en els terminis que es proposen. Li demana que ho faci. El Sr. Forn insisteix que cal aclarir per què aquesta persona treballa des de l’1 de setembre, mentre que el nomenament entra el dia 22 d’octubre i si aquesta és la pràctica habitual, per- 3074 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 què és en el Despatx d’ofici quan s’aprova precisa- ment aquest nomenament. La Sra. Esteller puntualitza que la seva petició consisteix a demanar és que es lliuri tota la docu- mentació a través de la informació del Despatx d’ofici, que arribi en el temps més breu possible, quan es formulen unes preguntes i se sol·liciten uns expedients, unes peticions que no han estat ateses. El Sr. Martí accepta les crítiques pel retard a l’hora de respondre. Corregeix al Sr. Forn, perquè en el Despatx d’ofici no s’aprova res, sinó que es dóna compte d’una actuació. 18. De l'alcalde, de 21 de setembre de 2009, que nomena personal eventual el Sr. Josep Lluís Villa- sante Tapias per prestar els seus serveis com a Assessor Tècnic adscrit al Grup Polític Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. 19. De l'alcalde, de 21 de setembre de 2009, que nomena personal eventual el Sr. Jordi Rodergas Muntañola per prestar els seus serveis com a Cap del Departament d'Internet adscrit a la Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat. 20. De l'alcalde, de 21 de setembre de 2009, que nomena personal eventual la Sra. Berta Aubets Quintana per prestar els seus serveis com a Asses- sora Tècnica adscrita a la Cinquena Tinència d'Al- caldia. 21. Del gerent de Recursos Humans i Organitza- ció, de 30 de setembre de 2009, que nomena les senyores Carmen Borreguero González i Montserrat Tejeda Juan per ocupar els llocs de treball de Direc- tora de Centre de Serveis Socials. 22. Del gerent de Recursos Humans i Organitza- ció, de 2 d'octubre de 2009, que nomena el senyor Lluís Cerda Cuellar i la senyora Beatriz Huarte Fournier per ocupar els llocs de treball de Tècnic de Mobilitat, adscrits al grup de Planificació i Estudis. 23. Del gerent de Recursos Humans i Organitza- ció, de 8 d'octubre de 2009, que nomena la senyo- ra Isabel Pagés Font per ocupar el lloc de treball d'Staff d'Imatge i Comunicació. Acords de la Comissió de Govern de 14 d'octubre de 2009: 24. Autoritzar a la Sra. M. Antonia Fonoll Esplu- gas (mat. 27481) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionària interi- na amb la categoria professional de Tècnica mitjana d'Arquitectura i Enginyeria, amb destinació a l’Àrea de Manteniment i Rehabilitació de la Direcció de Serveis Tècnics del Patronat Municipal de l’Habitat- ge de Barcelona, on ocupa el lloc de treball de Tèc- nica mitjana d'Arquitectura i Enginyeria desenvolu- pant les funcions pròpies d’un lloc de la seva categoria, i una d’una activitat privada de Tècnica mitjana d'Arquitectura i Enginyeria per compte pro- pi, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada, garantint d'aquesta manera l'objectivitat, la imparcialitat i la independència que ha de presidir la seva actuació com a funcionària interina i per salvaguardar l'interès públic que po- dria sortir perjudicat en cas de produir-se aquella coincidència; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, tot de conformitat amb allò que disposen els articles 11 i 12 de la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre d’incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generali- tat, i d'acord amb el que disposa el Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990 de juliol en els seus articles 329 i 330. La present autorització està condicionada a l’estricte compliment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits següents: si l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o independència; si l’activitat privada tingués algu- na relació amb els assumptes que la persona cone- gui per raó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per variació de les seves circumstàncies; per raons sobrevingu- des d’interès públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Administracions públiques de Catalunya, són incompatibles amb l’autorització de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 25. Autoritzar a la Sra. Mònica Blasco Arasanz (mat. 27465) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional de Tècnica Superior d’Art i Història amb destinació al Museu d’Història de Barcelona, de l’Institut de Cultura de Barcelona, on desenvolupa les funcions pròpies de Cap de Pro- grames, i l’activitat privada per compte propi, com a Administradora de la Societat Sintagma Projectes Culturals, SL, societat de serveis de consultoria cultural, per quant aquesta activitat privada no figura compresa en les causes d'incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre incompatibilitats del perso- nal al servei de l'Administració de la Generalitat, i els articles 329 i 330 del Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990 de 30 de juliol i no resulta afectat l’interès públic, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix respecte a subvencions i/o contractació pública amb l’Institut de Cultura, l’Ajuntament de Barcelona i els seus organismes dependents, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada, garantint d'a- NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3075 questa manera l'objectivitat, la imparcialitat i la independència que ha de presidir la seva actuació com a funcionari i per salvaguardar l'interès públic que podria sortir perjudicat en cas de produir-se aquella coincidència. La dedicació d’aquesta activi- tat secundària no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. La present autorització està condicionada a l’es- tricte compliment dels deures públics i restarà sen- se efecte en els supòsits següents: si l’activitat secundària impedís o menyscabés l’estricte com- pliment dels deures o en comprometés la seva im- parcialitat o independència: si l’activitat secundària tingués alguna relació amb els assumptes que es coneguessin per raó del càrrec; per finalització de la relació laboral; si la dedicació horària de l’activitat secundària coincidís amb la jornada labo- ral; per canvi de lloc de treball municipal; per vari- ació de les seves circumstàncies; o per raons so- brevingudes d’interès públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Admi- nistracions Públiques de Catalunya, són incompati- bles amb l’autorització de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 26. Autoritzar al Sr. Josep Serrano Jornet (mat. 21274) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic superior d'Arqui- tectura i Enginyeria (arquitecte), amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, on desenvolupa el lloc de treball de Responsable de llicències d'obres i habi- tatges, i una activitat privada per compte propi: exercici lliure d'arquitecte, excloent-ne qualsevol manifestació en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activi- tat pública i la privada, garantint d'aquesta manera l'objectivitat, la imparcialitat i la independència que ha de presidir la seva actuació com a funcionari i per salvaguardar l'interès públic que podria sortir perjudicat en cas de produir-se aquella coincidèn- cia; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coin- cident amb el municipal, tot de conformitat amb allò que disposen els articles 11 i 12 de la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre d’incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generali- tat, i d'acord amb el que disposa el Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990 de juliol en els seus articles 329 i 330. La present autorització està condicionada a l’estricte compliment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits següents: si l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o independència; si l’activitat privada tingués algu- na relació amb els assumptes que la persona cone- gui per raó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per variació de les seves circumstàncies; o per raons sobrevin- gudes d’interès públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juli- ol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Admi- nistracions públiques de Catalunya, són incompati- bles amb l’autorització de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Ordenança reguladora del procediment sanci- onador. El Sr. García-Bragado justifica que és una mesu- ra de Govern que posa en marxa el procediment normatiu per a l’elaboració d’un ordenança regula- dora molt important. Tanmateix, per les seves ca- racterístiques, els semblava necessari mantenir un debat sobre aquesta qüestió, fet que no eximeix de tornar-ne a tenir un en el moment de les aprovaci- ons seqüencials. A continuació, cedeix la paraula al director de Serveis Jurídics, el Sr. Joan Manel Abril. El Sr. Abril explica que aquesta Ordenança de caire transversal sobre el procediment sancionador vol dotar d’un únic procediment. Subratlla que es respectarien les especialitats que marquen les lleis de l’Estat, o de la Generalitat, però que per a la resta farien una ordenança única, flexible, amb un procediment sancionador que cercaria fonamental- ment dos objectius: 1) Compactar i agilitar tràmits, segons la línia marcada per la directiva de serveis 2006/123, que estableix que s’han de simplificar tràmits administratius; 2) Emprar les eines electrò- niques per sancionar en virtut de la vigència de la Llei 11/2007 i la modificació introduïda a l’Orde- nança reguladora de l’administració electrònica. Continua dient que aquesta ordenança regularia el procediment a aplicar en tota la seva potestat normativa, excepte en matèries concretes en què el procediment, per les seves peculiaritats o especiali- tats, s’escapés i presentés diferències rellevants, o no pogués ser tractat de manera homogènia, com seria el cas de tributs, de disciplina vial, de funció pública o de contractació. Esmenta que l’ordenança pretén agilitar la trami- tació dels procediments sancionadors mantenint tots els drets de defensa dels presumptes infractors 3076 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 (el principi de legalitat, el principi de proporcionali- tat, de no retroactivitat). Afegeix que, per tal de recollir la normativa de la Llei 30/92, i tenir una regulació pròpia, contemplen també –i així s’eviten problemes de dispersió normativa– el decomís, les mesures cautelars o de caràcter provisional, i altres disposicions diferents a les sancionadores, que són ordres singulars, amb l’objectiu d’intentar aconse- guir un acompliment total o el més efectiu possible de la normativa. D’altra banda, regulen l’adopció de mesures substitutòries de les sancions, sobretot en matèria de menors, és a dir, no tant la sanció com a conseqüència del dany, sinó la reparació el dany i conscienciejar el ciutadà que la seva actuació no és adequada als criteris de convivència i que ha de ser reparada. Insisteix que aprofiten l’ordenança per complir amb el mandat de la directiva de serveis, no només per simplificar tràmits, sinó també, d’acord amb el principi d’igualtat d’accés dels ciutadans amb els mitjans que triïn –electrònics o els habituals–, per poder emprar aquestes eines i procediments elec- trònics. Per agilitar els procediments, regulen dos tipus de procediments: un procediment ordinari i un pro- cediment abreujat. En l’abreujat es compacten els tràmits, de manera que en el primer acte es deter- mini la incoació per part de l’òrgan competent, la notificació que s’ha incoat el procediment sanciona- dor i també que se’n notifiqui el plec. S’aplicaria a infraccions lleus, i de caràcter flagrant, i a totes aquelles que estan sancionades amb multes inferi- ors o iguals a 1.000 euros. No seria aplicable en les sancions molt greus, que haurien de seguir el pro- cediment ordinari. Pel que fa a la resta de mesures que contempla l’ordenança, en comenta les provisionals o caute- lars, perquè considera que convé tenir-ne una re- gulació completa i acurada. En aquest sentit, pre- veu que, per acord motivat de l’òrgan competent, es puguin adoptar fins i tot abans d’iniciar l’expedient sancionador o de manera coetània al mateix. Aclareix que són numerus apertus en el sentit que no han taxat el tipus de mesures provisi- onals que es poden determinar, sinó que sigui l’òrgan competent qui, en funció de la infracció, determini la mesura més adequada, tot respectant- ne la congruència i la proporcionalitat. Puntualitza que aquestes mesures provisionals són susceptibles de recurs, perquè en molts casos s’adopten sense audiència de la part presumptament infractora. A més a més, explica que aquesta Ordenança de pro- cediment sancionador contempla la possibilitat d’utilitzar tècniques alternatives a la resolució de conflictes, com són els supòsits de mediació, d’arbitratge o de conciliació. Així s’aconsegueix més efectivitat en l’aplicació de la normativa i una cons- cienciació, sobretot en matèria de menors, on la sanció moltes vegades no és abonada pels menors, sinó pels seus representants legals. En tot cas, adverteix que aquestes mesures alternatives són alternatives a la sanció, i no a la reparació del dany, en tant que el dany s’ha de reparar igual- ment i l’únic que es pot substituir és la sanció. Per portar a terme aquestes mesures alternati- ves, i la resolució alternativa de conflictes, avança que caldrà l’establiment d’un catàleg que imple- menti aquesta ordenança i on s’elaborin les possi- bles mesures alternatives a prendre i el procedi- ment en el qual s’han de determinar. Especifica que aquest procediment és potestatiu de l’Ajuntament per evitar la caducitat de l’expedient, i que la dura- da màxima que pot tenir són sis mesos. També cal establir un manual operatiu per possibilitar l’apli- cació de l’ordenança. Per acabar, indica que es fa un escalatge perquè com abans decideixi el subjecte abonar la sanció imposada, més alta serà la reducció aplicada. Amb això, eviten que el subjecte dilati el procediment sancionador. S’evita alhora la possibilitat de reduc- ció quan el subjecte és reincident, és a dir, quan ha estat denunciat tres cops en els darrers tres anys per fets de la mateixa naturalesa. El Sr. Forn anuncia que han enviat i estan en el procés de presentació d’esmenes d’aquesta nova ordenança, que valoren positivament. Consideren important estalviar-se la remissió, tant a la norma- tiva de la Generalitat de Catalunya, com a la del propi Estat, i li sembla un avenç important. D’altra banda, pensa que confirma la capacitat normativa del Govern municipal i que, sobretot, acaba aug- mentant la seguretat jurídica de l’administrat. Finalment, remarca que es contemplin o s’hi in- trodueixin noves figures, con són les mesures subs- titutòries, la reducció pel pagament avançat o la introducció del procediment electrònic, que defineix com alguns dels reptes de l’Administració munici- pal. A l’espera de les esmenes que han presentat a la fase inicial del procés, veuen bé i positivament la nova Ordenança sobre el procediment sancionador. La Sra. Esteller valora positivament aquesta or- denança del procediment sancionador des del Grup del PP. Reconeix que els va sorprendre veure aquesta explicació a l’ordre del dia durant un perío- de d’esmenes. L’han estudiada en profunditat i proposa que se n’expliqui el contingut en comissió, perquè li sem- bla bo destacar-ne els punts forts. La introducció d’elements nous com l’abreujament del procedi- ment i el fet de la incorporació de l’administració electrònica, pensa que millorarà les garanties dels ciutadans i l’eficàcia i l’eficiència del procediment. Valora positivament que s’hagin introduït les mesu- res reparadores complementàries o alternatives a la sanció i substitutòries, així com el fet que l’aplicació d’aquestes mesures requereixi sempre la voluntat de l’infractor. Això no obstant, tal com reflectiran les seves esmenes, el Grup del PP dubta que la facultat de l’elaboració del catàleg recaigui en l’alcalde. Consi- NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3077 deren que hauria de ser el Consell Plenari pel fet que aquestes mesures substituiran unes altres san- cions establertes en nombre sempre aprovades pels òrgans col·legiats. També destaquen que és bastant discrecional en l’òrgan resolutori a l’hora de decidir la mesura que s’aplica entre les previstes en el catàleg aprovat per l’alcaldia. Creuen que el catàleg hauria de definir aquestes mesures i els supòsits concrets, que suposaria per al presumpte infractor la seva aplicació amb molta exhaustivitat per obte- nir una major seguretat jurídica. La Sra. Capella agraeix la presentació sobre l’Or- denança del procediment sancionador a l’Ajuntament de Barcelona perquè ha estat molt didàctica. Opina que està feta amb voluntat codificadora, unificadora i que té un caràcter flexible, perquè estableix alho- ra diferents procediments i fórmules per poder fina- litzar el procediment. Això facilitarà la feina de qui hagi d’incoar els expedients i dels ciutadans i les ciutadanes sancionats. Destaca la possibilitat d’adopció de mesures substitutòries com una bona eina. A part de l’assumpció de culpabilitat, valora que la sanció comporti també la part de reparació o de voluntat educadora. Així mateix, en relació amb les mesures substitutòries, i en concret referit a la figura de l’instructor o equivalent posa en dubte que sigui un bon nom, tot entenent que quan es parla de media- ció s’està parlant d’una altra cosa. Per a ells, "ins- tructor" va referit a la incoació d’un expedient san- cionador o a una voluntat de mantenir la resolució prèviament adoptada. Per això, pensa que casa malament amb un procés de mediació en el qual una part ha d’admetre la seva part de responsabili- tat i, per tant, la voluntat de reparar. Malgrat tot, pensa que es podrà modificar durant la fase d’al·legacions. En tot cas, en el desenvolupament posterior de les mesures substitutòries, fa notar que ha de quedar perfectament aclarida aquesta divergència entre la figura d’un mediador i la figura d’un instructor. També valora positivament la pos- sibilitat d’adoptar mesures cautelars, perquè satis- farà la necessitat que sovint té la ciutadania que es doni una resposta immediata a una situació concre- ta. Finalment, qualifica de bona eina el progrés en l’administració electrònica i l’expedient electrònic. Amb tot, valora positivament aquesta ordenança i el fet que s’avanci amb aquest ànim codificador per evitar la dispersió de normes en el seguit d’ordenances i remissió a les lleis d’àmbit superior, tot entenent també que hi ha aspectes en què l’Ajuntament de Barcelona no té competència, i que la normativa que s’haurà d’aplicar és la normativa d’àmbit de la Generalitat de Catalunya i d’àmbit estatal. El Sr. García-Bragado destaca la valoració positi- va dels Grups municipals per la transcendència que té l’Ordenança. Diu que per al Govern és un estímul i coincideix que són moments en tràmit. Confirma que hi haurà ocasió de debatre article per article i arribar a acords a fi de disposar d’una norma efici- ent i necessària. Es dóna per tractada. c) Informes d) Compareixences Govern municipal A la Comissió: 2. Que comparegui el responsable del govern municipal referent a la participació de Barcelona a l'Exposició Universal de Shangai 2010 per donar compte de les gestions dutes a terme fins el mo- ment en la preparació del projecte expositiu del pavelló que compartirà Barcelona amb les ciutats de Londres i Hong Kong, i les activitats que s'hi duran a terme. El Sr. Forn demana conèixer quina feina ha des- envolupat l’Ajuntament de Barcelona en relació amb l’Expo de Xangai des del nomenament del comissari de l’exposició. Anuncia que aniran dema- nant la compareixença en aquesta comissió d’un comissari o dels comissionats per conèixer la feina que estan realitzant. El Sr. Cardelús dóna la paraula al comissari de l’exposició, el Sr. Ferran Ferrer Viana, el qual pre- senta un powerpoint. El Sr. Ferrer exposa el treball fet des del nome- nament com a comissaris i des que es va decidir la presència de Barcelona a Xangai. Explica que a finals del 2007 es va convocar un concurs, amb un jurat internacional format per la UNESCO, el Banc Mundial i Habitat, entre altres institucions, a fi de triar les millors pràctiques urbanes, atès que el BIE –el Bureau Internacional d’Exhibicions de París– havia decidit que l’Expo de Xangai tindria el lema de "Millor ciutat, millor vida". Això els va impulsar a fer una àrea específica per a ciutats, cosa que no havia passat mai a les Expos Universals, perquè sempre són països. En el concurs, dels 113 projec- tes presentats, se’n van triar de diferents, i de Bar- celona concretament se’n van triar dos: Ciutat Vella i 22@. Es va convocar un primer concurs, el 4 de no- vembre del 2008, per dissenyar i construir l’estand que es va adjudicar provisionalment el dia 11 de març del 2009. S’havien rebut nou ofertes i l’adjudicació definitiva es va fer el dia 3 de juliol del 2009 a una UTE, que posteriorment es va saber que estava formada per Empty, Sono i Noe, la qual al mateix temps tenia l’encàrrec de fer el Pavelló d’Espanya, el Pavelló de Madrid, en part, i el Pave- lló de Saragossa. Això permetia guanyar temps, i aprofitava la seva implantació a Xangai i la seva relació amb la Universitat de Tongji, que, en defini- tiva, decideix sobre la idoneïtat dels projectes. Con- clou que el projecte bàsic està aprovat per Xangai i que ara es treballa en el projecte executiu. Només s’han fet dues modificacions sobre el projecte pre- sentat i que les perspectives són excel·lents. 3078 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 D’altra banda, apunta que la presència en una Expo exigeix complir objectius de promoció econò- mica, de promoció turística, de lideratge cultural i de lideratge social, i assegura que cal fer activitats que acompanyin aquest procés. A efectes de fer això, es va signar un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Cata- lunya el dia 3 de juny del 2009 que preveu una aportació de la Generalitat d’un milió i mig d’euros, destinats íntegrament a fer activitats, comunicar- les i promoure-les. Anuncia que el concurs està actiu a la web de BSM i que el 31 d’octubre es tan- ca el termini de presentació de propostes. L’ad- judicació provisional està prevista el 9 de novembre de 2009. Reconeix un cert retard, però li sembla que és comú a totes les ciutats, no només Barcelo- na, i que l’Expo està ampliant dos mesos els termi- nis de presentació d’activitats. A més a més, informa que s’està buscant col·laboració i patrocini, malgrat no ser un moment idoni per a les empreses. Han fet una promoció amb 550 empreses i mantenen vives converses amb 11 empreses, tant per al mecenatge com per obrir camps perquè les instàncies de la ciutat pu- guin tenir espais de negoci dins de l’espai de Barce- lona a l’Expo de Xangai. Subratlla que és un espai dedicat a explicar dues bones pràctiques, però que alhora no renuncia a fer de pont per a altres activi- tats. L’activitat de la comissaria ha estat parlar amb les instàncies de Barcelona, com per exemple Cam- bra de Comerç, Port de Barcelona, Zona Franca o Fira. A continuació, dóna dades generals de l’Exposició Universal de Xangai, que s’ubicarà entre els ponts de Nanpu i de Lupu durant sis mesos, de l’1 de maig al 31 d’octubre. Fa 5,2 km² i es preveu la visita de 60 milions de persones, és a dir, el rècord de visitants i el rècord de països i de representació (275, entre països i ciutats). Indica la ubicació de Barcelona dins del recinte i afegeix que hi haurà 192 països, 38 ciutats, 45 entitats patrocinadores i internacionals. El pavelló de Barcelona se situarà en l’àrea de bones pràctiques urbanes, conjuntament amb el Pavelló de Londres, el Pavelló d’Esmirna, el Pavelló de Hong Kong i el Pavelló de Taipei, una ubicació que qualifica de magnífica dins de la zona ZMPU i que atribueix a l’agermanament de Barcelo- na amb Xangai. Quant al disseny de l’estand, explica que és obra de l’arquitecte Dani Freixas, premi nacional d’arquitectura i premi nacional de disseny, el qual utilitza com a conceptes el rearmament de la ciutat amb dos projectes: 22@ i Ciutat Vella. Seguint el tema dels reflexos, atès que Barcelona té molts reflexos, el disseny del pavelló està fet a partir de miralls, que generen un espai evocador, sorpre- nent, infinit i singular, on la percepció serà molt clara per al visitant. L’estand està tancat per uns vidres espia, que són vidres que són miralls o transparents en funció de la llum. D’aquesta mane- ra, es multipliquen infinitament els espais dins del pavelló. Des de fora es pot fer transparent i deixa veure l’interior del pavelló. Compara la percepció amb el saló dels miralls de Versalles, que el fan ser molt més gran. Hi haurà cinc cubicles, un calidos- copi, que farà de zona d’exhibició i d’actuacions puntuals, així com una referència a l’Eixample, per- què els miralls multipliquen els cinc cubicles fent referència al 150 aniversari de l’Eixample de Cerdà amb un paviment trencadís tipus Gaudí. Assenyala que el Modernisme és un argument important de la presència de Barcelona a Xangai. En total, el pave- lló té 1.000 m², 680 en planta, i planta de dalt d’ús privatiu que podria servir com a contrapartida per a aportacions de possibles patrocinadors i per a actu- acions de demostració. Quant al contingut, aclareix que els dos projectes s’explicaran a partir de cinc eixos: l’activitat de l’espai públic, facilitar l’accés a l’habitatge, fomen- tar la reactivació econòmica, promoure la cohesió social, implantar nou viari i les infraestructures. És a dir, cada cubicle acollirà un d’aquests arguments en funció dels dos projectes. També hi haurà un bar i una botiga, la regència dels quals encara s’està negociant. Respecte de les activitats, anuncia que el dia de Barcelona serà el 24 de juny i la setmana de Cata- lunya del 24 al 30 de maig, durant la qual es posa- rà l’accent sobre el Mediterrani. Informa que estan autoritzats a utilitzar els espais de la ZMPU per fer- ho, com a pont de negocis, promoció turística, ac- tuacions lúdiques i culturals i altres activitats. En relació amb les activitats realitzades, diu que l’1 de setembre del 2008 al Saló de Cent es va sig- nar el conveni de participació de Barcelona a l’Expo de Xangai amb la presència de l’alcalde Han Zheng, que va fer un gest especial perquè les dues ciutats estan agermanades. Puntualitza que també ha es- tat molt útil la relació del Consolat de Mar amb Xangai, amb la Tina Shi, i l’impuls del COPCA, l’ICEX, el consolat i l’ambaixada. Esmenta que del 9 a l’11 de novembre l’alcalde de Barcelona va tornar la visita a l’alcalde de Xangai, a petició d’aquest últim, en un business bridge. Que el 17 de desem- bre la Casa Àsia va fer una presentació per captar patrocinadors i col·laboradors, i explicar el projecte a la ciutat. I que quan faltaven 500 dies del compte enrere, es va publicar a Xangai i a multitud de dia- ris i mitjans, l’acte de la primera pedra del Pavelló de Barcelona el 27 de juliol del 2009. Comunica que es lliurarà el dia 1 de novembre i que es mantenen reunions continues amb les altres ciutats (Madrid, Bilbao i Saragossa) i el SEI (el Servei d’Exposicions Internacionals del Ministeri d’Hisenda) per coordi- nar les actuacions. La darrera va tenir lloc els dies 27 i 28 d’octubre a Barcelona. El Sr. Cardelús matisa tres èxits de gestió que voldria personalitzar en el Sr. Ferrer Viana. El pri- mer, que el Pavelló de Barcelona obtingués una posició important dins l’Exposició Universal, al cos- NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3079 tat del Pavelló de Londres, capital olímpica i on hi haurà màxima activitat, i del Pavelló de Hong Kong, una ciutat que per motius històrics i simbòlics és molt important per als xinesos. En segon lloc, haver aconseguit que Barcelona sigui la responsable de programar i coordinar una quinzena d’activitats sobre cultura i economia mediterrànies, emfatitzant el seu paper de capitalitat mediterrània. El Sr. Forn fa alguns comentaris i preguntes. Vol saber de quina manera es reflecteix que Barcelona és la capital de Catalunya. Arran de les persones que el Sr. Cardelús anomenava, creu que el tema de la capital de la Mediterrània va associat a de- terminats valors que no es poden deixar de reivin- dicar, com ara el respecte a altres cultures o la cohesió social. Com que considera que són valors poc generosos o respectats en l’entorn on se cele- brarà aquesta Expo, pensa que s’ha de donar valor a tots aquests principis fonamentals i que confor- men la manera de ser catalana, i com a represen- tants, entre cometes, dels valors mediterranis. Quant a la intervenció del Sr. Ferrer Viana, en sol·licita el detall. Saben que es va convocar un concurs i que es va adjudicar per 2,7 milions d’euros. Els agradaria saber en quina fase es troba un recurs que va presentar una de les empreses que no estava d’acord amb l’adjudicació. També vol conèixer el cost total de l’operació. Els 2,7 milions correspondrien a treballs de disseny, organització i producció dels elements que configuren l’exposició, però, quant a les activitats, tot i haver-hi un conve- ni amb la Generalitat, pregunta què aporta l’Ajuntament i quines són les previsions de patrocini empresarial. La Sra. Esteller valora que Barcelona estigui a Xangai per mostrar presència al món, així com per intentar rendibilitzar al màxim i vendre Barcelona, sobretot, tenint una capacitat de retorn fonamental. Dit això, a banda de les qüestions de la ubicació i el disseny, s’interessa pel contingut. A més dels temes de Ciutat Vella i el 22@, pensa que cal apro- fitar per reforçar la imatge i la marca de Barcelona a Xangai. Vol saber la relació que es manté amb el Consolat de Mar a Xangai i el suport que ha ofert, i considera que s’ha d’aprofitar per rendibilitzar al màxim la ciutat i captar negocis i activitat. També pregunta quin és el cost global per valorar-ne el cost-benefici. La Sra. Capella agraeix les intervencions del co- missari, el Sr. Ferrer Viana, i el Sr. Cardelús, i ex- pressa que el Grup Municipal d’ERC no té cap dubte que serà un bon comissari. En tot cas, reclama que s’exerceixi la capitalitat amb plenitud i sense complexes ni farbalans. Tenint en compte l’explicació donada, critica que enlloc s’especifica amb claredat que Barcelona és la capi- tal de Catalunya, amb una cultura pròpia, un relat històric important i una llengua pròpia. Comenta que de la mateixa manera que hi haurà la setmana de Catalunya i el lema serà "Catalunya, el país de Barcelona", seria bo mantenir aquesta reciprocitat des de la capital del país. Demana que en el discurs expositiu del mateix pavelló hi hagi una presència del país i del context de país, els valors com a ciutat formen part d’un context que correspon a un país molt determinat, amb uns valors arrelats. Barcelona és una ciutat acollidora perquè és també un país acollidor. Creu que el respecte per la diversitat i la convivència, on la cohesió social ha estat el denominador comú al llarg de la història de la ciutat i del país s’han de tenir en compte. Quant al cost, entenen que és ineludible, però també que ha d’anar lligat amb l’austeritat en la despesa, en les comitives que s’hauran de despla- çar, etc. Pensa que cal buscar l’austeritat en la ma- nera de presentar-nos al món, i en els desplaça- ments i en les composicions de les persones que hagin d’anar a Xangai durant els sis mesos. En els moments que corren, seria bo també tenir-ho en compte. El Sr. Cardelús puntualitza que les explicacions de la sessió s’han centrat principalment en l’aspecte més físic, més de funcionament, d’estructura de pavelló, perquè són les feines que estan més aca- bades. Aclareix que la fase de definició de contin- guts comença ara, per una banda, amb aquest con- curs, i també amb la definició de la filosofia del pavelló i de tot allò que s’explicarà des d’una plata- forma que qualifica de molt important. Coincideix que la presència de Barcelona en el món és impor- tantíssima, i en aquella part del món és encara més important. Esmenta que altres ciutats han fet una estratègia més lligada a la presència internacional i ha posat l’exemple de Madrid opta pel vector Llati- noamericà, a diferència de Barcelona que tradicio- nalment ha optat pel vector europeu, pel vector mediterrani i pel vector asiàtic. Per tot això, consi- dera que és una gran plataforma de presència de Barcelona, i de Catalunya per descomptat, al conti- nent asiàtic, a la zona d’Àsia Pacífic i, per tant, és molt important. Assegura que la representació de Barcelona com a capital de Catalunya, amb una cultura i llengua pròpies, es farà sense cap complex, i que per aquest motiu es va arribar al conveni de col·la- boració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Gene- ralitat de Catalunya. Han aconseguit recursos ex- traordinaris que no estaven previstos i que pro- venen dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, que utilitzaran el pavelló per pro- moure tota mena d’activitats de qualsevol tipus. Manifesta que també estan en contacte amb Cam- bra de Comerç, escoles de negocis de Barcelona i de Catalunya, i tota mena d’institucions que saben i que són conscients que és una plataforma que els pot ser útil en un moment de crisi econòmica. Mal- grat tot, pensa que encara no és el moment d’explicar-ho, perquè no s’han tancat els acords concrets. Ho faran quan arribin als acords. 3080 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 D’altra banda, demana tenir en compte que la regulació internacional i el funcionament d’una Ex- posició Universal està sotmesa a una sèrie de con- trols i de manera de funcionar que es dirigeix per un bureau executiu del quan no en formen part. Qualsevol iniciativa ha de ser aprovada per les au- toritats de dos bureaux internacionals: la mateixa organització universal de Xangai i la internacional. No s’ha d’oblidar que la presència de les ciutats en l’Exposició Universal ve motivada per l’explicació de pràctiques urbanes que han de fer. En aquest sen- tit, agraeix la feina feta pel Sr. Dani Freixas i el seu equip que han plantejat un pavelló amb molta flexi- bilitat, és a dir, que no està basat en uns panells fixos, sinó que quasi tot són audiovisuals, quasi tot són pantalles interactives, que permeten anar can- viant els continguts en funció del moment. Això farà possible posar continguts addicionals i fer ser- vir el pavelló per molt més del que estava previst. Quant als costos, també són partidaris de l’austeritat. Els costos de l’operació d’un pavelló durant els sis mesos són inevitables, perquè el me- tre quadrat expositiu té un preu, igual que les me- sures de seguretat, la vigilància, la neteja, el funci- onament del pavelló. Els 2,7 milions garanteixen aquest cost de funcionament des del primer dia fins al dia del tancament. En canvi, aclareix que les activitats variaran en funció dels recursos. Han aconseguit l’ajuda i col·laboració de la Generalitat de Catalunya i miraran de captar altres empreses o institucions. Especifica que el Sr. Ferrer Viana està treballant per obtenir recursos extraordinaris que faran o augmentaran el nombre d’activitats o rebai- xaran el cost total per part de les administracions públiques. De moment, valora que hi ha bona re- ceptivitat i projectes en marxa, però no les pot anunciar perquè ho han de fer les mateixes empre- ses i institucions que els donaran suport. Per acabar, manifesta la seva seguretat per l’èxit, enfortit en els fets que Barcelona i Xangai estiguin agermanades, que hi hagi un Consolat de Mar la ciutat, que l’Estat espanyol tingui un cònsol molt actiu a Xangai, o que el pavelló d’Espanya estigui fet per una arquitecte barcelonina. Tot això, conjuntament amb una comunitat de catalans a Xangai molt activa, amb la qual estan en contacte permanent contribuirà a fer un pavelló no només de Barcelona sinó del conjunt de la societat barceloni- na i catalana. Respecte el concurs, com que es tracta d’una qüestió tècnica, cedeix el torn de pa- raula al Sr. Ferrer Viana. El Sr. Ferrer prega que es repeteixi la pregunta concreta del concurs. El Sr. Forn li recorda que estava relacionada amb un recurs contra l’adjudicació. El Sr. Ferrer respon que l’empresa Molinari, que havia quedat tercera, va impugnar el concurs i va fer un recurs de reposició, que l’Ajuntament va desestimar i que posteriorment va anar al contenci- ós. D’una banda, Molinari demana una indemnitza- ció i, d’altra banda, la suspensió cautelar de les actuacions. En aquests moments, el jutge encara no s’ha pronunciat. El tema de la indemnització es pot allargar dos, tres o quatre anys, però l’altre requereix una decisió immediata, malgrat que afe- geix que no és habitual que es decideixi la suspen- sió cautelar d’un tema d’aquestes característiques. Pel que fa al pressupost, no s’acceptarà cap des- viació mínima. Totes les despeses de Xangai estan cobertes pels dos concursos convocats, tant el d’activitats com el de continguts i disseny i produc- ció. Això implica que si troben patrocinis, la idea és incrementar les accions, i aquestes accions són justament les activitats que poden donar lloc a ex- plicar coses que interessen, com ara la capitalitat de Catalunya, o la cohesió social. El Sr. Forn insisteix a preguntar si el cost total és de 4,2, és a dir, 2,7 milions de l’Ajuntament, més 1,5 milions aportats per la Generalitat. Entén que la resta que es rebi del patrocini servirà per incremen- tar les activitats, tal i com diu el Sr. Ferrer Viana. El Sr. Cardelús confirma que el cost directe apro- vat per l’Ajuntament és de 2,7 milions, que inclou la construcció, el manteniment del pavelló i el per- sonal que s’haurà de contractar perquè ha de parlar xinès, català i castellà. La Sra. Esteller repeteix que el cost per a l’Ajuntament serà de 2,7 milions, i que tot allò que s’aconsegueixi per patrocinis es destinarà a activi- tats a l’exposició. Emfatitza que l’èxit es mesura pels resultats i espera que es posi un llistó molt alt perquè generin complicitats amb el sector privat, de manera que tothom es beneficiï de la presència de Barcelona a Xangai. Per la seva banda, insten també a l’Ajuntament i al Govern a la racionalitat i l’austeritat quant a la delegació i a la representació de l’Ajuntament de Barcelona. La Sra. Capella reitera que el Grup Municipal d’ERC és conscient de l’existència d’un programa d’activitats conjuntes entre l’Ajuntament de Barce- lona i la Generalitat de Catalunya, però expressa novament les seves recances envers el relat expo- sat i que s’exerceixi la capitalitat amb plenitud i sense cap tipus de complexos. El Sr. Martí contesta a la Sra. Capella que el Grup d’ERC són nacionalistes, però que ells no ho són. Afirma que exerceixen la capitalitat de Catalu- nya com creuen en funció del plantejament majori- tari de la ciutat. Assegura que ells no tenen cap complex, sinó una manera pròpia d’entendre la ciutat i el país, i que en tot cas qui té complexos és el Grup d’ERC. Diu que poden esgrimir les seves posicions sense problema, però que, en tot cas, no atribueixin als demés judicis de valor sobre la seva manera d’entendre la ciutat i el país, que estimen i defensen tant o més. La Sra. Capella puntualitza que si el comissari i el Sr. Cardelús no haguessin fet èmfasi en un deter- minat aspecte, segurament ella no hauria insistit sistemàticament en el tema de l’acomplexament. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3081 Assenyala per acabar que la nacionalitat que defen- sa el Sr. Martí no és la del Grup d’ERC. El Sr. Martí repeteix que cadascú defensa el seu punt de vista i cadascú tindrà els complexos que tindrà, però no accepta que es titlli d’acomplexada la posició sobre la defensa de Barcelona i la capital de Catalunya. Es dóna per tractada. 3. Que comparegui el responsable del govern municipal amb l'objecte de poder explicar els crite- ris de contractació del personal eventual a l'Ajun- tament de Barcelona. La Sra. Capella formula l’enunciat de la sol·licitud de compareixença i aprofita per preguntar en quin estat està l’elaboració del catàleg de llocs de treball de l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Martí, amb el desig d’obtenir aquesta in- formació i el debat subsegüent, passa la paraula al Sr. Arias, que se n’ocupa directament a l’Ajun- tament. El Sr. Arias parla al voltant de tres grans qüesti- ons: 1) la definició de personal eventual i el règim d’obligació; 2) la situació del personal eventual i quin és el de l’Ajuntament de Barcelona; 3) una visió retrospectiva de la seva evolució en els últims dos anys. Quant a la definició de personal eventual, es re- fereix a l’article 52 de la Carta Municipal, que divi- deix el personal de l’Ajuntament en una sèrie de classes: funcionaris amb carrera, funcionaris inte- rins, contractats laborals i el personal eventual. En concret, fa una referència específica al personal que desenvolupi llocs de confiança o assessorament especial, i també al personal que assumeixi tasques de direcció. Indica que el mateix article estableix que el nomenament o cessament del personal eventual correspon a l’alcalde o l’alcaldessa i que, en tot cas, haurà de donar compte al Consell Muni- cipal. Li sembla important assenyalar que en el cas del personal que assumeixi tasques de direcció, es fa una referència explícita al fet que reuneixi les aptituds professionals corresponents, ja que és l’única referència que se’n fa. Ampliant el focus per determinar la seva definició i el seu règim jurídic, al·ludeix a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, que fa referència específica per primera vegada a la legislació d’aquest país i que diferencia entre el personal eventual i el personal directiu, si bé el legislador en aquell moment va preveure que fossin les lleis de les comunitats au- tònomes les encarregades de desenvolupar aquest article. Mentre aquest article no estigui desenvolu- pat, afirma que es manté en vigor la legislació pre- cedent, la qual permet, pel que fa a les administra- cions locals, d’acord amb el decret legislatiu 2/2003 pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, o el 214 o la Carta Municipal, la possibilitat d’utilitzar la figura del per- sonal eventual per cobrir llocs tant de confiança i assessorament com de direcció. Resumint tot aquest entramat normatiu, del qual ha destacat algunes normes, defineix que el perso- nal eventual és aquell personal que desenvolupa tasques de confiança o d’assessorament especial, o bé personal directiu per àrees o serveis complexos. Respecte del nomenament, explica que és per lliure nomenament de l’alcalde o de l’alcaldessa, i que s’ha de donar compte al Consell Municipal. Un altre tret significatiu del seu règim jurídic és que el seu cessament correspon també a la mateixa autori- tat que l’ha nomenat, i que en tot cas el seu mandat expira amb el mandat de l’autoritat que també l’ha anomenat. Destaca que un altre element rellevant és que la condició de personal eventual no constitueix cap mèrit per l’accés a la funció pública. S’entén que és un pas per l’administració que no reportarà cap benefici com a mèrit a la persona, si decideix incor- porar-se a la funció pública. Per a aquells aspectes específics, i en funció de la naturalesa del seu nome- nament, s’aplicarà el règim general de funció pública per aspectes com ara les vacances, les llicències o el règim habitual en qualsevol relació laboral. Final- ment, quan el personal eventual desenvolupi llocs de direcció, la designació ha de recaure en persones que tinguin la titulació, les aptituds i les condicions específiques que es podrien exigir per a aquest lloc a funcionaris de carrera. Amb tot, recalca que no existeix un mandat ex- prés, mentre no es desenvolupin les lleis que des- pleguin l’EBEP, respecte a un procediment de selec- ció del personal eventual i del personal directiu. La norma exclusivament estableix que és un lliure nomenament per part de l’autoritat que en té la competència. Dit això, sobre les pràctiques habituals dels òr- gans que proposen el nomenament del personal eventual, esmenta que habitualment utilitzen diver- sos mecanismes de selecció, entre els qual destaca l’anàlisi de currículums o bé, en alguns casos pun- tuals, la utilització d’empreses especialitzades. Referint-se al segon punt sobre el personal even- tual de l’Ajuntament de Barcelona, explica que, conjuntament amb els pressupostos del 2009, es va aprovar la plantilla del personal funcionari laboral de l’Ajuntament de Barcelona, i també la plantilla del personal eventual. Abreujadament, aquesta segona consta de dos grans epígrafs: l’epígraf de personal de direcció, que es determina fins a un màxim de 80 persones, i l’epígraf d’assessorament que es detalla fins a un màxim de 240 persones (320 persones de plantilla màxima de personal eventual). Actualment, indica que estan ocupades 285 i vacants 35. En concret, de les 80 places des- tinades a gerents i directors, 74 estan ocupades. Ressalta que del total del posicions directives que corresponen a la figura de gerents i de directors a nivell 28 i 30, aquest nombre de personal eventual representa el 39%. El 61% restant correspon a funcionaris de carrera que ocupen posicions o bé de gerent o bé de directors de nivell 28 o 30. 3082 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 Pel que fa a l’apartat d’assessorament, comenta que està desglossat en 5 subapartats: comissio- nats, la plantilla pressupostària preveia 15 places, en aquests moments hi ha 12 places ocupades per personal eventual; d’assessors de regidoria i Grups municipals, la plantilla preveia 106, que són les que en aquests moments hi ha ocupades; també es preveia una dotació de 20 places per a consellers tècnics de districte i assessors de presidents de consells de districte, i en aquests moments hi ha 16 posicions ocupades; per a consellers de districte hi havia previstes 60 posicions, i en aquests moments n’hi ha 40 d’ocupades; i per a assessors de gerèn- cies, hi havia previstes 39 places, de les quals 37 estan ocupades. La suma de tots aquests números és 285, d’un total de plantilla aprovada de 320 po- sicions. Per tancar aquesta qüestió, dóna una molt breu pinzellada sobre l’evolució de la plantilla de perso- nal eventual des de l’any 2007, que va començar amb 225 places ocupades (285 actualment) i signi- fica un increment del 27% que, descomptant la incorporació enguany de les places de consellers de districtes, equivaldria a 9%, concentrant-se princi- palment en el comissionats i en les posicions d’assessors de consell de districte, que amb poste- rioritat es van crear també com a posicions de per- sonal eventual. Pel que fa a la resta d’epígrafs, gerència i directors, el creixement és zero. Quant a assessories de gerència, el nombre s’ha reduït, igual que en l’àmbit de consell d’assessors de regi- dories i Grups municipals que ha registrat un lleu- ger increment. Responent a la Sra. Capella, informa que ja es- tan finalitzant els treballs del projecte d’ordenació de l’ocupació, que tenen previst al llarg del mes de novembre poder disposar del primer esborrany de tot el conjunt del projecte i que, entre d’altres co- ses, aborden dins d’aquest sistema d’ordenació aspectes com els que acaba d’esmentar. El Sr. Forn agraeix la informació al Sr. Arias. Demana concretament l’increment del 2007 al 2009 agafant les dades del maig del 2007, quan acabava el Govern Municipal, perquè el setembre molts d’aquests càrrecs eventuals ja havien estat nome- nats. Si no té la informació del possible increment entre maig i setembre, prega que se li enviï aques- ta informació. Quant als comissionats, recorda que hi ha 12 places. El Sr. Arias rectifica que hi ha aprovades 15 pla- ces de comissionats i 3 lliures. El Sr. Forn s’avé a la rectificació i recorda que hi ha un acord dels grups polítics pel qual no es podia augmentar el número de comissionats, i que només es podien modificar en el cas d’una baixa. Per tant, entén que durant tot aquest mandat es mantindrà en el mateix nombre. Com que no ha obtingut resposta, torna a fer les mateixes preguntes referents a una persona amb càrrec eventual, que és la Sra. Telma Ortiz: per quin motiu es crea la plaça, quines funcions desen- voluparà i amb quin pressupost es compta, de qui depèn orgànicament, quin procés de selecció s’ha seguit, s’han valorat altres candidatures, i la retri- bució i la categoria que se li assigna. I torna a fer palès que, tenint en compte que treballava l’1 de setembre, no van ser informats fins al dia 22 d’octubre, gairebé dos mesos més tard. El Sr. Mulleras demana que es faci arribar a tot- hom qualsevol informació que rebin els membres de la comissió. També agraeix l’informe al Sr. Arias. A continuació, en relació amb el personal eventu- al, formula una queixa que el Grup del PP no expres- sa per primera vegada: el fet d’anar a buscar moltes d’aquestes persones que han de fer tasques de di- recció fora de l’Ajuntament a través de gabinets anomenats headhunters o de selecció de personal. Assenyala que l’Ajuntament de Barcelona i les seves empreses tenen al voltant de 12.000 empleats, i que aquest mètode denota una manca de política interna de promoció de personal, que serviria perquè, amb una formació adequada, i fent una bona política de recursos humans, aquestes persones poguessin ac- cedir des de dins als llocs directius. Reconeix que sempre farà falta gent de fora, per no caure en l’endogàmia, però subratlla que una organització forta en recursos humans és aquella organització que està motivada, amb personal motivat. Sobre el personal eventual, caracteritzat per un nomenament lliure i l’adscripció lliure al lloc de treball, reivindica que la seva elecció imparcial ha d’atribuir-se a un catàleg de llocs de treball, que objectiva les característiques necessàries que haurà de reunir la persona que s’adscrigui per a l’òptim desenvolupament de les seves funcions. Li agrada- ria saber si això s’està fent, i com està el catàleg de llocs de treball, perquè considera que és una eina molt important a l’hora de gestionar el personal de l’Ajuntament, i sobretot el personal eventual. Finalment, també demana que s’ampliï la infor- mació sobre l’increment del personal eventual des del mes de maig. La Sra. Capella admet que Carta Municipal recull i descriu com a personal de l’Ajuntament de Barce- lona el personal eventual, de la mateixa manera que estableix que el ROM hauria d’establir el nom- bre, la denominació, el règim dels llocs de treball ocupats pel personal d’assessorament i pel personal d’alta direcció, però apunta que el ROM no ho aca- ba definint i que, per tant, cal anar al decret, a l’Estatut del funcionari públic, i al decret de la Ge- neralitat 214/90, en què s’estableix que quan es parla dels llocs de treball reservats a personal eventual, aquests han de figurar a la relació dels llocs de treball de l’entitat local. Com a conseqüèn- cia, reclama la prèviament tan reclamada realitza- ció del catàleg de llocs de treball, o la definició ex- acta de quins són els llocs que han d’ocupar funcionaris i personal eventual. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3083 Elogia els criteris harmonitzadors de recursos humans en l’àmbit dels organismes autònoms, enti- tats públiques, empresarials i societats mercantils dependents de l’Ajuntament de Barcelona publicats a la Gaseta Municipal del 30 de maig de 2009, però planteja que es faci un pas més endavant en de- terminats llocs de treball que no estan ben definits i amb funcions duplicades o triplicades. Posa l’exemple d’una nota del districte de Sant Andreu de 27 de març del 2008 en què algú explica que el districte de Sant Andreu va posar en marxa i per primer cop a la ciutat, i fa només unes setmanes, la figura del comissionat de regidoria –i que recull el principi de bona administració de la Carta Europea dels Drets Fonamentals. Aquesta figura, represen- tada pel Sr. Miguel Ángel Soler, comença a explicar quines seran les seves funcions. D’una banda, es troben que tenen consellers de districte amb dife- rents ocupacions, comissionats en els diferents districtes i places vacants de possibles comissionats que es podrien cobrir o ocupar, segons s’ha dit. Per tant, hi ha duplicitat i a vegades fins i tot triplicitat de determinades funcions, mentre que per altra banda tenen els tècnics de barri que compleixen unes determinades funcions i que, a més a més, són funcionaris. La pregunta que es fan és, què està passant? Una altra qüestió és el nombre de subdirectors que hi ha a l’Ajuntament de Barcelona, o la xifra de directors adjunts a les diferents àrees de l’Ajunta- ment de Barcelona. Reprèn la pregunta formulada pel Sr. Forn sobre el canvi de regulació de l’organi- grama de relacions internacionals de l’Ajuntament de Barcelona, la plaça de directora adjunta ocupada la Sra. Telma Ortiz, que admet que té uns mèrits extraordinaris amb bon currículum, però que, en definitiva, no saben de quina manera ha acabat cobrint aquesta plaça. Opina que es parteix d’un error previ, que comporta certa disbauxa, perquè no estan ben definits els llocs de treball, ni ben delimitades les funcions. Es reitera que no poden esperar més el catàleg de llocs de treball, que és una prioritat dels matei- xos sindicats i és una prioritat del mateix Ajunta- ment i que, en aquest sentit, estan fora de norma- tiva, sense voler donar peu a males interpretacions. La legislació vigent marca que hi ha d’haver un catàleg de llocs treball i que el personal eventual també ha d’estar delimitat o definit en aquestes funcions. També els crida l’atenció que un cop fet un orga- nigrama en una determinada regidoria, s’ha de pensar en la persona, i no a l’inrevés. El mateix decret de la Generalitat apunta la necessitat que la persona triada vingui a cobrir una plaça vacant. D’aquí que formuli aquestes preguntes: 1) quantes subdireccions hi ha a l’Ajuntament de Barcelona, i què ha motivat el canvi del terme subdirecció per el nomenament de director adjunt; 2) Tal com apun- tava el Sr. Forn en el despatx d’ofici, què ha passat amb aquest decret de nomenament referit específi- cament a la Sra. Telma Ortiz, per què ha costat tant dictar un decret que no hauria de tenir cap complicació, llevat que s’hagi fet una reorganització de la pròpia Oficina de relacions internacionals que hagi comportat la necessitat d’ubicar-la a l’oficina. I especifica que es refereix al lloc de treball, no al despatx físic. El Sr. Martí manifesta que, per primer cop en aquest mandat, malgrat comptar amb un catàleg de llocs treball que no està definit i que comencen a fer, es va explicitar al principi quin seria el nombre i de quina naturalesa els funcionaris eventuals que l’alcalde podia nomenar. Es reitera que es tracta de fins a 320 posicions i, atenent a les lleis, 80 en responsabilitats d’alta direcció i 240 en responsabi- litats d’assessorament, desglossades alhora en comissionats, assessors de regidories i Grups muni- cipals, consellers tècnics de districte i assessors de presidents del consell, consellers de districte i as- sessors de les gerències. Concreta que és en aquest apartat, i després el Sr. Arias s’hi referirà més en detall, en què s’inscriuen els nomenaments del departament de relacions internacionals de l’Ajun- tament de Barcelona. En conseqüència, dels 12.000 treballadors de l’Ajuntament, la norma esmentada diu que se’n podrien nomenar amb caràcter de funcionaris even- tuals fins a 320. Matisa que alguns d’aquests funci- onaris eventuals, per no dir bastants, adquireixen el seu rang de funcionaris eventuals per qüestions de titulació i de condicions laborals, però que, en reali- tat, són funcionaris de la casa que han rebut el nomenament de funcionaris eventuals per ocupar aquests llocs. Com a resposta al Sr. Mulleras, nega que sempre es busquin candidats a través de head- hunters, tot justificant que un nombre importantís- sim d’aquests directors són funcionaris de carrera de l’Ajuntament de Barcelona, que en el seu mo- ment van guanyar les oposicions. Això no contradiu que per accedir a aquestes places tinguin un nome- nament de funcionari eventual. Referint-se al desenvolupament del conjunt de nomenaments de funcionaris eventuals a l’Ajunta- ment de Barcelona, i cenyint-se a l’explicació del Sr. Arias, repeteix que a dia d’avui només hi ha 285 places cobertes de les 320 posicions. Recorda que es va arribar a un acord amb els Grups en el mo- ment del tema dels consellers de districte, perquè els consellers de districte amb dedicació exclusiva, i amb dedicació plena, tinguessin aquest caràcter, ja que no hi ha cap altra manera de contractar-los. Això explica bona part d’aquest increment en rela- ció amb l’any 2007, tenint en compte que s’ha res- pectat alhora el compromís adquirit de no anar més enllà dels 15 fixats, ni dels nomenaments que s’havien fet en el moment d’aquest acord. Recorda que l’Ajuntament de Madrid té 1.300 funcionaris eventuals i que, per tant, Barcelona està lluny de ser l’administració que abusa d’aquest càrrec. Al 3084 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 contrari, defensa que estan plenament definits el seu motiu i la seva funció, l’especificitat a determi- nades feines, la confiança en alguns casos, i l’alta direcció amb qualificació, en uns altres. Cedeix al Sr. Arias l’aclariment detallat l’organi- grama de relacions internacionals i del dia en què va començar a treballar la Sra. Ortiz. Finalment, sobre el tema de les duplicitats, con- sideren que no n’hi ha cap, perquè sinó no haurien fet els nomenaments. Es va acordar no fer més nomenaments per a les funcions dels comissionats de districte i que no se solapessin amb els conse- llers de barri els comissionats que es nomenessin en l’àmbit del districte. Assegura que això ho han respectat i ho han adaptat, i que fan unes funcions de naturalesa diferent; uns tenen uns encàrrecs polítics i els altres tenen uns encàrrecs molt més específics. Com a apunt final, matisa que el Sr. Ramon Bigas no és comissionat de l’Ajuntament de Barcelona, tal com publicava la premsa, i no figura entre aquestes persones. El Sr. Arias demana disculpes pel retard en la resposta a la pregunta formulada pel Grup de CIU. Van acabar de formalitzar la resposta fa dies i si no ha arribat deu estar a punt d’arribar. En tot cas, reconeix que es van esperar uns dies perquè el director de relacions internacionals havia estat fora de Barcelona i algunes qüestions formulades a la pregunta les havia de respondre la direcció. Fa la consideració que, per sort o per desgràcia, ha passat per diferents administracions públiques i destaca que l’Ajuntament de Barcelona és una de les administracions que més ha apostat per la pro- moció interna. Abans ha dit que el directius, pels nivells 30 i 28, i de gerents, la relació entre el per- sonal eventual i el personal funcionari era de 39 el personal eventual i 61 el personal funcionari. Acla- reix que el 61% d’aquestes posicions són ocupades per personal funcionari de carrera de l’organització. Organitzacions com la Generalitat de Catalunya, o altres ajuntaments, tenen una estructura de caràc- ter eventual. En aquest cas, creu que aquesta cor- relació és un fidel exponent de promoció interna. Pel que fa a les dades del mes de maig, les re- construiran, ja que les dades aportades són les dades que li semblava que podien donar llum. De fet, explica que el mes de setembre va haver-hi moltes incorporacions que no estan en principi comptades, com per exemple el seu cas. Des del punt de vista del catàleg, com deia el primer tinent d’alcalde, i feia esment a la seva in- tervenció anterior, efectivament s’hi està treballant i és l’objectiu de la seva gerència. Ratifica el com- promís d’aquest any 2009 d’acabar la proposta, si bé és un tema prou complex perquè, afecta tota l’organització. En tot cas, subratlla que la situació actual no és d’inexistència de catàleg, ja que exis- teix un catàleg que defineix tota una sèrie de trets de les posicions pròpies de l’organització. De fet, si es fixen en el personal eventual, en funció de les característiques o de l’agrupació que ha exposat abans d’aquest personal, bàsicament estan parlant de personal dedicat a tasques de direcció, que es- tan ben definides, que són gerències o direccions, o bé llocs d’assessoria tècnica o de confiança, que també estan definides en tots els casos. Finalment, respon que no té la informació dels adjunts a la direcció que hi ha a l’Ajuntament. No obstant això, es compromet a fer arribar aquesta informació, però insisteix que no són posicions que es prodiguin a l’organització, si bé és cert que en alguns àmbits, bé de manera estructural o bé de manera conjuntural, es considera important utilit- zar. El Sr. Martí demana al Sr. Arias que expliqui l’organigrama de l’Àrea de Relacions Internacionals. El Sr. Arias indica que es va fer un canvi d’organigrama a fi d’incorporar una figura que re- forcés la direcció en una àrea concreta. De memò- ria es pensa que era l’Àrea d’Àsia. Van crear una altra adjunta que va significar la creació d’una posi- ció, ocupada per la Sra. Telma Ortiz a partir de l’1 de setembre. Justifica el retard en la notificació pel procés de tramitació administrativa que comporta tota aquesta gestió i en el mes immediatament anterior, que era el mes d’agost. Tot i desconèixer quina ha estat la seqüència o els passos perquè es presenti a la comissió en el despatx d’ofici, assegu- ra que el tràmit realitzat és exactament el mateix que en qualsevol altre nomenament. Responent a les preguntes, el lloc de treball és adjunta a la direcció de relacions internacionals. Depèn orgànicament de la direcció de relacions internacionals, que està adscrita a la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial. Quant al procés de cobertura del lloc, diu que s’han valorat els coneixements, les aptituds i l’experiència pro- fessional de la candidata, tenint en compte el do- mini de diferents llengües, així com la seva experi- ència en l’àmbit de les relacions internacionals. Ha estat contractada com a personal eventual, d’acord amb el previst a la normativa que ha esmentat anteriorment. En aquest procés, indica que s’han valorat altres candidatures i que les funcions d’aquest lloc són les següents: supervisar, coordi- nar i impulsar les diferents activitats d’àmbit trans- versal que siguin encarregades des de la direcció; impulsar i coordinar els programes internacionals que li siguin encomanats per la direcció; realitzar el control, el seguiment i el suport tècnic en relació amb l’estat d’execució dels projectes impulsats per la direcció; coordinar les tasques de gestió de la direcció vinculades a recursos humans i econòmi- comaterials que li siguin atribuïdes; coordinar i realitzar el seguiment dels indicadors de la direcció; actuar com a interlocutora o com a representant de la direcció en les relacions amb altres òrgans, tant de l’organització municipal com d’altres ens, deri- vades de les funcions que li estan atribuïdes, i totes aquelles que li puguin atribuir la direcció. Per aca- NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3085 bar, aclareix que la creació d’aquesta plaça no té un pressupost concret assignat, perquè forma part del pressupost de què disposa la direcció de relacions internacionals. El nivell assignat a aquesta posició és un nivell de 26 X, que és el nivell habitual per aquest tipus de posicions, d’acord amb les taules retributives vigents del catàleg de llocs de treball actual. El Sr. Forn espera rebre aquesta informació per escrit, i afegeix que voldria conèixer en què ha consistit el procés de selecció. Considera també que la resposta no correspon al Sr. Arias, sinó que es mereix una resposta política del Sr. Martí i insisteix a saber per què s’ha demorat tant. A partir d’una determinada retribució, li sembla que el senyor secretari havia explicat que van al plenari o bé a la comissió. Tant li fa que es digui Telma Ortiz o Maria Puig. Argumenta que sempre han demanat explica- cions i, per tant, tenen tota la tranquil·litat i tot el dret del món de demanar-les. El Sr. Mulleras espera rebre tota la informació corresponent a la contractació de la Sra. Telma Ortiz que s’ha demanat en el despatx d’ofici inicial. Fa constar que havien presentat la pregunta per escrit i que, casualment aquell mateix dia, els ha arribat la resposta per escrit. Respecte a la selecció de personal directiu, con- sidera que el primer és intentar promocionar la gent de la casa, i després anar fora. Quant a la contractació de personal directiu pro- fessional, cita l’article 13.2 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic: "su designación atenderá a princi- pios de mérito y capacidad, y a criterios de idonei- dad, y se llevará a cabo mediante procesos que garanticen la publicidad y la concurrencia". Dedueix que la publicitat i la concurrència són necessàries per garantir la igualtat d’oportunitats, i que és ne- cessari també a l’hora de buscar personal directiu. Per acabar, se sorprèn de l’anunci d’un catàleg i demana al president de la comissió que consti en acta que el Grup del PP vol veure aquest catàleg de llocs de treball. El Sr. Vives garanteix al Sr. Mulleras que consta- rà en acta. El Sr. Mulleras es pensava que s’estava elabo- rant, tal com sempre se’ls havia dit. Com que el Sr. Arias ha afirmat que ja el tenen, demana tenir-lo com abans millor per poder analitzar com és aquest catàleg de llocs de treball, necessari i imprescindi- ble per poder fer la contractació eventual. La Sra. Capella no està interessada si Madrid té més càrrecs eventuals que Barcelona. Com a regi- dora, li preocupa l’Ajuntament de Barcelona. En tot cas, la llei no diu el nombre de càrrecs eventuals o de personal eventual, sinó que es tracta d’un criteri que ha de fixar cada ajuntament en funció de les necessitats i les places que ha d’ocupar. Malgrat això, reclama que el cas de juliol no respon a aquest criteri i que la prova és no haver contestat en quin moment es reorganitza el Departament de Relacions Internacionals, quan es va cobrir exacta- ment la plaça o com es va fer la recerca de la per- sona idònia per ocupar-la. D’altra banda, voldria saber el nombre de direc- cions adjuntes que existeixen, la definició de la direcció adjunta i per quin motiu no ha pogut ocu- par aquest lloc un funcionari de la casa, perquè hi ha nivells 26, de funcionaris qualificats, amb dos i tres carreres, que parlen quatre i cinc idiomes i tenen la capacitat de poder representar els interes- sos de Barcelona, la capital de Catalunya, a Àsia. Finalment, opina que potser la persona idònia hau- ria estat una persona que conegui amb profunditat el continent asiàtic i no una persona que, en aquest cas, el tret característic del seu currículum no és pas el coneixement d’Àsia. El Sr. Martí especifica que el Sr. Cardelús apro- fundirà en les qüestions relatives a l’Oficina de Re- lacions Internacionals, però subratlla alhora que el servei de relacions internacionals és un servei es- pecialitzat de l’Ajuntament. Com a tal, té present el personal que ja és funcionari i, en ocasions, se’n troben per cobrir les vacants –repeteix que cinc dels gerents ocupen el lloc de més alta responsabi- litat política i són funcionaris. En canvi, el lloc de l’Oficina de Relacions Internacionals forma part del paquet d’assessorament de 240 places, perquè es considera que té unes característiques específiques que pot necessitar nomenar persones que no esti- guin entre els funcionaris de la casa. Per aquest motiu, es va procedir a canviar el director de Rela- cions Internacionals, que abans era una senyora i ara és el Sr. Roca. Explica que el mateix Sr. Roca va fer una proposta de reorganitzar el Departament de Relacions Internacionals i va sorgir aquesta pla- ça. Després d’analitzar una sèrie de currículums es va arribar a la conclusió que aquesta persona, la Sra. Ortiz, era la millor qualificada en plena norma- litat de procediments. Sobre els adjunts de direcció, enumera de me- mòria l’adjunt a la gerència d’urbanisme. Admet que no és un posicionament ordinari, però destaca que tampoc no és únic. En funció del volum o en funció de l’organització, apunta que es decideix crear aquesta figura. Un altre exemple en són els gerents de districte, que tenen una posició anome- nada "adjunt a la gerència" des d’aquest mandat. Responent al Sr. Mulleras, assenyala que a Pro- Eixample no hi ha funcionaris eventuals, sinó treba- lladors de l’empresa. Són contractats laborals d’acord amb la llei general. Li contesta que no té res a veure una cosa amb l’altra, perquè la contrac- tació dels treballadors laborals d’una empresa s’ha de fer a través d’un procés de selecció de personal, tal com han fet. Finalment, dirigint-se al Sr. Forn, admet que es poden equivocar, i esmenta el nomenament del Sr. Ferrer Viana, amb el qual es van equivocar i van posar comissionat quan havia de dir comissari. Aquesta vegada s’han pensat que el nomenament 3086 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 de l’adjunta de direcció de Relacions Internacionals, la Sra. Ortiz, havia d’anar al ple de setembre, però anaven errats. Després va resultar que no hi havia d’anar, però en canvi sí a la comissió d’octubre. El Sr. Cardelús aclareix a la Sra. Capella el pro- cés de selecció del mes de juliol, durant el qual diferents persones van entrar a l’Ajuntament a fer una entrevista amb el director de Relacions Inter- nacionals. Assegura que la Sra. Ortiz treballa des de l’1 de setembre amb un decret normal. També vol fer notar que hi ha altres casos en el despatx d’ofici d’aquest mes, que, a part d’aquest decret, n’hi van altres del mes de setembre (el Sr. Lluís Villasante, el Sr. Jordi Rodergas i Muntanyola, etcè- tera) sobre els quals no es pregunta. També són decrets de data de setembre –21 de setembre, 9 de setembre, etcètera– i ara van al despatx d’ofici. D’altra banda, admet que el Departament de Re- lacions Internacionals ha estat en un procés de redefinició d’objectius que s’ofereix a explicar si cal, i que està en període de redefinició de les tasques de cada una de les persones que hi estan adscrites. Es va començar amb el canvi del director i s’ha continuat amb una reestructuració, no només d’aquesta posició, sinó de totes les posicions del departament. S’hi han afegit noves tasques, s’han canviat àrees geogràfiques, etcètera. Indica que als voltants de setembre s’hi va incorporar un funcio- nari que fa 20 anys que treballa a la casa per portar la zona de Llatinoamèrica. En definitiva, per donar èmfasi a determinats aspectes de l’activitat interna- cional de l’Ajuntament de Barcelona, han optat per reorganitzar internament aquest departament en funció d’àrees geogràfiques, les xarxes en què es participa o les ciutats agermanades, entre altres. I això ha provocat l’assignació de tasques diferents a cada una de les persones que formen el departa- ment. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions Al Plenari del Consell Municipal: 4. Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 7 d'octubre de 2009 (S1/D/2009 4581), que designa els Srs. Santiago de Torres i Sanahuja i Carles Domingo Díaz representants de l'Ajuntament de Barcelona a l'Assemblea General de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid. El Sr. Carnes assenyala un procés establert entre la Caja Madrid i l’Ajuntament de Madrid, amb una sèrie de recursos. Fa constar que discrepen de la designació que històricament tenien de vuit mem- bres i que ara passa a ser de dos, però expressa la proposta d’acord amb els estatuts, perquè com a mínim quedin cobertes les dues places. El Sr. Vives dóna la paraula als Grups. El Sr. Forn hi està a favor. La Sra. Esteller manifesta una reserva. La Sra. Capella hi està a favor. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. b) Propostes d'acord 5. Exercir, a l’empara d’allò disposat a l’article 89 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la iniciativa de proposar la modificació de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, amb l’objecte d’incorporar-hi la regulació del Consell Econòmic i Social de Barcelona com a òrgan munici- pal de naturalesa consultiva i caràcter general, en el qual hi participen els agents socials i econòmics més representatius de la ciutat de Barcelona; apro- var la proposta de modificació, que s’articularà en base a la introducció d’un nou títol (el VIII), segons el redactat que consta a l’expedient, i DONAR tras- llat d’aquest acord a la Generalitat de Catalunya, als efectes de constituir la Comissió de revisió del règim especial de la ciutat de Barcelona, integrada per representants de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, als efectes de l’elaboració dels estudis i propostes corresponents. El Sr. Martí recorda que, a iniciativa d’aquesta Comissió, compartida per tots els Grups municipals, es va decidir, fruit també d’una demanda del ma- teix Consell Econòmic i Social, instar a la reforma de la Carta. Formula la proposta per constituir la comissió de revisió de la Carta Municipal, i procedir a la seva modificació. El Sr. Forn hi vota favorablement. La Sra. Esteller hi vota favorablement. La Sra. Capella hi vota favorablement. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 6. La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública, acorda: Instar a l'Ajuntament de Barcelona a fer una auditoria comptable i de gestió sobre la seva participació en l'Hotel Miramar i el restaurant de luxe Klein, per tal d'identificar les possibles res- ponsabilitats de gestió pública que se'n derivin. El Sr. Ciurana fa referència a dues inversions municipals que tenen tres coses en comú: la prime- NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3087 ra és la intervenció de BSM, la segona és que es tracta d’establiments de luxe (un de gran luxe, l’Hotel de Miramar i un de luxe, el restaurant Klein) i la tercera és que han resultat un desastre econò- mic per a les arques municipals i per als recursos de tots els ciutadans de Barcelona. Com a conseqüència d’aquestes dues inversions, plantegen el següent: sol·liciten una auditoria comptable i una auditoria de gestió de la participa- ció de l’Ajuntament de Barcelona en aquestes dues operacions per tal d’identificar, si escau, les possi- bles responsabilitats de la gestió pública que se’n deriven. Argumenta que la Llei del règim jurídic del procediment de les administracions estableix que els empleats públics –els funcionaris i els responsa- bles– tenen també responsabilitat patrimonial quan per la seva conducta, bé dolosa, bé culpable o bé greument negligent, provoca grans danys en béns o drets de l’administració. El Grup de CIU creu que unes inversions d’aquestes característiques, amb un resultat tan desastrós des d’un punt de vista econòmic, bé mereix aquestes auditories per tal d’escatir les responsabilitats. El desastre econòmic al qual es refereix amb el restaurant Klein, ideat per donar vida a l’edifici Fòrum, està documentat en 3 milions d’euros d’inversió fins al 2006. Els consta que posterior- ment a això s’han fet reformes que no tenen comp- tabilitzades a la terrassa superior del restaurant. També els consta la gran despesa en àpats que el mateix Ajuntament ha fet per intentar donar vida al restaurant, que ascendeix més de 50.000 euros. Uns càlculs a ull a partir d’aquestes dades indicari- en un cost total de 5 milions d’euros per fer un restaurant de luxe. A més, hi han detectat unes contradiccions espectaculars: mentre durant molt temps a la pàgina web del Klein es deia que estava en reformes, recorda que el Sr. Carnes va anunciar que el restaurant es reconvertia en la cafeteria del futur Museu d’Història Natural que s’ha d’instal·lar allà. Pel que fa a l’Hotel Miramar, insisteix que el seu Grup municipal sempre havia desaconsellat una inversió o participació de l’Ajuntament. Recorda que el 22 d’abril el Sr. Carnes deia que abandonarien el 10% de la titularitat municipal en el moment que l’equipament fos solvent. Però el 24 d’abril, en ple- nari, dos dies després, el Sr. Carnes deia –i es re- cull a les actes– que no hi havia cap intenció de vendre’s la participació de Miramar. El resultat ha estat que els auditors van obligar a depreciar el 100% del valor de les accions, que sumaven més d’1 milió i mig d’euros i és una inversió absoluta- ment perduda, sense comptar els recursos en temps i en recursos humans que BSM ha hagut de destinar a aquesta qüestió. Amb tot, el sentit de la seva proposta és dema- nar una auditoria comptable per un costat i també una auditoria de gestió sobre la participació munici- pal en aquestes dues inversions de gran luxe. El Sr. Mulleras, referint-se als temes reincidents de l’Hotel Miramar i el restaurant Klein, recorda que durant la darrera Comissió d’Hisenda del mes pas- sat, el Grup del PP va portar una proposta d’auditoria interna (una auditoria de gestió i una auditoria comptable), així com la intervenció de la Sindicatura de Comptes, ja que es tractava d’una inversió amb diners públics. Reclamava també la presentació d’un pla de viabilitat econòmica i finan- cera de l’empresa. En definitiva, volien tenir accés a tota la informació, econòmica, patrimonial, jurídica, financera, així com als comptes anuals del 2008, que a dia d’avui encara no saben si estan firmats. Igualment, demanaven que es posés a disposició de tots els Grups polítics la documentació de la infor- mació resultant de totes aquestes anàlisis. I, per tant, que s’informés dels costos que l’Ajuntament de Barcelona havia assumit en relació amb aquest projecte, tant directes com indirectes. Subratlla que aquesta proposició va ser votada en contra per tots els Grups municipals, el Grup d’ERC inclòs, i només va tenir el suport del Grup de CIU, que van agrair. Destaca que simultàniament van fer una sèrie de preguntes, de les quals encara esperen resposta, com ara quina empresa auditava Miramar, si tenien previst o no incrementar la con- cessió o quin era el cost de l’informe de BDO sobre la valoració de l’empresa. Indica que l’Hotel Miramar en dos anys i mig de funcionament ha generat 10 milions d’euros de pèrdues. No entenen com l’Ajuntament de Barcelo- na, que és accionista amb un 10% de l’Hotel Mira- mar i dues persones al Consell d’Administració de l’Hotel Miramar, SA, no ha demanat responsabilitats i anàlisis curoses sobre aquestes pèrdues. Pensa que les prioritats eren equivocades, que s’ha invertit en hotels i restaurants de luxe en lloc d’invertir en les necessitats dels ciutadans. Asse- nyala la inversió de 2,2 milions d’euros en la refor- ma dels jardins del voltant de l’Hotel Miramar i la construcció del túnel d’accés, que també es va fer com a conseqüència de l’Hotel Miramar, i va costar 6,9 milions d’euros als barcelonins. En resum, expressa que aquests fets demostren unes prioritats que no tenen res a veure amb les dels ciutadans, un malbaratament de recursos pú- blics i una gestió irresponsable dels diners dels barcelonins, que paguen els seus impostos i que volen que els seus impostos vagin dedicats a cobrir les necessitats reals dels ciutadans i no a cobrir les necessitats de tenir hotels i restaurants de luxe. Informa que el dia 15 de setembre van presentar una petició al Parlament de Catalunya perquè la Sindicatura de Comptes prengui cartes en aquest assumpte i esbrini què ha passat amb els diners públics que s’han dedicat al 10% de l’Hotel Mira- mar. Quant al restaurant Klein, com a l’Hotel Miramar, dos temes que reivindica que el Grup del PP ha denunciat des de fa molts anys, les pèrdues són de 3088 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 3 milions d’euros. Diu que el cost de remodelació de la terrassa ha estat de 276.000 euros, perquè s’havia fet amb uns materials que no resistien les inclemències meteorològiques, però que aquesta mala gestió i aquesta mala inversió no serviran tampoc de res, perquè el restaurant Klein està li- quidat i com a tal ja no existirà. S’han gastat 3 milions d’euros en una cafeteria per al museu de la Generalitat. El Sr. Martí rectifica que no és de la Generalitat. El Sr. Mulleras corregeix que seran 3 milions d’euros per a la cafeteria del Museu d’Història Natu- ral. Addicionalment, explica que el Grup del PP ha fet una feina d’anàlisi molt important al compte general i que el restaurant Klein perdia un mínim de 100 milions d’euros anuals. Per acabar, creuen totalment justificable que ara es demani finalment una auditoria d’aquestes dues inversions de l’Ajuntament perquè cal saber en què es van gastar els diners públics i, sobretot, per no tornar a caure en els mateixos fracassos econòmics i de gestió que ha tingut l’Ajuntament en aquests dos temes i en molts altres, dels quals ja en parla- ran un altre dia. La Sra. Capella, abans d’explicar el vot d’ERC, fa una esmena, que ja ha estat traslladada al Sr. Ciu- rana, però que en definitiva torna a repetir, per veure si l’accepta o no, tot entenent que per la forma en què la proposició està redactada en aquests moments hi ha una presumpció de mala gestió que el Grup Municipal d’ERC no pot compar- tir. Estan d’acord amb l’auditoria comptable i de gestió, però els agradaria que el Grup proposant de la proposició, en aquest cas el Grup de CIU, retirés "per tal d’identificar les possibles responsabilitats de gestió pública que se’n derivin" perquè, al seu entendre, aquesta frase marca una presumpció de mala gestió que no poden compartir. El Sr. Vives informa que el Sr. Ciurana contesta- rà després. La Sra. Capella explica que en el cas que es reti- rés aquesta part final de la proposició, "per tal d’identificar les possibles responsabilitats de gestió pública que se’n derivin", el seu Grup municipal hi votaria a favor, perquè estan d’acord que hi hagi transparència. Entenen que quan es demana una auditoria comptable fora de les auditories comptables que anualment han de presentar les empreses i socie- tats per llei, es vol treure a la llum qüestions que no s’han fet prou bé i evitar cap ombra de dubte. Entenen que quan es demana una auditoria comp- table i, a més a més, una auditoria de gestió, s’està comprovant que allò que ha passat no hagi estat conseqüència d’una irregularitat que pugui ser sus- ceptible de qualsevol reprovació en l’àmbit que correspongui, ja sigui en l’àmbit legal o en l’àmbit polític. En tot cas, considera que no es pot pressuposar res i que, en tot cas, un cop s’hagin fet les auditori- es, es trauran les conclusions necessàries. Apel·la a ser curosos i evitar aquestes presumpcions de mala gestió. El Sr. Gomà, en nom del Grup d’ICV-EUiA, consi- dera incorrecta la presumpció que marca la part final de la proposició. La primera part acull un valor que han defensat sempre, que és el valor de la transparència, i per tant, estarien a favor d’una auditoria comptable i de gestió que afegís elements de coneixement per tal d’avançar cap a valoracions objectives i ben fonamentades. Puntualitza que no tenen por d’apostar per la transparència, també des del convenciment que les pràctiques de gestió han estat perfectament sotmeses als paràmetres de professionalitat i de control establerts. Addicionalment i per acabar, recorda que el Grup d’ICV-EUiA no va donar suport a l’Hotel Miramar, perquè respon a una política general del Grup mu- nicipal contrària a dotar d’usos privatius els espais públics. Un altre exemple similar que posa de relleu és la seva posició contrària a l’Hotel Vela, com a un últim exponent d’un model de mercantilització del litoral que rebutgen clarament. El Sr. Carnes opina també cal diferenciar dues parts d’aquest text: una és la part de transparència i una altra l’element de teòrica responsabilitat. Quant a la primera part, manifesta que s’ha expli- cat repetidament quina és l’actuació, quin és el paper i quins són els números. En tot cas, diu ser conscient que per molt que s’expliqui, i que s’hagi reiterat, hi ha gent a qui no li interessa ni escoltar- ho ni percebre-ho i, per tant, està interessada a produir d’aquest fet una altra realitat. En aquest sentit, pensa que potser d’aquesta manera, amb les dades reafirmades, algú estarà més tranquil i podrà dormir amb més tranquil·litat. El Sr. Vives demana el sentit del vot. El Sr. Carnes vol sentir abans el posicionament del Grup de CIU. EL Sr. Ciurana comença pel tema tècnic i pel po- sicionament polític, que és l’acceptació de l’esmena presentada pel Grup d’ERC. No tenen inconvenient en acceptar-la si això ha de facilitar el seu vot, amb el benentès que mantenen que la redacció no pres- suposa res, tot especificant que es parla de "les possibles responsabilitats". Insisteix que no tenen cap inconvenient, sobretot ara que el règim jurídic del procediment administratiu estableix un proce- diment concret per a la determinació de responsa- bilitats, que s’ha d’iniciar a través de la incoació d’un expedient per part d’Alcaldia. Els interessa remarcar aquí que no és tal com diu el Sr. Carnes, quan es refereix a "que ens diguin d’una altra ma- nera la realitat". Admet que BSM, que és qui hi ha darrere d’aquestes dues operacions, no els desperta confian- ça. Han arribat a demanar, fins i tot, les dimissions dels màxims responsables de BSM per les seves actuacions en aquest camp, i apunta acords en un àmbit tan poc de servei públic municipal com és el NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3089 Comitè Olímpic de Qatar. Que una empresa pública municipal de l’Ajuntament de Barcelona, BSM, es dediqui a fer museus olímpics a Qatar, és una actua- ció que no els desperta adhesions, entusiasme i cre- dibilitat, quan té el Bicing com el té, quan té altres operacions com el Zoo Marítim com el té, etcètera. En definitiva, constata que trauran l’últim punt d’aquesta moció, si això ha de facilitar el vot del Grup d’ERC i del Grup d’ICV-EUiA, però sí que de- manen que l’auditoria comptable i de gestió es faci amb garanties suficients perquè si del resultat d’aquesta auditoria es confirma una pèrdua patri- monial, la llei estableix que en casos de pèrdua patrimonial hi pugui haver, si escau, i si es demos- tra dol, culpa o negligència, responsabilitats patri- monials. Finalment, accepta explícitament l’esmena del Grup d’ERC i deixa la proposició amb un punt després de "el restaurant de luxe Klein". El Sr. Mulleras insisteix que sobre aquest tema plantejat ja a l’última Comissió d’Hisenda es van quedar moltes preguntes sense resposta. Enumera primer la data de l’operació de la venda de l’Hotel Miramar, que considera molt important, perquè en funció de la data de venda variaran els costos. En segon lloc, demana garanties del compliment de la concessió atenent que Hotel Miramar és una con- cessió sobre sòl públic. Tercer, el cost de l’informe de valoració de BDO, sense saber encara quina empresa auditava Hotel Miramar, SA, tenint en compte que l’Ajuntament té dues persones al Con- sell d’Administració de l’Hotel Miramar, SA. Posa en alerta a l’Ajuntament, perquè està venent les seves accions per un euro, i setmanes després aquestes accions seran venudes per 3 milions d’euros, ja que al voltant de tot l’hotel es quantifi- quen 30 milions d’euros. Per tant, el 10% són 3 mili- ons d’euros. Com a responsables del patrimoni mu- nicipal, demana que es vetlli perquè això no pugui causar problemes judicials o legals a l’Ajuntament de Barcelona. Repeteix que està justificada la presum- pció que a l’Hotel Miramar, amb 10 milions de pèr- dues en 2 anys i mig, hi ha mala gestió, malgrat la conjuntura econòmica. Pensa que les dues persones al Consell d’Administració de l’Hotel Miramar tenen l’obligació de controlar les operacions i en són copar- tícips. Això suposa una responsabilitat clara de BSM i, per tant, de l’Ajuntament de Barcelona amb el màxim responsable que és el president de BSM, l’alcalde Jordi Hereu. Com que l’Ajuntament és el responsable de crear un monstre empresarial com BSM, exigeix que es porti un control estricte, per evitar pèrdues de 3 milions en un restaurant, o 2 milions de pèrdues mínim en un hotel. Per acabar, demana coherència al Grup d’ICV- EuiA. El Sr. Gomà es va oposar a l’Hotel Miramar, però el seu Grup sempre ha donat suport i ha apro- vat els comptes anuals i els pressupostos de BSM i de l’Ajuntament de Barcelona any rere any. La Sra. Capella fa una reflexió sobre els sistemes de control de les societats anònimes, les societats de responsabilitat limitada, la participació en els consells d’administració i el control que es té com a soci minoritari. A l’hora de fer una avaluació de la posició que té l’Ajuntament de Barcelona a través de les seves empreses públiques en determinades inversions, creu que seria útil per centrar el debat. Tot i que admet que no es pot declinar l’obligació com a membre del Consell d’Administració de for- mular les pertinents preguntes i que hi ha meca- nismes legals per poder-ho posar de manifest, posa de manifest que no és el mateix tenir el 10% de la participació social, que un 70%. Creu que la virtut d’aquesta proposició, és la vo- luntat de transparència i evitar tota sospita perma- nent sobre determinades gestions. Opina que no es pot dubtar permanentment de l’honorabilitat, de l’honradesa de les persones que desenvolupen de- terminades feines en determinats llocs de treball, perquè se’n va enlaire tot el sistema del qual ens hem nodrit des de temps immemorials, i que ha anat funcionant, i que ha permès que les societats avancin. Creu que s’ha de tornar a reivindicar aquesta voluntat que la gent ho fa de bona fe i fan una bona feina. Quant a les auditories, apunta que tenen una fi- nalitat. Explica que hi ha les auditories legals que obligatòriament han de complir totes les societats, i que anualment amb la presentació de comptes i abans de l’aprovació dels comptes s’han de fer. I després hi ha aquelles auditories que es reclamen quan algú pensa que una determinada manera de fer no ha estat la correcta, que no implica necessà- riament unes conseqüències jurídiques o unes con- seqüències amb responsabilitat patrimonial. Per acabar, expressa el suport del seu Grup a aquesta proposició. El Sr. Gomà, havent acceptat el Grup de CIU la supressió d’aquesta última frase de la proposició, dóna suport reivindicant sobretot el valor de la transparència i, per tant, que l’auditoria pugui apor- tar aquests nous elements de coneixement que els permetin fer un exercici de responsabilitat a partir de la valoració i de la consideració dels resultats que s’obtinguin d’aquesta auditoria. Destaca que ho fan des de la coherència i des de la tranquil·litat, d’una banda, d’haver expressat, el seu desacord polític de fons, conceptual, amb l’operació, però també fugint de tots els elements de demagògia irresponsable que s’han expressat en les intervencions per part dels Grups de l’oposició, i especialment del Grup del PP. El Sr. Carnes expressa la comoditat amb el re- dactat final de la proposició, per haver suprimit possibles elements d’alarmisme. En tot cas, mani- festa alhora estar bastant satisfet d’algunes inter- vencions dels Grups de l’oposició, perquè opina que aquest to d’alarmisme si després es transcriu i s’ensenya a aquesta iniciativa privada és el millor paradigma de la millor carta de presentació d’aquests Grups municipals. 3090 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 Per acabar, posar a disposició la informació que els marcs legals del dret mercantil permetin. El Sr. Martí aclareix, arran de la intervenció del Sr. Ciurana, que la participació de Barcelona Ser- veis Municipals en relació amb el museu olímpic de Qatar és d’assessorament, és a dir, no de despeses sinó d’ingressos. Afirma que és una possibilitat que tenen les societats municipals, igual que l’Institut Municipal de Mercats assessora altres viles de Cata- lunya i d’Espanya per a la posada en marxa dels seus mercats. El Sr. Ciurana respon que ja tindran temps de parlar de les ocupacions de BSM a Qatar. Final- ment, agraeix el suport de tots els Grups munici- pals i espera que aquesta auditoria comptable i de gestió estigui presidida per la sinceritat i per un horitzó de ganes de saber la veritat, no amb ganes de passar l’expedient i cobrir un mal pas. El Sr. Carnes pregunta al Sr. President que acla- reixi quins són els torns d’intervenció i de rèplica habituals de la Comissió. El Sr. Ciurana s’ofereix a fer l’aclariment. El Sr. Carnes demana que ho faci el president El Sr. Vives apel·la a llegir el ROM, segons el qual el president de la comissió administra la comissió atenint-se al ROM, fent alhora allò que consideri més convenient per al correcte procediment del debat. El Sr. Carnes vol fer constar en acta que el presi- dent fa allò que li dóna la gana. El Sr. Ciurana pregunta al Sr. Carnes si tenia torn. El Sr. Vives dóna pas al punt següent de l’ordre del dia. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella expressa el vot favorable d'ERC. S'a- prova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pú- blica, acorda: Instar a l'Ajuntament de Barcelona a fer una auditoria comptable i de gestió sobre la seva participació en l'Hotel Miramar i el restaurant de luxe Klein. Del Grup Municipal PP: 7. La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda: 1. Realitzar una auditoria dels in- formes encarregats per l'Ajuntament de Barcelona durant els anys 2005 a 2009 informant: a) Utilitat, oportunitat i necessitat dels informes, b) Nombre d'informes realitzats, concretant el seu objecte, cost (individual i total) organisme o dependència municipal que els va encarregar i el tipus de proce- diment utilitzat. 2. Crear un registre públic d'infor- mes en el que s'inscriguin els informes en un ter- mini màxim de 2 mesos des de la seva elaboració. 3. Informar a cada reunió de la Junta de Portaveus sobre els informes rebuts. El Sr. Mulleras comenta que aquesta proposició ha sofert uns canvis a causa d’unes incorporacions del Grup d’ERC moments abans de la Comissió. Li sem- bla que totes les parts tenen còpia del text definitiu, però llegeix com ha quedat: "Realitzar una auditoria dels informes encarregats per l’Ajuntament de Bar- celona des de 2007 determinant la utilitat, oportuni- tat i necessitat dels informes, nombre d’informes realitzats concretant el seu objecte, cost individual i total, organisme o dependència municipal que els va encarregar i quin tipus de procediment utilitzen." I segon, "crear un registre públic d’informes en el qual s’inscriguin els informes en un termini màxim de 2 mesos des de la seva elaboració". Al·ludeix a una frase que va fer història, pronun- ciada per Nancy Pelosi, la presidenta de la Cambra de Representants d’Estats Units: "the party is over" (la festa ha acabat), per comparar-la amb la situa- ció de l’Ajuntament de Barcelona, on li sembla que la festa continua, tant a l’hora d’administrar els diners, com han vist anteriorment amb el cas dels hotels o els restaurants, com amb informes, la utili- tat dels quals es desconeix. Indica que els informes que estan comptabilitzats a la partida pressupostà- ria 227.06 han tingut un import durant l’any 2008 de 13.344.000 euros, mentre que l’any 2007 van costar 10.313.000 euros, és a dir, un increment en temps de crisi del 30% en un any. D’altra banda, diu que en un altre fitxer d’informes, el facilitat quan revisen el compte gene- ral. I que són els informes d’imports adjudicats durant el 2008, la xifra es redueix a 12.200.000 euros, i s’explica que la majoria corresponen a ser- veis i consultoria i assistència. En concret, dels 1.222 informes 953 són de serveis, 262 de consul- toria i assistència. Dels 12,2 milions d’euros, 12 milions són de serveis, consultoria i assistència. Malgrat això, continua dient que el divendres 2 d’octubre, el tinent d’alcalde Carles Martí va xifrar la quantitat d’informes en 300 o 400 amb una des- pesa de 4 milions. I destaca que, curiosament, el mateix dia, en una altra declaració a la premsa, el tinent d’alcalde Sr. Carnes xifrava els informes en 1,4 milions d’euros. Amb tot això, vol demostrar el caos organitzatiu i comptable absolut de l’Ajuntament. I la seva petició és determinar amb claredat quants diners dels im- postos que paguen els ciutadans de Barcelona s’han gastat en informes. Quant a aquests contractes i informes, assenyala un altre problema, que és que pràcticament la ma- joria (el 99,3%) s’adjudiquen a dit, per procedi- ment menor o negociat, i que només hi ha hagut concurs per a 9 informes. Pensa que el ciutadà ho ha de saber, perquè el ciutadà necessita transpa- rència i que es treballi en la contractació amb igual- tat d’oportunitats i lliure concurrència, és a dir, que tothom tingui el mateix dret a obtenir un contracte públic, sense favoritismes. Segons la seva informa- NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3091 ció, 10 empreses concentren el 30% de la contrac- tació. Continuant amb el malbaratament de diners pú- blics dels ciutadans, esmenta tot un conjunt de despeses: 149.000 euros que costa mantenir una maqueta de Barcelona al Fòrum o l’elaboració d’un informe que es diu "Seguiment de les informacions publicades en premsa", i ha costat 17.350 euros. Qualifica de curiós que no arribi als 18.000 euros que són necessaris per fer un concurs. L’informe "Primer semestre del seguiment dels falcons pele- grins", per un import de 10.000, suposant que són 10.000 euros cada semestre. Se sorprèn també que els consells plenaris d’un consell de districte es transcriguin i contractin algú per fer-ho, ja que es pensava que hi havia personal capacitat a l’Ajuntament per poder fer aquestes transcripcions. Parla de l’informe "Disseny social, els usos i gestió del temps", 11.141 euros, i podria parlar de molts altres informes que tenen noms suggeridors i curo- sos de ser susceptibles d’interpretacions diverses. Posa els exemples de "Honoraris per a la identifica- ció de la disfuncionalitat i celebració d’una sessió de brainstorming", 11.890 euros, quedant-se al límit del concurs per 110 euros, o "Elaboració de produc- tes comunicatius", 45.200 euros. En resum, la proposició demana que hi hagi un expert independent que faci una auditoria, que sigui objectiu, i que tot això doni pas a un registre públic d’informes al qual tinguin accés tots els ciu- tadans i, evidentment, tots els regidors i membres d’aquest consistori. El Sr. Vives expressa el suport del Grup Municipal de CIU a aquesta proposició en els termes de la transacció. Entenen, segons ho ha explicat el Sr. Mulleras de manera sobrada, que és necessari un aclariment de la situació actual i que, per tal de protegir la presumpció de legalitat en el futur, hi ha d’haver un registre públic de lliure accés que de- mostri que no es malbaraten recursos públics en informes que són innecessaris. Fa notar que el seu Grup municipal està dema- nant accés a aquests informes des del mes de maig d’aquest any i se’ls ha negat de manera continua- da. Afegeix que, finalment, després de diverses converses amb el tinent d’alcalde responsable dels informes, el Sr. Carnes, han transigit sobre un dret que creuen que tenen, que és veure’ls tots, però de 200 en 200. Teòricament, això que diu que s’havia de produir aquesta setmana, no s’ha produït enca- ra. Els consta que el Grup del PP ha tingut accés a alguns d’aquests informes, però no renunciaran al dret a veure tots aquests informes, sense que hi hagi judicis previs, simplement perquè forma part de la seva feina controlar la tasca de l’executiu. En definitiva, creuen que la proposició és molt oportuna, que els termes en què es presenta final- ment milloren l’anterior perquè la centra una mica i permet no caure en qüestions assenyalades prèvi- ament per la Sra. Capella. La Sra. Capella dóna suport a la proposició tal com ha quedat redactada, en honor de la voluntat de transparència, de presumpció que les coses es fan ben fetes. Podran ser consultades si existeix un registre públic i se sabrà els informes que es fan i les dimensions de la feina feta per l’Ajuntament de Barcelona. Addicionalment, recalca que han de ser consci- ents que moltes vegades ells mateixos són els im- pulsors de moltes d’aquestes iniciatives que des- prés es transformen en informes o en estudis. Havien demanat de treure "que la Junta de Porta- veus en tingués coneixement", perquè que la Junta de Portaveus hauria de fer molta feina per poder establir criteris d’interpretació. Creuen que si hi ha un registre públic d’informes, els Grups municipals hi tindran accés i no caldrà que la Junta de Porta- veus hagi d’examinar els informes realitzats, ja que hi haurà un major nivell d’exigència que serà bidi- reccional, des de l’oposició i des del mateix Govern. El Sr. Gomà rebutja aquesta proposició. Critica com a caòtica i incomprensible la intervenció del Sr. Mulleras, perquè ha barrejat elements que no tenen res a veure entre si, sense un fil conductor, sense aportar cap element d’aclariment en relació amb allò que hipotèticament va en aquesta proposició, i tot això amanit amb els elements de demagògia irresponsable amb voluntat de degradació del ser- vei públic, que lamenta que hagin estat tan pre- sents en la sessió present. Argumenta que els informes, la majoria dels quals deriven d’anàlisis, d’estudis que aporten elements de coneixement per donar suport a l’elaboració de polí- tiques, a la presa de decisions, a l’avaluació o a l’assessorament, són absolutament necessaris. En un entorn complex, en un entorn canviant, l’Ajunta- ment, qualsevol administració pública, ha de fer front al repte de poder elaborar aquelles respostes innovadores en benefici dels interessos i al servei dels ciutadans i de les ciutadanes. Diu que aquesta és la raó de ser dels informes, dels estudis, de les recerques que s’encarreguen des de l’Ajuntament, des de les diferents àrees, departaments i districtes. A més a més, creu que aquesta és una conside- ració compartida entre els Grups. Es refereix a la Comissió d’Acció Social i Ciutadania del dia anterior, durant la qual dues de les tres proposicions fetes pels partits de l’oposició sol·licitaven informes i es van aprovar per unanimitat. Dit això, insisteix en la transparència i l’auto- exigència per part de l’equip de Govern, i destaca els elements de millora, però defensa que no entra- ran a caure en demagògia o en llençar ombres que degraden el servei públic. El Sr. Martí respon al Sr. Mulleras i critica que hagi fet un garbuix impressionant intentant aprofi- tar el mite de l’informe i fent una teoria infundada. Afirma que la partida 227.06 és una partida que diu "Informes i encàrrecs tècnics externs", i que exis- teix perquè ho estableix el Pla general comptable 3092 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 comú a totes a tots els ajuntaments i a totes les administracions, contra la qual s’ha de fer un pres- supost i s’han de col·locar els expedients que tenen a veure amb les qüestions que s’hi refereixen, que són de naturaleses absolutament diferents. El Sr. Martí sosté que els informes que enumerava el Sr. Mulleras, com ara en manteniment d’una maqueta o fer un recull de premsa, són encàrrecs tècnics, així com les traduccions o transcripcions. Cenyint-se al tema dels informes, respon que ell va fer una primera aproximació perquè va contestar una pregunta mentre parlava del procés de partici- pació de la Diagonal. Després, indica que els ser- veis tècnics de la casa i el tinent d’alcalde van pre- cisar-ho. Això no obstant, ratifica que, de tots els expedients que estan fets contra la partida 227.06, només n’hi ha 103 que tenen la naturalesa d’in- forme, i pugen fins a un total d’1.400.000 euros l’any 2008. No entén la diferència que es vol establir entre els expedients de la partida 227.06 i els de qualse- vol altra partida, i assenyala que per controlar totes i cada una de les partides del pressupost general hi ha els mecanismes ordinaris, com ara el compte general i tots els sistemes de preguntes, de sol·licituds que funcionen com tots els altres expe- dients. Referint-se als temes de l’adjudicació a dit, quali- fica de descomunal el nivell de demagògia. Especi- fica que la Llei fixa per cada quantia un procedi- ment i que només es podria criticar si s’hagués fet procediment que no correspongués a la llei. En definitiva, manifesta el seu vot contrari, per- què li sembla que s’està demanant un judici polític sobre els informes que considera que eren necessa- ris. Quant al nombre d’informes, convida al Sr. Mulleras a comprovar el compte general. Rebat al Sr. Mulleras que els mecanismes hi són tal com ha demostrat ell mateix, i tal com ha ex- pressat el Sr. Vives quan deia que el Grup del PP havia vist ja informes. Això no obstant, no tenen intenció de fer-ne una causa general, ni de sotme- tre’s a una culpabilitat per haver encarregat uns informes que estan previstos per la llei. Convida a discutir la idoneïtat d’un informe concret si ho con- sideren oportú, de la mateix manera que si el Sr. Ciurana vol parlar del museu de Qatar es parlarà d’aquest museu o de la maqueta, que repeteix que no és un informe, sinó un encàrrec. Estan en dispo- sició de justificar el perquè de les coses i per què són necessàries, a discutir-les obertament. L’última cosa que demana és contenció en les seves referències a la ciutadania, amb la justificació que fins a dia d’avui la ciutadania dóna suport al Govern i no pas a l’oposició. El Sr. Mulleras insisteix que la ciutadania vol co- nèixer la veritat i vol transparència per saber on es destinen els impostos que paguen. Torna a subrat- llar la incoherència i el caos organitzatiu intern de l’Ajuntament, en l’àmbit comptable, en l’àmbit or- ganitzatiu i en l’àmbit polític extraordinari. Nova- ment, destaca les divergències a l’hora d’aportar xifres. Per això, reclama la intervenció d’un expert independent capaç de dir "els informes són aquests, auditem aquests informes, aquests són útils, aquests no són útils", sense que s’esbiaixi el seu treball. Es refereix particularment a un informe titulat "el tiempo y las masculinidades", sobre el qual li agra- daria saber-ne la utilitat. En aquest sentit, reclama que es justifiqui la utilitat, l’oportunitat i la necessi- tat dels informes, i que es quantifiquin. Considera tenir el dret de preguntar i el dret d’accedir als in- formes, així com de demanar que un estudi inde- pendent faci aquesta auditoria. Dirigint-se al Sr. Gomà, defensa que l’Ajunta- ment disposa d’una plantilla de 12.000 amb grans professionals capaços d’elaborar aquests informes. Considera que encarregar-los a tercers és confiar poc en la seva capacitat. Per tancar, reclama una resposta quan pregunta si el 100% dels informes són necessaris. El Sr. Martí contesta que és en funció de la quan- tia. El Sr. Mulleras diu que només 3, que de seguida en dirà la quantia. El Sr. Vives prega que es respectin els torns. El Sr. Mulleras acaba denunciant que molts con- tractes, consultables a la relació de contractes, que no arriben al límit de la quantia per 100 o 150 eu- ros. Sap que és legal, però pregunta si és també ètic. El Sr. Martí qüestiona que això tingui a veure amb la utilitat de l’encàrrec. El Sr. Mulleras agraeix el suport dels Grups mu- nicipals que han donat aprovació a la proposició. Sobretot espera que, essent un mandat polític clar i evident cap al Govern municipal, es posi a la pràcti- ca amb la major brevetat possible. Estaran ama- tents perquè sigui així. El Sr. Vives centra el debat i valora molt positi- vament aquesta proposició. Pensa que es fa en honor a la transparència, citant les paraules del Sr. Gomà, i que els judicis de valor ja es desprendran en tot cas de l’anàlisi feta. Fa palès que ningú no prejutja res, i que tant el Grup del PP, com el Grup d’ERC o el Grup de CIU pretenen en el fons el mateix que els Grups del Govern, que és que, en aquest cas, l’oposició pugui fer la seva feina amb garanties. I una part de la feina és el control de la feina que fa l’executiu. Aclareix que en el trànsit de l’anàlisi d’aquest epí- graf comptable, això no ho han pogut fer i no és veritat que tinguin accés als informes. Els Grups de l’oposició van demanar per primera vegada l’accés a aquests informes, perquè era un llistat que sortia a la liquidació del compte general. Primer no van obtenir cap resposta i posteriorment els van con- testar que l’anàlisi dels informes no era objecte del compte general. D’una altra banda, tenen una carta on es diu que "no poden analitzar aquests infor- NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3093 mes". Consideren que no disposen de cap altra manera de conèixer si es fan o no informes, tret del compte general, perquè l’anàlisi del compte general vol dir l’anàlisi comptable de com ha funcionat el pressupost municipal de l’exercici anterior, cosa que no veuen fins mig any després de la finalització de l’exercici. Creuen que això no és possible, que al segle XXI es podria fer d’una altra manera per tal d’accedir a una informació que és rellevant per fer la feina de l’oposició i per respondre a la demanda que feia el Sr. Gomà de garantir la transparència, de manera que no hi hagi presumpcions equivocades. Puntua- litza que no es tracta d’una qüestió de canvi de lleis, sinó d’una qüestió de les lleis pressupostàries. Continua relatant que posteriorment la resposta va ser molt clara: "si vostè vol demanar els infor- mes, me’ls demana, però fora del compte general". Van demanar els informes després del compte ge- neral i la tinència d’alcalde va respondre després d’haver parlat diverses vegades que havien dema- nat massa informes de cop i amb una petició indis- criminada, fet que qualifica de judici de valor. Par- lant del cas que coneix, manifesta que van demanar tots els informes i treballs tècnics per més de 1.000 euros, que eren al voltant de 600 infor- mes. Com que era una proposta indiscriminada, no van rebre els informes. Aprofita per agrair públicament la predisposició del Sr. Carnes per mirar de trobar una solució, que va consistir en una transacció entre el seu dret com a regidor de l’Ajuntament a tenir accés a tots els informes, que és un dret inalienable, reconegut per la legislació vigent, i la voluntat política de lliurar- los en la mesura que, segons el criteri en aquest cas de la Tinència d’Alcaldia, no bloquegés certs serveis. L’acord consisteix a lliurar els 200 primers informes reclamats aquella mateixa setmana. Li consta que el Grup del PP ja ha tingut accés a algun d’aquests informes i es pregunta si tot això cal. Li sembla que no cal. Per tot això, valoren positivament l’existència d’un registre que es vagi informant i amb el qual els regidors tinguin accés als informes, així com a tot allò que giri al voltant seu. Finalment, considera legítim que si als Grups de l’oposició els sembla que hi ha informes que són inútils, es critiqui el Govern i el Govern es defensi. Malgrat tot, expressa que no poden criticar amb garanties sense tenir accés a la informació i espera que en els pròxims dies tenir accés als primers informes i poder anar escatint què hi ha i què no hi ha. Com a corol·lari, dóna suport a aquesta propo- sició. La Sra. Capella respon a l’afirmació del Sr. Mulle- ras: "és que volem saber la veritat". Li diu que la veritat mai no és la que un espera, i que és poliè- drica. Hi ha informes que li poden semblar total- ment balders, però que en canvi tenen la seva im- portància dins del context. D’altra banda, quan es demana l’elaboració d’informes o estudis, sovint s’han de buscar al carrer, perquè tenen una especi- ficitat molt concreta que l’Ajuntament de Barcelona no inclou. Per tant, reclama novament aquella pre- sumpció que les coses es fan ben fetes i acull amb els braços oberts qualsevol auditoria amb el con- venciment que l’Ajuntament de Barcelona pot ava- lar aquest bon fer. Respecte del registre, garanteix l’accés a veure els títols dels informes que s’encarreguen o que s’elaboren des de la mateixa casa, però adverteix que cadascú valorarà amb més llibertat la idoneïtat o no, la utilitat o poca utilitat d’un determinat in- forme en funció de la defensa política que faci cada Grup en els seus àmbits i en les diferents comissi- ons. En tot cas, reclama que, tot i que els dos partits del Govern no donen suport a la proposició, que és una proposició aprovada dins els requisits i les con- dicions de què els van dotar a la Junta de Portaveus per interpretar el ROM, es dugui a terme en tota la seva extensió la proposició aprovada. El Sr. Gomà referma el vot contrari a aquesta proposició. Argumenta al Sr. Mulleras que el gar- buix de seva exposició fa impossible identificar quin és l’objecte que hipotèticament fonamenta la pro- posició. Li sembla que no vol entendre els aclari- ments fets pel Sr. Martí perquè l’aclariment objectiu aniria en contra d’aquest relat embolicat. Es resis- teix a parlar estrictament dels informes, perquè ja ha fet una defensa de la necessitat d’informes que donin suport a la necessitat d’elaborar polítiques i de prendre decisions políticament prioritzades i definides per l’equip de Govern. No dubta en cap moment i posa en valor que l’Ajuntament disposi de magnífics equips professio- nals amb capacitat per produir coneixement i que fan una feina extraordinària. Afegeix que els infor- mes no són aïllables de les decisions i de les políti- ques a les quals es vinculen, i que segur que ca- dascun dels informes es pot analitzar en ell mateix. Quant a l’informe dels temps i les masculinitats posat sobre la taula, argumenta que avui la ciuta- dania de Barcelona, i en general, identifica com un dels principals elements del seu malestar l’actual distribució social dels temps, i que, per tant, són enormement importants les polítiques tendents a una reorganització social dels temps. Pregunta al Sr. Mulleras si sabia que un dels principals factors que avui estan impedint això són les actuals relaci- ons predominants de gènere que fan que hi hagi una participació molt escassa dels homes en els espais domèstics i familiars? En definitiva, el convi- da a discutir aquestes temes, a preguntar en con- cret sobre aquest tema i fer una discussió tran- quil·la, oberta i franca. El Sr. Martí contesta la intervenció que sol·licita l’accés a la informació i pregunta què pot aportar d’accés a la informació una auditoria que pretén jutjar la utilitat, l’oportunitat i la necessitat dels 3094 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 informes, o si la xifra d’informes realitzats aporta aquest accés a la informació. Afirma que no aporten res. Dóna fe que l’accés a tots els informes està ga- rantit si se sol·licita en els temps i la forma que preveu la llei sense necessitat d’aquesta proposició. Per tot això, dedueix que el suport a aquesta pro- posició pel tema de l’auditoria és en realitat un suport per conveniència política. Al seu parer, aquesta proposta aporta un prejudici polític sobre una tipologia d’expedients que és igual que qualsevol altra, i que a més està en una partida que incorpora moltes coses que no hi tenen res a veure. Assegura al Sr. Mulleras que no hi ha 30 da- des circulant, i que les dades que els serveis tècnics han aportat, i el compte general, l’execució del 2008, indiquen que per a la partida 227.06, "Infor- mes i encàrrecs tècnics externs", es van gastar 2,3 milions d’euros, i que, d’aquests 2,3 milions d’euros, 103 expedients poden ser atribuïts a la categoria d’informes per un valor d’1,4. milions d’euros. Per acabar, nega la necessitat de procedir a aquest tipus de proposició i assegura que es pretén amagar darrere una qüestió suposadament tècnica, una voluntat política de fiscalitzar un tipus d’ex- pedients, al marge del previst per la llei. El Sr. Carnes reitera algunes afirmacions. Diu que la jurisprudència marca que tothom té dret a la informació, però "de manera proporcional", i li sembla que això estableix l’acord i el consens per determinar la informació. Al mateix temps, garan- teix que tots els informes seran lliurats d’acord amb el calendari i la metodologia de què es pugui dispo- sar. No estan en un únic espai, sinó que estan dis- tribuïts en funció dels diferents òrgans i estan en procés de tenir tots aquests informes, alguns en procés de consulta ja per una formació. El Sr. Martí expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pú- blica acorda: 1. Realitzar una auditoria dels infor- mes encarregats per l'Ajuntament de Barcelona des de 2007, determinant: a) Utilitat, oportunitat i ne- cessitat dels informes, b) Nombre d'informes realit- zats, concretant el seu objecte, cost (individual i total) organisme o dependència municipal que els va encarregar i el tipus de procediment utilitzat. 2. Crear un registre públic d'informes en el que s'ins- criguin els informes en un termini màxim de 2 me- sos des de la seva elaboració. Del Grup Municipal ERC: 8. La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda sol·licitar la redacció urgent del Re- glament de Mediació Comunitària. La Sra. Capella interpreta que, atès que hi ha un mandat legal que emana d’unes normes de les quals els van dotar l’Ajuntament de Barcelona i que s’inclouen a la disposició transitòria tercera de les normes reguladores de participació ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, s’estableix la necessitat que es redacti un reglament de mediació comunità- ria en un termini no superior a dos anys. Atesa la promulgació de les normes de participa- ció el novembre de 2004, planteja que ha transcor- regut un temps més que suficient per redactar un reglament de mediació. No posa un termini perquè entén que és una feina que ja està prou avançada: s’han elaborat jornades i estudis, i considera que hi ha informació suficient per fer-ne la redacció, a banda que el mateix Govern de la Generalitat ha aprovat recentment una llei de mediació pròpia que permet obrir un camí en aquest aspecte. El fet de no haver assumit o no haver plantejat encara la redacció d’un reglament anava lligat a la justícia de proximitat, que és una fita à pendent de resoldre’s i inclosa en la mateixa Carta Municipal. Proposen tirar-ho endavant, perquè és un mandat legal i perquè es tracta d’una bona eina. També per eliminar la dispersió en les mateixes polítiques a l’Ajuntament, on es parla de mediació en diferents àmbits, i disposar d’element comú denominador cap a la mediació. Coherents amb el programa electoral del Grup d’ERC i amb el Pla d’acció municipal 2007-2011, van donar suport a la mediació, a l’acció comunità- ria i als programes d’orientació sobre educació i cultura per als adults immigrats, a fi d’enfortir els serveis d’acció social a través de la mediació, la tutela i l’arbitratge. Així mateix, parla de crear el servei de mediació i arbitratge en aspectes d’habi- tatge, amb la prevenció i la mediació com a eines per garantir una bona convivència. És del parer que, després d’haver promulgat les normes de par- ticipació, havent-se dotat d’un mandat legal, és hora de dur-les a terme, tot entenent que el Go- vern ha de dotar de contingut aquest reglament, amb independència que els Grups Municipals hi puguin fer les aportacions pertinents en relació amb cada projecte. Manifesta que és un mandat que es contempla com a immediat, dins l’any 2009, i que forma part de les polítiques plantejades en el Pla d’Actuació Municipal. Per aquest motiu, no proposen un termi- ni. A més a més, tal com es debatia en l’inici d’aquesta sessió de la Comissió de Presidència, entorn de l’Ordenança de procediment sancionador que preveu mesures alternatives i planteja recon- duir molts dels comportaments sancionats a la me- diació, opina que fa falta un instrument vàlid que serveixi en tant que fórmula alternativa per resol- dre els conflictes, que molt sovint són conflictes puntuals, segurament limitats en un aspecte de- terminat de la ciutat, però que en definitiva pot ser una eina útil per a tots els àmbits de conflictivitat que puguin sorgir. Tot i que el Grup Municipal d’ERC no renuncia a poder desenvolupar el contin- NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3095 gut de la Carta Municipal en relació amb la justícia de proximitat, demana el suport dels Grups munici- pals. El Sr. Ciurana exigeix la implantació de la justícia de proximitat. Comprèn les raons de la Sra. Cape- lla, i anuncia que donaran suport a aquesta propo- sició, però entén alhora que la mediació no podrà desplegar-se en tota la seva intensitat i en tot el seu abast fins que no es disposi d’un sistema de justícia de proximitat que el complementi. Sis anys després de les normes, manifesta que estan sol·licitant l’elaboració d’un reglament que tenia un període de dos anys, i que li recorda a altres reglaments que també tenen endarreriment d’anys i panys en el seu desenvolupament per part del Govern Municipal. Per tant, li sembla que és de justícia que aquesta qüestió sigui tractada amb la màxima celeritat possible. D’altra banda, tot i entenent el to de la proposi- ció, tenint en compte que és una proposició i no un prec, opina que haurien pogut sol·licitar més que una redacció. Una proposició és un acord més per- què la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acordi que el Govern Municipal presenti aquest reglament. Per acabar, ratifica el seu suport, tenint present que forma part d’un sistema en el qual valoren la implantació de la justícia de proximitat per tal d’acabar de dibuixar completament el sistema de resolució de conflictes a Barcelona. La Sra. Esteller hi dóna suport en nom del Grup del PP, perquè considera que la mediació és bon instrument per prevenir i resoldre conflictes. L’Ajuntament de Barcelona està fent una feina en aquest sentit, però en canvi pensa que no hi ha un criteri unificat a l’hora de poder arbitrar. En el seu parer, podria quedar ben aclarit a través d’un re- glament. El Sr. Gomà dóna suport a la proposició del Grup d’ERC per molts motius. Manifesta que Barcelona és avui una ciutat de re- ferència pel que fa al desplegament de pràctiques de mediació i de mediació comunitària. Creu que la realitat és també molt complexa i que a l’hora de fer el reglament s’haurà de posar una dosis d’in- novació i d’imaginació que permetrà captar aquesta realitat. Proposa crear un reglament que reflecteixi el conjunt de pràctiques de mediació i que sigui una eina útil per seguir avançant en mediació comunità- ria. D’aquí que alerti de pretensions reglamentistes que finalment causarien que el reglament no fos capaç de capturar la complexitat necessària de la mediació que hi ha a la ciutat. Està convençut que és necessari un reglament, però ha de ser un ins- trument que contribueixi a enfortir les pràctiques de mediació comunitària a partir del coneixement de tots els grups i de tots els sectors, capaç de convertir la complexitat i els conflictes en oportuni- tats de creativitat i en oportunitats de millora soci- al, expressant-se en l’espai públic a partir de valors de responsabilitat ciutadana i democràtica. La Sra. Escarp expressa el vot favorable del Grup del PSC, entre altres coses perquè coincideixen amb els objectius i els principis, però sobretot tam- bé perquè està en el PAM. Barcelona ha optat per la mediació i reconeix que s’han generat recursos que funcionen bé i que un reglament pot donar una cohesió i un sentit a tot el que s’està fent. Aquest model de gestió de conflic- tes permet aportar un espai de diàleg, dins del qual les parts en són les protagonistes i les responsables de la seva aproximació i els fets. En aquest sentit, esmenta que són diversos els recursos que durant aquests anys s’han tirat endavant des del Servei de Mediació Intercultural, l’Oficina per la No-Discri- minació o la mateixa Direcció de Serveis de Preven- ció de l’Àrea de Seguretat i Prevenció. Amb l’aprovació de la Llei 15/2009, la llei de me- diació en l’àmbit privat aprovada per la Generalitat de Catalunya, indica que es donen eines i pautes suficients, i fins i tot possibilitats de col·laboració i algun recurs, aprofitables per tirar endavant el re- glament. No comparteix algunes de les paraules del Sr. Ciurana, entre altres coses perquè la mediació es pot desplegar tal com s’ha incorporat en la mateixa ordenança. Afirma que ningú no ha renunciat a la justícia de proximitat, però considera que mentres- tant es pot treballar en molts altres mecanismes de proximitat de la justícia per mirar de desvincular el terme justícia dels tribunals de justícia a favor de solucions alternatives. De manera pionera, diu que això es va posar en el Reglament de participació i que ara és un bon moment, amb la llei aprovada i amb un marc general que ens permetrà poder tre- ballar, per aprofundir i aconseguir alguns recursos. La Sra. Capella agraeix el suport dels Grups mu- nicipals i espera tenir el reglament durant aquest mandat. Demana al Govern que presenti un projec- te normatiu i apunta la llei de la Generalitat de Catalunya que una bona eina a seguir o que perme- trà tenir elements nous, perquè moltes vegades la mediació de l’Ajuntament o dels diferents respon- sables de regidories entren en l’àmbit privat i són conflictes que no es produeixen únicament a l’espai públic sinó, per exemple, a les comunitats de veïns. Opina que la llei de la Generalitat permetrà obrir llums a alguns aspectes que segurament no s’havien plantejat quan es va posar sobre la taula la possibilitat de la redacció d’un reglament de me- diació comunitària. El Sr. Ciurana respon per al·lusions directes de la Sra. Escarp i aclareix el sentit de la seva intervenció anterior, segons la qual havia dit que en el dibuix complet del mapa de resolució de conflictes seria desitjable que la mediació tingués la complementari- etat d’una regulació de la justícia de proximitat. La Sra. Escarp està d’acord que en el mapa de resolució de conflictes tot serà complementari, però 3096 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 repeteix que no han renunciat a la justícia de pro- ximitat, ni tampoc a desplegar tot allò que és pos- sible sense que hi hagi un desplegament complet de la Carta en aquest aspecte. La Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella expressa el vot favorable d'ERC. S'a- prova. b) Proposicions amb contingut de Declaració ins- titucional c) Precs Del Grup Municipal CIU: 9. Demanem que el govern municipal demani al Tribunal de Comptes que es pronunciï sobre la pos- sible existència de responsabilitat comptable, ad- juntant la informació detallada de les presumptes actuacions irregulars presentades pels Grups muni- cipals, per tal de donar compliment a l'acord de la Comissió de Presidència de febrer de 2009. El Sr. Vives formula el prec. Per començar, recomana llegir l’acord votat per unanimitat que "insta a l’Ajuntament de Barcelona a, un, demanar al Tribunal de Comptes que es pro- nunciï sobre la possible existència de responsabili- tat comptable en alguna de les actuacions anuncia- des per la Sindicatura de Comptes de Catalunya; dos, acordar el lliurament de tota la informació que reclamin els regidors de l’Ajuntament de Barcelona en relació amb els expedients de l’informe de la Sindicatura; tres, prendre les mesures necessàries per aclarir els fets recollits en l’informe de la Sindi- catura i aclarir les responsabilitats derivades de les presumptes actuacions irregulars, si escau, i qua- tre, adoptar les mesures necessàries per tal d’evitar que es tornin a produir fets com els assenyalats en el referit informe". Explica que el Grup Municipal de CIU ha tingut l’oportunitat de revisar els expedients relacionats amb tot allò que la Sindicatura va denunciar en el seu informe i agraeix la col·laboració dels responsa- bles de BIMSA, perquè han facilitat trobar informació que no havia estat recollida per l’informe de la Sindi- catura. Sense la col·laboració del Sr. Conde i del Sr. Sánchez, hauria estat impossible veure que la Sindi- catura va obviar alguns elements que constitueixen claríssimes irregularitats i justifiquen el lliurament de l’informe que han elaborat, en aquest cas, a l’alcalde accidental, el Sr. Martí. Al marge de les adjudicaci- ons irregulars. s’han trobat amb nous casos d’indem- nitzacions irregulars, contractació d’alts directius que no s’ajusta als paràmetres fixats, i valoracions d’ac- tius i valoracions de serveis sense justificar. El Sr. Martí insta al Sr. Vives a fer el lliurament al Govern per registre amb una carta. A continuació, demana que expliciti el prec que no té res a veure amb aquest informe. El Sr. Vives precisa que prego es compleixin els compromisos adquirits de demanar al Tribunal de Comptes que es pronunciï sobre aquestes irregula- ritats i que, a més, s’hi adjunti tota la informació que els Grups municipals han pogut esbrinar. Fa constar que la informació es lliura durant la Comis- sió de Presidència i que es si es prefereix per regis- tre, així es farà. El Sr. Martí critica que s’hagi volgut aprofitar aquest prec per fer aquesta escenificació. La Sra. Escarp respon el prec. La Sra. Escarp confirma que el Tribunal de Comptes ja està actuant, entre altres coses perquè la Sindicatura de Comptes, seguint el procediment habitual, va remetre l’informe de fiscalització al Tribunal de Comptes de l’Estat, que és qui té les competències exclusives pel que fa a l’existència o no de responsabilitat comptable. Saben que en aquest moment ho està analitzant mitjançant la tramitació del procediment preceptiu. Afegeix que la Sindicatura de Comptes va mani- festar al Tribunal de Comptes que tota la documen- tació de sobre la fiscalització de BIMSA que consi- dera rellevant figura en el seu informe. Pel que fa als acords de la Presidència, manifesta que es van adquirir els compromisos de transpa- rència, de lliurament de documentació i d’informa- ció de la societat als consellers i Grups polítics que han estat sobrerament complerts. En resum, el Tribunal de Comptes ja està analit- zant l’informe, ha obert un procediment per a l’aclariment dels fets i determinar si existeix o no responsabilitat comptable, i no procedeix demanar res més. El Sr. Vives expressa l’opinió del seu Grup mu- nicipal que l’Ajuntament s’hauria de responsabilit- zar de facilitar la informació necessària en com- pliment de l’acord. Com que hi ha nova informació rellevant que millora la qualitat de l’informe fet per la Sindicatura, perquè afegeix informació que no s’hi recollia, pensen que se li ha de donar tras- llat a la Sindicatura. En cas que l’Ajuntament no ho faci, serà el seu Grup qui faci arribar aquesta informació a les parts, que esperen que actuïn en conseqüència. La Sra. Escarp contesta que la Comissió de Sindi- catura de Comptes ja va rebutjar per majoria abso- luta la proposta d’ampliar la investigació que els Grups municipals de CIU i PP van presentar. En segon lloc, el Govern ha de vetllar perquè això arri- bi al Tribunal de Comptes, i ho ha fet mirant, entre altres coses, que el procediment de la Sindicatura de Comptes de tramesa a qui té la competència exclusiva per fer-ho s’hagi produït. Per tant, sosté que les coses estan bé i són correctes. El Sr. Vives no comparteix l’opinió de la Sra. Es- carp i anuncia que prendran les mesures que consi- derin amb la informació que el mateix Govern els ha facilitat. Es dóna per tractat. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3097 Del Grup Municipal PP: 10. Que el Govern municipal informi sobre la se- gona fase del procés participatiu de la Diagonal (aportacions ciutadanes) desenvolupada des del mes de maig fins setembre de 2009, així com sobre l'explotació existent a la Sala Ciutat, tant pels seus continguts com pel seu cost. La Sra. Esteller formula el prec. Addicionalment, demana una valoració tant qualitativa com quanti- tativa de les persones que hi han participat. També volen conèixer el cost i els extrems de la campanya "Imaginem la nova Diagonal" que està a la Sala Ciutat, quants visitants ha rebut, quins són els seus continguts, que es faci un desglossament dels seus conceptes des de la seva inauguració, i que s’informi de l’empresa que assumeix aquesta actu- ació. El Sr. Martí contesta que tenien previst presentar un informe al Consell Plenari sobre aquesta qüestió i no disposa de totes les dades. Estan a punt de tenir l’informe en el temps que marquen els proce- diments i es compromet en el Plenari a donar les dades concretes que s’esmenten en el prec, a part d’explicar les dades que tenien previst explicar. Les farà arribar a tots els Grups municipals i es deba- tran al Plenari. El Sr. Ciurana demana fer una qüestió d’ordre que no guarda relació amb el prec. Manifesta que hi ha un desequilibri en els drets i les possibilitats dels Grups respecte al Govern. És a dir, que si el Grup del PP hagués sabut dins del termini que la respos- ta seria aquesta, segurament hauria gastat aquesta iniciativa amb un altre tema. Prega expressament en aquesta Comissió que el Govern faci l’esforç per tenir la documentació a punt quan es demanen en la Comissió, en el Plenari o on sigui. Denuncia que no és la primera vegada que passa que els Grups presenten iniciatives sol·licitant informacions i el Govern diu que no ho porta, que no ho pot respon- dre o que ja es respondrà. A favor de la igualtat de condicions, li sembla que els terminis són iguals per a tots, i que hi ha uns terminis per presentar les iniciatives i uns al- tres respondre-les. Entén que en un moment de- terminat hi pot haver un imponderable, però exi- geix que el criteri que se segueixi sigui que les preguntes que es fan a la Comissió siguin respostes en Comissió, i que els precs que es fan demanant informació a la Comissió siguin respostos a la Co- missió, atès que el Plenari ja té la seva lògica i ja té els seus terminis. El Sr. Martí sol·licita replicar la reflexió d’ordre del Sr. Ciurana. El Sr. Vives prega brevetat. El Sr. Martí rebat que el termini de participació es va acabar el 30 de setembre i que per una qües- tió de procediment les dades no estaran disponibles fins al Plenari. Subratlla que no és un tema de vo- luntat política, sinó de disponibilitat i capacitat, que la Sra. Esteller ha entès perfectament. En conse- qüència, demana al Sr. Ciurana que no intenti fer interpretacions polítiques de totes i cada una de les qüestions, i que si no li agrada el ROM ni les dispo- sicions, miri de promoure la majoria per canviar-ho, i ho canviarem i funcionarem d’una altra manera. El Sr. Ciurana puntualitza que el ROM determina que s’han de respondre les preguntes. I es reitera que si el Govern sap, quan acaba el termini per presentar les iniciatives de l’oposició, que no podrà respondre, no permeti que l’oposició gasti el seu torn d’una iniciativa, perquè els drets i els terminis han de ser iguals per a tothom. El Sr. Vives clou aquest prec havent quedat clar l’apunt del Sr. Ciurana i tenint en compte que el ROM diu que les qüestions d’ordre les acaba diri- mint el president de la comissió. Es dóna per tractat. 11. Instar al Govern municipal a encarregar una auditoria interna de la gestió del Fòrum Universal de les Cultures que inclogui tant la gestió de l'esde- veniment com les inversions realitzades mitjançant BIMSA, per tal d'aclarir la gestió i les responsabili- tats corresponents. Aquesta auditoria haurà de ser realitzada per un expert independent consensuat amb tots els Grups Municipals. Permetre l'accés dels Grups municipals als comptes del Fòrum Uni- versal de les Cultures. El Sr. Mulleras llegeix el prec. Explica que el Grup del PP va presentar una peti- ció d’increment del treball fet per la Sindicatura de Comptes a la Comissió del Parlament que va ser evitada pels vots dels partits que governen l’Ajuntament. També van negar una comissió que investigués BIMSA en l’etapa 2001-2004, inversions del Fòrum. Paral·lelament, comenta que el president del Grup del PP, Alberto Fernández Díaz, va fer una petició al Tribunal de Cuentas fa quatre mesos perquè dirimís i es pronunciés sobre quatre aspectes que tenien pos- sibilitat de tenir responsabilitats comptables. El primer d’aquests aspectes era la gratificació extraor- dinària de 100.000 euros a un director tècnic d’infraestructures. Els altres tres casos més eren el pagament de 10.000 euros al conseller delegat, la compra d’actius del Fòrum per 4,3 milions d’euros i l’adjudicació de contractes sense concurrència ni publicitat. El Tribunal de Cuentas ha admès a tràmit aquesta petició considerant que hi poden haver res- ponsabilitats comptables i entén que després es derivarien les responsabilitats polítiques. Continua explicant que el Fòrum va tenir una part d’inversions molt important a través de BIM- SA: 700 milions d’euros es van invertir al Fòrum, després hi va haver la gestió del Fòrum Universal de les Cultures, i posteriorment han quedat una sèrie d’edificis com ara el Centre de Convencions, l’edifici Fòrum, el restaurant Klein, etcètera. Indica que tot això ha portat a una sèrie d’ineficiències de gestió i econòmiques evidents. El Grup del PP enca- ra no ha tingut accés als comptes del Fòrum, no ha 3098 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 pogut veure la contractació, no ha pogut veure les despeses generals ni tampoc veure els ingressos, i demana una altra vegada accés als comptes del Fòrum celebrat l’any 2004 contra l’opacitat i l’obs- taculització de la informació que fa l’Ajuntament de Barcelona. També demana l’execució d’una audito- ria interna de gestió i comptable per determinar què ha passat amb les inversions de BIMSA al Fò- rum, amb la gestió del Fòrum i amb els comptes del Fòrum. La Sra. Escarp respon que el Fòrum en aquest moment es troba en fase de liquidació i que la li- quidació final està pendent de la resolució d’alguns procediments judicials pendents, tal com saben els Grups polítics municipals que en aquell moment també conformaven part del Consorci del Fòrum i que també poden conformar la fundació. Afirma que en el moment que es faci la liquidació sortiran, es podran resoldre i podrem abordar tots els temes esmentats. Respecte a BIMSA, diu que tots els Grups tenen un exemplar dels comptes anuals i recorda que el Sr. Vives ha dit abans que han proporcionat tota la documentació. Per acabar, puntualitza al Sr. Mulleras que per- dre una votació en el Parlament de Catalunya és un exercici democràtic, i no pas opacitat, és democrà- cia. El Sr. Mulleras exigeix respecte. La Sra. Escarp contesta que tot el respecte del món, que només ha dit la paraula "democràcia". En segon lloc, explica que el Tribunal de Comptes ha admès a tràmit, perquè la Sindicatura marca indicis i el Tribunal de Comptes, que té la compe- tència exclusiva, determina si hi ha o no responsa- bilitat comptable. Finalment, aclareix que admetre a tràmit no vol dir cap indici de culpabilitat, sinó que s’obren unes diligències prèvies informatives i es demana l’apor- tació de tota la documentació. El Sr. Vives informa al Sr. Mulleras i la Sra. Es- carp que han superat amb escreix el temps que tenien concedit. Els cedeix un últim torn. El Sr. Mulleras vol marcar una diferència entre no admetre a tràmit o admetre a tràmit. Pensa que si s’admet a tràmit, alguna cosa hi ha. Insisteix que el Sr. Alberto Fernández Díaz fa molts anys que de- mana l’accés als comptes del Fòrum, molt abans de la liquidació, i que ara no volen una auditoria finan- cera, sinó una auditoria de gestió. Recorda que el juliol del 2005 el Grup del PP ja va presentar a la premsa una desviació, un maquillatge, dels comp- tes del Fòrum de 21 milions d’euros, on estaven incloses les compres d’actius escombraries del Fò- rum que surten a l’informe de la Sindicatura de Comptes, el lloguer de les oficines de 2 milions d’euros, i moltes més despeses assumides per l’Ajuntament. La Sra. Escarp respon per acabar que el Sr. Al- berto Fernández Díaz formava part del Consorci del Fòrum i que ningú no maquilla la realitat. Final- ment, defensa l’exercici de responsabilitats del Go- vern actual. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 12. Que a partir d'ara es determinin, per a cada procés de participació ciutadana, uns indicadors d'avaluació que en permetin una revisió i avaluació objectives. La Sra. Capella formula el prec. La Sra. Escarp contesta en els termes que coneix i especifica que si hi ha alguna informació que es considera que és complementària, demanarà als responsables que la trametin per escrit. Explica que la Direcció de Participació Ciutadana està treballant un pla estratègic de participació en què es determi- nen indicadors d’avaluació per poder tenir dades objectives sobre els diferents processos que es van duent a terme. No pot dir quan es presentarà, per- què no disposa d’aquesta dada. La Sra. Capella estima que li estimen el plec a mitges. Però hi està d’acord. Agraeix que li que hagin acceptat el prec i que ho tinguin en compte a l’inici de qualsevol nou procés participatiu a partir d’aquest moment. La Sra. Escarp puntualitza que no s’ha expressat bé. Manifesta que s’acceptava tot el prec, que és plenament compartit. Considera necessària aquesta reflexió sobre la participació sobretot en el retorn del compliment dels objectius. Es dóna per tractat. 13. Que l'Ajuntament de Barcelona garanteixi la disponibilitat, en llengua catalana, de tots els mate- rials informatius que s'ofereix a les Oficines d'Aten- ció al Ciutadà. La Sra. Capella formula el prec. Reclamen que l’Ajuntament de Barcelona garanteixi la disponibili- tat en llengua catalana de tots els materials infor- matius que s’ofereixen a les oficines d’atenció al ciutadà. La Sra. Escarp indica que ella i el Sr. Martí des- coneixen si s’ha detectat un material que no estigui en llengua catalana. El Sr. Vives demana a la Sra. Capella que llegei- xi, perquè és important. La Sra. Capella llegeix: "Registro de solicitantes de vivienda de protección oficial de Barcelona", informat pel Consorci de l’Habitatge, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Indica que quan obres el desplegable és tot en castellà. La Sra. Escarp recull el document i ho intentaran solucionar de manera que a les oficines d’atenció al ciutadà tots els materials informatius estiguin tam- bé en llengua catalana. La Sra. Capella matisa l’expressió de la Sra. Es- carp, "també", i subratlla que és prioritari, tal com diu la normativa vigent i en compliment de l’Estatut d’autonomia de Catalunya que està totalment vi- gent i a l’espera que sigui resolt el recurs davant del Tribunal Constitucional. És d’aplicació i recorda NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3099 que massa sovint hi ha certs descuits en allò que afecta el català i no allò que afecta altres llengües. Reitera i lamenta que ja sigui un clàssic, o bé per la via de preguntes o bé per la via del prec, la petició que l’Ajuntament compleixi amb allò que està obli- gat a complir, que és la llei. La Sra. Escarp argumenta que l’Ajuntament co- neix la prelació que l’Estat dóna, i així també ho ha reflectit en algun altre text normatiu que en aquest moment s’està treballant. Recull en nom del tinent d’alcalde aquesta documentació. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 14. Com valora el Govern municipal les contra- diccions aparegudes en els mitjans de comunicació pel que fa a la possible venda d'actius de Serveis Funeraris de Barcelona, S.A.? El Sr. Forn formula la pregunta. Es mostren ab- solutament desconcertats amb els esdeveniments de la darrera setmana. Han rebut diferents empre- ses que estaven interessades en participar d’aquest procés de compra dels actius de Serveis Funeraris, i la gran sorpresa és que els explicaven que venien perquè el Govern els havia comunicat que s’iniciava aquesta venda i, per tant, volien mostrar la seva predisposició a fer una oferta. A partir d’aquí, pocs dies després apareix una nota als mitjans de comu- nicació que diu que Barcelona enllesteix la privatit- zació definitiva. L’endemà, el 14 d’octubre, cita declaracions del senyor alcalde "Hereu paralitza la privatització, i a més a més comunica que no serà ni el 2009 ni el 2010". I la posterior contradicció que indica és del 15 d’octubre, quan el Sr. Carnes admet la privatització "aviat" de Serveis Funeraris. Dedueix que "aviat" no serà ni el 2009, ni el 2010. Opina que aquestes contradiccions donen moltes incerteses, i més quan surten de dins del mateix Govern. Volen saber si són discrepàncies entre els diferents partits que componen el Govern o si són discrepàncies entre l’alcalde i el Sr. Carnes. No entenen que el Govern es tiri enrere sense comuni- car-ho a les empreses que estaven interessades a participar en aquest procés de compra dels actius. El Sr. Carnes convida a llegir no només els titu- lars sinó el conjunt del text per adonar-se'n que no hi ha cap contradicció, sinó que explicava els mo- tius. Aclareix que hi ha un fons de capital, que té el 49%, que va demanar valorar i estudiar la possibili- tat que aquesta part de Serveis Funeraris fos priva- titzada. Es refereix a un element sobre la base teò- rica compartida de la possibilitat de recuperar el 100% de Cementiris i estudiar com es podria ven- dre aquest 49% de Serveis Funeraris, que és un element fonamental que dificulta tota aquesta ope- ració. No es pot garantir uns preus públics de ca- ràcter social. Tot i que hi ha alguna fórmula que s’estudia amb els operadors privats, hi ha diferents consideracions per part del Tribunal de la Compe- tència que plantegen que, tot i que hi podria haver una consideració jurídica més o menys validable, no queda garantit que no pugui ser impugnable i, per tant, que no pugui ser recorrible. I aquest és l’element que en aquest moment els fa tenir la cau- tela. El Sr. Forn pregunta si abans d’iniciar les conver- ses i d’iniciar aquest procés, que els consta que està molt iniciat, no es van plantejar el tema dels preus públics. Això el sorprèn molt. També vol sa- ber amb claredat si s’ha aturat o no el procés i en quina fase es troba, i si està prevista la privatitza- ció, quan es farà. El Sr. Carnes repeteix que tot gira al voltat de l’interrogant de garantir aquesta cobertura de preus públics i que fins que no hi hagi més certeses res- pecte a aquest àmbit entenen que no hi ha els ele- ments ni les condicions per procedir a despendre’s d’aquesta part dels actius de Serveis Funeraris. Comenta que hi ha diferents estudis que ho avalen i diferents estudis que hi posen un interrogant, però insisteix que des del Tribunal de la Competència no hi ha prou claredat respecte a aquest tema, perquè tot i que legalment s’aguanta l’expedient, al mateix temps ningú exclou la possibilitat de fer un recurs i que les bases del concurs poguessin ser revocables. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les catorze hores. 3100 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient Acta de la sessió celebrada el dia 21 d’octubre de 2009 i aprovada el dia 18 de novembre de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 21 d’octubre de 2009, s’hi reuneix la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient, sota la presidència de la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Xavier Florensa i Cantons, Francesc Nar- váez i Pazos, Guillem Espriu i Avendaño, Montse Sánchez i Yuste, Joan Puigdollers i Fargas, Jaume Ciurana i Llevadot, Raimond Blasi i Navarro, Mercè Homs i Molist, Alberto Villagrasa i Gil, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. També hi és present la Sra. Lídia Garcia i Soler, directora de la Direcció de Serveis de Gestió del Coneixement, i l’Im. Sr. Ricard Martínez i Montea- gudo, regidor del Grup Municipal d’Esquerra Repu- blicana de Catalunya. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Carmen Andrés i Añón, Sara Jaurrieta i Guarner, Emma Balseiro i Carreiras, Ramon García- Bragado i Acín, Jordi Cornet i Serra. S’obre la sessió a les setze hores i trenta-cinc minuts. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 30 de setembre de 2009, que adjudica definitivament el contracte rela- tiu al projecte executiu de les obres de condiciona- ment elèctric dels edificis del Districte de Sants- Montjuïc a Servicios e Instalaciones Aldago, SL, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 175.958,24 euros. 2. Àrea de Medi Ambient Del gerent municipal, de 6 d’octubre de 2009, que aprova el plec de clàusules i convoca procedi- ment obert per a l’adjudicació del contracte de l’assistència tècnica per al manteniment de les fonts de la ciutat de Barcelona, per als exercicis 2009-2011, i per un import de 357.690 euros. El Sr. Blasi demana que se’ls deixi a Secretaria l’expedient número 2. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Celebració a la ciutat de Barcelona de l’última reunió de les negociacions internacionals sobre canvi climàtic prèvia Cimera del Clima de Copenha- guen (COP-15). La Sra. García explica els apartats en què s’ha estructurat la presentació: el marc global en què s’emmarca aquest esdeveniment a la ciutat de Bar- celona, el rol dels governs locals dins d’aquestes negociacions, i les activitats i els actes que se cele- braran a Barcelona durant la setmana del 2 al 6 de novembre. Ofereix un resum dels antecedents que porten a celebrar aquesta reunió a Barcelona. Diu que a la Cimera de la Terra que es va celebrar el 1992 a Rio de Janeiro van néixer l’Agenda 21 i altres tractats internacionals com el Conveni marc sobre canvi climàtic de les Nacions Unides. Explica que l’ob- jectiu d’aquest Conveni, que es considera el princi- pal vehicle per combatre l’escalfament global, és l’estabilització de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Assenyala que en la tercera Conferència de les Parts (COP-3) que es va celebrar el desembre de l’any 1997 es va arribar a l’acord del Protocol de Kyoto, que marca una fita històrica pel fet de ser la primera vegada que els països industrialitzats aproven objectius jurídica- ment vinculants pel que fa als gasos d’efecte hiver- nacle, amb el compromís d’assolir-ne una reducció del 5,2% abans de l’any 2012. Explica que l’entrada en vigor del Protocol de Kyoto data del febrer del 2005 i que ara cal actualitzar-lo, ja que deixarà de ser operatiu l’any 2012. Diu que, per aquest motiu, a la COP-13 que es va celebrar a Bali el 2007 els governs nacionals van decidir treballar en el full de ruta climàtica de les Nacions Unides, que preveia uns diàlegs multilaterals que van tenir lloc a la COP-14 que es va celebrar a Poznań i unes reuni- ons de negociació prèvies a la COP-15 que han tingut lloc a Bonn, a Bangkok i ara a Barcelona. Explica que la reunió de Barcelona acull la nego- ciació del text resum de dos grups de treball molt importants: el grup de treball especial sobre els nous compromisos de les parts en el marc del Pro- tocol de Kyoto, que té com a objectiu negociar els compromisos de reducció de gasos d’efecte hiver- nacle dels països industrialitzats més enllà del 2012, i el grup de treball especial sobre l’acció de cooperació a llarg termini, que treballa per presen- tar un text comú i consensuat a la Conferència de NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3101 Copenhaguen, en el qual es diferencien blocs com la visió compartida, l’adaptació, la mitigació, el finançament i la transferència de tecnologia. Diu que les negociacions intenten trobar un acord sobre punts tan importants com els compromisos con- crets i vinculants de reducció del percentatge de gasos d’efecte hivernacle per al 2020, les reducci- ons d’emissions per a tots els països –desen- volupats i en desenvolupament– per al 2050, els objectius parcials i la ruta per aconseguir les reduc- cions acordades, i els mecanismes d’assignació de recursos als països en desenvolupament per tal de garantir un desenvolupament sostenible. Assenyala que, pel que fa a la reducció d’emis- sions, s’està decidint, per exemple, els percentat- ges de reducció, l’any que s’ha d’utilitzar com a referència i els gasos que cal incloure, ja que actu- alment es considera que hi ha diversos gasos que no es van tenir en compte a Kyoto que també pro- voquen efecte hivernacle. Quant a la reducció d’emissions derivades de la desforestació, afirma que s’estudia com evitar la desforestació, com as- segurar la integritat ambiental de les zones preser- vades i l’impacte que té això en els mercats de carboni i en els drets dels pobles indígenes. En re- lació amb el finançament, diu que es parla dels diners destinats a l’adaptació dels països en desen- volupament: qui els pagarà i com ho farà, quina institució tindrà la custòdia dels fons i quines regles es faran servir per distribuir-los. Manifesta que també es mira d’acordar com cal compensar els països que no han causat el canvi climàtic però sí que en pateixen les conseqüències, i com s’han de repartir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un futur –si es farà per capita–, segons el pro- ducte interior brut o per països. Pel que fa al paper dels governs locals, explica que hi ha dos factors que vinculen ciutat i canvi climàtic: el fet que avui el 50% de la població viu a les ciutats i que es preveu que el 2050 ho farà dues terceres parts de la humanitat, i el fet que les àrees urbanes generen dos terços del total d’emissions de CO2. Afirma que, tot i que el problema del canvi climàtic només es pot entendre des d’una perspec- tiva global, les polítiques de lluita contra aquest canvi, la seva mitigació i els processos d’adaptació s’han de desenvolupar a escala local i regional per- què siguin veritablement efectius. Assenyala que, no obstant això, ni la Convenció marc sobre canvi climàtic de les Nacions Unides ni el Protocol de Kyo- to preveuen aquesta vinculació ni aquest rol dels governs locals. Diu que, per tant, s’aprofitarà el nou procés de negociacions sobre el clima perquè els governs locals puguin aportar les seves experi- ències i perquè s’abordin les necessitats de les ciu- tats, de manera que aquestes puguin complir les tasques que els siguin assignades. Explica que, en aquest sentit, les principals associacions de governs locals del món han coordinat els seus esforços i treballen el full de ruta climàtica dels governs lo- cals. Diu que, en concret, els governs locals dema- nen tenir un paper definit que permeti una visió compartida real, participar activament en el desen- volupament de programes i plans que afecten di- rectament les ciutats, tenir un paper actiu en les accions de mitigació, accedir a les tecnologies més avançades i tenir el finançament per poder-ho fer, i accedir als fons d’adaptació i tecnològics a través de la revisió dels mecanismes flexibles. Quant a les activitats i els actes que se celebra- ran a Barcelona del 2 al 6 de novembre, manifesta que, d’una banda, hi haurà el que és pròpiament la reunió de les parts, un acte oficial on es reuneixen els delegats dels països que estan negociant i els observadors internacionals, que també faran diver- ses taules i conferències paral·leles. Assenyala que, a banda de la reunió de les parts, se celebren actes oficials, trobades i conferències en els quals l’Ajun- tament participa directament, i que, a més a més, diferents entitats aprofiten l’avinentesa per organit- zar tot tipus d’actes paral·lels, que es recullen al web d’aquest esdeveniment, que és un dels ele- ments per difondre totes aquestes activitats. Expli- ca que l’Ajuntament de Barcelona dóna suport a aquest esdeveniment en tres àmbits: ofereix suport logístic per a l’organització de l’acte, dóna la màxi- ma difusió als diferents actes i al seu contingut, i promou la participació de les diferents entitats. Diu que des de fa molts anys un gran nombre de ciutats desenvolupen polítiques i projectes ambicio- sos de mitigació del canvi climàtic. Destaca que Barcelona és una de les ciutats del món occidental amb menys emissions de gasos d’efecte hivernacle per capita, cosa que es deu al fet de ser una ciutat molt compacta, però també a l’adopció d’estratè- gies a llarg termini per fer front al canvi climàtic, com ara l’elaboració del Pla d’energia, canvi climàtic i qualitat atmosfèrica, la definició de l’Agenda 21, la signatura del Pacte d’alcaldes, la participació activa en diverses xarxes de ciutats, i el desenvolupament de projectes concrets per reduir el consum d’ener- gia i el consum d’aigua, per millorar la gestió dels residus, per pacificar el trànsit, per fomentar la biodiversitat i per disminuir l’emissió de partícules. El Sr. Puigdollers lamenta que en els acords in- ternacionals ni les comunitats autònomes, ni les nacions sense estat ni els governs locals no tinguin mai el grau de participació que mereixerien tenir. Diu que ell va poder comprovar això personalment en la cimera de Rio de Janeiro, en la qual només va participar-hi oficialment l’Estat espanyol, i que, tot i el temps transcorregut des d’aleshores, no s’ha avançat en aquest aspecte. D’altra banda, opina que en l’informe que s’ha presentat s’haurien d’haver aportat dades sobre el grau de compliment dels compromisos del Protocol de Kyoto a la ciutat. El Sr. Villagrasa manifesta que tots se senten or- gullosos que un esdeveniment tan important se celebri a Barcelona i que l’Ajuntament de la ciutat 3102 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 hi doni suport. Opina que els nous objectius que es plantegin han de tenir com a referent la valoració sobre el grau de compliment del Protocol de Kyoto i que la presència institucional dels ajuntaments hauria de ser molt superior. D’altra banda, lamenta que hi hagi un acte organitzat pels sindicats però cap que representi la patronal o les empreses. El Sr. Florensa expressa la satisfacció pel fet que se celebri aquest esdeveniment a Barcelona i des- taca la importància d’un nou acord en matèria de canvi climàtic. Manifesta que també comparteix la reflexió sobre el paper fonamental que han de tenir les ciutats en la lluita contra el canvi climàtic. Opina que les activitats que realitzaran diverses entitats a la ciutat no només s’han de difondre a través del web d’aquest esdeveniment, sinó també a través d’altres mitjans, ja que són l’àmbit en el qual pot participar la ciutadania. També expressa la conveniència que un cop se celebri la cimera de Copenhaguen es faci un balanç sobre el grau de compliment dels compromisos del Protocol de Kyoto per part de Barcelona, i que si s’acorda un nou acord en matèria de canvi climàtic l’Ajuntament n’incorpori el contingut en els plans que està elabo- rant i expliqui les mesures que adoptarà per avan- çar cap als objectius que estableixi el nou acord. El Sr. Narváez manifesta que coincideix amb el Sr. Puigdollers que els governs regionals i locals han de participar de manera activa en els acords internacionals, però que discrepa que la situació actual sigui la mateixa que la que hi havia quan es va fer la cimera de Rio de Janeiro. Opina que els governs estatals ja han entès que no poden afron- tar sols la lluita contra el canvi climàtic i que ha d’haver-hi una participació activa de les diferents administracions. Assenyala que les entitats mediambientals ja fa molt de temps que adverteixen que s’han de pren- dre una sèrie de decisions i que actualment tothom està molt conscienciat sobre aquest tema. En aquest sentit, destaca que la celebració d’aquesta reunió a Barcelona, a més de representar una fita important per a la ciutat, posa en valor la tasca d’un gran nombre de persones que treballen pel canvi climàtic des de fa molts anys. La Sra. Mayol afirma que és cert que a la cimera de Rio de Janeiro l’ICLEI (Consell Internacional per a les Iniciatives Ambientals Locals) va haver de fer un treball ingent per aconseguir introduir les agendes locals, i que a les cimeres internacionals sobre canvi climàtic les ciutats i els governs regionals hi van acreditats com a ONG. Manifesta que, tot i així, l’Estat espanyol ha introduït canvis respecte a això i que a la cimera de Buenos Aires de 2004 la delega- ció espanyola ja no va estar integrada exclusivament per membres del Govern de l’Estat, sinó també per consellers dels governs autonòmics i membres dels governs locals. Recorda que en aquella cimera ella mateixa va tenir l’honor de parlar en nom dels go- verns locals del món expressant la demanda que les Nacions Unides reconeguessin el paper dels governs locals i els acreditessin com a tals i no com a ONG. Destaca també el fet que fa dos anys, a Bali, totes les xarxes de ciutats formulessin per primer cop un acord de treball conjunt per fer això possible. Diu que, en aquest sentit, paral·lelament a la cimera que es farà a Copenhaguen, hi haurà un important lobby d’alcaldes del món, entre els quals l’alcalde de Bar- celona, que reclamarà aquest nou estatus i que els documents de la cimera reconeguin i incorporin el paper dels governs locals. D’altra banda, assenyala que és difícil aplicar di- rectament els acords de Kyoto a una ciutat perquè hi ha diferents mecanismes que els governs locals no controlen, però que, en qualsevol cas, es conei- xen les dades d’evolució de la contaminació i que el futur Pla de l’energia haurà de tenir objectius que siguin congruents amb els nous acords que s’es- tableixin. Pel que fa a l’observació del Sr. Villagrasa, expli- ca que en aquest tipus de cimeres hi ha actes pa- ral·lels que organitzen de manera autogestionada diferents organitzacions i que tant les organitzaci- ons empresarials com els sindicats acostumen a fer actes d’aquest tipus. Afirma que està convençuda que a Barcelona passarà probablement el mateix i que l’única diferència és que els sindicats han de- manat a l’Ajuntament que es pugui fer al Saló de Cent un acte amb presència institucional al màxim nivell de sindicats europeus, estatals i locals. Expli- ca que s’ha singularitzat aquest acte perquè no està autogestionat pels sindicats, que han demanat un suport específic per fer-lo a la seu de l’Ajuntament. Assenyala que hi ha cinquanta actes paral·lels i que, per tant, és molt probable que també hi hagi una reunió d’empresaris. D’altra banda, destaca el fet que l’Ajuntament de Barcelona assisteixi a la sessió inaugural de la ci- mera, atès que en aquestes reunions preparatòries mai no hi hagut una presència institucional dels ajuntaments o els governs regionals o estatals. Informa que, a més, un representant de les Nacions Unides explicarà als membres del Consell l’estat de les negociacions amb la periodicitat que sigui possi- ble –com a mínim un cop–, a banda de les explica- cions que es puguin fer a l’acte de cloenda. Final- ment, assenyala que el govern municipal intentarà obtenir acreditacions per poder accedir a una part de les reunions com a observadors, tot i que de moment tenen algunes limitacions per fer-ho. Es dóna per tractat. 2. Pla integral d’actuacions al Park Güell 2010- 2020. La Sra. Mayol explica que la documentació que s’ha lliurat als Grups s’ha treballat a partir de do- cuments que es van posar a debat amb els matei- xos Grups i que, després d’haver escoltat tothom, el govern municipal va decidir fa vuit dies uns acords que es concreten en unes idees clau, que són les que es presentaran a continuació. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3103 Diu que el parc Güell és un dels parcs més grans de la ciutat, amb 17,19 hectàrees (aproximada- ment 8 de zona monumental i 8,5 de zona fores- tal), i un dels llocs més freqüentats de Barcelona, amb uns 4 milions de visitants l’any 2008. Destaca que aquest nombre de visites significa un increment exponencial respecte a l’any 2000, quan el Parc va ser visitat per 1.700.000 persones. Ofereix dades comparatives sobre el nombre de visites d’altres monuments famosos per subratllar l’elevat nombre de visites del Parc: l’Alhambra de Granada té 2.150.000 visitants l’any i la Sagrada Família 2,5 milions. Informa que, dels visitants que rep el Parc, el 70% són persones estrangeres, l’11% de la resta de l’Estat, el 5% de la resta de Catalunya i el 14% de Barcelona, de les quals la meitat són veïns de la zona. Pel que fa al futur del Parc, explica que es vol que sigui un espai urbà de qualitat on es preservi un patrimoni mundial definit per la Unesco, una gran zona verda on s’uneix patrimoni natural i cul- tural, i un centre neuràlgic per a la vida i la convi- vència de les persones dels barris adjacents. Asse- nyala que, en aquest sentit, el Pla integral d’actuacions vol abordar dos grans reptes: que els visitants i usuaris del Parc passin de veure’l com un parc a veure’l com un monument, cosa que implica un canvi cultural, i que es compagini el que és un monument definit com a patrimoni mundial per la Unesco amb un parc d’ús veïnal. Diu que, per res- pondre a aquests dos reptes, el Pla planteja l’eix de patrimoni i l’eix de barri, amb uns objectius que s’especifiquen a l’informe. Explica que s’han establert set línies d’actuació: accessibilitat externa, accessibilitat interna, conser- vació del patrimoni arquitectònic, conservació del patrimoni natural, equipaments i serveis, coneixe- ment i presentació, i barri i ciutadania. Pel que fa a l’accessibilitat externa, diu que es planteja recuperar la zona d’accés pel carrer Olot com un accés pacificat i que, en canvi, es pugui arribar en autocar a la zona d’accés del Carmel. Informa que també s’ha decidit no fer un aparca- ment de vehicles privats intens per disminuir l’afluència de transport privat. D’altra banda, desta- ca que s’ha fet una aposta per regular l’accés de visitants a la zona monumental amb l’objectiu de disminuir aproximadament a la meitat la quantitat de persones que visiten el Parc. Explica que això té a veure amb els estudis preliminars que s’han fet, que indiquen que l’excés de visitants posa en perill la conservació de la zona monumental. Assenyala que en l’elaboració d’aquests estudis han participat persones expertes com Daniel Giralt-Miracle, Albert Cuixí, Damià Moragues, Xavier Cubeles i Jordi Par- do, que coneixen el món patrimonial i les polítiques que cal fer en l’àmbit turístic. Diu que, tot i així, mentre no es defineixi com es fa el tancament des del punt de vista infraestructural i el sistema infor- màtic, es farà un estudi per determinar la capacitat de càrrega turística del Parc durant les diferents hores del dia. Conclou que, en aquest sentit, es reforçarà la tanca perimetral de tota la zona mo- numental del Parc; s’establiran mecanismes d’accés, tot i que serà gratuït, i s’estudiarà un sistema per fer reserves. Destaca que per als veïns dels barris adjacents hi haurà un sistema que permetrà l’accés lliure a totes les zones del parc sense cap meca- nisme d’espera, a diferència de la resta de perso- nes, però que aquest sistema encara s’ha d’acabar de definir. Pel que fa a l’accessibilitat interna, assenyala que l’objectiu és fer accessible el parc a tota mena de públics en la mesura que sigui possible, cosa que implica actuacions d’infraestructura i de senyalitza- ció. En relació amb la conservació del patrimoni ar- quitectònic, diu que, a part de la creació d’un comi- tè científic i de l’elaboració de catàlegs, hi ha dues actuacions especialment importants: recuperar com a espais patrimonials per ser visitats la cova de la plaça de la Natura, que actualment s’utilitza com a bar quiosc, i la casa del guarda i la consergeria, que són a l’entrada del carrer Olot i que en aquest mo- ment s’utilitzen com a llibreria i com a espai de l’ICUB per fer exposicions temporals i rebre grups. Pel que fa al patrimoni natural, afirma que es preveuen diverses actuacions per protegir les espè- cies i per ampliar i reformar el Jardí Vienès. Quant als equipaments i serveis, manifesta que es preveu un edifici de serveis tècnics al costat de l’entrada del Coll del Portell; un centre de visitants de 4.554 m² que s’ubicaria a l’actual pàrquing de la carretera del Carmel, amb espais temporals i esta- bles d’exposició i amb un aparcament subterrani d’autocars; i un punt d’informació de 1.000 m² ubicat al carrer Olot, on hi hauria des de lavabos fins a un petit punt d’informació per acollir les per- sones que accedeixin per la zona del carrer Olot. Explica que també hi ha la voluntat de millorar la qualitat dels equipaments i dels serveis, i de crear nous serveis complementaris. Diu que, per exem- ple, actualment hi ha quatre quioscs i se’n vol fer un més, i que s’intentarà situar-los fora de la zona monumental en la mesura del possible o, si no, en espais de menys valor des del punt de vista patri- monial. Explica que també hi ha actuacions relatives al coneixement i la presentació, així com un procés de participació amb els veïns, amb els quals s’ha dia- logat durant uns mesos sobre els diferents projec- tes i s’ha arribat a alguns criteris d’acord. Diu que aquest diàleg continuarà durant el desplegament del Pla. Informa que el Pla preveu una inversió de 35 mi- lions en els propers deu anys, i que es començarà a aplicar durant aquest mandat, en el qual, s’ins- tal·larà el mecanisme de regulació de l’accés i es faran millores en relació amb la recepció dels visi- tants, la senyalització i la informació, l’estada dels 3104 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 usuaris, les àrees de joc, la infraestructura per als veïns i la vegetació. Assenyala que la construcció dels equipaments es durà a terme en el proper mandat. Finalment, proposa ajuntar el debat d’aquest in- forme amb la proposició del Grup Municipal d’ERC i la pregunta del Grup Municipal del PP sobre aquest tema, per la qual cosa a continuació intervindran els representants d’aquests dos Grups. El Sr. Martínez, que substitueix el Sr. Florensa en aquest punt, manifesta que el seu Grup celebra que s’iniciï el debat sobre el Parc d’una manera més concreta i que es faci èmfasi en la dimensió tant patrimonial com de barri, tenint en compte que hi ha 664 veïns que utilitzen el parc diàriament per a activitats de lleure. Diu que la previsió de tanca- ment d’un perímetre ample del Parc trenca aquesta dinàmica d’ús espontani del Parc per part dels veïns i que per això el seu Grup no hi està d’acord. Expli- ca que, pel que fa a això, la proposició del seu Grup planteja que la zona d’ús veïnal sigui de lliure accés i que les restriccions en l’accés per limitar les visi- tes turístiques s’efectuïn en una zona molt més reduïda. D’altra banda, diu que el seu Grup no discutiria el fet de cobrar entrada en un perímetre restringit, però sí en un perímetre ample, i que tem que això pugui passar un cop s’hagi muntat tota la infraes- tructura prevista de tanques i màquines validadores de bitllets. Manifesta que el principal objectiu de la proposició del seu Grup és fixar uns límits que permetin la pro- tecció de l’àrea patrimonial, que és la que interessa als turistes, i que s’estengui el concepte de parc Güell als treballs que s’efectuen a l’entorn del projec- te dels Tres Turons, sobretot a la zona de Turull, on es podria aprofitar algun edifici existent per establir l’espai de serveis tècnics. Diu que d’aquesta manera s’ampliaria el Parc i la porta d’entrada seria el mateix carrer. Assenyala que, a més, el seu Grup té dubtes sobre la instal·lació d’un equipament al carrer Olot perquè el terreny on es preveu ubicar-lo està prote- git pel perímetre patrimonial decretat per la Genera- litat i, també, és zona verda. Explica que quan es parla amb els veïns de la zona surt espontàniament el tema dels límits del parc, que en aquests moments no estan clars i que precisament s’intenten corregir amb el projecte dels Tres Turons. Opina que una delimitació clara no vol dir un tancament, sinó que la gent sàpiga a partir d’on és parc Güell i a partir d’on no ho és i un man- teniment de l’entorn forestal que és més a la vora dels veïns, que actualment està una mica degradat. D’altra banda, diu que la proposició del seu Grup planteja que hi hagi un únic organisme gestor del Parc per donar més agilitat al procés de presa de decisions, més enllà del que calgui votar en el Ple de l’Ajuntament o en les comissions. Pel que fa als bars, explica que caldria intentar vincular-los més als barris situant-los fora del perí- metre del Parc. Diu que d’aquesta manera s’aconseguiria el doble objectiu d’evitar la massifi- cació turística i d’oferir servei als barris, en alguns dels quals és molt difícil trobar aquest tipus d’establiments. Manifesta que la seva proposició també demana un calendari d’actuacions en què es prioritzi en aquest mandat l’establiment dels límits del Parc, en el marc del debat del projecte dels Tres Turons, i la neteja integral del Parc. El Sr. Villagrasa explica que la pregunta del seu Grup es deu a les diferents notícies que han apare- gut a la premsa en relació amb el possible paga- ment d’entrada per accedir al Parc. D’altra banda, expressa l’abstenció del seu Grup a la proposició presentada pel Grup Municipal d’ERC. Afirma que comparteixen una bona part dels punts que s’hi plantegen, però que tenen alguns dubtes respecte a la instal·lació dels serveis sanita- ris fora del perímetre del Parc i l’atorgament de totes les competències a l’òrgan gestor. Diu que, a més, cal debatre i estudiar la proposta de l’equip de govern. Quant a l’informe, explica que el febrer de 2007 el seu Grup ja es va referir a l’estat de deixadesa del Parc i als problemes d’enllumenat públic, segu- retat i incivisme. Assenyala que, dos anys després, aquest informe no aborda la seguretat del recinte ni la millora de l’enllumenat públic, i tampoc no con- creta el sistema de restricció dels accessos. D’altra banda, valora positivament que s’elabori un catàleg d’elements arquitectònics, un pla de conservació i manteniment periòdic anual, un estudi tècnic per determinar la capacitat de càrrega turística diària del Parc, un catàleg d’espècies vegetals, un catàleg de la fauna, un pla d’observació patrimonial natural i un pla de manteniment periòdic anual del patri- moni natural, però considera que tot això ja hauria d’estar fet. Pel que fa a l’accés lliure, opina que ha de ser per a tots els ciutadans de Barcelona i no només per als veïns, ja que el parc Güell no és un equipa- ment de barri i és patrimoni de tota la ciutat. De- mana, en aquest sentit, que se’ls informi dels sis- temes que es faran servir per regular l’entrada de turistes i residents, atès que està segur que ja s’han previst mesures pel que fa a això. Acaba manifestant que coincideix amb el Sr. Martínez que una cosa és delimitar el Parc i una altra cosa tancar-lo. Opina que cal protegir la zona monumental, però no a costa de perdre l’essència del Parc com un espai ciutadà de lleure. El Sr. Puigdollers fa una sèrie de consideracions prèvies. En primer lloc, diu que el seu Grup consi- dera que aquest Pla arriba molt més tard del que caldria esperar d’un govern que fa trenta anys que governa ininterrompudament. D’altra banda, mani- festa que tenen la percepció que els veïns no se senten escoltats ni consultats en tot aquest procés. Finalment, destaca que el Grup Municipal de CiU al NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3105 Districte de Gràcia va negociar passar del vot en contra a l’abstenció en el tràmit d’aprovació del Programa d’actuació del Districte d’aquest mandat a canvi del compromís que s’endegaria aquest Pla integral d’actuacions. Afirma que això demostra la importància que el seu Grup dóna a aquest Pla. A continuació, explica els quatre elements bàsics que el seu Grup considera que hauria de tenir un pla integral d’actuacions del parc Güell. Diu que el primer és tenir en compte les opinions dels veïns i arribar a un gran acord amb ells. Assenyala que el segon és considerar el Parc com un parc més de Barcelona, tot i el valor afegit que té a causa de la zona monumental. Diu que, per tant, estarien to- talment en contra que els ciutadans de Barcelona haguessin de pagar per accedir-hi. La Sra. Mayol replica que ningú no ha de pagar. El Sr. Puigdollers contesta que això és el que va proposar el govern municipal. La Sra. Mayol diu que això no és el que s’ha acordat ni consta en el text que s’ha portat a debat. El Sr. Puigdollers li pregunta si no és veritat que el govern els va dir en una reunió que estaven es- tudiant la possibilitat de fer pagar per entrar al parc Güell. La Sra. Mayol contesta que van exposar l’opció de debatre aquesta qüestió amb diferents agents i que s’ha desestimat. El Sr. Puigdollers manifesta que la proposta del seu Grup és que en cap cas els ciutadans de Barce- lona hagin de pagar per accedir a uns jardins de la ciutat. Diu que un tercer element que ha de tenir el Pla és la capacitat de gestionar la zona forestal i que, per tant, s’hi han de fer una sèrie d’inversions i un manteniment que fins ara no s’han fet. Finalment, afirma que, a més a més de tot això, cal tenir en compte que el Parc és un punt d’atracció turística desbordat per l’èxit i que cal actuar davant d’aquest fet. Explica que hi ha altres ciutats que en situaci- ons semblants han aplicat la mesura de les visites concertades, que opina que seria una opció encer- tada per a la zona monumental del Parc, entre mol- tes d’altres que es poden proposar. Afegeix que tenint en compte que el 86% dels visitants són turistes i el 14% són residents, si s’apliqués una mesura com aquesta caldria donar preferència als residents, ja que són els que paguen el Parc amb els seus impostos. Assenyala que en aquest tema hi ha el problema jurídic de fons que la legislació eu- ropea no permet cobrar entrada als turistes comu- nitaris si no es cobra també als ciutadans. Diu que caldria intentar trobar un mecanisme pel qual els visitants de la ciutat paguessin l’accés a la zona monumental sense que haguessin de pagar els ciutadans. La Sra. Mayol aclareix que no existeix cap siste- ma que ho permeti. El Sr. Puigdollers conclou que per al seu Grup el document que s’ha presentat no és un pla integral, ja que hi troben a faltar algunes coses com ara un projecte de seguretat. Assenyala que un altre as- pecte important és que els entorns del parc Güell estan protegits per una resolució del Departament de Cultura de la Generalitat. Pregunta, en aquest sentit, si es té la intenció d’enderrocar tres cases del carrer Olot per fer un equipament, ja que, en aquest cas, el seu Grup hi estaria totalment en contra. Finalment, expressa l’abstenció del seu Grup pel que fa a la proposició del Grup Municipal d’ERC. El Sr. Espriu recorda que fa quasi un any i mig que es treballa amb els veïns i, també, que en les negociacions del Programa d’actuació del Districte de Gràcia tots els grups municipals del districte coincidien que el Pla d’actuació del parc Güell era una prioritat. Explica que el Districte va voler afron- tar aquesta prioritat i va crear una comissió de veïns del parc Güell, de la qual va sortir una diag- nosi que es va trametre a l’Àrea de Medi Ambient. Diu que, a més, es van comprometre a fer tres sessions participatives amb els veïns per tal de delimitar aquesta diagnosi i intentar resumir les seves demandes en el marc d’un procés de reflexió general. Afirma que, per tant, moltes de les actua- cions que s’han establert són fruit d’aquest procés de debat. Manifesta que l’aspecte sobre el qual discrepa del discurs del Sr. Puigdollers és que en cap moment s’hagi referit al valor del Parc com a patrimoni de la humanitat. En aquest sentit, destaca que no només és un parc del qual ha de gaudir la ciutadania, sinó que es té la responsabilitat de protegir-lo. D’altra banda, diu que el govern està d’acord amb l’accés lliure dels veïns al conjunt del Parc, però que no es poden fer diferències entre el con- junt de ciutadans de Barcelona i la resta de visi- tants d’acord amb la normativa europea. Manifesta que coincideix bastant amb les coses que planteja la proposició del Grup Municipal d’ERC. Diu que afegiria que cal diferenciar dos moments, atès que, d’una banda, s’ha pres una decisió en el marc actual que arriba fins al final de mandat, i, de l’altra, s’ha fet un document global per als propers deu anys perquè no es poden afrontar totes les actuacions a la vegada. Afirma que el control dels accessos i la regulació dels fluxos són dues de les prioritats més immediates i que la filosofia de l’acord que han pres inclou el tancament, l’estudi de fluxos i el manteniment del Parc, que són una part important del que ha expressat el Sr. Martínez. Explica que l’únic que no comparteix respecte a la proposició del Grup Municipal d’ERC és el concepte perimetral, ja que el seu Grup respecta els límits que marquen la Unesco i la Generalitat de Catalu- nya. D’altra banda, diu que s’han marcat unes fites relatives a l’existència d’una sèrie de serveis i cen- tres, però que se’n pot modificar la ubicació. Afirma que si com a conseqüència del procés dels Tres Turons es disposa d’un edifici amb millors condici- 3106 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 ons per acollir un equipament, està completament d’acord a replantejar la ubicació de l’equipament previst al carrer Olot. Conclou que cal separar con- ceptualment les accions que s’han de fer fins al final del mandat de les reflexions sobre el treball de futur, sobre el qual hi haurà molt més temps per parlar i que caldrà sotmetre a debat i aprovació. Manifesta que se sent bastant satisfet del to ge- neral de les intervencions de tots els Grups, ja que té la sensació que el parc Güell els preocupa a tots, i opina que és positiu traslladar aquesta sensació al conjunt dels ciutadans. D’altra banda, diu al Sr. Puigdollers que convé situar les coses en el marc temporal adequat. Assenyala que abans de 1999 el parc Güell no tenia ni de bon tros la pressió turísti- ca que té ara i que el problema s’ha plantejat arran del canvi que ha generat la projecció de la ciutat de Barcelona en el món. La Sra. Mayol manifesta que està molt d’acord amb la majoria de coses que ha expressat el Sr. Martínez i que es podrien posar d’acord respecte a la proposició, tal com han intentat fer-ho al llarg del matí. Afirma que l’únic punt de discrepància és sobre què es considera exactament com a zona monumental, cosa que diu que no ho decideix l’Ajuntament, sinó la Unesco i la Generalitat. Ob- serva que encara que és cert que la zona més visi- tada és la de la Sala Hipòstila, l’escalinata i la plaça de la Natura, una de les coses que vol aconseguir el Pla és que la gent conegui la zona de les grutes, la columnata de l’esquerra, la pujada de les Tres Creus, el Jardí Vienès, la Casa Trias i la Casa Mu- seu, que formen part del conjunt monumental. Demana al Grup Municipal d’ERC que es repensi aquesta part de la proposició, ja que hi ha la possi- bilitat d’arribar a un acord pel que fa a la resta de punts i, a més a més, els han concretat més el que es farà en aquest mandat, tal com havien demanat. D’altra banda, destaca que el govern ha reflexio- nat molt sobre com limitar l’accés al Parc, junta- ment amb els Grups municipals, amb experts i amb els veïns, amb els quals s’han fet quatre sessions de participació en comptes de tres, ja que van ha- ver d’afegir-ne una de conclusions. Afirma que, per tant, s’ha escoltat molt l’entorn del Parc i s’ha deci- dit no cobrar, però, en canvi, s’ha pres la decisió de regular-ne l’accés perquè cal garantir la protecció del patrimoni i això no es pot fer sense disminuir el nombre de visitants. Assegura al Sr. Puigdollers que formava part de les reflexions del govern i de tots els Grups buscar la manera de fer que la ciutadania de Barcelona tingués accés lliure al Parc i de restringir-ne l’accés a la resta de visitants, tant si era per la via de re- gular-ne l’accés com per la via del cobrament. Diu que, tanmateix, la legislació europea només permet fer distincions en el cas de les persones extracomu- nitàries i pel dret de mobilitat dels entorns. Assenyala que tenen un any de treball per enda- vant en el qual s’haurà d’acordar exactament la delimitació física i el sistema per regular l’accés al Parc. Manifesta que comparteixen la idea d’un sis- tema de reserves i que caldrà estudiar els meca- nismes de què disposen per facilitar les visites es- pontànies, que es produiran més per part de la ciutadania, i per limitar les visites amb reserva, que es produiran més per part de visitants estrangers. Opina que tots comparteixen la voluntat que el Parc continuï sent un parc però que alhora hi hagi consciència que és un patrimoni que cal protegir. Destaca que és cert el que ha dit el Sr. Espriu sobre la gran diferència entre el parc Güell actual i el de fa vint-i-cinc anys, tal com ho demostren les dades: l’any 1990 va tenir 975.000 visitants; el 2000, 1.700.000, i el 2008, 4 milions. Afirma que, per tant, és normal que fa trenta anys el govern du- gués a terme actuacions d’acord amb la lògica del moment, que no té res a veure amb l’actual. Explica que el govern inverteix cada any 800.000 euros en el manteniment del Parc i que ha invertit 4 milions d’euros en el Parc en els últims deu anys. Diu que, tanmateix, és una inversió que llueix poc a causa del nivell d’ús que es fa del Parc i la massifi- cació que hi ha. Manifesta que està d’acord que també hi ha pro- blemes de seguretat i de mal ús del Parc que cal millorar, com ara la presència d’estàtues i de vene- dors ambulants, tot i els esforços de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra per evitar-ho. Diu que, tot i això, està convençuda que amb la regula- ció de l’accés es podrà controlar millor l’ús del Parc. Assenyala que el govern també comparteix la re- flexió de respectar el criteri dels veïns sempre que es tingui en compte la vessant patrimonial del Parc, i que cal destinar més esforços a la zona forestal, tot i que ja s’ha treballat en aquest sentit. En relació amb els edificis del carrer Olot, afirma que difícilment s’hi podrà intervenir si són edificis protegits, però que això ja es discutirà en el marc d’un pla especial que caldrà sotmetre a debat. El Sr. Espriu precisa que estan parlant de quatre habitatges que estan afectats en l’actualitat per zona verda. Reitera que l’important és que el go- vern hagi plantejat els usos que són necessaris i que més endavant ja es decidirà on s’acaben ubi- cant. Diu que és un tema que no cal decidir de ma- nera immediata i que és probable que trobin un espai més adequat per a aquest equipament quan hagin de fer-lo. La Sra. Mayol recalca que el govern municipal ha reflexionat molt sobre la regulació de l’accés al parc i que ha pres la decisió de no cobrar entrada. El Sr. Martínez assenyala que la proposta escrita del govern del mes de juny parlava de "venda d’entrades en màquines expenedores, web i centres de visitants". Afirma que li sembla bé que el govern plantegi una proposta i digui que vol discutir-la, tot i que considera que ben bé no s’ha discutit. Diu que, de tota manera, no vol entrar en qüestions de mètode perquè li interessa més el fons. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3107 Opina que s’hauria d’haver parlat amb la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat per redactar el Pla, ja que aquest mateix organisme hagués dit que el que va aprovar la Unesco es refereix bàsi- cament als elements representatius de Gaudí i que el decret de la Generalitat que s’ha esmentat defi- neix la zona monumental com els espais als quals es refereix la proposició del seu Grup. Tanmateix, assenyala que no es tracta d’un problema de defini- cions ni tampoc que qüestionin la necessitat de protegir el patrimoni. Diu que el que demanen és el mateix que es fa a llocs com el barri gòtic, on hi ha zones que tenen un accés restringit com la Catedral però no es tallen els carrers al pas de la gent. Afir- ma que si es tanca tota la zona que el govern con- sidera com a zona monumental, s’impedirà l’ús social del Parc per part dels veïns. Reconeix que no és un aspecte fàcil de resoldre, però que cal que entre tots intentin pensar com compaginar la pre- servació del patrimoni amb l’accessibilitat dels veïns i l’ús social del Parc. Manifesta que no coincideix amb el parer del Sr. Espriu sobre els límits del Parc, ja que per a ell el parc Güell arriba fins als barris del Coll i de la Salut. Diu que la gent ha de saber quins són els límits del parc Güell per fer-se’l seu i exercir el control social necessari per mantenir una zona tan gran amb un cert nivell de pacificació, però que és impossible generar aquesta adhesió dels veïns si es tanca el Parc. Afirma que per això el seu Grup proposa de- limitar un àmbit restringit de manera que es garan- teixi el pas lliure des de la carretera del Carmel fins als barris del Coll i la Salut i l’accés a la Salut pel carrer Olot per la banda de darrere de l’escola. El Sr. Villagrasa opina que el que cal és no per- dre de vista l’ús familiar, esportiu i cultural que fa el ciutadà del parc Güell i intentar conciliar-lo amb el turisme i la protecció del patrimoni. Afirma que el seu Grup està obert a arribar a consensos, i consi- dera que caldria afegir un pla de manteniment i un pla de seguretat al Pla integral d’actuacions per evitar els problemes de civisme i seguretat que s’ha reconegut que hi ha actualment. El Sr. Puigdollers explica que fa uns anys el Pro- grama de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) va posar en marxa una campanya sobre com conservar els espais naturals i el patrimoni cultural en la qual un cartell plantejava la pregunta "Conservar és aïllar?", que es responia negativa- ment. Diu que caldria tenir molt clar el concepte que conservar no és aïllar. D’altra banda, afirma que és evident que l’any 1990 Barcelona no era una ciutat de referència turística ni el parc Güell era patrimoni de la huma- nitat. Destaca, però, que l’Ajuntament de Barcelona només hagi gastat dos cèntims d’euro per visitant l’any 2008, quan el Parc ja és patrimoni de la hu- manitat i té 4 milions de visitants. El Sr. Espriu manifesta que també creu que el parc Güell s’insereix dins del marc més ampli del parc dels Tres Turons i que el que ara més el preo- cupa és la inactivitat. Assenyala que una cosa és regular l’accés al Parc i una altra cosa és tancar-lo, i que no es tancarà en la mesura que tots els veïns, ciutadans i turistes hi tindran accés. Adverteix, però, que el Parc continuarà en la situació actual si no s’estableix cap tipus de delimitació. Conclou dient que ara tenen un punt de partida al qual els ha costat molt d’arribar i que al llarg del procés aprendran moltes coses que els portaran a fer-ne algunes modificacions. La Sra. Mayol precisa al Sr. Puigdollers que l’Ajuntament ha gastat vint cèntims i no pas dos cèntims per visitant. Diu al Sr. Martínez que en el treball tècnic que es va fer es va parlar amb la Direcció General de Pa- trimoni de la Generalitat, i insisteix que el decret de la Generalitat estableix la mateixa delimitació de l’entorn de protecció del parc Güell que la que fa el govern municipal. En aquest sentit, opina que és incongruent demanar que s’exclogui de la zona monumental els quioscos i que, en canvi, es posi una tanca al voltant de la Sala Hipòstila, l’escalinata i la plaça de la Natura, cosa que considera que re- presenta una gran agressió al patrimoni. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 3. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient, acorda: Instar l’elaboració d’un pla d’actuació específic en matèria de contaminació acústica que proposi mesures concretes d’actuació per solucionar aquest tema. Aquest pla, que con- tindrà les mesures a adoptar i la seva corresponent valoració pressupostària, es presentarà a aquesta comissió pel seu debat i aprovació, si s’escau, en el termini d’un mes a partir de la data d’aprovació d’aquest acord. El Sr. Puigdollers explica que el govern municipal els ha demanat que canviïn el termini, però que no 3108 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 poden acceptar-ho perquè se’ls va dir que el Pla d’acció per a la minoració de la contaminació acús- tica de la ciutat de Barcelona es portaria a debat i aprovació ja fa un any. Recorda que a la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient del mes de maig el seu Grup va presentar una proposi- ció que feia referència a la contaminació acústica de la ronda de Dalt als districtes de Sarrià-Sant Gerva- si i Horta-Guinardó. Assenyala que aquesta propo- sició va ser rebutjada amb l’argument que era mas- sa específica i, per això, van presentar-ne una altra de caràcter general a la sessió del mes de juny, que va ser aprovada amb el text següent: "La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda demanar al govern municipal que en el ter- mini de quatre mesos elabori un llistat de tots els punts del municipi de Barcelona en els quals se supera la normativa vigent per contaminació acús- tica i formuli les propostes d’actuació necessàries per tal de resoldre les situacions de contaminació acústica que no compleixen amb la legislació vigent a la ciutat de Barcelona. Les propostes hauran de tenir valoració dels costos de les mesures correcto- res proposades, calendari d’execució i proposta de finançament." Assenyala que ja ha transcorregut el termini de quatre mesos acordat i que, per tant, no té sentit ajornar aquest termini tres mesos més, com se’ls ha demanat. A més, anuncia que a la propera sessió de la Comissió demanaran l’estat de compliment d’aquest acord. El Sr. Villagrasa expressa el vot a favor del seu Grup a la proposició perquè consideren que la con- taminació acústica és un tema important de compe- tència municipal que afecta de manera molt directa la qualitat de vida dels ciutadans i qüestions de convivència tan cabdals com el descans nocturn. Diu que, a més, l’aprovació i la implantació de l’ordenança municipal sobre el soroll ja porta un cert endarreriment i fan falta actuacions més deci- dides en aquest àmbit. El Sr. Florensa expressa el vot en contra del seu Grup a aquesta proposició. Diu que, tot i el retard d’aquest Pla d’actuació, el seu Grup considera que no té sentit fer un debat parcial d’un tema que s’ha d’abordar globalment. No obstant això, demana celeritat al govern municipal en la presentació del Pla perquè aquest tema no s’eternitzi, com succeeix amb molts altres plans municipals. El Sr. Narváez expressa el vot en contra del seu Grup a la proposició i diu que lamenta que no s’hagi pogut arribar a un acord a causa del termini, ja que el govern preveu tenir acabat el Pla el proper mes de gener. La Sra. Mayol reconeix l’incompliment dels ter- minis per part del govern municipal en aquest àm- bit i, d’altra banda, aclareix que el fet de no tenir encara el Pla no significa que no facin actuacions en matèria de soroll. Manifesta que la raó d’aquest endarreriment és la voluntat del govern municipal de presentar una bona proposta i d’obtenir el màxim consens. Explica que volen presentar un pla d’actuació amb dos ni- vells: un pla d’actuació de resposta global a la ciu- tat i un pla d’actuació específic per a aquelles zones que superen els objectius acústics que s’han esta- blert al mapa de soroll que ja està aprovat. Diu que es tracta d’una tasca complicada a causa de la di- versitat de situacions que cal abordar, ja que no és el mateix una zona de Sarrià que està principal- ment afectada pel trànsit que una zona de Gràcia que pateix sorolls a causa de l’oci nocturn, i que tampoc no és fàcil consensuar mesures amb tots els agents que hi estan implicats. Afirma que en aquests moments està en condici- ons de dir que d’aquí al mes de gener poden tenir una proposta d’ordenança i una proposta de pla d’actuació, ja que comparteixen l’opinió del Grup Municipal d’ERC que el més raonable és debatre les dues coses alhora. El Sr. Narváez expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC. Es re- butja. Del Grup Municipal PP: 4. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda: - Procedir a la reforma ur- gent de l’actual Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona per millorar les condicions dels animals fins a la posada en funcionament del nou Parc. - Promoure convenis de col·laboració amb altres centres d’acollida d’animals tant públiques com privades per que acollin temporalment als animals i millorar així les seves condicions de ben- estar, higiene i salut. El Sr. Villagrasa manifesta que, atès que el nou Parc d’Acollida d’Animals de Companyia no entrarà en funcionament fins al 2013, és important fer re- formes al centre actual a causa del col·lapse i les deficiències de les instal·lacions. Explica que han acceptat la transacció que els ha proposat el govern municipal i llegeix el text que se’n deriva. El Sr. Puigdollers expressa el vot favorable del seu Grup a la proposició. El Sr. Florensa expressa el vot en contra del seu Grup a aquesta proposició. Manifesta que el seu Grup comparteix el primer punt del text pactat amb el govern municipal, atès que hi ha un acord amb el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals pel que fa a la concreció de les millores de l’actual Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC), però que no està d’acord amb el segon punt de la proposició. Diu que hi ha moltes entitats que fan una feina molt positiva en aquest àmbit i que han de rebre el màxim suport, però que el CAAC és un servei públic i té la responsabilitat de millorar les condicions de les instal·lacions de les quals disposa. El Sr. Narváez expressa el vot favorable de seu Grup a la proposició. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3109 La Sra. Mayol manifesta el suport del seu Grup a la proposició. Explica que en la reunió que va mantenir ahir el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protec- ció dels Animals es va acordar la constitució de la comissió de seguiment que ha de definir les millo- res que cal fer al CAAC. Diu que el govern està treballant per poder aportar idees a aquesta comis- sió, com ara la possibilitat de fer nous habitacles i canviar-los lleugerament d’orientació perquè rebin més llum solar i per evitar el contacte visual directe entre els animals de diferents habitacles. En relació amb els convenis de col·laboració, ex- plica que una de les propostes que va sortir de la reunió del Consell va ser estudiar una col·laboració més estreta amb el centre d’acollida de la Lliga Protectora d’Animals. El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda, d’acord amb la decisió del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protec- ció dels Animals en sessió del dia 20 d’octubre del 2009 per la qual es constitueix la comissió de se- guiment de l’actual CAAC: 1) Procedir a definir i executar les millores infraestructurals i de gestió de l’esmentat centre fins a la posada en funcionament del nou PAAC per tal de millorar les condicions del mateix. Presentant el calendari d’actuacions que acordi la Comissió de Seguiment. 2) Promoure con- venis de col·laboració amb altres centres d’acollida d’animals tant públiques com privades per que acu- llin temporalment als animals i millorar així les se- ves condicions de benestar, higiene i salut, cas que sigui necessari. Del Grup Municipal ERC: 5. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda incorporar al Pla Integral d’Actuacions del parc Güell (2010-2020) les se- güents propostes: 1) Constituir un Òrgan Gestor únic pel parc Güell amb totes les competències, incorporant el teixit veïnal i associatiu. 2) Establir tres zones d’actuació: - Perímetre de màxima pro- tecció (restringit a la plaça, la sala Hipòstila, l’entrada i l’escalinata) amb control d’accés. - Perí- metre d’accés lliure mantenint les condicions actu- als. - Zona de bosc i límits del parc amb els barris. 3) Delimitar (que no tancar) físicament el Parc, per tal d’establir una línia divisòria clara entre aquest i els barris. Aquesta delimitació ha de contenir els punts d’accés i ha d’incorporar les àrees previstes en el projecte dels Tres Turons. 4) Reaprofitar al- gun dels edificis existents a l’entorn del parc per establir l’espai de serveis tècnics. 5) Incorporar a la gestió del parc aspectes de caràcter esportiu: punt d’estiraments, àrea d’escalada, recorreguts per córrer, taules de ping pong... 6) Procurar, sempre que sigui possible, que els serveis sanitaris i bars quedin fora del perímetre del parc aprofitant la trama urbana. 7) Establir un calendari en tres fa- ses, la primera de les quals ha de contemplar la constitució de l’Òrgan Gestor, la definició i acota- ment dels límits, l’arranjament de les zones fores- tals perifèriques, l’actuació urgent sobre el patri- moni i una neteja integral de tot el parc. El Sr. Espriu expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Villagrasa expressa l’abstenció del PP i el Sr. Martí- nez expressa el vot favorable d’ERC. Es rebutja. b) Proposicions amb contingut de Declaració ins- titucional c) Precs d) Preguntes Del Grup Municipal CiU: 6. Atesa la proximitat de les festes nadalenques, quina previsió té l’actual govern municipal sobre la instal·lació d’arbres de Nadal a la nostra ciutat? El Sr. Blasi demana tractar conjuntament la pre- gunta del seu Grup i la del Grup Municipal del PP. Pregunta si aquest Nadal es tornaran a utilitzar els arbres de Nadal de l’any passat i si se n’afegiran d’altres a altres punts de la ciutat. El Sr. Villagrasa manifesta que el seu Grup opina que seria més útil invertir els 214.000 euros que es van destinar l’any passat als arbres de Nadal a sub- vencionar els llums que instal·len els comerciants. Pregunta quines són les intencions del govern res- pecte a l’ús dels avets de l’any passat i si se n’ha consensuat la ubicació amb els eixos comercials o si l’ha decidit el govern municipal sense consultar-ho amb ningú, com va fer l’any passat. La Sra. Mayol explica que, com cada any, s’instal·laran trenta-tres alzines arbustives a les dependències municipals que ho demanin i que, d’altra banda, es tornaran a posar els arbres ecolò- gics de l’any passat en el marc del projecte global d’actuacions nadalenques que properament es pre- sentarà i que s’ha debatut a bastament amb enti- tats comercials. El Sr. Blasi manifesta que els sobta que encara es desconegui quina serà la ubicació dels arbres de Nadal ecològics. Assenyala que darrerament s’ha parlat a la premsa de l’existència d’un comissionat d’il·luminació de Nadal, i diu que suposa que encara no s’ha coordinat amb l’Àrea de Medi Ambient per tal de buscar ubicacions emblemàtiques per als arbres. Diu que el seu Grup no voldria que aquests ar- bres que tanta polèmica van suscitar l’any passat passin a un segon terme, ja que van representar una inversió semblant a la relativa a la il·luminació dels carrers, que també se situava entorn dels 200.000 euros. Explica que en algun mitjà de co- 3110 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 municació s’ha parlat de la possibilitat d’ubicar-los als districtes i pregunta si en aquest cas s’ampliaria el nombre d’arbres. Demana al govern municipal que aprengui dels errors de l’any passat i que revisi l’acta del 10 de desembre de 2008, on el seu Grup aportava moltes idees en relació amb les ubicacions i el funciona- ment dels arbres. Recorda, per exemple, que es van referir al cas de l’arbre ubicat a les torres ve- necianes de la plaça Espanya que a partir de mitja tarda no funcionava perquè ja no hi havia energia solar i, també, la polèmica que va haver-hi en sa- ber-se que els arbres que teòricament funcionaven amb l’energia d’una dinamo estaven connectats a la xarxa elèctrica. Opina que aquest any caldria evitar sorpreses que puguin portar a un debat que torni a fer incomprensible per a la ciutat aquest tipus de propostes mediambientals i que eclipsi temes més importants, com va succeir l’any passat amb el contracte de neteja. El Sr. Villagrasa demana que no es comprin més arbres d’aquest tipus i que es dediquin els diners a subvencionar més l’enllumenat de Nadal que pa- guen els comerciants, sobretot tenint en compte la situació actual de crisi. A més, opina que la partici- pació que s’esperava dels ciutadans per mantenir els arbres il·luminats a força de pedalar va ser un fracàs i que això va obligar a connectar-los a la xarxa elèctrica perquè no estiguessin apagats. Finalment, demana que els informin de les ubica- cions que s’ha dit que s’han pactat amb els repre- sentants dels comerços. La Sra. Mayol afirma que qui dóna importància a aquest tema són els Grups municipals de CiU i del PP, que intenten allargar aquesta polèmica, i que tant de bo totes les polèmiques a l’entorn de la seva figura política en aquest mandat tinguessin a veure amb els arbres de Nadal. Manifesta que en aquests moments a ella l’ocupa moltes més hores el nou contracte de neteja que no pas aquest tema. D’altra banda, aclareix que els arbres interactius necessitaven una connexió elèctrica mínima per mantenir una il·luminació permanent, però que l’activació del mecanisme es feia amb la dinamo, per la qual cosa no va haver-hi cap engany. També precisa que no hi ha cap comissionat de llums de Nadal, sinó un responsable de l’Àrea de Promoció Econòmica i de Comerç que coordina i defineix les actuacions que es faran amb relació al Nadal, dins les quals s’inscriu, com una acció més, la ins- tal·lació d’aquests arbres. Diu que el global d’aquestes actuacions i no pas la ubicació concreta dels arbres és el que es debat amb les entitats de comerç. Així mateix, aclareix que l’enllumenat nadalenc que van fer els comerciants no va costar 200.000 euros sinó 2 milions d’euros, i que, per tant, no es pot comparar aquest import amb el dels arbres de Nadal. Es dóna per tractada. 7. En el cas d’actuacions urbanístiques o de man- teniment a la via pública, quin protocol es segueix per tal que aquestes actuacions es conciliïn amb la cura necessària per els arbres i altres plantes afec- tades per les mateixes? El Sr. Blasi aclareix que ja coneixen la Norma Granada que se segueix per fer valoracions dels arbres en aquests casos i que, per tant, no cal que se’ls expliqui. Diu que l’objectiu de la pregunta és entendre els motius de la desaparició d’arbres aca- bats de plantar quan comencen a fer-se obres pú- bliques i saber si això es deu a una falta de coordi- nació en les obres. Posa l’exemple de la supressió d’arbrat a la plaça Joaquim Folguera i als jardins de Can Altamira per la ubicació de parades d’estacions de metro de la línia 9. La Sra. Mayol diu que a la plaça Joaquim Folguera no es poden mantenir els arbres si es vol fer l’estació de metro i que li consta que fins i tot els veïns ente- nen que cal modificar la ubicació d’aquests arbres. Assenyala que aquest cas és un bon exemple del que passa sovint a la ciutat, que és la col·lisió d’interessos entre dos béns que tenen valor. Explica que, tanmateix, de vegades és possible canviar el disseny urbanístic per tal de preservar la vegetació, com es va fer al carrer Velázquez per poder conser- var un grup de palmeres. Opina que el tema que és objecte de la pregunta té força interès i diu que no té cap inconvenient a analitzar cas per cas. Destaca que darrere de cadascun dels projectes d’obres que es fan hi ha una anàlisi seriosa sobre què cal fer amb l’arbrat. Diu que lliurarà als Grups un document intern de Parcs i Jardins en què s’especifiquen els criteris que s’han d’utilitzar. Ex- plica que, a part de la Norma Granada, hi ha un manual de qualitat d’obres que tothom ha de com- plir, d’acord amb el qual l’adjudicatari de l’obra ha de comunicar al departament corresponent de l’Àrea de Medi Ambient la necessitat de retirar un arbre, el departament ha de fer un informe per validar-ne la retirada i determinar-ne la nova desti- nació, i s’ha d’informar de la retirada de l’arbre abans de fer-ho. Reconeix que alguna vegada han fallat en l’aspecte de la informació i que, en respos- ta a una iniciativa del Grup Municipal del PP del 15 de juliol de 2009, van oferir una llista detallada dels arbres que s’havien retirat i dels que s’havien tor- nat a plantar. Demana als Grups que si consideren que alguna d’aquestes actuacions no ha estat ade- quada els ho facin saber, ja que és possible que entre tantes actuacions com es fan pugui haver-n’hi alguna d’incorrecta. Conclou que hi ha un protocol d’actuació molt es- tipulat per a aquests casos, en els quals es produ- eix una tensió entre la preservació de l’arbrat, la seva replantació i la realització d’obra pública. El Sr. Blasi agraeix que se’ls doni l’oportunitat de poder donar a conèixer alguna situació en què pu- gui haver-hi possibles discordances. Pregunta si quan es fan les obres també hi ha una coordinació NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3111 amb l’Àrea de Medi Ambient, ja que hi ha hagut casos d’obres que s’han fet tot just després que s’ha acabat d’arreglar un espai verd, cosa que re- sulta incomprensible per al ciutadà. Posa com a exemple el cas del Parc de Bombers del Parc Joan Miró, on s’han hagut de suprimir alguns arbres quan s’acabava de concretar una plaça. En aquest sentit, demana més coordinació per tal que no s’hagi de malmetre la feina acabada de fer, sobre- tot perquè sovint comporta tala d’arbres més que no pas trasplantaments i això costa d’entendre si no s’explica bé. La Sra. Mayol informa que, a més de la Comissió d’Obres, hi ha l’ACEFAT, que és l’empresa on s’integren l’Ajuntament i totes les empreses de serveis per coordinar les obres. Manifesta que pot haver-hi algun cas excepcional en què realment sigui incomprensible que es torni a obrir un carrer poc després que s’hagi acabat una obra, però diu que avui això passa en molts pocs casos, ja que l’ACEFAT ha contribuït molt a millorar la coordinació d’obres a la ciutat. D’altra banda, assegura que sempre que es talen arbres és perquè no és possi- ble trasplantar-los. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 8. Quins són els criteris que regularan l’accés i l’entrada dels usuaris del parc Güell? Es dóna per tractada en el punt 2. 9. Quines són les intencions i el destí que té pre- vist el Govern municipal en relació als avets de pedals utilitzats com a decoració a la ciutat durant les passades festes de Nadal? Es dóna per tractada en el punt 6. Del Grup Municipal ERC: 10. Quines són les mesures que el govern de la ciutat té previstes contra l’incivisme, a part de tan- car els parcs públics? El Sr. Florensa explica que el govern municipal ha anunciat la renovació de tanques i la instal·lació d’altres de noves, com al costat del llac del Parc de la Sagrada Família, a diversos parcs de la ciutat. Manifesta que el seu Grup considera que darrera- ment hi ha una certa tendència a posar tanques a espais públics de la ciutat, sobretot als de nova creació, i que aquesta no és l’opció idònia per fer front a l’incivisme. Opina que cal millorar els meca- nismes de seguretat i de civisme que evitin les mo- lèsties als veïns i la degradació de l’espai públic, però sense que això impliqui el tancament de l’espai públic. La Sra. Mayol diu que s’ha creat un malentès so- bre aquest tema arran d’una notícia de premsa, a la qual ha pogut contribuir la informació pública que ha donat el govern. Explica que el concurs que ha tret Parcs i Jardins per instal·lar el que s’anomena tècnicament tanques en realitat fa referència a ba- ranes que es posen a l’entorn de parterres o de- terminats espais del carrer per tal que la gent no els trepitgi. Manifesta que la política actual del govern és tancar alguns parcs de la ciutat i algunes illes de l’Eixample, en concret 107, per preservar-ne el bon estat, però que no es té la intenció de tancar altres parcs. Explica que una altra cosa és que, més enllà de les campanyes de conscienciació per mantenir neta la ciutat, s’intenti endreçar els usos que es produeixen en alguns parcs, com a les zones de pícnic de la Ciutadella, el parc Güell, Montjuïc o els Jardins del Príncep de Girona. El Sr. Florensa manifesta que celebra que no hi hagi la intenció de tancar altres espais. Diu que el seu Grup no s’oposa al fet que determinats parcs de la ciutat o espais com els interiors d’illa es tan- quin, però que no estan d’acord que es faci de ma- nera injustificada per evitar problemes, com en el cas de la plaça de Dones del 36, i que es convertei- xi en una tendència que vagi en augment. Demana que, de tota manera, se’ls detalli per escrit la in- formació relativa al tipus de tancaments que s’han programat. La Sra. Mayol diu que els lliuraran la informació relativa al concurs públic que s’ha convocat per a la instal·lació d’aquests tancaments. Es dóna per tractada. 11. Quin és el capteniment de la Regidoria de Sostenibilitat i Medi Ambient sobre la Barcelona Snow Show? El Sr. Florensa pregunta quin és el capteniment de la Regidoria de Sostenibilitat i Medi Ambient sobre aquest esdeveniment que se celebrarà els propers 7 i 8 de novembre a l’Estadi Lluís Com- panys. La Sra. Mayol diu que ha demanat informació a la Regidoria d’Esports, que és la que col·labora amb l’entitat privada que organitza aquest esdeveni- ment, i que els arguments que li han donat per promocionar-lo és que és una forma de reactivar la fira Nivalia d’activitats vinculades a la neu i de promoure l’esquí als afores de la ciutat, a banda de la seva dimensió lúdica. Pel que fa a l’impacte ambiental d’aquesta activi- tat, explica que li han dit que se segueixen al mà- xim els criteris de qualitat ambiental. Assenyala que, per exemple, la fabricació de la neu es realit- zarà amb aigua, nitrogen líquid i aire, i el consum d’aigua serà de 180 m³, que és l’equivalent a una piscina de 10 per 10 metres i 2 metres de fondària. Afegeix que es farà servir aigua potable perquè l’estadi no disposa d’un gran dipòsit d’aigües freàti- ques, però que aquesta aigua es reaprofitarà des- prés de l’esdeveniment: es retirarà amb camions cisterna i es transportarà a un dipòsit d’aigües freà- tiques. Quant al consum energètic, explica que s’utilitzarà un grup electrogen de 48 kW/hora i que es farà un consum màxim de 288-384 kW, que és un consum inferior al consum diari d’un sistema d’aire condicionat d’un pavelló de la Fira. Manifesta que personalment no li acaba d’agra- dar la vulneració dels límits que la naturalesa impo- 3112 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 sa i la idea de pensar que tot és possible en qualse- vol lloc. Opina que, per tant, reproduir una pista d’esquí amb neu al pavelló d’una ciutat no és una cosa prioritària per a la ciutat, tot i que entén que té atractiu per a la gent i ajuda a promoure l’esquí, i sap que s’ha fet tenint cura dels aspectes ambien- tals. El Sr. Florensa explica que el seu Grup ha fet un càlcul aproximat de la despesa d’energia i aigua que representarà aquest esdeveniment i que els surt un consum d’aigua d’uns 145.000 mil litres en condicions climatològiques favorables i d’uns 300.000 litres en condicions desfavorables. Opina que no és gaire coherent promoure esdeveniments com aquests en un moment en què s’intenta cons- cienciar sobre l’estalvi d’aigua i recorda que el seu Grup ja va criticar al seu dia la celebració d’una competició d’Enduro a les platges de Barcelona pel mateix motiu. La Sra. Mayol replica que no es va acceptar la celebració d’aquesta competició a Barcelona i que es va fer a Castelldefels. El Sr. Florensa conclou que algunes d’aquestes grans activitats que es realitzen a la ciutat contra- diuen tot el que prediquen les campanyes de cons- cienciació de l’Ajuntament. Opina que l’àmbit de medi ambient té un caràcter transversal i que els agradaria que les apreciacions que ha fet la Sra. Mayol es fessin extensibles a altres àrees de l’Ajuntament. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 12. Que l’actual govern municipal informi sobre les gestions realitzades i el grau de compliment de l’acord adoptat per aquesta Comissió el 12 de juliol de 2007 amb el text següent: Intensificar les con- verses de l’Ajuntament de Barcelona amb la Gene- ralitat de Catalunya perquè, amb la màxima urgèn- cia, la Generalitat tramiti l’avantprojecte de Llei per tal que el Parlament de Catalunya atorgui la figura de protecció de Parc Natural a la Serra de Collsero- la. El Sr. Puigdollers recorda que aquesta va ser la primera proposició del Grup Municipal de CiU que es va aprovar en aquest mandat i que es va fer per unanimitat. La Sra. Mayol diu que respondrà el mateix que va contestar fa un mes al Sr. Florensa. Afirma que han manifestat reiteradament al Govern de la Ge- neralitat la preocupació per l’endarreriment de la declaració de parc natural de la serra de Collserola i que no pensa tornar a donar cap termini fins que no ho faci la Generalitat al Parlament. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les dinou hores i cinc minuts. Comissió de Seguretat i Mobilitat Acta de la sessió celebrada el dia 22 d’octubre de 2009 i aprovada el dia 19 de novembre de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 22 d’octubre de 2009, s’hi reuneix la Comissió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidèn- cia de la Ima. Sra. Emma Balseiro Carreiras. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Assump- ta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Mont- serrat Sánchez i Yuste, Sara Jaurrieta i Guarner, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, Raimond Blasi i Navarro, Joaquim Forn i Chiariello, Eduard Freixedes i Plans, Francina Vila i Valls, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Joaquim Mestre i Garrido i Ricard Martínez i Monte- agudo, assistits pel tècnic lletrat, Sr. Alfonso Loza- no Anaya, que certifica. S’obre la sessió a les 9.35 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents: NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3113 1. Districte de l’Eixample De la regidora del Districte de l’Eixample, d’1 de juny del 2009, que imposa a Chaty 22, SL, ubicat a l’avinguda Diagonal, 442, dues sancions econòmi- ques per import de 6.000 euros cadascuna, i tan- cament provisional de l’establiment per dos perío- des de sis mesos. 2. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat Del gerent municipal, de 22 de setembre del 2009, que adjudica definitivament el contracte del manteniment, modificació, subministrament, mun- tatge i instal·lació dels diferents elements que for- men part del centre de control de trànsit de Barce- lona i la realització d’una rèplica del CCTU a Etra Catalunya, SA, per als exercicis 2009-2011, i per un import de 3.114.203,33 euros. 3. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat Del gerent municipal, de 7 d’octubre del 2009, que adjudica definitivament el contracte de l’ad- quisició de la uniformitat bàsica operativa per a la GUB a Sagres, SL, per als exercicis 2009-2012, i per un import de 3.576.071,40 euros. 4. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat Del gerent municipal, de 7 d’octubre del 2009, que adjudica definitivament el contracte del submi- nistrament, mitjançant arrendament amb opció de compra, de 56 vehicles tipus turisme per a la GUB a Caixarenting, SA, per als exercicis 2010-2014, i per un import de 2.247.388,80 euros. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Enquesta de Victimització de Barcelona 2009. El Sr. Lahosa informa que els resultats de les en- trevistes fetes a persones residents a la ciutat de Barcelona l’any 2008 mostren que els índexs de victimització s’han mantingut estables els darrers tres anys amb una lleugera disminució que s’aprecia en una variació relativa respecte a l’any anterior de menys l’1%, ja que la victimització de l’any 2008 se situa en el 20,1%, mentre que la de l’any 2007 se situava en el 20,3%. Pel que fa a la descripció de les tipologies de de- lictes, explica que la seguretat personal és l’àmbit en què els ciutadans de Barcelona declaren amb més intensitat que han estat o s’han sentit víctimes d’algun tipus d’agressió, i en destaca sobretot el robatori d’objectes a l’interior del vehicle, vinculat amb el mercat d’objectes. Exposa que del total de les agressions el 70% són consumades, mentre que hi ha un 32% que només són intents, cosa que fa que l’índex global de victimització consumada és del 9,23%. Subratlla que en el 61% dels fets contra la seguretat personal no hi ha un contacte directe o no hi ha una situació d’enfrontament entre la vícti- ma i el seu agressor, i que el robatori de bosses o carteres sense violència és el més habitual. Final- ment, apunta algunes limitacions de l’enquesta, com ara que no detecta els delictes econòmics, els de víctima col·lectiva, els de coll blanc, etc. Quant a les tipologies fa saber que el robatori d’objectes de l’interior del vehicle és, d’alguna ma- nera, l’element més important, mentre que els al- tres tenen una disminució en relació amb anys an- teriors; per exemple, en els robatoris d’accessoris es passa del 3,8% de l’any 2006 al 3,1% el 2007 i al 3,4% el 2008. Subratlla que els robatoris a do- micilis s’han reduït pràcticament en més del 40%, ja que l’any 2007 l’índex era de l’1,1 i l’any 2008 ha estat del 0,6. Comenta que aquesta tipologia delic- tiva té molt a veure amb una certa especialització i que la intervenció eficient de la investigació policial i la detenció d’un grup organitzat en aquests tipus de robatoris ha fet que les xifres baixessin força. Pel que fa als robatoris en negocis, els índexs tam- bé indiquen una reducció rellevant, ja que l’any 2007 va ser de l’1,1%, mentre que l’any 2008 ha estat del 0,7%. Explica que en el cas dels negocis, atès que l’enquesta de victimització s’adreça a la població en general, s’ha d’aplicar un índex de risc, que l’any 2008 era del 14,2%, mentre que l’any 2007 va ser del 26,7%, cosa que indica una reduc- ció de dotze punts. Respecte a les característiques sociodemogràfi- ques de les víctimes, l’any passat per primera ve- gada, les dones s’havien situat per sobre dels ho- mes en una dècima. Amb tot, constata que durant els vint-i-cinc anys que s’ha fet l’enquesta de victi- mització de Barcelona, hi ha hagut un equilibri en- tre homes i dones en relació amb la probabilitat de ser víctimes, cosa que té a veure també amb la incorporació de la dona a la vida social, política o laboral de la ciutat. Explica que els joves són els que, a mesura que es fan grans, es redueix l’índex de victimització, cosa que té a veure amb el fet que els joves utilitzen molt més la ciutat, també tenen menys autoprotecció, s’autoprotegeixen menys, etc. Finalment, indica que a partir dels 65 anys la mobi- litat és molt més reduïda, i també els índexs de victimització són més baixos. Per districtes, exposa que la fotografia és similar a la de l’any passat. Subratlla, però, la reducció important de Ciutat Vella i de l’Eixample, i indica un cert repunt a Sants-Montjuïc, a Gràcia i a Nou Bar- ris, que hauran d’avaluar en posteriors recerques i investigacions. Fa avinent que el mapa delictiu mostra que bàsicament la franja litoral en els dar- rers anys ha esdevingut la franja més central i de més activitat de la ciutat. Pel que fa a la denúncia, els índexs es mantenen igual que l’any 2007. Re- marca que aquestes dades són també significatives en relació amb els assumptes que tenen una asse- gurança al darrere, ja que són aquests casos els que es denuncien més. En relació amb la percepció de seguretat al barri, els resultats de les entrevistes mostren que l’avaluació va ser d’un 6,1% l’any passat, mentre 3114 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 que aquest any és el 6,2%, cosa que li sembla sig- nificativament correcte. Quant a l’evolució, hi ha més gent que considera que la situació ha empitjo- rat, encara que cal matisar que la gent que opina que la situació millorarà en aquests propers dos anys és superior a la gent que considera que empit- jorarà. Per tant, hi ha un gran bloc en el centre, del 61,22% al barri i d’un 52% a la ciutat, que diu que la situació segueix igual. Conclou dient que seguint amb l’històric en què hi havien més opinions positi- ves que negatives, constaten que la major part de la gent pensa que la seguretat a Barcelona està més o menys funcionant amb certa normalitat. Finalment, exposa que l’avaluació de civisme em- pitjora, perquè la gent considera que el civisme a la ciutat ha empitjorat en relació amb l’any 2007. No obstant això, els ciutadans de Ciutat Vella, Nou Barris i Sant Martí opinen que hi ha hagut una mi- llora en relació amb l’any anterior, mentre que els ciutadans de l’Eixample pensen que la situació de civisme ha empitjorat. El Sr. Forn manifesta que un cop més comproven que les dades confirmen que la inseguretat a la ciutat és el principal problema que tenen els barce- lonins i reclama una explicació sobre les mesures que es volen aplicar per millorar i solucionar aquest problema. Recorda que els resultats de l’enquesta dels Serveis Municipals també mostraven que la inseguretat és el problema més greu de la ciutat amb un 14,2% i remarca que aquest problema se situa per davant del de l’atur. Conclou dient que en l’enquesta dels Serveis Municipals també gairebé el 40% dels entrevistats consideren que la seguretat ha empitjorat en el darrer any. Amb relació a la victimització, explica que el 21,1% dels barcelonins majors de 16 anys han estat víctimes d’algun fet delictiu, cosa que vol dir 283.000 persones i 775 delictes diaris. Es queixa que en l’enquesta només s’ha entrevistat als resi- dents i no als turistes, que moltes vegades són les principals víctimes d’aquests delictes, així com tampoc no s’ha tingut en compte la població flotant no resident a la ciutat. Constata també que la vic- timització contra la seguretat personal continua sent la més alta i iguala la xifra de l’any 2007, i dóna a conèixer que hi ha hagut un augment res- pecte als robatoris de bossa o cartera sense violèn- cia l’any 2008. Fa saber també que hi ha un lleuger augment d’un 0,4% respecte a l’any anterior dels delictes amb contacte físic o violència, que són els que produeixen un impacte més important en les víctimes, com ara l’intent d’estrebada, les agressi- ons o l’intent d’agressió física. Comunica que avui ha sortit una notícia a La Vanguardia que diu que el robatori amb intimidació als domicilis ha augmentat un 40% respecte a l’any passat, i retreu al Sr. Lahosa que aquestes són denúncies reals presentades als Mossos d’Esquadra i no dades de persones entrevistades. Reconeix que s’ha produït una disminució important als districtes de Ciutat Vella i de l’Eixample, però afirma que el 40% del total de delictes de la ciutat passen en aquests dos districtes. Fa saber que també hi ha un augment que cal tenir en compte, sobretot a l’hora de planificar polítiques futures als districtes de Sants-Montjuïc, de Nou Barris i de Sant Martí. Re- marca que l’índex de delictes no denunciats conti- nua sent excessivament alt i apunta que pot ser perquè el ciutadà ja no té confiança en la justícia, ja que considera que denunciar no serveix per a res. Conclou dient que cal fer alguna cosa perquè els ciutadans denuncien. Considera que les enquestes són molt interes- sants, ja que aporten dades objectives, però creu que el que ara cal és dissenyar polítiques i definir objectius ben clars. Recorda que l’any passat la Sra. Escarp, quan va presentar l’enquesta de victi- mització de l’any 2008 en el Plenari, va dir que un dels objectius era que la Junta Local de Seguretat adoptés un acord que instés a les modificacions legislatives pertinents per poder ser més contun- dents amb la multireincidència, i ara vol saber què s’ha fet des d’aleshores, com està el registre de faltes i els progressos que han fet des de l’any pas- sat. Per acabar, demana que li expliquin les actua- cions concretes que pensen duu a terme per com- batre aquesta mutlireincidència. El Sr. Villagrasa opina que les dades de l’enquesta de victimització són decebedores. Recor- da que l’any passat les dades eren negatives i que aquest any també ho són, i es queixa que l’explicació que s’ha donat és conformista, ja que considera que el 20% d’índex de victimització és preocupant. Afirma que els resultats de l’enquesta de victimització han de servir per millorar les defici- ències dels serveis de seguretat i pregunta si real- ment l’equip de govern els utilitzarà per fer això. Indica que l’índex de persones que van a denunciar el delicte és molt baix, només del 43%, i opina que la víctima és una peça bàsica per millorar el siste- ma de seguretat i la detenció dels delinqüents, però assegura que els ciutadans estan cansats d’anar a denunciar. Comenta que el seu grup sol·licitarà l’enquesta sencera, ja que pensa que hi ha dades molt inte- ressants i que el Sr. Lahosa només n’ha dit les pe- ces principals. Exposa que el sector més victimitzat és el jove, però afirma que també és el que més delinqueix. Pregunta quines mesures polítiques de prevenció, de pedagogia o de formació hi ha, a banda de les de seguretat, adreçades als joves d’entre 16 i 29 anys. Li sorprèn que en el Districte de Nou Barris l’índex de victimització hagi pujat un 5%. Indica que el fet que hagi baixat un 3% en el de Ciutat Vella no vol dir que hagi baixat, sinó que com que és el districte en què els turistes són els que pateixen més aquests fets delictius i l’opinió dels turistes no s’ha tingut en compte, les dades no es corresponen a la realitat. Pregunta si no caldria revisar el model policial de la ciutat de Barcelona. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3115 Demana que analitzin l’enquesta conjuntament amb altres enquestes que s’han fet com la dels Serveis Municipals i que actuïn amb les dades que tenen. Conclou dient que hi ha promotors turístics estran- gers que diuen que Barcelona és una de les ciutats més insegures d’Europa i, com a barceloní, expres- sa la seva indignació. El Sr. Martínez afirma que el 90% dels turistes diuen que Barcelona és una ciutat segura. Pel que fa a les dades presentades considera que hi ha un empat tècnic. Opina que l’esforç de la ciutat s’ha de dirigir més cap a la convivència, cap a determinats fenòmens de petita delinqüència i cap a altres fe- nòmens similars, i que cal insistir que la defensa del conjunt de la ciutadania passa per un sistema judicial efectiu, per un sistema policial coordinat i efectiu, per un sistema de serveis socials efectius, per un control de la corrupció i per moltes altres coses que donin una sensació de seguretat més positiva, i pensa que llençar missatges erràtics, difícils de complir o de dubtosa legalitat no hi aju- da. Conclou dient que cal llençar un missatge clar i no alarmar la població, i que cal dir les coses tal com són i posar les dades com s’han d’analitzar, fer comparacions amb altres, i reclamar més eficiència policial als grans mecanismes, així com reclamar més implicació dels serveis socials a determinats fenòmens i, per tant, cal intentar treballar la segu- retat des d’una política integral. El Sr. Mestre subscriu el que ha dit el Sr. Forn perquè la majoria de ciutadans veuen que la segu- retat és el principal problema, cosa que obliga els governs a una acció decidida per modificar aquesta sensació d’inseguretat o de manca de seguretat suficient. No obstant això, afirma, com deia el Sr. Martínez, que la percepció de seguretat té a veure amb moltes qüestions, no només amb la seguretat, sinó també amb la situació econòmica i social, amb notícies publicades o transmeses a través dels mit- jans de comunicació, amb casos de corrupció políti- ca i amb els delictes de coll blanc, que malaurada- ment també ocupen pàgines i portades senceres dels diaris i primeres notícies dels telenotícies. Pel que fa als resultats de l’enquesta afirma que les dades de victimització desmenteixen que Barce- lona és cada dia una ciutat més insegura, ja que hi ha una tendència a estabilitzar els índexs de victi- mització. Fa avinent que les dades es corresponen amb les del registre policial de l’any 2008. Subratlla que encara que es percep una millora respecte a l’any 2007, cal continuar tenint una especial atenció i també cal actuar per millorar la seguretat de col·lectius que són més vulnerables per raons di- verses, com ara les dones, la gent jove i els majors de 65 anys. Indica que s’ha produït un increment molt petit de l’índex de denúncia i considera que és una qües- tió que cal treballar, però creu que és possible que aquest índex també tingui a veure amb el fet que la percepció de victimització no sempre es correspon amb els delictes realment comesos. I, finalment, destaca que se segueix manifestant, excepte en el cas de Ciutat Vella, una major percepció de segure- tat en el barri que en el conjunt de la ciutat, cosa que considera positiva. Manifesta el desacord del seu grup sobre que en l’enquesta de victimització aparegui el capítol de l’evolució del nivell de civis- me, ja que opina que el civisme no té res a veure ni amb delictes ni faltes, ni amb la percepció de segu- retat, sinó que és un fenomen que cal abordar des d’un altre punt de vista. Finalment, en relació amb la seguretat dels turis- tes, pensa que cal intervenir-hi, però creu que el que publiquen alguns mitjans estrangers no es cor- respon a la realitat i no respon a la percepció de seguretat que els turistes tenen de la ciutat, sinó que respon, exclusivament, als interessos d’opera- dors turístics d’altres països o d’operadors turístics anglesos que, senzillament, tenen altres destins turístics i, per tant, tenen un interès perquè les visites a la ciutat es redueixin i així afavorir altres destins turístics. La Sra. Escarp remarca que, objectivament, una enquesta de victimització mostra el panorama que l’equip de govern i les forces policials, conjunta- ment amb les estadístiques policials i la memòria de l’any judicial, tenen per saber les actuacions que s’estan fent, i assegura que mai se li dóna ni cap to d’optimisme ni cap to de victòria. Vol que quedi molt clar que és un tema que preocupa el govern i va lligat, també, a la iniciativa del govern de fer el Pla de seguretat de Barcelona. Considera que és una enquesta amb un panorama d’estabilitat i de contenció a la baixa, i que malgrat tot la percepció de seguretat es manté i millora. Recorda que a l’enquesta dels Serveis Municipals, Barcelona va aprovar en seguretat. Constata que si es comparen les dades de Catalunya amb les de Barcelona es podran desmentir algunes de les coses que es di- uen sobre el sistema judicial o sobre el sistema, en general, i així es veurà que Barcelona no va tan malament. Respecte a una afirmació que ha fet el Sr. Villa- grasa, comenta que l’any 1985 l’índex era d’un 26% i que l’únic moment en què es va reduir del 14% va ser l’any 1992, que va ser del 13%. Indica que a partir del 1993, coincidint amb la crisi eco- nòmica, l’índex va tornar a augmentar, i que el 1999 era del 18%. Indica que aquest any els índexs tornen ser com els de l’any 2004. D’altra banda, creu que el Sr. Forn ha introduït un debat molt important, que és la confiança en la justícia. Recor- da, primer, que per fer una modificació del Codi penal cal una majoria qualificada del Parlament, i per això demana la col·laboració de tots els grups polítics, per poder-la fer; segon, que existeix la disfunció entre el Codi penal i la Llei d’enjudi- ciament criminal, i tercer, que el Codi penal recull les ordres d’allunyament, i no es tracta de prohibir l’entrada a algú indiscriminadament, sinó que quan 3116 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 algú tingui l’ordre d’allunyament i faci una nova falta, haurà infringit una ordre judicial i aleshores la falta passarà a ser delicte. El Sr. Forn replica que ell intenta donar respostes al 20% de ciutadans de la ciutat que manifesten haver estat víctimes d’un delicte o al 14% que di- uen que el seu principal problema és la inseguretat a la ciutat. Quant al turisme, afirma que només constata uns fets i que no hi ha discussió possible. Finalment, contesta al Sr. Mestre dient que hi ha un augment del 40% de robatoris en domicilis, segons dades del Departament d’Interior. El Sr. Villagrasa considera que la gestió de l’espai públic també influeix en la sensació subjectiva de seguretat dels ciutadans. Reitera la pregunta de què faran per millorar la sensació d’inseguretat. Torna a dir també que els resultats de l’enquesta demostren que s’ha de millorar el model policial. Replica al Sr. Mestre, dient que no s’alien amb nin- gú, sinó que alguns operadors turístics importants diuen el que realment està passant a la ciutat, i afegeix que, si no passés això, en el transport pú- blic de Barcelona no s’avisaria del perill de robatori en tots els idiomes. El Sr. Martínez pregunta al Sr. Villagrasa quantes propostes ha fet el seu grup en relació amb la se- guretat ciutadana, a banda de la d’augmentar els recursos policials. Afirma que la sensació d’inse- guretat a la ciutat està creixent perquè està crei- xent l’atur i el nombre de gent que no té subsidi i també, malauradament, hi ha gent que s’ha quedat sense plaça a l’escola pública per fer Formació Pro- fessional per intentar trobar una sortida a la seva situació personal. A més, opina que hi ha fenòmens delictius que abonen aquesta sensació, que són reals i que s’han de combatre. Manifesta que no està en contra d’augmentar el sistema policial, sinó que el que està en contra és de fonamentar la se- guretat en un únic sistema, ja que considera que la política de seguretat de la ciutat s’ha d’abordar des de tots els paràmetres. El Sr. Mestre replica al Sr. Forn, dient que no té raó, ja que l’enquesta de victimització i el registre policial desmenteixen el discurs que el grup del Sr. Forn està fent dia rere dia, de manera continuada, sobre que l’increment de la inseguretat és un fet real a la ciutat. Manifesta que pensar que la situa- ció econòmica, el que s’explica a través dels mit- jans de comunicació i determinats fets delictius que tenen un gran impacte sobre l’opinió pública no afecta la percepció de seguretat és pensar que els ciutadans i ciutadanes viuen encapsulats en un món que no es comunica amb l’exterior. Contesta al Sr. Villagrasa que a tot arreu del món s’adverteix els usuaris del transport públic que tinguin cura dels seus objectes personals perquè es pot produir un robatori. La Sra. Escarp manifesta que el que preocupa els ciutadans de Barcelona, preocupa aquest govern i que per això el govern ha fet un Pla de seguretat de Barcelona amb voluntat transversal. Replica al Sr. Villagrasa dient que la multireincidència no està suprimida del Codi penal. Es dóna per tractat. 2. Seguiment del Programa de Suport a l’Orga- nització de les comunitats de veïns i veïnes. La Sra. Escarp proposa que, atès que hi ha dues compareixences posteriors i hi ha una altra comis- sió, es doni el punt per presentat i que es discuteixi un altre dia. El Sr. Blasi demana que el completin abans de presentar-lo, perquè el troben bastant insuficient. La Sra. Balseiro diu que s’ajustin els temps, fent les intervencions més o menys breus, i que el pre- sentin ara. El Sr. Lahosa puntualitza que, atès que els pre- sents ja tenen l’informe per escrit, només farà refe- rència a les dades quantitatives. Explica que el Pro- grama de suport a l’organització de veïns i veïnes és una iniciativa del govern municipal que va co- mençar l’any 2008. Exposa que l’objectiu d’aquest Programa és donar suport a les comunitats de veïns perquè puguin assolir una autoorganització dels seus assumptes que els sigui útil. Exposa que la tesi és que si les comunitats de veïns i veïnes tenen una capacitat d’autoorganització i d’autoresolució dels seus problemes o dels seus assumptes, això beneficiarà tant la creació de ciutadania com la reducció dels nivells de conflictivitat, així com tam- bé hi haurà un augment de bon nivell de convivèn- cia. Informa que per poder-lo desenvolupar més pro- activament, es va editar una guia de suport que utilitzen tant l’equip de suport d’educadors que hi treballen com les comunitats que ja tenen una certa autoorganització i amb aquesta guia ja en tenen prou per continuar-hi treballant. Fa saber que el mes d’abril del 2009 es va iniciar una prospecció mitjançant el creuament de dades de la piràmide d’edat envellida i de població nouvinguda, a partir de la tesi que el desconeixement mutu podia gene- rar, hipotèticament, algunes situacions de conflicte, i amb aquests creuaments i amb les ràtios que sor- tien es va fer un escalat de zones de recerca petita per fer aquesta prospecció. Dóna a conèixer que fins ara han fet la prospec- ció de 2.587 immobles que corresponen a 35.349 habitatges, i d’aquests, a partir dels criteris de va- loració amb quatre grans tipologies i pels ítems recollits, 45 casos poden representar la població diana d’aquesta intervenció, que es tradueix en un 1,74% en termes relatius. Afegeix que d’aquestes 45 casos, en aquests moments estan esbrinant si la propietat és vertical o horitzontal, perquè en el cas de propietat vertical no tindria sentit fer aquesta intervenció, i indica que, en tot cas, si és un pro- blema de propietat vertical i d’edifici malmès, hau- rien d’anar per altres vies. El Sr. Blasi expressa la seva perplexitat perquè no sap si aquest tema es presenta en aquesta Co- NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3117 missió per un tema d’incivisme o per un tema d’inseguretat en els edificis, i no de delinqüència ni de victimització, sinó de mesures necessàries per prevenir situacions de risc per a la seguretat de les persones i del mateix edifici. Vol saber qui desenvo- lupa les tasques tècniques i si aquestes tasques les marca la Regidoria de Seguretat, la d’Acció Social o Immigració. Pregunta també si hi ha coordinació entre les diferents regidories, ja que opina que de moment només sembla que hi hagin participat con- juntament en l’edició de 5.000 guies. Manifesta alguns dubtes, com ara si s’haurà actualitzat ja amb la participació dels nous tècnics de barri, si les inspeccions les fa la Guàrdia Urbana o si no, vol saber qui les fa. Reitera que es presenti aquest informe més complet més endavant. El Sr. Villagrasa valora positivament el Programa, sobretot el treball de mediació que es fa en les comunitats de veïns, però vol saber de quina regi- doria en depèn, i la transversalitat i la coordinació entre les diferents àrees. Demana dades sobre les intervencions activades a instàncies de les comuni- tats, perquè constata que a l’informe només apa- reixen les dades de la prospecció de l’Ajuntament. Suggereix fer una acció més pedagògica de reuni- ons amb les comunitats per explicar la guia i el Programa. El Sr. Martínez pregunta el paper que hi tenen els administradors de finques. Afegeix que, atès que des de Paisatge Urbà s’han endegat reformes en edificis que sempre han partit de la idea del pacte veïnal, vol saber la relació que té això amb les polítiques de Paisatge Urbà i si estan coordina- des o no, o si es vol fer un cens únic. La Sra. Escarp afirma que el que fan és una polí- tica de prevenció i una política de fomentar la con- vivència entre els veïns de manera que molts d’aquests conflictes no es traslladin posteriorment a l’espai públic. Contesta al Sr. Martínez, dient que han treballat conjuntament amb Habitatge i amb Immigració, perquè amb aplicacions integrals en alguns districtes ha anat molt bé treballar amb Immigració i les comunitats de veïns per resoldre part dels conflictes, i remarca que també han tre- ballat amb els administradors de finques. Fa saber que els temes de rehabilitació i de Paisatge Urbà són els que ara han d’integrar, perquè a través d’aquest acord poden aconseguir moltes millores en les rehabilitacions. De fet, fa saber que en els as- censors de Ciutat Meridiana ja s’havia treballat amb aquesta metodologia. Recorda que això és l’Àrea de Prevenció, Segure- tat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, que és una àrea que bàsicament treballa en prevenció. Explica que els tècnics de prevenció estan en els districtes i que estan lligats a la mateixa estructura funcional que els tècnics de barri i, per tant, es treballa també en el territori. Conclou dient que la voluntat de la guia i d’aquest treball és aprendre a ajudar a les comunitats a autoorganitzar-se, però també que tinguin cura dels propis espais, cosa que després es pot traslladar a tenir cura dels espais públics o privats d’ús públic. El Sr. Blasi insisteix que valdria la pena definir i concretar més aquest informe. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal A la Comissió: 3. Que comparegui el responsable del Govern Municipal que correspongui per informar a la Co- missió sobre les actuacions que s’estan desenvolu- pant al Cim del Tibidabo, i la seva afectació a la mobilitat futura en el sector en transport públic (operadors, tarifes i freqüències de pas per franges horàries i períodes de l’any) i privat, tant pels resi- dents del Cim del Tibidabo com pels visitants del temple i del mirador, tot detallant les variacions en la referida mobilitat en funció dels horaris i períodes d’obertura i tancament del Parc d’Atraccions. Sol·li- citem disposar d’una còpia per escrit de la resposta que es doni en Comissió. El Sr. Villagrasa llegeix l’enunciat i argumenta que tenen la impressió que a vegades el tema de mobilitat i transport públic gira només al voltant del parc d’atraccions del Tibidabo i de l’hotel Florida. La Sra. Jaurrieta recorda que aquesta explicació la va fer també al Consell d’Administració del Parc d’Atraccions del Tibidabo i que, per tant, els dife- rents grups presents en tenen coneixement. Co- menta, en primer lloc, que després de fer una anà- lisi de modalitat d’accés en transport al parc d’atraccions del Tibidabo l’any 2006, van detectar que el 60% dels visitants accedia amb transport privat i el 40%, amb transport públic. Llavors, van decidir invertir aquest resultat i que fos el 60% els que accedissin en transport públic i el 40% els que ho fessin en vehicle privat. Fa saber que a finals de l’any 2008 van encarregar un estudi d’accessibilitat al cim per potenciar aquests transports sostenibles que es va centrar en dos eixos: el foment del transport públic col·lectiu i la regulació del vehicle privat, amb l’eliminació dels espais d’aparcament més desendreçats. Exposa que per arribar al Tibidabo en transport públic hi ha tres vies: a) agafar els ferrocarrils fins a la plaça Kennedy, i allà agafar el tramvia blau i després el funicular; b) el Tibibus que circula de la plaça Catalunya al parc d’atraccions, i c) per Vallvi- drera, amb els ferrocarrils fins al Peu del Funicular i allà agafar el funicular i després el minibús 111. Quant al transport privat, hi ha la possibilitat d’aparcar al costat del parc, a l’aparcament de 500 places, o a un nou aparcament davant de l’Hospital Vall d’Hebron, concretament l’aparcament Sant Genís, amb un minibús llançadora que porta direc- tament per la Rabassada al parc d’atraccions del Tibidabo. Afegeix que, fins ara, hi havia l’apar- cament irregular al voltant del Tibidabo, però que 3118 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 l’han volgut eliminar, perquè generava una situació d’inseguretat per als vehicles aparcats. Indica que durant els mesos de l’any 2009 els usuaris han mostrat més tendència a agafar el funi- cular, segurament perquè n’han augmentat la fre- qüència de pas, que ara és de 10 minuts; concre- tament, la utilització del funicular respecte a l’any anterior ha crescut un 5%. El mateix succeeix amb el Tibibus, que ara surt cada 20 minuts de plaça Catalunya; concretament, s’ha produït un incre- ment d’un 8% respecte a l’any anterior. Pel que fa a l’aparcament dissuasori de Sant Genís informa que tenen pautat un preu que per als Tibiclubs és de 0 euros, i que la gent que passa tot el dia al parc té una tarifa única de 4 euros. Fa saber que en el mes de setembre els cotxes que han utilitzat aquesta promoció són uns 44 al dia. Dóna a conèi- xer que l’evolució de l’aparcament del Tibidabo es manté estable, atès que té les places que té. Conclou dient que la comparació de distribució modal dels accessos al cim del Tibidabo ha fet un salt quantitatiu aquest any respecte a anys anteri- ors, ja que han passat d’un 40% l’any 2006 a un 50% l’any 2008, i aquest any 2009 estan ja al vol- tant d’un 55%. Indica que els visitants del parc en el tram de transport públic passa del 12% al 25%. Destaca que en el transport privat el cotxe que aparcava irregularment passa d’un 23% l’any 2008 a un 14% d’accessos al parc l’any 2009, i que el cotxe privat aparcat irregularment baixa d’aquest 36% al 32%. Per acabar, presenta els comptes d’aquesta em- presa municipal. Pel que fa als costos que els supo- sa potenciar aquest transport públic, informa que totes les persones que pugen amb el funicular o amb el Tibibus, quan entren al parc d’atraccions del Tibidabo se’ls retornen aquests diners, ja que hi ha un descompte directe en el tiquet d’entrada de ma- nera que aquest sistema és gratuït i aquest des- compte suposa la quantitat, fins al mes d’agost, de 219.000 euros d’ingressos menys per a l’empresa. A això s’afegeix el cost que genera el Tibibus, l’aparcament de la llançadora i la campanya de foment del transport públic, i tot això suposa que la quantitat total destinada a aquest foment és de 600.000 euros. El Sr. Freixedes considera que amb aquest in- forme està clar que per al govern municipal no és una muntanya que a dalt hi ha un parc d’atrac- cions, sinó a l’inrevés, és un parc d’atraccions que dóna la casualitat que té tota una muntanya, cosa que fa que quan es planteja un informe de mobilitat del cim del Tibidabo, que és un barri on hi ha per- sones que hi viuen i treballen, hi ha una església i hi ha gent que hi puja a fer-hi tota una sèrie d’exercicis espirituals, es respon amb la mobilitat per accedir al parc d’atraccions. Demana un canvi en la manera d’abordar la mobilitat en el cim del Tibidabo. Opina que, primer, haurien de tenir clar com pugen, com es mouen i com preserven la seva tranquil·litat els dies de màxima afluència al parc d’atraccions els veïns de la zona; segon, haurien de tenir clar que no tothom té els mateixos horaris que el parc d’atraccions i, per tant, quan el parc d’atraccions estigui tancat, hi ha certs serveis que haurien de continuar funcionant; i tercer, que tot això està en un espai excepcional, que acabarà sent un parc natural i que val la pena que el protegeixin. Expressa que els agradaria que els expliquessin què estan fent per deixar de tenir el concepte de funicular com una atracció més del parc i que passi a ser un sistema més de transport públic de la ciu- tat. A més, els agradaria que es plantegés d’una manera seriosa una tarifa integrada, que també hi hagués una alternativa al tramvia blau i que es reforcés el minibús de barri 111. Fa saber que les obres que estan fent ara d’adaptació de la carretera al voltant del temple del Sagrat Cor són francament perilloses, ja que han suprimit voreres i en aquests moments els cotxes passen arran de la façana. Per acabar, demanen al govern municipal que faci una reflexió global de la muntanya tenint en compte que hi ha gent que hi viu, tenint en compte que hi ha una església, i tenint en compte, finalment, que els veïns del cim del Tibidabo o els de Cal Totxo han de tenir els mateixos drets que té qualsevol altre veí de la ciutat i que, per tant, el seu transport públic ha de ser de la màxima qualitat possible i sobretot integrat. El Sr. Villagrasa demana una còpia per escrit de l’informe, ja que així ho han sol·licitat a la compa- reixença. Afirma que al final els han donat la raó, ja que tot el sistema de transport públic gira al voltant del parc d’atraccions. Subscriu el que ha dit el Sr. Freixedes sobre que en el Tibidabo a més del parc d’atraccions hi viuen persones i afegeix que també hi ha persones que vénen a visitar la muntanya que no entren al parc d’atraccions. A més, opina que faran una adequació dels jardins i de les condicions de mobilitat que beneficiaran a l’hotel Florida i re- clama que la sensibilitat que es té cap a l’hotel es tingui també cap a les altres persones que hi viuen o que hi vénen. Expressa que està d’acord que es reguli l’estacionament irregular, però afirma que perquè aquest tipus d’estacionament no es faci, cal donar alternatives. Aporta solucions, com ara que el Tibibus funcioni independentment de l’horari del parc, que s’estableixi una integració tarifaria del funicular, que es millori la freqüència horària i que s’augmenti la capacitat del minibús 111, del qual qüestiona la seguretat. Fa avinent que es produeix una marginació respecte a la tarifa de l’aparcament de Sant Genís, ja que per als visitants del parc són 4 euros, mentre que per als veïns i visitants de la muntanya són 2,44 euros per hora. El Sr. Martínez recorda que la urbanització del cim del Tibidabo es va fer en una època en què la ciutat va considerar que aquesta part de la munta- nya era un lloc on posar instal·lacions diverses, com ara el temple expiatori o l’observatori Fabra, però NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3119 com que la història evoluciona, actualment la ciutat es mira Collserola des d’un altre punt de vista, i considera que probablement les decisions a pren- dre-hi haurien de ser a la inversa, és a dir, d’anar- hi traient instal·lacions. Expressa que per al seu grup el parc d’atraccions està en un lloc inadequat, que qualsevol element que faci referència a la mo- bilitat serà insostenible i que, per tant, mentre el parc d’atraccions estigui dalt de la muntanya serà costós de pujar-hi. El Sr. Mestre respon al Sr. Freixedes dient que és raonable que quan es demana que s’abordi la mobi- litat en el Tibidabo s’atengui especialment a la mo- bilitat derivada de l’existència al cim del Tibidabo d’un parc d’atraccions, que és una mobilitat molt superior que la derivada de les visites al temple expiatori. Informa que el Grup Municipal d’ICV ha treballat sempre perquè l’accés al cim del Tibidabo es faci cada vegada més en transport públic i no privat. Explica que han fet aportacions en el Pla especial urbanístic del Tibidabo, que es va discutir i elaborar l’any 2007, i que aquestes aportacions ja han donat resultats que són contrastables. D’una banda, la gratuïtat del funicular per a les persones que acce- deixen al parc que n’ha fet augmentar en més del doble el nombre d’usuaris; en segon lloc, el Tibibus, també gratuït per a totes les persones que visiten i que adquireixen una entrada al parc d’atraccions, cosa que també ha fet que el percentatge de per- sones usuàries n’hagi augmentat també més del doble, i, finalment, també el minibús llançadora des de les zones d’aparcament, que ha donat com a resultat una tendència indiscutible a l’alça, del seu ús. Valora positivament que no s’hagi augmentat el nombre de places de l’aparcament de la torre de Collserola i de l’aparcament del Tibidabo per dissu- adir així l’accés en vehicle privat, així com també troba important la política de tancament d’es- tacionaments irregulars que existeixen a la munta- nya, ja que tot això ha fet que hagi augment l’accés al cim del Tibidabo en transport públic, que avui és d’un 55% i any rere any es va incrementant. La Sra. Jaurrieta exposa que les actuacions que fan al cim del Tibidabo són les següents. La primera actuació es fa en el tram que va des de la plaça del Tibidabo fins al mirador de la cota 500, que corres- pon al tram d’accés restringit mitjançant una pilo- na. Dóna a conèixer que fa dos anys van obrir la cota 500, que és una zona lliure de pagament, on es poden fer itineraris accessibles i alguna actuació del mateix parc i, per tant, consideraven que aquest tram havia d’estar d’acord amb aquest nou concepte de parc d’atraccions del Tibidabo, i a més pensen que és un punt fort de lleure per als ciuta- dans de Barcelona. Informa que l’accés a aquest tram el tindran el minibús 111 i el veïnat. La sego- na actuació es fa en el tram que va des del mirador de la carretera BB-1800 fins a la cruïlla de l’accés sud al parc, i aquí el que es fa és construir una nova vorera. La tercera actuació es fa en el tram de la carretera BB-1418, que va des del nucli de Vall- vidrera fins a la carretera la Rabassada, i aquí es fa una actuació molt important, juntament amb la Diputació de Barcelona, en què es delimita una banda reservada i protegida per als vianants i tam- bé hi haurà una actuació de reducció de la velocitat dels cotxes a 40 km/h; per tant, aquest tram de carretera passarà a ser un camí més de l’entorn del Tibidabo on la gent podrà anar a peu. La quarta actuació és fruit de les reunions que han tingut amb els veïns del cim del Tibidabo i inclou el tram que va de l’aparcament a l’accés sud, i aquí es delimita un camí que no existeix mitjançant fitons de pro- tecció al llarg de tot el recorregut, cosa que facilita- rà el moviment dels vianants. Fa avinent que aquestes actuacions a l’entorn del cim representen una supressió de 300 places d’aparcament irregu- lar, cosa que fa guanyar seguretat per als cotxes i que els veïns tindran una bona reducció de cotxes al voltant que busquen aparcament. Contesta al Sr. Freixedes, dient que tots els ser- veis continuaran tenint accés per aquest primer vial més restrictiu. Comunica que estan en converses amb el temple i que estan millorant els accessos que poden ser segons els seus usos. Fa saber que el funicular funciona tot l’any. Respon al Sr. Villa- grasa, afirmant que no és veritat que el transport públic només vagi lligat a l’horari del parc d’atraccions del Tibidabo, ja que reitera que el funi- cular funciona tot l’any, i el minibús 111 també. Està d’acord que cal fer un reforç del minibús 111 i, precisament, per això estan estudiant amb Transports Metropolitans la freqüència horària que han de reforçar. Constata que el funicular és en si una atracció aquí i en diferents ciutats eu- ropees, i comenta que una altra cosa és que esti- guin mirant amb els veïns de fer realitat la inte- gració tarifària. Conclou dient que tindran una actuació molt con- tundent amb els cotxes que vagin ocupant espais que no els pertoquin i, a més, tenen pilones a la zona dels veïns que fan que si algun cotxe vol apar- car en un carrer de veïns, no ho pugui fer. Recorda que el Tibibus és un transport pensat per a les per- sones que pugen al Tibidabo. El Sr. Freixedes contesta al Sr. Mestre, dient que a vegades es pot ser laïcista, o defensar una certa laïcitat, però que s’ha d’entendre que hi ha gent que creu i s’ha de permetre que aquesta gent pugui continuar amb la seva vida amb tranquil·litat, cosa que amb la intervenció del Sr. Mestre, que ha menystingut absolutament les activitats que es fan al temple, li ha semblat que no era ben bé així. Respon a la Sra. Jaurrieta, admetent que en moltes ciutats europees tenen funiculars com atraccions, però són funiculars que no van enlloc, que servei- xen només per pujar una muntanya, per veure les vistes, etc. Afirma que el funicular del Tibidabo va a un temple, va a un barri on hi viu gent i que, per 3120 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 tant, hauria de funcionar amb horaris i amb un concepte de transport públic, no d’atracció. Consi- dera que s’han de fer passos decidits cap a la inte- gració tarifària d’aquest transport públic perquè, a més, això és el que pot donar un accés més soste- nible i amb més capacitat al cim del Tibidabo, lli- gant-ho amb la resta de la ciutat i, en aquest sen- tit, pensa que és important que se solucioni el lligam entre la plaça Kennedy i el funicular amb algun transport alternatiu al tramvia blau, si no és que el tramvia blau també es consideri com a transport públic i, per tant, s’integri. Està d’acord a ampliar la capacitat de la línia 111, però també considera que aquesta llançadora que s’ha fet des de Sant Genís ara hi ha l’oportunitat de fer una nova línia d’autobús que vagi al cim del Tibidabo, ja que aquesta línia que va al nou aparcament de la Vall d’Hebron serveix als veïns del Tibidabo per connectar-los amb equipa- ments o amb l’oficina de Correus. Conclou dient que cal pensar en la gent que puja al parc d’atraccions, però també en els altres. El Sr. Villagrasa opina que és molt important mi- llorar la freqüència de pas del minibús 111, estudiar la integració tarifaria, la prioritat de pas dels veïns en els llocs on hi ha pilones i una única tarifa a l’aparcament de Sant Genís, tant per a l'usuari del parc del Tibidabo com per als veïns i visitants del temple. Demana que a mesura que es vagin tan- cant temes, s’informi als grups municipals i als ve- ïns. El Sr. Martínez reitera que el cim del Tibidabo té un parc d’atraccions que és incompatible amb un parc natural i que, per tant, hi ha d’haver una mo- bilitat que sigui la justa per abastir els elements quotidians. Conclou dient que tard o d’hora la ciutat haurà de treure aquest parc del cim. El Sr. Mestre respon al Sr. Freixedes puntualit- zant que ell ha dit que la mobilitat derivada dels visitants del temple és molt inferior a la derivada dels visitants del parc d’atraccions, i que això és una evidència i que no té res a veure amb la lliber- tat de culte ni amb el respecte a la llibertat religio- sa, ja que li garanteix que el primer interessat se- gurament en aquesta sala que això es produeixi a Barcelona és el mateix Sr. Mestres, atès que és el responsable de l’Oficina d’Afers Religiosos. Conclou dient que era una simple comparació i un comentari que els fets evidencien que és realment així. La Sra. Jaurrieta contesta al Sr. Mestre que creu que ha quedat claríssim la sintonia d’aquest govern amb el treball de transport públic per arribar als equipaments municipals. Respon al Sr. Freixedes, dient que fins aquest any han tingut el minibús 111 per arribar al parc d’atraccions del Tibidabo i li fa saber que, tot i que fa dos o tres anys que funciona en aquest tram, els usuaris que agafaven aquest transport són mínims per no dir pràcticament ine- xistents, perquè les persones que trien aquest iti- nerari agafen el tramvia blau. Per tant, van decidir que qui agafés aquest itinerari anés amb el tramvia blau, i que aquest minibús 111 l’han posat només com a llançadora perquè l’agafés la gent que deixa el cotxe a l’aparcament a Sant Genís. Per acabar, assegura que el Consell d’Administració del Parc d’Atraccions del Tibidabo està sempre informat de les actuacions que es fan i que continuaran infor- mant-lo, i al seu grup també. Recorda al Sr. Martínez que el parc d’atraccions del Tibidabo està dins de la trama urbana del cim del Tibidabo i que, per tant, no és gens incompati- ble, sinó al contrari, dóna vida a la muntanya. Li pregunta si considera també incompatible la vida dels veïns del cim del Tibidabo, de Vallvidrera i de les Planes, que estan en el que serà parc natural en un futur. Ella personalment pensa que no ho és i, per tant, si és factible la vida dels veïns en aques- tes trames urbanes al voltant del parc natural, també ho és el parc d’atraccions del Tibidabo. Es dóna per tractada. 4. Que comparegui el responsable del govern municipal amb l’objecte de poder explicar les línies d’actuació en relació a la seguretat, la convivència i la vigilància de l’espai públic a Ciutat Vella. El Sr. Martínez indica que aquesta compareixen- ça l’han personalitzat no tant en la regidora, sinó en la persona que té el comandament polític efectiu de la seguretat del territori de Ciutat Vella i ente- nen que això recau en l’alcalde i en el conseller d’Interior. Fa saber que l’han demanada perquè reiteradament se’ls ha contestat que la coordinació policial i el comandament policial, a partir de la Taula de Coordinació de Seguretat, requeien en la regidora del Districte. Afegeix que aquests darrers dies s’ha informat que un comandament de Guàrdia Urbana s’incorpora a l’estructura policial de la Guàrdia Urbana de Ciutat Vella i, aleshores, volen veure qui ve a aquesta Comissió, perquè si se’ls diu reiteradament que la coordinació de la seguretat de Ciutat Vella és responsabilitat d’una persona, és aquesta persona la que hauria de comparèixer. De tota manera, afirma que ni el nom fa la cosa ni la persona fa el tot, i afegeix que, en definitiva, el que els interessa és la seguretat de Ciutat Vella i del Raval, perquè creuen que Barcelona s’hi ha de po- sar al cent per cent, per la qual cosa opinen que el moviment continu, les idees constants i el treball insistent és allò que els portarà a una situació del Raval que sigui més ben portada pel conjunt de la ciutat i millor viscuda pel conjunt dels seus veïns. Finalment, volen saber si les actuacions endegades fins ara amb caràcter d’urgència han estat efectives i si seran sostingudes i sostenibles en el temps. La Sra. Escarp agraeix la presentació que ha fet el Sr. Martínez. En primer lloc, disculpa la regidora de Ciutat Vella. Comenta que el govern s’ha decidit que aquest tema es tractés en el marc de la Comis- sió de Seguretat i, per tant, amb els mateixos membres de la Comissió. Informa que a la sessió del mes de juny de la Junta Local de Seguretat de NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3121 Barcelona es va acordar crear una Junta Local de Seguretat Específica de Ciutat Vella per abordar la seguretat i perquè no fos només estrictament una taula de coordinació policial, sinó també una junta local, ja que això permetia que hi fossin la Fiscalia, la Judicatura, el Govern de la Generalitat i els tres cossos policials; a banda, també, de la periodicitat setmanal de reunions de la Taula de Coordinació Policial i de la Taula de Policia Administrativa de Ciutat Vella, que té una periodicitat més alta que la que tenen a altres districtes. Dóna a conèixer que s’han fet actuacions amb caràcter i voluntat permanent, com és el Decret de restricció d’horaris d’activitats a determinats esta- bliments comercials, que serveix per fer un control molt exhaustiu perquè els establiments que gene- raven conflictivitat a la via pública i molèsties als veïns tanquessin a unes hores determinades a través de depurar al màxim les competències municipals i per determinar i prohibir l’obertura entre les 00.00 h i les 7.00 h del matí, cosa que evitava que algun tipus d’establiment generés molt més problemes en l’espai públic. S’han incrementat els serveis conjunts amb Mossos d’Esquadra i la UCRIF (Unidad Contra las Redes de Inmigración Ilegal y Falsificaciones Documentales), bàsicament el Cos Nacional de Poli- cia, amb diverses línies d’actuació, i també el servei permanent coordinat de presència policial, on hi són presents els tres cossos policials a la Rambla i en- torns i també al Raval, amb operacions conjuntes també en diferents espais del Districte; concreta- ment, n’han fet 115, algunes d’elles determinades d’estrangeria i altres de drogues o prostitució. Informa que s’ha creat un servei conjunt i coor- dinat, com són els serveis d’intervenció a l’espai públic, que determina més el Districte, que són potser menys policials i més lligats a la participació de tothom. Es tracta d’espais conjunts i coordinats de Guàrdia Urbana amb Neteja i Serveis Socials o amb el Servei de Gestió de Conflictes, a través de la Unitat de Gestió de l’Espai Públic que inclou Pre- venció, Via Pública, Manteniment, Serveis, Inspec- ció Polivalent i Promoció Econòmica. Aquest servei actua a partir de tres eixos bàsics: la promoció al civisme, la garantia i la incentivació de les ordenan- ces, i l’inici de les actuacions pertinents per a la restitució de la legalitat. Afegeix que també s’han fet actuacions en què hi participa la Guàrdia Urbana sobre Acció Social. Conclou dient que s’ha treballat en 24 espais, pel que fa a la descripció de la situa- ció i l’establiment d’un pla d’actuació específica, bàsicament, sobre accions socials. Comunica que tot això està recollit en la mesura de govern que va presentar al Plenari de Ciutat Vella, el 3 de juny de 2008. Informa que s’ha fet un pla de xoc de la zona de la plaça Blanquerna i roda- lia, que suposa un treball transversal i coordinat amb l’Agència de Salut Pública, Serveis Socials i Mossos d’Esquadra, bàsicament en seguretat. Fa saber que la Guàrdia Urbana ha fet tres accions molt determinades: increment del nombre d’agents de dia, tarda i nit específic de la unitat territorial; increment del nombre d’agents per a les unitats especialitzades perquè pugui haver una dedicació també de les unitats especialitzades en l’àmbit de Ciutat Vella, sense desatendre la resta de la ciutat, evidentment, i que l’intendent major responsable d’aquest àmbit territorial tingui la seva seu al Dis- tricte de Ciutat Vella perquè el seu control i efectivi- tat sobre el territori sigui molt més directe. Al ma- teix temps, pel que fa a la policia de proximitat, s’han creat les figures d’un caporal i dos agents que siguin referents en els barris. Pel que fa a la resta, s’han establert zones i punts de vigilància unifor- mada, amb seguretat i convivència, que són molt més estàtiques. Explica que s’han potenciat dos grups molt im- portants. El grup operatiu de prevenció, de Guàrdia Urbana, que també treballa amb les altres entitats, però que es dedica bàsicament a la venda ambu- lant, mendicitat, trilers, furts i que fa molta vigilàn- cia de l’espai públic. I aquesta va compaginada amb la Unitat de Vigilància d’Espais Públics, on hi ha el grup específic de delictes contra la salut públi- ca, de drogues, que la Guàrdia Urbana ja ha creat, que treballa amb els punts més crítics del districte i que entre el 5 i el 19 d’octubre han detingut 14 persones. Aquest segon grup treballa bàsicament amb la Llei 1/92, drogues i tinença d’arma blanca. Finalment, aporta com a dada que el 85% de l’actuació de totes les policies la fa la Guàrdia Urba- na i anuncia que estan a l’espera que Mossos creï també el grup específic de delictes contra la salut pública i de drogues. El Sr. Forn vol saber si aquesta Junta de Segure- tat havia existit ja abans, ja que li sembla que sí, però no sap si en realitat es tractava d’un consell de seguretat. Demana quina diferència hi ha entre un consell i una junta de seguretat. Posa en dubte que amb els efectius actuals de Guàrdia Urbana i de Mossos d’Esquadra hi hagi prou per complir amb totes les mesures i normatives. Vol saber com fun- ciona la coordinació amb el cos de Mossos d’Esquadra. Vol que els expliquin si ja existeix el grup especialitzat en la lluita contra màfies relacio- nades amb la prostitució, que s’havia anunciat dar- rerament que crearien els Mossos d’Esquadra, i també pregunta com es coordinarà aquest grup amb els diferents grups policials. Demana les dades de furts a Ciutat Vella durant els anys 2005, 2006, 2007, 2008 i 2009 per comprovar si l’evolució és positiva o no. Vol saber els llocs de Ciutat Vella on s’han instal·lat càmeres de videovigilància i el mo- tiu. Respecte a la venda ambulant, creu que s’ha d’actuar més contundentment. Recorda que han demanat a Fiscalia que s’abordés la multireincidèn- cia, mitjançant l’allunyament dels lladres habituals i pregunta com es pensa fer això. El Sr. Villagrasa manifesta que mai posaran en dubte el treball que fa la Guàrdia Urbana en el Dis- 3122 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 tricte de Ciutat Vella, simplement vol saber que si el 60% de les detencions les fa la Guàrdia Urbana, què fan els Mossos d’Esquadra, perquè a més tam- bé hi ha les actuacions de la Policia Portuària i de la Policia Nacional de detencions de crim organitzat i de temes d’immigració. Afirma que possiblement un dels problemes que hi ha a Ciutat Vella en la segu- retat és la coordinació entre Mossos i Guàrdia Ur- bana. Assegura que l’alcalde crea confusió quan diu que l’intendent major de la Guàrdia Urbana s’instal·larà a Ciutat Vella i fa creure que aquest intendent major dirigirà la seva seguretat, quan en realitat l’únic que fa és traslladar el seu despatx a la Rambla. Vol saber les funcions que tindrà aquest intendent major sobre el Districte de Ciutat Vella, o si simplement exercirà les seves funcions, com ha fet fins ara, sense influir en les funcions de l’actual intendent de Ciutat Vella, el Sr. Rodríguez. Destaca que un altre gran problema és la gestió de l’espai públic, perquè hi ha un problema de con- vivència que a vegades deriva en incivisme i a ve- gades en problemes de seguretat. Pregunta com gestionen els espais públics com ara la plaça Reial o la plaça dels Àngels, i com gestionen la remodelació de la plaça Castella, i si els problemes de seguretat o punts negres de civisme que hi havia al final, després de tota l’obra, han quedat com estaven. Remarca que el seu grup ha denunciat en dife- rents plens, i per escrit també, els punts de venda de drogues i, tot i que reconeix que s’hi actua, tor- nen a sortir els mateixos llocs amb les mateixes persones. Afirma que el pla d’usos per millorar la convivència no està ni consensuat ni aprovat i que ell encara no ha vist l’esborrany del text d’aquest pla per poder-hi treballar. Conclou dient que el pla d’usos és el que ja hi havia i que no n’hi ha cap de nou. Vol saber per què els grups municipals no tenen representació en la Junta Local de Seguretat de Ciutat Vella, ja que no entén que els grups munici- pals siguin en el Consell de Seguretat Urbana i no en aquesta Junta. Exposa que la pressió demogràfi- ca que hi ha a Ciutat Vella tant pel nombre d’habitants per metre quadrat com pels visitants tant barcelonins com turistes fa que calgui un re- forç quant a mesures de seguretat, com ara media- dors, treball social, Guàrdia Urbana, i també la mi- llora de la coordinació amb els Mossos d’Esquadra. Reconeix el treball que fa la Guàrdia Urbana, però considera que alguna cosa no funciona amb la co- ordinació amb els Mossos d’Esquadra, perquè no li sembla normal que la Guàrdia Urbana faci el 60% de detencions i menys del 40% els Mossos d’Es- quadra, quan la competència dels Mossos és la competència de seguretat ciutadana. Conclou dient que creu que Ciutat Vella no està bé en matèria de seguretat, perquè si no, no es parlaria del reforç que ha fet la Guàrdia Urbana. El Sr. Martínez creu que l’anàlisi en relació amb la seguretat a Ciutat Vella i concretament al barri del Raval està fet, i opina que hi ha alguns ele- ments coneguts i d’altres no, que són alguns errors petits o grans que s’han comès en el passat, però pensa que l’objectiu no és entrar precisament en aquest debat, sinó trobar-hi solucions a partir d’un concepte ciutat analitzat des de diversos punts de vista, com ara el del dret a la ciutat, entès com a tal en diversos fòrums internacionals, i que al final és el dret a l’espai públic, que el seu grup defineix a partir de la mobilitat i a partir de la participació. Explica que ha de ser la participació directa, la implicació en les decisions, la implicació en entitats, en treball directe sobre l’espai públic, o indirecte, que s’exerceix a partir del control social; control social que opina que gairebé en tots els llocs del Raval s’ha perdut, i que l’han de recuperar a mar- xes forçades. Però afirma que perquè el control social sigui efectiu, ha de ser creïble, i perquè el control social sigui efectiu i, per tant, creïble, s’ha de dissociar clarament el que són aquells fenòmens de convivència en què el control social pot ser efec- tiu del que són altres tipus de fenòmens més rela- cionats amb la seguretat i amb la delinqüència en què el control social no només no és efectiu, sinó que no hi pot intervenir. Reconeix que la coordinació policial és un ele- ment bàsic i que quan es tracta de dues institucions tan importants com la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, no sempre és fàcil, però que s’ha de tendir cap a aquesta excel·lència de coordinació. A banda, indica que hi ha altres eines per treballar-hi. En aquest sentit, el seu grup és partidari de treba- llar el tema del Raval i de la ciutat en general d’una manera transversal. Recorda que el seu grup va demanar recentment un estudi de salubritat del barri del Raval que va ser acceptat pel govern i que esperen que puguin tenir aviat les dades, ja que a partir d’elles s’hi podrà treballar. De la mateixa manera, recorda que alguna activitat també va ser pactada i acordada en relació amb pactes veïnals i amb intervenció dels veïns a determinats entorns, i opina que són aquests pactes els que han de ser efectius. També considera important la coordinació amb col·lectius més o menys organitzats de nous barcelonins provinents de la immigració. En aquest cas, pensa que ja hi ha elements de coordinació i elements de contacte, però opina que probable- ment falten elements d’informació, d’assessora- ment, de coordinació, d’implicació, etc., que poden millorar determinades visions, i la participació en la defensa del dret de la ciutat per part d’aquesta gent. Pel que fa a la contracta de la neteja, espera que a partir de la setmana que ve, que entra en vigor, hi puguin treballar. D’altra banda, exposa que hi ha determinats fe- nòmens de convivència que no es podran treballar estrictament a través del pacte, ni a partir d’una pressió constant i incisa en un determinat espai per part de la Guàrdia Urbana o dels Mossos, sinó que s’hauran de treballar també a partir de processos NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3123 educatius més o menys reglats, que poden aportar els educadors de carrer. Pel que fa al conjunt d’eines, algunes són més efectives que altres, algu- nes són més difícils de treballar que altres, i en algunes es troben davant d’organitzacions amb sistemes de defensa que a vegades superen la ca- pacitat de defensa de l’Ajuntament en relació amb els Serveis Jurídics que, almenys en el cas del Ra- val i de Ciutat Vella, s’ha de reforçar. Diu que el Pla d’usos està en discussió, però afirma que el que no està en discussió és que el Pla d’usos es va crear precisament perquè l’activitat privada no determini allò que passa en l’espai públic, i així doncs, quan l’activitat és legal, volguda i necessària es fa un pla d’usos; quan l’activitat ni és legal ni volguda ni necessària es fa actuació policial. El seu grup es congratula per algunes de les no- ves incorporacions d’estratègies, algunes de les quals ja venien de lluny, com ara la decisió de la generació del pla d’usos i el control d’horaris. Ente- nen que hi ha elements que no poden ser estricta- ment una solució a curt termini, perquè els veïns i les veïnes han de saber que allò que està passant al seu carrer és efectiu i real, i probablement hauran d’informar-los millor. Manifesta que el seu grup no és partidari de generar una gran presència policial durant una setmana en un lloc, perquè després no passi res; això és una estratègia a curt termini que el que acaba fent és crear un desarrelament del veí. Manifesta que estan a favor d’estructures que permetin una activitat sostinguda en el temps i considera que això els veïns ho han de saber. Con- clou dient que si aconsegueixen que els veïns de Ciutat Vella i els veïns del Raval, en particular, ve- gin creïble i es creguin el seu Ajuntament i es cre- guin que ells formen part d’aquesta defensa del dret a la ciutat, hauran fet un gran pas endavant en relació amb aquesta participació de control social, i a més hi haurà un treball efectiu al darrere que reconduirà, resituarà i posarà les coses més en el seu lloc, amb el benentès que estan parlant d’una capital internacional que té uns fenòmens associats de caràcter econòmic, de caràcter de globalització en aspectes positius i negatius. La Sra. Escarp puntualitza que la Junta Local de Seguretat és una junta local que, d’acord amb el que diu la Carta municipal, pot crear-ne una altra i específica per a Ciutat Vella, definida a la llei i defi- nida a la Carta municipal de Barcelona, en la qual hi participen els cossos policials, els responsables polítics d’aquests cossos policials, és a dir, el De- partament d’Interior i la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Barcelona, la Judicatura, la Fiscalia i els tècnics municipals, l’alcalde, que és qui la presideix, el regidor o regidora de Seguretat i la Guàrdia Urbana. Llavors, si es crea per acord d’aquesta Junta una Junta Local de Seguretat a Ciutat Vella, és el que permet, a diferència d’una Taula de Coordinació Policial, d’incorporar en aquest marc de discussió els responsables polítics d’aquests cossos policials al mateix temps que la Judicatura i la Fiscalia, i aquí no hi participen els grups municipals, més que els governs respectius que hi són. Destaca, d’altra banda, que tant el Consell de Seguretat Urbana com els consells de Seguretat i Prevenció que hi ha a cada un dels districtes són consells de participació on hi participen els grups municipals, si són els de districte, i si és el gran, els responsables dels grups municipals, on hi participen entitats i associacions, i hi participen, en aquest cas com a ponents, els cossos policials i els responsa- bles de Seguretat dels districtes. Per tant, subratlla que hi ha una gran diferència entre un òrgan de decisió, un òrgan de gestió i d’anàlisi de la segure- tat i de gestió, i un consell de participació, que té la funció d’analitzar i participadament també prendre mesures que després, abans que els operatius, les juntes locals de Seguretat executaran. Assegura que ella no ha dit que no calien més efectius, sinó que ha dit: "Hem incrementat i in- crementarem els efectius policials a Ciutat Vella per part de la Guàrdia Urbana", i afirma que han dema- nat exactament el mateix en el cas de Mossos d’Esquadra. Recorda que el mes de juny es van incorporar una sèrie d’agents que surten de l’Escola, que treballen fins que s’acaba l’operació estiu, i que, en aquest moment, estan fent les dife- rents rotacions, com fan els Mossos d’Esquadra. Per tant, a partir del 20 de novembre, que hi ha l’extensió de la policia de proximitat a la resta de la ciutat, ja quedaran determinats els agents a cada una de les casernes i, a més, es farà més efectiu aquest increment, que ja s’ha produït i que acaba- ran de rematar amb la volta aquesta que estan fent, igual que fan els Mossos d’Esquadra. Conclou dient que estan incrementant els agents i que tam- bé incrementaran les unitats especialitzades perquè puguin tenir més presència, sobretot pel que fa a nits i a caps de setmana, perquè entenen que allà és on hi ha algun problema. Informa que els Mossos d’Esquadra han creat un grup específic relacionat amb la prostitució. Aquest grup sorgeix de la Junta Local de Seguretat en la qual es demana que no només Estrangeria ni Lluita Contra Xarxes Internacionals hi siguin, sinó que també hi participin Mossos d’Esquadra. Aquest grup actua a partir de tres paràmetres: la lluita contra les xarxes internacionals, la protecció de les dones i la convivència en l’espai públic. Afegeix que el go- vern de la ciutat i l’Agència per a l’Abordatge del Treball Sexual també hi estan treballant. Pel que fa als furts diu que no té les dades aquí. Respecte a les càmeres de videovigilància, fa saber que hi va haver una demanda que sorgeix, si no s’equivoca, del Consell de Seguretat de Ciutat Vella, de sis a la zona de la Rambla, una en una zona més cap a la banda del Raval i altres en el barri Gòtic. Notifica que estan totes tramitades i creu que van a la Comissió de la Generalitat, si no han passat ja, 3124 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 aquest mes, perquè no hi van poder passar el juliol, i passen directament a la Comissió de Videovigilàn- cia del Tribunal Superior perquè en doni l’auto- rització. En relació amb els llauners, afirma que és un fe- nomen complicat, tot i que des que va entrar en vigor l’Ordenança han decomissat 800.000 llaunes. Però al costat d’això, treballen amb una de les em- preses per tal d’acotar i treballar amb els distribuï- dors amb penalitzacions concretes sobre si no hi han distribucions, seguiment de llocs de distribució que es poden fer i el treball directe amb el col·lectiu de persones pakistaneses, sense criminalitzar, pe- rò, cap col·lectiu, sinó que és el que més es dedica al tema de llauners. Quant a la multireincidència i allunyament, expli- ca que en el moment que una persona multireinci- dent amb faltes i amb una ordre d’allunyament, se la torna a detenir, ja no és una falta, sinó un delic- te, perquè ha infringit un ordre judicial, i infringir una ordre judicial d’allunyament, d’acord amb el Codi penal, incorpora presó. Respecte a l’orga- nització policial, informa que s’ha reforçat la línia de comandament a través d’una presència molt més efectiva, de la mateixa manera que l’han reforçat amb la policia de proximitat, és a dir, que estan adaptant l’organització també de la Guàrdia Urbana a la idiosincràsia de Ciutat Vella. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 5. La Comissió de Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona acorda: Instar la convo- catòria immediata del Consell de Seguretat Urbana de Barcelona per donar explicacions de quin és l’estat de la seguretat a la nostra ciutat i quines accions es preveuen per redreçar l’actual situació. El Sr. Forn recorda que ja havien demanat aquesta preposició abans i que la resposta que l’Àrea de Seguretat els va donar era que l’Ajun- tament ja havia reclamat la convocatòria a la Gene- ralitat. Fa saber que el reglament d’aquest Consell de Seguretat estableix reunions dos cops a l’any i es queixa que fa més d’un any que no en fan cap. Assegura que per als grups de l’oposició, i s’imagina que també per a moltes entitats que hi participen, és en aquest Consell quan reben molta informació útil per fer la seva tasca de fiscalització. Demana, atès que el Departament d’Interior no s’acaba de decidir a convocar-la, que es pugui fer pressió, en aquest cas ja no només des del govern, sinó des de la mateixa Comissió de Seguretat, per- què se’ls escolti i perquè finalment es convoqui. El Sr. Villagrasa expressa el vot a favor del seu grup, ja que consideren urgent que es convoqui aquest Consell, primer, per una qüestió formal per- què, segons el reglament, aquest Consell s’ha de reunir dues vegades l’any i, després, per un tema de contingut, atesa la situació d’inseguretat que pateix Barcelona i, a més, remarca que cal replan- tejar-se també el sistema policial de la ciutat. El Sr. Martínez manifesta el vot en contra del seu grup, ja que creu que per tot el que han expressat avui seria contradictori donar suport a aquesta pro- posta. El Sr. Mestre expressa el vot contrari del seu grup, atès que el Consell de Seguretat es convocarà en el proper mes. La Sra. Escarp manifesta el vot en contra del seu grup, també perquè el Consell de Seguretat es con- vocarà en la segona quinzena de novembre o a principis de desembre. El Sr. Forn es queixa que es doten de reglaments i ordenances i que finalment no serveixen per a res. El Sr. Villagrasa suposa que d’aquí a final d’any es convocarà dues vegades el Consell de Seguretat per complir així amb el reglament. La Sra. Escarp puntualitza que el vot en contra no vol dir en cap moment que no estiguin d’acord que es convoqui el Consell de Seguretat Urbana. Recorda que ella mateixa els va enviar per escrit els requeri- ments que l’Ajuntament de Barcelona havia fet per convocar aquest Consell de Seguretat Urbana. La Sra. Escarp expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ICV-EUiA, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot contrari d’ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal PP: 6. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar al Govern Municipal a aprovar un Pla de Mo- bilitat Escolar per als barris de Pedralbes i Sarrià. El Sr. Villagrasa informa que el govern els ha proposat una transaccional i manifesta la seva ac- ceptació. El Sr. Freixedes expressa el vot a favor del seu grup, tot i que puntualitza que preferirien més que en comptes de Pedralbes i Sarrià, fos per a tot el Districte de Sarrià-Sant Gervasi i la part alta de les Corts. El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3125 el Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Ins- tar al Govern Municipal a aprovar un Pla de Mobili- tat Escolar per als barris de Pedralbes i Sarrià, de comú acord amb les escoles que ho desitgin i en el marc del Pla de mobilitat que ja s’ha iniciat als ter- ritoris. Del Grup Municipal ERC: 7. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda que, amb l’objectiu de pacificar el trànsit al carrer Riera de Sant Miquel i els seus voltants i un cop finalitzades les obres al Mercat de la Llibertat, aquest esdevingui un carrer amb plataforma única, de prioritat invertida, i amb el sentit del trànsit oposat a l’actual, és a dir, de muntanya a mar. El Sr. Martínez presenta la proposició i comenta que, en el seu dia, el Pla de mobilitat de Gràcia va preveure una pacificació de la Riera de Sant Miquel. Recorda que aquest fet quedava supeditat a les obres del Mercat de la Llibertat, que es va instal·lar en una carpa a la plaça de la Gal·la Placídia, i que aquest procés s’havia d’acabar amb la urbanització en un únic espai a aquesta mateixa plaça, algun tipus d’actuació als jardinets de Gràcia i la pacifica- ció de la Riera de Sant Miquel. Fa saber que estan ja al final del procés i que aviat es desmantellarà la carpa de Gal·la Placídia, i que a més el Districte de Gràcia ja ha aprovat l’arranjament provisional de la plaça, mentre no se’n pugui fer un de definitiu. Aleshores, creuen que ara és el moment de posar a debat i començar a iniciar el procés de pacificació de la Riera de Sant Miquel a partir d’una plataforma única, probablement amb un canvi de sentit. De- manen que aquest procés pugui ser al màxim pací- fic possible i al màxim veïnal possible. La Sra. Vila expressa l’abstenció del seu grup, tal com van expressar en el Plenari del Consell del Districte de Gràcia, ja que entenen que és una pro- posta que afecta altres elements de la mobilitat de l’entorn del carrer. Afirma que estan a favor que hi hagi unes obres de millora de la plaça de la Gal·la Placídia, però entenen que per prendre aquesta mesura cal fer un estudi de mobilitat de la zona i decidir amb dades objectives si és idoni o no fer una zona de plataforma única, i també si és òptim o no fer els canvis de sentit que deia el Sr. Martínez. La Sra. Martín manifesta el vot a favor del seu grup, ja que creuen que cal fer aquest estudi de mobilitat, atesa la problemàtica que comporta l’entorn. El Sr. Mestre expressa el vot favorable del seu grup per tres raons. La primera, perquè compartei- xen el fet que la Riera de Sant Miquel no pot tenir la funció de canalitzar el trànsit de la Diagonal cap a la plaça de la Gal·la Placídia, cosa que ha succeït en el passat, si es té en compte, a més, els equi- paments escolars i d’altres tipus que hi ha en aque- lla zona; la segona, perquè el Programa d’actuació del Districte (PAD) ja inclou establir un camí escolar que signifiqui la pacificació de la Riera de Sant Mi- quel; i la tercera, per coherència, també, amb el vot que va fer el seu grup municipal en el Plenari del Consell Municipal del Districte de Gràcia. El Sr. Narváez manifesta el vot favorable del seu grup i recorda que la Riera de Sant Miquel era el carrer més important que hi havia per pujar, on pràcticament no hi havia vorera, que tenia dos car- rils de circulació, que s’arribava per la Diagonal i pel carrer Gran de Gràcia, i que connectava pràcti- cament tot el centre de la ciutat fins a la part alta de la ciutat. Explica que primer es va fer un intent de millorar la qualitat del passeig de vianants i que per això es van ampliar les voreres; després van fer el decreixement d’elements que fa pacificar la velo- citat de la circulació; després es va tallar la part alta de connexió amb la travessera de Gràcia, i llavors el que faltava ja definitivament era fer-lo de plataforma única, per tant, de prioritat per als via- nants. El Sr. Martínez informa que l’estudi de mobilitat està fet i inclòs en el Pla de mobilitat de Gràcia. Tot i que reconeix que hi ha un element que és el gir de l’autobús per la via Augusta amb Diagonal que cal acabar de solucionar. Opina que amb el debat de la Diagonal aquest tema haurà de sortir necessària- ment com la possible futura reforma de la mateixa via Augusta. No obstant això, comenta que l’objectiu i els beneficis que aporta aquesta actuació són molt grans per esperar-se a una solució defini- tiva en relació amb la via Augusta. Per això, d’alguna manera, s’ha volgut políticament incloure aquest Pla en el PAD també, perquè es creia fer- mament que els seus resultats feien compatible aquesta plataforma única amb el conjunt del siste- ma viari de l’entorn. El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, la Sra. Vila expressa l’abstenció de CiU, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP i el Sr. Mar- tínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració ins- titucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 8. S’informi del nombre d’agents de la Guàrdia Urbana que han estat de baixa i per quant temps com a conseqüència de desobediència, resistència i atemptats a l’autoritat així com del nombre d’agents i hores utilitzades en la pràctica de proves i diligències judicials i assistència a judicis durant els anys 2007, 2008 i 2009. El Sr. Mestre manifesta l’opinió del seu grup res- pecte als precs presentats avui pel PP que encara que hagin estat admesos en l’orde del dia com a precs, no són precs, sinó que són preguntes i, per 3126 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 tant, consideren que podien haver-se presentat com a preguntes, perquè no responen al que el ROM determina que són precs. En els dos casos es demana informació, i un prec és sol·licitar una acció al govern, no sol·licitar una informació, cosa que correspon a les preguntes. La Sra. Balseiro li respon que és la presidència qui considera o no oportú incloure determinades iniciatives que presenten els grups municipals. En aquest cas, la presidència ha considerat adient in- corporar-ho, i tot seguit dóna la paraula al Sr. Vi- llagrasa del PP. El Sr. Villagrasa considera que demanen una ac- ció al govern que és que el que se’ls doni informa- ció. A més, demana que aquesta informació li transmetin per escrit. La Sra. Escarp li contesta que la té, però que no la té per lliurar-li. El Sr. Villagrasa replica que si vol, ja li passarà. La Sra. Escarp li dóna les dades següents: entre els anys 2007 i 2009, la Guàrdia Urbana ha fet 21.992 detencions entre delictes, faltes penals i requeriments; entre el 2007 i el 2009, un total de 5.197 persones, que no vol dir persones físiques, perquè hi ha persones que passen diverses vega- des, van haver d’assistir a 30.472 judicis, que són 121.888 hores –per anys, més o menys, vindria a ser al voltant de 1.700 anuals, que suposen unes 40.000 hores–; respecte a les baixes produïdes en acte de servei, hi ha hagut un total de 333 acci- dents laborals –116 el 2007, 126 el 2008 i 91 du- rant els mesos transcorreguts de l’any 2009–, que han representat durant els tres anys 9.532 dies de baixa. Informa que a totes les unitats territorials s’han fet les valoracions de risc laboral i psicosocial per evitar situacions de riscos laborals i d’accidents, i que ara s’està fent la revisió que es fa sempre cada dos anys. Afegeix que des del mes de juliol dues tècniques de prevenció es dediquen a les baixes laborals produïdes en acte de servei. I al mateix temps, arran d’uns incidents, tant els sistemes de seguretat activa com passiva han estat molt refor- çats, no només amb el material que s’ha posat d’antitrauma, antibales i antitalls als cotxes, sinó també amb el que és seguretat activa amb la for- mació dels agents. Finalment, li contesta que pel que fa a les dades concretes, ja les hi passarà per escrit. El Sr. Villagrasa agraeix la informació. Vol saber també el reforç de material que té la Guàrdia Urba- na. La Sra. Escarp comenta que aquesta és una nova pregunta, però que entén que està dins i ja està. Es dóna per tractat. 