GASETA MUNICIPAL SUMARI Consell Municipal Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Acords sessió extraordinària 1/7/2010 ......... 2836 Medi Ambient. Acta sessió 9/6/2010 ....... 2958 Acords sessió 23/7/2010 ............................ 2838 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta sessió 10/6/2010........................................... 2983 Comissió de Govern Comissió d’Hisenda i Pressupostos. Acta Acta sessió 2/6/2010 ................................. 2847 Sessió 10/6/2010 .................................. 3000 Acta sessió 14/6/2010 ............................... 2859 Comissió d’Hisenda i Pressupostos. Acta sessió Acords sessió 7/7/2010 ............................. 2861 Extraordinària. 28/6/2010 ...................... 3016 Acords sessió 16/7/2010 ............................ 2868 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Ha- bitatge. Acta sessió 10/6/2010 ............... 3026 Comissions del Consell Municipal Acords Comissió de Cultura, Educació i Benestar Modificació acord de la Comissió de Presidència Social. Acta sessió 11/6/2010 ................. 2869 Territori i Funció Pública. Abril 2010 ........ 3050 Comissió d’Acció Social i Ciutadania. Acta Sessions de juliol de 2010 ......................... 3051 Sessió 11/6/2010 .................................. 2888 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació Consells Municipals de Districte i Coneixement. Acta sessió 9/6/2010 ....... 2901 Districte 7. Horta-Guinardó. Acords sessió Comissió de Presidència, Territori i Funció Pú- 6/7/2010 ............................................. 3057 blica. Acta sessió extraordinària 14/5/2010 2918 Disposicions generals Comissió de Presidència, Territori i Funció Pú- Decrets de l’Alcaldia blica. Acta sessió 9/6/2010 ..................... 2930 Modificacions de crèdit 2010 ...................... 3059 Núm.23 / Any XCVII 30 de juliol de 2010 2835 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Adscriure/ Amortitzar Gerència Adjunta d’e-Ad- Bases generals que han de regir la convocatò- nistració i Sistemes d’informació ................. 3060 ria de tres concursos per a la provisió de Modificar/Actualitzar/Assignar Lloc de treball tres llocs de treball de l’ICUB ................... 3067 de Director de Centre Cívic ..................... 3064 Responsable de Comunicació ...................... 3069 Festes locals del municipi de l’any 2011 ....... 3065 Gestió de Col·leccions ................................ 3071 Tècnic d’Administració i Recursos ................ 3074 Cartipàs Nomenar Director Executiu de Comunicació .. 3066 Nomenaments Designar membre Fòrum Ciutat i Comerç ..... 3066 Nomenament funcionaris de carrera ............ 3078 Designar vocal Patronat Fº Privada de l’Auditori Nomenament Secretari/ària “A” .................. 3082 i l’Orquestra ......................................... 3066 Nomenar membre Consell Municipal del Districte Anuncis de l’Eixample ........................................ 3066 Laudes de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona. Juny 2010 ............................................. 3084 Personal Notificacions ............................................. 3098 Concursos Altres anuncis ........................................... 3101 2836 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 CONSELL MUNICIPAL Acords Acord de la sessió extraordinària celebrada el dia 1 de juliol de 2010. Declaració Institucional Davant la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat pel Partit Popular, contra l’Estatut d'Autonomia de Catalunya, i tenint en compte que amb molta probabilitat aquesta doctrina es traslladarà a les sentències que resoldran els recursos presentats pels governs de les Comunitats Autònomes de Múrcia, la Rioja, Aragó, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, així com el Defensor del Pueblo, l’Ajuntament de Barcelona, reunit el seu Consell Plenari en sessió extraordinària, aprova la següent declaració: 1. Com a representants democràtics dels ciutadans i ciutadanes de la capital de Catalunya, expressem el nostre rebuig a la sentència dictada pel Tribunal Constitucional i exigim respecte al contingut íntegre dels acords polítics de convivència i autogovern referendats pel poble de Catalunya. 2. Amb el seu procedir, un Tribunal desacreditat i moralment deslegitimat aboca les institucions catalanes a un futur incert. 3. Davant una situació tan greu, cap català en pot restar al marge, i menys que ningú l’Ajuntament de la capital de Catalunya. Aquesta sentència demana una resposta democràtica, el més unitària possible i coherent amb els valors que ens han mantingut vius com a país al llarg de la història. 4. Per aquest motiu, Barcelona, com tantes i tantes vegades al llarg de la història, es posa des d’ara mateix, amb energies renovades i amb la millor actitud, al servei del país. 5. Com a institució, donarem tot el suport necessari a les iniciatives institucionals, polítiques i ciutadanes que en defensa de l’Estatut tinguin com escenari la nostra ciutat. 6. L’Ajuntament de Barcelona oferirà tota la seva col·laboració a les institucions i entitats que promoguin accions cíviques en favor de la legitimitat de les decisions referendades pels catalans i catalanes. 7. Des de l’Ajuntament de Barcelona animem a totes les institucions catalanes, la societat civil i la ciutadania a mostrar el rebuig unànime a una sentència que estableix el topall fins on pot arribar Catalunya, a nivell d'autogovern, dins de l'Estat espanyol. Per aquest motiu convoquem a totes les ciutadanes i ciutadans a la manifestació del proper dia 10 de juliol amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”. 8. Convidem també tots els ajuntaments de Catalunya a aixecar la seva veu amb un crit unànime en defensa de l’Estatut. En un moment com l’actual, el municipalisme s’ha d’expressar amb claredat i com el que és, la base sòlida d’aquest país i el referent polític més directe i pròxim de la ciutadania. 9. Fem una crida al conjunt d’institucions catalanes i estatals per tal que s’emprenguin totes les accions polítiques necessàries per fer possible el màxim compliment i el desenvolupament ple del que l’Estatut vigent des del 2006 preveu i estableix. Allò que s’ha pactat i referendat, s’ha de complir. Catalunya és una nació de ciutadans i ciutadanes lliures. Democràticament legitimada, que es vol i que és integradora i plural, i que vol conduir el seu futur. Una nació que en tot moment ha donat proves de la seva solidaritat i la seva responsabilitat, i de la seva voluntat de pacte i entesa. I que ara ha de fer valer totes i cadascuna de les oportunitats que tenim a l’abast, molt especialment en un moment de dificultats com l’actual, que reclama solucions i propostes efectives. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2837 Una nació que al llarg de la seva història ha hagut de fer front a múltiples dificultats però que mai no ha renunciat ni renunciarà a la seves aspiracions d’autogovern. Un autogovern que, avui, es concreta en l’Estatut del 2006. L’Estatut aprovat pel poble de Catalunya. I res ni ningú no pot estar per damunt de la voluntat expressada pels ciutadans i les ciutadanes. No ens conformem ni ens resignem amb l’autogovern que resta després de la sentència. Per Catalunya, Barcelona es posa al capdavant, exercint la seva responsabilitat i el seu paper de motor del progrés social, econòmic i polític del país. Al costat del President de la Generalitat, del Parlament de Catalunya i del conjunt d’institucions catalanes. I al costat dels ciutadans i les ciutadanes. Visca Barcelona Visca Catalunya 2838 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Acords de la sessió ordinària celebrada el dia 23 de juliol de 2010 Aprovació de les actes de les sessions de 18 de juny i 1 de juliol de 2010. C) Part Decisòria / Executiva a) Acords sobre societats, consorcis i entitats 3. Adoptar, en l’exercici de les competències reservades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat Privada Municipal Informació i Comunicació de Barcelona, S.A., els acords següents: 1. Acceptar, en els seus propis termes, la renúncia presentada per la Sra. Carme Páez Berga al càrrec de membre del Consell d’Administració. 2. Nomenar el Sr. Jordi García-Soler membre del Consell d’Administració de l’esmentada Societat, en substitució de la Sra. Carme Páez Berga i en les mateixes condicions que aquesta. 3. Establir que el termini de designació del conseller que es nomena serà el que li restava de mandat a la consellera substituïda, de conformitat amb allò disposat a l’article 15 dels Estatuts i a l’article 10.2 del Reglament d’organització i funcionament del servei públic de televisió local de Barcelona (BTV). 4. Facultar indistintament el President i el Secretari del Consell d'Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública els acords anteriors, així com per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i, també, la correcció d'errors materials si fos necessària. b) Ratificacions 4. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 16 de juny de 2010, que estableix les retribucions anuals i indemnitzacions dels membres electes de la Corporació i les retribucions anuals dels Delegats Sectorials, d'acord amb el que es relaciona al document adjunt, amb efectes d'1 de juny de 2010. 5. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 16 de juny de 2010, que estableix les reduccions sobre les retribucions anuals de determinat personal de l'Administració Municipal, les Entitats Públiques Empresarials, els Organismes Autònoms, les Societats Mercantils Municipals, i altres entitats municipals que constitueixen el sector públic municipal incloses dins les previsions de l'article 22 de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2010, d'acord amb el que es relaciona a l'annex, amb efectes d'1 de juny de 2010. 6. Ratificar el Decret de l'Alcaldia d'1 de juliol de 2009 que constitueix la Comissió no permanent del Consell Municipal per tal d'investigar, analitzar i aclarir, en l'àmbit municipal i urbanístic, les tramitacions que afecten al Palau de la Música i els projectes que ha promogut, nomena els seus membres i estableix el règim de funcionament i durada de l'esmentada Comissió. 7. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 17 de juny de 2010, pel qual es concedeix a Projecte Habitat 2000 SCCL una bonificació del 95% sobre la quota de l'impost de Construccions, Instal·lacions i Obres, que acredita amb l'atorgament de la llicència d'obres majors, per resolució del Regidor del Districte de Ciutat Vella de 17 de gener de 2006, per la construcció d'un edifici en tester compost de planta baixa i tres plantes pis destinades a vuit habitatges, al carrer de Sant Miquel 2, atès l'especial interès o utilitat municipal de les obres projectades, a la vista que la societat titular de la llicència d'obres es una entitat sense ànim de lucre i que les obres s'executen en el marc d'un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona per la construcció d'habitatges protegits i, per tant, les obres s'ajusten a allò establert a l'article 7è de l'Ordenança Fiscal 2.1 per l'any 2006, en relació a l'aplicació de la bonificació i a la seva quantia. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2839 c) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA 8. Designar la Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné Presidenta de la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 9. Informar favorablement el projecte de llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que es tramita en el Parlament de Catalunya i DONAR trasllat d’aquest acord al Parlament de Catalunya. 10. Atorgar la Medalla d'Honor de Barcelona 2010 als ciutadans, ciutadanes i entitats que proposa aquest Consell Plenari i els respectius Consells de Districte, com a mereixedors d'aquest guardó per les seves virtuts i valors cívics i perquè han contribuït amb els seu esforç, cadascun des del seu àmbit d'actuació, al desenvolupament de la consciència ciutadana. Per l’àmbit de Ciutat: Sr. Aureli Argemí i Roca, Sr. Eulogio Dávalos Llanos, Sra. Montserrat Sagarra i Zacarini, l’Associació FANOC (Famílies Nombroses de Catalunya) i a la Hermandad del Rocío de Barcelona. A iniciativa dels Consells de Districte: Pel Districte de Ciutat Vella, al Sr. Emili Cota i Escribano i al Centre Sant Pere Apòstol; pel Districte de l’Eixample, a la Sra. Carme Izquierdo i Ruiz i a la Parròquia de Sant Francesc de Sales; pel Districte de Sants-Montjuïc, a l’Associació de Comerciants de Creu Coberta i a la Colla de Castellers de Sants; pel Districte de Les Corts, a la Universitat de Barcelona (UB) i a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); pel Districte de Sarrià-Sant Gervasi, al Centre d’Acollida Assís i a la Sra. Beneta Oromí Llubes; pel Districte de Gràcia, al Sr. Josep Comellas Bou i a Pompeia Comunitat Cristiana de Caputxins; pel Districte d’Horta-Guinardó, al Sr. Antonio Garrido Martínez i a la Sra. Maria Teresa Rosell i Calavia; pel Districte de Nou Barris, al Consell de la Gent Gran de Nou Barris i a la Xarxa Educativa Pública de Nou Barris 0-18; pel Districte de Sant Andreu, al Consell Escolar del CEIP Octavio Paz i al Sr. Ignasi Parody i Núñez; i pel Districte de Sant Martí, al Sr. Manuel García i Vila i a la Sra. Pepita Rafel i Durany. 11. Aprovar la incorporació de l’Ajuntament de Barcelona com a patró a la Fundació Privada Festa Major de Gràcia. ACCEPTAR els Estatuts de la Fundació. FACULTAR l’Alcalde de Barcelona per nomenar el representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’esmentada Fundació. COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 12. Aprovar el Compte General de l’exercici 2009 corresponent a l’Ajuntament, als Organismes autònoms municipals, a les Entitats públiques empresarials i a les Societats Mercantils de capital íntegrament municipal. 13. Restar assabentat de l’Informe de la Intervenció General sobre fiscalització a posteriori, corresponent a l’exercici 2009. 14. Aprovar la realització d’operacions financeres fins a un import màxim de 240 milions d’euros en les condicions que s'adjunten, i delegar l'Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, Regidor President de la Comissió d’Hisenda i Pressupostos, i la Sra. Pilar Solans i Huguet, Gerent de Finances, de forma indistinta, l'atorgament de tota la documentació necessària per dur a terme la signatura de les operacions. 15. Aprovar la revisió del Pla Econòmic i Financer Consolidat 2010-2013 de l’Ajuntament de Barcelona que s’annexa, en virtut del Reial Decret Legislatiu 2/2007, de 28 de desembre, que aprova el text refós de la Llei General d’Estabilitat Pressupostària. Delegar a l'Im. Senyor Jordi William Carnes i Ayats, Regidor President de la Comissió d’Hisenda i Pressupostos, i a la Sra. Pilar Solans i Huguet, Gerent de Finances, de forma indistinta, l'atorgament de la documentació necessària. 2840 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 16. Autoritzar la societat Tractament i Selecció de Residus, SA, a actuar com avalador del cinc per cent (5%) del préstec sindicat atorgat a Ecoparc del Besòs, SA, per Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid, Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, Banc de Sabadell, Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i Institut Català de Finances, en les condicions que s'adjunten. 17. Autoritzar el Patronat Municipal de l'Habitatge a concertar préstecs hipotecaris per un import màxim global de 36.100.000,00 euros, destinats a finançar les obres d’un total de 287 habitatges de tres promocions, en les condicions que s'adjunten a l'annex. 18. Resoldre, per les raons exposades en l’informe annex, les al·legacions presentades a l’expedient 3-100/2010 de modificacions de crèdit (suplements de crèdit i crèdit extraordinari per import de 240.000.000,00 euros; i transferències de crèdit per import de 5.241.120,00 euros) en el pressupost de l’exercici 2010 de l’Ajuntament de Barcelona a finançar mitjançant noves operacions de crèdit per 240.000.000,00 euros i transferència de crèdit de les aplicacions pressupostàries D/9901-60900-15103, D/9901-60004-15103 i D/9901-63259-43301 del pressupost de despeses per un import de 5.241.120,00 euros, d’acord amb els documents annexes (referències 10060490 i 10060590); i APROVAR-LO definitivament. 19. Cedir gratuïtament a Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT), empresa pública de la Generalitat de Catalunya, la finca de propietat municipal situada al carrer A de la Zona Franca, núm. 26*LB, corresponent a la parcel·la cadastral 7654501DF2775D0001GY, grafiada en el plànol annex, per a la construcció d’una cotxera-taller de la Línia 9 del Metro de Barcelona, de conformitat amb allò que disposen els articles 49 i 50 del Reglament del patrimoni dels Ens locals de 17 d'octubre de 1988; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovada la cessió; sol·licitar al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, actual titular registral de la finca cedida, la formalització de la cessió a favor d’Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT), fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament al·ludit, i facultar l'Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 20. Cedir l’ús de la part qualificada d’equipament (7a) de la finca situada al carrer de Cornet i Mas, núm. 46 per un termini de deu anys, a l’Associació de Pares de Persones amb Disminució Psíquica de la Institució Mullerat (ASPASIM) amb la finalitat de desenvolupar la seva activitat en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual associada a la paràlisi cerebral, l’epilèpsia i els trastorns de comportament generalitzats del desenvolupament en els col·lectius de nadons, infants, adolescents i adults amb discapacitat psíquica greu, d’acord amb les condicions annexes, que s’aproven; desafectar la part cedida de l’esmentada finca del domini públic municipal; adscriure-la al Patrimoni Municipal d’Urbanisme (Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge); sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir-lo per desafectat; formalitzar la cessió de l’ús en document administratiu; i facultar la regidora del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guanter per a la seva signatura. 21. Constituir un dret real de superfície a favor del Servei Català de la Salut respecte l’entitat número 3 del complex immobiliari d’equipaments públics a l’illa del Mercat del Guinardó, situat al passatge de Llívia núm. 34 i els carrers de Teodor Llorente núm. 20-26 i de l’Oblit núm. 29, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’un Centre d’Atenció Primaria (CAP), d'acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; adscriure-la formalment al Patrimoni Municipal d’Urbanisme (Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge); sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2841 procedir a constituir el dret; formalitzar-lo d'acord amb les dites condicions; inscriure'l en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 22. Constituir un dret real de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya respecte de l’entitat número 2.4 del complex immobiliari d’equipaments públics a l’illa del Mercat del Guinardó, situat al passatge de Llívia núm. 34 i els carrers de Teodor Llorente núm. 20-26 i de l’Oblit núm. 29, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’una Residència i Centre de dia per a gent gran, d'acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; adscriure-la formalment al Patrimoni Municipal d’Urbanisme (Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge); sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo d'acord amb les dites condicions; inscriure'l en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 23. Adscriure l’ús i constituir un dret real d’aprofitament a favor de REGESA, Societat depenent del Consell Comarcal del Barcelonès, respecte de la finca de propietat municipal identificada com a entitat número 1 en el complex immobiliari de l’illa del Mercat del Guinardó, situat en el passatge de Llívia núm. 34 i els carrers de Teodor Llorente núm. 20-26 i de l’Oblit núm. 29, grafiada en el plànol annex, per tal de construir i explotar un aparcament subterrani de vehicles automòbils; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, formalitzar l’adscripció i la constitució del dret real d’aprofitament, d'acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; promoure la seva inscripció en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord 24. Desestimar, per les raons exposades en l’informe annex de la Direcció de Patrimoni, les al·legacions formulades pel Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya en el tràmit d'informació pública del Plec de clàusules reguladores de la venda per subhasta d’una finca situada al carrer de Viriat núm. 41 i d’Enric Bargés núm. 1-5; aprovar definitivament el Plec de clàusules esmentat i com a conseqüència, continuar la tramitació del procediment licitatori. 25. Aprovar inicialment, en tant que accionista únic de Barcelona de Serveis Municipals, SA, l’alienació del 36% de la participació que aquesta té en la societat Serveis Funeraris de Barcelona, SA (SFB) consistent en 468 accions, números 196 a 255, ambdós inclosos, i 501 a 908, ambdós inclosos, representatives del 36% del capital social de SFB, pel procediment de concurs públic i procediment obert. D’acord amb la Base primera, apartat segon, del Plec de Bases del concurs públic per a la selecció dels adquirents d’accions representatives del 49% del capital social de SFB, aprovat per acord del Plenari del Consell Municipal de 24 d’octubre de 1997, l’alienació de les accions propietat de l’Ajuntament del capital social de SFB resta subjecta al dret d’adquisició preferent que ostenta l’actual accionista privat de SFB. 2n) Aprovar el Plec de Bases que ha de regir el concurs públic per a l’alienació de les esmentades accions de SFB així com els seus documents annexos, que s’acompanyen al present acord. 3r) Sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies. 4t) Publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament de Barcelona els presents acords. 5è) Notificar a Pompas Fúnebres del Mediterráneo, SL, en la seva qualitat d’accionista privat de SFB, els presents acords. 26. 1r) Adoptar en l’exercici de les seves competències, de conformitat amb els articles 188.5 i 159 i següents del Decret 179/1995, de 13 de juny, del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis de les Entitats Locals (“ROAS”), els acords següents: (a) Ratificar el Decret d’Alcaldia de data 7 de juliol de 2010, que constitueix la 2842 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Comissió d’estudi encarregada d’elaborar la memòria justificativa en relació amb el canvi en la forma de gestió del servei públic de cremació i cementiris, actualment gestionat de manera indirecta a través de la societat d’economia mixta Cementiris de Barcelona, S.A. (“CdB”), i que passarà a ser gestionat de manera directa per l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’adquisició de la participació privada en CdB. (b) Prendre en consideració la Memòria Justificativa emesa per la comissió d’estudi anomenada a l’efecte. (c) en conseqüència aprovar inicialment l’expedient de canvi en la forma de gestió del servei públic de cremació i cementiris a la ciutat de Barcelona, mitjançant el rescat de la participació privada de la societat CdB, titularitat de Pompas Fúnebres del Mediterráneo, SL, consistent en 490 accions, números 511 a 1000, ambdós inclosos, representatives del 49% del capital social de CdB, per tal de què l’Ajuntament de Barcelona assumeixi la gestió directa del servei públic de cremació i cementiris. 2n) Sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies. 3r) Publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament els presents acords. 4t) Notificar a Pompas Fúnebres del Mediterráneo, SL, en la seva qualitat d’accionista privat de CdB, els presents acords. COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE 27. Aprovar la proposta de conveni de col·laboració entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i Tabasa Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA que té per objecte l’execució d’obres d’interès municipal de millora de la vialitat, que afecten bàsicament la Carretera de Ribes, d’acord amb el projecte d’obres aprovat per l’Institut Municipal d’Urbanisme per resolució de 30 d’abril de 2010, en coordinació amb l’execució de les obres corresponents al projecte de “Carril reservat per a autobusos a l’autopista C-58 entre el nus de Ripollet i l’Avinguda de la Meridiana (carril BUS-VAO)” que executa el Departament de Política Territorial i Obres Públiques a través de Tabasa Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA; autoritzar la despesa plurianual d’import total 6.949.559,43 euros, que comporta l’execució de les esmentades obres i que especifica el conveni, amb càrrec als pressupostos dels anys 2011: 694.955,94 euros; 2012: 694.955,94 euros; 2013: 1.389.911,89 euros; 2014: 1.389.911,89 euros; 2015: 1.389.911,89 euros; 2016: 1.389.911,89 euros; facultar el Quart Tinent d’Alcalde per a la signatura del present conveni i per a l’adopció dels actes necessaris per al desenvolupament i execució del present acord, entre els quals s’inclou la possibilitat de reajustar els imports i les anualitats esmentades, segons l’execució de les obres i, en el seu cas, les modificacions del projecte que siguin procedents, amb l’autorització de la despesa que això comporta, fins un import màxim del 20% de l’import que figura en el conveni, en el marc dels pressupostos municipals corresponents. Districte de Nou Barris - Districte de Sant Andreu 28. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana dels accessos viaris de l’avinguda de la Meridiana per a la incorporació dels carrils VAO, d’iniciativa municipal, amb els ajustos a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. Districte de Ciutat Vella 29. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial d’establiments de concurrència pública, hoteleria i altres serveis del Districte de Ciutat Vella, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a que fa referència l’informe tècnico-juridic del Districte de Ciutat Vella; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2843 l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe tècnico-juridic del Districte de Ciutat Vella, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. 30. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla especial del Gran Teatre del Liceu, promoguda pel Consorci del Gran Teatre del Liceu. Districte de Sants-Montjuïc 31. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació del tipus d’equipament situat al carrer de l’Amnistia Internacional, núms. 8-14, per ubicar el centre de creació de dansa Fàbrica de vidre Philips, d’iniciativa municipal; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. 32. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla de millora urbana del sector 10 de La Marina de la Zona Franca, promoguda per la Junta de Compensació del Pla de millora urbana del sector 10, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. Districte de Gràcia 33. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial integral per a la regulació de l’equipament situat al carrer de Maspons, núm. 6, per ubicar el Centre de Cultura Popular La Violeta, d’iniciativa municipal (BIM/SA). 34. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la regulació de l’equipament situat al carrer de Sant Pere Màrtir, núm.1, per ubicar la nova escola Patronat Domènech, promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. Districte d'Horta-Guinardó 35. Rectificar a l’empar de l’article 105.2 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, les errades detectades en el document d’aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana al sector de la Plaça de la Ciutadella, d’iniciativa municipal (Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA), aprovat definitivament per acord del Plenari del Consell Municipal en sessió celebrada el 30 d’abril de 2010, en el sentit que figura a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i publicar aquest acord, així com el text rectificat de l’article 12 “Regulació de l’edificació” de la normativa del Pla, en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 2844 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Districte de Sant Martí 36. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament situat al carrer del Perú, núm. 271, per ubicar una escola bressol municipal, promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. 37. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de definició i concreció dels paràmetres edificatoris de l’equipament cultural del MUHBA a l’antiga nau-taller Oliva Artés i ajust de la zona verda del recinte, promogut per Ajuntament-22ArrobaBcn, SAU. COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL 38. Atorgar la Medalla al Mèrit Cívic a l’Ateneu de Sant Andreu, per la seva trajectòria en la difusió de l’associacionisme al barri de Sant Andreu i la ciutat de Barcelona i per ser un referent cultural, social i cívic durant més de cent anys, on diferents generacions de barcelonins han defensat els valors de l’entitat. D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal Convergència i Unió: 1. El Consell Plenari acorda: Primer.- Instar al Govern d'Espanya a què modifiqui la redacció de l'article 14 del Reial Decret Llei 8/2010, suprimint la prohibició genèrica d'endeutament de les Entitats Locals per a l'exercici 2011 i l’obligatorietat de destinar el recursos derivats de l’aplicació del RDL 8/2010 a disminuir el nivell d’endeutament a llarg termini sempre que es disposi de Romanent Líquid de Tresoreria positiu, al mateix temps que es fixen els aspectes següents: a) L’Ajuntament de Barcelona es compromet a coadjuvar a la reducció del dèficit públic i al control del creixement del deute públic, i per això assumeix la necessitat de reduir el deute local, segons el volum de deute de cada un d'ells en el moment actual. b) Es proposa deixar sense efectes l’article 14.3 del RDL 8/2010 fins a l’exercici 2012, a la vegada que es proposa establir les mesures que permetin convertir el romanents líquids de tresoreria negatius de les entitats locals en operacions a llarg termini, tal com preveia el RDL 5/2009. c) Es proposa suprimir apartat b) de l’article 14.1 del RDL 8/2010. Segon.- Instar el Govern d’Espanya a què compensi el saldo deutor de la participació en els tributs de l’Estat de l’Ajuntament de Barcelona i als altres municipis, corresponents als anys 2008 i 2009 i, en el cas que es produeixi, el de 2010. Tercer.- Reivindicar un finançament just i suficient per a la ciutat de Barcelona, en el marc jurídic establert per la Carta Municipal, que permeti mantenir i millorar el nivell i qualitat dels serveis que presta l’Ajuntament de Barcelona. Sol·licitar la continuïtat de mesures extraordinàries de suport a les hisendes locals incloent als Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2011 dotacions econòmiques per finançar la prestació d’actuacions d’interès econòmic i social. Quart.- Comunicar aquest acord per tal que en tinguin coneixement el Govern de l’Estat, la Generalitat de Catalunya, la Mesa i tots els grups polítics del Parlament de Catalunya, l’Associació de Municipis de Catalunya i la Federació de Municipis de Catalunya i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, i demanar als Parlamentaris Catalans a les Corts que hi defensin aquest acord. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2845 Del Grup Municipal Partit Popular: 2. El Consell Plenari acorda: Instar el Govern Municipal a crear un grup de treball específic dins del Pacte per la Mobilitat que elabori en breu un Pla d’Aparcaments, Mobilitat i Seguretat Vial de Motocicletes i Ciclomotors. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya: 3. El Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona, d'acord amb allò establert a l'article 75ter de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, acorda: 1) Iniciar els tràmits legals per plantejar recurs davant del Tribunal Constitucional en defensa de l’autonomia local per infracció de l’article 69 de la Carta Municipal de Barcelona per part del Decret - Llei 8/2010, de 20 de maig, en el seu article 14.2. 2) Sol·licitar a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya dictàmens sobre; a) La infracció de l’article 69 de la Carta Municipal de Barcelona per part del Decret - Llei 8/2010, de 20 de maig, en el seu article 14.2. b) L’aplicació a la ciutat de Barcelona del Decret –Llei 8/2010, de 20 de maig en el seu l’article 14.2. 3) Atenent al punt anterior, presentar, si s’escau, el recurs davant del Tribunal Constitucional, acreditant el compliment del requisits exigits a l’article 75ter de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional i al·legant els fonaments jurídics en els que se sustenta el conflicte, tan bon punt s’hagi rebut el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya i complint els terminis estipulats a l’article 75quater de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional. F) Declaracions Institucionals D1. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona expressa el seu reconeixement per la rellevància de repercussió territorial i social que implicarà l’aprovació de la llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Des de la ciutat de Barcelona volem expressar el suport a la llei, fent-nos ressò també de la voluntat d’integració de les tres institucions metropolitanes i que siguin regides per una llei comuna i constituir, en un futur ja proper, un sol ens administratiu. Valorem i celebrem el treball de diàleg i consens en l’elaboració de la llei del Govern i el Parlament de Catalunya. Ara més que mai, amb diàleg, lleialtat institucional, consens i determinació, les forces polítiques al Parlament de Catalunya contribueixen a la institucionalització de l’àrea metropolitana mitjançant aquesta nova llei que han de servir per a la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans. La llei permetrà respondre eficaçment als problemes i necessitats d’avui i amb les competències que permetin aconseguir una societat plenament desenvolupada. La nova Àrea Metropolitana de Barcelona haurà de representar una simplificació administrativa, alhora que fer-la més eficient i eficaç, en convertir les tres entitats metropolitanes que operen sobre aquest territori en una única institució. És del tot necessària, doncs, la llei que crea Àrea Metropolitana de Barcelona com a ens local supramunicipal que pugui abordar aquestes qüestions, totes elles de competència local. Junts serem més forts per afrontar els reptes d’aquesta realitat urbana i dels seus ciutadans. D2. L’Ajuntament de Barcelona dóna suport a aquest procés i al treball que s’està desenvolupant per presentar una candidatura sòlida, amb actuacions innovadores i sostenibles, ajustada a la conjuntura econòmica, que portin Barcelona a ser Capital Ambiental Europea. D3. El Consell Municipal acorda: 1. Considerar com a factor clau garantir que les persones malaltes d’epilèpsia puguin exercir els seus drets amb absoluta llibertat i sense veure’s discriminades en l’accés a tots els àmbits de la seva vida: familiar, educatiu, social i laboral. 2. Manifestar el nostre suport i reconèixer la tasca realitzada pels afectats i afectades d’epilèpsia així com dels seus familiars. 3. 2846 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Expressar públicament el nostre compromís amb la tasca de coneixement i visualització de la malaltia i de lluita contra l’estigma desenvolupat per les entitats d’afectats d’epilèpsia, així com de potenciació de la recerca sobre la malaltia i el seu tractament. 4. Incrementar l’esforç per a facilitar a les famílies i els infants afectats per epilèpsia l’accés a les activitats de lleure per poder gaudir amb normalitat d’aquestes activitats. 5. Instar el Consorci Sanitari de Barcelona a potenciar, a la nostra ciutat, la coordinació transversal entre els professionals sanitaris, a fi de garantir la continuïtat assistencial de les persones afectades. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2847 COMISSIÓ DE GOVERN Actes Acta de la sessió celebrada el dia 2 de juny de 2010 i aprovada el 7 de juliol de 2010 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia dos de juny de dos mil deu s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Jordi William Carnes i Ayats, Ricard Josep Gomà i Carmona, Assumpta Escarp i Gibert, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidos i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Ramon Nicolau i Nos, Joaquim Mestre i Garrido, i els Delegats Sectorials, Srs. Pere Alcober i Solanas, i Antoni Sorolla i Edo, i Sra. Isabel Ribas i Seix, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva assistència l’Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, la Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera i els Srs. Ignasi Cardelús i Fontdevila i Jordi Martí i Grau. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Andreu Puig i Sabanés. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores. Es donen per llegides les actes de les dues sessions anteriors, celebrades els dies 12 i 21 de maig de 2010, l'esborrany de les quals ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aproven. I) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DEL PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL Es delibera, primerament, sobre el projecte d'ordre del dia preparat per a la propera sessió del Plenari del Consell Municipal estructurat de la manera següent com a conseqüència de l'entrada en vigor del Reglament Orgànic Municipal: A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes C) Part Decisòria / Executiva a) Ratificacions 1. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 25 de maig de 2010 (S1/D/2010 2387), pel qual s'accepta la subvenció per un import total de 831.600,00 euros, atorgada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya a aquest Ajuntament, com a corporació titular de les escoles de música que es detallen a la resolució EDU/726/2010, de 15 de març, publicada al Diari Oficial de la Generalitat, de 22 de març de 2010, destinada al sosteniment de les despeses de personal docent i de funcionament de les escoles de música, corresponents al curs 2009-2010. 2848 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 b) Propostes d'acord COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 2. Resoldre les al·legacions que puguin presentar-se, i aprovar definitivament l’expedient de modificació de crèdit del Pressupost de l’exercici 2010 de l’Institut Municipal d’Informàtica per un import d'1.650.835,00 euros, en concepte de suplement de crèdit, per finançar despeses corrents d’acord amb la documentació que s’inclou a l’expedient, a càrrec de la incorporació de Romanent líquid de Tresoreria disponible de l’exercici 2009 de l’Institut. 3. Aprovar inicialment el Plec de clàusules reguladores de la concessió de l'ús privatiu de domini públic municipal que afecta una porció de subsòl, situada en el carrer de Provença entre els carrers de Casanova i de Villarroel, el carrer de Casanova entre el passatge del Mercat del Ninot i el carrer de Provença, el passatge del Mercat del Ninot, el carrer de Villarroel en confluència amb el carrer de Provença i els Jardins del Doctor Duran i Reynals, a més de la finca de propietat municipal situada en el carrer de Provença, núm. 164B, per a la seva ocupació en subsòl i planta baixa, espais tots ells grafiats en el plànol annex, per a la construcció i gestió, per l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, d’instal·lacions destinades a usos i serveis sanitàrioassistencials, logístics i de circulació de vehicles, en compliment del Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la concreció de la titularitat, el tipus i l’ordenació de l’equipament situat al carrer Provença, núms. 164-182, i l’ordenació del subsòl del seu entorn, aprovat definitivament per aquest Plenari en sessió de 26 de febrer de 2010; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; adjudicar la concessió directament a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona; formalitzar la concessió; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 4. Modificar l’acord del Plenari del Consell Municipal adoptat en sessió de 25 de novembre de 1988, pel que es constituïa un dret de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya durant un termini de cinquanta anys sobre la finca de propietat municipal d’extensió 10.115 metres quadrats, situada entre els carrers Josep Sangenís i Pantà de Tremp, destinada a equipaments municipals, amb obligació d’edificar-la amb destí a residència de tercera edat, i, en conseqüència, modificar la condició primera del plec regulador del dret de superfície, en el sentit que la finca registral sobre la que recau el dret de superfície té una superfície de 4.969 metres quadrats, sent definida en el parcel·lari com la finca del carrer de Josep Sangenís, núms. 47-97 i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 5. Constituir un dret real de superfície a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge respecte del sostre edificable destinat a habitatge i aparcament de la finca de propietat municipal ubicada al carrer Viladomat, núm. 142, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’habitatge protegit dotacional en règim de lloguer, d'acord amb el planejament urbanístic i les condicions del document annex, que s'aproven; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar- lo d'acord amb les dites condicions; inscriure'l en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 6. Constituir un dret real de superfície a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge respecte del sostre edificable destinat a habitatge i aparcament de la finca de propietat municipal ubicada al carrer Comte Borrell, núm. 159, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’habitatge protegit dotacional en règim de lloguer, d'acord NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2849 amb el planejament urbanístic i les condicions del document annex, que s'aproven; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar- lo d'acord amb les dites condicions; inscriure'l en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE Districte de Ciutat Vella 7. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit discontinu dels carrers de Montalegre i de la Marquesa, d’iniciativa municipal; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. Districte de l'Eixample 8. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la reordenació de les parcel·les d’equipaments situades a l’illa definida pels carrers del Consell de Cent, del Comte Borrell, de la Diputació i de Viladomat (illa de Germanetes), d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. Districte de Sants-Montjuïc 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla de millora urbana del sector 10 de La Marina de la Zona Franca, promogut per la Junta de Compensació del PMU del sector 10. Districte de Gràcia 10. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità per a l’ajust de la normativa del sistema d’habitatges dotacionals i la incorporació a aquest sistema de la parcel·la situada al carrer de l’Escorial, núms. 177-179, d’iniciativa municipal; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. Districte de Sant Andreu 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació volumètrica de la finca núms. 249-251 del carrer de Gran de Sant Andreu, promogut per Decoresport, SA. Districte de Sant Martí 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a l’ajust de qualificacions i la regulació de l’equipament situat a l’illa definida pels carrers d’Àlaba, del Doctor Trueta, de Pamplona i de Ramon Turró, per ubicar una escola bressol municipal, promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona. 13. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana de definició i concreció 2850 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 dels paràmetres edificatoris dels sòls d’equipament situats en l’illa delimitada pels carrers de Sancho d’Àvila, de Zamora, dels Almogàvers i de Joan d’Àustria – Districte 22@Barcelona-, promogut per Ajuntament de Barcelona i Serveis Funeraris de Barcelona, SA, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la societat municipal 22ArrobaBcn, S.A; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada societat que conté, també, la valoració de les al·legacions presentades; informe que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana pel canvi de qualificació del sòl 22@ a equipament 7@, i per a la concreció de l’ús i els paràmetres edificatoris de la parcel·la municipal del carrer dels Almogàvers núm. 165, d’iniciativa municipal. 15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de l’illa delimitada pels carrers de Pere IV, de Badajoz, dels Almogàvers i de la Ciutat de Granada, promogut per Metrovacesa, S.A. i Bergidum, S.A., amb les modificacions a què fa referència l’informe de la societat municipal 22ArrobaBcn, SAU; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe esmentat que contè, també, la valoració de les al·legacions presentades; informe que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. requerir el promotor per tal que, en el termini màxim de tres mesos a comptar des del dia següent a la notificació del present acord, constitueixi la garantia corresponent al 12% del valor de les obres d’urbanització, per un import de 33.600,00 euros, als efectes establerts a l’article 101.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i com a requisit previ a la publicació de l’anunci d’aquest acord; i publicar el present acord i la normativa del Pla al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona als efectes de la seva executivitat, un cop s’hagi acreditat el compliment del requeriment indicat. c) Proposicions D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs d) Preguntes e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup E) Mocions F) Declaracions Institucionals Després d'haver examinat tots els punts anteriors, la Comissió de Govern dóna la seva conformitat al precedent projecte d'ordre del dia del Plenari del Consell Municipal retirant els punts núms. 13 i 15. II) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DE LES COMISSIONS PLENÀRIES A) Aprovació de les actes de les sessions anteriors B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes a les Comissions d) Compareixences Govern municipal NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2851 C) Part Decisòria / Executiva Es delibera, a continuació, sobre la part decisòria de l'ordre del dia de les diferents Comissions del Consell Municipal. a) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA 1. Aprovar el Plec de Clàusules Administratives particulars i el Plec de prescripcions tècniques que regulen la contractació derivada de l’Acord Marc del Subministrament d’Energia Elèctrica de baixa tensió de la Generalitat de Catalunya (expedient 2008/3) respecte a l’Ajuntament de Barcelona i organismes associats mitjançant subhasta electrònica. Convocar la contractació derivada de l’Acord Marc, amb tramitació ordinària per a l’adjudicació i mitjançant subhasta electrònica de l’esmentat contracte, per un import total per a l’Ajuntament de Barcelona i organismes associats de 47.693.805,66 euros (impost del valor afegit inclòs al 18%), distribuïts en dos lots anomenats de la manera següent: Paquet 1 (Cte. núm. 10002276) corresponent als següents Lots establert a l’Acord Marc de la Generalitat: lot 1: Punts de consum amb consum major de 0,2 GWh/any i potència contractada major de 451 kW. Lot 2: Punts de consum amb consum major de 0,2 GWh/any i potència contractada entre 200kW i 450 kW, Lot 3: Punts de consum amb consum major de 0,2 GWh/any i potència contractada menor de 200 kW i del lot per un import de 16.467.544,03 euros (impost del valor afegit inclòs al 18%). Paquet 2 (Cte. núm. 10002280): Lot 4: Punts de consum menor de 0,2 GWh/any” per un import de 31.226.261,63 euros (impost del valor afegit inclòs al 18%). Autoritzar la despesa corresponent a l’Ajuntament de Barcelona, per un import de 37.091.420,63 euros (impost del valor afegit inclòs al 18%), amb càrrec als pressupostos i les partides indicades en aquest mateix document i la relació comptable que l’acompanya, d’acord amb la següent distribució: Paquet 1: 9.796.337,66 euros amb el desglossament següent: 8.301.981,07 euros, pressupost net i 1.494.356,59 euros en concepte d'impost sobre el valor afegit al tipus del 18%; i Paquet 2: 27.295.082,97 euros amb el desglossament següent: 23.131.426,44 euros, pressupost net i 4.163.656,72 euros en concepte d'impost sobre el valor afegit al tipus del 18%. COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 2. Autoritzar la subrogació de les persones, que es relacionen en el document annex, en la titularitat de la concessió actualment a nom de Landscape Europrojectes SL, relativa a l’ús privatiu del subsòl del domini públic municipal de la finca situada a l’illa delimitada pels carrers del Pintor Alsamora, Escultor Ordoñez i de Brossa, persones que s’han constituït en una comunitat d’usuaris de l'aparcament pel govern i l’administració; formalitzar el contracte corresponent; i eximir-los de la prestació de la fiança que el Plec preveu. 3. Desestimar, per les raons exposades en els informes annexos de la Direcció de Patrimoni i de la Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística, les al·legacions formulades pel Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya en el tràmit d'informació pública del Plec de clàusules reguladores de la concessió de l'ús privatiu de domini públic municipal que afecta la finca de propietat municipal situada al carrer Tànger, núm. 99 i al subsòl de la finca de propietat municipal destinada a parc i jardí urbà (clau 6b) situada en el carrer Tànger, núm. 99LI, per a la construcció, instal·lació i explotació en les dites finques, per la societat Districlima S.A., de la Central Tànger i espai d’acumulació annex (instal·lació de 2852 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 generació i distribució de calefacció i refrigeració), aprovar definitivament el Plec de clàusules esmentat; i adjudicar la concessió a la societat Districlima S.A. 4. Modificar la clàusula sisena del Plec de clàusules reguladores del contracte de dret de superfície sobre la finca situada al Passeig del Taulat, núms. 243-259, autoritzat per acord de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial de 29 de març de 2004 a favor de la Fundació Privada Escola de Restauració i Hostalatge de Barcelona, en el sentit de compactar el pagament mensual del preu corresponent a l’any 2010 en el pagament del mes de desembre de 2010 i transformar el pagament mensual del preu a satisfer a partir de l’any 2011 en períodes semestrals fins a la finalització del contracte; donar nova redacció a la clàusula 6a del contracte de dret de superfície formalitzat el 24 de maig de 2004 en els termes exposats; i formalitzar la modificació en escriptura pública. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT 5. Aprovar, d'acord amb l'article 96 del Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques, el reajustament de les anualitats dels contractes següents: 1) Contracte núm. 08002887 (lot 1) que té per objecte l'execució de les obres per a la centralització, la substitució i la renovació de cruïlles semaforitzades a la ciutat de Barcelona, en la zona per sota de l’avinguda Diagonal, d’acord amb el plec de prescripcions tècniques, adjudicat per la Comissió de Seguretat i Mobilitat, el 20 de novembre de 2008, a l’empresa Electronic Trafic S.A., amb NIF A46138921; 2) Contracte núm. 08002888 (lot 2) que té per objecte l'execució de les obres per a la centralització, la substitució i la renovació de cruïlles semaforitzades a la ciutat de Barcelona, en la zona per sota de l’avinguda Diagonal, d’acord amb el plec de prescripcions tècniques, adjudicat per la Comissió de Seguretat i Mobilitat, el 20 de novembre de 2008, a l’empresa Telvent Tráfico y Transporte, S.A., amb NIF A78107349. Autoritzari i Disposar la despesa de 2.650.000,00 euros (dels quals 2.284.482,76 euros corresponen al preu net i els restants 365.517,24 euros a l'impost del valor afegit al 16%), corresponent al lot 1 i la despesa de 2.650.000,00 euros (dels quals 2.284.482,76 euros corresponen al preu net i els restants 365.517,24 euros a l'impost del valor afegit al 16%), per al lot 2, amb càrrec a les partides pressupostàries corresponents d’acord amb el desglossament que s’indica en el present document. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. b) Proposicions Després d'haver examinat l'anterior relació de propostes d'acords decisoris que seran tractades en les sessions de les corresponents Comissions del Plenari, la Comissió de Govern els dóna la seva conformitat retirant el punt núm. 5. D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs d) Preguntes e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup E) Mocions III) ORDRE DEL DIA DE LA COMISSIÓ DE GOVERN A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2853 B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Informes C) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, S'ACORDA: ÀREA D'HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA 1. Encarregar a la societat Foment de Ciutat Vella, S.A., en el marc definit per l’article 2 dels seus Estatuts socials, la constitució de drets reals de superfície, a favor dels arrendataris dels habitatges existents en diverses finques que gestiona aquesta societat de conformitat amb l’encàrrec atorgat pel Plenari del Consell Municipal per acords de 22 de desembre de 2000 i 22 de novembre de 2002, amb subjecció a les condicions i preus dels annexos 1 i 2 que s’adjunten i aproven; facultar expressament a Foment de Ciutat Vella, S.A. a obligar-se, si s’escau, en nom i representació de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes de l’annex 3; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. La proposta precedent passa a l’apartat I) de l’ordre del dia del Consell Municipal. ÀREA D'HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR 2. Autoritzar a la Sra. Cristina Álvarez Torreño (mat. 27135) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional d’auxiliar d'Administració General, amb destinació al Departament d'Infància i Famílies-EAIA 07, de la Gerència d'Acció Social i Ciutadania, on desenvolupa el lloc de treball d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada per compte d'altri consistent en visites culturals i itineraris turístics per a l'empresa Fragment Serveis Culturals, SL, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 3. Autoritzar al Sr. Francisco Arias Pascual (mat. 26803) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria professional d’auxiliar d'Administració General, amb destinació a la Direcció de Programa d'Immigració i Diàleg Intercultural de la Gerència d'Educació, Cultura i Benestar, on desenvolupa el lloc de treball d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada per compte propi consistent en la correcció de textos, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de 2854 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 4. Autoritzar al Sr. Maximiliano Hausmann Castellà (mat. 26819) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de Tècnic Mig d’Arquitectura i Enginyeria, amb destinació a l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, on desenvolupa el lloc de treball de tècnic de llicències i inspecció, i una segona activitat privada que consisteix en el lliure exercici de la professió d’arquitecte i aparellador per compte propi, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’Incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 5. Autoritzar al Sr. Estanislao Boada Montagut (mat. 19768) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic mitjà en Ciències Socials, amb destinació a la Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Sant Andreu, on desenvolupa el lloc de treball de tècnic de gestió i planificació, i l’activitat privada per compte propi de l’exercici de psicòleg, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 6. Autoritzar al Sr. Daniel Mas Fontcuberta (mat. 26878) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic superior en Economia i Sociologia, amb destinació a la Intervenció General de la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial, on desenvolupa el lloc de treball de tècnic auditor, i l’activitat pública com a professor associat a la Universitat de Barcelona a temps parcial, per al curs acadèmic 2009-2010 des del 15 de setembre de 2009 fins al 14 de setembre de 2010 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del personal de les administracions públiques, article 4 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’Incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i l’article 324 i següents del Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, amb les limitacions previstes als article 7 i 16. 4 de la Llei 53/1984, 5 i 6 de la mateixa Llei 21/1987 i els articles concordants del Decret 214/1990. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Daniel Mas Fontcuberta (mat. 26878) entre la seva activitat municipal i l'activitat privada consistent en la recerca, publicacions i assessorament en matèria de finances públiques, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment ni resulta afectat l’interès públic; d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2855 d’Incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’Incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. La dedicació professional a les dues activitats sol·licitades no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 7. Cedir l'ús del local núm. 2 de la finca situada al passeig d’Andreu Nin, núm. 59, per un termini de deu anys, a favor de l’Associació Casa de Melilla en Barcelona, amb la finalitat de destinar-lo a seu social i fomentar la cultura melillenca mitjançant la realització d’activitats culturals d’acord amb les condicions annexes, que s’aproven; i formalitzar la cessió en document administratiu. 8. Autoritzar, disposar i reconèixer l’obligació de la despesa corresponent al saldo final a favor de l’Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF), per un import de 249.539,59 euros, resultant de les previsions de l’Acord-Marc formalitzat entre l’Ajuntament de Barcelona, ADIF i HOLSA el dia 19 de juny de 2009 i els documents que el desenvolupen, especialment l’Acta de regularització de saldos formalitzada el 15 de desembre de 2009, import que es desglossa en 101.009,80 euros de principal, amb càrrec a la partida pressupostària que s’assenyala en aquest document, i la resta de 148.529,79 euros, en concepte d’IVA extrapressupostari, i abonar a l’Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF), no més tard del 30 de juny de 2010, els referits imports. Es retira la proposta precedent. 9. Modificar el punt 1r) de l’acord de la Comissió de Govern adoptat en sessió de 10 de febrer de 2010, en el sentit de redactar l’apartat i) en els termes següents: “la pròrroga dels contractes, sempre que estigui prevista en el plec de clàusules administratives particulars, que no impliquin modificació del contracte” i ampliar la delegació amb un apartat nou que digui: q) “la resolució dels recursos administratius previstos a l’article 107 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que s’interposin o formulin contra les resolucions i actes de tràmit adoptats en el procediment de contractació”; i mantenir la resta de pronunciaments. 10. Aprovar el projecte normatiu del Reglament del Sistema Municipal d’Arxius, d’acord amb el document que obra en l’expedient, i donar-li el tràmit previst als articles 108 i següents del Reglament Orgànic Municipal. Districte de Sant Andreu - Districte de Sant Martí 11. 1r) Encarregar a la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, S.A. participada per l’Ajuntament de Barcelona, les empreses estatals ADIF i Renfe- Operadora i la Generalitat de Catalunya, totes aquelles actuacions relatives a la redacció i formulació del Projecte d’urbanització que contempli les obres necessàries a anticipar en l’àmbit Sant Andreu – La Sagrera, per a l’execució del Projecte de construcció dels accessos a l’Estació de La Sagrera, aprovat mitjançant resolució del president de l’ADIF de 5 d’octubre de 2009, a l’empara d’allò establert a l’article 15.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i amb els límits establerts a l’article 15.2 de la mateixa Llei, per les raons que justificadament consten en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de 3 de maig de 2010, obrant a l’expedient i que es dóna per íntegrament reproduït. 2n) Encarregar a la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, S.A., totes aquelles actuacions regulades a l’article 150 del Text refós de la Llei d’urbanisme, relatives a la tramitació de l’expedient d’ocupació directa dels sòls l’obtenció dels quals és necessària per a l’execució de les obres d’urbanització contemplades en el Projecte constructiu d’accessos a l’Estació aprovat per l’ADIF, que no impliquin l’exercici de la potestat urbanística. Entre aquestes actuacions, es detallen les següents: a) redacció i formulació de la relació de béns i drets afectats per 2856 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 l’ocupació directa per a la seva tramesa a l’Ajuntament de Barcelona per tal que procedeixi, si s’escau, a la seva aprovació inicial. La relació inclourà la valoració de les indemnitzacions corresponents a les propietats afectades per l’ocupació amb la corresponent reserva de l’aprofitament urbanístic que li correspon al cedent, així com les indemnitzacions corresponents als arrendataris ocupants o titulars de qualsevol altre dret afectats per l’ocupació. b) Finançament de les indemnitzacions corresponents a propietaris, arrendataris, ocupants o titulars de qualsevol altre dret afectat per l’ocupació, posteriorment repercutibles als sectors Entorn Sagrera i Prim de la Modificació del Pla General Metropolità per a l’Estació de La Sagrera i el seu Entorn. Aquest encàrrec de gestió es realitza a l’empara d’allò establert a l’article 15.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i amb els límits establerts a l’article 15.2 de la mateixa Llei, per les raons que justificadament consten en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de 3 de maig de 2010, obrant a l’expedient i que es dóna per íntegrament reproduït. 3r) assenyalar, que el cost final de la redacció del Projecte d’urbanització referit en l’apartat primer del present acord, així com el cost de les indemnitzacions que BSAV avanci per tal de poder fer efectiva l’ocupació directa de terrenys, serà repercutit, en la part proporcional que correspongui, als diferents sectors de l’àmbit Sant Andreu – La Sagrera, i la resta serà finançat d’acord amb allò establert en el Conveni de 12 de juny de 2002 signat entre l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, Adif, Renfe-Operadora i el Ministeri de Foment; i que l’Ajuntament, prèvia sol·licitud per part de BBSV, reemborsarà a la societat els costos finals de la redacció del Projecte d’urbanització i de les indemnitzacions avançades per BSAV per raó de l’ocupació anticipada de terrenys, que correspongui imputar als diferents sectors afectats, un cop s’hagin satisfet pels propietaris de les finques resultants del sector que correspongui les quotes d’urbanització que l’Ajuntament els giri per aquest concepte. 12. 1r) Encarregar a la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, S.A. participada per l’Ajuntament de Barcelona, les empreses estatals ADIF i Renfe- Operadora i la Generalitat de Catalunya, totes aquelles actuacions relatives a la redacció i formulació dels Projectes d’Urbanització de les fases 1ª, 2ª i 3ª del Parc Lineal de la Sagrera-Sant Andreu a Barcelona, que contemplin les obres d’urbanització de la cobertura de les infraestructures ferroviàries i viàries en els àmbits de Sant Andreu, la Sagrera i Bac de Roda, a l’empara d’allò establert a l’article 15.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i amb els límits establerts a l’article 15.2 de la mateixa Llei, per les raons que justificadament consten en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de 3 de maig de 2010, obrant a l’expedient i que es dóna per íntegrament reproduït. 2n) Assenyalar que el cost final de la redacció dels referits projectes d’urbanització serà repercutit, en la part proporcional que correspongui, als diferents sectors de l’àmbit Sant Andreu-La Sagrera afectats, i la resta serà finançat d’acord amb allò establert en el Conveni de 12 de juny de 2002 signat entre l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, ADIF, Renfe-Operadora i el Ministeri de Foment; i que l’Ajuntament, prèvia sol·licitud per part de BSAV, reemborsarà a la societat el cost final en què hagi incorregut la mateixa per la redacció dels projectes d’urbanització, en la part proporcional que correspongui imputar als diferents sectors de l’àmbit Sant Andreu-la Sagrera, un cop s’hagin satisfet pels propietaris de les finques resultants del sector que correspongui les quotes d’urbanització que l’Ajuntament els giri per aquest concepte. Districte de Ciutat Vella 13. Acordar, de conformitat al procediment previst a l’article 103 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (RJAPAC), la declaració de lesivitat per a l'interés públic de la resolució acordada per la gerent del Districte de Ciutat Vella el 10 de juny de 2008, en virtut de la qual es concedeix a Quincy Products SL NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2857 llicència d’activitat d’hotel de 4* de 31 habitacions, 61 places hoteleres i sala de desdejunis a la finca ubicada a La Rambla, núms. 102-104, atès que la llicència d’activitat es va concedir incomplint el previst a l’article 20 de la modificació del Pla especial d’establiments de concurrència pública, hoteleria i altres serveis del Districte de Ciutat Vella, de 2 de juliol de 2005, respecte no tenir la finca ús d’habitatge a data 1 de gener de 2005, havent induït l’interessat a error amb el document de 8 de gener de 2008, comunicant que la finca no tenia ús d’habitatge a 1 de gener de 2005. La revisió d’aquesta llicència no comporta el dret de l’interessat a percebre indemnització alguna, d’acord amb el previst a l’article 88.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens locals i 141.1 de la Llei 30/1992, de RJAPAC, atès que l’atorgament de la llicència es va produir per culpa imputable a l’interessat. Procedir a la impugnació davant l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu de l’esmentada resolució. Districte de Sant Andreu 14. Resoldre les al·legacions interposades contra la resolució del Quart Tinent d’Alcalde, de 4 de març de 2009, d’aprovació inicial del Projecte de reparcel·lació del Polígon d’actuació urbanística núm. 2 de la Modificació del Pla General Metropolità a les Casernes de Sant Andreu i Sector III de la Modificació del Pla General Metropolità de Sant Andreu Casernes, en el sentit que, justificadament i raonada, figura en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística, de 14 de maig de 2010, que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït; aprovar definitivament, a l’empara de l’article 113.2 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte de reparcel·lació abans esmentat i presentat pel president de la Junta de Compensació, amb introducció de la prescripció assenyalada en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística, de 24 de febrer de 2009, així com de les modificacions derivades de la resolució de les al·legacions formulades durant el tràmit d’informació pública i audiència als interessats, que consten estimades parcialment en l’informe de març de 2010; reconèixer, de conformitat amb l’article 219 undecies del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, en la redacció donada pel Decret 80/2009, de 19 de maig, pel qual s’estableix el règim jurídic dels habitatges destinats a fer efectiu el dret de reallotjament, el dret al reallotjament dels ocupants legals d’habitatges que han acreditat els requisits legals establerts i que ho van sol·licitar expressament en el tràmit d'audiència derivat de l'aprovació inicial del projecte, i que es relacionen en document annex 1; determinar, de conformitat amb l’article 153 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l’acord d’aprovació definitiva del Text refós del Projecte de reparcel·lació, produirà essencialment els efectes econòmics i jurídics continguts a l’article 121 del Text refós de la Llei d’urbanisme, i per tant, entre d’altres, l’extinció dels drets i càrregues que es relacionen en document annex 2, per incompatibles amb el planejament; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província i notificar- lo individualment a cadascun dels interessats en l’expedient; Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. Districte de Sant Martí 15. 1r) Aprovar la constitució de la Junta de Compensació de l’illa delimitada pels carrers Cristòfol de Moura, Marroc, Agricultura i Treball, formalitzada per escriptura atorgada davant Notari de Barcelona, Sr. Miguel Àngel Campo Güerri, sota número de Protocol 2.484. 2n) Traslladar a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya la documentació que prescriu l’article 192 del Reglament de la Llei d’urbanisme, als efectes de la inscripció de la Constitució de la Junta en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores. 3r) Designar al Sr. Andreu Romaní Blancafort, Director de Gestió Urbanística de 22 ARROBA Barcelona S.A.U. representant d’aquesta administració en l’òrgan rector de la Junta de 2858 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Compensació. 4t) Notificar aquest acord a les persones afectades en aquest àmbit, amb la possibilitat adherir-se a la Junta de Compensació dins el termini de quinze dies, així mateix, advertir de les conseqüències que pot comportar la no adhesió a la Junta de Compensació, d’acord amb els articles 136 i 190 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol. 5è) Publicar aquests acords en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més difusió de la província i notificar individualment aquests acord a tots els interessats en l’expedient. 6è) Donar-ne compte a la Comissió que correspongui. 16. 1r) Estimar parcialment, en els termes que figuren en l’informe incorporat a l’expedient i en el propi Projecte, les al·legacions formulades pel Sr. José Mª Stampa Giralt, en nom de la societat ALMANCO, S.A, i per la Sra. Mª Francisca Giralt Costa, en nom propi, dins del període d’informació pública posterior a l’aprovació inicial del Projecte de Reparcel·lació del Front Consolidat d’Habitatges situat al carrer Tànger 44, 46, 48, 50 dins l’àmbit de la Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou - Districte d’activitats 22@-. 2n) Aprovar definitivament el Projecte de Reparcel·lació del Front Consolidat d’Habitatges situat al carrer Tànger 44, 46, 48, 50 dins l’àmbit de la Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou - Districte d’activitats 22@-, promogut a iniciativa pública. 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major circulació de la província i notificar-lo individualment a cadascun dels interessats en l’expedient. 4t) Sol·licitar al Sr. Registrador de la Propietat la inscripció del Projecte de Reparcel·lació del Front Consolidat d’Habitatges situat al carrer Tànger 44, 46, 48, 50 dins l’àmbit de la Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou - Districte d’activitats 22@ -. 5è) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. b) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les dotze hores. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2859 Acta de la sessió celebrada el dia 11 de juny de 2010 i aprovada el 7 de juliol de 2010 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia onze de juny de dos mil deu s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. Tinents d'Alcalde, Jordi William Carnes i Ayats, Ricard Josep Gomà i Carmona, Ramon García-Bragado i Acín, i els Ims. Srs. Regidos i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Ramon Nicolau i Nos, Joaquim Mestre i Garrido, i els Delegats Sectorials, Srs. Pere Alcober i Solanas, Ignasi Cardelús i Fontdevila, Jordi Martí i Grau, i Antoni Sorolla i Edo, i Sra. Isabel Ribas i Seix, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva assistència les Imes. Sres. Assumpta Escarp i Gibert, Imma Mayol i Beltran i Elsa Blasco i Riera. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Andreu Puig i Sabanés. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les nou hores i trenta minuts. 1. Plenari del Consell Municipal. El Primer Tinent d’Alcalde informa a la Comissió de Govern del procés seguit per a la convocatòria del Plenari del Consell Municipal, destacant els informes i mesures de govern que es presentaran des del govern municipal i les previsions sobre el resultat de les votacions en les propostes d’acord en virtut del posicionament manifestat pels Grups municipals en les Comissions de Plenari celebrades aquesta setmana. 2. Noves actuacions d'inversions. S’informen favorablement les noves actuacions d’inversió directa i les actuacions d’inversió directa a modificar que consten en la relació corresponent a aquesta Comissió de Govern, presentada per la Gerència Municipal en document que serà certificat pel Secretari General. 3. Seguiment de les inversions en curs. S’informa també favorablement el document de seguiment de l’estat d’execució dels diversos projectes d’inversió en curs, presentat per la Gerència Municipal i que serà certificat pel Secretari General. 4. Informació sobre expedients de subvencions. Tot seguit es dóna compte dels expedients d’atorgament de subvencions següents: Gerència d’Educació, Cultura i Benestar. Exp. núm. 20080130. Subvenció, per un import de 67.152,15 euros, a favor del Consell d’Associacions de Barcelona (CAB) derivada dels annexos al Conveni marc de col·laboració per dur endavant el Pla de treball 2010 del CAB i per al Projecte Estratègies d’enfortiment del teixit associatiu des de la mesura de govern “Els Barris de Barcelona”. Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial. Exp. núm. 0491/10. Subvenció, per un import de 425.000,00 euros, a favor de la Fundació Privada de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau derivada del Conveni de col·laboració en el finançament del projecte de rehabilitació del recinte històric de l’Hospital de Sant Pau. 2860 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Districte de Gràcia. Exp. núm. 20105256. Subvenció, per un import de 60.000,00 euros, dels quals 20.000,00 euros corresponen al present exercici, a favor de l’entitat Taller d’Història de Gràcia derivada del Conveni de col·laboració per a la gestió cívica de dos equipaments municipals: la finca Sansalvador i el refugi antiaeri de la plaça del Diamant. Districte de Gràcia. Exp. núm. 20105250. Subvenció, per un import de 214.000,00 euros, a favor de l’entitat Fundació Privada Festa Major de Gràcia derivada de l’addenda al Conveni de col·laboració per a la promoció d’activitats culturals i participatives durant el 2010. Districte de Sant Martí. Exp. núm. 40032010. Subvenció, per un import de 41.160,00 euros, a favor de l’Associació Cultural i Recreativa La Palmera derivada del Conveni de col·laboració per a la gestió i dinamització del C.B. La Palmera. 5. Altres No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les deu hores i trenta minuts. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2861 Acords Acords de la sessió celebrada el dia 7 de juliol de 2010 Aprovació de les actes de les sessions de 2 i 11 de juny de 2010. ACORDS DECISORIS ÀREA D'HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR 1. Autoritzar el Sr. Iu Pino Seras (mat. 22696) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic superior d'Art i Història, amb destinació al Departament de Territori del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, on desenvolupa el lloc de treball de tècnic de barri, i l’activitat privada per compte propi consistent en la gestió d'un web comercial dedicat al turisme, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 2. Autoritzar al Sr. Alejandro Mateos Alonso (mat. 25209) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal, com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic superior en Dret, amb destinació al Departament de Contractació i Subvenció de la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial, on desenvolupa el lloc de treball d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada per compte propi d’advocat, si bé no podrà ostentar, per si mateix o mitjançant substitut, la representació i defensa d'interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els que l'Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 3. Autoritzar al Sr. Alfonso Ortega Fernández (mat. 38246) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a contractat laboral amb la categoria professional de tècnic mig en Ciències Socials, amb destinació al Departament de Desenvolupament de la Gerència de Recursos Humans i Organització, on desenvolupa el lloc de treball de tècnic assessor, i l’activitat privada per compte d'altri de coordinador del Projecte de Formació de les persones acollides a la Renta Mínima a l’empresa Fons Formació Zona Mediterrània, SLL, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de 2862 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 4. Autoritzar a la Sra. Núria Gibert Ballester (mat. Ajuntament 18881, mat. IMEB 800585), la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de professora de música, amb destinació a l’Escola Municipal de Música Eixample de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, on desenvolupa el lloc de treball de professora de música, i l’activitat privada de professora d’educació musical a la Fundació Blanquerna, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 5. Autoritzar a la Sra. Inés Nieto Marquez (mat. Ajuntament 27182, mat. ICUB 494) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de Tècnic Mig en Bibliologia, amb destinació a l’Arxiu Històric de la Ciutat d'aquest Institut de Cultura, on desenvolupa les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria i l’activitat per compte d’altri consistent en tasques de catalogació a la Fundació Cipriano García- Arxiu Històric de CCOO de Catalunya, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 6. Autoritzar al Sr. Ángel Manuel Mantilla Fernández (mat. 22257) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic superior d'Arquitectura i Enginyeria (enginyer), amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Sant Martí, on desenvolupa el lloc de treball de tècnic de llicències i inspecció, i l’activitat privada per compte propi consistent en la redacció de projectes d’enginyer industrial, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 7. Cedir l’ús de les finques situades al carrer de l’Hospital, núms. 140-142, per un termini de deu anys, a l’Associació Cultura, Solidaritat i Pau - Comunitat de Sant’Egidio, amb la finalitat d'establir la seva seu social i desenvolupar la seva activitat mitjançant la posada en funcionament d’un centre d’iniciatives solidàries, NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2863 un centre de diàleg interreligiós, i un centre cultural i de formació de voluntaris, d’acord amb les condicions annexes, que s’aproven; i formalitzar la cessió en document administratiu. 8. Adjudicar provisionalment, de conformitat amb la proposta continguda a l'expedient, el contracte núm. 09004298 que té per objecte l’adopció de tipus dels serveis en assessorament estratègic, planificació, mediació en les negociacions, compra i gestió dels anuncis i de designació de les empreses per a la utilització comuna i contractació centralitzada per part de l’Ajuntament de Barcelona, els seus organismes autònoms i societats municipals. Designar les empreses Carat España NIF. A-28343358, Media Planning Group, NIF. A-78809662 i Focus Media S.L. NIF. B-62418488, per haver superat les tres empreses la puntuació mínima de 75 punts exigida per la clàusula 11.2 del plec de clàusules administratives particulars, aprovat per acord de la Comissió de Govern de 10 de febrer de 2010. Notificar la present resolució als licitadors i publicar-la en el perfil de contractant. Requerir l’empresa Carat España per tal que en el termini màxim de deu dies hàbils, a comptar des del següent a l'esmentada publicació, presenti la documentació justificativa de trobar-se al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social i constitueixi la garantia definitiva a la Tresoreria Municipal per un import de 124.640,80 euros. Requerir l’empresa Focus Meida S.L per tal que en el termini màxim de deu dies hàbils, a comptar des del següent a l'esmentada publicació, presenti la documentació justificativa de trobar-se al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social i constitueixi la garantia definitiva a la Tresoreria Municipal per un import de 124.640,80 euros. Procedir, l’empresa Media Planning Group, a constituir la garantia definitiva per un import de 124.640,80 euros, mitjançant retenció de preu de la facturació. 9. 1r) Sol·licitar al Ministeri de Política Territorial la inclusió en el Fons Estatal per l’Ocupació i la Sostenibilitat Local de les despeses que tot seguit s’indiquen en relació annexa relatives als projectes que també es relacionen. 2n) La inclusió en el FEOSL de les despeses relacionades en el present acord no suposa, en cap cas, increment de la subvenció atorgada pel Ministeri a cada un dels projectes relacionats La quantitat prèviament concedida en cada cas, marca el límit econòmic i financer de cada projecte. 3r) Comunicar al Ministeri de Política Territorial el present acord, als efectes de tramitació de la corresponent sol·licitud formal. Districte de les Corts - Districte de Sarrià-Sant Gervasi 10. Aprovar definitivament, a l’empara dels articles 113.2 d), 118.4 i 124.2 a) del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i l’article 167 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme en relació a l’article 164.2 del mateix Reglament, el Projecte de reparcel·lació voluntària de propietari únic, en la modalitat de compensació bàsica, del polígon d’actuació urbanística discontinu de la Modificació puntual del Pla General Metropolità per l’actuació urbanística entre les finques situades en els carrers Alfons XII, núms. 65-97-Brusi, núm. 60-Can Basseda, núms. 30-36-Miret i Sans, núms. 9.11/13-15-av. Esplugues, núm- 88, formalitzat en escriptura pública el 10 de novembre de 2008; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la mateixa, i notificar-lo individualment a cadascun dels interessats; donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 11. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanització de la nova ordenació de l’avinguda Mare de Déu de Lorda i ampliació del carrer Montevideo, davant del Col·legi Betània Patmos, per import de 1.888.603,37 euros, el 16% de l’Impost del valor afegit inclòs, formulat per la fundació privada Betània-Patmos, d’acord amb l’informe emès pel servei tècnic municipal, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest 2864 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 procediment; i Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 12. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanització de la parcel·la ASPASIM, situada al carrer Mont d’Orsà, núms. 22-24, per import d’1.888.603,28 euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per ASPASIM, S.L, d’acord amb l’informe emès pel Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans de la Direcció d’Urbanisme, el 16 de juny de 2010, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest procediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. Districte de Gràcia 13. Resoldre les al·legacions formulades durant el període d’informació pública del Projecte d’urbanització de l’entorn de Can Farigola de la Modificació del Pla General Metropolità de l'av. Hospital Militar - Farigola. àmbit UA4, en els sentit dels motius exposats a l’informe tècnic d’al·legacions emès per la Direcció Projectes d’Urbanització i Edificació de Bagur, S.A., el qual consta a l’expedient i es dóna per reproduït; aprovar definitivament l’esmentat projecte, d’acord amb els articles 87.6 i 113.2 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya i 69.1 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, amb un pressupost d’execució per contracte, per a coneixement de l’Administració, de 1.335.678,98 euros, impost del valor afegit (IVA) exclòs, d’acord amb l’informe de 17 de juny de 2010 de Bagur, S.A., el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a la Gaseta Municipal; notificar-lo als interessats; i donar-ne compte a la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. Districte d'Horta-Guinardó 14. 1r) Encarregar a la societat municipal Agència de promoció del Carmel i entorns, SA, la redacció i gestió, fins a la fermesa administrativa de la seva aprovació definitiva, del Projecte de reparcel·lació modalitat cooperació, del Polígon d’actuació urbanística A delimitat pel Pla de millora urbana de La Clota Conservació, aprovat definitivament pel Plenari del Consell Municipal en la sessió celebrada el 30 de maig de 2008, a l’empara d’allò establert a l’article 15.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i amb els límits establerts a l’article 15.2 de la mateixa Llei, per les raons que justificadament consten en l’informe de 16 de juny de 2010 de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística, obrant a l’expedient i que es dóna per íntegrament reproduït. 2n) Declarar que les tasques materials a realitzar per l’Agència de promoció del Carmel i entorns, SA, derivades d’aquest encàrrec de gestió, són les detallades en el document annex que s’adjunta i que es dóna per íntegrament reproduït. 3r) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infrastructures i Habitatge. 15. Rectificar l’error material existent en la partida d’indemnitzacions, concretament en el valor de les edificacions corresponents a les finques aportades s.6 i s.7, obrant al quadre resum del compte de liquidació provisional del Projecte de reparcel·lació de la UA 1 de la modificació del Pla General Metropolità per a la reordenació del Primer Cinturó, entre l’avinguda Meridiana i el carrer St. Quintí, que fou aprovat definitivament per la Comissió de Govern el 10 d’abril de 2002 i esdevingué ferm en via administrativa el 14 de maig de 2003, en aplicació d’allò establert a l’article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i assignar un valor de 4.631.617 pessetes a la finca aportada s.6 i un valor de 5.161.716 NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2865 pessetes a la finca aportada s.7, essent el total de la partida de béns i drets afectats de 36.022.833 pessetes (216.501,89 euros), pels motius que figuren en l’informe emès per la Direcció de Gestió de Sòl de la societat municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA, l'11 de maig de 2010, i que es donen per reproduïts. 16. 1r) Resoldre les al·legacions formulades pels Srs. Francisco Rengel Mancheño i Ana Morgado García durant el període d’informació pública corresponent a la proposta de resolució de l’alliberament de l’expropiació d’una porció de 84,68 m2 de la finca del carrer Renaixença, núm. 57 parcialment afectada d’expropiació, qualificada amb clau 18 (zona d’ordenació volumètrica específica), segons la Modificació del Pla General Metropolità, de reordenació del Primer Cinturó, en el tram comprès entre el carrer de Sant Quintí i l’avinguda Meridiana, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de 21 de juny de 2010 que obra a l’expedient i que es dóna per íntegrament reproduït. 2n) Declarar, de conformitat amb l’article 105 del Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol, pel que s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, i 214 del Decret 305/2006 de 18 de juliol, l’alliberament de l’expropiació d’una porció de 84,68 m2 de la finca del carrer Renaixença, núm. 57, parcialment afectada d’expropiació, qualificada amb clau 18 (zona d’ordenació volumètrica específica), segons la Modificació del Pla General Metropolità de reordenació del Primer Cinturó tram de Sant Quintí i l’avinguda Meridiana, formulada i tramitada a instància de Regesa, que actua en nom i representació de la Comunitat de Propietaris de l’esmentat immoble, i formulada parcialment d’ofici per l’Ajuntament, pel que fa referència únicament a l’entitat entresòl primera de l’esmentada finca, propietat dels Srs. Francisco Rengel Mancheño i Ana Morgado García, per les raons que justificadament consten a l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de 21 de juny de 2010, que obra a l’expedient i que es dóna per reproduït íntegrament. 3r) Establir, d’acord amb l’article 105.2 del Decret legislatiu 1/2005 i 214.4 del Decret 305/2006, que l’alliberament de l’expropiació resta subjecta al compliment de les condicions contingudes al Conveni de 21 de desembre de 2009, signat entre la Comunitat de Propietaris de l’esmentat immoble i la societat Regesa, que obra a l’expedient administratiu i es dóna per reproduït, per garantir el compliment dels deures urbanístics exigibles. 4t) Notificar aquest acord als interessats als efectes corresponents. 5è) Publicar aquest acord mitjançant la inserció de l’anunci corresponent al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, en un dels diaris de més circulació de la província i en el taulell d'edictes municipal. Districte de Sant Andreu 17. 1r) Aprovar definitivament de conformitat amb l’article 113.2 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme el Projecte de delimitació del Polígon d’actuació urbanística 2, de la 2a. fase d’execució de la unitat d’actuació B prevista a la Modificació del Pla General Metropolità al Polígon de les Cases Barates del Bon Pastor delimitat per quatre peces de sòl discontinues entre sí, formulat i presentat pel Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, tramitat simultàniament amb el Projecte de reparcel·lació de l’àmbit. 2n) Notificar el present acord als interessats als efectes corresponents. 3r) Publicar el present acord mitjançant la inserció de l’anunci corresponent al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un dels diaris de més circulació de la província. 4t) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 18. 1r) Resoldre les al·legacions presentades pels Srs. Juan Ángel Coubrechef, Moisés Garre Lorente, Rafael Cruz Oliva, Luís Rodríguez Badenas, Manuel Berjano Alonso i Josefa Oliveras Sans i la presentada pel Sr. Luís Nuevo Díaz, en nom i representació de l’entitat "Avis del barri por la defensa de los inquilinos de Bon Pastor” durant el tràmit d’informació pública i audiència als interessats de l’aprovació inicial del Projecte de reparcel·lació del Polígon d’actuació urbanística 2, de la 2a. fase d’execució de la unitat d’actuació B prevista a la Modificació del Pla General Metropolità al Polígon de les Cases Barates del Bon Pastor, promogut pel 2866 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Patronat Municipal de l'Habitatge, en el sentit i pels motius exposats en l'informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de 21 de juny de 2010 que consta a l’expedient i es dóna per íntegrament reproduït. 2n) Aprovar definitivament de conformitat amb l’article 113.2 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme el Projecte de reparcel·lació del Polígon d’actuació urbanística 2, de la 2a. fase d’execució de la unitat d’actuació B prevista a la Modificació del Pla General Metropolità al Polígon de les Cases Barates del Bon Pastor promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, que s’ha tramitat simultàniament amb la delimitació del polígon d’actuació urbanística de l’àmbit. 3r) Reconèixer de conformitat amb l’article 128.6 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i per les raons que justificadament consten en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de referència, el dret al reallotjament de les persones que consten en l’annex del dit informe en virtut dels convenis signats amb el Patrimoni Municipal de l’Habitatge. 4t) Determinar que les condicions del reallotjament són les que figuren en els compromisos assumits pels interessats davant del Patronat Municipal de l’Habitatge. 5è) Determinar, de conformitat amb l'article 153 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l'acord d'aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, produirà essencialment els efectes econòmics i jurídics continguts a l'article 121 del Decret 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme. 6è) Notificar aquest acord als interessats, amb còpia de l’informe de 21 de juny de 2010 als efectes corresponents. 7è) Publicar aquest acord mitjançant la inserció de l’anunci corresponent al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un dels diaris de més circulació de la província i en el taulell d'edictes municipal i 8è) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. Districte de Sant Martí 19. Desestimar el recurs potestatiu de reposició formulat pel Sr. Jordi Aguilera Cuchillo, advocat, en nom i representació de la Sra. Núria Falcó Romagosa, contra l’acord de la Comissió de Govern de 10 de març de 2010, d’aprovació definitiva del Projecte d’estatuts i de bases d’actuació per a la constitució de la Junta de Compensació del Pla de millora urbana del Polígon d’actuació urbanística 2 de la Modificació de Pla General Metropolità en l’àmbit de la Plaça de les Glòries- Meridiana Sud, per les raons que, justificadament i raonada, figura en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística, de 15 de juny de 2010, que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província, amb inserció del Projecte d’estatuts i bases d’actuació, i en un diari dels de més circulació de la província, i notificar-ho individualment al recurrent amb trasllat de l’informe citat. 20. 1r) Estimar parcialment el recurs de reposició interposat per la Sra. Núria Pérez-Sala Valls-Taberner, en nom propi i en representació de Fernando Pérez- Sala Valls-Taberner, de Construcciones y Excavaciones Vidal SL i SP Asociados SL., contra l’acord de la Comissió de Govern de 10 de març de 2010, pels quals es va aprovar definitivament la Modificació puntual del Projecte de reparcel·lació de l’illa Fàbrica Pons, delimitada pels carrers Tànger, Ciutat de Granada, Sancho de Ávila i Badajoz -Districte d’activitats 22@-, pels motius que consten en l’informe de la Direcció de Gestió Urbanística de la societat 22 Arroba Bcn, SA, incorporat a l’expedient. 2n) Notificar aquesta resolució als interessats. 3r) Donar-ne compte a la Comissió d’urbanisme, Infraestructures i Habitatge. ÀREA D'ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA 21. Aprovar el plec de clàusules que ha de regir el contracte que té per objecte la gestió integral, el funcionament i l’administració de la residència i centre de dia municipal Fortpienc, per un import màxim de 6.544.422,03 euros, impost del valor NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2867 afegit (IVA) inclòs (6.292.713,49 euros, pressupost net i 251.708,54 euros en concepte d'IVA al tipus del 4%) i una durada compresa des de l’1 de gener de 2011 fins al 31 de desembre de 2012, amb un valor estimat del contracte de 12.576.818,63 euros, mitjançant la forma de concessió prevista als articles 253, a) de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic (LCSP) i 243 i següents del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals. Autoritzar la despesa de 6.544.422,03 euros, IVA inclòs, que anirà a càrrec de la partida 227.31 233.30 0201 dels pressupostos següents, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient per a finançar les obligacions derivades d’aquest contracte en l’exercici corresponent: 2011: 3.267.734,67 euros; 2012: 3.276.687,36 euros. Convocar procediment obert per a l'adjudicació d’aquest contracte d'acord amb els articles 122.2 i 141 i ss de la LCSP. Donar-ne compte a la Comissió d’Acció Social i Ciutadania. 2868 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Acord de la sessió celebrada el dia 16 de juliol de 2010 ACORD DECISORI ÀREA D’HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR Districte de Ciutat Vella 1. 1r) Resoldre les al·legacions formulades per Olivia Hotels, S.A., per Institut dels Germans de les Escoles Cristianes (IGEC), i per l’Associació de Veïns en defensa de la Barcelona Vella (VDBV) i l’Associació de Veïns per a la Revitalització del Casc Antic de Barcelona (AAVV CASC ANTIC), durant el termini d’informació pública de la modificació de la modalitat de compensació bàsica en el sistema de reparcel·lació, prevista per a l’execució del polígon d’actuació urbanística de la Modificació del Pla General Metropolità a les finques núm. 13b-17 del carrer de Sant Pere Més Alt, núm. 2-8 del carrer d’Amadeu Vives, i núm. 1 del carrer de la Ciutat, per la modalitat de cooperació, en el sentit que justificadament i raonada figura en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de 15 de juliol de 2010, que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït. 2n) Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 113 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, la modificació de la modalitat de compensació bàsica en el sistema de reparcel·lació prevista per a l’execució del polígon d’actuació urbanística delimitat per la Modificació del Pla General Metropolità a les finques núm. 13b-17 del carrer de Sant Pere Més Alt, núm. 2-8 del carrer d’Amadeu Vives, i núm. 1 del carrer de la Ciutat, que queda substituïda per la modalitat de cooperació, de conformitat amb la sol·licitud formulada per la Directora General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província i notificar-lo individualment a tots el interessats afectats. 4t) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2869 COMISSIONS CONSELL MUNICIPAL Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social Acta de la sessió celebrada l’11 de juny i aprovada el dia 13 de juliol de 2010 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, l’11 de juny de 2010, s'hi reuneix la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Montse Ballarín i Espuña, Immaculada Moraleda i Pérez, Carmen Andrés i Añón, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Ángeles Esteller Ruedas, Gloria Martín Vivas, Xavier Mulleras Vinzia, Joaquim Mestre i Garrido i Xavier Florensa i Cantons, assistits per la tècnica d’administració general, Sra. Tecla Fort i Riera, que actua per delegació del secretari general de la Corporació. També hi són presents l’Im. Sr. Ricard Martinez i Monteagudo, el Sr. Antoni Martorell i Solanic i la Sra. Marta Clari i Padrós. Excusen la seva absència la Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné i l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos. S'obre la sessió a les deu hores i trenta minuts. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte d'Horta-Guinardó Del Gerent Municipal, de 27 de maig de 2010, que aprova el Plec de clàusules i convoca procediment obert per a l'adjudicació del contracte de la gestió del servei dels casals infantils del Guinardó, La Torre i Teixonera, per als exercicis 2010- 2012, i per un import de 422.236,80 euros. 2. Districte d'Horta-Guinardó Del Gerent Municipal, de 27 de maig de 2010, que aprova el Plec de clàusules i convoca procediment obert per a l'adjudicació del contracte de la gestió dels serveis de les ludoteques Arimel i el Galliner, per als exercicis 2010-2012, i per un import de 313.007,33 euros. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Camí escolar, espai amic. Període 2007-2010. La Sra. Ballarín mostra la seva il·lusió envers aquest projecte, ja que el qual diu que posa de manifest que Barcelona es transforma també gràcies a projectes educatius. Opina que aquest és un exemple de treball conjunt de l’espai públic per posar-lo al servei de les persones i adequar-lo a la idiosincràsia de cada comunitat 2870 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 per tal de fer-lo més segur i més humà. Exposa que es tracta d’un projecte útil per educar més enllà de les aules, atès que el fet de dissenyar i posar en funcionament un camí escolar comporta un procés participatiu i de construcció col·lectiva que en si genera una construcció de valors i de ciutadania. En destaca també que hi ha una utilització diària molt àmplia per part dels infants i les famílies, que converteixen l’anada i tornada a l’escola en una oportunitat d’aprenentatge i convivència i en què els infants i joves aprenen a ser més autònoms, responsables i conèixer i respectar l’entorn immediat, incrementant el seu compromís amb la ciutat. Explica que els camins escolars es desenvolupen des de l’Àrea d’Educació, la Direcció de Mobilitat i la Guàrdia Urbana, amb la implicació dels districtes, de les escoles i dels diferents agents de cada barri. Afegeix que entre tots estan treballant per donar compliment al PAM 2008-2011, que contempla l’extensió dels camins escolars i la millora de l’educació, la convivència i la seguretat vial dels entorns escolars. Explica que és un projecte que a Barcelona es va iniciar fa deu anys i que els resultats dels diferents camins escolars creats van ser desiguals durant els cinc primers anys, moment en què van avaluar els elements que havien funcionat satisfactòriament, i els que no, per iniciar una nova etapa l’any 2008, que dóna pas a l’actual projecte «Camí, escolar, espai amic» que ara presenten. Esmenta que els elements que defineixen aquest nou projecte són: la millora d’elements físics –senyalització, semàfors, etc.–, i la participació dels agents escolars i comunitaris de cada barri, que diu que fomenten la coresponsabilitat en el projecte i el fet que els nens vagin sols a l’escola, fet que també considera molt educatiu, tant per als nens com per als adults. Indica que el projecte té un caràcter transversal i que és un bon exemple d’una actuació conjunta. Explica que hi ha un protocol que delimita les competències i responsabilitats de cadascun dels agents i que coordina tot el procés. Apunta que l’informe explica de forma detallada el funcionament de la xarxa de camins escolars de Poblenou, impulsada pel professorat i les AMPA, coordinats entre ells i amb l’Administració local, mitjançant la Macrocomissió de Camí Escolar. Comenta que també apareixen a l’informe totes les dades referents als camins escolars existents per districtes, el nombre de centres implicats, la fase de disseny o desenvolupament dels camins i els efectes per contextualitzar-ne l’eficàcia. Apunta que actualment hi ha 49 escoles, 21.500 escolars i 14.500 famílies que es beneficien d’aquest programa, sense comptar que les reformes que es duen a terme a la via pública quan es desplega un camí escolar beneficien de forma general l’entorn. Indica que el cost del projecte per a l’Institut d’Educació és de 60.000 euros. Pensa que possiblement no són uns recursos molt elevats, amb tot, assegura que estan molt ben aprofitats, donada la rendibilitat social que produeixen. Diu que l’informe també reflecteix les propostes de millora i perspectives de futur. Posa de relleu que el balanç és doblement positiu, d’una banda perquè estan molt satisfets del nivell d’acceptació per part de les persones que impulsen aquests camins i dels usuaris i, de l’altra, ja que cada vegada reben més demandes per fer nous camins escolars. Afirma que compliran amb l’objectiu que tenien en aquest mandat d’arribar a 60 escoles, atès que ja n’hi ha 49 en funcionament i 15 en estudi, que es posaran en marxa abans que acabi el mandat. Per acabar, vol fer palès que, tot i que el balanç és positiu, estan amatents a tots els aspectes que siguin susceptibles de millora, amb la finalitat de mantenir un nivell satisfactori de transversalitat, de coordinació i de complicitat de la ciutadania. Conclou que hi continuaran treballant, atès que els resultats són pràctics, directes i beneficiosos. El Sr. Ardanuy agraeix la presentació de l’informe, tanmateix, opina que es tracta d’un document poc rigorós i incomplet. Confirma que l’experiència dels camins escolars es va iniciar deu anys enrere amb la vocació de crear uns espais segurs als entorns de les escoles, comptant amb la implicació de la comunitat, per tal de millorar l’autonomia dels alumnes a l’hora d’anar als centres. Assenyala que actualment hi ha un 70% dels escolars que no van als centres sols, consegüentment, considera que aquest projecte és necessari i que cal posar-hi més èmfasi. Es queixa que l’exposició de la Sra. Ballarín s’ha basat en la bona feina que estan fent sense anomenar les millores que s’han d’haver introduït després de deu anys d’experiència i de treball conjunt amb la comunitat educativa, NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2871 per la qual cosa diu que no es visualitzen ni l’anàlisi, ni l’esforç, ni les millores. Basant-se en el document, suposa que la conclusió a què han arribat és a la construcció d’un model integral que no devia existir i diu que un dels aspectes que més destaquen és les competències de cada agent que intervé en el projecte. Creu que l’informe hauria de reflectir el procés de creació dels camins escolars: fase d’inici, fase de disseny i fase d’implantació. Pregunta quants infants i joves utilitzen actualment els camins escolars i diu que des del 2007 hi ha en funcionament un camí escolar a l’Eixample, que és el més veterà, un a Sant Martí, a Poblenou, i una experiència al Liceu Francès, que diu que no s’impulsa des del Districte de Sarrià- Sant Gervasi sinó des de les Corts, encara que el govern digui que es fa des de Sarrià-Sant Gervasi. Pensa que tenen la responsabilitat d’implicar més agents a part dels estrictament educatius, ja que diu que esmenten alguna associació de veïns i alguna de comerciants, però que no hi ha una implicació efectiva del teixit humà de l’entorn dels camins escolars. Creu que bàsicament es tracta d’un projecte de millora de la mobilitat, l’accessibilitat i la senyalització, fets que considera positius. Això no obstant, creu que manca més coordinació amb la Guàrdia Urbana i assenyala que a Sant Martí tenen problemes de seguretat en relació amb el camí escolar de Poblenou, a l’entorn del centre d’acolliment de menors Alcor. Afirma que el projecte hauria de ser més emblemàtic, comptar amb més dedicació i coordinació per part de l’Institut Municipal d’Educació, per tal d’obtenir més agents implicats, més beneficiaris i més espais de comunitat que servirien per crear més teixit social. Afegeix que el camí escolar no és una mesura exclusivament de millora de la qualitat educativa. Conclou que han de millorar el treball fet, que manca rigor a l’hora d’elaborar aquestes polítiques i que els projectes haurien d’anar coordinats amb altres iniciatives, com ara els plans educatius d’entorn. La Sra. Esteller agraeix la presentació de l’informe. Amb tot, el qualifica d’insuficient i diu que no assoleix els objectius marcats vers els camins escolars. Considera que la informació és pobra, ja que diu que l’objectiu dels camins escolars ha de ser evitar riscos i garantir la seguretat dels nens en aquest trajecte, i, per tant, adoptar totes les mesures possibles en aquest sentit. Reconeix que el risc zero no existeix, però creu que cal estudiar la forma d’estabilitzar la seguretat en els camins escolars per tal de garantir la tranquil·litat dels pares quan els fills van a l’escola. Es queixa que troba a faltar la col·laboració de la Guàrdia Urbana i la seva implementació. Vol saber quins són els traçats existents i quins són els que tenen previst iniciar o enfortir, per tal de conèixer si el projecte evoluciona favorablement o no. Recorda que, el passat mandat, al Districte de Sarrià-Sant Gervasi es va crear, arran d’un accident en què va morir un nen, una comissió per estudiar de quina manera es podria millorar la seguretat i la tranquil·litat dels camins escolars. Es queixa que, malgrat l’àmplia participació d’aquesta comissió i l’opinió general de manca de Guàrdia Urbana que faci una funció preventiva, de guia i vigilància, no s’han pres mesures, i que aquest Districte, que precisament és el que compta amb més escoles, només té cinc agents. Conclou que troba a faltar la manca d’interès i de voluntat per garantir que els camins escolars siguin segurs. El Sr. Florensa agraeix l’informe presentat i esmenta que el seu grup comparteix la filosofia d’aquest pla. Entén que es tracta d’un programa que fa barri i que implica els diferents agents en la tasca educadora, fent més segurs els itineraris escolars i facilitant que molts nens i nenes puguin anar sols a l’escola. Creu que un programa com aquest no pot funcionar en solitari i que ha d’anar acompanyat d’altres accions que el complementin, com ara els plans educatius d’entorn, els quals lamenta que no es potenciïn ja que considera que serien un bon complement per assolir els objectius marcats. Tanmateix, creu que és un programa interessant, el qual es pot dur a terme mercès a l’existència d’un model d’escola de proximitat que permet anar a peu al centre escolar. Posa de relleu que sense aquest model no es podrien desplegar els camins escolars. Insisteix que el model educatiu que han adoptat afavoreix que les famílies tinguin l’escola prop de casa i que es puguin adoptar mesures com els camins escolars, que ajuden que l’itinerari sigui millor i més segur. Considera que és molt importat la implicació dels comerços pròxims, i és en aquest sentit que valora positivament la campanya de botigues amigues al Poblenou. Amb tot, creu que caldria estendre aquesta acció a la resta de la ciutat, ja que pensa que els comerços són punts de referència importants dels camins 2872 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 escolars. Arran del mapa que surt a l’informe fa palès que, després de deu anys d’experiència, encara hi ha tres districtes –Sant Andreu, Horta i les Corts– que no compten amb cap camí escolar. Vol que se li confirmi si és així, i si la resposta és afirmativa, lamenta que encara no s’hagi treballat en aquests àmbits i els encoratja a tenir camins escolars arreu de la ciutat. El Sr. Mestre agraeix l’informe, el qual considera satisfactori. Diu que els permet fer un balanç positiu de l’experiència dels camins escolars. Opina que aquesta experiència ha desencadenat diversos fets positius i els comenta. En primer lloc, el fet que anar a peu ja es consideri un model més de desplaçament a la ciutat amb la creació d’itineraris segurs per tal que els nens i nenes puguin arribar a l’escola, en una ciutat on afirma que la concepció tradicional era facilitar la mobilitat dels vehicles a motor. En segon lloc, destaca que els camins escolars no només volen ser itineraris segurs per als infants, sinó que s’han emmarcat en les polítiques globals, de participació i educatives de la ciutat, implicant la comunitat educativa i induint a la mobilitat sostenible. Posa de relleu que, gràcies a l’experiència d’aquests darrers deu anys, s’ha assolit un model de camins escolars que comparteix, que considera molt interessant i que diu que té un gran potencial. Així mateix, valora positivament la participació de la comunitat educativa i de l’entorn, ja que creu que es fa una tasca comunitària molt important que cal potenciar atesa la coresponsabilitat que comporta per part dels diversos col·lectius en un projecte que es desenvolupa a més en l’àmbit del barri. Per acabar, creu que la xarxa de camins escolars del Poblenou és una experiència extraordinària, que permet tenir una visió coordinada del camí escolar, que dóna sentit al concepte de barri i de ciutat educadora i que, consegüentment, creu que cal estendre a la resta de la ciutat. La Sra. Ballarín agraeix la intervenció dels portaveus d’ICV i d’ERC i lamenta la contundència amb què CiU i el PP s’han manifestat contra aquest informe. Considera que hi poden haver aspectes criticables, però que les crítiques han de ser constructives i fonamentades. En aquest sentit, es queixa que ni CiU ni el PP no han exposat el seu model en relació amb els camins escolars. Lamenta que aquesta iniciativa –que diu que és compartida per ciutats governades per partits de tots els colors, els quals reconeixen el caràcter pioner i innovador dels camins escolars a Barcelona– hagi estat tan maltractada per aquests grups municipals. Assenyala que aquest projecte és un exemple clar d’allò que fan des del govern local, intentant crear aquesta necessitat entre la ciutadania i posant en funcionament els camins si la ciutadania considera que hi ha aquesta necessitat i els demana. En aquest sentit, fa palès que es tracta d’una iniciativa que no s’implementa des del govern, sinó des dels ciutadans. Assegura que aquest fet genera molts avantatges, en ser comunitari, participatiu i que tothom se’l fa seu. A la inversa, comenta que el govern podria elaborar camins escolars des de l’Ajuntament, però que després caldria veure si els ciutadans en farien ús. Insisteix que es tracta d’un model que el govern ofereix i que en alguns casos és molt ben rebut i en d’altres no, fet que explica les diferències existents entre els diversos districtes i que impedeix l’existència d’un equilibri territorial. Vol fer palès que darrere d’aquest informe hi ha un model, que els pot agradar o no, però que existeix. Reitera de nou que les crítiques que s’han fet estan buides de contingut i no proposen alternatives. Insisteix que es tracta d’un model comunitari, coresponsable i de compromís de tots, en què s’han sumat les AMPA, les associacions de veïns i de comerciants. Conclou confirmant que les àrees de proximitat establertes pel model educatiu adoptat pel govern permeten anar a l’escola de forma més segura mitjançant els camins escolars. El Sr. Ardanuy vol aclarir que no critica els camins escolars, sinó l’informe, i que es posiciona en funció del que hi ha escrit i d’allò que observa. Reitera que el document es basa en una reorientació i construcció d’un model integral iniciat el 2007 i en concretar quines són les competències dels intervinents. Afirma que els camins escolars són una bona idea, tanmateix, diu que no se’ls prenen prou seriosament i que aquest fet no té cap relació amb el fet que sigui un projecte dirigit des de l’Administració o incentivat per la ciutadania. Repeteix que està poc explicat i dinamitzat en relació amb les entitats de comerciants, de veïns i d’altres entitats de l’entorn del barri i que, en el document, només es reflecteixen deu entitats en total. A tall d’exemple, comenta que, pel que fa al camí escolar de NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2873 l’Eixample, s’està treballant bé, això no obstant, diu que, més enllà de les AMPA i dels centres escolars, no han estat capaços d’implicar ni els comerciants ni altres entitats, a part de l’associació de veïns. Creu que aspiren a elaborar un projecte molt més comunitari i que no ho aconsegueixen. Opina que hi ha un problema essencial en els seus plantejaments i que manca molta informació. Quant a les propostes de millora i perspectives de futur, es queixa que no es reflecteix quantes persones van participar en les darreres jornades del camí escolar; que consideren com a indicador global l’increment de demandes d’informació sense especificar quina és la categoria d’aquestes demandes i quin tipus de bones pràctiques apliquen després de deu anys d’experiència. Valora positivament la revista digital Àgora, mentre que critica que diuen que la pàgina web del camí escolar ha rebut un gran nombre de visites sense dir quantes. Pensa que, des del 2007 fins al 2010, és temps suficient per elaborar un informe on s’esmentin quatre mesures de millora i quatre bones pràctiques, que creu que haurien obtingut, per exemple, parlant amb la gent del camí de l’Eixample. Diu a la Sra. Ballarín que no li inspira confiança per tirar endavant aquest projecte i que es tracta clarament d’una oportunitat perduda. Es queixa que no fan cap referència a cap coordinació amb altres accions i que no li ha contestat les preguntes que li ha fet en la seva primera intervenció. La Sra. Esteller opina que, en funció del lideratge de la Sra. Ballarín i de l’empenta i la capacitat que tingui d’implicar els agents de la comunitat, el resultat pot variar molt. Li diu que si es limita a traslladar la informació, obté un balanç pobre com el que presenta avui i que té una carència que carrega contra l’oposició. Repeteix que, com a oposició, consideren que l’informe presentat és fluix i que no reflecteix un model integral. Afirma que el PP sí que té un model i que es basa en la seguretat i la implicació de la Guàrdia Urbana, aspectes que considera que ara són totalment insuficients. Critica que el govern no fa cas d’allò que els diuen els districtes, les AMPA, etc., amb qui diu que van aprovar una sèrie de paràmetres que després no apliquen. Assegura que no estan en contra dels camins escolars, sinó que els troben insuficients, que no són prou integrals, que no s’estenen, que no impliquen prou els districtes i que la seguretat no s’esmenta enlloc. Denuncia la manca d’accions a curt, mig i llarg termini, i dels objectius als quals pretenen arribar. Repeteix que el seu grup sí que té un model de camí escolar i que sempre han demanat la figura de l’agent tutor a les escoles, el qual pensa que és qui ha de garantir la seguretat a l’entorn de la zona, coordinat amb les escoles i amb l’entorn. Fa palès que el seu grup ha presentat aquesta proposta diverses vegades i que ha estat desestimada, i diu que a Esplugues, governant el mateix partit que a Barcelona, s’ha aprovat. Conclou demanant al govern que demostrin allò que volen fer i que no carreguin contra els altres la seva insuficiència de mires. La Sra. Ballarín creu que és una llàstima que l’oposició no tingui la capacitat d’entendre aquest informe elaborat pels tècnics de l’Ajuntament, que considera que són un luxe per a la ciutat. Insisteix que l’oposició no expressa cap model i que es dedica únicament a criticar el document. Afirma que el full de ruta està perfectament delimitat, que les xifres que demanen ja hi són i que la seguretat s’avalua a través dels resultats. És en aquest sentit que diu que no hi ha hagut cap accident en l’ús dels camins escolars. Per acabar, assenyala que tenen un pla d’actuació municipal fixat al qual donaran compliment i diu al Sr. Ardanuy que no treballa per inspirar-li confiança a ell, sinó perquè els camins escolars inspirin confiança als 35.000 usuaris amb què compten. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PP: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar sobre les xifres i resultats que s’hagin obtingut fins aquest moment a la preinscripció a les Escoles Bressol municipals per al curs 2010-2011. El Sr. Martorell, gerent de l’Institut Municipal d’Educació, fa palès que les dades que facilitarà reflecteixen el procés de preinscripció i matriculació de les escoles en 2874 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 aquest moment i no pas la fotografia final d’aquest procés, ja que encara no ha finalitzat. Indica que justament avui les escoles pengen les llistes amb els noms de les famílies que han estat admeses en cada grup. Recorda que entre el 14 i el 18 de juny les famílies confirmen la seva matriculació a les escoles bressol i que, quan l’oferta supera la demanda, s’apliquen uns barems per establir quines famílies obtenen una plaça a l’escola escollida. Explica que aquests criteris són bàsicament els mateixos que s’apliquen als centres de primària i de secundària: l’existència de germans al centre escollit, la proximitat del domicili, la renda anual de la unitat familiar i determinades discapacitats que superen el 33% en alguns dels familiars de primer grau. A més, afegeix que també hi ha criteris complementaris que funcionen en cas de famílies nombroses, monoparentals o malalties cròniques dels alumnes. Explica que, posteriorment, atesa la gran demanda existent vers les escoles bressol municipals, habitualment apliquen un sorteig que majoritàriament acaba determinant quines famílies tenen accés a les places. Quant a aquest sorteig, especifica que s’assigna un nombre aleatori a cada preinscripció i que després es duu a terme un sorteig públic. Repeteix que les xifres que facilitarà són provisionals i procedeix a oferir les dades actuals. Explica que enguany han ofert 3.315 places i que hi ha hagut una sol·licitud en primera opció de 8.643 places; han estat assignades 3.291 places i queden vacants 24 places, que es gestionaran a partir de la segona quinzena de juny, mentrestant queden 5.326 sol·licituds que no han pogut ser ateses. En percentatges, diu que aquestes xifres representen una demanda atesa del 38,3% i una demanda no atesa del 61,7%; i que l’any passat van oferir 2.526 places i van quedar fora de l’oferta el 66% de les sol·licituds, corresponent a 4.901 famílies. Assenyala que per al curs vinent –2011-2012– es posen en marxa 30 noves escoles bressol, que permetran oferir 5.690 places, fet que significaria que, si la demanda d’enguany es mantingués estable, les places no ateses es reduirien al 34%. Per acabar, diu que les dades globals per al curs 2010-2011 amb una ocupació del 100% de les escoles són de 5.292 alumnes en 77 escoles bressol. La Sra. Esteller fa palès que les dades constaten la incapacitat d’Educació a l’hora de donar resposta a les famílies que volen inscriure els seus fills a les escoles bressol municipals de Barcelona. Especifica que enguany hi ha 5.326 nens que es queden sense plaça i que l’any passat van ser 5.359. Es queixa que el govern cada any diu que incrementa el nombre de places, però que el nombre de famílies que en queda fora és pràcticament el mateix cada any. Posa de relleu la insuficiència de places d’escoles bressol a la ciutat i diu al govern que ha de fer alguna cosa més per donar resposta a les famílies. És en aquest sentit que pensa que haurien de concertar, o oferir subvencions, establint un acord amb la Generalitat. Pregunta què pensen fer amb les 5.326 places no ateses i esmenta que moltes famílies no tenen els 400 euros que val una plaça a l’escola bressol, sobretot en un moment de crisi com l’actual. Demana a la Sra. Ballarín que faci una valoració política de les xifres que han presentat i que li digui com afrontarà aquest fracàs i resoldrà el problema de les famílies que no poden portar els seus fills a l’escola bressol perquè el govern es nega a acceptar altres models que són possibles i que solucionarien aquesta manca de places. Recorda que si potenciessin la creació de places privades, i les concertessin amb fons públics, garantint la qualitat d’aquestes places, pel cost de manteniment d’una plaça a l’escola bressol pública en podrien concertar quatre de privades, de forma que les famílies podrien dur els fills a l’escola bressol i el govern optimitzaria els recursos. El Sr. Ardanuy comenta que el lema del PSC quan es va presentar a les eleccions municipals va ser «per la cohesió social», i els demana, per tant, què pensen fer per garantir aquesta cohesió social i donar oportunitats a les famílies d’aquests 5.326 nens i nenes, molts dels quals diu que o bé no podran accedir a una plaça d’una escola bressol privada –que té un cost d’entre 350 i 500 euros al mes per nen– o bé tindran moltes dificultats per accedir-hi. Consegüentment, critica que el lema que van vendre a les eleccions té un punt feble important. El Sr. Florensa es queixa que a cada comissió debaten el mateix tema i que la Sra. Esteller cada vegada fa el mateix míting. Reitera que són models diferents i que tots són respectables. En qualsevol cas, afirma que s’està fent una feina ben feta amb la finalitat de construir una xarxa pública d’escoles bressol, prioritzant un projecte educatiu de qualitat. Creu que no podia ser que la ciutat no disposés NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2875 pràcticament de cap escola bressol pública i que estan actualitzant un servei, fet que significa que fins que la xarxa no estigui construïda, no es pot satisfer tota la demanda. Fa palesa l’existència del Pla d’escoles bressol, el qual espera que es compleixi, i considera que és important construir aquesta xarxa amb la finalitat de comptar amb una oferta pública que pugui atendre la demanda de places existent a la ciutat. Conclou que tots coneixen el posicionament de cada grup en relació amb aquesta qüestió i que no cal continuar insistint. La Sra. Ballarín destaca que la cohesió social comprèn dos aspectes fonamentals: d’una banda, valors compartits i, de l’altra, redistribució i justícia social, que diu que, en aquest cas, es tradueix en la redistribució d’uns actius educatius en forma d’escoles bressol, les quals no existeixen perquè la llei no obliga la seva existència i que a Barcelona s’han començat a crear aquests darrers anys. Manifesta que l’Ajuntament, malgrat no tenir-ne l’obligació, està creant aquesta xarxa pública de qualitat i equitativa, atès que considera que és necessària i que és una demanda ciutadana. Insisteix també que el model del PP és la concertació de places a les guarderies privades, i que es tracta d’un altre model, el qual posa de relleu que no permet la creació de noves places. Reitera que el seu model és el d’anar obrint escoles; recorda que enguany n’obriran 10 i que l’any que ve n’inauguraran 20 més; que l’any passat es van quedar sense plaça el 66% de les sol·licituds, que enguany se’n queden sense el 61% i que l’any vinent, si la demanda s’estabilitza, les places no ateses resultaran el 30%. Conclou que, si segueixen governant, per al proper mandat la fórmula és continuar amb aquesta progressió de creació d’escoles bressol per acabar donant resposta també a aquest darrer 30%. Entén que si governa l’oposició aquest no serà el seu model. La Sra. Esteller diu a la Sra. Ballarín que el seu model és deixar 5.326 nens a casa i li pregunta si no se sent responsable de deixar tots aquests nens a casa seva. Afirma que el govern té un model que el seu grup no comparteix i demana a la Sra. Ballarín que fins que no el tingui acabat i pugui donar resposta a la demanda, que apliqui altres fórmules per donar solució a aquesta mancança. No està d’acord que la concertació no suposi la creació de places, contràriament, diu que si es concerten places, s’incentiva la iniciativa privada a invertir i crear noves escoles bressol, i opina que aquesta és una fórmula amb un resultat positiu. Es queixa que l’evolució de construcció de les escoles és molt lenta, que encara n’hi ha 29 de previstes que ni tan sols s’han començat a construir i que el termini de construcció és de dos anys un cop s’hagi iniciat. Insisteix que resolgui el problema que tenen ara, més enllà de la creació d’aquestes places. Diu al Sr. Florensa que la compareixença que van presentar el mes passat era diferent de la d’aquest mes, atès que encara no tenien les dades de la demanda no atesa. Finalment, diu a la Sra. Ballarín que, si considera positiu que del 2009 al 2010 la diferència de la demanda no atesa sigui de 30 places, és que els seus objectius són molt baixos. El Sr. Ardanuy diu a la Sra. Ballarín que hi ha escoles bressol de titularitat privada de molta qualitat, gairebé la mateixa que ofereixen les públiques, les quals reconeix que estan molt bé. Li diu que ja li passarà les dades perquè les vagi a visitar, atès que creu que no coneix aquests centres i que els menysprea. Li diu que no li ha contestat la pregunta que li ha fet abans i repeteix que 5.326 nens i nenes es queden sense escola bressol, que les seves famílies no deuen ser totes d’un nivell adquisitiu alt i que no els dóna cap solució. Li diu que deu pensar que com que la llei no els obliga, doncs ja s’espavilaran. La Sra. Ballarín lamenta profundament no poder donar resposta a tota la demanda. Això no obstant, fa palès que estan treballant per evitar aquesta situació i que la gent entén perfectament que no és quelcom que es faci d’un dia per l’altre. Assenyala que el 2007 comptaven amb 3.700 places d’escola bressol, el 2010 compten amb 5.000 places i que el 2011 en tindran 7.500. Creu que és un creixement sense precedents a cap altra ciutat, que aquest govern s’hi va comprometre i que, malgrat la crisi econòmica existent, ho està acomplint, ja que es tracta d’una prioritat absoluta i que ho fan per donar resposta a tota la ciutadania que els està demanant places a l’escola bressol pública. D’altra banda, afirma que la marca escola bressol és seva i no nega en absolut que hi ha centres privats de molta qualitat. Amb tot, conclou que no poden oferir solucions transitòries, ja que tots els recursos els han de destinar a construir noves escoles i 2876 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 posar-les en funcionament. Afirma que aquest és el seu model i que la ciutadania ha de saber que per obtenir resultats cal, a priori, fer un esforç. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions Al Plenari del Consell Municipal: 3. Ratificar el Decret de l’Alcaldia, de 25 de maig de 2010 (S1/D/2010 2387), pel qual s’accepta la subvenció per un import total de 831.600,00 euros, atorgada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a aquest Ajuntament, com a corporació titular de les escoles de música que es detallen a la resolució EDU/726/2010, de 15 de març, publicada al Diari Oficial de la Generalitat, de 22 de març de 2010, destinada al sosteniment de les despeses de personal docent i de funcionament de les escoles de música, corresponents al curs 2009-2010. La Sra. Ballarín expressa que accepta aquesta subvenció que des de fa uns anys el Departament d’Educació atorga a les escoles de música. El Sr. Ciurana dóna suport a la subvenció de 600 euros per alumne. Manifesta que el govern acaba de retirar el Pla d’ensenyaments artístics amb l’excusa de la crisi i del pla d’austeritat. Amb tot, ell creu que l’han retirat per falta de consens amb el sector i per les dificultats d’implantar-lo. Exposa que aquest pla preveia arribar a 25.000 alumnes de música en un termini de deu anys i que per ara n’hi ha 1.386. Pregunta si aquest creixement previst, al qual no creu que arribin, el pensen dur a terme només amb les escoles públiques existents, o bé si preveuen algun tipus de concertació. També vol saber si la paralització del Pla d’ensenyaments artístics afecta l’antic pla de creació d’una escola de música per a cada districte. La Sra. Esteller opina que aquest finançament és del tot insuficient, ja que només arriba als 1.386 alumnes de les quatre escoles públiques, i que només representa un augment de l’1,87% respecte a la subvenció de l’any anterior. Demana a la Sra. Ballarín que treballi per assolir que la subvenció no només arribi a les escoles públiques, sinó també a les privades, atès que diu que l’objectiu és finançar l’ensenyament artístic, al marge del centre on s’imparteixi, tenint en compte que no hi ha més escoles públiques. Es queixa que estan molt lluny de donar compliment al PAM pel que fa a la construcció d’una escola de música a cada districte. Fa una reserva de vot. El Sr. Florensa manifesta el seu vot favorable. Amb tot, diu que encara que el Pla d’ensenyaments artístics no es desenvolupi per manca de consens, existeix aquest pla anterior de crear una escola pública de música a cada districte, que creu que és prioritari. Pensa que cal treballar per assolir que aquesta oferta pública sigui present a tots els districtes. La Sra. Ballarín agraeix els vots favorables. Reconeix que no han pogut tirar endavant el Pla d’ensenyaments artístics com hauria estat la seva voluntat, ja que no han aconseguit el consens polític suficient i que les escoles de música privades estan una mica dividides. Tanmateix, expressa que, amb el pla d’austeritat, no han aconseguit els recursos necessaris per començar a posar en funcionament aquest altre Pla d’ensenyaments artístics. En aquest sentit, assenyala que tot és important, però no prioritari. D’altra banda, assegura que continuaran treballant per tal que hi hagi una escola de música a cada districte. Agraeix a la Sra. Esteller que demani més recursos a la Generalitat, i ella també considera que l’aportació hauria de ser superior, això no obstant, li diu que sempre demanen més: més places d’escola bressol, més places de música, més impostos, etc. Fa palès que els serveis de les escoles de música tenen un cost molt elevat per cada plaça i comenta que no creu en els miracles. La Sra. Esteller diu a la Sra. Ballarín que el seu grup, lògicament, demanava més finançament públic per a la música i que, ja que el govern tenia previst invertir molts recursos en aquest pla i construir escoles de música a tots els NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2877 districtes per un pressupost molt elevat, de més de 100 milions d’euros, i un manteniment anual de més de 30 milions, i que ara ja no el desenvolupen perquè és massa car, que com a mínim inverteixin una petita part d’aquests recursos en finançar els ensenyaments artístics. Afirma que cal fer participar la iniciativa privada i treure més rendiment dels recursos per tal de ser més eficients. Insisteix que mitjançant les escoles privades poden arribar a molta més gent amb menys diners i els demana que ho facin. Quant als impostos, diu que el seu grup els va rebaixar i va recaptar més recursos. Assegura que quan es rebaixen els impostos es genera més activitat econòmica, ja que les famílies disposen de més mitjans. La Sra. Ballarín destaca que el pla que el govern proposava preveia una inversió concreta tenint com a horitzó l’any 2020. Entén que era un pla sostenible i del qual se’n podia beneficiar molta gent. Ara bé, fa palès que estan a la recta final del mandat i que s’ha implantat el pla d’austeritat; fets que s’han traduït en posposar aquesta proposta. Tanmateix, afirma que cada partit té el seu programa electoral i que ella procurarà que aquesta proposta estigui present en el programa del seu grup, atès que creu que es tracta d’un pla molt interessant. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC i amb la reserva de vot del PP. b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 4. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda: 1. Manifestar la urgència de preservar en unes condicions patrimonials adequades, que permetin la intervenció arqueològica i la interpretació museogràfica del traçat de l’antiga muralla de mar, i en particular del Baluard del Migdia, dins de l’àmbit d’urbanització dels terrenys de l’estació de RENFE Rodalies. 2. Instar al Govern municipal a replantejar, d’acord amb el Museu d’Història de Barcelona, el projecte d’urbanització de l’àmbit urbanístic dels terrenys de l’estació de RENFE Rodalies, de manera que es permeti una preservació i interpretació patrimonial del conjunt del traçat de l’antiga muralla de mar i del Baluard del Migdia. El Sr. Ciurana exposa que l’any 2006, en el marc d’uns treballs previs a la construcció d’una promoció urbanística a costat de l’estació de França, es van descobrir les restes del Baluard del Migdia, la muralla del segle XVI que protegia del mar les primeres cases de la costa. Explica que la muralla, de diversos metres d’alçada, estava molt consolidada i en un estat de conservació evident, raons per les quals es va decidir modificar el planejament urbanístic, per tal de preservar aquest tram de muralla que havia d’esdevenir un passeig arqueològic. Llegeix diversos documents que reflecteixen la voluntat de conservació d’aquest espai, així com la de convertir-lo en un indret històric privilegiat i fer-lo completament accessible i visitable. Informa que la muralla s’ha preservat íntegrament, però que el planejament urbanístic aprovat que prometia un passeig arqueològic, permetent la visibilitat de les muralles, va obviar la llicència de construcció que es va atorgar a la promoció urbanística; de manera que el pàrquing privat arriba fins a mig metre de la muralla, impedint que sigui visible i interpretable com a tal. Critica que en aquell moment s’atorgués aquesta llicència de construcció, contrària a allò que s’havia aprovat en el Plenari. 2878 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Manifesta que amb aquesta proposició pretenen preservar l’espai que encara queda d’aquest Baluard, que fa angle amb una parcel·la pública on es preveu construir habitatge públic, i una plaça, com a compensació del Pla de la Barceloneta. Demana que la urbanització d’aquesta plaça es faci de manera que permeti interpretar aquest espai de memòria històrica de la ciutat i, per tant, que no es construeixi una plaça dura a la cota superior de la muralla. Apunta que no són ells els que han de donar les solucions tècniques, però que cal impedir que per veure la muralla s’hagi de mirar a una fossa, ja sigui rebaixant la cota del terreny o bé a través de rampes des del carrer del Doctor Aiguader o des del passeig que es vol fer des de l’estació de França. Insisteix que es busqui una solució arquitectònica que permeti fer visible, en tota la seva alçada i tota la seva potència, aquest tram de muralla. Per acabar, esmenta que el text ha estat transaccionat arran d’un acord amb l’equip de govern. La Sra. Esteller posa de relleu la importància de la preservació i visualització d’aquesta muralla i del seu caràcter arqueològic. Expressa el seu vot favorable. El Sr. Florensa també es posiciona a favor de la proposició. Esmenta que en comparteix el fons i que amb la transacció queda més ben explicat. Indica que l’operació compta amb dues parts: d’una banda, el projecte que executa Sacyr a la part privada i, de l’altra, el Pla de millora urbana dels antics terrenys de Renfe, a la part pública. Considera que el projecte que fins ara s’ha desenvolupat a la part privada és un nyap i que no respon al projecte que es va aprovar l’any 2007, al Districte de Ciutat Vella, amb la voluntat de constituir un itinerari històric a partir del Baluard del Migdia, vinculat amb el futur centre d’interpretació del Born. Pensa que segurament el projecte compleix la Llei de patrimoni, però que el plantejament d’actuar fins a tocar de les restes del Baluard i el fet que la muralla només es pugui observar des d’un pàrquing privat, no ofereix les condicions que precisa un element històric com aquest. Creu que el Museu d’Història de la ciutat ja ha fet la seva funció: ha definit uns criteris i ha demanat que es compleixi la Llei de patrimoni; i diu que no té la funció de definir projectes urbanístics. Consegüentment, demana que en el projecte públic es posin veritablement en valor aquestes restes arqueològiques i es corregeixi el plantejament que s’ha iniciat, el qual opina que no és encertat i que és millorable. Demana que es pugui debatre i tornar a dissenyar. Afirma que no es pot plantejar una acció de museïtzació d’unes restes com aquestes si es pretén que quedin soterrades. Insisteix que es debati i es reformi aquest projecte i sol·licita que no s’aprovi per decret, sinó a la Comissió d’Urbanisme, per tal que tots els grups puguin valorar què és més satisfactori per posar en valor les restes del Baluard del Migdia. El Sr. Mestre vota favorablement la proposició. Destaca que cal compatibilitzar la preservació del Baluard del Migdia amb la qualitat de l’espai públic que es conformi allà, de manera que sigui un indret que convidi al passeig, a l’estada i, així mateix, a visitar i interpretar la història de la ciutat. En aquest projecte d’urbanització creu convenient tenir en compte altres experiències d’espais similars existents a la ciutat. La Sra. Moraleda disculpa el delegat de Cultura, que és a l’acte de tancament de l’Any Cerdà. Manifesta, en nom d’ell, el posicionament a favor del govern i expressa que se senten còmodes amb la proposta posterior a la transacció, atesa la seva voluntat d’intentar preservar en bones condicions patrimonials les restes del traçat de l’antiga muralla de mar i de plantejar un projecte d’urbanització de l’espai públic que permeti aquesta preservació i fer aquest recorregut per la història de la ciutat. Tanmateix, afirma que el projecte ha de complir amb les demandes dels ciutadans de Ciutat Vella, els quals sol·liciten que l’espai públic sigui accessible, segur i on tothom se senti confortable. En aquest sentit, fa palès que uns aspectes no han de prevaldre en relació amb els altres. Assenyala que la dificultat més important és vèncer la diferència de cotes existent entre l’espai públic i el Baluard del Migdia. Creu que cal treballar aquest aspecte tècnicament. Diu que els serveis del Museu d’Història de la ciutat i els Serveis d’Arqueologia han fet un esforç i posa de manifest el seu compromís en acomplir els requisits que se sol·liciten. El Sr. Ciurana agraeix el suport de tots els grups. Posa de relleu que, a diferència d’altres elements arqueològics, una muralla es valora per la capacitat de relacionar-la amb el seu entorn i amb els habitatges que hi havia quan es va NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2879 construir; és per aquest motiu que considera molt important que el ciutadà tingui la possibilitat de situar-se a la cota inferior de la muralla o, si més no, que tingui la perspectiva suficient per poder valorar la potència constructiva d’un element com aquest. Insisteix que quan es va duu a terme la darrera modificació referent a la part privada del projecte, ja es va acordar que es preservaria la muralla. Critica que enganxar una paret de formigó a mig metre de la muralla no és la millor manera de fer-ho. Convida els assistents a visitar la zona i creu que cal comunicar als tècnics responsables de la redacció del projecte la voluntat política que la muralla sigui visible en tota la seva esplendor. Valora positivament el compromís del govern i dels altres grups per tal que això sigui possible. El Sr. Florensa insisteix en sol·licitar que es faci un esforç tècnic per definir un projecte adequat al Baluard del Migdia i que pugui ser debatut per tots els grups a la Comissió d’Urbanisme. La Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda: 1. Manifestar la necessitat de preservar en unes condicions patrimonials adequades, que permetin la intervenció arqueològica i la interpretació museogràfica del traçat de l’antiga muralla de mar, i en particular del Baluard del Migdia, dins de l’àmbit d’urbanització dels terrenys de l’estació de RENFE Rodalies. 2. Instar al Govern municipal a plantejar, d’acord amb el Museu d’Història de Barcelona, un projecte d’urbanització de l’espai públic dels terrenys de l’estació de RENFE Rodalies, de manera que es permeti una preservació i interpretació patrimonial del conjunt del traçat de l’antiga muralla de mar i del Baluard del Migdia. Del Grup Municipal PP: 5. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda: - Instar al Govern municipal prohibir l’ús del burka i el nyqap als espais públics de la ciutat de Barcelona perquè atempten contra la dignitat de la dona i és contrari als principis i valors del nostre marc de convivència i en aquest sentit procedir a la modificació de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona. - Instar al Govern municipal a dur a terme les accions de sensibilització i de formació de tots els col·lectius socials de la ciutat adreçades a garantir el respecte a la dignitat de la dona des dels valors de la plena igualtat i la convivència. La Sra. Esteller exposa que es tracta d’una proposta que ja van presentar a la darrera comissió referent a la necessitat que Barcelona prohibeixi l’ús del burca i del nicap als espais públics. Demana que, paral·lelament, es dugui a terme una acció dirigida a totes les persones que viuen a la ciutat per tal que coneguin els valors d’aquesta societat i entenguin que no poden fer ús d’aquesta vestimenta. Manifesta que a Barcelona existeix un marc de convivència, que es respecten la llibertat i dignitat de les persones i els drets humans, i que, consegüentment, no es pot consentir que aquests valors no es respectin. Esmenta que és una qüestió de dignitat social que afecta directament la dona, privant-la de tots els drets bàsics, com ara la capacitat de poder-se moure amb llibertat sense mostrar cap tipus de símbol d’esclavitud o submissió. Considera que han d’emprar tots els sistemes que tinguin a l’abast per tal d’evitar que determinades persones renunciïn a aquests drets. Insisteix que el burca i el nicap són elements que van en contra de la dignitat i de la igualtat, en discriminar la dona i impedir-li la seva integració social, ja que aquests elements impedeixen la seva comunicació i la separen de la resta de la societat. Assenyala que no es tracta del nombre de persones que duen aquestes vestimentes, sinó del fet que cal evitar que la duguin. Diu que no es pot continuar mantenint aquesta tolerància, i que cl evitar la seva proliferació i el donar un missatge de consentiment de restricció de la llibertat. Repeteix que aquesta indignitat no es pot permetre i que les persones que vénen a viure a 2880 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Barcelona han de saber que aquí es respecten els drets humans. Conclou que la Comissió s’ha de pronunciar, al marge que existeixin altres vies per anar treballant aquest tema. La Sra. Homs, tal com ja va manifestar en la darrera comissió, creu que aquest no és l’espai on s’ha de debatre aquesta qüestió. Opina que cal portar aquest debat a la comissió de seguiment del Pla d’immigració, la qual diu que està convocada el proper dilluns i que s’hi tractarà aquest tema. Diu a la Sra. Esteller que hauria de retirar la proposta i que si no ho fa, el seu grup i votarà en contra. El Sr. Florensa manifesta el seu vot contrari. Assenyala que aquest debat ja va tenir lloc a la darrera comissió i que tots els grups van fer palès el seu rebuig a l’ús del burca i van evidenciar el seu posicionament. Així mateix, recorda que el PP es va quedar sol defensant la proposta, atès que els altres grups entenen que hi ha un Pacte per la immigració, i uns altres espais, per debatre políticament aquestes qüestions. Confirma que el dilluns hi ha una reunió política, en què estan convocats tots els grups, i que és allà on es debatrà aquest tema. Titlla d’indignant el fet de tornar a presentar aquesta proposició en tenir coneixement de la reunió del proper dilluns. Demana a la Sra. Esteller que la retiri i li diu que el que demostra amb aquesta actitud és que, més que treballar per la dignitat de les dones, està fent un ús electoralista d’aquest tema, fet que lamenta. El Sr. Mestre també demana al PP que retiri aquesta proposició i insisteix que la reunió de dilluns de la Comissió d’Immigració és l’espai on s’ha de produir aquest debat. Amb tot, fa palès que el seu grup considera que es tracta d’un debat que no és necessari ni urgent, però que si s’ha de tractar, aquest no és el lloc adequat. Diu que si no retiren la proposta el seu vot serà contrari, no només perquè ja està convocada la Comissió d’Immigració, sinó també perquè no en comparteix els continguts. La Sra. Moraleda també demana a la Sra. Esteller que retiri la proposició i emplaci el debat a la taula política del Pacte per la immigració, per responsabilitat política i pensant en la convivència ciutadana. Conclou que si no la retira, el seu vot també serà contrari. La Sra. Esteller assegura que no retirarà la proposta, ja que creu que aquest tema s’ha d’abordar amb valentia i públicament. Manifesta no entendre per què sempre cal debatre-ho tot a porta tancada. Nega que hi hagi cap mesa de seguiment del Pacte per la immigració i diu que l’única cosa que es va constituir va ser un grup de seguiment del Pla d’immigració, el qual no recull aquest tema. Afirma que es tracta d’un pacte de mínims al qual al seu grup va donar suport en el sentit que és per treballar allò que consta en el pla i no el Pacte per la immigració. Insisteix que aquest tema no hi està contemplat i diu que cal treballar- lo fora i a porta oberta. Pregunta als altres grups per què no volen afrontar aquest debat públicament i quina por tenen de pronunciar-se en relació amb aquests temes. Afirma que aquesta Comissió té capacitat per treballar i opinar respecte a aquesta qüestió i demana que es faci amb valentia. Afegeix que fins i tot CiU ha presentat aquest tema en altres ajuntaments. Repeteix que allò que està demanant és garantir les normes de convivència i la llibertat; i que han d’actuar davant d’aquesta violació dels drets fonamentals. Apunta que aquesta Comissió és l’espai competent per fer-ho, així com hi van tractar el Pla d’interculturalitat o el vot de les persones immigrants pel que fa a la reforma de la Diagonal. Opina que cal manifestar el mandat polític i que després els tècnics ja estudiaran de quina forma cal desenvolupar-lo. Titlla els altres grups de covards i els diu que amaguen el cap sota l’ala i carreguen contra el PP parlant de la legitimitat de presentar o no aquesta proposta en aquesta Comissió. Es referma en la seva proposició. La Sra. Moraleda expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ICV-EUiA, la Sra. Homs expressa el vot contrari de CiU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal ERC: NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2881 6. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda que, d’acord amb totes les institucions implicades, es redacti un pla de construcció de Pavellons Esportius a la ciutat de Barcelona calendaritzat, que sigui viable i que permeti cobrir les necessitats de l’esport base i els clubs de la ciutat. El Sr. Martínez exposa que el seu grup presenta aquesta proposició per avançar en allò que considera prioritari en relació amb l’activitat esportiva a la ciutat. Creu que és important continuar potenciant l’esport base a partir dels petits clubs de barri que completen la xarxa esportiva, la qual diu que compta amb aquests petits clubs originats arran d’un nucli de gent que fa una activitat esportiva concreta i els grans clubs que representen la ciutat, fins i tot, en l’àmbit internacional. Manifesta que el Pla director d’instal·lacions esportives de la Generalitat contempla que són necessaris, entre d’altres, un conjunt de 14 pavellons esportius per donar cobertura a aquesta demanda. La Sra. Fandos manifesta que CiU donarà suport a la proposta, atès que el seu grup sempre ha demanat que es desenvolupés un pla de planificació d’equipaments esportius i pavellons. Posa de relleu que, a més del nombre que són necessaris, cal tenir en compte la ubicació que se’ls dóna, ja que diu que de vegades es construeixen allà on hi ha un terreny però no existeix la demanda o la necessitat del pavelló. Està d’acord amb la proposta perquè considera important que els clubs puguin practicar l’esport allà on es troben i donar suport a l’esport base. Insisteix que cal estudiar correctament el lloc on s’ubiquen els pavellons, atès que explica que a Sant Martí s’ha donat el cas que se n’ha ubicat un on ja existien altres instal·lacions, les quals han patit una crisi, mentre que en altres districtes hi ha mancances reals de pavellons. És per aquest motiu que creu que és necessari, a priori, elaborar aquest pla que se sol·licita a la proposició, de manera que estigui vinculat al Pla d’instal·lacions esportives que ja existeix. La Sra. Esteller es mostra favorable a l’elaboració d’aquest pla i diu que el seu grup sempre ha reclamat més equipaments on practicar l’esport base, ja que considera que, en aquest sentit, a la ciutat hi ha un desequilibri. Proposa al Grup d’ERC incloure a la proposició la reforma dels pavellons que estan en males condicions. Això no obstant, creu que és del tot necessari fer una planificació, a curt, mig i llarg termini, dels pavellons que cal construir i dels espais que són més adequats per facilitar l’accés a l’esport a cada districte en funció de la demanda; i estudiar també de quina manera es poden finançar aquestes instal·lacions. Entén que, tenint en compte les dificultats econòmiques existents en aquest moment, es podrien buscar fórmules per possibilitar l’entrada de capital privat per tal de garantir la sostenibilitat financera. El Sr. Mestre vota favorablement la proposició. La Sra. Moraleda també manifesta el vot favorable a la proposta. Apunta que per al seu grup l’esport base és una prioritat i diu que en aquests moments la ciutat ja compta amb una xarxa d’instal·lacions esportives: 33 pavellons i 4 pistes poliesportives amb cobertura lleugera, més uns quants poliesportius més que estan en obres i d’altres la construcció dels quals ja està prevista. El Sr. Martínez agraeix el suport de tots els grups. Confirma que la ubicació és essencial, com ho és en qualsevol equipament. Tanmateix, considera que el pavelló té una casuística que el distancia de la instal·lació esportiva clàssica destinada a l’ús individual i que els clubs poden fer l’esforç de desplaçar-se, si és necessari. Pensa que cal trobar les oportunitats que permetin, per exemple, que el pavelló d’una escola adopti una dobla activitat: el club escolar i l’activitat externa; o també que siguin espais compartits amb altres tipus d’equipaments, sempre i quan el pavelló es visualitzi com una necessitat unitària i no com un element casual. Quant a la reforma, millora i manteniment dels pavellons existents, es mostra totalment d’acord. Això no obstant, i atès que els grups ja han manifestat el seu vot, pensa que no es pot modificar el text. Pel que fa al finançament, puntualitza que la Secretaria General d’Esport de la Generalitat compta amb una línia de finançament per a la creació de pavellons esportius que pot arribar fins al 50% del cost. D’altra banda, pensa que el pavelló no ofereix un marge econòmic suficient com perquè el capital privat s’interessi en invertir-hi, atès que des del punt de vista econòmic es tracta d’una instal·lació que genera dèficit. Ara bé, opina que es podria contemplar la possibilitat de tenir patrocinis, així com de comptar 2882 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 amb la inversió dels propis clubs, ja que diu que la fórmula de gestió i de propietat podria ser mixta –Ajuntament i club–, permetent pactes entre ambdós. Conclou que la ciutat compta amb diverses possibilitats i diferents models de gestió econòmica i de construcció, que hi ha diverses tipologies que van des de la pública per excel·lència fins a una opció més compartida, i que li pertoca a l’Àrea d’Esports desenvolupar tots aquests elements. La Sra. Moraleda ratifica que està d’acord amb desenvolupar aquest pla. Amb tot, recorda que es troben al final del mandat i que, per tant, han de ser prudents i veure com es pot canalitzar aquesta acció per al següent mandat, atès que per enguany el pressupost d’inversió ja està sobre la taula i el compromís del govern també ha quedat ja reflectit en el PAM. La Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 7. Que l’Ajuntament de Barcelona organitzi una «Fan Zone» en algun lloc cèntric de la ciutat per tal de que els aficionats puguin seguir els partits del Campionat del Món de Futbol que es disputarà a Sud-àfrica entre els dies 11 de juny i 11 de juliol, i en especial, els que disputarà la selecció espanyola de futbol, possibilitant l’entrada en l’organització de mitjans de comunicació i patrocinadors. La Sra. Esteller exposa el prec. Creu que l’Ajuntament s’ha d’implicar en l’organització d’una zona d’aquesta naturalesa i demana que ho faci conjuntament amb patrocinis privats o amb algun mitjà de comunicació. Conclou que seria una bona iniciativa que permetria als ciutadans gaudir d’aquests partits i garantir l’espectacle. La Sra. Moraleda manifesta que no accepta el prec, ja que afirma que oferir als ciutadans els partits de futbol a l’espai públic no entra dins de les competències municipals. Assegura que per aquest motiu mai no han organitzat la retransmissió de cap partit, ni de cap competició. Recorda que el moment de crisi existent requereix prioritzar els esforços del govern municipal i no creu que muntar una fan zone sigui prioritari. La Sra. Esteller pregunta a la Sra. Moraleda si la seva negativa deriva del fet que sigui la selecció espanyola la que juga al Mundial. Li diu que si vol evitar que a la ciutat es vegi aquest espectacle que tingui la valentia de dir-ho, i que no li demana que pagui íntegrament el cost de la fan zone, sinó que lideri el projecte i que obtingui patrocinis. Anuncia que a Madrid la paga Hyundai i pensa que l’Ajuntament de Barcelona també té la capacitat d’implicar la gent per assolir aquesta acció. Pensa que no té la voluntat de fer-ho i li demana que ho digui clarament. La Sra. Moraleda diu a la Sra. Esteller que l’ha entès perfectament i li repeteix que, d’una banda, aquesta actuació no forma part de les competències municipals i, de l’altra, que estant en temps de crisi, no considera que hagin de prioritzar el fet de veure els partits de futbol a la via pública. Finalitza dient que pot no agradar-li la seva resposta, però que el govern municipal mai no ha muntat cap fan zone per retransmetre partits de futbol, ni de la selecció espanyola ni de cap altre club. Es dóna per tractat. 8. Manifestar el rebuig a la reducció de les despeses destinades als centres educatius concertats i instar al Govern de la Generalitat a mantenir l’adequat finançament dels concerts educatius. La Sra. Esteller exposa el prec. Anomena la retallada que el govern ha adoptat pel que fa als concerts educatius, d’un 5% aproximadament, del diner destinat al NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2883 professorat. Opina que es tracta d’una ingerència vers els professors i que la Generalitat no té aquesta competència. Considera que és un agreujant i que aquest import que deixen de finançar haurà de ser suportat pels pares. Consegüentment, rebutja aquesta mesura i demana que actuïn i que instin la Generalitat a mantenir aquest import, el qual diu que ja era escàs. La Sra. Ballarín es manifesta contrària al prec i recorda a la Sra. Esteller que els centres concertats formen part del Servei Educatiu de Catalunya igual que els públics, un concepte que recull la Llei d’educació de Catalunya (LEC) mitjançant el Pacte nacional per a l’educació, el qual compta amb el suport de la majoria política i social del país –el PP no en forma part. Per tant, afirma que, quan cal austeritat, els centres concertats han de ser solidaris en la mateixa mesura que ho són els públics, tal com estableix el Decret llei. La Sra. Esteller lamenta la resposta de la Sra. Ballarín i li demana que s’ho repensi, atesa la quantitat d’escolars que van a centres concertats i que és un finançament que considera fonamental per al funcionament d’aquests centres. Diu que les famílies ja es veuen afectades per la crisi amb una retallada important d’ingressos i que només els falta haver de pagar més per les escoles. La Sra. Ballarín indica que la situació econòmica obliga a prendre decisions de restricció de la despesa pública que evidentment no són fàcils, ni per als ciutadans ni per als governants, però que són necessàries i que també han d’afectar els centres concertats, ja que també presten un servei educatiu públic, finançat amb fons públics. Creu que és bo que es vagin equilibrant les diferències existents entre els centres concertats i els públics a tots els efectes –tal com reflecteix la LEC– i, així mateix, esmenta que li agradaria que també fessin un esforç per integrar l’alumnat nouvingut, ja que assegura que encara existeixen diferències. Quant al finançament, afirma que no hi ha cap discriminació i que es demana el mateix esforç als professors de la pública que als de la privada. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CiU: 9. Quins recursos humans, tècnics i econòmics està dedicant l’Ajuntament de Barcelona a la Formació Professional en els diferents àmbits, així com a la Fundació, al Consell i a la Xarxa de Formació Professional? El Sr. Ardanuy formula la pregunta. La Sra. Ballarín explica que la despesa total de l’Institut d’Educació és de 830.000 euros, dels quals 175.000 es destinen a recursos humans –tres persones en plantilla– del Consell de la Formació Professional; 528.000 es destinen a convenis amb la Fundació Barcelona Formació Professional, i 53.000, a convenis amb l’Associació Xarxa, a més dels lloguers: 31.000 euros, fins al març, pel lloguer de la seu ubicada al passeig de Gràcia i 43.000 euros per a la seu Llacuna, fins a final d’any. D’altra banda, explica que també hi ha altres imports difícils de quantificar, com ara els cicles de formació professional gestionats des del Consorci d’Educació, l’aportació de professors addicionals, etc. Conclou que és complicat determinar l’import que es destina a la formació professional, que és competència de la Generalitat, però que l’estima en un milió d’euros aproximadament. El Sr. Ardanuy pregunta si els 175.000 euros són despesa de personal o ho són els 830.000. La Sra. Ballarín especifica que l’Ajuntament cobreix el cost de tres treballadors de tots els que té la Fundació i que la resta de personal es finança mitjançant fons propis de la Fundació, que obté d’empreses, etc. Assenyala que la diferència fins als 830.000 euros és la que s’inverteix en forma de convenis per a programes concrets. Es dóna per tractada. 10. Quins han estat els motius per a la suspensió de la celebració de la Nit Blanca a l’avinguda Diagonal? 2884 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 El Sr. Ciurana formula la pregunta. La Sra. Moraleda argumenta que, amb motiu de l’Any Cerdà, tenien previst celebrar la Nit Blanca a la Diagonal, però que finalment van decidir celebrar-la de nou a Montjuïc. D’una banda, atesa la negativa de l’oposició que va considerar que no era oportú fer coincidir la Nit Blanca amb la consulta de la Diagonal i, de l’altra, perquè finalment van veure que aquest canvi d’ubicació no aportava gaires novetats interessants. El Sr. Ciurana vol aclarir que allò que el seu grup va dir que no considerava oportú és que se celebrés la Nit Blanca a la Diagonal els dies abans de la consulta referent a aquesta via. Puntualitza que, en estar prevista la celebració de la Nit Blanca pel juliol, un cop finalitzada la consulta, el seu grup no hi tenia cap inconvenient. Diu a la Sra. Moraleda que no els en faci responsables per no haver volgut convertir la consulta sobre la Diagonal en un espectacle i una festa relacionats amb la cloenda de l’Any Cerdà. Contràriament, recorda que, l’any passat, el seu grup ja va comentar que la Nit Blanca s’hauria d’estendre a d’altres indrets de la ciutat per tal que persones amb dificultat de mobilitat o d’edat avançada també en puguin gaudir. Opina que cal avançar en aquest sentit. Creu que si finalment no han dut la Nit Blanca a la Diagonal és pels resultats obtinguts a la consulta referent a aquesta via. Pensa que si els resultats haguessin estat uns altres no haurien suspès la Nit Blanca i diu que si es tractava d’un esdeveniment escaient com a cloenda de l’Any Cerdà, ho havia de ser al marge d’aquesta consulta. Demana al govern que no barregi les coses i insisteix que la celebració de la Nit Blanca a la Diagonal era positiva, en primer lloc, perquè s’estenia a d’altres espais de la ciutat i, en segon lloc, amb motiu de la cloenda de l’Any Cerdà. Es queixa que quan han decidit suspendre aquest acte ja hi havia molta gent implicada que hi estava treballant i pregunta si l’organització que ja s’havia previst ha tingut algun cost per a l’Ajuntament. Conclou que no considera adequat haver suspès l’esdeveniment. La Sra. Moraleda exposa que després de la polèmica generada al voltant d’aquesta via no els ha semblat sensat retirar la Nit Blanca de Montjuïc per dur-la a terme en un espai que seria objecte de valoració de l’èxit o el fracàs d’una proposta cultural. Explica que és per aquest motiu que han apostat per celebrar la Nit Blanca a Montjuïc, on ja fa anys que funciona amb molt d’èxit. Això no obstant, manifesta la seva voluntat de celebrar-la en la trama més urbana, tot i que apunta que, com més s’estengui l’esdeveniment, més costós serà també desenvolupar una proposta de qualitat d’aquesta envergadura. Conclou que també per aquesta raó han apostat per mantenir la Nit Blanca en un espai favorable. La Sra. Clarí, gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona, comunica que aquest canvi d’ubicació no ha tingut cap cost, ja que els contractes amb els festivals de música ja estaven elaborats abans i que aquest fet els permetrà fer ús d’equipaments, com ara la Sala Oval del MNAC, i de l’espai públic. Afirma que no hi ha cap contracte que hagin de rescindir i que allò que han fet és traslladar les despeses previstes de la Diagonal a Montjuïc. Es dóna per tractada. La Sra. Fandos s’excusa, ja que s’ha d’absentar, i transfereix la presidència a la Sra. Ballarín, que és qui presideix a partir d’aquest moment. Del Grup Municipal ERC: 11. Quins usos (culturals, educatius, esportius, vinculats a la joventut, a polítiques de gènere, a la solidaritat, la immigració o bé a la conciliació) té previst aquest Govern municipal per a l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella? El Sr. Florensa formula la pregunta. La Sra. Moraleda anuncia que li respondran per escrit, atès que l’Hivernacle és un espai gestionat per Parcs i Jardins i que, per tant, ara no disposen de la informació. El Sr. Ardanuy demana que la resposta es faci arribar als altres grups, ja que si s’hagués informat ara, hauria estat pública. Es respondrà per escrit. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2885 12. Hi ha un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i els centres DIR per tal de fer difusió i divulgació d’aquests centres a través de les publicacions i fulletons informatius municipals? El Sr. Florensa formula la pregunta. La Sra. Moraleda diu que no existeix aquest acord i que els centres apareixen actualment a les publicacions i fulletons municipals en tres moments: quan s’elabora la guia per fer esport a la ciutat, en què apareixen tots els equipaments i entitats esportives –públics o privats–; puntualment, quan col·laboren en algun programa concret, com ara el «Practica», creat per incentivar la pràctica esportiva en persones derivades dels CAP i que es desenvolupa en els centres que s’hi adhereixen, amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya; i quan els centres contribueixen al desenvolupament d’alguna activitat concreta –com ara la Cursa de la Diagonal– amb el seu patrocini. Finalment, assenyala que també apareixen en el fulletó del programa «Camina la ciutat». El Sr. Florensa explica que els va sobtar veure els centres Dir en el fulletó del programa «Practica» i que aquest és el motiu de la pregunta. Es mostra favorable que la iniciativa privada col·labori amb projectes com aquest. Tanmateix, vol saber si aquest programa s’ha obert a d’altres gestors i centres, o si només s’ha dut a terme amb els centres Dir. La Sra. Moraleda pensa que s’ha obert als altres centres, però no n’està segura, i diu que li preguntarà al Sr. Alcober i ja li facilitarà la informació. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 13. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució de la proposició que fou aprovada en la sessió del dia 16 de juny de 2009 amb el contingut següent: Que l’Ajuntament de Barcelona impulsi els PQPI (Programes de Qualificació Professional Inicial), incrementant el nombre de places, adaptant-los a més sortides professionals i obrint una línia específica per als joves amb discapacitats físiques, psíquiques o sensorials. El Sr. Ardanuy exposa el seguiment de proposició. La Sra. Ballarín afirma que com a Ajuntament treballen per tal que hi hagi el màxim de programes de qualificació professional inicial (PQPI) al servei dels nois i noies de 15 i 16 anys de la ciutat. Esmenta que l’any 2009-2010 es van Autoritzar 23 perfils professionals i 98 grups, dels quals 33 en centres públics i la resta en privats. Diu que per al curs 2010-2011, per ara només s’ha efectuat l’autorització de l’oferta pública, amb un augment de 3 grups, i que queda pendent l’autorització de 10 grups a Barcelona Activa –que no coneixeran fins a finals de juliol–, amb què arribarien als 41 grups i a 115 entre els públics i els privats concertats. Pensa que es tracta d’un increment important, encara que insuficient, ja que els PQPI ofereixen la possibilitat de formar-se als joves que no han pogut finalitzar els estudis obligatoris. Pel que fa a l’oferta específica per a discapacitats, explica que es reserven dues places per a cada grup de formació professional, així com a la resta d’estudis. D’altra banda, afirma que l’orientació professional és determinant i creu que és molt important que des del Pla jove, Porta 22, i des de tots els programes i recursos de què disposen per orientar els joves, s’ajudi aquestes persones, tenint en compte les seves necessitats i les seves potencialitats, a escollir els estudis que després els permetin assolir la sortida professional més adequada. El Sr. Ardanuy pregunta si hi ha un increment de places o només de grups. La Sra. Ballarín entén que l’augment és de grups i de places, però diu que no té la informació referent al nombre de places. El Sr. Ardanuy vol conèixer el nombre de places. Quant a les línies específiques per als joves amb discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, demana que facin tots els esforços per donar a conèixer aquestes places, considerant que incideixen 2886 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 especialment en incrementar les possibilitats d’inserció sociolaboral d’aquests col·lectius. La Sra. Ballarín respon que calcularà el nombre de places. En relació amb donar a conèixer les places específiques per a discapacitats, diu que faran un esforç addicional. Amb tot, pensa que deu grups en centres d’educació especial ja és un nombre important i especifica que la informació de tots els PQPI consta en tots els recursos informatius, en la guia, etc. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 14. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució de la proposició de grup següent, aprovada en la sessió del 14 d’abril de 2009: «La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda instar al Govern municipal a estendre progressivament les activitats culturals programades durant la celebració del Montjuïc de Nit a altres àrees de la ciutat per tal d’apropar aquestes a tots els ciutadans de Barcelona, tal i com fan totes les ciutats europees que organitzen Nits Blanques». La Sra. Esteller exposa el seguiment de proposició. Afegeix que el seu grup va presentar una proposta inicial perquè es creés la Nit Blanca i, posteriorment, per tal que s’estengués a la ciutat. Indica que el Sr. Martí els va dir que s’estendria progressivament i que el PP ho va acceptar perquè va entendre que aquesta era la voluntat del govern i que es començava per la Diagonal. Atès que ara aquest projecte s’ha suspès, vol saber quin és el compliment de la proposta. La Sra. Moraleda manifesta que la voluntat d’estendre l’esdeveniment era clara, però que per les circumstàncies que ha esmentat anteriorment, han tornat a emplaçar la Nit Blanca d’enguany a Montjuïc. Apunta que si volguessin, ho tindrien fàcil per estendre la Nit Blanca, atès que a la resta de ciutats europees es duu a terme quan a Barcelona se celebren les festes de la Mercè, moment en què es desenvolupen moltes activitats al carrer. Afirma que mai no han volgut barrejar ambdues accions i que per aquest motiu a Barcelona se celebra la Nit Blanca abans de l’estiu. D’altra banda, explica que a la trama urbana té lloc la Nit dels Museus, la qual considera que també és un esdeveniment molt interessant i que podria formar part de la Nit Blanca. Això no obstant, confirma la seva voluntat de celebrar-la en la trama urbana i diu que si la disponibilitat pressupostària l’any que ve els ho permet, intentaran dispersar-la encara que sigui més costós, ja que requerirà més presència d’escenaris, etc. Insisteix que la ciutat compta amb molts altres esdeveniments que si volguessin podrien disfressar de Nit Blanca, com fan altres ciutats. La Sra. Esteller puntualitza que l’objectiu de la Nit Blanca a d’altres ciutats europees és mantenir les diferents expressions culturals obertes a la ciutat durant tota una nit, que aquesta és l’essència i que és un clam a la ciutat que s’obre a tothom. Manifesta que si tots els esdeveniments que ha esmentat la Sra. Moraleda tinguessin lloc el mateix dia no es desvirtuaria la Nit Blanca, la qual els comprèn tots. Demana que, tal com es fa per exemple a París, s’estengui a tota la ciutat. Opina que, amagant-se darrere un criteri econòmic, castiguen la Diagonal pels resultats obtinguts a l’enquesta i diu que allò que volien era celebrar la Nit Blanca abans de la consulta de la Diagonal i utilitzar-la de plataforma per influir en la participació de l’enquesta; i que com que no ho han pogut fer d’aquesta forma, ara argumenten que no es pot dur a terme. Lamenta que no es faci i, per acabar, demana que treballin per estendre-la l’any vinent. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 15. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social en data 26 de gener de 2010 amb el contingut següent: (M0711/9174) La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda instar al Consorci d’Educació de Barcelona a dimensionar adequadament l’oferta de places per a estudiar Formació Professional, atenent a la NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2887 demanda, a les necessitats del mercat laboral i a la nova estructura dels plans d’estudi. El Sr. Florensa exposa que el gener d’enguany van presentar una proposta, que va ser aprovada per majoria, sol·licitant que es dimensionés adequadament l’oferta de places de formació professional, atès que en algunes especialitats, com ara sanitat, comunicació, imatge i so, etc., hi havia molta més demanda que oferta. Vol saber quines actuacions s’han dut a terme en aquest sentit. La Sra. Ballarín assenyala que, a més, van aprovar aquesta proposició amb el plantejament correcte d’equilibrar l’oferta educativa amb les preferències dels joves i les necessitats del mercat laboral, de les quals creu que depèn tenir una ocupació de qualitat en el futur. Recorda que l’any passat hi va haver 900 estudiants que no van poder optar a la formació professional que havien escollit, però que, d’altra banda, també van quedar 1.500 places vacants de les ofertades. Consegüentment, explica que per assolir dimensionar adequadament l’oferta el que estan fent és, en primer lloc, continuar treballant amb l’orientació professional, atès que hi ha formacions molt desitjades a determinades edats però que després no tenen sortida professional suficient; en segon lloc, continuar reordenant els ensenyaments postobligatoris, de batxillerat i de formació professional, tenint en compte que el seu model pretén tenir centres potents i de qualitat; i, en tercer lloc, en la mesura que els recursos econòmics els ho permeten, incrementar la formació professional. Pel que fa al proper curs escolar, comunica que, malgrat les dificultats generades per la crisi, s’incrementa l’oferta. Quant als cicles formatius de grau mig, especifica que passen a ser de dos cursos enlloc d’un, millorant la qualitat de la formació, i que també s’incrementa l’oferta inicial amb dos grups el cicle de cures d’auxiliar d’infermeria i amb un grup el cicle d’emergències sanitàries i el d’atenció sociosanitària. En relació amb els cicles de grau superior, indica que s’ha incrementat amb un grup el cicle d’administració de sistemes informàtics en xarxa. El Sr. Florensa esmenta que ja veuran com evoluciona aquest procés. Afegeix que, quan parla de dimensionar, es refereix a reduir les línies que no tenen demanda i ampliar les que més en tenen. Considera rellevant detectar les disciplines que han tingut molta més demanda que oferta i espera que enguany s’hagin ajustat de manera que l’oferta s’adeqüi més a la demanda. La Sra. Ballarín insisteix que per al govern l’eina de l’orientació és fonamental i que hi ha especialitats molt desitjades pels alumnes que després no tenen sortida professional i, contràriament, n’hi ha que garanteixen una ocupació de qualitat i que tenen poca demanda. Conclou dient que continuen avançant en aquesta reorientació tot i que és difícil i que passa no només per obrir i augmentar grups, sinó també per tancar línies, fet que és encara més complicat d’explicar i d’entendre. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les tretze hores i trenta minuts. 2888 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Acta de la Comissió d’Acció Social i Ciutadania Acta de la sessió celebrada l’11 de juny i aprovada el 13 de juliol de 2010 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, l’11 de juny de 2010, s’hi reuneix la Comissió d’Acció Social i Ciutadania, sota la presidència de l’Im. Sr. Xavier Mulleras Vinzia. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Gomà i Carmona, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, Maite Fandos i Payà, Joan Puigdollers i Fargas, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Gloria Martín Vivas, Ángeles Esteller Ruedas i Ester Capella i Farré, assistits per la tècnica d’administració general, Sra. Tecla Fort i Riera, que actua per delegació del secretari general de la Corporació. També hi són presents la Sra. Isabel Ribas i Seix i els Sr. Bernardo Fernández Martínez, i els Ims. Srs. Xavier Florensa i Cantons i Joaquim Mestre i Garrido. Excusen la seva absència les Imes. Sres. Montserrat Ballarín i Espuña, Sara Jaurrieta i Guarner i Gemma Mumbrú i Moliné. S’obre la sessió a les tretze hores i vint minuts. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Sant Martí Del Gerent Municipal, de 21 de maig de 2010, que aprova el Plec de clàusules i convoca licitació pel procediment obert per a l’adjudicació del contracte de la gestió i dinamització del casal de gent gran Joan Casanelles, per als exercicis 2010-2012, i per un import de 95.934,00 euros. 2. Districte de Sants-Montjuïc Del Gerent Municipal, de 3 de juny de 2010, que adjudica provisionalment a Esport3 Serveis Alternatius, SL, el contracte per a la gestió i dinamització dels casals de gent gran municipals del Poble Sec, La Capa, Cotxeres de Sants, Sant Cristòfol i espai de gent gran El Polvorí, per un import total de 596.272,11 euros. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Anuari 2009 del Tercer Sector Social de la ciutat de Barcelona. Es retira. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal CiU: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal en relació al Comissionat de l’Alcaldia per a la Gent Gran per tal de que exposi quines són les seves funcions i com es coordina amb l’Àrea de Serveis Socials. La Sra. Homs presenta la compareixença. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2889 El Sr. Fernández explica que ha estructurat la intervenció en tres blocs: activitats institucionals, activitats del Comissionat i, finalment, mitjans de comunicació. Quant a les activitats institucionals, de representació i protocol·làries ha assistit: a la inauguració d’un centre de dia per a malalts d’Alzheimer; a la reobertura del casal de Can Fàbregas, del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, en representació del Sr. Gomà; a la signatura del conveni de la segona Tinència d’Alcaldia amb el Col·legi de Podòlegs de Catalunya; al sopar solidari d’Avismón de Catalunya a l’Hotel Ducs de Bergara; als Jocs Florals de la Gent Gran del Camp d’en Grassot, de Gràcia; a la conferència de Rojas Marco, que es va fer juntament amb CaixaForum de l’Obra Social de ”la Caixa”; a FiraGran, i a la cloenda del Congrés Estatal de Vídues, en representació del Sr. Gomà. Pel que fa a les accions del Comissionat, explica que ha visitat 54 casals municipals de gent gran i que encara li’n queden tres que no ha pogut visitar, ja que estan en obres. Manifesta que aquestes visites han servit perquè el coneguin i també perquè ell conegui les inquietuds de la gent gran, i afirma que li han expressat que estan raonablement contents amb els serveis que dóna l’Ajuntament de Barcelona. Afegeix que també ha pogut constatar el bon funcionament del Pla de millora dels casals en els disset casals, on ja està funcionant. En relació amb els mitjans de comunicació, fa saber que ha tingut converses amb el cap de programació de BTV per veure si el grup de treball de comunicació del Consell Assessor de la Gent Gran, que fins al mes de setembre havia intervingut en un programa ara desaparegut de Ràdio 4, podien tenir un espai en aquest mitjà de comunicació en el qual les inquietuds i els neguits de la gent gran tinguessin ressò. Dóna a conèixer que va aconseguir que un cop al mes, dins un programa de tarda de BTV, hi hagi un espai dedicat a temes que preocupen la gent gran; indica que aquest programa té com a introductora la Sra. Mercè Mas, que va ser escollida pel grup de comunicació del Consell Assessor de la Gent Gran, el qual ha fet diverses propostes de temes a tractar, com ara memòria històrica de la vida quotidiana, envelliment saludable, els habitatges amb serveis per a la gent gran, relacions intergeneracionals, les persones grans i la transformació de la ciutat, drets i llibertats de les persones grans amb dependència, la soledat, la ciutat saludable, Barcelona Ciutat Amiga de les Persones Grans, etc. Comunica que han preparat una bossa d’activitats per als casals, i que també estan duent a terme un nou impuls a la targeta rosa perquè doni més serveis a banda del transport. Finalment, esmenta també el projecte de voluntariat Barcelona Ciutat Amiga de la Gent Gran. La Sra. Homs dóna les gràcies al comissionat per comparèixer. S’exclama que si es comparen els objectius i les funcions d’altres comissionats a la pàgina web municipal amb l’explicació que ha donat el Sr. Fernández, sembla que l’única funció d’aquest Comissionat per a la Gent Gran és la representació institucional. Finalment, pregunta el benefici que treu el col·lectiu de gent gran de la ciutat de Barcelona d’aquest Comissionat. La Sra. Martín agraeix al comissionat la seva compareixença. Opina que l’Ajuntament ha de valorar si realment està suficientment justificat mantenir aquest Comissionat de la Gent Gran o si les seves responsabilitats o aportacions poden ser perfectament assumibles per qualsevol altre responsable del Departament. La Sra. Capella agraeix al comissionat la seva compareixença, tot i que recorda que en té l’obligació, ja que és una de les previsions pactades per la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Barcelona pels diferents grups municipals, segons la interpretació del ROM. Recorda també que en el Plenari del mes de maig del 2007, quan es va aprovar el cartipàs municipal, la figura del Comissionat per a la Gent Gran no tenia unes funcions preestablertes i que ara que ja han passat tres anys, calia saber-les. Li retreu que no ha explicat les accions polítiques concretes que ha dut a terme, ni com es coordina amb l’Àrea d’Acció Social, així com tampoc ha dit res del darrer informe de Salut en què es parlava del col·lectiu de gent gran ni del biaix de gènere en relació amb gent gran i pobresa. Demana al Sr. Fernández que expliqui millor les seves funcions, ja que considera que en aquests moments estan davant d’una situació clara de duplicitat amb una figura que no aporta valor afegit al que l’Ajuntament de Barcelona ja està fent, ja que la representació institucional 2890 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 ha de ser assumida pel tinent d’alcalde d’Acció Social, que és qui té la legitimitat per representar la ciutadania i, en aquest cas, la gent gran. La Sra. Moraleda opina que si el que volia el grup de la Sra. Homs era qüestionar l’existència de la figura política del Comissionat de la Gent Gran s’equivoca de comissió, ja que en aquesta Comissió, quan es demana una compareixença, és per saber l’acció política que porta endavant la persona que ve a comparèixer. Troba ridícul que es facin comparacions d’informacions que apareixen a la web municipal. Constata que les figures dels comissionats no poden mai tenir atribuïdes les facultats dels electes locals i, en conseqüència, tenen una funció d’impuls i de portar endavant algunes de les qüestions que el títol d’aquest comissionat comporta. Puntualitza que l’Àrea d’Acció Social té dues línies d’actuació: l’una són els programes bàsics i fonamentals perquè la gent gran pugui gaudir de qualitat de vida; i l’altra és més de promoció social, que és a la qual feia referència el Sr. Fernández. Afirma que aquesta darrera línia és molt important de cara a l’acompanyament de la gent gran en la posada en marxa de programes com ara el de la Quinzena de la Salut de la Gent Gran i, en conseqüència, troba perfectament justificada l’existència d’una persona que se n’encarregui. El Sr. Fernández respon a la Sra. Homs que la seva intervenció també l’ha deixat perplex i que li sembla que fa política des del despatx i no des del territori. La convida a visitar els casals i a parlar amb la gent gran i que els pregunti què opinen del Comissionat de la Gent Gran. Li sembla que hauria estat més convenient que li haguessin preguntat sobre un tema concret i no de tot, perquè no ha tingut temps de parlar de tot. Contesta a la Sra. Martín suggerint que demani directament la seva dimissió o el seu cessament. Respon a la Sra. Capella que considera que el seu treball té un alt valor polític i relacional, que consisteix a tractar amb cura i com es mereix la gent gran i a estar amb ells, i també la convida a visitar els casals i preguntar pel Comissionat de la Gent Gran. Aporta la informació d’una carta que li va enviar la Sra. Carmen Olaya, cap dels casals de gent gran de l’Obra Social de Caixa de Catalunya, en què li diu, entre altres coses: «Volia agrair-li el temps que ens va dedicar per visitar el passat 25 de maig els espais de gent gran i de joves. Realment va ser personalment per a mi una experiència molt constructiva. També m’agradaria que fes arribar aquest agraïment a les persones [...]». Per acabar, evidencia que qui té la capacitat d’organitzar la feina i de dir com s’ha de fer és el Sr. Gomà, que és el càrrec electe, amb el qual òbviament està coordinat; a més, dóna a conèixer que existeix un comitè de coordinació d’Acció Social i Ciutadania, amb el qual es reuneix periòdicament. Afegeix que té contactes gairebé constants i permanents tant amb el personal administratiu de la Regidoria i amb l’equip de tècnics com amb el Departament de Gent Gran i amb el Departament de Participació Social, que està duent a terme el projecte «Barcelona Ciutat Amiga de la Gent Gran». Afegeix que, des d’un punt de vista polític, està en contacte regular i permanent també amb el Sr. Xavier Godàs, cap de gabinet. El Sr. Gomà explica que a l’estructura executiva hi ha un conjunt de serveis que són els que tenen uns encàrrecs específics per tirar endavant els serveis que estan incorporats al Programa municipal de gent gran i en el conjunt d’espais de participació de la gent gran i que, d’altra banda, hi ha un Comissionat d’Alcaldia que no té unes atribucions específiques quant a la implementació de polítiques o serveis, però que en el moment inicial del mandat es van establir dos grans elements: l’un que té a veure amb alguns encàrrecs concrets molt importants, com ara la targeta rosa, acompanyament del Pla de casals, Ciutat Amiga de la Gent Gran, Pla de voluntariat, etc., i un altre que és ser el referent polític de totes aquestes micropolítiques de promoció social de la gent gran i de participació que es fan al territori, i manifesta que els sembla que és molt important tenir una figura que impulsi aquestes polítiques. Creu que el valor afegit és clar i que, en conseqüència, la tasca que està fent el Comissionat d’Alcaldia per a la Gent Gran té tot el sentit. Opina que potser el format de compareixença no és el millor per poder entrar a fons en les diferents actuacions que fa el Comissionat, atès el temps que tenen per fer-la, i considera que seria interessant que aquesta informació es pogués posar a disposició dels grups municipals per escrit. La Sra. Homs afirma que han demanat la compareixença simplement per saber els objectius i la finalitat d’aquest Comissionat. Contesta a la Sra. Moraleda que, a NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2891 més de la web, també ha consultat la xarxa 2.0, on constata que no es penja realment tot el que fa aquest Comissionat, i la convida a modernitzar-se. Assegura que treballa per a la gent gran en molts àmbits diferents. Comunica les dificultats que ha tingut a l’hora d’anar a visitar els casals municipals de gent gran. Per acabar, reitera la pregunta sobre el benefici que treu el col·lectiu de gent gran amb l’existència d’aquest Comissionat. La Sra. Martín li contesta que pot interpretar les seves paraules com cregui convenient, però assegura que el que li ha dit és que el Sr. Gomà, que és el cap del Departament, ha de valorar si el que el Sr. Fernández fa i com ho fa és rendible i si val la pena que continuï com a comissionat. Reitera que la realitat és que en aquests moments existeix una duplicitat de càrrecs, i considera que en moments de crisi s’ha d’aprimar l’estructura municipal i, a més, recorda que s’ha anunciat que es reduiran els càrrecs de comissionats. La Sra. Capella opina que només li ha fet una crítica política, ja que no ha acabat d’entendre les accions polítiques concretes ni el valor afegit que aquest Comissionat aporta a les polítiques dissenyades pel tinent d’alcalde. Insisteix que hi ha una necessitat que determinades qüestions aportin valor afegit, ja que si no, no té sentit que es continuïn mantenint en un moment en què cal aprimar l’estructura administrativa. Per acabar, reitera que vol saber les accions polítiques concretes que el comissionat duu a terme i el motiu pel qual es necessita un Comissionat de la Gent Gran quan ja hi ha un disseny clar de polítiques de gent gran des de la Tinència d’Alcaldia i ja hi ha tot un organigrama que executa aquestes polítiques. Conclou opinant que el disseny actual no respon a una realitat ni a una necessitat. El Sr. Gomà continua pensant que és perfectament articulable una estructura executiva de prestació de serveis i una figura referent pel que fa a la política descentralitzada de promoció social, i a l’impuls i acompanyament de la gent gran en algunes polítiques públiques de ciutat importants. Indica que aquí hi ha un gruix importantíssim d’accions quotidianes que ha fet el Comissionat de l’Alcaldia per a la Gent Gran al llarg de tres anys. Per acabar, afirma que tant el comissionat com ell mateix estan a disposició dels grups municipals per poder concretar i detallar tot això per escrit. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar sobre l’estat actual de situació de la pobresa a Barcelona. El Sr. Gomà entén que la compareixença és per informar de la realitat sociològica de la pobresa a Barcelona. Considera que la pobresa és la situació de vulnerabilitat que està directament vinculada a la manca dels ingressos d’una persona o d’una unitat de convivència per fer front de manera digna a les seves necessitats en el seu entorn social de referència i que, en conseqüència, no totes les situacions de pobresa deriven en exclusió social i que, alhora, hi ha situacions d’exclusió social que no passen estrictament per la pobresa, sinó que poden passar per la solitud, per la fragilitat de l’acolliment, etc. Fa avinent que la mesura de la pobresa avui està absolutament estandarditzada i que, en el conjunt de la Unió Europea, la pobresa s’entén sempre com a pobresa relativa i no com a pobresa absoluta; aquesta pobresa relativa és la de les persones que viuen amb uns ingressos per sota del 60% de la renda de la persona que ocupa la posició central en la distribució de rendes d’una societat. Informa que l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona ha fet l’enquesta metropolitana i uns estudis específics que permeten saber les taxes de pobresa relativa que, segons les darreres dades disponibles, és d’un 20% de la població de la ciutat. Exposa que els factors que expliquen això són de caràcter extralocal com ara el model de creixement i de desenvolupament econòmic de les últimes dècades o l’estat del benestar estructuralment feble d’aquest país. Comenta que, a partir d’aquí, aquesta distribució de la pobresa relativa no és homogènia, sinó que hi ha un clar biaix de les dones en relació amb els homes i de les persones d’edat més avançada en relació amb les persones joves; 2892 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 concretament, la taxa de pobresa relativa a Barcelona entre les dones és del 24% mentre que entre els homes és del 15%. Pel que fa a edats, la franja entre 16 i 34 anys és el 12%; entre 35 i 64 anys és el 15%, i per sobre dels 65 anys és el 38%. En conseqüència, afirma que el perfil de la pobresa a Barcelona és sobretot el d’una dona gran. Per acabar, explica que hi ha quatre vulnerabilitats que són les que normalment condueixen a situacions personals de pobresa: les laborals (atur o precarietat), les residencials (dificultats d’accés a l’habitatge o de manteniment de condicions d’habitabilitat dignes), les educatives (el fracàs escolar i el nivell formatiu insuficient) i les relacionals (la monomarentalitat o la no existència d’un nucli familiar sòlid). La Sra. Martín pregunta al Sr. Gomà com evolucionaran els ajuts i els recursos que l’Ajuntament ha donat en aquests darrers anys a les entitats i si es tindrà en compte l’augment d’un 35% de sol·licituds d’ajuda que tenen ara. Constata que un dels problemes principals de les famílies i de les persones més afectades és l’habitatge i considera que l’Administració hauria de garantir a les persones un habitatge d’inclusió digne, i creu que s’hauria d’ampliar la complicitat amb les organitzacions socials, que a través dels recursos professionals i de voluntaris poden encarregar-se del seu seguiment. Remarca que actualment a les persones sense llar els és molt difícil poder accedir als habitatges disponibles, ja que no disposen de cap mena de puntuació. Opina que caldria reconsiderar els criteris d’adjudicació, en especial en el cas d’aquest tipus de persones. També vol saber si s’han incrementat, en els darrers mesos, el nombre d’habitatges d’inclusió que es va anunciar i, si ha estat així, en demana la quantitat. En relació amb l’alimentació, pregunta si encara continuen les llistes d’espera als menjadors socials. Finalment, opina que es necessitaria millorar l’eficiència en la tramitació de les prestacions. Reconeix que aquestes dificultats deuen anar lligades a la situació conjuntural de crisi, però suposa que també es deuen a una endèmica manca de recursos humans i econòmics del programa. Comenta que les ajudes actuals del PIRMI es concedeixen no per membres, sinó per unitat familiar, la qual cosa les fa molt poc eficients, ja que els complements que es donen són del tot insuficients, en especial en el cas de famílies nombroses. La Sra. Fandos s’exclama que l’explicació del Sr. Gomà ha estat molt teòrica i que, en canvi, no ha dit res de les actuacions que s’estan fent per combatre la pobresa actual, ja que en aquests darrers temps hi ha hagut un canvi important de perfil de la persona que demana ajut. Pregunta la quantitat de diners que l’Ajuntament ha augmentat en els ajuts a les entitats que donen suport a les persones necessitades. També subscriu la pregunta sobre la llista d’espera dels menjadors socials. La Sra. Capella agraeix la introducció al Sr. Gomà. Reclama que se’ls expliqui què té previst fer l’Ajuntament davant la situació conjuntural actual, tot i que demana que continuïn mantenint i enfortint les polítiques d’abordatge més estructurals que s’estan duent a terme i que, a més, s’incrementin, quan vinguin temps millors. El Sr. Gomà admet que, a conseqüència dels impactes socials de la crisi, s’ha produït una diversificació del perfil de la persona que demanda ajut. Explica que s’han dut a terme, per exemple, els equipaments d’acollida d’Horta-Guinardó, de Zona Franca, la renovació integral del de Meridiana, l’espai familiar de Sant Martí i el centre obert de Sant Martí, l’equipament de dia de Fonthonrada, l’equipament de Císter, els nous centres de serveis socials, la Llar Pere Barnés, el nou SAIER, el menjador social de Futur, el menjador de Santa Lluïsa de Marillac, el de Sant Joan de Déu, els equipaments de gent gran de Camí Antic de València, de Can Travi, de Via Favència, entre d’altres, i que això s’ha fet amb increments pressupostaris molt importants. Indica que, quan van aprovar el Pla d’inclusió, els serveis vinculats estaven valorats en 56 milions d’euros i que avui es valoren en 170 milions d’euros. Evidencia que el pressupost de suport a les entitats no ha crescut en la mateixa proporció que ha crescut el pressupost assignat als serveis municipals perquè el model de l’equip de govern és que el servei públic ha de ser l’element estructurant de la resposta a la pobresa i a l’exclusió social i no les entitats, tot i que de manera NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2893 complementària enforteixin el treball en xarxa amb les entitats. Reconeix que les entitats estan desbordades i, en conseqüència, fa una apel·lació a la societat civil que té diners perquè no deixin de donar suport a les entitats. Conclou dient que l’Ajuntament té una dimensió local de proximitat de la inclusió social que era impensable fa quatre o cinc anys a la ciutat, però que encara els queda molt per fer. La Sra. Martín s’exclama que el Sr. Gomà no li ha contestat cap de les preguntes que li ha fet i li reitera de nou les qüestions. La Sra. Fandos s’exclama que totes les actuacions que ha dit el Sr. Gomà ja estaven programades en el PAM dels districtes des de fa anys i li reitera la pregunta. La Sra. Capella li torna a demanar que concreti si tenen previst un pla de xoc davant de la situació conjuntural actual. El Sr. Gomà afirma que s’ha compromès a portar al Plenari l’informe del desenvolupament del Pla d’acció social contra la pobresa que van presentar el mes de maig del 2009, abans d’acabar el 2010 i, en conseqüència, tindran la possibilitat de valorar la resposta més en clau conjuntural de les deu accions prioritàries que han fet. Quant als habitatges d’inclusió, explica que l’objectiu era tenir-ne 50 a finals del 2011 i que a finals del 2010 en tindran 26 a més dels 25 que ja tenen; aquests 26 es distribuiran de la manera següent: 12 cedits a la Fundació Mambré, 5 cedits a la Fundació ProHabitatge, 2 cedits a la FAVB, 2 cedits a dues entitats que treballen amb menors immigrants, i 5 en contracte de serveis. Per acabar, diu que fa quatre anys a Barcelona no existia l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva i que avui l’han signat 420 entitats, amb 8 xarxes d’acció i 7,7 milions de suport. Afegeix que tampoc no existia una xarxa de centres oberts conveniats a la ciutat de Barcelona, i que ara en tenen 17, la majoria del finançament dels quals és de les entitats més una part important de suport de l’Ajuntament, que és al voltant dels 300.000 euros. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar Ratificacions Propostes d’acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 4. La Comissió d’Acció Social i Ciutadania acorda instar a l’equip municipal per tal de reforçar els mecanismes de suport a les situacions de maternitat difícil, amb risc d’exclusió social, i d’incrementar els recursos destinats a entitats que donen recolzament a aquestes mares pel que fa a l’acompanyament, suport econòmic i social, d’inserció laboral, de formació en la millora de les habilitats per gestionar una llar i tirar endavant una família. La Sra. Capella intervé per demanar que s’anticipin el prec i la pregunta del Grup Municipal d’ERC, ja que ha de marxar perquè ha de celebrar un casament civil a les 16.30 h. 2894 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 El Sr. Mulleras diu que intentaran anar al més de pressa possible i ser breus. El Sr. Ardanuy presenta la proposició i informa que han repartit a tots els grups municipals i a la secretaria de la Comissió un document transaccionat. La Sra. Martín manifesta el vot a favor del seu grup. La Sra. Capella expressa el vot favorable del seu grup, atesa la modificació que s’hi ha fet. El Sr. Gomà manifesta el vot a favor del seu grup, gràcies a la transacció. Fa saber que estan treballant mitjançant convenis amb entitats que tenen programes de suport a maternitat difícil com són Santa Isabel, Associació Lligam, Santa Eulàlia, Fundació Quatre Vents, Fundació Futur, Surt, Associació de Famílies Monoparentals, Associació Quetzal, Casa de les Famílies, Ventijol, Casal dels Infants del Raval i Espai Comunitari de Verdum. Afegeix que juntament amb aquest programa, treballaran també la prevenció de les relacions sexuals sense protecció i el dret a una maternitat lliure, desitjada i responsable. El Sr. Ardanuy agraeix el suport de tots els grups municipals. La Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Acció Social i Ciutadania acorda instar a l’equip municipal per tal de reforçar els mecanismes de suport a les situacions de maternitat difícil, amb risc d’exclusió social, i de consolidar els recursos destinats a entitats que donen recolzament a aquestes mares pel que fa a l’acompanyament, suport econòmic i social, d’inserció laboral, de formació en la millora de les habilitats per gestionar una llar i tirar endavant una família. Del Grup Municipal PP: 5. La Comissió d’Acció Social i Ciutadania acorda: 1. Instar al Govern de l’Estat que elimini les mesures previstes per la supressió de la revalorització de les pensions contributives i a sol·licitar que es convoqui la Comissió del Pacte de Toledo de forma urgent per tal d’arribar a acords, entre tots els grups polítics, que garanteixin la viabilitat i el futur del sistema de seguretat social. 2. Instar al Govern de la Generalitat a no demorar ni fraccionar el pagament de la retroactivitat de les prestacions econòmiques a favor de les persones en situació de dependència derivades de la Llei 39/2006 de 14 de desembre, de Promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. El Sr. Mulleras anuncia que la Sra. Martín farà els seus dos precs al final de tots els precs i preguntes per poder avançar els punts de després. La Sra. Martín presenta la proposició i argumenta que la presenten perquè el passat 20 de maig el Govern de l’Estat, mitjançant Decret Llei 8/2010, va adoptar un seguit de mesures entre les quals destaquen la suspensió de la revalorització de pensions i l’eliminació de la retroactivitat de les prestacions econòmiques a favor de persones en situació de dependència, que afecten directament i de forma molt negativa els col·lectius més dèbils de la societat, com són els pensionistes i les persones dependents. Opina que aquestes mesures signifiquen el trencament dels acords del Pacte de Toledo i eliminen els drets de més de cinc milions de pensionistes a tot l’Estat, i d’aquests, al voltant de 300.000 a Barcelona. La Sra. Fandos manifesta el vot a favor del seu grup. Admet que aquesta proposició ve arran de tot un pla que es va presentar a l’Estat, al qual el Grup de CiU va fer una abstenció, però afirma que ja en aquell moment el Sr. Duran i Lleida va dir que el seu grup no compartia de cap de les maneres tot el que afectava les pensions, i que lluitarien perquè abans que acabés l’any això es pogués rectificar. Recorda que arran d’això el Sr. Carles Campuzano ja va entrar una iniciativa perquè es convoqués la Comissió del Pacte de Toledo i perquè, a més, en aquesta Comissió precisament es treballés el tema que es presenta en aquesta proposició. La Sra. Capella manifesta el vot en contra del seu grup, tot i que a Madrid el Grup Parlamentari d’ERC va votar en contra del Decret per diversos motius, entre NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2895 d’altres perquè reaccionava molt tard i posava en perill els sectors més fràgils de la societat. Afegeix que van marcar les línies vermelles en allò que eren les polítiques socials, pensions, lleis de serveis socials, Llei de la dependència, Fons d’Immigració, i la inversió en infraestructures, que haurien de ser la prioritat. Recrimina a la Sra. Martín que si volen parlar de solucions que reclamin la restitució de l’impost de transmissions patrimonials per als patrimonis superiors als 600.000 euros i que es gravi a les grans corporacions com Endesa, que continuen repartint-se beneficis. Conclou dient que no els poden donar suport, atès que l’Ajuntament de Barcelona tampoc pot dir res més del que ha dit cada grup parlamentari al Congrés dels Diputats. La Sra. Moraleda expressa el vot en contra del seu grup perquè, primer, aquesta no és la instància on s’ha de demanar al Govern de l’Estat les qüestions que la proposició planteja i, segon, pensen que actualment és un moment molt complicat econòmicament. Aclareix que totes les persones que ja tinguin adjudicat el reconeixement de les prestacions derivades de la Llei de la dependència cobraran aquesta prestació retroactivament i que el que disposa el Decret només afectarà les noves adjudicacions. El Sr. Gomà manifesta el vot en contra del seu grup perquè els sembla que és un tema que s’ha de debatre en l’àmbit de l’Estat i no de l’Ajuntament de Barcelona. Aclareix que el seu grup està a favor de reduir el dèficit públic, però totalment en contra del model de reducció que estableix el Decret. La Sra. Martín agraeix el suport del Grup Municipal de CiU. Afirma que entén el posicionament del Grup del PSC, però que no troba cap justificació als posicionaments dels grups municipals d’ERC i d’ICV. La Sra. Fandos reitera que el seu grup es va abstenir a Madrid, però que des del primer moment van dir que no compartien de cap manera la reducció de les pensions. La Sra. Capella reitera que el Decret diu que les prestacions per a la Llei de la dependència que ja estiguin valorades i atorgades tindran efectes retroactius. Constata que el Decret millora la forma de pagament, ja que a partir d’ara l’assignació de recursos tindrà a veure amb criteris d’eficiència i amb la finalitat i el destí pels que estan pressupostats i atorgats. La Sra. Moraleda agraeix els gestos de responsabilitat que s’han fet a tot arreu. Retreu a la Sra. Martín que el seu grup no ha dit mai d’on traurien els diners per apujar les pensions que tant reclamen. Assegura que el més important és garantir les pensions i que per això s’han de fer reformes profundes de l’estat de benestar per poder-lo fer sostenible en el temps. Conclou que el Pacte de Toledo també ha de servir per fer aquestes reformes. El Sr. Gomà afirma que el seu «no» al Decret de reducció del dèficit públic del president Zapatero va estar ben argumentat i és un «no» que expressen de manera coherent a tot arreu: a l’Estat, a la Generalitat i a l’Ajuntament. En canvi, li sembla socialment irresponsable que CiU amb el seu vot avali que a una persona que guanyi 1.000 euros li retallin un 5% i que a una persona que cobra una pensió de 800 euros li congelin la pensió, i, en canvi, es voti en contra que a una persona que guanya 120.000 euros se li pugui incrementar dos punts la pressió fiscal. La Sra. Moraleda expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EUiA, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella expressa el vot contrari d’ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal ERC: 6. La Comissió d’Acció Social i Ciutadania acorda: 1. Manifestar el reconeixement del dret que tenen totes les persones de viure en igualtat de drets, en llibertat i en la diversitat afectiva. 2. Declarar Barcelona municipi respectuós amb la diversitat sexual. 3. Adherir l’Ajuntament de Barcelona al manifest «Per què no?» impulsat pel Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de lluitar contra la discriminació i sensibilitzar la població a favor de la normalització de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. 4. Difondre entre la població els materials de la campanya «Per què no?» des dels òrgans municipals corresponents. 2896 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 El Sr. Florensa presenta la proposició i argumenta que és evident que en aquests anys hi ha hagut avenços legislatius importants que han significat un pas decisiu per igualar drets bàsics de totes les persones, però opina que encara queden molts àmbits en els quals cal continuar treballant fins a aconseguir la plena normalització social. Manifesta que una proposició com aquesta no tindria sentit aprovar-la si no s’hagués fet una feina prèvia i si no s’estigués treballant dia a dia per buscar mecanismes que encara millorin les polítiques adreçades al col·lectiu GLTB. Però, en tot cas, i donada també la proximitat del 28 de juny com a diada significativa, creuen que és interessant i positiu per a la ciutat expressar aquesta voluntat. La Sra. Fandos manifesta l’abstenció del seu grup, ja que no estan d’acord amb l’adhesió a la campanya de la Generalitat tot i que comparteixen la resta de punts de la proposició. La Sra. Martín manifesta l’abstenció del seu grup perquè entenen que no és imprescindible l’adhesió a un manifest, sinó que és suficient respectar, tant a títol individual com col·lectiu, els altres i la intimitat de cada persona, i que això només s’aconsegueix amb respecte i educació, no amb un manifest. La Sra. Moraleda expressa el vot a favor del seu grup, ja que estan completament d’acord amb el contingut. El Sr. Mestre manifesta el vot a favor de l’equip de govern, atès que el que diuen és una realitat consolidada, sòlida i ferma a la ciutat de Barcelona. Destaca que l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 1979 ha reconegut i ha donat suport d’una manera continuada a les associacions i entitats GLTB i a les seves reivindicacions, com, per exemple, amb la constitució del primer Consell Municipal per a les Persones Gais, Lesbianes i Transsexuals com a òrgan municipal de participació, la creació de l’Oficina per la No Discriminació i l’Observatori de drets humans a la ciutat de Barcelona, la posta en marxa del Pla municipal GLTB, que abans del mes d’agost passarà també pel Plenari municipal, i, fins i tot, el lideratge per part de l’Ajuntament de Barcelona d’un projecte, validat i subvencionat per la Comissió Europea, amb el nom «Eines contra l’homofòbia per a les administracions locals europees». En relació amb la campanya que impulsa el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya amb el títol «Per què no?», estan d’acord que l’Ajuntament de Barcelona s’adhereixi a aquesta campanya i faci difusió dels seus materials, i ho fan també en el marc de cooperació amb la Secretaria de Polítiques Familiars i Ciutadania, i concretament en el Programa per al col·lectiu GLTB de la Generalitat de Catalunya. El Sr. Florensa agraeix el suport dels grups del govern i lamenta les abstencions del Grup de CiU i del PP. Creu que és bo que també el govern faci campanyes de sensibilització, i afegeix que evidentment no és excloent que les entitats puguin dur a terme les seves. Fa saber que aquesta campanya compta amb més de 2.500 persones adherides, així com diversos ajuntaments. Retreu a la Sra. Martín que parli de respecte quan el seu grup s’ha oposat a qualsevol avenç legislatiu per igualar drets a les persones GLTB amb la resta de ciutadans. La Sra. Fandos reitera que no estan d’acord amb la campanya de la Generalitat i assegura que, de moment, està funcionant molt poc. La Sra. Martín replica al Sr. Florensa que no li pot acceptar la forma en què s’ha adreçat al seu grup, ja que opina que el primer que hauria de fer és respectar les decisions dels altres grups polítics. La Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, la Sra. Fandos expressa l’abstenció de CiU, la Sra. Martín expressa l’abstenció del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs El Sr. Mulleras comunica en aquest moment una alteració en l’ordre de tractament dels punts de l’ordre del dia a causa que la Sra. Capella ha de marxar per atendre una obligació municipal, essent l’ordre final primer el número 9, després el número 7 i finalment el número 8. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2897 Del Grup Municipal ERC: 9. Que, per tal de millorar l’autonomia i la mobilitat de la gent gran, l’Ajuntament de Barcelona convoqui les entitats, associacions i equipaments vinculats a aquest sector de població per tal d’acordar i validar el nombre i localització de bancs a les places i carrers de la ciutat. La Sra. Capella formula el prec. Dóna a conèixer que des de la sectorial de moviments socials els han traslladat una reivindicació habitual de la gent gran que es fa palesa als consells de participació dels districtes, i de manera substancial en aquest cas en el Districte de l’Eixample, d’instal·lar bancs al carrer, atesa les dificultats de mobilitat que té la gent gran. Reconeix que són conscients de la dificultat del procés d’ubicació de mobiliari urbà, ja que és evident que moltes d’aquestes ubicacions també formen part de processos de participació, però opinen que estaria bé que es procuri convocar les entitats i les associacions de gent gran perquè també estiguin en aquests processos de participació i puguin dir la seva en relació amb la ubicació. El Sr. Gomà li accepta el prec. Reconeix que no és un tema fàcil, ja que la pressió sobre l’espai públic a Barcelona i la complexitat d’usos són molt elevades i que, en conseqüència, aquest tema no es pot solucionar de manera aïllada de molts altres temes que també pressionen sobre l’ús de l’espai públic. Es compromet a situar el tema proactivament en el debat, de tal manera que les persones participants i les entitats puguin fer-los arribar les seves reflexions i, a partir d’aquí, puguin adoptar les decisions o puguin impulsar els processos de reflexió que des de la proximitat siguin necessaris per millorar això. La Sra. Capella agraeix l’acceptació del prec i insisteix que el valor afegit de la creació d’un comissionat de la gent gran hauria d’anar en aquesta línia. Es dóna per tractat. A les 16 hores, la Sra. Capella excusa la seva absència. Del Grup Municipal PP: 7. Fomentar polítiques laborals per al col·lectiu de persones amb discapacitat derivada de trastorn mental sever (TMS) a través de programes que facilitin la formació i el treball a aquestes persones en situació d’atur en escoles taller, cases d’ofici i/o tallers d’ocupació. Promoure l’estabilitat de les fonts de finançament públiques que gestionen els programes d’inserció labora, mitjançant convenis plurianuals, per donar més continuïtat en l’atenció d’aquest col·lectiu en l’àmbit laboral. La Sra. Martín formula el prec i argumenta que les persones amb discapacitat derivada de trastorns mentals severs són un dels col·lectius menys inserit laboralment i, a més, un dels que disposa de menys oportunitats en el moment de trobar un lloc de treball. Fa avinent que a Barcelona s’estima que d’un total d’unes 10.450 persones amb malaltia mental en edat laboral, entre 17 i 64 anys, al voltant del 40%, és a dir, unes 4.000, són persones actives amb habilitats i capacitats necessàries per a la seva inserció laboral; malgrat això, a dia d’avui només 400 estan inserides laboralment. Constata que les opcions de treball amb suport contractades per l’Administració o per una empresa privada ordinària representen un percentatge que no supera el 5% d’aquesta població. El Sr. Gomà coincideix que les polítiques d’inserció laboral del col·lectiu amb trastorn mental és una prioritat en el marc de les polítiques d’autonomia personal de les persones amb discapacitat. Informa que tant el Departament d’Acció Social i Ciutadania com el Departament de Treball de la Generalitat tenen programes específics d’inserció laboral per a aquest col·lectiu i que l’Ajuntament de Barcelona fa temps que està dissenyant programes i recursos per donar suport a la inserció 2898 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 laboral d’aquest col·lectiu. Conclou dient que es manté el compromís de continuar enfortint-los. Destaca el suport que l’Ajuntament ha donat als centres especials de treball, tant des del punt de vista de la cessió d’espais com de suport als seus processos de reubicació i de creixement, així com l’enorme importància també que té la mesura de govern de contractació socialment responsable per possibilitar la inserció en el mercat laboral a través de la contractació pública de persones amb trastorn mental, i subratlla l’important paper de l’equip d’assessorament laboral de l’IMD. Informa que 225 persones amb trastorn mental han estat integrades en els programes d’inserció de l’EAL durant l’any 2009. Remarca que el programa d’actuació de l’IMD té com una de les línies prioritàries de treball les polítiques adreçades al col·lectiu de persones amb trastorn mental. Per acabar, assegura que l’Ajuntament treballa molt seriosament amb el Departament de Treball per dotar d’estabilitat el finançament públic dels programes. Dóna a conèixer que s’ha produït una transferència molt recent dels programes del Departament d’Acció Social al Departament de Treball, i que ara l’Ajuntament de Barcelona està treballant perquè hi hagi un reconeixement de les polítiques de suport a la inserció en el mercat de treball ordinari de les persones amb trastorn mental i que això es vegi reconegut a través d’un finançament estable i plurianual. La Sra. Martín assegura que han parlat amb les entitats representatives d’aquest sector i que les dades no coincideixen amb les del Sr. Gomà. De tota manera, valora positivament que tinguin la intenció de fer alguna cosa més i li demana que ho facin. El Sr. Gomà puntualitza que el pes de les persones amb malaltia mental dins els programes de l’EAL està per sobre del pes que tenen el conjunt dels altres col·lectius amb discapacitat de la ciutat. Es dóna per tractat. El Sr. Puigdollers intervé per constatar que en aquest moment a la sessió no hi ha cap representant del Grup del PSC ni del Grup d’ERC, i recorda que en una comissió informativa, el sentit dels precs i preguntes orals és justament perquè tots els grups puguin escoltar el debat entre govern i oposició sobre el tema del prec. Considera que és una falta de respecte absoluta per a la resta de regidors que hi estan presents. Demana al Sr. Mulleras que aixequi la sessió i que les preguntes siguin contestades per escrit. El Sr. Mulleras aclareix que les dues absències excusades són les dels representants del Grup Municipal d’ERC perquè tenien obligacions derivades de la seva condició de regidors. Desconeix per què no hi són els representants del Grup del PSC. També opina que hi haurien de ser i creu que és una falta de respecte per als altres grups municipals i per a les persones presents. Pregunta a la secretària si reglamentàriament poden continuar. El Sr. Gomà puntualitza que el govern garanteix, si és el cas, la resposta a tots els precs i a totes els preguntes fins al final de la sessió. El Sr. Puigdollers diu que si ells marxen no hi haurà quòrum i li torna a demanar que suspengui la sessió. El Sr. Mulleras diu que l’haurà de suspendre, si ells se’n van, per manca de quòrum, però que si no, no la pot suspendre. Demana al Sr. Puigdollers que s’esperin a la presentació del següent punt de l’ordre del dia, perquè hi ha persones que han vingut de la Trinitat especialment per assistir a aquest punt de l’ordre del dia. El Sr. Puigdollers replica que aquesta sessió s’ha dirigit d’una manera que no ha acabat d’entendre i diu que si aquest prec que s’ha de fer ara s’hagués fet abans, en lloc de fer passar primer el del Grup Municipal d’ERC, ara ja estaria fet. De tota manera, diu que per respecte als ciutadans, s’hi quedaran, però que després marxaran. Constata que avui està passant una cosa que no havia passat mai, i que li sembla molt greu, i és que el grup de l’alcalde no hi està representat. 8. Instar al Govern municipal a activar, de forma urgent, els dispositius de seguretat i les actuacions dels serveis socials necessàries, amb coordinació amb l’Agència de Salut Pública i els cossos de seguretat, per eradicar la venda i el NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2899 consum de drogues al Parc de la Trinitat, retirar les xeringues abandonades a la via pública, i assegurar la integritat, seguretat i salut dels nens i nenes de les escoles situades en les seves proximitats. La Sra. Esteller es queixa que falti un representant del grup del govern i agraeix al Grup de CiU que permetin fer aquest prec per respecte a les persones que han vingut. Formula el prec i constata la lamentable situació que es viu a la zona en què, fins i tot, al parc hi havia nens que estaven jugant amb xeringues. Considera que el Districte no està fent el que s’ha de fer i manifesta que tot i que la Sra. Ribes ha comentat en el grup de drogues les mesures per resoldre-ho, això no s’està resolent. Recorda que els veïns, molts dels quals hi estan presents, els que representen a la plataforma i després també les AMPA, han recollit més de 1.100 signatures amb queixes de tots aquests nens. Conclou reclamant accions ràpides i respostes directes i que no demorin més el tema. La Sra. Ribas admet que coneixen el consum visible i tel tràfic de droga a Trinitat Vella i que tots els grups municipals estan al corrent també de la situació i de les circumstàncies particulars dels últims temps i de les mesures que s’estan implementant, especialment pel que fa als serveis de neteja i als educadors en salut. Defensa la postura de la regidora de Sant Andreu que assegura que està fent una feina d’acció transversal per coordinar totes les àrees municipals i no municipals que hi participen amb els veïns i amb els barris. Diu que li accepta parcialment el prec, ja que considera que el grup polític de drogues coneixen poc les actuacions de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra, per la qual cosa es compromet a demanar a aquests cossos de seguretat que vagin a les reunions del grup polític de drogues per explicar què estan fent. La Sra. Esteller demana que no només els informin, sinó que actuïn amb seguretat i amb agents, i que facin el que calgui. La Sra. Ribas puntualitza que en el camp de la seguretat el que s’està fent és el que permet la llei. Es dóna per tractat. En aquest moment els Srs. Puigdollers i Ardanuy abandonen la sessió i per manca de quòrum, la Presidència aixeca la sessió a les 16.15 h. quedant pendents de tractar els punts següents: d) Preguntes Del Grup Municipal CiU: 10. Quin és el capteniment del Govern municipal pel que fa a la situació de les persones grans que pateixen falta d’atenció i, fins i tot, maltractaments i quines mesures té previst adoptar? Pendent de resposta. 11. Quin és el capteniment del Govern municipal pel que fa a la situació financera de l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM), i quines mesures té previst adoptar al respecte? Pendent de resposta. Del Grup Municipal ERC: 12. Quines mesures pensa emprendre el Govern municipal per orientar els esforços i recursos humans i materials per tal de fer efectives i continuar desenvolupant les polítiques adreçades a les famílies previstes en el Pla d’Actuació Municipal? Es respondrà per escrit. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 2900 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 13. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució de la proposició que fou aprovada en la sessió del dia 20 de gener de 2009 amb el contingut següent: La Comissió d’Acció Social i Ciutadania insta al Govern municipal per tal que presenti a la major brevetat el programa d’activitats transversals, que englobi accions educatives, de lleure, consum responsable, esportives, sanitàries i socials, per promoure la recerca, el coneixement i la informació a la ciutadania sobre la prevenció dels possibles trastorns associats amb el canvi tecnològic i l’addicció als jocs digitals, en els termes indicats en la proposició presentada en sessió de 19 de febrer de 2008 a aquesta Comissió; Així mateix, s’insta al Govern municipal a que inclogui un estudi sobre les conductes addictives dels joves de la nostra ciutat. Es respondrà per escrit. Del Grup Municipal PP: 14. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució del prec següent, aprovat en la sessió del 20 d’octubre del 2009: «Acordar el trasllat imminent de les quinze persones amb greus discapacitats que encara resten ingressades a la Residència Amílcar, ateses les greus deficiències estructurals en les que es troba, a l’actualitat, l’esmentada residència.» Pendent de resposta. VI) Mocions Tal com ja s’ha fet constar per manca de quòrum, la Presidència aixeca la sessió a les setze hores i quinze minuts. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2901 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement Acta de la sessió celebrada el 9 de juny de 2010 i aprovada el 13 de juliol de 2010 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 9 de juny de 2010, s’hi reuneix la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Jordi W. Carnes i Ayats, Carmen Andrés i Añón, Montse Sánchez i Yuste, Gerard Ardanuy i Mata, Maite Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, Francina Vila i Valls, Emma Balseiro Carreiras, assistits per la tècnica jurídica, Sra. Anna Martori i Salichs, qui actua per delegació del secretari general i certifica. També hi són presents la Ima. Sra. i els Srs.: Imma Mayol i Beltran, Cinquena Tinent d’Alcalde, Francesc Santacana i Martorell, Coordinador General del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, Roger Pallarols i Taylor, Comissionat per al Comerç i la Petita i la Mitjana Empresa. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gemma Mumbrú i Moliné, Montserrat Ballarín i Espuña, Ángeles Esteller Ruedas, Ramón Nicolau i Nos, Joaquim Mestre i Garrido, i Xavier Mulleras Vinzia. S’obre la sessió a les tretze hores i deu minuts. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Notes per a l’elaboració del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Visió 2020. El Sr. Santacana agraeix que l’hagin convidat a compartir la tasca que estan fent: unes notes per a l’elaboració del Pla estratègic metropolità de Barcelona, amb visió 2020. Recorda que hi ha tres plans de la ciutat de Barcelona anteriors, i que a partir del 2000 es passa a l’àmbit metropolità. Exposa que l’experiència acumulada i la crisi actual van fer que es plantegessin elaborar aquest Pla. Exposa que per a l’elaboració del Pla s’han basat en estudis i anàlisis duts a terme per institucions i persones expertes en el tema, com ara el seminari «Back to the future», un informe sobre projectes estructurants de l’Institut Cerdà, un treball fet per Horwarth, un informe de l’OCDE sobre els perfils de les universitats com a instruments de desenvolupament econòmic regional, i diversos documents del Sr. Greg Clark, un expert de l’OCDE, sobre estratègies metropolitanes d’arreu del món. D’altra banda, la participació ha estat molt focalitzada en la Comissió de Prospectiva, presidida per la Sra. Reig i que engloba disset comissions, que mostra en una diapositiva. Informa que s’han estat reunint durant més d’un any, gairebé tres-centes persones hi han estat treballant, i les conclusions van ser entregades a l’Alcalde fa una o dues setmanes. Comenta que les notes per al Pla parteixen del present i de les lliçons del passat. Concreta que el present mostra una àrea metropolitana amb moltes potencialitats: un aeroport potent, properament la connexió amb Europa mitjançant l’AVE, un dels ports més importants de la Mediterrània, plataformes tecnològiques com ara el Sincrotró Alba o el Parc Biomèdic que difícilment es troben a altres àrees d’Europa, universitats líders en la provisió científica espanyola, moltes empreses innovadores i molts innovadors universals. 2902 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Quant a les lliçons del passat, especifica que cal entendre que fins i tot les ciutats que més han progressat els darrers anys —Barcelona ha estat la ciutat que més ha prosperat els darrers vint anys—poden entrar en fase de declivi. D’altra banda, però, cal tenir en compte que s’han complert molts dels somnis que es van plantejar a l’època dels primers plans estratègics (els anys 1987-1989). Remarca que Barcelona ha de ser conscient que ha de guanyar-se la seva posició en un marc en què moltes ciutats al món prosperen però també competeixen. Destaca que al llarg dels darrers trenta anys Barcelona sempre ha sortit enfortida de les crisis. En primer lloc, el 1973 va haver-hi una crisi de la indústria tradicional i van aparèixer la robòtica i la tecnologia, es va crear el Parc Tecnològic del Vallès, i es va transformar la Hispano Olivetti en un espai per a nous emprenedors (Barcelona Activa). En segon lloc, el 1993 va haver-hi una altra crisi important, quan es passa de l’automàtica a la ciència i comencen a néixer els parcs científics, com ara el Parc de Recerca Biomèdica o l’IDIBAPS. En darrer lloc, creu que per sortir de la crisi actual cal basar-se en nous paràmetres, com ara el talent, la innovació, l’educació i la sostenibilitat. A continuació, destaca set elements decisius que tindran lloc d’aquí al 2020: els líders del creixement mundial seran Xina, Estats Units, Índia i Brasil, on hi ha el 50% de les empreses globals; mentre que en algunes àrees el creixement serà d’un 7%, Europa tindrà un creixement baix, d’un 1%; la sostenibilitat no serà un objectiu, sinó l’única oportunitat per poder tirar endavant; s’ha acabat l’era de l’energia barata; les persones d’ara són ben diferents de les de generacions anteriors; el temps real, possible gràcies a la tecnologia, és la norma, i el fet migratori modifica el perfil i la composició demogràfica. Exposa que amb els antecedents que es tenen, cal crear xarxes i coalicions locals i internacionals, consolidar la posició exterior i la internacionalització de l’economia pròpia per aconseguir un espai en la nova geopolítica, fer un projecte comú i posar en valor allò que ens diferencia. Per a això, cal tenir un patró de creixement en el qual la qualitat i el coneixement siguin centrals, crear un entorn que afavoreixi el creixement de la productivitat, posar en valor la grandària de l’àrea metropolitana per tenir economies d’escala i poder seguir creixent a base de diversificació i experimentar activitats diferents, i ser realistes, prendre consciència de les dificultats per sortir de la crisi i tenir capacitat d’adaptació als canvis globals. Indica que és necessari un canvi de direcció: cal reorientar el futur construint una economia basada en el coneixement, associar la marca a la seva capacitat d’atraure capital i talent, transformar les actuals inèrcies en noves polítiques de progrés, deixar de ser passius davant el canvi climàtic i ser-hi referents de bones pràctiques, reforçar la vocació internacional de Barcelona, i estructurar una xarxa de relacions amb els països emergents. Esmenta que el 2020 Barcelona ha de ser una metròpoli global, que haurà reforçat les relacions amb les ciutats emergents del món, haurà reforçat la capitalitat de la Mediterrània, i exercirà un cert lideratge econòmic i social d’acord amb els seus patrons de competitivitat i els seus valors, entre els quals hi ha la sostenibilitat. Remarca que competir en el món global cada vegada serà més difícil, ja que cada cop hi ha més ciutats que apareixen en els primers llocs dels rànquings, de manera que cal fer front als reptes del segle XXI i saber gestionar els canvis per mantenir els estàndards adients. Exposa que Barcelona ha de tenir nous sectors econòmics que siguin referents mundials, així com un capital industrial tradicional reforçat. D’altra banda, haurà aprofitat per ser una de les regions europees més atractives i influents amb un model d’integració social de qualitat. Per assolir els objectius per al 2020 es plantegen sis reptes: la sostenibilitat i el canvi climàtic, considerat el més important, situar l’àrea metropolitana en el nou marc global, exercir de capital de la Mediterrània i establir relacions amb els països emergents, ser líder global en determinats sectors del coneixement, posar al dia i potenciar els sectors industrials tradicionals, ser una de les regions europees més atractives pel talent innovador, i ser una ciutat interessant i socialment equilibrada. Esmenta cinc palanques de canvi per tal que es puguin assolir els reptes plantejats: una universitat potent, que enforteixi la seva posició d’excel·lència, una administració eficient, un model de gestió pública, privada i NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2903 institucional, uns valors de futur basats en els actuals i tradicionals però que aportin un nou caràcter a la ciutat, i un ampli coneixement d’idiomes que faciliti l’atracció de talent i la plena incorporació en els mercats mundials. Conclou que els sis reptes i les cinc palanques esmentats estructuren el Pla estratègic, que volen presentar al setembre o a l’octubre. La Sra. Recasens agraeix la presentació del document, que CIU ja ha pogut tractar a l’Àrea Metropolitana. Observa que quan el van tractar allà, es van explicar les diferents palanques, i haurien agraït rebre aquí el mateix document, igual de complet. Manifesta l’acord de CIU amb el Pla estratègic metropolità, una associació que ha estat promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, que integren els 36 municipis que conformen l’àrea metropolitana, i on també participen altres administracions i els agents econòmics i socials rellevants del territori. Argumenta que CIU dóna suport a aquestes plataformes publicoprivades, i que creu que és una iniciativa positiva perquè intenta coordinar un conjunt de sinergies que haurien de permetre que Barcelona tingués una estratègia econòmica per sortir de la greu crisi actual. Valoren que l’informe no només assenyali els punts forts sinó també els punts febles, com ara les pèrdues d’oportunitats provocades per la manca de visió compartida o de lideratge a l’hora de dur-les a terme, i l’excés de confiança en la marca. Assenyala que de vegades només s’esmenten les ràtios positives sense fer un exercici honest i valent de veure quina és realment la posició en els diferents rànquings. D’altra banda, observa que si el PSC cregués de debò en l’aeroport, podríem tenir un hub. Remarca que l’etapa de la diagnosi ja ha acabat i ara calen accions, lideratge, creure realment en el projecte comú i crear les xarxes necessàries per consolidar- lo. Per acabar, esmenta que han trobat a faltar que al document es parlés del corredor mediterrani, que representa competitivitat, productivitat, projecció internacional i atracció d’inversions i de talent, de manera que és important liderar-ho. Pregunta si l’Ajuntament ha fet la seva feina al respecte, i recorda que CIU va demanar, a través d’una proposta, més implicació de l’Ajuntament amb Ferrmed. Entenen que cal lideratge davant d’altres institucions per defensar les plataformes necessàries arreu del territori, que han de permetre un entorn a Barcelona que afavoreixi el creixement tan necessari de la productivitat, del coneixement i de la innovació. La Sra. Balseiro agraeix l’informe al Sr. Santacana. Entén que si no ha aprofundit més en cada tema ha estat per manca de temps, i demana si els poden fer arribar un document escrit més detallat per tal d’estudiar-lo més detingudament. Observa que si bé segurament tots comparteixen els objectius que cal assolir, caldria que sabessin exactament quina és la situació actual, quin és el mapa actualitzat de posicionaments internacionals. Comenta que, per exemple, no s’ha parlat de Rússia, que podria ser una de les quartes economies emergents. D’altra banda, troba a faltar autocrítica per part del govern municipal, que reflecteix cofoisme a l’hora de valorar la posició de Barcelona. Subratlla que hi ha una gran mancança d’infraestructures, tema que s’ha d’abordar urgentment per tal que el teixit productiu sigui més competitiu. En aquest sentit, ha trobat a faltar una explicació sobre com es convertirà l’aeroport del Prat en un veritable hub internacional, sobre el corredor del Mediterrani i sobre el retard importantíssim del TGV. Destaca que a més d’atreure talent cal aconseguir que les persones amb vocació competitiva i d’innovació no marxin a altres ciutats, possiblement perquè aquí no troben els marcs adequats per desenvolupar les seves iniciatives. Per a això, cal un canvi radical de les polítiques econòmiques, fiscals, i fins i tot socioeducatives, saber primer quines són les modificacions que s’han d’assolir, i exigir a la Generalitat i a l’Estat que treballin perquè aquesta realitat sigui possible en un futur més immediat. Assenyala que sovint el PSC emet eslògans que potser busquen desviar l’atenció de la recessió econòmica, i demana que implementin les eines necessàries per tal d’afavorir la iniciativa privada que vulgui assolir els objectius. Reflexiona que tot i que algunes institucions que han seguit el model publicoprivat han donat bon 2904 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 resultat, normalment els millors resultats s’obtenen quan es permet que el lideratge el porti la iniciativa privada, com ara en el cas del Consorci de Turisme, on el govern és present però deixa pràcticament totes les decisions al sector privat, que fins i tot va per davant sobre deures que són responsabilitat i competència exclusiva del govern. Conclou que caldria modificar el mapa de la situació actual, de diagnòstic, per tal d’incorporar-hi les modificacions oportunes i per fer realitat els objectius que segur que tots comparteixen. El Sr. Portabella agraeix l’exposició del Sr. Santacana. Comenta que ERC sempre ha procurat fer un seguiment acurat dels diferents plans estratègics, i consideren que en aquest moment no n’hi ha prou amb presentar unes notes. Volen saber quins són els terminis previstos per tenir el Pla estratègic elaborat, qui es preveu que en sigui el receptor, i quina en serà la implementació. Assenyala que en les notes troben a faltar alguns valors que són intrínsecs de Barcelona, que han permès dir que és una de les ciutats que més ha crescut els últims vint anys. Reflexiona que la capitalitat de Barcelona fa que tingui una fortalesa però també unes mancances, pel fet de no tenir estat propi, i això explica molt quin és el mètode que ha utilitzat Barcelona per créixer i per relacionar-se amb altres parts del món. D’altra banda, hi troba a faltar una referència a la fórmula d’identitat i cosmopolitisme que ha donat una marca a Barcelona que ha permès competir internacionalment i que cal veure si permetrà competir globalment. Valora les referències a la capitalitat de la Mediterrània, però troba a faltar mencions a la capitalitat catalana. A més, una part de la capitalitat mediterrània passa pel corredor peninsular mediterrani, que ha de permetre que Barcelona esdevingui un referent logístic important de les parts més al sud de la península. Considera molt rellevant ubicar Barcelona en xarxes internacionals i que continuï mantenint o guanyant posicions en l’àmbit internacional. Esmenta que en les notes que se’ls van presentar a l’Àrea Metropolitana, es mencionaven els consolats de mar com a peça útil per a la vertebració en l’àmbit global. Coincideix que els consolats de mar permeten tenir unes antenes a diferents ciutats del planeta, i que això pot fer guanyar temps i eficiència. Per acabar, coincideix que en el Pla estratègic s’ha de posar al centre del debat l’àrea metropolitana i no només les ciutats, ja que una població més gran ofereix més possibilitats de competir en l’àmbit global. La Sra. Mayol agraeix la presència del Sr. Santacana, i comenta que el fet que es parteixi de projectes que ja han estat desenvolupats i de l’experiència del treball fet avala aquest Pla i la seriositat del projecte. D’altra banda, entenen que hi ha hagut una necessària evolució de pensament i comparteixen la filosofia i l’orientació del pla actual. Celebra que s’entengui la sostenibilitat no com a objectiu sinó com a única realitat per poder tirar endavant, actitud que considera un pas endavant. Observa que potser en lloc de parlar de creixement haurien de parlar de desenvolupament, concepte que fa referència a aspectes més qualitatius que quantitatius i inclou el desenvolupament humà. Comenta que malgrat les previsions de creixement per al 2020, quan es preveu que les economies dels països emergents creixeran des d’un punt de vista quantitatiu un 7% i Europa un 1%, creu que Europa continuarà tenint un paper molt important i continuarà sent un referent de societat amb uns altíssims graus d’inclusió social, de benestar i de protecció social, així com de desenvolupament sostenible. Reflexiona que la crisi s’ha de viure com una oportunitat d’un model de desenvolupament diferent del que ha generat aquesta crisi, i que el Pla estratègic hauria d’ajudar a sortir de la situació actual d’una altra manera. En darrer lloc, subratlla com a encert que no es deixi de banda el teixit industrial tradicional sinó que es regeneri i s’adapti a les circumstàncies, cosa que havien demanat els diferents grups. El Sr. Carnes comenta que com a president de la Comissió Delegada del Pla Estratègic té la satisfacció d’haver impulsat la decisió que es va prendre des del primer moment d’implementar un enfocament diferent al que havia estat habitual, NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2905 i que consistia a obrir un conjunt de reflexions independents en si mateixes però que al mateix temps donaven una visió de globalitat. Explica que si parlen de notes per a l’elaboració és perquè s’ha desenvolupat un procés innovador en què s’ha demanat l’opinió de determinats col·lectius de la societat civil, i aquests van cloure la seva presentació fa pocs dies, de manera que ara caldria fer-ne la síntesi i, com ha dit el Sr. Santacana, el mes de setembre o octubre en principi es podria aprovar el Pla. Reflexiona que malgrat les diferències en el diagnòstic, haurien de compartir el full de ruta, que no ha de ser simplement un document sinó una eina de treball, tant per a la iniciativa pública com per a la iniciativa privada. Per acabar, recorda que hi ha pendent l’aprovació de la llei metropolitana, i manifesta que esperen que la presentació del Pla tingui lloc en un marc legal que li doni la cobertura i els instruments per poder-lo implementar amb més rapidesa. El Sr. Santacana agraeix els suggeriments i les matisacions, aclareix que el Pla ha variat respecte de la presentació a l’Àrea Metropolitana, i adverteix que encara pot canviar una mica, atès que, com han dit, encara no està tancat. Tot i això, s’ofereix per parlar amb els diferents grups si en necessiten cap aclariment. Assenyala que han aprofundit bastant en el tema de la indústria tradicional, que consideren molt important, i en com s’articula la relació amb els països emergents, que també és important. Aclareix que el tema del corredor del Mediterrani no està oblidat, sinó que des del segon Pla estratègic de Barcelona és un dels temes que més s’han impulsat, i que mentre no s’aprovi aquest Pla segueix vigent l’anterior. Comenta que van fer una primera sessió important amb el Cercle d’Economia en què van parlar del corredor del Mediterrani no tant com a corredor de transport sinó com a corredor d’idees i de similituds. Afirma que hi ha mesures relacionades amb la importància del talent, i agraeix que s’hagi esmentat el tema de la capitalitat de Catalunya, que assegura que si no hi és, l’hi incorporaran. També tindran molt present, atès que volen millorar les relacions amb els països emergents, el tema dels consolats de mar. Repeteix que es preveu tenir el Pla el setembre o l’octubre, i contesta al Sr. Portabella que la implantació també es farà a partir d’aleshores i que els receptors seran els membres del Consell General del Pla. Exposa que el Pla té dues grans comissions: la de Prospectiva, que ha fet tot el treball fins ara, i la Comissió Estratègica, que haurà de vetllar per tirar-ho tot endavant. Per acabar, reflexiona que és possible que Europa deixi de ser referent en alguns aspectes, però que deixar de ser referent no és dolent, i que un pla estratègic es fa per introduir canvis, però que canviar no vol dir empitjorar. La Sra. Recasens critica que es passi més temps diagnosticant que implementant mesures, i que amb el canvi de responsables s’hagi de tornar a començar de nou. No creu que el fet que l’anterior pla parli del corredor mediterrani justifiqui que aquest no en parli, i quant a l’afirmació que ara s’està plantejant el corredor de persones i idees, adverteix que el corredor de mercaderies encara no està ben lligat. Tampoc no entenen que no es parli de la FP ni del fracàs escolar de Barcelona, del 35%, dada que demostra la manca d’una estructura educativa potent que permeti tenir professionals preparats en el futur. Esmenta que una potent entitat empresarial va dir que allò que es demanava a les administracions, i allò que generava lideratge, era tenir projecte, il·lusió, voluntat i determinació, i observa que el govern de l’Ajuntament no té un projecte clar, dubta que tingui il·lusió, i assegura que no té determinació. Insisteix que cal passar dels plans estratègics i els fulls de ruta, encara que siguin bons, a les concrecions de terminis, pressupostos i compromisos. La Sra. Balseiro subratlla que cal crear les condicions adequades per a la retenció i la captació del talent, així com per afavorir la competitivitat i la productivitat del teixit productiu, tenint en compte les necessitats i les inquietuds al respecte. Exposa que per aconseguir-ho és necessari implantar urgentment reformes estructurals i polítiques econòmiques, fiscals i socioeducatives radicalment diferents a les actuals. Per acabar, afirma que cal dissenyar el mapa d’infraestructures necessàries i no quedar-se en el disseny sinó anar fins a la construcció immediata d’aquestes 2906 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 infraestructures, ja que l’entorn i l’economia canvien i no es poden perdre més oportunitats. El Sr. Portabella puntualitza que si bé és obvi que el món canvia, la línia que agafarà el món no és determinista. Quant a la quarta palanca de canvi esmentada pel Sr. Santacana, els valors de futur basats en els actuals i tradicionals però que aportin un nou caràcter a la ciutat, observa que Barcelona, Europa i fins i tot la Mediterrània defensen una manera de relacionar-se entre les persones, els valors socialdemòcrates europeus i l’estat del benestar, que creu que cal seguir defensant encara que potser sigui un model minoritari. Troba que seria negatiu perdre el propi discurs o l’equilibri entre identitat i cosmopolitisme, i comenta que si a Barcelona el turisme té èxit és perquè no es confon amb altres ciutats, perquè té signes d’identitat propis que li confereixen valor. Creu que traslladar-se a un tipus de valor global inconcret ens restaria capacitat de competitivitat i de tenir una presència singularitzada al món. D’altra banda, creu que tindria sentit afegir la cinquena palanca, l’ampli coneixement d’idiomes, a la d’una universitat potent, de manera que es guanyaria una palanca. El Sr. Carnes reflexiona que els diagnòstics s’han d’anar fent i revisant, i que cadascú ha de recordar les seves accions i els seus vots i no voler aparentar una cosa que no és. En aquest sentit, recorda que el 2003, quan es va plantejar el corredor mediterrani, Loyola de Palacio, aleshores comissària de Transports de la Unió Europea, va decidir no posar el tema a l’agenda. Aclareix que quant al port sí que s’està treballant per la connexió ferroviària, perquè tothom és conscient que les obres d’ampliació del port implicaran un increment de mercaderies i s’ha d’evitar la congestió en el tràfic rodat, i conclou que no es pot fer un discurs molt liberal i oblidar que algú no va treballar en un tema determinat quan ho podria haver fet. La Sra. Balseiro demana intervenir, per al·lusions. El Sr. Portabella argumenta que atès que no l’ha anomenada, no pot demanar intervenir per al·lusions. Agraeix la feina feta quant al Pla estratègic i espera que es pugui presentar definitivament tancat en el termini anunciat pel Sr. Santacana i pel Sr. Carnes. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 2. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda: 1. Reforçar el diàleg social amb les principals entitats juvenils de la ciutat, creant una taula liderada per l’Ajuntament i el CJB per tal de combatre més eficaçment l’atur juvenil. 2. Reforçar, en el marc del Pacte per l’Ocupació, les mesures dirigides a la NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2907 inserció laboral col·lectiu jove, tenint en compte, entre d’altres: - La posada en marxa d’un portal d’informació dels recursos formatius existents i de les ofertes laborals i de pràctiques a la ciutat. - El desenvolupament d’un servei d’informació i orientació laboral a cada Punt d’Informació Juvenil de la ciutat. - L’elaboració d’un mapa de les professions i oficis de la ciutat. - La creació d’una xarxa de FP única a la ciutat de Barcelona, que aglutini centres públics i privats. - El reforçament dels PQPIs, la recuperació de les Escoles Tallers i el disseny d’accions contra l’increment de l’atur per l’abandonament dels estudis a l’educació post-obligatòria. - El suport dels projectes dels joves emprenedors amb ajudes fiscals. - Un marc de relació estable entre els actius de recerca i innovació de la ciutat i les escoles i instituts. La Sra. Vila observa que el govern municipal ha negat durant molt de temps que la crisi afectés l’Ajuntament de Barcelona, fins que ha arribat a una situació gairebé insostenible i es veu obligat a presentar un pla austeritat que suposarà una retallada de 646 milions d’euros. Agraeix que el govern accepti aquesta proposició, després d’haver rebutjat les 45 mesures que CIU ha anat presentant per combatre la crisi econòmica des que va començar. Aclareix que si CIU no va signar el Pacte per a l’ocupació de qualitat impulsat pel govern no va ser per un acte d’irresponsabilitat ni per voler desgastar el govern, sinó perquè van entendre que no era útil per impulsar mesures concretes i eficients contra la crisi i que servia més aviat per poder-se fer una fotografia que per a una altra cosa. Llegeix la proposició, el text de la qual ha canviat, i comenta que entenen que les mesures que planteja, que segurament s’integraran en el Pacte per a l’ocupació, faran que el Pacte sigui realment eficaç, que és el que vol CIU. Per acabar, demana el suport dels diferents grups a la proposició i subratlla que a la ciutat el col·lectiu dels joves és el més feble davant la crisi, i que una de cada cinc persones a l’atur té menys de 30 anys. La Sra. Balseiro manifesta que el PP comparteix el fet que l’atur juvenil és prou preocupant, ja que un 20% dels aturats són joves i que les taxes d’atur en les franges dels menors de 20 anys i dels joves de 20 a 24 anys són d’un 67% i d’un 32% respectivament. Afirma que el PP donarà suport a la proposició perquè en comparteixen l’esperit, però assenyala que se sentien més còmodes amb la primera versió. Entenen que cal actuar de manera més eficient per tal de combatre l’atur juvenil, però pensen que seria bo que el govern adoptés mesures tant econòmiques com fiscals per fomentar l’emprenedoria dels joves, informar-los del finançament al qual poden tenir accés i ajudar-los a tancar acords amb entitats bancàries. D’altra banda, també troben a faltar que es recuperi la figura de l’aprenent, i que hi hagi una oferta municipal de formació professional que estigui orientada a les necessitats del mercat laboral actual. Per acabar, subratlla que, malgrat el seu vot favorable, encara manquen alguns compromisos, que possiblement no s’hi han incorporat perquè s’encaixa tot dins del Pacte per a l’ocupació, un pacte al qual el PP tampoc no va donar suport perquè pensava que era clarament insuficient, cosa que sembla que el temps ha acabat confirmant, ja que el nombre d’aturats no deixa de créixer. El Sr. Portabella expressa el vot favorable d’ERC, que comparteix l’objectiu de la proposició i que no vol tombar l’acord a què s’ha arribat amb el govern. Coincideixen que l’atur juvenil és un problema greu, però puntualitza que no és un problema conjuntural sinó estructural, com demostren les dades: l’abril del 2010 hi ha el 19,7% dels joves menors de 30 anys aturats, l’abril del 2009 n’hi havia el 21,3%, l’abril del 2008, el 19,6%, l’abril del 2007, el 18,7%, i l’abril del 2006, el 20%. Troben positiu que aquesta proposició s’emmarqui en el Pacte per a l’ocupació de qualitat, el marc d’actuació de què s’han dotat conjuntament la Generalitat i l’Ajuntament per intentar pal·liar tant com sigui possible l’impacte de l’atur. Subratlla que per a ERC és especialment rellevant impulsar la qualificació professional inicial i la formació professional, i per això han presentat diverses proposicions al respecte. Indica que un 40% de la massa laboral no té cap 2908 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 qualificació professional, de manera que cal actuar urgentment per tenir les persones adequades per poder sortir de la crisi, en lloc de vanagloriar-se tant de la qualificació, l’educació, el talent i el coneixement. La Sra. Mayol manifesta el suport d’ICV-EUiA i assenyala que el text de la proposició significa una posada en valor i un impuls del conjunt d’actuacions que el govern municipal en bona part ja està desenvolupant, com demostren les accions d’informació i orientació laboral que es duen a terme als diferents punts d’informació juvenil. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, i reflexiona que a vegades sembla que CIU vulgui donar a entendre que sempre són ells els primers a advertir i explicar les coses i a presentar mesures i que la resta no fan res. Considera que cal posar l’èmfasi en l’acord i no pas a dir que un és millor que els altres. La Sra. Vila agraeix el suport de tots els grups. En primer lloc, diu a la Sra. Balseiro que si els haguessin fet arribar els seus suggeriments els podrien haver incorporat a la proposició. En segon lloc, manifesta el seu acord amb la reflexió d’ERC que hi ha un dèficit molt important en el sistema educatiu, i comenta que aquesta proposició recull mesures que han anat presentant tant al Plenari com a la Comissió per fer front a problemes generats per la crisi. En darrer lloc, diu al Sr. Carnes que CIU no s’ha expressat amb prepotència sinó amb ganes d’arribar a un consens i de millorar una eina, el Pacte per a l’ocupació de qualitat, que entenen que no ha servit per donar resposta a la situació que pateixen els aturats joves d’aquesta ciutat. Insisteix que el Pacte no ha funcionat, com demostra el fet que hi hagi un 35% d’abandonament en l’ensenyament obligatori i un 15% en l’ensenyament postobligatori. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Vila expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda: 1. Reforçar el diàleg social amb les principals entitats juvenils de la ciutat, incloent al CJB com a participant actiu i amb un paper destacat en el grup de treball per a la inserció sociolaboral del jovent, l’èxit escolar i els valors del treball en el marc del Pacte per l’Ocupació de Qualitat. 2. Impulsar en el marc del Pacte per l’Ocupació, les mesures dirigides a la inserció laboral del col·lectiu jove tenint en compte, entre d’altres: a) Promoure el portal d’informació de Porta22 incloent els recursos formatius existents, les ofertes laborals a la ciutat i un mapa de professions i oficis de la ciutat. b) El desenvolupament d’un servei d’informació i orientació laboral a cada punt d’informació juvenil de la ciutat, que es dotarà amb la plataforma on- line de recursos i orientació professional de Porta22, entre d’altres. c) Facilitar l’orientació professional i la difusió dels valors del treball al 100% dels centres educatius de ESO, Batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior, que així ho sol·licitin. d) Crear un dispositiu a mida per tal d’atendre i orientar professionalment i treballar les competències dels i les joves en atur a la ciutat. e) El reforçament dels PQPIs, la recuperació dels programes experiencials per a joves que, com les Escoles Taller, incorporen formació i experiència i el disseny d’accions contra l’increment de l’atur per l’abandonament dels estudis a l’educació post- obligatòria. f) El suport als projectes dels joves emprenedors i l’accés a finançament a través dels acords preferents amb entitats bancàries. g) Un marc de relació estable entre els actius de recerca i innovació de la ciutat i les escoles i instituts. h) Impulsar la relació de la xarxa de centres de Formació Professional de Barcelona sostinguts amb fons públics tal i com recull la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i impulsar accions conjuntes amb centres privats. Del Grup Municipal PP: 3. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda: 1. Expressar el rebuig a les mesures adoptades pel govern de l’Estat per combatre la crisi econòmica. 2. Expressar el rebuig a l’augment de diferents impostos per part dels governs de la Generalitat de Catalunya i del govern d’Espanya. 3. Instar al NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2909 Govern de l’Estat a adoptar les reformes estructurals que permetin fer front a la recessió econòmica, com la reforma laboral i financera. 4. Instar als governs de l’Estat, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona a aprovar mesures econòmiques i fiscals orientades a recolzar el teixit productiu per tal de reactivar l’economia i la creació d’ocupació. La Sra. Balseiro contextualitza que si bé alguns països ja han començat a sortir de la crisi, Espanya encara hi està endinsada, situació davant la qual el govern de l’Estat ha adoptat mesures que han suposat una retallada social sense precedents. Exposa que aquesta retallada, que implica una reducció important dels sous de funcionaris i una congelació de les pensions, suposarà una pèrdua de poder adquisitiu que s’agreujarà de manera important a partir de l’1 de juliol, quan s’incrementi l’IVA. Critica que es mantingui, paral·lelament a això, el malbaratament de recursos i un important sobredimensionament de l’Administració, que té un nombre important de ministeris sense tasques ni objectius definits. Afegeix que el govern de la Generalitat també ha anunciat un pla d’austeritat i un increment de l’IRPF, que el PP considera que deprimiran encara molt més la situació econòmica. Esmenta que el govern de l’Ajuntament també ha anunciat un pla d’austeritat en què insisteix a mantenir el pressupost en matèria econòmica. Recorda que el pressupost destinat a l’economia de la ciutat únicament representa el 0,06% del pressupost municipal, i pensen que cal modificar aquest aspecte. Llegeix la proposició i demana el suport dels grups. El Sr. Ardanuy manifesta l’abstenció de CIU. Argumenta que estan d’acord que l’increment d’impostos no ajuda a dinamitzar l’economia; que cal una reforma laboral i financera a l’Estat, que s’hauria d’estar negociant en aquests moments per part de l’Estat, i que hi hauria d’haver un debat parlamentari que d’alguna manera ajudés a donar suport a aquesta reforma laboral i financera, però pensen que s’està negociant i que, per tant, és difícil que en aquest moment l’Ajuntament hi incideixi. D’altra banda, també comparteixen que cal aprimar l’Administració i apostar per dinamitzar el suport al teixit productiu. Tanmateix, per coherència política, no estan d’acord amb el primer punt de la proposició. Recorda que CIU s’ha abstingut en el decret proposat pel govern de l’Estat, i afirma que aquesta abstenció, que va facilitar que el decret pogués tirar endavant, no va ser una decisió fàcil però significa responsabilitat política, en un marc de reforçament d’unes polítiques que el govern Zapatero no prendrà de bon grat, sinó forçat per la Unió Europea. Subratlla que sense aquesta abstenció, el decret no hauria tirat endavant i la situació social i política actual segurament seria més complexa, i comenta que allò que ha de fer ara el govern de l’Estat és actuar d’una vegada i impulsar un seguit de mesures dures però imprescindibles. El Sr. Portabella exposa que hi voten en contra malgrat que comparteixen molts dels enunciats de la proposició i que són contraris a les mesures adoptades pel govern de l’Estat, que consideren tardanes i inadequades, raó per la qual hi van votar en contra al Congrés. Tanmateix, més enllà de l’enunciat, no coincideixen amb el PP en com creuen que s’hauria de combatre la crisi econòmica. Concreta que ERC defensa la viabilitat d’un estat del benestar, mentre que altres defensen una tendència més liberal o fins i tot neoliberal. Exposa que ERC considera que cal eliminar ministeris, mentre que el PP voldria suprimir els paral·lels a les comunitats autònomes. Comenta que només eliminant tres ministeris s’estalviarien 5.500 milions d’euros, molts diners comparats amb l’estalvi que suposaria la disminució dels sous de les persones que tenen dificultats per arribar a final de mes. Per acabar, assenyala com a contradictori pretendre ser una ciutat del coneixement i alhora anunciar que es retallarà el 50% dels mestres a mesura que es vagin jubilant, així com pretendre eliminar les llistes d’espera inacabables per fer certes operacions a la sanitat pública i alhora reduir els servidors públics que es dediquen a aquesta activitat. La Sra. Mayol manifesta el vot contrari d’ICV-EUiA. Recorda que han votat en contra de les mesures adoptades al Congrés dels Diputats perquè estan en 2910 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 desacord amb com s’ha aplicat aquesta retallada, però tenen la certesa que si governés el PP encara hauria estat pitjor. D’altra banda, exposa que estan d’acord amb com està fent les coses el govern català. Estan d’acord, per exemple, que s’augmenti l’IRPF a les rendes més altes, que hi hagi un pla de lluita contra el frau fiscal, i que es mantingui el xec nadó amb la introducció de la progressivitat perquè el cobrament es faci en funció dels ingressos. El Sr. Carnes evidencia que tots coincideixen que cal treballar per sortir de la crisi, però puntualitza que allà on no coincideixen és en la manera com se n’ha de sortir, i que cada país, cada govern, hi aplicarà els seus criteris i les seves filosofies. Diu que el PSC planteja que cal una sortida solidària de la crisi, que vol dir també prioritzar determinades despeses per tal que quadrin els números. Assenyala que cal ser honest i veure si realment es poden complir les propostes. Exemplifica que el govern d’un altre país tenia com a premissa a la campanya electoral abaixar els impostos, i que ara no ho pot fer, i aconsella al PP que en lloc d’emetre eslògans que són molt fàcils de dir però no pas d’implementar, es posin a treballar per resoldre els problemes de Barcelona, de Catalunya i d’Espanya. La Sra. Balseiro lamenta el sentit dels vots i manifesta sorpresa davant els vots de CIU i d’ERC. Respecte a les paraules del Sr. Carnes que cal una sortida solidària de la crisi, observa que no és gens solidari congelar pensions, abaixar de manera pràcticament lineal els sous dels funcionaris, entre els quals hi ha molts mileuristes, ni retallar la despesa que anava destinada a persones dependents. Allò que sí que troba completament prescindible és la utilització d’avions diferents per al viatge de tres ministres, o el malbaratament que suposa mantenir una estructura completament sobredimensionada que l’únic que comporta és tenir persones que estan suposant una despesa força important a les arques de l’Estat. Coincideix que cal defugir dels eslògans, i puntualitza que qui els fa servir sovint és el president Rodríguez Zapatero, que, per exemple, va anunciar una retallada important dels impostos, i no només no es reduiran sinó que s’apujaran. Subratlla que mentre que altres països ja han començat a sortir de la recessió econòmica i a tenir xifres positives, Espanya continua en situació de decreixement. Esperen que el govern d’Espanya no estigui enganyant a tothom com va fer l’anterior govern d’Hongria, que va maquillar les xifres reals. Recorda que fins fa ben poc el Sr. Rodríguez Zapatero deia que sortir del dèficit era un error i es negava a adoptar les mesures adequades per tal de sortir de la recessió econòmica, i que ara, per imposició d’Europa i dels Estats Units, comencen a adoptar mesures, tot i que equivocades. Demana a la Sra. Mayol que quan afirmi una cosa en posi exemples, ja que no pot afirmar que les retallades socials aprovades pel govern de l’Estat haurien estat molt superiors amb un govern del PP i no argumentar-ho. Assegura que l’experiència demostra el contrari, i que si fins ara estaven garantides les pensions era justament perquè un govern del PP ho va garantir per llei. Comenta que el problema és el govern actual, que fins i tot és capaç d’incomplir la llei i, per tant, posar en perill el poder adquisitiu fins i tot dels pensionistes i de les persones dependents. Comenta que és obvi que ICV-EUiA doni suport a la política de la Generalitat, i que possiblement això és el que li ha faltat dir també al Sr. Portabella. No troben lògic que es comparteixi l’enunciat de la proposició i s’hi voti en contra, ja que allò que s’ha de votar és el contingut de la proposició, independentment de les mesures que cadascú cregui que s’han d’adoptar per sortir de la crisi. Observa que el PP considera que ministeris com el d’Habitatge i el d’Igualtat són prescindibles, ja que l’únic que fan és utilitzar uns recursos que es podrien destinar a altres coses que sí que són prioritàries. Afirma que CIU va demostrar irresponsabilitat política al Congrés dels Diputats, ja que va permetre que tiressin endavant mesures que saben que són clarament equivocades. Entén que van actuar per interessos partidistes, sobretot electorals, i hauria agraït que per votar aquesta proposició haguessin tingut en compte els interessos dels ciutadans. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2911 Per acabar, recorda que un apartat de la proposició exigia al govern municipal prendre mesures econòmiques i fiscals que anessin orientades a donar suport al teixit productiu per tal de reactivar l’economia i la creació d’ocupació. El PP pensa que allò que s’ha fet fins ara ha estat equivocat o insuficient, i esperava que amb aquesta proposició el govern hi reflexionés. El Sr. Ardanuy reitera que apujar impostos suposaria una disminució de la capacitat adquisitiva de la gent. Assenyala que la situació actual de la política espanyola és culpa del PSOE, ja que quan els indicadors ja reflectien que calien mesures rellevants per combatre una crisi global que ja era forta, el govern espanyol es dedicava a repartir il·lusions i esperances per tot l’Estat i no a desenvolupar les accions necessàries i a estrènyer-se el cinturó. Afegeix que la setmana anterior al Plenari del Congrés on el govern va presentar el decret, el mateix Zapatero va dir que no es reduiria el dèficit públic i que continuarien endavant les polítiques que portaven fins al moment, però que tres dies després l’Ecofin el va instar a dissenyar un decret, que no ha estat dissenyat pel govern espanyol, ni tan sols el PSOE, sinó des d’Europa. Pensa que els que han actuat de manera irresponsable han estat el PSOE i el PP, que no han arribat a un acord, i que en aquests moments els partits no han de barallar-se políticament sinó treballar plegats per sortir de la situació actual: el govern de l’Estat ha de fer la feina que li toca fer, una reforma laboral consensuada amb sindicats i patronal, i l’esquerra i la dreta haurien de fer com han fet a Portugal, posar-se d’acord, per implementar mesures conjuntes. Conclou que cal menys cofoisme, menys tacticisme polític i més feina. La Sra. Mayol diu a la Sra. Balseiro que si CIU no s’hagués abstingut al Congrés, s’hi hagués abstingut el PP, que va emetre un vot contrari perquè CIU s’havia abstingut. D’altra banda, li rebat que allò que garanteix les pensions és el Pacte de Toledo, que va ser un acord de totes les forces polítiques liderat quan governava el PSOE. Afirma que el PP ha desfiscalitzat rendes del capital en diferents governs, i que concretament el Sr. Piqué va donar les compensacions milionàries a les elèctriques que han fet que hi hagi hagut un ressentiment importantíssim també de dèficit públic per part de l’Estat. Afegeix que del 1982 al 1996 va haver-hi un increment molt important de les despeses en educació i en habitatge, que el PP va reduir substantivament, a més de fer la llei del sòl, accions que caracteritzen un govern de dretes, al qual tem encara més que a les mesures que s’han pres en aquests moments, tot i que creu que el PSOE s’equivoca perquè ha aplicat mesures de dretes per fer front a aquesta crisi. El Sr. Carnes considera que tots són responsables d’aquesta situació per acció o per omissió, i recorda que des del 2008 tots els grups han demanat polítiques d’estímul fiscal, mentre que ara demanen polítiques de contenció de despesa pública, canvi lògic atès que el context és diferent. El Sr. Carnes expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Ardanuy expressa l’abstenció de CIU, la Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal ERC: 4. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda dur a terme les accions necessàries per tal de garantir la continuïtat de la Mostra de la Xocolata i el Cacau de Barcelona. El Sr. Portabella exposa que segons els experts, el cacau va entrar a Europa procedent d’Amèrica pel port de Barcelona, cosa que ha fet que durant molt de temps Barcelona hagi estat un referent tant per ser centre logístic del cacau com per l’elaboració artesanal de xocolata. Comenta que en cap altre lloc es fan mones de xocolata per Pasqua. Contextualitza que els últims quatre anys s’ha celebrat a Barcelona la Mostra de la Xocolata i el Cacau, de la qual s’han fet una seixantena d’edicions en quinze capitals internacionals. Enguany, però, aquesta fira té dificultats objectives per poder celebrar-se, ja que la Fira va comprar el nom de la Fira de Xocolata i el 2912 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Cacau a la meitat del propietari d’aquesta fira i a l’altre mig no li va dir res. D’altra banda, una companyia francesa molt important ha proposat organitzar a IFEMA el saló de la xocolata durant tres dies el novembre. Els preocupa que Barcelona torni a perdre una oportunitat com aquesta, que no tingui capacitat per desenvolupar aquest saló, que sol tenir uns dos milions de visitants, i que es faci a Madrid. Per acabar, formula la proposició. La Sra. Fandos comparteix l’argumentació del Sr. Portabella, i subratlla que Barcelona ja ha perdut prou fires i esdeveniments que la situaven com a capital de diferents àmbits. Creu que Barcelona, com a ciutat i com a capital de Catalunya, no pot perdre esdeveniments a favor de Madrid, i que davant aquest perill, l’Ajuntament s’hi hauria d’implicar molt més del que s’hi ha implicat fins ara. Afirma que Catalunya en general i Barcelona en particular, amb grans pastissers i sobretot grans xocolaters, són referents mundials de la indústria de la xocolata, i que pastissers de tot el món vénen a Barcelona a aprendre a treballar la xocolata. Per aquests motius, creu que encara s’hauria de promocionar molt més aquesta indústria i tot el que hi ha darrere la xocolata. D’altra banda, valora positivament el vessant educatiu de la fira i manifesta que, pels motius expressats, CIU vota a favor de la proposició. La Sra. Balseiro manifesta el vot favorable del PP, que comparteix moltes de les afirmacions formulades. D’altra banda, subratlla que en les últimes dècades la Fira de Barcelona ha anat perdent posicions respecte a altres fires, sobretot la de Madrid, i per això creuen que cal una posició decidida i valenta per part del govern municipal per donar continuïtat a la Mostra de la Xocolata i el Cacau de Barcelona. La Sra. Mayol anuncia el vot favorable d’ICV-EUiA, que comparteix les reflexions manifestades i l’acord al qual s’ha arribat. El Sr. Carnes està d’acord amb bastants coses de les que s’han dit, però puntualitza que si bé és cert que el que cacau entra per Barcelona, també és cert que la borsa del cacau està a Londres. Subratlla que el problema és que l’any passat el mateix gremi va decidir, per la situació econòmica, no tirar endavant. Exposa que s’està intentant aglutinar en el mateix espai i els mateixos dies la Mostra de la Xocolata, l’Hostelco i el Barcelona Degusta, per tal que s’interalimentin i es projectin amb més força, i amb la voluntat de donar-hi caràcter divulgatiu i siguin oberts al ciutadà. Observa, però, que aquesta feina depèn també de la voluntat dels possibles operadors que ho han de desenvolupar, que pot no coincidir amb la de l’Ajuntament o la Fira. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal CIU: 5. Que el Govern municipal insti al govern de l’estat a instaurar l’IVA del 4% als productes de primera necessitat, com la carn i el peix. La Sra. Fandos contextualitza que l’Associació de Concessionaris de Mercabarna (ASSOCOME) i molt especialment el gremi del peix i les persones lligades al tema de la carn han proposat que es redueixi l’IVA d’aquests dos aliments al 4%, que és l’IVA que tenen els aliments considerats de primera necessitat, com ara el pa i la llet. Entenen que això no és competència municipal, però l’Ajuntament pot, com ha fet amb altres iniciatives, pressionar perquè al Congrés dels Diputats s’hi doni suport. Per acabar, recorda que el 27 d’abril es va prendre en consideració una proposició de llei per fer aquesta modificació i va rebre el suport de diversos partits. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2913 El Sr. Carnes exposa que entenen el sentit del prec però que consideren que no procedeix estimar-lo positivament en aquesta Comissió. Argumenta que tot i que entén que els col·lectius, lícitament, defensin els seus interessos, entrar a favor d’augments o reduccions parcials no permet una visió de globalitat, que seria l’adequada, i recorda que la carn i el peix formen part de la tipologia de productes que estan al 8%. La Sra. Fandos lamenta la resposta del Sr. Carnes, i remarca que avui el peix i la carn són productes de primera necessitat. D’altra banda, reflexiona que aquesta demanda lògica de l’ASSOCOME i d’altres entitats beneficiaria molt els consumidors, ja que els representaria un estalvi important, atès el cost d’aquests aliments. Afegeix que, òbviament, ningú no es pot desgravar l’IVA d’aquests productes, i conclou que el problema és l’afany recaptatori. El Sr. Carnes reitera que entén els interessos i les preocupacions dels diferents sectors, però que el debat hauria d’emmarcar-se en el debat general de la política fiscal. Troba que si es debat cada petició per separat podrien acabar dient a tot que sí perquè aïlladament els pot semblar bé, però creu que s’ha de mirar amb visió de globalitat. Es dóna per tractat. 6. Que tots els Grups Municipals de l’Ajuntament siguin representats en el Consell Ciutat i Comerç. La Sra. Fandos observa que troba sorprenent haver de fer aquesta petició. No entén per què els grups de l’oposició, que formen part de tots els altres consells de participació de la ciutat, no estan presents al Consell Ciutat i Comerç, un òrgan en el qual s’estudien i es debaten propostes, a diferència del Fòrum Ciutat i Comerç, del qual sí que formen part, però que és un fòrum que es reuneix com a màxim un cop l’any i en el qual es parla, però no se’n fa feina més enllà. Consideren que en una època de crisi, quan s’estan debatent temes importants, seria adient que tots els grups poguessin col·laborar en tots els consells. El Sr. Carnes contesta que l’únic que es podria debatre és si és suficient la periodicitat de reunió del Fòrum Ciutat i Comerç, que es reuneix un cop l’any i és l’espai on tots estan representats i per on passen tots els projectes i les ordenances. Exposa que en l’òrgan permanent d’aquest fòrum, el Consell Ciutat i Comerç, hi són el govern i els actors. La Sra. Fandos lamenta la resposta i avisa que hi insistiran. Repeteix que no entén per què no poden estar en aquest consell de participació si estan en tots els altres. Insisteix que el Fòrum no serveix per a res, ja que allà la gent expressa opinions a l’Alcalde, però no s’hi fa cap mena de feina. Diu al Sr. Carnes que pel fet d’estar en minoria haurien de voler que tots els grups formessin part de tots els consells i que totes les coses es fessin amb consens. Repeteix que en un moment de crisi, quan s’ha d’arribar a acords amb tots els sectors, seria lògic que tots els grups estiguessin en aquest consell. El Sr. Carnes lamenta les paraules de la Sra. Fandos, i reflexiona que quan es vol arribar a un consens no és una bona metodologia plantejar un tema sense haver treballat prèviament i sense haver arribat a fer la proposta que després permeti que es pugui treballar i es pugui acordar. Per acabar, assegura que estan disposats a treballar amb tots els membres. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 7. Que es promogui o recolzi des de l’Ajuntament de Barcelona la celebració d’activitats mensuals de "comerç al carrer", permetent als establiment l’exposició dels seus productes davant les façanes, de forma ordenada i garantint la mobilitat de vianants, per combatre la caiguda del consum. La Sra. Balseiro contextualitza que en gairebé dos anys el consum ha patit una gran caiguda que ha afectat intensament la facturació dels petits comerços, que a més tenen altres dificultats financeres, i que des del 2007 hi ha al voltant de 1.800 comerços menys a Barcelona. Això, sumat als bons resultats dels comerços que 2914 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 s’han afegit a la recent mostra de comerç al carrer, els ha fet presentar aquest prec. El Sr. Pallarols informa la Sra. Balseiro que fa deu anys l’Ajuntament va Autoritzar els comerciants de l’Eix de Sant Andreu a realitzar una mostra consistent a posar una taula davant de les botigues per exposar-hi els productes de l’interior, i que des d’aleshores s’han anat reproduint mostres al carrer en diferents indrets de la ciutat. Assegura que l’Ajuntament no només autoritza aquestes mostres sinó que a més sempre hi ha donat suport. Exposa que normalment es fan dues mostres anuals en les diferents zones comercials de la ciutat, i creu que no tindria gaire sentit atendre la petició del PP que, a més, no li consta que sigui també una demanda de cap associació de comerciants, que consideren adient la celebració d’una o dues mostres l’any i per als quals les celebracions mensuals podrien suposar uns costos inassumibles. La Sra. Balseiro argumenta que la gran majoria de mostres de comerç que es fan a Barcelona estan vinculades únicament amb eixos comercials i que, d’altra banda, sovint l’esforç de posar un estand situat en un carrer, molt sovint allunyat de l’establiment, fa inviable que molts comerços s’hi puguin adherir. Exposa que en la mostra de primavera celebrada aquests dies, molts dels estands estaven ocupats per artesans i no pas per comerciants de la ciutat, a causa de l’esforç econòmic que els representa situar-se en un estand i del poc ajut que reben per part de l’Ajuntament. Demana que es reconsideri el prec, que pretén que els comerciants facin aquestes mostres davant el seu establiment, sense haver de contractar un estand i personal addicional. Esmenta que fa uns mesos a l’Eixample es va impulsar una mesura d’aquest tipus a instàncies d’alguns comerciants de la zona del Fort Pienc que va tenir un gran èxit, i consideren que seria bo estendre-ho a la resta de la ciutat per als comerciants que s’hi volguessin afegir. Per acabar, diu al Sr. Pallarols que espera que com a regidor de Comerç, càrrec que assumirà la setmana vinent, reconsideri aquest prec, basat en els interessos del teixit comercial i que busca que el compromís de l’Ajuntament no es limiti a 960.000 euros d’ajut directe al comerç de proximitat sinó que vagi molt més enllà per fomentar el consum i, per tant, la reactivació comercial. El Sr. Pallarols assegura que tant les funcions que desenvolupa ara com les que desenvoluparà són per atendre la bona marxa del comerç de la ciutat, i que el govern sempre impulsarà totes les iniciatives per promoure el comerç i escoltarà la voluntat del sector comercial. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 8. Quin és el capteniment del Govern municipal vers la pèrdua d’activitat econòmica, empresarial i professional del sector publicitari de Barcelona? El Sr. Portabella comenta que Barcelona, amb una llarga tradició en el sector publicitari, n’és referent estatal i internacional, però ara hi està perdent força, mentre que Madrid n’està guanyant. Exposa que la primera agència publicitària de l’Estat espanyol va ser fundada a Barcelona el segle XIX i és la més antiga del món que continua oberta. La primera conferència sobre publicitat científica que es va fer al món es va fer a la Llotja de Mar el 1915, i Barcelona sempre va ser el referent en publicitat fins que a finals dels vuitanta es comencen a privatitzar les antigues empreses que pertanyien a l’INI, i totes tenen la seu a Madrid i tenen capacitat de poder contractar de manera molt important publicitat. Explica que Barcelona hi tenia el lideratge, i que els diners que procedien de l’aleshores Comunitat Europea es repartien a parts iguals entre Madrid i Barcelona, però ara, tot i que a Catalunya continua havent-hi un percentatge d’anunciants molt important (el 16,2%), i a Madrid una mica menys, Madrid s’emporta més del 50% de la inversió de l’Estat en anunciants de publicitat i Catalunya el 19%. Per acabar, es queixa que permanentment es tregui poder a Barcelona i se’n doni a Madrid, que intenta centralitzar-ho tot, i demana al govern municipal que NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2915 faci tot allò que puguin per intentar evitar que es produeixi aquesta pèrdua d’activitat econòmica, empresarial i professional del sector publicitari de Barcelona. El Sr. Carnes considera que cal entendre per què s’ha produït la situació actual i què es pot fer davant aquest nou context. Reflexiona que a Madrid no només es concentren grans empreses públiques que es van privatitzar sinó també altres grans clients publicitaris, que és el que fa que moltes empreses, fins i tot algunes que van sorgir aquí, acabin traslladant la seva seu a Madrid o obrint-hi una segona seu. Creu que Barcelona ha de focalitzar els esforços en les noves tecnologies per tal de reposicionar-se i guanyar solidesa i donar gruix econòmic a realitats que són interessants però que no acaben de progressar. Reconeix que hi ha el problema de trobar la manera de ressituar un sector que té una formació acadèmica molt important i creatius molt importants, i comenta que el sector públic, que només pot desenvolupar iniciatives modestes, i especialment el sector privat no saben donar-li la cobertura necessària perquè les empreses no acabin marxant de Barcelona. El Sr. Portabella agraeix la resposta, i reflexiona que el problema és que Madrid és la capital de l’Estat i Barcelona intenta competir en l’àmbit global, però sense un estat al darrere. Observa que això fa que contínuament se’ns esmunyin de les mans sectors dels quals érem referència i ens servien per tenir una economia vital i àgil. Comenta que aquesta situació és com un degoteig que ens pot acabar ofegant, i que Barcelona no pot acceptar ser una ciutat de segona. El Sr. Carnes esmenta algunes ciutats que són competitives i importants al món sense ser capitals d’estat, i reflexiona que Barcelona ha de crear la seva estratègia oferint els productes que la poden fer ser perfectament competitiva i de referència, potenciant allò on pot ser singular i forta. Observa que l’únic criteri no ha de ser la cartera de clients, sinó la cartera de creatius, que és la que històricament ens ha fet forts, i que cal dotar-la econòmicament de viabilitat i utilitzar noves tecnologies i nous mètodes. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PP: 9. Quins són els objectius en matèria de promoció econòmica de la ciutat de Barcelona que el Govern municipal s’ha marcat en el si de l’Exposició Universal de Shangai 2010 i quines són les despeses vinculades a aquest esdeveniment? La Sra. Balseiro formula la pregunta. El Sr. Carnes respon que Barcelona, amb l’objectiu de captar inversions, participarà bàsicament en tres esdeveniments: la Setmana de Catalunya, que ja s’ha celebrat, la Setmana de Promoció Econòmica, que es farà al juliol, i la Setmana de la Mediterrània, que es farà al setembre. Exposa que el Consolat de Mar a Xangai està donant suport a la presència de Barcelona en aquest procés, fet que permet fer un seguiment directe d’aquests sis mesos i d’algunes de les iniciatives que sorgeixin arran de l’explicació dels projectes Ciutat Vella i 22@. Informa que s’estan donant a conèixer els sectors de la biotecnologia, la tecnologia de la informació i la comunicació, el disseny, la logística, el turisme, l’energia, l’emprenedoria, la immobiliària i els parcs científics, que s’ha fet algun programa televisiu adreçat al públic xinès, i que s’està col·laborant en alguns seminaris amb l’escola de negocis CEIBS, amb seu a Xangai, i s’està desenvolupant el programa «Do it in Barcelona», per captar inversions a la ciutat. D’altra banda, es vol internacionalitzar empreses d’aquests sectors a través de les plataformes publicoprivades Barcelona Centre de Disseny, BTEC, Biocat, Port de Barcelona, Turisme de Barcelona i 22@. A més, estan treballant amb la Cambra de Comerç de Barcelona i en un pont tecnològic específic adreçat a pimes el mes d’octubre. Per acabar, informa que el cost de la presència global és de 4,5 milions d’euros, 898.800 dels quals corresponen al cost de disseny i producció. Comunica que dels 2916 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 4,5 milions la Generalitat paga la meitat, i un grup de patrocinadors, mig milió d’euros. La Sra. Balseiro vol saber si l’import esmentat inclou totes les despeses que s’incorreran durant l’estada a Xangai, ja que ells pensaven que només englobava el disseny i producció d’una campanya de comunicació i l’estand que Barcelona comparteix amb Pequín, Hong Kong i Esmirna. D’altra banda, assenyala que, atesos els objectius que s’hauria de fixar Barcelona per a l’Exposició de Xangai, consideren insuficient que destini només tres setmanes (la Setmana de Catalunya, la Setmana de Promoció Econòmica i la Setmana de la Mediterrània) dels sis mesos que durarà l’exposició a la promoció i la captació d’inversors. Aclareix que el PP considera importantíssima la presència de Barcelona a l’Exposició de Xangai, ja que podria donar impuls a la política municipal i a la situació econòmica de Barcelona. Per això, no voldrien que per una manca d’esforç per part dels responsables municipals aquest esdeveniment suposés una pèrdua d’oportunitats, i que una bona iniciativa i una gran inversió acabessin no donant prou fruits. Conclou que, per les raons exposades, creuen que caldria reconsiderar els objectius fixats i impulsar altres activitats al marge de les inicialment previstes. El Sr. Carnes li pregunta si vol que es gasti més o menys. La Sra. Balseiro contesta que vol que es gasti la quantitat suficient. El Sr. Carnes li diu que estan col·laborant amb la Generalitat i amb un conjunt d’operadors econòmics i socials de la ciutat per tal de posicionar la marca de Barcelona i de Catalunya, internacionalitzar les nostres empreses en algun dels sectors estratègics i aconseguir focalitzar l’interès de Xina cap a Barcelona i cap a la seva àrea (Catalunya i el sud d’Europa). D’altra banda, li diu que normalment els acords no es tanquen a les fires, durant les quals es pot tenir un primer contacte amb els productes, sinó posteriorment. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 10. Quin ha estat el calendari de les accions realitzades durant la present legislatura dins de l’àmbit de la responsabilitat social corporativa (RSC)? El Sr. Portabella formula la pregunta, i comenta que ERC sempre ha pensat que un dels aspectes més importants per a la competitivitat del territori és tenir un bon nombre d’empreses amb una bona responsabilitat social corporativa, un valor molt apreciat en el món empresarial europeu. El Sr. Carnes coincideix que la responsabilitat social corporativa és important a Europa. Recorda que el desembre del 2008 es va presentar una mesura de govern per a la contractació responsable a l’Ajuntament, acció amb la qual s’impulsa la contractació social i ambiental i es promocionen polítiques d’ocupació que afavoreixin la inserció de determinats col·lectius. Esmenta que el fet d’haver inclòs clàusules específiques als plecs administratius és un dels camins que permeten que comenci a haver-hi una acció significativa en aquest sentit. Exposa que Barcelona Activa ha començat a esmerçar-hi també recursos econòmics (uns 204.000 euros el 2009). Comenta que participen en el projecte «femtalent», que treballa amb la xarxa dels parcs científics, i que en el marc del Pla estratègic de turisme s’està impulsant un projecte pilot a la zona del Fòrum per impulsar la responsabilitat social corporativa. Conclou que en aquest àmbit hem passat de ser un concepte a ser una realitat creixent. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2917 11. Quines accions ha fet el govern municipal per donar compliment a la proposició aprovada per la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement en sessió de 17 de març de 2009 que indica: "La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda: Que l’Ajuntament de Barcelona, per mitjà del districte 22@, creï dins del clúster de TIC un espai específic d’e-learning per promoure la competitivitat i la projecció internacional del conjunt d’empreses i institucions presents al territori que tenen la vocació d’esdevenir els motors del desenvolupament econòmic en aquesta àrea". El Sr. Ardanuy formula el seguiment de proposició. El Sr. Carnes explica que l’Ajuntament, a través de la plataforma 22@, està treballant amb entitats de la Generalitat per impulsar el projecte «Logosnet», liderat pel CETEI i Barcelona Digital Center. Comenta que aquest és l’espai que engloba des d’una escola primària fins a la UOC i en el qual es treballa per identificar totes aquelles empreses tecnològiques que presten serveis a les escoles i organitzacions educatives. D’altra banda, estan implicant tots els agents que participen en la cadena de valors, ajudant-los a proveir continguts i a oferir solucions en el procés de les noves formes d’ensenyament. El Sr. Ardanuy reflexiona que cal fer alguna cosa per evitar que els operadors, molts d’ells privats, que són referència europea o mundial en temes d’e-learning, acabin marxant de Catalunya i de l’Estat espanyol, cosa que ja està passant. Observa que estem perdent moltes oportunitats i reflexiona que era bastant fàcil fer alguna cosa ben feta en aquest sentit que anés més enllà d’una declaració d’intencions. Tanmateix, agraeix l’estat de compliment de la proposició. Comenta que la UOC, malauradament, era més una referència abans que ara, i observa que hi ha un seguit d’empreses, d’experts d’aquest sector que mai no s’han sentit acompanyats pel 22@ ni per l’Ajuntament en general. Subratlla que el govern municipal ha deixat escapar l’oportunitat d’apostar per un sector econòmic que no fa gaires anys era emergent a tot el món. En darrer lloc, demana que es posin en contacte amb l’Associació Catalana d’Empreses d’E-learning i amb l’Associació Espanyola d’Empreses d’E-learning, de les quals depenen bastants treballadors que gestionen coneixement i generen valor. El Sr. Carnes comenta que l’Ajuntament intenta ser capdavanter en la mesura que li és possible, però que en aquest procés hi ha altres operadors. Reflexiona que a vegades alguns operadors volen les administracions només perquè posin diners. Considera que cal demanar al sector privat què poden aportar ells, i pensa que el model d’una administració basat a donar subvencions no és bo, i que més que subvencions potser haurien de plantejar fons d’inversió. Creu que cal un model basat en la participació, un model en què si el sector públic dóna uns diners pugui haver-n’hi un retorn. Per acabar, assenyala que tenim el problema que hem de poder operar en diferents idiomes, i reflexiona que si bé és cert que l’Ajuntament té responsabilitats, que ja assumeix, també és cert que el sector públic és ampli i que el sector privat també té les seves responsabilitats. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les setze hores i cinc minuts. 2918 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública Acta de la sessió extraordinària celebrada el dia 14 de maig de 2010 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 14 de maig de 2010, s’hi reuneix en sessió extraordinària la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública, sota la presidència de l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Carles Martí i Jufresa, Ramon García-Bragado i Acín, Assumpta Escarp i Gibert, Guillem Espriu i Avendaño, Ramon Nicolau i Nos, Joaquim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Emma Balseiro i Carreiras, Ricard Gomà i Carmona i Ricard Martínez i Monteagudo, en substitució d’Ester Capella i Farré, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva absència l’Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats i les Imes. Sres.: Sònia Recasens i Alsina i Ester Capella i Farré. S’obre la sessió a les 16.05 h. Part decisòria Proposició / Declaració de Grup “Instar al govern municipal a que els seus representants donin explicacions sobre la situació creada durant el procés de consulta sobre la reforma de la Diagonal especificades a l’exposició de motius, així com que informin sobre les qüestions següents: El capteniment del govern municipal respecte les recomanacions de la Mesa de Seguiment fetes a partir de les queixes dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona recollides per diversos Grups Municipals. Que detallin les incidències tècniques produïdes fins el moment de la celebració d’aquesta Comissió, durant el procés de consulta sobre la reforma de la Diagonal. Que donin explicacions sobre el procés de votació de l’Alcalde de Barcelona el dilluns 10 de maig i que s’aclareixi si es va produir o no la votació en el moment en el que digué haver votat. Que el govern municipal emeti un informe sobre les irregularitats que s’han produït des de l’inici del procés de votació de la consulta sobre la reforma de la Diagonal. Que finalitzi la fase d’informació del procés de consulta, suspenent qualsevol publicitat referida a les opcions de vot, així com la retirada de la propaganda i la prohibició de repartir publicitat en els punts de consulta presencial que anuncien les opcions A i B, amb l’objectiu de garantir la màxima neutralitat i transparència en tot el procés. Que es garanteixi la transparència en el recompte incorporant un representant de cada Grup Municipal a la Mesa de Seguiment i Garanties, a partir del moment en que s’hagi tancat la votació. Que s’informi en el decurs d’aquesta compareixença de la despesa total del procés de consulta de la reforma de la Diagonal, des del seu inici fins la finalització del procés, desglossat per conceptes.” El Sr. Vives dóna les gràcies a tothom per l’assistència i llegeix la proposició per la qual han estat convocats, formulada pels grups municipals de CIU i del PP. Explica que, atès que l’únic punt de l’ordre del dia és una proposició/declaració, l’ordre d’intervencions serà el que correspon a aquests casos: els grups proposants faran una intervenció per exposar els motius pels quals presenten aquesta proposició/declaració de grup, després intervindran la resta de grups, hi haurà un NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2919 segon torn, i finalment els grups proposants, primer CIU i després el PP, tindran un darrer torn per acabar de fixar la seva posició. Considera que cal valorar el fet que en aquest Ajuntament, malgrat que sovint es parli de la lentitud de les institucions a l’hora de fer-se càrrec dels problemes que hi ha al carrer, tinguin la possibilitat de discutir sobre les qüestions que són vives, al carrer, als mitjans de comunicació, pràcticament sobre la marxa, cosa que contribueix a valorar les institucions públiques a les quals tots ells serveixen. El Sr. Martínez vol aclarir una qüestió d’ordre. Consideren que s’ha presentat una proposició amb la intenció que es faci una compareixença per part de l’equip de govern. Pensen que si volien una informació del Govern Municipal haurien d’haver demanat una compareixença, i si volien una proposició l’haurien d’haver expressat en els termes corresponents. Per això, tal com està redactada la proposició, creu que allò que han de fer els altres grups és posicionar el vot i no una altra cosa. El Sr. Vives li confirma que això és el que farà quan sigui el seu torn. El Sr. Forn explica que CIU ha demanat la convocatòria d’aquesta Comissió de Presidència per demanar al Govern que doni compte de les incidències que s’han produït en el decurs del procés de la consulta. Especifica que hi ha hagut incidències polítiques i tècniques, que consideren molt greus i que impliquen un trencament de la confiança dels barcelonins envers l’Administració municipal. Acusa el Govern d’haver convertit la consulta en un dels actes més ridículs que ha promogut l’Ajuntament de Barcelona, i de no haver estat a l’altura des de molt abans que comencés la consulta. Assegura que han tingut comportaments antidemocràtics i que han volgut convertir una consulta ciutadana en un plebiscit sobre la figura de l’alcalde, fets molt greus que exigeixen responsabilitats polítiques que no poden deixar passar. Com a incidència política greu, assenyala que no han respectat els dictàmens de la Mesa de Seguiment pel que fa a la difusió de les tres opcions, ja que n’hi ha una que no han difós. Llegeix dos dictàmens de la Mesa: «a criteri de la Mesa a 18 dies de l’assenyalat dia de la consulta pot ser certament difícil discernir entre els diversos missatges provinents de l’Administració municipal quins responen estrictament a la presentació i explicació i quins altres tenen per finalitat incentivar la participació de la ciutadania i que aquesta voti en condicions de plena igualtat. La Mesa ha de recomanar a l’Administració municipal que la informació relativa a l’exercici del dret a participar en la consulta s’integri o es faciliti conjuntament amb la pròpia de la presentació de les propostes de transformació. En tot cas, la informació sobre les condicions per participar en la consulta ha d’explicitar, a més de les generals de la votació, les tres opcions que s’ofereixen als participants per tal de donar resposta a la qüestió consultada»; «la Mesa estima procedent instar l’Administració municipal responsable de l’organització de la consulta a l’explicació precisa del contingut i significació de les tres opcions de vot». Es queixa que a un dia i unes quantes hores de la finalització de la consulta no hagin vist això que demana la Mesa. Assevera que l’alcalde Hereu, la primera autoritat de la ciutat, que hauria de defensar les tres opcions, és la persona que ha causat més confusió a l’entorn d’aquestes. Afirma que ha amagat l’opció C i l’ha denigrada, per exemple manifestant falsedats enormes, com ara que els qui optaven per aquesta opció estan en contra de les persones que pateixen algun tipus de discapacitat. Considera que, atès que l’opció C és una opció democràtica, que va ser aprovada dins el document de bases i ratificada pel Consell Plenari, estan incomplint d’una manera molt greu un mandat del Consell Plenari. Volen saber per què no es compleixen les recomanacions de la Mesa de Seguiment i a les pantalles dels punts de consulta presencial només apareixen dues opcions, per què encara durant tota aquesta setmana se senten anuncis en els quals es recomana votar per l’opció A o la B. Observa que sembla que els membres del Govern Municipal no hagin de complir les mateixes normes que la resta de ciutadans. Esmenta que els 114 informadors que hi ha al voltant dels punts de consulta presencials també amaguen als ciutadans l’opció C, cosa que pensen que no és jugar net. Comenta també que hi ha una oficina d’atenció ciutadana a Paisatge Urbà que informa mitjançant un rètol que està aturada perquè tots els seus 2920 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 treballadors estan treballant per la consulta de la Diagonal, un mal exemple per part del Govern Municipal. Subratlla com a molt greu allò que va succeir dilluns quan l’alcalde va anar a votar. Assenyala que l’alcalde no ha negat en cap moment la versió que va publicar el diari La Vanguardia, que deia que «l’alcalde Hereu va fer veure que votava, a instàncies d’un tècnic que li va dir “diguem que vostè ja ha votat” i l’alcalde va respondre “sí, sí, exacte”», i que en un altre diari, quan se li pregunta a l’alcalde com és que va trigar tant a sortir, respon que «perquè volia conèixer tots els recorreguts de la votació». Insisteix que l’alcalde en cap cas reconeix la veritable raó i amaga d’una manera descarada el motiu pel qual no va poder votar, i que fins i tot responsables del mateix Ajuntament van corroborar el vot de l’alcalde al districte de les Corts. Afirma que l’alcalde va mentir deliberadament perquè un simple incident no malmetés tota una estratègia dissenyada per reforçar la seva imatge. Assegura que aquest engany representa una fractura molt important entre els ciutadans i el Govern Municipal, així com una greu crisi de confiança envers la primera autoritat política de la ciutat, ja que molts ciutadans es pregunten què són capaços de fer si són capaços d’enganyar-los en això. Es queixa que en lloc de reconèixer l’error, donar la cara i demanar disculpes, es mentís. Recorda que CIU va donar suport al document de garanties que es va aprovar al Plenari del 23 de desembre, i que abans de la seva aprovació van introduir-hi mesures per a la millora de la seguretat en el vot, mesures que consideraven que canviaven substancialment les primeres propostes que havia fet arribar el Govern. Puntualitza que haver donat suport al document no significa que donin suport al seu desenvolupament o a la seva execució, que s’ha fet molt malament, tal com corroboren les portades de diferents diaris, que recullen les incidències tècniques del primer dia de la consulta, cosa que dóna una mala imatge de la ciutat. Demana quines responsabilitats assumirà el Govern davant d’aquesta situació, qui és el responsable d’aquest caos, qui va validar el sistema de votació i qui era el responsable de fer el seguiment previ a l’inici de la consulta. Estan convençuts que l’única manera que té el Govern de recuperar una mínima credibilitat és anunciar a qui pensen fer dimitir. Exposa que davant les observacions de CIU que el sistema de votació no era plenament segur i que era possible la suplantació dels votants, el Govern Municipal es va limitar a publicar un anunci de pàgina sencera a La Vanguardia en què s’afirma que la Mesa de Seguiment i Garanties ha analitzat i validat el funcionament general dels sistemes de votació electrònica que garanteixen en tot moment la identificació dels participants, la privacitat, el secret i la seguretat del vot, que segons la Mesa el procés de desenvolupament de la consulta ciutadana no presenta cap dubte quant a la fiabilitat i seguretat del procés de votació, i que lamenten els comentaris infundats que qüestionen un procés que s’ha desenvolupat amb una estricta subjecció a la norma de referència. Allò que lamenta CIU és que en lloc de revisar els punts febles del sistema manifestats, es limitessin a fer un anunci als diaris carregant contra els dubtes que van posar sobre la taula. Es queixa que hagi calgut que apareguessin diàriament als mitjans de comunicació casos de suplantació perquè reaccionessin, i assenyala com a curiositat que ha votat fins i tot la Infanta. Assegura que, un cop més, la prepotència ha pogut més que el sentit comú, i que per recuperar la bona imatge de Barcelona després d’aquest ridícul no calen campanyes de promoció costosíssimes, sinó que la millor campanya de màrqueting és fer la feina ben feta. Esmenta que altres consultes que s’estan duent a terme al nostre país, molt més barates i absolutament desprestigiades pel grup de govern, han demostrat més garanties i més seguretat. Demana que se’ls faciliti el cost de la consulta, cosa que fa setmanes que reclamen sense èxit. Observa que mentre ells han autoritzat una despesa milionària, el Govern espanyol ha aprovat la retallada dels sous dels funcionaris i diverses retallades socials que afecten les famílies, els pensionistes i els dependents. No troba normal que facin aquesta despesa i que, a sobre, ho amaguin. Conclou que allò que ha passat ha estat gravíssim, i exigeixen que l’alcalde doni la cara, i el proper dia 28 al Ple de l’Ajuntament sigui capaç d’explicar als ciutadans què ha succeït, i que a la vegada es disculpi i assumeixi responsabilitats. Esperen NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2921 que parli ell mateix, que no traspassi la responsabilitat a altres regidors. Reitera que per recuperar una mínima credibilitat cal assumir responsabilitats, i que això en política vol dir que han de presentar dimissions. La Sra. Esteller manifesta que el Grup del PP va plantejar la necessitat d’aquesta Comissió de Presidència entre altres coses pel mal sistema amb el qual el Govern ha gestionat tota la consulta ciutadana, que és un exemple més del desgovern i del descrèdit del Govern Municipal, ja que es va plantejar malament des del principi. Indica que el PP des del començament no va donar suport al plantejament de la consulta, atès que va veure que estava mal plantejada, entre altres coses perquè darrere hi havia la voluntat del Govern d’utilitzar-la en benefici propi, com un plebiscit de l’alcalde i per promocionar-se. Comenta que el PP no va rebre el suport dels grups quan el gener va plantejar en aquesta Comissió la suspensió de la consulta, i quan la va tornar a plantejar al Ple del mes de març, de manera que la consulta va avançar. Afirma que l’actuació davant els problemes que van tenir lloc quan l’alcalde va anar a votar demostra que l’única voluntat del Govern és aparentar sempre que tot està bé, que tot funciona. Concreta que en aquest cas volien fer veure que tot s’esdevenia amb normalitat perquè tothom tingués confiança en aquesta consulta, quan es va veure des d’un principi que el sistema fallava. Acusa l’Ajuntament de preocupar-se més pel cost de la publicitat, la campanya i l’autopromoció municipal que per assegurar un sistema adequat amb les garanties que els ciutadans necessiten. Assenyala que en aquesta consulta no hi ha garantia que la gent que vota veritablement voti el que creu que vota, ni cap control sobre qui ha votat ni sobre la identitat de la persona que vota. Exemplifica que el president del Grup del PP, Alberto Fernández Díaz, quan va anar a votar va veure que una persona havia votat per ell el dia anterior. Es pregunta quantes persones poden haver votat en nom d’unes altres i, per tant, quina és la legitimitat d’aquesta consulta. Observa que la gent ja no creu que el resultat que obtingui aquesta consulta sigui veritablement el resultat, que hi ha un descrèdit absolut del Govern per uns errors tècnics que no són meres incidències sinó irregularitats que tenen una greu i molt notable repercussió política, perquè hi ha responsables. Volen saber qui són els responsables tècnics i els responsables polítics, qui va dir a l’alcalde quan no va poder votar que digués que havia votat, i per què l’alcalde no va reconèixer l’error en aquell moment en lloc de mentir. Insisteix que els incidents que han tingut lloc són molt greus, perquè en una consulta s’ha de garantir sempre la neutralitat, l’objectivitat, i que el vot vagi adreçat a l’opció que el ciutadà escull. No troben normal que el mateix dia de la votació el Govern reparteixi en els punts de votació publicitat de l’opció A, a més amb la foto de l’alcalde. Acusa el Govern de no complir els principis de dret electoral, que estableixen que l’objectivitat i la neutralitat han de ser els principis que garanteixin tot el procés, i de no permetre que la ciutadania voti lliurement. Assegura que han volgut dirigir el vot de la ciutadania cap a les seves opcions, i no saben si fins i tot aquesta ingerència ha arribat molt més enllà. Afirma que han actuat en benefici polític propi, cosa que deslegitima la consulta, i que hi ha una falta absoluta de fiabilitat i de garantia. Recorda que el PP va dir a la Comissió que caldria que la gent tingués una certificació que havia votat, i observa que l’únic que reben els votants és un comprovant sense dades d’identificació, simplement amb la data, cosa que demostra una falta de control absolut de tot el procés. Recorda també que el PP a la Mesa de Seguiment i Garanties no va reclamar només la retirada de la publicitat de tots els punts de votació, sinó també la possibilitat de tenir interventors en tots els punts i a l’escrutini, cosa que se’ls ha negat, perquè el document de bases és ambigu i no volen anar més enllà en el sentit de garantir la neutralitat que ha de presidir tot el procés. Subratlla que reclamen transparència i garanties i, per tant, que es revisi tot el procés per fer que la consulta tingui uns principis de legalitat que en aquest moment no té. Observa que una regidora de Sants va enviar una carta en què demanava a tothom que votés per l’opció A o la B, i demana quants membres del Govern han promogut aquests vots d’aquesta manera. 2922 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Troben exagerat i un descontrol absolut que el PSC utilitzi les seves seus com a punts de votació. Volen saber per què hi ha aquests punts de votació, quin suport reben de l’Ajuntament de Barcelona, quins són els punts de votació que no estan dins els 108 que va aprovar la Mesa i quines gestions s’han fet al respecte. Exposa que inicialment va haver-hi un paquet de 2 milions d’euros de cost global de la consulta i que després es va incrementar fins a 3 milions d’euros, i volen saber exactament quin és el cost de la consulta desglossat per tots els conceptes, cosa que ja han preguntat moltes vegades. Conclou que el Grup del PP ha formulat aquesta proposta perquè pensen que és imprescindible conèixer totes les incidències, l’abast, els responsables tècnics i les repercussions polítiques, així com el motiu pel qual l’alcalde actua com actua, sense dir la veritat des del principi. Reitera que els fets han provocat que la gent es pregunti si servirà d’alguna cosa el seu vot, i que l’Ajuntament ha desenvolupat la consulta amb un sistema poc fiable i en benefici propi. El Sr. Martínez manifesta la grata sorpresa i la satisfacció d’ERC per haver aconseguit posar al centre del debat de Barcelona una consulta ciutadana. Observa que aquesta consulta la va impulsar el seu partit, i que els agrada impulsar totes les consultes que tinguin a veure amb l’aprofundiment democràtic i la participació ciutadana. Reflexiona que els sobten algunes iniciatives tant de l’equip de govern com de l’oposició. Concreta que no entén que en aquesta proposició es demani per un procés que encara està en marxa, ja que les avaluacions es fan un cop s’acaben les coses. Entén que es preguntin coses que incideixen directament en el tema i que tenen sentit quan encara queda període de votació, però no que es demani al Govern que doni detalls de dades i informi del conjunt d’irregularitats abans d’acabar el procés. Pensen que aquesta proposició va en contra de la consulta, cosa que no els sorprèn del PP però sí de CIU. Troben normal voler saber coses, i afirma que ells tampoc no estan contents amb el procediment de la consulta, però consideren que les coses s’han de fer quan correspon, en aquest cas quan acabi la consulta, diumenge al matí. Pensen que fer-ho ara suposaria anar en contra de la mateixa consulta. Observa que segurament el Govern dilluns o dimarts hauria fet una compareixença amb els grups per donar explicacions, cosa que hagués fet en una situació normal i més encara en aquesta situació especial. No trobaria malament que se’n demanés un informe, però no pas per a aquesta tarda. Comenta que el debat se centra en el vot electrònic, en persones que estan votant per d’altres, i que quan es faci la valoració es veurà si hi ha queixes, quantes, què representen sobre el sistema de vot, si les incidències són més o menys que en una votació amb urna normal, etcètera. Acusa el Govern de voler escampar la culpa del mal funcionament del procés dient que el vot electrònic s’havia acordat amb el conjunt de grups. Recorda que ERC va insistir que havia d’haver-hi urna presencial, i al final van haver d’acceptar el vot electrònic com a únic mètode, però puntualitza que quan van plantejar el vot electrònic van afirmar que hi hauria garanties, privacitat, seguretat, etcètera. Exposa que a països com ara Austràlia, Bèlgica, Brasil, Alemanya, Estònia i Índia fan servir el vot electrònic de manera generalitzada i massiva, i que fa uns dies es va plantejar un vot electrònic a Indonèsia precisament per garantir la privacitat i la seguretat de les eleccions, de manera que no entén que arreu s’introdueixi el vot electrònic per seguretat i per democràcia i a Barcelona la introducció del vot electrònic tingui aquest tipus d’errades. Comenta que potser l’explicació, i el problema, es troba a l’entrevista de VilaWeb feta pel Sr. Miquel Soriano, que diu que s’han rebaixat els elements de seguretat per garantir la participació. Pensa que l’equip de govern ha decidit garantir la participació en detriment de la seguretat, i que en futures consultes ciutadanes probablement l’organització haurà d’anar a càrrec de tots els grups i una comissió independent, per assegurar més garanties. Reconeixen que hi ha problemes tècnics imputables a la mala sort, però pensen que no pot ser que aquestes errades tècniques vagin en contra de les consultes. Pensa que la gestió prèvia, la informació, el capteniment del Govern i una NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2923 determinada manera de fer les coses, així com els errors, han causat el malestar de la ciutadania. Reflexiona que ja els està bé que la consulta sigui el centre del debat polític, cosa que demostra que hi ha altres maneres de fer consultes. Comenta que la ciutadania de Catalunya majoritàriament ho ha aconseguit amb un pressupost molt més baix i una participació probablement més alta, i que hi ha altres maneres de fer consultes amb vot electrònic. Assenyala que les premisses de seguretat no es poden decidir en funció de més o menys participació, sinó en funció de la seguretat. Consideren que si s’aposta pel vot electrònic, cal fer-ho amb totes les garanties. Aclareix que ERC no ha criticat la despesa de la consulta, ja que les consultes valen diners, com tot, i la democràcia no té preu, i per acabar, demana al grup proposant quan i com s’aplicaria la proposició, ja que en funció d’això votaran. El Sr. Gomà manifesta que venia amb la intenció d’escoltar amb molta atenció les intervencions dels grups proposants, atès que la literalitat de la proposició li causava molt desconcert, i que ho ha fet. Creu que en les intervencions hi ha hagut elements de subjectivitat política, de discurs polític, legítims tot i que no els comparteix, i alguns elements més concrets que tenen a veure, d’una banda, amb les incidències del procés de votació i, de l’altra, amb les peticions i les recomanacions que la Mesa de Seguiment i Garanties ha anat emetent. Troba evident que el Govern avaluarà les incidències vinculades al procés de votació i donarà les explicacions oportunes en el moment pertinent, quan hagi acabat el procés, i coincideix amb el Sr. Martínez que pretendre que es faci avui aquí és un profund error polític dels grups proposants. Quant als dictàmens que ha anat emetent la Mesa de Seguiment i Garanties, recorda que aquesta ha desestimat totes les peticions que CIU i PP han formalitzat davant la Mesa. Posa com a primer exemple la petició de CIU del 13 de maig, que demanava que la Mesa informés sobre el fet que als punts de consulta presencial s’haguessin instal·lat equips audiovisuals que reproduïen els projectes A i B i obviaven l’opció C. Atès que consideraven que aquest fet contradeia el principi de neutralitat de l’Administració municipal, si la Mesa apreciava la queixa, sol·licitaven la retirada immediata dels equips audiovisuals. La Mesa va contestar que d’acord amb el criteri exposat per ella mateixa i convenint que els equips audiovisuals instal·lats en aquests punts són un canal de comunicació adient per fer possible la màxima difusió d’aquestes informacions, trobaven improcedent recomanar a l’Administració municipal que els retiressin, sobretot tenint en compte que aquest material figurava dins la infraestructura prevista per als punts de consulta presencial en el protocol d’actuació del personal d’atenció i suport validat per la Mesa. Com a segon exemple, esmenta la petició del PP a la Mesa de suspendre immediatament a tots els punts de votació el repartiment dels tríptics que anuncien les opcions A i B de la consulta, amb la finalitat de garantir la neutralitat en el procés, petició a la qual la Mesa va contestar que els tríptics s’ajustaven a la recomanació del dictamen del 22 d’abril, ja que la informació relativa a l’exercici del dret a participar en la consulta s’integra en la pròpia de la presentació de les propostes de transformació. Exposa que hi ha molts més exemples de peticions desestimades per part de la Mesa de Seguiment i Garanties, l’àrbitre escollit de manera consensuada pel conjunt de grups favorables al procés de votació. Manifesta que ICV-EUiA està convençut que els grups de l’oposició estan generant un debat polític allunyat de la realitat amb la voluntat de generar soroll i, per tant, de tapar els continguts i els valors del procés de participació i de la proposta de transformació, davant dels quals han mostrat reiteradament una profunda incapacitat política. Assegura que ells, en canvi, han estat clars i transparents en les seves posicions, també amb la voluntat de fer-ho de la mà de la ciutadania, i per això avui una vegada més lamenten profundament que amb els grups de l’oposició no s’hagi pogut debatre si volen o no una Diagonal amb més espai públic de qualitat i amb mobilitat sostenible, si l’actual Diagonal inhòspita, la dels cotxes i la congestió, és compatible amb la Barcelona del futur, amb la ciutat que volen i que estan construint a favor de les persones. 2924 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Lamenten també que un cop més l’oposició hagi contribuït a menystenir un procés de participació que s’ha anat desenvolupant al llarg dels últims més de dotze mesos, en el qual han participat milers de ciutadans, el teixit associatiu de la ciutat, el Consell de Ciutat, el Pacte per a la mobilitat i el Consell Econòmic i Social, i que ha estat valorat de manera molt positiva per les persones que hi han esmerçat temps i esforços. Per acabar, assevera que ICV-EUiA continuarà explicant amb activisme pedagògic la Diagonal que volen i continuaran defensant els valors de la implicació i la necessitat de seguir teixint complicitats amb la ciutadania, i que ho faran fins i tot en el context del soroll polític generat per l’oposició. El Sr. García-Bragado expressa el vot contrari del PSC a la proposició, motivat pel fet que no entenen que es vulgui fer un debat amb unes característiques que qüestionen el funcionament de la consulta sense esperar que acabi i que es pugui tenir una visió global sobre la iniciativa. Destaca que es vulgui malparlar de la iniciativa i posar el conjunt de l’actuació sota la confusió i sota la sospita, i en canvi ningú no digui que ahir a les 24 h 120.000 ciutadans ja hi havien participat. Pensa que aquesta dada és molt important i els hauria de permetre a tots considerar que la participació de la ciutadania és efectiva en aquests moments d’acord amb el sistema que s’ha establert, previst a les bases i desenvolupat pel Govern Municipal. Reconeix que hi ha hagut incidències, i afirma que aquestes incidències, juntament amb el resultat i amb el funcionament general del procés, mereixeran un informe detallat del Govern i un debat en profunditat per part de la corporació municipal. Aclareix que atès que es tracta d’una iniciativa compartida pels grups, els seus resultats també han de ser compartits, debatuts i analitzats pel conjunt dels grups, de manera que la voluntat del Govern, evidentment, és donar les explicacions pertinents, presentar els informes pertinents i, per tant, atendre aquesta demanda social que sens dubte hi haurà sobre l’aclariment de la qüestió. Recorda que tant en debats públics com en altres tipus de debat s’han pronunciat sobre algunes de les qüestions plantejades, i assegura que han estat transparents respecte dels problemes tècnics relacionats bàsicament amb la posada en marxa del sistema el primer dia i l’estabilització del sistema de votació. Concreta que amb el Sr. Forn fins a cinc dies abans hi van estar parlant i van explicar fil per randa com es tractaria el procediment de votació. Reitera que en cap moment no hi ha hagut cap problema d’informació. Reconeix que el fet que el Govern proposi les bases fa que tingui una responsabilitat especial, que evidentment assumeix, però puntualitza que les bases són fruit d’una negociació, d’un debat polític en el qual al final van estar d’acord, de manera que pensa que si bé ells assumeixen un pes important a l’hora de proposar el contingut d’aquestes bases i tot el que se’n desprèn, la responsabilitat al final és clarament compartida. Comenta que qüestions sobre la legalitat de la consulta des del punt de vista dels sistemes de votació i dels sistemes d’identificació es van debatre a l’inici i es debatran al final en funció del resultat i de la incidència, ja que són qüestions absolutament importants. No troba adient que els grups de l’oposició diguin que els procediments no funcionen quan no se’ls dóna la raó, ja que això és no respectar les regles del joc de què s’han dotat entre tots. Creu que hi haurà ocasió de parlar de tots els casos que s’han donat, un per un, i manifesta que ell particularment ha anat donant compte cada dia als mitjans de comunicació, a través de la compareixença habitual, de la xifra de participació i de les incidències que es van plantejant. Conclou reiterant que troben de mal estil plantejar aquest debat a meitat del procés i que donaran tota mena d’explicacions en un informe al Ple de l’Ajuntament en el moment en què això acabi, en els fòrums que se’ls demanin i que siguin adients. El Sr. Forn considera que sí que és un moment adient per fer aquest debat, atès que hi ha recomanacions de la Mesa que no s’estan duent a terme, que implicarien una modificació de les actuacions del Govern Municipal pel que fa a la publicitat, i que hi ha hagut un fet molt greu, que és la mentida de l’alcalde, que va afirmar que havia votat quan no ho havia fet. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2925 Acusa el Govern de no contestar, de callar, d’eludir el problema, de manca d’honestedat política, i demana que algú respongui, si no l’alcalde mateix, un regidor. Rebat al Sr. Gomà, que ha parlat del menyspreu de valors, que CIU defensa un valor que és cabdal per a ells: el de la veritat. Reitera que la mentida de l’alcalde mereix una responsabilitat i que algú doni explicacions a l’Ajuntament de Barcelona, i comenta que per la gravetat del fet, atès que s’ha enganyat la ciutadania, no poden esperar a dilluns per demanar una resposta. Diu al Sr. Gomà, que ha dit que venia amb la intenció d’escoltar, que qui havia d’escoltar avui eren ells, que esperaven escoltar respostes per part del Govern, a qui acusa de voler fer com si no hi hagués hagut caos polític i tècnic i de fer servir paraules buides que no van acompanyades d’accions. Subratlla que allò que demanen és una qüestió de principis, que no calen dictàmens de la Mesa de Seguiment sinó ètica, cosa que estan demostrant no tenir, ja que amaguen el cap sota l’ala després d’haver amagat una opció democràtica i d’haver mentit. Diu al Sr. García-Bragado que el debat que vol CIU és el debat que hi ha al carrer: la gent vol saber què està passant, què està fent l’Ajuntament i què més han d’esperar. Considera que hi ha hagut prou incidències com perquè algú doni la cara i doni explicacions ja. Afirma que el comportament dels ciutadans, que per exemple ahir al Palau de la Música van xiular quan van anomenar l’alcalde, demostra què pensa la gent de l’actuació del Govern. Acusa l’equip de govern de no reaccionar davant d’aquesta situació, de no donar les explicacions que tothom demana. Repeteix que és cert que ells van rebre explicacions en una reunió, el dia 5, però insisteix que fruit d’aquella reunió CIU va fer una roda de premsa en què va dir que hi havia possibilitats de suplantació i que les mesures de seguretat no eren totalment efectives, i que l’única resposta a aquestes manifestacions va ser un anunci d’una pàgina al diari en què es deia que el procés era més segur que mai, més efectiu, etcètera. En darrer lloc, reitera que volen més respostes, més explicacions, ja que no creu que el Govern pugui sentir-se orgullós del procés ni pugui creure que això és un èxit per a la ciutat de Barcelona. La Sra. Esteller manifesta la perplexitat del Grup del PP davant les intervencions del Sr. García-Bragado i del Sr. Gomà, que volen crear un escenari des del qual incidir i fer les propostes que ells vulguin. Demana que s’aclareixi què va passar quan l’alcalde va anar a votar. No critica el fet que hi hagués un error i que el sistema fallés, sinó l’actuació personal de voler fer creure una cosa que no és real, de voler aparentar una normalitat que no existeix. Volen saber qui té la responsabilitat del sistema i de la seva fallida, ja que segons la normativa de bases, la responsabilitat sobre l’organització, la gestió, el desenvolupament i el govern de la consulta és de l’Ajuntament de Barcelona. Troba obvi que es vulgui debatre tot plegat abans que acabi la consulta i no esperar que finalitzi i que vagin creixent els incidents i els dubtes entre la ciutadania sobre si el seu vot veritablement compta, sobre si veritablement no estan votant persones en nom d’unes altres que potser no voten. Demana al Sr. García-Bragado si pot garantir que ningú més ha fet cap frau en la votació i quina serà la veracitat de l’escrutini. Reitera la queixa pel fet que es faci campanya a les cues de les persones que van a votar. Quant a la justificació de la Mesa que és per promoure la participació, rebat que és absurda, ja que si una persona es troba a la cua per votar, ja està participant en el procés, no cal conscienciar-la perquè hi participi. Comenta que la situació actual és fruit de la falsedat i de l’actitud que des del començament ha tingut l’Ajuntament, que ha posat l’accent en la promoció de l’Ajuntament i de l’alcalde i no en la garantia de la transparència. Diu al Sr. Gomà que és cert que cal fer coses a la Diagonal, que ja n’han parlat, però que la gent hi hauria de participar molt més, no només triar entre dos projectes tancats o l’opció de rebuig de tots dos. D’altra banda, quant a la seva descripció de la Barcelona actual com «la dels cotxes i la congestió», rebat que cal tenir en compte que dins aquests cotxes hi ha persones, que potser farien servir menys el cotxe si tinguessin un bon transport públic. Respecte d’això, observa que 2926 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 hi ha moltes modalitats de transport públic que poden passar per la Diagonal. Per exemple, pot passar-hi soterrat, sense generar-hi un mur al mig com ho fa el tramvia. Li demana que deixin de parlar d’entelèquies i de conceptes ambigus. Conclou que cal més informació, garanties i transparència, de manera que és necessari que els representants dels grups estiguin a l’escrutini, com hi poden ser en qualsevol procés electoral, i reitera que tots els errors i les incoherències que hi ha hagut deslegitimen la consulta i demostren el desgovern i el descrèdit de l’Ajuntament i de l’alcalde. El Sr. Martínez afirma que ERC demanarà responsabilitats polítiques, ja que algú ha pres decisions polítiques en relació amb la tipologia del vot electrònic que han fet que falli i que posi en risc la consulta, però aclareix que això ho faran la setmana que ve, quan hagin tancat el procés, hagin tingut accés a les dades i hagin vist com ha funcionat tot plegat. Observa que van preveure una crisi política de primera magnitud la setmana que ve i que ja ha arribat. Diu al Sr. Gomà que és cert que han estat clars, però que no han estat transparents. Han estat clars perquè des del començament volien el tramvia i, a partir d’aquí, va començar tot el joc, però no han estat transparents perquè la consulta no parlava del tramvia, tal com va dir el Sr. García-Bragado, però després ell va dir que sí, que hi seria en tots els casos. D’altra banda, assenyala que el dictamen del Consell de Ciutat diu que l’opció C és també una opció de transformació, mentre que el Sr. Gomà ho ha negat. En darrer lloc, consideren que el fet que el Tram pagui la propaganda relacionada amb el tramvia implica alguna cosa més que poca transparència. Demana que si hi ha algun dels elements decidits que es puguin solucionar ja avui perquè la votació acabi millor del que ha començat, ho solucionin, i si no, si el sistema està en una dinàmica que no es pot parar si no es para la votació, ja en parlaran quan hagi acabat. Quant a les recomanacions de la Mesa, comenta que no les coneix, però que també caldria veure la composició de la Mesa i com està formada. Manifesta la sorpresa d’ERC davant el fet que l’alcalde d’una de les ciutats de referència mundial convoqui una consulta, vagi a votar i es generi un enrenou sobre si ha votat o no ha votat i si ha mentit al respecte. Haurien trobat molt més lògic que digués que no funcionava. Allò que no troben lògic és el plantejament, en què allò que realment hi ha darrere és vendre un sistema de transport fix i a partir d’aquí sorgeix la idea i es vol portar fins al final, i es perverteix el sistema i tot va condicionat al fet que el ciutadà doni suport a allò que diu el Govern, com si tingués la veritat absoluta. Pensa que malgrat els errors tècnics, si l’actitud hagués estat una altra, probablement no es trobarien en aquesta situació. Reflexiona que la gent s’adona de la realitat i això portarà conseqüències polítiques i haurà d’haver-hi responsabilitats polítiques. Per acabar, manifesta que lamenten la situació generada, i subratlla que per a ERC el valor de la consulta de la Diagonal va molt més enllà, ja que és la primera vegada que Barcelona sotmet a votació una cosa, i això té un valor que passa per sobre d’un error tècnic. Entenen la consulta ciutadana com un pas gegant de Barcelona en la direcció d’un procés democràtic, i remarca que l’aposta l’han fet entre tots, de manera que no voldrien que ningú ho patrimonialitzés més enllà de les responsabilitats polítiques de cadascú, alguns per proposar-ho i altres per acceptar-ho, i agraeix que el Govern acceptés aquesta consulta ciutadana pel que significa. Finalment, exposa que ERC fa una abstenció. El Sr. Gomà observa que al segon torn d’intervencions no ha sentit cap argument nou. Diu al Sr. Forn que la ciutadania entén la diferència entre unes incidències i un caos, i que si hi hagués hagut caos no haurien votat més de 120.000 ciutadans fins ara. Repeteix que saben que hi ha hagut incidències i que es valoraran i s’explicaran detalladament un cop acabat el procés en el màxim espai de debat polític de l’Ajuntament, el Consell Plenari, però insisteix que la qualificació de caos no és admissible. Coincideix que el procés de participació ciutadana desenvolupat des de principis del 2009 fins avui sobre la transformació de la Diagonal és un procés inèdit, que ha significat un pas endavant qualitatiu en l’aprofundiment de la democràcia, però subratlla que a Barcelona hi ha una llarga tradició d’aprofundiment democràtic. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2927 Exposa que en aquest procés hi ha hagut moltes reunions, molts debats, més de 30.000 persones que han aportat idees, 175.000 aportacions, un equip tècnic que les ha sabut incorporar i ha sabut dialogar amb la ciutadania, sessions informatives, tallers en els col·legis i en els instituts, etcètera. Comenta que Barcelona ha experimentat de manera concreta i factible una nova manera d’acostar la política municipal a la seva ciutadania, cosa que s’ha de valorar sense frivolitzar ni menysprear, com creu que fa el Sr. Forn. Pensa que és evident que qualsevol experiència ha de ser un procés d’aprenentatge col·lectiu, i afirma que estan fent un procés d’aprenentatge col·lectiu del qual extrauran conclusions i el qual valoraran amb calma. Diu a la Sra. Esteller que el PP ha demostrat que està en contra de la democràcia participava i a favor de l’immobilisme polític, ja que no s’ha volgut sumar a l’acord de la resta de forces polítiques. Li demana si està a favor de l’actual situació de la Diagonal, per on passen 90.000 vehicles cada dia, amb un 45% d’accidentalitat superior a la mitjana de la ciutat, nivells de congestió molt per sobre de la mitjana de la ciutat i una contaminació que és un factor de risc directe per a la salut de les persones. Li assegura que en les dues alternatives de transformació de la Diagonal plantegen que per aquesta avinguda poden passar de manera eficient 35.000 vehicles al dia, i que la resta, el 50%, han de ser desplaçaments a peu i en bicicleta, i que hi ha d’haver una aportació del transport públic molt més important que la que hi ha actualment. A més, el transport públic s’ha de basar en la pluralitat de modes de transport, en un tramvia que ha de fer de columna vertebral, i que és perfectament compatible amb l’autobús convencional i amb els nous autobusos d’alta capacitat. Assegura que tot això està perfectament argumentat des del punt de vista de la màxima solvència i el rigor tècnic. Per acabar, reitera que la seva aposta sempre ha estat clara i transparent, manifesta el seu desig que la ciutadania segueixi participant d’aquest procés i que hi hagi el màxim suport possible a les alternatives de transformació, i explicita el vot contrari d’ICV-EUiA a la proposició. El Sr. García-Bragado diu al Sr. Forn que no creu que hagi vingut a escoltar el Govern, ja que més aviat sembla que hagi vingut a escoltar-se a si mateix. Considera que ha volgut treure rendiments polítics abans que tot això s’acabés i, per tant, ha volgut criticar i introduir els factors que ha introduït. Repeteix que donaran les explicacions pertinents, però que val la pena esperar, i observa que allò que estan fent, la crida als ciutadans perquè participin en un procés, no és una acció ordinària. Diu al Sr. Forn que volen incidir en aquest procés per tal d’embolicar la situació o perquè es creï la situació que a ells els interessa, i creu que és un mal assumpte plantejar els principis davant de les normes. Reflexiona que independentment dels principis que òbviament té cadascú, cal que tots respectin les normes, tant si els agraden com si no, cal seguir allò que diguin els òrgans de què s’han dotat per tal de resoldre les controvèrsies que sorgeixin. Assevera que l’alcalde ja ha explicat als mitjans de comunicació què va passar quan va anar a votar i com es va resoldre. Pensa que si insisteixen en el tema al mig de la consulta és per treure’n rendiment polític, cosa que creu que tenen dret a fer però que no considera que sigui de principis. Insisteix que la participació és alta, de manera que pensen que els ciutadans hauran tingut ocasió d’expressar-se en un tema de ciutat com és el de la Diagonal. Subratlla que en els últims trenta anys a Barcelona mai no s’havia donat tanta informació sobre un projecte com s’ha donat sobre la Diagonal, cosa que s’ha fet bàsicament perquè després es volia preguntar. Remarca que mai no s’havia generat un debat com aquest, i que això és positiu i caldrà analitzar-ne el resultat. Manifesta que evidentment hi ha responsabilitat sobre el procés, perquè hi ha responsabilitat sobre unes propostes i sobre un sistema d’aquesta consulta innovadora que ell mateix ha promogut i defensat, en molts casos juntament amb molts dels presents. Assegura que per a la consulta han confiat en les millors empreses que hi ha al país, en les que tenen més experiència i ofereixen les millors garanties, per exemple Indra, una gran empresa internacional amb seu a Barcelona, i Saitel, amb experiència mundial sobre aquest procés. 2928 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Per acabar, reitera que quan això acabi explicaran què ha passat des del punt de vista dels problemes tècnics. Sobre els problemes polítics, afirma que el mecanisme de què s’havien dotat ha actuat i ha tret les seves conclusions i creu que tindran ocasió de comentar-ho. Lamenta que s’intenti treure’n el rèdit polític que esperen obtenir la setmana que ve com a resultat d’això. Creu que és un mal estil, una mala pràctica que atempta contra el procés en què estan en aquests moments, un procés de consulta lliure i oberta als ciutadans, que a més a més estan participant. El Sr. Forn diu al Sr. García-Bragado que qui buscava rèdit polític amb aquesta consulta era l’alcalde, sensació que té la gran majoria dels ciutadans de Barcelona atesa la manera com es va presentar la idea de la consulta i la manera com s’ha dut a terme tot el procés, amagant una opció i mentint davant d’una errada del sistema. Li diu també que els principis no s’han de proclamar, s’han d’exercir, i li retreu que proclamin contínuament que són els més democràtics i participatius però no ho demostrin amb la tasca del dia a dia. Assegura al Sr. Gomà que no frivolitza, sinó que s’indigna per tot el que ha passat, que pensa que pot perjudicar la democràcia participativa i que és més responsabilitat dels que governen que dels altres. Creu que el Govern s’ho pensarà molt abans d’endegar una altra consulta d’aquestes característiques, ja que els ciutadans trigaran molts anys a oblidar el ridícul espantós que s’ha fet aquest cop. Assevera que respecta absolutament la Mesa de Seguiment, i que precisament per això vol que quan decideixi i recomani alguna cosa, es compleixi. Comenta al Sr. Gomà que és cert que la Mesa diu que no s’han de treure les pantalles, però aclareix que quan en demanaven la retirada, allò que els semblava malament no eren les pantalles sinó el contingut, que no informava sobre l’opció C. Afirma que la Mesa els dóna la raó en aquest aspecte, i que per això ho reclamen. En darrer lloc, agraeix l’abstenció d’ERC i lamenta que el Govern, un cop més, no vulgui assumir responsabilitats i no doni respostes. La Sra. Esteller demana als membres del Govern que deixin de donar lliçons de democràcia participativa, ja que l’única democràcia que demostren conèixer és la democràcia que fa que es gastin més de 3 milions d’euros per interès, que facin publicitat en benefici propi, utilitzant la Diagonal com a excusa per promocionar l’Ajuntament, l’alcalde i tot l’equip de govern. Observa el fet d’haver posat l’accent en aquesta campanya en lloc d’en buscar un sistema més fiable i amb més garanties se’ls ha tornat en contra. Nega que el PP estigui en contra de la democràcia participativa, i aclareix que no els va semblar bé el document de bases, el model de consulta proposat, ja que el PP volia anar més enllà, preguntar més coses i no limitar-se a la imposició de dos models tancats. Diu al Sr. García-Bragado que independentment de les empreses que hagin contractat, els responsables de tot allò que ha passat és l’Ajuntament, tal com estableixen les normes i les bases. Pensen que cal exigir responsabilitats polítiques per com s’ha gestionat tota la consulta i pel descrèdit viscut, cosa que ha provocat desgast polític i de la ciutat de Barcelona. Retreu al Govern que recorri a qualsevol mètode, com ara a utilitzar seus del PSC per posar punts de votació que no consten a les bases, per aconseguir que guanyi una de les seves dues opcions, a més d’ocultar la C. Afirma que darrere tota aquesta acció hi ha una voluntat política, i que el Sr. Gomà té un model polític de ciutat amb què el PP no està d’acord. Assegura que el PP sí que vol una Diagonal millor, però que l’avinguda es pot reformar al marge dels dos projectes del Govern. Observa que no es pot fer una Diagonal artificial com si no existís la Diagonal que fins ara ha existit, sense tenir en compte tota la ciutadania, que ha de tenir moltes més opcions. Comenta que si la Diagonal està abandonada és responsabilitat dels que fa trenta anys que governen, que en cap moment s’han dedicat a atendre aquesta Diagonal que ara tant proclamen que defensen. Els acusa d’haver destruït la Diagonal, i comenta que per introduir la bicicleta han expulsat el vianant de la Diagonal, en lloc de fer un altre carril segmentat. Afegeix que la transformació que pretenen no té cap sentit dins del conjunt de l’avinguda actual. Per acabar, observa que el Sr. García-Bragado no ha donat la informació sol·licitada a la proposició, i demana que es compleixi, atès que s’ha aprovat, que NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2929 es faciliti la informació corresponent i que els grups puguin estar a l’escrutini de la consulta. Diu al Govern que mai no compleixen els acords d’aquesta Comissió. Per exemple, no han complert la proposició aprovada fa un mes a instàncies del Grup del PP, que demanava imparcialitat, neutralitat, transparència i racionalitat. El Sr. Vives explicita que la proposició / declaració de grup queda aprovada i manifesta que, com a president de la Comissió, valora molt positivament que s’hagi celebrat aquesta sessió, ja que considera que forma part d’un exercici de democràcia, en aquest cas democràcia institucional. Creu que s’ha de valorar molt que els grups polítics de l’Ajuntament, els representants legítims del poble de Barcelona, puguin discutir aquí sobre elements d’actualitat. El Sr. García-Bragado expressa el vot en contra del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot en contra d’ICV-EU i A, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa l’abstenció d’ERC. S’aprova. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les disset hores i trenta-cinc minuts. 2930 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Acta de la sessió celebrada el dia 9 de juny de 2010 i aprovada el 14 de juliol de 2010 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 9 de juny de 2010, s’hi reuneix la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública, sota la presidència de l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Immaculada Moraleda i Pérez, Ramon García-Bragado i Acín, Jordi W. Carnes i Ayats, Assumpta Escarp i Gibert, Guillem Espriu i Avendaño, Ramon Nicolau i Nos, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Ricard Gomà i Carmona i Ester Capella i Farré, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. També hi són presents l’Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo, el Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila, Delegat de Presidència i Relacions Institucionals, el Sr. Eduard Vicente i Gómez, Gerent del Sector de Serveis Generals i Coordinació Territorial, i el Sr. Alejandro Rodríguez i Càceres, de la Direcció de Sistemes d’Informació de l’Institut Municipal d’Informàtica. Excusa la seva absència l’Ima Sra. Emma Balseiro Carreiras. S’obre la sessió a les 9.30 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior La Sra. Capella rectifica un error a la pàgina 10 de l’acta de la sessió de 19 de maig de 2010, en comptes de «crisi constitucional» hauria de dir-hi «crisi institucional». S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de l’Eixample Del Gerent Municipal, de 26 de maig de 2010, que adjudica provisionalment a Canon España, S.A. el contracte del lloguer de l’equip multifunció per a l’OAC del Districte de l’Eixample, per als exercicis 2010-2013, i per un import de 2.888,00 euros. 2. Districte de les Corts Del Gerent Municipal, de 27 de maig de 2010, que aprova el Plec de clàusules i autoritza despesa per a l’arrendament de nou fotocopiadores homologades per als equipaments municipals dependents del Dte. de les Corts, per als exercicis 2010- 2013, i per un import de 39.240,00 euros. 3. De l’Alcalde, de 14 de maig de 2010, que adscriu la Sra. M. Pilar Tesouro González a l’Institut Mpal. de Serveis Socials, com a funcionària de carrera, en la categoria de Gestor d’Administració General. 4. Del Gerent Municipal, de 17 de maig de 2010, que convoca un concurs per a la provisió d’un lloc de treball d’Assessor/a Tècnic/a. 5. De l’Alcalde, de 14 de maig de 2010, que nomena, mitjançant concurs oposició, en torn de promoció interna, el Sr. Ramon Basiana Vers com a tècnic auxiliar d’activitats culturals, adscrit al Consorci de Biblioteques de Barcelona. 6. De l’Alcalde, de 18 de maig de 2010, que nomena personal eventual el Sr. Jordi Rogent Albiol per desenvolupar les funcions de cap del Departament de NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2931 Patrimoni Arquitectònic Històric i Artístic depenent de la Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística de la Gerència d’Urbanisme i Infraestructures. 7. De l’Alcalde, de 20 de maig de 2010, que nomena funcionaris/àries de carrera amb la categoria de professor/a de música d’Escoles de Música, les persones que es relacionen en document annex. 8. De l’Alcalde, de 20 de maig de 2010, que nomena funcionaris/àries de carrera amb la categoria de professor/a de música (Conservatori), les persones que es relacionen en document annex. 9. De l’Alcalde, d’1 de juny de 2010, que nomena funcionaris de carrera amb la categoria d’Inspectors de la Guàrdia Urbana les persones que es relacionen en document annex. 10. De l’Alcalde, d’1 de juny de 2010, que nomena funcionaris de carrera, amb la categoria d’Intendents de la Guàrdia Urbana, els Srs. Francisco Godoy Navas i Pedro Velázquez Moreno. 11. De l’Alcalde, d’1 de juny de 2010, que nomena funcionària de carrera, amb la categoria de Tècnica Superior en Educació i Psicologia, la Sra. Lluïsa Coll Manresa. 12. De l’Alcalde, de 25 de maig de 2010, que accepta la renúncia, en data 17 de maig de 2010, de la Sra. Pilar Conesa Santamaria al càrrec de Gerent Adjunta d’e- Administració i Sistemes d’Informació, i cessar-la com a personal eventual. Acords de la Comissió de Govern de 2 de juny de 2010: 13. Autoritzar a la Sra. Cristina Álvarez Torreño (mat. 27135) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional d’auxiliar d’Administració General, amb destinació al Departament d’Infància i Famílies-EAIA 07, de la Gerència d’Acció Social i Ciutadania, on desenvolupa el lloc de treball d’un lloc base de la seva categoria, i l’ activitat privada per compte d’altri consistent en visites culturals i itineraris turístics per a l’empresa Fragment Serveis Culturals, SL, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 14. Autoritzar al Sr. Francisco Arias Pascual (mat. 26803) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria professional d’auxiliar d’Administració General, amb destinació a la Direcció de Programa d’Immigració i Diàleg Intercultural de la Gerència d’Educació, Cultura i Benestar, on desenvolupa el lloc de treball d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada per compte propi consistent en la correcció de textos, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de 2932 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 15. Autoritzar al Sr. Maximiliano Hausmann Castellà (mat. 26819) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de Tècnic Mig d’Arquitectura i Enginyeria, amb destinació a l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, on desenvolupa el lloc de treball de tècnic de llicències i inspecció, i una segona activitat privada que consisteix en el lliure exercici de la professió d’arquitecte i aparellador per compte propi, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’Incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 16. Autoritzar al Sr. Estanislao Boada Montagut (mat. 19768) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic mitjà en Ciències Socials, amb destinació a la Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Sant Andreu, on desenvolupa el lloc de treball de tècnic de gestió i planificació, i l’activitat privada per compte propi de l’exercici de psicòleg, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 17. Autoritzar al Sr. Daniel Mas Fontcuberta (mat. 26878) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic superior en Economia i Sociologia, amb destinació a la Intervenció General de la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial, on desenvolupa el lloc de treball de tècnic auditor, i l’activitat pública com a professor associat a la Universitat de Barcelona a temps parcial, per al curs acadèmic 2009-2010 des del 15 de setembre de 2009 fins al 14 de setembre de 2010 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del personal de les administracions públiques, article 4 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’Incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i l’article 324 i següents del Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, amb les limitacions previstes als article 7 i 16. 4 de la Llei 53/1984, 5 i 6 de la mateixa Llei 21/1987 i els articles concordants del Decret 214/1990. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Daniel Mas Fontcuberta (mat. 26878) entre la seva activitat municipal i l’activitat privada consistent en la recerca, publicacions i assessorament en matèria de finances públiques, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment ni resulta afectat l’interès públic; d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’Incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’Incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2933 la Generalitat i d’altra normativa aplicable. La dedicació professional a les dues activitats sol·licitades no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PP: 1. Que comparegui el responsable del Govern municipal que correspongui per valorar el contingut de l’informi titulat: "Consulta Diagonal: Plataforma de vot (informe d’avaluació de qualitat)", realitzat per la Universitat Politècnica de Catalunya. El Sr. Mulleras indica que dins de l’anàlisi del compte general 2009, van trobar aquest informe que és una auditoria de qualitat sobre la plataforma informàtica i tecnològica que es va utilitzar per a la consulta de la Diagonal, presentada per dos acadèmics de la Universitat Politècnica de Catalunya amb data 8 d’octubre del 2009. Malgrat ser un informe d’un caràcter tècnic important, el porten a la Comissió de Presidència perquè consideren que té una valoració i una significació polítiques molt importants. El Sr. Rodríguez especifica que es tracta d’un informe de la UPC del 8 d’octubre de 2009 que es va demanar en el marc de la licitació del projecte de la consulta de la Diagonal. Pretenia ser una eina d’ajuda a la direcció del projecte i, per tant, a l’IMI, per tal d’assegurar que es prenia una decisió correcta en la seguretat de la plataforma. Divideix l’informe de valoració general en dues parts: una part de conclusions, on s’explica d’una manera qualitativa cadascun dels punts que els auditors consideraven que eren necessaris poder estudiar, i una part quantitativa. Exposa que en la part quantitativa, dels 60 requeriments de seguretat que s’estaven demanant per poder adjudicar i fer la licitació, la UPC 46 requeriments amb un 5 (és a dir, que el compliment era total perquè la valoració era de 0 a 5 punts), 10 amb un 4, 2 amb un 3, i només 2 amb un 2. Conclou que pràcticament la totalitat dels requeriments de les propostes d’Indra Sistemes amb la plataforma de Saitel complia perfectament tots els requisits del plec. Afegeix que els dos requeriments amb la puntuació més baixa no parlaven de la plataforma de vot, sinó del sistema d’identificació que s’estava proposant en aquells moments. Per tant, es va licitar el procés, perquè la plataforma era correcta i durant la fase d’anàlisi del projecte es va canviar el sistema d’identificació a petició dels auditors. Posteriorment, es van proposar tres sistemes diferents d’identificació: el certificat digital, el sistema mitjançant terceres entitats, com administracions públiques o banca, i el sistema de l’SMS segur. Recorda que tots tres sistemes es van recollir al document de garanties i van ser votats al Plenari, i que l’única esmena que hi havia a l’informe es va substituir durant el transcurs del projecte. El Sr. Ciurana destaca que no s’estan debatent tant les solucions tècniques com les decisions polítiques, i que la decisió política que es va prendre al seu moment va prioritzar la quantitat per damunt de la qualitat. Constata que es va donar més relleu a la promoció d’una participació massiva que a la seguretat i la inviolabilitat, és a dir, el dret individual a vot. N’extreu la conclusió que aquest informe evidencia les llacunes que hi havia en una decisió política no prou ben valorada al seu moment, i remarca que tot i els possibles errors en l’articulació tècnica, principalment ha estat un gran error polític. El Sr. Mulleras insisteix que l’informe forma part de l’expedient de contractació de la plataforma tecnològica per a la consulta de la Diagonal, licitat i adjudicat per 450.000 euros. Se sorprèn que la licitació fos el 7 d’agost de 2009, que segons puntualitza és un mes que no destaca per la seva productivitat pel que fa a les empreses, perquè és un mes de vacances, i afegeix que si l’Ajuntament hagués volgut tenir més ofertes i un concurs amb més garanties, hauria convocat el 2934 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 concurs amb anterioritat. D’altra banda, indica que Indra va presentar l’oferta l’últim dia de la licitació, el 17 de setembre de 2009, quadrada al cèntim d’euro amb l’import de licitació, i sense donar oportunitats a l’existència de competència que hauria afavorit unes ofertes més bones i un preu menys car. Està d’acord que, malgrat que s’hagi pretès desviar l’atenció cap a l’e- administració, s’ha d’exigir al Govern Municipal, sobretot a l’alcalde, que assumeixin responsabilitats polítiques per l’execució de la idea de la consulta. Sosté que l’informe és demolidor, i que demostra la negligència de la gestió del Govern Municipal en la consulta de la Diagonal. Després de citar explícitament alguns fragments de l’informe, resumeix que s’hi detecta clarament com a punt crític el model d’identificació que proposa l’Ajuntament, basat en un usuari i una contrasenya sobre les dades del padró. Explica que s’hi destaquen les baixes de garanties de vot, que poden donar lloc a la suplantació de la identitat, tal com va passar el dia de la consulta amb el Sr. Alberto Fernández Díaz. Quant a les valoracions tècniques, assenyala que es qualifica de suspens la identificació i autentificació dels participants (un 2 sobre 5), així com la validació del procés de votació o la comptabilització personal del vot. Per tant, insisteix que es va fer cas omís de les recomanacions dels tècnics, perquè al final es va poder votar amb un mòbil i un DNI, amb dades que poden ser conegudes. Tot plegat el fa concloure que es van invertir tres milions d’euros en un procés que ja se sabia que no era segur, que es va prioritzar la participació sobre la seguretat del vot, i que es va convocar un concurs el mes d’agost on només es va presentar una empresa a la qual van adjudicar la licitació, sense buscar sistemes més econòmics ni millors. La Sra. Capella admet que és una responsabilitat del conjunt de forces polítiques que van votar a favor i van validar la mesura de govern que es presentava, però també recalca que no tota la informació hi estava recollida i que potser hauria condicionat els grups de l’oposició en un determinat sentit. Insisteix que el Grup Municipal d’ERC hauria preferit les urnes presencials, que són les úniques amb veritables garanties de seguretat. En aquest sentit van plantejar una proposició durant la darrera Comissió de Presidència i el Sr. García- Bragado va assegurar que «el vot un cop encriptat té totes les garanties». Havien demanat una auditoria del procés per esbrinar si havia estat adequat o no, perquè desconeixien l’existència d’un informe previ que mai no havia estat invocat i que els hauria agradat tenir abans. D’altra banda, posa de manifest que el Grup Municipal d’ERC sempre ha defensat la consulta com a element de participació, com a institució vàlida, i com a eina que s’ha de continuar explorant. Admet que s’han comès errors i que, per tant, això permetrà fer una avaluació d’allò que ha fallat. Per acabar, afegeix que pràcticament s’ha de ser un delinqüent per obtenir dades com el DNI, els noms i cognoms, la data de naixement i el número de mòbil. El padró no és de lliure accés, i en cas de ser-ho indicaria una greu vulnerabilitat del padró municipal, i que l’Ajuntament no té un sistema de seguretat que garanteix la privadesa de les dades dels ciutadans de Barcelona. En conseqüència, demana al Sr. García- Bragado que expressi fins a quin punt està d’acord amb l’informe, perquè inicialment suposa que les dades del padró continuen sent confidencials a fi de donar compliment a la llei de protecció de dades. El Sr. García-Bragado considera que aquests debats són molt importants per a futures decisions. Pel que fa a l’informe, afirma que el Sr. Mulleras manipula sense cap mena de dificultat i problema, i que l’informe que existeix és el mateix que s’està discutint i que posa en relleu una sèrie de mancances que posteriorment es corregeixen. És a dir, assegura que en el moment en què es procedeix a la presentació de la proposta d’acord de la consulta estan esmenats els aspectes que constaven en l’informe. Puntualitza que el sistema d’identificació per combinació de dades del padró, assenyalat pels tècnics com a dubtós, no s’utilitza i es modifica, i que s’implanta el sistema via telèfon mòbil d’enviament per SMS segur que en un informe posterior del 2 de març els mateixos auditors donen per vàlid i acceptable. Afegeix que d’un cas de suplantació en queda rellevància electrònica i que, com a acte de delinqüència que és, s’instrumenten les mesures legals. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2935 Sobre la resta de temes, separa en primer lloc una qüestió: el problema del funcionament del sistema. S’atribueix a uns incompliments tècnics de les provisions que hi havia al plec de condicions i indica que arran d’aquesta infracció s’ha obert un expedient a l’empresa proveïdora del servei per exigir-li responsabilitats. Afirma que no hi ha hagut cap problema pel que fa a la inviolabilitat del vot, ni sobre la seguretat sobre el vot. La voluntat del Govern Municipal era que el sistema fos un èxit, no tant el resultat, i lamenta no haver-ho aconseguit. Admet que es van produir una sèrie d’errors que han donat lloc a una responsabilitat política al màxim nivell i també a una responsabilitat tècnica al màxim nivell amb la dimissió de la Sra. Conesa, i nega que es manipulessin els informes, tal com interpreta el Grup del PP a l’hora de motivar aquesta compareixença. Quant a les dades de l’Ajuntament, manifesta que són segures i estan perfectament custodiades, i que no hi ha cessió de dades perquè està prohibit. Concreta que els fitxers que van servir de base per a la consulta, igual que tots els fitxers de l’Ajuntament, estan donats d’alta a l’Agència Catalana de Protecció de Dades, i que es dóna d’alta el contingut dels fitxers i la finalitat del fitxer. Precisa que quan la finalitat desapareix, el fitxer es destrueix, tal com estableix la legislació. Amb tot, rebutja que hi hagi hagut una filtració de dades i explica que el suplantador del Sr. Fernández Díaz ha fet públic de manera anònima que havia obtingut les dades del DNI del cercador Google, d’una al·legació que havia presentat el Sr. Fernández Díaz contra un planejament fa cinc o sis anys. Malgrat tot, admet que els auditors van qüestionar la combinació de dades padronals com a sistema d’identificació, i recorda que també el Grup de CIU va posar com a condició que aquest sistema no s’utilitzés. Per això, es va buscar un altre sistema que representés una seguretat més gran. Finalment, referint-se al concurs, manifesta que es convoca quan es tenen les dades necessàries. Recorda que moltes empreses s’hi van interessar, però que el concurs establia unes condicions bastant estrictes i que no qualsevol empresa tenia ocasió de presentar-s’hi. En aquell moment, van valorar que dues empreses, una amb seu a Catalunya i l’altra originada a les mateixes universitats catalanes (Indra i Saitel), col·laboressin en la prestació d’aquest servei. I a partir d’aquí van fer l’adjudicació pertinent. Respon al Sr. Mulleras que no es va pagar més del compte, sinó el cost que l’IMI considerava que tenia el servei. El Sr. Ciurana comenta al Sr. García-Bragado que les actituds com les que es desprenen de la intervenció anterior van portar a aquest error de la Diagonal. Esmenta que el Sr. Trias va dir a l’alcalde en el darrer Consell Plenari que havia perdut tota la confiança en ell, i li sembla que es demostra amb fets com els de l’informe. Tenint un informe que qüestionava, modificava i condicionava el sentit de la mesura de govern, pregunta on és la lleialtat amb els grups que estaven a favor de la consulta i per què no se’ls va facilitar l’informe al seu moment. Puntualitza que només hi ha un cas conegut de suplantació d’identitat, però que en pot haver-hi d’altres no coneguts. Vol saber també on van validar els auditors el sistema d’autenticació, perquè no consta en l’informe del 2 de març. En definitiva, li sembla que els intents per justificar algunes actituds són francament sobrers, quan és evident que hi ha hagut una manca de sinceritat i la mateixa opinió pública ha fet de jutge. Valora que tot aquest procés hauria d’haver estat presidit per la lleialtat institucional i per un procés molt més transparent pel que fa a l’existència d’aquests informes. El Sr. Mulleras opina que el Govern encara no ha entès que la ciutadania no vol mentides ni prepotència, i que per això va votar «no» a la consulta de la Diagonal. Alhora li sembla estrany que els protagonistes de la gran manipulació que hi ha hagut els últims anys a Barcelona parlin de manipulació. Sobre el concurs, pregunta per què no hi figuren la resta d’empreses que hi estaven interessades, i insisteix que no va haver-hi baixes econòmiques, que són favorables a l’administració quan es presenta més d’un candidat a un concurs. Repeteix que no es va fer cas de les recomanacions dels tècnics de la Universitat Politècnica de Catalunya, i llegeix la pàgina 7 de l’informe, atès que no tots els membres de la Comissió hi ha tingut accés, perquè quedi palès que el Grup del PP no està manipulant la informació que van veure al compte general: «la identificació basada en dades personals d’ús freqüent, en alguns casos difoses i conegudes per 2936 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 la societat i associacions, permet la suplantació de la personalitat» i «el comitè d’experts vol posar de manifest que aquest model d’identificació no aporta les suficients garanties de seguretat i aporta al projecte riscos addicionals». A més a més, assenyala que en l’expedient no hi ha cap informe posterior sobre l’auditoria de qualitat, i que hi hauria de ser si existeix, perquè si no és una vulneració clara del dret públic, ja que un expedient ha de reunir obligatòriament tota la documentació que es demana. Tot això, el porta a insistir en tres conclusions clares: 1) Que se sabia que el sistema de vot no era segur des del 8 d’octubre del 2009, set mesos abans de la consulta, i que no es van rectificar les condicions bàsiques de votació, perquè es va seguir podent votar amb un DNI i el nom de la persona. Qualifica de gran error polític, no tècnic, el fet d’haver preferit la participació a la seguretat. Desconeixen la dimensió tècnica d’aquest error, perquè no se sap quants casos de suplantació de personalitat hi ha hagut, però sí que coneixen la dimensió del problema polític: un desprestigi absolut del Govern Municipal i un gran desprestigi també de les consultes electròniques. 2) Que van intentar posar una cortina de fum dient que havien paralitzat els pagaments a Indra. Van intentar traslladar responsabilitats polítiques a la part tècnica, amb la gerència de l’Administració i amb Indra, però el problema real no era la plataforma tècnica, sinó els requeriments polítics que els posava el Govern Municipal. 3) Que s’ha fet cas omís dels tècnics, de l’oposició, de l’ajornament suggerit pel Grup del PP i de les auditories, i que la conseqüència ha estat el desprestigi absolut de l’alcalde i el seu Govern Municipal, una crisi política de dimensions imprevisibles i tres milions d’euros llençats per la seva incompetència. La Sra. Capella retreu que si aquest informe s’hagués posat a l’abast de tots els grups municipals segurament la tendència o el vot a favor de la mesura hauria estat d’una altra manera, i cada grup hauria introduït altres variants en la mesura de govern. Estableix una comparació jurídica amb els contractes, en què l’admissió de la declaració de voluntat ve condicionada per l’abast de la informació proporcionada i la capacitat per obtenir-la, i això fa que pugui ser nul o anul·lable. Pensa que si el Grup Municipal d’ERC hagués tingut aquest informe a la mà, potser s’haurien prioritzat altres aspectes i s’hauria buscat que el procés no fos tant defectuós com ho ha estat. Està convençuda que l’actitud del Govern a l’hora d’abordar allò que estava fallant ha convertit en molt més cridaners fets puntuals, com per exemple la caiguda del sistema o que l’alcalde mentís dient que havia pogut votar la primera vegada, detalls que han evitat que es pugui posar en valor els aspectes que sí han funcionat. Destaca que el procés no ha estat encertat, però vol subratllar que sí que ho ha estat la consulta. Assenyala que al Grup del PP no els agraden les consultes, ni les que organitza la ciutadania ni les que organitza l’administració, i critica també que als membres del Govern els ha faltat creure’s la consulta, ja que si se l’haguessin cregut no s’haurien produït els errors que s’han produït. En resum, insisteix en el desencert en el procés, no en la consulta, pel fet d’haver prioritzat determinades qüestions, i destaca la manca d’informació. El Sr. García-Bragado assegura a la Sra. Capella que es van corregir i esmenar les deficiències detectades en l’informe al qual fa esment el Sr. Mulleras i no es van sotmetre a votació per part dels grups. Afirma que la proposta que es va sotmetre a votació el mes de desembre ja corregia el sistema de votació. Van decidir tancar el padró a 31 de desembre del 2009 i el contractista no va rebre l’acotació concreta fins al mes de desembre, en un document aprovat pel Plenari. Explica que el vot electrònic al món és un vot presencial bàsicament, i el vot presencial és igual que la urna o que la votació, durant les quals els votants s’identifiquen i fiquen la papereta. En canvi, manifesta que el vot remot és el més delicat. Quant al vot presencial, exposa que només va tenir un problema, que és la caiguda del sistema el primer dia, un fet que en aquests moments està sota investigació dins de l’expedient per exigir responsabilitats. Afirma que evidentment és un tema molt important, del qual tant l’oposició com el Govern estan extraient totes les conclusions, tant l’oposició com el Govern. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2937 Finalment, sobre la confiança derivada del procés sobre aquesta qüestió, assegura que s’ha treballat de manera assenyada, que s’ha pactat, i que evidentment no ho haurien pogut fer sols. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 2. Aprovar el Plec de Clàusules Administratives particulars i el Plec de prescripcions tècniques que regulen la contractació derivada de l’Acord Marc del Subministrament d’Energia Elèctrica de baixa tensió de la Generalitat de Catalunya (expedient 2008/3) respecte a l’Ajuntament de Barcelona i organismes associats mitjançant subhasta electrònica. Convocar la contractació derivada de l’Acord Marc, amb tramitació ordinària per a l’adjudicació i mitjançant subhasta electrònica de l’esmentat contracte, per un import total per l’Ajuntament de Barcelona i organismes associats de 47.693.805,66 euros (iva inclòs al 18%), distribuïts en dos lots anomenats de la següent manera: - PAQUET 1: corresponent als següents Lots establert a l’Acord Marc de la Generalitat: lot 1: “Punts de consum amb consum major de 0,2 GWh/any i potència contractada major de 451 kW.” Lot 2: Punts de consum amb consum major de 0,2 GWh/any i potència contractada entre 200kW i 450 kW, Lot 3: Punts de consum amb consum major de 0,2 GWh/any i potència contractada menor de 200 kW i del lot per un import de 16.467.544,04 euros (iva inclòs al 18%). - PAQUET 2: Lot 4: “Punts de consum menor de 0,2 GWh/any” per un import de 31.226.261,62 euros (iva inclòs al 18%). Autoritzar la despesa corresponent a l’Ajuntament de Barcelona, per un import de 37.091.420,63 euros (iva inclòs al 18%), amb càrrec als pressupostos i les partides indicades en aquest mateix document i la relació comptable que l’acompanya, d’acord amb la següent distribució: PAQUET 1: 9.796.337,66 amb el desglossament següent: 8.301.981,07 euros, pressupost net i 1.494.356,59 euros en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 18 %; i PAQUET 2: 27.295.082,97 euros amb el desglossament següent: 23.131.426,44 euros, pressupost net i 4.163.656,72 euros en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 18 %. El Sr. Vives enuncia la proposta. El Sr. Vicente, especifica que es tracta del plec de clàusules administratives per contractar el subministrament de llum de baixa tensió dins l’acord marc de subministraments d’energia aprovat al seu dia per la Generalitat. Sintetitza que inclou 2.600 punts de llum de totes les àrees, els serveis municipals, enllumenat, medi ambient, parcs i jardins, mercats, l’àrea d’equipaments municipals pel que fa al tema d’enllumenat de baixa tensió, distribuït pels lots i els paquets de contractació que estan previstos dins aquest acord marc d’acord amb les potències, creuant potències i el consum anual, amb un total de 47,6 milions d’euros. Explica que s’articularà pel sistema de contractació de subhasta electrònica d’acord amb la plataforma que hi ha conveniada amb Localret. La Sra. Recasens dóna suport a aquest expedient, per aprovar el plec de clàusules i convocar, però adverteix que no s’està gestionant gens bé aquest tema i que està costant molts recursos públics que s’haurien pogut estalviar. Recorda que ja van preguntar, durant una comissió de juliol del 2009, com podia ser que l’Ajuntament encara no hagués avançat en aquesta qüestió si hi havia una ordre del Govern del 28 de juny que establia la regulació de les tarifes a partir de l’1 de juliol del 2008, amb l’estalvi important que significava. La resposta va ser que 2938 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 estaven pendents que la Generalitat ho regulés i que s’homologuessin les empreses, però assenyala que la Generalitat va acabar la feina molt abans sense que el consistori posés fil a l’agulla. Recorda igualment que el seu grup va llegir un fragment d’un informe molt contundent, datat del març del 2009, on ja s’exposava que l’Ajuntament estava obtenint un increment de la factura de l’electricitat molt elevat, molt més elevat del que li tocaria si s’hagués entrat a regular tot aquest sistema i s’hagués convocat un concurs molt abans. En concret, l’estudi feia una simulació amb, per exemple, la contractació de l’energia al consistori, a la seu del districte de Nou Barris, l’auditori de Cotxeres, o el poliesportiu de Can Ricart, i establia un estalvi de la factura de 256.000 euros aproximadament. La conclusió era que l’Ajuntament estava pagant molt més que si s’hagués fet l’accés al mercat liberalitzat. Amb tot, pregunta per quin motiu han tardat tant a portar a terme aquest concurs que procura un estalvi en els recursos que es destinen a l’energia elèctrica. La Sra. Esteller manifesta el vot favorable del Grup del PP, tot indicant que la mesura arriba tard i que l’estalvi energètic es podia haver fet abans. D’altra banda, tenint en compte que hi ha organismes que no s’han adherit a aquest expedient, malgrat haver-hi una clàusula que deixa la porta oberta perquè ho facin, pregunta quina ha estat la raó per la qual l’Ajuntament no s’hi ha adherit tot i l’estalvi energètic i la reducció de despesa, i quina previsió d’estalvi s’ha valorat, quin serà el cost i quins altres organismes tenen previsió d’adherir-s’hi. Finalment, suggereix que aquest model s’avanci en uns altres àmbits, ja que considera que una determinada gestió del subministrament de diferents organismes sempre implica una reducció del cost. Acaba la seva intervenció lamentant que en l’expedient hi hagi molts informes que no estiguin signats i que no se segueixin els requisits formals dels expedients. La Sra. Capella exposa que abans de manifestar el vot el Grup Municipal d’ERC vol fer unes preguntes i algunes matisacions. En primer lloc, creuen necessari donar valor a l’energia que se subministra perquè tingui un origen sostenible, net, i que en conseqüència aquest aspecte sigui determinant en l’adjudicació futura. Hi ha empreses seleccionades que sí que ho ofereixen, d’altres que no, i consideren necessari que una de les clàusules contingui una condició clara en aquest sentit. En segon lloc, els crida l’atenció l’elevat cost del consum energètic, aproximadament 24 milions d’euros l’any. Malgrat que el Grup d’ERC va fer un prec a la Comissió de Sostenibilitat que va ser acceptat, en el qual s’havien d’implementar mesures d’estalvi, conservació i eficiència energètica per tal de reduir la despesa elèctrica en relació amb els anys anteriors, el fet que la previsió sigui un augment en el cost del consum anual, els fa pensar que no es preveuen conjuntament amb aquest fet mesures d’estalvi i eficiència. Finalment, han detectat una incongruència en els valors estimats del cost bianual (en una part de l’expedient es parla de 47 milions i en una altra de 46), i en demanen l’explicació. El Sr. Vicente admet que la liberalització de tarifes s’havia de produir a partir de juliol del 2009, però puntualitza que l’Ajuntament de Barcelona, com la majoria de les administracions locals, comença a tramitar primer la liberalització de la mitjana tensió. Un cop la Generalitat ha donat un paraigua en el seu acord marc, i fet tot el procés de mitjana tensió, diu que han començat amb el de la baixa. Quant a la baixa tensió, repeteix que s’ha de fer un paquet actualitzant i posant en solfa uns 2.600 punts de llum que engloba des d’enllumenat, instal·lacions esportives, mercats, els edificis municipals, tota la xarxa de fonts, escales mecàniques, fitons elèctrics al carrer, etc. La recollida d’aquesta informació suposa un procés tècnic llarg, que ha durat sis mesos, de tots els operadors municipals, entre els quals també hi ha el Patronat Municipal de l’Habitatge amb tot el seu estoc d’habitatges. Sobre l’acord marc que la Generalitat va preveure per a mitjana tensió, l’Ajuntament és el primer en fer translació per la baixa tensió, ja que la Generalitat encara no ha fet el seu concurs de baixa tensió. Reconeix que el retard ha incorregut en recàrrecs, però també que han previst que la nova contracta obtingui un estalvi d’aproximadament dos milions d’euros cada any aplicant el sistema de subhasta electrònica que va donar uns bons fruits d’estalvi amb la mitjana tensió. Afegeix que la contracta és de dos anys més dos anys de pròrroga, i que en el primer termini d’aquests dos anys es podria assolir NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2939 pràcticament 4 milions d’euros d’estalvi que remunten el possible recàrrec que hi ha hagut fins al moment i que, a sobre, aportarà un sobreestalvi. En referència a algunes preguntes del Grup del PP, exposa que pràcticament el 85% de les pòlisses de subministrament estan incloses a la contracta; afirma que els plecs preveuen adherir-se a instal·lacions que són residuals i que, per motius tècnics, s’incorporaran en breu. No se n’ha volgut demorar més la tramitació. Lamenta que la coordinació de tots aquests operadors municipals que ha esmentat hagi pogut produir que algun document no estigui signat i es compromet a revisar- ho per tenir la informació ben documentada a l’expedient. S’excusa en el fet que és la primera vegada que, com a Ajuntament de Barcelona, es fa una contracta de subministrament elèctric de tot el holding municipal. Referint-se als comentaris del Grup Municipal d’ERC, diu que pels beneficis que dóna i pels elements objectius que té aquesta contracta, fan directament el plec contra preu tarifat amb la via de la subhasta electrònica. També respon que ara per ara no han inclòs en la contractació de baixa tensió la incorporació de les qüestions d’orígens d’energies més sostenibles. Tanmateix, col·lateralment i simultàniament estan treballant un pla d’estalvi energètic per fer tasques d’optimització i provocar estalvi en tota aquesta dimensió de contractació d’energia elèctrica que té l’Ajuntament. La Sra. Recasens insisteix que de la intervenció del Sr. Vicente es confirma que l’Ajuntament va tard. Comptabilitza que els recàrrecs als quals s’ha referit el Sr. Vicente, només de juliol del 2008 a juliol del 2009, han suposat un 111% de la factura, i subratlla que són recursos públics. En resum, considera que altres administracions potser han estat més amatents i que ha quedat demostrat que l’administració actual no és tan àgil com es vol fer creure, ni en la gestió ni a l’hora de moure’s. Al contrari, pensa que s’ha definit com una administració farragosa, que ha trigat gairebé un any i mig a posar en marxa un pla d’estalvi. La Sra. Esteller lamenta novament aquest retard que hauria pogut estalviar molts diners. Espera que els organismes pendents, encara que siguin menors, s’hi sumin com més aviat millor. La Sra. Capella expressa l’abstenció del Grup Municipal d’ERC. Veient la informació del Sr. Vicente, planteja per què l’Ajuntament no ha previst promocionar l’ús d’energies netes, la producció d’energies sostenibles. El Sr. García-Bragado respon a la Sra. Recasens que troba incoherent que digui que són farragosos quan han estat els primers a fer-ho, i observa que són menys farragosos que les administracions que encara no ho han fet. Repeteix que són els primers que ho fan, i recorda que abans han discutit sobre un tema que ha sortit malament però on també eren els primers. Assenyala que amb la mitjana tensió també han estat pioners i ha sortit molt bé, perquè ha permès estalviar molts recursos. Esmenta que ara estan fent front a la baixa tensió, que representa moltíssims més problemes que la mitjana, i contesta a la Sra. Recasens que l’Ajuntament de Barcelona funciona prou bé com per plantejar- se els reptes abans que els altres i obrir camí. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella expressa l’abstenció d’ERC. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 3. La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda: 1. Constatar l’involucionisme que representa per al Port de Barcelona l’aprovació del Projecte de Llei de modificació de la Llei 48/2003 de règim econòmic i de prestació de serveis en els Ports d’Interès General, per aquells aspectes del mateix que responen a 2940 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 principis centralitzadors del model portuari. 2. Demanar explicacions de totes i cadascuna de les gestions fetes per l’Ajuntament de Barcelona per tal d’intercedir a favor dels interessos de la ciutat i de l’Autoritat Portuària de Barcelona, durant la tramitació d’aquesta nova Llei de modificació de la Llei de Ports. 3. Instar a l’Alcalde a fer complir els mandats de la Carta Municipal pel que fa a la participació de la ciutat de Barcelona en el control i gestió de les infraestructures de l’Estat, i en particular del Port de Barcelona, mantenint, com a mínim, el seu grau d’autonomia i de decisió en aquests àmbits igual a l’actual. El Sr. Ciurana explica que aquesta proposició deriva d’una altra iniciativa que van presentar en el Plenari del mes de març. Al seu moment van expressar la seva preocupació pel projecte de llei de modificació de la Llei 48/2003 de règim econòmic i de prestació de serveis en els ports d’interès general. Entenien que influïa i influeix molt negativament en les expectatives i en l’autonomia del mateix port de Barcelona i en el control o la tutela que des de les administracions públiques de Catalunya, el Govern de la Generalitat i també l’Ajuntament de Barcelona es pot fer sobre una infraestructura tan important. Exposa que el projecte de llei, amb un traç gruixut, pretén fer amb els ports allò que al seu dia ja va fer el Sr. Borrell amb els aeroports a través de la configuració d’AENA com a organisme de gestió centralitzat. Aprovat pel Govern i remés a Corts, estableix, entre altres qüestions, una tutela de l’Administració de l’Estat respecte a les inversions que pugui fer el port, per exemple, o intervencions sobre les decisions estratègiques que puguin fer els ports. Entenen que per a Barcelona, que és una ciutat oberta al mar, amb tradició comercial i mercantil, i que mira cap al Mediterrani, o fins i tot cap a Àsia, és vital poder decidir sobre els grans eixos estratègics sobre els quals el Port ha d’actuar. En conseqüència, els sembla oportú que l’Ajuntament de Barcelona manifesti el seu desacord amb una modificació que no comparteix les mesures empreses. Gràcies al Pacte del Majestic es va aconseguir modificar l’estructura de nomenament dels responsables del Port i també incrementar l’autonomia del Port de Barcelona, i demanen seguir en aquesta direcció i evitar la recentralització que ara s’imposa. Llegeix la proposició i espera rebre el suport majoritari d’aquesta Comissió. La Sra. Esteller expressa que el Grup del PP sempre ha destacat la necessitat que el Port de Barcelona aprofiti tota la seva potencialitat i que sigui el port del sud d’Europa i la porta d’entrada de la majoria de les mercaderies. Tenint en compte que la màxima competència és al nord d’Europa, considera que cal tenir la capacitat d’atracció, absorció i redistribució d’aquest gran volum de mercaderies cap a Barcelona. Amb aquests objectius en ment, defensa una major i millor competitivitat, possibles mitjançant uns òrgans que permetin tenir una major autonomia a l’hora d’eliminar possibles traves. Al marge de les administracions, defensa la competitivitat i la millor competència del port, i pensa que cal dotar els ports de tot Espanya d’un marc competitiu que permeti reduir costos, establir unes polítiques que integrin totes les cadenes de distribució, i un sistema de transport intermodal fonamental. Per aquest motiu, opina que la llei dota de major autonomia el Port i elimina moltes autoritzacions i obstacles, com ara la supressió de l’informe vinculant i la no-actuació del Ministeri d’Hisenda amb unes autoritzacions. Dit d’una altra manera, dota de més llibertat, més independència per fixar les condicions financeres, les condicions competencials, més llibertat per tenir autosuficiència en el règim econòmic a l’hora de poder establir la flexibilització de les taxes i una major ampliació de les regulacions en funció de les seves necessitats. Valora que són instruments importants perquè el Port tingui aquesta capacitat de decidir les seves pròpies regulacions. Dit això, opina que la llei que s’ha aprovat al Congrés i que està a tràmit al Senat no perjudica ni limita aquestes competències, tal com diu el Sr. Ciurana. En la seva opinió, atorga al Port i l’Autoritat Portuària una major autonomia a l’hora d’avançar cap a aquesta competitivitat i aquest marc de necessitat competitiva que tenen tots els ports. Pensa que aquesta xarxa serà positiva. La Sra. Capella vota a favor de la proposició del Grup de CIU. Al contrari del discurs de la Sra. Esteller, pensa que aquesta llei presenta un model NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2941 centralitzador, que no preveu un règim especial ni reglamentat per a les comunitats autònomes, amb un major grau de fiscalització per part de Puertos del Estado. En definitiva, la considera un fre a la competitivitat dels ports i opina que no disposa del suport ni del consens social de tots aquells que demanden que el Port hauria de ser una cosa diferent. Al Congrés dels Diputats, ERC ha manifestat que la llei no resol de manera efectiva la consolidació d’un model portuari descentralitzat, dinàmic i consensuat amb els diferents agents econòmics i socials implicats i que, per tant, permeti impulsar aquest sector productiu. En aquest sentit, subscriu l’apartat segon de l’article 140 del mateix Estatut de Catalunya vigent, que estableix que la Generalitat participa en els organismes d’àmbit supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya. Assenyala que la Generalitat no forma part de l’organisme que té l’última paraula en l’àmbit portuari, i sempre decideix en última instància Puertos del Estado. Opina que el projecte de llei atorga a l’Estat una major capacitat de fiscalització sobre les polítiques portuàries i les regulacions econòmiques, que són contràries als objectius que diu perseguir, i això pot acabar significant un fre a la capacitat competitiva i a la planificació estratègica dels ports de Barcelona i Tarragona. En resum, el seu grup dóna suport a la proposició, perquè: 1) és clar que la llei representa un involucionisme, ja que la lletra menuda de la llei contínuament remet a l’Estat i, en conseqüència, deixa sense competència en aquest cas Catalunya i Barcelona; 2) és evident que s’ha de demanar explicacions a l’Ajuntament de Barcelona en relació amb la seva actuació en aquest fet; 3) l’alcalde ha de fer complir els mandats de la Carta Municipal pel que fa a la participació de la ciutat en el control i la gestió de les infraestructures de l’Estat, i en particular del Port de Barcelona, mantenint com a mínim el seu grau d’autonomia. Són acords presos per l’Ajuntament de Barcelona i se n’ha de reclamar el compliment. El Sr. Gomà exposa que la posició del Grup d’ICV-EUiA al Congrés dels Diputats en tot el procés d’aquesta llei ha estat molt clara. Diu que van presentar una esmena a la totalitat i s’han posicionat en contra de la modificació de la llei de ports. Destaca dues raons fonamentals d’aquesta oposició a la llei. La primera, que és una llei recentralitzadora. En l’Estatut d’Autonomia de Catalunya no s’aconsegueixen reflectir les aspiracions expressades pel mateix Parlament de Catalunya referents a la transferència de la gestió i d’una capacitat d’incidència real de Catalunya i de Barcelona en el nostre port. I la llei pactada entre el PSOE i el PP al Congrés dels Diputats implica un gir cap a l’homogeneïtat i un fre a l’impuls de marcs normatius específics i descentralitzats per a ports tan importants com el de Barcelona o el de Tarragona. La segona, que aprofundeix la dinàmica privatitzadora, tant des del punt de vista dels mecanismes de prestació de serveis portuaris, com quant al debilitament de les responsabilitats públiques en l’àmbit de la regulació. Pensa que això només és possible des d’una presa de decisions unilaterals per part de les institucions de l’Estat central sense voluntat de diàleg amb els agents socials i econòmics dels ports i, per tant, amb la irresponsabilitat d’alimentar possibles conflictes socials en aquest àmbit. En coherència amb allò expressat al Congrés dels Diputats, manifesta l’acord del seu grup a constatar l’involucionisme i que donaran suport a la proposició. Per acabar, esmenta dues reflexions que també van fer al Plenari. El seu grup va estar en desacord amb al pacte al qual CIU va arribar amb el PP l’any 1997, ja que els semblava que era un pacte que frustrava les mateixes expectatives que l’acord del 1996 (entre les mateixes formacions polítiques) havia posat sobre la taula des del punt de vista de la transferència de la gestió del Port. En segon lloc, estan convençuts que el problema està a Madrid, no a Barcelona, ni al Port, ni a l’Ajuntament de Barcelona. Expressa que el Port i l’Ajuntament de Barcelona han defensat, defensen i defensaran les competències de la Carta Municipal, un model de gestió pública i descentralitzada amb presència i incidència reals de la ciutat i del Govern de la Generalitat al Port. Això no obstant, sí que els sembla que aquesta és una posició que no s’ha obert pas a Madrid fins ara, i rebutgen l’acord entre PSOE i PP al Congrés perquè és recentralitzador i privatitzador. Tenen 2942 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 l’esperança que el tràmit de la llei al Senat obri una oportunitat i que pugui haver- hi modificacions, substancials o de fons, que permetin que aquesta llei tingui finalment un millor resultat. El Sr. Carnes diu que aquests debats són interessants sobretot perquè hi participa tothom, per activa o per passiva: alguns són membres del Consell d’Administració del Port de Barcelona representant altres administracions, altres hi han estat participant, i té la sensació que en un lloc es diu una cosa i en un altre lloc una altra. Reconeix que entre el Pacte del Majestic esmentat pel Sr. Ciurana i la llei actual hi ha canvis, però subratlla que aquells elements que fonamentalment s’hi expressen són els que el Port de Barcelona ha anat demanant i reivindicant, és a dir, una millora en la política tarifària i de règim especial d’alguns serveis de l’operativa portuària. Igualment, es manté l’aprovació de projectes, les adjudicacions d’obres i la política financera acordades al seu dia, i pensa que no es pot qualificar d’involució. Qualitativament respecte a aquell acord, assenyala que la llei introdueix dos grans elements: la capacitat de competitivitat davant d’altres ports i les bonificacions comercials corresponents, i el desenvolupament d’un model únic d’estiba. Responent al Grup d’ERC pel que fa al gran consens social, planteja que el Consell d’Administració, on està representada la societat civil a través de la Cambra de Comerç i també diferents representants de la Generalitat, que té majoria, no s’ha manifestat en referència a aquest procés. En canvi, sí que ha posat en valor la necessitat de millorar les bonificacions. Per acabar, defensa que el procés té uns avenços qualitatius imprescindibles per al Port de Barcelona si vol guanyar competitivitat respecte a altres territoris. El Sr. Ciurana agraeix el vot favorable d’ERC i d’ICV-EUiA. Tots tres grups comparteixen un horitzó matisable d’autogovern per a Catalunya, i la necessitat que les decisions que afecten Catalunya es prenguin bàsicament a Catalunya. Alhora constata la intuïció que cada vegada més es produiran votacions en què el PP i el PSC coincidiran, i té la sensació que quan s’arriba a allò que és essencial per a l’estructura de l’autogovern del país, per a la capacitat de lliure decisió dels catalans sobre les coses que ens afecten, el sentit del vot d’ambdós grups sol coincidir. Contesta al Sr. Carnes que la mateixa Sra. Capella ha recordat que la Generalitat té majoria al Consell d’Administració, una majoria que es deu a uns acords polítics concrets que es van fer en un moment determinat. Per tant, considera que s’ha de preservar que aquesta majoria sigui una majoria que realment exerceixi, i que no sigui el Ministeri de Foment qui continuï aprovant el pla director de cada port. En conseqüència, conclou que si es confia en el Port com una infraestructura cabdal per a la ciutat de Barcelona, val la pena abocar-hi els millors esforços i la gran capacitat de pressió política que té l’Ajuntament de Barcelona. En altres paraules, demana al Sr. Carnes que no tradueixi la feblesa del govern actual en feblesa de la ciutat i que es reconegui que, malgrat que el Port de Barcelona no és competència de l’Ajuntament, sí que l’afecta. Per tant, el sentit d’aquesta proposició és fer arribar la veu de Barcelona a Madrid, perquè hauria de ser Barcelona la responsable de prendre les decisions sobre el seu port. Agraeix el suport dels grups que hi han votat a favor i lamenta que l’acord entre el PP i el PSC no n’hagi fet possible l’aprovació. La Sra. Esteller manifesta que s’està entrant en un debat de competències i d’enfortiment de la Generalitat en comptes d’entrar en un debat d’enfortiment i increment de les competències del Port. Critica aquesta confusió d’ERC i de CIU, que volen molt més poder per a la Generalitat encara que això vagi en detriment del poder del Port de Barcelona, perquè volen engrandir l’administració i dir que Catalunya té un autogovern extraordinari. Considera que l’autogovern es veu dia a dia en funció de com es gestiona i dels organismes, en aquest cas el Port, amb una major autonomia, una major liberalització i una major professionalització. El seu grup defensa que el Port de Barcelona ha de tenir més autonomia, i considera que aquesta llei li’n dóna a l’hora de posar condicions financeres, condicions competencials, llibertat per competir amb uns altres ports i més autosuficiència. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2943 A més a més, pensa que seria bo que el Port de Barcelona privatitzés la seva gestió a l’hora de poder dotar-se d’instruments més eficaços i poder tenir més capacitat de competir. El projecte de llei liberalitzaria també l’autoprestació dels serveis portuaris, l’estiba i al mateix temps es garantiria una estabilitat de l’ocupació. Pel fet que aquesta llei donarà un marc que permetrà fer avançar el Port de Barcelona, el seu grup li dóna suport. La Sra. Capella repeteix que l’Estatut del 30 de setembre atribueix un règim especial de funcionament als ports de Barcelona i Tarragona, i preveu el traspàs a la Generalitat de la competència d’execució de la política portuària estatal i de la direcció, explotació, i administració dels ports d’interès general a Catalunya. Insisteix que aquestes competències van ser retallades del text final amb l’argument que ja es concretaria més endavant mitjançant lleis estatals complementàries que donessin compliment a aquest acord soterrat. Li sembla que, malauradament, l’única lectura possible és que el PSOE i el PP passen per aquesta voluntat de controlar des del centre allò que passa a la resta de l’Estat. Amb tot, demana «eliminar les limitacions imposades a l’Autoritat Portuària —en aquest sentit, determinació de serveis, i reforçar-ne el seu paper—, que prevalguin les seves regulacions en absència de regulació general. Garantir i fer eficaç la participació de les organitzacions sectorials, sindicals, i empresarials de les comunitats autònomes en els màxims organismes de govern dels ports d’interès general», entre les 28 esmenes presentades. Finalment, recorda al Sr. Carnes que Barcelona té una capacitat d’imposar-se a la resta perquè posseeix una Carta Municipal, i exigeix que es faci servir la Carta, que estableix uns acords amb l’Estat que són diferents i diferenciats. El Sr. Gomà respon a la Sra. Esteller que el seu Grup defensa un model més innovador i més adaptat al segle XXI, el qual articula una gestió plenament pública i eficaç, i plenament descentralitzada i eficaç. A partir d’aquí, tal com està ara la modificació de la llei de ports, creu que entra en clara contradicció amb la voluntat d’autogovern expressada pel Parlament de Catalunya i per la ciutadania de Catalunya, i té el convenciment que Barcelona, l’Ajuntament i el Govern de la Generalitat sabran defensar les competències de la Carta Municipal i els nivells d’autogovern expressats pel Parlament. Per acabar, formula el desig que al Senat, els dos grups catalans, el majoritari de l’Entesa i el petit de CIU, puguin introduir aquelles modificacions necessàries per tirar endavant un model més descentralitzador. Des d’una perspectiva d’esquerres, manifesta que és irrenunciable que sigui plenament públic. El Sr. Carnes mostra interès per aquesta mena de debats perquè generen uns creuaments de plantejaments i posicions. A continuació, reflexiona que ara per ara els pressupostos que configuren el compte d’explotació de l’Autoritat Portuària de Barcelona estan integrats en els pressupostos de l’Estat. No té tan clar que la Generalitat de Catalunya pogués assumir els pressupostos que impliquen el Port de Barcelona, el Port de Tarragona, i algun altre. Per tant, considera que és un debat més complex i que si s’ha d’articular cal fer-ho amb tota la serenitat i tota la responsabilitat, no amb una simple afirmació. Quant a l’esment de la Sra. Capella de l’Estatut del 30 de setembre, argumenta que el text és del 2005 i que el 2010 la realitat econòmica portuària planteja que allò que es pensava que havia de ser una estratègia autònoma de cada port ja no és vàlid, perquè es fa imprescindible la configuració de l’eix del Mediterrani. S’està plantejant el corredor ferroviari del Mediterrani, i indica que això requereix una coordinació de tots els ports de mercaderies de Catalunya i Espanya. Per acabar, demana que aquells que van defensar uns pactes l’any 1996 siguin conseqüents ara i no vulguin desdir-se, perquè aquells pactes continuen mantenint-se a la llei. Té la sensació que el Sr. Ciurana diu una cosa, però que alguns dels seus representants no li fan gaire cas quan gestionen coses serioses. Diu que la retòrica està bé, però que després s’ha de traduir en pressupostos. El Sr. Ciurana dedueix que l’Ajuntament de Barcelona, el Grup del PSC, ha abdicat de defensar els interessos del Port de Barcelona i de la capital del país. Critica l’argument del Sr. Carnes que la Generalitat no tindria recursos per finançar el Port de Barcelona i el Port de Tarragona. Pensa que ha renunciat a aconseguir un millor finançament per al Govern del país. Afirma que Catalunya no tindria cap competència, ni obres públiques, ni sanitat, ni policia si no s’haguessin demanat 2944 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 més recursos, i considera que s’ha d’exigir per a Catalunya i per a la ciutat de Barcelona el finançament que necessiten, que es mereixen i que les lleis reconeixen. Diu que el Sr. Carnes és l’escenificació del magne esforç per esdevenir província i que està fent una Catalunya i una Barcelona petita, perifèrica i provinciana. El Sr. Carnes expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i la Sra. Capella expressa el vot favorable d’ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal PP: 4. La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda: Instar al Govern municipal a consensuar un nou Pla d’Austeritat més ambiciós, que inclogui la simplificació de l’administració municipal, la reducció d’Instituts, organismes autònoms, patronats i empreses municipals, que suposen una veritable duplicitat administrativa, així com la reducció d’alts càrrecs municipals i de despeses innecessàries i improductives, incorporant un catàleg d’inversions i actuacions prioritàries en l’actual context de crisi econòmica. El Sr. Mulleras enuncia la proposició, motivada pel fet que el pla d’ajust de l’Ajuntament presentat a la premsa gairebé s’oblida d’allò que el PP anomena «l’Ajuntament a l’ombra», que gestiona el 30% del seu pressupost (el 2010, 800 milions d’euros de 2.700), i que inclou totes les empreses, organismes autònoms i instituts que gestionen i fan tasca d’Ajuntament i formen part del seu grup, però que no són estrictament Ajuntament de Barcelona. Suggereix una disminució del gruix d’administracions i l’entramat empresarial del consistori. Recorda que la ministra Salgado va anunciar que es volia posar en pràctica un pla de disminució de l’Administració en l’àmbit d’empreses i que la Generalitat estava parlant de 63 òrgans que havien de desaparèixer. Indica que a l’Ajuntament de Barcelona hi ha quadruplicitat d’estructures: hi ha les gerències d’àrees i de districte, les direccions, els comissionats i els directius d’empreses. Posa l’exemple de les vuit empreses que treballen en l’àmbit de l’urbanisme a Barcelona (l’IMU, BAGURSA, BIMSA, Foment de Ciutat Vella, ProEixample, Agència del Carmel, ProNouBarris i 22@), i pregunta si això no es podria simplificar. A més a més, proposa estudiar també les estructures dels districtes, perquè cada districte té la seva estructura per gestionar l’urbanisme des del mateix districte. En conseqüència, li sembla evident que el pla d’ajust ha d’incloure l’entramat de més de 30 empreses i instituts municipals de l’Ajuntament que cada any reben 500 milions d’euros. A més a més de la duplicitat d’estructures que generen ineficiències econòmiques i de gestió, indica que hi ha una falta de control en la despesa i opacitat en la contractació. Per tot això, conclou que el pla d’austeritat que planteja el Grup del PP és molt més ambiciós que l’enunciat pel Govern. Creuen que s’ha de concretar també en un catàleg d’inversions prioritàries. Pensen que no pot ser, per exemple, que a la plaça de les Glòries es desisteixi de fer un edifici d’equipaments a favor del Centre del Disseny, que està quantificat en 80 milions d’euros. Recorda que el dia abans de l’anunci del pla d’ajust el Consell d’Administració de BIMSA va aprovar un contracte per fer aquest Centre del Disseny de 14 milions d’euros, i pregunta què passarà ara amb el Centre del Disseny que està a mig construir. Finalment, planteja també la disminució de les despeses improductives, com són la publicitat, que té un cost de 20 milions d’euros anuals, protocol i relacions internacionals polítiques, 5,2 milions d’euros, o els informes, que l’any 2009 van suposar 14 milions d’euros. La Sra. Recasens reivindica que el Grup CIU adverteix des de fa temps de la crisi econòmica i la necessitat d’un pla d’austeritat que sigui contundent i important, així com de la necessitat d’ajustar el Pla econòmic i financer que el Govern havia presentat. Afirma que ha estat gràcies al «fiasco de la Diagonal» que el Govern ha vist la necessitat de reorientar les seves polítiques. Explica que el darrer mes el Grup de CIU va tornar a fer una política de mà estesa, i va presentar, tant al Plenari com a la Comissió d’Hisenda, unes propostes NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2945 que van ser aprovades per tal de consensuar un pla d’austeritat, que demanaven que s’englobés en una negociació que fos prou àmplia i prou sòlida, que pogués per exemple englobar també el pressupost del 2011, per pal·liar la situació econòmica que s’està vivint. Relata que després que el Sr. Xavier Trias en el Plenari i el Sr. Vives a la Comissió d’Hisenda assolissin aquests consensos, el Govern va celebrar una roda de premsa per presentar en solitari un pla d’austeritat. Critica que novament es va vendre mediàticament aquest pla d’austeritat dient que l’acord s’havia de consensuar i pactar, sobretot entre el principal grup del Govern i el principal grup de l’oposició per donar fortalesa i estabilitat al mateix pla. Al seu moment el Grup Municipal de CIU va qualificar el pla d’austeritat d’inconcret, incomplet i difús, i en una primera reunió va demanar concreció. Demana saber quines partides pressupostàries i quins comissionats es retallaran. Referint-se al fet anunciat d’aprimar les estructures municipals de l’Administració municipal, diu que ha quedat ajornat per a un proper mandat. Per tot això, manifesta que emetrà el posicionament del seu grup respecte a la proposta quan se sàpiga quina és la posició del Govern. Com que estan en ple procés de negociacions, després d’una primera reunió i la convocatòria d’una segona, espera que en el Plenari del mes de juliol s’arribi a un pacte consensuat d’un pla d’austeritat. La Sra. Capella no dóna el seu suport a la proposició del Grup Municipal del PP, tot entenent que el Grup d’ERC va presentar una proposició que anava en la línia del pla d’austeritat en el si del darrer Plenari de l’Ajuntament de Barcelona i en la qual s’establien tota una sèrie de mesures que havien de ser assumides pel Govern de la ciutat, en relació amb el pla d’austeritat i en relació amb el Decret del Govern de l’Estat espanyol. Reclamaven aleshores que no hi havia d’haver un trasllat mimètic, perquè no es donaven els tres requisits que establia el mateix decret. Recorda que el Grup del PP no va donar suport a la proposta, tot i que era una proposta en la línia d’avançar cap a un pla d’austeritat. Es marcaven línies d’aprimament de l’Administració municipal o la no-translació mimètica quant a la retallada de sous dels funcionaris, en aquelles escales dels funcionaris i del personal laboral dels grups que tenen una retribució més baixa, i que per tant no ocupen llocs de qualificació professional que els permeten tenir uns nivells alts, i unes retribucions en funció del seu nivell assolit. En resum, diu que es marcaven una sèrie de mesures que anaven en la línia de convocar el pacte per a la cohesió davant la crisi per debatre les línies estratègiques que han de definir un canvi de polítiques i de model econòmic per a la ciutat de Barcelona; mantenir i executar les mesures en relació amb la crisi, les de suport a les persones aturades acordades en les diferents comissions i en el si del mateix Plenari de l’Ajuntament de Barcelona; garantir l’accés universal als serveis socials, el foment de la cohesió social, la convivència i la millora de l’espai públic, definint actuacions en matèria de seguretat que permetin desenvolupar-les, dotant-les, a més, de recursos econòmics; preservar l’atenció social de la ciutat i mantenir la despesa acordada en el si dels pressupostos en els àmbits d’infància; desplegament de la Llei de la dependència i d’atenció a les persones amb discapacitat, i el foment i la preservació de l’atenció en l’àmbit educatiu i docent. Recorda que el mateix Sr. Portabella, arran del pla d’austeritat anunciat pel Govern, i atès que algunes de les línies que marcava aquest pla d’austeritat recollien la proposta d’ERC presentada en el si del Plenari, va veure amb bons ulls les línies mestres del pla i va manifestar que encara hi havia tot un camí per recórrer en el qual s’havien de fer matisacions i s’havia de continuar negociant. És a dir, que va condicionar el seu suport a la sèrie d’elements i condicions que el Grup d’ERC havia posat sobre la taula. El Sr. Gomà manifesta el vot contrari del Grup d’ICV-EUiA. Aclareix que creu en el valor de l’austeritat, sobretot quan està al servei de prioritats que s’han definit políticament, i observa que hi ha diferents maneres d’entendre l’austeritat. Explica que el Grup d’ICV-EUiA ha expressat repetidament el seu desacord, i ho seguirà fent. Confronta políticament un model d’ajust que consideren injust i socialment regressiu, i que deriva del Decret del Govern de l’Estat, i està convençut que ni el 2946 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 desgavell del capitalisme financer ni les polítiques erràtiques del Govern de Zapatero no s’han de traduir en una retallada dels drets socials. A més a més, puntualitza que a Barcelona les coses han estat substancialment diferents. D’una banda, apunta una trajectòria de gestió econòmica i pressupostària sòlida i rigorosa que ha permès mantenir d’una manera responsable nivells d’estalvi brut a l’Ajuntament i, alhora, uns nivells d’endeutament clarament per sota de la mitjana del conjunt dels grans ajuntaments de l’Estat, malgrat tenir un marc de finançament local que està lluny de ser el desitjat. D’altra banda, indica que a principis del 2008 l’Ajuntament de Barcelona reconeix la situació de crisi econòmica i defineix clarament un conjunt de prioritats estratègiques en el Programa d’actuació municipal aprovat el gener del 2008 per la Comissió de Govern. Aquest model es defineix per una ocupació de qualitat, els elements de cohesió i inclusió social, i la convivència en la proximitat. Recorda que el mateix mes de maig del 2008 es convoca i es constitueix el Pacte per a l’ocupació de qualitat i subratlla que Barcelona és capdavantera en el reconeixement i en la posada sobre la taula d’instruments de lluita contra la crisi. A partir d’aquí, reconeix que el context general cada vegada és més advers, i que la mateixa profunditat i durada de la crisi fan que el Govern de la ciutat plantegi un enfortiment clar i concret de les prioritats que han estat políticament assenyalades, en un context on l’austeritat passa a ser un valor molt i molt important. Aquest conjunt d’elements d’austeritat té a veure amb la recalendarització de determinades inversions que no estan directament vinculades a les prioritats establertes en el Programa d’actuació municipal, que passa per una reducció important de la despesa corrent no prioritària, sobretot aquella de caràcter d’estructura i no finalista, és a dir, no vinculada a serveis finalistes a la ciutadania, i una important racionalització de l’estructura política i administrativa de l’Ajuntament. Manifesta que tot això implica un paquet molt important d’austeritat que és fonamental per a ells, i que es posa al servei de tres grans prioritats polítiques: enfortir tots els elements d’inclusió i cohesió social, la reactivació econòmica sobre la base d’un canvi de model productiu generador d’ocupació estable i de qualitat, i mantenir un espai públic convivencial, de llibertats i de seguretat i de proximitat. En conclusió, és el model que estan convençuts que s’ha de tirar endavant i que s’allunya clarament del model que defensa el Grup Municipal del PP. Per això, emet el vot contrari del seu grup. El Sr. Carnes creu que hi ha una dada que és la que fa revisar alguns dels fulls o de les eines de treball que tenia aquest Govern. Observa que agradi o no, el Govern de l’Estat ha aprovat un reial decret que afecta la hisenda local, perquè prohibeix l’augment de l’endeutament, i tot i que l’Ajuntament de Barcelona tenia un full de ruta amb els instruments financers de què podia disposar per complir les seves prioritats, el nou escenari legal obliga a reflexionar la manera com es pot continuar fent front als compromisos adquirits. Aclareix que s’inicia un procés de revisió i de reperiodificació d’una sèrie d’actuacions, que s’acorden en la Comissió de Govern i que l’alcalde explica posteriorment, i es fa des de la convicció que es tracta d’un procés el màxim d’obert possible. Per això, agraeix el gest del Grup d’ERC, així com el gest del Grup de CIU per fer aquest procés de diàleg. Continua dient que el Govern és conscient que cal sumar el màxim de voluntats per fer front a aquesta situació de crisi. La primera actuació del Govern ha estat prendre consciència, prendre nota i aprovar el seu full de ruta. A partir d’aquí, informarà al Plenari de les línies de treball i de les seves prioritats, i entén que poden ser ampliables i modificables. Per tant, li sap greu la proposició que planteja el Grup del PP, perquè el despenja tot just al començament del procés i perd l’oportunitat de participar-hi. Assenyala que el procés inclou molta lletra petita i que intentaran incorporar-hi el màxim de voluntats polítiques, perquè la sortida de la crisi ha de concitar el màxim d’esforços i el màxim de voluntats. El Sr. Mulleras expressa el seu malestar amb les paraules del primer tinent d’alcalde, perquè el Grup del PP no es despenja de cap procés. Va presentar una proposició a la Comissió de Presidència el divendres passat, després que el Govern Municipal hagués presentat de manera unilateral un pla d’ajust que no havia estat consensuat amb els grups polítics. Explica que després el Grup del PP va tenir una NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2947 reunió amb el Sr. Carnes per presentar-li algunes de les seves reivindicacions i defensar alguna de les seves posicions sobre el que hauria de ser el pla d’ajust. En aquest sentit, opina que no és lícit que el tinent d’alcalde tregui legitimitat a l’oposició, pel fet que vulgui portar a la Comissió de Presidència un debat públic sobre mesures d’ajust. Entén que el pla d’ajust presentat pel Govern Municipal la setmana passada no fa pràcticament cap referència a l’estructura empresarial i l’estructura d’instituts, als més de 30 organismes que formen el Grup Ajuntament de Barcelona, i pregunten al tinent d’alcalde si es pensa racionalitzar aquesta estructura empresarial. D’altra banda, no entén raonaments que estan a favor del fons però no de la forma. En tot cas, afirma que és una proposició feta amb forma per aconseguir el consens i un pla que és necessari. Afirma que les mesures presentades pel Grup d’ERC mitjançant una proposta a l’últim Plenari no parlaven de cap empresa municipal ni institut municipal, i aquest és un dels motius pels quals el PP ha presentat la seva proposta. Considera que el model de gestió de l’Ajuntament de Barcelona és car i ineficient, i que cal posar en pràctica polítiques de control de la despesa pública. Finalment, quant a les inversions reivindica que el Grup de PP ja havia demanat mesures contra la crisi en els pressupostos del 2008, entre altres coses que s’abandonés el projecte del zoo marí de 150 milions d’euros, tal com s’està fent ara. I podria parlar d’altres inversions, però subratlla per acabar que és evident que el seu grup proposa totes aquestes mesures per poder mantenir l’atenció social i les inversions que requereix la ciutat de veritat a través de l’estalvi. La Sra. Recasens manifesta perplexitat davant les formes del Govern. Concreta que fa 48 hores el Govern va escenificar la voluntat d’arribar a un acord (gest davant del qual CIU s’havia mostrat disposat a arribar a un acord), i havien acordat que treballarien amb discreció i que tot plegat es portaria el mes de juliol, i en canvi avui ha dit que el juny portarà una mesura de govern per marcar el full de ruta. D’altra banda, demana al Sr. Carnes que no confongui termes: el Reial decret és d’obligat compliment, i obliga a fer uns ajustos per reequilibrar i quadrar el PEF, però el pla d’austeritat depèn de la voluntat política, i es refereix a les retallades per aprimar l’estructura municipal i tots els instituts que en depenen. Observa que és en el pla d’austeritat on han de treballar conjuntament. És conscient que no serà gens fàcil. Esmenta que el ministre Chaves ha anunciat que no tirarà endavant amb la Llei de reforma d’hisendes locals, i que els municipis ja tenen suficient amb el Pla E. El seu grup va oferir, amb responsabilitat, un acord per al pressupost del 2011 i va tornar a oferir quines són aquelles inversions que s’hauran de redimensionar, de retallar, així com pactar l’endeutament, i critica que la solució escollida hagi estat agafar l’endeutament que tenien previst per al 2011 i traslladar-lo al 2010 perquè el Reial decret els obliga a no endeutar-se el 2011. Pensa que qui acabarà perdent és la ciutadania, que està reclamant coherència, credibilitat i valentia als polítics, i per això el seu grup demana seriositat en el pla d’austeritat. Com que comparteixen les línies filosòfiques del pla que estan escrites a la proposta del Grup del PP, manifesta finalment que hi votaran a favor, perquè volen ser coherents i aconseguir un pla que sigui ambiciós, aprimi estructures i retalli despesa. Això no obstant, s’ofereix a continuar negociant i demana al Sr. Carnes que no torni a trair l’oferiment de mà estesa que els fan, perquè la ciutadania no s’ho mereix. La Sra. Capella es reitera en el vot en contra. També prega al Govern que no faci una aplicació mimètica del Decret, perquè tot i l’obligatorietat de compliment, també hi ha un marge d’interpretació de la norma. El fet que el Decret parli de sanejar el romanent de tresoreria negatiu, disminuir el nivell d’endeutament a llarg termini i finançar les inversions, permet un marge de maniobra a l’equip de govern, que addicionalment ha de buscar el consens de la resta de partits polítics per donar el tret de sortida a aquest pla d’austeritat. Recorda que la situació de l’Ajuntament de Barcelona difereix de la d’altres ajuntaments de l’Estat espanyol, i indica que prova d’això és que Barcelona representa el 2,7% de l’endeutament total dels ajuntaments de la resta de l’Estat. 2948 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Confia que la negociació continuarà i que, per tant, hi ha un camí per recórrer per arribar a un consens. Han vist reflectides bona part de les seves propostes en el pla d’austeritat presentat pel Govern en roda de premsa i repeteix que la negociació segueix oberta. En aquest sentit, esperen la mateixa lleialtat per part del Govern. Finalment, apel·la a la confidencialitat de les reunions prèvies i reclama certa serenor a tots els grups municipals, i a l’equip de govern, que cridi tots els grups municipals a continuar negociant. Per acabar, no entén les crítiques del Grup del PP, perquè la proposició del Grup d’ERC recollia l’eliminació dels elements d’estructura reiteratius amb funcions poc definides o sense valor estratègic en el model actual. El Sr. Gomà defensa que el Govern està fent el que ha de fer, que és la definició política d’un conjunt de prioritats i la definició d’un model d’austeritat seriós, potent, al servei d’aquestes prioritats. Argumenta que això és el que s’ha fet, el que va aprovar la Comissió de Govern i el que tenen voluntat política de tirar endavant i de compartir. Pel que fa al Decret de l’Estat, expressa que el confrontaran políticament, perquè és la seva responsabilitat, però que tenen molt clar que més enllà del Decret hi ha un espai clar per fer una política pròpia, autònoma, des de Barcelona, que aporti elements diferents en matèria d’austeritat. Argumenta que la trajectòria de gestió econòmica i pressupostària de l’Ajuntament fa que s’hagin guanyat aquest espai i aquests marges per fer una política relativament autònoma i tirar endavant un model propi a Barcelona, que d’altra banda està fonamentat en un conjunt de prioritats definides políticament. En aquest sentit, expressa el reconeixement a l’oposició constructiva del Grup d’ERC. En relació amb el Grup del PP, no creu en un acord perquè hi ha tres grans elements en els quals tenen posicions molt contràries: sempre aposten per l’afebliment fiscal de les administracions públiques, sempre busquen la reducció de les aportacions de les rendes altes, i la seva política de despesa, sobretot de despesa social, és de contingència en temps de crisi i no d’enfortiment de despesa social, estructural i potent en qualsevol moment del cicle econòmic. El Sr. Carnes repeteix que hi ha elements de la reflexió que es poden compartir i d’altres que mai no compartiran, i reitera la voluntat d’arribar al màxim consens possible sobre aquest Pla econòmic i financer. Se sorprèn d’alguna afirmació que s’ha fet si al mateix temps estan dient que volen dialogar, i recull la reflexió que feia la Sra. Capella, que si realment es vol treballar cal fer-ho amb un punt de correcció i de discreció. En definitiva, reitera la disponibilitat del Govern de tenir la mà estesa a tots els grups. Saben que amb alguns la distància és molt més llarga, però això no exclou que puguin dialogar. Amb altres creuen que és més possible, però també els demana que s’entengui quins són els temps i quins són els moments procedimentals que el Govern ha de poder complir perquè després no se li retregui que no ho ha fet. El Sr. Mulleras agraeix el suport del Grup de CIU i lamenta que la proposició no tiri endavant. Tanmateix, apel·la al sentit comú del Govern Municipal a fi de disminuir l’estructura consistorial per ser més eficients i reduir despeses improductives. Li sembla la millor manera de poder mantenir l’atenció social i les inversions que requereixen els ciutadans, i el Grup del PP seguirà negociant i insistint en els seus plantejaments. El Sr. Carnes expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella expressa el vot contrari d’ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal ERC: 5. La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda condemnar l’atac de l’exèrcit israelià als vaixells amb ajuda humanitària per a la Franja de Gaza; apel·lar al diàleg en el conflicte originat i instar a l’Assemblea Regional i Local Euromediterrània i al Secretariat Permanent de la Unió per al Mediterrani a organitzar una reunió urgent per refermar la política de pau i negociació. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2949 El Sr. Martínez recorda els incidents que van ocórrer en aigües internacionals la matinada del 31 de maig, quan un comboi d’ajuda humanitària a Gaza va ser assaltat per tropes de l’exèrcit d’Israel, amb el resultat de nou persones mortes, més de 40 ferits, el segrest literal de tota la flota i, per tant, una vulneració del dret internacional en relació amb la lliure circulació per aigües internacionals, etcètera. Indica que la proposició consta de dos elements: la condemna de l’atac de l’exèrcit israelià als vaixells amb l’ajuda humanitària i el paper que Barcelona vol exercir en la regió mediterrània, atenent que és la seu de la Unió per la Mediterrània. Aclareix que diverses vegades s’han explicitat compromisos, si més no verbals, per tal que Barcelona pugui ser un escenari d’encontre de diàleg per la pau i no només un escenari d’encontre per allò que ja funciona o aquelles voluntats que van en positiu. És una ciutat que també és capaç de tractar els problemes que són de difícil solució, que vénen de lluny i que d’alguna manera la posen o la podrien posar en un compromís diplomàticament i en la política internacional. Per acabar, llegeix l’enunciat de la proposició, a la qual s’han afegit unes paraules al final, arran d’una transacció del Grup de CIU. El Sr. Ciurana confirma les paraules del Sr. Martínez i dóna suport a la proposició. El Grup de CIU compartia la literalitat d’aquesta proposició, però va considerar oportú fer aquesta esmena d’edició per tal de fer una reflexió sobre les poblacions directes que pateixen els estralls d’un conflicte que ja fa massa anys que dura. Per aquest motiu, han introduït el concepte de seguretat i prosperitat per als dos pobles d’Israel i Palestina. Entén que només si som capaços que la pressió internacional sigui absolutament sincera i no fruit de les conjuntures tàctiques de la diplomàcia internacional existirà una certa capacitat per fer pressió en uns sectors que, des de fa temps, se sap que són poc sensibles a les pressions. Per tant, defensa que és importantíssim que Barcelona, que vol tenir un paper cabdal de capitalitat en l’espai mediterrani, digui la seva en tot allò que ajudi a conformar un esperit sincer, de fons, sobre la necessitat d’aconseguir la pau en un dels costats del Mediterrani. La Sra. Esteller comenta que el PP ha demanat a ERC que subscrivís la declaració institucional que es va fer o que se substituís aquesta proposició com una declaració que es va aprovar en el Parlament de Catalunya, ja que consideren que seria bo que fos una declaració institucional i no una declaració de grup. A part de la condemna, creuen que també s’introdueix un component proactiu per part de l’Ajuntament a l’hora de fer determinades afirmacions respecte del conflicte d’Israel i de Palestina. En aquest sentit, tal com ho han refermat en moltes ocasions, consideren que no es pot fer una anàlisi simple, atès que la situació és molt complicada. Recorda que en els 61 anys des de la creació de l’Estat d’Israel s’han presentat més de 18 plans de pau amb diferents accions, estratègies i actuacions, i amb reafirmacions per part de tots els estats d’arribar a una voluntat d’una negociació de pau, que no ha arribat a produir-se en els termes que caldria. El Grup del PP s’abstindrà d’aquesta proposició perquè confia en un organisme com és l’ONU, que està treballant en aquesta direcció, i creu que cal sensatesa i racionalitat en moltes de les accions i mesures plantejades. El Sr. Gomà manifesta el suport del Grup d’ICV-EUiA a la proposició. D’entrada, expressa un sentiment de solidaritat molt profunda amb els familiars dels nou activistes pels drets humans que han estat víctimes de l’atac. A partir d’aquí, destaca tres elements. En primer lloc, la condemna davant d’un acte de terrorisme d’Estat com és l’assassinat a boca de canó d’activistes no violents per part de l’exèrcit israelià. En segon lloc, la necessitat de superar definitivament el bloqueig de la franja de Gaza, si és necessari amb el conjunt de sancions que la comunitat internacional ha d’imposar a l’Estat d’Israel. Creuen que s’ha de plantejar seriosament el trencament de qualsevol tipus d’acord de cooperació militar amb l’Estat d’Israel. I tercerament, que només a través del diàleg, com a mecanisme de solució del conflicte entre Palestina i Israel, es podrà aconseguir una solució justa i duradora sobre la base de les resolucions de les Nacions Unides. 2950 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Per acabar, referma el paper de Barcelona, que ha seguir tirant endavant els seus programes d’amistat i de solidaritat amb Gaza, i referma la validesa del conjunt de declaracions que tant el Consell de Cooperació al Desenvolupament com el Plenari de l’Ajuntament de Barcelona han expressat sempre quan s’han produït atacs per part de l’Estat d’Israel sobre la població civil de Gaza. El Sr. Cardelús expressa el suport de Grup del PSC tant al fons com a la forma. Alhora afegeix que els hauria agradat, no només lamentar i condemnar l’atac, sinó haver-se afegit a la resolució de la Comissió Permanent del Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament el passat dia 7 de juny, que va anar una mica més enllà de la condemna i ofereix algunes possibilitats de millora de la situació actual. A més del condol a les famílies i la ferma condemna per la violació de les normes més elementals del dret internacional, així com la condemna de l’actuació desproporcionada i injustificada de l’exèrcit israelià sobre la població civil, especifica que aquesta resolució, aprovada per unanimitat, també parla, atès que Barcelona és ciutat agermanada amb Gaza, i que hi treballa des del punt de vista de cooperació des de fa molts anys, de: a) la petició que cessi el bloqueig de manera immediata a la ciutat de Gaza; b) el suport a una solució justa i duradora del conflicte basada en el diàleg i en les resolucions de les Nacions Unides; c) l’adhesió a les declaracions de Nacions Unides, del paper que ha de tenir el Parlament de Catalunya, el Govern de l’Estat, la ciutat de Barcelona i les organitzacions no governamentals. A més a més, anuncia que hi ha prevista una iniciativa del Govern espanyol, del ministre d’Afers Exteriors, en el marc de la presidència rotatòria de la Unió Europea, en el sentit de presentar una iniciativa al Consell de Política Exterior el 14 de juny a Luxemburg, per tal que s’aixequi el bloqueig a Gaza. L’altre matís que introdueix va referit al paper que han de tenir la UpM i l’ARLEM. Creu que és bo que la Unió per la Mediterrània es posi en marxa. Explica que en aquests moments s’està en una fase incipient de posada en marxa. S’ha nomenat un secretari general i hi ha cinc vicesecretaris nomenats (en queda un de pendent per un conflicte entre Turquia i Xipre). En el cas dels vicesecretaris generals, comenta que n’hi ha un d’israelià i un de palestí, tal com es preveia a l’acte fundacional del la UpM, i tenen la sensació que una reunió urgent, tal com es planteja aquí, en aquest redactat concret del Secretariat de la UpM per parlar d’aquest tema, bloquejaria la possibilitat que es posés en marxa. En tot cas, estarien encantats que hi hagués la possibilitat que una reunió d’aquestes característiques es pogués arribar a produir dins la seu de la UpM, però els sembla, en canvi, que en seu d’ARLEM o en seu de la ciutat de Barcelona, o en qualsevol altra seu internacional, s’ha de parlar de pau, s’ha de parlar de la resolució del conflicte, sempre sota el paraigua de les Nacions Unides. El Sr. Martínez agraeix el suport i també l’abstenció del PP, perquè d’alguna manera no va en contra del contingut de la declaració. Sobre la vinculació amb la declaració del Parlament de Catalunya, diu que no és incompatible i que, per això, no creu que hi hagi d’haver una declaració mimètica a l’Ajuntament, en la mesura que ha obtingut el suport de totes les forces polítiques. Afegeix que tampoc no és el que perseguia exactament aquesta proposició. Indica que la proposició volia fer una condemna clara a una vulneració del dret internacional, primer de tot. I segon, una cosa d’absoluta lògica, perquè l’autèntica Unió per la Mediterrània estava, només amb una excepció, en els vaixells de l’ajuda humanitària, amb els valors afegits de treballar per la pau, treballar per la ciutadania, etcètera. Per això, pensa que s’hauria d’aconseguir que aquesta excepció pugi als vaixells i s’abordin els conflictes polítics o els conflictes territorials a partir de processos que es puguin resoldre al voltant d’una taula. Insisteix en les paraules dites al voltant de la declaració de la proposició que es va aprovar el gener del 2009, en què, a proposta del Grup d’ERC, la declaració de Grup d’ICV-EUiA va incorporar un setè punt que deia: «En el marc de la designació per part del Consell Europeu de la ciutat de Barcelona, com a seu de la Unió per la Mediterrània, i atesa la nostra voluntat de capitalitat euromediterrània, oferir la ciutat de Barcelona com a possible emplaçament per acollir iniciatives de distensió, mediació i negociació entre les parts del conflicte, amb la voluntat de fer una aportació a la resolució del mateix per tal de garantir una pau estable i duradora a NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2951 la regió». En la seva opinió, Barcelona hi té un paper pel fet de ser seu reconeguda política del Mediterrani, i el seu paper és instar a la negociació, instar a seure en una taula, cosa que no vol dir que s’intenti suplir en cap moment la feina dels altres. A partir d’aquesta aprovació, pensa que l’equip de govern, i en especial l’alcalde de la ciutat, té un element per poder respondre amb claredat a l’alcaldessa de Ramallah, que és qui es va manifestar a la trobada que va haver-hi fa uns mesos sobre la preparació de la Unió per la Mediterrània, la trobada que s’havia de fer a Barcelona, preocupada per la situació de determinades ciutats a Palestina, especialment la de Gaza, per no dir la de Ramallah. Li pot contestar que Barcelona liderarà el procés i intentarà asseure en una mateixa taula les dues parts en conflicte, a més a més de tot el marc internacional. Pel que fa a la resolució del Consell de Cooperació, per no repetir el que va passar a la declaració presentada per ICV-EUiA, i la proposició aprovada finalment, en què es va haver de retirar tot el preàmbul perquè pogués ser votada per CIU i es garantís també l’abstenció del PP, amb l’objectiu que la situació no es repeteixi quan hi torni a haver una resolució d’urgència en un Consell de Cooperació, demana que es convidi tots els partits a aquesta reunió d’urgència, perquè és la garantia que la resolució sigui unànime i amb el consens de tots els partits. Altrament, el conjunt de partits hauran d’estudiar la declaració i, al marge dels posicionaments polítics i referencials en relació amb el conflicte, hauran d’apostar per una declaració que sigui de consens, perquè ha d’anar en la línia de garantir que la ciutat s’ofereix com a element i taula de negociació. La Sra. Esteller reitera l’abstenció i repeteix que es tracta d’un conflicte d’un profund calat que té una extrema complexitat. Per tant, pensa que és fonamental i necessari resoldre’l d’acord amb uns acords de l’ONU. D’altra banda, s’adona que l’Ajuntament de Barcelona només posa l’accent en Gaza, i que hi ha un aparent desequilibri. Reclama que s’analitzi el conjunt, perquè és un patiment dels dos pobles. El Sr. Martínez puntualitza que les dues proposicions parlen de Gaza perquè el 2009 s’estava parlant de bombardejos sobre la població civil i en aquesta segona ocasió es parla sobre un atac a un vaixell amb ajuda humanitària en aigües internacionals que anava a Gaza. Com que està d’acord que les solucions són complexes, igual que ho són les negociacions per decidir aquestes solucions, manifesta que les aportacions sobre quines han de ser les solucions no es poden produir a l’última hora i en l’últim moment. Respon a la Sra. Esteller que la resta de grups s’ha preocupat per veure quina introducció i quins elements podia introduir a la declaració, cosa que no ha fet el Grup del PP, de la mateixa manera que no ho va fer en la proposició del Plenari del 2009. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda condemnar l’atac de l’exèrcit israelià als vaixells amb ajuda humanitària per a la Franja de Gaza; apel·lar al diàleg en el conflicte originat i instar a l’Assemblea Regional i Local Euromediterrània i al Secretariat Permanent de la Unió per al Mediterrani a organitzar una reunió urgent per refermar la política de pau i negociació, una pau que garanteixi la seguretat i la prosperitat dels pobles d’Israel i Palestina. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal ERC: 6. Que en la propera Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública es presenti un informe tècnic i jurídic que estableixi l’adequació o no a la norma de la delegació de tasques vinculades al Registre General en personal col·laborador. 2952 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 La Sra. Capella formula el prec. Especifica que deriva de l’anterior Comissió de Presidència, en què es va garantir que ja estava ajustat i es feia bé. Tenen seriosos dubtés que això sigui així. El Sr. García-Bragado acull el prec i es compromet a preparar l’informe i avançar, al final de la sessió, notes amb algunes qüestions rellevants. La Sra. Capella agraeix l’acceptació del prec. Ja havien manifestat la inquietud que tenien atès el nou redimensionament de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà. Sospita que l’ampliació de les hores d’atenció podria anar en detriment de la recepció. Entén que hi podia haver una qüestió jurídica important, perquè la condició de funcionari és la de fedatari públic i, per tant, la recepció de documentació i de registre general ha de ser feta per un funcionari públic. Explica que en l’expedient administratiu de la nova oficina d’atenció al ciutadà ja constava un informe jurídic en aquest sentit i que després de la seva pregunta hi ha un decret de l’alcaldia de l’endemà mateix en què es torna a redistribuir o, si més no, es fa esment d’aquesta qüestió. Encara tenen el dubte de si això està ben resolt o no. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 7. Com afectarà la supressió de les Regidories de Nous Usos Socials del Temps i de Participació Ciutadana a les polítiques que es duen a terme des d’aquestes àrees del govern de la ciutat? Quins són els recursos humans i materials que s’ha previst suprimir? S’assignaran les esmentades àrees de responsabilitat i recursos humans i materials a d’altres regidories ja existents? O es tracta senzillament d’una supressió nominal dels responsables polítics de les mateixes? La Sra. Recasens formula les preguntes, i comenta que una de les mesures presentades en el pla d’austeritat era la supressió de dues regidories, la Regidoria de Nous Usos del Temps i la de Participació Ciutadana. Pregunta quin és l’estalvi de recursos que això representa tenint en compte que dins el pressupost del 2010 la Regidoria dels Nous Usos del Temps està dins de la Regidoria de Participació Ciutadana i, sobre el paper, dins el mateix epígraf. En concret, indica que la Participació Ciutadana el 2010 puja a 11 milions d’euros, dels quals 1,5 pertanyen a Usos del Temps. Entén que després de la Diagonal potser a la Regidoria de Participació Ciutadana poc li queda per executar. Sobre els Usos del Temps, no comparteixen la política que s’ha dut a terme en aquesta matèria. Sovint s’ha comentat l’eficàcia i l’eficiència dels recursos públics esmerçats en aquesta regidoria i creuen que han perdut molt temps fent un diagnòstic i posant en marxa una mesura que no comparteixen en absolut, com és l’obertura de patis els caps de setmana. La Sra. Moraleda explica breument en què ha consistit aquesta supressió que, efectivament, es va presentar en el pla d’austeritat. Comenta que l’eliminació de les dues regidories ha suposat la desaparició del que comporta tenir una regidoria: espai, persones funcionàries de la casa i algun tècnic assessor. En aquest sentit, els programes que s’apliquen no es posaven en marxa des d’aquestes regidories, sinó que es lideren políticament, igual que l’execució del pressupost, sota el paraigua de la Gerència d’Educació, Cultura i Benestar. Les dues responsabilitats han quedat assumides per ella mateixa dins les seves noves responsabilitats. En el procés de racionalització dels recursos, comenta que s’ha efectuat un procés de minva pressupostària en les mateixes proporcions en què s’ha fet en la resta de sectors de l’Ajuntament. Per això, tant en temes de participació com en temes d’usos del temps caldrà aplicar la reducció pressupostària que han acordat. Subratlla que això no ha de voler dir deixar de fer el que han estat dos programes importants i interessants en les dues regidories, i s’ofereix per Donar-ne més detalls. La Sra. Recasens contesta que no haurien presentat una pregunta en una comissió per sentir la resposta que acaben d’obtenir de la Sra. Moraleda. L’exposició feta coincideix amb la roda de premsa i ella demana concreció. Entén NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2953 que si fins ara hi havia un o dos funcionaris tècnics adscrits a la regidoria, ara quedaran redireccionats en altres àrees de govern, el que vol dir que no hi ha cap estalvi de recursos perquè aquestes persones continuaran mantenint el seu sou. En definitiva, exigeix una explicació minuciosa de la manera com s’està fent la retallada, a fi de conèixer quin serà l’estalvi de recursos. Durant l’època de la fiscalització dels comptes, el seu grup ha detectat un ús dels recursos que els sobta i preocupa, i una gestió nefasta. Per exemple, un pla de comunicació encarregat a una mateixa empresa per un import inicial de 30.000 euros, que posteriorment se li prorroga i amplia per 32.000 euros i que posteriorment se li prorroga i amplia per 22.000 euros més. I tot això amb un procediment d’adjudicació directa. O posant un altre exemple, una adjudicació per 15.080 euros a una altra empresa per mantenir el web de Nous Usos del Temps, on apareixen com a més actualitzades dades referents al 29 de gener del 2009. Quant a l’oferiment de la Sra. Moraleda d’ampliar l’explicació, reclama que s’aclareixi el tema del monitoratge, que ha pujat a més d’un milió d’euros per obrir les escoles. Opina que aquests diners s’haurien pogut estalviar si es confiés més en el teixit econòmic i empresarial propi de la ciutat i els recursos que ja existeixen. Per acabar, repeteix la pregunta concreta: quants diners s’estalvien amb la supressió de les dues regidories. La Sra. Moraleda suposa que en el procés de fiscalització que la Sra. Recasens porta a terme cada any tan exhaustivament serà capaç de demanar les explicacions oportunes que li calen per poder esbrinar a què s’ha destinat el milió i mig d’euros que la regidoria tenia com a pressupost, i que ha dedicat especialment a posar en marxa dos programes, que pot entendre que la Sra. Recasens no comparteixi, però que correspon al Govern Municipal la decisió de posar en marxa o no. Des del seu punt de vista, són dos programes interessants, i lamenta que la Sra. Recasens no hagi visitat molts d’aquests patis i moltes de les activitats que es fan en els 44 barris que actualment tenen activitats en família, activitats extraescolars i patis oberts, que són tres coses diferents. Puntualitza que allà on hi ha teixit associatiu, ho fan amb el teixit associatiu. D’altra banda, explica que allà on dissortadament el teixit associatiu no és prou fort com per tenir un monitoratge, han posat en marxa un concurs per poder fer, de la manera més transparent possible, l’adjudicació del monitoratge d’aquests patis. Afegeix que hi ha molts barris de la ciutat on les famílies no es poden permetre pagar activitats extraescolars, i en aquells barris on les famílies tenen menys recursos l’Administració municipal ha posat al seu abast els patis perquè els puguin fer servir els nens. En darrer lloc, especifica que el segon programa és un programa d’acompanyament a empreses que estan posant en marxa polítiques de temps en el seu si. Anima a la Sra. Recasens a aprofundir-hi i preguntar a les empreses que hi participen. Es dóna per tractada. 8. Té previst l’Ajuntament de Barcelona reprendre el projecte: "Creació i realització d’un producte en format audiovisual de la ciutat de Barcelona", a través de la plataforma marca ciutat "Barcelona/World", com a instrument de promoció i desenvolupament de la marca Barcelona, i pagar-lo amb fons municipals? La Sra. Recasens comença fent referència a una proposta que el seu grup va presentar a la Comissió de Presidència del 19 de maig del 2010. Demanava la retirada d’un audiovisual d’un concurs per tal de contractar un producte amb format audiovisual sobre la ciutat de Barcelona, que costava 350.000 euros, i el Govern es va comprometre a retirar-lo per estalviar aquests diners. Això no obstant, en el darrer Plenari l’Ajuntament de Barcelona va presentar una mesura on s’explicava la posada en marxa d’una plataforma publicoprivada que es diu Barcelona World i que contenia un pressupost de 2.800.000 euros. D’aquesta quantitat, pregunta quina és la part que finança l’Ajuntament. Concretament, pregunten si hi ha previsió de continuar endavant amb aquest producte amb 2954 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 format audiovisual a través de la plataforma Barcelona World i que sigui finançada amb recursos municipals a través d’aquesta nova plataforma publicoprivada. El Sr. Cardelús aclareix que serà la mateixa plataforma Barcelona World, que encara no té definit el seu pla estratègic ni el seu pla d’acció, l’encarregada de decidir si aquest producte audiovisual és interessant o n’ha de fer un altre. En conseqüència, respon que ara per ara no està previst fer aquest document audiovisual, però que la plataforma Barcelona World por decidir fer-lo o no fer-lo. Els seus membres decidiran sobre els projectes que s’impulsaran i el model de finançament de cada un d’ells. La Sra. Recasens reclama que quan un grup porta una pregunta o un prec, la resposta estigui preparada. Sobre aquests 2.800.000 euros que no estaven escrits a la mesura de govern i que de cop el tinent d’alcalde va explicar en el Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, van demanar una explicació concreta per conèixer quina serà l’aportació municipal i quina serà la influència i el paper de l’Ajuntament de Barcelona en aquesta plataforma. Demana honestedat, que si s’han estalviat 350.000 euros en recursos públics cancel·lant la producció d’una pel·lícula sobre Barcelona, més endavant no reaparegui a través d’una plataforma. El Sr. Cardelús respon que si la Sra. Recasens cregués de veritat en la col·laboració publicoprivada estarien parlant d’una altra cosa. En aquests moments, l’Ajuntament de Barcelona ha manifestat que posarà en marxa una plataforma publicoprivada per parlar de Barcelona World, la marca Barcelona, etcètera. Per tant, qualifica de normal, i a més comprensible, que fins que aquesta plataforma no decideixi quin és el seu pla d’acció no tingui definit exactament quin és el seu paper. Els percentatges de participació de l’Ajuntament de Barcelona es definiran més endavant i les decisions es prendran conjuntament en el marc d’una plataforma de col·laboració publicoprivada. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 9. Quin ha estat el cost del procés participatiu de la Diagonal per tots els conceptes? Detallar, per a cada despesa, l’import, la partida comptable, el número d’assentament i, si s’ha produït, la data de pagament, així com el cost equivalent de les hores treballades pels treballadors municipals. Sol·licitem disposar d’una còpia escrita de la resposta que es doni en Comissió. La Sra. Esteller recorda que el Grup del PP torna a fer una pregunta que s’ha fet en moltes ocasions en aquesta Comissió i que en la darrera Comissió, el 19 de maig, el Sr. García-Bragado va contestar que el cost havia estat de 3.177.302 euros. Reclama conèixer el detall d’aquesta despesa, l’import, les partides, com s’ha produït, si s’ha pagat o no, quina és la data de pagament, i que es faci arribar tota la informació sol·licitada addicionalment per escrit. També vol conèixer si dins d’aquest import hi ha tots els conceptes del cost de la Diagonal. Han sabut que hi havia un o dos informes que no han identificat en el desglossament. Finalment, pensa que és important conèixer les hores que hi han treballat els funcionaris. El Sr. García-Bragado es compromet a facilitar la informació per escrit. Repeteix que l’import total és 3.170.000 euros, i que les diferents partides es lliuraran per escrit. La Sra. Esteller agrairia al Sr. García-Bragado que l’escrit s’enviï com més aviat millor i insisteix que inclogui també la part dels funcionaris. El Sr. Forn demana fer extensiva la informació a la resta de grups. Es dóna per tractada. 10. Davant l’aprovació del Reglament d’Ús de la Llengua Catalana de l’Ajuntament de Barcelona: Quin serà el procediment a seguir per l’Ajuntament de Barcelona davant els ciutadans que han sol·licitat que l’Ajuntament utilitzi conjuntament el català i el castellà en les comunicacions i notificacions, així com NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2955 en les publicacions, campanyes informatives o qualsevol altre imprès que li sigui remès? La Sra. Esteller formula la pregunta. En aquest context de l’aprovació del Reglament d’usos lingüístics, es refereix a l’article número 5, que estableix garantir als ciutadans que siguin atesos en la llengua que han sol·licitat. Volen conèixer quin serà aquest procediment, com s’ha de demanar i si la sol·licitud s’haurà de fer una sola vegada o per a cada comunicació. La Sra. Moraleda puntualitza que en l’àmbit legal, ni la Llei de política lingüística ni el Reglament d’ús de la llengua catalana a l’Ajuntament parlen de bilingüisme, sinó que parlen del dret que tenen els ciutadans i ciutadanes a rebre les comunicacions en la llengua que ells triïn. Insta la Sra. Esteller a informar d’aquells casos en què un ciutadà hagi demanat explícitament rebre les comunicacions de l’Ajuntament en una de les dues llengües que es poden fer servir habitualment a l’Ajuntament i no hagi estat atesa la seva demanda a fi de corregir aquest dèficit en els serveis. La Sra. Esteller aclareix que està demanant com s’implementarà aquest article, l’aplicació pràctica. Per això, l’interessa saber com es farà quan una persona demani ser atesa en les dues llengües, o només en castellà, si ho hauran de demanar en cada comunicació o n’hi haurà prou amb una vegada. Pregunta quantes sol·licituds han rebut fins al moment. Els regidors han fet aquestes peticions i saben que molta més gent ho ha demanat. Vol saber-ne el nombre, com s’instrumentalitzarà i quin és el procediment, no pas que es faci una valoració a fons. La Sra. Moraleda li contesta que no vol entendre, malgrat conèixer perfectament què diu el reglament, que si un ciutadà demana explícitament i per escrit que l’Ajuntament es comuniqui amb ell en una de les dues llengües, es fa. Insisteix finalment que si coneix algun cas d’algun ciutadà a qui no se li hagi garantit aquest dret, ho comuniqui a fi de corregir aquest dèficit, si és que existeix. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 11. Quines mesures té previst el Govern municipal per tal que l’Ajuntament de Districte de Sant Martí compleixi el Reglament d’Ús de la Llengua Catalana de l’Ajuntament de Barcelona en totes les seves publicacions i edicions de fulletons informatius? La Sra. Capella relaciona la pregunta amb el contingut de la Llei 1/1998 de política lingüística, amb el redactat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i amb els articles 2 i 14 del text del Reglament d’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona. A continuació, formula la pregunta. La Sra. Moraleda respon que les comunicacions oficials del Districte de Sant Martí es fan normalment en les llengües habituals d’ús a l’Ajuntament, el català i el castellà. Reconeix que hi pot haver alguna errada, o algun fulletó en què per error, o perquè el fulletó ha estat encarregat a alguna entitat, no s’hagi complert aquest compromís, i insta la Sra. Capella a comunicar qualsevol fulletó que hagi detectat per tal d’animar el Districte de Sant Martí que corregeixi aquests errors. La Sra. Capella manifesta que és una pregunta pràcticament reiterativa any rere any. L’any passat el Sr. Carles Martí reconeixia que hi havia l’edició únicament en castellà d’un fulletó de l’Ajuntament de Barcelona, perquè s’adreçava a un grup de població petit. Els va semblar una decisió errònia i no s’ha rectificat enguany. Pensa que o bé no els arriba el reglament publicat, o bé no se l’han llegit, o bé no hi ha voluntat d’aplicar-lo. L’opció del Grup d’ERC és tornar a insistir. Rep la resposta de la Sra. Moraleda que ha estat un error i sol·licita, en conseqüència, que s’esmeni l’error, es doni la indicació clara al regidor del districte, perquè ell està obligat pel Reglament d’ús de la llengua catalana a publicar i a emetre els fulletons en la llengua pròpia de l’Ajuntament de Barcelona, que és el català. La Sra. Moraleda concreta que no es tracta d’una mala intenció reiterada, atès que els saludes que fa el Sr. Narváez els fa sempre en les dues llengües. La Sra. Capella insisteix que el reglament diu el que diu. 2956 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 La Sra. Moraleda admet que molts d’aquests fulletons es fan en col·laboració amb la societat civil i és aquesta societat civil, en el cas d’algunes associacions, l’encarregada de triar una llengua o una altra. De totes maneres, es compromet a insistir perquè es faci un correcte ús de la llengua catalana. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PP: 12. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 21 d’abril de 2010: "La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda: 1. Constatar la parcialitat i malbaratament de cabdals públics derivats del procés d’informació, organització i celebració de la consulta de la Diagonal. 2. Reclamar al Govern municipal la màxima austeritat i objectivitat en el seu desenvolupament fins a la votació i escrutini final". La Sra. Esteller constata que el Grup del PP va aprovar una proposició i que s’ha comès una incorrecció en la literalitat de la transposició, perquè es va aprovar amb una transacció amb el text següent: "La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda: 1. Constatar el grau de parcialitat del Govern municipal en el procés d’informació, organització i celebració de la consulta de la Diagonal. 2. Demanar al Govern municipal la màxima neutralitat, transparència, objectivitat i racionalitat en l’ús dels recursos públics en el desenvolupament de la consulta fins a la votació i en l’escrutini final, tal i com determinen les normes reguladores de participació ciutadana”. D’altra banda, esmenta un incompliment de la proposició, perquè en el seu moment van demanar al Govern la màxima racionalitat i objectivitat en el desenvolupament de la consulta per la Diagonal fins a la votació i l’escrutini final partint de la racionalitat que sempre es demana a les normes de participació. Insisteix al Govern perquè expliqui com ha complert aquesta proposició. El Sr. García-Bragado no sap què respondre a la Sra. Esteller. Quant a la demanda de màxima austeritat i objectivitat en el desenvolupament fins a la votació i a l’escrutini final, pensa que ja es van sotmetre als controls pertinents. La Sra. Esteller entén de les paraules del Sr. García-Bragado que pensen que gastar 3 milions d’euros en una consulta és racional. Posa de manifest que el Govern menysté els acords d’aquesta Comissió i els incompleix, tenint que en compte que la proposta esmentada reclamava austeritat i racionalitat en el desenvolupament de la campanya. El Sr. García-Bragado assegura que tant a partir del dia en què van adoptar l’acord, 21 d’abril del 2010, com abans i fins al final de la campanya van ser austers i racionals. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 13. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública el 27 de gener de 2010 amb el contingut següent: (M0711/9209) La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda que l’Ajuntament de Barcelona implementi un programari que estimuli la participació ciutadana mitjançant la utilització de les TIC, vinculada a la gestió d’incidències a la Via Pública. La Sra. Capella explica que es tracta d’un seguiment d’una proposició aprovada en aquesta Comissió en relació amb la implementació d’un programari que estimula la participació ciutadana mitjançant la utilització de les TIC, vinculades a la gestió d’incidències a la via pública. El Sr. García-Bragado contesta que van acceptar aquest prec perquè els va semblar factible. Afirma que el van executar i van comentar fer-ne una ampliació, com un complement, al canal IRIS. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2957 Afegeix que en aquest moment s’està elaborant l’aplicació per a mòbils, tant l’iPhone com l’Android, que incorporen geolocalització i càmera fotogràfica. Aclareix que la primera vegada per donar-se d’alta del servei serà imprescindible identificar-se amb el DNI i amb el mòbil. A continuació, l’usuari només haurà d’introduir la temàtica de la incidència i la fotografia. Aquesta fotografia quedarà georeferenciada en funció del lloc. Puntualitza que, evidentment, penjar una fotografia i dir «en tal lloc hi ha això», es pot fer des d’un ordinador a casa, i informa que el cost està valorat inicialment en 11.000 euros. Per tant, s’està elaborant com una ampliació dels serveis de mòbils que s’ofereixen i esperen que la implementació es faci el quart trimestre del 2010. Afegeix que si té molt d’èxit serà més car. La Sra. Capella conclou que la participació, tal com sempre han expressat, i la democràcia i l’aprofundiment democràtic són cars. En tot cas, agraeix la resposta i explica que va ser una proposició a la qual es van incorporar esmenes del Govern en funció del que ja s’estava fent en determinades línies, en aquest cas amb el web de l’Ajuntament de Barcelona. Espera que pugui ser implementat a finals del 2010. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les tretze hores. 2958 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient Acta de la sessió celebrada el dia 9 de juny de 2010 i aprovada el 14 de juliol de 2010 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 9 de juny de 2010, s’hi reuneix la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans I Medi Ambient, sota la presidència de la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Xavier Florensa i Cantons, Guillem Espriu i Avendaño, Montse Sánchez i Yuste, Sara Jaurrieta i Guarner, Joan Puigdollers i Fargas, Raimond Blasi i Navarro, Mercè Homs i Molist, Emma Balseiro Carreiras, assistits per la tècnica jurídica, Sra. Anna Martori i Salichs, qui actua per delegació del secretari general i certifica. També hi són presents la Sra. i el Sr.: Lídia García Soler, directora de Serveis de Gestió del Coneixement; Jordi Campillo i Gámez, gerent de l’Àrea de Medi Ambient. Excusen la seva absència la Ima. Sra. i els Ims. Srs.: Carmen Andrés i Añón, Francesc Narváez i Pazos, Ramon García-Bragado i Acín, Jaume Ciurana i Llevadot, Alberto Villagrasa Gil, Jordi Cornet i Serra. S’obre la sessió a les setze hores i trenta-cinc minuts. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del Gerent Municipal, de 18 de maig de 2010, que aprova el Plec de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte relatiu a les obres del col·lector de la rambla del Carmel, fase 1, tram Lisboa-Porto, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 3.790.000,00 euros. 2. Del Gerent Municipal, de 19 de maig de 2010, que aprova el Plec de clàusules i, convoca, d’acord amb l’article 154 a) de la LCSP, procediment negociat sense publicitat però amb consulta, per a l’adjudicació del contracte d’assistència tècnica per al manteniment de les fonts, per als exercicis 2010-2012, i per un import de 357.690,00 euros. 3. Del Gerent Municipal, de 27 de maig de 2010, que aprova el Plec de clàusules i, convoca procediment negociat sense publicitat però amb consulta, per a l’adjudicació del contracte per a la coordinació de seguretat i salut dels projectes de senyalització (horitzontal i vertical) i pintures antienganxines, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 59.700,00 euros. 4. Del Gerent Municipal, d’1 de juny de 2010, que aprova el Plec de clàusules i, convoca procediment obert, per a l’adjudicació del projecte constructiu de les obres en la xarxa de distribució d’aigües freàtiques (operació 3, projecte 8), per als exercicis 2010-2011, i per un import de 2.888.754,00 euros. 5. Del Gerent Municipal, de 18 de maig de 2010, que adjudica definitivament a SGS Tecnos, S.A. el contracte relatiu a la seguretat i salut, neteja clavegueram/fonts, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 137.808,00 euros. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2959 6. Del Gerent Municipal, de 18 de maig de 2010, que adjudica definitivament a Señalizaciones Jica, S.A. el contracte relatiu a les obres de millora de la senyalització vertical BCN, lot 1, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 485.800,90 euros. 7. Del Gerent Municipal, de 18 de maig de 2010, que adjudica definitivament a Api Movilidad, S.A. el contracte relatiu a les obres de millora de la senyalització vertical BCN, lot 2, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 499.746,57 euros. 8. Del Gerent Municipal, de 18 de maig de 2010, que adjudica definitivament a Api Movilidad, S.A. el contracte relatiu a les obres de millora de la senyalització vertical BCN, lot 3, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 505.058,72 euros. 9. Del Gerent Municipal, de 18 de maig de 2010, que adjudica definitivament a Proseñal, S.L. el contracte relatiu a les obres de millora de la senyalització vertical BCN, lot 4, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 531.856,66 euros. 10. Del Gerent Municipal, de 18 de maig de 2010, que adjudica definitivament a Señalizaciones Jica, S.A. el contracte relatiu a les obres de millora de la senyalització vertical BCN, lot 5, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 504.856,03 euros. 11. Del Gerent Municipal, de 21 de maig de 2010, que adjudica definitivament a API Movilidad, S.A. el contracte relatiu a les obres de millora de la senyalització horitzontal BCN, lot 1, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 809.163,04 euros. 12. Del Gerent Municipal, de 21 de maig de 2010, que adjudica definitivament a Marcas Viales, S.A. el contracte relatiu a les obres de millora de la senyalització horitzontal BCN, lot 2, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 799.507,64 euros. 13. Del Gerent Municipal, de 21 de maig de 2010, que adjudica definitivament a Marcas Viales, S.A. el contracte relatiu a les obres de millora de la senyalització horitzontal BCN, lot 3, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 804.625,18 euros. 14. Del Gerent Municipal, de 21 de maig de 2010, que adjudica definitivament a Señ. y Balizamientos la Castellana, S.A. el contracte relatiu a les obres de millora de la senyalització horitzontal BCN, lot 4, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 811.037,32 euros. 15. Del Gerent Municipal, de 21 de maig de 2010, que adjudica definitivament a Señ. y Balizamientos La Castellana, S.A. el contracte relatiu a les obres de millora de la senyalització horitzontal BCN, lot 5, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 829.880,54 euros. 16. Del Gerent Municipal, de 26 de maig de 2010, que adjudica definitivament a Soluciones para el Medio Ambiente, S.L. el contracte relatiu a la gestió del centre d’educació ambiental La Fàbrica del Sol, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 603.128,58 euros. El Sr. Blasi demana tenir accés als expedients 2, 4 i 16. La Sra. Balseiro diu que el seu Grup sol·licitarà per escrit els expedients que vol consultar. b) Mesures de govern c) Informes 2960 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 A la Comissió: 1. Cobertes i Murs Verds a Barcelona: Existents, potencial i estratègies d’implantació. Anàlisi de l’aprofitament de l’aigua de pluja. La Sra. Mayol recorda que aquest informe s’ha fet arran d’una proposta que es va aprovar a la Comissió, i que s’ha endarrerit una mica perquè s’hi va voler afegir l’anàlisi de l’aprofitament de l’aigua de pluja i les plaques fotovoltaiques per veure les compatibilitats i incompatibilitats entre tots aquests elements. La Sra. García explica que Barcelona és una ciutat densa i molt compacta i que això fa que cada vegada sigui més difícil trobar espais on es puguin incrementar els metres quadrats de verd. Diu que, en aquest sentit, una de les possibilitats que se’ls presenta és instal·lar cobertes i murs verds. Assenyala que les experiències d’altres països, sobretot d’Alemanya, evidencien els beneficis que aporten aquestes instal·lacions, tant pel que fa a l’estalvi energètic com a la millora de la qualitat de l’aire, el control de l’escorrentia de l’aigua i el que té a veure directament amb l’augment de l’espai verd i la biodiversitat. Afirma que aquests aspectes són els que han motivat l’elaboració d’aquest informe, que analitza la possibilitat d’implantació de cobertes i murs verds a la ciutat i la seva compatibilitat amb els sistemes de captació solar i de recollida d’aigües pluvials. D’altra banda, observa que en aquest estudi no s’han tingut en compte els enjardinaments tradicionals amb testos i plantes enfiladisses a les parets mitgeres. Explica que les normes tecnològiques de jardineria i paisatgisme editades per la Fundació d’Enginyeria Agrícola Catalana defineixen les cobertes vegetals com un tipus de coberta d’edificis i construccions afins amb acabat vegetal, i en distingeixen diverses tipologies en funció de les plantes que s’hi cultiven, l’alçada que aquestes poden arribar a assolir, el gruix de la capa de substrat necessari, el pes estimat i la tipologia del manteniment requerit. Diu que, pel que fa als murs, es diferencien el mur verd i el jardí vertical. Assenyala que el mur verd és un sistema constructiu amb làmines o mòduls ancorats a la façana o a la mitgera en sentit vertical, i que aquest tipus d’estructura reemplaça l’acabat de façana i precisa la instal·lació de sistemes de drenatge i de reg. Explica que el jardí vertical, també anomenat cortina vegetal, és una estructura independent, tot i que s’ancora a la mateixa façana, i que en aquest cas la vegetació s’organitza a través de jardineres o de sistemes modulars que formen un element vertical. Manifesta que, malgrat els beneficis que aporten aquests elements, a Barcelona cal tenir presents alguns criteris en la construcció, el manteniment i el rendiment de les cobertes i els murs, atès el clima i la densitat d’edificació de la ciutat. Explica que cal tenir en compte que les cobertes dels edificis són el suport idoni per a altres instal·lacions interessants des del punt de vista d’incrementar l’eficiència dels edificis, com ara els captadors solars, tèrmics o fotovoltaics, i els sistemes de recollida d’aigua pluvial. Diu que, per tant, qualsevol plantejament de futur respecte a les cobertes dels edificis ha de plantejar globalment aquestes intervencions i fer propostes que parteixin de la compatibilitat, o la priorització si tot alhora no pot ser, d’aquests elements. Explica que les cobertes vegetals han de complir tots els aspectes recollits al Codi tècnic d’edificació, tant pel que fa a les accions permanents com pel que fa a les variables i les accidentals. Assenyala que, en termes generals, al mur se li exigeixen els mateixos requeriments que a una façana normal i que, a més de la sobrecàrrega que suposa el mateix mur, s’ha de calcular la càrrega afegida que poden implicar les feines de manteniment, el vent o la neu. D’altra banda, destaca l’aïllament tèrmic que suposen les cobertes, que està relacionat amb l’estalvi energètic. Diu que del total del consum energètic que es produeix a Barcelona, el 29% correspon a la climatització, que és l’aspecte en el qual podria incidir la millora de l’aïllament. Explica que per garantir aquesta millora es recomana que la coberta vegetal ocupi el 100% de la superfície, fet que fa que entri en competència amb l’ocupació de l’espai per altres elements. Assenyala que, en el marc de la redacció del Pla d’energia, canvi climàtic i qualitat de l’aire, s’està realitzant un estudi relatiu a la rehabilitació d’edificis existents amb criteris d’eficiència energètica. Diu que aquest estudi incorpora la millora de l’aïllament de les cobertes com una de les mesures de rehabilitació per disminuir la demanda NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2961 energètica dels edificis i compara els efectes sobre la demanda energètica d’una coberta amb aïllants tradicionals respecte a una coberta verda. Explica que els resultats de l’estudi mostren que la reducció de la demanda energètica al conjunt de l’edifici és de l’11,1% si s’actua sobre la coberta amb un aïllament tradicional i de l’11,8% en el cas d’una coberta verda, i que, per tant, la diferència entre les dues opcions no és gaire significativa. Manifesta que l’aposta de la ciutat de Barcelona per les energies renovables en els darrers anys ha fet que s’hagin incrementat considerablement les instal·lacions de plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques a les cobertes de la ciutat. Diu que l’ordenança solar aprovada l’any 1999 i modificada el 2006 preveu l’obligatorietat de la instal·lació d’energia tèrmica tant als habitatges de nova construcció o rehabilitació integral com als nous equipaments que es construeixen a la ciutat. Explica que l’aplicació d’aquesta ordenança requereix reservar l’espai de la coberta necessari per poder implantar aquestes plaques, i que en el cas de l’energia solar tèrmica la superfície d’instal·lació necessària és proporcional al consum d’aigua de l’edifici i obliga a cobrir un mínim del 60% del consum d’aigua calenta sanitària. Assenyala que la proporció és aproximadament d’una placa tèrmica (1 m2) per habitatge. Diu que, fent una simulació amb un edifici tipus de l’Eixample, estimen que la superfície mínima que caldria reservar per a les plaques equivaldria al 15% de la coberta, i que en els edificis no residencials encara s’hi hauria de reservar més superfície. Explica que el rendiment de les plaques fotovoltaiques millora i és totalment compatible amb la instal·lació d’una coberta vegetal pel fet que la temperatura incideix en el rendiment de les cèl·lules fotovoltaiques, ja que com més temperatura pitjor rendiment, de manera que la instal·lació d’una coberta vegetal pot ajudar a baixar la temperatura de l’ambient. Diu, però, que cal tenir en compte que, tot i la petita rebaixa de temperatura que proporciona la coberta verda, aquesta no és suficient per compensar totalment les pèrdues de rendiment que causa l’exposició al sol de les plaques. Pel que fa a l’aigua, assenyala que han estimat que aproximadament el 63,4% de l’escolament en superfície es produeix en el sòl públic, mentre que l’escolament a les cobertes dels edificis equival al 36,6%. Explica que les cobertes verdes poden millorar l’escolament superficial de l’edifici, però que representarien una millora relativament minsa en el conjunt del municipi, i que en els murs vegetals la retenció d’aigua és gairebé inapreciable. Recorda que la xarxa de clavegueram de Barcelona és unitària i, per tant, el possible benefici de la recollida d’aigües a les cobertes es basa en la reutilització d’aigua de pluja per al servei del mateix edifici. Diu que, en aquest cas, s’ha de considerar el pes del dipòsit de l’aigua de recollida, les bombes i les condicions necessàries, així com la salubritat i la qualitat d’aquesta aigua. Manifesta que un altre aspecte que cal tenir en compte és que les cobertes s’han de regar. En aquest sentit, diu que la pluviometria de Barcelona és estacional i irregular, i que això obliga a proporcionar a les cobertes i als murs un suport d’aigua addicional al de la pluja. Assenyala que la infraestructura per al reg ha d’incloure el dipòsit en el cas de les cobertes i un sistema de distribució i de fertirrigació en tots els casos. Pel que fa a l’origen de l’aigua, diu que ha estat difícil trobar alternatives a l’ús d’aigua potable. Explica que per fer servir el freàtic haurien de construir una xarxa des de les zones de captació paral·lela a la de l’aigua potable, fet que avui els sembla complicat pel cost econòmic i energètic que això significaria. Assenyala que una altra opció seria aprofitar les aigües grises del mateix edifici, però que per a això abans s’haurien de filtrar i emmagatzemar, i per emmagatzemar i usar aquesta aigua s’han de fer unes desinfeccions i uns tractaments químics que entrarien una mica en contradicció amb un sistema ecològic i sostenible. Afirma que les espècies vegetals que es recomanen a les cobertes i en els murs són plantes que consumeixin pocs recursos i que siguin el màxim d’autosuficients. Explica que un altre element que han avaluat és el cost d’implantació de les cobertes i dels murs en funció de la tipologia dels vegetals que es triïn i del substrat que s’hagi d’implantar. Diu que una coberta bàsica costaria a partir de 180 euros per m² i les cobertes més intensives des de 300 euros per m². 2962 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Assenyala que el cost dels murs verds és una mica més elevat, amb murs molt bàsics des de 300 euros per m² i murs verds intensius a partir de 700 euros el m². Explica que l’estudi sobre la viabilitat i el potencial de les cobertes i els murs que han realitzat inclou la identificació de la presència actual del verd en alçada de cobertes que ja existeixen a Barcelona; la identificació dels edificis públics on potencialment s’hi podrien instal·lar; la digitalització del plànol de Barcelona amb una fitxa detallada per a cadascuna de les instal·lacions existents i de les possibles, i el càlcul dels indicadors del que això suposaria pel que fa al creixement del verd de la ciutat. Diu que actualment Barcelona té gairebé 88.000 edificis, del quals 75.000 tenen com a ús principal l’habitatge plurifamiliar, i que presenten tres tipologies de terrats: terrats, cobertes lleugeres i cobertes de teules. Explica que els terrats són cobertes planes i generalment accessibles i que representen el percentatge més alt de la superfície de la ciutat, tot i que alguns ja tenen un ús definit (patis d’escoles, jardins d’hotel, etc.), i que les cobertes lleugeres en general corresponen a estructures majoritàriament inclinades que s’utilitzen en edificacions industrials i comercials. La Sra. Mayol indica a la Sra. García que ja ha excedit el temps previst per a la intervenció. La Sra. García diu que acabarà amb les conclusions de l’estudi. Explica que en l’informe hi ha els indicadors de la situació actual i els indicadors del que podria ser una possibilitat futura a partir de la hipòtesi de màxims que han analitzat de totes les cobertes on pensen que es podria arribar a construir aquest tipus d’enjardinaments. Destaca que els punts febles de les cobertes i els murs verds tenen sobretot relació amb el seu cost, la dificultat de compatibilitzar-los amb plaques fotovoltaiques i dipòsits, no pel que fa al seu ús sinó pel que fa a la superfície que necessiten aquests elements, i les dificultats de manteniment. Diu que a les consideracions finals han destacat quina seria la coberta ideal per instal·lar a Barcelona i quins són els edificis més adequats per acollir aquestes cobertes. Afirma que també proposen algunes estratègies per potenciar les cobertes, que passen pel mateix exemple de l’Ajuntament, pel foment de les instal·lacions privades i per la difusió general dels beneficis que comporten. El Sr. Blasi agraeix la presentació i diu que, després de tot el temps que han esperat per tenir aquest informe, es podria haver estat menys estricte en la durada de l’exposició. Així mateix, assenyala que a la segona pàgina del document es podria haver indicat que l’informe és fruit d’un compromís assumit en el si de la Comissió arran de les iniciatives presentades pels grups municipals de CIU i ERC. D’altra banda, observa que el Programa d’actuació municipal (PAM) no diu res sobre les cobertes vegetals i opina que caldria aprofitar la nova Ordenança de medi ambient urbà per introduir i regular aquest tema. Diu que esperava un informe més profund i complex, i que el fet que el document que se’ls ha lliurat no inclogui totes les fitxes de les instal·lacions pot contribuir a aquesta percepció. Afirma que s’atreviria a dir que la meitat de les fotografies que conté les ha lliurat ell en algun moment, fruit de l’interès del seu Grup per aquest tema. Conclou que no entén per què s’ha endarrerit tant la presentació de l’informe que el seu Grup va sol·licitar el 17 de setembre del 2008, ja que no li ha semblat que s’hagi vinculat prou a fons amb les qüestions de l’aprofitament de les aigües i la instal·lació de plaques fotovoltaiques. La Sra. Balseiro recorda que la presidenta de la Comissió es va comprometre a tenir enllestit aquest informe l’últim trimestre de l’any 2009 i que, per tant, s’ha presentat amb mig any de retard. Opina que les dades de l’informe són força interessants, però que no li ha quedat clar si el govern municipal té previst potenciar la col·locació de cobertes vegetals als edificis, siguin municipals o d’iniciativa privada. Diu que, tot i que s’indiquen quins serien els edificis susceptibles de tenir una coberta vegetal, desconeixen quin és el compromís per part del govern municipal per fer això possible i, en conseqüència, els terminis, el pressupost i el nombre d’edificis relacionats amb aquesta qüestió. D’altra banda, valora positivament que l’informe consideri els punts febles de la instal·lació d’aquestes cobertes, ja que sovint els informes destaquen els aspectes positius d’allò que estudien i, en canvi, no tenen en compte les febleses i les amenaces. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2963 El Sr. Florensa observa que l’informe presta poca atenció a l’aprofitament de les aigües pluvials. Recorda que el 2008 el seu Grup va presentar al Ple una proposta que va ser aprovada pels partits del govern municipal sobre el fet que Barcelona instal·lés dipòsits pluvials a les cobertes de la ciutat. En aquest sentit, diu que els sobta i frustra una mica que dos anys després l’informe només dediqui mitja pàgina a aquest aspecte i aquest tema continuï estant poc desenvolupat. Opina que l’argument que es dóna que els edificis de la ciutat són vells i les cobertes i els terrats no poden aguantar el pes d’aquests dipòsits és un argument inconsistent, perquè no tots els edificis de la ciutat són vells. Diu que els sorprèn que l’informe no parli de nous barris de la ciutat, com els de la Marina o Vallbona, en què hi ha un acord perquè esdevinguin ecobarris i no es plantegi si en aquests barris s’instal·laran cobertes vegetals i dipòsits pluvials, ja que és més fàcil implantar-los en barris de nova construcció que en el teixit urbà ja consolidat. D’altra banda, manifesta que també els sobta la poca concreció pel que fa a les accions que es desenvoluparan. Opina que l’informe fa una bona anàlisi dels pros i els contres d’aquests sistemes, però no especifica la posició del govern municipal o les mesures que s’impulsaran. Finalment, assenyala que l’informe limita l’actuació a un àmbit d’actuació d’unes 95 hectàrees (65 hectàrees d’equipaments públics de la ciutat més 30 hectàrees d’altres equipaments), mentre que a tota la ciutat hi ha 1.764 hectàrees de terrats i 513 hectàrees de cobertes lleugeres, que el mateix informe diu que podrien ser espais força idonis per instal·lar-hi cobertes vegetals o d’altres tipus. Afirma que, per tant, els estranya que el govern no es plantegi que això ho puguin desenvolupar també els privats a través d’una línia de subvencions o d’un programa d’ajuts. Conclou demanant quin és el posicionament del Govern i quines actuacions pensa emprendre. La Sra. Mayol assenyala que el PAM parla només d’estudiar aquest tema i que la iniciativa del Grup Municipal de CIU que es va aprovar en la Comissió anava en la mateixa direcció. Opina que l’anàlisi que ha fet el Sr. Blasi no està a l’altura d’una persona que té tant interès en el tema, ja que hauria de saber valorar el rigor de la feina tècnica que s’ha fet tant pel que fa al material gràfic com a l’anàlisi. Explica que quan s’estudia una cosa pot passar que sigui fàcil d’aplicar, idònia i que, a més a més, es pugui fer de manera immediata, o que sigui difícil d’aplicar i no permeti adoptar decisions ràpides, com és el cas que els ocupa. Destaca que aquestes cobertes presenten punts febles importants, com ara les condicions que imposa el Codi tècnic d’edificació, el pes que representen sobre l’edifici, les condicions de reg o el cost. Assenyala que si es fessin seria fonamentalment per incrementar la superfície de verd i la biodiversitat a la ciutat i no tant per al gaudi ciutadà, ja que són cobertes boniques de veure però difícils d’utilitzar. Diu que, al seu parer, la conclusió és que serà una bona opció quan s’hagin exhaurit totes les possibilitats de verd a la ciutat. Afirma que, si es té en compte els diners que significa fer cobertes vegetals en relació amb els beneficis que reporten, és millor tenir verd en superfície mentre sigui possible, tant per al gaudi ciutadà i la biodiversitat com per a la potenciació del verd. Assenyala que a la ciutat hi ha cobertes vegetals tant públiques com privades i que se’n poden continuar fent, però que això s’ha d’estudiar amb cautela perquè potser és millor explorar altres opcions, com ara la que s’ha implantat a la plaça de Laguna Lanao, una plaça que està damunt d’un edifici de tres pisos i on s’han instal·lat unes jardineres extenses que fan una mica la funció de coberta vegetal. Afirma que en aquest mandat no es farà res més del que ja s’ha fet en matèria de cobertes vegetals, tenint en compte el fet que estan retallant els pressupostos i deixant de fer coses com el Pla de la biodiversitat, però que el proper govern estarà en condicions de tirar endavant projectes concrets a partir d’aquest estudi. Conclou que el que han fet és crear les condicions perquè tots plegats deixin de parlar de les cobertes vegetals en un sentit idíl·lic o figurat i disposin d’un estudi rigorós sobre les condicions que permeten aplicar-les. En relació amb el tema dels dipòsits d’aigua, demana al gerent i a la Sra. García que n’informin amb més detall. 2964 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 El Sr. Campillo remarca que han resumit l’estudi per adaptar-lo als deu minuts d’exposició, però que tot el material és força voluminós i està a disposició dels grups. Assenyala que el tema dels dipòsits d’aigua té un apartat concret en el qual s’esmenten els diferents problemes que representen. D’altra banda, diu que als nous ecobarris són molt més econòmiques i fins i tot més sostenibles altres opcions, com ara aprofitar el freàtic a la Marina del Prat Vermell o fer servir el reg comtal a Vallbona, ja que no cal fer cap infraestructura ni modificar els edificis. Destaca que Barcelona va apostar fa més de cent anys per fer un tractament unitari de l’aigua pluvial i, per tant, el que intenten és aprofitar l’aigua regenerada després d’aquest tractament. Explica que si l’aigua de pluja es recull en dipòsits cal fer-ne una nova depuració i que, per tant, surt més rendible tenir una depuració centralitzada, que a més és un sistema més segur des del punt de vista de la salut. Afirma que per això tant CLABSA com els tècnics de l’Àrea de Medi Ambient i experts de la universitat consideren que és molt més adequat fer servir l’aigua del subsòl o l’aigua depurada que no pas que cada edifici o zona tingui un sistema propi de depuració, que és inviable des del punt de vista econòmic i de gestió. El Sr. Blasi diu que comparteix que els temes de la recollida d’aigua i les plaques solars no queden prou recollits en l’informe. D’altra banda, rectifica la seva intervenció anterior dient que està segur que s’ha treballat molt en l’elaboració d’aquest informe, però que la presentació no ha estat a l’altura del que esperaven. Diu que, no obstant això, estudiaran l’informe més a fons, amb tota la documentació i les fitxes que s’han posat a la seva disposició. Remarca que ell no ha demanat què farà el govern municipal en relació amb aquest tema, ja que el seu Grup només va sol·licitar que s’estudiés la possibilitat d’implantar cobertes vegetals als edificis de titularitat municipal. Afirma que comparteix que la primera opció de l’Ajuntament ha de ser cobrir totes les possibilitats que hi hagi en superfície perquè la gent pugui gaudir dels espais verds i potenciar els millors sistemes d’estalvi energètic. Diu que, tanmateix, també cal vetllar per millorar la qualitat mediambiental, que era un dels arguments que va defensar el seu Grup en presentar la iniciativa. Finalment, opina que, tot i que no s’impulsin les cobertes verdes en aquest mandat, es podria almenys buscar la manera d’introduir aquest tema en la nova Ordenança de medi ambient urbà per tal de procurar sistematitzar i aprofitar aquest estudi. La Sra. Balseiro afirma que en la seva primera intervenció ha estat prou benèvola i ha agraït el fet que s’incorporessin els punts febles de la instal·lació de les cobertes vegetals, però que no calia més d’un any per reconèixer que això era car i que les espècies vegetals idònies a aquest efecte són les crasses. Assenyala que, en canvi, sí que hauria calgut que al final de l’informe s’hagués inclòs quines eren les perspectives del govern municipal, en comptes d’haver hagut d’esperar la intervenció de la Sra. Mayol per saber que el govern municipal no té la voluntat de promoure o instal·lar les cobertes vegetals a la ciutat. Diu que els informes han de servir per prendre decisions tant en sentit positiu com negatiu i que, en aquest sentit, aquest informe demostra que el govern municipal a vegades fa informes que després no tenen gaire utilitat. Finalment, pregunta si aquest informe ha estat subcontractat i, si és així, qui l’ha fet, així com el seu cost i la seva durada. El Sr. Florensa opina que és lògic que quan es presenta un informe d’aquest tipus al final el Govern acabi dient quina és la seva posició i si es traduirà en propostes concretes. Manifesta que el seu Grup comparteix que les cobertes vegetals no són una prioritat i que abans de promoure-les s’ha de potenciar el verd en superfície. Pel que fa a l’aprofitament de l’aigua, diu que pot entendre que hi hagi aspectes que dificultin una mesura com aquesta, però no el fet que no s’hagi fet un estudi específic sobre aquest tema, com demanava la proposta que es va aprovar fa dos anys al Plenari. Opina que en l’informe s’ha afegit una pàgina sobre l’aprofitament de l’aigua fent veure que això també s’ha estudiat, quan en realitat el que s’ha fet és un estudi sobre les cobertes i els murs verds. D’altra banda, critica la manera de fer les coses del govern municipal, que consisteix a aprovar propostes en el Plenari per quedar bé i després deixar passar el temps fins que aquestes propostes NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2965 s’esllangueixen. Opina que si es creu que una proposta no és viable, és preferible votar-hi en contra per no crear falses expectatives. D’altra banda, reitera que li sobta que l’informe, que fa l’exercici de detallar tots els punts de la ciutat on es poden desenvolupar aquestes mesures, no faci referència als nous barris de la ciutat, on és més fàcil instal·lar tots aquests sistemes perquè els edificis són de nova creació i ja es dissenyen amb uns criteris de sostenibilitat globals. La Sra. Mayol assenyala que no contestarà les impertinències i es limitarà a fer algunes observacions. En primer lloc, diu al Sr. Florensa que, tant pel que fa al tema de l’aprofitament de l’aigua pluvial com al de les cobertes verdes, en el món polític hi ha la idea que és quelcom que «sona bé i sembla interessant» per les possibilitats que implica d’increment del verd i de l’estalvi energètic i, per tant, no és estrany que s’accepti estudiar aquestes propostes. Explica que van encarregar a l’Agència d’Ecologia Urbana l’estudi de les cobertes verdes i, quan es van presentar els primers resultats, ella va dir que s’havien compromès també a estudiar el tema de l’aprofitament de l’aigua de pluja i que valia la pena presentar-ho tot conjuntament. Diu que aleshores es va decidir fer un segon encàrrec a CLABSA, que són els experts de l’Ajuntament en matèria d’aigües. Afirma que, per tant, ells han presentat les conclusions de l’estudi fet a l’Agència d’Ecologia Urbana sobre les cobertes vegetals, de l’estudi de CLABSA sobre el tema de l’aigua, dels mateixos tècnics de l’Àrea de Medi Ambient en tots dos casos, i de les plaques fotovoltaiques de l’Agència de l’Energia. Reconeix que hi ha hagut un endarreriment en la presentació de l’informe, però subratlla que no hi ha hagut cap menyspreu ni trampa pel que fa a la proposta que va presentar el Grup Municipal d’ERC. D’altra banda, recorda que els grups poden presentar al·legacions a l’Ordenança de medi ambient urbà fins al 23 de juny i que l’única objecció que va fer el Grup Municipal de CIU abans de l’aprovació inicial va ser dir que «ara això no tocava». El Sr. Puigdollers precisa que el seu Grup va dir que no tocava fer una nova ordenança de medi ambient urbà perquè estan al final de mandat i, sobretot, perquè no incorpora la regulació de les llicències, que és un aspecte cabdal en un context de crisi econòmica com l’actual, en què allò que ha de fer l’Ajuntament és facilitar la vida als ciutadans. La Sra. Mayol afirma que ella estarà encantada que el Grup Municipal de CIU faci al·legacions per incorporar aquest tema a l’Ordenança de medi ambient urbà basant-se en els estudis que pugui tenir o en aquest mateix estudi. El Sr. Campillo diu que no recorda quin és el cost de l’informe i que ja facilitaran aquesta dada. Assenyala, però, que han intervingut en la seva elaboració l’Agència d’Ecologia de Barcelona, CLABSA, l’Agència d’Energia i els tècnics municipals. La Sra. Mayol afirma que ja els informaran del cost de l’estudi de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, atès que la part de CLABSA està inclosa dins del paquet de contracte programa que té amb l’Ajuntament i, per tant, no té un cost específic. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PP: 2. Que comparegui el responsable del govern municipal per tal d’informar sobre les previsions de neteja, manteniment i seguretat a les platges de la ciutat, tant pel que fa a la sorra, fons i espigons, durant l’estiu de 2010. La Sra. Mayol llegeix la sol·licitud de compareixença que demana el Grup Municipal del PP. En primer lloc, destaca que s’han creat més equipaments de lleure a les platges: tres noves àrees de jocs infantils a les platges de Sant Sebastià, Bogatell i Mar Bella, i un nou equipament, l’Espai de Mar, fruit de l’acord entre el Districte de Ciutat Vella, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i l’Àrea de Medi Ambient, per gestionar un equipament gran que hi ha a la Barceloneta. Explica que s’ha fet una concessió d’un espai a una UTE constituïda pel Club Atlètic Barceloneta i Ludijoc, on es faran activitats esportives inclusives per a persones amb 2966 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 discapacitat i sense i s’oferiran serveis als usuaris de les platges (armariets, dutxes, lavabos, tallers i activitats de lleure) i serveis de rehabilitació i fisioteràpia. En relació amb els serveis a les platges, diu que actualment la ciutat disposa de set blocs de locals de serveis: dos a la Barceloneta, un al Bogatell, un a la Mar Bella, un a la Nova Mar Bella, un a Llevant i un a la zona de banys del Fòrum. Assenyala que a partir del mes de juny en seran vuit perquè s’afegirà un nou bloc a la Barceloneta. Explica que els blocs compten amb un local per a la Creu Roja, lavabos públics, un local d’informació de l’Àrea de Medi Ambient i un local de serveis de seguretat de la Guàrdia Urbana, i que entre el 29 de maig i el 26 de setembre estan oberts des de les 10.00 h fins a les 19.00 h. D’altra banda, afirma que hi haurà un total de dinou guinguetes, i que les de la platja de Sant Martí estan autoritzades a posar música i disposen de limitadors acústics, mentre que les de la Barceloneta no poden posar música. Explica que, durant tota la temporada de banys, actuen diàriament a les platges set promotors cívics i un coordinador que tenen com a tasca el foment de les bones pràctiques mediambientals tant per part dels usuaris com per part dels concessionaris de les guinguetes i les gandules. Manifesta que el manteniment diari de les infraestructures es reforça amb una brigada de manteniment per resoldre petites incidències en clavegueram, retolació, enllumenat i subministrament d’aigua, entre d’altres. Pel que fa a la neteja, explica que hi ha un servei de matí, de tarda i de nit, amb tres brigades manuals i dos equips, i que pot facilitar el detall d’aquesta informació per escrit per no estendre’s massa. Així mateix, assenyala que es disposa de nova maquinària més eficaç, com ara camions de tracció i una nova maquinària de desbrossament de la brossa més petita. Explica que, pel que fa al buidatge de papereres del passeig del front marítim, hi ha un equip al matí i un a la tarda. Destaca que aquest és el primer estiu en què s’aplicarà la nova contracta de neteja i gestió de residus i que, per tant, les millores que ja s’han percebut a la ciutat es faran extensibles a les platges perquè s’ha produït un increment tant de la maquinària com dels serveis. Pel que fa a la reposició de sorra, diu que no recordarà tot el procés que se segueix, però que ho pot fer a la rèplica si els grups ho volen. Explica que s’estan acabant les obres d’estabilització de les platges i que l’últim espigó submergit que s’ha fet és el de la platja del Bogatell, després d’haver validat in situ el bon funcionament de l’espigó submergit de la Mar Bella. Assenyala que les obres han patit un endarreriment de dos mesos a causa de les pluges i els temporals d’aquest hivern, però que finalitzaran entre finals del mes de juny i la primera setmana de juliol. Explica que el Ministeri de Medi Ambient es va comprometre a fer una aportació de sorra quan s’acabessin les obres d’estabilització i que aquesta aportació de 750.000 m³ de sorra va començar a fer-se el dia 25 de maig i finalitzarà per Sant Joan. Destaca que es tracta de la principal aportació de sorra que s’ha fet des de 1992 i que significarà tenir un terç més de platja. Quant a la seguretat, diu que els 250 nous agents que hauran acabat la seva formació a l’Institut de Seguretat Pública s’incorporaran a les unitats de la Guàrdia Urbana dedicades a tasques de seguretat. Explica que aquests efectius actuaran en tres capes: la primera garantirà el servei bàsic a tota la ciutat; la segona reforçarà el parc Güell, la Sagrada Família, la zona de Montjuïc i la part central de la ciutat, i la tercera reforçarà la part central de la ciutat i les platges. Assenyala que, a més, hi haurà un dispositiu específic de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, així com de neteja i gestió de residus, que actuarà conjuntament per la revetlla de Sant Joan, que és un dels moments d’ús més intens de les platges de la ciutat. La Sra. Balseiro demana que se li faci arribar per escrit la resposta que s’ha donat per poder-la estudiar més detingudament. Manifesta que el seu Grup va sol·licitar aquesta compareixença perquè va considerar que era un tema de prou interès tenint en compte el que va succeir l’any passat. Explica que justament després d’haver presentat aquesta sol·licitud de compareixença, l’Alcalde va anunciar en una roda de premsa les mesures previstes per a l’estiu de l’any 2010 d’una manera una mica més extensa que altres vegades, tot i que de manera encara insuficient per aclarir exactament les tasques que es faran. Respecte als blocs, pregunta quins serveis oferirà cadascun d’ells i les distàncies que hi haurà entre uns i altres. D’altra banda, manifesta que celebra la posada en marxa de l’Espai de Mar i demana que es torni a dir la UTE que el gestionarà. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2967 Pel que fa al manteniment i la neteja, opina que els dispositius esmentats seran insuficients atesa l’afluència de gent que es preveu que anirà a les platges de la ciutat aquest estiu. Diu que, tot i que hi hagi serveis de matí, tarda i nit, l’important són els equips de neteja que es destinaran a afrontar la situació de les platges i, en aquest sentit, demana que s’ampliï la resposta sobre aquest aspecte. Pel que fa a les papereres, opina que un equip de matí i un de tarda possiblement també seran insuficients, ja que es tracta de papereres que sovint s’utilitzen per dipositar les escombraries. Demana, per tant, que se’ls precisi si els dos equips les buidaran tan sols dos cops al dia o amb una major freqüència. D’altra banda, recorda que fa escassament un any el seu Grup va fer una pregunta respecte a les obres del Pla d’estabilització i aleshores la Sra. Mayol els va dir que únicament s’havien iniciat les obres al dic de la Mar Bella a proposta de l’Ajuntament i que en el moment que s’acabessin es valoraria si aquest era un sistema eficaç per al tractament de la sorra. Assenyala que la Sra. Mayol ha dit ara que pràcticament s’estan acabant les obres del dic de la platja del Bogatell perquè s’ha conclòs que aquest és un bon sistema per garantir l’estabilització de les platges, però que fa aproximadament una setmana van assabentar-se d’una experiència en una platja artificial de Madrid en la qual es concloïa que aquest tipus d’obres no garantien una bona estabilització de la sorra. Pregunta si el mitjà de comunicació que es va fer ressò d’aquest fet va fer-ne una mala interpretació i quines són les previsions del govern municipal pel que fa a això. Així mateix, pregunta si els blocs de ciment que hi ha a determinades platges a l’entorn de les obres dels espigons tenen relació amb això o són la plataforma per ubicar el zoo marí, i si es mantindran o es procedirà a retirar-los. Pel que fa a la seguretat, diu que, tot i que sap que és responsabilitat directa d’una altra regidoria, és un aspecte que preocupa molt els usuaris de les platges. Assenyala que a l’estiu hi ha un ús intens de les platges per part de venedors ambulants il·legals i que fins i tot darrerament s’ha demostrat que també hi ha casos de prostitució. Pregunta quants agents en concret de la Guàrdia Urbana patrullaran per les platges de Barcelona, amb quina freqüència ho faran i quina col·laboració hi haurà entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana no només la nit de la revetlla de Sant Joan sinó durant tot l’estiu. Demana que si avui no es pot contestar totes aquestes preguntes se’ls doni una resposta més àmplia per escrit. El Sr. Puigdollers diu que el seu Grup insistirà en els aspectes que sempre ha plantejat en els debats sobre la situació de les platges de Barcelona i que els continuen semblant fonamentals. Afirma que el primer aspecte clau per al seu Grup és la necessitat d’actuar de manera preventiva, tal com ja van dir en l’última sessió de la Comissió posant l’exemple del gran desplegament de la Guàrdia Urbana i els serveis de neteja l’endemà de la revetlla de Sant Joan, cosa que volia dir que es feia el que calia per resoldre la crisi però no s’aconseguia evitar que es produís la crisi. Manifesta que són conscients que això requereix temps, però demana al govern municipal que comenci a posar l’èmfasi en la prevenció d’aquest tipus de situacions. Manifesta que una segona qüestió que també els preocupa és el gran volum d’activitats i negocis no permesos a les platges, que van des de suposades pràctiques de pseudoprostitució fins a la venda ambulant, que fa una competència deslleial als mateixos concessionaris de l’Ajuntament de Barcelona. Opina que en aquest tema també s’ha d’actuar de manera preventiva, fonamentalment amb presència de la Guàrdia Urbana abans que es produeixin els fets que no s’han de produir. D’altra banda, demana que es tingui en compte que els espigons semisubmergits poden representar un risc de seguretat per a les persones, ja que pot haver-hi la temptació de fer-ne un ús lúdic acostant-s’hi amb algun tipus d’embarcació o nedant. En aquest sentit, sol·licita que també s’adoptin mesures preventives per no haver de lamentar cap accident com el que va succeir fa uns quants anys en un dels espigons, quan es va ofegar una persona a causa dels remolins que es produïen en aquest espai amb unes determinades condicions de vent. Manifesta que entén que amb l’espigó del Bogatell que s’acabarà a finals de juny ja hauran finalitzat les obres a les platges i, per tant, no caldrà reposar més sorra 2968 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 d’una manera artificial i no s’hauran de preocupar any rere any de les llevantades que s’emporten la sorra. En aquest sentit, pregunta si al lloc on hi ha l’espigó semisubmergit s’ha produït una regeneració de la platja de manera natural en el sentit que la sorra que ha anat de la platja a l’espigó ha tornat, tal com s’esperava. Conclou la intervenció reiterant la importància de la prevenció en tots els aspectes que ha assenyalat. El Sr. Florensa opina que la temporada de platges acaba de començar i, per tant, ara no és el moment de valorar si els serveis previstos són adequats o insuficients, cosa que caldrà fer un cop hagi acabat la temporada. Destaca la presència de zones lúdiques i dels serveis bàsics a totes les platges, ja que històricament s’havia detectat un dèficit d’alguns serveis en algunes platges i ara totes s’han igualat en aquest aspecte. Assenyala, però, que un tema que preocupa el seu Grup és la garantia d’accessibilitat per a totes les persones amb problemes de mobilitat, fins i tot per arribar a l’aigua, a través de les passarel·les de fusta i diversos elements que consideren que han de ser presents a totes les platges. En relació amb la intervenció del Sr. Puigdollers, opina que és inevitable impedir que la gent vagi a la platja per la revetlla de Sant Joan, però que sí que és important que després l’operatiu funcioni i que les persones que vagin l’endemà a la platja la trobin en bones condicions. En aquest sentit, diu que considera que els operatius dels darrers anys han funcionat raonablement bé. D’altra banda, opina que sempre hi ha hagut activitats i serveis no permesos a les platges, però que cal intentar que no es donin tan densament i intensament com ara. Finalment, assenyala que l’última llevantada va propiciar que molta sorra marxés malgrat que hi havia l’espigó, i demana la valoració que s’ha fet sobre aquest procés. La Sra. Mayol diu que començarà per respondre els dubtes sobre l’estabilització de les platges perquè hi ha algunes confusions que algunes informacions periodístiques han contribuït a alimentar. Explica que en el mandat anterior es va signar un conveni amb el Ministeri de Medi Ambient sobre un projecte tècnic d’estabilització de les platges de Barcelona, que va ser revisat a posteriori en un debat entre enginyers sobre el model d’estabilització que s’havia d’implantar. Diu que finalment el Ministeri va fer una proposta que va generar dubtes al govern municipal en dos sentits: si hi hauria prou moviment de l’aigua per permetre’n la regeneració i si els espigons submergits eren prou segurs perquè estaven a una cota –1. Explica que el govern municipal va fer un conjunt d’al·legacions i de reunions amb el Ministeri, i finalment es va acordar un projecte que s’ha executat en diferents fases. Assenyala que l’espigó emergit de la Barceloneta era l’únic que no es qüestionava i per això va ser el primer a executar-se el 2008. Afirma que aquest és l’únic espigó que pot presentar els problemes de seguretat que ha esmentat el Sr. Puigdollers, però que es fa una tasca proactiva perquè la gent no l’utilitzi. Diu que, atesos els dubtes que tenia el govern municipal, el Ministeri es va comprometre a reproduir al CEDEX l’obra física que s’hauria de fer a la platja del Bogatell i a estudiar el comportament dels corrents. Explica que els resultats d’aquesta simulació van ser força positius, però que el govern municipal encara tenia alguns dubtes sobre la qualitat de l’aigua i, per tant, va proposar fer primer l’espigó de la Mar Bella en comptes de fer els dos espigons alhora per assegurar-se que la reproducció que s’havia fet al CEDEX també funcionava in situ. Explica que el Ministeri s’hi va avenir i aquestes obres es van fer l’any passat. Recorda que ella va ja va explicar en la Comissió que les proves fetes abans, durant i després de les obres van validar el bon funcionament de l’espigó, i que es va decidir a petició del govern municipal que els espigons es construïssin a una cota –3 en comptes d’una cota –1 per raons de seguretat, ja que això fa molt més difícil el seu ús i permet que les embarcacions puguin circular sense problemes. Diu que, un cop es va validar el funcionament de l’espigó de la Mar Bella, es va començar a construir el del Bogatell, que és el que ara s’està acabant. Es refereix a la pregunta sobre si un cop s’han acabat les obres i s’ha fet la reposició de sorra ja poden estar tranquils, i diu que poden estar-ho però amb cautela. Explica que l’experiència ha demostrat, tant a Barcelona com en altres llocs, que amb aquests espigons la sorra marxa menys i es queda més a prop, de NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2969 manera que es més fàcil que retorni i es pugui redistribuir. A més, assenyala que el Ministeri de Medi Ambient, com a responsable del litoral, té l’obligació de fer un seguiment acurat de la dinàmica que es pugui desencadenar durant aquests anys per garantir les platges. D’altra banda, remarca que l’obra ha tingut un cost de més de 33 milions d’euros i que ha estat finançada íntegrament pel Ministeri de Medi Ambient. En relació amb els blocs, diu que n’hi ha a totes les platges i que tots tenen la Creu Roja, lavabos, un local d’informació de l’Àrea de Medi Ambient i un local de la Guàrdia Urbana. Quant a la UTE que s’ocupa de la gestió de l’Espai de Mar, repeteix que està constituïda pel Club Atlètic Barceloneta i l’empresa Ludijoc. Afirma que és cert que aquest any es preveu que és possible que la gent marxi menys fora de Barcelona i, per tant, s’utilitzin més les platges, però que també s’anuncia un estiu plujós i que la meteorologia és el que acaba condicionant l’ús de les platges. Pel que fa als serveis de neteja, explica que s’incrementen en un 10% i que, els dies laborables, al matí hi ha tres brigades manuals de tres operaris per brigada i un camió de tracció, dos equips amb camió bicompartimentat amb dos operaris i dos equips per netejar racons amb un operari; que a la tarda hi ha tres brigades manuals de tres operaris i un camió de tracció, i dos equips de camió bicompartimentat amb dos operaris, i que a la nit hi ha tres brigades manuals de tres operaris i un camió de tracció, tres tractors de neteja mecànica amb un operari cadascun, un equip d’aigualeig mecànic de porxos i accessos, i un equip d’escombrada mecànica de zones pavimentades. Pel que fa a la resta de preguntes que ha formulat la Sra. Balseiro, diu que no té cap inconvenient a facilitar-li les respostes per escrit. Manifesta que està d’acord amb el Sr. Puigdollers i el Sr. Florensa que no hi hauria d’haver cap motiu pel qual les platges quedessin brutes cada dia i que la nit de la revetlla de Sant Joan hi ha un únic motiu que ho justifica, que són els petards. Diu que a ella li molesta més que la gent embruti la platja en dies normals que no pas la nit de la revetlla, ja que això no és una pràctica habitual a les platges que són menys urbanes i on no hi ha tants serveis. Explica que el govern municipal ha insistit en la idea de fer campanyes, però que aquestes han tingut uns resultats desiguals. Diu que, per exemple, en els últims anys hi ha menys residus a la sorra, però que encara n’hi ha de manera injustificada, ja que a l’estiu el buidatge de papereres a la platja és constant. Conclou que, per tant, es tracta d’una actitud de deixadesa i que cal continuar esforçant-se per millorar aquests comportaments. Quant al tema de la seguretat, assenyala que és cert que hi ha activitats no permeses a tot arreu, i en situacions de crisi encara més. Afirma que, tal com va explicar l’Alcalde fa uns dies, la Guàrdia Urbana està amatent a aquestes activitats, tant amb presència uniformada com no uniformada, ja que la presència uniformada ajuda a generar sensació de seguretat i la no uniformada permet combatre aquest tipus de comportaments més fàcilment. Pel que fa a la quantitat exacta d’efectius, afirma que la Sra. Escarp ha dit que els 250 nous agents procedents de l’Institut de Seguretat es dedicaran a tasques de seguretat i que a l’entorn del 40% de la plantilla de la Guàrdia Urbana vetllarà per la seguretat de les zones més cèntriques. En relació amb l’accessibilitat, reconeix que encara no hi ha serveis per a persones amb discapacitat a totes les platges. La Sra. Balseiro demana que se’ls faci arribar el nombre exacte d’efectius que es destinaran a les platges. D’altra banda, manifesta que espera que es compleixin els pronòstics meteorològics i que, per tant, no calgui reforçar els sistemes de neteja que s’han previst. Finalment, insisteix en la necessitat que el govern municipal faci un esforç per garantir la seguretat a les platges i combatre l’afluència d’activitats il·legals. El Sr. Puigdollers precisa que les mesures de prevenció que el seu Grup demana són fonamentalment mesures pedagògiques, però també l’aplicació d’ordenances municipals, ja que moltes de les pràctiques que comporten que calgui fer una neteja intensa de les platges estan prohibides per les ordenances municipals. D’altra banda, opina que és positiu que hi hagi un bon desplegament de Guàrdia Urbana a les platges de Barcelona, al parc Güell i al centre de la ciutat, però que 2970 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 també ha de ser-hi a la resta de la ciutat perquè a l’estiu, a més que una part de la plantilla està de vacances, és el moment de màxim perill per a la seguretat d’habitatges i comerços. Diu que, per tant, seria un error greu que per protegir les zones més turístiques de la ciutat s’abandonessin els altres districtes. La Sra. Mayol afirma que això no passarà. Assenyala que ella ha esmentat això perquè li han preguntat per les platges, però que l’Alcalde i la Sra. Escarp han deixat clar que s’enfortirà la presència de la Guàrdia Urbana als districtes, atès el seu nivell d’activitat al carrer. D’altra banda, diu a la Sra. Balseiro que ja demanarà a la Sra. Escarp que li faci arribar el nombre d’exacte d’agents de la Guàrdia Urbana destinats a les platges. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 3. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient, acorda: Constatar els incompliments dels compromisos del PAM en matèria de Medi Ambient. El Sr. Puigdollers explica que, a un any de la finalització del mandat municipal, el seu Grup considera que hi ha accions que en el Programa d’actuació municipal s’havien fixat com a objectius del govern que s’han complert, però que hi ha d’altres que tenen dubtes seriosos que s’arribin a complir. Recorda que el PAM està dividit en cinc grans grups, el primer dels quals és el verd i la biodiversitat. Diu que en aquest apartat es planteja, entre altres coses, impulsar el Pla director de la biodiversitat urbana, que ha quedat aturat. Pregunta quin cost tenia aquest Pla i per quin motiu el govern municipal ha decidit aturar-lo en el marc del nou pla d’austeritat. Assenyala que en aquest mateix apartat del PAM es diu que s’elaborarà el Pla estratègic del verd per definir el model de futur. Diu que l’únic pla estratègic del verd que coneixen està vigent des de fa més de deu anys i, per tant, no tenen constància que se n’hagi fet cap de nou. D’altra banda, recorda que aquest mateix apartat diu que es desplegaran accions preventives als espais forestals dins de l’espai urbà amb esporgades periòdiques. Afirma que suposa que aquesta mesura fa referència als parcs Güell i de Montjuïc i no pas al parc de Collserola, que diu que es troba en un estat lamentable i en situació de risc des del punt de vista de la prevenció d’incendis forestals. Explica que el PAM també preveu definir i implantar estratègies específiques per a espais singulars (parc Güell, parc de Collserola, parc de Montjuïc i parc del Litoral). Diu que l’única estratègia específica que coneixen és la del parc Güell, però que, en qualsevol cas, tampoc no s’haurà complert al final del mandat. També assenyala que encara no s’ha publicat el decret d’aprovació de la declaració de parc natural de la serralada de Collserola, i que el PAM parla d’aprovar una figura NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2971 de protecció per al penya-segat de Montjuïc, però que de moment no tenen notícia que s’hagi tramitat cap document de l’Ajuntament a aquest efecte. D’altra banda, recorda que el PAM parla de consolidar una política d’animals pel que fa a la tinença, la protecció i la convivència entre animals i persones. Afirma que aquest és un tema que han debatut moltes vegades i que, al parer del seu Grup, la gestió dels animals de companyia a la ciutat és un tema complicat que no es limita a si es fa o no es fa un nou centre d’atenció d’animals domèstics. Recorda que en el punt 2.2, «Espai públic de qualitat amb criteris ambientals», es parla d’intensificar la neteja i l’ordenació de l’espai públic. Opina que aquest és un dels aspectes en què creuen que sí que s’ha millorat en general. Explica que en aquest punt també es diu que s’incrementarà el soterrament de la xarxa aèria de les companyies de serveis. En relació amb això, afirma que s’ha avançat força pel que fa a la distribució d’energia elèctrica en baixa tensió, però que, en canvi, continua havent-hi problemes amb Telefónica, que no vol soterrar les línies quan es fan noves urbanitzacions de carrers i places a la ciutat, tot i haver-hi la canalització per poder-ho fer. Explica que el PAM també parla de millorar la capacitat de resposta al ciutadà davant les incidències que es produeixin en els serveis (enllumenat, clavegueram, parcs, etc.) i promoure’n el manteniment preventiu, així com d’auditar i definir uns estàndards de qualitat dels serveis públics i establir un sistema d’informació. Afirma que desconeixen que s’hagi fet res respecte a tot això, a banda dels incidents que hi ha hagut durant aquest mandat en temes lligats a l’electricitat, les telecomunicacions i l’aigua. Recorda que el punt 2.3 fa referència a la qualitat ambiental de la ciutat i la gestió eficient dels recursos naturals, i diu que té dubtes seriosos que s’arribi a aprovar el Pla de l’energia abans que finalitzi el mandat. D’altra banda, manifesta que s’ha reduït el consum d’aigua potable, entre altres coses com a conseqüència de la sequera, però que, en canvi, no s’ha avançat prou en l’ús de les aigües freàtiques i encara menys en l’ús de les aigües reutilitzades. En aquest sentit, recorda que l’Ajuntament ni tan sols té la concessió administrativa per reutilitzar les aigües de la depuradora del Prat. Finalment, destaca que el més greu de tot és l’incompliment de la normativa europea sobre la qualitat de l’aire que s’ha produït el 2009 i que segurament continuarà el 2010. D’altra banda, assenyala que en tot el PAM no hi ha cap referència a les cobertes verdes. La Sra. Mayol replica que això no és cert. El Sr. Puigdollers diu que ha repassat el PAM dues vegades i no ho ha trobat. Assenyala que, en canvi, sí que es fa referència als dipòsits pluvials en habitatges, malgrat que abans s’ha dit que eren molt complicats de fer. La Sra. Balseiro expressa el vot favorable del seu Grup a aquesta proposició. Manifesta que comparteixen l’opinió que bona part de les propostes recollides en el PAM en relació amb l’Àrea de Medi Ambient no s’han complert en els tres anys que es porten de mandat, especialment pel que fa al verd i la biodiversitat, l’increment de verd urbà, d’àrees de jocs infantils, d’espai públic en general i d’espai públic de qualitat amb criteris ambientals, i la gestió de residus, entre d’altres. Afirma que també estan d’acord que possiblement la gran assignatura pendent és tot allò que fa referència a la qualitat de l’aire, tal com es va posar de manifest en el debat que van fer recentment a la Comissió respecte a l’estat de l’aire a la ciutat. El Sr. Florensa manifesta que aquesta proposició planteja debatre tota la legislatura de l’Àrea de Medi Ambient en pocs minuts i que hauria estat millor fer- ho a través d’una compareixença o un àmbit una mica més ampli. Diu que el seu Grup votarà en contra d’aquesta proposició bàsicament per dos motius. D’una banda, explica que troben una mica precipitat fer un balanç de la legislatura quan encara falta un any perquè s’acabi i que això s’ha de fer al final del mandat. A més, assenyala que aquest balanç també ha d’incloure les mesures que s’han aprovat en plenari o en comissió. D’altra banda, assenyala que creuen que alguns exemples d’incompliment que surten a la proposició no són gaire afortunats. Afirma que, per exemple, la declaració de parc natural de Collserola no és competència de l’Ajuntament, així com tampoc ho són les platges de Barcelona, i que la protecció del penya-segat de Montjuïc depèn de la finalització del Pla director de Montjuïc. 2972 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 El Sr. Espriu expressa el vot contrari del seu Grup a la proposició. Manifesta que coincideixen plenament amb el Sr. Florensa que aquest balanç s’ha de fer al final del mandat. A més, assenyala que el PAM és un organisme viu perquè també interacciona amb el seu entorn i, per tant, es veu afectat pel pla d’austeritat actual. Diu que, per tant, en l’etapa final del mandat també caldrà analitzar l’impacte de l’entorn, tenint en compte la conjuntura històrica especial que avui es viu i que probablement impedirà assolir tots els objectius que es van fixar a l’inici del mandat. La Sra. Mayol manifesta que el PAM de l’Àrea de Medi Ambient està compost per un total de 65 mesures i que el 31 de desembre de 2009 se n’havia assolit el 63%. Diu que actualment estan fent el seguiment corresponent al primer semestre de 2010 i encara no disposen de la totalitat de les dades, però que se situaran en un assoliment del 73%, percentatge que considera que representa un alt grau de compliment quan encara falta un any per acabar el mandat. Pel que fa als plans, explica que s’està ultimant l’elaboració del nou Pla estratègic del verd, que en aquests moments està en fase de procés de participació. D’altra banda, afirma que el Pla de la biodiversitat sí que està acabat, però que a causa de l’ajust econòmic s’ha decidit ajornar l’entrada en vigor d’aquests dos plans, que es considera que són prioritaris però no urgents. Diu que, de tota manera, no té cap inconvenient que els grups municipals puguin veure els treballs fets. Afirma que, en canvi, sí que podran presentar el Pla de l’energia a principis de l’any 2011. En relació amb el tema de Collserola, diu que l’abordarà quan es tracti la proposició del Grup Municipal del PP sobre Collserola, i assenyala que quan el PAM parla d’espais forestals també es refereix a Ciutat Meridiana, on s’ha intervingut. D’altra banda, recorda que el govern municipal es va comprometre amb els veïns a no debatre ni tramitar peces com el parc d’animals de companyia i la protecció del penya-segat de Montjuïc al marge del Pla director de Montjuïc. Diu que, a més, el tema del penya-segat no planteja gaires controvèrsies en el procés de participació, a diferència del parc d’animals de companyia. En aquest sentit, explica que estan elaborant un estudi d’impacte del parc que pugui ajudar al procés de presa de decisions i de consens amb els veïns. Conclou que aquestes dues mesures no s’han incomplert, sinó que s’engloben en el Pla d’usos de Montjuïc, que es vol aprovar com un tot i amb un procés de participació ampli. Pel que fa al parc Güell, diu que ja s’ha presentat el Pla i s’estan licitant les obres per dur a terme la primera fase dels treballs. També anuncia que properament presentarà als grups municipals el projecte tècnic de regulació de l’accés per arribar a un consens polític sobre aquest tema. Subratlla que si no s’assoleix un consens no tiraran endavant aquest projecte perquè consideren que, encara que jurídicament no calgui, aquest consens és necessari des del punt de vista polític. En relació amb el tema de la gestió dels animals de companyia, opina que tenen un nou pla d’animals de companyia força ambiciós. Explica que en la propera reunió del 21 de juliol del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals es donarà compte de la situació actual respecte a les obres del CAAC, així com de la proposta que es va aprovar en la Comissió sobre el Consell de Participació i altres qüestions vinculades a aquest centre. En relació amb el tema dels estàndards de qualitat dels serveis públics, diu que s’han elaborat i s’han anat introduint a totes les contractes. D’altra banda, admet que amb Telefónica tenen més dificultats per soterrar les línies que amb FECSA- Endesa. Finalment, pel que fa a la qualitat de l’aire, afirma que recentment ja han tractat aquest tema en la Comissió i, per tant, no cal repetir el debat. El Sr. Puigdollers precisa que, tot i que són conscients que la declaració del parc de Collserola com a parc natural no és competència de l’Ajuntament de Barcelona, el PAM diu: «Aconseguirem la declaració del parc de Collserola com a parc natural.» D’altra banda, assenyala com a comentari general que li preocupa una actitud que el govern municipal ha demostrat en el debat anterior sobre les cobertes vegetals, que és la falta de capacitat de pensar la ciutat a cinquanta anys vista. Diu que l’Eixample, el pla de clavegueram o els dipòsits pluvials no existirien si al NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2973 seu dia Cerdà, Garcia Fària o Serra Martí no haguessin plantejat coses que semblaven utòpiques. Afirma que no té cap dubte de les dificultats que implica fer dipòsits pluvials als habitatges, però que hi ha ciutats com Chicago que ho estan fent. En aquest sentit, conclou que cal ser més valents, ja que el progrés es basa a pensar en utopies. La Sra. Mayol assenyala que s’ha oblidat de dir que hi ha un problema en els documents sobre el grau de desplegament del PAM, però que en un dels apartats del document que té el govern municipal consten les cobertes vegetals i que ja farà arribar aquest document. Diu al Sr. Puigdollers que en el tema de les cobertes vegetals no hi ha un problema de falta de valentia, sinó d’enfocament. Recorda que ella ha manifestat que aquestes cobertes són un recurs més de futur que de present, ja que ha plantejat que cal esgotar el verd possible en superfície. Opina que quan aquesta ciutat hagi exhaurit totes les opcions en superfície i fins i tot s’hagin inventat noves coses en matèria de jardineres, les cobertes vegetals poden ser una opció vàlida. Diu que aleshores segurament també s’haurà avançat en mètodes per fer que pesin menys o que el reg sigui més viable. Manifesta que, en canvi, en el tema de l’aigua ella creu que el repte de futur és l’aprofitament de l’aigua regenerada, fins i tot més que la del freàtic. Assenyala que Barcelona, a diferència de Chicago, no té un règim continu de pluges, cosa que representa una dificultat afegida. D’altra banda, assenyala que el govern municipal està fent la canonada per al subministrament de la depuradora del Prat i només falta interconnectar la part de l’àrea metropolitana, i que quan s’enllesteixi s’obtindrà la concessió. Quant a la declaració de Collserola com a parc natural, proposa que el seguiment de proposició de CIU del punt 12 quedi integrat en aquest debat. Explica que la informació de què disposen és que ja s’ha fet l’informe tècnic de les al·legacions i ara està en la Comissió Jurídica Assessora i en el Comitè Tècnic. El Sr. Espriu expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal PP: 4. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda: Instar al Consorci del Parc de Collserola a prendre totes les mesures necessàries per tal de prevenir els possibles incendis que es puguin declarar durant l’estiu de 2010. La Sra. Balseiro explica que, com a conseqüència de la nevada que va tenir lloc el 8 de març, a Collserola hi ha un gran nombre de branques i arbres trencats que suposen restes vegetals seques que poden facilitar la propagació d’incendis. Diu que s’han fet tasques de neteja de camins i pistes, però que consideren que possiblement no s’ha fet l’esforç oportú i necessari en la resta de l’àrea forestal del parc. Assenyala que fins i tot hi ha espais que estan pràcticament a tocar de la carretera que va de Vallvidrera a Sant Cugat on es poden observar arbres trencats i branques. Manifesta que per això creuen oportú que tots els grups municipals demanin al Consorci de Collserola que prengui totes les mesures necessàries per tal de prevenir els possibles incendis que es puguin declarar durant l’estiu del 2010. El Sr. Puigdollers expressa el suport del seu Grup a la proposició, ja que fa deu dies van plantejar aquesta mateixa petició a l’Assemblea del Patronat del Parc de Collserola. En aquest sentit, opina que és positiu reiterar aquesta petició al Consorci de Collserola des de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. D’altra banda, opina que, a part de la planta de biomassa que s’està construint a la Zona Franca, potser caldria plantejar-se fer alguna planta més, atesa la gran quantitat de massa forestal que hi ha en l’àmbit metropolità. Diu que també s’haurien de començar a plantejar que la producció de l’energia elèctrica a partir de la biomassa és una manera d’explotar boscos i, per tant, de mantenir-los en condicions. Manifesta que són conscients que cal estudiar-ne la viabilitat econòmica, però que no haurien de descartar aquesta opció de cara al futur. 2974 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 El Sr. Florensa expressa el vot favorable del seu Grup a la proposició. Afirma que és evident que en els dos últims anys el vent i la neu han afectat greument els boscos de Collserola i, per tant, s’han d’extremar les precaucions i prendre totes les mesures necessàries per evitar incendis. Diu que, tot i que és un tema que ja es va discutir en el Consorci del Parc de Collserola i que recentment s’ha donat a conèixer l’operatiu de Bombers de Barcelona per prevenir incendis forestals aquest estiu, comparteixen l’objectiu de la proposició. El Sr. Espriu manifesta que el seu Grup comparteix aquesta preocupació i creu que és urgent intervenir per minimitzar els efectes de les nevades i les ventades que s’han produït. La Sra. Mayol diu que no repetirà les explicacions sobre les actuacions del Consorci del Parc de Collserola, atès que tots els grups formen part del Patronat, i sobre l’operatiu de Bombers de Barcelona per a l’estiu que s’ha donat a conèixer recentment. Afirma que l’únic que afegirà és que l’Àrea de Medi Ambient, juntament amb els districtes i el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), va desbrossar 214 hectàrees el 2009 i en desbrossarà 242 el 2010. Assenyala que la previsió d’un estiu plujós que fan els experts pot ajudar a evitar la propagació d’incendis, però que també és cert que hi ha un gran risc d’incendis perquè hi ha molta massa forestal com a conseqüència de les nevades. Conclou que el seu Grup donarà suport a la proposició per intensificar les actuacions a Collserola. La Sra. Balseiro agraeix que s’hagi aprovat la proposició per unanimitat. Assenyala que és veritat que en l’Assemblea del Consorci del Parc de Collserola es va parlar d’aquest tema, però que tot i que es va explicar la retirada que s’havia fet de restes vegetals a les pistes i camins, es va declarar la incapacitat de retirar el total de la massa forestal a les 8.000 hectàrees del parc. Manifesta que, per tant, és important que l’Ajuntament de Barcelona formuli aquesta petició per tal que l’organisme gestor del parc de Collserola faci tots els possibles per retirar el màxim de massa forestal que encara hi ha al parc i minimitzar així el risc d’incendi. El Sr. Puigdollers demana al govern municipal que tingui en compte la reivindicació històrica del barri de Vallvidrera i les Planes de tenir una caserna de bombers, especialment en l’inici d’un estiu que podria ser problemàtic. La Sra. Mayol assenyala que l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat ha explicat que s’ha activat l’adequació del parc de Vallvidrera. El Sr. Puigdollers diu que ell demana que hi hagi una caserna permanent. El Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. Del Grup Municipal ERC: 5. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda que, per tal de garantir la sostenibilitat del seu manteniment i evitar situacions com les viscudes en els jardins de Can Framis, els dos projectes de parcs previstos al Poblenou incorporin només vegetació pròpia del clima mediterrani, donant compliment als criteris de sostenibilitat definits per l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. La Sra. Mayol proposa abordar aquesta proposició conjuntament amb el punt 7 de l’ordre del dia, que és un prec del Grup Municipal del PP, i el punt 10, que és una pregunta del Grup Municipal de CIU. El Sr. Florensa explica que el seu Grup presenta aquesta proposició arran de dos projectes de parc que s’han plantejat per a dos interiors d’illa del districte de Sant Martí situats als carrers Roc Boronat amb Almogàvers i Roc Boronat amb Tànger. Assenyala que aquests projectes els han cridat l’atenció perquè requereixen un manteniment bastant específic i exigent i sembla que no incorporen vegetació autòctona. Diu que això contradiria els criteris que a vegades marca l’Àrea de Medi Ambient per planificar un parc i que, a més, resulta que aquests dos parcs són molt a prop dels jardins de Can Framis, que fa poc han estat notícia per haver NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2975 estat arrasats. Destaca que aquests jardins han obtingut alguns guardons, com ara el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi de Patrimoni Cultural, i han quedat finalistes en la Biennal Europea de Paisatge. Explica que els ha sorprès que de cop i volta s’hagi arrasat un parc que ha tingut un cost important, que presenta una singularitat específica, que suposa un espai d’una certa qualitat urbana i que ha obtingut un notable reconeixement extern, i encara més que després d’això es projectin dos parcs que poden pecar també de ser espais singulars que requereixin un manteniment bastant específic i, per tant, de ser espais poc funcionals. Manifesta que el seu Grup lamenta el que ha succeït a Can Framis i creu que no s’haurien de produir situacions com aquestes, però també demana que hi hagi un cert criteri a Medi Ambient i a Parcs i Jardins a l’hora de projectar els parcs. Opina que o bé es decanten per models singulars que tenen alguns avantatges estètics però que presenten problemes de manteniment, o s’opta per fer parcs més modestos des del punt de vista estètic però més funcionals. Diu que és cert que Can Framis no era originàriament un parc municipal i que Parcs i Jardins va assumir-ne la gestió posteriorment, però que, en tot cas, no és lògic destinar molts diners a fer parcs d’una gran qualitat urbana i vegetal i adonar-se al cap d’un temps que costen molt de mantenir i optar per arrasar-los. La Sra. Balseiro manifesta que el prec del seu Grup demana que se’ls informi de les actuacions de Parcs i Jardins als jardins de Can Framis davant la notícia que s’ha arrasat un jardí que pràcticament s’acabava de finalitzar perquè es considerava que el seu manteniment era massa car. Assenyala que, en concret, demanen que se’ls expliquin els motius pels quals es va optar per la col·locació de la vegetació que inicialment es va considerar i el cost que ha tingut tant la seva construcció com també el fet d’haver-lo arrasat i la seva mateixa regeneració. Respecte a la proposició del Grup Municipal d’ERC, opina que posa de manifest el paisatgisme equivocat que impulsa el govern municipal. Diu que no és la primera vegada que es debat en la Comissió que possiblement a massa parcs i jardins s’anteposa el disseny al gaudi de la ciutadania. Afirma que el seu Grup sempre ha defensat que ha de prevaldre la comoditat a l’estètica i s’han de fer espais més humans i més eficients que s’adaptin a l’ús dels veïns. Expressa el vot favorable del seu Grup a la proposició. Recorda que fa uns mesos el seu Grup va presentar una iniciativa molt similar arran de la inauguració d’una plaça al districte de Sants-Montjuïc en què es va posar de manifest que era un espai completament incòmode pel mobiliari urbà que incorporava. Així mateix, recorda que en la sessió anterior de la Comissió el seu Grup va presentar una iniciativa respecte del parc de Poblenou, que diu que també és un parc dissenyat per un arquitecte molt reputat però que no s’adequa a les necessitats dels veïns. Opina que valdria la pena que el govern municipal es fixés com a objectiu garantir espais més humans i més sostenibles, amb vegetació que pugui adaptar- se al clima mediterrani i encaixar amb el manteniment de la ciutat. El Sr. Puigdollers explica que el seu Grup pregunta qui ha decidit, i per quines raons, les actuacions realitzades a la zona verda situada al voltant del recinte de la Fundació Vila Casas, que suposen una alteració radical del projecte original d’aquesta zona verda, i quin ha estat el cost de les diferents actuacions realitzades, tant de construcció com d’arrasament del jardí. Manifesta que el seu Grup és partidari de fer parcs i jardins preferentment amb vegetació pròpia del clima mediterrani, però no de manera exclusiva. En aquest sentit, opina que seria un greu error perdre la jardineria urbana, que és un patrimoni històric de la ciutat. En aquest sentit, destaca que una de les grans aportacions que ha fet l’Ajuntament de Barcelona al llarg de la seva història és el plantejament de la jardineria urbana lligada a la flor. A més, opina que no és veritat que a la ciutat de Barcelona no es pugui disposar de formes d’utilització de l’aigua que siguin sostenibles en determinats jardins d’espècies amb flor, ja que es poden aprofitar des de les aigües freàtiques fins a les aigües reutilitzades o regenerades de què parlava abans la Sra. Mayol. Per això demana al Sr. Florensa que retiri del text la paraula «només» allà on diu «els dos projectes de parcs previstos al Poblenou incorporin només vegetació pròpia del clima mediterrani», i que la canviï per «preferentment», atès que no és incompatible amb la sostenibilitat que en determinats llocs, en determinats moments i en determinats aspectes es pugui tenir flor no mediterrània, que és la flor de colors vius. 2976 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 El Sr. Espriu expressa el suport del seu Grup a la proposició i recorda que abans la Sra. Mayol s’ha referit a la plaça Laguna Lanao com a exemple de transformació d’una plaça amb una perspectiva més austera en l’estructura de vegetació. Afirma que coincideix amb el Sr. Puigdollers que Barcelona no pot deixar de tenir espais singulars i amb un tractament una mica diferent, però que també creu que cal treballar per formar la gent sobre allò que és viable i allò que és inviable. Explica que sovint, com a regidor de territori, li toca gestionar demandes dels ciutadans que són pràcticament impossibles de mantenir i que a vegades els altres grups municipals animen aquestes demandes. Opina que tots plegats han de treballar per explicar als ciutadans el que significa la sostenibilitat de l’entorn i la importància de poder fer un manteniment adequat dels espais verds, en comptes d’intentar acontentar-los amb espais verds que tinguin un manteniment difícil i car. La Sra. Mayol opina que aquest debat és molt interessant i oportú, i que és fàcil que s’hi posin d’acord perquè considera que hi tenen moltes més coses en comú que diferències. Afirma que cal diferenciar els projectes singulars dels projectes més estàndard i quotidians, sense que això tingui cap connotació negativa. Opina que de projectes singulars no n’hi pot haver molts, sinó alguns de molt delimitats en els quals s’hi puguin fer algunes matisacions a l’entorn de la tipologia de flor. Explica que els jardins de Can Framis són fruit d’una compensació que es va fer en el marc del 22@ a partir de les actuacions d’un operador privat, que és el mateix cas que es dóna en els altres dos projectes a què es refereix la proposició del Grup Municipal d’ERC. Explica que en aquests casos hi ha un operador privat que fa un projecte sobre el qual el govern municipal opina i intervé, i en el qual intenta convèncer el privat perquè es faci seguint els seus criteris. Diu que posteriorment s’arriba a un acord, que a vegades no és del tot satisfactori, com ha succeït en el cas de Can Framis; el privat executa l’actuació i la finança; l’empresa contractista s’ocupa del manteniment durant un any, i després l’Ajuntament recepciona l’espai, que passa a ser un espai mantingut per l’Ajuntament. Manifesta que està totalment d’acord amb la proposició del Grup Municipal d’ERC en el sentit que no s’ha de reproduir el problema que hi ha hagut a Can Framis a les dues noves actuacions que es preveu fer en aquella mateixa zona. Explica que el projecte per a la urbanització dels entorns de Can Framis va tenir un llarg debat que es va coordinar des del 22@ per tal de consensuar entre Baas Arquitectes i els tècnics municipals les característiques del disseny vegetal, i que en aquest cas va ser difícil arribar a un acord. Diu que la proposta inicial descrivia una plantació massiva d’arbres de l’espècie Platanus, de perímetres inusualment baixos, sobre un llit d’heures amb una col·lecció de bulboses amagada que havia de mantenir una seqüència de floracions amb variacions de freqüència setmanal. Explica que des de l’Àrea de Medi Ambient van insistir a no augmentar la plantació de plàtans per tal d’afavorir la diversitat, especialment tenint en compte que al districte de Sant Martí ja hi ha molts plàtans, i també van demanar que els arbres fossin de port més gran. Diu que aleshores es va redreçar l’assumpte de l’estrat arbori i es va canviar l’espècie dels plàtans per l’àlber (Populus alba), però que es va respectar el concepte de marc d’heura i de bulbs. Assenyala que hi havia també una discrepància respecte al tipus d’heura, ja que ells defensaven una heura més gran que la que proposaven els projectistes, que és la que van acabar assumint, perquè l’heura més petita té més dificultat de colonització i, per tant, és més fàcil que apareguin males herbes. Diu que el reeiximent d’aquest tipus d’heura amb les bulboses també depenia d’una planificació, una execució i un manteniment correctes de les plantacions, que era una responsabilitat que corresponia a la direcció d’obra. Explica que la primera fase del jardí, que comprenia la franja entre el carrer Sancho de Ávila i la cantonada amb el carrer Llacuna, va concloure l’estiu del 2008. Diu que el manteniment d’aquesta part va quedar per al contractista, que va alternar aquesta feina amb l’execució de les plantacions de la resta del jardí. Afirma que l’estiu passat gairebé estaven finalitzades totes les plantacions, a excepció de la zona que correspon al dipòsit, a la franja del carrer Llacuna amb el carrer Tànger. Explica que en aquells moments el jardí ja presentava un estat de manteniment molt deficient que al parer de l’Ajuntament denotava una certa relaxació en les tasques de manteniment de les zones plantades. Diu que els NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2977 tècnics municipals van comunicar als responsables de l’obra aquest problema diverses vegades i els van suggerir canviar la plantació base de l’heura de l’Hedera minor a l’Hedera helix perquè hi havia més males herbes que colonització de l’heura. Manifesta que consideren que l’empresa no va fer un bon manteniment perquè desbrossava el que sortia però no feia un desbrossament que diferenciés la bulbosa de l’heura, i això dificultava l’extensió de l’heura. Assenyala que el primer error que va cometre l’Ajuntament va ser recepcionar l’obra, perquè no estava en condicions de ser recepcionada. Diu que la van recepcionar a finals de novembre i van intentar fins fa molt poc arreglar el que consideraven que no s’havia fet bé, ja que la mala tria de les espècies utilitzades en el projecte i la deficient execució realitzada posteriorment van fer que les heures i les bulboses reculessin i, en canvi, guanyessin terreny les males herbes. Explica que, després de valorar l’estat del jardí i veure l’esforç que els costava intentar arreglar-ho, van optar per treure tota l’heura per fer una hidrosembra. Diu que el segon error que van cometre va ser de manca de coordinació i de comunicació, ja que es van pensar que els dissenyadors i els arquitectes sabien que es pretenia fer això i van fer aquesta intervenció sense que n’estiguin assabentats. Explica que fa poc va tornar a anar als jardins de Can Framis i la zona on encara no s’ha fet la intervenció està mal mantinguda perquè les bulboses s’han assecat i això fa la sensació de deixadesa i no pas de cicle natural. Manifesta que la solució que ara proposen no és fer una hidrosembra, perquè això ha generat molta alarma, sinó que canviaran el model d’heura i plantaran heura entapissant de la gran en els monticles que existeixen, alhora que mantindran un encoixinat, que és el material de fusta triturada amb branques i escorça que permet una major retenció de la humitat del sòl i redueix el desenvolupament de les males herbes, de manera que afloraran les bulboses que hi ha però sense l’existència de tanta mala herba. Afirma que, per tant, el jardí quedarà bastant semblant al que hi havia, amb la diferència que no hi haurà una floració de colors per fases, ja que només es pot produir si es planten les bulboses en diferents setmanes i això té un cost important. Conclou que, reconeixent els errors que han comès, en aquests moments s’està en una fase de solució pel que fa a aquests jardins i estan en condicions de no incórrer en els mateixos errors en els dos nous jardins. Opina que ni Can Framis ni els dos nous jardins esmentats són espais singulars que hagin de tenir un tracte especial, a diferència del Parc Central, que al seu moment l’Ajuntament va decidir que era un espai singular. Afirma que, per tant, li sembla igual de bé que el text de la proposició digui «preferentment» o «només». D’altra banda, indica que els jardins de Can Framis, finançats per l’operador privat, van costar 1 milió d’euros, i que els arranjaments que ha fet l’Ajuntament han costat 15.000 euros. Així mateix, precisa que aquest espai ha estat finalista d’un concurs però encara no ha obtingut cap premi. El Sr. Florensa diu, pel que fa a l’esmena que ha proposat el Sr. Puigdollers, que no té cap inconvenient a afegir al text de la proposició «preferentment» o simplement deixar «que incorporin vegetació pròpia del clima mediterrani», sense «només». Assenyala que no proposen que Barcelona tingui només plantes autòctones, sinó que quan es projecti un parc aquest sigui el criteri majoritari. Opina que aquest és el criteri compartit per tots, ja que sempre que han discutit aquest tema han arribat a la conclusió que les plantes autòctones no només estalvien aigua, sinó que també tenen una funció decorativa. Reitera que ha d’haver-hi un criteri clar de com han de ser els parcs per evitar situacions «surrealistes» com la que s’ha donat als jardins de Can Framis, també per una qüestió de costos, malgrat que el parc original no fos finançat per l’Ajuntament sinó per l’Associació de Promotors del Sector Audiovisual, que es va gastar 1 milió d’euros en aquest espai, dels quals 300.000 es van destinar a una vegetació que ja no hi és. D’altra banda, assenyala que, abans d’assumir la gestió d’un espai, Parcs i Jardins hauria de tenir en compte si aquest espai compleix uns criteris perquè, en cas contrari, potser és millor que el continuï gestionant qui l’ha promogut. La Sra. Balseiro opina que si tenen clars quins han de ser els criteris en què han d’encaixar els espais públics es podran evitar situacions com la dels jardins de Can Framis. 2978 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Respecte al cost, assenyala que, tot i que l’operador privat hagi finançat el projecte, hi ha hagut unes despeses de manteniment i arranjament del parc a càrrec de l’Ajuntament, que són uns diners que han suposat un malbaratament de recursos públics. Manifesta que el seu Grup segurament se sentiria més còmode amb la incorporació de «preferentment» en comptes de «només», atès que hi ha espècies vegetals que, tot i no ser pròpies del Mediterrani, poden encaixar perfectament en el clima mediterrani i fer compatible la singularitat i la sostenibilitat. En aquest sentit, diu que està segura que, al marge d’apostar perquè hi hagi determinats espais singulars, amb una mica d’esforç i d’enginy poden trobar espècies vegetals i especialment flors compatibles amb el clima mediterrani i que puguin aportar vistositat i alegria a aquests espais. D’altra banda, afirma que celebra que s’hagin reconegut els errors comesos, però que el que cal és evitar que es tornin a produir casos com aquest, no només pel que fa a les espècies vegetals, sinó també pel que fa al mobiliari d’aquests espais, que ha de ser còmode i estar orientat a les persones. El Sr. Puigdollers diu que, amb l’acceptació d’aquesta esmena, el seu Grup votarà a favor de la proposició. Demana que se li aclareixi si els jardins de Can Framis tenen el Premi Ciutat de Barcelona, ja que són els que atorga l’Alcalde de Barcelona. D’altra banda, assenyala que tant els pollancres com les heures són espècies mediterrànies i, per tant, el debat sobre aquest tema no té a veure amb la vegetació, sinó amb el fet de si l’operador privat fa o no fa cas dels criteris municipals respecte a un espai que al final haurà d’acabar mantenint l’Ajuntament. La Sra. Mayol diu que no li consta que aquests jardins tinguin el Premi Ciutat de Barcelona, però que no ho pot afirmar amb rotunditat. En relació amb el cost, explica que el milió d’euros es justifica en part per l’obra civil i perquè els arbres són molt cars. Assenyala, però, que els arbres no s’han tocat. Conclou que l’Ajuntament no hauria hagut de recepcionar aquests jardins ateses les discrepàncies existents, però que d’aquesta experiència també n’han après. El Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda que, per tal de garantir la sostenibilitat del seu manteniment i evitar situacions com les viscudes en els jardins de Can Framis, els dos projectes de parcs previstos al Poblenou incorporin preferentment vegetació pròpia del clima mediterrani, donant compliment als criteris de sostenibilitat definits per l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal CiU: 6. Que es presenti a aquesta Comissió un pla específic de minimització dels residus generals per l’Ajuntament de Barcelona en la seva activitat ordinària, pla que tindrà com a objectius principals la contenció en la despesa econòmica i la promoció a l’àmbit municipal dels valors de la sostenibilitat en l’activitat quotidiana. El Sr. Puigdollers manifesta que el seu Grup planteja aprofitar el descens actual dels residus com a conseqüència de la situació econòmica del país per incentivar la reducció de residus que produeix l’Ajuntament de Barcelona, ja que les decisions en aquest sentit poden ser més entenedores i sobretot més practicades per les persones que treballen al consistori. La Sra. Mayol diu que el govern municipal accepta el prec perquè ja està treballant en aquesta direcció en dos àmbits: d’una banda, amb actuacions en el NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2979 marc del programa «Ajuntament + sostenible» i, de l’altra, amb una campanya de sensibilització que s’està ultimant amb la idea de dir «aquí, com a casa, redueix els residus». Afirma que el juliol o el setembre podran presentar aquestes actuacions que s’estan duent a terme tant des del punt de vista de la gestió com de la sensibilització. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 7. Que se’ns informi de les actuacions de Parcs i Jardins en el Jardí Can Framis de Poblenou. Es dóna per tractat en el punt 5. 8. Que es substitueixin les bandes de goma instal·lades per a la senyalització de parades d’autobús destinades a persones invidents per llambordes rugoses que permetin una major mobilitat i impedeixen el seu deteriorament i l’acumulació de brutícia. La Sra. Balseiro manifesta que el seu Grup presenta aquest prec perquè ha observat que sovint les bandes de goma instal·lades per a la senyalització de les parades d’autobús destinades a persones invidents provoquen ensopegades. El Sr. Espriu explica que els encaminaments de cautxú per indicar la situació de les parades d’autobús a les persones invidents donen compliment a allò previst per l’article 6 del Reial decret 1544/2007, de 23 de novembre. Diu que, en relació amb altres solucions constructives, aquesta té l’avantatge que es pot implantar de manera ràpida en el cas de modificació de parades, a diferència de sistemes que comporten obres més costoses econòmicament i molèsties per a la ciutadania que circula per la vorera. La Sra. Balseiro manifesta que el seu Grup comparteix que l’Administració té el deure de disposar d’un sistema que permeti indicar a les persones invidents que hi ha una parada d’autobús, però que aquestes gomes que estan instal·lades a la via pública sovint s’aixequen de la vorera i provoquen molts accidents. Afirma que, per això, el seu Grup creu que cal trobar-hi una solució, que tant pot ser la seva substitució per llambordes rugoses o bé la cerca de sistemes que evitin que aquestes gomes s’aixequin de la vorera, com han fet altres ajuntaments. Finalment, destaca que fins i tot l’ONCE ha advertit del perill que suposen aquestes bandes rugoses. El Sr. Espriu afirma que, com a regidor del Districte de Gràcia, està d’acord amb l’anàlisi que ha fet la Sra. Balseiro, i es compromet a transmetre aquesta valoració conjunta al regidor Narváez perquè l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat faci un estudi més acurat sobre el tema. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 9. Que es millori la ubicació o distribució dels contenidors d’escombraries situats als xamfrans de l’Eixample per tal que siguin accessibles per a tots els col·lectius. El Sr. Florensa explica que a diversos carrers de l’Eixample, com ara Aragó o Consell de Cent, es pot veure que molts contenidors s’han acabat ubicant perpendicularment al xamfrà. Diu que això fa que els contenidors quedin allunyats de la vorera i que les persones amb problemes de mobilitat no puguin llençar les bosses d’escombraries des de la vorera. Assenyala que, a més, l’estacionament de vehicles a les places de càrrega i descàrrega durant el dia pot dificultar encara més l’accés als contenidors. Manifesta que amb la nova contracta s’ha fet una aposta important perquè els contenidors siguin accessibles per a tothom, amb la incorporació de mecanismes que en faciliten l’ús, i per tant els sobta que s’hagi optat per aquesta ubicació, que a més ja és definitiva perquè la majoria de contenidors ja estan fixats al terra amb guies. 2980 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 La Sra. Mayol diu que coincideix amb l’anàlisi del Sr. Florensa. Explica que l’estratègia d’accessibilitat a la ciutat pel que fa als contenidors ha tingut tres fases: l’estudi dels requeriments, el disseny i la fabricació dels contenidors, i la implementació al carrer. Assenyala que, en aquesta última fase, primer s’han posat els contenidors al carrer d’acord amb l’estudi que s’havia fet a la universitat per determinar on s’havien d’ubicar, després s’han rectificat les ubicacions incorrectes, i després, quan ja hi havia els criteris de qualitat d’ubicació, s’han fixat les guies. Diu que, tanmateix, ha quedat una zona, que és fonamentalment l’Eixample, on hi ha un problema d’ubicació des del punt de vista de l’accessibilitat. Explica que han estat pensant en possibles solucions, però que, atès que aquestes requereixen una inversió important i estructural, proposa als grups dues coses: aprovar una declaració conjunta a la propera sessió de la Comissió que demani que la Comissió encarregui l’elaboració d’un estudi tècnic que analitzi aquesta problemàtica i proposi les millores estructurals necessàries d’acord amb els col·lectius a fi i efecte de corregir l’accessibilitat d’aquells contenidors que presentin aquest tipus de dificultat, i que els grups participin de la solució amb un debat que no es produeixi només en un espai formal com el de la Comissió. Conclou que, si tots hi estan d’acord, elaboraran una declaració i, mentrestant, prepararan el format de debat sobre aquesta qüestió. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CiU: 10. Qui ha decidit, i per quines raons, les actuacions realitzades a la zona verda situada al voltant del recinte de la Fundació Vila Casas que suposen una alteració radical del projecte original d’aquesta zona verda i quin ha estat el cost de les diferents actuacions realitzades? Es dóna per tractada en el punt 5. Del Grup Municipal ERC: 11. Quin és el capteniment del Govern municipal vers la mort d’aus a alguns parcs i jardins de Barcelona? El Sr. Florensa explica que la pregunta es refereix a fets concrets que han passat en alguns parcs de la ciutat com el de Santa Amèlia o a la plaça Gaudí, on s’han abandonat ànecs i oques i algú s’ha dedicat a fer exercicis de punteria fins a ocasionar-los la mort. Opina que és lamentable i preocupant tant que hi hagi animals abandonats als parcs com que hi hagi persones que es comportin d’aquesta manera. Així mateix, assenyala que hi ha hagut queixes per la lentitud de la Guàrdia Urbana a l’hora d’actuar malgrat haver rebut l’avís dels veïns, com en el cas d’un ànec mort que va romandre més de 36 hores en un llac fins que va ser retirat per un operari de l’Ajuntament, o en el cas d’un ànec viu que va estar abandonat a la plaça Gaudí durant quatre dies fins que al final una entitat animalista el va recollir. Finalment, opina que caldria reflexionar sobre quines mesures hi ha per evitar situacions com aquestes i, fins i tot, considerar si caldria disposar d’un espai per acollir de manera provisional animals que són abandonats als parcs de la ciutat. La Sra. Mayol manifesta que l’Oficina de Protecció dels Animals no té coneixement de cap denúncia ni de cap avís de cap entitat animalista ni de cap ciutadà respecte al tractament de les aus als parcs de la ciutat, i que només tenen coneixement d’aquests fets per la premsa, en concret pel diari 20 minutos del 31 de maig de 2010. Explica que quan es detecta una concentració d’aus domèstiques abandonades als llacs dels parcs, com ara els ànecs blancs de granja, l’Ajuntament els retira. Diu que aquesta actuació la fa dos o tres cops l’any una entitat d’educació ambiental que es diu Ecoima, amb la qual l’Ajuntament té un conveni, que busca a aquestes aus un millor destí en granges o cases de colònies. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2981 Explica que en aquest moment tenen comptabilitzats cinc ànecs domèstics blancs abandonats a Diagonal Mar i quatre o cinc més a la Ciutadella, que seran retirats properament a través del conveni amb Ecoima, però que des del gener de 2009 fins ara no els consta que s’hagi realitzat cap denúncia en relació amb els parcs que ha esmentat el Sr. Florensa i als quals feia referència el diari 20 minutos. Així mateix, afirma que la Guàrdia Urbana els ha dit que no han rebut cap demanda respecte a aquest tema. En aquest sentit, diu que li preocupa el fet en si, però especialment la manca d’aquest vincle comunicatiu. Conclou que restaran amatents a aquest fenomen i que els agradaria conèixer les persones que han fet aquestes denúncies per tal d’esbrinar com és que no s’han assabentat d’aquests casos. El Sr. Florensa explica que en el cas concret de la retirada d’un animal la denúncia la va fer la Fundació Altarriba, i és una informació que li sembla que tenen fins i tot penjada al web. Diu que la cronologia dels fets concrets és que el 22 de maig una veïna va detectar que hi havia dos ànecs nous al parc; el dia 23 un estava mort i no va ser retirat fins 48 hores després, i el dia 26, quan la Fundació Altarriba es va assabentar d’això, va procedir a retirar l’animal que era viu. D’altra banda, insisteix que caldria pensar mecanismes i espais per evitar l’abandonament d’aus als parcs i preservar-les d’actes com els que han passat en alguns parcs. La Sra. Mayol explica que l’Ajuntament té un servei de 24 hores per recollir els animals morts i, per tant, cal veure què ha fallat en aquest cas. Diu que es posaran en contacte amb la Fundació Altarriba per esbrinar-ho, ja que és una llàstima que tinguin un servei 24 hores i no s’hagi pogut abordar aquest cas correctament. Assenyala que en el cas de les aus vives hi ha el servei que ha esmentat abans, que no és de 24 hores sinó que es fa uns quants cops l’any, en què es recullen els animals i es porten a granges. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 12. Que l’actual Govern municipal informi sobre les gestions realitzades i el grau de compliment de l’acord d’aquesta Comissió adoptat a la sessió de 12 de juliol de 2007 amb el contingut següent: "Intensificar les converses de l’Ajuntament de Barcelona amb la Generalitat de Catalunya perquè, amb la màxima urgència, la Generalitat tramiti l’avantprojecte de Llei per tal que el Parlament de Catalunya atorgui la figura de protecció de Parc Natural a la Serra de Collserola". Es dóna per tractada en el punt 3. Del Grup Municipal ERC: 13. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient el 17 de febrer de 2010 amb el contingut següent: (M0711/9548) La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda establir, en un termini de 3 mesos, uns criteris i paràmetres que permetin avaluar la sostenibilitat ambiental dels grans esdeveniments que s’organitzin a la ciutat de Barcelona. El Sr. Florensa diu que quan el seu Grup va presentar aquesta proposició la Sra. Mayol els va lliurar diversos documents sobre criteris de sostenibilitat en l’organització de grans esdeveniments, però subratlla que ells van demanar uns criteris específics. La Sra. Mayol explica que quan es va aprovar la proposició ella va dir que no calia esperar tres mesos a tenir aquests criteris perquè ja els tenen i no fa falta crear-los. Recorda que, en concret, ella els va lliurar un document que es va elaborar amb motiu dels criteris de sostenibilitat dels Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver de 2010, però que no és només per als jocs d’hivern, sinó que ha tingut el reconeixement de les federacions de grans esdeveniments. En aquest sentit, destaca que Sustainable Sport and Event Toolkit és una eina que en aquests moments és utilitzada arreu com a punt de referència. Assenyala que també va lliurar altres dos documents que no tenen la mateixa rellevància però que també 2982 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 tenen un valor, ja que un d’ells és de l’ICLEI, una organització internacional important. Afirma que creu que aquestes eines són bones i s’han d’aplicar, i que l’Ajuntament les té en compte. Explica que el document de criteris inicials per construir la candidatura de Barcelona-Pirineus per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern 2022 diu a la pàgina 13, que fa referència a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental del projecte: «Enfocament imprescindible per construir la candidatura: s’ha de crear una estratègia i un compromís amb la sostenibilitat.» Assenyala que més endavant també es diu: «Els seus requeriments i la seva agenda 21: el model de Vancouver. La sostenibilitat és una actitud que ha d’impregnar l’organització; per tant, proposar i aplicar tot un seguit de mesures encaminades a garantir un esdeveniment respectuós amb el medi ambient, construint els equipaments sota la certificació LEED, i preveure un programa de compensacions d’emissions, de manera que la taca dels jocs sigui zero. Desenvolupar la metodologia descrita a Sustainable Sport and Event Toolkit.» Conclou que no es poden inventar uns criteris diferents perquè no faran un document millor que el Sustainable Sport and Event Toolkit, i que l’únic que pot dir és que l’Ajuntament aplicarà en el futur aquesta eina i altres que ja hi havia anteriorment. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les dinou hores i trenta-cinc minuts. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2983 Comissió de Seguretat i Mobilitat Acta de la sessió celebrada el dia 10 de juny de 2019 i aprovada el 15 de juliol de 2010 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 10 de juny de 2010, s’hi reuneix la Comissió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència de la Ima. Sra. Emma Balseiro Carreiras. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Assumpta Escarp i Gibert, Montserrat Sánchez i Yuste, Sara Jaurrieta i Guarner, Raimond Blasi i Navarro, Joaquim Forn i Chiariello, Eduard Freixedes i Plans, Francina Vila i Valls, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Joaquim Mestre i Garrido i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits per la tècnic lletrada Sra. Cristina Mas Salse, que certifica. També hi són presents els Srs.: Àngel López Rodríguez, director de Serveis de Mobilitat; Joan A. Dalmau i Balagué, gerent de Via Pública. Excusen la seva absència els Ims. Srs.: Francesc Narváez i Pazos, Guillem Espriu i Avendaño. S’obre la sessió a les 9.40 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat Del Gerent Municipal, de 27 de maig de 2010, que aprova el Plec de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte per a la neteja i descontaminació de peces de vestuari del personal d’intervenció del SPEIS, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 100.000,00 euros. 2. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat Del Gerent Municipal, de 27 de maig de 2010, que aprova el Plec de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte per a la inspecció, neteja, desinfecció, descontaminació i la reparació dels equips de protecció del personal d’intervenció del SPEIS, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 96.000,00 euros. 3. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat Del Gerent Municipal, de 31 de maig de 2010, que adjudica definitivament a Telvent Tráfico y Transportes, SA, el contracte per a la conservació del hardware, software i ajuda a l’explotació de la xarxa Gigabit i sistemes multitúnel dels túnels de la xarxa bàsica de Barcelona, per als exercicis 2010-2012, i per un import de 922.980,28 euros. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Manual de Disseny i Senyalització de Vies Ciclistes. El Sr. López exposa que es tracta d’una proposta que es va instar des d’aquesta Comissió i que recull les experiències entorn al disseny i senyalització dels carrils 2984 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 bicicleta a les vies ciclistes de la ciutat. Assenyala que oferirà una visió d’aquesta proposta per tal de poder-la revisar amb els grups municipals i amb la Comissió Cívica de la Bicicleta per acabar elaborant un document que serveixi de guia per als futurs projectes. Explica que fa molts anys que treballen amb les infraestructures ciclistes i que toca fer un recull i una valoració del llibre de disseny de les vies ciclistes de Barcelona. Apunta que l’objectiu és crear un document de referència útil tant per a l’elaboració de nous projectes com per a la renovació dels existents, donant pas a l’adaptació d’altres solucions tipus d’altres ciutats a la casuística de Barcelona i perseguint una homogeneïtzació dels dissenys, d’acord amb el Reglament de circulació. Manifesta que el document parteix de l’estratègia marcada pel Pla de mobilitat urbana i, més concretament, del decret referent a la jerarquització de les vies de la ciutat –1.400 km de vies– i que estableix el repartiment del seu ús concentrant el 82% del trànsit motoritzat en el 28% de les vies. Esmenta que és en aquesta xarxa bàsica que concentren els esforços de desenvolupament de la xarxa de carrils bici i que, a la resta de carrers de Barcelona, la seguretat de la bicicleta es vol resoldre mitjançant la pacificació del trànsit: zones 30, zones de prioritat invertida i àrees per a vianants. Indica que la xarxa bàsica comprèn uns 300 km, dels quals n’hi ha 147 amb carril bici, 215 de zones 30 i uns 140 de prioritat invertida o àrees de vianants; diu que encara queda camí per recórrer i que, per aquest motiu, el manual que volen elaborar encara és oportú. Informa que el document reflecteix la perspectiva de la promoció de la bicicleta des de la primera infraestructura creada –carril bici a la Diagonal els anys noranta–; els actes de promoció que s’han anat duent a terme, com ara la Setmana de la Bicicleta, entre d’altres; el Pla estratègic de la bicicleta, el qual defineix una xarxa de carrils bici a desplegar; l’augment extraordinari de l’ús de la bici els darrers anys i les experiències recollides, tant a Barcelona com de projectes europeus, com a través de les xarxes de Ciutats per la bicicleta. Quant a la situació actual, comunica que els 47 km de carrils bici compten amb 100.000 desplaçaments diaris i que el creixement de l’ús de la bicicleta ha estat constant, per damunt de la creació de carrils bici. Fa palès que la infraestructura ha d’anar per davant de la promoció d’ús de la bicicleta, que actualment es cobreix la part més sol·licitada, que es va completar amb les connexions l’any 2009, i que l’esforç més significatiu d’enguany serà complementar l’extensió d’aquesta xarxa a altres districtes. Explica la nomenclatura, derivada del Reglament de circulació, a utilitzar per a cada tipus de carril bici: 1) la pista bici, que no discorre paral·lela a la carretera, sinó que s’executa expressament per a la circulació de bicicletes; 2) el carril bici, que acompanya un lloc de circulació motoritzada i pot estar segregat o no de la resta de circulació; 3) la vorera bici, espai segregat i diferenciat dins de l’espai de la vorera; i 4) el camí verd, pista de bicicleta en què es comparteix la circulació amb els vianants en zones verdes o boscos. Argumenta que per a cada una d’aquestes modalitats s’estableixen pautes de disseny. A tall d’exemple, comenta que els carrils bici en vies d’un sol sentit de circulació es construeixen sempre a la banda esquerra, ja que s’ha demostrat que generen menys conflictes vers els altres mitjans de transport. Quant a la segregació del carril bici, informa que el manual contempla un gràfic que en determina la necessitat en funció de la intensitat mitjana diària (IMD). Anuncia que també han treballat fórmules per tal d’instaurar segregacions que no suposin un perill per als altres agents mòbils, però que impedeixin el filtrat d’altres vehicles en el carril bici, que anomena com un dels perills potencials per als ciclistes. Així mateix, manifesta que el document també recull solucions per a les cruïlles en funció de les IMD i de la compatibilitat dels girs de vehicles, fent que el carril bici bidireccional rodegi els xamfrans, de manera que els altres vehicles tenen una línia de detenció com a màxima protecció del carril bici. Diu que una altra solució que s’adopta quan el carril bici travessa una cruïlla és una catifa vermella que indica la situació de risc. Informa també que queden recollits els senyals reglamentaris per als carrils bici i el seu ús. Altres qüestions que indica que queden reflectides en el document són: els elements d’aparcament recomanables i quina ha de ser la seva disposició; un recordatori de l’ordenança vigent a Barcelona; els elements de conducta dels ciclistes i les situacions que cal evitar; exemples de bones pràctiques en altres ciutats –adaptables a la ciutat de NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2985 Barcelona, encara que sigui en projectes molt concrets–, i, finalment, un quadre de síntesi que comprèn les resolucions estàndard. El Sr. Freixedes agraeix la presentació del document i pregunta com es pensa vehicular la participació dels grups a partir d’ara. El Sr. Villagrasa agraeix l’informe, el qual considera extens i complet. Entén que si el pas de la bicicleta queda definit pel carril bici, com passa al carrer d’Urgell o al Paral·lel, el ciclista no pot circular per la vorera, però vol que se li confirmi. En ser així, considera que cal intensificar la informació i la sanció en el cas dels ciclistes que no fan ús dels carrils bici i usen altres espais que no els estan destinats. Està d’acord que l’ús de la bicicleta a Barcelona s’ha incrementat notablement, fet que considera positiu. Tanmateix, es queixa que els primers carrils bici que es van instaurar no s’han adequat a aquest increment d’usuaris, com ara la Gran Via o la Diagonal. Creu que cal revisar aquests carrils bici que no s’han adaptat a la intensitat d’ús, fet que opina que genera problemes entre ciclistes i vianants i que no és culpa ni dels uns ni dels altres, sinó de l’Ajuntament per no haver fet aquesta actualització. Per acabar, reclama més vigilància i fermesa vers una minoria de ciclistes incívics que hi ha a la ciutat i que no respecten les vies per on han de circular. També pegunta com es vehicularà la participació dels grups. El Sr. Martínez entén que es presenta un manual de senyalització i disseny de vies ciclistes i que no hi ha una variació de la normativa, la qual pensa que no contempla el fet de multar un ciclista per no circular pel carril bici i fer-ho per la calçada. Vol saber si aquest manual ha estat elaborat per l’Ajuntament o bé si s’ha encarregat algun estudi extern per acompanyar-lo. Així mateix, pregunta quin és el paper de la Comissió Cívica de la Bicicleta en aquest manual, si ja hi ha intervingut o si hi participarà a partir d’ara. El Sr. Mestre agraeix la presentació de l’informe i felicita l’Àrea de Mobilitat per la feina feta en relació amb aquest manual. Pensa que és un bon manual i un document interessant que contempla els objectius fixats pel govern municipal de promoure els desplaçaments en bicicleta i fer-los més segurs i compatibles amb els altres models de transport i amb els vianants. Considera molt important el debat amb els grups entorn a aquest manual i, sobretot, el debat amb la Comissió Cívica de la Bicicleta. El Sr. López, quant als mecanismes de participació, proposa presentar el manual amb més detall, rebre els suggeriments dels grups i incorporar-los. Opina que no és necessari marcar un termini, ja que confirma que és un document que ha de ser un instrument i no una normativa. Està d’acord amb el Sr. Martínez que la normativa no ha de variar, sinó que cal veure com s’ha d’aplicar la que ja existeix. Això no obstant, afirma que l’ordenança indica que les bicicletes han de circular obligatòriament pels carrils bici segregats i, preferentment, per la resta de carrils bici. D’altra banda, explica que el document s’ha treballat arran de la documentació de projectes anteriors i amb una direcció facultativa, i que el procés ha estat dirigit per la Direcció de Mobilitat i no s’ha dut a terme cap contractació externa. Pel que fa a la revisió dels carrils existents, entén que quan es revisin s’aplicarà allò que reflecteixi el manual, fet que no significa que ara es comencin a revisar tots. El Sr. Freixedes es queixa que no hi ha cap mena de procés pensat ni reglat per part del govern municipal per tal de debatre el document. Diu que han presentat el document i que, a partir d’aquí, no se sap quan ni com aniran parlant amb els assessors dels grups i amb la Comissió Cívica de la Bicicleta, la qual, d’altra banda, pensa que si és l’òrgan on debaten temes tan importants com aquest, caldria que els grups de l’oposició hi fossin presents. Demana que esmenin aquest error i critica que no té gens clar com s’organitzarà el debat entorn a aquesta qüestió. Recorda que aquest document s’ha elaborat arran d’una iniciativa presentada per CiU el 19 de novembre de 2009, i la llegeix. Així mateix, puntualitza que la iniciativa també reflectia que quan s’hagués dut a terme el debat del document, es presentaria de nou davant d’aquesta Comissió per ser aprovat definitivament. Vol saber en quin termini es durà a terme el debat i quan es tornarà a presentar el document com a definitiu. Agraeix de nou la presentació, amb tot, es queixa que el document correspon més a un treball d’un jove universitari que no pas a la tasca de l’Àrea de Mobilitat. Diu que no respon exactament a allò que el seu grup va demanar i critica que, per 2986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 exemple, els quilòmetres de carril bici es comptin doblats quan el carril és bidireccional, considera que és com si els quilòmetres d’autopista es comptabilitzessin dobles perquè l’autopista té dos sentits, fet que creu que no és lògic. Troba curiós que dins de la Comissió no es posin d’acord sobre una ordenança que ells mateixos van aprovar. En aquest sentit, creu que cal tenir clares les regles del joc i fer-les complir de forma insistent. Exposa altres afirmacions que inclou el document i que el preocupen, com ara la voluntat de convertir en bidireccionals els carrils d’un sentit perquè hi ha un cert incivisme que genera situacions de risc per part dels ciclistes, que en fan ús en sentit contrari. Pensa que es parteix de premisses perverses que expliquen el que després s’acaben trobant al carrer, i, en aquest cas, es queixa perquè és com si per evitar que un cotxe que va en sentit contrari en una via d’un sol sentit hi vagi, en comptes d’anar en contra del conductor incívic, converteixin el carrer en una via de doble sentit. Creu que el document manca de concreció i que, en tractar-se d’un manual que ha de clarificar els aspectes referents als carrils bici, no pot ser que en una pàgina esmentin els quilòmetres de vies ciclistes que hi ha a la ciutat i en una altra diguin que es tracta d’una categoria que no es pot classificar. Quant a les segregacions, diu que el govern està obsessionat en evitar que les motos o els cotxes envaeixin l’espai del carri bici, però que no té en compte que aquestes segregacions físiques sovint provoquen accidents de motos que s’acosten massa a aquestes peces. Fa palès que aquesta és una queixa de molts motociclistes i alguns ciclistes. Està d’acord que aquestes separacions han d’existir i que han de ser d’un material que, en cas d’urgència, permeti els altres vehicles travessar-les sense malmetre-les. Tanmateix, creu que cal reflexionar entorn al tipus de peces que es col·loquen per tal que facin aquesta funció salvaguarda dels ciclistes sense que siguin perilloses per als altres vehicles. No entén que si el 22@ és la zona d’experimentació urbana a partir de la qual s’apliquen les accions a la resta de la ciutat, per què als carrils bici del 22@ no han instaurat una peça de plàstic mòbil molt més respectuosa amb els altres vehicles que la que estan instal·lant. Conclou que quan es reuneixin per debatre aquest manual, ja presentarà molts altres suggeriments que li han quedat per esmentar. El Sr. Villagrasa es queixa que el seu grup, i ell després de més de set anys a l’Ajuntament, desconeix completament la tasca que desenvolupa la Comissió Cívica de la Bicicleta; està convençut que fa una feina excel·lent i està d’acord que debati aquest document, però també pensa que s’han de replantejar per què els grups de l’oposició no en formen part. Creu que no té cap sentit que no sàpiguen ni tan sols qui la composa, i critica que quan n’han demanat algun balanç tampoc se’ls ha lliurat. Posa de relleu que cal definir correctament per on i quan poden circular les bicicletes. Creu que si existeix un carril bici és perquè la bicicleta hi circuli i no passi per la vorera si no està habilitada com a carril bici. Diu que cal definir també si les bicicletes poden travessar el carrer quan el carril bici va paral·lel al dels vehicles de motor i el semàfor es posa vermell. Es queixa que de vegades el semàfor està vermell per als cotxes i motos i que les bicicletes continuen circulant, obstaculitzant el pas dels vianants. Consegüentment, creu que cal definir aquests conceptes per evitar conflictes i millorar la seguretat. Pensa també que el manual hauria de contenir un annex de la revisió dels carrils bici de primera implantació i que no han estat revisats, els quals opina que possiblement tampoc estan adaptats al reglament de senyalització. Insisteix que és important annexar al manual un informe referent a la revisió de carrils bici, la qual assegura que el seu grup ha sol·licitat diverses vegades, que se li ha dit que s’estava duent a terme, i que encara no en saben res. Agraeix de nou l’informe, creu que és un document positiu, però que cal treballar aquests aspectes. El Sr. Martínez diu que no li han contestat quin paper ha tingut i tindrà la Comissió Cívica de la Bicicleta en relació amb aquest manual. Si no s’ha encarregat cap estudi extern, demana conèixer el nom de la persona que ha redactat el manual. Assenyala que si és un manual normatiu d’aplicació, el document conté elements que sobren i que, en canvi, hi troba a faltar l’acord, el disseny o la cooperació dels col·legis de professionals, els quals diu que són els que donen les directrius d’una normativa més o menys reglada a complir pels professionals que NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2987 desenvolupin projectes d’aquest tipus. Puntualitza que els manuals de disseny els desenvolupen els equips tècnics amb els col·legis professionals i que no donen lloc a debats polítics. Pensa que el debat polític és, per exemple, si es volen carrils bici segregats o no. Demana que li aclareixin què estan debatent en aquest moment. La Sra. Escarp agraeix la presentació. Confirma que la Comissió va acordar que s’elaboraria un manual de disseny i senyalització, reordenant el que s’ha fet fins ara mitjançant una anàlisi i elaborant unes propostes concretes de com treballar a partir d’ara i per a les properes revisions dels carrils bici. Exposa que, en compliment d’aquest acord, avui presenten un informe que, malgrat que potser no cobreix totes les expectatives dels grups, és l’inici del procés. Posa de relleu que aquest document és una proposta i que els Serveis Tècnics de Mobilitat han treballat en virtut del Pla de mobilitat urbana i clarificant tot un seguit de criteris. Creu que cal continuar avançant, ja que es tracta d’una qüestió cada cop més present a la ciutat, i també que és necessari que tots es posin d’acord. Diu que si es tractés d’un document reglat, avui parlarien d’aprovació inicial i manifesta que tenen la voluntat de convocar les associacions cíviques, la Comissió Cívica de la Bicicleta i tots els partits polítics per tal d’elaborar, a partir d’aquest document, el manual definitiu. Pensa que possiblement moltes de les coses que s’han dit avui han de ser recollides i diu que li demanarà al Sr. Narváez –que avui no ha pogut assistir a la Comissió– que clarifiqui com es desenvoluparà el procés participatiu. Així mateix, comenta que parlaran amb els juristes per conèixer el marc en què s’instaurarà el manual, el qual afirma que, per ara, és un manual d’ordre i no pas normatiu. Reitera que és un document elaborat pels tècnics de l’Ajuntament, de la mateixa manera que n’elaboren molts altres. Amb tot, no veu inconvenient en convocar també els col·legis professionals i diu que és ara quan entre tots han de decidir quina és la millor manera de desenvolupar aquest manual. Està d’acord amb el Sr. Villagrasa que cal lluitar contra la minoria de ciclistes incívics i explica que ho estan fent des de dues vessants: d’una banda, sancionant els vehicles que envaeixen els carrils bici i posen en perill els ciclistes (40% del total de sancions) i, de l’altra, sancionant els ciclistes que incompleixen (60% de les sancions). Conclou que estan creant pedagogia i cultura i que cal anar avançant. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PP: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal de donar compte de l'evolució de la plantilla de la Guàrdia Urbana (tant en 1a. com en 2a. activitat) entre els anys 2007 i 2009, tot indicant, les altes i les baixes, les convocatòries de noves places en aquest període, el nombre d’aquestes places que s’han cobert, i quants aspirants no han superat el curs a l’escola de Policia de Mollet, així com les previsions pels anys 2010 i 2011. El Sr. Villagrasa llegeix la compareixença. El Sr. Dalmau exposa que el juny d’enguany l’Ajuntament convoca 930 places, amb les 250 del 2010 incloses, i que encara queden per convocar les del 2011, amb la qual cosa diu que hauran donat compliment a allò que es va aprovar al Plenari municipal. Enumera totes les convocatòries i el nombre de places convocades en cada cas: el 2007, 180 places; el 2008, 250; el 2009, 250; el 2010, 250; el 2011 seran unes 135 places, l’exactitud d’aquesta darrera xifra explica que dependrà de les baixes que es produeixin. Indica que de les 680 places ofertes fins al 2009, continuen presentant servei 615 agents i que la diferència entre ambdues xifres es deu, d’una banda, al voltant del 8% que anualment no superen les proves de l’Institut d’Estudis de Seguretat i, d’altra banda, a les renúncies per motius diversos, com poden ser optar per anar a la Policia Nacional, als Bombers, si superen les proves, o bé tornar al seu municipi d’origen quan provenen d’una promoció interadministrativa però al final s’ho repensen. Quant a l’evolució de la plantilla, puntualitza que l’any 2007 hi havia 2.597 guàrdies, desglossats en 2.399 de primera activitat i 198 de segona; l’any 2008, 2.696 guàrdies, dels quals 2.514 2988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 són de primera activitat i 182, de segona; l’any 2009, 2.821 guàrdies, 2.645 de primera activitat i 176 de segona; la previsió a 31 de desembre de 2010 és de 2.993 guàrdies, 2.811 de primera activitat i 182 de segona; i la previsió per al 2011 és de 3.042 guàrdies, 2.863 de primera activitat i 179 de segona. Apunta que s’ha reduït l’edat mitjana dels agents, que el 2007 era de 43,09 anys i ara és de 41,66 anys pel que fa a primera activitat. Recorda que quan es va iniciar la renovació de la plantilla es va partir de 46,2 anys de mitjana i també que s’ha efectuat un increment net de 396 guàrdies. Destaca que aquest procés de rejovenir la plantilla ha generat també que s’hagi passat del 7,6% de segona activitat l’any 2007 al 6,08% l’any 2010. Afegeix que, aquest fet, sumat a les millores tecnològiques, significa que l’eficiència és bastant més elevada que en altres moments. Anomena les altes i baixes per anys: l’any 2007, 180 altes i 141 baixes; l’any 2008, 250 altes i 139 baixes; l’any 2009, 250 altes i 97 baixes. I que en total són 680 altes i 377 baixes. El Sr. Villagrasa agraeix la informació i demana que li passin per escrit. Mostra la seva preocupació en relació amb la diferència entre les places convocades i les que posteriorment s’atorguen. Entén que hi pugui haver una diferència del 6%, però no del 21% com ha succeït enguany. Calcula que, en total, en quatre anys s’han perdut unes 225 places. El Sr. Dalmau s’adona que s’ha equivocat i rectifica. Diu que el 2010 han estat 21 places no atorgades, és a dir, el 10,6% i no el 21% que havia esmentat. El Sr. Villagrasa considera que 21 baixes de 250 places continua sent una xifra excessiva. Entén que el procés és llarg i que, en comprendre exàmens, proves físiques, entrevistes personals, etc., en què han d’obtenir uns resultats efectius gairebé al 100%, es donin 3, 4 o 5 baixes, no més. Pregunta com pensen recuperar totes aquestes places que s’han perdut en les darreres convocatòries. Manifesta que un dels màxims problemes que percep el ciutadà és la manca de seguretat i, malgrat afirmar que la seguretat no es millora només augmentat els efectius policials, pensa que és una de les mesures que cal adoptar –a banda de millorar l’enllumenat públic i la mediació social–, ja que la ciutat creix i que, sortosament, hi ha turisme. És per aquests motius que considera que cal oferir un servei de seguretat millor i més eficient. Es mostra preocupat quant a la selecció prèvia d’agents que duu a terme l’Ajuntament abans que passin per l’Escola de Mollet. Insisteix que una pèrdua posterior del 6% la considera lògica, però que una del 10% la troba exagerada. Conclou que l’Ajuntament ha de fer un esforç quant a la selecció prèvia dels agents i també per recuperar totes les places que s’han anat perdent a les darreres convocatòries. El Sr. Forn es queixa que hi ha algunes dades que no els quadren amb d’altres que ja els havien presentat. A tall d’exemple, esmenta que al mes de març el seu grup va preguntar quantes baixes hi va haver el 2009 i que els van dir que 102 i ara els diuen que van ser 97. Repeteix que en els diferents anuncis d’oferta pública s’han convocat 680 places de les quals només se n’han cobert 615 i que, per tant, cada any hi ha hagut una disminució important. Creu que cal estudiar els motius d’aquesta disminució i conèixer la capacitat de retenir aquestes persones, ja que considera preocupant que es formin al cos de la policia local de Barcelona i després se’n vagin a d’altres cossos policials o bé a d’altres policies locals d’altres municipis. Vol conèixer quines polítiques apliquen i demana que detectin possibles problemes i els combatin. Fa palès que si realment s’han incorporat 615 efectius però, d’altra banda, han tingut lloc 370 baixes, l’increment real és de 310 agents, xifra que, malgrat representar al seu parer un canvi de tendència evident, no resulta tan rellevant. Insisteix que les xifres totals no li acaben de quadrar i demana que les ajustin per poder-les donar com a correctes. El Sr. Martínez destaca que enguany s’incorporaran 200 agents més i també 200 mossos, efectius que diu que reforçaran la seguretat a la ciutat. Afirma que aniran complint les ràtios acordades amb el Parlament de Catalunya. Creu que la garantia d’un bon sistema de filtratge de les persones que es volen dedicar a la professió de policia és precisament que existeixi un nombre de baixes. A tall d’exemple, i fent referència a un altre àmbit, esmenta que a Catalunya, actualment falten metges i metgesses, però que no per aquest motiu relaxen els sistemes de formació d’aquests professionals, i que amb la policia passa exactament el mateix. Indica que l’Escola de Policia de Mollet té una capacitat limitada i que no totes les NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2989 persones assoleixen els objectius establerts. Assegura que aquest fet és garantia de comptar amb uns professionals eficients, que no causaran baixa per qualsevol motiu i que treballaran com cal. Conclou que partir d’una bona formació és un bon filtratge, que considera essencial que aquest fet es produeixi i que, consegüentment, no és necessari emfatitzar aquesta qüestió més enllà de la realitat. El Sr. Dalmau calcula que la xifra de persones que no superen satisfactòriament la formació cada any gira entorn al 8% del total, el mateix percentatge que es dóna en les persones que es formen per treballar de Mossos d’Esquadra, que també acudeixen al mateix centre. Assenyala també que cada any, abans d’anunciar una nova convocatòria, calculen les baixes que s’han produït i el nombre d’estudiants que no han assolit entrar al cos. El Sr. Villagrasa demana que els facilitin les dades per escrit i creu que descomptant els estudiants suspesos del 2008 i 2009, el nombre d’altes ja quadraria amb les dades ofertes. Reitera que la seva preocupació és poder assolir la xifra de 1.000 agents de Guàrdia Urbana qualificats i, per tant, cobrir les 225 places d’enguany i les 130 previstes per a l’any vinent. Insisteix que cal fer un esforç important per intentar cobrir el 100% de les places convocades. Repeteix que 21 persones que finalment no entren al cos de policia de Barcelona és una quantitat important, sobretot tenint en compte que, prèviament, abans que entrin a l’Escola de Mollet, l’Ajuntament ja ha fet una selecció mitjançant tests psicotècnics, proves físiques, entrevistes personals, etc. Conclou que cal fer un esforç en relació amb aquesta primera selecció per tal que es formi el major nombre de persones possibles capaces d’obtenir una plaça, amb l’objectiu de cobrir el màxim de places. El Sr. Forn vol que se li confirmi si el nombre baixes ve donat per aquestes dues raons: per no superar la formació i per anar-se’n a un altre cos un cop han aprovat. La Sra. Escarp apunta que també n’hi ha que abandonen. El Sr. Forn hi està d’acord i comenta que, a més, hi ha les baixes per jubilació, malaltia, etc. Puntualitza que les baixes que a ell veritablement li preocupen són les que s’han esmentat que es donen quan un agent de la Guàrdia Urbana, després de passar els estudis, o posteriorment, abandona per anar-se’n a un altre cos policial. Manifesta que és aquí on creu que cal detectar si existeix una quantitat important d’aquestes persones, comprovar si hi ha algun problema en aquest sentit i valorar la capacitat de retenir-los. La Sra. Escarp diu que intenten ser rigorosos amb les dades i confirma que les passaran totes per escrit. Recorda que existeix un acord del Consell Plenari que estipula que el darrer any –2011– s’acumularien totes les pèrdues que s’han anat produint per diferents motius, amb la idea d’assolir l’objectiu fixat. Explica que fan una oferta pública d’ocupació d’acord amb les bases i el pressupost general i que d’aproximadament 4.500 persones que es presenten, n’han de seleccionar 250, i que, per tant, la selecció prèvia que fan ja és molt important, per bé que posteriorment no tots els escollits suportin els nou mesos de formació de l’escola. Assenyala que ella també voldria que els 250 escollits superessin la formació i esdevinguessin agents de la Guàrdia Urbana, malgrat això, manifesta que prefereix que entrin a formar part d’aquest cos 230 agents ben formats i preparats, els quals recorda que aniran armats, que no pas tenir-ne més però que n’hi hagi algun que els doni problemes. Tanmateix, puntualitza que si hi ha moltes persones suspeses, els animen a presentar recurs per tal que es revisi la seva situació, sempre garantint els criteris de professionalitat de l’escola. Quant a la mobilitat dels agents, indica que un cop finalitzen els estudis satisfactòriament, s’incorporen a la Guàrdia Urbana de Barcelona i que és després quan, mitjançant altres concursos, pot ser que se’n vagin a un altre cos o a un altre municipi, de la mateixa manera que es donen casos d’agents que, a l’inrevés, provenen dels Mossos o d’altres policies locals i vénen a Barcelona. En aquest sentit, informa que Barcelona ofereix moltes més possibilitats de promoció que les policies locals d’altres poblacions i que hi ha agents que opten per una carrera professional i n’hi ha que escullen la tranquil·litat de viure en un lloc més petit, i que, consegüentment, la mobilitat existeix sempre que hi ha places i processos de convocatòria. Per acabar, repeteix que el 2011 acumularan les places que faltin per 2990 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 completar, que analitzaran les proves de selecció anteriors a l’entrada a l’escola per optimitzar-les, per bé que diu que ja formen part del Consell Pedagògic de l’Escola per anar coordinats. Amb tot, assegura que es mouen en la mitjana de les altres policies, tant locals com Mossos d’Esquadra. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 3. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Que el Govern municipal intensificarà la vigilància mitjançant l’increment de la presència de la Guàrdia Urbana al Parc de Joan Miró (l’Escorxador) i entorns per permetre-hi la convivència i el seu bon ús. El Sr. Blasi exposa que la proposició no descarta la possibilitat d’elaborar un pla d’intervenció integral al conjunt de parcs i jardins i interiors d’illa de la ciutat. Manifesta que en aquests indrets, que haurien de ser espais de convivència, es donen molts casos d’incivisme i d’inseguretat que generen diverses problemàtiques, encara que no siguin generalitzades. Explica que, finalment, la seva proposició se centra en quelcom més específic per facilitar l’acord, així com la tasca del govern, per millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes del parc de l’Escorxador; els quals, d’altra banda, considera que han estat molt solidaris amb la implantació del parc provisional de Bombers en aquest indret. Informa que s’han centrat en el parc Joan Miró –o de l’Escorxador– atès que hi han augmentat les situacions d’incivisme relacionades amb la concentració de grups, normalment de joves, que hi van a consumir alcohol, drogues i, fins i tot, que duen armes blanques; fets que impedeixen que els veïns o les persones de pas puguin fer ús d’aquest espai en bones condicions. Argumenta que també han escollit aquest espai perquè els veïns i veïnes han posat denúncies i han advertit que cal intervenir per resoldre aquesta situació, amb els agents implicats que han de vetllar per la bona convivència: educadors socials, Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana, etc. Comunica que la resposta que han obtingut no ha estat prou satisfactòria i que per aquest motiu demanen que s’intensifiqui la vigilància en aquest entorn. Llegeix la proposició modificada amb una transacció. Insisteix que s’han centrat en aquest espai en concret, malgrat creure que és una qüestió que caldria tractar de forma més integral en el conjunt de la ciutat. El Sr. Villagrasa expressa el seu vot favorable a la proposició, atès que confirma que en aquest parc es donen situacions de conflicte, d’incivisme i d’inseguretat, sobretot al vespre i a la nit. El Sr. Martínez també vota favorablement la proposta. El Sr. Mestre manifesta el seu vot a favor, tenint en compte la transacció que s’ha aplicat i no la proposició inicial de CiU. Especifica que actualment es duu a terme un abordatge integral de les problemàtiques de seguretat, les quals NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2991 assenyala que no s’han de confondre amb les conductes incíviques, que requereixen actuacions diferenciades. La Sra. Escarp manifesta que han intentat arribar a un acord en la línia del tractament integral d’un espai que considera important, atesa la seva grandària i la seva situació, en ésser frontera entre dos districtes. Està d’acord amb el Sr. Mestre que cal diferenciar l’incivisme de la inseguretat. Expressa el seu vot favorable i agraeix que hagin arribat a un acord. Remarca que aquesta actuació integral que estan proposant és la mateixa que es duu a terme a molts altres llocs de la ciutat. És en aquest sentit que fa palès que, a la Comissió de Seguiment de l’Ordenança, sempre posen de relleu aquest tractament integral, sense el qual diu que no es poden gestionar els conflictes correctament. Insisteix que no es poden abordar només amb autoritat, sinó que cal intervenir amb els educadors de carrer per tal de reconduir les situacions. D’altra banda, com antiga regidora del Districte de l’Eixample, vol reconèixer el treball que s’ha efectuat en aquesta zona amb les AMPA i les escoles mitjançant el «Camí amic» i la pròpia dinamització del parc, que creu que hi han atorgat una vida diferent. Conclou que el parc Joan Miró, ateses les circumstàncies que hi tenen lloc, forma part del programa «Cel obert» i afirma que cal intensificar aquesta tasca més integral per assolir que aquest espai esdevingui allò que volen que sigui. El Sr. Blasi agraeix el posicionament favorable de tots els grups amb els matisos que cadascú hi vulgui aportar. Pensa que aquest és un primer pas per abordar la problemàtica existent d’inseguretat i d’incivisme. Insisteix en la necessitat del tractament integral d’aquestes qüestions per garantir la intervenció de tots els agents implicats, tant d’educació com d’autoritat, i confirma que els problemes tenen lloc durant la franja horària que ha esmentat el Sr. Villagrasa i que, per tant, no es tracta d’horaris escolars. Reitera també que les actuacions han de ser transversals, que el parc Joan Miró és un espai molt concorregut i que precisa la millora de la convivència. Expressa el seu desig que l’actuació sigui un primer pas per assolir aquesta millora i no descarta sol·licitar el mateix tractament a tots els parcs, jardins i interiors d’illa de la ciutat, alguns dels quals diu que també han estat notícia per problemes similars. Conclou que, atès que ha calgut demanar que s’intensifiqui l’actuació, quelcom no s’està fent prou bé. La Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Que el Govern municipal intensificarà la vigilància mitjançant un tractament integral del Parc de Joan Miró i el seu entorn amb tots els agents implicats: Guàrdia Urbana, Cos de Mossos d’Esquadra, gestió de conflictes i educadors de carrer, per tal de garantir la millora de la convivència i el bon ús de l’espai. Del Grup Municipal PP: 4. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar a l’Autoritat del Transport Metropolità i a l’Entitat Metropolitana del Transport a crear un sistema de «Devolució Xpress» pels casos de retards en el transport públic de l’àmbit de l’ATM. El Sr. Villagrasa exposa que aquesta proposició pretén prendre exemple del servei «Devolució Xpress» que ha posat en funcionament Renfe Rodalies i que consisteix en permetre a l’usuari la reclamació del bitllet si el tren, per exemple, arriba amb quinze minuts de retard. Creu que seria bo que aquest servei s’apliqui al transport públic de Barcelona en casos d’averia o de modificació de la freqüència de pas de l’autobús o el metro. Opina que d’aquesta manera s’oferiria un servei de més qualitat a l’usuari del transport públic de la ciutat. Fa palès que no han marcat cap termini per a la seva implantació. El Sr. Freixedes expressa la seva abstenció. Informa que comparteix el criteri d’incrementar la qualitat de servei del transport públic, però que creu que la proposta és de molt difícil aplicació, ja que la majoria dels transport públic 2992 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 metropolità funciona sense horaris establerts. Considera que equiparar freqüències de pas a horaris teòrics seria molt complex i manifesta que no se li acut a través de quin sistema es podria controlar per tal que l’usuari pogués demostrar que ha estat esperant l’autobús vint minuts i que no han estat vuit o nou minuts. Manifesta que en transports com Renfe o Ferrocarrils, que funcionen amb uns horaris establerts i amb una validació del bitllet a l’entrada de l’estació, és molt més senzill poder demostrar si ha tingut lloc un retard que pugui generar la devolució del bitllet; però que en la xarxa d’autobusos és complicat. Això no obstant, pensa que cal fer una reflexió en relació amb les freqüències dels transports metropolitans i manifesta que el seu vot és d’abstenció precisament perquè comparteixen la preocupació que hi ha darrere d’aquesta proposició. Es queixa que quan se celebrava el Dia sense Cotxes, l’exalcalde Joan Clos es desplaçava en el vehicle oficial i que es va establir el raonament que en autobús es triga més en arribar al destí. Assegura que en aquests moments TMB continua significant que es triga més temps en arribar als llocs en autobús i que, per tant, les persones que en fan ús han de comptar amb un marge de puntualitat, degut a l’incompliment de les freqüències de pas. Sol·licita que es treballi per fer complir aquestes freqüències i per reduir el temps d’espera dels usuaris. El Sr. Martínez demana que no es barregin els debats i que es tracti la proposició en concret, la qual diu que no veu factible i que requeriria establir un altre tipus de contracte entre el transport públic i l’usuari, i, consegüentment, replantejar el model de transport públic. Manifesta el seu vot contrari. Pel que fa a la freqüència de pas dels autobusos, recorda que està previst un canvi de la xarxa d’autobusos de la ciutat que, entre altres aspectes, ha de millorar les freqüències de pas i els itineraris. Insisteix en demanar que no s’introdueixen debats que dificultin el desenvolupament dels acords ja presos. El Sr. Mestre també manifesta el seu vot contrari. Entén que es tracta d’una mesura de caràcter excepcional, que només és factible en situacions com les que es van produir a Renfe darrerament, les quals assegura que no es produeixen en els transports metropolitans. Així mateix, considera que els reglaments dels diversos operadors del transport públic de la ciutat són suficients per resoldre incidències i que no és necessari implementar mesures per a casos molt excepcionals, tenint en compte també la complexitat que ja s’ha esmentat que comportarien. La Sra. Escarp entorn el comentari del Sr. Villagrasa de prendre exemple de Renfe Rodalies diu que potser se’n podrà prendre exemple quan el contracte entre la Generalitat i Renfe sigui vigent. Expressa el vot contrari del seu grup. Quant al transport públic de la ciutat, pensa que allò més important és garantir el dret a desplaçar-se i que quan hi hagi una incidència s’ofereixi una alternativa, acció que assegura que ja està correctament pautada i que es desenvolupa satisfactòriament quan un metro s’espatlla o bé quan cal substituir un autobús, garantint la continuïtat dels desplaçaments. Confirma també que els reglaments dels viatgers dels diferents operadors de transport públic de la ciutat ja donen cobertura als drets de l’usuari, de manera que, per exemple, en cas d’incidència, poden obtenir un bitllet de bescanvi mitjançant una reclamació. Conclou que considera innecessària aquesta actuació. El Sr. Villagrasa reconeix que Rodalies no ha estat un exemple a seguir durant els darrers anys. Amb tot, recorda que la ministra que n’era responsable, la Sra. Magdalena Álvarez, és del PSC i no del PP. Malgrat dir que la gestió de Rodalies a Catalunya no ha estat un èxit, assenyala que hi ha coses que les fan bé i que aquest servei que han posat en funcionament creu que és bo, raó per la qual pensa que caldria estudiar una forma d’aplicar-lo al transport metropolità. Vol aclarir que quan parla del retorn del bitllet de l’autobús, per exemple, es refereix un cop la persona ja l’ha validat i està dintre del vehicle, el trajecte del qual es pot retardar amb motiu d’una averia o d’una retenció. Fent referència al metro, opina que el procediment encara és més senzill, atès que en entrar a les instal·lacions del metro es valida el bitllet, fet que diu que permet controlar la freqüència de pas, sobretot en casos d’averia. Creu que es tracta d’un servei totalment aplicable al transport públic de Barcelona i que, si hi ha un canvi de relació entre el ciutadà i Renfe, també hi pot ser entre el ciutadà i TMB. Critica que, en l’actualitat, la persona que vol recuperar l’import d’un bitllet ha d’efectuar NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2993 tantes gestions que li surt més a compte no recuperar-lo. Opina que aquesta seria una forma de facilitar aquest servei al ciutadà en les circumstàncies que ha esmentat. Conclou que no es tracta d’una actuació tan complicada i que caldria estudiar-la. La Sra. Escarp recorda al Sr. Villagrasa que quan el PP va governar no va fer cap mena d’inversió per millorar Renfe. Quant al metro, indica que la freqüència de pas depèn de les línies i dels horaris i que es mou entre 2,50 i 3,50 minuts. Afirma que quan té lloc una incidència, el termini de resolució s’intenta que sigui inferior als 13 minuts, moment a partir del qual ja es garanteix la mobilitat dels usuaris, per exemple, mitjançant un sistema gratuït de llançadores. Conclou que sense un horari establert i amb unes freqüències de pas molt diferenciades és molt difícil desenvolupar aquesta proposta. La Sra. Escarp expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ICV-EUiA, el Sr. Freixedes expressa l’abstenció de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot contrari d’ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal ERC: 5. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar al govern municipal a anul·lar la reserva d’espai a la via pública per destinar-lo a aparcaments al carrer pels cotxes del servei de «carsharing» d’Avancar. El Sr. Martínez exposa que el servei de carsharing (o cotxe multiusuari) d’Avancar, que compta amb la participació d’entitats públiques com l’Ajuntament, ha anunciat que a partir de l’1 de juny tindran una reserva d’aparcament en superfície per tal d’oferir un millor servei, ocupant la via pública. Entén que la reserva d’espai públic per a l’aparcament de vehicles ha d’estar restringida per a les persones amb problemes de mobilitat i serveis públics diversos. No està d’acord que una empresa privada tingui una reserva d’aparcament al carrer i demana que s’anul·li aquesta reserva. Llegeix el text, que ha estat modificat: «S’acorda instar el govern municipal a anul·lar la reserva d’espai a la via pública destinat a aparcaments al carrer pels cotxes del servei de carsharing d’Avancar». El Sr. Freixedes expressa la seva abstenció, atès que, malgrat estar d’acord que no s’ha de reservar espai públic de la ciutat per a les empreses, creu que aquesta acció impulsaria el carsharing, el qual diu que és una aposta de futur, en el sentit d’apropar als usuaris un vehicle que pot ser utilitzat per tothom. No està d’acord que s’associï aquest fet a una empresa concreta, amb tot, esmenta que els taxis també tenen les seves parades al carrer i que hom també podria pensar que es tracta d’empreses privades que ocupen l’espai públic. Conclou que, de la mateixa manera que no estarien d’acord que una empresa concreta de taxis tingués reservades unes parades específiques de les quals no poguessin fer ús la resta de taxistes, els sembla bé que es reservi espai per als vehicles del carsharing, sempre i quan no es vinculi a una empresa en concret, encara que tingui participació municipal. El Sr. Villagrasa manifesta el seu vot d’abstenció i creu que cal anar veient com evoluciona aquest servei, el qual per ara creu que no té l’èxit esperat. Està d’acord amb el Sr. Freixedes que si es fa aquesta reserva d’espai no és correcte que en tingui el monopoli una única empresa i que n’hi hauria d’haver d’altres que també en fessin ús. D’altra banda, diu que si el fet d’instal·lar aquestes parades a la via pública ha de servir per apropar el servei al ciutadà, hom veurà com evoluciona la iniciativa. Conclou que el servei de carsharing és una bona idea, però que per ara és deficitari. El Sr. Mestre expressa el seu vot contrari. La Sra. Escarp també manifesta el seu vot en contra de la proposta. D’una banda, coincideix amb el Sr. Martínez que l’ocupació de l’espai públic no és la millor opció; d’altra banda, creu que val la pena fer aquesta aposta per tal de facilitar el coneixement d’un servei de mobilitat sostenible com aquest. Indica que es tracta de tres emplaçaments que serviran com a prova pilot per comprovar si té lloc un increment de la demanda d’aquest servei. Per acabar, pensa que val la 2994 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 pena intentar potenciar aquest sistema de mobilitat amb l’objectiu que es faci més extensiu. El Sr. Martínez es queixa que per facilitar la mobilitat de la ciutat i potenciar mecanismes alternatius s’ocupi l’espai públic. Anuncia que si no s’aprova la proposició, el seu grup farà ús d’altres sistemes legals o jurídics per tal de suspendre aquesta actuació. Recorda que la política d’aquest Ajuntament és crear aparcaments soterrats perquè els vehicles privats no ocupin espai públic de superfície i creu que ara no se’ls pot dir als ciutadans que per apropar-los un servei es fa ús de l’espai de superfície perquè és més còmode. Assegura que el seu grup no ho accepta i que la política encertada és que els vehicles s’aparquin als aparcaments soterrats. Pel que fa a la comparativa que s’ha fet amb els taxis, manifesta que el taxi és un servei públic i el carsharing és privat. Diu al govern que si vol potenciar aquest servei, insti Avancar a adoptar les mesures que van ser aprovades per aquesta Comissió en relació amb els preus i que encara no han dut a terme. Critica que, contràriament, han augmentat les tarifes i que si abans els preus ja no eren competitius, ara permeten clarament que les empreses de lloguer tradicionals ofereixin millors serveis i preus. Insisteix, com ja ha comentat en altres ocasions, que l’únic avantatge d’aquest servei és l’opció de llogar un vehicle per unes hores o per un dia i la comoditat d’accedir-hi quan n’ets soci. Pregunta al govern què dirà a la desena d’empreses operatives de la ciutat quan els diguin que volen deu places d’aparcament en superfície com l’Avancar perquè volen oferir el servei de carsharing. Manifesta que es va crear la zona verda d’aparcament, entre altres motius, per evitar que els ciutadans utilitzessin les àrees d’aparcament de la ciutat per fer negocis i que ara resulta que es destina l’espai de la via pública a una empresa privada que, a més, no adopta els requeriments aprovats pel propi Ajuntament. Proposa que es faci a l’inrevés, és a dir, que Avancar abaixi els preus i que, atès que compta amb la inversió de l’Ajuntament, se’n faci una campanya publicitària als opis de la ciutat. Afegeix que, en comptes d’haver dut a terme la campanya dels semàfors, com si la gent no sabés què és un semàfor, podien haver fet publicitat explicant que existeix aquest servei de lloguer de vehicles o de cotxe multiusuari. Conclou que no entén aquesta contradicció en els usos de l’espai públic. El Sr. Freixedes esmenta que si el text final de la proposició reflectís que aquestes places d’aparcament no són d’ús exclusiu per Avancar, sinó que es destinen a qualsevol empresa que ofereixi el servei de carsharing, votarien a favor la transacció. El Sr. Martínez manifesta que l’esperit de la proposició precisament és contrari a aquest fet i que el seu objectiu és que no es destini espai públic a empreses privades. La Sra. Escarp expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ICV-EUiA, el Sr. Freixedes expressa l’abstenció de CiU, el Sr. Villagrasa expressa l’abstenció del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC. Es rebutja. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal CiU: 6. Que les línies d’autobusos existents, singularment els anomenats busos de barri, estableixin els seus recorreguts considerant també de manera prioritària els emplaçaments dels centres escolars, per tal d’afavorir una mobilitat de qualitat, reforçant la pedagogia vers els més petits. La Sra. Vila explica que, en haver-se reunit amb diverses comunitats educatives de diferents districtes, han recollit la petició que formulen i que demanen que es tingui en consideració. Reconeix que resoldre els problemes de mobilitat a les escoles durant els horaris d’entrada i sortida dels alumnes és molt complicat, ja que la concentració de vehicles de diferents tipus gairebé impossibilita la circulació. Comunica que moltes escoles els han comentat que si la xarxa d’autobusos de la NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2995 ciutat millorés el seu funcionament, hi hauria més alumnes que farien ús del transport públic en comptes del privat. A tall d’exemple, anomena la línia d’autobús de barri 124, de Gràcia, i diu que els alumnes de les escoles properes a aquesta línia agafarien el transport públic si hi hagués més freqüència de pas. Conclou que el bus de barri està més orientat a connectar altres tipus de serveis, com ara els CAP, però es mostra convençuda que si en alguns casos concrets s’estudiés la possibilitat d’ampliar la ruta i les freqüències de pas, comptarien amb usuaris escolars. La Sra. Escarp recorda que el bus de barri presta servei a les zones de la ciutat que per les seves característiques orogràfiques o urbanístiques no permeten el pas d’autobusos estàndard, donant mobilitat a les persones que es dirigeixen als equipaments situats en diferents indrets. Especifica que els recorreguts de les línies del bus de barri es van dissenyar conjuntament amb els districtes i que tenen la capacitat de vincular el barri amb els centres d’interès de la població: el CAP, la connexió amb el metro, l’hospital, el mercat i les escoles, l'emplaçament de les quals diu que també es té en consideració a l’hora de determinar els recorreguts. Afirma que els escolars que van en vehicle privat són menors acompanyats, que no decideixen de quin mitjà de transport fan ús, sinó que ho decideixen els pares, i que els alumnes decideixen si fan ús o no de l’autobús quan tenen autonomia per fer-ho. La Sra. Vila insisteix que si han formulat aquest prec és perquè en determinats casos els han manifestat la possibilitat d’ampliar aquest servei per adaptar-lo correctament a la pràctica i a la demanda d’algunes comunitats educatives. La Sra. Escarp afirma que totes les demandes que es recullen a través dels districtes s’estudien i s’atenen, si és possible, atès que remarca que cal tenir en compte l’operativitat i les freqüències, en el sentit que el bus no és un porta a porta. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 7. Que des de l’Ajuntament de Barcelona s’impulsin mesures dirigides a persones majors de 65 anys per tal d’evitar que aquestes siguin estafades o robades. El Sr. Villagrasa exposa que el prec fa referència a les persones majors de 65 anys com a un dels sectors més indefensos envers els robatoris i estafes, i explica tres casos concrets. Esmenta que, al Paral·lel, quan la gent gran sortia del banc de cobrar la pensió, hi havia unes persones que ja els tenien controlats per robar-los- la. Un altre dels casos es dóna quan els estafadors es fan passar per encarregats de serveis com ara el gas, l’electricitat o l’aigua per tal d’intentar entrar a casa de la gent gran i robar-los o estafar-los. I, en tercer lloc, comenta els casos que es donaven al voltant del carrer de l’Escorial, i també en altres indrets de la ciutat, en què els delinqüents s’adreçaven a les persones grans per confondre-les, dient-los que es coneixien, fins a convèncer-los d’acompanyar-los a casa seva i, un cop allà, robar-los. Afegeix que aquestes situacions sovint provoquen por i estrès a les persones grans, que fins i tot poden arribar a necessitar tractament psicològic i que, d’altra banda, causen impotència als familiars que veuen que els seus avis són víctimes d’aquests robatoris o estafes. Opina que cal protegir aquest col·lectiu de forma especial, atès que pateixen aquests robatoris a casa seva, en situacions que no són visibles i que, per tant, generen encara més por a les víctimes. La Sra. Escarp recorda que a la darrera comissió van presentar un programa de prevenció en què hi ha una part de seguretat personal que va en aquesta línia. Explica que es tracta d’un programa que es duu a terme als casals de la gent gran i que està tenint molt èxit, en què se’ls explica com agafar la bossa, com actuar si es troben sols a casa, que no han d’obrir la porta a persones que no coneixen, no retirar tots els diners de la pensió d’un sol cop, etc. Així mateix, recorda que ja van dir que estudiarien de quines altres formes poden arribar a aquest col·lectiu. Apunta que han començat amb aquest programa relacionat amb la prevenció i que, 2996 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 en funció dels resultats obtinguts, miraran d’estendre’l per a les persones que no van als casals. D’altra banda, comunica que una unitat d’investigació dels Mossos d’Esquadra ha treballat, en col·laboració amb la policia de proximitat, per tal de localitzar els delinqüents especialitzats en la gent gran, i que fa pocs dies va tenir lloc una detenció important d’aquests especialistes. Insisteix que poden estendre el que ja estan fent per tal que arribi al major nombre de persones possible. El Sr. Villagrasa agraeix la resposta, això no obstant, assegura que la majoria de persones més grans de 65 anys de Barcelona no van als casals de gent gran, raó per la qual pensa que cal fer un esforç per arribar a aquestes persones. Pensa que potser poden utilitzar el cens i, mitjançant la policia, apropar-se a aquestes persones i oferir-los aquest servei, o potser donar-los un telèfon directe de la policia. Manifesta que desconeix la fórmula que cal utilitzar, però reitera que cal estendre el servei que estan oferint als casals de gent gran, el qual considera insuficient. Creu que cal fer un esforç per millorar la seguretat i la protecció de les persones grans mitjançant altres vies d’aproximació. La Sra. Escarp repeteix que han de continuar treballant i que és un tema que també cal tractar amb cura per tal de no generar alarma i por, ja que llavors la situació empitjora i la gent gran no surt de casa. Tanmateix, està d’acord amb estendre el programa de prevenció per arribar al màxim de persones d’aquest col·lectiu. Es dóna per tractat. 8. Que el Govern municipal posi en marxa una Comissió de Treball integrada per representants dels Grups Polítics i tècnics municipals per valorar la introducció de mesures de millora en la mobilitat del Cim del Tibidabo pels veïns del barri i pels visitants del temple del Sagrat Cor i del Mirador, analitzant, entre d’altres, les següents mesures: integració tarifària del funicular del Tibidabo, obertura les 24 hores de l’aparcament del Tibidabo, habilitació d’un camí de pas exclusiu pels veïns, increment de la freqüència de pas i de la capacitat del bus del barri. El Sr. Villagrasa exposa que aquest prec fa referència a un problema de mobilitat que pateix el Cim del Tibidabo, del qual ja han parlat reiteradament, que afecta els veïns, treballadors i visitants del temple i del mirador, i que no s’ha resolt. La Sra. Jaurrieta expressa que no pot acceptar el prec ja que fa referència a crear una comissió política en un espai que actualment està en obres de millora de la carretera BV-1418 que va de Vallvidrera a la Rabassada. Indica que no té sentit incidir en aquest moment, quan justament s’estan duent a terme aquestes obres que responen a l’estudi de mobilitat que es va efectuar a l’entorn del Cim del Tibidabo per a la seva millora. Assenyala que aquest estudi de mobilitat contempla també els 600.000 visitants que rep anualment el parc d’atraccions –tenint en compte una visió de conjunt– que no s’inclouen en el prec. Explica que tal com es fa en totes les obres de la ciutat, hi ha un seguiment, que en aquest cas es duu a terme des del Districte, des de Mobilitat, des de la Diputació i des de la Guàrdia Urbana, per tal de veure quins elements es poden anar introduint per facilitar l’accés als veïns i a la resta d’usuaris. Per acabar, puntualitza que aquestes obres segueixen els criteris de seguretat de l’entorn, suprimint l’aparcament il·legal de les voreres i de la carretera, preservant un espai per als vianants i reduint la velocitat. El Sr. Villagrasa creu que els usuaris del parc d’atraccions no tenen problemes per accedir-hi i que són els veïns, els treballadors i els visitants els que tenen més dificultats. Malgrat confirmar que la zona està en obres, opina que caldria crear una comissió conjunta amb els veïns per tal de planificar la futura mobilitat del Cim del Tibidabo. Considera totalment lògic plantejar la integració tarifària del funicular del Tibidabo, la ubicació d’un camí exclusiu per als veïns i la millora de la capacitat i la freqüència de pas del bus de barri. Pensa que no és necessari esperar a la finalització de les obres per començar a estudiar aquestes tres propostes, algunes de les quals creu que ja es podrien posar en funcionament. La Sra. Jaurrieta informa que ja estan mantenint converses amb els veïns i duent a terme moltes de les seves peticions. Quant a la integració tarifària del funicular, assenyala que actualment el funicular és una atracció més del parc NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2997 d’atraccions. Fa palès que fomenten el transport col·lectiu, d’una banda, amb una llançadora gratuïta que va des de l’aparcament de davant de la Vall Hebron fins a Sant Genís i, de l’altra, amb el Tibibus, l’autobús gratuït que surt de la plaça de Catalunya. Insisteix que el Dr. Andreu, fundador del Parc d’Atraccions del Tibidabo, va crear el funicular fa cent anys com la primera de les atraccions del parc. Pel que fa al pas exclusiu per als veïns, explica que quan van desenvolupar aquest estudi de mobilitat, ja van habilitar un espai exclusiu per als veïns davant de l’Hotel Florida, amb una pilona que els dóna accés mitjançant un codi i que restringeix el pas a les altres persones. Explica que estan treballant per millorar altres aspectes amb l’objectiu de facilitar els accessos als veïns, però que el pas exclusiu ja existeix. En relació amb la freqüència de pas del bus 111, comenta que la freqüència sempre és millorable, però que actualment s’incrementa els caps de setmana d’estiu per cobrir l’augment de demanda. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 9. Que s’adoptin mesures per a la promoció de l’ús dels casc integral entre els conductors de motos i ciclomotors a Barcelona. El Sr. Martínez exposa que, atesos diversos informes que ha consultat, i tenint en compte que Barcelona està immersa en una campanya internacional promocionada per la UE en relació amb la seguretat i centrada en la motocicleta i el ciclomotor, proposa que es dugui a terme una campanya de l’ús del casc integral, ja que les conseqüències d’un accident són diferents si hom porta el casc integral i ben cordat que si no el porta. Afirma que es podrien evitar moltes problemàtiques derivades de no dur-lo. La Sra. Escarp posa de relleu que ha estat una gran victòria assolir que el 99,9% dels usuaris de motos portin el casc i que, com ha dit el Sr. Martínez, és molt important que el duguin ben lligat. Comunica que, actualment, el 76,2% duu casc integral, el 16,7% declara que porta el casc obert i el 7,1% diu que depenent de si és hivern o estiu utilitza un casc o un altre. Indica que en el 20% dels accidents greus el casc surt volant amb l’impacte i que per aquest motiu és tan important dur el casc correctament. És en aquest sentit que explica que estan preparant, conjuntament amb el RACC, una campanya que s’anomenarà «Motocivisme» que comprendrà un decàleg de consells, entre els quals s’esmentarà l’ús del casc integral i la necessitat de dur-lo ben posat. Manifesta que en les campanyes del projecte europeu en què Barcelona també participa es treballa en aquesta línia, incidint en aquest tipus de recomanacions pel que fa a l’equipament del motociclista. Finalitza dient que han sol·licitat que s’inclogui el tipus de casc en les dades d’accidentalitat. El Sr. Martínez diu que no ha trobat aquestes dades, ja que no figuren ni tan sols en el Comitè de la UE, i que s’ha basat en les dades de dos serveis de traumatologia que descriuen el quadre clínic en funció del casc, fet que evidencia que la casuística és diferent quan el casc està ben cordat. Vol que li confirmin si aquesta campanya conjunta amb el RACC incorpora la recomanació del casc integral. La Sra. Escarp ho confirma i anuncia que en l’estadística de seguretat viària introduiran les patologies en funció del tipus de casc. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CiU: 10. 1. Quantes denúncies es van imposar els anys 2008 i 2009 pel concepte de menysprear els drets dels altres o ofendre les seves conviccions a causa de passejar-se nu pels carrers? 2. Contra quantes persones que anant nues per la via pública i sent requerides pels agents de l’autoritat s’han obert diligències per una falta de desobediència a un/a agent en els anys 2008 i 2009? 3. Quantes de les 2998 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 denúncies imposades per aquest concepte en els anys esmentats han estat cobrades? El Sr. Forn formula la pregunta. La Sra. Escarp exposa que, quant a denúncies vinculades a l’Ordenança de l’espai públic, el 2008 en van efectuar 92 i el 2009, 50 –diu que les dades d’enguany no les té, però que els hi farà arribar. Pel que fa a la desobediència, explica que hi poden haver altres conceptes que no siguin estrictament aquest i que l’any 2008 en van posar 804 i l’any 2009, 691. Indica que el cobrament depèn de l’Institut d’Hisenda i que normalment té lloc en el moment de formular la denuncia. Apunta que hi ha denúncies que acaben en procediment penal, per desobediència de la persona sancionada, o bé perquè el multat es querella contra l’Ajuntament quan creu conculcats els seus drets, diu que guanyen bastants d’aquestes sentències i en perden algunes. El Sr. Forn manifesta que comparteix la voluntat del govern d’advertir les persones, amb tot, pensa que caldria anar més enllà en relació amb el fenomen de la gent que es passeja nua o seminua. Pregunta quina serà la reacció de l’Ajuntament si, més enllà de l’advertiment, una persona es nega a posar-se la samarreta, atès que la prohibició no existeix i considera, per tant, que tampoc hi ha desobediència. La Sra. Escarp argumenta que en cas de nuesa més integral, és més fàcil actuar quan hi ha desobediència, ja que es dóna l’ofensa a la dignitat o convicció d’altri. Quan es tracta de persones que van seminues, assenyala que opten fonamentalment per dues vies: d’una banda, l’explicació i el raonament quan es tracta d’algú que va pel carrer i, de l’altra, quan la persona es troba al metro o als equipaments de la ciutat, i atès que existeix un cert dret d’admissió, poden obligar, de la mateixa manera que se sol fer amb el tabac, indicant a la porta que es prohibeix l’entrada si hom no va vestit. I, en aquest sentit, explica que també han demanat la col·laboració dels locals on hi ha dret d’admissió, com ara els bars i restaurants, que també poden posar el distintiu a l’entrada. Finalitza dient que, tanmateix, es tracta d’advertiments que no poden sancionar a no ser que una altra persona declari que se sent ofesa. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 11. Quins són els llocs «habilitats» per a circular en bicicleta? El Sr. Martínez exposa que la pregunta ve motivada pel díptic que ha editat l’Ajuntament prohibint el pas dels patins (o skates) i les bicis en els llocs no habilitats. Es queixa que la confusió de la ciutadania dels llocs habilitats per circular en bici és bastant elevada i critica que l’Ajuntament compari aquestes accions amb d’altres com ara la venda ambulant, els serveis sexuals, les begudes alcohòliques, orinar, les apostes o els actes vandàlics, ja que s’esmenten en el mateix díptic. La Sra. Escarp nega que es faci aquesta comparació i diu que la pròpia Ordenança de convivència ho reflecteix clarament i exposa les limitacions, explicant que es tracta de fer mal ús de la bicicleta en efectuar una mena d’esport de risc en el mobiliari urbà i altres espais de la ciutat, fet que diu que està sancionat amb multes de fins a 1.500 euros per tal de protegir els espais públics i el mobiliari existent. Especifica que són aquests fets els que han volgut expressar aquí i que, consegüentment, no estan relacionats amb l’Ordenança de circulació, la qual indica per on es pot circular amb bicicleta i per on no es pot passar. Malgrat reconèixer que potser no ho han expressat prou bé, assegura que aquest díptic recull l’Ordenança de convivència, en què també creu que cal cridar els ciclistes al civisme. El Sr. Martínez manifesta que no han fet una campanya per explicar la normativa de la bicicleta, tal com van acordar quan van modificar l’article 14 del Reglament. Considera que no és comparable el comentari dels patins i les bicicletes, que a Barcelona no estan prohibits, amb totes les altres mencions que es fan i que sí que estan prohibides. Critica que és una comparació que crea NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2999 confusió i amb la qual relacionen els ciclistes amb l’incivisme i el vandalisme. Demana que abans de redactar un tríptic com aquest, parlin amb la Comissió Cívica de la Bicicleta per tal que els expliquin quines campanyes són adequades per informar els ciclistes –amb l’objectiu que es vagin adaptant a la normativa– i les persones alienes a la bicicleta –perquè sàpiguen si una bicicleta té dret o no a circular per un lloc determinat. Comunica que la Comissió Cívica de la Bicicleta no està informada de la presentació del catàleg d’infraestructura ciclista a la ciutat. Conclou que criminalitzar l’ús de la bicicleta o el patí a Barcelona, tal com ho fan en aquest díptic, és un error flagrant. La Sra. Escarp nega que es criminalitzin aquests usos i insisteix que s’explica allò que recull l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència a l’espai públic, aprovada pel Plenari de l’Ajuntament, independentment que es tracti d’accions que estan prohibides o no. Quant a la Comissió Cívica de la Bicicleta, recorda que ha dit que aquest era un primer document, a partir del qual s’obre un procés participatiu per tal d’elaborar un document definitiu. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal ERC: 12. Que s’informi de l’estat d’execució del prec atès a la Comissió de Seguretat i Mobilitat en data 19 de novembre de 2009 amb el contingut següent: (M0711/8184) Que els plànols-guia del transport públic de Barcelona incorporin informació referent a l’accessibilitat. El Sr. Martínez exposa el seguiment de proposició. La Sra. Escarp comunica que els plànols es van actualitzant a mesura que van tenint lloc canvis de nomenclàtor, creixements de les línies de metro, etc., però que es tracta d’una actuació amb un cost econòmic elevat. Explica que les modificacions es van incorporant a tots els planells i que, en compliment d’aquest acord, que van trametre a l’ATM, també s’actualitza la informació relacionada amb l’accessibilitat. Conclou que en aquest moment coexisteixen mapes adaptats amb mapes no adaptats, però insisteix que en totes les modificacions actuals ja s’incorpora aquesta informació. El Sr. Martínez pregunta si no hi ha hagut cap nova edició d’un plànol-guia des del novembre del 2009. La Sra. Escarp respon que no en té constància. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les onze hores i quaranta-vuit minuts. 3000 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Comissió d’Hisenda i Pressupostos Acta de la sessió celebra el dia 10 de juny de 2010 i aprovada el dia 15 de juliol de 2010 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 10 de juny de 2010, s’hi reuneix la Comissió d’Hisenda i Pressupostos, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Emma Balseiro i Carreiras, Sara Jaurrieta i Guarner, Montse Ballarín i Espuña, Ramon Nicolau i Nos, Antoni Vives i Tomàs, Sònia Recasens i Alsina, Francina Vila i Valls, Xavier Mulleras Vinzia, Joaquim Mestre i Garrido, i Xavier Florensa i Cantons, assistits per la tècnica d’administració general, Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, qui actua per delegació del secretari general de la Corporació, i certifica. També hi són presents l’Im. Sr. Ramón García-Bragado i Acín, el Sr. Andreu Puig i Sabanés, Gerent Municipal i el Sr. Antonio Muñoz i Juncosa, Interventor General. Excusen la seva absència la Ima. Sra. i els Ims. Srs: Carmen Andrés i Añón, Francesc Narváez i Pazos, Eduard Freixedes i Plans i Jordi Cornet i Serra. S’obre la sessió a les 12.40 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del Tinent d’Alcalde, de 17 de maig de 2010, que aprova modificacions de crèdit del Pressupost 2010 (Generació de crèdits per majors ingressos), per un import de 464.977,50 euros. 2. Del Tinent d’Alcalde, de 20 de maig de 2010, que aprova modificacions de crèdit del Pressupost 2010 (Generació de crèdits per majors ingressos), per un import de 14.567.000,00 euros. 3. Del Tinent d’Alcalde, de 20 de maig de 2010, que aprova modificacions de crèdit del Pressupost 2010 (Generació de crèdits per majors ingressos), per un import d’1.040.500,00 euros. 4. Districte de l’Eixample Del Gerent Municipal, de 31 de maig de 2010, que concerta l’arrendament del local planta baixa de la finca núm. 64 del carrer París, ubicació del Centre de Serveis Socials de la nova esquerra del Districte de l’Eixample, amb la Sra. M Jesús Fernández Martínez, per als exercicis 2010-2012, i per un import de 95.270,70 euros. El Sr. Mulleras demana accés als expedients. El Sr. Carnes evidencia que el tindran. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PP: NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3001 1. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d’explicar com afectaran les mesures de reducció del dèficit públic del Decret llei 8/2010, de 20 de maig, impulsades pel Govern del Sr. Zapatero, als Pressupostos 2010 i posteriors del Grup Ajuntament de Barcelona i al Pla Econòmic i Financer Consolidat 2010- 2013 de l’Ajuntament de Barcelona, detallant les variacions per capítols de despesa o ingrés i el seu import. Sol·licitem disposar d’una còpia per escrit de la resposta que es doni en Comissió. El Sr. Mulleras formula la sol·licitud de compareixença, motivada pel fet que consideraven important que aquesta qüestió es pogués debatre a la Comissió d’Hisenda. El Sr. Puig, exposa, amb el suport d’un power-point, que si s’analitzen les dades dels ingressos municipals consolidats del Grup Ajuntament els últims cinc anys, es veu que el 2008 es va arribar al nivell màxim d’ingressos corrents (2.553 €), que es van mantenir el 2009 i que baixaran el 2010. Afirma que des del 2005 les finances municipals han estat sanejades i enfortides, i que s’ha aprofitat la fase expansiva de l’economia per fer inversions i al mateix temps generar un estalvi suficient per anar reduint l’endeutament del grup municipal. El 2006, per exemple, es van invertir 615 milions d’euros i es va aconseguir reduir l’endeutament en 91 milions. Exposa que amb la dotació del Pla d’ocupació local impulsat pel Govern central, l’any 2009, el holding municipal va haver de recórrer a un petit increment d’endeutament, i el pressupost del 2010 aprovat pel Plenari Municipal ja assumia que s’havia de recórrer a un endeutament addicional de 236 milions. En aquest context es va plantejar el Pla econòmic i financer 2010-2013 (PEF), que va ser aprovat pel Plenari Municipal i per la Generalitat i que tenia com a objectiu l’any 2013 recuperar nivells com a mínim del 15% d’estalvi brut. Informa de les quantitats d’amortització del deute de l’Ajuntament: 102 milions el 2010, 100 milions el 2011, 90 el 2012 i 5 el 2013. Explica que el PEF preveia l’any 2011 una necessitat d’endeutament de 400 milions (300 d’endeutament addicional i 100 per reposar crèdits que maduraven aquell any), fet que queda clarament afectat pel Reial decret llei 8/2010, que estableix que l’any 2011 no es podrà recórrer a aquest endeutament. D’altra banda, implica la reducció de les despeses de personal en els exercicis 2010 i 2011, que les entitats locals i els ens dependents que formin part del sector de les administracions públiques no puguin accedir al crèdit públic o privat a llarg termini en cap de les seves modalitats per finançar inversions, ni es puguin substituir operacions de deute preexistents durant el 2011, i que les operacions de deute a curt termini hagin d’estar cancel·lades abans del 31 de desembre de cada any. Especifica que aquesta darrera implicació no afecta gaire l’Ajuntament de Barcelona perquè actualment no té cap operació de deute a curt termini. Sí que en tenen alguns ens municipals, però se’n renovaran els crèdits a final d’any. El nivell d’endeutament de tot l’Ajuntament (excloent-ne BSM i Patronat Municipal de l’Habitatge) es va tancar l’any 2010 en 986 milions i amb un 45% dels ingressos corrents, i amb el PEF es volia arribar a un endeutament igual o inferior al 60% dels ingressos per al 2011. Per fer front a això, el pla d’ajust preveu l’avançament al 2010 d’aproximadament 240 milions del deute que estava previst per al 2011, una reducció de la inversió de l’any 2011 d’uns 130 milions, i una reducció de la despesa del 2011 d’aproximadament 72 milions. Assegura que amb aquestes tres mesures es dóna viabilitat al projecte que hi havia. Explica que la generació de 72 milions més d’estalvi brut per menys despesa faria que la ràtio d’estalvi tornés a pujar al 15%, s’amortitzaria el deute que ja estava previst amortitzar d’uns 100 milions d’euros i amb això quedaria un estalvi net de 210, de manera que baixaria la xifra d’inversió neta, que quedaria en 414 milions en comptes d’en 544. D’altra banda, una modificació de crèdit permetria l’avançament dels 240 milions d’endeutament al 2010, amb la qual cosa quedaria un deute total de 1.225 milions per al holding, que portaria a una ràtio molt baixa d’endeutament, per sota del 60%, que és l’objectiu per al 2013. Comenta que fins ara les despeses i els ingressos corrents de l’Ajuntament han permès generar cada any l’estalvi necessari per poder afrontar totes les inversions sense generar més endeutament, i que ara s’implementaran unes mesures 3002 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 d’estalvi i de contenció de la despesa que permetin continuar garantint la viabilitat econòmica de l’Ajuntament amb unes finances sanejades i sense deixar de banda les prioritats polítiques establertes: la reactivació econòmica, els programes d’atenció a les persones i els programes de seguretat i convivència en l’espai públic. Per acabar, exposa que per poder implementar aquestes mesures estan treballant per presentar unes modificacions de crèdit per a l’any 2010, que afectaran la bossa d’endeutament i la bossa d’inversions i que hauran de ser aprovades pel Plenari Municipal, així com una modificació del PEF, que haurà de ser aprovada pel Plenari Municipal i posteriorment per la Generalitat de Catalunya. El Sr. Mulleras assenyala que esperaven més concreció en les dades presentades. Recorda que el PP ja en els pressupostos del 2008 demanava mesures d’austeritat per apaivagar la crisi econòmica que el Govern no va reconèixer fins després de les eleccions generals del 2008, malgrat que havia començat l’estiu del 2007. Observa que les mesures arriben tard i són insuficients. Retreu al Govern que presenti un pla d’ajust únicament perquè s’hi veu obligat per un reial decret del Govern d’Espanya, i no pas per convicció, perquè és necessari, perquè l’Administració ha de reduir despeses improductives i donar exemple d’austeritat. Indica que el Govern ha especificat en premsa que la reducció d’inversions afectarà el zoo marí, el castell de Montjuïc i l’edifici Ona, però el PP sap, atès que el Govern ho ha comunicat a diversos organismes municipals, que la reducció implicarà altres suspensions d’inversions, i esperaven sentir aquestes dades. Reflexiona que governar és gestionar prioritats, i assenyala que el PP tenia clar des del començament que el zoo marí, per exemple, no havia de ser prioritari, per això van demanar que dediquessin els 150 milions que tenien per a aquest projecte a coses més necessàries per als ciutadans. D’altra banda, volen saber quina afectació pressupostària tindrà l’eliminació de les regidories d’Usos del Temps i de Participació, anunciada en premsa. En darrer lloc, esmenta que l’estalvi ha baixat del 28% el 2005 al 14% el 2010, i observa que si el Govern hagués començat a implantar mesures a temps ara no haurien d’implantar-ne unes de tan radicals. La Sra. Recasens rebat al Sr. Puig que si l’Ajuntament tingués unes finances tan sanejades com diuen no hauria de recórrer a un pla econòmic i financer i a unes finances tutelades per la Generalitat. D’altra banda, observa que si bé el pla d’austeritat reflecteix les voluntats polítiques, el Reial decret 8/2010 és d’obligat compliment en alguns dels extrems. A continuació, planteja un seguit de dubtes: si els poden fer arribar el PowerPoint de la presentació per tal d’estudiar-lo detingudament, quin és el grau d’execució de les inversions que ja tenien programades de les inversions que provenen del Pla Zapatero, quina part dels 240 milions d’euros que s’avancen al 2010 es destinarà a inversions i quina a finançar despesa corrent o un altre tipus de despesa, si poden comprometre’s a congelar la pressió fiscal per al 2011, quan preveuen que es recuperin les finances després de la davallada de salaris que s’ha hagut d’aplicar als funcionaris; quin serà l’impacte de la retallada dels ingressos que provindran de l’Estat, quina és la llista detallada de les inversions que es retallen, quan preveuen acabar d’aprimar l’estructura municipal i la reorganització de les empreses i quin en serà l’impacte pressupostari, i si tenen previst i pressupostat l’impacte de l’augment d’IVA per a l’Ajuntament (3 milions d’euros quant a l’IVA que suporta per la compra de béns i serveis i 6 milions d’euros quant a l’IVA que suporten les inversions). El Sr. Florensa evidencia que la situació de crisi requereix que l’Ajuntament prengui mesures d’austeritat i de contenció, però reflexiona que la gestió prudent de l’Ajuntament els darrers anys i la política de contenció fan que no hagi de retallar les polítiques que fomenten la inversió ni les polítiques destinades a garantir els serveis socials, i que no li calgui adoptar mimèticament allò que diu el Reial decret. Consideren que allò que cal és desenvolupar polítiques que fomentin el creixement econòmic i mesures que ajudin a simplificar l’Administració municipal, per exemple mitjançant la reducció de regidories i de despeses sumptuàries, com ara les de protocol i publicitat. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3003 Recorda que els darrers anys s’han aprovat pressupostos que apostaven per no augmentar la càrrega fiscal, que congelaven els impostos, les taxes municipals i els preus públics, i que s’han implementat mesures d’austeritat, per a inversions en productivitat, i per mantenir el suport als serveis socials bàsics de la ciutat. D’altra banda, recentment es va aprovar la creació del Pacte per la cohesió per tal que totes les forces polítiques representades a l’Ajuntament tinguessin un espai per debatre i definir una estratègia compartida. Esmenta que el Reial decret planteja bàsicament tres coses: el sanejament del romanent de tresoreria negatiu, la disminució del nivell d’endeutament i el finançament de les inversions. Indica que els romanents de tresoreria de Barcelona dels últims anys han estat positius i que malgrat la crisi, a diferència d’altres ajuntaments, Barcelona ha pogut mantenir les inversions. D’altra banda, assenyala que del deute públic dels ajuntaments de l’Estat correspon a Madrid el 24%, i a Barcelona només el 2,7%, cosa que demostra que algunes mesures com ara aquest decret es dissenyen pensant només en la realitat de Madrid. Per acabar, agraeix l’informe i demana si els el poden fer arribar per poder-lo estudiar. El Sr. Puig explica que en l’exposició s’ha cenyit a allò que demanava la sol·licitud de compareixença. Anuncia que preveuen presentar el PEF modificat al Plenari de juliol, i que també passarà per la Comissió. Contesta a la Sra. Recasens que encara no tenen la llista d’inversions completa, que hi estan treballant, i observa que el Decret llei 8/2010 s’aplica a totes les administracions independentment de l’estat de la seva salut financera, per això Barcelona va presentar un pla econòmic i financer malgrat tenir unes finances sanejades. D’altra banda, contesta que no té aquí les dades sobre el grau d’execució de les inversions, que enviaran més endavant. Tampoc no pot contestar quan creuen que es recuperaran els nivells salarials dels ajuntaments, ja que depèn de com evolucioni l’economia. Informa que es preveu dedicar els 240 milions avançats d’endeutament íntegrament a inversió i no augmentar els tipus impositius de l’Ajuntament. Quant al pla de reorganització, exposa que fa temps que hi treballen i que preveuen començar a implementar-los aquest mateix any i acabar d’implementar-los a començaments del 2011. En darrer lloc, esmenta que, atès que quan van fer el pressupost del 2010 ja sabien que hi hauria l’increment de l’IVA, ja ho van tenir en compte a les previsions que es van fer per al 2010 i ho tindran en compte per al 2011. El Sr. Mulleras entén que hi hagi informació que no tinguin, però demana que facilitin la que sí que tenen, com ara com afecta al pressupost municipal la supressió de les dues regidories abans esmentades i quina és la concreció d’inversions i d’altres despeses. Observa que si van haver de fer el PEF és perquè van incórrer en un dèficit, segurament perquè les finances no estaven tan sanejades com deien, i assenyala que del 2005 al 2010 s’ha doblat el deute, que ha passat del 30% al 60%, i l’estalvi s’ha reduït a la meitat, del 30% al 15%. Es queixa que el Govern hagi augmentat la pressió fiscal en època de crisi, i assenyala que alguns impostos estan al màxim permès per la llei, quan allò que caldria és abaixar impostos per reactivar l’economia. Demana que es respongui quin serà l’impacte de la disminució dels ingressos de l’Estat, i assenyala que el pla d’ajust s’hauria d’aplicar a totes les empreses i els instituts municipals, que representen el 30% de la gestió dels recursos públics municipals i són una font de duplicitat d’estructures, d’ineficiències econòmiques i de despeses absolutament improductives. Per acabar, demana molta més ambició en la reducció de despeses improductives i assenyala que si entren en raó i adopten les mesures defensades pel PP, pot ser que el PEF funcioni. La Sra. Recasens subratlla que si s’ha hagut de fer un pla econòmic i financer és perquè les despeses no financeres superen els ingressos no financers en un percentatge superior al màxim que marca la llei, no perquè es tinguin unes finances sanejades. 3004 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Demana que s’assumeixi el compromís de congelar la pressió fiscal, i assenyala que únicament s’ha dit que hi havia el compromís de no apujar els tipus impositius, cosa que no garanteix que la pressió fiscal no pugi. No es creu que el gerent de l’Ajuntament i el tinent d’alcalde d’Hisenda no sàpiguen certes coses, com ara la previsió de la davallada d’ingressos que provindran de l’Estat el 2011 i l’impacte en els ingressos per la pujada de l’IVA, i tampoc no es creu que encara no tinguin la llista completa de les inversions que es retallen, ja que si les han quantificat en 130 milions d’una banda i 72 d’una altra, han de saber d’on surten aquests diners. En darrer lloc, demana quin serà l’impacte pressupostari d’aprimar l’estructura municipal i reordenar les empreses. El Sr. Puig reitera que allò que és segur és que no apujaran tipus impositius, i afirma que les previsions sobre els ingressos de l’Estat no han variat, són les mateixes que quan es va aprovar el PEF. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 2. Resoldre les al·legacions que s’han presentat durant el termini d’informació pública d’acord amb l’informe de resolució adjunt, i aprovar definitivament l’expedient de modificació de crèdit del Pressupost de l’exercici 2010 de l’Institut Municipal d’Informàtica per un import d’1.650.835,00 euros, en concepte de suplement de crèdit, per finançar despeses corrents d’acord amb la documentació que s’inclou a l’expedient, a càrrec de la incorporació de Romanent líquid de Tresoreria disponible de l’exercici 2009 de l’Institut. El Sr. Carnes enuncia la proposta. El Sr. Vives i el Sr. Mulleras fan reserva de vot, i el Sr. Florensa hi vota a favor. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de CIU i PP. 3. Aprovar inicialment el Plec de clàusules reguladores de la concessió de l’ús privatiu de domini públic municipal que afecta una porció de subsòl, situada en el carrer de Provença entre els carrers de Casanova i de Villarroel, el carrer de Casanova entre el passatge del Mercat del Ninot i el carrer de Provença, el passatge del Mercat del Ninot, el carrer de Villarroel en confluència amb el carrer de Provença i els Jardins del Doctor Duran i Reynals, a més de la finca de propietat municipal situada en el carrer de Provença, núm. 164B, per a la seva ocupació en subsòl i planta baixa, espais tots ells grafiats en el plànol annex, per a la construcció i gestió, per l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, d’instal·lacions destinades a usos i serveis sanitarioassistencials, logístics i de circulació de vehicles, en compliment del Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la concreció de la titularitat, el tipus i l’ordenació de l’equipament situat al carrer Provença, núms. 164-182, i l’ordenació del subsòl del seu entorn, aprovat definitivament per aquest Plenari en sessió de 26 de febrer de 2010; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; adjudicar la concessió directament a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona; formalitzar la concessió; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. Carnes enuncia la proposta. El Sr. Vives, el Sr. Florensa i el Sr. Mestre hi voten a favor, i el Sr. Mulleras hi fa una reserva. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot del PP. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3005 4. Modificar l’acord del Plenari del Consell Municipal adoptat en sessió de 28 de desembre de 1988, pel que es constituïa un dret de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya durant un termini de cinquanta anys sobre la finca de propietat municipal d’extensió 10.115 metres quadrats, situada entre els carrers Josep Sangenís i Pantà de Tremp, destinada a equipaments municipals, amb obligació d’edificar-la amb destí a residència de tercera edat, i, en conseqüència, modificar la condició primera del plec regulador del dret de superfície, en el sentit que la finca registral sobre la que recau el dret de superfície té una superfície de 4.969 metres quadrats, sent definida en el parcel·lari com la finca del carrer de Josep Sangenís, núms. 47-97 i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. Carnes enuncia la proposta. El Sr. Vives i el Sr. Mulleras hi fan reserva de vot, i el Sr. Florensa hi vota a favor. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de CIU i PP. 5. Constituir un dret real de superfície a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge respecte del sostre edificable destinat a habitatge i aparcament de la finca de propietat municipal ubicada al carrer Viladomat, núm. 142, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’habitatge protegit dotacional en règim de lloguer, d’acord amb el planejament urbanístic i les condicions del document annex, que s’aproven; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar- lo d’acord amb les dites condicions; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. Carnes enuncia la proposta. El Sr. García-Bragado informa que aquesta proposta i la següent van juntes. El Sr. Vives i el Sr. Florensa voten a favor de totes dues, i el Sr. Mulleras hi fa dues reserves de vot. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot del PP. 6. Constituir un dret real de superfície a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge respecte del sostre edificable destinat a habitatge i aparcament de la finca de propietat municipal ubicada al carrer Comte Borrell, núm. 159, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’habitatge protegit dotacional en règim de lloguer, d’acord amb el planejament urbanístic i les condicions del document annex, que s’aproven; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar- lo d’acord amb les dites condicions; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot del PP. 7. Encarregar a la societat Foment de Ciutat Vella, S.A., en el marc definit per l’article 2 dels seus Estatuts socials, la constitució de drets reals de superfície, a favor dels arrendataris dels habitatges existents en diverses finques que gestiona aquesta societat de conformitat amb l’encàrrec atorgat pel Plenari del Consell Municipal per acords de 22 de desembre de 2000 i 22 de novembre de 2002, amb subjecció a les condicions i preus dels annexos 1 i 2 que s’adjunten i aproven; facultar expressament a Foment de Ciutat Vella, S.A. a obligar-se, si s’escau, en nom i representació de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes de l’annex 3; i 3006 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Es retira. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 8. Autoritzar la subrogació de les persones, que es relacionen en el document annex, en la titularitat de la concessió actualment a nom de Landscape Europrojectes SL, relativa a l’ús privatiu del subsòl del domini públic municipal de la finca situada a l’illa delimitada pels carrers del Pintor Alsamora, Escultor Ordóñez i de Brossa, persones que s’han constituït en una comunitat d’usuaris de l’aparcament pel govern i l’administració; formalitzar el contracte corresponent; i eximir-los de la prestació de la fiança que el Plec preveu. El Sr. Carnes enuncia la proposta. El Sr. Vives i el Sr. Florensa manifesten el vot favorable dels seus grups i el Sr. Mulleras s’hi absté. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. 9. Desestimar, per les raons exposades en els informes annexos de la Direcció de Patrimoni i de la Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística, les al·legacions formulades pel Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya en el tràmit d’informació pública del Plec de clàusules reguladores de la concessió de l’ús privatiu de domini públic municipal que afecta la finca de propietat municipal situada al carrer Tànger, núm. 99 i al subsòl de la finca de propietat municipal destinada a parc i jardí urbà (clau 6b) situada en el carrer Tànger, núm. 99LI, per a la construcció, instal·lació i explotació en les dites finques, per la societat Districlima S.A., de la Central Tànger i espai d’acumulació annex (instal·lació de generació i distribució de calefacció i refrigeració), aprovar definitivament el Plec de clàusules esmentat; i adjudicar la concessió a la societat Districlima S.A. El Sr. Carnes enuncia la proposta. El Sr. Vives i el Sr. Mulleras s’hi abstenen, i el Sr. Florensa hi vota a favor. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. 10. Modificar la clàusula sisena del Plec de clàusules reguladores del contracte de dret de superfície sobre la finca situada al Passeig del Taulat, núms. 243-259, autoritzat per acord de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial de 29 de març de 2004 a favor de la Fundació Privada Escola de Restauració i Hostalatge de Barcelona, en el sentit de compactar el pagament mensual del preu corresponent a l’any 2010 en el pagament del mes de desembre de 2010 i transformar el pagament mensual del preu a satisfer a partir de l’any 2011 en períodes semestrals fins a la finalització del contracte; donar nova redacció a la clàusula 6a del contracte de dret de superfície formalitzat el 24 de maig de 2004 en els termes exposats; i formalitzar la modificació en escriptura pública. El Sr. Carnes enuncia la proposta. El Sr. Vives manifesta el vot favorable de CIU. El Sr. Mulleras manifesta el vot favorable del PP i explicita que entenen que l’expedient vol facilitar les condicions de pagament de l’escola, on sembla que NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3007 l’efecte de la crisi és fort, i consideren que cal donar suport a aquest tipus d’iniciatives. El Sr. Florensa manifesta el vot favorable d’ERC. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 11. La Comissió d’Hisenda i Pressupostos, acorda: Instar el Govern de l’Estat a trobar els mecanismes necessaris per tal d’eximir al transport públic de l’aplicació de l’increment del tipus de l’IVA. La Sra. Recasens recorda que CIU sempre ha rebutjat aquest increment de l’IVA, i que al final el va acceptar però va continuar lluitant per aconseguir que aquest increment no s’apliqués a determinats serveis, per justícia social o pel que representen com a motors econòmics. Contextualitza que les tarifes del transport públic han estat llargament castigades amb increments bastant significatius, per exemple amb increments d’un 9% quan l’IPC havia pujat el 2%, i formula la proposició. El Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, que considera que caldria eximir molts altres sectors d’aquesta pujada i que en època de crisi no s’haurien d’apujar impostos sinó abaixar-los i buscar la reactivació econòmica del territori. Manifesta, però, que no entenen el vot de CIU de fa quinze dies, que va permetre la continuació del Sr. Zapatero com a president del Govern i que s’apliquessin mesures que el PP considera molt perjudicials per al país. Entenen que l’opció adoptada per Espanya, per Catalunya i per Barcelona, que mantenen impostos molt elevats o fins i tot els incrementen, és equivocada. Entenen que el sanejament de les hisendes públiques s’hauria d’aconseguir mitjançant una disminució important de les despeses improductives. Acusa el Sr. Zapatero, el Sr. Montilla i el Sr. Hereu d’haver desenvolupat polítiques i haver tingut despeses que han provocat la ruïna econòmica actual, la dimensió de la qual encara no se sap. Conclou que aquest increment de l’IVA no és bo, i menys encara per al transport públic. El Sr. Florensa manifesta el vot favorable d’ERC, que quan el desembre del 2009 l’ATM va aprovar les tarifes de transport públic per al 2010 es va abstenir. Recorda que aleshores els preus dels títols de transport més utilitzats van augmentar considerablement. Per exemple, el bitllet senzill s’incrementava el 3,70%, quan la inflació de l’any 2009 havia estat de l’1,2% a Catalunya i de l’1,3% a la província de Barcelona. Aleshores ERC ja estava en desacord amb l’augment d’aquests títols per sobre de l’IPC. Consideren que en un context de crisi com l’actual no hauria d’haver-hi un augment tan gran de la pressió fiscal, i menys en un tema sensible com és el transport públic. El Sr. Mestre recorda que ICV-EUiA va votar al Congrés dels Diputats contra la pujada de l’IVA, que entenen que forma part d’un conjunt de mesures que està prenent el Govern espanyol que consideren equivocades, ja que dificulten la reactivació econòmica i tenen una afectació molt gran sobre el consum. Esmenta que estem a les portes d’una reforma laboral regressiva, gràcies a l’abstenció de CIU en la convalidació del Decret 8/2010 i, a més, empesa per CIU i pel seu portaveu al Congrés dels Diputats, el Sr. Duran i Lleida. Creu que, atesos els seus fulls de serveis, no sempre és útil seguir les recomanacions del Banc Mundial o del Fons Monetari Internacional. 3008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Exposa que l’increment de l’IVA, que ha estat criticat per tècnics del Ministeri d’Hisenda i per moltes entitats de caràcter social, afectarà especialment els ciutadans amb menys ingressos, i que l’Organització de Consumidors creu que suposarà de mitjana un sobrecost de les despeses d’uns 290 euros aproximadament per família. Tanmateix, consideren que aquestes iniciatives cal debatre-les al Congrés dels Diputats, i no limitar-se a l’increment al transport públic, per això s’abstenen en aquesta proposició. El Sr. Carnes manifesta el vot contrari del PSC. Entenen que l’equilibri del sistema tarifari del transport públic (el 60% el financen les administracions i el 40% el paga l’usuari) permet generar una tarifació social, i pensen que és a través d’aquest mecanisme com es poden compensar determinades desigualtats. En darrer lloc, observa que algunes mesures sembla que només busquin donar una bona imatge d’un partit. La Sra. Recasens agraeix el suport del PP i d’ERC i constata que la proposició, molt important per a la ciutadania, ha estat aprovada, raó per la qual d’aquí a un mes o dos preguntarà què ha fet el Govern al respecte. Subratlla la importància de donar compliment a les proposicions aprovades democràticament. Quant al comentari del Sr. Carnes sobre donar una bona imatge, rebat que en el cas de la multireincidència el Sr. Hereu és el protagonista de la imatge però és el Sr. Duran qui fa la feina al Congrés dels Diputats. Per acabar, diu al PP i a ICV-EUiA que l’abstenció del Sr. Duran va evitar una tragèdia com la grega i va representar una aposta per salvar l’economia espanyola. Entén que ICV-EUiA, atesa la seva intervenció, quan el Govern presenti l’aplicació pràctica del Reial decret a l’Ajuntament, hi votarà en contra. El Sr. Mulleras troba incoherent l’actitud de CIU, i assegura que el vot del Sr. Duran i Lleida no respon a una responsabilitat amb el país sinó a una conveniència política. D’altra banda, manifesta el desig que es compleixi la proposició i insta el Govern a portar-la a l’EMT. El Sr. Florensa rebat al Sr. Carnes que si defensen aquesta proposta no és per quedar bé sinó per intentar solucionar un problema real. Són conscients del cost del transport públic, on s’inverteixen molts diners i tot i així és altament deficitari, però no troben just que enguany, quan les tarifes del transport públic han augmentat per sobre de l’IPC, hagin d’augmentar encara més per l’increment de l’IVA. Aclareix al Sr. Mulleras, a qui acusa de fer demagògia, que això s’ha de demanar al Govern de l’Estat, que és qui decideix, no pas a l’EMT ni a l’ATM. Remarca com a incoherent l’actitud del PP, que d’una banda s’oposa a l’Estatut, del qual depèn el finançament, i d’una altra reclama més recursos i abaixar tarifes. El Sr. Mestre acusa CIU d’actuar d’una manera irresponsable i incoherent, ja que defensen una cosa o una altra depenent del lloc on siguin, per acontentar tothom. Concreta que és inacceptable que al Congrés dels Diputats un dia votin en contra de l’IVA i facin un discurs que això és socialment injust, etcètera, i l’endemà convalidin el Decret 8/2010, que, entre altres coses, congela els sous dels treballadors públics i les pensions. Pensa que CIU podria aplicar el mateix discurs que va dedicar a l’IVA a la reforma laboral, que si compleix l’objectiu de facilitar i abaratir l’acomiadament, també tindrà un efecte sobre les condicions de vida de moltes famílies. El Sr. Carnes conclou que és positiu mantenir el criteri del 60-40, i que de vegades fer un discurs que acontenti tothom és molt fàcil, però no ho és tant portar aquests discursos a la pràctica. El Sr. Carnes expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mestre expressa l’abstenció d’ICV-EU i A, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. Del Grup Municipal PP: 12. La Comissió d’Hisenda i Pressupostos acorda: Realitzar una auditoria econòmica i de gestió dels informes encarregats per l’Ajuntament de Barcelona i les seves empreses i organismes municipals l’any 2009. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3009 El Sr. Mulleras enuncia la proposició. Exposa que el 2007 el Govern Municipal va liquidar 10.300.000 euros per informes, el 2008, 13,3 milions d’euros (un 30% més), i el 2009, 14.178.000 euros. D’altra banda, denuncia que a la partida pressupostària corresponent als informes s’incorporen altres despeses. Assenyala que dels 14 milions gastats el 2009, en el llistat de contractació només en consten 9,4. Observa que aquest 30% de despeses sobre el qual no donen informació demostra un cop més l’opacitat i l’obstruccionisme a la tasca de l’oposició. Diu al Govern que el sistema comptable de l’Ajuntament fa que alguns informes no es puguin veure a la informació que faciliten. Subratlla que el PP ha demanat insistentment el llistat d’informes i mai no n’han rebut la informació ni la quantificació. Recorda que el 28 d’octubre de 2009 es va aprovar una proposició del PP a la Comissió de Presidència que demanava una auditoria des del 2007 dels informes, en què s’especifiqués la utilitat i l’oportunitat de cada un. Observa que el Govern no ha complert aquest mandat polític amb l’excusa que ells no van donar suport a la proposició. D’altra banda, el segon punt d’una proposició aprovada al Consell Plenari el 27 de novembre establia la creació d’un registre públic d’informes, que no saben si existeix. Conclou que l’auditoria demanada a la proposició aclariria quin ha estat el cost dels informes del 2009 i si el Govern està disposat a ser transparent en aquest tema. El Sr. Vives manifesta el suport de CIU, que es considera víctima de la pràctica del Govern Municipal respecte a la qüestió dels informes i els treballs tècnics. Recorda que després de la revisió d’informes del 2008, en la qual es van trobar irregularitats, el Sr. Hereu va reconèixer que s’havien comès errors i que s’havia anat massa enllà fent encàrrecs, i va assegurar que això es controlaria i que la liquidació mai no tornaria a superar la quantitat pressupostada. Tanmateix, un cop més tornen a trobar una liquidació molt més superior que la quantitat pressupostada i el llistat facilitat no es correspon amb la xifra que constava a la liquidació. D’altra banda, subratlla que molts dels informes o treballs tècnics que el mateix alcalde va reconèixer com a no justificats, tornen a aparèixer en el llistat, tot i que pendents que els puguin veure. Demana quan tindran accés a aquests informes, i recorda que encara en tenen uns 400 pendents del 2008. Considera que cal establir immediatament un sistema d’accés directe als informes que permeti fiscalitzar-los, ja que això afavoriria la transparència i la tasca de control de l’oposició. En darrer lloc, demana que el reconeixement dels errors vagi acompanyat d’un canvi d’actitud i que no s’incorri en despeses que no reporten cap benefici real al conjunt de la ciutat. El Sr. Florensa expressa l’abstenció d’ERC. No troben necessària la proposició, atès que, com ha dit el Sr. Mulleras, l’octubre se’n va aprovar una a la Comissió de Presidència en què el PP demanava que es fes una auditoria dels informes encarregats per l’Ajuntament de Barcelona des del 2007 fins ara, i que es creés un registre públic d’informes que els grups municipals poguessin consultar periòdicament. Afegeix que posteriorment, a través d’un acord al Plenari, es va formalitzar la figura del registre i es va crear aquesta àrea, de manera que ja existeixen els mecanismes per accedir als informes. No entén a què es refereixen amb «auditoria de gestió». Reflexiona que és difícil que una auditoria externa avaluï la utilitat o la idoneïtat d’un informe, ja que la determinació de la utilitat de vegades està subjecta a una opinió més política que tècnica i, en qualsevol cas, serien els grups municipals els que haurien d’avaluar si un informe és útil o no. Per acabar, aclareix que ERC sempre ha defensat la transparència i que tots els grups puguin conèixer amb claredat quins informes es fan i amb quina finalitat. El Sr. Mestre manifesta el vot contrari d’ICV-EUiA, que no comparteix algunes de les afirmacions dels portaveus del PP i de CIU i que, d’altra banda, troba que l’auditoria és innecessària i representa una despesa també innecessària. Recorda les mesures fonamentals acordades pel Plenari Municipal el 27 de novembre del 2009: la subdivisió dels epígrafs del pressupost dedicats a aquest capítol per facilitar-ne el coneixement, l’accés i el control i la fiscalització de l’oposició; l’establiment d’un registre públic dels informes, i l’establiment d’un sistema reglat 3010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 per a l’accés i el control per part dels grups municipals dels informes i estudis. Considera que amb la implementació d’aquestes mesures es garanteix el coneixement dels informes per part de tots els ciutadans i la tasca de fiscalització que han de fer els grups de l’oposició. El Sr. Carnes lamenta que alguns afirmin que hi ha opacitat i obstruccionisme i no reconeguin que se’ls facilita la informació. Es queixa de contradiccions dins el Grup del PP, que de vegades demana menys despesa i d’altres més. Concreta que ahir algú del PP va expressar que la despesa per a l’Exposició de Xangai havia estat petita, que encara s’hi hauria d’haver gastat més. El Sr. Mulleras li demana que no interpreti paraules d’una altra persona. El Sr. Carnes assegura que es va dir literalment això, i demana coherència. Demana també al Sr. Mulleras que reconegui que sempre se li ha facilitat l’accés a la informació que ha sol·licitat. El Sr. Mulleras rebat que encara no han rebut els informes del 2009, que van demanar per escrit el 10 de maig d’enguany. No entén per què amaguen dades sobre els informes, i subratlla que la ciutadania vol transparència, un canvi d’estil, que no hi hagi obstruccionisme. Agraeix el suport de CIU i l’abstenció d’ERC, que fan que s’hagi aprovat la proposició i, per tant, que es pugui fer una auditoria molt important dels informes. Argumenta que la manca d’explicacions sobre la diferència entre els 14 milions d’euros liquidats i els 9 milions que consten en el compte general demostren opacitat i obstruccionisme, i demana quins informes s’han fet amb aquests diners. Torna a preguntar si existeix el registre públic que es va aprovar en el Plenari del novembre, i demana compromís i coherència en l’aplicació de les propostes. Observa que l’auditoria no ha de ser necessàriament externa: la pot fer de manera gratuïta Intervenció Municipal, una de les funcions de la qual és el control sobre les finances públiques. Per acabar, anuncia que més endavant preguntaran pel compliment d’aquesta proposició. El Sr. Carnes recorda al Sr. Mulleras que de les paraules pronunciades a la Comissió queda constància en acta, i li demana que reconegui que sempre se li ha facilitat tota la informació que ha sol·licitat. El Sr. Mulleras contesta que no els han donat la informació del 2009. El Sr. Carnes assegura que sí, i insisteix a demanar-li que ho reconegui, amb la qual cosa creu que tots guanyarien. El Sr. Carnes expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa l’abstenció d’ERC. S’aprova. Del Grup Municipal ERC: 13. La Comissió d’Hisenda i Pressupostos acorda iniciar els tràmits necessaris per a l’adquisició de l’edifici del c/ Sant Pere Més Alt núm. 25. El Sr. Florensa llegeix el text final de la proposició, modificada per una transacció i per una observació del secretari. Contextualitza que el Centre Sant Pere Apòstol, fundat a finals del segle XIX, el 1892, és un espai on tradicionalment s’han desenvolupat activitats socioculturals dirigides als veïns de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i té més de 500 socis. A més, 25 entitats i col·lectius molt diversos desenvolupen habitualment les seves activitats (relacionades amb el teatre, les corals, l’ecologia, etc.) a les instal·lacions del centre, de manera que és un focus de participació cultural i associativa. El centre té una sala auditori, un antic teatre amb capacitat per a 200 persones, i diferents espais que actualment estan en una situació molt precària a causa de la manca de manteniment i d’inversió per part dels propietaris. Per acabar, remarca que aquesta actuació permetria donar més espais públics als veïns i a les entitats del barri. El Sr. Vives manifesta el suport de CIU a la proposició, que dóna compliment a un desig del centre, del Bisbat i del Districte. Explica que ell ha estat usuari de NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3011 Sant Pere Apòstol durant molt de temps, i considera que és una entitat que mereix un tracte especial, perquè és una de les entitats que generen nexes d’unió entre les persones i fan que els barris siguin el que són. El Sr. Mulleras afirma que el PP entén l’esperit de la proposició, però pensen que si cal comprar-lo, haurien de saber quin ús hi donaran i quines seran les condicions de compra i les afectacions dels veïns del mateix edifici. Tampoc no saben com evolucionaran els equipaments que estan molt a prop del Palau de la Música urbanísticament. D’altra banda, planteja si és un bon moment per fer aquesta compra, tenint en compte la situació actual de l’Ajuntament. Per tot això, s’hi abstenen. El Sr. Mestre manifesta el vot favorable d’ICV-EUiA, que coneix i valora tant la trajectòria com les activitats que es realitzen a Sant Pere Apòstol. Pensen que aquesta acció farà que el centre sigui, encara amb més força, un equipament molt important per a la cohesió social i per a la participació dels veïns de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. D’altra banda, destaca que consideren un encert que aquest centre sigui de titularitat pública. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, i observa que caldrà negociar amb el propietari, que no és un propietari qualsevol. El Sr. Florensa agraeix el suport dels grups que comparteixen la idoneïtat d’emprendre aquesta mesura. Coincideix amb el Sr. Vives que entitats com aquesta no només han tingut la capacitat de mantenir la seva activitat, sinó que a més han sabut aglutinar al seu voltant col·lectius i entitats diferents que hi han trobat un espai on fer activitats i on relacionar-se i treballar conjuntament pel barri. Diu al Sr. Mulleras que l’adquisició i la rehabilitació d’aquest edifici no té res a veure amb l’evolució urbanística de l’entorn. Pensa que simplement demostra la voluntat política de donar suport a les demandes dels veïns, que volen més i millors espais per a les entitats i els veïns. D’altra banda, li diu que precisament en època de crisi aquesta és una mesura encertada, ja que ajuda a fomentar la cohesió social d’un barri. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Hisenda i Pressupostos acorda instar el Govern a iniciar els tràmits necessaris per a l’adquisició i la rehabilitació de l’edifici del c/ Sant Pere Més Alt núm. 25. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal ERC: 14. Que el Govern municipal doti pressupostàriament una partida econòmica per tal de poder procedir a l’adequació de les instal·lacions i vestuaris del Club Natació Sant Andreu. El Sr. Florensa reflexiona que Barcelona té la sort de tenir un teixit social d’entitats molt important, però que això fa que a vegades aquestes entitats tinguin problemes per mantenir o per millorar les seves instal·lacions. Contextualitza que el Club Natació Sant Andreu és una entitat que des de fa molts anys treballa per articular la pràctica esportiva al barri de Sant Andreu, ha preparat nedadors d’elit que després han participat en proves esportives superiors i ha col·laborat en l’organització d’esdeveniments esportius molt importants a Barcelona. Per acabar, comenta que entenen que l’esport de base, una important eina de cohesió, és una prioritat del Govern, i formula el prec. El Sr. Carnes exposa que tot i que s’estan actualitzant les instal·lacions, en queda alguna de pendent, i comenta que treballaran per acabar de determinar quina seria la inversió final necessària, ja que a vegades varia respecte de la primera previsió. 3012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 El Sr. Florensa agraeix que s’accepti el prec i desitja que s’hi doni compliment al més aviat possible. Es dóna per tractat. 15. Que el Govern municipal cedeixi l’ús d’un local de propietat municipal proper a alguna platja de Barcelona a l’Associació de Beach Tennis Catalunya. El Sr. Florensa contextualitza que l’Associació Beach Tennis Catalunya té com a objectiu la pràctica de l’esport i el foment del tenis platja. Comenta que ja s’han desenvolupat diverses activitats relacionades amb aquest esport a la ciutat, i que els dies 26 i 27 de juny hi ha previst un torneig internacional a la platja de la Barceloneta. Exposa que l’entitat ha manifestat la necessitat de disposar de locals prop de la platja. Formula el prec, i concreta que es refereixen a uns locals que hi ha a la platja de la Barceloneta, tocant al port olímpic, molts dels quals estan buits i en un estat d’abandonament força important. Per acabar, expressa que en una ciutat amb una manca evident de locals, és un luxe tenir buits locals com aquests, que es podrien cedir a determinades entitats. D’altra banda, demana si alguns d’aquests locals han de ser licitats per donar-los un altre ús. El Sr. Carnes aclareix que l’espai de la zona de platges està gestionat per l’Àrea de Medi Ambient, i exposa que, a diferència del que succeeix amb els districtes, on es fan cessions d’ús, en la gestió d’aquestes instal·lacions s’aplica el criteri del concurs. Informa que Parcs i Jardins ha mantingut contactes amb l’Associació Beach Tennis Catalunya i li ha explicat com pot optar a disposar d’aquest espai. El Sr. Florensa entén que aleshores no es preveu que a aquests locals se’ls doni un altre ús, per exemple comercial o de restauració. El Sr. Carnes li diu que no li ho pot respondre globalment perquè és competència de Parcs i Jardins, però que la situació del cas concret pel qual demanava és la que li ha explicat. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 16. Quina ha estat la despesa de l’epígraf pressupostari "Estudis i Treballs Tècnics" en què ha incorregut l’Ajuntament de Barcelona fins a la data de la celebració de la present Comissió, diferenciant el que són estudis, informes i treballs tècnics. El Sr. Vives formula la pregunta. El Sr. Carnes recorda que les dades s’han subdividit en els diferents subconceptes de classificacions econòmiques, i exposa que en l’apartat de treballs tècnics, a data 7 de juny, han estat obligats 1.910.796 €; en l’apartat d’estudis, 692.255, i en el d’informes, 46.417. Es dóna per tractada. 17. Per tal de fiscalitzar la despesa corresponent a l’epígraf pressupostari "Estudis i Treballs Tècnics", i més concretament a la despesa associada a la contractació del Sr. J. Garcia Soler per tal que elaborés un "informe sobre el Diari de Barcelona i Barcelona TV" per import de 13.920,- euros, preguntem com es justifica aquesta adjudicació, tenint en compte que la factura presentada pel contractat és anterior a la data d’inici de l’expedient? Quin és el motiu pel qual la data de la factura és anterior també a la data d’adjudicació del treball a realitzar? En quantes altres adjudicacions corresponents a l’exercici 2009 es produeix aquest fet? El Sr. Vives formula les preguntes. El Sr. Carnes contesta que en el cas a què fa referència la pregunta, l’expedient es va iniciar el 19 de gener del 2009, es va Autoritzar el 4 de febrer, i es va fer NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3013 l’obligació de la despesa i el pagament a finals de març del 2009. Subratlla que per a determinats imports és normal i legal que l’Administració primer faci l’encàrrec i posteriorment, un cop feta i lliurada la feina, es configuri la factura i el pagament. El Sr. Vives rebat que allò que el Govern troba normal, per a ells no ho és gens. Troben totalment irregular que la data de la factura sigui anterior a l’obertura de l’expedient, i encara més tenint en compte que l’últim expedient d’adjudicació de l’any 2008 al mateix senyor va ser el 31 de desembre: se li adjudica una feina el 31 de desembre del 2008, que no saben quan la va fer, i quinze dies després presenta una factura per una feina nova. Assegura que volen arribar fins al fons de la qüestió, ja que no poden entendre que s’obri un expedient per un treball que ja ha estat realitzat, que es faci un treball sense que tingui obert l’expedient corresponent. El Sr. Carnes afirma que no hi ha hagut cap irregularitat, i insisteix que l’Administració disposa de mecanismes perfectament pautats i tipificats per poder demanar un informe i posteriorment arribar a l’elaboració i al pagament de l’expedient. El Sr. Vives repeteix que troben absolutament irregular que la factura sigui de quatre dies abans de l’inici dels treballs, i més tenint en compte que aquest senyor va rebre l’últim encàrrec anterior a aquest el 31 de desembre del 2008. Demana explicacions més clares al respecte. El Sr. Carnes diu que la pregunta ja ha estat contestada. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 18. Quins són els ingressos i les despeses, detallats per import, concepte, any i organisme, que ha suportat l’Ajuntament de Barcelona i les seves empreses u organismes municipals en relació amb l’empresa Catalunya Carsharing des de l’any 2004 fins a l’actualitat, i quina és la participació actual de l’Ajuntament de Barcelona directa o indirectament en el capital d’aquesta societat com dels altres socis? El Sr. Mulleras formula les preguntes. El Sr. Carnes contesta que la participació total de l’Ajuntament a través dels diferents mecanismes, i de BSM, és del 7,04%. Afegeix que actualment Catalunya Carsharing té com a accionistes la Fundació Privada Mobilitat Sostenible i Segura, Ferrocarrils Metropolitans, Ferrocarrils de la Generalitat, BSM, Eficiència Energètica, Agbar, Acciona, IDAE, Copcisa, Sarbus, Marfina, Servei Català de Trànsit i Zipcar. Exposa que els ingressos de l’Ajuntament, no del conjunt, els ingressos de BSM van ser 1.220 € l’any 2004, 21.656 el 2005, 43.416 el 2006, 58.825 el 2007, 108.523 el 2008, 133.034 el 2009, i en aquest moment a l’entorn de 61.678 €. Comenta que el 2004 i el 2005 no tenen despeses atribuïdes a aquest epígraf, i que l’any 2006 van ser 175 €; el 2007, 6.873 €; el 2008, 6.256 €; el 2009, 3.942 €, i actualment hi ha 2.076 €. El Sr. Mulleras voldria que es concretessin quins conceptes corresponen a aquests imports d’ingressos i de despeses. Entén que tots els ingressos són a través de BSM, però no sap si les despeses són directament a través de l’Ajuntament o a través d’alguna altra empresa. D’altra banda, esmenta que BSM té el 2,89% de participació, i vol saber d’on ve la diferència entre aquest percentatge i el 7,04% esmentat pel Sr. Carnes. Demana si hi ha cap conveni de l’Ajuntament per pagar la benzina dels cotxes que s’utilitzen a Carsharing, i pregunta al Sr. Carnes què opina de les pèrdues d’aquesta empresa (un milió d’euros en dos anys), i si creu que és normal que l’Ajuntament hagi de mantenir una empresa de lloguer de cotxes en lloc de dedicar els recursos a utilitats més importants i necessàries per a la ciutat. El Sr. Carnes aclareix que no podrà respondre algunes de les preguntes perquè no constaven en la formulació inicial. Contesta que els ingressos estan en el concepte de serveis d’aparcament i les despeses són serveis per ús de vehicles, i explica que l’Ajuntament té una participació del 46,67% a la Fundació Privada Mobilitat Sostenible i Segura, que té 3014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 el 8,89%, i la participació indirecta de l’Ajuntament a través d’aquesta fundació és del 4,15%, cosa que fa que el global, directament i indirectament, sigui del 7,04%. El Sr. Mulleras esmenta un conveni que ha vist el PP en la revisió del compte general sobre el pagament de la benzina d’aquests cotxes. Vol saber si la paga l’Ajuntament i demana al Sr. Carnes que si no té aquí les dades els les faci arribar al més aviat possible. El Sr. Carnes assegura que demanarà el desglossament sobre si hi havia inclosa la benzina i li farà arribar la resposta. Es dóna per tractada. 19. Quina és la relació de solars cedits a Regesa i Regesa Aparcaments en el període 2002 a 2010 (ambdós inclosos), amb indicació de calendari d’execució i entrada en servei de l’equipament o, en el seu cas, estat real del solar, per a la construcció d’habitatges, aparcaments o altres? Sol·licitem disposar d’una còpia per escrit de la resposta que es doni en Comissió. El Sr. Mulleras diu que tenen prou amb rebre la resposta per escrit. El Sr. García-Bragado li confirma que la hi faran arribar. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal ERC: 20. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió d’Hisenda i Pressupostos el 28 de gener de 2010 amb el contingut següent: (M0711/9251) La Comissió d’Hisenda i Pressupostos acorda instar al Govern de l’Estat a desenvolupar i aprovar el Reglament que defineixi el concepte d’"habitatge desocupat amb caràcter permanent". El Sr. Florensa recorda que la proposició sobre la qual demanen l’estat d’execució va estar motivada pel fet que era molt difícil definir quines bonificacions fiscals o quines mesures es podien aplicar si no s’establia clarament què s’entenia per habitatge desocupat. El Sr. Carnes recorda que la Llei catalana del dret a l’habitatge defineix i regula el concepte d’habitatge buit, però hi ha una dificultat objectiva d’implementació. Assegura que estan treballant per imposar un mínim de col·laboració institucional i amb els operadors privats, per identificar aquests immobles i també fins i tot per poder aplicar la previsió legal de recàrrec en l’IBI, per exemple. Reconeix que encara no hi ha hagut una resposta concreta, de manera que hi estan treballant, tant a la Generalitat com amb el Ministeri de l’Habitatge per poder implementar aquesta realitat que en l’àmbit de la llei catalana sí que han concretat. Assenyala que de vegades hi ha poca col·laboració per part dels operadors privats. El Sr. Florensa indica que és competència del Ministeri de l’Habitatge definir un reglament que permeti definir clarament què és un habitatge buit i, per tant, poder aplicar mesures, i demana si hi ha algun calendari dels treballs amb el Ministeri o algun objectiu clar d’establir el reglament. El Sr. García-Bragado aclareix que la rellevància fiscal fa que tingui competència l’Estat, i que si no fos per això, funcionarien amb la definició. Exposa que han fet la consulta en moltes reunions i per escrit, i que esperen rebre resposta per escrit la propera setmana o l’altra. Assegura que tan bon punt tinguin aquesta resposta fixaran el calendari. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3015 El Sr. Florensa demana que quan tinguin la resposta els ho comuniquin o els la facin arribar. El Sr. Carnes li confirma que així ho faran. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les catorze hores i cinquanta minuts. 3016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Comissió d’Hisenda i Pressupostos Acta de la sessió extraordinària celebrada el dia 28 de juny de 2010 i aprovada el 15 de juliol de 2010 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 28 de juny de 2010, s’hi reuneix la Comissió d’Hisenda i Pressupostos, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Emma Balseiro i Carreiras, Montse Ballarín i Espuña, Antoni Vives i Tomàs, Sònia Recasens i Alsina, Eduard Freixedes i Plans, Xavier Mulleras Vinzia, Joaquim Mestre i Garrido, i Xavier Florensa i Cantons, assistits pel tècnic jurídic, Sr. Alfonso Lozano i Anaya, per delegació expressa del secretari general de la Corporació, que certifica. També hi són presents la Sra. Pilar Solans i Huguet, gerent de finances, el Sr. Salvador Illa i Roca, Director de Gestió Econòmica i el Sr. Jesús Carrero i López, Interventor adjunt. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs: Carmen Andrés i Añón, Sara Jaurrieta i Guarner, Francina Vila i Vall, Ramon Nicolau i Nos, Francesc Narváez i Pazos i Jordi Cornet i Serra. S’obre la sessió a les 10.05 h. I) Part decisòria / executiva a) Propostes d’acord 1. Aprovar inicialment l’expedient 3-100/2010 de modificacions de crèdit (suplements de crèdit i crèdit extraordinari per import de 240.000.000. euros; i transferències de crèdit per import de 5.241.120. euros en el pressupost de l’exercici 2010 de l’Ajuntament de Barcelona a finançar mitjançant noves operacions de crèdit per 240.000.000. euros i transferència de crèdit de les aplicacions pressupostàries D/9901-60900-15103, D/9901-60004-15103 i D/9901- 63259-43301 del pressupost de despeses per un import de 5.241.120. euros, d’acord amb els documents annexes (referències 10060490 i 10060590); i exposar-lo al públic durant un termini de quinze dies per tal que es puguin formular les reclamacions que es considerin oportunes. El Sr. Carnes enuncia l’únic punt de l’ordre del dia i dóna la paraula a la Sra. Solans perquè en faci la presentació. La Sra. Solans informa que el Reial decret 8/2010, en què s’estableix la prohibició d’endeutar-se a llarg termini l’any 2011, fa que s’hagi de revisar el Pla econòmic i financer (PEF) aprovat pel Plenari el desembre del 2009 i per la Generalitat el 27 de gener del 2010. Exposa que des que es va fer el Pla, el setembre del 2009, s’han produït canvis significatius tant en l’entorn fiscal com en les projeccions econòmiques sobre Espanya. En primer lloc, destaca el fet que al pressupost de l’Estat del 2010 s’aprovés un augment de l’IVA del 2%, que s’aplicarà a partir de l’1 de juliol, l’eliminació de la desgravació dels 400 euros de l’IRPF, mesura que representa gairebé 8.000 milions d’euros, i l’increment dels impostos especials a mitjan 2009. Exposa que quan es va fer el Pla, les dades, corresponents a l’agost del 2009, reflectien una caiguda en la recaptació de l’IVA, l’IRPF i els impostos especials d’un 20%. L’abril del 2010, en canvi, la suma d’aquests impostos quant a la seva recaptació pujava al 6%, i el mes de maig aquests impostos estan creixent el 9,5% respecte a l’any anterior. Reconeix que potser algunes transaccions s’han anticipat per l’increment de l’IVA, però subratlla que la recaptació de tributs de l’Estat que afecten a l’hora de preveure el fons complementari i la cessió de tributs està creixent en tots els impostos de manera significativa. D’altra banda, informa que el Consell de Ministres del 28 de maig va canviar les previsions econòmiques per al 2011 que havia fet anteriorment dintre del marc de NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3017 l’objectiu d’estabilitat pressupostària. Concreta que la primera estimació del PIB real, que era de l’1,3%, ara és del 0,9%, que és l’estimació que fan l’FMI i l’OCDE i està molt a prop de la de la Comissió Europea. Com a millor previsió del PIB nominal han agafat l’1,9%; de l’IPC, l’1,3%, que és la mitjana entre la Comissió Europea (1,6%) i l’FMI (1%), i de l’euríbor, del 2,5%. Comenta que per als anys 2012 i 2013 estan agafant el marc del Ministeri d’Economia i Hisenda, ja que no tenen cap altra previsió, i que les previsions del 2010 es basen en el pressupost inicial més el consolidat, tenint en compte el grau d’execució que esperen de les despeses de capital. Explicita els tres objectius del PEF: recuperar l’equilibri financer l’any 2013, que l’estalvi brut, com a percentatge dels ingressos corrents, sigui com a mínim del 15% el 2013, i que el deute com a percentatge dels ingressos corrents en tot el període sigui com a màxim del 60%. Manifesta que en l’IBI es mantenen els tipus impositius actuals, i que en la resta d’impostos locals estan estabilitzant el nivell que es preveu per al 2010, excepte en l’ICIO, en què per a l’any 2011 encara es preveu una caiguda del 5%. Assenyala que la recaptació d’aquest impost els primers cinc mesos d’enguany està sent pràcticament igual que la de l’any passat, i es preveu que quan acabi l’any tots els altres impostos més aviat hagin tocat fons i estiguin bastant estables o creixent poc. Observa que han preferit fer una previsió conservadora. Respecte a les transferències corrents i cessió de tributs, exposa que han estimat quina és la devolució que s’haurà de fer de la liquidació dels anys 2008 i 2009 d’impostos cedits i del fons complementari de finançament. Preveuen que del 2008 s’han de tornar 101 milions d’euros, 85 dels quals corresponen a una carta que va enviar el Ministeri d’Economia i Hisenda, i del 2009 preveuen haver de tornar 324 milions. Creuen que els permetran tornar els diners de la mateixa manera que ho tenen aprovat les comunitats autònomes: amb un any de carència i amb cinc terminis anuals per a les cessions de tributs, i un any de carència i quatre terminis posteriors per al fons complementari de finançament. Exposa que els lliuraments a compte i la cessió de tributs del 2011 s’han previst en funció del que s’ha estat recaptant enguany (6%), no pas l’any passat (9,5%), i en la d’anys posteriors s’ha fet un creixement segons el PIB en termes reals, és a dir, amb una previsió bastant moderada, de l’1,3%. Quant als preus públics i taxes, es preveu que l’any 2011 augmentin com l’IPC, excepte les taxes de serveis socials bàsics, que es preveu mantenir. Afirma que respecte de les despeses de personal, se segueix allò que marca la legislació vigent: en el cas de nivell polític i alts càrrecs, la disminució va del 7% al 15%; en les compres de béns i serveis i les transferències corrents, s’elabora el pressupost del 2011 tenint en compte les despeses prioritàries (atenció social, manteniment de l’espai públic, seguretat i promoció de l’economia), que es preveu que augmentin, i en la resta de despeses, com a regla general, el pressupost s’elabora de manera que els sectors busquin una disminució del 15% com a objectiu i els districtes una disminució del 5%. Diu que això porta a un creixement mitjà anual dels ingressos corrents del 2010 al 2013 de l’1,9%: les despeses corrents el 2010 caurien el 3,8% i després creixerien l’1,9%. Explica que amb la important contenció de despesa del 2010 es pretén recuperar en part l’estalvi brut, i després es fa una projecció d’ingressos i despeses corrents creixent al mateix ritme, a un ritme que està per sota de la inflació prevista. Quant a les despeses de capital, informa que es proposa augmentar el deute del 2010 en 240 milions d’euros per tal de poder acabar els projectes que estan en curs. D’altra banda, en el període 2010-2011 es redueixen les despeses de capital en 130 milions d’euros respecte del PEF anterior. Observa que aquesta xifra pràcticament coincideix amb la que aportaran els fons estatals l’any 2010 (133 milions), però assegura que és casualitat, que no s’hi ha buscat una compensació. Exposa que amb el nou PEF en el període 2010-2011 el dèficit s’acaba reduint 240 milions d’euros i el deute disminueix 183 milions d’euros. Explica que els ingressos de capital i les despeses de capital el 2009 i el 2010 són alts com a conseqüència dels fons estatals. Comenta que si es considera allò que va contra el PEF i es descompta la part dels fons estatals, l’any 2009 la inversió és de 677 milions i l’any 2010 de 582. Explica que no creuen que sigui possible executar la inversió dels 240 milions d’euros addicionals del 2010 el mateix any, i preveuen 3018 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 executar-n’hi 40 i traslladar-ne 200 a l’any 2011 com a romanents. Observa que això comporta que els anys 2010, 2011 i 2012 s’estaria en dèficit abans d’operacions financeres, havent computat el fet que el 2011 es traslladen uns romanents i que el deute del 2010 acabaria sent d’uns 1.200 milions, baixaria el 2011, ja que generarien superàvit per tornar el deute que venç el 2011, i el 2012 i el 2013 més o menys estaria estabilitzat en uns 1.200 milions. En darrer lloc, informa que el deute com a percentatge dels ingressos corrents, que l’any 2009 va ser del 30,6%, els propers anys pujarà una mica per sobre del 50%, però per sota del 60%; l’estalvi brut l’any 2010 cauria del 24,8% al 14,5% i després es recuperaria i estaria entre el 16% i el 19%, i el dèficit sobre els ingressos corrents el 2011 i el 2012 estaria entre el 3% i el 4%, i l’any 2013 hi hauria superàvit. El Sr. Carnes dóna la paraula al Sr. Illa perquè completi l’expedient. El Sr. Illa exposa que dels 240 milions d’euros de modificacions de crèdit que se sotmeten a aprovació inicial, 239,5 són suplements de crèdit de partides ja existents, i 0,5 és d’un crèdit extraordinari que es proposa. Aclareix que les transferències de crèdit són entre les àrees de despeses 1, 3, 4 i 9, i per import de 5.241.120 €. Subratlla que les inversions per les quals es demana modificació de crèdit per import de 240 milions d’euros restarien condicionades a l’aprovació definitiva de les operacions de crèdit a llarg termini que es financen i a les quals el Plenari del Consell Municipal ha de donar el vistiplau definitiu. El Sr. Vives agraeix les explicacions. Observa que aquesta modificació de crèdit no és una modificació de crèdit qualsevol, i argumenta que la situació actual és fruit de la mala gestió que hi ha hagut a l’Ajuntament des de l’inici d’aquest mandat, cosa que CIU ha criticat durament. Com a exemple de la situació actual, observa que el PAM que va ser aprovat a l’inici d’aquest mandat preveia com a xifra global d’inversió de l’Ajuntament de Barcelona 780 milions d’euros i, en canvi, el PEF que s’ha presentat avui recull una xifra de 355 milions. Creu que aquesta variació és la que emmarca la magnitud del drama, que insisteix que és conseqüència d’una mala gestió de l’Ajuntament, on hi ha persones que són responsables d’haver portat l’Ajuntament fins a situacions que consideren inacceptables. Reflexiona que malgrat que hi hagi responsables polítics i malgrat manifestar allò que consideren que no funciona, creuen que tots han de col·laborar per trobar solucions, per això fa setmanes que formen part d’un procés de diàleg. A continuació, anuncia l’abstenció de CIU en aquest punt i explica què és allò que no els agrada i quines són les bases que han de fer possible continuar parlant d’una manera constructiva. Subratlla com a equivocació que els 240 milions d’euros de la modificació de crèdit no es destinin a fer noves polítiques sinó a fer el mateix que ja s’havia decidit. D’altra banda, manifesta que és sorprenent que la transferència de 5,2 milions d’euros detregui fons de la inversió i els dediqui a altres coses, algunes de les quals podrien acceptar mentre que d’altres caldria discutir-les. Assenyala que quan CIU va preguntar a la Comissió del 21 de maig quines modificacions s’adoptarien en el PEF com a conseqüència dels canvis en les previsions macroeconòmiques, els van dir que el PEF no s’havia modificat perquè seria a final d’any quan caldria fer-ho, i en canvi ara veuen que sí que cal fer-ho ja. Opinen que algunes de les aplicacions pressupostàries a què es dediquen els 240 milions d’euros han de ser revisades. Indica que el 50% és per a manteniment d’espai públic, un 28% per a acció social i la resta per a promoció econòmica. Pensen que cal revisar molt acuradament la destinació de tots els fons per aconseguir dedicar-los a inversions realment productives i que no suposin solucions parcials i temporals sinó globals i duradores. Assenyala que el retorn a l’Estat de pràcticament 425 milions és una llosa que afectarà duríssimament les xifres municipals el pròxim mandat, i per això CIU, que confia a guanyar les properes eleccions municipals, vol assegurar-se de fins a quin punt les projeccions que es presenten aquí són projeccions realment fonamentades. Manifesta la sorpresa de CIU davant el fet que en la modificació de 5,2 milions d’euros desapareguin les quantitats destinades a la incubadora del 22@ per NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3019 destinar-les a altres qüestions. No ho consideren adient, ja que creuen que cal reforçar les polítiques de generació de riquesa. D’altra banda, observa que quant a l’acció social, caldria recórrer més als models de coparticipació, com ara el concert o el partenariat publicoprivat, cosa que afavoriria la hisenda municipal i amb la qual es reconeixeria la capacitat de la societat civil per fer sortir la ciutat de la crisi. Creu que dins del Govern Municipal i dels equips tècnics hi ha molta gent que coincideix que caldria concertar molt més i fer molt més partenariat publicoprivat en lloc d’entestar-se a fer-ho tot des de l’Ajuntament. Esmenta que també caldria invertir en equipaments sociosanitaris buscant la màxima extensió utilitzant models diferents dels que fa servir el Govern Municipal habitualment. Reconeix que això es recull d’alguna manera en algun àmbit de les propostes que se’ls plantegen, però pensen que hi podrien avançar molt més. Comenta que hi ha hospitals de titularitat municipal on es preveuen obres a deu anys perquè no hi ha marge de maniobra financera per avançar aquestes inversions, i que seria el moment de mirar de tirar-ho endavant aprofitant precisament el que poguessin alliberar per altres bandes. Observa que caldria discutir amb profunditat com queda el marc inversor dels propers anys. Reconeix que és positiu abaixar el 3,8% el total d’operacions corrents el 2010, però pensen que és un esforç petit relacionat amb allò que es podria fer. Per això creuen que haurien de parlar-ne i analitzar quin «greix» es pot treure de sobre a l’Ajuntament. Finalment, reitera l’abstenció de CIU, motivada per la voluntat de continuar debatent. D’altra banda, atesa la gran capacitat de diàleg demostrada, i com que creu que aquesta és la manera de fer que hauria de regnar habitualment en l’acord i en el desacord, fa un agraïment públic al primer tinent d’alcalde. Reflexiona que tant si al final arriben a un acord com si no, com a mínim tot plegat haurà servit perquè es corresponsabilitzin de la situació econòmica i financera de l’Ajuntament, que té conseqüències importantíssimes sobre el conjunt de la ciutat. El Sr. Mulleras es queixa que el PP no ha tingut aquesta presentació abans de la Comissió, de manera que no han pogut preparar-la. D’altra banda, aclareix que si ha arribat tard a la Comissió ha estat degut al fet que l’expedient era incomplet. Concreta que hi falten pàgines relacionades amb inversions del 2008, el 2009 i el 2010, i demana la llista completa d’inversions. Assenyala que la situació actual és fruit de polítiques econòmiques equivocades del Sr. Zapatero a Espanya, del Sr. Montilla a Catalunya, i del Sr. Hereu a Barcelona. Indica que l’estalvi brut ha passat del 28% el 2005 al 15% el 2010, mentre que l’endeutament passa del 32% el 2009 al 60% el 2011, i que la modificació de crèdit que se sotmet a votació és conseqüència d’un PEF sobre el qual el PP ja es va posicionar en contra perquè creia que no responia a les necessitats d’aquest Ajuntament, perquè hipotecava el futur del Govern Municipal en el següent mandat, ja que anticipava totes les inversions i, en canvi, transferia l’endeutament i el retorn de les inversions a partir del 2011. A més, observa que el PEF arriba tard, i que el PP ha demanat mesures d’austeritat a l’Ajuntament des de finals del 2007. Assenyala que aquesta modificació de crèdit també és conseqüència del Decret 8/2010, que estableix que el 2011 no es pot demanar crèdit, i observa que amb l’anticipació del crèdit no es disminueix l’endeutament municipal. Indica que de cada 3 euros que gasta l’Ajuntament 1 el gasta a través de les seves empreses i institucions, que reben, per tant, el 30% del pressupost de l’Ajuntament. Subratlla que cal disminuir l’estructura de l’Ajuntament per evitar ineficiències econòmiques i de gestió, falta de control en la despesa, opacitat en la contractació i multiplicitats. Com a exemple de multiplicitat, esmenta que a l’Ajuntament hi ha vuit empreses dedicades a fer polítiques d’urbanisme. Consideren que l’Ajuntament hauria de disminuir despeses improductives, amb prioritats socials i de reactivació econòmica. Manifesta que no entenen, per exemple, que s’anul·li el projecte de 3 milions d’euros d’incubadores d’empreses del 22@, ni que el 2011 concentrin una inversió de 40 milions d’euros per fer escoles bressol. Pensen que en aquest moment seria prioritari dedicar diners a la concertació de places d’escola bressol, atès que cada plaça d’escola bressol pública 3020 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 costa quatre vegades més que una plaça d’escola bressol privada. Critica que no prenguin les decisions en funció de les necessitats dels ciutadans sinó amb l’objectiu de fer veure que fan moltes coses i treure’n rèdit polític. Critica la inversió de 3 milions d’euros de les columnes de Puig i Cadafalch; assenyala com a incoherència que es digui que el Centre del Disseny s’ha suspès quan continua figurant en les despeses d’inversions plurianuals, i si se sumen totes les despeses d’aquest centre sumen els 85 milions d’euros que estaven pressupostats per a aquest museu, i no entenen que el Museu de Ciències Naturals del Fòrum continuï a la planificació d’inversions, amb 11 milions d’euros. Demana d’on s’eliminaran els 741.000 euros d’inversions que consten a l’expedient. Per acabar, consideren que els 422 milions d’euros dels FEIL del 2009 i el 2010 no són més que un préstec encobert i un intent de salvar el Sr. Hereu. Argumenta que ara l’Ajuntament ha de tornar a l’Estat 425 milions d’euros, a més amb un any de carència, de manera que s’hipoteca el futur govern municipal. Conclou que, atès que, per les raons exposades, no creuen en les prioritats del Govern, ni en el PEF, ni en aquesta modificació de crèdit, hi voten en contra. El Sr. Florensa agraeix la informació facilitada per la Sra. Solans i evidencia que la modificació pressupostària no es fa per voluntat pròpia sinó per complir el Decret 8/2010, que no permet als ajuntaments endeutar-se el 2011, cosa que implica, entre altres coses, haver de modificar el PEF i el pressupost del 2010. Manifesta que ERC troba que el Decret no és positiu per a Barcelona. En primer lloc, perquè dels 240 milions d’inversions el 2010 només es podrà implementar una petita part, i hi haurà un romanent d’uns 200 milions d’euros per al 2011, de manera que es traslladen unes inversions que no es podran realitzar del tot i segurament s’hauran de pagar interessos que es podrien haver estalviat si s’haguessin realitzat el 2011. En segon lloc, troben il·lògic que tots els ajuntaments hagin d’aplicar el Decret independentment de si estan molt endeutats perquè els darrers anys s’han endeutat de manera irresponsable, o si els últims anys han tingut una gestió financera sostenible i han anat reduint el seu deute, com és el cas de Barcelona. En darrer lloc, observa que dubten si jurídicament la prohibició dels ens locals d’endeutar-se durant el 2011 és aplicable a l’Ajuntament de Barcelona, atès el seu règim financer especial, recollit a la Carta Municipal i a la Llei reguladora d’hisendes locals. Puntualitza que, en tot cas, l’única institució competent per exercir una tutela financera sobre els comptes de l’Ajuntament és la Generalitat. Recorda que això ERC ja ho va expressar al darrer Plenari Municipal, i va demanar a l’alcalde i al Govern Municipal que fessin respectar l’autonomia de Barcelona en aquest sentit. Manifesta que saben que l’Ajuntament hi està treballant i s’ha demanat un dictamen a Serveis Jurídics, i comenta que tot i que votaran a favor de la modificació de crèdit, voldrien conèixer el dictamen de Serveis Jurídics sobre aquesta qüestió que ERC considera clara. Entenen que la modificació de crèdit recull aspectes importants de la ciutat, alguns dels quals són peticions d’ERC, com ara aspectes referits a partides orientades a les millores del Conservatori Municipal de Música, del Taller de Músics, i les reformes al Camp de l’Europa, i la partida pressupostària d’un milió d’euros per possibilitar l’accés gratuït dels aturats als equipaments esportius municipals, una mesura que va ser impulsada per ERC, acceptada i aprovada al Plenari. Per acabar, aclareix que el projecte d’incubadora del 22@, que també va ser una demanda d’ERC en la negociació pressupostària i que consideren important per a la promoció econòmica de la ciutat sobretot en el context de crisi actual, no deixa de fer-se, sinó que rep finançament de l’Estat a través dels FEIL. El Sr. Mestre agraeix l’informe presentat per la Sra. Solans, que consideren molt útil per debatre sobre les decisions que avui s’han de començar a prendre, decisions que ICV-EUiA troba imprescindibles per mantenir inversions a Barcelona que també considera imprescindibles. Assenyala que els sorprèn l’actitud de CIU i del PP, que volen fer veure que la realitat de l’Ajuntament és aliena a qualsevol cosa que passi fora de l’Ajuntament. Afirma que la situació actual i les principals causes que actuen sobre les decisions que cal prendre no deriven de l’actuació o de les decisions municipals, sinó d’una situació de crisi econòmica més greu i de més durada, amb una reactivació econòmica més llunyana, i amb un impacte claríssim i greu sobre les hisendes NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3021 públiques que ningú preveia. Concreta que són decisions que tenen molt a veure amb el Reial decret 8/2010 pres pel Govern espanyol i convalidat al Congrés dels Diputats gràcies a l’abstenció de CIU. Manifesta que ICV-EUiA no comparteix aquest decret, que creu que significarà un alentiment de la recuperació econòmica i un greu perjudici per a les hisendes públiques i les polítiques públiques del país, especialment per a les polítiques municipals. Nega que les decisions d’avui siguin el resultat de decisions polítiques equivocades o d’una mala gestió de la hisenda municipal. Entenen que les decisions polítiques preses a l’inici d’aquest mandat, de prioritzar les polítiques de cohesió i d’inclusió social i de promocionar la inversió pública municipal, el manteniment de l’espai públic i les polítiques de proximitat, eren encertades. D’altra banda, quant a la gestió de la hisenda municipal, reflexiona que la situació de l’Ajuntament seria molt pitjor si el 2007 i el 2008 hagués tingut deutes similars als d’altres grans capitals espanyoles o catalanes i no hagués tingut els nivells d’estalvi brut i de capacitat inversora que ha tingut els darrers anys. Subratlla que serà d’aquí a un any quan es farà balanç d’aquest mandat, quan s’explicarà als ciutadans de Barcelona si s’han desenvolupat les prioritats fixades a l’acord de govern i després al PAM (polítiques d’inclusió, de cohesió social, de promoció econòmica, etcètera, que lògicament s’han anat modificant a mesura que la situació canviava), quan es demostrarà amb dades què s’ha fet i quines millores en la qualitat de vida i en els serveis públics de la ciutat han significat les inversions i les actuacions fetes per l’Ajuntament, i quan es compararà amb altres ciutats relativament semblants a Barcelona. Assegura que amb aquesta anàlisi es veurà clarament qui estava en condicions d’encarar una situació extremadament difícil i de fer polítiques públiques potents i qui no. Quant a les paraules del Sr. Vives, que ha parlat del greix que cal treure a l’Ajuntament, rebat que sovint es diu que a l’Administració pública i a l’Administració municipal els sobra greix i els falta muscle, com si fossin les responsables principals de la crisi econòmica. Creu que aquest discurs, que defensa la concertació i altres fórmules, posa en dubte un dels pilars fonamentals de l’estat del benestar: una administració pública potent amb capacitat de desenvolupar polítiques públiques. Manifesta que hi ha entitats bancàries i grans empreses catalanes i espanyoles que s’ha demostrat que tenien molt més greix i els faltava molt muscle i molt cervell. Exposa que el Govern Municipal vol acabar aquest mandat donant compliment al compromís que té amb la ciutadania, és a dir, complint el Programa d’actuació municipal, que és el que estan fent. Assegura que no pensen només en el 2011 sinó que també els preocupen els anys posteriors, i que el que es faci avui és condició indispensable per seguir mantenint la cohesió social a la ciutat de Barcelona en el futur. Diu al Sr. Vives que això és el que és realment prioritari, i que encara queda un any per veure qui governarà a Barcelona el proper mandat. Comenta que fins aleshores, cada grup lluitarà per defensar les seves polítiques, que en el cas d’ICV-EUiA són d’esquerres i de progrés. Especifica que l’acord de govern entre el PSC i ICV-EUiA després del PAM, que també va rebre el suport d’ERC, recull polítiques municipals centrades en l’impuls de les polítiques públiques, especialment en tot allò que fa referència a les polítiques socials en el sentit més ampli, ja que creuen que són aquestes polítiques les que garanteixen veritablement la igualtat d’oportunitats per a tothom. Observa que aquest model no té res a veure amb les polítiques que tant CIU com el PP han anunciat avui, i que aquest és un dels grans avantatges d’aquest debat, que tothom expressa allò que és. Concreta que avui CIU i PP han defensat la concertació, una política amb uns efectes coneguts, especialment a Catalunya. Per acabar, expressa el vot favorable d’ICV-EUiA a l’únic punt de l’ordre del dia. El Sr. Carnes agraeix als serveis tècnics la preparació del dossier. Reflexiona que si cal fer cap consulta al marge de l’àmbit jurídic estrictament municipal, s’hauria de fer en els àmbits que hi ha establerts a Catalunya. Afirma que Barcelona ha gestionat el pressupost amb prudència, i que fins l’any passat va reduir els nivells d’endeutament. Manifesta que sobre el debat de si s’han d’unir criteris al dèficit o fer política d’estímul fiscal, pensa que totes dues opcions són bones en part: no es pot renunciar a tenir un cert control de la despesa pública, però entrar en l’altre extrem, de no generar inversió, pot tenir 3022 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 efectes pitjors. Explica que la inflació és dolenta però la deflació és pitjor, i que cal trobar un equilibri i mantenir-lo, com fa l’Ajuntament, on el fet de saber tenir un pressupost controlat ha estat i continuarà sent una prioritat, però sense renunciar a uns certs graus de despesa. Reconeix que preveuen utilitzar el romanent de tresoreria per tal que allò que no puguin acabar enguany ho puguin traspassar a l’any que ve, i argumenta que és un instrument de què disposen com a Ajuntament en el marc de la seva autonomia. Observa que el Govern Municipal podria haver plantejat un expedient d’una quantitat més elevada, però que la quantitat és més petita perquè l’han volgut adaptar a les exigències del conjunt de l’entorn econòmic, tot i que sense renunciar a una sèrie d’elements. Esmenta que el debat d’aquest expedient, la modificació del PEF, és només una part d’un procés que té una altra part, que és el debat del pressupost del 2011, on algunes prioritats aquí plantejades es veuran millor reflectides. Sobre la col·laboració publicoprivada, observa que caldria reflexionar quins són els drets i deures del sector públic i quins són els drets i deures del sector privat, i que en els temes que són competència d’un ajuntament com el de Barcelona caldria ser molt més cauts, precisos i curosos. Considera que l’àmbit públic ha de ser garant de determinats nivells de qualitat, de cohesió i de protecció dels beneficiaris amb menys recursos. Coincideix amb allò que defensa el Sr. Mestre que no s’ha d’aspirar a una Barcelona de dues velocitats sinó a una Barcelona d’una única velocitat, produint serveis de qualitat per a tots els ciutadans, no només per als que tenen les possibilitats econòmiques de satisfer determinades quotes. Creu que en aquest debat tots coincideixen conceptualment però quan es porta a la pràctica és una mica més complex. En darrer lloc, afirma que el Govern està disposat a continuar treballant sobre els elements que s’han plantejat aquí. Creu que els interessa a tots que la ciutat continuï en l’àmbit pressupostari amb el criteri de solvència i de responsabilitat. Entenen que tant la voluntat de diàleg que s’expressa en el sentit positiu per part d’ERC i en el sentit d’abstenció per part de CIU, com les crítiques expressades pel PP busquen la millora de la ciutat, i que totes les crítiques formulades serviran per continuar treballant. El Sr. Vives coincideix que el debat d’aquest expedient, que condiciona fortament l’exercici del 2011, és només una part d’un procés, i que serà en el debat pressupostari on es constatarà si es produeix el canvi de prioritats i de model de gestió que CIU creu que s’ha de produir. Assegura que molta gent coincideix que cal un canvi de model, fins i tot membres del Govern Municipal. Concreta que fa uns dies a l’IESE el gerent municipal va fer una conferència on es deia que calia concessionar, concertar, treballar amb models de partenariat publicoprivat, limitar l’estructura municipal i fins i tot vendre algunes empreses, idees amb què CIU està totalment d’acord. Observa que en política no s’han de jutjar les intencions sinó els fets, i assenyala que de 780 milions d’euros d’inversions previstes per al 2011 s’ha passat a 355 milions. Recorda que el model de concert sanitari publicoprivat del país va ser pactat per la Sra. Mayol i el Sr. Trias, de manera que no deu ser tan dolent. Aclareix al Sr. Mestre que ell no ha defensat la banca, que la seva feina, juntament amb els seus companys de grup, és mirar de millorar les coses a la ciutat, el funcionament de l’Ajuntament, no pas les banques o les grans empreses. Critica que de vegades es fan servir grans paraules que queden bé al discurs, però que no responen a la realitat. Per acabar, subratlla que les decisions d’avui i dels propers dies tenen conseqüències molt importants en el pressupost del 2011 i en allò que passarà durant el proper mandat; que el llast provocat per tot això que l’Estat diu que Barcelona ha de retornar i per la incapacitat de fer les inversions que haurien hagut de fer al seu moment pot ser molt important, i que les inversions que hauran de quedar penjades no permetran assolir el nivell adequat. Conclou que els pròxims dies caldrà dialogar molt, tant en l’acord com en el desacord. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3023 El Sr. Mulleras torna a demanar al president de la Comissió que se’ls faciliti la informació completa referent a la presentació que s’ha fet avui i a la relació d’inversions, per tal d’estar en les mateixes condicions que tothom. Insisteix que la situació actual és conseqüència de les males praxis dels governs de Barcelona, de Catalunya i d’Espanya dels darrers anys, que no han pres mesures per protegir-se contra els efectes de la crisi internacional. Esmenta que en països que sí que van prendre mesures la crisi ha afectat menys i, a més, ja n’estan sortint, i repeteix que l’estalvi brut de l’Ajuntament de Barcelona s’ha reduït a la meitat entre el 2005 i el 2010, mentre que l’endeutament entre el 2009 i el 2011 s’ha duplicat. Quant al pla d’incubadores del 22@, critica que el finançament amb FEIL impedeix dedicar aquests 3 milions d’euros a altres prioritats de la ciutat. Reitera que el PP considera que per sortir de la crisi és imprescindible disminuir veritablement la despesa improductiva a través d’un pla d’austeritat molt més ambiciós que redueixi despeses d’estructures que estan absolutament multiplicades a l’Ajuntament, de manera que no caldria augmentar tant l’endeutament i aprovar aquesta mesura. Subratlla que el Sr. Zapatero va manifestar això mateix ahir a Toronto, que el creixement econòmic s’ha de fer sense incrementar la despesa. Remarca que les prioritats estan equivocades. Repeteix les inversions esmentades abans que el PP no considera prioritàries, i critica que se suspenguin inversions que sí són necessàries, com ara els equipaments culturals i per a gent gran que s’havien de fer a Glòries, o les urbanitzacions de la segona fase del carrer Garcilaso, de la plaça d’Elx, de la ronda General Mitre i de Muntaner. Pensen que per lluitar contra la crisi, per aconseguir reactivar l’economia, cal que l’Ajuntament simplifiqui administrativament molt més la creació d’empreses, que redueixi impostos als petits i mitjans empresaris i que agiliti el pagament dels proveïdors. Afegeix que cal incentivar la privatització de la gestió de serveis, la col·laboració publicoprivada, en què hi ha les garanties del sector públic i l’eficiència del sector privat, per tal d’afavorir la reactivació econòmica, la reactivació del sector privat, i la suficiència de recursos que ha de tenir el sector públic per als més desfavorits i per a l’atenció social que es mereixen els ciutadans. Assenyala que el sector privat s’ajusta automàticament, cosa que no passa en el sector públic, i per això els governs han hagut de fer plans d’ajust. Per acabar, reitera la seva posició contra l’increment de l’endeutament, contra el PEF que presenta el Govern Municipal i contra la modificació de crèdit, i reflexiona que tots haurien de treballar per l’interès de la ciutat i no per l’interès propi. El Sr. Florensa acusa el Sr. Mulleras de pràcticament dir que la culpa de la crisi econòmica mundial és de la Generalitat, i li recorda com està afectant la crisi en llocs governats pel PP, com ara el País Valencià, on han apostat només pel totxo i per l’especulació com a sistema productiu i econòmic, la qual cosa condiciona la sortida de la crisi. Assegura que el problema és que un cop més Barcelona ha d’aplicar mesures que són adients per a altres ajuntaments però no per al seu: com que l’Ajuntament de Madrid està molt endeutat i s’hi ha tancat la porta a les inversions, es prohibeix a tots els ajuntaments endeutar-se. Insisteix que hi ha ajuntaments, com ara Barcelona, que han reduït el deute els últims anys, de manera que no s’hi hauria d’aplicar el mateix criteri que a la resta. Repeteix també que aquesta mesura potser incompleix la Carta Municipal, i que per això ERC vol saber quin és el dictamen de Serveis Jurídics Municipals sobre si realment aquest decret s’ha d’aplicar o bé vulnera la Carta Municipal. Observa que en el cas que la vulneri, demanarien a l’alcalde i a l’equip de govern que defensessin la Carta i l’autonomia de Barcelona per tal que aquest decret no s’apliqués. Subratlla que al marge del debat sobre la millor destinació de les inversions i sobre quins programes cal prioritzar, cal entendre que el Decret 8/2010, provinent del Govern de l’Estat, no afavoreix Barcelona, a qui fa modificar tota l’arquitectura econòmica que ha dissenyat en el seu pressupost, en el seu PEF, que ha estat aprovat pel Plenari, i li fan pagar uns interessos que no hauria de pagar. Per acabar, demana al Sr. Mulleras rigor i que s’ajusti a la veritat, ja que primer ha afirmat que s’anul·lava el projecte d’incubadora d’empreses del 22@ i després, en canvi, s’ha queixat pel fet que el finançament passava a ser amb FEIL. 3024 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 El Sr. Mestre aconsella al Sr. Vives que no faci de portaveu d’una part del Govern, ja que cadascú ha d’expressar les pròpies opinions, no pas la dels altres, i que cadascú demostra com és amb paraules i amb fets. Li aclareix que no ha dit que defensés els interessos de la banca, ja que no ho pensa, perquè sap que treballa per l’interès públic, com tots els regidors de l’Ajuntament. Allò que ha volgut dir és que el seu discurs coincideix amb alguns discursos de sectors econòmics i financers i de sectors i organitzacions empresarials del país, espanyoles, quant a l’administració pública o a la reforma laboral. Quant a l’observació del Sr. Vives que cal jutjar els fets i no les intencions, exposa que a Barcelona, a diferència d’altres ciutats, en aquest mandat municipal s’ha incrementat l’atenció domiciliària molt notablement, la teleassistència cobrirà el 100% de la demanda, s’obriran nous centres de serveis socials, s’ha creat el nou Institut de Serveis Socials, hi ha més treballadors socials que el 2007, s’han incrementat les beques menjador, i s’estan posant en marxa diferents escoles bressol públiques. Observa que aquests fets, reflex de les polítiques socials, són realitats contrastables, no pas discursos que les forces d’esquerres es pretenguin atribuir gratuïtament. Diu al Sr. Vives que sobre la concertació hi ha molt a discutir. Deixant de banda l’acord de la concertació sanitària, un acord entre la Sra. Mayol i el Sr. Padrós, encara que el conseller era el Sr. Trias, esmenta la concertació en el camp de l’educació. Assegura que aquest model de concertació que CIU va impulsar a Catalunya no ha ajudat a la igualtat a Catalunya, i quant a escoles bressol, assenyala que quan a la Generalitat governava CIU ni tan sols hi havia escoles bressol, ni concertades, ni públiques, ni de cap tipus. Per acabar, diu al Sr. Mulleras que algunes de les seves afirmacions són arriscades, com ara que el sector privat és sempre eficient i s’ajusta automàticament. Rebat que al nostre país hem vist moltes ajudes públiques de molts diners a fons perdut per evitar que indústries molt importants de Catalunya desapareguessin, per ajudar que algunes companyies energètiques fessin el que se’n deia la transició a la competència o per evitar les fallides d’entitats bancàries. Adverteix que aquestes veritats absolutes, o les que diuen que l’administració pública és incapaç de ser eficient i d’ajustar-se automàticament, no responen a la realitat. El Sr. Carnes agraeix a tothom el to del debat i les diferents reflexions. Conclou que de vegades, quan el context canvia, cal modificar també determinades posicions, o si més no relativitzar-les. En aquest sentit, creu que com a ciutat han d’adaptar-se a les possibilitats i a les realitats. Afegeix que també cal treballar plegats, amb transparència i honestedat, i reflexionar sobre què és el millor per a la ciutat en els diferents sectors (sanitari, educatiu, esportiu, etc.). Observa que han de ser capaços de combinar els màxims serveis a tots els ciutadans amb la màxima eficàcia i eficiència i amb els recursos disponibles, i que si algú interpreta a vegades un element de desgast, s’avançarà poc en la possible col·laboració de l’espai públic amb l’espai privat, un terreny que té mancances teòriques per la manca de costum, de manera que cal ser curosos. D’altra banda, considera que el fet que una administració pública tingui un endeutament per sota del 60% és una dada positiva, tot i que evidentment tenir-lo més baix encara seria millor, però observa que és un bon nivell si es compara amb altres administracions, i que les agències de qualificació continuen considerant l’Ajuntament una administració amb recorregut i solvent. Admet que el fet que la solvència de l’Ajuntament depengui en part dels ingressos que transfereixen altres administracions, farà que fins al 2011 hi hagi dificultats, però indica que, atesos els indicadors d’enguany, es preveu que a partir del 2012 la tendència canviï. Per acabar, diu al Sr. Mulleras, que ha demanat més informació, que hi ha hagut un problema amb l’ordinador i que l’intentaran solucionar. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3025 El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, el Sr. Vives expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les onze hores i quaranta-cinc minuts. 3026 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Acta de la sessió celebrada el dia 10 de juny de 2010 i aprovada el dia 15 de juliol de 2010 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 10 de juny de 2010, s’hi reuneix la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, sota la presidència de l’Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Raimond Blasi i Navarro, Gemma Mumbrú i Moliné, Imma Moraleda i Pérez, Eduard Freixedes i Plans, Alberto Villagrasa Gil, Ricard Gomà i Carmona, i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. També hi són presents els Srs.: Antoni Sorolla i Edo, delegat d’Habitatge; Ramon Massaguer, i Meléndez, gerent d’Urbanisme i Infraestructures; Josep Maria de Torres, gerent del Consorci de l’Habitatge de Barcelona; Miquel García Sanjuan, director de serveis d’actuació urbanística; Ricard Fayos i Molet, director tècnic d’Urbanisme i Infraestructures. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Montse Sánchez i Yuste, Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Antoni Vives i Tomàs, Joan Puigdollers i Fargas, Jordi Cornet i Serra, Xavier Mulleras Vinzia. S’obre la sessió a les 16.40 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: Acords de la Comissió de Govern de 2 de juny de 2010: 1. Resoldre les al·legacions interposades contra la resolució del Quart Tinent d’Alcalde, de 4 de març de 2009, d’aprovació inicial del Projecte de reparcel·lació del Polígon d’actuació urbanística núm. 2 de la Modificació del Pla General Metropolità a les Casernes de Sant Andreu i Sector III de la Modificació del Pla General Metropolità de Sant Andreu Casernes, en el sentit que, justificadament i raonada, figura en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística, de 14 de maig de 2010, que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït; aprovar definitivament, a l’empara de l’article 113.2 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte de reparcel·lació abans esmentat i presentat pel president de la Junta de Compensació, amb introducció de la prescripció assenyalada en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística, de 24 de febrer de 2009, així com de les modificacions derivades de la resolució de les al·legacions formulades durant el tràmit d’informació pública i audiència als interessats, que consten estimades parcialment en l’informe de març de 2010; reconèixer, de conformitat amb l’article 219 undecies del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, en la redacció donada pel Decret 80/2009, de 19 de maig, pel qual s’estableix el règim jurídic dels habitatges destinats a fer efectiu el dret de reallotjament, el dret al reallotjament dels ocupants legals d’habitatges que han acreditat els requisits legals establerts i que ho van sol·licitar expressament en el tràmit d’audiència derivat de l’aprovació inicial del projecte, i que es relacionen en document annex 1; determinar, de conformitat amb l’article 153 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l’acord d’aprovació definitiva del Text refós NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3027 del Projecte de reparcel·lació, produirà essencialment els efectes econòmics i jurídics continguts a l’article 121 del Text refós de la Llei d’urbanisme, i per tant, entre d’altres, l’extinció dels drets i càrregues que es relacionen en document annex 2, per incompatibles amb el planejament; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província i notificar- lo individualment a cadascun dels interessats en l’expedient; donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 2. 1r) Aprovar la constitució de la Junta de Compensació de l’illa delimitada pels carrers Cristòfol de Moura, Marroc, Agricultura i Treball, formalitzada per escriptura atorgada davant Notari de Barcelona, Sr. Miguel Àngel Campo Güerri, sota número de Protocol 2.484. 2n) Traslladar a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya la documentació que prescriu l’article 192 del Reglament de la Llei d’urbanisme, als efectes de la inscripció de la Constitució de la Junta en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores. 3r) Designar al Sr. Andreu Romaní Blancafort, Director de Gestió Urbanística de 22 ARROBA Barcelona SAU representant d’aquesta administració en l’òrgan rector de la Junta de Compensació. 4t) Notificar aquest acord a les persones afectades en aquest àmbit, amb la possibilitat adherir-se a la Junta de Compensació dins el termini de quinze dies, així mateix, advertir de les conseqüències que pot comportar la no adhesió a la Junta de Compensació, d’acord amb els articles 136 i 190 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol. 5è) Publicar aquests acords en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més difusió de la província i notificar individualment aquest acord a tots els interessats en l’expedient. 6è) Donar-ne compte a la Comissió que correspongui. 3. 1r) Estimar parcialment, en els termes que figuren en l’informe incorporat a l’expedient i en el propi Projecte, les al·legacions formulades pel Sr. José M. Stampa Giralt, en nom de la societat ALMANCO, SA, i per la Sra. M. Francisca Giralt Costa, en nom propi, dins del període d’informació pública posterior a l’aprovació inicial del Projecte de Reparcel·lació del Front Consolidat d’Habitatges situat al carrer Tànger 44, 46, 48, 50 dins l’àmbit de la Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou –Districte d’activitats 22@. 2n) Aprovar definitivament el Projecte de Reparcel·lació del Front Consolidat d’Habitatges situat al carrer Tànger 44, 46, 48, 50 dins l’àmbit de la Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou –Districte d’activitats 22@–, promogut a iniciativa pública. 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major circulació de la província i notificar-lo individualment a cadascun dels interessats en l’expedient. 4t) Sol·licitar al Sr. Registrador de la Propietat la inscripció del Projecte de Reparcel·lació del Front Consolidat d’Habitatges situat al carrer Tànger 44, 46, 48, 50 dins l’àmbit de la Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou –Districte d’activitats 22@. 5è) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. El Sr. Freixedes demana que se’ls faciliti l’expedient núm. 1. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Balanç de llicències d’obres i d’activitats de l’any 2009. El Sr. García Sanjuan compara les dades de l’any 2009 amb les de l’any 2008. Explica que la davallada més important s’ha produït en les obres majors, ja que l’any 2008 es van concedir llicències per valor de pràcticament un milió i mig de metres quadrats, mentre que el 2009 no es va arribar al milió de metres quadrats. Destaca que les obres de nova planta han estat les que han patit un descens més important i que en les llicències de reforma el nombre d’expedients no ha baixat 3028 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 gaire, però sí la quantitat de superfície construïda. Quant als usos que corresponen a les llicències que s’han concedit, diu que l’ús que continua predominant és el d’habitatge. D’altra banda, explica que el 2009 l’ús comercial es va incrementar, l’ús hoteler va ser el que va baixar menys, i els usos d’oficines i d’aparcaments van ser els que van registrar una davallada més notable. Pel que fa a les llicències per a la construcció de nou habitatge, assenyala que el 2009 es van concedir 763 llicències d’habitatges de protecció oficial, que van representar gairebé un 34% dels nous habitatges, i mostra la llista dels diferents promotors d’aquests habitatges. En relació amb les obres menors, explica que el 2009 no van patir una davallada important i que, fins i tot, ha augmentat el nombre d’actuacions relacionades amb ascensors i elements comuns dels edificis, fruit de les diferents línies d’ajuts i subvencions que l’Ajuntament té establertes en aquest àmbit. Destaca que les llicències que han baixat més han estat les d’enderrocs, ja que són les que es produeixen abans de la tramitació d’una obra de nova planta, i les d’actuacions estructurals. Pel que fa a les sol·licituds de llicència d’activitat, diu que el 2009 van continuar a bon ritme i només van patir una lleugera davallada. Explica que sobretot s’ha mantingut la petita i mitjana indústria i el comerç, mentre que les activitats amb un major impacte ambiental, que són les que autoritza la Generalitat, són les que han tingut un descens més important. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal CiU: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal de fer balanç de la gestió de l’habitatge jove durant el mandat actual. El Sr. Freixedes diu que el seu grup demana aquesta compareixença perquè creu que l’habitatge dotacional destinat als joves no és una bona fórmula per donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu. El Sr. Sorolla precisa que una part de les actuacions que explicarà es duen a terme des de la Regidoria de Joventut i que, de tota manera, cal tenir en compte que totes es fan de manera molt coordinada amb aquesta àrea i amb el Consell de la Joventut. Explica que el Servei d’Habitatge Jove, que va néixer l’abril del 2007, quan la Borsa Jove d’Habitatge es va traspassar de la Generalitat a l’Ajuntament, en el seu inici oferia activitats de diferents serveis des d’una sola oficina: informació generalista sobre l’habitatge; assessorament en aspectes tècnics de lloguer i de contractes; tramitació de tots els tipus d’ajuts; gestió de la Borsa Jove d’Habitatge; tramitació i recepció de la subvenció del 50% de l’IBI que es dóna a les persones que posen els habitatges a la Borsa, i suport en temes d’habitatge de la xarxa de punts d’informació. Diu que aquests serveis se segueixen prestant, però que aviat es van adonar que la demanda superava la capacitat d’oferta de l’oficina, i, a més a més, es va produir la unificació de totes les oficines d’habitatge en el si del Consorci, de manera que es va plantejar que els serveis del Servei d’Habitatge Jove també es traspassessin a aquestes oficines. Afirma que, per tant, des del gener del 2009 tots aquests serveis estan inclosos en els serveis que es donen a les oficines d’habitatge, i que el servei d’informació també es presta des del telèfon 010 i des dels punts d’informació juvenil. Destaca que hi ha hagut una davallada substancial de la inscripció a la Borsa Jove d’Habitatge, ja que ha passat de 2.200 inscrits el 2008 a 530 inscrits en l’actualitat, cosa que representa un descens del 77%. Explica que el nombre de contractes vius acumulats també ha baixat, passant de 890 el 2008 a 630 el 2009, la qual cosa significa una davallada de prop del 29%. Diu que interpreten aquesta reducció com un reflex de la pèrdua de capacitat econòmica dels joves i d’una certa restricció psicològica, atès que el temps de permanència en els habitatges ha estat bastant baix, amb una estada mitjana que no arriba als dos anys. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3029 Respecte als ajuts al lloguer, explica que n’hi ha de dos tipus: els que tramita l’Ajuntament però dóna la Generalitat a les persones amb pocs recursos que cobren menys de dues vegades l’IPREM, i la renda bàsica d’emancipació de 240 euros que dóna l’Estat. Pel que fa als primers, diu que a la ciutat se’n donen uns 4.000 l’any i que, en relació amb els joves menors de 35 anys, es va passar de Donar-ne 770 el 2008 a 940 el 2009. Quant a la renda bàsica d’emancipació, explica que actualment a Barcelona hi ha 12.600 expedients aprovats i que s’estan pagant, dels quals 9.000 provenen del període 2008-2009 i 3.000 són posteriors. D’altra banda, diu que al Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial hi ha actualment 22.400 inscripcions, de les quals un 54% corresponen a persones menors de 35 anys. Afirma que, d’aquestes persones, més de 5.900 sol·liciten habitatge de lloguer per a joves, tot i que no de manera exclusiva. Respecte a les adjudicacions, afirma que des que el Registre va entrar en funcionament l’any passat s’han adjudicat 478 habitatges, un 33,5% dels quals corresponen a habitatges de lloguer per a joves. Diu que en les noves adjudicacions els habitatges de lloguer per a joves representen un 67% del total. Destaca que per adjudicar aquests 321 habitatges de lloguer per a joves s’ha citat 993 persones, cosa que vol dir que només un 30% s’ha quedat amb l’habitatge, mentre que un 31% hi ha renunciat, un 22% no s’han presentat, i en la resta de casos les condicions dels sol·licitants ja no s’ajusten als requisits. Manifesta que això confirma la tesi que aquest no és el producte que més volen els joves. Precisa que, del 31% de les persones que hi han renunciat, un 28% al·lega que no els agrada la zona on es troba el pis, un 14% que es troba massa lluny del seu lloc de treball, i un 17% que no els agrada el pis que els ha tocat, mentre que només un 5% hi ha renunciat per motius econòmics. Explica que el Patronat de l’Habitatge gestiona 903 habitatges dotacionals per a joves amb contractes de cinc anys, dels quals 173 encara no han esgotat aquest període. Recorda que, per als que han acabat aquest període, es va acordar una pròrroga per a les persones que complissin els requisits d’edat, que no tinguessin uns ingressos superiors a 3,5 vegades l’IPREM i que no tinguessin cap altre habitatge. Diu que s’ha renovat el contracte a 371 persones que complien aquests requisits, mentre que les 359 persones restants han marxat de manera voluntària o no han pogut accedir a la renovació del contracte perquè no complien els requisits. Afirma que, en concret, l’any 2009 es van renovar 279 contractes i es van desestimar 60 peticions de renovació. Opina que aquesta oferta d’habitatge satisfà relativament els joves i que, per tant, han de buscar alternatives més atractives que donin més seguretat i més garanties als joves, com el dret de superfície, que és una nova figura que ara es comença a oferir. Recorda que en el dret de superfície no s’ha de pagar entrada i l’únic desemborsament inicial que cal fer és el corresponent a l’IVA; es disposa de la garantia de subrogació per part de l’Administració, i si es renuncia a l’habitatge durant els primers quinze anys, l’Administració recompra l’habitatge pel preu del capital amortitzat. Destaca que això és important perquè és normal que moltes persones joves progressin i vulguin comprar un habitatge al mercat lliure al cap d’uns anys amb els diners que han pogut estalviar gràcies a les condicions econòmiques d’aquests habitatges, cosa que d’altra banda permet alliberar els pisos per a noves adjudicacions. Diu que aquest mecanisme, que s’ha treballat molt amb el Consell de la Joventut de Barcelona, pot ajudar a trobar una oferta molt més ajustada perquè dóna seguretat als joves alhora que els permet canviar la seva situació en el futur sense que això els perjudiqui econòmicament. Finalment, assenyala que, un cop hagin ordenat aquesta informació per escrit, la faran arribar a tots els grups. El Sr. Freixedes agraeix el rigor i la claredat de l’informe. Assenyala que, en la sol·licitud de compareixença, es demana que comparegui el «responsable polític», que entenen que és el responsable del Consorci d’Habitatge de Barcelona, ja que l’interès del seu grup no se centrava només en la borsa d’habitatge del Patronat, sinó en la que tenen altres agents a la ciutat. Diu que, atès que hi ha un registre únic de sol·licitants que gestiona el Consorci, el més lògic hauria estat que se’ls hagués donat una visió global del que passa a la ciutat, tenint en compte que les promocions més problemàtiques són les de la Generalitat. 3030 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Manifesta que coincideixen amb el Sr. Sorolla que el dret de superfície és la resposta que necessita la gent jove, i que el fet de poder renunciar al pis durant els quinze primers anys és una solució òptima, ja que els diners que s’han dipositat com a lloguer durant aquest temps es poden capitalitzar per pagar l’entrada d’un pis del mercat lliure. Afirma que per això creuen que s’hauria d’abandonar definitivament la construcció d’habitatges dotacionals per a gent jove i destinar tots els esforços d’habitatge dotacional a construir pisos per a gent gran, que és una tipologia per a la qual hi ha una forta demanda a la ciutat i que no dóna cap problema. D’altra banda, expressa el malestar del seu grup pel que fa als retards en la concessió de les ajudes al pagament del lloguer, molt especialment en el cas de la renda bàsica d’emancipació, que és l’instrument que ofereix una sortida a més joves de la ciutat. Així mateix, pregunta si aquesta ajuda es veurà afectada per les retallades actuals, i opina que, en aquest cas, l’Ajuntament de Barcelona hauria de demanar-ne la continuïtat. El Sr. Villagrasa agraeix l’informe, així com el fet que es reconegui que els habitatges per a joves tenen unes mancances i poden presentar problemes en finalitzar el contracte al cap de cinc anys. Afirma que el seu grup és del parer de definir millor aquesta figura o passar a una altra figura d’habitatge dotacional que no sigui per a joves. Opina que cal treballar i debatre aquesta opció en profunditat i començar a desaconsellar-ne l’ús amb la configuració que té actualment. D’altra banda, pregunta quina part de la despesa de 6 milions d’euros que el Patronat de l’Habitatge dedica al manteniment dels habitatges de protecció es destina a reparar i mantenir els habitatges dotacionals per a joves. El Sr. Martínez opina que l’habitatge dotacional per a joves va ser una política que va tenir un cert èxit al seu moment, però que ara ha quedat obsoleta i que la seva gestió és complexa i porta molts problemes. Diu que, malgrat les resolucions que es van adoptar en el marc del Programa d’habitatge, continuen havent-hi planejaments en què es parla específicament d’habitatge dotacional per a joves. En aquest sentit, demana que a partir d’ara se sobreentengui que l’habitatge dotacional que s’inclou en els planejaments municipals és per a gent gran i es deixi de posar l’afegit «per a joves», perquè això contradiu la política que entre tots han acordat. El Sr. Sorolla manifesta que l’habitatge dotacional per a joves va ser molt útil en un moment donat, però que ara la gent jove busca més seguretat. Diu que, a més a més, les noves lleis d’habitatge i d’urbanisme han ajustat el concepte d’habitatge dotacional. Explica que, d’una banda, el concepte de dotacional s’ha ampliat a altres col·lectius, des de persones amb discapacitat fins a persones amb pocs recursos econòmics o víctimes de la violència de gènere. Diu que, de fet, es portarà al Ple una proposta d’ampliació del concepte de contingent especial per a altres tipus de col·lectius, i que el pressupost d’Acció Social incorpora una partida per finançar el diferencial entre el que poden pagar aquests col·lectius i el que ha de cobrar el promotor. Assenyala que, d’altra banda, es va introduir una modificació en el Pla que precisament deia que, amb el nou marc legal, ja no calia especificar si l’habitatge dotacional era per a joves o per a gent gran. Pel que fa a la pregunta del Sr. Villagrasa sobre el percentatge de la despesa de manteniment destinada als habitatges dotacionals per a joves, diu que ja consultarà aquesta dada. Quant a l’observació del Sr. Freixedes sobre la sol·licitud de compareixença, assenyala que, a part de les dades de gestió concretes que ha donat del Patronat, la resta feien referència al conjunt de l’oferta d’habitatge per a joves de la ciutat. D’altra banda, afirma que la renda bàsica d’emancipació de moment no es veu afectada per la proposta de retallades de l’Estat. Així mateix, explica el procés de pagament d’aquesta ajuda: les sol·licituds es tramiten des de les oficines del Consorci; s’envien a la Generalitat, que és qui resol, i finalment es trameten a Madrid perquè faci el pagament. Diu que va haver-hi un retard en els pagaments perquè el programa informàtic que s’havia fet des de Madrid no preveia que el pagament del lloguer s’efectués per domiciliació bancària, atès que no és una cosa tan habitual a la resta d’Espanya, però que ara ja s’ha resolt aquest problema. Es dóna per tractada. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3031 Del Grup Municipal PP: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per donar explicacions respecte els convenis signats per l’Ajuntament i la Generalitat amb el Palau de la Música i l’execució de les actuacions urbanístiques determinades en els convenis. Sol·licitem disposar d’una còpia per escrit de la resposta que es doni en Comissió. El Sr. Villagrasa manifesta que el seu grup considera oportú que s’expliquin les conseqüències que es poden derivar d’aquests convenis i de les imputacions que acaba de donar a conèixer la Fiscalia. El Sr. Massaguer precisa que hi ha un únic conveni entre l’Ajuntament, la Generalitat i la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música, que es va formalitzar el 24 d’octubre de 2006. Recorda que aquest conveni té com a finalitat l’impuls per part de l’Ajuntament de la Modificació del Pla general metropolità (PGM) de les finques compreses entre els números 13 i 17 del carrer Sant Pere Més Alt, els números 2-8 del carrer Amadeu Vives i el número 1 del carrer Ciutat, i que aquesta Modificació va ser aprovada definitivament per la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona el 22 de juliol de 2009, i es va publicar i entrar en vigor el 28 d’octubre de 2009. A més, assenyala que el conveni formava part de l’expedient mateix de la Modificació. Explica que la Modificació que preveu el conveni comporta la permuta de qualificacions urbanístiques, i que es fonamenta en la necessitat de transformació i millora de l’entorn del Palau de la Música, proposada per la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música i considerada positivament per les administracions. També recorda que el govern municipal va exigir que en el conveni s’inclogués que l’Ajuntament destinaria a habitatge en règim de protecció la diferència de 1.300 m2 entre l’edificabilitat de la finca de la Generalitat de Catalunya de 5.500 m2 al carrer Ciutat i la prevista en les finques del front del carrer de Sant Pere Més Alt, de 4.200 m2. Diu que el conveni preveia reservar aquest diferencial a un trasllat posterior dins del mateix districte de Ciutat Vella mitjançant l’instrument de planejament adient. Assenyala que, d’aquesta manera, també es donava compliment a les exigències de cessions urbanístiques del 10% de l’aprofitament urbanístic, d’acord amb el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i del Text refós de la Llei d’urbanisme. Afirma que cal tenir en compte que aquest planejament afecta edificacions protegides amb el nivell C dintre del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona, per la qual cosa qualsevol actuació en l’àmbit requereix respectar les determinacions del Pla especial, o bé modificar-lo d’acord amb el procediment establert. En aquest sentit, diu que la mateixa Modificació adequa els postulats de preservació d’aquest patrimoni d’acord amb els informes de la Direcció General del Patrimoni Cultural, de manera que queden incorporats als postulats de la Modificació. Manifesta que el conveni que avui és objecte de debat és un conveni de naturalesa urbanística, dels anomenats «de planejament», pels quals es preveu la promoció d’una modificació del planejament general vigent, d’acord amb la normativa del Reglament de la Llei d’urbanisme. Afegeix que en aquest cas l’òrgan competent per a l’aprovació del conveni va ser, per delegació de l’alcalde, el tinent d’alcalde d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona. Explica que, des del punt de vista de l’execució d’aquest conveni, en aquests moments es té aprovada la Modificació, mentre que el Pla especial d’assignació de l’ús hoteler i de la volumetria específica d’aquest projecte va quedar suspès i, posteriorment, se’n va declarar la caducitat des del punt de vista de procediment. D’altra banda, recorda que la Comissió d’Urbanisme va acordar que es reiniciessin les negociacions amb les institucions signants del conveni per reconduir la situació, que és el que s’està fent actualment, amb el benentès que la nova direcció de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música no estava interessada a fer aquesta instal·lació hotelera a l’emplaçament previst. El Sr. Villagrasa diu que hi ha una sèrie de conseqüències que deriven del conveni que susciten molts dubtes. Recorda que quan es va tramitar l’expedient tots estaven convençuts que el propietari del solar on s’havia de fer l’hotel era la Fundació del Palau de la Música. En aquest sentit, pregunta si són certes les 3032 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 informacions que han aparegut recentment segons les quals l’any 2007 es va enviar una carta al Sr. Carles Martí, aleshores primer tinent d’alcalde, i al Sr. Ramon Massaguer sobre la identitat del propietari de la finca, que era Olivia Hotels. D’altra banda, observa que en el conveni en cap moment es fa referència a les plusvàlues que hauria d’haver-hi a favor de l’Administració, i que l’única persona que va fer-hi referència va ser la Sra. Immaculada Turu, directora general de Patrimoni, que va reclamar un valor mínim de 3.600.000 euros per compensar la Generalitat de Catalunya per les pèrdues patrimonials que representava la Modificació del PGM. A més, assenyala que en l’expedient del gener del 2009 hi ha un escrit de consideracions del Sr. Millet que ve a dir que no hi ha plusvàlues, i pregunta si ningú no va contestar aquestes consideracions, tal com es desprèn de l’expedient. Pregunta si Olivia Hotels ha emprès algun tipus d’acció judicial contra l’Ajuntament per paralitzar el projecte, segons s’ha fet públic. Així mateix, pregunta en quin punt estan les converses amb La Salle Comtal per intentar pal·liar els perjudicis que ha patit, i què passarà amb el diferencial de superfície que es preveia destinar a habitatge dotacional. D’altra banda, expressa la preocupació per les imputacions de tràfic d’influències que ha fet la Fiscalia, ja que impliquen que algú de l’Administració pública s’ha deixat influenciar. En aquest sentit, opina que aquesta acusació és prou greu perquè l’Ajuntament s’hi pronunciï clarament i de manera immediata. Conclou que el seu grup considera que s’han comès irregularitats importants pel que fa a aquest expedient segurament sense mala fe, i que aquestes irregularitats han comportat un tracte de favor cap als interessos del Palau de la Música i del Sr. Millet. Així mateix, assenyala que el seu grup no entén que el conveni demani l’aprovació de la Modificació del PGM «en el decurs de quatre mesos de la seva signatura, sense haver-se presentat a l’Ajuntament la documentació precisa per a l’inici de la Modificació puntual del PGM». Opina que s’ha de dispensar el mateix tracte a qualsevol persona física o jurídica que vulgui actuar a la ciutat, a la qual se li han de demanar tots els requisits establerts per la normativa, cosa que diu que no s’ha fet en aquest cas. El Sr. Freixedes manifesta que el seu grup considera que hauria d’haver comparegut el tinent d’alcalde d’Urbanisme, atès que va ser en qui l’alcalde va delegar l’aprovació del conveni, tot i que aleshores no fos el Sr. García-Bragado sinó el Sr. Xavier Casas. Afirma que cada vegada és més clar que no es va actuar correctament en la gestió d’aquest expedient, tant des del Departament d’Economia de la Generalitat com des de l’àmbit municipal, ja que a partir de la lectura de l’expedient ningú no podia sospitar que el propietari de la finca on s’havia de fer l’hotel era Olivia Hotels. D’altra banda, diu que el seu grup vol saber si Olivia Hotels ha presentat alguna demanda contra l’Ajuntament i com afecta tot plegat La Salle Comtal, que amb aquesta operació senzillament pretenia millorar unes instal·lacions escolars que donen servei a la ciutat. Demana que se’ls expliqui per què va haver-hi errors tan flagrants en l’expedient, com ara que a tot arreu constés un titular que no era el veritable propietari i que l’Ajuntament no ho hagués comprovat. Diu que el seu grup no era conscient d’aquests errors i que, si ho hagués estat, hauria tingut un posicionament diferent des del principi. El Sr. Martínez manifesta que és evident que estan davant d’un error que aplega diverses incongruències i diversos aspectes que s’haurien d’haver tingut en compte a l’hora d’aprovar aquest planejament. Recorda que el seu grup va ser l’únic que va votar-hi en contra i ja va dir aleshores que el conveni signat el 2006 tenia uns terminis que esgotaven el mateix procediment. Explica que la gran pregunta que es fa el seu grup és si cal esperar que hi hagi un escàndol econòmic per trobar la lògica a un planejament urbanístic que pretenia fer una façana pròpia del desenvolupisme dels anys seixanta al costat d’un bé cultural d’interès nacional. Pregunta si era tan necessari construir un hotel en un carrer que es volia convertir en zona de vianants i, per tant, densificar la pressió turística en aquest barri, quan el mateix govern municipal ha manifestat reiteradament el contrari, o si no era estrany que s’hagués de descatalogar dos edificis per poder fer un hotel, o que calgués tot un replanejament urbanístic per NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3033 reformar una escola. Afirma que la lògica de tots aquests elements portava a concloure que aquest planejament no tenia sentit i no s’havia d’aprovar. Opina que, per tant, són els partits polítics que hi van donar suport els que han d’argumentar per què el van aprovar, i que aquesta situació s’ha produït per no haver estat prestat prou atenció a tots aquests aspectes i per una cosa que diu que succeeix sovint en el govern municipal, que és dir una cosa i fer-ne una altra. Assenyala que, com a conseqüència de tot això, ara es troben amb la situació irreversible d’una escola que no es pot reformar perquè ha compromès el seu patrimoni, d’un Palau de la Música qüestionat i que no se sap ben bé quin paper té en aquest afer en relació amb la propietat i els drets edificatoris, i d’una empresa vinculada al Patronat del Palau de la Música que teòricament té els drets edificatoris. Conclou que es va cometre un error i que el seu grup demana que com a mínim es reconegui això per poder treure’n l’entrellat. Diu que després ja veuran, en funció del que se’ls digui avui, si exigeixen més o menys responsabilitats o demanen més o menys informació. El Sr. Gomà destaca que el conjunt dels grups de l’Ajuntament han pres darrerament dues decisions encertades a fi de no continuar amb l’execució de les operacions urbanístiques que derivaven del conveni: l’anul·lació definitiva de la tramitació del Pla especial i l’acord per «iniciar els contactes institucionals pertinents per tal de valorar la conveniència de la modificació del planejament vigent també en l’establiment d’usos dotacionals de les finques de l’entorn del Palau i del número 1 del carrer de la Ciutat». D’altra banda, diu que actualment hi ha un procediment judicial obert per la Fiscalia amb relació a les persones que ja han confessat haver comès actuacions delictives en el conjunt del cas del Palau i en altres àmbits, i a més s’ha creat una comissió parlamentària d’investigació. En aquest sentit, opina que és important que en aquests dos àmbits es pugui treballar amb la màxima celeritat i arribar al fons de tot, i que a partir d’aquí es puguin derivar totes les responsabilitats que calguin. Finalment, diu que per al seu grup també és molt important que La Salle Comtal no quedi perjudicada en aquest procés i treballar amb les associacions veïnals i culturals de l’entorn del Palau de la Música per reconstruir el màxim consens possible perquè es construeixi el projecte més adequat per a l’entorn del Palau amb l’acord de tots els agents implicats en la vida quotidiana del barri, tal com s’expressa en el segon punt de la proposició que va aprovar la Comissió d’Urbanisme. El Sr. Massaguer fa una precisió respecte a les dues cartes a què ha fet referència el Sr. Villagrasa en les quals suposadament es notifica a ell personalment, el 17 de juliol de 2007, i al Sr. Carles Martí, el 16 de juliol de 2007, la cessió de drets del conveni que s’havia signat aquella mateixa setmana a l’empresa Olivia Hotels, SA. Afirma que la mateixa Fiscalia diu: «Una vegada es van signar aquelles escriptures públiques, de la informació facilitada per la direcció actual de la Fundació, resulta que Jordi Montull va comunicar [...]». Assenyala que, per tant, són cartes que no han tingut entrada en el registre de l’Ajuntament de Barcelona en cap moment i que s’han aportat des de la direcció de la Fundació. Diu que és important fer aquesta precisió perquè a la part expositiva del mateix conveni es diu que «la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música és titular per cessió gratuïta a canvi d’edificació futura efectuada al seu favor per l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes, La Salle Condal, mitjançant escriptura pública autoritzada per notari el dia 10 de novembre de 2003 de les finques següents: Sant Pere Més Alt, 13; Sant Pere Més Alt, 15; Sant Pere Més Alt, 17; carreró anomenat Hort d’en Fava», i s’aporta aquesta escriptura en el moment del conveni. Assenyala que és quan té entrada tota la documentació urbanística relativa a aquest conveni que es produeix un canvi de titularitat des del punt de vista registral. D’altra banda, afirma que els terminis en què s’ha fet la tramitació són els habituals en les modificacions de PGM i, per tant, no hi ha hagut cap tracte de favor en la tramitació d’aquest expedient. Recorda que el 2001 ja es van veure uns primers esborranys d’aquest projecte a l’Ajuntament i que l’aprovació inicial de la 3034 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Modificació va tenir lloc l’abril del 2008 i l’aprovació definitiva l’octubre del 2009, pràcticament un any i mig després. Pel que fa als metres de superfície per fer habitatges dotacionals, diu que és evident que, si no s’efectua l’operació, retornaran a la finca del carrer Ciutat que pertany a la Generalitat. En relació amb la pregunta sobre un possible recurs d’Olivia Hotels, explica que aquesta empresa ha presentat un escrit d’al·legacions oposant-se al canvi de sistema d’execució de la Modificació, que ha passat del sistema de compensació a cooperació. Finalment, assenyala que els informes del Departament de Cultura de la Generalitat sobre la descatalogació dels emplaçaments afectats en l’àmbit d’aquest planejament van ser incorporats en el tràmit entre l’aprovació inicial i l’aprovació provisional de l’expedient i que, per tant, es va complir la legislació vigent des del punt de vista patrimonial. El Sr. García-Bragado destaca que actualment hi ha una comissió parlamentària per esbrinar què va fer el Sr. Millet amb els diners que va usurpar i a qui van beneficiar, entre altres qüestions, i que hi ha una querella interposada pel fiscal contra els Srs. Millet i Montull. Diu que, per tant, és evident que qualsevol declaració que es pugui fer en una sessió com la d’avui sobre aquesta qüestió tindrà rellevància a tots els efectes i han de ser prudents en les explicacions que donin. Afirma que, tot i així, vol recordar una sèrie de fets. Assenyala que el conveni de l’any 2006 era coherent amb la voluntat tant del Palau de la Música com de l’Ajuntament de reformar, remodelar i millorar l’entorn del Palau. Diu que això no era res de nou, atès que uns anys abans el Palau ja havia dut a terme intervencions importants per desconsagrar l’església del costat i enderrocar-la per tal d’ampliar el Palau. Afirma que ningú no va qüestionar l’ampliació del Palau com a obra arquitectònica i tots van valorar-la com una actuació necessària perquè el Palau de la Música esdevingués una institució dintre del món de la cultura. Diu que, a més, el conservador del Palau era la persona que havia dirigit tots aquests treballs i qui va impulsar també la intervenció a la banda del carrer Amadeu Vives. Recorda que van estar d’acord amb el que preveia el conveni perquè van considerar que era una bona solució des del punt de vista urbanístic i de l’entorn, i a més permetia fer obres de reforma de les instal·lacions de La Salle Comtal. Quant a la tramitació administrativa de l’expedient urbanístic, destaca que va ser un procés llarg en el qual va haver-hi un procés de participació molt important i una intervenció decisiva de la Comissió de Patrimoni, que va decidir quin tractament s’havia de donar als edificis en qüestió. Opina que el fet que ho ha trastocat tot ha estat l’actuació delictiva de les persones que encapçalaven aquella iniciativa, cosa que ha portat a aturar l’operació i a adoptar una sèrie de resolucions. Assenyala, però, que fins i tot abans d’això, ell mateix, com a responsable d’Urbanisme, va dir que qualsevol actuació estaria presidida pel mateix consens de les tres institucions que havien acordat l’operació, amb la participació de nous representants de la Fundació del Palau sobre els quals no hi ha cap sospita. Manifesta que l’actitud de l’Ajuntament és la de màxima col·laboració amb la Fiscalia pel que fa a l’actuació presumptament delictiva de les dues persones que dirigien el Palau de la Música, amb independència que la Fiscalia digui coses que en el procés de la investigació que s’hagi de fer i de la tramitació de la querella caldrà aclarir. Afirma que l’Ajuntament no coneixia el canvi de titularitat de la finca on s’havia de fer l’hotel, perquè si no, hauria actuat abans, i que no tenen constància de la recepció de les cartes que s’han esmentat, tal com ha dit el gerent d’Urbanisme. Diu que no va ser fins a l’estiu del 2009 que es va fer pública aquesta alteració registral, i que es va demanar reconduir aquest tema un cop ja s’havia destapat l’escàndol i la policia havia entrat al Palau de la Música. Manifesta que, per tant, està totalment en contra de les afirmacions que l’expedient és ple d’irregularitats. Afirma que els grups van votar-hi a favor o en contra en funció de les propostes urbanístiques que contenia, i que si qualsevol d’ells hagués detectat irregularitats ho hauria dit i aquestes s’haurien esmenat o bé s’hauria arxivat l’expedient, com s’ha fet sempre en aquests casos. Explica que ara cal estudiar com s’ha de desfer la situació creada de la millor manera possible per no perjudicar tots els que han intervingut de bona fe en NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3035 aquesta operació, entre ells La Salle Comtal. Diu que la via per resoldre-ho és la mateixa que va impulsar el projecte, que és l’acord entre les tres institucions implicades. Opina que no es tracta d’una situació d’irreversibilitat urbanística i que el que cal és prendre decisions urbanístiques més responsables des del punt de vista dels danys col·laterals. Manifesta que la Fundació del Palau i l’Orfeó Català han impulsat sempre aquest projecte, fossin o no fossin els propietaris, ja que la transmissió de la propietat no va significar un canvi en la seva posició. Diu que imagina que l’aleshores responsable de l’Orfeó Català i la Fundació va parlar amb molts dels responsables polítics dels grups municipals i els va manifestar el màxim interès perquè això tirés endavant, i que tots van interpretar que era el màxim interès per a la Fundació i per a l’Orfeó Català. Recorda que en el moment en què es van destapar les actuacions delictives de la direcció del Palau es va demanar paciència perquè la nova direcció que entrés al Palau de la Música prengués les seves decisions a fi de refer els consensos institucionals que hi havia al seu moment. Conclou que l’expedient és un expedient urbanístic normal i tramitat amb cura, i que el que ha succeït és que un dels interlocutors estava actuant de manera delictiva, cosa que ha detectat la policia i ha tingut les conseqüències oportunes. Afirma que, tanmateix, en aquesta operació no s’ha perdut ni un euro públic ni s’han pres decisions de caràcter irreversible, i que simplement l’Ajuntament haurà de modificar una sèrie de decisions que ha adoptat, cosa que confia que ho farà d’acord amb la resta d’institucions, inclosa la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música. El Sr. Villagrasa diu al Sr. Martínez que el que van aprovar la majoria de grups era un projecte urbanístic que apostava per dinamitzar comercialment una zona del nucli antic i rehabilitar una escola que necessita millorar les seves instal·lacions, i que si el Grup Municipal d’ERC tenia realment sospites fonamentades sobre aquest projecte s’hauria d’haver adreçat a la Fiscalia. Manifesta la seva satisfacció pel fet que el Sr. García-Bragado hagi intervingut, ja que el seu grup sol·licitava la intervenció del màxim responsable del govern municipal en aquest tema. Reitera que alguna irregularitat hi havia en l’expedient des del moment que no hi constava la propietat real de la finca on s’havia de construir l’hotel. En aquest sentit, opina que el govern municipal hauria d’haver comprovat millor les dades que va facilitar la Fundació del Palau de la Música. Assenyala que no s’han aclarit els dubtes que ha plantejat respecte a la manca de referència en el conveni a les plusvàlues en benefici de l’Administració, i reitera que l’única persona que va fer al·lusió a aquestes plusvàlues va ser la Sra. Immaculada Turu, que va dir: «Per tal d’evitar la menysvaloració que es produiria en el patrimoni de la Generalitat com a conseqüència que la finca de la seva propietat passi de ser qualificada com a residencial a rebre la qualificació d’equipament, la Generalitat haurà de ser degudament compensada, compensació que, recollida en els convenis signats entre el Palau de la Música i la Generalitat de Catalunya de 8 de març de 2006, es xifra en un valor mínim de 3.600.000 euros.» Així mateix, insisteix que a l’expedient no figura que algú contestés les consideracions que va fer el Sr. Millet en dir que no s’havia de pagar cap plusvàlua perquè la Generalitat de Catalunya no perdia cap valor patrimonial. En aquest sentit, opina que s’ha actuat potser amb massa bona fe i no s’ha supervisat amb tot el rigor necessari l’expedient pel que fa a les conseqüències del conveni. Finalment, torna a preguntar quines han estat les conseqüències del conveni per a totes les parts, especialment per a La Salle Comtal, que és un dels grans perjudicats en tot aquest afer i que va actuar de bona fe en cedir part del seu patrimoni a canvi que es reformessin les seves instal·lacions. El Sr. Freixedes manifesta que el seu grup desitja que la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya aporti llum sobre el que ha passat al voltant de l’Orfeó Català i sobre l’actuació del Departament d’Economia en la tramitació d’aquest expedient. Destaca que, tal com s’ha dit, aquest expedient era com molts d’altres que passen per la Comissió d’Urbanisme, i que de l’estudi de l’expedient era impossible arribar a la conclusió que hi havia tot el que la policia ha descobert. Afirma que, per tant, l’error no va ser de concepte urbanístic. Diu que el seu grup coincideix amb el concepte urbanístic d’aquest expedient, i que aquesta no era la primera 3036 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 vegada que a Ciutat Vella es feien hotels en edificis protegits ni tampoc que a partir d’una operació urbanística s’acabava beneficiant un tercer. No obstant això, sosté que algú va badar en la tramitació de l’expedient. El Sr. García-Bragado pregunta per què. El Sr. Freixedes diu que s’hauria d’haver comprovat la propietat que era objecte de l’expedient, i que cal establir tots els mecanismes possibles perquè això no torni a passar mai més. Afirma que és evident que va haver-hi un error, perquè si no, no s’hauria suspès el planejament. Explica que s’han tramitat altres expedients urbanístics amb promotores i persones que en un moment donat han tingut problemes amb la justícia i això no ha comportat la suspensió dels projectes. Diu que, per tant, el govern municipal hauria de reconèixer que s’ha equivocat, ja que si no s’assumeix l’error difícilment es posaran els mecanismes perquè això no torni a passar en un futur. El Sr. Martínez remarca al Sr. Villagrasa que ell encara no ha parlat d’irregularitats urbanístiques i que no ho farà fins que no s’hagi comprovat que n’hi ha hagut. Afirma que el que ell ha dit és que hi ha hagut un error flagrant que ha partit de la mateixa concepció urbanística del planejament. Diu que hi havia massa interès a fer aquest hotel i que era massa complicat ajudar una escola a partir d’una reforma urbanística que requeria l’acord de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya i del Departament de Finances de l’Ajuntament de Barcelona. Afirma que el que el seu grup vol és que s’assumeixi aquest error en la mesura que parteix d’una base urbanística que no reuneix els requisits que fins ara s’han plantejat a l’Ajuntament. Opina que no només hi ha hagut un «error de bona fe», com s’ha dit, sinó també de procediment. Diu que, a més de demanar que es reconegui l’error, el seu grup vol que es faci tot el possible per aclarir què ha passat, ja que els ciutadans es pregunten quin abast té tot el cas del Palau i si repercuteix en l’Ajuntament. Opina que, per tant, l’única cosa que ara no se li pot dir a la gent és que cal «prudència» davant de possibles casos de corrupció i d’un possible error de tramitació urbanística. Recorda que a l’agost del 2009 ja se sabia que Olivia Hotels era propietària dels drets edificatoris i que, tanmateix, el govern municipal va desestimar un prec del seu grup del 28 de setembre per aturar el procés. Diu que s’ha trigat massa temps a reaccionar i que, per tant, s’ha produït una suma d’errors que exigeix, com a mínim, una intervenció més agosarada que la de demanar prudència. Finalment, diu al Sr. Gomà que no actuï de la mateixa manera que ho va fer en el projecte de reforma de la Diagonal, ja que el seu grup també va votar a favor d’aquest expedient. El Sr. Gomà opina que en aquest procés cada força política ha defensat el seu concepte urbanístic i que tots són perfectament legítims i defensables. Recorda que el seu grup va manifestar-se en contra de l’hotel del Palau de la Música en conèixer el projecte perquè creia que hi havia una altra manera de fer les coses, que era donar suport al procés participatiu liderat pel Districte de Ciutat Vella i l’aleshores regidora Itziar González. Diu que les conclusions del procés participatiu i de la Comissió d’Urbanisme van donar com a resultat un projecte final respectuós amb l’entorn i que no tenia res a veure amb el projecte que es va plantejar inicialment des del punt de vista del concepte urbanístic. D’altra banda, explica que en el moment en què s’estava desenvolupant el procés es va saber que un dels agents que hi intervenia era un delinqüent confés, cosa que va comportar que l’Ajuntament, amb l’acord de tots els grups, prengués unes determinades decisions, que són les que avui s’han de gestionar des del punt de vista que no hi hagi cap perjudicat i que es pugui reconstruir el màxim consens social i veïnal. El Sr. García-Bragado diu que és cert que l’Ajuntament hauria pogut fer comprovacions al registre de la propietat, però que va confiar que qui actuava com a promotor del planejament mantenia la propietat que havia servit de base per posar en marxa el procés. Assenyala, però, que en assabentar-se que això no era així, van requerir que es completés i es rectifiqués aquesta informació, i que a partir d’aquí es va suspendre el Pla especial sobre aquesta qüestió. Explica que la Fundació del Palau de la Música va mantenir sempre la promoció del planejament i, per tant, la interlocució amb l’Ajuntament, fins al punt que els NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3037 mateixos redactors del Pla especial de millora urbana també pensaven que eren els propietaris del solar on s’havia de fer l’hotel. Afirma que això no ha estat un error polític, sinó una circumstància que s’ha donat i que no ha tingut més conseqüències que reclamar aquesta informació en el moment en què s’ha tingut coneixement del canvi de propietat. Diu al Sr. Martínez que demana prudència a l’hora d’expressar-se en funció del que queda encara per recórrer en aquest tema i dels interessos legítims de les institucions sobre aquesta qüestió. Manifesta que ell ha mantingut la tesi de refer el consens entre les tres parts, i que quan el Grup Municipal d’ERC va presentar el prec per aturar el procés ell no s’hi va oposar, sinó que va dir que esperessin que la Junta del Palau de la Música s’hi pronunciés perquè ells eren els promotors del projecte. Opina que si el Sr. Millet no fos qui és, segurament aquesta actuació hauria tirat endavant, perquè hagués actuat en benefici del Palau de la Música i de la ciutat, tal com van considerar-ho la Comissió d’Urbanisme i el Ple municipal. Diu que la majoria es pot equivocar, però que mentre això no es demostri, l’acord de la majoria és el que delimita els interessos, de la mateixa manera que una minoria pot encertar però mentre no tingui majoria no pot fer avançar els seus arguments. A més, assenyala que el concepte d’encert i error sobre la proposta final forma part de la perspectiva que cada partit té sobre les propostes urbanístiques que es plantegen. Diu al Sr. Villagrasa que no pot anticipar les conseqüències que tindrà el conveni i que això dependrà de com actuï cadascú i dels acords que s’adoptin. Afirma que, no obstant això, hi ha la millor voluntat per part de tothom de treballar conjuntament per tal de reconduir la situació i complir la resolució de la Comissió d’Urbanisme. Pel que fa a les plusvàlues, recorda que quan s’aprova un planejament s’aprova també un sistema d’actuació i aquest és el que preveu el repartiment de càrregues i beneficis. Diu que en aquest planejament es va decidir que el sistema d’actuació era de compensació i que, per tant, si s’hagués aprovat tot, s’hauria creat una junta de compensació en què la Generalitat hauria aportat la seva edificabilitat i hauria obtingut la indemnització prevista en el conveni que tenia amb la Fundació del Palau de la Música. Explica que, una vegada es van destapar les actuacions delictives de la direcció del Palau de la Música, es va canviar el sistema d’actuació a petició de la Generalitat i es va passar de la compensació a la cooperació, sistema en el qual ja no depèn del propietari del solar el fet de tirar endavant un hipotètic planejament. Afirma que, per tant, els interessos de la Generalitat estan perfectament protegits en aquests moments, tant des del punt de vista juridicocivil, a través del conveni que té, com des del punt de vista urbanístic, a través de la modificació que ha aprovat l’Ajuntament. Afegeix que l’Ajuntament té un departament de Gestió Urbanística que vetlla precisament pel repartiment de càrregues i beneficis, i que en aquest cas es preveia que les càrregues i els beneficis fossin compensats dintre del mateix planejament, com es fa habitualment. Afirma que si s’ha aturat aquesta iniciativa és fonamentalment perquè una de les parts del conveni del 2006, la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música, no té clar que li interessi tirar endavant el projecte de l’hotel després de tot el que s’ha descobert. Explica que encara ha d’arribar el moment en què es recuperi la qualificació urbanística d’equipament, que caldrà fer-la quan el conjunt de circumstàncies i d’interessos quedin degudament aclarits per tal de no incórrer en una actuació precipitada que pugui crear un problema col·lateral més. Conclou que la resolució aprovada per unanimitat en la Comissió d’Urbanisme marca el procés que cal seguir i que estan convençuts que s’ha actuat correctament en aquest tema. Diu que contestaran puntualment i amb la màxima diligència a la Fiscalia per aclarir-ho tot i que, alhora, mantindran converses amb la Generalitat i amb la Fundació del Palau de la Música per refer la situació de la manera que es consideri més adequada. Es dóna per tractada. 3038 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord Districte de Ciutat Vella 4. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit discontinu dels carrers de Montalegre i de la Marquesa, d’iniciativa municipal; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. El Sr. Massaguer manifesta que l’objectiu d’aquest instrument de planejament és qualificar de sistema d’equipament 7A el pati de Sant Rafael per tal de regularitzar la zonificació d’un espai que actualment s’utilitza com a zona esportiva de l’escola Labouré, però que està qualificat de sistema de parcs i jardins de clau 6. Diu que, alhora, es proposa qualificar de sistema de parcs i jardins urbans de clau 6 l’àmbit del carrer de la Marquesa per tal d’establir una zonificació més adequada a l’ús d’espai lliure que es donarà en aquest indret on es troben les restes arqueològiques del baluard del Migdia i que actualment té una qualificació de sistema viari cívic de clau 5b ( sistema viari cívic ). Recorda que tot això forma part de l’ordenació de l’àmbit de rodalies del Pla de Palau. Assenyala que no s’ha presentat cap escrit d’al·legació a aquest planejament, de manera que el contingut del document que es presenta es manté invariable respecte a l’aprovat inicialment. El Sr. Freixedes expressa la reserva de vot del seu grup, que considera que aquest planejament és fruit d’una llarga història bastant desafortunada que es va iniciar en descobrir-se restes importants al carrer de la Marquesa quan s’executaven unes obres. Explica que el govern municipal va trigar a reaccionar davant d’aquestes restes i que això ha comportat un retard pel que fa a una proposta de zona verda i de construcció ja feta que dificulta enormement que el baluard quedi realment visible. A més, afirma que el seu grup té clar que la configuració final d’aquest espai ha de tenir sobretot en compte la riquesa arqueològica d’aquesta zona i que per això presentarà una iniciativa a la Comissió de Cultura en aquest sentit. El Sr. Villagrasa expressa la reserva de vot del seu grup. El Sr. Martínez recorda que el seu grup va presentar una proposta de preservació del baluard del Migdia en aquesta zona fa aproximadament dos anys i el govern municipal va arribar a un compromís sobre el resultat d’aquest procés. Assenyala, però, que aquest procés va en la línia contrària del que es va manifestar en aquell moment i que, per tant, el seu grup farà una reserva de vot. Diu que si abans del plenari el govern municipal no expressa la voluntat de fer honor al compromís que va adquirir al seu dia, el seu grup votarà en contra de la proposta. El Sr. García-Bragado recorda que el Grup Municipal d’ERC va votar l’aprovació inicial d’aquest expedient fa tres mesos i que des d’aleshores no s’hi han introduït canvis. Opina que tant ara com al març es tenia la informació necessària i que, per tant, caldria explicar el canvi de sentit del vot. El Sr. Martínez recorda que en l’aprovació inicial el seu grup va votar favorablement la proposta per no obstaculitzar el conjunt del projecte. El Sr. García-Bragado precisa que ell parla de la sessió del 18 de març de 2010. El Sr. Martínez diu que ell també. El Sr. García-Bragado assenyala que caldrà consultar les actes. El Sr. Freixedes opina que el Sr. Martínez té raó. Diu que en aquest tema s’estan fent malament les coses des del principi i que el govern està abusant de la credulitat dels grups constantment. Recorda que quan van començar a sortir restes en aquesta zona el govern municipal no va fer-ne cas i les obres no van parar fins que es va descobrir un vaixell medieval. Demana al Sr. García-Bragado que, per tant, no vulgui condicionar el vot dels grups per decisions que han pres anteriorment per no aturar el projecte. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3039 El Sr. García-Bragado afirma que ell només recorda el que es va votar el dia 18 de març i la informació de què es disposava aleshores. Diu que el govern municipal ja mantindrà converses amb els grups abans de la celebració del plenari per veure si pot obtenir una majoria, perquè, en cas contrari, no portarà la proposta al Ple. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC i ICV-EUiA i amb la reserva de vot de CiU, PP i ERC. Districte de l’Eixample 5. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la reordenació de les parcel·les d’equipaments situades a l’illa definida pels carrers del Consell de Cent, del Comte Borrell, de la Diputació i de Viladomat (illa de Germanetes), d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. El Sr. Massaguer explica que aquest Pla especial urbanístic té com a objecte la reordenació dels futurs equipaments que se situaran a les parcel·les de l’illa esmentada, qualificades d’equipament i habitatge dotacional. Recorda que aquest àmbit és fruit dels convenis amb el Consorci de l’Hospital Clínic i l’obtenció consegüent d’aproximadament la meitat de l’illa. Assenyala que el Grup Municipal de CiU ha presentat una al·legació en el tràmit d’exposició pública, que s’ha aclarit des del punt de vista de la utilització d’un àmbit cultural d’aquesta illa i, també, des del punt de vista de la qualificació de les parcel·les com a habitatges dotacionals de manera genèrica i l’ús dels quals ja es concretarà posteriorment. Explica que els equipaments estan constituïts pels habitatges dotacionals i un institut, que tindrà reservat l’ús docent directament, i que les plantes baixes dels edificis dotacionals incorporaran equipaments de caràcter local d’acord amb el Pla d’equipaments del Districte de l’Eixample. El Sr. Freixedes expressa la reserva de vot del seu grup. Manifesta que volen que abans del plenari se’ls garanteixi que hi haurà una reserva d’espai per a una escola d’educació especial, que és un dels compromisos adoptats per a aquesta zona, ja que tenen dubtes que hi hagi prou espai per fer aquest centre. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EUiA, PP i ERC i amb la reserva de vot de CiU. Districte de Gràcia 6. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità per a l’ajust de la normativa del sistema d’habitatges dotacionals i la incorporació a aquest sistema de la parcel·la situada al carrer de l’Escorial, núm. 177-179, d’iniciativa municipal; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. El Sr. Massaguer recorda que l’objecte d’aquest planejament és incorporar nous sòls a la qualificació d’habitatges dotacionals públics en el marc del Pla d’habitatge i reordenar els sòls dels sistemes de l’àmbit per tal de donar una solució coherent en relació amb l’entorn. Explica que es defineixen les condicions edificatòries amb la concreció dels usos assignats a la nova edificació de clau HD/7, destinada a habitatges dotacionals i escola bressol, i que s’ajusta la normativa general dels sòls d’aquesta clau en matèria de gestió, desenvolupament i reserves d’aparcament. Mostra una projecció renderitzada de la intervenció, amb els dos blocs i la part d’equipament que incorpora l’escola bressol, que tindrà usuaris directament vinculats a una fundació específica. Finalment, assenyala que no hi ha hagut al·legacions en el tràmit entre l’aprovació inicial i la provisional. 3040 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 El Sr. Freixedes expressa la reserva de vot del seu grup per tal que se’ls aclareixin alguns dubtes. D’una banda, pregunta que com és que ja fa més d’un mes que hi ha un cartell de la Fundació ”la Caixa” que anuncia que en aquesta parcel·la s’hi farà habitatge dotacional per a gent gran i per a gent jove, quan encara no s’ha aprovat la proposta que avui es presenta. D’altra banda, assenyala que l’edifici que hi havia ja ha estat enderrocat i pregunta si això es deu al fet que el Districte de Gràcia ha atorgat una llicència d’enderroc o si ja s’ha donat alguna llicència d’obres, cosa que faria més paradoxal la decisió que estan prenent ara respecte al fet que en un lloc destinat a equipaments també s’hi puguin fer habitatges dotacionals. Finalment, opina que aquest entorn ja és prou dens i potser tindria un cert sentit mantenir la vocació d’equipament d’aquests sòls i no densificar més el barri. El Sr. Villagrasa expressa la reserva de vot del seu grup. El Sr. Martínez opina que ”la Caixa” no pot dir que això és habitatge dotacional per a joves, ja que això no és coherent amb l’esperit públic d’assignar aquest sòl com a part d’equipament públic destinat a habitatge dotacional. D’altra banda, assenyala que s’ha de negociar amb la Fundació ”la Caixa” quin dels programes de la Fundació Nexe es podria acollir en aquest edifici. Explica que n’hi ha un d’específic que preveu la possibilitat que aquelles famílies que tenen un nen molt petit pluridiscapacitat i que s’incorporen de nou a l’entramat social de la Fundació Nexe puguin fer una estada curta a la ciutat per adaptar-se a tot el procés de portar els nens a l’escola bressol d’aquesta entitat, tenint en compte que aquestes famílies no sempre són de la ciutat. Diu que ells proposen incorporar això no com a element normatiu de la proposta, però sí com a element explicitat en els acords. Conclou la intervenció expressant el vot favorable del seu grup a la proposta. El Sr. Sorolla explica que l’enderroc s’ha fet a través d’una llicència del Districte de Gràcia i que no s’ha atorgat cap altra llicència, atès que encara no s’ha aprovat el planejament. Pel que fa al cartell de la Fundació ”la Caixa”, assenyala que hi ha un protocol de voluntats amb l’Ajuntament per endegar aquest projecte, però que està condicionat a la seva aprovació i que, per tant, el cartell no tindrà cap valor si l’Ajuntament no aprova el planejament. Recorda que l’essència d’aquest projecte és que el consistori obté el sòl gratuïtament i fa habitatges dotacionals en una zona on és molt difícil crear-ne. En relació amb la Fundació Nexe, explica que, d’acord amb la petició que va formular el Grup Municipal d’ERC en l’aprovació inicial de l’expedient, el govern municipal va mantenir converses amb la Fundació ”la Caixa” per tal que alguns dels habitatges es poguessin vincular a l’ús de la Fundació Nexe i que l’entitat va mostrar una certa predisposició a accedir-hi, tot i que això no s’ha materialitzat en res. Afegeix que també es van reunir amb la Fundació Nexe, conjuntament amb el regidor del Districte, i els van explicar en què consistia el projecte. Diu que arran d’aquestes converses van veure que hi havia dues possibles vies d’interès per part de la Fundació en relació amb el projecte: que a l’escola bressol es reservin algunes places per als nens vinculats a la Fundació o que es destinin alguns habitatges a les famílies que han de fer una estada breu a la ciutat per rebre els serveis d’atenció de la Fundació. Explica que van acordar que, en funció del que els havien explicat i de la capacitat que tinguessin ells de gestionar-ho, la Fundació faria una proposta de quin tipus d’habitatge i d’ús necessitaven, i que el govern faria d’enllaç amb ”la Caixa” per intentar conciliar els interessos de les dues parts. Conclou, doncs, que s’ha recollit la proposta inicial que es va fer, però que encara no s’ha concretat res, entre altres coses perquè no es pot donar la llicència ni es pot donar per fet el projecte fins que no s’aprovi el planejament. El Sr. Freixedes sol·licita que, d’acord amb el debat anterior sobre l’habitatge dotacional, es demani a ”la Caixa” que consideri destinar l’habitatge dotacional per a la gent jove a la gent gran, tenint en compte que a Gràcia és difícil trobar llocs per fer habitatge dotacional i que hi ha molta gent gran i molts edificis antics sense ascensor. El Sr. García-Bragado pregunta al Sr. Freixedes si el seu grup manté la reserva de vot. El Sr. Freixedes respon que fan una reserva positiva. El Sr. García-Bragado recorda que aquesta proposta ja es va aprovar inicialment i que, a més, el conveni amb ”la Caixa” està inclòs a l’expedient. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3041 Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EUiA i ERC i amb la reserva de vot de CiU i PP. Districte de Sant Andreu 7. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació volumètrica de la finca núm. 249-251 del carrer de Gran de Sant Andreu, promogut per Decoresport, SA. El Sr. Massaguer manifesta que l’objecte d’aquesta proposta és l’edificació parcial de l’espai interior de la parcel·la esmentada a canvi de no edificar l’estret front posterior que dóna al carrer Mateu Ferran, per tal de gaudir d’una major superfície comercial al front del carrer Gran de Sant Andreu. Explica que, en definitiva, el que fa aquest planejament és avançar-se a l’ordenació que es preveu en els postulats generals dels estudis ja fets sobre la futura modificació del PGM en l’àmbit del nucli antic de Sant Andreu. Diu que la proposta fa que la profunditat edificatòria d’aquesta parcel·la permeti dotar de capacitat comercial una planta baixa que dóna directament al carrer Gran de Sant Andreu. Assenyala que no hi ha hagut al·legacions en el tràmit entre la informació inicial i l’aprovació definitiva. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. Districte de Sant Martí 8. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a l’ajust de qualificacions i la regulació de l’equipament situat a l’illa definida pels carrers d’Àlaba, del Doctor Trueta, de Pamplona i de Ramon Turró, per ubicar una escola bressol municipal, promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona. El Sr. Massaguer explica que aquest Pla especial té com a finalitat ajustar les qualificacions d’espai lliure i d’equipaments que hi ha a l’illa esmentada, concretar els tipus d’equipament i establir els paràmetres d’ordenació tant de l’edifici existent de l’Institut Icària, com de la nova escola bressol municipal. Assenyala que no hi ha hagut al·legacions en el tràmit entre l’aprovació inicial i l’aprovació definitiva. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana pel canvi de qualificació del sòl 22@ a equipament 7@, i per a la concreció de l’ús i els paràmetres edificatoris de la parcel·la municipal del carrer dels Almogàvers núm. 165, d’iniciativa municipal. El Sr. Massaguer manifesta que l’objecte d’aquest Pla de millora urbana és el canvi de qualificació de la parcel·la edificada de propietat municipal per tal de poder ubicar-hi un nou equipament d’incubadora d’indústries creatives. Assenyala que no hi ha hagut al·legacions en el tràmit entre l’aprovació inicial i l’aprovació definitiva. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup 3042 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Del Grup Municipal CiU: 10. La Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda elaborar, en el termini de 3 mesos, un llistat de solars susceptibles de tenir un ús social, amb o sense planejament aprovat, de titularitat privada o pública, que previsiblement, no es veuran en cap procés de transformació en el proper any. El Sr. Freixedes explica que el seu grup ha entrat aquesta proposició per error, atès que ja van presentar una iniciativa similar fa tres mesos que va ser aprovada i encara no s’ha exhaurit el termini per Donar-ne compliment. Diu que retiren la proposició i demana disculpes per aquest error. El Sr. García-Bragado manifesta que es prendrà aquesta proposició com a recordatori de la iniciativa que ja es va aprovar. Assenyala que potser serà convenient presentar un informe a la Comissió sobre aquesta qüestió quan s’hagi elaborat la llista de solars. Es retira. Del Grup Municipal PP: 11. La Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda: Instar al Govern municipal a que, en un període de tres mesos, iniciï els estudis tècnics necessaris per estudiar el cobriment de la Ronda de Dalt, en el tram entre Alfons Comin i plaça Karl Marx, i a portar el resultat dels mateixos abans de finalitzar l’any 2010. El Sr. Villagrasa manifesta que el seu grup creu que el cobriment de les rondes és una bona opció per millorar la qualitat de vida dels veïns de l’entorn, per evitar situacions de contaminació acústica i, sobretot, per guanyar espai públic, amb més zones de convivència, de passeig i fins i tot de zona verda. El Sr. García-Bragado demana intervenir per informar de l’estat de la qüestió. Explica que hi ha una resolució aprovada per unanimitat a la Comissió el febrer del 2008 que diu el següent: «La Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda que el Districte d’Horta-Guinardó creï una comissió de treball amb representació de les entitats de l’entorn, tècnics i grups municipals del Districte per avaluar els estudis existents i, si s’escau, sol·licitar-ne de nous per tal de trobar la millor solució per aplicar mesures sonoreductores –fins i tot el cobriment– i d’accessibilitat a la ronda de Dalt al seu pas per Horta i Vall d’Hebron.» Recorda que l’11 de desembre de 2008 va haver-hi una petició de seguiment d’aquesta proposició per part del Grup Municipal del PP i que la regidora del Districte, Elsa Blasco, va informar sobre la creació de la comissió, les reunions que havia mantingut i les propostes que s’havien fet. Diu que la regidora els ha explicat que hi ha trams com els d’Alfonso Comín i Taxonera on es podrà fer un semicobriment com el que s’ha fet a Nou Barris, però que per allà on la ronda passa a nivell el tractament haurà de ser diferent. Afirma que s’han considerat totes les opcions tècnicament possibles, que en alguns casos són semicobriments i en d’altres apantallaments o proteccions dels edificis. Conclou que s’ha fet un estudi molt complet i que ara s’entrarà en el detall dels costos, cosa que permetrà fer-ne una valoració més profunda. Proposa que la regidora del Districte presenti un informe sobre el resultat dels treballs d’aquesta comissió quan estigui en condicions de fer-ho. Diu que, si tots hi estan d’acord, buscaran un nou redactat per a la proposició i l’aprovaran. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, el Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda que en el moment que es reincorpori a aquesta Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge la Ima. regidora, Sra. Elsa Blasco i Riera, es presenti un informe sobre els resultats dels treballs duts a terme per la «Comissió de Treball sobre la zona de la Ronda de NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3043 Dalt al seu pas per Horta i la Vall d’Hebron», la constitució i contingut de la qual s’acordà per aquesta Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge en sessió de 21 de febrer de 2008. Del Grup Municipal ERC: 12. La Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda revisar els paràmetres urbanístics de la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de la plaça de les Glòries i el seu entorn amb l’objectiu d’elaborar un projecte que: 1. Reequilibri l’espai públic millorant la connexió entre els barris. 2. Defineixi un sistema viari eficient. 3. Reservi espais per a les grans infraestructures de mobilitat previstes per a la zona. 4. Estableixi un calendari d’actuacions en el que quedin reflectits tots els acords del «Compromís per Glòries». El Sr. Martínez manifesta que el seu grup presenta aquesta proposició perquè considera que hi ha alguns elements d’indefinició pel que fa al Compromís per Glòries en relació amb els equipaments. Explica que demanen que s’estableixi una revisió dels paràmetres urbanístics del PGM en aquest àmbit en què quedin reflectits tots els acords del Compromís per Glòries, atès que BIMSA els ha informat que s’estan fent estudis per determinar la construcció de túnels ferroviaris en aquesta zona. Diu que el seu grup entén que la constitució del PGM actual, conjuntament amb la indefinició de les infraestructures del sistema viari i alguns equipaments que s’estan creant, aboquen a la «no-ciutat», i que cal definir què es vol acabar fent en aquest espai i cap a on es va. El Sr. García-Bragado demana intervenir per informar de l’estat actual de la qüestió. Recorda que el Compromís per Glòries és un acord amb els veïns que va permetre la Modificació del PGM, que va ser votada favorablement pel Grup Municipal d’ERC amb la condició que hi hagués un debat específic sobre el mercat dels Encants, que finalment no es va produir perquè en el moment en què la Subcomissió d’Urbanisme va aprovar el projecte dels Encants aquest era un tema prioritari i el mercat es va situar en el lloc que preveia la Modificació del PGM. Diu que, per tant, ell és conscient de l’actitud que manté aquest grup de qüestionar molts aspectes relatius a la plaça de les Glòries. Manifesta que, tanmateix, hi ha alguns aspectes sobre la transformació d’aquest àmbit que poden ser perfectament objecte de reflexió, de canvis i de decisions posteriors, a diferència d’altres aspectes que no es poden reconsiderar perquè això significaria discutir de nou tot el sistema general i endarrerir el debat cinc anys més. Opina que l’acord de Glòries que es va assolir amb els veïns i que va obtenir la majoria en el Ple municipal presentava una gran modificació respecte de les tesis mantingudes pel govern municipal molts anys abans, que era que entre la llosa del tren actual i la superfície del parc hi cabien els viaris. Destaca que la decisió de modificar la topografia tant com fos necessari per tal de poder soterrar els cotxes sense anar per sota dels trens va ser la decisió més important que es va prendre, i que això permetia enderrocar el viaducte i organitzar l’espai públic que quedava. Explica que primer van traslladar els Encants, perquè sense aquesta actuació no es podia fer res en aquest àmbit, i que ara s’estan elaborant els projectes dels viaris per tal de poder tenir la seguretat que l’anella es pot enderrocar i la superfície queda expedita per a qualsevol decisió que es vulgui prendre. Opina que aquesta decisió s’ha de mantenir, però que és cert que les infraestructures ferroviàries que han d’anar per sota encara presenten moltes incerteses. Assenyala que, en els debats que s’han mantingut amb els veïns, una de les conclusions a què han arribat és que si esperen a definir el sistema ferroviari per construir els viaris no faran res en molts anys, i que, per tant, val la pena alliberar ja la superfície de Glòries i concretar després tot el que té relació amb les infraestructures ferroviàries. Afirma que, per tant, ja s’han endegat les peces bàsiques del sistema des del punt de vista de deixar la superfície en condicions per poder prendre decisions urbanístiques sobre els teixits urbans més propers. Diu que a partir d’aquí s’haurà de fer un pla especial per ordenar l’habitatge públic a sobre dels Encants i el planejament dels habitatges privats a la part tocant a Consell de Cent, que els permetran debatre si el sistema és adequat. Assenyala que es poden plantejar 3044 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 canvis en la forma de la plaça de les Glòries amb els mateixos túnels previstos. En aquest sentit, explica que es preveu que el trànsit que entra per la Gran Via surti per la Diagonal, però que s’està estudiant si a més pot haver-hi altres sortides. Manifesta que el seu grup no pot aprovar la proposta tal com està redactada actualment perquè això contradiria les actuacions que ja hi ha en marxa i que s’han pactat amb els veïns, i perquè afectaria també la Meridiana sud, que és un element clau sobre el qual s’està treballant paral·lelament. No obstant això, diu que estarien d’acord a aprovar un redactat per redefinir la superfície de les Glòries sense qüestionar els elements que en formen part, que és la desaparició dels Encants, que ja és una realitat perquè el projecte està en curs, i el sistema viari, o començar un procés per tal de revisar l’ordenació del conjunt de peces i equipaments del voltant de la plaça per crear aquesta façana que tant els preocupa. El Sr. Freixedes diu que el seu grup també està preocupat per aquest tema i que, de fet, ja han plantejat diverses preguntes en la Comissió sobre com quedarà tot l’aspecte ferroviari. Recorda que fins i tot al principi se’ls va dir que no es podria començar el túnel de vehicles privats fins que no estigués fet el túnel ferroviari perquè el sostre del túnel ferroviari era el terra del túnel de la circulació privada, cosa que després se’ls va dir que no havia de ser necessàriament així. Afirma que ells es creuen el que el govern municipal els ha anat explicant, però que és cert que l’entorn de la plaça de les Glòries és una gran assignatura pendent de la ciutat. Manifesta que estan d’acord a millorar el projecte inicial però sense discutir-ho tot de nou, atès que cal intentar complir al màxim els terminis previstos, tot i que ells hagin denunciat reiteradament l’endarreriment d’alguns projectes com el de la biblioteca del Clot. Opina que és evident que hi ha un debat obert a la ciutat sobre si seran capaços de donar vida ciutadana real a aquest espai i si les seves dimensions no faran que acabin perdent-se les façanes de la plaça. Conclou que es tracta d’una discussió interessant i en la qual el seu grup vol participar-hi, però sempre que això no impliqui endarrerir ni un dia més la transformació de la plaça. Afirma que per això el seu grup és partidari que BIMSA continuï fent l’estudi que duu a terme. El Sr. García-Bragado precisa que no és un estudi, sinó la redacció d’un projecte executiu. El Sr. Freixedes diu que, a més, consideren que aquest projecte és necessari per poder discutir el tema dels túnels i si les reserves per fer després les infraestructures ferroviàries són oportunes. Conclou que el seu grup està d’acord amb els veïns que cal avançar en els viaris sense esperar que estigui definit tot el sistema ferroviari. Explica que hi ha gent, com ara els seus pares, que van anar a viure a les Glòries ja fa molts anys perquè se’ls va dir que era el centre de Barcelona, i que, per tant, el seu grup no donarà suport a tot el que representi endarrerir més la transformació d’aquest àmbit. Diu que, no obstant això, estan d’acord a debatre qualsevol solució millor que la que hi ha en aquests moments. El Sr. Villagrasa opina que modificar ara el PGM seria perjudicial per al futur de l’àmbit de Glòries, malgrat que el seu grup va ser l’únic que es va abstenir en l’aprovació de la Modificació del PGM. Diu, però, que el seu partit està disposat a acceptar un diàleg per millorar alguns aspectes sempre que això no signifiqui paralitzar les actuacions previstes. Afirma que les Glòries necessita que es facin ja determinades actuacions, tot i que algunes, com la de l’intercanviador, ja les donen per perdudes. El Sr. Gomà manifesta que el seu grup comparteix que cal tirar endavant els elements estructurants del planejament i donar compliment al Compromís per Glòries, però que pot ser positiu fer una reflexió conjunta sobre aquelles peces que finalment han de dotar de sentit urbà l’espai públic resultant i sobre les quals planen tot un seguit de neguits i incerteses. El Sr. Martínez precisa que el seu grup no qüestiona les actuacions que s’estan aprovant i executant, sinó l’aspecte d’espai públic. Manifesta que estarien disposats a canviar el redactat de la proposició per dir que la Comissió «acorda crear un grup de treball per valorar l’espai públic i la connexió entre els barris, el NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3045 sistema viari, els grans espais d’infraestructures previstos i el calendari previst en el Compromís per Glòries». El Sr. García-Bragado opina que no s’ha de qüestionar el sistema viari bàsic de la plaça de les Glòries, ja que això representaria aturar l’adjudicació que s’acaba de fer i tornar a discutir el tema amb diferents sectors i els veïns. Pel que fa a les infraestructures, assenyala que hi ha les que depenen de l’Ajuntament i les que depenen d’altres administracions, i que el que s’està fent és tirar endavant les municipals perquè consideren que no hipotequen cap de les altres i perquè, a més, això permet enderrocar l’anella, que és un dels objectius bàsics de la transformació d’aquest àmbit. Destaca que encara falta molt per tenir definit el sistema ferroviari de Glòries, atesa la resistència de l’Adif a fer una estació entre les estacions del Clot i d’Arc de Triomf, els compromisos de Ferrocarrils de la Generalitat pel que fa a aquest àmbit i l’aparició d’una nova línia ferroviària que no estava prevista. Diu que, per tant, està en contra de supeditar el debat de Glòries a la discussió infraestructural. D’altra banda, assenyala que sí que està d’acord a debatre el projecte del parc i els teixits urbans que envolten la plaça de les Glòries, en el sentit de quins edificis i edificabilitats es situaran i com s’acabarà conformant la plaça en la superfície, que són dos aspectes importants pel que fa al fet que acabi sent un lloc recognoscible. Diu que, a més, aquestes dues qüestions s’hauran de debatre i aprovar en la Comissió en el futur. Conclou que, per tant, ell seria partidari d’un redactat que proposés crear un grup de treball per estudiar les definicions urbanístiques de la plaça, sempre que això no afecti les qualificacions i els paràmetres urbanístics, i es respectin les previsions infraestructurals i viàries. El Sr. Freixedes manifesta que està d’acord amb aquesta proposició, tenint en compte que, segons els ha dit BIMSA, tenen la garantia que tot el que s’està fent en la cota zero o menys 1 permetrà que després es puguin fer sense problemes les obres de la part ferroviària, si mai s’acaben fent. Diu que l’única cosa que afegiria a aquesta garantia és que tot això es faci complint el Compromís per Glòries i que, per tant, aquesta discussió no impliqui endarreriments pel que fa als compromisos adquirits amb els veïns. El Sr. García-Bragado afirma que ell parteix de la base que, si es crea aquest grup de treball, les seves conclusions no es donaran per bones si no tenen el vistiplau de les mateixes persones que van donar suport al Compromís per Glòries. Pregunta al Sr. Martínez si vol proposar ara el nou redactat o s’estima més deixar- ho per a la propera sessió de la Comissió. El Sr. Martínez proposa «crear un grup de treball per valorar la situació i la urbanització de Glòries». El Sr. García-Bragado s’hi mostra d’acord i diu que en l’acta ja quedarà reflectit el sentit d’aquesta proposició. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, el Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda: crear un grup de treball per valorar la situació i urbanització de la plaça de les Glòries partint del compliment dels acords del compromís per Glòries. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal CiU: 13. Instem al Govern municipal per a que elabori un protocol de comunicació pels afectats de les transformacions urbanístiques a la ciutat. El Sr. Blasi manifesta que el seu grup planteja un prec senzill que considera que facilitaria bastant la vida dels veïns afectats per algun tipus de transformació urbanística. Explica que no qüestionen que l’Ajuntament compleixi la llei en el sentit de proporcionar la informació preceptiva en aquests casos, sinó que 3046 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 demanen que es faci un pas més que compagini la transparència, la voluntat d’informació i la voluntat de fer partícips les persones físiques i jurídiques afectades. El Sr. García-Bragado recorda que el Grup Municipal d’ERC va plantejar una petició semblant i que, arran d’aquesta iniciativa, s’ha elaborat el document Manual d’informació als afectats urbanístics. Assenyala que és un volum molt exhaustiu i que les mateixes persones que l’han redactat tenen dubtes sobre la seva viabilitat com a eina comunicativa amb el format que té actualment. Diu que, per tant, està disposat a acceptar el prec en el sentit de transformar aquest document en un instrument comprensible i útil per als afectats urbanístics. El Sr. Blasi agraeix l’acceptació del prec. El Sr. García-Bragado pregunta als grups si tenen el manual. El Sr. Blasi respon negativament. El Sr. García-Bragado diu que l’entregaran a tots els grups. El Sr. Blasi agraeix el lliurament d’aquest document, i precisa que el que demanen és que es proporcioni una informació genèrica prèvia i planera que permeti als veïns expressar el seu posicionament o fins i tot presentar al·legacions respecte als planejaments que els afectin. El Sr. García-Bragado informa del contingut del manual perquè els grups es facin una idea dels aspectes que recull. Diu que hi ha una primera part en què s’expliquen els conceptes de planejament urbanístic, execució urbanística, sistema de reparcel·lació, sistema d’expropiació, actuació aïllada, afectat urbanístic i dret al reallotjament; una segona part sobre els drets dels afectats urbanístics: drets genèrics dels propietaris en el sistema d’expropiació, drets genèrics dels propietaris en el sistema de reparcel·lació, drets genèrics dels arrendataris i d’altres ocupants, drets dels titulars d’activitats econòmiques i el dret al reallotjament; una tercera part sobre les condicions de l’habitatge de substitució; una quarta part sobre procediments; una cinquena part sobre el règim jurídic econòmic de l’habitatge per a afectats urbanístics (el decret HAUS); una sisena part sobre el règim jurídic i econòmic d’altres habitatges de substitució, i una setena part sobre les condicions econòmiques del reallotjament. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 14. Que en el marc del projecte urbanístic i d’usos de l’Illa Bayer es destini un espai pels Ballets de Catalunya i altres entitats de cultura tradicional i popular. El Sr. Martínez explica que de resultes d’aquest projecte urbanístic hi ha un local de 400 m2 que la propietat ha de cedir a l’Ajuntament, i que Ballets de Catalunya disposa en aquests moments d’unes instal·lacions que no són normalitzables des de cap punt de vista. Diu que, per tant, els sembla interessant concedir un espai a aquesta entitat tenint en compte la seva tipologia, el fet que mantindrien un determinat àmbit geogràfic i l’oportunitat de crear un nou pol d’activitat tradicional i popular en aquesta part del districte de l’Eixample. El Sr. García-Bragado diu que els usos d’aquest espai encara no estan definits i s’està en un procés obert de diàleg amb el teixit associatiu de l’entorn per tal d’arribar a una solució consensuada. Explica que s’han fet diverses reunions amb Ballets de Catalunya i que s’ha convocat una altra entitat per abordar la possibilitat que també pugui gaudir d’aquest espai. Conclou que s’està treballant en aquesta línia però que de moment no pot confirmar res. El Sr. Martínez explica que el seu grup també ha parlat amb Ballets de Catalunya i altres entitats, així com amb l’associació de veïns, i que es refereix a Ballets de Catalunya com a líder del procés, però partint de la idea que utilitzin l’espai en dies i hores molt concrets per tal d’optimitzar-ne l’ús i que aquest espai no només englobi activitats de cultura tradicional i popular. El Sr. García-Bragado conclou que s’accepta el prec en els termes que s’ha explicat. Es dóna per tractat. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3047 d) Preguntes Del Grup Municipal CiU: 15. Quin és l’estat d’execució de les obres del túnel de l’AVE, en especial detall de coneixement del compliment del calendari previst? El Sr. Freixedes assenyala que aquesta pregunta ha adquirit una dimensió que no tenia quan van redactar-la, atès que aleshores no eren conscients de la possibilitat de suspensió de les obres del túnel i el canvi de traçat. El Sr. García-Bragado diu que continuen sense ser-ne conscients i que les obres mantenen el ritme previst. Explica que la tuneladora ja ha creuat per sota de la Meridiana i ara està al carrer Mallorca, i que el ritme de construcció és de 13 a 15 m per dia. Assenyala que es preveu que pels volts del mes d’agost el túnel arribi al pou del carrer Padilla, on es farà una revisió de la màquina i de tots els sistemes de perforació, de la mateixa manera que s’ha fet al pou de Trinxant. Diu que, un cop acabada la revisió, la tuneladora sortirà del pou de Padilla fins a arribar al pou de Bruc, on serà objecte d’una nova revisió. D’altra banda, assenyala que les obres s’estan desenvolupant d’una manera segura i sense incidents. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 16. Quin és l’estat d’execució i calendari d’obres previst per a l’accés ferroviari al Port de Barcelona en els tres amples de via, les obres de la Zona d’Activitats logístiques al Port de Barcelona, l’execució del Pla del Delta i la creació d’eixos ferroviaris d’ús prioritari per a mercaderies? El Sr. Villagrasa formula la pregunta. El Sr. García-Bragado explica que actualment el tràfic de mercaderies del port surt per l’estació de Can Tunis i que aquest mateix any podran sortir trens de mercaderies des d’aquest punt a través de la via de Castellbisbal amb ample europeu, que és una via amb un tercer carril que permet compatibilitzar sobre una via l’ample de Renfe i l’ample europeu. Especifica que els trens sortiran de Can Tunis, donaran la volta pel Vallès, entraran a la part que estigui acabada del traçat de l’alta velocitat, i finalment arribaran a Figueres, des d’on passaran a França. Afirma que, per tant, s’haurà aconseguit un primer nivell de connexió en ample de via europeu a través del nou túnel del Pertús. Explica que un altre projecte és el nou traçat ferroviari íntegrament amb ample europeu que ha de baixar pel Llobregat i la construcció de les noves estacions ferroviàries de mercaderies a l’antiga llera del riu Llobregat. Diu que aquest projecte està pràcticament acabat i és un dels que es vol licitar a través del sistema public-private partnerships. Assenyala que després de l’estiu se sabrà si aquest projecte d’accessos ferroviaris al port de Barcelona entra dintre d’aquest sistema d’execució. Destaca que, en aquest cas, això seria una gran notícia perquè significaria que el projecte no aniria a càrrec dels pressupostos de l’Estat, sinó de la iniciativa privada. Pel que fa a les dues estacions ferroviàries, explica que el port de Barcelona ja n’ha encarregat els avantprojectes. Es dóna per tractada. 17. Com afectarà la retallada d’inversió als exercicis 2010 i 2011, a la Sagrera i a la resta de projectes de la ciutat, a realitzar per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l’Estat? El Sr. Villagrasa formula la pregunta. El Sr. García-Bragado manifesta que, pel que fa a les inversions de l’Administració de l’Estat, només coneixen les declaracions del ministre de Foment en què ha afirmat que la Sagrera no s’endarrerirà i que, per tant, es firmaran els contractes i començaran les obres amb caràcter immediat. Diu, però, que estan 3048 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 esperant que hi hagi un acord concret per convocar la Comissió Especial d’Infraestructures. Pel que fa a l’Ajuntament de Barcelona, explica que avui mateix en la Comissió d’Hisenda s’han fet públiques les inversions municipals que s’ajornaran respecte al Pla d’inversions previst, com ara les del zoo marí, el Castell de Montjuïc i l’edifici Ona. En relació amb les obres de la Generalitat, diu que no disposa en aquests moments de les dades precises i que ja les facilitarà per escrit. El Sr. Villagrasa demana que se’ls faci arribar la llista de les inversions de la Generalitat que queden ajornades quan es tingui, així com la informació més precisa que es pugui obtenir en relació amb les inversions de l’Estat. El Sr. García-Bragado diu que estan intentant obtenir aquesta informació i que ja els la donaran a conèixer. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 18. Té previst aquest Govern municipal canviar els paràmetres que determinen la ràtio d’Habitatges de Protecció Oficial en els nous planejaments urbanístics? El Sr. Martínez explica que el seu grup planteja aquesta pregunta perquè un dels partits que integren el govern municipal qüestiona planejaments urbanístics a partir de la ràtio d’habitatge protegit. El Sr. Sorolla afirma que el criteri aprovat pel Ple municipal és que en el nou planejament sempre es preveurà un percentatge del 40% o superior d’habitatges de protecció oficial. Assenyala que, de fet, això ja és el que es fa i que les úniques excepcions que hi ha hagut són les que corresponen a planejaments anteriors en què ja hi ha uns aprofitaments prefixats. Destaca que aquesta ràtio és un 10% superior a l’obligació legal, que estableix un percentatge del 30% que l’Ajuntament ja fa molts anys que supera. El Sr. Martínez pregunta si parla de sòl o de sostre. El Sr. Sorolla respon que parla de reserves d’habitatge protegit i que precisament la discussió que es planteja es refereix a la interpretació de si aquest percentatge fa referència al nombre d’habitatges o al sostre, ja que el Pla no ho precisa. Assenyala, però, que normalment es fan servir els paràmetres de sostre. El Sr. Martínez opina que està fora de lloc al·ludir al nou compliment de la ràtio d’habitatge per part del govern municipal, que és qui proposa els planejaments. Diu que el sòl, el sostre i el nombre d’habitatges són tres paràmetres diferents i que potser caldria ampliar l’acord en algun d’aquests termes per tal que es deixi d’utilitzar aquest tema com a argument per estar a favor o en contra d’un planejament. El Sr. García-Bragado assenyala que en la gran majoria de casos les lleis urbanístiques són lleis de creixement que regulen la conversió del sòl rústic en sòl urbà. Diu que aquestes lleis no serveixen gaire perquè amaguen la realitat d’una ciutat en transformació i posen un èmfasi extraordinari en un concepte que per al govern municipal no és tan important, que és la reserva de sòl per a habitatge públic i el sòl qualificat d’habitatge públic. Explica que com que el PGM no tenia aquesta categoria, cada vegada que es fa una reserva de sòl per a habitatge públic és un fet rellevant perquè significa que la qualificació urbanística és aquesta. Diu que a vegades es fa habitatge públic sobre sòl que no està qualificat d’habitatge públic, com ara sobre el 10% d’aprofitament que es dóna a l’Ajuntament sobre una parcel·la. Assenyala que, de fet, hi ha situacions en les quals la durada de la qualificació d’habitatge públic depèn de la durada de la qualificació del sòl, per la qual cosa aquest és un tema recurrent i complicat, i que té a veure amb alguns dels problemes que es presenten en el planejament dels Tres Turons, atès que quan han d’expropiar sòl per reubicar només poden fer-ho per fer sòl d’habitatge públic i no estan legitimats per fer habitatge de reallotjament que no sigui de protecció. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3049 Del Grup Municipal ERC: 19. Que s’informi de l’estat d’execució del prec atès a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge en data 18 de febrer de 2010 amb el contingut següent: (M0711/9574) Que s’agilitin els tràmits urbanístics, actualment encallats, per a que en el termini màxim d’un mes el solar de l’interior d’illa Paula Montal, al carrer Viladomat, 149, estigui disponible per a que el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya pugui construir l’equipament previst sense més demora. El Sr. Martínez assenyala que la cessió d’aquest solar s’està endarrerint més del previst i pregunta en quina situació està. El Sr. García-Bragado manifesta que, segons l’han informat, aquest tema està pràcticament resolt si es formalitza l’acord pel qual una part de les instal·lacions que anirien a la part del subsòl que es va vendre al seu dia se situarien a sobre de l’edifici. El Sr. Massaguer explica que en aquests moments s’està en procés de fer una separata del projecte executiu de la residència assistida que ha fet el Departament d’Acció Social a través de l’empresa pública GISA, de tal manera que aquesta separata conciliï la necessitat d’ubicació de les instal·lacions del subsòl de l’interior de l’illa que van vinculades a l’últim solar que queda a la corona d’aquesta illa, ja que són dues obres que s’han de fer de manera simultània. Assenyala que hi ha un primer acord entre el Departament d’Acció Social, GISA i el propietari privat del subsòl de l’illa per fer compatible el projecte existent amb aquestes instal·lacions. D’altra banda, diu que hi ha un petit serrell sobre l’estació transformadora que incorpora el projecte executiu de la residència, que ha de ser una estació amb una mica més de potència des del punt de vista que abastirà tant la residència com el subsòl de l’interior d’illa. Conclou que, un cop resolts aquests dos aspectes, es podran iniciar les obres, i destaca que l’endarreriment d’aquest projecte s’ha degut a la complexitat de vincular les dues obres. El Sr. García-Bragado anuncia que en els propers dies parlarà amb el president de GISA per tal d’assegurar-se que aquest tema està resolt. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les dinou hores i quaranta-quatre minuts. 3050 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Acords Modificació de l’acord de la Comissió de Presidència Territori i Funció Pública del mes d’abril de 2010 COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA, Sessió de 21 d’abril d’abril de 2010. Proposició / Declaració de Grup La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda: 1. Constatar el grau de parcialitat del Govern municipal en el procés d’informació, organització i celebració de la consulta de la Diagonal. 2. Demanar al Govern municipal la màxima neutralitat, transparència, objectivitat i racionalitat en l’ús dels recursos públics en el desenvolupament de la consulta fins a la votació i en l’escrutini final, tal i com determinen les normes reguladores de participació ciutadana. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3051 Acords de la sessions celebrades el mes de juliol de 2010 COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA, Sessió de 14 de juliol de 2010. Propostes d’acord 1. Aprovar inicialment el Reglament del Sistema Municipal d’Arxius, d’acord amb el document que obra en l’expedient; donar-li el tràmit d’informació pública que estableix l’article 178 b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, i l’article 112 del Reglament Orgànic Municipal, i atorgar un termini de trenta dies, a comptar des del següent al de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província, per a consultar l’expedient i, si fos el cas, formular-hi al·legacions i/o suggeriments. 2. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 111 i següents del Reglament Orgànic Municipal la “Carta de Ciutadania. Carta de Drets i Deures de Barcelona”, segons el text que consta com a document adjunt a l’expedient i donar-li el tràmit d’informació pública establert a l’article 112 del Reglament Orgànic Municipal, atorgar un termini fins al 30 d'octubre de 2010, a comptar des del següent al de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província, per a consultar l’expedient i, si fos el cas, formular-hi al·legacions i/o suggeriments. Proposicions / Declaracions de Grup 3. La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda: Instar al Govern Municipal a establir, en el termini de tres mesos, els criteris i indicadors objectius que permetran avaluar els efectes de les mesures d'austeritat aprovades per aquest Ajuntament, així com els indicadors i criteris objectius que permetin determinar en quina situació de millora de la conjuntura econòmica es procedirà a valorar la recuperació del poder adquisitiu del personal funcionari i presentar-los a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública del proper mes d'octubre de 2010. 4. La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda instar al Govern Municipal a: 1) Establir els criteris generals, en funció de cada tipus de viatge, per definir la composició de les delegacions que participin en viatges o visites institucionals, tant de l'Ajuntament de Barcelona com dels organismes autònoms, entitats públiques empresarials i empreses municipals, determinant també els criteris de selecció dels mitjans de comunicació que han de formar part de les mateixes. 2) Establir els criteris per regular les categories d'hotel i bitllets corresponents a cada tipus de viatge i membres de la delegació de l'Ajuntament de Barcelona i alts càrrecs públics. 5. La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda instar a tots els instituts i organismes autònoms de l'Ajuntament de Barcelona a que les adjudicacions de la gestió i explotació d'equipaments municipals es duguin a terme de manera preferent a través del procediment obert, llevat d'aquelles situacions que, per les seves característiques i singularitats, s'hagin de realitzar per procediments que tot i promovent la concurrència no siguin mitjançant procediment obert sinó mitjançant procediment negociat, sempre sota el marc legislatiu de la llei de contractes del sector públic. 3052 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS Sessió de 14 de juliol de 2010. Proposta d’acord 1. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladores del contracte per a la modificació, adaptació, conservació i explotació publicitària dels onze quioscs de premsa ubicats a La Rambla de Barcelona. Convocar procediment obert per a la seva adjudicació. Proposició / Declaració de Grup 2. La Comissió d'Hisenda i Pressupostos, acorda: Que l'Ajuntament estudiï els mecanismes adients per implementar incentius fiscals als centres de recerca de la ciutat, per posar en valor la recerca i afavorir la transferència de tecnologia, com a elements clau per fomentar un nou model productiu a la ciutat de Barcelona. COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE Sessió de 15 de juliol de 2010. Propostes d’acord 1. Concedir a Habitatge i Entorn SCCL una bonificació del 90% que suposa la quantitat de 115.539,05 euros, sobre la quota de l'Impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra), respecte a les obres de construcció d’un edifici de protecció oficial, de 58 habitatges i 58 places d’aparcament, al carrer Pujades, núms. 145-155 - Llacuna, núm. 61, generada per la concessió de la llicència d’obres per resolució del Quart Tinent d’Alcalde de 31 de desembre de 2009, i en conseqüència, procedeix declarar la indicada construcció, d’especial interès i utilitat pública, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2009, epígraf: 1/A/3, i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de la obra. Donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes procedents. 2. Concedir a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona una bonificació del 70% (que suposa un import de 4.588,45 euros) sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió, el 2 d’octubre de 2008, de la llicència d’obres menors per a la construcció de dipòsits d’aigua sota pas d’ambulàncies a la planta 0 de l’Hospital Clínic al carrer Villarroel, núm. 170, donat que aquest reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2008 i, en conseqüència, procedeix declarar-lo d’especial interès i utilitat municipal, atès que el titular de la llicència és una entitat de caràcter públic, les obres s’efectuen en terrenys qualificats d’equipaments comunitaris existents de caràcter local (clau 7a) i acompleixen una indiscutible funció d’interès social, com és la realitzada per un equipament sanitari-assistencial (article 212 de les NN.UU del Pla General Metropolità). DONAR trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 3. Concedir a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona una bonificació del 70% (que suposa un import de 9.063,53 euros) sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió, el 30 de juny de 2008, de la llicència d’obres menors per a la instal·lació de 8 passarel·les per a la interconnexió dels pavellons 9 amb 11 i 10 amb 12 i retirada d’elements annexats al Cap del pavelló 12 al carrer Villarroel, núm. 170, donat que aquest reuneix les condicions establertes en l’article 7è. de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2008 i, en conseqüència, procedeix declarar-lo d’especial interès i utilitat municipal, atès que NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3053 el titular de la llicència és una entitat de caràcter públic, les obres s’efectuen en terrenys qualificats d’equipaments comunitaris existents de caràcter local (clau 7) i acompleixen una indiscutible funció d’interès social, com és la realitzada per un equipament sanitarioassistencial (article 212 de les NN.UU del Pla General Metropolità). Donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. Proposicions / Declaracions de Grup 4. La Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda: Que en el termini de 6 mesos es presenti a aquesta Comissió un informe sobre la situació del cobriment il·legal de terrasses i balcons a la ciutat de Barcelona. 5. La Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda: Instar al Govern municipal a fer complir el temps establert, no superior a 90 dies, per a satisfer el pagament de les ajudes a la instal·lació d'ascensors, a les comunitats de propietaris, una vegada finalitzades les obres i aportada tota la documentació, evitant endarreriments que produeixin perjudicis econòmics per a ciutadans afectats. 6. La Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda prendre les mesures cautelars necessàries en el cas que es confirmi que en els equipaments de la illa Myrurgia s'estan duent a terme activitats diferents a les establertes pel planejament. COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, OCUPACIÓ I CONEIXEMENT Sessió de 13 de juliol de 2010. Proposició / Declaració de Grup 1. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda definir un pla d'actuació per a la implantació del Sistema de Turisme Responsable a la ciutat de Barcelona, obtenint la certificació BIOSPHERE en la categoria de destinació, establint un compromís amb els ciutadans i ciutadanes, i contribuint d'aquesta manera a la projecció i consolidació de Barcelona com a destí turístic innovador, líder, sostenible, diferenciat i de qualitat, amb valor afegit. COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT, SERVEIS URBANS I MEDI AMBIENT Sessió de 14 de juliol de 2010. Proposicions / Declaracions de Grup 1. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient, acorda: Que el Govern municipal de la ciutat de Barcelona adopti, en el termini més breu possible, les mesures necessàries per tal de garantir que els parcs i jardins de la ciutat estiguin en les condicions necessàries de salubritat, manteniment i seguretat per a ser utillitzats pel veïnatge sense cap molèstia i impediment. Per aquest motiu es demana l'execució de, com a mínim, les mesures següents: - Assegurar la presència del la Guàrdia Urbana per dissuadir i impedir la celebració de festes amb consum d'alcohol i d'altres drogues als parcs i jardins de la ciutat, per garantir la seguretat i la salubritat. - Assegurar el manteniment i la neteja del s parcs i jardins de Barcelona. - Tenir especial cura de la vigilància i manteniment dels espais reservats als jocs infantils. - La Guàrdia Urbana vetllarà pel compliment de les ordenances municipals, especialment pel que fa als aspectes de civisme i a la presència d'animals de companyia als parcs i jardins. - Revisar l'horari de tancament i obertura al públic dels parcs per tal que durant la nit, quedi garantida la seguretat en aquests espais. 3054 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 2. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda: Instar al Govern Municipal a que dins les Campanyes d'Acollida i Adopció, s'incentivi als propietaris d'animals de companyia a inscriure'ls en el Registre Censal facilitant els processos d'inscripció a través de la pàgina web. 3. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda la redacció d'un Pla de Fonts de la ciutat que determini els criteris que han de definir la xarxa de fonts de beure, la distribució i localització de les fonts i el calendari d'execució del pla. COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL Sessió de 13 de juliol de 2010. Proposta d’acord 1. Aprovar inicialment les modificacions de la Normativa general reguladora de subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, aprovada pel Consell Municipal el 4 de febrer de 2005 i publicada al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el 5 de febrer de 2005, que s'indiquen en el document adjunt; publicar-les amb les modificacions que s'aproven en el Butlletí Oficial de la Província i en el Tauler d'Edictes de l'Ajuntament de Barcelona, així com una referència de l'anunci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en la Gaseta Municipal; sotmetre-les a informació pública durant el termini de trenta dies a partir del dia següent al de la publicació de l'anunci en el Butlletí Oficial de la Província, de conformitat amb els articles 63,2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel que s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis de les Entitats locals, l'article 162,2.b de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, i l'article 48.1 de la Llei 30/1992. Proposició / Declaració de Grup 2. La Comissió d'Educació, Cultura i Benestar Social insta a l'Ajuntament de Barcelona per tal que desenvolupi, de manera prioritària, un seguit de mesures de reforçament de la xarxa educativa de la ciutat de Barcelona i dels recursos humans, tècnics i econòmics dedicats a l'educació, concretament: 1. Evitar qualsevol retallada en plantilles de professors/es dels centres municipals. 2. Fer les gestions necessàries davant del Consorci d'Educació de Barcelona per evitar retallades en els recursos humans de la resta de centres escolars sostinguts amb fons públics a la ciutat. 3. Garantir la finalització de les obres de construcció dels nous CEIPs, IES, escoles de música i escoles d'adults previstos en el pla d'equipaments escolars 2008-2011, eliminant de manera urgent els barracots, especialment els que porten més de dos cursos en funcionament. 4. Reforçar les mesures per combatre el fracàs escolar incrementant els PQPI, recuperant les escoles taller i creant un recurs per als nois i noies provinents del fracàs escolar en l'educació post-obligatòria. 5. Negociar davant del Consorci d'Educació de Barcelona la recuperació de les línies de batxillerat eliminades aquest curs, reforçant la seva important tasca social. COMISSIÓ D'ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA Sessió de 13 de juliol de 2010. Proposta d’acord 1. Aprovar inicialment la modificació de l’article 7.1 dels Estatuts de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, que queda redactat en el següent sentit: Article 7. Composició. Retribució. Assistència. 1. El Consell Rector estarà integrat per: a) Persones amb veu i vot: a.1. Set persones designats/des per NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3055 l'alcalde/essa, tres de les quals, com a mínim, seran membres de la Comissió de Govern, i una, el/la gerent competent en matèria d'acció social. a.2. Un regidor/a de cada Grup Municipal representat en el Consell Municipal, designats per l'alcalde/essa, a proposta de cadascun dels grups. a.3. Dues persones de reconegut prestigi en l'àmbit de l'acció social, nomenades per l'alcalde/essa, a proposta del Consell Municipal de Benestar Social. a.4. Un representant de les organitzacions sindicals majoritàries a l'Ajuntament de Barcelona, nomenat per l'alcalde/essa a proposta d'aquestes organitzacions, i un representant dels treballadors de l'Institut; b) Persones amb veu i sense vot: b.1. El/la gerent de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona. b.2. El/la Secretari/ària del Consell Rector. b.3 L'Interventor/a de l'Ajuntament o funcionari/ària en qui delegui. Facultar el President de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona per realitzar les actuacions pertinents per a l’efectivitat d’aquest Acord. Sotmetre a informació pública l’acord anterior, durant un termini de trenta dies des de la publicació de l’anunci corresponent al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’article 201 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens locals. Proposicions / Declaracions de Grup 2. La Comissió d'Acció Social i Ciutadania, acorda instar a l'equip municipal per tal de 1. Prioritzar i reforçar les accions previstes en el Pla d'Acció sobre Drogues de Barcelona 2009-2012 pel que fa al consum d'alcohol entre adolescents, en especial: a) Fer complir les normatives que prohibeixen la venda d'alcohol als menors d'edat. b) Modificar la pauta social de banalització del consum d'alcohol en els adolescents i joves. c) Facilitar i promoure els programes de prevenció universal amb eficàcia provada d'alcohol, als centres escolars públics, concertats i privat. d) Les accions en l'àmbit educatiu, especialment mitjançant les AMPEs. 2. Donar compte de les línies de treball desenvolupades, així com dels resultats obtinguts, a la propera reunió del Grup Polític de Drogues. 3. La Comissió d'Acció Social i Ciutadania acorda: Instar al Govern municipal a la creació d'un centre de respir com a residència de curta durada per a persones amb discapacitat física per a quan la persona cuidadora sent una sobrecàrrega física o psíquica, contreu una malaltia o fa vacances. 4. 1. Instar al Consorci Sanitari de Barcelona a analitzar l'oferta que l'atenció primària de salut ofereix als adolescents i joves de la nostra ciutat, en particular pel que fa a salut sexual i reproductiva, posant un especial èmfasi en la informació, l'educació i la prevenció amb l'objectiu de donar resposta a les seves necessitats dins del marc del Sistema Nacional de Salut. 2. Refermar el seu compromís amb les mesures contemplades al Plajovebcn 2006-2010 vinculades a la salut sexual i reproductiva. 3. Manifestar la necessitat de planificar l'obertura de nous espais vinculats a la xarxa pública de salut, específics per a joves i adolescents, que ofereixin serveis d'orientació, formació, assessorament,... sobre sexualitat, anticoncepció i altres temes de salut d'interès per aquest sector de població, amb l'objectiu de disposar-ne d'un a cada Districte. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT Sessió de 15 de juliol de 2010. Propostes d’acord 1. Encarregar a Barcelona de Serveis Municipals, S.A. la gestió directa per la construcció i explotació de l’aparcament ubicat a la Rambla del Poble Nou amb Passatge Burrull, d’acord amb el document annex, i adscriure a la indicada Societat el subsòl de l’espai referit, tenint en compte que mantindrà, en tot moment, el seu caràcter demanial. 3056 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 2. Aprovar inicialment el Pla d’Acció Municipal davant de situacions d’onades de calor a la ciutat de Barcelona, d’acord amb els articles 47. 2. a) de l’esmentada Llei 4/1997 de protecció civil de Catalunya, 11. 1. e) de la Carta municipal i 30.2.5è del Reglament Orgànic Municipal, sotmetre’l a informació pública durant un període de trenta dies, per a la presentació de suggeriments i al·legacions. Deixar sense efecte els plans aprovats amb anterioritat en tot allò que sigui contrari a aquest Pla, i trametre’l, un cop aprovat definitivament, a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya per a la seva homologació. 3. Aprovar inicialment el Pla Específic d’Emergència Municipal (PEEM), per a accidents greus en túnels viaris de Barcelona, de la ciutat de Barcelona, d’acord amb el procediment establert als articles 17 i 18.4 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, i el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i l’homologació dels plans de protecció civil municipals. sotmetre’l a informació pública durant un període de trenta dies, per a la presentació de suggeriments i al·legacions. Deixar sense efecte els plans aprovats amb anterioritat en tot allò que sigui contrari a aquest Pla i trametre’l, un cop aprovat definitivament, a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya per a la seva homologació. 4. Aprovar inicialment el Pla d’Actuació d’Emergència Municipal (PAEM), per a risc de contaminació accidental de les aigües marines de la ciutat de Barcelona, d’acord amb el procediment establert als articles 17 i 18.4 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, i el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i l’homologació dels plans de protecció civil municipals. Sotmetre’l a informació pública durant un període de trenta dies, per a la presentació de suggeriments i al·legacions. deixar sense efecte els plans aprovats amb anterioritat en tot allò que sigui contrari a aquest Pla i trametre’l, un cop aprovat definitivament, a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya per a la seva homologació. 5. Adjudicar provisionalment, de conformitat amb la proposta de la mesa de contractació, el contracte de gestió de l’explotació d’un aparcament públic subterrani per a vehicles en el subsòl dels terrenys de domini públic municipal situats a la Plaça del Dr. Roig i Raventós i la seva construcció, a Inmomedic 09 SL (CIF B-60804739); notificar la present resolució als licitadors i publicar-la en el perfil de contractant; requerir l'adjudicatari provisional per tal que en el termini màxim de quinze dies hàbils a comptar des del següent a l'esmentada publicació, presenti la documentació justificativa de trobar-se al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social i justificant de pagament de l’últim rebut de l’IAE, incloent-hi una declaració responsable subscrita pel legal representant de l’empresa especialitzada amb qui prevegi subcontractar, conforme dita/es empresa/es no es troba incorreguda en cap causa de prohibició per contractar amb l'Administració, i constitueixi les garanties definitives següents: per a l’execució de les obres 224.346,52 euros i una garantia complementària de 336.519,78 euros; i per a l’explotació de l’aparcament de 60.000,00 euros. Proposició / Declaració de Grup 6. La Comissió de Seguretat i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona acorda: 1) Instar l'actual govern de la ciutat a mantenir i respectar, amb caràcter general, els criteris enunciats a l'article 40 de l'Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles, que permeten les motos i ciclomotors estacionar a les voreres amb una amplada superior a tres metres. 2) Alhora, en aquells casos en que, de manera excepcional i motivada, sigui aconsellable la prohibició de l'estacionament de vehicles de dues rodes, serà preceptiu un estudi previ i el consens amb les entitats veïnals, així com informar al Pacte per la Mobilitat. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3057 CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE Acords Districte 7. Horta-Guinardó Acords de la sessió celebrada el dia 6 de juliol de 2010 Aprovar l’acta de la sessió ordinària del 4.5.10 Quedar assabentat de la comunicació de les resolucions incloses en el despatx d'ofici. Quedar assabentat dels informes de la regidora del Districte. DECLARACIÓ INSTITUCIONAL. “Davant la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat pel Partit Popular, contra l’Estatut d'Autonomia de Catalunya, i tenint en compte que amb molta probabilitat aquesta doctrina es traslladarà a les sentències que resoldran els recursos presentats pels governs de les Comunitats Autònomes de Múrcia, la Rioja, Aragó, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, així com el Defensor del Pueblo, el Districte d’Horta-Guinardó, reunit en sessió ordinària, aprova la següent declaració: 1. “Com a representants democràtics dels ciutadans i ciutadanes de la capital de Catalunya, expressem el nostre rebuig a la sentència dictada pel Tribunal Constitucional i exigim respecte al contingut íntegre dels acords polítics de convivència i autogovern referendats pel poble de Catalunya. 2. Amb el seu procedir, un Tribunal desacreditat i moralment deslegitimat aboca les institucions catalanes a un futur incert. 3. Davant una situació tan greu, cap català en pot restar al marge, i menys que ningú l’Ajuntament de la capital de Catalunya. Aquesta sentència demana una resposta democràtica, el més unitària possible i coherent amb els valors que ens han mantingut vius com a país al llarg de la història. 4. Per aquest motiu, Barcelona, com tantes i tantes vegades al llarg de la història, es posa des d’ara mateix, amb energies renovades i amb la millor actitud, al servei del país. 5. Com a institució, donarem tot el suport necessari a les iniciatives institucionals, polítiques i ciutadanes que en defensa de l’Estatut tinguin com escenari la nostra ciutat. 6. L’Ajuntament de Barcelona oferirà tota la seva col·laboració a les institucions i entitats que promoguin accions cíviques en favor de la legitimitat de les decisions referendades pels catalans i catalanes. 7. Des de l’Ajuntament de Barcelona animem a totes les institucions catalanes, la societat civil i la ciutadania a mostrar el rebuig unànime a una sentència que estableix el topall fins on pot arribar Catalunya, a nivell d'autogovern, dins de l'Estat espanyol. Per aquest motiu convoquem a totes les ciutadanes i ciutadans a la manifestació del proper dia 10 de juliol amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”. 8. Convidem també tots els ajuntaments de Catalunya a aixecar la seva veu amb un crit unànime en defensa de l’Estatut. En un moment com l’actual, el municipalisme s’ha d’expressar amb claredat i com el que és, la base sòlida d’aquest país i el referent polític més directe i pròxim de la ciutadania. 3058 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 9. Fem una crida al conjunt d’institucions catalanes i estatals per tal que s’emprenguin totes les accions polítiques necessàries per fer possible el màxim compliment i el desenvolupament ple del que l’Estatut vigent des del 2006 preveu i estableix. Allò que s’ha pactat i referendat, s’ha de complir. Catalunya és una nació de ciutadans i ciutadanes lliures. Democràticament legitimada, que es vol i que és integradora i plural, i que vol conduir el seu futur. Una nació que en tot moment ha donat proves de la seva solidaritat i la seva responsabilitat, i de la seva voluntat de pacte i entesa. I que ara ha de fer valer totes i cadascuna de les oportunitats que tenim a l’abast, molt especialment en un moment de dificultats com l’actual, que reclama solucions i propostes efectives. Una nació que al llarg de la seva història ha hagut de fer front a múltiples dificultats però que mai no ha renunciat ni renunciarà a la seves aspiracions d’autogovern. Un autogovern que, avui, es concreta en l’Estatut del 2006. L’Estatut aprovat pel poble de Catalunya. I res ni ningú no pot estar per damunt de la voluntat expressada pels ciutadans i les ciutadanes. No ens conformem ni ens resignem amb l’autogovern que resta després de la sentència. Per Catalunya, Barcelona es posa al capdavant, exercint la seva responsabilitat i el seu paper de motor del progrés social, econòmic i polític del país. Al costat del President de la Generalitat, del Parlament de Catalunya i del conjunt d’institucions catalanes. I al costat dels ciutadans i les ciutadanes. Visca Barcelona. Visca Catalunya.” NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3059 DISPOSICIONS GENERALS Decrets de l’Alcaldia MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST DE 2010 TRANSFERÈNCIES Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 9 de juliol de 2010 Expedient núm. 3-121/2010 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 9901 D/60500/15102 MC7(0) Expropiacions 180.071,33 9901 D/74420/15103 MC8(0) Transferència de capital a 180.071,33 Bagursa 180.071,33 180.071,33 *** Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 16 de juliol de 2010 Expedient núm 3-132/2010 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 201 D/22703/23014 MC7(0) Treballs tècnics 50.220,00 201 D/48903/23014 MC8(0) Convenis amb Institi. sense 50.220,00 afany lucre 9901 D/78099/15103 MC7(0) Altres transferències de capital 464.376,48 401 D/22120/13311 MC8(0) Energia elèctrica via pública 404.376,48 401 D/22610/13000 MC8(0) Despeses compra serveis 60.000,00 514.596,48 514.596,48 3060 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 21 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, i l’article 13 de la Carta Municipal, disposo; Primer. Adscriure la Direcció Executiva de Processos i Millora de la Gestió, la Direcció Executiva d’e-Administració a la Gerència Municipal, amb les funcions que es detallen als annexos. Segon. Adscriure els llocs de treball de la Gerència Adjunta d’e-Administració i Sistemes d’Informació i de l’Oficina de Telecomunicacions a la Gerència Municipal, tal com figura als annexos, mantenint la seva situació administrativa. Tercer. Amortitzar la Direcció de Sistemes d’Informació, l’Oficina de Telecomunicacions, i l’Oficina de Projectes Estratègics de la Gerència Adjunta d’e- Administració i Sistemes d’Informació. Quart. Amortitzar la Gerència Adjunta d’e-Administració i Sistemes d’Informació. Cinquè. El Gerent Municipal, com a Conseller Delegat de l’Institut Municipal d’Informàtica, podrà delegar en aquest Institut les funcions pròpies que consideri oportunes. Barcelona, 12 de juliol de 2010. L’alcalde, Jordi Hereu i Boher. (Ref. 3467/2010) ANNEX 1: DESCRIPCIÓ DE FUNCIONS DE LA GERÈNCIA MUNICIPAL Gerència Municipal Òrgan superior immediat: Alcaldia Nivell associat: 30: Finalitat: Exercir la direcció executiva superior de les gerències municipals, així com dels organismes autònoms i empreses que formen el grup municipal de l’Ajuntament de Barcelona. Funcions principals: - És el màxim responsable, dins de l’estructura executiva, de que els serveis prestats per l’Ajuntament de Barcelona als ciutadans siguin eficaços i eficients, i responguin a les necessitats de la ciutat. - Direcció superior de la planificació, organització i prestació dels serveis públics, per garantir l’acompliment dels objectius definits pel Govern Municipal. - Avaluació i seguiment de l’execució dels plans municipals, del desenvolupament dels recursos invertits i de les accions destinades a acomplir amb els objectius de la municipalitat. - Responsable superior de l’execució i supervisió del pressupost i la inversió del grup municipal. - Fixació i avaluació dels objectius de les gerències del grup municipal. Avaluació i control de les operacions i dels resultats obtinguts, per les gerències del grup municipal. - Seguiment de la qualitat i el rendiment en la prestació dels diferents serveis. - Estratègia, desenvolupament, implantació i gestió dels sistemes d’informació municipals i tecnologies municipals en matèria de tractament de la informació. Planificació estratègica i coordinació de la informàtica municipal. - Ocupa la vice-presidència del Comitè Executiu. - Assisteix a les sessions de la Comissió de Govern i del Comitè de Govern. - Totes aquelles que li siguin atribuïdes per l’Alcaldia en el compliment de les funcions. *** NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3061 Direcció Executiva de Processos i Millora de la Gestió Òrgan superior immediat: Gerència Municipal Nivell associat: 28 Finalitat: Dissenyar processos i procediments per tal de millorar l’eficàcia i eficiència de la gestió municipal. Donar suport a l’organització en la gestió del canvi. Funcions principals: - Disseny i suport a la implantació de processos, circuits, procediments i mètodes de treball. Coordinació i suport en les accions de disseny i revisió de processos que es desenvolupin a les gerències. - Elaboració de programes i projectes de modernització per a la transformació organitzativa i per a la millora de la gestió i de la qualitat dels serveis prestats, tant de caràcter intern com extern, en coordinació amb la Direcció d’Organització i Planificació. - Desplegament de les mesures de millora de gestió derivades de la incorporació de l’Administració electrònica i la interoperabilitat. - Suport, des del punt de vista de processos, al disseny i implantació de sistemes i tecnologies de la informació. - Suport a l’organització en la gestió del canvi. - Realització d’estudis de millora de la gestió i de funcionament dels serveis que li puguin ser encomanats. - Totes aquelles que li siguin atribuïdes per la Gerència en el compliment de les funcions. *** Direcció Executiva d’e-Administració Òrgan superior immediat: Gerència Municipal Nivell associat: 28 Finalitat: Impulsar la implantació de l’Administració electrònica en tots els àmbits de la gestió municipal, per tal de prestar un servei més simple i àgil al ciutadà allà on es trobi. Funcions principals: - Impuls de la difusió i implantació de l’Administració Electrònica, tant en la seva vessant externa com interna. - Estratègia i direcció de la tramitació electrònica amb el ciutadà i les empreses, a través dels diferents canals per tal d’oferir un servei més simple i àgil des de qualsevol ubicació. - Impuls a l’Administració Electrònica com a motor de transformació de la gestió municipal. - Coordinació dels treballs d’actualització i de desenvolupament de la normativa municipal vinculada a l’Administració Electrònica. - Vetllar pel desplegament de la legislació vigent en matèria de serveis electrònics i telemàtics per a les persones, prestats des de l’administració publica, que faciliti el desenvolupament de l’Administració Electrònica. - Observatori del grau d’avanç i de la innovació d’altres administracions públiques en l’administració electrònica i els models de governança. - Establiment i coordinació amb altres administracions dels acords de interoperabilitat. - Totes aquelles que li siguin atribuïdes per la Gerència en el compliment de les funcions. 3062 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 ANNEX 2: LLOCS DE TREBALL QUE CANVIEN D’ADSCRIPCIÓ A continuació es relacionen les posicions (llocs de treball individuals) i ocupants dels mateixos, adscrits directament a la Gerència Adjunta d’e-Administració i Sistemes d’Informació que canvien la seva adscripció a la Gerència Municipal: Posició Ocupant 07019450 M.Isabel Ricart Ramón 07016778 Miriam Alvarado Suñer 07022650 Arturo González Pastor 70325957 Manuela Castell Mengual A continuació es relacionen les posicions (llocs de treball individuals) i ocupants dels mateixos, adscrits directament a l’Oficina de Telecomunicacions que canvien la seva adscripció a la Gerència Municipal: Posició Ocupant 07015447 David Hernaiz Alzamora ANNEX 3: ORGANIGRAMES A continuació es detallen gràficament l’organigrama executiu de l’Ajuntament i l’específic de la Gerència Municipal. Les connexions amb línia contínua indiquen dependència orgànica. Les línies discontinues indiquen dependència funcional. Els valors numèrics encerclats refereixen al nivell de l’òrgan i del seu responsable. Organigrama executiu Alcaldia Gerència Municipal Comitè Executiu Gerència de Serveis Gerència d’Educació, Gerència de Gerència Gerència Adjunta d’Infraestructures Generals i d’Urbanisme i Coordinació Cultura i Finances Benestar Infraestructures Territorial Gerència de Promoció Econòmica Gerència del Gerència del Districte Districte Gerència de Gerència de Gerència de Ciutat Vella de Gràcia Recursos Gerència de Prevenció, Humans i Medi Ambient Seguretat i d’Acció Social i Organització Mobilitat Ciutadania Gerència del Gerència del Districte Districte d’Horta – Gerències Sectorials de l’Eixample Guinardó Gerència del Gerència del Districte Districte de Sants – Montjuïc de Nou Barris Gerència del Gerència del Districte Districte de Les Corts de Sant Andreu Gerència del Districte Gerència del de Sarrià Sant Districte Gervasi de Sant Martí Gerències Territorials NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3063 Organigrama de la Gerència Municipal 30 Organismes adscrits Gerència Municipal Barcelona de Serveis Municipals, SA 30 Institut Municipal d’Informàtica Gerència Adjunta d’Infraestructures 28 28 28 26 30 Direcció de Serveis de Direcció de Gestió Direcció Executiva de Control de Gestió Econòmica Processos i Millora de la Direcció Executiva Secretaria Executiva Gestió d’e-Administració 28 28 28 28 26 Direcció de Serveis de Control Econòmic Direcció de Direcció de Serveis del Direcció de Serveis Secretaria Executiva financer Comptabilitat Pressupost d’Inversions 28 Direcció de Serveis de Comptabilitat Dependència Orgànica Dependència Funcional La Gerència Municipal inclou també dos llocs de Direcció: 1.- Direcció de l’Oficina Tècnica de la candidatura Barcelona – Pirineu 2022 2.- Direcció d’Auditoria Interna *** 3064 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldi per l’Article 21 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, i l’article 13 de la Carta Municipal, disposo; Primer. Modificar amb efectes d’1 de juny del 2010, el nivell de complement de destinació del lloc de treball de Director/a de centre cívic, que passa del nivell 20 al 22. Segon. Actualitzar el Catàleg de llocs de treball, codificant l’actual lloc 2060H com a 2264H amb la denominació de Director/a de Centre Cívic, tot mantenint el mateix import de l’específic per responsabilitat i/o dificultat tècnica (198,71 € mensuals), amb adscripció a funcionaris del subgrup C1 i les funcions que s’annexen. Tercer. Assignar amb efectes d’1 de juny del 2010 als actuals titulars, el canvi de complement de destinació i la nova codificació del lloc, mantenint les seves respectives situacions administratives i deixar a extingir els titulars del subgrup A2.Barcelona, 12 de juliol de 2010. L’alcalde, Jordi Hereu i Boher. (Ref. 3497/2010) ANNEX 1: DESCRIPCIÓ DE FUNCIONS DE DIRECTOR/A DE CENTRE CÍVIC Director/a de Centre Cívic Òrgan superior immediat: Direcció de serveis a les persones de districte Nivell associat: 2264H Missió: Proposar, coordinar i dirigir la programació de les activitats culturals i socials pròpies d’un Centre Cívic, d’acord amb allò que ha aprovat la Comissió del Centre per tal d’oferir als ciutadans la possibilitat de participar activament o com espectador en activitats diverses en l’àmbit de la sociocultura. Funcions: - Prestació de serveis públics adreçats a la millora de les condicions socials i culturals dels ciutadans i de les ciutadanes. - Organització i desenvolupament d'activitats en els àmbits de la comunicació, la informació, l'esbarjo i la creació. - Prestació de la infraestructura i recursos per a la realització d'activitats per part d'entitats i grups interessats. - Control de la Gestió del Centre i dels seus serveis propis o contractats amb entitats o empreses i elaborar l'avaluació del programa establert. ANNEX 2: OCUPANTS DELS LLOCS Unitat organitzativa ID obj. Persona Grup CC Casinet Hostafranchs d03 00017868 Margarita Ortega Pascual, C1 CC La Sedeta d06 00036539 Esperanza Álvarez Álvarez, C1 CC Del Carmel 00038032 Bartolomé Ramírez Duque, C1 CC Trinitat Vella 00038035 Ma. Josefa Velasco Hidalgo, A2 CC Guinardó 00038258 Rafael Tubau Clara A2 CC Del Poblenou Can Felipa 00039633 Ma. Vanesa García Simón, A2 CC Cotxeres Sants d03 00020196 Antoni Ayza Casamitjana, C1 CC Bon Pastor 00015894 Joan Abad Morral, C1 CC Sant Andreu 00023300 Jordi Pino Rodríiguezi A2 CC Baro de Viver 00023301 Pedro Antonio López Casulleras, A2 CC Taxonera 00023430 M. Dolors Saladrigas Trepat, A2 NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3065 Unitat organitzativa ID obj. Persona Grup CC Sant Martí de Provençals 00023433 Cristina Colmena Pradas, A2 C Garcilaso 00050541 Alicia Bea Aguilera Martínez, A2 CC Matas Ramis 00038885 Silvia Serra Aranda, A2 Cc La Sagrera 00050939 María Masoliver Callado, A2 C Cultural Les Corts d04 00038221 Dolores García Porras, A2 *** Decret. D’acord amb el que es preveu a l’article 2 de l’Ordre de la Generalitat d’11 de maig de 2010, i fent ús de les atribucions que em confereix l'article 13 de la Carta Municipal de Barcelona,disposo; Fixar com a festes locals a celebrar durant l’any 2011, en el terme municipal de Barcelona, els dies: 14 de febrer 24 de setembre, Mare de Déu de la Mercè Barcelona, 21 de juliol de 2010. L’alcalde, Jordi Hereu i Boher. (Ref. 3598/2010) 3066 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 CARTIPÀS Decret. D’acord amb el que estableix l’article 53 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, el que disposen l’article 12 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i normativa concordant, respecte al personal eventual, i fent ús de les atribucions que em confereix l’article 13è de la Carta Municipal de Barcelona, disposo; Nomenar amb efectes 31 de maig de 2010, el Sr. Emili Rubió i Lorenzo (mat. 25651), personal eventual, com a Director Executiu de Comunicació, (S08000062), dependent de la Direcció de Comunicació Corporativa (Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial), encomanant-li les funcions que seran desenvolupades simultàniament de Director d’Atenció al Ciutadà. Barcelona, 15 de juliol de 2010. L’alcalde, Jordi Hereu i Boher (Ref. 3546/2010) *** Decret. En ús de les atribucions que em confereix l'article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo; Designar l’Im. Sr. Roger Pallarols i Taylor membre del Fòrum Ciutat i Comerç i del Consell Ciutat i Comerç en substitució de la Ima. Sra. Carmen Andrés i Añón. Barcelona, 21 de juliol de 2010. L'alcalde, Jordi Hereu i Boher. (Ref. 3595/2010) *** Decret. Atès el nomenament del Sr. Jordi Martí i Grau com a president del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra, cal nomenar un nou vocal que cobreixi la vacant produïda en la seva vocalia i així mateix en la vocalia de la Fundació privada de l’Auditori i l’Orquestra, per això i en ús de les facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, i d’acord amb el que disposen l’article 9.1 c) dels Estatuts del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra i l’article 17.1 c) dels Estatuts de la Fundació privada de l’Auditori i l’Orquestra, disposo; Designar el Sr. Carles Sala i Marzal vocal del Consell Rector del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra i vocal del Patronat de la Fundació Privada de l’Auditori i l’Orquestra. Barcelona, 21 de juliol de 2010. L’alcalde, Jordi Hereu i Boher, (Ref. 3596/2010) *** Decret. Vista la petició rebuda del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, que comunica un canvi de conseller al Consell Municipal del Districte de l’Eixample, i d’acord amb l’article 16.1 de les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes, disposo; Nomenar membre del Consell Municipal del Districte de l’Eixample el Sr. Josep Maria Serrano i Muñoz en substitució del Sr. Ignasi Llorente Briones. Barcelona,21 de juliol de 2010. L’alcalde, Jordi Hereu i Boher (Ref. 3597/2010) NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3067 PERSONAL Concursos de personal BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVISIÓ D’UN LLOC DE TREBALL DE L’INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (Aprovades per Decret del director gerent de 21 de novembre de 2001 i donat compte a la Comissió Executiva de 20 de març de 2002) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. 3068 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3069 de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 171/2010 Lloc de treball de Responsable de Comunicació (nivell 22) Concurs núm. 172/2010 Lloc de treball de Gestió de Col·lecions (nivell 22) Concurs núm. 173/2010 Lloc de treball de Tècnic d’Administració i Recursos (nivell 18) Lloc de treball de Responsable de Comunicació Concurs núm 171/2010 D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per concurs de mèrits del lloc de treball de Responsable de Comunicació adscrit a l’Institut de Cultura de Barcelona Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de 485,19 euros segons catàleg vigent (2220X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Funcions: Gestió tècnica: - Definir i aplicar juntament amb la Direcció de Programes del museu, el Pla de Comunicació. - Planificar, produir, distribuir i actualitzar les campanyes i els elements de comunicació del museu, de les exposicions i de les activitats que s’organitzen. - Establir els circuits interns de recollida d’informació sobre totes les tasques i activitats del museu: obtenir-la, elaborar-la, difondre-la i actualitzar-la. - Gestionar les peticions d’usos del museu: cessió i lloguer de sales i altres espais - Establir i aplicar els criteris d’atenció a l’usuari, coordinar l’equip humà que se’n ocupa (informadors de sala, taquilla, telèfon…) i fer-ne el seguiment. - Coordinar i gestionar un sistema d’avaluació del públic del museu - Establir el sistema de gestió dels suggeriments i queixes (recull, distribució, resposta, tancament) - Col·laborar en el seguiment del pla de millora de l’accessibilitat al museu Gestió administrativa - Mantenir les pàgines Web del Museu. - Mantenir la base de dades de mailing del museu i coordinar-la amb la de l’Institut. - Recollir els indicadors de gestió en relació a la comunicació i elaborar la memòria anual. - Recollida de dades estadístiques del Museu. Contacte amb proveïdors - Promoure i coordinar la relació amb els mitjans de comunicació. - Coordinar les actuacions de relacions públiques. Requisits Pertànyer al grup A subgrup A1 o A2 Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes o ens instrumentals adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de 3070 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C ) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: - Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. - Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. - Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. - Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Mèrits Comuns De conformitat amb les Bases Generals aprovades per decret d’Alcaldia d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, totalment vinculada a l’apartat de Funcions d’aquestes bases i segons el barem següent: . Experiència en gestió tècnica, fins a 3 punts. . Experiència en gestió administrativa. fins a 2 punts. . Experiència en contacte amb proveïdors fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar els/les candidats/es per a la realització d’una prova o supòsit pràctic, valorant-se fins a un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori. 4. Característiques Personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3071 En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i la valorarà fins a un màxim de 5 punts. Puntuació mínima: - Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 10,5 punts. - Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/es. Junta de valoració: Presidenta: Sra. Marta Clari, Gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona.. Vocals: Sra. Margarita Tossas, Directora de Recursos, o persona en qui delegui. Sra. Isabel Balliu, Directora de Centres Patrimonials, o persona en qui delegui. Sr. Joan Roca, Director del Museu d’Història de Barcelona, o persona en qui delegui. Sra. Francesca Otàlora, Cap de Recursos Humans i en la seva substitució la Sra. Farners Cantalozella, Assessora Tècnica de Recursos Humans, qui exercirà les funcions de Secretària de la Selecció. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. Presentació de sol·licituds. Pels qui desitgin participar en aquesta convocatòria, és requisit imprescindible l’acreditació de la formació requerida i presentar la següent documentació: Instància i currículum, al Registre de l’Institut de Cultura de Barcelona, Rambla, 99, 4ª planta, De 8:15h a 14:00h, de dilluns a divendres. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió ejs durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Lloc de treball de Gestió de Col·leccions Concurs núm 172/2010 D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball i 3072 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per concurs de mèrits del lloc de treball Gestió de Col·leccions, per desenvolupar activitats de Gestió Científica de Col·leccions, adscrit a l’Institut de Cultura de Barcelona Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de 485,19 euros segons catàleg vigent (2220X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Funcions: Gestió Tècnica - Investigar i documentar les obres de la col·lecció del Museu i establir relacions entre aquestes i les d’altres col·leccions. - Seleccionar les obres que han de ser exposades i decidir, juntament amb la Direcció del Museu, la forma i ritme de la seva exposició. - Redactar les explicacions que acompanyen els períodes i les obres exposades. - Preparar i/o fer el comissariat d’exposicions entorn a les obres de la col·lecció. - Coordinar l’itinerari de les exposicions. - Redactar i publicar articles sobre les obres de la col·lecció. - Participar en la producció d’exposicions temporals sobre obres de la col·lecció.. - Respondre demandes d’informació sobre la col·lecció. - Valoració i peritatge de les obres de la col·lecció. Gestió de Projectes / Programes / Plans - Proposar i informar dels projectes associats a la col·lecció i la gestió dels recursos destinats. - Proposar i gestionar la incorporació, compra, donació d’obres o préstecs d’obres. - Supervisar i assessorar en tot allò referent als préstecs externs destinats a les exposicions temporals en tots els centres. Relacions Transversals - Assessorar als caps de centre en la gestió de la col·lecció - Coordinar-se amb les diferents seccions del Museu pels diferents aspectes que afecten a la seva línia. Suport a la Direcció - Assessorar a la direcció en la gestió de les col·leccions. Contacte amb proveïdors - Supervisar, encarregar i vetllar perquè les empreses que col·laboren en els muntatges d’exposicions duguin a terme les tasques de manera adequada. Gestió econòmica - Elaborar, gestionar i controlar el pressupost del servei. Requisits Pertànyer al grup A subgrup A1 o A2 Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes o ens instrumentals adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C ) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3073 situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: - Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. - Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. - Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. - Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Mèrits Comuns De conformitat amb les Bases Generals aprovades per decret d’Alcaldia d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, totalment vinculada a l’apartat de Funcions d’aquestes bases i segons el barem següent: En gestió tècnica, fins a 2 punts. En gestió de projectes, fins a 1,5 punts En relacions transversals, fins a 1 punt. En suport a la direcció, fins a 0,5 punts. En contacte amb proveïdors, fins a 0,5 punts. En gestió econòmica, fins a 0,5 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar els/les candidats/es per a la realització d’una prova o supòsit pràctic, valorant-se fins a un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori. 4. Característiques Personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i la valorarà fins a un màxim de 5 punts. 3074 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Puntuació mínima: - Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 10,5 punts. - Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/es. Junta de valoració: Presidenta: Sra. Marta Clari, , Gerent del Institut de Cultura de Barcelona. Vocals: Sra. Margarita Tossas, Directora de Recursos, o persona en qui delegui. Sra. Isabel Balliu, Directora de Centres Patrimonials, o persona en qui delegui. Sra. Francesca Otálora Sala, Cap del Servei de Recursos Humans, i en la seva substitució la Sra. Farners Cantalozella, qui exercirà les funcions de Secretària de la Junta de Valoració,. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. Presentació de sol·licituds. Pels qui desitgin participar en aquesta convocatòria, és requisit imprescindible l’acreditació de la formació requerida i presentar la següent documentació: - Instància i currículum, al Registre de l’Institut de Cultura de Barcelona, Rambla, 99, 4ª planta, - De 8:15h a 14:00h, de dilluns a divendres. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Lloc de treball de Tècnic d’Administració i Recursos Concurs núm 173/2010 D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats publics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per concurs de mèrits del lloc de treball de Tècnic d’Administració i Recursos adscrit a l’Institut de Cultura de Barcelona. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3075 Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 18 i específic de responsabilitat mensual de 198,71 euros segons catàleg vigent (1810X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Funcions: 1. Administració Econòmica - Fer el recolzament en la planificació i seguiment del pressupost. - Tramitar els ingressos i despeses del Departament (gestió, comptabilització i tramitació de factures, tramitació de transferències internes i externes) - Tramitar la bestreta de caixa del Departament. 2. Gestió Administrativa - Explotar les dades relacionades amb la gestió econòmica utilitzant aplicacions informàtiques. - Col·laborar en la realització de memòries i informes d’àmbit economic- administratiu del Departament. - Explotar i mantenir les bases de dades de gestió del Departament. - Elaborar i trametre la correspondència que generi l’activitat. - Arxiu de documentació. 3. Gestió Tècnica - Fer recolzament per a impulsar la gestió de procediments del Departament. - Realitzar anàlisis de subvencions en cas de que es sol·liciti. - Fer registres d’expedients - Mantenir i confeccionar les taules per a la recollida de dades del Centre de Informació i Coordinació de la Mercè (CICOM). - Col·laborar en el seguiment dels processos de producció (comunicacions, permisos, etc.), tant pel que fa a la seva confecció com a l’adequació al calendari requerit per l’acte. - Col·laborar en la confecció dels documents requerits per la producció, com ara comunicacions, autoritzacions, sol·licituds de serveis etc. 4. Relacions transversals - Coordinar-se amb els departaments transversals de l’ICUB i de l’Ajuntament. - Mantenir actualitzades les bases de dades dels contactes transversals, tant municipals com aliens. 5. Fer suport Responsable de Serveis - Elaborar i facilitar la informació que necessita, dins del seu àmbit de responsabilitat. 6. Gestió de clients - Facilitar informació relativa a la gestió pressupostària als interlocutors interns i/o externs, per exemple: proveïdors, tresoreria, auditors. Requisits Pertànyer al grup C subgrup C1 o C2. Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes o ens instrumentals adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats publics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. El personal candidat haura d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C ) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: 3076 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 - Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. - Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivel exigit a la convocatoria. - Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. - Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Merits Comuns De conformitat amb les Bases Generals aprovades per decret d’Alcaldia d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Merits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, totalment vinculada a l’apartat de Funcions d’aquestes bases, segons el barem següent: - En administració econòmica i gestió de pressupostos, fins a.1 punts - En gestió administrativa, fins a 2 punts - En gestió tècnica, fins a 1,5 punt - En mantenir relacions transversals, fins a 0,5 punts - En gestió de clients, fins a 1 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar els/les candidats/es per a la realització d’una prova o supòsit pràctic, valorant-se fins a un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori. 4. Característiques Personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i la valorarà fins a un màxim de 5 punts. Puntuació mínima: - Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 10,5 punts. - Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/es. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3077 Junta de valoració: Presidenta: Sra. Marta Clari, , Gerent del Institut de Cultura de Barcelona. Vocals: Sra. Margarita Tossas, Directora de Recursos, o persona en qui delegui. Sr. Francisco Hernández, Cap del Departament de Producció, o persona en qui delegui. Sra. Francesca Otálora , Cap del Servei de Recursos Humans, i en la seva substitució la Sra. Farners Cantalozella, Assessora Tècnica de Recursos Humans, qui exercirà les funcions de Secretària de la Junta de Valoració. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. Presentació de sol·licituds. Pels qui desitgin participar en aquesta convocatòria, és requisit imprescindible l’acreditació de la formació requerida i presentar la següent documentació: Instància i currículum, al Registre de l’Institut de Cultura de Barcelona, Rambla, 99 - 4ª planta, de dilluns a divendres de 8:30h a 14:00h. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hábil del mes següent a la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. 3078 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Nomenaments L’Alcaldia, en data 23 de juliol de 2010, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta del Tribunal de Selecció del concurs oposició per a la provisió d’Agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, promoció 2008, com a funcionaris de carrera amb efectes 1 de juliol de 2010, els aspirants que es detallen a l'annex. Donar Compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. ANNEX Matrícula Cognoms, Nom 1 27052 ALCARAZ GARRIGA, JAUME 2 27044 ALLOZA CELEIRO, JUAN 3 27074 ALSINA PARONA, JORDI 4 27057 ALTARRIBA PARIS, CARLES 5 27045 ALVAREZ TARRAGO, MARC 6 27019 ANSILLO RODON, ORIOL 7 26997 ANTONIO ALOY, MARÇAL 8 27090 ARANDA LOZANO, ERIC 9 27061 ARBOS PASCUAL, DANIEL 10 26985 ARIÑO BOSQUE, JAVIER 11 26993 ARJONA ORTIZ, FRANCISCO 12 27058 ATIENZAR GRAU, ABEL 13 27035 BALSERA CARMONA, JOSE A. 14 27014 BARRAGAN GARCIA, ISMAEL L. 15 27049 BARREDA MIGUEL, JAVIER 16 27073 BARRIO TORRES, IVAN 17 27032 BAYO MARTINEZ, FRANCESC 18 26969 BAYONA VIEDMA, ALEJANDRO 19 27108 BENZAL MUÑOZ, J. MANUEL 20 27068 BLANCHE MARTI, JORDI 21 27024 BLANCO CANAL, ISAAC 22 26966 BOIX PELLICE, JORDI 23 26929 BORREGO JIMENEZ, JAVIER 24 27027 BORREGO MIRANDA, DAVID 25 27011 BUENAVENTURA CRUZ, ANTONIO 26 27012 BUSQUETS MARTINEZ, JAUME 27 26956 CABRERA GALAN, CRISTINA 28 27038 CANO GARCIA, ANDRES 29 27126 CARDENETE REQUENA, EVA 30 26979 CASERO OLIVEIRA DE, DANIEL 31 26931 CASTRO LOSADA, JUAN ANTON 32 27119 CASTRO PIZARRO, RAUL 33 27010 CERRO RUIZ, J MANUEL 34 26978 CHAIBI EL GHAOUAL, NOURDEN NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3079 Matrícula Cognoms, Nom 35 26947 COLLADO RAMON, J DANIEL 36 26967 CORBALAN ASENSIO, CRISTIAN 37 27018 CORTES MONTEAGUDO, RAFAEL 38 26937 CRUCES FERNANDEZ, FERRAN 39 26309 CRUCES LOPEZ, ANTONIO 40 27056 DAFONTE MORAL, JOSE ANTON 41 26943 DELGADO CARAVANTES, JORDI 42 26981 DIAZ LINUESA, SERGIO 43 27081 DOMENE GARCIA, SEBASTIAN 44 27077 DOMINGUEZ ROMERO, JAVIER 45 26996 DOMINGUEZ ZAMUDIO, JOSE ANT 46 27082 ELLACURIAGA HERNANDEZ, ORIOL 47 27089 ESPINEDO ALVAREZ, BENJAMIN 48 27007 FARRE MARTINEZ, CRISTIAN 49 26946 FERNANDEZ GUTIERREZ, DAVID 50 27078 FERNANDEZ LOPEZ, DAVID 51 26999 FERNANDEZ MALDONADO, DANIEL 52 27003 FERNANDEZ MARTINEZ, DANIEL 53 27129 FERNANDEZ PEREZ, ISIDRO 54 26968 FORGAS PIERA, ORIOL 55 27047 FUENTES CABRERA, ALBERTO 56 27103 GALLEGO ARCOS, JONATAN 57 27110 GALLEGO MORALES, MARIA JOSE 58 27095 GARCIA DEL OLMO, RAUL 59 27116 GARCIA GAMIZ, OSCAR 60 27042 GARCIA GARCIA, JAVIER 61 27084 GARCIA MOYA, JUAN LUIS 62 27072 GARCIA NAVARRO, ENRIC 63 27096 GARCIA QUINTANA, OSCAR 64 27091 GARCIA ZAFRA, ANA 65 26958 GARCIA-ROJO SIERRA, ALFONSO 66 26949 GASCON PUENTE, IGNASI 67 26933 GAYOSO MERINO, CRISTINA 68 27054 GAZULLA BLANCO, XAVIER 69 27062 GOMEZ ABRIL, MONTSERRAT 70 27101 GOMEZ CAMACHO, SONIA 71 27107 GOMEZ PEREZ, HECTOR 72 27102 GONÇALVES PRAT, ALBERTO 73 26355 GONZALEZ BLANCO, NURIA 74 27039 GONZALEZ ROMAN, RUBEN 75 26957 GRANADOS RODRIGUEZ, CARLOS 76 26349 GRANGEL PAUL, MARTA 77 27106 GRAUPERA PADILLA, RAUL 78 27098 GUARDIA UBRIC, ALEJANDRO 79 27085 GUTES ESCUDERO, FRANCESC 3080 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Matrícula Cognoms, Nom 80 27127 HUGUET LARRUY, HECTOR AUR 81 27034 JANE CASTILLO, ESTEVE 82 27120 JIMENEZ GARCES, ALBERT 83 26916 LANDETE MUÑOZ, OSCAR 84 26964 LARA CAÑAS, SERGIO 85 27046 LARA GALLEGO, JOSE LUIS 86 27067 LECINA DELGADO, LUCAS 87 27121 LLOPART IBAZ, JORGE IVAN 88 26975 LLORENTE ALCAYNA, IBAN 89 26991 LOPEZ GONZALEZ, RUBEN 90 27051 LOPEZ LOPEZ, ALBERT 91 26944 LOPEZ LOPEZ, JAVIER 92 26928 LOPEZ MANZANO, ANGEL ALB 93 27040 LOPEZ MOLINA, RUBEN 94 26932 LOPEZ PEÑA, JUAN 95 27122 LUCAS CHAZARRA, ANDRES 96 27099 LUNA GARCIA, JONATHAN 97 26915 LUQUE LOPEZ, JAVIER 98 26952 MACIA RAMIREZ, JESUS 99 26984 MALLOL CALLE, ALBERT 100 27016 MANZANO QUINTANA, DAVID 101 26986 MARIN DAUDE, JOSEP 102 26941 MARIN MARTIN, SAMUEL 103 27064 MARIN TEJADA, JUAN JOSE 104 27105 MARONG HERNANDEZ, DAVID 105 27093 MARQUEZ ALMEIDA, VICTOR M. 106 26950 MARTIN MAÑOGIL, JAVIER 107 27094 MARTINEZ GARCIA, MARIA ISAB 108 27048 MARTINEZ MARTINEZ, ANTONIO 109 27117 MARTINEZ MEDINA, VICTOR 110 26988 MATEO PORTERO, ALEX 111 27063 MEDINA SANTISTEBAN, RUBEN 112 26954 MELERO MARTINEZ, JOSE LUIS 113 26983 MERIDA PEREZ, JORDI 114 26920 MILELIRE SOLER, MARGARIDA 115 27071 MINAYA SANCHO, JUAN ANGEL 116 27111 MIQUEL CASCAN, JOAN 117 27020 MOLINA BERNAL, MANUEL 118 27026 MOLINA MARTIN, FCO.JOSE 119 27028 MONFORT MULERO, DAVID 120 27092 MONFORTE CABALLERO, JONATAN 121 26992 MORA CASTEJON, IGNASI 122 27124 MORALES BLANCO, ANTONIO 123 27008 MORENO CORCOLES, RUBEN A. 124 26982 MORENO FERNANDEZ, ADRIAN NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3081 Matrícula Cognoms, Nom 125 27060 MORENO GUILLEN, JORDI 126 26998 MORENO SUCARRATS, ANGEL 127 27080 MOYA CASTILLO, ALBERTO 128 27059 MOYA RAJA, J.CARLOS 129 26994 MOYA RIOS, L.MANUEL 130 27125 MULA RUBIO, PILAR 131 27036 NASSIRI DEBBOUN, MOHAMMED 132 26995 NAVARRO EXPOSITO, EMILIO 133 26923 NAVARRO RODRIGUEZ, SANTIAGO 134 26973 NOGALES ALVAREZ, CARLOS J. 135 27109 NORIEGA SABORIDO, DAVID 136 26976 NUÑEZ VALLVERDU, JOEL 137 27088 OSORIO GONZALEZ, DANIEL 138 27017 OULAD-LAARBI ERREQURAQUY, MOHAMED 139 26936 PACHECO ORTEGA, CRISTIAN 140 26925 PATON BAO, PEDRO JOSE 141 26955 PAZ PALANQUES, BRUNO 142 26961 PEREZ ADSUARA, DANIEL 143 26942 PEREZ RODRIGUEZ, VICTOR 144 26935 PI PENA, JORDI 145 26959 PLAZA MUÑOZ, CARLES 146 26286 PORCEL LOPEZ, URSULA 147 27043 POTAU FERRE, ENRIC 148 26974 PUERTO GALLARDO, J. MANUEL 149 26990 QUESADA NUÑEZ, THOR 150 27066 QUINTERO GALAN, RUBEN 151 27112 RAFOLS PITARQUE, ROBERT 152 27075 RODRIGUEZ CADENAS, RUBEN 153 27100 RODRIGUEZ DORADO, DANIEL 154 27033 RODRIGUEZ FERREIRO, JESUS 155 27076 RODRIGUEZ RAMIREZ, OSCAR 156 27055 RODRIGUEZ RAMOS, CRISTIAN 157 26980 ROMERO MARTIN, VICTOR M. 158 26951 ROSA DE LA MUÑOZ, JAVIER 159 27104 RUBIO ASENSIO, JORGE BLAS 160 27079 RUIZ CASTRO, RAUL 161 26924 RUIZ MOHAMED, MIGUEL 162 27000 SABIDO MARCOS, DAVID 163 27015 SAENZ LOPEZ, ALEJANDRO 164 27029 SALVADOR ESPINOSA, ALEXIS 165 27023 SANCHEZ AGUIRRE, AGUSTIN 166 27118 SANCHEZ CABALLERO, ALBERTO 167 26965 SANCHEZ DE LEON DELGADO, ALEXANDRE 168 27114 SANCHEZ LOMEÑA, RAFAEL 3082 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Matrícula Cognoms, Nom 169 27022 SANCHEZ MONROY, IGNACIO 170 27041 SANCHEZ OLMO, ERNESTO 171 27128 SANCHEZ PEREZ, JAVIER 172 27087 SANCHEZ ZARCO, RICARDO 173 27031 SANTOS CAÑAS, DANIEL 174 26977 SELVA DIAZ, IVAN 175 27002 SENDIÑA GUTIERREZ, JAVIER 176 27070 SOLE MONTER, MARC 177 26963 SUAÑA GARCIA, SERGIO 178 27009 SURRIBAS CUSO, GERARD 179 27115 TELLEZ CARDENAS, JOSE ANT. 180 27083 TORMO TRAIN, SERGI 181 26939 TREMOLS SERRA, MONTSERRAT 182 27005 VALCARCEL CASARES, DAVID 183 26970 VALLE URREA, JAVIER 184 26953 VALVERDE POLONIO, AITOR 185 26945 VELASCO ALVAREZ, SERGIO 186 26962 VIDAL ARAGAY, MARC 187 26948 VIDAL GOMEZ, JOSE ANGEL 188 27025 VIDAL MITJANS, DAVID 189 27065 VILA VALERO, CRISTIAN 190 27030 VILARO FERNANDEZ-SERRANO, DANIEL 191 26940 VIVES TERRONES, ALEJANDRO *** El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 27 de juliol de 2010, ha adoptat la següent resolució Adscriure, amb efectes d'1 d'agost de 2010, les persones que s'indiquen en el quadre annex, per haver superat la convocatòria de provisió de lliure designació, al lloc de Secretari/ària 'A', amb complement de destinació de nivell 18 i específic de responsabilitat corresponent al lloc de treball 1850D, de conformitat amb l’article 22.3 del vigent Acord de Condicions de Treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona; així com als articles 110.1.b) i 120.1 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel que s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, i deixar sense efectes l’adscripció al lloc de treball actual. ANNEX NOM I COGNOMS ID POSICIÓ DESTI ALVAREZ ALVAREZ, CARME S 07012607 Districte de Sant Andreu ANDREU SANCHEZ, NURIA S 07028076 Districte de Gràcia AYALA VERDU, MONTSERRAT S 07013187 Gerència de Recursos Humans i Organització BLAZQUEZ TERUEL, LIDIA S 07028225 Districte de Sant Martí BORRAS INSA, M.PILAR S 07016876 Gerència de Serveis Generals NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3083 NOM I COGNOMS ID POSICIÓ DESTI CABESTANY GARCIA, JOAN S 07010390 Districte de Sants - Montjuïc ESPEJO FONTANALS, INMACULADA S 07029556 Districte de Nou Barris GONZALEZ CHAVES, ELENA S 07029151 Districte de Gràcia GONZALEZ LOPEZ, YOLANDA S 07022876 Districte de Les Corts LAMATA BAYO, MA ISABEL S 07028806 Districte de Eixample MONTESINOS MAGAN, M,PILAR S 07029176 Districte de Horta - Guinardó MONTILLA GARCIA, MERCEDES S 07018901 Gerència de Medi Ambient MONTOLIO ESLAVA, PILAR S 07029306 Districte de Sants - Montjuïc NIETO CAMPS, M.ANTONIA S 07019080 Districte de Ciutat Vella PEREZ URGUILLES, M.CARMEN S 07029264 Gerència de Serveis Generals REAL PAGES, MARIA TERESA S 07017302 Districte de Sarrià - Sant Gervasi RODRIGUEZ LOPEZ, SILVIA S 07028075 Districte de Horta - Guinardó RUIZ VALVERDE, NURIA S 07028200 Districte de Sants - Montjuïc SERRALLONGA GASCH, XAVIER S 07011127 Gerència de Medi Ambient TOBALINA SANCHEZ, MONTSERRAT S 07029152 Districte de Sant Martí VILALTA PEREZ, JOSEP MARIA S 07029303 Districte de Sant Andreu 3084 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 ANUNCIS Laudes de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona Juny de 2010 APARCAMENTS Reclamació: Va estacionar el seu automòbil al pàrking reclamat i, al retirar-lo, tenia un cop a la part davantera. Demana la reparació del dany causat al vehicle de la seva propietat. Laude: S’estima la reclamació, havent l’empresa reclamada d’abonar a la reclamant, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude a les parts, l’import de 167,12 euros (IVA inclòs), meitat del cost de la reparació dels desperfectes soferts pel vehicle. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 28 de juny de 2010 (Ref. 10/706) ∗∗∗ Reclamació: Al baixar per la rampa del garatge per a sortir, es trobà amb un altre cotxe que pujava. En aquesta rampa només pot baixar o pujar un vehicle, per la qual cosa va fregar la paret i es van ocasionar danys al seu cotxe. Demana la reparació de la part danyada del seu vehicle. Laude: S’estima en part la reclamació, havent l’empresa reclamada d’abonar al reclamant, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude a les parts, el 50% de l’import de la reparació, 328 euros (IVA inclòs), per considerar que el garatge va actuar de forma negligent al produir-se els danys. S’aprova per majoria. Barcelona, 28 de juny de 2010 (Ref. 10/710) ∗∗∗ Reclamació: Varen observar uns danys al capó del seu vehicle i demana que el pàrking reclamat li aboni les despeses ocasionades per la seva reparació. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que no ha quedat acreditat que els danys s’hagin produït en el pàrking i que aquests siguin responsabilitat de l’empresa reclamada. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 28 de juny de 2010 (Ref. 10/1100) ∗∗∗ Reclamació: S’ha trobat amb uns cops al seu vehicle, que tenia estacionat en el pàrking reclamat, a la plaça 113. Demana la reparació dels danys produïts i la instal·lació o adopció de mesures de vigilància. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que el reclamant no pot acreditar per cap mitjà probatori que els danys que ha sofert el vehicle hagin estat ocasionats per l’empresa reclamada i, per tant, tampoc procedeix cap indemnització pel lucre cessant. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 28 de juny de 2010 (Ref. 10/1218) ∗∗∗ NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3085 ELECTRÒNICA Reclamació: A l’establiment reclamat li varen vendre un carregador de mòbil que no es corresponia amb la marca, sinó que era fet a la Xina. Ha comprovat que en d’altres establiments el venen per un preu molt inferior. Demana que li tornin l’import abonat per l’esmentat carregador. Laude: Les parts s’avenen en el sentit que el reclamant dipositarà el carregador a l’establiment reclamat i l’empresa reclamada, per deferència comercial, li entregarà l’import del mateix. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 10 de juny de 2010 (Ref. 10/347) ∗∗∗ Reclamació: Va comprar un ordinador amb el sistema operatiu Windows XP, no ha funcionat correctament i ha tingut diverses avaries, però a l’establiment reclamat es neguen a reparar-lo, malgrat estar en garantia, ja que no s’ha complert el període de vigència de dos anys. Laude: Es desestima la reclamació ja que s’ha pogut constatar que l’ordinador va ser obert pel reclamant, per la qual cosa perd el dret a la garantia. A més, l’incorrecte funcionament del sistema operatiu no és responsabilitat de l’establiment reclamat, ja que no va ser adquirit juntament amb l’ordinador. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 10 de juny de 2010 (Ref. 10/1262 ∗∗∗ Reclamació: L’establiment reclamat no ha procedit a la reparació de l’ordinador, després de 8 mesos de la seva entrega. Laude: Les parts s’avenen en el sentit que l’empresa reclamada es compromet a reparar l’ordinador per l’import de 150 euros, amb el compromís de reparar-lo, com a màxim, després de les vacances d’estiu, és a dir, el mes de setembre de 2010. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 10 de juny de 2010 (Ref. 10/1285 ∗∗∗ ENSENYAMENT Reclamació: Demana l'anul·lació del contracte d'ensenyament subscrit per a un curs d'anglès en el centre d'estudis reclamat, ja que té problemes econòmics. Laude: Les parts s'avenen en el sentit que queda rescindit el contracte subscrit entre el reclamant i el centre d’estudis reclamat, per la qual cosa el reclamant no haurà d'abonar cap quantitat. No obstant això, no se li tornarà l'import de la matrícula, 99 euros. S’aprova en avinença. Barcelona, 21 de juny de 2010 (Ref. 10/289) ∗∗∗ Reclamació: Demana que li condonin la quantitat que li reclama el centre d'estudis reclamat per la contractació d'un curs d'anglès, atesa la deficient qualitat del curs i, a més, perquè no s'obté un títol oficial. Laude: Es desestima la reclamació atès que no hi ha motiu per rescindir el contracte firmat per ambdues parts. No obstant això, l'empresa reclamada ofereix a la reclamant facilitats en el pagament de les quotes, així com allargar el termini per a la realització del curs. 3086 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 S’aprova per unanimitat. Barcelona, 21 de juny de 2010 (Ref. 10/290) ∗∗∗ Reclamació: Demana la resolució del contracte d'ensenyament subscrit amb el centre d'estudis reclamat per a la realització d’un curs d’anglès avançat, ja que la qualitat del mateix és molt deficient. A més, també demana no haver d'abonar la quantitat de 1.482 euros que li resta pendent i la devolució de l'import abonat. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que el temps transcorregut entre la contractació del curs i la data de la primera sol·licitud de revocació del mateix és de dos anys, per això el Col·legi Arbitral considera que és totalment extemporani, a més, el reclamant no havia efectuat cap reclamació anterior ni havia manifestat tampoc el seu descontentament amb la qualitat del curs. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 21 de juny de 2010 (Ref. 10/992) ∗∗∗ FOTOGRAFIA Reclamació: Va comprar una màquina de fotos digital, que no ha funcionat mai, i l’ha hagut de portar al SAT en nombroses ocasions. Demana la devolució de l’import abonat per la màquina o una de nova. Laude: S’estima la reclamació, havent l’empresa reclamada, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude a les parts, de canviar la càmera fotogràfica objecte de la reclamació per una altra de nova de les mateixes característiques i preu. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 22 de juny de 2010 (Ref. 09/2982) ∗∗∗ GRANS EMPRESES Reclamació: Es van tancar les portes del metro, la qual cosa ocasionà el trencament del cotxet de bebè que portava. La companyia reclamada acceptà l’abonament corresponent a l’esmentada reclamació, però li demanen la factura i únicament disposa del tiquet de compra. Laude: Es desestima la reclamació ja que la reclamant no ha presentat el tiquet de compra del cotxet nou, tal i com li va demanar la part reclamada per a procedir al seu abonament. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 22 de juny de 2010 (Ref. 10/624) ∗∗∗ HABITATGE Reclamació: Li van instal·lar unes portes noves i no es va complir el termini de lliurament, a més, ha tingut problemes ja que ha hagut de repassar parets i portes posteriorment. Laude: Les parts s’avenen en el sentit que el reclamant ha abonat al reclamat la quantitat de 400 euros com a pagament de la factura objecte de la reclamació en l’expedient de referència i el reclamat farà els arranjaments que consideri oportuns a les portes instal·lades, sense cap mena de repercussió a l’empresa reclamada. S’aprova en avinença. Barcelona, 8 de juny de 2010 (Ref. 10/450) ∗∗∗ NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3087 JOIERIA I RELLOTGERIA Reclamació: Sol·licita a la joieria reclamada la devolució del rellotge de paret que els va entregar per a arranjar, que té un valor sentimental, i que es retiri la corda substituïda perquè creu que no es pot reparar. Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit que la reclamant abonarà i recollirà el rellotge reparat. El representant de l’establiment reclamat li entregarà un escrit en el qual es farà responsable de que la garantia de sis mesos de la reparació sigui efectiva ja en el seu establiment o, si aquest estigués ja tancat, en un altre establiment fent-se càrrec de les despeses que es puguin produir. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 3 de juny de 2010 (Ref. 10/934) ∗∗∗ Reclamació: Va portar a arranjar un braçalet i un cordó d’or a la joieria reclamada y els i han extraviat. Demana que els hi restitueixin. Laude: S’estima la reclamació, havent la joieria reclamada, en el termini màxim de trenta dies des de la notificació d’aquest laude a les parts, de reposar les joies extraviades per unes del mateix gramatge i similar disseny. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 3 de juny de 2010 (Ref. 10/1275) ∗∗∗ OBRES Reclamant: La Comunitat de Propietaris va encarregar uns treballs a l’empresa reclamada i no està conforme amb la factura que li ha presentat, ja que considera l’import excessiu atesos els treballs efectuats. Laude: Es desestima la reclamació quant a la devolució de l’import reclamat, 3.000 euros, considerant que la quantitat a retornar serà de 504 euros, corresponent a 9 hores de lampisteria, en lloc de les 18 hores cobrades, ja que el Col·legi Arbitral considera que aquestes són excessives pel tipus de reparació realitzada. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 15 de juny de 2010 (Ref. 09/1117) ∗∗∗ Reclamació: L’empresa reclamada no ha complert amb el contracte de les obres efectuades en la reparació i rehabilitació d’un bany, l’import del qual era de 7.500 euros, IVA inclòs, ja que ha tingut una filtració d’aigua i hi ha moltes partides de l’obra inacabades. Laude: S’estima la reclamació en el sentit que la reclamant no haurà d’abonar la quantitat pendent de pagament, que és de 2.250 euros, atès que de l’examen del pressupost i de les fotografies aportades, es constaten els defectes i parts inacabades del bany y, atès el temps transcorregut, el Col·legi Arbitral considera que la reclamant podrà optar, amb aquesta quantitat que no haurà d’abonar a la part reclamada, a contractar un altre professional per a la finalització i arranjament de l’esmentada obra. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 15 de juny de 2010 (Ref. 10/3407) ∗∗∗ TALLERS REPARACIÓ VEHICLES Reclamació: Al taller reclamat no li varen reparar el motor correctament i el va portar a un altre taller. Demana que li abonin l’import de la segona reparació, 2003,46 euros. 3088 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Laude: Es desestima la reclamació ja que el reclamant no va fer ús de la garantia donada pel taller reclamat quan va portar la moto a un altre taller diferent del que havia efectuat la primera reparació. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 7 de juny de 2010 (Ref. 10/537) ∗∗∗ Reclamació: Demana al taller reclamat la devolució de l’import del censor del pedal de l’accelerador i el reintegrament de les despeses corresponents a la no utilització del vehicle, que valora en 60 euros, més els perjudicis laborals que són de 200 euros diaris. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que el taller reclamat ha procedit correctament, ja que atès el problema que es presentà amb els connectors del pedal de l’accelerador, es procedí al seu arranjament i, quant al canvi d’oli, el taller reclamat ho va fer correctament, ja que era necessari pels 30.000 km. que havia fet el cotxe. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 7 de juny de 2010 (Ref. 10/549) ∗∗∗ Reclamació: Va portar el seu automòbil a reparar al taller reclamat per a efectuar la revisió dels 18.000 km., per al canvi del kit de transmissió i la roda del darrere. Després de recollir-lo comprovà que el motor fallava i, a l’estar tancat el taller reclamat, el portà a un altre. Demana l’abonament de l’import de la factura del segon taller. Laude: S’estima en part la reclamació al considerar que, malgrat la reparació no va ser totalment correcta, al no portar el reclamant la moto a reparar al mateix taller la garantia es perd. No obstant això, es considera que la peça canviada en el segon taller ha de ser abonada por ambdues parts, per la qual cosa es fixa en 43 euros més IVA, la quantitat que el taller reclamat haurà d’abonar al reclamant en el termini màxim de quinze dies des de la notificació del present laude a les parts. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 7 de juny de 2010 (Ref. 10/698) ∗∗∗ Reclamació: Demana al taller reclamat un descompte sobre el preu de la factura equivalent a la mà d’obra, 125,18 euros, més la meitat del cost de les peces, 222,91 euros, ja que no li varen fer un pressupost previ ni l’informaren de l’abast de l’avaria ni de l’import de la reparació, no tenint l’oportunitat de sol·licitar pressupost en un altre taller. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que la reclamant va signar la renúncia al pressupost prèviament a que es procedís a la reclamació, a més, la reparació ha estat correcta i el seu preu es troba dins els paràmetres de normalitat. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 7 de juny de 2010 (Ref. 10/795) ∗∗∗ TELÈFON, TELEFONIA MÒBIL I INTERNET Reclamació: Sol·licita de la companyia de telefonia mòbil reclamada la cancel·lació de la portabilitat efectuada, perquè pugui fer-se efectiva amb data 3 d'agost de 2009. Laude: S’estima la reclamació en el sentit que la reclamant podrà sol·licitar la retroportabilidad a la companyia que indiqui sense cap tipus de cost per penalització per incompliment del pacte de permanència, havent de lliurar els terminals a la companyia reclamada, ja que el Col·legi Arbitral considera que ha NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3089 quedat acreditat que la reclamant va sol·licitar la cancel·lació de la portabilitat a la companyia reclamada. L'esmentada petició l'haurà d'efectuar la reclamant en el termini màxim de quinze dies des de la notificació del present laude a les parts. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 2 de juny de 2010 (Ref. 09/2025) ∗∗∗ Reclamació: Demana la resolució del contracte de permanència subscrit amb la companyia de telefonia mòbil reclamada i tornar el telèfon i els punts a l'esmentada companyia. També que li tornin els 39,00 euros abonats pel telèfon, que mai no li va servir. Laude: S’estima la reclamació, havent de lliurar la companyia reclamada de forma immediata un terminal nou a la reclamant, de les mateixes característiques de l'anterior, i es fixa en un 25% el descompte que se li aplicarà en els períodes de 8 de juny a 8 de setembre de 2010. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 2 de juny de 2010 (Ref. 09/2096) ∗∗∗ Reclamació: Sol·licita la devolució dels imports cobrats per la companyia de telefonia mòbil reclamada, amb posterioritat a la data en la qual va sol·licitar la baixa, el 30 de setembre de 2008. Laude: S’estima la reclamació per considerar el 30 de setembre de 2008 com a data de baixa del servei ADSL, segons reconeix la reclamada, per la qual cosa l'import de les factures emeses amb posterioritat a l'esmentada data, li serà tornat al reclamant. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 2 de juny de 2010 (Ref. 09/2122) ∗∗∗ Reclamació: Demana a la companyia de telefonia mòbil reclamada la devolució de la quantitat de 695,55 euros, corresponents a les factures d'11 de febrer i 12 de març de 2009 i l'anul·lació de la factura d'import 340,67 euros, per ser molt elevats els consums i no haver-los efectuat. Laude: Es desestima la reclamació ja que, en no presentar-se el reclamant a la vista, no ha aportat documentació acreditativa de la seva reclamació. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 2 de juny de 2010 (Ref. 09/2129) ∗∗∗ Reclamació: Demana una revisió del contracte del seu telèfon mòbil i que es mantingui el límit màxim de 30 euros, més la devolució de les quantitats cobrades indegudament d'agost de 2008 a maig de 2009, que ascendeixen a 75 euros. Laude: S’estima la reclamació en el sentit que la reclamant ha aportat al Col·legi Arbitral les peticions efectuades en diferents dates a la companyia reclamada en les que, expressament, indicava que qualsevol modificació en el límit del consum el comuniqués de forma escrita. Per aquest motiu, el Col·legi Arbitral considera que és prova suficient que no s'han efectuat les modificacions al·legades per la reclamada i, per això, s'hauran de tornar a la reclamant les quantitats facturades superiors als 30 euros mensuals des del mes d'agost fins al mes de novembre de 2008. Les esmentades quantitats les haurà d'abonar la companyia reclamada a la reclamant en el termini màxim de quinze dies des de la notificació del present laude a les parts. S’aprova per unanimitat. 3090 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Barcelona, 2 de juny de 2010 (Ref. 09/2217) ∗∗∗ Reclamació: No està d’acord amb haver d'abonar a la companyia de telefonia mòbil reclamada una factura d'import 260,29 euros, ja que no li han respectat el pla contractat. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que les pretensions del reclamant no han quedat degudament acreditades en no comparèixer a la vista. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 2 de juny de 2010 (Ref. 09/2223) ∗∗∗ Reclamació: Sol·licita no haver d'abonar la companyia reclamada la facturació posterior a la sostracció del seu telèfon mòbil. Laude: S’estima la reclamació en el sentit que la reclamant hauria d'haver denunciat la pèrdua perquè hi hagués una constància de la data de la pèrdua del telèfon mòbil, ja que la Targeta SIM es podia haver canviat per altres circumstàncies, a més, a les factures aportades per la reclamant o en el detall de les mateixes, apareixen trucades a números de telèfon efectuades en data posterior al canvi de la targeta SIM i als quals s'havia trucat amb anterioritat a l’esmentada data. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 2 de juny de 2010 (Ref. 09/2279) ∗∗∗ Reclamació: Va contractar amb la companyia reclamada el servei d’Internet més trucades, que tenia amb una altra companyia. En no donar-lo de baixa, li han cobrat per duplicat. Demana la devolució d'aquest import. Laude: Es desestima la reclamació ja que la companyia reclamada, en vista de la documentació aportada, ja ha procedit a la devolució de la quantitat reclamada. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 14 de juny de 2010 (Ref. 10/245) ∗∗∗ Reclamació: Sol·licita la devolució de l’import cobrat per la companyia telefònica reclamada en concepte d'ADSL, que no va contractar, així com poder examinar les factures per Internet. Laude: Es desestima la reclamació atès que se li va enviar al reclamant el mòdem corresponent i les factures d'ADSL i durant un any no va fer cap reclamació. A més, la companyia reclamada li va tornar, per deferència comercial, l'import corresponent a tres mensualitats. No obstant això, la companyia reclamada enviarà al reclamant, a partir d'aquesta data, les factures en paper al seu domicili. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 14 de juny de 2010 (Ref. 10/607) ∗∗∗ Reclamació: Sol·licita el canvi de companyia telefònica o que li refacturin totes les factures amb les quantitats que va contractar amb l'oferta de tarifa plana. Laude: Es desestima la reclamació ja que, en no presentar-se el reclamant a la vista, no ha acreditat ni aclarit la seva reclamació, tota vegada que la companyia reclamada, segons consta, ja li va tornar l'import reclamat. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 14 de juny de 2010 (Ref. 10/608) ∗∗∗ NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3091 Reclamació: Va contractar el servei d’ADSL amb la companyia telefònica reclamada. Al donar-se d’alta va gaudir d’una promoció a meitat de preu durant el primer any, però les factures arribaven sense el descompte pactat i ha anat reclamant l’abonament de la diferència a mida que arribaven. Encara queden per abonar tres factures corresponents als mesos d’agost, setembre i octubre, per un import a retornar de 23,20 euros cadascuna. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que l’empresa reclamada ja ha procedit a la devolució de l’import al compte designat pel reclamant i on es cobren els rebuts del servei contractat amb l’esmentada companyia. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 14 de juny de 2010 (Ref. 10/634) ∗∗∗ Reclamació: Demana una revisió de la facturació de la companyia telefònica reclamada amb l’oferta que va efectuar en el moment de la contractació, 53,97 euros, IVA inclòs, amb Internet, trucades locals i televisió. Laude: Les parts s’avenen en el sentit que la companyia reclamada procedirà a abonar l’import de l’IVA del servei contractat per un període d’un any, deduint les quantitats que ja ha bonificat per aquest concepte al reclamant. S’aprova en avinença. Barcelona, 14 de juny de 2010 (Ref. 10/757) ∗∗∗ Reclamació: La companyia de telefonia reclamada li vol cobrar 100 euros, desconeixent el concepte a què correspon aquest import. Laude: Es desestima la reclamació per considerar correcta la factura impugnada, ja que no ha presentat el reclamant cap acreditació documental de la seva reclamació. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 16 de juny de 2010 (Ref. 09/2375) ∗∗∗ Reclamació: Demana a la companyia de telefonia reclamada la devolució de la factura d'import 3.008 euros, i l'anul·lació de la factura posterior, que no està abonada. Laude: S’estima en part la reclamació, havent de presentar el reclamant la seva queixa davant de la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i per a la societat de la Informació (SETSI), contra la prestadora del servei i abonar a la companyia reclamada únicament 321,99 euros (IVA inclòs). S’aprova per unanimitat. Barcelona, 16 de juny de 2010 (Ref. 09/2376) ∗∗∗ Reclamació: Demana que la companyia de telefonia reclamada que li alliberin la línia que té retinguda per un número de línia de mòbil de la qual no pot fer ús. Laude: Es desestima la reclamació, ja que el servei no se li va proporcionar a la reclamant per qüestions tècniques i ja se li han abonat els imports dels serveis que no va poder utilitzar. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 16 de juny de 2010 (Ref. 09/2377) ∗∗∗ Reclamació: Va sol·licitar la baixa a la companyia telefònica reclamada el dia 28 d'agost de 2008 i continua rebent factures, la primera de 733,98 euros i la 3092 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 segona de 549,32 euros. No està d’acord amb abonar-les ja que en les mateixes hi figuren trucades al Senegal, que no ha efectuat. Laude: Es desestima la reclamació, per considerar correctes les factures emeses, ja que la reclamant no ha acreditat quan es va donar de baixa. No obstant això, si la reclamant així ho desitja, podrà abonar la quantitat reclamada, 1.283,30 euros, en 10 mensualitats. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 16 de juny de 2010 (Ref. 09/2378) ∗∗∗ Reclamació: Demana resoldre el contracte amb la companyia telefònica reclamada, sense cap cost, ja que no el van avisar que no disposaria de tarifa plana en sortir d'Espanya i, a més, li van oferir també accedir al Messenger i Hotmail gratuïtament. Laude: S’estima la reclamació en el sentit que el contracte entre la reclamant i la companyia reclamada queda resolt, ja que la informació de la promoció ha estat confusa. No obstant això, la reclamant haurà d'abonar la quantitat pendent de pagament, que ascendeix a 107,11 euros, corresponent a consums efectuats, ja que ha reconegut que ha realitzat les trucades corresponents a aquest import. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 16 de juny de 2010 (Ref. 09/2380) ∗∗∗ Reclamació: No està d’acord amb la velocitat de connexió a Internet i, a més, s'han produït diversos incompliments per part de la companyia reclamada, que li han ocasionat nombrosos perjudicis. Laude: El Col·legi Arbitral acorda recollir la queixa de la reclamant i donar trasllat de la mateixa a la companyia reclamada perquè fets d'aquesta índole no tornin a produir-se. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 16 de juny de 2010 (Ref. 09/2382) ∗∗∗ Reclamació: Han rebut en una de les línies que tenen contractades missatges dels quals no han sol·licitat la seva alta i no estan conformes amb haver d'abonar- los. Sol·liciten la devolució de 311,58 euros corresponents a missatges Premium. Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit que la part reclamada només abonarà la part corresponent a la factura impugnada, una vegada deduïda la part dels missatges Premium, i una vegada presentades les reclamacions contra les empreses propietàries dels números curts davant de la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i per a la societat de la Informació (SETSI). S’aprova per unanimitat. Barcelona, 16 de juny de 2010 (Ref. 09/2736) ∗∗∗ Reclamació: No està d’acord amb la quantitat aplicada per la companyia telefònica reclamada, per l'incompliment del pacte de permanència. Tampoc no li volen facilitar el codi per alliberar el terminal, adduint un procediment intern. Laude: Es desestima la reclamació ja que, en no comparèixer el reclamant a la vista, no ha aportat la informació ni la documentació necessàries per a poder resoldre la controvèrsia. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 30 de juny de 2010 (Ref. 10/17) ∗∗∗ Reclamació: Demana que se li reactivi de forma immediata el servei contractat amb la companyia telefònica reclamada i que aquesta el compensi pel temps NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3093 durant el qual no ha tingut servei i, en el cas que no es pugui activar, no haver d'abonar cap quantitat per la no permanència. Laude: S’estima la reclamació en el sentit que l'empresa reclamada, en el cas que l'esmentat servei no sigui operatiu, l'activarà i si la quantitat oferta com a compensació per la companyia reclamada no s'ha fet efectiva, es consignarà la mateixa. En el cas que el servei no es pugui activar o el reclamant, donat el temps transcorregut, no hi estigui interessat, no haurà d'abonar cap quantitat pel pacte de no permanència, en aquest cas haurà de comunicar a l'empresa reclamada la seva opció en el termini màxim de quinze dies des de la notificació del present laude a les parts. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 30 de juny de 2010 (Ref. 10/18) ∗∗∗ Reclamació: No està d’acord amb la facturació de la companyia telefònica reclamada, ja que la línia de dades factura un excés de 67,68 euros, i la companyia li ha indicat que es va excedir en la quota de 2 Gb., sent el seu consum habitual de 500 Mb, ja que només utilitza el correu electrònic per a assumptes puntuals. Laude: Es desestima la reclamació ja que, en no presentar-se el reclamant a la vista, no se sap quina és la seva situació actual en relació amb la companyia telefònica reclamada. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 30 de juny de 2010 (Ref. 10/19) ∗∗∗ Reclamació: Demana l’anul·lació de la factura de la companyia telefònica reclamada, d’import 168,40 euros, ja que no està conforme en haver d’abonar la quantitat en concepte de devolució i despeses de tramitació de baixa i trucades internacionals, doncs no li han proporcionat el servei contractat. Laude: S’estima la reclamació en el sentit que el reclamant va contractar amb la companyia reclamada per telèfon i de forma immediata va procedir a la resolució de l’esmentat contracte, doncs el servei que li oferien no era amb les condicions pactades. No obstant això, el Col·legi Arbitral considera que les trucades internacionals s’haurien d’abonar, ja que s’han efectuat, però es condonen com a compensació per les molèsties que ha tingut el reclamant durant aquest temps amb la companyia reclamada. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 30 de juny de 2010 (Ref. 10/21) ∗∗∗ TÈXTIL Reclamació: Hi havia una oferta a l’establiment reclamat amb la qual si es comprava un conjunt de roba interior, abonant un euro més, et donaven un cosset. Demana la devolució de l’import de la compra, ja que el cosset té un defecte de fabricació. Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit que el Col·legi Arbitral recull l’oferiment efectuat per la botiga reclamada en el sentit que la reclamant podrà efectuar el canvi per una altra promoció del mateix import, ja que es considera que la solució donada per la part reclamada és ajustada en relació a la petició de la reclamant. En el cas que a la reclamant li interessés qualsevol altra promoció d’un import superior, hauria d’abonar la diferència. Aquest canvi l’haurà d’efectuar la reclamant en el termini d’un mes des de la notificació el present laude a les parts. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 3 de juny de 2010 (Ref. 10/198) ∗∗∗ 3094 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Reclamació: Va adquirir una jaqueta llarga a l’establiment reclamat la qual presenta defectes, per aquest motiu demana que li substitueixin. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que el Col·legi Arbitral, examinada la jaqueta, considera que la petita zona on es presenta una manca de cosit en el fil no es considera que sigui un defecte de fabricació, ja que en aquest cas tot el contorn del coll tindria el mateix defecte i, en tot cas, és pràcticament inapreciable. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 3 de juny de 2010 (Ref. 10/693) ∗∗∗ Reclamació: Va encarregar un tapet de l’altar amb unes mesures concretes i, quan li lliuraren, tenia defectes ja que, una vegada posat a l’altar, fa bosses per alguns llocs. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que el Col·legi Arbitral considera que el tapet d’altar no presenta cap defecte i que la possible deficient forma pot ser produïda pel temps que ha estat enrotllat, un any, o bé per la combinació de teixits i les seves mesures. Per aquest motiu, el Col·legi Arbitral acorda que la reclamant haurà de recollir el tapet i l’empresa reclamada l’haurà d’entregar amb un planxat adequat. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 3 de juny de 2010 (Ref. 10/894) ∗∗∗ TINTORERIA Reclamació: Va portar a netejar una gavardina a la tintoreria reclamada i la hi han tornat amb els colors destenyits. Demana que li abonin el preu de la gavardina, que ascendeix a 185 euros. Laude: S’estima la reclamació en el sentit que el Col·legi Arbitral considera que el resultat de la neteja de la gavardina no ha estat el correcte, quedant els colors de la mateixa en una altra tonalitat, tal com s'aprecia de l'examen dels mateixos en comparació amb els que apareixen en la fotografia aportada per la pròpia reclamant. A més, en no haver comparegut la tintoreria reclamada, no ha justificat com s'ha procedit a la neteja de la peça, per tant, la tintoreria haurà d'abonar a la reclamant la quantitat de 149 euros, corresponents al preu de la gavardina aplicant el 20% pel desgast de la peça, d'acord amb l'acord subscrit entre les Associacions de Consumidors i el Gremi de Tintorers, a més de tornar-li l'import dels serveis de neteja, que ascendeix a 25,50 euros. La reclamant haurà de lliurar la gavardina a la tintoreria reclamada i aquesta abonar les quantitats indicades en el termini màxim de quinze dies des de la notificació del present laude a les parts. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 1 de juny de 2010 (Ref. 09/2032) ∗∗∗ Reclamació: Li han extraviat els pantalons d'un conjunt a la tintoreria reclamada. Demana l'abonament del conjunt sencer i una indemnització pel temps perdut amb la present reclamació. Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit que la tintoreria reclamada haurà d'abonar la quantitat corresponent al preu del vestit, més la devolució de l'import de la neteja, d'acord amb el conveni subscrit entre les Associacions de Consumidors i el Gremi de Tintorers en el present cas correspon un 40% per l'ús del preu total de la factura, ja que la tintoreria reclamada no ha desvirtuat les al·legacions efectuades per la reclamant. Per tant, la tintoreria reclamada haurà d'abonar a la reclamant la quantitat de 724 euros, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació del present laude a les parts, i previ lliurament de la jaqueta objecte de la reclamació a la tintoreria reclamada. S’aprova per unanimitat. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3095 Barcelona, 1 de juny de 2010 (Ref. 09/2896) ∗∗∗ Reclamació: A la tintoreria reclamada li han extraviat el nòrdic que portà a netejar. No està conforme i demana l’import total del mateix i la devolució dels 22 euros cobrats per la neteja de la peça, ja que va haver de comprar-ne un altre. Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit que el Col·legi Arbitral considera que la tintoreria reclamada ha de retornar el preu de la neteja, 22 euros, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude a les parts. Quant a la petició de la reclamant de que la tintoreria reclamada aboni l’import del nou edredó que es va haver de comprar, el Col·legi Arbitral considera que no s’ha d’estimar, ja que el seu edredó es va recuperar. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 1 de juny de 2010 (Ref. 09/2995) ∗∗∗ Reclamació: Va portar a netejar un conjunt de vestit i jaqueta per a rentar en sec. Al recollir-lo, observà que els plecs de guarniment del vestit estaven desgastats i a la tintoreria li varen dir que no els era possible tornar-los al seu estat original. Demana que li abonin l’import del conjunt, així com el cost del servei de neteja. Laude: Es desestima la reclamació atès que la reclamant no ha comparegut a la vista, per la qual cosa no ha aportat cap prova que acrediti la seva petició. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 1 de juny de 2010 (Ref.09/3107) ∗∗∗ Reclamació: Va portar a netejar una americana a la tintoreria reclamada i, quan va anar a recollir-la, tenia dues taques blanques, com de descolorit, una a la part davantera i l’altra a la butxaca. Demana el reintegrament de l’import de la peça, doncs és nova. Laude: Les parts s’avenen en el sentit que la tintoreria reclamada, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude a les parts, abonarà al reclamant la quantitat de 146,90 euros, import de la jaqueta, la qual quedarà en poder de la tintoreria. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 1 de juny de 2010 (Ref. 09/3255) ∗∗∗ Reclamació: Va portar a netejar un abric de napa a la tintoreria reclamada i li lliuraren totalment destrossat. Demana l’abonament de l’import de l’abric, ja que ha quedat inservible. Laude: S’estima en part la reclamació, havent la tintoreria reclamada d’abonar al reclamant, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude a les parts, l’import de 300 euros com a indemnització per no haver advertit el client que, ateses les característiques de l’abric, podia no quedar correcte després del procés de neteja. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 14 de juny de 2010 (Ref. 10/51) ∗∗∗ Reclamació: Va portar a netejar una jaqueta i, quan va anar a recollir-la, no estava en bones condicions. Demana que li deixin la jaqueta en el seu estat original o bé que li abonin el seu import. Laude: S’estima en part la reclamació, havent la tintoreria reclamada d’abonar al reclamant, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest 3096 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 laude a les parts, la quantitat de 60 euros (import de la jaqueta i del rentat). La jaqueta objecte de la reclamació quedarà en poder de la tintoreria per a que aquesta pugui fer els tràmits oportuns davant la seva companyia d’assegurances. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 1 de juny de 2010 (Ref. 10/1178) ∗∗∗ DIVERSOS Reclamació: Va fer un trajecte en autocar Barcelona-Barbastro, deixà la seva maleta en el maleter de l’autobús i, quan va arribar al seu destí, no hi era. Sol·licità una indemnització equivalent a la pèrdua de la maleta i el seu contingut, però la quantitat que li ofereixen és molt inferior al valor de la mateixa i del seu contingut. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que la reclamant no ha justificat per cap mitjà probatori l’import del contingut de la maleta i, per això, el Col·legi Arbitral no pot valorar l’import dels objectes sostrets per sobre del màxim legal, per aquest motiu, la quantitat ofertada per l’empresa reclamada, 290,00 euros, haurà d’abonar-la a la reclamant en el termini màxim de quinze dies des de la notificació del present laude a les parts. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 8 de juny de 2010 (Ref. 09/3525) ∗∗∗ Reclamació: Demana la diferència entre l’import que li han cobrat pel lloguer d’un cotxe a Alemanya i el preu que contractà, ja que va tornar el vehicle en perfecte estat. Laude: Es desestima la reclamació atès que no s’ha pogut provar quan es causaren els danys al vehicle. No obstant això, es recomana a l’empresa reclamada que tingui un servei d’atenció al client més personalitzat i eficaç per a atendre més correctament els problemes que sorgeixin amb els clients. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 8 de juny de 2010 (Ref. 10/501) ∗∗∗ Reclamació: Sol·licita que la clínica veterinària reclamada rebi una advertència per no informar correctament que no tenien conveni de col·laboració amb el seu veterinari, a més de no abonar l’import de la consulta, ja que no li varen fer un pressupost previ. Laude: Es desestima la reclamació per considerar que la clínica veterinària va actuar correctament, tractant d’estabilitzar l’animal abans que res, per la qual cosa la reclamant abonarà l’import de la factura i la clínica li lliurarà la radiografia efectuada, així com el corresponent diagnòstic. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 15 de juny de 2010 (Ref. 09/3237) ∗∗∗ Reclamació: Demana la devolució de l’import de 42,30 euros, ja que l’establiment reclamat li va entregar unes boles de fusta, que no eren les mateixes que havia encarregat. Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit que el Col·legi Arbitral considera que l’oferiment efectuat per l’establiment reclamat és proporcional a la reclamació efectuada per la reclamant. Per això, la reclamant haurà de recollir a l’establiment reclamat, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude a les parts, un val per la totalitat de la compra amb una caducitat de sis mesos. Si, transcorregut aquest termini de quinze dies, la reclamant no NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3097 acudeix a l’empresa reclamada, s’entendrà que renuncia a l’opció acordada en aquest laude. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 22 de juny de 2010 (Ref. 10/883) ∗∗∗ Reclamació: Es va inscriure en el gimnàs reclamat i al procedir a fer ús de les seves instal·lacions, comprovà el mal estat de les equipacions de la sala de fitness. Va demanar la baixa i la devolució dels imports de la matrícula i de la quota de la primera mensualitat, però el gimnàs no accepta la devolució. Laude: Es desestima la reclamació quant a la devolució dels imports abonats, ja que figura en les normes del club. No obstant això, es recomana a l’empresa reclamada que especifiqui en les seves normes quins conceptes no es reembossen, ja que se n’informa en genèric, sense concretar que són ambdós conceptes, matrícula i quota. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 22 de juny de 2010 (Ref. 10/1321) ∗∗∗ Reclamació: Demana que l’empresa reclamada li aboni uns pantalons que li han malmès en una obra que s’estava efectuant al carrer, quan es val moure una tanca amb un filferro que punxava. Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit que l’empresa reclamada haurà d’abonar el cost de 160,80 euros, import que el Col·legi Arbitral considera ja que des de la data de la compra fins la data dels danys la peça s’ha devaluat per l’ús i, de la documentació obrant en l’expedient, es desprèn que els fets es van produir en la data i lloc al·legat per la reclamant. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 22 de juny de 2010 (Ref. 10/1341) 3098 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 ANUNCIS Notificacions Institut Municipal de Mercats de Barcelona EX10000811 En compliment del que disposa l'art. 59.4 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i en relació amb l'expedient núm. EX10000811 instruït pel Departament Jurídic Administratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona sobre extinció de l’autorització administrativa que empara l’ús del/s lloc/s a baix indicat/s, es notifica a la persona titular, Emilia Zarza Abarca, que en data 19 de maig de 2010 el cap del servei de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats ha procedit a la signatura del requeriment següent: “Segons consta a la Direcció del Mercat, la parada a baix esmentada, roman tancada al públic des del dia 30 d' octubre de 2009. Aquest comportament està previst a l’Ordenança de Mercats com a causa d’extinció de la llicència d’ús: “Sense perjudici d’allò que es disposa en altres preceptes d’aquestes Ordenances, les autoritzacions d’ús s’extingeixen per: (…) i) no ocupar la parada o tenir-la tancada per a la venda durant un mes, llevat que sigui per causa justificada segons el criteri de l’òrgan que atorgà l’autorització, i allò que es disposa en l’article 47.” Així mateix, l’article 47 de l’Ordenança de Mercats estableix: “1. Es declararà vacant tota parada que no s’ocupi durant un mes consecutiu, llevat que hagués estat obtinguda pel titular una autorització municipal, i amb independència que s’hagi satisfet o no el cànon corresponent…” Per tot l’esmentat, el requerim per a que en el termini de DEU DIES comptats des de l’endemà de rebre la present notificació procedeixi a l’obertura del/s lloc/s de venda, i l’advertiment que en cas de no fer-ho es procedirà a iniciar el corresponent expedient administratiu per tal de declarar extingida l’autorització administrativa. Així mateix, dins el termini atorgat podrà presentar les al·legacions que consideri oportunes per a la defensa dels seus drets i interessos.“ Barcelona, 15 de juny de 2010, el secretari delegat de l’IMMMB, Manel Armengol i Jornet Mercat: Abaceria Lloc/s: Lloc Especial/068-1 Institut Municipal de Mercats de Barcelona EX10000972 En compliment del que disposa l'art. 59.4 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i en relació amb l'expedient núm. EX10000972 instruït pel Departament Jurídic Administratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona sobre extinció de l’autorització administrativa que empara l’ús del/s lloc/s a baix indicat/s, es notifica a la persona titular, Silvia Garcia Torres, que en data 16 de juny de 2010 el cap del servei de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats ha procedit a la signatura del requeriment següent: “Segons les dades que consten a l’IMMB, vostè no es troba al corrent de pagament dels cànons d’ús corresponents als llocs de venda dels quals n’ostenta la llicència. Li recordem que d’acord amb l’article 42.i) de l’Ordenança Municipal de Mercats, els titulars dels llocs de venda tenen l’obligació de satisfer el cànon i les altres exaccions que corresponguin, i que aquest incompliment està previst a l’article 37.l) de l’Ordenança esmentada com a causa d’extinció. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3099 Per a realitzar el pagament pot adreçar-se a l’Institut Municipal d’Hisenda (avda. Litoral, núm. 24-34, edifici Vela- annex Torre Mapfre); posteriorment haurà d’aportar els comprovants a les oficines centrals de l’IMMB, o bé pot fer-los arribar a la Direcció del mercat. Per tot l’esmentat, la requerim per a que en el termini de DEU DIES comptats des de l’endemà de rebre la present notificació, liquidi el deute que manté amb l’IMMB. Així mateix, en el termini indicat, podrà presentar al·legacions per a la defensa dels seus drets i interessos. En el supòsit que el deute no fos liquidat, s’iniciarà la tramitació del corresponent expedient administratiu per declarar extingides les autoritzacions d’ús.“ Barcelona, 19 de juliol de 2010, el Secretari General de l’IMMMB, Manel Armengol i Jornet Mercat: Abaceria Lloc/s: Lloc Especial/001-1 *** Institut Municipal de Mercats de Barcelona EX10000973 En compliment del que disposa l'art. 59.4 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i en relació amb l'expedient núm. EX10000973 instruït pel Departament Jurídic Administratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona sobre extinció de l’autorització administrativa que empara l’ús del/s lloc/s a baix indicat/s, es notifica a la persona titular, Silvia Garcia Torres, que en data 16 de juny de 2010 el cap del servei de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats ha procedit a la signatura del requeriment següent: “Segons consta a la Direcció del Mercat, la parada a baix esmentada, roman tancada al públic des del dia 31 de març de 2010. Aquest comportament està previst a l’Ordenança de Mercats com a causa d’extinció de la llicència d’ús: “Sense perjudici d’allò que es disposa en altres preceptes d’aquestes Ordenances, les autoritzacions d’ús s’extingeixen per: (…) i) no ocupar la parada o tenir-la tancada per a la venda durant un mes, llevat que sigui per causa justificada segons el criteri de l’òrgan que atorgà l’autorització, i allò que es disposa en l’article 47.” Així mateix, l’article 47 de l’Ordenança de Mercats estableix: “1. Es declararà vacant tota parada que no s’ocupi durant un mes consecutiu, llevat que hagués estat obtinguda pel titular una autorització municipal, i amb independència que s’hagi satisfet o no el cànon corresponent…” Per tot l’esmentat, el requerim per a que en el termini de deu dies comptats des de l’endemà de rebre la present notificació procedeixi a l’obertura del/s lloc/s de venda, i l’advertiment que en cas de no fer-ho es procedirà a iniciar el corresponent expedient administratiu per tal de declarar extingida l’autorització administrativa. Així mateix, dins el termini atorgat podrà presentar les al·legacions que consideri oportunes per a la defensa dels seus drets i interessos.“ Barcelona, 19 de juliol de 2010, el secretari delegat de l'IMMMB, Manel Armengol i Jornet Mercat: Abaceria Lloc/s: Lloc Especial/001-1 *** 3100 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2010 Institut Municipal de Mercats de Barcelona EX10001149 En acompliment del que disposa l'art. 59 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de Règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú, i en relació amb l'expedient seguit sota el núm. EX10001149, atès que el Servei de Mercats ha tingut coneixement de la defunció del titular de l'autorització d'ús del/s lloc/s Llevadissos/062-2, Llevadissos/063-2, Llevadissos/064-2, Llevadissos/065-2, Llevadissos/213-2, Llevadissos/214-2, Llevadissos/239-2 i Llevadissos/240-2 del mercat Municipal Fira de Bellcaire, Ostasia Palomares Barberan, comuniquem als ignorats hereus que de conformitat amb el que disposa l'article 30 del Text refós de l'Ordenança de mercats, disposen d’un termini de dotze mesos comptats des de l’endemà de la data de recepció d'aquesta notificació, per tal de determinar i comunicar a l’Institut Municipal de Mercats qui d’ells ha de succeir en la titularitat de la parada, i els advertim que en cas de no fer-ho en el termini indicat, es declararà caducada l’autorització d’ús dels llocs esmentats. Finalment, informem als ignorats hereus que d’acord amb el que preveu l’apartat 4t de l’epígraf V de l’Ordenança fiscal de mercats vigent, els canvis de titularitat mortis-causa que els hereus sol·licitin un cop exhaurit el termini d’un any a partir de la data de la defunció del titular, no podran gaudir de la bonificació establerta. Barcelona, 20 de juliol de 2010. El secretari delegat de l’IMMB, Manel Armengol i Jornet. NÚM. 23 30-7-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3101 Altres anuncis La Comissió del Plenari d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona en sessió de 13 de juliol de 2010 ha adoptat el següent acord: Aprovar inicialment la modificació de l’article 7.1 dels Estatuts de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, que queda redactat en el següent sentit: Article 7. Composició. Retribució. Assistència. 1. El Consell Rector estarà integrat per: a) Persones amb veu i vot: a.1. Set persones designats/des per l'alcalde/essa, tres de les quals, com a mínim, seran membres de la Comissió de Govern, i una, el/la gerent competent en matèria d'acció social. a.2. Un regidor/a de cada Grup Municipal representat en el Consell Municipal, designats per l'alcalde/essa, a proposta de cadascun dels grups. a.3. Dues persones de reconegut prestigi en l'àmbit de l'acció social, nomenades per l'alcalde/essa, a proposta del Consell Municipal de Benestar Social. a.4. Un representant de les organitzacions sindicals majoritàries a l'Ajuntament de Barcelona, nomenat per l'alcalde/essa a proposta d'aquestes organitzacions, i un representant dels treballadors de l'Institut; b) Persones amb veu i sense vot: b.1. El/la gerent de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona. b.2. El/la Secretari/ària del Consell Rector. b.3 L'Interventor/a de l'Ajuntament o funcionari/ària en qui delegui. Facultar el President de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona per realitzar les actuacions pertinents per a l’efectivitat d’aquest Acord. Sotmetre a informació pública l’acord anterior, durant un termini de trenta dies des de la publicació de l’anunci corresponent al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’article 201 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens locals. Es pot examinar l’expedient en hores d’oficina (de 9 h a 14 h), per formular-hi les al.legacions que es considerin adequades, a la Secretaria Tecnicojurídica de l’Institut Municipal de Serveis Socials, carrer València,344 5a planta. Es fa públic per a general coneixement. Barcelona, 21 de juliol de 2010. Adriana Payola i Planella, Secretaria Delegada. GASETA MUNICIPAL ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies