Núm . 21 / Any XC M G Consell M Acta se Acta se Disposic Decrets d Modific Encom de l’ Cartipàs Modific juny Design ci de Convenis Conven gísti Persona Concurso VII U A unicipal ssió 30-4-20 ssió 28-5-20 ions genera e l’Alcaldia acions de crè anar provision IMU ............. acions del De de 2010 ..... ar vocal del C l Centre de C is de col·labo ca ............... l s N 10 ............... 10 ............... ls dit 2010 ....... alment funci ................... cret d’Alcaldia ................... onsell Genera ultura Contem ració i autorit ................... S S ................ ................ ................ ons al Gerent ................ de 28 de ................ l del Consor- porània .... zació paisat- ................ IC E UMA 2402 2463 2519 2521 2522 2523 2524 I RI Bases gen ria de d llocs de Tècnic/a A Responsab Bases gen ria d’un de treba amb Dis Responsab Bases gen ria de d dos lloc de l’Hab Cap de Pro Cap del De P T erals que han os concursos treball ......... djunt a Prefe le de Desenv erals que han concurs per a ll de l’Inst. M capacitat ..... le de Comun erals que han os concursos s de treball de itatge .......... jecte ........... partament de A A de regir la co per a la provi .................. ctura ........... olupament Pr de regir la co la provisió d unicipal de Pe .................. icació .......... de regir la co per a la provi l Patronat Mu .................. .................. Projectes ... 10 de julio L nvocatò- sió de dos ........... 2 ........... 2 ofessional 2 nvocatò- ’un lloc rsones ........... 2 ........... 2 nvocatò- sió de nicipal ........... 2 ........... 2 ........... 2 l de 2010 578 580 583 586 588 591 593 596 2401 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. XX XX-X-2010 Lliures designacions Convocatòria per a la provisió d’un lloc de tre- ball de Secretària “A” de Direcció de l’IMU 2600 Nomenaments Cap del Servei de nous Canals i Atenció Diferida 2602 Responsable d’Obres i Serveis d’Instal·lacions 2602 Interventora Delegada d’Intervenció General 2602 Nomenament funcionària de carrera ............ 2603 Anuncis Altres anuncis ........................................... 2604 2402 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 CONSELL MUNICIPAL Acta de la sessió celebrada el 30 d’abril de 2010 i aprovada el 28 de maig de 2010 Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia trenta d’abril de dos mil deu, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Carles Martí i Jufresa, Ricard Josep Gomà i Carmona, Jordi William Carnes i Ayats, Ramon Garcia- Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Assumpta Escarp i Gibert, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard Freixedes i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Itziar González i Virós. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 26 de març de 2010, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aprova. El Sr. Alcalde inicia aquesta sessió de Plenari amb un record pel Sr. Juan Antonio Samaranch, un barceloní universal que fa pocs dies que va traspassar. Està convençut que recull l'esperit d'aquest Plenari si defineix, per damunt de qualsevol altra consideració, Juan Antonio Samaranch com una persona que va treballar incansablement per Barcelona, sense la contribució de la qual seria molt difícil entendre la Barcelona d'avui. Posa en relleu que la Barcelona coneguda i reconeguda arreu, la ciutat prestigiosa que tan acostumats té als barcelonins a ocupar les primeres posicions en els rànquings internacionals, té molt a veure amb la feina i el compromís de Juan Antonio Samaranch, un barceloní que va creure en la ciutat, i que va ser protagonista de la nova Barcelona perquè va donar l'oportunitat de fer-ne possible una altra, la millor, que tots els barcelonins i barcelonines van convertir en realitat. Un fet que no fa altra cosa que posar de manifest l'estima i la confiança de Samaranch en aquesta ciutat. Remarca la seva condició de barceloní orgullós de la seva ciutat, que creia plenament en les seves potencialitats i que mai no va dubtar que la ciutat i la ciutadania podrien organitzar uns grans Jocs Olímpics, fins i tot en moments en què aquesta ferma aposta no era unànime; una confiança que la ciutat li va saber agrair de la millor de les maneres, organitzant els que ell mateix va qualificar com els millors Jocs Olímpics de la història. Aquells Jocs van suposar un abans i un després en la història de la ciutat i, també, de l'olimpisme. Amb Barcelona '92, la ciutat va entendre que la millor manera de presentar-se al món era sent com és, i que no podia ser la citat a què aspirava si no mirava lluny; un desig que Samaranch va saber copsar i que va fer possible amb la seva contribució. L'olimpisme, amb Barcelona '92, va renéixer, va retrobar-se amb el prestigi perdut i va iniciar una etapa d'èxits que gairebé vint anys després encara dura; però, sobretot, va significar el començament d'una etapa en què Barcelona i NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2403 l'esport han esdevingut inseparables, un tàndem formidable, que Juan Antonio Samaranch va ser dels primers a intuir i que ha donat i continuarà donant magnífics resultats. Conclou, en definitiva, que Juan Antonio Samaranch ha exercit de la millor manera la seva condició de ciutadà de Barcelona; ha passejat la ciutat pel món; l'ha explicada i li ha donat prestigi; ha volgut el millor per a ella i ha fet tot allò que era a les seves mans per fer-ne una ciutat millor. Per tot plegat, avui vol manifestar, en nom propi i de tot el consistori, la profunda tristesa per la seva pèrdua, i anuncia que ha demanat a tots els components de la Fundació Olímpica que s'acordi concedir el nom de Juan Antonio Samaranch, un barceloní, un català i un espanyol universal, al Museu de l'Olimpisme. PART INFORMATIVA a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Decret de l’Alcaldia, de 19 de març de 2010 (S1/D/2010 1160), que accepta les ajudes incloses en el Programa específic de biblioteques integrat al Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya 2008-2012, anualitat 2009 per al finançament de les obres destinades a la construcció, adequació i moblament de les biblioteques públiques, Lola Anglada del Districte de l'Eixample, Sagrera-Camp del Ferro i Penitents del Districte de Gràcia; i accepta, així mateix, la normativa aprovada per desenvolupar el Pla. 2. Decret de l’Alcaldia, de 24 de març de 2010 (S1/D/2010 1262), que designa el Sr. Enric Truñó i Lagarés Comissionat de l'Alcaldia per a la Candidatura dels Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern Barcelona-Pirineu 2022. 3. Decret de l’Alcaldia, de 30 de març de 2010 (S1/D/2010 1263), que desconcentra en els Regidors i Gerents de Districte atribucions en matèria d'expedients corresponents a infraccions en matèria d'espectacles i activitats recreatives. 4. Decret de l’Alcaldia, de 30 de març de 2010 (S1/D/2010 1267), que desconcentra en els Regidors i Gerents de Districte atribucions en matèria d'expedients corresponents a infraccions al règim d'horaris comercials. 5. Decret de l'Alcaldia, de 9 d'abril de 2010 (S1/D/2010 1738) que, designa els representants dels promotors a la Comissió de Control del Pla de Pensions de Promoció Conjunta del Grup Ajuntament de Barcelona. 6. Decret de l’Alcaldia, de 12 d'abril de 2010 (S1/D/2010 1431), que nomena el Sr. Francesc Xavier Bañón Fàbregas membre del Consell Municipal del Districte de Sant Martí. 7. Decret de l'Alcaldia, de 16 d'abril de 2010 (S1/D/2010 1544), que sotmet a la Comissió Especial de Comptes: el Compte General de l'exercici 2009, corresponent a l'Ajuntament de Barcelona, als Organismes Autònoms Municipals, a les Entitats Públiques Empresarials, a les Societats Mercantils de capital íntegrament municipal, i els estats integrats i consolidats definits pel Decret d'Alcaldia de 29 d'abril de 1998. 8. Decret de l'Alcaldia, de 19 d'abril de 2010 (S1/D/2010 1587), que modifica la composició de la Comissió d'Ordenances Fiscals. 2404 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 9. Decret de l'Alcaldia, de 21 d'abril de 2010 (S1/D/2010 1739) que, crea l'Oficina d'Atenció a les Gerències i la d'Atenció al Personal, i amortitza el Departament de Gestió Administrativa. 10. Decret de l'Alcaldia, de 22 d'abril de 2010 (S1/D/2010 1690) que, aprova definitivament el Cens de Participants que tenen dret a participar a la consulta ciutadana, i ordena la publicació de l'acord d'aprovació definitiva en la seu electrònica de l'Ajuntament de Barcelona. b) Mesures de govern Mg 1. Pla Director Infraestructures del transport públic col·lectiu de la Regió Metropolitana de Barcelona 2009-2018. El Quart Tinent d'Alcalde, Sr. García-Bragado, presenta la mesura de govern. Per començar es refereix a què, el darrer 16 d'abril, el Consell d'Administració de l'ATM va decidir iniciar la tramitació ambiental del Pla director d'Infraestructures 2009-2018 (en endavant, PDI). Es tracta d'un pla tributari del Pla director d'Infraestructures 2001-2010 que s'està executant a l'actualitat, i afegeix que el nou PDI permet situar l'horitzó de la transformació de la ciutat i de la regió metropolitana en termes d'infraestructures d'una manera segura. Tot seguit, fa un breu repàs als eixos fonamentals de la proposta de l'ATM que actualment acaba de començar la seva tramitació. Així doncs, els objectius del nou Pla són, d'una banda, apropar el transport públic d'alta capacitat a les zones d'alta densitat de mobilitat, de manera que es pugui incrementar la demanda de transport públic a través d'una oferta potent. En segon lloc, reduir el temps d'intercanvi entre els diferents modes de transport, un autèntic problema a la ciutat central. En tercer lloc, millorar la integració i la coordinació entre el transport públic i el privat. I finalment, adaptar totes les estacions de la xarxa per a persones amb mobilitat reduïda. Destaca, dels eixos d'actuació sobre els quals pivota el PDI, l'ampliació de la xarxa, tant de metro, com de ferrocarrils, rodalies i tramvia. Quant al metro, subratlla la incorporació de totes aquelles actuacions que actualment estan en fase d'execució corresponents al PDI 2001-2010 i, concretament, la incorporació de la prolongació de la L3, Zona Universitària-Sant Feliu de Llobregat, en 7,8 quilòmetres i nou estacions. Pel que fa a la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), destaca la prolongació de la L6, Reina Elisenda-Finestrelles, en 2,7 quilòmetres i tres estacions noves, i la important concreció de la prolongació de la L8, Plaça d'Espanya i el Besòs, per Gràcia, amb un total de 10,9 quilòmetres i 10 noves estacions. Igualment, també s'incorpora una nova línia, Poblenou-Universitat Autònoma de Barcelona, amb 14,4 quilòmetres i 8 estacions, que permetrà connectar amb els ferrocarrils la Universitat Autònoma, Sabadell i Castellar del Vallès. En referència a les línies de Rodalies, indica que hi ha força novetats en el conjunt de la regió metropolitana, concretament la variant de Badalona, que ha de permetre a tot el barcelonès nord, una vegada en marxa l'estació de la Sagrera, millorar extraordinàriament la capacitat de captació de demanda al centre de Badalona en relació a la xarxa ferroviària. Destaca, també, la inclusió del nou túnel de Montcada com una millora de les connexions amb el Vallès. Quant al tramvia, a més de confirmar la previsió de la connexió Trambaix- Trambesòs a la Diagonal, hi ha la incorporació de la proposta d'unió del tramvia de la Ciutadella amb el World Trade Center, així com la connexió de Torribera amb Sant Adrià, pel marge esquerre del Besòs, millorant ostensiblement tot l'entorn. En matèria d'intercanviadors, indica que hi ha la concreció del de plaça de Catalunya, Zona Universitària i Ernest Lluch. Informa que les inversions previstes en conjunt arriben als 25.242 milions d'euros fins al 2018. D'aquest import, 12.000 milions es corresponen a actuacions noves, no previstes en el PDI 2001-2010, i que han de permetre millorar substancialment la mobilitat a l'àrea metropolitana. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2405 El Sr. Vives addueix que, en principi, el nou PDI els sembla que no és altra que un lífting del PDI vigent; el que avui es presenta com un nou pla no és res més que la renovació del Pla anterior, la qual cosa és significativa. Fa notar que aquest pla, que es presenta com una mesura de govern, només és una declaració d'intencions perquè encara han de passar divuit mesos fins a la seva aprovació definitiva. En aquest sentit, recorda que en el PDI 2001-2010 s'havia previst la construcció de 283 quilòmetres de via, dels quals només se n'han fet 42, la meitat dels quals destinats al tramvia. Igualment, entén que cal fer memòria que s'hi havien previst 235 estacions, de les quals tan sols se n'han fet 75; i ara, en el nou PDI, s'hi diu que se'n faran 277 de noves, cosa que significa que s’hi inclouen gran part de les que no s'han fet. Considera, per tant, que aquesta que acaba d'esmentar és la part més fluixa del document que presenten, conjuntament amb la inversió anunciada de més de vint- i-cinc mil milions d'euros, i adverteix que els hauran de donar alguna explicació de com es pensa fer, atès que fins ara només s'ha fet una inversió equivalent al 50% del PDI anterior; no hi ha res que expliqui com s'aconseguirà aquesta inversió, perquè tots saben de primera mà quina és la situació del transport metropolità actualment. Precisa que hi ha un contracte-programa en tràmit d'aprovació per a l'exercici 2009-2010 que s'aprova amb 165 milions d'euros de dèficit, i això explica la situació real del transport metropolità; reitera, doncs, la pregunta de com pensen fer la inversió de 25.000 milions d'euros durant tota la vigència del PDI, i qui l'assumirà. Per tot plegat, entén que aquesta mesura de govern que avui presenten no és altra cosa que un brindis al sol. El Sr. Villagrasa opina que per parlar del PDI 2009-2018, primer s'hauria de fer un balanç del PDI vigent, que de ben segur suposaria una decepció per la gran quantitat d'incompliments que s'han produït i que, tots ells, tenen el mínim comú de dependre d’un govern municipal socialista, primer l'Alcalde Clos i, ara, l'Alcalde Hereu; també en un context de govern socialista a la Generalitat, primer el President Maragall i, actualment, el President Montilla; i també d’un govern socialista a l'Estat. Entén, per tant, que els socialistes han demostrat a bastament que són incapaços de gestionar les inversions en infraestructures que necessita la societat i, concretament, la ciutat de Barcelona. Posa en relleu que el nou PDI preveu una inversió de 25.000 milions d'euros per al període 2009-2018, i els pregunta, si durant el període 2001-2010 només han estat capaços de gestionar 9.000 milions d'euros, com s'ho pensen fer per gestionar la quantitat esmentada, sobretot atesa la seva manca de credibilitat. Indica que, tal i com s'expressa en la mesura de govern, el nou PDI significa la continuïtat del vigent, que té els mateixos objectius, com no pot ser d'altra mantera tenint en compte els incompliments de l’actual. A tall d'exemple, es refereix a vuit actuacions importants en la xarxa de metro; una actuació a Ferrocarrils de la Generalitat; quatre a la xarxa de rodalies; l'estat lamentable de l'estació d'autobusos a Sants-Estació, on s'han incomplert tots els terminis a què es van comprometre; els incompliments en la línia orbital, anunciada pel Conseller Nadal el 2005, i tornada anunciar quatre anys després. Remarca, tanmateix, que en el nou PDI torna a aparèixer la connexió de les línies de tramvia per la Diagonal, quan encara no es coneixen els resultats de la consulta popular sobre la reforma de la Diagonal, fet que significa un toc d'atenció sobre la poca vinculació que els mereix el resultat de la consulta. En aquesta línia, es posa de manifest que entre les prioritats del govern hi ha l'esmentada connexió del tramvia, mentre que els intercanviadors no s'inclouen en l'àmbit de les prioritats, quan són una infraestructura molt important per a la ciutat; altrament, torna a aparèixer en el nou PDI l'intercanviador de plaça de Catalunya i Glòries per incompliment en anys anteriors. Afegeix que no s'han inclòs en el nou PDI els intercanviadors de plaça de Sants i de la plaça d'Espanya, que ni tan sols s'han licitat; i el de passeig de Gràcia que ni tan sols té projecte constructiu, i continua esmentant altres incompliments en l'àmbit dels intercanviadors. 2406 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Conclou, per tant, que s'obliden d'intercanviadors fins al 2019, fet que significa que no es millora la infraestructura de metro i les seves connexions, malgrat que continuaran tenint el transport públic més car de tota Espanya. En definitiva, considera que el PDI 2009-2018 no és altra cosa que la revàlida dels incompliments; i, en base a l'experiència, es veu amb cor d'afirmar que és una declaració d'intencions més que no pas una previsió real d'inversions. El Sr. Portabella posa de manifest que el Grup d'ERC considera que es presenta una mesura de govern important, positiva i necessària, atès que el PDI té, ha tingut i tindrà molta rellevància en la planificació d'infraestructures del transport públic col·lectiu en el conjunt de la regió metropolitana. A més, posa en relleu que la mesura fa una comparativa entre la Comissió Especial de Desenvolupament d'Infraestructures de l'Ajuntament de Barcelona –CEDI– i el PDI, on es fa palès que la majoria de les propostes són coincidents, per la qual cosa recull les aspiracions àmplies d'actuació en la propera dècada a la ciutat i l'àrea metropolitana. Assenyala que també valoren positivament que reculli les inversions que calen en la xarxa de transport públic col·lectiu, bàsicament en el ferroviari i en la regió metropolitana. Creu, però, que per complir les obres planificades cal tenir un sistema de finançament del transport públic que millori el sistema actual; tanmateix, consideren que, mentre resol aquest aspecte, es pot fer una planificació d'infraestructures que sigui justa i correcta. Augura, però, que és probable que totes les forces polítiques hagin de posar l'accent en com es finança adequadament el transport públic, no només a Barcelona, sinó en el conjunt de l'Estat. Altrament, entén que seria absurd que mentre això no es produeix els eixos d'actuació, ja sigui per la via d'ampliació de la xarxa, ja sigui amb la modernització i millora de la xarxa existents, o per la via dels intercanviadors i del transport per carretera, es quedessin sense planificació. Remarca que no els ha passat desapercebut que en el PDI hi apareix la connexió del tramvia per la Diagonal, i entén que moltes de les operacions que s'hi planifiquen s'hauran d'analitzar una mica més; en aquesta línia, posa de manifest que en el Pla no hi apareix el túnel que passarà per la Diagonal i que enllaçarà el Baix Llobregat fins a les Glòries, o si més no, fins al centre de la ciutat. Per tot plegat, consideren que aquesta mesura de govern és un document necessari i positiu, alhora que també és imperfecte, on hi ha diversos elements que cal acabar de concretar, però que marca un horitzó en un dels aspectes més determinants per al futur de la ciutat i per a la seva sostenibilitat que és la connexió de la mobilitat amb transport públic en tota la regió metropolitana. Expressa, per tant, que aquest document compleix les expectatives que calia preveure en el PDI, alhora que no el consideren un document tancat i definitiu, i caldrà continuar treballant-lo, tot i que suposa una perspectiva de les necessitats de la ciutat. El Sr. Gomà expressa l'acord bàsic del Grup d'ICV-EUiA amb els quatre objectius que marca el PDI: apropar el transport públic d'alta capacitat a aquelles zones d'alta densitat de mobilitat que no disposen actualment d'un servei ràpid i eficient; reduir el temps d'intercanvi entre els diferents modes de transport; millorar la integració i la coordinació dels diferents modes; i adaptar totes les estacions de la xarxa a les persones amb mobilitat reduïda, incorporant-hi els criteris de l'accessibilitat universal. Remarca que per fer realitat aquests objectius, el PDI inclou la creació de noves infraestructures i la renovació de la xarxa existent, que comprèn la construcció de 360 quilòmetres nous i 227 noves estacions a la xarxa de transport públic –metro, ferrocarril, tramvia i rodalies–, i preveu una inversió de més de vint-i-cinc mil milions d'euros en l'ampliació, modernització i millora del conjunt de les xarxes. Assenyala que per al seu Grup aquest PDI és l'instrument que ha d'incidir en un dels reptes que té la ciutat: reduir el nombre de vehicles que hi entren i en surten diàriament a partir d'una oferta més competitiva de transport públic, atès que millorar la mobilitat sostenible en els desplaçaments de connexió és un repte que s'han fixat en el Pla de mobilitat urbana. Destaca, en aquesta línia, la importància de dos elements incorporats en el nou PDI; d'una banda, la incorporació dels carrils bus-VAO, amb diversos corredors d'entrada i de sortida de Barcelona; i NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2407 l'augment de la velocitat comercial de l'autobús interurbà, imprescindible per afavorir la mobilitat sostenible. D'altra banda, la necessària consolidació dels intercanviadors, la reducció del temps de transbordament entre els diferents modes de transport que afavoreix la seva competitivitat; entre els intercanviadors estrictament urbans, destaca els nous intercanviadors de la Sagrera i de la Zona Universitària, que posaran en contacte sistemes de transport metropolità i regional amb la xarxa existent de transport urbà. Significa que Barcelona arrossega un dèficit d'inversió en el ferrocarril de rodalies, i en aquest sentit, el PDI incorpora força actuacions en consonància amb el Pla de rodalies, però encara deixa pendent l’actuació imprescindible de la construcció d'un tercer túnel de rodalies a Barcelona, que forma part del Pacte nacional d'infraestructures. Sobre aquest túnel, entén cal definir un traçat que doni resposta a la congestió actual dels túnels existents i que vertebri millor la xarxa a fi d'aconseguir més i millors connexions en el sistema de rodalies. Afegeix que en el nou PDI també es concreta la connexió dels tramvies per la Diagonal, una opció que el seu Grup ha defensat sempre, atès que en termes estrictament de transport és la resposta més ajustada a les necessitats de mobilitat del tram central de la Diagonal, duplicant el nombre de persones usuàries d'aquest sistema. Per acabar, proposa una reflexió en el sentit que aquest PDI ha de representar una bona oportunitat per transitar cap a una nova concepció i un nou ordre de prioritats; és tracta, en definitiva, de superar un model pensat i definit només en clau d'infraestructura cap al paradigma on les polítiques de gestió de mobilitat se situïn en el centre dels objectius com a factor d'enfortiment de la sostenibilitat, més enllà d'una visió estrictament infraestructrual. El Sr. García-Bragado posa de manifest la conveniència de mirar enrere a fi de comprovar el grau de compliment del PDI vigent; en aquest sentit, proporciona algunes xifres. Assenyala que el PDI 2001-2010 va ser aprovat amb un pressupost de 5.422 milions d'euros, en base al cost estimatiu que es va fer en aquell moment, però el cost actualitzat d'aquell pressupost és de 13.014 milions d'euros. Precisa que el conjunt d'administracions ha invertit, fins a dia d'avui, 9.094 milions d'euros en l'execució del PDI, és a dir, el 70% de la xifra prevista en l'actualització, i gairebé el doble de la xifra inicial prevista. Així doncs, l'esforç que ha hagut de fer el govern i el conjunt de les institucions presents a l'ATM per executar el PDI 2001- 2010 és remarcable i amb un bon grau de compliment, malgrat que caldria destacar la manca de fiabilitat amb què en el seu dia es va haver de projectar. Quant al contracte programa, que sembla que preocupa tant al Grup de CiU, recorda algunes dades que ja han expressat en altres ocasions en aquesta mateixa cambra: en el període 1999-2002, el govern de la Generalitat va fer aportacions al transport públic que van suposar un increment del 16,29%; altrament, en el període 2003-2008, l'increment del govern de la Generalitat ha estat del 97,24%; en els mateixos períodes, l'Estat va disminuir la seva aportació en el primer període, 1999-2002, i la va augmentar d'un 83,93% en el període posterior. Es mostra d'acord amb el Sr. Portabella en el sentit que el finançament serà una de les qüestions vitals a debatre entre els tres nivells de govern en el futur, però de tota manera, el pas endavant que significa el nou PDI està fora de dubtes. El Sr. Vives recorda al Sr. García-Bragado que els qui van signar el PDI anterior, entre altres, va ser el Sr. Celestino Corbacho i el Sr. Xavier Casas, per la qual cosa entén que la fiabilitat deu anar repartida. En segon lloc, li adverteix que té les xifres malament, atès que el volum d'inversió previst en aquell moment traspassat a xifres actuals suposaria més de setze mil milions d'euros. Reitera que el seu Grup està essencialment d'acord amb el nou PDI, que qualifica com a projecte embrionari de PDI, però creu que no és acceptable que els presentin com a novetats la L6 o L3 i altres qüestions que ja estaven recollides en el PDI vigent. Considera que això no és seriós, com tampoc no ho és presentar una mesura de govern que senzillament és un anunci d'alguna cosa que s'haurà d'aprovar en aquest Plenari d'aquí a divuit mesos pel cap baix. Opina que ara cal, aprofitant la situació de "caixes buides" de Generalitat, Estat i Ajuntament, definir les prioritzacions i d'on sortiran els recursos. 2408 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 El Sr. Villagrasa al·lega que el més positiu d'aquest PDI és que recull els acords, de mínims, que es van adoptar en la Comissió Especial d'Infraestructures d'aquest Ajuntament. Entén que amb aquest nou PDI es demostra no tan sols que no s'ha acomplert el PDI encara vigent, sinó que s'incompleix també el PAM pel que fa als intercanviadors; mentre que per al govern municipal la proposta icona de transport públic és la connexió del tramvia per la Diagonal. La Sra. Escarp intervé en lloc del Sr. García-Bragado, i posa de manifest que, en el moment de fer valoracions, cal recordar que la L9, en l'anterior PDI, els va arribar valorada en una inversió de 2.000 milions d'euros, quan en realitat, actualitzant el valor de construcció d'aquesta línia, està per sobre dels sis mil milions d'euros. El Sr. Alcalde remarca que tenen al davant un document per analitzar i debatre els propers mesos; un document bàsic que ha de conformar la mobilitat els propers anys. Entén que el mínim comú denominador ha permès generar tesis quant a les infraestructures de mobilitat, que es veuen reflectides en el nou PDI. Creu, en definitiva, que els propers anys el gran repte serà convertir el contingut del nou PDI en obra pública, alhora que remarca la importància que hi tindrà el debat sobre el finançament. Confia que aquest Consell Plenari treballarà buscant punts d'acord, que són el que dóna autèntica força per tirar endavant la inversió que les administracions hauran d'aportar al PDI. Mg 2. Nou conjunt d'equipaments i habitatges al recinte de la Fabra i Coats. El Sr. Alcalde dóna la benvinguda a aquesta sessió als representants dels antics treballadors de la Fabra i Coats. Tot seguit, la Sra. Mumbrú presenta la mesura de govern en qualitat de regidora del districte de Sant Andreu. Fent un breu repàs d’antecedents, recorda que el desembre de 2005 aquest Ajuntament va adquirir els terrenys de l'antiga fàbrica Fabra i Coats a Renta Corporación, en una operació valorada en més de 50 milions d'euros, que va assegurar la preservació del conjunt format per una dotzena d'edificis inclosos en el catàleg de protecció del Patrimoni de Barcelona. Assenyala que el procés de transformació de l'antic recinte ha anat seguint les etapes de tramitació vinculades a una transformació urbanística. El procés participatiu vinculat a la recuperació d'aquest espai emblemàtic es va iniciar amb el procés de participació ciutadana "Definició d'usos de Fabra i Coats", fet pel Districte juntament amb la Direcció de Participació i Comunicació del sector d'Urbanisme, durant el darrer triMestre de 2006. Amb l’aprovació l’any 2008 de la modificació del PGM al recinte de l’antiga fàbrica es van definir els edificis a mantenir, assignant el tipus d’equipament previst per a cadascun d'ells, i es va determinar la disposició dels espais lliures del recinte. Afegeix que els 8 projectes que s'estan desenvolupant es van presentar, el gener d’enguany, a la Comissió d'Arquitectura, coordinada per l'arquitecte en cap de l'Ajuntament, que és l'encarregada de vetllar per la supervisió del desenvolupament dels projectes urbanístics i arquitectònics de la ciutat. Indica que la suma de tots els projectes i programes diversos, relligada pel tractament de l’espai públic, manté l'equilibri entre la singularitat de cada peça, que en alguns casos es resol amb solucions molt innovadores. En aquest sentit, els projectes han d’incorporar elements que reforcin la idea de conjunt, plasmada en les fusteries o les cobertes, però també cal donar solucions centralitzades de serveis, generació i distribució d’energia, sistemes de fred i calor o aprofitament d’aigües, que qualifiquin l’espai en clau de sostenibilitat i respecte mediambiental. Remarca que la gran peça cultural central, que estructura la transformació amb uns usos molt singulars, significarà la dinamització de la resta d’equipaments d’habitatge dotacional, cívics i educatius que conformen el recinte de Fabra i Coats. Tot plegat configura un espai urbà sostenible, de gran centralitat estratègica per a la ciutat, però alhora amb un gran arrelament en el seu entorn de proximitat. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2409 Fa notar que la priorització de la posada en valor del patrimoni industrial, de la mà del Museu d'Història de Barcelona, i en col·laboració amb l'entitat d'antics treballadors de la Fabra i Coats, es va materialitzar el 30 de març amb un conveni entre l'Ajuntament i els Amics de la Fabra i Coats de cessió d'un conjunt de maquinària, instruments fabrils i documentació propietat de l'entitat, a fi que l'Ajuntament pugui exhibir aquest llegat industrial en el Centre d'Interpretació del Patrimoni Industrial, a l'anomenada Sala de Calderes. Indica, també, que el Centre d'Estudis Ignasi Iglesias, entitat que ha donat suport en tot moment a aquesta iniciativa, és una institució que té per objectiu la conservació, investigació i difusió de la memòria històrica del barri de Sant Andreu i del seu patrimoni. En la línia de completar el pol cultural de la Fabra i Coats, afegeix que també s'hi ubicarà la futura Escola de les Arts, que naixerà arran del trasllat de l'Escola de Música de Sant Andreu. En referència a l'inici de la transformació, assenyala que és imminent, i durant tot el temps que duri caldrà un seguiment acurat de les intervencions, creant vincles amb el teixit urbà de l'entorn a fi de superar la condició d'espai tancat que té actualment, de protegir el seu patrimoni i de ressituar i atendre les diferents entitats que actualment ocupen espais en el recinte mentre durin els obres. Remarca, alhora, que és essencial mantenir informats els veïns i les veïnes del barri, les associacions i entitats de l'evolució dels projectes; i enfortir, si és necessari, els òrgans de participació com la Comissió de seguiment del Districte, que es reuneix amb una periodicitat bimensual, així com també els grups de treball dedicats exclusivament a l'àmbit de la cultura, patrimoni i educació, els acords dels quals se sotmeten al vistiplau de la Comissió. Quant a l'execució de l'operació al recinte de la Fabra i Coats, indica que Bimsa rep l'encàrrec de coordinar tots els operadors que hi han d'intervenir, de gestionar la cohesió del procés de transformació, i de desenvolupar el projecte d'urbanització. Informa, igualment, que els projectes tenen un pressupost global de 32 milions d'euros; en concret, l'edifici d'entitats, que s'inicia el juliol d'enguany, té un pressupost d'1,2 milions d'euros i l'IES té un pressupost de 9,6 milions d'euros. El Sr. Blasi agreix la presentació d'aquesta mesura de govern –que ell preferiria qualificar d'informe–, agraïment que fa extensiu a totes les persones, entitats i associacions del districte que han participat en el treball per fer realitat aquest projecte de transformació. Tot seguit, destaca la importància d'haver guanyat, el 2005, aquest espai de 31.000 metres quadrats per al districte, malgrat que no va ser fins al 2008, amb la modificació del PGM, que es va poder concretar la transformació d'aquest gran espai. Destaca que avui els presenten, una mica més desenvolupat, aquest mateix projecte de transformació, que el seu Grup comparteix, però que interpreta com que no s'ha avançat en la seva concreció d'ençà del 2008. Posa de manifest el fet que l'espai s'obrirà al barri, al districte i a la ciutat; amb nous equipaments, que no cobriran, però, la mancança d'equipaments existent a altres barris del districte o de la mateixa ciutat, i que són un exemple dels retards que s’acumulen en aquest àmbit. En aquest sentit, fa notar que s’han de concretar alguns equipaments, o el fet de donar per fets projectes com el de l'Escola de les Arts, fruit del Pla d'ensenyament artístic, que al seu parer significa una gosadia atès que el pla no té el consens suficient de tots els sectors implicats, alguns dels quals, fins i tot, han estat obviats. Posa de manifest que tampoc no els queden massa clars els terminis proposats, i no es pot estar de comparar-ho amb el cas de les Casernes de Sant Andreu, un projecte que acumula un endarreriment darrere d'un altre. Seguidament pregunta, en referència a la figura del coordinador o coordinadora que haurà d'assumir des del seu rol polític les funcions de cap de projecte, si serà un nou càrrec que s'haurà de consensuar, o bé tiraran pel dret amb l’habitual política de fets consumats. Seguidament, es refereix a la quantificació d'aquesta mesura de govern, que la regidora ha esmentat al final de la seva intervenció, i fa constar que en el primer document que els van lliurar, aquesta quantificació no hi apareixia, tot i que en tenien coneixement pels mitjans de comunicació. 2410 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Per acabar, observa que la regidora ha parlat d'una escola bressol prevista en el recinte, que haurà de cobrir les mancances que hi ha al barri i que s'han denunciat constantment; i menciona, també, el CEIP de la Fabra i Coats que ja està en funcionament, malgrat que en uns barracots. Confia, doncs, que aquest projecte, malgrat les inconcrecions que hi planen, suposi l'obertura d'un espai vital per al barri i per al gaudi de tothom. La Sra. Balseiro també dóna la benvinguda en nom del seu Grup als representants dels treballadors de Fabra i Coats, i aprofita per felicitar i agrair la col·laboració de la ciutadania i els representants d'associacions de Sant Andreu que van ajudar a definir aquests equipaments projectats en el recinte de l'antiga fàbrica. Tot seguit, recorda que aquest Ajuntament va comprar la Fabra i Coats ara fa cinc anys, quan el Sr. Alcalde era el regidor del districte de Sant Andreu, en una operació que qualifica de purament especulativa, tal i com després es va demostrar, ateses les plusvàlues milionàries que va generar, fins i tot per l'empresa venedora. En aquell moment, van prometre actuacions pràcticament immediates en el recinte, una vegada aprovats els instruments urbanístics, que havien de posar fi als dèficits històrics del barri de Sant Andreu; ara, però, presenten una mesura de govern inconcreta, indefinida i sense cap mena de calendari i, per descomptat, sense cap mena de projecte d'inversió i de finançament. En definitiva, creu que aquesta mesura es limita a ser un anunci, que sovint es queda en no res o en un nou ajornament, tal i com confirmen, durant tots aquests anys, la manca d'escoles bressol al barri o el col·lapse dels centres assistencials d'atenció primària. I en aquesta mesura que presenten l'IES, per exemple, està en fase d'avantprojecte i tampoc no hi apareix ni una xifra que es pugui contrastar. Es referma, per tant, en què aquesta mesura no és altra cosa que un anunci purament publicitari, amb la imposició, a més, de l'Escola de les Arts, que ocuparà més de la meitat del recinte, que no tan sols ningú no ha demanat, sinó que compta amb el rebuig del sector i fins i tot de les forces polítiques representades en aquest consistori, i que es fa a costa d'altres equipaments com ara un centre d'atenció primària. Assenyala que, malauradament, Fabra i Coats no és una excepció a Sant Andreu pel que fa a retards, on altres mostres són les casernes de Sant Andreu o el canòdrom, i això constata una vegada més que el govern municipal funciona a còpia d'anuncis i governa d'esquena a les necessitats. Posa de manifest que Sant Andreu necessita un canvi, com també el necessita Barcelona i, en aquest sentit, el que convé és presentar mesures de govern amb concreció, amb projectes d'inversió definitius, amb un calendari de posada en marxa i, amb uns equipaments que donin resposta a les necessitats del barri, i no projectes com el que ha esmentat de l'Escola de les Arts. El Sr. Martínez agreix a la regidora de Sant Andreu la presentació d'aquesta mesura de govern. Reconeix que la Fabra i Coats forma part de la història de Sant Andreu i de la ciutat, i que recuperar el seu recinte és un pas històric per a la ciutat, i agraeix la contribució de les persones, i sobretot a l'associació de treballadors i treballadores de l'antiga fàbrica, que han fet un esforç per preservar el patrimoni i la memòria històrica que ha significat la Fabra i Coats. El seu Grup considera que s'ha de produir un canvi de caire urbanístic a fi que el recinte s’obri a la ciutat; tanmateix la dotació d'un conjunt d'equipaments necessaris per a la ciutat no és la condició sine qua non ni suficient, sinó que hi ha d'haver una certa coordinació entre aquests equipaments perquè la seva suma esdevingui un pol d'atracció d'ús i també un centre d'activitat important. Contràriament, entén que una visió unilateral dels equipaments, i la manca de coordinació entre tots ells podria abocar a un nou tancament del recinte i desconeixement de les activitats que s'hi fan. Posa de manifest la preocupació que els causen alguns dels equipaments projectats com ara l'habitatge dotacional per a joves; i assenyala, en aquest sentit, que les conclusions en relació a la política d'habitatge de la ciutat no anaven en la NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2411 línia de crear més habitatge dotacional per a joves, sinó habitatge de lloguer, atès que, al seu parer, l'habitatge dotacional ha d'anar dirigit a la gent gran. Adverteix, tot seguit, a que no els ha quedat clar quin és el calendari de construcció dels projectes, atès que no queda gens clar en la mesura i, fins i tot, han detectat incongruències com ara que projectes en fase de redacció tenen una previsió d'inici de les obres anterior a alguns projectes que estan pràcticament a punt de licitació. Quant a l'Escola de les Arts, els alerta que no poden programar una cosa que no existeix, atès que no ha estat aprovada en aquest Plenari. Per tant, intentar programar un equipament que no existeix aboca a la descoordinació, i entorpeix la creació de sinergies entre els diversos equipaments que, si es consideren per separat, sense tenir en compte la resta, es crearà un recinte tancat. Adverteix que la coordinació no és possible, però, sense saber qui seran els operadors dels equipaments, quines necessitats es generaran i, a partir d'això, quins espais han de ser comuns i quina activitat s'hi vol desenvolupar. Conclou, doncs, que és benvinguda la voluntat de crear equipaments, i les inversions que ja estan compromeses, però els demana que no anunciïn coses que no estan ni programades i que procurin coordinar els equipaments a fi que no es col·lapsin en el futur. El Sr. Mestre inicia la seva intervenció amb una salutació als veïns i les veïnes del districte de Sant Andreu que avui són presents en aquest saló de la Reina Regent. Observa que la mesura de govern expressa clarament l'embranzida definitiva que ha pres la transformació de l'antic recinte industrial de la Fabra i Coats per esdevenir una gran illa d'equipaments al servei del barri i de la ciutat i, també, de projecció més enllà del municipi. Remarca, per tant, que és una decisió molt important del govern municipal, i que aquesta illa d'equipaments significarà un gran avenç al servei del Districte en un futur molt proper. Tanmateix, aquesta transformació només s'explica, a parer del seu Grup, si s'insereix en el context de les polítiques que impulsa el govern de la ciutat, i el model de ciutat que construeix, i ho concreta a partir d'alguns exemples. D'una banda, observa que la transformació del recinte Fabra i Coats fa evident que tots els barris i districtes de Barcelona són ciutat i que s'ha deixat definitivament enrere la dinàmica de centre i perifèria que va dominar la ciutat durant els anys de la dictadura, i que encara, malauradament, és present a altres ciutats. D'altra banda, subratlla que aquesta transformació contempla la preservació i la posada en valor del patrimoni industrial de la ciutat, i ho fa també des del punt de vista del que significa aquest patrimoni per a la memòria col·lectiva. Assenyala que els sembla especialment significatiu remarcar-ho avui, vigília del Primer de maig, perquè la Fabra i Coats està vinculada a la memòria del moviment obrer i de totes les conquestes socials que aquest moviment ha endegat a la ciutat i al país. De la mateixa manera, precisa que la transformació també respon a la voluntat del govern municipal per continuar construint i posant en marxa equipaments públics al servei de la ciutadania, serveis educatius, culturals, sanitaris o d'habitatge públic. Per acabar, destaca que aquesta transformació també s'explica en base al model de ciutat que construeix el govern municipal atès que té en compte tots els criteris ambientals i de sostenibilitat, a escala global i en cada equipament en concret. En resum, diu que, a fi que l'èxit de la transformació d'aquest recinte sigui reeixit i esdevingui un gran equipament plenament inserit al districte de Sant Andreu, cal continuar impulsant les polítiques de participació que han acompanyat a la definició del que ha de ser aquesta transformació. En aquesta línia, recorda que el projecte de participació es va iniciar el 2007 i, des de llavors, s'han rebut 1.676 aportacions, que valoren com a una experiència molt positiva. La Sra. Mumbrú assenyala que s'han preservat una dotzena d'edificis inclosos en el catàleg de patrimoni de la ciutat; en el document que s'ha repartit als Grups municipals, en la fitxa d'edificis hi figura la data d'inici d'obres i el pressupost previst. 2412 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Quant a l'Escola de les Arts, entén que abans de manifestar un rebuig rotund, caldria que es recordés que el trasllat de l'escola de Música de Sant Andreu va ser una petició unànime atès que la instal·lació actual és molt petita. Pel que fa a la inexistència d'un CAP en aquest recinte que algú ha significat, assenyala que la proximitat del complex sanitari que anirà a les Casernes de Santa Andreu el fa innecessari. Acaba dient que pot assegurar que avançaran en la coordinació que assenyalava com a indispensable el Sr. Martínez. El Sr. Blasi lamenta que en aquesta segona intervenció, la regidora no li ha respost els aspectes que ha plantejat com ara la concreció de la inversió o la determinació d'un calendari. Quant a l'Escola de les Arts fa notar que té diferències substancials amb el que ha de ser una escola de música, per la qual cosa s'hauria de replantejar l'argument del reallotjament de l'Escola de Música de Sant Andreu. Entén, en definitiva, que aquesta mesura de govern conté molt poques concrecions i moltes paraules, i entén que cal canviar aquest sistema i passar de paraules a fets concrets, que es puguin executar. La Sra. Balseiro creu que el Sr. Mestre confon participació amb el que en realitat són sessions informatives. Igualment, reitera que la Sra. Mumbrú no ha donat ni una xifra. El Sr. Martínez addueix que estan d'acord amb que l'escola de Música s'ubiqui al recinte Fabra i Coats, però adverteix que tot i que la música forma part de les arts, no totes les arts són música, per la qual cosa la configuració de l'Escola de les Arts és molt diferent a com s'hauria de dissenyar una escola només de música. Quant a la coordinació, avança que estaran amb el govern municipal per fer-ho possible, i tal vegada li faran una proposta per a la creació d'un Consell de la Fabra i Coats. La Sra. Mumbrú convida al Sr. Blasi a la Comissió de seguiment de Fabra i Coats. El Sr. Alcalde posa en relleu que és fàcil copsar a Sant Andreu els dos sentiments que genera Fabra i Coats; d'una banda, orgull pel fet que moltes famílies hi han treballat i, d'altra banda, il·lusió, atès que el recinte és un símbol, amb un projecte de transformació que genera moltes expectatives. Per acabar, remarca que confia que aquesta il·lusió es projecti a tota la ciutat, atès que en definitiva es tracta d'un gran equipament de ciutat pels equipaments culturals que s'hi ubicaran i vaticina que, fins i tot a Europa, es parlarà de la Fabra i Coats, un equipament que crearà nova centralitat a la ciutat. c) Informes 1. Barcelona, capital de la Mediterrània. El Sr. Martí indica que en l’agenda de Barcelona fins al 2020 hi ha anotada la fita que Barcelona arribi a ser la capital de la mediterrània; un posicionament clau de cara al futur tant en el context de l'Estat com en l’internacional, és a dir, assolir un posicionament estratègic per a la ciutat en el segle XXI. Es referma, doncs, en el convenciment que ser la capital de la mediterrània és factible per a Barcelona; i una mostra d’això és que, fa ben poc, tots els estats europeus de la mediterrània han reconegut aquesta potencialitat atorgant a Barcelona la seu de la secretaria permanent de la Unió per la Mediterrània, i aprofita per destacar que la seu ja ha estat acordada i que disposa de pressupost, alhora que el seu secretari general ja s’ha instal·lat a Barcelona. Afegeix que, a aquest reconeixement oficial, l'acompanya el reconeixement polític ampli que el conjunt de ciutats i Estats de les dues ribes de la mediterrània han expressat darrerament i que tindrà la seva plasmació concreta d'aquí a poques setmanes en la Cimera de caps d'Estat amb motiu de la presidència espanyola a la Unió Europea. Precisa, però, que tenir la seu de la Unió per la Mediterrània no vol dir, tanmateix, ser-ne la capital; per assolir aquesta fita cal recórrer un trajecte llarg, NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2413 on calen dos elements indispensables i que són els que aquest informe intenta descriure. D'entrada, cal determinar el potencial objectiu i les possibilitats reals de Barcelona en base a dades objectives en l'àmbit mediterrani; i, d'altra banda, la voluntat política i col·lectiva, amb el lideratge municipal i el suport de la Generalitat i el govern d'Espanya, per arribar-ho a ser. Assenyala que a l'informe s'hi descriu aquest potencial que ha de permetre pensar la capitalitat en termes de referència per al conjunt de la mediterrània, però també per a la resta del món, que centralitzi activitats, la voluntat de convertir-se en la seu d'empreses internacionals, i consolidar la seva ubicació en el mapa geopolític del Planeta. Subratlla que aquesta capitalitat ha d'assolir-se, també, en base a ser el node principal de les xarxes de relació existents i de les que s'hauran de crear, per arribar a ser "la Brussel·les del sud", com ja s’ha batejat, acollint organismes internacionals, consolats, i donant peu a una diplomàcia de ciutats que farà un pas endavant més en el Fòrum d'autoritats locals i regionals de la mediterrània que es farà a Barcelona la setmana vinent. Igualment, Barcelona haurà de ser un node de xarxes en l'àmbit del pensament i del coneixement, i de la manera d'entendre's en la mediterrània; per tant, en el terreny dels mitjans de comunicació, de les universitats, de la recerca i de projectes estratègics com la cultura i el medi ambient; xarxes en els camps de les comunicacions i la logística, i en els transports, línies aèries, marítimes i, molt especialment, el corredor de la mediterrània per a la mobilitat de mercaderies amb ferrocarril. Finalment, es refereix a la creació de xarxes de relació en el camp de la cooperació, considerant la mediterrània com la frontera més evident entre el nord i el sud i, per tant, un punt de referència de les ONG i el conjunt d'entitats i associacions que treballen per la cooperació al desenvolupament. Conclou que, tot això, ho destaca l'informe, que també posa de manifest quina és la realitat actual que ha de permetre assolir les fites que acaba d'expressar. De la mateixa manera, expressa la voluntat política de fer-ho posant a disposició d'aquest projecte el recinte de l’hospital de Sant Pau, que ha de fer visible als ulls de la ciutadania que Barcelona confia en les seves possibilitats i que posa un dels seus espais més emblemàtics al servei d'aquest projecte. Igualment, també s'expressa aquesta voluntat política amb la remodelació dels departaments municipals que han de fer possible que l'àmbit mediterrani esdevingui una autèntica prioritat amb increment d'esforços i recursos per fer-ho possible; alhora que també es dissenya un comitè assessor permanent, extern, directament vinculat a la figura de l'Alcalde a fi de delimitar amb plena complicitat amb experts i la societat civil aquesta voluntat política i per sumar-hi totes les voluntats possibles que s'hi puguin afegir en el transcurs d'aquest projecte que, tot i que ambiciós, no està lluny de les possibilitats de Barcelona per aconseguir-ho. Remarca que és, doncs, una oportunitat per a Barcelona que no es pot desaprofitar. La Sra. Vila observa, d'entrada, que és públic i notori que l'inici del seMestre de presidència espanyola a la Unió Europea ha estat marcat per la desconfiança de l'opinió pública europea i internacional. En aquest context, creu que és molt complicat que la Unió per la Mediterrània pugui agafar la dimensió que realment hauria de tenir; tot i amb això, considera que cal aprofitar les sinergies que es generin entorn d'aquesta institució, atès que és una oportunitat per a la projecció de Barcelona i per treballar pel seu lideratge i influència en aquesta àrea geogràfica, i afegeix que, per aconseguir tots aquests objectius, el govern municipal sempre podrà comptar amb el seu Grup. Entrant en el contingut concret de l'informe fa un seguit de consideracions, la primera de les quals es refereix a què és poc ambiciós quant a les potencialitats per desenvolupar. Addueix que el paper com a poder local en les decisions que prengui la Unió per la Mediterrània és limitat, però en tot el debat que es genera li permet assumir lideratge en l'arc mediterrani. Certament, l'Ajuntament té presència en la comissió que gestiona la seu de la secretaria de la Unió per la Mediterrània al Palau de Pedralbes, participa en fòrums de debat, i també serà hoste en diferents esdeveniments internacionals, alhora que es crearà a l'hospital 2414 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 de Sant Pau un clúster d'institucions i entitats que treballen en el marc de les polítiques de la mediterrània i, a més, es crearan òrgans com el Consell Assessor o la Taula de Coordinació. Pregunta, però, en base a quins objectius polítics treballaran tots aquests òrgans i amb quins eixos de treball marcats. Observa que, del document, se'n deriven mesures orgàniques i estructurals, però cap que impulsi polítiques concretes. Proposa, doncs, que més enllà de crear òrgans sense poder de decisió en el marc de la Unió per la Mediterrània, caldria aprofitar els recursos que genera per traduir- los en riquesa, ocupació, benestar i creixement econòmic per a Barcelona. Assenyala, també, que enlloc del document es marquen objectius econòmics; i fa notar que si les exportacions a països mediterranis representen entorn del 43% sobre el total mundial, per quin motiu no es preveu cap programa concret per a les empreses de la ciutat. Indica, a tall d'exemple també, que si la pretensió és crear un pol econòmic potent en l'arc mediterrani calen infraestructures potents, però que en cap cas es fa cap referència en l'informe al Port, l'Aeroport o el corredor mediterrani. Pregunta, doncs, com pensa el govern municipal acarar aquestes prioritats i, alhora, com exigirà que també s'hi involucri el govern amic de l'Estat i els seus europarlamentaris. Posa de manifest que li sembla molt bé que s'hi parli de cooperació, però considera que no poden presentar un informe on el 95% del contingut és de cooperació al desenvolupament, perquè Barcelona també ha de poder créixer econòmicament i desenvolupar totes les seves potencialitats. Igualment, destaca que no hi apareixen referències a la universitat, a la recerca i a la innovació, i no entén que aquests àmbits no figurin en l'agenda mediterrània d'aquest govern municipal. Opina que si es vol aprofitar que la seu de la Unió per la Mediterrània signifiqui un èxit per a la ciutat, cal que es desenvolupin polítiques que ho beneficiïn, i la ciutadania ha de percebre que, de les polítiques mediterrànies, en pot rebre un rèdit. Remarca també que en l'informe en cap moment s'esmenta Catalunya, i els recorda que Barcelona és la capital del país, i que les polítiques que es fan en aquest àmbit mediterrani també han de servir per projectar Catalunya internacionalment. No entenen per què aquest govern, reiteradament, insisteix a no utilitzar la ciutat per projectar el seu vessant de capital del país. Per acabar, remarca que valoren com a interessant la presentació d'aquest informe, però els demana que siguin més ambiciosos, que presentin en el futur mesures més concretes i, sobretot, que treballin en clau de capital de Catalunya. La Sra. Esteller posa de manifest que el Grup del PP considera que la Unió per la Mediterrània ha de ser un projecte ambiciós que posicioni Barcelona com una gran capital del mediterrani, capaç de fer de la ciutat una metròpoli cultural, social, econòmica i logística del sud d'Europa i de la mediterrània, que sigui capaç de corregir els desequilibris que actualment hi ha entre el nord i el sud, especialment des de la darrera ampliació dels estats membres de la Unió Europea. Entenen, per tant, que és una oportunitat que s'ha d'aprofitar per ser una capital de l'euromediterrània. En aquest sentit, el document recull la potencialitat de Barcelona, però els adverteix que cal convertir-la en realitat i, per fer-ho, són necessaris continguts i objectius ambiciosos i la concreció d’estratègies. Remarca que, precisament aquests objectius, són els que troben a faltar en l'informe, i creuen que, sobretot, hi manca un objectiu clar de cap a on es vol anar, què es vol fer i, a partir d'aquí, generar complicitats amb tots els països, entitats, societat civil i empreses per aconseguir els objectius. Al seu parer, no es poden presentar només línies d'acció com les que recull l'informe en el sentit de reforçar la presència en les institucions diplomàtiques que, tot i estar molt bé, no és suficient si no es valora com repercutirà això a la ciutat; de la mateixa manera que, quant als instruments de coordinació que proposen, cal precisar quins àmbits coordinaran, quins assumptes i per què; i posa de manifest que tampoc no s’hi concreten els projectes estratègics. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2415 En definitiva, se sap que Barcelona té la seu de la secretaria permanent de la Unió per la Mediterrània i el recinte de Sant Pau i que s'establiran relacions bilaterals entre ciutats, però cal concretar amb qui i amb quins objectius. Afegeix que també són del parer que cal posar més l'accent en la societat en el camp de la generació de complicitats i, sobretot, connectar els pols econòmics en el sentit que cal explotar la potencialitat del comerç en l'àmbit mediterrani. En aquesta línia, es refereix, també, al corredor mediterrani de mercaderies, que saben que té el suport de Barcelona, però que no té una línia conductora en el document. Conclou, doncs, que la cooperació és important, però cal tenir en compte la interdependència i la immigració provinent del nord d'Àfrica. Consideren, en resum, que cal generar més complicitats entre ciutats, societat civil, poder econòmic, cambres de comerç i cooperació amb l'objectiu de convertir en realitat les potencialitats actuals de Barcelona perquè esdevingui una gran capital metropolitana de la mediterrània. El Sr. Florensa destaca l'amplitud del document que avui els presenten, on s'hi descriu la implicació i el compromís de la ciutat amb la mediterrània en diversos àmbits com ara el de la promoció econòmica, la cooperació al desenvolupament i les relacions internacionals entre altres, per la qual cosa se'ls fa difícil valorar aquest informe en només els quatre minuts de què disposa. Tot i amb això, vol destacar, d'entrada, alguns dels aspectes que els han sorprès, com ara que en algunes parts de l’informe es confongui Líbia amb el Líban; que alguns projectes hi apareguin reiteradament com ara el projecte de gestió d'arxius a la ciutat de Fes, que hi apareix per quatre vegades; o el fet que apliquin la política de fets consumats com ara la presentació del centre cultural catalano-marroquí, que encara no està aprovat ni tan sols consensuat, però que el govern municipal dóna per fet i, fins i tot, el situa a Montjuïc, quan encara s'està treballant en el Pla director de la muntanya, i aprofita per demanar-los prudència en parlar de projectes que no estan tancats. Tot seguit, posa de manifest que la relació de Barcelona amb la mediterrània ve de lluny, que la ciutat i Catalunya sempre han estat obertes a la Mediterrània, tal i com demostra la creació, el segle XIII, dels Consolats de Mar, organismes que regulaven l'activitat comercial catalana. En aquesta línia, assenyala que actualment, i a proposta d'ERC, Catalunya torna a disposar d'aquests consolats amb la figura actualitzada d'oficines d'internacionalització econòmica i de projecció exterior. De fet, a l'informe se citen les dues oficines que la ciutat té a El Caire i a Istanbul, i pregunta si tenen previst obrir-ne alguna més en l'àrea mediterrània, que seria lògic si es volen prioritzar les relacions amb altres ciutats de l'àmbit i crear nous pols d'atracció i d'activitat econòmica. Igualment, posa en relleu la importància del paper de Barcelona com a capital de la pau, que en moltes ocasions ja ha exercit de facto, però que ara té l'oportunitat d'exercir formalment. Així doncs, la designació de Barcelona com a seu del secretariat permanent de la Unió per la mediterrània, o les oportunitats que representarà l'antic hospital de Sant Pau per crear aquest clúster com a seu d'organismes internacionals i espai de debat i resolució de conflictes, consideren que és prou interessant. Tanmateix, però, troben a faltar en l'informe objectius clars i tangibles en molts dels àmbits, sobretot en els que atenyen a la promoció econòmica i d'infraestructures. Finalment, fa notar que a l'informe es fa referència a la capitalitat de Barcelona en l'àmbit de la mediterrània, però en cap cas s’hi refereix com la capital de Catalunya, i adverteix que no s'ha d'oblidar que la ciutat tindrà un paper d'altaveu en el context mediterrani en la mesura que actuï com a capital d'una nació, amb llengua i cultura pròpies. Entenen, per tant, que Barcelona pot expressar el seu caràcter mediterrani com ho poden fer altres ciutats de la riba mediterrània, però allò que realment la diferencia és que només ella pot ser i exercir com a capital de Catalunya. Remarca, doncs, que aquest és un dels aspectes que el govern municipal hauria d'expressar sense complexos si realment volen ser un punt de referència a la mediterrània. 2416 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 La Sra. Mayol observa que la gent de Barcelona no necessita moltes raons per entendre i valorar l'aposta de l'Ajuntament per la mediterrània, atès que és quelcom que es viu amb absoluta normalitat, i el que realment fóra estrany seria no fer-ho. Remarca que el significat de la mediterrània per als habitants de les seves ribes ha condicionat i condicionarà una manera de viure i de ser; i és difícil entendre la personalitat individual i col·lectiva sense aquest factor determinant. Considera que l'informe posa de manifest l'esforç que s'ha fet per constatar els vincles culturals, d'estils de vida i d'ús de l'espai públic entre els pobles que habiten a la mediterrània; i l'aposta de Barcelona per esdevenir capital d'aquest espai té la doble dimensió de ser, d'una banda, un fet natural i, d'altra banda, l'expressió de l'ambició i l'orgull de pertinença i de posada en valor d'aquest espai compartit. Assenyala que, justament, el lideratge que vol exercir Barcelona va en aquesta línia. Precisa que l'informe és llarg perquè s'ha fet molta feina i que es vol continuar fent des de l'àmbit local, des de la xarxa de ciutats i els projectes de cooperació. Remarca la importància de treballar a aquest nivell, el local, que permet el treball en xarxa des d'un estadi embrionari, un treball en què la ciutat creu i que sempre ha potenciat. Afegeix que a això s'hi suma l'honor que suposa ser la seu del secretariat permanent de la Unió per la Mediterrània, un espai institucional que enforteix aquesta aposta. Per acabar, es refereix concretament al projecte de Sant Pau, i fa notar que tothom qui hi hagi tingut contacte sap que ha estat un encert estratègic d'aquest govern haver fet l'aposta perquè sigui el catalitzador del projecte de la Unió per la Mediterrània i el que significa l'aposta per la capitalitat de la mediterrània. La revalorització d'un espai de patrimoni emblemàtic i com a pol d'atracció i xarxa de connexió, en un espai viu que es reinventa en la mesura que es construeix, com la mateixa ciutat. El Sr. Martí precisa, arran de la intervenció de la Sra. Vila, que la tasca del govern de l'Estat no s'acaba amb el seMestre de presidència a la Unió Europea, sinó que Espanya assumeix la presidència de la Unió per la Mediterrània durant els propers dos anys; per tant, en base a això, hi ha molta feina que es podrà dur a terme amb la capacitat d'influir directament. Sospita, tanmateix, que ni la Sra. Vila ni la Sra. Esteller l'han volgut escoltar quan ha explicat clarament quins eren els eixos estratègics d'aquesta capitalitat en el futur, entre els quals ha esmentat els eixos del pensament i del coneixement, de comunicacions i logística, i de cooperació. De tota manera, posa en relleu que el Grup de CiU mai no ha cregut en Sant Pau com a espai vinculat amb la Unió per la Mediterrània, atès que no fa ni dos dies que apostaven perquè fos el museu del modernisme. Fa notar que la Sra. Esteller continua entestada amb la immigració, que ha esmentat com un dels aspectes que no apareix en l'informe, vinculant-lo amb la seguretat. En aquest sentit, li respon que per construir la capitalitat mediterrània haurà de treure's del damunt aquesta obsessió, atès que, precisament, la mediterrània és barreja, i l'origen de la civilització pròpia hi té molt a veure. Li demana, per tant, que enfoquin aquest projecte amb més amplitud de mires, intentant no focalitzar-lo en els problemes immediats derivats del context internacional actual. Quant a la intervenció del Sr. Florensa, es mostra convençut que el seu Grup els podrà acompanyar en la idea de fer de Barcelona la capital de la mediterrània, atès que per ser capital de Catalunya no li cal ser-ho de la mediterrània; per tant, consideren que no es pot desaprofitar l'oportunitat que ara se'ls brinda per poder esdevenir la referència d'un conjunt de ciutats, moltes de les quals capitals d'Estat, i de països de les ribes mediterrànies; una referència interna i externa, amb el hub aeroportuari que pensen en termes de mediterrània. Creu que amb això es determina el paper de Barcelona en el futur. Per acabar, els demana que deixin de banda el tòpic de què Barcelona no exerceix la capitalitat del país, i posa com a exemple ben actual el pavelló a l’exposició universal de Shanghai, que expressa molt bé la idea que no hi ha Catalunya sense Barcelona, ni a l'inrevés. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2417 La Sra. Esteller precisa que ella ha manifestat que trobava a faltar amplitud de mires i projectes ambiciosos, malgrat que això no els pot fer perdre de vista la realitat. Conclou que cal aprofitar la capitalitat de la mediterrània per atraure els pols econòmics i connectar-los, com també per resoldre problemes i garantir la seguretat. El Sr. Florensa diu que el seu Grup ha posat tanta imaginació a tot plegat que avui hi torna a haver Consolats de Mar, més enllà de l'àmbit mediterrani. El convida a què sigui realment ambiciós com per apostar perquè Barcelona no sigui només la segona ciutat de l'Estat espanyol, sinó la primera i capital d'un Estat. El Sr. Martí assenyala que els aspectes de seguretat i de pau formen part de l'agenda mediterrània. Es referma, per acabar, en què Barcelona és la capital de Catalunya i que no ho de demostrar cada dia per creure-s'ho. 2. 10 anys de 22 @: el districte de la innovació. El Tercer Tinent d'Alcalde, Sr. Carnes, assenyala que ja fa més d'una dècada que es va iniciar el projecte 22@, concebut com una oportunitat única per recuperar la vocació productiva del Poblenou i, alhora, crear una important polaritat científica, tecnològica i cultural que permetés convertir Barcelona en una de les principals plataformes d'innovació i d'economia del coneixement d'àmbit internacional. Remarca que la realitat del barri del Poblenou acull el passat i el futur de Barcelona, que es reflecteix especialment en la transformació de l'antic Poblenou industrial en un nou districte de la innovació, capaç de barrejar en un mateix territori l'activitat econòmica, la formativa i la residencial, en una clara aposta per un model urbà d'alta qualitat, compacte, mixt i sostenible, que ja és un referent de la Barcelona del futur. Precisa que, a través del planejament urbanístic, el projecte 22@ ofereix un sistema d'incentius que afavoreixen la presència de les denominades activitats @, aquelles que utilitzen el talent com a principal recurs productiu i que tenen en comú ser activitats eminentment urbanes, intensives en l'ús de l'espai i de les tecnologies de la informació i la comunicació, amb llocs de treball qualificats. Assenyala que des de l'inici de la seva activitat, l'any 2000, la societat municipal 22@ Barcelona ha portat a terme un projecte de renovació urbana que ha suposat la creació d'un entorn divers i equilibrat, on les empreses més innovadores, centres de recerca, de formació i de transferència tecnològica conviuen amb comerços, habitatges i zones verdes, que afavoreixen el dinamisme social i empresarial. Destaca, d'aquest procés de renovació urbana, la construcció de vuit zones verdes públiques, que sumen més de 21.000 metres quadrats, dotze mil metres lineals de carrers refets i l'aprovació de 117 plans, el 67% dels quals ha estat promogut pel sector privat, que inclouen més de 2.800.000 metres quadrats de sostre; 136.000 metres quadrats de sòl d'equipaments i 120.000 metres quadrats de sòl per a espai lliure i prop de tres mil habitatges amb algun règim de protecció pública. Posa en relleu que, després de la fase inicial d'impuls de la renovació urbana, el 22@ va iniciar una etapa intensa de renovació econòmica i cultural del districte; actualment, s'estan duent a terme prop de quaranta projectes enfocats a crear àrees d'excel·lència europea en diversos sectors, en què Barcelona pot assolir lideratge internacional, com ara l'audiovisual, el de les tecnologies de la informació i la comunicació, les tecnologies mèdiques, l'energia i el disseny. En aquest sentit, remarca les més de mil cinc-centes empreses instal·lades, més del 75% de les quals es dediquen a activitats considerades @, que sumen més de quaranta-quatre mil treballadors –pràcticament el 5,1% dels assalariats de la ciutat–; la presència de més de més de cent deu centres universitaris i més de vint-i-cinc mil estudiants. En aquesta línia, recentment, el clúster del disseny, liderat per Barcelona Centre Disseny, ha estat reconegut pel Ministeri d'Indústria com a agrupació empresarial innovadora. 2418 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Confirma, doncs, que es pot dir amb tota seguretat que el projecte 22@ continua creixent i progressant en cada un dels seus àmbits, i liderant el canvi de model productiu que des de l'Ajuntament de Barcelona s'està promovent. Remarca que s'està canviant la pell del 22@, preservant el seu patrimoni, i demostrant que aquest territori pot i ha de ser un símbol de la Barcelona innovadora i creativa. En definitiva, el 22@ ja no és una aposta estratègica, sinó una realitat, que s'expandeix cap a la resta de la ciutat i l'àrea metropolitana. En aquest sentit, els projectes d'innovació projectats a la Zona Franca o a la Sagrera recullen l'experiència prèvia del 22@, i es fan amb el convenciment que s'està dotant la ciutat i el país amb locomotores per arrossegar una nova economia. Per tot plegat, el 22@ és un exemple de com es pot tornar a cosir un territori històric per conferir-li present i futur. El Sr. Freixedes significa que el 22@ Barcelona es va concebre com una aposta per transformar les zones industrials del Poblenou en la punta de llança de la nova economia del coneixement i de la innovació; una transformació urbana amb què hi havia de guanyar tot Barcelona, però molt especialment els veïns i les veïnes del Poblenou, que amb el 22@ feien realitat les històriques reivindicacions del barri. Apunta, tanmateix, que transcorreguts deu anys convindria preguntar-se fins a quin punt s'han aconseguit els objectius amb què es va endegar aquell projecte. En l'àmbit de la transformació urbana s'ha anat a cavall de la desenfrenada activitat del sector immobiliari els primers anys de la dècada; ara, en una ciutat immersa en la crisi econòmica, aquella activitat constructiva s'ha estancat, i es comença a consolidar un paisatge on conviuen solars, i nous edificis amb els de sempre; un paisatge que també el componen les persones que malviuen en caravanes, a l'interior de naus abandonades o en solars afectats, un problema social que no s'ha resolt en aquests deu anys. Considera, per tant, que cal plantejar-se si s'ha complert el compromís social del 22@. En aquest sentit, posa de manifest que els equipaments promesos al barri continuen sent, només, promeses; i el mateix succeeix amb els habitatges i les zones verdes, àmbit en què encara s'és molt lluny d'assolir els objectius marcats. Indica que també convindria valorar la tasca feta a l'hora d'explicar al món que Barcelona és una ciutat amb una important activitat relacionada amb el coneixement i la innovació; una promoció de la ciutat sovint basada en què, sota la marca del 22@, es venen i s'expliquen coses que no existeixen en les illes incloses en la modificació del PGM. Els recorda, en aquest sentit, que van iniciar la legislatura amb la intenció que el 22@ assumís un important paper de dinamització i promoció econòmica, una intenció que ha durat poc, atès que actualment, i arran d'interessos gens clars, es decideix desmantellar la part de l'empresa 22@Barcelona que es dedicava a fer aquesta tasca els darrers anys. Posa de manifest, doncs, la preocupació que els causa tot plegat, perquè la ciutat s'hi juga més en l'èxit del 22@ que en la reforma de la Diagonal, o amb la hipotètica organització d'uns Jocs Olímpics d'hivern. La Sra. Esteller remarca la renovació que va significar el projecte 22@ per a un barri industrial que havia estat el motor econòmic de Barcelona, que havia de conjugar el creixement amb el benestar dels veïns. En aquell moment, l'objectiu va ser atraure coneixement, facilitar la convivència d'empreses innovadores, centres de recerca, formació, atracció de talent, i generar una economia del coneixement potent que tingués capacitat de millorar el nivell productiu de les empreses de la ciutat. Recorda que, des d'un principi, el seu Grup va discrepar amb la zona elegida perquè no la consideraven la més idònia per allotjar un projecte d'aquesta naturalesa, i ara el temps els dóna la raó, atès que transcorreguts deu anys no acaba d'arrencar i no es compleixen ni els objectius ni les expectatives previstes. En aquesta línia, assenyala que el 22@ no ha estat capaç de crear la polaritat científica, tecnològica i cultural per convertir Barcelona en una de les principals plataformes de l'economia del coneixement i aplicar-la a les empreses per millorar- ne la productivitat i el sistema d'organització. Adverteix, per tant, que no s'ha aprofitat la potencialitat que té Barcelona, alhora que s'ha produït l'error de base quant al model com és que l'administració actuï de motor, i no qui faciliti el procés, que s'hauria de basar en la interrelació NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2419 entre la societat, la universitat i l'empresa. En definitiva, consideren que la dependència del sector públic genera un fre a moltes activitats econòmiques i al desenvolupament de la potencialitat del 22@. Tot seguit, fa una breu anàlisi de 1.502 les empreses que s'hi han instal·lat, la meitat de les quals provenen d'altres indrets de la ciutat, per tant, només n'hi ha un 50% de nova creació. Igualment, també s'hi constata una desocupació de les oficines entorn al 15%, quan la mitjana de la resta de la ciutat està en el 12%. Quant als habitatges, indica que del compromís inicial de quatre mil habitatges de protecció oficial, només el 22% està acabat i un 13% està en construcció; de les oficines, un 75%, i dels equipaments, només el 16% s'ha posat en marxa durant aquests deu anys, mentre que el 30% del sòl programat encara no està determinat. En definitiva, tot això palesa carències respecte als objectius previstos en equipaments, habitatges, alhora que amb la capacitat d'innovació empresarial, així com en l'ocupació del 22@ per petites i mitjanes empreses perquè no s'han previst espais adequats. El Sr. Portabella expressa que troben oportú el balanç dels deu anys del 22@, i remarca que el seu Grup sempre hi ha confiat, tant en el seu vessant econòmic com en el de la transformació urbanística. Puntualitza que això no significa, però, que no trobin mancances en l'informe com ara que s'hi hauria d'haver reflectit la profunditat dels diàlegs amb els veïns i les veïnes entorn de la protecció del patrimoni, com és el cas de Can Saladrigas, Can Ricart o Ca l'Aranyó, i que a partir d'això s'hagués elaborat un pla de protecció del patrimoni industrial que incloïa 114 elements d'aquesta zona. De tota manera, coincideixen amb què, en l'àmbit econòmic, el futur passa pel model que es desenvolupa al 22@ mitjançant els clústers i les relacions triple hèlix entre administració, universitat, indústria i empresa i, per tant està ben dirigit per tenir presència en l'àmbit econòmic del segle XXI. Reconeix, tanmateix, que hi ha aspectes per resoldre com ara l'accés al 22@ de la petita i mitjana empresa i, fins i tot, les microempreses, que cada vegada són més habituals fruit del tipus de desenvolupament tecnològic que es va produint. Tanmateix, el format dels locals i de tipus de lloguers al 22@ dificulten l'accés d'aquestes empreses, per la qual cosa consideren que caldria posar fil a l'agulla per resoldre aquesta situació. Es refereix, tot seguit, a la proposició del seu Grup, aprovada fa un temps, on demanava que s'estudiés quin era l'encaix urbanístic de les transformacions que s'estaven duent a terme al 22@; subratlla que arran d'aquesta proposició es va crear una comissió d'experts que va dictaminar que hi havia poc habitatge per generar massa crítica, i que l'espai verd hi era escàs. Per tant, considera, atès que hi ha un dictamen especialitzat, que s'hauria d'aprofitar per reajustar aquesta activitat urbanística en funció de les mancances detectades. Posa en relleu la importància global del projecte 22@, que significa renovació, reinvenció econòmica i urbanística, però que com tots els projectes d'una magnitud tal, necessita adaptar-se i transformar-se en funció de les necessitats. Per acabar, i a partir del suport del seu Grup al 22@, adverteix que no es pot optar per acontentar-se i cal treballar de manera continuada per adaptar-lo a les necessitats de cada moment, i que actualment són la manera com s'hi poden incorporar les mitjanes, petites i micro empreses; i com s'aconsegueix la massa crítica en l'àmbit de l'habitatge, així com espais verds suficients perquè formin part del model de mixtura d'usos, tan apreciat a Barcelona. La Sra. Blasco posa de manifest que el seu Grup està convençut que, des del punt de vista econòmic, el balanç del 22@ es pot qualificar d'èxit. En el moment en què s'inicia la transformació del Poblenou, s'estableix com a requisit bàsic el desenvolupament d'un model compacte, on els usos residencials es combinessin amb l'activitat econòmica i universitària. Llavors, aquesta decisió no era òbvia, i hi havia alguns sectors que defensaven una altíssima concentració d'usos residencials i hotelers. En aquest sentit, el pla del 22@ va ser un instrument de plantejament absolutament innovador i de gran abast, que ha anat més enllà de l'àmbit urbanístic i que ha sabut plasmar el model de ciutat diversa i compacta; un model 2420 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 pel qual ha apostat sempre el seu Grup, ja des de l'inici del debat a finals dels noranta sobre la reconversió dels sòls industrials al Poblenou. Subratlla que el model del 22@ és resultat d'una voluntat política aplicada al model de ciutat, i que el seu Grup defensa per a aquest àmbit, però també per a la resta de la ciutat en espais com la Marina de la Zona Franca o la Verneda industrial. Remarca que els deu anys transcorreguts han permès valorar els encerts i allò que cal corregir i, per aquest motiu, van aprovar la modificació del Pla especial de protecció del patrimoni industrial del Poblenou i d'altres com les que posa de manifest l'estudi i conclusions del desenvolupament del 22@ en què es treballa a l'actualitat. Precisa que actualment al 22@ treballen 45.000 persones, excloent-hi les empreses del sector del comerç, hostaleria, construcció, activitats immobiliàries, agències de viatges, banca i autònoms; i les activitats estratègiques hi representen gairebé tres quartes parts. Observa que, certament, d'ençà dels anys setanta, la ciutat ha perdut volum d'activitats productives, d'una banda, per l'evident obsolescència i, d'altra banda, perquè han trobat localitzacions més favorables fora de la ciutat. De tota manera, el que resulta important és que la ciutat no ha deixat de ser productiva; a finals del 2009, i malgrat el retrocés que suposa la conjuntura econòmica, a Barcelona es localitzen 1.021.000 llocs de treball, segons dades d'afiliació a la Seguretat Social; i, amb una perspectiva històrica, aquesta xifra no deixa de ser un rècord, si es té en compte que el milió d'afiliats mai no s'havia superat fins al 2007. En resum, assenyala que això significa que Barcelona, malgrat la pèrdua d'ocupació industrial ha mantingut el caràcter productiu, que ara s'encamina cap al sector de les noves tecnologies, i sobretot dels sectors verds i vinculats al benestar de les persones, a la recerca i el desenvolupament. El Sr. Carnes conclou, arran del debat i dels comentaris que aquí s'han fet, que el 22@ conjuga amb èxit el model urbà i l'econòmic, tot i que és obvi que la feina no està acabada i que cal continuar treballant. Recorda que quan es va plantejar el projecte es va establir un calendari a vint anys, i tot i que l'avanç és remarcable, és evident que la crisi econòmica ha alentit el procés, alhora que ha permès consolidar algunes de les iniciatives endegades. Creu, doncs, que en l'àmbit urbanístic s'està treballant en la bona direcció; quant al model econòmic, l'aposta pel model que els experts denominen de triple hèlix –vinculació a la universitat, l'empresa i la institució pública–suposa una pràctica quotidiana que es palesa amb la decisió d'algunes universitats d'instal·lar- s'hi, així com alguna altra que properament s'instal·larà en un espai proper, i que suposen una clara consolidació d'aquest territori. Remarca que si alguna cosa queda clara, i aquest és un dels principals reptes de cara al futur, és que el concepte 22@ té una realitat administrativa que ja ha traspassat els seus mateixos límits i, per tant, cal aprofitar aquesta experiència per estendre-la al conjunt de la ciutat. Quant als reptes, assenyala que no totes les empreses que s'han traslladat al 22@ són de nova creació, i algunes provenen d'altres indrets de la ciutat, empeses per l'oferta d'uns espais més grans i una oferta de qualitat en l'entorn. Addueix que si actualment es plantegen continuar creixent és, precisament, perquè entenen que en una situació d'èxit és quan cal marcar-se nous reptes. En aquest sentit, posa de manifest que està convençut que tots treballaran plegats per assolir que aquesta nova formulació dels reptes del 22@ tinguin el màxim consens, i perquè Barcelona i el seu projecte de model econòmic de ciutat del coneixement continuï sent el referent que tots desitgen. El Sr. Freixedes reitera, i entén que en la seva intervenció ha quedat clar, que el seu Grup valora positivament el que ha significat el 22@ com a projecció exterior, com una aposta clara de la ciutat per l'economia del coneixement i de la innovació, on Barcelona hi ha d'estar present amb força. Tanmateix, alhora que estan convençuts d'això, el seu Grup també està molt preocupat pels plantejaments que NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2421 signifiquen desmantellar la branca de l'empresa 22@ Barcelona que es dedica a fer la promoció econòmica, un aspecte que consideren clau, tant com la mateixa transformació urbana, que el Sr. Carnes, en la seva intervenció anterior, ha definit com un binomi indestriable. No entenen, per tant, els plantejaments de dissoldre aquesta secció de l'empresa 22@Barcelona, sobretot quan en l'informe es diu que es vol aprofitar la seva experiència per tirar endavant una idea de fer ciutat que ultrapassa les cent quinze illes del Poblenou. Puntualitza que abans ha atribuït un dels èxits del 22@ en vendre Barcelona al món aspectes molt interessants de la ciutat, alguns dels quals no estan estrictament en l'àmbit de la modificació de PGM; i afegeix que no tenen cap inconvenient en què es facin aquestes petites trampes, que redunden en benefici del projecte, sinó que allò que els preocupa realment és que es prescindeixi d'un equip humà que funcionava molt satisfactòriament i que suposava un puntal de futur del projecte 22@. La Sra. Esteller fa avinent que, transcorreguts deu anys, el 22@ encara no és la plataforma del coneixement que havia de ser. Observa que, en preguntar-se què cal per aconseguir-ho, s'arriba a la conclusió que calen locomotores que arrosseguin altres empreses de valor afegit, del coneixement; però també és fonamental que aquest coneixement s'apliqui a les empreses a l'hora d'innovar i, sobretot, de canviar la seva forma d'organització a fi d'incrementar la seva productivitat. Quant a la referència per part del Sr. Carnes al model de triple hèlix, repeteix que cal potenciar l'administració com a motor i no a partir de la seva ingerència i l'intervencionisme excessiu, que frenen l'activitat. Conclou, doncs, que cal tenir capacitat d'atreure talent i empreses però també de saber-ho retenir. El Sr. Carnes respon que avui es presenta l'informe dels deu anys del 22@, i confia que el projecte que estan plantejant per fer un pas endavant amb l'objectiu de continuar creixent comptarà amb el suport del Grup de CiU. Remarca que el que volen és que en el projecte 22@ no només hi estigui implicada aquesta administració, sinó altres actors com la universitat i l'empresa que, durant aquesta dècada, han fet possible el seu avenç. Assenyala que és en base a aquesta aposta per continuar creient i estenent el model que actualment s'estan articulant les propostes de futur. Confia que tindran temps i oportunitats per explicar i reforçar els debat sobre això i que volen amb el màxim consens possible; els demana, però, que no hi entrin amb apriorismes. Quant a l'observació sobre l'intervencionisme de l'administració feta per la Sra. Esteller, li rebat posant de manifest que s'hi han instal·lat 1.500 empreses, i reitera que el paper que fa i ha fet sempre aquest Ajuntament, és el de facilitador; que és el model que es plantegen, també, com a sector públic en les diferents plataformes público-privades que existeixen a la ciutat. Remarca que, si en alguna cosa són referents, és d'un model público-privat que s'ha estès a altres ciutats; per tant, res més allunyat de l'intervencionisme. El Sr. Alcalde agraeix les intervencions en aquest debat i assenyala que considera un gran encert el 22@, que ja ha esdevingut patrimoni de la ciutat. Afegeix que en l'actual debat a Europa, Espanya i Catalunya sobre el model productiu, Barcelona hi aporta una realitat magnífica de quin és el paper de les ciutats en la configuració d'aquest nou model productiu. Considera que en tot això també hi té part de responsabilitat l'inconformisme de Barcelona, que fa deu anys, en comptes d'abandonar les velles fàbriques per donar als solars un ús residencial, va decidir agafar el camí, no més curt ni més fàcil, que havia de portar a què el nou model econòmic fos allò que construís ciutat, mantenint i preservant el patrimoni. És, també, una demostració que, construint ciutat, es contribueix al canvi de model productiu. 