GASETA MUNICIPAL SUMARI Consell Municipal Modificació composició tribunal del con- Acta sessió 23-12-2009 ............................. 657 curs per a la provisió d'un lloc d'Asses- Acords sessió 5-2-2010 ............................. 694 sor Tècnic ............................................ 752 Bases generals que han de regir la convo- Comissió de Govern catòria de dos concursos per a la provisió Acta sessió 20-1-2010 ............................... 697 de dos llocs de treball de l'IMPD .............. 753 Acta sessió 29-1-2010 ............................... 711 Tècnic de Planificació i Prospectiva .............. 754 Acords sessió 10-2-2010 ............................ 713 Cap de Servei d'Atenció al Públic ................ 755 Bases generals que han de regir la convo- Disposicions generals catòria dels concursos per a la provisió Acords dels òrgans de govern de llocs de treball de l'ICUB .................... 756 Plec de clàusules administratives generals .... 719 Tècnic del Programa de Cultura Científica .... 757 Protocol festiu de la ciutat de Barcelona ....... 726 Tècnic d'Activitats ..................................... 758 Decrets de l’Alcaldia Responsable de Comunicació ..................... 759 Modificacions de crèdit ............................... 751 Lliures designacions Personal Convocatòria per a la provisió d'un lloc de Concursos i oposicions Cap d'emergències socials ...................... 760 Substitució secretari suplent del tribunal Convocatòria per a la provisió d'un lloc de qualificador de la convocatòria per a la Cap de Projectes de Serveis Tècnics ........ 761 provisió de 6 places de Tècnic Mitjà en Convocatòria per a la provisió d'un lloc de Ciències Socials ..................................... 752 treball de Secretari/ària "A" de Direcció, Concursos adscrit a l'IMI ....................................... 761 Rectificació bases del concurs de l'IMEB per a la provisió de llocs de director/a d'Escola Bressol ..................................... 752 Anuncis Modificació composició tribunal del con- Laudes de la Junta Arbitral de Consum de curs per a la provisió d'un lloc de Tècnic Barcelona. Gener de 2010 ...................... 763 Auditor (Intervenció) .............................. 752 Altres anuncis .......................................... 771 Núm. 6 / Any XCVII 20 de febrer de 2010 NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 657 CONSELL MUNICIPAL Acta de la sessió celebrada el dia 23 de de- 1. Decret de l'Alcaldia, de 26 de novembre de sembre de 2009 i aprovada el dia 5 de febrer 2009 (S1/D/2009 5626), que nomena el Sr. Enric de 2010 Casas Gironella com a director de l'Alcaldia, depe- nent de la Gerència de Serveis Generals i Coordina- ció Territorial, encomanant-li les funcions que seran Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat desenvolupades simultàniament amb les de director de Barcelona, el dia vint-i-tres de desembre de dos de Comunicació Corporativa. mil nou, s'hi reuneix el Plenari del Consell Munici- 2. Decret de l'Alcaldia, d'11 de desembre de pal, en sessió ordinària, sota la presidència de 2009 (S1/D/2009 5834), que designa l’Im. Sr. Jordi l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concor- William Carnes i Ayats i la Ima. Sra. Sara Jaurrieta i ren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Guarner vocals del Consell Rector del Consorci Parc Carles Martí i Jufresa, Ricard Josep Gomà i Carmo- de Recerca Biomèdica de Barcelona. na, Jordi William Carnes i Ayats, Ramon Garcia- 3. Decret de l'Alcaldia, de 16 de desembre de Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. 2009 (S1/D/2009 5965), que designa el Sr. Ignasi Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Cardelús i Fontdevila i el Sr. Josep Roca i Roca Mumbrú i Moliné, Assumpta Escarp i Gibert, Imma- membres del Patronat de la "Fundación Consejo culada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, España-India", en representació de l'Ajuntament de Itziar González i Virós, Sara Jaurrieta i Guarner, Barcelona. Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i 4. Decret de l'Alcaldia, de 17 de desembre de Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés 2009 (S1/D/2009 5986), que designa el Sr. Jordi i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Martí i Grau representant de l'Ajuntament de Barce- Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan lona en la Junta Directiva de l'Associació d'Amics Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jau- del Museu Barbier-Mueller d'Art Precolombí. me Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, An- 5. Decret de l'Alcaldia, de 17 de desembre de toni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina 2009 (S1/D/2009 5974), que designa la Sra. Isabel Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard Freixe- Balliu i Badia membre del Ple del Consell de la Cul- des i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Este- tura de Barcelona, en substitució del Sr. Xavier ller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Suñol i Ferrer. Carreiras, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa El Sr. Ciurana manifesta que el primer punt del Gil, Gloria Martín Vivas, Joaquim Mestre i Garrido, despatx d'ofici de nomenament del nou director Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, d'Alcaldia els sembla una duplicitat de les funcions Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monte- actuals del cap de Gabinet de l'Alcaldia. Addueix agudo, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Ca- que això obeeix a la lògica de partit i de voler mun- ses i Pallarès, que certifica. tar una oficina electoral al Gabinet de l'Alcaldia i no Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Elsa Blas- pas a unes necessitats funcionals reals d'aquest co i Riera. Ajuntament. Entenen, doncs, que és una mala solu- Hi és present l'interventor municipal, Sr. Antonio ció per a l'organització de l'esmentat gabinet. Muñoz i Juncosa. La Sra. Esteller anuncia que el seu Grup també Constatada l'existència de quòrum legal, la Pre- discrepa amb el nomenament del Sr. Casas com a sidència obre la sessió a les deu hores i deu minuts. director de la macroàrea de nova creació de comu- Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, nicació i de suport a l'Alcaldia. Entenen que aquest celebrada el 27 de novembre de 2009, l'esborrany nomenament té una lectura més política que muni- de la qual ha estat tramès a tots els membres del cipal, i que l'únic que demostra és la debilitat del Consistori; i s'aprova. govern i el reforç d'una persona de partit. El primer tinent d'alcalde, Sr. Martí, recorda que el Sr. Casas fa molts anys que treballa en aquest PART INFORMATIVA Ajuntament, per la qual cosa aquest nomenament no significa un augment de plantilla, i únicament a) Despatx d'ofici respon a una reorganització de les seves funcions. Quant al biaix polític que els representants dels En compliment de l'article 63.1 del Reglament Grups de CiU i del PP hi volen veure, assenyala que orgànic municipal, es comuniquen les resolucions tots els Decrets d'Alcaldia són polítics perquè la següents: direcció de l'Ajuntament és política. 658 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 b) Mesures de govern de 2007 es parlava de la recuperació del teatre Arnau, i es pregunta què se n'ha fet i en quina fase Mg única. Pla de millora i revitalització a l'avin- està el projecte; igualment, es refereix al procedi- guda del Paral·lel. ment seguit en el cas de l'Scenic –conflictes amb El tinent d'alcalde, Sr. García-Bragado, presenta llicències mal donades, usos que no estaven previs- la mesura de govern. La qualifica de molt important tos. i il·lusionant per a l'equip de govern perquè afecta En definitiva, aquest Ajuntament sempre ha con- una via tan important com el Paral·lel, una de les siderat el Paral·lel com la perifèria de la ciutat, i quatre grans avingudes previstes per Cerdà en el mai com una via estructural, que relligui i que acos- seu Pla juntament amb la Diagonal, la Gran Via i la ti el Port al centre de la ciutat i a la Fira. Igualment, Meridiana. Avui dia, l'avinguda del Paral·lel significa entén que és essencial garantir una vida digna en una gran oportunitat com a àmbit de connexió i de aquesta zona i impulsar l'activitat artística. relació entre els barris del Raval, el Poble Sec i Sant Els demanen, doncs, que més enllà dels anuncis Antoni, és a dir, entre els districtes de Ciutat Vella, que periòdicament es van fent sobre la regeneració Sants-Montjuïc i l'Eixample. A banda d'això, subrat- d'aquesta via, realment es posin les piles, i que lla que el Paral·lel representa moltes coses més: recullin l'entusiasme i la iniciativa de la societat civil una connexió directa entre la façana marítima i el que s'ha organitzat per fer del Paral·lel una artèria Port amb la plaça d'Espanya, la Fira i l'eix del carrer principal de la ciutat. de Tarragona, en definitiva amb el centre de la Observa que el fet que aquesta mesura provingui ciutat. Aquesta avinguda suposa, també, una anti- de l'Àrea d'Urbanisme, malgrat que han anunciat ga tradició de la ciutat en el terreny de l'espectacle, que el projecte era interdisciplinari, ja fa preveure la cultura i l'oci, amb una presència significativa com aniran les coses. Contràriament, el seu Grup d'activitat residencial i comercial. considera que cal fer prevaldre, també, els vessants Avui dia, entitats i associacions com ara la Fun- cívics i culturals. dació El Molino i altres, han decidit implicar-se amb Per acabar, pregunta pel concurs pel Laboratori l'Ajuntament en el procés de millora i de revitalitza- de Cultura i Turisme, per quin import s'ha fet, en ció del Paral·lel amb la signatura d'un conveni el quins terminis s'ha de presentar el treball, si només març d'enguany. cal fer la diagnosi, entre altres aspectes. Totes aquestes circumstàncies han portat a l'A- El Sr. Villagrasa assenyala que ja fa anys que es juntament a encarregar al Laboratori de Cultura i discuteix sobre el futur i el present de l'avinguda Turisme de la Fundació Barcelona Media la realitza- del Paral·lel, i es remet al juny de 2006, quan el ció d'un pla d'actuació per a la millora i revitalitza- Grup del PP va presentar una proposició a la Co- ció del Paral·lel, de caràcter pluridisciplinar, que ha missió de Benestar Social, Educació i Cultura, re- d'incloure la diagnosi, els criteris i objectius, el pla butjada per ICV-EUiA, PSC, ERC i amb abstenció del d'actuació i el d'implantació i difusió. Es tracta, Grup de CiU, on es parlava de recuperar aquesta doncs, d'un encàrrec a un equip interdisciplinari, via. Tanmateix, malgrat el temps transcorregut, dirigit conjuntament pels serveis de l'Ajuntament avui encara es parla d'estudis i de diagnòstics. En amb competència en la matèria i per la Fundació El vista de la situació, el seu Grup reclama actuacions Molino que s'incorporarà a la direcció dels treballs. decidides i concretes. Entenen, doncs, que es tracta d'una iniciativa Manifesta que els sembla adequat, i mereix tot el oportuna i molt esperada, on l'Ajuntament s'implica seu reconeixement, que la Fundació El Molino-Fem amb entusiasme. Paral·lel faci la feina que aquest Ajuntament no ha El Sr. Ciurana es felicita per la implicació de l'A- fet els darrers quatre anys. Tot i amb això, es pre- juntament en una iniciativa de la societat civil, ca- gunten si en l'elaboració d'aquesta operació comp- nalitzada per la Fundació El Molino-Fem Paral·lel, i taran, també, amb els promotors teatrals que ja que s'hagi sumat a un clam que veïns i entitats feia estan instal·lats al Paral·lel; si pensen recuperar anys que reclamaven. l'antic teatre Martínez Soria o l'oferta de cinemes. Fa avinent, tanmateix, que la credibilitat de l'A- Fins ara, però, només han sabut improvisar i gesti- juntament en aquest àmbit és més aviat escassa, i onar malament i, a tall d'exemple, cita l'Scenic, on tampoc no els inspira massa confiança que els en- l'error d'un tècnic en la gestió de la llicència li ha carregats ara de revitalitzar l'avinguda siguin els costat a aquest Ajuntament gairebé dotze milions mateixos que han contribuït a deixar-lo morir d'euros; igualment, fa uns anys, la gestió de l'Sce- abans. nic es va atorgar a l'SGAE, i els pregunta si li han Reitera, tal i com ha esmentat el Sr. García- exigit que compleixi amb els terminis i el calendari Bragado, que el Paral·lel era una de les quatre per a la seva reobertura, i quin retard acumula grans avingudes projectades per Cerdà, i aprofita aquesta obertura. per preguntar si aquest Ajuntament se sent orgu- Es refereix, també, al cas del teatre Arnau i a llós del que hi ha fet els darrers trenta anys. En què a finals de l'anterior mandat es va anunciar a aquest sentit, remarca que al Paral·lel s'han fet so de bombo i platerets la seva expropiació per a la actuacions molt poc eficaces; recorda que el gener ciutat, cosa que van fer sense avisar-ne al propie- NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 659 tari, perquè desconeixien qui era, que se'n va assa- aquest entorn; igualment, els pregunta si han tin- bentar per la premsa. Considera, doncs, que es va gut en compte la problemàtica en relació als equi- tractar d'un anunci electoralista i una irresponsabili- paments existents, que afecten greument la dinà- tat. mica de l'espai públic i la convivència. Esmenta, també, el fracàs de la Ciutat del Tea- Per tot plegat, considera que no s'han garantit tre; d'entrada perquè no s'hi pot accedir amb tots els factors que acaba d'exposar, i entén que el transport públic; en segon lloc, perquè no té cap procés s'hauria de plantejar a partir de les deman- incidència positiva en l'entorn, atès que viu d'es- des ciutadanes, la lògica de la protecció de l'espai quena al barri del Poble Sec, i tampoc no s'implica públic i de l'oportunitat dels aspectes culturals que amb l'activitat teatral del Palau d'Esports. comporten aquesta mena d'equipaments. En conclusió, el Paral·lel ha anat morint, en part, Tanmateix, afegeix que el que ara els preocupa perquè la cultura subvencionada no sempre coinci- és si aquest pla de revitalització del Paral·lel tindrà deix amb les demandes del públic. El públic i els en compte, per exemple, la problemàtica de convi- promotors culturals saben què demanen i què ofe- vència al parc de les Tres Xemeneies en comptes reixen, i l'administració no té per què intervenir ni d'ocupar-se de les activitats privades de determi- recórrer al clientelisme cultural, atès que aquest nats promotors que, oportunament, volen invertir i sistema està abocat al fracàs, com ha ocorregut al treure uns rèdits. Paral·lel. Manifesta que el seu Grup considera que aquesta Acusa el govern municipal d'haver estat còmplice mesura de govern no té la intenció de funcionar des de l'estat actual d'aquesta avinguda, i només a tall de la perspectiva de l'àmbit públic, sinó des del d'exemple, fa notar que els darrers anys, al Pa- privat, atès que han sucumbit a la temptació, fins i ral·lel, no s'hi ha instal·lat il·luminació de Nadal. tot, de comparar el Paral·lel amb Broadway o el Remarca, per tant, que la recuperació de l'activi- carrer 8 de Miami, ambdós amb una dimensió in- tat comercial, cultural i teatral del Paral·lel és una comparable amb l'avinguda de Barcelona. Observa, prioritat per al seu Grup, com es demostra amb la també, que amb aquest projecte es tendeix a la proposició que ha esmentat al principi de la seva concentració, quan la política a la resta de la ciutat intervenció i que es remunta al 2006. és la mixtura d'usos. El Sr. Martínez addueix que el seu Grup creia que Finalment, pel que fa a la participació, significa aquesta mesura provenia de l'àmbit de la cultura que el document de la mesura diu que una vegada que veia l'oportunitat de recuperar determinats dissenyat el pla d'actuació, s'estructurarà una pro- espais que comparteixen façana a l'avinguda del posta d'implantació, difusió, comunicació i partici- Paral·lel. Tanmateix, que sigui el Sr. García-Bra- pació ciutadana, és a dir, que ja es donarà tot fet. gado qui presenti aquesta mesura de govern posa El Sr. Mestre posa de manifest que el seu Grup de manifest que la mesura té un abast molt més coincideix amb els objectius que planteja el pla de ampli i, per aquest motiu, els preocupa. Consideren revitalització del Paral·lel i considera que és una que aquesta amplitud no recull alguns dels ele- iniciativa necessària. ments que per al seu Grup serien una condició in- Seguidament, puntualitza alguns dels aspectes dispensable per elaborar un pla de revitalització del continguts en la mesura. En primer lloc, expressa Paral·lel. l'acord del seu Grup en promoure el Paral·lel com Assenyala que la mateixa composició de la Fun- un eix cultural a la ciutat; en segon lloc, opinen que dació El Molino-Fem Paral·lel és inequívocament la revitalització ha de garantir el model de ciutat procedent del món privat i, en aquest sentit, pre- compacta i la mixtura d'usos amb altres activitats gunta qui vetllarà per l'espai públic. Igualment, que actualment també hi existeixen. En tercer lloc, pregunta si l'abast de l'operació va des del Port fins consideren que les actuacions que s'hi plantegin a la plaça d'Espanya, o bé abasta només des de han de contemplar totes les facetes, des de la mo- l'Scenic fins a El Molino. Pregunta si té a veure, bilitat i l'urbanisme, fins al comerç i la vida dels casualment, amb els compromisos contrets pel barris veïns o la convivència a l'espai públic, que en govern municipal per a la revitalització d'ambdós la mesura es qualifica d'enfocament multidisciplina- locals. Qüestiona, també, si aquesta activitat com- ri. Entenen, també, que cal superar la funció que ha portarà una aportació de cabals públics per fer tingut el Paral·lel com a avinguda frontera i, com promoció d'una activitat cultural privada. inclou la mesura de govern, cal estudiar i resoldre Es pregunta si, com a Ajuntament, cal fer una la qüestió de fer-ne una via permeable per a la aposta de revitalització de El Molino i de l'Scenic, relació entre els barris de l'entorn –el Raval, Poble prescindint d'altres revitalitzacions de centres cultu- Sec i Sant Antoni. rals; o si cal fer una proposta en aquest àmbit ob- Consideren positiu que en aquesta revitalització viant la problemàtica actual de l'espai públic al Po- projectada es compti amb la col·laboració d'entitats ble Sec o al Raval; inquireix si consideren oportú com la Fundació privada El Molino, que segurament fer aquest plantejament sense elaborar un pla d'u- esdevindrà l'exemple d'altres iniciatives semblants sos previ que eviti la concentració de determinada que caldrà posar en marxa amb altres entitats i tipologia de locals de concurrència pública en institucions. 660 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 Finalment, manifesta que és fonamental promou- convenient haver previst els mecanismes de la par- re la participació en tot el procés d'elaboració, defi- ticipació a fi que es pogués fer efectiva des de l'inici nició i desplegament del pla de revitalització, atès del procés. que és absolutament necessària per a l'èxit del pla Finalment, quant a la representació de l'Ajunta- la implicació i la complicitat del veïnat, institucions, ment en la comissió de seguiment hi troben a faltar entitats i associacions de tota la zona. els àmbits de serveis socials i de seguretat. El Sr. García-Bragado reconeix que hi ha un inte- El Sr. Villagrasa, contràriament a posicionaments rès objectiu per part de tots el grups municipals en aquí expressats, ratifica que el seu Grup sí que relació al Paral·lel que entén com un bon punt de considera essencial la participació de la iniciativa partida; alhora que també hi ha una visió crítica privada, veïnal i cultural per decidir el futur del respecte a l'actuació del govern municipal els dar- Paral·lel, sempre acompanyada, però, de l'activitat rers anys que no admet matisos imprescindibles en pública, complementària i necessària. qualsevol actuació tan complexa com la que es Finalment reitera la pregunta que ha formulat planteja. sobre el retard acumulat en l'obertura de l'Scenic. De tota manera, però, la situació de sortida és El Sr. García-Bragado anuncia que tant la pre- que determinats equipaments que aquí s'han es- gunta sobre l'Scenic formulada pel Sr. Villagrasa, mentat estan en mans públiques o en vies d'estar- com alguns aspectes de la qüestió que ha plantejat ne, fet que suposa, com ja ha dit, un bon punt de el Sr. Ciurana, seran resposts per escrit. Avança, partida. però, que ha estat un procediment negociat amb Remarca que el Paral·lel sempre ha estat present pluralitat d'ofertes; el pressupost de sortida era de en l'ideari i en la visió d'aquest Ajuntament, i és 60.000 euros, i l'objecte del contracte és la prepa- cert que el que ara es planteja és una reflexió es- ració del pla d'intervenció per a la millora i la revi- pecífica i multidisciplinar sobre aquesta avinguda i talització, que implica un diagnòstic, la fixació de en reivindica l'oportunitat pel que fa al moment. criteris i objectius amb mesures concretes, el pla Assenyala, en aquest sentit, que el compromís mu- d'actuació i un pla d'implantació i de difusió; és, per nicipal és analitzar el conjunt d'aspectes que con- tant, la proposta d'actuació completa. corren en aquesta via a fi de revitalitzar-la i millo- El Sr. Alcalde tanca les intervencions destacant la rar-la; i entén que està fora de lloc, i no és intenció importància d'aquesta mesura de govern pel que d'aquesta mesura, contraposar l'interès privat i el significa la revitalització del Paral·lel d'aposta per la públic. La perspectiva des del sector d'urbanisme és cultura, i que confia que duran a terme entre tots. donar entrada al conjunt d'aspectes que acaben Finalment, agraeix la presència avui en aquesta conformant el que significa aquesta avinguda. cambra dels promotors culturals i les entitats veï- Aspectes com l'espai públic i els usos que es pro- nals que han apostat pel Paral·lel. dueixen al Paral·lel són qüestions essencials que l'estudi haurà de plantejar i analitzar a fi de disse- c) Informes nyar un seguit d'activitats que l'Ajuntament debatrà amb el conjunt d'entitats que configuren la rica vida 1. Pla tècnic per l'aprofitament dels recursos hí- associativa dels entorns del Paral·lel. drics alternatius a Barcelona. Insisteix, per tant, que mai no han considerat La Sra. Mayol, abans d'entrar en la presentació que hi hagués una contradicció entre l'interès de la de l'informe, agraeix la feina als professionals que ciutat per disposar d'una avinguda com el Paral·lel han elaborat el pla tècnic sobre l'aprofitament dels amb els interessos dels promotors culturals i d'acti- recursos hídrics alternatius, en destaca el seu rigor vitats, amb els quals, d'altra banda, han considerat a fi de posicionar molt encertadament el futur en convenient fer una aliança. aquest camp, de manera que aquest govern i els Afegeix que no es tracta d'acarar el projecte com que han de venir puguin decidir com s'han d'aprofi- un problema de promoció del Paral·lel, terme que tar aquests recursos hídrics, tant els freàtics com no consta en la mesura de govern, sinó que es els d'aigua regenerada. Agreix, doncs, la feina duta tracta de revitalitzar i millorar les activitats que hi a terme pels professionals de l'Àrea de Medi Ambi- ha. Són del parer que el model de ciutat que impul- ent, tant del Cicle de l'Aigua com de Clabsa, que sen pivota, entre moltes altres coses, en la col·la- han liderat i dut a terme el projecte. boració estreta entre els sectors privat i públic. Es refereix, en primer lloc, a què en un context El Sr. Ciurana reitera la pregunta que ha formu- mediterrani l'aigua és un bé preuat per la seva irre- lat en la seva primera intervenció sobre el Labora- gularitat, que ha estat causa de debat en moments tori de Cultura i Turisme, en el sentit de si s'ha de sequera com els que s'han esdevingut recent- celebrat concurs o s'ha fet una adjudicació directa, ment i aprofita per felicitar novament la ciutadania l'import i els terminis per presentar el diagnòstic i de Barcelona i de l'àrea metropolitana per la seva l'objecte del contracte. capacitat de fer un ús responsable d'aquest recurs i D'altra banda, es refereix a la participació ciuta- haver assolit, segons les previsions de l'Entitat Me- dana perquè tenen la sensació que, una vegada tropolitana per al 2009, un consum de 107 litres més, s'ha invertit l'ordre; és a dir, hauria estat per persona i dia, que es tradueix en un descens en NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 661 deu anys del 20%. En aquesta conjuntura, els ser- disponibles, i menys del 25% del sostre potencial veis municipals no han estat menys responsables, i de demanda, segons es posa de manifest en l'estu- els darrers deu anys s'ha produït una disminució del di que avui presenten. A fi d'il·lustrar la situació es 42% de l'ús de l'aigua per part d'aquests serveis, refereix a la recent cimera de Conpenhaguen, i a mentre que en el consum d'aigua potable, la dismi- l'empresonament del director d'Espanya de Green- nució ha arribat al 52%. D'altra banda, en aquest peace perquè va entrar en un acte oficial amb una mateix període, s'ha triplicat l'ús de les aigües freà- pancarta que venia a dir "els polítics parlen, els tiques. líders fan". Considera que l'assumpte que tracten Indica que ha fet aquesta reflexió prèvia per ma- avui és un exemple d'això, atès que en aquest Con- nifestar que aquest pla es fa en un moment en què sell Municipal s'ha parlat a bastament d'aquest te- la situació no és límit, sinó que respon a la voluntat ma, però el govern municipal mai no l'ha liderat; en de ser més capaços tècnicament, i decidir política- aquest sentit, no es pot estar de recordar que fa ment fer un ús més responsable de l'aigua. onze anys i mig que es va portar a aquest Plenari Subratlla que entre els objectius fonamentals del un pla molt similar, i aprofita per reconèixer la feina pla hi ha aprofitar al màxim i de forma sostenible que hi va esmerçar Ramon Arandes; com a l'actual els recursos hídrics alternatius a l'aigua potable, s'hi diu que els recursos disponibles d'aigua subter- molt especialment l'aigua del subsòl i l'aigua rege- rània al pla de Barcelona estan a l'entorn del 15 nerada del delta del Llobregat; en segon lloc, s'han hm3/any; així doncs, onze anys després s'arriba a definit els àmbits prioritaris per a l'ús d'aquesta ai- la mateixa conclusió. gua no potable, entre els quals hi ha totes les zones Finalment, es refereix a la credibilitat dels tècnics verdes amb un consum superior als 3.000 m3 per municipals i remarca que les dades que avui posen any, les zones verdes de menor consum que estiguin damunt la taula certifiquen, una vegada més, que entorn a les zones anteriors, els parcs de neteja les dades elaborades pels tècnics municipals ara fa viària, els parcs de bombers –els actuals i els que onze anys són bones. Per aquest motiu, reivindica estan previstos–, les instal·lacions esportives muni- més credibilitat per a les persones que treballen a cipals de Montjuïc i les més importants de la resta de l'administració pública. la ciutat, en tots els nous dipòsits reguladors de Conclou, per tant, que cal lideratge i credibilitat clavegueram per fer les tasques de neteja i en els per als tècnics municipals. llacs i fonts ornamentals emblemàtics i, també, en La Sra. Balseiro diu que fa l'efecte que la Sra. altres equipaments públics com ara el zoo. Mayol s'hagi proposat en cada Plenari fer una exhi- Havent analitzat la demanda i l'oferta de recur- bició de tots els incompliments d'aquest govern sos hídrics alternatius, el pla situa la disponibilitat municipal, cosa que seu Grup li agreix atès que li en una mica més de sis hm3, entre els quals 2,4 facilita la feina. Aquesta vegada li toca al torn als hectòmetres provenen de l'aigua regenerada i la recursos hídrics alternatius que Barcelona no fa resta del freàtic. servir, fent palesa la ineficàcia de l'administració Assenyala que les actuacions futures previstes en municipal quant a la gestió de les infraestructures aquest pla estan vinculades a sistemes ja existents municipals, que són clarament insuficients, i la in- –estació del Nord, futura plaça de les Glòries, fonts sostenibilitat en matèria d'estalvi en el consum de l'avinguda de Maria Cristina– i es tracta de d'es- d'aigua. Dues terceres parts de l'aigua que consu- tablir anelles al Poblenou i Montjuïc que permetin meixen els equipaments i els serveis municipals són que el freàtic tingui coherència en la seva planifica- aigua potable; una actitud que contrasta amb la ció i un ús millor; en segon lloc, les actuacions lli- responsabilitat demostrada per la ciutadania –que gades a desenvolupaments urbanístics –Can Batlló, suporta el cànon de l'aigua més car de tot l'Estat. la Marina, la Sagrera–; i en tercer lloc, es preveuen Precisa que els darrers anys, i sense tenir en nous aprofitaments en zones ja consolidades, entre compte l'excepcionalitat que va significar la sequera les quals la que delimita la ronda de Dalt entre el del 2008, el consum domèstic es va reduir d'un 7% Besòs i el Parc de Cervantes, a la qual es podran des del 2005 fins al 2007; durant el mateix període, anar afegint tots els parcs de la zona nord. els serveis municipals, en el reg, fonts públiques, Per acabar, precisa que es tracta d'un pla tècnic neteja urbana i clavegueram el consum d'aigua es la inversió del qual s'haurà d'anar actualitzant cada va incrementar en un 16%. No s'expliquen, per nova legislatura. De tota manera, en l'actual PAM i tant, com la Sra. Mayol pot assegurar que hi ha en el Pla d'Inversions Municipal s'executa el 15% hagut una reducció considerable del consum d'ai- del pla amb una inversió de 8,5 milions d'euros, gua per part dels serveis municipals, quan s'ha que fan possibles algunes de les actuacions que produït un increment del 16%, i s'arriba pràctica- acaba d'esmentar. ment al percentatge de consum de fa set anys. El Sr. Puigdollers, d'entrada, també felicita els Igualment, l'informe es fa ressò de les millores tècnics d'aquest Ajuntament i als de Clabsa que en les instal·lacions i de les noves infraestructures han elaborat aquest document. amb recursos hídrics alternatius que ja havien d'es- Tot seguit, constata que actualment s'està utilit- tar en funcionament i que ni tan sols s'han projec- zant menys del 10% dels recursos hídrics freàtics tat. Exemples n'hi ha molts, com ara que no es va 662 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 fer cap mena de millora en les fonts públiques fins bleix que la recollida de les aigües pluvials de la a la sequera de l'any passat; igualment va succeir taulada podria arribar a cobrir el 20% del consum amb l'ús d'aigües freàtiques per a la neteja viària, o d'aigua potable en cisternes, de manera que es amb el pla de clavegueram, del qual aquest govern comprova que és indispensable fer-ho també en n'ha parlat reiteradament els darrers anys sense edificis municipals de nova construcció, fet que que hagi entrat en funcionament un nou dipòsit des requereix la voluntat política d'impulsar-ho. del 2004, i que era un compromís arran de les Tot seguit es refereix a determinats aspectes que inundacions de la plaça Cerdà ara fa gairebé deu els preocupen, entre els quals destaca la inexistèn- anys. En la seva opinió, amb aquest pla intenten cia d'un calendari de desplegament del pla, i que amagar la seva incompetència en referència al pla moltes de les mesures importants quedin condicio- de clavegueram dient que la construcció de nous nades a altres projectes urbanístics, sense que dipòsits pluvials és ineficaç pel que fa a la gestió de quedi clar què passaria si els esmentats projectes recursos hídrics alternatius, i ho qualifica d'irres- s'aturessin o es retardessin. ponsabilitat. Per no parlar, ni tan sols mencionen el Finalment, addueix que el pla està massa centrat dipòsit pluvial de Mallorca-Urgell, del desdoblament en l'àmbit dels usos municipals, i voldrien que fos de Diagonal o del dipòsit pluvial de Navas, només un autèntic pla de ciutat, que no se centrés només per citar-ne alguns dels que estaven projectats. en els serveis municipals, sinó que obri la porta a Els adverteix, doncs, que van deixar a mans de aquelles actuacions que es poden fer des de l'àmbit la providència el remei per a la sequera que es va privat i que poden conferir-li una dimensió i uns viure l'any passat, i ara tornen a fer el mateix pel resultats molt més importants. que fa a les inundacions causades per les pluges El Sr. Narváez avança l'acord absolut del Grup torrencials que tenen lloc periòdicament a Barcelo- Socialista amb l'informe que ha presentat la Sra. na. Mayol. Al·lega que, si d'alguna cosa va servir la El Sr. Florensa agreix la presentació d'aquest in- sequera, va ser per posar de manifest l'encert de forme, i el detall de la informació proporcionada. les polítiques mediambientals de l'ús de l'aigua per Observa que aquest document significa la continuï- part d'aquest Ajuntament, tal i com van constatar tat del pla del 1998 d'aprofitament d'aigua del sub- els experts que van intervenir en aquell episodi de sòl, i creuen que tot i que es podria haver fet més, sequera. ha permès avançar en àmbits com ara l'establiment Precisa que no el sorprendrien determinades in- d'una xarxa i de dipòsits d'aigües pluvials en dife- tervencions si tothom no disposés de la mateixa rents indrets de la ciutat que suposen una infraes- informació, que no és el cas. Remarca que aquest tructura important que, a banda, redueix el consum informe conté les intencionalitats d'aquest govern d'aigua potable. Destaca també l'esforç de la ciuta- municipal, que són les mateixes que hauria pogut dania en la reducció del consum. fer qualsevol expert, i que demostren que la ciutat Valoren molt positivament d'aquest informe que, actualment està molt més ben preparada per acon- per primera vegada, es faci una anàlisi detallada de seguir els seus objectius. No només s'han fet grans recursos hídrics alternatius a l'aigua potable, així inversions per preparar la ciutat per a la distribució com també de la ubicació de noves instal·lacions i d'aquesta aigua que s'aprofita, sinó que Barcelona dels recursos econòmics que calen per posar-les en és exemple de pràcticament mitja Europa en aquest funcionament. Igualment, comparteixen la reflexió camp. que s'ha fet sobre la importància dels recursos hí- Remarca la inversió feta per preparar la xarxa drics en les polítiques de sostenibilitat de la ciutat a necessària per poder obtenir aquests recursos, atès fi que les polítiques hídriques no depenguin dels que el 1998 ni tan sols s'havia iniciat el sistema de designis divins, sinó de les mesures que l'Ajunta- depuració de l'EDAR del Prat; actualment, però, ment impulsa. està arribant la canonada que permet que l'aigua Fa avinent que, en aquesta legislatura, el seu que produeix la depuradora del Prat doni servei a Grup ha presentat diverses iniciatives respecte a tota la muntanya de Montjuïc que és el que proposa l'aprofitament d'aigües pluvials, a la recirculació el Pla. d'aigua en les fonts ornamentals o a l'aprofitament Igualment, puntualitza que si el que volen és d'aigües freàtiques a l'avinguda de l'Estatut, al dis- parlar del preu de l'aigua, com sembla que pretén tricte d'Horta-Guinardó; igualment, recorda que el Grup del PP, el primer que caldria és preguntar van presentar en el Plenari de l'abril passat una quant val l'aigua a Madrid i comparar els preus amb proposta sobre la instal·lació de dipòsits pluvials en Barcelona. edificis municipals que va ser aprovada per unani- La Sra. Mayol precisa que Barcelona disposa de mitat. De tota manera, els ha sorprès que en l'in- dinou sistemes de freàtic actuant i cinquanta-dos forme es refereixin a l'aprofitament de les aigües quilòmetres de canonades; en deu anys s'ha tripli- pluvials de les teulades només en l'àmbit privat, cat l'ús del freàtic –de 300.000 m3 a 1 hm3–; l'ús incomplint l'acord a què es va arribar i que és man- d'aigua regenerada arribarà d'aquí a sis mesos a la dat d'aquest Plenari. Es refereix, també, al càlcul muntanya de Montjuïc; s'ha disminuït el consum que apareix en l'informe d'un edifici privat i s'esta- d'aigua potable dels serveis municipals d'un 52%, i NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 663 d'un 48% el consum global. En resum, l'actuació ha nint en compte el problema que significa la irregu- estat profundament responsable. laritat del règim de pluges i que calen grans espais En definitiva, ratifica que el pla que avui presen- d'emmagatzemament d'aigua. ten, totes les especificacions del qual consten en el Quant a l'observació del Sr. Puigdollers sobre el document que s'ha repartit, s'està executant i, per desaprofitament del freàtic, precisa que no el poden tant, no admet les acusacions que tot es queda explotar al cent per cent perquè la demanda potencial només en paraules. és de sis hectòmetres cúbics i no tindria sentit establir Puntualitza que el 15% del projecte ja s'està du- una xarxa de més abast; tècnicament tampoc no és ent a terme amb un pressupost de vuit milions i possible esgotar totalment el freàtic perquè se n'im- mig d'euros, a més de l'hectòmetre cúbic d'aigua pediria l'ús futur. També s'ha de comptar amb criteris freàtica que ja s'està aprofitant. de racionalitat econòmica, de manera que la inversió D'altra banda, especifica que l'anàlisi que feia fa ha de ser paral·lela a la bondat ambiental, evitant el uns anys el Sr. Arandes –al qual s'ha referit el Sr. malbaratament de diners públics. Pugidollers, i aprofita per sumar-se al reconeixe- Conclou, per tots els motius que ha exposat, que ment per la seva feina– parlava d'una potencialitat el projecte és bo tècnicament, i políticament per- d'utilització, però l'estudi actual va més enllà, i met decidir en cada moment les inversions oportu- analitza a fons la demanda possible i indica de qui- nes. na manera i en quines condicions es pot aprofitar El Sr. Puigdollers al·lega que no pretenia entrar l'aigua freàtica. Observa, tanmateix, que no es pot en el debat de l'aigua però, atès que s'ha apuntat, acomplir tot en un sol mandat, i caldrà que els go- significa que després de trenta anys de govern a la verns municipals vinents decideixin com aprofiten ciutat del mateix partit polític, s'ha viscut la vergo- aquests recursos. nya de veure que s'hi havia de portar l'aigua en En conclusió, en un termini curt de temps es po- vaixells. Adverteix que aquest és l'exemple que ha drà aprofitar el 90% dels recursos disponibles, que donat Barcelona al món, amb un govern del PSC a significarà el 60% del consum municipal. Aprofita la Generalitat. per avançar que s'està treballant en un reglament En segon lloc, precisa que el concepte volum en que faci possible que els privats puguin afegir-se a potencial que s'expressa en l'informe significa el aquesta concessió municipal. volum d'aigua del freàtic que és possible explotar Arran de les referències sobre la sequera que sense esgotar-lo. I, en tercer lloc, es refereix que aquí s'han fet, considera que algunes són forasse- només es cobreix, després d'onze anys de l'estudi nyades; indica que, actualment, les actuacions pre- de Ramon Arandes, el 25% del sostre potencial de vistes a l'àrea metropolitana significaran que s'hau- demanda. rà eliminat la possibilitat de risc d'emergència per El Sr. Narváez lamenta sincerament les darreres sequera atès que s'aportaran 340 hm3 fins al 2012, paraules del Sr. Puigdollers, perquè fins que no hi comptant amb la dessaladora, l'aprofitament de va haver un govern de progrés a la Generalitat no pous i l'estalvi, i s'ha disminuït d'un 50% el risc es van fer inversions per garantir el subministra- d'alerta. Tot plegat és conseqüència de l'estalvi ciu- ment d'aigua a la ciutat. tadà, l'actuació municipal i les actuacions del go- La Sra. Mayol tanca les intervencions precisant vern de la Generalitat dels dos últims mandats. que la dessaladora i l'estalvi en el consum d'aigua a Quant a l'al·lusió de la Sra. Balseiro sobre el risc l'àrea metropolitana permeten poder afirmar, avui, d'inundacions a Barcelona, afirma que la ciutat no que s'ha fet una nova aportació d'aigua provinent pateix inundacions quan sí que succeeixen a la res- de recursos mai explotats per cobrir la demanda de ta del país. Que qualifiqui de projecte el dipòsit la ciutat. d'aigües pluvials d'Urgell-Mallorca, que està en fase d'acabament, és parlar sense coneixement de cau- sa. Igualment, i en referència a les fonts, remarca PART DECISÒRIA / EXECUTIVA que aquest mandat totes les fonts ornamentals funcionaran amb sistema de recirculació d'aigua. a) Ratificacions Així doncs, la política duta a terme quant a l'evita- ció d'inundacions i la política de fonts ha fet un 2. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 14 de de- gran salt qualitatiu durant aquest mandat. sembre de 2009, que designa la Sra. Antonia Ará- Finalment, aclareix al Sr. Florensa que no es con- nega Jiménez representant de l'Ajuntament de Bar- templa l'aprofitament de l'ús de l'aigua de pluja per celona a l'Assemblea General de la Caja General de a l'espai públic, i es continua amb l'estudi que van Ahorros de Granada. acordar dur a terme amb el Grup d'ERC, per a l'a- S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. profitament de l'aigua de les teulades; puntualitza 3. Ratificar els Decrets de l'Alcaldia relatius a re- que no es tracta d'un assumpte de l'àmbit privat o tribucions íntegres de l'Administració municipal exe- del públic, sinó d'ús d'espai públic, atès que l'esforç cutiva que es detallen en la relació adjunta. inversor que caldria seria més elevat que l'estalvi El primer tinent d'alcalde, Sr. Martí, expressa per l'aprofitament d'aquestes aigües, sobretot te- que, com cada any, sotmeten a la consideració 664 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 d'aquest Plenari la ratificació conjunta dels decrets qual hi ha una investigació per irregularitats en la de canvi de retribucions en els nivells directius de concessió de llicències, primer, director de projec- l'Ajuntament, d'acord amb els concursos que s'han tes a la Direcció d'Infraestructures i Urbanisme i, dut a terme i els nomenaments efectuats. Posa de després, el 30 de març, director de Llicències i Es- manifest, però, que l'única diferència d'enguany és pai Públic a Nou Barris. En aquest sentit, declara que, fruit de la comunicació per part del Jutjat núm. que van formular aquesta mateixa qüestió en la 33, el dia 18 de desembre, de la imputació de delic- darrera sessió de la Junta de Portaveus i no van tes en el funcionari afectat, una de les persones obtenir cap resposta, per la qual cosa avui hi tornen que figuren en la relació, per la qual cosa es retira a insistir. d'aquest punt el decret que hi fa referència. La Sra. Capella entén que el debat que s'està El Sr. Forn puntualitza que es dirigeix al Sr. Al- suscitant sobre aquest punt és erroni, atès que el calde atès que és ell qui signa els decrets. Pregun- que s'està acordant són les retribucions d'un seguit ta, en primer lloc, per què presenten a ratificació de persones nomenades per les facultats atribuïdes Decrets d'Alcaldia, relatius a retribucions, que van a l'alcalde, i només a ell. Dit això, però, és critica- ser signats el gener de 2009, és a dir, fa gairebé un ble que hi hagi una acumulació de decrets i que es any. Remarca que han trigat més d'onze mesos a trigui gairebé un any a ratificar-los. De tota mane- portar-los a ratificació d'aquesta cambra; dels 37 ra, hi ha un element que hauria de generar una decrets, 35 es van signar els primers sis mesos de reflexió de l'equip de govern i és que hi ha una l'any, i pregunta si els ha passat pel cap que passa- disfunció absoluta entre els departaments de l'Ajun- ria si aquest Plenari decidís no ratificar-los, així com tament, i no pot ser que hi hagi una persona sota les conseqüències que suposa treballar d'aquesta sospita –tal i com s'ha demostrat– i que es produ- manera. eixi un canvi de categoria professional, i que no Pel que fa a la retirada del decret que ateny al s'adonin que l'endemà mateix del nomenament es funcionari imputat, posa de manifest que la modifi- presenta una denúncia contra aquesta persona. cació del seu sentit de vot, del no a l'abstenció, El Sr. Martí observa que els grups de CiU i del PP respon, precisament, al fet que es retiri aquesta no s'han pogut estar d'instrumentalitzar aquest ratificació, malgrat que encara tenen algunes pre- punt de l'ordre del dia que, tal i com ha dit la Sra. guntes a fer. Pregunta, doncs, remetent-se a la Capella, té una finalitat completament diferent que signatura, l'1 d'abril d'enguany, d'un decret que el debat que ha suscitat. De tota manera, però, nomenava l'esmentat funcionari director del Servei manifesta que no té cap inconvenient a explicar les de Llicències del districte de Nou Barris. El proble- coses. D'entrada, precisa que nomenament del ma, però, no es resol retirant el decret esmentat, funcionari es va fer amb ple coneixement de les atès que el decret signat té conseqüències jurídi- circumstàncies que concorrien en aquesta persona, ques; i demanen saber per quin motiu es va a apu- i recorda que la investigació no és municipal, sinó jar el nivell del funcionari, quan ja hi havia indicis del Jutjat núm. 33 a demanda de l'Ajuntament de prou clars que podia haver comès irregularitats; per Barcelona i conjuntament amb aquesta administra- què se'l nomena director del Servei de Llicències de ció. Així doncs, es va decidir mantenir la normalitat Nou Barris; per què, l'endemà del nomenament, en els desenvolupaments dels nomenaments i de comuniquen a un jutjat les presumptes irregulari- les tasques de les persones investigades. Adverteix tats; així com quines conseqüències té la retirada que qüestionar aquest procediment és qüestionar del decret quant al retorn de les retribucions rebu- l'estat de dret, els drets dels funcionaris, la legalitat des. i l'estratègia de la investigació d'un jutjat de la Demana, en conseqüència, quines explicacions ciutat. els pot donar el Sr. Alcalde, qui ahir mateix, per Els demana, doncs, que evitin la temptació d'ins- cert, declarava en un mitjà de comunicació que ell trumentalitzar un fet sub iudice amb l'objecte d'e- era la resposta als problemes de Barcelona; contrà- rosionar el govern municipal i, alhora, bloquejar la riament, però, el problema gros el té damunt la resta de nomenaments. I insisteix que aquest ex- seva taula. pedient s'ha portat de la mateixa manera que en La Sra. Esteller manifesta que el seu Grup dis- totes les altres ocasions, d'acord amb els grups crepa de la pràctica d'incloure en aquesta ratificació polítics, per tant, el responsable del canvi d'actitud decrets signats el gener d'enguany, i volen saber el no és l'equip de govern. motiu d'aquest endarreriment, i consideren que el El Sr. Forn insisteix que reclamen informació i termini màxim hauria de ser semestral. transparència, alhora que posa de manifest que la D'altra banda, demana explicacions per la desig- resposta del primer tinent d'alcalde en el sentit que nació del funcionari imputat com a director del Ser- eren coneixedors del cas no ha fet altra cosa que vei de Llicències a Nou Barris, més encara quan ja augmentar la seva perplexitat. Demana, per tant, se sospitava que havia comès irregularitats com a que assumeixin les responsabilitats. cap de Serveis Tècnics del districte de Ciutat Vella i El Sr. Martí addueix que el nomenament d'aques- l'Ajuntament havia obert una investigació. No s'ex- ta persona no ha significat cap ascens en la catego- pliquen com es pot nomenar una persona, sobre la ria laboral, atès que en cap moment se li ha modifi- NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 665 cat el nivell. Reitera que tot el procediment s'ha fet que el món local fos capaç de reeixir, a diferència en el marc d'una investigació conjunta entre un dels mandataris polítics. jutjat i l'Ajuntament per arribar a la bona fi en què El Sr. Puigdollers posa de manifest, una vegada ha desembocat. més en aquesta sessió, que calen menys paraules i La Sra. Capella observa que no sempre la millor més fets; observa que mentre uns es vanten de defensa és un bon atac, i demana al Sr. Martí que presentar ponències a la cimera de Copenhaguen, reconegui que hi ha hagut una disfunció en tot el les emissions de CO2 augmenten a la ciutat. procediment. La Sra. Mayol insisteix que Barcelona és una de El Sr. Martí reitera que en la Junta de Portaveus les ciutats de tota Europa amb un índex menor es van donar totes les explicacions que els grups d'emissions de CO2. municipals havien demanat. A la Sra. Capella, li diu S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. que no hi ha hagut cap disfunció, sinó que van ac- 5. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 13 de no- tuar amb ple coneixement de la situació. vembre de 2009, pel qual es desestima, d'acord S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció amb els informes que consten a l'expedient, la peti- dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, ció de la concessió de la medalla d'honor al sofri- Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fan- ment, en la categoria d'or, a l'agent de la Guàrdia dos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Urbana de l'Ajuntament de Barcelona que s'indica Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, en el Decret, per no complir els requisits establerts Balseiro i Martín. a l'article 3 del Reglament d'honors i recompenses 4. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 17 de no- dels membres de la Guàrdia Urbana i del Serveis vembre de 2009, que sol·licita la baixa de l'Ajunta- d'Extinció d'Incendis i Salvament. ment de Barcelona a l'Associació Aliança del Clima S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció de les ciutats Europees amb els pobles indígenes dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villa- dels boscos tropicals (Klimabündnis). grasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. La Sra. Balseiro expressa que el vot del seu Grup és favorable perquè no té altre remei. Observa que b) Propostes d'acord en l'informe que acompanya aquesta proposta s'hi diu que resulta recomanable focalitzar els esforços en els àmbits de treball més significatius i més COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ efectius, reconeixent, per tant, que la pertinença a PÚBLICA aquesta associació no ha servit gaire; obvien, tan- mateix, que malgrat que els objectius en entrar a 6. Acordar, a l’empara d’allò establert a l’article formar part d'aquesta associació eren la reducció 35 de la Carta municipal de Barcelona, la convoca- de les emissions de CO2 en un 50%, el fet és que tòria d’una consulta ciutadana d’àmbit de ciutat, en s'han incrementat en més d'un 7%; en aquest sen- el marc del procés participatiu iniciat en relació a la tit s'ha de posar en evidència la ineficiència d'a- futura transformació de l’avinguda Diagonal (tram questa administració en la gestió del medi ambient comprès entre les places Francesc Macià i les Glòri- de la ciutat i, d'altra banda, el veritable malbarata- es); aprovar, de conformitat amb allò establert a ment dels diners públics, atès que aquesta adhesió l’article 28.7 de les Normes reguladores de la Parti- ha comportat compromisos econòmics per la via cipació Ciutadana el document de bases per al des- dels pressupostos municipals. envolupament de la consulta, en la qual podran La Sra. Mayol indica que aquesta decisió, que participar totes les persones més grans de setze s'aprova per unanimitat, respon al coratge del go- anys que estiguin empadronades a Barcelona amb vern municipal en decidir, precisament, no malba- data 31 de desembre de 2009. Constituir la Mesa ratar recursos públics que entenen que és millor de Seguiment i Garanties, amb la composició i fun- dedicar a altres xarxes, sobretot perquè, els darrers cions que es detallen en el document de bases; i deu anys, s'han produït canvis en les xarxes de les determinar el redactat específic de la pregunta en ciutats i aquest Ajuntament ha donat prioritat a la què es concreta la consulta ciutadana, en els ter- interlocució amb xarxes que, tant a escala europea mes consignats a l’apartat 3.2.5 de l’ esmentat com mundial, tenen més pes específic, i han optat document. per abandonar una associació on les ciutats que la El Sr. García-Bragado presenta l'acord relatiu a la conformen són fonamentalment alemanyes i austrí- transformació de la Diagonal, concretament de la aques i estan molt focalitzades en qüestions que no convocatòria i l'aprovació de les normes regulado- pertoquen a Barcelona directament. res de la consulta ciutadana, establerta arran d'un Mostra la seva perplexitat, doncs, perquè el Grup prec d'ERC al qual la resta de grups municipals van del PP aprofiti aquesta ratificació per acusar el go- donar suport. vern municipal de fer una mala gestió, quan respon Remarca la importància del present acord, que tot al contrari. En aquesta línia, remarca que Barce- és en si mateix la convocatòria de la consulta, d'a- lona ha estat l'única ciutat espanyola amb repre- cord amb les normes reguladores de la Carta Muni- sentació a la cimera de Copenhaguen amb l'objectiu cipal i el Reglament de participació, així com les 666 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 dates en què se celebrarà la consulta, del 10 al 16 Indica que el seu Grup tenia molt clar que per a de maig de 2010, el cens de la consulta que ateny què es produís aquest acord calia una majoria qua- als empadronats a Barcelona majors de 16 anys, la lificada, de manera que si el seu Grup s'hi hagués pregunta que s'hi formularà i que tindrà tres opci- oposat no hauria estat possible, però estaven con- ons de tria –dues d'alternatives i una tercera que vençuts que haurien fet un flac favor si bloquejaven expressa el desacord amb ambdues–, els mitjans la situació, per la qual cosa han cercat una via de humans i materials que s'empraran en la consulta, negociació que permeti tirar endavant aquesta con- les seves característiques –vot electrònic o presen- sulta. Recorda que van posar tres condicions, en cial– i, finalment, la constitució de la mesa de se- primer lloc permetre que la decisió dels ciutadans i guiment i garanties que és l'encarregada de vetllar la seva participació no fos només decidir entre dues per la formulació de la consulta. possibilitats –A o B–, sinó que n'hi hagués una ter- Destaca que es tracta d'un acord sense prece- cera d'alternativa que permetés una altra solució dents al Plenari municipal, atès que mai abans que no fos cap de les proposades; en segon lloc, s'havia adoptat l'acord de convocar una consulta volien una garantia de vot informàtic, per internet, d'aquestes característiques i, per tant, es felicita pel que consideren que significarà un precedent i con- fet que estigui prevista aquesta formulació en l'or- vertirà Barcelona en un referent alhora que confe- denament jurídic de la ciutat. reix seguretat jurídica i de funcionament d'aquestes Afegeix que en el procés també hi participaran consultes; en tercer lloc, consideren que s'ha d'exi- entitats ciutadanes, començant pel mateix Consell gir informació i debat sense despeses supèrflues. de Ciutat, que ha fet un extens debat sobre aques- Atès que han aconseguit totes tres condicions, el ta iniciativa, el vicepresident del qual actuarà de seu Grup hi votarà a favor i es felicita perquè la president de la mesa de seguiment i garanties de la consulta vagi endavant. consulta; també hi són presents col·legis professio- El Sr. Fernández Díaz remarca que la convocatò- nals com ara el de Notaris, la facultat d'Informàtica ria de la consulta ciutadana espera que l'oficina de la UPC, que ajuda a aportar fiabilitat al procés tècnica decideixi entorn de dues opcions, a les de votació; així com també altres entitats i orga- quals s'afegiria una tercera opció de rebuig de les nismes com el Parlament de Catalunya, la Cambra dues anteriors, i inicia la seva intervenció amb un de Comerç, la Síndica de Greuges, la Fundació Bar- seguit d'observacions. D'entrada, el seu Grup con- celona digital o l'Agència Catalana de Certificació sidera que hauria esta convenient fer coincidir que nomenaran representants a la mesa de segui- aquesta convocatòria amb la concreció dels dos ment. Hi haurà també persones a títol personal, projectes sotmesos a consideració dels barcelonins, entre les quals cita els Srs. Alfons Cornella, Joan per la qual cosa discrepen que es convoqui la con- Major, Reniu, Alsius i Jordi Sánchez que aportaran sulta sense conèixer els projectes. Observa que, a la seva col·laboració en aquest procés. partir d'avui, la ciutadania està cridada a votar en Precisa que aquesta proposta és, alhora, la con- una consulta el proper maig, tot i que no coneix clusió d'un intens debat i procés de diàleg polític ben bé què és el que hauran de votar. En segon dirigit per l'alcalde amb la resta de grups munici- lloc, discrepa amb la restricció de resposta a dues pals. Es tracta d'un procés que ha arrencat de posi- opcions, atès que hi ha moltes possibilitats per cions divergents sobre alguns aspectes essencials i transformar la Diagonal; es pot fer amb el tramvia que ha acabat confluint en un acord entorn del pro- soterrat o en superfície; configurar l'avinguda com cediment d'acreditació, un dels aspectes essencials una rambla o com un bulevard; o simplement, in- per a l'exercici de la votació electrònica; el sistema troduir-hi algunes millores tècniques sense altres de preguntes i les opcions a votar i el programa transformacions. Per tant, hi ha pluralitat de possi- d'accions informatives que tota consulta comporta. bilitats per transformar-la, motiu pel qual el seu Insisteix a posar en valor el debat que el procés ha Grup demana que quedin reflectides en la consulta, tingut en el marc del Consell de Ciutat, on de manera però perquè sigui possible és indispensable la plu- entusiasta i participativa han intervingut ciutadans ralitat d'opcions i uns projectes clars. designats per formar part del grup de treball. Igualment, precisen que la transformació de la El Sr. Trias posa de manifest que la posició del Diagonal i la connexió de les línies de tramvia –Tram- seu Grup respecte a la consulta de la Diagonal és baix i Trambesòs, són dos projectes diferents, que molt clara i es manté des del primer moment; re- poden coincidir o no en la nova ordenació de l'avin- marca que estan a favor d'aquesta mena de consul- guda, i tots dos són objectius de ciutat que el seu tes, que ara és una experiència nova i complexa Grup comparteix. atès que la consulta concreta no és gens fàcil. Diu Afegeix que no estan disposats a promoure una que, d'entrada, estan totalment a favor que es facin transformació de la Diagonal a qualsevol preu, que reformes i ordenació a la Diagonal, atès que la seva hipotequi el seu futur o que sacrifiqui totalment l'ús situació actual no satisfà ningú, alhora que estan a del vehicle privat –malgrat que és conscient que favor del transport públic de manera que tingui un això és políticament incorrecte. Tanmateix, la trans- paper preeminent en la nova ordenació. formació és molt positiva perquè posarà ordre a un NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 667 dels principals problemes de la Diagonal i que és amb la seva ciutat, cosa que genera cohesió social. que ha esdevingut un velòdrom de ciclistes incívics. És del parer, a més, que el fet que hi puguin parti- Tot i amb això, opina que hauria estat encertat cipar els sectors d'edat que van del 16 als 18 anys, fer coincidir en el proper Plenari l'aprovació de la així com totes aquelles persones empadronades, consulta i del contingut de les opcions, és a dir, ajuda a la finalitat que ha esmentat. En aquesta presentant clarament quins són els dos projectes, línia, entén que el paper que ha de tenir l'Ajunta- atès que ara com ara no saben si, fins i tot, amb- ment és el de donar suport a aquelles iniciatives dues opcions són l'anvers i el revers de la mateixa que aprofundeixen la democràcia i a les que sorgei- moneda; no saben si voldran convertir la consulta xen d'entitats i associacions representatives de la en la coartada d'una decisió de govern ja presa ciutat i que volen que siguin consultades. avançadament i, alhora, configurar la participació Observa, però, que els termes no es poden con- ciutadana com una operació de màrqueting electo- fondre: avui s'aprova el reglament de la consulta i ral. també la determinació del redactat de la pregunta; Insisteix a exigir projectes nítids i que, quan pre- i destaca la importància de saber quines seran les sentin les dues opcions, ho facin acompanyant-les dues opcions que es podran votar, però també, amb un calendari d'execució, amb un estudi de adverteix que aquest assumpte no és matèria que l'impacte en el trànsit, públic i privat; quin serà pertoqui tractar avui, sinó que ara cal establir les l'impacte en el comerç de la zona; i quin serà el regles del joc i, per tant, no es pot passar per alt el cost dels projectes. valor de la implicació tecnològica puntera que es Finalment, pregunta al Sr. García-Bragado quin desenvoluparà per dur a terme la consulta; no es ha estat el cost del procés fins a dia d'avui, i quan pot passar per alt, tampoc, que hi hagi un grup de costarà fins l'endemà de la consulta, el maig pro- persones que mitjançant les oficines del projecte de per. la Diagonal proposin diferents opcions. Per tots els motius que acaba d'exposar, el seu Puntualitza, en aquest sentit, que en una consul- Grup anuncia que avui s'abstindrà en la votació, en ta ciutadana el nombre d'opcions a elegir és de el sentit que marca distància amb aquesta consulta dues i, com a màxim, de tres, que es justifica pel ciutadana fins a conèixer l'abast i el contingut de fet que s'hi pot participar mitjançant vot electrònic. les opcions sotmeses a consideració dels barcelo- Remarca, doncs, que es tracta d'una consulta ciu- nins. tadana normal i que garanteix la possibilitat de Per acabar, demana al Sr. Alcalde que aprofitin votar i els aspectes tècnics. aquesta consulta per preguntar als ciutadans per El Sr. Gomà posa en relleu el que significa el pas altres projectes de ciutat que no requereixen cam- que avui es dóna per al procés de transformació de panyes. la Diagonal en la mesura que es debat i es porta a El Sr. Portabella destaca la rellevància de l'apro- aprovació el document de bases que ha de regular vació d'aquest procés participatiu sobre la trans- la consulta. Reitera que la Diagonal és un gran rep- formació de la Diagonal perquè, tal com ha dit el te de ciutat i, també, un gran repte d'implicació de tinent d'alcalde en presentar aquest acord, és la la ciutadania en el projecte. Recorda que el procés primera vegada que es farà a la ciutat i perquè té els seus fonaments en la mesura de govern que l'assumpte ho mereix. es va presentar el setembre de 2008, on s'explici- En aquest sentit, recorda que, ja fa uns mesos, taven les tesis de la transformació amb la proposta el govern municipal va anunciar la voluntat d'intro- del Grup d'ERC, també de setembre de 2008, de duir un nou sistema de transport públic a la Diago- culminació del procés participatiu amb una consulta nal; llavors, el seu Grup ho va considerar molt re- ciutadana; i també es fonamenta en la posterior llevant, i per això va demanar que es fes una mesura de govern, de gener de 2009, que recull la consulta ciutadana. Entén que de la manera com ho consulta proposada pel Grup d'ERC, i dissenya el presenta avui el govern satisfà qualsevol mancança conjunt de fases prèvies del procés participatiu. que pogués tenir una consulta ciutadana que, d'al- Per al seu Grup, la transformació de la Diagonal tra banda, no serà gens fàcil de tirar endavant. és l'expressió d'un model de ciutat, mitjançant una Precisa que aquesta dificultat rau, en primer lloc, manera d'entendre la configuració de l'espai urbà i en la novetat; en segon lloc, en la complexitat i, en de la mobilitat; una avinguda per a les persones, el tercer lloc, perquè la Diagonal travessa de punta a passeig, la trobada i la convivència; una Diagonal punta la ciutat, passa per diverses tipologies de viva i dinàmica, amb activitat econòmica i comercial barri i, per tant, té unes circumstàncies pròpies de proximitat amb equipaments cívics i serveis; i difícilment repetibles en el conjunt de la ciutat. un gran projecte de mobilitat. En aquest sentit, Precisament pels motius que acaba d'exposar, el posa de manifest que, actualment, la Diagonal és seu Grup va sol·licitar que es fes la consulta ciuta- un gran col·lector de vehicles privats, però que ha dana; també perquè amb un procés d'aquesta me- d'esdevenir un referent de mobilitat sostenible, na, la ciutadania se sent orgullosa de pertànyer a la vertebrada per un tramvia en superfície que l'ha de ciutat i de poder-hi participar. Considera que una recórrer de punta a punta, un sistema de transport consulta ciutadana estreny els vincles d'arrelament àgil, modern i eficaç i que permetrà un increment 668 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 substancial de la intermodalitat amb les xarxes de que, òbviament, estaran força influenciades pel metro i de rodalies, juntament amb un nou esque- procés participatiu que s'ha dut a terme fins ara i el ma de línies d'autobús; una mobilitat que suposarà procés de debat que s'ha establert entre moltes una aposta per la bicicleta, amb carrils ampliats i entitats ciutadanes. A partir d'aquí, per part del segregats. govern municipal es mantindrà el sistema de relaci- Remarca que aquesta nova Diagonal, que acaba ons amb els grups municipals a fi de confegir les de dibuixar a grans trets, ja s'ha començat a cons- propostes. truir a partir de les tres fases del procés participatiu El Sr. Trias vol significar que el Grup municipal de que fins ara s'han desplegat i que signifiquen un CiU s'involucrarà perquè la consulta arribi a bon port i procés complex i nou, i destaca que, fins a dia d'a- per assegurar que el protagonisme sigui de la ciuta- vui, està funcionant molt bé, amb uns graus elevats dania, vetllar perquè rebi informació suficient sobre d'implicació i de validació ciutadana de les tesis les opcions a escollir. Considera que, des de la neutra- fonamentals del procés de transformació. litat, tenen l'obligació de fer que les propostes A i B Significa, doncs, que les bases són sòlides, tant siguin prou atractives per aconseguir el consens. de projecte com de procés participatiu. Ara, però, El Sr. Alcalde tanca les intervencions i agraeix s'acara la culminació del procés i, per tant, les deci- sincerament els pronunciaments i el sentit dels sions sobre els continguts finals del projecte mit- vots, inclosa l'abstenció del Grup del PP. jançant una consulta ciutadana, de la qual en des- Destaca que molts milers de barcelonins i barce- taca els principals elements de valor que ha lonines han fet arribar les seves aportacions per a d'aportar. D'una banda, rigor, solvència i plenes la transformació de la Diagonal, de manera que la garanties procedimentals i, també, innovació i ciutadania i el Consell de Ciutat estan representats aprenentatge social, i un sistema de votació elec- en aquest procés, i als quals agraeix la generació trònica pioner en l'ús de noves tecnologies. Tant o d'un marc a partir del qual es podrà realitzar una més important que el que acaba d'esmentar és que consulta innovadora, expressió de la potestat que obre un espai molt rellevant de vinculació del con- atorga la Carta Municipal, que ha de culminar amb junt de la ciutadania amb el futur de Barcelona; una gran transformació a la ciutat. democràcia participativa com a mecanisme d'apro- S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció fundiment de la qualitat democràtica, alhora que dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villa- antídot contra la desafecció ciutadana i l'allunya- grasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. ment de l'esfera pública, de manera que significa 7. 1r) Nomenar, amb les condicions que consten un enfortiment dels vincles de pertinença i d'identi- a l'informe de la Direcció de Serveis d'Empreses de ficació d'una ciutat que expressa un projecte data 3 de desembre de 2009, i en l’exercici de les col·lectiu de futur, alhora que una bona articulació competències reservades al Plenari del Consell Mu- entre els consells de participació, d'on destaca la nicipal de l’Ajuntament de Barcelona en relació a magnífica feina duta a terme pel Consell de Ciutat, i les societats privades municipals Barcelona de Ser- els mecanismes de democràcia directa. veis Municipals, SA, Informació i Comunicació de Finalment, remarca l'ampliació dels protagonistes Barcelona, SA, Barcelona Activa, SA, Barcelona de la consulta, la franja de 16 a 18 anys, joves que d’Infraestructures Municipals, SA, Barcelona Gestió per primera vegada podran exercir el dret de parti- Urbanística, SA, Pro Nou Barris, SA i 22 Arroba Bcn, cipació política, i també l'extensió a les persones SA auditors de cadascuna d’elles per a l’exercici empadronades a la ciutat, amb independència del 2009 a la UTE PricewaterhouseCoopers Auditores, SL seu origen i situació; és a dir, els protagonistes de i Gabinete Técnico de Auditoria y Consultoria, SA; la consulta abasten la Barcelona real, la que conviu, 2n) nomenar, com a soci únic de Barcelona de Ser- la que millora dia a dia. En definitiva, es tracta d'u- veis Municipals, SA i de Barcelona d'Infraestructures na excel·lent oportunitat per a la inclusió emocional Municipals, SA, auditors per als seus respectius i política. comptes anuals consolidats per a l’exercici 2009 a la Per tot plegat, reitera el suport del Grup d'ICV- UTE PricewaterhouseCoopers Auditores, SL i Gabine- EUiA al document, i expressa el desig que es conciti te Técnico de Auditoria y Consultoria, SA. una majoria àmplia de suport polític i social, que El Sr. Mulleras anuncia que el seu Grup votarà en permeti el treball cooperatiu entre els grups muni- contra del nomenament d'auditors i, tot seguit, cipals i el teixit de la ciutat. n'expressa els motius. D'una banda, manifesta que El Sr. García-Bragado manifesta l'agraïment als els resulta sorprenent que s'adjudiqui l'auditoria de Grups que donen suport a aquest acord, de majoria l'Ajuntament i les empreses municipals als matei- qualificada, relativament excepcional dins de l'orde- xos auditors que no van detectar les irregularitats nament d'aquest Ajuntament. Subratlla que a partir al Palau de la Música. També discrepen amb l'ad- d'ara s'inicia un procés molt important, que inclou, judicació per la presència a la UTE adjudicatària entre altres coses, la posada a punt dels aplicatius i del Gabinet Tècnic d'Auditoria, que va ser la firma les logístiques necessàries per a la consulta. que va auditar el Palau de la Música els darrers Coincideix amb l'apreciació del Sr. Portabella que anys. D'altra banda, després d'haver analitzat l'in- avui no pertoca debatre el contingut de les opcions forme i l'expedient de la mesa de contractació, han NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 669 detectat que, curiosament, els tres candidats a doncs, si el que es qüestiona és el Gabinet Tècnic guanyar el concurs van presentar exactament la d'Auditoria o si és que haurien preferit que la UTE mateixa oferta econòmica, quadrada al cèntim s'hagués constituït amb alguna altra empresa. Sos- d'euro –2.779.500 euros. Per tant, és evident que pita que si en comptes de ser Pricewaterhouse una el concurs es va decidir únicament per criteris que de les empreses auditores, hagués estat qualsevol depenen de judicis de valor, és a dir, per criteris altra no s'haurien expressat les mateixes reserves. subjectius. Demana, per tant, que se centrin en els aspectes Per tot plegat, no poden donar suport i fer confi- tècnics, que són els que han prevalgut, i que el que ança a una adjudicació del tot sorprenent. es fa és donar compliment a la Carta Municipal. El Sr. Forn intervé per defensar l'abstenció del El Sr. Forn puntualitza que ha dit que per evitar Grup de CiU en aquest punt. En primer lloc, indica el mandat de la llei s'havia recorregut a la creació que el Gabinet Tècnic d'Auditoria i Consultoria audi- d'una UTE. Insisteix que amb qui realment tenen ta les empreses municipals des del 1993, és a dir, un problema és amb l'empresa mare, que fa 16 la mateixa empresa auditora fa setze anys que anys que treballa amb l'Ajuntament. audita els comptes d'aquest Ajuntament i de les Admeten que el concurs compleix la llei i els re- seves empreses, quan la Llei d'auditoria limita la quisits del plec de clàusules, però demanen que, en contractació de la mateixa empresa a nou anys. Fa ares de més transparència i seguretat, aquest Ajun- avinent que, a fi d'obviar aquest requisit, l'esmen- tament es plantegi canviar d'empresa auditora. tat gabinet s'ha constituït en una UTE, primer amb El Sr. Mulleras referma que ningú no ha parlat de Arthur Andersen i, després, amb Pricewaterhouse. Pricewaterhouse llevat del tinent d'alcalde; en el Observa, també, que la llei obliga a una rotació seu cas ha esmentat el Gabinet Tècnic d'Auditoria, cada set anys dels auditors de comptes responsa- que és la mateixa firma que audita des de fa anys bles de determinades auditories i, independentment Barcelona Regional, només per posar un exemple, o que això s'hagi pogut fer –demana que els ho con- el Consell Comarcal, i que també va auditar el Fò- firmin– res no obsta perquè l'Ajuntament, en bene- rum i el Palau de la Música. Entén, doncs, que no fici de la transparència, canviés d'empresa auditora, es pot demanar ningú que hi tingui confiança cega. que és, en definitiva, la demanda que fa el seu Finalment, a fi de justificar l'expressió judici de Grup. valor que ha fet servir en la seva primera interven- La Sra. Capella addueix que el que es fa avui és ció, es remet a l'informe de la mesa de contractació nomenar uns auditors que, prèviament, ja han es- on els criteris que determinen el concurs s'anome- tat nomenats provisionalment en la seu dels con- nen, literalment, judicis de valor. sells d'administració de les empreses municipals i, La Sra. Capella insisteix novament que el pro- per tant, donen compliment a un mandat legal. blema no rau en si el concurs està ben fet –que Certament, coincideixen amb les objeccions que n'està– o mal fet, sinó en qui hi concorre, quantes plantejava el Sr. Forn, però que en l'informe i en empreses auditores hi ha i, en tot cas, si calgués l'expedient administratiu referents a aquest acord modificar res no hauria de ser en l'àmbit de l'admi- ja hi consta una salvedat feta per la Direcció de nistració. Assenyala, tanmateix, que els mateixos Serveis Jurídics. Entén, però, que cal fer un pas Serveis Jurídics d'aquest Ajuntament han apuntat més i establir en els futurs plecs de condicions de la una solució per als casos en què l'empresa auditora contractació noves clàusules a fi d'evitar disfuncions és la mateixa durant un temps, i que és que es com les que s'han produït recentment en algunes canviïn les persones que han d'auditar. auditories. El Sr. Carnes precisa que, a banda que el procés Conclou que allò a què es refereix, en definitiva, està reglat i pautat, els criteris tècnics no inclouen és que s'ha de tendir a l'excel·lència i la transpa- cap judici de valor. Considera que la insistència del rència en la gestió dels fons públics, i cal anar més Sr. Mulleras en aquest sentit respon, tal vegada, a enllà del compliment estricte de la llei i buscar les què haurien preferit que es formés una altra UTE. clàusules i condicions que acotin la possibilitat de S’aprova el dictamen en debat amb el vot en disfuncions. Així doncs, avui només compleixen un contra dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i tràmit que exigeix la llei. Altrament, les empreses Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín, i auditores han guanyat un concurs, i la forma i ma- l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciura- nera com s'hagin organitzat aquestes empreses per na, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. presentar-s'hi forma part del mercat i, en tot cas, el Recasens, Fandos, Homs i Vila. que caldria és instar a l'òrgan competent a canviar Tot seguit es dóna per aprovada aquesta acta en les condicions legals. la part que afecta estrictament aquest acord per tal El Sr. Carnes fa un seguit de consideracions so- d’agilitar-ne la tramitació. bre el procediment i assenyala que els aspectes 8. 