9. Que el Govern Municipal informi exhaustiva- ment sobre l’estat actuals dels aparcaments de titularitat pública de la ciutat de Barcelona (ja si- guin gestionats per BSM, Regesa Aparcaments, ProNouBarris, etcètera), detallant, amb caràcter no exclusiu, la següent informació: duració de la con- cessió per l’empresa explotadora, data d’inici i fina- lització, data de finalització de les obres, nombre de places per a cada tipologia de vehicles a data de finalització d’obres i en l’actualitat, condicions d’ac- cés en exclusivitat pels veïns a les places ofertades, nombre de places adquirides pels veïns (amb transmissió de titularitat o a termini, detallant aquest) i nombre de places en règim general de rotació horària i/o d’abonament (pupil·latge) per a cada tipologia de vehicles, pressupost de licitació, import d’adjudicació, sistema de contractació, em- presa adjudicatària de les obres i de l’explotació, superfície total construïda i resultat d’explotació de l’any 2008. Sol·licitem disposar d’una còpia per escrit de la resposta que es doni en Comissió. El Sr. Villagrasa formula el prec. El Sr. Narváez li respon que atès que són 100 aparcaments i seria massa llarg parlar-ne en aquesta Comissió detalladament, es compromet a enviar-li la informació per escrit. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CiU: 10. Quants furts es van cometre a la ciutat de Barcelona l’any 2007, l’any 2008 i el primer semes- tre del 2009? El Sr. Forn formula la pregunta. La Sra. Escarp vol deixar clar que l’explotació de les dades policials és dels Mossos d’Esquadra i que, per tant, ella donarà la informació de viva veu i que si la volen per escrit l’han de demanar al Departa- ment d’Interior. Dóna les següents dades de delic- tes: any 2007, 30.085; any 2008, 31.477, i primer semestre de l’any 2009, 14.464. I les de faltes: 74.000 l’any 2007; 77.000 l’any 2008, i 41.000 en aquest semestre del 2009. Percentualment per semestres la comparativa és: primer semestre 2009-2008 és del 9,1% i del 2008 respecte del 2007 va ser del 10,1%. I finalment, el percentatge del 2007-2008 del total és un 3,9%. Fa saber que algunes de les dades que han sortit a La Vanguar- dia, que han estat donades pel Departament d’Interior, fan referència a l’interanual, que és so- bre el qual treballa l’estadística policial. Per tant, les dades de l’interanual són: per delictes d’octubre del 2007 a setembre del 2008, 31.868; octubre del 2008 a setembre del 2009, 31.791, i per faltes, 78 i 84, cosa que suposa una disminució dels delictes en un 0,2%, i un increment de les faltes en un 7,98%. El Sr. Forn demana les dades per escrit. La Sra. Escarp reitera que aquestes dades no són propietat de l’Ajuntament de Barcelona. De tota manera, es compromet a comunicar-ho al Depar- tament d’Interior i a passar-los les dades. Es dóna per tractada. 11. Quantes sancions s’han imposat per incom- pliment de l’article 14 de l’Ordenança de Circulació NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3127 de Vianants i Vehicles, i d’aquestes sancions, quan- tes s’han imposat a persones no censades a la ciu- tat de Barcelona i quantes s’han imposat a perso- nes jurídiques? El Sr. Freixedes formula la pregunta. La Sra. Escarp li contesta que les bicicletes o gent que interromp el pas de la bicicleta per la in- fraestructura pròpia o el que sigui és article 14, però també és Codi de circulació, perquè, per exemple, quan una bicicleta se salta el semàfor vermell, es considera un vehicle que se salta un semàfor en vermell. Indica que té les dades gene- rals, que són les que han fet servir per saber quan hi ha implicat un vehicle-bicicleta. Esmenta unes dades, però diu que s’ha equivocat i es compromet a enviar-li les correctes per escrit. Fa saber que respecte a si són residents o fo- rans, la Guàrdia Urbana el que fa és identificar la persona a través de la seva documentació, ja que no té l’explotació de les dades personals, sinó que aquesta explotació la té Hisenda, que és la que envia la notificació i és la que ho fa. Es compromet a demanar les dades a Hisenda i a passar-los les dades per escrit. El Sr. Freixedes li ho agraeix. Comenta que han fet la pregunta perquè l’article 14 de l’Ordenança acota una sèrie de llocs per on no pot circular la bicicleta, així com també estipula que: "Als carrers i vies urbanes d’especial ús, aglomeració i/o habitual concentració de persones l’Ajuntament establirà aquelles restriccions que consideri oportunes tot senyalitzant pertinentment la zona i establint alter- natives", i afirma que tenen la certesa que hi ha una absoluta impunitat, ja que l’Ajuntament no fa complir les ordenances amb el zel que li hauria de correspondre. La Sra. Escarp li demana que quan facin les pre- guntes, per tal que les puguin preparar, siguin aquestes les que facin a la Comissió i que no se n’inventin de noves. De tota manera, es compromet a contestar-li el que li ha preguntat. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 12. Quines mesures té previstes adoptar aquest govern per tal de millorar el servei de Bicing i la valoració d’aquest per part dels seus usuaris? El Sr. Martínez formula la pregunta i argumenta que a l’enquesta de Serveis Municipals el servei del Bicing és el servei que la ciutadania valora més baix, amb un 0,4%. El Sr. Narváez explica que els ciutadans van fer aquesta valoració el mes d’abril i que justament en aquell moment, ell mateix, com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona, presentava un Pla de qualitat de millores del Bicing en el conjunt de la ciutat i assegura que una part molt important d’aquell Pla de qualitat en aquest moment ja s’està implementant. De fet, afirma que si es comparen les bicicletes d’aquella època i les d’avui, es pot constatar que l’estat ha millorat moltíssim i comen- ta que, a més, s’han afegit elements importants perquè la gent tingués en millor condicions la dis- ponibilitat tant de bicicletes com d’ancoratges. Opi- na que en aquest moment els ciutadans tenen mi- llor predisposició tant d’un element com de l’altre i espera que l’abril de l’any que ve aquest servei torni a tenir nivells de qualificació semblants als del moment de la seva implantació. El Sr. Martínez afirma que no ha notat aquesta millora en les bicicletes, sinó que constata estacions tancades, un augment de les rodes punxades a les bicicletes, etc. Assegura que molta gent s’ha donat de baixa, però sense dir-ho al Bicing, només dient- ho al banc, per això volen saber la gent que està abonada i que està pagant el servei del Bicing per poder copsar si la baixa valoració dels ciutadans en relació amb el Bicing és etèria i o si afecta el servei. El Sr. Narváez afirma que està claríssim que hi va haver un boom a l’inici del servei com a conse- qüència de la novetat, però considera que el futur del sistema del Bicing és que hi hagi una tendència a la baixa. Es dóna per tractada. 13. Quin és el capteniment municipal sobre els preus de lloguer i de venda al públic de les noves promocions de places d’aparcament de BSM? El Sr. Martínez formula la pregunta i argumenta que el seu grup ha detectat que l’aparcament de l’avinguda de Roma té uns preus clarament superi- ors en relació amb els aparcaments privats que hi ha en la mateixa zona. El Sr. Narváez recorda que els aparcaments mu- nicipals, o bé es ven la CDU, que és la reserva du- rant cinquanta anys, que el que es fa és un càlcul aproximadament del 50% del cost del que seria un lloguer i que són preus molt raonables, en què la rotació s’estableix cada any per la mateixa orde- nança, o bé es lloguen i es fa un càlcul estimatiu del que hi ha al voltant del sector en què es troba l’aparcament. Admet que potser hi ha algun exem- ple en què l’aparcament de BSM és una mica més car d’altres, però indica que la gran diferència ve donada fonamentalment pel tipus de servei que s’ofereix, que no és el mateix un aparcament sense cap tipus de vigilància, sense cap tipus de servei, que un aparcament de BSM que tenen aquests ser- veis que la immensa majoria dels aparcaments privats no tenen. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal ERC: 14. Que s’informi de l’estat d’execució de la pro- posició aprovada a la Comissió de Seguretat i Mobi- litat de 22 de gener del 2009 amb el contingut se- güent: (M0711/5261) La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar al districte de Ciutat Vella a iniciar un procés, amb les associacions veïnals, establiments comercials i residents de la zona, per 3128 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 tal de propiciar un pacte ciutadà per la convivència a la rambla del Raval. El Sr. Martínez presenta la proposició de segui- ment arran d’una proposta que es va fer per tal d’iniciar un procés amb associacions veïnals, esta- bliments comercials i residents de la zona per pro- piciar un pacte ciutadà per la convivència a la ram- bla del Raval. La Sra. Escarp recorda que aquesta proposició va ser votada per tots els grups municipals i informa que s’ha treballat a partir de tres eixos: la dinamit- zació social, el treball conjunt amb agents econò- mics, i les campanyes relacionades amb el compli- ment de normatives i aspectes de prevenció i seguretat. Quant a la dinamització social, explica que, bàsi- cament d’acord molt amb el que la xarxa social havia demanat, s’han fet activitats vinculades a la tradició cultural i festiva del Raval destinades a un públic familiar, com ara les festes de Santa Eulàlia, de Sant Jordi, la Festa Major del Raval, els concerts de la Mercè, la trobada de bastoners, etc. Respecte als agents econòmics, destaca que s’ha consolidat la nova Associació de Comerciants de la Rambla del Raval, i s’ha treballat amb ells i també amb Promo- ció Econòmica com a element d’interrelació i de cohesió en el territori, i d’incorporació també aquí de la xarxa més social. Informa que també s’ha constituït la Taula Interna de Seguretat i Prevenció en l’àmbit de la Rambla, on a més d’aquesta gent també hi participa la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i els tècnics d’espai públic del Districte. I que també s’han fet algunes campanyes aquest estiu amb una especial incidència en la millora dels àmbits de convivència, com pot ser el tema del soroll, el dispositiu especial d’estiu i la planificació d’inspecció de locals i de restricció d’horaris noc- turns, avalat també per les mateixes associacions de comerciants, i que han donat bons resultats. El Sr. Martínez agraeix la informació. Constata que l’esperit d’aquesta proposició no es recull en les actuacions que s’han dut a terme a Ciutat Vella, sinó que era reunir en una taula física de manera periòdica tots els possibles interlocutors, siguin espontanis o no, perquè acarar els interessos de cadascú és la millor manera d’arribar a conclusions i a elements d’acord. Per tant, demana que acom- pleixin l’esperit d’aquesta proposició i que es reu- neixin de manera periòdica les vegades que cal- guin. Opina que si hi ha interlocutors per part dels comerciants és fantàstic, però que també hi ha d’haver comerciants que puguin participar fora de l'interlocució de l’Associació. La Sra. Escarp puntualitza que a vegades arribar a acords no vol dir arribar a unanimitats, ja que hi ha moments en què de manera majoritària hi ha uns certs acords i no per això hi ha unanimitats. Discrepa del Sr. Martínez, ja que creu que l’esperit està recollit. De tota manera, creu que val la pena aprofundir en la consolidació de les pròpies estruc- tures socials, perquè aquestes estructures socials més enfortides puguin tenir una participació més directa de cara a la convivència. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les tretze hores i quinze minuts. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3129 Comissió d’Hisenda i Pressupostos Acta de la sessió celebrada el dia 22 d’octubre de 2009 i aprovada el dia 12 de novembre de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 22 d’octubre de 2009, s’hi reuneix la Comissió d’Hisenda i Pressupostos, sota la presi- dència de l’Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats. Hi assis- teixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gemma Mumbrú i Moliné, Antoni Vives i Tomàs, Francina Vila i Valls, Xavier Mulleras Vinzia, Joaquim Mestre i Garrido, i Xavier Florensa i Cantons, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. També hi és present l’Im. Sr. Ramón García- Bragado i Acín, la Sra. Pilar Solans i Huguet, gerent de Finances, i el Sr.Antonio Muñoz i Juncosa, inter- ventor general. Excusen la seva absència les Imes Sres. i Srs: Emma Balseiro i Carreiras, Carmen Andrés i Añón, Sara Jaurrieta i Guarner, Montse Ballarín i Espuña, Francesc Narváez i Pazos, Sònia Recasens i Alsina, Eduard Freixedes i Plans, i Jordi Cornet i Serra. S’obre la sessió a les 12 hores i 10 minuts. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Àrea d’Hisenda i Promoció Econòmica Del tercer tinent d’alcalde, de 10 de setembre de 2009, que aprova modificacions de crèdit del Pres- supost 2009 (Generació de crèdits per ingressos), per un import de 2.310.514,50 euros. 2. Del tercer tinent d’alcalde, de 28 de setembre de 2009, que aprova modificacions de crèdit del Pressupost 2009 (Generació de crèdits per ingres- sos), per un import de 73.515 euros. 3. Del tercer tinent d’alcalde, de 2 d’octubre de 2009, que aprova modificacions de crèdit del Pres- supost 2009 (Generació de crèdits per ingressos), per un import de 492.000 euros. 4. Àrea d’Hisenda i Promoció Econòmica Del tercer tinent d’alcalde, de 22 de setembre de 2009, que dóna compte de la signatura d’un prés- tec a llarg termini amb el Banco Europeo de Inver- siones (BEI) per un import de 50.000.000 euros. 5. Del tercer tinent d’alcalde, de 22 de setembre de 2009, que dóna compte de la signatura d’un préstec a llarg termini amb HSBC Trinkaus & Bur- khardt per un import de 60.000.000 euros. 6. Del gerent municipal, de 9 d’octubre de 2009, que concerta l’arrendament del local del 2n pis, 1a porta, de la finca núm. 9 de la plaça de Catalunya, amb la Compañía de Hosteleria Buigas, SL, per als exercicis 2009-2013, i per un import de 405.072 euros. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 1. Autoritzar el Patronat Municipal de l’Habitatge a concertar préstecs hipotecaris per un import mà- xim global de 47.700.000 euros, destinats a finan- çar les obres d’un total de 488 habitatges de sis promocions, en les condicions que s’adjunten a l’annex. El Sr. Carnes enumera les sis promocions que in- clouen els 488 habitatges, aclareix que totes estan en règim de protecció oficial, i exposa les condici- ons dels préstecs: la quantia màxima és igual al 80% del preu màxim de venda fixat en la qualifica- ció provisional i l’amortització és d’un mínim de 25 anys, amb un període de 3 anys de carència. Afe- geix que en les vendes, pot finalitzar abans, i que en els arrendaments, el Ministeri de Foment subsi- dia les quotes fins a un màxim de 350 euros per cada 10.000 euros de préstec durant els 25 anys. En darrer lloc, comenta que el tipus d’interès és variable i revisable anualment. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot del PP. 2. Autoritzar la societat Barcelona de Serveis Municipals, SA, a formalitzar un préstec a llarg ter- mini fins un import màxim de 30.000.000 euros, en les condicions que s’adjunten en el full annex. El Sr. Carnes concreta que l’agent que encapçala l’operació és el BBVA, que també hi participen La Caixa i Banesto, i que es tracta de fer el Pla d’aparcaments. Aclareix que moltes de les inversi- ons són per a finalització d’aparcaments que estan en una fase molt avançada, i que hi ha un element nou important, l’aparcament de la plaça de la Gar- dunya, que és el que fa que la xifra sigui més signi- ficativa. Informa que si algú necessita més dades 3130 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 sobre les característiques tècniques del préstec, els seus col·laboradors els en poden donar més infor- mació. El Sr. Vives indica que CIU entén que aquest ex- pedient és la continuació d’un que s’havia presentat el mes anterior, en el qual els informes interns des- aconsellaven tirar endavant el préstec. Tot i que les condicions han canviat, no poden determinar si són gaire millors que les altres, i encara que sembla que sí, el seu grup no confia gens en la capacitat de BSM de tirar endavant cap projecte amb les míni- mes garanties. Conclou que no volen posar-se en contra d’una operació financera de BSM, però que per marcar la seva falta de confiança, hi fan una abstenció. El Sr. Mulleras coincideix que aquest expedient és la continuació d’un de ja presentat, i puntualitza que en l’anterior el préstec era de 50 milions d’euros i en aquest, de 30 milions. Demana per què en aquell préstec figurava l’ICO com a entitat financera sindicada i en aquest no, i per què el termini d’amortització del préstec ha passat de 5 a 7 anys. El PP considera que el préstec continua sent ex- cessivament car, ja que marca un tipus d’interès d’un euríbor a tres mesos més el 2%, i pensen que és un marge diferencial massa encarit, sobretot per a l’Ajuntament de Barcelona. Afegeix que també s’ha encarit la comissió de l’agència, a 15.000 eu- ros anuals. Tal com havien declarat en altres ocasions, pen- sen que l’expedient està incomplet, ja que no inclou ni una anàlisi dels fluxos de tresoreria per poder justificar la capacitat de finançament necessària de l’empresa, ni l’esborrany del contracte de préstec, de manera que no poden saber si hi ha alguna clàusula que encareixi l’operació més del que es veu en l’expedient. Afegeix que si la inversió és periodificada, potser també es podria periodificar el préstec. Manifesta que no entenen per què han de dismi- nuir crèdits de l’Ajuntament amb un interès barat, i en canvi han d’incrementar préstecs a les empreses municipals, com ara BSM, amb un interès car. Per acabar, expressa que en temps de crisi hi ha altres prioritats a les quals dedicar la inversió a Barcelona, com ara prioritats socials o d’equipa- ments. Conclou que, per les raons exposades, el PP fa una reserva de vot, tot esperant que es completi l’expedient d’aquest préstec que consideren que ara per ara no està justificat. El Sr. Florensa manifesta que ERC celebra el canvi que ha experimentat aquest punt i el fet que ja disposi d’un informe econòmic positiu. Afirma que estan d’acord que es realitzi aquesta inversió per a la construcció de diversos aparcaments i que per això hi votaran a favor. Assenyala, però, que els ha estranyat que tot i que hi ha aparcaments que coincideixen amb els que figuraven a la proposta anterior, n’hi ha d’altres que han desaparegut, i voldrien saber-ne la raó. El Sr. Carnes explica que alguns no es formulen perquè la mateixa capacitat financera que pot tenir BSM amb el seu flux de caixa poden continuar-se complementant i, per tant, el que fan amb el crèdit és precisament fer front a aquells que no tenen capacitat amb els recursos propis. Afegeix que BSM té un pla d’inversió propi, però que amb alguns amb aquest propi flux de caixa no podia fer front a tota una sèrie d’inversions, i que per això es dema- na i s’ajusta a 30 milions, cosa que no vol dir que els altres no continuïn desenvolupant la seva previ- sió d’actuacions. Explica que és veritat que hi va haver certa dis- cussió, que es van recollir una sèrie de consideraci- ons tècniques i que per això s’ha refet tot l’ex- pedient, tant econòmicament i tècnicament com pel que fa a les prioritats d’intervenció que en aquell moment no es van justificar i es necessiten. Cedeix la paraula a la gerent de Finances perquè complementi l’explicació. La Sra. Solans exposa que aquest préstec com- plementa el finançament de l’any 2009-2010 del Pla d’aparcaments, que en part es finança amb el flux de caixa que generen, però que atès el volum que té en aquest moment aquest pla, necessiten acabar de complementar-ho amb aquest crèdit de 30 mili- ons. Aclareix que la diferència principal entre aquest crèdit i el de 50 milions és que la vida del deute i el període de carència són molt més llargs, la qual cosa possibilita que no calguin tants diners. Afirma que tenint en compte que ha augmentat la vida i que, per una altra banda, ha baixat alguna comissió, aquest crèdit dins de les condicions de mercat de les societats anònimes té un cost més barat que l’anterior. En darrer lloc, respecte a la desaparició de l’ICO, contesta que qui ha portat el tema, el BBVA, ha decidit que no calia implicar-lo, ja que com que s’ha rebaixat l’import, no cal que participi en l’operació. El Sr. Mulleras entén que les condicions per a les societats anònimes segurament són pitjors, però rebat que aquesta no és una societat anònima qualsevol sinó una societat anònima municipal i que, per tant, la capacitat de negociació hauria de ser més important. Com que no ha rebut resposta a les seves pre- guntes, insisteix que volen que se’ls faciliti l’anàlisi del flux de caixa, que entén que s’ha fet, per poder prendre una decisió sobre el préstec. Remarca que ho voldria abans del Plenari. Recorda que també ha demanat l’esborrany del contracte per poder veure si hi ha alguna clàusula que pugui encarir el préstec a banda de les que consten a l’expedient. Reitera la reserva de vot del PP. El Sr. Florensa manifesta la sorpresa del seu grup davant el fet que els pàrquings que surten NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3131 detallats a la proposta actual que ja sortien al juliol, ara tenen un cost de 30 milions d’euros i el juliol tenien imports de 19 milions d’euros, i que els que no surten detallats ara però sí que sortien al juliol tenien un cost de 10 milions d’euros, per tant, ja feien els 30 milions però amb més pàrquings dels que surten ara. No saben si en els que han detallat ara s’inclouen altres obres que fan que el cost sigui aquest, i els agradaria que els ho aclarissin abans del Plenari. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A i ERC, amb l’abstenció de CIU i amb la reserva de vot del PP. 3. Resoldre les al·legacions que s’han presentat durant el termini d’informació pública per les raons exposades en l’informe annex, i aprovar definitiva- ment l’expedient de modificació de crèdit del Pres- supost de l’exercici 2009 de l’Institut Municipal de Mercats per un import de 3.554.733 euros, en con- cepte de suplement de crèdit, d’acord amb la do- cumentació que s’inclou a l’expedient, a finançar mitjançant la incorporació de Romanent Líquid de Tresoreria disponible de l’exercici 2008 de l’Institut. El Sr. Carnes recorda que el 7 de juliol d’enguany es va aprovar al Consell Rector de l’Institut Munici- pal de Mercats utilitzar una part del romanent líquid de tresoreria disponible de l’exercici 2008, que el 31 de desembre tenia 6.186.608 euros, per fer front al conjunt d’actuacions que entenien que eren importants en l’àmbit de Mercats. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU. El Sr. Mulleras es queixa que en aquest punt es resolen unes al·legacions que va formular el PP, però que en realitat no s’ha respost a les seves al·legacions, sinó que s’han limitat a reproduir-los la informació que constava a l’expedient en lloc de facilitar-los informació més detallada. Consideren que la resposta, signada pel director del Servei Econòmic-Financer de l’Institut Municipal de Mercats, és totalment inacceptable, i demanen al president de la Comissió l’empara perquè se’ls respongui a les al·legacions amb el respecte que mereix un regidor de l’Ajuntament. Per acabar, expressa el vot contrari del PP. El Sr. Florensa hi vota a favor en nom d’ERC. El Sr. Carnes diu al Sr. Mulleras que en pren nota i que vetllaran perquè en el marc del que és habi- tual sempre hi hagi la informació. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb el posicionament contrari del PP. 4. Autoritzar i aprovar la modificació de l’article 5 del estatuts socials de Túnels i Accessos de Barce- lona, SA, referent a la quantia del capital social de la Societat, proposada per la junta d’accionistes d’aquesta entitat en sessió de 7 de juliol de 2009, en augmentar l’import de l’ampliació proposada en sessió del Consell d’Administració de 23 d’octubre de 2008 (que fou de 55.429.806 euros), en relació a la qual aquest Consell Municipal va autoritzar i aprovar la modificació estatutària en sessió de 24 d’abril de 2009. Autoritzar i aprovar la renúncia de Barcelona de Serveis Municipals, SA com a accio- nista de Túnels i Accessos de Barcelona, SA, al dret d’adquisició preferent de les accions posades en circulació amb motiu de l’augment de capital de la Societat proposat per la junta d’accionistes d’aquesta entitat en sessió del 7 de juliol de 2009 per import de 220.440.120 euros, dels que 55.429.806 euros el Consell Municipal va autoritzar la renúncia de Barcelona de Serveis Municipals, SA en sessió de 24 d’abril de 2009. Facultar la Sra. Pilar Solans i Huguet, representant de Barcelona de Serveis Municipals, SA en la Junta General d’Accio- nistes de Túnels i Accessos de Barcelona, SA, per a la realització de totes les actuacions encaminades a l’execució dels presents acords. El Sr. Carnes explica que el procés de modificació dels estatuts de TABASA s’ha anat desenvolupant per afinar-ne l’objecte social i ampliar-ne l’àmbit territorial d’actuació. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU. El Sr. Mulleras comenta que al PP li sembla que aquest punt és idèntic al que es va portar a aprova- ció al Consell Municipal del 24 de juliol del 2009, de manera que no entenen que es torni a sotmetre a votació. El Sr. Carnes diu que creu que la diferència es troba en la disminució de capital social. El Sr. Vives informa que hi ha una nota a l’expedient que ho explica. El Sr. Mulleras comenta que el text de l’acord és el mateix. El Sr. Vives diu que CIU entén que hi va haver un problema a TABASA a l’hora d’aprovar algun acord. El Sr. Carnes ho confirma. Afegeix que la xifra que inicialment es va presentar el mes de juliol era superior a la que es proposava en l’acord amb el Consell d’Administració. El Sr. Mulleras expressa que s’hi abstenen, tal com van fer en l’altra ocasió. El Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb l’abstenció del PP. 5. 1r) Aprovar definitivament expedient contra- dictori de modificació de la concessió administrativa de domini públic per a la construcció i explotació d’un equipament hoteler a l’edifici Miramar del Parc de Montjuïc, amb la finalitat de cessar, per raons d’interès públic, l’activitat econòmica hotelera por- tada a terme per l’Ajuntament de Barcelona mitjan- çant la seva participació indirecta a través de Bar- celona de Serveis Municipals, SA en la societat Hotel Miramar Barcelona, S.A. Els elements sobre els quals recau la modificació es concreten en els següents: (I) Introducció en la regulació concessio- nal –en els termes que es consignen a l’expedient– dels canvis necessaris per ajustar-la a la nova rela- ció jurídica entre l’Ajuntament i el concessionari, derivada de l’alienació del 10% del capital de la 3132 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 societat Hotel Miramar Barcelona, S.A., de titulari- tat municipal. (II) Supressió de la garantia com- plementària actualment existent, consistent en la penyora del 10% de les accions de l’adjudicatari en favor de Barcelona de Serveis Municipals, SA. i concreció del mecanisme per a l’autorització de variacions en el capital social d’Hotel Miramar Bar- celona, SA o de l’adjudicatari. (III) Alienació de la participació pública a Hotel Miramar Barcelona, SA, de la qual l’Ajuntament n’és titular a través de Bar- celona de Serveis Municipals, SA, consistent en les accions de la sèrie A representatives del 10% del capital social de la Societat, a Fincaflorida, SL, So- cietat Unipersonal, actualment propietària del 90% del capital social restant, pel preu d’1 euro. (IV) Autorització a Fincaflorida, SL, Societat Unipersonal perquè un cop materialitzada, en el seu cas, la venda d’accions per part de Barcelona de Serveis Municipals, SA pugui realitzar aquelles modificaci- ons necessàries en els estatuts d’Hotel Miramar Barcelona, SA per tal d’adaptar-los a la nova situa- ció. El Sr. Carnes enuncia la proposta. El Sr. Vives considera que aquest tema s’ha de- batut molt en diferents llocs i no vol repetir els ar- guments que consten en totes les actes. Resumeix que pensen que tota l’operació d’Hotel Miramar és desastrosa tant conceptualment com quant a la gestió i quant a la qualitat de la participació de BSM, i que aquest expedient abunda en l’error, de manera que es veuen obligats a votar-hi en contra. El Sr. Mulleras coincideix que s’ha parlat molt del tema, però el PP considera que cal exigir responsa- bilitats als responsables de BSM i als responsables polítics municipals que van prendre la decisió d’invertir en aquest hotel i que després van mante- nir la decisió durant uns anys que han portat a com a mínim 2 milions d’euros de pèrdues directes per a l’Ajuntament, que podrien ser més quan es faci efectiva la venda. Pensa que l’alcalde de Barcelona, com a presi- dent de BSM, hauria de donar explicacions als ciu- tadans sobre aquestes inversions, que qualifica de capricis turístics de l’Ajuntament. Recorda que el PP va denunciar fa molt de temps aquesta inversió, i diu que el temps els hi ha donat la raó. Entenen que l’Ajuntament té prioritats equivocades, ja que s’hauria de dedicar a resoldre els problemes dels ciutadans i no a fer aquest tipus d’inversions. Aprofita per tornar a fer unes preguntes que va fer fa un mes a la Comissió d’Hisenda i ahir a la Comissió de Presidència, i que encara no se li han respost. En primer lloc, demana quina serà la data real de venda, tema que consideren cabdal. En segon lloc, volen saber si ja estan signats els comptes generals del 2008 i qui els audita. I en tercer lloc, pregunta quant va costar l’informe de valoració que va fer l’empresa BDO sobre l’operació i si hi haurà un allargament de la concessió. Explica que el PP, a través del Parlament, va de- manar la intervenció de la Sindicatura de Comptes, atès que s’han dedicat fons públics a una operació on hi ha hagut grans pèrdues de diners. Demana si s’han fet les consultes legals, ja que el PP sempre ha avisat sobre el fet que les accions que venen per un euro després uns altres les ven- dran per 3 milions d’euros. En darrer lloc, volen saber si l’Ajuntament es re- serva alguna garantia de compliment de les obliga- cions de la venda, que ells consideren una conces- sió, ja que el solar és de l’Ajuntament. Conclou que el PP pensa que aquesta operació és el reconeixement d’un altre fracàs del Govern. El Sr. Florensa manifesta que ERC creu que és encertat finalitzar la participació de l’Ajuntament en aquest organisme i, per tant, voten a favor de la proposta. El Sr. Carnes expressa la seva sorpresa davant el PP, que sempre ha reclamat que això havia de ser portat per la iniciativa privada i en canvi ara criti- quen que l’Ajuntament en vulgui sortir. Afirma que la mala gestió i la manca d’èxit em- presarial no és responsabilitat de BSM sinó del grup hoteler, del grup inversor i, per tant, del sector privat i no del sector públic. Considera que el grup inversor es va equivocar des del començament, amb l’estratègia empresarial, i assegura que aquí el paper de BSM ha estat vetllar perquè l’activitat es desenvolupés d’acord amb la qualitat i els criteris que la ciutat de Barcelona entén que ha de tenir un hotel de 4 estrelles, i vetllar per la seva inversió. Quant a la proposta de venda a un euro, explica que es basa en un informe de BDO, una empresa legalment establerta per formular aquestes propos- tes, de manera que si hi hagués cap problema, qui incorreria en responsabilitats seria aquesta empre- sa. Assegura que BDO ha assenyalat que tècnica- ment un euro podria ser una xifra fins i tot excessi- va. Per acabar, afirma que com a concessionaris, te- nen les garanties i les continuaran exercint, perquè entenen que és un espai que fa bastants anys esta- va erm i ara s’ha recuperat i és una instal·lació a la qual un grup privat li donarà la rendibilitat suficient i correcta. El Sr. Vives demana aclariments sobre un punt de l’expedient que els han presentat avui que parla de la "supressió de la garantia complementària actualment existent, consistent en la penyora del 10% de les accions a favor de BSM, i concreció del mecanisme per a l’autorització de variacions en el capital social d’Hotel Miramar, SA o de l’adjudi- catari". Considera rellevant que ara l’Ajuntament valori que la gestió de l’hotel s’ha fet malament des del començament, quan mai no ho havien reconegut, encara que alguns grups de l’oposició havien inten- tat fer veure que realment aquí hi havia hagut una molt mala administració. Creu que si realment ve- NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3133 ien des de feia anys que les coses anaven mala- ment, haurien d’haver actuat abans. Pensa que per al Govern, la presència de BSM és testimonial, i en canvi per a ells no, atès que avui s’aprova la supressió d’una penyora del 10%, i con- sidera que en el fons estan suprimint una garantia importantíssima. Entén que es fa per deixar les mans lliures perquè l’operació es faci bé, però creu que això demostra la importància que existeixi una garantia com aquesta. Manifesta que l’error més gran del Govern és precisament no reconèixer els errors, creu que hi ha contradiccions internes i que hi ha responsabili- tats personals, que algú no ha fet bé la seva feina. Conclou que haurien de pensar bé la manera com ara se’n van, ja que potser aquesta sortida ràpida té conseqüències d’aquí a uns mesos. Co- menta que si pregunten a qualsevol consultor en el negoci hoteler, dirà que és un hotel que al marge d’unes despeses estructurals difícils d’explicar, té una operació comercial que funciona i un valor real com a negoci més alt del que en aquests moments s’està dient. El Sr. Mulleras insisteix que hi ha responsabilitats polítiques, ja que si bé accepta que alguns dels errors tenen a veure amb la gestió, creu que d’altres tenen a veure amb el control polític. Consi- dera que són els polítics que regeixen una adminis- tració pública els que han de controlar que aques- tes inversions no acabin com ha acabat aquesta, amb pèrdues any rere any fins a arribar a 10 mili- ons d’euros de pèrdues en dos anys i mig. Insisteix que hi ha una responsabilitat política clara, i recor- da que el president de BSM és l’alcalde de Barcelo- na i que hi ha una sèrie de persones nomenades a BSM i nomenades a Hotel Miramar, SA que haurien d’haver controlat la situació. Demana qui va fer els plans de viabilitat finance- ra de l’hotel i qui hi va donar el vistiplau, i recorda que el PP el setembre va presentar una proposta on van demanar unes auditories i que es posessin a la seva disposició aquests plans. Recorda que no li han contestat la majoria de les preguntes plantejades, i manifesta que espera re- bre’n resposta abans del Plenari per disposar de més informació en el debat que segurament tindran allà. Per acabar, opina que aquest fracàs, anunciat des de feia anys com a mínim pel PP, ha estat un fracàs del Govern Municipal, i els aconsella que aprenguin dels errors per tal de no repetir-los, ja que les conseqüències les paguen els ciutadans. El Sr. Carnes aclareix que el resultat final de l’operació és favorable a l’Ajuntament de Barcelona, encara que algunes persones no ho vulguin reco- nèixer. Explica que l’Ajuntament no hi ha perdut diners, que hi ha un cànon concessional satisfet per Fincaflorida, SL a favor de l’Ajuntament, i que hi ha hagut una participació en capital i una ampliació en el préstec participatiu. Quant a no anar-se’n de pressa i esperar, explica que s’ha fet un informe al marge de l’actual empre- sa auditora, i es creu que és recomanable sortir. Pel que fa a la possibilitat de vendre a un preu més elevat, argumenta que ara no és possible, no en el context de situació d’aquest hotel davant del credi- tor, que és una institució financera en què, o se li paga i, per tant, es va a una ampliació de capital, o es queda amb les accions com a mínim del 90%. Explica que en una primera fase, els diferents operadors van demanar que l’Ajuntament acompa- nyés en aquesta operació per poder fer la inversió, i així es va fer, i l’Ajuntament va estar en l’impuls d’un projecte, però consideren que no té sentit continuar-hi, perquè haurien de fer una ampliació de capital i seria difícilment justificable en el con- text actual. Per acabar, recorda que BSM hi té el pes i la ca- pacitat de control que correspon al 10%, i assegura que aquest 10% sempre ha estat vigilant i atent a la solvència. Repeteix que si s’ha de criticar res, és la incapacitat de gestió d’un grup hoteler, i insisteix que l’Ajuntament en el procés final ha sortit amb un saldo positiu. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A i ERC i amb el posicionament con- trari de CIU i PP. 6. Desestimar, per las raons exposades en l’in- forme annex, les al·legacions presentades a l’expe- dient 3-109/2009 de modificacions de crèdit en el pressupost de l’exercici 2009 de l’Ajuntament de Barcelona per un import de 9.980.000 euros (9.680.000 com a transferència de crèdit i 300.000 com a crèdit extraordinari), a finançar amb baixes de crèdits del capítol 3 de despeses del pressupost 2009, d’acord amb el document annex (referència 09082890); i aprovar-lo definitivament. El Sr. Carnes enuncia la proposta. El Sr. Vives expressa el vot contrari de CIU. El Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP i reitera la queixa expressada en el punt 3. Repeteix que considera inacceptable que en una resposta a unes al·legacions només es proporcioni informació genèrica i no es contesti res del que es demana. Especifica que en aquest cas, la resposta la firma la directora de Finançament i Pressupostos, i torna a demanar al president de la Comissió que vetlli pel respecte als regidors. El Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. El Sr. Carnes afirma que prenen nota de les re- flexions del Sr. Mulleras. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A i ERC i amb el posicionament con- trari de CIU i PP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 3134 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 7. Modificar l’acord adoptat per aquesta Comissió el 19 de febrer de 2009, en virtut del qual s’auto- ritzava a l’Associació Cívica d’Ajuda Mútua (ACAM) la constitució d’una hipoteca com a garantia d’un préstec de 4.464.000 euros, de principal a concer- tar amb l’Institut Català de Finances i destinat a la rehabilitació de l’edifici, en el sentit que el préstec hipotecari es pugui concertar amb qualsevol entitat de crèdit. El Sr. Carnes enuncia la proposta. El Sr. Vives hi vota a favor. El Sr. Mulleras hi vota a favor, però voldria que els aclarissin si hi ha hagut algun error formal en redactar l’acord. El Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. El Sr. García-Bragado aclareix al Sr. Mulleras que abans l’acord deia que l’ACAM havia de concertar el préstec amb l’Institut Català de Finances, i que ara els autoritzen a concertar-lo amb una altra entitat financera. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. 8. Adjudicar definitivament, de conformitat amb l’adjudicació provisional, a la Societat Cinemes Mes- sidor, SA, la concessió de l’ús privatiu de domini públic municipal de part de l’immoble situat al carrer d’Eugeni d’Ors, núm. 2*12 per tal de destinar-la a l’exhibició cinematogràfica de pel·lícules en versió original i subtitulada del denominat cinema d’autor; formalitzar el contracte corresponent; i facultar l’alcalde per a realitzar les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. Carnes enuncia la proposta. El Sr. Vives hi vota a favor. El Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP, atès que mantenen els dubtes econòmics i procedimen- tals sobre la viabilitat del concessionari que alber- gaven quan se’ls va presentar aquest expedient el 22 de maig de 2008. El Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP i el Sr. Flo- rensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. 9. Aprovar inicialment el plec de clàusules regula- dores de la concessió de l’ús privatiu del vol de do- mini públic municipal que afecta una porció en pro- jecció vertical a partir de la primera planta, grafiada en el plànol annex, en part de la finca destinada a parc i jardí urbà (clau 6b) situada al carrer Sancho d’Àvila, núm. 141X-161X (FR C8) a l’illa delimitada pels carrers Tànger, Llacuna, Roc Boronat i Sancho d’Àvila (Illa de Can Framis), per a la connexió dels dos cossos del conjunt edificatori de Can Framis (naus) rehabilitats per la societat Can Framis Invest S.L. per a destinar-los a usos museístics de la Fun- dació Privada Vila Casas; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per ele- vat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; adjudicar directament la concessió a la societat Can Framis Invest SL, i formalitzar-la prèvia constitució de la fiança que el plec preveu. El Sr. Carnes enuncia la proposta. El Sr. Vives, el Sr. Mulleras i el Sr. Florensa hi voten a favor. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleres expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. 10. Aprovar inicialment el plec de clàusules regu- ladores de la constitució d’un dret real de superfície respecte de part de la finca de propietat municipal situada en l’avinguda Meridiana núm. 662-680 can- tonada amb la Ronda de Dalt, grafiada en el plànol annex, per tal de destinar-la a la construcció i ex- plotació d’una instal·lació d’Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV); sotmetre’l a informació pública du- rant el termini de vint dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat auto- màticament aquest acord d’aprovació inicial a defi- nitiva, i convocar subhasta pública per a l’adjudica- ció del contracte. El Sr. Carnes enuncia la proposta. El Sr. Vives i el Sr. Florensa hi voten a favor. El Sr. Mulleras s’hi absté. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP i el Sr. Flo- rensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. 11. Aprovar inicialment l’expedient de modifica- cions de crèdit en el pressupost de l’exercici 2009 de l’Ajuntament de Barcelona per un import de 2.500.000 euros (2.380.000 euros com a suple- ments de crèdit i 120.000 euros com a crèdit extra- ordinari), a finançar amb majors ingressos recap- tats derivats de la liquidació definitiva de la parti- cipació en els tributs de l’Estat del 2007, d’acord amb el document annex (referència 09101390), i exposar-lo al públic durant un termini de quinze dies per tal que es puguin formular les reclamaci- ons que es considerin oportunes. El Sr. Carnes explica que el primer suplement de crèdit aniria destinat a accions de suport al comerç, fonamentalment per reforçar les activitats promoci- onals en la campanya de Nadal d’enguany, que el segon suplement és una transferència a BSM per a l’organització de la Copa Davis, que se celebrarà entre el 4 i el 6 de desembre, i que el crèdit extra- ordinari va en aquest moment, tot i que és per a la rua de Carnaval del 2010, perquè es necessita certa liquiditat per iniciar determinades activitats respec- te a aquest tema. El Sr. Vives hi vota a favor. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3135 El Sr. Mulleras demana si la campanya de Nadal vol dir l’enllumenat. El Sr. Carnes li contesta que només una part. Explica que hi ha la voluntat d’ampliar la il·lumi- nació a determinats indrets. Afegeix que sempre s’ha fet un acord amb la Fundació Barcelona Co- merç, però que hi ha determinats indrets de la ciu- tat que, com que no hi havia un eix comercial prò- piament, no quedaven il·luminats. Comenta que és una reflexió que s’ha anat fent al llarg d’aquest any, que posava de manifest la necessitat d’inter- venir en determinades zones de la ciutat atès que no existia o no es desenvolupava una activitat co- mercial prou reeixida. El Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i demana si li poden proporcionar xifres més detalla- des, sobretot del que es destina a enllumenat de Nadal. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florença expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 12. La Comissió d’Hisenda i Pressupostos, acor- da: 1. Que les Ordenances fiscals del proper exerci- ci estableixin un esquema de subvencions progres- sives de l’IBI de fins el 100% als majors de 65 anys empadronats a Barcelona, en funció del seu nivell d’ingressos. 2. Subvencionar el 50% de l’IBI als centres socio-sanitaris que tenen per objecte l’atenció de la gent gran. El Sr. Vives considera que la proposició és perti- nent tenint en compte el procés pressupostari en el qual es troben i les converses que CIU ha tingut amb els representants del sector de la tercera edat, un sector castigat i amb una problemàtica relacio- nada amb l’IBI. Especifica que l’IBI només té en compte el valor cadastral de l’habitatge, i que hauria de tenir en compte també les circumstàncies individuals de les persones que hi viuen, ja que un pot estar vivint en un lloc amb un valor cadastral molt alt i en canvi tenir uns ingressos molt baixos. D’altra banda, consideren que el sector sociosa- nitari destinat a la tercera edat també hauria de rebre algun ajut, atès que produeix uns beneficis que a vegades costa molt de quantificar en termes d’inversió per a la ciutat, però que és inversió ob- jectiva, en serveis socials. El Sr. Mulleras manifesta que el PP sempre ha considerat l’IBI un impost injust i l’eina principal de recaptació de la imposició local a Barcelona. Coincideix que hauria de tenir en compte no no- més el valor cadastral de l’habitatge sinó també la situació de qui hi viu, ja que una persona amb un nivell de vida baix quant a ingressos pot viure en un immoble molt car quant al valor cadastral o a les circumstàncies de càrrec fiscal. Afegeix que dos habitatges amb característiques idèntiques poden estar habitats per dues persones o famílies amb circumstàncies familiars i de renda totalment dife- rents, perquè no totes dues han acabat vivint en aquest tipus d’habitatge de la mateixa manera. D’altra banda, considera que aquesta proposició fa incidència sobre un dels sectors més desafavorits de la societat, la gent gran. Pensa que és un dels sectors més castigats per la crisi, atès que moltes vegades han de fer front a les grans pujades de preus de productes bàsics amb rendes mínimes. Recorda que les al·legacions que el PP fa cada any en les ordenances fiscals moltes vegades pre- tenen això, que en aquest impost es tingui en compte la renda de les persones que viuen en l’habitatge i que es tinguin en compte les necessi- tats de la gent gran. Consideren que des de l’Ajuntament es pot ajudar a alleugerar la càrrega impositiva d’aquestes persones. Per acabar, manifesta que, com no podia ser d’una altra manera i per les raons exposades, el PP dóna suport a la proposició. El Sr. Florensa està d’acord amb algunes de les reflexions manifestades pel Sr. Vives respecte del primer punt de la proposició, però considera que la Comissió d’Hisenda no és el marc idoni per presen- tar-la, atès que s’està duent a terme el procés de negociació de les ordenances fiscals per a l’any vinent i, per tant, creu que segurament aquest és el marc idoni perquè tots els grups facin arribar les seves propostes. Manifesta que ERC no està d’acord amb el segon punt de la proposició, ja que reconeixen el paper que fan les empreses que es dediquen als serveis sociosanitaris o de l’àmbit de la gent gran, però entenen que són activitats privades i que, per tant, segurament no haurien d’acollir-se a la subvenció del 50% de l’IBI. Comenta que, de fet, si s’apliqués aquest criteri, potser seria injust ajudar els centres sociosanitaris i no altres equipaments que encara que siguin privats també realitzen un servei amb col·lectius desafavorits o sensibles de la societat. Pels arguments exposats, ERC vota en contra de la proposició. El Sr. Mestre també hi vota en contra. Comenta que es volia limitar a expressar el vot, però que les intervencions dels portaveus de CIU i del PP l’obliguen a intervenir. Considera que la proposició no és pas una propo- sició sinó simplement propaganda, i acusa el PP de donar suport a coses que ajuntaments governats pel seu partit no aproven. Concreta que aquí sem- pre volen suprimir tots els impostos i, en canvi, on governen creen nous tributs i noves taxes. 3136 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 D’altra banda, reconeix que cada persona té unes circumstàncies diferents i que persones amb in- gressos molt baixos poden viure en habitatges amb un valor cadastral i de mercat molt alt, però afirma que l’IBI estableix les excepcions i els beneficis corresponents, de manera que no és necessari cre- ar-ne de nous. Comparteix l’opinió d’ERC que subvencionar el 50% de l’IBI dels centres sociosanitaris no seria just, i comenta que en aquest aspecte no entenen el sentit de la proposta, ja que no saben si s’està parlant de centres públics, concertats o privats ni per què s’ajuda aquests centres i no d’altres. Resumeix que consideren que la proposició res- pon a una finalitat que no és realment la que es diu i a un determinat discurs, que és legítim però que ICV-EUiA no comparteix i, per tant, hi voten en contra. El Sr. Carnes assegura que l’Ajuntament de Bar- celona, que òbviament coincideix que cal donar suport a la gent gran, ja té tot un seguit de meca- nismes d’ajut a aquest col·lectiu, tal com ho de- mostren, per exemple, les exempcions en la taxa de serveis culturals, l’exempció en la taxa d’inscripció d’animals de companyia o el finança- ment de la targeta rosa. D’altra banda, considera que les característiques de l’IBI no permeten la progressivitat que es pretén, perquè hi hauria tota una casuística que podria dis- torsionar el sentit i la filosofia d’aquest impost. Pen- sa que les polítiques de renda tenen altres instru- ments i altres figures tributàries, i són les que tenen el recorregut i la progressivitat per poder fer-ho. Assenyala al Sr. Mulleras que en aquest moment membres qualificats del PP estan plantejant en l’àmbit de la reforma de la Llei d’hisendes locals que l’IBI es valori no en funció del valor cadastral sinó en funció del valor de mercat, i repeteix al Sr. Vives que comparteixen la preocupació per la gent gran, però que no creuen que l’instrument sigui l’IBI. Comenta que no es pot voler tenir una política fiscal nord-americana, amb impostos molt baixos, i uns serveis del nord d’Europa, de molta qualitat, perquè creu que és un sistema financerament im- possible i que a la llarga no funciona. Com a conclusió, reflexiona que cal saber fixar cada tribut per al que serveix, i expressa que l’IBI no és per a aquest tipus de polítiques que voldria el Sr. Vives, que per a això hi ha altres instruments fiscals. El Sr. Vives explica que independentment del que facin a altres llocs, el Grup de CIU de Barcelona ha analitzat els ajuts que hi ha per a altres conceptes de tipus subjectiu en l’IBI i dades relatives a la qualitat de vida de la gent gran i han trobat perti- nent presentar aquesta proposició, que és seriosa. Lamenta que la qualifiquin de propagandística, i nega que aquest sigui el seu discurs. Accepta que es consideri que no és el moment processal ade- quat, però li sap greu haver de sentir que això res- pon a una propaganda, i assegura que el seu dis- curs no és gens demagògic. Creu que si hi pensen de debò, aplicaran alguna mena de benefici a aquest col·lectiu, perquè a més no representen un percentatge elevat i, per tant, creu que l’impacte final seria relativament petit. Per acabar, insisteix que la presentació de la proposició no respon a cap estratègia, demana que hi pensin, i espera que el mes de desembre, quan s’aprovi el pressupost, hagin tingut consideració respecte a aquesta part de la població i apliquin alguna mesura pal·liativa per a aquestes persones, igual que es fa amb altres col·lectius. El Sr. Mulleras considera que quan es qualifica de propaganda una proposta és per falta d’arguments, i repeteix les raons per les quals consideren que l’IBI és summament injust. Reitera que una manera de pal·liar aquesta in- justícia és amb les bonificacions plantejades, ja que amb les bonificacions, persones amb determinades circumstàncies familiars i de renda pràcticament no pagarien res. Considera poc solidari que grups suposadament d’esquerres no tinguin en compte les circumstànci- es i facin pagar el mateix a dues persones amb situacions econòmiques ben diferents. Conclou que seria bo que s’apliquessin bonifica- cions i reduccions en l’IBI en funció de les circums- tàncies de les persones que viuen a l’habitatge, i afirma que així ho faran saber i ho presentaran a les al·legacions. El Sr. Mestre assenyala al Sr. Vives que aquest darrer any CIU ha presentat proposicions que plan- tejaven subvencions, bonificacions o exempcions per a l’IAE, l’impost sobre vehicles de tracció mecà- nica i l’IBI. El Sr. Vives puntualitza que per a l’IAE no. El Sr. Mestre assegura que per a l’IAE han pre- sentat bonificacions. Li diu que no sap si fa aquest discurs o no, però que la suma de totes aquestes proposicions i aquests precs va en aquesta línia. Repeteix que, tal com ha dit el tinent d’alcalde, les polítiques públiques per a la gent gran que ja està desenvolupant l’Ajuntament tenen el seu re- corregut, els seus instruments i els seus espais. Diu al Sr. Mulleras que no ha de dir als grups d’esquerres el que han de creure que ha de ser la imposició, i afegeix que ICV-EUiA no pensa que l’IBI sigui un impost injust, ja que consideren que la propietat ha de tributar i que l’IBI és un impost adequat i necessari per a això. Per acabar, comenta que fer propaganda és ne- cessari i legítim, però que el que no és normal és la incoherència entre el que es defensa i el que es fa. Argumenta que els ajuntaments tant de Catalunya com de la resta de l’Estat espanyol on governen CIU o el PP no estan aplicant allò que el Sr. Vives i el Sr. Mulleras defensen aquí, sinó més aviat el contrari, de manera que la proposició és propaganda. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3137 El Sr. Carnes considera que quan es parla de polítiques fiscals cal fer-ho amb globalitat i no analitzant els impostos aïlladament, i que si s’abaixa un impost rere un altre perquè al final tots es consideren injustos, s’acaba tenint una política fiscal molt feble alhora que es demanen els millors serveis. Reitera que l’Ajuntament fa anys que duu a ter- me una política constant de suport a la gent gran, ja que entenen que és un col·lectiu que ha fet una aportació molt important a la societat durant la seva vida i la societat els ho ha de reconèixer. Con- creta que aquest any l’Ajuntament destina més de 21 milions per ajudar aquest col·lectiu. Conclou que l’Ajuntament continuarà fent la polí- tica que fa, ja que consideren que és la més adient. El Sr. Carnes expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal PP: 13. Eliminar l’efecte fiscal de l’impost municipal de plusvàlua quan sigui motivat per herència ("mortis causa") mitjançant una bonificació del 95% de la quota a pagar. El Sr. Mulleras aclareix que el PP no està en con- tra de l’existència de determinats impostos, però que està a favor que minvi l’efecte fiscal d’aquests impostos sobre determinats col·lectius i, per tant, consideren injust l’efecte fiscal que pateixen moltes persones a l’hora de pagar l’impost de plusvàlues quan reben una herència. Exposa que en la versió provisional de les orde- nances fiscals del 2010 s’estableix una bonificació del 95% de la quota de l’impost de plusvàlua mortis causa només quan es refereix a l’habitatge habitual del causant, i explica que la proposició pretén, atès que no poden eliminar l’impost, aplicar-hi una boni- ficació del 95% de la quota en tots els casos i sense condicions. Assenyala que l’article 108.5 de la Llei d’hisendes locals recull aquesta possibilitat de boni- ficar fins al 95%. Consideren que quan l’impost de plusvàlua és motivat per herència, és regressiu i injust, ja que s’acaba pagant tres cops per un mateix patrimoni: en primer lloc, al llarg de tota la vida quan es paga la renda a través de l’IRPF, en segon lloc, quan es compra l’immoble o el terreny, a través de l’impost de transmissions o a través de l’IVA, i en tercer lloc, quan es rep com a herència, a través de l’impost de plusvàlua. Recorda que a moltes comunitats on governa el PP s’ha suprimit l’impost de successions, que seria l’equivalent autonòmic de l’impost de plusvàlua, i lamenta que no sigui el cas de Catalunya, on sim- plement hi ha algunes idees per fer-hi petits retocs. El Sr. Vives expressa que CIU està d’acord amb els arguments del Sr. Mulleras i, per tant, dóna suport a la proposició. El Sr. Florensa expressa la discrepància d’ERC amb el discurs del PP d’eliminació progressiva de qualsevol impost o taxa municipal. D’altra banda, no coincideixen que l’impost sigui injust, ja que no s’aplica de manera indiscriminada a tothom, sinó que l’any 2009 ja es preveuen boni- ficacions de fins al 95% en transmissions mortis causa referents a habitatges i a locals quan els beneficiaris són familiars directes. Afegeix que a partir de l’any 2009, ERC va incorporar una al·le- gació a les ordenances per tal que també s’hi po- guessin acollir les parelles de fet. Per acabar, expressa el vot contrari d’ERC. El Sr. Mestre manifesta que ICV-EUiA comparteix els arguments exposats pel Sr. Florensa i no està d’acord amb l’eliminació progressiva d’impostos, de manera que vota en contra de la proposició. Afe- geix que les ordenances fiscals previstes per a l’any que ve ja estableixen aquesta bonificació en deter- minades condicions, que és el que creuen que és adient. El Sr. Carnes creu que cal constatar la inclusió de les parelles de fet a les ordenances fiscals de Bar- celona. D’altra banda, indica que quan es fa aquesta bo- nificació amb el 95% de la quota, aquí es fa sense restriccions quant al valor dels terrenys o a la renda de l’adquirent i, en canvi, a altres municipis se se- gueix un altre criteri. El PSC considera que la políti- ca correcta és la que es fa aquí, de manera que vota en contra de la proposició. El Sr. Mulleras agraeix el suport de CIU i expres- sa sorpresa davant el vot d’ERC, ja que considera contradictori que votin en contra d’aquesta proposi- ció quan fa poc el Sr. Ridao al Congrés dels Dipu- tats va votar a favor de reformar l’impost de suc- cessions. Insisteix en el fet que aquest impost suposa pa- gar per un mateix bé per triplicat, cosa que no con- sidera justa. Comenta que evidentment a la comunitat autò- noma té un impacte molt més important, però pen- sa que a l’Ajuntament de Barcelona també es pot resoldre, sobretot tenint en compte que la disminu- ció d’ingressos no seria tan elevada, ja que aquests ingressos no arriben a l’1,4% del pressupost total. Acusa el Govern de gastar diners improductiva- ment, i considera que haurien de tenir un pla de contenció de la despesa important i ser austers, cosa que permetria tenir molt més marge per poder alleugerir les càrregues fiscals dels ciutadans i dedi- car els diners a més atenció social, per exemple alleugerint la pressió fiscal d’aquest impost, que de vegades implica que una persona que ha perdut un familiar hagi de fer autèntics sacrificis econòmics per poder pagar l’herència. El Sr. Florensa li diu al Sr. Mulleras que no con- fongui les coses, que una cosa és la llei de succes- sions i les reformes que se’n puguin fer, i una altra un impost municipal que, a més, ha estat reformat. 3138 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 Afegeix que no és veritat que els familiars hagin de fer un gran sacrifici, ja que els familiars directes tenen bonificacions de fins al 95%, així com les parelles de fet i fins i tot persones a les quals se’ls reconegui un tracte anàleg perquè han viscut amb aquesta persona fins a dos anys abans de la seva mort. Demana rigor al PP, que llegeixin bé l’ordenança fiscal per veure qui queda eximit i qui no, i que no confonguin amb la Llei de successions. El Sr. Carnes recomana al Sr. Mulleras que si el PP algun dia vol governar, siguin més assenyats, perquè la realitat de tots els llocs on governen dista molt del que ell manifesta aquí. Li aconsella que vagi amb compte i que si mai governen, recordin el discurs fet mentre eren a l’oposició, perquè una cosa és la teoria i una altra la pràctica de governar. El Sr. Carnes expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal ERC: 14. La Comissió d’Hisenda i Pressupostos acorda revisar els preus públics d’escolarització i servei de menjador de les escoles bressol de manera que no suposin un increment respecte els preus del curs 2008-2009. El Sr. Florensa assenyala que Barcelona disposa de 63 centres d’escoles bressol, una xarxa que pensa que és considerable encara que insuficient, i opina que les escoles bressol tenen, a més de la funció educativa, una funció social. Indica els preus públics que s’han fixat per al 2009-2010: 261,5 euros mensuals, dels quals 152 corresponen a es- colarització i 109 al servei de menjador, de manera que hi ha un increment respecte a l’any anterior. Explica que el setembre van fixar el criteri de congelar impostos i taxes aquest any, a causa de la crisi, i puntualitza que els preus públics que fan un recorregut diferent a les ordenances fiscals no in- corporaven aquest criteri perquè van ser aprovats al juliol, abans que es fixés. Per acabar, compara els preus públics de les es- coles bressol de l’Ajuntament amb els de la Genera- litat i comenta que els de l’Ajuntament són bastant més alts. La Sra. Vila expressa el vot favorable de CIU. El Sr. Mulleras també expressa el vot favorable del PP, que considera adient la proposició. D’altra banda, pensen que els preus públics, en- cara que es puguin consultar al BOP, haurien de passar, a més de per la Comissió de Govern, on s’aproven, tal com marca la normativa, com a mí- nim per la Comissió d’Hisenda, potser no per apro- var-los, però com a mínim per informar-ne i poder- los discutir, ja que pensa que l’impacte dels preus públics a Barcelona és molt important. El Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV- EUiA. El Sr. Carnes declara que estan disposats a revi- sar tots els elements d’aquesta política, però vol fer constar que s’han seguit els criteris que en el seu moment va pactar el Govern de la Generalitat, que va plantejar un augment de l’1,36%, que en aquells moments era la previsió que s’estava formulant. Afegeix que hi havia un interanual del 2008 d’1,4%. Puntualitza que en el procés d’escolarització i menjador de les escoles bressol, el 51% és pagat per l’Ajuntament, el 26% pel Govern de la Generali- tat i el 23% pels usuaris. El PSC entén que es plan- tegi que aquesta despesa sigui assumida per les arques municipals i no pels usuaris, però pensa que no hauria de ser assumida només per l’Ajuntament de Barcelona sinó també per la Generalitat de Cata- lunya. Assenyala que hi ha àmbits on l’Ajuntament acaba responsabilitzant-se sol perquè la Generalitat no es corresponsabilitza, cosa que troben injusta. Per acabar, anuncia que aproven la proposició. El Sr. Florensa agraeix el suport de tots els grups i comenta que la negociació sobre com s’han de repartir aquests ingressos és una qüestió de l’equip de govern, però creuen que haurien d’intentar complir la congelació dels preus públics, per cohe- rència amb el criteri que han adoptat i atès que es tracta d’un àmbit sensible i amb poca oferta a la ciutat. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració ins- titucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 15. Que se’ns informi de com afectarà als pres- supostos anuals de l’Ajuntament de Barcelona la venda de les accions que l’Ajuntament de Barcelona té de Serveis Funeraris de Barcelona, SA, mitjan- çant Barcelona de Serveis Municipals, SA, quantifi- cant els ingressos bruts i nets per a la Hisenda Mu- nicipal i com valora el Govern municipal la venda d’aquestes accions, especificant l’any en què es farà aquesta venda. El Sr. Mulleras formula el prec. El Sr. Carnes respon que cap. El Sr. Mulleras demana si no hi haurà cap afecta- ció. El Sr. Carnes confirma que no. El Sr. Mulleras vol saber si això és tot el que ha de contestar. El Sr. Carnes explica que davant una pregunta precisa ha donat una resposta precisa. El Sr. Mulleras manifesta que li va sobtar quan va formular la mateixa pregunta al Consell d’Ad- ministració de BSM i el Sr. Carnes li va contestar que no tenien previst vendre les accions de Serveis NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3139 Funeraris. Indica que El Periódico va informar el 13 d’octubre sobre la privatització definitiva dels ser- veis funeraris locals, i l’endemà va publicar que Hereu paralitzava la privatització total dels serveis funeraris. Comenta que han aparegut un seguit de notícies contradictòries, ja que unes parlen de ven- dre i unes altres de no vendre, i remarca la contra- dicció entre les declaracions de la Tinència d’Al- caldia d’Hisenda i les de l’alcalde. Assegura que saben que feia molt de temps que es treballava en el procés de venda, i no entenen que un portaveu d’Hisenda afirmi una cosa i un dia després l’alcalde Hereu el contradigui. Vol saber què en pensa el Sr. Carnes. El PP considera que aquests missatges contradictoris transmeten incerteses als ciutadans i al sector empresarial, i mai no són bones per al desenvolupament econòmic d’una ciutat, sobretot en un tema tan important com la gestió dels serveis funeraris. Pregunta al Sr. Carnes si creu que aquesta és una bona manera de governar, dir un dia que sí i el dia següent que no, i demana explicacions sobre per què l’Ajuntament ha canviat d’opinió respecte de la venda, que pel que sembla al final no es pro- duirà. Per acabar, recorda que s’havia parlat que quan es vengués, en el plec de condicions s’establirien unes tarifes socials per a determinats grups de persones i uns mínims de serveis, així com uns condicionants perquè la venda no provo- qués un augment de tarifes. El Sr. Carnes explica que és cert que s’havia de- manat un estudi i una avaluació de la possibilitat de privatitzar Serveis Funeraris i d’adquirir totalment Cementiris, i que potser algun mitjà de comunicació volia donar una exclusiva d’un element que estava i està en l’àmbit del treball i es van donar informaci- ons sense contrastar-les amb el Govern i es van equivocar. Assegura que el Govern ha volgut treba- llar aquesta qüestió amb molta prudència i no està disposat que ningú li marqui l’agenda, i menys en un tema tan sensible. Manifesta que la preocupació del Govern és ga- rantir els preus públics, i que en un règim d’aquest mercat de duopoli previsible que hi ha a Barcelona no hi ha cap garantia que els preus en l’àmbit de la competència no pugin, i és difícil establir mecanis- mes reguladors que admetin aquest marc. Afegeix que, a més, encara que s’estableixin en el concurs les bases perquè l’adquiridor accepti un marc de preu social, els perdedors o algú altre poden im- pugnar les bases del concurs perquè vulnera el principi de la competència. Comenta que mentre això no estigui resolt, és di- fícil poder abastar-ho, perquè després es podria criticar que el Govern permetés una liberalització en uns preus que després no respectessin una certa voluntat social. Conclou que creu que algú ha volgut donar per fet que això era un procés de privatització irrever- sible, i expressa que les coses les decideix el Go- vern i no un mitjà de comunicació o un altre opera- dor. El Sr. Mulleras no entén per què no s’havia tingut en compte el problema quan es van plantejar la venda. El Sr. Carnes opina que quan va haver-hi la ven- da de l’anterior operador, l’adquiridor desconeixia algunes de les clàusules i se les va trobar un cop feta la compra. Explica que els van plantejar que voldrien adqui- rir el 100%, i que l’Ajuntament sempre va conside- rar i plantejar la possibilitat que Cementiris fos totalment municipal i que la hipòtesi de privatitza- ció dels serveis funeraris havia de reunir uns requi- sits. Comenta que podria afegir un argument més complex i més difícil, les característiques de l’adquiridor, o d’un dels adquiridors, en aquest moment, que és un fons inversor i que per la seva naturalesa la previsió és que al cap de quatre o cinc anys s’ho vengui, de manera que tampoc no queda gaire clar quines són les possibles clàusules en el que ha assumit la primera part. Assegura que sobre tot aquest debat, en són coneixedores les altres parts, o com a mínim la part que ha fet la feina, i pensa que a vegades hi ha qui, tot i que estiguis treballant, vol accelerar processos, però sovint vo- ler fer les coses més de pressa fa que se’n vagin en orris. Per acabar, recorda al Sr. Mulleras que això és públic i està documentat, i que com a membre del Consell de Serveis Funeraris ho pot veure, i assegu- ra que no hi ha hagut cap contradicció entre l’opinió expressada per l’alcalde i la seva, sinó que quan ho van explicar van argumentar el perquè del no del Govern que havia expressat l’alcalde. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 16. Que l’Ajuntament de Barcelona informi, a través de tots els seus mitjans de comunicació (pà- gina web, revistes...), de les subvencions i beneficis fiscals que poden sol·licitar els ciutadans i ciutada- nes de Barcelona, i per quins criteris es regeixen. El Sr. Florensa formula el prec, motivat per la vo- luntat que la informació sobre les subvencions i els beneficis fiscals a disposició dels ciutadans arribi al màxim nombre de persones. El Sr. Carnes afirma que el Govern comparteix la voluntat expressada pel Sr. Florensa i reconeix que, encara que l’Ajuntament ja en fa difusió, sempre es pot millorar. Comenta que darrerament han refor- çat l’àmbit electrònic per reduir despeses de publi- cacions escrites, però que estan oberts a reforçar les accions que serveixin perquè el ciutadà tingui coneixement sobre aquests temes i que, per tant, reflexionaran sobre les eines per poder fer-ho. Es dóna per tractat. d) Preguntes 3140 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 Del Grup Municipal CIU: 17. Atès la recent visita del vicepresident del Go- vern i ministre de Política Territorial a l’alcalde. Quin ha estat el resultat d’aquesta reunió, i quins han estat els avenços en quant al finançament de la ciutat de Barcelona? El Sr. Vives formula la pregunta. El Sr. Carnes explica que un dels compromisos és treballar al llarg del 2010 per articular un text sobre hisendes locals que s’apliqui el 2011. Afirma que en aquest moment tota la reforma autonòmica té una repercussió important en les hisendes locals, que s’ha fet una transitorietat, i que la cistella de recap- tació autonòmica ha passat del 35% al 50% en una sèrie d’impostos. Declara que la clàusula que s’ha fet és que això no afecta i, per tant, té sentit conti- nuar aplicant l’antic model a efectes d’aportació, però o es torna a aplicar el mateix sistema per a l’any que ve, o s’ha de fer algun tipus de modifica- ció especial respecte a aquest tema, perquè si no, la minva quant als ingressos de les hisendes locals per a l’any que ve seria molt important, més enllà de la mateixa recaptació que pugui tenir l’Estat respecte a aquest tema. Comenta que el segon compromís és flexibilitzar en funció de la realitat de cada municipi, amb uns percentatges superiors als que ha plantejat el Go- vern, del 15%, la disponibilitat de més recorregut en la despesa corrent dels 5.000 milions que ha previst el Govern del nou Pla estatal d’inversió lo- cal. Opina que s’està treballant en la bona direcció perquè aquest percentatge sigui superior al 15%. Concreta que en termes d’efectes directes a Barce- lona, és un tema que han treballat molt amb altres institucions perquè en funció de les realitats muni- cipals cadascú pugui tenir més recorregut per poder fer front a les despeses corrents. Assegura que l’alcalde va manifestar la complexitat de les reali- tats municipals al vicepresident del Govern. Expressa la voluntat reiterada de l’Ajuntament de participar en el procés de gestió de l’Aeroport de Barcelona, d’acord amb la Carta Municipal, un tema important en què, en cas que es produeixi, l’Ajuntament ha de ser-hi. El Sr. Vives vol saber si van parlar de finança- ment i de la Carta Municipal. El Sr. Carnes li contesta que la Carta Municipal està fixada en els pressupostos generals de l’Estat i té legalment el recorregut en un àmbit, i que una altra cosa és la reforma de la Llei d’hisendes locals. Explica que la Carta Municipal fa referència, d’una banda, a la participació en la Llei d’hisendes locals, i d’altra banda, a les despeses, i així estan incorpo- rades, en el concepte de capitalitat. Recorda que el 2009 s’ha incorporat un nou concepte en la viabili- tat de dotació de capitalitat, i insisteix que el recor- regut de la Carta Municipal està molt acotat en els seus àmbits legals a participació en allò que esde- vingui de la Llei de les hisendes locals i el concepte de capitalitat. El Sr. Vives interpreta que no van parlar de fi- nançament i de Carta Municipal. El Sr. Carnes reitera que la participació de l’Ajuntament només és possible o bé a través del concepte de capitalitat o bé a partir de la modifica- ció de la Llei d’hisendes locals, i el remet a la modi- ficació de la lectura de la Carta Municipal, a l’apartat de finançament en aquests dos conceptes. Comenta que no hi ha altres recorreguts pel que fa referència a l’Estat, que els dos epígrafs que s’hi refereixen són clars i precisos, i que una altra cosa és el que faci referència a la Generalitat de Catalu- nya. El Sr. Vives insisteix que no en van parlar. El Sr. Carnes li diu que sí, que si s’ha de fer la reforma de la Llei d’hisendes locals, aquesta refor- ma afecta el conjunt de les ciutats i dels municipis d’Espanya i, per tant, afecta la ciutat de Barcelona, de manera que la reforma és condició necessària per parlar de les hisendes a Barcelona. El Sr. Vives es queixa que l’alcalde no aprofités la visita del Sr. Chaves per parlar del que s’havia de parlar, d’una participació correcta en els ingressos de l’Estat, i per definir com havia de ser. Diu que la reforma de la Llei d’hisendes locals no té res a veu- re amb percebre el que li toca a la ciutat de Barce- lona, i que l’únic que fa la Carta Municipal és una remissió a la Llei d’hisendes locals, a l’article 32, on queda molt clar el que s’ha de fer. Com a conclusió, considera que a la reunió no es van tractar els temes que calia tractar. El Sr. Carnes s’ofereix per tornar-li-ho a explicar. El Sr. Vives diu que no cal. El Sr. Carnes creu que queda clar el posiciona- ment de cadascú. Es dóna per tractada. 18. Quines són les despeses supèrflues que es pensen disminuir en el marc del Pla de contenció de despeses que s’aplicarà l’any 2010? Quin és el mo- tiu perquè s’opti per reduir aquestes despeses en lloc de suprimir-les? El Sr. Vives formula la pregunta. El Sr. Carnes puntualitza que el Govern no té despeses supèrflues, i que sobre el que estan tre- ballant és sobre un paquet de mesures de contenció i d’austeritat que han aplicat aquest any i que do- naran a conèixer en l’articulació de la proposta del pressupost del 2010 per a la seva aprovació i tra- mitació. Afirma que són conscients de la situació de dificultat econòmica actual i que per això fa mesos que apliquen tots els elements de contenció que els permeten prioritzar els eixos fonamentals. El Sr. Vives aclareix que si fa servir el terme "despeses supèrflues" és perquè és el terme que va emprar el Sr. Andreu Puig, i cita una intervenció seva. El Sr. Carnes insisteix que a l’Ajuntament no existeixen despeses supèrflues, i declara que si es va fer servir aquest terme, va ser un error. Es dóna per tractada. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3141 Del Grup Municipal PP: 19. Quines despeses associades al Consell de Cent del Planeta s’han liquidat l’any 2008 i 2009 (a dia d’avui), detallant el concepte de cadascuna? El Sr. Mulleras formula la pregunta. El Sr. Carnes contesta que en el pressupost del 2008 era de 760.115 euros, i el 2009, d’1.999.815 euros, que les despeses liquidades de l’any 2008 són 252.256 euros (105.428 en publicitat, 119.042 per a una compra de serveis i 27.785 per a un tre- ball tècnic), i que en aquest moment la partida, l’any 2009, està encara en total disposició del seu pressupost. El Sr. Mulleras demana si els pot fer arribar les dades per escrit. El Sr. Carnes li confirma que li ho lliurarà a la se- cretaria perquè els ho faci arribar. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PP: 20. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 19 de febrer de 2009: "La Comissió d’Hisenda i Pres- supostos acorda: anular la pujada pel 2009 del preu públic referent a la quota mensual amb targe- ta rosa (per a tots els dies de la setmana) en el complex esportiu municipal Banys de Sant Sebas- tià". El Sr. Mulleras llegeix la proposició del PP pre- sentada a la Comissió d’Hisenda del 19 de febrer del 2009, que va ser aprovada amb els vots favora- bles d’ERC, de CIU i del PP i els vots en contra del PSC i d’ICV-EUiA. Justifica que tornen a portar la proposició a seguiment perquè segons la informació de què disposen, la proposició no s’ha aplicat mal- grat que hi ha un mandat polític. El Sr. Carnes li recorda que l’Ajuntament no hi podia actuar unilateralment, i explica que el que s’està implementant és el que es va acordar quan es van reunir els responsables del Districte, d’Es- ports, i el president i el director del complex espor- tiu Banys de Sant Sebastià: mantenir l’estructura de preus que havia estat aprovada, però establir ajuts per als abonats o socis que ho sol·licitessin i que complissin unes condicions determinades. Con- creta que havien de ser persones de més de 65 anys o amb discapacitat, que acreditessin disposar de la targeta rosa amb anterioritat al 31 de desem- bre, que acreditessin la condició de soci o abonat del centre, i que estiguessin empadronats a Barce- lona. Afegeix que l’import de l’ajut és la diferència entre els 16,75 euros de quota per a l’accés del dimarts, dimecres i dijous, i els 28,10 euros per a l’accés tots els dies de la setmana. El Sr. Mulleras demana si els poden fer arribar l’acta de la reunió en la qual es va decidir això. Demana també que tinguin en compte el text que es va aprovar aquí, com a mínim de cara a l’aprovació de preus públics del 2010. Celebra que s’apliqui una bonificació, però lamenta que no s’hagi aplicat tal com dictaminava el mandat polític. Tot i que reconeix que l’Ajuntament no hi podia actuar sol, rebat que és qui té més poder quant a preus públics i a política municipal i d’esports. El Sr. Carnes precisa que la proposició es va aprovar en l’àmbit d’impuls polític i, per tant, no tenia capacitat executiva. Assegura que van enten- dre el sentit polític d’aquella votació i que ha estat acollit i, per tant, complert, ja que tot i mantenir l’estructura que s’havia aprovat, com que el gerent va entendre el prec, s’han establert mesures signi- ficatives per ajudar les persones afectades. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les catorze hores i quaranta minuts. 3142 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Acta de la sessió celebrada el dia 22 d’octubre de 2009 i aprovada el dia 19 de novembre de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 22 d’octubre de 2009, s’hi reuneix la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, sota la presidència de l’Im. Sr. Ramon García- Bragado i Acín. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Raimond Blasi i Navarro, Assumpta Es- carp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Joan Puig- dollers i Fargas, Alberto Villagrasa Gil, Elsa Blasco i Riera i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. També hi són presents les Sres. i els Srs.: Aurora López Corduente, directora d’Urbanisme del 22@; Ramon Massaguer, gerent d’Urbanisme i Infraes- tructures; Antoni Sorolla Edo, delegat d’Habitatge; Josep Maria de Torres, gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme i gerent del Consorci d’Habitatge de Barcelona; Gloria Martín Vivas, regidora del Grup Municipal del PP. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Itziar González i Virós, Imma Moraleda i Pérez, Montse Sánchez i Yuste, Antoni Vives i To- màs, Jordi Cornet i Serra, i Xavier Mulleras Vinzia. S’obre la sessió a les 16.39 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior El Sr. Blasi observa que no han rebut l’informe sobre el viaducte del Guinardó que el president de la Comissió es va comprometre a fer-los arribar, tal com consta a la pàgina 34 de l’acta. El Sr. García-Bragado diu que li han confirmat que aquest informe ja ha sortit de BIMSA i que, per tant, és possible que es pugui entregar al llarg de la sessió. Es lliura mentre es tracta el punt núm. 25 de l’ordre del dia. S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents: Acords de la Comissió de Govern de 14 d’octubre de 2009: 1. 1r) Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 113.2 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, del Polígon d’Actuació A de la modificació del Pla especial de reforma interior del Raval a la Plaça Gardunya i el seu entorn, d’acord amb l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de 23 de setembre de 2009, que obra a l’expedient i es dóna per íntegrament repro- duït. 2n) Determinar, de conformitat amb l’article 153 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l’acord d’apro- vació definitiva del Projecte de reparcel·lació, pro- duirà els efectes econòmics i jurídics continguts a l’article 121 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. 3r) Publicar aquest acord mitjançant la inserció de l’anunci corresponent al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, en un dels diaris de més circulació de la província i en el tauler d’edictes municipal i notificar-lo personalment a tots els inte- ressats. 4t) Donar-ne compte a la Comissió d’Urba- nisme, Infraestructures i Habitatge. 2. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitza- ció de l’àmbit de la Modificació del Pla General Me- tropolità en el sector de l’entorn del carrer Esteve Terradas, per import d’1.697.435,32 euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, d’iniciativa muni- cipal; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest procediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 3. Aprovar definitivament el Projecte de cons- trucció d’un aparcament subterrani i nova urbanit- zació al carrer de Cantàbria, amb un pressupost de 7.891.716 euros, el 16% de l’impost del valor afe- git inclòs, formulat per Regesa, SA, de conformitat amb les condicions establertes en l’informe emès per la Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística el 23 de març de 2009; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als interes- sats en aquest procediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 4. Resoldre, pels motius que figuren en l’informe incorporat en l’expedient, les al·legacions presenta- des durant el tràmit d’informació al públic i en con- seqüència; aprovar definitivament el Projecte d’ur- banització de l’illa Fàbrica Pons delimitada pels carrers Tànger, Ciutat de Granada, Sancho de Ávila i Badajoz, d’iniciativa privada, per un import de PEC de 479.710,75 euros (16% impost del valor afegit inclòs), formulat per la Junta de Compensació; pu- blicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3143 Catalunya; donar-ne compte a la Comissió d’Urba- nisme, Infraestructures i Habitatge. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Estudi i conclusions del desenvolupament del Pla 22@. La Sra. López manifesta que presentarà l’estudi i les conclusions dels treballs que es van encarregar a les escoles d’arquitectura de la Universitat Poli- tècnica i La Salle. Explica que l’estudi també incor- pora una sèrie de demandes veïnals que s’han fet en diferents àmbits de treball conjunt al llarg de nou anys. Assenyala que l’estudi s’estructura en quatre parts: conceptes generals del Pla, elements d’anàlisi, conclusions i estratègies de futur. Pel que fa als conceptes generals, esmenta que cal tenir en compte la diversitat i la complexitat d’aquest teixit urbà; el manteniment d’una part important del teixit; la importància de la seva ubica- ció al centre de la ciutat i la seva densitat urbana, i la modificació del Pla general metropolità (PGM), que estableix una sèrie de mecanismes de flexibilitat en el desenvolupament d’aquest àmbit i la possibilitat de desenvolupament tant des de plans d’iniciativa pública com privada. Afirma que els elements que estructuren el futur del territori són les noves activi- tats, els equipaments, el patrimoni, l’espai públic, l’habitatge i les infraestructures. Assenyala que hi ha un apartat de l’estudi sobre l’estat d’execució actual del 22@, del qual es va informar en l’última reunió de la Comissió d’In- fraestructures. Recorda que ja hi ha aprovat el 65% del planejament i el 45% de la gestió urbanística, i que tot això ha suposat importants cessions de zones verdes i equipaments i la possibilitat de cons- truir 2.800 habitatges. Manifesta que també s’han executat ja el 40% de les actuacions previstes del Pla especial d’infraestructures. Pel que fa al desen- volupament econòmic general del Poblenou, diu que s’han instal·lat al barri unes 1.440 empreses i s’han creat uns 42.000 llocs de treball, i recorda que la previsió era crear 110.000 llocs de treball en els vint anys de desenvolupament del Pla. A continuació parla dels elements que les escoles han analitzat. Explica que les escoles van conside- rar que un dels elements més importants era la identitat del territori. Destaca que el Poblenou és un territori molt heterogeni, amb una gran diversi- tat morfològica i tipològica del teixit i àrees molt diferenciades. Diu que la forma, l’estructura, la dimensió de les parcel·les i de l’edificació i la mixtu- ra d’usos de l’àrea de ponent són molt diferents a les de l’àrea de llevant, i que aquesta diversitat morfològica i tipològica s’ha tingut en compte en els diferents planejaments que s’han desenvolupat. Explica que els primers creixements a l’àrea in- dustrial se situen entorn dels carrers Pujades i Doc- tor Trueta i tenen una morfologia molt semblant al centre històric. Diu que en el desenvolupament de la modificació del PGM en l’àmbit concret del centre històric les associacions de veïns del barri van de- manar la preservació d’aquesta part del teixit, que és molt a prop del centre històric i que té unes ca- racterístiques molt diferenciades de la resta de les àrees industrials. Explica que als teixits del barri de la Plata-Trullàs hi ha una barreja entre habitatge i activitat industrial, i que la normativa no considera el manteniment de la major part d’aquests edificis. Diu que moltes d’aquestes illes han estat incloses en àmbits de transformació predeterminada, com en el cas de l’eix Llacuna o Llull-Pujades-Ponent. Assenyala que aquests dos plans van excloure aquestes parcel·les de la transformació per les se- ves característiques i que l’estudi conclou que cal- dria analitzar una normativa més específica per valorar i preservar aquest conjunt. Explica que un altre element d’identitat que re- coneixen les escoles i que opinen que cal tenir en compte és l’alineació vial. Diu que l’eixample de Cerdà té parts molt diferenciades, entre elles la del Poblenou, on destaca la gran ocupació del sòl i la barreja d’usos, així com alguna traça anterior a l’eixample que encara perdura al territori. Assenya- la que es poden destacar dues parts molt diferenci- ades: l’àmbit de ponent, on la presència de l’alineació vial és més clara i on és molt freqüent la discontinuïtat de la coronació, amb edificis de dife- rents alçades en funció de la seva posició o fins i tot del seu ús; i l’àmbit de llevant, que es caracteritza per estructures viàries amb una amplada superior a les de l’eixample central. Afirma que aquesta dife- rència de tractament de l’alineació els ha fet elabo- rar un plànol de criteris de futur, on es considera que és important mantenir la idea de façana i de xamfrà de l’eixample a tota la part de ponent pen- dent de desenvolupament, mentre que és possible treballar amb ordenacions més obertes a l’àrea de llevant. Manifesta que un altre element d’identitat que constaten les escoles i el 22@ són els passatges, tant al centre històric del Poblenou com a les àrees industrials. Afirma que hi ha passatges que mante- nen l’estructura de la retícula o del traçat agrícola perpendicular al carrer Pere IV i passatges que mantenen la directriu de l’eixample de Cerdà. Expli- ca que durant aquests anys s’ha considerat que els passatges eren un bon element d’ordenació i que, per tant, els diferents plans han potenciat la idea d’introduir-ne de nous o de donar final a passatges ja existents que acabaven en cul-de-sac. Destaca la importància del patrimoni com un al- tre aspecte identitari i recorda que el 2006 es va aprovar el Pla de protecció del patrimoni industrial del Poblenou, que conté 114 elements de mides molt diferents. Explica que en aquests moments l’important és rehabilitar aquests edificis i donar-los un ús per a la ciutat o per a activitats privades. 3144 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 Assenyala que hi ha molts que ja s’han incorporat com a equipaments, com ara la Universitat Pompeu Fabra, Can Framis, l’escola de disseny BAU o Can Ricart. Manifesta que el carrer Pere IV també manté trets distintius, no només al carrer, sinó també en una sèrie d’elements i traces que encara són pre- sents al teixit i que es creu que cal incorporar i potenciar en les ordenacions. Explica que aquest carrer té dues parts molt diferenciades: la de po- nent, on està molt consolidada l’amplada de vint metres del carrer; i la part de llevant per sobre de la Diagonal, on es perd bastant la traça del carrer i hi ha algunes afectacions viàries pendents que en distorsionarien la imatge, per la qual cosa opinen que cal estudiar a fons si val la pena mantenir aquestes afectacions o acabar de completar el ca- ràcter que té el carrer. Explica que a partir d’aquests elements d’identi- tat s’han analitzat elements de la normativa i el desenvolupament. Diu que les àrees de la Plata- Trullàs tenen una parcel·lació que cal adequar a la normativa i que cal completar la normativa o els instruments de gestió dels edificis industrials conso- lidats, que també són una tipologia molt caracterís- tica del Poblenou i que representen quasi mig milió de metres de sostre que convindria que no només es destinessin a les activitats industrials, sinó tam- bé a noves activitats. Afirma que hi ha altres parts del teixit que tenen poques possibilitats de desen- volupar-se d’acord amb l’aplicació estricta de la normativa. Assenyala que les àrees pendents de transformació es concentren a l’àmbit dels carrers Pere IV i Cristóbal de Moura i a l’àmbit del carrer Àvila. Diu que, arran del desenvolupament d’a- quests anys, han vist que els sis plans predetermi- nats que es van fixar serien un bon instrument per al desenvolupament d’aquestes àrees. Destaca que és molt diferent el treball illa a illa del treball en àmbits d’un abast més ampli, que permeten redis- tribuir millor les zones verdes, els equipaments o els habitatges. Quant als habitatges, explica que les dues esco- les d’arquitectura coincideixen a assenyalar la dis- tribució no homogènia de l’habitatge al Poblenou. Diu que en els càlculs que va fer el 22@ es preveia que el 50% del sostre del conjunt del Poblenou es destinaria a habitatge i el 50% a activitat econòmi- ca, però que la realitat els fa veure que hi ha parts concretes del teixit on aquesta distribució no és tan homogènia, com l’àrea de l’eix del carrer Àvila o l’àmbit de llevant del carrer Pere IV, en els quals hi ha una manca d’habitatge. Explica que, atès que l’habitatge és un ús bàsic per al bon funcionament i l’ús intensiu de l’espai públic al llarg de tot el dia i tota la setmana, proposen la possibilitat d’incre- mentar l’habitatge públic en aquestes àrees desti- nant el total del 10% d’aprofitament públic a habi- tatge social. Afegeix que han pensat que val la pena agrupar aquest habitatge en uns certs eixos, com els del carrer Àvila o els entorns dels carrers Pere IV i Cristóbal de Moura, tenint en compte que la normativa preveu només una edificabilitat del 0,3 en aquest cas i, per tant, no dóna la possibilitat d’habitatge continu a tot arreu. Explica que els edificis consolidats tenen una normativa específica, però que aquesta obliga a transformar el conjunt de l’edifici. Assenyala que es tracta d’edificis amb una mitjana d’entre 8.000 i 30.000 m2 de sostre amb diferents situacions de propietat vertical i horitzontal que sovint dificulta que tothom es posi d’acord per fer la transformació alhora. Diu que en aquest cas es proposa establir mecanismes de gestió per permetre les transforma- cions. Quant a les infraestructures, assenyala les difi- cultats que presenta sovint la implementació d’un model que és molt clar, però que es complica en un territori amb una gran quantitat d’edificis que cal conservar i en ús. Diu que les obres al carrer són molt feixugues perquè les activitats han de conti- nuar funcionant i, a més, el terreny és bàsicament de sorra de platja. D’altra banda, explica que dos aspectes que pensen que cal estudiar són la gestió de l’aparcament i les connexions viàries que encara estan pendents d’execució, sobretot la connexió del Poblenou amb l’Eixample. Diu que, en aquest cas, consideren que és fonamental acabar de projectar la prolongació del carrer Marroc amb Tànger i la seva connexió amb Ausiàs Marc, cosa que suposaria fer un ajust a la secció del carrer Marina. Pel que fa als equipaments, afirma que el 10% del sòl de transformació es destina a aquest ús. Diu que cal diferenciar entre els equipaments locals del Poblenou i els equipaments més d’escala de ciutat, que engloben des d’universitats fins als equipa- ments del 22@ que han de complementar i poten- ciar l’activitat econòmica. En relació amb l’es- tratègia i la ubicació al territori, assenyala que es pot diferenciar els equipaments destinats als veïns d’altres elements que s’estan configurant com a eixos estructurants importants, com seria l’eix del carrer Bolívia, que dóna suport a tot un conjunt d’equipaments que es desenvolupen des de L’Auditori fins a La Escocesa. Quant a l’espai públic, explica que consideren que és un sistema de ciutat que va des de grans espais públics d’escala ciutat, com tot el front lito- ral, fins a espais més reduïts que donen servei al barri, com són els parcs, o que es recolzen direc- tament en les edificacions i les activitats. També assenyala que els espais públics no es poden en- tendre com a peces aïllades, sinó com a peces que es recolzen en un sistema d’eixos estructurants que vertebren el territori de dalt a baix i d’esquerra a dreta, com ara els eixos dels carrers Llacuna, Cris- tóbal de Moura i Bolívia, i en eixos que travessen el Poblenou pel centre històric i connecten el Parc de la Ciutadella amb Diagonal Mar. D’altra banda, ex- plica que treballen amb dimensions variables de NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3145 l’espai públic segons la ubicació, l’estructura que s’hi vol donar i els usuaris possibles. Diu que un aspecte singular al 22@ és la relació entre l’espai públic i l’espai privat d’ús públic, que és un espai que complementa el públic perquè té un grau d’urbanització semblant i suposa un 26% de la part ja executada d’espai públic. Manifesta que han trobat casos en què caldria controlar-ne més el disseny, ja que a vegades hi ha elements que són negatius per a l’espai públic en general, com les sortides d’aparcament o els sistemes de ventilació, que s’intenta que estiguin incorporats també en el projecte d’urbanització de l’espai pú- blic. Quant a l’arquitectura, assenyala que el Poblenou s’ha caracteritzat per una gran diversitat tipològica al llarg de la seva història i que s’ha intentat poten- ciar aquesta diversitat en les propostes dels plans. Afirma que aquestes propostes s’han d’adequar a l’espai físic del barri i alhora han de donar resposta als requeriments funcionals i tecnològics de les diferents activitats. Explica que, dins de l’àmbit de l’arquitectura, un punt important que es va dema- nar a les escoles és que donessin la seva opinió sobre l’alçada de l’edificació. Diu que l’alçada pot ser un element ordenador de l’espai d’un àmbit determinat, tot i que no pot ser utilitzada d’una manera indiscriminada. Afirma que, en aquest sen- tit, la seva proposta és que hi hagi edificis de més alçada a l’àmbit pendent de desenvolupar de la part de llevant del carrer Cristóbal de Moura. Diu que en aquest àmbit pot haver-hi edificis amb alçades de 50 o 60 m perquè els carrers tenen unes dimensi- ons considerables, amb amplades de 30 o 40 m. D’altra banda, destaca la importància de les plan- tes baixes en la relació entre l’espai públic i l’espai privat. Explica que hi ha experiències molt diferents en aquest sentit, ja que hi ha projectes que han reconegut la importància que té l’espai del carrer per a l’edifici i d’altres que s’han tancat al carrer. Diu que consideren important la permeabilitat i fluïdesa d’espais, i que en àrees molt consolidades l’edificació ha de donar resposta a la persistència de gran part de l’edificació existent, reconèixer aquest teixit i acabar de completar-lo. Manifesta que el document presenta unes con- clusions i unes estratègies de futur que ja s’han apuntat al llarg de la intervenció, com ara treballar amb les parcel·les estancades, establir sectors de desenvolupament públic prioritari, augmentar l’ha- bitatge o fer estudis concrets de temes pendents com la mobilitat. El Sr. Freixedes demana poder tenir accés a l’estudi complet i a l’arxiu PowerPoint que s’ha mos- trat en la presentació, ja que només disposen d’un resum de l’estudi. El Sr. García-Bragado diu que ja es pot distribuir l’arxiu de PowerPoint. El Sr. Freixedes manifesta que no s’ha presentat un balanç dels deu anys del 22@, tal com es va anunciar en l’última sessió de la Comissió, sinó un estudi acadèmic. Diu que el seu grup considera que, des de l’inici, al 22@ no es compleix la vessant social del projec- te. Assenyala que, per exemple, en informes del mateix 22@ del juny del 2007 es parlava de 1.316 pisos en marxa i de 2.249 pisos previstos fins al 2010, mentre que a l’estat d’execució que se’ls va donar al desembre del 2008 ja només es feia refe- rència a 1.523 pisos que es lliurarien en els propers quatre anys. Diu que, per tant, l’horitzó ja no era el 2010 sinó el 2012 i s’havia reduït el nombre de pisos de 2.249 a 1.523. Afirma que, a més a més, en el document sobre l’estat d’execució actual es parla només de 1.335 habitatges, que suposen el 33% del total dels 4.000 previstos, entre els quals s’inclouen els 693 pisos que s’afirma que ja estan construïts, tot i que els veïns diuen que són molts menys. Pregunta quants d’aquests 693 habitatges construïts estan habitats i quin és el termini d’entrega dels que no estan habitats. També pre- gunta si el 2010 hi haurà 1.122 habitatges constru- ïts, atès que es diu que n’hi ha 425 en construcció. Afirma que, per tant, a banda de l’alentiment de l’activitat constructora d’edificis d’oficina, hi ha també un alentiment en la construcció d’habitatges, així com en la creació d’equipaments i zones ver- des. Opina que es pot parlar de tres fases molt dife- rents del 22@. Diu que la primera fase correspon al moment d’aprovació del 22@, quan hi havia una expectativa real de millora del barri i es creia que el projecte de reforma anava molt més enllà de l’àmbit urbanístic i tenia un programa social clar. Assenyala que la segona fase coincideix amb l’auge econòmic i l’expansió del sector immobiliari, en la qual el 22@ és percebut com un gran agressor per al barri, ja que es perd bona part dels trets identi- taris que en la presentació de l’informe s’ha dit que era interessant conservar. Opina que cal estudiar com es protegeix i què es protegeix dels 114 ele- ments de patrimoni, atès que hi ha casos com el de l’edifici Interface on és molt difícil veure les traces de l’antiga fàbrica. Diu que en la tercera fase, que és la que es correspon amb el període actual, s’estan fent replantejaments interessants com a conseqüència de la crisi immobiliària en la línia de deslligar el 22@ com a gran aposta de promoció econòmica de la ciutat del que ha de continuar sent una transformació urbana d’una zona de la ciutat, que és una cosa que el seu grup fa temps que re- clama. Opina que té molt sentit que de cara a l’estranger es vengui tot sota la mateixa marca de 22@ i que, d’una altra banda, es continuï executant el Pla d’infraestructures i tot el que se’n deriva amb una presència pública molt més gran que garanteixi ritmes d’actuació independents dels cicles econò- mics. Afirma que en l’estudi que s’ha presentat troba a faltar el protagonisme dels veïns del Poblenou o la 3146 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 gent que hi treballa des d’abans del 22@. Diu que tenen la sensació que no és tant que es generin llocs de treball sinó que senzillament es reordenen, i que els agradaria que algun dia es fes un estudi sobre els llocs de treball que han desaparegut a conseqüència de la reordenació d’oficines que s’ha fet a l’interior de la ciutat. Conclou que l’estudi que s’ha presentat és interes- sant com a estudi acadèmic, però que no presenta una reflexió profunda sobre els deu primers anys del 22@. També assenyala que no s’ha fet esment al gran retard que pateix l’aplicació del Pla d’equi- paments i demana que se n’expliquin els motius. El Sr. Villagrasa diu que no entrarà en les accions concretes del 22@, entre les quals considera que n’hi ha tant de desafortunades (per exemple, el Parc Central) com d’encertades (per exemple, la relació del litoral amb el nucli urbà). Constata que el 22@ és un projecte que intenta combinar la conservació del patrimoni amb una remodelació del barri que ha de comportar la crea- ció de nous equipaments i habitatges. Diu que, no obstant això, el balanç és preocupant per diversos motius: l’absència encara d’una idea clara del tipus d’alçada que es vol que tinguin els edificis, la falta de definició dels equipaments, l’escàs percentatge d’execució dels projectes i la manca de connexió entre els processos participatius amb els veïns i l’execució dels projectes. D’altra banda, assenyala que els endarreriments en la construcció d’habitatge de protecció han cau- sat problemes d’assentaments, seguretat, salut i higiene als solars i que aquests problemes afecten la qualitat de vida dels veïns. En aquest sentit, opi- na que el 22@ hauria d’haver elaborat un pla de manteniment dels solars tant públics com privats. Afirma que el seu grup creu que serà impossible arribar a l’objectiu de construir 4.000 habitatges de protecció, ja que actualment no s’arriba ni al 15% d’habitatges construïts i hi ha només un 33% entre construïts, en construcció o amb llicència. Destaca que, a més, encara falta executar el 60% del Pla d’infraestructures. El Sr. Martínez agraeix la presentació de l’in- forme, atès que respon a una iniciativa del seu grup i aporta un conjunt de línies d’actuació i de tracta- ment. Afirma que la intenció del seu grup no era tant entrar en un debat sobre els èxits assolits pel 22@, que considera que és una avaluació que ja es va fer i que es continuarà fent, sinó provocar un debat sobre com es vol que acabi sent el 22@ des del punt de vista de l’arquitectura, l’espai públic i el verd. En relació amb el tractament del verd, que diu que és un dels temes que preocupen al seu grup, assenyala la importància que hi hagi un verd inters- ticial que connecti espais i edificis que es volen protegir. D’altra banda, destaca la necessitat de reflexionar sobre el tipus de verd urbanístic que es vol. En aquest sentit, qüestiona que la ciutat pugui gestionar un verd enjardinat de les dimensions que s’estan dissenyant, cosa que implica uns nivells alts de despesa d’aigua i manteniment, així com uns costos considerables de personal i material. D’altra banda, afirma que el model urbanístic de ciutat compacta i contínua no es compleix al 22@, que té molt poca densitat d’habitatge. Destaca que, igual que en el cas del verd, hi ha una tendència a agrupar l’habitatge i que cal ser conscients que això implica l’existència d’altres zones amb poc habitat- ge. Opina que per això s’hauria d’estudiar si, a més d’agrupar l’habitatge, cal importar-ne de nou d’al- tres indrets de la ciutat. A més, diu que el seu grup no comparteix l’anàlisi de les alçades, ja que són contraris a alçades de 50 m o superiors excepte en casos excepcionals d’edificis icona. Afirma que cal una massa crítica d’habitatge per mantenir una certa estructura comercial i que això no és possible si l’habitatge s’agrupa en determinades zones. Con- clou que cal donar més creativitat a l’arquitectura a partir de la planta baixa per tal d’aconseguir una línia contínua de planta baixa allà on sigui possible. Pel que fa a la relació de l’arquitectura amb l’espai, opina que una de les coses positives del 22@ és que els seus arquitectes no pretenen ser estrelles, sinó que es dediquen a fer una arquitec- tura normal de qualitat. Explica que hi ha alguna idea per intentar promoure una arquitectura que relligui amb l’espai històric i que alhora sigui inno- vadora des del punt de vista del disseny, el biocli- matisme i l’energia. En aquest sentit, proposa fo- mentar premis o concursos per a aquest tipus d’arquitectura en la mesura que sigui possible. Finalment, pregunta si el document que se’ls ha presentat es pot convertir en norma o són direc- trius generals que s’aniran seguint. La Sra. Blasco manifesta que la modificació del PGM que es va aprovar definitivament l’any 2000 per a la renovació de les àrees industrials del Po- blenou ha estat un instrument de planejament in- novador i d’abast molt considerable. Destaca que ha estat un projecte que ha anat més enllà de l’estricte àmbit urbanístic i que ha sabut plasmar el model de ciutat diversa i compacta que es buscava amb la combinació d’activitat econòmica renovada, habitatge, equipament i zones verdes, i amb l’apli- cació d’un desenvolupament urbanístic sostenible. Explica que el seu grup sempre ha apostat per aquest model i que el temps transcorregut des de l’inici del projecte els ha permès veure tant els seus encerts com les coses que cal corregir. Opina que aquest estudi ha anat fins i tot més enllà de les intencions de la proposició del Grup Municipal d’ERC i ha demostrat la voluntat del govern de fer una reflexió seriosa del moment en què es troba la transformació del 22@. En aquest sentit, valora molt positivament l’informe, i especialment la capa- citat de reflexió i d’autocrítica que incorpora. Afirma que el moment actual els permet visualit- zar la integritat del projecte i tenir una imatge glo- NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3147 bal d’aquesta transformació, així com buscar els aspectes que es poden perfeccionar i corregir, atesa la flexibilitat que implica el mateix projecte del 22@. Diu que, a diferència dels plans urbanístics més tradicionals, aquest projecte no estableix una ordenació detallada i precisa en el territori, sinó que promou una renovació progressiva i adaptada a les característiques de cada lloc i de cada moment. Explica que el seu grup creu que cal apostar per tirar endavant les conclusions de l’estudi, en espe- cial pel que fa a la preservació de les àrees o sec- tors amb característiques morfològiques especials, com els barris de la Plata i Trullàs, on hi ha una barreja d’usos a diferència del nucli històric del Poblenou, que principalment concentra habitatge. Afirma que també comparteixen la conclusió de l’estudi que cal considerar la possibilitat de treballar amb àmbits de planejament superior a l’illa per poder obtenir peces de cessió pública de més en- vergadura i, d’aquesta manera, guanyar zones ver- des més grans, ja que també calen peces de majors dimensions més enllà del verd intersticial. Opina que, tal com es reconeix en l’informe, també cal reforçar el programa d’habitatge públic en alguns punts concrets per garantir la barreja d’usos i asse- gurar la viabilitat de l’espai públic. El Sr. García-Bragado comunica que, d’acord amb el compromís que van adoptar en la sessió anterior de la Comissió, distribuiran acte seguit dos dossiers sobre els habitatges i els equipaments generats i utilitzats dins del 22@. Precisa que en el dossier sobre habitatge consten les adreces dels habitatges construïts, de manera que es pot com- provar la seva existència. Afirma que s’ha respost a la proposició que va aprovar la Comissió, que era "encarregar a 22@ els treballs per a la realització d’un estudi per a la con- creció dels criteris constructius i paisatgístics de l’anomenat Districte 22@". Diu que s’ha consultat la societat civil, els col·legis, les escoles d’arquitectura i entitats socials, i que els treballs que s’han fet s’han contrastat amb la Comissió de Patrimoni de l’Eixample i la Comissió d’Arquitectura de la ciutat, entre d’altres. Manifesta que, fonamentalment, aquest estudi identifica problemes tipològics i proposa situacions que tindran una conclusió diferent segons cada una de les propostes. Diu que si, per exemple, un dels problemes que es planteja és resoldre la situació d’estancament de determinades parcel·les a causa de la normativa, doncs caldrà tirar endavant les modificacions que permetin fer-ho. Així mateix, opina que, un cop identificat el problema de l’habi- tatge en algunes zones del 22@, poden proposar a la Comissió i al Ple les modificacions necessàries per incrementar l’habitatge en aquestes zones con- cretes sense necessitat d’importar edificabilitat d’altres punts de la ciutat. Assenyala que, des d’aquest punt de vista, l’estudi és un document de reflexió que han elaborat els professors de les esco- les d’arquitectura i que el govern s’ha d’ocupar de traslladar-lo a criteris polítics i d’acció. Explica que la modificació del PGM es va aprovar definitivament el juliol de l’any 2000 i, per tant. al juliol de l’any 2010 caldrà presentar un balanç d’aquests deu anys, que permetrà revisar de quina manera el que va començar sent una transformació urbanística és ara una eina de promoció econòmica de la ciutat i fins a quin punt s’han salvaguardat els valors socials que eren a l’origen del projecte. Afir- ma que, de tota manera, hi ha una qüestió de con- cepció urbanística que separa sistemàticament el govern municipal i el Grup Municipal de CiU. Diu al Sr. Freixedes que si pregunta a qualsevol persona amb experiència en aquestes qüestions si la trans- formació que s’ha fet en nou anys i mig a l’àmbit del 22@ ha estat ràpida o lenta, la resposta serà que és el procés més ràpid que coneixen, tenint en compte que no es tracta de sòl públic. Observa que no passa res per reconèixer que la rapidesa d’aquesta transformació no té precedents, ja que això no implica necessàriament que s’hagi fet bé. Recorda que el mecanisme de transformació del 22@ es basa en bona mesura en la promoció priva- da, tal com estableix el Pla 22@ que va aprovar el mateix Grup Municipal de CiU, i que, per tant, està previst que hi hagi etapes de major i menor dina- misme. Diu que aquest grup municipal sap perfec- tament que l’obtenció de parcel·les d’equipament, de zona verda i d’habitatge depèn de la capacitat del sector privat per tirar endavant aquesta trans- formació, cosa que genera una situació de tensió en l’actualitat. Demana al Grup Municipal de CiU que es repensi la visió que té del 22@ i que col·labori, juntament amb la resta de grups, en la definició del model urbà que pugui resultar d’aquestes reflexions i d’altres que es puguin fer. El Sr. Freixedes demana que de cara a futurs in- formes a la Comissió tots els grups disposin de la mateixa informació a l’inici de la sessió. Assenyala que els grups de l’oposició han partit de la informa- ció que hi havia a Secretaria, però que després ha resultat que l’arxiu de PowerPoint contenia més informació i que hi havia uns dossiers d’habitatge i d’equipaments amb dades que el seu grup havia demanat. D’altra banda, afirma que la crítica del seu grup no és sistemàticament que la transformació hagi estat massa lenta, ja que fins i tot consideren que durant la segona fase del projecte es va avançar massa ràpid en algunes coses. Diu que una de les queixes del seu grup ha estat la manera com s’ha desenvolupat el Pla d’infraestructures, que és un aspecte que afecta molt la vida quotidiana de les persones que viuen i treballen al Poblenou. Explica que hi ha hagut moments en què moure’s pel cen- tre del Poblenou era molt complicat i que en aquells moments el seu grup es queixava que algunes co- ses es feien massa ràpid i d’altres massa lentes. Manifesta que, al seu parer, també és incomprensi- 3148 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 ble el que passa amb els semàfors del Poblenou, on cal parar a cada cruïlla perquè hi ha un semàfor en vermell, o que el carrer Almogàvers faci més d’un any que està totalment empantanegat i sovint no s’hi vegi ningú treballant. Diu que una altra cosa que el seu grup sempre ha qüestionat és que s’hagin arreglat alguns carrers que des del punt de vista de la transformació urbana ja estan madurs i que, en canvi, peces centrals del Poblenou, com el carrer Pere IV, estiguin en un estat lamentable. D’altra banda, assenyala que la pèrdua de la di- mensió social del projecte es reflecteix clarament en el balanç dels equipaments que s’han fet, on no n’hi ha cap dels previstos en el Pla d’equipaments del Poblenou tret del Centre de Barri de Diagonal Mar. Davant l’observació del Sr. Narváez que passi a la pàgina següent de l’informe, diu que hi troba el Centre de Barri de la Vila Olímpica, però que encara està en construcció. Conclou que les crítiques del seu grup van més enllà de dir que s’avança amb lentitud en algunes coses, atès que també es queixen de coses com la manca d’equipaments, les molèsties inexplicables que es causen als veïns del Poblenou i el tracta- ment que han rebut alguns elements del patrimoni industrial i les persones que treballaven al barri abans de la creació del 22@. El Sr. Narváez observa que quan no hi havia se- màfors se’ls criticava perquè no n’hi havia, mentre que ara se’ls critica pel contrari. Assenyala que, de la mateixa manera, quan no van començar les obres pel carrer Llacuna, se’ls va recriminar que no intervinguessin prop de la rambla del Poblenou, i ara que hi intervenen se’ls critica que no es facin obres al carrer Pere IV, que també és al costat de la rambla. Conclou, en aquest sentit, que qualsevol cosa que facin és objecte de crítica per part del Grup Municipal de CiU. D’altra banda, diu al Sr. Freixedes que li pot en- senyar el dia que vulgui on hi ha els edificis d’habitatges que es construeixen al barri. Així ma- teix, precisa que el Pla d’equipaments del Poblenou no només es refereix a l’àmbit del 22@, i que, per tant, també es fan equipaments en altres punts del barri. En aquest sentit, destaca que el districte de Sant Martí és en conjunt el districte on es fan més equipaments per nombre d’habitants a la ciutat. Finalment, opina que sembla mentida que el Sr. Freixedes basi un discurs tan negatiu en coses com les molèsties que les obres causen als veïns o el fet que calgui parar-se als semàfors, entre d’altres. El Sr. Martínez demana als grups que se cenyei- xin al debat urbanístic, ja que considera que el do- cument que se’ls ha presentat té prou feina al dar- rere i propostes prou interessants per fer-ne una anàlisi i un debat a fons. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal A la Comissió: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per donar explicacions sobre el procés de rehabilitació que s’està portant a terme en edificis amb problemes com ara la cabonatosi i l’aluminosi. Sol·licitem disposar d’una còpia per escrit de la resposta que es doni en Comissió. El Sr. Villagrasa presenta la compareixença. El Sr. de Torres explica que a finals del 1990, ar- ran de l’enfonsament d’un forjat a un edifici del Turó de la Peira que va provocar la caiguda de tots els forjats interiors, es va tenir coneixement de la importància de la situació dels components del ci- ment aluminós en algunes biguetes de les construc- cions dels anys cinquanta i setanta. Diu que, com a conseqüència d’això, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona van establir una sèrie de mesures, com ara analitzar tots els edificis que provenien del parc públic en diferents polígons i barris per comprovar si tenien biguetes amb alumi- nosi i altres patologies estructurals. Assenyala que, a més, la Generalitat va aprovar dos decrets –el 201/91 i, posteriorment, el 205/93– que fixaven subvencions de fins al 50% dels costos de les obres de rehabilitació per a patologies estructurals, així com el 100% del cost de la diagnosi dels edificis del parc privat. Explica que això va portar a analitzar la situació de diferents edificis i valorar si es podia mantenir-los o rehabilitar-los o calia enderrocar-los i substituir-los, i a un programa molt ambiciós de remodelació de barris afectats per patologies es- tructurals, que avui en dia està a punt de finalitzar. Informa que al barri del Polvorí s’han dut a terme el 82% de les execucions dels habitatges de substitu- ció; a Vivendes del Governador, el 100%; a via Trajana, el 76%; al sud-oest del Besòs, el 85%; al Turó de la Peira, el 87%, i a Trinitat Nova, només el 23%, atès que és un dels barris on es va començar a actuar més tard. Diu que, de tots aquests barris, l’únic privat era el Turó de la Peira, però que es van signar convenis entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona que establien que les obres de construcció de nous habitatges les finan- çarien la Generalitat i l’Estat i que l’Ajuntament de Barcelona assumiria els costos de reurbanització dels espais públics. Explica que, paral·lelament, es va fer un progra- ma de rehabilitació per mantenir els edificis que es va valorar que no s’havien d’enderrocar. Diu que l’execució de la rehabilitació als barris provinents del parc públic va ser assumida pels diferents ens gestors del parc públic: Adigsa al barri de Verdum, a Trinitat Nova, a la Pau, al Polígon Parera i al Polí- gon de la Guineueta; i el Patronat Municipal de l’Habitatge al sud-oest del Besòs i a Canyelles. In- forma que tots aquests programes es troben en diferents estadis d’execució i que globalment es pot dir que s’ha executat el 50% de les obres. Assenya- la que hi ha un finançament extraordinari de les administracions públiques per a aquests progra- NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3149 mes, però que els propietaris han de finançar el 15% de les obres i, per tant, han de posar-se d’acord per fer-ho. Pel que fa a la rehabilitació d’habitatges privats a altres barris, principalment al Turó de la Peira, ex- plica que es va firmar un conveni entre l’Institut Municipal d’Urbanisme i Regesa per crear una ofici- na tècnica al barri. Diu que aquesta oficina té les funcions següents: inspeccionar i controlar els edifi- cis de l’àmbit per analitzar l’existència de patologies estructurals i la necessitat de rehabilitació, assesso- rar els veïns, realitzar estudis i diagnosis dels edifi- cis, tramitar els expedients, i fer un seguiment i control de les obres. Informa que es va diagnosticar la necessitat de rehabilitar 142 edificis, dels quals avui en dia hi ha 94 de rehabilitats, amb una inver- sió de 42 milions d’euros i una subvenció total de 16 milions d’euros. Explica que dels 48 edificis res- tants n’hi ha 4 en obres; 5 amb diagnosi i acord d’obra; 7 amb diagnosi i sense acord d’obra; 10 que han iniciat una segona diagnosi, i 22 sense segona diagnosi. Destaca que als edificis privats, encara que l’Administració detecti la necessitat de rehabilitar-los, els acords els han de prendre les comunitats de propietaris, que han de finançar el 50% del cost de les obres. Explica que arran d’un decret de la Generalitat –el 405/2004– el barri del Turó de la Peira va ser delimitat com a barri d’atenció especial i es va in- crementar el 10% de la subvenció per a les obres de rehabilitació, que ara arriba al 60%. Diu que a la resta de Barcelona també s’han rehabilitat 112 habitatges amb patologies estructurals amb un finançament del 50% per part de l’Administració i una aportació pública de 6 milions, que representa el 20% de les subvencions per a rehabilitació que dóna la Generalitat cada any a Barcelona. Assenyala que en la proposta de les bases úni- ques de rehabilitació que actualment es tramita es mantenen tant aquestes subvencions com l’incre- ment del 10% de les subvencions del Turó de la Peira com a barri d’atenció especial. Manifesta que, en aquest sentit, esperen que ben aviat s’acabi la rehabilitació dels 48 habitatges que queden pen- dents al Turó de la Peira, així com el 50% dels ha- bitatges amb patologies estructurals que queden per rehabilitar en diferents barris de Barcelona. El Sr. Villagrasa agraeix la informació i demana que els proporcionin les dades per escrit. D’altra banda, pregunta si les subvencions del 50% a privats poden augmentar en casos excepci- onals de persones amb rendes molt baixes o jubi- lats. El Sr. de Torres diu que és una opció que no està prevista, però que es podria incorporar si el Grup Municipal del PP ho proposa en el marc del debat actual sobre les bases úniques de rehabilitació. Assenyala que, de la mateixa manera que es fa en el Programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors, es podria atorgar un finançament fins al 100%, amb una inscripció en el Registre d’aquest deute i el compromís de retornar-lo quan es transfereixi el pis. Es dóna per tractada. Moció d’urgència Suspendre l’aprovació definitiva, de conformitat amb l’article 90 del text refós de la Llei d’Urba- nisme, del Pla especial urbanístic i de millora urba- na d’ordenació de l’equipament religiós del carrer de la Vall d’Ordesa, número 31, promogut per l’entitat religiosa Casa de Oración de Asambleas de Dios, atesa l’existència de motius determinants de la suspensió de la seva aprovació, fonamentats en l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament i, a efectes de motivació, s’incorpora aquest acord; i notificar aquest acord als promotors del Pla. El Sr. García-Bragado assenyala que es tracta d’un cas d’aprovació per silenci positiu i que, per tant, es proposa la suspensió d’aquesta proposta en aquest moment. Diu que ara només es tracta de votar la urgència sobre incorporar-ho a l’ordre del dia i que després s’acabarà de decidir. El Sr. Puigdollers demana que es justifiqui la ur- gència d’aquesta moció. El Sr. Blasi assenyala que ha observat tota una sèrie d’incidències en la confecció de l’ordre del dia d’aquesta sessió, tal com ja ho ha manifestat al secretari i al president de la Comissió, i recorda que existeix un acord pel qual cal informar com a mínim al vicepresident de la Comissió de la confecció de l’ordre del dia. Diu que de la mateixa manera que li sobta l’aparició d’aquesta proposta amb tràmit d’urgència, vol fer constatar la sorpresa de la vice- presidència per l’aparició de dos punts més de l’ordre del dia no previstos en la convocatòria de la sessió. El Sr. Massaguer manifesta que la moció fa refe- rència a un pla especial que configura la implanta- ció d’un equipament religiós relativament important des del punt de vista de la capacitat d’atracció i implantació i d’usuaris, que són unes quatre-centes persones en els moments de màxima concurrència. Diu que la urgència es deu al fet que es produeix un silenci positiu entre els plens dels mesos d’octubre i novembre, i que en el punt en què trac- tin això seran més concrets en l’explicació. Afirma que la idea és plantejar la declaració d’urgència a través de la moció en aquest punt i la proposta concreta de la suspensió de l’aprovació definitiva d’aquest Pla especial en l’últim punt de l’ordre del dia. Assenyala que una altra opció és avançar-ne ja el contingut. El Sr. García-Bragado manifesta que és millor vo- tar les dues coses alhora per raó d’economia pro- cessal. El Sr. Massaguer explica que el promotor del pla- nejament és l’entitat evangelista Casa de Oración Asamblea de Dios. Diu que l’objecte de la proposta és una modificació de l’actual qualificació d’ordena- ció volumètrica específica per al sistema d’equipa- 3150 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 ment comunitari de nova creació i l’establiment de les condicions d’edificació per a una ampliació d’uns 700 m2 del centre de culte, amb la qual s’obtindria més del doble de la capacitat actual del centre. Explica que, des del punt de vista de la tramita- ció del planejament i l’instrument urbanístic que es proposa, una de les al·legacions presentades pel Grup Municipal de CiU considera que, d’acord amb el projecte presentat, l’instrument de planejament adequat hauria de ser una modificació del PGM. Diu que s’estima aquesta apreciació i, per tant, es vol evitar un possible recurs contenciós administratiu amb el que es podria interpretar que el que s’aprova definitivament per silenci positiu és un pla especial. Afirma que un altre motiu per a la suspensió fa referència a la necessitat d’un tractament més ex- haustiu de la mobilitat generada per la capacitat del centre, ja que els seus usuaris no són persones de l’entorn immediat i això pot provocar una utilització de vehicle privat que distorsioni la capacitat ins- tal·lada d’aparcament a la zona. Assenyala que un últim motiu que també s’ha tingut en compte per presentar aquesta moció és que el Districte ha iniciat unes negociacions amb aquesta entitat per intentar que l’equipament pugui ser traslladat de l’àmbit actual del seu emplaça- ment. Es dictamina la urgència de la moció amb el po- sicionament favorable de tots els Grups. El Sr. Puigdollers pregunta si han d’entendre que l’al·legació del Grup Municipal de CiU queda accep- tada, en el sentit que no es tramitarà com a pla de millora urbana sinó com a modificació del PGM, en cas que no hi hagués un acord en les negociacions que duen a terme el Districte i l’entitat. D’altra banda, manifesta que no entén el motiu de la ur- gència atès que ja fa bastants dies que va acabar el termini d’informació pública i, per tant, aquest punt s’hagués pogut incloure sense problemes a l’ordre del dia. El Sr. García-Bragado assenyala que no estan en la fase d’acceptar o rebutjar al·legacions i que no- més s’estan pronunciant sobre la suspensió del planejament. El Sr. Massaguer diu que es podria haver optat per una proposta de denegació, però que s’ha con- siderat que l’adopció d’un acord municipal denega- tori podria ser un element distorsionador en el pro- cés de negociació que ha endegat el Districte i podria introduir un nou element de possible discus- sió jurídica. Afirma que s’està posposant la decisió d’aprovació en espera dels resultats que pugui do- nar la negociació actual que mantenen el Districte i aquesta entitat. El Sr. Puigdollers pregunta per què no s’ha esta- blert cap termini. El Sr. Massaguer explica que en l’acord s’ad- verteix als promotors del Pla que disposen de tres mesos a comptar des del dia següent al de la notifi- cació de l’acord. El Sr. Puigdollers assenyala que això no consta en el document que s’ha distribuït als grups. El Sr. García-Bragado diu que, en qualsevol cas, la proposta que es presentarà al Ple serà la que s’escaigui segons les característiques d’aquest cas concret. Es dictamina la suspensió amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC i amb la reserva de vot del PP. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions Al Plenari del Consell Municipal: 3. Ratificar el decret de l’Alcaldia, d’1 de setem- bre de 2009, que concedeix a La Caixa una bonifi- cació del 65% (que consisteix en 305.458,25 eu- ros) sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, generada per la concessió de la llicència d’obres, el 10 de maig de 1999, per la reforma i ampliació del Museu de la Ciència de Bar- celona, al carrer Teodor Roviralta, núm. 47-51, donat que aquesta reuneix les condicions establer- tes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1. de l’any 1999, atès que 1r) l’obra està efectuada dins del Pla especial de redefinició d’usos al Museu de la Ciència, aprovat definitivament el 20 de gener de 1999, que contempla com a objectius del Museu de la Ciència: estimular la comprensió del públic per les ciències, crear opinions científiques, informar i formar el coneixement científic i esdevenir un espai escenari de convivència de la investigació científica, la indústria i la societat com a equipament cultural de primer ordre, 2n) que el 3 de juliol de 2008, per resolució de la regidora d’Hisenda, es va estimar el recurs plantejat, deixar sense efecte la resolució impugnada (que desestimava la sol·licitud de boni- ficació) i retrotraure l’expedient al moment proce- dimental en que s’havia de tramitar la petició de bonificació, 3r) la finca està qualificada de sistema d’equipaments comunitaris i dotacions actuals de caràcter local, clau 7a, i, per tant, procedeix decla- rar-la d’especial interès i utilitat municipal; i proce- dir a retornar la quantitat pagada indegudament. El Sr. Puigdollers expressa la reserva de vot del seu grup i demana que se’ls faci arribar tant la re- solució de denegació de la bonificació anterior al 3 de juliol de 2008 com la resolució d’acceptació del recurs de la regidora d’Hisenda. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EUiA, i ERC i amb la reserva de vot CiU i PP. b) Propostes d’acord NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3151 4. Aprovar definitivament la modificació dels Es- tatuts de l’Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe, per a la seva transformació a entitat pública empresarial local Fundació Mies van der Rohe, fi- xant l’entrada en vigor del canvi de forma jurídica a partir de l’1 de gener de 2010. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EUiA i ERC i amb la reserva de vot de CiU i PP. Districte de Ciutat Vella 5. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial integral per a la concreció de les condi- cions d’edificació de l’edifici de La Seca, situat al carrer dels Flassaders, núm. 40, promogut per l’Institut de Cultura de Barcelona, amb els ajustos a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. El Sr. Martínez explica que el seu grup votarà a favor de la proposta atès que s’han incorporat els elements de museïtzació de la Casa de la Moneda. D’altra banda, observa que al carrer Carabassa es va fer una remunta en un edifici amb la catalo- gació B, que és la mateixa que té l’edifici de La Seca, i que l’Ajuntament va haver de retirar-la a causa d’un recurs contenciós administratiu que van presentar els veïns. Assenyala que el seu grup ja va dir que no era partidari d’aquesta remunta i reco- mana una mica de prudència en relació amb els temes de conservació del patrimoni. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 6. Suspendre l’aprovació definitiva, de conformi- tat amb l’article 90.1.b del Text refós de la Llei d’Urbanisme, del Pla de millora urbana del sòl qua- lificat de subzona hotelera del casc antic a les fin- ques núm. 13b, 15 i 17 del carrer de Sant Pere Més Alt, i núm. 2 i 8 del carrer d’Amadeu Vives, promo- gut per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, atesa l’existència de motius determinants de la suspensió de la seva aprovació, fonamentats a l’informe de la Direcció de Serveis de Planeja- ment, que consta a l’expedient i, a efectes de moti- vació, s’incorpora a aquest acord; advertir als pro- motors del Pla, de conformitat l’article 92.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que disposen de 3 mesos, a comptar des del dia següent al de la notificació del present acord, per subsanar les deficiències asse- nyalades a l’informe de referència; en cas de no fer-ho així, es declararà la caducitat de l’expedient administratiu i es procedirà a l’arxiu de les actuaci- ons; i notificar aquest acord als promotors del Pla. El Sr. Massaguer assenyala que aquesta proposta incorpora dos punts: suspendre l’aprovació definiti- va d’aquest planejament i l’advertiment als promo- tors del Pla de la possibilitat de caducitat de l’expedient administratiu i de la disponibilitat de tres mesos per esmenar les deficiències. Explica que, des del punt de vista de tramitació, aquesta suspensió vol atendre la possibilitat d’un silenci positiu entre els plens d’octubre i novembre d’aquest procediment, atesa la posada en adverti- ment públic de la gestió de l’equip concret que va promoure aquest planejament. Manifesta que la suspensió es basa en l’aplicació estricta de l’article 97 del text refós de la Llei d’urbanisme, que esta- bleix que els plans derivats d’iniciativa privada han de contenir la documentació específica referida a l’estructura de la propietat, la viabilitat econòmica de la promoció, els compromisos que s’adquireixen i el compliment de les obligacions contretes. Recor- da que aquest planejament incorpora un punt d’estructura de la propietat en el qual les finques objecte de l’ordenació volumètrica encara figuren amb la titularitat de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, que no és la correcta des del punt de vista registral. Diu que, en aquest sentit, l’Ajuntament va fer un requeriment al Patronat de la Fundació perquè esmenés aquest punt, cosa que encara no s’ha fet. A més, manifesta que s’entén que el compliment dels quatre punts que estableix l’article 97 passa per un pronunciament concret de l’actual Patronat del Palau respecte a la viabilitat de la promoció d’aquest equipament hoteler. Diu que, atès que no s’ha produït aquest pronunciament, la prudència aconsella promoure aquesta suspensió. El Sr. Puigdollers expressa el vot a favor del seu grup a aquesta proposta i manifesta que vol incidir en un aspecte que els preocupa i els crida molt l’atenció. Assenyala que, d’acord amb l’article 97 del text refós de la Llei d’urbanisme, quan algú que no sigui l’Administració municipal tramita qualsevol tipus de document urbanístic s’ha de comprovar que en pot ser el promotor i que, a més, és el pro- pietari del sòl o que el propietari del sòl hi està d’acord. Diu que a la modificació del PGM de l’abril del 2008 el promotor ja no era el propietari d’aquest terreny atès que consten com a venuts el 12 de juliol de 2007, per la qual cosa tota la trami- tació de la modificació del PGM i del Pla especial s’ha fet sense que el govern municipal comprovés si el promotor era també el propietari. Manifesta que consideren això molt greu i que a partir d’ara caldrà demanar que a tots els documents urbanístics que es tramitin a l’Ajuntament de Barcelona s’inclogui la documentació que justifiqui, en els casos en què el promotor i el propietari del terreny no coincideixin, que tots dos estan d’acord pel que fa al que és ob- jecte de tramitació. En aquest sentit, pregunta qui figurava com a propietari a la informació cadastral que tenia l’Ajuntament de Barcelona l’abril del 2008, quan es va iniciar la modificació del PGM, i qui ha pagat l’IBI des del 12 de juliol de 2007 fins avui. Opina que els semblaria greu que l’hagués pagat Oliva Hoteles, SA i no pas el Patronat del 3152 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 Palau de la Música, ja que això significaria que l’Ajuntament no supervisa aquestes qüestions. Conclou que el seu grup vota a favor d’aquesta suspensió perquè és l’única alternativa que hi ha en aquests moments des del punt de vista jurídic, però que volen explicacions perquè se senten enganyats pel govern municipal. El Sr. Villagrasa manifesta que el seu grup votarà a favor de la suspensió, però que també vol fer diverses constatacions. Diu que tothom creia que aquest planejament estava finançat per la Fundació del Palau de la Música i ara resulta que el promotor de l’obra no és el propietari. Opina que hi ha hagut algun problema en la comprovació de l’expedient i que el govern municipal ha de buscar per què s’ha produït aquest error i per què no ha estat esmenat en el moment oportú. D’altra banda, pregunta si aquesta suspensió es- tà relacionada amb una proposta que es va aprovar al Districte de Ciutat Vella per suspendre l’apro- vació del projecte fins que acabés la investigació judicial. També demana que se li confirmi si el fet que el projecte tiri endavant depèn ara del pronun- ciament de l’actual Patronat del Palau. Conclou dient que confiar en la bona fe de les institucions no és motiu per deixar de comprovar la documentació referida a la propietat, i recorda al- tres casos en què s’ha produït un error administra- tiu d’aquest tipus, com els del Teatre Arnau i l’Scenic. Destaca que en aquest últim cas l’error va costar 2.000 milions de pessetes a la ciutat. El Sr. Martínez manifesta que el seu grup no se sent enganyat perquè ja tenia aquesta informació, que es va fer pública el mes d’agost. Recorda que el seu grup va ser l’únic que va votar en contra del planejament i que cap dels altres grups es va mo- lestar a comprovar si el que deien alguns veïns i alguns mitjans de comunicació era veritat. Opina que ja hi ha un error de base en el mateix fet de pretendre arreglar el pati d’una escola a par- tir d’un desenvolupament urbanístic i de pensar que l’Orfeó i el Palau de la Música necessiten fer una remodelació urbanística i un hotel per garantir la seva viabilitat. Diu que el problema ha estat accep- tar un projecte pel seu simple origen i sense haver- li prestat l’atenció deguda i haver comprovat bé els documents. Assenyala que el seu grup va insistir en la necessitat d’estudiar bé aquest projecte i que finalment ha aconseguit obtenir l’aprovació de la seva suspensió al Plenari de Ciutat Vella, la qual cosa ha tingut com a conseqüència política la pro- posta de suspensió que avui es presenta. Diu que ara caldrà parlar amb els Germans de La Salle per veure com es pot arreglar el pati de l’escola, ja que aquestes persones han confiat en un procés que al final ha acabat en no-res i que, sobretot, ha comportat una pèrdua de credibilitat d’allò públic. Conclou que el seu grup celebra que el procés de l’hotel del Palau de la Música s’aturi i diu que caldrà veure si els legítims propietaris d’aquesta peça, que són els Germans de La Salle, volen arribar a un acord amb el Palau de la Música i desenvolupar habitatges. El Sr. García-Bragado diu que això no és possi- ble, ja que l’ús d’habitatge està exclòs del planeja- ment general. Afirma que aquesta peça només pot ser un hotel, contràriament al que s’ha informat. El Sr. Martínez diu que està exclòs perquè ho diu el text del Pla, però que la clau urbanística de l’edifici és la 18 i, per tant, un jutjat contenciós administratiu no donaria per bo aquest text. A més, assenyala que en el conveni que van signar la Ge- neralitat, la Fundació del Patronat i La Salle es diu explícitament que aquest hotel podrà passar a habi- tatge al cap de deu anys. El Sr. García-Bragado replica que un pacte entre privats no pot prevaldre sobre les previsions del planejament i, també, que hi ha desenes de casos a Barcelona en els quals s’han exclòs determinats usos de la clau 18 i s’han guanyat els recursos contencio- sos administratius interposats. Reitera que el plane- jament exclou l’ús d’habitatge en aquesta parcel·la. El Sr. Martínez diu que aleshores caldrà fer un canvi de planejament. El Sr. García-Bragado afirma que això ho hauran de decidir entre tots i que, en qualsevol cas, actu- alment aquesta opció és inviable. La Sra. Blasco manifesta que el seu grup consi- dera que és necessari fer aquest pas, especialment després de totes les informacions que s’han anat coneixent al llarg dels últims dies. Explica que el seu grup, tot i el seu poc entusiasme per l’hotel, havia donat suport al planejament perquè teòrica- ment garantia la millora del projecte social del Pa- lau i les millores a l’escola La Salle Condal, i perquè a més a més l’operació estava avalada per la Gene- ralitat. Diu que si la investigació judicial confirma totes les irregularitats i enganys que han anat aflo- rant, el seu grup pot arribar a oposar-se a la im- plantació d’aquest hotel. Conclou que donen suport a la suspensió del planejament i que prendran deci- sions segons els esdeveniments futurs. El Sr. García-Bragado manifesta que la proposta de suspensió és l’opció jurídicament viable i admi- nistrativament adequada per tal d’obrir un temps d’espera fins que s’aclareixi la situació que s’ha creat al voltant d’aquesta iniciativa urbanística a causa del procés de redefinició en què està immers el seu promotor. Diu al Sr. Puigdollers que, per la informació de què disposen, el propietari va encarregar a la Fun- dació del Palau que promogués la modificació de planejament i que portés a terme totes les actuaci- ons necessàries per fer-ho possible. Assenyala que, no obstant això, hi havia una dada que no era certa que segurament prové de les persones responsa- bles de la Fundació del Palau. Explica que el dia que el Patronat de la Fundació es reuneixi amb la Gene- ralitat, l’Ajuntament i amb els Germans de La Salle, NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3153 i entre tots decideixin què fer i com actuar, es plan- tejarà una proposta a la Comissió i al Ple de l’Ajuntament i els grups prendran la posició que considerin més convenient. Diu que en aquest moment no pot respondre a les preguntes que ha formulat el Sr. Puigdollers respecte a la informació cadastral i el pagament de l’IBI, i que ho farà en els propers dies. El Sr. Puigdollers opina que la conclusió que po- den extreure d’aquest cas és que a partir d’ara sigui obligatori aportar algun tipus de justificació documental de la propietat del terreny en els do- cuments urbanístics que es tramitin a l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. García-Bragado explica que, en general, es comprova la propietat que s’acredita a la documen- tació. Assenyala que en aquest cas es va cometre l’error de no fer-ho i que, d’altra banda, hi havia el convenciment que qui promovia la modificació del PGM i el Pla de millora estava habilitat per fer-ho i no actuava pel seu compte, cosa que s’ha pogut comprovar que era certa. Afirma que l’error de la dada es pot resoldre fà- cilment però que forma part d’una seqüència de fets en la qual moltes persones s’han sentit enga- nyades, i opina que és molt interessant que el Grup Municipal de CiU lideri la "banda dels enganyats". Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. Districte de les Corts 7. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla especial per a la concreció d’ús i ordenació del recinte de l’antic Institut Frenopàtic, promoguda per Carmel Corporació 2000, SL; resol- dre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de con- formitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de valoració s’in- corpora a aquest acord. El Sr. Massaguer explica que l’objecte de la pro- posta és propiciar una petita ampliació de 383 m2 d’un sotaporxo a l’Hospital Universitari Dexeus a causa de les exigències que es deriven dels acords amb la Universitat de Barcelona pel que fa a la crea- ció d’un aulari i una sala polivalent per a activitats científiques i docents. Informa que no es produeix un increment de la volumetria i de l’edificabilitat previs- tes al Pla especial, i que en la tramitació només s’ha presentat un escrit d’al·legacions de particulars. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 8. Suspendre l’aprovació definitiva, de conformi- tat amb l’article 90.1.b del Text refós de la Llei d’Urbanisme, del Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la concreció de la titularitat, tipus, i ordenació dels sòls d’equipament de les parcel·les al carrer de Pomaret, núm. 106-108, promogut per Fundación Real Monasterio de Santa Isabel, atesa l’existència de motius determinants de la suspensió de la seva aprovació, fonamentats a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; advertir als promotors del Pla, de conformitat l’article 92.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administraci- ons públiques i del procediment administratiu co- mú, que disposen de 3 mesos, a comptar des del dia següent al de la notificació del present acord, per subsanar les deficiències assenyalades a l’informe de referència; en cas de no fer-ho així, es declararà la caducitat de l’expedient administratiu i es procedirà a l’arxiu de les actuacions; i notificar aquest acord als promotors del Pla. El Sr. Massaguer assenyala que aquest punt de l’ordre del dia és una nova proposta de suspensió per la possibilitat de silenci administratiu entre els plenaris d’octubre i novembre. Recorda que l’objec- te d’aquest planejament era la concreció de la titu- laritat, el tipus i l’ordenació dels sòls d’equipament per implantar una escola de 1.700 alumnes de la Fundación Privada Real Monasterio de Santa Isabel. Afirma que el motiu de la suspensió és que aquest planejament no es podia sotmetre a tràmit d’aprovació al plenari d’octubre perquè encara fal- ten aclariments a l’expedient sobre qüestions de mobilitat i implantació, i sobretot perquè falten informes vinculants per a la seva tramitació, en concret el corresponent a l’Autoritat del Transport Metropolità i l’autorització del Departament d’Edu- cació per a la implantació de l’escola. Explica que l’acord de suspensió incorpora dos punts: la suspensió del planejament des del punt de vista de la tramitació de cara a la seva eventual aprovació definitiva i l’advertiment que s’esmenin les deficiències abans de tres mesos per evitar la declaració de caducitat de l’expedient. El Sr. Puigdollers assenyala que suposa que no es valora l’al·legació que el seu grup va presentar a aquest pla pel mateix motiu que li han dit en relació amb una altra suspensió de l’ordre del dia, però opina que en aquests casos s’hauria de fer referèn- cia a les al·legacions. D’altra banda, precisa que l’informe del Districte de Sarrià-Sant Gervasi que s’esmenta a l’informe de l’Àrea d’Urbanisme és un informe dels serveis tècnics, i demana que s’especifiqui l’origen dels informes. Opina que aquest planejament hauria d’anar di- rectament al Ple per ser denegat, ja que considera que no té sentit allargar-ne tres mesos més la tra- mitació quan no hi ha una majoria suficient per aprovar-lo, si no és que hi ha motius jurídics que desconeix. Explica que l’oposició del seu grup a 3154 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 aquesta proposta es basa fonamentalment en raons de mobilitat. Acaba expressant el vot favorable del seu grup a la proposta. El Sr. Villagrasa expressa el vot contrari del seu grup a la proposta. Diu que l’aprovació inicial d’aquest planejament al mes de juny es va deure a un silenci administratiu positiu i que s’ha intentat reparar aquest error fent requeriments diversos als promotors del projecte. Destaca que els promotors han esmenat les deficiències que se’ls van comuni- car i que ara només falten els informes de l’Administració. Conclou que el seu grup vota en contra de la suspensió perquè creu que aquest ex- pedient quedarà finalment denegat amb el pretext de la mobilitat i que mancaran els informes de l’Administració. El Sr. Martínez expressa el vot favorable del seu grup a la proposta. La Sra. Blasco assenyala que un dels temes que més els preocupa i que els porta a aquesta suspen- sió és la mobilitat de la zona, atesa la complicació que suposa l’entrada i sortida dels 1.700 alumnes en un lloc on també hi ha altres escoles. Manifesta que un altre tema que els preocupa són les conse- qüències que representa per al sistema hidràulic natural la modificació del canal del torrent de la Font del Bou i el seu entroncament amb el torrent de Can Margenat. Conclou que es tracta de dos aspectes prou importants per suspendre l’aprovació definitiva d’aquest planejament i encaminar-se cap a la denegació final. El Sr. García-Bragado assenyala la conveniència de la suspensió perquè falten informes, l’expedient no està complet i cal aclarir més qüestions. El Sr. Puigdollers pregunta si des del punt de vis- ta jurídic és obligatori passar per aquesta suspensió o si es podria passar directament a la denegació. El Sr. García-Bragado convida el Sr. Puigdollers a anar al Sector d’Urbanisme per analitzar l’expedient amb detall i treure les seves pròpies conclusions. El Sr. Massaguer diu que no seria convenient procedir a la denegació en aquest moment perquè la resolució del Departament d’Ensenyament no és un informe sinó una autorització. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC i amb el posicionament contrari del PP. Districte de Sant Andreu 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana Porta Trinitat per ubicar una nova benzinera i ITV, d’iniciativa municipal. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC i amb la reserva de vot del PP. Districte de Sant Martí 10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de la meitat sud de l’illa deli- mitada per l’avinguda de la Diagonal, i els carrers de Badajoz, de Bolívia i de la Ciutat de Granada, d’iniciativa municipal; resoldre les al·legacions pre- sentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions presentades, que cons- ta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. El Sr. Massaguer explica que l’objecte del Pla de millora d’aquesta illa és la concreció de l’ús i les condicions edificatòries de l’equipament i la delimi- tació dels espais lliures que el planejament vigent preveu per a aquest solar, així com l’ordenació del subsòl. Informa que el programa previst inclou un centre d’assistència primària, un centre de salut mental, un casal per a gent gran, habitatges dota- cionals i un aparcament destinat als usuaris dels equipaments i els veïns del barri i del dipòsit de la grua municipal. Assenyala que aquest planejament forma part de l’anomenat "Compromís per Glòries" pel que fa a l’inventari d’equipaments que s’han de situar al voltant de l’àmbit discontinu de la modifi- cació del PGM a la plaça de les Glòries i el seu en- torn. Informa que hi ha una al·legació del Grup Muni- cipal de CiU en contra de la ubicació del dipòsit de la grua municipal en aquest lloc perquè considera que pot generar un excés de mobilitat. Diu que l’al·legació s’aclareix en el sentit que l’estudi de mobilitat incorporat en el planejament declara la viabilitat absoluta de la mobilitat generada per aquest equipament. Aclareix que s’ha produït un endarreriment d’uns cinc mesos en la construcció perquè s’han hagut de fusionar els dos projectes executius corresponents als equipaments i al subsòl en el projecte que fa a una sola mà el despatx d’arquitectes Esteve Bonell. El Sr. Freixedes expressa la reserva de vot del seu grup atès que l’informe de mobilitat que incor- pora l’expedient es limita a justificar la ubicació del dipòsit de la grua municipal al·legant que ja hi era. Afirma que el seu grup considera que no té sentit l’existència del dipòsit municipal de la grua en un entorn on precisament es vol canviar el sistema de mobilitat per fer-lo més humà i més respectuós amb el vianant. El Sr. Narváez aclareix que en el moment en què es va fer l’informe de mobilitat de l’expedient de la modificació del PGM de les Glòries el dipòsit de la grua encara hi era i, per tant, va ser comptat com a mobilitat existent. Afirma que, per tant, el que diu l’informe és que s’ha fet el càlcul de mobilitat per a NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3155 la futura plaça de les Glòries tenint en compte que aquesta mobilitat ja es produïa i, per tant, es conti- nua produint. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EUiA i ERC i amb la reserva de vot de CiU i PP. 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de definició i concreció dels paràmetres edificatoris dels equipaments al recinte industrial de Can Ricart –Districte d’activitats 22bcn– promogut per la societat 22@Barcelona, amb els ajustos a què fa referència l’informe de l’esmentada societat, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. El Sr. Massaguer manifesta que aquesta proposta té com a objectiu concretar el destí i les condicions d’ordenació i intensitat edificatòria de les diferents peces de l’equipament del sector central del recinte de Can Ricart que es preveuen a la modificació del Pla de millora urbana de la UA-1 del PERI del sector del Parc Central. Diu que amb aquest Pla finalitza la concreció edificatòria de tot el conjunt destinat a equipament del Pla de Can Ricart i informa que no hi ha hagut al·legacions en el tràmit entre la infor- mació pública i la proposta d’aprovació definitiva. El Sr. Freixedes expressa el suport entusiasta del seu grup a la proposta, ja que diu que gràcies a la visió que tenen alguns grups municipals sobre la transformació del 22@ i a l’esforç d’alguns veïns s’ha aconseguit salvar bona part dels edificis. En aquest sentit, recorda que la proposta inicial que va presentar el govern municipal era molt més agres- siva i que si no s’hagués modificat no existirien molts d’aquests edificis que es destinaran a equi- pament. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC i amb la reserva de vot del PP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 12. Concedir a Servei Català de la Salut una bo- nificació del 70% (que suposa un import de 17.114,72 euros), sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, generada per la concessió de la llicència ambiental per resolució de 23 d’abril de 2009, sol·licitada per a exercir l’activitat de Centre d’Atenció Primària al local situ- at a carrer Esteve Terrades, núm. 30, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7.1.A1 de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2009 i, en conse- qüència, procedeix declarar-la d’especial interès i utilitat municipal, per ser un equipament contem- plat en l’article 212.b de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità, reporta beneficis objec- tius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social com a equipament comunitari i dotació a escala metropolitana. Donar trasllat a l’Institut Mu- nicipal d’Hisenda als efectes pertinents. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- rable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favo- rable d’ERC. S’aprova. Districte de Ciutat Vella 13. Aprovar inicialment el Projecte executiu de les obres de construcció d’un aparcament i àrea d’activitats logístiques del Mercat de Sant Josep - La Boqueria, al soterrani de la plaça de la Gardu- nya, amb un pressupost de 37.225.976,39 euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per Foment de Ciutat Vella, d’acord amb les condicions establertes en l’informe emès per la Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística el 24 de març de 2009, el qual figura a l’expedient i es dóna per re- produït; sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de trenta dies mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya, d’acord amb allò que preveu l’art. 37.2 del Reglament d’obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals de 13 de juny de 1995; encarregar a Foment de Ciutat Vella la gestió de l’actuació; i facultar al quart tinent d’alcalde, presi- dent de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, per a l’adopció dels actes necessaris per al desenvolupament i execució del present Acord, entre els quals s’inclou la possibilitat d’aprovar la modificació del projecte esmentat, en el cas que així sigui pertinent, amb l’autorització de la despesa que això comporta, fins a un màxim del 20% de l’import del projecte. El Sr. Massaguer explica que el projecte executiu preveu tres plantes subterrànies amb una capacitat per a 438 vehicles. Precisa que el primer soterrani es destinarà a aparcament de furgonetes i camions de magatzems del mercat, i que el segon i el tercer acolliran un aparcament públic d’automòbils. Asse- nyala que una part de la superfície del primer so- terrani està destinada a complementar els espais de l’escola Massana i que una entreplanta situada a l’entreforjat del primer soterrani acollirà els magat- zems dels locals comercials del futur edifici d’ha- bitatges. Conclou que aquest projecte dóna servei al complex edificatori que se situa al voltant de la plaça Gardunya i, especialment, al seu mercat. El Sr. García-Bragado afegeix que el pressupost de 37.225.976 euros no inclou l’aportació arqueolò- gica que es fa. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- rable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- 3156 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favo- rable d’ERC. S’aprova. Districte de l’Eixample 14. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla general metropolità en l’àmbit de les finques urbanes del carrer del Consell de Cent, núm. 433 i 435, d’iniciativa municipal; i exposar-la al públic pel termini d’un mes. El Sr. Massaguer manifesta que l’objectiu de la proposta és el canvi de qualificació urbanística de la finca esmentada, que passa d’una clau 7a a una clau 13E, per tal d’ajustar-la a la situació preexis- tent i consolidada. Explica que aquesta modificació dóna resposta instrumental a una sentència del recurs de cassació número 550 de l’any 2007, una vegada notificada degudament. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- rable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favo- rable d’ERC. S’aprova. 15. Aprovar definitivament el Projecte executiu del nou mercat dels Encants de Barcelona, per un import de 47.243.458,21 euros, el 16% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, formulat per Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIM/sa), amb les condicions a què fa referència la Conformitat Tècni- ca de Projecte emesa per la Direcció d’Actuació Urbanística; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; encarregar a la Societat municipal BIM/sa la gestió de l’actuació; i facultar el quart tinent d’alcalde, president de la Comissió d’Urba- nisme, Infraestructures i Habitatge, per a l’adopció dels actes necessaris per al desenvolupament i execució del present acord, entre els quals s’inclou la possibilitat d’aprovar la modificació del projecte esmentat, en el cas que així sigui pertinent, amb l’autorització de la despesa que això comporta, fins a un màxim del 20% de l’import del projecte. El Sr. Massaguer explica que, una vegada apro- vat el Pla especial del mercat dels Encants el juny del 2009, l’objecte d’aquesta proposta és la defini- ció constructiva del futur mercat al "Bosquet dels Encants", situat a la cruïlla entre avinguda Meridia- na i el carrer Castillejos. Diu que l’objectiu del projecte és la millora de les condicions actuals dels usuaris, els treballadors i els concessionaris del mercat, tot mantenint la sensa- ció de compra a l’aire lliure gràcies a la construcció d’una gran coberta. Recorda que el tret fonamental d’aquest projecte és una gran coberta triangular que s’estén per tot el solar i que esdevé un element urbà representatiu que conforma una part impor- tant de la façana de la nova plaça de les Glòries. Assenyala que el projecte incorpora les prescripci- ons que es van incloure al seu moment en el plane- jament, com ara les relatives a la seguretat perime- tral i a l’ús concret de la part de planta baixa. Presenta un resum de les superfícies des del punt de vista dels usos concrets de magatzematge, aparcament, comunicacions, restauració, sales tèc- niques, parades i botigues i espai de subhasta, que diu que satisfan el programa funcional aprovat al seu moment per l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona de manera acordada amb els paradistes i amb el procés de participació pertinent. El Sr. Villagrasa expressa l’abstenció del seu grup i pregunta a què es deu l’augment de prop d’un milió d’euros que s’ha produït entre l’aprovació inicial i la definitiva i que no es justifica a l’expedient. El Sr. Massaguer respon que es deu a algunes partides de materials i que ja els les concretaran. Diu que cal tenir en compte que entre la proposta d’aprovació inicial i la definitiva s’han fet algunes correccions que han portat a un augment del pres- supost. Opina que, de tota manera, és un incre- ment molt baix en relació amb el pressupost total del projecte. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- rable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa l’abstenció del PP i el Sr. Martínez expressa l’abstenció d’ERC. S’aprova. 16. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit del carrer Londres-Villarroel, d’iniciativa municipal (Proeixample S.A.); i exposar-la al públic pel termi- ni d’un mes; i suspendre, de conformitat amb l’article 71.2 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juli- ol, i d’acord amb les determinacions de l’informe de la Direcció Jurídica d’Urbanisme i Infraestructures, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord, la tramitació dels ins- truments de planejament i dels projectes de gestió urbanística i d’urbanització complementaris, així com també l’atorgament de llicències de par- cel·lació de terrenys, d’edificació, de reforma o re- habilitació de construccions, d’instal·lació o amplia- ció d’activitats o usos i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en els àmbits amb incidència en aquesta modificació de Pla General, delimitats i grafiats en el plànol que figura a l’expedient elaborat de con- formitat amb el punt 3 de l’esmentat article; de- terminar, a l’empara de l’article 72.1 de l’esmentat text legal, que el termini de suspensió serà, com a màxim, de dos anys, que començarà a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona; i publi- car el present acord en el Butlletí Oficial de la Pro- víncia de Barcelona. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3157 El Sr. Massaguer manifesta que l’objecte de la proposta és la nova regulació del conjunt d’equi- paments i habitatges socials de l’illa situada entre els carrers Londres, Villarroel, París i Comte d’Urgell, i l’obtenció d’una zona verda a l’illa delimitada pels carrers París, Casanova, Còrsega i Villarroel, en compliment d’una sentència. Diu que, d’acord amb els paràmetres que s’exigeixen en la sentència, el planejament preveu una permuta de qualificacions, donar a l’illa esmentada un ús residencial d’habitatge social amb una part destinada a equipament a la planta baixa i l’entresolat de l’edifici, i l’obtenció d’una zona verda en una illa adjacent a causa de l’increment de sostre residencial. Explica que, en el marc de la dinàmica i política d’adquisicions d’interiors d’illa que efectuen el Dis- tricte de l’Eixample i la societat Proeixample per destinar-los a zones verdes, s’ha cregut convenient procedir ja a donar un destí definitiu d’habitatge a l’illa i a complir els estàndards de verd per posar fi a un recurs contenciós administratiu que podia por- tar a un eventual enderroc d’aquest edifici. Asse- nyala que la creació d’una zona verda a l’interior d’una illa adjacent a la que és objecte d’actuació consolida i amplia la tendència d’oferta d’espai pú- blic al districte. Afegeix que aquest canvi de plane- jament presenta una definició i regulació específica de la nova qualificació, en la qual es regula amb coherència la tipificació de l’inici de vial pròpia de l’Eixample, la regulació urbanística específica per a l’edifici escolar i la regulació de tots els cossos ar- quitectònics diferenciats des del subsòl en ambdues illes pel que fa a la determinació i regulació del nou pas públic situat en aquesta finca. El Sr. Puigdollers demana que l’expedient incor- pori la sentència que ha portat a tramitar aquest document. Expressa el vot contrari del seu grup, atès que consideren que amb aquesta modificació no es dó- na compliment a la sentència, que diu que la zona verda ha d’estar a l’interior de l’illa destinada a habitatge social. El Sr. García-Bragado afirma que la causa per la qual la sentència no dóna la raó a l’Ajuntament rau en l’ús de l’edifici en relació amb l’existència o ab- sència de zona verda. Assenyala que l’expedient sortirà a informació pública i que, per tant, ja tindran ocasió d’entrar en els detalls d’aquesta qüestió. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, el Sr. Puigdollers expressa el vot con- trari de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favo- rable d’ERC. S’aprova. Districte de Sant Martí 17. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’ar- ticle 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit del Centre Històric del Poblenou, promoguda per la societat municipal 22Arroba Bcn SAU; exposar-la al públic pel termini de dos mesos; prorrogar fins a un termini de dos anys, de conformitat amb els articles 71.1 i 72.1 del Text refós de la Llei d’urbanisme aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juli- ol, i, d’acord amb les determinacions de l’informe emès per l’esmentada societat, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord, la suspensió de la tramitació dels instruments de planejament i dels projectes de gestió urbanística i d’urbanització complementaris, així com de l’atorgament de llicències de par- cel·lació de terrenys, d’edificació de nova planta, d’enderrocament de construccions i de rehabilitació de grau alt, que va ser acordada el 30 d’octubre de 2008 i publicada en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el 3 de novembre de 2008; precisar que, no obstant això, podran atorgar-se determina- des llicències, en els supòsits previstos a l’informe emès per a aquesta suspensió per la societat 22Arroba Bcn SAU; determinar que l’àmbit de la suspensió que ara es prorroga és el delimitat i gra- fiat en el plànol que figura a l’expedient, elaborat de conformitat amb el punt 3 de l’article 71; preci- sar que la suspensió, finalitzarà, com a màxim, el 3 de novembre de 2010; i publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. El Sr. Massaguer recorda que aquesta modifica- ció dóna resposta a una proposició de la Comissió per a l’estudi i l’eventual planejament dels centres històrics de la ciutat. Manifesta que l’objectiu de la proposta és la protecció del nucli antic del Poblenou i l’actualització del planejament d’acord amb els trets característics particulars d’aquest teixit i les seves arquitectures, prioritzant-ne la protecció, la conservació i la rehabilitació, però també regulant les noves actuacions, en cas que siguin necessàries. Explica que l’àmbit de planejament és una super- fície de sòl de 43 hectàrees ubicada a la banda sud del districte de Sant Martí de Provençals. Diu que dins d’aquest perímetre s’ubica el patrimoni del Poblenou pel que fa a la trama dels seus carrers, que configuren un paisatge específic i singular que suporta el teixit social i els fronts de les arquitectu- res tradicionals. Assenyala que cal destacar tres eixos principals: el carrer Marià Aguiló, que és l’eix històric més ben conservat i que presenta un bon nivell d’urbanització i una secció vial variada d’edi- ficacions i de tipologies; la rambla, que parteix d’una morfologia d’eixample amb trets caracterís- tics de xamfrans, exceptuant-ne l’últim tram; i el carrer del Taulat, que és l’eix transversal més antic i el que es troba en més mal estat des del punt de vista de la seva configuració d’urbanització, proba- blement a causa de la seva escassa longitud, les transformacions edificatòries que ha sofert i les afectacions de vials pendents d’executar. Explica que la proposta incorpora una nova quali- ficació de sòl que identifica les tipologies urbanes al 3158 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 Poblenou: la clau 12PNa per al Poblenou antic, la clau 13 PNe per a la zona del Poblenou amb estruc- tura d’eixample i la clau 13 PNp per als passatges. Diu que, en definitiva, el que es fa és regular això i afegir-hi els elements patrimonials, com ara els edificis catalogats, els nous edificis patrimonials per catalogar i els fronts tradicionals. Finalment, destaca el procés de participació previ que s’ha dut a terme des del Districte i la societat 22@. El Sr. Freixedes explica que votaran a favor de la proposta tenint en compte que es tracta d’una aprovació inicial i que hi ha una suspensió de llicèn- cies que acabaria caducant. No obstant això, avan- ça que presentaran al·legacions perquè troben a faltar tres coses importants. Diu que la primera és la necessitat de redefinir l’àmbit, ja que els veïns del Poblenou demanen que s’inclogui també el barri de la Plata. Recorda que l’informe que s’ha presen- tat a l’inici de la sessió es refereix a aquest barri com una zona amb un teixit i una riquesa impor- tants i que no acaba d’encaixar amb els àmbits de transformació del 22@. Explica que també conside- ren que un planejament d’aquest tipus hauria d’incorporar un estudi social, tal com també recla- men diferents àmbits del barri, ja que no només s’han de preservar edificis, sinó també usos i mane- res de viure. Finalment, diu que tot això hauria d’anar acompanyat de mesures clares de rehabilita- ció de tota la zona que vagin més enllà del que ja s’ha fet a través d’algunes iniciatives que ha impul- sat el govern municipal. El Sr. Narváez agraeix la feina que han dut a terme el Sr. Luchetti i la Sra. López des del 22@ i l’equip d’investigadors del Sr. Jornet, que ha condu- ït la confecció d’aquest pla i la participació ciutada- na. També agraeix la col·laboració de totes les per- sones del barri que han format part de l’equip de participació ciutadana, que els han permès anar molt més enllà de la perspectiva institucional. Diu que, com a regidor del Districte, està molt satisfet de la feina que ha fet tothom de manera conjunta. Explica que a l’última reunió es va valorar que el document reflectia bona part de la feina i de les opinions de tots els que hi havien participat. Asse- nyala també que enmig d’aquella reunió algú va proposar incloure en el document el barri de la Pla- ta, però que en aquell moment es va desestimar la idea perquè no s’havia tingut en compte aquest barri en el moment d’elaborar el plànol que avui s’ha presentat. Afegeix que posteriorment es van adonar que valia la pena tractar el barri de la Plata de la mateixa manera i el van incloure. D’altra banda, assenyala que és una mica frus- trant l’escàs aprofitament que s’ha fet del pla espe- cial de rehabilitació de què gaudeix el nucli antic del Poblenou, ja que no hi ha hagut gaires veïns que s’hagin acollit a aquesta possibilitat d’ajuda, mal- grat totes les campanyes de difusió directa que s’han adreçat als blocs, els gestors dels edificis, l’Associació de Veïns i les entitats. En aquest sentit, destaca que potser la nova clau de qualificació ur- banística els permetrà tornar a difondre aquesta possibilitat. Finalment, reconeix al Sr. Freixedes l’encert d’haver proposat en nom del Grup Municipal de CiU que es considerés la catalogació de l’edifici dels Federals com a edifici d’equipament, cosa amb la qual tothom va estar d’acord i que es va incorporar. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, el Sr. Freixedes expressa el vot favora- ble de CiU, el Sr. Villagrasa expressa l’abstenció del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. 18. Aprovar definitivament el projecte executiu del nou conjunt d’equipaments a l’antiga fàbrica Alchemika, a Barcelona, per un import de 17.141.244,89 euros, el 16% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, formulat per Barcelona d’Infra- estructures Municipals, SA (BIM/sa), amb les condi- cions a què fa referència la Conformitat Tècnica de Projecte emesa per la Direcció d’Actuació Urbanísti- ca; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; encarregar a la Societat municipal BIM/sa la gestió de l’actuació; i facultar el quart tinent d’alcalde, president de la Comissió d’Urba- nisme, Infraestructures i Habitatge, per a l’adopció dels actes necessaris per al desenvolupament i execució del present acord, entre els quals s’inclou la possibilitat d’aprovar la modificació del projecte esmentat, en el cas que així sigui pertinent, amb l’autorització de la despesa que això comporta, fins a un màxim del 20% de l’import del projecte. El Sr. Massaguer recorda que els antecedents d’aquest projecte es troben en el planejament que destina el solar situat entre els carrers Sant Antoni Maria Claret, el Guinardó i Indústria a equipaments del districte, i que determina l’obligatorietat de conservar la façana existent al tram del Guinardó i Indústria. Informa que prèviament s’han fet els treballs d’enderroc de l’estructura de la nau existent, així com l’estabilització de la façana que cal conservar, la mitgera i l’encavallada, i que abans de les obres definides en el projecte es faran les actuacions de consolidació del perímetre, enderroc de l’estructura sota rasant i condicionament del solar. Explica que el projecte consisteix en una sèrie de construccions amb un caràcter clarament maclat i que segueixen uns criteris de construcció funcionals i de composició del conjunt que tenen en compte els accessos als diversos equipaments, la configura- ció volumètrica del conjunt, l’organització en fran- ges, l’obertura i comunicació dels patis, la posició i l’accés de l’escola bressol, la posició i l’accés de la biblioteca, i la posició i l’accés del centre de barri. Recorda que els equipaments que configuren el complex Alchemika són la residència i centre de NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3159 dia, amb 5.534,41 m2 de superfície útil; el centre de barri, amb uns 795,76 m2 de superfície útil; la biblioteca, amb 3.031 m2 de superfície útil, i l’escola bressol, amb 1.333,53 m2 de superfície útil. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, el Sr. Freixedes expressa el vot favora- ble de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favora- ble del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 19. La Comissió d’Urbanisme Infraestructures i Habitatge, acorda: 1. Reprovar les recents declara- cions fetes per l’alcalde de Barcelona en relació amb les esquerdes aparegudes en els edificis conti- gus a les obres del TAV. 2. Instar a l’equip de go- vern municipal a adoptar una actitud ferma de su- port als veïns afectats per les obres del TAV. 3. Exigir a ADIF la reparació immediata de qualsevol desperfecte o perjudici que produeixin les esmen- tades obres. El Sr. Freixedes explica que, després de parlar- ho amb els altres grups, han trobat convenient eliminar el primer punt de la proposició sobre la reprovació de les declaracions de l’alcalde. El Sr. Villagrasa manifesta que les declaracions de l’alcalde no van ser gens afortunades, ja que els veïns se senten una mica indefensos respecte a alguns problemes estructurals que estan patint a causa de les obres del TGV. Opina que fa la impres- sió que l’actitud de l’Ajuntament sigui només de ple suport a Adif i l’execució de les obres, quan també hauria de fer costat als veïns. Assenyala que, en aquest sentit, durant la comissió de seguiment de les obres del TGV del 13 d’octubre no es va fer cap esment a les reclamacions dels veïns i, segons els assistents, els responsables municipals van semblar més portaveus d’Adif que representants municipals. El Sr. Martínez expressa el vot favorable del seu grup a la proposició, atesa la renúncia al primer punt. Manifesta que els ciutadans de Barcelona han de saber que tenen l’Ajuntament al seu costat da- vant de qualsevol problema amb una obra pública o qualsevol esdeveniment que els supera. La Sra. Blasco expressa el vot favorable del seu grup a la proposició. Afirma que tenen clar que no hi ha dubte que l’Ajuntament de Barcelona fa costat als veïns davant de qualsevol obra pública i que s’exigeix la reparació immediata de tots els desper- fectes que es puguin ocasionar. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del seu grup, atès que consideren que és un fet constant que l’Ajuntament és al costat dels veïns. Diu que, tot i que s’ha de donar suport a les perso- nes que fan les obres, els veïns de Barcelona són els que les pateixen i, per tant, cal donar-los suport i intentar evitar tant com sigui possible que hi hagi desperfectes a causa de les obres. A més, afirma que és evident que Adif s’ha de fer càrrec de la reparació dels danys que provoqui. Assenyala que l’incident concret del local situat al núm. 615 del carrer Mallorca és una situació espe- cial i complicada. Explica que des del mes de juny l’Ajuntament s’ha reunit moltes vegades amb el propietari del local i que el 9 de juliol va analitzar amb ell la informació i l’auscultació de l’edifici. Diu que se’n va fer un informe tècnic que es va entre- gar al propietari per a la seva tranquil·litat en el qual es deia que la fissura no era una patologia que afectés l’estructura. Afirma que el propietari va agrair reiteradament a l’Ajuntament l’atenció rebu- da per part dels serveis tècnics, però que a partir de l’octubre va entrar en la dinàmica de denunciar la seva situació als mitjans de comunicació. Opina que aquest assumpte s’aclarirà perquè sembla que els informes de la Universitat Politècnica i de les empreses que van fer la primera i segona revisió són concloents. Acaba reiterant que el govern mu- nicipal continuarà estant al costat dels veïns i que sempre que es comprovi que hi ha danys provocats per les obres demanarà que s’actuï en conseqüèn- cia. El Sr. Freixedes agraeix el suport de tots els grups a la proposició i demana al govern que actuï realment segons el que s’acaba d’aprovar. També demana poder tenir accés als informes que s’han esmentat. Explica que el seu grup rep notícies molt preocu- pants dels veïns de la zona i que és per això que ha presentat aquesta proposició. Remarca que al seu grup no li agrada plantejar proposicions de coses òbvies, sinó de coses que entenen que no s’estan produint en el moment que les proposen, com és la manca de suport als veïns per part de l’Ajuntament, almenys pel que fa als veïns del carrer Mallorca 615-619 i 640. Explica que avui Adif ha parlat dels informes i ha avisat que estaven estudiant emprendre mesures legals contra aquells que diguessin que les esquer- des eren producte de les obres. Diu que tot això no ajuda, mentre que sí que ho fa ser transparent i ensenyar els informes. Assenyala que també cal transparència pel que fa als aparells d’auscultació, perquè en un comunicat d’Adif que avui ha sortit a la premsa es reconeix que l’aparell que hi ha a l’edifici núm. 640 del carrer Mallorca ha estat es- patllat. Recorda que Adif també es va comprometre a entregar les mesures d’aquests aparells als veïns puntualment, però que ni els veïns ni ells no n’han vist cap. Demana poder veure els informes i les mesures dels aparells d’auscultació per poder ava- luar quina importància té que l’aparell que hi ha al núm. 640 del carrer Mallorca no hagi funcionat 3160 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 durant el període de temps en què han aparegut les esquerdes. Conclou que avui la informació no circu- la i que això és necessari per seguir el compliment del que avui aproven. El Sr. García-Bragado diu que això no és cert. El Sr. Freixedes reitera que ell no té tota la in- formació i que quan va a veure les esquerdes ho fa amb els veïns, que són els que li van explicar que l’aparell d’auscultació que hi havia al terrat no fun- cionava. Destaca que això els veïns no ho han sa- but perquè algú els ho hagi explicat o ho hagi reco- negut, sinó perquè la persona que té la clau del terrat va comentar que durant alguns mesos ningú no va pujar al terrat i que l’última vegada que algú va fer-ho va dir que l’aparell estava espatllat. Afir- ma que a partir d’aquí això va acabar sortint a un diari i al final, un temps després, s’ha acabat reco- neixent que l’aparell no funcionava. Conclou que el que demana el seu grup és claredat i transparència, i que quan apareguin esquerdes es pugui saber si són conseqüència de les obres i que s’arreglin en cas que ho siguin. El Sr. García-Bragado opina que el Sr. Freixedes actua de mala fe en aquest cas i li diu que el més normal és que quan cregui que hi ha esquerdes s’adreci a ell o als serveis d’Urbanisme per infor- mar-se’n. Afirma que l’Ajuntament ha parlat amb el veí que ha denunciat el seu cas a la premsa i que l’ha aju- dat, però que lògicament als mitjans els interessa treure partit d’aquest tipus de situacions. Assegura que el tècnic de la Federació d’Asso- ciacions de Veïns de Barcelona (FAVB) té tota la informació tècnica i totes les auscultacions d’aques- ta obra, tal com es va acordar en les comissions de seguiment, i que, per tant, els veïns estan degu- dament informats. Manifesta que la proposició que s’acaba de votar l’estan complint des del primer dia i que ho conti- nuaran fent fins que acabin les obres. Diu al Sr. Freixedes que és lliure de triar el camí que més li convingui quan s’assabenti d’un incident, però rei- tera que el millor que pot fer és adreçar-se als ser- veis d’Urbanisme si realment vol ajudar els veïns. El Sr. Freixedes pregunta a qui hauria d’adreçar- se. El Sr. García-Bragado respon que al Sr. Manuel Valdés, el director d’Infraestructures. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, el Sr. Freixedes expressa el vot favora- ble de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favora- ble del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Urbanisme Infraestructures i Habi- tatge, acorda: 1) Instar a l’equip de govern munici- pal a adoptar una actitud ferma de suport als veïns afectats per les obres del TAV. 2) Exigir a ADIF la reparació immediata de qualsevol desperfecte o perjudici que produeixin les esmentades obres. Del Grup Municipal PP: 20. La Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda: 1) Instar al Govern municipal que, de manera urgent, deixi sense efecte l’acord amb el qual van arribar els grups municipals del PSC, CiU i ERC, en el que acordaven les bases per impulsar la modificació del Pla General Metropolità (PGM) en l’àmbit de les instal·lacions del F.C.Bar- celona i el seu entorn, en el Districte de les Corts. 2) Instar al Govern municipal a paralitzar la trans- formació dels terrenys del Miniestadi, fins que no es celebrin les eleccions a la Presidència del F.C.Bar- celona, perquè la nova Junta pugui avalar, rectificar o proposar un de nou o descarti per ara proposar cap altre planejament urbanístic. El Sr. Villagrasa explica que aquesta proposició vol ser una mesura de prudència respecte a la mo- dificació urbanística prevista al voltant dels terrenys del Futbol Club Barcelona, ja que d’aquí a uns me- sos se celebraran eleccions en aquest club esportiu. Assenyala que aquesta modificació urbanística no és ben vista pels veïns i que podria ser que tampoc no comptés amb el suport de la nova Junta del club. Conclou que el més convenient és deixar aquest projecte de banda fins que la nova Junta pugui manifestar què en pensa. El Sr. Puigdollers expressa el vot en contra del seu grup i diu que considera que no cal repetir el debat que ja va tenir lloc en l’última sessió de la Comissió. Manifesta que considera absolutament il·legítim que els grups municipals intervinguin en les eleccions de qualsevol entitat de la ciutat i de- mana al Sr. Villagrasa el màxim respecte per aquest tipus de processos electorals. El Sr. Martínez diu que el seu grup votarà en contra de la proposició perquè difícilment la ciutat arribarà a guanyar tant com guanya amb aquest projecte amb una nova negociació amb el Futbol Club Barcelona. Opina que la ciutat haurà d’obligar la propera Junta a decidir si vol tirar endavant el planejament amb les càrregues previstes i que, en cas que ho faci, l’Ajuntament haurà de prendre una decisió en relació amb l’afectació. La Sra. Blasco explica que han proposat al Grup Municipal del PP una transacció que eliminés tota referència al procés electoral del Futbol Club Barce- lona, ja que per al seu grup l’aprovació o rebuig d’aquesta transformació urbanística s’ha de fer a partir dels interessos del Districte i de la ciutat i al marge de quina sigui la Junta del Futbol Club Bar- celona. Diu que, atès que aquesta transacció no ha estat acceptada i un dels eixos centrals de la pro- posició continua sent el procés electoral del Futbol Club Barcelona, el seu grup farà una abstenció, sense reiterar la seva posició pel que fa a la pro- posta de transformació del Miniestadi. El Sr. García-Bragado expressa el vot contrari del seu grup a la proposició. Opina que aquesta inicia- tiva busca reobrir un debat que consideren que ara no és pertinent i diu que ja tindran ocasió NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3161 d’abordar-lo amb detall quan el govern proposi l’acord de modificació del planejament en aquest sector. El Sr. Villagrasa afirma que el seu grup té un respecte absolut pels processos electorals de totes les entitats de la ciutat. Diu que a ells tant els fa qui guanyi les eleccions del Futbol Club Barcelona, però que hi ha una reforma urbanística molt impor- tant que depèn del club i que poden trobar-se amb un problema si la nova Junta no vol executar-la. El Sr. García-Bragado expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Blasco expressa l’abstenció d’ICV-EUiA, el Sr. Puigdollers expressa el vot contrari de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot contrari d’ERC. Es re- butja. Del Grup Municipal ERC: 21. La Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda: 1) Iniciar el procediment per a la suspensió cautelar de la tramitació de llicències urbanístiques als límits exteriors proposats per al Parc Natural de Collserola. 2) Establir quines nor- mes urbanístiques cal incorporar als límits exteriors proposats per al Parc Natural de Collserola per tal de vetllar per una bona connexió entre la ciutat i el parc. 3) Sol·licitar al Departament de Medi Ambient de la Generalitat que doni tràmit al decret per a la declaració del Parc Natural de Collserola a fi i a efecte que la ciutat de Barcelona pugui desenvolu- par les normatives urbanístiques adequades en relació a aquest. El Sr. Martínez assenyala que l’origen d’aquesta proposició té relació amb la possibilitat que es construeixi una nova escola a la falda de Collserola. Explica que el seu grup considera que la protecció de la serra de Collserola té dues eines fonamentals: la tramitació del decret del Parc Natural de Collse- rola i l’harmonització de la relació amb els límits del parc que faci la ciutat un cop s’hagi declarat aquest decret. Manifesta que aquesta harmonització s’ha de produir en relació amb el conjunt de coses que po- den haver-hi al voltant d’aquests límits, sobretot en els terrenys qualificats d’equipament. Diu que per això el seu grup considera que cal crear un instru- ment que reguli els usos en els àmbits adjacents al parc natural i que això eviti que es puguin generar activitats de mobilitat excessiva, que distorsioni l’entorn, que tinguin un impacte arquitectònic o visual excessiu o que impedeixin l’accés al parc. Explica que han acceptat una transacció del go- vern municipal i llegeix el nou redactat del text. El Sr. Puigdollers expressa el vot favorable del seu grup a aquesta proposta, però manifesta que vol fer una sèrie de consideracions. Assenyala que actualment hi ha aprovada una modificació del PGM que regula els equipaments situats als àmbits adja- cents al parc i, per tant, pregunta com lligaria aquesta regulació amb el primer punt de la proposi- ció. D’altra banda, diu que el govern municipal i el Govern de la Generalitat han acordat uns espais de regulació especial que fins que no es desenvolupi la normativa no sabran exactament què signifiquen. Finalment, manifesta que no entenen per quin mo- tiu s’està endarrerint tant la declaració de la serra de Collserola com a parc natural. Explica que l’última vegada que ell va assistir a l’assemblea del Consorci del Parc de Collserola, el conseller de Medi Ambient li va assegurar que l’aprovació de l’apor- tació econòmica que calia perquè la Generalitat s’incorporés al Patronat es faria el primer semestre del 2009, cosa que li consta que no s’ha fet, i que durant el segon semestre de l’any 2009 s’aprovaria per decret la declaració de Collserola com a parc natural. Diu que, tenint en compte que ja estan a finals d’octubre, pràcticament es pot dir que tam- poc no es complirà el termini que va donar el con- seller en aquesta assemblea. En aquest sentit, pre- gunta quin problema impedeix aprovar aquest decret. El Sr. Villagrasa manifesta que el seu grup dóna suport a la proposició, amb el benentès que la sus- pensió cautelar de la tramitació de llicències urba- nístiques que demanava el text inicial no forma part de la proposició definitiva. Diu que en cas contrari farien una abstenció, atès que aquesta aprovació podria comportar una suspensió de llicències sine die en vista de l’absència de terminis per a la decla- ració de Collserola com a parc natural. La Sra. Blasco expressa el vot favorable del seu grup a la proposició i referma la voluntat d’intentar preservar la franja que limita amb el parc amb dife- rents fórmules. Destaca que ja fa uns anys que l’Ajuntament va començar a establir mesures per disminuir edificabilitats en aquesta zona i que fa temps que disposen d’un estudi sobre el vessant barceloní de Collserola. Acaba anunciant que té una informació molt recent sobre la tramitació del de- cret per a la declaració de Collserola com a parc natural, però que no pot ni vol donar-la perquè no és oficial i en desconeix els detalls. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del seu grup a aquesta proposició. Manifesta que, al seu parer, l’instrument urbanístic més modern, més rigorós i més interessant és la modificació del PGM que estableix un sistema objectiu de còmput de l’edificabilitat, però que no fa referència a l’entorn, que mai no s’ha arribat a objectivar. Diu que per això, davant de la proposició, s’ha posat l’èmfasi a revisar les peces d’equipament no tant des del punt de vista del sostre que es pugui construir, sinó des del punt de vista de l’ús que s’hi vulgui donar. Opi- na que hi ha determinats usos que generen pro- blemes en aquesta franja i que això s’ha d’estudiar amb detall i amb atenció per tal d’evitar externali- tats que la ciutat no hauria de suportar en aquesta zona. Afirma que tenen instruments per fer-ho, però que això requereix un estudi que el govern es compromet a fer d’acord amb aquesta proposició. En relació amb les dificultats per tirar endavant la declaració de Collserola com a parc natural, diu 3162 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 que intueix que deu haver-hi algun problema im- portant en altres municipis. D’altra banda, aclareix que la proposició no in- clou la suspensió de llicències inicialment planteja- da. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- rable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favo- rable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favo- rable d’ERC. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Ha- bitatge acorda: 1) Estudiar la tramitació i aprovació d’un instrument urbanístic regulador d’Usos en els àmbits colindants del Parc Natural de Collserola per aquelles activitats que puguin generar un ús intern i una mobilitat concentrada i excessiva. 2) Sol·licitar a la Generalitat que doni tràmit al decret per a la declaració del Parc Natural de Collserola a fi i a efecte que la ciutat de Barcelona pugui desenvolu- par les normatives urbanístiques adequades en relació a aquest. b) Proposicions amb contingut de Declaració ins- titucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 22. Que l’equip de govern ens informi del calen- dari d’execució dels equipaments i habitatges del projecte de les Casernes de Sant Andreu, així com la posada en marxa de cadascun dels equipaments i les raons i els termes dels endarreriments del pro- jecte. El Sr. Villagrasa formula el prec. El Sr. de Torres recorda que la transformació dels terrenys de les antigues casernes de Sant An- dreu està regulada per la modificació del PGM de les casernes de Sant Andreu i el sector 3 a la modi- ficació del PGM de Sant Andreu-Sagrera que es va aprovar l’1 de juny de 2006. Diu que aquest plane- jament estableix 65.251 m2 de sostre d’habitatge lliure, amb 816 habitatges; 65.352 m2 de sostre d’habitatge protegit, amb 816 habitatges; 23.000 m2 de sostre d’habitatge dotacional, amb 387 habi- tatges, i 4.640 m2 de sòl destinat a equipaments. Informa que actualment s’està treballant en les parcel·les incloses dins del sector de millora urbana i els habitatges de reallotjament del Polígon d’Actuació Urbanística (PAU) 2, ja que el projecte de reparcel·lació encara no està aprovat definitiva- ment i, per tant, no es poden tramitar ni les llicèn- cies ni es pot començar l’execució dels habitatges. Pel que fa als habitatges en construcció, diu que hi ha 103 habitatges de protecció amb dret de su- perfície executats per Regesa al passeig Torres i Bages 141, i 118 habitatges de protecció amb dret de superfície executats per Regesa al passeig Tor- res i Bages 137. Quant a habitatges amb llicència atorgada i pendents d’inici d’obres, informa que hi ha 161 habitatges dotacionals de lloguer per a jo- ves i per a gent gran que ha de fer Regesa al pas- seig Torres i Bages 143; 84 habitatges dotacionals de lloguer per a gent gran al passeig Torres i Bages 129, i 41 habitatges concertats de l’Incasòl al pas- seig Torres i Bages 139. Pel que fa a habitatges amb projecte base i redactat i en tràmit de llicència d’obres, diu que hi ha 78 habitatges de reallotja- ment impulsats pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona al passeig Torres i Bages unitat 10, i 60 habitatges dotacionals de lloguer per a gent gran més una escola bressol al carrer Fernando Pessoa 1-39. El Sr. Villagrasa demana que se’ls facin arribar aquestes dades per escrit i pregunta quines parts de l’execució presenten endarreriments i a què es deuen. El Sr. de Torres respon que els retards es deuen fonamentalment a la falta de finançament dels ope- radors privats i algun públic com l’Incasòl, i diu que fins que no es desencalli la situació financera actual és molt difícil donar terminis. Es dóna per tractat. 23. Que l’equip de govern, de manera urgent, ar- ribi a un acord amb la Generalitat de Catalunya, perquè es faci càrrec d’una part del cost anual del programa d’ascensors i que es compleixi el com- promís de fer efectiu el pagament de les subvenci- ons per la instal·lació d’ascensors en un màxim de 90 dies, una vegada finalitzades les obres. Que l’equip de govern deixi sense efecte la resolució del regidor-president de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (BOP 3/10/2009), fins que no es redactin les noves bases reguladores úniques que aprovarà el Consorci de l’Habitatge de Barcelona i s’obri una nova convocatòria d’ajuts. El Sr. Villagrasa explica que és evident que la suspensió de les subvencions que es donaven per a la instal·lació d’ascensors es deu a la falta de finan- çament per part de la Generalitat, i que per això creuen que cal un compromís més ferm d’aquesta administració pel que fa a un aspecte tan cabdal com és l’accessibilitat a l’habitatge, sobretot per a les persones amb mobilitat reduïda i persones grans. Assenyala que tenint en compte que s’han trami- tat uns 404 expedients d’ascensors, amb una sub- venció mitjana d’uns 45.000 euros per ascensor, i que la dotació per a tot el programa és d’uns 5 milions, farien falta uns 20 milions d’euros per tra- mitar tots els expedients. El Sr. Sorolla assenyala que aquest prec reflec- teix un seguit de confusions, la principal de les quals és que el Programa d’ajuts per a la ins- tal·lació d’ascensors no s’ha suspès. Diu que, a més a més, es dóna satisfacció al prec perquè l’acord amb la Generalitat que es demana ja existeix. Explica que la Junta General del Consorci de la setmana passada va acordar l’inici del procediment de les noves bases reguladores úniques amb la NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3163 voluntat que abans de final d’any ja s’aprovin i, per tant, l’any vinent es puguin unificar tots els ajuts de la Generalitat, l’Estat i l’Ajuntament. Diu que això ho gestionarà l’Institut del Paisatge Urbà per encàr- rec del Consorci de l’Habitatge, ja que la gestió de l’Institut és, de totes les gestions de rehabilitació que hi havia a la ciutat, la que ha estat millor valo- rada pels agents i els operadors. Aclareix que la resolució del president de l’Institut del Paisatge Urbà respecte a la suspensió d’alguns dels procediments respon únicament al fet que han cregut convenient unificar ja els processos atès que a partir del 10 de gener s’aplicaran les noves bases reguladores úniques. Indica que l’equip té una saturació important, ja que ja estan recollint i gestionant totes les àrees de rehabilitació integral. D’altra banda, precisa que s’està pagant a noran- ta dies i que no li consta que hi hagi cap queixa pel que fa a això. Diu que potser pot haver-hi alguna queixa puntual, però demana que si és generalitza- da li transmetin les dades per estudiar-ho. Així mateix, aclareix que els 5 milions extraordi- naris que es van afegir al pressupost d’aquest any per al Programa d’ajuts a la instal·lació d’ascensors s’han sumat als ajuts que tradicionalment ja dona- va l’Institut del Paisatge Urbà per a la rehabilitació, que són de més de 6 milions d’euros i que inclouen ajuts per a la instal·lació d’ascensors. Manifesta que ja han arribat a un acord amb la Generalitat en aquest tema i que precisament van fer una suspen- sió i no una anul·lació per poder aixecar la suspen- sió en cas que no es produís aquest acord. Conclou que hi ha la voluntat de derogar aquesta suspensió un cop es rebi finançament de la Generalitat. El Sr. Villagrasa precisa que el seu grup no retre- ia l’actitud de l’Ajuntament sinó la de la Generalitat per la seva manca de compromís amb el Programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors. D’altra ban- da, demana que se’ls facin arribar els paràmetres de l’acord amb la Generalitat pel que fa a aquests ajuts. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CiU: 24. Quin ha estat el capteniment del Govern Mu- nicipal per trobar una alternativa a l’aparcament de vehicles de la Zona Fòrum, molt especialment pel que fa als vehicles de gran tonelatge? El Sr. Freixedes formula la pregunta. El Sr. García-Bragado diu que s’han adreçat al Consell Comarcal, que és qui gestiona l’aparca- ment, i que els han informat de les gestions que ha fet Regesa i de les adreces alternatives del Port i de la Zona Franca que han facilitat, així com de la immediata entrada en funcionament d’un aparca- ment de camions al Polígon Pratenc per iniciativa de la societat pública Prat Espais, SA. Afirma que pràcticament la totalitat dels afectats han trobat solució al problema durant els tres mesos transcor- reguts des del preavís de tancament i que tan sols romanen una vintena de camions, als quals se’ls ha ofert la possibilitat d’aparcar en els terrenys adja- cents de Sant Ramon de Penyafort. El Sr. Freixedes precisa que la pregunta fa refe- rència al capteniment del govern municipal i no del Consell Comarcal, i que el seu grup considera que el govern de la ciutat també té alguna responsabili- tat en aquest tema. El Sr. García-Bragado opina que el govern de la ciutat no té una responsabilitat directa, atès que aquest aparcament es troba fora del terme munici- pal i que dins del terme municipal de Barcelona no hi ha aparcaments per a camions de gran tonatge excepte a la Zona Franca. Explica que han encoratjat els gestors de l’aparcament per tal que trobin la millor solució possible per als afectats i que, a partir d’aquí, ima- gina que hi ha entitats metropolitanes i supramuni- cipals que segurament poden intervenir perquè tenen una visió més de conjunt de l’àrea metropoli- tana. En aquest sentit, demana al Sr. Freixedes que mantinguin aquest debat en el govern d’aquestes entitats, on el seu grup també hi és present. El Sr. Freixedes afirma que creien que l’Ajun- tament de Barcelona tindria alguna cosa a dir pel que fa a aquest tema, tenint en compte que abans era habitual veure camions aparcats al Poblenou i a les parts baixes de la ciutat. El Sr. García-Bragado diu que això ja no passa. El Sr. Freixedes assenyala que això ja no passa, entre altres coses, perquè molts conductors van trobar en aquest aparcament una bona opció. Diu que si ara tanquen aquesta opció, corren el risc que en algunes zones de la ciutat tornin a aparèixer camions aparcats, especialment als carrers del dis- tricte de Sant Martí. El Sr. García-Bragado diu que vetllaran perquè això no passi. Es dóna per tractada. 25. Atès el trasllat del Parc de Bombers de l’Eixample a les futures instal·lacions al Parc Joan Miró. En quin estat i quina ha sigut la tramitació d’aquest projecte? I quina és la postura de l’Equip de Govern vers la investigació incoada per la Fisca- lia i l’oposició veïnal? El Sr. Blasi manifesta que la instal·lació d’un parc provisional de Bombers al parc Joan Miró va ser tema de debat el mes passat, però que és un tema que encara no s’ha tancat, i que per això formulen aquesta pregunta. Assenyala que avui mateix han tingut oportunitat de debatre a la Comissió sobre temes que s’havien tancat malament per una mala gestió o una mala manera de fer i que havien obli- gat el govern a enginyar-se-les per donar-hi alguna solució. Diu que voldrien que la resposta anés més enllà de parlar de la plena col·laboració amb la Fiscalia, i 3164 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 que no els passés com al debat que van tenir a la sessió anterior sobre el viaducte del Guinardó, sobre el qual encara no tenen l’informe que van demanar. El Sr. García-Bragado diu que té la còpia de l’informe que li van passar per fax, tot i que volia esperar a tenir l’original. El Sr. Blasi manifesta que espera no haver d’esperar-se fins a la propera reunió de la Comissió per obtenir una resposta satisfactòria. La Sra. Escarp, en qualitat de regidora del Districte de l’Eixample, afirma que ni a ella ni a l’Ajuntament mai no se’ls ha acudit no atendre el que digui el fiscal i que, per tant, és evident que col·laboraran al màxim amb la Fiscalia, a la qual li han lliurat una còpia de l’expedient, del qual diu que també s’ha donat vista als veïns que ho han sol·licitat. Manifesta que la tramitació d’aquest projecte és la que ja ha explicat diverses vegades, com ara a la compareixença que es va fer a demanda del Grup Municipal del PP, al Plenari del Districte, a la reunió amb els veïns o al consell de barri de fa dos dies. Diu que han explicat la tramitació, la llicència i el proce- diment al qual l’Ajuntament de Barcelona havia optat a través del conveni de l’any 2005, que és el que consta en l’expedient al qual han pogut tenir vista els veïns i els partits polítics i que s’ha tramès al fiscal. Afegeix que s’han fet reunions específiques amb els veïns i que se’ls ha contestat en dues pre- guntes al Plenari del Districte. Conclou que, per tant, sempre hi ha hagut transparència, explicaci- ons i informacions pel que fa a aquest tema. Lamenta que el Sr. Blasi hagi parlat d’una "mala manera de fer" que a vegades porta a rectificaci- ons, quan el que hi ha és una mala manera d’anar contra els equipaments. Diu que no oblidarà mai la història de l’illa de Londres-Villarroel i que té la sensació que en aquest cas també s’amaga una oposició a un equipament que ha de facilitar el crei- xement de l’Hospital Clínic, una nova caserna de Bombers i que es tirin endavant els equipaments a les Germanetes. El Sr. Blasi assegura que el seu grup no va en contra dels equipaments i mai no ha volgut anar en contra d’un parc provisional que és necessari per al desenvolupament de tota una sèrie d’equipaments, tal com ja han expressat diverses vegades. Pregunta si pot haver-hi alguna modificació per millorar i accelerar les informacions que poden tenir com a grups municipals, atès que també han de- manat la informació per escrit. La Sra. Escarp respon negativament. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 26. En quin estat es troben les gestions deriva- des del conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Telefònica respecte les aportacions econòmiques a l’Ajuntament, respecte els espais qualificats d’equi- paments i els seus usos, entre d’altres? El Sr. Martínez afirma que l’objecte principal de la pregunta és saber si l’equipament de Telefónica del carrer Boada està fent obres significatives que facilitin que s’hagi de complir el conveni segons el qual s’hauria de cedir el 50% de l’edifici a un equi- pament comunitari. El Sr. Massaguer recorda que totes aquestes obligacions es deriven de la modificació del PGM de maig del 2007, que és quan s’estableixen la cessió de la finca de l’interior de l’illa del carrer Pau Claris, de 1.083 m2, que ja ha estat realitzada; la cessió corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic amb l’equivalent econòmic, que s’ha satisfet ínte- grament amb dos pagaments que sumaven un total de 17 milions d’euros; la cessió de la parcel·la de la zona verda de l’avinguda Roma; i la ubicació de la seu corporativa del grup Telefónica, en construcció actualment. En relació amb els sòls edificats que la mateixa modificació qualifica com a equipaments comunita- ris amb clau 7a, afirma que es preveu que el destí d’equipament del 50% com a mínim del sostre edi- ficat s’ha de produir quan es porti a terme l’enderroc i una rehabilitació integral de l’edifici. Diu que en aquest cas caldria elaborar un pla especial, ja que no hi ha constància que s’estigui duent a terme una rehabilitació integral d’aquest edifici. Afirma que si es produís la circumstància que Tele- fónica efectués una petició de rehabilitació integral de l’edifici, estaria obligada a alliberar el 50% de la volumetria de l’edificabilitat de l’edifici per destinar- lo a equipament. El Sr. Martínez diu que, atesa la manca de lleial- tat de Telefónica amb Barcelona, cal preguntar quina capacitat de control es té sobre el fet que realment es dugui a terme una rehabilitació parcial i no integral. El Sr. García-Bragado respon que és qüestió de mirar la llicència, que és la que marca el tipus de rehabilitació. En aquest sentit, diu que poden fer un informe sobre la llicència que s’ha demanat. El Sr. Martínez pregunta si l’informe seria sobre la llicència o sobre el que realment s’està fent. El Sr. García-Bragado respon que dóna per des- comptat que el que es fa està emparat per la llicència. Es dóna per tractada. 27. En quina fase es troba el projecte de trans- formació urbanística de Can Batlló? Quins terminis d’execució tenen previstos? El Sr. Martínez assenyala que les transformacions urbanístiques són complexes i sempre hi ha endarre- riments, però que això no és greu quan no afecta directament la gent que hi viu. Diu, però, que la cosa és preocupant en el moment en què hi ha persones que viuen allà, han de marxar i no saben què serà de la seva vida al cap d’un mes. Pregunta quins ter- minis d’execució hi ha previstos i demana que, en cas que s’estigui fora de termini, els veïns disposin de més temps per abandonar els habitatges. El Sr. Massaguer assenyala que en general estan ja en una fase molt avançada pel que fa a tota la part del sector 1, que és on es desenvoluparien les NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3165 actuacions residencials, i no tant pel que fa a la part dels equipaments de Magòria. Quant a l’habitatge públic, diu que en aquest moment els projectes estan licitats i redactats, i s’estan fent les proves de les cales i altres actuaci- ons per poder iniciar les obres als àmbits concrets dels carrers Parcerisa i Constitució. Explica que en aquest cas hi ha un acord amb la propietat de prio- ritzar el reallotjament provisional de dues famílies que viuen en aquest front a càrrec de la Junta de Compensació i per poder iniciar tot seguit el proce- diment de contractació de les obres pertinent d’acord amb el Patronat de l’Habitatge, que és l’operador públic que farà la primera actuació d’habitatge a finals d’aquest any, una vegada rea- llotjades les dues famílies. Pel que fa a tot l’àmbit concret de Can Batlló que correspon al sector industrial, destaca que s’ha produït un fet inesperat que accelerarà el reallotja- ment dels industrials. Explica que el conveni de l’Ajuntament amb el Consorci de la Zona Franca preveia la construcció d’una nova nau al carrer Motors per al reallotjament dels industrials ubicats a Can Batlló, però que un cop estava a punt d’iniciar-se l’obra s’ha desallotjat una nau de carac- terístiques semblants a la que s’havia de construir i amb unes condicions de superfície en planta baixa més òptimes. Diu que en aquest moment s’està formulant un acord amb l’Associació d’Industrials per canviar la ubicació del carrer Motors per aques- ta parcel·la desallotjada de la Zona Franca. Afirma que l’última informació que tenen a través del Con- sorci és que el 99% dels industrials que havien de reallotjar-se a la nau de nova construcció accepta- rien fer-ho en aquest nou emplaçament. Assenyala que aquesta nau que es desallotja només necessi- tarà uns sis mesos d’obra d’adequació per acollir tots els industrials que hi aniran. Diu que, en defini- tiva, el reallotjament d’aquests industrials es podria produir en els propers sis o vuit mesos, en cas de fructificar l’acord que s’està gestant. En resposta a la pregunta concreta del Sr. Martí- nez, informa que els primers reallotjaments que es fan són els que es necessiten per poder fer els rea- llotjaments provisionals per a l’actuació dels habi- tatges públics a la part de dalt. D’altra banda, cons- tata que la reparcel·lació està aprovada i, per tant, ara es duen a terme procediments executius. Quant a la part concreta d’equipaments, informa que està aprovada la part de planejament del cen- tre d’atenció primària i que al proper Plenari es presentarà el planejament de reallotjament provisi- onal del camp de futbol al camp d’energia. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 28. S’informi sobre el grau de compliment de l’acord de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructu- res i habitatge de 16 d’abril de 2009 següent: "De- manar al Govern Municipal que iniciï els tràmits per tal de realitzar el projecte de remodelació del carrer Balmes en el tram comprès entre plaça Molina i plaça Kennedy, comprometent-se a tenir-ho durant el present mandat i previs els estudis de mobilitat pertinents". El Sr. Puigdollers pregunta pel grau de compli- ment de l’acord esmentat. El Sr. García-Bragado diu que l’únic que pot dir és que s’estan fent els estudis de mobilitat perti- nents, i proposa revisar aquest compliment al gener o febrer per poder donar una informació més preci- sa. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 29. Que s’informi de l’estat d’execució de la pro- posició aprovada en aquesta Comissió en data 20 de novembre de 2008 amb el següent contingut: (M0711/4045) La Comissió d’Urbanisme, Infraes- tructures i Habitatge acorda: Elaborar un cens de solars buits als sectors inclosos dins de les àrees de tanteig i retracte definides en el document de Modi- ficació del PGM aprovada inicialment per la Comis- sió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge en data 21 de febrer de 2008, per tal d’estudiar els processos d’expropiació o edificació forçosa, que en cada cas es poguessin derivar, previstos a la Llei d’Urbanisme. El Sr. Martínez formula el seguiment. El Sr. Sorolla explica que a partir de l’acord que es va prendre es van seleccionar els dos àmbits d’aquestes àrees que es va considerar que tenien més tensió i que podien aportar més resultats en aquest primer exercici: el nucli antic de Sants, que comprèn l’AERI de Sants i l’AERI de Sants-Badal, i Gràcia. Diu que es va encarregar un estudi que ja es té, en el qual es va diagnosticar parcel·la per parcel·la, primer amb cartografia i després amb treball de camp, tots aquells solars que o bé eren vacants o tenien unes condicions d’edificabilitat i ús que podien fer aconsellable processos d’expropiació o edificació forçosa. Informa que d’aquest treball van sortir 104 parcel·les a estudi a Sants i 207 a Gràcia, i que posteriorment es va fer un treball exhaustiu i se’n van excloure totes aquelles que no tenien més de 500 m2 de sostre. Diu que, com a resultat d’això, han quedat 3 solars buits i 18 solars amb risc de quedar buits a Sants, i 5 solars buits i 17 solars amb risc de quedar buits a Gràcia. Afe- geix que també es va comprovar a través de Llicèn- cies si hi havia alguna perspectiva immobiliària en aquests casos. El Sr. Martínez opina que els resultats semblen interessants i assenyala que aquesta eina de què s’han dotat té diversos objectius. Diu que un primer objectiu és veure si hi ha la possibilitat que la inici- ativa pública superi la privada en determinats es- pais. Afirma que això requereix una segona part, que no només és adquirir el solar, sinó també pen- 3166 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 sar a donar-li sortida a través de cooperatives o a través del Patronat de l’Habitatge. Assenyala que un altre objectiu és donar un avís als propietaris d’alguns solars perquè adoptin mesures o permetin utilitzar-los a tercers o per fer activitats. El Sr. Sorolla precisa que el que ha explicat fa re- ferència al primer treball de camp, però que no s’ha configurat formalment un registre d’aquests solars. Diu que ara falta veure què se’n fa: si es constitu- eix un registre, es fa planejament o es fan avisos als propietaris. Es dóna per tractada. VI) Mocions Suspendre l’aprovació definitiva, de conformitat amb l’article 90.1.b del Text refós de la Llei d’Ur- banisme, del Pla especial urbanístic i de millora urbana d’ordenació de l’equipament religiós al car- rer de la Vall d’Ordesa, núm. 31, promogut per l’entitat religiosa Casa de Oración de Asambleas de Dios, atesa l’existència de motius determinants de la suspensió de la seva aprovació, fonamentats a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; i notificar aquest acord als promotors del Pla. Aquesta ha estat tractada en començar l’apartat III) de l’ordre del dia "Propostes a dictaminar". Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC i amb la reserva de vot de PP. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les vint hores i qua- ranta-sis minuts. Acords COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA Sessió de 18 de novembre de 2009 Propostes d’acord 1. Aprovar inicialment l’ordenança reguladora del procediment sancionador de l’Ajuntament de Barce- lona; donar-li el tràmit d’informació pública que estableix l’article 178 b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalu- nya, i l’article 112 del Reglament orgànic municipal, i atorgar un termini de trenta dies, a comptar des del següent al de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província, per a consultar l’expedient i, si fos el cas, formular-hi al·legacions i/o suggeri- ments, i donar-li el tràmit dels articles 108 i se- güents del Reglament orgànic municipal. 2. Aprovar inicialment el Reglament d’Ús de la Llengua Catalana de l’Ajuntament de Barcelona; donar-li el tràmit d’informació pública que estableix l’article 178 b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la llei mu- nicipal i de règim local de Catalunya, i l’article 112 del Reglament orgànic municipal, i atorgar un ter- mini de trenta dies, a comptar des del següent al de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província, per a consultar l’expedient i, si fos el cas, formular-hi al·legacions i/o suggeriments, i donar-li el tràmit dels articles 108 i següents del Reglament orgànic municipal. Proposicions / Declaracions de Grup: 3. La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda: Instar al govern municipal a fer les modificacions necessàries en el Reglament Orgànic Municipal per tal que l'alcalde de la ciutat hagi de respondre oralment a almenys una de les preguntes que formulen els grups municipals en el Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona. 4. La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda: Instar al Govern Municipal a: 1) Revisar tots els procediments de contractació de l'Ajuntament de Barcelona, organismes autònoms, entitats públiques empresarials i empreses munici- pals, en els quals hagin intervingut les empreses "Espais Promocions Immobiliàries, SA", "Proinosa" i altres empreses sotmeses a procediments judicials relacionats amb casos de corrupció. 2) Emetre un informe de les conclusions i donar-ne trasllat als grups municipals. 5. La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda que, amb l'objectiu de millorar la transparència de la gestió municipal, totes les altes i baixes del personal eventual de l'Ajuntament de NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3167 Barcelona apareguin al despatx d'ofici en forma de decret. COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS Sessió de 12 de novembre de 2009 Propostes d’acord 1. 1r) Aprovar inicialment el Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2010, integrat per: a) El de la mateixa Entitat; b) Els pressupostos dels organismes autònoms locals: 1. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, 2. Institut Municipal d’Educació, 3. Institut Municipal d’Informàtica, 4. Institut Municipal d’Hisenda, 5. Institut Municipal d’Urbanisme, 6. Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, 7. Institut Mu- nicipal de Mercats, 8. Institut Barcelona Esports, 9. Institut Municipal de Serveis Socials; c) Els estats de previsions d’ingressos i despeses de les entitats públiques empresarials: 1. Institut de Cultura de Barcelona, 2. Institut Municipal de Parcs i Jardins, 3. Patronat Municipal de l’Habitatge, 4. Institut Municipal Fundació Mies Van de Röhe; d) Els estats de previsions d’ingressos i despeses de les societats mercantils següents: 1. Barcelona de Serveis Muni- cipals, SA (BSM), 2. Barcelona d’Infrastructures Municipals, SA (BIMSA), 3. Informació i Comunica- ció de Barcelona, SA, SPM, 4. Barcelona Activa, SA, SPM, 5. SM Barcelona Gestió Urbanística, SA; Així mateix, aprovar les Bases d’Execució i els annexos de personal que consten en l’expedient. 2n) Apro- var inicialment el Pressupost Consolidat de l’Ajun- tament de Barcelona per a l’any 2010 d’acord amb la Llei General d’Estabilitat Pressupostària. 3r) Sot- metre aquest acord a exposició pública durant el termini de quinze dies, d’acord amb l’article 169.1 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, que aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. 2. Constituir un dret real de superfície a favor del Taller El Xop, Societat Cooperativa Catalana Limita- da, respecte de les finques de propietat municipal situades al passatge d’Antoni Gassol, núms. 16, 18 i 20, grafiades en el plànol annex, i per un termini de trenta anys, a fi d’instal·lar i gestionar una llar- residència per a persones amb discapacitat in- tel·lectual, desafectar les finques del domini públic, adscrivint-les al Patrimoni Municipal d’Urbanisme (Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge); practicar les operacions hipotecàries necessàries per a identi- ficar les finques objecte del dret de superfície; sot- metre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen recla- macions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo d'acord amb les condicions del docu- ment annex, que s'aproven; inscriure'l en el Regis- tre de la Propietat; autoritzar al Taller El Xop, Soci- etat Cooperativa Catalana Limitada la constitució d’una hipoteca com a garantia d’un préstec de 180.000 euros de principal a concertar amb una entitat de crèdit i destinat a la rehabilitació de les finques, i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clari- ficar i executar el present acord. COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE sessió de 19 de novembre de 2009 Propostes d’acord 1. 1r) Acordar la declaració d’especial interès o utilitat municipal les obres de reparació de balcons i baixants de pluvials de l’edifici del carrer Sant Ho- norat, núm. 5. 2n) De conformitat amb l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2009 concedir a la Diputació de Barcelona la bonificació 01-2009L11448, el 22 de juny de 2009, per a la seva realització, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmen- tada ordenança, en tant que les obres s’executen en un edifici catalogat d’interès local, inclòs en el catàleg del patrimoni cultural català, amb nivell de protecció B. 3r) Anul·lar la carta de pagament amb número LV-2009-3-12-00727144, procedir, si es- cau, a la devolució de l’import efectuat i emetre una de nova comprensiva de la bonificació del 50% acordada. 4t) Donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 2. Acordar la declaració d’interès i utilitat municipal de la instal·lació ubicada a la Rambla de Poblenou, núms. 152-160; i, de conformitat amb l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2008, concedir a la Universitat Oberta de Catalunya (CIF G-60.667.813) la bonifi- cació del 65% sobre la quota de l’Impost de cons- truccions, instal·lacions i obres generada per la comunicació prèvia, de 2 de juny de 2008, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que el titular de la llicència és una entitat sense ànim de lucre, la ins- tal·lació es realitza en terrenys qualificats d’equipa- ments (clau 7@) i les obres acompleixen una funció d’interès social; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 3. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'arti- cle 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Mo- dificació del Pla General Metropolità per a la creació de sistemes a les parcel·les del carrer de Teodoro Roviralta, núms. 1-3, i de l’avinguda del Tibidabo, núms. 17-19, i ordenació del nou equipament del carrer de Teodoro Roviralta, núms. 1-3, promoguda per Mútua Universal-Mugenat; i exposar-la al públic pel termini d’un mes. 3168 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 Proposicions / Declaracions de Grup: 4. La Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Ha- bitatge, acorda: Que amb l'objectiu de millorar l'ac- cessibilitat entre el tram comprès entre les estacions de Sarrià i del Peu de Funicular, pacificar el trànsit rodat i promoure el transport públic, el govern muni- cipal sol·liciti a FGC un estudi per a la construcció d'una nova estació o baixador de la línia Barcelona- Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, ja sigui amb andanes a la via principal o amb via mor- ta separada, entre el tram actual comprès entre les estacions de Sarrià i Peu del Funicular. 5. La Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda: Instar al Ministeri de Foment a complir amb els terminis compromesos en el Pla Especial d'Ordenació de l'Estació de Sants, aprovat definitivament al 2005, i licitar amb la màxima ce- leritat les obres d'ampliació de l'Estació que encara resten per complir íntegrament amb el Pla Especial aprovat. 6. La Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda, amb l'objectiu de millorar la pro- tecció del patrimoni de la ciutat, instar al Govern municipal a iniciar els tràmits per tal de: 1) Modifi- car l'article 30.3 del Pla Especial del patrimoni ar- quitectònic, històric i artístic de Ciutat Vella, de tal manera que el redactat sigui el següent: Abans de procedir a qualsevol actuació en el subsòl (privat o públic) i en els edificis, i com a requisit per a obte- nir llicència de "rehabilitació de façana, modificació d'estructura", o d'enderroc i posterior d'edificació, el propietari o interessats han de documentar els elements que s'enderroquin o es modifiquin. La documentació permetrà conèixer l'estat actual de l'element i els antecedents històrics, arquitectònics i constructius de l'espai on s'actua i el seu nivell de concreció serà proporcional a l'abast de les obres. Així mateix, en el cas dels elements considerats amb un nivell D que siguin objecte de relocalització, es concretarà la ubicació de l'element reconstruït o traslladat i les mesures que s'adoptaran per con- servar-lo. 2) Modificar el punt 7 de l'Annex 1 de l'Ordenança Municipal d'Obres Menors, de tal mane- ra que el redactat sigui el següent: Actuacions tra- mitades com a llicència per la seva inclusió al Catà- leg de Protecció del Patrimoni Monumental amb nivells de protecció A, B, C, i "D". COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, OCUPACIÓ I CONEIXEMENT Sessió de 17 de novembre de 2009 Proposició / Declaració de Grup: 1. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda que s'elabori una guia de restaurants vegetarians, vegans i macrobiòtics de Barcelona. COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL Sessió de 17 de novembre de 2009 Proposicions / Declaracions de Grup: 1. Que l'Ajuntament de Barcelona, mitjançant l'IMEB i el Consorci d'Educació, intensifiqui les me- sures per reduir els riscos psico-socials dels profes- sors i de les professores dels centres docents sos- tinguts amb fons públics i per tal de reforçar l'èxit en la tasca docent. 2. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda instar al Consorci d'Educació a: 1. Elevar els barems econòmics anuals per càpita per accedir a les beques menjador fins a 6.000 euros per càpita com a mínim per tal de permetre l'accés a dites ajudes de les famílies amb rendes mitges modestes. 2. Arribar a un acord amb la Generalitat per tal d'incrementar els recursos provinents de l'Ajuntament i de la Generalitat per atendre la de- manda no atesa de beques menjador que ha estat de 4.517 peticions aproximadament. 3. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda instar al Consorci d'Educació i Barce- lona a la redacció i implantació de nous Plans edu- catius d'entorn a la ciutat de Barcelona. COMISSIÓ D'ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA Sessió de 17 de novembre de 2009 Proposicions / Declaracions de Grup: 1. La Comissió d'Acció Social i Ciutadania insta a l'Ajuntament de Barcelona per tal que assenyali convenientment les voreres contigües a les places d'aparcament per a persones amb discapacitat i així es faci efectiu el dret d'aquestes persones a poder accedir a aquestes places des de la vorera, quedant aquesta lliure de motocicletes aparcades i altres elements obstaculitzadors. 2. La Comissió d'Acció Social i ciutadania acorda: Continuar treballant per assolir la total adaptació de la pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona perquè les persones cegues o amb disminució visual puguin utilitzar-la amb el revisor o lector de pantalla "jaws for windows" o altre programari que pugui desen- volupar-se en el futur. 3. La Comissió d'Acció Social i Ciutadania acorda ampliar l'actual programa de control poblacional de NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3169 coloms amb l'establiment d'un programa pilot, amb els següents objectius: 1. Endegar un programa pilot amb la instal·lació d'un colomar artificial, amb un espai habilitat on els ciutadans puguin alimentar els coloms i dotat dels recursos necessaris, per a la posterior avaluació d'aquesta experiència a la ciu- tat. 2. Reforçar les campanyes informatives sobre la importància del control poblacional dels coloms, on s'explicitin les possibilitats de col·laboració per part de la ciutadania, amb l'extensió a tota la ciutat de les experiències realitzades als districtes de Sant Andreu i Horta-Guinardó, amb posterioritat a la seva avaluació. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT Sessió de 19 de novembre de 2009 Proposta d’acord 1. Resoldre de mutu acord la concessió adminis- trativa per a la construcció i explotació de l’apar- cament situat a l’avinguda Marquès de l’Argentera, adjudicat a Técnica de Aparcamientos Urbanos, SA (actualment Acciona Aparcamientos, SL), indemnit- zar a l'esmentada societat amb la quantitat de 468.203,86 euros pels treballs realitzats, cancel·lar la garantia definitiva d’1.700.864,26 euros, consti- tuïda a la Tresoreria municipal el 8 de maig de 2001 amb el núm. de dipòsit 69.514, retornar l'es- mentada garantia definitiva. Proposicions / Declaracions de Grup: 2. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar l'elaboració d'un document que detalli la tipologia i senyalització necessària pel disseny de vies ciclistes a la nostra ciutat, a l'estil dels docu- ments ja elaborats per diverses administracions. Aquest document serà presentat a aquesta Comis- sió en el termini màxim de sis mesos a partir de l'adopció d'aquest acord. 3. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar al Govern de la Generalitat a agilitar la cons- trucció de les Comissaries dels Mossos d'Esquadra als districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Sant Martí i a l'Ajuntament de Barcelona a atorgar les llicències d'obres i llicències ambientals necessàries. COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT, SERVEIS URBANS I MEDI AMBIENT Sessió de 18 de novembre de 2009 Proposta d’acord 1. Prorrogar, per un període de quatre anys –fins al 31 de desembre de 2013– la concessió adminis- trativa per al desenvolupament del clavegueram de Barcelona, atorgada a l’empresa mixta Clavegue- ram de Barcelona, SA, per acords del Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, de 26 d’abril de 1991, en el qual s’aprovaren les bases per a la constitució d’una empresa mixta i el plec de condicions reguladores de la concessió, de 3 de març de 1992, pel qual s’adjudicava la constitució de l’empresa mixta, amb participació de l’Ajun- tament de Barcelona, a les societats Sociedad Ge- neral de Aguas de Barcelona, SA i Fomento de Obras y Construcciones, SA, i de 27 de març de 1992, en què s’acorda constituir la societat d’eco- nomia mixta Clavegueram de Barcelona, SA, i pror- rogat fins el dia 31 de desembre de 2009, segons acord de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Ur- bans i Medi ambient, de 22 de desembre de 2006. Proposicions / Declaracions de Grup: 2. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient, acorda: Demanar al govern munici- pal que tramiti, en el marc de les modificacions de la Ordenança General de Medi Ambient Urbà (OG- MAU) la incorporació d'un capítol referit a l'impuls de la energia solar fotovoltaica. La proposta, provi- nent del treball consensuat en el marc de la Taula Solar, es debatrà al mes de desembre amb tots els grups polítics per tal que arribi a la seva tramitació amb el màxim consens possible. 3. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda que totes les activitats educa- tives d'oferta municipal adreçades als centres edu- catius de la ciutat que estiguin vinculades al projec- te "Com funciona Barcelona" siguin gratuïtes. 3170 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 PERSONAL Concursos i oposicions BASES QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA PER A LA PROVISIÓ DE 17 PLACES DE CAPO- RAL DEL SERVEI DE PREVENCIÓ, EXTINCIÓ D’INCENDIS I SALVAMENT DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA, MITJANÇANT CONCURS-OPO- SICIÓ TORN DE PROMOCIÓ INTERNA La present convocatòria es regirà per les pre- sents bases, en concordança amb l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i, en tot allò no previst o insufici- entment regulat, per les Bases Marc aprovades pel Consell Municipal en data 26 d’abril de 1991, així com per qualsevol altra normativa vigent aplicable. – Règim de les places convocades: funcionari/à- ria de carrera. – Subgrup de classificació: grup C2. – Categoria: caporal del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament. – Sistema selectiu: concurs-oposició, torn de promoció interna. – Nombre de places convocades: 17. REQUISITS Podran prendre-hi part els bombers del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament de l’Ajuntament de Barcelona que compleixin els re- quisits següents: a) Estar en alguna de les situacions administrati- ves següents: servei actiu, serveis especials o ser- veis en altres administracions. b) Tenir una antiguitat mínima de dos anys de serveis efectius com a funcionari de carrera en la categoria de Bomber a l’Ajuntament de Barcelona. Tots els requisits s’han de complir el darrer dia de presentació de sol·licituds i fins a la presa de possessió de la plaça. A. PROCEDIMENT SELECTIU El sistema selectiu constarà de les fases següents: 1. Fase d’oposició. 42 punts. 2. Fase de concurs. 13 punts. 3. Fase de pràctiques (curs selectiu). 1. FASE D’OPOSICIÓ Primer exercici: prova teòrico-pràctica Aquesta fase constarà dels dos exercicis obliga- toris següents: a) Primer exercici. Consistirà en una prova de coneixements tipus test en el que la persona aspi- rant haurà de contestar 60 preguntes, amb quatre respostes alternatives i a on només hi ha una única resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no penalitzen. El contingut de les pre- guntes del qüestionari versarà sobre els temes de l’annex 1 de les bases. Aquest exercici tindrà una durada d’una hora. L’exercici serà eliminatori i es qualificarà fins a 10 punts. Els candidats que no assoleixin la puntu- ació mínima establerta de 3 punts quedaran exclo- sos del procés selectiu. b) Segon exercici. Consistirà a desenvolupar, as- sumint el rol de caporal, dos supòsits pràctics: un d’ells versarà sobre una intervenció; i l’altre sobre un supòsit de gestió. Aquest exercici estarà relacio- nat amb el programa que figura a l’annex 1. Aquest exercici tindrà una durada màxima de dues hores. L’exercici serà eliminatori i es qualificarà fins a 12 punts; qui no assoleixi la puntuació mínima establer- ta en 6 punts quedarà exclòs del procés selectiu. Segon exercici: prova de coneixements de català Aquesta prova tindrà caràcter eliminatori. Per superar la prova els/les aspirants hauran de de- mostrar un nivell de coneixements similar al que caldria per a l’obtenció del certificat de nivell B de la Direcció General de Política Lingüística de la Ge- neralitat de Catalunya. Els aspirants seran qualificats com a apte o no apte, i aquests últims quedaran exclosos del procés selectiu. En quedaran exempts els aspirants que acreditin posseir el certificat de nivell B de català de la Direc- ció General de Política Lingüística del Departament de Cultura o equivalent o superior. Restaran també exempts de realitzar aquesta prova, d’acord amb el que s’assenyala al Decret 161/2002 d’11 de juny, els aspirants que hagin participat i obtingut plaça en processos anteriors de selecció de personal de l’Ajuntament de Barcelona en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior, i així ho manifestin. En aquest cas es procedirà a fer la comprovació d’ofici. La documentació acreditativa s’haurà de presen- tar juntament amb la instància, tanmateix, i per a aquells que no disposin encara de la documentació esmentada, s’amplia el termini fins al mateix dia de la prova de català; havent-se de lliurar en la data i lloc de realització de l’esmentat exercici. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3171 Tercer exercici: proves físiques La prova consistirà en la realització de 2 exercicis obligatoris. Les proves físiques tenen per objecte comprovar, entre d’altres, les condicions de potència aeròbica màxima i l’agilitat de les persones aspirants. Per realitzar aquests exercicis és obligatori que les persones aspirants portin roba i calçat esportiu. El dia de les proves, abans del seu inici, els/les aspirants hauran de lliurar al Tribunal un certificat mèdic oficial expedit com a màxim tres mesos abans d’aquesta data, en el qual es faci constar que reuneixen les condicions físiques necessàries per realitzar aquesta prova. La no presentació de l’esmentat certificat comporta l’exclusió automàtica de l’aspirant del procés selectiu. La prova es qualificarà fins a 5 punts i no serà eliminatòria. La valoració de "nul" tindrà el valor 0. Qualsevol incompliment de les normes establer- tes per a cadascun dels exercicis serà qualificat de NUL, per tant la qualificació de l’exercici serà zero. 1) Course navette (potència aeròbica màxima) Descripció L’aspirant se situarà darrera d’una línia per co- mençar una cursa fins arribar a trepitjar la línia situada a la banda contraria (a 20 m) i esperar a sentir un senyal sonor per continuar la cursa. Aquesta situació es repetirà durant tot l’exercici. La prova finalitzarà quan no sigui capaç d’arribar a trepitjar la línia abans de sentir el senyal sonor. Es retirarà pel seu carrer en direcció a la línia des d’on va iniciar l’exercici i lliurarà la targeta al testa- dor. Normes a) Haurà de trepitjar les línies cada tram de 20 m. b) Trepitjarà la línia abans de sentir el senyal so- nor i sortir desprès del mateix. c) En el cavi de sentit, no es poden fer girs circu- lars, ha de pivotar. Valoració i barems Es registrarà el número de l’últim palier anunciat. Es realitzarà un únic intent. Punts Fins 29 anys De 30 a 34 anys De 35 a 39 anys De 40 a 44 anys De 45 a 49 anys De 50 a 54 anys 55 i més anys 5 14 13 12 11 9 8,5 8 4,5 13 12 11 10 8,5 8 7,5 4 12,5 11,5 10,5 9,5 8 7,5 7 3,5 12 11 10 9 7,5 7 6,5 3 11,5 10,5 9,5 8,5 7 6,5 6 2,5 11 10 9 8 6,5 6 5,5 2 10,5 9,5 8,5 7,5 6 5,5 5 1,5 10 9 8 7 5,5 5 4,5 1 9,5 8,5 7,5 6,5 5 4,5 4 0,5 8,5 7,5 6,5 5,5 4,5 4 3,5 0 7,5 7 6 5 4 3,5 3 2) Circuït d’agilitat Descripció L’objectiu d’aquesta prova és valorar l’agilitat. – La persona aspirant es col·locarà davant la línia de sortida, asseguda a terra amb les ca- mes flexionades 90 graus, i amb recolzament de mans i peus i glutis , darrera la línia de sor- tida. – Al senyal del testador es posarà en marxa el cronòmetre i la persona aspirant haurà de re- córrer un circuit que consta de les següents habilitats: a) Es desplaçarà fins a situar-se entre dos cons col·locats davant un matalàs, realit- zant una tombarella agrupada frontal amb recolzament de les dues mans sobre el matalàs. b) Es dirigirà cap a la primera tanca, que passarà pel davant fins a ultrapassar-la, girarà cap a l’esquerra i passarà per sota d’ella. c) Correrà després cap el plint, que haurà de sobrepassar amb tot el cos (amb recolza- ment o sense) i entre dues barres verticals situades als extrems del plint. d) Tot seguit es dirigirà cap a la segona tan- ca, que passarà directament per darrera, girarà cap a la dreta i passarà per sota d’ella. 3172 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 e) Anirà ara frontalment cap a la primera tanca, que haurà de saltar sobrepassant-la amb els dos peus (homes 90 cm i dones 80 cm) f) Recollirà un sac per les nanses o extrems (homes 20 kg i dones 15 kg) que es posa- rà sobre les espatlles (ben col·locat abans de continuar la cursa) i transportar-ho amb el que realitza un recorregut d’anada i tornada (sense tocar el con) fins traspas- sar la línia d’arribada i s’aturarà el cronò- metre. Normes – Qualsevol incompliment d’algun dels ele- ments de la prova descrits anteriorment se- rà considerat nul. – No es podrà trepitjar la línia de sortida abans de començar l’exercici (NUL= 0). – En el desenvolupament de l’exercici no es pot desplaçar ni tombar cap obstacle (NUL= prova 0). – La tombarella s’ha de realitzar sobre l’eix transversal del tronc. – El sac haurà d’estar ben col·locat sobre les espatlles abans de traspassar una línia d’arribada. Valoració L’aspirant només disposarà de dos intents no consecutius, i serà vàlid el millor temps obtingut (en segons i dècimes de segon) entre ambdós. En cas que els siguin nuls no hi haurà possibilitat d’un tercer intent. Punts Fins 29 anys De 30 a 34 anys De 35 a 39 anys De 40 a 44 anys De 45 a 49 anys De 50 a 54 anys 55 i més anys 5 19’’ 20’’ 21’’ 23’’ 24’’ 25’’ 26’’ 4,5 19’’2 20’’2 21’’2 22’’2 24’’2 25’’2 26’’2 4 19’’4 20’’4 21’’4 22’’4 24’’4 25’’4 26’’4 3,5 19’’6 20’’6 21’’6 22’’6 24’’6 25’’6 26’’6 3 19’’8 20’’8 21’’8 22’’8 24’’8 25’’8 26’’8 2,5 20’’ 21’’ 22’’ 23’’ 25’’ 26’’ 27 2 20’’2 21’’2 22’’2 23’’2 25’’2 26’’2 27’’2 1,5 20’’4 21’’4 22’’4 23’’4 25’’4 26’’4 27’’4 1 20’’6 21’’6 22’’6 23’’6 25’’6 26’’6 27’’6 0,5 20’’8 21’’8 22’’8 23’’8 25’’8 26’’8 27’’8 0 21’’ 22’’ 23’’ 24’’ 26’’ 27’’ 28’’ Quart exercici: proves psicotècniques Aquest exercici avaluarà les característiques per- sonals i professionals requerides per l’òptim desen- volupament de les funcions del lloc de treball. Per a la realització d’aquest exercici el Tribunal emprarà mètodes i proves aptitudinals i de personalitat ade- quades al perfil requerit per a l’exercici de les fun- cions de caporal, a més d’altres orientades a acre- ditar les habilitats d’organització, anàlisi i recerca de solucions, conducció de grups i lideratge, comu- nicació i gestió de recursos humans. També es rea- litzarà una entrevista personal per tal d’integrar tots els elements anteriorment explorats. L’exercici serà qualificat en el seu conjunt fins a un màxim de 15 punts, esdevenint eliminats/des els/les aspirants que no obtinguin un mínim de 8 punts. 2. FASE DE CONCURS (VALORACIÓ DE MÈRITS) Consistirà en la valoració dels mèrits aportats documentalment i acreditats per les persones aspi- rants en el moment de presentar la instància: NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3173 1. Antiguitat: per serveis prestats amb nomena- ment com a funcionari de carrera en la categoria de bomber en l’administració pública, a raó de 0,05 punts per any complert de servei i en actiu durant els 5 primers anys de professió. I a partir del sisè any, a raó de 0,25 punts per any. Fins un màxim de 4 punts. 2. Titulacions acadèmiques rellevants per al lloc de treball de la categoria, fins a 1 punt, segons el barem següent: – Per posseir una titulació acadèmica per accedir a cossos del grup C1 o equivalent relacionada amb les tasques operatives del SPEIS, diferents a la titulació exigida per accedir a aquest concurs oposi- ció, es valora fins a 0,60 punts per cadascuna. 3. Cursos rebuts de formació i perfeccionament professionals, fins a 2 punts. No es puntuaran els cursos de formació realitzats per accedir a alguna categoria professional de l’SPEIS, ni els que tinguin una durada inferior a 20 h ni els que formin part d’assignatures universitàries o de cicles formatius. El tribunal només valorarà les acreditacions de cur- sos de formació i/o de perfeccionament que asse- nyalin la durada en hores i que s’hagin realitzat en els darrers 8 anys. Es valoraran concretament els cursos següents: – Tècniques pedagògiques. – Intervencions químiques. – Patologies de la construcció. – Direcció i comandament d’emergències. – Tècniques d’extinció i intervenció. – Conseller de seguretat. – Riscos laborals. – Socorrisme. – Direcció d’equips. – Tècniques de negociació. – Altres relacionats amb les funcions de la cate- goria. Els barems de valoració seran els següents: – Entre 20-30 hores: 0,1 punts – Entre 31-40 hores: 0,15 punts. – Entre 41-50 hores: 0,20 punts. – Entre 51-60 hores: 0,25 punts. – Entre 61-70 hores: 0,30 punts. – 71 hores i més: 0,35 punts. 4. Felicitacions i medalles, fins a 1 punts. Es puntuarà segons el barem següent: – Medalla d’honor del servei en categoria d’or, 1 punt. – Medalla d’honor del servei en categoria d’ar- gent (excloses les d’antiguitat), 0,5 punts. – Medalla d’honor del servei en categoria de bronze (excloses les d’antiguitat), 0,25 punts. – Medalles d’altres institucions o organismes oficials a títol individual per actes de servei, 1 punt. El Tribunal determinarà l’acceptació i la valoració de cadascuna, que podrà estar com- presa entre 0,25 i 1 punts. El Tribunal no puntuarà les medalles obtingudes pel concepte d’antiguitat, ja que aquesta es va- lora de forma explícita a l’apartat 1 dels mèrits. – Felicitacions individuals del servei o d’orga- nismes oficials per actes de servei (intervenci- ons), fins a 0,15 punts. 5. Valoració del Comitè de Direcció previ informe dels comandaments (vegeu annex II), fins a 3 punts. 6. Elaboració i redacció de procediments de l’SPEIS, així com la confecció de fitxes, participació en la redacció de plecs de condicions tècniques i altra documentació tècnica del Servei, fins a 2 punts. 7. Altres temes relacionats amb el compliment del servei, fins 2 punts (veure annex III). 3. FASE DE PRÀCTIQUES (CURS SELECTIU) Passarà a aquesta fase, segons l’ordre obtingut resultant de la suma de les puntuacions de la fase d’oposició i de la fase de concurs, un nombre d’aspirants no superior al de les places objecte de la convocatòria, és a dir, els/les 17 aspirants amb millor puntuació. En el cas d’empat entre dos per- sones aspirants o més aspirants en el lloc dissetè, aquest es resoldrà a favor de la persona aspirant que hagi obtingut millor puntuació en l’exercici núm. 1 –prova de coneixements– de la prova teòri- co-pràctica. En cas de persistir l’empat, el tribunal resoldrà a favor de l’aspirant que hagi obtingut millor puntuació en l’exercici núm. 2 –supòsit pràc- tic– de la prova teòrico-pràctica i si encara es man- té l’empat, el tribunal resoldrà a favor de l’aspirant que hagi obtingut la millor puntuació obtinguda al quart exercici (proves psicotècniques). L’Alcaldia nomenarà Caporal en pràctiques els aspirants proposats pel Tribunal. Les persones aspi- rants aprovades hauran de seguir amb aprofita- ment i superar un curs específic amb una durada màxima de cinc mesos. La fase de pràctiques constarà de dues parts eli- minatòries: a) Fase 1: Els caporals en pràctiques rebran la formació tècnica i habilitats de comandament per al desenvolupament del nou rol professional. b) Fase 2: Estada en un Centre especialitzat en comandament i control designat pel Tribunal. La fase de pràctiques serà qualificat d’apte/a o no apte/a. B. PROPOSTA DE NOMENAMENT Un cop realitzats els exercicis de la fase d’opo- sició, de la fase de concurs i el curs selectiu, el Tri- bunal farà la proposta de nomenament de caporal de l’SPEIS de carrera. C. TRIBUNAL President: Titular: Sr. Joan Pedreny i Abella com a titular i el Sr. Jesús Martínez Viejo com a suplent. 3174 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 Vocals: Primer titular: Miguel Angel Fuente Díaz. Primer suplent: Joan Asín Ferrando. Segon titular: Mariano Fuertes García. Segon suplent: M. Rosario Aoiz Iriarte. Tercer titular: Carme Melús Nuño. Tercer suplent: Montse Radresa i Font. Quart titular: Elena Pérez Fernández. Quart suplent: Josep M. Sans i Rodríguez. Cinquè titular: Un vocal de l’Escola d’Adminis- tració Pública. Cinquè suplent: Un vocal de l’Escola d’Adminis- tració Pública. Sisè titular: Un vocal de la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament de la Generalitat de Catalunya. Sisè suplent: Un vocal de la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament de la Generalitat de Catalunya. Secretari titular: José Maria Martínez de Eulate. Secretari suplent: Francesc Martínez Lizán. Observadors: A més dels membres que formen part del tribu- nal de selecció, a les sessions que s’estableixin hi podran assistir, amb veu però sense vot, un obser- vador titular i un suplent, designats conjuntament per la Junta de Personal. D. NORMES GENERALS 1. Els qui desitgin participar en el concurs oposi- ció hauran de: a) Presentar instància i currículum, acompanyats dels documents acreditatius dels mèrits al·legats, dins l’improrrogable termini de vint dies naturals a comptar del següent de la publicació de la convoca- tòria a la Gaseta Municipal al Registre General de l’Ajuntament o a qualsevol dels registres descon- centrats. Les instàncies també podran presentar-se en la forma que determina l’article 38, 4t c) de la Llei 30/1992 (Llei de règim jurídic de les Adminis- tracions públiques i del procediment administratiu comú). b) Manifestar en l’esmentat document que reu- neixen totes i cadascuna de les condicions exigides a les bases de la convocatòria. c) Manifestar i acreditar, quan sigui el cas, estar exempt de la realització de la prova de català, en els termes previstos a l’apartat tercer de la fase d’oposició de la present convocatòria. 2. Un cop acabat el termini de presentació d’instàncies, es publicarà, al tauler de Concursos i Oposicions de la Corporació i al taulell del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, al tauler de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica i Control de Recursos del Sector de Prevenció, Segu- retat i Mobilitat, i a la intranet municipal (apartat Recursos Humans-Promoció interna), la llista de les persones aspirants admeses i excloses. 3. El Tribunal podrà determinar la realització de dos o més exercicis en una sola sessió; en aquest cas, la correcció de l’exercici posterior quedarà condicionada a la superació de tots els anteriors quan aquests siguin eliminatoris. 4. L’ordre de qualificació definitiva estarà deter- minat per la suma de les puntuacions atorgades en la fase d’oposició més les concedides en concepte de mèrits. 5. El Tribunal podrà disposar la incorporació als seus treballs d’assessors especialistes, per a totes o algunes de les proves. Els esmentats assessors es limitaran a l’exercici de les especialitats tècniques, en base exclusivament a les quals col·laboraran amb el Tribunal. 6. Acabada la qualificació dels aspirants, el Tri- bunal publicarà la relació de seleccionats per ordre de puntuació. Les persones seleccionades no po- dran ultrapassar el nombre de places convocades. El Tribunal elevarà la relació de les persones selec- cionades a la Presidència de la Corporació a fi que formuli el corresponent nomenament. 7. Les persones aspirants proposades hauran d’aportar a la Gerència de Recursos Humans i Or- ganització, en el termini de vint dies naturals se- güents a la publicació de l’anunci final, aquella titu- lació que els hagi eximit de realitzar el tercer exercici de la convocatòria (prova de coneixements de català). Aquesta documentació haurà de ser presentada mitjançant original i fotocòpia a efectes de compulsa. 8. El Tribunal queda autoritzat per resoldre els dubtes que es presentin i prendre els acords neces- saris per al bon ordre del concurs oposició, en tot allò previst en aquestes bases. ANNEX I. CONEIXEMENTS Tema 1. El servei de Bombers dins l’Ajuntament de Barcelona. – L’organització municipal (funcionament). – L’organització i l’estructura de comandament al Pla Director de l’ SPEIS. Tema 2. La gestió i funcionament d’un Parc de Bombers. – La gestió de personal. – Els comunicats d’incidència. – Les gestions derivades de les intervencions (in- formes d’intervenció, dades del Servei, tramita- cions en atenció a les demandes del ciutadà). – Les conseqüències administratives de les in- tervencions (les ordenances fiscals...). – Marc jurídic en les intervencions de Bombers. – Els procediments d’intervenció (generalitats). NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3175 Tema 3. Conceptes generals sobre resistència de materials. – Coneixement del material i les seves caracte- rístiques (puntals, taulons, etc.). – Coneixement tipologies constructives de la nostra ciutat (generalitats). – Patologies en els elements estructurals i les instal·lacions. – Sistemàtica d’intervenció en les patologies d’element estructurals. – El paper del comandament de primera inter- venció. – Procediment d’intervenció en patologies de la construcció. Tema 4. Conceptes generals d’electricitat. – Coneixement del material elèctric del Servei. – Sistemàtica de les intervencions en instal·la- cions elèctriques (edificacions i via pública). – El paper del comandament de la primera inter- venció. Tema 5. Conceptes generals de física aplicada (hi- drostàtica, pneumàtica, mecànica). – Coneixement del material del Servei (eines). – Sistemàtica de les intervencions de salvament. – El paper del comandament de la primera inter- venció. – Procediment d’accidents de trànsit: excarcera- ció. – Procediment de salvament de persones atra- pades en ascensors. – Procediment de rescat d’animals vius. – Procediment de talls d’arbrat. Tema 6. Conceptes generals sobre mecànica de fluids. – Les bombes dels vehicles del Servei. – Sistemàtiques d’intervenció. – El paper del comandament de la intervenció. – Recollida d’informació. Tema 7. Mercaderies perilloses (risc químic). – Usos i transport de mercaderies perilloses (ge- neralitats) – Coneixement del material, equips de protecció i vehicles del Servei. – Sistemàtiques en intervencions de risc químic. – Procediment d’intervenció amb matèries peri- lloses. – El paper del comandament de la primera inter- venció. Tema 8. Incendis (Teoria del foc. Principis físics i químics). – Coneixement del material i vehicles del Servei. – El agents extintors. – Maniobres bàsiques. – El paper del comandament de la primera inter- venció. Tema 9. Els primers auxilis en les intervencions de Bombers. – Coneixement del material i vehicles del Servei. – La motxilla de salvament. – Procediment de prevenció de caigudes en al- çada. – Procediment d’actuació en cas d’explosió acci- dental a risc biològic. – Sistemàtica d’intervenció en primers auxilis. – El paper del comandament de la primera inter- venció. Tema 10. La normativa de prevenció d’incendis. – Conceptes bàsics. – Marc legal vigent (normativa de procediment i normativa sectorial). Tema 11. Els procediments del servei. – Document marc de procediments. – Nivells de comandament. – Control d’intervenció. – Informació operativa. – Autobusos a gas. – Càrregues i descàrregues de matèries perillo- ses al Port. – Desinsectació. – Neteja de vestuari d’intervenció. – Neteja i reparació de la jaqueta i pantaló de protecció. Tema 12. Drets i deures del funcionari – Estatut Bàsic de l’empleat Públic – L’Acord de condicions de treball per al personal funcionari. – La Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i labo- ral del personal al serveis de les administraci- ons públiques de Catalunya. Tema 13. La Prevenció de Riscos Laborals – Llei 31/95, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals. – RD 39/1997, Reglament dels serveis de pre- venció. – Acords dels Comitès de Seguretat i Salut. 3176 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 ANNEX II. Valoració Comitè de Direcció Persona avaluada: Nom i cognoms MATRÍCULA – Sots-oficial 1 / Sot-oficial 2............................................................................................. – Sergent 1 / Sergent 2 ............................................................................................. – Cap d’Unitat + Cap D.O. ............................................................................................. – Comité de Direccó ............................................................................................. DESCRIPCIÓ DE FACTORS PUNTUACIÓ ANÀLISI I SOLUCIÓ DE PROBLEMES Capacitat per entendre una situació o problema descomponent-lo en parts fins a conèixer els seus elements crítics, realitzar comparacions, identificar patrons de funcionament, tendències o causalitats. Facilitar informació dels mateixos que permetin prendre solucions basades en un adequat procés d'anàlisi, sospesant pros i contres de les diferents opcions. ORIENTACIÓ A RESULTATS Prioritza, decideix i actua, orientant-se constantment a l’ obtenció i millora de resultats tant en quantitat com en qualitat (es demostra en aspectes com l'afany de superació, la competitivitat o la innovació). COMPRENSIÓ DE L’ORGANITZACIÓ Entén l'estructura, estratègia i objectius de l’ organització i les connexions i implicacions entre els seus diferents nivells, així com la d'aquests amb l'entorn, en termes d'aportació de valor. ORIENTACIÓ AL SERVEI DEL CIUTADÀ Conèixer i comprendre les característiques específiques del servei públic, sentir-se compromès amb els seus principis i valors i actuar en tot moment procurant un servei adequat a les necessi- tats dels ciutadans. APRENENTATGE PERMANENT Actualitza i amplia de forma contínua i permanent els coneixements, habilitats i tècniques relaci- onades amb el Servei, incorporant aplicant els aprenentatges adquirits en el lloc de treball i fora del mateix. Aprofita les experiències pròpies i dels altres per a preparar-se per a entorns canvi- ants. AUTOCONTROL I RESISTÈNCIA A LA PRESSIÓ Mantenir el control emocional, tant verbalment com no verbal (comportaments) i evitar reaccions negatives en condicions de pressió o estrès, o davant de provocacions, oposició o hostilitat per part dels altres, mostrant-se tranquil i confiat. TREBALL EN EQUIP I COL·LABORACIÓ Participa i col·labora amb l'equip de treball, en tots els nivells jeràrquics, integrant-se i implicant- se activament amb els companys buscant en tot moment una mateixa visió per aconseguir objec- tius comuns vinculats a Bombers de Barcelona. COMUNICACIÓ Interpreta la realitat i les seves persones (ciutadans, bombers i comandaments) empàticament, practicant l'escolta activa, expressant-se de forma clara i assertiva, tant verbalment com no ver- bal. PRESA DE DECISIONS Resol les diferents incidències que apareixen en el decurs del servei, tant en situacions quotidia- nes com en situacions conflictives, triant l'opció més adequada entre les diferents alternatives, per tal d'assolir els objectius, tot analitzant els possibles riscos i efectes, així com les conseqüèn- cies de la seva execució. CAPACITAT PER DIRIGIR PERSONES Coneix les necessitats i els recursos disponibles en el seu entorn, assigna les tasques a la resta de companys segons les seves capacitats, optimitzant els seus recursos i potenciant l’aprenentatge de la resta. DATA DE LA VALORACIÓ SIGNATURA NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3177 ÍTEMS PER A LA VALORACIÓ Competències Evidències N o e s d ó n a D e ve g ad es H ab it u al m en t S em p re N M / E sp / E xc Anàlisi i resolució de pro- blemes: Capacitat per entendre una situació o problema descom- ponent-lo en parts fins a co- nèixer els seus elements crí- tics, realitzar comparacions, identificar patrons de funcio- nament, tendències o causali- tats. Facilitar informació dels mateixos que permetin pren- dre solucions basades en un adequat procés d'anàlisi, sos- pesant pros i contres de les diferents opcions. Davant d'un problema, tant al parc com en les intervencions, analitzar la situació identificant els seus compo- nents. Conèixer els procediments d'actuació estendards, tant de serveis com in- terns al parc. Resol problemes simples amb la infor- mació de que disposa, sense consultar necessariament a altres companys o comandaments. Resol problemes en base als procedi- ments establerts (tant en els serveis com interns del parc). Orientació a resultats: Prioritza, decideix i actua, orientant-se constantment a la obtenció i millora de resul- tats tant en quantitat com en qualitat (es demostra en as- pectes com l'afany de supera- ció, la competitivitat o la in- novació). Realitza les funcions pròpies del seu lloc, amb el desitgi exprés de fer be les coses. Treballa per assolir els objectius o l’estàndard que li marquen, centrant-se exclusivament en el curt termini. Sent incomoditat davant formes de fer poc eficients, pèrdues de temps o mal ús de recursos. Actua correctament seguint rutines de treball sense prioritzar la seva feina en base a objectius. Comprensió de l'organit- zació: Entén l'estructura, estratègia i objectius de la organització i les connexions i implicacions entre els seus diferents ni- vells, així com la d'aquests amb l'entorn, en termes d'a- portació de valor. Coneix l'organització de Bombers de Barcelona i assumeix la seva missió. Compren i respecta l'estructura formal, cadena de comandament o jerarquia així com les normes, procediments establerts,etc. Coneix els seus objectius i els de la seva àrea. Treballa en el dia a dia i te identificades a les persones a les que demanar la informació necessària per a desenvolupar la seva feina d'una forma eficaç. Percep l'estructura informal de la orga- nització. 3178 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 Competències Evidències N o e s d ó n a D e ve g ad es H ab it u al m en t S em p re N M / E sp / E xc Orientació al servei al ciu- tadà: Conèixer i comprendre les característiques específiques del servei públic, sentir-se compromès amb els seus principis i valors i actuar en tot moment procurant un servei adequat a les necessi- tats dels ciutadans. Valora una situació de demanda indivi- dual o necessitat ciutadana evident, que se li presenta i respon adequadament. Transmet als seus superiors aquells problemes que detecta i que sobrepas- sen les seves possibilitats o que la resposta adequada requereix coordina- ció amb d'altres. Té en compte en la seva actuació els principis i valors fonamentals del cos de Bombers com a servei públic adre- çat a les persones. Atén al ciutadà de qualsevol condició de bones maneres, sempre que el des- envolupament de la seva feina ho per- meti. Aprenentatge permanent: Actualitza i amplia de forma contínua i permanent els co- neixements, habilitats i tècni- ques relacionades amb el Servei, incorporant aplicant els aprenentatges adquirits en el lloc de treball i fora del mateix. Aprofita les experièn- cies pròpies i dels altres per a preparar-se per a entorns canviants. Pregunta als seus companys quan té dubtes o li falta informació. Accepta crítiques positives i recomana- cions a la seva feina i permet que li corregeixin els seus error per aprendre d'ells. Participa activament a les accions for- matives que li proposen, i demostra voluntarietat per participar en qualse- vol activitat d'aprenentatge (formal o informal). Aprèn en el dia a dia de la feina, es recicla en els aspectes que tenen relació directa amb les seves funcions. Autocontrol i resistència a la pressió: Mantenir el control emocio- nal, tant verbalment com no verbal (comportaments) i evitar reaccions negatives en condicions de pressió o es- très, o davant de provocaci- ons, oposició o hostilitat per part dels altres, mostrant-se tranquil i confiat. En situacions estressants, respon ade- quadament i controla les seves emocions a la vegada que manté el nivell d'efectivi- tat en el desenvolupament de les seves funcions i activitats. Controla la tensió amb eficàcia davant d'una situació difícil i transmet calma a la resta de la gent. Utilitza correcta- ment tècniques de control de l'estrès. Mostra davant dels altres una imatge seriosa i positiva, la seva activitat no pateix alteracions visibles per als altres És capaç de respondre fins i tot amb fermesa si la situació ho requereix, però sense perdre els nervis. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3179 Competències Evidències N o e s d ó n a D e ve g ad es H ab it u a lm en t S em p re N M / E sp / E xc Treball en equip i col·la- boració: Participa i col·labora amb l'equip de treball, en tots els nivells jeràrquics, integrant- se i implicant-se activament amb els companys buscant en tot moment una mateixa visió per aconseguir objectius co- muns vinculats al cos de Bombers de Barcelona Comparteix informació i manté la col·laboració amb la resta de l'equip. Participa en l'equip, realitzant les tas- ques que li són assignades. Aporta els seus coneixements i opini- ons a l'equip. Accepta i segueix les decisions de tre- ball, consensuades en l'equip, encara que siguin contraries a la seva opinió. Comunicació: Interpretar la realitat i les seves persones (ciutadans, bombers i co- mandaments) empàticament, practicant l'escolta activa, expressant-se de forma clara i assertiva, tant verbalment com no verbal. Interactua amb els companys per a rebre o donar informació relacionada directament amb les seves funcions. Estableix i manté contactes formals amb els altres. Generalment, exposa el seu punt de vista o transmet la informació de forma adequada. Escolta i comprèn el que els altres li diuen. Habitualment atén al seu interlocutor i dóna resposta a les seves necessitats. Presa de decisions: Resoldre les diferents inci- dències que apareixen en el decurs del servei, tant en situacions quotidianes com en situacions conflictives, triant l'opció més adequada entre les diferents alternatives, per tal d'assolir els objectius, tot analitzant els possibles riscos i efectes, així com les conse- qüències de la seva execució. Desglossa les qüestions a resoldre en parts per tal de fer un primer anàlisi de la situació. Davant d'una situació en la que ha d'actuar, coneix les tasques a realitzar i els procediments establerts. Actua amb la informació que disposa i amb les alternatives habituals en aquesta situació. Pren decisions davant de situacions repetitives, en base als procediments establerts i dins de la seva àrea de coneixements. 3180 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 ANNEX III : COMPLIMENT DEL SERVEI ALTRES INDICADORS (fins 2 punts): – Nombre de guàrdies efectives en els darrers 3 anys. – Nombre de pràctiques al Parc en els darrers 4 anys. – Nombre d’accions formatives que ha assistit en els darrers 4 anys dins del marc de les 24 hores. El tri- bunal no comptarà les accions formatives lligades a processos de selecció. – Haver prestat servei al CGE. Concursos BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE DOS CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE TRES LLOCS DE TREBALL (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Competències Evidències N o e s d ó n a D e ve g ad es H ab it u al m en t S em p re N M / E sp / E xc Direcció de persones: Coneix les necessitats i els recursos disponibles en el seu entorn, assigna les tasques a la resta de companys segons les seves capacitats , optimit- zant els seus recursos i po- tenciant l’aprenentatge de la resta. Coneix les competències de les perso- nes amb les que treballa. Assigna tasques de forma objectiva, tenint present les necessitats del servei i les capacitats de les persones de l'e- quip. Supervisa el compliment de les tasques assignades i participa de forma cons- tructiva en l'anàlisi dels treballs realit- zats (judicis crítics). Dóna feedback al seu personal, reco- neixent les bones actuacions i rectifi- cant les possibles errades, per tal d'as- solir els objectius establerts. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3181 – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El per- sonal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Ins- titut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Insti- tut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats labo- rals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectu- at la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres ad- ministracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en qua- tre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la ca- tegoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de comple- ment de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carre- ra administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es va- loraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntua- ran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a ca- da concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o distric- te. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Hu- mans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els represen- tants designats conjuntament per la Junta de Per- sonal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exi- gides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els docu- ments acreditatius corresponents, al Registre Gene- ral o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'ende- mà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmen- tat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instàn- cia i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Cor- poració des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complemen- taris s'estableixi la redacció d'un informe o memò- ria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, ex- cepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curri- culum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convoca- tòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis- posar dels sistemes d'acreditació i de comprovació 3182 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspec- tes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en dife- rents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils se- güents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamen- tària corresponent. ANNEX Concurs 1336/09. Un lloc de treball de tècnic/a de gestió de Serveis Personals (nivell 22). Concurs 1337/09. Dos llocs de treball de suport administratiu a la gestió (nivell 16). Un lloc de treball de tècnic/a de gestió de Serveis Personals Concurs 1336/09 Lloc de treball adscrit a la Gerència d’Acció Social i Ciutadania. Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de 506,68 euros, segons catàleg vigent (2239X). El lloc de treball objecte de la present convocatò- ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- nuts. Funcions principals – Coordinar els Consells de Salut dels districtes, d’acord amb les directrius de la Direcció de Par- ticipació i plans de la Gerència d’Acció Social i Ciutadania en matèria de Salut, per aconseguir donar l’adequat suport tècnic al desenvolupa- ment i millora dels recursos emprats en salut i acció social. – Coordinació amb els Districtes per tal d’ajudar en el funcionament i dinamització dels Consells de Salut i de les comissions de participació dels Centres d’Atenció Primària. – Impulsar, coordinadament amb el Consorci Sanitari de Barcelona, la modificació del Consell de Salut de ciutat i la posada en marxa del ma- teix. – Fer formació i informar als diferents agents que intervenen o tenen alguna relació amb els Con- sells de Salut dels Districtes, mitjançant visites, reunions, jornades, etc.: tècnics de serveis per- sonals, consellers de salut, tècnics de la ASPB i del Consorci Sanitari de Barcelona, i vicepresi- dents dels Consells en representació de les as- sociacions membres, d’acord amb les directrius de la Direcció de Participació – Fer propostes a la Delegació de Salut i a la Ge- rència de l’ASIC a fi de millorar els recursos de salut i acció social, especialment els dirigits a Persones vulnerables i Llei de Dependència. – Impulsar i gestionar la implementació en l'or- ganització de les eines generals de planificació, gestió i control: Pressupost, Catàleg de Serveis, Quadre de Comandament, Informes i Memòries de Gestió dels Serveis i/o Programes. – Coordinació amb els tècnics de l’Agència de Salut Pública i el Consorci Sanitari de Barcelona per a dur a terme els polítiques de salut de la ciutat de Barcelona. – Gestionar el pressupost anual de la Direcció de Salut: proposta inicial, mesures correctives, pla d'implementació. – Proposar, dissenyar i treballar conjuntament amb la resta d’organismes i àrees municipals i supramunicipals projectes i activitats per tal d’assegurar la transversalitat de les polítiques de salut. – Elaborar, si s’escau, plecs de condicions coordi- nadament amb els serveis administratius de la Gerència. – Suport a les entitats i associacions de l’àmbit de la salut de Barcelona. Requisits addicionals Personal dels grups A1 o A2. Mèrits complementaris 1. Titulacions acadèmiques, superiors i/o mitja- nes relacionades amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 2. Experiència professional, fins a 6 punts, se- gons el barem següent: – Disseny i gestió de projectes de participació i/o comunitaris, 3 punts. – Disseny i gestió de projectes en matèria de salut, 2 punts. – Disseny, desenvolupament i implementació de sistemes de control de la gestió de serveis i re- cursos, 1 punt. 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 4. Prova professional. La Junta de Valoració po- drà convocar els/les candidats/es per a la realitza- ció de proves per tal d’avaluar les seves aptituds professionals, i es valorarà fins a un màxim de 4 punts. En cas de convocar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3183 5. Característiques personals: requerides pel lloc de treball singularment, la capacitat d’anàlisi i de síntesi, la sistemàtica i planificació en el desenvolu- pament professional, l’habilitat de relació personal, l’actitud perseverant en la consecució de resultats i de responsabilitat pel treball en el sector públic. La Junta de Valoració podrà convocar els/les aspirants per a l’avaluació d’aquest apartat, mitjançant els sistemes que consideri més adequats, i els valorarà fins a un màxim de 4 punts. En el cas de realitzar- se, aquesta convocatòria tindrà caràcter obligatori. Puntuació mínima Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 10,5 punts. Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/es. Junta de Valoració President: Sra. M. Gloria Figuerola i Anguera, gerent d’Acció Social i Ciutadania, o persona en qui delegui. Vocals: Sra. Imma Miret i Nicolazzi directora de Partici- pació de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania o persona en qui delegui. Sra. M. Eugènia Sánchez i Carraté, cap de Gabi- net de la delegada de Salut Pública, o persona en qui delegui. Sr. Antoni Lleida i Lacueva, cap d’Administració de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania, o persona en qui delegui. Sr. Francesc Martínez i Lizán, assessor tècnic de la Gerència de Recursos Humans, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comi- tè d’Empresa. Dos llocs de treball de suport administratiu a la gestió Concurs 1337/09 Llocs de treball adscrits a la Direcció de Serveis de Mobilitat. Nivell 16 i específic de responsabilitat mensual de 93,97 euros, segons catàleg vigent (1699X). El lloc de treball objecte de la present convocatò- ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- nuts. Funcions principals – Gestió administrativa per la resolució d’expe- dients per presumptes infraccions de circulació, d’acord amb la pauta dels lletrats. – Seguiment dels circuits en el procés sanciona- dor. – Atenció al públic per informar sobre els tràmits, l'estat d’un expedient o per recollir les declara- cions de les persones interessades i donar vista dels expedients. – Revisió de la documentació obrant en els expe- dients sancionadors abans de la seva resolució. – Remissió d’expedients a d’altres serveis munici- pals i altres òrgans judicials i fer el seu segui- ment. – Gestió de diferents sistemes d’informació, refe- rents a multes per infraccions de circulació, i ofimàtica. – Tasques administratives genèriques, així com l’explotació de dades per l’obtenció d’ estadísti- ques. Requisits addicionals Personal dels grups. C1 o C2. Mèrits complementaris 1. Experiència professional, fins a 6 punts segons el barem següent: – Experiència en la gestió dels aplicatius informà- tics, la tramitació de registre general i d’in- fraccions de circulació, fins a 3 punts. – Experiència en la introducció i la explotació de dades per l’ obtenció d’estadístiques, fins a 2 punts. – Experiència en tasques administratives genèri- ques, tasques de suport, resolució d’expedients i atenció al públic... fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a la realització de proves per tal d'avaluar les seves aptituds professionals. En cas de realitzar-se aquesta prova tindrà caràcter obligatori i es valorarà fins a un màxim de 4 punts. 4. Característiques personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves caracte- rístiques personals. En cas de realitzar-se, aquesta convocatòria tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració podrà utilitzar els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i valorarà fins a un màxim de 4 punts. Puntuació mínima 10 punts. Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candi- dats/tes. Junta de Valoració President: Joan Albert Dalmau i Balagué, gerent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, o persona en la que delegui. 3184 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 Vocals: Sr. Jordi Rocha Serra, assesor juridic Direcció de Serveis de Mobilitat o persona en la que delegui Sra. Cristina Suñé Ruiz , secretària delegada de Prevenció, Seguretat i Mobilitat o persona en la que delegui. Sra. M. Rosario Aoiz Iriarte, cap de Desenvolu- pament Professional. R.H.: Prevenció, Seguretat i Mobilitat o persona en la que delegui Sr. José M. Martínez de Eulate, tècnic de la Ge- rència de Recursos Humans i Organització. Un representant de la Junta de Personal o Comité d’Empresa BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DELS CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L’INS- TITUT DE CULTURA DE BARCELONA (Aprovades per decret del director gerent de 21 de novembre de 2001 i donat compte a la Comissió Executiva de 20 de març de 2002) BASES GENERALS De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l’annex, d’acord amb les condicions específiques que s’indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d’ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El per- sonal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Ins- titut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Insti- tut podran participar igualment en els concur- sos. Així mateix, podran participar els contrac- tats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l’última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complerts de serveis, inclosos els serveis previs en altres admi- nistracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1 punt. 2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un màxim d’1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en qua- tre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment desenvo- lupat o, en el seu cas, l’últim desenvolupat, fins a un màxim d’1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la ca- tegoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes s’ha d’entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de comple- ment de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d’un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carre- ra administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es va- loraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntua- ran, si s’escau, en funció de les matèries, la durada i l’avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres que s’indiquen a l’annex. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exi- gides hauran de presentar la sol·licitud a la qual NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3185 adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l’ordre d’aquesta convocatòria i els docu- ments acreditatius corresponents, al Registre Gene- ral o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l’en- demà de la publicació d’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre sempre referits a la data d’acabament de l’es- mentat termini. Per a cada concurs s’ha de presentar una instàn- cia i la documentació separada, per la qual cosa, es podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es dispo- sa a l’Oficina d’Informació de Personal, i a les seus dels districtes. En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-lo s’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Cor- poració des de la data d’incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complemen- taris s’estableixi la redacció d’un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del con- curs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a co- brir. L’informe s’haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convo- catòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis- posar dels sistemes d’acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, podent-se convocar les per- sones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en dife- rents concursos convocats, haurà d’optar per una d’elles, dins del termini dels tres dies hàbils se- güents al de l’exposició en el tauler d’anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l’últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s’estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i regla- mentària corresponent. ANNEX Concurs 144. Cap de Programes (nivell 24) Concurs 145. Tècnic de Comunicació (nivell 20) Concurs 146. Tècnic de Gestió de Serveis (nivell 20) Concurs 147. Tècnic departament Patrocinis i Re- lacions Públiques (nivell 18) Cap de Programes Concurs 144 Lloc de treball adscrit a la Direcció de Centre Pa- trimonials de l’Institut de Cultura de Barcelona. Nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de 506,68 € segons Catàleg vigent (2420X). El lloc de treball objecte de la present convocatò- ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- nuts. Funcions principals 1. Gestió tècnica – Definir les línies d’actuació i coordinar els ser- veis cultuals del Museu, d’acord amb les línies establertes juntament amb la Direcció. – Fixar les directrius operatives a seguir per les diferents unitats del servei i establir els criteris per tal d’avaluar els resultats, controlant periò- dicament l’acompliment dels objectius amb els responsables. – Impulsar els marcs de col·laboració amb enti- tats i institucions públiques i privades per al desenvolupament de projectes conjunts vincu- lats als fons i programes del Museu. – Proposar i impulsar amb la Direcció les línies de comunicació i difusió dels diferents programes. – Garantir la qualitat en l’atenció al públic i plan- tejar noves línies de treball per a la seva ampli- ació. 2. Fer suport a la Direcció Fer suport i assessorament a la Direcció del Mu- seu en totes aquelles qüestions que se li sol·liciti relacionades amb la planificació, organització i ges- tió dels programes públics i col·laborar amb la resta de departaments del Museu. 3. Coordinació d’equips Marcar les directrius i coordinar als professionals dels serveis culturals de la seva àrea. 4. Relacions transversals Organitzar les relacions del Museu amb les enti- tats socials i culturals que conformen el teixit asso- ciatiu de Barcelona. 5. Gestió econòmica Elaboració i gestió i control del pressupost de la seva àrea. 6. Gestió administrativa Coordinar i supervisar les tasques relatives a la gestió administrativa dels serveis culturals. Requeriments addicionals Personal del grup A1 i A2. 3186 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 Mèrits complementaris 1. Titulacions, acadèmiques de grau superior re- lacionades amb el lloc de treball, i que no siguin les d’accés al grup, fins a 1 punt. 2. Experiència professional, vinculada a les acti- vitats descrites a l’apartat de funcions, fins a 6 punts, d’acord amb la distribució següent: – En gestió tècnica, fins a 2,5 punts. – En fer suport a la Direcció, fins a 1 punt. – En coordinació i gestió d’equips de treball, fins a 1 punt. – En relacions transversals, fins a 0,5 punts. – En gestió econòmica, fins a 0,5 punts. – En gestió administrativa fins a 0,5 punts. 3. Altres mèrits que tinguin relació amb els llocs de treball, fins a 1 punt. 4. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar una prova professional. En cas de realitzar-se l’esmentada prova tindrà caràcter obligatori i es puntuarà fins a 4 punts. 5. Característiques personals requerides per al lloc de treball i, especialment, la capacitat d’anà- lisi, comunicació i la capacitat de treball en equip. La Junta de Valoració podrà convocar els/les can- didats/tes per a l’avaluació d’aquest apartat mit- jançant els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i, en cas de realitzar-se, tindrà ca- ràcter obligatori i es valorarà fins a un màxim de 5 punts. Puntuació mínima Si s’avaluen tots els apartats: 11 punts. Si no s’avalua l’apartat opcional, la puntuació mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris), que poden obtenir els/les candidats/tes. Junta de Valoració Presidenta Sra. Marta Clari Padrós, gerent del Institut de Cultura, o persona en qui delegui. Vocals Sra. Margarita Tossas, directora de Recursos, o persona en qui delegui. Sra. Isabel Balliu, directora de Centres Patrimo- nials, o persona en qui delegui. Sra. M. Farners Cantalozella, assessora tècnica de Recursos Humans, o persona en qui delegui. Sra. Francesca Otálora Sala, cap del Servei de Recursos Humans, qui també exercirà les funcions de secretària de la Junta de Valoració, o persona en qui delegui. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els represen- tants designats conjuntament per la Junta de Per- sonal i el Comitè d’Empresa. Tècnic de Comunicació Concurs 145 Lloc de treball de adscrit a la Direcció de Centres Patrimonials de l’Institut de Cultura de Barcelona. Nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de 207,51 € segons Catàleg vigent (2011N). El lloc de treball objecte de la present convocatò- ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. Funcions principals 1. Administració econòmica – Definició i control del pressupost de la seva activitat. 2. Gestió administrativa – Controlar les bases de dades de la seva activi- tat. 3. Relacions transversals – Participar en les reunions de coordinació amb tots els altres professionals del Museu. – Recollida de dades estadístiques del Museu. 4. Gestió tècnica – Definir i aplicar, juntament amb la Direcció de Programes, el Pla de Comunicació del Museu. – Gestionar i promoure la relació amb els mitjans de comunicació. – Planificar, produir, distribuir i actualitzar les campanyes i els elements de comunicació del museu, de les exposicions i de les activitats que s’organitzen: fullets, anuncis, cartells, web, se- nyalització, publicacions... – Recollir els indicadors de gestió en relació a la comunicació i elaborar la memòria anual. – Gestionar la informació del Museu. – Obtenir-la, elaborar-la, difondre-la i actualitzar- la, tant a nivell intern com extern, a través dels canals idonis per a cada tema i usuari. – Mantenir les pàgines web del Museu. 5. Gestió de clients – Coordinar i gestionar un sistema d’avaluació i estudi del públic del museu – Establir i gestionar els criteris d’atenció a l’usuari, i fer-ne el seguiment. – Col·laborar en el pla de millora i accessibilitat del museu. – Coordinar les actuacions de relacions públiques. Requeriments addicionals Personal del grup A1 i A2. Mèrits complementaris 1. Titulacions acadèmiques, adequades al lloc de treball que no siguin les d’accés a la categoria, fins a 1 punt. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3187 2. Experiència professional, vinculada a les acti- vitats descrites a l’apartat de Funcions, fins a 6 punts, d’acord amb el criteri següent: – En administració econòmica, fins a 0,5 punts. – En gestió administrativa, fins a 0,5 punts. – En relacions transversals, fins a 1 punt. – En gestió tècnica, fins a 2 punts. – En gestió de clients, fins a 2 punts. 3. Altres mèrits que tinguin relació amb els llocs de treball, fins a 1 punt. 4. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar una prova professional. En cas de realitzar-se l’esmentada prova tindrà caràcter obligatori i es puntuarà fins a 4 punts. 5. Característiques personals requerides per al lloc de treball i, especialment, la capacitat d’anàlisi, comunicació i la capacitat de treball en equip. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candi- dats/tes per a l’avaluació d’aquest apartat mitjan- çant els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i, en cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori i es valorarà fins a un màxim de 5 punts. Puntuació mínima Si s’avaluen tots els apartats: 11 punts. Si no s’avalua l’apartat opcional, la puntuació mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris), que poden obtenir els/les candidats/tes. Junta de Valoració Presidenta Sra. Marta Clari Padrós, gerent del Institut de Cultura, o persona en qui delegui. Vocals Sra. Margarita Tossas, directora de Recursos, o persona en qui delegui. Sra. Isabel Balliu, directora de Centres Patrimo- nials, o persona en qui delegui. Sra. Farners Cantalozella, assessora tècnica de Recursos Humans, o persona en qui delegui. Sra. Francesca Otálora Sala, cap del Servei de Recursos Humans, qui també exercirà les funcions de secretària de la Junta de Valoració, o persona en qui delegui. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els represen- tants designats conjuntament per la Junta de Per- sonal i el Comitè d’Empresa. Tècnic de Gestió de Serveis Concurs 146 Un lloc de treball adscrit a la Direcció de Progra- mes de l’Institut de Cultura de Barcelona. Nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de 255,18 € segons Catàleg vigent (2068J). El lloc de treball objecte de la present convocatò- ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- nuts. Funcions principals 1. Gestió tècnica – Gestionar els proveïdors per al disseny i pro- ducció dels elements de merchandising. Inclou recerca, coordinació i seguiment de la producció i la distribució. – Gestionar els estocs i controlar l’emmagatze- matge. – Gestionar el pressupost destinat i fer el segui- ment dels expedients corresponents. – Gestionar els punts de venda propis i fer el seguiment i control de la botiga-llibreria exter- nalitzada. Inclou gestionar els dipòsits de pro- ductes i publicacions del museu, i controlar les vendes i la facturació. 2. Gestió administrativa d’espais – Gestionar les sol·licituds de lloguer d’espai, supervisió del procés i vetllar pel correcte des- envolupament del mateix fins a la seva finalit- zació. – Assessorar al client per tal d’optimitzar l’acte a organitzar (informació sobre proveïdors, possi- bilitats de muntatge, etc.). – Gestionar la documentació administrativa ne- cessària per a la formalització del lloguer (dos- siers, contractes, pressupostos, timings, factu- res, pagaments, etc.). 3. Administració econòmica – Controlar i fer el seguiment dels ingressos. – Donar suport en l’administració dels diferents centres del museu. Requisits addicionals Personal del grup A2 o C1. Mèrits complementaris 1. Titulacions es valoraran les de grau mitjà i/o superior relacionades amb el lloc de treball, que no siguin les d’accés a la categoria, fins a 1 punt. 2. Experiència professional, vinculada a l’apartat de Funcions, fins a 6 punts, d’acord amb el criteri següent: – En gestió tècnica, valorant-se especialment la gestió de botigues i control d’estocs, fins a 3 punts. – En gestió administrativa d’espais, fins a 2 punts. – En gestió econòmica, fins a 0,5 punts. – En gestió de clients, fins a 0,5 punts. 3188 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-12-2009 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el llocs de treball, fins a 1 punt. 4. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar per a una prova professional. En cas de realitzar-se tindrà caràcter obligatori i es valorarà fins a un màxim de 3 punts. 5. Característiques personals requerides per al lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convo- car els/les candidates/tes per aquesta avaluació. En el cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori i es podrà utilitzar els sistemes d'avaluació que conside- ri més adequats valorant-se fins a 4 punts. Puntuació mínima Si s’avaluen tots els apartats: 10 punts. Si no s’avalua l’apartat opcional, la puntuació mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris), que poden obtenir els/les candidats/tes. Junta de Valoració Presidenta: Sra. Marta Clari, gerent del Institut de Cultura de Barcelona, o persona en qui delegui. Vocals: Sra. Margarita Tossas, directora de Recursos, o persona en qui delegui. Sra. Isabel Balliu, directora de Centres Patrimo- nials, o persona en qui delegui. Sra. Ma. Farners Cantalozella, assessora tècnica de Recursos Humans, o persona en qui delegui. Sra. Francesca Otálora Sala, cap del Servei de Recursos Humans, o persona en qui delegui, qui també exercirà les funcions de secretària de la Jun- ta de Valoració,. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els represen- tants designats conjuntament per la Junta de Per- sonal i el Comitè d’Empresa. Tècnic departament Patrocinis i Relacions Pú- bliques Concurs 147 Lloc de treball adscrit a la Direcció de Relacions Externes i Innovació, de l’Institut de Cultura de Barcelona. Nivell 18 i específic de responsabilitat de 95,25 € segons Catàleg vigent (1810Z). El lloc de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. Funcions principals 1. Administració econòmica – Seguiment i control de les aportacions econò- miques de les institucions privades (patrocinis i mecenatges). – Fer el seguiment de la xarxa de contactes i relacions estables del departament amb empre- ses privades per tal d’aconseguir aportacions econòmiques, o en espècies, pels projectes propis a canvi d’intercanvis publicitaris, d’imat- ge o relacions institucionals. 2. Gestió administrativa – Elaboració de dossiers de Patrocinis i de la pos- terior contractació. 3. Gestió tècnica – Elaborar els contractes que generi el departa- ment. – Participar i fer el seguiment de la explotació comercial del Patrimoni, tant dels bens immo- bles com dels diferents actius (exposicions, pu- blicacions, festes, etc.). – Participar i fer el seguiment de la execució dels plans d’acció comercial per a la obtenció de Pa- trocinis pels programes, actes, exposicions, etc. de l’ICUB. – Tramitar i fer el seguiment dels expedients administratius, per tot allò que fa referència l’ús de la imatge corporativa. – Coordinació pel que fa a la utilització de la imatge amb el departament de Comunicació de l’ICUB. 4. Relacions transversals – Seguiment i control de les col·laboracions i par- ticipació d’institucions privades, en els projectes propis (co-producció). Requisits addicionals Personal dels grups A2 i C1. Mèrits complementaris 1. Titulacions adequades al lloc de treball, que no siguin les d’accés al grup, fins a 1 punt. 2. Experiència professional, fins a 6 punts: – En administració econòmica, fins a 1,5 punts. – En gestió administrativa, fins a 0,5 punts. – En gestió tècnica, fins a 3,5 punts. – En relacions transversals,fins a 0,5 punts. 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 4. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar una prova professional. En cas de realitzar-se l’esmentada prova tindrà caràcter obligatori i es puntuarà fins a 3 punts. 5. Característiques personals requerides per al lloc de treball i, especialment, la capacitat de ges- tió, anàlisis, comunicació i la capacitat de treball en equip. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidates/tes per aquesta avaluació. En el cas de realitzar-se tindrà caràcter obligatori i podrà utilit- zar els sistemes d'avaluació que consideri més ade- quats i el valorarà fins a 4 punts. NÚM. 32 10-12-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3189 Puntuació mínima Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts. Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/tes. Junta de Valoració Presidenta: Sra. Marta Clari, gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona. Vocals: Sra. Margarita Tossas, directora de Recursos, o persona en qui delegui. Sra. Pilar Roca, directora de Relacions Exteriors i Innovació, o persona en qui delegui. Sra. Farners Cantalozella Mas, assessora tècnica de Recursos Humans, o persona en qui delegui. Sra. Francesca Otálora Sala, cap del Departa- ment de Recursos Humans, o persona en qui dele- gui, que exercirà les funcions de secretària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els represen- tants designats conjuntament per la Junta de Per- sonal i el Comitè d’Empresa. GASETA MUNICIPAL Pl. Sant Miquel, s/n ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Es publica cada deu dies