2422 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 PART DECISÒRIA / EXECUTIVA a) Ratificacions 3. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 12 d'abril de 2010, pel qual es desestima, d'acord amb els informes que consten a l'expedient, la petició de la concessió de la medalla d'honor al mèrit, en la categoria d'argent, a l'agent de la Guàrdia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona que s'indica en el Decret, per no complir els requisits establerts a l'article 3 del Reglament d'Honors i Recompenses dels membres de la Guàrdia Urbana i del Servei d'Extinció d'Incendis i Salvaments. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. b) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA 4. Aprovar la incorporació de l’Ajuntament de Barcelona com a Patró a la Fundación Privada Centro de Estudios Internacionales; acceptar els estatuts de la Fundació; i facultar l’Alcalde de Barcelona per nomenar els representants de l’Ajuntament de Barcelona a l’esmentada Fundació. S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 5. Adoptar, en l'exercici de les competències reservades al Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona en relació amb les societats privades municipals Barcelona de Serveis Municipals, S.A., Informació i Comunicació de Barcelona, S.A., Barcelona Activa, S.A., Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A., Pro Nou Barris, S.A., 22 Arroba Bcn, S.A., Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA i Agència de Promoció del Carmel i Entorns, S.A., els acords següents: Adoptar els comptes anuals de cada societat i els comptes anuals consolidats de Barcelona de Serveis Municipals, S.A. i de Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A., tancats a 31 de desembre de 2009, integrats pel Balanç, el Compte de pèrdues i guanys, l’Estat de canvis en el patrimoni net, l’Estat de fluxos d’efectiu i la Memòria. Adoptar ls corresponents Informes de Gestió. Adoptar la gestió realitzada en l'exercici 2009 pels administradors respectius. Adoptar, per a cada societat, la distribució de resultats de l'exercici tancat a 31 de desembre de 2009, segons consta en document annex. Es dóna compte que la distribució de beneficis que consta en el document annex és la següent: a) Barcelona de Serveis Municipals, SA: el benefici obtingut, 7.096.507,44 euros, es destina íntegrament a reserva voluntària. b) Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA: del benefici obtingut, 21.533,43 euros, es destina íntegrament a reserva voluntària. c) Informació i Comunicació de Barcelona, SA: el resultat negatiu produït, 130.516,57 euros, s’incorpora íntegrament a resultats negatius d’exercicis anteriors. d) Barcelona Activa, SA: del benefici obtingut, 52.766,29 euros, es destinen a reserva legal 5.276,63 euros i a reserva voluntària 47.489,66 euros. e) Pro Nou Barris, SA: el benefici obtingut, 97.498,81 euros, es destina íntegrament a reserva voluntària. f) 22 Arroba Bcn, SA: el benefici obtingut, 18.491,21 euros, es destina íntegrament a reserva legal. g) Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA: el benefici obtingut, 78.983,84 euros, es destina íntegrament a reserva voluntària. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2423 h) Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA: el benefici obtingut, 70.326,51 euros, es destina íntegrament a reserva voluntària. El Sr. Carnes assenyala, per començar, que el 2009 ha estat un exercici clarament marcat per la crisi econòmica, un escenari que ha fet canviar sensiblement les xifres que habitualment presentaven cada any en aquest Plenari. Tanmateix, entén que poden demostrar una gestió que els permet sortir-se'n força airosos. Precisa, doncs, que el 2009 el conjunt de les empreses privades municipals va tenir un resultat conjunt de 7,3 milions d'euros; i tot i que representa un 8,8% menys que en l'exercici anterior, aquestes dades mostren, una evolució raonable atesa la conjuntura. Quant als resultats individuals de les empreses i la seva distribució de resultats, concreta que BSM ha tingut un benefici de 7,1 milions d'euros; Bimsa n’ha obtingut un de més de 21.000 euros; ICB ha tingut un resultat negatiu de 130.000 euros; Barcelona Activa ha tingut un benefici de més de 52.000 euros; Pro Nou Barris, un benefici més de 97.000 euros; 22Arroba, més de 18.000 euros; Bagursa, més de 78.000 euros; i l'Agència de Promoció del Carmel, un benefici de més de 70.000 euros. En referència concreta a BSM, indica que la principal davallada dels resultats ateny als dividends obtinguts de la societat que gestiona el Centre de Convencions, que ha passat de 3,2 a 1,3, arran que l'activitat del centre esmentat ha estat menor atesa la conjuntura econòmica; alhora que l'evolució de BSM s'explica també pel resultat de les empreses participades que, al seu torn, han disminuït els seus ingressos atesos els menors dividends de Serveis Funeraris, Catalana d'Iniciatives i GL events. D'altra banda, els millors resultats en l’àmbit d'aparcaments es deriven de la contenció de costos, principalment pel que fa a vigilància i reparacions; aquest import compensa, per tant, les pèrdues del Zoo i de l'empitjorament dels resultats de la divisió de lleure per la reducció dels dies d'ocupació de les instal·lacions. Indica que a Bimsa, la reducció de 130.000 euros ha estat originada, exclusivament, per la baixada d'ingressos financers; de fet, precisa que, tècnicament, el resultat de 2009 seria zero, atès que és el resultat previsible en una empresa exclusivament gestora d'encàrrecs de l'Ajuntament. Altrament, el resultat negatiu d'ICB ha estat ocasionat pel canvi de criteri comptable sobre els impostos diferits, contingut en una resolució de l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes de desembre de 2009. Assenyala que en el cas de Bagursa, el resultat de 50.000 euros és fruit de l'increment en un 75% dels ingressos i despeses de la societat generat per la incorporació de la gestió de tota la xarxa d'Oficines d'habitatge. Precisa que les variacions de resultats de la resta d'empreses no són significatives i obeeixen a circumstàncies diverses de la seva activitat, situant-se en el marge de fluctuació habitual. En síntesi, doncs, els comptes anuals de les societats mercantils de capital municipal posen de manifest la bona gestió de les empreses esmentades, i les virtuts del model adoptat, basat en l'especialització funcional mitjançant empreses que gestionen allò que aquest Ajuntament els encomana, amb agilitat i eficàcia, sota el control de l'administració municipal. I és precisament per la bona gestió realitzada en aquestes empreses que, malgrat la crisi, el resultat del conjunt de les empreses és prou bo i permet continuar amb els objectius marcats. El Sr. Vives observa que el Tinent d'Alcalde parla dels resultats positius de les empreses de la manera com els tenen acostumats i que revela la filosofia que, mentre les empreses municipals vagin bé, tant és que fora tot vagi malament. Precisa, però, que les dades són enganyoses, atès que l'entramat empresarial de l'Ajuntament és molt deficitari. Actualment, en aquest entramat s’amaga una situació d'opacitat, i s’hi constata incapacitat de gestió i per definir quins són els objectius veritables de servei públic dels grans holdings empresarials que, segons diuen, controlen des de l'Ajuntament, però que a l'hora de la veritat no és cert. Consideren que els criteris de gestió han de ser transparents i d'equitat, i que haurien de ser empreses les qui haurien d'estar dedicades al servei públic, però actualment només serveixen en part a aquests interessos perquè, la majoria, són 2424 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 alienes al servei públic. Igualment, posa en relleu l’existència d'estructures directives sobredimensionades, la duplicitat de funcions respectes a instituts municipals, el descontrol en la gestió, els conflictes molt greus entre els directius a l'interior de les empreses i entre aquests i els polítics municipals; igualment, hi ha objectes de negoci difusos i allunyats de tota lògica de servei públic i empresarial; objectes que fan oblidar als seus directius per a què van ser contractats i que els porten a constituir-se en emirs de regnes de taifes, que l'única cosa que fan és embolicar una gestió ja de per si molt deficitària. Addueix que la presentació de xifres que els acaba de fer el Sr. Carnes no té cap significat més enllà del purament comptable, però que, tanmateix, amaguen un realitat molt fosca. Per tot plegat, anuncia el vot contrari del seu Grup a l'aprovació d'aquests comptes. El Sr. Mulleras manifesta que el Grup del PP està en desacord amb les polítiques de les empreses municipals. Indica que estan en contra d'aquest model empresarial perquè, en definitiva, no és altra cosa que un entramat empresarial, que reuneix més de trenta empreses i instituts municipals, que ha esdevingut un veritable ajuntament a l'ombra, amb uns costos elevadíssims de funcionament i d'infraestructura, sense garanties de control públic i sense proporcionar informacions rellevants als seus consells d'administració. Assenyala tanmateix que, arran de les denúncies del seu Grup, aquest Ajuntament es va desfer de l'hotel Miramar, però malgrat aquestes denúncies encara mantenen moltes empreses que no fan cap falta a una administració local. En aquest sentit, els pregunta si consideren que a un ajuntament li cal una empresa de lloguer de cotxes, a més, que té pèrdues; o si cal que gestioni unes galeries comercials, o que tingui una empresa d'ambulàncies de Parets del Vallès que, també, tanca l'exercici amb pèrdues. Tot això, per no parlar del restaurant de luxe al Fòrum, amb el qual encara no saben què faran, però que, de moment, ja ha costat als barcelonins tres milions d'euros; un altre exemple paradigmàtic d’aquesta mena d’empreses són les vinyes de Can Calopa. Fa avinent, però, que el seu Grup considera que és possible establir un altre model, més eficient i eficaç, que no faci competència deslleial a la iniciativa privada. A tall d'exemple, diu que amb empreses com BSM el que fan és tapar, a base d’afany recaptatori, les ineficiències amb els diners dels ciutadans; en aquesta línia, només durant el 2009 amb els parquímetres es van recaptar 37 milions d'euros, i amb la grua 19 milions en el mateix exercici. Quant als dèficits per la mala gestió, posa com a exemple el Bicing, que té uns costos de 19,8 milions d'euros, que generen unes pèrdues als barcelonins de 15,5 milions, de les quals 4,5 milions d'euros són pèrdues produïdes directament per l'incivisme i, per tant, clara responsabilitat d'aquest Ajuntament. El Sr. Florensa anuncia el vot favorable del Grup d'ERC a l'aprovació dels comptes de les empeses municipals. Observa que el teixit que conformen aquestes empreses és ampli, per la qual cosa és impossible estendre's aquí en la casuística de cadascuna, però de tota manera vol deixar clar que el seu Grup no comparteix la visió apocalíptica que acaben de tenir ocasió de sentir, i a l'argument que les empreses municipals són alienes al servei públic. Entenen que és poc rigorós fer afirmacions d'aquesta mena, tot i que hi poden haver hagut exemples de mala gestió o de pràctiques no prou bones com ara el fet que s'han tirat endavant algunes projectes que no comptaven amb el suport de la majoria d'aquesta cambra. Consideren, però, que les empreses municipals són una eina útil i necessària per fer una gestió més eficient dels serveis de la ciutat i, de vegades, per donar resposta a qüestions que no són factibles des de l'àmbit privat. El Sr. Mestre avança el vot favorable del Grup d'ICV-EUiA, essencialment perquè considera que els resultats de les societats municipals són satisfactoris, malgrat, com ha indicat el Sr. Carnes, el context de crisi. Entenen que l'activitat desenvolupada per les societats al llarg de 2009 respon a les directrius i als objectius del govern municipal, alhora que valoren positivament la tasca dels administradors de les societats. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2425 Per acabar, no vol deixar passar per alt la discussió en relació a les societats municipals que es va suscitar en la Comissió d'Hisenda i Pressupostos de la setmana passada, i assenyala que al seu Grup li sembla absolutament inacceptable i una mostra de manca de responsabilitat institucional que en les intervencions d'alguns Grups es llancin ombres de dubte sobre els comptes i la gestió de les societats, o que es desqualifiquin els professionals que les gestionen. Així doncs, arran de l'acusació feta pel Sr. Vives sobre la incapacitat per gestionar les empreses municipals, l'emplaça que precisi quines i qui n’és responsable, i l’emplaça a fer-ho a fi de posar llum en el que acaba de qualificar com la realitat fosca de les empreses municipals. Li demana que no llanci més acusacions d'aquesta mena, per respecte a la institució i, també, als professionals que hi treballen. El Sr. Carnes opina que la intervenció del Sr. Vives deu haver estat motivada, essencialment, per la seva afecció a la novel·la negra nòrdica, altrament, alguna de les seves afirmacions no se sustenten. De tota manera, però, li atorga el benefici del dubte. Quant a la intervenció del Sr. Mulleras, qui sempre treu a relluir la suposada existència d'un ajuntament a l'ombra, li assenyala que, en analitzar les xifres, s'està parlant del 12% del consolidat d'aquest Ajuntament. Així doncs, li recomana prudència i que situï allà on pertoca; és a dir, d'entrada confirma que només és el 12% del conjunt del consolidat, i assegura que aquest percentatge està perfectament controlat i auditat. Quan l'Ajuntament i el sector públic participa en iniciatives de caràcter público-privat és, sovint, perquè la iniciativa privada no hi vol participar tota sola i demana la implicació econòmica del sector públic, tal i com ha succeït en molts dels casos que ha citat el Sr. Mulleras; i afegeix que sempre que es tracta de fer subcontractes ho fan amb claredat i transparència. El Sr. Vives creu que haurà de fer memòria al Sr. Carnes i al Sr. Mestre del que va dir a la Comissió d'Hisenda i Pressupostos i que és que li paguen per fer d'oposició, és a dir per controlar la gestió del govern municipal, i es ratifica en què, per a l'oposició, és molt difícil de seguir el rastre de l'actuació d'aquestes empreses, i que els ha costat molta feina descobrir blindatges de directius que no s'ajusten a llei o l'emissió de factures falses. Es referma en el convenciment, doncs, que damunt d'aquestes empreses hi plana una ombra de dubte significativa arran d'una evident manca de transparència, i que es obligació seva denunciar-ho i del govern municipal donar explicacions. El Sr. Mulleras reitera l'exemple del Bicing que ha esmentat en la seva primera intervenció com a il·lustratiu d'ineficiència, i observa que podrien parlar de molts altres exemples si tinguessin el temps per fer-ho, però sí que vol qualificar BSM i Bimsa com a bucs insígnia de l'ajuntament a l'ombra. El Sr. Mestre reconeix que la funció del Sr. Vives és fer d'oposició, i coincideix amb ell que no és gens fàcil, però assegura que és imprescindible, tant per fer d'oposició com de govern, demostrar les acusacions que es fan. El Sr. Carnes tanca els torns d'intervenció admetent que la funció de l'oposició és, entre altres, investigar, però es ratifica en la demanda que cal contrastar les afirmacions que es fan, altrament, llançar acusacions a fi de sembrar el dubte, no beneficia ningú. Quant a la ineficàcia i la ineficiència en la gestió de les empreses concretada en l'exemple del Bicing, assegura que aquest servei, si alguna cosa té, és l'èxit entre la ciutadania com a nou mitjà de transport i, com a nou sistema, ha d'anar millorant i adaptant-se. S’aprova, amb el vot en contra dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín, el dictamen en debat relatiu a l’aprovació dels comptes anuals de les societats municipals amb la distribució de resultats que s’ha transcrit. Tot seguit es dóna per aprovada amb els mateixos vots aquesta acta en la part que estrictament fa referència a l’adopció d’aquest acord, per tal d’agilitar-ne la inscripció en el Registre Mercantil. 2426 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 6. 1r) Nomenar, en l’exercici de les competències reservades al Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona en relació a les societats privades municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA, Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Barcelona Activa, SA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, Barcelona Gestió Urbanística, SA, Pro Nou Barris, SA i 22 Arroba Bcn, SA auditors de cadascuna d’elles per a l’exercici 2010 a l’UTE PricewaterhouseCoopers Auditores, SL i Gabinete Técnico de Auditoria y Consultoria, SA. 2n) Nomenar, com a soci únic de Barcelona de Serveis Municipals, SA i de Barcelona d'Infraestructures Municipals, SA, auditors per als seus respectius comptes anuals consolidats per a l’exercici 2010 a l’UTE PricewaterhouseCoopers Auditores, SL i Gabinete Técnico de Auditoria y Consultoria, SA. El Sr. Mulleras intervé per argumentar el vot contrari del Grup del PP en el sentit que consideren incomprensible que, altra vegada enguany, s'adjudiqui l'auditoria de l'Ajuntament i les seves empreses municipals als mateixos auditors que no van detectar les irregularitats del Palau de la Música. Adverteix, per tant, que no els poden demanar que li facin confiança, alhora que remarca que fa setze anys que actua com a auditora d'aquest Ajuntament. El Sr. Carnes recorda al Sr. Mulleras que aquest debat que enceta ja es va produir el novembre de l'any passat i també enguany, i li avança que també es produirà l'any vinent, entre altres coses perquè la UTE esmentada ha concorregut a un concurs per a tres anys, amb possibilitat de pròrroga d'un any més. Precisa que el referent majoritari de la UTE és l'empresa PricewaterhouseCoopers, de reconegut prestigi i solvència. I aprofita per reiterar que les altres empreses que van concursar, també ho van fer en la modalitat d'UTE, que al seu parer és un bon model per preservar, precisament, les empreses locals d'autoria. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín, i l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila. Tot seguit es dóna per aprovada amb els mateixos vots aquesta acta en la part que estrictament fa referència a l’adopció d’aquest acord, per tal d’agilitar-ne la inscripció en el Registre Mercantil. 7. Autoritzar el Patronat Municipal de l'Habitatge a concertar un préstec hipotecari, per un import màxim global de 3.600.000,00 euros, destinat a finançar les obres d’un total de 31 habitatges al carrer Tapioles-Poeta Cabanyes, núms. 79- 88, en les condicions que s'adjunten a l'annex, en substitució del que es va aprovar amb la mateixa finalitat pel Plenari del Consell Municipal de 29 de maig de 2009. S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. 8. Constituir un dret real de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya respecte de la finca municipal situada al carrer de Consell de Cent, núm. 148 (illa de Germanetes), grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’un IES; desafectar la finca del domini públic i adscriure-la al Patrimoni Municipal d’Urbanisme (Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge); sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovat definitivament el present acord; formalitzar el dret de superfície d'acord amb les condicions del document annex, que s'aprova; inscriure'l en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. Ardanuy addueix que aquest pla especial es pot qualificar de nou capítol d'un serial que ja en té molts al districte de l'Eixample, i recorda que ja fa prop d'una dècada que tenen l'illa de Germanetes a les mans, durant la qual s'han anat i traient equipaments damunt del plànol. La realitat és, però, que a l'esquerra de l'Eixample li calen uns equipaments que fa massa anys que reclamen. En aquest sentit, apunta que hi són imprescindibles l'escola bressol, l'IES, pisos assistits i NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2427 equipaments sociosanitaris. Precisament per això, el seu Grup els dóna un vot favorable, i els demana que no s'adormin i que es posin a treballar amb immediatesa, atès que governar és fer que les coses tirin endavant al més aviat possible. Acaba la seva intervenció esmentant una frase extreta del blog de l'AMPA del CEIP Diputació, del 28 d'abril de 2008, on s'explicita que el barri té experiències negatives quant a actuacions que mai no arriben, i que els calen serveis. El Sr. Mulleras comença la seva intervenció amb la consideració que la història de l'illa de Germanetes és la d'un cúmul d'errors municipals. Seguidament, es remunta a la sessió de 4 de maig de 2004 del Plenari del districte de l'Eixample, on la regidora del districte demanava als consellers del PP un vot de confiança pel que fa a l'illa de Germanetes; igualment, l'11 d'octubre de 2006, després de molts anys de retard, s'aprovà per unanimitat el pla especial urbanístic i, tres anys i mig després, encara estan en el mateix punt. Addueix que el retard en els equipaments té com a únic responsable la gestió negligent del govern municipal; i aquest darrer retard de gairebé quatre anys es deu concretament a la mala gestió d’un dret de mina d'aigua i del govern en referència a l'IES que s'ha d'ubicar en aquell indret. Recorda, en aquest sentit, que des que es va aprovar el pla urbanístic de la zona, els habitatges privats projectats es van acabar el gener de 2009, mentre que la construcció dels equipaments públics encara s'ha d'iniciar; i a tot això, ara s’hi afegeix una modificació que gairebé disminueix a la meitat la superfície de l'IES projectat. Conclou, en conseqüència, que l'Eixample necessita els equipaments projectats amb immediatesa i, per aquest motiu, el seu Grup votarà favorablement aquesta proposta; per responsabilitat política i perquè els endarreriments s'han d'acabar. El Sr. Florensa expressa el vot favorable del Grup d'ERC a la cessió a la Generalitat de la finca de l'illa de Germanetes, mentre que confia que en l'aprovació del pla especial ja podran discutir sobre els usos que s'hi donaran. Destaca que ha estat un procés llarg, però així que l'Ajuntament ha adquirit el sòl ha formalitzat la cessió a la Generalitat perquè s'hi puguin construir equipaments necessaris per a la zona. Quant a l'Escola de les Arts, es referma en el convenciment que els projectes s'han de consensuar i, a posteriori, es planifiquen, deixant de banda la pràctica dels fets consumats. La Sra. Escarp, com a regidora del districte de l'Eixample, puntualitza que, amb aquest acord, es constitueix un dret real de superfície a favor de la Generalitat per construir un IES. Indica que aquesta actuació forma part del projecte global dels equipaments de proximitat a l'illa de Germanetes, i avança la probabilitat que, en la propera sessió de Plenari del districte, es conegui la determinació d'usos i volumetries a través de la complementació del Pla especial de desembre de 2006. Seguidament, recorda que l'illa de Germanetes era propietat del Clínic, i a través d'una voluntat política clara es va treballar perquè l'equipament sanitari pogués créixer en el solar del carrer Provença que, per proximitat, tenia molta més lògica pel que fa a la unitat hospitalària i, amb aquesta operació, es guanyava la totalitat de l'illa de Germanetes per a equipaments de proximitat. D'una banda, l'IES per al qual se cedeix el dret de superfície a la Generalitat i, d'altra banda, habitatges per a gent gran i gent jove, un casal d'avis i una escola bressol, augmentant alhora el jardí de l'interior d'illa i deixant en un dels xamfrans un espai per a usos culturals. Per tot plegat, entén que s'hauria de reconèixer la voluntat política de dotar d'equipaments de proximitat l'àmbit de l'esquerra de l'Eixample i, sobretot, fer-ho al mateix temps que es possibilita el creixement del Clínic. El Sr. Ardanuy es referma en el vot favorable atesa la importància dels equipaments que s'han d'ubicar a l'illa, que veïns i veïnes de l'Eixample han demanant durant anys. Cal, però, ser més àgils a l'hora de gestionar els equipaments en el futur i en el present. En aquest sentit, assenyala que les equivocacions sempre són les mateixes i es produeixen en els mateixos districtes. El Sr. Mulleras remarca que, en quatre anys, no han posat ni una pedra, i ara s'aprova un pla que redueix a la meitat l'IES projectat, alhora que pregunta amb qui ho han consultat. 2428 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 La Sra. Escarp insisteix que avui no s'aprova el Pla especial, sinó que es procedeix a la cessió del solar on ha d'anar l'IES a la Generalitat de Catalunya en compliment del pla especial anterior, mentre que més endavant se n'aprovarà un altre per acabar de concretar els usos, tant de l'escola bressol, com de l'edifici del xamfrà del carrer Villarroel que abans ha esmentat. Rebat l'apreciació del Sr. Ardanuy que sempre s'entrebanquen en els mateixos districtes, i posa en relleu que no tots els districtes tenen un equipament de l'envergadura del Clínic, amb obres d'ampliació en curs, i amb un canvi d'òrgans de govern que requereix més temps pels canvis en determinats tràmits. Afegeix que, quan hi ha processos registrals, tenen per costum fer el que legalment pertoca. S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. 9. Cedir gratuïtament a favor de la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió S.A. (Regesa) la finca de propietat municipal situada al passeig de Torras i Bages, núm. 139 (parcel·la núm. 5 de l’illa delimitada pels carrers de Gran de Sant Andreu, del Palomar, passeig de Santa Coloma i passeig de Torres i Bages), grafiada en el plànol annex, d’acord amb allò que disposen els articles 49 i 50 del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals de 17 d'octubre de 1988, per a la construcció i gestió d’habitatges protegits en règim general i, per tant, deixar sense efecte el dret real de superfície constituït a favor de la dita societat respecte d’aquesta finca aprovat per la Comissió d’Hisenda i Pressupostos en sessió de 17 de juliol de 2008 i formalitzada mitjançant escriptura pública atorgada davant el Notari de Barcelona, Sr. Miguel Alvarez i Angel l'11 de novembre de 2008, núm. de protocol 2.823; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovada la cessió; formalitzar l’extinció del dret de superfície i la cessió de propietat de la finca en escriptura pública, d’acord amb les condicions annexes que s’aproven, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament al·ludit; inscriure l’extinció del dret de superfície i la cessió de la finca en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 10. Cedir gratuïtament a favor de la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió S.A. (Regesa) la finca de propietat municipal situada al passeig de Torras i Bages, núms. 135-137 (parcel·la núm. 3 de l’illa delimitada pels carrers Gran de Sant Andreu, del Palomar, el passeig de Santa Coloma i el passeig de Torres i Bages), grafiada en el plànol annex, d’acord amb allò que disposen els articles 49 i 50 del Reglament del patrimoni dels ens locals, de 17 d'octubre de 1988, per a la construcció i gestió d’habitatges protegits en règim general i, per tant, deixar sense efecte el dret real de superfície constituït a favor de la dita societat respecte d’aquesta finca aprovat per la Comissió d’Hisenda i Pressupostos el 17 de juliol de 2008 i formalitzat mitjançant escriptura pública atorgada davant el Notari de Barcelona, Sr. Miguel Alvarez i Angel l'11 de novembre de 2008, núm. de protocol 2.824; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovada la cessió; formalitzar l’extinció del dret de superfície i la cessió de propietat de la finca en escriptura pública, d’acord amb les condicions annexes que s’aproven, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament al·ludit; inscriure l’extinció del dret de superfície i la cessió de la finca en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Primer Tinent d'Alcalde anuncia que els punts 9 i 10 de l'ordre del dia es tractaran conjuntament. El Sr. Vives pregunta per quin motiu aquests dos punts no es van portar a la Comissió d'Hisenda i Pressupostos; i el Sr. Martí li respon que això ho ha de NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2429 preguntar al portaveu del seu Grup, present a la Junta de Portaveus, i afegeix que aquest Plenari no és el lloc per respondre-li. El Sr. Mulleras assenyala que estan davant d’un altre cas d'endarreriment d’equipaments municipals, atès que la compra de les casernes de Sant Andreu per part del Consorci de la Zona Franca es va fer efectiva el febrer de 2004 i, a dia d'avui, encara no s'han posat els equipaments i els habitatges a disposició dels veïns. És a dir, sis anys després, els veïns encara no hi tenen accés. Posa de manifest que, com no pot ser d'altra manera, estan a favor que els veïns de Sant Andreu puguin tenir aquests equipaments i aquests habitatges al més aviat possible. Puntualitza, tot seguit, que l'abstenció del seu Grup està motivada, d'una banda, perquè no consideren que la cessió de drets de superfície sigui la millor opció i creuen que és millor el lloguer dels habitatges amb opció de compra o, directament, la compra. En aquest sentit, indica que els ciutadans tampoc no creuen en aquest instrument que els posen a disposició; només el 9,9% de la ciutadania creu en la cessió de drets de superfície, el 28% es decanta pel lloguer amb opció de compra, el 27% pel lloguer, i el 20% per la compra, opcions que el seu Grup vol posar damunt la taula. D'altra banda, es pregunta per què altra vegada s'ha de cedir l'obra a Regesa perquè, després, la retorni a l'Ajuntament; i aprofita per advertir al govern municipal que, algun dia, haurà d'explicar per quin motiu l'Ajuntament es veu obligat a donar contingut a la societat Regesa, la qual, sense l'activitat que li proporciona aquesta administració, molt probablement no existiria. El Sr. García-Bragado respon que el dret de superfície ha estat un assumpte molt debatut a la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, amb l'obtenció d'un gran consens; és una fórmula de tinença que forma part del Pla de l'Habitatge de Barcelona i és la manera de conservar la titularitat del sòl, i té avantatges tant per a l'adquirent del dret de l'habitatge com per a l'administració. Afegeix que ja tindran temps de debatre més a bastament aquest aspecte en la Comissió de l'Habitatge o en el debat del Pla de l'Habitatge quan pertoqui. Quant al motiu per què s'encarrega l'obra a Regesa, assenyala que es tracta d’una operadora que, mitjançant un conveni amb aquest Ajuntament, es converteix en una empresa directa de serveis que, juntament amb el Patronat de l'Habitatge i altres operadors com poden ser les cooperatives tiren endavant molts habitatges a Barcelona. El Sr. Vives lamenta que el Sr. Martí digui coses que no són certes, atès que a la Junta de Portaveus no es va donar cap explicació del motiu pel qual no es van portar aquest acords a la Comissió d'Hisenda i Pressupostos, i la prova és que aquests acords s'aproven per procediment d'urgència perquè els cal fer amb immediatesa una operació que els tregui de l'empantanament en què estaven les casernes de Sant Andreu. Destaca que el final previst per a l'operació és el 2010, però actualment només es parla de dos equipaments dels dotze previstos, i dels 2.019 habitatges projectats, no se n'ha fet cap ni un. Entén, per tant, que en vista d'aquest panorama passen la pilota a Regesa cedint-li la propietat a fi que sigui qui s'hipotequi, atès que aquest Ajuntament no ho pot fer ni en sap, i perquè estan parlant d'un model difunt de fer ciutat, i per això ho porten cuita-corrents a aquest Plenari per veure si, així, se'n surten. Conclou, doncs, que s'amaguen acords que són essencials per a la ciutat portant-los a aquest Plenari de qualsevol manera. El Sr. Martí puntualitza que l'oposició té majoria a la Junta de govern i, en cas que ho hagués volgut, aquests punts no haurien estat presentats en el Plenari; reitera que el portaveu de CiU no va fer cap pregunta sobre aquesta qüestió, per la qual cosa, si no obté respostes, és per què no s'han fet les preguntes pertinents. El Sr. Mulleras addueix que el govern municipal és plenament conscient que aposta per una opció, la cessió del dret de superfície, que no té en compte el ciutadà. Altrament, les opcions de lloguer amb opció de compra o de compra que defensa el seu Grup, són les que vol el 65% dels sol·licitants d'habitatge protegit. D'altra banda, insisteix que Regesa no és necessària atès que l'Ajuntament disposa de societats com Bimsa, Bagursa o el Patronat Municipal de l'Habitatge que poden dur a terme les obres, i reitera que l'únic motiu que se li encarreguin és per donar contingut a Regesa. 2430 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 El Sr. Mestre es referma en les paraules del Sr. Martí en el sentit que el Sr. Vives no pot dir què va passar a la Junta de Portaveus perquè no hi era present, tot i que entén que el seu portaveu li hauria d'haver explicat què hi va passar. Puntualitza, en relació aquests dos expedients, que es va convenir retirar-los de l'ordre del dia de la Comissió d'Hisenda i Pressupostos perquè no estaven complets; i la Junta de Portaveus, amb l'acord del portaveu de CiU, va decidir dictaminar sobre els dos expedients per portar-los a aquest Plenari. Afegeix que els dos expedients no es porten de qualsevol manera a aquest Plenari, sinó havent-los pogut examinar. Conclou, per tant, que a la Junta de Portaveus no va passar el que afirma el Sr. Vives, i els expedients es porten a aquest Plenari segons allò que està regulat al ROM i, en aquest cas concret, amb l'acord del portaveu de CiU. El Sr. García-Bragado remarca que la política d'habitatge que fa aquest Ajuntament i les modalitats a través de les quals la duu a terme ha estat debatuda, aprovada i acordada amb el Consell Social de l'Habitatge, i referendada successives vegades per aquest Consell Plenari. Afegeix que aquesta política resol problemes tan importants com no haver de desprendre's de la titularitat municipal del sòl, escàs a Barcelona, que sembla que és el que pretén el Sr. Vives. Rebat que sigui una operació feta d’esquena als ciutadans que, a més, seria impossible en el cas del projecte de casernes de Sant Andreu perquè hi ha una comissió de seguiment formada per veïns i veïnes. Quant a les referències sobre Regesa que aquí s'han fet, insisteix que és una empresa del Consell Comarcal del Barcelonès, sotmesa a tots els controls dels partits polítics de la seva administració de referència que és l'esmentat Consell, del qual formen part CiU, ICV-EUiA, ERC i el Partit Socialista, llevat del PP que, tanmateix, pot controlar Regesa des del Consell Comarcal. Lamenta la posició del Grup de CiU sobre aquesta qüestió, i afegeix que el govern de la ciutat ha fet i fa política d'habitatge social; i cada vegada que surt aquest assumpte, apareix la política d'habitatge de CiU qui pregona allò que faria a la ciutat en cas que estigués a la seva mà; altrament, però, ha quedat ben clar allò que no van fer quan podien. El Sr. Trias intervé per demanar que consti en acta la seva protesta per la manera com s'ha portat aquest punt de l'ordre del dia. S’aproven els dos dictàmens en debat amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. 11. Cedir a la Generalitat de Catalunya l’ús del local de la planta segona situat al carrer de Balboa, núm. 11, per a destinar-lo a Centre de Formació d’Adults Barceloneta, d’acord amb les condicions del document annex, que s’aprova; desafectar l’esmentat local del domini públic municipal; adscriure’l al Patrimoni Municipal d’Urbanisme (Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge); sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir-lo per desafectat; i formalitzar la cessió en document administratiu. 12. Cedir a la Generalitat de Catalunya l’ús del local entitat número quatre (planta segona) situat al carrer dels Segadors, núm. 2, per a destinar-lo a Centre de Formació d’Adults Pegaso, d’acord amb les condicions del document annex, que s’aprova; desafectar l’esmentat local del domini públic municipal; adscriure’l al Patrimoni Municipal d’Urbanisme (Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge); sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions tenir-lo per desafectat; i formalitzar la cessió en document administratiu 13. Cedir a la Generalitat de Catalunya l’ús de la finca situada al carrer de Via Favència, núm. 254, per a destinar-la al Centre de Formació d’Adults Freire, d’acord amb les condicions del document annex, que s’aprova; desafectar l’esmentada finca del domini públic municipal; adscriure-la al Patrimoni Municipal d’Urbanisme (Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge); sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s'hi formulen reclamacions NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2431 o al·legacions tenir-lo per desafectat; i formalitzar la cessió en document administratiu. S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens precedents. COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE Districte de Sarrià-Sant Gervasi - Districte de Gràcia - Districte d'Horta-Guinardó 14. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit dels Tres Turons, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública, de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord; mantenir la suspensió de la tramitació dels instruments de planejament i dels projectes de gestió urbanística i d’urbanització complementaris i de l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, en l’àmbit de la Modificació de Pla General, delimitat i grafiat en el plànol que figura a l’expedient, acordada per la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge en sessió de 22/1/09 i publicada en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 4/2/09, tot precisant que aquesta suspensió, porta implícita la suspensió de qualsevol acte municipal que possibiliti un canvi en l’estructura parcel·lària dins l’àmbit de suspensió; suspendre, a més, la tramitació dels instruments de planejament i dels projectes de gestió urbanística i d’urbanització i l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys (amb la mateixa precisió de la suspensió que es manté), d’edificació, de reforma o rehabilitació, i d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos, en els àmbits de la Modificació de Pla General delimitats i grafiats en el plànol de la nova suspensió, que figura a l’expedient, elaborat de conformitat amb l’article 71.3 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme; determinar que el termini de la suspensió que s’acorda en aquest acte, finalitzarà, com a màxim, el 4 de febrer de 2011; tot això d’acord amb les determinacions de l’informe per a la suspensió emès per la Direcció Jurídica del Sector d’Urbanisme i Infraestructures, que consta a l’expedient i a efectes de motivació es dóna per reproduït i trametre l'expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. El Sr. García-Bragado indica que la modificació de PGM en l'àmbit dels Tres Turons que es presenta a consideració d'aquest Plenari permet que Barcelona consolidi una de les seves reserves de verd més importants i estratègiques. Es tracta d'una superfície de 122 hectàrees, de les quals 94 seran de parc, una superfície només comparable a Collserola o Montjuïc. Entén que aquesta magnitud ajuda a fer-se la idea de la importància del Pla que avui presenten, i també de la complexitat de la gestió urbanística d'aquest nou parc, que donarà servei als veïns de la Teixonera, el Carmel, Font d'en Fargas, el Guinardó, Can Baró, la Salut, el Coll, Vallcarca i Penitents. Precisa que el pla defineix l'estructura bàsica que ha de regir el futur parc a partir de dos elements clau: els accessos i els itineraris, parant especial atenció a la manera com el parc es relacionarà amb els barris veïns. Es preveu una ampliació dels equipaments docents existents en l'entorn del parc Güell, el Carmel, Can Baró, així com la creació de nous equipaments com ara escoles bressol en alguns d'aquests barris, nous equipaments esportius i associatius a la Creueta i Can Baró. Assenyala que la gestió municipal i el procés de participació han permès la desafectació del 62% dels habitatges edificats en un espai qualificat de zona verda ja en el Pla comarcal de 1953, una qualificació que es mantenia en el PGM del 1976. Concretament es procedeix la desafectació de 476 habitatges dels 771 existents, alhora que la qualificació de zona verda de pràcticament sis hectàrees – seixanta mil metres quadrats– de sòl públic, actualment qualificat d'equipaments i altres usos. En aquest sentit, la modificació de PGM en aquest àmbit, preveu el 2432 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 reallotjament de 295 habitatges amb la construcció de 320 habitatges destinats a aquesta finalitat. Afegeix que els veïns afectats tindran flexibilitat per decidir quan marxaran dels seus habitatges actuals cap als de reallotjament acollint-se al pla d'etapes que es preveu en l'execució del pla. Precisa que el projecte del parc dels Tres Turons ha estat objecte d'un procés participatiu ampli que ha tingut com a finalitat aprofitar la situació privilegiada, per convertir-lo, a banda d’una balconada a la ciutat, en una trama forestal potent al cor de la ciutat. En el marc del procés participatiu, destaca i agraeix la participació de diverses entitats i, també, d'ERC que ha permès arribar al consens final del pla que es presenta avui, a fi d'aconseguir un nou gran espai verd per a la ciutat on compatibilitzar l'esport de lleure i la biodiversitat. La Sra. Fandos anuncia el vot contrari del seu Grup perquè considera que aquest Pla és una demostració de la ineficàcia i la deixadesa municipal durant més de trenta anys, i la injustícia final que es concreta en més de tres-cents habitatges desallotjats. Recorda que aquest Pla es va aprovar el 1953, en època franquista, i que durant els darrers trenta anys el govern municipal ha estat incapaç de gestionar-lo. En aquestes tres dècades s'han dut a terme grans operacions urbanístiques a la ciutat, i creu que haurien pogut trobar altres emplaçaments per a les zones verdes que no haurien provocat tal nombre de desallotjaments. Observa que el Sr. García-Bragado parla com si no existís cap parc, quan ja és una realitat, malgrat que fa caure la cara de vergonya. Igualment, parlen d'una fase zero, abans inexistent, on tots aquells habitatges que estan en sòl municipal aniran fora. Remarca, doncs, que el parc existeix des de fa trenta anys, sense cap mena de manteniment, llevat d'una petita part que toca al Guinardó. Opina que l’entestament del govern municipal a no fer un parc mixt és un gran error, que ha mantingut la injustícia del pla del 1953, fet a base de traçar ratlles sense més, i el govern municipal no ha fet altra cosa que mantenir-les amb lleus modificacions. El Sr. Villagrasa adverteix que s'està perdent una gran oportunitat i remarca que hi ha dos models que es poden aplicar; d'una banda, el del govern municipal que es basa en l'expropiació a tort i a dret; i, d'altra banda, el que planteja el seu Grup i que es basa en un model de parc mixt on el verd conviu amb els habitatges existents; és a dir, un model sostenible i digne d'una ciutat cosmopolita com Barcelona, i que demostra que un gran parc pot conviure amb la ciutat i els seus habitants. Precisament per això, considera que la desafectació d'habitatges hauria d'haver estat molt més important, especialment a les cotes altes, en el cas dels 150 habitatges afectats del Turó de la Peira i Gran Vista. Precisa que no insinuen que s’hagi de mantenir el barraquisme o els habitatges amb problemes estructurals greus, però remarca que la gran majoria d'edificacions estan en bon estat i amb un manteniment més que digne per part dels seus propietaris, per la qual cosa no té sentit que s'afectin. Conclou que, transcorregut més de mig segle, la realitat ha canviat i el govern municipal ha demostrat absoluta manca de sensibilitat per adaptar-s'hi, i creu que no es poden escudar en la degradació del verd de l'entorn, atès que, actualment, en són els únics culpables. Per acabar, fa avinent l'existència d'una qüestió tècnica que pot suposar un cost social greu, i és que un pla d'etapes de 16 anys per executar expropiacions i reallotjaments és absolutament desproporcionat. El Sr. Martínez es felicita, d'entrada, per la resolució d'un assumpte que fa molts anys que planava damunt la ciutat i sobre moltes famílies dels districtes de Gràcia i d'Horta-Guinardó. Remarca que amb aquest pla s'alliberen, per començar, 476 habitatges, ubicats majoritàriament en els perímetres del parc dels Tres Turons, fet que confereix al pla un caràcter que defuig els màxims i els mínims. Indica que cal tenir molta cura en la manera com es tracta el verd urbà estratègic, atès que no es construeix la ciutat amb perspectiva de present, sinó que es fa amb una perspectiva de futur. Igualment, atès que és una realitat que el verd urbà és escàs a Barcelona, creu que seria una temeritat desprendre-se'n o intentar atomitzar-lo en el conjunt de la ciutat sense tenir clar el seu futur i el pla d'inversions. També seria forassenyat intentar abordar prioritàriament els edificis que tenen una certa NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2433 estabilitat urbanística i no intentar abordar allò que realment cal des del punt de vista social i que és el barraquisme o determinades estructures fora de normativa urbanística. Per això, el seu Grup ha introduït un conjunt de millores que passen pel principi de la prudència: preservar el verd, però també establir uns plans d'etapes i esgotar totes les línies que permet la Llei d'urbanisme a fi que es puguin mantenir habitatges i millorar-los, i decidir quan s’han de desallotjar, i establir pactes amb l'Ajuntament en l'anomenada fase zero en el sentit de si s’opta per l'expropiació o per la compra-venda. En definitiva, considera que és un pla de futur, que allibera moltes persones que estaven afectades, deixa les coses molt clares als qui es queden, garanteix un pla d'etapes acurat en el temps i, sobretot, no és un pla que generi riscos innecessaris, sinó que posa per endavant el principi de prudència, per la qual cosa és reversible en algun dels seus termes. La Sra. Blasco subratlla que amb aquesta modificació del PGM en l'àmbit dels Tres Turons s'aconsegueix trobar el punt d'equilibri entre el realisme i la racionalitat, entre continuar fent possible el parc com a verd estratègic de la ciutat i, alhora, aportar solucions per al reallotjament dels veïns i les veïnes afectats en el mateix entorn. És un pla que desafecta el 62% dels habitatges afectats fins ara – es passa de 771 afectacions a 295–; es reallotgen tots els veïns en l'entorn; s'amplia i es consolida el verd estratègic de la ciutat, continuant amb la creació d'aquest parc de 122 hectàrees, és a dir, 3,8 vegades el parc de la Ciutadella. Significa, per tant, que es tracta d'un pla realista sense perdre l'ambició; és un punt intermedi entre atendre les reivindicacions i continuar fent efectives les zones verdes estratègiques, imprescindibles a la ciutat. Assenyala que el camí fins arribar aquí no ha estat fàcil i, potser, excessivament llarg. Van començar fa més de vuit anys, durant els quals s'ha fet molta feina; des de l'aprovació inicial s'ha fet atenció personalitzada a la gent afectada, intentant encaixar els desitjos i les preferències dels veïns, modificant les fases d'execució, adaptant el planejament; conciliant, en definitiva, l'interès general i l'interès particular. Agraeix la feina dels serveis d'urbanisme, de l'Agència del Carmel i dels veïns i veïnes que, d'acord o no amb la proposta final, han fet un esforç de diàleg i un treball remarcable; i també vol tenir un reconeixement pels suports que fan possible aquesta aprovació. Als representants de CiU i del PP els diu que han intentat treure rèdit electoral d'aquest assumpte amb una gran càrrega de demagògia i sense proposar cap projecte alternatiu. Posa en relleu que per al govern és tan important un afectat com tres-cents, i el que fa és garantir tots els drets i buscar la millor solució, sempre amb un projecte darrere que justifica l'afectació i busca el màxim benefici per a la col·lectivitat amb els mínims perjudicis possibles. El Sr. García-Bragado reitera que aquest assumpte ha estat debatut a la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge en diverses ocasions, i tenia el convenciment que s'havia avançat en la línia de posar de manifest les discrepàncies sobre el model de parc: un parc mixt que preveu l'habitatge, i la seva proposta d'un gran parc que requeria el manteniment de certes afectacions. Ara, tanmateix, se sent desconcertat arran de la intervenció de la Sra. Fandos, qui s'ha referit a una llei franquista que dedueix que és el PGM; i dir que és una llei franquista la que plana damunt del projecte dels Tres Turons és un despropòsit i la clau de volta del raonament de CiU, al seu parer, absolutament demagògic. Remarca i precisa que no és una llei franquista, atès que una cosa és el moment en què es va aprovar, però la realitat és que es tracta d'un planejament urbanístic legitimat democràticament cada vegada que pateix una modificació; per tant és la norma jurídica que s'ha de complir. Entén que és essencial explicar a la gent la realitat de les coses, explicar d'una manera entenedora el conflicte entre l'interès privat i l'interès general, la manera com es delimita l'interès general, la importància de disposar d'un parc de les dimensions d'aquest a Barcelona; tractar bé les persones afectades, preveure el seu reallotjament; establir mecanismes perquè la gent gran que no vol marxar de casa seva pugui estar-s'hi mentre ho necessiti; establir sistemes de tanteig i retracte; programar les fases a fi que ningú no se senti pitjor del que correspon en 2434 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 un procés d'expropiació. Tot això és el que cal fer si es vol treballar en la transformació i la millora de la ciutat. Contràriament, CiU aposta per un model completament diferent i ho han convertit en un procés de captació de voluntats de les persones afectades, prometent-los coses que no podran complir. La Sra. Fandos insisteix que el PGM és de l'època franquista, quan les dones encara necessitaven el permís del pare o del marit per obtenir el passaport, un fet que sortosament ha canviat en l'Estat democràtic. No entén doncs, que no es puguin canviar unes normes de planejament elaborades en plena època franquista. Addueix que si el seu Grup només volgués fer demagògia i buscar vots, avui s'abstindria, perquè molta gent del barri de la Font d'en Fargas i una part important d'altres barris de Gràcia, queden desafectats després de trenta anys de patir injustícies. Insisteix que la qüestió de fons és de model de parc, i que el seu Grup sempre ha demanat un parc mixt en contraposició amb el que vol el govern municipal, que delimita amb una línia les afectacions, tirant pel dret i sense parar atenció a res més. El Sr. Villagrasa assenyala que, de gener de 2009 a maig de 2010, el nombre de desafectacions ha estat, només, de cinc. Aquesta és la gran actuació que s'atribueix el govern municipal en un any i mig. Es pregunta com és possible que ERC asseguri que s'ha actuat amb la màxima sensibilitat a fi de mantenir els veïns als seus habitatges, quan les cotes més altes del parc s'expropien pràcticament al cent per cent, deixant un nombre d'afectats que arriba als tres-cents. Opina que al govern municipal li ha faltat sensibilitat i imaginació per tractar amb els encara tres-cents veïns que han estat els hereus de la modificació del PGM dels anys cinquanta. El Sr. Martínez es referma en el convenciment que s'equivoquen en desestimar i criticar el projecte dels Tres Turons. L'ús de les eines urbanístiques que la llei permet a dia d'avui fa que la utilització del temps i de l'espai en relació als projectes urbanístics, concretament a l'àmbit dels Tres Turos, sigui còmode per a tothom, atès que en interpretar l'interès general, es pot fer de manera que els perjudicis per a les persones siguin els mínims i el benefici per a la ciutat el màxim. Remarca, doncs, que aquest pla no va pas en contra de la gent, sinó a favor de la ciutat. El Sr. García-Bragado precisa que les normes de plantejament són les que tenen i que regeixen amb l'acceptació de tots, i en base a les quals s'atorguen les llicències i s'aproven els plantejaments. Igualment, quan no s’hi està d’acord cal modificar aquestes normes, que és precisament el que fan amb la present proposta. Admet que hi ha més d'un model, i ells mateixos van fer públic el 2003 el projecte de parc que volen tirar endavant, i en base al document de 2003 han fet tot l'estudi informatiu i tota la tramitació posterior de la modificació de PGM. Observa que insistir en la bondat del model de parc mixt, en aquest cas, no treu cap a res perquè no hi ha cap projecte al darrere, sinó que l'única cosa que promet és desafectació, i això és una equivocació. El Sr. Alcalde assenyala que aquesta aprovació marca una fita històrica, després d'anys de debat; una decisió a favor de la ciutat que els propers anys aportarà una transformació respectuosa, amb les persones afectades, però també fent prevaldre l'interès general. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. Districte de l'Eixample 15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la regulació de la NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2435 parcel·la situada al carrer de Provença, núms. 210-212, promogut per Padres Paúles Barcelona Curia Provincial. Districte de Gràcia 16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana de concreció de l’ordenació de la finca situada a l’avinguda de Pompeu Fabra, núms. 23-27 (Col·legi SEK) i entorn, d’iniciativa municipal. Districte d'Horta-Guinardó 17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana al sector de la plaça de la Ciutadella, d’iniciativa municipal. Districte de Sant Martí 18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la regulació de l’equipament situat al carrer de Josep Pla, núms. 49-57, per ubicar una escola bressol municipal, promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona. 19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament situat al carrer d’Andrade, núms. 242-250, per ubicar una pista esportiva coberta, d’iniciativa municipal. S’aproven, per unanimitat, els cinc dictàmens precedents. c) Proposicions PART D’IMPULS I CONTROL a) Proposicions / declaracions de grup Del Grup Municipal de Convergència i Unió Única. El Consell Plenari acorda: 1) Instar a l'ATM a garantir la gratuïtat del títol de transport integrat per a infants, T-12. 2) Eliminar l'exigència dels 35 euros que actualment cal abonar en virtut d'allò que s'anomena costos d'emissió i gestió. El Sr. Trias presenta la proposició del seu Grup assenyalant, d'entrada, que es vincula amb una reivindicació que comença a ser històrica. Recorda que, des de fa temps, CiU aposta per la implantació d'un títol de transport públic gratuït per als menors de 12 anys, pel seu vessant educatiu, de contribució a la sostenibilitat i per ajudar en un moment de crisi econòmica. En aquest sentit, es remet a l'aprovació per unanimitat en aquest Plenari, el desembre de 2007, de la gratuïtat d'aquest tipus de títol de transport, a instàncies de CiU. Igualment, el Consell d'Administració de l’ATM, l'1 de desembre de 2008 va aprovar la creació de la T- 12, tot i que al·legant que hi havia uns costos d'emissió i de gestió de 35 euros; un engany, en la seva opinió, que van denunciar des del primer dia. Sortosament, el Síndic de Greuges de Catalunya va anunciar, el 25 d'agost de 2009, que demanaria un informe econòmic a fi d'aclarir si era real aquest cost de 35 euros i, finalment, ha arribat a la conclusió que no és així perquè resulta molt confús aclarir els esmentats costos d'emissió i de gestió d'aquest títol de transport. Per aquest motiu, el Síndic ha fet pública una resolució en què demana la gratuïtat d'aquesta targeta de transport. 2436 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Basant-se precisament en això, el seu Grup presenta novament una proposició clara en el sentit d'instar l'ATM a garantir la gratuïtat de la T-12 i a eliminar l'exigència del pagament de 35 euros. Remarca que considera vergonyós el manteniment d'aquesta situació, tot i que entén que es pot discutir el moment en què s'ha d'establir la gratuïtat total, que, de tota manera, no es pot allargar fins més allà del 2010. El Sr. Villagrasa anuncia el vot favorable del seu Grup atès que la present proposició està en la línia de les que el PP ha anat presentant reiteradament en les comissions de Seguretat i Mobilitat i a l'EMT. Posa de manifest que, amb el títol de transport T-12, s'han creat unes expectatives que no han complert, per la qual cosa molts ciutadans se senten enganyats. Remarca que quan s'anuncia gratuïtat, en aquest cas d'un títol de transport, significa que no té cap cost, i 35 euros no és pas sinònim de cost zero. Apunta, però, que aquesta mena de solucions s'adiuen amb la política d'aquest Ajuntament que, en època de crisi, opta per apujar impostos i no abaixar els preus públics. Malgrat això, els demana que, per una sola vegada, deixin de banda la seva ideologia i apliquin literalment el concepte gratuïtat. Els recorda que l'objectiu de la T-12 és, d'una banda, ajudar les famílies a suportar el cost del transport públic dels més petits del nucli familiar; d'altra banda, posar en relleu el contingut pedagògic d'aquest títol de transport en el sentit que contribueix, des de ben petits, a crear uns hàbits cívics; i, en aquest sentit, posa en relleu que els actuals usuaris de la T-12 seran en el futur els adults que empraran habitualment el transport públic; igualment, contribueix a ensenyar un ús responsable del transport públic en veure's obligats a validar el títol de transport. Per tot el que acaba d'expressar, considera que l'excusa per cobrar els 35 euros per cobrir l'assegurança i la gestió del títol no és justificació perquè el cost per a les famílies no sigui zero. En aquest sentit, també es remet als dubtes expressats pel Síndic de Greuges quant al cost de la T-12; alhora que recorda a CiU, que governa a l'Àrea Metropolitana amb el PSC, ERC i ICV-EUiA, que haurien pogut introduir aquest debat i les al·legacions pertinents en el debat pressupostari i que, llavors, no ho van fer. Sospita, per tant, que la seva influència en el govern de l'Àrea Metropolitana és pràcticament nul·la, i aprofita per preguntar-los quin interès tenen a mantenir la sociovergència metropolitana. El Sr. Portabella avança que el seu Grup s'abstindrà en la votació en coherència amb el posicionament que també van expressar a l'EMT en votar aquesta mateixa proposició. Apunta que els motius d'aquesta abstenció responen, d'una banda, a què consideren que la T-12 és un títol, existent en moltes ciutats europees, que permet als més petits agafar el transport públic gratuïtament, de manera que contribueix a crear l'hàbit d'utilitzar-lo. D'altra banda, remarca que l'emissió d'aquest títol certament genera uns costos atès que en la darrera reunió de l'EMT es va aprovar, amb el suport de tots els Grups excepte el del PP, la transferència de 184.240 euros a Cetramsa en concepte de tasques relatives a la gestió de l'emissió de la T-12. Afegeix, però, que cal solucionar aquesta situació tan aviat com sigui possible, és a dir, quan s'acabi la vigència de l'emissió actual. Per tant, conclou que, d’una banda, la T-12 equipara Barcelona amb determinades ciutats europees; i, d’altra banda, que no es pot anar sobrecarregant el sistema de finançament del transport públic perquè acabarà fent fallida. Assenyala, també, que hi ha uns costos en la gestió de l'emissió de la targeta; i, finalment, reitera que cal acabar amb la situació al més aviat possible. El Sr. Mestre recorda que el seu Grup ha manifestat en diverses ocasions el suport a la posada en marxa d'un títol de transport com la T-12, que ha d'ajudar a l'increment de la mobilitat sostenible en l'àrea metropolitana promovent el transport públic entre els menors, alhora que significa una reducció radical del cost que el transport suposa per a les famílies. Entén, per tant, que amb la creació de la T-12 se satisfan aquests dos objectius generals i que, sobretot, marca un abans i un després. En aquest sentit, fa notar al Sr. Trias que els sorprèn molt que el Grup de CiU s'agafi al concepte de gratuïtat i hi contraposi els 35 euros de despeses d'emissió, però que, d'altra banda, en les seves intervencions no aporti cap mena d'anàlisi i NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2437 d'opinió en relació al que significa, avui dia, la posada en marxa d'aquest títol de transport. En aquesta línia, puntualitza que l'anàlisi es pot abordar des de moltes perspectives; d'una banda, les dades objectives que suposen les 45.000 sol·licituds, o els prop de cinc milions de viatges que ja s'han fet amb aquest títol de transport. D'altra banda, hi ha dades, al seu parer fonamentals, que incideixen en l'estalvi real que la T-12 significa per a les famílies, és a dir, posen de manifest el seu paper en l'àmbit de la tarifació social del transport metropolità que, des de fa temps, duu a terme EMT. Precisa, en base a això, que un infant entre 4 i 12 anys que faci un ús relativament freqüent de la T-12 reporta un estalvi d'un 95% a l'economia familiar i, si l'ús és molt freqüent, s'acosta a un estalvi del cent per cent. Així doncs, estan convençuts que la T-12 ha obert una línia interessant, que no és l'única ni la darrera en aquest sentit, que ha d'afavorir l'ús del transport públic entre els menors sense que això incrementi el cost per a les famílies. Per tant, el seu Grup no pot abonar les posicions expressades pels Grups favorables a la present proposició perquè, entre altres motius, valoren els avanços que suposa una iniciativa com la T-12 que marca, com ja ha dit anteriorment, un abans i un després. Entén, en conseqüència, que aquesta mena de proposicions estan mogudes per altres interessos que ultrapassen els que estrictament es manifesten en els seus enunciats i, per això, hi voten en contra. La Sra. Escarp expressa el vot contrari del Grup Socialista a la proposició. Assenyala que el desembre de 2007 es van marcar dos objectius fonamentals: el foment de l'ús del transport públic entre els nens i nenes i, també, establir la tarifació social en aquest àmbit per ajudar les famílies. Transcorreguts més de dos anys, entén que es poden felicitar pels objectius aconseguits. Remaca que la targeta ha estat molt ben acollida per part de la ciutadania, de manera que fins al març de 2010 s'han emès 45.167 targetes, 28.456 de les quals a Barcelona, i durant aquest mateix període s'han fet cinc milions de validacions – 22.500 diàries–. Creu, doncs, que aquestes dades avalen l'ús i l'acceptació de la T- 12, així com també l’avala el fet de l'escassíssim nombre de persones –25– que han emès alguna queixa pel cost de l'emissió a través del 010 o qualsevol altre sistema d'informació municipal. Destaca que el segon gran objectiu en implantar la T-12 era l'ajuda a les famílies; en aquest sentit, abans una família havia de pagar de mitjana pels desplaçaments dels infants entre 4 i 12 anys 415 euros anuals; actualment, només 35 euros, fet que suposa un estalvi de 380 euros anuals, de manera que els usuaris poden viatjar per tota la xarxa integrada metropolitana per menys de dos euros mensuals durant setze mesos. Posa en relleu, però, que el més destacable és que, des de la seva implantació, les administracions han subvencionat aquest nou títol amb 2.400.000 euros. Afegeix, en aquesta línia, que el 26% dels usuaris d'autobusos de Barcelona està cobert amb tarifació social. Creu, en conseqüència, que no es poden fer determinades propostes sense incórrer en contradiccions pel fet que no s'analitzen a fons els sistemes de finançament, i afirmar que els 35 euros de despesa d'emissió són un engany és ben gratuït, atès que aquest import són les despeses de gestió i tramesa de la targeta, tal i com s'ha explicat al Síndic de Greuges. El Sr. Trias observa que, a més de no donar cap mena de raó als arguments de l'oposició, ara intenten contradir la resolució del Síndic de Greuges que, clarament, precisa que no hi ha una demostració fefaent del cost, i els recomana que, d'una vegada, facin un títol gratuït. Remaca que l'interès per la creació d'un títol de transport com la T-12 va ser àmpliament expressat pel seu Grup, però s'ha posat en funcionament d'una manera que no és la que voldrien, i així ho van expressar amb motiu de la seva aprovació, i els va anunciar que no pararien fins aconseguir-ne la gratuïtat. Està d'acord que el transport públic no és gratuït, i no es pot dir el contrari a la gent atès que es paga entre tots, però és evident que el govern municipal fa referència a uns costos que no són reals. No es pot assegurar que l'estalvi per a les famílies per l'ús de la T-12 arriba a una mitjana del 95%, sense dir que el cost del 2438 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 transport públic per a la resta de membres de la família augmenta. Altrament, reconeix el component social de la T-12, atès que afavoreix la sostenibilitat, l'economia de les famílies i és una mesura educativa. Assenyala que aquestes teories no les avala únicament el seu Grup, sinó que les argumenta el Síndic de Greuges; alhora que, atès que aquesta proposició s’aprovarà, exigeix que la gratuïtat s'apliqui a partir d'una data convinguda i consensuada. Igualment, quant al sentit social que esgrimeixen constantment, només posa com a exemple que la pèrdua de la T-12 significa haver de tornar a pagar per l'emissió d'una altra. Els demana, per tant, que recapacitin sobre el cost de gestió d'aquest títol atès que és difícilment creïble, i reitera la petició d'implantació d'un sistema gratuït per a la T-12. El Sr. Villagrasa insisteix en què 35 euros no són sinònim de gratuïtat; i exigeix que es compleixi l'acord de creació d'aquesta targeta com a gratuïta. Els recorda que havien fet la previsió de 440.000 usuaris de la T-12 en l'àrea metropolitana que, finalment, només en són 44.500, és a dir un 10% de la previsió inicial. En base a això, la gratuïtat d'aquest títol significaria per a l'administració la despesa d'1.400.000 euros; i aprofita per recordar-los que la consulta per la transformació de la Diagonal costarà tres milions, de manera que pregunta al Sr. Alcalde quines són les prioritats d'aquest govern. El Sr. Mestre indica que no vot teoritzar sinó parlar de fets. Recorda que des del setembre de 1999 fins al desembre de 2003 a l'ATM hi va haver dos presidents, el Sr. Pere Macias i el Sr. Felip Puig i, durant aquest període, mai no es va prendre cap decisió per subvencionar un títol de transport per als menors entre 4 i 12 anys. Per tant, se'ls fa força difícil d'entendre la insistència de CiU sobre la gratuïtat absoluta; la seva perseverança en dir que s'enganya la ciutadania amb el cobrament de 35 euros per la T-12, i dir que ells ja fa molt de temps que havien apostat per aquest títol de transport. En aquest sentit, els pregunta, atès que la T-12 era bona el 2007, si no els en semblava el 2003 quan estava a les seves mans prendre la decisió; i afegeix que no troben cap altra raó per presentar aquesta proposició que l'oportunisme. Al Sr. Villagrasa li remarca que a Madrid no existeix la T-12, ni la tarifa integrada, i la T-10 és més cara que a Barcelona; i tot i que és conscient que ambdues ciutats no són comparables, sí que ho és el PP, que és el mateix arreu de l'Estat. Per acabar, i atès que el concepte tarifació social ha sortit amb freqüència en aquest debat, assenyala que a l'àrea metropolitana els desplaçaments amb títols socials signifiquen el 19% del total, mentre que a l'àrea metropolitana de Madrid representen l'1,15% del total de desplaçaments. Conclou, per tant, que no es pot al·legar sensibilitat social quan ha estat a les seves mans actuar i no ho han fet. La Sra. Escarp subscriu enterament les paraules del Sr. Mestre, i pregunta al Sr. Trias, que s'atribueix la iniciativa de la T-12, per què la desvirtua a la mínima que pot. Inquireix per quin motiu treu valor al fet que està molt ben valorada i és molt utilitzada, alhora que molt poca gent s'ha queixat per la despesa de 35 euros, i insisteix que mai no han enganyat ningú, atès que des del primer moment van explicar que hi havia uns costos d'emissió i de gestió. Quant a l'apropiació que es fan de l'autoria de la T-12, i com molt bé ha expressat el Sr. Mestre, els recorda que van tenir molts anys per posar-la en marxa i no ho van fer, i han estat l'EMT, la Generalitat i l'Ajuntament qui l'han tirada endavant per a tota l'àrea metropolitana. El Sr. Trias lamenta que, d'aquest debat, no n'hagi sortit una solució; com tampoc cap argument convincent pel que fa la despesa de 35 euros que implica la T-12 que, teòricament, és gratuïta. Sortosament, una persona com el Síndic de Greuges, gens sospitós de pertànyer a cap formació política, coincideix a dir-los clarament que facin el favor de fer la targeta gratuïta. El Sr. Alcalde anuncia que la proposició del Grup de CiU queda aprovada, alhora que remarca que allò essencial són els beneficis que des de la seva implantació ha suposat la T-12. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2439 S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb dinou vots favorables –emesos pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també pels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín–, quatre abstencions –emeses pels Srs. Portabella, Florensa i Martínez i la Sra. Capella–, i disset vots en contra de la resta de membres del Consistori assistents a la sessió. b) Proposicions amb contingut de declaració institucional Del Grup Municipal del Partit Popular Pp 1. El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Expressar el suport de l'Ajuntament de Barcelona a les esmenes presentades pels diferents Grups Parlamentaris i que seran incorporades en la reforma del Codi Penal i que són, entre d'altres: a) la rebaixa en el nombre de faltes comeses per tal que tinguin la consideració de delicte, passant de la comissió de 4 a 3 faltes, en el supòsit de furt. b) l'establiment en el termini d'un any d'un sistema electrònic de registre per les faltes. c) la consideració de delicte d'aquells grups de tres o més persones que es posen d'acord per cometre petits furts de forma reiterada. 2. Tanmateix, manifestar el recolzament a la proposta de castigar amb una pena d'un a tres anys de presó el delicte de furt quan es comet en unió d'un menor. 3. També cal incorporar, mitjançant l'aprovació de les esmenes corresponents en les Corts Generals, una nova regulació que endureixi de forma efectiva les penes i que es concreta entre d'altres: a) Modificar l'agreujant de la reincidència en el sentit de suprimir l'exigència de que els delictes comesos siguin de la mateixa naturalesa. b) Contemplar la figura de la reiteració com agreujant que s'aplicaria per haver estat condemnat per la comissió amb anterioritat d'un altre delicte comprés en diferent títol del Codi Penal. c) Que s'imposi una pena de 2 a 5 anys de presó en els supòsits de delictes de robatori quan aquest es comet en edificis o locals oberts al públic o en qualsevol de les seves dependències fora de l'horari comercial o utilitzant mitjans en la seva comissió que causin greus danys o destrosses en les propietats afectades. d) Que s'apliqui la pena superior en grau quan concorri la circumstància de reincidència i la persona condemnada hagués ja estat condemnada per sentencia ferma per dos delictes dolosos comprés en el mateix títol d'aquests Codi en els quatre anys anteriors. e) Incorporar la figura que permeti aplicar la pena superior en grau quan concorri la circumstància de reiteració i la persona condemnada hagués ja esta condemnada per sentència ferma per tres delictes dolosos en els quatre anys anteriors. 4. Mostrar la necessitat i el suport d'introduir una nova regulació que permeti una resposta més contundent contra robatoris en els habitatges, especialment quan es realitzen estan els seus propietaris; les estrebades de bosses provocant lesions; les actuacions de bandes organitzades. 5. Donar trasllat d'aquests acords al President del Govern de l'Estat, al Ministre de Justícia i als Portaveus dels Grups Parlamentaris i de la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats i del Senat. El Sr. Fernández Díaz presenta la proposició i assenyala que la reforma del Codi Penal dóna l'oportunitat d'acarar amb més eficàcia i contundència la lluita contra la delinqüència, i remarca que el seu Grup sempre ha defensat aquesta lluita des de la triple dimensió que abasta més policia, noves lleis i millor justícia, sense oblidar els mecanismes necessaris d'inclusió social. Puntualitza que aquest criteri té un doble objectiu; d'una banda, garantir la llibertat dels ciutadans, que paguen els seus impostos i compleixen les normes; i, d'altra banda, posar fi a la impunitat dels delinqüents que, en moltes ocasions, ni tan sols són detinguts perquè hi ha una escassa presència policial; o bé, per la indignant situació que aboca a què els 2440 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 delinqüents que són detinguts entren per una porta al jutjat o la comissaria i en surten abans, fins i tot, que la policia acabi les seves diligències. Posa de manifest la sensibilitat dels barcelonins enfront del fenomen de la delinqüència que s'ha acarnissat amb la ciutat; tanmateix, existeix l'oportunitat per lluitar-hi amb eficàcia i, aprofitant el debat establert per la reforma del Codi Penal, el seu Grup presenta aquesta proposició, que inclou diversos apartats, que llegeix. En relació al primer punt, referit a les esmenes presentades pels Grups Parlamentaris i que seran incorporades a la reforma del Codi Penal, considera que no són suficients i que la reforma es queda curta atès que no ofereix totes les oportunitats per lluitar amb eficàcia i intensitat contra els delictes i els delinqüents. Per aquest motiu, demana el suport d'aquest Ajuntament per anar més enllà, i indica que els aspectes en què cal aprofundir inclouen els casos en què el furt es comet amb l'acompanyament d'un menor, cas en què s'han de duplicar les penes imposades; igualment, consideren que s'ha de modificar l'agreujant de la residència, que s'aplica en els casos de reincidència per furt i que demana que s'ampliï també als casos de robatori. Precisa, també, que cal avançar en el concepte de la reiteració com a agreujant; alhora que cal parlar de l'enduriment de les penes per robatori, no només per faltes de furt. Per tot plegat, la seva pretensió en presentar aquesta proposta és subratllar que cal lluitar contra les faltes, però també contra els delictes; cal actuar contra els furts, però també contra els robatoris; s'ha de posar de manifest la impunitat dels carteristes, però també dels que fan estrebades, dels “cogoteros”, dels “descuideros” i dels atracadors; cal treballar perquè els turistes i els veïns de Ciutat Vella no siguin víctimes de robatoris, i fer-ho extensiu a tots els barris de la ciutat. Per aconseguir tot això cal anar més enllà de la reforma del Codi Penal pactada pel PSOE amb CiU i endurir les penes als multireincidents rebaixant el nombre de delictes comesos; cal aprofundir en el desenvolupament de la multireiteració. Està convençut que encara hi ha marge per treballar en tots aquests aspectes i arribar a acords i sumar-se a totes aquelles mesures que subscriuen els ciutadans. Precisa que ha intentat circumscriure tots aquests aspectes a allò que és essencial per a la ciutat, i fer-ho amb un to positiu que entén que, si és voluntat d'aquest govern municipal i de lideratge per part de l'Alcalde, permetrà arribar a un acord en relació a aquesta proposta que avui presenten. El Sr. Trias avança que el Grup de CiU farà una abstenció en aquesta proposició. Assenyala que el motiu d'aquest posicionament arrenca amb l'aprovació en aquest Plenari el desembre passat d'una proposició en què s'instava tots els Grups municipals a influir en els seus Grups parlamentaris del Congrés a fi de treballar en l'àmbit de la reforma del Codi Penal. Indica que el Grup de CiU al Parlament de l'Estat ha entrat un conjunt d'esmenes que han estat capaços de pactar, malgrat no hagin obtingut tota la receptivitat que voldrien, que han permès avançar positivament amb la implantació del registre de furts i faltes, l'increment de les penes i la imposició de la pena de presó en els casos de multireincidència. En definitiva, s'ha generat un pacte de forces que permet tirar endavant la reforma del Codi Penal, i la fidelitat de CiU a aquest pacte, malgrat que estiguin d'acord amb alguns dels aspectes que inclou la proposició del Grup del PP, els obliga a mantenir la paraula i, per tant, a abstenir-se. La Sra. Capella posa de manifest, com ho ha fet en moltes altres ocasions, l'abisme que separa el seu projecte polític del del Grup del PP, en aquest cas concretat en el model justícia i de seguretat. D'una banda, el PP demana ampliació de penes, més policia, més presó, més càmeres de vigilància, és a dir, enterren definitivament els postulats del dret penal modern que en el seu dia Beccaria va posar damunt la taula. S'obliden de la proporcionalitat de les penes, de l'equilibri necessari entre el fet comès i la sanció que l'Estat ha d'imposar. Precisa, en aquest sentit, que el Codi Penal del 1995, anomenat el codi penal de la democràcia, és un dels més durs d'Europa; i des de llavors ençà ha sofert dinou modificacions legals, les més importants de les quals es van dur a terme durant el govern del PP, el 2003, en què les faltes es van convertir en delicte, però es van oblidar del registre, que ha calgut desenterrar i que es posarà en marxa abans de l'estiu arran de l'acord pres aquesta darrera setmana. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2441 Els demana, per tant, proporcionalitat; alhora que els adverteix que estan instal·lats en l'autarquia respecte a Europa, atès que mentre que Europa tanca presons, el PP en demana més i més enduriment de les penes. Altrament, i basant- se en estadístiques, recorda que l'Estat espanyol té la taxa de criminalitat violenta més baixa de la Unió Europea, tot i que és l'Estat amb el percentatge més elevat d'empresonats, amb una ràtio de 166 per cada cent mil habitants –que s'apropa a les d'Albània, Moldàvia i Turquia–, mentre que la ràtio de Portugal està entre 100 i 107, la de França està en 96 i en 88 se situa la ràtio alemanya. En definitiva, els darrers 30 anys la població reclusa s'ha incrementat d'un 400%, mentre que la població adulta ho ha fet, només, del 20%. Així doncs, l'Estat espanyol se situa entre els països de la Unió Europea que tenen el període d'estada a les presons més llarg. Tanmateix, el PP reclama l'anomenat populisme punitiu en la doctrina penal només per a un sector determinat de delinqüència i, altrament, fa veure que no s’adona d’altres tipus de delinqüència; és a dir, d'una banda exigeixen política preventiva criminal, però, d'altra banda, a la realitat donen un missatge contrari amb les seves actuacions. El Sr. Gomà expressa, d’entrada, l'absoluta manca de coincidència amb el model que reflecteix la proposició: la filosofia d'identificar respostes a la inseguretat amb més policia, amb l'enduriment del Codi Penal fins a vorejar, fins i tot anar més enllà, del límit de les garanties constitucionals de l'estat de dret. El contingut de la proposició porta a la seva màxima expressió la lògica punitiva, una resposta regressiva i, alhora, provadament ineficaç, contra una problemàtica social que sobredimensionen i tracten de manera irresponsable. Entén que la proposició conté tots els ingredients de manual del populisme punitiu; certa demagògia combinada amb l'interès d'obtenir rèdits polítics a curt termini, que contribueix a conformar una determinada construcció social entorn de la inseguretat ciutadana, interessada i sense fonaments objectius. Altrament, considera que cal un debat políticament responsable, des de la ciutat real, no des de lectures esbiaixades tendents a promoure imatges errònies que generin condicions per avalar nous enduriments punitius, que no tan sols poden erosionar l'estat de dret, sinó que són de provada ineficàcia. Remarca que l'escenari no és de greu i creixent estat d'inseguretat, i que cap dada avala un exercici d'alarmisme social. Observa, també, que no deixa de ser significatiu que la hipotètica onada d'inseguretat pregonada pel PP coincideixi amb tendències d'estabilització, i fins i tot de disminució, de les infraccions registrades a Barcelona i amb la millora de l'índex de victimització. És a dir, s'estan posant de manifest tendències de millora que cal anar consolidant amb determinades polítiques i models de resposta; la seguretat a les ciutats és el resultat d'un conjunt de factors socials, urbanístics i ambientals; es construeix a partir de polítiques que són ben presents actualment a Barcelona com ara la mediació i la gestió alternativa de conflictes, polítiques d'inclusió i cohesió social, urbanisme participatiu al servei de la convivència, acció comunitària constructora de vincles i relacions entre les persones i amb els seus entorns de vida quotidiana. Afegeix que la seguretat requereix, també, polítiques de justícia i de policia de proximitat, orientades a preservar les llibertats i el benestar de les persones; polítiques públiques de seguretat i respostes al problema de la reincidència. Tot seguit, recorda que ICV-EUiA no va donar suport ahir al Congrés dels Diputats a la nova reforma del Codi Penal, alhora que afirma que valoren positivament la creació del registre de faltes; altrament, són contraris a la resta de modificacions quant al tractament de la reincidència i, tot i que admet que cal actuar en contra, cal fer-ho per altres camins evitant caure en l'espiral punitiva que planteja l'actual reforma del Codi Penal. Considera que no s'han d'endurir els marcs penals, sinó que calen respostes judicials, millorables en base a l'increment dels recursos disponibles; cal fer un canvi de model cap a una justícia àgil, sensible, que situï la ciutadania i l'aprofundiment de l'estat de dret en el centre de la seva raó de ser. Remarca, per acabar, que per a ICV-EUiA el continu i desmesurat recurs al Codi Penal no constitueix el mitjà més just ni més eficaç per abordar els problemes socials i prevenir els delictes. Per al seu Grup, els principis d'intervenció mínima i de proporcionalitat en el sistema penal són irrenunciables i indestriables de la 2442 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 defensa d'una societat de llibertats, incompatibles amb el populisme punitiu, un model que destil·la bona part de la reforma actual del Codi Penal i, amb molta més intensitat, aquesta proposició que, evidentment, no comparteixen en cap dels seus punts. La Sra. Escarp anuncia el vot contrari del Grup Socialista a aquesta proposició. Seguidament, manifesta la satisfacció del govern municipal per l'aprovació, ahir al Congrés dels Diputats, del dictamen per a la reforma del Codi Penal; una reforma que incorpora les propostes quant als furts i la multireincidència que s'han plantejat des d'aquesta ciutat. Considera que es tracta d'una victòria compartida, d'un debat liderat per l'Alcalde de Barcelona que ajudarà tots els municipis i ciutats que, com Barcelona, tenen l'obligació d'acarar els problemes. Alerta que, amb aquesta proposició, es pretén que aquest Ajuntament doni suport a unes esmenes concretes del PP que han estat debatudes i refusades al Congrés dels Diputats; volen aconseguir en aquesta cambra allò que no han aconseguit a la Comissió de Justícia. Adverteix que quan no s'és l'actor principal de les decisions político-criminals, com és el cas dels ajuntaments, cal limitar-se a reivindicar allò a què s’ha de donar resposta. Remarca que una cosa és impulsar unes modificacions bàsiques per abordar problemes de ciutat com ara la reincidència i els furts, que és el que ha fet aquest Ajuntament amb el consens de tots els Grups municipals, i una altra cosa molt diferent és utilitzar aquesta cambra per fer populisme punitiu. Assenyala que han presentat esmenes concretes sobre problemes concrets que afecten a la ciutat, però no poden atendre allò que demana la proposta present. Els adverteix que l'única cosa que fan és radicalitzar el seu discurs demanant un enduriment del Codi Penal que atempta contra els principis de proporcionalitat i de culpabilitat i que s'oposa a les exigències de resocialització. Els pregunta, arran del discurs del PP al Congrés dels Diputats, per què es mostren tan forts amb els dèbils i tan dèbils amb els delinqüents de guant blanc. Conclou afirmant que no tenen complexos en defensar la seguretat, que creuen que és la garantia de la llibertat, però també és garantia contra el populisme i la xenofòbia. El Sr. Fernández Díaz lamenta que aquesta proposició no obtingui el suport dels Grups municipals, i reitera el convenciment del seu Grup que la proposta d'endurir les penes als delinqüents fóra convenient incloure-la en la reforma del Codi Penal en tràmit. Tanmateix, atès que aquest consistori no està disposat a prendre mesures concretes a fi de disposar de lleis més eficaces en la lluita contra la delinqüència, li demana que, almenys, canviï la seva voluntat política i de govern. En aquesta línia, emplaça personalment el Sr. Alcalde a canviar la seva actitud en la lluita contra la delinqüència, alhora que li recorda que el model de seguretat de la ciutat, ineficaç i incompetent, pertany a l'època en què el Sr. Alcalde era el regidor de Seguretat. Arran d'informacions recents considera que, sense ser preceptiva la reforma del Codi Penal, també hauria estat factible que mossos d'esquadra i fiscalia treballessin junts perquè els delinqüents multireincidents ingressessin a la presó, i posa en relleu que des d'aquest Ajuntament no s'ha fet res en aquest sentit; tanmateix, ara estan a favor d’una reforma del Codi Penal, pactada entre CiU i el PSOE, que és clarament insuficient. Lamenta, doncs, que sigui el temps qui els hagi de donar la raó i que arguments que en el seu moment els han valgut qualificatius molt forts per part dels seus detractors, ara siguin acceptats i posats a la pràctica com, per exemple, l'expulsió dels delinqüents estrangers reincidents, una proposta del seu Grup que només fa quatre mesos van votar en contra. Adverteix, concretament al Grup del Sr. Gomà, que estan negant la realitat en benefici d’un discurs políticament correcte. El Sr. Trias admet que el Codi Penal no és la solució a tot, i que era evident que calia revisar-lo i fer-hi ajustaments, i no només quant a la reincidència. Entén que la proposició del Grup del PP té el problema que es basa en uns fets que ja han passat, atès que ja s'ha aprovat la reforma del Codi Penal al Congrés dels Diputats, i els acords que s'han pres ja són en ferm, i opina que ha significat un pas NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2443 endavant, sobretot perquè s'ha aconseguit el registre de faltes, motiu pel qual CiU hi ha donat suport. Considera, en definitiva, que aquesta situació exigeix sentit comú i fer que les coses tirin endavant tenint clar que el Codi Penal no ho resol tot. En aquest sentit, voldria que els arguments i els plantejaments se situessin en un punt intermedi, és a dir, no tot es resol a base de mesures socials, ni tampoc només a base de mesures policials. Resulta evident que la responsabilitat d'aquest Ajuntament és prendre unes mesures socials fortes, i lamenta que no es trobin punts d'encontre, malgrat la divergència en l'àmbit ideològic. La Sra. Capella remarca que la finalitat de les penes és la reeducació i la reinserció social; alhora que la pena privativa de llibertat no és l'única solució de l'Estat per exercir el ius puniendi, sinó que hi ha altres mesures alternatives com ara els treballs en benefici de la comunitat o les sancions pecuniàries, i que el fet que no s'imposi una pena privativa de llibertat no significa que el fet quedi impune. El Sr. Gomà adverteix que la inseguretat i l'alarma social també la creen la corrupció, les declaracions i les pràctiques que pretenen esberlar la convivència, el foment del racisme, l'estigmatització de barris i de col·lectius, l'autoritarisme, la intolerància i la manca de respecte per la diferència; per superar tot això calen polítiques progressistes de justícia i de seguretat. La Sra. Escarp indica que la diferència rau en què el Grup del PP condemna abans de jutjar; altrament el seu model és basa en què una vegada jutjat el delicte i sentenciat es puguin establir penes substitutòries de la presó, de la mateixa manera que els ha portat a demanar un fiscal especial a Ciutat Vella, o la col·laboració amb els grups que tracten la multireincidència. Assegura que comparteix part del discurs del Sr. Trias, i està convençuda que ell es partidari, també, de la seva política en la línia del tractament integral de la convivència i la seguretat; convivència significa benestar i, per tant, mesures socials, justícia i participació. Es rebutja la proposició amb contingut de declaració institucional en debat amb set vots favorables –emesos pels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín–, dotze abstencions –emeses pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila–, i vint-i-un vots en contra de la resta de membres del Consistori assistents a la sessió. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Pp 2. El Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Instar al Ministerio de Justícia a: a) Reformar la Llei Orgànica del Poder Judicial per tal de donar cabuda al desenvolupament de la Justícia de Proximitat a Barcelona, avaluant les seves conseqüències sobre l'activitat i el mapa judicial. b) Que en el cas que es creï de manera efectiva un registre de faltes, la repetitivitat de les quals signifiqui el pas a penes superiors, aquesta creació vagi acompanyada de la dotació econòmica necessària. c) Que en el marc de l'actual projecte de reforma del Codi Penal es potenciïn i facilitin els treballs en benefici de la comunitat com a alternativa a les penes privatives de llibertat. d) Dur a terme les reformes de procediment a la Llei d'Enjudiciament Criminal per tal que en el sí de tots els processos penals es facilitin les declaracions de persones que han estat víctimes d'un delicte o d'una falta i que no viuen al territori on ha succeït el fet delictiu, mitjançant les noves tecnologies. 2. Instar al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, en compliment amb allò establert en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, a proposar al Govern de l'Estat la revisió de la demarcació i la planta judicials a Catalunya i a avaluar els recursos necessaris per a la posada en marxa gradual de la justícia de proximitat en matèria de personal, tecnologia, infraestructures i despesa corrent. 3. Refermar el compromís pres a la Comissió de Seguretat i Mobilitat del 18 de març de 2010 per al desenvolupament d'una política municipal de proximitat de la justícia. 2444 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 El Sr. Portabella, d'entrada, expressa la satisfacció del seu Grup en presentar aquesta proposició perquè representa dos beneficis tangibles i ràpids en favor de la seguretat a la ciutat. Precisa que la iniciativa es fonamenta en una filosofia i una manera d'entendre la seguretat contrària a la que s'ha posat de manifest en la proposició del Grup del PP. Assenyala que en moltes ocasions ha explicat en aquesta mateixa cambra que al seu Grup li preocupa quan s’aborda la seguretat des del simplisme, i des del demanar sempre més; més enduriment de les penes, més control sobre la població, més presons...; tanmateix, cada vegada més es perd la perspectiva de la proporcionalitat en relació a les faltes o els delictes. En base a això, aquesta proposició intenta ressituar el debat entorn de la seguretat demanant dues coses que aquest Plenari i totes les forces polítiques estan tips de reivindicar. En primer lloc, es demana un model de justícia de proximitat que permeti, d'una banda, donar una resposta judicial ràpida i de qualitat davant de demandes ciutadanes de menor entitat i, d'altra banda, que es redueixi la càrrega de treball dels jutjats de primera instància i d'instrucció que, actualment, estan col·lapsats. Apunta que amb la justícia de proximitat –un terme que sempre ha emprat ERC– s'aconsegueix una actuació ràpida en els casos en què s'ha comès una falta, alhora que s'intenta aconseguir una proporcionalitat quant a la infracció o el delicte comesos. En aquest sentit, remarca que aquesta darrera setmana, el ministre de Justícia, Sr. Caamaño, es va comprometre amb ERC a modificar la Llei de demarcació de planta judicial i a impulsar els jutjats de proximitat, i també a incorporar, abans de l'estiu, un registre de faltes per furts, que porti a la signatura d'un conveni amb la Generalitat per a la seva aplicació a Barcelona abans que a la resta de l'Estat. Remarca que el seu Grup ha parlat a bastament de la necessitat d'un registre on surtin, codificats, el nombre de faltes que ha comès una mateixa persona, que ha estat detinguda, jutjada i sentenciada a fi d'evitar situacions que generen gran sensació d'inseguretat a la ciutat. Puntualitza que una cosa és la comissió d'una falta, i una altra de diferent la multireincidència de qui s'ha après bé la llei i viu de cometre faltes, fet que ha de ser perseguit per la justícia i per la societat, independentment de la procedència de les persones que actuen, perquè cal tenir present que la Barcelona real ha patit canvis demogràfics els darrers anys. Així doncs, les consideracions sobre la procedència de les persones no només no ajuden a fer una societat cohesionada, sinó que impedeixen que pugui treballar amb objectius compartits. Precisa, doncs, que el que pretenen amb aquesta proposició és l'agilització del registre de la justícia de proximitat i la proporcionalitat, a fi de donar, d'una banda, una resposta ràpida i, d'altra banda, intentar que aquest tipus de faltes es puguin encaixar en els principis de reeducació i de reinserció social a partir dels serveis a la societat i treballs en benefici de la comunitat. Assegura que ERC és conscient que això no és una panacea universal, però també saben que, si el 2003 es van deixar de banda els arrestos de cap de setmana, va ser perquè no es complien atès que ningú no ho controlava i perquè, bàsicament, aquest tipus d'arrest no compleix cap dels objectius de la privació de llibertat. Altrament, consideren que els treballs en benefici de la comunitat com a alternativa a les penes privatives de llibertat sí que poden reportar beneficis en el conjunt de la societat. Afegeix que per a què tot això funcioni cal, òbviament, dotació pressupostària, que també s'ha pactat amb el ministeri de Justícia. El Sr. Trias coincideix plenament amb el Sr. Portabella quan manifesta que ERC no aposta pel "cada vegada més"; tanmateix està convençut que calen unes lleis complibles, aplicables i dotades amb les eines que ho facin possible, i cal plantejar- se que la prevenció i la rehabilitació siguin els eixos bàsics d'una política en aquesta línia. En aquest sentit, assenyala que la prevenció ha de permetre evitar bona part de les sancions, alhora que la rehabilitació ha de ser un principi bàsic. Apunta que el seu Grup dóna suport a la proposició per un seguit de raons entre les quals, en primer lloc, la coherència. En aquest sentit, recorda que fa poc temps van presentar a la Comissió de Presidència, Territori i Funció pública una proposició que instava el govern de l'Estat a presentar amb immediatesa la modificació de la Llei orgànica del poder judicial a fi de possibilitar la justícia de proximitat. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2445 Tanmateix, assegura que, quant a aquest assumpte, se senten enganyats, atès que, en aprovar la Carta Municipal, el llavors Alcalde, Sr. Clos, va anunciar el compromís polític pactat amb Madrid per aconseguir amb immediatesa la implantació de la justícia de proximitat i en els termes establerts en la Carta. Subratlla, però, que la reivindicació de la justícia de proximitat ja ha esdevingut històrica arran de la manca de resposta per part del govern central que té l'assumpte aturat; es pregunta, doncs, què han de fer per desencallar-lo. De la mateixa manera que el Sr. Portabella, tampoc considera que això sigui la panacea, però és una eina per tirar endavant que, ara com ara, no tenen. Així les coses, la ciutadania no entén per què es produeixen les situacions de reincidència, i és obligació dels polítics donar-li explicacions i solucions al respecte; una solució que ha de provenir de l'acord de tots. El Sr. Fernández Díaz puntualitza que el seu Grup estaria disposat a votar a favor d'aquesta proposició perquè, amb caràcter general i amb matisos que explicarà més endavant, s'hi pot adherir si se li accepta una esmena in voce en el sentit d'expressar la reclamació al govern de la Generalitat perquè doti amb els recursos necessaris materials i humans a l'àmbit de Justícia a fi d'aplicar, entre altres coses, la justícia de proximitat. Argumenta aquesta esmena perquè entén que és molt fàcil fer propostes políticament correctes, a les quals tothom expressa el seu suport, deixant sol el Grup de PP; i precisa que el Sr. Portabella pertany a una formació política que fa set anys que forma part del govern de Catalunya, que no ha fet res en aquest sentit. Tanmateix, ara demanen que s'insti la Generalitat perquè promogui davant del govern de l'Estat una nova planta judicial a Catalunya que permeti l'aplicació de la justícia de proximitat. No entén, doncs, què han fet durant set anys, si no és estar pendents de la planta territorial de Catalunya plantejant la creació de les vegueries, però en cap cas s’han preocupat de la planta judicial. Igualment, posa de manifest que el Grup d’ERC està satisfet per la posada en marxa del registre de faltes, que el Grup del PP també ha demanat mitjançant una esmena al Congrés de Diputats. En aquest sentit, precisa que el 2003, quan el PP governava a l'Estat, va promoure l'enduriment del Codi Penal i la reiteració de faltes va passar a ser considerada un delicte, malgrat que mancava el registre esmentat perquè el 2004 va començar a governar el PSOE, amb el suport d'ERC que, en aquell moment, no li va demanar la creació del registre ni va insistir en la demanda de la justícia de proximitat que, encara avui, és una assignatura pendent. Observa, però, que ara els satisfà que aquest estiu s'implanti el registre a Barcelona com a prova pilot i, al seu parer, aquesta mena de proves sempre queden en no res. Està convençut que el Sr. Portabella també sap que això és inoperant, que cal un registre de faltes aplicable a tot l'Estat perquè realment sigui efectiu, tal i com també va advertir la Consellera de Justícia, atès que un registre d’àmbit local l'únic que provocarà serà una rotació geogràfica de la delinqüència. Considera, per tant, que han de parlar amb la Consellera i el govern de Catalunya a fi de fer propostes viables i no pas brindis al sol que decebran les expectatives que hauran generat. El Sr. Gomà expressa l'acord del Grup d'ICV-EUiA als termes actuals de la proposició d'ERC. Entenen que és important que l'Ajuntament de Barcelona emplaci novament, i formalitzi en aquest Consell Plenari, a la necessària reforma dels elements de la Llei orgànica del poder judicial a fi que sigui factible el desplegament de la justícia de proximitat a Barcelona, tal i com estableixen els articles 36 i 37 del tram estatal de la Carta Municipal. Remarca que l'Estatut també enforteix l'autogovern de Catalunya en l'àmbit de la justícia, i ha de fer possible una estratègia més proactiva i plenament legitimada del Departament de Justícia de la Generalitat a fi de proposar al govern de l'Estat la revisió i l'activació dels elements necessaris per a la seva posada en marxa, alhora que el mateix Departament ha reconegut en el Llibre Verd de l'Administració de Justícia la necessitat d'impulsar-la. Considera que és important, en parlar d'aquest concepte, precisar que es tracta d'un instrument per fer front, d'acord amb els principis de conciliació, de diligència i de rapidesa, als conflictes quotidians sorgits de la mateixa dinàmica urbana, que ara com ara no troben una resposta adequada en els jutjats ordinaris. Així doncs, 2446 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 la justícia de proximitat té a veure amb polítiques democràtiques de seguretat urbana, amb estratègies de convivència, de cohesió social i de resolució de conflictes emprant eines diferents i millors que les que actualment utilitza l'administració de justícia. En aquest sentit, posa en relleu la importància de subratllar el valor d'una aposta compartida, que genera encara un ampli acord polític i social i que estan convençuts que s'ajusta a les necessitats d'una ciutat com Barcelona, complexa i dinàmica, que acull realitats emergents que vol conjugar en clau d'inclusió, de respecte i convivència. Admet, per tant, que s'ha d'avançar en polítiques que impliquin la mediació, la conciliació, l'arbitratge i els treballs en benefici de la comunitat; cal tirar endavant, en conseqüència, el conjunt d'instruments que facin efectius en el conjunt del territori els principis compartits per la justícia de proximitat. Sap, però, que no és un assumpte senzill, sinó que és complex de processar políticament, tot i que precisament per això creuen que cal mantenir activades totes les vies polítiques, parlamentàries i institucionals que expressin clarament que Barcelona no renuncia, sinó que continua apostant fermament per la proximitat de la justícia i per una concepció preventiva i democràtica de les polítiques de seguretat i de justícia. La Sra. Escarp expressa el vot favorable del Grup Socialista i celebra que l'aritmètica parlamentària els hagi portat on volen ser, i creu que s'ha sabut aprofitar l'oportunitat política de la reforma del Codi Penal per introduir les esmenes de Barcelona i continuar reivindicant la justícia de proximitat, que forma part de la Carta Municipal i de la idiosincràsia de la ciutat. Ara es dóna la conjuntura d'oportunitat política amb el redactat de la comissió d'experts per crear la nova Llei de demarcació de planta judicial, i considera que Barcelona hi ha de tornar a ser present per expressar quines són les seves necessitats, quina és la seva realitat i aportar, entre altres coses, els treballs realitzats per la Fundació Pi i Sunyer per a la redacció de la Carta Municipal i on s'establien els criteris generals per a la justícia de proximitat. Ratifica l'aposta per la justícia de proximitat que el seu Grup sempre ha manifestat, en considerar-la el primer graó de l'organització judicial. Creu que el plantejament de la nova llei pot superar determinats aspectes que han impedit la seva posada en marxa, com ara el cobriment de les places. Apunta que Barcelona va plantejar, arran de la modificació del Codi Penal, mesures de caràcter organitzatiu, de planta judicial, que incidien en els àmbits de les competències de la Generalitat i de l'Estat. Remarca que, en cap cas, van renunciar a la justícia de proximitat, i sí que van intentar, en aquell moment, apropar la resposta als problemes que se'ls plantejaven. Ara celebra, però, que molts d'aquells plantejaments estiguin recollits avui perquè entén que cal continuar treballant en una política global de convivència i seguretat, en polítiques preventives, en gestió alternativa, en mediació i en arbitratge, en informació i orientació jurídica –que ben aviat es donarà a l'OAC de la plaça Sant Miquel–; també en la responsabilització de l'infractor i en la reparació de la víctima; en autoritat, en instruments i amb modificacions quan convingui. El Sr. Portabella agraeix el vot a totes les forces polítiques que han donat suport a la proposició. Seguidament, i a fi d'evitar malentesos, precisa que el seu Grup en cap moment ha pretès atribuir-se la idea de la justícia de proximitat, atès que ja es va negociar quan pertocava amb motiu de l'aprovació de la Carta Municipal. La diferència, però, és que se n'han sortit, com se n'haurien pogut sortir altres i el Grup d'ERC estaria igualment satisfet. En aquest sentit, i arran del posicionament del Grup del PP, no entén com, estant d'acord amb la justícia de proximitat, no hi vota a favor. Alhora que assenyala que està d'acord amb el Sr. Trias quan diu que els objectius han de ser complibles i factibles, i entén que és precisament això el que aporta aquesta proposició, especialment perquè inclou dates que està convençut que es compliran. Puntualitza, també, que el registre no estava previst en la reforma del Codi Penal del 2003 perquè se'n van oblidar, i no és cert que no es desplegués el 2004 perquè va haver-hi un canvi de govern. Tanmateix, atès que el registre ha estat una voluntat expressada per totes les formacions polítiques, els demana que n'estiguin satisfets i votin favorablement; aconsella al Grup del PP que s'estalviï de NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2447 fer puntualitzacions com l'esmena in voce que ha expressat perquè, entre altres coses, ja està prevista la dotació de recursos humans i materials, però és evident que no es pot aprovar sense una memòria econòmica prèvia. Demana al Grup del PP, doncs, que voti a favor i que no es quedi apartat novament, i que tingui el convenciment que, fent-ho així, contribueix a la ciutat més que amb la proposició que han presentat en aquesta sessió. El Sr. Fernández Díaz, una vegada té clar que no s'acceptarà l'esmena in voce, anuncia l'abstenció del seu Grup. El Sr. Trias demana a la Sra. Escarp que no tregui el botafumeiro abans d'hora i expressa el desig que es facin les coses bé. La Sra. Escarp expressa el desig que, pacti qui pacti, sigui la ciutat qui hi guanyi. El Sr. Alcalde anuncia que la proposició queda aprovada amb l'abstenció del Grup del PP i el vot favorable de la resta de Grups. Tot seguit, felicita tots els Grups per aquesta aprovació i posa en relleu que, sempre que s'han vist obligats a acudir a Madrid, s'han trobat en una ciutat capaç de modificar voluntats d'Estat, però destaca que no és habitual que una ciutat expressi la voluntat de modificar res en àmbits competencials que no li pertoquen, i assenyala que se sent molt orgullós que això hagi passat. Agraeix, doncs, a tots els qui, d'una o altra manera, contribueixen a què l'expressió de la ciutat, la seva vocació, el seu treball i la seva experiència acabi modificant regles generals que, després, milloraran la situació en totes les ciutats i pobles de l'Estat. Remarca que, novament, Barcelona encapçala una transformació que, partint de l'experiència pròpia, modifica voluntats generals i, per tant, tothom se'n beneficiarà. Evidentment, Barcelona haurà de continuar treballant i persistint, però la unitat expressada en aquest Consell Plenari honora la ciutat i li confereix més força per poder continuar treballant per assolir realitats. Recorda que, si d'alguna cosa es pot sentir orgullosa la ciutat, és de la seva feina en mediació, de les polítiques socials i del seu teixit associatiu que sempre ha col·laborat a construir un concepte de seguretat integral. Igualment, Barcelona també impulsa polítiques policials, però cal que les lleis s'adaptin a fi d'afrontar millor fenòmens que es viuen dia a dia als carrers. Igualment, posa en relleu que, ja fa anys, van intuir que la proximitat era positiva en l'àmbit de l'administració municipal i, per tant, també ha d'anar bé en l'administració de la justícia. Posa de manifest, novament, la rellevància d'aquesta aprovació per a la prevenció i l'administració de justícia; i afegeix la reflexió sobre el significat que això té en una ciutat com Barcelona, que estima l'espai públic i que està oberta a tothom qui ve a forjar-s'hi el futur, i que no està disposada a què ningú visqui de cometre, com hàbit, faltes i furts; una humiliació i un atemptat que la ciutat no està disposada a acceptar. Per tot plegat, es felicita per les modificacions del Codi Penal que aborden amb més eficàcia la resolució d'un dels principals reptes de la ciutat, en defensa del concepte de convivència i la llibertat de tots i totes. Reitera el convenciment, doncs, que aquesta aprovació expressa la vocació de la ciutat que, des de sempre, ha volgut preservar la seguretat per defensar la llibertat; i afegeix que els dona més força en la línia de generar una doctrina que passi a ser una acció transformadora de Barcelona, s'haurà fet un pas molt important per acarar els reptes, alhora que, una vegada més, la ciutat lidera un procés transformador a escala de l'Estat. S’aprova la proposició amb contingut de declaració institucional en debat amb set abstencions –emeses pels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín– i trenta-tres vots a favor de la resta de membres del Consistori assistents a la sessió. c) Precs Del Grup Municipal de Convergència i Unió Pc 1. Que el Govern municipal retiri la campanya "BCN en marxa" en no correspondre's amb cap de les prioritats i necessitats de la ciutat en època de crisi. 2448 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 La Sra. Recasens presenta el prec, que té com a context la conjuntura de crisi econòmica i, malgrat que pot semblar una obvietat, remarca que hi ha més de cent vuit mil aturats, que la crisi s'acarnissa sobretot en els més joves, i més de cent mil persones són ateses per Càritas. Tanmateix, amb aquest estat de coses, el govern municipal ha posat en marxa una nova campanya que implica, entre altres coses, malbaratament de recursos públics –159.356 euros–. En conseqüència, els demana que, per dignitat, retirin aquesta campanya atès que no dóna resposta a cap de les prioritats actuals. El Sr. Martí argumenta que, precisament perquè la conjuntura és de crisi, s'inverteixen vuit cents milions d'euros a la ciutat, i perquè, més que mai, els ciutadans i les ciutadanes tenen dret a saber en què es gasten el seus diners. Així doncs, la campanya "BCN en marxa" explica que els diners es destinen a obra pública, a combatre la crisi amb inversió pública i a preparar la ciutat per quan se surti de la crisi. Posa de manifest el seu convenciment que, en èpoques de crisi, la transparència és més necessària que mai i cal que la ciutadania avaluï la tasca de les administracions, i precisa que aquesta campanya posa l’accent en la Sagrera, el procés de transformació més important que es duu a terme a la ciutat. La Sra. Recasens addueix que l'explicació del Tinent d'Alcalde és la mateixa que donen cada vegada que es posa en marxa una campanya publicitària; i, en aquesta línia, els recorda que ja van posar en marxa una web que, segons les seves explicacions, havia de servir per informar de les obres que es fan a la ciutat. Altrament, la seva pretensió és situar aquest debat en el terreny de les prioritats, posant exemples clars de tot allò que es podria fer amb l'import d'aquesta campanya; d'entrada, quaranta places d'escola bressol, trenta-dos cuidadors professionals per a persones acollides a la Llei de la dependència o divuit places per a residències assistides per a aquestes persones, entre moltes altres coses. Conclou que, si realment volen ajudar, aquest import s'hauria de destinar a ajuts a entitats i associacions que treballen per acarar la crisi; i els demana que facin campanyes informatives, que és l'obligació de les administracions públiques. El Sr. Martí precisa que l'import de la campanya és de cent seixanta mil euros repartits en dos exercicis pressupostaris, inclosos en els cinc mil dos cents milions d'euros de pressupost de despesa corrent d'aquest Ajuntament en dos anys. Aquest és el balanç entre el cost de la campanya i el Pressupost municipal. Adverteix a la Sra. Recasens que la seva estratègia de plànyer-se de tan malament com va tot, no és la resposta per sortir de la situació de crisi; l'autèntica resposta és la transformació de la ciutat, de la seva base productiva i les seves potencialitats, alhora que generar il·lusió per tirar endavant, tal i com contribueixen a fer aquestes campanyes, sense deixar, d'altra banda, de fer res d’allò a què estan obligats. Del Grup Municipal del Partit Popular Pc 2. Instar al Govern municipal a retirar la campanya "Bcn en marxa" per tractar-se d'una campanya publicitària del Govern municipal i suposar una despesa supèrflua i innecessària per l'Ajuntament de Barcelona. El Sr. Fernández Díaz presenta el prec que demana la retirada de la campanya "BCN en marxa", que qualifica d'una campanya publicitària més d'aquest Ajuntament, cara –cent seixanta mil euros– i innecessària. Es pregunta si, en temps de crisi, la prioritat d'aquest Ajuntament ha de ser ensenyar als barcelonins les obres des d'un autocar, si aquesta ha de ser la prioritat de la publicitat i la despesa institucional, malgrat que és conscient que cal que l'Ajuntament informi els ciutadans, però d'allò que realment és important com ara la manera d'accedir a l'habitatge social, a la Llei de dependència, o a una plaça d'escola bressol. Avisa que, més que no pas fer-se publicitat, aquest Ajuntament hauria de promoure la construcció d'escoles bressol, millorar els centres sanitaris i educatius, enfortir les prestacions socials i garantir el compliment i l'aplicació del desenvolupament de la Llei de dependència. Està convençut que es podria apostar per fer coses més útils amb la despesa que s'esmerça anualment en publicitat, i que el govern municipal NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2449 demostra una total falta d'escrúpols polítics i de govern en gastar-se més de vint milions d'euros a l'any amb aquest objectiu, tot i que confia que a base de denunciar-ho algun dia reconsiderin la seva actitud. El Sr. Martí addueix que el Sr. Fernández Díaz hauria de fer els mateixos advertiments a l'Alcalde de Madrid si vol actuar amb la coherència que pretén; alhora que el prevé a fi que la lluita amb CiU per adjudicar-se més punts en la crítica a la publicitat institucional no els aboqui als excessos verbals que, de mica en mica, es van permetent. Així doncs, la seva resposta és la mateixa que acaba de donar a la Sra. Recasens i afegeix que donar l'oportunitat als ciutadans de fer el seguiment de les obres que es duen a terme a la ciutat no és propaganda, sinó donar drets a la ciutadania per formar-se una opinió pròpia; i remarca que les persones s'apunten voluntàriament, més de mil a hores d'ara, per veure en directe les actuacions a la Sagrera, per exemple, i valorar personalment com es gasten els diners; és, per tant, una manera de donar una oportunitat al comú dels ciutadans per valorar el que s'està fent. El Sr. Fernández Díaz no entén que el comú dels ciutadans hagi de pujar a un autobús per obtenir informació de les obres de la ciutat, al preu de 160.000 euros. Addueix que, tal vegada, moltes persones han pujat a l'autobús pensant que era un bus turístic gratuït, ignorant que era l'autobús electoral del Sr. Hereu, i, de moment, el preu per persona del viatge ha estat de 192 euros. El Sr. Martí convida el representant del Grup del PP a pujar a l'autobús i que, en acabar el viatge, valori si realment no serveix per a res i que només és demagògia i un escàndol. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Pc 3. Que el govern municipal constitueixi un Consell Assessor de Patrimoni, format per professionals de totes les branques vinculades al patrimoni (arqueòlegs, restauradors/es, historiadors/es, arquitectes, advocats) així com per representants del sector públic (Paisatge Urbà, Departament de Cultura), per tal de liderar l'elaboració d'un diagnòstic del Patrimoni de la Ciutat, la redacció d'un protocol d'actuació sobre el nostre Patrimoni i coordinar la revisió del Catàleg del Patrimoni aprovada a la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge el desembre passat. El Sr. Martínez formula el prec en relació a la protecció del patrimoni. Recorda que el Grup d'ERC ha presentat diverses iniciatives a fi de millorar la gestió patrimonial arquitectònica de la ciutat, algunes molt vinculades al districte de Ciutat Vella que té una casuística especial. En aquesta ocasió demanen la constitució d'un consell assessor del patrimoni, format per professionals de totes les branques vinculades al patrimoni. La idea és que aquest consell lideri l'elaboració d'un diagnòstic del patrimoni del conjunt de la ciutat, especialment de Ciutat Vella, que redacti un protocol d'actuació i que coordini la revisió del Catàleg del Patrimoni, aprovada per la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. El Sr. García-Bragado es refereix al prec presentat per ERC a la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, el desembre de 2009, a fi d'iniciar els tràmits per a la revisió del Catàleg de Patrimoni, admès per la presidència de la comissió; precisa, també, que amb posterioritat al prec esmentat, es va fer públic el Decret 35/2010, de 9 de març, de la Generalitat pel qual es crea la Comissió territorial del Patrimoni cultural de la ciutat de Barcelona. Es tracta d'una comissió creada conjuntament pel Departament de Cultura de la Generalitat i l'Ajuntament, en desplegament de la Carta Municipal, on està prevista la presència de sis tècnics designats pel titular de la direcció general competent del patrimoni cultural, cinc persones designades per l'Ajuntament i un tècnic del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. A l'actualitat s'està configurant aquesta comissió, on entén que encaixa perfectament alguna solució per donar resposta a aquest prec. Així doncs, la revisió del Catàleg és una fita assumida pel govern municipal i la manera con hi hagin d'intervenir els professionals vinculats al patrimoni, l'haurà d'establir la mateixa comissió. 2450 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 El Sr. Martínez entén que el prec s'ha acceptat a mitges i expressa el seu acord, també en part. Precisa que estan d'acord amb la creació de la comissió, però aposten per l'aprovació d'un consell de caire més permanent. Afegeix, però, que estan d'acord que la comissió no es dissolgui en el mateix moment que s'aprovi la revisió del Catàleg de Patrimoni i que adopti una funció més duradora que vetlli per altres assumptes que no siguin estrictament de Catàleg. El Sr. García-Bragado assenyala que les competències i el Catàleg revisat hauran de ser analitzats per l’esmentada comissió; de manera que entén que el procediment d'intervenció, sobretot si es de caràcter permanent, s'haurà de contrastar amb qui també té competències en aquesta qüestió. Indica que pot acceptar plenament el prec, tota vegada que s'esperi a la creació de la comissió i, aquest, sigui un assumpte de debat en el si d'aquesta comissió. Pc 4. Que el govern municipal es comprometi a que el Pla Director Municipal per a la Participació Ciutadana es fonamenti en la bidireccionalitat de la participació ciutadana (promoguda per l'administració o per la ciutadania organitzada o no), en l'aprofundiment de la democràcia participativa i en el foment de la democràcia directa. La Sra. Capella apunta que, durant el present mandat, el seu Grup ha presentat diverses iniciatives per avançar en l'aprofundiment democràtic, traçant una línia ideològica que els identifica i els caracteritza com ara la proximitat amb la ciutadania, la transparència i la participació com a pilars fonamentals. Des d'ERC defensen un model republicà de l'administració i un concepte republicà de la vida i del bon govern. En parlar de participació ciutadana, ho fan d'una nova cultura política, tècnica i ciutadana i, per tant, d’aprenentatge col·lectiu. En aquesta línia, presenten el present prec. El Sr. Martí indica que el Pla director municipal per la participació està en fase de redacció, i la Sra. Capella sap que un dels elements que integra són els que acaba d'expressar. Així doncs, no té cap inconvenient a dir-li que aquest Pla es fonamentarà en la bidireccionalitat i en la democràcia participativa i directa, tota vegada que en el marc de la Carta Municipal i el Reglament de participació ciutadana, que són els dos elements de rang superior que aquest Pla director desplega, concreta i sistematitza. La Sra. Capella agraeix l'acceptació del prec i afegeix que l'esborrany actual del Pla director no el contempla i avança que hi han presentat al·legacions, atès que estan convençuts que la Carta Municipal permet avançar i també les Normes de participació ciutadana, i creuen que cal fer un pas més i abandonar el model de participació més instrumental, restringit i un punt paternalista que encara s'usa. El Sr. Martí addueix que el paternalisme fa temps que ha quedat superat en aquest Ajuntament, i que els processos que actualment hi ha en marxa així ho corroboren. De tota manera, assegura que en el marc de la Carta Municipal i en el context del Reglament de participació ciutadana, i d'acord amb el Consell municipal d'associacions, això serà així en el nou Pla director. d) Preguntes Del Grup Municipal de Convergència i Unió Pg 1. Quin és l'estat d'execució de cadascun dels nous centres educatius que van ser compromesos en el Pla d'Equipaments Educatius de Barcelona 2008-2011. El Sr. Ardanuy indica que l'objectiu de la pregunta és demanar informació al govern municipal sobre la situació dels nous equipaments educatius previstos en l'àmpliament publicitat Pla d'Equipaments Educatius de Barcelona 2008-2011. Manifesta que entenen que no són competència estricta d'aquesta administració, però creuen que el govern de la ciutat s'ha posat al capdavant, des del moment que va publicitar aquestes obres. La regidora d'Educació, Sra. Ballarín, respon la pregunta. Assenyala que a l'inici del 2008 es va aprovar el primer Pla d'Equipaments Educatius de la ciutat, que NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2451 inclou la construcció, la rehabilitació i la millora de centres, amb el compromís de fer-ne dotze de nous, tres de substitució, disset equipaments d'altres tipus, i també el compromís de fer obres de reforma, ampliació o millora en 325 centres educatius. Pel que fa a l'estat d'execució a hores d'ara, tenint en compte que falta un any i mig per a la finalització del Pla, assenyala que el 2008 van entrar en funcionament l'escola Fructuós Gelabert a Gràcia, Eulàlia Bota a Sant Andreu; el 2009, Pere IV i Llacuna del Poblenou a Sant Martí; que estan en execució, i acabaran enguany, l'escola Baixeras a Ciutat Vella, que quedarà com a equipament nou i no de substitució com s'havia previst inicialment; l'IES Pere IV i l'escola Fluvià a Sant Martí; igualment, ara estan en licitació l'IES Angeleta Ferrer a l'Eixample, i en el proper acord de govern de l'Institut Català de Finances hi entraran els IES Fabra i Coats, Vallcarca, Viladomat; i en dos mesos estaran redactats els projectes de l'Escola Mediterrània, de l'IES Fabra i Coats, Vallcarca; també està en fase de licitació l'escola de Sant Martí, amb aparcaments, que farà Bimsa. Quant a serveis educatius, han entrat en funcionament el de Ciutat Vella, Eixample, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, i el 2010 estaran en marxa els de Sants-Montjuïc i Nou Barris. Afegeix que també està en funcionament l'Escola de Música de l'Eixample i estan en projecte la de Can Fargas i l'escola d'adults de Ciutat Vella. Afegeix que s'han fet obres en més de tres-cents centres educatius, amb 206 milions d'euros executats en reformes, ampliacions i millora en escoles com ara la Pere Vila, Josep M. de Sagarra o Narcís Monturiol per citar només alguns exemples significatius. El Sr. Ardanuy observa que la Sra. Ballarín ha esmentat centres que no estaven inclosos al Pla i que són anteriors, que s’hi van sumant arran d'un problema d'incompliments. Tanmateix assenyala que, durant tres anys, han estat molt pocs els centres inaugurats i en funcionament. En aquest sentit, recorda que l'Alcalde va declarar que blindaria la inversió en els equipaments educatius, malgrat la conjuntura de crisi, atesa la importància de l'àmbit de l'ensenyament. Per tant, entén que, a hores d'ara, el govern municipal hauria de ser conscient de la situació; que dels CEIP que publicitaven fa dos anys i mig, una bona part estan en barracots, quan a alguns se'ls va prometre que en el termini d'un any estarien instal·lats al nou centre i l'any vinent ja en farà quatre que estaran en aquesta situació. Conclou, doncs, que els nous IES de la ciutat són una entelèquia; les escoles d'educació d'adults estan en una situació lamentable i, tanmateix, el govern municipal es dedica a fer-ne propaganda, mentre que les inversions de la Generalitat tampoc no apareixen enlloc. Els demana, en conseqüència, que en fer els balanços expliquin la realitat i defensin els interessos dels pares i les mares de la ciutat. La Sra. Ballarín ratifica que l'Ajuntament ha blindat la inversió en tot allò que li pertoca; que el termini per a l'execució del Pla acaba d'aquí a un any i mig; i, en tercer lloc, creu que l'aposta per dignificar els centres i fer-ne de nous que s'ha dut a terme en aquest mandat és innegable. Del Grup Municipal del Partit Popular Pg 2. Quins han estat els criteris per decidir les línies estratègiques i continguts de la Campanya Decidim envers la consulta de la Diagonal? El Sr. Fernández Díaz formula la pregunta referida a la consulta de la Diagonal, que qualifica com la "pregunta dels tres milions d'euros", i de la qual, a pocs dies de la seva celebració, en saben ben poques coses a banda del seu cost. Considera, doncs, que es tracta d'una consulta "segrestada" atès que no proposa pluralitat d'opcions, ni projectes diferenciats, perquè les possibilitats A i B són dues cares de la mateixa moneda, mentre que l'opció C queda exclosa de les possibilitats i s'identifica com una negació a una transformació de l'avinguda. Igualment, indica que tenen coneixement de la presentació d'un pla de comunicació, que és l'objecte d'aquesta pregunta. 2452 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 El Sr. García-Bragado respon que el criteri que s'ha seguit ha estat, òbviament, el d'informar de les propostes i les opcions de vot i estimular i demanar la participació de la gent en la consulta. El Sr. Fernández Díaz qualifica de tendenciosa, parcial i enganyosa la publicitat de l'Ajuntament de Barcelona respecte a la consulta. Afegeix que el govern municipal és conscient d'això, i ho fa des de la prepotència i el malbaratament de recursos públics i amb un veritable menyspreu a la democràcia. En aquesta línia, recorda que la setmana passada, en comissió de Plenari, i a instància del seu Grup, per majoria es va prendre l'acord de constatar la parcialitat de les campanyes d'aquest Ajuntament i, malgrat aquest acord adoptat democràticament, que qualifica d'advertiment majoritari dels Grups municipals, el govern persisteix en les seves campanyes tendencioses, entre les quals inclou la revista Barcelona Informació, on no només es minimitza l'opció C de la consulta ciutadana, sinó que s'assegura que qui la voti no vol que es transformi la Diagonal. Els reclamen, doncs, austeritat, transparència i objectivitat en aquestes campanyes, i que expliquin realment quin és el seu abast o que els aclareixin què signifiquen conceptes com el de "màrqueting directe als immigrants". El Sr. García-Bragado addueix que el Sr. Fernández Díaz pot calumniar tant com vulgui, insultar la campanya i els qui l'han promoguda –i resulta evident que no se n'està–, però el que no pot fer de cap manera és negar que s'ha seguit l'itinerari marcat per aquest Plenari, que s'ha discutit en el Consell de Ciutat la naturalesa de la campanya i de la informació que calia donar. Afegeix, quant a les denúncies que es van presentar contra la campanya, que va estar discutides a la mesa de seguiment de la consulta i hi ha una resolució, que el Sr. Fernández Díaz coneix, i que no respon a cap dels qualificatius que acaba d'atorgar a la campanya a fi de desprestigiar, en la seva opinió, l'actuació del govern municipal i la mateixa consulta, tal i com ha fet sempre que n'ha tingut l'ocasió. Ratifica, per tant, que la campanya és informativa de les propostes i les opcions de vot, alhora que estimula la participació de la ciutadania, que és l'obligació d'aquest Ajuntament en convocar una consulta d'aquestes característiques. Quant a la proporcionalitat de l'import que s'hi destina i els mitjans esmerçats, assenyala que és la que el govern ha decidit en el marc del pressupost disponible i aprovat en aquesta cambra. Per tot plegat, no pot fer altra cosa que defensar la campanya, i lamentar les expressions emprades per referir-s'hi per part del representant del PP. c) Declaració de Grup MOCIONS M 1. Prendre coneixement de la renúncia al càrrec de Regidora d’aquest Ajuntament presentada per la Ima. Sra. Itziar González Virós, i trametre certificació del present acord a la Junta Electoral Central als efectes d’atribució de l’esmentada vacant al candidat que correspongui de la llista electoral del Partit dels Socialistes de Catalunya–Progrés Municipal. El Sr. Alcalde informa que la urgència de la present moció va ser apreciada per la Junta de Portaveus, i dóna dret d'intervenció dels Grups municipals, de menor a major, per prendre en coneixement la renúncia al càrrec de la regidora d'aquest Ajuntament, la Sra. Itziar González, absent avui d'aquesta cambra per motius personals. El Sr. Portabella afirma que el seu Grup només pot parlar bé de la regidora Itziar González, per la qual cosa lamenta que deixi les seves responsabilitats com a regidora de Ciutat Vella, malgrat que respecten la seva decisió, personal i lliure. Consideren que al llarg dels tres anys que ha estat al capdavant del districte de Ciutat Vella, la regidora ha desenvolupat polítiques clarament identificables com d'esquerra, donant suport als espais socials, fent una proposta clara per iniciar processos de participació com ara el del Centre del barri del Pou de la Figureta, NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2453 amb la redacció del PAD, amb la del Pla d'Usos, alhora que ha avançat cap a espais de democràcia participativa. Remarca l'interès i el respecte demostrat per la regidora per totes les propostes, que ha sabut avaluar per ella mateixa, lluny del partidisme, i l'empatia i la proximitat que ha demostrat moltes vegades amb els veïns i veïnes de Ciutat Vella, com també amb els Grups municipals, actitud que ha permès posar en marxa, per exemple, la Llei de barris a la Barceloneta, la museïtzació de la plaça de la Vila de Madrid, la presentació de la candidatura del Raval-Llevant a la Llei de barris, l'aturada del projecte de l'hotel del Palau i posar fre al projecte de l'hotel del Portal de Santa Madrona. Igualment, destaca el compromís personal d'Itziar González, aquell que s'espera dels polítics, i la seva voluntat per cercar consens. Per acabar, li desitja que tingui molta sort i sigui molt feliç en l'etapa que ara enceta. El Sr. Gomà expressa, en nom del Grup municipal ICV-EUiA, el reconeixement i l'agraïment per la tasca feta per la regidora Itziar González a Ciutat Vella. Un reconeixement que vol fer extensiu al conjunt de persones i de professionals que han conformat els equips de treball sota la seva responsabilitat política aquests darrers tres anys. Destaca el rigor de la regidora, el seu convenciment i la coherència en el desplegament d'uns objectius i un programa polític per a Ciutat Vella que posa de manifest les essències d'algunes de les apostes cabdals d'aquest govern municipal; polítiques de proximitat, d'inclusió, de convivència, de generació d'espais urbans de qualitat i d'equipaments vinculats a la vida quotidiana de les persones. Precisa que Ciutat Vella comparteix molts elements amb el conjunt de la ciutat, però també incorpora moltes singularitats; uns elements propis que Itziar González ha sabut llegir i interpretar a fi d'assentar bases molt sòlides per continuar treballant per la Ciutat Vella del futur; per guanyar la partida contra la seva degradació, iniciada fa una vintena d'anys. Itziar González ha sembrat les llavors i ha construït els processos de treball que portaran, sens dubte, a torna a guanyar la partida durant els propers anys. Assenyala, també, l'aposta de la regidora per una determinada manera de fer i d'entendre la política municipal, com a interacció i diàleg amb la ciutadania, a la recerca de solucions i millores concretes; buscant dinàmiques sòlides de transformació social. Mostra el seu convenciment que, malgrat que avui Itziar González renuncia a la seva condició de regidora d'aquest Ajuntament, no renuncia ni mai no ho farà a continuar sent una ciutadana activa, al servei d'un projecte de Ciutat Vella i de Barcelona del qual se'n senten partícips políticament i emocionalment vinculats. Reitera, doncs, que se senten orgullosos d'haver compartit govern amb la regidora Itziar González, i manifesta la certesa que continuaran compartint esforços i utopies quotidianes. El Sr. Fernández Díaz agraeix la feina de la regidora, que avui renuncia al seu càrrec, alhora que, en nom del seu Grup, expressa tot el seu respecte polític i personal a Itziar González, no només per la seva trajectòria, sinó també per la seva decisió. Indica que és conscient que avui no és un dia per a les crítiques, però no vol renunciar a expressar la seva opinió al Sr. Alcalde sobre la necessitat d'unitat de criteri a l'Ajuntament de Barcelona en aquelles qüestions cabdals que afecten el present i el futur de Ciutat Vella. Unitat de criteri entre el districte i el govern municipal en aspectes molt diversos que abasten des del Pla d'Usos a la rehabilitació de la Barceloneta, des de la rambla del Mar a l'hotel del Palau, des de l'edifici de Turisme als apartaments turístics, des de l'obertura de narcosales al nucli antic a l'acarament de la lluita contra la delinqüència i l'incivisme des de Ciutat Vella. Precisa, doncs, que és aquesta la petició que avui volen deixar damunt la taula, sense anar més a fons; alhora que, tot i que saben que aquesta renúncia no implica una crisi de govern, però sí que n'és, de cert, que Ciutat Vella no ha de patir les conseqüències de la incapacitat de garantir unitat de criteris entre el govern municipal i el districte. 2454 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 La Sra. Homs fa avinent que, al cap de pocs dies de conèixer la decisió d'Itziar González, va escriure quatre notes que van convertir-se en un article; aprofitant, doncs, aquesta avinentesa, i adaptant-lo a la solemnitat que aquest acte requereix, el llegeix, precisant que és una opinió personal que comparteix el seu Grup municipal. Del seu contingut, es fa palesa la tristesa que sent per la renúncia de la regidora, que considera una gran persona i una arquitecta que estima la seva professió, amb principis, conviccions i ideals; hi admet, també, que en la vida municipal eren adversàries, però remarca que han treballat per una manera de fer allunyada dels sectarismes, propera als interessos dels veïns; una manera de fer que comparteix l'ideal de convertir Ciutat Vella en el millor lloc per viure. Hi posa de manifest, també, que el dia que va saber que Itziar González plegava, va sentir una certa nostàlgia en constatar que, de certa manera, havien quedat una mica orfes, tots plegats, d'una manera de fer inconformista i amb molt de talent. Assenyala que, en l'article esmentat, també posava de manifest que la seva dimissió no estava motivada per no poder amb un districte complicat, sinó per no poder amb els seus; perquè ningú desconeix que Ciutat Vella és un dels districtes més complexos de la ciutat; que ha de conciliar la convivència de veïns i veïnes amb passavolants i turistes, una gran xarxa associativa i veïnal, persones nouvingudes amb sentiments i conviccions foranes que volen viure, ser i sentir-se com a casa. En definitiva, tot plegat, configura un espai urbà molt complex que vol intel·ligència i tacte que Itziar González, lluny d'arronsar-se, hi ha sabut esmerçar. Altrament, els qui suposadament anaven en el seu mateix vaixell, sí que s'han arronsat; aquells que un dia van tenir la bona pensada de fitxar-la, l'han anat arraconant fins al punt que ha tornat a guanya el de sempre: la inèrcia. En aquest sentit, creu que es fa evident que aquest govern municipal resta més que no pas suma, i que prefereix retornar a una manera de fer política esgotada, desil·lusionada i caducada. Conclou amb la reflexió que una dimissió, sigui de qui sigui, sempre és una mala notícia política perquè vol dir que les coses no s'han fet prou bé; i des del Grup de CiU avança el seu compromís per continuar lluitant per Ciutat Vella amb les mateixes bones manera i el llegat de la regidora Itziar González. El Sr. Martí manifesta que, més enllà dels discursos fariseus de persones que ara lloen la regidora, mentre que quan governava li van posar força pals a les rodes, vol deixar constància de tot el que ha deixat la regidora, en molt poc temps. Destaca, d'entrada, que va confirmar les intuïcions sobre com havien de ser les noves polítiques a Ciutat Vella, en una etapa on calia conjugar, sense contradiccions, els seus senyals d'identitat: centralitat i proximitat, centre de Barcelona i els barris del centre de la ciutat. I tot això, ho va fer amb quatre principis: el compliment de les normes i la seguretat com a garantia de la llibertat; la rehabilitació per davant de la reforma; la barreja d'usos com a clau de l'equilibri entre aquests conceptes i la mediació i la participació com a únic camí cap a la convivència real. Remarca, tal i com aquí s'ha posat de manifest, que els fruits han estat el Pla d'Usos, els plans de barri, l'urbanisme preventiu i moltes altres actuacions que, no per petites, han estat menys importants. Ha fet, doncs, la feina ben feta, ha traçat un camí que seguiran fins al final de la legislatura i en les legislatures vinents. Acaba expressant l'afecte del seu Grup i la seva solidaritat, especialment en aquests moments especials per a ella, i el profund agraïment cap a una dels seus, dels qui creuen, estimen i lluiten per Barcelona; i afegeix que desitja que tot allò que ella ha fet per la ciutat, la ciutat li pugui retornar. El Sr. Alcalde anuncia que aquest Plenari pren coneixement de la renúncia de la regidora Itziar González, arran de la qual, donen la benvinguda avui a Ramon Nicolau, qui la setmana vinent prendrà possessió com a regidor d'aquest Ajuntament. Expressa que ha estat un honor i un plaer haver pogut compartir la tasca de govern amb Itziar González, alhora que significa que continuaran compartint el projecte de ciutat, perquè la regidora ha deixat el càrrec institucional, però no renuncia al seu paper com a ciutadana activa i compromesa amb Ciutat Vella i Barcelona. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2455 Conclou, per tant, que avui no és dia d'utilitzar Itziar González en benefici propi, perquè continuarà treballant en favor de la ciutat des dels valors que sempre ha defensat amb valentia. Per acabar, desitja a Itziar González, en uns moments complicats per a ella des del punt de vista personal, tota la sort i tota la força per tirar endavant. S’aprova, per unanimitat, aquesta moció, la urgència de la qual ha estat aprovada també per unanimitat. M 2. Nomenar la Sra. M. Assumpció Vilà i Planas Síndica de Greuges de Barcelona, per un període de cinc anys, la qual realitzarà les seves funcions conforme a allò que estableix el Reglament regulador d'aquesta institució, aprovat definitivament per acord del Plenari del Consell Municipal de 21 de març de 2003 i publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 83, annex I, de 7 d'abril de 2003, i restarà subjecte al règim d'incompatibilitats que s'hi determina; establir el caràcter remunerat d'aquest càrrec, i fixar com a retribució bruta anual la quantitat que consta en l'expedient. El Sr. Alcalde, atès que entén que tots els Grups estan d'acord a votar la urgència d'aquesta moció, dóna la benvinguda a la Sra. Assumpció Vilà, nova Síndica de Greuges de Barcelona. El Sr. Martí manifesta que és per a ell un honor fer la presentació de la candidatura de la Sra. Vilà a la Sindicatura de Greuges de Barcelona en aquest Plenari, i aprofita per agrair la feina de tots els Grups municipals i l'acord majoritari assolit entorn de la seva persona. Entén, tanmateix, que aquest acord ha arribat una mica més tard del que tots haurien volgut, retard pel qual demana excuses especialment a la Sra. Malla, però que, finalment, s'ha de fer realitat en un bon acord. Remarca que tots els Grups tenen clar que la figura de la Síndica de Greuges requereix consens, pel seu significat i per les tasques que té encomanades, i especialment perquè equiparen la Sindicatura de Greuges amb una auditoria social de l'Ajuntament, una intervenció social, de manera que la tasca de govern i col·lectiva d'aquesta institució està auditada, també des del punt de vista social, per la Sindicatura de Greuges de la ciutat. Consideren que, per dur a terme aquesta tasca, la Sra. Vilà compleix tots i cadascun dels requisits i representa una digníssima continuïtat a la tasca de la Sra. Pilar Malla. Així doncs, en nom del govern i del Grup municipal Socialista felicita la Sra. Vilà, remarca la seva experiència i la seva trajectòria acreditada en el voluntariat, en el món associatiu, en la gestió de les organitzacions socials, així com la seva vocació, que permeten augurar que farà molt bé la seva feina. Avança el suport del govern municipal a la seva tasca, tal i com han fet durant el mandat de la Sra. Malla, tota vegada que amb uns mecanismes més perfilats després de cinc anys de rodatge que han permès situar els termes de la relació del treball quotidià entre la Sindicatura i el govern municipal; i aprofita per posar-se a disposició de la nova Síndica per acabar de perfilar aquests mecanismes i per treballar conjuntament i li dóna la benvinguda a l'Ajuntament. El Sr. Trias destaca que avui es tanca l'etapa que es va iniciar amb la creació de la Sindicatura de Greuges de Barcelona dirigida per la Sra. Malla, a qui avui aprofita per expressar l'afecte i el reconeixement del seu Grup per la seva feina. Avui, doncs, comença una nova etapa de consolidació d'aquesta institució, que ha arrencat amb èxit tal i com demostra el nombre de candidats que s'han presentat a substituir la Sra. Malla, tots ells candidats de qualitat fet que ha afegit dificultat a l'elecció; afegeix, però, que el seu Grup dóna ple suport a Assumpció Vilà, una persona amb un llarg recorregut i experiència en la vertebració del sector associatiu i del treball en favor de la xarxa social i posa de manifest que, personalment, ha tingut l'oportunitat de viure aquesta trajectòria de prop en moltes ocasions, i remarca també el seu compromís amb la defensa del país. Destaca, en definitiva, que els anys de treball de la Sra. Vilà li han valgut el suport de molta gent i de moltes entitats, de manera que la nova Síndica de Barcelona inicia el seu mandat amb un gran suport social darrere i, avui, rep el ple suport dels Grups polítics d'aquest Ajuntament en una elecció unànime, fet que 2456 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 entén que ha de ser un motiu de satisfacció per a ella, però també un motiu de responsabilitat. Acaba oferint-li la màxima col·laboració i suport per part del seu Grup perquè pugui dur a terme la seva tasca per a la millora de la ciutat. El Sr. Fernández Díaz agraeix, per començar, l'actitud del Primer Tinent d'Alcalde envers els Grups municipals a fi de consensuar aquest nomenament en la persona d'Assumpció Vilà, qui té una acreditada trajectòria en el camp del voluntariat i un fort compromís social com a fundadora de la Lliga catalana d'ajuda oncològica, com a presidenta de la Taula d'entitats del tercer sector social de Catalunya i com a presidenta, també, de la Federació catalana del Voluntariat social. A partir d'ara, amb aquest nomenament, la Sra. Vilà podrà donar continuïtat a la seva trajectòria com a Síndica de Greuges de Barcelona, una institució que desenvolupa una feina molt important en la defensa dels drets i les llibertats dels ciutadans, supervisant, alhora, l'actuació del consistori, a més de posar de manifest amb la presentació de l'informe anual de la Sindicatura la situació de la ciutat, amb una valoració dels problemes socials més rellevants posats de manifest a partir de les queixes rebudes. Destaca, també, la vàlua i el compromís de totes les persones candidates a la Sindicatura de Greuges, que ratifiquen el seu compromís social i de ciutat, i d'una Barcelona que ha estat honorada per la feina de totes aquelles persones que també aspiraven a aquesta representació de la Sindicatura. Així doncs, desitja encert a la nova Síndica, perquè el seu encert serà, també, el de Barcelona i dels seus ciutadans que, sens dubte, li faran confiança. Assenyala que no vol concloure la seva intervenció sense fer esment del reconeixement pel treball, l'actitud i el compromís de l'antecessora de la nova Síndica, la Sra. Malla, la primera Síndica de Greuges de la ciutat de Barcelona, amb l'elecció de la qual, ara ho poden corroborar, van encertar plenament. El Sr. Portabella posa de manifest la sort que, en obrir-se el procés de renovació d'una institució pública significativa, com és el cas de la Sindicatura de Greuges, hi concorrin noms molt valuosos per a la ciutat. Per aquest motiu, vol reconèixer aquí la vàlua de molts dels candidats que s'han presentat per encapçalar la Sindicatura. Afirma que, des del primer moment, el seu Grup va creure que Assumpció Vilà era una candidata que podia desenvolupar amb plena satisfacció el paper de Síndica de Greuges, alhora que van poder comprovar que un nombre gairebé ingent de fundacions, associacions i d'entitats donaven suport a la Sra. Vilà. Entenien, també, que el nomenament d'una dona independent, compromesa, amb gran experiència en l'àmbit de l'associacionisme i del voluntariat, així com també en el tercer sector, és una bona notícia i augura un mandat amb el suport del sector social de la ciutat que, de ben segur, analitzarà l'activitat d'aquest Ajuntament des d'una òptica propera a la ciutadania, amb perspectiva de gènere, sensible a les dificultats dels més desafavorits i, a la vegada, rigorosa i equilibrada. Mostra el seu convenciment, per tant, que el perfil de la Sra. Vilà és idoni per desenvolupar la tasca que li encomanen tots els Grups municipals i moltes entitats, alhora que la ciutadania estarà molt atenta al seu important paper. Per acabar, felicita la Sra. Vilà pel seu nomenament com a Síndica de Greuges, i li ofereix el suport del seu Grup. Igualment, dóna novament les gràcies a la Sra. Malla per la tasca que ha desenvolupat durant cinc anys. El Sr. Gomà subratlla el fet que són testimonis del primer relleu que es produeix en el marc de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que s'ha produït segons allò que preveu el Reglament de la institució, amb tots els seus components de participació, diàleg, proposta i acord. I aprofita per agrair la confiança de totes les persones que han estat candidates, totes compromeses i de gran vàlua. Expressa, d'entrada, tot el suport del seu Grup a la Sra. Vilà i que estarà al seu costat amb una actitud constructiva i cooperativa, amb la voluntat de treballar plegats i generar complicitats entorn d'un treball que estan segurs que serà rigorós, tenaç, exigent i amb voluntat de servei a la ciutadania. Vol posar de manifest, també, el reconeixement del seu Grup a la trajectòria de compromís social i cívic de la Sra. Assumpció Vilà, d'implicació personal en marcs de treball associatiu per millorar la qualitat de vida de les persones a través de valors molt profunds de solidaritat i de fraternitat; uns itineraris i valors que NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2457 fonamenten amb plenes garanties el que ha de ser, a partir d'ara, una nova etapa de la Sindicatura de Greuges al servei de les persones. Remarca que la Sindicatura és un espai de garantia democràtica que canalitza l'exigència ciutadana del dret a una bona administració, a un Ajuntament eficaç en la seva capacitat de resposta; i és, per al govern de la ciutat, un espai molt rellevant per identificar i generar oportunitats permanents de millora en l'acció institucional. Recorda, també, que en la presentació del darrer informe de la Síndica de Greuges en aquest Plenari, va tenir l'oportunitat d'expressar a la Sra. Malla l'agraïment del seu Grup, no només per un treball rigorós i ben fet, sinó també com a expressió de molts elements d'il·lusió, de valors i convenciment; elements tots ells que estan segurs que la Sra. Vilà sabrà rebre com a llegat i projectar-los al llarg dels propers cinc anys. Reitera, doncs, que serà un plaer fer camí amb la nova Síndica de Greuges alhora que li ofereix, novament, el suport per a fer-lo posant-se a la seva disposició d'una manera oberta i sincera, i li fa avinents els millors desitjos al servei d'una Barcelona millor. El Sr. Alcalde tanca els torns d'intervenció anunciant que Assumpció Vilà Planas és la nova Síndica de Greuges de Barcelona. Reitera el seu convenciment que, de la mateixa manera que van encertar plenament amb l'elecció de la Sra. Pilar Malla, ara també és així atès que la nova Síndica està avalada pel seu treball social i voluntari en favor de la ciutat, per la qual cosa li tramet l'agraïment de tota la cambra, alhora que li reitera la disponibilitat del govern municipal per ajudar-la en la seva tasca, que sempre han considerat una magnífica oportunitat per a la ciutat, per a la defensa dels drets fonamentals i de les llibertats dels ciutadans, alhora que la Sindicatura de Greuges significa, també, una gran oportunitat de millora per a aquest Ajuntament. Per acabar, desitja molta sort a la Sra. Vilà i li reitera l'oferiment de suport. S’aprova, per unanimitat, aquesta moció, la urgència de la qual ha estat aprovada també per unanimitat. DECLARACIONS INSTITUCIONALS DI 1. La Rambla, un passeig únic al món El valor immaterial d’aquest passeig de poc més d’un quilòmetre de longitd supera la resta de valors tangibles que també trobem en aquesta via. La Rambla, el passeig de tots La seva història, els seus personatges, entitats, equipaments i monuments, però sobretot la vinculació especial existent entre La Rambla i els ciutadans de Barcelona, i la que s’estableix amb els milions de visitants que “ramblegen” cada any per aquest indret, fan de la Rambla una via de rellevant singularitat. Des del segle XVIII fins els nostres dies, escriptors, dramaturgs i poetes han escrit sobre aquest passeig i ho continuen fent. Federico García Lorca li va dedicar un poema, Josep Maria de Segarra una obra de teatre, Henry Miller, Ernest Hemingway o Somerset Maughman van fer pública la seva admiració per La Rambla, igual que molts altres personatges d’àmbit nacional i internacional. La Rambla, un passeig popular ple de cultura, art, ciència i història Ciutats com Atlanta (EUA) o Cattolica (Itàlia) han demostrat oficialment el seu interès per reproduir aquest passeig en el seu territori. Les manifestacions artístiques més importants de la ciutat es troben en els teatres d’aquesta via, entre ells, el Gran Teatre del Liceu. La Rambla també és la seu de les seves entitats institucions de llarga vida a la ciutat com l’Ateneu Barcelonès o la Reial Acadmèmia de Ciències i Arts de Barcelona, present al passeig des de 1764 que fixa l’hora oficial de la Ciutat. Les floristes del passeig són tota una institució reconegudes arreu, com ho és el Mercat de la Boqueria, l’estàtua de Colom o el trencadís obra de Miró que donen la benvinguda als que s’apropen a la ciutat. A banda i banda d’aquest passeig, a més, es concentren un bon grapat de monuments, museus, institucions i entitats de gran rellevància i significat. 2458 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 En són un bon exemple, la Plaça Reial, la Plaça del Pi, la Biblioteca Central de Catalunya, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el Museu Marítim, el Palau de la Virreina, el Palau Güell, l’Escola Elisava, el Centre d’Arts Santa Mònica, el Liceu i els teatres o el Mercat de la Boqueria al ja hem fet referència, entre d’altres. La Rambla, un passeig amb llenguatge propi L’excepcionalitat de la Rambla és tal que el llenguatge popular ha desenvolupat vocables específics per referir-se a diferents aspectes relacionats amb aquest passeig. Parlem de “ramblejar”, l’acció de passejar per La Rambla, i són “ramblistes” els que han demostrat o demostren dia a dia una estima i dedicació especial per aquesta via. Per la diada de Sant Jordi s’omple el passeig de flors i llibres així com quan les victòries esportives són el clam de la ciutat. Són totes aquestes virtuts, inclosa la capacitat d’aglutinar cultures, que han fet de La Rambla un espai únic admirat. Per tot això, i de conformitat amb l’article 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, els Grups municipals sotasignants presenten al Plenari del Consell Municipal la declaració institucional següent: L’Ajuntament de Barcelona acorda: Primer. Donar suport a la iniciativa promoguda per l’Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de La Rambla de preparar la candidatura per a què La Rambla quedi inscrita a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Segon. Traslladar aquest acord a UNESCO Catalunya, a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a l’Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de La Rambla. Tercer. Aprofitar el marc de la celebració del 50è aniversari de l’Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de La Rambla per al reconeixement i la promoció de la candidatura. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. Martí. DI 2. I. La ciutat de Barcelona és una ciutat amb gran tradició de caminar, comptant amb que aproximadament un 50% de tots els desplaçaments que s’hi realitzen són a peu, la qual cosa representa més d’un milió i mig de desplaçaments diaris. II. L’Ajuntament de Barcelona treballa per potenciar els desplaçaments a peu, posant en marxa actuacions que faciliten aquesta manera de moure’s per la ciutat, fent de Barcelona una ciutat capdavantera en l’atenció als vianants. III. En sessió ordinària del dia 19 de desembre de 2008, el Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona, que té com a objectius una mobilitat més segura i sostenible. IV. La Carta Internacional del Caminar té com a finalitat fomentar i impulsar l’activitat del caminar, com a dret fonamental i universal que ajuda a que les persones puguin gaudir d’una salut millor i d’un entorn més sostenible. Per això, i d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, presentem la declaració institucional següent: El Consell Municipal acorda: 1. L’adhesió de la ciutat de Barcelona a la Carta Internacional del Caminar, reconeixent els beneficis que aporta el caminar, com a indicador clau de societats amb salut, inclusió social i sostenibilitat, vetllant pels drets universals de les persones de poder caminar d’una manera segura i de gaudir d’una alta qualitat d’espais públics. 2. Impulsar accions que proporcionin una major accessibilitat a peu a les instal·lacions i edificis públics, amb el compromís de reduir les barreres que limiten l’activitat de caminar. 3. Continuar treballant perquè el disseny dels carrers contempli àrees de prioritat per al vianant, tot fomentant la interacció social a l’espai públic. 4. Promoure la planificació i exploració de desplaçaments a peu, mantenint i potenciant uns recorreguts funcionals i segurs entre les llars i les destinacions. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2459 5. Continuar impulsant mesures de pacificació del trànsit, especialment a les zones residencials, carrers comercials i entorn dels centres educatius. 6. Fomentar un major respecte entre els conductors i els vianants, per afavorir una cultura de conducció amable amb el vianant. 7. Comprometre’s a integrar les necessitats del vianant com a part de la formació dels professionals del transport públic. 8. Potenciar la reducció del temps d’espera dels vianants als punts d’encreuament, i facilitar el temps suficient per als vianants més lents. 9. Dur a terme accions per tal de reduir el risc d’accidentalitat que no limitin els moviments dels vianants. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. Narváez. DI 3. I. Atès que el proppassat dia 2 d’abril es va celebrar el Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, commemoració instituïda per l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides mitjançant la resolució 62/139 de 18 de desembre de 2007. II. Atès que l’esmentada resolució expressa la profunda preocupació per la prevalença i l’elevada incidència de l’autisme arreu del Món i també per les greus conseqüències en els infants, les seves famílies, les comunitats i la societat; alhora que recorda que la diagnosi precoç i la investigació i la intervenció adients són vitals per al creixement i el desenvolupament personal. III. Atès que la ciutat de Barcelona és capdavantera en matèria sanitària, de salut i d’investigació, i que aquesta realitat també pot manifestar-se en el tractament precoç i adequat de l’autisme i d’altres trastorns associats. IV. Atès que compartim el compromís de vetllar per la màxima integració social de les persones amb discapacitat, la qual cosa reclama la visibilitat normalitzada dels col·lectius afectats, el suport decidit a aquests col·lectius i als seus entorns familiars, i l’assignació de més i millors recursos (en l’àmbit educatiu, sanitari, social, assistencial, etcètera) que afavoreixin una millor qualitat de vida. Per això, i d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, presentem al Plenari del Consell Municipal la declaració institucional següent: El Consell Municipal acorda: 1. Fer-se ressò de la commemoració del Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, i recordar la necessitat de treballar per l’acceptació social plena de les persones amb autisme, i pel suport decidit a les seves famílies, les quals, lluny de sentir-se culpabilitzades, han de veure’s acomboiades per les institucions públiques i per la societat, alhora que han de creure’s un factor decisiu per a la millora de la qualitat de vida dels seus membres amb autisme. 2. Manifestar, en aquest sentit, que les persones amb autisme i les seves famílies han de poder comptar amb la ciutat de Barcelona, de la mateixa manera que Barcelona compta amb elles per a construir una ciutat de tothom i per a tothom, una ciutat que vol integrar les diferències i superar les adversitats. 3. Retre homenatge al valor de les persones amb autisme i de les seves famílies, les quals, combatent els efectes d’aquest trastorn, ens donen un missatge clar de determinació, de creativitat i d’esperança. 4. Expressar el suport a les iniciatives que, des del món social, les administracions, i molt sovint amb l’aportació decisiva dels familiars, treballen per tal de millorar la qualitat de vida de les persones amb autisme i per afavorir-ne una integració social el més intensa possible; i alhora de determinació ciutadana a no abaixar la guàrdia davant l’autisme, tot dedicant-hi més recursos també dirigits a les persones adultes, i abocant-se en el tractament precoç i adequat de l’autisme i d’altres trastorns del desenvolupament. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. Ardanuy. DI 4. 1. El Parlament de Catalunya va aprovar el 30 de setembre de 2005 la Proposta Nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, que fou acceptada a tràmit pel Congrés de Diputats el 2 de novembre de 2005. 2460 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 2. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya fou aprovat el maig de 2006 per les Corts Generals espanyoles després d’una substancial modificació i va ser aprovat en referèndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006. 3. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya és vigent des del 9 d’agost de 2006. 4. El mateix any 2006 el Partido Popular, els governs de les Comunitats Autònomes de Múrcia, la Rioja, Aragó, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, així com el Defensor del Pueblo van presentar recursos d’inconstitucionalitat contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya davant del Tribunal Constitucional. Tots els recursos van ser admesos a tràmit. 5. Des que fou aprovat, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya s’ha anat desplegant sense traves ni conflictes legals, mentre el Tribunal Constitucional no ha estat capaç de fallar sobre els recursos presentats. Per això, d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, presenta al Plenari del Consell Municipal la declaració institucional següent: L’Ajuntament de Barcelona acorda: Primer. Posar de manifest que l’Ajuntament de Barcelona demana respecte al contingut íntegre dels acords de convivència i autogovern referendats pel poble de Catalunya. Segon. Expressar, d’acord amb el debat mantingut al Parlament de Catalunya en la resolució del dia 29 d’abril de 2010 sobre el Tribunal Constitucional i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la preocupació per la incapacitat constatada d’un Tribunal Constitucional desgastat, desacreditat, que ha elaborat ja cinc ponències, amb quatre membres que han excedit el seu mandat, un de recusat i un de mort d’un total de 12 membres, i que tot això desaconsella que falli sobre els recursos presentats contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Tercer. Explicitar que el Tribunal Constitucional ha de tenir una funció integradora de les Lleis Orgàniques territorials, ha de respectar la sobirania del poble i no pot esdevenir una quarta cambra legislativa. Quart. Instar al govern municipal a dirigir-se a partits i institucions que en el seu moment van presentar recurs sobre l’Estatut de Catalunya per demanar-los respecte per la sobirania dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya expressada en referèndum el 18 de juny de 2006 i en conseqüència retirar immediatament els respectius recursos presentats davant del Tribunal Constitucional. El Sr. Portabella llegeix la declaració institucional. Assenyala que amb aquesta declaració s'ha intentat, i s'ha aconseguit després d'alguna incorporació explícita, recollir el mínim comú denominador entre totes les forces polítiques que en el seu moment van votar l'Estatut al Parlament de Catalunya i que, lògicament, defensen la validesa d'un referèndum que es va produir després que el text passés per les Corts generals. Posa de manifest que mantenen el convenciment que el poble de Catalunya està davant d'una tessitura clara i entenedora, i gens fàcil de resoldre, en què s'està dirimint qui decideix sobre el futur de Catalunya, si un Tribunal Constitucional, desgastat i desacreditat, o bé el poble de Catalunya mitjançant referèndum. Addueix que això, a banda de la importància territorial, té una rellevància democràtica. Remarca que la seva formació política és republicana, amb un ideari que no enganya ningú, i té molt clar que la legitimitat correspon al poble de Catalunya; i troba insòlit que el Tribunal Constitucional entri en un debat polític, que no jurídic, entorn de l'Estatut d'Autonomia i que, a més, es vulgui convertir en una quarta cambra legislativa, que ni li correspon ni se li espera. Qualifica, també, de francament insòlit que els botxins es facin les víctimes, i es queixin perquè surten a les fotos, mentre dirimeixen l'Estatut, entre finos i corridas de toros. Es referma, per tant, en el convenciment que la sobirania rau en el poble i no en el despotisme. El Sr. Gomà expressa el ple suport del Grup d'ICV-EUiA a aquesta declaració institucional, essencialment per tres raons, que exposa a continuació. En primer lloc, perquè l'Ajuntament formalitza la demanda als partits polítics i a les institucions de retirar immediatament els recursos que es van interposar al Tribunal Constitucional contra la voluntat de la ciutadania de Catalunya, i creu que NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2461 el PP i el Defensor del Pueblo, el millor favor que poden fer al present i el futur de Catalunya és retirar-los immediatament. En segon lloc, perquè estan davant d'un Tribunal Constitucional incapaç i desacreditat, que no respon ja a les seves mateixes regles del joc; un tribunal que pretén encobrir arguments polítics, unidireccionals de nacionalisme espanyol excloent, sota una pretesa formalitat jurídica. En tercer lloc, perquè l'Estatut, un pacte polític entre Catalunya i l'Estat, negociat article a article, aprovat per les Corts i referendat pel poble de Catalunya. Així doncs, el Tribunal Constitucional no té cap altra sortida que el respecte íntegre a la totalitat de l'Estatut; cap tribunal no pot alterar la voluntat sobirana de Catalunya i els termes polítics en què es produeix i s'aprova el pacte amb l'Estat. Reafirma que l'Estatut és ja avui una eina de construcció nacional i social, un instrument al servei del benestar de les persones i d'avenç en la llibertat col·lectiva de Catalunya. Desitja, doncs, que tant de bo que aquesta Declaració que avui s'aprova ajudi a superar al més aviat possible el malson polític d'aquest Tribunal Constitucional. El Sr. Fernández Díaz indica que ja fa quatre anys que es va aprovar l'Estatut de Catalunya, i els mateixos partits que avui donen suport a aquesta Declaració, admeten que el 75% de l'Estatut s'està aplicant. Assenyala, també, que fa uns mesos tothom ressenyava que, per fi, Catalunya tenia el model de finançament autonòmic que sempre havia esperat. En resum, hi ha l'Estatut que es volia –que s'aplica en un 75%–, el model de finançament somiat, més policia al carrer, millors polítiques socials, s'ha avançat en justícia i en intensitat la Llei de la Dependència i s'han abaixat els impostos als catalans. Ara, però, aprofitant la necessitat que el Tribunal Constitucional dicti sentència arran dels recursos presentats entorn de l'Estatut, defineixen, una vegada més, un escenari propi de tragèdia grega. Tanmateix, assegura que, sigui quina sigui la sentència del Tribunal Constitucional, l'autogovern no està en perill; autogovern és gestió eficaç i intensa i no pas una reivindicació permanent o el greuge comparatiu com a cortina de fum per justificar molt sovint la incompetència i la incapacitat dels governants. Remarca que, sigui quina sigui, la sentència del Constitucional no serà cap tragèdia grega, que sí que n’és la taxa d'atur del 20%, un dèficit que supera el 10% o un IVA que d'aquí a pocs mesos haurà augmentat fins al 18%. Tanmateix, sembla que això no preocupa aquest Consell Plenari. Assenyala que el Grup del PP també reclama una sentència immediata per part del Tribunal Constitucional; però, en cap cas, la situació d'aquest tribunal i la irresponsabilitat i manca d'altura institucional del president del Govern d'Espanya, poden justificar una reivindicació extemporània. Conclou manifestant que, aquells que ara critiquen la situació del Tribunal Constitucional i la no renovació dels seus membres, són els mateixos que no fa massa temps van votar per llei la renovació de la presidenta de l'esmentat tribunal i van paralitzar la renovació d'altres membres del Consell Constitucional. El Sr. Trias remarca que Barcelona és i té vocació de capital de Catalunya, i entén que és bo que faci sentir la seva veu, com fa avui amb aquesta Declaració que, malauradament, no té unanimitat, però sí que posa les coses al seu lloc. És, doncs, una declaració en defensa de l'Estatut, de l'autogovern, que es poden veure amenaçats, i a més, és també una declaració de suport a la tasca del Parlament de Catalunya i el govern de la Generalitat. Reitera, doncs, el convenciment que una capital de Catalunya ha de fer sentir la seva veu i fer aquests plantejaments i expressar-se d'una manera clara i rotunda. Lamenta, per tant, que un Grup d'aquest Plenari no hi doni suport, atès que la unanimitat els donaria més força, però tanmateix es referma en el convenciment que és bo fer-se sentir amb claredat. El Sr. Carnes argumenta que el Grup Socialista vota a favor d'aquesta Declaració perquè, com a catalanista i federalista, és la seva obligació defensar l'autogovern i l'Estatut; alhora que per respondre positivament a la crida del president de la Generalitat, una vegada conegut un cinquè intent fallit del Tribunal Constitucional per dictar sentència. 2462 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Destaca la seva convicció plena en la constitucionalitat de l'Estatut; i reitera, també, l'especial atenció que mereix una llei referendada per la ciutadania, alhora que assenyala la situació interna anòmala de l'actual Tribunal Constitucional; i afegeix que la ciutadania de Catalunya no entendria que la seva capital no es pronunciés sobre la necessitat de defensar l'autogovern i l'Estatut. Adverteix que no s'està pressionant cap òrgan, ni tampoc negant la seva funció, només expliciten la seva aspiració a què desenvolupi les seves funcions amb plena normalitat institucional. Conclou que la Constitució del 1978 pertany a tots, que fa tres anys que s'aplica l'Estatut i res no s'ha trencat; i entén que, tal vegada, retirar els recursos presentats al Constitucional seria ajudar a la convivència del país. El Sr. Alcalde també remarca la importància de què la capital de Catalunya estigui al costat del Parlament i de les accions que emprengui el govern de la Generalitat; recorda que l'Estatut és l'expressió de la voluntat del poble de Catalunya i creu que en aquests moments cal defensar la seva dignitat, perquè l'Estatut, entre altres coses, és un instrument d'autogovern que serveix, també, per tirar endavant el projecte de Barcelona. Per acabar, remarca que, per estricta defensa de la dignitat de l'expressió del poble de Catalunya, convé fer arribar aquesta Declaració, des de Barcelona, a tots els òrgans que hagin de prendre decisions els propers mesos. En conseqüència, agraeix molt l'aprovació d'aquesta Declaració Institucional, així com el tractament donat a tots i cadascun dels assumptes que s'han tractat en aquesta sessió. S’aprova la declaració institucional en debat amb el vot favorable de tots els Grups municipals excepte el del Partit Popular. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les quinze hores i trenta-cinc minuts. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2463 Acta de la sessió celebrada del 28 de maig de 2010 i aprovada el 18 de juny de 2010 Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-vuit de maig de dos mil deu, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Jordi William Carnes i Ayats, Ricard Josep Gomà i Carmona, Assumpta Escarp i Gibert, Ramon García- Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Carles Martí i Jufresa, Gemma Mumbrú i Moliné, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Ramón Nicolau i Nos, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard Freixedes i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 30 d’abril de 2010, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i S'aprova. El Sr. Alcalde, en iniciar la sessió, destaca que en el despatx d'ofici es comunica la presa de possessió, el 10 de maig, del regidor del Grup municipal Socialista, l’Im. Sr. Ramon Nicolau, al qual dóna la benvinguda. Tot seguit, el Sr. Ciurana intervé per expressar, respecte al punt onzè del despatx d'ofici, referit a la creació del Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic, depenent de la Direcció de Serveis d'Actuació Urbanística, el criteri segons el qual el seu Grup entén que, precisament per a la preservació d'aquest patrimoni, fóra convenient establir una vinculació més estreta amb el Museu d'Història de Barcelona i, fins i tot, amb l'Institut de Cultura. A tall d’exemple de la manera certament discutible de preservar el patrimoni, esmenta els casos recents de Can Ricart o el Baluard del Migdia. El Sr. García-Bragado respon que amb aquest decret es resol un problema existent, atès que amb anterioritat existia l'Oficina del Catàleg del patrimoni historicoartístic, que es va crear per posar-lo en valor i que, en la línia del que proposa el Sr. Ciurana, s'integra com un servei habitual en el Sector d'Urbanisme, atesa la responsabilitat del Catàleg com a instrument urbanístic que permet la protecció del patrimoni. Afegeix que, de tota manera, les relacions entre el Museu d'Història i el Departament del Patrimoni Arquitectònic i Històric són fluïdes i habituals, i prova d'això són els processos de treball conjunt duts a terme els darrers anys. Per tot plegat, considera que la demanda del Sr. Ciurana està garantida. PART INFORMATIVA a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 2464 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 1. Credencial expedida per la Junta Electoral Central expressiva de la designació de l'Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos com a Regidor d'aquest Ajuntament en substitució, per renúncia, de la Ima. Sra. Itziar González i Virós; i l'acta de la presa de possessió que tingué lloc el dia 10 de maig de 2010. 2. Decret de l'Alcaldia, de 21 d'abril de 2010 (S1/D/2010 1804) que assigna un lloc de treball 3080H del vigent catàleg de llocs de treball adscrit a la Gerència Municipal, amb la denominació de Director/a de l'Oficina Tècnica de la candidatura Barcelona - Pirineu 2022 i les funcions que s'indiquen en document annex, amb efectes 1 d'abril de 2010. 3. Decret de l'Alcaldia, de 26 d'abril de 2010 (S1/D/2010 1806), que nomena membre del Consell Municipal del Districte d'Horta-Guinardó el Sr. Joan Vallvé i Navarro en substitució del Sr. Jordi Fornés i Garcia. 4. Decret de l'Alcaldia, de 29 d'abril de 2010 (S1/D/2010 1897), que designa l'Im. Sr. Joaquim Mestre i Garrido membre de la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement en substitució de la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran. 5. Decret de l'Alcaldia, de 29 d'abril de 2010 (S1/D/2010 1896), que designa l'Im. Sr. Joaquim Mestre i Garrido representant de l'Ajuntament de Barcelona al Consell General del Consorci de Turisme de Barcelona, en substitució de la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran. 6. Decret de l'Alcaldia, de 29 d'abril de 2010 (S1/D/2010 1895), que designa la Sra. Cristina Carcel i Ferrer representant de l'Ajuntament de Barcelona en el Consell Rector del Sistema estadístic de Catalunya. 7. Decret de l'Alcaldia, de 29 d'abril de 2010 (S1/D/2010 1899), que nomena personal eventual, amb efectes 1 de maig d'enguany, el Sr. Oscar Grau Gomar, com a Director de l'Oficina Tècnica de la candidatura Barcelona - Pirineu 2022, dependent de la Gerència Municipal. 8. Decret de l'Alcaldia, d'1 de maig de 2010 (S1/D/2010 1905), que designa l'Im. Sr. Carles Martí i Jufresa Regidor del Districte de Ciutat Vella, i deixa sense efecte el decret de 27 de setembre de 2007 pel qual se'l nomenava Regidor President de l'esmentat Districte. 9. Decret de l'Alcaldia, d'1 de maig de 2010 (S1/D/2010 1904), que deixa sense efecte, dins l'àmbit territorial del districte de Ciutat Vella i amb caràcter temporal, els Decrets d'Alcaldia de 21 de gener de 1987 i de 2 de setembre de 1996, pels quals s'atribueixen les competències sobre ocupació de via pública als regidors de districte, i delega amb caràcter transitori l'exercici d'aquestes facultats en el/la gerent del Districte de Ciutat Vella. 10. Decret de l'Alcaldia, de 5 de maig de 2010 (S1/D/2010 1963), que ratifica les sol·licituds d'ajuts a l'Agència de Residus de Catalunya realitzades en la convocatòria MAH/3805/2009 per a la utilització d'àrid reciclat dels residus de la construcció i per l'establiment de procediments de gestió i control dels residus de la construcció. 11. Decret de l'Alcaldia, de 5 de maig de 2010 (S1/D/2010 2046), que crea el Departament de Patrimoni Arquitectònic Històric i Artístic, depenent de la Direcció de Serveis d'Actuació Urbanística i adscriu els llocs de treball que depenen de la Direcció a l'esmentat Departament de Patrimoni. 12. Decret de l'Alcaldia, de 10 de maig de 2010 (S1/D/2010 2080), que nomena la Sra. Araceli Vilarrasa Cunillé vocal del Patronat de la Fundació Privada Escola de Puntaires de Barcelona en representació de l’Ajuntament de Barcelona. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2465 13. Decret de l'Alcaldia, de 10 de maig de 2010 (S1/D/2010 2082), que nomena l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos Regidor President del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella. 14. Decret de l'Alcaldia, de 13 de maig de 2010 (S1/D/2010 2148), que designa l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos Regidor de Participació Ciutadana. 15. Decret de l'Alcaldia, de 13 de maig de 2010 (S1/D/2010 2150), que designa l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos membre de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona en substitució de la Sra. Itziar González i Virós. 16. Decret de l'Alcaldia, de 13 de maig de 2010 (S1/D/2010 2152), que designa l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos membre de les Comissions del Consell Municipal de Presidència, Territori i Funció Pública, Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement, i Cultura, Educació i Benestar Social, en substitució de la Sra. Itziar González; i de la Comissió d'Hisenda i Pressupostos en substitució de la Ima. Sra. Gemma Mumbrú; així mateix, designa la Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné membre de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, en substitució de la Sra. Itziar González. 17. Decret de l'Alcaldia, de 13 de maig de 2010 (S1/D/2010 2164), que designa membres dels òrgans de govern de les entitats següents: Patronat Municipal de l'Habitatge, vicepresidenta Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné, i vocal Ima. Sra. Carmen Andrés i Añón en substitució de la Sra. Itziar González i Virós; Institut Mpal. del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, vicepresident Sr. Antoni Sorolla i Edo, i vocal Ima. Sra. Carmen Andrés i Añón en substitució de la Sra. Itziar González; Institut Mpal. d'Educació de Barcelona, vocal Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner en substitució de la Sra. Itziar González. 18. Decret de l'Alcaldia, de 13 de maig de 2010 (S1/D/2010 2165), que designa representants de l'Ajuntament de Barcelona en diferents Consorcis i Fundacions que es relacionen en document annex. 19. Decret de l'Alcaldia, de 13 de maig de 2010 (S1/D/2010 2149), que designa l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos vocal del Consell del Patrimoni Cultural de Barcelona, en representació de l'Ajuntament de Barcelona, i en substitució de la Sra. Itziar González i Virós. 20. Decret de l'Alcaldia, de 13 de maig de 2010 (S1/D/2010 2151), que designa l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos president de la Comissió Interdepartamental del Call de Barcelona en substitució de la Sra. Itziar González i Virós. 21. Decret de l'Alcaldia, de 13 de maig de 2010 (S1/D/2010 2144), que proposa al Consell d’Administració de Barcelona Serveis Municipals, S.A. la designació de l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos com a membre del Consell d’Administració de Tractament i Selecció de Residus, S.A., en substitució de la Sra. Itziar González i Virós. 22. Decret de l'Alcaldia, de 13 de maig de 2010 (S1/D/2010 2145), que proposa al Consell d’Administració de Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A. la designació de l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos com a membre del Consell d’Administració de ProEixample, S.A., i de Foment de Ciutat Vella, S.A., en substitució de la Sra. Itziar González i Virós. 23. Decret de l'Alcaldia, de 17 de maig de 2010 (S1/D/2010 2199), que nomena el Sr. Francesc Xavier Bañón Fàbregas vicepresident del Consell Municipal del Districte de Sant Martí. 2466 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 24. Decret de l'Alcaldia, de 18 de maig de 2010 (S1/D/2010 2314), que nomena l'Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, Primer Tinent d'Alcalde, i la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert, Tercera Tinenta d'Alcalde. 25. Decret de l'Alcaldia, de 18 de maig de 2010 (S1/D/2010 2316) que designa la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert, Regidora del Districte de Ciutat Vella, i l'Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos, Regidor del Districte de l'Eixample. 26. Decret de l'Alcaldia, de 18 de maig de 2010 (S1/D/2010 2318), que delega en la Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez les atribucions de l'Alcalde segons el criteri, abast i règim que s'exposa en el Decret de l'Alcaldia de 28 de juny de 2007 i que comporta el seu nomenament com a Responsable de l'Àrea de Benestar i Cohesió Territorial. 27. Decret de l'Alcaldia, de 18 de maig de 2010 (S1/D/2010 2315), que designa l'Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, President del Comitè Executiu. 28. Decret de l'Alcaldia, de 18 de maig de 2010 (S1/D/2010 2317), que designa la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert, Portaveu del Govern municipal de l'Ajuntament de Barcelona. 29. Decret de l'Alcaldia, de 18 de maig de 2010 (S1/D/2010 2345), que comunica al Plenari del Consell Municipal, pel seu assabentament, la designació per part del Grup Municipal Socialista de l'Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos com a Portaveu d'aquest Grup. 30. Decret de l'Alcaldia, de 18 de maig de 2010 (S1/D/2010 2347), que delega en l’Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, Quart Tinent d’Alcalde, la resolució dels recursos administratius regulats a l'article 25.2 de la Carta Municipal de Barcelona, que s'interposin contra els actes dictats pels òrgans dels Districtes. 31. Decret de l’Alcaldia, de 18 de maig de 2010 (S1/D/2010 2399), que designa el Sr. Ignasi Cardelús i FontdeVila, President del Comitè Territorial. 32. Decret de l'Alcaldia, de 25 de maig de 2010 (S1/D/2010 2348), que proposa al Consell d’Administració de Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A. la designació del Sr. Josep M. Martorell Rodon com a membre del Consell d’Administració de 22 Arroba BCN, S.A., en substitució del Sr. Francesc de Paula Gambús i Millet. b) Mesures de govern Mg 1. Posicionament econòmic global de Barcelona a través de l'estratègia de desenvolupament i promoció de la marca Barcelona. El Sr. Carnes assenyala que la mesura de govern que avui presenten haurà de permetre impulsar, conjuntament amb el teixit econòmic de la ciutat, un instrument de gestió i de desenvolupament de la marca Barcelona que ha de permetre, a través de la col·laboració público-privada, conèixer l'estat i l'evolució de la “marca ciutat”, així com definir els eixos crítics per al posicionament estratègic de Barcelona a escala global. Es tracta, en conseqüència, d’una estratègia a llarg termini que no neix aïllada, sinó que forma part d'una política global de ciutat, que pretén lluitar contra la crisi actual sense deixar de dissenyar la Barcelona i l'àrea metropolitana dels propers anys i, en aquesta mateixa línia, s'uneixen esforços amb el sector privat a fi d'assolir una Barcelona forta internacionalment. Igualment, la mesura s’emmarca en l'Agenda 2020, que fixa les prioritats de la ciutat i també en el Pla estratègic metropolità, amb unes primeres conclusions que, fa tot just un parell de dies, han apuntat personalitats del món econòmic al Saló de Cent. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2467 Precisa que avui dia existeixen dotze plataformes de col·laboració público- privada que utilitzen la marca Barcelona. Actualment, també són vàries les ciutats que compten amb instruments de gestió i promoció de la seva “marca ciutat”, i és en aquest sentit que es considera imprescindible que Barcelona compti amb un instrument formal que permeti fer un seguiment de la imatge de Barcelona al món i que monitoritzi la seva evolució a través dels principals indicadors i rànquings de ciutats que permetin definir estratègies de posicionament i de gestió. Es tracta, doncs, de crear un model propi d'instrument de gestió i de promoció a l'estil dels que ja han desenvolupat algunes de les ciutats més capdavanteres com Amsterdam, Berlín, Nova York o Sidney. Aquesta plataforma vol ser l'instrument amb què s'articuli un conjunt d'operadors empresarials per tal de fer les primeres passes que permetin una gestió integral de la imatge exterior de Barcelona i de la seva àrea d'influència metropolitana. En el nucli fundacional de la plataforma, hi són convidats a participar alguns dels representants empresarials locals amb més influència global en els diferents sectors crítics de l'economia: automoció, moda, recerca, salut, noves tecnologies, esport, turisme, ciències de la vida, gastronomia, finançament, serveis a les empreses, disseny, creativitat, mitjans de comunicació arquitectura, publicitat o comerç. Així, aquesta plataforma neix amb vocació empresarial i multisectorial oberta a les principals empreses que des de Barcelona projecten la seva imatge al món i ajuden a posicionar la ciutat i la seva àrea d'influència en els mercats globals. Aquest observatori s'incardinarà en l'existent Observatori Barcelona, que comparteixen la Cambra de Comerç i aquest Ajuntament. Destaca que aquesta mesura de govern es refereix també al pressupost conjunt de 2,8 milions d'euros, dels quals, dos-cents mil corresponen a l'Observatori i la resta a la participació municipal en les plataformes público-privades que abans ha esmentat. En síntesi, aquesta mesura suposa l'impuls de la marca ciutat Barcelona, amb la voluntat que sigui un element crític de competitivitat per a les empreses i els sectors estratègics de la ciutat. La Sra. Recasens, d'entrada, qualifica de previsible aquesta mesura de govern atès que, quan les coses no van a l'hora, aquest govern sempre treu a relluir la marca Barcelona. Valora, tanmateix, que la marca és potent, que està situada al món, tot i que adverteix que s'ha d'anar en compte a gestionar-la bé perquè, si no és així, pot anar-se’n en orris. Posa de manifest que al seu Grup li preocupa aquesta manera de fer atès que la marca Barcelona és massa important com per jugar-hi. A més, pel fet d'estar en un món globalitzat, hi ha determinats aspectes que fan mal a la marca. Entén que cal fer un diagnòstic clar per saber realment quina estratègia cal seguir. En aquest sentit, posa de manifest que la web Trip Advisor fa poc batejava Barcelona com la capital mundial dels lladres, Times informava que les Rambles de Barcelona havien passat de ser un paradís turístic al carrer de la vergonya, o Le Monde es referia a les decepcions de la marca Barcelona. Assenyala que s'ha referit a això perquè els vol advertir del risc d'anar creant òrgans i situacions que poden portar a què la marca Barcelona pugui arribar a ser vulnerable. Tot seguit, fa notar que en la mesura de govern apareixen uns rànquings, presentats amb molt cofoisme, però sense que siguin sotmesos a una certa dosi de realisme, atès que en cap moment no expliquen que s'estan perdent posicions en aquests rànquings, com ara en qualitat de vida en l'índex Mercer o en l'índex Master Card de centres de negocis, on Barcelona també perd posicions de manera significativa. Per això, els demana que no s'instal·lin en el cofoisme excessiu. Es refereix, tot seguit, a la plataforma Barcelona World, un instrument que a priori els sembla interessant, on asseguren que comptaran amb la societat econòmica que, tanmateix, en la reunió esmentada pel Sr. Carnes, feia un diagnòstic realista i preocupant de la ciutat i, finalment els demanava acció, tal i com bé expressa la plataforma anomenada "Fem que passi" en què s'organitza aquesta societat. Adverteix que desconeixen quin serà el paper i la capacitat real de decisió dels operadors en aquesta nova plataforma, i avisa que aniran molt amb compte a 2468 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 vigilar de prop que aquesta plataforma no acabi sent una palanca mediàtica publicitària. Per acabar, posa de manifest que en el document no s'esmenta ni una sola vegada el 22@bcn, Barcelona Activa o que tampoc s’hi dóna cap pista de com incardinaran tot plegat amb els Consolats de Mar. En resum, Barcelona disposa de dotze plataformes público-privades i dels Consolats de Mar; per tant, és evident que cal crear sinergies, avançar en aspectes concrets i "fer que passin coses", perquè si només s'esmercen esforços en fer diagnòstics, hi ha el risc de no moure's cap a enlloc. El Sr. Fernández Díaz posa de manifest que, malauradament, els darrers anys la marca Barcelona ha estat associada a qüestions com la inseguretat ciutadana, l'incivisme o les incidències amb els subministraments de llum i d'aigua, més que no pas relacionada amb el prestigi que va guanyar amb els Jocs Olímpics del 1992. Diu que el Grup del PP considera que cal potenciar Barcelona com una gran marca identificada amb valors com ara l’esperit emprenedor, l’esforç, la responsabilitat, la recerca o la innovació, que beneficien els professionals i les empreses com a element de competitivitat i d’enfortiment dels sectors econòmics. Per aquest motiu, sempre han reivindicat la necessitat que la marca Barcelona es pogués utilitzar en activitats de prestigi i amb uns valors que la representin al món com un símbol de qualitat, alhora que la marca ha d’abanderar els sectors emergents potenciant el coneixement, la innovació, l’excel·lència de l’activitat docent i científica i la seva relació amb el món empresarial o amb activitats relacionades amb la indústria audiovisual, cultural o l’activitat promocional derivada de la celebració de fires i congressos. Per tot plegat, assegura que cal evolucionar en un model basat en el coneixement, que permeti una activitat basada en noves indústries d’alt valor afegit; cal millorar la qualitat del sistema educatiu, de manera que s’eduqui els infants amb un pensament obert al món, tot incorporant el trilingüisme a l’educació; propiciar la internacionalització de les universitats, promovent la creació i la retenció de talent, consolidant un hub del coneixement, integrant-lo amb l’empresa, producte i finançament i amb una col·laboració transversal dels sectors capdavanters. En definitiva, connectar Barcelona amb els pols econòmics estratègics del món i, per fer-ho, cal abandonar el localisme autocomplaent i ser més competitius i oberts. Remarca que Barcelona no pot viure només de publicitat, sinó que cal, més encara en aquest món global on les ciutats actuen de catalitzadors i impulsores de la nova economia, donar-li una empenta diferent. Barcelona s’ha d’enfortir per poder competir i atraure les millors empreses, els millors professionals i altres institucions i, alhora, situar les empreses i els productes en el millor lloc possible dels mercats exteriors. Per assolir-ho cal que la marca Barcelona sigui, de debò, una marca potent i no tan sols un eslògan publicitari, i es mostra convençut que tot això s’ha d’aconseguir amb el lideratge de la societat civil, sumant esforços entre el sector públic i el privat. En aquesta línia, el seu Grup troba molt encertat que el Pla estratègic metropolità, amb Maria Reig al capdavant, hagi treballat en una estratègia de marca ciutat, i que es creï la plataforma Barcelona World. En aquest sentit, destaca la importància de disposar d’un òrgan que canalitzi les sinergies del sector públic i del privat; amb la societat civil com a motor de la plataforma; mentre que l’Ajuntament s’ha de limitar a facilitar la seva activitat, que no necessita ingerències ni traves, sinó que precisa una administració més àgil i més eficient. Per acabar, expressa el desig que, una vegada presentada aquesta mesura de govern, es pugui materialitzar d’immediat amb propostes concretes i efectives, i deixar de perdre el temps i posar-se a treballar. El Sr. Florensa remarca que l’objectiu de la mesura de govern és la creació de la plataforma Barcelona World, un organisme de gestió que ha de servir per promocionar i enfortir la marca Barcelona arreu del món. Assenyala que, tot i que el seu Grup comparteix aquest objectiu, se li fa difícil posicionar-se a causa de la indefinició del document que avui presenten, atès que, bàsicament, és un llistat extens dels rànquings de diverses publicacions internacionals que posicionen Barcelona al món, sense analitzar la posició en què es troba la ciutat, o les NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2469 fluctuacions que ha patit en les rànquings esmentats, alhora que no aclareixen qüestions que per al seu Grup són importants com ara quines empreses formaran part del Consell Barcelona World, quins seran els seus drets i deures, quins serveis oferiran o qui presidirà el consell esmentat. Dit això, assenyala que tampoc no s’hi dóna resposta a algunes qüestions més de fons com ara en quins temes es promocionarà la marca Barcelona, quina imatge se li vol donar o a quins productes se l’associarà. Recorda que s’ha dit, i el seu Grup comparteix la idea, que la marca Barcelona no es pot veure sotmesa a canvis d’estratègia constants, i consideren que aquest aspecte tampoc no queda clar en el document. Creu, en conseqüència, que cal donar resposta a tots aquests interrogants a fi de definir el projecte, que ha de ser part coherent en l’estratègia de promoció econòmica de la ciutat si no es vol que acabi en no res. Posa de manifest que, tal i com ha dit el Tinent d’Alcalde, la ciutat ja disposa de dotze plataformes, organismes público-privats, associats a la marca Barcelona, i voldrien saber com es vincularà aquest nou organisme amb les plataformes existents. Considera que és evident que la internacionalització de l’economia de la ciutat i la major col·laboració entre els sectors públics i els privats són els aspectes prioritaris, però també creuen que la ciutat ja disposa, amb els Consolats de Mar, d’una eina per avançar en aquesta línia, i precisa que la denominació Barcelona World és la que s’utilitza per promocionar-los arreu del món, per la qual cosa voldrien saber, atès que no queda respost en la mesura de govern, quin encaix tindran els Consolats en aquest nou projecte. Aprofita per recordar que aquestes oficines, que es van crear a proposta d’ERC, permeten que Barcelona tingui presència en diferents ciutats punteres del món com Nova York, París, Berlín, Londres, Xangai, Dubai i Buenos Aires entre altres. Per tant, són partidaris de la creació d’aquest organisme que avui els plantegen, però sempre que estigui vinculat als Consolats perquè consideren que són els que permeten fer aquesta tasca a l’exterior, donar a conèixer la marca Barcelona i, també, els que faciliten la internacionalització de les empreses locals. Per tant, consideren que l’aconsecució d’aquests objectius seria incompatible amb l’afebliment o el tancament dels Consolats de Mar i que, contràriament, han d’implicar la seva expansió i el seu reforçament, un altre aspecte que tampoc no queda aclarit en la mesura. El Sr. Mestre observa que aquesta mesura expressa diverses i noves iniciatives per reforçar la projecció exterior de Barcelona, en un context de globalització creixent, especialment quant a la seva dimensió econòmica, i persegueix l’objectiu de posicionar millor la ciutat en els mercats globals. Comparteixen les anàlisi i les orientacions que conté, així com l’impuls de la plataforma Barcelona World. Expressat aquest acord, insisteix en dues qüestions que el seu Grup considera especialment importants. En primer lloc, que les iniciatives que s’hi plantegen són rellevants, sobretot, en el moment actual de crisi econòmica, atès que s’emmarquen en la manera singular amb què aquest Ajuntament fa front a la conjuntura de crisi econòmica i treballa en la perspectiva de reactivació econòmica de la ciutat; i treballa també per a què, una vegada superada la crisi, la marca Barcelona estigui més ben posicionada en els mercats globals. En segon lloc, es refereix al paper de l’Ajuntament en aquest conjunt d’iniciatives i, concretament, en aquesta que avui es planteja. És del parer que aquestes iniciatives s’han d’impulsar amb lideratge públic, en contraposició al que fa uns moments argumentava el Sr. Fernández Díaz. Certament, però, s’ha de cooperar amb els agents econòmics, seguint el model de cooperació público- privada que ja està plenament consolidat a Barcelona i que té un balanç positiu. Entenen, però, que el lideratge públic és la garantia que l’interès col·lectiu sigui el primer a què s’ha de donar resposta. Entre les raons que justifiquen aquest criteri assenyala, d’entrada, la legitimitat democràtica d’aquest Ajuntament com a institució ciutadana i, també, pel seu coneixement de les necessitats i exigències de la ciutat, i perquè, com qualsevol altra institució pública, té l’obligació i la capacitat de posar per damunt de tot l’interès públic. És precisament aquest interès allò que diferencia l’Ajuntament d’altres sectors privats, imprescindibles 2470 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 tanmateix per dur a terme aquestes iniciatives i que han de tenir un paper molt important, però que per la seva mateixa naturalesa han de respondre a altres interessos que no són els que defensen les institucions públiques. Per acabar, reitera l’acord del seu Grup amb aquesta iniciativa que expressa la mesura de govern, i posa en relleu la seva significació en un context de crisi, alhora que insisteix en el necessari lideratge públic. El Sr. Carnes remarca que la ciutat de Barcelona expressa un model que respon a la convivència, la tolerància, la creativitat i a l’esperit emprenedor que defineix l’àmbit mediterrani i que en configura el marc de treball. Amb el Pla estratègic metropolità, que aprofita per recordar que presideix l’Alcalde de Barcelona i que és qui ha impulsat aquest debat amb total llibertat aquest darrer any, s’han establert dos diagnòstics: d’una banda, que hi ha molts sectors privats atomitzats i, d’altra banda, l’escassa transversalitat en les seves actuacions. Fruit d’aquesta reflexió, una de les conclusions ha estat la necessitat d’impulsar una plataforma que ajudi a superar aquests impediments. Per tant, una primera concreció explícita és la creació de la plataforma Barcelona World. Igualment, en el relat d’aquesta mesura de govern es pot comprovar que els Consolats de Mar són un instrument de reforç de la marca Barcelona. Així, doncs, consideren que és un procés que s’ha d’anar treballant a fi d’integrar aquesta voluntat de sumar esforços i, alhora, optimitzar els recursos escassos en un moment de crisi. La Sra. Recasens insisteix que cal posar-se a fer feina. En aquesta línia, recorda que aquesta mateixa setmana s’ha celebrat el primer congrés mundial de turisme i gastronomia, dues marques que Catalunya, i en concret Barcelona, té molt ben posicionades i consolidades, però s’ha donat el cas que Barcelona ni tan sols ha tingut opció de participar-hi, i el congrés s’ha acabat celebrant a Madrid. El Sr. Fernández Díaz assenyala que el seu Grup considera que dotze són massa plataformes, atès que es diversifiquen els esforços i els recursos, i creuen que entre aquestes plataformes que caldria redefinir hi ha els Consolats de Mar. Adverteix que cal simplificar-les i aconseguir que Barcelona World esdevingui la plataforma, i no una més. Per acabar, es referma en la defensa de la iniciativa privada enfront dels arguments expressats pel representant del Grup d’ICV-EUiA. El Sr. Florensa agraeix els comentaris sobre els Consolats de Mar, però insisteix que s’haurien d’haver inclòs en la mesura de govern i, sobretot, valorar el seu encaix en aquesta estratègia. El Sr. Carnes admet que cal treballar perquè passin coses, però també precisa que això no és només un repte per al sector públic, sinó una responsabilitat, també, de la iniciativa privada. Acaba amb la reflexió que, en ocasions, es demostra molta valentia en fer declaracions de principis, però en el moment que cal implicar-s’hi financerament, alguns sectors s’arronsen. Conclou que només es farà que passi si el sectors públic i privat s’hi impliquen, tots dos. Mg 2. Congrés Internacional Cerdà Postmetròpolis. El Sr. García-Bragado presenta la mesura de govern. Recorda que el 18 d'abril de 2008 el consistori va decidir aprovar el programa de l'Any Cerdà, per commemorar el centenari de l'aprovació del Pla Cerdà el 1859; i fruit d'aquesta celebració s'han dut a terme un seguit d'exposicions i publicacions que hauran de formar part del balanç que, en el seu moment, es presentarà de l'Any Cerdà. Remarca que el conjunt del consistori va posar èmfasi en la vinculació de l'Any Cerdà amb la reflexió metropolitana que es derivés d'aquesta efemèride, alhora que, en les mateixes dates és a punt d'aprovar-se el Pla territorial de la regió metropolitana de Barcelona, i de proclamar-se la Llei de l'Àrea metropolitana de Barcelona. Aquest conjunt de circumstàncies obliguen a introduir, com un factor més de debat polític i ciutadà de reflexió urbanística, el conjunt de l'àrea metropolitana des del punt de vista institucional i també de desplegament de les polítiques urbanístiques inspirades pel que va representar el Pla Cerdà per a la Barcelona de finals del XIX i principis del XX. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2471 Des d'aquest punt de vista, el Congrés Internacional Postmetròpolis es fa en el moment adequat, i comporta el plantejament de dues fases clarament diferenciades. Actualment es desenvolupa la primera que consisteix en els seminaris previs a la celebració del congrés, entre els quals, un de relatiu a la recuperació de la ciutat central, un altre a la integració dels entorns urbans i els paisatges periurbans, un altre seminari sobre la nova ciutat i el del futur dels paisatges industrials, que es faran a Sant Adrià del Besòs, Sabadell o el Prat de Llobregat. Precisa que Congrés preveu un aprofundiment sobre aspectes essencials per a la ciutat i l'àrea metropolitana com ara la regeneració dels nuclis antics i els teixits centrals, els espais periurbans, el reciclatge de sòl, així com el debat permanent, que es podrà abordar amb la voluntat d'establir tesis que permetin el seu desplegament en mesures concretes del debat entre la ciutat compacta i la ciutat difusa. Consideren, doncs, que és una bona ocasió per a què el conjunt de la ciutadania i de les entitats participin en el debat sobre el futur de la regió metropolitana, aprofitant l'efemèride de l'Any Cerdà. El Sr. Ciurana coincideix amb el Sr. García-Bragado que avui no és moment encara de fer el balanç de l'Any Cerdà, ni tampoc d'exposar els criteris propis sobre l'organització metropolitana i, per tant, assenyala que se centrarà exclusivament en la mesura de govern que els presenten. D’entrada, opina que el govern municipal deu anar bastant just d'iniciatives per considerar que el programa d'un seminari és una mesura de govern que paga la pena d'incloure en un Plenari. Fa notar, també, que els Grups de l'oposició disposen del mateix temps per parlar sobre el programa d'aquests seminaris que per parlar de la consulta per la transformació de la Diagonal en l'informe que es tractarà en el següent punt de l'ordre del dia. Entrant lleugerament en el contingut d'aquesta mesura, es mostra sorprès que en les seves dotze pàgines, la paraula Catalunya només hi apareix referida a Generalitat. No entén, tanmateix, que es puguin fixar posicions i debatre sobre el futur de la regió metropolitana sense parlar de la seva vinculació amb el país. Considera, doncs, que aquesta mesura de govern s'ha incorporat per emplenar una estona de temps en aquesta sessió; tot i que no dubta de l'interès dels seminaris, dels quals, ben segur, se'n trauran conclusions interessants; però des del punt de vista de la iniciativa política que ha de suposar una mesura de govern, creuen que no ho han encertat. El Sr. Mulleras es pregunta, al seu torn, si per presentar el programa d'un seminari cal fer-ho com si fos una mesura de govern, i reconeix que fer-ho així és un insult a la intel·ligència dels regidors que estan en aquesta sala, que es pot fer extensiu a la ciutadania. Igualment, també posa de manifest que no es pot destinar el mateix temps a debatre sobre el resultat de la consulta sobre la Diagonal o en la proposició d'un Grup polític que en aquesta mesura. Creu que amb això es demostra la crisi d'idees d'aquest govern municipal, molt probablement perquè ha estat ocupat i preocupat amb altres assumptes molt allunyats de la ciutadania, tal i com ella mateixa li ha posat en evidència. Quant a l'Any Cerdà, els recorda que es va anunciar que es tancaria aquest maig, i ara, però, els presenten aquest seminari que l'allargarà una mica més. Adverteix que, malgrat que ho ha preguntat per escrit i en comissió verbalment, encara no saben quin és el pressupost de l'Any Cerdà i de la seva execució, i creu que a dia d'avui ja s'hauria de saber. Malgrat això, no volen obviar que s'han fet coses importants durant aquest any, per la qual cosa feliciten la Fundació Urbs i Territori per les exposicions que va organitzar a les Drassanes, al Museu de la Ciutat i al Centre de Cultura Contemporània. Remarca que es tracta d'exposicions interessants, però també que l'Any Cerdà no es pot quedar, només, en això. Recorda que gairebé fa un any, el 16 de juny de 2009, el seu Grup va presentar una proposició a la Comissió de Cultura, Educació i Benestar social, aprovada per unanimitat, per instal·lar a l'Eixample una escultura en homenatge a Cerdà en el cent-cinquantè aniversari de l'aprovació del seu Pla, i es pregunta què se'n sap, alhora que exigeixen el compliment immediat d'aquesta proposta; atès que si s'acaba l'Any Cerdà sense haver-la complert, consideraran que s'haurà tancat en fals la commemoració. 2472 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Admet que el debat sobre el futur i l'actualització del pensament de Cerdà és positiu, i la seva plasmació en la metròpoli barcelonina també, però els avisa que cal escoltar la societat civil, perquè la Barcelona metropolitana no es pot dissenyar des d'un despatx; i que li facin confiança quan els demana que eliminin la cultura de la subvenció que tenen instal·lada i que incentivin les iniciatives privades. Conclou amb la reflexió que l'Eixample de Cerdà ha esdevingut l'enveja mundial en l'àmbit urbanístic; i que homenatjar la seva figura i la seva obra és un deute històric que aquest Ajuntament ha de pagar, atesa la seva antiguetat. Creu, doncs, que l'Any Cerdà no es mereix aquesta mesura de govern, sinó que s'ha de commemorar dignament, fent honor a l'autor i la seva obra. El Sr. Martínez agraeix al Tinent d'Alcalde la seva explicació sobre el conjunt de reflexions que s'han generat a partir de la celebració de l'Any Cerdà. Assenyala, tot seguit, que hi han trobat a faltar reflexió entorn del que haurien estat altres projectes com el de Rovira i Trias confrontat amb el de Cerdà, valorant i imaginant el que hauria estat la ciutat compacta en el segle XXI a partir de la incorporació d'altres projectes. En aquest sentit, observa que la reflexió metropolitana no s'inicia el segle XIX, sinó en el XX, i allò que plantejava Cerdà era la unió del pla de Barcelona amb els pobles veïns a partir d'un eixample racionalista. El que realment inicia la reflexió metropolitana és el Pla Macià, per la qual cosa considera que s'hauria d'haver plantejat una reflexió sobre la idea de Cerdà a fi de posar-la en crisi positiva. A data d'avui, tot just a punt de concloure l'Any Cerdà, la plaça de les Glòries continua amb una eterna indefinició, mentre que els tres eixos denominats pel mateix Cerdà Paral·lel, Diagonal i Meridiana estan en crisi actualment. Concretament, a la banda sud de la Meridiana regna la indefinició urbanística per manca d'acord polític, i que va en contra d'allò que Cerdà proposava en relació a la ciutat compacta; igualment, la plaça de les Glòries tampoc no és el centre que havia dissenyat Cerdà; i el cas del Paral·lel està sotmès a un debat esbiaixat que deixa de banda molts aspectes importants com a barri. Assenyala que deixa la Diagonal per al debat del punt següent de l'ordre del dia, però remarca que ha estat posada en crisi justament quan havia de ser una de les icones de la ciutat. Consideren, doncs, que tot plegat significa un manera força original d'acabar l'Any Cerdà. La Sra. Blasco posa en relleu que, amb aquest congrés, l'Any Cerdà acabarà amb una mirada al futur, proposant una reflexió sobre la metròpoli barcelonina en el segle XXI. Indica que l'Any Cerdà dóna l'oportunitat de revisar el procés d'urbanització del territori com la construcció social de la ciutat per constatar la necessitat d'un gest que recorda el de Cerdà en proposar l'Eixample. Un gest que va estar capaç de transformar la ciutat a partir de la comprensió de les seves lògiques i capaç de gestionar aquesta transformació a través de l'exercici del govern del territori, adaptant i adequant els marcs d'actuació i de gestió polítics a l'escala real de les dinàmiques metropolitanes. Constata, tot seguit, que a la regió de Barcelona li cal tornar a fer una reflexió com la de Cerdà portant les polítiques urbanes al territori metropolità, tal i com van pretendre el Pla General Metropolità del 1976, amb una visió actualitzada amb els paràmetres de sostenibilitat del segle XXI, i d'un abast més ampli que el municipal abraçant el que és la ciutat real. Subratlla que pensar la ciutat a escala metropolitana és vital per al seu futur, i que l'Any Cerdà i aquest congrés representen una oportunitat per sotmetre la qüestió metropolitana a debat; un congrés que ha de servir com a punt de partida per continuar debatent les polítiques urbanes, el model de ciutat i els seu creixement. Consideren que aquests debats són imprescindibles per a la ciutat, i tot i que l'Any Cerdà és una bona excusa per dur-los a terme, aquest ha de ser un debat permanent. El Sr. García-Bragado es mostra convençut de la idoneïtat de la mesura de govern atès que significa fixar la vista sobre un debat de futur de la ciutat en base a una iniciativa adoptada en el marc de l'Any Cerdà, però impulsada clarament des del govern municipal, i alhora suposa una invitació a participar en aquest procés de reflexió i de futur. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2473 Creu que en el contingut mateix del Congrés Internacional Cerdà Postmetròpolis, més enllà de la presentació dels assumptes que s'hi han de tractar, formulats en el preàmbul i les tesis del congrés, hi ha una bona part de les qüestions sobre les quals aquest consistori s'haurà de pronunciar. Per tant, és aquí on es forgen les tesis bàsiques del que ha de ser aquesta mirada a l'àrea metropolitana, feta des d'un context diferent del 1987, en què determinades forces polítiques van decidir eliminar la realitat metropolitana, generant la situació que s'ha viscut fins ara. Per tant, creu que ara és el moment adequat per fer un toc d'atenció, i precisa que aquesta mesura de govern no pretén encetar un debat polític, però sí posar damunt la taula les idees bàsiques amb què cadascun dels Grups del consistori es presenta al debat metropolità que, òbviament, tindrà un recorregut molt més ampli que el que es pretén amb aquesta mesura de govern. Quant al temps que s'esmerça en el debat d’aquesta mesura de govern, aspecte apuntat pels Srs. Ciurana i Mulleras, assenyala que són els minuts que indica la Junta de Portaveus, alhora que els avança que ja tindran ocasió d'estendre's més en el debat sobre la consulta de la Diagonal. Pel que fa al disseny del futur metropolità, referma que fan allò que convé, que és establir el marc de debat amb els experts internacionals i propis i amb els polítics a fi de poder introduir el debat en el marc de l'agenda política de cara al futur. Rebat que es dissenyi des dels despatxos, sinó que es fa portant el debat al món acadèmic i a l’àmbit ciutadà. Finalment, i arran de les observacions del Sr. Martínez, remarca que el debat sobre les vies que ha esmentat ha d'incidir, precisament, en la seva adaptació a les necessitats i funcions actuals. És, per tant, un debat permanent sobre la plaça de les Glòries, que afecta a l'obertura de la Diagonal, o el debat sobre el Paral·lel, i aquí discrepa amb l'apreciació del Sr Martínez, atès que la manera com l'han entomat és d'acord amb els veïns. El Sr. Alcalde tanca les intervencions en aquesta mesura de govern, que considera que es fa en el moment adequat, quan s'endeguen reflexions sobre el Pla estratègic metropolità i quan el Parlament ha de prendre decisions importants sobre l'àrea metropolitana. En definitiva, és un moment adient per a aquest congrés que posa damunt la taula la reflexió sobre la Barcelona gran, la que ha de competir i construir-se en el context europeu. c) Informe 1. Consulta ciutadana de la transformació de l’avinguda Diagonal – 28 de maig de 2010. El Sr. García-Bragado, en iniciar la seva intervenció, recorda que ja van anunciar que es debatria i es presentaria un informe en aquest Plenari sobre la consulta ciutadana de la transformació de la Diagonal. Seguidament, assenyala que vol fer aquesta valoració sota la perspectiva de tres òptiques definides a fi d’avançar, tenint en compte que en aquesta sessió es tractaran proposicions sobre el mateix assumpte que hauran de permetre complementar aquest informe. Dit això, constata, en primer lloc, que la celebració de la consulta va ser acordada per aquest Plenari arran de l’acceptació del prec d’ERC, a partir del qual el govern municipal va establir les condicions de celebració de la consulta, aprovades per aquest consistori, en el procés de desenvolupament de la qual han participat moltes persones i entitats, a qui aprofita per agrair la seva implicació. Igualment, des del Consell de Ciutat i des de la Mesa de seguiment i garanties s’han fet múltiples intervencions i s’ha comptat amb la participació de ciutadans, organitzats en entitats o a títol particular, que han col·laborat decisivament en el procés. En segon lloc, indica que la consulta s’ha dut a terme amb unes normes proposades pel govern municipal i aprovades per aquest Plenari, que partien de la base d’un sistema de votació que, d’una banda, a diferència d’altres tipus de conteses incloïa el vot electrònic; i, d’altra banda, la consulta estava sotmesa a un 2474 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 marc legal diferent del sistema electoral vigent. Es tractava, doncs, d’un sistema de consulta basat en les previsions de la Carta de Barcelona i regulat per la Llei 11/2007 d’accés electrònic de la ciutadania als serveis públics. Precisa que aquest sistema de votació ha comportat múltiples incidències de diferent naturalesa i, des del seu punt de vista, alguns són imputables al compliment del contracte per assegurar al sistema de votació que ha desembocat en una actuació administrativa d’obertura d’expedient, actualment en curs, i del qual se’n derivaran les responsabilitats pertinents. D’altra banda, l’entorn legal a què s’ha referit permet establir el sistema d’identificació en el vot remot, que va donar lloc a un debat en la Comissió de Presidència, Territori i Funció pública. Posa de manifest que una vegada establertes, de mutu acord, les bases de la consulta, així com els resultats de la seva celebració, s’ha obert un debat polític, iniciat per l’Alcalde en el mateix moment de fer-se’n públics els resultats, i que va implicar l’assumpció d’un seguit de responsabilitats, sobre les quals es remet a allò que es va dir en la roda de premsa del dia 16 de maig. Igualment, destaca que la consulta arrencava sobre la base d’un seguit de propostes tècniques sobre la transformació de la Diagonal que, finalment, van ser descartades pel conjunt de la ciutadania que va participar en la consulta. En la seva opinió, les dues propostes es caracteritzaven pel tractament de l’espai públic, per buscar solucions a la mobilitat del centre de la ciutat, i que definien propostes concretes per als sistemes de transport públic. Evidentment, aquestes tres qüestions tal i com es van plantejar han quedat fora del calendari immediat. Afegeix que, com tots els membres de cambra saben, a la Comissió de Seguretat i Mobilitat s’ha adoptat un acord per unanimitat, que llegeix, en el sentit de constituir una comissió amb representació de tots els Grups municipals per estudiar el conjunt de propostes de mobilitat per a la Diagonal i la xarxa de l’Eixample amb l'objectiu d’elaborar propostes consensuades del model de mobilitat en aquesta àrea. Per tant, s’ha iniciat el procés per trobar un sistema de consens a fi d’entomar la voluntat majoritària del consistori de millorar i transformar l’avinguda de la Diagonal. Considera, en conseqüència, que amb aquest conjunt d’actuacions queda emmarcat el present i les actuacions immediates en relació a l’avinguda. El Sr. Trias considera que avui era una bona ocasió perquè el Sr. Alcalde prengués la paraula per demanar disculpes públiques, i assumir responsabilitats personalment, atès que la consulta, a banda que no ha generat autoestima en la ciutadania, tampoc no ha conferit prestigi a les consultes. Tanmateix, cal agrair la participació de part de la ciutadania, i a les entitats que hi ha col·laborat. Addueix, però, que el Sr. Hereu ha intentat guanyar amb l’opció A, i per tant, és responsable d’haver convertit la consulta en un plebiscit sense cap ni peus. Creu que, amb un biaix partidista, ha intentat amagar l’opció C, i fins i tot enganyar sobre el seu contingut, i aquest engany ha arribat fins al punt d’assegurar que havia votat quan no ho havia pogut fer per incidències en el sistema. Igualment, han intentat ocultar fins al darrer minut el cost de la consulta; així com també van assegurar que era impossible suplantar votants. Remarca, però, que si algun principi és sagrat en una votació és la confidencialitat del vot, que el govern municipal ha trencat, atès que tenen el convenciment, i així es desprèn de la valoració dels resultats que apareix en l’informe, que s’han creuat dades de sexe, edat, nacionalitat i domicili. Els demanen, doncs, que sol·licitin una auditoria exhaustiva sobre el creuament de dades; que es determini si, tal i com el seu Grup creu, és possible la identificació dels votants; i que s’identifiqui els responsables d’aquesta decisió i que s’exigeixin responsabilitats a qui ho hagi permès. En aquest sentit, els pregunta si els auditors n’estaven informats; qui va prendre la decisió de fer-ho i qui la d’ocultar-ho; i quin ús se’n fa. Els adverteix que aquesta actuació pot comportar, fins i tot, responsabilitats penals. Conclou, doncs, que el seu Grup reclama aquestes explicacions i, a fi d’escatir tota aquesta situació, ha presentat un escrit al President de la Mesa de seguiment i garanties, on sol·licita que suspenguin l’eliminació de la còpia de seguretat on s’emmagatzemen els vots i les dades del sistema de votació electrònica. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2475 El Sr. Fernández Díaz constata, d’entrada, que el Grup del PP va ser l’únic que no només no va donar suport a la convocatòria de la consulta, sinó que, a més, un mes i mig abans de la seva celebració, va demanar formalment en aquest Plenari el seu ajornament. Entenien, i el temps els ha donat la raó, que aquesta consulta era un error que augmentava de proporcions dia a dia i, també, augmentava el seu pressupost. Manifesta que es preguntaven llavors, i ho continuen fent ara, com es podien gastar més de tres milions d’euros en aquesta consulta, més encara en temps de crisi; si l’Ajuntament no té altres prioritats per gastar els diners; si no hi havia una altra manera de rebre l’opinió dels barcelonins en una qüestió tan important com és la Diagonal; i si se suposa que no hi havia altres projectes estratègics de ciutat més prioritaris. Conclou, per tant, que hi ha molts interrogants, i el seu Grup els manté, alhora que no s’explica com els Grups que van donar suport a la consulta es van posar d’acord a convocar-la sense saber ni tan sols les preguntes que es proposarien; i que una vegada conegudes les opcions a votar, fins i tot durant la setmana en què es va celebrar la consulta, encara discrepaven quant als termes proposats. No s’explica, tampoc, com és que el govern no assumeix tota la seva responsabilitat, amb l’Alcalde com a màxim responsable, atès que res del que ha passat s’hauria produït si no s’hagués posat al capdavant del procés i hagués pres els acords de govern, des del cost a les mesures per dur a terme la consulta. Considera que la consulta va esdevenir una gran operació de màrqueting en benefici del Sr. Alcalde; una consulta que ha estat una coartada per justificar una decisió de govern ja presa, tal i com el Sr. Alcalde va anunciar en un mitjà de comunicació mesos abans. No entén com es pot convocar una consulta sense pluralitat d’opcions i projectes diferenciats, sinó només amb les dues cares d’una mateixa moneda i que, de certa manera, era d’entrada una consulta segrestada. Conclou que la ciutadania no s’ha cregut la publicitat que se’n feia, i la prova ha estat que el 88% dels Barcelonins no van votar, i el del 12% que ho va fer, el 80% va optar per l’opció C, rebutjada sistemàticament per l’Alcalde. Destaca que els quatre grups municipals que van donar suport a la consulta es van creure les enquestes d’aquest Ajuntament, on el 40% dels barcelonins deia, segons les enquestes municipals del desembre de 2009, que aniria a votar i un 10% es plantejava fer-ho, per tant, estaven ben convençuts que hi hauria participació en una consulta, tan innecessària com cara. Per acabar, posa de manifest que la consulta ha estat farcida no només de malbaratament, despropòsits i desprestigi, sinó també d’una publicitat partidista i enganyosa, començant pels seriosos dubtes que ha plantejat el vot del mateix Alcalde de la ciutat, i continuant per una suplantació de personalitat d’algun votant, tota vegada que un informe de la universitat ja va advertir d’aquesta possibilitat. Per tot això és imprescindible conèixer l’abast de tots els esdeveniments i, sobretot, si s’ha trencat l’obligat secret del vot. Reitera que hi ha hagut encreuament de dades de barris o de segments d’edat, que hauria desembocat en una vulneració del secret del votant i del seu sentit de vot. El Sr. Portabella precisa que per al seu Grup l’origen de tots els mals és que el govern municipal no creu en les consultes ciutadanes com un mecanisme d’aprofundiment democràtic, i això ha tingut repercussió en les decisions per fer la consulta. Precisa que la seva afirmació es basa en el mateix inici del procés; en aquest sentit, fa notar que és força sorprenent que s’accepti que la consulta ciutadana a Barcelona, la primera que es fa després del període franquista, s’encarregui a una empresa que, per poder-la implementar, enviï uns tècnics des de Madrid, faci un ample de banda erroni i se n’entorni. Entén que quan es produeixen aquesta mena de situacions és perquè no es capta la importància que té per a un municipi determinat una consulta. Creu que la veritable responsabilitat política rau en què no advertissin que la banda que van posar els tècnics de Madrid era insuficient. Haurien d’haver exigit compromís, que s’haguessin fet les proves de càrrega de la banda ampla i validar-la amb diverses proves més i no només sobre una mostra del 0,5% de les 172.000 persones que van votar. És a dir, aquesta manca de decisió per defensar les consultes ciutadanes, sobretot perquè no fos cas que es relacionés amb una consulta sobre la independència, els porta a plantejar una situació en termes de plebiscit, que no pas de consulta ciutadana. 2476 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Remarca que de consultes ciutadanes se’n fan des del 1848, el mateix moment en què s’inaugurava la línia de tren Barcelona-Mataró; i es fan consultes amb sistemes de votació electrònica des dels anys vuitanta del segle XX en molts altres països; el que ha succeït és que, en plantejar aquesta consulta en termes de plebiscit, el cost de cada vot ha estat de 17,8 euros per vot, mentre que a les consultes per la independència, la despesa ha estat d’un euro per vot. Creu que en el fons de la qüestió plana el dubte sobre si és aquesta la manera adequada de prendre una decisió que significa assumir responsabilitats. En definitiva, entén que el problema és que no es creuen el mecanisme de la consulta ciutadana. El Sr. Gomà remarca que l’informe recull sistemàticament totes les dimensions implicades en un procés inèdit fins ara a Barcelona. S’hi expliciten clarament les deficiències que es van produir en el sistema tècnic de la consulta; aporta les causes explicatives del conjunt d’incidències i fallades, així com les accions concretes dutes a terme per superar-les; i s’hi expressa que l’Ajuntament ha iniciat les diligències corresponents amb l’empresa adjudicatària a fi de depurar responsabilitats. Tot seguit, destaca tres valors fonamentals d’aquesta experiència que no poden quedar devaluats ni ocults pels resultats de la consulta i el debat polític posterior, d’altra banda ben legítim. En primer lloc, remarca que ha estat un procés de participació que ha activat més de trenta mil ciutadans i ciutadanes a títol individual que han rebut una devolució personalitzada entorn de les seves aportacions; d’altra banda, destaca el paper i l’esforç del Consell de Ciutat per haver impulsat, acompanyat i millorat el procés fins a l’últim moment, així com també el paper de la resta d’espais de participació i les desenes d’entitats que han articulat tallers, jornades i seminaris on s’ha pogut debatre a fons sobre mobilitat, urbanisme i model ciutat. Un segon valor que destaca és el paper de l’Oficina tècnica, que ha aportat rigor, solvència i capacitat de diàleg amb les aportacions ciutadanes i de síntesi en la formulació de les dues alternatives de vot. En tercer lloc, posa en relleu la participació de més de cent setanta mil persones en una consulta inèdita que ha de marcar clarament un camí d’enfortiment de la democràcia participativa a Barcelona de cara al futur. Quant als resultats, reconeix que han estat molt negatius per a les propostes de transformació; han implicat, també, l’assumpció de responsabilitats polítiques d’alt nivell i han conduït a fer reflexions profundes i a entendre que no han sabut traslladar ni els seus arguments ni les seves il·lusions; s’ha posat de manifest la manca d’encaix entre les propostes del govern municipal i les prioritats i les percepcions de la ciutadania. En conseqüència, assegura que assumeixen el missatge de la ciutadania en la consulta popular, alhora que es comprometen a explorar, en el futur, nous camins de diàleg i de participació a fi de rearticular les majories socials i polítiques necessàries que permetin avançar cap a la Diagonal de les persones i de la mobilitat sostenible; una avinguda necessària que haurà de ser coherent amb la ciutat per a tothom per la qual treballen. El Sr. García-Bragado considera que fins a dia d’avui s’han assumit i s’ha reflexionat a bastament sobre les implicacions polítiques del resultat de la consulta i, partir d’aquí, avui s’ha remès directament a aquesta assumpció de responsabilitats i a la confirmació del govern de la ciutat i del mateix Alcalde sobre aquesta qüestió. Subratlla que s’ha debatut força sobre la Diagonal, i gràcies al procés de la consulta, aquesta avinguda té un lloc a l’agenda de la ciutat, alhora que mai com en aquesta ocasió s’havia debatut tant sobre una proposta urbanística; per tant, entén que això és pot considerar com una conseqüència positiva de tot plegat, i està convençut que els treballs duts a terme per a l’elaboració de les propostes seran de gran utilitat per a totes les forces polítiques del consistori a l’hora de plantejar propostes futures. Al Sr. Trias, li assegura que no s’ha vulnerat la confidencialitat del vot, i reitera que s’ha explicat a bastament quin era el sistema emprat, amb la constitució de dos fitxer separats, un de vots i l’altre de votants, que mai no s’han ajuntat, entre altres coses perquè era impossible tècnicament. A partir d’aquí, hi ha una NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2477 explotació dels resultats amb les dades que tots coneixen que, des de tots els punts de vista, però sobretot des del punt de vista territorial, queden molt més desagregades que les dades en un procés electoral, on se sap qui vota i on. Creuen que aquest punt és de la màxima importància, per la qual cosa li’n continuen donant en aquests moments, tota vegada que ho han posat tot de la seva part per garantir la màxima confidencialitat del vot. Ratifica, doncs, que s’ha garantit la confidencialitat del vot, i conclou que aquesta apreciació s’ha de traslladar a la ciutadania per tal de no introduir més elements que enterboleixin el procés. Assegura al Sr. Portabella que sí que creuen en les consultes ciutadanes i, tot i que és un aspecte molt nou, s'han pres decisions que han portat a la interpel·lació de moltes forces polítiques sobre el futur de les consultes. Recorda que ell mateix ha manifestat públicament la consideració que la consulta ciutadana és un instrument previst a la Carta de Barcelona i, per tant, l'obligació dels membres de la corporació és treure profit dels instruments que la normativa proporciona. Tanmateix, ara cal valorar amb quina normativa es dotaran per fer aquestes consultes en el futur, i creu que és aquí on rau una de les problemàtiques bàsiques plantejades en la consulta de la Diagonal. Afegeix que no es tracta d'un debat tècnic, sinó d'un debat polític de suma importància, esbrinar si es fa participació o si, altrament, es tracta d'un pronunciament polític sobre l'acció d'un govern o una decisió determinada. Creu que si finalment resultés que les consultes ciutadanes acaben sent un pronunciament polític sobre el govern municipal, realment caldrà recórrer a la normativa electoral. Mentre això no sigui així, aquest serà el motiu real de debat al qual emplaça tothom. Quant a l'actuació del conjunt d'empreses que han fet possible la consulta, ratifica que s'han endegat les actuacions oportunes, del resultat de les quals donaran compte en aquest Consell Plenari. El Sr. Trias al·lega que ha perdut la confiança en el govern municipal i, per tant, demana que es faci l'auditoria a fi que puguin recuperar la confiança perduda. De tota manera, ara com ara, no li mereixen credibilitat les paraules del Tinent d'Alcalde. El Sr. García-Bragado insisteix que el sistema ha estat auditat i ho serà, i la funció de l'equip auditor és, precisament, pronunciar-se, a més, sobre el conjunt d'incidències del sistema; i remarca que en la mesura que el Grup de CiU ha participat en les decisions sobre el sistema, té tot el dret a disposar dels resultats de les auditories. El Sr. Alcalde demana que, de tot aquest procés, tothom defensi aquells arguments que són bàsics. Assenyala que hi ha un camp per a la discussió, per al debat i per al contrast polític i, a canvi, hi ha àmbits comuns que són els que haurien de ser objecte de defensa per part de tothom. Observa que s'hagués pogut decidir o no la transformació de la Diagonal, i el govern va expressar clarament que volia aquesta transformació. Fruit d'aquesta voluntat, s’ha definit un procés que, evidentment, caldrà construir amb més consens, i aquesta és la veritable oportunitat: la inclusió de la Diagonal en l'agenda de la ciutat, i la ciutadania i l'Ajuntament tindran la gran responsabilitat de saber trobar el camí encertat per transformar, algun dia, la Diagonal. Addueix, tanmateix, que haurien pogut decidir com a govern que aquesta transformació era una prioritat i avui mateix es podrien haver iniciat les obres de transformació; però van acceptar la iniciativa sorgida d'aquest Plenari i, per tant, de la ciutat, i van optar per fer una consulta ciutadana, és a dir, delegar una part de la sobirania com a govern a la ciutadania, que ha decidit que no es produeixi cap procés de transformació a la Diagonal. Entén que en aquest procés hi ha hagut moltes fases en què han estat junts, amb alguna discrepància que es va formular amb claredat, però insisteix que cal fer prevaldre les etapes que han fet junts, no només els grups municipals, sinó també tots aquells que els han acompanyat en la fase d'informació, de captació d'opinions i de reformulació de projectes. Reconeix que en la fase final de la consulta és quan les coses no han anat bé, i com a govern i per la pròpia ideologia, estan acostumats a assumir responsabilitats polítiques i, per tant, saben acceptar les equivocacions. De tota manera, reitera que han dut endavant la consulta perquè han considerat que el procés era positiu 2478 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 per a la ciutat, però admet que s'han pogut equivocar en el com i en el quan, però els demana que facin un esforç per preservar els aspectes fonamentals de tot plegat. Fa notar al Sr. Trias que si no hi ha confidencialitat en el vot, voldrà dir que, ni a Barcelona ni enlloc, la democràcia electrònica no és possible, i es referma en el convenciment que el secret del vot és fonamental. Reitera que tots plegats van escollir el sistema de votació electrònica i entén que és fonamental que defensin aquest principi, perquè, contràriament, no s’aconsegueix altra cosa que posar traves a la innovació. Els demana, en conseqüència, que intentin no incloure alguns aspectes en el terreny del debat polític, perquè van ser decidits entre tots, i van generar els òrgans de control del procés. Reitera, altra vegada, que assumeixen errors polítics i en el desenvolupament de la darrera fase de la consulta. Finalment, fa extensiu l'agraïment, a més de les entitats que han participat en el procés, a tota la ciutadania, i a la part que ha participat i que majoritàriament ha optat per la proposta C, que remarca que no comparteix, però que ha significat un missatge davant del qual, aquest govern, no pot restar aliè. Igualment, també posa de manifest el seu respecte per aquells ciutadans que es van expressar no participant en la consulta. Considera que en funció de tot aquest procés, en aquest Plenari, que va ser el motor que va iniciar-lo, al costat del debat polític legítim, tots plegats haurien de defensar valors profunds de la ciutat. Així doncs, en el debat polític accepten errors i han pres mesures importants, però també els demana que no posin en qüestió els valors profunds a què s'ha referit, que són patrimoni de tots. Conclou que el procés ha estat l'intent d'una ciutat, sempre innovadora i sempre pionera, per iniciar nous camins, i està convençut que en el futur caldrà fer-ne un balanç per esbrinar què no ha funcionat prou bé i, dels errors, també n'hauran de prendre bona nota. Demana, doncs, que siguin capaços de desvincular una cosa de l'altra; allò que és objecte de debat polític legítim entre posicions diverses, procés en el qual, el govern municipal ha defensat obertament unes alternatives perquè les considerava bones per a la ciutat. Ara, però, accepten plenament el resultat i obren en conseqüència a fi de fer tirar endavant la ciutat, amb les seves prioritats i incorporant els missatges que la ciutadania ha aportat. Insisteix a demanar-los que preservin els valors profunds i els camps comuns, tot respectant posicionaments contraris al què i, fins i tot, al com. El Sr. Trias remarca que el problema és que el seu Grup ha donat suport al govern perquè creia que era important fer una consulta, un sistema en què creuen, i des del primer dia van demanar que es fes bé. La seva obsessió era que la consulta servís per generar autoestima i que la ciutadania se sentís feliç de disposar d'una eina nova per expressar-se en democràcia, que obria noves perspectives per al futur. Quant als valors profunds que l'Alcalde ha insistit que cal preservar, fa notar que el primer de tots és la veritat, que s'han dedicat a conculcar durant tot aquest temps, i es pregunta de quina manera es poden presentar a la ciutadania havent actuat així. Es referma en el suport del seu Grup a les consultes, la seva disposició a pactar solucions per la Diagonal, perquè no són dels qui diuen que no cal fer-hi res. Adverteix, però, que per molt que l'Alcalde asseguri que cal preservar els àmbits de coincidència, no s'estarà de denunciar allò que creu que són errors greus que posen en dificultat la democràcia. Admet que es pot equivocar, i també que ho reconeixerà, però entén que el govern municipal ha emprat les dades –informació corroborada pel mateix govern– d'una manera que al seu parer no és correcta, que és, fins i tot, il·legal. Insisteix que és molt important per al futur de les consultes que es facin ben fetes; altrament, considera un error molt greu el fet que s'ha tendit a primar la quantitat sobre la qualitat, i creu que no és problema de quantitat, sinó de poder- se presentar davant de la gent corroborant que les coses s'han fet bé i, sobretot, amb veritat a fi d'evitar que la ciutadania se senti enganyada. En aquest cas, el NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2479 fracàs més gran de la consulta ha estat el sentiment d'engany; i és precisament aquesta la primera lliçó que s'hauria d'haver aprés de tot plegat: les posicions partidistes en una consulta no valen. Addueix que les consultes ben fetes no han d'acabar amb una dimissió, que s'ha produït en aquest cas perquè el govern ha utilitzat la consulta d'una manera equivocada. El Sr. Fernández Díaz remarca que en la consulta de la Diagonal s'han produït, d'una banda, errors i, d'altra banda, el que pot arribar a suposar un dany irreparable. Quant als errors, assenyala l'error polític que va significar la manera com es va convocar la consulta, tal i com ha expressat reiteradament, sense pluralitat d'opcions, i sense projectes diferenciats; un error polític que és responsabilitat dels quatre grups municipals que van acordar convocar la consulta i que, un mes i mig abans de la seva celebració, quan el seu Grup va presentar en aquest Plenari una proposició demanant-ne l'ajornament, tots quatre grups la varen rebutjar. Per tant, entén que l'error polític rau en la forma i en el moment de convocar la consulta. Afegeix, però, que aquest error polític s'ha agreujat amb un altre, absoluta responsabilitat del Sr. Alcalde, que és la persistència dels errors en l'àmbit de govern com ara la publicitat, parcial i enganyosa, segrestant l'opinió dels barcelonins en no explicar que no hi havia altres possibilitats de vot, o el veritable abast de votar l'opció C; un cost inassolible de més de tres milions d'euros –una xifra en què també han enganyat en diverses ocasions–; i assimilar aquesta consulta a una operació de màrqueting al servei de l'Alcalde, que va interpretar-la com una precampanya electoral. En resum, s'han produït errors polítics i de govern, amb diversos responsables. Assenyala, per acabar, que pot arribar a coincidir parcialment amb el plantejament que el Sr. Alcalde apuntava en la seva intervenció a fi de no fer el dany irreparable, i per això cal una auditoria entorn de la confidencialitat del vot a fi de garantir que, malgrat que s'hagin pogut creuar les dades de barris, districtes, franges d'edat o sistema de votació, el vot sigui secret. Per aquest motiu, demanen que es faci l'auditoria per esbrinar si es possible el creuament de dades, perquè volen tenir la certesa absoluta de la fiabilitat del sistema i per garantir la confidencialitat, sagrada en democràcia, del vot, per a la qual cosa és imprescindible que demostrin que va ser impossible saber qui va votar què, malgrat hagin fer públic què es va votar per barris, per edats o per districtes. Per acabar, avança que en aquesta mateixa sessió demanarà responsabilitats al Sr. Alcalde pels errors, polítics i de govern, de la consulta. El Sr. Portabella significa que és del parer que més que fer una reflexió parcial de per què van fallar aspectes tècnics o polítics, consideren que tots plegats haurien de fer una reflexió profunda sobre els motius que els han originat. Discrepa amb l'anunci que Sr. Alcalde ha fet en la seva intervenció en el sentit que el govern estava disposat a delegar responsabilitats; en aquest sentit, es pregunta si els alcaldes de ciutats on les consultes ciutadanes són una pràctica habitual es veurien obligats a fer el mateix i, evidentment, la resposta és que no. Per tant, considera que, en el fons, amb aquesta consulta es pretenia una revalidació. Argumenta que les consultes ciutadanes tenen avantatges i inconvenients, però el que és innegable és que són una opció d'aprofundiment democràtic, per la qual cosa el seu Grup entén que entre els aspectes positius hi ha la finalitat d'incrementar la participació, d'implicar la ciutadania amb la cosa pública perquè se senti més part de la ciutat i, en conseqüència, això redunda en la cohesió social; la presència d'un debat públic, en aquest cas sobre aspectes urbanístics, o la percepció d'igualtat entre els ciutadans. Certament s'han fet errors tècnics quant a l'aplicatiu emprat, i recorda que la primera votació electrònica en una consulta es va fer fa vint-i-vuit anys, i en eleccions directes fa vint anys que s'utilitza al Canadà. Lamentablement, el que hauria pogut estar una oportunitat de posicionament i de creure's l'administració 2.0 i de prestigiar-la s'ha acabat convertint en el vagó de cua d'una pràctica que fa 28 anys que es fa al món. Conclou que no es tracta només d'un problema tècnic, sinó un concepte polític; i és en aquest aspecte que el seu Grup voldria aprofundir a fi que s'establís un 2480 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 consens majoritari quant als mecanismes de la democràcia participativa que, en definitiva, suposen l’enriquiment de la democràcia representativa. El Sr. Gomà admet que en el procés hi han hagut encerts i errades, alhora que té el convenciment que la majoria dels presents en aquesta cambra han compartit valors profunds del procés. Subscriu que es creuen absolutament els instruments de la democràcia, i els recorda que els processos d'aprofundiment democràtic a Barcelona tenen una llarga tradició, que no comencen ni s'acaben amb aquesta consulta. La immensa majoria d'avenços socials, ambientals i econòmics que s'han produït en aquestes tres dècades de construcció democràtica de la ciutat serien absolutament inexplicables sense la implicació i la participació del teixit social de la ciutat en el conjunt dels espais de participació que s'han anat posant en marxa. Per tant, està en l'ADN d'aquesta ciutat l'aprofundiment de la qualitat de la democràcia; i en el procés de la Diagonal s'han fet passos endavant importants en la quantitat de participants, i en l'aprofundiment i la discussió a fons d'aspectes urbanístics, de mobilitat i d'espai públic, que mai no s'havien fet a través d'una consulta ciutadana. Remarca la importància d'aquests aspectes com un punt i seguit per a què Barcelona continuï elaborant els mecanismes d'aprofundiment democràtic. Tot seguit, fa notar al Sr. Trias que una de les maneres de dignificar un procés de participació, un dels millors indicadors per valorar el convenciment en el procés, és veure amb quina actitud i posicions s'acara el procés; i li assegura que per part d'aquest govern s'ha fet amb honestedat i transparència; han volgut situar el debat en propostes concretes de millora i de futur per a la Diagonal, i han dit obertament que no és un debat tècnic, sinó que té naturalesa política i expressa un model de ciutat que, molt honestament, han traduït en unes propostes concretes de millora, però el resultat és evident i, a partir d'aquí, s'imposa la reflexió. Altrament, CiU ha afrontat el debat en uns termes que el desvinculen de les propostes concretes de millora de la Diagonal; i el situen en el terreny de la demagògia i del tacticisme, acusant el govern d'instrumentalització del procés al servei d'interessos polítics per pal·liar el seu suposat desgast. En definitiva, ha estat impossible fer un debat concret sobre propostes de fons i de millora de la Diagonal. Per tot plegat, considera que també han de reflexionar, sense autocomplaença, com les seves actituds en el procés haurien pogut estar unes altres que haguessin contribuït a dignificar-lo i millorar-lo. El Sr. Alcalde tanca el debat de l'informe sobre la consulta de la Diagonal i anuncia que el podran reprendre en les proposicions sobre el tema en aquesta mateixa sessió. PART DECISÒRIA / EXECUTIVA a) Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA 2. Resoldre les al·legacions que s’han presentat d’acord amb els informes adjunts; aprovar definitivament: 1r) El canvi de forma de gestió, amb efectes 1 de gener de 2011, de l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau Sant Jordi, el Sant Jordi Club i l’Esplanada de l’Anella Olímpica, passant de la gestió directa mitjançant Barcelona de Serveis Municipals, SA a gestió indirecta a través d’una empresa d’economia mixta amb participació majoritària de l’Ajuntament de Barcelona. 2n) La constitució i els estatuts de la societat Empresa Gestora de l’Anella Olímpica de Barcelona, SA. 3r) La subscripció i desemborsament en efectiu de les 1.000 accions de 60,11 euros de nominal cadascuna, representatives de la totalitat del capital social de l’Empresa Gestora de l’Anella Olímpica de Barcelona, SA. 4t) L’ampliació del capital social en forma de prima d’emissió d’accions de la societat NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2481 Empresa Gestora de l’Anella Olímpica de Barcelona, SA per import de 7.397.353 euros mitjançant una aportació no dinerària consistent en la cessió d’ús de l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau Sant Jordi, el Sant Jordi Club i l’Esplanada de l’Anella Olímpica, per un període de 10 anys que podrà ser prorrogat expressament per dos períodes de 5 anys de durada cadascun. 5è) El procés de venda mitjançant concurs obert del 49% de les accions de la societat Empresa Gestora de l’Anella Olímpica de Barcelona, SA i l’establiment del règim jurídic del contracte de gestió de servei públic sota la modalitat de societat d’economia mixta. 6è) El Plec de clàusules administratives particulars, el Plec de prescripcions tècniques particulars i els respectius annexes del concurs per a la selecció d’un soci privat que participarà en el 49% del capital social de la societat Empresa Gestora de l’Anella Olímpica de Barcelona, SA. Publicar la convocatòria del concurs en el perfil del contractant de l’Ajuntament de Barcelona i en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Facultar l’Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, Tinent d’Alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, per a que pugui efectuar tots els tràmits adients per a la plena efectivitat d’aquest acord. El Sr. García-Bragado indica que la proposta fa referència al canvi en la forma de gestió dels equipaments municipals de l'Estadi Olímpic Lluís Companys, del Palau Sant Jordi, el Sant Jordi Club i l'esplanada de l'Anella Olímpica, passant de la gestió directa per part de BSM a una gestió indirecta a través d'una empresa d'economia mixta on l'Ajuntament manté la majoria. Assenyala que, a més del canvi de gestió, es proposa la constitució i l'aprovació dels Estatuts de la societat Empresa gestora de l'Anella Olímpica de Barcelona, la subscripció i el desenvolupament de les accions corresponents, l'ampliació de capital i l'inici, a través d'un concurs obert, del procés de venda del 49% de les accions d'aquesta empresa, així com el plec de clàusules administratives particulars i el plec general de la prestació dels serveis necessaris per desenvolupar l'activitat. Es tracta, per tant, d'un acord profundament debatut a la Comissió de Presidència, Territori i Funció pública, on es va aprovar inicialment, i al qual hi han presentat al·legacions el Grup d'ERC, que han estat estimades, i que finalment acaba configurant una col·laboració público-privada per gestionar uns equipaments molt importants per a la ciutat com són els que configuren l'Anella Olímpica de Montjuïc. Observa que és una decisió plenament justificada tècnicament que, des del punt de vista del conjunt de la gestió de la muntanya de Montjuïc, haurà d'incardinar amb la definició dels usos i la modificació de PGM de la muntanya que, actualment, està en procés de participació i que properament arribarà a debat de les instàncies i dels òrgans polítics d'aquest Ajuntament. Entenen que aquesta relació queda perfectament garantida, atès que hi ha el compromís explícit que els usos de l'esplanada s'adequaran al Pla d'usos i, sobretot, no seran objecte d'utilització per part de l'empresa gestora de l'Anella al marge del que pugui passar en les instal·lacions interiors. Consideren, en conseqüència, que es tracta d'un bon acord, que millorarà les condicions de la prestació dels serveis i que els ciutadans i el conjunt de la ciutat en podran treure profit. La Sra. Recasens anuncia que el seu Grup no donarà suport a aquest canvi de gestió perquè, malgrat que són partidaris de les fórmules público-privades, consideren que aquest no és el moment ni el lloc per aplicar-la. Puntualitza que basen aquesta afirmació en tres motius; en primer lloc, la constatació de la dinàmica erràtica i de pèrdues que, després de setze anys de gestió de la muntanya de Montjuïc per part d'aquest Ajuntament, es tradueix en cinc milions d'euros de pèrdues el 2008 i sis milions el 2009. En segon lloc, posa de manifest que continuen les incerteses entorn d'aquest assumpte. I, en tercer lloc, el motiu més important és que l'aprovació d'aquest acord condicionarà el model de la muntanya i el seu Pla director. Remarca que els usos que avui s'estan permetent, tal i com es diu en el Plec de clàusules són els espectacles típics de sales polivalents en el sentit més ampli, i està convençuda que són plenament conscients que l'empresa privada farà un ús intensiu de la muntanya. En aquesta línia, els remet a les sessions participatives del Pla director, on s'ha pogut constatar la inquietud i el neguit per part dels veïns, on expressen les seves 2482 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 incerteses per la manera com afectaran els esdeveniments que hi tinguin lloc als barris veïns, atès que, malauradament, ja han viscut el caos que s'hi produeix en repetides ocasions. En conseqüència, atès que han constatat que no són capaços de garantir res als veïns, el seu Grup no està disposat a hipotecar el futur de la muntanya amb un model que no comparteixen. La Sra. Esteller addueix que cal diferenciar diversos àmbits en el projecte de creació d'aquesta empresa per a l'explotació de l'Anella Olímpica, entre els quals el pla estratègic de futur de l'Estadi de Montjuïc. En aquest sentit, el seu Grup va expressar la necessitat que tingués funcionalitat a l'hora de treure-li rendiment a fi d'evitar una mena de gestió com la que s'ha fet fins ara i que, només el darrer any, ha suposat sis milions d'euros de pèrdues. Entenen, doncs, que cal corregir això d'una manera que faci compatible els diferents usos; on el seu Grup aposta per la intensificació de l'activitat esportiva, la competitiva, però també la d'esport de base i donar cabuda en les instal·lacions a les entitats i les federacions a fi que se'n pugui treure la màxima rendibilitat. Assenyala que discrepen, però, amb què el govern presenti ara la creació d'una empresa, 49% privada i 51% pública, i, tot i que estan d'acord amb la gestió público-privada, no ho estan en el moment de presentar la proposta perquè, entre altres coses, aquest Ajuntament té un entramat d'empreses que cal simplificar i modular en un moment com l'actual i, per tant, no és el moment idoni per crear nova estructura directiva. Finalment, es refereix a la incardinació en el Pla director de Montjuïc, per a la qual cosa cal crear sinergies entre el Pla i, per tant, reclamen diàleg i consens amb totes les persones a qui ateny i que es faci en positiu i no generi els problemes que sembla que es plantegen quant a l'encaix amb el Pla director de Montjuïc. La Sra. Capella avança que el seu Grup donarà suport a la proposta, tal i com ja van fer en l'aprovació inicial a la Comissió de Presidència, Territori i Funció pública; i puntualitza que entenen que més val fer que no fer res, per la qual cosa la col·laboració público-privada és, en aquest cas, una bona opció. Tanmateix, remarca que el seu Grup ha estat l'únic que ha presentat al·legacions al Plec de condicions en el sentit de garantir la funció i l'ús públic de tota l'Anella Olímpica; dels equipaments i de l'esplanada i, en segon lloc, incloure la garantia d'ús públic al Pla director de Montjuïc. Posa en relleu, per tant, que incloent-ho en el Pla director, l'empresa no podrà fer el que li convingui, sinó que haurà de cenyir-se a les especificacions del Pla director quant a les activitats. Amb això, remarca que queda garantida la funció i l'ús públic de l'Anella de Montjuïc, dels equipaments municipals i de tota l'esplanada. El Sr. García-Bragado observa que, com ha dit la Sra. Recasens, aquest assumpte s'ha debatut a bastament en la Comissió de Presidència, Territori i Funció pública, i entén que les raons que la regidora ha argumentat ja s'han aclarit. Remarca que el que es canvia és el sistema de gestió, alhora que l'Ajuntament manté la majoria i, per tant, la capacitat de prendre decisions en el si de la nova empresa. Puntualitza, també, que amb el nou sistema l'esplanada restarà oberta quan no hi hagi actuacions. Entén que els intents de l'Ajuntament de millorar la gestió dels seus equipaments, passa per triar la forma de gestió més adequada i, en aquest cas, s'incorporen a la gestió municipal empreses privades amb experiència i capacitat d'aportar millores que l'Ajuntament considera que cal. La Sra. Recasens observa que cal fer les coses bé, i això no s'arregla presentant al·legacions, atès que es un aspecte de fons. En aquest sentit, es pregunta com es podrà garantir que quan s'instal·li, per exemple, un village a l'Anella Olímpica, o s'hi faci un megaconcert no s'ocasionaran problemes als veïns. Reitera que es tracta d'una qüestió de fons, que significa menystenir absolutament els més de dos anys de procés participatiu per al Pla director de Montjuïc, on la queixa principal que s'hi ha expressat ha estat en relació a les decisions que s'han pres sense tenir el procés participatiu acabat. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2483 La Sra. Esteller insisteix que aquest no és el moment oportú per crear una nova estructura i, per aquest motiu, el seu Grup s'hi oposa. La Sra. Capella remarca que cal menys tàctica i més estratègia; en definitiva, més visió de ciutat. Els emplaça, atès que fins ara s'han produït pèrdues, a fer una proposta; alhora que remarca que, amb les al·legacions que ha presentat el seu Grup, tot queda condicionat al Pla director d'usos de Montjuïc. El Sr. Alcalde, després d'anunciar l'aprovació d'aquest punt de l'ordre del dia, posa en relleu que vénen visitants d'arreu del món per conèixer de quina manera, després de la celebració d'uns Jocs Olímpics, es gestionen les instal·lacions; i, atès que fins ara el model ha funcionat, amb aquest canvi de gestió el que es pretén és millorar-lo i enfortir-lo. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. 3. Aprovar definitivament, atès que no s’han presentat al·legacions durant el període d’informació pública, la modificació de l’article 2 dels estatuts de 22 Arroba bcn, S.A. FACULTAR al President i Secretari de 22 Arroba bcn, S.A., indistintament, per a que puguin efectuar tots els tràmits adients per a la plena efectivitat del present acord. 4. Aprovar la incorporació de l’Ajuntament de Barcelona com a Patró a la Barcelona Graduate School of Economics, Fundació Privada. Acceptar els estatuts de la Fundació. Facultar l’Alcalde de Barcelona per nomenar el representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’esmentada Fundació. S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens precedents. 5. Nomenar el Sr. Marino Villa i Rubio Adjunt a la Síndica de Greuges de Barcelona. El Sr. Alcalde aprofita per felicitar el Sr. Marino Vila, present avui al Saló de la Reina Regent, pel seu nomenant; i dóna la benvinguda, també, a la Síndica de Greuges. S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 6. Resoldre, per les raons exposades en l’informe annex, les al·legacions presentades a l’expedient 3-048/2010 de modificacions de crèdit (transferències de crèdit) en el pressupost de l’exercici 2010 de l’Ajuntament de Barcelona per un import de 6.923.083,00 euros a finançar mitjançant transferència de crèdit de l’aplicació pressupostària D/9901-60900-15103 del pressupost de despeses, d’acord amb el document annex (referència 10032590); i aprovar-lo definitivament. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. 7. Vendre, mitjançant subhasta pública, la finca de propietat municipal situada al carrer de Viriat núm. 41 i d’Enric Bargés núm. 1-5, al tipus mínim de 15.200.000,00 euros, més IVA; aprovar inicialment el Plec de clàusules regulador de la subhasta; sotmetre’l a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions que posin de manifest la necessitat d’introduir-hi modificacions, tenir per elevat automàticament aquest acord 2484 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 d’aprovació inicial a definitiva, i convocar la licitació per adjudicar el contracte de compravenda de la referida finca a l’alça sobre el tipus mínim indicat. El Sr. García-Bragado observa que aquest punt ha estat àmpliament discutit en la Comissió d'Hisenda i Pressupostos, i entén que ja va quedar clar que es proposa la venda, en pública subhasta, d'un solar amb qualificació urbanística terciària – oficines– , que ja s'havia previst així en el marc de la modificació del PGM dels entorns de l'estació de Sants. Precisa que es tracta d'una superfície de 965 metres, amb una valoració tipus de 15.200.000 euros, més l'IVA corresponent, a fi de finançar el pressupost d'inversions i l'adquisició de patrimoni per part de l'Ajuntament. La Sra. Recasens avança que el seu Grup no donarà suport a aquesta subhasta pública, que entenen com la pèrdua d'una oportunitat que Barcelona no es pot permetre, i que ja van qualificar d'escàndol a la Comissió d'Hisenda i Pressupostos. Entén que poder disposar a Barcelona de 14.000 metres quadrats de sostre edificable, amb una ubicació estratègica al costat de l'estació de Sants, és un oportunitat que es podria destinar a altres usos que la ciutat necessita. Altrament, aquest Ajuntament es vendrà la propietat al millor postor a un preu que tenen dubtes que puguin aconseguir. Remarca que van acordar que els usos terciaris ara com ara no són necessaris, allò que cal és canviar-los i fer habitatge públic, atès que els veïns de Sants i d'Hostafrancs no es mereixen que els facin un bloc de catorze plantes destinat a oficines, i que es dilapidi l'oportunitat de fer-hi habitatge. Conclou que, amb aquesta manera d'actuar, incompleixen el gir social que van anunciar. El Sr. Fernández Díaz considera que el present dictamen exemplifica les males polítiques d'un govern municipal que s'anomena d'esquerres. D'entrada, pel mal moment que escull per a la venda, en plena crisi econòmica i immobiliària, quan des del 2007 aquesta finca estava en les mateixes condicions que avui. En segon lloc, s'exemplifica pel procediment, la subhasta pública, és a dir, s'atorga al millor postor, quan haurien pogut optar per fórmules com ara el concurs, on a més del preu obtingut s'hi poden introduir consideracions com ara el projecte edificatori o la inclusió de compromisos per part de l'adjudicatari com ara l'interès social. En tercer lloc, qüestionen les alçades de l'edifici previst, on novament es recorre al model del gratacels. Per tot plegat, avança el vot contrari del seu Grup, alhora que es pregunta si una altra opció que haurien pogut considerar és haver mantingut la reserva de sòl i la finca de titularitat municipal per a posteriors permutes d'edificabilitat o modificacions de PGM que es poden suscitar a la ciutat. El Sr. Florensa expressa el vot favorable del seu Grup perquè considera que aquesta actuació forma part del projecte de transformació i ordenació dels entorns de l'estació de Sants. Lamenten, però, que una actuació concreta i justificada com aquesta, alguns Grups la vulguin elevar a categoria, més encara en el cas de CiU, que va votar fa ben poc a favor d'un edifici d'oficines a La Clota. Puntualitza que la seva referència a establir una categoria arran d'un cas concret respon a què, en fer un balanç de les compres i vendes de sòl que ha fet l'Ajuntament els darrers anys es veu que és clarament favorable a la compra de sòl; si bé el 2006 es va comprar sòl per un valor de 28 milions i, a canvi, se'n va vendre per un valor de 58 milions: aquesta tendència ha anat canviant els anys següents, de manera que el 2007 es va comprar per valor de 73 milions d'euros i es va vendre per un valor de 26; el 2008 es va comprar sòl per un valor de 78 milions i es va vendre per valor 16 milions, i l'any passat es va comprar per valor de 45 milions i es va vendre per 3 milions d'euros. Igualment, i gràcies a les aportacions que ha fet ERC al Pressupost municipal per a aquest exercici, es destinen partides específiques a la compra de sòl. El Sr. Mestre addueix que escoltant la Sra. Recasens i el Sr. Fernández Díaz queda clar que la capacitat d'exagerar d'ambdós pot arribar a ser il·limitada, i els intents de capgirar la realitat, també. Per evitar això, només cal posar davant d'aquestes falses afirmacions els fets; i el fet real i concret és que l'únic ingrés NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2485 previst per venda de sòl en el Pressupost d'enguany és aquest i no cap altre, i no creu que això es pugui qualificar d'escàndol o de dilapidació de sòl públic. El cert és que durant aquest mandat, tal i com ha precisat el Sr. Florensa, les compres que han incrementat el patrimoni municipal sumen un total de 197,5 milions d'euros, i les vendes un total de 47 milions d'euros, amb el resultat d'un increment de patrimoni per valor de 150 milions d'euros. Entén que això no és de cap manera dilapidar el sòl municipal, sinó incrementar-lo netament i clarament; i el cert és que no hi ha cap política de venda de sòl ni d'altre patrimoni per part d'aquest Ajuntament, sinó tot el contrari: hi ha una política, demostrada amb dades, d'increment del patrimoni. El Sr. García-Bragado recorda a la Sra. Recasens que en la Comissió d'Hisenda i Pressupostos a què s'ha referit van donar complida resposta a la proposta de permutar en comptes de vendre, en el sentit que la permuta no deixa de ser un pagament en espècie, mentre que amb una venda es pot millorar l'interès general; així mateix, també hi van explicar a bastament la política de compres de l'Ajuntament i, fins i tot, l'adquisició de patrimoni a la mateixa zona, al carrer de Viriat, a fi de construir-hi un parc i, al subsòl, un aparcament per a cotxes i autobusos. Igualment, van tenir ocasió en la mateixa sessió de parlar de la pràctica de CiU quan tenia responsabilitats de govern a Catalunya, i fins a quin punt es va posar de manifest la tendència a millorar les plusvàlues del patrimoni de la ciutat, cosa que continuen fent allà on governen. La Sra. Recasens replica que qui diu una cosa i en fa una altra és l'Alcalde amb la Diagonal. Inquireix, tot seguit, com és que gosen treure a relluir La Clota, que és una operació privada; i creu que no han entès que tenen 14.000 metres quadrats de sostre públic i els instruments per fer habitatge. Insisteix que saben perfectament que el mercat d'oficines, actualment, no està en situació bona per a les vendes i, per tant, la conseqüència serà que es malvendrà. Els demana que valorin d'on han sortit les xifres que estan fent públiques, perquè són mentida, i l'anuari estadístic ho deixa ben clar en el sentit que, els darrers tres anys, el govern s'ha venut patrimoni públic per valor de cent milions i n'han comprat per valor de seixanta milions. Remarca que el govern municipal, des de posicions immobilistes, no resoldrà el problema: ni farà calaix, ni farà habitatge. El Sr. García-Bragado insisteix que les xifres són certes perquè són les que reflecteixen els comptes municipals. Remarca, tot seguit, que la formació política de la Sr. Recasens diu una cosa i en fa una altra; quan CiU governa en un ajuntament es ven de mitjana el 10% d'aprofitament destinat a habitatge, i ho fa amb el sistema de subhasta pública i, amb això, finança allò que li convé. Conclou, per tant, que en aquest cas concret, el que fa aquest Ajuntament és executar el planejament, aprovat per aquest consistori, que preveu que en l'entorn de l'estació de Sants, un punt cèntric de la ciutat amb unes condicions d'intermodalitat extraordinàries, l'ús més interessant és el d'oficines, però no és un lloc adequat per a l'habitatge, que ja es fa en altres llocs. Afegeix que, amb aquesta venda es finançarà el pressupost d'inversions, en els termes previstos en el Pressupost municipal, que preveu una partida de 25 milions d'euros derivada de l'alienació de patrimoni. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE Districte de les Corts - Districte de Gràcia 8. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità d’àmbit discontinu que abasta els municipis de Barcelona, àmbits de Les Corts, on 2486 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 s’ubiquen els terrenys del F.C. Barcelona i entorns plaça d’Alfons Comín, i de Montcada i Reixac, àmbits de la Vallençana baixa i El Pla de Reixac, promoguda pels Ajuntaments de Barcelona i de Montcada i Reixac, que es tramita coordinadament per ambdós municipis, d’acord amb el conveni per a l’establiment de les bases per a la Modificació del Pla General Metropolità als àmbits de Barcelona i de Montcada i Reixac de 28 de juliol de 2009 i la seva addenda de 4 de desembre de 2009, que figuren incorporades al document d’aprovació provisional; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; i trametre l'expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. El Sr. García-Bragado inicia la presentació d'aquest punt de l'ordre del dia considerant la divisió en dues parts que pateix el districte de les Corts pels equipaments pertanyents al F.C. Barcelona entorn de l'estadi, on hi ha un equipament a ple rendiment, però en unes condicions urbanes privades i de difícil encaix en el conjunt de la trama urbana. Recorda que l'Ajuntament ha fet diversos intents per resoldre aquest problema, sense que fins al moment s'hagi aconseguit una proposta prou consensuada per avançar. Destaca que tots coincideixen amb què aquesta operació demana una resposta satisfactòria per a les necessitats del barri en el sentit que els usos, l'ordenació i la intensitat siguin els adequats i, a més, s'aconsegueixin els equilibris que el PGM imposa. En aquest sentit, el juliol de 2009, l'Ajuntament va signar un conveni amb el F.C. Barcelona i amb l'ajuntament de Montcada i Reixac –on s’ubicaran els equipaments esportius per compensar la pèrdua de terreny esportiu a les Corts–, on s’assentaven les bases de modificació de PGM que avui s'aprova provisionalment. Aquesta modificació, que respon als punts que s'havien proposat garantir, es traduirà en una actuació urbanística que millorarà tant el barri com el conjunt de la ciutat, generant nous espais lliures i crear un nou teixit residencial que tindrà la consideració d'ecobarri. D'altra banda, permet que l'Ajuntament obtingui sòl gratuïtament per construir nous equipaments per al districte, de manera que es podran eixugar bona part dels dèficits existents, alhora que es garanteixen els serveis necessaris per donar serveis als nous habitatges. Igualment, l'operació permetrà generar habitatge públic en un districte on és pràcticament inexistent i garantirà la cessió de sòl gratuït a l'Ajuntament per a la construcció d'habitatges en proporció equivalent al 50% del total que promouen. Gràcies a aquesta operació, la ciutat guanyarà 31.700 metres quadrats de parcs i jardins urbans, 11.200 metres quadrats d'equipaments comunitaris i, a més, un mínim de 743 habitatges protegits i aconseguirà l'ús públic d'un espai com és l'illa que envolta actualment l'estadi del F.C. Barcelona; tot plegat, garantint un alt grau de qualitat en l'ordenació urbanística i en els projectes arquitectònics, que es valoraran mitjançant els concursos públics; s’aconseguirà la millora de les instal·lacions privades del F.C. Barcelona i els seus entorns, mitjançant la reinversió en l'àmbit dels beneficis de l'actuació, així com la restitució de la reserva de sòl d'equipaments esportius per mantenir l'equilibri global amb la implantació de nous usos d'equipament públic en l'àmbit de Barcelona i la seva àrea d'influència al municipi de Montcada i Reixac. El Sr. Puigdollers avança que el seu Grup va votar afirmativament en l'aprovació inicial i avui ho continuarà fent en aquesta aprovació provisional perquè creu en l'interès general del pla per a la ciutat, el districte de les Corts i per al barri; perquè s'assegura la dotació d'equipaments públics que necessita el barri; perquè l'Ajuntament obté gratuïtament el sòl per construir el 50% d'habitatges de protecció oficial per destinar-los al lloguer; perquè recupera per a l'ús públic una important zona, avui d'ús privat, com són els entorns del Camp Nou; perquè millorarà la mobilitat del districte i, en definitiva, perquè creuen en el projecte. Per tant, per rigor i per responsabilitat hi votaran a favor. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2487 El Sr. Fernández Díaz pregunta si s'ha previst, en aprovar el pla del miniestadi, o Pla Laporta, que d'aquí a quinze dies hi haurà un nou president i una nova junta al F.C. Barcelona, i que tots els candidats que es presenten a les eleccions estan qüestionant aquest projecte urbanístic. Igualment, es pregunta si té sentit aprovar-ho a les portes de l'aprovació de la llei de l'àrea metropolitana, que donarà noves competències i una visió metropolitana real a tot l'àmbit. Insisteix a preguntar si consideren que té sentit aprovar amb tanta precipitació aquest Pla del Sr. Laporta, quan a la tardor hi haurà un nou govern a Catalunya, que serà qui haurà d'aprovar definitivament la modificació de PGM que avui s'aprova provisionalment, després de l'acord entre el Sr. Alcalde i el Sr. Trias. Qüestiona el sentit d'aprovar aquest pla Laporta, quan l'horitzó d'execució és de deu anys, i fer- ho amb tanta precipitació. Subratlla, tanmateix, que és favorable a un projecte que faci Barça, barri i ciutat, i no pas que faci rics, tal i com va afirmar un dirigent destacat del club. Afegeix la consideració que l'Espanyol i el Barça són clubs de Catalunya i de Barcelona, i no tan sols l'Espanyol és un club metropolità com va insinuar el Sr. Laporta, perquè el Barça també ho és; i, sense anar més lluny, la ciutat esportiva del F.C. Barcelona està a Sant Joan Despí, on, per cert, s'hi acaba de segregar una parcel·la per a habitatge privat per valor de 21 milions d'euros; i promou a l'Hospitalet els projectes de Can Rigau i Can Trabal, entre altres a l’àmbit metropolità. Per tant, considera, atès que el Sr. Alcalde és president de l'Àrea Metropolitana, que seria exigible que tingués la visió que acaba de posar de manifest. Afegeix, però, que també hi ha altres raons com ara el fet que es puguin concentrar 1.625 habitatges en l'àmbit que actualment ocupa el miniestadi. I a CiU li demana que no els faci creure que això és essencial per a la ciutat perquè el 50% dels habitatges seran socials. En aquest sentit, precisa que s'ha aconseguit incrementar el nombre d'habitatges socials a base de fer els pisos privats més grans en superfície i els habitatges socials més petits. Conclou, doncs, que el que anomena Pla Laporta és injustificable perquè hi ha un excés de sostre edificable d'habitatge, no dóna resposta als equipaments que necessita el barri i el districte, no promou les zones verdes que calen i no resol els greus problemes de mobilitat, molt complicada en els entorns del Camp Nou. El Sr. Martínez precisa que el seu Grup sempre intenta defensar el benefici públic en els projectes urbanístics, allò que entenen que respon al seu model de ciutat. Assenyala que des que es va plantejar el projecte del F.C. Barcelona, el seu Grup ha pretès incidir en determinats elements com ara la compensació per a la ciutat, que va quedar garantida amb l'equilibri de càrregues que haurà d'assumir la promoció; destaca, a més, que el projecte incorpora el segon barri ecològic a la ciutat, i el fet que el sòl destinat a habitatge protegit passi a ser de titularitat pública, el pool d'equipaments i d'espai públic que genera i la seva vinculació amb el portal del Coneixement. Un altre element que remarca és la viabilitat econòmica, que ha preocupat força a ERC perquè volen que es garanteixi que, independentment de la conjuntura política del F.C. Barcelona, del mateix Ajuntament i, fins i tot, la de la Generalitat, els projectes aprovats es tirin endavant i es desenvolupin. Per aquest motiu, van demanar que les càrregues, sobretot les econòmiques, que han de ser abonades pel promotor en el moment que s'aprovi definitivament el projecte, passessin a ser càrregues en el marc normatiu del conjunt del projecte a fi de garantir jurídicament que, allò que aprova la ciutat a proposta del F.C. Barcelona, queda garantit quant a la seva viabilitat i execució. Per tant, havent-hi garanties públiques, jurídiques, benefici per a la ciutat, i havent demostrat que, una vegada més, el F.C. Barcelona és més que un club, el seu Grup votarà favorablement. El Sr. Gomà anuncia que el Grup d'ICV-EUiA votarà en contra d'aquesta modificació del planejament per un seguit de motius que enumera tot seguit. En primer lloc, perquè s'atorguen uns marges d'aprofitament privat per al F.C. Barcelona del tot desproporcionats i excessius i perquè no hi ha mixtura d'usos. De la totalitat del sostre d'habitatge es reserven 78.000 metres quadrats per a habitatge lliure i, només, 52.000 metres quadrats per a habitatge protegit, el que significa un clar incompliment del Pla d'Habitatge de Barcelona. Consideren també 2488 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 que és clarament insuficient quant a la reserva d'equipaments, perquè suposa renunciar, entre altres aspectes, a habitatges amb serveis per a gent gran, a una escola bressol, a un centre de formació d'adults i a una llar per a persones amb discapacitat. Finalment, assenyala que Barcelona, amb el conjunt de l'operació, perd 50.000 metres quadrats d'equipament, l'equivalent a cinc illes de l'Eixample. Remarca que la modificació de planejament que s'aprova ha situat com a motor del procés les exigències del F.C. Barcelona quant a l'obtenció de plusvàlues, orientades a satisfer els seus interessos, però que queda molt lluny de satisfer les necessitats socials d'habitatge i d'equipament vinculades al benestar col·lectiu; molt lluny, també, d'atendre l'oportunitat històrica de les Corts per resoldre el seu dèficit d'equipaments de proximitat. En definitiva, s'ha imposat un model privatitzador de plusvàlues, insostenible i desvinculat de les necessitats socials. Altrament, entén que hauria estat possible un model alternatiu, més equilibrat, amb barreja d'usos, compromès amb l'habitatge social i amb els equipaments, i plenament ecològic. Tanmateix, la subordinació de la decisió urbanística pública a la línia roja marcada pels interessos privats ho ha impedit, i la remodelació dels terrenys del miniestadi entra clarament en contradicció amb el model de transformació en benefici dels barris i de l'interès general que defensa el seu Grup. En conseqüència, ratifica avui novament el vot contrari a aquesta operació. El Sr. García-Bragado agraeix el vot favorable dels grups de CiU i ERC, posant de manifest el seu encert i el seu convenciment que es tracta d'un pla bo per a la ciutat, treballat i desitjat des de fa molts anys; en definitiva, un pla que dóna resposta als principals problemes plantejats. Puntualitza, tot seguit, que cal acotar, i en alguns casos desmentir, algunes de les consideracions que aquí s'han posat de manifest. Assenyala que els usos que es plantegen són, d'una banda, el terciari, juntament amb els usos esportiu i d’equipament que, juntament amb l'ús universitari i el parc científic veïns, proporcionen una mescla que difícilment es dóna en altres indrets de la ciutat. Igualment, l'equilibri en l'habitatge lliure i el protegit queda dins de la llei i el compromís d'aquest Ajuntament que, si bé no s'aconsegueix quant a superfície, sí amb el nombre d'habitatges protegits. Pel que fa als equipaments, indica que són fruit de l'acord amb la comissió d'equipaments del districte de les Corts, i, en conseqüència, no es deixa de fer ni un sol dels equipaments que tenia plantejats. Per tant, Barcelona no pot renunciar a disposar d'un element de planejament unitari que li permeti trobar equilibris en el conjunt de l'àrea metropolitana com s'ha fet en altres ocasions. Precisa que si bé es tracta d'un acord entre el propietari dels terrenys, el F.C. Barcelona i les institucions afectades, no hi ha cap línia vermella establerta pel Barça que s'hagi mantingut; altrament, s'ha mantingut l'estratègia en zones de transformació de Barcelona, plasmada en múltiples àmbits del conjunt de la ciutat. D'altra banda, el Grup Socialista i el Sector d'Urbanisme han valorat l'existència de la reinversió del benefici en l'àmbit de transformació de l'estadi. Entenen que la disponibilitat d'un seguit d'espais esportius de gran qualitat en aquest entorn és absolutament positiu i necessari. En referència a les qüestions assenyalades pel Sr. Fernández Díaz, consideren que és precisament ara quan s'ha de procedir a l'aprovació del pla, perquè ja porta pràcticament dos anys de tramitació i de debat i discussió, per la qual cosa no es pot parlar en absolut de precipitació, i perquè creuen que els acords adoptats pels òrgans de govern d'una institució la vinculen tot i els canvis que es puguin produir en la seva estructura organitzativa. Conclou, doncs, que els acords estan garantits i s'executaran mani qui mani al F.C. Barcelona. El Sr. Puigdollers pregunta com és que un dels grups municipals aquí present, en una tramitació similar a aquesta va votar favorablement, sent menys generosa amb la ciutat que aquesta i, avui, hi vota en contra. Afegeix l’observació que no entén com és que, després del discurs del Sr. Gomà, aquest no presenta la dimissió i deixa el govern de la ciutat. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2489 El Sr. Martínez pregunta al Sr. Gomà quins són els aprofitaments urbanístics del projecte de Prim i la Clota, quina és la mixtura d'usos d'aquests projectes, quin és l'equilibri del verd o dels equipaments en aquest mateix àmbit, que el Grup d'ICV- EUiA va votar favorablement i va defensar aferrissadament. I li demana que li negui que aquests projectes no estan molt per sota en relació al projecte del Barça que ara els ocupa, alhora que l’emplaça a precisar exactament què pensen, i què pensen fer amb la futura remodelació de la Verneda industrial. En definitiva, li qüestiona si manté una posició o si es tracta d’un posat. El Sr. Gomà respon per les al·lusions directes que se li acaben de fer, d'entrada, que el seu Grup no presenta la dimissió perquè el que avui s'aprova aquí és clarament contradictori amb la resta de planejaments de transformació urbana de la ciutat, on tots tenen unes reserves molt més grans d'habitatge protegit, molta més mixtura d'usos i representen un model de transformació al servei dels interessos generals de la ciutat, no com el que s'acaba d'aprovar. El Sr. García-Bragado considera que és francament important aquest acord perquè suposa l'aprovació d'una assignatura pendent amb nota, a partir de la qual la situació de les Corts millora espectacularment respecte a la situació anterior. Creu que quan això es comenci a veure tothom se'n felicitarà. El Sr. Alcalde tanca els torns d'intervenció anunciant que s'aprova aquest planejament, i en destaca la importància per a la ciutat i, també, per al F.C. Barcelona. Remarca que han estat dotze anys de debat que han desembocat en un pacte de ciutat clarament positiu. Es guanyarà espai públic on fins ara era privat; s'obtindran equipaments fins ara impossibles d'assolir; noves zones verdes i nova connectivitat; s’alliberarà el tap que separa els barris de l'entorn universitari; i haurà compensacions importants per a Barcelona i l'àrea metropolitana. Per tot plegat, conclou que aquest és un pacte amb tots els atributs de l'urbanisme que vol fer aquest Ajuntament, on es dóna importància a l'habitatge protegit, i més en una zona on hi ha manca de densitat, per tant on hi manca normalitat urbana. Per acabar, indica que el mateix procés de transformació del F.C. Barcelona és important per a la ciutat a fi que pugui desenvolupar més i millors equipaments, per a la institució, però també al servei de la ciutat. Per tant, fa palès el seu agraïment a tots els qui han fet possible aquest pacte, en què s'ha defensat prioritàriament l'interès general, però també agraeix les discrepàncies, conegudes i debatudes. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Mayol i Blasco, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. Districte de Sants-Montjuïc 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla de millora urbana del sector 8 de La Marina de la Zona Franca, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. Districte de les Corts 10. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla general metropolità a l’illa delimitada pels carrers del Danubi, del Pintor Tapiró, del Cardenal Reig i la Travessera de les Corts i entorns, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a 2490 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 que fa referència l‘informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al.legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al.legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord; i trametre l'expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. El Sr. García-Bragado precisa que es tracta de l'aprovació provisional de la modificació de PGM en l'illa delimitada pels carrers Danubi, Pintor Tapiró, Cardenal Reig, travessera de les Corts i l'avinguda d'Albert Bastardes. Indica que es tracta d'una operació que es podria qualificar com de microcirurgia urbanística, que pivota en el reconeixement dels teixits urbanístics existents, tot i mantenint la importància que suposa la fàbrica Danubi i la seva obtenció per al futur del conjunt del barri. Es tracta, doncs, del reconeixement d'aquesta situació i, per tant, de la identificació dels àmbits en què es consolida l'ús d'habitatge que tenen actualment i que, anteriorment, estaven afectats de zona verda i equipament. Conclou que és una operació que reconeix aquesta realitat al barri de les Corts i que en la pràctica significa la desafectació puntual de determinats habitatges. El Sr. Puigdollers remarca que aquest acord ha estat impulsat pel Grup de CiU perquè ho considera un acte de justícia. Precisa que l'urbanisme es justifica per l'interès general de les decisions que pren, en aquest cas, l'Ajuntament de Barcelona. Tanmateix, han transcorregut trenta anys, durant els quals un seguit de ciutadans han tingut el seu habitatge afectat d'equipament i de zona verda, i durant tot aquest temps aquest Ajuntament no ha estat capaç de donar-los una solució; és un acte de justícia, doncs, reconèixer novament l'ús d'habitatge. Es feliciten, doncs, i agraeixen aquest acte de justícia a tots els regidors i regidores que hi voten a favor. El Sr. Fernández Díaz anuncia el vot favorable del seu Grup i també considera que ja era hora que, després de tres dècades, s'hagin pogut desafectar els habitatges que arrossegaven aquesta càrrega i que, per tant, dificultaven, quan no impossibilitaven, la presa de decisions de molts veïns. Per tant, es felicita per aquesta modificació de PGM i, tanmateix, posa de manifest la necessitat d'introduir en aquest planejament la garantia que les activitats econòmiques es puguin mantenir fins al mateix moment de l'expropiació, a fi d'evitar, atesa la lentitud de l'execució del planejament urbanístic, el tancament d'activitats econòmiques, amb la consegüent pèrdua de llocs de treball, i a més, el risc de deixar naus industrials buides en benefici dels ocupes. El Sr. Martínez expressa el vot favorable del seu Grup perquè entén que el desenvolupament d'aquest projecte urbanístic està intrínsecament vinculat al que s'ha aprovat anteriorment en referència als terrenys del F.C. Barcelona i, per tant, és una operació que acaba d'arrodonir un projecte molt important al barri de les Corts i acaba de vertebrar tot un conjunt d'equipaments en un barri que consolida els seus habitatges, el seu patrimoni històric i fa de la defensa de l'espai públic un valor essencial. El Sr. García-Bragado agraeix els vots favorables a aquest acord i, per tant, per plantejar una modificació de caràcter unànime en aquest àmbit. S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament situat al passatge de Saturn, núm. 1, per ubicar-hi un centre de barri, d’iniciativa municipal. S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. Districte d'Horta-Guinardó 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i integral d’ordenació de l’equipament situat NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2491 al passeig de Maragall, núms. 383-389, per ubicar l’escola municipal de música Can Fargas, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament. RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada direcció, de valoració de les al.legaciuons presentades; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. La Sra. Blasco assenyala que els objectius del pla especial i integral de la masia de Can Fargas són definir els paràmetres d'ordenació i les condicions d'edificació que garanteixen la funcionalitat de la nova escola de música aconseguint una bona integració en l'entorn. Subratlla que, atesa la protecció de què és objecte la finca, inclosa en el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i del Catàleg del districte d'Horta-Guinardó, aquest pla especial busca el màxim de respecte pel patrimoni, garantint la rehabilitació de la masia i conservant i posant en valor la torre de defensa del segle XI que dóna origen al conjunt, i recuperant, també, el jardí romàntic. El vessant més interessant d'aquesta conservació del patrimoni és poder donar-li un nou ús i, en aquest cas, situar el programa de l'escola de música garantint la seva funcionalitat i accessibilitat amb el màxim de respecte pel patrimoni. S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. 13. Rectificar a l’empar de l’article 105.2 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en el sentit que figura a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord, les errades materials detectades en el document d’aprovació definitiva del Pla especial urbanístic per a l’ajust de l’ordenació a l’illa del Mercat del Guinardó, d’iniciativa municipal, aprovat definitivament per acord del Plenari Municipal en sessió celebrada en data 30 de gener de 2009; publicar aquest acord, així com el text rectificat de l’article 7.2 de la normativa del Pla, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Districte de Sant Martí 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de definició i concreció dels paràmetres edificatoris de l’equipament destinat a escola bressol al carrer de Llull, núm. 163 interior -districte 22@Barcelona-, promogut per Ajuntament-22ArrobaBcn, SAU. S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens precedents. c) Proposicions PART D’IMPULS I CONTROL a) Proposicions / declaracions de grup Dels Grups Municipals Socialista i d’Iniciativa per Catalunya-EUiA Pp 1. El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Seguir adoptant les mesures d’austeritat necessàries que garanteixin el manteniment d’una economia municipal sanejada que permeti afrontar amb garanties els reptes que té plantejats la ciutat, definint actuacions i polítiques de contenció de la despesa pública d’acord amb el nou pla econòmic financer i dimensionades segons les nostres pròpies necessitats i concretades en virtut del nou marc econòmic. 2. Prioritzar totes aquelles polítiques adreçades a la reactivació econòmica, el benestar de les persones, especialment d’aquelles més vulnerables, la convivència i l’espai públic. 3. En el marc del Pacte per l’Ocupació de Qualitat a Barcelona, seguir treballant amb l’acord dels agents econòmics i socials en el desplegament de les polítiques necessàries tant a curt termini com també a mitjà i llarg termini. 2492 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 4. Reiterar el compromís de seguir desplegant les polítiques socials inclusives com una aposta per la cohesió social en un moment de crisi econòmica. 5. Expressar la necessitat de seguir impulsant aquells projectes estratègics que han de permetre a la ciutat de Barcelona consolidar un model d’economia productiva de qualitat, com ara els projectes que ja s’estan desenvolupant en territoris com el 22@ o la Zona Franca. 6. En el marc del Pla Estratègic Metropolità, seguir avançant en aquelles estratègies compartides en un entorn metropolità que ha d’afavorir les sinèrgies entre aquest territori per tal d’afrontar els reptes econòmics, socials i ambientals. El Primer Tinent d'Alcalde, Sr. Carnes, presenta la proposició dels Grups del govern. Assenyala que l'Ajuntament de Barcelona s'ha caracteritzat per una gestió proactiva del seus serveis i per una gestió econòmica solvent que li ha permès complir amb les polítiques públiques emanades del Consell Municipal i obtenir un alt nivell d'estalvi corrent amb què finançar el programa d'inversions i reduir el deute fins a l'exercici de 2009. Tanmateix, les previsions de l'entorn econòmic i financer per als propers anys, així com les previsions d'ingressos futurs fan preveure una conjuntura que mereix una reflexió més enllà de l'estricte cicle de planificació pressupostària, que proposi noves iniciatives de gestió organitzativa i que faciliti la implementació de mesures a curt i mitjà termini. Els propers pressupostos i el Pla econòmic i financer municipal 2010-2013 requereixen unes directius clares i efectives en el sentit de racionalitzar les despeses estructurals, la priorització de les despeses de serveis i transferències a tercers i el redimensionament de la inversió i del deute. No obstant això, la implementació d'aquestes mesures de contenció pressupostària no suposen que el govern de la ciutat no continuï tenint la reactivació econòmica, el suport i la cura a les persones, especialment les més necessitades, i el manteniment i cura de l'espai públic, a curt i llarg termini, com uns dels objectius primordials del seu programa. Remarca, doncs, que malgrat la situació complicada dels recursos financers del conjunt d'administracions públiques, la bona gestió duta a terme per aquest Ajuntament permet continuar posant els objectius abans esmentats com a prioritat màxima de l'acció de govern; i és que com va dir el mateix Alcalde, en les prioritats de govern hi ha destinar tots els recursos no prioritaris que s'estalviïn a la reactivació de l'activitat econòmica, al manteniment de l'espai públic i al benestar de les persones. El Sr. Gomà recorda que a principis de 2008, abans de la situació de crisi econòmica, l'equip de govern va definir un conjunt de prioritats, qualificades com a estratègiques del mandat, entre les quals la cohesió i la inclusió social, un nou model econòmic, l'ocupació de qualitat, la convivència en la proximitat, la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic i la capitalitat de Barcelona; el mateix any, ja en plena situació de crisi, plenament reconeguda pel govern de la ciutat, es produeix l'adaptació de les tres prioritats amb el suport al teixit productiu i a les polítiques actives d'ocupació, les polítiques d'atenció a les persones més vulnerables, i l'aposta per alts nivells d'inversió pública. Aquestes tres prioritats s'han traduït clarament en instruments d'acció i en decisions pressupostàries: en un pacte d'ocupació de qualitat, que avui dia desplega un pla d'acció amb més de setanta-cinc milions d'euros i 130.000 persones incorporades als programes de formació i inserció; amb el programa d'acció social contra la pobresa, amb deu accions prioritàries, dotades amb 112 milions d'euros i més de cent cinquanta mil persones incorporades en itineraris d'inclusió social; un programa d'inversions municipals amb ple procés d'execució i dotat amb més de mil cinc-cents milions d'euros els últims dos anys; i, finalment, un pressupost per al 2010, que en un marc de crisi i de caiguda d'ingressos ha fet una aposta per la despesa d'acció social amb més d'un 26% d'increment, i per polítiques d'ocupació amb un 18,5%. Ara, però, la crisi es presenta més llarga i més profunda d'allò que era previsible en els moments precedents, i en un context de gestió política global de la crisi més advers que mai per als municipis i per als sectors socials més vulnerables. El mateix govern de l'Estat, amb la complicitat de CiU, ha aprovat un paquet de mesures que impliquen, per una banda, una agressió a l'autonomia local, que afecta injustament els ajuntaments que han fet una política d'endeutament local NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2493 rigorosa com el de Barcelona; però que implica, també, que els pensionistes, els treballadors, les persones amb dependència, les famílies i els joves paguin en exclusiva la factura d'una crisi provocada pel desgavell del capitalisme financer. Davant d'aquesta situació de crisi profunda, de gestió política de la crisi subordinada als mercats financers en l'àmbit global, Barcelona fa un pas més i torna a fer una aposta, ara aprofundida per un model que implica, d'una banda, redoblar les polítiques de promoció econòmica orientades a la recuperació, al canvi de model i a la creació d'ocupació estable; i preservar les polítiques de cohesió i d'inclusió social com la màxima prioritat i, per tant, blindar i enfortir la despesa i els programes d'atenció a les persones més vulnerables. Assenyala que això vol dir a la pràctica reforçar el valor de l'austeritat, abandonar o ajornar inversions en projectes no prioritaris, i contenir despeses d'estructura i no finalistes, però, sobretot, posar aquesta austeritat al servei de les prioritats políticament establertes i, per tant, definidores del model amb què Barcelona es compromet a mostrar que és possible una sortida de la crisi socialment justa, de la qual Barcelona n'ha de ser el referent. El Sr. Trias addueix que després de sentir el discurs del Sr. Gomà s'ha plantejat canviar els termes de la seva intervenció, però, finalment, desisteix de fer-ho. Avança que votaran en contra de la present proposició perquè consideren que, d'entrada, té un elevat contingut d'autobombo, alhora que està convençut que l'entren en aquest Plenari forçats per iniciatives d'altres Grups com ERC, que ha presentat una proposició que emplaça a prendre mesures de debò. Posa en relleu que, en una situació de crisi econòmica tan greu com l'actual, el factor temps és bàsic; i, en aquest sentit, defensa l'acord que han pres amb el govern central. Continuen insistint en què el problema no són els grups de l'oposició, sinó la mateixa crisi, que només es pot afrontar des del diagnòstic clar de per què i quan es produeix; altrament, el govern municipal s'ha passat dos anys intentant minimitzar-la, dissimulant i explicant que tot anava bé. Tanmateix, ja ha arribat el moment de la veritat, que significa que el primer que ha de fer una administració és perdre greix i fer musculatura, suprimir tot allò que és sobrer, que no vol dir disminuir l'administració, sinó donar-li força. Els adverteix que tots plegats, el govern central, el de la Generalitat i el govern local, han abocat a una situació molt complicada, negant que passaven coses evidents; alhora que assegura que no se senten corresponsables de la situació actual, precisament perquè mai no l'han volguda, aquesta corresponsabilitat. Entre el seguit d'aspectes que no els han agradat esmenta que no s'ha fet prevenció; però reitera la seva oferta d'ajut per sortir de la situació, i si el govern municipal veritablement vol pactar acords, per començar hauria de votar a favor de la proposta d'ERC que es tractarà a continuació; llavors trobaran en el seu Grup un aliat per arribar a solucions tal i com ja han demostrat a Madrid. Per acabar, aprofita per recordar que en la Comissió de divendres tots van votar a favor, i encara esperen que els diguin alguna cosa. El Sr. Fernández Díaz considera, d’entrada, que és lògic que el govern presenti mesures de govern en un Consell Plenari, que van més enllà de propostes d'acord que poden tenir un vessant més polític. Així doncs, inquireix per quin motiu no presenten una mesura de govern en aquest cas amb propostes concretes per lluitar contra la crisi i per acarar la situació, cada dia més greu, provocada per la incompetència del Sr. Zapatero, que està repercutint greument arreu, i que es veu agreujada per les polítiques equivocades del govern de la ciutat. Hauria estat més lògic, doncs, que s'haguessin estat de fer literatura –en la seva opinió del gènere bucòlic– i presentessin una mesura de govern en l'àmbit de les ciències exactes, una expressió xifrada d'ingressos i despeses que afecten directament els pressupostos i, per tant, a la possibilitat real de promoure noves i millors polítiques per lluitar contra la crisi. No obstant això, assenyala que res d'això va amb el govern municipal, que es limita a presentar una proposta que sembla aliena al context de crisi i que no atén els missatges que li fa arribar la ciutadania. Posa de manifest, tanmateix, que l'han modificada parcialment, perquè en la que van registrar en origen per presentar en aquest Plenari, en cinc dels seus sis punts hi apareixia el verb seguir, és a dir, manifesten una clara voluntat de continuisme, quan la ciutat ja els ha dit, amb 2494 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 ocasió de la consulta de la Diagonal, que no volen que aquest govern continuï, que està cansada de les polítiques i de la manera d'acarar i prioritzar els problemes reals de la ciutat que es palesa en l'augment de l'atur, reduccions en els àmbits de benestar, dependència i el retrocés en els índex de seguretat ciutadana i de civisme. Amb tot, però, el govern municipal vol seguir, i com que el seu Grup està disposat a què això no succeeixi, votarà en contra d'aquesta proposició. No volen, de cap manera, compartir el seu model de política d'autobombo i de promoció d'uns jocs olímpics d'hivern. Igualment, el govern municipal manifesta que vol continuar treballant per l'ocupació, però des que varen aprovar el Pacte per l'ocupació, el nombre d'aturats a Barcelona s'ha multiplicat per dos. Es nega que amb aquest seguir fent polítiques socials –que s'agreugen amb les retallades que promou el govern socialista a Madrid– s'abonin els retards en l'aplicació de la Llei de dependència. No volen, tampoc, que continuïn impulsant projectes estratègics, sinó que es modifiqui el PAM i que s'hi retiri, entre altres coses, el projecte de zoo marí, atès que a Barcelona hi ha moltes prioritats que no són pas aquesta ni de bon tros. Igualment, remarca que el govern municipal expressa la voluntat d'avançar en qüestions vinculades a l'entorn metropolità; però davant d'una proposta que expressa que volen continuar fent allò que ja fan, i que estan convençuts que ho fan d'allò més bé, el seu Grup manifesta que es queda amb el discurs i els missatges de la ciutadania envers unes polítiques que, després de trenta anys, estan arribant a la seva fi, perquè han deixat de banda les autèntiques prioritats i preocupacions dels ciutadans: exigència de més eficàcia, canvi de prioritats, reassignació de recursos per lluitar contra la crisi i la delinqüència, la immigració i les polítiques socials. El Sr. Portabella precisa que veuen en aquesta proposició una virtut, un defecte i una mancança. Assenyala que la virtut rau en què exposa uns criteris generals que el seu Grup comparteix, atès que hi ha semblances sorprenents entre la proposició que presenten i aquesta del govern municipal, tenint en compte que la d'ERC es va entrar abans. Per tant, consideren encertat promoure el Pacte per l'ocupació de qualitat, fer polítiques socials inclusives, l'impuls de projectes estratègics que permetin que Barcelona sigui la capital d'un nou model d'economia productiva, i que cal definir el Pla estratègic metropolità. Entenen que aquest discurs no pot provocar el rebuig en ningú, per la qual cosa cal decidir si es vota a favor, o bé que les seves mancances són prou importants com per votar-hi en contra. Precisament quant a aquestes mancances, indica que calen concrecions, que ja explicarà en tractar la proposició del seu Grup; tanmateix creuen que a la proposició li manca una certa dosi de rebel·lia. Precisa que diu això perquè, tenint en compte que l'Ajuntament de Barcelona ha fet els deures els darrers anys, sembla que no ho vulguin reconèixer; en aquesta línia, els recorda que els membres d'aquesta cambra fa tres anys que tenen els seus sous congelats; i desconeix si en altres municipis s'ha fet aquest esforç d'austeritat, però més aviat li sembla poc probable. Igualment, destaca que els darrers anys, llevat del present, s'ha anat fent un esforç per tornar deute; s'ha intentat ajustar la inversió a necessitats econòmiques i socials i, per tant, valdria la pena posar tot això en valor. Destaca, tot seguit, l'existència d'un element, que tots han reivindicat, que ha quedat apartat i que és molt més necessari que no pas les mesures d'austeritat que proposen des del govern central i que és disposar, d'una vegada, d'una llei de finançament local que sigui mínimament adequada al conjunt de municipis. Així doncs, d'una banda, el seu Grup comparteix el discurs general de la proposta i, d'altra banda, hi troben manca de concreció; alhora que reclamen aquest punt de rebel·lia per part de l'Ajuntament per exigir que se l'escolti i se li reconegui la feina feta i, per tant, que no se l'associï al conjunt de dificultats. I, finalment, constata que aquesta proposició emplaça a un pla d'austeritat que està mancat de mesures concretes, per tant, basat en la filosofia de "qui dia passa, any empeny", i entén que la situació general no ho permet. Per tot plegat, el seu Grup vota a favor de la proposició amb el benentès que es concretaran els aspectes a què s'ha referit, malgrat que pràcticament no hi ha temps. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2495 El Sr. Carnes addueix que el debat sobre les causes de la present situació de crisi podria ser llarg i, en alguns casos, de ben segur que es manifestarien discrepàncies quant al seu origen. Assenyala, en referència al concepte temps que ha apuntat el Sr. Portabella, manifesta que, al seu parer, ha d'anar acompanyat pels de responsabilitat i legalitat. En aquesta línia, els demana que s'imaginin que ahir no s'hagués aprovat el reial decret sobre mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic, de manera que s'haurien pres algunes mesures en un marc legal sense cobertura, malgrat que el govern municipal sempre actua en el marc de la legalitat i de la responsabilitat i, per aquest motiu, les actuacions s'han de fer en funció del context actual. En resum, hi ha un marc general establert pel govern d'Espanya, un d'específic que desenvolupa la Generalitat, i un marc d'aquest Ajuntament i, per això, l'existència d'un Pla econòmic i financer, que es pot desenvolupar perquè hi ha un full de ruta legal i precís. Òbviament, també haurien pogut optar per fer gestos precipitadament com està fent algun ajuntament. Insisteix que gran part dels deures, aquest Ajuntament els té fets; per tant, cal governar i treballar, i algunes de les mesures han de quedar emmarcades en el Pla econòmic i financer, l'instrument legal i pràctic perquè els conceptes siguin útils i tinguin la cobertura necessària. El Sr. Gomà rebat l'acusació de fer-se autobombo que els ha llançat el Sr. Trias, contràriament destaca la feina feta, que ha estat molta, i la que encara queda per fer, alhora que l'alt nivell d'exigència per fer-la ben feta. Precisa que podria posar molts exemples, que difícilment tindrien punts de referència comparatius en altres ajuntaments, del que ha estat la resposta sostinguda i convençuda d'aquest equip de govern de lluita contra la crisi els últims dos anys de la qual pot destacar els cinquanta milions invertits en la construcció i reforma de nous centres de serveis socials, els gairebé dos-cents nous professionals en atenció social, el fet que s'han doblat les persones beneficiàries de la renda mínima d'inversió a Barcelona o la universalització de les beques de menjador. En la mateixa línia, assenyala que van començar el mandat amb 18.000 teleassistències i ara estan a la ratlla de les quaranta-cinc mil; el 2010 s'ha incrementat d'un 58% el programa d'ajuts econòmics a famílies; s'ha incrementat el pressupost de l'atenció domiciliària de 16 a 43 milions en el temps que es port de mandat; han donat suport amb més de quatre milions i mig d'euros a les empreses d'inserció social amb el programa de contractació social responsable; o d'ençà de l'aprovació del Pla municipal per la inclusió social, s'ha passat d'onze a vint equipaments d'atenció a persones vulnerables i de 1.300 a 2.200 places diàries en serveis diürns i d'acollida. Remarca que tot això són fets concrets que demostren una orientació clara de l'activitat de resposta a la crisi, justa i que està amb les persones més vulnerables. Tanmateix, els adverteix que molts s'han situat en el terreny de les disquisicions, en la venda de fum, més que no pas en polítiques i propostes concretes. En aquest sentit, pregunta al Sr. Trias per què CiU no ha donat suport a cap de les polítiques que han significat un pas endavant socialment. Reitera la pregunta, doncs, si estan convençuts que cal afrontar la situació a partir de l'enfortiment de les polítiques de promoció econòmica i d'inclusió social; i si entenen que l'austeritat és un valor que s'ha de situar estrictament al servei de les prioritats polítiques que tenen la possibilitat de definir concertadament a través d'espais com el pacte per l'ocupació de qualitat. Si realment la resposta és afirmativa, els convida a parlar-ne. S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb dinou vots en contra – emesos pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també pels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín– i vint-i-dos a favor de la resta de membres del Consistori. Del Grup Municipal de Convergència i Unió Pp 2. El Consell Plenari acorda: 1) Lamentar l'actuació de l'Alcalde de Barcelona com a màxim responsable polític de la convocatòria de la consulta ciutadana sobre la transformació de l'avinguda Diagonal, malmetent la imatge de les consultes 2496 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 ciutadanes com a màxima expressió de la participació ciutadana en la presa de decisions polítiques, i provocant el trencament de la confiança dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona en el seu Ajuntament. 2) Lamentar que el canvi de prioritats anunciat per l'equip de govern municipal, exigit des de fa mesos per la majoria de grups polítics municipals, s'hagi fet amb retard i després d'una profunda crisi política i de remodelació de l'estructura del Govern municipal. 3) Exigir que el canvi de prioritats i el pla d'austeritat anunciat per l'equip de Govern municipal, cerquin el màxim consens entre els grups municipals i que reflecteixin les propostes de lluita contra la crisi aprovades i plantejades en aquest Consell Plenari o a les Comissions. 4) Cercar unes bases d’acord per l’elaboració del pressupost 2011, així com per a la modificació del pressupost vigent si així se’n deriva del pla d’austeritat que s’acordi per a Barcelona. El Sr. Trias formula la proposició en nom del Grup de CiU i puntualitza que té dues parts molt diferenciades: una primera part en què es lamenta l'actuació de l'Alcalde, com a màxim responsable polític, en la convocatòria de la consulta ciutadana sobre la transformació de la Diagonal. Considera que s’ha malmès la imatge de la ciutat, que no ha servit per generar autoestima, i que les coses no s'han fet bé; remarca que no només des del punt de vista tècnic, sinó també des del punt de vista polític. Precisa que el seu Grup demanava unes garanties per fer la consulta que es basaven, en primer lloc, en què es fes amb la màxima seguretat; en segon lloc, volien que es garantís el dret a la discrepància, motiu pel qual s'hi va afegir l'opció C. En aquest sentit, atès que el Sr. Alcalde va decidir convertir la consulta en un plebiscit, una vegada aprovada per gran majoria l'opció C, la votació de la discrepància, la va voler amagar i, fins i tot, va fer una interpretació del significat de l'opció esmentada, sabent que era falsa. Així doncs, ha explicat a la ciutadania que l'opció C significava immobilisme, malgrat que era conscient que això no era cert. I, sense que això fos prou, l'engany va arribar fins a la mateixa votació, que no es va produir d'entrada; i va desoir la seva demanda de fer una disculpa pública, fet que considera un altre error greu. Igualment, tampoc no els va fer cas quan li van advertir que, en un moment econòmic difícil, era bàsic no fer segons quines despeses i que calia ser molt caut amb la despesa de diners en aquesta consulta. La realitat és, però, que han estat intentant ocultar de totes totes una xifra que arriba als 3,2 milions d'euros, que entén que és sobrer qualificar de desorbitada. Tot seguit, es refereix a què una consulta no ha de comportar, necessàriament, dimissions, tal i com ha ocorregut perquè són conscients que no ho han fet bé, i que han generat una reacció d'irritació en la ciutadania; alhora que saben perfectament que en una conjuntura de crisi econòmica no es pot anar explicant que el futur de la ciutat pivota en uns jocs olímpics i en la transformació de la Diagonal. Els problemes de fons són molt diferents, i discrepa que, com aquí s'ha assegurat, aquest govern municipal faci els deures ben fets, cosa que fa anys que no fan. Observa que han reiterat els mateixos discursos durant anys, durant mandats, però sembla que fins ara no ho han entès; malgrat tot, es compromet a què, si redrecen les prioritats, estaran al seu costat. Reitera, tanmateix, que no se senten corresponsables del que han fet fins ara en aquest cas; tot i que els assegura que, des de l'oposició, se senten corresponsables de moltes altres coses, tal i com han demostrat avui mateix amb algunes de les seves votacions. En aquest sentit, assegura que en moltes ocasions els és més fàcil votar negativament, però quan estan d'acord voten a favor, fet que exigeix diàleg a la recerca d'acords per decidir què cal fer. Indica que és, precisament en aquest punt, en què s'origina la segona part de la proposta que presenten. Així doncs, la negació o el menysteniment de la situació de crisi per part del govern municipal, que mentrestant aprofitava per dormir en els llorers, provocava que les seves prioritats no fossin les que realment calien; per la qual cosa els demanen un canvi de prioritats. En aquest sentit, posa de manifest que encara fa ben poc temps es gastaven diners en coses amb tant poc de sentit com els 5,5 milions d'euros destinats a la plataforma del zoo marí. Reitera, però, que si els demanen col·laboració els la donaran, però sempre que actuïn seriosament i analitzant les coses en profunditat. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2497 El Sr. Fernández Díaz comença la seva intervenció posant de manifest que coincideix amb el plantejament que s’acaba d’exposar i amb els termes de la proposta en el sentit que aquesta consulta, en els termes i la manera com s’ha plantejat, ha malmès allò que ha de ser una veritable participació ciutadana. Considera, però, que no s’han d’aturar en la crítica a la convocatòria de la consulta, sinó que han d’anar més enllà a fi que aquest fet no faci oblidar qüestions com ara l’error en el moment de la consulta, atès que no tenia cap sentit convocar-la en plena conjuntura de crisi, insistir a tirar endavant una consulta d’acord amb les tesis defensades pel govern municipal, quan s’hauria d’haver centrat en la lluita contra la crisi i la inseguretat o en polítiques socials que és allò que realment demana la ciutadania. En aquesta línia, posa de manifest que, el darrer mes, la meitat de les compareixences del govern municipal, o les mateixes rodes de premsa que ha fet l’Alcalde, han estat orientades a qüestions vinculades a la consulta de la Diagonal. Remarca, doncs, que les quatre formacions polítiques que van donar suport a la consulta s’han equivocat en el moment de la convocatòria, en els plantejaments –ni pluralitat d’opcions ni projectes diferenciats–, i en el cost de més de tres milions d’euros. Tot plegat ha significat un desprestigi per als qui van expressar unitat de vot en la convocatòria, com també per l’organització i el desenvolupament de la consulta. Considera que no té cap sentit que CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA tinguin unitat de vot per convocar la consulta i, després, no mantinguin unitat de criteri en la manera d’interpretar el seu abast i les seves conseqüències. Al seu parer, aquesta actitud contribueix al desprestigi de la política. Posa en relleu, també, que en aquesta proposta es fa una crítica a determinades actituds, no obstant això, vol remarcar que totes aquestes forces polítiques hi tenen responsabilitats per assumir. Admet, no obstant, que les responsabilitats són diferents, i atribueix la màxima responsabilitat al Sr. Alcalde, atès que ha estat qui ha pres la decisió de la convocatòria en aquest Consell Plenari, ha admès el seu cost, l’ha establerta com una prioritat de ciutat; i també n’és el màxim responsable quant a l’execució, el desenvolupament o la publicitat. Avança, doncs, que el Grup del PP votarà a favor d’aquesta proposició, malgrat que està a favor de fer un pas més i demanar la dimissió de l’Alcalde. El Sr. Portabella addueix que la manera de fer política del seu Grup defuig, generalment, els adjectius superlatius per desqualificar, alhora que avança que votaran a favor de la proposició perquè consideren que lamentar l’actuació de l’Alcalde, fruit de la dinàmica que s’ha generat en la consulta, és proporcionat. Són del parer que, després del desgavell que s’ha produït, lamentar aquesta actuació és encertat i un terme adequat amb el qual se senten còmodes. Igualment, creuen que hi ha hagut aspectes de la consulta que, com ha manifestat en la seva intervenció arran de la proposició del govern, continuen sent motiu de reflexió com ara tot el que ateny a la transparència sobre el significat de cada opció a votar. En aquest sentit, el seu Grup, que mai no s’ha desdit que està a favor de la transformació de la Diagonal i d’alguns aspectes de les propostes A i B i en contra d’altres, creu que s’hauria hagut de trobar un espai per a una proposta que satisfés aquestes demandes. La veritat, però, és que no es va acabar d’aconseguir i, per aquest motiu, van dir que estaven a favor d’una barreja de les propostes A i B. Remarca que aquesta manca de rigor també es va fer palesa en l’explicació de l’assumpte del tramvia, sobre el qual cap dels Grups ha mantingut una mateixa posició. Per tant, no haver explicat amb detall un element tan transcendent per les seves conseqüències, i sobre el qual l’última dècada s’havien expressat posicions de tota mena, consideren que ha estat un error. Quant a la participació, concreta que van votar 172.169 persones, que compara amb el nombre de vots obtinguts pel partit al qual pertany l’actual president de la Generalitat, que van ser 172.453, i per tant, considera que no és tracta pas d’una xifra negligible. Demana, en conseqüència, que es deixi de desgastar l’aspecte de la participació. El Sr. Gomà anuncia el vot contrari d’ICV-EUiA a aquesta proposició, que com deia el Sr Trias, consta de dues parts. Quant a la primera, que fa referència a la Diagonal, remarca que el debat s’ha iniciat amb la presentació de l’informe per part del govern municipal al principi de la sessió. Llavors ha dit que considerava 2498 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 que la millor manera d’acarar un procés com el de la Diagonal passa per fer-ho amb el convenciment, coherència i capacitat de dialogar amb la ciutadania sobre propostes de futur i, alhora, assumir els resultats, extreure’n els aprenentatges polítics i reconèixer la multiplicitat de motivacions que van dur els ciutadans a votar l’opció C o a no votar. Entén que és això el que han fet i encara fan els partits que formen part del govern municipal. Altrament, remarca que el Sr. Trias insisteix en l’assumpte de l’opció C, i li recalca que no hi havia res a amagar perquè, senzillament, amb aquesta opció no hi havia res per ensenyar, cap tipus de proposta concreta de futur i de millora de l’avinguda. Entén, per això, que han defugit el debat concret sobre un element essencial per definir model de ciutat i de futur. Quan ho han fet, però, han caigut en la incoherència i en posicions superficials i erràtiques quant a tots els elements que estaven implicats en el procés de transformació. En referència a la segona part de la proposició, entén que el Sr. Trias està en el seu dret de defugir el debat sobre qüestions concretes pel que fa a les prioritats del govern de la ciutat en política de lluita contra la crisi i d’atenció a les persones, però per molt que el defugi, el govern continuarà enfortint les prioritats i oferint espais concrets i reals com el Pacte per l’ocupació de qualitat o l’acord ciutadà per una Barcelona inclusiva a fi de debatre l’aprofundiment d’aquestes polítiques. En aquest sentit, fa notar que, en entrar en el terreny del debat concret, el Grup de CiU s’apunta de seguida a les retallades dels drets socials, tal i com van demostrar ahir mateix al Congrés dels Diputats de manera que van fer possible l’aprovació del reial decret per reduir el dèficit públic; i tot i que indica que estan d’acord que cal lluitar-hi contra, no amb què només hi hagi una manera de fer-ho; i encara estan menys d’acord amb què aquesta manera suposi la retallada de la despesa i dels drets socials, atès que hi ha altres maneres més justes i més equilibrades que passen per l’enfortiment dels ingressos fiscals de l’Estat. En aquesta línia, fa avinent el fet que els sis-cents alts directius de les empreses de l’IBEX 35 en plena crisi han guanyat un milió d’euros de mitjana; o que el president i el conseller delegat del BBVA i del Santander s’han assignat, entre els quatre, pensions de jubilació per dos-cents cinquanta milions d’euros. Llança la pregunta, doncs, si la ciutadania pot comprendre, i si es políticament acceptable retallar les pensions de menys de mil euros dels treballadors i les treballadores sense demanar ni un sol cèntim de contribució fiscal addicional als sis-cents multimilionaris, la incompetència dels quals ha portat a aquesta crisi que s’està vivint. El Sr. García-Bragado manifesta el vot contrari del seu Grup a aquesta proposició en les dues qüestions que planteja. Remarca, quant a la primera, que ja han tingut ocasió avui de parlar sobre la consulta de la Diagonal i de les responsabilitats que se n’han derivat; el govern municipal ha assumit les responsabilitats i ha pres les decisions convenients i, per tant, consideren que aquesta situació està ben enfocada i resolta. Quant a la segona qüestió, assenyala que, en cap moment, l’Ajuntament va canviar les seves prioritats, sinó que ha mantingut ferm el ritme de construcció d’equipaments, d’assistència a les persones amb discapacitat, ha aprofundit i ha incrementat la teleassistència, s’han mantingut les inversions en ascensors i en rehabilitació, s’han fet escoles bressol, s’ha treballat en l’àmbit de la formació ocupacional; en definitiva, en cap moment ha deixat de fer allò a què s’havia compromès i, per tant, allò que queda realment clar és que cal reforçar aquesta tasca. I és precisament per aquest convenciment que no comparteixen aquesta proposició. El Sr. Trias observa que el govern municipal no para de dir que ho fa tot, però el que és evident és que, després d’aquesta consulta, anuncia que farà un canvi de rumb perquè han comprès el missatge de la gent; i el mateix Sr. Alcalde ha admès que s’han equivocat, i que cal fer les coses diferent. Si això és cert, li reitera una vegada més que el seu Grup està disposat a fer-li costat. Tanmateix cal que l’actitud del govern municipal sigui creïble, una qualitat que ha quedat absolutament desvirtuada arran de la consulta per la Diagonal. Afegeix que, personalment, no es creu gens allò que expressa el Sr. Gomà, sobretot perquè utilitza arguments i exemples, al seu parer estrambòtics, per intentar acusar-los de NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2499 situacions on no tenen cap culpa, i insisteix a recordar-li que la seva formació política no governa ni a l’Estat, ni a Catalunya ni en aquest Ajuntament. Remarca que el quid de la qüestió rau en tenir clares les prioritats, cosa que no ha succeït en aquest govern municipal, com tampoc no és cert que hagi optat per l’austeritat durant tot aquest temps. El Sr. Gomà rebat que hagin fet un canvi de rumb, sinó que continuen convençuts de la necessitat de preservar i d’enfortir més que mai un conjunt de prioritats per les quals han treballat des de bon principi; i, en segon lloc, subscriu que el seu Grup governa la ciutat de Barcelona en el marc d’una coalició de partits progressistes, i que se senten orgullosos de fer-ho; i afegeix que tenen un conjunt de prioritats pactades en les quals creuen fermament, mentre que la formació política del Sr. Trias és a l’oposició en el Congrés dels Diputats, malgrat que ahir va fer possible l’aprovació de retallades a drets socials molt importants. S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb divuit vots en contra – emesos pels Srs. Hereu, Carnes, García-Bragado, Martí, Narváez, Nicolau i Espriu i les Sres. Escarp, Mumbrú, Moraleda, Jaurrieta, Sánchez, Ballarín i Andrés, i també pels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Mayol i Blasco– i vint-i-tres vots a favor de la resta de membres del Consistori. Del Grup Municipal del Partit Popular Pp 3. El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Reprovar a l'Alcalde i al Govern municipal per la mala gestió en el desenvolupament de la consulta sobre la reforma de la Diagonal per la utilització de la campanya en benefici del Govern, la manca de neutralitat i transparència així com pel seu elevat cost, i, en conseqüència, exigir que s'assumeixin totes les responsabilitats, inclosa la renúncia de l'Alcalde o, en el seu cas, que es sotmeti a la confiança d'aquest Consell Plenari. 2. Instar al Govern municipal a la presentació, de forma immediata, d'un pla de simplificació administrativa i de supressió de càrrecs municipals. 3. Tanmateix que informi, en el proper Consell Plenari, sobre les actuacions que té previstes d'arranjament de l'avinguda Diagonal, sens perjudici que en el seu moment es pugui promoure una reforma integral de l'avinguda. El Sr. Fernández Díaz formula la proposició. Inicia la seva intervenció posant de manifest que la consulta de la Diagonal, que ha estat un fracàs, porta el nom i el cognom del Sr. Alcalde, a qui el seu Grup demana formalment la dimissió. I precisa que la demanen atesa la seva manca de neutralitat en la consulta, per la seva parcialitat en la publicitat institucional, pel malbaratament en un moment en què, en plena crisi, no és, òbviament, l’adequat per promoure una consulta com aquesta, equivocada i segrestada. Entenen que això ha corroborat la confirmació que el Sr. Hereu és l’Alcalde de les prioritats equivocades. Li pregunta, doncs, si ha necessitat la garrotada de la consulta per adonar-se que la prioritat de la ciutat ha de ser la lluita contra la crisi, la delinqüència, la immigració i les polítiques socials; i es pregunta si la lectura que han de fer és que, de no haver-se fet la consulta, si el Sr. Alcalde encara continuaria sense assumir la realitat. Conclou, en conseqüència que aquesta és una raó afegida perquè presenti la seva renúncia. En referència a la segona part de la proposició que presenten, remarca que s’afegeix a un seguit de propostes i d’acords que el PP ha adreçat a aquest Plenari els darrers mesos. Precisa que durant el darrer any han demanat en aquesta cambra la promoció d’un pla contra la crisi, la creació d’un fons de contingència social i l’aprovació d'un pla d’austeritat; alhora que han reclamat, el febrer de 2009, un canvi de prioritats, una vegada aprovats el pressupostos amb què, segons asseguraven, es donaria resposta a la situació de crisi. Òbviament, també, sempre han expressat el vot contrari a les seves proposicions. Dedueix, doncs, que la proposta d’austeritat, i concretament d’un pla de simplificació administrativa i de supressió de càrrecs, que avui reitera, obtindrà novament el vot contrari del govern de la ciutat. Tanmateix, creu que avui hauria d’aprofitat la magnífica oportunitat per presentar un pla contra la crisi i reaccionar, 2500 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 i només no pas a causa de la consulta de la Diagonal, que no és més que una raó afegida, per rectificar unes polítiques equivocades. Per tot plegat el Grup del PP demana, d’entrada, un pla d’austeritat, que es retallin les partides que no són necessàries, que són clarament desproporcionades pels seus objectius, que no són productives, no generen ocupació i que no promouen el benestar com són les de publicitat i de protocol, entre d’altres; reclama que es retirin formalment les inversions que no són estratègiques per a la ciutat com ara el zoo marí o les columnes de Puig i Cadafalch, que tant agraden a alguns Grups, o el museu a l’edifici del Fòrum, on s’esmercen quantitats substancials. Contràriament, els emplaça a què fusionin instituts i organismes autònoms a fi de simplificar i fer més àgil l’administració, sobretot més barata per als contribuents; apunta en aquest sentit la fusió de l’Institut del Paisatge Urbà amb el d’Urbanisme, per exemple, que en molts dels casos no són altra cosa que una estructura destinada a proporcionar àmbits de responsabilitat per acontentar els membres del govern, mantenint i fins i tot encara l’estructura de quan governava el Tripartit en l’anterior mandat. Considera que la supressió de càrrecs i de regidories no és una missió impossible; i està convençut que també es poden suprimir algunes gerències, que fa tres anys es van incrementar desproporcionadament. Els requereix, doncs, una vegada més a fer un canvi de rumb, de debò, i lamenta que avui mateix perdin una oportunitat excel·lent per anunciar-lo. Observa que, certament, el Sr. Alcalde fa dies que anuncia un pla d’austeritat, de xoc contra la crisi, que es compromet a centrar-se en allò que és essencial, com si, tot de sobte, li hagués caigut la bena dels ulls arran de la consulta de la Diagonal. I es pregunta si és que abans no parlava amb la gent, si realment es creia que allò que li preocupava eren la consulta de la Diagonal i els Jocs Olímpics d’Hivern, i no pas la inseguretat o la indignitat en l’aplicació de la Llei de dependència, que no es capaç de donar respostes a les necessitats bàsiques de qui s’hi ha d’emparar. Adverteix que amb aquesta proposició on li demanen la renúncia li estan dient que no es pot convertir en un problema més de la ciutat, perquè a Barcelona, a més de la crisi, hi governa un alcalde en crisi. El Sr. Trias anuncia el vot favorable del seu Grup a aquesta proposició pel que qualifica com un acte de coherència atès que, en alguna ocasió, ha demanat públicament la dimissió del Sr. Alcalde. Entén que ara li puguin preguntar per què no l’ha inclòs, aquesta demanda, en la proposició que ha presentat el seu Grup, i la resposta és per què sabia del cert que la perdria. De tota manera, coincideix plenament amb les raons que aporta el Sr. Fernández Díaz per demanar-la. Ell tampoc no es cansarà de dir que el responsable màxim de la consulta és el Sr. Alcalde, i es referma en aquest convenciment perquè ho ha viscut de prop; el Sr. Alcalde s’ha convertit en el principal causant de la desvirtuació de la consulta i que es convertís en un estrany plebiscit, sense cap ni peus. Ha estat ell qui ha volgut explícitament degradar l’opció C, i entén que això ha estat un error gravíssim per la seva part, que ha fet mal a les consultes i que comporta que, a partir d’ara, s’hagi de recórrer a fer nous plantejaments a fi que la ciutadania les comprengui i recuperi la confiança, perquè entengui que són un bon mecanisme de participació democràtica si es fan bé. Reitera que no és cert que l’opció C signifiqués no fer res a la Diagonal, deixar-la tal com està, sinó que es vol una resposta diferent a les opcions A i B; i en aquest sentit, recorda que no s’han cansat de dir que la Diagonal està en l’estat que està perquè s’hi han anat carregant coses que no li pertocaven i que no tenen cap sentit com el pas dels carrils bici per damunt del passeig, posant en conflictes ciclistes i vianants. Igualment, posa de manifest que estan a favor del punt segon de la proposició, que és la presentació immediata d’un pla de simplificació administrativa i de supressió de càrrecs municipals, atès que aquest Ajuntament s’ha de plantejar seriosament la transformació interna del seu funcionament i de la seva governança i ser capaç de demostrar que entén la conjuntura econòmica i els missatges que li fa arribar la ciutadania. Per acabar, afegeix que hi ha vegades que les formacions polítiques es veuen obligades a votar coses que no els agraden, però que prima el sentit de responsabilitat. Diu això per fer avinent que no estan d’acord amb tot el que ahir NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2501 es va votar al Congrés dels Diputats, i segurament tampoc no ho estarien amb tots els plans d’austeritat que es puguin presentar en aquest Ajuntament, però hi ha moments en que cal actuar amb responsabilitat. El Sr. Portabella recorda que el seu Grup, després de la roda de premsa del govern municipal explicant les conseqüències posteriors a la consulta, va titllar la decisió presa de justa, ràpida i proporcionada. Puntualitza que la van trobar justa perquè, certament, hi havia responsabilitats polítiques; ràpida perquè es va produir el mateix dia que es va anunciar; i proporcionada perquè va afectar una persona amb alta responsabilitat política tant en l’Ajuntament com en el Partit Socialista. Així doncs, sent conseqüents amb el que acaba d’expressar, no reprovaran l’Alcalde. En aquest sentit, vol posar de manifest que el Sr. Fernández Díaz té una tendència manifesta a exagerar notablement les situacions, i en aquesta ocasió, el significat literal del terme reprovació significa condemna; un terme que el seu Grup considera excessiu per aplicar-lo a l’Alcalde. En conseqüència, no donen suport a la proposició, tota vegada que sí que estan d’acord en què hi ha manca de neutralitat, que hi hagut manca de transparència, alhora que també consideren desproporcionat el cost de la consulta, sobretot en comparació amb el cost de les consultes populars per la independència que s’han fet a Catalunya. Quant al segon punt, assenyala que el seu Grup hi pot estar d’acord, però hi troben a faltar concreció, que ja precisaran en tractar la següent proposició presentada pel seu Grup, alhora que posa en relleu que les raons per les quals arriben a la formulació de la seva proposició són ben diferents. El seu Grup considera, en primer lloc, que l’actuació directa sobre els ajuntaments està relativament justificada, atès que tot el deute acumulat per l’Estat només representa el 6%; d’aquest percentatge, que suposa 28.100 milions d’euros, el 24% –1 de cada 4 euros– correspon a l’Ajuntament de Madrid, mentre que al de Barcelona li toca, només, un 2,7% d’aquesta xifra. Per tant, la situació és que no paren de pagar la factura de la inviabilitat del model econòmic productiu espanyol; i es pregunta quantes vegades l’han de pagar, tenint en compte l’espoli fiscal a què se sotmet, any rere any, als ciutadans; a tot plegat, cal afegir el retard en les insfraestructures necessàries per treballar en l’àmbit econòmic i, a més, amb el greuge comparatiu que suposa que aquí s’hagi de pagar infraestructures que són gratuïtes a la resta de l’Estat. Inquireix, doncs, quantes vegades més han de pagar els errors econòmics de l’Estat espanyol, i fins quan hauran de tenir paciència per suportar que vagin repercutint sobre Catalunya. Estan d’acord, però, que cal un pla de simplificació administrativa i de supressió de càrrecs municipals, però el seu Grup va més enllà i ho concreta en aspectes amb què, de ben segur, no coincideix el Grup del PP. I a tall d’exemple, esmenta la dedicació exclusiva dels Consellers de Districte, que no han augmentat competències però que han triplicat el sou. El Sr. Gomà observa que la proposició del PP, a la qual avança que votaran en contra, reprodueix l’estructura de la que ha presentat anteriorment el Grup de CiU; quant a la part que té a veure amb la lluita contra la crisi i a les polítiques públiques de resposta, creu que el Sr. Fernández Díaz també replica en bona part el discurs del Sr. Trias. Addueix que es tracta de coincidències ideològiques significatives i de suports creuats entre els dos grups de dreta d’aquest consistori. Remetent-se a fets, recorda que quan la formació del Sr. Fernández governava va impulsar polítiques de caiguda dels ingressos fiscals de l’Estat, fet que ha impedit avui dia al conjunt de les administracions públiques disposar dels recursos per fer front a les necessitats socials; en aquesta línia, van abandonar la lluita contra el frau fiscal i van reduir els tipus marginals de l’IRPF, i van fer que plusvàlues multimilionàries tributessin sense progressivitat. Després, quan arriben els temps de crisi, els surten amb els fons de contingència, amb respostes reactives que no estructurals, on rau precisament la diferència estructural de model amb el govern municipal. Reitera que no creuen en fer una política que, primer, despulla l’Estat de la possibilitat de respondre estructuralment i, a posteriori, reacciona amb contingències. Contràriament, són del parer que la despesa social ha de ser estructural i s’ha de continuar enfortint, que és precisament el que ara diuen. Precisa, doncs, que no es tracta d’un canvi de rumb 2502 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 o de prioritats, sinó que continuen sent les que tenien abans de la crisi, les que van reforçar en el moment inicial de la crisi, i les que ara, en un moment més advers encara, mantenen que preservaran i que enfortiran. Entrant en qüestions concretes, entén que cal fer-se la pregunta si tots coincideixen amb el valor de l’austeritat i de situar-la al servei de les polítiques socials, de recuperació econòmica o d’equipaments de barri. En referència a la part de la proposició que demana la reprovació de l’Alcalde i del conjunt de l’equip de govern, li respon que el que reproven ells és la demagògia que gasta el PP, les seves intervencions de traç gruixut, farcides d’eslògans i titulars pretesament ocurrents, malgrat que ja cansen. Reproven, en conseqüència, el seu immobilisme i la seva confrontació a qualsevol element i proposta de millora urbana, social i ambiental a la ciutat. Reproven, també, la seva oposició a l’aprofundiment democràtic, i el seu menysteniment pels processos d’implicació de la ciutadania, que ha posat de manifest en tot el procés de la Diagonal. Li demanen, doncs, que dimiteixi de plantejaments que impliquen involució urbana, autoritarisme, rebuig a la diferència i estigmatització social que afloren sistemàticament en els seus discursos i en els seus plantejaments. El Sr. García-Bragado manifesta el vot en contra d’aquesta proposició, al seu parer feta des d’una perspectiva absolutament allunyada del que per al seu Grup ha representat la situació. Remarca que s’ha parlat a bastament en aquest Plenari de responsabilitats assumides, i entén que també cal parlar de responsabilitats que haurien de ser assumides per alguns dels Grups que ara tant es preocupen. En aquest sentit, assenyala que encara no saben què pensen, quina Diagonal volen, ni de què parlen. Remarca que la realitat és que, finalment, l’opció que no plantejava una proposta concreta ha resultat l’escollida per la majoria de ciutadans que han votat, amb les conseqüències que ja s’han analitzat i en les quals no s’estendrà altra vegada. Tanmateix, però, creu que ha d’arribar el moment en què diguin exactament què pensen sobre algunes de les qüestions que s’han posat damunt la taula. Creu, però, que això demana un coratge que no han tingut; el risc d’assumir l’impuls de determinades polítiques en aquesta ciutat; cal valentia per fer propostes de transformació, per visualitzar-les i per formalitzar-les; un coratge que l’Alcalde i el govern municipal han assumit en aquesta circumstància, mentre que altres formacions les han defugides sistemàticament, tot i que no renuncia a què algun dia els expliquin què pretenen en concret, a banda de provocar confusió. Com ja ha dit abans, insisteix que, malgrat que els acusin d’haver abandonat determinades polítiques, la realitat és que s’està treballant en dotze noves biblioteques, amb una inversió de 31 milions d’euros; en cinquanta escoles bressol, amb una inversió de 48 milions; en centres esportius per valor de gairebé 35 milions d’euros; en la remodelació d’instal·lacions vinculades a l’atletisme; s’està treballant amb el govern de la Generalitat per fer cent equipaments, onze per a gent gran, vint per a les persones amb discapacitat, deu per a la infància, vint-i- dos centres educatius, vint-i-dos centres sanitaris i s’estan renovant els mercats municipals. En definitiva, mai no s’ha deixat de treballar en aquests terrenys i, a més, està previst reforçar-hi les actuacions. Creuen, en resum, que el que volen, a través de propostes com la present, és crear situacions paradoxals, on simultàniament demanen disminuir la capacitat econòmica de l’Ajuntament en detriment d’actuacions com les que ha esmentat i, alhora, reclamen més inversions en aspectes que no acaben de concretar. El Sr. Fernández Díaz addueix que allò que reprova realment són les polítiques que representa el fonamentalisme d’ICV-EUiA, que considera un veritable llast per al progrés de Barcelona i de Catalunya i, malauradament, amb unes imposicions, fins i tot en la manera d’interpretar les opcions A i B de la consulta de la Diagonal, que han arrossegat a la desgràcia al mateix alcalde de la ciutat. Fent una reflexió arran de la intervenció del Sr. Gomà, demana al Sr. Alcalde que aprofiti el fracàs de la consulta per fer una remodelació a fons del govern de la ciutat que desemboqui en un govern d’acord amb els interessos de la ciutat, i que es deixi de compartimentar el govern, de convertir-lo en “xiringuitos” administratius repartits entre ICV-EUiA i el PSC que, fins i tot en l’assumpció NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2503 responsabilitats, s’ha posat de manifest. Li demana que faci un govern que comparteixi en comptes de compartimentar, que prengui decisions en majúscules, i reitera les demandes que ha fet en la seva primera intervenció. Creu que, aquests, són els veritables eixos del que ha de ser la política municipal durant el temps que resta de mandat. El Sr. Trias insisteix que es continua menystenint l’opció C, sense valorar que el 80% dels votants l’ha triada, fet que no significa altra cosa que no vol les altres dues. El Sr. Gomà remarca que defensen un model diferent i contradictori en molts aspectes del del Sr. Fernández Díaz; que el govern està garantint condicions d’inclusió i cohesió social, de convivència en la proximitat, de respecte a la diferència, de millora de les condicions de la vida quotidiana. Però, més enllà d’aquest debat, hi ha el que versa sobre l’anacronisme, que rau en les posicions que defensa el Grup del PP, mentre que aquest govern municipal està fent de Barcelona un referent en moltes polítiques d’innovació social i ecològica. El Sr. García-Bragado insisteix que saben perfectament què significa l’opció C i, de fet, han manifestat que la respecten plenament. De tota manera, li demana que no dubti que han pres bona nota de tot plegat; alhora que es ratifica en què l’opció C no era cap proposta concreta. El Sr. Alcalde avança que la proposició no queda aprovada. Arran de la demanda de dimissió del seu càrrec formulada pel Grup del PP, posa en relleu que ha expressat des del primer moment el respecte absolut pel resultat de la consulta. Parteix de la base que la ciutadania no s’equivoca quan expressa la seva opinió i, per tant, aquesta vegada ho ha fet lliurement, i el govern municipal actua en conseqüència. Remarca, però, que els barcelonins tampoc no s’equivoquen quan avalen un projecte polític, que han anat escollint reiteradament una manera de construir i de transformar Barcelona. Entén, doncs, que no es van equivocar quan van optar majoritàriament per les opcions de transformació que l’han portat a ser l’Alcalde de la ciutat. I posa de manifest que ja tindran el lloc i la manera per tornar a escollir quina ciutat volen. Assenyala que els representants del govern de la ciutat provenen d’un moviment nascut de la base de la gent de Barcelona que sempre ha optat per la transformació; un moviment responsable, que assumeix amb fermesa i amb dignitat decisions de gran responsabilitat política, com les que han pres persones de gran vàlua personal i política en un gest que no és freqüent. Es referma, doncs, que el seu moviment sempre es manté atent a allò que els ciutadans de Barcelona escullen. Ara, però, no és el moment procedent de reprovar tot un govern, tota una línia d’actuació, que ha parlat clar i que ha executat totes les seves prioritats; han referendat que el combat contra la crisi i la preservació de l’espai públic són les seves prioritats, en el passat, en el present i ho continuaran sent en el futur. En aquesta línia, es remet a la seva conferència anual, que el 2009 duia el títol “Contra la crisi, més Barcelona”, i significa que fa molt de temps que la crisi centra una determinada estratègia; igualment, el gener d’enguany, va expressar, en un acte on tots hi eren presents, les prioritats per al 2010, que són la lluita contra la crisi, el desenvolupament, la generació d’ocupació, la preservació i defensa de les polítiques socials i les polítiques que han de redundar en què l’espai públic tingui les condicions de manteniment i de seguretat adients. Assegura que no fan altra cosa que enfortir les prioritats esmentades, per la qual cosa els demana que no confonguin els termes, i que esperin al moment oportú de confrontar els projectes per a la ciutat. Observa que els grups polítics expressen uns models de ciutat determinats i que en tenen el deure, però que en aquesta cambra hi ha una majoria que ha expressat uns valors majoritaris per construir Barcelona. Els adverteix que no descobreixen ara les polítiques socials, ni el concepte de convivència que volen compartir per a la ciutat. En aquest sentit, remarca que, en la lliga de les ciutats europees, Barcelona manté un combat actiu contra la crisi; motiu pel qual els demana que, davant d’un fenomen global, puguin analitzar els efectes diferencials de la manera com cada ciutat acara la crisi; assenyala que diu això perquè entén 2504 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 que en aquests moments tots hauran de constatar que hi haurà ciutats que rebaixaran les polítiques que beneficien els més febles, i els assegura que aquest no serà el cas de Barcelona. Seran ciutats on el combat contra la crisi no tindrà ni la força ni la potència que té a Barcelona; posa en relleu, però, que mai no n’han negat els efectes, però sí que constaten que hi ha una via barcelonina, pròpia, per sortir-ne. Conclou que és per tot el que acaba de dir, que no aproven les reprovacions i que un alcalde deixi les seves responsabilitats perquè, per damunt de tot, es deu a la ciutadania. Els demana que no facin una lectura que ultrapassi l’autèntic significat de la consulta ciutadana, de la mateixa manera que el govern no s’ha quedat només en fer la lectura que ha estat per simples errors tècnics, sinó que n’ha fet una lectura política que l’ha portat a prendre decisions clares i que, al seu entendre, dignifiquen el projecte polític i les persones que les han assumit. Reitera, per tant, el convenciment que exagerar les reaccions davant d’uns resultats seria trair la voluntat dels ciutadans, i remarca que han assumit responsabilitats davant del que han considerat com un error polític i que dignifica la vida social i política d’un govern que sap llegir la voluntat dels ciutadans. El Sr. Fernández Díaz posa de manifest que el Sr. Alcalde ha fet dues reflexions, la primera de les quals entorn de la via barcelonina, tal i com l’ha anomenada, de lluita contra la crisi; la segona, relativa a la seva petició de renúncia a l’alcaldia de la ciutat, que no s’ha estat de qualificar d’antidemocràtica. Es pregunta, doncs, si és antidemocràtic demanar la renúncia d’un alcalde sense nord, que no exerceix el lideratge de la ciutat, d’un govern municipal sense rumb i a la deriva; un alcalde obsessionat per uns jocs olímpics d’hivern i per la consulta per a la transformació de la Diagonal, i no per allò que és la seva obligació: respondre a la greu situació de crisi econòmica o a la inseguretat ciutadana o la millora de les polítiques socials. Igualment, pregunta si considera antidemocràtiques les renúncies al càrrec dels seus predecessors abans de les eleccions municipals. Assegura que el seu Grup mai no qüestionarà ni la legitimitat ni el caire democràtic d’un alcalde pel fet que iniciï el seu mandat, cosa que ha succeït en el cas de tres dels quatre alcaldes de la ciutat en democràcia, per decisió del Consell Plenari que no pas de les urnes, malgrat que posteriorment hi hagin revalidat el càrrec. Per acabar, fa notar que la “via barcelonina” per lluitar contra la crisi que defensa el Sr. Alcalde és una via morta, perquè suposa el fracàs de les polítiques en moltes matèries com la seguretat, l’ocupació o el benestar; i per això no cal només canviar de via, sinó que cal una estació nova, un tren nou i un nou maquinista. El Sr. Trias es mostra sorprès arran de la demanda de l’Alcalde de no instrumentalitzar la consulta atès que no se’n senten de cap manera responsables, atès que ha estat l’Alcalde qui s’ha ficat en l’embolic de convertir-la en un plebiscit; i entenen que té un sentiment de culpabilitat que el porta a prendre unes decisions en les quals no desemboca cap consulta; tanmateix, consideren que actua així perquè es veu atrapat. Admet i es felicita, tanmateix, que la consulta hagi servit per fer un pas endavant en el canvi de les prioritats. El Sr. Portabella assenyala que ja van dir, quan van veure que la consulta anava pel pedregar i que es convertiria en una crisi política, com ha succeït, que calia lluitar per evitar la crisi institucional, perquè la política havia assolit ja una gran magnitud. Deixa ben clar que l’actitud del seu Grup és que es diguin tot allò que s’hagin de dir, però no cal que ho facin cinquanta vegades, perquè tots saben la posició de tots. I remarca que no diu això perquè faci un intent de salvar l’Alcalde i el seu govern, que d’altra banda no ho necessiten, sinó perquè això acaba repercutint sobre la ciutadania en magnificar les situacions. Pregunta, igualment, què haurien hagut de votar els qui estaven a favor de la transformació de la Diagonal a base de potenciar el transport públic, sense més, de la qual cosa ja n’havien parlat. Creu, que precisament això és una responsabilitat política. Per acabar demana al Sr. Alcalde que es torni a mirar amb simpatia la seva proposició i la voti a favor. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2505 El Sr. Gomà tanca els torns d’intervenció remarcant que el Sr. Fernández ha parlat molt de democràcia en la seva darrera intervenció, i li fa avinent que expressa una escassa qualitat democràtica en la manera de governar de la seva formació política, i només cal que es miri el govern de Madrid, que es dedica, bàsicament, a retallar despesa social; i li pregunta si no és més democràtic preguntar a la ciutadania com vol que es transformi una avinguda que obrir a cops de porra una nova autopista urbana com és el cas del barri del Cabanyal a València. Es rebutja la proposició / declaració de grup en debat amb vint-i-dos vots en contra –emesos pels Srs. Hereu, Carnes, García-Bragado, Martí, Narváez, Nicolau i Espriu i les Sres. Escarp, Mumbrú, Moraleda, Jaurrieta, Sánchez, Ballarín i Andrés, pels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Mayol i Blasco, i també pels Srs. Portabella, Florensa i Martínez i la Sra. Capella– i dinou vots a favor de la resta de membres del Consistori. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Pp 4. El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Evitar una translació mimètica de les propostes aprovades pel Govern de l’Estat, definint actuacions i polítiques pròpies d'austeritat i contenció de la despesa pública per a l’Ajuntament de Barcelona dimensionades segons les nostres pròpies necessitats, i concretades en les següents actuacions: a) Aplicar la reducció salarial proposada de forma progressiva, compensada i proporcional al personal afectat. b) Deixar sense efecte la reducció salarial del personal funcionari i laboral dels grups B, C, D i E. c) Eliminar els elements d'estructura reiteratius amb funcions poc definides o sense valor estratègic en el moment actual: els Comissionats i els Consellers de Districte de dedicació exclusiva. d) Procedir a la concentració dels sectors municipals per reduir-los a 5 i a la supressió la Regidoria dels Nous Usos del Temps, traspassant les polítiques que en depenen a d’altres regidories. 2. Prioritzar la reducció de les despeses sumptuàries del govern municipal, concretades en: a) Limitar la producció editorial de l'Ajuntament de Barcelona a l'estrictament necessària així com la comunicació institucionals a la informació imprescindible per a les persones. b) Disminuir en un 50% les despeses de publicitat, protocol i relacions públiques. 3. Avantposar les polítiques econòmiques per combatre els efectes socials d'aquesta crisi en les classes més desafavorides i mitjanes. 4. Convocar el Pacte per la Cohesió davant la crisi per debatre les línies estratègiques que defineixin un canvi de polítiques i model econòmic de la ciutat de Barcelona que permetin superar l’actual context econòmic. 5. Mantenir les mesures de suport a les persones aturades acordades en Comissió o en Consell Plenari. 6. Garantir l’accés universal als serveis socials, el foment de la cohesió social, la convivència i la millora de l’espai públic, definint les actuacions en matèria de seguretat que permetin desenvolupar-les, dotant-les dels recursos econòmics necessaris per a la seva efectivitat. 7. Preservar l'atenció social a la ciutat i mantenir la despesa acordada en els àmbits d'infància, desplegament de la Llei d'Atenció a la Dependència i atenció a les persones amb discapacitat. 8. Instar al govern de l’Estat a consolidar i donar suport a les polítiques d'acollida dels municipis, mantenint el finançament previst al Fons estatal d'Acollida, en tant que instrument cabdal pel desenvolupament de les polítiques de cohesió social. El Sr. Portabella formula la proposició, en l’exposició de motius de la qual es fa referència al context de crisi econòmica que persisteix, per la qual cosa cal prendre noves mesures per acarar-la amb valentia i decisió i poder avançar cap a la recuperació. En aquest sentit, troba fora de context pensar que hi ha una via pròpia de Barcelona per sortir-ne, al marge de la crisi global, i aquesta és la primera premissa en què s’emmarca la proposició present. Precisa, però, que el primer punt de l’enunciat parla d’evitar una translació mimètica de les propostes aprovades pel govern de l’Estat, atès que si s’agafa el reial decret del govern espanyol, diu en el seu primer punt que s’estableix, d’entrada, per sanejar el romanent negatiu de tresoreria. Remarca, en aquest sentit, que els comptes de Barcelona tenen uns beneficis el 2007 de 269,5 milions 2506 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 d’euros, el 2008, de 166 milions d’euros i, el 2009, de 92 milions d’euros; de manera que aquesta primera consideració ja no encaixa amb Barcelona. En segon lloc, el reial decret emplaça a disminuir l’endeutament a llarg termini, una decisió que aquest Ajuntament va prendre ja fa cinc anys, llevat d’enguany que s’ha incrementat a fi de complir el contrast. Finalment, el mateix text requereix a finançar les inversions, però resulta que en el període 2004-2009, Barcelona ha reduït el seu endeutament de 1.200 milions d’euros a 753 milions, el que significa que s’ha passat d’un endeutament del 70% dels ingressos corrents al 35%. En definitiva, entén que aquest reial decret no encaixa, com ja ha dit, amb la situació de la ciutat, malgrat que òbviament pateix la crisi com la resta de municipis, i en un mateix context, però la situació d’aquest Ajuntament no és equiparable a la d’altres ajuntaments de l’Estat. Dit això, assenyala que la proposició que avui presenten conté un seguit de propostes generals, que dóna per acceptades universalment en base al sentit comú i, alhora, recull un seguit de propostes concretes amb què plantegen una pregunta fonamental: aquesta crisi l’han de pagar els treballadors i les treballadores?; o, l’Ajuntament de Barcelona s’ha de posar al capdavant de les institucions que combaten l’especulació? Anuncia que, si allò que es pretén és reduir la despesa corrent de la ciutat mitjançant la reducció salarial del personal funcionari i laboral, el seu Grup ha trobat la fórmula: el percentatge de reducció que proposa el reial decret és el mateix que paga aquest Ajuntament en concepte d’hores extra, per tant, cal deixar de pagar-les i no caldrà tocar els sous. Assegura que de solucions, si es busquen, n’hi ha moltes, però el que no es pot tolerar és que la crisi l’acabi pagant la gent que va justa de sou i que té dificultats per arribar a final de mes. Per tot plegat, proposen la reducció salarial de manera progressiva, compensada i proporcional a les persones afectades. Reitera que el reial decret afecta el 20% del sou, mentre que l’altre 80% es responsabilitat en gran part de l’Ajuntament. Els emplaça, doncs, a fer les coses bé i que no toquin els sous de les persones que tenen més dificultats, i que trobin la manera de compensar-lo tal i com han fet en altres ocasions, i els demana alinear- se en contra els especuladors. Apunta, també, una segona solució per reduir la despesa corrent en la línia d’eliminar l’estructura reiterativa, actualment sense valor estratègic, com poden ser la figura dels comissionats o dels consellers de districte. En el primer cas, els recorda que hi ha 15 comissionats en aquesta administració, i els proposa que els redueixin d’un terç; quant als consellers de districte, que tenen dedicació exclusiva, proposa que se’ls ajustin els sous; igualment, proposa que es prescindeixi de la regidoria de Nous Usos del Temps, i tot i que precisa que estan a favor de l’existència d’un programa que reguli l’ús dels patis de les escoles fora de l’horari lectiu, per exemple, no consideren que calgui una regidoria per a això. Igualment, es pot limitar la producció editorial de l’Ajuntament, i es poden disminuir a la meitat les despeses de protocol i relacions públiques. Per tot plegat, el que avui proposen es basa, essencialment, en el més estricte sentit comú. D’una banda, estan convençuts que hi ha una part del discurs que tots comparteixen en el sentit que tothom vol un accés universal als serveis socials o el manteniment de les mesures de suport a les persones aturades, que s’han aprovat en aquesta cambra; i, en conseqüència, anima a alinear-se amb les propostes que diuen que allò que s’ha de combatre és el que pot generar un “pelotazo” en quatre dies i, després, traslladar les seves conseqüències a la ciutadania. El Sr. Trias avança el suport del seu Grup a la proposició, d’entrada perquè és valenta, és concreta i, també, perquè s’hi han introduït esmenes de CiU, per la qual cosa estan absolutament d’acord amb la línia que apunta. Entenen que suposa un primer pas important, malgrat que considera que hi ha altres línies per actuar amb el convenciment, com ja ha expressat avui mateix, que cal suprimir greix a fi de generar musculatura; cal actuar amb una certa rapidesa, i s’ha de tenir clar de quina manera es podrà sortir de la crisi que, al seu parer, va en la direcció de l’estalvi i l’austeritat, dels canvis estructurals, de la moderació fiscal, de les mesures contra la morositat o del foment de l’exportació, un element NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2507 molt positiu que requereix que la indústria, el comerç i el turisme tinguin un paper preponderant. Igualment, considera essencial, en una situació que portarà a les administracions públiques a tenir dificultats creditícies importants, la concertació público-privada. Tot plegat, sense oblidar que hi ha l’objectiu bàsic de donar resposta contundent a les necessitats socials, atès que les crisis comencen sent econòmiques i, en la majoria de casos, acaben sumant-hi una crisi social a la qual tenen obligació de donar resposta. En conseqüència, el seu Grup dóna suport convençut a la iniciativa d’ERC. El Sr. Fernández Díaz addueix que les situacions poden ser diverses, es pot estar al govern o a l’oposició i, fins i tot, configurant un govern a l’ombra, però entén que el cas de la formació política del Sr. Portabella no està clarament en cap d’aquestes situacions, sinó que, al seu entendre, ha aconseguit una forma nova de fer política en aquest Ajuntament. Precisa, en aquest sentit, que primer s’ha constituït en el que defineix com “l’ombra allargada del govern” i, en segon lloc, ha aconseguit que, tot i que a Barcelona no hi governa un tripartit, hi governi el bipartit més ERC, tal i com demostra el fet que totes les decisions estratègiques del mandat han obtingut el seu suport, tot i que al seu paper és impossible fer d’oposició i govern a la vegada. Tanmateix, manifesta que encara entén menys que, fa només uns minuts, ERC hagi donat suport a una proposta del govern per lluitar contra la crisi i que ara en presenti una que digui que ara sí que es concreten les coses. Dedueix, per tant, que abans de votar la proposició del govern municipal, tot el que ara explica ho hauria d’haver negociat i s’hi hauria d’haver incorporat. Avança, doncs, que una vegada hagi pogut resoldre aquest enigma, el seu Grup es podrà posicionar. El Sr. Mestre remarca que en l’exposició de motius, la proposta d’ERC diu que és imprescindible que tots els grups municipals assumeixin la responsabilitat d’actuar units, i assegura que hi estan d’acord; entén que això és el que cal en un context global de crisi i, encara més, quan les propostes que ha presentat el govern espanyol per a la reducció del dèficit –que ahir mateix va convalidar al Congrés dels Diputats– incrementen la gravetat de la crisi i les dificultats per superar-la. En aquesta línia, les propostes del govern del Sr. Zapatero posen en evidència, una vegada més, una política econòmica erràtica, farcida de decisions equivocades, i només cal remetre’s al 2007, quan el mateix president del govern presumia d’haver promogut reduccions fiscals per un valor de 30.000 milions d’euros. En aquest sentit, posa de manifest la posició que manté el seu Grup parlamentari al Congrés dels Diputats, i remarca que les propostes del govern Zapatero fan més difícil i llunyana la sortida de la crisi, generen conflictivitat social i tenen un impacte negatiu per a les expectatives de reactivació. Davant d’això, també han expressat la resposta de l’Ajuntament de Barcelona, que és protegir les prioritats de l’acció de govern, entre les quals l’increment de l’austeritat en la despesa, la reactivació econòmica i ocupació, les polítiques socials i el manteniment de l’espai públic. Aquestes són prioritats que vénen de lluny, que existeixen per voluntat expressa del govern municipal i perquè pot garantir-les i protegir-les, a diferència d’altres governs locals i del mateix govern de l’Estat. Dit això, afegeix que comparteixen la intencionalitat i la majoria de propostes que s’expliciten en la proposició d’ERC, però precisament per això, lamenten que la concreció d’algunes, que entren en clar conflicte amb les facultats i competències pròpies del govern, facin inviable el suport del seu Grup a la present proposició. Recorda que el Sr. Portabella, en un altre moment d’aquesta sessió, ha dit que les propostes d’austeritat i el conjunt de mesures que cal prendre davant de la situació actual, més greu que fa unes setmanes, no poden esperar, i estan d’acord a esperar una setmana només per crear les condicions i l’espai per discutir-les perquè, per damunt de tot, el seu Grup està pel diàleg i l’acord, i a favor de posar totes les propostes damunt la taula a fi que, totes, puguin ser considerades i discutides, incloses les del govern municipal, i creu que, així, es podran assolir acords. Tanmateix, adverteix que cal fer-ho en l’ordre que ha apuntat i amb l’actitud d’obrir l’espai per al diàleg i assolir l’acord i amb rapidesa; tanmateix, la proposició no pot ser l’expressió d’un dictat de què cal fer, atès que per al seu Grup, dictar i dialogar no són termes compatibles. 2508 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 En conseqüència, i atès que no hi ha hagut en aquesta ocasió cap possibilitat de plantejar-la en altres termes, el seu Grup no pot donar suport a la proposició, malgrat que ho lamenta. El Sr. Carnes expressa, d’entrada, l’agraïment pel suport del Grup d’ERC a la proposició del govern municipal; alhora que remarca que hi ha dues parts en la present proposició, una de reflexió política, que poden compartir en molts aspectes i, una altra, de mesures concretes que, al seu parer, s’ha de valorar curosament. En aquest sentit, el Sr. Portabella ha esmentat alguns elements que resultaven interessants per al seu Grup, essencialment que qualsevol plantejament s’ha d’emmarcar en un context global malgrat que l’aplicació del reial decret afecti el món local. Afegeix que, malgrat que el Sr. Fernández Díaz sembla que no ho vulgui admetre, amb ERC, que està a l’oposició, hi discuteixen, hi discrepen i, de vegades, també voten en contra de les seves iniciatives. En aquest cas, no donen suport a la seva proposta, no perquè discrepin amb alguns aspectes que planteja, sinó perquè consideren que cal aplicar un mètode i rigor. Admet que avui s’han llançat idees, i algú ha expressat la importància del factor temps, però ell afegeix que també ho són, d’importants, la metodologia i el rigor. Posa en relleu que hi ha qui es amant de fer foc d’encenalls, i que la diferència dels qui actuen així amb ERC és que la seva actitud pot ser crítica, però sempre disposada a la col·laboració. Afegeix que la Federació i l’Associació Catalana de Municipis estan acordant un full de ruta, perquè fer front a la crisi passa pel consens, pel treball conjunt, perquè les dificultats són per a tothom, i aprofita per referir-se textualment al seu contingut on hi diu “traslladar a tots els municipis, per al seu compliment, les mesures sobre la reducció de retribucions del personal funcionari compreses en el reial decret, així com les mesures que pugui aprovar el govern de la Generalitat de Catalunya”. Està convençut que això no agrada, però també n’està que cal complir les lleis, i que els marges d’interpretació són els que s’inclouen en el marc legislatiu. Per tant, es pot intentar quedar molt bé en aquesta cambra, però la funció dels governs és, justament, governar. El Sr. Portabella abans d’iniciar el seu torn de rèplica, agraeix les esmenes del Grup de CiU que han estat incorporades a la proposició, atès que ha oblidat expressar-ho en la seva primera intervenció, així com pel seu vot favorable. Tot seguit, en to de reflexió, pregunta al govern municipal si es fa el càrrec de què hauria succeït si ERC no hagués votat a favor de la proposició que acaba de presentar, i que hagués finalitzat aquesta sessió sense que el govern municipal hagués pogut aprovar una proposta d’austeritat. Assenyala que fa aquesta reflexió perquè el seu Grup sol actuar amb força responsabilitat, sentit institucional i de ciutat. Lamenten, doncs, que se’ls acusi de pretendre que actuïn al seu dictat; entén que allò que sí és un autèntic dictat és el reial decret, perquè fixa aspectes concrets, amb percentatges. Altrament, el seu Grup proposa alternatives perquè es pugui assumir la reducció del 5% que imposa el decret sense afectar els sous més baixos d’aquest Ajuntament; i és precisament això el que rebutja el govern municipal. Demana, doncs, que no es canviïn els termes, atès que el dictat l’imposa un decret que ve de Madrid, que és de difícil aplicació aquí, malgrat que reitera que és inexcusable aplicar un pla d’austeritat. Al Sr. Fernández Díaz li fa avinent que comprèn els seus termes, i sap que no és fàcil comprendre que el seu Grup és el tercer espai, però no per això ho deixaran de ser, alhora que li fa notar que tots els grups municipals aquí presents han votat en alguna ocasió en coincidència amb altres. El Sr. Trias es remet a unes declaracions de l’Alcalde, amb què coincideix plenament, on expressava que no volien mimetisme, i precisament per això, no entén per què ara corren a mimetitzar-se. Entén que la proposta d’ERC és assenyada i, per tant, creu que es pot aprovar; tanmateix, el govern mai no vol discutir propostes assenyades formulades pels grups de l’oposició perquè no entén que, com més siguin, millor. El Sr. Fernández Díaz indica que el seu Grup hauria donat suport a aquesta proposició, tal i com ha demostrat en moltes ocasions en què ha votat a favor d’allò que és favorable per a Barcelona al marge de qui ho proposi; tanmateix, NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2509 creu que si es vol assolir un acord assenyat en aquesta qüestió s’hauria d’haver començat per fer allò que el seu Grup reclama des de fa temps: definir noves prioritats en el PAM, aprovat pel bipartit més un. Cal canviar els pressupostos municipals, aprovats pels mateixos; cal, en definitiva, canviar el full de ruta econòmic que suposa el pla econòmic i financer, aprovat fa només cinc mesos, però que ja ha quedat desfasat. Precisa que podria continuar esmentant aspectes que cal canviar en moltes mesures aprovades pel bipartit més ERC, entre les quals el Pla d’ocupació de qualitat, i afegeix que el seu Grup no hi pot donar suport perquè està convençut que cal anar més enllà. En aquest sentit, posa de manifest que en la proposició del seu Grup s’hi planteja una simplificació administrativa i, també, de supressió d’instituts i d’organismes autònoms, i de l’excés de l’estructura administrativa i de burocràcia. Altrament, no té el convenciment que la proposició del Grup d’ERC consideri retallar el nombre de càrrecs de confiança de la seva formació que encara mantenen de la seva època en el govern municipal, malgrat que proposi el retall de l’estructura administrativa; pregunta si també han pensat què cal fer amb els Consolats de Mar, o amb la retallada de la despesa que significa prescindir dels informes municipals, o si exigirà les inversions que realment li calen a Barcelona, o un millor finançament a la Generalitat i a l’Estat a fi d’evitar l’afectació d’inversions a la ciutat. Pregunta si demanaran al govern amic de la Generalitat que s’acabi la morositat envers la ciutat, que arriba als 3,1 milions d’euros en concepte de dependència, o els 4,5 milions d’euros per a atenció primària, o altres sumes gens negligibles en matèria d’educació. Conclou que podria continuar enumerant aspectes que no s’han contemplat en la proposició, i assenyala que si hagués estat més assenyada, concreta i transversal, el seu Grup no tindria inconvenient a votar-hi a favor, i no hauria d’haver optat pel vot d’abstenció. El Sr. Mestre adverteix al Sr. Portabella que, quan es refereixi al decret llei del govern espanyol, no es miri el seu Grup, atès que sap positivament que el consideren un error greu. Reitera, però, que lamenten que s’hagin entestat a dictar-los tan concretament què cal fer, sense advocar per un diàleg molt necessari i urgent on hi trobarien certament molts punts de coincidència. El Sr. Portabella intervé per l’al·lusió del Sr. Fernández Díaz i precisa que ERC té un assessor per regidor, més, com tots els presidents de Grup, un d’afegit, per tant, té cinc assessors. Sospita, però, que el Grup del PP està convençut que ERC va imposar el gerent d’algun institut, quan la realitat és que són persones que ja hi treballaven com a segons de bord, que en plegar els primers de bord, van passar a ser, automàticament, gerents. Assegura que el Grup d’ERC no té tracte de favor amb ningú, i li demana que no utilitzi aquests arguments per fer demagògia, i que no digui coses que no són certes, alhora que li avança la seva disposició a parlar de totes les persones que vulgui, i es reserva el dret a fer el mateix quant al Grup del PP. Per acabar, i arran de l’afirmació del Sr. Mestre, posa de manifest la seva perplexitat perquè no comprèn com, si estan en contra del decret llei, voten en contra de la seva proposició. El Sr. Fernández Díaz, sense voler entrar en un debat de noms, cognoms i càrrecs, mostra la seva satisfacció pel fet que el Sr. Portabella hagi reconegut que és cert que persones que ostentaven càrrecs de responsabilitat quan ERC estava al govern municipal es continuen mantenint en l’estructura de govern. El Sr. Carnes emplaça tothom a parlar de política en majúscules, que significa rigor, responsabilitat i compliment de les lleis, malgrat que, de vegades, no els agradi. En aquest sentit, remarca que ahir el partit Socialista va haver de prendre decisions que no li eren fàcils, però per responsabilitat les ha de tirar endavant. Aquest és, per tant, el cost polític, però sempre és millor prendre decisions, malgrat que repercuteixin en els resultats electorals, que exposar-se amb altres arguments. Ratifica que sempre estan disposats al diàleg, però en el marc de la llei. Es Rebutja la proposició / declaració de grup en debat amb divuit vots en contra –emesos pels Srs. Hereu, Carnes, García-Bragado, Martí, Narváez, Nicolau i Espriu i les Sres. Escarp, Mumbrú, Moraleda, Jaurrieta, Sánchez, Ballarín i Andrés, i també pels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Mayol i Blasco–, set abstencions – 2510 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 emeses pels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín–, i setze vots a favor de la resta de membres del Consistori. b) Proposicions amb contingut de declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal del Partit Popular Pc 1. Instar al Govern municipal a intensificar el control sobre el compliment de l'Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles envers les infraccions comeses per ciclistes incívics. El Sr. Fernández Díaz formula el prec amb què reclama al govern de la ciutat la intensificació del control sobre el compliment de l'ordenança de circulació de vianants i vehicles, ateses les evidents infraccions de molts ciclistes. El Sr. Narváez avança que no accepten el prec, d'entrada perquè aquest Ajuntament està satisfet de la feina que duu a terme la guàrdia urbana, alhora que corrobora que, dia a dia, augmenta el nombre de ciutadans i ciutadanes que fan servir la bicicleta per als seus desplaçaments. El Sr. Fernández Díaz insisteix que, malgrat que es felicita per l'augment del nombre de ciclistes a la ciutat i pel comportament de molts d'ells, està indignat amb l'incivisme d'una minoria; la d‘aquells que circulen per on volen, els que han convertit els carrils bici en velòdroms. Atesa aquesta realitat, entén que cal intensificar l'actuació de la guàrdia urbana. En aquest sentit, els recorda que es posen, de mitjana, set multes diàries per incompliment de tot el conjunt d'ordenances municipals, i només es fan 1,2 denúncies al dia contra els ciclistes incívics per infracció de l'article 14 de l'ordenança de circulació, és a dir, una multa per cada vuitanta un mil desplaçaments en bicicleta, dels més de cent mil que es fan diàriament a la ciutat. Dit d’una altra manera, concreta que s'imposen sis denúncies anuals perquè els ciclistes no respecten la preferència dels vianants quan travessa el carril bici i quatre a l'any per velocitat inadequada. Considera que aquestes xifres són intolerables, considerant el comportament de molts ciclistes incívics que s'han convertit en adversaris temibles per als vianants en molts indrets de la ciutat. Per tant el seu Grup demana, a banda de més intensificació del control del compliment de l'ordenança, dissenys menys costosos i més adequats per als carrils bici. El Sr. Narváez addueix que en l'argumentari del PP només hi manca el colofó "ciclistes" sumat als termes delinqüència i immigració. Posa de manifest que, tanmateix, això no deixa de sorprendre’l, perquè està convençut que el Sr. Fernández Díaz sap que la immensa majoria de ciclistes de la ciutat circula amb correcció, tot i que pot existir un petit nombre que, com en altres mitjans de transport, cometin infraccions. A partir d'aquí, la guàrdia urbana està fent una acció continuada que està donant molt bons resultats. I insisteix que actualment el comportament dels usuaris de la bicicleta és molt millor en general que fa uns anys. Li demana, per tant, que reconegui l'esforç que s'està fent i que la immensa majoria de ciutadans i ciutadanes ciclistes ho fan amb correcció, i que no intenti criminalitzar aquest col·lectiu pel comportament d'uns pocs. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Pc 2. Que el Govern municipal es comprometi a prioritzar l'esport base per sobre dels grans esdeveniments dins de la inversió prevista per l'àrea d'esports, reconeixent la tasca de clubs, associacions i federacions com a agents de cohesió social, educació, civisme, salut i lleure. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2511 El Sr. Martínez indica que el prec s'emmarca en el context actual de la política esportiva de la ciutat, i en el de crisi econòmica, i demanen que es prioritzi l'esport base en detriment dels grans esdeveniments. Puntualitza que no hi estan pas en contra, però sí que estan a favor que, en èpoques de crisi, es prioritzi l'esport base, que va vinculat a clubs i a unes instal·lacions. La Sra. Moraleda observa que el prec forma part de la manera de fer habitual del govern de la ciutat des de fa anys. Només per posar un exemple, diu que enguany hi ha prop de noranta mil nois i noies, entre tres i divuit anys, que participen en competicions organitzades pel Consell de l'Esport Escolar; igualment, més de cinc-centes entitats de tota la ciutat participen en l'àmbit de l'esport escolar; esmenta, també, les passejades que s'organitzen en molts casals de gent gran o el programa de futbol que es desenvolupa a Ciutat Meridiana com a vehicle de cohesió social. Entén que els que acaba d'esmentar són bons exemples de suport a l'esport de base que reclama el Grup d'ERC. El Sr. Martínez considera que la regidora no l'ha acabat d'entendre; i aprofita, després de felicitar-la per la seva nova condició que inclou, entre d'altres, l'aspecte esportiu, per demanar-li que posi ordre en la política esportiva a la ciutat. Remarca que s'han de garantir els clubs escolars de base, s'han de crear pavellons i s'han d'aprofitar les subvencions de la Generalitat, cosa que aquest Ajuntament no ha fet durant tres anys consecutius; alhora que no s'ha d'augmentar desorbitadament el lloguer dels camps de futbol i s'han de fomentar camps alternatius per a esports com el rugbi o el criquet. Acaba, doncs, aportant algunes idees com ara que redueixin el cost del Global Esports Forum, el cost del pas per Barcelona de la Vuelta Ciclista a España, la despesa en la Red Bull i altres despeses sumptuàries i que van molt més enllà del benefici que treu la ciutat d'esdeveniments com els que ha esmentat. Els recorda que ha estat a instàncies del seu Grup que han millorat les instal·lacions del Club Natació Sant Andreu, les del Club de Futbol Sant Andreu, les del Club Esportiu Europa, mentre que aquest govern municipal està deixant caure el camp de futbol del Turó de la Peira, el de La Satalia, i ha deixat perdre les instal·lacions del M. Aurèlia Capmany entre altres. Reitera, doncs, la petició a la Sra. Moraleda que posi ordre a la política esportiva de la ciutat. La Sra. Moraleda adverteix al Sr. Martínez que hauria pogut començar per aquesta darrera part, a fi que li hagués pogut respondre en conseqüència. Observa que el regidor, a banda de demanar que es fomenti l'esport de base, explica què s'ha de deixar de fer. Li remarca que el govern municipal farà allò que consideri oportú tirar endavant; assegura que, quant al foment de l'esport de base, es pot estendre amb tot detall pel que fa als programes que duen a terme i que, potser, la majoria de gent desconeix; en aquesta línia pregunta si no considera important que més de sis mil nens i nenes hagin practicat dansa durant tot l'any; o que gairebé quatre mil infants aprenguin a nedar, o que quatre mil nois i noies de sisè de primària facin la biatló, fomentar que la gent camini o potenciar els esports no majoritaris, tot i que entén que, de ben segur, és més rendible políticament donar suport a alguns clubs esportius. d) Preguntes Del Grup Municipal de Convergència i Unió Pg 1. Considera coherent i prioritari l'Alcalde destinar 5,6 milions d'euros a la plataforma del zoo marí, atenent a les seves declaracions de reorientar la seva política a la lluita contra la crisi econòmica i en favor del benestar de les persones? La Sra. Recasens formula la pregunta. Es remet, tot seguit, a les declaracions que va fer el govern municipal diumenge 16 de maig arran dels resultats de la consulta de la Diagonal, que qualifica com un acte de contrició on van assegurar que havien après la lliçó. Els pregunta, en conseqüència, si consideren coherent i prioritari destinar 5,6 milions d’euros a la plataforma del zoo marí, tenint en 2512 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 compte que el govern municipal ha assegurat que reorientaria la seva política cap a la lluita contra la crisi econòmica i a favor del benestar de les persones. El Sr. García-Bragado precisa que la inversió de 5,6 milions d’euros ha de servir per acabar el tram del passeig del Litoral, en el tram entre Josep Pla i Prim, que permet acabar la connexió. Per tant, no es tracta de la plataforma del zoo marí, sinó la prolongació del passeig Marítim en aquest tram. La Sra. Recasens addueix que el govern municipal té la tendència a mentir compulsivament; els recorda que quan van presentar els anomenats Fons Zapatero van parlar de la tanca perimetral del zoo marítim. En aquest sentit, remarca que el govern té un greu problema de credibilitat i de manca d’honestedat. Tot seguit, fa un breu repàs a la cronologia del projecte del zoo marí i al fet que el 2002 ja es va anunciar que seria una realitat; el 2008, el llavors Primer Tinent d’Alcalde, s’hi va referir com un projecte estratègic i central per a la ciutat; i el mateix Sr. Alcalde, l’abril de 2009, va dir que s’iniciaven les obres del zoo marí amb el compromís de no aturar-les, alhora que va reconèixer que no disposaven de suport privat, però que, gràcies als Fons Zapatero, es tornaven a posar en marxa. Ara, tanmateix, es fan enrere i no saben com argumentar-ho, com tampoc no saben explicar la política erràtica que duen a terme. Tanmateix, la realitat és que ja s’han esmerçat 27 milions d’euros gastats amb el zoo marí. Per acabar, els pregunta què haurien fet amb aquesta quantitat si no s’hagués invertit en un projecte que no compta amb el suport del capital privat i que saben que, ara com ara, no tirarà endavant. Els emplaça a què deixin de mentir i que deixin de fer polítiques erràtiques; en definitiva, que aterrin a la crua realitat i que no s’instal·lin en la demagògia i l’autocomplaença. El Sr. García-bragado demana a la Sra. Recasens que en comptes d’insultar comprovi per ella mateixa l’estat de les obres, i que una vegada ho hagi fet, s’adonarà que insultar els regidors d’aquesta cambra és una barbaritat. Creu que utilitza aquesta tàctica per impactar en l’àmbit mediàtic. La convida, doncs, a visitar les obres amb el tècnic que les dirigeix. Pg 2. Quins projectes es veuran afectats a la ciutat de Barcelona per aquesta retallada en la inversió pública en infraestructures anunciada pel Ministeri de Foment? El Sr. Vives formula la pregunta. Posa de manifest que amb les darreres declaracions s’ha assenyalat molt clarament que la prioritat era, en el marc de la lluita contra la crisi, la reactivació de l’activitat econòmica a Barcelona. Alhora, però, el ministre de Foment ha declarat que diverses inversions clau per a aquesta reactivació quedaran frenades. En aquesta línia, assenyala que aquest mateix matí, el President de la Generalitat ha dit que algunes inversions que afecten Barcelona es veuran retardades. Per aquest motiu, pregunten quins projectes es veuran afectats per aquesta retallada en la inversió pública en infraestructures anunciada pel ministre i, avui mateix, pel President Montilla. El Sr. García-bragado precisa que el ministre parlava d’una retallada de la inversió pública en infraestructures de 6,4 milions d’euros, i ell mateix va estimar que significaria un endarreriment de mitjana d’un any en el conjunt de les inversions, i també va dir que s’acabaria de concretar les properes setmanes. A dia d’avui, però, encara no tenen constància d’una resolució en aquest sentit malgrat que estan en contacte continu amb el ministeri. En conseqüència, admet que encara no poden parlar de retards en les obres que atenyen Barcelona. El Sr. Vives desitja que el contacte continu amb el govern central sigui fructífer, tot i que fa notar que allò que es publica en els mitjans de comunicació és molt més explícit que no pas la resposta que ha donat el Tinent d’Alcalde, i és que efectivament el retard es produirà, sobretot, en inversions clau com els accessos viaris a la ciutat, el TGV a l’aeroport, el seu pas per La Sagrera, la mateixa estació NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2513 de la Sagrera, rodalies i el corredor mediterrani. Igualment, assenyala que ahir mateix s’aprovava la connexió directa del Port amb França, però el responsable de mercaderies de Renfe manifestava que no sabia per a quan. Considera, doncs, que es tracta de qüestions prou importants per debatre-les allà on pertoca, i per això demana la convocatòria immediata d’una sessió de la Comissió especial d’Infraestructures perquè, a més de per fer el seguiment de les inversions, doni força per negociar amb Madrid allò que requereix Barcelona. El Sr. García-Bragado entén que el regidor coincideix amb què, perquè aquesta sessió sigui útil, cal obtenir informació concreta i esperar que el ministeri marqui quin és l’àmbit en què es plasmaran les seves decisions. Avança que tan bon punt sàpiguen això, la Comissió especial d’Infraestructrues serà l’òrgan adient per tractar l’assumpte. Reitera l’existència del contacte amb el Ministeri de Foment i confia que les inversions de Barcelona li suposin una prioritat. Del Grup Municipal del Partit Popular Pg 3. Té previst el Govern municipal modificar l'Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l'espai públic de Barcelona envers aquells comportaments que no compleixen amb un mínim decòrum, socialment acceptat, en el vestir així com en aquells altres comportaments en el vestir que suposen un atemptat a la dignitat de les dones? El Sr. Fernández Díaz formula la pregunta en el sentit de si el govern municipal ha previst introduir la prohibició expressa a les ordenances municipals de passejar- se per la ciutat sense roba, o la mateixa prohibició de l’ús del burca o el nicap, per ser contrària la primera situació al decòrum i la segona a la dignitat de les dones. La Sra. Escarp diu que no està previst introduir modificacions en el sentit que acaba d’expressar el regidor, i aprofita per demanar-li que no posi en el mateix sac dos assumptes que han de tenir tractaments absolutament diferenciats. El Sr. Fernández Díaz admet que han de tenir un tractament diferenciat, però en una mateixa normativa municipal. Fa notar que, en ocasions anteriors, quan ell mateix plantejava la prohibició expressa de passejar-se nu pel carrer li van demanar que no fes de l’anècdota un problema. Al seu parer, l’autèntic problema és que la Tinenta d’Alcalde i l’Alcalde volen reconduir els problemes tractant-los com a anècdotes i, amb la permissivitat que això suposa, acaben convertint allò que no passaria de ser anecdòtic en un autèntic problema a la ciutat. Aquesta manca de determinació explica, també, per què han proliferat la delinqüència i l’incivisme. Destaca, igualment, que el problema s’agreuja pel canvi constant de criteris, que els fa passar d’amenaçar un local privat amb una sanció que advertia als clients que no hi podien entrar sense samarreta, a fer una campanya d’enganxines comminant al decòrum. Per acabar, en referència a la prohibició de l’ús del burca i del nicap confia que, el de Barcelona, no sigui l’últim ajuntament a considerar que són indumentàries contràries a la dignitat de les dones, un senyal d’esclavitud i no pas una expressió cultural i religiosa. Observa que si s’entesten a continuar amb el discurs políticament correcte i mantenir que les ordenances municipals siguin permissives no van pel camí encertat. I puntualitza que ha unificat els dos aspectes en una sola pregunta perquè no tenia possibilitat de formular-ne dues. La Sra. Escarp entén que les ha unificat conscientment. Remarca que el govern municipal és contrari al burca perquè representa la vulneració dels drets de les dones, i pel que representa quant a la seguretat pública, de negació de ciutadania. Aquests són els motius pels quals hi estan en contra, i per això defensen un debat seriós i serè en el marc de la Comissió municipal d’Immigració. És per aquest motiu que demana que se separin els dos debats, i li ho demana des de la seva mateixa condició de dona, perquè considera que en dos minuts no es pot ventilar un assumpte d’aquesta magnitud. 2514 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Quant al decòrum en el vestir, significa que estan en contra de la nuesa i de la seminuesa als espais públics i, per tant, d’acord amb l’aplicació de l’article 10.2 de l’ordenança d’usos de l’espai públic, alhora que són partidaris de transmetre el missatge que als llocs públics i de la ciutat cal vestir correctament. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Pg 4. Com afectaran les mesures econòmiques adoptades pel Govern de l'Estat a les obres de l'estació del TAV a la Sagrera? El Sr. Martínez formula la pregunta, que ell mateix qualifica de retòrica atès que ja ha estat resposta pels mitjans de comunicació, però no se'n volen estar de fer-la aquí perquè consideren és que el fòrum on pertoca. El Sr. García-Bragado avança que intentarà no decebre el Sr. Martínez amb la seva resposta, però assegura que tampoc no serà contradictòria amb el que s'ha dit fins a dia d'avui. En definitiva, manifesta la seva confiança en què les mesures econòmiques del govern central no afectin les obres de l'estació, tot i que precisa que el que es planteja no són tant retallades com ajornaments. En aquest sentit, recorda que les obres de l'estació ja estan adjudicades, tot i que es preveu una certa laminació en les inversions públiques, tal i com ha explicat el ministre concretament pel que fa a les obres de la Sagrera i els seus accessos. Atès que la inversió encara no ha assolit els seus màxims nivells, entén que les mesures no haurien de significar un gran impacte en les obres de l'estació. De tota manera, precisa que encara falta acabar de contrastar amb el Ministeri de Foment aquesta valoració. El Sr. Martínez opina que l'anunciada retallada de les inversions a Catalunya, si no es materialitza en l'estació de la Sagrera, afectarà alguna altra infraestructura. Remarca, doncs, la injustícia que això suposa atesa l'aportació de Catalunya i el seu dèficit fiscal en relació a Espanya, i que una vegada més serà Catalunya qui acabarà rebent l'impacte d'una política errònia per part de l'Estat. Precisa, tot seguit, que hi ha un aspecte que desitjaria que el Tinent d'Alcalde traslladés al ministre en el sentit que l'opció d'augmentar l'edificabilitat en l'àmbit de la Sagrera per fer més viable econòmicament el projecte, des del seu punt de vista, ha de quedar tancada. En aquest sentit, atès que encara estan pendents algunes modificacions urbanístiques a la zona, algú podria creure en la possibilitat esmentada, i li avança que el seu Grup ho rebutjarà, de manera que aparcaran qualsevol decisió fins que les obres estiguin adjudicades, i una vegada ho estiguin, hauran de valorar en quins termes i, per tant, fer-se una idea més clara de quina és la voluntat real respecte a la inversió. El Sr. García-Bragado remarca que les obres ja estan adjudicades des de fa uns mesos, tant les de l'estació com les dels accessos; queda pendent una segona fase que ateny les instal·lacions i l'arquitectura interior de l'estació que, una vegada estigui el projecte acabat, en podran calcular la inversió i es procedirà a l'adjudicació. Afegeix que hi ha un acord d'aquest Plenari en el sentit que ha expressat el Sr. Martínez, per la qual cosa el posicionament d'ERC és compartit per tothom, atès que es va decidir que l'edificabilitat és la que hi ha i no més, i el conveni signat el 2002 conté la modificació introduïda el 2004, sense que es plantegi cap iniciativa nova al respecte. Admet que en el context actual les obres de Sant Andreu i dels accessos tenen una part de finançament de l'empresa Barcelona-Sagrera Alta Velocitat que, curiosament, ha esdevingut un factor positiu en el sentit que l'empresa esmentada no té previst restringir les seves inversions perquè ja les té consignades i, per tant, els crèdits demanats. e) Seguiment proposicions / declaracions de grup NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2515 MOCIONS Única. Prendre coneixement de la renúncia al càrrec de Regidor d’aquest Ajuntament presentada per l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa. El Sr. Martí expressa que en aquest dia de plena normalitat institucional però, sens dubte, especial per a ell, es permet l'oportunitat excepcional d'adreçar-se a aquest Consell Plenari, sense tema prefigurat ni temps prefixat, per fer una reflexió sobre la política a partir dels seus quinze anys de feina, onze dels quals com a regidor, en aquest Ajuntament. En primer lloc, palesa que la política, com qualsevol altra activitat humana, la fan persones, amb les seves virtuts i amb els seus defectes. Per aquest motiu, en la política municipal hi ha hagut, hi ha i hi haurà gent immensament treballadora, intel·ligent i generosa, però també gent cínica, oportunista i incompetent i, per tant, la política en general no és més que un altre escenari de la naturalesa humana. Per això mateix, considera que té sentit plenament fer un balanç personal d'aquests anys, que resumeix en el sentiment que la política municipal li ha permès de ser molt feliç. A Sarrià-Sant Gervasi, a Ciutat Vella, en el món de la cultura, de les polítiques socials, del benestar, en els òrgans de participació i de govern, amb la gent, amb les entitats, les associacions, amb els tècnics i els treballadors municipals, amb els companys i amb els representants de l'oposició ha tingut la sort i el privilegi de pensar, de discutir, de decidir i, en definitiva, de sentir-se viu i actiu. Remarca que ha compartit aquesta felicitat, que només ha estat possible gràcies al treball conjunt amb molts i magnífics treballadors municipals, especialment amb els seus col·laboradors més directes, que exemplifica en la seva secretària durant onze anys, la Sra. Koro Zaragüeta, a qui, com acostuma a succeir amb les coses importants de la vida, va conèixer casualment, en substituir ella una baixa maternal al seu despatx. Des de llavors, ella ha estat les seves altres orelles, la seva altra veu i el seu altre cor en la relació que ha mantingut amb els ciutadans i ciutadanes que s'hi han adreçat com a regidor. Manifesta que, d'ella, com de la resta de col·laboradors, ha après coses cada dia i, de ben segur, moltes més de les que ell els hagi pogut ensenyar. Dóna les gràcies, doncs, a totes les persones amb qui ha treballat i a totes aquelles que aquests dies li han demostrat el seu afecte i reconeixement. En una segona reflexió, posa de manifest que allò que fa singular la política és la seva dimensió col·lectiva i representativa. Així, els qui avui són en aquesta cambra, hi són en nom d'altres, en representació d'una part, cadascun d’ells, de tota la ciutat. I només això és el que ha de guiar els polítics en les seves actuacions. Al seu parer, representar significa, en primer lloc, ser coherent amb les idees pròpies i amb els programes polítics que els han portat on són; cada partit ocupa un espai, i els ciutadans que els han donat suport volen veure que cada força política ocupa l'espai que els representa; per això, la seva obligació és posicionar-se, marcar camí, o com es pot dir col·loquialment, "mullar-se" i, òbviament, assumir les responsabilitats que se'n deriven. No els correspon, tanmateix, acontentar tothom, fer plantejaments genèrics que esdevinguin insubstancials o plantejaments contradictoris que bloquegin l'activitat política. Posa en relleu, també, la idea de lideratge que ha d'estar present en els representants municipals. Conscients i responsables d'aquesta funció de representativitat, tenen l'obligació d'escoltar i de debatre per conèixer i donar resposta als anhels i a les demandes de la ciutadania; però, també, tenen l'obligació de convèncer, d'aconduir els processos col·lectius i d'evitar demagògies, l'excitació de baixes passions o, sobretot, de fer d'aprenents de bruixot, atiant focs que corren el risc de descontrolar-se i cremar-ho tot; i com avui també s'ha dit, quan tot està cremat, ningú hi guanya i tothom hi perd. Per aquest motiu, allà on vol posar més èmfasi és en l'agraïment al seu partit, als alcaldes Clos i Hereu, amic i company per sempre, però, sobretot, donar les gràcies més sinceres als ciutadans i ciutadanes que els han votat i els han donat suport tots aquests anys i que li han permès ser el seu representant al consistori. 2516 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 S'excusa, per tant, pels seus errors llunyans i pels recents, que d'acord amb la manera d'entendre que acaba d'expressar sobre com hauria de ser la política, són els que li han fet presentar la renúncia als seus càrrecs i que avui se sotmet a aquest Consell Plenari. Confia, malgrat això, haver fet honor i haver estat a l'alçada del que esperaven d'un representant del poble de Barcelona, i remarca que per a ell ha estat un gran orgull i una gran satisfacció que per sempre perdurarà en el seu cor. La intervenció del Sr. Martí acaba amb els aplaudiments de la cambra i, tot seguit, intervenen els representants dels Grups municipals per ordre de menor a major representació. El Sr. Portabella, en nom del seu Grup, entén que avui, sens dubte, el protagonisme correspon al Sr. Martí, però no volen estar-se d'agrair-li la seva tasca i el seu esforç al llarg dels seus quinze anys en aquest Ajuntament, onze dels quals com a regidor, els tres darrers com a Tinent d'Alcalde. Remarca que el Sr. Martí posa passió a la seva feina, cosa que significa que hi creu; una passió que, de vegades, l'ha portat a resoldre situacions amb gran tenacitat, a dedicar-li moltes hores, a plantar-se i a establir un debat intens, tot plegat en la lògica del debat per les idees que es creuen i que es defensen. Per això, el Grup d'ERC li vol agrair la dedicació i l'esforç que ha tingut amb la ciutat que tant s’estima, de la mateixa manera que tots els presents en aquesta cambra; per una ciutat representativa, no només pel seu volum demogràfic, sinó també perquè és la plataforma d'enlairament i d'aterrament de tot allò que passa a Catalunya. En conseqüència, entenen que una persona com el Sr. Martí, que creu que la política és un servei públic, que ser polític és fer de servidor públic, prestigia la política i permet que les ciutats avancin, malgrat que hi puguin haver legítimes discrepàncies entre partits polítics i posicionaments. Allò realment important, però, és el debat de les idees i l'honestedat en la feina a fi que la ciutat avanci. El Sr. Gomà assenyala que fa pocs dies, en un context polític complicat, s'anunciava la renúncia del Primer Tinent d'Alcalde, una decisió molt complicada i molt dolorosa en el terreny polític i en el personal i que, en la mateixa proporció, honora el Sr. Martí políticament i personalment. Posa en relleu l'exemplaritat del Sr. Martí com a servidor públic, com a regidor i Tinent d'Alcalde els darrers tres anys. En aquest sentit, expressa sincerament l'agraïment per la bona feina que ha fet i pels esforços compartits, per les hores de treball en comú per a la transformació de la ciutat. Fa avinent, doncs, en nom dels regidors i les regidores d'ICV-EUiA, que ha estat un orgull i un plaer haver compartit equip de govern amb el Sr. Martí. Igualment, expressa l'afecte del seu Grup, que s'ha anat forjant al llarg dels anys en una activitat política que passa per la defensa dels principis i de les idees pròpies, però també per les emocions, els afectes i les il·lusions compartides. Remarca que el Sr. Martí ha posat de manifest els valors de treballar per la Barcelona de les persones, cohesionada, que avança en la igualtat, i també per la Barcelona de la proximitat, de la vida quotidiana, la que incorpora en clau de convivència totes les seves diferències; el programa de les escoles bressol, la ciutat dels barris, el pla de la Barcelona intercultural són avui dia realitat que porten l'empremta clara del convenciment i l'aposta del Sr. Martí. Destaca que comparteixen els valors del diàleg i del debat, amb alguns desacords, i també molts acords, però sempre entenent la política, sobretot la municipal, com una pràctica transformadora basada en la fidelitat a uns principis, uns ideals i unes actituds. Fa avinent que continuaran treballant amb les bases assentades durant anys, i des del govern i les forces polítiques continuaran compartint el projecte de construir Barcelona en base a valors humanistes i d'esquerra, posats al dia, amb capacitat per afrontar reptes emergents, però des de conviccions que vénen de lluny i que comparteixen amb el Sr. Martí. Per acabar, dóna les gràcies al Sr. Martí i li desitja que continuï sent feliç. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2517 El Sr. Fernández Díaz expressa, d'entrada, el seu respecte personal i polític per la decisió del Sr. Martí, i com a expressió d'aquest respecte no valorarà alguns aspectes relatius a la renúncia o al Cartipàs municipal. Precisa que es vol centrar en allò que és realment important com l'agraïment i el reconeixement a la seva dedicació, així com pel compromís que ha expressat en aquest Consell Plenari, des de les seves responsabilitats de govern, a la ciutat de Barcelona. Li vol agrair, també, el seu to i el seu tarannà, certament franc i dur, però que és tal i com ell mateix prefereix en política: anar de cara i donar la cara. Remarca que s'estima molt més aquesta manera de fer, i el Sr. Martí, amb les seves coses, com tothom, sempre ha assumit les seves responsabilitats, tal i com avui mateix demostra. Afegeix que aquest respecte va més enllà, i es refereix als acords, pocs veritablement, a què han arribat, però que ha estat de les poques persones que els ha respectat al peu de la lletra i amb tot el seu sentit. Creu que això és una característica molt remarcable en política. I, malgrat que no li pot desitjar molts èxits en la seva nova etapa política per la seva condició d'adversari, sí que li vol expressar el convenciment que és un corredor de fons, una persona que porta el compromís, la política i les ganes de transformar la societat, de millorar el país i de fer ciutat a la sang i, per tant, està convençut que continuarà treballant en l'àmbit polític. I està convençut, també, que des de l'àmbit de responsabilitat que sigui, i des d'unes perspectives ideològiques diferents, podran continuar trobant punts de coincidència en benefici de Barcelona. El Sr. Trias remarca que l'acte a què assisteixen avui és trist. La dimissió del Sr. Martí suposa un sacrifici en bé d'allò que creu, per la qual cosa li vol demostrar el seu afecte personal. Assenyala que han coincidit a Ciutat Vella i en aquesta Casa, que han tingut discrepàncies ideològiques de moltes índoles i en les formes, alhora que posa de manifest que el Sr. Martí no és d'aquella classe de persones que deixen indiferent, tal i com avui es fa palès en aquesta cambra, on hi ha emoció i persones que senten sincerament la seva marxa. Precisament per això, vol adreçar unes paraules de reconeixement a la seva vocació de servei a les persones a través de la política, al seu valor i a la seva lleialtat a l'Alcalde i al seu partit. Li desitja, doncs, molta sort, en l'àmbit personal i, una mica menys, en els seus objectius polítics; i li fa avinent que, com molt bé sap, malgrat les diferències en ell hi té un amic, i té un record per al pare del Sr. Martí a qui ell va apreciar molt, i confia que una vegada deixada al marge la picabaralla política puguin arribar a tenir una llarga i fructífera amistat. El Sr. Narváez intervé en nom del Grup Socialista i es remunta al desembre de 1999, del qual alguns encara recorden la cara de nen sorprès i feliç del Sr. Martí, assegut a la tercera fila d'aquesta mateixa bancada. Des de llavors ençà, el Sr. Martí ha estat regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi, de Ciutat Vella, regidor de Cultura, Cinquè Tinent d'Alcalde i, des del 2007, Primer Tinent d'Alcalde, de l'Àrea de Benestar Social i Cohesió territorial i Portaveu del Grup municipal Socialista. Igualment, s'ha sentit responsable últim de la consulta per a la transformació de la Diagonal i ha assumit les conseqüències del procés. Aquesta renúncia és la clara demostració que el govern municipal ha entès el missatge dels ciutadans i les ciutadanes que han participat en la consulta; i la decisió del Sr. Martí, exemple d'ètica i d'humilitat, representa una resposta digna i coherent amb l'expressió de la democràcia que dignifica la política en tot el seu abast. Posa de manifest que, amb la seva renúncia, l'Ajuntament ha perdut un polític de moral inqüestionable, però el Sr. Martí no abandona el seu compromís amb la ciutadania, i continuarà treballant des de la Comissió executiva del PSC-Barcelona, com a primer secretari. En aquesta línia, destaca que Carles Martí és un referent del socialisme a Barcelona, perquè està convençut que la política és un instrument necessari per transformar la realitat, fent del món un lloc més just i solidari, especialment entre els col·lectius més desafavorits. Aquesta ha estat la seva manera de fer política, representant els ciutadans i les ciutadanes en aquest Ajuntament. Aprofiten, doncs, aquesta oportunitat per agrair la seva tasca durant tots aquests anys en matèria de cultura i de benestar, de proximitat i de millora de la 2518 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 qualitat de la vida als barris, alhora que també ha posicionat Barcelona a escala internacional com a ciutat innovadora, de progrés i amb entitat pròpia. Per acabar, destaca que el Sr. Martí ha estat un bon company i un gran amic, motiu pel qual, en nom dels seus companys i companyes del Grup Socialista, li manifesta el seu afecte i l’agraïment pels anys compartits, i afegeix que no li diuen adéu perquè el socialisme barceloní compta amb ell per afrontar nous reptes. El Sr. Alcalde posa de manifest tots els anys que fa que coneix el Sr. Martí, que des d'un principi ja defensava amb fermesa i fidelitat els valors que ha mantingut, des de fa onze anys, quan van arribar junts a aquest Ajuntament. Confia i desitja que continuï el combat pels valors de progrés, malgrat que avui renunciï a un càrrec institucional, molt merescut i que ha sabut dignificar, però té la certesa que el combat pels valors i el progrés de Barcelona continuaran amb ell. Per tant, li desitja molta sort personal i, a més, molta sort política. S’aprova, per unanimitat, aquesta moció, la urgència de la qual ha estat aprovada també per unanimitat. DECLARACIONS INSTITUCIONALS DI Única.I. Atès que l’any 1993 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 15 de maig com a Dia Internacional de la Família. II. Atès que amb aquesta proclamació les Nacions Unides volien fer un reconeixement a la importància que la comunitat internacional atorga a les famílies com unitats bàsiques de la societat, així com la seva preocupació vers la seva situació a tot el món. III. Atès que les famílies són reconegudes universalment com estructura fonamental de la societat, malgrat els canvis de rols i funcions, i que segueixen donant l’estructura natural pel suport i creixement essencial, emocional i material de les persones. IV. Atès que, a banda de la seva dimensió immaterial, les famílies també tenen una dimensió econòmica, exercint de nucli fonamental de vida social i de prestacions solidàries. V. Atès que la dimensió econòmica i social de les famílies està remarcada avui més que mai per la forta crisi econòmica que ens afecta, fet que fa que, en temps de crisi, aquestes ocupin un lloc primordial a l’hora de dissenyar polítiques econòmiques i socials en tots els nivells governamentals. VI. Atès que el Pla d’Actuació Municipal, en la seva vessant d’usos dels temps, estableix implementar mesures de suport a les famílies, com l’ampliació d’oferta de places d’escoles bressol, programes de formació, escolta i suport a les famílies en tasques de cura i educació dels seus fills, entre d’altres i que, per tant, caldran dotar-se amb els recursos humans i materials necessaris per desenvolupar de manera decidida aquestes mesures. Per això, i d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, presentem al Plenari del Consell Municipal la declaració institucional següent: El Consell Plenari acorda donar suport institucional anual al Dia Internacional de la Família, i orientar els esforços i recursos humans i materials per fer efectives i continuar desenvolupant les polítiques adreçades a les famílies previstes en el Pla d’Actuació Municipal. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida per la Sra. Recasens. El Sr. Alcalde aixeca la sessió agraint als presents el to i l'esperit amb què s'han acarat els diferents assumptes, importants i alguns de gens fàcils, que s'hi han tractat. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les quinze hores i vint minuts. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2519 DISPOSICIONS GENERALS Decrets de l’Alcaldia MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST DE 2010 TRANSFERÈNCIES Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 11 de juny de 2010 Expedient núm. 3-096/2010 Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 18 de juny de 2010 Expedient núm. 3-101/2010 Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 23 de juny de 2010 Expedient núm. 3-109/2010 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 9901 D/60500/15102 MC7(0) Expropiacions 498.024,04 9901 D/74470/15103 MC8(0) Transf.capital a Agència Promoció Carmel 498.024,04 498.024,04 498.024,04 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 9901 D/60500/15102 MC7(0) Expropiacions 1.232.415,82 9901 D/74470/15103 MC8(0) Transf.capital a Agència Promició Carmel 1.022.295,36 609 D/60621/15102 MC8(0) Expropiació Vall d'Arán 4 194.522,48 606 D/60580/15102 MC8(0) Expropiació c/ Neptú 6-10 15.597,98 1.232.415,82 1.232.415,82 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 610 D/48901/17901 MC7(0) Subvencions per convocatòria general 155 610 D/48901/16901 MC7(0) Subvencions per convocatòria general 6.635,00 610 D/20500/15103 MC8(0) Arrendament mobiliari i equipament 1.420,00 610 D/22712/15103 MC8(0) Manteniment vies publiques 4.670,00 801 D/22731/23261 MC7(0) Contractes d'acció social 75.000,00 607 D/22719/23260 MC8(0) Altres contractes de serveis 75.000,00 301 D/22109/16203 MC7(0) Altre material de consum 27.428,35 301 D/44452/17901 MC8(0) Transferència corrent a Siresa 27.428,35 604 D/22719/23210 MC7(0) Altres contractes serveis 25.660,00 604 D/48999/23212 MC8(0) Subvencions gestió serveis 25.660,00 604 D/22719/23210 MC7(0) Altres contractes de serveis 701 604 D/48001/23210 MC8(0) Ajuts a families 701 2520 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 23 de juny de 2010 Expedient núm. 3-111/2010 Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 15 de juny de 2010 Expedient núm. 3-112/2010 Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 23 de juny de 2010 Expedient núm. 3-114/2010 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 401 D/21400/13501 MC7(0) Manteniment material de transport 8.030,00 604 D/48535/15103 MC8(0) Conveni amb UPF 8.030,00 610 D/22109/13201 MC8(0) Altre material de consum 700 143.609,35 143.609,35 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 9901 D/60500/15102 MC7(0) Expropiacions 2.250.148,18 9901 D/74430/15103 MC8(0) Transf.capital a Focivesa 234.890,82 9901 D/71010/15103 MC8(0) Transf.capital a IMU 897.820,73 9901 D/74440/15103 MC8(0) Transf.capital a Proeixample 430.716,08 606 D/60601/15102 MC8(0) Expropiació Font del Remei 2-16 4.811,07 603 D/60522/15102 MC8(0) Expropiació c/ Rosés 8 - Rambla Brasil 34 125.881,03 609 D/60585/15102 MC8(0) Expropiació c/ bascònia 3-5 i 7 528.188,52 603 D/60622/15102 MC8(0) Expropiació mare de déu del port 13.506,94 607 D/60623/15102 MC8(0) Expropiació c/ coimbra 9-13 14.332,99 2.250.148,18 2.250.148,18 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 9901 D/60001/15102 MC7(0) Gestió del sòl 5.000.000,00 9901 D/74460/15103 MC8(0) Transferència de capital a 22@ 5.000.000,00 5.000.000,00 5.000.000,00 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 501 D/60227/15103 MC7(0) Redacció projectes executius espais públics 200.000,00 501 D/47930/15001 MC8(0) Convenis amb empreses privades 200.000,00 200.000,00 200.000,00 NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2521 Decret. En ús de les facultats atribuïdes per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i l'article 22 del Reglament Orgànic de l'Ajuntament de Barcelona, disposo. Primer.-Encomanar provisionalment al Gerent de l’Institut municipal d’Urbanisme les funcions de direcció superior del planejament urbanístic dels òrgans de la Gerència d’urbanisme i infraestructures i departaments dependents següents: - Direcció tècnica d’urbanisme i infraestructures. - Direcció d’urbanisme. Segon.-Mantenir la resta de funcions en la Gerència d’urbanisme i infraestructures. Tercer.-Modificar el Decret de 7 de novembre de 2007 de delegació de facultats en el Gerent d’Urbanisme, en el sentit d’atribuir la delegació de les incloses en el punt primer, núm.1, en matèria d’Urbanisme i activitats al Gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme: a) Atorgament, denegació o altres situacions administratives de llicències urbanístiques de parcel·lació i de constitució d’un règim de propietat horitzontal i altres supòsits prevists a l’article 179.2.a) i r) del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol. b) Atorgament de llicències i autoritzacions, denegació o altres situacions administratives previstes en la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció integral de l’Administració ambiental i l'Ordenança municipal d'activitats i d'intervenció integral de l'Administració ambiental de Barcelona (OMAIA) corresponents a matèries no descentralitzades en els Districtes. c) Resolució de les sol·licituds de certificacions de compatibilitat urbanística prevista a la Llei 3/98, de 27 de febrer, d’intervenció integral de l’Administració ambiental, en el seu Reglament i en l’Ordenança municipal d'activitats i d'intervenció integral de l'Administració ambiental de Barcelona (OMAIA). d) Emissió de l'informe previ i vinculant en les matèries relatives a les activitats sotmeses al règim d'autorització ambiental previst a l'article 13.1 c) de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció integral de l’Administració ambiental. e) Informe preceptiu en les autoritzacions d’usos del sòl i d’obres, de caràcter provisional, sol·licitades a l’empara dels articles 53 i 54 de la Llei d’urbanisme. f) Atorgament, denegació o altres situacions administratives de llicències previstes en la Llei 10/1990, de 15 de juny, d'espectacles, activitats recreatives i establiments públics i l'Ordenança municipal d'activitats i d'establiments de concurrència pública, corresponents a matèries no descentralitzades. g) Atorgament, denegació o altres situacions administratives de llicències i autoritzacions relatives a instal·lacions de radiocomunicació, centrals i centres nodals de telecomunicacions. h) Adopció de mesures de protecció de la legalitat i imposició de sancions per les infraccions en matèria d'instal·lacions de radiocomunicació, centrals i centres nodals de telecomunicacions. i) Cancel·lació, retorn i execució, quan s'escaigui, dels dipòsits i garanties constituïdes pels adjudicataris de parcel·les declarades sobreres de la via pública. j) Cancel·lació, retorn i execució dels dipòsits i garanties constituïdes per a garantir les obres d'urbanització en els expedients corresponents a matèries no descentralitzades. k) Atorgament de les llicències, controls i revisions per a l’adaptació dels locals existents on s’exerceix la prostitució (epígrafs 2.2.7.1 i 2.2.7.2 de l’Ordenança municipal d’activitats i establiments de concurrència pública), segons la disposició transitòria segona de l’Ordenança esmentada, previ informe preceptiu del Districte. Quart.-Establir que en les resolucions administratives que es dictin en exercici de les facultats delegades en aquest decret es farà constar expressament que actua per delegació expressa de l'Alcalde. Així mateix, les resolucions administratives que es dictin en exercici de les facultats delegades en aquest decret exhauriran la via administrativa, d'acord amb l'article 52 de la llei 7/1985, de 2 d'abril i 109 de la llei 30/1992, de 26 de novembre. Barcelona, 1 de juliol de 2010. L’alcalde, Jordi Hereu i Boher. (Ref. 3268) 2522 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 CARTIPÀS Decret. Atès el que disposen els articles 9, 13 i 26.2.d. de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, i els articles 21 i següents del Reglament Orgànic Municipal, amb relació a les atribucions a l’Alcalde de direcció del Govern i l’administració municipal i el sistema de delegacions,disposo; Primer.- Modificar l’apartat 4.- del punt primer del Decret d’Alcaldia de 28 de juny de 2007 (S1/D/2007-02897), referit al sistema de direcció i delegacions, en el sentit que l’Àrea d’Habitatge, Urbanisme i Règim Interior queda configurada de la següent manera: 4.1.- Àrea d’Urbanisme Queden adscrites a aquest àmbit: Urbanisme Llicències 4.2.- Àrea de Règim Interior, Infraestructures i Habitatge Queden adscrites a aquest àmbit: Presidència Relacions Institucionals Funció Pública Inversions Institut Municipal d’Informàtica Obres Infraestructures Habitatge Paisatge Urbà Segon.- Modificar el punt segon, apartat A. 4, de l’esmentat Decret en el sentit d’atribuir, segons el criteri, abast i règim que s’hi exposen i que comporta el seu nomenament com a responsables polítics dels diferents àmbits materials de l’administració municipal executiva, la delegació genèrica de l’Àrea Urbanisme a la Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné; i atribuir la delegació genèrica de l’Àrea de Règim Interior, Infraestructures i Habitatge a l’Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín. Tercer.- Les facultats inherents a les delegacions genèriques que es determinen al punt tercer del Decret de 28 de juny de 2007, s’atribueixen de la següent manera: Les dels Apartats I) i II), en matèria d’Urbanisme, a la Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné. Les dels Apartats I) i II), en matèria de Règim Interior, Infraestructures i Habitatge a l’Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín. Quart.- Mantenir inalterats la resta de pronunciaments del Decret que es modifica. Cinquè.- Establir que les atribucions i delegacions de l’Alcaldia conferides en el present Decret seran efectives des del mateix dia de la seva signatura, sens perjudici de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província i a la Gaseta Municipal. Barcelona, 1 de juliol de 2010.L’alcalde, Jordi Hereu i Boher. (Ref. 3221/10) *** NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2523 Decret. En ús de les atribucions que hem confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, i d’acord amb l’article 9 dels Estatuts del Consorci del Centre de Cultura Contemporània. Casa de Caritat, disposo; Designar la Sra. Marta Clari Padrós, Gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona, vocal del Consell General del Consorci del Centre de Cultura Contemporània. Casa de Caritat en substitució de la Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez. Barcelona, 5 de juliol de 2010, l’alcalde, Jordi Hereu i Boher (Ref. 3276/10) 2524 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 CONVENIS Convenis de col·laboració i autorització paisatgística Núm. 1777 A la ciutat de Barcelona, el dia 8 de d’abril de 2010. Reunits D'una banda, l'Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, regidor-president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV), des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia de 29 de juny de 2007, i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per l'Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secretari general de l'Ajuntament de Barcelona. De l'altra, la Sra. Laura Lozano i Simó, amb DNI 38.124.259-B, degudament autoritzada per aquest acte pel Sr. Joaquín Verona-Martínez Humet, conseller delegat de l'empresa Verona Comunicación, SA, amb NIF A-58080839 i amb domicili social a l’avinguda de la Diagonal, 618, 6è D, 08021 de Barcelona. Diuen 1. L’empresa Verona Comunicación, SA, que la Sra. Laura Lozano i Simó representa, està autoritzada per Kinetic Worldwide, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de DOVE per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Kinetic Worldwide, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de DOVE, en data 15 de març de 2010, ha formulat sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 2). 3. A l’illa situada al voltant del carrers Sant Antoni Maria Claret, Cartagena, Ronda Guinardó, Mas Casanovas i San Quintí, es troba el recinte històric de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. Respon a un projecte de 1901 de Lluís Domènech i Montaner, i disposa en un solar equivalent a nou illes de l'Eixample amb una superfície total de 13,5 hectàrees, un seguit de pavellons aïllats units per soterranis i envoltats de jardins. Les obres, en les quals Domènech comptava amb un llarg seguit de col·laboradors, entre d’altres el seu fill, s'iniciaren el 1905. El 1911 s'inaugurava un primer grup de construccions que suposen la síntesi del corrent domenequià del modernisme, amb una gran riquesa d'elements ornamentals de pedra, ferro i ceràmica. Aquest primer grup estava format per nou pavellons: sis d'infermeria (Puríssima, Mare de Déu del Carme, Mercè, Sant Salvador, Sant Leopold i Mare de Déu de Montserrat), dos de reconeixement i un d'administració. Aquest darrer, ubicat en un dels angles del quadrat, marca, amb la seva alta agulla del rellotge, l'entrada principal al recinte i esdevé principal fita visual del conjunt. Aquest conjunt va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 4 de desembre de 1997 i es troba inclosa dins del vigent Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històrico-Artístic de la ciutat de Barcelona (fitxa 716) i dins del Pla de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte 07, amb número d’identificador 2827, núm. element 110, núm. de parcel·la 0726200-001, nivell A/7a(p). Constitueix un dels elements més característics del modernisme català, per les seves característiques arquitectòniques i els detalls artístics dels seus edificis, així NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2525 com per les seves dimensions espacials i la seva privilegiada situació al centre de la ciutat. 4. El passat mes de maig de 2009 l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va inaugurar la seva nova seu situada a l’extrem nord-est dels terrenys actuals, la qual es troba separada del tradicional recinte modernista que acollia l’activitat hospitalària fins ara. Això, farà possible que tots els pavellons modernistes es puguin rehabilitar, ja que pas de temps i sobretot, l’adequació constant a les necessitats tècniques pròpies d’aquesta activitat sanitària ha portat a una degradació integral del recinte, tant de les estructures de suport internes dels edificis com dels seus elements ornamentals, a més, amb aquesta rehabilitació es farà la modificació perquè aquests pavellons puguin ser destinats a nous projectes estratègics per al futur. Les obres de rehabilitació del recinte històric de l’Hospital s’inicien al pavelló de l’Administració, on s’ubicarà el futur centre d’informació i recepció de visites de tot el recinte i a més, dins d’aquest es destinarà un espai on ubicar el centre principal de la Ruta de Modernisme. 5. L'Ajuntament de Barcelona ha tingut sempre un interès especial en posar de relleu tot allò relacionat amb el Modernisme, moviment comú a tota Europa propi del canvi del segle XIX al segle XX. És per això, que entre d'altres iniciatives l'Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Institut del Paisatge Urbà, vol col·laborar participant en el finançament de la restauració del conjunt modernista. 6. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per a col·laborar amb empreses i entitats en recerca d'espònsors i patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge de la ciutat, vol promoure la restauració recinte històric de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Kinetic Worldwide, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de DOVE. Segon.Contingut L'Ajuntament autoritza a Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Kinetic Worldwide, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de DOVE, la col·locació d'una lona publicitària segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’ idioma o idiomes tal com figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3. Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a Pl. Francesc Macià, 8-9, de Barcelona, obres que eliminaran qualsevol element, patologia o situació de risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona. S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 23 de 2526 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 juny de 2009, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S'adjunta com a annex 5, l'autorització de la propietat. Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'estar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001, Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 4378, de 5 de maig de 2005) i l'Ordre del Ministeri de la Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la què es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2009 serà el següent: horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 28 de març, ambdós inclosos, de l’1 de novembre i del al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. horari d’estiu: del 29 de març al 31 d’octubre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. En cas d’incompliment d’aquestes condicions, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització, venint, l’empresa, obligada al desmuntatge immediat de la instal·lació. A aquests efectes l’Institut de Paisatge Urbà haurà de comunicar fefaentment l’incompliment que haurà de subsanar-se en un termini de 48 hores de la recepció de la notificació. I en aquest sentit, Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Kinetic Worldwide, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de DOVE, es compromet a complir la normativa esmentada. Tercer.Termini El termini màxim de la present autorització paisatgística és d’1 mes a partir de la data de la seva col·locació. La lona publicitària romandrà exposada del 9 d’abril de 2010 fins al 9 de maig de 2010. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a Pl. Francesc Macià, 8-9, i està supeditat al compliment estricte dels assabentats núms. 3 i 4 de la compareixença de 29 de de març de 2010, que consta com a annex 6. Per minimitzar i pacificar l’impacte paisatgístic de les lones publicitàries i aconseguir mantenir endreçat l’espai durant la intervenció a l’edifici catalogat i atès que l’edifici que es rehabilita es troba en un eix tant emblemàtic com és la pl. Francesc Macià com a nexe d’unió amb l’av. Diagonal, Verona Comunicación, SA, es compromet a cobrir les bastides d’obra de l’edifici de referència amb una lona mimètica durant el temps que hi hagi obra però no exposició de lona publicitària. El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona mimètica, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de Verona Comunicación, SA, tal i com s’han compromès les parts, en el assabentat núm. 7, a la compareixença de data 29 de març de 2010 (annex 6). Mentre duri l’exposició d’aquesta lona, haurà de ser present el faldó identificatiu on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides tal com s’especifica al punta “Desè. Identificació i informació” En el cas d’incompliment d’aquesta condició, Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Kinetic Worldwide, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de DOVE, es compromet a retirar al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a requeriment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no reclamar per aquest fet cap mena de devolució de la compensació paisatgística que figura al Convenen quart, ni indemnització, ni qualsevol altra despesa que d’aquest NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2527 fet se’n derivi. Les obres de rehabilitació d’aquesta façana hauran d’estar iniciades en el moment d’aquesta col·locació. Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Kinetic Worldwide, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de DOVE, la col·laboració en la restauració del recinte històric de l’hospital de Sant Pau i la Santa Creu, en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat. Verona Comunicación, SA, ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de dotze mil sis-cents noranta-quatre euros amb noranta-dos cèntims (12.694,92€), IVA inclòs. En el moment de signatura del conveni Verona Comunicación, SA, aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic, mitjançant aval bancari o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'hagués de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació Verona Comunicación, SA, ingressarà, dins dels quinze dies naturals següents a la signatura d'aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del sotsdirector tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Kinetic Worldwide, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de DOVE, finançarà una part del procés de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a Pl. Francesc Macià, 8-9, ateses les condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional està valorada en el 10,13% dels pressupostos presentats en aquest Institut del Paisatge Urbà. Aquesta restauració haurà de contemplar les condicions particulars de la llicència d'obres de data 11 de març de 2010 (annex 7), així com les condicions d’actuació de l’informe tècnic d'autorització paisatgística de data 25 de març de 2010 emès des de la Sotsdirecció Tècnica d'aquest Institut del Paisatge Urbà (annex 8), tal i com s'han compromès les parts a la compareixença de data 29 de març de 2010 (annex 6). A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les esmentades obres proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 9). Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores següents 2528 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 al requeriment, en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a l’execució subsidiària de la retirada de la lona, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi a Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Kinetic Worldwide, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de DOVE, i sens perjudici de la incoació de l’expedient sancionador corresponent. Novè. Normes d’instal·lació i despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització (annex 10). L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Per motius de seguretat i per garantir el total compliment a la normativa vigent s’adjunta certificació de la direcció facultativa pel que fa a la bastida tubular (annex 11) Desè. Identificació i informació L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que s'adjunten com a annex 12. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mínim, un metro. Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de DOVE, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta finalitat, DOVE, facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent. L'Im. Sr. Ramon García-Bragado, en nom de l'Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de DOVE, com a "Entitat col·laboradora de la Campanya Barcelona, posa't guapa". I en prova de conformitat, signen aquest document per triplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Ajuntament de Barcelona, el regidor-president de l'IMPUiQV, Ramon García-Bragado i Acín. Per Verona comunicación, SA, l’autoritzada, Laura Lozano i Simó. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. *** NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2529 Núm. 1778 A la ciutat de Barcelona, el dia 7 d’abril de 2010. Reunits D'una part, l'Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, regidor-president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV), des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia de 29 de juny de 2007, i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per l'Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secretari general de l'Ajuntament de Barcelona. De l'altra, la Sra. Silvia Ramón i Pujol, amb DNI núm. 43.440.885-A, degudament autoritzada per aquest acte pel Sr. Michael Gumz, amb passaport núm. 5678126140, director general de l'empresa blowUP media España, SA, amb NIF A-82879412 i amb domicili social al carrer Núñez de Balboa, 114, 28006 de Madrid. Diuen 1. L’empresa BlowUp Media España, SA, que la Sra. Silvia Ramón i Pujol representa, està autoritzada per BZ ASUNTOS DE FAMILIA, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de BECARA, per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de BZ ASUNTOS DE FAMILIA, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de BECARA, en data 23 de març de 2010, ha formulat sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 2). 3. A l’illa situada al voltant del carrers Sant Antoni Maria Claret, Cartagena, Ronda Guinardó, Mas Casanovas i San Quintí, es troba el recinte històric de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. Respon a un projecte de 1901 de Lluís Domènech i Montaner, i disposa en un solar equivalent a nou illes de l'Eixample amb una superfície total de 13,5 hectàrees, un seguit de pavellons aïllats units per soterranis i envoltats de jardins. Les obres, en les quals Domènech comptava amb un llarg seguit de col·laboradors, entre d’altres el seu fill, s'iniciaren el 1905. El 1911 s'inaugurava un primer grup de construccions que suposen la síntesi del corrent domenequià del modernisme, amb una gran riquesa d'elements ornamentals de pedra, ferro i ceràmica. Aquest primer grup estava format per nou pavellons: sis d'infermeria (Puríssima, Mare de Déu del Carme, Mercè, Sant Salvador, Sant Leopold i Mare de Déu de Montserrat), dos de reconeixement i un d'administració. Aquest darrer, ubicat en un dels angles del quadrat, marca, amb la seva alta agulla del rellotge, l'entrada principal al recinte i esdevé principal fita visual del conjunt. Aquest conjunt va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 4 de desembre de 1997 i es troba inclosa dins del vigent Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històrico-Artístic de la ciutat de Barcelona (fitxa 716) i dins del Pla de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte 07, amb número d’identificador 2827, núm. element 110, núm. de parcel·la 0726200-001, nivell A/7a(p). Constitueix un dels elements més característics del modernisme català, per les seves característiques arquitectòniques i els detalls artístics dels seus edificis, així com per les seves dimensions espacials i la seva privilegiada situació al centre de la ciutat. 4. El passat mes de maig de 2009 l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va inaugurar la seva nova seu situada a l’extrem nord-est dels terrenys actuals, la qual es troba separada del tradicional recinte modernista que acollia l’activitat hospitalària fins ara. Això, farà possible que tots els pavellons modernistes es 2530 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 puguin rehabilitar, ja que pas de temps i sobretot, l’adequació constant a les necessitats tècniques pròpies d’aquesta activitat sanitària ha portat a una degradació integral del recinte, tant de les estructures de suport internes dels edificis com dels seus elements ornamentals, a més, amb aquesta rehabilitació es farà la modificació perquè aquests pavellons puguin ser destinats a nous projectes estratègics per al futur. Les obres de rehabilitació del recinte històric de l’Hospital s’inicien al pavelló de l’Administració, on s’ubicarà el futur centre d’informació i recepció de visites de tot el recinte i a més, dins d’aquest es destinarà un espai on ubicar el centre principal de la Ruta de Modernisme. 5. L'Ajuntament de Barcelona ha tingut sempre un interès especial en posar de relleu tot allò relacionat amb el Modernisme, moviment comú a tota Europa propi del canvi del segle XIX al segle XX. És per això, que entre d'altres iniciatives l'Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Institut del Paisatge Urbà, vol col·laborar participant en el finançament de la restauració del conjunt modernista 6. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per a col·laborar amb empreses i entitats en recerca d'espònsors i patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge de la ciutat, vol promoure la restauració recinte històric de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de BZ ASUNTOS DE FAMILIA, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de BECARA. Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza a BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de BZ ASUNTOS DE FAMILIA, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de BECARA, la col·locació d'una lona publicitària segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma o idiomes tal com figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3. Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat al carrer Aragó, 284, de Barcelona, obres que eliminaran qualsevol element, patologia o situació de risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Ordenança Municipal dels Usos del Paisatge Urbà de la ciutat de Barcelona. S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 24 de març de 2010, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S'adjunta com a annex 5 l'autorització de la propietat. Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2531 les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'estar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001, Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 4378, de 5 de maig de 2005) i l'Ordre del Ministeri de la Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la què es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2007 a 2011 i, per tant, l'horari de la il·luminació nocturna durant l'any 2010 serà el següent: horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 28 de març, ambdós inclosos, i de l’1 de novembre fins al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. horari d’estiu: del 29 de març al 31 d’octubre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cas d'incompliment, i un cop fetes 3 advertències de forma fefaent, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització, venint, l'empresa obligada al desmuntatge immediat de la instal·lació. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. I en aquest sentit, BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de BZ ASUNTOS DE FAMILIA, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de BECARA, es compromet a complir la normativa esmentada. Tercer. Termini El termini màxim de la present autorització paisatgística és d’un mes a partir de la data de la col·locació. La lona publicitària romandrà exposada del 8 d’abril fins al 8 de maig de 2010. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat al carrer Aragó, 284, de Barcelona, i està supeditat al compliment estricte dels assabentats núms. 3 i 4 de la compareixença de 31 de març de 2010, que consta com a annex 6. En el cas d’incompliment d’aquesta condició, BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de BZ ASUNTOS DE FAMILIA, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de BECARA, es compromet a retirar al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a requeriment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no reclamar per aquest fet cap mena de devolució de la compensació paisatgística que figura al CONVENEN quart, ni indemnització, ni qualsevol altra despesa que d’aquest fet se’n derivi. Les obres de rehabilitació d’aquesta façana hauran d’estar iniciades en el moment d’aquesta col·locació. Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: Objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de BZ ASUNTOS DE FAMILIA, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de BECARA, la col·laboració en la restauració del recinte històric de l’hospital de Sant Pau i la Santa Creu, en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat. BlowUp Media España, SA, ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de set mil vuit-cents noranta-vuit euros amb setanta-quatre (7.898,74 €) IVA inclòs. En el moment de signatura del conveni BlowUp Media España, SA, aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic, mitjançant aval bancari o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. 2532 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'hagués de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè.Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació BlowUp Media España, SA, ingressarà, dins dels quinze dies naturals següents a la signatura d'aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del sotsdirector tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de BZ ASUNTOS DE FAMILIA, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de BECARA, finançarà una part del procés de restauració de les façanes de l’edifici ubicat al carrer Aragó, 284, ateses les condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional està valorada en el 5% dels pressupostos presentats en aquest Institut del Paisatge Urbà. Aquesta restauració haurà de contemplar les condicions particulars de la llicència d’obres de data 23 de novembre de 2009 (annex 7) així com les condicions d’actuació de l’informe tècnic d'autorització paisatgística de data 25 de març de 2010 (annex 8) emès des de la Sotsdirecció Tècnica d'aquest Institut del Paisatge Urbà, tal i com s'han compromès les parts a la compareixença de 31 de març de 2009, que consta com a annex 6. A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les esmentades obres proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 9). Per minimitzar i pacificar l’impacte paisatgístic de les lones publicitàries i aconseguir mantenir endreçat l’espai durant la intervenció a l’edifici, BlowUp Media España, SA, es compromet a cobrir les bastides d’obra de l’edifici de referència amb una lona mimètica durant el temps que hi hagi obra però no exposició de lona publicitària. El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona mimètica, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de BlowUp Media España, SA, tal i com s’han compromès les parts, en el assabentat núm. 7, a la compareixença de data 31 de març de 2010 (annex 6). Mentre duri l’exposició d’aquesta lona, haurà de ser present el faldó identificatiu on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides tal com s’especifica al punta “DESÈ. Identificació i informació” Vuitè.Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a la execució subsidiària de la retirada de la lona, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi a BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de BZ ASUNTOS DE FAMILIA, SL, empresa NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2533 encarregada de la publicitat exterior de BECARA, i sens perjudici de la incoació del corresponent expedient sancionador. Novè.Normes d’Instal·lació i Despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals.El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització (annex 10). L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Per motius de seguretat i per garantir el total compliment a la normativa vigent s’adjunta certificació de la direcció facultativa pel que fa a la bastida tubular (annex 11) Desè. Identificació i informació L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que s'adjunten com a annex 12. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mínim, un metro. Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de BECARA, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta finalitat, BECARA, facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent. L'Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, en nom de l'Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de BECARA, com a "Entitat col·laboradora de la Campanya Barcelona, posa't guapa". I en prova de conformitat, signen aquest document per triplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Ajuntament de Barcelona, el regidor-president de l'IMPUiQV Ramon García- Bragado i Acín. Per BLOWUP MEDIA ESPAÑA, l’autoritzada Silvia Ramón i Pujol. El secretari general,Jordi Cases i Pallarès. *** 2534 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Núm. 1779 A la ciutat de Barcelona, el dia 15 d’abril de 2010. Reunits D'una banda, l'Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, regidor-president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, (des d’ara l’Institut del Paisatge Urbà) amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia de 29 de juny de 2007, i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per l'Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secretari general de l'Ajuntament de Barcelona. De l'altra, la Sra. Maria Gemma Sendra i Planas, amb DNI 46.221.069-Q, com a directora delegada de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb NIF G-08.197.774 i amb seu al carrer Sant Antoni Maria Claret, 167, 08025 Barcelona. Diuen 1. La Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ha formulat sol·licitud d'autorització d'un ús excepcional del paisatge urbà mitjançant la col·locació d’una lona informativa i institucional a les bastides d’obra de la façana principal, ala sud-oest, del pavelló de l’Administració del recinte històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ubicat al carrer Sant Antoni Maria Claret, 167, denominada “Hospital de la Santa Creu i Sant Pau” (annex 1). El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Tanmateix, la realització de les obres de rehabilitació objecte d’aquest conveni s’emmarquen dins del Programa Operatiu FEDER de Competitivitat Regional i Ocupació de Catalunya 2007-2013. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Segon.Contingut. L'Ajuntament autoritza la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la col·locació d’una lona informativa i institucional segons el disseny, els colors, les mides, les característiques i els continguts que s'adjunten com a annex 2. Aquesta lona informativa i institucional es col·locarà a d’obra de la façana principal, ala sud-oest, del pavelló de l’Administració del recinte històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ubicat al carrer Sant Antoni Maria Claret, 167, de Barcelona, aquesta instal·lació eliminarà les possibles situacions de risc del seu entorn. Aquest conjunt va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 4 de desembre de 1997 i es troba inclosa dins del vigent Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històrico-Artístic de la ciutat de Barcelona (fitxa 716) i dins del Pla de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte 07, amb número d’identificador 2827, núm. element 110, núm. de parcel·la 0726200-001, nivell A/7a(p), denominació “HOSPITAL DE LA SANTA CREU I DE SANT PAU”. Per aquest motiu s’hauran de respectar els requisits indicades a l’esmentada fitxa (annex 3) Les imatges i missatges plasmades en cap moment podran ofendre les institucions públiques, lesionin els drets de la personalitat o sigui contrària a les NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2535 disposicions normatives. Aquesta lona informativa i institucional no tindrà cap missatge publicitari. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona informativa i institucional, s'haurà d'estar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001, Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 4378, de 5 de maig de 2005) i l'Ordre del Ministeri de la Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la què es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2007 a 2011 i, per tant, l'horari de la il·luminació nocturna durant l'any 2010 serà el següent: horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 28 de març, ambdós inclosos, i del 31 d’octubre al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. horari d’estiu: del 29 de març a l’1 de novembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cas d'incompliment, i un cop fetes 3 advertències de forma fefaent, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització, venint, l'empresa obligada al desmuntatge immediat de la instal·lació. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. Qualsevol variació del disseny i contingut original de la creativitat presentada haurà de ser prèviament aprovada pel gerent de l'Institut del Paisatge Urbà. En cas d’incompliment, i un cop fetes 3 advertències de forma fefaent, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització, venint, l’empresa, obligada al desmuntatge immediat de la instal·lació. I en aquest sentit, la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, es compromet a complir la normativa esmentada. Tercer. Termini. El termini màxim de la present autorització paisatgística és de 10 mesos a partir de la data de la seva col·locació. La lona publicitària romandrà exposada del 5 d’abril de 2010 fins al 5 de febrer del 2011. Aquest termini, està supeditat al compliment estricte dels acords adquirits en el present conveni d’autorització. Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: objecte. L'Institut del Paisatge Urbà entenc que la voluntat de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau es la de millorar la imatge de l’entorn durant la permanència de les bastides d’obra al recinte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, situat al carrer Sant Antoni Maria Claret, 167, de Barcelona, i atès que aquesta lona informativa i institucional no porta cap missatge publicitari, s’entén que hi ha una col·laboració amb la millora de la imatge visual del propi recinte, de la ciutat i de seguretat de l’indret. Cinquè.Altres obligacions de l'empresa col·laboradora Aquesta intervenció haurà de contemplar les condicions de la llicència d'obres amb núm. d’expedient 07-2010L02730, registrat a data 15 de març de 2010 (annex 4). Així mateix es seguiran totes les indicacions de l’òrgan constituït per fer el seguiment i coordinació de tot el procés de rehabilitació, denominat Mesa de Patrimoni. Sisè.Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Municipal i la Qualitat de Vida farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització s'impedirà mitjançant ordre de cessament i, en el seu cas, execució forçosa. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a la retirada del lona informativa i institucional, repercutirà les despeses 2536 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi contra la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Setè. Despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment, revisió de les brides de subjecció i desmuntatge del lona informativa i institucional, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. La Fundació Privada de l’ Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització. S'acompanya com a annex 5, el rebut de pagament de la pòlissa. Aquesta pòlissa d’assegurança actual té una vigència fins al 14 de juliol de 2010, abans d’aquesta data, la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, es compromet a fer arribar a l’Institut del Paisatge Urbà, la renovació de l’esmentada pòlissa, en cas d’incompliment d’aquesta condició la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, procedirà a la retirada immediata al seu càrrec de la lona informativa i institucional i a no reclamar per aquest fet cap mena de devolució de la compensació paisatgística. Per motius de seguretat i per garantir el total compliment a la normativa vigent s’emetrà certificació de la direcció facultativa pel que fa a la bastida tubular, que serà adjuntat com a annex 6. A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les esmentades obres proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 7). Vuitè. Comunicació. L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i farà figurar el seu nom en la publicitat que periòdicament es du a terme per donar a conèixer les empreses patrocinadores, com també en la Memòria d'Activitats. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal. L'Im. Sr. Ramon García-Bragado, en nom de l'Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, com a "Entitat col·laboradora de la Campanya Barcelona, posa't guapa". I en prova de conformitat, signen aquest document per triplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Ajuntament de Barcelona, el president de l'IMPUiQV, Ramon García- Bragado i Acín. Per la Fundació Privada de Hospital de La Santa Creu i Sant Pau, la Directora delegada Maria Gemma Sendra i Planas. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. *** NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2537 Núm. 1780 A la ciutat de Barcelona, el dia 15 d’abril de 2010. Reunits D'una banda, l'Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, regidor-president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV), des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia de 29 de juny de 2007, i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per l'Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secretari general de l'Ajuntament de Barcelona. De l'altra, la Sra. Silvia Ramón i Pujol, amb DNI núm. 43.440.885-A, degudament autoritzada per aquest acte pel Sr. Michael Gumz, amb passaport núm. 5678126140, director general de l'empresa blowUP media España, SA, amb NIF A-82879412 i amb domicili social al carrer Núñez de Balboa, 114, 28006 de Madrid. Diuen 1. L’empresa BlowUP media España, SA, que la Sra. Silvia Ramon i Pujol representa, està autoritzada per Mediaedgecia, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de SONY ERICSSON, per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. BlowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Mediaedgecia, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de SONY ERICSSON, en data 9 d’abril de 2010, ha formulat sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 2). 3. A l’illa situada al voltant del carrers Sant Antoni Maria Claret, Cartagena, Ronda Guinardó, Mas Casanovas i San Quintí, es troba el recinte històric de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. Respon a un projecte de 1901 de Lluís Domènech i Montaner, i disposa en un solar equivalent a nou illes de l'Eixample amb una superfície total de 13,5 hectàrees, un seguit de pavellons aïllats units per soterranis i envoltats de jardins. Les obres, en les quals Domènech comptava amb un llarg seguit de col·laboradors, entre d’altres el seu fill, s'iniciaren el 1905. El 1911 s'inaugurava un primer grup de construccions que suposen la síntesi del corrent domenequià del modernisme, amb una gran riquesa d'elements ornamentals de pedra, ferro i ceràmica. Aquest primer grup estava format per nou pavellons: sis d'infermeria (Puríssima, Mare de Déu del Carme, Mercè, Sant Salvador, Sant Leopold i Mare de Déu de Montserrat), dos de reconeixement i un d'administració. Aquest darrer, ubicat en un dels angles del quadrat, marca, amb la seva alta agulla del rellotge, l'entrada principal al recinte i esdevé principal fita visual del conjunt. Aquest conjunt va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 4 de desembre de 1997 i es troba inclosa dins del vigent Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històrico-Artístic de la ciutat de Barcelona (fitxa 716) i dins del Pla de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte 07, amb número d’identificador 2827, núm. element 110, núm. de parcel·la 0726200-001, nivell A/7a(p). Constitueix un dels elements més característics del modernisme català, per les seves característiques arquitectòniques i els detalls artístics dels seus edificis, així com per les seves dimensions espacials i la seva privilegiada situació al centre de la ciutat. 4. El passat mes de maig de 2009 l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va inaugurar la seva nova seu situada a l’extrem nord-est dels terrenys actuals, la 2538 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 qual es troba separada del tradicional recinte modernista que acollia l’activitat hospitalària fins ara. Això, farà possible que tots els pavellons modernistes es puguin rehabilitar, ja que pas de temps i sobretot, l’adequació constant a les necessitats tècniques pròpies d’aquesta activitat sanitària ha portat a una degradació integral del recinte, tant de les estructures de suport internes dels edificis com dels seus elements ornamentals, a més, amb aquesta rehabilitació es farà la modificació perquè aquests pavellons puguin ser destinats a nous projectes estratègics per al futur. Les obres de rehabilitació del recinte històric de l’Hospital s’inicien al pavelló de l’Administració, on s’ubicarà el futur centre d’informació i recepció de visites de tot el recinte i a més, dins d’aquest es destinarà un espai on ubicar el centre principal de la Ruta de Modernisme. 5. L'Ajuntament de Barcelona ha tingut sempre un interès especial en posar de relleu tot allò relacionat amb el Modernisme, moviment comú a tota Europa propi del canvi del segle XIX al segle XX. És per això, que entre d'altres iniciatives l'Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Institut del Paisatge Urbà, vol col·laborar participant en el finançament de la restauració del conjunt modernista. 6. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per a col·laborar amb empreses i entitats en recerca d'espònsors i patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge de la ciutat, vol promoure la restauració recinte històric de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per BlowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Mediaedgecia, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de SONY ERICSSON. Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza a BlowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Mediaedgecia, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de SONY ERICSSON, la col·locació d'una lona publicitària segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma o idiomes tal com figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3. Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat al carrer Caputxes, 1 / plaça de Santa Maria, 7-8, de Barcelona, obres que eliminaran qualsevol element, patologia o situació de risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Ordenança Municipal dels Usos del Paisatge Urbà de la ciutat de Barcelona. S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 27 de febrer de 2009, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S'adjunta com a annex 5 l'autorització de la propietat. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2539 Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'estar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001, Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 4378, de 5 de maig de 2005) i l'Ordre del Ministeri de la Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la què es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2007 a 2011 i, per tant, l'horari de la il·luminació nocturna durant l'any 2010 serà el següent: horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 28 de març, ambdós inclosos, i del 31 d’octubre al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. horari d’estiu: del 29 de març a l’1 de novembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cas d'incompliment, i un cop fetes 3 advertències de forma fefaent, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització, venint, l'empresa obligada al desmuntatge immediat de la instal·lació. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. I en aquest sentit, BlowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Mediaedgecia, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de SONY ERICSSON, es compromet a complir la normativa esmentada. Tercer. Termini El termini màxim de la present autorització paisatgística és de quinze dies a partir de la data de la col·locació. La lona publicitària romandrà exposada del 16 d’abril al 30 d’abril de 2010. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat al carrer Caputxes, 1 / plaça de Santa Maria, 7-8, de Barcelona, i està supeditat al compliment estricte dels assabentats núms. 3 i 4 de la compareixença de data 24 d’abril de 2009, signada entre la propietat i l’empresa Ginsa Electrónic, SA, que consta com a document 1 de l’addenda signada a data 10 de setembre de 2009 on la propietat la propietat i l’empresa BlowUP media España, SA, adquireixen els mateixos compromisos (annex 6.) En el cas d’incompliment d’aquesta condició, BlowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Mediaedgecia, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de SONY ERICSSON, es compromet a retirar al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a requeriment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no reclamar per aquest fet cap mena de devolució de la compensació paisatgística que figura al CONVENEN quart, ni indemnització, ni qualsevol altra despesa que d’aquest fet se’n derivi. Les obres de rehabilitació d’aquesta façana hauran d’estar iniciades en el moment d’aquesta col·locació. Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat BlowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Mediaedgecia, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de SONY ERICSSON, la col·laboració en la restauració del recinte històric de l’hospital de Sant Pau i la Santa Creu, en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat. BlowUP media España, SA, ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de tres mil nou-cents quaranta-nou euros amb trenta-set cèntims (3.949,37€) IVA inclòs. 2540 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 En el moment de signatura del conveni BlowUP media España, SA, aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic, mitjançant aval bancari o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'hagués de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació BlowUP media España, SA, ingressarà, dins dels quinze dies naturals següents a la signatura d'aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del sotsdirector tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà BlowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Mediaedgecia, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de SONY ERICSSON, finançarà una part del procés de restauració de les façanes de l’edifici ubicat al carrer Caputxes, 1 / plaça de Santa Maria, 7-8, ateses les condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional està valorada en el 1% dels pressupostos presentats en aquest Institut del Paisatge Urbà. Aquesta restauració haurà de contemplar les condicions particulars de la llicència d’obres de data 13 d’octubre de 2008 (annex 7) així com les condicions d’actuació de l’informe tècnic d'autorització paisatgística de data 8 d’abril de 2009 (annex 8) emès des de la Sotsdirecció Tècnica d'aquest Institut del Paisatge Urbà, tal i com s'han compromès les parts a la compareixença de data de 24 d’abril de 2009, signada entre la propietat i l’empresa Ginsa Electrónic, SA, que consta com a document 1 de l’addenda signada a data 10 de setembre de 2009 on la propietat la propietat i l’empresa BlowUP media España, SA, adquireixen els mateixos compromisos (annex 6.) A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les esmentades obres proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 9). Per minimitzar i pacificar l’impacte paisatgístic de les lones publicitàries i aconseguir mantenir endreçat l’espai durant la intervenció a l’edifici, BlowUP media España, SA, es compromet a cobrir les bastides d’obra de l’edifici de referència amb una lona mimètica durant el temps que hi hagi obra però no exposició de lona publicitària. El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona mimètica, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de BlowUP media España, SA, tal i com s’han compromès les parts. Mentre duri l’exposició d’aquesta lona, haurà de ser present el faldó identificatiu on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides tal com s’especifica al punta “DESÈ. Identificació i informació” Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2541 L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a la execució subsidiària de la retirada de la lona, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi a BlowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Mediaedgecia, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de SONY ERICSSON, i sens perjudici de la incoació del corresponent expedient sancionador. Novè. Normes d’instal·lació i despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització (annex 10). L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Per motius de seguretat, es col·locarà en tota la superfície de la bastida un lona de protecció des de l’inici de l’obra fins a la finalització d’aquesta, a banda de les possibles lones publicitàries que es puguin instal·lar Desè. Identificació i informació L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que s'adjunten com a annex 11. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mínim, un metro. Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de SONY ERICSSON, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta finalitat, SONY ERICSSON, facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent. L'Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, en nom de l'Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de SONY ERICSSON, com a "Entitat col·laboradora de la Campanya Barcelona, posa't guapa". I en prova de conformitat, signen aquest document per triplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Ajuntament de Barcelona, el Regidor-President de l’IMPUiQV,Ramon García- Bragado i Acín. Per BlowUp Media España, SA, l’autoritzada, Silvia Ramon i Pujol. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. Jordi Cases i Pallarès. 2542 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Núm. 1781 A la ciutat de Barcelona, el dia 15 d’abril de 2010. Reunits D'una banda, l'Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, regidor-president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia de 29 de juny de 2007, i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per l'Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secretari general de l'Ajuntament de Barcelona. De l'altra, la Sra. Laura Lozano i Simó, amb DNI 38.124.259-B, degudament autoritzada per aquest acte pel Sr. Joaquín Verona-Martínez Humet, conseller delegat de l'empresa Verona Comunicación, SA, amb NIF A-58080839 i amb domicili social a l’avinguda de la Diagonal, 618, 6è D, 08021 de Barcelona. Diuen 1. L’empresa Verona Comunicación, SA, que la Sra. Laura Lozano i Simó representa, està autoritzada per Soportes y Medianeras, SL empresa degudament autoritzada per Magna Global, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de CARRERA, per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Soportes y Medianeras, SL empresa degudament autoritzada per Magna Global, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de CARRERA, en data 24 de març de 2010, ha formulat sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 2). 3. L’Ajuntament de Barcelona, des de sempre, ha tingut la inquietud de solucionar els problemes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran dels diferents canvis urbanístics que ha sofert la mateixa. Una de les distorsions més habituals és l’aparició de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en el marc d’una estratègia global de recuperació de la qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament i adequació de les mateixes per a integrar-les en el paisatge al qual pertanyen. 4. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de sempre la sensibilitat per reconduir aquestes discontinuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aquesta finalitat, gestionades bé des de la Campanya “Barcelona, posa’t guapa” amb subvenció econòmica i assessorament professional; bé finançades des del patrocini d’espònsors privats. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara de nou un projecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de mitgeres a diferents indrets de Barcelona. 5. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per a col·laborar amb empreses i entitats en recerca d'espònsors i patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. L'Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions de millora del paisatge urbà vol promoure un programa de recuperació de mitgeres de la ciutat. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2543 Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Soportes y Medianeras, SL empresa degudament autoritzada per Magna Global, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de CARRERA. Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza a Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Soportes y Medianeras, SL empresa degudament autoritzada per Magna Global, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de CARRERA, la col·locació d'una lona publicitària segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma o idiomes tal com figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3. S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 28 de setembre de 2009, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S'adjunta com a annex 5 l'autorització de la propietat. Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'estar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001, Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 4378, de 5 de maig de 2005) i l'Ordre del Ministeri de la Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la què es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2009 a 2011 i, per tant, l'horari de la il·luminació nocturna durant l'any 2010 serà el següent: horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 27 de març, ambdós inclosos, i del 31 d’octubre al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. horari d’estiu: del 28 de març al 30 d’octubre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. En cas d’incompliment d’aquestes condicions, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització, venint, l’empresa, obligada al desmuntatge immediat de la instal·lació. A aquests efectes l’Institut de Paisatge Urbà haurà de comunicar feafentment l’incompliment que haurà de subsanar-se el un termini de 48 hores de de la recepció de la notificació. I en aquest sentit, Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Soportes y Medianeras, SL empresa degudament autoritzada per Magna Global, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de CARRERA, es compromet a complir la normativa esmentada. Qualsevol variació en el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma, respecte de les lones aquí autoritzades, haurà de ser prèviament aprovada pel gerent de l'Institut del Paisatge Urbà. 2544 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Tercer. Termini El termini màxim de la present autorització paisatgística és d’un mes a partir de la data de la seva col·locació. La lona publicitària romandrà exposada del 16 d’abril fins al 15 de maig de 2010. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a c. Balmes, 129 bis, de Barcelona. En aquest sentit, la propietat dona el seu consentiment per a la instal·lació d’aquesta lona mimètica si s’escau i l’empresa Verona Comunicación, SA, es farà càrrec del cost de fabricació, instal·lació, manteniment neteja i revisió de les brides de subjecció, i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil que aquesta actuació comporti. Mentre duri l’exposició d’aquesta lona, haurà de ser present el faldó identificatiu on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides tal com s’especifica al punta “DESÈ. Identificació i informació” Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Soportes y Medianeras, SL empresa degudament autoritzada per Magna Global, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de CARRERA, la col·laboració en el programa de la recuperació de mitgeres de la ciutat, en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat. Verona Comunicación, SA, ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de dotze mil sis-cents noranta-quatre euros amb noranta-dos cèntims (12.694,92€) IVA inclòs. En el moment de signatura del conveni Verona Comunicación, SA, aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic, mitjançant aval bancari o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'hagués de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació Soportes y Medianeras, SL empresa degudament autoritzada per Magna Global, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de CARRERA, ingressarà, dins dels quinze dies naturals següents a la signatura d'aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del sotsdirector tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Soportes y Medianeras, SL empresa degudament autoritzada per Magna Global, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de CARRERA, finançarà una part del procés de les obres de reforma i transformació l’edifici ubicat al C. Balmes, 129 bis, ateses les condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional està valorada en la quantitat del 26,31%. Aquesta restauració haurà de contemplar les condicions particulars de la llicència d'obres emesa pel districte de l’Eixample amb data 15 de setembre de 2009 NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2545 (annex 7), així com les condicions d’actuació de l’informe tècnic d'autorització paisatgística de data 23 de novembre 2009 (annex 8), emès des de la Sotsdirecció Tècnica d'aquest Institut del Paisatge Urbà, tal i com s'han compromès les parts a la compareixença del 1 de desembre de 2009 (annex 6). A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les esmentades obres proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 9). Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a la execució subsidiària de la retirada de la lona, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi a Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Soportes y Medianeras, SL empresa degudament autoritzada per Magna Global, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de CARRERA, i sens perjudici de la incoació del corresponent expedient sancionador. Novè. Normes d’instal·lació i despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització (annex 10). L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Desè. Identificació i informació L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que indicarà la Sotsdirecció tècnica d’aquest Institut. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mínim, un metro (annex 11). Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Soportes y Medianeras, SL empresa degudament autoritzada per Magna Global, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de CARRERA, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta finalitat, CARRERA, facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent. 2546 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 L'Im. Sr. Ramon García-Bragado, en nom de l'Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de CARRERA, i l’anomena com a "Entitat col·laboradora de la Campanya Barcelona, posa't guapa". I en prova de conformitat, signen aquest document per triplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Ajuntament el president-regidor de l'IMPUiQV, Ramon García-Bragado i Acín. Per VERONA COMUNICACION SA, l’autoritzada Laura Lozano i Simó. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. *** Núm. 1782 A la ciutat de Barcelona, el dia 20 d’abril de 2010. Reunits D'una banda, l'Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, regidor-president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV), des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia de 29 de juny de 2007, i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per l'Im. senyor Jordi Cases i Pallarès, secretari general de l'Ajuntament de Barcelona. D’altra, la Sra. Patrizzia Morettini amb identificador AR 4370055, com a representant de l’empresa KIKO RETAIL ESPAÑA, SL, amb domicili social al World Trade Center, Moll Barcelona Ed. Sur, Pl.2a, de Barcelona, actua en nom propi, amb CIF B64774102.. Diuen 1. L’empresa KIKO RETAIL ESPAÑA. SL, ha formulat sol·licitud d'autorització d'un ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 1). 2. L’Ajuntament de Barcelona, des de sempre, ha tingut la inquietud de solucionar els problemes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat deguts als diferents canvis urbanístics que ha sofert la mateixa. Una de les distorsions més habituals és l’aparició de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en el marc d’una estratègia global de recuperació de la qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament i adequació de les mateixes per a integrar-les en el paisatge al qual pertanyen. 3.A l’illa situada al voltant del carrers Sant Antoni Maria Claret, Cartagena, Ronda Guinardó, Mas Casanovas i San Quintí, es troba el recinte històric de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. Respon a un projecte de 1901 de Lluís Domènech i Montaner, i disposa en un solar equivalent a nou illes de l'Eixample amb una superfície total de 13,5 hectàrees, un seguit de pavellons aïllats units per soterranis i envoltats de jardins. Les obres, en les quals Domènech comptava amb un llarg seguit de col·laboradors, entre d’altres el seu fill, s'iniciaren el 1905. El 1911 s'inaugurava un primer grup de construccions que suposen la síntesi del corrent domenequià del modernisme, amb una gran riquesa d'elements ornamentals de pedra, ferro i ceràmica. Aquest primer grup estava format per nou pavellons: sis d'infermeria (Puríssima, Mare de Déu del Carme, Mercè, Sant Salvador, Sant Leopold i Mare de Déu de Montserrat), dos de reconeixement i un d'administració. Aquest darrer, NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2547 ubicat en un dels angles del quadrat, marca, amb la seva alta agulla del rellotge, l'entrada principal al recinte i esdevé principal fita visual del conjunt. Aquest conjunt va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 4 de desembre de 1997 i es troba inclosa dins del vigent Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històrico-Artístic de la ciutat de Barcelona (fitxa 716) i dins del Pla de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte 07, amb número d’identificador 2827, núm. element 110, núm. de parcel·la 0726200-001, nivell A/7a(p). Constitueix un dels elements més característics del modernisme català, per les seves característiques arquitectòniques i els detalls artístics dels seus edificis, així com per les seves dimensions espacials i la seva privilegiada situació al centre de la ciutat. 4. El passat mes de maig de 2009 l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va inaugurar la seva nova seu situada a l’extrem nord-est dels terrenys actuals, la qual es troba separada del tradicional recinte modernista que acollia l’activitat hospitalària fins ara. Això, farà possible que tots els pavellons modernistes es puguin rehabilitar, ja que pas de temps i sobretot, l’adequació constant a les necessitats tècniques pròpies d’aquesta activitat sanitària ha portat a una degradació integral del recinte, tant de les estructures de suport internes dels edificis com dels seus elements ornamentals, a més, amb aquesta rehabilitació es farà la modificació perquè aquests pavellons puguin ser destinats a nous projectes estratègics per al futur. Les obres de rehabilitació del recinte històric de l’Hospital s’inicien al pavelló de l’Administració, on s’ubicarà el futur centre d’informació i recepció de visites de tot el recinte i a més, dins d’aquest es destinarà un espai on ubicar el centre principal de la Ruta de Modernisme. 5. L'Ajuntament de Barcelona ha tingut sempre un interès especial en posar de relleu tot allò relacionat amb el Modernisme, moviment comú a tota Europa propi del canvi del segle XIX al segle XX. És per això, que entre d'altres iniciatives l'Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Institut del Paisatge Urbà, vol col·laborar participant en el finançament de la restauració del conjunt modernista. 6. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per a col·laborar amb empreses i entitats en recerca d'espònsors i patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge de la ciutat, vol promoure la restauració recinte històric de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per KIKO RETAIL ESPAÑA. SL 2548 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Segon. Contingut. L'Ajuntament autoritza a KIKO RETAIL ESPAÑA. SL, la col·locació d’un tancament d’obra als aparadors amb publicitat temporal segons el disseny, els colors, les mides, les característiques i els continguts que s'adjunten com a annex 2. Aquest tancament amb publicitat temporal es col·locarà com a protecció visual de l’obra als buits dels futurs aparadors de l’establiment comercial situat al carrer Boters, 1 de Barcelona, on s’estan realitzant obres de reforma, obres que eliminaran qualsevol element, patologia o situació de risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona. Les imatges plasmades en cap moment podran ofendre les institucions públiques, lesionin els drets de la personalitat o sigui contrària a les disposicions normatives. Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i, per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la personalitat o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. En cas d’incompliment, i un cop fetes 3 advertències de forma fefaent, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització, venint, l’empresa, obligada al desmuntatge immediat de la instal·lació. I en aquest sentit, KIKO RETAIL ESPAÑA. SL, es compromet a complir la normativa esmentada. Qualsevol variació del disseny i contingut original de la creativitat presentada haurà de ser prèviament aprovada pel gerent de l'Institut del Paisatge Urbà. Tercer. Termini. El termini màxim de la present autorització paisatgística és de dos mesos a partir de la data de la seva col·locació. Els tancaments d’obra amb publicitat temporal romandrà del 20 d’abril fins als 20 de juny de 2010, d’acord al Pla d’obres presentat. (Annex 3) Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres interiors de l’edifici ubicat al C. Boters, 1, de Barcelona. S'acompanya com a Annex 4 la llicència de les obres, expedient núm. 01- 2010L01015. Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: objecte. L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat a KIKO RETAIL ESPAÑA. SL, la col·laboració amb la rehabilitació del recinte històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat. KIKO RETAIL ESPAÑA. SL, participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de quatre mil nou-cents trenta-set euros amb vint-i-set (4.937,27 €), IVA inclòs. En el moment de signatura del conveni KIKO RETAIL ESPAÑA. SL, aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic, mitjançant aval bancari o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte. Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s’hagués de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2549 Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació. KIKO RETAIL ESPAÑA. SL, ingressarà el dia següent de la signatura d'aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del sotsdirector tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. Setè. Altres obligacions de l'empresa col·laboradora KIKO RETAIL ESPAÑA. SL, es compromet a complir les indicacions dels serveis tècnics de l’Eixample, així com de la Comissió Mixta de Protecció del Paisatge pel que fa a la retolació exterior definitiva. Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització s'impedirà mitjançant ordre de cessament i, en el seu cas, execució forçosa. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a la retirada del tancament d’obra al aparador amb publicitat temporal, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi contra KIKO RETAIL ESPAÑA. SL. Novè. Despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge del tancament d’obra al aparador amb publicitat temporal, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització. S'acompanya com a annex 5 el rebut de pagament de la pòlissa. L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Desè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració KIKO RETAIL ESPAÑA. SL i farà figurar el seu nom en la publicitat que periòdicament es du a terme per donar a conèixer les empreses patrocinadores, com també en la Memòria d'Activitats. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal. L'Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado, en nom de l'Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de KIKO RETAIL ESPAÑA. SL com a "Entitat col·laboradora de la Campanya Barcelona, posa't guapa". I en prova de conformitat, signen aquest document per triplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Ajuntament de Barcelona, El Regidor-President de l’IMPUiQV, Ramon García-Bragado i Acín. Per KIKO RETAIL ESPAÑA. SL, la representant, Patrizzia Morettini. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. *** 2550 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Núm. 1783 A la ciutat de Barcelona, el dia 21 d’abril de 2010. Reunits D'una part, l'Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, regidor-president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV), des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia de 29 de juny de 2007, i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per l'Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secretari general de l'Ajuntament de Barcelona. De l'altra, la Sra. Virgínia Cusí Navarro, apoderada de l'empresa Ginsa Electrónic, SA, amb NIF A-08655797 i amb domicili social al carrer Atenes, 11 08006 de Barcelona. Diuen 1. L’empresa Ginsa Electrónic, SA, que la Sra. Virgínia Cusí Navarro representa, està autoritzada per OMNICOM MEDIA GROUP, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de VUELING, per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i representació de OMNICOM MEDIA GROUP, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de VUELING, en data 31 de març d’abril de 2010, ha formulat sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 2). 3. A l’illa situada al voltant del carrers Sant Antoni Maria Claret, Cartagena, Ronda Guinardó, Mas Casanovas i San Quintí, es troba el recinte històric de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. Respon a un projecte de 1901 de Lluís Domènech i Montaner, i disposa en un solar equivalent a nou illes de l'Eixample amb una superfície total de 13,5 hectàrees, un seguit de pavellons aïllats units per soterranis i envoltats de jardins. Les obres, en les quals Domènech comptava amb un llarg seguit de col·laboradors, entre d’altres el seu fill, s'iniciaren el 1905. El 1911 s'inaugurava un primer grup de construccions que suposen la síntesi del corrent domenequià del modernisme, amb una gran riquesa d'elements ornamentals de pedra, ferro i ceràmica. Aquest primer grup estava format per nou pavellons: sis d'infermeria (Puríssima, Mare de Déu del Carme, Mercè, Sant Salvador, Sant Leopold i Mare de Déu de Montserrat), dos de reconeixement i un d'administració. Aquest darrer, ubicat en un dels angles del quadrat, marca, amb la seva alta agulla del rellotge, l'entrada principal al recinte i esdevé principal fita visual del conjunt. Aquest conjunt va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 4 de desembre de 1997 i es troba inclosa dins del vigent Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històrico-Artístic de la ciutat de Barcelona (fitxa 716) i dins del Pla de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte 07, amb número d’identificador 2827, núm. element 110, núm. de parcel·la 0726200-001, nivell A/7a(p). Constitueix un dels elements més característics del modernisme català, per les seves característiques arquitectòniques i els detalls artístics dels seus edificis, així com per les seves dimensions espacials i la seva privilegiada situació al centre de la ciutat. 4. El passat mes de maig de 2009 l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va inaugurar la seva nova seu situada a l’extrem nord-est dels terrenys actuals, la qual es troba separada del tradicional recinte modernista que acollia l’activitat hospitalària fins ara. Això, farà possible que tots els pavellons modernistes es puguin rehabilitar, ja que pas de temps i sobretot, l’adequació constant a les necessitats tècniques pròpies d’aquesta activitat sanitària ha portat a una NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2551 degradació integral del recinte, tant de les estructures de suport internes dels edificis com dels seus elements ornamentals, a més, amb aquesta rehabilitació es farà la modificació perquè aquests pavellons puguin ser destinats a nous projectes estratègics per al futur. Les obres de rehabilitació del recinte històric de l’Hospital s’inicien al pavelló de l’Administració, on s’ubicarà el futur centre d’informació i recepció de visites de tot el recinte i a més, dins d’aquest es destinarà un espai on ubicar el centre principal de la Ruta de Modernisme. 5. L'Ajuntament de Barcelona ha tingut sempre un interès especial en posar de relleu tot allò relacionat amb el Modernisme, moviment comú a tota Europa propi del canvi del segle XIX al segle XX. És per això, que entre d'altres iniciatives l'Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Institut del Paisatge Urbà, vol col·laborar participant en el finançament de la restauració del conjunt modernista. 6. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per a col·laborar amb empreses i entitats en recerca d'espònsors i patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge de la ciutat, vol promoure la restauració recinte històric de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i representació de OMNICOM MEDIA GROUP, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de VUELING. Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza a Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i representació de OMNICOM MEDIA GROUP, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de VUELING, la col·locació d'una lona publicitària segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma o idiomes tal com figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3. Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat al carrer Tallers, 81 / Ronda Sant Antoni, de Barcelona, obres que eliminaran qualsevol element, patologia o situació de risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Ordenança Municipal dels Usos del Paisatge Urbà de la ciutat de Barcelona. S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 13 d’abril de 2007, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S'adjunta com a annex 5 l'autorització de la propietat. Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. 2552 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'estar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001, Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 4378, de 5 de maig de 2005) i l'Ordre del Ministeri de la Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la què es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2007 a 2011 i, per tant, l'horari de la il·luminació nocturna durant l'any 2010 serà el següent: horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 28 de març, ambdós inclosos, i de l’1 de novembre fins al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. horari d’estiu: del 29 de març al 31 d’octubre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cas d'incompliment, i un cop fetes 3 advertències de forma fefaent, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització, venint, l'empresa obligada al desmuntatge immediat de la instal·lació. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. I en aquest sentit, Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i representació de OMNICOM MEDIA GROUP, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de VUELING, es compromet a complir la normativa esmentada. Tercer. Termini El termini màxim de la present autorització paisatgística és d’un mes a partir de la data de la col·locació. La lona publicitària romandrà exposada del 22 d’abril fins al 21 de maig de 2010. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat al carrer Tallers, 81 / Ronda Sant Antoni, de Barcelona, i està supeditat al compliment estricte dels assabentats núms. 3 i 4 de la compareixença de 18 de novembre de 2009, que consta com a annex 6. En el cas d’incompliment d’aquesta condició, Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i representació de OMNICOM MEDIA GROUP, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de VUELING, es compromet a retirar al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a requeriment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no reclamar per aquest fet cap mena de devolució de la compensació paisatgística que figura al CONVENEN quart, ni indemnització, ni qualsevol altra despesa que d’aquest fet se’n derivi. Les obres de rehabilitació d’aquesta façana hauran d’estar iniciades en el moment d’aquesta col·locació. Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i representació de OMNICOM MEDIA GROUP, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de VUELING, la col·laboració en la restauració del recinte històric de l’hospital de Sant Pau i la Santa Creu, en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat. Ginsa Electrónic, SA, ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de dotze mil sis-cents noranta-quatre euros amb noranta-dos cèntims (12.694,92€) IVA inclòs. En el moment de signatura del conveni Ginsa Electrónic, SA, aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic, mitjançant aval bancari o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2553 Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'hagués de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació Ginsa Electrónic, SA, ingressarà, dins dels quinze dies naturals següents a la signatura d'aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del sotsdirector tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i representació de OMNICOM MEDIA GROUP, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de VUELING, finançarà una part del procés de restauració de les façanes de l’edifici ubicat al carrer Tallers, 81 / Ronda Sant Antoni, ateses les condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional està valorada en el 22% dels pressupostos presentats en aquest Institut del Paisatge Urbà. Aquesta restauració haurà de contemplar les condicions particulars de la llicència d’obres de data 17 de novembre de 2008 (annex 7) així com les condicions d’actuació de l’informe tècnic d'autorització paisatgística de data 9 de novembre de 2009 (annex 8) emès des de la Sotsdirecció Tècnica d'aquest Institut del Paisatge Urbà, tal i com s'han compromès les parts a la compareixença de 18 de novembre de 2009, que consta com a annex 6. A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les esmentades obres proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 9). Per minimitzar i pacificar l’impacte paisatgístic de les lones publicitàries i aconseguir mantenir endreçat l’espai durant la intervenció a l’edifici, Ginsa Electrónic, SA, es compromet a cobrir les bastides d’obra de l’edifici de referència amb una lona mimètica durant el temps que hi hagi obra però no exposició de lona publicitària. El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona mimètica, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de Ginsa Electrónic, SA, tal i com s’han compromès les parts, en el assabentat núm. 7, a la compareixença de data 18 de novembre de 2009 (annex 6). Mentre duri l’exposició d’aquesta lona, haurà de ser present el faldó identificatiu on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides tal com s’especifica al punta “DESÈ. Identificació i informació” Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. 2554 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a la execució subsidiària de la retirada de la lona, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi a Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i representació de OMNICOM MEDIA GROUP, SL, empresa encarregada de la publicitat exterior de VUELING, i sens perjudici de la incoació del corresponent expedient sancionador. Novè. Normes d’instal·lació i despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització (annex 10). L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Desè. Identificació i informació L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que s'adjunten com a annex 11. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mínim, un metro. Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de VUELING, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta finalitat, VUELING, facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent. L'Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, en nom de l'Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de VUELING, com a "Entitat col·laboradora de la Campanya Barcelona, posa't guapa". I en prova de conformitat, signen aquest document per triplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Ajuntament de Barcelona, el regidor-president de l'IMPUiQV Ramon García- Bragado i Acín. Per GINSA ELECTRONIC, SA, l’apoderada, Virgínia Cusí Navarro. El secretari general,Jordi Cases i Pallarès. *** NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2555 Núm. 1784 A la ciutat de Barcelona, el dia 30 d’abril de 2010. Reunits D'una banda, l'Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, regidor-president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia de 29 de juny de 2007, i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per l'Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secretari general de l'Ajuntament de Barcelona. De l'altra, la Sra. Virginia Cusi Navarro, amb DNI. 46223428-B, en representació de l'empresa Ginsa Electronic, SA, amb NIF A-08655797 i amb domicili social al carrer Atenas, 11, 08006 de Barcelona. Diuen 1. L’empresa Ginsa Electronic, SA, que la Sra. Virginia Cusi Navarro representa, està autoritzada per Posterscope Iberia, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de OAKLEY, per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de OAKLEY, en data 7 d’abril de 2010, ha formulat sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 2). 3. L’Ajuntament de Barcelona, des de sempre, ha tingut la inquietud de solucionar els problemes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran dels diferents canvis urbanístics que ha sofert la mateixa. Una de les distorsions més habituals és l’aparició de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en el marc d’una estratègia global de recuperació de la qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament i adequació de les mateixes per a integrar-les en el paisatge al qual pertanyen. 4. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de sempre la sensibilitat per reconduir aquestes discontinuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aquesta finalitat, gestionades bé des de la Campanya “Barcelona, posa’t guapa” amb subvenció econòmica i assessorament professional; bé finançades des del patrocini d’espònsors privats. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara de nou un projecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de mitgeres a diferents indrets de Barcelona. 5. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per a col·laborar amb empreses i entitats en recerca d'espònsors i patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. L'Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions de millora del paisatge urbà vol promoure un programa de recuperació de mitgeres de la ciutat. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals 2556 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer.Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de OAKLEY. Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza a Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de OAKLEY, la col·locació d'una lona publicitària segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma o idiomes tal com figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3. Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a Rambla Catalunya, 42 de Barcelona, obres que eliminaran qualsevol element, patologia o situació de risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Ordenança Municipal dels Usos del Paisatge Urbà de la ciutat de Barcelona. S'adjunta com a annex 4 l'autorització de la propietat. S’adjunta com a annex 5 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 16 de març de 2010, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'estar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001, Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 4378, de 5 de maig de 2005) i l'Ordre del Ministeri de la Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la què es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2009 a 2011 i, per tant, l'horari de la il·luminació nocturna durant l'any 2010 serà el següent: horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 27 de març, ambdós inclosos, i del 31 d’octubre al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. horari d’estiu: del 28 de març al 30 d’octubre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. En cas d’incompliment d’aquestes condicions, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització, venint, l’empresa, obligada al desmuntatge immediat de la instal·lació. A aquests efectes l’Institut de Paisatge Urbà haurà de comunicar feafentment l’incompliment que haurà de subsanar-se el un termini de 48 hores de de la recepció de la notificació. I en aquest sentit, Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de OAKLEY, es compromet a complir la normativa esmentada. Qualsevol variació en el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma, respecte de les lones aquí autoritzades, haurà de ser prèviament aprovada pel gerent de l'Institut del Paisatge Urbà. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2557 Tercer. Termini El termini màxim de la present autorització paisatgística és d’un mes a partir de la data de la seva col·locació. La lona publicitària romandrà exposada del 1 de maig fins al 31 de maig de 2010. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat al Rambla de Catalunya, 42, de Barcelona. En aquest sentit, la propietat dona el seu consentiment per a la instal·lació d’aquesta lona mimètica si s’escau i l’empresa Ginsa Electronic, SA, es farà càrrec del cost de fabricació, instal·lació, manteniment neteja i revisió de les brides de subjecció, i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil que aquesta actuació comporti. Mentre duri l’exposició d’aquesta lona, haurà de ser present el faldó identificatiu on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides tal com s’especifica al punt “DESÈ. Identificació i informació” Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de OAKLEY, la col·laboració en el Pla de Mitgeres de la Ciutat, en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat. Ginsa Electronic, SA, ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de set mil vuit-cents noranta-vuit euros amb setanta-quatre cèntims (7.898,74 €) IVA inclòs En el moment de signatura del conveni Ginsa Electronic, SA, aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic, mitjançant aval bancari o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'hagués de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació Posterscope Iberia, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de OAKLEY, ingressarà, dins dels quinze dies naturals següents a la signatura d'aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del sotsdirector tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de OAKLEY, finançarà una part del procés de les obres de reforma i transformació l’edifici ubicat a la Rambla de Catalunya, 42, ateses les condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional està valorada en la quantitat del 21%. Aquesta restauració haurà de contemplar les condicions particulars de la llicència d'obres emesa pel Districte de l’Eixample amb data 3 d’abril de 2008 (annex 7), així com les condicions d’actuació de l’informe tècnic d'autorització paisatgística de data 22 de març de 2010 (annex 8), emès des de la Sotsdirecció Tècnica d'aquest Institut del Paisatge Urbà, tal i com s'han compromès les parts a la compareixença del 25 de març de 2010 (annex 6). 2558 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a la execució subsidiària de la retirada de la lona, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi a Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de OAKLEY, i sens perjudici de la incoació del corresponent expedient sancionador. Novè. Normes d’instal·lació i despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització (annex 10). L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Desè. Identificació i informació L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que indicarà la Sotsdirecció tècnica d’aquest Institut. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mínim, un metro (annex 11) Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de OAKLEY, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta finalitat, OAKLEY, facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent. L'Im. Sr. Ramon García-Bragado, en nom de l'Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de OAKLEY, i l’anomena com a "Entitat col·laboradora de la Campanya Barcelona, posa't guapa". I en prova de conformitat, signen aquest document per triplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2559 Per l'Ajuntament de Barcelona, el president-regidor de l'IMPUiQV, Ramon García-Bragado i Acín. Per GINSA ELECTRÒNIC, SA, l’apoderada, Virginia Cusí Navarro. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. *** Núm. 1785 A la ciutat de Barcelona, el dia 30 d’abril de 2010. Reunits D'una part, l'Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, regidor-president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV), des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia de 29 de juny de 2007, i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per l'Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secretari general de l'Ajuntament de Barcelona. De l'altra, la Sra. Virgínia Cusí Navarro, apoderada de l'empresa Ginsa Electrónic, SA, amb NIF A-08655797 i amb domicili social al carrer Atenes, 11 08006 de Barcelona. Diuen 1. L’empresa Ginsa Electrónic, SA, que la Sra. Virgínia Cusí Navarro representa, està autoritzada per Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de RAY BAN, per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de RAY BAN, en data 26 d’abril de 2010, ha formulat sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 2). 3. A l’illa situada al voltant del carrers Sant Antoni Maria Claret, Cartagena, Ronda Guinardó, Mas Casanovas i San Quintí, es troba el recinte històric de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. Respon a un projecte de 1901 de Lluís Domènech i Montaner, i disposa en un solar equivalent a nou illes de l'Eixample amb una superfície total de 13,5 hectàrees, un seguit de pavellons aïllats units per soterranis i envoltats de jardins. Les obres, en les quals Domènech comptava amb un llarg seguit de col·laboradors, entre d’altres el seu fill, s'iniciaren el 1905. El 1911 s'inaugurava un primer grup de construccions que suposen la síntesi del corrent domenequià del modernisme, amb una gran riquesa d'elements ornamentals de pedra, ferro i ceràmica. Aquest primer grup estava format per nou pavellons: sis d'infermeria (Puríssima, Mare de Déu del Carme, Mercè, Sant Salvador, Sant Leopold i Mare de Déu de Montserrat), dos de reconeixement i un d'administració. Aquest darrer, ubicat en un dels angles del quadrat, marca, amb la seva alta agulla del rellotge, l'entrada principal al recinte i esdevé principal fita visual del conjunt. Aquest conjunt va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 4 de desembre de 1997 i es troba inclosa dins del vigent Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històrico-Artístic de la ciutat de Barcelona (fitxa 716) i dins del Pla de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte 07, amb número d’identificador 2827, núm. element 110, núm. de parcel·la 0726200-001, nivell A/7a(p). 2560 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Constitueix un dels elements més característics del modernisme català, per les seves característiques arquitectòniques i els detalls artístics dels seus edificis, així com per les seves dimensions espacials i la seva privilegiada situació al centre de la ciutat. 4. El passat mes de maig de 2009 l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va inaugurar la seva nova seu situada a l’extrem nord-est dels terrenys actuals, la qual es troba separada del tradicional recinte modernista que acollia l’activitat hospitalària fins ara. Això, farà possible que tots els pavellons modernistes es puguin rehabilitar, ja que pas de temps i sobretot, l’adequació constant a les necessitats tècniques pròpies d’aquesta activitat sanitària ha portat a una degradació integral del recinte, tant de les estructures de suport internes dels edificis com dels seus elements ornamentals, a més, amb aquesta rehabilitació es farà la modificació perquè aquests pavellons puguin ser destinats a nous projectes estratègics per al futur. Les obres de rehabilitació del recinte històric de l’Hospital s’inicien al pavelló de l’Administració, on s’ubicarà el futur centre d’informació i recepció de visites de tot el recinte i a més, dins d’aquest es destinarà un espai on ubicar el centre principal de la Ruta de Modernisme. 5. L'Ajuntament de Barcelona ha tingut sempre un interès especial en posar de relleu tot allò relacionat amb el Modernisme, moviment comú a tota Europa propi del canvi del segle XIX al segle XX. És per això, que entre d'altres iniciatives l'Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Institut del Paisatge Urbà, vol col·laborar participant en el finançament de la restauració del conjunt modernista 6. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per a col·laborar amb empreses i entitats en recerca d'espònsors i patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge de la ciutat, vol promoure la restauració recinte històric de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de RAY BAN. Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza a Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de RAY BAN, la col·locació d'una lona publicitària segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma o idiomes tal com figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3. Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat al carrer Caputxes, 1 / plaça de Santa Maria, 7-8, de Barcelona, obres que eliminaran qualsevol element, patologia o situació de risc, NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2561 d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Ordenança Municipal dels Usos del Paisatge Urbà de la ciutat de Barcelona. S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 27 de febrer de 2009, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S'adjunta com a annex 5 l'autorització de la propietat. Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'estar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001, Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 4378, de 5 de maig de 2005) i l'Ordre del Ministeri de la Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la què es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2007 a 2011 i, per tant, l'horari de la il·luminació nocturna durant l'any 2010 serà el següent: horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 28 de març, ambdós inclosos, i del 31 d’octubre al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. horari d’estiu: del 29 de març a l’1 de novembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cas d'incompliment, i un cop fetes 3 advertències de forma fefaent, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització, venint, l'empresa obligada al desmuntatge immediat de la instal·lació. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. I en aquest sentit, Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de RAY BAN, es compromet a complir la normativa esmentada. Tercer. Termini El termini màxim de la present autorització paisatgística és d’un mes a partir de la data de la col·locació. La lona publicitària romandrà exposada del 1de maig fins al 31 de maig de 2010. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat al carrer Caputxes, 1/plaça de Santa Maria, 7-8, de Barcelona, i està supeditat al compliment estricte dels assabentats núms. 3 i 4 de la compareixença de 24 d’abril de 2009, que consta com a annex 6. En el cas d’incompliment d’aquesta condició, Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de RAY BAN, es compromet a retirar al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a requeriment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no reclamar per aquest fet cap mena de devolució de la compensació paisatgística que figura al CONVENEN quart, ni indemnització, ni qualsevol altra despesa que d’aquest fet se’n derivi.Les obres de rehabilitació d’aquesta façana hauran d’estar iniciades en el moment d’aquesta col·locació. Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de RAY BAN, la col·laboració en la restauració del recinte històric de l’hospital de Sant Pau i la Santa Creu, en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat.. 2562 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Ginsa Electrónic, SA, ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de set mil vuit-cents noranta-vuit euros amb setanta-quatre cèntims (7.898,74€) IVA inclòs. En el moment de signatura del conveni Ginsa Electrónic, SA, aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic, mitjançant aval bancari o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'hagués de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació Ginsa Electrónic, SA, ingressarà, dins dels quinze dies naturals següents a la signatura d'aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del sotsdirector tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de RAY BAN, finançarà una part del procés de restauració de les façanes de l’edifici ubicat al carrer Caputxes, 1 / plaça de Santa Maria, 7-8, ateses les condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional està valorada en el 18% dels pressupostos presentats en aquest Institut del Paisatge Urbà. Aquesta restauració haurà de contemplar les condicions particulars de la llicència d’obres de data 13 d’octubre de 2008 (annex 7) així com les condicions d’actuació de l’informe tècnic d'autorització paisatgística de data 8 d’abril de 2009 (annex 8) emès des de la Sotsdirecció Tècnica d'aquest Institut del Paisatge Urbà, tal i com s'han compromès les parts a la compareixença de 24 d’abril de 2009, que consta com a annex 6. A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les esmentades obres proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 9). Per minimitzar i pacificar l’impacte paisatgístic de les lones publicitàries i aconseguir mantenir endreçat l’espai durant la intervenció a l’edifici, Ginsa Electrónic, SA, es compromet a cobrir les bastides d’obra de l’edifici de referència amb una lona mimètica durant el temps que hi hagi obra però no exposició de lona publicitària. El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona mimètica, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de Ginsa Electrónic, SA, tal i com s’han compromès les parts, en el assabentat núm. 7, a la compareixença de data 24 d’abril de 2009 (annex 6). Mentre duri l’exposició d’aquesta lona, haurà de ser present el faldó identificatiu on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides tal com s’especifica al punta “DESÈ. Identificació i informació” Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2563 annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a la execució subsidiària de la retirada de la lona, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi a Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de RAY BAN, i sens perjudici de la incoació del corresponent expedient sancionador. Novè. Normes d’instal·lació i despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització (annex 10). L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Desè. Identificació i informació L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que s'adjunten com a annex 11. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mínim, un metro. Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de RAY BAN, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta finalitat, RAY BAN, facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent. L'Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, en nom de l'Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de RAY BAN, com a "Entitat col·laboradora de la Campanya Barcelona, posa't guapa". I en prova de conformitat, signen aquest document per triplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Ajuntament de Barcelona, el regidor-president de l'IMPUiQV Ramon García- Bragado i Acín. Per GINSA ELECTRONIC, SA, l’apoderada, Virgínia Cusí Navarro El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. *** 2564 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Núm. 1786 A la ciutat de Barcelona, el dia 30 d’abril de 2010. Reunits D'una banda, l'Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, regidor-president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia de 29 de juny de 2007, i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per l'Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secretari general de l'Ajuntament de Barcelona. De l'altra, el Sr. Michael Gumz, amb passaport núm. 5678126140, director general de l'empresa blowUP media España, SA, amb NIF A-82879412 i amb domicili social al carrer Núñez de Balboa, 114, 28006 de Madrid. Diuen 1. L’empresa BlowUp Media España, SA, que el Sr. Michael Gumz representa, està autoritzado per Arena Media Communications España, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de MOVISTAR, per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de Arena Media Communications España, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de MOVISTAR, en data 26 d’abril de 2010, ha formulat sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 2). 3. L’Ajuntament de Barcelona, des de sempre, ha tingut la inquietud de solucionar els problemes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran dels diferents canvis urbanístics que ha sofert la mateixa. Una de les distorsions més habituals és l’aparició de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en el marc d’una estratègia global de recuperació de la qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament i adequació de les mateixes per a integrar-les en el paisatge al qual pertanyen. 4. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de sempre la sensibilitat per reconduir aquestes discontinuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aquesta finalitat, gestionades bé des de la Campanya “Barcelona, posa’t guapa” amb subvenció econòmica i assessorament professional; bé finançades des del patrocini d’espònsors privats. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara de nou un projecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de mitgeres a diferents indrets de Barcelona. 5. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per a col·laborar amb empreses i entitats en recerca d'espònsors i patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. L'Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions de millora del paisatge urbà vol promoure un programa de recuperació de mitgeres de la ciutat. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2565 L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de Arena Media Communications España, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de MOVISTAR. Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza a BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de Arena Media Communications España, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de MOVISTAR, la col·locació d'una lona publicitària segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma o idiomes tal com figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3. S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 8 d’abril de 2010, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S'adjunta com a annex 5 l'autorització de la propietat. Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'estar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001, Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 4378, de 5 de maig de 2005) i l'Ordre del Ministeri de la Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la què es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2009 a 2011 i, per tant, l'horari de la il·luminació nocturna durant l'any 2010 serà el següent: horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 27 de març, ambdós inclosos, i del 31 d’octubre al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. horari d’estiu: del 28 de març al 30 d’octubre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. En cas d’incompliment d’aquestes condicions, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització, venint, l’empresa, obligada al desmuntatge immediat de la instal·lació. A aquests efectes l’Institut de Paisatge Urbà haurà de comunicar feafentment l’incompliment que haurà de subsanar-se el un termini de 48 hores de de la recepció de la notificació. I en aquest sentit, BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de Arena Media Communications España, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de MOVISTAR, es compromet a complir la normativa esmentada. Qualsevol variació en el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma, respecte de les lones aquí autoritzades, haurà de ser prèviament aprovada pel gerent de l'Institut del Paisatge Urbà. 2566 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Tercer. Termini El termini màxim de la present autorització paisatgística és d’un mes a partir de la data de la seva col·locació. La lona publicitària romandrà exposada de l’1 fins al 30 de maig de 2010. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat al Passeig de Gràcia, 18, de Barcelona. En aquest sentit, la propietat dona el seu consentiment per a la instal·lació d’aquesta lona mimètica si s’escau i l’empresa BlowUp Media España, SA, es farà càrrec del cost de fabricació, instal·lació, manteniment neteja i revisió de les brides de subjecció, i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil que aquesta actuació comporti. Mentre duri l’exposició d’aquesta lona, haurà de ser present el faldó identificatiu on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides tal com s’especifica al punta “DESÈ. Identificació i informació” Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de Arena Media Communications España, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de MOVISTAR, la col·laboració amb el Programa de Recuperació de Mitgeres de la Ciutat, en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat. BlowUp Media España, SA, ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de dotze mil sis-cents noranta-quatre euros amb noranta-dos (12.694,92 €) IVA inclòs. En el moment de signatura del conveni BlowUp Media España, SA, aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic, mitjançant aval bancari o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'hagués de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació Arena Media Communications España, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de MOVISTAR, ingressarà, dins dels quinze dies naturals següents a la signatura d'aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del sotsdirector tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de Arena Media Communications España, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de MOVISTAR, finançarà una part del procés de les obres de reforma i transformació l’edifici ubicat al Passeig de Gràcia, 18, ateses les condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional està valorada en la quantitat del 15%. Aquesta restauració haurà de contemplar les condicions particulars de la llicència d'obres emesa pel districte de l’Eixample amb data 22 d’abril de 2010 (annex 7), així com les condicions d’actuació de l’informe tècnic d'autorització paisatgística de data 28 d’abril de 2010 (annex 8), emès des de la Sotsdirecció Tècnica d'aquest NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2567 Institut del Paisatge Urbà, tal i com s'han compromès les parts a la compareixença del 29 d’abril de 2010 (annex 6). A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les esmentades obres proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 9). Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a la execució subsidiària de la retirada de la lona, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi a BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de Arena Media Communications España, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de MOVISTAR, i sens perjudici de la incoació del corresponent expedient sancionador. Novè. Normes d’instal·lació i despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització (annex 10). L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Per motius de seguretat i per garantir el total compliment a la normativa vigent s’adjunta certificació de la direcció facultativa pel que fa a la bastida tubular (annex 11) Desè. Identificació i informació L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que indicarà la Sotsdirecció tècnica d’aquest Institut. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mínim, un metro (annex 12). Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de Arena Media Communications España, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de MOVISTAR, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta finalitat, MOVISTAR, facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent. 2568 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 L'Im. Sr. Ramon García-Bragado, en nom de l'Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de MOVISTAR, i l’anomena com a "Entitat col·laboradora de la Campanya Barcelona, posa't guapa". I en prova de conformitat, signen aquest document per triplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Ajuntament de Barcelona, el president-regidor de l'IMPUiQV, Ramon García-Bragado i Acín. Per BLOWuP MEDIA ESPAÑA, SA, el director general Michael Gumz. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. *** Núm. 1787 A la ciutat de Barcelona, el dia 4 de maig de 2010. Reunits D'una banda, l'Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, regidor-president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia de 29 de juny de 2007, i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per l'Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secretari general de l'Ajuntament de Barcelona. De l'altra, el Sr. Michael Gumz, amb passaport núm. 5678126140, director general de l'empresa blowUP media España, SA, amb NIF A-82879412 i amb domicili social al carrer Núñez de Balboa, 114, 28006 de Madrid. Diuen 1. L’empresa BlowUp Media España, SA, que el Sr. Michael Gumz representa, està autoritzado per MEDIA PLANNING GROUP, SA., empresa encarregada de la publicitat exterior de CORONITA, per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de MEDIA PLANNING GROUP, SA., empresa encarregada de la publicitat exterior de CORONITA, en data 26 d’abril de 2010, ha formulat sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 2). 3. L’Ajuntament de Barcelona, des de sempre, ha tingut la inquietud de solucionar els problemes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran dels diferents canvis urbanístics que ha sofert la mateixa. Una de les distorsions més habituals és l’aparició de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en el marc d’una estratègia global de recuperació de la qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament i adequació de les mateixes per a integrar-les en el paisatge al qual pertanyen. 4. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de sempre la sensibilitat per reconduir aquestes discontinuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aquesta finalitat, gestionades bé des de la Campanya “Barcelona, posa’t guapa” amb subvenció econòmica i assessorament professional; bé finançades des del patrocini d’espònsors privats. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara de nou un projecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de mitgeres a diferents indrets de Barcelona. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2569 5. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per a col·laborar amb empreses i entitats en recerca d'espònsors i patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. L'Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions de millora del paisatge urbà vol promoure un programa de recuperació de mitgeres de la ciutat. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de MEDIA PLANNING GROUP, SA., empresa encarregada de la publicitat exterior de CORONITA. Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza a BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de MEDIA PLANNING GROUP, SA., empresa encarregada de la publicitat exterior de CORONITA, la col·locació d'una lona publicitària segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma o idiomes tal com figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3. S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 16 de febrer de 2010, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S'adjunta com a annex 5 l'autorització de la propietat. Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'estar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001, Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 4378, de 5 de maig de 2005) i l'Ordre del Ministeri de la Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la què es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2009 a 2011 i, per tant, l'horari de la il·luminació nocturna durant l'any 2010 serà el següent: horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 27 de març, ambdós inclosos, i del 31 d’octubre al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. horari d’estiu: del 28 de març al 30 d’octubre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. En cas d’incompliment d’aquestes condicions, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització, venint, l’empresa, obligada al desmuntatge immediat de la instal·lació. 2570 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 A aquests efectes l’Institut de Paisatge Urbà haurà de comunicar feafentment l’incompliment que haurà de subsanar-se el un termini de 48 hores de de la recepció de la notificació. I en aquest sentit, BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de MEDIA PLANNING GROUP, SA., empresa encarregada de la publicitat exterior de CORONITA, es compromet a complir la normativa esmentada. Qualsevol variació en el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma, respecte de les lones aquí autoritzades, haurà de ser prèviament aprovada pel gerent de l'Institut del Paisatge Urbà. Tercer. Termini El termini màxim de la present autorització paisatgística és d’un mes a partir de la data de la seva col·locació. La lona publicitària romandrà exposada de l’5 de maig fins al 4 de juny de 2010. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Rambla, 105, de Barcelona. En aquest sentit, la propietat dona el seu consentiment per a la instal·lació d’aquesta lona mimètica si s’escau i l’empresa BlowUp Media España, SA, es farà càrrec del cost de fabricació, instal·lació, manteniment neteja i revisió de les brides de subjecció, i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil que aquesta actuació comporti. Mentre duri l’exposició d’aquesta lona, haurà de ser present el faldó identificatiu on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides tal com s’especifica al punta “DESÈ. Identificació i informació” Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de MEDIA PLANNING GROUP, SA., empresa encarregada de la publicitat exterior de CORONITA, la col·laboració amb el Pla de recuperació de Mitgeres de la Ciutat, en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat. BlowUp Media España, SA, ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de set mil vuit-cents noranta-vuit euros amb setanta-quatre cèntims (7.898,74 €) IVA inclòs En el moment de signatura del conveni BlowUp Media España, SA, aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic, mitjançant aval bancari o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'hagués de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació MEDIA PLANNING GROUP, SA., empresa encarregada de la publicitat exterior de CORONITA, ingressarà, dins dels quinze dies naturals següents a la signatura d'aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del sotsdirector tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2571 Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de MEDIA PLANNING GROUP, SA., empresa encarregada de la publicitat exterior de CORONITA, finançarà una part del procés de les obres de reforma i transformació l’edifici ubicat a la Rambla, 105, ateses les condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional està valorada en la quantitat del 3%. Aquesta restauració haurà de contemplar les condicions particulars de la llicència d'obres emesa pel districte de l’Eixample amb data 3 de desembre de 2007 (annex 7), així com les condicions d’actuació de l’informe tècnic d'autorització paisatgística de data 8 de març 2010 (annex 8), emès des de la Sotsdirecció Tècnica d'aquest Institut del Paisatge Urbà, tal i com s'han compromès les parts a la compareixença del 10 de març de 2010 (annex 6). A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les esmentades obres proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 9). Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a la execució subsidiària de la retirada de la lona, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi a BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de MEDIA PLANNING GROUP, SA., empresa encarregada de la publicitat exterior de CORONITA, i sens perjudici de la incoació del corresponent expedient sancionador. Novè. Normes d’instal·lació i despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització (annex 10). L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Desè. Identificació i informació L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que s'adjunten com a annex 11. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mínim, un metro. Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de MEDIA PLANNING GROUP, SA., empresa encarregada de la publicitat exterior de CORONITA, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta 2572 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 finalitat, CORONITA, facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent. L'Im. Sr. Ramon García-Bragado, en nom de l'Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de CORONITA, i l’anomena com a "Entitat col·laboradora de la Campanya Barcelona, posa't guapa". I en prova de conformitat, signen aquest document per triplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Ajuntament de Barcelona, el president-regidor de l'IMPUiQV Ramon García- Bragado i Acín. Per BLOWuP MEDIA ESPAÑA, SA, el director general, Michael Gumz. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. *** Núm. 1798 A la ciutat de Barcelona, el dia 16 de juny de 2010. Reunits D'una banda, l'Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, regidor-president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV), des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia de 29 de juny de 2007, i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per l'Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secretari general de l'Ajuntament de Barcelona. De l'altra, la Sra. Laura Lozano i Simó, amb DNI 38.124.259-B, degudament autoritzada per aquest acte pel Sr. Joaquín Verona-Martínez Humet, conseller delegat de l'empresa Verona Comunicación, SA, amb NIF A-58080839 i amb domicili social a l’avinguda de la Diagonal, 618, 6è D, 08021 de Barcelona. Diuen 1. L’empresa Verona Comunicación, SA, que la Sra. Laura Lozano i Simó representa, està autoritzada per Media Planning Group SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de SAN MIGUEL, per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Media Planning Group SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de SAN MIGUEL, en data 9 de juny de 2010, ha formulat sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 2). 3. A l’illa situada al voltant del carrers Sant Antoni Maria Claret, Cartagena, Ronda Guinardó, Mas Casanovas i San Quintí, es troba el recinte històric de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. Respon a un projecte de 1901 de Lluís Domènech i Montaner, i disposa en un solar equivalent a nou illes de l'Eixample amb una superfície total de 13,5 hectàrees, un seguit de pavellons aïllats units per soterranis i envoltats de jardins. Les obres, en les quals Domènech comptava amb un llarg seguit de col·laboradors, entre d’altres el seu fill, s'iniciaren el 1905. El 1911 s'inaugurava un primer grup de construccions que suposen la síntesi del corrent domenequià del NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2573 modernisme, amb una gran riquesa d'elements ornamentals de pedra, ferro i ceràmica. Aquest primer grup estava format per nou pavellons: sis d'infermeria (Puríssima, Mare de Déu del Carme, Mercè, Sant Salvador, Sant Leopold i Mare de Déu de Montserrat), dos de reconeixement i un d'administració. Aquest darrer, ubicat en un dels angles del quadrat, marca, amb la seva alta agulla del rellotge, l'entrada principal al recinte i esdevé principal fita visual del conjunt. Aquest conjunt va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 4 de desembre de 1997 i es troba inclosa dins del vigent Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històrico-Artístic de la ciutat de Barcelona (fitxa 716) i dins del Pla de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte 07, amb número d’identificador 2827, núm. element 110, núm. de parcel·la 0726200-001, nivell A/7a(p). Constitueix un dels elements més característics del modernisme català, per les seves característiques arquitectòniques i els detalls artístics dels seus edificis, així com per les seves dimensions espacials i la seva privilegiada situació al centre de la ciutat. 4. El passat mes de maig de 2009 l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va inaugurar la seva nova seu situada a l’extrem nord-est dels terrenys actuals, la qual es troba separada del tradicional recinte modernista que acollia l’activitat hospitalària fins ara. Això, farà possible que tots els pavellons modernistes es puguin rehabilitar, ja que pas de temps i sobretot, l’adequació constant a les necessitats tècniques pròpies d’aquesta activitat sanitària ha portat a una degradació integral del recinte, tant de les estructures de suport internes dels edificis com dels seus elements ornamentals, a més, amb aquesta rehabilitació es farà la modificació perquè aquests pavellons puguin ser destinats a nous projectes estratègics per al futur. Les obres de rehabilitació del recinte històric de l’Hospital s’inicien al pavelló de l’Administració, on s’ubicarà el futur centre d’informació i recepció de visites de tot el recinte i a més, dins d’aquest es destinarà un espai on ubicar el centre principal de la Ruta de Modernisme. 5. L'Ajuntament de Barcelona ha tingut sempre un interès especial en posar de relleu tot allò relacionat amb el Modernisme, moviment comú a tota Europa propi del canvi del segle XIX al segle XX. És per això, que entre d'altres iniciatives l'Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Institut del Paisatge Urbà, vol col·laborar participant en el finançament de la restauració del conjunt modernista. 6. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per a col·laborar amb empreses i entitats en recerca d'espònsors i patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge de la ciutat, vol promoure la restauració recinte històric de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per Verona Comunicación, SA, que actua en 2574 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 nom i representació de Media Planning Group SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de SAN MIGUEL. Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza a Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Media Planning Group SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de SAN MIGUEL, la col·locació d'una lona publicitària segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma o idiomes tal com figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3. Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a Pl. Francesc Macià, 8-9, de Barcelona, obres que eliminaran qualsevol element, patologia o situació de risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona. S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 23 de juny de 2009, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S'adjunta com a annex 5, l'autorització de la propietat. Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'estar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001, Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 4378, de 5 de maig de 2005) i l'Ordre del Ministeri de la Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la què es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2010 serà el següent: horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 28 de març, ambdós inclosos, de l’1 de novembre i del al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. horari d’estiu: del 29 de març al 31 d’octubre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. En cas d’incompliment d’aquestes condicions, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització, venint, l’empresa, obligada al desmuntatge immediat de la instal·lació. A aquests efectes l’Institut de Paisatge Urbà haurà de comunicar fefaentment l’incompliment que haurà de subsanar-se en un termini de 48 hores de la recepció de la notificació. I en aquest sentit, Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Media Planning Group SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de SAN MIGUEL, es compromet a complir la normativa esmentada. Tercer. Termini El termini màxim de la present autorització paisatgística és d’1 mes a partir de la data de la seva col·locació. La lona publicitària romandrà exposada del 17 de juny al 16 de juliol de 2010. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a Pl. Francesc Macià, 8-9, i està supeditat al compliment estricte dels assabentats núms. 3 i 4 de la compareixença de data 29 de març de 2010, que consta com a annex 6. Per minimitzar i pacificar l’impacte paisatgístic de les lones publicitàries i aconseguir mantenir endreçat l’espai durant la intervenció a l’edifici catalogat i atès que l’edifici que es rehabilita es troba en un eix tant emblemàtic com és és la pl. Francesc Macià com a nexe d’unió amb l’av. Diagonal, Verona Comunicación, SA, es compromet a cobrir les bastides d’obra de l’edifici de referència amb una NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2575 lona mimètica durant el temps que hi hagi obra però no exposició de lona publicitària. El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona mimètica, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de Verona Comunicación, SA, tal i com s’han compromès les parts, en el assabentat núm. 7, a la compareixença de data 29 de març de 2010 (annex 6). Mentre duri l’exposició d’aquesta lona, haurà de ser present el faldó identificatiu on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides tal com s’especifica al punta “DESÈ. Identificació i informació” En el cas d’incompliment d’aquesta condició, Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Media Planning Group SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de SAN MIGUEL, es compromet a retirar al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a requeriment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no reclamar per aquest fet cap mena de devolució de la compensació paisatgística que figura al CONVENEN quart, ni indemnització, ni qualsevol altra despesa que d’aquest fet se’n derivi. Les obres de rehabilitació d’aquesta façana hauran d’estar iniciades en el moment d’aquesta col·locació. Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Media Planning Group SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de SAN MIGUEL, la col·laboració en la restauració del recinte històric de l’hospital de Sant Pau i la Santa Creu, en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat. Verona Comunicación, SA, ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de dotze mil sis-cents noranta-quatre euros amb noranta-dos cèntims (12.694,92€), IVA inclòs. En el moment de signatura del conveni Verona Comunicación, SA, aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic, mitjançant aval bancari o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'hagués de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació Verona Comunicación, SA, ingressarà, dins dels quinze dies naturals següents a la signatura d'aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del sotsdirector tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Media Planning Group SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de SAN MIGUEL, finançarà una part del procés de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a Pl. Francesc Macià, 8- 9, ateses les condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional està valorada en el 10,13% dels pressupostos presentats en aquest Institut del Paisatge Urbà. Aquesta restauració haurà de contemplar les condicions particulars de la llicència d'obres de data 11 de març de 2010 (annex 7), així com les condicions d’actuació 2576 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 de l’informe tècnic d'autorització paisatgística de data 25 de març de 2010 emès des de la Sotsdirecció Tècnica d'aquest Institut del Paisatge Urbà (annex 8), tal i com s'han compromès les parts a la compareixença de data 29 de març de 2010 (annex 6). A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les esmentades obres proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 9). Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a l’execució subsidiària de la retirada de la lona, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi a Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Media Planning Group SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de SAN MIGUEL, i sens perjudici de la incoació de l’expedient sancionador corresponent. Novè. Normes d’instal·lació i despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització (annex 10). L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Desè. Identificació i informació L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que s'adjunten com a annex 11. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mínim, un metro. Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de SAN MIGUEL, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta finalitat, SAN MIGUEL, facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2577 L'Im. Sr. Ramon García-Bragado, en nom de l'Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de SAN MIGUEL, com a "Entitat col·laboradora de la Campanya Barcelona, posa't guapa". I en prova de conformitat, signen aquest document per triplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Ajuntament de Barcelona, el regidor-president de l'IMPUiQV, Ramon García-Bragado i Acín. Per VERONA COMUNICACIÓN, SA, l’autoritzada Laura Lozano i Simó. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. *** 2578 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 PERSONAL Concursos de personal BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE DOS CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE DOS LLOCS DE TREBALL (Aprovades per Decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2579 – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents 2580 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs 1365/10 Un lloc de treball de Tècnic/a Adjunt a Prefectura (nivell 20) Concurs 1366/10 Un lloc de treball de Responsable de Desenvolupament Professional (nivell 24) Tècnic /a Adjunt a Prefectura Concurs 1365/10 D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball, les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Tècnic/a Adjunt a Prefectura de la Gerència Municipal. Descripció del lloc convocat Nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de 327,11 €, segons catàleg vigent (2011X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. Funcions principals: − Realitzar les diferents activitats de suport tècnic-administratiu que li siguin encarregades des de la Gerència. − Executar les demandes i assumptes que li siguin encarregats per la Gerència i realitzar el seu seguiment. − Coordinar les diferents activitats de caràcter administratiu de la Gerència. − Preparar les reunions i sessions de treball. Coordinació d’agendes. − Actuar com interlocutor de la Gerència en les relacions administratives amb altres òrgans, tant de l’organització municipal com d’altres ens, derivades de les funcions que li estan atribuïdes. − Fer el seguiment i, en el seu cas, prestar suport en relació amb l’estat d’execució dels acords derivats de les sessions de treball. − Qualsevol altra funció similar que li sigui encarregada des de la Gerència. Requisits addicionals: Pertànyer com a personal funcionari o laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona del grup C subgrup C1. Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C ) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2581 Cultura, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. − Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües). Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Mèrits comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits complementaris: 1.- Experiència professional, fins a 6 punts. La Junta de Valoració tindrà en compte el bagatge professional en tasques de: − Interlocució amb diferents organismes municipals i externs fins a 2 punts − Preparació de sessions de treball i posterior seguiment dels acords derivats de les mateixes fins a 2 punts − Realització de tasques administratives de gestió en recursos humans fins a 1 punt − Coordinació de reunions i d’agendes d’activitats a nivell de Regidories i Gerències fins a 1 punt 2.- Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3.- Exercici: La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/es per a la realització de proves per tal d'avaluar les seves aptituds professionals. En cas de realitzar-se aquesta prova tindrà caràcter obligatori i es valorarà fins a un màxim de 3 punts. 4.- Característiques Personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals. En cas de realitzar-se, aquesta convocatòria tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració podrà utilitzar els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i valorarà fins a un màxim de 4 punts. 2582 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Puntuació mínima: 9,5 punts Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/es. Junta de valoració: Presidenta: Sra. Conxita Riasol i Altisent, Secretària Executiva de la Gerència Municipal, o persona en qui delegui. Vocals: Sr. Xavier Bobi i Garcia, Director de Programa de Suport a la Gestió de la Gerència Municipal, o persona en qui delegui. Sra. Margarita Muñoz Guillen, Cap del Departament de Personal del Sector de Serveis Generals, o persona en qui delegui. Sra. Montserrat Rodes Ferrer, Assessora Tècnica de la Gerència de Recursos Humans, o persona en qui delegui. Representant, titular i suplent, de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa. Presentació de sol·licituds. Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics entrant a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de l’ Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIO DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIO CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de l’ Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2583 Lloc de treball de Responsable de Desenvolupament Professional Concurs núm. 1366/10 D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball, les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per concurs de mèrits del lloc de treball de Responsable de Desenvolupament Professional adscrit al Departament de Recursos Humans de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de 485,19 euros segons catàleg vigent (2499X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Missió: Programar i executar les accions de Desenvolupament Professional (formació, selecció i adequació a les necessitats dels llocs de treball), del personal adscrit a la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, així com controlar l’execució del pressupost assignat. Funcions: − Coordinar l’equip de treball, supervisant les tasques assignades a cada membre, analitzant les càrregues de treball i distribuint-les vetllant pel creixement professional de les persones i crear els circuits de coordinació i comunicació interna. − Dur a terme l’estudi de necessitats en funció de les prioritats de les diferents Direccions de Serveis de la Gerència per tenir un diagnòstic acurat i definir els programes formatius. − Elaborar, planificar, executar i avaluar els plans i programes de formació del personal de la gerència i fer proposta de millora per properes edicions. − Dissenyar i implementar el programa de seguiment de pràctiques dels funcionaris per garantir l’adequació al lloc de treball, planificar l’execució i assignació de recursos. − Elaborar i dur a terme els plans d’acollida segons les diferents casuístiques. − Dissenyar la proposta de bases de les oposicions i/o concursos oposicions i/o concursos per a l’accés a les diferents categories i llocs de treball i elaboració de les proves, en coordinació amb la Gerència de Recursos Humans i Organització. − Intervenir i fer el seguiment en matèries de selecció (oferta pública, promoció interna, noves promocions, canvis interns, formació) i racionalització dels recursos assignats. − Dirigir el projecte de formació de formadors. − Dirigir les accions de desenvolupament professional (protocol de desenvolupament professional, guia de recursos, cursos formatius...). − Gestió del pressupost i el seguiment administratiu dels diferents expedients. − Gestió dels sistemes d’informació. − Elaboració d’indicadors rellevants per la Direcció. Requisits Pertànyer al grup A subgrup A1 o A2 Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). 2584 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. − Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües). Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Mèrits Comuns De conformitat amb les Bases Generals aprovades per decret d’Alcaldia d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Titulacions acadèmiques. Per posseir titulacions acadèmiques de grau superior afins a la branca del Recursos Humans, fins 1 punt. 2. Experiència professional, fins a 6 punts segons el següent barem: − Direcció i gestió de persones, conducció de reunions amb diferents interlocutors i parlar en públic, fins a 2 punt. − Experiència en la gestió global de projectes i/o serveis, és a dir que la gestió comprengui planificació i prestació dels servei, gestió del pressupost i elaboració de Plecs de condicions, difusió d’activitats, elaboració d’indicadors i informes fins 3 punts. − Desenvolupament de tasques relacionades amb la recerca d’informació, l’explotació i gestió de dades, fins 1 punt. 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 4. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/es per a la realització d’una prova o supòsit pràctic, valorant-se fins a un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2585 5. Característiques Personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria la Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i la valorarà fins a un màxim de 4 punts. Puntuació mínima: − Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts. − Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/es. Junta de valoració: President Sr. Joan Albert Dalmau i Balagué, Gerent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat o persona en la que delegui. Vocals Sr. Mariano Fuertes Garcia, Director de Serveis de Gestió Econòmica o persona en la que delegui. Sra. Carme Melús Nuño, Cap de Departament Recursos Humans de l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat o persona en qui delegui Sr. Josep Ma. Sans i Rodríguez, Cap del Departament de Selecció i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. Presentació de sol·licituds. Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics entrant a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de l’ Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIO DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIO CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament l model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de l’ Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en el cos objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’ Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hábil del mes següent a la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. 2586 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA D’UN CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ D’UN LLOC DE TREBALL DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE PERSONES AMB DISCAPACITAT (Aprovades per Decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2587 – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents 2588 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs 1/2010 1365/10 Un lloc de treball de Responsable de Comunicació Responsable de Comunicació Concurs 1/2010 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Responsable de Comunicació . D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball, les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per concurs de mèrits del lloc de treball de Responsable de Comunicació de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Descripció del lloc convocat. Lloc de nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de 485,19 euros segons catàleg vigent (2220X).El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Funcions 1. Gestió Tècnica − Planificar, produir, actualitzar i difondre els elements de comunicació externa: publicacions, materials informatius, estands, presentacions, etc, i vetllar per la seva accessibilitat i acompliment de les normes que regulen l’aplicació de la normativa gràfica municipal. − Redacció de textos, presentacions, articles... − Supervisar i mantenir les pàgines Web de d’Institut i donar-ne difusió − Coordinar i organitzar els actes de relacions públiques (recepció de persones o grups, visites institucionals...) i de caràcter periodístic (rodes de premsa, reportatges, entrevistes...) − Elaborar, actualitzar i difondre internament les activitats i tasques de l’IMD, establint circuits amb els caps de serveis per a la recollida d’informació. − Suport al procés de les eleccions dels representats de les persones amb discapacitat al Consell Rector de l’Institut 2. Relacions transversals − Atenció als mitjans de comunicació en coordinació amb el Gabinet de Premsa Municipal. − Coordinació amb els caps de comunicació dels sectors, el Gabinet de Premsa municipal i altres dependències municipals. − Amb els caps de serveis de l’IMD per a l’establiment de circuits de coordinació de la informació. 3. Suport a la Direcció – Assessorar a la direcció en temes de Comunicació. 4. Contacte amb proveïdors – –.Coordinar les relacions amb els proveïdors de productes i serveis de Comunicació NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2589 5. Gestió administrativa – Realitzar l’arxiu i documentació de les diferents activitats comunicatives vinculades a activitats de l’IMD. – Mantenir i gestionar la base de dades de mailings, material gràfic i documentació vinculades a la comunicació. Requisits Pertànyer com a personal funcionari o laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona del grup A subgrup A1 o del subgrup A2. Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C ) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud:Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior.Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Mèrits − Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits complementaris 1. Titulacions, acadèmiques de grau mig o superior relacionades amb el lloc de treball i que no siguin les d’accés a la categoria, fins a 1 punt. 2. Experiència professional, fins a 6 punts, segons el barem següent: 2590 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 – En gestió tècnica, fins a 3 punts. • Redacció de documents, informes i memòries • Gestió i actualització de webs • Producció de materials de comunicació • Organització d’actes – En relacions transversals, fins a 1,0 punts. – En suport a la direcció, fins a 0,5 punts. – En establiment de contactes amb els proveïdors de Comunicació , fins a 0,5 punts. – En gestió administrativa, fins a 1,0 punts. 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball. (fins 1 punt). Es valorarà entre d’altres: − Coneixement de català de nivell D o superior. − Coneixement de anglès de nivell advanced o proficiency acredidat mitjançant titulació oficial − Coneixement de francès i/o alemany, acreditats mitjançant titulació oficial. 4. Exercici o supòsit pràctic. La Junta de Valoració podrà convocar els candidats/tes a per a la realització de una prova o supòsit pràctic valorant-se fins a un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori. 5. Característiques Personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i la valorarà fins a un màxim de 5 punts. Puntuació mínima Si s’avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és de 11 punts. Si no s’avalua l’apartat opcional, la puntuació mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris), que poden obtenir els/les candidats/tes. Junta de Valoració Presidència: Roser Torrentó Sanjust, Gerent de l’Institut, o persona en qui delegui. Vocals: Sra. Mercedes Barreneche Albareda, Coordinadora IMD, o persona en qui delegui. Sr. Josep M. Burguera Ponce, cap d'Administració i Personal, o persona en qui delegui. Sra. Magda Orozco Areny, Cap de Comunicació d’Acció Social i Ciutadania, o persona en qui delegui. Sr. Josep M Elias Boada, responsable de recursos humans, o persona en qui delegui, que actuarà com a Secretari de la Junta de Valoració. Un representant sindical designat pel Comitè d’Empresa. Presentació de sol·licituds. La sol·licitud s’adreçarà a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de Intranet Municipal. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2591 Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE DOS CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL DEL PATRONAT MUNICIPAL DE L’HABITATGE (Aprovades per Decret de Presidència de 13 d’octubre de 2009) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. 2592 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres que s’indiquin a l’annex (bases específiques) PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2593 Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs 1/2010 Un lloc de treball de Cap de Projecte (nivell 24) Concurs 2/2010 Un lloc de treball de Cap Departament de Projectes (nivell 24) Cap de Projecte Concurs 1/2010 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Cap de Projecte , adscrit a l’àrea de manteniment i rehabilitació del Patronat Municipal del Habitatge de Barcelona. D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per concurs de mèrits del lloc de treball Cap de Projecte, adscrit a l’àrea de manteniment i rehabilitació del Patronat Municipal del Habitatge de Barcelona Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de 510,73 euros segons catàleg vigent (2449X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Funcions: La finalitat del lloc de treball és seguir i coordinar les tasques vinculades a la rehabilitació extraordinària dels habitatges públics municipals, coordinant els mitjans personals i materials necessaris directament amb mitjans propis o a través de contractes. Les principals funcions del lloc són les següents: − Suport directe al cap immediat assumint funcions d’assessorament i/o coordinació i/o supervisió i/o gestió de projectes dins l’àmbit d’actuació dels serveis tècnics dels projectes encomanats − Elaboració d’informes tècnics i respostes d’actuació, confeccionant els expedients que siguin necessaris. − Supervisar i realitzar inspeccions tècniques en les matèries de la seva competència, comunicant les deficiències i infraccions observades i proposant mesures correctores. − Fer propostes de millora de processos per a garantir l’eficàcia i l’eficiència del servei − Atenció tècnica especialitzada a veïns, associacions de veïns, industrials, contractistes i tècnics. − Qualsevol altre funció tècnica-administrativa que li encarregui el superior immediat relacionada amb els serveis tècnics. 2594 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 − Gestió i seguiment dels programes d’actuacions extraordinàries de rehabilitació i d’intervenció en el parc d’habitatges promogut i/o gestionats pel patronat municipal de l’habitatge. − Coordinació dels diferents interlocutors tècnics i socials dels processos integrals de rehabilitació. − Estudiar i valorar la viabilitat de campanyes d’actuacions extraordinàries en edificis d’habitatges. Requisits Personal del grup A1 que pertanyi a la categoria de Tècnic/a Superior d’Arquitectura i Enginyeria, amb la titulació d’Arquitecte o Enginyer Superior, o del grup A2 que pertanyi a la categoria de Tècnic/a Mitjà/na d’Arquitectura i Enginyeria, amb la titulació d’Arquitecte Tècnic o d’Enginyer Tècnic. Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes o ens instrumentals adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C ) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. − Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Mèrits Comuns De conformitat amb les Bases Generals aprovades per decret d’Alcaldia d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2595 Mèrits Complementaris 1. Experiència professional, fins a 6 punts, segons el barem següent: – Realització de tasques de tipus tècnic en temes de seguiment i coordinació de projectes i obres de rehabilitació i intervenció en habitatge públic municipal, fins a 2 punts. – Realització de tasques de planificació, organització i seguiment de serveis de caire tècnic especialment en els àmbits de la rehabilitació d’habitatge públic, fins a 1 punt. – Realització de tasques de planificació, organització i seguiment de serveis de caire tècnic en l’àmbit del manteniment en edificis públics, fins a 1 punt. – Realització de tasques de tramitació administrativa vinculada al seguiment i gestió de la tramitació d’ajuts a la rehabilitació d’habitatge públic, fins a 1punts. – Experiència en tasques de relació amb el ciutadà i amb entitats, fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Prova professional, la Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a la realització d’una prova o supòsit pràctic que es valorarà fins a un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se aquesta prova, tindrà caràcter obligatori. 4. Característiques personals requerides per al lloc de treball i, singularment, la capacitat d'analitzar, planificar el treball i de liderar equips, i la responsabilitat en el desenvolupament del treball públic. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria, tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i valorarà aquest apartat fins a un màxim de 4 punts. Puntuació mínima Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts. Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/tes. Junta de Valoració President: Sr. Jaume Fornt i Paradell, gerent del Patronat Municipal de Habitatge o persona en qui delegui. Vocals: Sr. Joaquim Pascual Sangrà, Director de Serveis Tècnics del Patronat Municipal de Habitatge o persona en qui delegui. Sr. Purificació Molina Moncho, Cap de l‘Àrea de Manteniment i Rehabilitació del Patronat Municipal de Habitatge o persona en qui delegui. Sra. Rosa Mateu Torres, Cap d’Àrea de Recursos Humans i Serveis Generals del Patronat Municipal de Habitatge o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del 2596 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 primer dia hàbil del mes següent a la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Cap del Departament de Projectes Concurs núm. 2/2010 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Cap del departament de Projectes, adscrit a l’àrea de projectes i obres del Patronat Municipal del Habitatge de Barcelona D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per concurs de mèrits del lloc de treball Cap de Projectes, adscrit a l’àrea de projectes i obres del Patronat Municipal del Habitatge de Barcelona Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de 510.73 euros segons catàleg vigent (2449X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Funcions: La finalitat del lloc de treball és seguir i coordinar les tasques vinculades al impuls, seguiment, desenvolupament i coordinació del projectes d’obra nova d’habitatge públic i social municipal, coordinant els mitjans personals i materials necessaris directament amb mitjans propis o a través de contractes. Les principals funcions del lloc són les següents: − Suport directe al cap immediat assumint funcions d’assessorament i/o coordinació i/o supervisió i/o gestió de projectes d’habitatge públic i social municipal dins l’àmbit d’actuació dels serveis tècnics. − Elaboració d’informes tècnics i respostes d’actuació, confeccionant els expedients de contractació dels diferents concurs i contractes que siguin necessaris (arquitectes, aparelladors-arquitectes tècnics, enginyeries de telecomunicacions, OCT, Laboratoris, Coordinació de Seguretat i Salut, projectes de captació solar, legalització d’aparcaments, etc.) necessaris per el correcte desenvolupament de l’habitatge públic municipal. − Atenció tècnica especialitzada a veïns, associacions de veïns, industrials, contractistes i tècnics (arquitectes, aparelladors, enginyeries, etc.) durant els processos de redacció de projectes. − Gestió, tramitació i seguiment de les sol·licituds de llicències d’obres majors i d’activitats vinculades a la gestió de projectes. − Seguiment i col·laboració en els processos de planejament urbanístic vinculats als projectes d’habitatge social municipal. − Gestió, tramitació i seguiment dels projectes amb els diferents interlocutors municipals als efectes que siguin d’aplicació: Parcs i Jardins, CLABSA, Clavegueram, etc. − Gestió, tramitació i seguiment de les sol·licituds de qualificació provisionals i definitives dels habitatges de protecció amb el Departament d’habitatge de la Generalitat de Catalunya. − Qualsevol altre funció tècnica-administrativa que li encarregui el superior immediat relacionada amb els serveis tècnics. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2597 − Fer propostes de millora de processos per a garantir l’eficàcia i l’eficiència del servei. Requisits Personal del grup A1 que pertanyi a la categoria de Tècnic/a Superior d’Arquitectura i Enginyeria, amb la titulació d’Arquitecte o Enginyer Superior, o del grup A2 que pertanyi a la categoria de Tècnic/a Mitjà/na d’Arquitectura i Enginyeria, amb la titulació d’Arquitecte Tècnic o d’Enginyer Tècnic. Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes o ens instrumentals adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C ) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. − Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Mèrits Comuns De conformitat amb les Bases Generals aprovades per decret d’Alcaldia d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional, fins a 6 punts, segons el barem següent: 2598 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 – Realització de tasques de tipus tècnic en temes de gestió, seguiment i coordinació de projectes i obres d’habitatge públic i social municipal, fins a 2 punts. – Realització de tasques de tipus tècnic en temes de gestió, seguiment i coordinació de qualificacions provisionals i definitives de projectes d’habitatge públic i social municipal, fins a 2 punts. – Realització de tasques de tipus tècnic en temes de gestió, seguiment i coordinació de llicències d’obres majors de projectes d’habitatge públic i social municipal, fins a 1 punt. – Experiència en tasques de relació amb el ciutadà, amb entitats, amb interlocutors tècnics, operadors municipals i externs en l’àmbit de l’habitatge públic i social municipal fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Prova professional, la Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a la realització d’una prova o supòsit pràctic que es valorarà fins a un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se aquesta prova, tindrà caràcter obligatori. 4. Característiques personals requerides per al lloc de treball i, singularment, la capacitat d'analitzar, planificar el treball i de liderar equips, i la responsabilitat en el desenvolupament del treball públic. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria, tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i valorarà aquest apartat fins a un màxim de 4 punts. Puntuació mínima. Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts. Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/tes. Junta De Valoració President: Sr. Jaume Fornt i Paradell, gerent del Patronat Municipal de Habitatge o persona en qui delegui. Vocals: Sr. Joaquim Pascual Sangrà, Director de Serveis Tècnics del Patronat Municipal de Habitatge o persona en qui delegui. Sr. Pilar Florensa Suriñach, Cap de l‘Àrea de Projectes i obres del Patronat Municipal de Habitatge o persona en qui delegui. Sra. Rosa Mateu Torres, Cap d’Àrea de Recursos Humans i Serveis Generals del Patronat Municipal de Habitatge o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2599 La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. 2600 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 Lliures designacions Exp. 10-P-062. (IMU) Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball de Secretària “A” de Direcció, adscrit a l’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU), c/ Bolívia núm. 105, 1ª pl. Requisits Personal funcionari de carrera i laborals fix dels subgrups de classificació C1 i C2, de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes o ens instrumentals adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. Igualment restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en el procés, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés selectiu. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Nivell i característiques del lloc de treball Nivell 18 i específic de responsabilitat mensual de 131,81 €, segons catàleg vigent (1850D). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts amb dues tardes a la setmana. Funcions principals − Emissió, recepció i filtratge de les trucades i atenció a les visites del/la gerent, així com seguiment i manteniment de la seva agenda, mitjançant el programa Microsoft Outlook: convocatòria de reunions, preparació d’activitats i viatges. − Distribució tant del correu ordinari i/o electrònic com dels faxos de la Gerència. − Sol.licitud i seguiment dels serveis de missatgeria, transport del material i taxis. − Transcripció de documents i preparació de presentacions. − Coordinació i preparació dels viatges de Gerència. − Control del material d’oficina. Perfil dels candidats/tes Es valorarà: 1. Les característiques personals d’adequació al lloc de treball: − La capacitat de relació institucional. NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2601 − La capacitat de planificar el treball. − Discreció i iniciativa. − Amabilitat i empatia en el tracte. − Dinamisme i capacitat de treball en equip. 2. Domini de les funcions i tasques generals de caràcter administratiu. 3. Amplis coneixements d’informàtica a nivell d’usuari, preferentment tractament de textos, full de càlcul, bases de dades, presentacions i aplicacions de tractament de documentació. 4. Domini d’anglès i/o d’altres idiomes. Els/les interessats/des podran presentar instància, acompanyada de currículum vitae, degudament documentat, a la seu de l’Institut Municipal d’Urbanisme (c/ Bolívia núm. 105), al Registre General i a qualsevol dels Registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 20 dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la data de publicació a la Gaseta Municipal. 2602 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 NOMENAMENTS El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 29 de juny de 2010, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs convocat: El senyor Víctor Nieto Vendrell (Mat. 38728/FN/1020), per a ocupar el lloc de treball de Cap del Servei de Nous Canals i Atenció Diferida amb complement de destinació de nivell 22 i el complement específic (2211X) corresponent a aquest lloc de treball, segons catàleg vigent (S07020159). Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. *** El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 29 de juny de 2010, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs convocat: El senyor Víctor Javier Gimeno Murgo (Mat. 50965/FN/2020), per a ocupar el lloc de treball de Responsable d'Obres i Serveis d'Instal·lacions amb complement de destinació de nivell 22 i el complement específic (2220X) corresponent a aquest lloc de treball, segons catàleg vigent (S07028493). Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. *** El Gerent Municipal, en data 1 de juliol de 2010, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, la Sra. Ana Garcia Cachafeiro, funcionària amb habilitació de caràcter estatal, subescala de Secretaria-Intervenció, del cos de funcionaris d’Administració Local, subgrup A1, com a Interventora Delegada d’Intervenció General (Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial), amb complement de destinació de nivell 26 i específic de responsabilitat corresponent al lloc de treball 2650X, per haver superat la convocatòria de provisió per lliure designació, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5547, de data 18 de gener de 2010, de conformitat amb l’article 22.3 del vigent Acord de Condicions de Treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona; així com als articles 110.1.b) i 120.1 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel que s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, i enquadrar-la en la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona, en la categoria de Tècnica Superior en Dret, subgrup “A1”. *** NÚM. 21 10-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2603 L’Alcaldia, en data 2 de juliol de 2010, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta del Tribunal de Selecció del concurs oposició per a la provisió de Subaltern d'Administració General, com a funcionària de carrera amb efectes 20 de maig 2010, l'aspirant senyora Sonia Martinez Gomez (Mat. 27973) i adscriure-la a l' Institut Municipal d'Educació de Barcelona. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 2604 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-07-2010 ANUNCIS Altres anuncis Anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província en data 23 de juny de 2010 i al Diari Oficial de la Generalitat en data 30 de juny de 2010 El Gerent Municipal, en data 13 de maig de 2010 ha disposat: Aprovar definitivament el Projecte d’obres d’urbanització dels entorns i cos de les instal·lacions del nou Parc del Port del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament; publicar aquest acord en el Butlletí de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a la Gaseta Municipal, en compliment del que disposa l’article 38.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels ens locals. Barcelona, 17 de juny de 2010, la secretària delegada,Cristina Suñé i Ruiz *** Institut Municipal de mercats de Barcelona L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), organisme autònom local de l’Ajuntament de Barcelona, és l’institut encarregat de gestionar els mercats municipals de la ciutat de Barcelona. Durant els propers dies del 22 al 24 d’octubre d’enguany, organitza la celebració de la Fira “Mercat de Mercats” com a eina de promoció dels mercats de Barcelona i del producte que s’hi ven. Es celebrarà al Pla de la catedral i a l’Av. Cambó, i està prevista una afluència de més de 150.000 persones. Aquesta Fira s’ha plantejat com un festival del producte del país i la seva distribució, i està previst que hi participin parades dels 40 mercats de Barcelona, productors de D.O. (denominacions d’origen) I.G.P. (identificació geogràfica protegida), a més de pagesos i productors amb comercialització directa al consumidor, així com també representants del món del cava i dels vins. A banda de l’exposició, també hi haurà 3 zones d’activitats amb gastrònoms, productors, cates de vins i activitats per infants. La campanya de comunicació preveu igualment actes de premsa i protocol, publireportatges, edició de cartells, banderoles, opis, programes, flyers, etc. Amb la publicació del present anunci, s’obre un període informatiu per a que totes aquelles empreses que puguin estar interessades en obtenir la condició de patrocinador o col·laborador d’aquesta Fira, es posin en contacte directe amb el Departament de Comunicació de l’IMMB, per a què se les pugui informar de les condicions en què es pot establir aquest patrocini i/o col·laboració. Les empreses o entitats poden contactar amb la Srta. Angie Romero (tel. 93.413.28.55, mail: maromero@mercatsbcn.cat) o Srta. Elisenda Capdevila (tel. 93.413.28.73, mail: ecapdevila@mercatsbcn.cat), en horari d’oficina de dilluns a divendres. El termini per a poder optar a aquesta condició finalitza el 31 d’agost d’enguany. Un cop aclarides les possibilitats i condicions per a dur a terme aquest patrocini, es procedirà a la signatura del corresponent contracte. Barcelona, 5 de juliol de 2010. Jordi Torrades i Aladren, Gerent de l’IMMB. GASETA MUNICIPAL Pl. Sant Miquel, s/n ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Es publica cada deu dies