1r) Adoptar en l’exercici de les seves compe- tècnics no tenen res a veure amb un judici de valor, tències, de conformitat amb els articles 188.5 i 159 sinó que està perfectament tipificat i puntuat. En i següents del Decret 179/1995, de 13 de juny, del aquest sentit, els recorda que al dossier consten les Reglament d’obres, activitats i serveis de les Enti- puntuacions que va obtenir cadascú. Es pregunta, tats locals (ROAS), i tenint en compte l’article 83 670 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 del Text refós de l’Ordenança municipal de mercats núm. 1.4. Impost sobre activitats econòmiques; de Barcelona (l’Ordenança municipal de mercats), núm. 2.1. Impost sobre construccions, instal·la- aprovat pel Consell del Plenari el 28 de novembre cions i obres; núm. 3.1. Taxes per serveis generals; de 2008, els acords següents: resoldre les al·le- núm. 3.2. Taxes per serveis de prevenció, extinció gacions que s’han presentat durant el termini d'incendis i salvament; núm. 3.3. Taxes per serveis d’informació pública de l’aprovació inicial. Aprovar urbanístics; núm. 3.4. Taxes per l'homologació definitivament el canvi en la forma de gestió del d'empreses del sector privat per a la gestió de resi- servei públic dels Mercats Centrals de Fruites i Ver- dus municipals a Barcelona i altres serveis medi- dures i del Peix (els Mercats Centrals), que passarà ambientals; núm. 3.5. Taxes de clavegueram; núm. a ser gestionat de forma directa mitjançant la soci- 3.6. Taxes de mercats; núm. 3.7. Taxes pels ser- etat 100% pública Mercados de Abastecimientos de veis de registre, prevenció i intervenció sanitària Barcelona, SA (Mercabarna) (articles 211 i següents urgent relatius a espais públics i animals de com- del ROAS), en la seva condició de mitjà propi de panyia; núm. 3.8. Taxes per prestacions de la l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb el què Guàrdia Urbana i circulacions especials; núm. 3.9. disposa l’article 4.1.n de la Llei 30/2007, de con- Taxes per serveis de cementiris i cremació; núm. tractes del sector públic, segons l'acord de Plenari 3.10. Taxes per la utilització privativa del domini de 28 d'abril de 2006, i tenint en compte l'acord públic municipal i la prestació d'altres serveis; núm. d'11 d'octubre de 2007, de conformitat amb el què 3.11. Taxes per la utilització privativa o l’aprofi- consta en la memòria justificativa, aprovar definiti- tament especial del domini públic municipal, a favor vament el Reglament de funcionament del Mercat d’empreses explotadores de serveis de subminis- Central de Fruites i Verdures i, aprovar definitiva- traments d’interès general; núm. 3.12. Taxes per ment el Reglament de Funcionament del Mercat del l’estacionament regulat de vehicles a la via pública; Peix. 2n) Publicar al Diari Oficial de la Generalitat núm. 3.13. Taxes per serveis culturals; núm. 3.14. de Catalunya, al Butlletí Oficial de la Província de Taxes per serveis especials d'enllumenat públic; Barcelona i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament els núm. 3.15. Taxes per la utilització privada del fun- presents acords. cionament de les fonts ornamentals; núm. 3.16. S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. Taxes per la utilització privativa o l’aprofitament El Sr. Alcalde anuncia que el punts núms. 9, 10, especial del domini públic municipal, a favor 11 i 12 de l'ordre del dia es tractaran conjunta- d’empreses explotadores de serveis de telefonia ment. mòbil; núm. 4. Contribucions especials; Categories fiscals de les vies públiques de la Ciutat. 11. Aprovar el Pla Econòmic i Financer Consolidat COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 2010-2013 de l’Ajuntament de Barcelona que s’an- nexa, en virtut del Reial decret legislatiu 2/2007, de 9. Resoldre les al·legacions presentades al Pres- 28 de desembre, que aprova el text refós de la Llei supost General de l’Ajuntament de Barcelona per a general d’estabilitat pressupostària. delegar a l'Im. l’any 2010 durant el termini d’informació pública, Sr. Jordi William Carnes i Ayats, regidor president d’acord amb l’informe que consta a l’expedient; de la Comissió d'Hisenda i Pressupostos, i a la Sra. aprovar definitivament el Pressupost General de Pilar Solans i Huguet, gerent de Finances, de forma l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2010, inte- indistinta, l'atorgament de la documentació neces- grat pel pressupost de la mateixa entitat, els pres- sària. supostos dels organismes autònoms locals, i els 12. Aprovar la realització d’operacions financeres estats de previsions d’ingressos i despeses de les fins un import màxim de 310 milions d’euros en les entitats públiques empresarials i de les societats condicions que s'adjunten, i delegar a l'Im. Senyor mercantils; aprovar definitivament les bases d’exe- Jordi William Carnes i Ayats, regidor president de la cució i la plantilla de personal per a l’exercici 2010; Comissió d’Hisenda i Pressupostos, i a la Sra. Pilar i aprovar definitivament el Pressupost Consolidat de Solans i Huguet, gerent de Finances, de forma in- l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2010 d’acord distinta, l'atorgament de tota la documentació ne- amb la Llei General d’Estabilitat Pressupostària. cessària per dur a terme la signatura de les opera- 10. 1r) Resoldre les al·legacions presentades a cions. les Ordenances fiscals per a l'any 2010 i successius, El tercer tinent d'alcalde, Sr. Carnes, inicia la se- aprovades provisionalment pel Plenari del Consell va intervenció reivindicant la rellevància del debat Municipal el 2 d’octubre de 2009, en els termes que sobre els instruments que han de servir per traçar resulten del document adjunt; 2n) aprovar definiti- l'actuació municipal l'any vinent, que tornarà a ser vament la modificació per a l'exercici de 2010 i de gran complexitat econòmica i que exigeix, més successius de les Ordenances fiscals següents: Or- que mai, posar-hi les millors capacitats i filar molt denança fiscal general; núm. 1.1. Impost sobre prim, encertant amb les previsions, fent un diag- béns immobles; núm. 1.2. Impost sobre vehicles de nòstic acurat de la realitat i aportant mesures con- tracció mecànica; núm. 1.3. Impost sobre l'incre- cretes que permetin acarar el futur amb garanties. ment del valor de terrenys de naturalesa urbana; En definitiva, precisa que, com sempre han fet, NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 671 ofereixen un marc pressupostari i fiscal basat en el sions ajustades, en alguns casos fins i tot conser- rigor, la solvència i en l'ambició d'una ciutat que no vadores, atès que tenen clar que àmbits com l'ocu- s'acontenta ni s'arronsa, sinó que sap, malgrat les pació o l'atenció social probablement acabaran re- dificultats, que pot sortir enfortida de la crisi. bent més diners dels pressupostats. Tanmateix, Significa que el Pressupost per al 2010 es des- aquest pressupost també és ambiciós en tot allò plega en un any clau, que confien que començarà a que fa referència a l'atenció a les persones, l'espai marcar el camí de la recuperació econòmica; que públic i les apostes estratègiques de la ciutat, àm- no serà fàcil, però que no es pot iniciar sense l'im- bits tots ells on no es deixa de destinar-hi capacitat puls i el lideratge d'aquest Ajuntament. i recursos. Per aquest motiu, es consigna un pres- Destaca que enguany i el 2010 coincideixen en supost consolidat de 2.737 milions d'euros, que una inversió històrica, atès que mai no s'ha invertit afegits als 140 milions del Fons Estatal per l’Ocu- tant com actualment, fet que no respon a una ca- pació i la Sostenibilitat Local, significa un 4,3% més sualitat, sinó que és fruit d'una decisió política amb que el 2009. Un creixement que també ha estat l'objectiu de dinamitzar l'economia sense aturar el determinat per la negociació pressupostària desen- gran procés de transformació urbana que viu la volupada amb el Grup municipal d'ERC, motiu pel ciutat. Paral·lelament a aquest impuls d'inversió, qual acaba la seva intervenció agraint l'acord pres- l'Ajuntament prioritza la seva capacitat de despesa supostari que el govern municipal ha assolit amb el en els serveis a les persones, la promoció econòmi- Grup esmentat. Afegeix que, tot i que no ha estat ca i la qualitat de l'espai públic. En resum, precisa fàcil, el pacte ha estat possible perquè hi ha planat que l'estratègia del govern municipal és clara: in- damunt la voluntat de construir ciutat, excloent vertir per dinamitzar i transformar; garantir l'aten- altres interessos partidistes, alhora que destaca que ció a les persones i el bon funcionament dels ser- sempre han trobat en ERC una actitud constructiva, veis i que l'espai públic sigui segur i estigui ben i confia que aquest esperit de col·laboració continuï. endreçat. A tot això, s'hi afegeix la sensibilitat en- Conclou, doncs, que presenten avui a votació vers la situació econòmica actual i el fet que molts d'aquest Plenari un Pressupost de futur, que ex- ciutadans pateixen dificultats, que es tradueix en pressa amb tota contundència que, malgrat les una congelació dels impostos, les taxes i els preus adversitats, la ciutat no perd el tren i és capaç de públics per al 2010. continuar actuant de locomotora de l'àrea metropo- Igualment, vol deixar clar que l'escenari que pre- litana i del conjunt del país. paren per a l'any vinent demostra una gran solvèn- El Sr. Vives coincideix amb el Sr. Carnes quant a cia d'aquesta administració, però, també, un gran la rellevància d'aquest debat, que queda confirma- esforç municipal atès que, com tots els ajunta- da pel fet que el Pressupost s'ha tractat a basta- ments, es troba en un moment de forta davallada ment en diverses sessions de la Comissió d'Hisenda del Fons complementari de finançament de l'Estat, i Pressupostos, així com perquè avui s'hi dedica un una de les principals fonts d'ingressos, que en el temps substancial en aquesta sessió. cas de Barcelona suposa un reducció del 18,7%. Aquest pressupost marca les línies polítiques del També es preveu una minva dels ingressos pels govern municipal durant el 2010 i, tal com diu el impostos més condicionats per la conjuntura eco- tinent d'alcalde, cal filar molt prim en la seva anàli- nòmica com ara el de la plusvàlua o l'ICIO, fent un si, per la qual cosa creu que és encertat entrar a clar exercici pedagògic. En aquesta línia, remarca valorar amb un cert grau de detall el Pressupost. que les administracions municipals reben molt di- Admet que el 2010 és un any molt important, però rectament l'impacte de la desacceleració econòmi- també n'eren el 2008 i el 2009, dos anys clau per ca, i en el cas de Barcelona cal dir que es fa un poder anar sortint d'una crisi que a les hores ja esforç molt important per poder acarar amb garan- existia i que calia acarar amb decisió, cosa que el ties l'actual situació i també el futur. seu Grup considera que no va fer aquest govern Per tal de mantenir els nivells d’inversió i seguir municipal. Els pressupostos dels dos anys esmen- prestant uns serveis eficients i de qualitat als ciuta- tats van ser oportunitats perdudes per evitar que el dans, en el Pressupost del 2010 es preveu un aug- del 2010 sigui la pitjor cara dels pressupostos pre- ment de l’endeutament net de 210 milions d’euros, sentats fins a dia d'avui per l'equip de govern mu- per primera vegada després d'anys d'eixugar el nicipal. Qualifica el pressupost per a l'any vinent deute, perquè consideren que és la resposta ade- com un pressupost de circumstàncies, que no aug- quada i justa per fer front a la crisi; altrament, menta la inversió, sinó que, contràriament, la dis- ningú no hauria entès que un ajuntament com el de minueix respecte a l'any passat. Discrepa de l'afir- Barcelona no faci ara aquest esforç. Assegura que mació que qui fa l'esforç per mantenir la força aquest Pressupost expressa, sense cap dubte, allò pressupostària de l'Ajuntament és la mateixa insti- que reclamen els ciutadans, i s'acompanya amb el tució, perquè qui fa l'esforç per mantenir la capaci- compliment rigorós de l'obligació d'aprovar un pla tat pressupostària de la ciutat són els ciutadans i econòmic i financer que garanteixi que el 2013 les ciutadanes de Barcelona. Posa de manifest que, s'haurà tornat a l'equilibri pressupostari. Igualment, quan s'analitza partida per partida què passa amb s'ha fet un esforç de realisme a fi de fer unes previ- els ingressos del Pressupost, es veu que els que 672 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 provenen de l'Estat –tal i com molt bé diu el Sr. El Sr. Mulleras descriu, a grans trets, l'opinió del Carnes– pateixen una davallada substancial de prop seu Grup sobre el Pressupost que, al seu parer, del vint per cent, mentre que els ingressos proce- consolida una Barcelona més cara, amb uns tributs dents de les aportacions de la ciutadania augmen- injustos, i és clarament regressiu en el sentit que ten. Per tant, és fals que no augmenti la pressió no fa altra cosa que empitjorar la crisi a les butxa- fiscal, perquè els rebuts que pagaran els contribu- ques dels contribuents; i afegeix que, aquest, és el ents al final de l'any seran més alts que els que van Pressupost d'un govern en crisi. Entenen, doncs, pagar el 2009. Altrament, el concepte de congelació que aquests motius són suficients perquè el seu que empra el govern municipal per referir-se a les Grup hi voti en contra. taxes i impostos significa literalment no augmentar Entrant més al detall, remarca que aquest Pres- els preus. Es pregunta, doncs, si s'ha fet alguna supost té un informe desfavorable per part de qua- cosa en el sentit de pressionar a qui pertoca perquè tre districtes de la ciutat –l'Eixample, les Corts, els ingressos municipals siguin més alts sense que Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia–, és a dir, un 40% dels sigui a costa dels contribuents. Precisa que, ajus- districtes no l'aproven. Insisteix que, malgrat les tant-se a la llei, Barcelona té una Carta Municipal modificacions d'última hora, és continuista i només que li reconeix un finançament específic que no s'ha creix d'un 0,9%, de manera que generarà un es- fet complir; i cada vegada que han tret el tema tancament. se'ls ha dit que tot plegat queda subsumit a l'apro- Al fil d'aquesta reflexió, es remet a l'asseveració vació de la nova Llei reguladora de les hisendes del Sr. Alcalde en una entrevista recent a la premsa locals, l'article 161 de la qual diu que Barcelona que els barcelonins veurien la llum al final del túnel tindrà un finançament específic. Només així s'expli- l'any vinent, i que rebat fermament atès que aquest ca que tota la pressió la suportin els contribuents. govern municipal no fa altra cosa que allargar el Tot seguit, posa de manifest que desconeix, recorregut del túnel. també, quin esforç ha fet l'Ajuntament quant a la Igualment, entén que el Pressupost paralitza en- despesa corrent, ja que el 2010 serà més elevada cara més l'economia de la ciutat; i a tall d'exemple que la d'enguany. En aquest sentit, es pregunta significa que només es dedica un 2% de tot el pres- quines partides s'han retallat i, contràriament, l'ú- supost a promoció econòmica, i només un 4% a nica certesa que tenen és que la despesa augmen- atenció social entre tota la despesa. A més, arran tarà, tot i que no saben amb quina fi. d'aquesta gestió, Barcelona pateix una crisi cada Pel que fa a la inversió, que el govern municipal vegada pitjor, sobretot en comparació amb altres diu que és la més important de la història, es con- ciutats i altres comunitats autònomes d'Espanya. firma que és inferior a la de l'any anterior, atès que En aquesta línia, destaca l'increment de l'atur, que cau gairebé un punt percentual. En aquest sentit, en un any ha crescut un 40%, mentre que a tot subratlla que no es pot oblidar que pràcticament un Espanya l'increment ha estat del 29%, cosa que el terç d'aquest Ajuntament és gestionat per empre- porta a pensar que alguna mena de responsabilitat ses públiques i organismes autònoms, entre altres, hi deu tenir aquest govern municipal. En l'àmbit de àmbits en què hi ha retallades molt substancials de la promoció econòmica succeeix que les polítiques la inversió. d'ocupació són clarament insuficients; les polítiques En relació a l'afirmació que aquest Pressupost és socials també es queden curtes i, arran de les es- fa càrrec de la situació actual i posa de manifest el menes introduïdes pel Grup d'ERC al Pressupost, rigor i la solvència d'aquest Ajuntament, precisa encara s'han disminuït en quatre milions d'euros les que, tanmateix, requereix un pla econòmic i finan- aportacions a les entitats sense afany de lucre. Un cer, exigència que han amagat fins a dia d'avui en altre aspecte molt remarcable és el que fa referèn- totes les presentacions públiques que han fet del cia a la seguretat, on també s'han rebaixat de sis Pressupost. Remarca que aquest pla econòmic i milions d'euros les aportacions a la Guàrdia Urbana, financer condiciona dramàticament el que, segons malgrat que el mateix alcalde assegurava fa uns el govern municipal, ha de significar el camí de dies que la seguretat era una prioritat l'any 2010. sortida de la crisi. Igualment, discrepa que sigui un Posa en relleu la manca de transparència del pressupost ambiciós, atès que es retalla la inversió, Pressupost, un terç del qual es gestiona a través justament atenent al mandat legal del Pla econòmic d'empreses municipals com ara Bimsa, BSM, i dels i financer, d'un 25% els anys 2012 i 2013. instituts municipals, fet que es tradueix en què un En vista de tot plegat, conclou que hi ha hagut de cada tres euros d'aquest pressupost fuig dels un error molt greu de gestió pressupostària que els controls administratius i polítics propis de l'adminis- ha portat a haver d'elaborar un pla econòmic i fi- tració pública; en definitiva, es tracta d'un ajunta- nancer, que desconeixia tot l'equip municipal –sos- ment a l'ombra que gestiona una tercera part del pita que fins i tot el mateix tinent d'alcalde–, que pressupost. no respon a altra cosa que al mandat legal atès que Un altre aspecte que vol subratllar és que l'Ajun- el pressupost ultrapassava els marges legals. tament enganya els barcelonins en assegurar-los En conseqüència, avança el vot contrari del Grup que no augmenta la fiscalitat, atès que, contrària- municipal de CiU al Pressupost de 2010. ment, augmenta, tal i com es pot deduir de la res- NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 673 posta escrita a les al·legacions formulades pel seu rà la fiscalitat d'un 13%, i s'arribarà a una ràtio Grup, on se'ls diu que la pressió fiscal s'apujarà en d'endeutament del 60%, percentatges realment un 5,2% entre el 2008 i el 2010. Igualment, aug- preocupants que denoten que el govern municipal menta de manera encoberta l'IBI d'un 18% del està hipotecant el futur de la ciutat, independent- tipus impositiu a 22.828 propietaris. ment de qui la governi a partir de llavors. Observa Manifesta que es podria allargar enumerant els que, òbviament, l'augment de la fiscalitat recaurà impostos que han experimentat un augment, però en l'IBI, perquè com ja ha dit abans, la resta d'im- a fi de ser breu només pot dir que amb aquesta postos estan en els topalls màxims permesos per gestió han consolidat Barcelona com la ciutat més llei, excepte l'ICIO que, d'altra banda, està ferit de cara d'Espanya: té la fiscalitat més alta, amb els mort per causa de la crisi de la construcció. impostos situats en els topalls màxims; i té, també, En resum, la fórmula del govern és més pressió el problema de l'ofegament fiscal que duu a terme fiscal i disminució de les inversions, mentre que la la Generalitat. Conclou, doncs, que Barcelona té els del seu Grup és totalment la contrària perquè cre- impostos al màxim permès per la llei i els serveis uen que amb austeritat, amb facilitats i incentius sota mínims. per a l'activitat econòmica i altres prioritats a l'hora Altrament, l'únic que han congelat, d'entrada, de gastar, el pressupost seria molt més adequat a han estat les bonificacions a les famílies nombroses les necessitats dels ciutadans. i monoparentals, als comerciants i als col·lectius, i El Sr. Florensa posa en relleu que avui es proce- només han establert finalment unes bonificacions deix a aprovar el Pressupost per al 2010 que, jun- irrisòries arran de les modificacions d'últim mo- tament amb les ordenances fiscals i el pla econòmic ment. Entén que el que caldria, tal i com ha recla- i financer conformen l'engranatge econòmic de què mat en moltes ocasions el seu partit, és bonificar el disposa l'Ajuntament per garantir el funcionament 95% de les quotes en concepte d'IBI a les famílies bàsic de la ciutat en un any que es preveu difícil, nombroses i monoparentals. tot i que confia que en serà menys que enguany. Es refereix, finalment, a què les crítiques no no- Considera que, més enllà de les xifres i dels per- més provenen del Grup del PP o de l'oposició, sinó centatges, cal destacar que s'està donant llum ver- que també vénen del Consell Econòmic i Social, que da a una de les eines principals de què disposa en el seu darrer informe posa en evidència que els l'administració pública per acarar el context de crisi barcelonins paguen cada vegada més impostos, i la econòmica i, sobretot, per donar resposta als pro- ràtio entre els impostos que paguen i les transfe- blemes que plantegen els ciutadans i les ciutada- rències de l'Estat cada vegada s'inclina més en nes. detriment dels contribuents. En la composició del Manifesta que, com han fet en ocasions anteri- capítol d'ingressos del Pressupost del 2010, els ors, el Grup municipal d'ERC ha treballat en l'elabo- impostos locals seran del 44%, quan el 2009 han ració de propostes que incidissin substancialment estat d'un 39%; i considera que el motiu principal en el resultat d'aquests comptes que avui es duen a d'aquesta situació és que el govern municipal no aprovació. Puntualitza que el vot afirmatiu no signi- reclama a Madrid el que pertoca a Barcelona, i qui fica que comparteixin el disseny del Pressupost al acaba pagant la seva negligència financera són els cent per cent, i en molts aspectes, si hagués estat barcelonins. Cal afegir a tot plegat que aquest la seva responsabilitat confeccionar-lo, l'haurien fet Ajuntament ha generat un dèficit de 210 milions força diferent. Tanmateix, el seu Grup s'hi reconeix, d'euros que, en temps de crisi, redueix les inversi- i al llarg de tot el procés de debat i de negociació ons d'un any per altre en un 16% i, sobretot, des- han estat capaços d'anar incorporant les propostes i taca el dèficit important en l'àmbit del finançament. línies polítiques fonamentals que hi ha anat plante- Conclou, per tant, que l'Ajuntament, i el seu alcalde jant; altrament, si les seves demandes no s'hi ha- al capdavant, haurien de fer complir la Carta Muni- guessin reflectit, avui el seu vot seria negatiu. Atès, cipal, la necessitat de finançament que té Barcelona però, que aquesta premissa s'ha acomplert, aprofi- per despeses de capitalitat i de suplència i recla- ta per agrair-ho al tinent d'alcalde. mar-les amb fermesa al govern central. Tot seguit esmenta les propostes que hi ha in- En definitiva, remarca que s'ha arribat a una si- corporat ERC, amb les quals considera que s'ha tuació de dèficit per despeses supèrflues durant donat un tomb al Pressupost, que el fa més ajustat molts anys; i si s'hagués aplicat el pla d'austeritat a la situació que travessa la ciutat. Posa de mani- que reclamava el seu Grup durant anys, no s'hauria fest que al llarg del procés han definit un seguit de arribat a la situació actual, amb un dèficit que cal mesures, que anomena anticícliques, que suposen, pagar i que recaurà, com sempre, en els ciutadans. en primer lloc, que el Pressupost havia d'augmentar Quant al pla econòmic i financer d'estabilitat pres- perquè no podia ser que en un any de crisi disminu- supostària que cal establir per als propers tres ís el seu volum i, finalment, han aconseguit que es anys, del 2010 al 2013, preveuen fins al 2011 el mantingui a l'alça amb un creixement de gairebé manteniment de les inversions, de la fiscalitat i de l'1%. En segon lloc, el seu Grup també ha vetllat la despesa, però a partir d'aquell any –any electo- perquè el control de la despesa fos una realitat en ral– es reduiran les inversions en un 25%, s'apuja- la línia de reduir aquelles que són supèrflues, alho- 674 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 ra que s'ha produït un augment del capítol II, justi- quat al context real de la ciutat, i possibiliten que la ficat en part per la creació de l'Institut Municipal de ciutat es doti d'uns pressupostos que signifiquen un Serveis Socials que genera unes transferències exercici de responsabilitat i de lideratge davant de noves. Destaca, també, que s'hagi pogut acordar la la crisi, per la qual cosa és essencial que el Pressu- comissió de seguiment entre el govern municipal i post tiri endavant. el seu Grup a fi de fer el seguiment durant tot l'any En resum, el Grup municipal d'ERC ha introduït de la despesa, essencialment com a mesura de modificacions perquè el Pressupost creixi respecte transparència. Igualment, han considerat important al de l'any passat, la inversió s'incrementi i l'Ajun- no augmentar la càrrega impositiva dels ciutadans tament s'endeuti després d'uns anys de contenció en un any de dificultats i de crisi i, per tant, han pressupostària. El resultat final és, per tant, fruit de apostat per la congelació d'impostos, de taxes i de la decisió i de la valentia d'actuar i de tirar enda- preus públics, de manera que han incorporat vant mesures d'acord amb la situació actual. al·legacions en la línia d'afavorir l'equitat social, per El Sr. Gomà expressa, d'entrada, el suport i la sa- exemple, augmentant d'un 6% la bonificació de tisfacció del Grup municipal d'ICV-EUiA pel Pressu- l'IBI a les famílies nombroses i aquelles que tinguin post que avui presenten, i ho fa com a integrant del algun membre amb discapacitat. Han buscat, tam- govern de la ciutat i, també, amb el convenciment bé, reduir la dependència de cicles econòmics, i han que serà una eina potent, amb capacitat de generar advocat per reduir les bonificacions en la construc- benestar, personal i col·lectiu, i d'impulsar respostes ció d'habitatges que no estiguin destinats a la pro- solidàries per fer front a la situació de crisi econòmi- moció i el foment de l'habitatge. Igualment, han ca. Remarca que és un Pressupost per a la inclusió, desenvolupat mesures de fiscalitat ambiental, amb compromès amb la generació activa d'ocupació, al bonificacions en l'àmbit de la instal·lació i l'ús de servei d'una ciutat més ecològica i habitable, pensa- l'energia solar i, també, en el terreny de la mobili- da des dels barris i des de la vida quotidiana; ex- tat, facilitant el pagament trimestral de l'Àrea verda pressa prioritats i decisions sòlides i reflecteix les o recollint la reivindicació històrica dels comerciants opcions del govern progressista de la ciutat, amb les quant a que puguin escollir la zona verda que més aportacions del Grup d'ERC que l'enriqueixen i el els convé, si la del lloc de residència o la del domi- milloren i que aprofita, des d'aquí, per agrair. Addu- cili de l'activitat. Finalment, es refereix a un altre eix que no està elaborat en clau de resposta d'emer- aspecte important reivindicat pel seu Grup i que era gència, ni d'alteració de prioritats en funció del con- que no caigués la inversió, que ha quedat recollit text, sinó que, contràriament, consolida i desplega en un augment de l'esforç inversor de l'Ajuntament. amb força les orientacions de fons del PAM i el model Precisa que tots els factors conjunturals obliguen Barcelona de resposta i superació de la crisi, i situa a recórrer al deute, motiu pel qual avui també es l'Ajuntament com a motor local d'un nou dinamisme porta a aprovació un Pla econòmic i financer per tal econòmic socialment just i ambientalment sosteni- de garantir la resolució d'aquest deute els propers ble. Afegeix que el Pressupost reflecteix unes finan- tres anys, i, en aquest sentit, afegeix que els ha ces municipals fortes i solvents, en un context gene- sobtat la discussió que s'ha generat sobre aquest ral d'insuficiències estructurals no resoltes en el punt. D'entrada, sembla que hagin descobert avui sistema de finançament local, l'abordatge i superació que calia fer aquest Pla, tot i que ja apareixia en la de les quals no pot esperar més. proposta inicial del Pressupost, i el seu Grup s'hi va Posa en relleu que Barcelona rep avui el llegat referir en el debat d'aprovació inicial. També els d'una trajectòria de gestió pressupostària i de fisca- sorprèn que els qui fa temps que demanen aug- litat rigorosa i prudent que ha permès consolidar mentar la inversió, doblar-la fins i tot, per tant que l'estalvi brut i fer front, per tant, a nivells creixents l'Ajuntament s'endeuti, ara es fan enrere. de despesa social i d'inversió pública. Remarca que Destaca la incorporació de les al·legacions del defensen una fiscalitat municipal sòlida, al servei seu Grup, que signifiquen un volum de partides d'una despesa i una inversió potents i orientades a pressupostàries de gairebé vuitanta milions d'euros les persones. Des del seu Grup, donen suport i i que es destinen en àmbits estratègics de la ciutat, comparteixen el criteri de manteniment de la pres- orientades al canvi de model productiu, a través de sió fiscal amb la decisió de congelar els impostos i mesures en el 22@, o en allò que fa referència al les taxes; rebutgen l'afebliment del sistema imposi- foment de l'ocupació de qualitat i al coneixement; tiu, que tant agrada a la dreta, i actuen amb res- mesures per garantir els serveis i l'atenció social, ponsabilitat, dissenyant unes ordenances fiscals per a la compra de sòl i habitatge, inversions en que tenen en compte el context de crisi i la necessi- habitatge protegit, així com mesures en referència tat més intensa que mai d'assegurar els serveis a la sostenibilitat. Tot plegat, mesures que se su- públics que han de garantir la cohesió social. men a les que havien introduït en els pressupostos Tot seguit, destaca alguns elements concrets del dels exercicis del 2008 i del 2009 i que es consoli- Pressupost com a exemple dels seus valors polítics den per a l'any vinent. de fons, com ara que un 52% de tota la despesa Entenen que les aportacions que ha esmentat corrent s'assigna als serveis a les persones, promo- ajusten el Pressupost i el milloren, el fan més ade- ció econòmica i medi ambient, una despesa corrent NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 675 de caràcter finalista. Es destinen 71 milions d'euros El Sr. Carnes precisa que en la seva primera in- per al desplegament del nou model de serveis soci- tervenció ha pretès oferir un marc realista, tant de als bàsics, s'arriba a la universalització plena dels les dificultats com de les oportunitats i potenciali- serveis de teleassistència i d'atenció domiciliària; tats de la ciutat. Tanmateix, té la sensació, que fos s'acompleixen estrictament tots els compromisos quin fos el Pressupost que haurien presentat, algu- del Programa d'Acció Social contra la pobresa, amb nes de les afirmacions que aquí s'han fet haurien increments entre un 20 i un 44% per a serveis d'a- estat idèntiques i, a fi de no desvirtuar-lo, esmenta limentació, prestacions econòmiques i persones un seguit de punts concrets que expressen la seva sense llar; es dobla el pressupost per a atenció a la voluntat. Precisa que s'esmerça un 13,1% més de infància en risc amb la posada en marxa de nous recursos per a l'àmbit d'acció social; augmenta la espais familiars i centres oberts municipals; es dotació d'habitatges d'inclusió social i per a famílies manté un increment sostingut d'inversió i despesa vulnerables; es disposa de nous centres de serveis en la xarxa d'escoles bressol municipals, que ha de serveis socials i de noves escoles bressol; es dóna permetre assolir l'objectiu de doblar l'oferta en impuls a les fàbriques de creació –el Graner, La aquest mandat; s'incrementa la despesa en els Escocesa, o l'ampliació de l'Hangar, entre altres–, a nous programes d'habitatge per fer front als objec- nous centres esportius –Cotxeres de Borbó, Horta, tius del Pla d'Habitatge 2009-2016; s'incrementa la Via Favència–; s'ofereix orientació laboral a la po- prevenció i es consolida la guàrdia urbana de pro- blació en situació d'atur i es reforcen programes per ximitat. També es dota amb un pressupost potent a la creació i el creixement de les empreses; es el ventall de programes que despleguen el Pacte facilitarà l'accés al finançament de noves iniciatives per l'Ocupació de Qualitat, atès que reconeixen que emprenedores; es continuarà modernitzant els l'atur ha augmentat a la ciutat tot i que està subs- mercats municipals; es desplegarà el Pacte per tancialment per sota de les taxes a Catalunya i al l'Ocupació de Qualitat, i aprofita per reiterar que conjunt de l'Estat espanyol. tots els Grups hi estan convidats a participar. Afe- Posa de manifest, també, que Barcelona és una geix que el 2010 també serà l'any del desplega- de les ciutats del món més compromeses amb la ment de la nova contracta de neteja; la renovació lluita contra el canvi climàtic, i el seu Ajuntament de més de vuit-cents carrers; es continuarà amb la és un agent clau en aquesta lluita; en aquesta línia, rehabilitació i la millora dels espais verds i s'inter- el 2010 es consolidarà el desplegament de la reco- vindrà en tots els barris; s'incorporaran 250 nous llida orgànica a tota la ciutat; igualment, també es agents de la guàrdia urbana; es continuarà reno- treballarà per l'eficiència energètica i el foment de vant la xarxa semafòrica de la ciutat, i s'aposta les energies renovables; el 2010 s'iniciaran les decididament pel transport públic. obres de la central de generació d'energia de la Es refereix, tot seguit, al fet que alguns han po- Zona Franca; com també serà un any molt impor- sat en qüestió l'ús que es fa de la Carta Municipal i tant quant a la millora dels carrers, les platges i els de l'Estatut, i recorda que és el cinquè any conse- espais verds; es renovaran integralment noranta cutiu que s'ha signat el conveni amb l'Estat i les carrers i es faran millores en més de set-cents cin- institucions de rellevància a la ciutat en el marc de quanta, actuacions que tenen una traducció pres- la Carta Municipal. Respecte als recursos proce- supostària important, entorn d'un 10% més de dents de la Generalitat, les transferències corrents despesa ambiental, amb augments que doblen en termes homogenis, descomptant el traspàs al aquest percentatge en els àmbits de la neteja, re- Consorci d'Educació, augmenten d'un 20,1%; i les collida, enllumenat, verd urbà i cicle de l'aigua. transferències de capital per la Llei de barris, i per a Destaca, finalment, el programa d'inversions pú- les escoles bressol han augmentat d'un 42,5%. bliques, amb més de 830 milions d'euros, vinculat a Observa que algú es refereix a la Carta Municipal l'espai públic, l'habitatge i als equipaments de pro- com si fos una mena de salvavides del finançament ximitat, alhora que esdevenen una aposta clara per municipal, però en realitat saben perfectament quin la creació d'ocupació i per situar la inversió pública és el recorregut de la Carta, malgrat que no els com a eix del procés de recuperació econòmica. interessi situar-lo en el seu terme just i l'utilitzin Per consegüent, afirma que es tracta d'un Pres- amb un tacticisme partidista. supost que expressa una trajectòria de solvència i Quant a les despeses relacionades amb la pro- de rigor, que situa en el centre de les seves priori- moció econòmica, l'ocupació i la formació, informa tats la lluita contra la crisi; que fa una aposta nítida que augmenten un 17,2%, i es remet al que ja ha per una despesa orientada a l'ocupació, la inclusió esmentat més amunt sobre la renovació del pacte social, l'educació, l'habitatge i la sostenibilitat, i amb els agents econòmics i socials a fi d'ampliar els que, alhora, renova el compromís amb una inversió recursos. Pel que fa a la comparació entre els pres- pública pensada des dels barris, les persones i la supostos liquidats i inicials, les xifres finalment convivència. liquidades pels conceptes d'ocupació encara són En conclusió, doncs, és un bon pressupost d'es- superiors atès que molts dels programes estan querres per continuar construint una Barcelona per finançats, a través de Barcelona Activa, per altres a tothom. organismes. 676 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 Precisa que no s'incompleix la Llei d'estabilitat del Pressupost i, sobretot, ajudar els més desfavo- pressupostària, i el remet a l'apartat de la Memòria rits. En aquesta línia, destaca que el Pressupost on hi apareix, així com a l'apartat del Programa d'enguany redueix d'un 4,7% les subvencions a les financer consolidat del Pressupost general del 2010. entitats sense afany de lucre que atenen la pobresa Igualment, es mostra sorprès per les crítiques severa a Barcelona; igualment, els convenis amb per l'endeutament que assumeix aquest Ajunta- aquesta mena d'entitats disminueixen un 50% res- ment, tot i que en un debat semblant, ara fa un pecte l'any anterior, com també és molt significatiu any, s'instava a l'endeutament per fer front a la que la diferència, quant a la partida esmentada, crisi. Considera que amb això han demostrat, una entre el Pressupost inicial i el que avui s'aprova vegada més, la bona gestió pressupostària dels sigui una disminució de 4 milions d'euros. darrers anys, i que ara s'està fent un esforç inver- Es refereix, també, a una partida específica sor contracíclic. anomenada "foment del creixement econòmic" que En referència a les acusacions sobre manca de baixa un 23%. transparència en les empreses municipals, els ad- Tot plegat, el porta a concloure que l'actuació d'a- verteix que tots els grups municipals hi estan re- quest Ajuntament no és gens bona, ha perdut el ritme presentats. de treball i el nord, i el govern municipal no sap com Pel que fa a les acusacions de ser la ciutat més enfocar les problemàtiques o, quan s'hi posen, l'espi- cara de l'Estat, els demana que facin una compara- fien, tal i com demostra la caiguda necessària per tiva de pressió fiscal, serveis i inversió realitzada, a mandat legal de la inversió d'un 25% entre els anys fi de comprovar que no és cert. 2011 i 2013; i insisteix que això succeeix perquè no Finalment, reitera que en l'aprovació inicial ja han fet el que pertocava els anys precedents. apareixia la congelació d'impostos i taxes i ara, Reitera que el seu Grup està absolutament en arran de les aportacions del Grup d'ERC, a més contra d'aquest Pressupost, que condiciona dramà- s'incrementen les bonificacions i exempcions en ticament el futur de les xifres per als propers anys. casos determinats. El Sr. Mulleras precisa que, segons el rànquing Conclou, per consegüent, que es tracta d'un tributari dels municipis espanyols que es publica Pressupost que acara el 2010 amb tota la fortalesa anualment, Barcelona ocupa la primera posició en de la ciutat. l'apartat d'esforç fiscal relatiu a l'impost de vehi- El Sr. Vives reconeix que es fan coses i que que- cles, també quant a esforç fiscal absolut de l'impost den reflectides en el Pressupost, el problema és que de plusvàlues; la pressió fiscal, segons les respos- les fan malament, i aquest Pressupost n'és un tes que han obtingut a les al·legacions presentades exemple. Ningú no diu que l'Ajuntament no s'hagi pel seu Grup, augmenta d'un 5,2% en dos anys; d'endeutar, sinó que el problema rau en què s'en- per tant, és absolutament fals que es congeli la deuta malament. Addueix que menteixen quan pressió fiscal, com també ho és que no augmentin diuen que mai no s'ha ocultat l'existència del Pla l'IBI o les taxes funeràries. Adverteix que l'atur ha econòmic i financer, i que el seu Grup es va veure augmentat enguany a Barcelona un 40%, mentre obligat a denunciar que no se'n parlava, fet que va que a tota Espanya ha augmentat del 29%, que generar una resposta immediata per part del go- entén com un fracàs del Pla d'ocupació d'aquest vern municipal en el sentit que no calia recórrer a Ajuntament. cap pla d'estabilitat pressupostària, malgrat l'en- Quant a la sensibilitat social, posa en relleu la deutament, perquè era un gran any per a Barcelo- contradicció que significa la congelació de les boni- na. Precisa que aquesta resposta els la va donar el ficacions als contribuents més afectats per la crisi; mateix Sr. Alcalde, que llavors ignorava que existia rebutjar totes les modificacions fiscals presentades un Pla econòmic i financer perquè ningú s'havia per la Fecom, que agrupa més de cent entitats de dignat a dir-li-ho. Entén, doncs, que el mateix Sr. persones amb discapacitat; eliminar del Pressupost, Carnes també ho ignorava, altrament els n'hauria en un sol mes, quatre milions d'euros per a entitats informat a la Comissió d'Hisenda i Pressupostos. sense afany de lucre; dedicar en un sol any quasi Rebat que sigui obligatori elaborar un pla d'aquesta vint milions d'euros en publicitat, només cent mil mena en cas d'endeutament, sinó que el Pla eco- euros als hotels i pensions d'Afers socials, i a la nòmic i financer és una relació entre ingressos no Targeta Rosa vuit-cents cinquanta mil euros; al- financers i despeses no financeres, de manera que trament, han destinat 3,8 milions d'euros a les re- s'haurien pogut preveure escenaris diferents sense lacions polítiques internacionals de l'alcalde. que fos necessari haver-hi recorregut. Considera, per tant, que aquest govern fa dema- Quant al desacord del govern municipal en afeblir gògia amb la sensibilitat social. el sistema fiscal, es pregunta si afeblir-lo significa En referència a les 136 al·legacions que el seu bonificar amb un 50% de les quotes de l'IBI les Grup ha presentat a les ordenances fiscals, indica vídues que cobren pensions no contributives, atès que n'han acceptat només 5; succeeix tres quarts que és precisament això el que han rebutjat en les del mateix amb les al·legacions als Pressupostos. seves al·legacions. En aquest sentit, coincideix amb Tot plegat referenda que aquest govern és dedi- el Sr. Carnes que cal filar molt prim en l'elaboració ca, bàsicament, a les rebaixes que afecten les aju- NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 677 des a les famílies, les pime, la gent gran i un seguit El Sr. Gomà observa que hi ha aspectes que ca- d'àmbits que no pot allargar-se en esmentar. racteritzen clarament si el Pressupost és expansiu Posa de manifest que el seu Grup està convençut o regressiu, si és solidari o no, si és rigorós o in- que una altra ciutat és possible i, també, un altre solvent. En aquest sentit, el seu Grup està con- Pressupost, amb menys impostos i taxes, però que vençut que el pressupost elaborat és expansiu, garanteixi serveis de qualitat i que prioritzi l'auste- solidari i rigorós, a diferència d'altres, que no ritat. compleixen cap d'aquestes característiques, i que El Sr. Florensa reitera que el fet de donar suport actualment estan aprovant ciutats com ara Madrid al Pressupost no significa que el comparteixin al o València. cent per cent, tot i que cal reconèixer que la seva Al·lega que és contrastable que hi ha un incre- elaboració no ha estat un procés monolític, i des de ment del 18,1% en el conjunt de la despesa d'acció la primera proposta que es va debatre a la Comis- social en aquest Pressupost; això, d'una banda, sió d'Hisenda i Pressupostos, fins a l'aprovació defi- significa l'enfortiment dels serveis públics, els de nitiva és evident que ha patit una evolució. També caràcter universal, i cita que, concretament, es és evident que, en iniciar-se aquest procés, hi havia passarà de les poc més de set mil famílies amb dret aspectes que preocupaven el seu Grup i amb què a beca de menjador a prop de quinze mil; també és podien arribar a coincidir amb els grups de l'oposi- una dada objectiva que el 2009 es va començar ció, sobretot amb CiU. Per aquest motiu els sorprèn amb trenta mil persones grans beneficiàries de la que, precisament quan aconsegueixen resoldre teleassistència municipal pública, i l'any acaba amb alguns dels aspectes que podien generar certa pre- més de quaranta mil persones beneficiàries d'a- ocupació en un primer moment, tampoc els semblin quest servei i, gràcies a un increment del 56% en adequats i passin a defensar la tesi contrària a la aquesta partida, l'any vinent s'arribarà a les cin- que havien defensat de bon principi. Concretament quanta mil persones ateses. També l'atenció priori- els preocupava la disminució del Pressupost, on tària a col·lectius en situació d'exclusió social expe- s'ha passat del -0,4% previst a un creixement de rimenta un creixement de la dotació pressupostària, l'1%, però, ara, resulta que tampoc no està bé per tal i com es pot comprovar, per exemple, amb què als Grups de l'oposició; igualment, reclamaven un es dobla la partida d'infància en risc, i l'increment augment de la inversió, i finalment s'ha aconseguit fins a vint milions de la partida d'atenció a persones augmentar la inversió real, que passa d'un -5% a en situació de vulnerabilitat extrema. un 1%, però, això, tampoc no els sembla suficient, El Sr. Carnes reitera l'observació que algunes in- alhora que es mostren absolutament en contra de tervencions, especialment les del segon torn, posen l'establiment d'un Pla econòmic i financer, tot i que en qüestió qualsevol argument del govern munici- si s'acomplissin els objectius d'estabilitat pressu- pal, sigui quin sigui, per la qual cosa són absoluta- postària, el Pressupost d'enguany hauria d'haver ment previsibles. Lamenta, tanmateix, que en al- baixat un 5,5,%, amb la qual cosa es contradiria guns casos la informació que s'utilitza és parcial a fi amb la voluntat que no disminuís. de desenfocar la realitat; en analitzar els esforços Posa de manifest, també, el fet que es critica que fiscals, per exemple, cal mirar el conjunt d'impos- l'endeutament serveixi per tornar deute contret tos, de la mateixa manera que en el cas de les amb anterioritat, tot i que si es destinés a inversi- aportacions al conjunt de les partides. Dissortada- ons també caldria augmentar les despeses i, de ment, però, el govern ja s'ha acostumat a aquest totes totes, caldria un Pla econòmic i financer. És a tarannà. En aquesta línia, recorda que fa un any es dir, hi ha un seguit de qüestions que finalment por- va acusar el govern municipal de manca de visió, i ten sense remei a fer l'esmentat Pla. que calia endeutar-se; quan això ha succeït, se'ls En referència a algunes al·lusions que els ha fet retreu que s'endeutin. el representant del Grup del PP, puntualitza que el Remarca que no demanen pas un xec en blanc, i seu Grup creu en el teixit social i per aquest motiu que estan convençuts que no s'hipoteca pas la ciu- proposen que s'hi destini més de quatre milions tat, sinó que, en aquesta conjuntura de crisi, el d'euros, és a dir, per a les entitats de cultura popu- Pressupost posa les bases per poder fer front a la lar i per a les entitats esportives i de base. situació; aquest Pressupost és un instrument, entre Quant a les afirmacions catastrofistes en referèn- altres, per sortir de la crisi i, per això, creu que tant cia a què la capacitat impositiva està en els topalls el govern com l'oposició municipals han de tenir màxims, considera que cal ser més rigorós en el clar que cal superar-se dia a dia per fer front als sentit que no tots els impostos arriben a aquests problemes. topalls. El Sr. Alcalde tanca el debat agraint el suport del En resum, considera que la proposta inicial de Grup d'ERC al Pressupost per a l'exercici de 2010, i Pressupost tenia alguns aspectes que inquietaven el a tothom la seva anàlisi i els seus comentaris. seu Grup, però també és evident que aquestes S’aproven els quatre dictàmens en debat amb el tendències s'han corregit quant al manteniment del vot en contra dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Pressupost, a l'augment de la inversió, a l'endeu- Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. tament i a la congelació d'impostos i taxes. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. 678 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les cal del Barcelonès, del qual forma part amb un pes Sres. Esteller, Balseiro i Martín. molt substancial l'Ajuntament de Barcelona. 13. Desestimar, per las raons exposades en l’in- Així doncs, es pregunta, al seu torn, per quin forme annex, les al·legacions presentades a l’expe- motiu Regesa no hauria d'actuar a Barcelona; per dient 3-140/2009 de modificacions de crèdit en el què s'hauria de renunciar a què ho fes. pressupost de l’exercici 2009 de l’Ajuntament de El Sr. Mulleras considera que la resposta del Sr. Barcelona per un import de 2.500.000 euros, Martí el legitima a continuar formulant la mateixa (2.380.000 euros com a suplements de crèdit i pregunta. Replica, altra vegada, que l'Ajuntament 120.000 euros com a crèdit extraordinari), a finan- disposa d'instruments propis suficients per executar çar amb majors ingressos recaptats derivats de la l'obra, i que donar-ho a Regesa implica, alhora, ine- liquidació definitiva de la participació en els tributs ficiències en la gestió i el control de l'actuació. Posa de l’Estat del 2007, d’acord amb el document annex de manifest, doncs, que continuaran preguntant per (referència 09101390); i aprovar-lo definitivament. què moltes inversions d'aquest Ajuntament, entre S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció les quals les que es destinen a equipaments, es fan dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, a través de Regesa; i apunta que tal vegada és per- Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fan- què cal donar contingut a aquesta empresa. dos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Confia, per tant, que aquestes qüestions obtin- Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, dran una resposta, altrament les continuaran fent Balseiro i Martín. les vegades que calgui. 14. Constituir un dret real de superfície a favor El Sr. Martí addueix que el fet que el Grup del PP de la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabi- no formi part del govern del Consell Comarcal del litació i Gestió (REGESA) respecte d’un sostre edifi- Barcelonès, no justifica segons quins comentaris. cable de 10.200 metres quadrats situat en la finca Insisteix que l'habitatge a Barcelona el fa el Pa- de propietat municipal ubicada al passeig Torres i tronat Municipal de l'Habitatge, i Regesa assumeix Bages, núm. 143, grafiada en el plànol annex, per fer-ne en els casos en què l'esmentat patronat su- un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gra- pera la capacitat d'endeutament pròpia. En aquests tuït, per a la construcció i gestió d’habitatges dota- casos es recorre a una altra empresa pública –Re- cionals per a gent gran (5.100 metres quadrats de gesa–, que està sotmesa al control de l'Ajuntament sostre) i habitatges dotacionals per a gent jove de Barcelona. (5.100 metres quadrats de sostre), d'acord amb les Conclou, doncs, que aquesta és l'explicació, i condicions del document annex, que s'aproven; afegeix que, gràcies a què existeix Regesa, es pot sotmetre l'expedient a informació pública durant un fer més habitatge i més inversió a Barcelona. termini de trenta dies i, si no s'hi formulen recla- S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció macions o al·legacions, procedir a constituir el dret; dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villa- formalitzar-lo d'acord amb les dites condicions; grasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. inscriure'l en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I present acord. HABITATGE El Sr. Mulleras precisa, d'entrada, que el seu Grup està a favor de la construcció dels habitatges Districte de les Corts - Districte de Sarrià-Sant Ger- dotacionals, però no comprèn per quins motius els vasi ha d'executar Regesa en sòl municipal. Addueix que l'Ajuntament té suficients mecanismes per poder- 15. Suspendre l’aprovació definitiva, de confor- los fer, ja sigui directament a través dels seus sec- mitat amb l’article 90.1.b del Text refós de la Llei tors, o a través de Bimsa. d’urbanisme, del Pla especial urbanístic de concre- Insisteix a preguntar, doncs, per què l'Ajunta- ció del tipus d’equipament i ordenació volumètrica ment s'obliga, mitjançant la signatura de convenis, dels terrenys de l’Escola Betània-Patmos, situats a a proporcionar activitat a Regesa; i demanen un l’avinguda de la Mare de Déu de Lorda, núms. 2-16, informe on l'Ajuntament expliqui les raons de les promogut per la Fundació Privada Betania-Patmos, nombroses adjudicacions a aquesta empresa en atesa l’existència de motius determinants de la comptes de fer-les directament. Igualment, qüesti- suspensió de la seva aprovació, fonamentats a ona quins avantatges té per a la ciutadania fer-ho l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, d'aquesta manera. que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, El Sr. Martí observa que el Grup del Sr. Mulleras s’incorpora a aquest acord; advertir als promotors presenta periòdicament aquesta qüestió i fa les del Pla, de conformitat amb l’article 92.1 de la Llei mateixes consideracions i, també periòdicament, 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de obté les mateixes respostes. Reitera, doncs, que les administracions públiques i del procediment Regesa és una empresa pública del Consell Comar- administratiu comú, que disposen de tres mesos, a NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 679 comptar des del dia següent al de la notificació del Districte de Nou Barris present acord, per subsanar les deficiències asse- nyalades a l’informe de referència; en cas de no 20. Aprovar provisionalment, de conformitat amb fer-ho així, es declararà la caducitat de l’expedient els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de administratiu i es procedirà a l’arxiu de les actuaci- Barcelona, la Modificació puntual del Pla General ons; i notificar aquest acord als promotors del Pla. Metropolità als àmbits del barri de Roquetes, de S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció terrenys limítrofs situats als barris de Trinitat Nova dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villa- i de Canyelles, i de les finques situades a la rambla grasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. del Caçador, núms. 18-14, i al carrer d’Isard, núms. 29-35, d’iniciativa municipal, amb els ajustos Districte de Sarrià-Sant Gervasi a què fa referència l’informe de la Direcció de Ser- veis de Planejament; resoldre les al·legacions pre- 16. Aprovar definitivament, de conformitat amb sentades en el tràmit d’informació pública, de l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de Modificació del Pla especial urbanístic d’ordenació l’esmentada Direcció, de valoració de les al·lega- de l’equipament: Mútua Maz-Clínica Sant Honorat, cions; informes, tots dos, que consten a l’expedient a l’avinguda del Tibidabo, núm. 20, promoguda per i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest Mútua Maz-Clínica Sant Honorat. acord; i trametre l'expedient a la Subcomissió d’Ur- 17. Aprovar, de conformitat amb l’establert a la banisme del municipi de Barcelona per a la seva base vint-i-tresena, apartat 3, d’execució del Pres- aprovació definitiva. supost General de l’Ajuntament, el Conveni de mu- El Sr. Puigdollers avança que el seu Grup votarà tu acord extraprocessal assolit el 2 d’octubre de en contra d'aquesta proposta, tal i com han fet en 2009, en ordre a determinar el preu just i terminis les modificacions anteriors de PGM en aquest àm- de pagament de l’expropiació de la finca de la plaça bit, perquè consideren que calia mantenir la zona de Sarrià, núm. 2, de Barcelona, dividida en règim verda original. Afegeix que els preocupa molt, tal i de propietat horitzontal i propietat del Sr. Joan com han manifestat en altres ocasions, que es Maria Tulla Lobo i dels germans María del Mar, José construeixin habitatges en una zona amb forta con- María, Francisco Javier, María Luz i María Isabel taminació acústica a causa de la proximitat de la Tulla Mariscal de Gante, qualificada de sistema ronda de Dalt, i que en un moment determinat pot d’equipaments públics de nova creació (clau 7b) per obligar al cobriment d'aquesta via en un tram que la Modificació del Pla General Metropolità de Barce- planteja força dificultats tècniques. lona a les vores de la Via Augusta, Tram II, Porta El Sr. Villagrasa puntualitza que l'abstenció del de Sarrià, aprovada definitivament pel Conseller de seu Grup en aquest punt està motivada pel fet que Política Territorial i Obres Públiques de la Generali- la distància mínima amb la ronda de Dalt, com ja tat de Catalunya el 20 de desembre de 1996, de s'ha dit aquí, pot causar greus problemes de con- conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis taminació acústica en els habitatges. Altrament, de Gestió Urbanística, de 30 de setembre de 2009, haurien considerat més adequat projectar els edifi- que obra a l’expedient i es dóna per reproduït ínte- cis uns metres més enrere per minimitzar aquestes grament. molèsties. El Sr. García-Bragado observa que aquest as- Districte de Gràcia sumpte s'ha debatut en les diverses comissions en què el Grup de CiU fa constar la circumstància ex- 18. Aprovar definitivament, de conformitat amb pressada pel Sr. Puigdollers. l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Manifesta que el govern municipal ha analitzat Pla especial urbanístic d’ordenació del subsòl dels Jar- les qüestions plantejades; que l'ordenació preveu la dins Menéndez Pelayo, d’iniciativa municipal (BIM/SA). defensa contra la contaminació acústica, un aspecte que queda perfectament resolt; i que la zona verda Districte d'Horta-Guinardó s'amplia respecte al projecte inicial. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en 19. Aprovar definitivament, de conformitat amb contra dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Reca- Pla especial urbanístic i de millora urbana per a sens, Fandos, Homs i Vila, i l’abstenció dels Srs. l’ordenació del subsòl de la plaça de Salvador Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Allende, del barri del Carmel d’iniciativa municipal, Sres. Esteller, Balseiro i Martín. amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que cons- Districte de Sant Martí ta a l’expedient, i a efectes de motivació s’incorpora a aquesta acord. 21. Aprovar definitivament, de conformitat amb S’aproven, per unanimitat, els quatre dictàmens l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el precedents. Pla de millora urbana per a la modificació puntual 680 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 dels paràmetres edificatoris de la parcel·la P7 del l'administració de l'Estat, l'aprovació d'un nou con- Projecte de reparcel·lació del Pla de millora urbana tracte programa. En resum, tot plegat es tradueix de l’illa delimitada pels carrers d’Àlaba, de Tànger, en un dèficit de finançament del transport públic de Sancho d’Àvila i de Pamplona, promogut per per part de les administracions de l'Estat i de la Projecte Habitat 2000, SCCL, amb els ajustos a què Generalitat, i una sobrecàrrega de les obligacions fa referència l’informe de la societat municipal dels usuaris que han de finançar el transport públic, 22ArrobaBCN, SAU; i resoldre les al·legacions pre- amb una estructura tarifària clarament injusta i sentades en el tràmit d’informació pública de injustificada en temps de crisi. l’aprovació inicial, de conformitat amb l’esmentat El Sr. Freixedes avança el suport del seu Grup a informe que conté, també, la valoració de les aquesta proposició, tal i com ho van fer a l'EMT, on, al·legacions presentades; informe que consta a per lògica, s'haurien de discutir aquestes qüestions, l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a perquè l'increment de les tarifes del transport pú- aquest acord. blic –sis vegades per sobre de l'IPC– no és la res- S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. posta adequada als problemes de finançament del transport públic metropolità, menys encara en la conjuntura econòmica actual. PART D’IMPULS I CONTROL Considera que, amb la pujada abusiva de les ta- rifes, una vegada més aquest govern ha actuat com a) Proposicions / declaracions de grup sol fer-ho: amb debilitat davant dels forts i amb fortalesa davant dels dèbils. En comptes d'anar a Del Grup Municipal del Partit Popular Madrid a exigir al govern amic que faci l'aportació Pp 1. El Plenari del Consell Municipal acorda: Ins- necessària al contracte programa, han optat per tar a l'Autoritat del Transport Metropolità a acordar exigir als usuaris del transport públic que paguin la congelació de les tarifes del transport públic per més. Observa que amb aquesta nova tarifa, al llarg l'any 2010, deixant sense efecte l'acord del seu de l'any un usuari habitual del transport públic me- Consell d'Administració, adoptat en sessió de 14 de tropolità acabarà pagant cent euros més que en- desembre de 2009. guany. El Sr. Fernández Díaz posa de manifest que, una El Sr. Portabella addueix, d'entrada, que la pro- vegada més, en començar l'any nou hi ha noves posició que els ocupa ja es va votar en el seu mo- tarifes a l'alça, i per sobre de l'IPC, en el transport ment a l'ATM, on hi són presents l'administració de públic. Per aquest motiu, el seu Grup presenta una la Generalitat i dels municipis que tenen relació proposta de congelació de les tarifes del transport amb l'EMT. Afegeix que el Grup del PP ja va presen- públic atès que consideren que, any rere any, acu- tar aquesta proposició a l'EMT, qui li va manifestar mulen uns increments excessius, sobretot en mo- les discrepàncies sobre les tarifes mitjançant una ments de crisi econòmica, quan seria més conveni- abstenció, que també s'havia posat de manifest a ent una estructura tarifària ajustada com una forma l'ATM. Així doncs, no consideren que sigui raonable de promoció del transport públic. la pràctica de presentar la mateixa proposició en A fi de precisar les seves paraules significa que, diverses instàncies, atès que l'Ajuntament ja està els darrers tres anys, la T-10 –el títol de transport present en totes. més emprat pels barcelonins– arrossega un incre- Avança que el seu Grup s'abstindrà en coherèn- ment del 93% per sobre de l'IPC, o el que és el cia amb el posicionament que ja van expressar a mateix: en els darrers tres anys ha augmentat un l'ATM i a l'EMT, i perquè defensa que, en un mo- 13,7% el seu preu, i addueix que no deixa de ser ment en què l'economia no va prou bé, no s'aug- paradoxal que aquest títol sigui el que acumula més menti la pressió fiscal sobre la ciutadania; altra- increments que, en la pràctica, es tradueixen en ment, consideren que quan l'economia va bé cal una penalització per als usuaris habituals. Altra- que els impostos ampliïn el seu recorregut a fi que ment, els títols emprats per usuaris ocasionals, com l'Ajuntament els destini a inversions en actuacions pot ser el bitllet senzill, són els que experimenten que repercuteixen en la qualitat de vida de la ciuta- menys increment de preu. dania. Insisteix, tal i com ja han expressat en altres Es mostra contrari, també, a la demanda de con- ocasions, que no es pot sustentar el finançament gelació de les tarifes del transport públic a Barcelo- del transport públic amb un sobrecàrrec de les tari- na que presenta el Grup del PP perquè, pa- fes, mentre que, paral·lelament, les administracions ral·lelament i fent gala d'una actitud absolutament no compleixen amb els seus deures. D'una banda, contradictòria, es posiciona en contra del nou finan- no existeix un esforç proporcional per part de les çament de la Generalitat. Afirma, però, que el fi- administracions a l'hora de millorar la xarxa de nançament hi té molt a veure atès que l'ATM té una transport públic; i, d'altra banda, hi ha un incom- part de representació de la Generalitat i una altra pliment reiterat dels compromisos de les adminis- de l'EMT i, si no s'està a favor del finançament, en tracions, en aquest cas de la Generalitat, de pro- definitiva es perpetua el dèficit permanent del moure la Llei de transport públic i, per part de transport públic a Catalunya. A més, el PP recorre NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 681 l'Estatut d'Autonomia al Tribunal Constitucional, en aquesta ocasió, ha recaigut en el transport pú- text que inclou el finançament del qual depèn, en blic. part, el finançament del transport públic. Destaca que, per al 2010, el Consell d'adminis- Conclou, per tant, que la proposta és contradic- tració de l'ATM ha aprovat un increment mitjà de tòria en base a aquests plantejaments que acaba tarifes del 0,57%, per sota de l'1% que permet la d'expressar. Considera que aquesta proposició in- Comissió de preus de Catalunya i de l'IPC del tenta recollir les circumstàncies que, des d'un punt transport, que té una variació del 0,9% el mes de de vista de partit, li interessen. novembre. Afegeix que s'ha fet una aposta per la El Sr. Gomà expressa el parer que la proposició tarifació social que inclou la consolidació de la T-12, està carregada d'oportunisme i de demagògia. D'o- que té quaranta mil usuaris i més d'un milió set- portunisme, perquè l'espai de presa de decisions cents mil viatges, l'ampliació de la T-Jove fins als sobre política tarifària no és aquest Plenari, sinó les 25 anys, així com la creació de la nova gamma de entitats metropolitanes corresponents que, exercint títols de transport bonificat per a famílies nombro- les seves competències i d'acord a les regles insti- ses. Significa que aquestes mesures faran créixer tucionals, l'estableixen. Precisa que és demagògica significativament el percentatge actual del 13% i contradictòria amb les mateixes posicions que d'utilització dels títols socials en el sistema. defensa el PP allà on ha governat i governa. Obser- Considera, doncs, que el Grup del PP, amb va que el finançament i la millora del transport aquesta proposició, demostra que és víctima del públic mai no han estat una prioritat per al PP, com seu discurs. Addueix que si pretenen parlar serio- tampoc no han apostat mai clarament pels serveis sament de transport públic cal parlar de finança- públics en general, sinó que allà on han governat o ment; l'any 2008, l'aportació entre administracions governen han deixat un reguitzell de desmantella- i usuaris era del 50%, mentre que enguany les ment i precarietat dels serveis públics i de l'estat aportacions per part de les administracions arriben del benestar. Recorda, en aquest sentit, l'espiral de al 60% i al 40% per part de l'usuari. degradació galopant de la sanitat pública a Madrid o Afegeix que cal parlar, també, del sistema tarifari al País Valencià; l'estat de devastació en què van integrat, i de l'increment de serveis i del manteni- quedar les rodalies de Renfe a Barcelona després ment de la qualitat, que són l'aposta que ha fet de vuit anys seguits de manca absoluta d'inversi- Barcelona. Fent una comparació amb altres ciutats ons. Igualment, posa de manifest que, enguany, la del món, indica que Nova York, per exemple, a T-10 a Madrid ha augmentat d'un 21,6%, l'incre- causa de la crisi que pateix el finançament del ment més elevat de la seva història; i que el 2010, transport ha hagut de tancar dues línies de metro i el transport públic a Madrid serà un 15% més car vint-i-dues línies d'autobús. que a Barcelona. Entén que si es fugís de la conjunturalitat i s'in- Dit això, precisa que no estan d'acord amb les tentés cercar un acord, caldria buscar-lo en l'àmbit darreres decisions de política tarifària; la T-10 ha de l'aportació de l'Estat, dels contractes programa i, experimentat un augment del 10% acumulat els també, del finançament autonòmic. darrers dos anys, i consideren que no s'ha avançat El Sr. Fernández Díaz lamenta, d'entrada, que els prou ni amb eficàcia en les polítiques de fidelització arguments que aquí s'han expressat sempre impu- dels usuaris. Remarca que ICV-EUiA ha defensat la tin les culpes a Madrid o al PP, i anuncia que no congelació de tarifes enguany sobre la base que cal pensa caure en el parany de distreure l'atenció amb situar, una vegada resolt el finançament autonòmic, exemples de llocs diversos quan allò que interessa la política tarifària en el marc de la necessària Llei aquí és Barcelona. de finançament del transport públic de Catalunya, Precisa que han traslladat aquesta proposició a que ha de definir un model de tarifació sostenible i l'Ajuntament de Barcelona, que ja s'havia votat a socialment just que avanci cap a la fidelització, cap l'ATM, perquè sigui la primera institució que es a noves eines de tarifació social i cap a un sosteni- pronunciï en contra de l'increment tarifari, atès que ment equilibrat del sistema. fins que aquest Plenari no es posicioni, les opinions Conclou, per tant, que la seva abstenció, expres- contràries a l'increment tarifari per part dels grups sada a l'ATM i a l'EMT, és una aportació constructi- polítics seran essencialment testimonials. L'Ajunta- va per al compromís i la defensa d'un servei de ment de Barcelona, com a institució de referència transport públic fort i al servei de les persones. de l'àrea metropolitana, posa de manifest en Afegeix que la seva abstenció d'avui és en coherèn- aquesta ocasió, amb els vots expressats, que està cia amb el seus posicionaments anteriors i, també, en contra dels increments de les tarifes del trans- de clar rebuig polític a l'oportunisme i a la demagò- port públic perquè són molt superiors a l'IPC i pels gia del PP. increments acumulats els darrers anys. La Sra. Escarp expressa el vot contrari del Grup Considera que aquest govern es plega a les di- Socialista, i coincideix amb què el debat que plante- rectrius de partit i del govern de la Generalitat mal- ja la proposició és absolutament extemporani. Està grat que hagi presentat l'any 2008 –i retirat en la convençuda que al Grup proponent, en realitat, no mateixa sessió– una proposta similar. Recorda que, li interessa el fons, sinó la instrumentalització que, el 2009, el grup parlamentari del PP va presentar 682 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 una proposta reclamant la llei de finançament del Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, transport públic, i el govern de la Generalitat va Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs respondre que no hi havia calendari; en aquest i Vila, i també pels Srs. Fernández Díaz, Cornet, sentit, vol posar de manifest que la llei de finança- Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i ment del transport públic de l'àrea metropolitana és Martín–, set abstencions –emeses pels Srs. Gomà i un mandat de la Llei de mobilitat, aprovada el Mestre i la Sra. Mayol, i també pels Srs. Portabella, 2003. En conclusió, fa sis anys que s'espera que el Florensa i Martínez i la Sra. Capella–, i catorze en Parlament de Catalunya aprovi l'esmentada llei. contra de la resta de membres del Consistori assis- Altrament, aquest Ajuntament s'ha limitat a apro- tents a la sessió. var un recàrrec en l'IBI el 1992 per finançar el Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de transport públic, que ha representat una recaptació Catalunya anual de 52 milions d'euros a Barcelona, i de 72 Pp 2. El Consell Plenari de l'Ajuntament de Bar- milions si s'hi inclou l'àrea metropolitana. Considera celona acorda: Constituir una comissió política for- que aquest recàrrec és injust i injustificat perquè no mada per tots els presidents dels Grups Municipals es pot fer pagar el mateix a barris de Barcelona i a amb representació en el consistori, per tal de bus- municipis metropolitans que reben de manera desi- car el consens en la definició de les línies marc d'un gual els serveis de transport públic; i injustificat Pacte Ciutadà per Ciutat Vella que posteriorment es perquè la propietat no té cap mena de relació amb referendi amb els veïns, veïnes, comerciants i enti- el finançament del transport públic. I afegeix que, tats del Districte. no satisfets amb això, aproven un increment de les El Sr. Martínez inicia la seva intervenció recor- tarifes que els darrers tres anys ha duplicat l'IPC. dant que, ara fa trenta anys, Ciutat Vella va co- Per acabar, reitera la seva predisposició a parlar mençar a projectar un seguit d'actuacions urbanís- de finançament de transport públic tant a l'Estat tiques, que després es van concretar en el PERI de com a la Generalitat; si aquest Ajuntament està Ciutat Vella, a partir d'un debat entre els veïns i disposat a suprimir el recàrrec de l'IBI i a congelar veïnes, els comerciants i les entitats del districte, les tarifes, els donaran el seu suport. que es va traduir en actuacions urbanístiques de Finalment, agraeix els vots a favor de la proposi- transformació que han estat molt importants. Con- ció, valora les abstencions pel que representen i, sidera, però, que ha arribat el moment de revisar desitjaria que el Grup Socialista fos coherent. els plantejaments, atès que la transformació urba- El Sr. Freixedes entén que aquest debat repetit nística no ha anat acompanyada de les mesures té la virtut de deixar clar que, actualment, l'únic necessàries perquè actués de motor de transforma- que defensa l'augment de tarifes és el Grup Socia- ció social, situació a la qual se suma la pèrdua de lista, malgrat que en aquesta cambra el seu vot confiança de la ciutadania arran d'esdeveniments contrari no té el mateix valor que té a l'EMT. També recents ocorreguts a Ciutat Vella. vol deixar molt clar que el Grup de CiU aposta fer- En el marc del debat encetat per trobar una solu- mament per trobar una solució al finançament del ció als problemes que el districte està vivint darre- transport públic metropolità, i aprofita per referir-se rament, que en definitiva afecten l’equilibri d’usos la proposició que es va aprovar a l'EMT, que és individuals i col·lectius i malmeten els valors de la l'òrgan adient per discutir aquest assumpte, a fi convivència a la ciutat. Referint-se a fets concrets, deixar clara la posició del seu grup que incideix, destaca la tramitació de l'hotel de Palau de la Músi- essencialment en el finançament. ca, amb el resultat de tots conegut; l'afectació im- La Sra. Escarp tanca els torns d'intervenció amb plícita de molta activitat privada en l'espai públic; la consideració que el Grup del PP és víctima del les eternes propostes de transformació que no arri- seu discurs. Insisteix que el seu Grup ha mantingut ben; la imputació de funcionaris en referència a sempre una posició clara, coherent i responsable en llicències d'activitat, molt qüestionades per la ciu- tots els organismes on s'ha pronunciat. Ha fet una tadania, i que se sumen als problemes que, malgrat aposta clara per un transport públic com a element tenir una solució molt lenta i complexa, no s'acaba de cohesió i d'equilibri territorial, una aposta per la d'entendre amb quins mecanismes els pretén abor- inversió i el creixement de la xarxa, per l'increment dar l'administració municipal. de les aportacions econòmiques i, també, per l'in- Així doncs, se sumen a la proposta política feta crement de la tarifació social. per la regidora del districte de Ciutat Vella, ara fa Contràriament, el Grup del PP aporta una vegada uns dies, en el sentit que calia un nou acord i unes més acords que saben que no són competència noves bases per al districte, que han de passar, d'aquest Plenari. Evidentment, era possible un altre necessàriament, per una redefinició del model ur- acord: el que es va aprovar a l'EMT, i al que s'aca- banístic, vist des de la seva globalitat com a eina ba de referir el Sr. Freixedes. Altrament, entenen transformadora en l'àmbit social. Cal un marc d'ac- mancat de sentit aprofitar les conjuntures i presen- tuació específic en l'espai públic que abasti políti- tar propostes oportunistes. ques urbanístiques, socials i de control; la implica- S’aprova la proposició / declaració de grup en ció del conjunt d'administracions més enllà de la debat amb dinou vots favorables –emesos pels Srs. implicació municipal; la participació com a nou pa- NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 683 radigma de gestió per superar l'estatus actual i fer El Sr. Fernández Díaz diu que el seu Grup està a efectiu el control de la ciutadania en tot allò que favor de promoure acords de ciutat, fins i tot succeeix en el seu entorn. aquells que per la seva transcendència requereixin Precisa que aquest pacte no ha de substituir les consens de tots els grups municipals. En aquesta accions puntuals que es puguin formular en relació ocasió, òbviament, el Grup del PP no pot rebutjar a l'espai públic, al control, la inspecció o determi- una proposta que reclama diàleg, capacitat de sín- nades propostes urbanístiques, però sí que ha d'as- tesi i arribar a un acord entre tots els grups per un sentar els objectius a curt i mitjà termini. districte que té abast de ciutat. Una altra cosa és Insisteix que es refereixen a un pacte producte que el Grup del PP tingui una certa dosi d'escepti- d'un debat, que en bona part ja s'ha dut a terme a cisme i de crítica pel retard amb què arriba la pro- partir de les aportacions de les associacions de posta, atès que el Grup proposant ha estat anys al veïns dels barris de Ciutat Vella, que ha de perme- govern de la ciutat sense proposar un acord d'a- tre posar fil a l'agulla a fi d'endegar una dinàmica questes característiques. que superi la crisi de confiança. Significa que s'han formulat diversos planteja- Finalment, indica que el seu Grup ha transaccio- ments els últims anys, no només d'aprovació de nat aquesta proposició a partir de propostes de la plans urbanístics, sinó de plans d'usos; s'han apro- mateixa regidora de Ciutat Vella en nom del govern vat el PAD i el PAM, on s'inclouen diverses mesures i llegeix el nou enunciat, que és el que consta. de govern i decisions estratègiques sobre el futur La Sra. Homs anuncia que el seu Grup s'abstin- de Ciutat Vella, en les quals, remarca, han importat drà en la votació d'aquesta proposició, i precisa que molt poc els posicionaments dels grups de l'oposi- ho fan per responsabilitat, per Ciutat Vella i per la ció. De tota manera, però, es felicita per aquesta mateixa ciutat. Afegeix que aquesta abstenció con- proposta de diàleg i d'acord malgrat que arribi tard té un punt de crítica i d'exigència, alhora que plan- i els generi un cert escepticisme. teja la qüestió de si cal un pacte ciutadà per definir Tot seguit, afegeix que caldrà conciliar aquesta els eixos estratègics d'acció a curt i mitjà termini al proposició amb tots els instruments de participació districte. Es pregunta si és necessari tornar a as- que ja estan en marxa i que, en ser tants i tan di- seure's per parlar de què cal fer amb Ciutat Vella. versos –consells de barri, audiències públiques, Altrament, entén que el govern ja té definides unes comissions informatives–, dispersen la seva utilitat. línies d'actuació que han d'haver quedat definides Subratlla que ara és moment de governar i de en el PAD i en el marc estratègic del PAM, alhora prendre decisions, més encara en un districte com que també s'han dibuixat en l'informe sobre el Ra- Ciutat Vella que, lamentablement, és notícia per la val presentat en aquesta cambra no fa gaire; i re- degradació dels serveis públics –el de la neteja sota marca que tots aquests documents han estat fruit mínims–, el deteriorament de la convivència ciuta- de processos de participació ciutadana. dana o la inseguretat galopant. Considera, per tant, que no cal un nou pacte per Manifesta la voluntat del seu Grup de donar su- definir nous diagnòstics i teories, atès que allò que port a qualsevol iniciativa de diàleg amb les enti- esperen els veïns i les veïnes és acció, respostes i tats, les associacions i a totes aquelles iniciatives, solucions, que significa complir amb els compromi- al marge del Grup que les proposi, que redundin en sos del PAD, amb les iniciatives aprovades al Plenari benefici de la ciutat. del districte, o de les nombroses propostes sorgides Remarca la nitidesa de les propostes del seu de la regidoria del districte. Entén, doncs, que caldria Grup que demanen més ordre, més autoritat, més estar parlant de tot això i no de més marcs teòrics. policia per lluitar contra la delinqüència i l'incivis- Contràriament, subscriuen la segona part de la me, més recursos pel que fa als serveis públics i proposició que emplaça al consens i al diàleg; i, en actuar amb menys complexos contra la immigració aquest sentit, s'ofereixen a col·laborar en tot allò il·legal, i recorda, en aquest sentit, que el seu Grup que faci falta, sempre des de l'òptica d'oposició, va ser el primer a formular una denúncia contra els però sense posar pals a les rodes, i exigint unitat pisos-pastera, i les crítiques que va rebre per part quan calgui, també per part del govern; fiscalitzant del govern de la ciutat. quan ho considerin convenient, sempre, també, Afegeix que se'n felicitaran, també, si aquest amb consens i diàleg. acord ha de servir per redreçar les polítiques equi- Exigeixen un tracte diferenciat per al districte de vocades pel que fa a les narcosales, per actuar amb Ciutat Vella, que no vol dir només disposar d'un Pla més determinació contra el mobbing immobiliari, i a d'usos, sinó un reconeixement de la diferència, atès favor de la gent gran, un segment d'edat molt des- que Ciutat Vella, per centralitat i per capitalitat, afavorit al districte. paga uns excessos que s'han de tenir en compte Posa de manifest, però, el seu escepticisme da- quant als recursos i en els pressupostos municipals, vant la possibilitat final d'arribar a acords clars, així com que totes les dinàmiques que s'hi provo- atès que el discurs del PP és molt més nítid quant a quen tinguin ressò en la política municipal. Remar- les exigències que ha formulat més amunt. ca que això és el que mereix Ciutat Vella i el que El Sr. Gomà es remet, d'entrada, al compromís vol el Grup de CiU. històric d'aquest Ajuntament i del conjunt de la 684 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 ciutat amb Ciutat Vella. Al llarg de les tres últimes econòmica per a la seva millora i dinamització. dècades s'han elaborat al districte polítiques po- Aquell projecte va requerir anàlisi i visió estratègica tents d'habitatge públic, de regeneració del teixit en el planejament, amb el reconeixement i la pro- urbà, de revitalització econòmica, de convivència; tecció del seu patrimoni arqueològic i arquitectònic i s'ha arribat a acords, s'ha dialogat, atès que si no amb la creació d'infraestructures culturals i museís- hagués estat així, avui Ciutat Vella seria molt dife- tiques; va requerir polítiques de rehabilitació, de rent, desertitzada, amb dinàmiques d'expulsió mas- pacificació dels carrers, de millora de la qualitat de siva de població. Altrament, Ciutat Vella guanya l'espai públic i, sobretot, en l'aposta per la perma- població, té una estructura social diversa i rejove- nència i reforç del seu teixit veïnal com a garant del nida i interclassista, on la majoria d'espais funcio- control de qualitat, del control social i impulsor de nen amb dinàmiques de trobada i de convivència. millores. No pretén amagar, però, que Ciutat Vella té pro- Tal i com aquí s'ha posat de manifest, en trenta blemes, alguns que comparteix amb la resta de anys s'ha fet evident que els paràmetres inicials districtes de la ciutat, però també en té d'especí- amb què es va treballar han estat sobrepassats per fics, derivats de realitats emergents que tenen un dinàmiques globals que no s'havien pogut preveure. gran impacte en el teixit social i urbà; el turisme, el Per això, aquest govern treballa en la detecció d'a- canvi del teixit econòmic o un mercat d'habitatge quests fenòmens i en les seves causes; ha establert que ha generat fenòmens com l'assetjament immo- nous mecanismes per la lluita contra l'assetjament biliari. immobiliari, ha demanat canvis legals en lleis auto- Per tot plegat, està convençut que cal una reno- nòmiques a fi de guanyar capacitat d'incidència en vació del pacte de Ciutat Vella, que ja s'ha posat en l'ordenació de l'activitat econòmica, ha reforçat la marxa liderat per la regidora del Districte, amb coordinació de la xarxa escolar i la millora dels seus fermesa i convenciment. Per tant, cal avançar en la equipaments, ha denunciat el perill d'un Raval as- formalització d'aquest pacte tal i com recull la pre- sistencialista especialitzat en l'exclusió social, i ha sent proposició. Caldrà intensificar polítiques, fixar posat en evidència la incidència de les activitats noves estratègies; però també caldrà incloure en empresarials opaques. El govern municipal treballa aquest pacte els nous agents veïnals, socials, co- per atendre la petició de veïns i veïnes que recla- munitaris, econòmics, empresarials, i incorporar-los men un full de ruta per garantir que, davant la no- en els processos de canvi. va realitat global, es trobin els mecanismes per Certament, coincideix amb què cal que el govern continuar garantint el compromís de tothom; la de la ciutat impulsi i lideri des de la concertació i la ciutadania reclama coherència d'accions i d'inversi- cooperació política i social. Entén, tanmateix, que ons, implicació de totes les administracions compe- no és senzill intervenir en els centres històrics d'u- tents i compromís i responsabilitat social de les na ciutat global com Barcelona, però és possible, empreses presents al territori. com ja s'ha demostrat, i ara cal iniciar una nova Finalment, aprofita la seva intervenció per agrair etapa d'aquest compromís. Ciutat Vella haurà de el compromís de tots els regidors adscrits a Ciutat continuar aportant tot el seu capital històric, de Vella, de l'oposició i del govern, que han fet possi- memòria, de simbolisme i, sobretot, una realitat ble el consens durant aquests darrers tres anys. convivencial de present i de futur, de manera que El Sr. Martínez agraeix als Grups del govern mu- continuï sent punta de llança de la diversitat, la nicipal i al del PP el seu suport a la proposició, alho- solidaritat comunitària, el respecte a totes les for- ra que posa de manifest que no entén els motius de mes de convivència i de processos de regeneració l'abstenció del Grup de CiU, atès que en altres oca- urbana i econòmica. sions han expressat el mateix que aquesta proposi- La Sra. González intervé com a regidora del dis- ció: que l'urbanisme projectat fa trenta anys ha tricte de Ciutat Vella; anuncia el vot favorable del estat superat, calen noves eines de transformació i Grup Socialista i aprofita per agrair al Grup d'ERC la pensar què es vol fer en el districte, tenint en presentació d'aquesta proposició, que parla de compte el debat que ja ha fet la ciutadania que, compromís polític, de corresponsabilització ciutada- fins a dia d'avui, ha estat obviat en part perquè no na de veïns i veïnes, d'entitats, empresaris i admi- anava en la direcció que volia el govern de la ciutat. nistracions. En definitiva, parla de consens i de Planteja, tot seguit, la qüestió de com cal abordar diàleg, per tant, es refereix a la matèria primera l'àmbit estratègic del turisme en relació a Ciutat que constitueix actualment Ciutat Vella: el resultat Vella i què cal fer en relació a les activitats hoteleres d'un pacte ciutadà i institucional per part d'un ajun- del districte a fi que, tal i com demanen els veïns, tament democràtic que va apostar per la recupera- sigui una activitat que es vertebri en tota la ciutat ció del centre històric de la ciutat ara fa trenta per potenciar la mixtura d'usos; també cal saber què anys. Llavors, aquesta aposta va convocar tothom, cal fer en els indrets de Ciutat Vella on no s'ha pro- es va convertir en una reivindicació de la ciutat duït cap mena de transformació i que suposen una sencera, en un reconeixement del centre, en un oportunitat des del punt de vista urbanístic; què cal sumatori de complicitats, en un pacte de les institu- fer amb les grans avingudes que travessen el distric- cions amb la ciutadania, i en una forta inversió te –la Rambla, la Via Laietana o el passeig Marítim. NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 685 Observa que tots aquests elements apareixen el blog mediàtiques, sinó que necessita el compromís i de la Sra. Homs, motiu pel qual estaven convençuts l'esforç de tothom i atendre les demandes urgents que CiU votaria a favor de la proposició. Significa dels veïns i veïnes amb visió estratègica i amb un que, aquest, no és un pacte més, sinó que és el pac- pla de futur. te, per la qual cosa s'ha esmerçat tant de temps. Tal Finalment, agraeix novament el compromís de i com van posar de manifest en el debat sobre el tothom amb Ciutat Vella i està convençuda que el Raval i la seguretat, el seu Grup no vol contempora- pacte recollirà les aspiracions de tots i totes. nitzar el que succeeix a Ciutat Vella, especialment en El Sr. Alcalde dóna per finalitzat el debat d'a- zones determinades. Tanmateix, estan disposats a questa proposició del Grup d'ERC i destaca la seva esgotar totes les línies possibles per aconseguir una rellevància. Remarca que, a partir d'una acció de direcció adequada en la definició del dret de la ciu- govern on impera la diagnosi i l'acció, liderada per tat, un concepte que relliga elements que fins ara es la regidora del Districte, cal un pacte que significa tractaven per separat, i que requereixen un plante- la implicació de molts sectors i de moltes adminis- jament conjunt; el dret a un urbanisme que signifi- tracions. qui una eina de transformació integral i social en el S’aprova la proposició / declaració de grup en conjunt de les ciutats, que en aquest cas concret debat amb dotze abstencions –emeses pels Srs. significa reconstrucció; el dret de la ciutat a la seva Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, mobilitat; l'espai públic com a plataforma comuna de Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs vida social de la ciutat i d'evitació de formes diverses i Vila– i vint-i-vuit vots a favor de la resta de mem- d'exclusivitat de l'espai; i la participació com a gran bres del Consistori assistents a la sessió amb el paradigma per compartir les decisions sense perver- següent redactat transaccional: tir el sistema democràtic i sense exercir el despotis- El Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona me il·lustrat. acorda: Instar al govern municipal que es formalitzi Agraeix, doncs, als grups municipals que han sa- el compromís d’un consens i d’una corresponsabilit- but reconèixer l'oportunitat d'aquest gran pacte de zació de ciutadans, entitats, empresaris i adminis- Ciutat Vella, i està convençut que tots plegats es tracions, en un pacte ciutadà per a Ciutat Vella que corresponsabilitzaran sense deixar de banda el dia defineixi els eixos estratègics d’acció a curt i mitjà a dia del districte. termini. La Sra. Homs precisa que el seu Grup vota abs- Amb l’aprovació d’aquest acord els grups munici- tenció per coherència; que estan d'acord amb què pals manifesten la voluntat de treballar en el con- les coses no acaben de funcionar a Ciutat Vella i sens i el diàleg per a fer possible aquest Pacte Ciu- que cal reordenar, reorganitzar i reformular, però tadà. no estan d'acord amb com volen fer-ho, i no creuen que un pacte sigui la manera perquè el govern es b) Proposicions amb contingut de declaració insti- responsabilitzi del que cal fer. Precisament per ai- tucional xò, de les dotze propostes que ha presentat el seu Grup al plenari del districte des de l'inici d'aquest Del Grup Municipal de Convergència i Unió mandat, set han estat aprovades precisament per- Única. El Consell Plenari acorda: 1) Instar al Go- què comparteixen la voluntat de tirar endavant. vern de l'Estat a aprovar els canvis legislatius ne- Observa que resta un any i mig per assolir els cessaris per fer front al fenomen de la reincidència objectius marcats en el PAD i en el mateix PAM, i el múltiple i continuada de delictes. 2) Els Grups Polí- seu Grup exigeix al govern municipal que faci la tics presents a aquest Plenari es comprometen a fer seva feina i exerceixi la seva responsabilitat. arribar aquest prec als seus Grups Parlamentaris al La Sra. González tanca els torns de rèplica per Congrés dels Diputats i a impulsar una acció coor- recordar que aquest pacte, entre altres objectius, dinada. 3) Fer arribar aquesta proposició al presi- haurà de reivindicar la dimensió metropolitana de dent del Congrés dels Diputats, al president del Ciutat Vella, el creixement espectacular del Port, la Senat i als presidents dels Grups Polítics presents a seva façana marítima; caldrà reivindicar el reconei- ambdues cambres. xement de la seva singularitat, la del seu patrimoni, El Sr. Trias presenta la proposició recordant que reconèixer la sobreutilització de l'espai públic i la fa molts anys que plantegen la necessitat absoluta simplificació de l'oferta comercial i empresarial que de prendre's seriosament la situació d'inseguretat a van en contra dels valors de qualitat i de singulari- Barcelona, de convertir-la en una prioritat, tal i com tat de Ciutat Vella. S'hauran de definir les polítiques demana la ciutadania. La inseguretat ha esdevingut de prevenció integral en seguretat i implicar Hisen- una de les preocupacions principals entre els barce- da en el control de l'activitat econòmica opaca; lonins, tot i que, durant anys, aquest Ajuntament caldrà redimensionar el volum d'inversió de totes ho hagi negat, i hagi titllat d'invent de l'oposició el les administracions en un dels territoris amb més problema; en altres ocasions recorrien a l'argument potencial de connectivitat i universalitat del país. que els mitjans de comunicació informaven d'una Conclou amb la reflexió que Ciutat Vella no ha de manera equivocada o esbiaixada; s'han negat les ser mai camp de batalla electoral ni de campanyes mancances en les dotacions policials, i han dit que 686 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 no es necessitava guàrdia urbana de barri. Malau- Tot seguit, a fi d'il·lustrar amb dades aquest es- radament, però, la realitat és tossuda i s'acaba tat de coses, es refereix a la informació proporcio- imposant, per la qual cosa han hagut d'acabar re- nada pel Consell de Seguretat Urbana quant a les coneixent que cal més guàrdia urbana i més mos- dades de delinqüència de 2007 reflectia, com d'ha- sos d'esquadra, i tot i que no parlen de guàrdia bitud, autocomplaença atès que parlava de la re- urbana de barri, sí que es refereixen a la policia de ducció de detencions a Barcelona a causa del des- proximitat. cens de les activitats delictives; igualment, en la Remarca que tot apunta a què, lluny de resoldre reunió del Consell de Seguretat Urbana d'enguany, els problemes, any rere any s'agreuja la situació en referència a les dades de 2008, es posa de ma- d'inseguretat a la ciutat. El nombre de detencions nifest l'increment de detencions que atribueixen a durant el 2008 es va incrementar un 18,9% i con- una major eficàcia policial. cretament les detencions per faltes, ho van fer el Subratlla que el seu Grup ha demanat reiterada- 19,7%. La fiscal en cap del TSJ de Catalunya, la ment més efectivitat policial, més agents al carrer, Sra. Compte, va explicar l'octubre passat que a que s'ha de traduir en més detencions, i ara sembla Barcelona es cometen vuitanta mil furts a l'any i que comencen a tenir en compte els seus argu- cent vint mil petits delictes. A banda d'aquestes ments pel que fa a l'increment d'agents i la revisió dades, que per elles mateixes ja són prou revelado- del marc legislatiu i, en aquest cas, la multireinci- res, el cas més sorprenent és que només 17 perso- dència és un dels aspectes prioritaris per tractar; nes acumulaven 437 detencions, de les quals no- igualment, si s'acara la reforma del Codi Penal, més sis compleixen pena de presó, de manera que caldrà incloure-hi un nou tractament de la reinci- al delinqüent li surt més barat pagar la sanció que dència, que té aspectes diferents quant a la multi- deixar de delinquir, i la inclou com a part inherent a reincidència. la seva activitat. Més policia, noves lleis, fermesa deu contra la de- Entén, doncs, que aquesta situació és molt greu linqüència i l'incivisme, millor justícia i eines socials atès que afecta la seguretat de les persones, la en favor de la integració i contra l'exclusió configu- convivència, la creació de riquesa, la imatge de la ren la fórmula per la qual sempre ha advocat. ciutat –on el 15% del seu PIB prové del turisme. La Sra. Capella inicia la seva intervenció esmen- Igualment, la multireincidència afecta la confiança tant Beccaria, jurista i filòsof italià del XVIII, un col·lectiva i crea desafecció envers les administraci- dels inspiradors del moviment de reforma de l'antic ons públiques. dret penal continental, que es caracteritzava per la Per tot el que acaba de referir, el seu Grup con- seva arbitrarietat i extrema crueltat, i introdueix en sidera que és moment de prendre's seriosament el el pensament de la doctrina penal elements que fenomen de la multireincidència, per la qual cosa continuen vigents i que, en vista de la situació, presenten aquesta Proposició/Declaració de Grup, caldrà continuar reivindicant. Un dels seus argu- que ha sofert una correcció en el punt primer per ments era que l'única cosa que pot convèncer algú part del Grup d'ICV-EUiA, que han acceptat perquè per no cometre un delicte, no és tant la severitat o els sembla que millora el text. la duresa de les penes que li poden imposar, sinó El Sr. Fernández Díaz posa en relleu, en primer tenir la certesa que el càstig, inevitablement, li lloc, que el seu Grup ha denunciat en moltes ocasi- arribarà. Igualment, en la seva obra "Dels delictes i ons la greu situació d'inseguretat ciutadana que les penes", argumenta el ius puniendi de l'Estat, i pateix Barcelona; també, que fa molt de temps que explica com els ciutadans havien dipositat en l'Estat el Sr. Alcalde ignora sistemàticament aquestes de- la confiança que castigaria aquells que havien con- núncies, malgrat que és la màxima autoritat muni- travingut les normes, i que la pena només té raó de cipal i, per tant, el màxim responsable de la policia ser quan és absolutament necessària; diu, també, municipal. Observa que si no es reconeix un pro- que les penes han de ser proporcionals al fet co- blema, difícilment es pot resoldre, però sortosa- mès, atès que no tots els delictes danyen igual a la ment les enquestes fetes han permès obrir-los els societat. Addueix que aquesta cita ve al cas perquè, ulls a aquesta realitat. Afegeix que, tot i que aques- darrerament, s'han vist esdeveniments judicials que ta presa de consciència encara no s'ha traduït en comporten una reflexió important al respecte. En actuacions concretes més enllà de batudes policials aquesta línia, també esmenta Concepció Arenal, desenvolupades davant dels mitjans de comunica- feminista i jurista autodidacta, i la seva frase "odia ció, malgrat que la lluita contra la delinqüència el delicte i compadeix el delinqüent". requereix presència policial al carrer, amb unes lleis Addueix que aquestes reflexions vénen al cas més efectives i una justícia millor. perquè aquesta proposició està carregada de bones Per tot plegat, manifesta que seria benvinguda la intencions per donar una solució a un fet que pro- rectificació de la posició que ha mantingut el Sr. voca malestar ciutadà i dóna una imatge negativa Alcalde els darrers anys, essencialment perquè, de la ciutat. abans de ser alcalde, era regidor de Seguretat, per Tanmateix, però, cal vetllar per la rigorositat de la qual cosa té força responsabilitat política en la la legislació quan se'n demanen modificacions, i situació actual d'inseguretat. que es tingui en compte el marc legislatiu vigent. NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 687 Quant a la multireincidència, posa de manifest multireincidència cal que es col·loquin en la dimen- que no està contemplada en el Codi Penal de 1995 sió adequada. –on sí que apareix el concepte de reincidència–, i Així doncs, la reincidència múltiple és un as- entén que es tracta d'un debat jurídic que no perto- sumpte complex, on s'actua amb eficàcia policial tal ca fer aquí. Així mateix, recorda que el Codi Penal i com demostra el creixement del nombre de de- del 1995 ha sofert 19 reformes, moltes de les quals tencions, i on el problema rau, amb tota probabili- en el període en què el Partit Popular va ostentar el tat, en la resposta judicial. govern de l'Estat. La darrera reforma, del 2003, En aquest sentit, consideren que cal promoure introdueix una modificació substancial respecte a mesures, incrementar els recursos per fer més efi- les faltes, i en el cas del furt, s'hi diu que les perso- caços els instruments existents. Igualment, vol nes que en cometin seran privades de llibertat en- deixar clar que el seu Grup no coincideix amb algu- tre 6 i 18 mesos si en el termini d'un any cometen nes propostes que s'han llançat en alguns debats quatre vegades la mateixa falta. Tanmateix, es va sobre aquesta mena de fenòmens, i afegeix que no oblidar d'establir un registre que contingués les donaran suport a cap proposta que posi en qüestió sentències condemnatòries. Han hagut de transcór- les garanties constitucionals, entre les quals la pre- rer tres anys més perquè es promogués un Reial sumpció d'innocència; que no atenguin el principi decret de 7 de febrer de 2009, on definitivament de proporcionalitat reflectit en l'ordenament jurídic, s'estableix aquest registre. o la possibilitat de decretar presó preventiva per No es tracta, doncs, de legislar de nou, sinó d'e- delictes que no tenen assenyalada una pena de ficàcia i eficiència d'aplicació de les normes vigents reclusió. Tampoc no se sumaran a les propostes i tenir un model de seguretat clar, que és on rau la que vagin en línia de declarar delinqüents habituals veritable política de prevenció del delicte. En aquest persones a qui no s'ha jutjat ni hi hagi una sentèn- sentit, un exemple de política de seguretat poc cia ferma. encertada és que Ciutat Vella és el lloc de la ciutat Conclou, doncs, que tot i que cal lluitar contra la on es cometen més furts i, també, és on hi ha més multireincidència, no és l'aspecte més greu que càmeres de vigilància. afecta la seguretat ciutadana, però cal fer-ho des Igualment, es refereix a què la Fiscal en cap de- de la seguretat jurídica i la garantia dels drets que mana que es recuperi el concepte d'arrest menor, estableix la Constitució. que va d'1 a 3 mesos de presó, i que comporta el Per acabar, posa de manifest el seu acord amb debat sobre en quin tipus de centre s'ha de complir, aquesta proposició com a punt de trobada; coinci- un centre penitenciari o un dipòsit municipal que, deix amb la preocupació i la voluntat política com- per cert, la ciutat no en disposa. partida pels grups municipals per fer-hi front; està El Sr. Mestre precisa que el seu Grup tenia la d'acord, també, amb impulsar una actuació coordi- pretensió que el debat en relació a aquesta propo- nada per abordar aquesta problemàtica. sició fos políticament responsable i que se centrés La Sra. Escarp anuncia, d'entrada, el vot favora- en allò que realment succeeix a la ciutat, i conside- ble del Grup Socialista i expressa el seu agraïment ren que la proposició respon a aquesta voluntat pel fet que els grups municipals s'hagin sumat a les perquè significa un punt de trobada per als grups propostes i reconeguin el treball del govern munici- municipals, i avança que el seu Grup hi votarà a pal en un marc de tractament integral de la segure- favor. tat i la convivència, com un dels eixos prioritaris de Consideren que per fer un debat responsable cal l'acció de govern. Lamenta, tanmateix, que algunes dimensionar allò de què es parla i la gravetat dels de les intervencions, en concret la del Sr. Fernán- fets que es tracten. Admet que la inseguretat ciuta- dez Díaz, hagin desvirtuat el debat, i s'hagi perdut dana, que ha estat l'aspecte prioritari en les inter- l'oportunitat de fer un debat necessari. vencions dels representants dels grups de CiU i del Posa de manifest que, amb la presentació d'a- PP, és una realitat, però cal discernir el que real- questa proposició, s'ha recollit el suggeriment de ment està passant. Segons la darrera enquesta de l'alcalde en la darrera reunió del Consell de Segure- victimització, l'índex de victimització de 2008 és tat Urbana, fet que significa una adhesió al pacte lleugerament inferior al del 2007 i el més baix des per la qual es felicita. del 2004; indica que la majoria de fets contra la Subratlla que les estadístiques policials, la fisca- seguretat personal són sense violència, i que es lia, la judicatura i el ressò als mitjans de comunica- tracta d'una tendència en creixement; i de les da- ció de la problemàtica de la multireincidència fan des sobre detencions del 2008 destaca, com també concloure que és un dels fenòmens que genera més ha fet el Sr. Trias, que només 17 persones acumu- sensació d'inseguretat i d'impunitat, on el treball len 437 detencions, i creen una sensació d'impuni- policial constant i continuat no és suficient per tat entre la societat. abordar-lo. Cal, doncs, tancar el cercle, donar-li un Com ja ha dit més amunt, cal dimensionar els abordatge integral, per la qual cosa el treball d'a- assumptes que es tracten en el debat, i en aquest quest govern gira entorn de tres eixos: modificaci- sentit, valorar les tendències positives observades a ons legislatives noves o donant suport a algunes de fi de consolidar-les. Altrament, aspectes com la les que la reforma en curs poden millorar; reformes 688 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 d'organització judicial a fi de millorar els circuits sos i les mesures organitzatives necessàries per fer d'informació i d'informatització; i reformes de plan- front al fenomen de la reincidència múltiple i conti- ta judicial, per a què han obert converses amb la nuada de delictes. 2. Els Grups Polítics presents a judicatura, la fiscalia, el ministeri de Justícia, el aquest Plenari es comprometen a fer arribar aquest Consell General del Poder Judicial i, també, amb prec als seus Grups Parlamentaris al Congrés dels alguns dels presidents de Grup municipal. Afegeix Diputats i a impulsar una acció coordinada. 3. Fer que cal tenir en compte la fragmentació de les arribar aquesta proposició al president del Congrés competències judicials i la necessària coordinació i dels Diputats, al president del Senat i als presidents complementació de les propostes a fi que tinguin dels Grups Polítics presents a ambdues cambres. èxit. Remarca que cal fer-ho bé i no es pot reduir tan c) Precs sols a una modificació del Codi Penal, i cal evitar contradiccions com la que es va produir amb les Del Grup Municipal de Convergència i Unió modificacions del 2003 que, a la pràctica, han estat Pc 1. 1) Que es procedeixi a l'immediat desman- impossibles de tirar endavant el que es proposaven. tellament i desconstrucció del circuit infantil de Reconeix que, per fer-ho bé, cal l'acord de tothom, trànsit ubicat en el fossat del Castell de Montjuïc. 2) que és positiu per reflectir-ho davant dels grups Que s'informi sobre els responsables polítics i ad- parlamentaris, però també és bona la feina prèvia, ministratius que han autoritzat o permès la seva la prudència i la constància. construcció i, en el seu cas, s'exigeixin responsabili- Significa, finalment, que la proposició deixa tras- tats. 3) Que s'informi del cost que ha comportat la lluir un cert oportunisme, una certa apropiació polí- construcció del circuit. tica del treball del govern municipal que, en alguns El Sr. Ciurana formula el prec. Indica que al fos- moments i en alguns aspectes, han intentat rebai- sat del Castell de Montjuïc, a pocs metres d'on fou xar i ridiculitzar. Això no suposa, però, que no pu- afusellat el President Companys, l'Ajuntament hi ha guin treballar conjuntament, però cal fer-ho ade- construït un circuit de trànsit infantil, que substitu- quadament i sense precipitacions. eix el del parc de la Ciutadella que ha hagut de ser El Sr. Trias agraeix, en primer lloc, el vot favora- traslladat arran de l'ampliació del zoo. Considera, ble dels grups municipals a aquesta proposició. però, que aquesta ampliació no s'ha de fer a costa Pel que fa a l'acusació de la Sra. Escarp d'opor- de la memòria històrica i del seu patrimoni i de ferir tunisme de la proposta, indica que poden consultar la sensibilitat de la ciutadania. Afegeix que tenen en les hemeroteques per constatar la posició del coneixement que hi ha un requeriment de la Direc- seu Grup sobre aquest assumpte des de fa anys, i ció General de Patrimoni de la Generalitat per a no pretén entrar a discutir-la. l'aturada de les obres fins a la propera reunió del Tot seguit, afirma que coincideix plenament amb Consell de Patrimoni. les reflexions de la Sra. Capella; i que és evident El Sr. Martí confirma que les obres de reordena- que la multireincidència és un factor que provoca ció i millora del zoo de la Ciutadella impliquen el desgast, tant en les administracions com en les trasllat del circuit d'educació viària. Addueix que un formacions polítiques, i això exigeix ser capaços de dels requisit d'aquest equipament és que estigui tenir normatives clares i aplicables; cal la voluntat ubicat en un context que permeti als escolars que d'aplicar la normativa; hi ha d'haver unitat en la hi acudeixin esmerçar la resta del dia fent activitats seva aplicació; i, finalment, disposar dels mitjans fora dels centres escolars. Per aquest motiu, quan adequats per fer-ho, i per aquest motiu accepten es va plantejar on es podia traslladar el circuit es de bon grat l'afegit que el Grup d'ICV-EUiA ha fet va pensar a vincular-lo a un altre gran equipament en el punt primer de la proposició que inclou els com és el Castell de Montjuïc. Així doncs, amb l'im- recursos i les mesures necessàries per fer-hi front. puls de la presidència d'aquest Ajuntament i la res- El Sr. Alcalde també es felicita per l'aprovació ponsabilitat dels departaments de Mobilitat i Urba- d'aquesta proposició perquè entén que reforça una nisme, el consentiment de Parcs i Jardins i estratègia de ciutat preocupada per la convivència l'execució de BSM, s'ha procedit a la realització en l'espai públic, que estableix un procediment clar d'aquesta obra, que ha tingut un cost de 622.000 i concret de diàleg amb els poders legislatiu, execu- euros, incloent-hi el circuit, els accessos i el condi- tiu i el judicial. cionament del que es coneix com la "lluneta de Entén que aquesta és la millor estratègia a la terra" per a ubicar-hi el magatzem i les aules de qual s'afegeix, a més, la unitat política entorn de la suport. Tot plegat s'ha dut a terme amb els infor- diagnosi i les propostes per lluitar contra la impuni- mes favorables del Departament de Patrimoni d'a- tat. quest Ajuntament i seguint totes i cadascuna de les S’aprova, per unanimitat, la proposició amb con- recomanacions i els requeriments de la Comissió de tingut de declaració institucional en debat amb el Patrimoni de Catalunya, considerant que l'empla- següent redactat transaccional: çament és bo no només per al circuit d'educació El Consell Plenari acorda: 1. Instar al Govern de viària, sinó que també és útil per al desenvolupa- l’Estat a promoure els canvis legislatius, els recur- ment del castell de Montjuïc i respectuós amb la NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 689 seva funció de memòria històrica i, per tant, al ser- de 677 milions d'euros i, finalment, el somni de vei de la ciutadania. tenir una gran estació al nord de la ciutat que per- El Sr. Ciurana addueix que en cap altra ciutat meti articular el transport públic en aquesta zona i passaria que s'instal·lés un circuit d'aquestes carac- el connecti amb l'estació de Sants comença a ser terístiques en un monument emblemàtic; i és preci- una realitat i, per tant, és una notícia molt bona, sament amb fets com aquest que es posa de mani- que mai no havia tingut una perspectiva tan clara fest que el govern municipal no té la concepció de com ara, per la qual cosa està perfectament justifi- capitalitat de Barcelona, alhora que significa una cada l'alegria que l'alcalde va expressar com si a manca de respecte pel patrimoni, la història i la Barcelona li hagués tocat la grossa. memòria de la ciutadania. Quant a tot el que ha quedat pel camí, discrepa Remarca, també, que el Pla director de Montjuïc que sigui tant com expressa el Sr. Vives, però, en no contempla aquest circuit, de manera que una tot cas, moltes menys coses que les que han estat vegada més es passen per alt planificacions i pactes a punt de deixar per l'actitud irresponsable del seu previs. En aquest sentit, recorda que el béns cultu- Grup. rals d'interès nacional requereixen l'autorització El Sr. Vives considera que la irresponsabilitat és prèvia del Departament de Cultura de la Generalitat del govern municipal, ja que està disposat a signar i, en aquest cas concret, no té notícia que l'hagin acords i a celebrar qüestions que per a qualsevol obtinguda. altre serien una claudicació, és a dir, una "abaixada El Sr. Martí insisteix que aquest Ajuntament ha de pantalons". Entén, per tant, que celebrar que recuperat el castell de Montjuïc per a la ciutat i una estació es posi en marxa amb dotze anys de honora la memòria històrica d'aquest emplaçament, retard no és, precisament, per llançar coets. mentre que, al seu entendre, la posició del Grup de Admet que l'estació és molt important, però CiU significa convertir-lo en un immens mausoleu, també és important fer-se respectar, i en aquesta alhora que no el considera autoritzat a atorgar car- línia els recorda que l'estació d'Atocha s'ha fet en tes de naturalesa sobre el respecte i l'estimació a la quatre anys, mentre que la de la Sagrera, insisteix, memòria, en aquest cas, del President Companys. n'ha hagut d'esperar dotze; i el tren no s'hi aturarà Els demana, doncs, que acceptin que Barcelona ha el 2012, tal i com el Sr. García-Bragado va anunciar recuperat un gran patrimoni que servirà per hono- fa quatre dies. rar la memòria dels qui hi van patir, però també Insisteix que ningú no té la certesa que l'estació per al present i per al gaudi de la ciutadania. estigui a punt el 2016, ni com es finançarà, atès que aquest és el motiu pel qual pateix retards. d) Preguntes El Sr. García-Bragado lamenta l'expressió "abai- xar-se els pantalons" que ha emprat el Sr. Vives Del Grup Municipal de Convergència i Unió per definir una actitud. Contràriament, reitera que Pg 1. Quin és el capteniment del govern munici- una gran irresponsabilitat va ser que CiU no hono- pal sobre la previsió de que, si no hi ha més contra- rés els acords de la cuitat amb el govern de l'Estat i temps, la construcció de l'estació de La Sagrera no el de la Generalitat que, altrament, van signar amb estarà enllestida abans de 2016? molt d'entusiasme quan ostentaven el govern de El Sr. Vives presenta la pregunta, amb la qual Catalunya. Considera que es tracta d'una actuació pretenen aclarir els terminis per a la posada en de total cinisme polític, sense precedents, obviant marxa de l'estació de la Sagrera, atès que el mateix la importància que aquesta infraestructura suposa Sr. Alcalde es felicitava, fa ben poc, per la notícia per a la ciutat. que el 2016 l'estació estaria acabada, i assegurava Conclou, doncs, que malgrat el Grup de CiU, l'a- que a Barcelona li havia tocat la grossa. Altrament, cord avança i el progrés de Barcelona està garantit. el seu Grup considera que no és, precisament, que Del Grup Municipal del Partit Popular Barcelona hagi tret la rifa, sinó que hi té dret legí- Pg 2. Quines actuacions ha dut a terme l'alcalde tim. Recorda que en el transcurs de tots els anys per millorar el finançament municipal per part de que dura aquest procés, el preu que ha pagat la l'Estat? ciutat ha estat molt importat; pel camí ha deixat El Sr. Fernández Díaz es refereix a què fa molt edificis singulars, compromisos polítics i innumera- poca estona que s'han aprovat els Pressupostos mu- bles ajornaments. nicipals en aquesta sessió, i si es comparen les pre- Consideren, doncs, que tractar aquest termini visions pressupostàries per al 2010 amb el pressu- com si fos un premi graciable que atorga l'Estat post del 2009 es pot comprovar que el capítol està absolutament fora de lloc. Tanmateix, sospita d'ingressos i d'aportacions de l'Estat es redueix en que s'han perdut alguna mena d'informació i, per 276 milions d'euros; una reducció, d'un any per l'al- aquest motiu, formulen la pregunta. tre, del 22,8%, és a dir, dels 1.212 milions pressu- El Sr. García-Bragado respon que allò realment postats per al 2009 als 936 milions per a l'any vi- important és l'inici de les obres de la Sagrera, tal i nent, en què s'inclou una reducció de 170 milions com va anunciar l'alcalde. Aquesta estació comença d'euros del fons complementari de finançament, mo- a ser una realitat; les obres es liciten per un import tiu pel qual el seu Grup presenta aquesta pregunta. 690 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 El Sr. Carnes recorda que en el debat d'aprovació la demanda en alimentació i serveis socials a la dels Pressupostos per a l'any vinent ha expressat ciutat de Barcelona? que s'ha produït una reducció del 18,7% en els fons El Sr. Fernández Díaz formula la pregunta, i re- a què s'ha referit el representant del Grup del PP. corda que els serveis socials atenen cent quaranta Remarca que l'alcalde, durant aquest any, ha fet mil persones de mitjana cada any, dues terceres moltes gestions –satisfactòries quant al balanç fi- parts de les qui ho necessiten, per la qual cosa hi nal– per obtenir aquests percentatges, atès que si ha moltes persones que resten al marge de rebre s'hagués seguit l'evolució de les previsions inicials, aquests serveis. La situació de crisi que pateix el els percentatges eren francament preocupants, de país significa que noves persones i famílies recorren manera que s'han esmerçat esforços a fi que l'im- a demanar ajuts d'aquesta mena per primera vega- pacte fos el menor possible en les hisendes locals. da atès que no poden cobrir les necessitats bàsi- El Sr. Fernández Díaz posa de manifest que, ques. Segons Càritas, una tercera part de les per- malgrat que el Sr. Alcalde no respon mai les pre- sones assistides enguany són nous pobres; de guntes que li adrecen, els tinents d'alcalde que les manera que aquesta conjuntura ha generat al país, responen tampoc no els aclareixen els continguts i a la ciutat, una veritable situació d'emergència de les preguntes. Insisteix que en aquest cas volen social que obliga totes les administracions a incre- saber les accions que s'han dut a terme, i afegeix mentar els recursos adreçats als serveis socials que la formulació de la pregunta no és casual, d'en- públics, però també els que es destinen a les enti- trada per la gravetat de la reducció dels ingressos tats socials que presten aquests serveis com ara que aporta l'Estat a Barcelona. En definitiva, sem- Càritas, Creu Roja, Banc d'Aliments i ONG entre bla que el finançament no tan sols no avança, sinó altres, sense les quals la greu situació provocada que retrocedeix; i, a fi d'il·lustrar l'impacte que per la crisi econòmica seria molt pitjor. aquest decrement significa en el Pressupost muni- El Sr. Gomà respon que s'ha previst un incre- cipal, manifesta que amb el que es deixa de perce- ment important de recursos adreçat a un perfil de bre es podrien finançar els serveis d'atenció i pro- necessitats emergents a la ciutat a què cal donar moció social, incloent-hi la gent gran, les persones una resposta en serveis socials públics, que són la sense sostre i les persones amb discapacitat; tot el columna vertebral de les polítiques d'acció social, pressupost que es destina a educació, o el destinat juntament amb la capacitat d'articular el treball en a la promoció d'habitatge social. Conclou, per tant, xarxa amb les entitats. que aquest és l'impacte dels 276 milions d'euros Es remet a la seva intervenció amb motiu del de- que l'Estat deixarà d'aportar a Barcelona, sense bat del Pressupost per al 2010 amb un seguit d'e- poder esgrimir cap argument en contra, atès que ja xemples concrets per il·lustrar l'augment pressu- està aprovada la Carta Municipal, l'Estatut i el fi- postari en els àmbits esmentats: per a centres de nançament autonòmic. Així com tampoc no han serveis socials, es passa de 64 milions d'euros el detectat cap moviment per part de l'alcalde per 2009 a 71, 7, en l'atenció domiciliària, de 37 a 42,7 exigir al govern de l'Estat aquests diners. milions, en teleassistència de 3 a 5,3 milions, en El Sr. Carnes lamenta que el Sr. Fernández Díaz serveis d'alimentació i prestacions econòmiques, de confongui els instruments, atès que els fons es 5,5 a 8 milions d'euros, en l'atenció a persones nodreixen amb la recaptació de l'IRPF, l'IVA i els sense llar, de 18 a 20 milions, en atenció residenci- impostos especials, és a dir, de la contribució que al a les persones grans, de 9,6 a 12 milions i en hi fan tots els ciutadans de l'Estat; de manera que centres oberts d'infància, de 3,3 a 4 milions d'eu- si els ingressos per aquests conceptes disminuei- ros. A partir d'aquestes xifres es pot comprovar que xen, el resultat, que afecta de la mateixa manera tots els àmbits experimenten increments impor- les corporacions locals com a les autonòmiques, és tants. Concretament els serveis d'alimentació a què el decrement en els ingressos. s'ha referit el Sr. Fernández Díaz, indica que el Tanmateix, considera que obliden que les previ- 2009 s'han incrementat 120 places per dia en els sions i els plantejaments que s'han anat fent al serveis de menjador social de l'Ajuntament, junta- llarg de l'any eren molt pitjors i que, gràcies a les ment amb un programa de reforç de 3.800 àpats gestions de l'alcalde en representació del municipa- en els menjadors preexistents, i de cara al 2010 el lisme català, han introduït variables i elements que programa públic d'àpats a domicili –SAD–, i el pro- han contribuït que només es produeixi un decre- grama d'Àpats en companyia dels casals de gent ment del 18,7%. Afegeix que també resulta conve- gran experimenten un augment del 65%, fet que es nient fer aquesta mena de gestions de la manera tradueix entorn dels dos mil àpats socials diaris a més discreta i prudent possible, un tret que els Barcelona a finals del 2010. diferencia qualitativament de la manera de treballar Quant al suport a les entitats, una de les priori- del PP, en aquest cas. tats del Programa d'Acció contra la Pobresa era Pg 3. Té previst el Govern Municipal incrementar incrementar anualment en deu el nombre de con- els recursos econòmics i materials dels serveis so- venis signats amb les entitats d'acció social, i el cials públics i els destinats a les Entitats Socials, 2010 serà de dotze convenis amb entitats, de ma- per tal què puguin donar resposta a l'increment de nera que es passarà dels seixanta convenis als se- NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 691 tanta-dos, entre els quals dos referents a persones des per l'activitat de mercats i per la seva ordenan- grans, quatre a infància en risc i sis amb entitats ça. Fa tot just un any es va introduir una modifica- que treballen per a la inserció laboral de persones ció en l'ordenança de mercats que fixava el 22 de vulnerables. desembre de 2009 com a data límit per deixar d'in- Els concerts s'incrementen del 2,4 a 3,2 milions, complir l'ordenança i la llei, de manera que, ahir per la qual cosa el conjunt de les subvencions, con- mateix, aquestes parades havien de deixar de ven- venis i concerts amb les entitats, des de l'aprovació dre animals, o s'havien d'adaptar a la normativa. A del Pla d'inclusió fins ara, ha passat de 2,9 a més més, durant tot el temps que s'ha allargat la mora- de 7 milions d'euros. tòria, tant el Col·legi de veterinaris, que ha estat Conclou, doncs, que la resposta és molt clara des contundent en denunciar l'incompliment de l'orde- del punt de vista de l'increment de recursos. nança i de la llei, així com la mateixa Síndica de El Sr. Fernández Díaz replica que no dubta pas Barcelona han reclamat que l'administració actuï que s'hagin incrementat els recursos públics i re- amb més diligència; alhora, diverses entitats ani- marca que tampoc ho ha negat en la seva interven- malistes han denunciat que aquestes parades tam- ció; puntualitza, tanmateix, que tan cert com bé incompleixen la norma reguladora de tractament aquest increment, és que no es dóna l'abast per de residus. atendre totes les necessitats, per la qual cosa no es El Sr. Carnes es remet, també, al fet que el 28 poden donar per satisfets. Posa en relleu que hi ha de novembre de 2008 es va aprovar definitivament mancances tradicionals, tal i com la mateixa Síndi- l'ordenança municipal de mercats i, des de llavors ca de Greuges o Càritas han posat de manifest, ençà, conjuntament amb el districte de Ciutat Vella com ara demores de quasi tres mesos en els ser- s'ha treballat per poder procedir en base a l'orde- veis socials per atendre persones amb demanda de nament jurídic de què disposa la ciutat pel que fa necessitats bàsiques. als quioscos de venda d'animals. El 26 de novem- Addueix que hauria esperant sentir per part del bre d'enguany, s'arriba a un acord amb tots els tinent d'alcalde que, a més d'incrementar els recur- titulars de les parades actuals, que s'informa en el sos atesa la greu situació de crisi econòmica que ha Consell d'Administració extraordinari de l'Institut generat una situació d'emergència social, es faria Municipal de Mercats el 21 de desembre, i que, un esforç afegit incrementant els recursos públics i, fonamentalment, reubica les parades amb altres alhora, donant més suport a les entitats socials i usos o els dóna la possibilitat, si reuneixen els re- religioses que presten serveis d'alimentació i d'ha- quisits de benestar animal, d'establir-se en una bitatge i que estan desbordades. parada que en reuneix cinc, de manera que, d'una El Sr. Gomà conclou que això és precisament el banda es respecta l'ordenament jurídic i, d'altra que faran, apostant clarament perquè l'Ajuntament banda, la tradició i la història de la Rambla. se situï com a eix vertebrador de tota resposta a El Sr. Portabella insisteix que, a dia d'avui, les l'exclusió social a la ciutat, que ha passat de 0 a 8 parades haurien d'estar adaptades o bé tancades si xarxes d'acció per a la inclusió. no s'han modificat. Aquesta és l'única realitat. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Precisa, en aquest sentit, que s'ha arribat a un Catalunya acord amb totes les parades, excepte en un cas, Pg 4. Quin és el capteniment d'aquest govern que dubten que pugui complir la normativa. sobre les parades d'ocells de La Rambla? El Sr. Carnes observa que la paciència també té El Sr. Portabella posa de manifest que ahir ma- mecanismes formals, de manera que, tal i com s'ha teix va acabar la moratòria concedida als quioscos informat en el Consell d'Administració de l'Institut d'ocells de la Rambla a fi de reconvertir-se amb un Municipal de Mercats, un cop finalitza el termini canvi d'activitat o adequar-se a la normativa exis- s'informa als afectats de com ha quedat la situació i tent en relació a la venda d'animals. Observa que el s'inicia el procés. Insisteix, doncs, que l'Ajuntament llarg període de moratòria ha estat fruit de la paci- compleix escrupolosament la legalitat. ència immensa de l'administració i d'una gran vo- Pg 5. Quin és el capteniment del govern munici- luntat negociadora amb els escassos afectats, con- pal sobre el desplegament i l'organització de la cretament 11 parades. Tant la llei de la Generalitat nova contracta de la neteja? de protecció dels animals, del 2003, com l'ordenan- El Sr. Florensa es refereix a l'entrada en funcio- ça municipal sobre la protecció, tinença i venda nament el darrer novembre de la nova contracta de d'animals, estableixen que els animals no poden ser la neteja, que té un procés de desplegament de exhibits com a reclam als aparadors de les boti- quatre mesos. Atesos els dubtes que s'han generat gues, per la qual cosa les esmentades parades in- entorn de l'ús dels nous contenidors, alguns dels compleixen tant la llei com l'ordenança des de fa sis problemes i desajustos en aquesta fase de desple- anys. gament, així com les declaracions de la regidora de Atès que aquestes parades tenen el seu origen Medi Ambient sol·licitant sancions administratives en els llocs de venda d'aviram del mercat de la contra els comportaments incívics dels qui deixen Boqueria, i res a veure amb la venda d'espècies bosses fora dels contenidors, formulen la pregunta exòtiques ni animals de companyia, estan regula- present. 692 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 La Sra. Mayol respon que és decisió d'aquest go- MOCIÓ vern, d'acord amb tots els grups municipals, de no fer balanç del desplegament fins que s'acabi el ter- Amb contingut de declaració institucional mini. Remarca que han demanat als Grups sugge- Única. 1. L’article 19 de la Declaració Universal dels riments, propostes i la detecció de problemes que Drets Humans diu que "tota persona té dreta la lliber- puguin sorgir. És a dir, la seva posició actual és la tat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no d'escoltar, donar explicacions sobre algunes disfun- ser molestat per causa de les pròpies opinions, i el cions detectades, tot i que assegura que alguns cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per aspectes funcionen molt bé i, en aquests casos, el qualsevol mitjà i sense límit de fronteres". desplegament s'està duent a terme a un ritme més 2. El 23 de març de 1976 va entrar en vigor el ràpid del previst. En aquesta línia, informa que s'ha Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics adoptat arribat al 66% de desplegament dels contenidors i obert a la firma, ratificació i adhesió per l’Assem- nous. blea General de les Nacions Unides, en resolució Quant a la referència que ha fet el Sr. Florensa a 2200 A (XXI), del 16 de desembre de 1966. El seu la possibilitat de sancionar els comportaments incí- article 19 diu que "tothom té dret a mantenir opini- vics, assegura que s'està estudiant establir alguna ons sense ingerències i tothom té dret a la llibertat forma de sanció, però en cap cas aplicable en casos d’expressió; aquest dret inclou la llibertat de bus- de manca d'informació. L'única cosa que han deixat car, rebre i difondre informacions i idees de tot clara és que no es resignen davant de l'incivisme tipus, sense consideracions de fronteres, tant si és d'aquells ciutadans que, coneixent el funcionament de forma oral o escrita, o de forma impresa o artís- dels contenidors, continuen deixat les bosses a tica, o qualsevol altre el procediment escollit". terra, de manera que en parlaran amb els grups 3. El principi de proporcionalitat ha de presidir la polítics i s'asseguraran que disposen de totes les norma sancionadora i és una de les bases de garanties jurídiques per aplicar les possibles sanci- l’ordenament jurídic de les democràcies occidentals. ons. 4. Del 7 al 18 de desembre va tenir lloc a la ciu- El Sr. Florensa entén que actualment s'està en tat danesa de Copenhaguen la Conferència sobre el fase de desplegament de la contracta, fruit d'un Canvi Climàtic de les Nacions Unides amb presència ampli consens polític, i ambiciosa en recursos i ob- de delegacions institucionals, ONG, comunitat cien- jectius, que comporta que la ciutadania s'hi acos- tífica i empreses. tumi. És evident que a final de febrer caldrà fer un 5. El passat dijous 17 de desembre, durant el balanç global del procés, però també n'és que si, sopar de gala que va oferir la Reina de Dinamarca mentrestant, es detecten disfuncions i problemes als caps d’estat presents a la Cimera, 4 activistes cal establir mecanismes per solucionar-ho. de Greenpeace, Juan López de Uralde, director de Tot i que estan d'acord amb què no vulguin fer Greenpeace a l’Estat Espanyol, Nora Christiansen, un balanç ara, els sobta que facin declaracions directora de Desenvolupament de Greenpeace a apostant per mesures concretes com ara les sanci- Dinamarca, Christian Schmutz, voluntari i activista, ons, i entenen que hi ha mecanismes menys expe- i Joris Thijssen, responsable internacional de la ditius que podrien ajudar a fer aquest procés d'a- Campanya sobre Canvi Climàtic de Greenpeace, prenentatge per part de la ciutadania com ara els van portar a terme una acció pacífica per reivindi- agents cívics, que aquest estiu han estat presents a car un acord just, ambiciós i vinculat per evitar una la Barceloneta per ajudar a corregir comportaments catàstrofe cimàtica. determinats. Admet que hi ha el problema de les 6. Per aquest motiu foren detinguts i empreso- actituds incíviques, però també hi ha casos en què nats a Vestre Faensel (Dinamarac), en règim d’aï- sistemes de recollida no tenen una resposta ade- llament i sense judici, fins el 7 de gener, càstig del quada davant l'acumulació de bosses entorn dels tot desproporcionat en relació a la protesta realit- contenidors perquè aquests ja han superat la seva zada. capacitat. Per això, d’acord amb el que estableixen els arti- La Sra. Mayol considera que el Sr. Florensa mag- cles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament orgànic nifica unes declaracions seves a un mitjà de comu- municipal de l’Ajuntament de Barcelona, presenta nicació en el context d'una entrevista més àmplia. al Plenari del Consell Municipal la declaració institu- Precisa que actualment els esforços, seus i dels cional següent: serveis municipals, estan encaminats molt més cap L’Ajuntament de Barcelona acorda, amb motiu de a la informació a crear hàbits de recollida selectiva i l’actual situació en què es troben els quatre activis- optimitzar la recollida de residus urbans més que tes de Greenpeace detinguts a Copenhaguen: no pas a establir correctius per a les conductes Primer. Constatar que totes les formes de pro- incíviques. Altrament, tal i com ja es va fer amb la testa pacífica són legítimes i que al llarg de les dè- contracta anterior, no es volen resignar a compor- cades, moltes han estat cabdals per al desenvolu- taments incívics i volen trobar els mecanismes ade- pament de la humanitat, la salvaguarda dels drets quats per eradicar aquestes conductes. humans, la defensa del medi ambient i la pau. NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 693 Segon. Constatar la desproporció existent entre Per aquest Consistori, aquesta tasca ha esdevin- la protesta pacífica dels activistes de Greenpeace i gut una política distintiva que ha consolidat Barce- les mesures imposades per les autoritats daneses lona com una ciutat capdavantera entre aquelles amb la detenció, empresonament en règim d’aïlla- que cerquen una transformació positiva del món i ment i sense judici fins al dia 7 de gener de 2010 a de les relacions internacional. Un paper actiu que fi i efecte que s’adoptin mesures menys feixugues l’hi ha valgut nombrosos reconeixements internaci- per les llibertats individuals. onals. Desenvolupem aquesta política des d’un do- Tercer. Traslladar aquest acord al Govern de Di- ble compromís, exercint l’acció directa amb aquells namarca, a l’Ajuntament de Copenhaguen, a la desfavorits i donant suport a les organitzacions de Presidència del govern espanyol, al Ministeri d’Afers la societat civil compromeses en el mateix esforç de Estrangers, a Nacions Unides, a la Presidència de la solidaritat i cooperació. Un treball que combina Unió Europea, a l’Ambaixada de Dinamarca a Espa- objectius i actuacions pròpies i el suport, projecció i nya, al Consolat General de Dinamarca a Barcelona reforç de la tasca ciutadana. i al president del Parlament de Catalunya. Gràcies a aquestes actuacions, a la gent de Bar- S’aprova, amb el vot en contra dels membres del celona Acció Solidària se la coneix a l’Àfrica Occi- Grup del Partit Popular, aquesta moció amb contin- dental, però també al Líban en la postguerra o pel gut de declaració institucional que ha estat llegida seu compromís solidari en la crida d’ajuda del dar- pel Sr. Portabella després d’haver-se aprovat la rer terratrèmol d’Al Hoceima al Marroc. Amb el urgència amb els mateixos vots. treball i testimoni constant de solidaritat i com- promís del teixit associatiu de la nostra ciutat el nom de Barcelona és reconegut i valorat en molts DECLARACIONS INSTITUCIONALS indrets del món. Sarajevo, Gaza, Quito, l’Havana, Maputo, Medellin, Nablus o al Congo en són exem- DI 1. El passat 29 de novembre de 2009 es va ples. produir el segrest de tres membres de l’associació La Caravana Solidària a l’Àfrica Occidental és Barcelona Acció Solidària a Mauritània, ONG que l’expressió més genuïna i autèntica de la millor organitza des de fa nou anys la Caravana Solidària Barcelona. De la xarxa d’associacions solidàries en a l’Àfrica Occidental per donar suport a 106 projec- barris i districtes que s’uneixen per actuar. Una tes de 35 ONG’s catalanes que treballen en pro- ciutat oberta i compromesa amb el món i que sota grames de cooperació internacional al desenvolu- cap amenaça pensa deixar de ser-hi. pament al Marroc, Mauritània, Senegal i Gàmbia. Avui, quan rebem continues mostres de suport Barcelona Acció Solidària (BAS) és una organit- tant des del nostre país com de moltes de les per- zació sense ànim de lucre fundada l’any 2000 a sones, grups i pobles que al llarg d’aquests anys Barcelona. Té com a objectius principals la coope- han trobat amb entitats de la ciutat un suport per- ració internacional al desenvolupament, l’ajut hu- manent, el Plenari del Consell Municipal, en base manitari i promoure la cultura de la solidaritat i la amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i cooperació a través de diferents accions d’educació 101.1 del Reglament orgànic municipal de l’Ajun- per al desenvolupament. La seva seu social està tament de Barcelona, volem fer la declaració insti- situada a la Masia de Can Portabella al barri de tucional següent: Sant Andreu i té una delegació a Sant Quirze del El Consell Municipal acorda: Vallès (Acció Solidària del Vallès). 1. Condemnar el segrest reivindicat per la facció L’entitat organitza de forma permanent activitats d’Al Quaeda del Magrib d’Alicia Gàmez, Roque Pas- de sensibilització sobre la problemàtica Nord - Sud i cual i Albert Vilalta en terres mauritanes el passat especialment sobre Àfrica, desenvolupa projectes 29 de novembre de 2009 i exigir la seva immediata de cooperació en temes de salut a Mauritània i en llibertat. temes de desenvolupament econòmic i en temes de 2. Donar el seu suport a les famílies dels segres- gènere a Senegal, però sens dubte una de les acci- tats en aquests moments tan delicats, així com a ons més destacades i que desenvolupa des de fa tots els membres de la Caravana de Barcelona Ac- nou anys és l’organització anual de la caravana ció Solidària. Solidària a l’Àfrica Occidental, per donar suport 3. Donar suport a totes les gestions del Govern logístic a molts projectes generats per ONG’s cata- de l’Estat Espanyol i dels Governs d’altres països lanes fent especial incidència en els àmbits de sa- per possibilitar l’alliberament sans i estalvis dels lut, ensenyament i desenvolupament social. segrestats tan aviat com sigui possible. Ara en aquesta situació difícil, dura, amb tres co- 4. Demanar, per tal de facilitar la ràpida resolu- operants segrestats, cal recordar que des de fa ció d’aquest segrest, unitat, prudència i discreció al molts anys des de Barcelona es desenvolupa uan conjunt de la societat i col·laboració amb les insti- tasca intensa i permanent en el camp de la coope- tucions i administracions. ració per al desenvolupament i solidaritat. Sempre 5. Agrair totes les mostres de suport rebudes, al costat de les ONG’s del país, compartint reptes i però especialment les dels pobles i comunitats on objectius. les ONG que col·laboren amb Barcelona Acció Soli- 694 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 dària han teixit una relació des de fa anys de conei- Finalment, desitja a tots els presents un bon Na- xement i solidaritat. dal i un bon any 2010, sense oblidar aquests tres 6. Refermar el compromís vers la tasca trans- cooperants que ho passaran lluny de les seves fa- formadora que tantes associacions, voluntaris, mílies. Destaca el desenvolupament d'aquesta ses- ONG, cooperants i administracions públiques duen sió de Plenari del Consell Municipal en què s'han a terme amb la col·laboració de contraparts locals aprovat assumptes tan importants com el Pressu- per tal d’eradicar les conseqüències i les causes de post municipal per al 2010, les bases per a la con- la pobresa. sulta de la reforma de la Diagonal i resolucions S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració ins- importants sobre aspectes estratègics com ara la titucional que ha estat llegida pel Sr. Martí. problemàtica de la multireincidència. El Sr. Alcalde tanca la sessió en acabar la lectura de la declaració institucional de condemna del se- grest dels tres cooperants de la caravana de Barce- No havent-hi altres assumptes per a tractar, la lona Acció Solidària, i reitera que cap amenaça no Presidència aixeca la sessió a les quinze hores i cinc aturarà la solidaritat de Barcelona amb el món. minuts. Acords Acords de la sessió celebrada el dia 5 de fe- inscriure’l en el Registre de la Propietat i sotmetre brer de 2010 aquesta resolució a la ratificació del Plenari del Consell Municipal; i ratificar també el contingut ín- tegre de l’escriptura pública de reserva de cens Aprovació de l'acta de la sessió de 23 de desem- atorgada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajun- bre de 2009. tament de Barcelona davant del Notari d’aquesta ciutat Sr. José-Javier Cuevas Castaño el 30 de de- sembre de 2009, amb el núm. 2.360 de protocol. C) Part Decisòria / Executiva 4. Ratificar l'adhesió de la ciutat de Barcelona a la Carta Europea per a la igualtat entre homes i a) Ratificacions dones en la vida local, i acceptar les normes regu- ladores d'aquesta Carta, i facultar l'Alcaldia perquè 3. Ratificar la resolució adoptada per l’Alcaldia el pugui dur a terme les actuacions necessàries per a 29 de desembre de 2009, que diu així: aprovar la la plena efectivitat del present acord així com per al transmissió a la Generalitat de Catalunya de nomenament dels representants de l'Ajuntament. l’immoble situat en el carrer Girona, núms. 12-18 i carrer Ausias March, núms. 30-32, conegut com a b) Propostes d'acord Casa Burés, catalogat amb el nivell B de protecció com a bé cultural d’interès local, vinculant la finca COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ al pagament d’una prestació periòdica anual a favor PÚBLICA de l’Ajuntament de Barcelona per mitjà de la cons- titució d’un cens, d’acord amb l’article 565-3 a) 5. Resoldre les al·legacions al Reglament d’Ús de primer de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre la Llengua Catalana de l’Ajuntament de Barcelona cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu a drets formulades durant el període d’informació pública, reals i en els termes de l’acord adoptat pel Govern en els termes que es concreten en l’expedient i de la Generalitat de Catalunya en sessió de 22 de aprovar definitivament el Reglament d’ús de la desembre de 2009, el contingut del qual s’accepta llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona en la íntegrament i s’annexa al present decret; formalit- versió que recull les al·legacions acceptades. zar la constitució del cens en escriptura pública o 6. Aprovar definitivament el plec de clàusules un altre document inscriptible en el Registre de la administratives generals de l’Ajuntament de Barce- Propietat, d’acord amb les previsions del referit lona per a la seva adaptació a la Llei 30/2007, de acord del Govern de la Generalitat de Catalunya; 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic. NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 695 7. Aprovar l'adhesió de la ciutat de Barcelona a recció de Serveis de Planejament, de valoració de la Unió Mundial de Ciutats Olímpiques, acceptar els les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes seus Estatuts i facultar l'Alcaldia perquè pugui dur a de motivació s’incorpora a aquest acord. terme les actuacions necessàries per a la plena 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb efectivitat del present acord. l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ampliació d’ocupació del subsòl del sistema d’espais lliures del sector Nord- COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS Glòries, promogut per la societat Teatre Nacional de Catalunya, SA; requerir al promotor per tal que, en 8. Autoritzar el Patronat Municipal de l'Habitatge el termini màxim de tres mesos a comptar des del a concertar un préstec hipotecari per un import dia següent a la notificació del present acord, consti- màxim de 6.200.000 euros, destinat a finançar les tueixi la garantia, per un import d'11.340 euros, obres d’una promoció de 98 habitatges, en les con- corresponent al 12% del valor de les obres d’ur- dicions que s'adjunten a l'annex. banització inherents a aquest planejament, als efec- tes establerts a l’article 101.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I 1/2005, de 26 de juliol, i com a requisit previ a la HABITATGE publicació d’aquest acord així com de la normativa del Pla; i publicar el present acord i la normativa del Districte de l'Eixample - Districte de Sants-Montjuïc Pla al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona als - Districte de les Corts efectes de la seva executivitat, un cop s’hagi acredi- tat el compliment del requeriment indicat. 9. Aprovar provisionalment, de conformitat amb 13. Aprovar definitivament, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora Pla de millora urbana per a la modificació de l'orde- urbana per a la regulació de les escoles bressol nació dels sòls qualificats de 13E situats en el front municipals emplaçades als carrers de Sant Antoni de l'avinguda de Vilanova, cantonada amb el carrer Maria Claret, núms. 138-146, de Provença, núms. de Roger de Flor, promogut per Hoteles Turísticos 408-418, d’Olzinelles, núms. 73-79 i d’Europa, Unidos, SA (HOTUSA), amb les prescripcions que núm. 39x-41, d’iniciativa municipal, amb les modi- figuren a l’informe de la Direcció de Serveis de Pla- ficacions a què fa referència l’informe de la Direcció nejament; i resoldre les al·legacions presentades en de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, presentades en el tràmit d’informació pública de de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direc- l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe ció, de valoració de les al·legacions; informes, tots emès per l’esmentada Direcció, de valoració de les dos, que consten a l’expedient i a efectes de moti- al·legacions; informes, tots dos, que consten a vació s’incorporen a aquest acord. l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord; i trametre l'expedient a la Subcomis- Districte de les Corts sió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Districte de l'Eixample Modificació puntual del Pla especial urbanístic i de millora urbana d’ordenació volumètrica de l’equi- 10. Aprovar provisionalment, de conformitat amb pament sanitari-assistencial al carrer Benavent, els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de núms. 41-45, promoguda pel Departament d’Acció Barcelona, la modificació del Pla General Metropoli- Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. tà en l’àmbit de les finques urbanes del carrer del Consell de Cent, núms. 433 i 435, d’iniciativa muni- Districte de Sarrià-Sant Gervasi cipal; i trametre l'expedient a la Subcomissió d’Ur- banisme del municipi de Barcelona per a la seva 15. Aprovar definitivament, de conformitat amb aprovació definitiva. l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb Modificació del Pla especial urbanístic d’ordenació l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el volumètrica de part de la finca situada al carrer de Pla especial urbanístic i de millora urbana d’or- Major del Rectoret, núm. 2 (Vila Joana), promogut denació i assignació de tipus pel futur equipament a per Icària Iniciatives Socials, SAL. ubicar en l’interior d’illa del carrers d’Enric Grana- dos, de Rosselló, d'Aribau i de Còrsega, d’iniciativa Districte de Sant Martí municipal; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació ini- 16. Aprovar definitivament, de conformitat amb cial, de conformitat amb l’informe emès per la Di- l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el 696 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 Pla de millora urbana d’ajust d’ordenació de l’edifi- Intensificar les accions solidaries per tal que la cació en el carrer de Pallars, núms. 418-442, pro- ciutadania i els agents econòmics i socials de la mogut per Goal 2003, SL. ciutat col·laborin en el suport a la població haitiana 17. Aprovar definitivament, de conformitat amb davant les necessitats sobrevingudes pel terratrè- l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el mol del passat 12 de gener. Pla de millora urbana de l’illa delimitada pels car- Implicar la ciutat de Barcelona en la crida que la rers de Bolívia, de Bac de Roda, del Perú i prolon- CGLU fa per crear les condicions més favorables per gació virtual del carrer de Provençals, promogut per la elaboració d’un pla de reconstrucció econòmica i Ajuntament-22ArrobaBCN, SAU, amb les modifica- social de les ciutats haitianes, vetllant perquè el pla cions a què fa referència l’informe de la societat respecti la sobirania del país, la realitat cultural municipal 22ArrobaBcn, SAU; i resoldre les al·le- pròpia, els principis de bona governança i el desen- gacions presentades en el tràmit d’informació públi- volupament sostenible. ca de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in- Refermar el compromís vers la tasca transforma- forme esmentat que conté, també, la valoració de dora que tantes associacions, voluntaris, ONG’s, les al·legacions presentades; informe que consta a cooperants i administracions públiques duen a ter- l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a me amb la col·laboració de contraparts locals per aquest acord. tal d’erradicar les conseqüències i les causes de la pobresa, que en aquest cas han agreujat els efectes de la catàstrofe natural. COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR Instar al govern de l’Estat a considerar la condo- SOCIAL nació del deute extern d’aquest país caribeny amb l’Estat Espanyol, tal i com nombroses organitzaci- 18. Aprovar el Protocol Festiu de la Ciutat de ons socials i no governamentals han demanat. Barcelona, aprovat pel Ple del Consell de la Cultura DI 2. El Consell Municipal acorda: de Barcelona el 15 de desembre de 2009, donant L’Ajuntament de Barcelona se suma al Dia Inter- així compliment a l’encàrrec de la Comissió de 17 nacional del Record a les Víctimes de la Shoah i de febrer de 2009, d’elaboració d’un protocol festiu altres víctimes del règim criminal nacionalsocialista, de la cultura tradicional i popular de Barcelona. perquè sentim la responsabilitat de no oblidar el sentit profund de l’Holocaust, símbol màxim de la barbàrie humana pel que va suposar d’intent d’ani- F) Declaracions Institucionals quilació sistemàtica del poble jueu i d’altres pobles i col·lectius. DI 1. El Consell Municipal acorda: A més, expressem, davant els supervivents de Expressar la més sincera solidaritat i compromís l'Holocaust i els representants vius d'aquestes co- amb el poble haitià desprès de patir un dels terra- munitats i col·lectius perseguits, el record perenne trèmols més devastadors de tota la seva història. de les víctimes i el compromís de fer esforços en la Valorar positivament les accions que s’han dut a difusió de la cultura de la pau, de la convivència i terme com ajuda d’emergència per atenuar les del diàleg. conseqüències del desastre. Donar suport a totes L’Ajuntament de Barcelona contribuirà a aquest fi les gestions endegades o coordinades per l’Agencia amb un homenatge permanent a les víctimes del Española de Cooperación Internacional i per el Comi- Holocaust en forma de monument, nom de carrer o tè Català d’Emergències de la Generalitat de Catalu- plaça a la nostra ciutat. nya. Recolzar al govern de la Generalitat i a tots els DI 3. L’Ajuntament de Barcelona acorda, amb agents de la cooperació al desenvolupament a conti- motiu de la proposició de llei presentada mitjan- nuar, durant el temps necessari, els mecanismes çant Iniciativa Legislativa Popular davant les Corts disponibles d'ajuda humanitària de l’Agencia Catala- espanyoles amb el nom de "Televisió sense Fron- na de Cooperació al Desenvolupament. teres": Mostrar la satisfacció per la resposta de la ciuta- Primer. Donar suport a la proposició de llei es- dania, que en moments difícils, s’ha abocat en mentada amb la confiança que, un cop superats els aportacions anònimes per col·laborar en les tasques tràmits pertinents, serà aprovada per tal que es de les ONGs que treballen sobre el terreny. garanteixi legalment i definitiva la recepció dels Continuar la tasca d’ajuda de emergència i sobre programes de ràdio i televisió realitzats en alguna tot de reconstrucció d’acord amb les previsions del d’aquestes llengües en el conjunt dels territoris que Pla Director de Cooperació Internacional, Solidaritat conformen les seves respectives comunitats lingüís- i Pau 2009-2012 per col·laborar en la superació tiques; d’aquesta catàstrofe. Actuar coordinadament amb Segon. Animar a la ciutadania que hi doni suport tots aquells organismes governamentals i no go- mitjançant la seva firma; vernamentals competents que treballin amb eficà- Tercer. Comunicar aquest acord a les Corts es- cia a la zona, especialment l’ ONU i la UE. panyoles i a la Comissió promotora de la iniciativa. NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 697 COMISSIÓ DE GOVERN Acta de la sessió celebrada el dia 20 de gener de C) Part Decisòria / Executiva 2010 i aprovada el dia 10 de febrer de 2010 a) Ratificacions A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia vint de gener de 1. Ratificar la resolució adoptada per l’Alcaldia el dos mil deu s'hi reuneix la Comissió de Govern en 29 de desembre de 2009, que diu així: aprovar la sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. transmissió a la Generalitat de Catalunya de l’im- Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. moble situat en el carrer Girona, núms. 12-18 i Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Carles Martí i carrer Ausias March, núms. 30-32, conegut com a Jufresa, Ricard Josep Gomà i Carmona, Jordi Willi- Casa Burés, catalogat amb el nivell B de protecció am Carnes i Ayats, Ramon García-Bragado i Acín, i com a bé cultural d’interès local, vinculant la finca Imma Mayol i Beltran, i les Imes. Sres. i els Ims. al pagament d’una prestació periòdica anual a favor Srs. Regidors, Assumpta Escarp i Gibert, Itziar Gon- de l’Ajuntament de Barcelona per mitjà de la cons- zález i Viròs, Immaculada Moraleda i Pérez, Mont- titució d’un cens, d’acord amb l’article 565-3 a) serrat Sánchez i Yuste, Sara Jaurrieta i Guarner, primer de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Guillem Espriu i Avendaño, Elsa Blasco i Riera, Car- cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu a drets men Andrés i Añón, Francesc Narváez i Pazos, Mont- reals i en els termes de l’acord adoptat pel Govern serrat Ballarín i Espuña, i Joaquim Mestre i Garrido, de la Generalitat de Catalunya en sessió de 22 de i els delegats sectorials, Srs. Pere Alcober i Solanas, desembre de 2009, el contingut del qual s’accepta Ignasi Cardelús i Fontdevila, Jordi Martí i Grau, i íntegrament i s’annexa al present decret; formalit- Antoni Sorolla i Edo, i Sra. Isabel Ribas i Seix, as- zar la constitució del cens en escriptura pública o sistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Palla- un altre document inscriptible en el Registre de la rés, que certifica. Propietat, d’acord amb les previsions del referit Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Gemma acord del Govern de la Generalitat de Catalunya; Mumbrú i Moliné. inscriure’l en el Registre de la Propietat i sotmetre També hi és present el gerent municipal, Sr. An- aquesta resolució a la ratificació del Plenari del dreu Puig i Sabanés. Consell Municipal; i ratificar també el contingut Constatada l'existència de quòrum legal, la Pre- íntegre de l’escriptura pública de reserva de cens sidència obre la sessió a les deu hores. atorgada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajun- tament de Barcelona davant del Notari d’aquesta Es donen per llegides les actes de les dues ses- ciutat Sr. José-Javier Cuevas Castaño el 30 de de- sions anteriors, celebrades els dies 2 i 11 de de- sembre de 2009, amb el núm. 2.360 de protocol. sembre de 2009, l'esborrany de les quals ha estat 2. Ratificar l'adhesió de la ciutat de Barcelona a tramès a tots els membres de la Comissió; i S'a- la Carta Europea per a la igualtat entre homes i proven. dones en la vida local, i acceptar les normes regu- ladores d'aquesta Carta, i facultar l'Alcaldia perquè pugui dur a terme les actuacions necessàries per a I) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DEL PLENARI la plena efectivitat del present acord així com per al DEL CONSELL MUNICIPAL nomenament dels representants de l'Ajuntament. Es delibera, primerament, sobre el projecte d'or- dre del dia preparat per a la propera sessió del b) Propostes d'acord Plenari del Consell Municipal estructurat de la ma- nera següent com a conseqüència de l'entrada en vigor del Reglament Orgànic Municipal: COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior 3. Resoldre les al·legacions al Reglament d’Ús de la Llengua Catalana de l’Ajuntament de Barcelona B) Part Informativa formulades durant el període d’informació pública, en els termes que es concreten en l’expedient i a) Despatx d'ofici aprovar definitivament el Reglament d’Ús de la b) Mesures de govern Llengua Catalana de l’Ajuntament de Barcelona en c) Informes la versió que recull les al·legacions acceptades. 698 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 4. Aprovar definitivament el plec de clàusules Districte de l'Eixample administratives generals de l’Ajuntament de Barce- lona per a la seva adaptació a la Llei 30/2007, de 9. Aprovar provisionalment, de conformitat amb 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic. els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de 5. Aprovar l'adhesió de la ciutat de Barcelona a Barcelona, la modificació del Pla General Metropoli- la Unió Mundial de Ciutats Olímpiques, acceptar els tà en l’àmbit de les finques urbanes del carrer del seus Estatuts i facultar l'Alcaldia perquè pugui dur a Consell de Cent, núms. 433 i 435, d’iniciativa muni- terme les actuacions necessàries per a la plena cipal; i trametre l'expedient a la Subcomissió d’Ur- efectivitat del present acord. banisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. 10. Aprovar definitivament, de conformitat amb COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana d’or- 6. Autoritzar el Patronat Municipal de l'Habitatge denació i assignació de tipus pel futur equipament a a concertar un préstec hipotecari per un import ubicar en l’interior d’illa del carrers d’Enric Grana- màxim de 6.200.000 euros, destinat a finançar les dos, de Rosselló, d'Aribau i de Còrsega, d’iniciativa obres d’una promoció de 98 habitatges, en les con- municipal; i resoldre les al·legacions presentades dicions que s'adjunten a l'annex. en el tràmit d’informació pública de l’aprovació ini- cial, de conformitat amb l’informe emès per la Di- recció de Serveis de Planejament, de valoració de COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes HABITATGE de motivació s’incorpora a aquest acord. 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb Districte de l'Eixample - Districte de Sants-Montjuïc l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el - Districte de les Corts Pla especial urbanístic per a l’ampliació d’ocupació del subsòl del sistema d’espais lliures del sector 7. Aprovar provisionalment, de conformitat amb Nord-Glòries, promogut per la societat Teatre Naci- els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de onal de Catalunya, SA; requerir al promotor per tal Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora que, en el termini màxim de tres mesos a comptar urbana per a la regulació de les escoles bressol des del dia següent a la notificació del present municipals emplaçades als carrers de Sant Antoni acord, constitueixi la garantia, per un import Maria Claret, núms. 138-146, de Provença, núms. d'11.340 euros, corresponent al 12% del valor de 408-418, d’Olzinelles, núms. 73-79 i d’Europa, les obres d’urbanització inherents a aquest plane- núm. 39x-41, d’iniciativa municipal, amb les modi- jament, als efectes establerts a l’article 101.3 del ficacions a què fa referència l’informe de la Direcció Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per De- de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions cret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i com a re- presentades en el tràmit d’informació pública de quisit previ a la publicació d’aquest acord així com l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la normativa del Pla; i publicar el present acord i emès per l’esmentada Direcció, de valoració de les la normativa del Pla al Butlletí Oficial de la Província al·legacions; informes, tots dos, que consten a de Barcelona als efectes de la seva executivitat, un l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a cop s’hagi acreditat el compliment del requeriment aquest acord; i trametre l'expedient a la Subcomis- indicat. sió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb seva aprovació definitiva. l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la modificació de l'orde- Districte de Ciutat Vella nació dels sòls qualificats de 13E situats en el front de l'avinguda de Vilanova, cantonada amb el carrer 8. Aprovar definitivament, de conformitat amb de Roger de Flor, promogut per Hoteles Turísticos l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Unidos, SA (HOTUSA); i resoldre les al·legacions Pla de millora urbana en l’àmbit dels carrers del presentades en el tràmit d’informació pública de Doctor Aiguader i de la Marquesa, d’iniciativa muni- l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de cipal, amb les modificacions a què fa referència la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. d’informació pública de l’aprovació inicial, de con- 13. Aprovar provisionalment, de conformitat amb formitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, Barcelona, la Modificació del Pla general metropolità que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, en l’àmbit discontinu: A-Illa Londres-Villarroel-Pa- s’incorporen al present acord. rís-Comte d’Urgell; B-Illa París-Casanova-Còrsega- NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 699 Villarroel, d’iniciativa municipal; resoldre les al·le- Província de Barcelona als efectes de la seva execu- gacions presentades en el tràmit d’informació públi- tivitat, un cop s’hagi acreditat el compliment del ca de l’aprovació inicial, de conformitat amb requeriment indicat. l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, 18. Aprovar definitivament, de conformitat amb de valoració de les al·legacions, que consta a l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a Pla de millora urbana de l’illa delimitada pels car- aquest acord; i trametre l'expedient a la Subcomis- rers de Bolívia, de Bac de Roda, del Perú i prolon- sió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la gació virtual del carrer de Provençals, promogut per seva aprovació definitiva. Ajuntament-22ArrobaBCN, SAU, amb les modifica- cions a què fa referència l’informe de la societat Districte de les Corts municipal 22ArrobaBcn, SAU; i resoldre les al·le- gacions presentades en el tràmit d’informació públi- 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb ca de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in- l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la forme esmentat que conté, també, la valoració de Modificació puntual del Pla especial urbanístic i de les al·legacions presentades; informe que consta a millora urbana d’ordenació volumètrica de l’equipa- l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a ment sanitari-assistencial al carrer Benavent, núms. aquest acord. 41-45, promoguda pel Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya (Institut Català d’Assistència i Serveis Socials). COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL Districte de Sarrià-Sant Gervasi 19. Aprovar el Protocol Festiu de la Ciutat de 15. Aprovar definitivament, de conformitat amb Barcelona, aprovat pel Ple del Consell de la Cultura l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la de Barcelona el 15 de desembre de 2009, donant Modificació del Pla especial urbanístic d’ordenació així compliment a l’encàrrec de la Comissió de 17 volumètrica de part de la finca situada al carrer de de febrer de 2009, d’elaboració d’un protocol festiu Major del Rectoret, núm. 2 (Vila Joana), promogut de la cultura tradicional i popular de Barcelona. per Icària Iniciatives Socials, SAL. c) Proposicions Districte de Sant Martí D) Part d'impuls i control 16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el a) Proposicions / Declaracions de Grup Pla de millora urbana d’ajust d’ordenació de l’edi- b) Proposicions amb contingut de Declaració ins- ficació en el carrer de Pallars, núms. 418-442, pro- titucional mogut per Goal 2003, SL. c) Precs 17. Aprovar definitivament, de conformitat amb d) Preguntes l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Pla de millora urbana de l’illa delimitada pels car- rers de Pere IV, de Badajoz, dels Almogàvers i de la E) Mocions Ciutat de Granada, promogut per Metrovacesa, SA i Bergidum, SA, amb les modificacions a què fa refe- F) Declaracions Institucionals rència l’informe de la societat municipal 22ArrobaBcn, SAU; resoldre les al·legacions presentades en el Després d'haver examinat tots els punts anteri- tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de ors, la Comissió de Govern DÓNA la seva conformi- conformitat amb l’informe esmentat que conté, tat al precedent projecte d'ordre del dia del Plenari també, la valoració de les al·legacions presentades; del Consell Municipal amb les modificacions se- informe que consta a l’expedient i, a efectes de güents: motivació, s’incorpora a aquest acord. Requerir al a) Es retira el punt núm. 13. promotor per tal que, en el termini màxim de tres b) S’afegeix: mesos a comptar des del dia següent a la notifica- Dins la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i ció del present acord, constitueixi la garantia cor- Habitatge responent al 12% del valor de les obres d’urba- Donar conformitat per part de l’Ajuntament de nització, per un import de 33.600 euros, als efectes Barcelona com a ens consorciat, a l’acord adoptat establerts a l’article 101.3 del Text refós de la Llei pel Consell General del Consorci del Campus In- d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, teruniversitari Diagonal-Besòs el 2 de novembre de de 26 de juliol, i com a requisit previ a la publicació 2009, pel qual es va aprovar la modificació dels de l’anunci d’aquest acord; i publicar el present seus estatuts segons consta a l'expedient adminis- acord i la normativa del Pla al Butlletí Oficial de la tratiu annex. 700 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 II) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DE LES CO- si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, MISSIONS PLENÀRIES tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; adjudicar la conces- A) Aprovació de les actes de les sessions anteriors sió directament a la societat Districlima SA; i for- malitzar-la prèvia la constitució de la fiança que el B) Part Informativa plec preveu. 3. Aprovar inicialment el plec de clàusules admi- a) Despatx d'ofici nistratives particulars que regula el contracte mixt b) Mesures de govern de construcció d’un aparcament públic subterrani, c) Informes a les Comissions un poliesportiu i una escola bressol i la concessió d) Compareixences Govern municipal administrativa per a la gestió de la explotació de l’aparcament públic subterrani per a vehicles en el C) Part Decisòria / Executiva subsòl dels terrenys de domini públic municipal situats al barri de la vila de gràcia carrer Neptú, Es delibera, a continuació, sobre la part decisòria núms. 6-12. Sotmetre’l a informació pública durant de l'ordre del dia de les diferents Comissions del el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen re- Consell Municipal. clamacions o al·legacions, tenir per elevat automà- ticament aquest acord d’aprovació inicial a definiti- a) Propostes d'acord va; i convocar procediment obert per adjudicar el contracte. COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 1. Aprovar inicialment el plec de clàusules regu- COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I ladores de la concessió de l'ús privatiu de la porció HABITATGE de subsòl de domini públic municipal, grafiada en el plànol annex, en el carrer de Provença entre els 4. Concedir a Proha SCCL una bonificació del carrers de Girona i Bailén, com a pas de comunica- 90% (que suposa la bonificació de 121.400,46 eu- ció i serveis dels immobles del carrer Provença, ros corresponent a 8.073,53 m2) de la part de la núm. 321 i avinguda Diagonal núms. 394-398 (Pro- construcció d’habitatges de protecció oficial, sobre vença, núms. 344-348) propietat de Mutual Midat la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions Cyclops, Mutua d’Accidents de Treball i Malalties i obres, generada per la concessió de la llicència Professionals de la Seguretat Social núm. 1; sotme- d’obres per resolució del quart tinent d’alcalde de tre’l a informació pública durant el termini de trenta 24 de juliol de 2009, sol·licitada per a construir un dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·le- edifici destinat a 64 habitatges de protecció oficial, gacions, tenir per elevat automàticament aquest situat al carrer Almogàvers, núm. 199, atès que acord d’aprovació inicial a definitiva; adjudicar di- reuneix les condicions establertes en l’article 7è de rectament la concessió a l’entitat Mutual Midat l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2009, epígraf: 1/A/3, Cyclops, Mutua d’Accidents de Treball i Malalties i en conseqüència, procedeix declarar la indicada Professionals de la Seguretat Social núm. 1, i for- construcció d’especial interès o utilitat municipal, malitzar-la prèvia constitució de la fiança que el perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i plec preveu. acompleix una indiscutible funció social. Elevar 2. Aprovar inicialment el plec de clàusules regu- l’acord de declaració d’interès públic o utilitat muni- ladores de la concessió de l'ús privatiu de domini cipal i de determinació del percentatge de bonifica- públic municipal que afecta a la finca de propietat ció aplicable, a la Comissió d’Urbanisme, Infraes- municipal situada al carrer Tànger, núm. 99 i al tructures i Habitatge, per delegació del Plenari del subsòl de la finca de propietat municipal destinada Consell Municipal. I donar trasllat a l'Institut Muni- a parc i jardí urbà (clau 6b) situada en el carrer cipal d'Hisenda els efectes procedents. Tànger, núm. 99LI, grafiades en el plànol annex, 5. Concedir a la Diputació de Barcelona, una bo- per a la construcció, instal·lació i explotació en les nificació del 70% (que suposa la bonificació de dites finques, per la societat Districlima SA, de la 97.321,59 euros, corresponent a 2.969,07 m2), Central Tànger i espai d’acumulació annex (ins- respecte a les obres de rehabilitació del Pavelló tal·lació de generació i distribució de calefacció i Psicopedagògic del recinte Llars Mundet, per a des- refrigeració), en compliment i desenvolupament del tinar-lo a usos administratius, generada per la con- contracte formalitzat el 21 de juliol de 2005 entre la cessió de la llicència d’obres per resolució del quart SPM 22@ BCN i la dita societat, per a l’elaboració tinent d’alcalde, de 10 de juliol de 2009, al passeig del projecte, execució i finançament de l’obra de de la Vall d'Hebron, núm. 171, atès que reuneix les primera implantació i posterior explotació i mante- condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança niment de les instal·lació de generació i distribució fiscal 2.1 de l’any 2009, epígraf: 1/A/1, i en conse- de calefacció i refrigeració al Poblenou; sotmetre’l a qüència, procedeix declarar la indicada construcció informació pública durant el termini de trenta dies i, d’especial interès o utilitat municipal, perquè repor- NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 701 ta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una d’edificació, reforma i/o rehabilitació de construcci- indiscutible funció social. Elevar l’acord de declara- ons, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos i ció d’interès públic o utilitat municipal i de determi- d’altres autoritzacions municipals connexes esta- nació del percentatge de bonificació aplicable a la blertes per la legislació sectorial, en l’àmbit esmen- Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, tat, delimitat i grafiat en el plànol que figura a per delegació del Plenari del Consell Municipal. I l’expedient, de conformitat amb el punt 3 de l’es- donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als mentat article; determinar, a l’empara de l’article efectes procedents. 72.1 de l’esmentat text legal, que el termini de suspensió serà, de dos anys, que començarà a Districte de les Corts - Districte de Gràcia comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barce- 6. Aprovar inicialment, de conformitat amb lona; i publicar el present acord en el Butlletí Oficial l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la de la Província de Barcelona. Modificació del Pla General Metropolità d’àmbit dis- continu que abasta els municipis de Barcelona, Districte de Ciutat Vella àmbits de Les Corts, on s’ubiquen els terrenys del F.C. Barcelona i entorns plaça d’Alfons Comín, i de 8. Aprovar definitivament el Projecte executiu de Montcada i Reixac, àmbits de la Vallençana baixa i les obres de construcció d’un aparcament i àrea El Pla de Reixac, promogut pels Ajuntaments de d’activitats logístiques del Mercat de Sant Josep – Barcelona i de Montcada i Reixac, que es tramita La Boqueria, al soterrani de la plaça de la Gardu- coordinadament per ambdós municipis, d’acord nya, amb un pressupost de 37.225.976,39 euros, el amb el conveni per a l’establiment de les bases per 16% de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per a la Modificació del Pla General Metropolità als àm- Foment de Ciutat Vella, d’acord amb les condicions bits de Barcelona i de Montcada i Reixac de 28 de establertes en l’informe emès per la Direcció de juliol de 2009 i la seva addenda de 4 de desembre Serveis d’Actuació Urbanística el 24 de març de de 2009, que figuren incorporades al document 2009, el qual figura a l’expedient i es dóna per re- d’aprovació inicial; exposar-la al públic pel termini produït; encarregar a Foment de Ciutat Vella la de dos mesos; suspendre, de conformitat amb gestió de l’actuació; i facultar al quart tinent l’article 71.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, d’alcalde, president de la Comissió d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de Infraestructures i Habitatge, per a l’adopció dels juliol, la tramitació de plans urbanístics derivats actes necessaris per al desenvolupament i execució concrets i de projectes de gestió urbanística i del present acord, entre els quals s’inclou la possi- d’urbanització, així com també l’atorgament de bilitat d’aprovar la modificació del projecte esmen- llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, tat, en el cas que així sigui pertinent, amb l’au- de reforma i de rehabilitació o enderrocament de torització de la despesa que això comporta, fins a construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats un màxim del 20% de l’import del projecte; publi- o usos i d’altres autoritzacions municipals connexes car aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província establertes per la legislació sectorial, en l’àmbit i en un diari dels de més circulació de Catalunya; i delimitat i grafiat en el plànol que figura a notificar-lo als interessats en aquest procediment. l’expedient elaborat de conformitat amb el punt 3 de l’esmentat article; determinar, a l’empar de l’article 72.1 de l’esmentat text legal, que el termini COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT de suspensió serà, de dos anys, que començarà a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest 9. Desestimar les al·legacions formulades pel acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barce- portaveu adjunt del Grup Municipal del Partit Popu- lona; i publicar el present acord en el Butlletí Oficial lar a Catalunya, l’Im. Sr. Alberto Villagrasa Gil, per de la Província de Barcelona. les raons indicades en l’informe annex del secretari 7. Aprovar inicialment, de conformitat amb de la Comissió d’Aparcaments i per tant, tenir per l’article 63 de la Carta Municipal de Barcelona, la aprovat definitivament l’avantprojecte per a la modificació del Pla General Metropolità a l’illa deli- construcció d’un aparcament subterrani per a vehi- mitada pels carrers del Danubi, del Pintor Tapiró, cles en el subsòl de terrenys de domini públic mu- del Cardenal Reig i la Travessera de les Corts i en- nicipal, situat a la plaça del Doctor Roig i Raventós i torns, d’iniciativa municipal; exposar-la al pel ter- el plec de clàusules administratives particulars que mini d’un mes; suspendre, de conformitat amb regula el contracte de concessió administrativa per l’article 71.2 del Text refós de la Llei d’urbanisme, a la construcció, conservació i explotació de l'es- aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juli- mentat aparcament i, convocar licitació per a l’ad- ol, la tramitació d'instruments de planejament ur- judicació de la corresponent concessió. banístic derivat i de projectes de gestió urbanística i 10. Desestimar les al·legacions formulades pel d’urbanització complementaris, així com també l’ator- portaveu adjunt del Grup Municipal del Partit Popu- gament de llicències de parcel·lació de terrenys, lar a Catalunya, l’Im. Sr. Alberto Villagrasa Gil, per 702 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 les raons indicades en l’informe annex del secretari ÀREA D'HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA de la Comissió d’Aparcaments i per tant, tenir per aprovat definitivament l’avantprojecte per a la 3. Autoritzar la societat Tractament i Selecció de construcció de l’aparcament subterrani per a vehi- Residus, SA, a avalar el vint per cent (20%) del cles en el subsòl de terrenys de domini públic mu- crèdit per un límit de 19 milions d’euros atorgat per nicipal, situat als carrers Lanzarote-Residència, i el Banco Español de Crédito (Banesto) a Ecoparc del plec de clàusules administratives particulars que Mediterrani, SA, en les condicions que s’adjunten. regula el contracte de concessió administrativa per 4. Acceptar el cofinançament dins del Programa a la construcció, conservació i explotació de l'es- Operatiu FEDER Catalunya 2007-2013 dels projec- mentat aparcament i, convocar licitació per a tes següents: Barcelona Activa SA –Innovació i l’adjudicació de la corresponent concessió. Creativitat, motors de competitivitat. Despesa sub- vencionable de 20.000.000 euros i una subvenció b) Proposicions màxima de 10.000.000 euros; 22@ Arroba SA -Re- novació urbana i econòmica de la zona 22@ del Després d'haver examinat l'anterior relació de Poblenou. Despesa subvencionable de 8.000.000 propostes d'acords decisoris que seran tractades en euros i una subvenció màxima de 4.000.000 euros. les sessions de les corresponents Comissions del Plenari, la Comissió de Govern els dóna la seva conformitat. ÀREA D'HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERI- OR D) Part d'impuls i control 5. Autoritzar al Sr. Ramón Casanovas Mínguez a) Proposicions / Declaracions de Grup (mat. 22718) la compatibilitat sol·licitada entre la b) Proposicions amb contingut de Declaració ins- seva activitat municipal com a funcionari de carrera titucional amb la categoria professional de tècnic superior c) Precs d'Arquitectura i Enginyeria (arquitecte), amb desti- d) Preguntes nació al Departament d'Obres i Manteniment del e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Districte de Nou Barris, on desenvolupa el lloc de treball de cap del Departament, i l’activitat privada d'arquitecte per compte propi, excloent del seu E) Mocions exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar pos- sibles coincidències entre l'activitat pública i la pri- III) ORDRE DEL DIA DE LA COMISSIÓ DE GOVERN vada, garantint d'aquesta manera l'objectivitat, la imparcialitat i la independència que ha de presidir A) Part Informativa la seva actuació com a funcionari i per salvaguardar l'interès públic que podria sortir perjudicat en cas a) Despatx d'ofici de produir-se aquella coincidència; la seva dedica- b) Informes ció professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Admi- 1. Implantació i ús signatura electrònica. nistració Pública i en horari no coincident amb el municipal, tot de conformitat amb allò que disposen els articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de B) Part Decisòria desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions públiques, la Llei 21/1987, de 26 a) Propostes d'acord de novembre, d’Incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, i d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre amb el que disposa el Reglament del personal al del dia, s'acorda: Servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, en els seus articles 329 i 330. La present autorització està condicionada a ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL l’estricte compliment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits següents: si l’activitat 2. Encàrrec de gestió a BSM projecte rambleros. privada impedís o menyscabés l’estricte compliment S’aprova amb el següent redactat: dels deures o en comprometés la seva imparcialitat Encarregar a Barcelona de Serveis Municipals, o independència;si l’activitat privada tingués alguna SA, les actuacions necessàries per a dur a terme els relació amb els assumptes que la persona conegui actes relatius a l’esdeveniment "Projecte Ramble- per raó del càrrec; si la dedicació horària de ros" que tindrà lloc a La Rambla i als seus entorns l’activitat privada coincidís amb la jornada laboral; de l’1 al 28 de març de 2010. per canvi de lloc de treball municipal; per variació NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 703 de les seves circumstàncies; o per raons sobrevin- d'Informació, amb destinació al Departament de gudes d’interès públic. Les excedències per tenir Comunicació del Districte de l'Eixample, on desen- cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de volupa les funcions pròpies d’un lloc base de la seva jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juli- categoria, i l’activitat privada per compte d'altri: ol, de mesures de conciliació de la vida personal, redactora polivalent per a l'empresa Lavínia Inter- familiar i laboral del personal al servei de les Admi- activa de Barcelona, en tant que aquesta activitat nistracions públiques de Catalunya, són incompati- secundària no figura compresa en les causes bles amb l’autorització de compatibilitat, que resta d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompa- reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la tibilitats del personal al servei de les Administraci- Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. ons públiques, de la Llei 21/1987, de 26 de novem- 6. Autoritzar a la Sra. Silvia Lacasta Lamua (mat. bre, sobre incompatibilitats del personal al servei 27463) la compatibilitat sol·licitada entre la seva de l’Administració de la Generalitat, i els articles activitat municipal com a funcionària interina amb 329 i 330 del Reglament del personal al servei de la categoria professional de tècnica mitjana en Ci- les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de ències Socials, amb destinació al Departament d'A- 30 de juliol, i no resulta afectat l’interès públic. La tenció Primària de la Gerència d'Acció Social i Ciu- seva dedicació professional privada no podrà supe- tadania, on desenvolupa el lloc de treball de rar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent treballadora social, i l’activitat privada per compte a l’Administració Pública i en horari no coincident d'altri: diplomada en treball social a l'empresa Ta- amb el municipal. La present autorització està con- glocima, SL, en tant que aquesta activitat secundà- dicionada a l’estricte compliment dels deures pú- ria no figura compresa en les causes d’incompa- blics i restarà sense efecte en els supòsits se- tibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei güents: si l’activitat privada impedís o menyscabés 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats l’estricte compliment dels deures o en comprometés del personal al servei de les Administracions públi- la seva imparcialitat o independència; si l’activitat ques, de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre privada tingués alguna relació amb els assumptes incompatibilitats del personal al servei de l’Admi- que la persona conegui per raó del càrrec; si la nistració de la Generalitat, i els articles 329 i 330 dedicació horària de l’activitat privada coincidís amb del Reglament del personal al servei de les Entitats la jornada laboral; per canvi de lloc de treball mu- locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, nicipal; per variació de les seves circumstàncies; o i no resulta afectat l’interès públic. La seva dedica- per raons sobrevingudes d’interès públic. Les exce- ció professional privada no podrà superar la meitat dències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les de la jornada laboral setmanal vigent a l’Admi- reduccions de jornada establertes per la Llei nistració Pública i en horari no coincident amb el 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de municipal. La present autorització està condiciona- la vida personal, familiar i laboral del personal al da a l’estricte compliment dels deures públics i res- servei de les Administracions públiques de Catalu- tarà sense efecte en els supòsits següents: si nya, són incompatibles amb l’autorització de com- l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte patibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment compliment dels deures o en comprometés la seva del termini de la reducció o de l’excedència. Donar- imparcialitat o independència; si l’activitat privada ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i tingués alguna relació amb els assumptes que la Funció Pública. persona conegui per raó del càrrec; si la dedicació 8. Autoritzar a la Sra. Emma Rodríguez Romero horària de l’activitat privada coincidís amb la jorna- (mat. 27893) la compatibilitat sol·licitada entre la da laboral; per canvi de lloc de treball municipal; seva activitat municipal com a funcionària interina per variació de les seves circumstàncies; o per ra- amb la categoria professional de tècnica mitjana en ons sobrevingudes d’interès públic. Les excedències Ciències Socials, amb destinació al CSS Clot-Camp per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reducci- de l'Arpa del Districte de Sant Martí, on desenvolu- ons de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 pa el lloc de treball de treballadora social d'Assis- de juliol, de mesures de conciliació de la vida per- tència Primària, i l’activitat privada per compte sonal, familiar i laboral del personal al servei de les d'altri: monitora a la Fundació privada educativa Administracions públiques de Catalunya, són in- Vedruna-Col·legi de la Immaculada, en tant que compatibles amb l’autorització de compatibilitat, aquesta activitat secundària no figura compresa en que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini les causes d’incompatibilitat previstes pels articles de la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pú- d’incompatibilitats del personal al servei de les Ad- blica. ministracions públiques, de la Llei 21/1987, de 26 7. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la de novembre, sobre incompatibilitats del personal Sra. Núria Mahamud de la Peña (mat. 27894) entre al servei de l’Administració de la Generalitat, i els la seva activitat municipal com a funcionària interi- articles 329 i 330 del Reglament del personal al na amb la categoria professional de tècnica superior servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 704 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 214/1990, de 30 de juliol, i no resulta afectat dels deures o en comprometés la seva imparcialitat l’interès públic. La seva dedicació professional pri- o independència; si l’activitat privada tingués algu- vada no podrà superar la meitat de la jornada labo- na relació amb els assumptes que la persona cone- ral setmanal vigent a l’Administració Pública i en gui per raó del càrrec; si la dedicació horària de horari no coincident amb el municipal. La present l’activitat privada coincidís amb la jornada laboral; autorització està condicionada a l’estricte compli- per canvi de lloc de treball municipal; per variació ment dels deures públics i restarà sense efecte en de les seves circumstàncies; o per raons sobrevin- els supòsits següents:si l’activitat privada impedís o gudes d’interès públic. Les excedències per tenir menyscabés l’estricte compliment dels deures o en cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de comprometés la seva imparcialitat o independència; jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juli- si l’activitat privada tingués alguna relació amb els ol, de mesures de conciliació de la vida personal, assumptes que la persona conegui per raó del càr- familiar i laboral del personal al servei de les admi- rec; si la dedicació horària de l’activitat privada nistracions públiques de Catalunya, són incompati- coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc bles amb l’autorització de compatibilitat, que resta de treball municipal; per variació de les seves cir- suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la cumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. de familiars i les reduccions de jornada establertes 10. Autoritzar a la Sra. Natividad Román Páez per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de (mat. 25945) la compatibilitat sol·licitada entre la conciliació de la vida personal, familiar i laboral del seva activitat municipal com a funcionària interina personal al servei de les Administracions públiques amb la categoria professional de tècnica superior en de Catalunya, són incompatibles amb l’autorització Dret, amb destinació a la Direcció de Serveis de de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al Llicències i Espai Públic del Districte de Ciutat Vella, finiment del termini de la reducció o de l’exce- on desenvolupa les funcions pròpies d’un lloc base dència. Donar-ne compte a la Comissió de Presi- de la seva categoria, i l’activitat privada per compte dència, Territori i Funció Pública. propi d’assessorament jurídic, si bé no podrà osten- 9. Autoritzar al Sr. Jordi Roger Tolsa (mat. tar, per sí mateix o mitjançant substitut, la repre- 27885) la compatibilitat sol·licitada entre la seva sentació i defensa d'interessos contraris als de la activitat municipal com a funcionari interí amb la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, categoria professional de tècnic superior d'Arquitec- informar o desenvolupar les activitats pròpies de la tura i Enginyeria (arquitecte), amb destinació al professió en aquells assumptes o procediments en Departament d'Edificació de la Gerència adjunta els que l'Ajuntament o els seus Organismes hi tin- d'Urbanisme (Gerència d'Urbanisme i Infraestructu- guin relació, d'acord amb allò que preveu l’article res), on desenvolupa les funcions pròpies d’un lloc 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, base de la seva categoria, i una activitat privada d’incompatibilitats del personal de les Administraci- d'arquitecte per compte propi, excloent del seu ons Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, exercici qualsevol manifestació del mateix en el d'Incompatibilitats del personal al servei de l'Admi- terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar pos- nistració de la Generalitat, l’article 329 i concor- sibles coincidències entre l'activitat pública i la pri- dants (especialment l’article 330.h) del Reglament vada, garantint d'aquesta manera l'objectivitat, la del personal al servei de les Entitats locals aprovat imparcialitat i la independència que ha de presidir pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, i finalment, la seva actuació com a funcionari i per salvaguardar l’article 11.4 del Reial decret 598/1985, de 30 l'interès públic que podria sortir perjudicat en cas d’abril. La seva dedicació professional privada no de produir-se aquella coincidència; la seva dedica- podrà superar la meitat de la jornada laboral set- ció professional privada no podrà superar la meitat manal vigent a l’Administració Pública i en horari no de la jornada laboral setmanal vigent a l’Admi- coincident amb el municipal. La present autorització nistració Pública i en horari no coincident amb el està condicionada a l’estricte compliment dels deu- municipal, tot de conformitat amb allò que disposen res públics i restarà sense efecte en els supòsits els articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de següents: si l’activitat privada impedís o menysca- desembre, d’incompatibilitats del personal de les bés l’estricte compliment dels deures o en compro- Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 metés la seva imparcialitat o independència; si de novembre, d’incompatibilitats del personal al l’activitat privada tingués alguna relació amb els servei de l'Administració de la Generalitat, i d'acord assumptes que la persona conegui per raó del càr- amb el que disposa el Reglament del personal al rec; si la dedicació horària de l’activitat privada servei de les Entitats locals aprovat pel Decret coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc 214/1990, de 30 de juliol, en els seus articles 329 i de treball municipal; per variació de les seves cir- 330. La present autorització està condicionada a cumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès l’estricte compliment dels deures públics i restarà públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o sense efecte en els supòsits següents: si l’activitat de familiars i les reduccions de jornada establertes privada impedís o menyscabés l’estricte compliment per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 705 conciliació de la vida personal, familiar i laboral del compresa en les causes d’incompatibilitat previstes personal al servei de les Administracions públiques pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de de Catalunya, són incompatibles amb l’autorització desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al de les Administracions públiques, de la Llei finiment del termini de la reducció o de l’exce- 21/1987, de 26 de novembre, sobre incompatibili- dència. Donar-ne compte a la Comissió de Presi- tats del personal al servei de l’Administració de la dència, Territori i Funció Pública. Generalitat, i els articles 329 i 330 del Reglament 11. Autoritzar al Sr. Roger Solé Bausà (mat. del personal al servei de les Entitats locals aprovat 27499) la compatibilitat sol·licitada entre la seva pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, i no resulta activitat municipal com a funcionari interí amb la afectat l’iterés públic. La present autorització està categoria professional de tècnic mitjà en Ciències condicionada a l’estricte compliment dels deures Socials, amb destinació al Departament d'Atenció públics i restarà sense efecte en els supòsits se- Primària de la Gerència d'Acció Social i Ciutadania, güents: si l’activitat privada impedís o menyscabés on desenvolupa el lloc de treball de treballador l’estricte compliment dels deures o en comprometés social d'Assistència Primària i l’activitat privada per la seva imparcialitat o independència; si l’activitat compte d'altri: reparació de productes electrònics privada tingués alguna relació amb els assumptes (empresa Servei Tècnic Blau, SL), en tant que que la persona conegui per raó del càrrec; si la aquesta activitat secundària no figura compresa en dedicació horària de l’activitat privada coincidís amb les causes d’incompatibilitat previstes pels articles la jornada laboral; per canvi de lloc de treball mu- 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, nicipal; per variació de les seves circumstàncies; o d’incompatibilitats del personal al servei de les Ad- per raons sobrevingudes d’interès públic. Les exce- ministracions públiques, de la Llei 21/1987, de 26 dències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les de novembre, sobre incompatibilitats del personal reduccions de jornada establertes per la Llei al servei de l’Administració de la Generalitat, i els 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de articles 329 i 330 del Reglament del personal al la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret servei de les administracions públiques de Catalu- 214/1990, de 30 de juliol, i no resulta afectat l’in- nya, són incompatibles amb l’autorització de com- terès públic. La seva dedicació professional privada patibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment no podrà superar la meitat de la jornada laboral del termini de la reducció o de l’excedència. Donar- setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i no coincident amb el municipal. La present autorit- Funció Pública. zació està condicionada a l’estricte compliment dels 13. Autoritzar a la Sra. Amaia Ruano Caño (mat. deures públics i restarà sense efecte en els supòsits IMEB 803812) la compatibilitat sol·licitada entre la següents: si l’activitat privada impedís o menysca- seva activitat municipal com a funcionària interina bés l’estricte compliment dels deures o en compro- de l’Institut Municipal d’Educació, de categoria Pro- metés la seva imparcialitat o independència; si fessora de Música, amb destinació al Conservatori l’activitat privada tingués alguna relació amb els Municipal de Música de Barcelona, on desenvolupa assumptes que la persona conegui per raó del càr- el lloc de treball de Professora de Música, i l’activitat rec; si la dedicació horària de l’activitat privada pública com a Professora de Música a temps parcial coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de l’Escola Municipal de Música Miquel Blanch de de treball municipal; per variació de les seves cir- Castellbisbal, per al curs acadèmic 2009-2010 i cumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès pròrrogues que es puguin produir en aquest con- públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o tracte de treball, d’acord amb allò que preveu de familiars i les reduccions de jornada establertes l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de desembre, d’incompatibilitats del personal de les conciliació de la vida personal, familiar i laboral del Administracions públiques, article 4.8 de la Llei personal al servei de les Administracions públiques 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats de Catalunya, són incompatibles amb l’autorització del personal al servei de l’Administració de la Gene- de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al ralitat, en relació a l’acord de Govern de la Genera- finiment del termini de la reducció o de l’exce- litat de Catalunya de 28 de maig de 2002. L’ac- dència. Donar-ne compte a la Comissió de Presi- tivitat secundària no podrà superar la meitat de la dència, Territori i Funció Pública. jornada laboral setmanal vigent a l’Administració 12. Autoritzar a la Sra. Estefania Gimeno Sáez Pública i en horari no coincident amb el municipal. (mat. IMEB 804569) la compatibilitat sol·licitada La present autorització està condicionada a l’es- entre la seva activitat municipal com a funcionària tricte compliment dels deures públics i restarà sen- interina de categoria Educadora d’escola bressol en se efectes en els supòsits següents: si l’activitat el lloc de treball d’Educadora d’escola bressol de secundària impedís o menyscabés l’estricte com- l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i l’acti- pliment dels deures o en comprometés la seva im- vitat privada de venedora a l’empresa Pepe Jeans, parcialitat o independència; si l’activitat secundària SL, per quant aquesta activitat privada no figura tingués alguna relació amb els assumptes que es 706 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 coneguessin per raó del càrrec; per finalització del patibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment contracte de treball o les pròrrogues pactades; si la del termini de la reducció o de l’excedència. Donar- dedicació horària de l’activitat secundària coincidís ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball Funció Pública. municipal; per variació de les seves circumstàncies; 14. Aprovar els projectes d’inversió (tramesa se- o per raons sobrevingudes d’interès públic. Les gona) que es relacionen seguidament per tal que excedències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i siguin finançats amb càrrec al Fons Estatal per a les reduccions de jornada establertes per la Llei l’Ocupació i la Sostenibilitat Local creat pel Reial 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de Decret-Llei 13/2009, de 26 d’octubre; donar-los el la vida personal, familiar i laboral del personal al tràmit de sol·licitud de finançament regulat a servei de les Administracions públiques de Catalu- l’article 12 del Reial Decret- Llei 13/2009, de 26 nya, són incompatibles amb l’autorització de com- d’octubre. Núm. Denominació Import sense Import sol·licitud IVA (€) (€) 109 Restauració i millora de la coberta i part de les ales SE i 2.480.905 2.877.850 SW entorn del pati d'armes del Castell de Montjuïc 110 Aparcament en l'àmbit del Mercat dels Encants 4.845.000 5.620.200 111 Obres de condicionament de l'accés a l'estació de metro 948.989 1.100.827 de Glòries 112 Connexió de l'edifici DHUB a la xarxa municipal d'aigües 285.973 331.729 freàtiques i instal·lació interior per al seu aprofitament 113 Connexió de l'edifici DHUB a la xarxa urbana de fred i de 1.019.859 1.183.037 calor (DH&C) per a la seva climatització 114 Connexió i instal·lació interior de l'edifici DHUB a la xarxa 294.289 341.375 municipal de recollida pneumàtica de residus sòlids ur- bans 115 Infraestructura d'adequació mediambiental del transport 4.835.633 5.609.334 ferroviari convencional en l'entorn urbà a l'entrada a l'estació de Sants 116 Obres d'instal·lació de cablejat estructurat en edificis i 260.000 301.600 dependències municipals 117 Estudi i disseny d'aplicació informàtica per a la tramitació 172.414 200.000 de llicències d'ocupació de l'espai públic, terrasses, fires i reserva d'estacionament 118 Desenvolupament aplicació informàtica de seguiment de 172.414 200.000 llicències d'ocupació de l'espai públic d'accés a locals 119 Implementació programa de tramitació de llicències d'o- 172.414 200.000 bres 120 Desenvolupament aplicació informàtica de seguiment 93.103 108.000 integral de llicències d'obres 121 Adquisició d'equips de processament de dades 86.207 100.000 122 Desenvolupament aplicació informàtica d'inspecció i se- 86.207 100.000 guiment de llicències mediambientals 123 Desenvolupament aplicació informàtica de registre elec- 86.207 100.000 trònic de documents 124 Obres d'optimització energètica per a la climatització de 512.931 595.000 la Casa Consistorial 125 Obres de construcció Llar d'Ancians i Centre de Joves 2.842.500 3.297.300 Folch i Torres 126 Sistema d'informació geogràfica gestió zones verdes. 143.678 166.666 GAVI 1 127 Sistema d'informació geogràfica gestió zones verdes. 143.678 166.666 GAVI 2 128 Sistema d'informació geogràfica gestió zones verdes. 143.679 166.668 GAVI 3 129 Reforma, ampliació i millora de la coberta de la pista 819.828 951.000 poliesportiva La Palmera NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 707 Núm. Denominació Import sense Import sol·licitud IVA (€) (€) 130 Reforma, ampliació i millora de la coberta de la pista 431.034 500.000 poliesportiva Clot de la Mel 131 Reforma, ampliació i millora edifici c/Almogàvers 165 per 2.672.414 3.100.000 a la ubicació d'un viver d'empreses 132 Obres d'instal·lació de sistema intel·ligent de detecció 316.172 366.760 automàtica d'espais lliures en dependències i locals 133 Obres d'instal·lació de xarxes informàtiques en edificis 392.931 455.800 134 Obres d'instal·lació de sistemes de vídeo interfonia digital 1.457.500 1.690.700 en edificis 135 Obres d'instal·lació en edificis de preses de corrent per a 90.207 104.640 recàrrega energètica de vehicles elèctrics 136 Desenvolupament de sistema informàtic per a integració 105.086 121.900 del sistema intel·ligent de detecció automàtica d'espais lliures en dependències 137 Obres d'instal·lació i subministrament de sistema de vigi- 118.793 137.800 lància amb telecàmeres en dipòsits i dependències muni- cipals per a la millora de la seguretat 138 Obres d'instal·lació de sistema de climatització de l'esta- 137.069 159.000 ció d'autobusos Barcelona Nord i aprofitament energies renovables 139 Instal·lació nou sistema monitoritzat d'informació en 54.828 63.600 l'estació d'autobusos Barcelona Nord 140 Obres d'instal·lació i subministrament de telecàmeres i 210.172 243.800 megafonia al Palau Sant Jordi 141 Obres de reforma per a la ubicació centre de divulgació i 863.064 1.001.154 consulta de llibres i documents a l'Estadi Olímpic Lluís Companys 142 Obres d'adequació d'espais a la muntanya de Montjuïc. 456.897 530.000 Zona Miramar 143 Obres de reforma, tancament perimetral i millora de la 456.897 530.000 mobilitat de l'estació d'autobusos de Sant Andreu Arenal 144 Obres de renovació d'instal·lacions elèctriques per a es- 2.193.103 2.544.000 talvi energètic en dependències municipals 145 Obres d'instal·lació de sistema intel·ligent de detecció 456.897 530.000 automàtica d'espais lliures en dependències i locals 146 Obres d'instal·lació de preses de corrent en edificis per a 91.379 106.000 recàrrega de vehicles elèctrics 147 Obres de condicionament de la zona d'aparcament de 1.247.447 1.447.038 l'històric "Parc de la Unitat" 148 Redacció del pla d'acció per a la reducció del soroll 81.897 95.000 149 Obres d'instal·lació del nou enllumenat públic en zones A 3.618.331 4.197.264 i B de la muntanya de Montjuïc 150 Obres de condicionament del nou sistema mòbil de reco- 862.069 1.000.000 llida pneumàtica de residus orgànics 151 Obres de clavegueram del passeig de la Mare de Déu del 732.759 850.000 Coll 152 Obres de condicionament d'espais naturals per a gossos 589.601 683.937 153 Obres d'instal·lació de punts verds de recollida i classifi- 547.651 635.275 cació de residus urbans domiciliaris 154 Obres de millora de la seguretat viària al Túnel de la 2.068.226 2.399.142 Rovira 155 Reforma, ampliació i millora de la xemeneia històrica de 1.724.138 2.000.000 Ca l'Aranyó i connexió a la central de climatització 156 Reforma, ampliació i millora de l'escola Patronat Domé- 3.879.310 4.500.000 nech 157 Reforma, ampliació i millora Centre Obert Les Corts 732.759 850.000 708 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 Núm. Denominació Import sense Import sol·licitud IVA (€) (€) 158 Reforma, ampliació i millora del Centre d'esports munici- 336.207 390.000 pal Bon Pastor 159 Reforma, ampliació i millora del Centre d'esports munici- 136.207 158.000 pal Maresme 2 160 Construcció de carrils bici als carrers de la ciutat 710.630 824.331 161 Desenvolupament programa informàtic seguiment carre- 193.000 223.880 ra professional per a Recursos Humans 162 Desenvolupament programa informàtic signatura electrò- 172.414 200.000 nica i documents electrònics corporatius 163 Desenvolupament programa informàtic "Direcció per 172.414 200.000 Objectius. Llicències Business Intelligence" 164 Desenvolupament programa informàtic noves iniciatives 191.379 222.000 de mobilitat 165 Reenginyeria dels processos de gestió del Padró munici- 86.207 100.000 pal d'habitants 166 Desenvolupament programa informàtic "Millora dels pro- 160.000 185.600 cessos productius de Transició i Operació del Servei" 167 Desenvolupament programa informàtic "Integració a la 129.310 150.000 xarxa Wifi Via Pública dels controladors d'Enllumenat públic (Smart City)" 168 Desenvolupament programa informàtic "Actuacions per a 172.414 200.000 consolidar els processos d'administració (Accés al MIB, integració amb portals)" 169 Desenvolupament programa informàtic "Sistema Autori- 192.241 223.000 tas d'inspeccions de llicències 170 Instal·lació del cablejat estructurat als edificis Casa Gran, 495.690 575.000 Paradís i Foronda 171 Extensió de fibra òptica als centres de Serveis Socials 258.621 300.000 municipals 172 Instal·lació de càmeres de videovigilància a la Rambla del 146.552 170.000 Raval 173 Desenvolupament programa informàtic de gestió i con- 87.209 101.163 sulta jurídico-administrativa 50.675.031 58.783.036 15. Rectificar els errors materials i numèrics de a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local creat pel Reial l'acord de Comissió de Govern d'11 de desembre de Decret-Llei 13/2009, de 26 d’octubre; donar-los el 2009, segons consta en la relació annexa, que hau- tràmit de sol·licitud de finançament regulat a l’article ran de ser finançats amb càrrec al Fons Estatal per 12 del Reial Decret-Llei 13/2009, de 26 d’octubre. Núm. Acció Denominació Import sense Import IVA (€) sol·licitud (€) 5 on diu: Obres de rehabilitació del Centre de Serveis 129.310 150.000 Socials La Selva 5 ha de dir: Subministrament i instal·lació de mobiliari del 129.310 150.000 Centre de Serveis Socials La Selva 92 on diu: Obres de clavegueram de Guerau de Liost 301.724 350.000 92 ha de dir: Obres de clavegueram de Guerau de Liost 132.164 153.311 11 on diu: Obres de condicionament edifici equip d'aten- 387.931 450.000 ció a la infància i adolescència de Sants 11 ha de dir: Reforma locals av. Paral·lel, 200 SAIER i EAIA 1.000.000 1.160.000 13 on diu: Pla d'eficiència i estalvi energètic en edificis 193.000 223.880 municipals 13 ha de dir: Actuació del Pla Energètic de Barcelona 193.000 223.880 NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 709 Núm. Denominació Import sense Import IVA (€) sol·licitud (€) 30 on diu: Rehabilitació equipament municipal "antiga 3.448.276 4.000.000 fàbrica Philips" 30 ha de dir: Reforma, ampliació i millora del Centre Cultu- 2.440.294 2.830.741 ral "antiga fàbrica Philips" 32 on diu: Rehabilitació equipament municipal "fàbrica 3.017.241 3.500.000 La Escocesa" 32 ha de dir: Reforma, ampliació i millora Centre Cultural 835.568 969.259 Fabra i Coats 79 on diu: Rehabilitació i millora de 34 fonts ornamen- 4.310.345 5.000.000 tals 79 ha de dir: Rehabilitació i millora de 12 fonts ornamen- 2.155.172 2.500.000 tals 94 on diu: Obres de clavegueram del c/ Budellera 1.162.069 1.348.000 94 ha de dir: Obres de clavegueram del c/ Budellera 1.319.918 1.531.105 16. Aprovar els projectes de despesa ordinària, tenibilitat Local creat pel Reial Decret- Llei 13/2009, corresponents a Serveis Socials i Educació, que es de 26 d’octubre; donar-los el tràmit de sol·licitud de relacionen seguidament per tal que siguin finançats finançament regulat a l’article 19 del Reial Decret- amb càrrec al Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sos- Llei 13/2009, de 26 d’octubre. Tipologia despesa Denominació Import sense Import IVA (€) sol·licitud (€) EDUCACIÓ Personal Guarderies municipals 13.775.093,15 13.775.093,15 Personal Conservatori de grau professional de música 2.095.229,87 2.095.229,87 Personal Escoles de música de 3 a 18 anys 560.029,10 560.029,10 Subtotal despesa educació 16.430.352,12 16.430.352,12 DESPESA SOCIAL Béns corrents i serveis Urgències i emergències socials 1.647.736,28 1.647.736,28 Béns corrents i serveis Teleassistència 5.354.269,72 5.354.269,72 Béns corrents i serveis Acollida temporal i urgències de gent gran 837.389,57 896.006,84 Béns corrents i serveis Centres diürns i residencials inserció de perso- 5.346.039,72 5.558.384,81 nes sense sostre Béns corrents i serveis Serveis d'inserció social per a persones sense 1.426.164,11 1.525.995,60 sostre Béns corrents i serveis Centres residencials de primera acollida de 3.541.884,43 3.595.578,63 persones sense sostre Subtotal despesa social 18.153.483,83 18.577.971,88 Total 34.583.835,95 35.008.324 Districte de Sants-Montjuïc pietari dels terrenys de l’àmbit, amb les prescripci- ons contingudes a l’informe de la Direcció de Ser- 17. 1r) Aprovar definitivament, a l'empara de veis de Gestió Urbanística que consta a l’expedient, l'article 113.2.a del Decret legislatiu 1/2005, de 26 en els seus propis termes que es donen per repro- de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei duïts. 2n) Determinar, de conformitat amb l'article d’urbanisme, i l'article 167 del seu Reglament, el 153 del Reglament de la Llei d'urbanisme, que la Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de com- fermesa en via administrativa de l'acord d'aprova- pensació bàsica, del Polígon d’actuació urbanística ció definitiva del Projecte de reparcel·lació, produirà de la modificació puntual del Pla General Metropoli- essencialment els efectes econòmics i jurídics con- tà en l’àmbit discontinu delimitat pel carrer de la tinguts a l'article 121 del Text refós de la Llei d'ur- Feixa Llarga, núms. 14-20, i els carrers K i 50, de la banisme, i per tant, entre d'altres, la cessió, en ple Zona Franca de Barcelona, factoria Akzo Nobel, domini i lliure de càrregues, a l'Administració actu- formulat pel Consorci de la Zona Franca, únic pro- ant dels terrenys de cessió obligatòria per a llur 710 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 afectació als usos previstos en el planejament. 3r) d’al·legacions emès per la Direcció de Projectes Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la d’Urbanització i Edificació de Bagur, S.A, el qual Província i en un diari dels de més circulació de la consta a l’expedient i es dóna per reproduït; apro- província, i notificar-lo individualment a tots els var definitivament l’esmentat Projecte, amb un propietaris i altres interessats afectats. 4t) Donar- import per a coneixement de l’Administració de ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestruc- 22.790.776,82 euros, l’impost del valor afegit ex- tures i Habitatge. clòs, d’acord amb l’informe de 14 de gener de 2010 de la Direcció de Projectes d’Urbanització i Edifica- Districte de Gràcia ció de Bagur, SA, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; publicar aquest acord al Butlletí 18. Resoldre les al·legacions formulades durant Oficial de la Província de Barcelona, al Diari Oficial el període d’informació pública del Projecte d’urba- de la Generalitat de Catalunya i a la Gaseta Munici- nització de la modificació del Pla General Metropoli- pal; notificar-lo als interessats i donar-ne compte a tà a l’àmbit de l’avinguda Hospital Militar - Farigola, la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habi- corresponent a la UA2 - UA3 - UA5 - UA6 i fora tatge. d’àmbits al Districte de Gràcia. Fase 1, en el sentit dels motius exposats a l’informe tècnic d’al·lega- Districte de Sant Martí cions emès per la Direcció de Projectes d’Urbanit- zació i Edificació de Bagur, SA, el qual consta a 21. Aprovar definitivament el projecte executiu l’expedient i es dóna per reproduït; aprovar defini- de l’edifici Sòcol, amb les condicions a que fa refe- tivament l’esmentat projecte, amb un import per a rència la Conformitat Tècnica de Projecte, de 24 de coneixement de l’Administració de 2.849.920,36 juliol de 2009, emesa per la Direcció d’Actuació euros, l’impost del valor afegit exclòs, d’acord amb Urbanística, per un import de 14.699.376,96 euros, l’informe de 14 de juliol de 2009 de la Direcció de el 16% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, Projectes d’Urbanització i Edificació de Bagur, SA, el formulat per Barcelona d’Infraestructures Munici- qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; pals, SA (BIM/sa); resoldre l’al·legació presentada publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Provín- pels Ims. Srs. Joan Puigdollers i Fargas i Eduard cia de Barcelona, al Diari Oficial de la Generalitat de Freixedes i Plans, en la seva qualitat de regidors del Catalunya i a la Gaseta Municipal; notificar-lo als Grup Municipal de Convergència i Unió a l’Ajunta- interessats i donar-ne compte a la Comissió d'Ur- ment de Barcelona; publicar aquest acord al Butlletí banisme, Infraestructures i Habitatge. Oficial de la Província i en un diari de gran difusió; 19. Resoldre les al·legacions formulades durant notificar-ho als interessats en aquest procediment; el període d’informació pública del projecte d’urba- encarregar a la Societat Municipal BIM/sa la gestió nització de la modificació del Pla General Metropoli- de l’actuació; i facultar al quart tinent d’alcalde, tà a l’àmbit de l’avinguda Hospital Militar - Farigola, president de la Comissió d’Urbanisme, Infraestruc- corresponent a la UA2 - UA3 - UA5 - UA6 i fora tures i Habitatge, per a l’adopció dels actes neces- d’àmbits al Districte de Gràcia. Fase 2, en el sentit saris per al desenvolupament i execució del present dels motius exposats a l’informe tècnic d’al·lega- acord, entre els quals s’inclou la possibilitat cions emès per la Direcció de Projectes d’Urba- d’aprovar la modificació del projecte esmentat, en nització i Edificació de Bagur, SA, el qual consta a el cas que així sigui pertinent, amb l’autorització de l’expedient i es dóna per reproduït; aprovar defini- la despesa que això comporta, fins a un màxim del tivament l’esmentat projecte, amb un import per a 20% de l’import del projecte. coneixement de l’Administració de 2.240.677,34 euros, impost del valor afegit exclòs, d’acord amb l’informe de 14 de gener de 2010 de la Direcció de b) Mocions Projectes d’Urbanització i Edificació de Bagur, SA, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; ÀREA D'HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERI- publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Provín- OR cia de Barcelona, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a la Gaseta Municipal; notificar-lo als M1. Aprovar la relació de projectes que tot seguit interessats i donar-ne compte a la Comissió d'Ur- s’esmenten com a reserva de peticions a formular banisme, Infraestructures i Habitatge. davant el Ministerio de Política Territorial, en cas que alguna sol·licitud de finançament inherent als Districte de Sant Andreu projectes aprovats en els punts 1 i 2 del present acord, o en l’acord d’aquesta Comissió de Govern 20. Resoldre les al·legacions formulades durant d’11 de desembre passat, esdevingués no elegible el període d’informació pública del Projecte refós dins els criteris establerts per la "Resolución de 2 d’urbanització de les Casernes de Sant Andreu, en de noviembre de 2009, de la Secretaría de Estado el sentit dels motius exposats a l’informe tècnic de Cooperación Territorial". NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 711 Núm. Denominació Import sense Import IVA (€) sol·licitud (€) 174 Obres d'instal·lació sistema de recollida pneumàtica de residus 1.293.103 1.500.000 Poblenou Sector DPN; [1+2+4]; Pere IV, Diagonal, Perú 175 Obres d'instal·lació sistema de recollida pneumàtica de residus 1.724.138 2.000.000 Poblenou Sector VO_[10]: Ferrocarril 176 Obres d'instal·lació sistema de recollida pneumàtica de residus 948.276 1.100.000 Poblenou Sector VO_[11]: Galcerán Marquet 177 Obres d'instal·lació sistema de recollida pneumàtica de residus 2.155.172 2.500.000 Poblenou Sector VO_[13+14]: R.Turó, Lope Vega 178 Obres d'instal·lació sistema de recollida pneumàtica de residus 1.724.138 2.000.000 Poblenou Sector VO_[12]: Llull 179 Subministrament de material tècnic 193.000 223.880 180 Reforma, ampliació i millora edifici Fabra i Coats 4.844.828 5.620.000 181 Reforma, ampliació i millora del centre de museografia Oliva 2.022.105 2.345.642 Artés 182 Reforma, ampliació i millora del museu Verdaguer 2.500.000 2.900.000 183 Reforma, ampliació i millora de l’edifici La Capella 1.500.000 1.740.000 184 Reforma, ampliació i millora del Centre d’exposicions Virreina 500.000 580.000 185 Reforma, ampliació i millora del Centre d’Esports Municipal 340.517 395.000 Can Cuyàs 3 186 Reforma, ampliació i millora del Centre d’Hípica Foixarda 301.724 350.000 187 Reforma, ampliació i millora del Centre d’Esports Municipal 729.284 845.970 Trinitat Vella 2 191 Selecció i implantació d’eines de col·laboració per a la Intranet 176.710 204.984 192 Migració Webs municipals a la nova plataforma de continguts 193.000 223.880 194 Extensió de la implantació de la Direcció per objectius al con- 192.241 223.000 junt de l’Ajuntament M2. Informar favorablement, dins del Programa William Carnes i Ayats, Ramon García-Bragado i d'Inversions Municipals 2008-2011, l'adquisició de Acín, i Imma Mayol i Beltran, i les Imes. Sres. i els la finca Nau Ivanow, per un import de 700.000 Ims. Srs. Regidors, Immaculada Moraleda i Pérez, euros. Montserrat Sánchez i Yuste, Guillem Espriu i Aven- S'aproven, per unanimitat, les dues mocions an- daño, Elsa Blasco i Riera, Carmen Andrés i Añón, teriors després de declarar-se'n, també per unani- Gemma Mumbrú i Moliné, Francesc Narváez i Pa- mitat, la urgència. zos, Montserrat Ballarín i Espuña, i Joaquim Mestre i Garrido, i els Delegats Sectorials, Srs. Pere Alco- No havent-hi altres assumptes per tractar, la ber i Solanas, Jordi Martí i Grau, i Antoni Sorolla i Presidència aixeca la sessió a les dotze hores. Edo, i Sra. Isabel Ribas i Seix, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva assistència les Imes. Sres. As- sumpta Escarp i Gibert, Itziar González i Viròs i Sara Jaurrieta i Guarner i el Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila. Acta de la sessió celebrada el dia 29 de gener També hi és present el gerent municipal, Sr. An- de 2010 i aprovada el dia 10 de febrer de dreu Puig i Sabanés. 2010 Constatada l'existència de quòrum legal, la Pre- sidència obre la sessió a les deu hores hores. A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial 1. Plenari del Consell Municipal. de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-nou de gener El Primer Tinent d’Alcalde informa a la Comissió de dos mil deu s'hi reuneix la Comissió de Govern de Govern del procés seguit per a la convocatòria en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. del Plenari del Consell Municipal, destacant els in- Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els formes i mesures de govern que es presentaran des Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Carles del govern municipal i les previsions sobre el resul- Martí i Jufresa, Ricard Josep Gomà i Carmona, Jordi tat de les votacions en les propostes d’acord en 712 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 virtut del posicionament manifestat pels Grups mu- per a l’aportació a Fira de Barcelona (The Bran- nicipals en les Comissions de Plenari celebrades dery). aquesta setmana. Gerència de Promoció Econòmica. Exp. núm. 20090228. Subvenció, per un import de 60.000 2. Noves actuacions d'inversions. euros, a favor de l’Associació de Comerciants Eix S’informen favorablement les noves actuacions Sant Andreu per a activitats per potenciar el co- d’inversió directa i les actuacions d’inversió directa merç de proximitat. a modificar que consten en la relació corresponent Gerència de Promoció Econòmica. Exp. núm. a aquesta Comissió de Govern, presentada per la 20090208. Subvenció, per un import de 100.000 Gerència Municipal en document que serà certificat euros, a favor de la Fundació Knowlwdge Innovati- pel Secretari General. on Market Bcn derivada del Conveni de col·labo- ració. 3. Seguiment de les inversions en curs. Gerència de Promoció Econòmica. Exp. núm. S’informa també favorablement el document de 20090263. Subvenció, per un import de 132.663,49 seguiment de l’estat d’execució dels diversos pro- euros, a favor de l’Institut Català del Sòl derivada jectes d’inversió en curs, presentat per la Gerència del Conveni de col·laboració per a la promoció del Municipal i que serà certificat pel Secretari General. Barcelona Economic Triangle. Gerència d’Acció Social i Ciutadania. Exp. núm. 4. Informació sobre expedients de subvencions. 200708. Subvenció, per un import de 86.520 euros, Tot seguit s’informa favorablement dels expedi- a favor de la Fundació Privada Banc dels Aliments ents d’atorgament de subvencions següents: derivada de la pròrroga del Conveni de col·laboració Gerència de Promoció Econòmica. Exp. núm. en el camp de la distribució d’aliments provinents 20090243. Subvenció, per un import de 48.000 d’excedents alimentaris d’empreses i/o de la Unió euros, a favor de la Fundació Privada Barcelona Europea a entitats d’iniciativa social que els distri- Digital per a la participació organitzativa Bdigital bueixen a persones i/o col·lectius en situació de Global Congress. pobresa i/o exclusió a la ciutat de Barcelona i pro- Gerència de Promoció Econòmica. Exp. núm. víncia. 20090271. Subvenció, per un import de 380.000 Gerència d’Acció Social i Ciutadania. Exp. núm. euros, a favor de la Fundació Privada Barcelona 113109. Subvenció, per un import de 300.000 eu- Comerç per al suport al comerç de proximitat. ros, a favor del Centre Especial Carrilet, SCCL, de- Gerència de Promoció Econòmica. Exp. núm. rivada del Conveni per a la col·laboració en el pro- 20090278. Subvenció, per un import de 52.500 jecte per a la construcció d’un Centre de Recerca, euros, a favor de Barcelona Activa, S.A., per a di- Recursos i Tractaments per a persones amb tras- verses accions d’ocupació. torns generalitzats del desenvolupament (TGD). Gerència de Promoció Econòmica. Exp. núm. Gerència d’Educació, Cultura i Benestar. Exp. 20090237. Subvenció, per un import de 300.107 núm. 20090223. Subvenció, per un import de euros, a favor de Barcelona Activa, S.A., per a di- 100.000 euros, dels quals 50.000 euros correspo- verses accions de promoció de la innovació. nen al present exercici, a favor de l’Associació per Gerència d’Educació, Cultura i Benestar. Exp. la Pau i els Drets Humans Taula Colombia derivada núm. 20090420. Subvenció, per un import de del Conveni de col·laboració per al projecte de su- 35.000 euros, a favor de Sistema Municipal DIF per port a l’oficina tècnica de la taula per la pau i els al programa integral de prevenció i atenció a dones drets humans a Colòmbia. víctimes de violència de gènere. Districte de Ciutat Vella. Exp. núm. 20092802. Gerència de Promoció Econòmica. Exp. núm. Subvenció, per un import de 110.500 euros, a favor 20090260. Subvenció, per un import de 50.000 del Casal dels Infants per l’Acció Social als Barris euros, a favor de la Fundació Privada Bioregió de derivada del Conveni de col·laboració per a la rea- Catalunya per al Congrés Bio Europe Spring al lització d’accions en l’atenció, la dinamització edu- 2010. cativa, cultural i social dels infants i joves i les se- Gerència de Promoció Econòmica. Exp. núm. ves famílies del barri del Raval i, per extensió, del 20090254. Subvenció, per un import de 130.000 Districte de Ciutat Vella i de la ciutat de Barcelona. euros, a favor de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona per a la gestió de l’Observatori 5. Altres Fabra. Gerència de Promoció Econòmica. Exp. núm. 20090256. Subvenció, per un import de 2.000.000 No havent-hi altres assumptes per tractar, la d’euros, a favor de Fira Internacional de Barcelona Presidència aixeca la sessió a les onze hores. NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 713 Acords Acords de la sessió celebrada el dia 10 de fe- te els quals s'aproven amb el tipus impositiu reduït brer de 2010 de l'Impost sobre el valor afegit. Aprovació de les actes de les sessions de 20 i 29 ÀREA D'HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERI- de gener de 2010. OR 5. Autoritzar a la Sra. Vanessa Tapia Arriero ACORDS DECISORIS (Mat. IMEB 804539) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionària ÀREA DE MEDI AMBIENT interina de categoria educadora d’escola bressol en el lloc de treball d’educadora d’escola bressol de 1. Ratificar el Decret del gerent de Medi Ambient, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i l’acti- de 22 de desembre de 2009, que va prorrogar per vitat privada d’educadora de suport a l’empresa raons d'interès públic el termini de vigència del Clece, SA, per quant aquesta activitat privada no contracte de neteja i conservació de les fonts públi- figura compresa en les causes d’incompatibilitat ques i ornamentals de la ciutat de Barcelona (2006- previstes pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 2009), aprovat per acord de la Comissió de Govern 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al el 13 d’abril de 2005, per un període de quatre servei de les Administracions públiques, de la Llei mesos, d'acord amb el que estableix la clàusula 3 21/1987, de 26 de novembre, sobre incompatibili- del plec de clàusules administratives particulars, i tats del personal al servei de l’Administració de la atesa la conformitat del contractista, d'acord amb el Generalitat, i els articles 329 i 330 del Reglament RDL 2/2000, de 16 de juny, Text refós de la LCAP. del personal al servei de les Entitats locals aprovat Autoritzar i disposar la despesa, del contracte pel Decret 214/1990, de 30 de juliol i no resulta 05000649, per un import d'1.042.869,36 euros, en afectat l’interès públic. La present autorització està concepte de pròrroga corresponent als quatre pri- condicionada a l’estricte compliment dels deures mers mesos de l'any 2010, amb càrrec al pressu- públics i restarà sense efecte en els supòsits se- post i partida indicades en el document comptable. güents: si l’activitat privada impedís o menyscabés Adjudicar a FCC Fomento de Construcciones y Con- l’estricte compliment dels deures o en comprometés tratas, SA, amb NIF núm. A28037224. Requerir a la seva imparcialitat o independència; si l’activitat l'adjudicatari perquè en el termini màxim de quinze privada tingués alguna relació amb els assumptes dies hàbils, a partir de la data de recepció de la que la persona conegui per raó del càrrec; si la notificació d'aquesta resolució, constitueixi la ga- dedicació horària de l’activitat privada coincidís amb rantia definitiva complementària, per un import de la jornada laboral; per canvi de lloc de treball mu- 41.714,77 euros, i perquè en el termini de trenta nicipal; per variació de les seves circumstàncies; o dies a partir de la mateixa data comparegui per a la per raons sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne formalització de la modificació. compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 6. Autoritzar a la Sra. Sandra López Reina (Mat. ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL IMEB 804610) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionària interina 2. Encarregar a Barcelona de Serveis Municipals, de categoria Educadora d’escola bressol en el lloc SA, les actuacions necessàries durant l’exercici de treball d’Educadora d’escola bressol de l’Institut 2010, per tal de realitzar els treballs previs d’ela- Municipal d’Educació de Barcelona i l’activitat priva- boració de la candidatura a presentar per a optar a da d’educadora de suport a l’empresa Clece, SA, la designació de Barcelona-Pirineu com a seu per a per quant aquesta activitat privada no figura com- la celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern 2022. presa en les causes d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de de- sembre, d’incompatibilitats del personal al servei de ÀREA D'HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA les administracions públiques, de la Llei 21/87, de 26 de novembre, sobre incompatibilitats del Perso- 4. Modificar els preus públics per a l'any 2010 i nal al Servei de l’Administració de la Generalitat, i successius, fixats per acord de la Comissió de Go- els articles 329 i 330 del Reglament del Personal al vern de 2 de desembre de 2009, pel que fa als ser- Servei de les Entitats Locals aprovat pel Decret veis de tallers i cursos dels equipaments de distric- 214/90, de 30 de juliol, i no resulta afectat l’interès 714 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 públic. La present autorització està condicionada a en pràctiques de categoria professor de música en l’estricte compliment dels deures públics i restarà el lloc de treball de professor de música de l’Institut sense efecte en els supòsits següents: si l’activitat Municipal d’Educació de Barcelona i l’activitat priva- privada impedís o menyscabés l’estricte compliment da de professor de música a Taller de Músics-Escola dels deures o en comprometés la seva imparcialitat de Músics, S.L., per quant aquesta activitat privada o independència; si l’activitat privada tingués algu- no figura compresa en les causes d’incompatibilitat na relació amb els assumptes que la persona cone- previstes pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de gui per raó del càrrec. si la dedicació horària de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al l’activitat privada coincidís amb la jornada laboral; servei de les Administracions públiques, de la Llei per canvi de lloc de treball municipal; per variació 21/1987, de 26 de novembre, sobre incompatibili- de les seves circumstàncies; o per raons sobrevin- tats del personal al servei de l’Administració de la gudes d’interès públic. Donar-ne compte a la Co- Generalitat, i els articles 329 i 330 del Reglament missió de Presidència, Territori i Funció Pública. del personal al servei de les Entitats locals aprovat 7. Autoritzar al Sr. Rubèn Chordà Escrivà (Mat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol i no resulta IMEB 802982) la compatibilitat sol·licitada entre la afectat l’interès públic. La present autorització està seva activitat municipal com a funcionari en pràcti- condicionada a l’estricte compliment dels deures ques de l’Institut Municipal d’Educació, de categoria públics i restarà sense efecte en els supòsits se- Professor de Música, amb destinació al Conservatori güents: si l’activitat privada impedís o menyscabés Municipal de Música de Barcelona, on desenvolupa el l’estricte compliment dels deures o en comprometés lloc de treball de Professor de Música, i l’activitat la seva imparcialitat o independència; si l’activitat pública com a Professor de Música a temps parcial privada tingués alguna relació amb els assumptes del Cepsa Oriol Martorell i de l’Escola Municipal de que la persona conegui per raó del càrrec; si la Música de l’Ametlla de Mar, per al curs acadèmic dedicació horària de l’activitat privada coincidís amb 2009-2010 i pròrrogues que es puguin produir en la jornada laboral; per canvi de lloc de treball mu- aquest contracte de treball, d’acord amb allò que nicipal; per variació de les seves circumstàncies; o preveu l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de per raons sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de compte a la Comissió de Presidència, Territori i les Administracions públiques, article 4.8 de la Llei Funció Pública. 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del 9. Autoritzar a la Sra. Yael Díaz Acha (mat. personal al servei de l’Administració de la Generali- 27819) la compatibilitat sol·licitada entre la seva tat, en relació a l’acord de Govern de la Generalitat activitat municipal com a funcionària interina amb de Catalunya de 28 de maig de 2002. Les activitats la categoria professional de Tècnic Superior en Ci- secundàries no podran superar la meitat de la jorna- ències, amb destinació al Museu de Ciències Natu- da laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i rals de l’Institut de Cultura de Barcelona, on desen- en horari no coincident amb el municipal. La present volupa les funcions pròpies d’un lloc base de la seva autorització està condicionada a l’estricte compli- categoria, i l’activitat pública com a Professora As- ment dels deures públics i restarà sense efectes en sociada a temps parcial de la Universitat de Barce- els supòsits següents: si l’activitat secundària impe- lona, per al curs acadèmic 2009-2010, des del 3 de dís o menyscabés l’estricte compliment dels deures o desembre de 2009 fins al 14 de setembre de 2010, en comprometés la seva imparcialitat o independèn- i pròrrogues que es puguin produir en aquest con- cia; si l’activitat secundària tingués alguna relació tracte de treball, d’acord amb allò que preveu amb els assumptes que es coneguessin per raó del l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de càrrec; per finalització del contracte de treball o les desembre, d’incompatibilitats del personal de les pròrrogues pactades; si la dedicació horària de Administracions públiques, article 4 de la Llei l’activitat secundària coincidís amb la jornada labo- 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats ral; per canvi de lloc de treball municipal; per varia- del personal al servei de l’Administració de la Gene- ció de les seves circumstàncies; o per raons sobre- ralitat i l’article 324 i següents del Reglament del vingudes d’interès públic. Les excedències per tenir personal al servei de les Entitats locals aprovat pel cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de jor- Decret 214/1990, de 30 de juliol, amb les limitaci- nada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de ons previstes als article 7 i 16. 4 de la Llei 53/1984, mesures de conciliació de la vida personal, familiar i 5 i 6 de la mateixa Llei 21/1987 i els articles con- laboral del personal al servei de les Administracions cordants del Decret 214/1990. La seva dedicació a públiques de Catalunya, són incompatibles amb la docència universitària serà a temps parcial i amb l’autorització de compatibilitat, que resta suspesa horari no coincident amb el municipal. La present d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de autorització està condicionada a l’estricte compli- l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de ment dels deures públics i restarà sense efecte en Presidència, Territori i Funció Pública. els supòsits següents: si l’activitat secundària im- 8. Autoritzar al Sr. Joan F. Chamorro Moreno pedís o menyscabés l’estricte compliment dels deu- (Mat. IMEB 802595) la compatibilitat sol·licitada res o en comprometés la seva imparcialitat o inde- entre la seva activitat municipal com a funcionari pendència; si l’activitat secundària tingués alguna NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 715 relació amb els assumptes que es coneguessin per jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juli- raó del càrrec; per finalització del contracte de tre- ol, de mesures de conciliació de la vida personal, ball o les pròrrogues pactades amb la Universitat; si familiar i laboral del personal al servei de les admi- la dedicació horària de l’activitat secundària coinci- nistracions públiques de Catalunya, són incompati- dís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de bles amb l’autorització de compatibilitat, que resta treball municipal; per variació de les seves circums- suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la tàncies; o per raons sobrevingudes d’interès públic. reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de fami- Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. liars i les reduccions de jornada establertes per la 11. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de concilia- Tomás Gea Calza (mat. 27874) entre la seva activi- ció de la vida personal, familiar i laboral del perso- tat municipal com a funcionari interí amb la catego- nal al servei de les Administracions públiques de ria professional de tècnic superior d'Arquitectura i Catalunya, són incompatibles amb l’autorització de Enginyeria (enginyer), amb destinació al Departa- compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al fini- ment de Viabilitat de la Gerència de Medi Ambient, ment del termini de la reducció o de l’excedència. on desenvolupa el lloc de treball de cap del Depar- Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, tament, i l’activitat privada per compte propi d’en- Territori i Funció Pública. ginyer de camins, canals i ports, excloent del seu 10. Autoritzar al Sr. Mariano Serrano Sancho exercici qualsevol manifestació del mateix en el (mat. 21339) la compatibilitat sol·licitada entre la terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar pos- seva activitat municipal com a funcionari de carrera sibles coincidències entre l'activitat pública i la pri- amb la categoria professional de tècnic superior vada, garantint d'aquesta manera l'objectivitat, la d'Arquitectura i Enginyeria (arquitecte), amb desti- imparcialitat i la independència que ha de presidir nació al Departament d'Obres i Manteniment del la seva actuació com a funcionari i per salvaguardar Districte de Sarrià-Sant Gervasi, on desenvolupa l'interès públic que podria sortir perjudicat en cas el lloc de treball de cap de Projecte d'Obres i Man- de produir-se aquella coincidència; la seva dedica- teniment, i l’activitat privada per compte propi ció professional privada no podrà superar la meitat d’arquitecte tècnic liberal, excloent del seu exercici de la jornada laboral setmanal vigent a l’Admi- qualsevol manifestació del mateix en el terme nistració Pública i en horari no coincident amb el municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles municipal, tot de conformitat amb allò que disposen coincidències entre l'activitat pública i la privada, els articles 11 i 12 de la Llei 53/1984 de 26 de de- garantint d'aquesta manera l'objectivitat, la impar- sembre d’incompatibilitats del personal de les Ad- cialitat i la independència que ha de presidir la seva ministracions públiques, la Llei 21/1987, de 26 de actuació com a funcionari i per salvaguardar l'inte- novembre d’incompatibilitats del personal al servei rès públic que podria sortir perjudicat en cas de de l'Administració de la Generalitat, i d'acord amb produir-se aquella coincidència; la seva dedicació el que disposa el Reglament del personal al servei professional privada no podrà superar la meitat de de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990 la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració de juliol en els seus articles 329 i 330. La present Pública i en horari no coincident amb el municipal, autorització està condicionada a l’estricte compli- tot de conformitat amb allò que disposen els arti- ment dels deures públics i restarà sense efecte en cles 11 i 12 de la Llei 53/1984 de 26 de desembre els supòsits següents: si l’activitat privada impedís d’incompatibilitats del personal de les Administraci- o menyscabés l’estricte compliment dels deures o ons públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre en comprometés la seva imparcialitat o indepen- d’Incompatibilitats del personal al servei de l'Admi- dència; si l’activitat privada tingués alguna relació nistració de la Generalitat, i d'acord amb el que amb els assumptes que la persona conegui per raó disposa el Reglament del personal al servei de les del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat pri- Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990 de juliol vada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de en els seus articles 329 i 330. La present autoritza- lloc de treball municipal; per variació de les seves ció està condicionada a l’estricte compliment dels circumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès deures públics i restarà sense efecte en els supòsits públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o següents: si l’activitat privada impedís o menysca- de familiars i les reduccions de jornada establertes bés l’estricte compliment dels deures o en compro- per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de metés la seva imparcialitat o independència; si conciliació de la vida personal, familiar i laboral del l’activitat privada tingués alguna relació amb els personal al servei de les Administracions públiques assumptes que la persona conegui per raó del càr- de Catalunya, són incompatibles amb l’autorització rec; si la dedicació horària de l’activitat privada de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc finiment del termini de la reducció o de l’exce- de treball municipal; per variació de les seves cir- dència. Donar-ne compte a la Comissió de Presi- cumstàncies relatives al mateix; o per raons sobre- dència, Territori i Funció Pública. vingudes d’interès públic. Les excedències per tenir 12. Autoritzar a la Sra. Montserrat Garriga Barbal cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de (mat. 20950) la compatibilitat sol·licitada entre la 716 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 seva activitat municipal com a funcionària de carre- duir en aquest contracte de treball, d’acord amb ra amb la categoria professional de tècnica superior allò que preveu l’article 3 i següents de la Llei en Dret, amb destinació a la Direcció de l'Àrea del 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats Contenciós de la Gerència de Serveis Generals i del personal de les Administracions públiques, arti- Coordinació Territorial, on desenvolupa el lloc de cle 4 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, treball de lletrada consistorial i l’activitat privada d’incompatibilitats del personal al servei de l’Admi- d’exercici de l'advocacia, si bé no podrà ostentar, nistració de la Generalitat i l’article 324 i següents per sí mateix o mitjançant substitut, la representa- del Reglament del personal al servei de les Entitats ció i defensa d'interessos contraris als de la Corpo- locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, ració Municipal ni tampoc podrà assessorar, infor- amb les limitacions previstes als article 7 i 16. 4 de mar o desenvolupar les activitats pròpies de la la Llei 53/1984, 5 i 6 de la mateixa Llei 21/1987 i professió en aquells assumptes o procediments en els articles concordants del Decret 214/1990. Auto- els que l'Ajuntament o els seus Organismes hi tin- ritzar al Sr. Daniel Mas Fontcuberta (mat. 26878) la guin relació, d'acord amb allò que preveu l’article compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat 11 i 12 de la Llei 53/1984 de 26 de desembre municipal i activitat privada consistent en la recer- d’incompatibilitats del personal de les Administraci- ca, publicacions i assessorament en matèria de ons Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, finances públiques, en tant que aquesta activitat d'Incompatibilitats del personal al servei de l'Admi- secundària no figura compresa en les causes nistració de la Generalitat, l’article 329 i concor- d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de dants (especialment l’article 330.h) del Reglament la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompa- del personal al servei de les Entitats locals aprovat tibilitats del personal al servei de les Administraci- pel Decret 214/1990 de 30 de juliol, i finalment, ons públiques, de la Llei 21/87, de 26 de novem- l’article 11.4 del Reial decret 598/1985 de 30 bre, sobre incompatibilitats del personal al servei d’abril. La seva dedicació professional privada no de l’Administració de la Generalitat, i els articles podrà superar la meitat de la jornada laboral set- 329 i 330 del Reglament del personal al servei de manal vigent a l’administració pública i en horari no les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de coincident amb el municipal. La present autorització 30 de juliol i no resulta afectat l’interès públic. La està condicionada a l’estricte compliment dels deu- dedicació professional a les dues activitats sol·li- res públics i restarà sense efecte en els supòsits citades no podrà superar la meitat de la jornada següents: si l’activitat privada impedís o menysca- laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i bés l’estricte compliment dels deures o en compro- en horari no coincident amb el municipal. Les pre- metés la seva imparcialitat o independència; si sents autoritzacions estan condicionades a l’estricte l’activitat privada tingués alguna relació amb els compliment dels deures públics i restarà sense assumptes que la persona conegui per raó del càr- efecte en els supòsits següents: si l’activitat secun- rec; si la dedicació horària de l’activitat privada dària impedís o menyscabés l’estricte compliment coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc dels deures o en comprometés la seva imparcialitat de treball municipal; per variació de les seves cir- o independència; si l’activitat secundària tingués cumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès alguna relació amb els assumptes que es conegues- públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o sin per raó del càrrec; si la dedicació horària de de familiars i les reduccions de jornada establertes l’activitat secundària coincidís amb la jornada labo- per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de ral; per canvi de lloc de treball municipal; per vari- conciliació de la vida personal, familiar i laboral del ació de les seves circumstàncies; o per raons so- personal al servei de les Administracions públiques brevingudes d’interès públic. Les excedències per de Catalunya, són incompatibles amb l’autorització tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de finiment del termini de la reducció o de l’exce- juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, dència. Donar-ne compte a la Comissió de Presi- familiar i laboral del personal al servei de les Admi- dència, Territori i Funció Pública. nistracions públiques de Catalunya, són incompati- 13. Autoritzar al Sr. Daniel Mas Fontcuberta bles amb l’autorització de compatibilitat, que resta (mat. 26878) la compatibilitat sol·licitada entre la suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la seva activitat municipal com a funcionari de carrera reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la amb la categoria professional de tècnic superior en Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. Economia i Sociologia, amb destinació a la Direcció 14. Autoritzar al Sr. Jordi Font Ortí (mat. 23243), de Finançament i Pressupostos de la Gerència de personal eventual de l’Ajuntament de Barcelona, la Finances, on desenvolupa les funcions pròpies d’un compatibilitat sol·licitada entre els serveis que pres- lloc base de la seva categoria, i l’activitat pública ta com a assessor tècnic al Grup Polític Municipal com a professor associat a la Universitat de Barce- d’Esquerra Republicana d’aquest Ajuntament amb lona a temps parcial, per al curs acadèmic 2009- una segona activitat en el sector privat d’admi- 2010 des del 15 de setembre de 2009 fins al 14 de nistratiu a l’Associació de Veïns del Barri de Sant setembre de 2010 i pròrrogues que es puguin pro- Antoni de Barcelona, en tant que aquesta activitat NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 717 secundària no figura compresa en les causes el plec de clàusules administratives particulars, que d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de no impliquin modificació del contracte; j) la revisió la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incom- de preus sempre que estigui prevista en el plec de patibilitats del personal al servei de les Administra- clàusules administratives particulars; k) l’aprovació cions públiques, de la Llei 21/1987, de 26 de no- de la certificació final en els contractes d’obres; l) la vembre, sobre incompatibilitats del personal al liquidació del contracte sense saldo o amb saldo servei de l’Administració de la Generalitat, i els resultant a favor de l'Ajuntament; m) la cancel·lació articles 329 i 330 del Reglament del personal al i/o devolució de la garantia definitiva i complemen- servei de les Entitats locals aprovat pel Decret tària; n) la imposició de penalitzacions per demora 214/1990, de 30 de juliol i no resulta afectat previstes en el plec de clàusules administratives l’interès públic. En cap cas la suma de jornades de particulars; o) La imposició de sancions per incom- l’activitat pública principal i l’activitat privada no pot pliment que no superin individualment l’import de superar la jornada ordinària de l’Administració in- 150.000 euros; p) la resolució del recurs especial crementada d’un 50% i en horari no coincident amb en matèria de contractació i, si procedeix, l’adopció el municipal. La present autorització està condicio- de mesures provisionals. 2n) Establir que de les nada a l’estricte compliment dels deures públics i resolucions adoptades en virtut d’aquest acord se’n restarà sense efecte en els supòsits següents: si donarà compte a la comissió de govern. 3r) Deixar l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte sense efectes la delegació en els presidents i presi- compliment dels deures o en comprometés la seva dentes de les meses de contractació de l’adjudi- imparcialitat o independència; si l’activitat privada cació provisional dels contractes i l’adopció de me- tingués alguna relació amb els assumptes que la sures provisionals a què es fa referència en l’acord persona conegui per raó del càrrec; si la dedicació de la Comissió de Govern, de 14 de maig de 2008, i horària de l’activitat privada coincidís amb la jornada mantenir la resta de pronunciaments. laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per 16. Aprovar el plec de Clàusules Administratives variació de les seves circumstàncies; o per raons Particulars i el plec de Prescripcions Tècniques de sobrevingudes d’interès públic. Les excedències per l’Acord Marc amb núm de contracte 09004298, tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de d’adopció de tipus dels serveis en assessorament jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, estratègic, planificació, mediació en les negociaci- de mesures de conciliació de la vida personal, famili- ons, compra i gestió dels anuncis i de designació de ar i laboral del personal al servei de les Administraci- les empreses per a la utilització comuna i contrac- ons públiques de Catalunya, són incompatibles amb tació centralitzada per part de l’Ajuntament de Bar- l’autorització de compatibilitat, que resta suspesa celona, els seus organismes autònoms i societats d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o municipals. Convocar procediment obert i tramita- de l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de ció urgent per a la seva adjudicació, a l’empara dels Presidència, Territori i Funció Pública. articles 96, 141, 180 i 190 de la LCSP. 15. 1r) Delegar, de conformitat amb l’article 40.2 de la Llei 30/2007 de contractes del sector públic Districte de Gràcia (LCSP), indistintament, en l'Alcalde o en el respon- sable de l'àmbit material del contracte i membre de 17. Desestimar els recursos potestatius de repo- la comissió de govern, l’adopció dels actes derivats sició formulats pels Srs. Joaquin, Javier i David Buil de l’adjudicació provisional dels contractes aprovats Pellón i les Sres. Francisca Pellón Domec (Suminis- per aquesta comissió, que es relacionen a continua- tros Buil, SCP) i Ruth Gilberte Rios, en nom i repre- ció: a) l’adjudicació definitiva i l’aprovació dels cor- sentació de l’entitat mercantil Josel, SL; contra la responents documents de gestió pressupostària; b) resolució d’aprovació de l’Operació jurídica com- el reajustament d’anualitats i la redistribució de les plementària del text refós del Projecte de repar- autoritzacions i/o disposicions aprovades; c) la for- cel·lació de la unitat d’actuació núm. 2 de la Modifi- malització del contracte; d) la designació del res- cació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit ponsable del contracte, la del coordinador en matè- de l’avinguda de l’Hospital Militar-Farigola, pels ria de seguretat i salut en l’execució de l’obra; e) motius que, justificadament i raonada, figuren en l’aprovació del pla de seguretat i salut en el treball; els informes de 26 de novembre de 2009 –emès f) l’aprovació del programa de treball; g) la modifi- per la societat municipal Barcelona Gestió Urbanís- cació del contracte en els supòsits de fusió per ab- tica, SA (Bagursa)– i d'11 de gener de 2010 –emès sorció, escissió, aportació o transmissió d’empreses per la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística–, o branques d’activitats de les mateixes; h) Les mo- que consten en l’expedient i que es donen per re- dificacions del contracte, encara que siguin succes- produïts; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de sives, que impliquin, aïllada o conjuntament, alte- la Província i en un diari dels de més circulació, i racions del preu de contracte en més o en menys notificar-ho individualment als recurrents, amb sempre i quan no superin el 20% del preu primitiu trasllat dels informes citats. del contracte, iva exclòs; i) La pròrroga dels con- 18. Desestimar els recursos potestatius de repo- tractes de serveis, sempre que estigui prevista en sició formulats pel Sr. Xavier Soy Ros, actuant en 718 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 nom i representació de l’entitat mercantil Ovideo blerts a l’article 15.2 de la mateixa Llei, per les TV, SA; i la Sra. Ruth Gilberte Rios, en nom i repre- raons que justificadament consten en l’informe de sentació de l’entitat mercantil Josel, SL; contra la la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de 20 resolució d’aprovació de l’Operació jurídica com- de gener de 2010, obrant a l’expedient i que es plementària del text refós del Projecte de repar- dóna per integrament reproduït cel·lació de la unitat d’actuació núm. 3 de la modifi- 21. 1r) Aprovar la constitució de la Junta de cació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit Compensació de l’àmbit Illa 2004, delimitat pels de l’avinguda de l’Hospital Militar-Farigola, pels carrers Àvila, Sancho de Ávila, Badajoz i Tànger, motius que, justificadament i raonada, figuren en formalitzada per mitjà d’escriptura pública atorga- els informes de 26 de novembre de 2009 –emès da, el 22 d’octubre de 2009, davant de la notària per la societat municipal Barcelona Gestió Urbanís- de Barcelona Sra. María de las Mercedes Martínez tica, SA (Bagursa)– i d'11 de gener de 2010 –emès Parra, guardada sota el núm. de protocol 2.271. per la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística–, 2n) Traslladar a la Direcció General d’Urbanisme de que consten en l’expedient i que es donen per re- la Generalitat de Catalunya la documentació que produïts; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de prescriu l’article 192 del Reglament de la Llei la Província i en un diari dels de més circulació, i d’urbanisme, als efectes de la inscripció de la Cons- notificar-ho individualment als recurrents, amb titució de la Junta en el Registre d’Entitats Urbanís- trasllat dels informes citats. tiques Col·laboradores. 3r) Designar el Sr. Andreu 19. Desestimar els recursos potestatius de repo- Romaní Blancafort, director de Gestió Urbanística sició formulats per la Sra. Ruth Gilberte Rios, en de 22 Arroba Barcelona SAU, representant d’aques- nom i representació de les entitats mercantils Josel, ta administració en l’òrgan rector de la Junta de SL i Peromoinver, SL; contra la resolució d’apro- Compensació. 4t) Publicar aquests acords en el vació de l’Operació jurídica complementària del text Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de refós del Projecte de reparcel·lació de la unitat més difusió de la província i notificar individualment d’actuació núm. 6 de la modificació puntual del Pla aquests acord a tots els interessats en l’expedient. General Metropolità en l’àmbit de l’avinguda de l’Hospital Militar-Farigola, pels motius que, justifica- dament i raonada, figuren en els informes de 3 de MOCIONS desembre de 2009 –emès per la societat municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA (Bagursa)– i d'11 M1. Rectificar els errors materials i numèrics de de gener de 2010 –emès per la Direcció de Serveis l'acord de la Comissió de Govern de 20 de gener de de Gestió Urbanística–, que consten en l’expedient i 2010, segons consta en la relació annexa, que hau- que es donen per reproduïts; publicar aquest acord ran de ser finançats amb càrrec al Fons Estatal per al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local creat pel Reial més circulació, i notificar-ho individualment als Decret Llei 13/2009, de 26 d’octubre, pel qual es recurrents, amb trasllat dels informes citats. crea el Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibili- tat Local; donar-los el tràmit de sol·licitud de finan- Districte de Sant Martí çament regulat a l’article 12 del Reial Decret Llei 13/2009, de 26 d’octubre. 20. Encarregar a la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA, participada per l’Ajuntament de Districte de l'Eixample Barcelona, les empreses estatals ADIF i Renfe- Operadora i la Generalitat de Catalunya, totes M2. Aprovar definitivament el Projecte de plaça aquelles actuacions relatives a la formulació i exe- interior illa Bayer, per import d’1.070.648,61 euros, cució dels Projectes de reparcel·lació i d’urbanit- el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, formulat zació del Polígon d’actuació urbanística núm. 1 de- per Amrey 2002, S.L. i Mas Vilanova, S.L., d’acord limitat per la Modificació del Pla General Metropolità amb l’informe emès pel Departament d’Arquitectura del sector Prim, aprovada provisionalment pel Ple- i Projectes Urbans de la Direcció d’Urbanisme el nari del Consell Municipal en sessió celebrada el 29 qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; de maig de 2009 i actualment en tràmit d’aprovació publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la definitiva, a l’empara d’allò establert a l’article 15.1 Província i en un diari dels de més circulació de de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest jurídic de les administracions públiques i del proce- procediment; i donar-ne compte a la Comissió diment administratiu comú, i amb els límits esta- d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 719 DISPOSICIONS GENERALS Acords dels òrgans de govern PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES GE- particulars inclouran clàusules socials i mediambi- NERALS entals que tindran la naturalesa de condicions es- pecials d’execució, en el marc d’allò autoritzat, en El Plenari del Consell Municipal, en sessió del dia cada cas, per la normativa aplicable. 5 de febrer de 2010, ha acordat: Amb respecte als principis de llibertat d’establi- Aprovar definitivament el Plec de clàusules admi- ment, llibertat de prestació de serveis i no discrimi- nistratives generals de l'Ajuntament de Barcelona nació per raó de la nacionalitat, en la fixació de per a la seva adaptació a la Llei 30/2007, de 30 clàusules socials es procurarà incloure l’obligació de d'octubre, de contractes del sector públic. l’adjudicatari que el 20%, com a mínim, del perso- nal de nova contractació que es requereixi per a l’execució del contracte, pertanyi a algun o alguns PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES GENERALS dels col·lectius amb especials dificultats per accedir al mercat de treball que es relacionen a continuació: a) Persones majors de 45 anys en situació d’atur. CAPÍTOL 1. OBJECTE, ÀMBIT D’APLICACIÓ I RÈGIM b) Persones perceptores de renda mínima d’inser- JURÍDIC ció. c) Dones majors de 30 anys per a les quals aques- Clàusula 1. Objecte i finalitat. ta contractació sigui la seva primera experiència Constitueix l’objecte d’aquest plec l’establiment laboral. Tanmateix aquelles que es contractin de clàusules administratives generals per a la seva després de cinc anys d'inactivitat (s’acreditarà utilització en els contractes que celebri l’Ajuntament mitjançant informe de vida laboral). de Barcelona, amb la finalitat de garantir els princi- d) Persones amb discapacitat física, psíquica o pis de llibertat d’accés a les licitacions, publicitat i sensorial o amb malalties mentals que tinguin transparència dels procediments, no-discriminació i possibilitats d’inserció en el món laboral. igualtat de tracte entre els candidats, i assegurar e) Víctimes de violències de gènere o violències en una utilització eficient dels fons destinats a la rea- l’àmbit familiar. lització d’obres, l’adquisició de béns i la contractació f) Pare o mare de una família nombrosa, monopa- de serveis, mitjançant l’exigència de la definició rental o monomarental, sempre que estiguin prèvia de les necessitats a satisfer, la salvaguarda inscrits com desocupats amb una antiguitat mí- de la lliure competència i la selecció de l’oferta eco- nima de tres mesos. nòmicament més avantatjosa. g) Persones amb problemes de drogoaddicció o alcoholisme que es trobin en procés de rehabili- Clàusula 2. Clàusules socials i mediambientals. tació i reinserció social. De conformitat amb les mesures de govern i els h) Interns de centres penitenciaris la situació dels acords municipals dictats en la matèria, constitueix quals els hi permeti accedir a un treball, perso- un principi inspirador de l’activitat contractual mu- nes en llibertat condicional i persones ex-reclu- nicipal l’atenció a consideracions de tipus social i ses. mediambiental, amb la finalitat de promoure l’ocu- i) Persones que no puguin accedir a la renda mí- pació de persones amb dificultats particulars d’in- nima d’inserció, però que es trobin, a judici dels serció en el mercat laboral, eliminar les desigualtats serveis socials competents, en situació de risc entre l’home i la dona en el dit mercat, combatre d’exclusió. l’atur, afavorir la formació en el lloc de treball, o j) Joves majors de setze anys tutelats o ex-tute- altres finalitats de naturalesa similar. Per a l’efec- lats. tivitat d’aquest principi, es podrà reservar a centres k) Joves amb especials dificultats d’inserció socio- especials d’ocupació la participació en els procedi- laboral. ments d’adjudicació dels contractes, o reservar-ne l’execució en el marc de programes d’ocupació Clàusula 3. Àmbit d’aplicació. protegida. Així mateix, i sempre i quan sigui com- 1. El Plec de clàusules administratives generals patible amb el dret comunitari i amb l’objecte del s’aplicarà als contractes d’obres, de concessió contracte, els plecs de clàusules administratives d’obra pública, de gestió de serveis públics, de 720 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 subministraments, de serveis, de col·laboració en- – La Llei 22/1998, de 30 de desembre de la Carta tre el sector públic i el sector privat i administratius Municipal de Barcelona i disposicions que la especials que l’Ajuntament de Barcelona acordi despleguen. establir de conformitat amb la Llei 30/2007, de 30 – La Llei 1/2006 de 13 de març per la qual es regu- d’octubre, de contractes del sector públic (LCSP). la el Règim especial del municipi de Barcelona. 2. El present Plec serà d’aplicació a l’Ajuntament de – La Llei 7/1985, reguladora de les bases del Barcelona i als seus organismes autònoms locals. règim local. 3. També serà d’aplicació als altres ens, orga- – El Text Refós de la Llei municipal i de règim nismes i entitats públiques que en depenguin, com- local de Catalunya, aprovat per Decret Legisla- preses a l’àmbit d’aplicació subjectiva de la LCSP, tiu 2/2003, de 28 d’abril. en defecte d’instruccions internes de contractació i – Les Ordenances, reglaments i bases d’execució sense perjudici, que per al moment de la seva ela- del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona. boració, pugui recepcionar-se pels respectius òr- – La normativa general sobre prevenció de riscos gans competents, totalment o parcial, el contingut laborals, continguda a la Llei 31/1995, de 8 de del present plec, sempre i quan aquesta recepció novembre i disposicions que la despleguin. sigui compatible amb el règim contractual que els – La normativa sobre residus. hi sigui d’aplicació. – La resta de normes de dret administratiu, i en 4. També podrà ser d’aplicació als consorcis, agèn- defecte d’aquestes la normativa de dret privat. cies o altres entitats en què participi l’Ajuntament de – La normativa que la Generalitat de Catalunya Barcelona mitjançant acord exprés adoptat per l’òrgan aprovi en virtut de les competències que té competent de l’organisme de què es tracti. atribuïdes per l’Estatut d’autonomia de Catalu- nya de 2006. Clàusula 4. Naturalesa dels contractes. 2. En els contractes d’obres, els de concessió 1. Els contractes regulats per aquest plec tenen d’obra pública i en els de gestió de serveis públics naturalesa administrativa, de conformitat amb l’art. que comprenguin execució d’obres, a més a més 19.1 de la LCSP. dels plecs i de la normativa expressada a l’apartat 2. L’ordre jurisdiccional contenciós administratiu anterior, també constitueix llei del contracte: serà el competent per resoldre les controvèrsies – El projecte d’obres. que sorgeixin entre les parts, un cop esgotada la – Llei 3/2007, del 4 de juliol de l’obra pública. via administrativa, amb expressa submissió als – El Decret de la Generalitat de Catalunya 179/1995, Tribunals de Barcelona. de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament 3. L’òrgan de contractació ostenta, amb subjec- d’obres, activitats i serveis dels ens locals. ció a la normativa vigent, les prerrogatives d’inter- – El Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pretar el contracte, resoldre els dubtes que n’ofe- sobre disposicions mínimes de seguretat i de reixi el compliment, modificar-lo per raons d’interès salut en les obres. públic i acordar-ne la resolució i llurs efectes. – El Manual de Qualitat de les obres, aprovat per Decret de l’Alcaldia de 17 de maig de 1999. Clàusula 5. Llei del contracte. – El Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, pel que 1. Amb caràcter general, constitueix llei del con- s’aprova el Reglament electrotècnic de baixa tracte per a tots els contractes regulats per aquest tensió, i llurs posteriors modificacions. plec, pel que fa a la preparació, adjudicació, efec- – La Llei 32/2006, de 18 d’octubre reguladora de tes, compliment i extinció: la subcontractació al sector de la construcció i – El present plec de clàusules administratives. disposicions que la despleguen. – El plec de clàusules administratives particulars – La Llei 38/1999, de 5 de novembre, de l’edifi- que s’estableixi en cada cas. cació, amb caràcter supletori. – La Llei 30/2007 de 30 d’octubre de contractes 3. En els contractes de gestió de serveis públics, del sector públic i disposicions legals o regla- que no comprenguin execució d’obres, a més a més mentaries que, en el seu cas, la despleguin o la dels plecs i de la normativa expressada a l’apartat modifiquin. 1, constitueix llei del contracte: – El Text Refós de la Llei de contractes de les – El Decret de la Generalitat de Catalunya 179/1995, administracions públiques, aprovat per Reial de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, dels d’obres, activitats i serveis dels ens locals. articles 253 a 260, ambdós inclosos, únicament per al contracte de concessió d’obres públiques. – El Reial decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel CAPÍTOL 2. DISPOSICIONS SOBRE EL PROCEDI- que s’aprova el Reglament general de la Llei de MENT DE CONTRACTACIÓ contractes de les administracions públiques i disposicions que el modifiquin en tot allò que no Clàusula 6. Expedient de contractació. s’oposi, contradigui o resulti incompatible amb 1. A tot contracte administratiu haurà de precedir la LCSP. la tramitació de l’expedient de contractació, que NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 721 s’iniciarà per l’òrgan de contractació justificant la tible la funció de vocal-secretari i la de secretari seva necessitat i idoneïtat per al compliment, rea- de la Mesa. lització i satisfacció de finalitats públiques. A l’ex- 2. Per a la vàlida constitució de la Mesa es reque- pedient s’incorporaran els projectes, els estudis rirà com a mínim la presència del President, de tres econòmics financers o l’altra documentació exigible, vocals o els seus substituts, així com del secretari. els informes adients i els corresponents plecs de 3. Tanmateix, per al supòsit de haver-se desig- clàusules administratives i de prescripcions tècni- nat més de tres vocals, serà necessària l’assistència ques particulars. de la meitat més un de tots els membres que inte- Els serveis tècnics municipals examinaran els gren la Mesa amb dret a vot; sempre que concorri projectes d’obres elaborats per tècnics aliens a el mínim indicat en l’apartat anterior. l’Administració, i emetran un informe sobre el com- pliment de la normativa i prescripcions que regulin Clàusula 9. Formalització dels contractes. la matèria, havent de tenir presents les exigències Al document de formalització s’uniran, com a an- de la protecció del medi ambient amb l’objecte de nexos, sengles exemplars del plec de clàusules fomentar un desenvolupament sostenible. administratives particulars, que haurà de ser signat 2. També s’incorporaran, sempre que el contrac- per l’adjudicatari, i del de prescripcions tècniques. te origini despeses per a la Corporació, la fiscalitza- ció de la Intervenció i l’aprovació de la despesa. En Clàusula 10. Contractes menors. el supòsit en què no s’hagi establert prèviament el 1. Els contractes menors d’obres, de subminis- projecte o pressupost per l’Ajuntament, tan sols traments i de serveis es defineixen exclusivament serà preceptiu el certificat d’existència de crèdit o per la quantia legalment establerta, i la tramitació document que legalment el substitueixi. de l’expedient només exigirà el pressupost de la 3. Quan el contracte es formalitzi en exercici an- prestació a què es refereix el contracte, l’aprovació terior al de la iniciació de l’execució, el plec de clàu- de la despesa i la incorporació a aquest de la factu- sules administratives particulars haurà de sotmetre ra corresponent, i a més a més, en el contracte l’adjudicació a la condició suspensiva d’existència d’obres, el projecte quan normes específiques així de crèdit adequat i suficient per a finançar les obli- el requereixin i l’informe de supervisió quan el tre- gacions derivades del contracte en l’exercici corres- ball afecti a l’estabilitat, seguretat o estanquitat de ponent. l’obra. 2. Els contractes menors no podran tenir una du- Clàusula 7. Terminis per a presentació de proposi- rada superior a un any ni ser objecte de pròrroga. cions. No obstant això, en els contractes per a la realitza- Els terminis per a la presentació de proposicions ció d’enquestes, preses de dades i altres serveis o ofertes seran els que per a cada tipus de contrac- anàlegs concertats amb empreses de treball tempo- te, d’expedient de contractació, i de procediment ral la durada màxima serà de sis mesos i tampoc d’adjudicació estiguin establerts, i es concretaran no podran ser objecte de pròrroga. En aquests con- en els plecs de clàusules particulars, computant-se tractes no s’admet la revisió de preus. per dies naturals, si bé quan el darrer dia sigui fes- 3. En els contractes menors es podrà exigir la tiu a la ciutat de Barcelona s’entendrà prorrogat constitució de la garantia definitiva en funció de la fins al primer dia hàbil següent. tipologia del contracte i de la seva quantia. 4. Es consideraran formalitzats aquests contrac- Clàusula 8. Mesa de contractació. tes amb la incorporació a l’expedient de la factu- 1. La Mesa de contractació estarà composada ra/es que obligatòriament han d’expedir i lliurar els per: empresaris i professionals, amb les dades, requisits a) El president, que serà l’alcalde/essa, o regi- i mencions especificades a la normativa de contrac- dor/a o càrrec directiu de l’Ajuntament en qui tació. delegui d’acord amb l’article 13.2 de la Carta de 5. En els contractes menors el termini de garan- Barcelona. tia serà d’un any per als contractes d’obres i de 6 b) Els vocals, el nombre dels quals no podrà ser mesos per a la resta, a comptar en ambdós casos inferior a tres, i entre els qui haurà de figurar el des de la data de l’acte formal i positiu de recepció Secretari/ària i l’Interventor/a. Seran designats o de conformitat amb la total prestació realitzada. en el Plec de clàusules administratives particu- lars, així com els seus corresponents substituts Clàusula 11. Comunicacions amb els interessats. per l’òrgan de contractació, qui podrà ampliar el 1. Les comunicacions i intercanvis d'informació seu número. que s'hagin d'efectuar en els procediments i con- c) Els vocals i substituts designats hauran de ser tractes a què es refereix aquest plec podran fer-se funcionaris, personal laboral o regidors/es. per correu, telefax o per mitjans electrònics, infor- d) Actuarà com a secretari de la Mesa amb veu i màtics o telemàtics que permetin la constància de sense vot, un funcionari de l’Ajuntament desig- la transmissió i de la recepció, de les dates en què nat per l’òrgan de contractació; essent compa- respectivament aquestes s’han produït, del contin- 722 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 gut íntegre de les comunicacions i s’identifiqui fide- ció qui podrà dictar les instruccions adients per al dignament les persones del remitent i del destina- fidel compliment dels pactes o adoptar les mesures tari. L’acreditació d’aquests extrems s’incorporarà a concretes per assolir o restablir el bon ordre en l’expedient. l’execució d’allò convingut. Específicament, els anteriors mitjans es podran 2. Els òrgans de contractació podran designar un utilitzar per l’òrgan o la mesa de contractació per a responsable del contracte a qui correspondrà su- la sol.licitud d’ofertes en el procediment negociat pervisar la seva execució i adoptar les decisions i sense publicitat amb consulta, la tramesa d’in- dictar les instruccions necessàries amb el fi d’asse- vitacions en el procediment restringit i en el con- gurar la correcta realització de la prestació pactada, curs de projectes, així com per a la reparació o la dins de l’àmbit de facultats que aquells li atribuei- correcció dels defectes o les omissions soluciona- xin. El responsable del contracte podrà ser una bles en la documentació presentada pels licitadors persona física o jurídica, vinculada a l’ens, orga- amb les seves proposicions. Així mateix, es podran nisme o entitat contractant o aliena a ell. utilitzar per a recaptar dels licitadors aclariments En els contractes d’obres, les facultats del res- sobre els certificats o documents o per requerir-los ponsable del contracte s’entendran sense perjudici per a la presentació d’altres complementaris. de les que correspongui al director facultatiu. 2. Les sol·licituds de participació en procediments 3. L’òrgan de contractació podrà introduir en el d'adjudicació podran fer-se també per telèfon quan contracte les modificacions necessàries per raons així s’estableixi en el plec de clàusules administrati- d’interès públic i per atendre causes imprevistes. ves particulars, admetent-se en aquest cas la co- L’exercici d’aquesta prerrogativa requerirà que no municació de forma condicionada a la seva confir- s’afectin les condicions essencials del contracte, mació per escrit abans que expiri el termini fixat justificar la seva necessitat en l’expedient, l’audi- per a la seva recepció. ència al contractista i la seva formalització en do- cument administratiu. Clàusula 12. Administració electrònica, confidencia- litat i protecció de dades. Clàusula 15. Responsabilitat en l’execució del con- A l’empara d’allò autoritzat per la legislació de tracte. contractes del sector públic, l’Ajuntament de Barce- 1. Indemnització de danys i perjudicis. lona promourà l’ús intensiu dels mitjans electrònics, El contractista haurà de rescabalar l’Ajuntament informàtics i telemàtics en la contractació munici- o al personal que en depèn pels danys i indemnit- pal, amb subjecció a la normativa que en cada cas zar-lo pels perjudicis derivats de dol o negligència reguli la seva utilització i amb observança dels prin- en el compliment de les obligacions resultants de cipis explicitats a l’Ordenança reguladora de l’Admi- l’adjudicació. nistració electrònica. En aquests supòsits, la indemnització es deter- En la gestió de la seva contractació, l’Admi- minarà per l’Ajuntament en raó dels perjudicis cau- nistració municipal garantirà la protecció de la con- sats, amb audiència prèvia del contractista i sense fidencialitat d’aquelles informacions que tinguin perjudici de l’acció penal que en el seu cas proce- legalment aquest caràcter, així com la protecció de deixi. Igualment serà responsable dels danys i per- les dades de caràcter personal quan el contracte judicis ocasionats a terceres persones durant n’impliqui el tractament. l’execució del contracte. 2. Règim de faltes i sancions contractuals Clàusula 13. Traducció de documents que han de En els supòsits d’incompliment o compliment de- presentar les empreses. fectuós de les obligacions assumides pel contractis- Les proposicions i la documentació exigida al plec ta, l’Ajuntament podrà compel·lir-lo al compliment de clàusules administratives particulars hauran de del contracte, amb imposició de sancions, o acor- seguir els criteris d’ús de la llengua establerts a la dar-ne la resolució. Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i 2.1. Faltes contractuals el Reglament d’ús de la llengua catalana de l’Ajun- A part de les que el plec de clàusules particulars tament de Barcelona. En el cas que es presentin en estableixi per a cada tipus de contracte, constituei- qualsevol altra llengua, s’haurà d’acompanyar la xen faltes contractuals comunes a tots els contrac- corresponent traducció oficial. tes a què es refereix aquest plec les següents: 2.1.1. Faltes molt greus: a) L’incompliment del termini d’inici de l’execució CAPÍTOL 3. EXECUCIÓ DEL CONTRACTE I INCI- de les prestacions. DÈNCIES b) L’incompliment de l'execució parcial de les prestacions definides en el contracte quan pro- Clàusula 14. Compliment del contracte. dueixi un perjudici molt greu. 1. L’execució del contracte es realitza a risc i c) La paralització total i absoluta en l’execució de ventura del contractista i es desenvoluparà sota la les prestacions per causes imputables al con- direcció, inspecció i control de l’òrgan de contracta- tractista. NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 723 d) La resistència als requeriments efectuats per caràcter sancionada per resolució administrativa l’Ajuntament, o la seva inobservança, quan ferma. produeixi un perjudici molt greu a l’execució del 2.2. Sancions contractuals contracte. Independentment del rescabalament per danys i e) La utilització de sistemes de treball, elements, perjudicis, en cas d’incompliment que no produeixi materials, màquines o personal diferents als resolució del contracte, l’Ajuntament podrà aplicar previstos en el projecte, en els plecs i en les les sancions següents, graduades en atenció al grau ofertes del contractista, si escau, quan produeixi de perjudici, perillositat i/o reiteració: un perjudici molt greu a l’execució del contracte. a) Faltes molt greus: multa de fins a un 10 per f) El falsejament de la informació facilitada pel 100 del preu del contracte, entès com a import contractista als efectes de l'elaboració de la re- d’adjudicació o del pressupost base de licitació, lació valorada o de la valoració i de les certifi- quan el preu es determini en funció de preus cacions o el falsejament de les prestacions con- unitaris signades pel contractista en el document b) Faltes greus: multa de fins a un 6 per 100 del cobratori. preu del contracte. g) L’incompliment molt greu de les prescripcions c) Faltes lleus: multa de fins a un 3 per 100 del relatives a la subcontractació. preu del contracte. h) Incompliment molt greu de les obligacions de En la tramitació de l’expedient, es donarà audi- tipus fiscal, laboral i de Seguretat Social que es ència al contractista perquè pugui formular al·le- derivin per l’execució del contracte. gacions dins un termini de cinc dies hàbils i l’òrgan i) L’incompliment de les obligacions contractuals de contractació resoldrà, prèvia l’emissió dels in- essencials qualificades com a tals en els plecs formes pertinents. de clàusules administratives particulars o en el 3. Cobrament de les penalitzacions per demora i contracte. per sancions j) L’incompliment del deure de confidencialitat L’import de les penalitzacions per demora i de les respecte aquelles informacions a les quals sancions podrà fer-se efectiu mitjançant la seva s’hagi atribuït aquest caràcter en el plec de deducció en el/s document/s comptable/s de reco- clàusules administratives particulars o en el neixement de l’obligació, sense perjudici que la contracte, o que per la seva pròpia naturalesa garantia respongui de l’efectivitat d’aquelles en els hagin de ser tractades com a tals. termes legalment previstos. k) La reiteració en la comissió de faltes greus. 4. Mesura cautelar 2.1.3 Faltes greus: L’Ajuntament podrà aplicar l’import o retardar el a) La resistència als requeriments efectuats per pagament de les certificacions o dels documents l’Administració, o la seva inobservança. cobratoris, totalment o parcialment, en compensa- b) L'incompliment de l'execució parcial de les ció de deutes del contractista, per raó del contracte prestacions definides en el contracte que no i amb independència dels danys i perjudicis que constitueixi falta molt greu. pugui reclamar. c) La utilització de sistemes de treball, elements, materials, màquines o personal diferents als previstos en el projecte, en els plecs i en les CAPÍTOL 4. DRETS I OBLIGACIONS. RÈGIM ECO- ofertes del contractista, si escau. NÒMIC d) La inobservança de requisits d’ordre formal establerts en el present plec i en el de clàusules Clàusula 16. Pressupost del contracte. particulars i en les disposicions d’aplicació per a 1. El pressupost s’entendrà comprensiu de la to- l’execució del contracte. talitat de la prestació i haurà de ser adequat per al e) Incompliment greu de les obligacions de tipus compliment efectiu del contracte mitjançant l’esti- fiscal, laboral i de Seguretat Social que es deri- mació correcta del seu import, atenent el preu gene- vin per l’execució del contracte. ral de mercat. Els preus consignats porten implícit: f) L’incompliment de les condicions especials a) L’import dels treballs accessoris o auxiliars. d’execució del contracte, quan no s’hagin tipifi- b) Les despeses derivades de l’aplicació de les cat com a causa de resolució. disposicions legals sobre prevenció de riscos la- g) La reiteració en la comissió de faltes lleus. borals i, en el seu cas, sobre seguretat i salut 2.1.4. Faltes lleus: en les obres, i els honoraris corresponents. a) L'incompliment de l'execució parcial de les c) Les despeses corresponents al control de quali- prestacions definides en el contracte que no tat. constitueixi falta greu. d) Les despeses de publicació de la licitació fins a b) L’ocupació temporal i indeguda d’espais de do- la quantia màxima fixada pel plec de clàusules mini públic. administratives particulars, fins i tot quan l’adju- 2.1.5. Al efectes dels paràgrafs anteriors, s’entén dicació es derivi d’un procediment negociat per per reiteració la comissió d’una falta del mateix haver resultat deserta la licitació anterior. 724 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 e) Les imposicions de tipus fiscal o d’altra natura- corresponents en el termini màxim de deu dies. En lesa, derivades del contracte i de l’activitat del cas de disconformitat, serà retornada al contractis- contractista en la seva execució, en especial les ta la factura presentada, atorgant-li un termini mà- relatives a l’eliminació de residus. xim de deu dies hàbils a comptar des del següent al f) L’import de les càrregues laborals de tot ordre. de la recepció als efectes de què pugui efectuar g) Els tributs o despeses de qualsevol ordre corres- observacions o presentar nova factura amb les rec- ponent a la sol·licitud i obtenció dels permisos i tificacions escaients. llicències necessàries per a l’execució del contrac- te, llevat dels relatius a expropiacions i servituds. Clàusula 18. Garanties amb ocasió dels abonaments h) Qualsevol altra d’obligat compliment conforme a compte per operacions preparatòries. a la respectiva normativa sectorial. 1. Els contractistes hauran de garantir els abo- 2. S’entendrà que en tots els pressupostos o naments a compte que d’acord amb el plec de clàu- ofertes dels empresaris està inclòs no sols el preu sules particulars s’efectuïn en els contractes del contracte, sinó també l’import de l’Impost sobre d’obres, per materials aplegats o per instal·lacions i el Valor Afegit, que haurà d’indicar-se com a parti- equips, i en els contractes de serveis per operaci- da independent. ons preparatòries, amb una garantia equivalent al 3. Seran a càrrec dels contractistes les despeses 100 per 100 dels abonaments autoritzats. derivades de la formalització del contracte en do- 2. La constitució d’aquesta garantia s’efectuarà cument públic notarial. de conformitat amb les disposicions generals en matèria de garanties. Clàusula 17. Abonaments. 1. Contractes d’obres i de serveis de tracte suc- Clàusula 19. Obligacions fiscals, laborals i socials. cessiu. Les Lleis d’ordre fiscal, laboral, de Seguretat So- En el cas que, conforme al plec de clàusules par- cial i de prevenció de riscos laborals i, en el seu ticulars, les certificacions s’hagin d’expedir mensu- cas, de seguretat i salut en les obres, que regulen alment, les relacions valorades o les valoracions, l’activitat i obligacions dels contractistes seran redactades pel director de l’obra, en el primer cas, i d’observància obligatòria. dels treballs, en el segon, juntament amb les certi- ficacions, seran trameses al contractista a efectes Clàusula 20. Personal. de la seva conformitat o observacions i per a la 1. El contractista destinarà el personal necessari presentació al Registre General de la Corporació de pel desenvolupament de les obligacions contractu- la corresponent factura per l’import de la certifica- als assumides; aquest personal dependrà única- ció en un termini màxim de deu dies hàbils. En el ment i exclusivament del contractista sense que en seu defecte, i transcorregut aquest termini, els cap cas es puguin derivar relacions de caràcter documents es consideraran acceptats pel contrac- laboral, estatuari o funcionarial, entre l’Adminis- tista, als efectes de la seva tramitació. tració i el contractista. En el cas que les certificacions s’hagin d’expedir 2. Sempre que l’objecte del contracte ho reque- amb una periodicitat diferent, conforme al plec de reixi, el personal ha d’estar proveït del vestuari i clàusules particulars, el director trametrà mensu- dels altres elements de protecció i identificació ade- alment al contractista la relació, als efectes de con- quats, per compte i càrrec exclusiu del contractista. formitat o observacions dins d’un termini de deu 3. El plec de clàusules particulars concretarà si el dies hàbils. Transcorregut aquest termini sense contractista ha de designar un delegat, tècnic com- formular al·legacions, s’entendrà atorgada la con- petent, amb capacitat suficient per ostentar la seva formitat a la relació. Un cop s’hagi expedit la certifi- representació en qualsevol acte derivat del compli- cació, el director trametrà una còpia al contractista ment de llurs obligacions contractuals, sempre en per a la presentació de la factura per l’import de la ordre a l’execució i bona marxa de les prestacions; certificació dins un termini de deu dies hàbils al també ha de fer d’enllaç amb els corresponents Registre General municipal. En el cas de no presen- serveis municipals i el Director o la Direcció. tar-la, i transcorregut aquest termini, continuarà la 4. El contractista restarà obligat a aplicar, en tramitació. realitzar la prestació, les mesures destinades a 2. Altres contractes. promoure la igualtat entre homes i dones establer- En els contractes a què s’aplica el present Plec, tes en el corresponent plec de clàusules administra- diferents als assenyalats a l’apartat anterior, i que tives particulars. originin despeses per a la Corporació, el contractis- ta ha de presentar al Registre General de l’Ajunta- ment la factura corresponent a les prestacions exe- CAPÍTOL 5. RESOLUCIÓ DEL CONTRACTE cutades, en el període que determini el plec de clàusules administratives particulars o, en el seu Clàusula 21. Causes de resolució i efectes. defecte, mensualment. Un cop rebuda la factura, 1. A part de les que el plec de clàusules particu- serà revisada i conformada pels serveis municipals lars estableixi per a cada tipus de contracte, consti- NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 725 tueixen causes de resolució comunes a tots els causa i dels altres danys i perjudicis ocasionats contractes a què es refereix aquest Plec les se- en allò que excedeixi a l'import de la garantia güents: incautada. a) La mort o incapacitat sobrevinguda del contrac- c) Retenció d'elements del contractista. tista individual o l'extinció de la personalitat ju- d) Iniciació del procediment d’inhabilitació del rídica de la societat contractista. En el cas de contractista per a ulteriors licitacions i adjudica- mort o incapacitat de l'empresari individual, la cions o proposta per a la seva iniciació per Corporació podrà acordar la continuació del l’Administració competent, segons els casos le- contracte amb els seus successors, sempre que galment establerts. es compleixin les garanties tècniques i econò- 3. En la tramitació de l’expedient, es donarà au- miques necessàries. diència al contractista perquè pugui formular b) La declaració de concurs o la declaració al·legacions en el termini de deu dies naturals, se d’insolvència en qualsevol altre procediment. sol·licitarà dictamen de la Comissió Jurídica Asses- c) El mutu acord entre l'Administració i el contrac- sora de la Generalitat de Catalunya, si el contractis- tista. ta formula oposició, i l’òrgan de contractació resol- d) La no formalització del contracte dins dels ter- drà, prèvia l’emissió dels informes pertinents. minis legalment previstos. 4. En tot cas, l'òrgan de contractació adoptarà e) La demora en el compliment dels terminis per les mesures oportunes per a la liquidació del con- part del contractista i l’incompliment del termini tracte. assenyalat per a l’inici de l’execució del contrac- te en els expedients de tramitació urgent. f) El retard en el pagament per part de l'Adminis- CAPÍTOL 6. EXTINCIÓ DEL CONTRACTE, RECEPCIÓ, tració durant un termini de vuit mesos. LIQUIDACIÓ I TERMINI DE GARANTIA g) La suspensió de la iniciació de les obres per un termini superior a sis mesos acordada per Clàusula 22. Extinció i recepció del contracte. l’Administració i la suspensió per causa imputa- 1. El contracte s’entendrà acomplert pel contrac- ble a l’Ajuntament de la iniciació de qualsevol tista amb la realització de la totalitat de la presta- altre contracte regulat en aquest Plec per un ció, d’acord amb les determinacions del contracte i termini superior a sis mesos a partir de la data a satisfacció de l’Administració contractant, extrem assenyalada per al seu començament i igual- del qual es farà constar en acte formal i positiu de ment acordada per la Corporació. recepció o conformitat, que s’efectuarà dins el mes h) El desistiment o la suspensió de les obres acor- següent d’haver-se produït el compliment del con- dada per l'Ajuntament per un termini superior a tracte o en el termini que s’especifiqui en el plec de vuit mesos i el desistiment o la suspensió dels clàusules administratives particulars en atenció a altres contractes acordada per l’Ajuntament per les característiques de l’objecte del contracte. un termini superior a un any. 2. En els contractes d’obres, concorrerà a la re- i) Les modificacions en el contracte, encara que cepció el responsable del contracte, si hagués estat fossin successives, que suposin, aïlladament o nomenat, o un facultatiu designat per l’Ajuntament, conjuntament, alteracions del preu del contrac- el facultatiu encarregat de la direcció de les obres i te, en quantia superior, en més o en menys, al el contractista assistit, si ho estima oportú, pel seu 20 per 100 del preu primitiu del contracte, amb facultatiu. Rebudes les obres, el director facultatiu exclusió de l’Impost sobre el Valor Afegit, o re- formularà el mesurament general en el termini presentin una alteració substancial del projecte màxim d’un mes a comptar des de la recepció –o, o documentació tècnicoadministrativa inicial, en en el seu cas, en el termini superior que excepcio- els contractes d’obres, i de la prestació inicial, nalment s’hagi establert en el plec de clàusules en la resta de contractes. administratives particulars en funció de les caracte- j) L’incompliment de les altres obligacions con- rístiques de les obres- i redactarà la corresponent tractuals essencials, qualificades com a tals en relació valorada i la certificació final. els plecs o en el contracte. L’òrgan de contractació haurà d’aprovar la certifi- k) Les establertes expressament en el contracte. cació final de les obres executades dins del termini l) Les que s’assenyalin específicament per a cada de tres mesos des de la recepció -o d’un mes des categoria del contracte a la LCSP de la contestació del contractista si el plec hagués 2. La concurrència de causes de resolució con- fixat un termini superior a un mes per al mesura- tractual produirà els efectes legalment establerts, i ment general- que s’abonarà al contractista a en el supòsit d’incompliment per causes imputables compte de la liquidació del contracte. al contractista, els següents: a) Incautació de la garantia. Clàusula 23. Liquidació i termini de garantia. b) Reintegrament a càrrec del contractista de la 1. Dins el termini d’un mes des de la data de despesa que resulti de la nova adjudicació o re- l’acte formal i positiu de recepció o conformitat, ha alització en relació a l'anterior de la qual porti d’acordar-se i notificar-se al contractista la liquida- 726 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 ció del contracte amb abonament del saldo resul- 2. En les Bases d’execució del pressupost anual tant, excepte en els contractes d’obres que es re- de l’Ajuntament podran adequar-se les quanties o geixen pel que disposa l’apartat 3 d’aquesta clàusu- altres adaptacions en matèria pressupostària, sem- la. pre d’acord amb el present Plec i la resta de dispo- 2. Formalitzada la recepció, s’iniciarà el termini sicions de caràcter general. de garantia que es determini en el plec de clàusules administratives particulars, i en el seu defecte serà Segona. d’un any per al contractes que no siguin d’execució Les prescripcions d’aquest Plec que incorporen o d’obres, sense perjudici d’allò establert a la clàusula reprodueixen aspectes de la legislació bàsica de 10.5 d’aquest plec en relació als contractes menors. l’Estat o l’autonòmica d’aplicació s’entendran auto- 3. En els contractes d’obres, el termini de garan- màticament modificades en el moment en que es tia serà de tres anys, excepte que el plec de clàusu- produeixi la seva revisió. les particulars n’estableixi un altre que, en cap su- pòsit, podrà ser inferior a un any i sense perjudici Tercera. d’allò establert a la clàusula 10.5 d’aquest plec en Les peticions que formuli el contractista o, en el relació als contractes menors. seu cas, altres possibles interessats s’entendran Dins el termini de quinze dies anteriors a desestimades transcorreguts tres mesos a comptar l’acompliment del termini de garantia, el director des de la data de la seva presentació en el Registre facultatiu de l’obra ha de redactar un informe sobre General, i sense que hagi recaigut resolució expres- l’estat de les obres. Si l’informe és favorable, el sa. director elaborarà proposta de liquidació, que es notificarà al contractista a efectes de conformitat o observacions per un termini de deus dies naturals. DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA Dins el termini de seixanta dies l’òrgan de contrac- tació haurà d’aprovar la liquidació i ordenar la de- Queda derogat el Plec de clàusules administrati- volució o cancel·lació de la garantia i abonar, si ves generals de l’Ajuntament de Barcelona, aprovat escau, el saldo resultant. definitivament per acord del Plenari del Consell Si l’informe no és favorable i els defectes obser- Municipal de 28 de juny de 2002 i modificat per vats foren motivats per deficiències en l’execució de acord del mateix òrgan adoptat en la seva sessió l’obra, durant el termini de garantia el director fa- del 21 de juliol de 2006. cultatiu dictarà les instruccions oportunes al con- tractista per a la reparació, atorgant-li un termini, durant el qual el contractista continuarà encarregat de la conservació de l’obra, sense dret a percebre cap quantitat per ampliació del termini de garantia. 4. Durant el termini de garantia, el contractista PROTOCOL FESTIU DE LA CIUTAT DE BARCELO- està obligat a la conservació i reparació al seu càr- NA rec de la prestació executada, llevat expressió en contrari en el plec de clàusules particulars, i sens perjudici de la plena disponibilitat d’aquella per El Plenari del Consell Municipal, en sessió del dia l’Ajuntament. 5 de febrer de 2010, ha acordat: 5. Transcorregut el termini de garantia, s’orde- Aprovar el Protocol Festiu de la Ciutat de Barce- narà la devolució o cancel·lació de la garantia i lona, aprovat pel Ple del Consell de la Cultura de quedarà extingida la responsabilitat del contractis- Barcelona el 15 de desembre de 2009, donant així ta, llevat, en el seu cas, la responsabilitat civil de compliment a l'encàrrec de la Comissió de 17 de ruïna i de danys i perjudicis front a tercers, si febrer de 2009, d'elaboració d'un protocol festiu de aquests no reclamessin, en el seu cas dins dels la cultura tradicional i popular de Barcelona. terminis legals amb facultat de l’Ajuntament per repetir pagaments per aquest concepte. PROTOCOL FESTIU DE LA CIUTAT DE BARCELONA DISPOSICIONS FINALS Sumari Primera. Preàmbul 1. Les atribucions per a contractar seran exerci- I. Festes i celebracions en protocol des pels òrgans de l’Ajuntament, de conformitat amb allò que estableixen la Carta de Barcelona, la Les Festes de Santa Eulàlia Llei reguladora del seu Règim especial, les disposi- – La Col·locació del Penó cions que les despleguin, i la legislació de règim – La Gegantona Laia local. – El Ball de Santa Eulàlia NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 727 – La Ballada de Sardanes – L’Enterro – Els Concerts – Els Gegants del Carnaval • Concert de la Cobla Ciutat de Barcelona • Concert de la Banda Municipal La Nit de Sant Joan – La Processó de les Laies – La Flama del Canigó – Els protocols i balls de l’Àliga de la Ciutat Cicle festiu nadalenc: Nadal a Barcelona – El Seguici de Santa Eulàlia – L’enllumenat de carrers i el Pessebre de la plaça – La Diada Castellera de Sant Jaume – Els Correfocs – Les Fires de Nadal – Altres Propostes Festives – Personatges barcelonins singulars La Festivitat del Corpus Christi • La Carassa de Nadal – L’ou com balla • L’Home dels nassos – La Ballada de Sardanes – La Nit de Cap d’any – La Processó Festiva. – La Cavalcada de Reis – Els Gegants de Corpus – Altres Propostes Festives II. Seguiment i revisió del Protocol Festiu de la Ciu- • Itinerari de Portes Obertes tat de Barcelona • Exposició del Seguici Popular La Comissió de Seguiment del Protocol Festiu de la Les Festes de La Mercè Ciutat de Barcelona – El Seguici Popular Definició – El Seguici Inaugural Composició – El Toc d’Inici Procés de selecció – El Matí de Festa Major Nomenament • Les Matinades de Grallers Funcions • Les Galejades de Trabucaires Mandat i renovació • Els Balls i la Passada de Gegants i Nans Cessament • El Seguici d’Autoritats. Constitució • Els Balls de l’Àliga de la Ciutat i dels Ge- Reunions de treball i acords gants de la Ciutat Modificació del text del Protocol Festiu de la Ciutat – Les Diades Castelleres de Barcelona. • La Diada Castellera de la Mercè (o de Colles Locals) III. Publicació del Protocol Festiu de la Ciutat de • La Diada Castellera de Colles Convidades Barcelona. – El Galop de la Mercè – La Cavalcada de la Mercè – El Correfoc – La Banda Municipal de Barcelona Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona – La Cobla Ciutat de Barcelona – El Concurs de Colles Sardanistes Preàmbul – El Cant Coral • Federació de Cors de Clavé Aquest Protocol té com objectiu fixar en un do- • Federació Catalana d’Entitats Corals cument els actes del calendari festiu tradicional de – Altres Propostes Festives Barcelona. També s’hi fixen els actes d’arrel tradici- • Falcons onal de nova creació que la reiteració com a pro- • Xambanga posta festiva i el seu reconeixement els atorga un • La Passejada de Bèsties / Nit de les Bèsties caràcter singular que els distingeix. • La Tabalada Aquest Protocol abasta actes de festes i celebra- • El Correfoc dels Petits Diables cions reconegudes com a pròpies a tota Barcelona. • El Mati Bastoner – Balls de Bastons Distintives de tot el territori municipal i que s’han • El MercèDansa consolidat com a convocatòria festiva per a tots els • Altres danses o activitats amb esbarts dan- ciutadans sense cap mena d’exclusió. saires Es reconeix la importància i la singularitat de to- • Les Sardanes tes les festes i les celebracions arrelades en qualse- Els Tres Tombs de Barcelona vol part del territori barceloní (districte, barri, car- rer, plaça...), de les quals se’n recomana també la El Carnaval de Barcelona redacció de protocols específics per part de les enti- – L’Arribo tats i els organismes vinculats més propers. – Els Saraus Els actes, les solemnitats i les cerimònies de les – La Rua festes i les celebracions incloses en aquest Protocol 728 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 són els que han esdevingut, per a la població, im- segles han estat presents en la vida dels ciutadans i prescindibles i insubstituïbles com a elements dis- les ciutadanes de Barcelona. La figura de Santa tintius, singulars i definitoris: Eulàlia, la seva tradició, la llegenda i la història, és 1. Els actes protocol·laris que basteixen la litúrgia un referent importantíssim en l’imaginari col·lectiu i de la festa i que li donen significat. en la tradició oral de diverses generacions de bar- 2. Els actes esdevinguts emblemàtics, que la ciu- celonins. La seva personalitat perseverant, cohe- tadania identifica amb la festa, sense els quals rent i valenta front l’opressor malgrat la feblesa de seria impensable. la seva figura, representada iconogràficament com 3. Les activitats que són expressió de la cultura una nena de tretze anys, ha bastit al seu voltant un popular i tradicional barcelonina i exponent de reconeixement popular que ha servit de model, en la xarxa associativa de la ciutat. diversos moments històrics, per a tota una ciutat: 4. Les activitats fruit de la proposta i la implicació Barcelona. La seva representació en monuments i de les institucions i de la xarxa associativa de la edificis, els llocs i els espais urbans vinculats a la ciutat. seva tradició i llegendari són una presència ineludi- 5. Les activitats fruit de l’exercici de la ciutat com ble a la ciutat. Però la celebració festiva, com ente- a capital de l’àmbit cultural català i de l’arrelada nem la festa actual, malgrat algunes representaci- tradició barcelonina de convit i d’intercanvi amb ons populars, jocs i balls que ens remeten al segle altres territoris. XVIII en alguns barris de la vella Barcelona i de Aquest Protocol respon a una realitat festiva ac- Sarrià, ha estat inconstant i circumscrita primordi- tual: les festes i les celebracions de tradició conso- alment als actes litúrgics de l’església catòlica i a la lidada que tenen un reconeixement ciutadà i una celebració institucional del consistori barceloní fins presència continuada i vigent. Tanmateix resten entrats els anys vuitanta del segle passat. És a oberts, mitjançant la Comissió de Seguiment, a partir del 1983, per iniciativa de les colles de ge- l’evolució de la mateixa celebració i a les noves gants de Ciutat Vella (del Pi i de la Plaça Nova), i propostes de caràcter col·lectiu que, amb la conso- del 1985 amb Maria Aurèlia Capmany, l’aleshores lidació i l’acceptació, puguin ser susceptibles de ser regidora de Cultura, que es comencen a posar les inclosos en futures revisions. bases per al que en l’actualitat s’ha consolidat com La fixació del patrimoni festiu en el Protocol no a festa d’hivern de la ciutat. Als anys vuitanta la comporta fossilitzar els actes festius i les cerimònies iniciativa popular de l’Associació Coordinadora de que s’hi recullen. És per això que s’encarrega el se- Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella, amb la guiment del Protocol com a testimoni del seu com- ràpida incorporació a la festa de molts actes majori- pliment i per a constatar-ne l’evolució i l’actualització tàriament d’arrel tradicional la consoliden com a la dels actes. També s’encarrega el seguiment de no- Festa Major d’hivern de Ciutat Vella. Paral·lelament ves propostes per a la seva inclusió al Protocol. I es la iniciativa municipal central, orientada sobretot a contempla la possibilitat de modificacions, correcci- la realització d’actes culturals en espais tancats, té ons i noves inclusions com a fruit del seguiment i del una curta durada. És a partir del 1997, amb la unió consens en funció de les necessitats dels col·lectius d’esforços de l’Institut de Cultura, el Districte de actuants, dels usuaris i de la pròpia celebració. Ciutat Vella i el sector associatiu de la cultura popu- No és pretensió d’aquest Protocol la preservació de lar i tradicional que pren cos el que avui ja és la res que no es preservi per la seva pròpia vitalitat i Festa d’hivern de Barcelona, les Festes de Santa presència. Aquest Protocol protegirà les manifestaci- Eulàlia. Primer les festes es basteixen com la gran ons tradicionals i la singularitat barcelonina de festes i festa de ciutat de la cultura popular i tradicional amb celebracions de la ciutat de la banalització i de la fes- l’aportació d’activitats per part de les diferents disci- tivalització, concepte estrany en el que han de ser els plines de la tradició festiva i, més tard, en la festa trets distintius, rituals i repetitius de la festa. dels més petits, feta per nens i nenes i adreçada a Aquest Protocol vetlla per la continuïtat i la cohe- un públic familiar. Sense perdre el seu component rència de les activitats festives consolidades i ac- de manifestacions festives d’arrel tradicional, s’in- ceptades com a pròpies per la ciutat i, en un marc corpora a la programació un seguit d’activitats realit- de consens i de diàleg, les preserva de les circums- zades pels més menuts dels més diversos col·lectius tàncies conjunturals en les seves formes i els seus de cultura popular, tradicional i artística. continguts tradicionals. Tota aquesta nova tradició i el reconeixement ciutadà han consolidat un seguit d’actes que confi- guren el model festiu propi i singular de les Festes I. Festes i celebracions en protocol de Santa Eulàlia i que, havent assolit una manera reiterada d’actuació i una litúrgia festiva determi- Les Festes de Santa Eulàlia nada, avui es fixen en aquest Protocol. Santa Eulàlia se celebra el 12 de febrer i les se- La celebració de la diada de Santa Eulàlia com a ves festes s’estan des del cap de setmana anterior festa de la ciutat és una realitat relativament re- o fins el cap de setmana posterior, segons en el dia cent. Santa Eulàlia i la seva diada, però, des de fa de la setmana que escaigui la diada de Santa Eulà- NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 729 lia. Si la diada de Santa Eulàlia s’escau en dilluns o El Ball de Santa Eulàlia dimarts, les festes se celebren des del divendres anterior i fins aquest dia. Si la diada de Santa Eulà- El Ball de Santa Eulàlia és una creació del mestre lia s’escau en dimecres, dijous o divendres, les Carles Mas per a ser ballada pels Gegants de Sant festes se celebren des d’aquest dia i fins el diumen- Roc de la Plaça Nova inspirada en una melodia po- ge següent. I si la diada de Santa Eulàlia s’escau en pular del segle XVIII que formava part d’una repre- dissabte o diumenge, les festes se celebren de di- sentació de la vida de Santa Eulàlia. De la música vendres a diumenge. del Ball de Santa Eulàlia hi ha diverses versions que sonen en diferents moments de la celebració de les festes. Per a gralles versió del grup La Pessigolla, La col·locació del Penó de Santa Eulàlia per a cobla de sardanes versió del mestre Jordi León i per a cobla de ministrers versió del mestre L’acte més simbòlic i antic de la festa d’hivern de Jordi Fábregas. Aquest ball és un dels moments la ciutat és la cerimònia de col·locació del Penó de més solemnes de les Festes de Santa Eulàlia. Al Santa Eulàlia –senyera històrica de la ciutat– a la llarg de la celebració de les Festes de Santa Eulàlia balconada principal del palau de la Casa de la Ciutat el ball, a càrrec dels gegants de la Plaça Nova, és a càrrec de l’alcalde. La cerimònia se celebra el 12 ballat en diverses ocasions. Dins de la Processó de de febrer –diada de Santa Eulàlia– a tres quarts de les Laies, el 12 de febrer a les vuit del vespre, da- deu del matí. En l’acte ha de ser present l’alcalde i vant de la imatge de Santa Eulàlia col·locada en la el consistori en ple. L’alcalde de la ciutat surt al fornícula situada on es troben els carrers de Sant balcó, acompanyat pels regidors i procedeix a la Sever i de la baixada de Santa Eulàlia el ball és col·locació de l’antic Penó mentre sona l’himne Na- ballat per les dues gegantes de la plaça Nova, Laie- cional de Catalunya "Els Segadors" i els mossos ta i Laia (centenària i nova), la música és interpre- d’esquadra i els guàrdies municipals de servei en tada per un grup de grallers En finalitzar la Proces- els respectius palaus es posen ferms i saluden el só, a la plaça de Sant Jaume i davant el Penó de Penó. La cerimònia compta amb la presència de la Santa Eulàlia es realitza de nou per les dues gegan- Gegantona Laia i de la secció muntada de la guàr- tes de la plaça Nova, Laieta i Laia (centenària i dia urbana. Tot seguit se celebra una jornada de nova), la música és interpretada per la cobla que té portes obertes a la Casa de la Ciutat. El Penó resta la titularitat de Cobla Ciutat de Barcelona. Diumen- a la balconada presidint la festa tota la diada de ge de la celebració i dins el Seguici de Santa Eulà- Santa Eulàlia. lia, a les dotze del migdia, davant de la imatge de Santa Eulàlia col·locada en la fornícula situada on La Gegantona Laia es troben els carrers de Sant Sever i de la baixada de Santa Eulàlia el ball és ballat pels gegants nous La Gegantona Laia, figura d’imatgeria festiva de de la plaça Nova, Roc i Laia. En finalitzar el Seguici propietat municipal, és el símbol festiu de la cele- a la plaça de Sant Jaume, a tres quarts d’una del bració de Santa Eulàlia. La peça inspirada en el migdia, pels mateixos gegants nous de la Plaça dibuix del cartell de les festes de 1997, obra de la Nova i a la part final del ball s’incorporen a la ballada il·lustradora Carme Soler, va ser construïda el 1998 la resta de gegants de Ciutat Vella. En ambdues per l’artista imatger Xavier Jansana. La figura de la ocasions la música del ball és interpreta per un grup Laia representa una nena barcelonina del segle IV i de grallers. Encara hi ha una altra representació del simbolitza l’esperit valent i solidari de les dones Ball de Santa Eulàlia en aquest cas com a moderna barcelonines. Des de la seva presentació la figura representació d’acte sagramental a càrrec de l’Esbart és portada i ballada pels geganters més joves de Santa Eulàlia, el dissabte de la celebració i dins de la l’Associacció Coordinadora de Colles de Gegants i Mostra d’esbarts dansaires de Ciutat Vella. Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona. La Gegantona Laia presideix les festes des del vestíbul del Palau de la Virreina on resta exposada –mentre no parti- La Ballada de Sardanes cipa a cap acte– tots els dies de la celebració. La El dia de Santa Eulàlia, 12 de febrer, a la plaça Laia participa en els actes de: Col·locació del Penó, de Sant Jaume a dos quarts de set del vespre se Pregó, Processó de les Laies i Seguici de Santa Eu- celebra la tradicional Ballada de Sardanes a càrrec làlia. En aquest darrer la Gegantona Laia desfila i de la cobla que té la titularitat de Cobla Ciutat de balla acompanya per una cobla infantil de flabiols i Barcelona, que finalitza, tot coincidint amb l’arri- violins. La Gegantona Laia té un ball protocol·lari, El bada de la Processó de les Laies, amb la interpreta- Ball de la Laia composició de Marc Salicru, que balla ció del Ball de Santa Eulàlia (versió per a cobla del el diumenge de la festa al final del Seguici a la pla- mestre Jordi León). Les Festes de Santa Eulàlia ça de Sant Jaume, a tres quarts d’una del migdia, també integren, tot potenciant-les amb infraestruc- interpretat per una cobla infantil de flabiols i violins. tura, les ballades i audicions de sardanes habituals Les nenes i els nens i les noies i els nois portadors i d’entitats sardanistes que es realitzen en els espais balladors de la Gegantona Laia porten un vestuari de la festa: dissabte vespre al Pla de la Seu (Obra escaient per a l’ocasió. 730 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 Sardanista Violetes del Bosc), diumenge migdia al Els protocols i balls de l’Àliga de la Ciutat Pla de la Seu (Unió de Colles Sardanistes) i diu- menge vespre –només quan hi coincideix– a la Aquest acte correspon a la fusió de dues activi- plaça de Sant Jaume (Agrupació Cultural Folklòrica tats de la festa d’hivern de la ciutat. Un d’arrelada Barcelona). tradició dins les Festes de Santa Eulàlia: La Passe- jada Cívica, consistent en un itinerari comentat per diferents indrets de tradició eulàlienca, amb expli- Els Concerts cacions sobre la història, costums, llegendes, anèc- dotes, singularitats dels diferents llocs i a càrrec El Concert de la Cobla Ciutat de Barcelona, a càr- d’un personatge de reconeguda solvència i/o popu- rec de la cobla que té la titularitat de Cobla Ciutat laritat. I d’altra part l’acte del Ball d’honor de l’Àliga de Barcelona, se celebra divendres de les festes a de la Ciutat als guardonats dels Premis Ciutat de les vuit del vespre i en recinte tancat (a la Seu Ca- Barcelona. Tant una com l’altra fórmula de celebra- tedral de Barcelona o a altre espai). El concert és ció finalitzava en un dels moments més solemnes i especialitzat en cada edició de les festes. bells de les Festes de Santa Eulàlia el Ball de l’Àliga El Concert de la Banda Municipal de Barcelona se de la Ciutat en el presbiteri, i front l’altar, de la celebra dissabte de les festes a les dotze del migdia Basílica de Santa Maria del Mar. La celebració en la a la plaça de Sant Jaume o a altre espai de la festa. seva formulació actual consisteix en una desfilada El concert comprèn un repertori d’acord amb el cívica que se celebra el divendres de la festa (si la motiu i l’edició de les festes. Diada de Santa Eulàlia s’escau en divendres aquest acte se celebra el dissabte següent), a les vuit del La Processó de les Laies vespre, que s’inicia a la plaça de sant Jaume i desfi- la per diferents carrers fins a la plaça de Santa La Processó de les Laies és un dels actes popu- Maria del Mar. Hi participa l’Àliga de la Ciutat pre- lars més antics de la celebració actual de la Festa cedida per una rèplica del Penó de Santa Eulàlia i Santa Eulàlia. L’acte va néixer el 1984 en les cele- acompanyada musicalment per una formació tradi- bracions de la festa d’hivern de Ciutat Vella. Con- cional de ministrers. L’Àliga és acompanyada i es- sisteix en la concentració, la desfilada i els balls de cortada pel Lleó de Barcelona i els Gegants de San- gegantes. Aquest dia totes les gegantes esdevenen ta Maria del Mar. Al finalitzar la desfilada, a la plaça i són anomenades Laia. L’acte se celebra la diada de Santa Maria, el Lleó i els Gegants de Santa Ma- de Santa Eulàlia, 12 de febrer, a partir de les set ria del Mar dansen els seus respectius balls. Tot del vespre a la plaça de Sant Josep Oriol. Mentre es seguit la solemne comitiva fa entrada a la Basílica concentren les gegantes participants, el públic és de Santa Maria del Mar on l’Àliga de la Ciutat balla convidat a una xocolatada amb la que es distribueix cerimoniosament, en el presbiteri i front l’altar, el una de les menges de la diada: les Aspes de Santa seu ball tradicional interpretat musicalment per una Eulàlia, dolç en forma d’aspa, de pasta de brioix formació de ministrers. ensucrat i amb cireres confitades. A dos quarts de Tanmateix el Ball d’honor de l’Àliga de la Ciutat vuit del vespre s’inicia pròpiament la Processó. La és realitzat en l’acte de lliurament dels Premis Ciu- desfilada, encapçalada per les laies de la Plaça No- tat de Barcelona, en el Saló de Cent oi altre espai va i del Pi i, des del seu naixement, per la geganto- de la cerimònia, com a reconeixement als guardo- na Laia, amb l’acompanyament musical de formaci- nats de cada edició. ons de grallers, recorre el carrer del Pi, plaça Cucurulla, carrer Boters, plaça Nova, carrers del Bisbe, Sant Sever, baixada de Santa Eulàlia, Banys El Seguici de Santa Eulàlia Nous, Ferran i plaça de Sant Jaume. Davant de la imatge de Santa Eulàlia col·locada en la fornícula El Seguici de Santa Eulàlia forma part de l’acte situada on es troben els carrers de Sant Sever i de més antic de la festa d’hivern de la ciutat. El Segui- la baixada de Santa Eulàlia, a les vuit del vespre, i ci esdevé en la part més solemne i singular d’un després de fer una ofrena floral, és realitzat el Ball acte que neix dins de la celebració de la Festa de Santa Eulàlia per les dues gegantes de la plaça d’hivern de Ciutat Vella i d’iniciativa popular: la Nova, Laieta i Laia (centenària i nova), la música és Trobada de Gegants. L’any 1983 el dissabte 12 de interpretada per un grup de grallers. En arribar a la febrer, Diada de Santa Eulàlia, les colles dels ge- plaça de Sant Jaume tota la cercavila desfila sota el gants del Pi i de la Plaça Nova decideixen de trobar- Penó de Santa Eulàlia que presideix la balconada se i fer una cercavila. Amb aquesta petita celebra- principal de la Casa de la Ciutat, l’Ajuntament. Les ció van néixer les Festes de Santa Eulàlia contem- gegantes se situen al centre de la plaça i com a porànies. La Trobada de Gegants pren cos com un cloenda de la Processó, a dos quarts de nou de la dels actes centrals de la festa a Ciutat Vella que, en nit , el ball és realitzat de nou per les dues gegan- esdevenir festa de ciutat, dona pas a la celebració tes de la plaça Nova, Laieta i Laia (centenària i del Seguici de Santa Eulàlia. El Seguici de Santa nova), la música és interpretada per la cobla que té Eulàlia, en el marc de la Trobada de Gegants, es la titularitat de Cobla Ciutat de Barcelona. celebra el diumenge de la festa a partir de les deu NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 731 del matí a la plaça Reial amb la concentració de tots l’Ajuntament, la Casa de la Ciutat, per les autoritats els participants. La desfilada s’inicia a les onze del municipals electes. matí i recorre els carrers de: La Rambla, Portafer- rissa, plaça de la Cucurulla, Boters, plaça Nova, Bisbe, Sant Sever, baixada de Santa Eulàlia, Banys La Diada Castellera Nous, Ferran i plaça de Sant Jaume. Segons el Pro- La Diada castellera de les Festes de Santa Eulàlia tocol del Seguici Popular de Barcelona (Annex III) es celebra el diumenge de la festa a la plaça de el Seguici de Santa Eulàlia s’ordena de la manera Sant Jaume, finalitzats els balls del Seguici, a la següent: Gegantona Laia amb la rèplica del Penó de una del migdia i presidida des de la balconada prin- Santa Eulàlia i acompanyada per una cobla infantil cipal de la Casa de la Ciutat, l’Ajuntament, per les de flabiols i violins, a continuació el Bestiari Històric autoritats municipals electes. La participació és de la Ciutat: els Cavallets Cotoners de Barcelona, oberta a la totalitat de les colles castelleres de la l’Àliga de la Ciutat, el Lleó de Barcelona, la Mulassa ciutat de Barcelona i per acord de la Coordinadora de Barcelona, el Bou de Barcelona, el Drac de la de Colles Castelleres de la Ciutat de Barcelona. Ciutat Vella de Barcelona, la Víbria de Barcelona i la L’acte pròpiament comença quan les colles partici- Tarasca de Barcelona. A continuació el bestiari fes- pants es troben a la plaça Nova a dos quarts d’una tiu i els balls populars de Ciutat Vella que vulguin del migdia i inicien una cercavila pel carrer del Bis- participar-hi. Tot seguit desfila la Trobada de Ge- be. En arribar front la porta de la Seu Catedral co- gants a Ciutat Vella encapçalada pels gegants (i neguda com de Santa Eulàlia les diferents colles fan gegantons i nans i capgrossos) de la Ciutat, Pi, uns pilars d’honor. Tot seguit continua la cercavila Plaça Nova, Santa Maria del Mar, la resta de ge- fins a la plaça de Sant Jaume on les colles hi fan gants de Ciutat Vella per ordre d’antiguitat, la resta entrada amb pilars carregats caminant per l’ordre de gegants de la ciutat que vulguin participar-hi i la de col·locació a la plaça que la Coordinadora de resta de gegants i grups convidats de fora de ciu- Colles Castelleres de la Ciutat de Barcelona té acor- tat. D’acord amb el Protocol del Seguici Popular de dada. El Protocol particular de les Diades Castelle- Barcelona (Annex III) els grups musicals que parti- res de les festes de la ciutat de Barcelona (Annex cipin com a acompanyament musical dels diferents IV), pel que fa a les Festes de Santa Eulàlia, asse- elements components del Seguici Popular de Barce- nyala que en el cas que a la Diada hi participin fins lona seran els suficients i de qualitat reconeguda i a tres colles, es faran les tres rondes tradicionals, de les característiques de les cobles de ministrers, amb dret a repetició, i pilars de comiat. En el cas cobles de sardanes, cobles de tres quartans, mitges que hi participin més de tres colles, es farà una cobles i formacions de grallers, dolçainers, corna- primera ronda simultània de totes les colles i dues musaires, flabiolaires i percussió. En passar el Se- rondes sense dret a repetició, per l’ordre establert a guici de Santa Eulàlia front la imatge de Santa Eu- plaça per l’acord de la Coordinadora de Colles Cas- làlia col·locada en la fornícula situada on es troben telleres de la Ciutat de Barcelona. En finalitzar les els carrers de Sant Sever i de la baixada de Santa tres rondes les colles participants tenen el dret a Eulàlia, després d’una ofrena floral, els gegants una ronda de repetició. Clou la Diada amb els pilars nous de la Plaça Nova, Roc i Laia, ballen el Ball de de comiat de totes les colles participants. Santa Eulàlia interpretat musicalment per un grup de grallers. En arribar a la plaça de Sant Jaume els diferents elements participants del Seguici de Santa Els Correfocs Eulàlia es situen plantats davant la façana de Les Festes de Santa Eulàlia gaudeixen de dos l’Ajuntament, la Casa de la Ciutat. Al centre la Ge- correfocs que per la continuïtat temporal de la seva gantona Laia, els Gegants i l’Àliga de la Ciutat. A la realització esdevenen un sol acte. El més antic és el dreta el Bestiari Històric de Barcelona i la resta de que neix en la festa d’hivern de Ciutat Vella el 1987 bestiari festiu i balls populars. I a l’esquerra els i on hi participen colles de diables i bestiari de foc gegants del Seguici, els gegants de Ciutat Vella i la dels barris de Ciutat Vella. L’altra que neix quan resta dels gegants que aniran ocupant tota la plaça. part de les Festes de Santa Eulàlia van evolucionar Al centre de la plaça es fa un gran espai en forma vers una festa de nens i nenes per a nenes i nens, de rotllana per a executar els balls protocol·laris hi participen les colles infantils de diables i de bes- que tancaran el Seguici de Santa Eulàlia. L’ordre tiari de foc. Els correfocs de Santa Eulàlia se cele- dels balls és el següent: Ball de la Gegantona Laia, bren el diumenge de la festa al llarg de la tarda i Ball de l’Àliga de la Ciutat, Ball dels Gegants de la del vespre. Comença a les cinc de la tarda, a La Ciutat i Ball de Santa Eulàlia a càrrec dels Gegants Rambla i fins a la plaça de Sant Jaume, amb una nous de la Plaça Nova, a la part final del ball tabalada, desfilada dels grups de percussió de totes s’incorporen a la ballada la resta de gegants de les colles de diables i bèsties de foc participants al Ciutat Vella. Les diferents melodies són interpreta- correfoc. A les sis de la tarda, sortint per la porta des per les formacions musicals que han acompa- de l’Ajuntament i fent un lluïment cada colla, co- nyat cada element al llarg del Seguici. Els balls es mença el Correfoc Infantil de Santa Eulàlia –co- realitzen presidits des de la balconada principal de negut com "el Correfoc dels petits"– que recorre 732 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 diversos carrers del barri Gòtic fins el Pla de la Seu. la ciutat de Barcelona la celebració del Corpus, i Hi participen, voluntàriament, totes les colles infan- sobretot de la seva Processó des de la seva instaura- tils de diables i de bestiari de foc de Barcelona. ció el 1320, ha estat i és la manifestació festiva, Clou el Correfoc infantil l’encesa pirotècnica conjun- cívica i religiosa més lluïda de la ciutat i model, pel ta de totes les colles participants pels vols de dos que fa als continguts, formes i funcions, d’altres quarts de vuit del vespre. El final del Correfoc In- celebracions d’arreu del país. La seva posada en fantil dóna pas a l’inici a la plaça Nova del Correfoc escena solemne, lúdica i didàctica alhora, mitjançant de Santa Eulàlia. Hi participen colles de diables i un seguit de manifestacions teatrals de caràcter bestiari de foc dels barris de Ciutat Vella i algun itinerant, amb elements escenogràfics que van bas- grup convidat. Recorre diversos carrers del barri tint cada vegada amb més riquesa els entremesos, Gòtic fins el Pla de la Seu i l’avinguda de la Catedral és l’origen de gran quantitat de manifestacions fol- on finalitza amb els lluïments pirotècnics de tots els klòriques del país: gegants, capgrossos, bestiari, grups de diables i bèsties de foc. El final del Corre- balls de diables i tot un seguit de danses i músiques foc, pels vols d’un quart de nou de la nit, acostuma que conformen gran part del patrimoni oral i imma- a ser la cloenda de les Festes de Santa Eulàlia. terial de la ciutat i de tot el país. Com a festa urbana el Corpus al llarg de la seva història va integrant tot el teixit social de la ciutat atorgant-li responsabilitats Altres Propostes Festives de les Festes de Santa en la seva celebració. D’aquesta manera la Festa del Eulàlia Corpus ha estat durant segles l’autèntica festa major L’estreta col·laboració que l’organització de la de la ciutat. Desapareguda la Processó a la fi dels festa ha establert amb diferents sectors culturals i anys setanta del segle passat, l’any 1992, diverses artístics de la ciutat ha donat fruit a la creació i entitats de cultura popular i tradicional i l’Ajun- realització d’activitats festives i culturals que, si bé tament de Barcelona van decidir recuperar per a tota no són subjecte de cap protocol d’actuació i no la ciutadania una de les festes més antigues i lluïdes comporten una litúrgia festiva determinada, són que al llarg de la història s’han celebrat a la ciutat: el mereixedors d’una atenció especial que garanteixi Corpus. I ho ha van fer amb dos dels seus aspectes la seva vitalitat i que generi noves fites creatives i més populars i participatius i, alhora, fruit de de participació l’herència col·lectiva dels barcelonins: potenciant l’ou • Mostra de Bestiari Festiu de Catalunya com balla i restituint la Processó Festiva de Corpus. • Concert coral de la FCEC • Exposició i Trobada de gegantons infantils i L’ou com balla d’escola • Mostra de Balls de gegantons infantils L’ou com balla és una de les tradicions més singu- • Mostra d’esbarts dansaires infantils lars de Barcelona que, almenys, des de 1637 ha • Actuacions de corals infantils distingit la ciutat per la diada de Corpus, És un cos- • Actuacions infantils d’escoles de dansa tum consistent a fer ballar un ou, prèviament buidat, • Actuacions infantils d’escoles de música dalt del raig d’aigua de brolladors i fonts ornamen- tals de claustres, patis i jardins singulars de diverses institucions, però també de cases privades. Les fonts La Festivitat del Corpus Christi i els brolladors són guarnits amb ornaments florals que distingeixen tot l’espai. El doll on balla l’ou és La Festivitat del Corpus Christi es celebra onze di- embolcallat per una cistella que recull l’ou si cau i el es després de la celebració de la Pentecosta o, el que torna a adreçar al raig d’aigua. És costum i tradició és el mateix, el dijous següent de la capvuitada de la que aquesta cistella sigui guarnida amb cireres. Mai festa de la Pasqua Granada. Aquesta celebració mò- no s’ha interromput aquesta tradició autènticament bil en el calendari solar, que es regula com les pas- barcelonina molt arrelada a l’imaginari dels ciuta- qües pel calendari lunar, situa la festa del Corpus en dans. L’ou com balla del claustre de la Seu Catedral i les darreres setmanes de la primavera. Des de que el del pati de la Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu la Diada del Corpus va deixar de ser festa laboral la Històric de la Ciutat de Barcelona, són els més tradi- seva celebració trasllada alguna de les manifestaci- cionals i populars. El costum però s’ha estès a ons festives de dijous al diumenge següent. Des de d’altres fonts d’edificis públics, religiosos i privats: la la seva instauració, el 1264, com la festa d’exaltació Reial Acadèmia de les Bones Lletres, el Palau del del cos de Crist i sobre tot des del 1316 amb la ge- Lloctinent –Arxiu de la Corona d’Aragó-, el Verger neralització per tota Europa de la realització de la del Museu Frederic Marès, l’Ateneu Barcelonès, seva processó, la celebració de la festivitat del Cor- l’Església de Santa Anna, l’Església de la Puríssima pus Christi al llarg dels darrers sis segles ha estat un Concepció o el Col·legi de les Escolàpies del carrer esdeveniment religiós, social, cultural i festiu de gran Roger de Llúria. Aquest joc d’aigua, d’origen discutit, transcendència. La seva condició de festa instaurada es creu que va néixer com un divertiment importat fa d’aquesta festa inventada una celebració moderna amb el que els nobles i burgesos de la ciutat sense precedents històrics i essencialment urbana. A s’entretenien tot esperant el pas de la processó. NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 733 També és interpretat com l’exaltació de la primavera de Barcelona, el Drac de la Ciutat Vella de Barcelo- en la seva plenitud, l’esclat de la fecunditat amb el na i els Gegants de Sant Roc de la Plaça Nova amb raig d’aigua, la vida que reneix amb l’ou. També té el Nan Cu-cut i el Penó de Santa Eulàlia. En el quart la seva interpretació d’acord amb la celebració religi- intervenen La Tarasca de Barcelona, els Gegants osa de la diada: l’ou representa l’exaltació de Nous de la Casa de Caritat o del Corpus, el Dofí del l’eucaristia pel damunt del calze, és a dir, de la ciste- Casc Antic, els Gegants de Santa Maria del Mar, els lla que recull i embolcalla el doll d’aigua ricament Falcons de Barcelona i les Trampes de la Ciutat guarnida de flors i cireres. L’ou com balla és pot (timbales de la banda de música de la secció mun- visitar el mateix dijous de Corpus Christi i, en la tada de la guàrdia urbana). La Processó Festiva és majoria dels espais, fins el diumenge següent. encapçala per la banda de música i llancers de la secció muntada de la guàrdia urbana. També hi participa la Banda de Municipal de Barcelona i en La Ballada de Sardanes acabar la Processó, voluntàriament, poden interve- El dijous Festivitat del Corpus Christi, a la plaça nir els Castellers de Barcelona. D’acord amb el Pro- de Sant Jaume a les set del vespre es celebra la tocol del Seguici Popular de Barcelona (Annex III) tradicional Ballada de Sardanes de Corpus a càrrec els grups musicals que participin com a acompa- de la cobla que té la titularitat de Cobla Ciutat de nyament musical dels diferents elements compo- Barcelona. nents del Seguici Popular de Barcelona seran els suficients i de qualitat reconeguda i de les caracte- rístiques de les cobles de ministrers, cobles de sar- La Processó Festiva de Corpus danes, cobles de tres quartans, mitges cobles i La Processó, celebrada a Barcelona des de 1320, formacions de grallers, dolçainers, cornamusaires, és un patrimoni cultural immaterial de la ciutat i flabiolaires i percussió. Totes les figures d’imatgeria dels seus ciutadans. La processó del Corpus barce- festiva del Seguici Popular de Barcelona per la Pro- loní, durant segles ha estat la veritable festa major cessó de Corpus són bastides amb guarniments de la ciutat. En la seva vessant civil i popular ha florals. El diumenge de Corpus tots els participants estat l’origen de molts balls i elements d’imatgeria de la Processó de Corpus són concentrats a festiva: els gegants, els capgrossos, el bestiari i l’interior de la Casa de Ciutat excepte els Gegants d’altres danses i entremesos que són fruit de la Nous de la Casa de Caritat o del Corpus que resten imaginació popular exposada en el gran aparador exposats davant de la façana de l’Ajuntament. A les que històricament ha estat i és la processó de Cor- set del vespre aquests gegants ballen al mig de la pus. La Processó Festiva actual és formada pel Se- plaça de Sant Jaume el seu ball tradicional que guici Popular de Barcelona ampliat segons el seu dóna pas a l’inici de la Processó Festiva de Corpus. Protocol particular (Annex III). Des del 1992, La Processó recorre la plaça de Sant Jaume, el car- l’Ajuntament de Barcelona ha organitzat aquest rer del Bisbe, la plaça Nova i els carrers dels Arcs i seguici brillant i festiu, integrat pels Gegants de la del Portal de l’Àngel; des d’aquest lloc segueix el Ciutat, del Pi, de Sant Roc de la Plaça Nova, nous mateix recorregut que la Processó de la Seu Cate- de la Casa de Caritat i de Santa Maria del Mar, els dral que precedeix i finalitza a l’avinguda de la Ca- capgrossos macers de la ciutat i el nan Cu-cut de la tedral. La Processó Festiva es celebrarà en qualse- Plaça Nova, l’Àliga de la Ciutat, els Cavallets Coto- vol cas i al marge que la Processó de la Seu no se ners, el Lleó, la Mulassa, el Bou, la Víbria, el Drac, celebri o que es circumscrigui al recinte religiós. En la Tarasca i el Dofí, els balls de bastons, el ball de aquest cas el Protocol del Seguici Popular de Barce- cercolets, els Falcons i els Castellers de Barcelona, lona (Annex III) preveu d’establir un recorregut la Banda Municipal de Barcelona i diversos grups de d’acord amb la seva història i la seva tradició. música tradicional i popular. Des d’aleshores aquest Seguici Popular precedeix la processó de Corpus Els Gegants del Corpus de Barcelona Christi de la Seu Catedral amb la singular Custòdia en el tron del rei Martí sota tàlem. La Processó Fes- El 1919 la Diputació de Barcelona va voler fer tiva popular i civil es celebra diumenge següent del una nova parella de gegants per a la Casa de Cari- dijous de Corpus a les set del vespre sortint de la tat donat l’estat tronat en que es trobava la vella plaça de Sant Jaume. L’ordenament de la Processó parella. L’encàrrec fou fet a l’escenògraf Emili Fer- de Corpus d’acord el Protocol del Seguici Popular de rer i Espel, que va respectar l’estètica i figuració de Barcelona (Annex III), per les seves característi- la parella vella en la nova. Els Gegants nous de la ques especials, es constitueix en quatre blocs. El Casa de Caritat des d’aleshores han esdevingut els primer integrat pels Cavallets Cotoners de Barcelo- Gegants del Corpus de Barcelona participant en na, l'Àliga de la Ciutat, el Lleó de Barcelona i els diverses processons de barris i a la mateixa de la Gegants de la Ciutat amb els capgrossos macers. El Seu Catedral. El 1987 la Diputació de Barcelona segon és format pel Ball de Cercolets, la Mulassa de cedeix aquests gegants a l’Ajuntament de Barcelo- Barcelona, el Bou de Barcelona i els Gegants del Pi. na Districte de Ciutat Vella. És responsable del seu El tercer és constituït pel Ball de Bastons, la Víbria portatge i dels seus balls l’Associació Coordinadora 734 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de que els hi són atribuïts. Segons aquesta tradició la Barcelona. Des del 1992 el Gegants del Corpus de nit del 24 de setembre de 1218, la Mare de Déu Barcelona participen a la Processó Festiva de Corpus s’apareix al rei Jaume I, a Sant Pere Nolasc i a Sant integrats per aquesta diada al Seguici Popular de Ramon de Penyafort, als qui encomana la creació Barcelona. Tenen un ball, el Ball dels Gegants del d’un ordre religiós per al rescat de cristians hostat- Corpus de Barcelona, amb música d’Enric Montsant i ges en terra de sarraïns; aquests monjos seran co- amb coreografia de Montserrat Garrich que ballen el neguts com els mercedaris. Tanmateix, el 1687, diumenge després del dijous festivitat de Corpus Barcelona va patir una terrible plaga de llagosta i el Christi a les set del vespre a la plaça de sant Jaume i poble va invocar la protecció de la Mare de Déu de la com inici de la Processó Festiva de Corpus. Mercè. Un cop superada la plaga, el Consell de la Ciutat la va proclamar patrona de Barcelona. No serà però fins el 1868 quan el Papa Pius IX declararà la Altres Propostes Festives de la Festivitat del Corpus Mare de Déu de la Mercè patrona de la ciutat. Barce- Christi lona, des d’aquell 1868, comença a celebrar festes L’estreta col·laboració que l’organització de la religioses i populars en honor de la Mare de Déu de festa ha establert amb diferents sectors culturals i la Mercè el 24 setembre. Les Festes de la Mercè amb d’altres institucions de la ciutat ha donat fruit viuen el darrer terç del segle XIX amb moments de a la creació i la realització d’activitats festives i brillantor i d’altres de decadència, fins i tot de su- culturals que, si bé no són subjecte de cap protocol pressió i d’oblit. Serà l’any 1902, amb un govern d’actuació i no comporten una litúrgia festiva de- municipal catalanista i conservador, quan, sota la terminada, són mereixedors d’una atenció especial decisió entusiasta del regidor Francesc Cambó, se que garanteixi la seva vitalitat i que generi noves celebrarà una gran Festa Major que, prenent com a fites creatives i de participació: model diversos referents festius d’arreu del Principat de Catalunya, volia mostrar la diversitat folklòrica • Itinerari de Portes Obertes del país amb diferents expressions de la cultura po- pular desaparegudes feia anys a la ciutat (balls de El dijous Festivitat de Corpus es realitza un itine- bastons, balls de diables, bestiari... –els gegants són rari senyalitzat de portes obertes per espais i edifi- l’única manifestació festiva popular que mai ha man- cis singulars, en alguns dels quals s’hi pot veure cat a la ciutat–) o que simplement mai no havien l’ou com balla: la Casa de la Ciutat, el Palau Cente- existit (castellers, sardanes, etc.). D’altra banda, des lles, el Palau de Capitania, el Museu d’Història de de l’Ajuntament barceloní, amb aquest model festiu, Barcelona la Seu Catedral, la Casa de l’Ardiaca, seu es pretenia fer de les Festes de la Mercè la Festa de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la Reial Major de Catalunya. La pretensió no va reeixir, i la Acadèmia de les Bones Lletres, el Palau del Llocti- festa barcelonina, amb daltabaixos, ve seguir la seva nent –Arxiu de la Corona d’Aragó–, el Verger del delicada continuïtat segons els esdeveniments poli- Museu Frederic Marès, l’Ateneu Barcelonès, l’Es- tics del país que, a la capital, prenien la màxima glésia de Santa Anna, l’Església de la Puríssima expressió i decididament influïen a la vida privada i Concepció, la Biblioteca de Catalunya –Antic Hospi- social dels barcelonins. La discussió enfrontada entre tal de la Santa Creu. La relació d’edificis pot variar els partidaris de la festa religiosa i conservadora, segons l’edició de la Festa de Corpus. amb processons, misses, entronitzacions i actes de desgreuge, i els de la festa laica, més o menys libe- • Exposició del Seguici Popular ral, amb cavalcades folklòriques, carrers engalanats, balls i focs d’artifici va ser la constant de les festes El dijous Festivitat del Corpus Christi, dins de la dels anys vint i trenta del segle passat. Després de jornada de portes obertes, al vestíbul, escales i la Guerra Civil, unes Festes de la Mercè, allunyades galeria gòtica de la Casa de la Ciutat, l’Ajuntament, d’aquell model festiu popular, van transcórrer de la són exposats els diferents elements d’imatgeria celebració oficialista d’exaltació nacional catòlica i festiva del Seguici Popular de Barcelona que el social del franquisme més fervorós dels primers anys diumenge següent participen a la Processó Festiva de postguerra, a la celebració populista, amb alguna de Corpus. Les figures exposades són: els Gegants pinzellada de folklorisme expositiu, dels darrers anys de la Ciutat, els Gegants del Pi, els Gegants de seixanta del segle passat i del porciolisme. Amb Santa Maria del Mar, l’Àliga de la Ciutat, els Cava- l’adveniment de la democràcia, i des de l’any 1977, llets Cotoners, el Lleó, la Mulassa, el Bou, la Víbria, l’Ajuntament barceloní va voler transformar radical- el Drac i la Tarasca. ment la Festa Major de la ciutat. Amb aquest objec- tiu, va encarregar a un reduït, però inquiet i entusi- asta, grup de joves el difícil objectiu de fer de Les Festes de La Mercè l’oficialisme festiu, amb grans dosis de populisme, una autèntica festa popular on la ciutadania pren- La tradició del patronatge de Barcelona de la Mare gués lúdicament el carrer. Aquest primer equip va de Déu de la Mercè ens remet a diversos miracles prendre com a model algunes festes de viles i ciutats NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 735 on encara se celebraven amb un esquema tradicio- màtics i emotius, referents simbòlics de la comuni- nal i amb elements que a ciutat feia anys havien tat en festa i amb una litúrgia festiva reconeguda desaparegut. La Mostra de dracs i animals fantàstics que la ciutadania s’ha fet seva, com el Toc d’Inici, que en pocs anys evolucionaria en el Correfoc, el Ball el Matí de Festa Major, les Diades Castelleres o el de Gegants una evolució lògica de la "Cabalgata de Correfoc. Tot un seguit d’activitats són conseqüèn- la Merced" –on els gegants mai havien perdut un cia de la forta implicació del sector associatiu de cert i incert protagonisme–, l’actuació d’algunes de cultura popular amb les manifestacions festives de les colles de castellers del més alt nivell de l’època i la ciutat i de l’alt grau de complicitat que aquest ha els grans balls populars en espais urbans recuperats trobat en els programadors de la festa. D’aquesta per als ciutadans. Aquestes van ser les grans apos- manera moltes de les propostes de programació tes per a la popularització de les Festes de la Mercè. són complement, extensió o fruit d’una activitat En pocs anys el model es va consolidar i estendre principal que evolucionen en tot un seguit d’actes per arreu. Paral·lelament es creen col·lectius de ge- on el protagonisme és d’algun dels col·lectius de ganters, de bestiari, de diables, de castellers, de cultura popular de la ciutat: el MercèDansa, el Matí bastoners, de formacions de música tradicional, etc. Bastoner, els Falcons, la Xambanga, la Passejada que van recuperar i reinventar figures, danses, litúr- de Bèsties, la Tabalada, la Ceptrotada, les diverses gies i rituals que, a poc a poc, van ser reconeguts exposicions d’imatgeria festiva, etc. Encara podem pels barris i per la ciutat com a seus i com a impres- considerar un darrer grup d’activitats festives d’arrel cindibles de la festa. Les colles de les diferents disci- tradicional que procedeix, sobretot, de l’àmbit de la plines de la cultura festiva tradicional i popular, en música, com el MercèFolk, les Havaneres, la Rumba els anys vuitanta del segle passat, es van començar gitano-catalana, les Sardanes, o les actuacions de a organitzar en coordinadores i agrupacions per ar- la Cobla Ciutat de Barcelona i de la Banda Municipal reu del país. Barcelona no va ser diferent, i en molts de Barcelona. Tanmateix encara cal assenyalar dels casos en va ser pionera. De la imprescindible l’arrelada tradició a la festa barcelonina del convit a complicitat d’aquestes entitats federatives i de la participació de manifestacions festives i culturals l’Ajuntament barceloní han anat sorgint un seguit d’altres territoris de parla catalana i d’altres cultu- d’actes i de litúrgies singulars que han donat a la res veïnes o allunyades, que intervenen en la festa festa barcelonina un segell genuí i un model festiu d’una manera transversal en molts actes tradicio- ordenat, ritualitzat, solemne i divertit que el ciutadà nals de les Festes de la Mercè. coneix abastament i que, a hores d’ara, reconeix Actualment les Festes de la Mercè se celebren al com a propi. voltant de la Diada de la Mare de Déu de la Mercè, Aquest Protocol fixa un model festiu que ha tri- 24 de setembre. Tenen una durada de quatre, cinc omfat i s’ha arrelat essencialment en els actes que o sis dies amb, excepcionalment, alguna prolonga- conformen el que s’ha anomenat La Mercè Tradició. ció al cap de setmana següent del gruix de la cele- Els actes tradicionals o d’arrel tradicional que om- bració. Si la Diada de la Mercè s’escau en dilluns, plen el programa de les Festes de la Mercè són un dimarts o dimecres la festa comença el divendres dens encaix d’activitats de diversa precedència que anterior i s’allarga fins aquest dia. Si la Diada de la s’ha consolidat al llarg d’aquest darrers trenta Mercè s’escau en dijous la festa comença dimecres anys, trobant, com qualsevol població del país, el anterior i s’allarga fins diumenge. Si la Diada de la dia, l’hora i el lloc de celebració que, amb poques Mercè s’escau en divendres o dissabte la festa co- variants, conformen el que podríem anomenar la mença dimecres o dijous anteriors i s’allarga fins columna vertebral de la festa, que la ciutadania diumenge. Si la Diada de la Mercè s’escau en diu- sap identificar perfectament com a elements pro- menge la festa comença dijous o divendres anteri- pis de la Mercè. La programació reiterada dels ors i s’allarga fins l’endemà, dilluns, si és que el actes tradicionals de les Festes de la Mercè ha plenari municipal el declara festa local. estat un dels factors decisius de la consolidació definitiva d’aquestes festes com a Festa Major de Barcelona. Algunes d’aquestes activitats tradicio- El Seguici Popular de Barcelona nals, reformades i actualitzades i amb un alt grau El Seguici Popular és la plasmació del projecte de d’arrelament, procedeixen de les festes predemo- recerca d’uns referents barcelonins, històrics, sin- cràtiques, o fins i tot anteriors, havent arribat fins gulars i propis, que fan la funció simbòlica i trans- els nostres dies com activitats absolutament inse- cendent de la festa. Constituït per la imatgeria fes- parables de la Mercè. Aquest és el cas de la Caval- tiva municipal – l’Àliga de la Ciutat i els Gegants de cada, del Concurs de Colles Sardanistes, del Cant la Ciutat– i per les figures recreades de tradició Coral (Cors d’en Clavé i Federació Catalana d’Enti- documentada: els Gegants del Pi, els Gegants de tats Corals) o de la Passada de Nans i Gegants. Santa Maria del Mar, el Bestiari Històric de Barcelo- Altres actes són el fruit conscient de la recerca d’un na (el Lleó de Barcelona, la Mulassa de Barcelona, model festiu d’arrel tradicional singular de la ciutat els Bou de Barcelona, la Víbria de Barcelona, el que, inspirat en els referents històrics, doten la Drac de la Ciutat Vella de Barcelona, els Cavallets festa dels seus moments rituals, solemnes, emble- Cotoners de Barcelona i la Tarasca o Cuca fera de 736 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 Barcelona) i els Capgrossos Macers. Les seves in- ció i posada en escena de dansa, música i imatgeria tervencions a les festes de ciutat, els balls, les mú- festiva, adobat de singularitat barcelonina però siques, els seus ordenaments, etc., es regulen pel amb referents d’arreu del país. La seva celebració Protocol del Seguici Popular de Barcelona (Annex està fixada a la plaça de Sant Jaume el primer dia III). A les Festes de la Mercè el Seguici Popular de de la festa, tot just després del Pregó al Saló de Barcelona participa als següents actes: el Seguici Cent, i és precedit per la desfilada de tots els parti- inaugural, el Toc d’Inici i el Seguici d’Autoritats. cipants, des del Palau de la Virreina i fins la plaça de sant Jaume, en el que s’anomena Seguici Inau- gural. Amb el protagonisme dels elements del Se- El Seguici Inaugural guici Popular –com a referents festius de la ciutat– i La Festes de la Mercè comencen amb l’inici si- d’altres, com els diables, es van crear músiques i multani del Pregó al Saló de Cent de la Casa de la coreografies per cada una de les peces que no en Ciutat, ajuntament, i de la desfilada solemne del tenien o no es conservaven. La representació, to- Seguici Popular de Barcelona, coneguda com a Se- talment ritualitzada, té un inici, una posada d’es- guici Inaugural. El Seguici inaugural se celebra el cena i un final que confereixen un tot en la litúrgia primer dia de la festa a les set del vespre. Hi parti- de la festa. Les danses i les músiques potencien el cipa tot el Seguici Popular de Barcelona i un ball de caràcter i el simbolisme que la tradició ha atorgat a diables barceloní format per un representant de cada figura. Hi participa tot el Seguici Popular de cada colla de diables de Barcelona amb el seu vestit Barcelona i un ball de diables barceloní format per i estri de foc distintius. El Seguici és acompanyat un representant de cada colla de diables de Barce- musicalment pels Ministrers del Camí Ral, una for- lona amb el seu vestit i estri de foc distintius. mació de quaranta músics amb instruments tradici- L’aspecte musical és cobert pels Ministrers del Camí onals que només s’aplega per a aquest acte. Els Ral, una formació de quaranta músics amb instru- participants del Seguici Inaugural es concentren al ments tradicionals, una autèntica orquestra simfò- vestíbul del Palau de la Virreina, que resta buit de nica de la tradició, que només s’aplega per a aquest públic i amb les portes tancades. A les set del ves- acte. Finalitzat el Pregó, i quan l’alcalde mana: Que pre en punt s’obren les portes del Palau de la Vir- comenci la festa!, des del terrat de La Casa de la reina i s’inicia el Seguici Inaugural de les Festes de Ciutat s’enlaira una gran traca de focs d’artifici i els la Mercè. L’ordre del seguici segons el Protocol del elements del Seguici Popular de Barcelona entren a Seguici Popular de Barcelona (Annex II) és el se- la plaça de Sant Jaume des de l’interior de l’Ajun- güent: ball de diables barceloní amb torxes enceses tament i en el mateix ordre del Seguici Inaugural. i amb l’acompanyament musical de tabalers, els Mentre els Ministrers del Camí Ral interpreten la Capgrossos Macers, els Gegants de la Ciutat, els melodia de El Toc d’Inici. Les figures planten en una Cavallets Cotoners de Barcelona, l’Àliga de la Ciu- mitja rotllana a la plaça de sant Jaume i front tat, el Lleó de Barcelona, la Mulassa de Barcelona, l’escenari on són situats els Ministrers del Camí Ral els Ministrers del Camí Ral, el Bou de Barcelona, el i deixant entre els dos grups un escenari, de Drac de la Ciutat Vella de Barcelona, la Víbria de 10x10x1 metres (amplada, llargada, alçada) amb Barcelona, la Tarasca o Cuca fera de Barcelona, els dues rampes laterals (amb el 10% de pendent) i Gegants del Pi i els Gegants de Santa Maria del enllumenat, bastit al mig de la plaça de Sant Jaume Mar. En algun cas excepcional, i per acord de la per a que cada element i grup participant al Toc Comissió del Protocol del Seguici Popular, hi pot d’Inici realitzi el seu ball. Cada element i grup parti- participar algun element singular convidat pel seu cipant realitza el ball amb música i coreografia prò- marcat simbolisme al seu territori o a la seva cultu- pies, sigui tradicional o de recent creació. L’ordre ra d’origen o bé per una commemoració assenyala- dels balls, segons el Protocol del Seguici Popular da. El recorregut del Seguici Inaugural és: Palau de (Annex III) és el següent: els Gegants de Santa la Virreina, La Rambla, carrer Ferran, pas de Maria del Mar, els Gegants del Pi, els Capgrossos l’Ensenyança, plaça de Sant Miquel i interior de Macers, la Tarasca o Cuca fera de Barcelona –que l’Ajuntament. Durant el Seguici Inaugural els Minis- ho fa amb pirotècnia encesa–, els Cavallets Coto- trers del Camí Ral interpreten exclusivament la ners de Barcelona, la Víbria de Barcelona –que ho melodia titulada El Toc d’Inici, peça inspirada en la fa amb pirotècnia encesa–, el Bou de Barcelona, la melodia popular de la Cançó de Barcelona, arranja- Mulassa de Barcelona –que ho fa amb pirotècnia da pel mestre Jordi Fàbregas. El Seguici Inaugural encesa–, el Lleó de Barcelona, el Drac de la Ciutat dura el que dura el Pregó de les festes. Vella de Barcelona –que ho fa amb pirotècnia ence- sa–, l´Àliga de la Ciutat, els Gegants de la Ciutat i el Ball de Diables Barceloní amb un representant de El Toc d’Inici cada colla de diables de Barcelona amb el seu vestit La recerca d’un model festiu propi per a la ciutat i estri de foc distintius –que ho fan amb pirotècnia va comportar la creació d’un espectacle d’inici de encesa. Finalitzats els balls de cada element els festa reconeixible pel ciutadà com a propi i únic, i Ministrers del Camí Ral interpreten la darrera peça inspirat en la tradició més arrelada de la combina- del Toc d’Inici: El Toc Final. Els grups i elements NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 737 participants inicien una desfilada tot ballant per la Mercè. Des dels anys cinquanta del segle passat pel plaça de Sant Jaume. Finalitzat El Toc Final, mentre matí del dia 24 de setembre se celebra la Passada el Seguici Popular surt de la plaça en l’ordre invers de nans i gegants. L’acte dels Balls i Passada de al de la seva entrada, des del terrat de La Casa de Gegants i Nans es celebra la Diada de la Mercè a la Ciutat s’endega un castell de focs artificials i els partir de les deu del mati a la plaça de Sant Jaume. Ministrers del Camí Ral reprenen de la melodia de La celebració consta de dues parts. La primera és El Toc d’Inici. quan tots els gegants barcelonins, i en alguna oca- sió algun de convidat, que han fet nit a l’Ajuntament, surten a la plaça de sant Jaume i fan El Matí de Festa Major una plantada per a iniciar el que es coneix com el El Matí de Festa Major amb el conjunt d’actes que Matí Gegant. Després de la plantada, a les onze del el conformen, sempre amb elements tradicionals, és matí i a la mateixa plaça de sant Jaume, se celebra la proposta festiva que té una trajectòria històrica la Mostra de Balls de Gegants on cada parella de més llarga a les Festes de la Mercè. L’acte sempre es gegants o de gegantons amb música i coreografia celebra el dia 24 de setembre –Diada de la Mercè– pròpies, si ho vol, fa el seu ball. La segona part és pel matí. Al voltant de la celebració de la Missa con- a les dotze del migdia quan s’inicia la Passada de celebrada a la Basílica de la Mercè i de la recepció a Gegants i Nans, una desfilada per diversos carrers l’Ajuntament es succeeixen un seguit d’actes de forta del barri Gòtic que porta les figures fins a un lloc càrrega simbòlica i de gran transcendència festiva. proper a l’inici de la Cavalcada de la Mercè que se La singularitat festiva barcelonina ha conformat el celebrarà per la tarda. Matí de Festa Major de la manera següent: • El Seguici d’Autoritats • Les Matinades de Grallers La Diada de la Mercè finalitzada la celebració de la A les vuit del matí de la Diada de la Mercè es Missa Concelebrada de Festa Major a la Basílica de la realitza la desfilada de grups de grallers tot fent Mare de Déu de la Mercè, al bell punt del migdia i a sonar el clàssic Toc de Matinades. El recorregut és la sortida de la Basílica de les autoritats municipals més o menys espontani però l’inici és sempre a la electes i d’altres autoritats, les colles locals de caste- plaça de la Mercè i el final, pels vols de dos quarts llers aixequen els seus pilars d’honor o de salutació. de deu del matí, és sempre a la plaça de sant Jau- Si la Diada de la Mercè s’escau en diumenge els me. Els grups de grallers són principalment els de pilars d’honor són aixecats per la Colla Castellers de les colles de geganters i de castellers de tota la Barcelona i les colles castelleres de fora de la ciutat ciutat, però la participació és oberta a tots els gra- convidades a la Diada Castellera de les Festes de la llers i tabalers dels diversos col·lectius de cultura Mercè, les altres colles castelleres de la ciutat, popular i tradicional, tant de la ciutat com d’altres d’acord el Protocol per a les Actuacions Castelleres poblacions convidades a les Festes. de les Festes de Ciutat (Annex IV), també hi poden participar. Mentre, al carrer de la Mercè, es munta el • Les Galejades de Trabucaires seguici que acompanyarà les autoritats des de la Les Galejades de Trabucaires es celebren la Dia- Basílica de la Mercè a l’Ajuntament. La comitiva és da de la Mercè a les deu del matí. Hi participen formada per la Banda Municipal de Barcelona, el totes les colles i grups de trabucaires de la ciutat. Seguici Popular amb l’ordre següent i d’acord el Pro- Els grups actuals són tres: d’en Perot Rocaguinar- tocol del Seguici Popular de Barcelona (Annex III): da, de Sant Andreu del Palomar i de Gràcia. L’acte els Capgrossos Macers, els Gegants de la Ciutat, els s’inicia al Pla de la Seu amb una galejada de lluï- Cavallets Cotoners de Barcelona, l’Àliga de la Ciutat, ment i tot seguit el trabucaires fan una cercavila el Lleó de Barcelona, la Mulassa de Barcelona, el Bou espetegant els seus trabucs des de la Catedral fins de Barcelona, el Drac de la Ciutat Vella de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume. El recorregut és: Pla de la Víbria de Barcelona, la Tarasca o Cuca fera de la seu, avinguda de la Catedral, plaça Nova, carrer Barcelona, els Gegants del Pi i els Gegants de Santa del Bisbe i plaça de Sant Jaume. En arribar a la Maria del Mar, amb els seus respectius grups plaça de Sant Jaume tot els grups participants fan d’acompanyament musical que, d’acord el Protocol les seves galejades de lluïment. La tradició no es- del Seguici Popular de Barcelona, seran els suficients crita fa que els trabucaires facin coincidir la seva i de qualitat reconeguda i de les característiques de tronadora arribada a la plaça amb la sortida de les les cobles de ministrers, cobles de sardanes, cobles autoritats municipals i de la Generalitat de Catalu- de tres quartans, mitges cobles i formacions de gra- nya que aplegats es dirigeixen a la Basílica de la llers, dolçainers, cornamusaires, flabiolaires i percus- Mercè. L’acte finalitza a dos quarts d’onze del matí. sió. Tanquen el Seguici d’Autoritats les colles de castellers participants per l’ordre que estableixi la • Els Balls i la Passada de Gegants i de Nans Coordinadora de Colles Castelleres de la Ciutat de Barcelona. Quan les autoritats municipals electes Aquest acte és l’actualització de l’activitat pròpi- escortades per llancers de la guàrdia urbana de gran ament de gegants més antiga de les Festes de la gala es situen darrera de la Banda Municipal de Bar- 738 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 celona i davant del Seguici Popular de Barcelona amb les Festes de la Mercè democràtiques, la diada s’inicia la desfilada del Seguici d’autoritats. El recor- castellera es consolida dins el Matí de Festa Major regut del Seguici d’autoritats és la plaça de la Mercè, amb la participació regulada de la colla local i carrer Ample, carrer del Regomir, plaça del Regomir, d’una, dues o tres colles de fora de la ciutat i de les carrer de la Ciutat i plaça de Sant Jaume. En arribar anomenades de gama alta. L’aparició de noves al carrer de la Ciutat front la façana gòtica de la Ca- colles de castellers a la ciutat, a més d’una evident sa de la Ciutat el Seguici s’atura i les autoritats en- riquesa patrimonial i associativa, comporta algun tren a l’Ajuntament per la porta antiga o de Santa problema en la organització de diades castelleres a Eulàlia. Tot seguit la resta del Seguici fa la seva en- la festa. Després d’alguns anys de solucions erràti- trada a la plaça de Sant Jaume. Resten a la plaça de ques i insatisfactòries es signa un Protocol que re- Sant Jaume la Banda Municipal de Barcelona, front gula les diades castelleres a les festes de ciutat de l’escenari, i l’Àliga de la Ciutat i els Gegants de la (Annex IV): els dies d’actuació, criteris per a orde- Ciutat, al centre de la plaça, mentre que la resta dels nar les actuacions, tipus d’actuacions, nivells, pilars elements del Seguici Popular de Barcelona entren a al balcó, etc. La constitució de la Coordinadora de la Casa de la Ciutat per la porta principal i les colles Colles Castelleres de la Ciutat de Barcelona facilita i castelleres resten al carrer de la Ciutat. A un quart simplifica més les accions per a la realització de les d’una del migdia i en presència de l’alcalde de Bar- Diades Castelleres de les festes de ciutat. D’acord celona en el balcó principal de l’Ajuntament l’Àliga aquest Protocol les activitats castelleres de les Fes- de la Ciutat i els Gegants de la Ciutat, acompanyats tes de la Mercè queden regulades de la manera musicalment per la Banda Municipal de Barcelona, següent: faran els seus balls. Finalitzats els balls l’Àliga i els Gegants de la Ciutat entren a la Casa de la Ciutat, • La Diada Castellera de La Mercè (o Diada els castellers entren a plaça amb pilars carregat i Castellera de Colles Locals) caminant, i des del interior de l’Ajuntament es reini- cia la desfilada del Seguici Popular de Barcelona amb La Diada Castellera se celebra el dia 24, Diada de el mateix ordre establert i amb el recorregut se- la Mercè, a la plaça de sant Jaume i a dos quarts güent: plaça de Sant Miquel, pas de l’Ensenyança, d’una del migdia, després del Seguici d’Autoritats i carrer Ferran, La Rambla i Palau de la Virreina. dels Balls de l’Àliga de la Ciutat i dels Gegants de la Ciutat. Hi participen totes les colles locals, en • Els Balls de l’Àliga de la Ciutat i dels Ge- l’actualitat: Castellers de Barcelona, Castellers de gants de la Ciutat Sants, Castellers de la Vila de Gràcia, Castellers del Poble-sec i Castellers de la Sagrada Família. L’ordre La Diada de la Mercè en arribar el Seguici d’actuació, la situació a la plaça, les rondes de re- d’Autoritats a la plaça de sant Jaume resten a la petició, les rondes conjuntes, els pilars al balcó, plaça la Banda Municipal de Barcelona, front de etc. són determinats pel Protocol per a les Actuaci- l’escenari, i l’Àliga de la Ciutat i els Gegants de la ons de Castellers a les Festes de Ciutat (Annex IV) Ciutat, al bell mig de la plaça, mentre que la resta que indiquen que: la Diada de la Mercè serà la jor- dels elements del Seguici Popular de Barcelona nada destinada a les colles locals de la ciutat. La entren a la Casa de la Ciutat per la porta principal i participació serà oberta a totes les colles locals les colles castelleres resten al carrer de la Ciutat. A constituïdes abans del més de juliol anterior i que un quart d’una del migdia i amb la presència im- en aquesta data hagin assolit al menys el nivell de prescindible de l’alcalde de Barcelona en el balcó colla de 6, segons els criteris establerts i acceptats principal de l’Ajuntament, i només quan l’alcalde és per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cata- al balcó, l’Àliga de la Ciutat primer i els Gegants de lunya: haver fet més de tres sortides a plaça on la Ciutat després, acompanyats musicalment per la s’hagin descarregat com a mínim sis castells de sis Banda Municipal de Barcelona, fan els seus balls pisos, i sempre que hi hagi el compromís en ferm protocol·laris respectius. És el moment més simbò- que no s’intentarà en ninguna de les rondes de la lic de la festa. diada aixecar cap castell de nivell inferior al 4 de 6, a excepció dels pilars de comiat. El període que es considerarà per a valorar l’assoliment o no del ni- Les Diades Castelleres vell de colla de 6, donada la data de les Festes de La tradició castellera a la ciutat de Barcelona, la Mercè i la necessitat de tancament de programa amb alguna esporàdica actuació anterior a càrrec el més de juliol, serà el comprès entre la diada de de colles de "Xiquets de Valls" (sic), es remunta a Sant Joan de la temporada anterior i la diada de una quarantena d’anys enrere, tot coincidint amb la Sant Joan de la temporada en curs. L'Institut de creació de la, aleshores nova formació, Colla Caste- Cultura de Barcelona, i el seu Departament de Fes- llers de Barcelona. La seva presència festiva per les tes i Tradicions, valorarà les actuacions de les colles Festes de la Mercè va ser irregular durant força participants, i es reserva la potestat de considerar anys –i fora del que podríem considerar fòrum fes- la seva participació en la diada de l’any següent en tiu de la ciutat: la plaça de Sant Jaume–, fins que, el cas que alguna colla no assoleixi carregar tots NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 739 tres castells si són de nivell de 6, o de carregar Galop de la Mercè són distribuïts per l’organització almenys dos castells si són de més nivell de 6, i uns mocadors entre el públic. sempre amb l’acord i el vist-i-plau de la Coordina- dora de Colles Castelleres de la Ciutat de Barcelo- na. Els anys que la Diada de la Mercè s’escaigui en La Cavalcada de la Mercè diumenge, aquest dia es mantindrà com a jornada La ciutat de Barcelona té una llarga tradició de castellera de colles convidades, mentre que la diada celebració de tota mena de desfilades solemnes i de colles locals es realitzarà el dia que sigui decla- festives que han esdevingut autèntics espectacles rat festa local pel Ple Municipal. En el cas que cap itinerants. Des de la Processó del Corpus Christi a dia, dins de les dates de celebració de les Festes de la Rua de Carnaval, des de les cerimònies de rebu- la Mercè, sigui declarat festa local pel Ple Municipal, da a grans personalitats a la Cavalcada de Reis, des la diada de colles locals es celebrarà el dissabte de les solemnitats de canonitzacions, beatificacions anterior a la Diada de la Mercè. En aquest cas, to- o coronacions fins la Cavalcada de la Mercè. Aques- tes les colles castelleres locals conserven el dret de ta, la Cavalcada de la Mercè, és l’acte de les Festes participar, si ho volen, el dia 24, Diada de la Mercè, de la Mercè que, al llarg dels anys i des d’inicis del en els pilars d’honor de la sortida d’ofici i en el Se- segle passat, ha estat més constant i vistós. "Ca- guici d’autoritats. balgata Artística", "Cabalgata Histórica", "Cabalgata Folklórica", "Cabalgata de la Merced", Cavalcada– • La Diada Castellera de Colles Convidades Ball de Gegants i Cavalcada de la Mercè, són alguns El diumenge més proper a la Diada de la Mercè, dels noms, i dels conceptes i continguts, de l’acte a dos quarts d’una del migdia –normalment a les que podríem considerar columna vertebral de les dotze del migdia– i després de realitzar una cerca- Festes de la Mercè. La concepció, disseny i organit- vila de castellers des del Palau de la Virreina fins a zació de les diferents cavalcades també han estat la plaça de sant Jaume, en aquesta plaça se celebra diverses, des de les societats artístiques i recreati- la Diada Castellera de Colles Convidades. Aquesta ves –com ara el Reial Cercle Artístic de Catalunya– Diada Castellera es celebra amb la fórmula tradici- o les diferents empreses i marques comercials, amb onal de tres colles amb tres rondes i amb dret a els dissenys de carrosses, escenografies i coreogra- repetició i pilar al balcó. En aquesta Diada Castelle- fies que composaven les primeres desfilades de la ra hi participen dues colles de castellers de fora de Cavalcada, fins a les intervencions més populistes i la ciutat de les anomenades de gama alta i la Colla folklòriques del període de l’alcalde Josep Maria Castellers de Barcelona, que ho fa com a colla amfi- Porcioles o les aportacions de companyies com Co- triona de la plaça. Pel que fa a les colles convidades mediants amb el seu "gir geganter". Els gegants, el Protocol per a les Actuacions de Castellers a les que són pràcticament els únics elements festius que Festes de Ciutat (Annex IV) diu que: es procurarà han mantingut la seva presència constant en les que les colles convidades a la Diada siguin seleccio- celebracions barcelonines, esdevenen l’eix central nades entre les del nivell més alt de la temporada i de la Cavalcada de la Mercè. La Coordinadora de amb el compromís de realització dels seus millors Geganters de Barcelona, nascuda el 1983, assu- castells possibles en el seu moment. Si la seva ac- meix des del 1986 la realització de la Cavalcada de tuació és de màxim nivell se’ls contracta amb el la Mercè i del Ball de Gegants. Les Cavalcades con- compromís de la seva participació a les Festes de la temporànies, assumides per la Coordinadora de Mercè per dos anys. Els anys que la Diada de la Geganters de Barcelona van representar tota una Mercè s’escaigui en diumenge, aquest dia es man- innovació de gran originalitat. Amb protagonisme tindrà com a jornada castellera de colles convida- principal dels gegants, un fil argumental condicio- des. nava tot el disseny de l’espectacle itinerant, amb l’aportació d’escenografies, de manifestacions artís- tiques innovadores i de cultura popular tradicional i El Galop de la Mercè d’intervencions sorprenents com ara l’arribada dels gegants per mar o en globus aerostàtics. Més enda- El Galop de la Mercè és un ball exclusivament de vant la Cavalcada es va diversificar i es van crear les Festes de la Mercè. La melodia d’aquesta dansa altres de paral·leles i d’alternatives: la Rua dels Nas- va ser un encàrrec del Servei de Festes al mestre sos, la Cavalcada de les Arts, la Cavalcada Mediter- Jesús Ventura per a que la festa barcelonina tin- rània, la Cavalcada dels Convidats, la Cavalcada gués el seu ball propi i viu. El Galop de la Mercè és Musical, etc. Actualment, amb la Coordinadora de ballat el diumenge de la festa a la plaça de sant Geganters al capdavant, el potencial de la Cavalca- Jaume i com a cloenda del MercèDansa, segons da, les moltes possibilitats d’espectacle, de renovació l’edició, pels vols de tres quarts de nou dels vespre. i de tradició, de manifestació interdisciplinària, la El Galop de la Mercè és interpretat per una cobla de seva gran capacitat de convocatòria i de reconeixe- sardanes. El ball el realitza tot el públic assistent ment ciutadà, i la seva condició, mai perduda, que ho vulgui amb uns caps de dansa pertanyents d’espectacle itinerant i d’acte central de la festa, li a esbarts i a col·lectius dansaires. Per a ballar el han conferit una gran disponibilitat a reforçar i po- 740 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 tenciar amb tota mena d’aportacions i d’atorgar-li un actuants com per a públic participant. Les entitats disseny guionat i coherent capaç d’aixoplugar les col·laboradores han proposat diversos actes pa- disciplines més diverses i de tota mena de manifes- ral·lels i complementaris del Correfoc. Des del Servei tacions festives populars, tradicionals, artístiques i de Festes s’han apuntat diverses propostes orienta- innovadores, mantenint la participació coherent i de des a la major seguretat i a la millora de la qualitat qualitat de tots els gegants barcelonins que ho vul- d’espectacle i s’ha aconsellat obrir l’acte a col·lectius guin. La Cavalcada de la Mercè es celebra el dia de de foc d’altres procedències geogràfiques, especial- la Mercè a partir de les sis la tarda en un gran espai ment als territoris convidats de la Mercè. Actualment central de la ciutat i durant dues hores, més o el potencial del Correfoc, les moltes possibilitats de menys, segueix un recorregut per carrers i places lluïment, de renovació i de la seva gran capacitat de cèntrics i emblemàtics per la festa, passant ineludi- convocatòria, és susceptible de reforçar i de potenci- blement per la plaça de sant Jaume, i finalitzant pels ar amb tota mena d’aportacions i d’atorgar-li un vols de les vuit del vespre en un altra espai central disseny guionat i coherent. De les diferents fórmules amb l’actuació d’algun dels elements més simbòlics i experimentades d’inici del Correfoc resta la fórmula espectaculars que hi ha participat. actual que consisteix en un acte ritualitzat: La Cep- trotada i La Porta del Infern. A l’escenari un grup de percussionistes donen pas al personatge dramatitzat El Correfoc del Mascle Cabró i el seu seguici infernal. El Mascle L’èxit de la Mercè és, sense cap mena de dubte, llegeix els tradicionals i satírics versots que, després l’èxit del Correfoc. Aquesta activitat va néixer el d’una galejada de trabucaires, donen pas a La Cep- 1979 com a Mostra de Bèsties Fantàstiques, dins del trotada. Aquesta consisteix amb l’encesa conjunta projecte de renovació i popularització de la Festa dels ceptrots, forques i estendards més espectacu- Major de la ciutat. Malgrat que les primeres edicions lars de cada colla i que poden carregar més pirotèc- els grups participants eren tots de fora de Barcelona nia. Aquests estris foguers són portats pels perso- l’acte tenia uns referents barcelonins clars en el bes- natges singulars de cada colla: en Lucífer, la tiari i el ball de diablons que participaven des del Diablessa, el Diable Gros, etc. L’encesa espectacular segle XIV i fins ben entrat el segle XIX en la Proces- de La Ceptrotada, dona pas a l’encesa de La Porta só de Corpus Christi i altres solemnitats de Barcelo- del Infern, carregada de tota mena d’elements piro- na. Ràpidament l’espectacle és va convertir en l’acte tècnics a càrrec d’una empresa professional. La Porta més participatiu que convocava, sobretot, públic de l’Infern és una estructura escenogràfica construï- jove, alhora que era rebatejat com: el Correfoc. da expressament per al Correfoc de la Mercè, origi- L’èxit de la proposta, la capacitat de convocatòria, nàriament pensada per a cobrir simbòlicament i lite- les múltiples possibilitats que el joc amb el foc ofe- ral la façana de la Casa de la Ciutat. Quan s’apaga la ria, tant com a element festiu com a factor per a la pirotècnia, la Porta s’obre i comencen a sortir dia- cohesió social de molts sectors joves dels barris, va bles, dracs i bèsties de foc. El Correfoc ja ha comen- determinar la consolidació i l’expansió del model çat. El recorregut del correfoc, de més o menys un festiu i dels grups actuants. Ben aviat, el fenomen de quilòmetre de llargada, és per carrers cèntrics i amb l’aparició de colles de diables va portar lligat l’amplada suficient per a garantir en tot moment la l’aparició de bestiari quina principal funció era l’ús de seguretat d’actuants i de públic participant i per a pirotècnia i la seva intervenció en aquest tipus facilitar l’accés dels serveis d’emergència. El Correfoc d’actes. El nom Correfoc i, sobretot, el model de de la Mercè estableix unes mesures de seguretat festa, es va expandir per tota Catalunya fent d’obligat compliment tant pels grups actuants com d’aquest acte una activitat imprescindible a qualse- per al públic participant. El Correfoc de la Mercè es vol festa i una tradició més que ancestral per a les sotmet a les normatives vigents al territori de la generacions més joves. La gran quantitat de colles ciutat de Barcelona pel que fa als espectacles i les barcelonines, la creació de la Coordinadora de Colles festes amb foc pirotècnic. El Correfoc, com a un dels de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona, primer, i actes més emblemàtic de les Festes de la Mercè, i de la Territorial del Barcelonès de l’Agrupació del totes les activitats que l’envolten s’han fixat en el Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, desprès, enti- calendari de la festa en la tarda-vespre del dissabte. tats que van assumir plenament la realització i parti- Si el dia de la Mercè s’escau en dissabte el Correfoc cipació del Correfoc de la Mercè, va fer que mica a es trasllada al diumenge. El Correfoc, pròpiament mica es limités la participació a l’acte als col·lectius dit, comença amb l’encesa de La Porta de l’Infern a de foc barcelonins i, com a molt, als metropolitans. dos quarts de nou del vespre. Paral·lelament el Correfoc anava esmenant, modifi- cant i aportant novetats segons les diferents dificul- La Banda Municipal de Barcelona tats i necessitats que el mateix èxit de l’acte com- portava. S’han modificat diverses vegades el La Banda Municipal de Barcelona participa tradi- recorregut, s’han creat i experimentat diversos mo- cionalment a les Festes de la Mercè pel seu caràcter dels d’inici i de cloenda, s’ha establert una severa de formació musical oficial de la ciutat. La Banda normativa de participació, tant per als col·lectius Municipal de Barcelona, al marge de la resta de la NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 741 programació, que pot ser programada en diferents Clavé que se celebra la tarda del diumenge de la espais i moments, té reservades dues funcions pro- festa a partir de les sis de la tarda a la plaça del tocol·làries a la festa. Per una part, el Seguici Rei. D’altra banda la també tradicional cantada de d’Autoritats, el matí de la diada de la Mercè i dins la Federació Catalana d’Entitats Corals que se cele- del Matí de Festa Major a les dotze del migdia, quan bra la tarda del dia de la Mercè a partir de les sis de marxa davant del consistori des de la plaça de la la tarda a la plaça del Rei. Mercè fins a la plaça de Sant Jaume. L’altra és des- prés del Seguici d’Autoritats, en arribar a la plaça de sant Jaume a un quart d’una del migdia, inter- Altres Propostes Festives de les Festes de La Mercè pretant els balls de l’Àliga i dels Gegants de la Ciu- L’estreta col·laboració que l’organització de la tat en presència de l’alcalde de la ciutat. festa ha establert amb diferents sectors culturals i artístics de la ciutat ha donat fruit a la creació i La Cobla Ciutat de Barcelona realització d’activitats festives i culturals que, si bé no són subjecte de cap protocol d’actuació, més La Cobla que té la titularitat de Cobla Ciutat de enllà del propi del col·lectiu organitzador o actuant, Barcelona, que li atorga el rang de cobla oficial del i no comporten altra litúrgia festiva que la determi- municipi, adquireix per conveni un compromís de nada per la pròpia disciplina, són mereixedors d’una participació en els actes festius de la ciutat. La seva atenció especial que garanteixi la seva vitalitat i actuació a les Festes de la Mercè es concreta en que generi noves fites creatives i de participació: dues intervencions. La primera és la ballada de sardanes inaugural de la festa, la ballada de sarda- nes pròpiament de les Festes de la Mercè, que se • Falcons celebra el primer dia de la festa, coincidint amb el El naixement de la Colla de Falcons de Barcelona Pregó, a les set dels vespre al Pla de la Seu. L’altra ha consolidat l’actuació d’aquesta activitat popular és el Concert de la Mercè que se celebra el mateix el diumenge abans de la Diada Castellera i a la dia de la Mercè a les nou del vespre dins de la Basí- mateixa plaça de sant Jaume. La participació de lica de la Mare de Déu de la Mercè. colles de falcons d’altres poblacions catalanes a les Festes de la Mercè és molt anterior al naixement de El Concurs de Colles Sardanistes la colla local, havent actuat a la plaça de sant Jau- me diversos grups de manera alternada. Aquesta, El Concurs de Colles Sardanistes és un dels actes podríem dir, nova tradició procedent dels sokols anteriors a les Festes de la Mercè democràtiques. txecs, ha mostrat una activitat creixent i una gran La seva primera edició va ser el 1950. És organitzat creativitat experimental en el terreny de les cons- per les Colles de Barcelona de la Unió de Colles truccions humanes. Sardanistes. El Concurs es celebra a l’avinguda de la Catedral, lloc simbòlic del sardanisme, el diu- menge de la festa a les onze del matí. El concurs, • Xambanga on normalment només hi participen colles sardanis- La nit anterior de la Diada de la Mercè, des de la fi tes de fora de Barcelona –les barcelonines organit- del segle XX, la Coordinadora de Geganters de Bar- zen i coordinen l’acte– compta amb un trofeu, ano- celona, ha transformat el recorregut tècnic que els menat Ciutat de Barcelona que entrega l’Ajuntament gegants han de realitzar, des del Pati Manning –es- de Barcelona, consistent en una rèplica de bronze i pai d’exposició– fins a l’Ajuntament d’on els gegants en miniatura del Gegant de la Ciutat. El trofeu Ciu- sortiran el dia següent, en un de les cercaviles més tat de Barcelona del Concurs de Colles Sardanistes originals i divertides de les Festes de la Mercè. La no s’aconsegueix guanyant un sola edició del con- Xambanga ha fet néixer la imaginació i la competèn- curs, s’han de guanyar dues edicions consecutives cia entre les colles de geganters de la ciutat per a o tres d’alternades. Qui guanya una edició del Con- convertir la desfilada nocturna en una autèntica rua curs de Colles Sardanistes rep de l’Ajuntament de de Carnaval geganter. Cada any les disfresses con- Barcelona una rèplica de resina i en miniatura de feccionades per als gegants i els portadors i els mú- l’Àliga de la Ciutat. Per tant per a obtenir el trofeu sics es superen. La imaginació i la qualitat és consi- Ciutat de Barcelona –el Gegant de la Ciutat– la colla derable. En les darreres edicions s’ha premiat a la sardanista guanyadora ha d’aconseguir dues Àli- colla amb la disfressa més vistosa i espectacular. gues de la Ciutat consecutives o tres d’alternades. • La Passejada de Bèsties / Nit de les Bèsties El Cant Coral Aquesta activitat, proposta de la Delegació terri- El cant coral és una de les activitats més anti- torial del Barcelonès de l’Agrupació del Bestiari gues i arrelades de les Festes de la Mercè. És do- Festiu i Popular de Catalunya, se celebra la nit del blement representat a les Festes. Per una banda la divendres anterior al dissabte, o diumenge, del tradicional cantada de la Federació de Cors d’en Correfoc. Consisteix en una desfilada nocturna sen- 742 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 se foc d’espurna que serveix de cloenda a mostra de ball de bastons a càrrec de cada un dels l’exposició de bestiari de foc celebrada al vestíbul grups participants. A les dotze del migdia s’inicia el de l’Ajuntament durant la setmana anterior al Cor- Cercavila Bastoner que porta totes les colles –ba- refoc. Alhora és una manera senzilla i divertida per llant pel camí– fins a un altre espai central de la a que tota mena de públic pugui gaudir de la con- festa on una nova mostra de balls a la una del mig- templació tranquil·la de les figures de dracs i bèsti- dia clou el Matí Bastoner. es i de les seves colles de percussió. • MercèDansa • La Tabalada El MercèDansa, mostra de danses vives de Cata- La Tabalada ha esdevingut l’acte previ a qualse- lunya, és el resultat de la convocatòria "Fes-te teva vol correfoc del país. La Tabalada del Correfoc de la la Mercè", concurs d’idees per a programar noves Mercè convoca totes les colles de percussió de les activitats especialment adreçada a tota mena de colles de diables, tant d’infantils com d’adults, i de col·lectius de la ciutat. L’any 1993 la convocatòria la dracs i de bèsties de foc. Se celebra el dissabte de va guanyar l’Esbart Català de Dansaires amb la pro- la festa abans del Correfoc conegut com dels petits posta d’una mostra de danses que es ballen en un diables tot recorrent carrers cèntrics fins al lloc moment i a un lloc determinat, amb un motiu con- d’inici del Correfoc. Encara hi ha unes tabalades de cret i per a tota mena de persones de la població on tradició no escrita que són les que celebren algunes es realitza sense necessitat de ser integrades en cap de les colles de percussió de les colles de diables, esbart o grup de ball estable. El Servei de Festes va tant d’infantils com d’adults, i de dracs i de bèsties batejar la proposta com a MercèDansa. El Mercè- de foc dins del Metro quan es desplacen al centre Dansa, organitzat per l’Esbart Català de Dansaires, de la ciutat per a participar al Correfoc. es circumscriu a les propostes de danses vives cons- tatables i documentades de les comarques de Cata- lunya, la Catalunya Nord i la Franja de Ponent, terri- • El Correfoc dels petits diables toris dels quals es seleccionen de sis a vuit balls en La forta implantació de colles infantils de diables cada edició. El MercèDansa es celebra al llarg del va portar que la Coordinadora de Colles de Diables i diumenge de la festa –o del dissabte– en dues sessi- Bestiari de Foc de Barcelona fes la proposta d’un ons. Pel matí, a partir de les onze, en un espai cèn- Correfoc específic protagonitzat per aquestes colles. tric de la festa on, en una primera part es presenten La condició legal de les colles infantils, els compo- tots els balls i, seguidament, a la segona part nents menors d’edat de les colles actuants i el po- s’ensenya al públic assistent a ballar-les. La sessió tencial públic infantil, recomanen contemplar de la tarda, sempre a la plaça de sant Jaume a partir aquest acte amb certa delicadesa i dotar-lo de tota de les set o quarts de vuit del vespre, és una gala de mena de serveis i infraestructures. El Correfoc dels cloenda on cada dansa convocada es torna a realit- petits diables estableix unes mesures de seguretat zar amb la millor posada en escena. L’acte clou amb d’obligat compliment tant pels grups actuants com el ball, per part de tots el participants i també del per al públic participant. El Correfoc dels petits públic assistent, del Galop de la Mercè. diables es sotmet a les normatives vigents al terri- tori de la ciutat de Barcelona pel que fa als espec- • Altres danses o activitats amb esbarts dan- tacles i festes amb foc pirotècnic. El Correfoc dels saires petits diables es celebra el dissabte de la festa dues hores abans del Correfoc de la Mercè. Si el dia de la Excepcionalment des del Servei de Festes s’ha pro- Mercè s’escau en dissabte el Correfoc dels petits gramat actuacions i creacions d’esbarts per circums- diables es trasllada al diumenge de la festa. tàncies especials que s’han valorat interessants per a les Festes de la Mercè i la ciutadania receptora: ani- versaris, estrenes, coproduccions, intercanvis –sobre • Balls de Bastons: Matí Bastoner tot internacionals. Es valora la iniciativa dels esbarts La forta presència de grups bastoners a la ciutat, de dansa catalana per a la seva programació més en el seu moment, va comportar la demanda com un espai de creació i d’innovació que com uns d’aquest col·lectiu de comptar amb un espai propi espai de recerca i tradició, ja que essencialment l’es- dins dels actes d’arrel tradicional de les Festes de la pai per actuacions d’esbarts catalans i grups de dan- Mercè. Barcelona compta actualment amb nou co- ses regionals i de col·lectius d’emigrants de la ciutat lles bastoneres integrades a la territorial de Barce- és dins de la Mostra d’Entitats, a la plaça de Catalu- lona de la Coordinadora de Balls de Bastons de nya, programada per la Regidoria de Participació. Catalunya. El Matí Bastoner se celebra el dissabte de la festa pel matí i hi participen totes les colles • La Sardana locals si ho volen i, si és el cas, alguna colla de bastoners convidats. L’acte s’inicia a les onze del La sardana a les festes de la Mercè, a més del matí en un dels espais centrals de la festa amb una Concurs de Colles Sardanistes i de la Ballada i del NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 743 Concert de la cobla que té la titularitat de Cobla molts anys la responsabilitat dels Tres Tombs de Ciutat de Barcelona, tenen una important presència Barcelona ha recaigut en la Germandat de Sant An- amb quatre ballades (audicions), tres de les quals toni Abat. Els primers anys del segle XXI però es són les habituals de les entitats sardanistes de la constitueix la Comissió dels Tres Tombs de Sant ciutat, potenciades qualitativament i ubicades en un Antoni de Barcelona, integrada per diverses entitats i espai i una hora en funció de les necessitats de les associacions, amb l’objectiu de la regeneració, Festes de la Mercè: la ballada de la Obra Sardanista l’actualització i la consolidació dels Tres Tombs bar- Violetes del Bosc dissabte per la tarda, la ballada de celonins donant-los més abast i difusió per tota la la Unió de Colles Sardanistes el diumenge pel mig- ciutat. Els Tres Tombs de Barcelona són associats a dia i la ballada de l’Agrupació Cultural Folklòrica la Federació Catalana dels Tres Tombs. La Cavalcada Barcelona el dia de la Mercè per la tarda. dels Tres Tombs de Barcelona es celebra el dissabte següent del 17 de gener, diada de sant Antoni. Si aquest, el dia 17 de gener, s’escau en dissabte, per Els Tres Tombs de Barcelona acord amb la Federació Catalana dels Tres Tombs, la celebració passa al dissabte següent. La Cavalcada, La celebració el 17 de gener de la festa de Sant de bon matí, concentra genets i carruatges amb els Antoni Abat, estretament lligada amb tot el cicle de seus cavalls en un punt convingut de Montjuïc. Des Carnaval, a tots els territoris de cultura catalana d’aquí s’inicia una desfilada tècnica fins l’avinguda desenvolupa un seguit de rituals de celebració força Mistral. A dos quarts d’onze del matí i després de la diversos al voltant de la figura i la llegenda de cerimònia d’entrega d’estendards i penons s’inicia la l’eremita Antoni Abbas –Egipte segle III. La tradició li Cavalcada dels Tres Tombs pròpiament que recorre atorga el patronatge dels animals, especialment els diversos carrers, passant sempre però per la Ronda de peu rodó, almenys des del segle XII. La iconogra- de Sant Pau on, davant de l’Escola Pia de Sant Anto- fia clàssica presenta sant Antoni acompanyat per un ni, es procedeix a la benedicció d’animals. La Caval- petit porc, és per aquest motiu que se’l coneix com cada finalitza a la plaça de Sant Jaume amb la rebu- Sant Antoni del porquet. Tanmateix és representat da del seguici per les autoritats municipals electes. A amb una llarga barba el que fa que sigui reconegut la Cavalcada hi desfilen disset genets vestits de gala (al costat de sant Pau eremita i sant Maür) com un i amb barret de copa alta. Tres d’aquests, el portant dels tres sants barbuts celebrats en la que la tradició i cordoners de l’estendard de Sant Antoni Abat, en- popular coneix com la setmana més freda de l’any: capçalen la comitiva i un altra genet porta el Penó de la setmana dels barbuts. Una de les manifestacions Santa Eulàlia. Aquest disset genets són precedits festives més arrelades al Principat de Catalunya per pels llancers i banda de música de la secció muntada la celebració de Sant Antoni Abat és la dels Tres de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Els segueixen un Tombs, una tradició rural que a Barcelona esdevé carruatge amb la imatge de Sant Antoni i altres car- plenament urbana. El cerimonial clàssic dels Tres ruatges de les diferents entitats i administracions Tombs és, tot seguint la tradició de la benedicció de organitzadores. La resta de participació de genets i tota mena d’animals però especialment els de tir, carruatges als Tres Tombs de Sant Antoni de Barce- que després de la cerimònia religiosa s’iniciï una lona és oberta a totes les entitats i tota la ciutadania passada amb totes les bèsties –cavalls, ases, some- de Barcelona. Els Tres Tombs barcelonins també res– cavalcades o tirant de carruatges i realitzant els conviden carros i cavalleries d’altres poblacions cata- Tres Tombs per un circuit determinat, És un home- lanes. És tradició que els participants llancin cara- natge a carreters, traginers i pagesos. A la ciutat de mels al públic que contempla la desfilada. Barcelona la Festivitat de Sant Antoni Abat amb la celebració de la Cavalcada dels Tres Tombs es realit- za, almenys, des del 1826 i al voltant del Portal de El Carnaval de Barcelona Sant Antoni Abat, espai que uns anys més tard do- naria pas a un nou barri: el de Sant Antoni. La tradi- El Carnaval és una celebració que pertany al ca- ció de la benedicció d’animals i de la Cavalcada dels lendari lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil Tres Tombs, a la ciutat, durant gairebé un segle i que se situa set setmanes després de la primera quart es va desenvolupar amb tota naturalitat men- lluna plena després del solstici d’hivern. Però el tre els cavalls i els ases eren uns elements corrents Carnaval s’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb en la vida quotidiana de la ciutat. Quan la presència sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per d’animals de carrega i de treball, de carruatges i de tant, des d’aquesta altra perspectiva, per a situar el transport, perd la seva funció a la ciutat, la celebra- Carnaval en el calendari hem de buscar la primera ció es manté com un homenatge als animals de pota lluna plena posterior a l’equinocci de primavera. El rodona que al llarg de la història han estat motor diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el econòmic i social i, d’altra banda, com a motiu per a diumenge de la setmana anterior és Diumenge de la recuperació dels carruatges que van estar al ser- Rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta vei de la ciutat: neteja, bombers, sanitat, pompes dies enrere i obtenim el Dimecres de Cendra, el fúnebres, traginers, marques comercials, etc. Durant primer dia de Quaresma i últim de Carnaval o dia 744 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 de l’Enterro del Carnestoltes. El dijous anterior és mateixa un grau de dissidència i, per tant, constitu- l’inici tradicional de la setmana de Carnaval o Di- eix un exercici espontani de llibertat individual i jous Gras. D’aquesta manera Dimecres de Cendra col·lectiva. Ara com ara, el calendari festiu dels barris es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, de Barcelona té en el Carnaval un moment brillant pel mentre que el Dijous Gras ho farà entre el 29 de que fa a la implicació de la gent en la festa. L’ànima gener i el 4 de març. La primera referència docu- del Carnaval es manifesta, encara avui, en la seva mental de la celebració del Carnaval a Barcelona literatura satírica. L’anonimat d’un Ban satíric, em- data de 1333. Es tracta d’una disposició del Consell mascarat darrera un Consell dels Bulls a Gràcia, la de Cent que prohibeix el llançament de taronges i mordacitat de El Equipo médico Habitual a Sants, són l’ús de màscares en determinats àmbits. La pobla- un patrimoni festiu que semblava perdut amb el fran- ció de la Barcelona medieval celebrava festes com a quisme que el va prohibir. Barcelona compta amb una la resta d’Europa. L’antic Carnaval barceloní co- Comissió Cívica de Carnaval que és un factor deter- mençava el Dia de Difunts i s’allargava fins al Di- minant en la realització dels diversos actes del Carna- mecres de Cendra pel cap baix. En la meitat del val barceloní: l’Arribo, les Ambaixades del Carnestol- segle XVI s’acaba de consolidar la societat feudal tes, els Bans, els Saraus, la Rua, la Mort, la Vetlla i moderna. es comença a donar el pas de la festa l’Enterro del Carnestoltes i de la sardina. popular a la festa oficial. La cultura carnavalesca popular comença a ser combatuda per les autoritats. L’Arribo Els segles XVII i XVIII són el període de la substitu- ció de la festa popular per la festa civil. S’apuntala el El Dijous Gas és caracteritza a la ciutat de Barcelo- concepte de ciutadania. Durant aquest temps la na, entre d’altres manifestacions populars, per l’Arribo festa va adquirint bona part de les característiques del Rei Carnestoltes. Tradicionalment ho fa en un que la configuren tal com avui la coneixem, amb una espai urbà emblemàtic i a una hora que facilita la estructura més o menys fixa, articulada entorn del major participació ciutadana. El seu seguici és brillant popular Arribo, els balls de màscares, la Rua i i transgressor alhora. El Rei Carnestoltes és el perso- l’Enterro del ninot, la vigília del Dimecres de Cendra. natge que actua com a fil conductor de totes les con- Durant la primera meitat del s. XIX, els balls de dis- vocatòries festives del Carnaval d’abast de ciutat. fresses, balls de màscares o balls de societat, són, sens dubte, la principal activitat carnavalesca en la Els Saraus ciutat. El gust creixent per la disfressa i la màscara, La tradició barcelonina de la celebració del Car- alimentat per una voluntat de refinament que es naval és farcida de convocatòries en espais emble- reflecteix en les grans capitals europees, i per una màtics de la ciutat de balls de màscares de carnaval indústria tèxtil que juga un paper fonamental. Proli- on els components de la sàtira i la disfressa són feren la literatura satírica pròpia d’aquell temps: determinants. bàndols, proclames, testaments i notes en la prem- sa. Un espardenyer del Born, Sebastià Junyent, seria La Rua el qui hauria perseverat en la tasca de redactar i El Carnaval barceloní és cultura popular i, essen- publicar un ban satíric en cada edició del Carnaval cialment, participació ciutadana on la imaginació i durant una interessant etapa al segle XIX. Els bans la creativitat tenen els seus màxims exponents en del Carnaval de la Societat del Born van instaurar un les rues, que normalment es celebren el dissabte Carnaval construït des de la imaginació i la sàtira de Carnaval per la tarda. De rues a la ciutat n’hi intel·ligent, l’ànima del Carnaval barceloní s’expres- han diverses que són fruit da la iniciativa i la vitali- sava en els bans. La consolidació de les bases del tat dels barris i del sector associatiu. El vespre del model carnavalesc que avui coneixem a Barcelona dissabte de Carnaval es convoca una Rua general no es pot comprendre sense tenir en compte les de la ciutat que, des de fa uns anys, es realitza dinàmiques del conflicte social que marquen tot el s. cada edició en un barri diferent, en la que poden XIX i les primeres dècades del segle XX. L’ad- intervenir tota mena de comparses i carrosses i en veniment de la Segona República va modificar radi- la que es facilita la participació dels components de calment el panorama polític, però es van mantenir la resta de rues de la ciutat. En la Rua hi participa vigents les coordenades principals de la celebració. el Rei Carnestoltes i el seu seguici i els Gegants del El franquisme representà el més obscur i llarg perío- Carnaval. La ciutat de Barcelona i la Comissió Cívica de de prohibició d’una de les festes més antigues de del Carnaval potencia diversos premis a les millors la ciutat, des de 1939 fins al 1980. El dissabte 16 de comparses de Carnaval, amb aquest motiu es no- febrer de 1980 la premsa es feia ressò del primer mena un Jurat i d’altra banda també es considera la Carnaval autoritzat a Barcelona després de la guer- votació popular de la ciutadania. ra. En l’imaginari col·lectiu apareixien les imatges dels darrers carnavals barcelonins d’abans de la L’Enterro guerra de 1936. Avui, el Carnaval barceloní del segle XXI és sobretot participació. Com que no hi ha Car- El darrer dia del Carnestoltes ja es celebra en naval sense transgressió, la festa comporta per ella plena quaresma. Dimecres de Cendra és el dia de NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 745 l’Enterro del Carnestoltes, i de l’enterro de la sardi- La Nit de Sant Joan na. Aquest dia s’organitza un seguici fúnebre i satí- ric d’enterrament del Rei Carnestoltes en un espai La nit del 23 de juny és la nit màgica quan cele- urbà emblemàtic i a una hora que facilita la major brem el solstici d’estiu, amb dos dies d’endar- participació ciutadana. També és el dia que, al vol- reriment. La celebració, que l’església catòlica fa tant de l’enterro de la sardina, s’organitzen festes i coincidir amb el naixement de Sant Joan Baptista, berenars als barris i a espais històrics i tradicionals ha esdevingut una festa marcada pel seu caràcter de la ciutat. col·lectiu i socialitzador que integra tot un seguit de pràctiques i de costums sorgits de les diverses so- Els Gegants del Carnaval lemnitats paganes en honor de la deïtat del Sol i dels cultes vinculats al solstici d’estiu. La festa té A la crònica de la rebuda del Carnestoltes del una riquesa ritual i simbòlica com a poques: el foc 1859, a Barcelona, s’esmenta la participació, darre- purificador, els banys de mitjanit, les herbes de ra de la Pubilla i l’Hereu, els gegants de la Ciutat, sant Joan, les menges, les cançons, les dites, el d’una parella de gegants rodanxons pertanyents a ball, les curacions i altres pràctiques configuren un la Societat del Born, entitat encarregada d’orga- dia de transformació de la realitat quotidiana. De nitzar les festes del carnaval; amb els gegants hi totes aquestes cerimònies el foc ha esdevingut desfilaven, també propietat de l’esmentada socie- l’autèntic protagonista de la nit: la flama sagrada tat, un estol d’almenys de vuit capgrossos. Aquesta del Canigó, les fogueres, la pirotècnia són la pre- és la primera data documentada de l’existència del sència més evident de la nit més curta de l’any. La Gegants vells de la Casa de Caritat o del Carnestol- celebració de la Nit de Sant Joan i de la revetlla a tes de Barcelona. El 1872, la Societat del Born es Barcelona és plena de vigència i de vitalitat per va dissoldre i el seu patrimoni fou repartit entre els voluntat popular i per iniciativa de particulars, seus socis. Els Gegants i els nans de Carnaval van d’associacions i d’entitats de tota mena, que no fa correspondre a Joan Riera, que va mantenir-los, tot res més que donar continuïtat popular a una de les cedint-los a diverses entitats per a festes i desfila- tradicions més arrelades a la ciutat. La Nit de Sant des. A la seva mort, el 1891, els seus hereus cedi- Joan es celebra comunitàriament com a Revetlla de ren els Gegants i els capgrossos de Carnaval a la Sant Joan a barris, carrers, places i terrats i amb Casa de Caritat. El 1902 la Diputació de Barcelona, un seguit de components imprescindibles: el ball, la administració de la que depenia la Casa de Caritat, coca de sant Joan, la pirotècnia i la foguera. Els va encarregar la seva restauració al aleshores pres- organitzadors són tant diversos com diverses són tigiós artesà Escaler per a participar al Concurs de els milers de revetlles que es celebren a la ciutat. les Festes de la Mercè d’aquell any. Aquests ge- Barcelona a més compta, a diversos barris, amb un gants participaven a aquestes festes de la ciutat i seguit d’actes i de celebracions carregats de singu- moltes d’altres dels barris del Raval, el Poble Sec o laritat i de simbolisme al voltant del que s’anomena les de Sant Roc de la plaça Nova, així com a La Nit del Foc. L’encesa de fogueres es sotmet a la d’altres de la resta de la província de Barcelona. El normativa municipal específica. La venda i l’ús de 1987 la Diputació de Barcelona va decidir de res- pirotècnia queda regulada a la normativa vigent taurar els gegants que restaven tancats des dels que en cada moment sigui aplicable a la ciutat de anys vint del segle passat. La restauració va anar a Barcelona. Semblantment a la Revetlla de Sant càrrec del veterà imatger Domènec Umbert i Vilas- Joan a Barcelona ha estat tradició molt arrelada la seró. El 1997 la Colla de Geganters de l’Associació celebració de la revetlla de Sant Pere. de Festes de la Plaça Nova rescata de l’oblit els Gegants vells de la Casa de Caritat per a que parti- La Flama del Canigó (Els Focs de Sant Joan) cipin en el centenari dels gegants de Sitges. Els gegants són dipositats al Palau de la Virreina, seu Donant continuïtat a un costum iniciat el 1955 del Institut de Cultura de Barcelona. A partir per l’excursionista nord-català Francesc Pujade, des d’aquest moment la Diputació de Barcelona cedeix de l'any 1966 diversos col·lectius i organitzacions els gegants a aquest Institut el qual arriba a un distribueixen l’anomenada Flama del Canigó des del acord amb l’Associació Coordinadora de Colles de cim d’aquesta muntanya i la porten en relleus arreu Gegants i Bestiari de Ciutat Vella per a que es faci de les terres de parla catalana per encendre les càrrec de la seva activitat. Des d’aleshores el Ge- fogueres de la Nit de Sant Joan. La Flama és con- gants Vells de la Casa de Caritat, coneguts com en servada viva al llarg de l’any al Castillet de Perpinyà Rodanxó i na Rodanxona, tornen a sortir pel Carna- i cada any es renova al cim del mont sagrat del val barceloní esdevenint de nou els Gegants del Canigó. El dia 23 de juny, de bon matí, s’escampa Carnestoltes de Barcelona, encapçalant la Rua ge- per tots els Països Catalans. A la ciutat de Barcelo- neral de la ciutat i ballant el seu ball, amb música na la Flama del Canigó, amb l’organització de de Daniel Carbonell i coreografia de Montserrat l’entitat Tradicions i Costums d’Òmnium Cultural. Garrich, estrenada el 2009 amb motiu del seu cent arriba el mateix dia 23 de juny a la plaça de sant cinquanta aniversari. Jaume pels vols de dos quarts de vuit del vespre 746 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 des d’on es distribueix pels diferents barris de la la plaça de sant Jaume que succeeixen a finals del ciutat per a que encengui la seva foguera Al voltant mes de novembre, actualment a la ciutat de Barce- de la rebuda de La Flama del Canigó a la ciutat es lona les festes de Nadal i tot el seu cicle festiu basteix un ritual protocol·lari en la que hi participen abraça des de les diades de la Constitució, el 6 de diferents elements festius municipals: l’Àliga de la desembre –també diada de sant Nicolau, festa Ciutat, els Gegants de la Ciutat i la cobla que té la d’arrelada tradició a tota Europa– i de la Immacula- titularitat de Cobla Ciutat de Barcelona. El ritual és da Concepció La Puríssima, 8 de desembre, fins la senzill. Quan els portadors arriben amb la Flama del Diada de Reis, el 6 de gener, un mes farcit de tota Canigó a la plaça de Sant Jaume, l’Àliga de la Ciutat mena d’activitats que donen a la ciutat un clima i els Gegants de la Ciutat els fan una escorta especial, càlid i entranyable, i que cal reflectir, tot d’honor fins a un gresol que és situat al mig de la potenciant les diverses manifestacions festives bar- plaça, mentre la cobla que té la titularitat de Cobla celonines tant d’abast de ciutat i com locals de bar- Ciutat de Barcelona interpreta la melodia de Mun- ris i districtes i de les iniciatives privades mitjançant tanyes de Canigó. El gresol és encès amb la Flama una difusió coordinada i exhaustiva del Canigó. Després dels parlaments dels organit- zadors i de les autoritats electes presents a l’acte el L’enllumenat de carrers i el Pessebre de la plaça de foc és distribuït entre els representats del diferents Sant Jaume barris. El darrer cap de setmana de novembre la ciutat ja presenta un ambient nadalenc amb l’encesa de Cicle festiu nadalenc: Nadal a Barcelona l’enllumenat artístic amb motius nadalencs d’alguns carrers, places i espais urbans i d’algun edifici ofici- al. Tanmateix també s’inaugura el tradicional pes- Les festes i diades que es celebren al voltant del sebre municipal a la plaça de sant Jaume, on es fa Nadal, les de major participació sobretot en l’àmbit una cantada de nadales a càrrec de la Federació familiar, tenen el seu origen en el naixement de Catalana d’Entitats Corals. Crist que la església catòlica fa coincidir amb el solstici d’hivern. L’allargament del dia i l’escurça- Les Fires de Nadal ment de la nit és el triomf del sol sobre la tenebra, és l’anunci del despertar de la natura que només és Durant el cicle nadalenc es celebren diverses fi- adormida pel fred, que la terra es prepara per a res al voltant de les tradicions d’aquestes diades: donar els seus fruit. És per això que des de la festi- Fira de Santa Llúcia, de figures i complements de vitat de Sant Nicolau fins la Diada de Reis l’ofrena, pessebre, verd i regals d’artesania les més conegu- l’obsequi i el regal són una constant dels rituals de des les de la Catedral i plaça Nova i la de la Sagra- cada celebració: el tió, la carassa, les estrenes da Família, però també se’n fan a d’altres barris: (l’aguinaldo), els Reis, tots ens porten regals i ob- Poble Sec, Sants, Nou Barris, Gràcia, Sant Andreu, sequis. A l’entorn familiar, i també en l’àmbit ciuta- Sarrià, etc. Es celebren des del darrer cap de set- dà, els principals protagonistes són les nenes i els mana de novembre i fins el dia 23 de desembre. A nens barcelonins. Moltes de les celebracions de les la Fira de Santa Llúcia de la Catedral el dia 12 de diades assenyalades del cicle de Nadal són restrin- desembre es celebra la Diada de les Tradicions i els gides, per tradició i costum, a l’àmbit de la família i Costums Nadalencs, amb danses, cant de nadales, de les amistats, a centres associatius i culturals: representacions nadalenques, el Tió i la Carassa. Fira Santa Llúcia, la Nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, de Sant Tomàs o de Reis, de joguines i regals els Sants Innocents (les llufes), Sant Silvestre o Nit d’artesania, a la Gran Via de les Corts Catalanes de Cap d’any, el Cap d’any, la Nit de Reis i la Diada entre els carrers de Muntaner i d’Entença des del dia de Reis. Tanmateix l’oferta cultural i festiva 21 de desembre i fins la Nit de Reis el 5 de gener. d’aquestes diades pels carrers, barris, espais ur- bans i seus d’entitats de la ciutat tenen un gran Personatges barcelonins singulars abast i són d’arrelada tradició: les fires tradicionals –de Santa Llúcia, de Sant Tomàs, de Sant Eloi, de Les Festes nadalenques estan farcides de perso- Reis–, els pessebres i el pessebrisme, l’enllumenat natges fantàstics i llegendaris que, en determinades artístic i guarniments de carrers, les desfilades diades els podem trobar per algun indret de la ciu- d’elements singulars: la Carassa, l’Home dels Nas- tat: patges i carters reials, tions, entre altres, fruit sos, les representacions de Pastorets, les cantades de diferents iniciatives institucionals o privades. de Nadales, les festes del Caga Tió, les recollides de Tanmateix hi ha dues figures singulars barcelonines cartes per als Reis a càrrec de patges i de carters que són úniques i que tenen una tradició real o oral reials i les Cavalcades de Reis, entre altres, són a la ciutat: la Carassa de Nadal i l’Home dels nassos. presents a la majoria dels barris i, en algun cas, en convocatòries que abasten tota la ciutat. Amb • La Carassa de Nadal l’excepció de l’encesa oficial de l’enllumenat nada- Uns dels elements que exterioritzaven la joia de lenc de carrers i de la inauguració del pessebre de les festes nadalenques i que lligaven la celebració NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 747 religiosa amb la bulliciosa gresca col·lectiva eren les perquè ells són els homes dels nassos. I és que el carasses. Les carasses, tradició barcelonina, són dia 31 de desembre a l’any només li resta un dia; un una mostra més d’elements festius nadalencs que, dia de balanç i una nit de celebració per entrar al com el tió, representen la natura adormida però ninou plens d’il·lusions, de projectes i d’esperances. farcida de fruits i, alhora, l’ofrena i el regal en for- L’ home dels nassos no és més que això la joia d’un ma de dolç per a nenes i nens Les carasses, anti- temps passat, d’un any que s’acaba, i la il·lusió d’un gament, eren caps de sarraí, de cartró o de fusta, temps per venir, d’un any que comença. La tradició amb llargues barbes i cabells de pèl natural, que d’aquest personatge que amb l’ostentació dels seus solien tenir moviment de boca i ulls. Aquests caps, atributs olfactius ens recorda el que resta de l’any s’instal·laven sota els orgues barrocs d’algunes per anunciar-nos el que arriba, ja té el seu referent esglésies catalanes i, pels volts de Nadal, llançaven històric en el déu romà Janus, amb dues cares, una llaminadures a la quitxalla mentre feia esgarips amb aspecte de vell pel temps que s’acaba i una esfereïdors. A Barcelona tres esglésies tenien orgue altra de criatura per l’any que comença, i que ho fa amb carassa: Santa Maria del Mar, Sants Just i amb el mes que rep el seu nom: gener. El segle XXI Pastor i la Catedral La tradició de la carassa ens diu Barcelona estrena un nou personatge d’imatgeria que només funcionava un dia a l’any, sempre dins festiva el capgròs de l’Home dels nassos, construït el cicle nadalenc. Aquesta tradició s’ha recuperat a per l’artesà imatger Amadeu Ferrer. La figura de Barcelona amb la nova Carassa de Barcelona, obra l’Home dels Nassos reprodueix el personatge de construïda el 1988 per l’imatger Manuel Caserres, l’imaginari popular, un vell amb un gran nas i vestit que llença de nou caramels a la quitxalla. La Caras- amb tota mena de referències al pas del temps que sa de Barcelona, més que la reproducció de l’antiga porta a les mans la cara d’un nadó i la clau de l’any de la Catedral –tot i que en reprodueix la fesomia–, nou. El personatge apareix cada any el dia 31 de és una recreació d’aquella. El nou marc d’actuació desembre, de bon matí en un indret diferent i em- de la Carassa de Barcelona li ha donat la mobilitat i blemàtic de la ciutat. Acompanyat del seu nodrit un espai festiu propi i actualitzat: el carrer. Les seguici i de diverses formacions musicals recorre actuacions de la Carassa de Nadal són els dissabtes diferents carrers, normalment aprofita l’ocasió per a i els diumenges durant la Fira de Santa Llúcia, ex- inaugurar alguna reforma o rehabilitació urbana, fins cepte els del cap de setmana més proper a la Festi- arribar a la plaça de sant Jaume on entrega la clau vitat de la Puríssima, a les dotze del migdia acom- del nou any a les autoritats municipals electes. panyada de la música d’una formació de grallers i fent un recorregut per la Fira de Santa Llúcia i al- Nit de Cap d’any guns carrers cèntrics de la ciutat tot escupint cara- mels a nenes i nens. La Carassa també surt el 12 Una de les dues nits –amb la Nit de Sant Joan– de desembre, pel matí i per la tarda, amb motiu de més significatives, populars i tradicionals del calen- la Diada de les Tradicions i Costums Nadalencs. dari festiu català és la Nit de Cap d’any. A Barcelo- na no hi ha una proposta definida com a oferta • L’Home dels nassos festiva d’abast ciutadà. Aquest entranyable personatge, que és més un La Cavalcada de Reis nom o una frase que una figura, ens trasllada als nostres records d’infantesa; records del que és i del La tradició dels Reis, dels Reis Mags d’orient, és que no és, del que és sense ser-ho o del que no és una altra de les festivitats que ens remeten a la sent-t’ho; per que, l’home dels nassos, el veiem tot celebració ancestral dels nostres avantpassats del mirant-nos a qualsevol mirall. L’home dels nassos, solstici d’hivern, a la veneració del sol i de la terra tradició oral autènticament barcelonina, ha sobrevis- per a que els sigui generosos. Una tradició més on cut al llarg dels anys en l’imaginari popular com a l’ofrena i l’obsequi és l’element principal. El Nou constant evocació del darrer dia de l’any. La màgia Testament cristià parla d’uns mags vinguts d’orient de sortir al carrer cada 31 de desembre i cercar que, tot seguint un estel, viatgen per a adorar el fill aquell home que llueix tants nassos com dies té de Déu nat i fet home. L’evangelista sant Mateu l’any, és una juguesca que els pares proposen als que és qui en parla, no xifra ni la quantitat ni la seus fills. D’aquesta manera, la quitxalla –i algun procedència dels mags arribats a Betlem. En el que altre badoc– emprenen una atribolada recerca segle IV, quan es fixa el dia 25 de desembre com a entre els ciutadans vianants, tot convençuts d’en- data del naixement de Jesús, també s’estableix el sopegar amb un home que, carregat de mocadors, dia 6 de gener per a la commemoració de l’Epifania llueixi tres-cents seixanta cinc nassos. En arribar el tot relacionant-la amb l’adoració dels Reis Mags. Els vespre, amb la desil·lusió de no haver trobat sem- mags esdevenen reis pel desig de l’església. És al blant fenomen i convençuts d’haver estat l’objecte segle VII quan els Reis d’orient comencen a ser d’una enganyifa tot just tres dies després d’haver- tres: Melcior Gaspar i Baltasar i amb procedència nos penjat la llufa, els pares confessen als seus fills definida, els tres continents coneguts: Europa, Àsia que si volen trobar l’home dels nassos només cal i Àfrica, aquesta fixació s’atribueix al monjo Beda el que vagin a la cambra de bany i es mirin al mirall, Venerable tot donant sentit a l’adoració de la hu- 748 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 manitat a Jesús. La celebració de la diada de Reis en algunes ocasions la dama de l’Estel, i el patge té en l’obsequi el principal component i en les ne- Gregori. Aquest personatges també marquen el nes i els nens els primers protagonistes. La tradició nombre mínim de carrosses que participen a la dels Tres Reis és de les més arrelades a la ciutat. desfilada: cinc. La creativitat i les circumstàncies La nit anterior a la diada, la nit del dia 5 al 6 de econòmiques fan néixer nous personatges i les se- gener, els Reis Mags arriben a cada casa i deixen ves carrosses que tenen aparicions intermitents: el regals per a tota la família. La màgia i la il·lusió Carter reial, els patges caramel·lers i les carbone- d’aquesta celebració íntimament familiar té el seu res. A partir dels anys seixanta del segle passat component col·lectiu i urbà amb la rebuda que la s’imposa el costum que els Reis arribin a Barcelona ciutat fa als Tres Reis arribats d’orient i en la mag- per Mar. Les darreres edicions ho fan a bord del nífica desfilada que aquest fan pels carrers de la pailebot Santa Eulàlia. Es costum que els Reis si- ciutat. Aquest acte ha esdevingut la celebració amb guin rebuts a peu de vaixell per la màxima autoritat més participació ciutadana de totes les convocatòri- electe de la ciutat: l’alcalde de Barcelona, qui fa es festives de la ciutat. La representació dels per- entrega als Reis del pa i la sal i de la clau de la sonatges dels Tres Reis, a Barcelona, ja la trobem ciutat. Algunes edicions ha estat costum que els el segle XIV quan, acompanyats d’un ric seguici de reis siguin rebuts pels elements festius proto- patges, desfilen en la Processó del Corpus Christi col·laris: l’Àliga de la Ciutat, els Gegants de la Ciu- integrant diversos entremesos al llarg de més de tat i la Banda Municipal. L’arribada dels Reis per tres segles. Hi ha referències que a la darreria del mar es produeix cada dia 5 de gener pels vols de segle XVIII la ciutat de Barcelona ja celebra una quarts de sis o les sis de la tarda. La Cavalcada Cavalcada de Reis que, amb intermitència, es pro- s’inicia entre dos quarts de set i les set del vespre longarà fins els primers anys del segle XIX. De tota en un espai urbà emblemàtic de la ciutat (darreres manera la primera Cavalcada de Reis clarament edicions el Parc de la Ciutadella) i recorre diversos documenta a tot l’estat espanyol es celebra a Bar- carrers amplis i cèntrics tot fent un recorregut d’uns celona el 1855. Aquesta cavalcada era integrada quatre a sis quilometres (en les darreres edicions pels Tres Reis a lloms de bèsties vives, un ric se- fins a Montjuïc). És convenient i costum que la Ca- guici de patges amb torxes i escales que s’en- valcada no finalitzi mes tard de les nou de la nit. A lairaven als balcons i repartint llaminadures a la la Cavalcada de Reis de Barcelona hi participen, a canalla. No es reprendrà el costum fins el 1879 part dels tres reis i dels personatges del patge Gre- quan la Cavalcada s’organitza per iniciativa privada gori, l’Estel i els seus seguicis, els llancers i la ban- i com a recurs comercial. Fins a la fi del segle XIX da de música de la secció muntada de la Guàrdia la Cavalcada s’organitza molt esporàdicament. A Urbana, companyies artístiques, grups de músics, partir del 1898, també amb dalt i baixos, l’orga- dansaires, patges, carters i altres comparses inte- nització de les diverses Cavalcades de Reis barcelo- grades per voluntaris fruit d’una crida ciutadana i nines són iniciativa de societats benèfiques que d’entitats. La Cavalcada de Reis de Barcelona ha tenen l’objectiu de fer arribar la nit màgica als nens generat la composició de diverses músiques i la i nenes més desvalguts de la ciutat i, a Barcelona, creació de nombroses coreografies. A Barcelona, a cada Nit de Reis se’n celebraran moltes de Cavalca- més de la Cavalcada general de la ciutat organitza- des i a molts barris. Aquestes desfilades del Mags da per l’Ajuntament, el dia 5 de gener se celebren d’orient arribaran fins la l’esclat de la guerra el moltes altres per iniciativa de diferents entitats i 1936. La tradició de la Cavalcada de Reis es reprèn associacions. l’any 1942 per iniciativa i sota la responsabilitat de l’Ajuntament de Barcelona, des d’aleshores ja no s’interromprà la seva celebració. Els primers anys II. Seguiment i revisió del Protocol Festiu d’organització municipal defineixen les característi- de la Ciutat de Barcelona ques, elements i personatges que configuraran els trets distintius i singulars de la Cavalcada de Reis Aquest Protocol neix com una eina d’utilitat en barcelonina. Des dels primers dissenys de carrosses l’ordenament de les formes i de les funcions de la a càrrec d’en Joaquim Bartolí, a qui segui tota una realitat festiva de Barcelona. Un ordenament res- nissaga de dissenyadors, fins tota mena de com- pectuós amb la tradició i la singularitat de la ciutat, parses integrades per tot tipus de col·lectius ciuta- reconegudes com a pròpies per la ciutadania i con- dans: patges, carters, teiers, etc han conformat un sensuades pels diferents agents de la festa. Un model que, amb moltíssimes possibilitats de creació Protocol obert a les noves propostes d’arrel tradici- artística i innovació, manté un eix vertebrador co- onal representatives de la realitat ciutadana. herent amb la història narrada i les il·lusions i cre- Aquest Protocol és la guia d’ús dels actes festius de ences no desvetllades de les nenes i nens barcelo- tradició i de singularitat de la ciutat que permet la nins. Des de la primera edició, a part dels tres reis: reiteració i l’evolució de la festa amb fixació al ca- Melcior, Gaspar i Baltasar, amb tot el seu seguici de lendari i l’espai urbà. És per això que, com es diu patges i carters reials, es perfilen uns personatges en el seu preàmbul: "s’encarrega el seguiment del que defineixen la singularitat barcelonina: l’Estel, Protocol com a testimoni del seu compliment i per a NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 749 constatar-ne l’evolució i l’actualització dels actes. – Posar de manifest, quan s’escaigui, els casos en També s’encarrega el seguiment de noves propos- que es produeixi un incompliment del Protocol tes per a la seva inclusió al Protocol. I es contempla i/o en la realització dels actes festius compresos la possibilitat de modificacions, correccions i noves en el Protocol i requerir el seu compliment. inclusions com a fruit del seguiment i del consens – Elaborar, per iniciativa pròpia o a demanda de en funció de les necessitats dels col·lectius actu- la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del ants, dels usuaris i de la pròpia celebració". Amb Consell de Cultura de Barcelona, els informes aquest objectiu es nomena la Comissió de Segui- que estimi oportuns sobre el compliment del ment del Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona. Protocol i sobre la realització dels actes festius compresos en el Protocol. – Fer les crides oportunes a la celebració de les La Comissió de Seguiment del Protocol Festiu de la festes compreses en el Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona Ciutat de Barcelona, si és el cas que s’estableix aquesta fórmula. 1. Definició – Proposar, mitjançant el procediment previst al La Comissió de Seguiment del Protocol Festiu de Reglament del Consell de la Cultura de Barcelo- la Ciutat de Barcelona és l’òrgan col·legiat encarre- na, la convocatòria de la Comissió de Cultura gat de vetllar pel compliment i pel desenvolupa- Popular i Tradicional del Consell de Cultura de ment del Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona, Barcelona així com d’analitzar les possibles millores i modifi- – Convocar les reunions de treball i/o informati- cacions. ves que estimi oportunes amb els diferents agents, col·lectius i entitats relacionades amb 2. Composició les activitats i els sectors festius de la ciutat. La Comissió de Seguiment del Protocol Festiu de – Elaborar informes per a la renovació, la millora i la Ciutat de Barcelona serà integrada per set mem- les modificacions del Protocol Festiu de la Ciutat bres a proposta del Comitè Executiu del Consell de de Barcelona. Cultura. – Recollir propostes per a la renovació, millora i modificacions del Protocol Festiu de la Ciutat de 3. Procés d’elecció Barcelona i de noves inclusions d’actes festius La Comissió de Cultura Popular i Tradicional del al Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona. Consell de la Cultura de Barcelona elaborarà un Fer-ne la valoració, prendre l’acord, emetre’n llistat de possibles candidats per a integrar la Co- informe i comunicar-ho als diferents agents i missió de Seguiment del Protocol Festiu de la Ciutat sectors de la festa afectats i a la Comissió de de Barcelona on serà considerat el major equilibri Cultura Popular i Tradicional del Consell de Cul- dels diversos sectors i agents dels actes compresos tura de Barcelona. en el Protocol Aquest llistat serà presentat com a – Elaborar propostes de noves inclusions d’actes document consultiu i per a la seva consideració al festius al Protocol Festiu de la Ciutat de Barce- Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barce- lona. Fer-ne la valoració, prendre l’acord, eme- lona. Aquest podrà convocar a consulta la Comissió tre’n informe i comunicar-ho als diferents de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la agents i sectors de la festa afectats i a la Co- Cultura de Barcelona quan ho cregui convenient per missió de Cultura Popular i Tradicional del Con- a la seva valoració, i emetrà una proposta col·le- sell de Cultura de Barcelona. giada i independent de la composició de la Comissió – Si s’escau, proposar al Ple del Consell de la del Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona. Cultura de Barcelona, al final del mandat de la Comissió de Seguiment, la modificació del Pro- 4. Nomenament tocol Festiu de la Ciutat de Barcelona amb la in- Els components de la Comissió de Seguiment del clusió de les millores, les modificacions i les no- Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona seran no- ves incorporacions aprovades durant el seu menats per l’Alcalde de Barcelona, a proposta del mandat. Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barce- lona. 6. Mandat i renovació El mandat dels membres de la Comissió de Se- 5. Funcions guiment del Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelo- – Correspon a la Comissió de Seguiment del Pro- na és de quatre anys, podent ser reelegits per un tocol Festiu de la Ciutat de Barcelona: nou mandat de quatre anys, – Fer el seguiment del compliment del Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona. 7. Cessament – Fer el seguiment de la realització dels actes 1. Els membres de la Comissió cessen: festius compresos en el Protocol Festiu de la a) Per expiració del seu mandat, sens perjudici de Ciutat de Barcelona. la seva possible reelecció. 750 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 b) Per renúncia o defunció. Popular i Tradicional del Consell de Cultura de Bar- c) Per incapacitació civil judicialment declarada. celona. d) Per incompatibilitat sobrevinguda o inhabilitació La secretaria del Consell de Cultura de Barcelona per a l’exercici de càrrecs públics. en la seva funció de secretariat de la Comissió de e) Per condemna per delicte dolós mitjançant sen- Seguiment del Protocol Festiu de la Ciutat de Bar- tència ferma. celona trametrà les convocatòries de reunions de f) Per absències injustificades a les reunions de la treball i ordre del dia, redactarà els acords i els Comissió durant dues sessions seguides. informes de la Comissió de Seguiment del Protocol 2. L’acord de cessament d’un membre i de no- Festiu de la Ciutat de Barcelona i els comunicarà als menament de la persona que el substitueix per la organismes i entitats que correspongui. resta del mandat es fa d’acord amb el procediment de nomenament dels membres previst als apartats Modificació del text del Protocol Festiu de la Ciutat 3 i 4 d’aquest document. de Barcelona. 8. Constitució La revisió del Protocol Festiu de la Ciutat de Bar- La Comissió de Seguiment del Protocol Festiu de celona amb la modificació del seu text s’aplicarà al la Ciutat de Barcelona es constituirà solemnement i final del mandat de la Comissió de Seguiment del en primera reunió de treball el dia del seu nome- Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona, cada qua- nament per l’Alcalde de Barcelona. En l’acte de tre anys, i haurà de ser aprovat pel Ple del Consell constitució la Comissió de Seguiment del Protocol de la Cultura de Barcelona, així com pel Consell Festiu de la Ciutat de Barcelona escollirà entre els Plenari de l’Ajuntament de Barcelona. seus membres una presidència i una vicepresidèn- cia. III. Difusió i publicació del Protocol Fes- 9. Reunions de treball i acords tiu de la Ciutat de Barcelona. La Comissió de Seguiment del Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona és reunirà tantes vegades L’Ajuntament de Barcelona difondrà el Protocol com sigui necessari, almenys però, quatre vegades Festiu de la Ciutat de Barcelona, publicant-lo, en a l’any: abans i després de Santa Eulàlia i abans i format paper i en suport digital, incloent la seva després de La Mercè. Les reunions de treball de la difusió a la plana web municipal. Igualment, farà Comissió de Seguiment del Protocol Festiu de la difusió de les successives revisions i modificacions Ciutat de Barcelona seran convocades i presidides que s’escaiguin. per la seva presidència, qui farà la proposta de l’ordre del dia. En absència de la presidència, farà Barcelona, octubre de 2009. aquesta funció la vicepresidència. Els acords de la Comissió de Seguiment del Pro- Comissió de Redacció del Protocol Festiu de la Ciu- tocol Festiu de la Ciutat de Barcelona seran tat de Barcelona: col·legiats i per majoria dels seus membres. Els Xavier Cordomí –president– acords de la Comissió de Seguiment del Protocol Josep Fornés Festiu de la Ciutat de Barcelona seran públics i es Montserrat Garrich donaran a conèixer a les administracions i a les Antoni Lucena entitats afectades, al Comitè Executiu del Consell Antoni Mendieta de Cultura de Barcelona i a la Comissió de Cultura Carles Giner –secretari– NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 751 Decrets de l'Alcaldia MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST DE 2010 TRANSFERÈNCIES Aprovades per decret de l'Alcaldia de data 5 de febrer de 2010: Expedient núm. 3-005/2010 Ce. Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Ordre Descripció Altes Baixes 0201 D/22731/23230 MC7(0) 1 Contractes d'acció social 11.902,50 0603 D/22719/23230 MC8(0) 2 Altres contractes de serveis mu- 11.902,50 nicipals 11.902,50 11.902,50 Expedient núm. 3-007/2010 Ce. Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Ordre Descripció Altes Baixes 9901 D/60500/15102 MC7(0) 1 Expropiacions 461.498,71 9901 D/60610/15102 MC7(0) 2 Exprop. Via Favència, 275-283 1.216.622,69 0607 D/60566/15102 MC8(0) 3 Exprop. Gran Vista,71 6.348,52 9901 D/74441/15103 MC8(0) 4 Transferència de capital Pronou- 1.671.772,88 barris 1.678.121,40 1.678.121,40 752 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 PERSONAL Concursos i oposicions El gerent municipal per decret de 17 de febrer de D’acord amb el que estableix la llei 30/1992, de 2010 ha adoptat la següent proposta com a resolu- 26 de novembre, de règim jurídic de les adminis- ció i n’ha ordenat el compliment. tracions públiques i del procediment administratiu Substituir el Sr. Alfons Hurtado Farré, secretari comú, modificada per la llei 4/1999, de 13 de ge- suplent del Tribunal qualificador de la convocatòria ner, en concordança amb el Decret d’Alcaldia 2672 per a la provisió de 6 places de Tècnic Mitjà en de 20 de juny de 2007 (Gaseta Municipal de 30 de Ciències Socials, mitjançant torn de promoció inter- juny de 2007) contra els actes derivats de l’au- na, per la Sra. Montserrat Rodés Ferrer com a se- toritat convocant els interessats podran interposar cretària suplent. recurs potestatiu de reposició davant la Quarta Donar compte de la present resolució a la Comis- tinència d’Alcaldia en el termini d’un mes a comptar sió de Presidència, Territori i Funció Pública. de l’endemà de la data de la seva publicació. Concursos Anunci de rectificació tor (Intervenció), amb Decret d’Alcaldia 26 de no- vembre de 2009 i publicat a la Gaseta Municipal el 30 de novembre de 2009, substituint a la senyora Rectificar les bases de la convocatòria de concurs Marga Muñoz i Guillén per la Sra. Margarita Díaz de mèrits per a la provisió dels llocs de treball de Igual com a vocal del tribunal qualificador d’aquest Director/a d’Escola Bressol de l’Institut Municipal mateix procés. d’Educació de Barcelona (IMEB) publicades a la Donar compte de la present resolució a la Comis- Gaseta Municipal del 10 de febrer de 2010, en el sió de Presidència, Territori i Funció Pública. sentit següent: En el títol de la convocatòria, on diu 47 ha de dir 48 llocs de treball. En la relació de llocs i centres, on diu 38, ha de dir 39 llocs per als centres on finalitzen els actuals El gerent municipal per decret de 17 de febrer de nomenaments i en la relació d’aquest 39 centres 2010 ha adoptat la següent proposta com a resolu- s’hi ha de d’afegir l’Escola Bressol Guinbó (c/ Olzi- ció i n’ha ordenat el compliment. nelles, 73). Modificar la composició del tribunal corresponent al concurs 1340 d’un lloc de treball d’Assessor Tèc- nic, amb Decret d’Alcaldia 18 de desembre i publi- cat a la Gaseta Municipal el 20 de desembre de 2009, incorporant com a vocal el Sr. Jordi Torrades El gerent municipal per decret de 17 de febrer de i Aladren. 2010 ha adoptat la següent proposta com a resolu- Donar compte de la present resolució a la Comis- ció i n’ha ordenat el compliment. sió de Presidència, Territori i Funció Pública. Modificar la composició del tribunal corresponent al concurs 1335 d’un lloc de treball de Tècnic Audi- NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 753 BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA – Per posseir com a grau un nivell inferior en CONVOCATÒRIA DE DOS CONCURSOS PER A quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 LA PROVISIÓ DE DOS LLOCS DE TREBALL DE punts. L’INSTITUT MUNICIPAL DE PERSONES AMB 3. Nivell del lloc de treball actualment desenvo- DISCAPACITAT lupat o, en el seu cas, l’últim desenvolupat, fins a (Aprovades per resolució de Gerència de un màxim d’1 punt segons el barem següent: l’Institut Municipal de Persones amb Discapa- – Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al citat, de data 22 de setembre de 2009) del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: De conformitat amb les Bases Marc aprovades 0,50 punts. pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es – Pel desenvolupament d’un lloc de treball de convoca un concurs per a la provisió d’un lloc de nivell superior al nivell del lloc de treball base treball de l’IMD que consta a l’annex, d’acord amb de la categoria del concursant: 0,25 punts. les condicions específiques que s’hi indiquen i amb A aquests efectes s’ha d’entendre per nivell del els requisits comuns que es fixen a continuació: lloc de treball desenvolupat, el nivell de comple- ment de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d’un nivell REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per A part dels requisits addicionals de cada concurs, adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al per optar a qualsevol convocatòria és necessari: grau personal que hagi pogut consolidar a la carre- – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un ra administrativa. Institut Municipal, i no pertànyer a les classes 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es va- de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Ex- loraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació tinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntua- – Tractar-se de personal funcionari o contractat ran, si s’escau, en funció de les matèries, la durada laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona o de i l’avaluació. l’IMD. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal la- boral fix de l’Ajuntament posteriorment subro- JUNTA DE VALORACIÓ gat a un Institut podran participar igualment en els concursos. Així mateix, podran participar els Estarà formada pels membres que s’indiquen a contractats laborals fixos d’Instituts Municipals l’annex. que hagin efectuat la corresponent adhesió a A més, a tots els concursos hi podran assistir, en l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord els termes previstos a les Bases Marc, els represen- amb la clàusula preliminar cinquena de l’es- tants designats conjuntament per la Junta de Per- mentat Acord. sonal i el Comitè d’Empresa. – Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS – Haver transcorregut un mínim de 2 anys des de l’última destinació obtinguda per concurs. Les persones que compleixin les condicions exi- gides hauran de presentar la sol·licitud a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS segons l’ordre d’aquesta convocatòria i els docu- ments acreditatius corresponents, al Registre Gene- 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complerts de ral o a qualsevol dels registres municipals, en el serveis, inclosos els serveis previs en altres admi- termini de quinze dies hàbils a comptar de l’en- nistracions públiques que hagin estat formalment demà de la publicació d’aquesta convocatòria en la reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim Gaseta Municipal. d’1 punt. Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre 2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un sempre referits a la data d’acabament de l’esmen- màxim d’1 punt segons el barem següent: tat termini. – Per posseir com a grau un nivell superior al del Per a cada concurs s’ha de presentar una instàn- lloc de treball convocat: 1 punt. cia i la documentació separada, per la qual cosa, es – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es dispo- de treball convocat: 0,75 punts. sa a l’Oficina d’Informació de Personal, a les seus – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos dels districtes o a l’Institut Municipal de Persones al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. amb Discapacitat (av. Diagonal, núm. 233). 754 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-ho en matèria d’accessibilitat, d’ajudes tècniques, s’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Cor- d’equipaments, d’habitatge, de mobilitat, de via poració des de la data d’incorporació en la plantilla, pública i d’altres temàtiques en relació a les amb caràcter indefinit. persones amb discapacitat que en poden sorgir. En els casos en què entre els mèrits com- – Coneixement de la realitat i anàlisi de necessi- ple-mentaris s’estableixi la redacció d’un informe o tats de les persones amb discapacitat. Estudi de memòria, aquest no podrà excedir de 5 pàgines, viabilitat de nous projectes i/o serveis. excepte en aquells casos en què les bases específi- – Assessorament i suport als diferents serveis de ques del concurs determinin un nombre superior de l’IMD en l’elaboració d’indicadors de gestió i sis- pàgines, donades les característiques del lloc de temes d’informació. treball a cobrir. L’informe s’haurà de presentar con- – Seguiment de nous equipaments per a perso- juntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. nes amb discapacitat, estudi sobre la idoneïtat Els llocs de treball objecte de la present convoca- de solars i locals i infraestructures necessàries, tòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 elaboració de convenis per a la creació de nous minuts setmanals. equipaments, detecció i estudi de noves neces- Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis- sitats. posar dels sistemes d’acreditació i de comprovació – Elaboració d'informes de gestió i memòries que consideri més escaients en cada cas i per a d’activitat i resultats de l’IMD. cada tipus de mèrits, podent-ne convocar les per- – Qualsevol altra funció tècnica-administrativa que sones que optin a les places per precisar o ampliar li encarregui el superior immediat relacionada aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. amb el Departament de Planificació i prospecti- Les destinacions adjudicades són irrenunciables un va. cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents Requisits addicionals concursos convocats, haurà d’optar per una d’elles, Personal del grup A2. dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l’exposició en el tauler d’anuncis del departament de Mèrits complementaris Personal de la proposta de la Junta de Valoració de 1. Experiència professional fins a 6 punts segons l’últim concurs en què hagi obtingut la plaça. el barem següent: Per a tot allò no estipulat expressament en – Experiència en tasques de planificació i progra- aquesta convocatòria, s’estarà a allò que disposen mació, fins a 3 punts. les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia – Experiència en tasques de disseny, gestió, su- 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamen- pervisió i avaluació de projectes i/o contractes tària corresponent. 2 punts. – Experiència en gestió i explotació d’aplicacions i programes informàtics i d'anàlisi i d’interpre- ANNEX tació de la informació 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de Concurs 4/2009. Un lloc de treball de tècnic de treball, fins a 1 punt. planificació i prospectiva (nivell 22). 3. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar Concurs 5/2009. Un lloc de treball de cap de ser- els/les candidats/tes per a la realització de proves vei d'atenció al públic (nivell 20). per tal d’avaluar les seves aptituds professionals, i es valorarà fins a un màxim de 4 punts. En cas de convocar-se aquesta prova, tindrà caràcter obliga- tori. Tècnic de planificació i prospectiva 4. Característiques personals. La Junta de Valo- Concurs 4/2009 ració podrà convocar els/les aspirants per a l’ava- luació d’aquest apartat, mitjançant els sistemes que Un lloc de treball de tècnic de planificació i pros- consideri més adequats per poder valorar les carac- pectiva, adscrit a l'Institut municipal de persones terístiques requerides per l’òptim desenvolupament amb discapacitat. de les funcions del lloc de treball. En el cas de rea- Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual litzar-se, aquesta convocatòria, tindrà caràcter obli- de 256,15 euros, segons catàleg vigent (2215Z). gatori. La Junta de Valoració utilitzarà els sistemes El lloc de treball objecte de la present convocatò- d’apreciació que consideri més adequats i valorarà ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- aquest apartat fins a un màxim de 4 punts. nuts. Puntuació mínima Funcions principals 10 punts. – Planificar i programar actuacions de l’IMD. Ela- Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la borar i fer seguiment de projectes en especial puntuació mínima serà la meitat de la puntuació NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 755 màxima total (mèrits comuns més mèrits comple- – Coordinació amb altres serveis i professionals mentaris) que poden obtenir els/les candidats/tes. de l’Institut o externs per canalitzar o resoldre les demandes d’informació, la gestió de tràmits Junta de Valoració o els suggeriments i queixes rebudes. Presidència: Sra. Roser Torrentó Sanjust, gerent – Actualització permanent de la informació sobre de l’Institut. recursos per a les persones amb discapacitat a Vocals: la ciutat de Barcelona. Sra. Rosario Borda Martínez, cap de Planificació i Prospectiva, o persona en qui delegui. Requisits addicionals Sr. Josep M. Burguera Ponce, cap d'Administració Personal dels grups A2-C1. i Personal, o persona en qui delegui. Sr. Josep M. Elias Boada, responsable de recur- Mèrits complementaris sos humans, o persona en qui delegui, que actuarà 1. Experiència professional fins a 4 punts segons com a Secretari de la Junta de Valoració. el barem següent: Un representant designat pel Comitè d'Empresa. – Direcció i coordinació d'equips de treball, espe- cialment els dedicats a l'atenció al ciutadà, fins a 1 punt. – En coneixement de recursos específics per a Cap de servei d’atenció al públic persones amb discapacitat, fins a 1 punt. Concurs 5/2009 – En treball de coordinació o treball transversal amb diferents àmbits sectorials, fins a 1 punt. Aquest lloc de treball esta adscrit a l'Institut mu- – En coneixement en sistemes d’informació, fins a nicipal de persones amb discapacitat. 1 punt. Nivell 20 i específic de responsabilitat de 342,62 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de euros mensuals, segons catàleg vigent (2048X). treball, fins a 1 punt. El lloc de treball objecte de la present convocatòria 3. Informe sobre "Criteris i propostes d’actuació té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. per a la gestió d’un servei d’atenció al públic" (ex- tensió màxima de 5 pàgines), avaluat fins a 3 Missió del lloc de treball punts, en funció de la naturalesa, coherència i Direcció, coordinació i supervisió del servei aportacions personals del/la candidat/a. La presen- d’atenció al públic, especialitzat en l’atenció perso- tació d’aquesta memòria té caràcter obligatori i nalitzada de consultes sobre temàtiques, recursos, s’haurà d’efectuar mitjançant la remissió de l’infor- ajuts i serveis que afecten o interessen les perso- me a l’adreça de correu electrònic: jeliasb@bcn.cat nes amb discapacitat. Ofereix els serveis d’infor- dins del termini de presentació d’instàncies. mació, gestió de determinats tràmits i recull de 4. Exercici o supòsit pràctic. La Junta de Valora- suggeriments ,queixes i reclamacions sobre el fun- ció podrà convocar els/les candidats/tes per a la cionament dels serveis. realització d'una prova o supòsit pràctic, i el valo- rarà fins a un màxim de 4 punts. En el cas de rea- Funcions principals litzar-se, aquesta convocatòria, tindrà caràcter obli- – Planificar, coordinar, supervisar i gestionar el gatori. servei d’atenció al públic, vetllant pel seu cor- 5. Característiques personals. La Junta de Valo- recte funcionament. ració podrà convocar els candidats per a l'avaluació – Gestionar els recursos humans i materials as- d'aquest apartat, mitjançant els sistemes que con- signats. sideri més adequats per poder valorar les caracte- – Elaborar la proposta i col·laborar en el disseny i rístiques requerides per l'òptim desenvolupament execució d’activitats formatives necessàries per de les funcions del lloc de treball, especialment la al correcte funcionament de la seva unitat. capacitat d'anàlisi, de planificació del propi treball, – Gestionar el recursos humans i materials assig- l'habilitat de relació personal, l'actitud perseverant nats. en la consecució de resultats i de responsabilitat pel – Control de producció, recull estadístic i realitza- treball en el sector públic, fins a 5 punts. En el cas ció de memòries. de realitzar-se, aquesta convocatòria, tindrà caràc- – Recollir i analitzar els indicadors d’activitat per ter obligatori. tal de realitzar propostes concretes de millora del servei i elaborar i presentar informes i sobre Puntuació mínima el funcionament operatiu del servei. Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 11 – Proposar i realitzar millores per l’actualització punts. de les aplicacions i bases de dades que s’uti- Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la pun- litzen per donar el servei. tuació mínima serà en tots els casos la meitat de la – Coordinació, suport i traspàs d’informació amb puntuació total (mèrits comuns més mèrits comple- altres oficines d’atenció i informació al ciutadà. mentaris) que poden obtenir els/les candidats/tes. 756 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 Junta de Valoració – Haver prestat un mínim d’un any de serveis com Presidència: Roser Torrentó Sanjust, gerent de a funcionari de carrera o amb contracte laboral l’Institut, o persona en qui delegui. indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. Vocals: – Haver transcorregut un mínim de dos anys des Sra. Montserrat Majoral Marginet, cap de Ser- de l’última destinació obtinguda per concurs. veis, o persona en qui delegui. Sr. Josep M. Burguera Ponce, cap d'Administració i Personal, o persona en qui delegui. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS Sra. Joana Serra i Bosch, cap del Departament de Serveis d’Atenció al Ciutadà, persona en qui 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complerts de delegui. serveis, inclosos els serveis previs en altres admi- Sr. Josep M. Elias Boada, responsable de recur- nistracions públiques que hagin estat formalment sos humans, o persona en qui delegui, que actuarà reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim com a Secretari de la Junta de Valoració. d’1 punt. Un representant sindical designat pel Comitè 2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un d’Empresa. màxim d’1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al CONVOCATÒRIA DELS CONCURSOS PER A LA del lloc de treball convocat: 0,50 punts. PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L’INS- – Per posseir com a grau un nivell inferior en qua- TITUT DE CULTURA DE BARCELONA tre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. (Aprovades per decret del director gerent de 3. Nivell del lloc de treball actualment desenvo- 21 de novembre de 2001 i donat compte a la lupat o, en el seu cas, l’últim desenvolupat, fins a Comissió Executiva de 20 de març de 2002) un màxim d’1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. BASES GENERALS – Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 De conformitat amb les Bases Marc aprovades punts. pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es – Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivell convoquen per a la seva provisió pel personal de superior al nivell del lloc de treball base de la ca- plantilla d’aquest Ajuntament els llocs de treball tegoria del concursant: 0,25 punts. que consten a l’annex, d’acord amb les condicions A aquests efectes s’ha d’entendre per nivell del específiques que s’indiquen en aquest mateix annex lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement per a cadascun d’ells i amb els requisits comuns de destinació efectivament acreditat en la nòmina que es fixen a continuació: corresponent, quan es tracti d’un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o tras- REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS llat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. A part dels requisits addicionals de cada concurs, 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es va- per optar a qualsevol convocatòria és necessari: loraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntua- Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de ran, si s’escau, en funció de les matèries, la durada Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció i l’avaluació. d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El per- JUNTA DE VALORACIÓ sonal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Ins- titut Municipal i el personal laboral fix de Estarà formada pels membres que s’indiquen a l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Insti- l’annex. tut podran participar igualment en els concursos. Així mateix, podran participar els contractats la- borals fixos d’Instituts Municipals que hagin efec- PROCEDIMENT I NORMES GENERALS tuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula Les persones que compleixin les condicions exi- preliminar cinquena de l’esmentat Acord. gides hauran de presentar la sol·licitud a la qual NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 757 adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats Tècnic del Programa de Cultura Científica segons l’ordre d’aquesta convocatòria i els docu- Concurs 153 ments acreditatius corresponents, al Registre Gene- ral o a qualsevol dels registres municipals, en el Lloc de treball adscrit a l’Institut de Cultura de termini de quinze dies hàbils a comptar de l’en- Barcelona. demà de la publicació d’aquesta convocatòria en la Nivell 18 i específic de responsabilitat mensual Gaseta Municipal. de 95,54 € segons Catàleg vigent (1810Z). Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre El lloc de treball objecte de la present convocatò- sempre referits a la data d’acabament de l’es- ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. mentat termini. Per a cada concurs s’ha de presentar una instàn- Funcions principals: cia i la documentació separada, per la qual cosa, es podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es dispo- Gestió tècnica: sa a l’Oficina d’Informació de Personal, i a les seus – Fer suport a la coordinació del programa pel dels districtes. que fa a organització i producció d’activitats i a En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-lo la col·laboració amb d’altres institucions de di- s’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Cor- vulgació, acadèmiques i culturals de Barcelona, poració des de la data d’incorporació en la plantilla, així com amb entitats públiques i privades, pel amb caràcter indefinit. desenvolupament de projectes conjunts. En els casos en què entre els mèrits complemen- – Fer el seguiment del desenvolupament de les taris s’estableixi la redacció d’un informe o memòria, diferents activitats que se’n deriven de la pro- aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en gramació. aquells casos en què les bases específiques del – Elaborar indicadors de seguiment de les activi- concurs determinin un nombre superior de pàgines, tats programades. donades les característiques del lloc de treball a Comunicació: cobrir. L’informe s’haurà de presentar conjunta- – Fer el seguiment de les estratègies de difusió ment amb la sol·licitud i el curriculum vitae. de les diferents activitats del programa. Els llocs de treball objecte de la present convoca- tòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 Gestió administrativa: minuts setmanals. – Fer suport a les tasques relatives a la gestió Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis- administrativa que correspongui. posar dels sistemes d’acreditació i de comprovació – Actualitzar i gestionar les bases de dades del que consideri més escaients en cada cas i per a mailing específic. cada tipus de mèrits, podent-se convocar les per- – Organitzar l’arxiu, tant de documentació gene- sones que optin a les places per precisar o ampliar rada com el material imprès associat a les dife- aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. rents activitats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un – Redactar informes, memòries i documentació cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan en general. una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d’optar per una d’elles, Requisits addicionals dins del termini dels tres dies hàbils següents al de Personal del grup C1 i C2. l’exposició en el tauler d’anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de Mèrits complementaris l’últim concurs en què hagi obtingut la plaça. 1. Experiència professional, vinculada a l’apartat Per a tot allò no estipulat expressament en de Funcions Principals d’aquestes bases, fins a 6 aquesta convocatòria, s’estarà a allò que disposen punts, i d’acord amb el següent criteri: les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia – Gestió tècnica, fins a 2,5 punts. 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamen- – Gestió Administrativa, fins a 2,5 punts. tària corresponent. – En el seguiment d’activitats de comunicació, fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de ANNEX treball, fins a 1 punt. 3. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar Concurs 153. Tècnic del Programa de Cultura Ci- una prova professional. En cas de realitzar-se entífica (nivell 18). l’esmentada prova tindrà caràcter obligatori i elimi- Concurs 154. Tècnic d'Activitats (nivell 20). natori i es puntuarà fins a un màxim de 4 punts, Concurs 155. Responsable de Comunicació (nivell quedant eliminats els que no superin els 2 punts. 22). 4. Característiques personals requerides per al lloc de treball i, especialment, la capacitat d'anàlisi, comunicació, treball en equip. La Junta de Valoració 758 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 podrà convocar els/les candidates/tes per a l'avalu- – Elaborar, conjuntament amb els comissaris, els ació d'aquest apartat mitjançant els sistemes d'a- dossiers generals dels projectes d’exposició. preciació que consideri més adequats, que en cas – Supervisar l’execució dels muntatges d’exposi- de realitzar-se tindrà caràcter obligatori i es valora- cions. rà fins a 5 punts. – Controlar la qualitat dels continguts i didàctica d’activitats. Elaborar i adaptar les exposicions i Puntuació mínima activitats vinculades als llenguatges propis de Si s’avaluen tots els apartats: 10,5 punts. cada segment d’usuaris, professionals, etc. Si no s’avaluen els apartats opcionals, la puntua- – Planificar i avaluar les diferents fases d’expo- ció mínima serà la meitat de la puntuació total (mè- sició dels projectes expositius i activitats vincu- rits comuns més mèrits complementaris) que poden lades. obtenir els/les candidats/tes. Comunicació Junta de Valoració – Proposar les línies bàsiques del catàleg d’expo- Presidenta: sicions i supervisar-ne l’edició. Sra. Marta Clari, gerent de l’Institut de Cultura – Establiment de circuïts interns de recollida d’in- de Barcelona. formació sobre totes les exposicions i activitats Vocals: vinculades. Sra. Isabel Balliu, directora de Centres Patrimo- Coordinació d’equips nials, o persona en qui delegui. – Controlar tots els agents que intervenen en el Ara. Anna Omedes Regás, directora del Museu de procés de disseny i execució d’una exposició i/o Ciències Naturals de la Ciutadella, o persona en qui activitat: comissari o responsable de continguts, delegui. dissenyador (escenògraf o similar), col·labora- Sra. M. Farners Cantalozella, assessora tècnica dors, Industrials, operaris, relacions amb la de Recursos Humans, o persona en qui delegui. premsa, monitors, conferenciants i serveis trans- Sra. Francesca Otálora Sala, cap del Servei de versals del Museu i l’ICUB. Recursos Humans de l’Institut de Cultura, que exercirà les funcions de Secretària de la Junta de Gestió Econòmica Valoració. – Elaborar la proposta de pressupost del progra- ma d’exposicions per a cada exercici. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els represen- Requisits addicionals tants designats conjuntament per la Junta de Per- Personal del grup A2 i C1. sonal i el Comitè d'Empresa. Mèrits complementaris 1. Titulacions, es valorarà les titulacions adequa- des al lloc de treball, i que no siguin les d’accés a la Tècnic d’Activitats categoria, fins a un màxim de 1 punt . Concurs 154 2. Experiència professional, vinculada a l’apartat de Funcions Principals d’aquestes bases, fins a 6 Lloc de treball adscrit a l’Institut de Cultura de punts, i d’acord amb el següent criteri: Barcelona. – Experiència en gestió tècnica, valorant-se espe- Nivell 20 i específic de responsabilitat mensual cialment la gestió i coordinació de projectes ex- de 208,13 € segons catàleg vigent (2011N). positius, experiència en noves tecnologies El lloc de treball objecte de la present convocatò- (Web, UPMC), fins a 2,5 punts. ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- – Experiència en activitats de comunicació vincu- nuts. lada a les exposicions, fins a 1,5 punts. – Experiència en coordinació d’equips de treball, Funcions principals vinculats al disseny i muntatge d’exposicions, Totes les funcions definides a continuació es des- fins a 1,5 punts. envoluparan sota les directrius executives del Cap – Experiència en la gestió econòmica, fins a 0,5 de Programes Públics i d’acord amb els criteris que punts. estableixi la Direcció del centre i les Direccions de 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de l’ICUB. treball, fins a 1 punt. 4. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar Gestió tècnica una prova professional. En cas de realitzar-se – Conèixer i analitzar l’entorn del disseny (gràfic, l’esmentada prova, tindrà caràcter obligatori i es de producte, moda, etc.). puntuarà fins a un màxim de 4 punts. – Gestionar i establir els plans de treball per als 5. Característiques personals requerides per al programes d’activitats i exposicions. lloc de treball i, especialment, la capacitat d'anàlisi, NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 759 comunicació i de treball en equip. La Junta de Valo- – Planificar, produir, distribuir i actualitzar les ració podrà convocar els/les candidates/tes per a campanyes i els elements de comunicació del l'avaluació d'aquest apartat mitjançant els sistemes museu, de les exposicions i de les activitats que d'apreciació que consideri més adequats, que en s’organitzen. cas de realitzar-se tindrà caràcter obligatori i el – Establir els circuits interns de recollida d’infor- valorarà fins a 5 punts. mació sobre totes les tasques i activitats del museu: obtenir-la, elaborar-la, difondre-la i ac- Puntuació mínima tualitzar-la. Si s’avaluen tots els apartats: 11 punts. – Mantenir les pàgines Web del Museu. Si no s’avaluen els apartats opcionals, la puntua- – Promoure i coordinar la relació amb els mitjans ció mínima serà la meitat de la puntuació total (mè- de comunicació. rits comuns més mèrits complementaris) que poden – Coordinar les actuacions de relacions públiques. obtenir els/les candidats/tes. – Mantenir la base de dades de mailing del mu- seu i coordinar-la amb la de l’Institut. Junta de Valoració – Gestionar les peticions d’usos del museu: cessió Presidenta: i lloguer de sales i altres espais Sra. Marta Clari, gerent de l’Institut de Cultura. – Establir i aplicar els criteris d’atenció a l’usuari, Vocals: coordinar l’equip humà que se’n ocupa (infor- Sra. Margarita Tossas, directora de Recursos o madors de sala, taquilla, telèfon…) i fer-ne el persona en qui delegui. seguiment. Sra. Isabel Balliu, directora de Centres Patrimo- – Coordinar i gestionar un sistema d’avaluació del nials, o persona en qui delegui. públic del museu. Sra. Marta Montmany, directora del Museu DHUB, – Establir el sistema de gestió dels suggeriments i o persona en qui delegui. queixes (recull, distribució, resposta, tancament). Sra. M. Farners Cantalozella, assessora tècnica – Recollir els indicadors de gestió en relació a la de Recursos Humans, o persona en qui delegui. comunicació i elaborar la memòria anual. Sra. Francesca Otálora Sala, cap del Servei de – Recollida de dades estadístiques del Museu. Recursos Humans de l’Institut de Cultura, que – Col·laborar en el seguiment del pla de millora exercirà les funcions de Secretària de la Junta de de l’accessibilitat al museu. Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en Requisits addicionals els termes previstos a les Bases Marc, els represen- Personal del grup A1 o A2. tants designats conjuntament per la Junta de Per- sonal i el Comitè d'Empresa. Mèrits complementaris 1. Titulacions, es valorarà les titulacions adequa- des al lloc de treball, fins a un màxim d'1 punt. 2. Experiència professional, fins a 6 punts. – Campanyes de comunicació i imatge cultural, fins a 2 punts. Responsable de Comunicació – Producció de materials de comunicació, fins a 2 Concurs 155 punts. – Coordinació i relació amb el públic i actuacions Relacions Públiques, fins a 1 punt. Lloc de treball adscrit a l’Institut de Cultura de – Tractament i valoració de dades estadístiques Barcelona. (indicadors), fins a 0,5 punts. Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual – Gestió de bases de dades i imatge (mailing- de 508,20 € segons Catàleg vigent (2220X). material gràfic), fins a 0,5 punts. El lloc de treball objecte de la present convocatò- 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- treball, especialment el coneixement d’idiomes (an- nuts. glès, mínim nivell First) fins a 1 punt. 4. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar Funcions generals una prova professional. En cas de realitzar-se l’es- Totes les funcions definides a continuació es des- mentada prova tindrà caràcter obligatori i es puntua- envoluparan sota les directrius executives del Cap rà fins a un màxim de 4 punts, quedant eliminats els de Programes Públics i d’acord amb els criteris que que no superin els 2 punts. estableixi la direcció del Museu i les direccions de 5. Característiques personals requerides per al lloc l’Institut. de treball i, especialment, la capacitat d'anàlisi, co- – Definir i aplicar juntament amb la Direcció de municació i de treball en equip. La Junta de Valoració Programes del museu, el Pla de Comunicació. podrà convocar els/les candidates/tes per a l'avalua- 760 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 ció d'aquest apartat mitjançant els sistemes d'apreci- Vocals: ació que consideri més adequats que, en cas de rea- Margarita Tossas, directora de Recursos de l’Institut litzar-se, tindrà caràcter obligatori i es valorarà fins a de Cultura de Barcelona, o persona en qui delegui. 5 punts. Sra. Isabel Balliu, directora de Centres Patrimo- nials, o persona en qui delegui. Sr. Joan Roca, director del Museu d’Història de Puntuació mínima Barcelona, o persona en qui delegui. Si s’avaluen tots els apartats: 11 punts. Sra. Ma. Farners Cantalozella, assessora tècnica Si no s’avaluen els apartats opcionals, la puntua- de Recursos Humans, o persona en qui delegui. ció mínima serà la meitat de la puntuació total (mè- Sra. Francesca Otálora Sala, Cap del Servei de Re- rits comuns més mèrits complementaris) que poden cursos Humans de l’Institut de Cultura, que exercirà obtenir els/les candidats/tes. les funcions de Secretària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en Junta de Valoració els termes previstos a les Bases Marc, els represen- Presidenta: tants designats conjuntament per la Junta de Per- Sra. Marta Clari, gerent de l’Institut de Cultura. sonal i el Comitè d'Empresa. Lliures designacions Circular núm.: 1/2010 – Elaborar els protocols conjunts amb la resta de grups operatius i la Direcció de Protecció Civil. Convocatòria per a la provisió, per lliure designa- – Actuar com a membre del Consell Assessor de ció, d’un lloc de treball de Cap d’Emergències Soci- Protecció Civil Municipal (segons el Decret d’Al- als, adscrit a la Direcció de Serveis d’Acció Social. caldia per a la Instrucció de la Protecció Civil Municipal). Requisits – Elaborar el programa de formació dels professi- Personal de plantilla del grup A1 o A2. onals adscrits. – Mantenir i controlar la reposició del material Nivell i característiques del lloc de treball propi del servei. Nivell 26 i específic de responsabilitat mensual – Impulsar amb les entitats socials la formació de de 748,31 euros segons catàleg vigent (2699X). voluntaris per tal d’atendre situacions de grans El lloc de treball objecte de la present convocatò- emergències (prevenció). ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- – Elaborar els programes de formació per a vo- nuts. luntaris. – Dirigir i coordinar el CUESB (centre d’urgències Funcions principals i emergències socials de Barcelona) i d’ES – Dirigir i comandar els equips d’actuació. (emergències socials). – Avaluar les necessitats socials en situació d’emer- – Elaborar els plecs de condicions tècniques per a gència a la ciutat. Cercar i activar els recursos la contractació de serveis. necessaris. – Definir els paràmetres tècnics dels serveis d’ur- – Control i gestió pressupostària. gència i d’ ES. – Obertura d’expedients administratius i el seu – Determinar procediments i protocols de cada un seguiment. i les interrelacions. – Elaborar informes, memòries, etc. – Elaborar indicadors de control, seguiment i ava- – Controlar la qualitat dels resultats i realitzar la luació de la gestió (activitat, despesa, resul- proposta de mesures correctores adequades. tats). – Elaborar i actualitzar els protocols d’actuació – Coordinar els departaments municipals que (Pla d’Actuació del Grup Logístic Social). intervenen a la via pública. – Coordinar les actuacions amb la resta de grups operatius: Guàrdia Urbana, SPEIS, SEM, SUMA, Perfil dels candidats/tes etc. Seran valorats els següents aspectes: NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 761 a) Les característiques personals d’adequació al funció de la qualificació i d’altres condicionants lloc de treball, especialment la capacitat de liderat- urbanístics, administratius i de mercat i la seva ge de persones, de treball en equip, de resolució de posterior avaluació. problemes, d’autocontrol emocional, de coordinació – Gestionar els recursos assignats a nivell de tots i col·laboració amb altres serveis de l’Organització i els equipaments i materials (fungibles, de co- organismes externs. municació, informàtics, reprografia, mobiliari, b) L’experiència, formació i coneixements direc- etc.) tot garantint el seu manteniment i la seva tament relacionats amb el contingut funcional del optimització. lloc. – Elaborar informes tècnics i respostes d’actuació, confeccionant els expedients que siguin neces- Les persones interessades podran presentar ins- saris. tància, acompanyada de curriculum vitae, deguda- – Assistir a la Gerència en Consells, Comissions i ment documentat, al Registre General o a qualsevol Taules Tècniques en matèria d’infraestructures. dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el – Formular i proposar a la Gerència l’adopció termini de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia d’acords en les matèries pròpies de les seves següent a la publicació a la Gaseta Municipal. competències. Barcelona, 16 de febrer de 2010. Gerència de – Representar a la Gerència, per delegació d’aques- Recursos Humans i Organització. ta, en les actuacions pròpies de les seves com- petències. Perfil dels candidats/tes Circular núm.: 2/2010 Seran valorats els següents aspectes: a) Les característiques personals d’adequació al Convocatòria per a la provisió, per lliure designa- lloc de treball, especialment: ció, d’un lloc de treball de Cap de Projectes de Ser- – La capacitat de lideratge de projectes. veis Tècnics, adscrit al Grup de Projectes de Serveis – La capacitat d’analitzar i planificar el treball. Tècnics de la Gerència d’Acció Social i Ciutadania. – La capacitat de coordinació i col.laboració amb altres departaments de l’Organització i/o em- Requisits preses externes. Personal de plantilla del grup A1, que pertanyi a b) L’experiència, formació i coneixements direc- la categoria de Tècnic/a Superior d’Arquitectura i tament relacionats amb el contingut funcional del Enginyeria, o del grup A2, que pertanyi a la catego- lloc. ria de Tècnic/a Mitjà d’Arquitectura i Enginyeria. Les persones interessades podran presentar ins- tància, acompanyada de curriculum vitae, deguda- Nivell i característiques del lloc de treball ment documentat, al Registre General o a qualsevol Nivell 26 i específic de responsabilitat mensual dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el de 748,31 euros segons catàleg vigent (2619X). termini de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia El lloc de treball objecte de la present convocatò- següent a la publicació a la Gaseta Municipal. ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- nuts. Barcelona, 16 de febrer de 2010. Gerència de Recursos Humans i Organització. Funcions principals – Assistir, participar i coordinar les actuacions en matèria d’infraestructures de la Gerència d’Ac- ció Social i Ciutadania a nivell de ciutat. – Elaborar els projectes o dirigir la redacció, si Circular núm.: 1/2010 (IMI) s’escau, de projectes de construcció dels Cen- tres de Serveis Socials de la Ciutat. Convocatòria per a la provisió per lliure designa- – Elaborar els projectes o dirigir la redacció, si ció, d’un lloc de treball de Secretari/ària "A" de s’escau, de projectes de construcció de la Gerèn- Direcció, adscrit a l’Institut Municipal d’Informàtica cia d’Acció Social i Ciutadania a nivell de ciutat. (IMI). – Dirigir l’execució de les obres dels edificis de la Gerència. Requisits – Controlar i coordinar l’execució de les obres Personal dels grups C1 o C2. dels edificis dirigides per tercers. – Gestionar i controlar el manteniment de l’obra Nivell i característiques del lloc de treball civil, així com les instal·lacions i neteja dels edi- Nivell 18 i específic de responsabilitat mensual ficis on radiquin els serveis de la Gerència. de 138,06 €, segons catàleg vigent (1850D). – Analitzar la viabilitat per la utilització més ren- El lloc de treball objecte de la present convocatò- dible dels béns immobles de la Gerència, en ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- 762 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 nuts. Sens perjudici del còmput total de les 37 ho- – La capacitat de planificar el treball. res i mitja setmanals, el lloc de treball requereix – Discreció i iniciativa. flexibilitat i disponibilitat horària. – Amabilitat i empatia en el tracte. – Dinamisme, i capacitat de treball en equip. Funcions principals 2. Domini de les funcions i tasques generals de – Emissió, recepció i filtratge de les trucades i caràcter administratiu. atenció a les visites del/la gerent, així com se- 3. Domini de català oral i escrit (certificat nivell C guiment i manteniment de la seva agenda: o coneixements equivalents). convocatòria de reunions, preparació d’activi- 4. Amplis coneixements d'informàtica a nivell tats i viatges. d'usuari, preferentment tractament de textos, full – Distribució tant del correu ordinari i/o electrònic de càlcul, bases de dades, presentacions i aplicaci- com dels faxos de la Gerència. ons de tractament de documentació. – Sol·licitud i seguiment dels serveis de missatge- 5. Domini d'anglès i/o d'altres idiomes. ria, transport del material i taxis. – Redacció d’informes, transcripció de documents Els/les interessats/des podran presentar instàn- i preparació de presentacions. cia, acompanyada de curriculum vitae, degudament – Coordinació i preparació dels viatges de Gerèn- documentat, a la seu de l’Institut Municipal d’In- cia. formàtica (av. Diagonal, 220, planta 2a), al Regis- – Control del material d’oficina. tre General i a qualsevol dels registres desconcen- trats de l'Ajuntament, en el termini de deu dies Perfil dels candidats/tes hàbils a comptar a partir de l’endemà de la data de Es valorarà: publicació a la Gaseta Municipal. 1. Les característiques personals d’adequació al lloc de treball: Barcelona, 5 de febrer de 2010. El gerent de – La capacitat de relació institucional. l’Institut Municipal d'Informàtica. NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 763 ANUNCIS Laudes de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona Gener de 2010 ADMINISTRACIÓ DE FINQUES que la seva filla no l’ocuparia per estar de vacances d’estiu a la universitat. No obstant això, el rebut Reclamant: Sol·licita la diferència de la fiança efectuat per l’empresa reclamada no és correcte, ja que no li ha abonat l'administració de finques re- que en aquest document de reserva no hi consten clamada i que ascendeix a 749,47 euros més la les clàusules del contracte ni les condicions del quantitat que els han cobrat a raó de 16 euros mateix, per tant es considera que no és ajustat mensuals per la connexió el servei wifi, ja que mai perquè aquest document de reserva sigui eficaç no els van informar que per proporcionar-los aquest entre les parts. Per tot l’anteriorment exposat, el servei haurien d'abonar l'esmentada quantitat. Col·legi Arbitral considera que l’empresa reclamada Laude: S’estima en part la reclamació en el sen- haurà de retornar al reclamant la quantitat de 300 tit que l'administració de finques reclamada haurà euros, en el termini màxim de quinze dies des de la de tornar al reclamant la quantitat corresponent als notificació d’aquest laude a les parts, per les causes arranjaments efectuats a l'immoble, ja que es con- anteriorment esgrimides. sidera que aquests són conseqüència d'un ús nor- S’aprova per unanimitat. mal del mateix i en cap cas no han d'imputar-se a Barcelona, 27 de gener de 2010. l'arrendatari, ja que només es podrien imputar si (Ref. 09/2312) fossin conseqüència d'un mal ús de l'habitatge o danys greus del mateix, corresponent tornar l'im- * * * port de 178 euros. Quant a la quantitat reclamada pel servei wifi, el Col·legi Arbitral considera que, en APARCAMENTS haver abonat cada mes l'esmentada quantitat per part de l'arrendatari, hi ha hagut una acceptació Reclamació: El pàrquing reclamat va cobrar-li tàcita de l'esmentat servei i del seu preu. Quant a un segon tiquet, corresponent a 17 minuts, que la diferència dels consums reclamats, s'ha efectuat equival al temps que va trigar en fer la queixa. una comprovació per part del Col·legi Arbitral, sent Laude: Es recomana a l’aparcament reclamat correcta la seva aplicació quant al període de per- que fixi uns temps mínims d’estada a les seves manència en el pis i el consum efectuat per l'arren- instal·lacions després d’abonar-se el tiquet de sorti- datari, per tot això, l'administració de finques haurà da, amb un temps prudencial que no sigui inferior de tornar al reclamant la quantitat de 178 euros, als cinc minuts. corresponents a les reparacions efectuades a l'habi- S’aprova per unanimitat. tatge, en el termini màxim de quinze dies des de la Barcelona, 7 de gener de 2010. notificació del present laude a les parts. (Ref. 09/1888) S’aprova per unanimitat. Barcelona, 27 de gener de 2010. * * * (Ref. 09/1913) Reclamació: Sol·licita que el pàrquing reclamat * * * es faci càrrec de la reparació dels danys ocasionats al seu automòbil en la part davantera dreta. Reclamació: Demana que li retornin l’import de Laude: Es desestima la reclamació ja que, al no 600 euros, abonat en concepte de paga i senyal, ja comparèixer el reclamant a la vista, no ha acreditat que finalment no s’ha formalitzat el contracte de cap dels extrems de la seva reclamació. lloguer. El desistiment del contracte per la seva S’aprova per unanimitat. part té causes justificades. Barcelona, 7 de gener de 2010. Laude: S’estima en part la reclamació en el sen- (Ref. 09/2081) tit que el Col·legi Arbitral considera, segons les manifestacions efectuades per ambdues parts, que * * * el reclamant va desistir de la formalització del con- tracte per no tenir una solució a l’ocupació dels Reclamació: Es va trencar la lluna del darrere mesos de juliol i agost, en que el pis estaria buit, ja del seu vehicle degut a un obstacle en el pàrquing, 764 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 que no era visible. Demana que la companyia asse- que no funciona correctament i no ha rebut el trac- guradora del pàrquing es faci càrrec de les despe- te adequat per part de l’establiment reclamat. ses de la reparació dels desperfectes. Laude: S’estima la reclamació en el sentit que Laude: Es desestima la reclamació atès que el l’empresa reclamada és responsable de reparar o reclamant no ha comparegut i, per tant, no ha sus- realitzar les gestions necessàries perquè el servei tentat la mateixa. No obstant això, el Col·legi Arbi- tècnic s’ocupi de la reparació de l’electrodomèstic, tral recomana a la part reclamada que efectuï algun amb independència de que formi part d’un estoc o tipus de senyalització per advertir de l’alçada i de es vengui a un preu inferior al de venda al públic. l’existència dels tubs de canalització que hi ha en Per tant, la reclamant haurà de portar el radiador a aquesta plaça d’aparcament perquè no es puguin l’establiment reclamat en el termini màxim de set plantejar fets com els que han originat la present dies des de la notificació d’aquest laude a les parts. reclamació. En el cas que no el portés, s’entendrà que desisteix S’aprova per unanimitat. de la seva pretensió. L’establiment reclamat tindrà Barcelona, 7 de gener de 2010. un mes per a entregar el radiador reparat, des de (Ref. 09/2568) la recepció del mateix. S’aprova per unanimitat. * * * Barcelona, 11 de gener de 2010. (Ref. 09/1462-09/2871) Reclamació: Sol·licita una indemnització pels objectes sostrets del maleter del seu vehicle quan * * * estava estacionat en el pàrquing reclamat, en dues ocasions i en diferents dies. Reclamació: En data 14 de desembre de 2006 Laude: Es desestima la reclamació en el sentit va fer una compra per un import de 335 euros a que l’empresa reclamada ha complert amb la nor- l’empresa reclamada. L’aparell d’aquesta compra es mativa vigent. No obstant això, el Col·legi Arbitral va canviar per un altre i li lliuraren un val per recomana a la mateixa que caldria establir uns me- 287,05 euros; el 9 de gener de 2007 va fer una canismes de vigilància per a poder garantir una altra compra per 29,90 euros i quedà el val per mínima seguretat dels automòbils en el pàrquing, 257,75 euros al seu favor. A primers d’abril de perquè es considera que aquesta forma part de la 2009 va fer una altra compra per 99,95 euros i li custòdia del vehicle. digueren que amb aquesta, el val quedava saldat i S’aprova per unanimitat. el que restava, és a dir 130,39 euros, no el podia Barcelona, 7 de gener de 2010. recuperat, malgrat enlloc s’indicava la data de la (Ref. 09/2616) caducitat. Laude: S’estima la reclamació en el sentit que el * * * Col·legi Arbitral considera que el val és equivalent a diners en efectiu i, per tant, no caduca mai, per Reclamació: No està d’acord amb haver d’abo- aquest motiu, el val el podrà fer efectiu la recla- nar l’import corresponent a dos dies sencers d’apar- mant en qualsevol moment, sense termini. No obs- cament, ja que al pàrquing reclamat no la van in- tant això i a fi de no demorar per més temps el formar sobre l’horari de tancament i no va poder tema de la vigència del mateix, la botiga reclamada retirar el cotxe fins dilluns al matí perquè estava podrà optar per retornar l’import del val en efectiu, tancat. Demana la diferència entre el que havia és a dir, la quantitat de 130,39 euros. d’haver abonat fins diumenge al matí, i no el que li S’aprova per unanimitat. van cobrar fins el dilluns al matí. Barcelona, 11 de gener de 2010. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit (Ref. 09/1981) que ha quedat acreditat per la part reclamada que hi havia informació suficient sobre l’horari de funci- * * * onament del pàrquing reclamat. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 7 de gener de 2010. ENSENYAMENT (Ref. 09/2867) Reclamació: Demana la resolució del compro- * * * mís amb el centre d'estudis reclamat per a la pre- paració d’un curs de formació per a la recerca d'o- cupació, ja que han incomplert amb les seves ELECTRODOMÈSTICS obligacions. També demana la devolució de l'import abonat, que ascendeix a 400 euros. Reclamació: Demana la devolució de 57,90 eu- Laude: S’estima la reclamació en el sentit que ros, import de la reparació d’un electrodomèstic ha quedat acreditat que la reclamant va abonar la nou i que s’emportin l’aparell del seu domicili, ja quantitat de 400 euros, però que finalment no va NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 765 formalitzar cap contracte amb el centre d'estudis ció de l'import que va abonar el reclamant, 1.700 reclamat, ja que no es tractava d'una contractació euros, ja que s'ha produït un incompliment contrac- amb l'Administració, sinó amb un centre privat. tual en no haver-se-li proporcionat el material di- L'empresa reclamada haurà d'abonar l'esmentada dàctic; a més, el centre d'estudis reclamat no ha quantitat a la reclamant en el termini màxim de desvirtuat per cap mitjà que hagués intentat com- quinze dies des de la notificació del present laude a plir amb les obligacions inherents al contracte d'en- les parts. senyament i que les al·legacions del reclamant no S’aprova per unanimitat. fossin certes. L'esmentada quantitat l'haurà d'abo- Barcelona, 19 de gener de 2010. nar la part reclamada al reclamant en el termini (Ref. 09/1515) màxim de quinze dies des de la notificació del pre- sent laude a les parts. * * * S’aprova per unanimitat. Barcelona, 19 de gener de 2010. Reclamació: Va contractar un curs d'atenció a (Ref. 09/3213) passatgers i usuaris d'aeroports amb el centre d'es- tudis reclamat, que incloïa una part tècnica i una * * * altra de pràctica. La preparació del curs ha estat insuficient i, a més, no ha tingut cap preparació HOTELS, RESTAURANTS I BARS pràctica. Demana la devolució de l'import abonat pel curs i no haver de continuar abonant cap quan- Reclamació: El restaurant reclamat li va can- titat més. cel·lar el banquet de celebració de la seva boda Laude: S’estima la reclamació, i l'empresa re- amb sis dies d’anel·lació, al·legant que tenien un clamada haurà de lliurar al reclamant diploma o altre esdeveniment i havien de reorganitzar les certificació del curs teòric realitzat i abonar-li, amb sales, per aquest motiu, demana l’abonament del interessos, la meitat de l'import del curs, ja que les doble de 314,85 euros, import que va pagar en pràctiques no es van realitzar. concepte de paga i senyal. S’aprova per unanimitat. Laude: Es desestima la reclamació atès que, en Barcelona, 19 de gener de 2010. no presentar-se el reclamant a la vista, no ha des- (Ref. 09/2438-09/2447) virtuat les manifestacions efectuades per la part reclamada en el sentit que havia acceptat el canvi * * * de local i que el banquet de boda es va celebrar sense cap queixa, essent abonada la quantitat esti- Reclamació: Demana la resolució d'un curs de pulat. conductor d'Ajuntament, per motius personals i de S’aprova per unanimitat. salut, i que li tornin la quantitat ja abonada, que Barcelona, 11 de gener de 2010. ascendeix a 700 euros. (Ref. 09/1769) Laude: S’estima la reclamació en el sentit que el reclamant va efectuar el seu dret de revocació dins * * * el termini establert en les pròpies estipulacions del contracte d'ensenyament subscrit per ambdues Reclamació: Al restaurant reclamat l’informaren parts, segons ha acreditat el reclamant, per tant, el erròniament sobre si el menjar que havia demanat centre d'estudis haurà de procedir a la devolució de portava o no pebre, ja que és al·lèrgica a aquest la quantitat de 700 euros al reclamant. L'esmentada condiment, primer li varen dir que no i després que quantitat l'haurà d'abonar el centre d'estudis recla- sí. Demana una indemnització. mat al reclamant en el termini màxim de quinze dies Laude: Es desestima la reclamació atès que, en des de la notificació del present laude a les parts. no presentar-se la reclamant a la vista, no ha pogut S’aprova per unanimitat. donar cap resposta a la proposta de compensació Barcelona, 19 de gener de 2010. presentada per la part reclamada. (Ref. 09/2473) S’aprova per unanimitat. Barcelona, 11 de gener de 2010. * * * (Ref. 09/2016) Reclamació: Demana la devolució de 1.700 eu- * * * ros, import abonat per a la realització d'un curs de preparació d'oposicions a serveis penitenciaris que va contractar per cursar-lo els dissabtes, però al JOIERS, ORFEBRES, RELLOTGERS I GEMMÒ- qual no va poder assistir per un canvi d'horari en el LEGS seu treball. Laude: S’estima la reclamació en el sentit que Reclamació: Sol·licita que la joieria reclamada l'empresa reclamada haurà de procedir a la devolu- es faci càrrec de la diferència dels grams d’or del 766 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 braçalet que els portà a reparar. Quan el va lliurar Barcelona, 12 de gener de 2010. pesava 120 grams i al recollir-lo, 116 grams. (Ref. 09/1301) Laude: Es desestima la reclamació quant no es considera que el braçalet hagi perdut els grams d’or * * * que afirma el reclamant. S’estima quant a que la reparació de l’anell serà sufragada per ambdues Reclamació: Demana la baixa de la línia con- parts, per tant el reclamant haurà d’abonar la mei- tractada amb la companyia telefònica reclamada i tat de l’import de la mateixa. no haver d’abonar els imports que li reclamen en S’aprova per unanimitat. les tres últimes factures, perquè són excessives i la Barcelona, 27 de gener de 2010. companyia no ha complert amb la seva oferta de (Ref. 09/2153) contractació. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit * * * que la companyia reclamada ja ha procedit a regu- laritzar el consum en el període impugnat i és el Reclamació: No està conforme amb l’import que reclamant, de forma personal, qui sol·licita la porta- li demana la joieria reclamada per la reparació de la bilitat a l’operadora que desitja i que li proposa el tanca d’un braçalet d’argent, que només havia uti- servei, perquè és el previst en la normativa vigent. litzat durant tres setmanes. Per aquest motiu, no pot realitzar-se per cap altre Laude: S’estima la reclamació i l’empresa recla- procediment, essent el reclamant l’única persona mada haurà de tornar a la reclamant, en el termini que està habilitada per a efectuar aquesta sol·licitud. màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest S’aprova per unanimitat. laude a les parts, l’import de la reparació, ja que el Barcelona, 12 de gener de 2010. braçalet estava dins el període de garantia. (Ref. 09/1414) S’aprova per unanimitat. Barcelona, 27 de gener de 2010. * * * (Ref. 09/1498) Reclamació Demana a la companyia telefònica * * * reclamada la devolució de l’import corresponent a trucades al 905 de la facturació impugnada. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit TELÈFON I TELEFONIA MÒBIL que, al no presentar-se la reclamant a la vista, no ha aportat cap indici, ni tècnic ni personal, en que Reclamació: Va sol·licitar la baixa del servei de es pugui presumir que les trucades no s’han efec- televisió per cable el mes de gener i no haver tuat des del seu domicili, ja que els intervals de d’abonar cap import per aquest servei, però la temps són molt reduïts entre les trucades recone- companyia reclamada li continua facturant, per tant gudes i les impugnades. demana la devolució de l’import de 225 euros més S’aprova per unanimitat. IVA. Barcelona, 12 de gener de 2010. Laude: Es desestima la reclamació quant a la in- (Ref. 09/1476) demnització sol·licitada, perquè no s’ha aportat justificant econòmic de la mateixa. S’estima per * * * considerar com a data d’efectivitat de la baixa sol·licitada el 25 de novembre de 2009, i la recla- Reclamació: Demana l'anul·lació de totes les mant no haurà d’abonar cap rebut posterior a factures emeses per la companyia telefònica recla- l’esmentada data. mada, ja que, per problemes tècnics, no ha pogut S’aprova per unanimitat. gaudir mai dels serveis contractats. Barcelona, 12 de gener de 2010. Laude: S’estima la reclamació en el sentit que (Ref. 09/1300) s'anul·la la factura reclamada, de 101,70 euros, ja que la reclamant no va tenir servei en cap moment, * * * a més que la companyia reclamada no ha acreditat a quins conceptes pertany l'esmentat import. Reclamació: Sol·licita una revisió de la factura S’aprova per unanimitat. de la companyia telefònica reclamada, perquè con- Barcelona, 13 de gener de 2010. sidera que el preu cobrat per la mateixa és excessiu (Ref. 09/2112) i creu que es pot haver manipulat la línia. Laude: Es desestima la reclamació per conside- * * * rar que la factura és correcta i que les trucades a concursos s’han efectuat des del telèfon del recla- Reclamació: Demana de la companyia telefòni- mant. ca reclamada la devolució dels imports pagats en S’aprova per unanimitat. concepte de trucades al servei tècnic per problemes NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 767 de facturació, a més de les quotes cobrades inde- Reclamació: Impugna la reclamació de les quo- gudament. tes del telèfon cobrades indegudament, ja que la Laude: S’estima la reclamació en el sentit que la companyia reclamada no ha tingut en compte la companyia reclamada procedirà, en el termini mà- promoció de sis quotes gratuïtes, que ascendeixen xim d'un mes, a cursar la portabilitat de la línia a 29,90 euros mensuals cadascuna d'elles. telefònica. Si tècnicament no fora possible, s'infor- Laude: Es desestima la reclamació en el sentit marà degudament l'usuari perquè prengui una de- que la reclamant no ha acreditat la promoció con- cisió sobre això. Si la seva decisió fos donar-se de tractada i el Col·legi Arbitral ha examinat els rebuts baixa de la companyia, no se li aplicarà cap tipus de aportats, observant uns descomptes i promocions penalització. que podrien justificar l'oferta promocional esgrimida S’aprova per unanimitat. per la reclamant. Barcelona, 13 de gener de 2010. S’aprova per unanimitat. (Ref. 09/2206) Barcelona, 13 de gener de 2010. (Ref. 09/2329) * * * * * * Reclamació: No està d’acord amb l'aplicació de noves tarifes per part de la companyia telefònica Reclamació: Demana la resolució del contracte reclamada així com tampoc amb els canvis en les subscrit amb la companyia telefònica reclamada, ja condicions del contracte que la companyia va realit- que ha tingut moltes incidències tècniques, a més zar de forma unilateral d’una compensació econòmica per les molèsties Laude: S’estima en part la reclamació, i la com- sofertes. panyia reclamada haurà de refer la factura impug- Laude: S’estima la reclamació en el sentit que nada, eliminant el concepte de penalització, ja que ha quedat acreditat per la reclamant, i reconegut aquest es considera injustificat. per la companyia reclamada en el seu escrit de 9 S’aprova per unanimitat. de juliol de 2009, que s'han produït unes incidènci- Barcelona, 13 de gener de 2010. es tècniques que no han proporcionat servei a la (Ref. 09/2207) reclamant, per tant, com a compensació pel perju- dici causat a la mateixa, s'acorda que la companyia * * * reclamada haurà d'abonar-li la quantitat de 96,02 euros, que correspon a les despeses de correu cer- Reclamació: Demana una revisió de les factures tificat, que ha justificat, i que ascendeixen a 27,60 de la companyia telefònica reclamada pendents de euros més la quantitat de 14,38 euros, de trucades pagament, ja que no està d’acord amb les matei- al servei tècnic per l'avaria soferta, i la factura de xes, i una compensació econòmica de 500 euros febrer, mes en què no va tenir servei, i que ascen- més la cancel·lació de la seva incorporació a l'arxiu deix a 25,33 euros, a més de la indemnització cor- de morosos. responent a mes de servei, que ascendeix a 28,89 Laude: S’estima en part la reclamació fixant en euros i que està expressament establerta en les 130 euros la indemnització que la companyia re- condicions del contracte subscrit per les parts. La clamada haurà d'abonar al reclamant, a causa dels quantitat de 96,02 euros l'haurà d'abonar la com- perjudicis soferts per la deficient informació propor- panyia reclamada a la reclamant en el termini mà- cionada, així com per la inoperància del servei tèc- xim de quinze dies des de la notificació del present nic. laude a les parts. S’aprova per unanimitat. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 13 de gener de 2010. Barcelona, 13 de gener de 2010. (Ref. 09/2216) (Ref. 09/2343) * * * * * * Reclamació: Sol·licita la devolució de l'import de Reclamació: Demana la resolució del contracte la factura de la companyia telefònica reclamada, amb la companyia telefònica reclamada, ja que cobrada incorrectament. s'han produït diversos incompliments per part de la Laude: Es desestima la reclamació en el sentit mateixa. que, en no comparèixer la reclamant, no ha justifi- Laude: S’estima en part la reclamació en el sen- cat la pretensió de la seva reclamació i, per aquest tit que el reclamant ha acreditat que ha efectuat motiu, el Col·legi Arbitral no pot acordar la devolu- unes trucades al servei tècnic, que ascendeixen a ció de l'import sol·licitat per la part reclamant. 30,76 euros, segons la factura de data juny de S’aprova per unanimitat. 2009. No obstant això, referent al viatge promocio- Barcelona, 13 de gener de 2010. nal, no ha proporcionat al Col·legi Arbitral prova del (Ref. 09/2328) mateix, ni tampoc sobre el problema tècnic en el 768 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 qual se sosté la seva sol·licitud de devolució de Laude: Es desestima la reclamació per conside- l'import de la facturació. L'esmentada quantitat rar correcta la factura impugnada. No obstant això, l'haurà de tornar l'empresa reclamada al reclamant si la reclamant així ho desitja, podrà abonar l'im- en el termini màxim de quinze dies des de la notifi- port degut en quatre mensualitats. cació del present laude a les parts. S’aprova per unanimitat. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 21 de gener de 2010. Barcelona, 13 de gener de 2010. (Ref. 09/940) (Ref. 09/2345) * * * * * * Reclamació: Demana la companyia telefònica Reclamació: Demana la devolució de l'import de reclamada els proporcioni el viatge que formava la factura cobrat per la companyia de telefonia mò- part d’una promoció per efectuar un canvi de telè- bil reclamada ja que correspon a una altra persona fon mòbil. perquè ella mai no ha estat clienta de l'esmentada Laude: S’estima la reclamació en el sentit que empresa. ha quedat acreditat que la reclamant va efectuar Laude: S’estima la reclamació, i la companyia tot el procés de sol·licitud del bitllet d'avió de la reclamada haurà de procedir a la devolució imme- promoció ofertada de forma correcta. El problema diata de la quantitat cobrada indegudament, amb es pot haver plantejat per alguna incidència en la interessos, ja que la reclamant no ha tingut mai cap connexió entre la companyia reclamada i la compa- tipus de relació amb la companyia i la factura eme- nyia aèria. Per tant, en el termini màxim de quinze sa i cobrada no li pertany, tal com la pròpia empre- dies des de la notificació del present laude a les sa ha pogut comprovar. parts, haurà de proporcionar l'empresa reclamada S’aprova per unanimitat. el vol a Granada d'anada i tornada a la reclamant i Barcelona, 21 de gener de 2010. aquesta únicament haurà d'abonar les taxes i les (Ref. 09/426) despeses de gestió del vol indicat. S’aprova per unanimitat. * * * Barcelona, 21 de gener de 2010. (Ref. 09/1006) Reclamació: Demana a la companyia de telefo- nia mòbil reclamada la devolució d'unes quantitats * * * corresponents a uns serveis que mai no ha contrac- tat. Reclamació: Demana a la companyia telefònica Laude: S’estima en part la reclamació en el sen- reclamada la devolució de l'import del terminal, ja tit que el reclamant no disposa de mitjans per po- que l'hi han proporcionat en mal estat i no funciona der acreditar que no va efectuar la contractació correctament, i l'anul·lació del contracte de perma- amb el proveïdor d'aquests missatges. El Col·legi nència, a més d'una compensació per totes les mo- Arbitral considera que la companyia reclamada lèsties que ha tingut. hauria d'haver avisat de la facturació de les esmen- Laude: S’estima la reclamació en el sentit que el tades quantitats per aquest concepte al reclamant i, terminal no funciona amb les prestacions necessà- per aquest motiu, es considera que ha d'abonar el ries, ja que té molt poca autonomia en durar molt 50% dels missatges facturats en els tres últims poc la càrrega de la bateria per que té moltes apli- mesos. El Col·legi Arbitral també acorda que l'em- cacions, per tant, la companyia reclamada hauria presa reclamada haurà de restringir aquests mis- d'haver estat més precisa amb la informació de les satges donada la voluntat del reclamant de no re- prestacions d'aquest terminal. Per això, l'empresa bre'ls, ja que no són del seu interès i desconeix el reclamada haurà d'abonar a la reclamant la quanti- seu contingut. La quantitat que ha d'abonar la tat de 79 euros, preu del terminal, i la reclamant, companyia reclamada al reclamant s'haurà de lliu- per la seva part, haurà de tornar-lo al proveïdor, en rar en el termini màxim de quinze dies des de la el termini màxim de quinze dies des de la notifica- notificació del present laude a les parts. ció del present laude a les parts. S’aprova per unanimitat. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 21 de gener de 2010. Barcelona, 21 de gener de 2010. (Ref. 09/877) (Ref. 09/1009) * * * * * * Reclamació: Demana una revisió de la factura- ció de la companyia de telefonia mòbil reclamada, Reclamació: Impugna la factura de la compa- que s'ha d'ajustar al consumit i no a les trucades nyia telefònica reclamada, d'import 488,93 euros, als 905, que no ha efectuat. que inclou telèfon i tarifa plana d'Internet, ja que la NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 769 factura normal mai no és d'aquest import, sinó d'un Barcelona, 25 de gener de 2010. màxim de 100 euros. (Ref. 09/413) Laude: Es desestima la reclamació per conside- rar que el consum s'ha efectuat des del telèfon de * * * la reclamant, sense que hi hagi cap anomalia que faci suposar una manipulació del mateix. Reclamació: Demana l'anul·lació de la factura S’aprova per unanimitat. de la companyia de telefonia mòbil, d'import Barcelona, 21 de gener de 2010. 400,73 euros, ja que no està d’acord amb haver (Ref. 09/2062) d'abonar el pacte de no permanència. Laude: S’estima la reclamació en el sentit que el * * * reclamant únicament haurà d'abonar la quantitat de 21 euros més l’IVA corresponent, en concepte de Reclamació: La companyia telefònica reclamada trucades efectuades, però cap altra quantitat pel li demana l'abonament d'un deute que no reconeix, concepte de pacte de permanència, ja que el re- ja que no és clienta de l'esmentada companyia. clamant ha complert amb el període de permanèn- Laude: S’estima la reclamació en el sentit que la cia establert contractualment. L'esmentada quanti- companyia reclamada procedirà a anul·lar la factura tat l'hauran d'abonar a l'empresa reclamada una presentada, ja que no té cap justificació, i procedirà vegada aquesta hagi emès de nou la factura im- a retirar immediatament el reclamant de la llista pugnada on consti l'import corresponent a abonar d’impagats, perquè va ser indegudament inclòs en del consum efectuat, havent-se anul·lat qualsevol la mateixa. altra quantitat per qualsevol altre concepte. S’aprova per unanimitat. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 25 de gener de 2010. Barcelona, 25 de gener de 2010. (Ref. 08/3020) (Ref. 09/3209) * * * * * * Reclamació: Demana una revisió de la factura impugnada de la companyia telefònica reclamada, TINTORERIA ja que no està d’acord amb la quantitat que ha d'abonar perquè els imports són molt elevats a Reclamació: Va portar a netejar un conjunt de conseqüència de problemes de comunicació des de pantalons i jaqueta i una camisa a la tintoreria re- Cuba. clamada i, quan va anar a recollir-los, la camisa no Laude: Es desestima la reclamació per conside- va aparèixer, per la qual cosa va haver de comprar- rar correcta la factura reclamada, ja que el consum ne una altra, ja que tenia un compromís i la neces- es va realitzar. No obstant això, la factura podrà sitava. Demana la devolució de l’import de la neteja ser abonada en sis mensualitats, sense cap recàr- de la camisa i l’abonament de la que va haver de rec. La companyia reclamada procedirà immedia- comprar. tament a cancel·lar la inscripció del reclamant al Laude: S’estima en part la reclamació, i la tinto- llistat de morosos. reria reclamada haurà d’abonar al reclamant la S’aprova per unanimitat. meitat de l’import de la nova camisa que va haver Barcelona, 25 de gener de 2010. de comprar-se per haver extraviat la que els deixà (Ref. 09/412) per a netejar, en total 24,50 euros. L’esmentada quantitat serà abonada per la tintoreria al recla- * * * mant, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude a les parts. Reclamació: No està d’acord en mantenir la S’aprova per unanimitat. contractació amb la companyia telefònica reclama- Barcelona, 18 de gener de 2010. da, ja que la facturació i les prestacions del servei (Ref. 08/3292) no es corresponen amb la realitat. Laude: S’estima en part la reclamació, i la com- * * * panyia reclamada haurà de tornar al reclamant, en el termini màxim de quinze dies des de la notifica- Reclamació: Va portar a netejar un quadre de ció del present laude a les parts, la quantitat de 70 punt de creu fet a mà a la tintoreria reclamada. Al euros, import de la permanència amb l’altre proveï- recollir-lo, estava ple de taques i no li han donat dor, ja que es va donar de baixa d'aquesta compa- cap explicació del què havia passat. Per aquest nyia a causa de les condicions favorables que li va motiu, demana una indemnització per la pèrdua oferir la reclamada telefònicament i que després no d’hores i perquè s’ha de tornar a fer de nou, a més van ser les realment contractades. del dany moral causat, perquè el volia per a fer un S’aprova per unanimitat. regal de noces. 770 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 Laude: S’estima la reclamació en el sentit que la Barcelona, 18 de gener de 2010. tintoreria reclamada tornarà a la reclamant l’import (Ref. 09/1703) del servei de neteja del quadre i, si la reclamant així ho desitja, el podrà portar a una altra tintoreria * * * perquè li eliminin les taques. Quant a la indemnit- zació sol·licitada, de 1.800 euros, no es considera correcta, ja que no ha estat justificada documen- DIVERSOS talment. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 18 de gener de 2010. Reclamació: Sol·licita una indemnització pels (Ref. 09/1180) danys soferts, ja que va tenir un accident a França i no la varen atendre amb la diligència adequada a * * * través de la companyia reclamada malgrat tenir contractada una assistència tècnica amb l’esmen- Reclamació: Va portar a rentar en sec a la tin- tada empresa. toreria reclamada una pashmina de l’Índia i li van Laude: S’estima la reclamació per considerar fer un rentat amb el resultat que es va desfer part que el sinistre que va patir la reclamant a França dels fils del serrell. Va sol·licitar una reparació de la no va ser atès correctament per la companyia re- peça malmesa i li tornaren a rentar, essent el resul- clamada, per la qual cosa aquesta, en el termini tat molt pitjor. Demana l’abonament de l’import de màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest la pashmina, que és de 90 euros. laude a les parts, abonarà a la reclamant, en con- Laude: S’estima en part la reclamació accep- cepte d’indemnització, la quantitat de 226 euros, tant-se la proposta de la tintoreria reclamada en el corresponents als dos dies de treball que va perdre. sentit d’abonar a la reclamant la quantitat de 40 S’aprova per unanimitat. euros, per deferència comercial ja que la pashmina Barcelona, 11 de gener de 2010. ha estat correctament rentada, i la pèrdua dels (Ref. 09/1460) serrells no és atribuïble al rentat, sinó a la qualitat del teixit. * * * S’aprova per unanimitat. Barcelona, 18 de gener de 2010. Reclamació: Sol·licita el restabliment del servei (Ref. 09/1702) de lloguer de bicicleta contractat amb l’empresa reclamada i que se li condoni la penalització, per- * * * què va recollir la bicicleta a les 20.00 hores a l’estació i la va retornar a les 20.30. Reclamació: Demana la reposició d’una caçado- Laude: Es desestima la reclamació ja que la bici- ra d’ant de color camel o bé una compensació eco- cleta no va ser correctament ancorada a l’estació, nòmica, ja que la tintoreria reclamada per treure-li per la qual cosa el reclamant haurà d’abonar l’im- les taques l’han tenyit i ha quedat descolorida i ha port reclamat. perdut l’aprest. S’aprova per unanimitat. Laude: S’estima en part la reclamació en el sen- Barcelona, 26 de gener de 2010. tit que el Col·legi Arbitral considera que el rentat ha (Ref. 09/2327) estat correcte i que el defecte bàsic al·legat pel reclamant, dels punts negres o el canvi de tonalitat, * * * es produeix a conseqüència que les pells són de diferents tonalitats i els punts o pics negres són Reclamació: Li han fet un càrrec de 217,50 eu- d’origen, ja que la jaqueta és així. El Col·legi Arbi- ros perquè l’empresa reclamada diu que ha tingut tral, després d’un examen detallat de la peça, con- durant 98 hores una bicicleta, essent totalment sidera que manca engrassar la mateixa i, com a incert aquest extrem. conseqüència d’aquest procés, podrà quedar el to Laude: S’estima la reclamació en el sentit que de la peça de color més clar. El reclamant haurà de l’empresa reclamada no ha aportat cap prova de comunicar de forma expressa al Col·legi Arbitral si que realment es va enviar un correu electrònic als opta perquè la tintoreria reclamada efectuï el pro- usuaris amb l’explicació del canvi de sistema cés de greixar de la jaqueta, amb l’advertiment que d’entrega de les bicicletes, en canvi el reclamant si pot quedar més clara. En cas de no manifestar res que ha aportat una fotografia d’un panell informatiu al respecte, s’entendrà que no vol cap més inter- de l’estació del servei de lloguer de bicicletes que venció per part de la tintoreria reclamada. Si el utilitzava on no es diu res de que s’hagi d’introduir reclamant opta per l’arranjament, la tintoreria re- la targeta de titularitat del servei i crèdit del mateix clamada haurà d’efectuar-lo en 15 dies a partir de per a comptabilitzar el temps d’utilització de la bici- la comunicació de l’acceptació per part del mateix. cleta. Per aquest motiu, l’empresa reclamada haurà S’aprova per unanimitat. de retornar la quantitat de 217,50 euros al recla- NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 771 mant, en el termini màxim de quinze dies des de la S’aprova per unanimitat. notificació d’aquest laude a les parts. Barcelona, 26 de gener de 2010. S’aprova per unanimitat. (Ref. 09/2429-09/2430) Barcelona, 26 de gener de 2010. (Ref. 09/2428) * * * * * * Reclamació: Demana que l’empresa reclamada faci una revisió de la facturació, perquè mai ha Reclamació: Sol·licita la devolució de l’import en excedit l’ús del sistema de lloguer de bicicletes ja concepte d’ús de la bicicleta de dues hores i mitja que mai ha passat dels 30 minuts d’ús. que no es va produir i que es millorin els ancorat- Laude: Es desestima la reclamació ja que el ma- ges i el nombre de bicicletes que es puguin utilitzar teix reclamant admet les explicacions efectuades en la part alta de Barcelona. per la representant de l’empresa reclamada en el Laude: Es desestima la reclamació per conside- sentit que és responsabilitat de l’usuari la devolució rar correcte l’import reclamat, perquè segons ha correcta de la bicicleta dins el temps establert. quedat provat, l’estació d’ancoratge no va patir cap S’aprova per unanimitat. anomalia ni incidència a l’hora en què es va deixar Barcelona, 26 de gener de 2010. la bicicleta. (Ref. 09/2431) Altres anuncis Institut Municipal d’Urbanisme reposició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el Exp. 09obo181 termini d’un mes comptat a partir del dia següent al de la recepció de la present notificació, o es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el La Comissió de Govern, en sessió de data 20 de Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona, gener de 2010, aprovà, entre d’altres, l'acord se- en el termini de dos mesos comptats des de l’en- güent: demà de la present notificació. "Resoldre les al·legacions formulades durant el Contra la resolució expressa del recurs potestatiu període d’informació pública del Projecte refós de reposició es podrà interposar recurs contenciós d’urbanització de les Casernes de Sant Andreu, en administratiu davant el Jutjat del Contenciós Admi- el sentit dels motius exposats a l’informe tècnic nistratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a d’al·legacions emès per la Direcció de Projectes comptar des del dia següent a la seva notificació. d’Urbanització i Edificació de Bagur, SA, el qual Contra la desestimació tàcita del recurs potesta- consta a l’expedient i es dóna per reproduït; apro- tiu de reposició, que s’entendrà produïda un cop var definitivament l’esmentat Projecte, amb un transcorregut un mes comptat des del dia següent import per a coneixement de l’Administració de al de la seva interposició sense que s’hagi notificat 22.790.776,82 euros, l’impost del valor afegit ex- resolució expressa, es pot interposar recurs conten- clòs, d’acord amb l’informe de 14 de gener de 2010 ciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós de la Direcció de Projectes d’Urbanització i Edifica- Administratiu de Barcelona, en el termini de sis ció de Bagur, SA, el qual figura a l’expedient i es mesos a comptar des del dia següent al que s’hagi dóna per reproduït; publicar aquest acord al Butlletí produït la desestimació tàcita. Oficial de la Província de Barcelona, al Diari Oficial No obstant, se’n pot interposar qualsevol altre de la Generalitat de Catalunya i a la Gaseta Munici- recurs que es consideri convenient. pal; notificar-lo als interessats i donar-ne compte a Us ho comunico als efectes oportuns. la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi- Barcelona, 2 de febrer de 2010. El secretari ge- tatge." neral, Jordi Cases i Pallarès. Contra aquest acord, que exhaureix la via admi- nistrativa, es pot interposar recurs potestatiu de * * * 772 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 Institut Municipal d’Urbanisme Institut Municipal d’Urbanisme Exp. 09obo185 Exp. 09obo186 La Comissió de Govern, en sessió de data 20 de La Comissió de Govern, en sessió de data 20 de gener de 2010, aprovà, entre d’altres, l'acord se- gener de 2010, aprovà, entre d’altres, el següent güent: acord: "Resoldre les al·legacions formulades durant el "Resoldre les al·legacions formulades durant el període d’informació pública del Projecte d’urba- període d’informació pública del projecte d’urbanit- nització de la modificació del Pla General Metropoli- zació de la modificació del Pla General Metropolità a tà a l’àmbit de l’avinguda Hospital Militar-Farigola, l’àmbit de l’avinguda Hospital Militar-Farigola, cor- corresponent a la UA2 – UA3 – UA5 – UA6 i fora responent a la UA2 – UA3 – UA5 – UA6 i fora d’àmbits al Districte de Gràcia. Fase 1, en el sentit d’àmbits al Districte de Gràcia. Fase 2, en el sentit dels motius exposats a l’informe tècnic d’al·lega- dels motius exposats a l’informe tècnic d’al·lega- cions emès per la Direcció de Projectes d’Urbanit- cions emès per la Direcció de Projectes d’Urbanit- zació i Edificació de Bagur, SA, el qual consta a zació i Edificació de Bagur, SA, el qual consta a l’expedient i es dóna per reproduït; aprovar defini- l’expedient i es dóna per reproduït; aprovar defini- tivament l’esmentat projecte, amb un import per a tivament l’esmentat projecte, amb un import per a coneixement de l’Administració de 2.549.920,36 coneixement de l’Administració de 2.240.677,34 euros, impost del valor afegit exclòs, d’acord amb euros, impost del valor afegit exclòs, d’acord amb l’informe de 14 de juliol de 2009 de la Direcció de l’informe de 14 de gener de 2010 de la Direcció de Projectes d’Urbanització i Edificació de Bagur, SA, el Projectes d’Urbanització i Edificació de Bagur, SA, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Provín- publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Provín- cia de Barcelona, al Diari Oficial de la Generalitat de cia de Barcelona, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a la Gaseta Municipal; notificar-lo als Catalunya i a la Gaseta Municipal; notificar-lo als interessats i donar-ne compte a la Comissió d’Urba- interessats i donar-ne compte a la Comissió d’Urba- nisme, Infraestructures i Habitatge." nisme, Infraestructures i Habitatge." Contra aquest acord, que exhaureix la via admi- Contra aquest acord, que exhaureix la via admi- nistrativa, es pot interposar recurs potestatiu de nistrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el reposició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini d’un mes comptat a partir del dia següent al termini d’un mes comptat a partir del dia següent al de la recepció de la present notificació, o es pot de la recepció de la present notificació, o es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona, Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos comptats des de en el termini de dos mesos comptats des de l’endemà de la present notificació. l’endemà de la present notificació. Contra la resolució expressa del recurs potestatiu Contra la resolució expressa del recurs potestatiu de reposició es podrà interposar recurs contenciós de reposició es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Admi- administratiu davant el Jutjat del Contenciós Admi- nistratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a nistratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent a la seva notificació. comptar des del dia següent a la seva notificació. Contra la desestimació tàcita del recurs potesta- Contra la desestimació tàcita del recurs potesta- tiu de reposició, que s’entendrà produïda un cop tiu de reposició, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des del dia següent transcorregut un mes comptat des del dia següent al de la seva interposició sense que s’hagi notificat al de la seva interposició sense que s’hagi notificat resolució expressa, es pot interposar recurs conten- resolució expressa, es pot interposar recurs conten- ciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós ciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de sis Administratiu de Barcelona, en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s’hagi mesos a comptar des del dia següent al que s’hagi produït la desestimació tàcita. produït la desestimació tàcita. No obstant, se’n pot interposar qualsevol altre No obstant, se’n pot interposar qualsevol altre recurs que es consideri convenient. recurs que es consideri convenient. Us ho comunico als efectes oportuns. Us ho comunico als efectes oportuns. Barcelona, 2 de febrer de 2010. El secretari ge- Barcelona, 2 de febrer de 2010. El secretari ge- neral, Jordi Cases i Pallarès. neral, Jordi Cases i Pallarès. * * * * * * NÚM. 6 20-2-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 773 ANUNCI manifestació en contra del conseller/a es practicarà mitjançant notificació en suport paper. En data 15 de febrer de 2010 la gerent d’Acció Segon. S’utilitzarà una adreça de correu electrò- Social i Ciutadania va aprovar inicialment el projec- nic municipal, excepte que el conseller/a en faciliti te d’adequació de Centres d’Assistència Social Inte- una de diferent. grals de la ciutat de Barcelona segons el Pla de En cas que el conseller/a no disposi d’adreça Drogues de Barcelona 2009-2012 (primera fase), municipal, podrà sol·licitar que se n’hi assigni una o amb un pressupost d’execució de 484.919,43 €, bé comunicar a l’Institut una adreça de què disposi. promogut per l’Ajuntament de Barcelona, l’execució Els consellers/es han de comunicar qualsevol del qual es finançarà amb càrrec al Fons Estatal per modificació que es produeixi en l’adreça electrònica. a l’ocupació i la sostenibilitat local creat pel Reial L’adreça de correu electrònic tindrà vigència in- Decret-llei 13/2009, de 26 d’octubre de 2009. definida com a adreça vàlida a efectes de notifica- L’esmentat projecte se sotmet a informació pú- ció, excepte que la persona titular en sol·liciti la blica durant un termini de 20 dies hàbils, a comptar revocació o modificació. des de l’endemà de la darrera publicació d’aquest Tercer. A aquests efectes, es constituirà un fitxer anunci en el Butlletí Oficial de la Província o en el d’adreces electròniques per a la convocatòria del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya; a més a Consell Rector, única i exclusivament per aquesta més, aquest anunci es publicarà en el tauler d’edic- finalitat. tes de la Corporació i en la Gaseta Municipal. El Les persones interessades podran exercir els projecte pot ser consultat en la secretaria tècnico- drets d’accés, rectificació,cancel·lació i oposició en juridica de l’Àrea d’acció social i ciutadania, situada els termes legalment establerts. a l’av. Diagonal, 233, 6a planta, de dilluns a diven- Quart. La convocatòria s’enviarà a les adreces dres, de 9 a 14 hores. Es considerarà que, en cas electròniques amb una antelació mínima de 6 dies que no es formulin al·legacions durant el termini hàbils a la celebració, entenent-se per efectuada en d’informació pública, l’aprovació inicial de l’esmen- el moment que es produeixi l’accés al seu contin- tat projecte esdevindrà definitiva sense necessitat gut. de nova resolució. Quan hi hagi constància de la posada a disposició Simultàniament, en la mateixa resolució, es va de la convocatòria a l’adreça electrònica i transcor- aprovar el plec de clàusules administratives particu- rin dos dies naturals des de l’endemà de la posada lars que ha de regir el contracte núm. 10000625 a disposició sense que s’accedeixi al seu contingut, que té per objecte l’execució de les obres esmenta- s’entendrà la notificació per rebutjada i es procedirà des, amb un pressupost d’execució de 484.919,43 a realitzar-la en suport paper en el seu domicili o a €, IVA inclòs (418.033,99 €, pressupost net, i la seu del Grup Municipal. 66.885,44 € en concepte d'IVA al tipus del 16%) i Cinquè. A partir del moment de la convocatòria es va convocar la licitació durant un termini de 13 tots els membres del Consell Rector podran obtenir dies naturals a comptar des del següent al de la informació dels assumptes inclosos en l’ordre del publicació de l’últim anunci oficial en el BOP o en el dia mitjançant l’accés als expedients corresponents. perfil de contractant (www.bcn.cat), condicionada a L’examen i consulta d’aquests expedients es regeix la suspensió de la licitació que pogués produir-se pel que disposa l’article 12.4 del Reglament Orgànic per la formulació d’al·legacions en contra del pro- Municipal de l’Ajuntament de Barcelona. jecte durant el període d’informació pública del En el cas que es consideri necessari remetre con- mateix. juntament amb la convocatòria la documentació al Es fa públic per a general coneixement. respecte, aquesta es remetrà a l’adreça electrònica Barcelona, 15 de febrer de 2010. El secretari de- designada pel membre del Consell Rector mitjan- legat, José Fernández Pérez. çant sistemes de documents segurs. Es fa públic per a general coneixement. * * * Barcelona, 15 de febrer de 2010. La secretària delegada de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, Adriana Payola i Planella. ANUNCI * * * El Consell Rector de l’Institut Municipal de Ser- veis Socials de Barcelona, reunit en sessió constitu- tiva el dia 11 de febrer de 2010 va acordar regular ANUNCI les convocatòries del propi Consell en els següents termes: L’Alcaldia, en data 27 de gener de 2010, ha Primer. La convocatòria del Consell Rector es adoptat el següent acord: practicarà, prioritàriament, mitjançant la utilització "Aprovar la primera Instrucció sobre la contrac- de mitjans electrònics. Només quan aquesta no tació amb càrrec al Fons Estatal per a l’Ocupació i sigui possible tècnicament o quan hi hagi expressa la Sostenibilitat Local, creat per Reial Decret–Llei 774 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 6 20-2-2010 13/2009, de 26 d’octubre; aprovar, de conformitat ció, novació, resolució i rescissió d’aquests contrac- amb allò disposat a l’article 99.4 de la Llei 30/2007, tes, la cancel·lació i retorn dels dipòsits i garanties, de contractes del sector públic (LCSP), els models la imposició de sancions i la resta d’incidències con- de plecs de clàusules administratives particulars per tractuals; delegar en el tercer i en el quart tinent a la contractació de serveis, subministraments i/o d’alcalde, indistintament, l’ordenació dels paga- obres mitjançant els procediments obert i negociat ments que es derivin d’aquests contractes; i publi- sense publicitat; publicar-los en el Perfil del Con- car el present acord en el Butlletí Oficial de la Pro- tractant i a la Gaseta Municipal; delegar, a l’empara víncia." d’allò establert a l’article 40.2 de la LCSP, en els Els plecs models i l’altra documentació referenci- gerents sectorials de les àrees d’actuació de Pro- ada es poden consultar al Perfil del Contractant de moció Econòmica, Medi Ambient, e-Administració i la pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona Sistemes d’Informació, Acció Social i Ciutadania, (www.bcn.cat). Educació, Cultura i Benestar, i Serveis Generals i Barcelona, 17 de febrer de 2010. Antoni Galiano i Coordinació Territorial l’autorització, adjudicació, Barajas, secretari tècnic jurídic, Serveis Generals i atorgament, formalització, modificació, interpreta- Coordinació Territorial. GASETA MUNICIPAL ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies