Núm . 28 / Any XC M G Consell M Acta se Acta se Acords Acords Comissio Acords Comiss ordin Disposic Decrets d Modific VII U A unicipal ssió 28-5-20 ssió 23-7-20 sessió 28-5-2 sessió 1-10-2 ns del Cons ió d’Hisenda ària 28-6-20 ions genera e l’Alcaldia acions de crè N 10 ............... 10 ............... 010 ............ 010 ............ ell Municipa i Pressuposto 10 ............... ls dit ............... S S ................ ................ ................ ................ l s sessió extra ................ ................ IC E UMA 3513 3569 3636 3640 - 3646 3647 I RI Cartipàs Nomenar m Districte Proposar m de BIMS Designar V van der Personal Concursos Bases gen ria de d dos lloc P T embre del C de Ciutat Ve embre al Co A ................ icepresidenta Rohe .......... erals que han os concursos s de treball ... A A onsell Munici lla .............. nsell d’Admin .................. de la Fundac .................. de regir la co per a la provi .................. 10 d’octubr L pal del ........... 3 istració ........... 3 ió Mies ........... 3 nvocatò- sió de ........... 3 e de 2010 648 648 648 649 3512 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 Lloc de treball de Responsable del Servei d’Aten- ció domiciliària ...................................... 3651 Lloc de treball de Tècnic/a de Gestió de Serveis Personals .................................. 3653 Lliures designacions Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball de Cap de Departament d’Aten- ció Primària .......................................... 3657 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball d’Assessor/a ............................... 3659 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball de Cap de l’Oficina de Gerències de la Direcció de Serveis de Gestió i Rela- cions Laborals ...................................... 3660 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball de Cap de l’Oficina d’Atenció al Perso- nal de la Direcció de Serveis de Desenvolupa- ment i Atenció al Personal ...................... 3662 Nomenaments Nomenament Funcionaris de Carrera ........... 3665 Anuncis Llicències d’obres. Mesos de juny, juliol, agosto i setembre de 2010 .................................. 3666 NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3513 CONSELL MUNICIPAL Acta de la sessió celebrada el dia 28 de maig de 2010 i aprovada el 18 de juny de 2010 Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-vuit de maig de dos mil deu, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Jordi William Carnes i Ayats, Ricard Josep Gomà i Carmona, Assumpta Escarp i Gibert, Ramon García- Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Carles Martí i Jufresa, Gemma Mumbrú i Moliné, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Ramón Nicolau i Nos, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard Freixedes i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 30 d’abril de 2010, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aprova. El Sr. Alcalde, en iniciar la sessió, destaca que en el despatx d'ofici es comunica la presa de possessió, el 10 de maig, del regidor del Grup municipal Socialista, l’Im. Sr. Ramon Nicolau, al qual dóna la benvinguda. Tot seguit, el Sr. Ciurana intervé per expressar, respecte al punt onzè del despatx d'ofici, referit a la creació del Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic, depenent de la Direcció de Serveis d'Actuació Urbanística, el criteri segons el qual el seu Grup entén que, precisament per a la preservació d'aquest patrimoni, fóra convenient establir una vinculació més estreta amb el Museu d'Història de Barcelona i, fins i tot, amb l'Institut de Cultura. A tall d’exemple de la manera certament discutible de preservar el patrimoni, esmenta els casos recents de Can Ricart o el Baluard del Migdia. El Sr. García-Bragado respon que amb aquest decret es resol un problema existent, atès que amb anterioritat existia l'Oficina del Catàleg del patrimoni historicoartístic, que es va crear per posar-lo en valor i que, en la línia del que proposa el Sr. Ciurana, s'integra com un servei habitual en el Sector d'Urbanisme, atesa la responsabilitat del Catàleg com a instrument urbanístic que permet la protecció del patrimoni. Afegeix que, de tota manera, les relacions entre el Museu d'Història i el Departament del Patrimoni Arquitectònic i Històric són fluïdes i habituals, i prova d'això són els processos de treball conjunt duts a terme els darrers anys. Per tot plegat, considera que la demanda del Sr. Ciurana està garantida. 3514 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 PART INFORMATIVA a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Credencial expedida per la Junta Electoral Central expressiva de la designació de l'Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos com a Regidor d'aquest Ajuntament en substitució, per renúncia, de la Ima. Sra. Itziar González i Virós; i l'acta de la presa de possessió que tingué lloc el dia 10 de maig de 2010. 2. Decret de l'Alcaldia, de 21 d'abril de 2010 (S1/D/2010 1804) que assigna un lloc de treball 3080H del vigent catàleg de llocs de treball adscrit a la Gerència Municipal, amb la denominació de Director/a de l'Oficina Tècnica de la candidatura Barcelona - Pirineu 2022 i les funcions que s'indiquen en document annex, amb efectes 1 d'abril de 2010. 3. Decret de l'Alcaldia, de 26 d'abril de 2010 (S1/D/2010 1806), que nomena membre del Consell Municipal del Districte d'Horta-Guinardó el Sr. Joan Vallvé i Navarro en substitució del Sr. Jordi Fornés i Garcia. 4. Decret de l'Alcaldia, de 29 d'abril de 2010 (S1/D/2010 1897), que designa l'Im. Sr. Joaquim Mestre i Garrido membre de la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement en substitució de la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran. 5. Decret de l'Alcaldia, de 29 d'abril de 2010 (S1/D/2010 1896), que designa l'Im. Sr. Joaquim Mestre i Garrido representant de l'Ajuntament de Barcelona al Consell General del Consorci de Turisme de Barcelona, en substitució de la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran. 6. Decret de l'Alcaldia, de 29 d'abril de 2010 (S1/D/2010 1895), que designa la Sra. Cristina Carcel i Ferrer representant de l'Ajuntament de Barcelona en el Consell Rector del Sistema estadístic de Catalunya. 7. Decret de l'Alcaldia, de 29 d'abril de 2010 (S1/D/2010 1899), que nomena personal eventual, amb efectes 1 de maig d'enguany, el Sr. Oscar Grau Gomar, com a Director de l'Oficina Tècnica de la candidatura Barcelona - Pirineu 2022, dependent de la Gerència Municipal. 8. Decret de l'Alcaldia, d'1 de maig de 2010 (S1/D/2010 1905), que designa l'Im. Sr. Carles Martí i Jufresa Regidor del Districte de Ciutat Vella, i deixa sense efecte el decret de 27 de setembre de 2007 pel qual se'l nomenava Regidor President de l'esmentat Districte. 9. Decret de l'Alcaldia, d'1 de maig de 2010 (S1/D/2010 1904), que deixa sense efecte, dins l'àmbit territorial del districte de Ciutat Vella i amb caràcter temporal, els Decrets d'Alcaldia de 21 de gener de 1987 i de 2 de setembre de 1996, pels quals s'atribueixen les competències sobre ocupació de via pública als regidors de districte, i delega amb caràcter transitori l'exercici d'aquestes facultats en el/la gerent del Districte de Ciutat Vella. 10. Decret de l'Alcaldia, de 5 de maig de 2010 (S1/D/2010 1963), que ratifica les sol·licituds d'ajuts a l'Agència de Residus de Catalunya realitzades en la convocatòria MAH/3805/2009 per a la utilització d'àrid reciclat dels residus de la construcció i per l'establiment de procediments de gestió i control dels residus de la construcció. 11. Decret de l'Alcaldia, de 5 de maig de 2010 (S1/D/2010 2046), que crea el Departament de Patrimoni Arquitectònic Històric i Artístic, depenent de la Direcció NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3515 de Serveis d'Actuació Urbanística i adscriu els llocs de treball que depenen de la Direcció a l'esmentat Departament de Patrimoni. 12. Decret de l'Alcaldia, de 10 de maig de 2010 (S1/D/2010 2080), que nomena la Sra. Araceli Vilarrasa Cunillé vocal del Patronat de la Fundació Privada Escola de Puntaires de Barcelona en representació de l’Ajuntament de Barcelona. 13. Decret de l'Alcaldia, de 10 de maig de 2010 (S1/D/2010 2082), que nomena l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos Regidor President del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella. 14. Decret de l'Alcaldia, de 13 de maig de 2010 (S1/D/2010 2148), que designa l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos Regidor de Participació Ciutadana. 15. Decret de l'Alcaldia, de 13 de maig de 2010 (S1/D/2010 2150), que designa l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos membre de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona en substitució de la Sra. Itziar González i Virós. 16. Decret de l'Alcaldia, de 13 de maig de 2010 (S1/D/2010 2152), que designa l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos membre de les Comissions del Consell Municipal de Presidència, Territori i Funció Pública, Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement, i Cultura, Educació i Benestar Social, en substitució de la Sra. Itziar González; i de la Comissió d'Hisenda i Pressupostos en substitució de la Ima. Sra. Gemma Mumbrú; així mateix, designa la Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné membre de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, en substitució de la Sra. Itziar González. 17. Decret de l'Alcaldia, de 13 de maig de 2010 (S1/D/2010 2164), que designa membres dels òrgans de govern de les entitats següents: Patronat Municipal de l'Habitatge, vicepresidenta Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné, i vocal Ima. Sra. Carmen Andrés i Añón en substitució de la Sra. Itziar González i Virós; Institut Mpal. del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, vicepresident Sr. Antoni Sorolla i Edo, i vocal Ima. Sra. Carmen Andrés i Añón en substitució de la Sra. Itziar González; Institut Mpal. d'Educació de Barcelona, vocal Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner en substitució de la Sra. Itziar González. 18. Decret de l'Alcaldia, de 13 de maig de 2010 (S1/D/2010 2165), que designa representants de l'Ajuntament de Barcelona en diferents Consorcis i Fundacions que es relacionen en document annex. 19. Decret de l'Alcaldia, de 13 de maig de 2010 (S1/D/2010 2149), que designa l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos vocal del Consell del Patrimoni Cultural de Barcelona, en representació de l'Ajuntament de Barcelona, i en substitució de la Sra. Itziar González i Virós. 20. Decret de l'Alcaldia, de 13 de maig de 2010 (S1/D/2010 2151), que designa l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos president de la Comissió Interdepartamental del Call de Barcelona en substitució de la Sra. Itziar González i Virós. 21. Decret de l'Alcaldia, de 13 de maig de 2010 (S1/D/2010 2144), que proposa al Consell d’Administració de Barcelona Serveis Municipals, S.A. la designació de l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos com a membre del Consell d’Administració de Tractament i Selecció de Residus, S.A., en substitució de la Sra. Itziar González i Virós. 22. Decret de l'Alcaldia, de 13 de maig de 2010 (S1/D/2010 2145), que proposa al Consell d’Administració de Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A. la designació de l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos com a membre del Consell d’Administració de ProEixample, S.A., i de Foment de Ciutat Vella, S.A., en substitució de la Sra. Itziar González i Virós. 3516 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 23. Decret de l'Alcaldia, de 17 de maig de 2010 (S1/D/2010 2199), que nomena el Sr. Francesc Xavier Bañón Fàbregas vicepresident del Consell Municipal del Districte de Sant Martí. 24. Decret de l'Alcaldia, de 18 de maig de 2010 (S1/D/2010 2314), que nomena l'Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, Primer Tinent d'Alcalde, i la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert, Tercera Tinenta d'Alcalde. 25. Decret de l'Alcaldia, de 18 de maig de 2010 (S1/D/2010 2316) que designa la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert, Regidora del Districte de Ciutat Vella, i l'Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos, Regidor del Districte de l'Eixample. 26. Decret de l'Alcaldia, de 18 de maig de 2010 (S1/D/2010 2318), que delega en la Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez les atribucions de l'Alcalde segons el criteri, abast i règim que s'exposa en el Decret de l'Alcaldia de 28 de juny de 2007 i que comporta el seu nomenament com a Responsable de l'Àrea de Benestar i Cohesió Territorial. 27. Decret de l'Alcaldia, de 18 de maig de 2010 (S1/D/2010 2315), que designa l'Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, President del Comitè Executiu. 28. Decret de l'Alcaldia, de 18 de maig de 2010 (S1/D/2010 2317), que designa la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert, Portaveu del Govern municipal de l'Ajuntament de Barcelona. 29. Decret de l'Alcaldia, de 18 de maig de 2010 (S1/D/2010 2345), que comunica al Plenari del Consell Municipal, pel seu assabentament, la designació per part del Grup Municipal Socialista de l'Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos com a Portaveu d'aquest Grup. 30. Decret de l'Alcaldia, de 18 de maig de 2010 (S1/D/2010 2347), que delega en l’Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, Quart Tinent d’Alcalde, la resolució dels recursos administratius regulats a l'article 25.2 de la Carta Municipal de Barcelona, que s'interposin contra els actes dictats pels òrgans dels Districtes. 31. Decret de l’Alcaldia, de 18 de maig de 2010 (S1/D/2010 2399), que designa el Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila, President del Comitè Territorial. 32. Decret de l'Alcaldia, de 25 de maig de 2010 (S1/D/2010 2348), que proposa al Consell d’Administració de Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A. la designació del Sr. Josep M. Martorell Rodon com a membre del Consell d’Administració de 22 Arroba BCN, S.A., en substitució del Sr. Francesc de Paula Gambús i Millet. b) Mesures de govern Mg 1. Posicionament econòmic global de Barcelona a través de l'estratègia de desenvolupament i promoció de la marca Barcelona. El Sr. Carnes assenyala que la mesura de govern que avui presenten haurà de permetre impulsar, conjuntament amb el teixit econòmic de la ciutat, un instrument de gestió i de desenvolupament de la marca Barcelona que ha de permetre, a través de la col·laboració público-privada, conèixer l'estat i l'evolució de la “marca ciutat”, així com definir els eixos crítics per al posicionament estratègic de Barcelona a escala global. Es tracta, en conseqüència, d’una estratègia a llarg termini que no neix aïllada, sinó que forma part d'una política global de ciutat, que pretén lluitar contra la crisi actual sense deixar de dissenyar la Barcelona i l'àrea metropolitana dels propers anys i, en aquesta mateixa línia, s'uneixen esforços amb el sector privat a fi d'assolir una Barcelona forta internacionalment. Igualment, la mesura s’emmarca en l'Agenda 2020, que fixa les NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3517 prioritats de la ciutat i també en el Pla estratègic metropolità, amb unes primeres conclusions que, fa tot just un parell de dies, han apuntat personalitats del món econòmic al Saló de Cent. Precisa que avui dia existeixen dotze plataformes de col·laboració público- privada que utilitzen la marca Barcelona. Actualment, també són vàries les ciutats que compten amb instruments de gestió i promoció de la seva “marca ciutat”, i és en aquest sentit que es considera imprescindible que Barcelona compti amb un instrument formal que permeti fer un seguiment de la imatge de Barcelona al món i que monitoritzi la seva evolució a través dels principals indicadors i rànquings de ciutats que permetin definir estratègies de posicionament i de gestió. Es tracta, doncs, de crear un model propi d'instrument de gestió i de promoció a l'estil dels que ja han desenvolupat algunes de les ciutats més capdavanteres com Amsterdam, Berlín, Nova York o Sidney. Aquesta plataforma vol ser l'instrument amb què s'articuli un conjunt d'operadors empresarials per tal de fer les primeres passes que permetin una gestió integral de la imatge exterior de Barcelona i de la seva àrea d'influència metropolitana. En el nucli fundacional de la plataforma, hi són convidats a participar alguns dels representants empresarials locals amb més influència global en els diferents sectors crítics de l'economia: automoció, moda, recerca, salut, noves tecnologies, esport, turisme, ciències de la vida, gastronomia, finançament, serveis a les empreses, disseny, creativitat, mitjans de comunicació arquitectura, publicitat o comerç. Així, aquesta plataforma neix amb vocació empresarial i multisectorial oberta a les principals empreses que des de Barcelona projecten la seva imatge al món i ajuden a posicionar la ciutat i la seva àrea d'influència en els mercats globals. Aquest observatori s'incardinarà en l'existent Observatori Barcelona, que comparteixen la Cambra de Comerç i aquest Ajuntament. Destaca que aquesta mesura de govern es refereix també al pressupost conjunt de 2,8 milions d'euros, dels quals, dos-cents mil corresponen a l'Observatori i la resta a la participació municipal en les plataformes público-privades que abans ha esmentat. En síntesi, aquesta mesura suposa l'impuls de la marca ciutat Barcelona, amb la voluntat que sigui un element crític de competitivitat per a les empreses i els sectors estratègics de la ciutat. La Sra. Recasens, d'entrada, qualifica de previsible aquesta mesura de govern atès que, quan les coses no van a l'hora, aquest govern sempre treu a relluir la marca Barcelona. Valora, tanmateix, que la marca és potent, que està situada al món, tot i que adverteix que s'ha d'anar en compte a gestionar-la bé perquè, si no és així, pot anar-se’n en orris. Posa de manifest que al seu Grup li preocupa aquesta manera de fer atès que la marca Barcelona és massa important com per jugar-hi. A més, pel fet d'estar en un món globalitzat, hi ha determinats aspectes que fan mal a la marca. Entén que cal fer un diagnòstic clar per saber realment quina estratègia cal seguir. En aquest sentit, posa de manifest que la web Trip Advisor fa poc batejava Barcelona com la capital mundial dels lladres, Times informava que les Rambles de Barcelona havien passat de ser un paradís turístic al carrer de la vergonya, o Le Monde es referia a les decepcions de la marca Barcelona. Assenyala que s'ha referit a això perquè els vol advertir del risc d'anar creant òrgans i situacions que poden portar a què la marca Barcelona pugui arribar a ser vulnerable. Tot seguit, fa notar que en la mesura de govern apareixen uns rànquings, presentats amb molt cofoisme, però sense que siguin sotmesos a una certa dosi de realisme, atès que en cap moment no expliquen que s'estan perdent posicions en aquests rànquings, com ara en qualitat de vida en l'índex Mercer o en l'índex Master Card de centres de negocis, on Barcelona també perd posicions de manera significativa. Per això, els demana que no s'instal·lin en el cofoisme excessiu. Es refereix, tot seguit, a la plataforma Barcelona World, un instrument que a priori els sembla interessant, on asseguren que comptaran amb la societat econòmica que, tanmateix, en la reunió esmentada pel Sr. Carnes, feia un diagnòstic realista i preocupant de la ciutat i, finalment els demanava acció, tal i 3518 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 com bé expressa la plataforma anomenada "Fem que passi" en què s'organitza aquesta societat. Adverteix que desconeixen quin serà el paper i la capacitat real de decisió dels operadors en aquesta nova plataforma, i avisa que aniran molt amb compte a vigilar de prop que aquesta plataforma no acabi sent una palanca mediàtica publicitària. Per acabar, posa de manifest que en el document no s'esmenta ni una sola vegada el 22@bcn, Barcelona Activa o que tampoc s’hi dóna cap pista de com incardinaran tot plegat amb els Consolats de Mar. En resum, Barcelona disposa de dotze plataformes público-privades i dels Consolats de Mar; per tant, és evident que cal crear sinergies, avançar en aspectes concrets i "fer que passin coses", perquè si només s'esmercen esforços en fer diagnòstics, hi ha el risc de no moure's cap a enlloc. El Sr. Fernández Díaz posa de manifest que, malauradament, els darrers anys la marca Barcelona ha estat associada a qüestions com la inseguretat ciutadana, l'incivisme o les incidències amb els subministraments de llum i d'aigua, més que no pas relacionada amb el prestigi que va guanyar amb els Jocs Olímpics del 1992. Diu que el Grup del PP considera que cal potenciar Barcelona com una gran marca identificada amb valors com ara l’esperit emprenedor, l’esforç, la responsabilitat, la recerca o la innovació, que beneficien els professionals i les empreses com a element de competitivitat i d’enfortiment dels sectors econòmics. Per aquest motiu, sempre han reivindicat la necessitat que la marca Barcelona es pogués utilitzar en activitats de prestigi i amb uns valors que la representin al món com un símbol de qualitat, alhora que la marca ha d’abanderar els sectors emergents potenciant el coneixement, la innovació, l’excel·lència de l’activitat docent i científica i la seva relació amb el món empresarial o amb activitats relacionades amb la indústria audiovisual, cultural o l’activitat promocional derivada de la celebració de fires i congressos. Per tot plegat, assegura que cal evolucionar en un model basat en el coneixement, que permeti una activitat basada en noves indústries d’alt valor afegit; cal millorar la qualitat del sistema educatiu, de manera que s’eduqui els infants amb un pensament obert al món, tot incorporant el trilingüisme a l’educació; propiciar la internacionalització de les universitats, promovent la creació i la retenció de talent, consolidant un hub del coneixement, integrant-lo amb l’empresa, producte i finançament i amb una col·laboració transversal dels sectors capdavanters. En definitiva, connectar Barcelona amb els pols econòmics estratègics del món i, per fer-ho, cal abandonar el localisme autocomplaent i ser més competitius i oberts. Remarca que Barcelona no pot viure només de publicitat, sinó que cal, més encara en aquest món global on les ciutats actuen de catalitzadors i impulsores de la nova economia, donar-li una empenta diferent. Barcelona s’ha d’enfortir per poder competir i atraure les millors empreses, els millors professionals i altres institucions i, alhora, situar les empreses i els productes en el millor lloc possible dels mercats exteriors. Per assolir-ho cal que la marca Barcelona sigui, de debò, una marca potent i no tan sols un eslògan publicitari, i es mostra convençut que tot això s’ha d’aconseguir amb el lideratge de la societat civil, sumant esforços entre el sector públic i el privat. En aquesta línia, el seu Grup troba molt encertat que el Pla estratègic metropolità, amb Maria Reig al capdavant, hagi treballat en una estratègia de marca ciutat, i que es creï la plataforma Barcelona World. En aquest sentit, destaca la importància de disposar d’un òrgan que canalitzi les sinergies del sector públic i del privat; amb la societat civil com a motor de la plataforma; mentre que l’Ajuntament s’ha de limitar a facilitar la seva activitat, que no necessita ingerències ni traves, sinó que precisa una administració més àgil i més eficient. Per acabar, expressa el desig que, una vegada presentada aquesta mesura de govern, es pugui materialitzar d’immediat amb propostes concretes i efectives, i deixar de perdre el temps i posar-se a treballar. El Sr. Florensa remarca que l’objectiu de la mesura de govern és la creació de la plataforma Barcelona World, un organisme de gestió que ha de servir per promocionar i enfortir la marca Barcelona arreu del món. Assenyala que, tot i que NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3519 el seu Grup comparteix aquest objectiu, se li fa difícil posicionar-se a causa de la indefinició del document que avui presenten, atès que, bàsicament, és un llistat extens dels rànquings de diverses publicacions internacionals que posicionen Barcelona al món, sense analitzar la posició en què es troba la ciutat, o les fluctuacions que ha patit en les rànquings esmentats, alhora que no aclareixen qüestions que per al seu Grup són importants com ara quines empreses formaran part del Consell Barcelona World, quins seran els seus drets i deures, quins serveis oferiran o qui presidirà el consell esmentat. Dit això, assenyala que tampoc no s’hi dóna resposta a algunes qüestions més de fons com ara en quins temes es promocionarà la marca Barcelona, quina imatge se li vol donar o a quins productes se l’associarà. Recorda que s’ha dit, i el seu Grup comparteix la idea, que la marca Barcelona no es pot veure sotmesa a canvis d’estratègia constants, i consideren que aquest aspecte tampoc no queda clar en el document. Creu, en conseqüència, que cal donar resposta a tots aquests interrogants a fi de definir el projecte, que ha de ser part coherent en l’estratègia de promoció econòmica de la ciutat si no es vol que acabi en no res. Posa de manifest que, tal i com ha dit el Tinent d’Alcalde, la ciutat ja disposa de dotze plataformes, organismes público-privats, associats a la marca Barcelona, i voldrien saber com es vincularà aquest nou organisme amb les plataformes existents. Considera que és evident que la internacionalització de l’economia de la ciutat i la major col·laboració entre els sectors públics i els privats són els aspectes prioritaris, però també creuen que la ciutat ja disposa, amb els Consolats de Mar, d’una eina per avançar en aquesta línia, i precisa que la denominació Barcelona World és la que s’utilitza per promocionar-los arreu del món, per la qual cosa voldrien saber, atès que no queda respost en la mesura de govern, quin encaix tindran els Consolats en aquest nou projecte. Aprofita per recordar que aquestes oficines, que es van crear a proposta d’ERC, permeten que Barcelona tingui presència en diferents ciutats punteres del món com Nova York, París, Berlín, Londres, Xangai, Dubai i Buenos Aires entre altres. Per tant, són partidaris de la creació d’aquest organisme que avui els plantegen, però sempre que estigui vinculat als Consolats perquè consideren que són els que permeten fer aquesta tasca a l’exterior, donar a conèixer la marca Barcelona i, també, els que faciliten la internacionalització de les empreses locals. Per tant, consideren que l’aconsecució d’aquests objectius seria incompatible amb l’afebliment o el tancament dels Consolats de Mar i que, contràriament, han d’implicar la seva expansió i el seu reforçament, un altre aspecte que tampoc no queda aclarit en la mesura. El Sr. Mestre observa que aquesta mesura expressa diverses i noves iniciatives per reforçar la projecció exterior de Barcelona, en un context de globalització creixent, especialment quant a la seva dimensió econòmica, i persegueix l’objectiu de posicionar millor la ciutat en els mercats globals. Comparteixen les anàlisi i les orientacions que conté, així com l’impuls de la plataforma Barcelona World. Expressat aquest acord, insisteix en dues qüestions que el seu Grup considera especialment importants. En primer lloc, que les iniciatives que s’hi plantegen són rellevants, sobretot, en el moment actual de crisi econòmica, atès que s’emmarquen en la manera singular amb què aquest Ajuntament fa front a la conjuntura de crisi econòmica i treballa en la perspectiva de reactivació econòmica de la ciutat; i treballa també per a què, una vegada superada la crisi, la marca Barcelona estigui més ben posicionada en els mercats globals. En segon lloc, es refereix al paper de l’Ajuntament en aquest conjunt d’iniciatives i, concretament, en aquesta que avui es planteja. És del parer que aquestes iniciatives s’han d’impulsar amb lideratge públic, en contraposició al que fa uns moments argumentava el Sr. Fernández Díaz. Certament, però, s’ha de cooperar amb els agents econòmics, seguint el model de cooperació público- privada que ja està plenament consolidat a Barcelona i que té un balanç positiu. Entenen, però, que el lideratge públic és la garantia que l’interès col·lectiu sigui el primer a què s’ha de donar resposta. Entre les raons que justifiquen aquest criteri assenyala, d’entrada, la legitimitat democràtica d’aquest Ajuntament com a 3520 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 institució ciutadana i, també, pel seu coneixement de les necessitats i exigències de la ciutat, i perquè, com qualsevol altra institució pública, té l’obligació i la capacitat de posar per damunt de tot l’interès públic. És precisament aquest interès allò que diferencia l’Ajuntament d’altres sectors privats, imprescindibles tanmateix per dur a terme aquestes iniciatives i que han de tenir un paper molt important, però que per la seva mateixa naturalesa han de respondre a altres interessos que no són els que defensen les institucions públiques. Per acabar, reitera l’acord del seu Grup amb aquesta iniciativa que expressa la mesura de govern, i posa en relleu la seva significació en un context de crisi, alhora que insisteix en el necessari lideratge públic. El Sr. Carnes remarca que la ciutat de Barcelona expressa un model que respon a la convivència, la tolerància, la creativitat i a l’esperit emprenedor que defineix l’àmbit mediterrani i que en configura el marc de treball. Amb el Pla estratègic metropolità, que aprofita per recordar que presideix l’Alcalde de Barcelona i que és qui ha impulsat aquest debat amb total llibertat aquest darrer any, s’han establert dos diagnòstics: d’una banda, que hi ha molts sectors privats atomitzats i, d’altra banda, l’escassa transversalitat en les seves actuacions. Fruit d’aquesta reflexió, una de les conclusions ha estat la necessitat d’impulsar una plataforma que ajudi a superar aquests impediments. Per tant, una primera concreció explícita és la creació de la plataforma Barcelona World. Igualment, en el relat d’aquesta mesura de govern es pot comprovar que els Consolats de Mar són un instrument de reforç de la marca Barcelona. Així, doncs, consideren que és un procés que s’ha d’anar treballant a fi d’integrar aquesta voluntat de sumar esforços i, alhora, optimitzar els recursos escassos en un moment de crisi. La Sra. Recasens insisteix que cal posar-se a fer feina. En aquesta línia, recorda que aquesta mateixa setmana s’ha celebrat el primer congrés mundial de turisme i gastronomia, dues marques que Catalunya, i en concret Barcelona, té molt ben posicionades i consolidades, però s’ha donat el cas que Barcelona ni tan sols ha tingut opció de participar-hi, i el congrés s’ha acabat celebrant a Madrid. El Sr. Fernández Díaz assenyala que el seu Grup considera que dotze són massa plataformes, atès que es diversifiquen els esforços i els recursos, i creuen que entre aquestes plataformes que caldria redefinir hi ha els Consolats de Mar. Adverteix que cal simplificar-les i aconseguir que Barcelona World esdevingui la plataforma, i no una més. Per acabar, es referma en la defensa de la iniciativa privada enfront dels arguments expressats pel representant del Grup d’ICV-EUiA. El Sr. Florensa agraeix els comentaris sobre els Consolats de Mar, però insisteix que s’haurien d’haver inclòs en la mesura de govern i, sobretot, valorar el seu encaix en aquesta estratègia. El Sr. Carnes admet que cal treballar perquè passin coses, però també precisa que això no és només un repte per al sector públic, sinó una responsabilitat, també, de la iniciativa privada. Acaba amb la reflexió que, en ocasions, es demostra molta valentia en fer declaracions de principis, però en el moment que cal implicar-s’hi financerament, alguns sectors s’arronsen. Conclou que només es farà que passi si el sectors públic i privat s’hi impliquen, tots dos. Mg 2. Congrés Internacional Cerdà Postmetròpolis. El Sr. García-Bragado presenta la mesura de govern. Recorda que el 18 d'abril de 2008 el consistori va decidir aprovar el programa de l'Any Cerdà, per commemorar el centenari de l'aprovació del Pla Cerdà el 1859; i fruit d'aquesta celebració s'han dut a terme un seguit d'exposicions i publicacions que hauran de formar part del balanç que, en el seu moment, es presentarà de l'Any Cerdà. Remarca que el conjunt del consistori va posar èmfasi en la vinculació de l'Any Cerdà amb la reflexió metropolitana que es derivés d'aquesta efemèride, alhora que, en les mateixes dates és a punt d'aprovar-se el Pla territorial de la regió metropolitana de Barcelona, i de proclamar-se la Llei de l'Àrea metropolitana de Barcelona. Aquest conjunt de circumstàncies obliguen a introduir, com un factor més de debat polític i ciutadà de reflexió urbanística, el conjunt de l'àrea metropolitana des del punt de vista institucional i també de desplegament de les NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3521 polítiques urbanístiques inspirades pel que va representar el Pla Cerdà per a la Barcelona de finals del XIX i principis del XX. Des d'aquest punt de vista, el Congrés Internacional Postmetròpolis es fa en el moment adequat, i comporta el plantejament de dues fases clarament diferenciades. Actualment es desenvolupa la primera que consisteix en els seminaris previs a la celebració del congrés, entre els quals, un de relatiu a la recuperació de la ciutat central, un altre a la integració dels entorns urbans i els paisatges periurbans, un altre seminari sobre la nova ciutat i el del futur dels paisatges industrials, que es faran a Sant Adrià del Besòs, Sabadell o el Prat de Llobregat. Precisa que Congrés preveu un aprofundiment sobre aspectes essencials per a la ciutat i l'àrea metropolitana com ara la regeneració dels nuclis antics i els teixits centrals, els espais periurbans, el reciclatge de sòl, així com el debat permanent, que es podrà abordar amb la voluntat d'establir tesis que permetin el seu desplegament en mesures concretes del debat entre la ciutat compacta i la ciutat difusa. Consideren, doncs, que és una bona ocasió per a què el conjunt de la ciutadania i de les entitats participin en el debat sobre el futur de la regió metropolitana, aprofitant l'efemèride de l'Any Cerdà. El Sr. Ciurana coincideix amb el Sr. García-Bragado que avui no és moment encara de fer el balanç de l'Any Cerdà, ni tampoc d'exposar els criteris propis sobre l'organització metropolitana i, per tant, assenyala que se centrarà exclusivament en la mesura de govern que els presenten. D’entrada, opina que el govern municipal deu anar bastant just d'iniciatives per considerar que el programa d'un seminari és una mesura de govern que paga la pena d'incloure en un Plenari. Fa notar, també, que els Grups de l'oposició disposen del mateix temps per parlar sobre el programa d'aquests seminaris que per parlar de la consulta per la transformació de la Diagonal en l'informe que es tractarà en el següent punt de l'ordre del dia. Entrant lleugerament en el contingut d'aquesta mesura, es mostra sorprès que en les seves dotze pàgines, la paraula Catalunya només hi apareix referida a Generalitat. No entén, tanmateix, que es puguin fixar posicions i debatre sobre el futur de la regió metropolitana sense parlar de la seva vinculació amb el país. Considera, doncs, que aquesta mesura de govern s'ha incorporat per emplenar una estona de temps en aquesta sessió; tot i que no dubta de l'interès dels seminaris, dels quals, ben segur, se'n trauran conclusions interessants; però des del punt de vista de la iniciativa política que ha de suposar una mesura de govern, creuen que no ho han encertat. El Sr. Mulleras es pregunta, al seu torn, si per presentar el programa d'un seminari cal fer-ho com si fos una mesura de govern, i reconeix que fer-ho així és un insult a la intel·ligència dels regidors que estan en aquesta sala, que es pot fer extensiu a la ciutadania. Igualment, també posa de manifest que no es pot destinar el mateix temps a debatre sobre el resultat de la consulta sobre la Diagonal o en la proposició d'un Grup polític que en aquesta mesura. Creu que amb això es demostra la crisi d'idees d'aquest govern municipal, molt probablement perquè ha estat ocupat i preocupat amb altres assumptes molt allunyats de la ciutadania, tal i com ella mateixa li ha posat en evidència. Quant a l'Any Cerdà, els recorda que es va anunciar que es tancaria aquest maig, i ara, però, els presenten aquest seminari que l'allargarà una mica més. Adverteix que, malgrat que ho ha preguntat per escrit i en comissió verbalment, encara no saben quin és el pressupost de l'Any Cerdà i de la seva execució, i creu que a dia d'avui ja s'hauria de saber. Malgrat això, no volen obviar que s'han fet coses importants durant aquest any, per la qual cosa feliciten la Fundació Urbs i Territori per les exposicions que va organitzar a les Drassanes, al Museu de la Ciutat i al Centre de Cultura Contemporània. Remarca que es tracta d'exposicions interessants, però també que l'Any Cerdà no es pot quedar, només, en això. Recorda que gairebé fa un any, el 16 de juny de 2009, el seu Grup va presentar una proposició a la Comissió de Cultura, Educació i Benestar social, aprovada per unanimitat, per instal·lar a l'Eixample una escultura en homenatge a Cerdà en el cent-cinquantè aniversari de l'aprovació del seu Pla, i es pregunta què se'n sap, alhora que exigeixen el compliment immediat d'aquesta proposta; atès que si 3522 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 s'acaba l'Any Cerdà sense haver-la complert, consideraran que s'haurà tancat en fals la commemoració. Admet que el debat sobre el futur i l'actualització del pensament de Cerdà és positiu, i la seva plasmació en la metròpoli barcelonina també, però els avisa que cal escoltar la societat civil, perquè la Barcelona metropolitana no es pot dissenyar des d'un despatx; i que li facin confiança quan els demana que eliminin la cultura de la subvenció que tenen instal·lada i que incentivin les iniciatives privades. Conclou amb la reflexió que l'Eixample de Cerdà ha esdevingut l'enveja mundial en l'àmbit urbanístic; i que homenatjar la seva figura i la seva obra és un deute històric que aquest Ajuntament ha de pagar, atesa la seva antiguetat. Creu, doncs, que l'Any Cerdà no es mereix aquesta mesura de govern, sinó que s'ha de commemorar dignament, fent honor a l'autor i la seva obra. El Sr. Martínez agraeix al Tinent d'Alcalde la seva explicació sobre el conjunt de reflexions que s'han generat a partir de la celebració de l'Any Cerdà. Assenyala, tot seguit, que hi han trobat a faltar reflexió entorn del que haurien estat altres projectes com el de Rovira i Trias confrontat amb el de Cerdà, valorant i imaginant el que hauria estat la ciutat compacta en el segle XXI a partir de la incorporació d'altres projectes. En aquest sentit, observa que la reflexió metropolitana no s'inicia el segle XIX, sinó en el XX, i allò que plantejava Cerdà era la unió del pla de Barcelona amb els pobles veïns a partir d'un eixample racionalista. El que realment inicia la reflexió metropolitana és el Pla Macià, per la qual cosa considera que s'hauria d'haver plantejat una reflexió sobre la idea de Cerdà a fi de posar-la en crisi positiva. A data d'avui, tot just a punt de concloure l'Any Cerdà, la plaça de les Glòries continua amb una eterna indefinició, mentre que els tres eixos denominats pel mateix Cerdà Paral·lel, Diagonal i Meridiana estan en crisi actualment. Concretament, a la banda sud de la Meridiana regna la indefinició urbanística per manca d'acord polític, i que va en contra d'allò que Cerdà proposava en relació a la ciutat compacta; igualment, la plaça de les Glòries tampoc no és el centre que havia dissenyat Cerdà; i el cas del Paral·lel està sotmès a un debat esbiaixat que deixa de banda molts aspectes importants com a barri. Assenyala que deixa la Diagonal per al debat del punt següent de l'ordre del dia, però remarca que ha estat posada en crisi justament quan havia de ser una de les icones de la ciutat. Consideren, doncs, que tot plegat significa un manera força original d'acabar l'Any Cerdà. La Sra. Blasco posa en relleu que, amb aquest congrés, l'Any Cerdà acabarà amb una mirada al futur, proposant una reflexió sobre la metròpoli barcelonina en el segle XXI. Indica que l'Any Cerdà dóna l'oportunitat de revisar el procés d'urbanització del territori com la construcció social de la ciutat per constatar la necessitat d'un gest que recorda el de Cerdà en proposar l'Eixample. Un gest que va estar capaç de transformar la ciutat a partir de la comprensió de les seves lògiques i capaç de gestionar aquesta transformació a través de l'exercici del govern del territori, adaptant i adequant els marcs d'actuació i de gestió polítics a l'escala real de les dinàmiques metropolitanes. Constata, tot seguit, que a la regió de Barcelona li cal tornar a fer una reflexió com la de Cerdà portant les polítiques urbanes al territori metropolità, tal i com van pretendre el Pla General Metropolità del 1976, amb una visió actualitzada amb els paràmetres de sostenibilitat del segle XXI, i d'un abast més ampli que el municipal abraçant el que és la ciutat real. Subratlla que pensar la ciutat a escala metropolitana és vital per al seu futur, i que l'Any Cerdà i aquest congrés representen una oportunitat per sotmetre la qüestió metropolitana a debat; un congrés que ha de servir com a punt de partida per continuar debatent les polítiques urbanes, el model de ciutat i els seu creixement. Consideren que aquests debats són imprescindibles per a la ciutat, i tot i que l'Any Cerdà és una bona excusa per dur-los a terme, aquest ha de ser un debat permanent. El Sr. García-Bragado es mostra convençut de la idoneïtat de la mesura de govern atès que significa fixar la vista sobre un debat de futur de la ciutat en base a una iniciativa adoptada en el marc de l'Any Cerdà, però impulsada clarament des NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3523 del govern municipal, i alhora suposa una invitació a participar en aquest procés de reflexió i de futur. Creu que en el contingut mateix del Congrés Internacional Cerdà Postmetròpolis, més enllà de la presentació dels assumptes que s'hi han de tractar, formulats en el preàmbul i les tesis del congrés, hi ha una bona part de les qüestions sobre les quals aquest consistori s'haurà de pronunciar. Per tant, és aquí on es forgen les tesis bàsiques del que ha de ser aquesta mirada a l'àrea metropolitana, feta des d'un context diferent del 1987, en què determinades forces polítiques van decidir eliminar la realitat metropolitana, generant la situació que s'ha viscut fins ara. Per tant, creu que ara és el moment adequat per fer un toc d'atenció, i precisa que aquesta mesura de govern no pretén encetar un debat polític, però sí posar damunt la taula les idees bàsiques amb què cadascun dels Grups del consistori es presenta al debat metropolità que, òbviament, tindrà un recorregut molt més ampli que el que es pretén amb aquesta mesura de govern. Quant al temps que s'esmerça en el debat d’aquesta mesura de govern, aspecte apuntat pels Srs. Ciurana i Mulleras, assenyala que són els minuts que indica la Junta de Portaveus, alhora que els avança que ja tindran ocasió d'estendre's més en el debat sobre la consulta de la Diagonal. Pel que fa al disseny del futur metropolità, referma que fan allò que convé, que és establir el marc de debat amb els experts internacionals i propis i amb els polítics a fi de poder introduir el debat en el marc de l'agenda política de cara al futur. Rebat que es dissenyi des dels despatxos, sinó que es fa portant el debat al món acadèmic i a l’àmbit ciutadà. Finalment, i arran de les observacions del Sr. Martínez, remarca que el debat sobre les vies que ha esmentat ha d'incidir, precisament, en la seva adaptació a les necessitats i funcions actuals. És, per tant, un debat permanent sobre la plaça de les Glòries, que afecta a l'obertura de la Diagonal, o el debat sobre el Paral·lel, i aquí discrepa amb l'apreciació del Sr Martínez, atès que la manera com l'han entomat és d'acord amb els veïns. El Sr. Alcalde tanca les intervencions en aquesta mesura de govern, que considera que es fa en el moment adequat, quan s'endeguen reflexions sobre el Pla estratègic metropolità i quan el Parlament ha de prendre decisions importants sobre l'àrea metropolitana. En definitiva, és un moment adient per a aquest congrés que posa damunt la taula la reflexió sobre la Barcelona gran, la que ha de competir i construir-se en el context europeu. c) Informe 1. Consulta ciutadana de la transformació de l’avinguda Diagonal – 28 de maig de 2010. El Sr. García-Bragado, en iniciar la seva intervenció, recorda que ja van anunciar que es debatria i es presentaria un informe en aquest Plenari sobre la consulta ciutadana de la transformació de la Diagonal. Seguidament, assenyala que vol fer aquesta valoració sota la perspectiva de tres òptiques definides a fi d’avançar, tenint en compte que en aquesta sessió es tractaran proposicions sobre el mateix assumpte que hauran de permetre complementar aquest informe. Dit això, constata, en primer lloc, que la celebració de la consulta va ser acordada per aquest Plenari arran de l’acceptació del prec d’ERC, a partir del qual el govern municipal va establir les condicions de celebració de la consulta, aprovades per aquest consistori, en el procés de desenvolupament de la qual han participat moltes persones i entitats, a qui aprofita per agrair la seva implicació. Igualment, des del Consell de Ciutat i des de la Mesa de seguiment i garanties s’han fet múltiples intervencions i s’ha comptat amb la participació de ciutadans, organitzats en entitats o a títol particular, que han col·laborat decisivament en el procés. En segon lloc, indica que la consulta s’ha dut a terme amb unes normes proposades pel govern municipal i aprovades per aquest Plenari, que partien de la 3524 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 base d’un sistema de votació que, d’una banda, a diferència d’altres tipus de conteses incloïa el vot electrònic; i, d’altra banda, la consulta estava sotmesa a un marc legal diferent del sistema electoral vigent. Es tractava, doncs, d’un sistema de consulta basat en les previsions de la Carta de Barcelona i regulat per la Llei 11/2007 d’accés electrònic de la ciutadania als serveis públics. Precisa que aquest sistema de votació ha comportat múltiples incidències de diferent naturalesa i, des del seu punt de vista, alguns són imputables al compliment del contracte per assegurar al sistema de votació que ha desembocat en una actuació administrativa d’obertura d’expedient, actualment en curs, i del qual se’n derivaran les responsabilitats pertinents. D’altra banda, l’entorn legal a què s’ha referit permet establir el sistema d’identificació en el vot remot, que va donar lloc a un debat en la Comissió de Presidència, Territori i Funció pública. Posa de manifest que una vegada establertes, de mutu acord, les bases de la consulta, així com els resultats de la seva celebració, s’ha obert un debat polític, iniciat per l’Alcalde en el mateix moment de fer-se’n públics els resultats, i que va implicar l’assumpció d’un seguit de responsabilitats, sobre les quals es remet a allò que es va dir en la roda de premsa del dia 16 de maig. Igualment, destaca que la consulta arrencava sobre la base d’un seguit de propostes tècniques sobre la transformació de la Diagonal que, finalment, van ser descartades pel conjunt de la ciutadania que va participar en la consulta. En la seva opinió, les dues propostes es caracteritzaven pel tractament de l’espai públic, per buscar solucions a la mobilitat del centre de la ciutat, i que definien propostes concretes per als sistemes de transport públic. Evidentment, aquestes tres qüestions tal i com es van plantejar han quedat fora del calendari immediat. Afegeix que, com tots els membres de cambra saben, a la Comissió de Seguretat i Mobilitat s’ha adoptat un acord per unanimitat, que llegeix, en el sentit de constituir una comissió amb representació de tots els Grups municipals per estudiar el conjunt de propostes de mobilitat per a la Diagonal i la xarxa de l’Eixample amb l'objectiu d’elaborar propostes consensuades del model de mobilitat en aquesta àrea. Per tant, s’ha iniciat el procés per trobar un sistema de consens a fi d’entomar la voluntat majoritària del consistori de millorar i transformar l’avinguda de la Diagonal. Considera, en conseqüència, que amb aquest conjunt d’actuacions queda emmarcat el present i les actuacions immediates en relació a l’avinguda. El Sr. Trias considera que avui era una bona ocasió perquè el Sr. Alcalde prengués la paraula per demanar disculpes públiques, i assumir responsabilitats personalment, atès que la consulta, a banda que no ha generat autoestima en la ciutadania, tampoc no ha conferit prestigi a les consultes. Tanmateix, cal agrair la participació de part de la ciutadania, i a les entitats que hi ha col·laborat. Addueix, però, que el Sr. Hereu ha intentat guanyar amb l’opció A, i per tant, és responsable d’haver convertit la consulta en un plebiscit sense cap ni peus. Creu que, amb un biaix partidista, ha intentat amagar l’opció C, i fins i tot enganyar sobre el seu contingut, i aquest engany ha arribat fins al punt d’assegurar que havia votat quan no ho havia pogut fer per incidències en el sistema. Igualment, han intentat ocultar fins al darrer minut el cost de la consulta; així com també van assegurar que era impossible suplantar votants. Remarca, però, que si algun principi és sagrat en una votació és la confidencialitat del vot, que el govern municipal ha trencat, atès que tenen el convenciment, i així es desprèn de la valoració dels resultats que apareix en l’informe, que s’han creuat dades de sexe, edat, nacionalitat i domicili. Els demanen, doncs, que sol·licitin una auditoria exhaustiva sobre el creuament de dades; que es determini si, tal i com el seu Grup creu, és possible la identificació dels votants; i que s’identifiqui els responsables d’aquesta decisió i que s’exigeixin responsabilitats a qui ho hagi permès. En aquest sentit, els pregunta si els auditors n’estaven informats; qui va prendre la decisió de fer-ho i qui la d’ocultar-ho; i quin ús se’n fa. Els adverteix que aquesta actuació pot comportar, fins i tot, responsabilitats penals. Conclou, doncs, que el seu Grup reclama aquestes explicacions i, a fi d’escatir tota aquesta situació, ha presentat un escrit al President de la Mesa de seguiment i NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3525 garanties, on sol·licita que suspenguin l’eliminació de la còpia de seguretat on s’emmagatzemen els vots i les dades del sistema de votació electrònica. El Sr. Fernández Díaz constata, d’entrada, que el Grup del PP va ser l’únic que no només no va donar suport a la convocatòria de la consulta, sinó que, a més, un mes i mig abans de la seva celebració, va demanar formalment en aquest Plenari el seu ajornament. Entenien, i el temps els ha donat la raó, que aquesta consulta era un error que augmentava de proporcions dia a dia i, també, augmentava el seu pressupost. Manifesta que es preguntaven llavors, i ho continuen fent ara, com es podien gastar més de tres milions d’euros en aquesta consulta, més encara en temps de crisi; si l’Ajuntament no té altres prioritats per gastar els diners; si no hi havia una altra manera de rebre l’opinió dels barcelonins en una qüestió tan important com és la Diagonal; i si se suposa que no hi havia altres projectes estratègics de ciutat més prioritaris. Conclou, per tant, que hi ha molts interrogants, i el seu Grup els manté, alhora que no s’explica com els Grups que van donar suport a la consulta es van posar d’acord a convocar-la sense saber ni tan sols les preguntes que es proposarien; i que una vegada conegudes les opcions a votar, fins i tot durant la setmana en què es va celebrar la consulta, encara discrepaven quant als termes proposats. No s’explica, tampoc, com és que el govern no assumeix tota la seva responsabilitat, amb l’Alcalde com a màxim responsable, atès que res del que ha passat s’hauria produït si no s’hagués posat al capdavant del procés i hagués pres els acords de govern, des del cost a les mesures per dur a terme la consulta. Considera que la consulta va esdevenir una gran operació de màrqueting en benefici del Sr. Alcalde; una consulta que ha estat una coartada per justificar una decisió de govern ja presa, tal i com el Sr. Alcalde va anunciar en un mitjà de comunicació mesos abans. No entén com es pot convocar una consulta sense pluralitat d’opcions i projectes diferenciats, sinó només amb les dues cares d’una mateixa moneda i que, de certa manera, era d’entrada una consulta segrestada. Conclou que la ciutadania no s’ha cregut la publicitat que se’n feia, i la prova ha estat que el 88% dels Barcelonins no van votar, i el del 12% que ho va fer, el 80% va optar per l’opció C, rebutjada sistemàticament per l’Alcalde. Destaca que els quatre grups municipals que van donar suport a la consulta es van creure les enquestes d’aquest Ajuntament, on el 40% dels barcelonins deia, segons les enquestes municipals del desembre de 2009, que aniria a votar i un 10% es plantejava fer-ho, per tant, estaven ben convençuts que hi hauria participació en una consulta, tan innecessària com cara. Per acabar, posa de manifest que la consulta ha estat farcida no només de malbaratament, despropòsits i desprestigi, sinó també d’una publicitat partidista i enganyosa, començant pels seriosos dubtes que ha plantejat el vot del mateix Alcalde de la ciutat, i continuant per una suplantació de personalitat d’algun votant, tota vegada que un informe de la universitat ja va advertir d’aquesta possibilitat. Per tot això és imprescindible conèixer l’abast de tots els esdeveniments i, sobretot, si s’ha trencat l’obligat secret del vot. Reitera que hi ha hagut encreuament de dades de barris o de segments d’edat, que hauria desembocat en una vulneració del secret del votant i del seu sentit de vot. El Sr. Portabella precisa que per al seu Grup l’origen de tots els mals és que el govern municipal no creu en les consultes ciutadanes com un mecanisme d’aprofundiment democràtic, i això ha tingut repercussió en les decisions per fer la consulta. Precisa que la seva afirmació es basa en el mateix inici del procés; en aquest sentit, fa notar que és força sorprenent que s’accepti que la consulta ciutadana a Barcelona, la primera que es fa després del període franquista, s’encarregui a una empresa que, per poder-la implementar, enviï uns tècnics des de Madrid, faci un ample de banda erroni i se n’entorni. Entén que quan es produeixen aquesta mena de situacions és perquè no es capta la importància que té per a un municipi determinat una consulta. Creu que la veritable responsabilitat política rau en què no advertissin que la banda que van posar els tècnics de Madrid era insuficient. Haurien d’haver exigit compromís, que s’haguessin fet les proves de càrrega de la banda ampla i validar-la amb diverses proves més i no només sobre una mostra del 0,5% de les 172.000 persones que van votar. És a dir, aquesta manca de decisió per defensar les consultes ciutadanes, sobretot perquè 3526 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 no fos cas que es relacionés amb una consulta sobre la independència, els porta a plantejar una situació en termes de plebiscit, que no pas de consulta ciutadana. Remarca que de consultes ciutadanes se’n fan des del 1848, el mateix moment en què s’inaugurava la línia de tren Barcelona-Mataró; i es fan consultes amb sistemes de votació electrònica des dels anys vuitanta del segle XX en molts altres països; el que ha succeït és que, en plantejar aquesta consulta en termes de plebiscit, el cost de cada vot ha estat de 17,8 euros per vot, mentre que a les consultes per la independència, la despesa ha estat d’un euro per vot. Creu que en el fons de la qüestió plana el dubte sobre si és aquesta la manera adequada de prendre una decisió que significa assumir responsabilitats. En definitiva, entén que el problema és que no es creuen el mecanisme de la consulta ciutadana. El Sr. Gomà remarca que l’informe recull sistemàticament totes les dimensions implicades en un procés inèdit fins ara a Barcelona. S’hi expliciten clarament les deficiències que es van produir en el sistema tècnic de la consulta; aporta les causes explicatives del conjunt d’incidències i fallades, així com les accions concretes dutes a terme per superar-les; i s’hi expressa que l’Ajuntament ha iniciat les diligències corresponents amb l’empresa adjudicatària a fi de depurar responsabilitats. Tot seguit, destaca tres valors fonamentals d’aquesta experiència que no poden quedar devaluats ni ocults pels resultats de la consulta i el debat polític posterior, d’altra banda ben legítim. En primer lloc, remarca que ha estat un procés de participació que ha activat més de trenta mil ciutadans i ciutadanes a títol individual que han rebut una devolució personalitzada entorn de les seves aportacions; d’altra banda, destaca el paper i l’esforç del Consell de Ciutat per haver impulsat, acompanyat i millorat el procés fins a l’últim moment, així com també el paper de la resta d’espais de participació i les desenes d’entitats que han articulat tallers, jornades i seminaris on s’ha pogut debatre a fons sobre mobilitat, urbanisme i model ciutat. Un segon valor que destaca és el paper de l’Oficina tècnica, que ha aportat rigor, solvència i capacitat de diàleg amb les aportacions ciutadanes i de síntesi en la formulació de les dues alternatives de vot. En tercer lloc, posa en relleu la participació de més de cent setanta mil persones en una consulta inèdita que ha de marcar clarament un camí d’enfortiment de la democràcia participativa a Barcelona de cara al futur. Quant als resultats, reconeix que han estat molt negatius per a les propostes de transformació; han implicat, també, l’assumpció de responsabilitats polítiques d’alt nivell i han conduït a fer reflexions profundes i a entendre que no han sabut traslladar ni els seus arguments ni les seves il·lusions; s’ha posat de manifest la manca d’encaix entre les propostes del govern municipal i les prioritats i les percepcions de la ciutadania. En conseqüència, assegura que assumeixen el missatge de la ciutadania en la consulta popular, alhora que es comprometen a explorar, en el futur, nous camins de diàleg i de participació a fi de rearticular les majories socials i polítiques necessàries que permetin avançar cap a la Diagonal de les persones i de la mobilitat sostenible; una avinguda necessària que haurà de ser coherent amb la ciutat per a tothom per la qual treballen. El Sr. García-Bragado considera que fins a dia d’avui s’han assumit i s’ha reflexionat a bastament sobre les implicacions polítiques del resultat de la consulta i, partir d’aquí, avui s’ha remès directament a aquesta assumpció de responsabilitats i a la confirmació del govern de la ciutat i del mateix Alcalde sobre aquesta qüestió. Subratlla que s’ha debatut força sobre la Diagonal, i gràcies al procés de la consulta, aquesta avinguda té un lloc a l’agenda de la ciutat, alhora que mai com en aquesta ocasió s’havia debatut tant sobre una proposta urbanística; per tant, entén que això és pot considerar com una conseqüència positiva de tot plegat, i està convençut que els treballs duts a terme per a l’elaboració de les propostes seran de gran utilitat per a totes les forces polítiques del consistori a l’hora de plantejar propostes futures. Al Sr. Trias, li assegura que no s’ha vulnerat la confidencialitat del vot, i reitera que s’ha explicat a bastament quin era el sistema emprat, amb la constitució de NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3527 dos fitxer separats, un de vots i l’altre de votants, que mai no s’han ajuntat, entre altres coses perquè era impossible tècnicament. A partir d’aquí, hi ha una explotació dels resultats amb les dades que tots coneixen que, des de tots els punts de vista, però sobretot des del punt de vista territorial, queden molt més desagregades que les dades en un procés electoral, on se sap qui vota i on. Creuen que aquest punt és de la màxima importància, per la qual cosa li’n continuen donant en aquests moments, tota vegada que ho han posat tot de la seva part per garantir la màxima confidencialitat del vot. Ratifica, doncs, que s’ha garantit la confidencialitat del vot, i conclou que aquesta apreciació s’ha de traslladar a la ciutadania per tal de no introduir més elements que enterboleixin el procés. Assegura al Sr. Portabella que sí que creuen en les consultes ciutadanes i, tot i que és un aspecte molt nou, s'han pres decisions que han portat a la interpel·lació de moltes forces polítiques sobre el futur de les consultes. Recorda que ell mateix ha manifestat públicament la consideració que la consulta ciutadana és un instrument previst a la Carta de Barcelona i, per tant, l'obligació dels membres de la corporació és treure profit dels instruments que la normativa proporciona. Tanmateix, ara cal valorar amb quina normativa es dotaran per fer aquestes consultes en el futur, i creu que és aquí on rau una de les problemàtiques bàsiques plantejades en la consulta de la Diagonal. Afegeix que no es tracta d'un debat tècnic, sinó d'un debat polític de suma importància, esbrinar si es fa participació o si, altrament, es tracta d'un pronunciament polític sobre l'acció d'un govern o una decisió determinada. Creu que si finalment resultés que les consultes ciutadanes acaben sent un pronunciament polític sobre el govern municipal, realment caldrà recórrer a la normativa electoral. Mentre això no sigui així, aquest serà el motiu real de debat al qual emplaça tothom. Quant a l'actuació del conjunt d'empreses que han fet possible la consulta, ratifica que s'han endegat les actuacions oportunes, del resultat de les quals donaran compte en aquest Consell Plenari. El Sr. Trias al·lega que ha perdut la confiança en el govern municipal i, per tant, demana que es faci l'auditoria a fi que puguin recuperar la confiança perduda. De tota manera, ara com ara, no li mereixen credibilitat les paraules del Tinent d'Alcalde. El Sr. García-Bragado insisteix que el sistema ha estat auditat i ho serà, i la funció de l'equip auditor és, precisament, pronunciar-se, a més, sobre el conjunt d'incidències del sistema; i remarca que en la mesura que el Grup de CiU ha participat en les decisions sobre el sistema, té tot el dret a disposar dels resultats de les auditories. El Sr. Alcalde demana que, de tot aquest procés, tothom defensi aquells arguments que són bàsics. Assenyala que hi ha un camp per a la discussió, per al debat i per al contrast polític i, a canvi, hi ha àmbits comuns que són els que haurien de ser objecte de defensa per part de tothom. Observa que s'hagués pogut decidir o no la transformació de la Diagonal, i el govern va expressar clarament que volia aquesta transformació. Fruit d'aquesta voluntat, s’ha definit un procés que, evidentment, caldrà construir amb més consens, i aquesta és la veritable oportunitat: la inclusió de la Diagonal en l'agenda de la ciutat, i la ciutadania i l'Ajuntament tindran la gran responsabilitat de saber trobar el camí encertat per transformar, algun dia, la Diagonal. Addueix, tanmateix, que haurien pogut decidir com a govern que aquesta transformació era una prioritat i avui mateix es podrien haver iniciat les obres de transformació; però van acceptar la iniciativa sorgida d'aquest Plenari i, per tant, de la ciutat, i van optar per fer una consulta ciutadana, és a dir, delegar una part de la sobirania com a govern a la ciutadania, que ha decidit que no es produeixi cap procés de transformació a la Diagonal. Entén que en aquest procés hi ha hagut moltes fases en què han estat junts, amb alguna discrepància que es va formular amb claredat, però insisteix que cal fer prevaldre les etapes que han fet junts, no només els grups municipals, sinó també tots aquells que els han acompanyat en la fase d'informació, de captació d'opinions i de reformulació de projectes. Reconeix que en la fase final de la consulta és quan les coses no han anat bé, i com a govern i per la pròpia ideologia, estan acostumats a assumir responsabilitats 3528 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 polítiques i, per tant, saben acceptar les equivocacions. De tota manera, reitera que han dut endavant la consulta perquè han considerat que el procés era positiu per a la ciutat, però admet que s'han pogut equivocar en el com i en el quan, però els demana que facin un esforç per preservar els aspectes fonamentals de tot plegat. Fa notar al Sr. Trias que si no hi ha confidencialitat en el vot, voldrà dir que, ni a Barcelona ni enlloc, la democràcia electrònica no és possible, i es referma en el convenciment que el secret del vot és fonamental. Reitera que tots plegats van escollir el sistema de votació electrònica i entén que és fonamental que defensin aquest principi, perquè, contràriament, no s’aconsegueix altra cosa que posar traves a la innovació. Els demana, en conseqüència, que intentin no incloure alguns aspectes en el terreny del debat polític, perquè van ser decidits entre tots, i van generar els òrgans de control del procés. Reitera, altra vegada, que assumeixen errors polítics i en el desenvolupament de la darrera fase de la consulta. Finalment, fa extensiu l'agraïment, a més de les entitats que han participat en el procés, a tota la ciutadania, i a la part que ha participat i que majoritàriament ha optat per la proposta C, que remarca que no comparteix, però que ha significat un missatge davant del qual, aquest govern, no pot restar aliè. Igualment, també posa de manifest el seu respecte per aquells ciutadans que es van expressar no participant en la consulta. Considera que en funció de tot aquest procés, en aquest Plenari, que va ser el motor que va iniciar-lo, al costat del debat polític legítim, tots plegats haurien de defensar valors profunds de la ciutat. Així doncs, en el debat polític accepten errors i han pres mesures importants, però també els demana que no posin en qüestió els valors profunds a què s'ha referit, que són patrimoni de tots. Conclou que el procés ha estat l'intent d'una ciutat, sempre innovadora i sempre pionera, per iniciar nous camins, i està convençut que en el futur caldrà fer-ne un balanç per esbrinar què no ha funcionat prou bé i, dels errors, també n'hauran de prendre bona nota. Demana, doncs, que siguin capaços de desvincular una cosa de l'altra; allò que és objecte de debat polític legítim entre posicions diverses, procés en el qual, el govern municipal ha defensat obertament unes alternatives perquè les considerava bones per a la ciutat. Ara, però, accepten plenament el resultat i obren en conseqüència a fi de fer tirar endavant la ciutat, amb les seves prioritats i incorporant els missatges que la ciutadania ha aportat. Insisteix a demanar-los que preservin els valors profunds i els camps comuns, tot respectant posicionaments contraris al què i, fins i tot, al com. El Sr. Trias remarca que el problema és que el seu Grup ha donat suport al govern perquè creia que era important fer una consulta, un sistema en què creuen, i des del primer dia van demanar que es fes bé. La seva obsessió era que la consulta servís per generar autoestima i que la ciutadania se sentís feliç de disposar d'una eina nova per expressar-se en democràcia, que obria noves perspectives per al futur. Quant als valors profunds que l'Alcalde ha insistit que cal preservar, fa notar que el primer de tots és la veritat, que s'han dedicat a conculcar durant tot aquest temps, i es pregunta de quina manera es poden presentar a la ciutadania havent actuat així. Es referma en el suport del seu Grup a les consultes, la seva disposició a pactar solucions per la Diagonal, perquè no són dels qui diuen que no cal fer-hi res. Adverteix, però, que per molt que l'Alcalde asseguri que cal preservar els àmbits de coincidència, no s'estarà de denunciar allò que creu que són errors greus que posen en dificultat la democràcia. Admet que es pot equivocar, i també que ho reconeixerà, però entén que el govern municipal ha emprat les dades –informació corroborada pel mateix govern– d'una manera que al seu parer no és correcta, que és, fins i tot, il·legal. Insisteix que és molt important per al futur de les consultes que es facin ben fetes; altrament, considera un error molt greu el fet que s'ha tendit a primar la quantitat sobre la qualitat, i creu que no és problema de quantitat, sinó de poder- NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3529 se presentar davant de la gent corroborant que les coses s'han fet bé i, sobretot, amb veritat a fi d'evitar que la ciutadania se senti enganyada. En aquest cas, el fracàs més gran de la consulta ha estat el sentiment d'engany; i és precisament aquesta la primera lliçó que s'hauria d'haver aprés de tot plegat: les posicions partidistes en una consulta no valen. Addueix que les consultes ben fetes no han d'acabar amb una dimissió, que s'ha produït en aquest cas perquè el govern ha utilitzat la consulta d'una manera equivocada. El Sr. Fernández Díaz remarca que en la consulta de la Diagonal s'han produït, d'una banda, errors i, d'altra banda, el que pot arribar a suposar un dany irreparable. Quant als errors, assenyala l'error polític que va significar la manera com es va convocar la consulta, tal i com ha expressat reiteradament, sense pluralitat d'opcions, i sense projectes diferenciats; un error polític que és responsabilitat dels quatre grups municipals que van acordar convocar la consulta i que, un mes i mig abans de la seva celebració, quan el seu Grup va presentar en aquest Plenari una proposició demanant-ne l'ajornament, tots quatre grups la varen rebutjar. Per tant, entén que l'error polític rau en la forma i en el moment de convocar la consulta. Afegeix, però, que aquest error polític s'ha agreujat amb un altre, absoluta responsabilitat del Sr. Alcalde, que és la persistència dels errors en l'àmbit de govern com ara la publicitat, parcial i enganyosa, segrestant l'opinió dels barcelonins en no explicar que no hi havia altres possibilitats de vot, o el veritable abast de votar l'opció C; un cost inassolible de més de tres milions d'euros –una xifra en què també han enganyat en diverses ocasions–; i assimilar aquesta consulta a una operació de màrqueting al servei de l'Alcalde, que va interpretar-la com una precampanya electoral. En resum, s'han produït errors polítics i de govern, amb diversos responsables. Assenyala, per acabar, que pot arribar a coincidir parcialment amb el plantejament que el Sr. Alcalde apuntava en la seva intervenció a fi de no fer el dany irreparable, i per això cal una auditoria entorn de la confidencialitat del vot a fi de garantir que, malgrat que s'hagin pogut creuar les dades de barris, districtes, franges d'edat o sistema de votació, el vot sigui secret. Per aquest motiu, demanen que es faci l'auditoria per esbrinar si es possible el creuament de dades, perquè volen tenir la certesa absoluta de la fiabilitat del sistema i per garantir la confidencialitat, sagrada en democràcia, del vot, per a la qual cosa és imprescindible que demostrin que va ser impossible saber qui va votar què, malgrat hagin fer públic què es va votar per barris, per edats o per districtes. Per acabar, avança que en aquesta mateixa sessió demanarà responsabilitats al Sr. Alcalde pels errors, polítics i de govern, de la consulta. El Sr. Portabella significa que és del parer que més que fer una reflexió parcial de per què van fallar aspectes tècnics o polítics, consideren que tots plegats haurien de fer una reflexió profunda sobre els motius que els han originat. Discrepa amb l'anunci que Sr. Alcalde ha fet en la seva intervenció en el sentit que el govern estava disposat a delegar responsabilitats; en aquest sentit, es pregunta si els alcaldes de ciutats on les consultes ciutadanes són una pràctica habitual es veurien obligats a fer el mateix i, evidentment, la resposta és que no. Per tant, considera que, en el fons, amb aquesta consulta es pretenia una revalidació. Argumenta que les consultes ciutadanes tenen avantatges i inconvenients, però el que és innegable és que són una opció d'aprofundiment democràtic, per la qual cosa el seu Grup entén que entre els aspectes positius hi ha la finalitat d'incrementar la participació, d'implicar la ciutadania amb la cosa pública perquè se senti més part de la ciutat i, en conseqüència, això redunda en la cohesió social; la presència d'un debat públic, en aquest cas sobre aspectes urbanístics, o la percepció d'igualtat entre els ciutadans. Certament s'han fet errors tècnics quant a l'aplicatiu emprat, i recorda que la primera votació electrònica en una consulta es va fer fa vint-i-vuit anys, i en eleccions directes fa vint anys que s'utilitza al Canadà. Lamentablement, el que hauria pogut estar una oportunitat de posicionament i de creure's l'administració 2.0 i de prestigiar-la s'ha acabat convertint en el vagó de cua d'una pràctica que fa 28 anys que es fa al món. 3530 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 Conclou que no es tracta només d'un problema tècnic, sinó un concepte polític; i és en aquest aspecte que el seu Grup voldria aprofundir a fi que s'establís un consens majoritari quant als mecanismes de la democràcia participativa que, en definitiva, suposen l’enriquiment de la democràcia representativa. El Sr. Gomà admet que en el procés hi han hagut encerts i errades, alhora que té el convenciment que la majoria dels presents en aquesta cambra han compartit valors profunds del procés. Subscriu que es creuen absolutament els instruments de la democràcia, i els recorda que els processos d'aprofundiment democràtic a Barcelona tenen una llarga tradició, que no comencen ni s'acaben amb aquesta consulta. La immensa majoria d'avenços socials, ambientals i econòmics que s'han produït en aquestes tres dècades de construcció democràtica de la ciutat serien absolutament inexplicables sense la implicació i la participació del teixit social de la ciutat en el conjunt dels espais de participació que s'han anat posant en marxa. Per tant, està en l'ADN d'aquesta ciutat l'aprofundiment de la qualitat de la democràcia; i en el procés de la Diagonal s'han fet passos endavant importants en la quantitat de participants, i en l'aprofundiment i la discussió a fons d'aspectes urbanístics, de mobilitat i d'espai públic, que mai no s'havien fet a través d'una consulta ciutadana. Remarca la importància d'aquests aspectes com un punt i seguit per a què Barcelona continuï elaborant els mecanismes d'aprofundiment democràtic. Tot seguit, fa notar al Sr. Trias que una de les maneres de dignificar un procés de participació, un dels millors indicadors per valorar el convenciment en el procés, és veure amb quina actitud i posicions s'acara el procés; i li assegura que per part d'aquest govern s'ha fet amb honestedat i transparència; han volgut situar el debat en propostes concretes de millora i de futur per a la Diagonal, i han dit obertament que no és un debat tècnic, sinó que té naturalesa política i expressa un model de ciutat que, molt honestament, han traduït en unes propostes concretes de millora, però el resultat és evident i, a partir d'aquí, s'imposa la reflexió. Altrament, CiU ha afrontat el debat en uns termes que el desvinculen de les propostes concretes de millora de la Diagonal; i el situen en el terreny de la demagògia i del tacticisme, acusant el govern d'instrumentalització del procés al servei d'interessos polítics per pal·liar el seu suposat desgast. En definitiva, ha estat impossible fer un debat concret sobre propostes de fons i de millora de la Diagonal. Per tot plegat, considera que també han de reflexionar, sense autocomplaença, com les seves actituds en el procés haurien pogut estar unes altres que haguessin contribuït a dignificar-lo i millorar-lo. El Sr. Alcalde tanca el debat de l'informe sobre la consulta de la Diagonal i anuncia que el podran reprendre en les proposicions sobre el tema en aquesta mateixa sessió. PART DECISÒRIA / EXECUTIVA a) Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA 2. Resoldre les al·legacions que s’han presentat d’acord amb els informes adjunts; aprovar definitivament: 1r) El canvi de forma de gestió, amb efectes 1 de gener de 2011, de l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau Sant Jordi, el Sant Jordi Club i l’Esplanada de l’Anella Olímpica, passant de la gestió directa mitjançant Barcelona de Serveis Municipals, SA a gestió indirecta a través d’una empresa d’economia mixta amb participació majoritària de l’Ajuntament de Barcelona. 2n) La constitució i els estatuts de la societat Empresa Gestora de l’Anella Olímpica de Barcelona, SA. 3r) La subscripció i desemborsament en efectiu de les 1.000 accions de 60,11 euros de nominal cadascuna, representatives de la totalitat del NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3531 capital social de l’Empresa Gestora de l’Anella Olímpica de Barcelona, SA. 4t) L’ampliació del capital social en forma de prima d’emissió d’accions de la societat Empresa Gestora de l’Anella Olímpica de Barcelona, SA per import de 7.397.353 euros mitjançant una aportació no dinerària consistent en la cessió d’ús de l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau Sant Jordi, el Sant Jordi Club i l’Esplanada de l’Anella Olímpica, per un període de 10 anys que podrà ser prorrogat expressament per dos períodes de 5 anys de durada cadascun. 5è) El procés de venda mitjançant concurs obert del 49% de les accions de la societat Empresa Gestora de l’Anella Olímpica de Barcelona, SA i l’establiment del règim jurídic del contracte de gestió de servei públic sota la modalitat de societat d’economia mixta. 6è) El Plec de clàusules administratives particulars, el Plec de prescripcions tècniques particulars i els respectius annexes del concurs per a la selecció d’un soci privat que participarà en el 49% del capital social de la societat Empresa Gestora de l’Anella Olímpica de Barcelona, SA. publicar la convocatòria del concurs en el perfil del contractant de l’Ajuntament de Barcelona i en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Facultar l’Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, Tinent d’Alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, per a que pugui efectuar tots els tràmits adients per a la plena efectivitat d’aquest acord. El Sr. García-Bragado indica que la proposta fa referència al canvi en la forma de gestió dels equipaments municipals de l'Estadi Olímpic Lluís Companys, del Palau Sant Jordi, el Sant Jordi Club i l'esplanada de l'Anella Olímpica, passant de la gestió directa per part de BSM a una gestió indirecta a través d'una empresa d'economia mixta on l'Ajuntament manté la majoria. Assenyala que, a més del canvi de gestió, es proposa la constitució i l'aprovació dels Estatuts de la societat Empresa gestora de l'Anella Olímpica de Barcelona, la subscripció i el desenvolupament de les accions corresponents, l'ampliació de capital i l'inici, a través d'un concurs obert, del procés de venda del 49% de les accions d'aquesta empresa, així com el plec de clàusules administratives particulars i el plec general de la prestació dels serveis necessaris per desenvolupar l'activitat. Es tracta, per tant, d'un acord profundament debatut a la Comissió de Presidència, Territori i Funció pública, on es va aprovar inicialment, i al qual hi han presentat al·legacions el Grup d'ERC, que han estat estimades, i que finalment acaba configurant una col·laboració público-privada per gestionar uns equipaments molt importants per a la ciutat com són els que configuren l'Anella Olímpica de Montjuïc. Observa que és una decisió plenament justificada tècnicament que, des del punt de vista del conjunt de la gestió de la muntanya de Montjuïc, haurà d'incardinar amb la definició dels usos i la modificació de PGM de la muntanya que, actualment, està en procés de participació i que properament arribarà a debat de les instàncies i dels òrgans polítics d'aquest Ajuntament. Entenen que aquesta relació queda perfectament garantida, atès que hi ha el compromís explícit que els usos de l'esplanada s'adequaran al Pla d'usos i, sobretot, no seran objecte d'utilització per part de l'empresa gestora de l'Anella al marge del que pugui passar en les instal·lacions interiors. Consideren, en conseqüència, que es tracta d'un bon acord, que millorarà les condicions de la prestació dels serveis i que els ciutadans i el conjunt de la ciutat en podran treure profit. La Sra. Recasens anuncia que el seu Grup no donarà suport a aquest canvi de gestió perquè, malgrat que són partidaris de les fórmules público-privades, consideren que aquest no és el moment ni el lloc per aplicar-la. Puntualitza que basen aquesta afirmació en tres motius; en primer lloc, la constatació de la dinàmica erràtica i de pèrdues que, després de setze anys de gestió de la muntanya de Montjuïc per part d'aquest Ajuntament, es tradueix en cinc milions d'euros de pèrdues el 2008 i sis milions el 2009. En segon lloc, posa de manifest que continuen les incerteses entorn d'aquest assumpte. I, en tercer lloc, el motiu més important és que l'aprovació d'aquest acord condicionarà el model de la muntanya i el seu Pla director. Remarca que els usos que avui s'estan permetent, tal i com es diu en el Plec de clàusules són els espectacles típics de sales polivalents en el sentit més ampli, i està convençuda que són plenament 3532 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 conscients que l'empresa privada farà un ús intensiu de la muntanya. En aquesta línia, els remet a les sessions participatives del Pla director, on s'ha pogut constatar la inquietud i el neguit per part dels veïns, on expressen les seves incerteses per la manera com afectaran els esdeveniments que hi tinguin lloc als barris veïns, atès que, malauradament, ja han viscut el caos que s'hi produeix en repetides ocasions. En conseqüència, atès que han constatat que no són capaços de garantir res als veïns, el seu Grup no està disposat a hipotecar el futur de la muntanya amb un model que no comparteixen. La Sra. Esteller addueix que cal diferenciar diversos àmbits en el projecte de creació d'aquesta empresa per a l'explotació de l'Anella Olímpica, entre els quals el pla estratègic de futur de l'Estadi de Montjuïc. En aquest sentit, el seu Grup va expressar la necessitat que tingués funcionalitat a l'hora de treure-li rendiment a fi d'evitar una mena de gestió com la que s'ha fet fins ara i que, només el darrer any, ha suposat sis milions d'euros de pèrdues. Entenen, doncs, que cal corregir això d'una manera que faci compatible els diferents usos; on el seu Grup aposta per la intensificació de l'activitat esportiva, la competitiva, però també la d'esport de base i donar cabuda en les instal·lacions a les entitats i les federacions a fi que se'n pugui treure la màxima rendibilitat. Assenyala que discrepen, però, amb què el govern presenti ara la creació d'una empresa, 49% privada i 51% pública, i, tot i que estan d'acord amb la gestió público-privada, no ho estan en el moment de presentar la proposta perquè, entre altres coses, aquest Ajuntament té un entramat d'empreses que cal simplificar i modular en un moment com l'actual i, per tant, no és el moment idoni per crear nova estructura directiva. Finalment, es refereix a la incardinació en el Pla director de Montjuïc, per a la qual cosa cal crear sinergies entre el Pla i, per tant, reclamen diàleg i consens amb totes les persones a qui ateny i que es faci en positiu i no generi els problemes que sembla que es plantegen quant a l'encaix amb el Pla director de Montjuïc. La Sra. Capella avança que el seu Grup donarà suport a la proposta, tal i com ja van fer en l'aprovació inicial a la Comissió de Presidència, Territori i Funció pública; i puntualitza que entenen que més val fer que no fer res, per la qual cosa la col·laboració público-privada és, en aquest cas, una bona opció. Tanmateix, remarca que el seu Grup ha estat l'únic que ha presentat al·legacions al Plec de condicions en el sentit de garantir la funció i l'ús públic de tota l'Anella Olímpica; dels equipaments i de l'esplanada i, en segon lloc, incloure la garantia d'ús públic al Pla director de Montjuïc. Posa en relleu, per tant, que incloent-ho en el Pla director, l'empresa no podrà fer el que li convingui, sinó que haurà de cenyir-se a les especificacions del Pla director quant a les activitats. Amb això, remarca que queda garantida la funció i l'ús públic de l'Anella de Montjuïc, dels equipaments municipals i de tota l'esplanada. El Sr. García-Bragado observa que, com ha dit la Sra. Recasens, aquest assumpte s'ha debatut a bastament en la Comissió de Presidència, Territori i Funció pública, i entén que les raons que la regidora ha argumentat ja s'han aclarit. Remarca que el que es canvia és el sistema de gestió, alhora que l'Ajuntament manté la majoria i, per tant, la capacitat de prendre decisions en el si de la nova empresa. Puntualitza, també, que amb el nou sistema l'esplanada restarà oberta quan no hi hagi actuacions. Entén que els intents de l'Ajuntament de millorar la gestió dels seus equipaments, passa per triar la forma de gestió més adequada i, en aquest cas, s'incorporen a la gestió municipal empreses privades amb experiència i capacitat d'aportar millores que l'Ajuntament considera que cal. La Sra. Recasens observa que cal fer les coses bé, i això no s'arregla presentant al·legacions, atès que es un aspecte de fons. En aquest sentit, es pregunta com es podrà garantir que quan s'instal·li, per exemple, un village a l'Anella Olímpica, o s'hi faci un megaconcert no s'ocasionaran problemes als veïns. Reitera que es tracta d'una qüestió de fons, que significa menystenir absolutament els més de dos anys de procés participatiu per al Pla director de Montjuïc, on la queixa principal NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3533 que s'hi ha expressat ha estat en relació a les decisions que s'han pres sense tenir el procés participatiu acabat. La Sra. Esteller insisteix que aquest no és el moment oportú per crear una nova estructura i, per aquest motiu, el seu Grup s'hi oposa. La Sra. Capella remarca que cal menys tàctica i més estratègia; en definitiva, més visió de ciutat. Els emplaça, atès que fins ara s'han produït pèrdues, a fer una proposta; alhora que remarca que, amb les al·legacions que ha presentat el seu Grup, tot queda condicionat al Pla director d'usos de Montjuïc. El Sr. Alcalde, després d'anunciar l'aprovació d'aquest punt de l'ordre del dia, posa en relleu que vénen visitants d'arreu del món per conèixer de quina manera, després de la celebració d'uns Jocs Olímpics, es gestionen les instal·lacions; i, atès que fins ara el model ha funcionat, amb aquest canvi de gestió el que es pretén és millorar-lo i enfortir-lo. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. 3. Aprovar definitivament, atès que no s’han presentat al·legacions durant el període d’informació pública, la modificació de l’article 2 dels estatuts de 22 Arroba bcn, S.A. Facultar al President i Secretari de 22 Arroba bcn, S.A., indistintament, per a que puguin efectuar tots els tràmits adients per a la plena efectivitat del present acord. 4. Aprovar la incorporació de l’Ajuntament de Barcelona com a Patró a la Barcelona Graduate School of Economics, Fundació Privada. Acceptar els estatuts de la Fundació. Facultar l’Alcalde de Barcelona per nomenar el representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’esmentada Fundació. S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens precedents. 5. Nomenar el Sr. Marino Villa i Rubio Adjunt a la Síndica de Greuges de Barcelona. El Sr. Alcalde aprofita per felicitar el Sr. Marino Vila, present avui al Saló de la Reina Regent, pel seu nomenant; i dóna la benvinguda, també, a la Síndica de Greuges. S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 6. Resoldre, per les raons exposades en l’informe annex, les al·legacions presentades a l’expedient 3-048/2010 de modificacions de crèdit (transferències de crèdit) en el pressupost de l’exercici 2010 de l’Ajuntament de Barcelona per un import de 6.923.083,00 euros a finançar mitjançant transferència de crèdit de l’aplicació pressupostària D/9901-60900-15103 del pressupost de despeses, d’acord amb el document annex (referència 10032590); i aprovar-lo definitivament. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. 7. Vendre, mitjançant subhasta pública, la finca de propietat municipal situada al carrer de Viriat núm. 41 i d’Enric Bargés núm. 1-5, al tipus mínim de 15.200.000,00 euros, més IVA; aprovar inicialment el Plec de clàusules regulador de la subhasta; sotmetre’l a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions que posin de manifest la necessitat d’introduir-hi modificacions, tenir per elevat automàticament aquest acord 3534 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 d’aprovació inicial a definitiva, i convocar la licitació per adjudicar el contracte de compravenda de la referida finca a l’alça sobre el tipus mínim indicat. El Sr. García-Bragado observa que aquest punt ha estat àmpliament discutit en la Comissió d'Hisenda i Pressupostos, i entén que ja va quedar clar que es proposa la venda, en pública subhasta, d'un solar amb qualificació urbanística terciària – oficines– , que ja s'havia previst així en el marc de la modificació del PGM dels entorns de l'estació de Sants. Precisa que es tracta d'una superfície de 965 metres, amb una valoració tipus de 15.200.000 euros, més l'IVA corresponent, a fi de finançar el pressupost d'inversions i l'adquisició de patrimoni per part de l'Ajuntament. La Sra. Recasens avança que el seu Grup no donarà suport a aquesta subhasta pública, que entenen com la pèrdua d'una oportunitat que Barcelona no es pot permetre, i que ja van qualificar d'escàndol a la Comissió d'Hisenda i Pressupostos. Entén que poder disposar a Barcelona de 14.000 metres quadrats de sostre edificable, amb una ubicació estratègica al costat de l'estació de Sants, és un oportunitat que es podria destinar a altres usos que la ciutat necessita. Altrament, aquest Ajuntament es vendrà la propietat al millor postor a un preu que tenen dubtes que puguin aconseguir. Remarca que van acordar que els usos terciaris ara com ara no són necessaris, allò que cal és canviar-los i fer habitatge públic, atès que els veïns de Sants i d'Hostafrancs no es mereixen que els facin un bloc de catorze plantes destinat a oficines, i que es dilapidi l'oportunitat de fer-hi habitatge. Conclou que, amb aquesta manera d'actuar, incompleixen el gir social que van anunciar. El Sr. Fernández Díaz considera que el present dictamen exemplifica les males polítiques d'un govern municipal que s'anomena d'esquerres. D'entrada, pel mal moment que escull per a la venda, en plena crisi econòmica i immobiliària, quan des del 2007 aquesta finca estava en les mateixes condicions que avui. En segon lloc, s'exemplifica pel procediment, la subhasta pública, és a dir, s'atorga al millor postor, quan haurien pogut optar per fórmules com ara el concurs, on a més del preu obtingut s'hi poden introduir consideracions com ara el projecte edificatori o la inclusió de compromisos per part de l'adjudicatari com ara l'interès social. En tercer lloc, qüestionen les alçades de l'edifici previst, on novament es recorre al model del gratacels. Per tot plegat, avança el vot contrari del seu Grup, alhora que es pregunta si una altra opció que haurien pogut considerar és haver mantingut la reserva de sòl i la finca de titularitat municipal per a posteriors permutes d'edificabilitat o modificacions de PGM que es poden suscitar a la ciutat. El Sr. Florensa expressa el vot favorable del seu Grup perquè considera que aquesta actuació forma part del projecte de transformació i ordenació dels entorns de l'estació de Sants. Lamenten, però, que una actuació concreta i justificada com aquesta, alguns Grups la vulguin elevar a categoria, més encara en el cas de CiU, que va votar fa ben poc a favor d'un edifici d'oficines a La Clota. Puntualitza que la seva referència a establir una categoria arran d'un cas concret respon a què, en fer un balanç de les compres i vendes de sòl que ha fet l'Ajuntament els darrers anys es veu que és clarament favorable a la compra de sòl; si bé el 2006 es va comprar sòl per un valor de 28 milions i, a canvi, se'n va vendre per un valor de 58 milions: aquesta tendència ha anat canviant els anys següents, de manera que el 2007 es va comprar per valor de 73 milions d'euros i es va vendre per un valor de 26; el 2008 es va comprar sòl per un valor de 78 milions i es va vendre per valor 16 milions, i l'any passat es va comprar per valor de 45 milions i es va vendre per 3 milions d'euros. Igualment, i gràcies a les aportacions que ha fet ERC al Pressupost municipal per a aquest exercici, es destinen partides específiques a la compra de sòl. El Sr. Mestre addueix que escoltant la Sra. Recasens i el Sr. Fernández Díaz queda clar que la capacitat d'exagerar d'ambdós pot arribar a ser il·limitada, i els intents de capgirar la realitat, també. Per evitar això, només cal posar davant d'aquestes falses afirmacions els fets; i el fet real i concret és que l'únic ingrés previst per venda de sòl en el Pressupost d'enguany és aquest i no cap altre, i no creu que això es pugui qualificar d'escàndol o de dilapidació de sòl públic. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3535 El cert és que durant aquest mandat, tal i com ha precisat el Sr. Florensa, les compres que han incrementat el patrimoni municipal sumen un total de 197,5 milions d'euros, i les vendes un total de 47 milions d'euros, amb el resultat d'un increment de patrimoni per valor de 150 milions d'euros. Entén que això no és de cap manera dilapidar el sòl municipal, sinó incrementar-lo netament i clarament; i el cert és que no hi ha cap política de venda de sòl ni d'altre patrimoni per part d'aquest Ajuntament, sinó tot el contrari: hi ha una política, demostrada amb dades, d'increment del patrimoni. El Sr. García-Bragado recorda a la Sra. Recasens que en la Comissió d'Hisenda i Pressupostos a què s'ha referit van donar complida resposta a la proposta de permutar en comptes de vendre, en el sentit que la permuta no deixa de ser un pagament en espècie, mentre que amb una venda es pot millorar l'interès general; així mateix, també hi van explicar a bastament la política de compres de l'Ajuntament i, fins i tot, l'adquisició de patrimoni a la mateixa zona, al carrer de Viriat, a fi de construir-hi un parc i, al subsòl, un aparcament per a cotxes i autobusos. Igualment, van tenir ocasió en la mateixa sessió de parlar de la pràctica de CiU quan tenia responsabilitats de govern a Catalunya, i fins a quin punt es va posar de manifest la tendència a millorar les plusvàlues del patrimoni de la ciutat, cosa que continuen fent allà on governen. La Sra. Recasens replica que qui diu una cosa i en fa una altra és l'Alcalde amb la Diagonal. Inquireix, tot seguit, com és que gosen treure a relluir La Clota, que és una operació privada; i creu que no han entès que tenen 14.000 metres quadrats de sostre públic i els instruments per fer habitatge. Insisteix que saben perfectament que el mercat d'oficines, actualment, no està en situació bona per a les vendes i, per tant, la conseqüència serà que es malvendrà. Els demana que valorin d'on han sortit les xifres que estan fent públiques, perquè són mentida, i l'anuari estadístic ho deixa ben clar en el sentit que, els darrers tres anys, el govern s'ha venut patrimoni públic per valor de cent milions i n'han comprat per valor de seixanta milions. Remarca que el govern municipal, des de posicions immobilistes, no resoldrà el problema: ni farà calaix, ni farà habitatge. El Sr. García-Bragado insisteix que les xifres són certes perquè són les que reflecteixen els comptes municipals. Remarca, tot seguit, que la formació política de la Sr. Recasens diu una cosa i en fa una altra; quan CiU governa en un ajuntament es ven de mitjana el 10% d'aprofitament destinat a habitatge, i ho fa amb el sistema de subhasta pública i, amb això, finança allò que li convé. Conclou, per tant, que en aquest cas concret, el que fa aquest Ajuntament és executar el planejament, aprovat per aquest consistori, que preveu que en l'entorn de l'estació de Sants, un punt cèntric de la ciutat amb unes condicions d'intermodalitat extraordinàries, l'ús més interessant és el d'oficines, però no és un lloc adequat per a l'habitatge, que ja es fa en altres llocs. Afegeix que, amb aquesta venda es finançarà el pressupost d'inversions, en els termes previstos en el Pressupost municipal, que preveu una partida de 25 milions d'euros derivada de l'alienació de patrimoni. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE Districte de les Corts - Districte de Gràcia 8. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità d’àmbit discontinu que abasta els municipis de Barcelona, àmbits de Les Corts, on s’ubiquen els terrenys del F.C. Barcelona i entorns plaça d’Alfons Comín, i de Montcada i Reixac, àmbits de la Vallençana baixa i El Pla de Reixac, promoguda 3536 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 pels Ajuntaments de Barcelona i de Montcada i Reixac, que es tramita coordinadament per ambdós municipis, d’acord amb el conveni per a l’establiment de les bases per a la Modificació del Pla General Metropolità als àmbits de Barcelona i de Montcada i Reixac de 28 de juliol de 2009 i la seva addenda de 4 de desembre de 2009, que figuren incorporades al document d’aprovació provisional; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; i trametre l'expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. El Sr. García-Bragado inicia la presentació d'aquest punt de l'ordre del dia considerant la divisió en dues parts que pateix el districte de les Corts pels equipaments pertanyents al F.C. Barcelona entorn de l'estadi, on hi ha un equipament a ple rendiment, però en unes condicions urbanes privades i de difícil encaix en el conjunt de la trama urbana. Recorda que l'Ajuntament ha fet diversos intents per resoldre aquest problema, sense que fins al moment s'hagi aconseguit una proposta prou consensuada per avançar. Destaca que tots coincideixen amb què aquesta operació demana una resposta satisfactòria per a les necessitats del barri en el sentit que els usos, l'ordenació i la intensitat siguin els adequats i, a més, s'aconsegueixin els equilibris que el PGM imposa. En aquest sentit, el juliol de 2009, l'Ajuntament va signar un conveni amb el F.C. Barcelona i amb l'ajuntament de Montcada i Reixac –on s’ubicaran els equipaments esportius per compensar la pèrdua de terreny esportiu a les Corts–, on s’assentaven les bases de modificació de PGM que avui s'aprova provisionalment. Aquesta modificació, que respon als punts que s'havien proposat garantir, es traduirà en una actuació urbanística que millorarà tant el barri com el conjunt de la ciutat, generant nous espais lliures i crear un nou teixit residencial que tindrà la consideració d'ecobarri. D'altra banda, permet que l'Ajuntament obtingui sòl gratuïtament per construir nous equipaments per al districte, de manera que es podran eixugar bona part dels dèficits existents, alhora que es garanteixen els serveis necessaris per donar serveis als nous habitatges. Igualment, l'operació permetrà generar habitatge públic en un districte on és pràcticament inexistent i garantirà la cessió de sòl gratuït a l'Ajuntament per a la construcció d'habitatges en proporció equivalent al 50% del total que promouen. Gràcies a aquesta operació, la ciutat guanyarà 31.700 metres quadrats de parcs i jardins urbans, 11.200 metres quadrats d'equipaments comunitaris i, a més, un mínim de 743 habitatges protegits i aconseguirà l'ús públic d'un espai com és l'illa que envolta actualment l'estadi del F.C. Barcelona; tot plegat, garantint un alt grau de qualitat en l'ordenació urbanística i en els projectes arquitectònics, que es valoraran mitjançant els concursos públics; s’aconseguirà la millora de les instal·lacions privades del F.C. Barcelona i els seus entorns, mitjançant la reinversió en l'àmbit dels beneficis de l'actuació, així com la restitució de la reserva de sòl d'equipaments esportius per mantenir l'equilibri global amb la implantació de nous usos d'equipament públic en l'àmbit de Barcelona i la seva àrea d'influència al municipi de Montcada i Reixac. El Sr. Puigdollers avança que el seu Grup va votar afirmativament en l'aprovació inicial i avui ho continuarà fent en aquesta aprovació provisional perquè creu en l'interès general del pla per a la ciutat, el districte de les Corts i per al barri; perquè s'assegura la dotació d'equipaments públics que necessita el barri; perquè l'Ajuntament obté gratuïtament el sòl per construir el 50% d'habitatges de protecció oficial per destinar-los al lloguer; perquè recupera per a l'ús públic una important zona, avui d'ús privat, com són els entorns del Camp Nou; perquè millorarà la mobilitat del districte i, en definitiva, perquè creuen en el projecte. Per tant, per rigor i per responsabilitat hi votaran a favor. El Sr. Fernández Díaz pregunta si s'ha previst, en aprovar el pla del miniestadi, o Pla Laporta, que d'aquí a quinze dies hi haurà un nou president i una nova junta al F.C. Barcelona, i que tots els candidats que es presenten a les eleccions estan qüestionant aquest projecte urbanístic. Igualment, es pregunta si té sentit NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3537 aprovar-ho a les portes de l'aprovació de la llei de l'àrea metropolitana, que donarà noves competències i una visió metropolitana real a tot l'àmbit. Insisteix a preguntar si consideren que té sentit aprovar amb tanta precipitació aquest Pla del Sr. Laporta, quan a la tardor hi haurà un nou govern a Catalunya, que serà qui haurà d'aprovar definitivament la modificació de PGM que avui s'aprova provisionalment, després de l'acord entre el Sr. Alcalde i el Sr. Trias. Qüestiona el sentit d'aprovar aquest pla Laporta, quan l'horitzó d'execució és de deu anys, i fer- ho amb tanta precipitació. Subratlla, tanmateix, que és favorable a un projecte que faci Barça, barri i ciutat, i no pas que faci rics, tal i com va afirmar un dirigent destacat del club. Afegeix la consideració que l'Espanyol i el Barça són clubs de Catalunya i de Barcelona, i no tan sols l'Espanyol és un club metropolità com va insinuar el Sr. Laporta, perquè el Barça també ho és; i, sense anar més lluny, la ciutat esportiva del F.C. Barcelona està a Sant Joan Despí, on, per cert, s'hi acaba de segregar una parcel·la per a habitatge privat per valor de 21 milions d'euros; i promou a l'Hospitalet els projectes de Can Rigau i Can Trabal, entre altres a l’àmbit metropolità. Per tant, considera, atès que el Sr. Alcalde és president de l'Àrea Metropolitana, que seria exigible que tingués la visió que acaba de posar de manifest. Afegeix, però, que també hi ha altres raons com ara el fet que es puguin concentrar 1.625 habitatges en l'àmbit que actualment ocupa el miniestadi. I a CiU li demana que no els faci creure que això és essencial per a la ciutat perquè el 50% dels habitatges seran socials. En aquest sentit, precisa que s'ha aconseguit incrementar el nombre d'habitatges socials a base de fer els pisos privats més grans en superfície i els habitatges socials més petits. Conclou, doncs, que el que anomena Pla Laporta és injustificable perquè hi ha un excés de sostre edificable d'habitatge, no dóna resposta als equipaments que necessita el barri i el districte, no promou les zones verdes que calen i no resol els greus problemes de mobilitat, molt complicada en els entorns del Camp Nou. El Sr. Martínez precisa que el seu Grup sempre intenta defensar el benefici públic en els projectes urbanístics, allò que entenen que respon al seu model de ciutat. Assenyala que des que es va plantejar el projecte del F.C. Barcelona, el seu Grup ha pretès incidir en determinats elements com ara la compensació per a la ciutat, que va quedar garantida amb l'equilibri de càrregues que haurà d'assumir la promoció; destaca, a més, que el projecte incorpora el segon barri ecològic a la ciutat, i el fet que el sòl destinat a habitatge protegit passi a ser de titularitat pública, el pool d'equipaments i d'espai públic que genera i la seva vinculació amb el portal del Coneixement. Un altre element que remarca és la viabilitat econòmica, que ha preocupat força a ERC perquè volen que es garanteixi que, independentment de la conjuntura política del F.C. Barcelona, del mateix Ajuntament i, fins i tot, la de la Generalitat, els projectes aprovats es tirin endavant i es desenvolupin. Per aquest motiu, van demanar que les càrregues, sobretot les econòmiques, que han de ser abonades pel promotor en el moment que s'aprovi definitivament el projecte, passessin a ser càrregues en el marc normatiu del conjunt del projecte a fi de garantir jurídicament que, allò que aprova la ciutat a proposta del F.C. Barcelona, queda garantit quant a la seva viabilitat i execució. Per tant, havent-hi garanties públiques, jurídiques, benefici per a la ciutat, i havent demostrat que, una vegada més, el F.C. Barcelona és més que un club, el seu Grup votarà favorablement. El Sr. Gomà anuncia que el Grup d'ICV-EUiA votarà en contra d'aquesta modificació del planejament per un seguit de motius que enumera tot seguit. En primer lloc, perquè s'atorguen uns marges d'aprofitament privat per al F.C. Barcelona del tot desproporcionats i excessius i perquè no hi ha mixtura d'usos. De la totalitat del sostre d'habitatge es reserven 78.000 metres quadrats per a habitatge lliure i, només, 52.000 metres quadrats per a habitatge protegit, el que significa un clar incompliment del Pla d'Habitatge de Barcelona. Consideren també que és clarament insuficient quant a la reserva d'equipaments, perquè suposa renunciar, entre altres aspectes, a habitatges amb serveis per a gent gran, a una escola bressol, a un centre de formació d'adults i a una llar per a persones amb 3538 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 discapacitat. Finalment, assenyala que Barcelona, amb el conjunt de l'operació, perd 50.000 metres quadrats d'equipament, l'equivalent a cinc illes de l'Eixample. Remarca que la modificació de planejament que s'aprova ha situat com a motor del procés les exigències del F.C. Barcelona quant a l'obtenció de plusvàlues, orientades a satisfer els seus interessos, però que queda molt lluny de satisfer les necessitats socials d'habitatge i d'equipament vinculades al benestar col·lectiu; molt lluny, també, d'atendre l'oportunitat històrica de les Corts per resoldre el seu dèficit d'equipaments de proximitat. En definitiva, s'ha imposat un model privatitzador de plusvàlues, insostenible i desvinculat de les necessitats socials. Altrament, entén que hauria estat possible un model alternatiu, més equilibrat, amb barreja d'usos, compromès amb l'habitatge social i amb els equipaments, i plenament ecològic. Tanmateix, la subordinació de la decisió urbanística pública a la línia roja marcada pels interessos privats ho ha impedit, i la remodelació dels terrenys del miniestadi entra clarament en contradicció amb el model de transformació en benefici dels barris i de l'interès general que defensa el seu Grup. En conseqüència, ratifica avui novament el vot contrari a aquesta operació. El Sr. García-Bragado agraeix el vot favorable dels grups de CiU i ERC, posant de manifest el seu encert i el seu convenciment que es tracta d'un pla bo per a la ciutat, treballat i desitjat des de fa molts anys; en definitiva, un pla que dóna resposta als principals problemes plantejats. Puntualitza, tot seguit, que cal acotar, i en alguns casos desmentir, algunes de les consideracions que aquí s'han posat de manifest. Assenyala que els usos que es plantegen són, d'una banda, el terciari, juntament amb els usos esportiu i d’equipament que, juntament amb l'ús universitari i el parc científic veïns, proporcionen una mescla que difícilment es dóna en altres indrets de la ciutat. Igualment, l'equilibri en l'habitatge lliure i el protegit queda dins de la llei i el compromís d'aquest Ajuntament que, si bé no s'aconsegueix quant a superfície, sí amb el nombre d'habitatges protegits. Pel que fa als equipaments, indica que són fruit de l'acord amb la comissió d'equipaments del districte de les Corts, i, en conseqüència, no es deixa de fer ni un sol dels equipaments que tenia plantejats. Per tant, Barcelona no pot renunciar a disposar d'un element de planejament unitari que li permeti trobar equilibris en el conjunt de l'àrea metropolitana com s'ha fet en altres ocasions. Precisa que si bé es tracta d'un acord entre el propietari dels terrenys, el F.C. Barcelona i les institucions afectades, no hi ha cap línia vermella establerta pel Barça que s'hagi mantingut; altrament, s'ha mantingut l'estratègia en zones de transformació de Barcelona, plasmada en múltiples àmbits del conjunt de la ciutat. D'altra banda, el Grup Socialista i el Sector d'Urbanisme han valorat l'existència de la reinversió del benefici en l'àmbit de transformació de l'estadi. Entenen que la disponibilitat d'un seguit d'espais esportius de gran qualitat en aquest entorn és absolutament positiu i necessari. En referència a les qüestions assenyalades pel Sr. Fernández Díaz, consideren que és precisament ara quan s'ha de procedir a l'aprovació del pla, perquè ja porta pràcticament dos anys de tramitació i de debat i discussió, per la qual cosa no es pot parlar en absolut de precipitació, i perquè creuen que els acords adoptats pels òrgans de govern d'una institució la vinculen tot i els canvis que es puguin produir en la seva estructura organitzativa. Conclou, doncs, que els acords estan garantits i s'executaran mani qui mani al F.C. Barcelona. El Sr. Puigdollers pregunta com és que un dels grups municipals aquí present, en una tramitació similar a aquesta va votar favorablement, sent menys generosa amb la ciutat que aquesta i, avui, hi vota en contra. Afegeix l’observació que no entén com és que, després del discurs del Sr. Gomà, aquest no presenta la dimissió i deixa el govern de la ciutat. El Sr. Martínez pregunta al Sr. Gomà quins són els aprofitaments urbanístics del projecte de Prim i la Clota, quina és la mixtura d'usos d'aquests projectes, quin és l'equilibri del verd o dels equipaments en aquest mateix àmbit, que el Grup d'ICV- EUiA va votar favorablement i va defensar aferrissadament. I li demana que li NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3539 negui que aquests projectes no estan molt per sota en relació al projecte del Barça que ara els ocupa, alhora que l’emplaça a precisar exactament què pensen, i què pensen fer amb la futura remodelació de la Verneda industrial. En definitiva, li qüestiona si manté una posició o si es tracta d’un posat. El Sr. Gomà respon per les al·lusions directes que se li acaben de fer, d'entrada, que el seu Grup no presenta la dimissió perquè el que avui s'aprova aquí és clarament contradictori amb la resta de planejaments de transformació urbana de la ciutat, on tots tenen unes reserves molt més grans d'habitatge protegit, molta més mixtura d'usos i representen un model de transformació al servei dels interessos generals de la ciutat, no com el que s'acaba d'aprovar. El Sr. García-Bragado considera que és francament important aquest acord perquè suposa l'aprovació d'una assignatura pendent amb nota, a partir de la qual la situació de les Corts millora espectacularment respecte a la situació anterior. Creu que quan això es comenci a veure tothom se'n felicitarà. El Sr. Alcalde tanca els torns d'intervenció anunciant que s'aprova aquest planejament, i en destaca la importància per a la ciutat i, també, per al F.C. Barcelona. Remarca que han estat dotze anys de debat que han desembocat en un pacte de ciutat clarament positiu. Es guanyarà espai públic on fins ara era privat; s'obtindran equipaments fins ara impossibles d'assolir; noves zones verdes i nova connectivitat; s’alliberarà el tap que separa els barris de l'entorn universitari; i haurà compensacions importants per a Barcelona i l'àrea metropolitana. Per tot plegat, conclou que aquest és un pacte amb tots els atributs de l'urbanisme que vol fer aquest Ajuntament, on es dóna importància a l'habitatge protegit, i més en una zona on hi ha manca de densitat, per tant on hi manca normalitat urbana. Per acabar, indica que el mateix procés de transformació del F.C. Barcelona és important per a la ciutat a fi que pugui desenvolupar més i millors equipaments, per a la institució, però també al servei de la ciutat. Per tant, fa palès el seu agraïment a tots els qui han fet possible aquest pacte, en què s'ha defensat prioritàriament l'interès general, però també agraeix les discrepàncies, conegudes i debatudes. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Mayol i Blasco, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. Districte de Sants-Montjuïc 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla de millora urbana del sector 8 de La Marina de la Zona Franca, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. Districte de les Corts 10. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla general metropolità a l’illa delimitada pels carrers del Danubi, del Pintor Tapiró, del Cardenal Reig i la Travessera de les Corts i entorns, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a que fa referència l‘informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al.legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al.legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de 3540 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 motivació, s’incorporen a aquest acord; i trametre l'expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. El Sr. García-Bragado precisa que es tracta de l'aprovació provisional de la modificació de PGM en l'illa delimitada pels carrers Danubi, Pintor Tapiró, Cardenal Reig, travessera de les Corts i l'avinguda d'Albert Bastardes. Indica que es tracta d'una operació que es podria qualificar com de microcirurgia urbanística, que pivota en el reconeixement dels teixits urbanístics existents, tot i mantenint la importància que suposa la fàbrica Danubi i la seva obtenció per al futur del conjunt del barri. Es tracta, doncs, del reconeixement d'aquesta situació i, per tant, de la identificació dels àmbits en què es consolida l'ús d'habitatge que tenen actualment i que, anteriorment, estaven afectats de zona verda i equipament. Conclou que és una operació que reconeix aquesta realitat al barri de les Corts i que en la pràctica significa la desafectació puntual de determinats habitatges. El Sr. Puigdollers remarca que aquest acord ha estat impulsat pel Grup de CiU perquè ho considera un acte de justícia. Precisa que l'urbanisme es justifica per l'interès general de les decisions que pren, en aquest cas, l'Ajuntament de Barcelona. Tanmateix, han transcorregut trenta anys, durant els quals un seguit de ciutadans han tingut el seu habitatge afectat d'equipament i de zona verda, i durant tot aquest temps aquest Ajuntament no ha estat capaç de donar-los una solució; és un acte de justícia, doncs, reconèixer novament l'ús d'habitatge. Es feliciten, doncs, i agraeixen aquest acte de justícia a tots els regidors i regidores que hi voten a favor. El Sr. Fernández Díaz anuncia el vot favorable del seu Grup i també considera que ja era hora que, després de tres dècades, s'hagin pogut desafectar els habitatges que arrossegaven aquesta càrrega i que, per tant, dificultaven, quan no impossibilitaven, la presa de decisions de molts veïns. Per tant, es felicita per aquesta modificació de PGM i, tanmateix, posa de manifest la necessitat d'introduir en aquest planejament la garantia que les activitats econòmiques es puguin mantenir fins al mateix moment de l'expropiació, a fi d'evitar, atesa la lentitud de l'execució del planejament urbanístic, el tancament d'activitats econòmiques, amb la consegüent pèrdua de llocs de treball, i a més, el risc de deixar naus industrials buides en benefici dels ocupes. El Sr. Martínez expressa el vot favorable del seu Grup perquè entén que el desenvolupament d'aquest projecte urbanístic està intrínsecament vinculat al que s'ha aprovat anteriorment en referència als terrenys del F.C. Barcelona i, per tant, és una operació que acaba d'arrodonir un projecte molt important al barri de les Corts i acaba de vertebrar tot un conjunt d'equipaments en un barri que consolida els seus habitatges, el seu patrimoni històric i fa de la defensa de l'espai públic un valor essencial. El Sr. García-Bragado agraeix els vots favorables a aquest acord i, per tant, per plantejar una modificació de caràcter unànime en aquest àmbit. S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament situat al passatge de Saturn, núm. 1, per ubicar-hi un centre de barri, d’iniciativa municipal. S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. Districte d'Horta-Guinardó 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i integral d’ordenació de l’equipament situat al passeig de Maragall, núms. 383-389, per ubicar l’escola municipal de música Can Fargas, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament. RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada direcció, de valoració de les al.legaciuons NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3541 presentades; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. La Sra. Blasco assenyala que els objectius del pla especial i integral de la masia de Can Fargas són definir els paràmetres d'ordenació i les condicions d'edificació que garanteixen la funcionalitat de la nova escola de música aconseguint una bona integració en l'entorn. Subratlla que, atesa la protecció de què és objecte la finca, inclosa en el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i del Catàleg del districte d'Horta-Guinardó, aquest pla especial busca el màxim de respecte pel patrimoni, garantint la rehabilitació de la masia i conservant i posant en valor la torre de defensa del segle XI que dóna origen al conjunt, i recuperant, també, el jardí romàntic. El vessant més interessant d'aquesta conservació del patrimoni és poder donar-li un nou ús i, en aquest cas, situar el programa de l'escola de música garantint la seva funcionalitat i accessibilitat amb el màxim de respecte pel patrimoni. S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. 13. Rectificar a l’empar de l’article 105.2 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en el sentit que figura a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord, les errades materials detectades en el document d’aprovació definitiva del Pla especial urbanístic per a l’ajust de l’ordenació a l’illa del Mercat del Guinardó, d’iniciativa municipal, aprovat definitivament per acord del Plenari Municipal en sessió celebrada en data 30 de gener de 2009; publicar aquest acord, així com el text rectificat de l’article 7.2 de la normativa del Pla, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Districte de Sant Martí 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de definició i concreció dels paràmetres edificatoris de l’equipament destinat a escola bressol al carrer de Llull, núm. 163 interior -districte 22@Barcelona-, promogut per Ajuntament-22ArrobaBcn, SAU. S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens precedents. c) Proposicions PART D’IMPULS I CONTROL a) Proposicions / declaracions de grup Dels Grups Municipals Socialista i d’Iniciativa per Catalunya-EUiA Pp 1. El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Seguir adoptant les mesures d’austeritat necessàries que garanteixin el manteniment d’una economia municipal sanejada que permeti afrontar amb garanties els reptes que té plantejats la ciutat, definint actuacions i polítiques de contenció de la despesa pública d’acord amb el nou pla econòmic financer i dimensionades segons les nostres pròpies necessitats i concretades en virtut del nou marc econòmic. 2. Prioritzar totes aquelles polítiques adreçades a la reactivació econòmica, el benestar de les persones, especialment d’aquelles més vulnerables, la convivència i l’espai públic. 3. En el marc del Pacte per l’Ocupació de Qualitat a Barcelona, seguir treballant amb l’acord dels agents econòmics i socials en el desplegament de les polítiques necessàries tant a curt termini com també a mitjà i llarg termini. 4. Reiterar el compromís de seguir desplegant les polítiques socials inclusives com una aposta per la cohesió social en un moment de crisi econòmica. 5. Expressar la necessitat de seguir impulsant aquells projectes estratègics que han de permetre a la ciutat de Barcelona consolidar un model d’economia productiva de qualitat, com 3542 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 ara els projectes que ja s’estan desenvolupant en territoris com el 22@ o la Zona Franca. 6. En el marc del Pla Estratègic Metropolità, seguir avançant en aquelles estratègies compartides en un entorn metropolità que ha d’afavorir les sinèrgies entre aquest territori per tal d’afrontar els reptes econòmics, socials i ambientals. El Primer Tinent d'Alcalde, Sr. Carnes, presenta la proposició dels Grups del govern. Assenyala que l'Ajuntament de Barcelona s'ha caracteritzat per una gestió proactiva del seus serveis i per una gestió econòmica solvent que li ha permès complir amb les polítiques públiques emanades del Consell Municipal i obtenir un alt nivell d'estalvi corrent amb què finançar el programa d'inversions i reduir el deute fins a l'exercici de 2009. Tanmateix, les previsions de l'entorn econòmic i financer per als propers anys, així com les previsions d'ingressos futurs fan preveure una conjuntura que mereix una reflexió més enllà de l'estricte cicle de planificació pressupostària, que proposi noves iniciatives de gestió organitzativa i que faciliti la implementació de mesures a curt i mitjà termini. Els propers pressupostos i el Pla econòmic i financer municipal 2010-2013 requereixen unes directius clares i efectives en el sentit de racionalitzar les despeses estructurals, la priorització de les despeses de serveis i transferències a tercers i el redimensionament de la inversió i del deute. No obstant això, la implementació d'aquestes mesures de contenció pressupostària no suposen que el govern de la ciutat no continuï tenint la reactivació econòmica, el suport i la cura a les persones, especialment les més necessitades, i el manteniment i cura de l'espai públic, a curt i llarg termini, com uns dels objectius primordials del seu programa. Remarca, doncs, que malgrat la situació complicada dels recursos financers del conjunt d'administracions públiques, la bona gestió duta a terme per aquest Ajuntament permet continuar posant els objectius abans esmentats com a prioritat màxima de l'acció de govern; i és que com va dir el mateix Alcalde, en les prioritats de govern hi ha destinar tots els recursos no prioritaris que s'estalviïn a la reactivació de l'activitat econòmica, al manteniment de l'espai públic i al benestar de les persones. El Sr. Gomà recorda que a principis de 2008, abans de la situació de crisi econòmica, l'equip de govern va definir un conjunt de prioritats, qualificades com a estratègiques del mandat, entre les quals la cohesió i la inclusió social, un nou model econòmic, l'ocupació de qualitat, la convivència en la proximitat, la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic i la capitalitat de Barcelona; el mateix any, ja en plena situació de crisi, plenament reconeguda pel govern de la ciutat, es produeix l'adaptació de les tres prioritats amb el suport al teixit productiu i a les polítiques actives d'ocupació, les polítiques d'atenció a les persones més vulnerables, i l'aposta per alts nivells d'inversió pública. Aquestes tres prioritats s'han traduït clarament en instruments d'acció i en decisions pressupostàries: en un pacte d'ocupació de qualitat, que avui dia desplega un pla d'acció amb més de setanta-cinc milions d'euros i 130.000 persones incorporades als programes de formació i inserció; amb el programa d'acció social contra la pobresa, amb deu accions prioritàries, dotades amb 112 milions d'euros i més de cent cinquanta mil persones incorporades en itineraris d'inclusió social; un programa d'inversions municipals amb ple procés d'execució i dotat amb més de mil cinc-cents milions d'euros els últims dos anys; i, finalment, un pressupost per al 2010, que en un marc de crisi i de caiguda d'ingressos ha fet una aposta per la despesa d'acció social amb més d'un 26% d'increment, i per polítiques d'ocupació amb un 18,5%. Ara, però, la crisi es presenta més llarga i més profunda d'allò que era previsible en els moments precedents, i en un context de gestió política global de la crisi més advers que mai per als municipis i per als sectors socials més vulnerables. El mateix govern de l'Estat, amb la complicitat de CiU, ha aprovat un paquet de mesures que impliquen, per una banda, una agressió a l'autonomia local, que afecta injustament els ajuntaments que han fet una política d'endeutament local rigorosa com el de Barcelona; però que implica, també, que els pensionistes, els treballadors, les persones amb dependència, les famílies i els joves paguin en exclusiva la factura d'una crisi provocada pel desgavell del capitalisme financer. Davant d'aquesta situació de crisi profunda, de gestió política de la crisi subordinada als mercats financers en l'àmbit global, Barcelona fa un pas més i NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3543 torna a fer una aposta, ara aprofundida per un model que implica, d'una banda, redoblar les polítiques de promoció econòmica orientades a la recuperació, al canvi de model i a la creació d'ocupació estable; i preservar les polítiques de cohesió i d'inclusió social com la màxima prioritat i, per tant, blindar i enfortir la despesa i els programes d'atenció a les persones més vulnerables. Assenyala que això vol dir a la pràctica reforçar el valor de l'austeritat, abandonar o ajornar inversions en projectes no prioritaris, i contenir despeses d'estructura i no finalistes, però, sobretot, posar aquesta austeritat al servei de les prioritats políticament establertes i, per tant, definidores del model amb què Barcelona es compromet a mostrar que és possible una sortida de la crisi socialment justa, de la qual Barcelona n'ha de ser el referent. El Sr. Trias addueix que després de sentir el discurs del Sr. Gomà s'ha plantejat canviar els termes de la seva intervenció, però, finalment, desisteix de fer-ho. Avança que votaran en contra de la present proposició perquè consideren que, d'entrada, té un elevat contingut d'autobombo, alhora que està convençut que l'entren en aquest Plenari forçats per iniciatives d'altres Grups com ERC, que ha presentat una proposició que emplaça a prendre mesures de debò. Posa en relleu que, en una situació de crisi econòmica tan greu com l'actual, el factor temps és bàsic; i, en aquest sentit, defensa l'acord que han pres amb el govern central. Continuen insistint en què el problema no són els grups de l'oposició, sinó la mateixa crisi, que només es pot afrontar des del diagnòstic clar de per què i quan es produeix; altrament, el govern municipal s'ha passat dos anys intentant minimitzar-la, dissimulant i explicant que tot anava bé. Tanmateix, ja ha arribat el moment de la veritat, que significa que el primer que ha de fer una administració és perdre greix i fer musculatura, suprimir tot allò que és sobrer, que no vol dir disminuir l'administració, sinó donar-li força. Els adverteix que tots plegats, el govern central, el de la Generalitat i el govern local, han abocat a una situació molt complicada, negant que passaven coses evidents; alhora que assegura que no se senten corresponsables de la situació actual, precisament perquè mai no l'han volguda, aquesta corresponsabilitat. Entre el seguit d'aspectes que no els han agradat esmenta que no s'ha fet prevenció; però reitera la seva oferta d'ajut per sortir de la situació, i si el govern municipal veritablement vol pactar acords, per començar hauria de votar a favor de la proposta d'ERC que es tractarà a continuació; llavors trobaran en el seu Grup un aliat per arribar a solucions tal i com ja han demostrat a Madrid. Per acabar, aprofita per recordar que en la Comissió de divendres tots van votar a favor, i encara esperen que els diguin alguna cosa. El Sr. Fernández Díaz considera, d’entrada, que és lògic que el govern presenti mesures de govern en un Consell Plenari, que van més enllà de propostes d'acord que poden tenir un vessant més polític. Així doncs, inquireix per quin motiu no presenten una mesura de govern en aquest cas amb propostes concretes per lluitar contra la crisi i per acarar la situació, cada dia més greu, provocada per la incompetència del Sr. Zapatero, que està repercutint greument arreu, i que es veu agreujada per les polítiques equivocades del govern de la ciutat. Hauria estat més lògic, doncs, que s'haguessin estat de fer literatura –en la seva opinió del gènere bucòlic– i presentessin una mesura de govern en l'àmbit de les ciències exactes, una expressió xifrada d'ingressos i despeses que afecten directament els pressupostos i, per tant, a la possibilitat real de promoure noves i millors polítiques per lluitar contra la crisi. No obstant això, assenyala que res d'això va amb el govern municipal, que es limita a presentar una proposta que sembla aliena al context de crisi i que no atén els missatges que li fa arribar la ciutadania. Posa de manifest, tanmateix, que l'han modificada parcialment, perquè en la que van registrar en origen per presentar en aquest Plenari, en cinc dels seus sis punts hi apareixia el verb seguir, és a dir, manifesten una clara voluntat de continuisme, quan la ciutat ja els ha dit, amb ocasió de la consulta de la Diagonal, que no volen que aquest govern continuï, que està cansada de les polítiques i de la manera d'acarar i prioritzar els problemes reals de la ciutat que es palesa en l'augment de l'atur, reduccions en els àmbits de benestar, dependència i el retrocés en els índex de seguretat ciutadana i de civisme. Amb tot, però, el govern municipal vol seguir, i com que el seu Grup està 3544 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 disposat a què això no succeeixi, votarà en contra d'aquesta proposició. No volen, de cap manera, compartir el seu model de política d'autobombo i de promoció d'uns jocs olímpics d'hivern. Igualment, el govern municipal manifesta que vol continuar treballant per l'ocupació, però des que varen aprovar el Pacte per l'ocupació, el nombre d'aturats a Barcelona s'ha multiplicat per dos. Es nega que amb aquest seguir fent polítiques socials –que s'agreugen amb les retallades que promou el govern socialista a Madrid– s'abonin els retards en l'aplicació de la Llei de dependència. No volen, tampoc, que continuïn impulsant projectes estratègics, sinó que es modifiqui el PAM i que s'hi retiri, entre altres coses, el projecte de zoo marí, atès que a Barcelona hi ha moltes prioritats que no són pas aquesta ni de bon tros. Igualment, remarca que el govern municipal expressa la voluntat d'avançar en qüestions vinculades a l'entorn metropolità; però davant d'una proposta que expressa que volen continuar fent allò que ja fan, i que estan convençuts que ho fan d'allò més bé, el seu Grup manifesta que es queda amb el discurs i els missatges de la ciutadania envers unes polítiques que, després de trenta anys, estan arribant a la seva fi, perquè han deixat de banda les autèntiques prioritats i preocupacions dels ciutadans: exigència de més eficàcia, canvi de prioritats, reassignació de recursos per lluitar contra la crisi i la delinqüència, la immigració i les polítiques socials. El Sr. Portabella precisa que veuen en aquesta proposició una virtut, un defecte i una mancança. Assenyala que la virtut rau en què exposa uns criteris generals que el seu Grup comparteix, atès que hi ha semblances sorprenents entre la proposició que presenten i aquesta del govern municipal, tenint en compte que la d'ERC es va entrar abans. Per tant, consideren encertat promoure el Pacte per l'ocupació de qualitat, fer polítiques socials inclusives, l'impuls de projectes estratègics que permetin que Barcelona sigui la capital d'un nou model d'economia productiva, i que cal definir el Pla estratègic metropolità. Entenen que aquest discurs no pot provocar el rebuig en ningú, per la qual cosa cal decidir si es vota a favor, o bé que les seves mancances són prou importants com per votar-hi en contra. Precisament quant a aquestes mancances, indica que calen concrecions, que ja explicarà en tractar la proposició del seu Grup; tanmateix creuen que a la proposició li manca una certa dosi de rebel·lia. Precisa que diu això perquè, tenint en compte que l'Ajuntament de Barcelona ha fet els deures els darrers anys, sembla que no ho vulguin reconèixer; en aquesta línia, els recorda que els membres d'aquesta cambra fa tres anys que tenen els seus sous congelats; i desconeix si en altres municipis s'ha fet aquest esforç d'austeritat, però més aviat li sembla poc probable. Igualment, destaca que els darrers anys, llevat del present, s'ha anat fent un esforç per tornar deute; s'ha intentat ajustar la inversió a necessitats econòmiques i socials i, per tant, valdria la pena posar tot això en valor. Destaca, tot seguit, l'existència d'un element, que tots han reivindicat, que ha quedat apartat i que és molt més necessari que no pas les mesures d'austeritat que proposen des del govern central i que és disposar, d'una vegada, d'una llei de finançament local que sigui mínimament adequada al conjunt de municipis. Així doncs, d'una banda, el seu Grup comparteix el discurs general de la proposta i, d'altra banda, hi troben manca de concreció; alhora que reclamen aquest punt de rebel·lia per part de l'Ajuntament per exigir que se l'escolti i se li reconegui la feina feta i, per tant, que no se l'associï al conjunt de dificultats. I, finalment, constata que aquesta proposició emplaça a un pla d'austeritat que està mancat de mesures concretes, per tant, basat en la filosofia de "qui dia passa, any empeny", i entén que la situació general no ho permet. Per tot plegat, el seu Grup vota a favor de la proposició amb el benentès que es concretaran els aspectes a què s'ha referit, malgrat que pràcticament no hi ha temps. El Sr. Carnes addueix que el debat sobre les causes de la present situació de crisi podria ser llarg i, en alguns casos, de ben segur que es manifestarien discrepàncies quant al seu origen. Assenyala, en referència al concepte temps que ha apuntat el Sr. Portabella, manifesta que, al seu parer, ha d'anar acompanyat pels de responsabilitat i legalitat. En aquesta línia, els demana que s'imaginin que NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3545 ahir no s'hagués aprovat el reial decret sobre mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic, de manera que s'haurien pres algunes mesures en un marc legal sense cobertura, malgrat que el govern municipal sempre actua en el marc de la legalitat i de la responsabilitat i, per aquest motiu, les actuacions s'han de fer en funció del context actual. En resum, hi ha un marc general establert pel govern d'Espanya, un d'específic que desenvolupa la Generalitat, i un marc d'aquest Ajuntament i, per això, l'existència d'un Pla econòmic i financer, que es pot desenvolupar perquè hi ha un full de ruta legal i precís. Òbviament, també haurien pogut optar per fer gestos precipitadament com està fent algun ajuntament. Insisteix que gran part dels deures, aquest Ajuntament els té fets; per tant, cal governar i treballar, i algunes de les mesures han de quedar emmarcades en el Pla econòmic i financer, l'instrument legal i pràctic perquè els conceptes siguin útils i tinguin la cobertura necessària. El Sr. Gomà rebat l'acusació de fer-se autobombo que els ha llançat el Sr. Trias, contràriament destaca la feina feta, que ha estat molta, i la que encara queda per fer, alhora que l'alt nivell d'exigència per fer-la ben feta. Precisa que podria posar molts exemples, que difícilment tindrien punts de referència comparatius en altres ajuntaments, del que ha estat la resposta sostinguda i convençuda d'aquest equip de govern de lluita contra la crisi els últims dos anys de la qual pot destacar els cinquanta milions invertits en la construcció i reforma de nous centres de serveis socials, els gairebé dos-cents nous professionals en atenció social, el fet que s'han doblat les persones beneficiàries de la renda mínima d'inversió a Barcelona o la universalització de les beques de menjador. En la mateixa línia, assenyala que van començar el mandat amb 18.000 teleassistències i ara estan a la ratlla de les quaranta-cinc mil; el 2010 s'ha incrementat d'un 58% el programa d'ajuts econòmics a famílies; s'ha incrementat el pressupost de l'atenció domiciliària de 16 a 43 milions en el temps que es port de mandat; han donat suport amb més de quatre milions i mig d'euros a les empreses d'inserció social amb el programa de contractació social responsable; o d'ençà de l'aprovació del Pla municipal per la inclusió social, s'ha passat d'onze a vint equipaments d'atenció a persones vulnerables i de 1.300 a 2.200 places diàries en serveis diürns i d'acollida. Remarca que tot això són fets concrets que demostren una orientació clara de l'activitat de resposta a la crisi, justa i que està amb les persones més vulnerables. Tanmateix, els adverteix que molts s'han situat en el terreny de les disquisicions, en la venda de fum, més que no pas en polítiques i propostes concretes. En aquest sentit, pregunta al Sr. Trias per què CiU no ha donat suport a cap de les polítiques que han significat un pas endavant socialment. Reitera la pregunta, doncs, si estan convençuts que cal afrontar la situació a partir de l'enfortiment de les polítiques de promoció econòmica i d'inclusió social; i si entenen que l'austeritat és un valor que s'ha de situar estrictament al servei de les prioritats polítiques que tenen la possibilitat de definir concertadament a través d'espais com el pacte per l'ocupació de qualitat. Si realment la resposta és afirmativa, els convida a parlar-ne. S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb dinou vots en contra – emesos pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també pels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín– i vint-i-dos a favor de la resta de membres del Consistori. Del Grup Municipal de Convergència i Unió Pp 2. El Consell Plenari acorda: 1) Lamentar l'actuació de l'Alcalde de Barcelona com a màxim responsable polític de la convocatòria de la consulta ciutadana sobre la transformació de l'avinguda Diagonal, malmetent la imatge de les consultes ciutadanes com a màxima expressió de la participació ciutadana en la presa de decisions polítiques, i provocant el trencament de la confiança dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona en el seu Ajuntament. 2) Lamentar que el canvi de prioritats anunciat per l'equip de govern municipal, exigit des de fa mesos per la majoria de grups polítics municipals, s'hagi fet amb retard i després d'una 3546 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 profunda crisi política i de remodelació de l'estructura del Govern municipal. 3) Exigir que el canvi de prioritats i el pla d'austeritat anunciat per l'equip de Govern municipal, cerquin el màxim consens entre els grups municipals i que reflecteixin les propostes de lluita contra la crisi aprovades i plantejades en aquest Consell Plenari o a les Comissions. 4) Cercar unes bases d’acord per l’elaboració del pressupost 2011, així com per a la modificació del pressupost vigent si així se’n deriva del pla d’austeritat que s’acordi per a Barcelona. El Sr. Trias formula la proposició en nom del Grup de CiU i puntualitza que té dues parts molt diferenciades: una primera part en què es lamenta l'actuació de l'Alcalde, com a màxim responsable polític, en la convocatòria de la consulta ciutadana sobre la transformació de la Diagonal. Considera que s’ha malmès la imatge de la ciutat, que no ha servit per generar autoestima, i que les coses no s'han fet bé; remarca que no només des del punt de vista tècnic, sinó també des del punt de vista polític. Precisa que el seu Grup demanava unes garanties per fer la consulta que es basaven, en primer lloc, en què es fes amb la màxima seguretat; en segon lloc, volien que es garantís el dret a la discrepància, motiu pel qual s'hi va afegir l'opció C. En aquest sentit, atès que el Sr. Alcalde va decidir convertir la consulta en un plebiscit, una vegada aprovada per gran majoria l'opció C, la votació de la discrepància, la va voler amagar i, fins i tot, va fer una interpretació del significat de l'opció esmentada, sabent que era falsa. Així doncs, ha explicat a la ciutadania que l'opció C significava immobilisme, malgrat que era conscient que això no era cert. I, sense que això fos prou, l'engany va arribar fins a la mateixa votació, que no es va produir d'entrada; i va desoir la seva demanda de fer una disculpa pública, fet que considera un altre error greu. Igualment, tampoc no els va fer cas quan li van advertir que, en un moment econòmic difícil, era bàsic no fer segons quines despeses i que calia ser molt caut amb la despesa de diners en aquesta consulta. La realitat és, però, que han estat intentant ocultar de totes totes una xifra que arriba als 3,2 milions d'euros, que entén que és sobrer qualificar de desorbitada. Tot seguit, es refereix a què una consulta no ha de comportar, necessàriament, dimissions, tal i com ha ocorregut perquè són conscients que no ho han fet bé, i que han generat una reacció d'irritació en la ciutadania; alhora que saben perfectament que en una conjuntura de crisi econòmica no es pot anar explicant que el futur de la ciutat pivota en uns jocs olímpics i en la transformació de la Diagonal. Els problemes de fons són molt diferents, i discrepa que, com aquí s'ha assegurat, aquest govern municipal faci els deures ben fets, cosa que fa anys que no fan. Observa que han reiterat els mateixos discursos durant anys, durant mandats, però sembla que fins ara no ho han entès; malgrat tot, es compromet a què, si redrecen les prioritats, estaran al seu costat. Reitera, tanmateix, que no se senten corresponsables del que han fet fins ara en aquest cas; tot i que els assegura que, des de l'oposició, se senten corresponsables de moltes altres coses, tal i com han demostrat avui mateix amb algunes de les seves votacions. En aquest sentit, assegura que en moltes ocasions els és més fàcil votar negativament, però quan estan d'acord voten a favor, fet que exigeix diàleg a la recerca d'acords per decidir què cal fer. Indica que és, precisament en aquest punt, en què s'origina la segona part de la proposta que presenten. Així doncs, la negació o el menysteniment de la situació de crisi per part del govern municipal, que mentrestant aprofitava per dormir en els llorers, provocava que les seves prioritats no fossin les que realment calien; per la qual cosa els demanen un canvi de prioritats. En aquest sentit, posa de manifest que encara fa ben poc temps es gastaven diners en coses amb tant poc de sentit com els 5,5 milions d'euros destinats a la plataforma del zoo marí. Reitera, però, que si els demanen col·laboració els la donaran, però sempre que actuïn seriosament i analitzant les coses en profunditat. El Sr. Fernández Díaz comença la seva intervenció posant de manifest que coincideix amb el plantejament que s’acaba d’exposar i amb els termes de la proposta en el sentit que aquesta consulta, en els termes i la manera com s’ha plantejat, ha malmès allò que ha de ser una veritable participació ciutadana. Considera, però, que no s’han d’aturar en la crítica a la convocatòria de la NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3547 consulta, sinó que han d’anar més enllà a fi que aquest fet no faci oblidar qüestions com ara l’error en el moment de la consulta, atès que no tenia cap sentit convocar-la en plena conjuntura de crisi, insistir a tirar endavant una consulta d’acord amb les tesis defensades pel govern municipal, quan s’hauria d’haver centrat en la lluita contra la crisi i la inseguretat o en polítiques socials que és allò que realment demana la ciutadania. En aquesta línia, posa de manifest que, el darrer mes, la meitat de les compareixences del govern municipal, o les mateixes rodes de premsa que ha fet l’Alcalde, han estat orientades a qüestions vinculades a la consulta de la Diagonal. Remarca, doncs, que les quatre formacions polítiques que van donar suport a la consulta s’han equivocat en el moment de la convocatòria, en els plantejaments –ni pluralitat d’opcions ni projectes diferenciats–, i en el cost de més de tres milions d’euros. Tot plegat ha significat un desprestigi per als qui van expressar unitat de vot en la convocatòria, com també per l’organització i el desenvolupament de la consulta. Considera que no té cap sentit que CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA tinguin unitat de vot per convocar la consulta i, després, no mantinguin unitat de criteri en la manera d’interpretar el seu abast i les seves conseqüències. Al seu parer, aquesta actitud contribueix al desprestigi de la política. Posa en relleu, també, que en aquesta proposta es fa una crítica a determinades actituds, no obstant això, vol remarcar que totes aquestes forces polítiques hi tenen responsabilitats per assumir. Admet, no obstant, que les responsabilitats són diferents, i atribueix la màxima responsabilitat al Sr. Alcalde, atès que ha estat qui ha pres la decisió de la convocatòria en aquest Consell Plenari, ha admès el seu cost, l’ha establerta com una prioritat de ciutat; i també n’és el màxim responsable quant a l’execució, el desenvolupament o la publicitat. Avança, doncs, que el Grup del PP votarà a favor d’aquesta proposició, malgrat que està a favor de fer un pas més i demanar la dimissió de l’Alcalde. El Sr. Portabella addueix que la manera de fer política del seu Grup defuig, generalment, els adjectius superlatius per desqualificar, alhora que avança que votaran a favor de la proposició perquè consideren que lamentar l’actuació de l’Alcalde, fruit de la dinàmica que s’ha generat en la consulta, és proporcionat. Són del parer que, després del desgavell que s’ha produït, lamentar aquesta actuació és encertat i un terme adequat amb el qual se senten còmodes. Igualment, creuen que hi ha hagut aspectes de la consulta que, com ha manifestat en la seva intervenció arran de la proposició del govern, continuen sent motiu de reflexió com ara tot el que ateny a la transparència sobre el significat de cada opció a votar. En aquest sentit, el seu Grup, que mai no s’ha desdit que està a favor de la transformació de la Diagonal i d’alguns aspectes de les propostes A i B i en contra d’altres, creu que s’hauria hagut de trobar un espai per a una proposta que satisfés aquestes demandes. La veritat, però, és que no es va acabar d’aconseguir i, per aquest motiu, van dir que estaven a favor d’una barreja de les propostes A i B. Remarca que aquesta manca de rigor també es va fer palesa en l’explicació de l’assumpte del tramvia, sobre el qual cap dels Grups ha mantingut una mateixa posició. Per tant, no haver explicat amb detall un element tan transcendent per les seves conseqüències, i sobre el qual l’última dècada s’havien expressat posicions de tota mena, consideren que ha estat un error. Quant a la participació, concreta que van votar 172.169 persones, que compara amb el nombre de vots obtinguts pel partit al qual pertany l’actual president de la Generalitat, que van ser 172.453, i per tant, considera que no és tracta pas d’una xifra negligible. Demana, en conseqüència, que es deixi de desgastar l’aspecte de la participació. El Sr. Gomà anuncia el vot contrari d’ICV-EUiA a aquesta proposició, que com deia el Sr Trias, consta de dues parts. Quant a la primera, que fa referència a la Diagonal, remarca que el debat s’ha iniciat amb la presentació de l’informe per part del govern municipal al principi de la sessió. Llavors ha dit que considerava que la millor manera d’acarar un procés com el de la Diagonal passa per fer-ho amb el convenciment, coherència i capacitat de dialogar amb la ciutadania sobre propostes de futur i, alhora, assumir els resultats, extreure’n els aprenentatges polítics i reconèixer la multiplicitat de motivacions que van dur els ciutadans a 3548 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 votar l’opció C o a no votar. Entén que és això el que han fet i encara fan els partits que formen part del govern municipal. Altrament, remarca que el Sr. Trias insisteix en l’assumpte de l’opció C, i li recalca que no hi havia res a amagar perquè, senzillament, amb aquesta opció no hi havia res per ensenyar, cap tipus de proposta concreta de futur i de millora de l’avinguda. Entén, per això, que han defugit el debat concret sobre un element essencial per definir model de ciutat i de futur. Quan ho han fet, però, han caigut en la incoherència i en posicions superficials i erràtiques quant a tots els elements que estaven implicats en el procés de transformació. En referència a la segona part de la proposició, entén que el Sr. Trias està en el seu dret de defugir el debat sobre qüestions concretes pel que fa a les prioritats del govern de la ciutat en política de lluita contra la crisi i d’atenció a les persones, però per molt que el defugi, el govern continuarà enfortint les prioritats i oferint espais concrets i reals com el Pacte per l’ocupació de qualitat o l’acord ciutadà per una Barcelona inclusiva a fi de debatre l’aprofundiment d’aquestes polítiques. En aquest sentit, fa notar que, en entrar en el terreny del debat concret, el Grup de CiU s’apunta de seguida a les retallades dels drets socials, tal i com van demostrar ahir mateix al Congrés dels Diputats de manera que van fer possible l’aprovació del reial decret per reduir el dèficit públic; i tot i que indica que estan d’acord que cal lluitar-hi contra, no amb què només hi hagi una manera de fer-ho; i encara estan menys d’acord amb què aquesta manera suposi la retallada de la despesa i dels drets socials, atès que hi ha altres maneres més justes i més equilibrades que passen per l’enfortiment dels ingressos fiscals de l’Estat. En aquesta línia, fa avinent el fet que els sis-cents alts directius de les empreses de l’IBEX 35 en plena crisi han guanyat un milió d’euros de mitjana; o que el president i el conseller delegat del BBVA i del Santander s’han assignat, entre els quatre, pensions de jubilació per dos-cents cinquanta milions d’euros. Llança la pregunta, doncs, si la ciutadania pot comprendre, i si es políticament acceptable retallar les pensions de menys de mil euros dels treballadors i les treballadores sense demanar ni un sol cèntim de contribució fiscal addicional als sis-cents multimilionaris, la incompetència dels quals ha portat a aquesta crisi que s’està vivint. El Sr. García-Bragado manifesta el vot contrari del seu Grup a aquesta proposició en les dues qüestions que planteja. Remarca, quant a la primera, que ja han tingut ocasió avui de parlar sobre la consulta de la Diagonal i de les responsabilitats que se n’han derivat; el govern municipal ha assumit les responsabilitats i ha pres les decisions convenients i, per tant, consideren que aquesta situació està ben enfocada i resolta. Quant a la segona qüestió, assenyala que, en cap moment, l’Ajuntament va canviar les seves prioritats, sinó que ha mantingut ferm el ritme de construcció d’equipaments, d’assistència a les persones amb discapacitat, ha aprofundit i ha incrementat la teleassistència, s’han mantingut les inversions en ascensors i en rehabilitació, s’han fet escoles bressol, s’ha treballat en l’àmbit de la formació ocupacional; en definitiva, en cap moment ha deixat de fer allò a què s’havia compromès i, per tant, allò que queda realment clar és que cal reforçar aquesta tasca. I és precisament per aquest convenciment que no comparteixen aquesta proposició. El Sr. Trias observa que el govern municipal no para de dir que ho fa tot, però el que és evident és que, després d’aquesta consulta, anuncia que farà un canvi de rumb perquè han comprès el missatge de la gent; i el mateix Sr. Alcalde ha admès que s’han equivocat, i que cal fer les coses diferent. Si això és cert, li reitera una vegada més que el seu Grup està disposat a fer-li costat. Tanmateix cal que l’actitud del govern municipal sigui creïble, una qualitat que ha quedat absolutament desvirtuada arran de la consulta per la Diagonal. Afegeix que, personalment, no es creu gens allò que expressa el Sr. Gomà, sobretot perquè utilitza arguments i exemples, al seu parer estrambòtics, per intentar acusar-los de situacions on no tenen cap culpa, i insisteix a recordar-li que la seva formació política no governa ni a l’Estat, ni a Catalunya ni en aquest Ajuntament. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3549 Remarca que el quid de la qüestió rau en tenir clares les prioritats, cosa que no ha succeït en aquest govern municipal, com tampoc no és cert que hagi optat per l’austeritat durant tot aquest temps. El Sr. Gomà rebat que hagin fet un canvi de rumb, sinó que continuen convençuts de la necessitat de preservar i d’enfortir més que mai un conjunt de prioritats per les quals han treballat des de bon principi; i, en segon lloc, subscriu que el seu Grup governa la ciutat de Barcelona en el marc d’una coalició de partits progressistes, i que se senten orgullosos de fer-ho; i afegeix que tenen un conjunt de prioritats pactades en les quals creuen fermament, mentre que la formació política del Sr. Trias és a l’oposició en el Congrés dels Diputats, malgrat que ahir va fer possible l’aprovació de retallades a drets socials molt importants. S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb divuit vots en contra – emesos pels Srs. Hereu, Carnes, García-Bragado, Martí, Narváez, Nicolau i Espriu i les Sres. Escarp, Mumbrú, Moraleda, Jaurrieta, Sánchez, Ballarín i Andrés, i també pels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Mayol i Blasco– i vint-i-tres vots a favor de la resta de membres del Consistori. Del Grup Municipal del Partit Popular Pp 3. El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Reprovar a l'Alcalde i al Govern municipal per la mala gestió en el desenvolupament de la consulta sobre la reforma de la Diagonal per la utilització de la campanya en benefici del Govern, la manca de neutralitat i transparència així com pel seu elevat cost, i, en conseqüència, exigir que s'assumeixin totes les responsabilitats, inclosa la renúncia de l'Alcalde o, en el seu cas, que es sotmeti a la confiança d'aquest Consell Plenari. 2. Instar al Govern municipal a la presentació, de forma immediata, d'un pla de simplificació administrativa i de supressió de càrrecs municipals. 3. Tanmateix que informi, en el proper Consell Plenari, sobre les actuacions que té previstes d'arranjament de l'avinguda Diagonal, sens perjudici que en el seu moment es pugui promoure una reforma integral de l'avinguda. El Sr. Fernández Díaz formula la proposició. Inicia la seva intervenció posant de manifest que la consulta de la Diagonal, que ha estat un fracàs, porta el nom i el cognom del Sr. Alcalde, a qui el seu Grup demana formalment la dimissió. I precisa que la demanen atesa la seva manca de neutralitat en la consulta, per la seva parcialitat en la publicitat institucional, pel malbaratament en un moment en què, en plena crisi, no és, òbviament, l’adequat per promoure una consulta com aquesta, equivocada i segrestada. Entenen que això ha corroborat la confirmació que el Sr. Hereu és l’Alcalde de les prioritats equivocades. Li pregunta, doncs, si ha necessitat la garrotada de la consulta per adonar-se que la prioritat de la ciutat ha de ser la lluita contra la crisi, la delinqüència, la immigració i les polítiques socials; i es pregunta si la lectura que han de fer és que, de no haver-se fet la consulta, si el Sr. Alcalde encara continuaria sense assumir la realitat. Conclou, en conseqüència que aquesta és una raó afegida perquè presenti la seva renúncia. En referència a la segona part de la proposició que presenten, remarca que s’afegeix a un seguit de propostes i d’acords que el PP ha adreçat a aquest Plenari els darrers mesos. Precisa que durant el darrer any han demanat en aquesta cambra la promoció d’un pla contra la crisi, la creació d’un fons de contingència social i l’aprovació d'un pla d’austeritat; alhora que han reclamat, el febrer de 2009, un canvi de prioritats, una vegada aprovats el pressupostos amb què, segons asseguraven, es donaria resposta a la situació de crisi. Òbviament, també, sempre han expressat el vot contrari a les seves proposicions. Dedueix, doncs, que la proposta d’austeritat, i concretament d’un pla de simplificació administrativa i de supressió de càrrecs, que avui reitera, obtindrà novament el vot contrari del govern de la ciutat. Tanmateix, creu que avui hauria d’aprofitat la magnífica oportunitat per presentar un pla contra la crisi i reaccionar, i només no pas a causa de la consulta de la Diagonal, que no és més que una raó afegida, per rectificar unes polítiques equivocades. 3550 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 Per tot plegat el Grup del PP demana, d’entrada, un pla d’austeritat, que es retallin les partides que no són necessàries, que són clarament desproporcionades pels seus objectius, que no són productives, no generen ocupació i que no promouen el benestar com són les de publicitat i de protocol, entre d’altres; reclama que es retirin formalment les inversions que no són estratègiques per a la ciutat com ara el zoo marí o les columnes de Puig i Cadafalch, que tant agraden a alguns Grups, o el museu a l’edifici del Fòrum, on s’esmercen quantitats substancials. Contràriament, els emplaça a què fusionin instituts i organismes autònoms a fi de simplificar i fer més àgil l’administració, sobretot més barata per als contribuents; apunta en aquest sentit la fusió de l’Institut del Paisatge Urbà amb el d’Urbanisme, per exemple, que en molts dels casos no són altra cosa que una estructura destinada a proporcionar àmbits de responsabilitat per acontentar els membres del govern, mantenint i fins i tot encara l’estructura de quan governava el Tripartit en l’anterior mandat. Considera que la supressió de càrrecs i de regidories no és una missió impossible; i està convençut que també es poden suprimir algunes gerències, que fa tres anys es van incrementar desproporcionadament. Els requereix, doncs, una vegada més a fer un canvi de rumb, de debò, i lamenta que avui mateix perdin una oportunitat excel·lent per anunciar-lo. Observa que, certament, el Sr. Alcalde fa dies que anuncia un pla d’austeritat, de xoc contra la crisi, que es compromet a centrar-se en allò que és essencial, com si, tot de sobte, li hagués caigut la bena dels ulls arran de la consulta de la Diagonal. I es pregunta si és que abans no parlava amb la gent, si realment es creia que allò que li preocupava eren la consulta de la Diagonal i els Jocs Olímpics d’Hivern, i no pas la inseguretat o la indignitat en l’aplicació de la Llei de dependència, que no es capaç de donar respostes a les necessitats bàsiques de qui s’hi ha d’emparar. Adverteix que amb aquesta proposició on li demanen la renúncia li estan dient que no es pot convertir en un problema més de la ciutat, perquè a Barcelona, a més de la crisi, hi governa un alcalde en crisi. El Sr. Trias anuncia el vot favorable del seu Grup a aquesta proposició pel que qualifica com un acte de coherència atès que, en alguna ocasió, ha demanat públicament la dimissió del Sr. Alcalde. Entén que ara li puguin preguntar per què no l’ha inclòs, aquesta demanda, en la proposició que ha presentat el seu Grup, i la resposta és per què sabia del cert que la perdria. De tota manera, coincideix plenament amb les raons que aporta el Sr. Fernández Díaz per demanar-la. Ell tampoc no es cansarà de dir que el responsable màxim de la consulta és el Sr. Alcalde, i es referma en aquest convenciment perquè ho ha viscut de prop; el Sr. Alcalde s’ha convertit en el principal causant de la desvirtuació de la consulta i que es convertís en un estrany plebiscit, sense cap ni peus. Ha estat ell qui ha volgut explícitament degradar l’opció C, i entén que això ha estat un error gravíssim per la seva part, que ha fet mal a les consultes i que comporta que, a partir d’ara, s’hagi de recórrer a fer nous plantejaments a fi que la ciutadania les comprengui i recuperi la confiança, perquè entengui que són un bon mecanisme de participació democràtica si es fan bé. Reitera que no és cert que l’opció C signifiqués no fer res a la Diagonal, deixar-la tal com està, sinó que es vol una resposta diferent a les opcions A i B; i en aquest sentit, recorda que no s’han cansat de dir que la Diagonal està en l’estat que està perquè s’hi han anat carregant coses que no li pertocaven i que no tenen cap sentit com el pas dels carrils bici per damunt del passeig, posant en conflictes ciclistes i vianants. Igualment, posa de manifest que estan a favor del punt segon de la proposició, que és la presentació immediata d’un pla de simplificació administrativa i de supressió de càrrecs municipals, atès que aquest Ajuntament s’ha de plantejar seriosament la transformació interna del seu funcionament i de la seva governança i ser capaç de demostrar que entén la conjuntura econòmica i els missatges que li fa arribar la ciutadania. Per acabar, afegeix que hi ha vegades que les formacions polítiques es veuen obligades a votar coses que no els agraden, però que prima el sentit de responsabilitat. Diu això per fer avinent que no estan d’acord amb tot el que ahir es va votar al Congrés dels Diputats, i segurament tampoc no ho estarien amb tots NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3551 els plans d’austeritat que es puguin presentar en aquest Ajuntament, però hi ha moments en que cal actuar amb responsabilitat. El Sr. Portabella recorda que el seu Grup, després de la roda de premsa del govern municipal explicant les conseqüències posteriors a la consulta, va titllar la decisió presa de justa, ràpida i proporcionada. Puntualitza que la van trobar justa perquè, certament, hi havia responsabilitats polítiques; ràpida perquè es va produir el mateix dia que es va anunciar; i proporcionada perquè va afectar una persona amb alta responsabilitat política tant en l’Ajuntament com en el Partit Socialista. Així doncs, sent conseqüents amb el que acaba d’expressar, no reprovaran l’Alcalde. En aquest sentit, vol posar de manifest que el Sr. Fernández Díaz té una tendència manifesta a exagerar notablement les situacions, i en aquesta ocasió, el significat literal del terme reprovació significa condemna; un terme que el seu Grup considera excessiu per aplicar-lo a l’Alcalde. En conseqüència, no donen suport a la proposició, tota vegada que sí que estan d’acord en què hi ha manca de neutralitat, que hi hagut manca de transparència, alhora que també consideren desproporcionat el cost de la consulta, sobretot en comparació amb el cost de les consultes populars per la independència que s’han fet a Catalunya. Quant al segon punt, assenyala que el seu Grup hi pot estar d’acord, però hi troben a faltar concreció, que ja precisaran en tractar la següent proposició presentada pel seu Grup, alhora que posa en relleu que les raons per les quals arriben a la formulació de la seva proposició són ben diferents. El seu Grup considera, en primer lloc, que l’actuació directa sobre els ajuntaments està relativament justificada, atès que tot el deute acumulat per l’Estat només representa el 6%; d’aquest percentatge, que suposa 28.100 milions d’euros, el 24% –1 de cada 4 euros– correspon a l’Ajuntament de Madrid, mentre que al de Barcelona li toca, només, un 2,7% d’aquesta xifra. Per tant, la situació és que no paren de pagar la factura de la inviabilitat del model econòmic productiu espanyol; i es pregunta quantes vegades l’han de pagar, tenint en compte l’espoli fiscal a què se sotmet, any rere any, als ciutadans; a tot plegat, cal afegir el retard en les insfraestructures necessàries per treballar en l’àmbit econòmic i, a més, amb el greuge comparatiu que suposa que aquí s’hagi de pagar infraestructures que són gratuïtes a la resta de l’Estat. Inquireix, doncs, quantes vegades més han de pagar els errors econòmics de l’Estat espanyol, i fins quan hauran de tenir paciència per suportar que vagin repercutint sobre Catalunya. Estan d’acord, però, que cal un pla de simplificació administrativa i de supressió de càrrecs municipals, però el seu Grup va més enllà i ho concreta en aspectes amb què, de ben segur, no coincideix el Grup del PP. I a tall d’exemple, esmenta la dedicació exclusiva dels Consellers de Districte, que no han augmentat competències però que han triplicat el sou. El Sr. Gomà observa que la proposició del PP, a la qual avança que votaran en contra, reprodueix l’estructura de la que ha presentat anteriorment el Grup de CiU; quant a la part que té a veure amb la lluita contra la crisi i a les polítiques públiques de resposta, creu que el Sr. Fernández Díaz també replica en bona part el discurs del Sr. Trias. Addueix que es tracta de coincidències ideològiques significatives i de suports creuats entre els dos grups de dreta d’aquest consistori. Remetent-se a fets, recorda que quan la formació del Sr. Fernández governava va impulsar polítiques de caiguda dels ingressos fiscals de l’Estat, fet que ha impedit avui dia al conjunt de les administracions públiques disposar dels recursos per fer front a les necessitats socials; en aquesta línia, van abandonar la lluita contra el frau fiscal i van reduir els tipus marginals de l’IRPF, i van fer que plusvàlues multimilionàries tributessin sense progressivitat. Després, quan arriben els temps de crisi, els surten amb els fons de contingència, amb respostes reactives que no estructurals, on rau precisament la diferència estructural de model amb el govern municipal. Reitera que no creuen en fer una política que, primer, despulla l’Estat de la possibilitat de respondre estructuralment i, a posteriori, reacciona amb contingències. Contràriament, són del parer que la despesa social ha de ser estructural i s’ha de continuar enfortint, que és precisament el que ara diuen. Precisa, doncs, que no es tracta d’un canvi de rumb 3552 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 o de prioritats, sinó que continuen sent les que tenien abans de la crisi, les que van reforçar en el moment inicial de la crisi, i les que ara, en un moment més advers encara, mantenen que preservaran i que enfortiran. Entrant en qüestions concretes, entén que cal fer-se la pregunta si tots coincideixen amb el valor de l’austeritat i de situar-la al servei de les polítiques socials, de recuperació econòmica o d’equipaments de barri. En referència a la part de la proposició que demana la reprovació de l’Alcalde i del conjunt de l’equip de govern, li respon que el que reproven ells és la demagògia que gasta el PP, les seves intervencions de traç gruixut, farcides d’eslògans i titulars pretesament ocurrents, malgrat que ja cansen. Reproven, en conseqüència, el seu immobilisme i la seva confrontació a qualsevol element i proposta de millora urbana, social i ambiental a la ciutat. Reproven, també, la seva oposició a l’aprofundiment democràtic, i el seu menysteniment pels processos d’implicació de la ciutadania, que ha posat de manifest en tot el procés de la Diagonal. Li demanen, doncs, que dimiteixi de plantejaments que impliquen involució urbana, autoritarisme, rebuig a la diferència i estigmatització social que afloren sistemàticament en els seus discursos i en els seus plantejaments. El Sr. García-Bragado manifesta el vot en contra d’aquesta proposició, al seu parer feta des d’una perspectiva absolutament allunyada del que per al seu Grup ha representat la situació. Remarca que s’ha parlat a bastament en aquest Plenari de responsabilitats assumides, i entén que també cal parlar de responsabilitats que haurien de ser assumides per alguns dels Grups que ara tant es preocupen. En aquest sentit, assenyala que encara no saben què pensen, quina Diagonal volen, ni de què parlen. Remarca que la realitat és que, finalment, l’opció que no plantejava una proposta concreta ha resultat l’escollida per la majoria de ciutadans que han votat, amb les conseqüències que ja s’han analitzat i en les quals no s’estendrà altra vegada. Tanmateix, però, creu que ha d’arribar el moment en què diguin exactament què pensen sobre algunes de les qüestions que s’han posat damunt la taula. Creu, però, que això demana un coratge que no han tingut; el risc d’assumir l’impuls de determinades polítiques en aquesta ciutat; cal valentia per fer propostes de transformació, per visualitzar-les i per formalitzar-les; un coratge que l’Alcalde i el govern municipal han assumit en aquesta circumstància, mentre que altres formacions les han defugides sistemàticament, tot i que no renuncia a què algun dia els expliquin què pretenen en concret, a banda de provocar confusió. Com ja ha dit abans, insisteix que, malgrat que els acusin d’haver abandonat determinades polítiques, la realitat és que s’està treballant en dotze noves biblioteques, amb una inversió de 31 milions d’euros; en cinquanta escoles bressol, amb una inversió de 48 milions; en centres esportius per valor de gairebé 35 milions d’euros; en la remodelació d’instal·lacions vinculades a l’atletisme; s’està treballant amb el govern de la Generalitat per fer cent equipaments, onze per a gent gran, vint per a les persones amb discapacitat, deu per a la infància, vint-i- dos centres educatius, vint-i-dos centres sanitaris i s’estan renovant els mercats municipals. En definitiva, mai no s’ha deixat de treballar en aquests terrenys i, a més, està previst reforçar-hi les actuacions. Creuen, en resum, que el que volen, a través de propostes com la present, és crear situacions paradoxals, on simultàniament demanen disminuir la capacitat econòmica de l’Ajuntament en detriment d’actuacions com les que ha esmentat i, alhora, reclamen més inversions en aspectes que no acaben de concretar. El Sr. Fernández Díaz addueix que allò que reprova realment són les polítiques que representa el fonamentalisme d’ICV-EUiA, que considera un veritable llast per al progrés de Barcelona i de Catalunya i, malauradament, amb unes imposicions, fins i tot en la manera d’interpretar les opcions A i B de la consulta de la Diagonal, que han arrossegat a la desgràcia al mateix alcalde de la ciutat. Fent una reflexió arran de la intervenció del Sr. Gomà, demana al Sr. Alcalde que aprofiti el fracàs de la consulta per fer una remodelació a fons del govern de la ciutat que desemboqui en un govern d’acord amb els interessos de la ciutat, i que es deixi de compartimentar el govern, de convertir-lo en “xiringuitos” administratius repartits entre ICV-EUiA i el PSC que, fins i tot en l’assumpció NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3553 responsabilitats, s’ha posat de manifest. Li demana que faci un govern que comparteixi en comptes de compartimentar, que prengui decisions en majúscules, i reitera les demandes que ha fet en la seva primera intervenció. Creu que, aquests, són els veritables eixos del que ha de ser la política municipal durant el temps que resta de mandat. El Sr. Trias insisteix que es continua menystenint l’opció C, sense valorar que el 80% dels votants l’ha triada, fet que no significa altra cosa que no vol les altres dues. El Sr. Gomà remarca que defensen un model diferent i contradictori en molts aspectes del del Sr. Fernández Díaz; que el govern està garantint condicions d’inclusió i cohesió social, de convivència en la proximitat, de respecte a la diferència, de millora de les condicions de la vida quotidiana. Però, més enllà d’aquest debat, hi ha el que versa sobre l’anacronisme, que rau en les posicions que defensa el Grup del PP, mentre que aquest govern municipal està fent de Barcelona un referent en moltes polítiques d’innovació social i ecològica. El Sr. García-Bragado insisteix que saben perfectament què significa l’opció C i, de fet, han manifestat que la respecten plenament. De tota manera, li demana que no dubti que han pres bona nota de tot plegat; alhora que es ratifica en què l’opció C no era cap proposta concreta. El Sr. Alcalde avança que la proposició no queda aprovada. Arran de la demanda de dimissió del seu càrrec formulada pel Grup del PP, posa en relleu que ha expressat des del primer moment el respecte absolut pel resultat de la consulta. Parteix de la base que la ciutadania no s’equivoca quan expressa la seva opinió i, per tant, aquesta vegada ho ha fet lliurement, i el govern municipal actua en conseqüència. Remarca, però, que els barcelonins tampoc no s’equivoquen quan avalen un projecte polític, que han anat escollint reiteradament una manera de construir i de transformar Barcelona. Entén, doncs, que no es van equivocar quan van optar majoritàriament per les opcions de transformació que l’han portat a ser l’Alcalde de la ciutat. I posa de manifest que ja tindran el lloc i la manera per tornar a escollir quina ciutat volen. Assenyala que els representants del govern de la ciutat provenen d’un moviment nascut de la base de la gent de Barcelona que sempre ha optat per la transformació; un moviment responsable, que assumeix amb fermesa i amb dignitat decisions de gran responsabilitat política, com les que han pres persones de gran vàlua personal i política en un gest que no és freqüent. Es referma, doncs, que el seu moviment sempre es manté atent a allò que els ciutadans de Barcelona escullen. Ara, però, no és el moment procedent de reprovar tot un govern, tota una línia d’actuació, que ha parlat clar i que ha executat totes les seves prioritats; han referendat que el combat contra la crisi i la preservació de l’espai públic són les seves prioritats, en el passat, en el present i ho continuaran sent en el futur. En aquesta línia, es remet a la seva conferència anual, que el 2009 duia el títol “Contra la crisi, més Barcelona”, i significa que fa molt de temps que la crisi centra una determinada estratègia; igualment, el gener d’enguany, va expressar, en un acte on tots hi eren presents, les prioritats per al 2010, que són la lluita contra la crisi, el desenvolupament, la generació d’ocupació, la preservació i defensa de les polítiques socials i les polítiques que han de redundar en què l’espai públic tingui les condicions de manteniment i de seguretat adients. Assegura que no fan altra cosa que enfortir les prioritats esmentades, per la qual cosa els demana que no confonguin els termes, i que esperin al moment oportú de confrontar els projectes per a la ciutat. Observa que els grups polítics expressen uns models de ciutat determinats i que en tenen el deure, però que en aquesta cambra hi ha una majoria que ha expressat uns valors majoritaris per construir Barcelona. Els adverteix que no descobreixen ara les polítiques socials, ni el concepte de convivència que volen compartir per a la ciutat. En aquest sentit, remarca que, en la lliga de les ciutats europees, Barcelona manté un combat actiu contra la crisi; motiu pel qual els demana que, davant d’un fenomen global, puguin analitzar els efectes diferencials de la manera com cada ciutat acara la crisi; assenyala que diu això perquè entén 3554 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 que en aquests moments tots hauran de constatar que hi haurà ciutats que rebaixaran les polítiques que beneficien els més febles, i els assegura que aquest no serà el cas de Barcelona. Seran ciutats on el combat contra la crisi no tindrà ni la força ni la potència que té a Barcelona; posa en relleu, però, que mai no n’han negat els efectes, però sí que constaten que hi ha una via barcelonina, pròpia, per sortir-ne. Conclou que és per tot el que acaba de dir, que no aproven les reprovacions i que un alcalde deixi les seves responsabilitats perquè, per damunt de tot, es deu a la ciutadania. Els demana que no facin una lectura que ultrapassi l’autèntic significat de la consulta ciutadana, de la mateixa manera que el govern no s’ha quedat només en fer la lectura que ha estat per simples errors tècnics, sinó que n’ha fet una lectura política que l’ha portat a prendre decisions clares i que, al seu entendre, dignifiquen el projecte polític i les persones que les han assumit. Reitera, per tant, el convenciment que exagerar les reaccions davant d’uns resultats seria trair la voluntat dels ciutadans, i remarca que han assumit responsabilitats davant del que han considerat com un error polític i que dignifica la vida social i política d’un govern que sap llegir la voluntat dels ciutadans. El Sr. Fernández Díaz posa de manifest que el Sr. Alcalde ha fet dues reflexions, la primera de les quals entorn de la via barcelonina, tal i com l’ha anomenada, de lluita contra la crisi; la segona, relativa a la seva petició de renúncia a l’alcaldia de la ciutat, que no s’ha estat de qualificar d’antidemocràtica. Es pregunta, doncs, si és antidemocràtic demanar la renúncia d’un alcalde sense nord, que no exerceix el lideratge de la ciutat, d’un govern municipal sense rumb i a la deriva; un alcalde obsessionat per uns jocs olímpics d’hivern i per la consulta per a la transformació de la Diagonal, i no per allò que és la seva obligació: respondre a la greu situació de crisi econòmica o a la inseguretat ciutadana o la millora de les polítiques socials. Igualment, pregunta si considera antidemocràtiques les renúncies al càrrec dels seus predecessors abans de les eleccions municipals. Assegura que el seu Grup mai no qüestionarà ni la legitimitat ni el caire democràtic d’un alcalde pel fet que iniciï el seu mandat, cosa que ha succeït en el cas de tres dels quatre alcaldes de la ciutat en democràcia, per decisió del Consell Plenari que no pas de les urnes, malgrat que posteriorment hi hagin revalidat el càrrec. Per acabar, fa notar que la “via barcelonina” per lluitar contra la crisi que defensa el Sr. Alcalde és una via morta, perquè suposa el fracàs de les polítiques en moltes matèries com la seguretat, l’ocupació o el benestar; i per això no cal només canviar de via, sinó que cal una estació nova, un tren nou i un nou maquinista. El Sr. Trias es mostra sorprès arran de la demanda de l’Alcalde de no instrumentalitzar la consulta atès que no se’n senten de cap manera responsables, atès que ha estat l’Alcalde qui s’ha ficat en l’embolic de convertir-la en un plebiscit; i entenen que té un sentiment de culpabilitat que el porta a prendre unes decisions en les quals no desemboca cap consulta; tanmateix, consideren que actua així perquè es veu atrapat. Admet i es felicita, tanmateix, que la consulta hagi servit per fer un pas endavant en el canvi de les prioritats. El Sr. Portabella assenyala que ja van dir, quan van veure que la consulta anava pel pedregar i que es convertiria en una crisi política, com ha succeït, que calia lluitar per evitar la crisi institucional, perquè la política havia assolit ja una gran magnitud. Deixa ben clar que l’actitud del seu Grup és que es diguin tot allò que s’hagin de dir, però no cal que ho facin cinquanta vegades, perquè tots saben la posició de tots. I remarca que no diu això perquè faci un intent de salvar l’Alcalde i el seu govern, que d’altra banda no ho necessiten, sinó perquè això acaba repercutint sobre la ciutadania en magnificar les situacions. Pregunta, igualment, què haurien hagut de votar els qui estaven a favor de la transformació de la Diagonal a base de potenciar el transport públic, sense més, de la qual cosa ja n’havien parlat. Creu, que precisament això és una responsabilitat política. Per acabar demana al Sr. Alcalde que es torni a mirar amb simpatia la seva proposició i la voti a favor. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3555 El Sr. Gomà tanca els torns d’intervenció remarcant que el Sr. Fernández ha parlat molt de democràcia en la seva darrera intervenció, i li fa avinent que expressa una escassa qualitat democràtica en la manera de governar de la seva formació política, i només cal que es miri el govern de Madrid, que es dedica, bàsicament, a retallar despesa social; i li pregunta si no és més democràtic preguntar a la ciutadania com vol que es transformi una avinguda que obrir a cops de porra una nova autopista urbana com és el cas del barri del Cabanyal a València. Es rebutja la proposició / declaració de grup en debat amb vint-i-dos vots en contra –emesos pels Srs. Hereu, Carnes, García-Bragado, Martí, Narváez, Nicolau i Espriu i les Sres. Escarp, Mumbrú, Moraleda, Jaurrieta, Sánchez, Ballarín i Andrés, pels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Mayol i Blasco, i també pels Srs. Portabella, Florensa i Martínez i la Sra. Capella– i dinou vots a favor de la resta de membres del Consistori. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Pp 4. El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Evitar una translació mimètica de les propostes aprovades pel Govern de l’Estat, definint actuacions i polítiques pròpies d'austeritat i contenció de la despesa pública per a l’Ajuntament de Barcelona dimensionades segons les nostres pròpies necessitats, i concretades en les següents actuacions: a) Aplicar la reducció salarial proposada de forma progressiva, compensada i proporcional al personal afectat. b) Deixar sense efecte la reducció salarial del personal funcionari i laboral dels grups B, C, D i E. c) Eliminar els elements d'estructura reiteratius amb funcions poc definides o sense valor estratègic en el moment actual: els Comissionats i els Consellers de Districte de dedicació exclusiva. d) Procedir a la concentració dels sectors municipals per reduir-los a 5 i a la supressió la Regidoria dels Nous Usos del Temps, traspassant les polítiques que en depenen a d’altres regidories. 2. Prioritzar la reducció de les despeses sumptuàries del govern municipal, concretades en: a) Limitar la producció editorial de l'Ajuntament de Barcelona a l'estrictament necessària així com la comunicació institucionals a la informació imprescindible per a les persones. b) Disminuir en un 50% les despeses de publicitat, protocol i relacions públiques. 3. Avantposar les polítiques econòmiques per combatre els efectes socials d'aquesta crisi en les classes més desafavorides i mitjanes. 4. Convocar el Pacte per la Cohesió davant la crisi per debatre les línies estratègiques que defineixin un canvi de polítiques i model econòmic de la ciutat de Barcelona que permetin superar l’actual context econòmic. 5. Mantenir les mesures de suport a les persones aturades acordades en Comissió o en Consell Plenari. 6. Garantir l’accés universal als serveis socials, el foment de la cohesió social, la convivència i la millora de l’espai públic, definint les actuacions en matèria de seguretat que permetin desenvolupar-les, dotant-les dels recursos econòmics necessaris per a la seva efectivitat. 7. Preservar l'atenció social a la ciutat i mantenir la despesa acordada en els àmbits d'infància, desplegament de la Llei d'Atenció a la Dependència i atenció a les persones amb discapacitat. 8. Instar al govern de l’Estat a consolidar i donar suport a les polítiques d'acollida dels municipis, mantenint el finançament previst al Fons estatal d'Acollida, en tant que instrument cabdal pel desenvolupament de les polítiques de cohesió social. El Sr. Portabella formula la proposició, en l’exposició de motius de la qual es fa referència al context de crisi econòmica que persisteix, per la qual cosa cal prendre noves mesures per acarar-la amb valentia i decisió i poder avançar cap a la recuperació. En aquest sentit, troba fora de context pensar que hi ha una via pròpia de Barcelona per sortir-ne, al marge de la crisi global, i aquesta és la primera premissa en què s’emmarca la proposició present. Precisa, però, que el primer punt de l’enunciat parla d’evitar una translació mimètica de les propostes aprovades pel govern de l’Estat, atès que si s’agafa el reial decret del govern espanyol, diu en el seu primer punt que s’estableix, d’entrada, per sanejar el romanent negatiu de tresoreria. Remarca, en aquest sentit, que els comptes de Barcelona tenen uns beneficis el 2007 de 269,5 milions 3556 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 d’euros, el 2008, de 166 milions d’euros i, el 2009, de 92 milions d’euros; de manera que aquesta primera consideració ja no encaixa amb Barcelona. En segon lloc, el reial decret emplaça a disminuir l’endeutament a llarg termini, una decisió que aquest Ajuntament va prendre ja fa cinc anys, llevat d’enguany que s’ha incrementat a fi de complir el contrast. Finalment, el mateix text requereix a finançar les inversions, però resulta que en el període 2004-2009, Barcelona ha reduït el seu endeutament de 1.200 milions d’euros a 753 milions, el que significa que s’ha passat d’un endeutament del 70% dels ingressos corrents al 35%. En definitiva, entén que aquest reial decret no encaixa, com ja ha dit, amb la situació de la ciutat, malgrat que òbviament pateix la crisi com la resta de municipis, i en un mateix context, però la situació d’aquest Ajuntament no és equiparable a la d’altres ajuntaments de l’Estat. Dit això, assenyala que la proposició que avui presenten conté un seguit de propostes generals, que dóna per acceptades universalment en base al sentit comú i, alhora, recull un seguit de propostes concretes amb què plantegen una pregunta fonamental: aquesta crisi l’han de pagar els treballadors i les treballadores?; o, l’Ajuntament de Barcelona s’ha de posar al capdavant de les institucions que combaten l’especulació? Anuncia que, si allò que es pretén és reduir la despesa corrent de la ciutat mitjançant la reducció salarial del personal funcionari i laboral, el seu Grup ha trobat la fórmula: el percentatge de reducció que proposa el reial decret és el mateix que paga aquest Ajuntament en concepte d’hores extra, per tant, cal deixar de pagar-les i no caldrà tocar els sous. Assegura que de solucions, si es busquen, n’hi ha moltes, però el que no es pot tolerar és que la crisi l’acabi pagant la gent que va justa de sou i que té dificultats per arribar a final de mes. Per tot plegat, proposen la reducció salarial de manera progressiva, compensada i proporcional a les persones afectades. Reitera que el reial decret afecta el 20% del sou, mentre que l’altre 80% es responsabilitat en gran part de l’Ajuntament. Els emplaça, doncs, a fer les coses bé i que no toquin els sous de les persones que tenen més dificultats, i que trobin la manera de compensar-lo tal i com han fet en altres ocasions, i els demana alinear- se en contra els especuladors. Apunta, també, una segona solució per reduir la despesa corrent en la línia d’eliminar l’estructura reiterativa, actualment sense valor estratègic, com poden ser la figura dels comissionats o dels consellers de districte. En el primer cas, els recorda que hi ha 15 comissionats en aquesta administració, i els proposa que els redueixin d’un terç; quant als consellers de districte, que tenen dedicació exclusiva, proposa que se’ls ajustin els sous; igualment, proposa que es prescindeixi de la regidoria de Nous Usos del Temps, i tot i que precisa que estan a favor de l’existència d’un programa que reguli l’ús dels patis de les escoles fora de l’horari lectiu, per exemple, no consideren que calgui una regidoria per a això. Igualment, es pot limitar la producció editorial de l’Ajuntament, i es poden disminuir a la meitat les despeses de protocol i relacions públiques. Per tot plegat, el que avui proposen es basa, essencialment, en el més estricte sentit comú. D’una banda, estan convençuts que hi ha una part del discurs que tots comparteixen en el sentit que tothom vol un accés universal als serveis socials o el manteniment de les mesures de suport a les persones aturades, que s’han aprovat en aquesta cambra; i, en conseqüència, anima a alinear-se amb les propostes que diuen que allò que s’ha de combatre és el que pot generar un “pelotazo” en quatre dies i, després, traslladar les seves conseqüències a la ciutadania. El Sr. Trias avança el suport del seu Grup a la proposició, d’entrada perquè és valenta, és concreta i, també, perquè s’hi han introduït esmenes de CiU, per la qual cosa estan absolutament d’acord amb la línia que apunta. Entenen que suposa un primer pas important, malgrat que considera que hi ha altres línies per actuar amb el convenciment, com ja ha expressat avui mateix, que cal suprimir greix a fi de generar musculatura; cal actuar amb una certa rapidesa, i s’ha de tenir clar de quina manera es podrà sortir de la crisi que, al seu parer, va en la direcció de l’estalvi i l’austeritat, dels canvis estructurals, de la moderació fiscal, de les mesures contra la morositat o del foment de l’exportació, un element NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3557 molt positiu que requereix que la indústria, el comerç i el turisme tinguin un paper preponderant. Igualment, considera essencial, en una situació que portarà a les administracions públiques a tenir dificultats creditícies importants, la concertació público-privada. Tot plegat, sense oblidar que hi ha l’objectiu bàsic de donar resposta contundent a les necessitats socials, atès que les crisis comencen sent econòmiques i, en la majoria de casos, acaben sumant-hi una crisi social a la qual tenen obligació de donar resposta. En conseqüència, el seu Grup dóna suport convençut a la iniciativa d’ERC. El Sr. Fernández Díaz addueix que les situacions poden ser diverses, es pot estar al govern o a l’oposició i, fins i tot, configurant un govern a l’ombra, però entén que el cas de la formació política del Sr. Portabella no està clarament en cap d’aquestes situacions, sinó que, al seu entendre, ha aconseguit una forma nova de fer política en aquest Ajuntament. Precisa, en aquest sentit, que primer s’ha constituït en el que defineix com “l’ombra allargada del govern” i, en segon lloc, ha aconseguit que, tot i que a Barcelona no hi governa un tripartit, hi governi el bipartit més ERC, tal i com demostra el fet que totes les decisions estratègiques del mandat han obtingut el seu suport, tot i que al seu paper és impossible fer d’oposició i govern a la vegada. Tanmateix, manifesta que encara entén menys que, fa només uns minuts, ERC hagi donat suport a una proposta del govern per lluitar contra la crisi i que ara en presenti una que digui que ara sí que es concreten les coses. Dedueix, per tant, que abans de votar la proposició del govern municipal, tot el que ara explica ho hauria d’haver negociat i s’hi hauria d’haver incorporat. Avança, doncs, que una vegada hagi pogut resoldre aquest enigma, el seu Grup es podrà posicionar. El Sr. Mestre remarca que en l’exposició de motius, la proposta d’ERC diu que és imprescindible que tots els grups municipals assumeixin la responsabilitat d’actuar units, i assegura que hi estan d’acord; entén que això és el que cal en un context global de crisi i, encara més, quan les propostes que ha presentat el govern espanyol per a la reducció del dèficit –que ahir mateix va convalidar al Congrés dels Diputats– incrementen la gravetat de la crisi i les dificultats per superar-la. En aquesta línia, les propostes del govern del Sr. Zapatero posen en evidència, una vegada més, una política econòmica erràtica, farcida de decisions equivocades, i només cal remetre’s al 2007, quan el mateix president del govern presumia d’haver promogut reduccions fiscals per un valor de 30.000 milions d’euros. En aquest sentit, posa de manifest la posició que manté el seu Grup parlamentari al Congrés dels Diputats, i remarca que les propostes del govern Zapatero fan més difícil i llunyana la sortida de la crisi, generen conflictivitat social i tenen un impacte negatiu per a les expectatives de reactivació. Davant d’això, també han expressat la resposta de l’Ajuntament de Barcelona, que és protegir les prioritats de l’acció de govern, entre les quals l’increment de l’austeritat en la despesa, la reactivació econòmica i ocupació, les polítiques socials i el manteniment de l’espai públic. Aquestes són prioritats que vénen de lluny, que existeixen per voluntat expressa del govern municipal i perquè pot garantir-les i protegir-les, a diferència d’altres governs locals i del mateix govern de l’Estat. Dit això, afegeix que comparteixen la intencionalitat i la majoria de propostes que s’expliciten en la proposició d’ERC, però precisament per això, lamenten que la concreció d’algunes, que entren en clar conflicte amb les facultats i competències pròpies del govern, facin inviable el suport del seu Grup a la present proposició. Recorda que el Sr. Portabella, en un altre moment d’aquesta sessió, ha dit que les propostes d’austeritat i el conjunt de mesures que cal prendre davant de la situació actual, més greu que fa unes setmanes, no poden esperar, i estan d’acord a esperar una setmana només per crear les condicions i l’espai per discutir-les perquè, per damunt de tot, el seu Grup està pel diàleg i l’acord, i a favor de posar totes les propostes damunt la taula a fi que, totes, puguin ser considerades i discutides, incloses les del govern municipal, i creu que, així, es podran assolir acords. Tanmateix, adverteix que cal fer-ho en l’ordre que ha apuntat i amb l’actitud d’obrir l’espai per al diàleg i assolir l’acord i amb rapidesa; tanmateix, la proposició no pot ser l’expressió d’un dictat de què cal fer, atès que per al seu Grup, dictar i dialogar no són termes compatibles. 3558 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 En conseqüència, i atès que no hi ha hagut en aquesta ocasió cap possibilitat de plantejar-la en altres termes, el seu Grup no pot donar suport a la proposició, malgrat que ho lamenta. El Sr. Carnes expressa, d’entrada, l’agraïment pel suport del Grup d’ERC a la proposició del govern municipal; alhora que remarca que hi ha dues parts en la present proposició, una de reflexió política, que poden compartir en molts aspectes i, una altra, de mesures concretes que, al seu parer, s’ha de valorar curosament. En aquest sentit, el Sr. Portabella ha esmentat alguns elements que resultaven interessants per al seu Grup, essencialment que qualsevol plantejament s’ha d’emmarcar en un context global malgrat que l’aplicació del reial decret afecti el món local. Afegeix que, malgrat que el Sr. Fernández Díaz sembla que no ho vulgui admetre, amb ERC, que està a l’oposició, hi discuteixen, hi discrepen i, de vegades, també voten en contra de les seves iniciatives. En aquest cas, no donen suport a la seva proposta, no perquè discrepin amb alguns aspectes que planteja, sinó perquè consideren que cal aplicar un mètode i rigor. Admet que avui s’han llançat idees, i algú ha expressat la importància del factor temps, però ell afegeix que també ho són, d’importants, la metodologia i el rigor. Posa en relleu que hi ha qui es amant de fer foc d’encenalls, i que la diferència dels qui actuen així amb ERC és que la seva actitud pot ser crítica, però sempre disposada a la col·laboració. Afegeix que la Federació i l’Associació Catalana de Municipis estan acordant un full de ruta, perquè fer front a la crisi passa pel consens, pel treball conjunt, perquè les dificultats són per a tothom, i aprofita per referir-se textualment al seu contingut on hi diu “traslladar a tots els municipis, per al seu compliment, les mesures sobre la reducció de retribucions del personal funcionari compreses en el reial decret, així com les mesures que pugui aprovar el govern de la Generalitat de Catalunya”. Està convençut que això no agrada, però també n’està que cal complir les lleis, i que els marges d’interpretació són els que s’inclouen en el marc legislatiu. Per tant, es pot intentar quedar molt bé en aquesta cambra, però la funció dels governs és, justament, governar. El Sr. Portabella abans d’iniciar el seu torn de rèplica, agraeix les esmenes del Grup de CiU que han estat incorporades a la proposició, atès que ha oblidat expressar-ho en la seva primera intervenció, així com pel seu vot favorable. Tot seguit, en to de reflexió, pregunta al govern municipal si es fa el càrrec de què hauria succeït si ERC no hagués votat a favor de la proposició que acaba de presentar, i que hagués finalitzat aquesta sessió sense que el govern municipal hagués pogut aprovar una proposta d’austeritat. Assenyala que fa aquesta reflexió perquè el seu Grup sol actuar amb força responsabilitat, sentit institucional i de ciutat. Lamenten, doncs, que se’ls acusi de pretendre que actuïn al seu dictat; entén que allò que sí és un autèntic dictat és el reial decret, perquè fixa aspectes concrets, amb percentatges. Altrament, el seu Grup proposa alternatives perquè es pugui assumir la reducció del 5% que imposa el decret sense afectar els sous més baixos d’aquest Ajuntament; i és precisament això el que rebutja el govern municipal. Demana, doncs, que no es canviïn els termes, atès que el dictat l’imposa un decret que ve de Madrid, que és de difícil aplicació aquí, malgrat que reitera que és inexcusable aplicar un pla d’austeritat. Al Sr. Fernández Díaz li fa avinent que comprèn els seus termes, i sap que no és fàcil comprendre que el seu Grup és el tercer espai, però no per això ho deixaran de ser, alhora que li fa notar que tots els grups municipals aquí presents han votat en alguna ocasió en coincidència amb altres. El Sr. Trias es remet a unes declaracions de l’Alcalde, amb què coincideix plenament, on expressava que no volien mimetisme, i precisament per això, no entén per què ara corren a mimetitzar-se. Entén que la proposta d’ERC és assenyada i, per tant, creu que es pot aprovar; tanmateix, el govern mai no vol discutir propostes assenyades formulades pels grups de l’oposició perquè no entén que, com més siguin, millor. El Sr. Fernández Díaz indica que el seu Grup hauria donat suport a aquesta proposició, tal i com ha demostrat en moltes ocasions en què ha votat a favor d’allò que és favorable per a Barcelona al marge de qui ho proposi; tanmateix, NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3559 creu que si es vol assolir un acord assenyat en aquesta qüestió s’hauria d’haver començat per fer allò que el seu Grup reclama des de fa temps: definir noves prioritats en el PAM, aprovat pel bipartit més un. Cal canviar els pressupostos municipals, aprovats pels mateixos; cal, en definitiva, canviar el full de ruta econòmic que suposa el pla econòmic i financer, aprovat fa només cinc mesos, però que ja ha quedat desfasat. Precisa que podria continuar esmentant aspectes que cal canviar en moltes mesures aprovades pel bipartit més ERC, entre les quals el Pla d’ocupació de qualitat, i afegeix que el seu Grup no hi pot donar suport perquè està convençut que cal anar més enllà. En aquest sentit, posa de manifest que en la proposició del seu Grup s’hi planteja una simplificació administrativa i, també, de supressió d’instituts i d’organismes autònoms, i de l’excés de l’estructura administrativa i de burocràcia. Altrament, no té el convenciment que la proposició del Grup d’ERC consideri retallar el nombre de càrrecs de confiança de la seva formació que encara mantenen de la seva època en el govern municipal, malgrat que proposi el retall de l’estructura administrativa; pregunta si també han pensat què cal fer amb els Consolats de Mar, o amb la retallada de la despesa que significa prescindir dels informes municipals, o si exigirà les inversions que realment li calen a Barcelona, o un millor finançament a la Generalitat i a l’Estat a fi d’evitar l’afectació d’inversions a la ciutat. Pregunta si demanaran al govern amic de la Generalitat que s’acabi la morositat envers la ciutat, que arriba als 3,1 milions d’euros en concepte de dependència, o els 4,5 milions d’euros per a atenció primària, o altres sumes gens negligibles en matèria d’educació. Conclou que podria continuar enumerant aspectes que no s’han contemplat en la proposició, i assenyala que si hagués estat més assenyada, concreta i transversal, el seu Grup no tindria inconvenient a votar-hi a favor, i no hauria d’haver optat pel vot d’abstenció. El Sr. Mestre adverteix al Sr. Portabella que, quan es refereixi al decret llei del govern espanyol, no es miri el seu Grup, atès que sap positivament que el consideren un error greu. Reitera, però, que lamenten que s’hagin entestat a dictar-los tan concretament què cal fer, sense advocar per un diàleg molt necessari i urgent on hi trobarien certament molts punts de coincidència. El Sr. Portabella intervé per l’al·lusió del Sr. Fernández Díaz i precisa que ERC té un assessor per regidor, més, com tots els presidents de Grup, un d’afegit, per tant, té cinc assessors. Sospita, però, que el Grup del PP està convençut que ERC va imposar el gerent d’algun institut, quan la realitat és que són persones que ja hi treballaven com a segons de bord, que en plegar els primers de bord, van passar a ser, automàticament, gerents. Assegura que el Grup d’ERC no té tracte de favor amb ningú, i li demana que no utilitzi aquests arguments per fer demagògia, i que no digui coses que no són certes, alhora que li avança la seva disposició a parlar de totes les persones que vulgui, i es reserva el dret a fer el mateix quant al Grup del PP. Per acabar, i arran de l’afirmació del Sr. Mestre, posa de manifest la seva perplexitat perquè no comprèn com, si estan en contra del decret llei, voten en contra de la seva proposició. El Sr. Fernández Díaz, sense voler entrar en un debat de noms, cognoms i càrrecs, mostra la seva satisfacció pel fet que el Sr. Portabella hagi reconegut que és cert que persones que ostentaven càrrecs de responsabilitat quan ERC estava al govern municipal es continuen mantenint en l’estructura de govern. El Sr. Carnes emplaça tothom a parlar de política en majúscules, que significa rigor, responsabilitat i compliment de les lleis, malgrat que, de vegades, no els agradi. En aquest sentit, remarca que ahir el partit Socialista va haver de prendre decisions que no li eren fàcils, però per responsabilitat les ha de tirar endavant. Aquest és, per tant, el cost polític, però sempre és millor prendre decisions, malgrat que repercuteixin en els resultats electorals, que exposar-se amb altres arguments. Ratifica que sempre estan disposats al diàleg, però en el marc de la llei. Es rebutja la proposició / declaració de grup en debat amb divuit vots en contra –emesos pels Srs. Hereu, Carnes, García-Bragado, Martí, Narváez, Nicolau i Espriu i les Sres. Escarp, Mumbrú, Moraleda, Jaurrieta, Sánchez, Ballarín i Andrés, i també pels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Mayol i Blasco–, set abstencions – 3560 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 emeses pels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín–, i setze vots a favor de la resta de membres del Consistori. b) Proposicions amb contingut de declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal del Partit Popular Pc 1. Instar al Govern municipal a intensificar el control sobre el compliment de l'Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles envers les infraccions comeses per ciclistes incívics. El Sr. Fernández Díaz formula el prec amb què reclama al govern de la ciutat la intensificació del control sobre el compliment de l'ordenança de circulació de vianants i vehicles, ateses les evidents infraccions de molts ciclistes. El Sr. Narváez avança que no accepten el prec, d'entrada perquè aquest Ajuntament està satisfet de la feina que duu a terme la guàrdia urbana, alhora que corrobora que, dia a dia, augmenta el nombre de ciutadans i ciutadanes que fan servir la bicicleta per als seus desplaçaments. El Sr. Fernández Díaz insisteix que, malgrat que es felicita per l'augment del nombre de ciclistes a la ciutat i pel comportament de molts d'ells, està indignat amb l'incivisme d'una minoria; la d‘aquells que circulen per on volen, els que han convertit els carrils bici en velòdroms. Atesa aquesta realitat, entén que cal intensificar l'actuació de la guàrdia urbana. En aquest sentit, els recorda que es posen, de mitjana, set multes diàries per incompliment de tot el conjunt d'ordenances municipals, i només es fan 1,2 denúncies al dia contra els ciclistes incívics per infracció de l'article 14 de l'ordenança de circulació, és a dir, una multa per cada vuitanta un mil desplaçaments en bicicleta, dels més de cent mil que es fan diàriament a la ciutat. Dit d’una altra manera, concreta que s'imposen sis denúncies anuals perquè els ciclistes no respecten la preferència dels vianants quan travessa el carril bici i quatre a l'any per velocitat inadequada. Considera que aquestes xifres són intolerables, considerant el comportament de molts ciclistes incívics que s'han convertit en adversaris temibles per als vianants en molts indrets de la ciutat. Per tant el seu Grup demana, a banda de més intensificació del control del compliment de l'ordenança, dissenys menys costosos i més adequats per als carrils bici. El Sr. Narváez addueix que en l'argumentari del PP només hi manca el colofó "ciclistes" sumat als termes delinqüència i immigració. Posa de manifest que, tanmateix, això no deixa de sorprendre’l, perquè està convençut que el Sr. Fernández Díaz sap que la immensa majoria de ciclistes de la ciutat circula amb correcció, tot i que pot existir un petit nombre que, com en altres mitjans de transport, cometin infraccions. A partir d'aquí, la guàrdia urbana està fent una acció continuada que està donant molt bons resultats. I insisteix que actualment el comportament dels usuaris de la bicicleta és molt millor en general que fa uns anys. Li demana, per tant, que reconegui l'esforç que s'està fent i que la immensa majoria de ciutadans i ciutadanes ciclistes ho fan amb correcció, i que no intenti criminalitzar aquest col·lectiu pel comportament d'uns pocs. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Pc 2. Que el Govern municipal es comprometi a prioritzar l'esport base per sobre dels grans esdeveniments dins de la inversió prevista per l'àrea d'esports, reconeixent la tasca de clubs, associacions i federacions com a agents de cohesió social, educació, civisme, salut i lleure. El Sr. Martínez indica que el prec s'emmarca en el context actual de la política esportiva de la ciutat, i en el de crisi econòmica, i demanen que es prioritzi l'esport NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3561 base en detriment dels grans esdeveniments. Puntualitza que no hi estan pas en contra, però sí que estan a favor que, en èpoques de crisi, es prioritzi l'esport base, que va vinculat a clubs i a unes instal·lacions. La Sra. Moraleda observa que el prec forma part de la manera de fer habitual del govern de la ciutat des de fa anys. Només per posar un exemple, diu que enguany hi ha prop de noranta mil nois i noies, entre tres i divuit anys, que participen en competicions organitzades pel Consell de l'Esport Escolar; igualment, més de cinc-centes entitats de tota la ciutat participen en l'àmbit de l'esport escolar; esmenta, també, les passejades que s'organitzen en molts casals de gent gran o el programa de futbol que es desenvolupa a Ciutat Meridiana com a vehicle de cohesió social. Entén que els que acaba d'esmentar són bons exemples de suport a l'esport de base que reclama el Grup d'ERC. El Sr. Martínez considera que la regidora no l'ha acabat d'entendre; i aprofita, després de felicitar-la per la seva nova condició que inclou, entre d'altres, l'aspecte esportiu, per demanar-li que posi ordre en la política esportiva a la ciutat. Remarca que s'han de garantir els clubs escolars de base, s'han de crear pavellons i s'han d'aprofitar les subvencions de la Generalitat, cosa que aquest Ajuntament no ha fet durant tres anys consecutius; alhora que no s'ha d'augmentar desorbitadament el lloguer dels camps de futbol i s'han de fomentar camps alternatius per a esports com el rugbi o el criquet. Acaba, doncs, aportant algunes idees com ara que redueixin el cost del Global Esports Forum, el cost del pas per Barcelona de la Vuelta Ciclista a España, la despesa en la Red Bull i altres despeses sumptuàries i que van molt més enllà del benefici que treu la ciutat d'esdeveniments com els que ha esmentat. Els recorda que ha estat a instàncies del seu Grup que han millorat les instal·lacions del Club Natació Sant Andreu, les del Club de Futbol Sant Andreu, les del Club Esportiu Europa, mentre que aquest govern municipal està deixant caure el camp de futbol del Turó de la Peira, el de La Satalia, i ha deixat perdre les instal·lacions del M. Aurèlia Capmany entre altres. Reitera, doncs, la petició a la Sra. Moraleda que posi ordre a la política esportiva de la ciutat. La Sra. Moraleda adverteix al Sr. Martínez que hauria pogut començar per aquesta darrera part, a fi que li hagués pogut respondre en conseqüència. Observa que el regidor, a banda de demanar que es fomenti l'esport de base, explica què s'ha de deixar de fer. Li remarca que el govern municipal farà allò que consideri oportú tirar endavant; assegura que, quant al foment de l'esport de base, es pot estendre amb tot detall pel que fa als programes que duen a terme i que, potser, la majoria de gent desconeix; en aquesta línia pregunta si no considera important que més de sis mil nens i nenes hagin practicat dansa durant tot l'any; o que gairebé quatre mil infants aprenguin a nedar, o que quatre mil nois i noies de sisè de primària facin la biatló, fomentar que la gent camini o potenciar els esports no majoritaris, tot i que entén que, de ben segur, és més rendible políticament donar suport a alguns clubs esportius. d) Preguntes Del Grup Municipal de Convergència i Unió Pg 1. Considera coherent i prioritari l'Alcalde destinar 5,6 milions d'euros a la plataforma del zoo marí, atenent a les seves declaracions de reorientar la seva política a la lluita contra la crisi econòmica i en favor del benestar de les persones? La Sra. Recasens formula la pregunta. Es remet, tot seguit, a les declaracions que va fer el govern municipal diumenge 16 de maig arran dels resultats de la consulta de la Diagonal, que qualifica com un acte de contrició on van assegurar que havien après la lliçó. Els pregunta, en conseqüència, si consideren coherent i prioritari destinar 5,6 milions d’euros a la plataforma del zoo marí, tenint en compte que el govern municipal ha assegurat que reorientaria la seva política cap a la lluita contra la crisi econòmica i a favor del benestar de les persones. 3562 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 El Sr. García-Bragado precisa que la inversió de 5,6 milions d’euros ha de servir per acabar el tram del passeig del Litoral, en el tram entre Josep Pla i Prim, que permet acabar la connexió. Per tant, no es tracta de la plataforma del zoo marí, sinó la prolongació del passeig Marítim en aquest tram. La Sra. Recasens addueix que el govern municipal té la tendència a mentir compulsivament; els recorda que quan van presentar els anomenats Fons Zapatero van parlar de la tanca perimetral del zoo marítim. En aquest sentit, remarca que el govern té un greu problema de credibilitat i de manca d’honestedat. Tot seguit, fa un breu repàs a la cronologia del projecte del zoo marí i al fet que el 2002 ja es va anunciar que seria una realitat; el 2008, el llavors Primer Tinent d’Alcalde, s’hi va referir com un projecte estratègic i central per a la ciutat; i el mateix Sr. Alcalde, l’abril de 2009, va dir que s’iniciaven les obres del zoo marí amb el compromís de no aturar-les, alhora que va reconèixer que no disposaven de suport privat, però que, gràcies als Fons Zapatero, es tornaven a posar en marxa. Ara, tanmateix, es fan enrere i no saben com argumentar-ho, com tampoc no saben explicar la política erràtica que duen a terme. Tanmateix, la realitat és que ja s’han esmerçat 27 milions d’euros gastats amb el zoo marí. Per acabar, els pregunta què haurien fet amb aquesta quantitat si no s’hagués invertit en un projecte que no compta amb el suport del capital privat i que saben que, ara com ara, no tirarà endavant. Els emplaça a què deixin de mentir i que deixin de fer polítiques erràtiques; en definitiva, que aterrin a la crua realitat i que no s’instal·lin en la demagògia i l’autocomplaença. El Sr. García-Bragado demana a la Sra. Recasens que en comptes d’insultar comprovi per ella mateixa l’estat de les obres, i que una vegada ho hagi fet, s’adonarà que insultar els regidors d’aquesta cambra és una barbaritat. Creu que utilitza aquesta tàctica per impactar en l’àmbit mediàtic. La convida, doncs, a visitar les obres amb el tècnic que les dirigeix. Pg 2. Quins projectes es veuran afectats a la ciutat de Barcelona per aquesta retallada en la inversió pública en infraestructures anunciada pel Ministeri de Foment? El Sr. Vives formula la pregunta. Posa de manifest que amb les darreres declaracions s’ha assenyalat molt clarament que la prioritat era, en el marc de la lluita contra la crisi, la reactivació de l’activitat econòmica a Barcelona. Alhora, però, el ministre de Foment ha declarat que diverses inversions clau per a aquesta reactivació quedaran frenades. En aquesta línia, assenyala que aquest mateix matí, el President de la Generalitat ha dit que algunes inversions que afecten Barcelona es veuran retardades. Per aquest motiu, pregunten quins projectes es veuran afectats per aquesta retallada en la inversió pública en infraestructures anunciada pel ministre i, avui mateix, pel President Montilla. El Sr. García-Bragado precisa que el ministre parlava d’una retallada de la inversió pública en infraestructures de 6,4 milions d’euros, i ell mateix va estimar que significaria un endarreriment de mitjana d’un any en el conjunt de les inversions, i també va dir que s’acabaria de concretar les properes setmanes. A dia d’avui, però, encara no tenen constància d’una resolució en aquest sentit malgrat que estan en contacte continu amb el ministeri. En conseqüència, admet que encara no poden parlar de retards en les obres que atenyen Barcelona. El Sr. Vives desitja que el contacte continu amb el govern central sigui fructífer, tot i que fa notar que allò que es publica en els mitjans de comunicació és molt més explícit que no pas la resposta que ha donat el Tinent d’Alcalde, i és que efectivament el retard es produirà, sobretot, en inversions clau com els accessos viaris a la ciutat, el TGV a l’aeroport, el seu pas per La Sagrera, la mateixa estació de la Sagrera, rodalies i el corredor mediterrani. Igualment, assenyala que ahir NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3563 mateix s’aprovava la connexió directa del Port amb França, però el responsable de mercaderies de Renfe manifestava que no sabia per a quan. Considera, doncs, que es tracta de qüestions prou importants per debatre-les allà on pertoca, i per això demana la convocatòria immediata d’una sessió de la Comissió especial d’Infraestructures perquè, a més de per fer el seguiment de les inversions, doni força per negociar amb Madrid allò que requereix Barcelona. El Sr. García-Bragado entén que el regidor coincideix amb què, perquè aquesta sessió sigui útil, cal obtenir informació concreta i esperar que el ministeri marqui quin és l’àmbit en què es plasmaran les seves decisions. Avança que tan bon punt sàpiguen això, la Comissió especial d’Infraestructrues serà l’òrgan adient per tractar l’assumpte. Reitera l’existència del contacte amb el Ministeri de Foment i confia que les inversions de Barcelona li suposin una prioritat. Del Grup Municipal del Partit Popular Pg 3. Té previst el Govern municipal modificar l'Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l'espai públic de Barcelona envers aquells comportaments que no compleixen amb un mínim decòrum, socialment acceptat, en el vestir així com en aquells altres comportaments en el vestir que suposen un atemptat a la dignitat de les dones? El Sr. Fernández Díaz formula la pregunta en el sentit de si el govern municipal ha previst introduir la prohibició expressa a les ordenances municipals de passejar- se per la ciutat sense roba, o la mateixa prohibició de l’ús del burca o el nicap, per ser contrària la primera situació al decòrum i la segona a la dignitat de les dones. La Sra. Escarp diu que no està previst introduir modificacions en el sentit que acaba d’expressar el regidor, i aprofita per demanar-li que no posi en el mateix sac dos assumptes que han de tenir tractaments absolutament diferenciats. El Sr. Fernández Díaz admet que han de tenir un tractament diferenciat, però en una mateixa normativa municipal. Fa notar que, en ocasions anteriors, quan ell mateix plantejava la prohibició expressa de passejar-se nu pel carrer li van demanar que no fes de l’anècdota un problema. Al seu parer, l’autèntic problema és que la Tinenta d’Alcalde i l’Alcalde volen reconduir els problemes tractant-los com a anècdotes i, amb la permissivitat que això suposa, acaben convertint allò que no passaria de ser anecdòtic en un autèntic problema a la ciutat. Aquesta manca de determinació explica, també, per què han proliferat la delinqüència i l’incivisme. Destaca, igualment, que el problema s’agreuja pel canvi constant de criteris, que els fa passar d’amenaçar un local privat amb una sanció que advertia als clients que no hi podien entrar sense samarreta, a fer una campanya d’enganxines comminant al decòrum. Per acabar, en referència a la prohibició de l’ús del burca i del nicap confia que, el de Barcelona, no sigui l’últim ajuntament a considerar que són indumentàries contràries a la dignitat de les dones, un senyal d’esclavitud i no pas una expressió cultural i religiosa. Observa que si s’entesten a continuar amb el discurs políticament correcte i mantenir que les ordenances municipals siguin permissives no van pel camí encertat. I puntualitza que ha unificat els dos aspectes en una sola pregunta perquè no tenia possibilitat de formular-ne dues. La Sra. Escarp entén que les ha unificat conscientment. Remarca que el govern municipal és contrari al burca perquè representa la vulneració dels drets de les dones, i pel que representa quant a la seguretat pública, de negació de ciutadania. Aquests són els motius pels quals hi estan en contra, i per això defensen un debat seriós i serè en el marc de la Comissió municipal d’Immigració. És per aquest motiu que demana que se separin els dos debats, i li ho demana des de la seva mateixa condició de dona, perquè considera que en dos minuts no es pot ventilar un assumpte d’aquesta magnitud. Quant al decòrum en el vestir, significa que estan en contra de la nuesa i de la seminuesa als espais públics i, per tant, d’acord amb l’aplicació de l’article 10.2 de 3564 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 l’ordenança d’usos de l’espai públic, alhora que són partidaris de transmetre el missatge que als llocs públics i de la ciutat cal vestir correctament. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Pg 4. Com afectaran les mesures econòmiques adoptades pel Govern de l'Estat a les obres de l'estació del TAV a la Sagrera? El Sr. Martínez formula la pregunta, que ell mateix qualifica de retòrica atès que ja ha estat resposta pels mitjans de comunicació, però no se'n volen estar de fer-la aquí perquè consideren és que el fòrum on pertoca. El Sr. García-Bragado avança que intentarà no decebre el Sr. Martínez amb la seva resposta, però assegura que tampoc no serà contradictòria amb el que s'ha dit fins a dia d'avui. En definitiva, manifesta la seva confiança en què les mesures econòmiques del govern central no afectin les obres de l'estació, tot i que precisa que el que es planteja no són tant retallades com ajornaments. En aquest sentit, recorda que les obres de l'estació ja estan adjudicades, tot i que es preveu una certa laminació en les inversions públiques, tal i com ha explicat el ministre concretament pel que fa a les obres de la Sagrera i els seus accessos. Atès que la inversió encara no ha assolit els seus màxims nivells, entén que les mesures no haurien de significar un gran impacte en les obres de l'estació. De tota manera, precisa que encara falta acabar de contrastar amb el Ministeri de Foment aquesta valoració. El Sr. Martínez opina que l'anunciada retallada de les inversions a Catalunya, si no es materialitza en l'estació de la Sagrera, afectarà alguna altra infraestructura. Remarca, doncs, la injustícia que això suposa atesa l'aportació de Catalunya i el seu dèficit fiscal en relació a Espanya, i que una vegada més serà Catalunya qui acabarà rebent l'impacte d'una política errònia per part de l'Estat. Precisa, tot seguit, que hi ha un aspecte que desitjaria que el Tinent d'Alcalde traslladés al ministre en el sentit que l'opció d'augmentar l'edificabilitat en l'àmbit de la Sagrera per fer més viable econòmicament el projecte, des del seu punt de vista, ha de quedar tancada. En aquest sentit, atès que encara estan pendents algunes modificacions urbanístiques a la zona, algú podria creure en la possibilitat esmentada, i li avança que el seu Grup ho rebutjarà, de manera que aparcaran qualsevol decisió fins que les obres estiguin adjudicades, i una vegada ho estiguin, hauran de valorar en quins termes i, per tant, fer-se una idea més clara de quina és la voluntat real respecte a la inversió. El Sr. García-Bragado remarca que les obres ja estan adjudicades des de fa uns mesos, tant les de l'estació com les dels accessos; queda pendent una segona fase que ateny les instal·lacions i l'arquitectura interior de l'estació que, una vegada estigui el projecte acabat, en podran calcular la inversió i es procedirà a l'adjudicació. Afegeix que hi ha un acord d'aquest Plenari en el sentit que ha expressat el Sr. Martínez, per la qual cosa el posicionament d'ERC és compartit per tothom, atès que es va decidir que l'edificabilitat és la que hi ha i no més, i el conveni signat el 2002 conté la modificació introduïda el 2004, sense que es plantegi cap iniciativa nova al respecte. Admet que en el context actual les obres de Sant Andreu i dels accessos tenen una part de finançament de l'empresa Barcelona-Sagrera Alta Velocitat que, curiosament, ha esdevingut un factor positiu en el sentit que l'empresa esmentada no té previst restringir les seves inversions perquè ja les té consignades i, per tant, els crèdits demanats. e) Seguiment proposicions / declaracions de grup MOCIONS Única. Prendre coneixement de la renúncia al càrrec de Regidor d’aquest Ajuntament presentada per l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3565 El Sr. Martí expressa que en aquest dia de plena normalitat institucional però, sens dubte, especial per a ell, es permet l'oportunitat excepcional d'adreçar-se a aquest Consell Plenari, sense tema prefigurat ni temps prefixat, per fer una reflexió sobre la política a partir dels seus quinze anys de feina, onze dels quals com a regidor, en aquest Ajuntament. En primer lloc, palesa que la política, com qualsevol altra activitat humana, la fan persones, amb les seves virtuts i amb els seus defectes. Per aquest motiu, en la política municipal hi ha hagut, hi ha i hi haurà gent immensament treballadora, intel·ligent i generosa, però també gent cínica, oportunista i incompetent i, per tant, la política en general no és més que un altre escenari de la naturalesa humana. Per això mateix, considera que té sentit plenament fer un balanç personal d'aquests anys, que resumeix en el sentiment que la política municipal li ha permès de ser molt feliç. A Sarrià-Sant Gervasi, a Ciutat Vella, en el món de la cultura, de les polítiques socials, del benestar, en els òrgans de participació i de govern, amb la gent, amb les entitats, les associacions, amb els tècnics i els treballadors municipals, amb els companys i amb els representants de l'oposició ha tingut la sort i el privilegi de pensar, de discutir, de decidir i, en definitiva, de sentir-se viu i actiu. Remarca que ha compartit aquesta felicitat, que només ha estat possible gràcies al treball conjunt amb molts i magnífics treballadors municipals, especialment amb els seus col·laboradors més directes, que exemplifica en la seva secretària durant onze anys, la Sra. Koro Zaragüeta, a qui, com acostuma a succeir amb les coses importants de la vida, va conèixer casualment, en substituir ella una baixa maternal al seu despatx. Des de llavors, ella ha estat les seves altres orelles, la seva altra veu i el seu altre cor en la relació que ha mantingut amb els ciutadans i ciutadanes que s'hi han adreçat com a regidor. Manifesta que, d'ella, com de la resta de col·laboradors, ha après coses cada dia i, de ben segur, moltes més de les que ell els hagi pogut ensenyar. Dóna les gràcies, doncs, a totes les persones amb qui ha treballat i a totes aquelles que aquests dies li han demostrat el seu afecte i reconeixement. En una segona reflexió, posa de manifest que allò que fa singular la política és la seva dimensió col·lectiva i representativa. Així, els qui avui són en aquesta cambra, hi són en nom d'altres, en representació d'una part, cadascun d’ells, de tota la ciutat. I només això és el que ha de guiar els polítics en les seves actuacions. Al seu parer, representar significa, en primer lloc, ser coherent amb les idees pròpies i amb els programes polítics que els han portat on són; cada partit ocupa un espai, i els ciutadans que els han donat suport volen veure que cada força política ocupa l'espai que els representa; per això, la seva obligació és posicionar-se, marcar camí, o com es pot dir col·loquialment, "mullar-se" i, òbviament, assumir les responsabilitats que se'n deriven. No els correspon, tanmateix, acontentar tothom, fer plantejaments genèrics que esdevinguin insubstancials o plantejaments contradictoris que bloquegin l'activitat política. Posa en relleu, també, la idea de lideratge que ha d'estar present en els representants municipals. Conscients i responsables d'aquesta funció de representativitat, tenen l'obligació d'escoltar i de debatre per conèixer i donar resposta als anhels i a les demandes de la ciutadania; però, també, tenen l'obligació de convèncer, d'aconduir els processos col·lectius i d'evitar demagògies, l'excitació de baixes passions o, sobretot, de fer d'aprenents de bruixot, atiant focs que corren el risc de descontrolar-se i cremar-ho tot; i com avui també s'ha dit, quan tot està cremat, ningú hi guanya i tothom hi perd. Per aquest motiu, allà on vol posar més èmfasi és en l'agraïment al seu partit, als alcaldes Clos i Hereu, amic i company per sempre, però, sobretot, donar les gràcies més sinceres als ciutadans i ciutadanes que els han votat i els han donat suport tots aquests anys i que li han permès ser el seu representant al consistori. S'excusa, per tant, pels seus errors llunyans i pels recents, que d'acord amb la manera d'entendre que acaba d'expressar sobre com hauria de ser la política, són els que li han fet presentar la renúncia als seus càrrecs i que avui se sotmet a aquest Consell Plenari. 3566 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 Confia, malgrat això, haver fet honor i haver estat a l'alçada del que esperaven d'un representant del poble de Barcelona, i remarca que per a ell ha estat un gran orgull i una gran satisfacció que per sempre perdurarà en el seu cor. La intervenció del Sr. Martí acaba amb els aplaudiments de la cambra i, tot seguit, intervenen els representants dels Grups municipals per ordre de menor a major representació. El Sr. Portabella, en nom del seu Grup, entén que avui, sens dubte, el protagonisme correspon al Sr. Martí, però no volen estar-se d'agrair-li la seva tasca i el seu esforç al llarg dels seus quinze anys en aquest Ajuntament, onze dels quals com a regidor, els tres darrers com a Tinent d'Alcalde. Remarca que el Sr. Martí posa passió a la seva feina, cosa que significa que hi creu; una passió que, de vegades, l'ha portat a resoldre situacions amb gran tenacitat, a dedicar-li moltes hores, a plantar-se i a establir un debat intens, tot plegat en la lògica del debat per les idees que es creuen i que es defensen. Per això, el Grup d'ERC li vol agrair la dedicació i l'esforç que ha tingut amb la ciutat que tant s’estima, de la mateixa manera que tots els presents en aquesta cambra; per una ciutat representativa, no només pel seu volum demogràfic, sinó també perquè és la plataforma d'enlairament i d'aterrament de tot allò que passa a Catalunya. En conseqüència, entenen que una persona com el Sr. Martí, que creu que la política és un servei públic, que ser polític és fer de servidor públic, prestigia la política i permet que les ciutats avancin, malgrat que hi puguin haver legítimes discrepàncies entre partits polítics i posicionaments. Allò realment important, però, és el debat de les idees i l'honestedat en la feina a fi que la ciutat avanci. El Sr. Gomà assenyala que fa pocs dies, en un context polític complicat, s'anunciava la renúncia del Primer Tinent d'Alcalde, una decisió molt complicada i molt dolorosa en el terreny polític i en el personal i que, en la mateixa proporció, honora el Sr. Martí políticament i personalment. Posa en relleu l'exemplaritat del Sr. Martí com a servidor públic, com a regidor i Tinent d'Alcalde els darrers tres anys. En aquest sentit, expressa sincerament l'agraïment per la bona feina que ha fet i pels esforços compartits, per les hores de treball en comú per a la transformació de la ciutat. Fa avinent, doncs, en nom dels regidors i les regidores d'ICV-EUiA, que ha estat un orgull i un plaer haver compartit equip de govern amb el Sr. Martí. Igualment, expressa l'afecte del seu Grup, que s'ha anat forjant al llarg dels anys en una activitat política que passa per la defensa dels principis i de les idees pròpies, però també per les emocions, els afectes i les il·lusions compartides. Remarca que el Sr. Martí ha posat de manifest els valors de treballar per la Barcelona de les persones, cohesionada, que avança en la igualtat, i també per la Barcelona de la proximitat, de la vida quotidiana, la que incorpora en clau de convivència totes les seves diferències; el programa de les escoles bressol, la ciutat dels barris, el pla de la Barcelona intercultural són avui dia realitat que porten l'empremta clara del convenciment i l'aposta del Sr. Martí. Destaca que comparteixen els valors del diàleg i del debat, amb alguns desacords, i també molts acords, però sempre entenent la política, sobretot la municipal, com una pràctica transformadora basada en la fidelitat a uns principis, uns ideals i unes actituds. Fa avinent que continuaran treballant amb les bases assentades durant anys, i des del govern i les forces polítiques continuaran compartint el projecte de construir Barcelona en base a valors humanistes i d'esquerra, posats al dia, amb capacitat per afrontar reptes emergents, però des de conviccions que vénen de lluny i que comparteixen amb el Sr. Martí. Per acabar, dóna les gràcies al Sr. Martí i li desitja que continuï sent feliç. El Sr. Fernández Díaz expressa, d'entrada, el seu respecte personal i polític per la decisió del Sr. Martí, i com a expressió d'aquest respecte no valorarà alguns aspectes relatius a la renúncia o al Cartipàs municipal. Precisa que es vol centrar en allò que és realment important com l'agraïment i el reconeixement a la seva dedicació, així com pel compromís que ha expressat en aquest Consell Plenari, des de les seves responsabilitats de govern, a la ciutat de Barcelona. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3567 Li vol agrair, també, el seu to i el seu tarannà, certament franc i dur, però que és tal i com ell mateix prefereix en política: anar de cara i donar la cara. Remarca que s'estima molt més aquesta manera de fer, i el Sr. Martí, amb les seves coses, com tothom, sempre ha assumit les seves responsabilitats, tal i com avui mateix demostra. Afegeix que aquest respecte va més enllà, i es refereix als acords, pocs veritablement, a què han arribat, però que ha estat de les poques persones que els ha respectat al peu de la lletra i amb tot el seu sentit. Creu que això és una característica molt remarcable en política. I, malgrat que no li pot desitjar molts èxits en la seva nova etapa política per la seva condició d'adversari, sí que li vol expressar el convenciment que és un corredor de fons, una persona que porta el compromís, la política i les ganes de transformar la societat, de millorar el país i de fer ciutat a la sang i, per tant, està convençut que continuarà treballant en l'àmbit polític. I està convençut, també, que des de l'àmbit de responsabilitat que sigui, i des d'unes perspectives ideològiques diferents, podran continuar trobant punts de coincidència en benefici de Barcelona. El Sr. Trias remarca que l'acte a què assisteixen avui és trist. La dimissió del Sr. Martí suposa un sacrifici en bé d'allò que creu, per la qual cosa li vol demostrar el seu afecte personal. Assenyala que han coincidit a Ciutat Vella i en aquesta Casa, que han tingut discrepàncies ideològiques de moltes índoles i en les formes, alhora que posa de manifest que el Sr. Martí no és d'aquella classe de persones que deixen indiferent, tal i com avui es fa palès en aquesta cambra, on hi ha emoció i persones que senten sincerament la seva marxa. Precisament per això, vol adreçar unes paraules de reconeixement a la seva vocació de servei a les persones a través de la política, al seu valor i a la seva lleialtat a l'Alcalde i al seu partit. Li desitja, doncs, molta sort, en l'àmbit personal i, una mica menys, en els seus objectius polítics; i li fa avinent que, com molt bé sap, malgrat les diferències en ell hi té un amic, i té un record per al pare del Sr. Martí a qui ell va apreciar molt, i confia que una vegada deixada al marge la picabaralla política puguin arribar a tenir una llarga i fructífera amistat. El Sr. Narváez intervé en nom del Grup Socialista i es remunta al desembre de 1999, del qual alguns encara recorden la cara de nen sorprès i feliç del Sr. Martí, assegut a la tercera fila d'aquesta mateixa bancada. Des de llavors ençà, el Sr. Martí ha estat regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi, de Ciutat Vella, regidor de Cultura, Cinquè Tinent d'Alcalde i, des del 2007, Primer Tinent d'Alcalde, de l'Àrea de Benestar Social i Cohesió territorial i Portaveu del Grup municipal Socialista. Igualment, s'ha sentit responsable últim de la consulta per a la transformació de la Diagonal i ha assumit les conseqüències del procés. Aquesta renúncia és la clara demostració que el govern municipal ha entès el missatge dels ciutadans i les ciutadanes que han participat en la consulta; i la decisió del Sr. Martí, exemple d'ètica i d'humilitat, representa una resposta digna i coherent amb l'expressió de la democràcia que dignifica la política en tot el seu abast. Posa de manifest que, amb la seva renúncia, l'Ajuntament ha perdut un polític de moral inqüestionable, però el Sr. Martí no abandona el seu compromís amb la ciutadania, i continuarà treballant des de la Comissió executiva del PSC-Barcelona, com a primer secretari. En aquesta línia, destaca que Carles Martí és un referent del socialisme a Barcelona, perquè està convençut que la política és un instrument necessari per transformar la realitat, fent del món un lloc més just i solidari, especialment entre els col·lectius més desafavorits. Aquesta ha estat la seva manera de fer política, representant els ciutadans i les ciutadanes en aquest Ajuntament. Aprofiten, doncs, aquesta oportunitat per agrair la seva tasca durant tots aquests anys en matèria de cultura i de benestar, de proximitat i de millora de la qualitat de la vida als barris, alhora que també ha posicionat Barcelona a escala internacional com a ciutat innovadora, de progrés i amb entitat pròpia. Per acabar, destaca que el Sr. Martí ha estat un bon company i un gran amic, motiu pel qual, en nom dels seus companys i companyes del Grup Socialista, li manifesta el seu afecte i l’agraïment pels anys compartits, i afegeix que no li diuen adéu perquè el socialisme barceloní compta amb ell per afrontar nous reptes. 3568 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 El Sr. Alcalde posa de manifest tots els anys que fa que coneix el Sr. Martí, que des d'un principi ja defensava amb fermesa i fidelitat els valors que ha mantingut, des de fa onze anys, quan van arribar junts a aquest Ajuntament. Confia i desitja que continuï el combat pels valors de progrés, malgrat que avui renunciï a un càrrec institucional, molt merescut i que ha sabut dignificar, però té la certesa que el combat pels valors i el progrés de Barcelona continuaran amb ell. Per tant, li desitja molta sort personal i, a més, molta sort política. S’aprova, per unanimitat, aquesta moció, la urgència de la qual ha estat aprovada també per unanimitat. DECLARACIONS INSTITUCIONALS DI Única. I. Atès que l’any 1993 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 15 de maig com a Dia Internacional de la Família. II. Atès que amb aquesta proclamació les Nacions Unides volien fer un reconeixement a la importància que la comunitat internacional atorga a les famílies com unitats bàsiques de la societat, així com la seva preocupació vers la seva situació a tot el món. III. Atès que les famílies són reconegudes universalment com estructura fonamental de la societat, malgrat els canvis de rols i funcions, i que segueixen donant l’estructura natural pel suport i creixement essencial, emocional i material de les persones. IV. Atès que, a banda de la seva dimensió immaterial, les famílies també tenen una dimensió econòmica, exercint de nucli fonamental de vida social i de prestacions solidàries. V. Atès que la dimensió econòmica i social de les famílies està remarcada avui més que mai per la forta crisi econòmica que ens afecta, fet que fa que, en temps de crisi, aquestes ocupin un lloc primordial a l’hora de dissenyar polítiques econòmiques i socials en tots els nivells governamentals. VI. Atès que el Pla d’Actuació Municipal, en la seva vessant d’usos dels temps, estableix implementar mesures de suport a les famílies, com l’ampliació d’oferta de places d’escoles bressol, programes de formació, escolta i suport a les famílies en tasques de cura i educació dels seus fills, entre d’altres i que, per tant, caldran dotar-se amb els recursos humans i materials necessaris per desenvolupar de manera decidida aquestes mesures. Per això, i d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, presentem al Plenari del Consell Municipal la declaració institucional següent: El Consell Plenari acorda donar suport institucional anual al Dia Internacional de la Família, i orientar els esforços i recursos humans i materials per fer efectives i continuar desenvolupant les polítiques adreçades a les famílies previstes en el Pla d’Actuació Municipal. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida per la Sra. Recasens. El Sr. Alcalde aixeca la sessió agraint als presents el to i l'esperit amb què s'han acarat els diferents assumptes, importants i alguns de gens fàcils, que s'hi han tractat. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les quinze hores i vint minuts. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3569 Acta de la sessió celebrada el dia 23 de juliol de 2010 i aprovada el 1 d’octubre de 2010 Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-tres de juliol de dos mil deu, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Jordi William Carnes i Ayats, Ricard Josep Gomà i Carmona, Assumpta Escarp i Gibert, Ramon García- Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Ramón Nicolau i Nos, Roger Pallarols i Taylor, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard Freixedes i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts. Es donen per llegides les actes de les dues sessions anteriors, celebrades els dies 18 de juny i 1 de juliol de 2010, l'esborrany de les quals ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i S'APROVEN. PART INFORMATIVA a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2010 (S1/D/2010 2957), que aplica a tot el personal funcionari i laboral de la Corporació les modificacions retributives en els termes i condicions establertes pel Reial Decret 8/2010, de 20 de maig, amb efectes d'1 de juny de 2010. 2. Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2010 (S1/D/2010 2915), que designa l’Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, President de la Fundació Mies van der Rohe, en substitució del Sr. Carles Martí Jufresa. 3. Decret de l'Alcaldia, de 16 de juny de 2010 (S1/D/2010 2916), que accepta les ajudes incloses en el Programa específic de biblioteques integrat al Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya 2008-2012, anualitat 2009 per al finançament de les obres destinades a la construcció, adequació i moblament de les biblioteques públiques, Trinitat Vella del Districte de Sant Andreu i Alchemika del Districte de Sant Martí; i accepta, així mateix, la normativa aprovada per desenvolupar el Pla. 4. Decret de l'Alcaldia, de 17 de juny de 2010 (S1/D/2010 3028), que assigna un lloc de treball 2870E del vigent catàleg de llocs de treball, adscrit a l'Àrea de Benestar i Cohesió Territorial, amb la denominació de Cap de Gabinet i les funcions que s'indiquen en document annex, amb data d'efectes 11 de juny de 2010. 3570 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 5. Decret de l'Alcaldia, de 18 de juny de 2010 (S1/D/2010 3022), que suprimeix les Regidories: d’Usos del Temps, deixant sense efectes la delegació de funcions en aquest àmbit a favor de la Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez; i de Participació Ciutadana, deixant sense efectes la designació de l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos com a responsable d’aquesta Regidoria. Així mateix, adscriu la Regidoria de Comerç i de Petita i Mitjana Empresa a l’Àrea d’Hisenda i Promoció Econòmica i delega en l’Im. Sr. Roger Pallarols i Taylor les atribucions que s’exposen en el Decret de l’Alcaldia de 28 de juny de 2007 en aquest àmbit. 6. Decret de l'Alcaldia, de 22 de juny de 2010 (S1/D/2010 3084), que faculta, per raons d'urgència i per un període comprès entre el 22 de juny i el 9 de juliol d'enguany, a la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert, Regidora de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, per dur a terme els actes necessaris per tal de recuperar d'ofici la possessió de finques de titularitat municipal en supòsits d'ocupació il·lícita i en el seu cas, instar a les autoritats judicials l'entrada domiciliaria i el desallotjament dels ocupants. 7. Decret de l'Alcaldia, de 23 de juny de 2010 (S1/D/2010 3064), que complementa la resolució de l'Alcaldia de 23 de desembre de 2009, en el sentit de delegar: en els/les gerent municipal, de recursos humans i organització, i de finances, diferents atribucions relatives a contractació, gestió econòmica i presidència de meses de contractació, i deixa sense efectes la resolució de l'Alcaldia de 30 de gener de 2009, de delegació de funcions de gestió de despesa. 8. Decrets de l'Alcaldia, de 23 de juny de 2010 (S1/D/2010 3089), que designa l'Im. Sr. Roger Pallarols i Taylor membre i vicepresident del Consell Rector de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, en substitució de l'Im. Sr. Guillem Espriu i Avendaño; i el Sr. Lluís Orri i Riba membre, en representació de les organitzacions sindicals dels treballadors, de l'esmentat Institut, en substitució de la Sra. Eva Maria Gajardo Rodríguez. 9. Decret de l'Alcaldia, d'1 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3224), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de l'Eixample el Sr. Ramon Luis Rio Bernad en substitució del Sr. Joan Sanchís Sánchez. 10. Decret de l'Alcaldia, d'1 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3222), que accepta la petició formulada per l'Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín i, en conseqüència, relleva provisionalment de la totalitat de les funcions executives, responsabilitats de gestió pública i delegacions que exerceix per delegació expressa d'aquesta Alcaldia-Presidència en l'àmbit material d'Urbanisme. 11. Decret de l'Alcaldia, d'1 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3221) que modifica el sistema de direcció i delegacions de l'Àrea d'Habitatge, Urbanisme i Règim Interior, en el sentit que l'esmentada Àrea queda configurada en dos: l'Àrea d'Urbanisme que tindrà com a responsable polític la Ima Sra. Gemma Mumbrú i Moliné, i l'Àrea de Règim Interior, Infraestructures i Habitatge que tindrà com a responsable polític l'Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín. 12. Decret de l'Alcaldia, d'1 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3296), que delega provisionalment en la Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné determinades atribucions en matèria de planejament urbanístic, recursos administratius de contingut urbanístic, llicències d'obres, convenis, responsabilitat patrimonial i patrimoni cultural. 13. Decret de l'Alcaldia, d'1 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3268) que encomana provisionalment al Gerent de l'Institut Municipal d'Urbanisme les funcions de direcció superior del planejament urbanístic dels òrgans de la Gerència d'urbanisme i infraestructures; manté la resta de funcions en la Gerència d'urbanisme i infraestructures i modifica la delegació de facultats en el Gerent d'urbanisme. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3571 14. Decret de l'Alcaldia, de 5 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3276), que designa la Sra. Marta Clari Padrós vocal del Consell General del Consorci del Centre de Cultura Contemporània Casa de la Caritat en substitució de la Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez. 15. Decret de l'Alcaldia, de 5 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3382), que faculta els/les Gerents d'Àrees d'Actuació i Districte que es relacionen en annex adjunt, i en els termes que hi consten, per tal que en el supòsit d'absència del Gerent/a de l'àrea o Districte corresponent, puguin exercir determinades facultats delegades; i estableix, en supòsits d'absència, les suplències dels Directors de Serveis de Llicències i Espai Públic i dels Secretaris Tecnicojurídics dels Districtes que es relacionen en annex adjunt, i en els termes que hi consten, en les tasques que els són pròpies per raó del seu càrrec. 16. Decret de l'Alcaldia, de 5 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3240), que accepta les ajudes incloses en el Programa específic de biblioteques integrat al Pla únic d'Obres i Serveis de Catalunya 2008-2012, anualitat 2010 per al finançament de les obres destinades a la construcció, adequació i moblament de la biblioteca pública Gòtic. 17. Decret de l'Alcaldia, de 8 de juliol de 2010 (S1/D/2010 4152), que proposa al Consell d’Administració de Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A. la designació de la Sra. Mercè Massa Rincón com a membre del Consell d’Administració de Foment de Ciutat Vella, S.A., en substitució del Sr. Antoni Sorolla Edo. 18. Decret de l'Alcaldia, de 8 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3297), que designa el Sr. Jordi Martí i Grau, Delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, President del Consell Rector del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra en substitució, per jubilació, del Sr. Joaquim de Nadal i Caparà. 19. Decret de l'Alcaldia, de 8 de juliol de 2010 (S1/D/2010 4151), que designa membre del Comitè Executiu el Sr. Josep M. De Torres Sanahuja, Gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme. 20. Decret de l'Alcaldia, de 9 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3383), que encarrega a la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial que, amb la col·laboració dels òrgans i entitats instrumentals municipals responsables de la gestió de les diferents instal·lacions i serveis públics municipals, porti a terme les actuacions i tràmits necessaris per a elevar a l’òrgan municipal competent les corresponents propostes d’adequació dels respectius reglaments de serveis i normes internes de funcionament als efectes d’establir unes condicions d’ús en les que, amb l’objectiu d’assegurar un ús adequat, conforme amb la naturalesa del servei i en les degudes condicions de seguretat, es limiti l’entrada de persones cobertes amb accessoris o vestuari que impedeixin la seva identificació. 21. Decret de l'Alcaldia, de 9 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3453), que constitueix el grup de treball per a la realització de l’auditoria externa del procediment urbanístic i administratiu que han seguit la MPGM i el PMU en l’àmbit de les finques 13b, 15 i 17 del carrer Sant Pere Més Alt, núm. 2-8 del carrer Amadeu Vives i núm. 1 del carrer Ciutat, que queda integrat pels Srs.: Joan Anton Font i Monclús, en representació del Consell de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local de Catalunya; Jordi Miró i Fruns, en representació del Col·legi d’Advocats de Barcelona; i Esteve Coromines i Noguera, en representació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. 22. Decret de l'Alcaldia, de 12 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3369), que faculta els regidors/es que es relacionen en l’annex adjunt, i en els termes que hi consten, per tal que, en supòsits d’absència del regidor/a de districte corresponent, puguin 3572 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 exercir les facultats delegades en el Decret d’Alcaldia de 2 de setembre de 1996, ratificat per Decret d’Alcaldia de 6 d’abril de 2004, i en el Decret d’Alcaldia de 20 de desembre de 1999, relatius a la incoació, instrucció i resolució d’expedients sancionadors. Així mateix, facultar-los per a l’exercici de qualsevol altra competència atribuïda en la resta de decrets de delegació a favor dels regidors/es de districte. 23. Decret de l'Alcaldia, de 13 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3416), que designa Vicepresident de la Comissió Mixta de Protecció del Paisatge Urbà al Conseller Delegat de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida; i deixa sense efecte l’article 2 del Decret de l’Alcaldia de 25 de novembre de 1999, i el Decret de l’Alcaldia de 13 de març de 2008. 24. Decret de l'Alcaldia, de 14 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3417), que designa l’Im. Sr. Roger Pallarols i Taylor membre de la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement en substitució de la Ima. Sra. Montserrat Sánchez Yuste. 25. Decret de l'Alcaldia, de 15 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3410), que aprova provisionalment les variacions de les dades del padró municipal d'habitants amb referència a l'1 de gener de 2010 i de la qual resulta una població de dret d’1.620.966 habitants, sense perjudici de les variacions motivades per les tasques de control pròpies de l'Institut Nacional d'Estadística. b) Mesures de govern Mg 1. El desenvolupament econòmic de proximitat a Barcelona. El Primer Tinent d'Alcalde, Sr. Carnes, presenta la mesura de govern, que té per objecte donar a conèixer el marc d'actuació per impulsar el desenvolupament econòmic de proximitat a Barcelona, atenent les necessitats i particularitats específiques de cadascun dels districtes i barris de la ciutat. Assenyala que el pla es basa en una anàlisi detallada de l'estructura econòmica de la ciutat que demostra una economia diversificada que es consolida sobre un model de competitivitat econòmica repartida territorialment, cosa que permet assolir més grau de cohesió social enfront d'altres models en què l'activitat econòmica es centralitza en poques àrees econòmiques. Així, els districtes i barris de la ciutat assoleixen identitat pròpia, estructures econòmiques i socials diferenciades, amb grans potencialitats però, també, reptes. Posa de manifest que és en aquells barris on es concentren la majoria d'elements de vulnerabilitat en termes econòmics, socials o demogràfics, que cal centrar actuacions especialment curoses. Igual com també cal incidir en aquells que presenten més oportunitats de cara al futur en el nou model productiu de la ciutat a fi de desenvolupar tot el seu potencial. Remarca, per tant, que garantir el progrés dels barris i dels seus habitants significa assolir el progrés global de la ciutat. Pels arguments que acaba d'expressar, indica que l'Ajuntament està fortament compromès amb el disseny i la implementació d'actuacions específiques de dinamització socioeconòmica de proximitat, en funció de l'estructura econòmica, els reptes i les oportunitats dels territoris de la ciutat. Assenyala que la present mesura de govern aglutina un volum de recursos de fins a 48 milions d'euros i compta amb dos-cents mil beneficiaris, juntament amb l'activació del grup de treball de proximitat establert en el marc del Pacte per a l'ocupació de qualitat, integrat per l'Ajuntament, el Departament de Treball, els sindicats, les organitzacions empresarials i els grups municipals d'ERC, ICV-EUiA i PSC. Afegeix que la present mesura de govern parteix d'una radiografia socioeconòmica detallada de cadascun dels deu districtes de la ciutat que per primera vegada permet elaborar un diagnòstic exhaustiu sobre la realitat específica de cada entorn, així com de les necessitats i oportunitats del territori. Indica que, a partir d'aquest diagnòstic, es descriu el pla d'actuacions que l'Ajuntament de NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3573 Barcelona està desplegant el 2010, i que es classifica en els eixos d'actuació que descriu tot seguit. En primer lloc, l'impuls a sectors estratègics i actuacions d'alt impacte territorial, d'on destaca el suport al projecte de dinamització econòmica Barcelona Zona Innovació a Sants-Montjuïc, o l'impuls del campus d'excel·lència a Les Corts. En segon lloc es refereix a l'eix que situa el suport a la dinamització del comerç de proximitat i els mercats municipals, i remarca les actuacions al mercat de la Guineueta, a Nou Barris, al de Bon Pastor a Sant Andreu, o el suport a les accions impulsades al districte de Sant Martí, totes les accions adreçades a l'àmbit de la formació. Indica que el tercer eix és la promoció de l'ocupació i l'emprenedoria, posant especial èmfasi a Ciutat Vella, Horta-Guinardó i Gràcia. Precisa que, en síntesi, les iniciatives de proximitat impulsades pel govern municipal incorporen un ampli ventall d'actuacions que volen maximitzar la incidència en el territori; es tracta d'un conjunt coherent d'actuacions, tant de caràcter pal·liatiu com estructural per a la transformació de l'economia cap a un nou model de progrés socioeconòmic a Barcelona. La Sra. Recasens fa avinent, en començar la seva intervenció, que té la sensació que el govern municipal ha decidit que no hi hagi una sessió de Plenari on no es parli de crisi econòmica; i, en aquesta línia, entén que avui presenten aquesta mesura de govern, que qualifica de "fluixeta", alhora que fa notar la incongruència que suposa que, atès que el període que abasta és el 2010, la presentin transcorregut més de mig any. Admet, però, que en el Pla es fa una bona diagnosi socioeconòmica dels districtes, malgrat que s'hi demostra justament el contrari del que pretén la política del govern municipal que és, en primera instància, la cohesió social; altrament, es detecten desigualtats socials i econòmiques entre els districtes que augmenten cada vegada més. Així doncs, es demostra amb aquest document l'existència de la Barcelona de dues velocitats de què el seu Grup ha avisat durant anys. A tall d'exemple, només cal constatar que a Ciutat Vella la taxa d'atur dobla la de Sarrià-Sant Gervasi, o que la renda familiar disponible a les Corts dobla la de Nou Barris. Quant a l'accés als serveis socials, Sant Martí té dotze dies d'espera de mitjana, mentre que Ciutat Vella arriba als vint. Posa en relleu el cas del Ciutat Vella, que actua com a motor econòmic generador de PIB a través de l'activitat turística i, a canvi, és el districte que acumula les taxes d'atur i de renda familiar més baixes de la ciutat. Addueix, per tant, que ja és hora d'endegar un procés de reflexió sobre l'eficiència dels recursos i de les inversions que esmerça aquesta administració, atès com es diu en la present mesura de govern, hi ha un perill real de fractura social. Fa notar, també, que les mesures que conté el Pla s'apliquen de manera lineal a tots els districtes, malgrat les diferències evidents, alhora que també es pot comprovar que moltes de les mesures no són pròpiament respostes davant de la crisi econòmica, sinó que ja havien estat planificades amb anterioritat. Conclou, doncs, que aquest govern s'enfronta a vells problemes, sense capacitat de donar-hi respostes noves, i considera que les mesures són, en molts dels casos, només bones paraules. Per acabar, es refereix als plans d'ocupació –amb un pressupost de tretze milions d'euros– i adverteix que el mateix Servei d'Ocupació de Catalunya les està refusant i, fins i tot, els sindicats han sol·licitat una pròrroga de quinze dies a fi de trobar gent que s'hi vulgui apuntar. La Sra. Balseiro inicia la seva intervenció amb la consideració que aquesta mesura de govern és més d'una mateixa cosa; és a dir, forma part del conjunt de mesures que presenten una vegada i una altra, amb un model de gestió esgotat, amb propostes equivocades o insuficients que arriben sense un pressupost, i ni tan sols s'hi esmenten els recursos que les farien mínimament creïbles. Recorda que el Grup del PP ha repetit a bastament aquests arguments però, sense parar-hi esment, el govern municipal continua en la línia d'esgrimir solucions que no resolen mai res. En aquest sentit, precisa que des de fa dos anys el nombre d'aturats a Barcelona s'ha doblat, i novament supera els cent mil, un 72,4% més d'ençà que es va aprovar el Pacte per a l'ocupació de qualitat, que entén que són conscients que és 3574 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 criticat pels agents econòmics i socials que el van signar; una ineficàcia que fa pocs dies corroboraven les paraules de l'Alcalde en anunciar que el pla havia suposat la creació d'un 0,6% dels contractes que es van tancar durant els darrers dos anys a Barcelona, tot i que s'hi han esmerçat 55 milions d'euros. Remarca, també, que des que es va iniciar la crisi a la ciutat hi ha sis mil empreses menys, mil vuit-cents comerços menys, i entorn de nou mil autònoms menys; mentre que, d'altra banda, els serveis socials estan col·lapsats, sobretot en determinats territoris. Malgrat tot, però, el govern municipal insisteix a presentar una vegada i una altra les mateixes mesures, malgrat que s'han revelat com un fracàs, en part, també, perquè no atenen les recomanacions dels experts que indiquen que, més que quantitat, allò que cal és formació de qualitat. Observa que en el cas concret d'aquesta mesura de govern, les mesures es refereixen a donar suport i ajut al comerç de proximitat, quan el 2009 només es van gastar en aquest sector 960.000 euros enfront dels tres mil milions d'euros que van destinar a anunciar i a donar publicitat a la consulta de la Diagonal. Afegeix que també anuncien ajuts directes als comerços afectats per la concentració d'obres públiques, quan en realitat no els han compensat mai. Significa, en vista de la situació, que calen polítiques orientades a frenar la destrucció de llocs de treball i a crear-ne de nous; fomentar i donar suport al comerç i a l'esperit emprenedor en general, que és l'autèntic motor del creixement econòmic i la generació d'ocupació i de benestar, a través d'accions econòmiques, fiscals, educatives, sociolaborals, urbanístiques i mediambientals. Contràriament, cal defugir les actituds paternalistes i intervencionistes o les polítiques desincentivadores; i cal, alhora, simplificar la burocràcia i les nombroses ordenances obsoletes que frenen l'emprenedoria. Els recorda que també és essencial un pla d'inclusió per districtes per a les persones i famílies més vulnerables i que són les que pateixen amb més cruesa la situació. A tot el que acaba d'esmentar, hi afegeix com a aspecte essencial la construcció de les infraestructures que calen, i que també estan frenades o alentides en el millor dels casos. Igualment, indica que cal disposar de pressupostos i de recursos específics, amb calendari d'actuació i d'objectius concrets, que en el cas d'aquesta mesura de govern és inexistent; una mesura que no fa altra cosa que contribuir a mantenir-se a la deriva en un context internacional que de mica en mica va sortint de la crisi. De manera que els emplaça reflexionar i reconsiderar totes les polítiques que han anat anunciant i aplicant. La Sra. Capella valora positivament la intenció de la mesura de govern que avui presenten. Remarca que estableix dues parts ben diferenciades; una primera, que fa una radiografia socioeconòmica dels districtes, apuntant els seus punts forts i dèbils a fi de poder identificar les amenaces i les oportunitats; i una segona part on parla d'un pla d'acció i s'apunten els eixos vertebradors i les actuacions concretes a fer. Així doncs, està convençuda que cal reivindicar les diferències entre els districtes a fi de convertir-ho en oportunitats que portin pel camí encertat. Tanmateix, avisa que, en valorar la radiografia socioeconòmica, cal vigilar que les dades que es refereixen a qüestions puntuals, com ara el Cibernàrium a Nou Barris, no s'assimilin a l'estat general de tot un districte, atès que això seria un miratge. Precisa, per tant, que no tots els districtes poden tenir una mateixa distribució dels recursos, atès que cada territori, històricament, s'ha adaptat a les necessitats del moment en funció de les seves oportunitats, i creu que la clau de volta rau en saber identificar quina és l'oportunitat per a cada àmbit territorial. Tot seguit, remarca que hi ha un repte que les administracions no poden defugir, tal i com apunten les dades socioeconòmiques que s'expressen en el present document, i és de quina manera ha d'intervenir l'administració perquè es produeixi una redistribució equitativa i que faci realitat la igualtat d'oportunitats. A fi d'il·lustrar les seves paraules, diu que és preocupant que al districte de Ciutat Vella es destini a l'habitatge un percentatge equivalent al que es destina a Sarrià- Sant Gervasi. Destaca que la mesura incorpora la idea que és l'entorn allò que fa competitiva la ciutat i, per extensió, el país, motiu pel qual recau en els poders públics la responsabilitat de crear les oportunitats i les potencialitats. En aquest sentit, NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3575 Barcelona en té moltes en l'àmbit de la cultura, la història o el coneixement, de manera que cal saber-les aprofitar. Aprofita per introduir l'argument que els anys de bonança econòmica viscuts han comportat relaxació, per la qual cosa proposa recuperar la vella idea de "roda el món i torna al Born", que significa plasmar les idees recollides arreu a la ciutat pròpia; i posa com a exemple d'aquest "rodar el món" els Consolats de Mar com a plataformes d'aterratge al món. Quant al desplegament del Pla d'Acció 2010, posa en relleu que s'hi defineixen un seguit d'accions per als districtes vertebrades a partir de tres eixos: sectors estratègics i impacte territorial, dinamització del comerç de proximitat i mercats municipals, i promoció de l'ocupació i emprenedoria; i entén que tot i que es proposen bones intencions és cert que no aporta idees noves i creu que caldria intentar anar una mica més enllà. Per acabar, fa un toc d'atenció en el sentit que el document aborda molt superficialment dos aspectes que el seu Grup considera definitius: la col·laboració público-privada i la necessitat de millorar l'efectivitat de les mesures per la inserció laboral dels joves. El Sr. Gomà posa en relleu, tal i com s'expressa en la mesura de govern, que Barcelona té una economia diversificada, que permet afirmar que la ciutat es consolida sobre un model de competitivitat repartida territorialment, un fet que permet assolir graus més elevats de cohesió social, i que encaixa amb el model de ciutat compacta i amb mixtura d'usos que volen preservar. Per tot plegat, assenyala que les polítiques actives d'ocupació tenen la seva concreció en actuacions als districtes, partint d'una anàlisi en funció de l'estructura econòmica, reptes i oportunitats dels diferents territoris. Tot seguit, es remet a la signatura, el maig de 2008, del Pacte per a l'ocupació de qualitat, que posa de manifest que ja llavors Barcelona es mostrava proactiva enfront d'un canvi de cicle que havia d'esdevenir una crisi profunda i d'àmplies conseqüències socials; però també expressava un model de resposta determinat, que situa l'acció contra l'atur com a eix vertebrador de la lluita contra la recessió, i que es tradueix en polítiques actives d'ocupació, suport social i formatiu a les persones vulnerables i la posada en marxa de dinàmiques de generació d'ocupació nova. Tot plegat i amb coherència, s'inscriu en el marc d'una economia urbana que volen creativa, sostenible, vinculada a les necessitats de les persones i amb un pes molt rellevant de l'economia social i solidària, amb ocupació digna i no deslocalitzable; un model que cerca l'acord, el pacte, la confluència entre institucions, agents socials i grups polítics. Observa, en aquest sentit, que les polítiques econòmiques de proximitat impulsades pel govern municipal incorporen un ventall ampli d'actuacions per enfortir l'actuació en el territori, des de sectors d'alt valor afegit. El nou model considera el medi ambient, l'estalvi i l'eficiència energètica com a oportunitats per a la creació d'ocupació; dóna impuls a projectes transformadors i actuacions d'alt impacte en el territori, però que entra en detalls que permeten la dinamització del comerç de proximitat i l'enfortiment del paper dels mercats municipals. Confirma, doncs, que amb aquesta mesura de govern es referma el compromís de lluita contra la crisi com una prioritat del govern municipal, convençuts que Barcelona pot i ha de fer una aportació estratègica cap a la configuració d'un nou model productiu i de consum, socialment just i ambientalment sostenible. Conclou que sortir de la crisi significa crear ocupació des de l'àmbit de proximitat, però també significa no repetir els errors i les polítiques del passat, atès que de cap manera volen tornar al punt en què es va iniciar la crisi, amb molta ocupació precària i massa desigualtats socials i salarials. Estan convençuts que cal continuar esmerçant esforços en els sectors i les estratègies que configuren aquesta aposta convençuda de Barcelona per un nou model econòmic, ecològic i al servei de les persones. El Sr. Carnes agraeix el reconeixement de la mesura com un bon diagnòstic, on certament es constata que hi ha realitats diverses a la ciutat perquè mai no han volgut amagar la realitat. En aquest sentit, considera que aquest document palesa l'esforç per constatar les realitats de la ciutat, fet que explica les mesures de caràcter pal·liatiu i estructural que incorpora, però també el conjunt d'altres 3576 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 actuacions que atenyen les polítiques urbanístiques i socials a fi que les diferències territorials, essencialment en l'àmbit de l'economia familiar, arribin al punt en què qualsevol ciutadà assoleixi uns nivells acceptables de qualitat de vida i una ciutat equilibrada socialment i econòmicament. La Sra. Recasens pregunta, atès que es constaten les desigualtats entre districtes, per quin motiu a l'hora d'aplicar mesures es fa linealment, igual per a tots. El Sr. Carnes respon que si la regidora hagués llegit el document més acuradament s'hauria adonat que hi ha diferents graus i paquets de mesures, tal i com ha reiterat en la seva segona intervenció; i addueix que amb el document es podrien haver afegit el conjunt d'actuacions que s'han fet i es fan en els àmbits urbanístics i socials a fi de pal·liar les diferències esmentades, seguint la tasca que ha portat a terme aquest ajuntament amb un conjunt d'actuacions al llarg del mandat per afavorir aquelles zones històricament més maltractades, i que han aconseguit un grau de qualitat i solidesa. Mg 2. Pla Municipal per al Col·lectiu LGTB de Barcelona. El Sr. Mestre presenta la mesura de govern en qualitat de regidor de Drets Civils. Abans de centrar-se en el contingut del Pla Municipal per al Col·lectiu Gai, Lèsbic, Bisexual i Transsexual –LGTB– de Barcelona, saluda els i les representants del col·lectiu esmentat, presents a la tribuna de convidats. Assenyala que el Pla que avui presenten és pioner en l'àmbit de les administracions locals, el primer d'aquestes característiques a Catalunya i a Espanya i en el conjunt de les capitals de la Unió Europea, on només Torí té un pla de característiques semblants. Precisa que el pla vol donar continuïtat a les decisions i a les polítiques que l'Ajuntament de Barcelona ha impulsat des del 1979 en relació als col·lectiu i a les persones LGTB de la ciutat; i, molt concretament, expressa la voluntat política d'aquest ajuntament i del govern municipal de vetllar per l'exercici ple i la garantia dels drets de tots els ciutadans i ciutadanes de treballar per la plena igualtat i la no discriminació i d'avançar cap a la plena normalització social de les persones LGTB. És des d'aquesta voluntat política que han treballat, durant prop més d'un any, a partir del coneixement proporcionat per diversos estudis –lliurats als regidors i regidores en un llapis de memòria–, mitjançant la participació de grups de treball formats per persones a títol individual, o en representació d'entitats i associacions LGTB de la ciutat, i molt especialment del Consell Municipal LGTB que, en el seu plenari del 5 de juliol d'enguany va valorar positivament el present Pla. Indica que el Pla s'ha confegit per ser implementat entre el 2010 i el 2015, i estableix 228 accions; compromet tot l'Ajuntament –districtes, empreses i organismes– i, alhora, els consorcis on participa aquest ajuntament conjuntament amb la Generalitat. Precisa que en cadascuna de les 228 accions s'indica l'àrea i la direcció responsable de dur-les a terme, així com els terminis en què han d'estar implementades. D'aquest total d'accions, un 21% està en curs i un 41% previst per entre el 2010 i el 2012, de tal manera que el 2012, el 62% de les accions del Pla ja han de ser una realitat. Al·lega que en l'elaboració del Pla i en la decisió de les accions s'ha posat especial atenció als grups que, dins del col·lectiu LGTB, són més vulnerables i que són els i les adolescents, les persones transsexuals i les persones grans. El Pla té un caràcter transversal i la voluntat i l'objectiu que s'incorpori la visió i les polítiques LGTB a tot l'Ajuntament i, per aquest motiu, s'ha donat prioritat al caràcter transversal i la incorporació d'aquestes polítiques al conjunt de l'acció municipal, més que no pas a la creació de serveis específics. Remarca que el Pla també fa un seguit de propostes que trasllada a altres administracions, especialment a la Generalitat, que tenen competències en aquest camp i que disposen dels instruments i recursos per dur-les a terme. Igualment, informa que continuaran col·laborant satisfactòriament, com fins ara, amb la Generalitat i, sobretot, amb la Direcció del Programa per al col·lectiu LGTB, sota la responsabilitat de la Sra. Carme Porta, Secretària de Polítiques familiars i drets de ciutadania de la Generalitat. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3577 Acaba la seva intervenció de presentació del Pla agraint a tots els grups municipals la seva participació durant el procés d'elaboració, el diàleg que des de la Regidoria de Drets Civils han pogut mantenir amb tots ells, així com les esmenes i aportacions que han rebut i que, en la mesura que responien a la voluntat política i als objectius del Pla, han procurat incorporar. La Sra. Fandos saluda en nom del Grup de CiU tots els representants del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Persones Transsexuals i Bisexuals. Posa de manifest, tot seguit, que avui és un dia important per al col·lectiu atès que s'aprova un Pla que feia molts anys que esperava. Tanmateix, lamenten que l'hagin presentat com una mesura de govern en comptes de sotmetre’l a aprovació de tots els Grups, ja que el Pla no acabarà amb el present mandat, i fer-ho d’aquesta manera hauria significat una mesura de compromís de cara a propers mandats. Altrament, el govern ha optat per presentar-lo com una mesura pròpia, en comptes de pactar-lo de debò i haver-los donat l'oportunitat de negociar a fi que totes les formacions compartissin el cent per cent del Pla, cosa que, en el seu cas, no es compleix del tot. Posa en relleu, tot seguit, la manca de pressupost i mesures d'avaluació en el Pla, dos elements que reflecteixen realment la voluntat política i, en aquest cas concret, ni tan sols s’hi inclou l'aportació que farà la Regidoria de Drets Civils. Són aquests dos conceptes que ha esmentat els que fan que un pla es pugui valorar com a bo. Consideren, doncs, que el compromís del govern, més enllà de la presentació avui d'aquest document, hauria d'haver tocat aquests aspectes. Acaba agraint totes les aportacions de les entitats vinculades al moviment LGTB, i insisteix que, de tota manera, s'haurien estimat més poder pactar els termes i adjuntar-hi un pressupost. El Sr. Villagrasa, abans d'entrar a tractar el contingut de l'informe, fa un incís en el sentit de manifestar que, per al seu Grup, tota situació de discriminació i d'homofòbia que es produeixi en una ciutat com Barcelona ha de ser totalment condemnada i perseguida, tal i com recull l'article 14 de la Constitució, que reconeix que la persona ha de ser igual davant de la llei, sense que pugui prevaldre qualsevol discriminació per raó de naixement, raça, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social; i en la mateixa direcció va l'article 15 de l'Estatut de Catalunya. Per tot plegat, entenen que la igualtat de drets de les persones ha de prevaldre independentment de la seva condició o tendència sexual; davant de qualsevol discriminació concreta o puntual, creuen que cal actuar sempre amb determinació i fermesa. Dit això, i entrant a valorar el Pla que avui presenten, fa avinent que comparteixen gran part del seu contingut, essencialment quant a la participació social i ciutadania, però no consideren que sigui el millor instrument per afrontar la feina, atès que demostra que el govern municipal insisteix en la no normalització del col·lectiu LGTB considerant-lo com a part del tot i donant-li un tractament transversal que abasti les diverses àrees d'aquest ajuntament. De manera que creuen que continuar incidint en la diferència fa que aconseguir la plena normalitat i igualtat sigui una fita llunyana. Precisa que, entre altres discrepàncies amb el Pla, hi ha, per exemple, el tractament dels casos de moobing en l'àmbit escolar, i remarca que aquesta situació es pot produir per causes molt diverses, entre les quals l'homosexualitat, i per tant, entenen que aquests casos s'han de tractar des de l'àmbit educatiu i amb els especialistes que pertoquin. Altrament, destaca també que una administració no pot crear situacions d'inseguretat jurídica, com és el que succeeix amb els preceptes legals per al canvi de nom, cas en què aquest ajuntament proposa no fer-ne cas i al·legar que tothom es pot inscriure amb el nom que vulgui; en aquest sentit, coincideix plenament amb l'exercici d'aquesta llibertat, però també adverteix que no es pot passar per alt la llei, motiu pel qual, l'administració s'ha d'abstenir de crear situacions potencials d'inseguretat jurídica. Reitera l'argument, doncs, que la normalització passa per no incidir en la diferència i que tothom pugui viure la seva sexualitat amb normalitat, respecte i llibertat. 3578 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 El Sr. Florensa recorda que, fa tot just cinc anys, el col·lectiu LGTB va fer un pas històric en aconseguir un seguit d'avanços legals que permetien equiparar-lo en drets a la resta de la societat a través de lleis com la de l'adopció, impulsada al Parlament de Catalunya per la Consellera Anna Simó, o la mateixa llei de matrimonis homosexuals, recorreguda davant del Tribunal Constitucional pel PP, i encara avui pendent de sentència. Remarca que l'aprovació d'aquestes lleis va permetre aconseguir la igualtat legal, però també resultava evident que els canvis de mentalitat a la societat no es produirien amb tanta rapidesa per aconseguir una igualtat real. Així doncs, el Grup d'ERC considera que per avançar cap a aquest escenari d'igualtat cal la implicació de les institucions, que es dotin d'estructures i programes que permetin estendre les polítiques del col·lectiu LGTB a tota l'acció del govern a fi d'incidir en tots els àmbits de la societat; i així ho ha fet ERC al govern de la Generalitat, convertint Catalunya en el primer país del món en disposar d'un programa per al col·lectiu LGTB, i d'un pla interdepartamental de govern, o en formar part de l'ILGA com a govern associat. Igualment, l'Ajuntament de Barcelona fa molts anys que duu a terme una tasca important en aquest àmbit, des de la creació de la Regidoria de Drets Civils el 1995, de l'Oficina per la No Discriminació el 1998, fins a la tasca duta a terme en el mandat passat per la regidora Pilar Vallugera, que va obrir camí creant el 2004 el Consell Municipal per a Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals; i, durant aquest mandat, amb la creació el 2007 del Programa Municipal i del Pla que avui estan debatent. Consideren, doncs, que aquest primer Pla Municipal per al col·lectiu LGTB és una bona eina per desenvolupar transversalment, a partir de les 228 accions que s'hi defineixen, polítiques de sensibilització i de promoció adreçades al col·lectiu, però també amb incidència en tota la societat. Destaca que aquest pla permet, també, treballar des de l'àmbit municipal en problemàtiques específiques amb aquells col·lectius més vulnerables, com és el cas del col·lectiu transsexual, o els que pateix la gent gran gai i lesbiana; permet incidir, igualment, en àmbits com l'ensenyament, la salut o l'esport, a la vegada que s'avança en la millora d'equipaments i serveis específics orientats al col·lectiu. Coincideix amb la intervenció de la Sra. Fandos en el sentit que els hauria agradat que aquest pla s'hagués pogut tractar en la Part decisòria d'aquest Plenari on, tot i que amb menys minuts per intervenir, haurien pogut expressar un vot que hauria reforçat el Pla en el sentit que hauria estat avalat pels vots dels grups municipals, de manera que tothom hauria estat obligat a definir la seva posició, i avança que, òbviament, el seu Grup hi hauria votat a favor. Per acabar, agraeix la feina esmerçada a totes les persones que al llarg dels darrers dos anys han treballat en l'elaboració del Pla i, sobretot, la feina de totes les entitats que el fan possible amb les seves aportacions i la seva feina quotidiana. El Sr. Espriu destaca que els darrers anys s'han dut a terme tot un seguit de polítiques des de diferents àmbits competencials i territorials, gràcies a la lluita i la perseverança del col·lectiu LGTB, però també de gent, com els i les socialistes, que creuen en l'eradicació de qualsevol forma de discriminació. Posa en relleu que l'última dècada s'han fet passos importants en l'aprovació de normatives que reconeixen els drets del col·lectiu; només en les dues darreres legislatures s'han impulsat a l'Estat canvis legislatius de gran impacte social i jurídic; el dret a contraure matrimoni entre persones del mateix sexe, el dret a l'adopció conjunta o la llei que reconeix el dret a la identitat de gènere de les persones transsexuals. Així doncs, valorant les fites assolides, es posa de manifest que hi ha més força per continuar avançant i, per això, el Pla que avui presenten significa un gran pas endavant cap a la veritable igualtat del col·lectiu a Barcelona. Remarca que la ciutat, com sempre, està donant novament una veritable lliçó del que és la llibertat per escollir, d'ésser i de sentir; la igualtat traduïda en drets; la justícia d'atorgar allò que s'ha guanyat a un col·lectiu lluitador i històricament discriminat. Destaca, quant a l'elaboració del Pla, que ha esmerçat divuit mesos de treball intens per part del Consell de Participació, de les associacions i de totes aquelles persones que s'hi han volgut implicar. El resultat ha estat l'elaboració de mes de NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3579 dues-centes mesures per impulsar durant els propers cinc anys. Posa en valor, també, la transversalitat d'aquest pla, una iniciativa que es basa en la consideració del fet LGTB en tota la gestió municipal; la seva consideració des de totes les àrees de l'Ajuntament. Remarca que aquest és un els aspectes principals que demostren el compromís assolit per aquesta administració, que creu en un model de ciutat que suma, inclou i que fa justícia. Conclou, doncs, que el Pla els fa sentir orgullosos de ser on són i de ser com són. El Sr. Mestre respon, d'entrada, la qüestió que han apuntat la Sra. Fandos i també el Sr. Florensa en el sentit que aquest Pla hauria d'haver estat sotmès a votació en la Part decisòria i no en l'apartat de mesures de govern. En aquest sentit, diu que és facultat del govern municipal decidir com presenta les seves actuacions i, en aquesta ocasió, la Regidoria de Drets Civils va valorar que era més convenient fer-ho d'aquesta manera atès que pressuposen que hi ha un acord ampli respecte al conjunt de mesures que inclou el Pla, en la seva voluntat política i en els objectius generals. Assenyala que han procurat al llarg dels divuit mesos que ha durat la seva elaboració arribar a acords amb tots els grups municipals, i han procurat incorporar-hi la majoria de les esmenes i suggeriments. Es refereix tot seguit al pressupost que ha d'acompanyar al Pla, al qual també s'ha referit la Sra. Fandos argüint que expressa una voluntat política; al seu parer, però, entén que aquesta voluntat queda molt ben reflectida en la mateixa elaboració del Pla i en el fet que s'estigui debatent en aquest Plenari. Afirma que el pressupost és el pas següent, tot i que el compromís ja s'expressa a partir del mateix acte d'elaboració del Pla. Els recorda, en aquest sentit, que el 21%, de les accions previstes ja està en curs, lògicament perquè disposen de dotació pressupostària; igualment, hi ha un 41% previst per implementar els propers dos anys, cosa que significa que en el pressupost de l'any vinent i en els següents totes aquestes accions, com no pot ser d'altra manera, tindran la deguda dotació econòmica. Quant a la crítica de la Sra. Fandos sobre l'avaluació del Pla, li fa avinent que en les pàgines 48 i 49 del document s'exposen amb concreció els instruments i les mesures de valoració del Pla. Entrant en les apreciacions del Sr. Villagrasa, observa que amb tota seguretat tenen maneres diferents de veure la realitat, i precisa que la millor garantia perquè els drets i les llibertats de tothom estiguin assegurats és vetllar pels drets de les minories. Afegeix que, malauradament, les lleis no sempre garanteixen l'exercici dels drets i, per tant, en el cas concret del col·lectiu LGTB, encara que els estigui reconeguda la plena igualtat legal, el camí que queda per a la no discriminació i la plena normalització és llarg. Addueix que això no és la seva impressió subjectiva, sinó que és la realitat del dia a dia, i per aquest motiu, en l'elaboració del Pla van tenir molt d'interès a saber quina era l'opinió dels ciutadans i ciutadanes en relació al col·lectiu, per la qual cosa van formular la pregunta en l'enquesta Òmnibus del 2008, amb el resultat que un 57% de ciutadans va respondre que encara existia discriminació de gais i lesbianes, i el 71% considerava que les persones transsexuals estaven discriminades. Conclou, per tant, que calen polítiques públiques positives per lluitar contra la discriminació i per garantir els drets. Finalment, agraeix les intervencions del Sr. Florensa i del Sr. Espriu i les seves aportacions durant l'elaboració del Pla. La Sra. Fandos puntualitza que mesures d'avaluació no vol dir fer un informe cada dos anys, sinó que significa que cada acció de les que es descriuen en el Pla hauria d'adjuntar la seva mesura d'avaluació. En segon lloc, lamenta la decisió que ha pres la regidoria de presentar el Pla com una Mesura de govern, atès que si realment volguessin que fos un Pla destinat a complir-se al cent per cent, haurien procurat que es votés i obtingués el compromís de tots els Grups, ja que el govern municipal, a dia d'avui, no sap si el podrà executar enterament. El Sr. Villagrasa avisa que aquest Pla pot quedar en pura anècdota, mentre que la igualtat passa per dur a terme polítiques públiques positives, però que s'han de traduir en accions concretes i transversals. Insisteix, doncs, que el tractament que 3580 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 s'ha de donar al col·lectiu ha de ser transversal, abastant totes les àrees d'aquest ajuntament. El Sr. Florensa agraeix al seu torn la intervenció del Sr. Mestre i que s'hagin tingut en compte les aportacions que el Grup d'ERC ha fet al Pla. Puntualitza que si ha manifestat que s'haurien estimat més que el Pla es votés és perquè consideren que el document n'hauria sortit reforçat. Al Sr. Villagrasa li fa avinent que queda molt bé citar tota la legislació però el que realment és significatiu són els fets, com demostra la trajectòria del PP i el recurs al TC contra els avenços legals de fa cinc anys. El Sr. Espriu remarca que la voluntat d'acord es fa palesa en assumir la majoria de les esmenes presentades al Pla pels Grups de CiU i ERC. Insisteix que s'ha guanyat molt en l'àmbit dels drets, però que encara queda molt de camí per fer en el de la normalització, i convida tothom a recorre'l. El Sr. Alcalde agreix les intervencions en aquest debat i la presència i el treball de tots els representants del col·lectiu LGTB. c) Informes 1. L'Àrea Metropolitana de Barcelona i la nova llei reguladora. El Sr. Alcalde anuncia que en acabar el debat del present informe se sotmetrà a votació el punt novè de l'ordre del dia, referent a la Llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, així com la Declaració Institucional que versa sobre el mateix assumpte. La Sra. Escarp, abans d'iniciar la presentació de l'informe, assenyala que prèviament a l'aprovació al Parlament de Catalunya, el proper dia 27 de juliol, i d'acord amb allò que ha establert el Consell de garanties estatutàries, aquest Plenari informarà favorablement el projecte de llei, emmarcant-l'ho en el present informe sobre la realitat metropolitana i expressant, mitjançant la Declaració institucional, la voluntat política de tots els grups municipals de fer realitat la Llei de l'Àrea Metropolitana, tal com van fer al Parlament de Catalunya els presidents dels grups polítics municipals i els alcaldes, explicitant el gran valor de la dita llei, i el consens polític i institucional. Remaca el fet que tot això es produeix justament en el moment en què es tanquen els actes de celebració del cent cinquantè aniversari del Pla Cerdà, que va permetre a l'antiga ciutat medieval esdevenir una ciutat moderna, estenent-se pel pla de Barcelona fins arribar als pobles de l'entorn, i que va significar el primer salt d'escala de la ciutat. Avui es fa un altre salt cap a la ciutat metropolitana, una realitat estesa en l'àmbit de les ciutats, atès que només des d'aquesta escala s'obtenen els elements per a la competitivitat. En aquest sentit, observa que, entre les moltes conseqüències de la globalització, és molt evident l'accentuació de la competència entre territoris, i cada vegada esdevé més important el pes i la projecció, i també la dimensió i la qualificació dels diferents territoris. Remarca que l'àrea metropolitana de Barcelona ha esdevingut una de les zones de més dinamisme del sud d'Europa amb els seus 636 quilòmetres quadrats, repartits en 36 municipis, més de tres milions d'habitants, i un aeroport que transporta entorn de vint-i-set milions de passatgers a l'any, i un port amb un moviment important. Destaca, igualment, que el transport públic col·lectiu assoleix els nou-cents milions de viatges en l'àmbit metropolità, prop de 2,5 milions de viatges de mitjana diària. A banda d'aquests aspectes econòmics que acaba d'esmentar, posa en relleu que l'àrea metropolitana és també una realitat social, on les relacions entre estudis, treball, oci i personals cada vegada esdevenen més intenses, i s'han potenciat gràcies a la millora de la mobilitat i de les connexions interurbanes, que han diluït les fronteres administratives, mantenint les identitats locals i la seva riquesa cultural. Adverteix, però, que tenen davant el gran repte que, aquesta realitat social i econòmica, esdevingui política, i que els ciutadans i ciutadanes l'assumeixin com a realitat pròpia. Addueix que qualsevol escenari de Barcelona passa per la seva condició de capital de Catalunya, i que qualsevol escenari de Catalunya contribueix NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3581 a enfortir l'àrea metropolitana de Barcelona, que és la seva carta de presentació i el seu principal motor econòmic i demogràfic. Posa de manifest, per tant, que Barcelona liderarà la gran àrea metropolitana, però no ofegarà la individualitat de cadascun dels seus integrants; el repte, però, és trobar una forma de governar aquesta gran regió sense ofegar les particularitats. Tot seguit, introdueix la reflexió que l'àrea metropolitana té un paper fonamental en l'impuls econòmic, social i polític del sud d'Europa, de l'euroregió i la conca mediterrània; de manera que es planteja una nova governança que, de bon principi, ja neix amb els objectius d'afrontar i fer compatibles el progrés social i l'econòmic amb la sostenibilitat, la qualitat de vida i el benestar. En aquest sentit, posa en relleu que l'establiment de la Llei reguladora de l'Àrea Metropolitana ha suposat un procés llarg i difícil, i ha agafat un impuls nou amb l'acord per al govern de l'Àrea metropolitana de Barcelona 2007-2011, on les forces polítiques es compromet a articular les complicitats institucionals necessàries amb l'objectiu d'aconseguir l'aprovació d'una llei per constituir un nou ens metropolità de caràcter local. Finalment, l'esforç i el compromís s'han plasmat el 2010, en aprovar el govern de Catalunya el projecte de llei de l'àrea metropolitana i trametre'l al Parlament de Catalunya. Puntualitza que la nova Àrea metropolitana tindrà un nou Consell més reduït, i alhora suposarà una simplificació administrativa, fent-la més eficient i més eficaç en convertir tres administracions que operen sobre aquest territori en una única institució; en l'àmbit competencial, se sumaran a les competències actuals – transport i medi ambient– els àmbits de promoció econòmica i el d'urbanisme, amb la creació de la Comissió d'Urbanisme de l'Àrea metropolitana. Al·lega que la realitat metropolitana exigeix una política comuna, que afronti i resolgui, amb competència, eficàcia i criteris de desenvolupament sostenible, les necessitats de servei, infraestructures, mobilitat, espais públic, dotacions, habitatge, planejament i protecció mediambiental, que es complementaran amb la creació d'una hisenda metropolitana a fi que el sistema de finançament respongui a singularitats i necessitats. Es tracta, en definitiva, d'un nou govern per impulsar una àrea capdavantera, per tenir una ciutat formada per ciutats diverses, però més homogènia; equilibrada, però més forta; plural, però més articulada i connectada. Conclou, doncs, que s'assolirà un poder millor a favor del territori i del país, atès que es tracta d'una realitat territorial, social, demogràfica i econòmica i, com a tal, necessita coordinació i integració de les actuacions que s'hi desenvolupen. El Sr. Trias remarca que avui es fa un pas més dels molts que s'han fet, en aquest cas per respondre al tràmit d'audiència que exigeix el Consell de garanties estatutàries, a fi i efecte d'informar favorablement el projecte de llei de l'Àrea metropolitana. A més, posa en relleu que en aquesta mateixa sessió es presenta una Declaració institucional, que lliga amb la que ja van fer fa escassament una setmana al Parlament de Catalunya, de manera que es torna a demostrar que treballant conjuntament es poden assolir objectius que fins ara semblaven molt difícils. En aquest sentit, la llei de l'Àrea metropolitana és el fruit de tres anys de feina, de bastir consensos en favor de Barcelona, i de les ciutats i els pobles que la circumden; en definitiva, a favor de Catalunya. Així doncs, el Grup de CiU reitera el seu suport total al nou ens metropolità, un instrument polític i de gestió que ajudarà Barcelona i els 36 municipis que la circumden a crear una situació nova, amb un ens al servei dels municipis i lleial a la Generalitat. L'Àrea metropolitana ha de ser un model de governança i un veritable multiplicador de recursos humans, socials i econòmics que avui dia ja atresora. Precisa que no es tracta, en conseqüència, d'una administració més, sinó que es tracta de subsumir aspectes que ja són una realitat i que donaran, a través de l'ens, potencialitats noves; a través seu s'haurà de garantir la prestació d'uns serveis públics de qualitat, configurant una administració propera que fomenti la complicitat dels ciutadans, i amb competències en matèria d'urbanisme, transport, mobilitat, aigua, residus, medi ambient, infraestructures i desenvolupament econòmic i social. 3582 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 Igualment, posa en relleu l'acord entre les forces polítiques que, malgrat tenir opcions alternatives, reconeixen la necessitat de dotar-se d'un instrument per millorar els serveis que s'ofereixen a les persones que viuen en l'àmbit metropolità; i això es vol fer amb la voluntat que Barcelona exerceixi el seu lideratge en col·laboració amb les altres ciutats, sense intentar, en cap moment, absorbir-les. Admet, tanmateix, que no significarà una vareta màgica per solucionar la crisi, però sí una eina important per ajudar a superar-la, i avisa que aquesta situació exigeix fer els deures en els aspectes referents al finançament i de gestió, però fent-ho des d'una legitimitat nova sorgida del Parlament. Remarca, en aquest sentit, que el seu Grup fa temps que ha fet aquesta aposta i s'hi va comprometre, i afegeix, que CiU, a través del seu regidor i portaveu a l'Àrea metropolitana, el Sr. Antoni Vives, ha aconseguit generar confiança i posar-se d'acord amb el Sr. Antoni Balmón, una persona molt important en aquest procés, que ha permès generar complicitats que permeten afirmar, ara sí, que això serà una realitat amb la votació del proper 27 de juliol, i que s'aconsegueixi l'Àrea metropolitana que tots volen per donar resposta autèntica als ciutadans. El Sr. Fernández Díaz introdueix la seva intervenció posant de manifest que, gairebé un quart de segle després que es dissolgués l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona, i aprovades les lleis d'ordenació territorial, i després de set anys de govern tripartit a la Generalitat, amb Pasqual Maragall com a President, i que en el seu temps també en va ser de l'Àrea Metropolitana de la Mancomunitat de municipis, i posteriorment sota la presidència del Sr. Montilla que va ser, també, alcalde metropolità, avui, finalment, es troben amb una realitat metropolitana que novament és reconeguda i institucionalitzada. Afegeix que, novament també, es té l'oportunitat de superar la resistència d'aquelles formacions polítiques que, bé des del govern de Catalunya, o bé des de l'oposició en diverses instàncies públiques, s'havien oposat sistemàticament a aquest reconeixement metropolità. Addueix, però, que dubta que es pugui recuperar el temps perdut, i si estaran en condicions d'aprofitar tot el potencial metropolità, que cal esprémer al màxim, que s'ha debilitat els darrers anys a base de confrontacions institucionals i una innecessària fragmentació administrativa. Remarca que era imprescindible que la dissolució de l'Àrea Metropolitana ja fa vint-i-cinc anys, per llei i sense consens, es resolgués també per llei i, aquesta vegada sí, amb consens. Entén que tots s'han de felicitar, en conseqüència, per aquesta nova institucionalització de l'Àrea metropolitana, que no per ser una nova administració ha de ser una administració més, sinó tot al contrari, atès que simplificarà les administracions existents que treballaven en l'àmbit metropolità, confirmant que juntes poden fer més coses i millor. Fa avinent, però, que el Grup del PP hauria volgut anar més enllà; apostava per més ambició metropolitana en coherència amb allò que ha defensat durant els darrers anys, i reconeix que hi haurien inclòs la supressió dels Consells comarcals, alhora que continuen reclamant noves competències i millor finançament metropolità. De tota manera, però, el procés que culminarà properament al Parlament de Catalunya amb l'aprovació de la llei, ha de portar finalment al reconeixement del continu urbà que, lamentablement, els últims anys s'havia convertit en un regne de taifes derivat de les polítiques equivocades d'alguns alcaldes metropolitans, i que ha de permetre aquest reconeixement ple del continu urbà, no tant des d'una lògica localista radical, sinó per un autèntic interès metropolità. Adverteix que aquesta Àrea metropolitana reclama una forma de governança diferent, atès que no es tracta simplement d'institucionalitzar la nova realitat metropolitana, sinó que aquest nou govern practiqui polítiques més intenses i eficaces al servei dels ciutadans. En aquest sentit, recorda que els darrers anys s'han produït dos acords: d'una banda, l'acord polític del quadripartit –el PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA– per governar junts l'àrea metropolitana, amb unes polítiques que incloïen l'increment de les tarifes de l'aigua, o del transport públic. Per això és imprescindible que, a més d'un acord de govern metropolità com el subscrit, es doni pas a un nou govern que apliqui polítiques diferents a l'acord que avui ratifiquen tots per aconseguir que, també des de l'Àrea metropolitana, sense NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3583 fragmentació administrativa, des de la col·laboració institucional entre ajuntaments i Generalitat es puguin prestar més i millors serveis als ciutadans. El Sr. Portabella posa de manifest que el seu Grup té el convenciment que la constitució, confien que definitiva, pel Parlament de Catalunya de l'Àrea metropolitana és una gran oportunitat, tant per a la ciutat de Barcelona, per a les ciutats metropolitanes i per al país; tant per a l'enfortiment de les realitats pròpies, com per la possibilitat d'internacionalització. Igualment, assenyala que tenen el convenciment que les ciutats cada vegada són més importants en el conjunt del món, atès que dels aproximadament set mil milions de persones que viuen al Planeta, la meitat viu en ciutats, de les quals n'hi unes quatre-centes que tenen més d'un milió d'habitants. En definitiva, això significa que bona part dels reptes de la humanitat estan a les ciutats; per tant, actuar per la via d'unir ciutats, que siguin capaces de ser més eficients, de donar millors serveis a les persones, coordinar-se i cooperar entre elles per resoldre situacions és, no només una bona idea, sinó una autèntica necessitat. Així doncs, aquest acord, que incorpora 36 municipis d'una manera molt més cohesionada que no pas actualment permet, d'una banda, aconseguir una massa crítica que permeti competir a l'exterior i, d'altra banda, crear un pool que ha de ser equilibrat amb la resta del territori i que beneficiï el conjunt del país. Per tot plegat, remarca que allò que cal aconseguir amb l'Àrea metropolitana és una combinació de dos nivells: d'una banda, de la mateixa manera que Barcelona està descentralitzada territorialment en districtes, cal ser respectuosos amb les identitats pròpies dels 36 municipis que la configuren, definint un àmbit per a la cooperació i, una altre, per al manteniment de les polítiques pròpies. Això és el que realment permetrà obtenir una plataforma d'enlairament i d'aterratge a la capital de Catalunya per al conjunt del país. En definitiva, doncs, és el conjunt del país qui guanya en fortalesa i vitalitat a l'hora d'internacionalitzar-se. Tot seguit, fa un breu incís per posar de manifest que el seu Grup creu que en la introducció d'aquest informe, a més de les referències a Cerdà, no s'hi hauria d'oblidar les referències al període de la República, època en què es van pensar els primers projectes d'abast metropolità: el Regional Planning, encarregat pel president Macià, i el Pla Macià, nom que dóna Le Corbusier als esforços urbanístics de cooperació territorial fets amb el Gatpac. Estan convençuts que és aquí on es recull l'essència del que ja en els anys trenta es va intentar a través de la vertebració d'una àrea metropolitana, que no tenia les mateixes dimensions que ara, però que ja anava molt més enllà de la capital. Acaba posant en relleu que Barcelona, com a capital, ha d'exercir el lideratge a l'àrea metropolitana, atès que no tindria sentit que l'esforç vertebrador i impulsor d'un territori més ampli que no pas el terme municipal estricte, no estigués encapçalat per l'Alcalde de Barcelona i per la ciutat, sempre amb tot el respecte per la identitat dels altres. El Sr. Gomà també remarca el fet d'estar davant de la culminació d'un procés estratègic per a Barcelona i per al conjunt de les ciutats de l'àrea metropolitana: l'aprovació d'una llei que crea un espai institucional únic, superador de la fragmentació actual, amb dimensions de govern i de gestió, que ha de permetre dotar la ciutat metropolitana real d'aquelles polítiques i serveis compartits que li permetin afrontar els reptes del segle XXI, els d'un desenvolupament humà i territorial just i sostenible, en el marc d'una economia global altament urbanitzada. Posa en relleu que la institucionalització de l'Àrea metropolitana ha estat una reivindicació sostinguda en el temps, de llarg recorregut, per part de Barcelona i dels ajuntaments metropolitans; una demanda que s'ha obert pas amb dificultats, sovint en contextos inamovibles. Tanmateix, la tenacitat de Barcelona i dels municipis ha aconseguit articular un espai polític de diàleg, negociació i acord. Posa en valor, doncs, l'alt grau de consens polític que acompanya a la creació de l'Àrea metropolitana, del segle XXI i amb vocació de futur, que no s'emmiralla en cap model superat del passat, i que ha de regular una realitat metropolitana que ha canviat profundament els darrers vint anys, de manera que la metròpoli del 2010 s'assembla ben poc a la del 1987, i la seva governança, per tant, ha de ser innovadora i creativa. 3584 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 Remarca que l'àrea metropolitana d'avui té més interaccions i relacions funcionals internes que mai, que s'insereix com un tot en la nova economia, on la cohesió interna dels nodes metropolitans és tan important com la seva connectivitat global. Destaca, tot seguit, que també es tracta d'una àrea policèntrica, de ciutats que han definit models propis, que han distribuït valors de centralitat metropolitana al territori. Afegeix que aquesta riquesa s'ha de visualitzar superant la vella lògica d'un govern metropolità, on les perifèries dialoguen amb el centre; i s'ha d'anar cap a una governança més cooperativa que no pas jeràrquica, on les ciutats treballen en xarxa i des de relacions al mateix nivell. Remarca que la nova forma d'institucionalitat metropolitana ha de ser simple, eficaç i arrelada en valors, al servei de la resolució dels problemes, de la garantia dels drets i de la realització de les expectatives de les persones. Per tot plegat és important construir una base de valors en la governança metropolitana, articular una metròpoli d'economia creativa, amb més plataformes de coneixement que infraestructures de ciment; de ciutats inclusives amb mecanismes potents de cohesió social i d'equilibri territorial i entorns ecològics; una àrea metropolitana compromesa amb l'ús responsable dels seus recursos naturals, i amb el futur del clima i del Planeta. Assenyala que tot plegat requereix el desplegament de la base competencial que incorpora l'actual projecte de llei en matèria d'urbanisme, habitatge, mobilitat, medi ambient, promoció econòmica i ocupació, àmbits en què es requereixen polítiques compartides; però cal també que les polítiques socials, comunitàries i de convivència intercultural entrin en l'agenda metropolitana configurant espais de diàleg, cooperació i aprenentatge, alhora que l'administració metropolitana ha de garantir serveis públics de qualitat i i una gestió transparent; i cal, també, que la hisenda metropolitana es consolidi, fet que només serà possible en el marc d'un nou model de finançament local, que no es pot fer esperar tant com s'ha fet esperar l'Àrea metropolitana. Per acabar, considera que la nova llei assenta les bases per fer front al conjunt de reptes estratègics plantejats, i manifesta que el Grup d'ICV-EUiA se sent copartícep de la feina feta i aprofita per renovar i oferir la seva voluntat de corresponsabilitat en la molta feina que queda per al futur. La Sra. Escarp es felicita pel conjunt de les intervencions, i no només pel resultat obtingut, sinó també per la feina esmerçada durant tot aquest temps. Adverteix, però, que cal continuar treballant per desenvolupar els continguts de la llei. Entén, doncs, que és necessari remarcar la importància de l'ampliació competencial i l'establiment de la hisenda metropolitana, tot plegat en l'estructura de l'ens que es crea, molt més eficient i eficaç. Fent-se ressò de l'opinió general, es referma en què allò que tots pretenen és orientar l'Àrea metropolitana cap a un creixement basat en la creativitat i en la capacitat emprenedora de la ciutadania, que disposi de les infraestructures i les plataformes de coneixement necessàries. Conclou, doncs, que els compromisos que la llei estableix es basen, sobretot, en la lleialtat institucional, atès que, a diferència d'altres èpoques, ara tots han entès que una àrea metropolitana forta és fonamental per a una Catalunya forta. El Sr. Alcalde tanca els torns d'intervenció dient que només li resta felicitar tots el presents per la unanimitat expressada que, juntament amb el pacte metropolità, permetrà que el Parlament de Catalunya, també per unanimitat, prengui una de les decisions més transcendents i importants, en un moment en què el país té grans debats estratègics en curs, per a Barcelona com a capital de Catalunya i per als municipis integrants de l'Àrea metropolitana. 2. Barcelona, candidata a Capital Ambiental Europea 2012 o 2013. La Sra. Mayol indica que l'informe reflecteix la voluntat que Barcelona sigui Capital Ambiental Europea el 2012 o el 2013, i expressa la satisfacció de fer-ho en nom de tot el consistori, tal i com evidencia l'aprovació unànime de la Declaració Institucional en aquest sentit que es votarà en acabar el debat del present informe. Introduint el contingut de l'informe valora, en primer lloc, el fet que la Unió Europea decideixi organitzar la capitalitat ambiental, que suposa un reconeixement NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3585 i un estímul al món local. Observa que, massa sovint, s'ha de recórrer a la reivindicació històrica de reconeixement dels ajuntaments i del paper dels poders locals en les polítiques ambientals en general. Assenyala que les ciutats, tanmateix, es reconeixen com a part del problema ambiental, però també són part imprescindible de les solucions i, per tant, ja comencen a estar cansades d'haver de fer constantment l'esmentada reivindicació i d'expressar el desig de participar obertament a escala global en les presa de decisions. Així doncs, entén que políticament és bo que la Unió Europea estableixi la figura de la capitalitat ambiental a fi de reconèixer i estimular els governs locals i les seves polítiques. Indica que la primera ciutat que assumeix aquesta capitalitat ha estat enguany Estocolm, i Hamburg ho farà el 2011, i remarca que la candidatura de Barcelona, de la mateixa manera es va fer amb l'Agenda 21, té en compte la ciutat sencera, no només l'Ajuntament; volen que tots els agents, econòmics, socials, les universitats i les ONG se sentin conjuntament partícips del projecte, atès que la ciutat només avançarà cap a la sostenibilitat en la mesura que tingui capacitat de fer feina, diagnòstics i orientacions de futur compartits. Per aquest motiu, insisteix que un dels primers arguments és presentar Barcelona a la candidatura en qualitat de ciutat, no només com a administració. Es refereix, tot seguit, a què Barcelona ha arribat a la fase final de selecció entre les setze ciutats que s’hi van presentar; la selecció ha estat preparada per la Unió Europea en base a tretze indicadors, una vegada valorats els quals han quedat sis ciutats finalistes –Vitòria, Reykjavik, Nuremberg, Nantes i Malmö i Barcelona– entre les que la més ben puntuada ha estat Barcelona. Seguidament, s'ha procedit a un segon torn de demanda d'informació i aclariments, i el proper 7 de setembre la ciutat farà una defensa presencial a Brussel·les de la seva candidatura. Opina que aquesta candidatura per a la ciutat significa una oportunitat de consolidar i estimular polítiques per a la sostenibilitat, per incidir en l'àmbit del lideratge europeu en relació a aquestes polítiques, alhora que una oportunitat de promoció internacional. Està convençuda, també, que un punt fort de la candidatura és la unanimitat política expressada, sense la qual no haurien iniciat en tan bona posició el trajecte cap a la capitalitat ambiental. El Sr. Puigdollers confirma, tal com ha expressat la Sra. Mayol, que el Grup de CiU dóna suport a la Declaració Institucional amb l'objectiu que la Comissió Europea designi Barcelona com a Capital Ambiental Europea, ja sigui el 2012 o el 2013. Precisa que el seu suport a la voluntat d'exercir aquesta capitalitat en aspectes ambientals es basa en dos paràmetres. D'una banda, que la capitalitat s'haurà de gestionar d'acord amb el Programa d'Actuació Municipal que s'aprovi per al proper mandat. D'altra banda, manifesta el desig que, arran d'aquesta oportunitat que els ofereix Europa, Barcelona sigui una ciutat que lideri a escala europea les polítiques ambientals, enteses, però, com a impulsores de l'activitat econòmica, considerant clarament que bona part de l'economia del segle XXI a escala mundial passarà per l'aplicació de polítiques ambientals i noves tecnologies que generaran llocs de treball i riquesa. A fi de puntualitzar el que acaba dir, manlleva l'expressió que el Sr. Trias fa servir sempre en referir-se a la sanitat, i l'aplica al medi ambient, "el medi ambient no és una despesa, sinó una inversió i una font de creació de llocs de treball", de manera que, en una ciutat immersa en una crisi econòmica profunda, tot allò que es pugui fer per impulsar aquest tipus d'activitats de nova economia és positiu, i fins i tot gosaria assegurar que el segle XXI és el de l'economia ambiental. La Sra. Balseiro confirma que el seu Grup està compromès amb la protecció del medi ambient i, per tant, amb l'obligació de preservar-lo per a les generacions futures, motiu pel qual donen ple suport a la Declaració Institucional. Remarca que la gestió de les ciutats en el camp ambiental ha esdevingut fonamental i, en aquest sentit, aconseguir la nominació de Barcelona com a capital verda europea pot significar una oportunitat per avançar cap a la millora dels vectors ambientals. Tanmateix, afirma que no es pot deixar de banda la conjuntura econòmica actual que, previsiblement, d'aquí un o dos anys continuarà; possiblement aquesta va ser la raó que va justificar que divuit de les ciutats que es van presentar inicialment a la candidatura, com València o Pamplona, se n'hagin 3586 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 retirat. Consideren, per tant, que és essencial buscar mesures sostenibles i innovadores, però des de l'austeritat, i entre tots elaborar un programa que permeti continuar avançant per assolir nivells òptims de cura del medi ambient i, alhora, fer-ho d'una manera imaginativa que permeti mantenir una dotació pressupostària en l'austeritat, una esmena que el seu Grup va plantejar a la Declaració Institucional. El Sr. Martínez ratifica que el seu Grup donarà suport a la candidatura de Barcelona, essencialment perquè considera que qualsevol acció d'abast internacional que situï la ciutat en determinades polítiques, sempre és una bona cosa. Precisa, però, que no tenen clara la transcendència d'aquesta mesura, atès que hi cap la possibilitat que no s'acabi obtenint la capitalitat i que acabés, per exemple, a Gasteiz, que ha preparat tot el seu projecte a partir de l'Agència d'Ecologia Urbana amb seu a Barcelona. Insisteix que no hi veuen la transcendència perquè no creuen que aquesta candidatura, amb el premi final de la capitalitat ambiental per un any, faci canviar l'actual política ambiental de la ciutat que, certament, s'haurà de modificar per altres paràmetres de caràcter polític, tècnic o de demanda social, tot i que entén que no hauria de ser a redós de la consecució d'un premi. Aprofita per recordar el compromís de la seva formació política en polítiques reals de defensa del medi ambient, d'aprofundir en sistemes ambientals sostenibles i de fomentar que la ciutat s'encamini cap a un futur en aquest sentit; i que es palesa en projectes com els ecobarris o els plans de mobilitat. Es referma en què no troben un fil argumental en el conjunt de propostes que acompanyen la candidatura de Barcelona, i els emplaça a què expliquin quina és la línia bàsica a partir de la qual se situa la ciutat; igualment, detecten massa contradiccions en el tractament del verd urbà, en les mesures contra els gasos d'efecte hivernacle, una gran diferència d'escala entre els tipus de mesures, entre les quals n’hi ha algunes de tan importants com la recuperació de la llera del Besòs, o el fet que s'hi diu que es vol potenciar l'educació ambiental, quan el mateix govern municipal nega la possibilitat que aquesta educació sigui gratuïta, tal i com va posar de manifest el seu Grup. En definitiva, conclou que donen un suport ple a la proposta, però planteja dubtes quant a la gestió d'aquesta capitalitat, que inexcusablement requerirà un fil argumental coherent. El Sr. Narváez comenta, d'entrada, que segons alguns mitjans de comunicació Barcelona ha estat escollida per a la trobada mundial del cotxe elèctric, i afegeix que això no respon a una casualitat, sinó perquè s'hi donen les condicions òptimes. Igualment, assenyala que la ciutat ha estat escollida com a seu de la presidència del segon grup de mobilitat d'Europa, IMPAX. Manifesta que aquests dos exemples il·lustren la confiança que Europa i el món dipositen en Barcelona, per la qual cosa se senten francament optimistes en plantejar una proposta com la que estan debatent. Puntualitza, també, que el comitè d'avaluació de la Comissió europea és molt més optimista que el Sr. Martínez, atès que ha avaluat Barcelona molt per sobre de la resta de la resta de candidatures; per tant, si s'atorga la capitalitat, no hi ha cap dubte que Barcelona en sortirà molt beneficiada quant a promoció en l'àmbit internacional, en fer visible el seu compromís ambiental, en el lideratge del model de desenvolupament sostenible, en la importació i l'exportació d'iniciatives pioneres, en enfortir el compromís i les bones pràctiques, que es podran desenvolupar en un marc contextual comú; en reforçar l'orgull de pertinença dels ciutadans i les ciutadanes, i exemplificar i motivar la responsabilització de la ciutadania i del mateix Ajuntament. La Sra. Mayol es referma en el convenciment que la capitalitat ambiental europea és un actiu important aconseguit amb el suport de tots els grups municipals. Coincideix amb les reflexions del Sr. Puigdollers quant a què aquesta candidatura ha de servir per fer una contribució més en la generació de dinàmiques per a una economia sostenible que, en el futur, serà l'única economia possible, tal i com ha dit el Sr. Puigdollers. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3587 Admet, també, que cal tenir en compte el context de crisi, que ha de suposar un paraigua de moltes de les activitats previstes com a ciutat, i que l'austeritat haurà de regir l'organització de la capitalitat ambiental; i, efectivament, el futur govern municipal, en el marc del seu PAM haurà de contemplar com s'incardina la seva política ambiental amb l'any de capitalitat ambiental, en cas que s'atorgui a Barcelona aquest reconeixement. Lamenta, però, que el Sr. Martínez, en un dia com avui, en què es palesa el suport polític a la candidatura, doni prioritat als arguments per desgastar el govern, i no pas a la il·lusió d'impulsar un projecte de tots. En aquest sentit, remarca que els avaluadors tècnics de les candidatures de les ciutats, dels tretze indicadors que han fet servir, Barcelona ha estat capdavantera en vuit. Precisa que amb això no pretén dir que ja estigui decidit que s'atorgarà el reconeixement a Barcelona, sinó que la ciutat està ben posicionada, i de cap manera ho diu amb triomfalisme, altrament la ciutat té al davant molts reptes els propers anys, que només s'aconseguiran amb governs forts i en col·laboració amb les entitats i el món social. El Sr. Martínez intervé per les al·lusions de la Sra. Mayol i reitera que el seu Grup dóna ple suport a la candidatura de Barcelona, però també fa avinent que constaten força incongruències en les polítiques ambientals. El Sr. Alcalde agraeix i es felicita per la unanimitat dels grups municipals en donar suport a aquesta candidatura. Remarca que, en qualsevol esdeveniment internacional, Barcelona és valorada com una de les ciutats més reconegudes en polítiques mediambientals, i confia en les seves possibilitats. PART DECISÒRIA / EXECUTIVA a) Acords sobre societats, consorcis i entitats 3. Adoptar, en l’exercici de les competències reservades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat Privada Municipal Informació i Comunicació de Barcelona, S.A., els acords següents: 1. Acceptar, en els seus propis termes, la renúncia presentada per la Sra. Carme Páez Berga al càrrec de membre del Consell d’Administració. 2. Nomenar el Sr. Jordi García-Soler membre del Consell d’Administració de l’esmentada Societat, en substitució de la Sra. Carme Páez Berga i en les mateixes condicions que aquesta. 3. Establir que el termini de designació del conseller que es nomena serà el que li restava de mandat a la consellera substituïda, de conformitat amb allò disposat a l’article 15 dels Estatuts i a l’article 10.2 del Reglament d’organització i funcionament del servei públic de televisió local de Barcelona (BTV). 4. Facultar indistintament el President i el Secretari del Consell d'Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública els acords anteriors, així com per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i, també, la correcció d'errors materials si fos necessària. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila. Tot seguit es dóna per aprovada aquesta acta en la part que estrictament fa referència a l’adopció d’aquest acord per tal d’agilitar-ne la inscripció en el Registre Mercantil. b) Ratificacions 4. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 16 de juny de 2010, que estableix les retribucions anuals i indemnitzacions dels membres electes de la Corporació i les retribucions anuals dels Delegats Sectorials, d'acord amb el que es relaciona al document adjunt, amb efectes d'1 de juny de 2010. 3588 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 5. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 16 de juny de 2010, que estableix les reduccions sobre les retribucions anuals de determinat personal de l'Administració Municipal, les Entitats Públiques Empresarials, els Organismes Autònoms, les Societats Mercantils Municipals, i altres entitats municipals que constitueixen el sector públic municipal incloses dins les previsions de l'article 22 de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2010, d'acord amb el que es relaciona a l'annex, amb efectes d'1 de juny de 2010. 6. Ratificar el Decret de l'Alcaldia d'1 de juliol de 2010 que constitueix la Comissió no permanent del Consell Municipal per tal d'investigar, analitzar i aclarir, en l'àmbit municipal i urbanístic, les tramitacions que afecten al Palau de la Música i els projectes que ha promogut, nomena els seus membres i estableix el règim de funcionament i durada de l'esmentada Comissió. 7. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 17 de juny de 2010, pel qual es concedeix a Projecte Habitat 2000 SCCL una bonificació del 95% sobre la quota de l'impost de Construccions, Instal·lacions i Obres, que acredita amb l'atorgament de la llicència d'obres majors, per resolució del Regidor del Districte de Ciutat Vella de 17 de gener de 2006, per la construcció d'un edifici en tester compost de planta baixa i tres plantes pis destinades a vuit habitatges, al carrer de Sant Miquel 2, atès l'especial interès o utilitat municipal de les obres projectades, a la vista que la societat titular de la llicència d'obres es una entitat sense ànim de lucre i que les obres s'executen en el marc d'un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona per la construcció d'habitatges protegits i, per tant, les obres s'ajusten a allò establert a l'article 7è de l'Ordenança Fiscal 2.1 per l'any 2006, en relació a l'aplicació de la bonificació i a la seva quantia. c) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA 8. Designar la Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné Presidenta de la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 9. Informar favorablement el projecte de llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que es tramita en el Parlament de Catalunya i donar trasllat d’aquest acord al Parlament de Catalunya. S’aproven, per unanimitat, els sis dictàmens precedents. 10. Atorgar la Medalla d'Honor de Barcelona 2010 als ciutadans, ciutadanes i entitats que proposa aquest Consell Plenari i els respectius Consells de Districte, com a mereixedors d'aquest guardó per les seves virtuts i valors cívics i perquè han contribuït amb els seu esforç, cadascun des del seu àmbit d'actuació, al desenvolupament de la consciència ciutadana. Per l’àmbit de Ciutat: Sr. Aureli Argemí i Roca, Sr. Eulogio Dávalos Llanos, Sra. Montserrat Sagarra i Zacarini, l’Associació FANOC (Famílies Nombroses de Catalunya) i a la Hermandad del Rocío de Barcelona. A iniciativa dels Consells de Districte: Pel Districte de Ciutat Vella, al Sr. Emili Cota i Escribano i al Centre Sant Pere Apòstol; pel Districte de l’Eixample, a la Sra. Carme Izquierdo i Ruiz i a la Parròquia de Sant Francesc de Sales; pel Districte de Sants-Montjuïc, a l’Associació de Comerciants de Creu Coberta i a la Colla de Castellers de Sants; pel Districte de Les Corts, a la Universitat de Barcelona (UB) i a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); pel Districte de Sarrià-Sant Gervasi, al Centre d’Acollida Assís i a la Sra. Beneta Oromí Llubes; pel Districte de Gràcia, al Sr. Josep Comellas Bou i a Pompeia Comunitat Cristiana de Caputxins; pel Districte d’Horta-Guinardó, al Sr. Antonio Garrido Martínez i a la Sra. Maria Teresa Rosell i Calavia; pel Districte de Nou Barris, al Consell de la Gent Gran de Nou Barris i a la Xarxa Educativa Pública de Nou Barris 0-18; pel Districte de Sant Andreu, al Consell Escolar del CEIP Octavio Paz i al Sr. Ignasi Parody i NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3589 Núñez; i pel Districte de Sant Martí, al Sr. Manuel García i Vila i a la Sra. Pepita Rafel i Durany. La Sra. Moraleda destaca que les Medalles d'Honor de Barcelona, tant les de ciutat, a proposta del Consell Plenari, com les que proposen els Consells de Districte, tenen un gran valor simbòlic. Amb aquestes medalles, el consistori, en representació de la ciutat, reconeix la tasca i la trajectòria de persones, associacions i institucions que exemplifiquen els valors cívics i la identitat col·lectiva de Barcelona; valors com la solidaritat, el compromís social i polític, l'associacionisme com a mitjà per aglutinar interessos i reivindicacions, la lluita veïnal, el treball als barris com a espais de convivència, el convenciment que l'educació és la millor proposta de futur, el manteniment i la renovació de la tradició i la cultura popular, entre altres compromisos, són allò que premien aquestes medalles. Remarca que tots els aspectes que acaba de destacar es poden identificar en les persones i les entitats que avui proposen per ser guardonades amb les Medalles d'Honor de Barcelona, totes necessàries perquè la ciutat avanci cap a un món cada vegada més global i més canviant, i on les respostes es troben, sovint, en l'entorn més proper, en la participació indispensable de la ciutadania. Posa en relleu que les propostes que avui fan a aquest Plenari reflecteixen la Barcelona compromesa, la que suma i la que inclou, la que associa, la que crea i innova, la que mira endavant sense oblidar el seu passat, la que aprofita el talent i l'energia dels ciutadans i les ciutadanes, sigui quin sigui el seu lloc d'origen o el seu ideari. Destaca que s'hi reflecteix, també, la Barcelona dels barris, la de les entitats arrelades al territori, la dels veïns i veïnes que des del seu entorn més proper, i sovint menys conegut, són capaços d'incidir i de millorar la realitat que els envolta. En definitiva, els ciutadans i ciutadanes i les institucions que avui proposen per rebre la Medalla d'Honor de Barcelona 2010. El Sr. Trias manifesta el suport del Grup de CiU a la decisió d'atorgar la Medalla d'Honor de la ciutat al conjunt de ciutadans i ciutadanes, les entitats i associacions que treballen dia a dia difonent uns valors cívics i unes activitats en benefici de la cohesió social de la ciutat, l'esforç i la tenacitat dels quals, la seva estima per la ciutat i la seva voluntat de servei envers els altres els honora i els fa justos mereixedors dels reconeixement que suposa la Medalla d'Honor de Barcelona. Destaca, a tall d’exemple entre els guardonats, el Sr. Aureli Argemí, activista de la llengua catalana, col·laborador de la resistència antifranquista; Eulogio Dávalos, músic, compositor i guitarrista clàssic; Montserrat Sagarra, que fou presidenta d'Amics de la Ciutat, entitat que treballa en favor de Barcelona integrada per persones que se l'estimen i que estan disposades a vetllar pel manteniment i el coneixement de la ciutat. Felicita, doncs, totes les persones i entitats guardonades que, des de cada districte, fan un servei a la ciutat; entitats en aquest cas de l'àmbit del comerç, religiós, acadèmic o educatiu, algunes de les quals amb una llarga història i totes amb una voluntat clara d'estímul i d'ajudar la ciutat perquè cada dia esdevingui més convivencial. El Sr. Fernández Díaz posa en relleu en la seva intervenció que aquestes medalles signifiquen un reconeixement a la trajectòria cívica de persones, entitats i institucions que han deixat una empremta positiva a la ciutat; amb camins diversos, sensibilitats i ideologies plurals, però que tenen en comú, tanmateix, el compromís amb Barcelona i la seva gent. Destaca que són guardons que neixen del consens de tots els grups municipals, i que tots els guardonats simbolitzen, en el seu conjunt, les millors aspiracions i realitats de la societat i de la ciutat, així com els valors i els principis que la sustenten. Per tot plegat, expressa el sentiment favorable del Grup del PP per aquesta proposta d'atorgament de Medalles d'Honor de Barcelona equilibrada i plural, que reconeix persones i entitats que han fet i fan millor la ciutat i la seva gent. El Sr. Gomà felicita les persones guardonades en nom del seu Grup i els agraeix, sobretot, els compromisos individuals i col·lectius que han assumit en favor de Barcelona i, alhora, expressa un missatge clar d'encoratjament perquè continuïn tirant endavant les seves tasques respectives. Seguidament, posa de manifest la 3590 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 rellevància del fet que, any rere any, aquest Ajuntament demostri la capacitat de reconèixer l'enorme actiu que representa el treball quotidià de persones i entitats que vertebren la ciutat, que la fan més justa i cohesionada, atès que Barcelona no es pot entendre sense el seu teixit cívic, senes les persones que treballen, cadascuna des de la seva perspectiva, per una ciutat més humana. Remarca que avui, per unanimitat dels Grups, aquest Consell Plenari reconeix tres persones i dues entitats de perfils diferents, amb llargues trajectòries en els camps de la cultura popular, l'art, la fotografia, els serveis a les famílies, el diàleg, la solidaritat, la dinamització cívica i el compromís lingüístic i nacional. Es tracta de perfils complementaris amb un eix compartit: el compromís i la implicació per fer de Barcelona una ciutat rica i polièdrica. En referència a les medalles proposades per iniciativa dels Consells de Districte, destaca que reflecteixen la gran riquesa d'aportacions personals i associatives vinculades al territori; entitats implicades amb l'acció comunitària, la dinamització comercial i la cultura popular; universitats i escoles que atenen la diversitat i són elements de cohesió social; entitats contra l'exclusió; federacions i plataformes que vertebren la realitat associativa de les ciutats; entitats de lleure socioeducatiu, així com nou persones que amb llargues trajectòries, passió i voluntat de construir futur en els seus àmbits respectius; que analitzen valors de compromís i de solidaritat i capacitat de transformació per una Barcelona millor. Clou la seva intervenció expressant solemnement l'agraïment a totes i tots. El Sr. Portabella observa que aquest punt, malgrat que no ho sembli, té força semblança amb l'informe de l'Àrea Metropolitana, presentat al principi d'aquesta sessió, atès que aquestes medalles es constitueixen a partir del 1997, amb motiu del centenari de les agregacions, el 20 d'abril de 1897, on viles com Gràcia o Sants i municipis com les Corts, Sant Gervasi, Sant Andreu o Sant Martí es van incorporar a Barcelona, d'una banda amb un cert recel per part dels municipis afectats i, d'altra banda, l'oposició del govern espanyol, temorós que Barcelona guanyés superfície i població. Així doncs, aquestes Medalles d'Honor tenen un recorregut important, i com a virtut principal la capacitat de ser consensuades. Entén que quan totes les forces polítiques representades en aquesta cambra, amb ideologies ben diferents, són capaces de posar-se d'acord entorn de persones i entitats significa que totes tenen un gran mèrit i voluntat de contribució a la ciutat. Significa, doncs, que la ciutat és precisament això: gent implicada que treballa perquè la ciutat sigui més lliure i més justa. I diu que això es pot aconseguir de diverses maneres i, només a tall d'exemple, esmenta Aureli Argemí, que ha estat fundador i actual president del Centre internacional Escarré per a minories ètniques i les nacions; o associacions com la FANOC que representa Famílies Nombroses de Catalunya. El Sr. Alcalde felicita tots els qui han estat distingits amb l'atorgament de les Medalles d'Honor de Barcelona. S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. 11. Aprovar la incorporació de l’Ajuntament de Barcelona com a patró a la Fundació Privada Festa Major de Gràcia. Acceptar els Estatuts de la Fundació. Facultar l’Alcalde de Barcelona per nomenar el representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’esmentada Fundació. S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 12. Aprovar el Compte General de l’exercici 2009 corresponent a l’Ajuntament, als Organismes autònoms municipals, a les Entitats públiques empresarials i a les Societats Mercantils de capital íntegrament municipal. 13. Restar assabentat de l’Informe de la Intervenció General sobre fiscalització a posteriori, corresponent a l’exercici 2009. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3591 El Sr. Alcalde anuncia que els punts 12 i 13 de l'ordre del dia es tractaran conjuntament, i precisa que és el punt dotzè el que se sotmet a aprovació. El Sr. Carnes, en iniciar la seva intervenció, conscient de l'aridesa del debat, avança que intentarà fer-ho amb la màxima brevetat i pedagogia possibles. Manifesta que el Compte General del 2009 i el corresponent informe de la Intervenció General de fiscalització a posteriori demostren la solidesa de la situació financera d'aquest Ajuntament, tot i que el 2009 va estar determinat clarament per la situació de crisi econòmica. De tota manera, la bona gestió econòmica i financera duta a terme ha permès continuar assolint els reptes que es van plantejar en el PAM. Precisa que el Pla consolidat del grup Ajuntament el 2009 va ser de 313,2 milions d'euros, amb uns ingressos d'explotació de 2.518 milions d'euros i unes despeses pel mateix concepte de 2.035 milions. Així doncs, els ingressos corrents han disminuït d'un 1,4%, arran sobretot de la reducció d'un 3,4% del Fons complementari de finançament provinent de l'Estat. Quant a les despeses corrents, assenyala que es van incrementar d'un 4,9, que suposa un augment més moderat que el d'exercicis anteriors i va anar destinat a les polítiques estratègiques del govern: serveis a les persones, millora de l'espai públic, seguretat i promoció econòmica. En referència al capítol d'inversions indica que la liquidació del Compte general demostra que l'Ajuntament ha executat un volum inversor de 949 milions d'euros, inclosos els recursos provinents dels Fons Estatals d’Inversió Local –FEIL–, amb un nivell d'execució de més del 91%. Així mateix, tot i que l'estalvi brut ha estat inferior al generat en anys anteriors, ha permès destinar un volum important de recursos a les inversions previstes i, també, 20 milions d'euros a l’amortització de deute. Pel que fa al grau d'execució del Pressupost de l'Ajuntament, diu que novament es pot comprovar com les desviacions de la liquidació respecte al pressupost aprovat són molt moderades: 2,6 per la banda dels ingressos corrents i 1,7 per la de les despeses corrents; considera que aquestes dades demostren la gran capacitat de planificació i de gestió sociopressupostària d'aquest consistori. Així doncs, el tancament de l'exercici 2009 torna a confirmar, malgrat allò que puguin dir des d'altres posicions, que el rigor i la solvència financera de la institució estan garantits. Addueix que fa aquesta observació perquè està convençut que els acusaran de destinar recursos només a la publicitat, quan la realitat és que aquesta partida ha disminuït d'un 4,2%; o també de vendre's el patrimoni, tot i que les vendes el 2009 no signifiquen ni una desena part de les compres fetes. Igualment, també s'avança a l'argument clàssic que l'entramat d'empreses municipals configuren un ajuntament a l'ombra, i puntualitza que només gestionen el 12% del pressupost corrent consolidat i els recorda tots són presents als consells d'administració. En definitiva, creu que, malgrat algunes pretensions d'escampar fum per intentar negar l'evidència, la bona gestió econòmica realitzada durant el 2009 ha permès que l'Ajuntament hagi continuat complint els compromisos contrets amb la ciutadania i dur a terme una acció inversora municipal important que els situa com a principals agents de lluita contra els efectes de la crisi econòmica. Finalment, felicita la feina feta pels treballadors municipals, els grups polítics i, especialment, la Intervenció General en tot el procés del Compte General, aquesta darrera pel seu informe on se substantiven aquells elements que permeten millorar la gestió del dia a dia. El Sr. Vives fa avinent que vol iniciar la seva intervenció allà on l'ha acabada el Primer Tinent d'Alcalde: agraint la feina dels tècnics i directius municipals que han ajudat els grups municipals a fer l'anàlisi del Compte general; igualment, agraeix la tasca de la Intervenció Municipal, i l'esperit de col·laboració demostrat en tot moment per l'Interventor General. Tot seguit, considera que l'enfocament del Primer Tinent d'Alcalde en la presentació d'aquest punt era del tot previsible, i rebat l'actitud atribuïda als grups de l'oposició de dedicar-se a escampar fum. En aquest sentit, puntualitza que parlen en funció de dades tan objectives com les que han emprat per fer l'anàlisi del Compte General. Afegeix que la previsibilitat de la intervenció també se 3592 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 sustenta en la gran capacitat de gestió i de planificació que el Sr. Carnes atorga a l'equip municipal en treballar el pressupost, amb la qual discrepa atès que és fàcilment comprovable que no és ben bé així. En aquesta línia, indica que, al marge de la liquidació del 2009, avui s'aprovarà un Pla econòmic i financer que representa el cinquè exercici pressupostari en set mesos, cosa que no diu massa a favor de la planificació. Destaca, també, quant a la liquidació del Compte General algunes ràtios, tot i que assegura que pretén fer-ne una anàlisi més política que no pas tècnica. En aquesta línia, les ràtios de liquiditat i de solvència a curt termini han patit grans davallades els darrers tres anys, que van del 29,4% en el cas de la liquiditat i el de solvència curt termini, que ha davallat un 10%. Aquesta situació porta a preguntar-se de què es parla quan s'argumenta la solidesa de l'estructura financera municipal, atès que la realitat és que els ingressos han anat minvant substancialment; els ingressos corrents corresponents als anys 2006 i 2007 van tenir increments anuals del 7% i del 8%, mentre que actualment les davallades són molt significatives sense que s'hagi produït cap mena de reacció. Pel que fa als ingressos obtinguts a partir de les transferències corrents, remarca que també han sofert una gran davallada, i ara cal veure com respon l'Estat en reclamar-li la devolució dels surplusos del Fons complementari de finançament. Seguidament, entrant en l'àmbit de les despeses de l'exercici del 2009, remarca que el pressupost de despesa es va tornar a liquidar sense haver estat executat del tot. És a dir, 130 milions d'euros no es van executar, dels quals, 100 corresponien a inversió, una xifra important si es té en compte que el pressupost d'inversió previst per al 2011 serà d'aproximadament tres-cents milions d'euros. A més, recorda, que una part important d'aquella inversió estava inflada per les aportacions dels FEIL, gran part de les quals es van destinar a aspectes de manteniment i no pas d'inversió. Posa en relleu els àmbits en què es deixa d'invertir com a aspecte significatiu, dels quals posa alguns exemples. Així, en referència a la partida de prevenció de la delinqüència, assenyala que se'n va deixar d'executar el 63%; a la d'atenció i prevenció grupal i comunitària es va deixar d'executar el 31% del pressupost; a participació dels infants es va deixar d'executar el 23% del pressupost; a immigració i acollida, el 35%; a promoció econòmica, el 22%. En conseqüència, s'imposa saber on es destinen els fons municipals no invertits. Esmenta, també, l'apartat de publicitat, on la desviació és d'un 36% superior al que s'havia pressupostat; com també és el cas de la partida destinada a estudis i treballs tècnics, on l'increment del pressupost executat és un 58% superior. Quant a l'àmbit de contractació, recorda que el seu Grup s'hi ha referit en les seves al·legacions pel que fa a l'existència d'expedients amb procediments d'adjudicació dubtosos, que no justificaven les idoneïtats dels objectes de les adjudicacions, amb manca de factures i de transparència. Igualment, l'informe de l'Interventor General reflecteix que en algunes adjudicacions a manteniments diversos de la casa, la data de factura és anterior a la data d'aprovació de la despesa, tal i com el seu Grup ja havia denunciat anteriorment; també recorda que la llei no permet l'ampliació dels contractes menors, fet que es produeix en compra de serveis del Gabinet de l'Alcaldia o en atencions protocol·làries, on és la nota predominant; tampoc no es permet el fraccionament de l'objecte contractual, mentre que en tota mena d'estudis i treballs tècnics, aquest fraccionament és el costum. Indica que es podria estendre molt més en detalls, però són suficients per treure la conclusió que cal corregir aquestes irregularitats. Es refereix, tot seguit, a les qüestions relacionades amb Bimsa, objecte també de l'informe de la Intervenció, i fa notar que està obligada a adjudicar els contractes a l'oferta econòmicament més avantatjosa, una obligació que passa per alt en moltes ocasions, i actua com a braç executor d'allò que es decideix en aquest ajuntament amb criteris absolutament polítics, una situació que objectivament no es pot consentir. En arribar al que qualifica com a fons de la qüestió, es refereix a la ràtio d'autonomia fiscal, que ha anat davallant dramàticament més de quinze punts durant els últims anys, i que planteja el debat urgent sobre el model de NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3593 finançament de l'Ajuntament de Barcelona i la necessitat de negociar-lo, atès que només sobre aquesta base es podran construir pressupostos sòlids que, en la posterior anàlisi de les seves liquidacions, ajudin a comprendre el camí a seguir. El seu Grup considera, doncs, que cal iniciar amb immediatesa aquesta negociació, imprescindible perquè, com indica la liquidació del 2009, aquesta minva de l'autonomia fiscal de l'Ajuntament perjudica, en definitiva, els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. El Sr. Mulleras agraeix, en primer lloc, la feina de totes les persones que els han ajudat en la revisió dels comptes, que per al seu Grup ha desembocat en la presentació d'un document d'al·legacions de 209 pàgines, la resposta a les quals i el judicis de valor que fa l'Ajuntament no els satisfan. Tot seguit, destaca que aquesta revisió del Compte General és la darrera del mandat, però també la del final d'un cicle polític que dura des de fa trenta anys i que ja arriba a la seva fi. Per això, els comptes del 2009 consoliden un model esgotat, construït durant els darrers trenta anys, però tocat de mort per la crisi econòmica que el govern municipal no ha sabut gestionar. Descriu, doncs, els eixos fonamentals del model que són, en primer lloc, l'abús de la contractació directa, a dit, amb irregularitats pròpies de qui es pensa que l'Ajuntament és seu. Un segon eix és la fiscalitat al màxim de la ciutat, que la situa com la més cara d'Espanya. Un tercer eix que posa de manifest aquest Compte General és el model car i ineficient de gestió dels diners públics, el màxim exponent del qual és l'ajuntament paral·lel que s'ha fet créixer a conveniència durant els darrers trenta anys, i que qualifica com a ajuntament a l'ombra, com molt encertadament ha avançat el Sr. Carnes que succeiria. Per il·lustrar-ho es refereix a les dades del Pressupost del 2010, de 805 milions d'euros, mentre que el de l'ajuntament consolidat és de 2.737 milions, unes dades que deixen clara la importància d'aquest ajuntament a l'ombra. Abundant en els eixos esmentats, assenyala, en referència a l'abús de la contractació directa, que es palesa també en l'informe de la Intervenció a bastament, que comporta la inexistència de publicitat a fi d’evitar la lliure concurrència; en aquesta línia, el seu Grup va denunciar que el 97% dels contractes havien estat adjudicats a dit. Considera, però, que encara més significatiu que això és que denota una manera de fer, un abús de la contractació directa que comporta l'evitació de controls i la diversitat d'ofertes. Abusen, igualment, de la manca de transparència, tal i com fa notar l'informe de l'Interventor en referir-se a l'empresa Bimsa, que desenvolupa les infraestructures urbanes de la ciutat, on el 65% dels concursos s'han adjudicat per criteris de judici de valor, és a dir, subjectius. Seguidament, es refereix al fraccionament de contractes, fet que suposa jugar al límit amb els contractes a fi de trampejar la llei, amb la conseqüència que es genera un model de contractació que no es garantista, ni amb les pime, ni amb els autònoms, atès que no afavoreix la lliure concurrència. En conclusió, posa de manifest que amb aquest model de contractació no es produeix estalvi, atès que el preu del contracte és el que estableix el contractista únic, ni tampoc no s'afavoreix la igualtat d'oportunitats; de manera que la contractació directa hauria de ser l'excepció i no pas la norma com passa ara. Quant al segon eix que ha esmentat i que es refereix a la fiscalitat que fa de Barcelona la ciutat més cara d'Espanya, l'atribueix, essencialment, al govern del Sr. Zapatero a Madrid, al tripartit que governa a la Generalitat, i al govern municipal, i els atribueix la qualitat de malediccions fiscals. Aquesta triple dimensió fa que els barcelonins siguin els ciutadans amb més pressió fiscal de tot l'Estat. En aquest sentit, recorda que aquest ajuntament té els impostos de plusvàlua, de vehicles o l'IAE als topalls màxims permesos per llei; amb la circumstància agreujant que el Pla econòmic i financer, que s'aprovarà avui en aquesta mateixa sessió, consolida aquest model, atès que en tres anys la pressió fiscal de Barcelona pujarà un 10%. Fa notar, també, que malgrat la situació de crisi econòmica, no tots els ingressos municipals baixen, sinó que s'ha incrementat la recaptació per impostos directes respecte al Pressupost en 33,7 milions d'euros; només amb l'IBI s'han recaptat 24,6 milions més dels pressupostats. Significa, per tant, que aquest 3594 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 ajuntament compensa les davallades en la recaptació d'alguns impostos arran de la crisi amb l'augment d'altres com ara l'IBI, o amb les multes. Tot seguit, es refereix al que ha descrit com a ajuntament a l'ombra, que s'inscriu en un model de gestió esgotat, car i ineficient. Remarca que el 30% dels diners amb què compta el grup ajuntament es gestionen des de les empreses i instituts de l'ajuntament a l'ombra, fet que suposa duplicitat d'estructures, ineficiències econòmiques i de gestió, alhora que manca de control en la despesa i opacitat en la contractació. En definitiva, es provoca l'empitjorament de la contractació; es canalitzen activitats que no són de la seva competència, amb les consegüents ineficiències, entre les quals esmenta les de jardineria o aparcaments. En definitiva, massa estructures i massa costos, malgrat les quals, però, aquest ajuntament no ha sabut gestionar les inversions del 2009. Precisa que les inversions del 2009 per part de l'Ajuntament, les empreses i instituts, tenien un pressupost de 1.312 milions d'euros, dels quals n'han executat 920 milions d'euros, de manera que s'ha deixat d'executar un 30% de les inversions municipals, moltes de les quals essencials com ara habitatge de protecció per part del Patronat Municipal de l'Habitatge, on s'ha executat un 32% menys del pressupostat –17,5 milions d'euros, només per posar un exemple. Fa avinent que el Grup del PP vol fer arribar el missatge a la ciutadania que hi ha una alternativa per vetllar per una gestió més eficient i eficaç dels diners públics, que vol menys impostos i taxes per afavorir la reactivació econòmica, més finançament per part de la Generalitat i de l'Estat, més habitatge i més inversió als districtes, més promoció econòmica; volen, també, que les empreses serveixin per gestionar millor i no pas per trampejar amb la llei i evitar el control polític i públic. En definitiva, el seu Grup planteja un model més eficient i més transparent, més auster i amb més responsabilitat política, amb més respecte als recursos que provenen dels ciutadans, i mostra el seu convenciment que aviat podran posar en marxa aquesta alternativa de gestió, atès que treballen perquè es faci realitat el canvi en aquest ajuntament. El Sr. Florensa comença, com ha succeït en les intervencions anteriors, agraint la feina de l'equip tècnic que ha fet possible que avui puguin debatre el balanç d'execució del pressupost del 2009. Recorda que aquell pressupost va rebre el suport del Grup d'ERC en considerar, llavors, que era imprescindible que l'Ajuntament tingués uns pressupostos que li permetessin seguir endavant. També tenien clar que aquell no podia ser un pressupost de continuïtat amb el de l'any anterior, i que s'havia d'ajustar a les necessitats específiques de la ciutat, motiu pel qual van incorporar un seguit d'esmenes amb tres objectius bàsics. En primer lloc, enfortir els serveis socials, especialment en l'àmbit de promoció de la infància i l'adolescència, amb partides de 2,5 milions d'euros, i el d'immigració amb 4 milions d'euros. Creien, també, que un moment de crisi econòmica, allò que havia de fer l'Ajuntament era incrementar la inversió mitjançant la incorporació de noves partides de compra de sòl, de sostre i de rehabilitació que, en aquest cas, van ser per valor de 24,5 milions d'euros; i potenciar polítiques econòmiques d'internacionalització i les vinculades al suport a la llengua i a la cultura popular. Els qualifica, en definitiva, d'objectius polítics que es van traduir en aquell pressupost a través de la incorporació de bona part de les esmenes proposades pel seu Grup i que, per tant, van permetre que el votessin favorablement, després d'aconseguir, a més, que s'augmentés la inversió sense generar més deute. En conseqüència, valora l'execució d'aquell pressupost incidint en determinats aspectes. D'entrada, es refereix al grau de descentralització de la gestió dels serveis d'aquest ajuntament a través d'organismes autònoms, entitats públiques empresarials i consorcis i societats participades que suposa, en ocasions, que la informació econòmica i financera que acaba reflectida en el Compte General perdi rellevància i, per tant, només acabi fent referència a l'estructura de l'Ajuntament. Admet, tanmateix, que en la memòria es proporcionen dades consolidades del balanç de situació i el compte de resultat, tot i que d'una manera molt general i resumida que no permet entrar a considerar el detall, per la qual cosa els demanen, malgrat que la legislació no hi obligui, que elaborin i lliurin els comptes consolidats que incloguin més detall sobre tots aquests organismes autònoms, NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3595 entitats públiques empresarials i les societats mercantils a fi de fer-se una imatge més completa de la situació patrimonial i econòmica de l'Ajuntament. Una vegada fet aquest prec, remarca que el balanç del Pressupost del 2009 presenta una situació financerament equilibrada, tota vegada que creuen que es tracta d'un equilibri al límit, atès que el deute, sobretot a curt termini, és inferior a l'actiu circulant i, per tant, tal i com ja van expressar en la intervenció que van fer amb motiu del balanç del Pressupost del 2008, reitera l'advertiment que aquesta situació s'havia anat agreujant durant els darrers anys –el 2007 aquest deute representava el 76% de l'actiu, i actualment representa el 99%–; i entenen que, de continuar aquesta tendència, en un futur immediat podria afectar la liquiditat de l'Ajuntament. Quant al grau d'endeutament, consideren que és baix i que es manté respecte a l'any anterior, tot i que s'ha augmentat el percentatge de deute a curt termini. En referència a la liquiditat, fa notar que s'ha accentuat la tendència negativa i, per tant, el passiu exigible a curt termini, que pràcticament s'ha equiparat amb l'actiu, fet que ha provocat que el marge de maniobra s'hagi reduït de 51 milions d'euros el 2008 a 1,5 milions el 2009. En aquest sentit, en la memòria justificativa, la Gerència de Finances apunta que la liquiditat ha disminuït pràcticament un 30% el 2009 respecte a l'any anterior i, per tant, això pot arribar a afectar, fins i tot, als terminis de pagament a proveïdors, que el 2009 era a setanta dies, deu més que el 2007. En aquest sentit, recorda que el Grup d'ERC sempre ha defensat buscar mecanismes que permetin puntualitat en el termini de pagament a fi de no requerir mesures alternatives. Quant al resultat pressupostari, destaca l'alt grau d'execució del Pressupost, aproximadament un 95%, tant pel que fa als ingressos com a les despeses. Entén que la situació econòmica actual ha comportat que els ingressos s'hagin reduït un 0,3%, que s'explica per la disminució en la recaptació de determinats impostos – fins a un 35% en el cas de l'impost de construccions–, però també per la caiguda del fons complementari de finançament de l'Estat que es va reduir d'un 3,4%. Pel que fa a les despeses corrents, fa avinent que han augmentat més d'un 5%, i valora el fet que s'incrementessin en gairebé 8% les destinades a serveis a les persones, i també les despeses de promoció econòmica, participació i serveis comunitaris en prop d'un 19%, així com les adreçades a promoció de la ciutat, comerç i turisme amb un increment del 84%. En l'àmbit de les inversions, valoren que el nivell d'execució del 82% és força elevat, que en sumar-hi les provinents del FEIL, aquest grau d'execució arriba fins al 91%, malgrat que el seu Grup mai no ha estat un ferm defensor d'aquest sistema. Destaca, igualment, que s'ha reduït en vint milions d'euros l'endeutament de la ciutat i, per tant, s'ha avançat en una tendència positiva que situa Barcelona amb un grau d'endeutament per habitant de 464 euros, un dels més baixos si es té en compte que el de Madrid arriba als 2.077 euros per habitant. En relació als comptes de BSM, manifesta que desconeixen si finalment han pogut ser auditats els comptes de les societats Ecoparc de Barcelona i Ecoparc de la Mediterrània, atès que en l'informe dels auditors es deia que no havia estat possible accedir als seus comptes, i atès que ambdues societats reben crèdits, pregunta quina valoració en fan. Tot seguit, es refereix breument a l'informe de la Intervenció General i destaca algunes de les incidències reiterades quant a l'Institut Barcelona Esports. Argumenta que posen aquest exemple, atès que del contingut de tot l'informe és on l'Interventor detecta més coses que no s'han fet bé, sobretot pel que fa a processos d'adjudicació i subvencions, on en molts casos no s'expliciten els mecanismes de justificació. Expressa que el Grup d'ERC, en fer un balanç global, treu la conclusió que l'Ajuntament té una situació patrimonial sòlida, amb equilibri financer i un grau d'endeutament baix. Tot i amb això, entenen que aquesta situació financera s'està deteriorant d'ençà el 2007, que empitjora la capacitat de devolució de deute i es redueix el fons de maniobra, de manera que a mitjà termini poden aparèixer problemes de liquiditat. Reconeix, doncs, que si bé no es tracta d'una situació 3596 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 alarmant, sí que requereix posar èmfasi en els aspectes que ha expressat i desenvolupar una gestió més acurada. Com a cloenda de la seva intervenció valora positivament l'alt grau d'execució del Pressupost, sobretot atenent l'actual situació de crisi que ha comportat una disminució considerable dels ingressos i que, tanmateix, s'ha mantingut la inversió, així com també és remarcable que s'hagin reforçat les partides de serveis socials i de promoció econòmica. Acaba amb la consideració que ha estat molt positiu haver aconseguit la fórmula que el seu Grup va plantejar per donar suport al Pressupost: augment de la inversió i contenció del deute. El Sr. Mestre avança el vot favorable del seu Grup a l'aprovació del Compte General. Inicia la seva intervenció agraint i reconeixent el treball de la Gerència de Finances i l'Informe de la Intervenció General. Tot seguit, se centra en les conclusions polítiques que s'extreuen de l'anàlisi del Compte General del 2009 que per al seu Grup es resumeixen, essencialment, en el fet que el govern municipal ha donat compliment a les prioritats de l'acció municipal recollides en el PAM, amb rigor i amb solvència, tal i com demostren les dades. Addueix que per molts discursos de pura ficció política per part dels Grups de CiU i del PP que es facin, i per molts exercicis malabars que es vulguin fer amb conceptes i xifres, la realitat és que les xifres objectives els desmenteixen. Així doncs, d'aquesta anàlisi objectiva se'n desprèn que s'han incrementat els recursos per a les prioritats del govern en relació a l'any 2008; les polítiques socials i de serveis a les persones han augmentat d'un 7,8%; els recursos destinats a l'espai públic han tingut un increment del 6,6%; els destinats a la promoció econòmica i l'ocupació un 18,9%. En els cas de les inversions, que signifiquen equipaments, serveis, ocupació i activitat econòmica, dels 1.028 milions d'euros previstos, inclòs el FEIL, 949 milions d'euros han estat executats, el 92,3% de les inversions previstes per al 2009. Manifesta, doncs, que aquestes dades no es poden contestar; i fins i tot en un any tant difícil com el 2009 per a les administracions locals, aquest Ajuntament ha incrementat la plantilla municipal, de manera que dels 12.031 treballadors en plantilla el 2008 es va passar a 12.587 el 2009. Pregunta, per tant, als Srs. Vives i Mulleras si creuen realment que els seus discursos i l'aportació en cascada de dades negatives en totes les seves intervencions, responen a l'actuació de l'Ajuntament i del govern municipal l'any 2009 en tots els sectors que acaba d'esmentar. Afegeix que la prioritat d'aquest govern són les polítiques socials, essencials en una situació de crisi, i les dades de liquidació del Pressupost s'encarreguen de desmentir, també, les seves intervencions. Precisa, en aquesta línia i arrodonint les xifres, que el nombre d'usuaris atesos en els centres de serveis socials el 2007 va ser de 45.000 persones, i el 2009 de 55.000; el nombre de llars que van rebre ajuda domiciliària el 2007 va ser de 7.300, mentre que el 2009 van ser 10.300; i pel que fa al nombre d'àpats en menjadors socials, va ser de 243.000 el 2007 i de 346.000 el 2009, només per posar alguns exemples. Confirma, per tant, que en les polítiques adreçades a fer front als efectes més perversos de la crisi econòmica actual, no s'ha fet cap pas enrere, sinó endavant, tal i com també es farà en el Pressupost de l'any vinent. Fa notar que això contrasta amb l'actuació del govern de Madrid, qui ja ha anunciat que el 2011 disminuirà d'un 15% els recursos destinats als serveis socials, i diu que li sembla curiós que, en aquest cambra, el PP proposi fons de contingència i a la capital de l'Estat aprovi reduir les polítiques socials. Creu, en conseqüència, que ha quedat demostrat a bastament que els compromisos adquirits per aquest govern s'han complert en tot allò que és fonamental, com ara les polítiques d'inclusió i cohesió social, i d'atenció a les persones, i que ho ha fet amb rigor i una bona gestió. Posa de manifest que el Compte General expressa, a més, estabilitat de la hisenda municipal malgrat els impactes negatius de la crisi econòmica, i fa evident, una vegada més, la solidesa i bona gestió financera d'aquest ajuntament i d'aquest govern municipal. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3597 El Sr. Carnes inicia la seva segona intervenció agraint el to de les intervencions i els comentaris que, al seu parer, constaten que tots plegats, des del govern i des de l'oposició, destinen esforços i voluntats a aquesta institució. Seguidament, comenta alguns aspectes que han sorgit al llarg del debat. En primer lloc, admet que el pressupost del 2009 estava molt condicionat per l'escenari de crisi financera de la tardor del 2008; en aquell moment, quan tot just es treballava en l'elaboració del pressupost per a l'any vinent, va aparèixer la figura dels Fons Estatals d'Inversió Local –FEIL–, i remarca que aquest ajuntament va tenir la capacitat d'executar un grau d'inversió que arribava al 91%. Considera que això reflecteix la capacitat d'aquesta administració d'adaptar-se a noves exigències i noves demandes fruit de problemes i contextos, malgrat que algú ha esmentat que no havien executat el cent per cent del Pressupost. En aquest sentit, puntualitza que si no s'ha pogut arribar a aquest grau d'execució ha estat perquè, en ocasions, en no haver finalitzat algunes obres no s'han pogut certificar. Quant als arguments esgrimits sobre la liquiditat i la solvència, respon que els marges s'han anat reduint respecte a anys anteriors, òbviament arran de la conjuntura de crisi; de tota manera, assenyala que disposar d'un estalvi brut de 482 milions d'euros malgrat la situació, i aconseguir reduir de vint milions d'euros l'endeutament, significa una bona gestió. Afegeix que estan treballant a fi que els proveïdors no pateixin un increment en els terminis de pagament a fi que no se superin els cinquanta-cinc dies. En referència a les transferències corrents, indica que molt sovint les transferències provinents d'altres administracions no es fan efectives fins al darrer semestre de l'any, i això provoca que, formalment, no es pugi haver executat el cent per cent, tot i que no significa que s'hagi produït una minva en les polítiques socials o educatives. Apunta que aquesta mena d'anàlisi estrictament comptable s'ha de complementar amb la pràctica en termes de gestió. Pel que fa als estudis i treballs tècnics, el debat sobre els quals ja es va iniciar l'any passat, es remet a algunes dades a fi de situar-los en el context adequat. Assenyala que en un pressupost de 2.035 milions d'euros de despesa, els estudis i treballs tècnics signifiquen 14,3 milions, i l'apartat específic d'estudis 1,7 milions. Quant a les consideracions respecte a Bimsa o Barcelona Esports, reitera que any rere any s'analitzen amb cura els informes que fa la Intervenció General al respecte i que aporten elements de millora que, any rere any, es van incorporant, tal i com es pot comprovar si s'analitza una mostra d'aquests informes i se'n comprova el grau d'atenció que es presta a les observacions esmentades. Precisa, en referència als contractes menors, un dels aspectes que també han aparegut en aquest debat, que sobre els 697 milions d'euros del conjunt de contractes, l'àmbit de contractes menors suposa només 33 milions –el 4,8%–, i afegeix que no perquè sigui una xifra petita deixa de merèixer la seva atenció. Adverteix, però, que no es pot tergiversar el significat del contracte menor a fi de crear sospites, i s’ha de tenir en compte que són necessaris per al manteniment del dia a dia de la institució, essencialment per a intervencions que requereixen immediatesa. Afegeix que un debat complex i interessant és la reducció de l'autonomia fiscal, un concepte que aquí ha aparegut, però també remarca la importància del fet que s'han incrementat les transferències corrents. Per això, entén que el debat s'ha de portar al terreny de si es vol que sigui aquest ajuntament qui incrementi la pressió fiscal o, contràriament, incrementar les transferències corrents provinents d'altres administracions; entén que no és un debat planer, però és el que ha sorgit els darrers anys i cal que s'abordi en tota la seva complexitat. En relació al fet que algunes empreses municipals no han incorporat els seus comptes en aquest balanç, informa que això s'ha produït perquè encara no havien celebrat les seves juntes generals i, una vegada ho han fet, s'han incorporat als balanços i a les informacions de BSM. Per acabar, es ratifica en la convicció que aquest ajuntament té capacitat i voluntat de continuar desenvolupant un projecte que, com és lícit, no té per què agradar tothom, però la solvència i el rigor són part d'una herència de trenta anys. El Sr. Vives, arran de les reiterades afirmacions de solvència i solidesa de la institució, recorda que aquest ajuntament està sotmès a un pla econòmic i 3598 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 financer, que es va generar, precisament, durant l'exercici del 2009, i que suposa una tutela per part de la Direcció de Finances de la Generalitat. Reflexiona que el fet de mirar enrere ajuda a comprendre la situació present, en què s'ha col·lapsat el marge de maniobra de l'Ajuntament; les ràtios de solvència estan al límit, i es detecta incapacitat per corregir els errors flagrants de gestió que s'han produït els darrers dos anys. Assenyala que és precisament per això que el Grup de CiU reclama un debat polític, on evidentment apareix el concepte d'autonomia fiscal que, com sempre han defensat, suposa vincular les finances de Barcelona a la seva capacitat de generar riquesa, i no pas a costa de la riquesa de la ciutat, que és el que indica la liquidació del 2009. Reitera, doncs, que s'ha arribat a la situació actual perquè, en produir-se el punt d'inflexió en l'economia general del país, el discurs del govern municipal era que l'Ajuntament de Barcelona anava bé; tot i que, finalment, la crisi ha posat de genolls les finances municipals, i aquest és el problema que cal acarar reflexionant i preguntar-se, bàsicament, si l'actual equip de govern està preparat per desfer-se del llast dels anys. Per aquest motiu, l'actitud del seu Grup és de "mà estesa" per procurar una reflexió conjunta. Per acabar, fa notar, quant a l'increment de l'ús dels serveis socials, que els responsables municipals saben que en les partides actuals i en les de l'any vinent, els increments no seran significatius respecte a l'augment de la demanda. Insisteix, doncs, que cal mirar-se la realitat en la seva globalitat. Es pregunta, en referència a les execucions pressupostàries, per quin motiu només s'executen per damunt del que s'havia pressupostat inicialment les partides de caràcter sumptuari. Per tot el que acaba d'expressar, anuncia que el Grup de CiU no està d'acord amb la liquidació del Pressupost del 2009, ni tampoc amb la manera com es gestiona. El Sr. Mulleras considera que, efectivament, s'ha arribat al final d'un cicle de més de trenta anys i d'un mandat que s'ha caracteritzat per l'arbitrarietat a l'hora de la contractació, tal i com també ha fet notar l'informe de la Intervenció General; i reitera l'exemple que el 65% dels concursos de Bimsa van ser adjudicats per judicis de valor. Remarca igualment que els contractes menors, que han de ser l'excepció, s'han convertit en norma, i com es palesa en els informes, el 97% dels quals es van adjudicar mitjançant un contracte menor o un contracte negociat sense publicitat, en definitiva, contractacions a dit. Incideix novament en què Barcelona és la ciutat més cara de l'Estat, amb les taxes més altes de zona blava, de grua o quioscos; la primera ciutat en esforç fiscal absolut per l'impost de plusvàlues; la segona en esforç fiscal absolut per l'impost de vehicles i la cinquena en l'IBI. Insisteix que el model d'aquest ajuntament està esgotat, és car i ineficient, que està mal gestionat en un moment de crisi i, per tant, el model queda tocat de mort perquè el govern municipal té altres prioritats. El Sr. Florensa considera que no es pot afirmar taxativament que la situació econòmica de l'Ajuntament és extraordinària, sobretot perquè en un context de crisi com l'actual cap situació és prou bona. De tota manera, posa en valor que la gestió econòmica duta a terme en aquest ajuntament, especialment amb la contenció de la despesa i la limitació del deute durant el mandat passat –moments en què, d'altra banda, s'hauria pogut optar per altres vies, atès que la situació econòmica ho permetia–, ha permès que actualment la ciutat tingui nivells baixos d'endeutament, i que alhora hagi pogut augmentar la inversió en àmbits com la promoció econòmica i els serveis a les persones. Pel que fa a les observacions de la Intervenció General, posa en relleu que l'Ajuntament té una estructura molt gran, molts organismes de gestió i, per tant, entra dins de la normalitat que hi pugui haver expedients i tràmits amb deficiències; precisa, però, que casos com el de l'Institut Barcelona Esports, on l'Interventor detecta constants incidències, convé fer-se'n ressò i, en aquest cas, no es fa de l'anècdota categoria, sinó que es denuncia una situació que es repeteix i es demana de posar-hi ordre. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3599 El Sr. Mestre observa als Sr. Vives i Mulleras que, per donar lliçons, abans s'han d'haver après. Sap que, per sort, Barcelona no és Madrid, tot i que entén que una bona referència de govern municipal per al Grup del PP deu ser la de l'ajuntament de Madrid, que deu 7.000 milions d'euros; de la mateixa manera que entén que el Grup de CiU s'emmiralla en la gestió de l'ajuntament de Sant Cugat, on la tendència no és, en cap cas, millor que la de l'Ajuntament de Barcelona. El Sr. Carnes tanca aquest debat referint-se al Pla econòmic i financer, que defensa en benefici de les inversions. Altrament, si aquest ajuntament no hagués tingut intenció d'invertir més, no hauria saltat els límits i s'hauria pogut quedar per sota en termes d'inversió, de manera que no hauria calgut el pla esmentat. Remarca que va ser una decisió conscient i es va assumir la responsabilitat que implicava desenvolupar-lo, essencialment per destinar-lo a la creació de riquesa social amb un conjunt de mesures que no estan disposats a retallar. Fa notar novament que, malgrat l'existència d'un Pla econòmic i social, l'any passat es va reduir l'endeutament en vint milions d'euros. Respecte a algunes partides concretes que aquí s'han esmentat, manifesta que ha intentat contextualitzar-les, i subratlla que hi ha elements tècnics millorables, però sempre emmarcats en la legalitat i el rigor. Davant les apreciacions que Barcelona és el municipi més car de l'Estat, puntualitza que l'Estat només els transfereix l'IBI, l'únic impost que té transcendència en termes de fortalesa financera. En definitiva, valora la situació econòmica com a complicada, però assegura que aquest ajuntament intenta adequar-se a la realitat canviant, i està convençut que ho fan amb responsabilitat i buscant el màxim diàleg i consens, alhora que agraeix algunes de les aportacions per part de grups de l'oposició que ajuden a aquesta adaptació. S’aprova, amb el vot en contra dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín, el dictamen núm. 12 de l’ordre del dia relatiu al Compte General de l’exercici 2009. S’acorda l’assabentament de l’Informe de la Intervenció General sobre fiscalització a posteriori corresponent a l’exercici de 2009. 14. Aprovar la realització d’operacions financeres fins a un import màxim de 240 milions d’euros en les condicions que s'adjunten, i delegar l'Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, Regidor President de la Comissió d’Hisenda i Pressupostos, i la Sra. Pilar Solans i Huguet, Gerent de Finances, de forma indistinta, l'atorgament de tota la documentació necessària per dur a terme la signatura de les operacions. El Sr. Alcalde anuncia que es tractaran conjuntament els punts 14, 15 i 18 de l'ordre del dia. El Sr. Carnes posa de manifest que aquest debat s'ha iniciat parcialment en tractar l'aprovació del Compte General, on en algunes intervencions s'ha al·ludit al Pla Econòmic i Financer Consolidat 2010-2013, que es va aprovar el 23 de desembre de 2009. Assenyala, tot seguit, que amb l'entrada en vigor del Reial Decret-Llei 8/2010, on s'adopten un conjunt de mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic, i seguint un criteri de prudència i responsabilitat en la planificació pressupostària d'aquest Ajuntament, s'ha considerat convenient fer una modificació del pla esmentat. Així doncs, el govern municipal planteja avançar enguany 240 milions d'euros mitjançant noves operacions de crèdit que es destinaran a finançar inversions previstes per al 2011 en diferents àmbits com ara els mercats municipals, l'espai públic, equipaments esportius, escoles bressol, o l'àrea de medi ambient. Indica que l'execució de les inversions s'iniciarà i es desenvoluparà el 2010 i, si això no fóra possible en tractar-se de finançament afectat, l'import no executat ho podrà ser el 2011 per la via del romanent de crèdit. Addicionalment es proposa realitzar altes de crèdit a diverses aplicacions pressupostàries per atendre els imports dels projectes informats fins a la sessió de la Comissió de Govern de l'11 3600 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 de juny d'enguany; entre aquests projectes destaca millores com ara el conservatori municipal de música, tallers de músics, camp d'esports, teixit comercial o equipaments informàtics. En síntesi, assenyala que aquests ajustos es tradueixen en una actualització del pressupost municipal i del full de ruta del govern municipal concretat en el Pla Econòmic i Financer. Expressa que aquest Ajuntament és plenament conscient que l'objectiu de reducció del dèficit públic afecta tothom i, per aquest motiu, han volgut actuar amb rapidesa i responsabilitat a fi de fixar el marc pressupostari de referència, així com llançar el missatge que, malgrat que se sumin esforços en l'actual procés de consolidació fiscal, l'Ajuntament de Barcelona continua apostant per la inversió pública en les seves polítiques estratègiques: reactivació econòmica, atenció a les persones i convivència en l'espai públic. Observa, també, que alguns grups municipals han plantejat la necessitat d'avançar una xifra superior als 240 milions d'euros, fet que situa el debat actual en la confrontació entre les posicions favorables a l'austeritat amb les polítiques d'estímul econòmic. Afegeix que el govern municipal considera que el criteri a aplicar és el de l'austeritat responsable, que ha de permetre seguir invertint sense crear cap perjudici a la política inversora de Barcelona i, alhora, fer un esforç d'austeritat que permeti millorar el marge de maniobra futur d'aquest ajuntament. El Sr. Vives opina que l'argument que el Pla Econòmic i Financer ha de servir per invertir més no és del tot cert. En aquest sentit, recorda que el 2011 la inversió d'aquest Ajuntament caurà a un terç del que s'havia previst en les darreres planificacions d'inversió, de manera que, de 750 milions d'euros es passa a 340. Argüeix, doncs, que fan el pla perquè no tenen altra solució i, en conseqüència, es pot afirmar que el govern municipal té un error conceptual evident i precisa que el Pla Econòmic i Financer es va haver de fer perquè es va passar per alt la normativa. Per tant, el que avui s'aprova és el que qualifica d'escapatòria, atès que aquest pla no s'ha fet per acomplir uns objectius nous, sinó perquè ho mana la llei; i posa en relleu que, en set mesos, s'han fet cinc exercicis pressupostaris, una situació que, al seu parer, no es pot consentir. Igualment, diu que en analitzar aquest pla amb detall es pot comprovar que no hi ha cap prioritat nova, cap model alternatiu, sinó la mateixa manera de fer de sempre, llevat que amb aquest Pla es carreguen per als propers 4 anys la capacitat inversora de l'Ajuntament. Conclou, en conseqüència, que no és cert que el Pla Econòmic i Financer respongui a la necessitat de poder invertir més; constatació que planteja un seguit de preguntes relacionades amb la capacitat financera real d'aquesta administració. Per aquest motiu, el seu Grup es qüestiona sobre el que hi ha realment darrere d'aquest pla, que al seu parer respon a la necessitat peremptòria de fer un exercici a què els obliga la llei i l'Estat i a l'obligatorietat de fer alguna mena de moviment comptable, sobre el qual el seu Grup s'absté, tota vegada que està radicalment en contra de com es fa el Pla Econòmic i Financer. El Sr. Mulleras, en començar, avança el vot contrari del seu Grup a un pla de viabilitat financera que, malgrat tot el que es pugui argüir, és d'obligat compliment. Remarca, igualment, que es tracta del segon pla financer en l'interval de dos mesos, i tutelat per la Generalitat. Argumenta, tot seguit, que el present Pla Econòmic i Financer és l'herència que deixa el Sr. Hereu perquè, davant d'un final de cicle, el Sr. Alcalde, en comptes de fer créixer l'herència rebuda dels seus antecessors, se l'ha gastada. En definitiva, s'ha gastat el patrimoni i només queda pressió fiscal per als successors, incapacitat per a l'endeutament i per invertir. En aquesta línia, remarca que l'endeutament per al 2010 s'ha estimat en 553 milions d'euros, i el 2013 en 36 milions d'euros, de manera que aquest govern municipal, amb aquest pla financer, deixa un Ajuntament sense marge de maniobra per endeutar-se. Posa en relleu que el Pla Econòmic i Financer significa un augment de la pressió fiscal, que creix d'un 10% en tres anys; però entén que encara és més greu constatar el protagonisme dels ingressos fiscals d'aquest ajuntament respecte al total d'ingressos, de manera que si el 2010 els ingressos fiscals suposaven el 38% del total, en base a aquest pla aquests ingressos creixeran fins al 55%; és a dir, el protagonisme de la fiscalitat és cada vegada més significatiu. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3601 Seguidament, en introduir l'aspecte de les inversions, assenyala que s'hipoteca el futur, atès que ara s'inverteix tot impossibilitant les actuacions en aquest terreny de cara al futur, amb la consegüent pressió fiscal galopant. Concreta que el 2010 s'inverteixen 915 milions d'euros, mentre que el 2013 la inversió es reduirà a la meitat, tot i tenir en compte també les transferències de capital. Per tant, la capacitat d'inversió per al proper mandat, sigui qui sigui qui governi en aquest ajuntament, es veurà dramàticament reduïda; no tindrà capacitat d'endeutament, heretarà una pressió fiscal creixent, i reduirà a la meitat la capacitat d'inversió. Fa notar, en aquest sentit, que la situació que acaba de descriure està motivada per un pla d'ajust que, al seu parer, no té credibilitat perquè el govern municipal ja no dóna confiança ni, tampoc, credibilitat. Insisteix que el govern està en crisi permanent, tal i com palesen les darreres crisis a Ciutat Vella, a Urbanisme, la del Palau, la dels alts funcionaris municipals, només per esmentar alguns exemples coneguts per tothom, i adverteix que la gent no confia en un govern en crisi per acarar una situació de crisi. Observa que aquest Pla també reflecteix la presència del que ha qualificat moltes vegades com a "ajuntament a l'ombra" i que significa el 30% de la despesa, tot i que en la racionalització de les estructures municipals contemplada en el pla d'ajust només representa un 1% del total. Tanmateix, el reajustament d'aquest 30% conformat per empreses i instituts municipals és clau. Finalment, entén que arran de l'aprovació de la Carta Municipal, aquest ajuntament també va perdre l'oportunitat històrica per millorar el finançament de Barcelona, i ara ho estan pagant, ja que la ciutat es veu obligada a sotmetre's als cicles econòmics com qualsevol altra, sense tenir en compte la capitalitat i la singularitat de Barcelona. Acaba la seva intervenció posant de manifest que, en moltes ocasions, una crisi pot significar una oportunitat, però en aquest cas, lamentablement, l'oportunitat d'aquest Pla s'ha perdut. El Sr. Florensa introdueix la seva intervenció referint-se al punt d'aprovació del Compte General del 2009 que s'ha tractat fa una estona i on s'ha valorat la situació econòmica d'aquest ajuntament i l'evolució que han seguit les finances municipals els darrers anys. Així doncs, s'ha vist com els ingressos corrents han anat disminuint notablement arran del descens en la recaptació d'alguns tributs i, també, amb la reducció dels fons complementaris de l'Estat; s'ha comprovat com les despeses corrents s'han anat mantenint amb una tendència de creixement constant; i, també, s'ha posat de manifest que l'estalvi corrent disminuïa a partir del 2007, una tendència que cal capgirar. Consideren, per tant, que tenint en compte el context que acaba de descriure, es justifica en bona part el Pla d'austeritat econòmica, del qual comparteixen les línies mestres –no pas la reducció dels sous dels funcionaris–, així com també coincideixen en la necessitat de modificar el Pla Econòmic i Financer a fi d'ajustar- lo a la nova realitat. Argumenta que, amb la modificació del pla esmentat, l'endeutament previst per al 2011 passa de quatre-cents milions d'euros a zero i, per tant, es fa l'avançament de 240 milions d'euros el 2010 i se'n difereixen 35 per al 2013. Igualment, destaca com a positiu que la modificació comporta, també, la reducció de 72 milions d'euros de despeses no prioritàries per a l'any vinent. Assenyala que, atesa la conjuntura, amb l'adopció del Pla d'austeritat s'aconseguirà ajustar la despesa municipal amb l'eliminació de llocs de treball eventuals, o la supressió del 50% de places de comissionat i, també, amb la contenció de la despesa no prioritària, que permet situar l'estalvi brut per sobre del 15%, i un nivell de deute per sota del 60% dels ingressos i, per tant, establir unes coordinades adients amb la situació actual. Subratlla que la modificació del Pla Econòmic i Financer respon, també, a un principi de prudència; i afegeix que el seu Grup, com ja ha explicitat en ocasions, no comparteix l'aplicació del Decret-llei del govern de l'Estat, atès que envaeix les competències de la Carta Municipal, alhora que també té influències sobre el pla que els ocupa. El Sr. Mestre avança el vot favorable del seu Grup als tres punts de l'ordre del dia que s'estan tractant. Posa en relleu que les decisions que avui es prendran són 3602 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 la resposta obligada d'aquest ajuntament a una situació de crisi econòmica, més greu i de més durada que no es preveia; igualment, responen a les decisions preses pel govern espanyol, erràtiques i equivocades en la seva opinió, tals com el Reial Decret-Llei 8/2010, de 20 de maig, en relació a la reducció del dèficit, o altres com la reforma laboral, que incidirà negativament en la capacitat de reactivació econòmica de l'Estat. Destaca que la present situació i les seves conseqüències en les finances municipals no és el resultat de les decisions equivocades de l'Ajuntament ni d'una mala gestió municipal, i adverteix que cal tenir en compte que el món exterior incideix en la ciutat i en aquesta administració. En conseqüència, amb les propostes que avui plantegen es pretén donar respostes i complir els compromisos que el govern municipal ha adquirit amb la ciutadania des del 2007; el compromís de prioritzar les polítiques socials, les d'inclusió i de cohesió social, de promoció econòmica i d'ocupació; totes plegades, responen a la manera com aquest Ajuntament fa front a les conseqüències de la crisi; i subratlla que el govern municipal té el compromís de realitzar durant aquest mandat una inversió mai vista a la ciutat; un compromís que complirà i que podrà justificar en totes les seves dimensions. El Sr. Carnes, reprenent la intervenció del Sr. Florensa, afirma que l'avançament dels 240 milions d'euros de la inversió prevista per al 2011 respon a un criteri de prudència i a un un exercici de responsabilitat. Tanmateix, ateses totes les especulacions dels motius que impulsen a fer un Pla econòmic i financer, entre les quals les que apunten una situació catastròfica, desmenteix que sigui per aquest darrer motiu, i afegeix que si s'optés per aturar la inversió no caldria cap pla d'aquesta mena. Posa de manifest, altrament, que els anys 2007, 2008 i 2009 s'ha reduït l'endeutament, i aprofita per recordar que en tractar els pressupostos per al 2009, algú va insistir que calia augmentar l'endeutament, i el govern municipal ho va desestimar perquè, llavors, no era el moment. Ara, però, sí que ho plantegen, atès que volen continuar fent un esforç per respondre a determinades necessitats socials; amb el convenciment, també, que el sector públic pot fer polítiques d'estímul, però amb la consciència que cal ser austers i ajudar a la reducció del dèficit públic. Rebat les acusacions de què el govern municipal està hipotecant el futur amb l'aplicació d'aquest Pla, atès que, contràriament, aquest pla respon a un criteri d'austeritat responsable: inversió, però amb un esforç d'austeritat per millorar el marge de maniobra de l'Ajuntament al futur, ja que deixen menys endeutament compromès. I assegura que ho fan perquè tenen una proposta i un model d'actuació de govern. Al fil del que acaba d'expressar, aprofita per adreçar-se al Sr. Mulleras arran dels símils que ha emprat en la seva primera intervenció quant a la dilapidació de les herències dels antecessors, i fa notar que ell té la sensació que el Grup del PP té una gran tendència a viure del record i de teixir relats, en ocasions fantasiosos, en base a això; però li adverteix que la història i les conjuntures no són fragmentàries, sinó que forment part d'un tot. Igualment, reitera al Grup de CiU que el Pla Econòmic i Financer respon a la voluntat del govern municipal d'assumir la responsabilitat de què aquesta ciutat no s'aturi, i ho han plantejat en base a unes inversions clarament definides que expliquen un projecte i un model necessaris per a Barcelona, alhora que redueixen l'endeutament. Conclou, per tant, que es tracta d'un exercici solidari amb el conjunt de reducció de l'endeutament, sense renunciar als compromisos amb la ciutadania. Per acabar, esmenta, a títol informatiu, que al regne d'Espanya li han abaixat la qualificació del ràting –fet que incideix directament en la qualificació de l'Ajuntament de Barcelona–, i addueix que no deu ser pas per la seva solvència financera; de manera que els emplaça a llegir tots els informes, atès que, altrament, poden parlar sense disposar de tota la informació al respecte. El Sr. Vives es referma en què la retallada pressupostària que suposa aquest Pla Econòmic i Financer per a l'exercici del 2011 és d'un 25%. Així doncs, reitera la pregunta de quina manera el Pla pot ajudar a invertir més i encara els ajuda NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3603 menys a trobar-hi una explicació ateses les versions contradictòries que esgrimeixen una vegada i una altra. Insisteix a afirmar que el Pla Econòmic i Financer no respon a altre motiu que l'existència d'un problema de dèficit corrent, que no s'havia previst, i ara compromet els exercicis fins al 2013, i adverteix que aquesta actuació té un cost brutal per al conjunt de la ciutat perquè compromet quatre exercicis pressupostaris futurs si no s'hi posa remei aviat. Admet que la situació exigeix tothom treball i reflexió profunda, però no es poden explicar coses que no són. El Sr. Carnes rebat que el Pla estigui motivat pel dèficit corrent com ha apuntat el Sr. Vives, i reitera que si el govern municipal no hagués volgut mantenir el nivell d'inversió o d'increment en alguns àmbits de despesa corrent, no hauria calgut el Pla Econòmic i Financer. Recorda que ja va dir l'any 2008, i va reiterar-ho el 2009, que sabien, veient les corbes d'evolució, que aquest ajuntament havia fet un esforç molt important de reducció de l'endeutament, per la qual cosa tenien capacitat i recorregut per endeutar-se quan vinguessin mal dades, com ara ha succeït. Afegeix que l'existència del Reial Decret Llei ha estat el motiu que s'introdueixin aquestes variables al Pla Econòmic i Financer que avui porten a aprovació, atès que no volen que se'ls limiti l'autonomia i la capacitat de continuar amb el seu projecte de govern. Comprèn, tanmateix, que el Sr. Vives esmerci esforços a dir que va a mal borràs, però creu que és plenament conscient que aquest Ajuntament té un grau de solvència que els han d'enorgullir, a tots. Entén, per tant, que més que qüestionar aquest assumpte, tots plegats s'haurien de felicitar per la capacitat de la institució. El Sr. Alcalde tanca els torns d'intervenció, i se suma a les paraules del Sr. Carnes, amb el benentès que tots són conscients que moltes ciutats voldrien estar en la situació de Barcelona i tenir l'oportunitat d'analitzar les finances dels seus municipis com ara acaben de fer. S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. 15. Aprovar la revisió del Pla Econòmic i Financer Consolidat 2010-2013 de l’Ajuntament de Barcelona que s’annexa, en virtut del Reial Decret Legislatiu 2/2007, de 28 de desembre, que aprova el text refós de la Llei General d’Estabilitat Pressupostària. Delegar a l'Im. Senyor Jordi William Carnes i Ayats, Regidor President de la Comissió d’Hisenda i Pressupostos, i a la Sra. Pilar Solans i Huguet, Gerent de Finances, de forma indistinta, l'atorgament de la documentació necessària. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. 16. Autoritzar la societat Tractament i Selecció de Residus, SA, a actuar com avalador del cinc per cent (5%) del préstec sindicat atorgat a Ecoparc del Besòs, SA, per Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid, Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, Banc de Sabadell, Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i Institut Català de Finances, en les condicions que s'adjunten. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. 17. Autoritzar el Patronat Municipal de l'Habitatge a concertar préstecs hipotecaris per un import màxim global de 36.100.000,00 euros, destinats a finançar les obres d’un total de 287 habitatges de tres promocions, en les condicions que s'adjunten a l'annex. 3604 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 El Sr. Mulleras anuncia el vot favorable del seu Grup en aquest punt, i aprofita per fer avinent que sempre empren les dades proporcionades pel govern municipal, de manera que lamenta algunes de les afirmacions que s'han produït en aquesta sessió. Tot seguit, i en base a les dades proporcionades, fa notar que els habitatges del carrer Roc Boronat ja estaven previstos en el programa d'inversions del 2005, i els de l'avinguda de l'Estatut en el del 2007. Per aquest motiu, denuncia el retard des del 2005 en la construcció dels equipaments, i els emplaça a canviar les seves prioritats en les inversions. El Sr. Carnes addueix que el Sr. Mulleras sempre els recorda una part del guió, però mai el conjunt; de manera que constata que a l'avinguda de l'Estatut hi ha l'expedient de 160 habitatges, al carrer Còrsega el de 32 habitatges, i en el cas de Roc Boronat hi ha l'expedient de 95 habitatges. S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. 18. Resoldre, per les raons exposades en l’informe annex, les al·legacions presentades a l’expedient 3-100/2010 de modificacions de crèdit (suplements de crèdit i crèdit extraordinari per import de 240.000.000,00 euros; i transferències de crèdit per import de 5.241.120,00 euros) en el pressupost de l’exercici 2010 de l’Ajuntament de Barcelona a finançar mitjançant noves operacions de crèdit per 240.000.000,00 euros i transferència de crèdit de les aplicacions pressupostàries D/9901-60900-15103, D/9901-60004-15103 i D/9901-63259-43301 del pressupost de despeses per un import de 5.241.120,00 euros, d’acord amb els documents annexes (referències 10060490 i 10060590); i APROVAR-LO definitivament. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. 19. Cedir gratuïtament a Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT), empresa pública de la Generalitat de Catalunya, la finca de propietat municipal situada al carrer A de la Zona Franca, núm. 26*LB, corresponent a la parcel·la cadastral 7654501DF2775D0001GY, grafiada en el plànol annex, per a la construcció d’una cotxera-taller de la Línia 9 del Metro de Barcelona, de conformitat amb allò que disposen els articles 49 i 50 del Reglament del patrimoni dels Ens locals de 17 d'octubre de 1988; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovada la cessió; sol·licitar al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, actual titular registral de la finca cedida, la formalització de la cessió a favor d’Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT), fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament al·ludit, i facultar l'Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. Puigdollers avança que el seu Grup votarà a favor d'aquesta cessió, tot i que demana que consti en acta que s'haurien estimat més que aquest acord amb la Generalitat per construir la cotxera de la Línia 9 de metro s'hagués fet mitjançant la cessió d'un dret de superfície, i no per cessió de la propietat de la finca. El Sr. Mulleras observa que la finca que se cedeix gratuïtament a la Generalitat està valorada en 13,2 milions d'euros, i manifesta que no consideren convenient, més encara en moments de crisi com els actuals, que l'Ajuntament se'n desprengui. Igualment, assenyala que tampoc no saben quina gestió es farà de la finca; i planteja la hipòtesi que la Línia 9 es pugui gestionar de manera privatitzada i, en aquest supòsit, es pregunta de quina manera es compensarà la cessió gratuïta. Pels motius que acaba d’exposar, avança que el seu Grup s'abstindrà. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3605 El Sr. Martínez recorda que el seu Grup havia fet reserva de vot que, finalment, es formularà com una abstenció que argumenta, bàsicament, perquè no els quadren les referències cadastrals de les finques i la seva segregació; no tenen clara la formulació legal de la cessió, atenent la consideració específica del Consorci de la Zona Franca quant a cessió de solars a altres institucions; i, finalment, perquè aquesta cessió es contradiu amb la manca d'agilitat en la cessió d'un solar per ubicar-hi el centre de règim obert a la mateixa Zona Franca, sense la qual no serà possible desencallar la situació de la presó de Trinitat Vella o de la de l'esquerra de l'Eixample. El Sr. García-Bragado puntualitza que es tracta de la cessió d'una parcel·la a favor de la Generalitat per construir les cotxeres de la línia 9 de metro, amb un pressupost de 82,6 milions d'euros. Afegeix que també s'ha aprovat la prolongació de la línia de metro esmentada fins al polígon del Prat, amb la qual cosa es garanteix el transport públic a tota una part de la Zona Franca que inclou, també, equipaments penitenciaris com els que s'han esmentat. En conseqüència, remarca que la col·laboració institucional està plenament justificada en aquest cas. Quant al finançament de la línia 9 i la seva mateixa construcció, observa que es tracta d'aspectes complexos, i l'Ajuntament, des de l'ATM, en fa el seguiment oportú. Assenyala, però, que la fórmula triada és la que requereix una iniciativa d'aquetes característiques. Recorda que la finca prové d'una cessió feta pel Consorci de la Zona Franca el 1982, que incloïa la cessió dels espais de vials i zona verda que en aquell moment preveia el Pla parcial de la Zona Franca, que generen complexitat a l'escripturació de la cessió i que comporta que el Consorci de la Zona Franca intervingui en l'operació actual. Finalment, informa que l'Ajuntament està fent un seguiment estricte dels acords entre el Departament de Justícia i el Consorci de la Zona Franca a fi d'identificar l'àmbit on s'ha de construir el centre de règim obert que ha de complementar la presó de preventius; i afegeix que la informació al respecte és que l'assumpte s'ha resolt fa pocs dies i que la cessió, que es produirà en breu, és indispensable per desplegar les previsions de planejament a Trinitat Vella. El Sr. Martínez recorda al Tinent d'Alcalde que, el 26 de març d'enguany, va afirmar que l'acord amb el Departament de Justícia ja era una realitat i que només faltava formalitzar el dret de superfície i la redacció del projecte, i que els obstacles jurídics sobre el terreny ja estaven resolts. El Sr. García-Bragado entén que el Sr. Martínez es refereix a dos assumptes diferents. Precisa que el de les cotxeres és un procés en marxa, mentre que el que ateny al Departament de Justícia és una qüestió que no s'ha resolt fins que hi ha intervingut l'Alcalde. S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín, i també dels Srs. Portabella, Florensa i Martínez i la Sra. Capella. 20. Cedir l’ús de la part qualificada d’equipament (7a) de la finca situada al carrer de Cornet i Mas, núm. 46 per un termini de deu anys, a l’Associació de Pares de Persones amb Disminució Psíquica de la Institució Mullerat (ASPASIM) amb la finalitat de desenvolupar la seva activitat en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual associada a la paràlisi cerebral, l’epilèpsia i els trastorns de comportament generalitzats del desenvolupament en els col·lectius de nadons, infants, adolescents i adults amb discapacitat psíquica greu, d’acord amb les condicions annexes, que s’aproven; desafectar la part cedida de l’esmentada finca del domini públic municipal; adscriure-la al Patrimoni Municipal d’Urbanisme (Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge); sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir-lo per desafectat; formalitzar la cessió de l’ús en document administratiu; i facultar la regidora del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guanter per a la seva signatura. S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen. 21. Constituir un dret real de superfície a favor del Servei Català de la Salut respecte l’entitat número 3 del complex immobiliari d’equipaments públics a l’illa 3606 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 del Mercat del Guinardó, situat al passatge de Llívia núm. 34 i els carrers de Teodor Llorente núm. 20-26 i de l’Oblit núm. 29, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’un Centre d’Atenció Primaria (CAP), d'acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; adscriure-la formalment al Patrimoni Municipal d’Urbanisme (Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge); sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo d'acord amb les dites condicions; inscriure'l en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 22. Constituir un dret real de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya respecte de l’entitat número 2.4 del complex immobiliari d’equipaments públics a l’illa del Mercat del Guinardó, situat al passatge de Llívia núm. 34 i els carrers de Teodor Llorente núm. 20-26 i de l’Oblit núm. 29, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’una Residència i Centre de dia per a gent gran, d'acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; adscriure-la formalment al Patrimoni Municipal d’Urbanisme (Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge); sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo d'acord amb les dites condicions; inscriure'l en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 23. Adscriure l’ús i constituir un dret real d’aprofitament a favor de REGESA, Societat depenent del Consell Comarcal del Barcelonès, respecte de la finca de propietat municipal identificada com a entitat número 1 en el complex immobiliari de l’illa del Mercat del Guinardó, situat en el passatge de Llívia núm. 34 i els carrers de Teodor Llorente núm. 20-26 i de l’Oblit núm. 29, grafiada en el plànol annex, per tal de construir i explotar un aparcament subterrani de vehicles automòbils; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, formalitzar l’adscripció i la constitució del dret real d’aprofitament, d'acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; promoure la seva inscripció en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. García-Bragado presenta els punts 21, 22 i 23 que es tractaran conjuntament, i destaca la importància que s'hagi pogut constituir formalment el complex immobiliari que permet identificar les finques de cessió, que es duu a aquest Plenari amb la col·laboració fructífera dels Departaments d'Acció Social i de Salut de la Generalitat, així com de Regesa i del Consorci d'Educació de Barcelona. Precisa que es tracta de fer possible el desplegament d'un conjunt d'equipaments consistents en un aparcament, un mercat municipal, una residència per a gent gran de 99 places amb un centre de dia, un CAP de sis plantes, un casal per a joves, i tres places; i, lligat a la reforma urbana del sector, està prevista la construcció d'una escola bressol i una promoció d'habitatge de protecció oficial amb 44 pisos amb les corresponents places d'aparcament. La Sra. Fandos anuncia el suport del seu Grup a aquests tres punts de l'ordre del dia, tot i que no es vol estar de denunciar el retard amb què s'han constituït aquests drets de superfície per a uns equipaments que, per conveni, haurien d'haver estat acabats l'any 2007 i, com a molt tard, el 2008. Es pregunta, per tant, com és possible que a data d'avui encara s'estigui en aquest punt tan inicial, i insisteix que cal vetllar perquè es compleixin els terminis. El Sr. Mulleras expressa també la posició favorable a la construcció d'aquests equipaments, malgrat el retard que suposa quant a la dotació d'equipaments en el barri del Guinardó. Posa de manifest, tanmateix, que no comprenen quin és el paper de Regesa en tota aquesta operació i quin és el valor afegit que proporciona als equipaments NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3607 esmentats, motiu pel qual el seu Grup s'abstindrà en la votació d'aquests tres punts. El Sr. Florensa expressa el vot favorable del seu Grup en tots tres punts i puntualitza que el debat no ha de raure en qui fa què, sinó en el fet que es faci un pool d'equipaments important en l'entorn del Mercat del Guinardó. El Sr. García-Bragado recorda que fa pocs dies que van presentar un informe sobre equipaments a la ciutat de Barcelona que va ser objecte de debat, del qual, entre altres qüestions, es va identificar la complexitat i la dificultat que suposa l'acoblament dels diversos equipaments, tot i que els problemes de diversa índole s'han anat resolent satisfactòriament. Replica a la Sra. Fandos, que els retreu el retard, que establir convenis amb el govern de CiU a la Generalitat no era pas una tasca senzilla; tot i que admet que en aquest cas els terminis s'han ultrapassat de llarg. Al Sr. Mulleras, li respon que Regesa és un òrgan de gestió directa d'aquest Ajuntament, de manera que no hi ha raó perquè no l'utilitzin com a instrument. La Sra. Fandos puntualitza que el govern de CiU sí que complia els seus convenis, mentre que el tripartit que avui governa a la Generalitat deixarà a la ciutat l'herència de zero places per a la gent gran, atès que totes les places existents avui dia van ser fetes en l'època en què governava CiU. El Sr. Mulleras remarca que aquest Ajuntament disposa de vuit empreses que treballen en l'àmbit urbanístic, però sempre s'acaben fent els encàrrecs a Regesa, que és del Consell Comarcal. En aquest sentit, insisteix a preguntar quin valor afegit els proporciona l'empresa esmentada. El Sr. Florensa entén que, posats a parlar de tripartits, es podria fer balanç d'altres associacions com la de CiU i el PP, i dels equipaments i habitatges que van deixar a la ciutat i comparar-ho amb la feina duta a terme actualment per la Conselleria d'Acció Social, per exemple, a l'hora de dotar la ciutat amb equipaments que durant anys no han existit. El Sr. García-Bragado insisteix que aquesta operació està liderada per l'Ajuntament de Barcelona, que l’executa a través d'un organisme de gestió directa com és Regesa. A la Sra. Fandos, li recorda una màxima que, en l'àmbit d'habitatge, s'atribueix a CiU: "ni hi és, ni tampoc se li espera", d’acord amb la seva actuació habitual. El Sr. Alcalde remarca que fa ben pocs dies, amb l'acompanyament del teixit associatiu del Guinardó, es va fer amb il·lusió un acte d'inici d'aquesta magnífica illa d'equipaments entorn del Mercat del Guinardó. S’aproven els tres dictàmens precedents en debat amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. 24. Desestimar, per les raons exposades en l’informe annex de la Direcció de Patrimoni, les al·legacions formulades pel Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya en el tràmit d'informació pública del Plec de clàusules reguladores de la venda per subhasta d’una finca situada al carrer de Viriat núm. 41 i d’Enric Bargés núm. 1-5; aprovar definitivament el Plec de clàusules esmentat i com a conseqüència, continuar la tramitació del procediment licitatori. La Sra. Recasens intervé per argumentar el vot en contra del seu Grup a la desestimació de les al·legacions presentades a l'expedient, atès que entre altres coses significa deixar oberta la possibilitat de la subhasta. Recorda que ja els van advertir del que suposa desprendre's d'una finca singular al costat de l'estació de Sants, i reitera que no comparteixen l'argument que la finca és inadequada per atendre necessitats derivades de la política municipal. Per tot plegat, i atès que per poder vendre la finca en pública subhasta es va haver d'expropiar, pregunta quin va ser el cost de l'expropiació i quines plusvàlues n'esperen obtenir; i, en segon lloc, demana, també, de quina manera es justifica l'interès públic de la subhasta. El Sr. Mulleras recorda que les al·legacions desestimades les va presentar el seu Grup, i assenyala que les van fer en considerar que la venda de sòl públic a Sants és un fet escandalós, atès que es tracta d'un districte amb dèficit d'equipaments. Igualment, consideren que la venda de patrimoni no és la solució als problemes 3608 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 d'aquest ajuntament, amb l'agreujant que les vendes es fan malament ja que ara venen a un preu molt més baix del que s'hauria pogut obtenir en un altre moment. El Sr. García-Bragado els recorda que aquest debat ha ocupat força temps en la Comissió d'Hisenda i Pressupostos i, com bé ha dit de la Sra. Recasens, no és una finca inadequada per a les polítiques municipals ja que sí és adequada per obtenir ingressos per dur a terme aquestes polítiques, i no hi ha altra raó per alienar aquesta finca que no sigui per contribuir al pressupost d'inversions en els termes previstos en el Pressupost municipal. Altrament, confirma que és inadequada per construir pisos de protecció oficial. Quant al cost de l'expropiació, diu que per l'import que s'hauria de treure de la subhasta es va expropiar tota la unitat d'actuació del carrer Viriat, no només la finca esmentada. Al Sr. Mulleras li assegura que no venen malament, sinó de la manera com estableix la norma, en aquest cas a través d'una subhasta i, per tant, el mercat decidirà el cost. La Sra. Recasens precisa que en l'expedient consta que l'edifici és inadequat per atendre les necessitats derivades de les polítiques públiques municipals com a argument justificatiu de la subhasta. Indica, també, que no li interessa saber quin és el cost de tota la unitat d'actuació, sinó el de la finca del carrer Viriat 41 en concret, una parcel·la que surt a subhasta per 15,2 milions d'euros. El Sr. García-Bragado opina que la pregunta de la Sra. Recasens s'hauria de referir a la unitat d'actuació, atès que sap que l'aprofitament de la finca li atorga la qualificació de la unitat d'actuació sencera. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. 25. Aprovar inicialment, en tant que accionista únic de Barcelona de Serveis Municipals, SA, l’alienació del 36% de la participació que aquesta té en la societat Serveis Funeraris de Barcelona, SA (SFB) consistent en 468 accions, números 196 a 255, ambdós inclosos, i 501 a 908, ambdós inclosos, representatives del 36% del capital social de SFB, pel procediment de concurs públic i procediment obert. D’acord amb la Base primera, apartat segon, del Plec de Bases del concurs públic per a la selecció dels adquirents d’accions representatives del 49% del capital social de SFB, aprovat per acord del Plenari del Consell Municipal de 24 d’octubre de 1997, l’alienació de les accions propietat de l’Ajuntament del capital social de SFB resta subjecta al dret d’adquisició preferent que ostenta l’actual accionista privat de SFB. 2n) Aprovar el Plec de Bases que ha de regir el concurs públic per a l’alienació de les esmentades accions de SFB així com els seus documents annexos, que s’acompanyen al present acord. 3r) Sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies. 4t) Publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament de Barcelona els presents acords. 5è) Notificar a Pompas Fúnebres del Mediterráneo, SL, en la seva qualitat d’accionista privat de SFB, els presents acords. 26. 1r) Adoptar en l’exercici de les seves competències, de conformitat amb els articles 188.5 i 159 i següents del Decret 179/1995, de 13 de juny, del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis de les Entitats Locals (“ROAS”), els acords següents: (a) Ratificar el Decret d’Alcaldia de data 7 de juliol de 2010, que constitueix la Comissió d’estudi encarregada d’elaborar la memòria justificativa en relació amb el canvi en la forma de gestió del servei públic de cremació i cementiris, actualment gestionat de manera indirecta a través de la societat d’economia mixta Cementiris de Barcelona, S.A. (“CdB”), i que passarà a ser gestionat de manera directa per l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’adquisició de la participació privada en CdB. (b) prendre en consideració la Memòria Justificativa emesa per la comissió d’estudi anomenada a l’efecte. (c) en conseqüència aprovar inicialment l’expedient de canvi en la forma de gestió del servei públic de cremació i cementiris a la ciutat NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3609 de Barcelona, mitjançant el rescat de la participació privada de la societat CdB, titularitat de Pompas Fúnebres del Mediterráneo, SL, consistent en 490 accions, números 511 a 1000, ambdós inclosos, representatives del 49% del capital social de CdB, per tal de què l’Ajuntament de Barcelona assumeixi la gestió directa del servei públic de cremació i cementiris. 2n) Sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies. 3r) Publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament els presents acords. 4t) Notificar a Pompas Fúnebres del Mediterráneo, SL, en la seva qualitat d’accionista privat de CdB, els presents acords. El Sr. Carnes indica que la present operació és fruit d'una experiència compartida amb el sector privat des del 1998 en la gestió dels serveis funeraris. Per tant, avui s'inicia un nou procés en aquesta col·laboració público-privada que representarà la venda del 36% del capital social de la Societat Serveis Funeraris i la recuperació del cent per cent de la titularitat del cementiris de Barcelona. Consideren, doncs, que d'aquesta manera es contribueix a què, amb l'entrada dels operadors privats, aparegui la competència en el sector dels serveis funeraris, que és garantia d'un servei de qualitat. El Sr. Puigdollers anuncia que el seu Grup votarà favorablement ambdós acords. Comenta, però, que fóra bo que avui es posés a concurs, no pas el 36% de la propietat d'aquest ajuntament en l'empresa Serveis Funeraris, sinó el 51%. Consideren que d'ençà del decret de liberalització del 1996, aquesta administració hauria d'haver deixat de participar en l'esmentada empresa per les tres raons següents: en primer lloc, per complir les lleis de l'Estat, la de Catalunya i l'europea, a més de la llei de serveis que entrarà en vigor properament. En segon lloc, perquè s'ha de permetre la lliure competència amb igualtat d'oportunitats. I, en tercer lloc, perquè ja és moment que aquest ajuntament tingui mentalitat de neutralitat en la gestió dels serveis funeraris i en l'aplicació de l'ordenança. Consideren, però, que una vegada feta aquesta operació caldrà plantejar-se una nova ordenança de serveis funeraris a fi de garantir la competitivitat. Conclou amb la reflexió que la qualitat dels serveis està garantida pel reglament municipal, sense necessitat de justificar que cal un 15% de participació en el capital d'aquesta societat per garantir la qualitat en la prestació del servei. El Sr. Mulleras opina que avui es confronten dos models; d'una banda, el dels qui defensen la privatització d'una empresa municipal que actua en un mercat liberalitzat i, d'altra banda, el model dels qui creuen en la constant presència del sector públic en els sectors econòmics, defensat en aquesta cambra pel Grup d'ICV-EUiA. Altrament, el seu Grup és favorable a iniciar aquest procés de privatització, tot i que no exempts de dubtes sobre la idoneïtat de privatitzar un 36% o el 51%. Igualment, també són partidaris del manteniment al cent per cent del patrimoni de cementiris per part d'aquest ajuntament. Observa que el sector de les empreses funeràries obté uns beneficis anuals entorn als deu milions d'euros, i el seu Grup és del parer que el principal beneficiat ha de ser el ciutadà en rebre un servei millor, més eficient i econòmic, amb garanties socials per a les persones amb menys recursos, i la prestació d'un servei amb dignitat i amb ètica. Mostra el convenciment que, com a regidors d'aquest ajuntament, tenen l'obligació de defensar el seu patrimoni, és a dir, decidir sobre allò que sigui més rendible econòmicament per a la hisenda municipal, amb sensibilitat social i vetllant per la transparència en tot el procés. Addueix que sempre han cregut en l'eficiència de la iniciativa privada, però també en la garantia pública que s'ha d'establir en les tarifes funeràries, tal i com marca l'ordenança. Igualment, indica que, com en qualsevol altra operació financera, s'ha d'analitzar la lletra petita, en aquest cas el plec de condicions del concurs i els informes municipals. Per tot plegat, el seu Grup, que és favorable a la privatització, farà una abstenció que cal interpretar com a positiva. El Sr. Portabella recorda als presents que es procedeix a l'aprovació inicial de les bases perquè l'Ajuntament es desprengui del 36% del l'empresa Serveis Funeraris i, d'altra banda, perquè assumeixi el cent per cent dels cementiris de la ciutat, 3610 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 puntualitzacions que considera que cal fer atès que algunes de les intervencions que ha pogut sentir fins ara són francament contradictòries. Entén que el fet que l'Ajuntament es quedi amb el 15% d'aquesta empresa és remarcable, ja que dificulta la deslocalització d'una empresa privada, i la seva obligació és reforçar que la ciutat mantingui les seus de les empreses a la ciutat. Igualment, aquesta operació permetrà que els serveis funeraris s'obrin a mercats que actualment li estat vedats atesa l'actual majoria de participació pública que ara perdran. Fa avinent, però, que el seu Grup ha posat la condició que els llocs de treball dels treballadors de Serveis Funeraris s'assegurin, i creuen, malgrat que és lògic que hi hagi cert temor, que la participació del 15% hi ajudarà. El Sr. Gomà fa avinent que la llei catalana de 1997, vigent actualment, estableix que els serveis funeraris tenen la condició de servei essencial d'interès general, i expliciten que en la seva prestació s'han de complir els principis d'universalitat, accessibilitat, continuïtat i respecte dels drets de les persones usuàries. Assenyala que el seu Grup està plenament d'acord amb aquests termes, i considera que els serveis funeraris han d'estar directament vinculats a la satisfacció de l'interès de la ciutadania, per la qual cosa cal preservar el model que garanteix aquesta vinculació directa. Remarca que creuen en uns serveis funeraris orientats pels principis de la qualitat, la calidesa, la lògica de l'interès públic i els criteris socials garantits; alhora que estan convençuts que la millor manera d’assegurar aquest model i aquests principis és per mitjà del manteniment de la majoria pública en el consell d'administració de serveis funeraris; és a dir, el manteniment del model del qual l’Ajuntament es va dotar el 1997 per acord d'aquest Consell Plenari i que ha fet que al llarg d'aquest període i fins avui Barcelona gaudeixi d'uns serveis funeraris excel·lents, que s'han guanyat el prestigi i la confiança de la ciutadania. Adverteix, doncs, que el model que avui se'ls proposa implica situar els serveis funeraris en mans majoritàriament privades, i els convenis i els acords que l'acompanyen de preservació de la tarifació social i de les condicions laborals situen el nivell de garanties i la seva continuïtat de futur per sota del model actual. Argumenta que el posicionament contrari del seu Grup respon, també, que la venda representa una pèrdua de patrimoni municipal, atès que Serveis Funeraris és una empresa de majoria municipal que no només genera ingressos i té una clara posició de predomini, vertebradora del sector a la ciutat, sinó que aquest escenari es pot projectar al futur sobre la base del convenciment i la confiança en el model públic. Assegura que, des de la posició del seu vot contrari, continuaran treballant, ara i en el futur, per preservar tots els elements possibles de servei i de control democràtic de Serveis Funeraris. Per acabar, opina que, en un moment de retallada dels drets socials, és equivocat privatitzar serveis de proximitat, a la vegada que la ciutadania ha de rebre de les institucions missatges clars i potents de confiança en el servei públic com a referent i garantia del seu benestar material i emocional. El Sr. Carnes entén que ha quedat clar el procés. D'entrada, assenyala l'existència d'un marc legal que ha anat evolucionant des del 1998, i que dóna entrada a un procés de liberalització d'acord amb un conjunt de legislació provinent de la Unió Europa al qual cal donar compliment. Diu que considera que el procés és pertinent, i que l'experiència ha demostrat que hi ha elements que les ordenances no contemplen, com ara la seu, els llocs de treball i determinats nivells de qualitat, per la qual cosa entenen que per preservar-los és fonamental que l'Ajuntament continuï tenint un paper en l'empresa a fi d'actuar com a garant en tot el procés. En definitiva, es tracta de donar compliment als nous marcs legals; com també és cert que a l'Ajuntament, en el marc de la col·laboració público-privada, ha d'entendre quin és el paper del sector públic i quin el del privat, i el del sector públic és, justament, el d'actuar com a garant d'aquesta mena de funcions i serveis. Per tot plegat, agraeix el suport que la majoria de grups municipals han donat a l'inici d'aquest tràmit amb el benentès que en aquest procés s'introduiran totes NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3611 aquelles millores que portin al compliment de l'objectiu de tenir uns serveis de qualitat. El Sr. Puigdollers agraeix als treballadors de Serveis Funeraris i al seu comitè d'empresa l'actitud que han mantingut al llarg dels darrers mesos, que fa honor a la qualitat del servei que presten. Afegeix l'observació que els llocs de treball es garanteixen donant competitivitat a l'empresa. El Sr. Portabella contraposa l'argument del Sr. Gomà, en al·legar que aquesta decisió no respon a l'interès públic, amb la privatització de la OAC de la plaça de Sant Miquel, preguntant-se si realment respon a aquest interès. El Sr. Alcalde, després d'advertir al Sr. Portabella que ha esgotat el seu temps i que no és moment d'encetar cap debat nou, anuncia l'aprovació d'aquests dos punts de l'ordre del dia. S’aproven els dos dictàmens precedents en debat amb el vot en contra dels Srs. Gomà i Mestre i la Sra. Mayol, i amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE 27. Aprovar la proposta de conveni de col·laboració entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i Tabasa Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA que té per objecte l’execució d’obres d’interès municipal de millora de la vialitat, que afecten bàsicament la Carretera de Ribes, d’acord amb el projecte d’obres aprovat per l’Institut Municipal d’Urbanisme per resolució de 30 d’abril de 2010, en coordinació amb l’execució de les obres corresponents al projecte de “Carril reservat per a autobusos a l’autopista C-58 entre el nus de Ripollet i l’Avinguda de la Meridiana (carril BUS-VAO)” que executa el Departament de Política Territorial i Obres Públiques a través de Tabasa Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA; autoritzar la despesa plurianual d’import total 6.949.559,43 euros, que comporta l’execució de les esmentades obres i que especifica el conveni, amb càrrec als pressupostos dels anys 2011: 694.955,94 euros; 2012: 694.955,94 euros; 2013: 1.389.911,89 euros; 2014: 1.389.911,89 euros; 2015: 1.389.911,89 euros; 2016: 1.389.911,89 euros; facultar el Quart Tinent d’Alcalde per a la signatura del present conveni i per a l’adopció dels actes necessaris per al desenvolupament i execució del present acord, entre els quals s’inclou la possibilitat de reajustar els imports i les anualitats esmentades, segons l’execució de les obres i, en el seu cas, les modificacions del projecte que siguin procedents, amb l’autorització de la despesa que això comporta, fins un import màxim del 20% de l’import que figura en el conveni, en el marc dels pressupostos municipals corresponents. Districte de Nou Barris - Districte de Sant Andreu 28. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana dels accessos viaris de l’avinguda de la Meridiana per a la incorporació dels carrils VAO, d’iniciativa municipal, amb els ajustos a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens precedents. Districte de Ciutat Vella 29. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial d’establiments de concurrència pública, hoteleria i altres serveis del Districte de Ciutat Vella, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a que fa referència l’informe tècnico-juridic del Districte de Ciutat Vella; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de 3612 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe tècnico-juridic del Districte de Ciutat Vella, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. La Sra. Escarp indica que el pla urbanístic que avui s'aprova és un instrument de gestió i planificació del territori, que en el cas del districte de Ciutat Vella, a diferència dels altres districtes on existeixen plans d'usos, cal actuar sobre una trama urbana pròpia de nucli històric, on conflueixen, a més, altres models urbans, amb gran densitat de població i un elevat grau d'activitat lúdica, turística, terciària i comercial. No es tracta, doncs, d'un instrument administratiu de restricció i reordenació d'establiments, sinó d'un instrument estratègic fruit d'un treball ampli i participatiu que va liderar amb gran encert la Sra. Itziar González. Indica que el qualifica d'estratègic perquè recull en la seva formulació valors profunds i polítics sobre Ciutat Vella i Barcelona, i de participatiu, perquè ha de donar resposta a demandes en molts casos contraposades, que han assolit punts d'acord a base de treball conjunt. Assegura que el Pla suposa una garantia de mixtura d'usos al districte, i de reconeixement, alhora, que els seus barris formen part dels setanta- tres barris de la ciutat i, per tant, residents i activitats hi tenien molt per dir. Posa en relleu que el Pla reequilibra i renova sense increment del nombre d'establiments, promou la dinamització i la inversió per a la millora i atén bàsicament les necessitats de convivència. Intenta evitar al màxim les connotacions negatives de les activitats que s’hi desenvolupen, i el seu impacte sobre l'espai públic i la ciutat, essencialment quant a neteja, sorolls o mobilitat. Regula, també, supermercats i autoserveis per evitar-ne la concentració, i s'aplica el criteri de densitat a l'hora de permetre que restaurants i locals comercials puguin canviar d'activitat indistintament. Pel que fa als habitatges d'ús turístic, remarca que es referma la voluntat política de concentrar-los en edificis sense ús residencial; en el cas dels hotels, es restringeix la implantació de nous establiments amb trasllat de llicència i es limita el nombre de places. Finalment, precisa que han volgut acompanyar aquest pla d'usos d'un pla d'aplicabilitat a fi de fer-lo real i transparent, així com del compromís d'elaboració d'un manual operatiu abans de la seva entrada en vigor. El Sr. Puigdollers avança l'abstenció del seu Grup en aquest punt. Addueix que, des del punt de vista jurídic, són partidaris d'aquest instrument, atès que aporta un element tan interessant com el trasllat de llicències a fi de reequilibrar el territori; tanmateix, manifesta que no es refien del govern municipal. Per justificar aquesta desconfiança, fa avinent que aquest és el cinquè pla d'usos que s'aprova per a Ciutat Vella des del 1992, els resultats d'aplicació dels quals és prou evident. En referència al pla d'aplicació que ha esmentat la Sra. Escarp, indica que els sembla correcte, sempre que s'atenguin les exigències següents: honestedat, disponibilitat de recursos i autoritat municipal per aplicar-lo, condicions que no s'han aplicat en els plans anteriors. Finalment, agraeix l'acceptació d'algunes de les al·legacions que ha presentat el seu Grup. El Sr. Villagrasa fonamenta el vot contrari del seu Grup, d'entrada, pel passat dels plans d'usos i, també, pel contingut del nou. Remarca que la situació actual de descontrol administratiu del sector comercial a Ciutat Vella es deu a la mala gestió del pla d'usos anterior, i encara va més lluny en afegir a la gestió el qualificatiu de “fraudulenta", presumptament, sobretot en l'àmbit dels pisos turístics, que en comptes de millorar la convivència han contribuït a agreujar la situació al districte. Assenyala que el text inicial del pla d'usos es proposava una moratòria de sis anys per adequar els pisos turístics, que en el text final que avui es porta a aprovació, aquest aspecte queda tal i com estava, de manera que s'ha fet un pas enrere. Igualment, el sector hoteler, que crea llocs de treball, ajuda a la dinamització comercial, a la bona convivència i a la qualitat de vida de la zona on s'ubiquen els establiments, aquest govern l’ha restringit excessivament, més encara arran d'una al·legació del Grup d'ERC en contra d'aquesta activitat, contraposada a les al·legacions del Grup del PP, del mateix sector hoteler i del teixit comercial de Ciutat Vella. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3613 En aquest sentit, assenyala que la seva proposta és un pla d'usos que aporti varietat d'ofertes de petit comerç per a les necessitats veïnals, que suposi un reclam per a la resta de ciutadans, un atractiu per al turisme de qualitat i, sobretot, que no expulsi el petit comerç nacional de Ciutat Vella. Addueix que, actualment, amb l'excés de pisos turístics per una banda, i de locutoris i kebabs, per l'altra, s'han provocat processos de formació de guetos ja difícils de resoldre. Els demana, en conseqüència, que s'augmenti el nombre d'inspectors a fi de fer un seguiment eficaç de l'aplicació del pla d'usos; alhora que exigeixen que hi hagi una supervisió i control polític real de la seva aplicació, que és competència dels responsables tècnics. El Sr. Martínez diu que aquest era un pla d'usos esperat perquè, d'alguna manera, havia d'eixamplar el marc territorial del pla anterior i incloure nous elements. Així doncs, el fet que s'hi inclogui una normativa específica quant a apartaments turístics, tot i que encara s'està a l'espera del reglament de la Generalitat quant a aquesta activitat, que ha de donar garanties jurídiques per poder actuar i reubicar-los a fi que siguin compatibles amb el veïnatge, el cert és que posa l'accent i la voluntat política d'ordenar aquest aspecte que en ocasions genera distorsions de convivència molt importants. Pel que fa a la distribució hotelera a la ciutat, manifesta que el seu Grup valora l'aportació econòmica del sector i, per tant, considera que cal descentralitzar aquesta activitat i estendre-la al conjunt de la ciutat. Defensa aquest argument perquè estan convençuts que la densificació d'activitats i la concentració en zones determinades massifica i atomitza determinats tipus de comerç. Per tot això, a fi de donar suport al Pla d'usos, el seu Grup ha introduït la condició de limitar les activitats hoteleres a Ciutat Vella, l'acceptació de la qual posa de manifest bona voluntat política. Destaca que han fet propostes a Ciutat Vella en relació amb la inspecció i han demanat i han aconseguit augmentar els equips d'inspecció; igualment, consideren que cal reforçar els serveis jurídics del districte i que hi ha d'haver claredat en la norma. Són del parer que el fet que es puguin canviar activitats en l'àmbit territorial generarà confusions, per la qual cosa és de suma importància tots els processos d'informació i d'aclariment de la normativa. El Sr. Gomà posa de manifest que aquest pla d'usos expressa la voluntat política de capacitar el Districte per regular la ubicació dels establiments de concurrència pública, hoteleria, musicals i de restauració. A més, el pla renova el compromís del govern municipal de situar el futur de Ciutat Vella sota uns criteris de model públic, en contraposició amb el predomini de lògiques de mercat que en molts centres urbans europeus han provocat l'expulsió massiva de residents, el monocultiu de serveis o, en alguns casos, la degradació urbana de zones àmplies. Precisa que el seu Grup valora positivament aquest pla d'usos, tant pel que fa als seus elements de contingut, com pel procés participatiu d'elaboració, fet mitjançant l'establiment d'un marc de debat entre les entitats i els secors directament implicats. Afirma que comparteixen plenament la voluntat política d'enfortir la regulació del canvi urbà a Ciutat Vella cap a un territori que ha de restaurar equilibris i barreja d'usos, i situar la convivència i els drets del col·lectiu resident com a eixos vertebradors i irrenunciables del seu futur. Destaca, pel seu impacte i rellevància els darrers anys, la congelació de noves places hoteleres al Districte. En aquest sentit, el seu Grup ha treballat per incorporar millores al pla, amb la voluntat de restringir les condicions d'obertura d'aquells establiments que es traslladin per garantir la seva adequació a l'entorn. Igualment, han treballat per fer més restrictiu el criteri de densitat, i per incorporar una limitació del nombre de places en els establiments de nova implantació. Finalment, posa de manifest que els satisfà que s'estableixi en el pla que la Rambla haurà de ser objecte d'un tracte diferenciat i específic, que s'haurà de concretar amb instruments de planificació nous. Conclou, doncs, que amb aquesta aprovació es fa un pas endavant molt important per una Ciutat Vella convivencial, inclusiva i dinàmica. 3614 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 La Sra. Escarp replica que si no hi haguessin existit els plans d'usos anteriors avui, amb tota probabilitat, Ciutat Vella seria un parc temàtic; el districte hauria quedat abandonat a la pura llei del mercat i no s'hi haurien introduït elements de regulació. Precisa que no hi ha cap altre municipi de Catalunya que hagi regulat els habitatges d'ús turístic, mentre que a Barcelona ja es va posar damunt la taula l'any 2005, tota vegada que, com bé ha dit el Sr. Martínez, encara estan pendents de la regulació per part de la Generalitat. Posa en relleu que, en general, els grups polítics han participat en l'acord del pla d'usos, motiu pel qual lamenta l'abstenció de CiU, atès que està motivada, no pel pla d'usos, sinó pel pla d'aplicació, al qual s'afegeix un manual operatiu que donarà seguretat jurídica atès que tots els protocols d'actuació seran públics, i perquè es publicarà el cens de totes les activitats que estan sota regulació del pla d'usos. Rebat que hi hagi aplicacions fraudulentes del pla d'usos, en tot cas l'actuació d'algun funcionari que no compleixi amb el seu deure i la seva obligació, i contra aquest cal ser implacables tal i com està sent l'Ajuntament de Barcelona; adverteix, doncs, que les activitats delinqüencials no van lligades a un pla d'usos, sinó a una activitat personal. El Sr. Puigdollers manifesta que el seu Grup també està d'acord amb la limitació de noves places hoteleres i d'apartaments turístics. Tot seguit planteja la pregunta de per què cal esperar a un nou pla d'usos per regular la Rambla i per quina raó no s'ha inclòs en aquest, ja que la situació de la Rambla no pot esperar. El Sr. Villagrasa, en referència a la darrera apreciació de la Sra. Escarp sobre la necessitat dels plans d'usos per evitar que el districte quedés a mercè de la llei de mercat, observa que, malauradament, ha quedat en mans d'algun funcionari que utilitzava el pla d'usos en benefici propi. Una activitat personal que no va ser objecte de control polític fins fa ben poc; en aquest sentit, pregunta si tenen intenció de revisar les llicències que s'han concedit els darrers quatre anys a pisos turístics, locutoris, kebabs i botigues de conveniència, i si retiraran la llicència a aquelles activitats que no ajusten a la llei. La Sra. Escarp respon que si no hi hagués hagut control polític no s'hauria motivat el procediment judicial obert. Pel que fa a la Rambla, indica que en la resposta a l'al·legació del Grup de CiU s'hi diu que es fa la revisió del pla especial cada quatre anys, com a màxim, sens perjudici de procedir a les modificacions corresponents, que és el cas de la Rambla. El Sr. Alcalde subscriu que aquest pla d'usos és molt més que un mer instrument urbanístic, i està adreçat a continuar construint la Ciutat Vella que volen i que Barcelona es mereix. S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. 30. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla especial del Gran Teatre del Liceu, promoguda pel Consorci del Gran Teatre del Liceu. Districte de Sants-Montjuïc 31. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació del tipus d’equipament situat al carrer de l’Amnistia Internacional, núms. 8-14, per ubicar el centre de creació de dansa Fàbrica de vidre Philips, d’iniciativa municipal; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. 32. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla de millora urbana del sector 10 de La Marina de NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3615 la Zona Franca, promoguda per la Junta de Compensació del Pla de millora urbana del sector 10, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. Districte de Gràcia 33. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial integral per a la regulació de l’equipament situat al carrer de Maspons, núm. 6, per ubicar el Centre de Cultura Popular La Violeta, d’iniciativa municipal (BIM/SA). 34. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la regulació de l’equipament situat al carrer de Sant Pere Màrtir, núm.1, per ubicar la nova escola Patronat Domènech, promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. Districte d'Horta-Guinardó 35. Rectificar a l’empar de l’article 105.2 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, les errades detectades en el document d’aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana al sector de la Plaça de la Ciutadella, d’iniciativa municipal (Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA), aprovat definitivament per acord del Plenari del Consell Municipal en sessió celebrada el 30 d’abril de 2010, en el sentit que figura a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i publicar aquest acord, així com el text rectificat de l’article 12 “Regulació de l’edificació” de la normativa del Pla, en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Districte de Sant Martí 36. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament situat al carrer del Perú, núm. 271, per ubicar una escola bressol municipal, promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. S’aproven, per unanimitat, els set dictàmens precedents. 37. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de definició i concreció dels paràmetres edificatoris de l’equipament cultural del MUHBA a l’antiga nau-taller Oliva Artés i ajust de la zona verda del recinte, promogut per Ajuntament-22ArrobaBcn, SAU. El Sr. Martínez observa que la nau-taller Oliva Artés se situa en l'epicentre d'un teixit ric en conjunts fabrils catalogats com ara Ca l’Alier, Can Ricart i L'Escocesa, i el fet que tots coincideixen en l'àmbit del Poblenou que va ser seu del motor econòmic d'ençà del segle XVIII. Recorda, també, que el seu Grup va fer una proposició en la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social amb l’objectiu que l'Ajuntament rehabilités la fàbrica i el taller Oliva Artés a fi d'adequar-lo com a 3616 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 centre d'interpretació i patrimonial, vinculat al Museu d'Història de la ciutat, per explicar la línia argumental del desenvolupament de la ciutat arran de la Revolució Industrial, que complementaria la seu del conjunt monumental de la plaça del Rei, on s'explica la ciutat a partir dels seus inicis i fins a l'edat mitjana, i amb el conjunt del Born, que explica la ciutat de l'edat moderna fins als inicis de la contemporània. Per tot plegat, es felicita per l'acceptació d'aquesta iniciativa proposada pel seu Grup. El Sr. Ciurana intervé per precisar, arran de les paraules del Sr. Martínez, que el vot favorable del seu Grup es refereix al Pla estratègic del Museu d'Història de Barcelona, que preveu disposar d'aquests tres centres –plaça del Rei, Born i Oliva Artés– per explicar la història de la ciutat; i puntualitza que una altra cosa és l'oportunitat que en aquest espai hi hagi un centre interpretatiu, que també els sembla bé. La Sra. Mumbrú informa que no s’han presentat al·legacions al pla especial urbanístic de definició i concreció dels paràmetres edificatoris d'aquest equipament cultural, que s'ubica entre la Diagonal i Pere IV, dins del recinte del parc Central, i que serà un punt aglutinador del patrimoni industrial, tant pel que fa a béns culturals d'interès local, com L'Escocesa o la Frigo, com també pel que fa a béns culturals d'interès nacional, com és el cas de Can Ricart. Assenyala que es tracta d'un pol cultural de prop de tres mil metres quadrats operatius adreçat a tota la ciutat, però amb vincles al territori i les entitats del Poblenou, i que permet Barcelona posicionar-se en l'àmbit europeu a l'hora d'explicar-se com a metròpoli moderna. Concreta que el projecte està dirigit per Jordi Badia i consisteix en la rehabilitació d'elements patrimonials amb la configuració de nau-taller, sala polivalent, cafeteria i porxos, així com la incorporació d'elements nous amb una bona articulació amb els edificis de l'entorn del parc. Afegeix, tal i com aquí s'ha dit, que passarà a ser un dels tres centres troncals del Museu d'Història de Barcelona, on s'explicarà la trajectòria de la ciutat des dels inicis de la industrialització fins a la metròpoli actual; alhora que el complement obligat serà el projecte de la Fabra i Coats i Can Ricart com a centre d'interpretació del patrimoni industrial del Poblenou. S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL 38. Atorgar la Medalla al Mèrit Cívic a l’Ateneu de Sant Andreu, per la seva trajectòria en la difusió de l’associacionisme al barri de Sant Andreu i la ciutat de Barcelona i per ser un referent cultural, social i cívic durant més de cent anys, on diferents generacions de barcelonins han defensat els valors de l’entitat. La Sra. Mumbrú, regidora del districte de Sant Andreu, presenta aquest punt de l'ordre del dia en representació del Grup Socialista. Fa avinent que l'Ateneu de Sant Andreu és una de les entitats més antigues i arrelades del districte. Privada i sense ànim de lucre, va néixer l'1 de maig de 1886 amb la voluntat d'impartir i repartir cultura a les persones que, en aquell moment, no hi tenien accés. Així doncs, gràcies a la seva tasca, durant molt de temps els andreuencs i les andreuenques obrers van tenir accés a una educació progressista, laica i de qualitat; i il·lustra les seves paraules amb l'anècdota que fins i tot Albert Einstein, en una visita Barcelona, va voler anar a conèixer l'Ateneu. Aprofita l'ocasió, doncs, per felicitar aquesta entitat pels seus cent vint-i-cinc anys d'història, un temps que ha tingut moments dolços i, també, de molt difícils; en acabar la guerra civil, va arribar la repressió, i tot i que al principi va poder continuar amb les seves activitats, ben aviat els seus dirigents van acabar detinguts. Així doncs, per tota la seva trajectòria i la seva tasca actual, aquesta cambra considera l'Ateneu de Sant Andreu mereixedor de la Medalla al Mèrit Cívic. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3617 El Sr. Blasi destaca també que aquesta entitat de Sant Andreu va néixer, ara fa 125 anys, amb una clara voluntat de servei a les persones, en àmbits que no estaven a l'abast de tothom com l'ensenyament, el lleure i la cultura. Remarca que l'entitat ha evolucionat al llarg de la seva història, amb més dificultats que no pas facilitats, procurant no perdre la seva llibertat i independència, així com la seva generositat, i esmenta la seva faceta de cofundador de la Unió Esportiva Sant Andreu, alhora que també dóna acolliment en les seves instal·lacions a altres entitats del districte. Conclou la seva intervenció posant en relleu la capacitat d'aquesta entitat per adaptar-se als nous temps, una virtut que li permetrà tenir molts més anys d'història. El Sr. Fernández Díaz enceta la seva intervenció significant que, històricament, a Catalunya ha germinat amb força la tasca dels ateneus amb objectius formatius adreçats a les noves classes obreres i menestrals. Remarca que aquesta tradició dels ateneus aporta la convicció que la llibertat ha de ser el principi de tota convivència, i en una societat trencada per forts conflictes polítics i socials, els ateneus eren illes on persones de molt diverses opcions podien exercir el que alguns pensadors definien com "el sant sagrament de la conversa". Així doncs, els ateneus recullen aquesta vocació de crear espais per practicar la tertúlia –en una societat on les diferències no es discutien amb raons, sinó amb crits–, juntament amb la formació i la cultura entre els seus objectius primordials. Per tot plegat, el Grup del PP reconeix la trajectòria de 125 anys de l'Ateneu de Sant Andreu, així com les generacions de socis, juntes i presidents que al llarg de tots aquests anys d'història han estat capaços de mantenir la flama de l'entitat viva i ser capdavantera, i renovar-se en les seves ofertes culturals i formatives. El Sr. Mestre fa esment de la fundació de l'Ateneu de Sant Andreu com a ateneu obrer, que va néixer en el marc d'un ventall d'associacions, ateneus i organitzacions obreres a la Barcelona de finals del XIX que procuraven per l'educació, el lleure, la salut i la higiene, els socors i la conquesta dels drets polítics i socials de les classes treballadores. Per tant, considera que aquest és un reconeixement merescut a una entitat històrica i que és memòria de Sant Andreu i de la ciutat; un reconeixement merescut, també, perquè en aquests 125 anys ha estat una de les principals institucions de Sant Andreu i ha tingut la capacitat de renovar-se en la mateixa mesura que ho ha fet el barri i la ciutat, amb vitalitat i amb ambició de futur. Mostra el seu convenciment que la trajectòria i l'arrelament de l'Ateneu de Sant Andreu són valedors d'aquest reconeixement, alhora que també expressa un present i una voluntat de projectar-se al futur que han de ser encoratjats, i és això el que justifica aquest acord que avui adopten. El Sr. Portabella destaca la justesa de l'atorgament d'aquesta Medalla al Mèrit Cívic, i remarca que l'Ateneu de Sant Andreu té deu anys més que l'annexió de Sant Andreu a Barcelona i, per tant, una trajectòria llarga dedicada a l'associacionisme científic i literari per elevar el nivell intel·lectual dels seus associats. Per tant, consideren que aquestes societats són útils a la societat i, a més, com gairebé tots els ateneus, aquest està fundat a redós de la Renaixença i de la industrialització, de manera que conjuga les activitats culturals i de lleure que en aquells moments era pràcticament impossible que arribessin a la classe treballadora, amb una vitalitat que manté i que es materialitza en un punt de trobada que beneficia la cohesió social. El Sr. Alcalde felicita l'Ateneu de Sant Andreu pels seus 125 anys d'història i perquè, transcorregut un segle, continua amb gran vitalitat, i agraeix la presència en aquesta sessió del seu president i membres destacats. S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. d) Proposicions PART D’IMPULS I CONTROL a) Proposicions / declaracions de grup 3618 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 Del Grup Municipal de Convergència i Unió Pp 1. El Consell Plenari acorda: Instar al Govern municipal a que estableixi negociacions amb el govern de l'Estat per tal que es condoni a l'Ajuntament de Barcelona el retorn del Fons Complementari de Finançament i de la Cessió de tributs corresponent als exercicis 2008 i 2009, que ascendeix a 425 M€, atès que el seu retorn deixa sense efectes els hipotètics beneficis dels Fons transferits per l'Estat els anys 2009 i 2010. El Sr. Trias inicia la seva intervenció mostrant la seva satisfacció pel fet que aquesta proposició rebi el suport de tots els Grups. Tot seguit, recorda que CiU va presentar una proposició anterior on explicitava la necessitat de negociar el retorn de 425 milions d'euros amb motiu de la regularització dels exercicis del 2008 i del 2009. En aquest sentit, no es vol estar de fer notar que les quantitats es corresponen, gairebé fil per randa, amb els diners que Catalunya rep procedents dels anomenats "Plans Zapatero", el retorn de les quals situa aquest Ajuntament en una tessitura molt difícil els propers anys. Significa, a més, que tot plegat es vincula a l'aprovació, el 20 de maig passat, del Reial-Decret pel qual s'adopten mesures extraordinàries per reduir el dèficit públic. No nega, tanmateix, que cal reduir el dèficit públic, i que les administracions locals hi tenen un paper, malgrat que el dèficit públic que produeixen és ben petit en comparació amb el del govern central i les comunitats autònomes. Entenent, però, que hi ha el compromís de reduir aquest dèficit, consideren que aquest Decret afecta molt seriosament les competències i, probablement, vulnera l'autonomia local. Remarca que, a més, tot plegat comporta haver d'enfrontar l'exercici 2011 en una situació molt desfavorable. Amb tot, admet que la Diputació de Barcelona i els municipis han optat per una actitud activa que ha permès aprovar un acord, políticament important, que emmarca el que avui es pren en aquesta cambra, i del que tot seguit en resumeix els eixos principals. Concreta que la proposició insta, en primer lloc, el govern de l'Estat a modificar la redacció de l'article 14 del Reial Decret-llei 8/2010 en aquells aspectes que afecten substancialment l'autonomia local. En segon lloc, s'insta el govern central a compensar el saldo deutor de participació en els tributs de l'Estat de l'Ajuntament de Barcelona i altres municipis, corresponents als anys 2008 i 2009. En tercer lloc, recorda al govern de l’Estat que la ciutat de Barcelona continua reclamant un finançament just i suficient, tal i com estableix la Carta Municipal; i, també, que continuïn les mesures extraordinàries de suport a les hisendes locals que es van incloure en els Pressupostos de l'Estat anteriors, i que és de suma importància que també s'incloguin en el Pressupost de l'exercici del 2011. Afegeix que això s'hauria de fer amb una visió clara de futur, i no pas de la manera com es va fer el 2009. Finalment, assenyala que la proposició demana comunicar tot el que acaba d'esmentar als governs de l'Estat, de la Generalitat, als grups polítics del Parlament de Catalunya, a l'Associació i a la Federació de Municipis, i demana que aquesta sigui la posició que defensin els parlamentaris de les seves formacions polítiques a les Corts de l'Estat. Per acabar, posa el relleu que, malgrat que no semblava una feina fàcil, s’ha aconseguit l’acord amb tots els grups, per la qual cosa mostra el seu agraïment a l'actitud del PSC, la d'ERC i de la resta de Grups que puguin donar suport a aquesta proposició. El Sr. Fernández Díaz avança, d'entrada, que el seu Grup votarà favorablement la present proposició, tota vegada que apunta que hi ha aspectes en el terreny de la política que encara avui li costen d'entendre. En aquest sentit, addueix que no comprèn com CiU pot permetre amb el seu vot que s'aprovi el decret de mesures econòmiques del govern de l'Estat, per després criticar-ne les conseqüències i demanar-ne la modificació. Considera que hauria estat més lògic que, aprofitant la votació al Congrés dels Diputats aquesta mateixa setmana de les propostes d'acord derivades del debat de l'estat de la nació, CiU hagués traslladat la proposta NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3619 a aquella cambra, atès que, si més no, hauria suposat una moneda de canvi per oferir al govern del Sr. Zapatero. Reitera, doncs, que el seu Grup votarà a favor de la proposició perquè vol modificar el Decret-llei, al qual van votar en contra; i, també, perquè fa un plantejament que el seu Grup ja havia apuntat en aquest Ajuntament, concretament el febrer d'enguany, quan va advertir que Barcelona hauria de tornar diners per les liquidacions negatives dels tributs durant l'exercici del 2008 i feia idèntiques previsions de cara al del 2009. Precisa que l'Estat transferia a Barcelona uns recursos a compte de les previsions d'ingressos tributaris que, malauradament, no s'han confirmat amb la liquidació real atesa la situació de crisi econòmica, i el resultat és que Barcelona ha de tornar a l'Estat 425 milions d'euros –101 milions corresponents al 2008 i 324 al 2009–, cosa que significa que no només no rep el finançament que li pertoca, sinó que ha de tornar diners a l'Administració de l'Estat. Precisament per aquesta incongruència, el PP va rebutjar al Congrés dels Diputats les mesures econòmiques proposades pel govern del Sr. Zapatero, mentre que els qui les van avalar allà, ara i aquí demanen la seva rectificació. Addueix que si ho haguessin pensat abans, ara no caldria tot aquest procés i Barcelona s'estalviaria el debat i la negociació. El Sr. Portabella anuncia també el vot favorable del seu Grup a la proposició, de la qual en subratlla l'evolució que ha patit d'ençà de la primera versió proposada fins a la present, que s'acosta notablement als arguments que fonamenten la que presenta el seu Grup. Posa de manifest que ERC creu que el Decret-Llei, a banda de la constitucionalitat, afecta molt negativament l’esforç que fa aquest ajuntament. Puntualitza, en aquest sentit, del 2004 al 2009, el deute va disminuir, passant de 1.200 milions d'euros a 753 milions, que suposa que allò que significava un 70% dels ingressos corrents el 2004, només en representava el 35% el 2009, disminució que representa un gran esforç i que l'Ajuntament de Barcelona és l'única administració de l'Estat que ha reduït el seu deute d'una manera tan substancial els darrers anys. Amb aquest estat de coses, conclou que Barcelona surt clarament perdent amb l'aplicació generalitzada de les mesures proposades pel Reial Decret-Llei, i cal reivindicar la feina que s'ha fet des d'aquest Ajuntament quant a la disminució del deute i, a més, demanar una negociació que tingui en compte aquesta feina feta, alhora que remarca que la reivindicació d'un finançament just i suficient ateny a tots, la Federació de Municipis, el Consell Comarcal o la Diputació de Barcelona. En conseqüència, reclama, quant a les retallades, que no s'actuï d'una manera indiscriminada i precipitada que provoqui que tots els ajuntaments, a corre-cuita, mirin de sortir-se'n. D'altra banda, fa notar que si s'ha de continuar reduint el deute caldrà fer-ho, així com tenir en compte altres mecanismes d'equilibri financer dels municipis. Advoca, però, pel criteri de reivindicar la feina que ha fet aquest Ajuntament i convertir-la en una eina de negociació per intentar obtenir el màxim possible, tant legalment com políticament. El Sr. Gomà anuncia al seu torn el vot favorable del Grup d'ICV-EUiA a la proposició del Grup de CiU, amb la consideració sobre la bondat que es creï en aquest Ajuntament un espai de confluència i d'acord en defensa dels interessos de la ciutat, malgrat les trajectòries diferents, i fins i tot divergents, de les forces polítiques. Posa de manifest l'acord del seu Grup amb els tres punts substantius del contingut de la proposició, i agraeix l'esforç esmerçat per arribar a aquest punt de confluència per part de tots els Grups. Assenyala que el seu Grup ha expressat en aquest mateix Plenari la posició de desacord profund amb el Reial Decret-Llei 8/2010, i que té a veure amb la trajectòria global de les polítiques econòmiques i fiscals de l'actual govern de l'Estat i, també, de l'anterior. En aquest sentit, recorda que els anys anteriors a la crisi es van suprimir impostos progressius, fet que va suposar deixar de recaptar 30.000 milions d'euros provinents de les rendes més altes; ja en plena crisi es proposa una retallada de despesa de la mateixa xifra en les polítiques de l'estat de 3620 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 benestar. Creuen, per tant, que aquestes decisions configuren una societat més injusta. Més enllà, però, remarca que hi ha dos elements de crítica al Reial Decret-Llei que han sostingut: d'una banda, que debilita els drets de les persones més vulnerables i, d'altra banda, que debilita els drets de les ciutats i de l'economia local. Creu que és injust congelar les pensions i congelar els salaris, com també ho és prohibir genèricament l'accés al crèdit dels ajuntaments durant l'exercici del 2011, independentment dels esforços que cada ajuntament hagi esmerçat. Rebat, igualment, que tot això es faci sense cap marc de diàleg amb el municipalisme i les grans ciutats, i fins i tot ho qualifiquen de deslleial institucionalment i, per tant, donen suport a què Barcelona pugui respondre i demanar al govern de l'Estat la supressió de la prohibició genèrica d'endeutament local, alhora que recrimina al Sr. Trias que aquest Reial Decret hagi prosperat perquè la seva formació política ho va fer possible. Afegeix que consideren just que, en absència d'un nou model de finançament local sòlid, necessari i urgent, l'Estat pugui compensar el saldo deutor de la participació dels municipis en els tributs de l'Estat al llarg d'aquests dos últims anys. Finalment, adverteix que no poden abaixar la guàrdia en la reivindicació ben argumentada d'un nou model de finançament local que s'ajusti a les necessitats de despesa i que permeti tirar endavant, com s'està fent a Barcelona, amb un model de ciutat socialment avançada, sense problemes estructurals de finançament. Adverteix que en ple segle XXI és absolutament necessari que la participació dels ajuntaments en el conjunt de la despesa pública de les administracions de l'Estat estigui molt per sobre del que ho està actualment. Mentre això no succeeixi, estan convençuts que les mesures extraordinàries de suport per part del govern de l'Estat són, i continuaran sent, absolutament necessàries. El Sr. Carnes inicia la seva intervenció amb la consideració que la unanimitat a favor la de la proposició posa de manifest la situació de Catalunya, i que no es pateix habitualment a la resta d'Espanya. Posa de manifest que el municipalisme català, en totes seves accepcions, és capaç de centrar i trobar espais de coincidència. Considera, tot seguit, que la proposició que plantejava inicialment el Grup de CiU hagués pogut provocar dues actituds quant a la seva literalitat, una de rebuig i, una altra, la possibilitat de construir una proposta que tingués referents en altres institucions; i, sobre aquesta base, els semblava més constructiu fer un enunciat més específic per a Barcelona que permeti projectar aquest acord en altres instàncies, ja sigui en l'àmbit municipal català, o en el de l'Estat espanyol. Posa en relleu que la realitat local no és igual en cada municipi perquè no tots han fet els deures de la mateixa manera; expressar i reivindicar aquesta realitat particular és una exigència i una obligació que pertoca a aquest consistori. Admet, doncs, que actualment Barcelona és víctima d'un sistema de càlcul que es va establir el 2002 i que, llevat del 2004, va generar escreixos fins al 2007, i a partir de 2008 genera menysvaloracions. Per aquest motiu, en la darrera sessió de Plenari van plantejar que els sistemes de compensació als ajuntaments es basessin en el PIB i no en impostos d'alta volatilitat, ja que d'aquesta manera no existeix capacitat de preveure els ingressos i es genera vulnerabilitat. Per aquest motiu creu que cal treballar en la línia d'introduir elements més estables en les finances municipals. Puntualitza, en aquesta sentit, que no són la mateixa cosa la condonació i la compensació; i considera que el terme condonar generava, davant dels operadors financers, un punt perillós; mentre que el terme compensar remet a una eina a desenvolupar en benefici del municipalisme, i que en el cas de Barcelona s'acompanya amb la legitimació d'una feina ben feta. Així doncs, l'aprovació d'aquesta proposició els satisfà especialment atès que els permet sumar-se amb una sola veu al municipalisme del país per fer valer una realitat que, de vegades, no ha estat entesa en la resta de l'Estat. El Sr. Trias agraeix, en primer lloc, el suport a la proposició que valora com a fruit de l'esforç de tots, i se'n felicita. Observa que hi ha hagut referències a incongruències i s'ha acusat la seva formació política de no evitar que s'aprovés el NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3621 Reial Decret-Llei, però assegura que se sent satisfet d'aquella aprovació, malgrat que no estan a favor de molts dels seus termes, atès que no aprovar-lo hauria posat el país en una situació difícil. En definitiva, es referma en el convenciment que, en ocasions determinades, cal prendre decisions que, si bé no convencen al cent per cent, són a fi de bé. Creu que avui s'ha produït un fet semblant al que acaba de descriure: el seu Grup s'ha abstingut en el punt que tracta de la realització d'operacions financeres fins a 250 milions d'euros, però afegeix que, si hi hagués hagut la més mínima possibilitat que no s'hagués aprovat, hi haurien votat a favor en comptes d'abstenir-se, fent un exercici de responsabilitat, atès que una cosa és fer d'oposició i, una altra de diferent, no tenir la responsabilitat perquè les coses tirin endavant a Barcelona, una actitud que sempre ha tingut en compte el seu Grup. El Sr. Fernández Díaz fa notar que el fet que no s'aprovi un pla d'ajust a l'Ajuntament de Barcelona no comporta la dimissió immediata de l'Alcalde i la convocatòria d'eleccions municipals, mentre que la no aprovació de les mesures econòmiques del govern de l'Estat, clarament regressives per al país, hauria provocat un avançament electoral i, per tant, l'oportunitat que un nou govern tiri endavant allò que el Sr. Zapatero no és capaç. Entén, doncs, que l’actitud de CiU respon a què estava molt més pendent de què no coincidissin les eleccions generals amb les autonòmiques, més que no pas de defensar els interessos generals i els propis de la ciutat de Barcelona. Feta aquesta reflexió, assegura que allò realment important és que aquesta proposició ha estat votada favorablement i que respon a un plantejament ja expressat en comissió pel seu Grup el febrer passat. El Sr. Carnes assegura que el que realment és un motiu per felicitar-se és haver assolit els mínims que permeten arribar a un acord unànime, tota vegada que en el segon torn d'intervencions es faci servir per posar en valor les discrepàncies. Reitera que allò realment remarcable és l'existència d'aquests mínims que permeten reivindicar una autonomia local i una realitat de Barcelona. El Sr. Trias intervé novament per respondre la intervenció del president del Grup municipal del PP, i fa avinent que, a la vida, tothom té pressa, ell mateix en té, per comprovar que pot guanyar una contesa electoral; tot i que creu que la pressa no ha de fer oblidar que han d'estar a l'alçada de les circumstàncies. El Sr. Alcalde tanca les intervencions agraint la posició unitària dels grups municipals que els fa, a tots plegats, més forts de cara a una negociació amb qui pertoqui. S’aprova, per unanimitat, la proposició / declaració de grup en debat amb aquest nou redactat: El Consell Plenari acorda: Primer. Instar al Govern d'Espanya a que modifiqui la redacció de l'article 14 del Reial Decret Llei 8/2010, suprimint la prohibició genèrica d'endeutament de les Entitats Locals per a l'exercici 2011 i l’obligatorietat de destinar el recursos derivats de l’aplicació del RDL 8/2010 a disminuir el nivell d’endeutament a llarg termini sempre que es disposi de Romanent Líquid de Tresoreria positiu, al mateix temps que es fixen els següents aspectes: a) L’Ajuntament de Barcelona es compromet a coadjuvar a la reducció del dèficit públic i al control del creixement del deute públic, i per això assumeix la necessitat de reduir el deute local, segons el volum de deute de cada un d'ells en el moment actual. Per això es proposa que el nou redactat de l’article 14.2 tingui en compte l'estoc de deute de cada entitat a 31 de desembre de 2010, limitant el nivell de deute a concertar per cada entitat local a un 90% de les amortitzacions previstes en el 2011. b) Es proposa deixar sense efectes l’article 14.3 del RDL 8/2010 fins a l’exercici 2012, a la vegada que es proposa establir les mesures que permetin convertir el romanents líquids de tresoreria negatius de les entitats locals en operacions a llarg termini, tal com preveia el RDL 5/2009. c) Es proposa suprimir apartat b) de l’article 14.1 del RDL 8/2010. Segon. Instar al Govern d’Espanya a que compensi el saldo deutor de la participació en els tributs de l’Estat de l’Ajuntament de Barcelona i als altres municipis, corresponents als anys 2008 i 2009 i, en el cas que es produeixi, el de 2010. Tercer. Reivindicar un finançament just i suficient per a la ciutat de Barcelona en el marc jurídic establert per la Carta 3622 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 Municipal, que permeti mantenir i millorar el nivell i qualitat dels serveis que presta l’Ajuntament de Barcelona. Sol·licitar la continuïtat de mesures extraordinàries de suport a les hisendes locals incloent als Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2011 dotacions econòmiques per finançar la prestació d’actuacions d’interès econòmic i social. Quart. Comunicar aquest acord per tal que en tinguin coneixement el Govern de l’Estat, la Generalitat de Catalunya, la Mesa i tots els grups polítics del Parlament de Catalunya, l’Associació de Municipis de Catalunya i la Federació de Municipis de Catalunya i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, i demanar als Parlamentaris Catalans a les Corts que, hi defensin aquest acord Del Grup Municipal del Partit Popular Pp 2. El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar al Govern municipal a traslladar al Consell Municipal la presentació d'un Pla d'Aparcaments, Mobilitat i Seguretat Vial de Motocicletes i Ciclomotors, en un termini màxim de dos mesos. El Sr. Fernández Díaz presenta la proposició i remarca que a Barcelona no es podria entendre la mobilitat ni l'estil de vida sense la motocicleta, atès que hi circulen gairebé tres-centes mil motocicletes i ciclomotors i, per tant, també hi ha un volum important d'accidents, fet que obliga a repensar i formular diverses propostes en favor dels vehicles de dues rodes. Assenyala que, per aquest motiu, el seu Grup presenta la present proposició a fi que el Plenari d'aquest Ajuntament es pugui pronunciar per redactar un pla d'aparcament, mobilitat i seguretat de motocicletes i ciclomotors a la ciutat; i argumenta que no es comprèn com és que, amb l'impacte d'aquest tipus de vehicles, no existeixi cap pla aprovat. Així doncs, el seu Grup proposa l'elaboració del pla esmentat, que el govern municipal haurà d'instrumentalitzar de la manera que consideri més pertinent. Assenyala, també, que han acceptat l'esmena que proposa que es creï un grup de treball dins del Pacte per la mobilitat que, en el termini més breu possible, formuli aquest pla, que consideren absolutament necessari promoure polítiques clarament delimitades sobre com i on han d'aparcar les motos, atès que les voreres estan pràcticament saturades en molts barris de la ciutat, malgrat que els darrers anys s'han fet esforços per incrementar el nombre de places d'aparcament per a motocicletes a les calçades. Igualment, diu que cal millorar la mobilitat amb propostes concretes com les que el seu Grup ha presentat en diverses ocasions, algunes de les quals tan significatives com ara que les motos puguin circular pel carril bus. Quant a altres aspectes vinculats a la seguretat i a la pedagogia en aquest sentit observa que també els conductors de vehicles de quatre rodes han de ser conscients del perill que representen per als conductors de motocicleta. Es refereix també a les barreres de seguretat –anomenades "guadarrails assassins"–, àmbit en què s'ha fet un esforç els darrers anys, tot i que encara en queden a Barcelona aproximadament sis quilòmetres. Esmenta, igualment, aspectes que incideixen en la seguretat viària de les motocicletes com ara els registres de xarxa de clavegueram, la pintura antilliscant, els sots –que permeten batejar la ciutat com a "bachelona"–, o l'educació vial a les escoles. Per tot plegat, consideren important que el govern de la ciutat elabori un pla d'aparcament, mobilitat i seguretat de les motocicletes i ciclomotors que, a més de ser un element essencial de l'estil de vida de la ciutat, és fonamental per a la mobilitat, imprescindible per a la qualitat de vida dels vianants pel que fa a l'ús de les voreres, i la seguretat dels mateixos conductors de motos. El Sr. Freixedes anuncia el suport del seu Grup a aquesta proposició, al seu parer un corol·lari de la proposició que es va aprovar en la darrera sessió de la Comissió de Seguretat i Mobilitat en què, a proposta del seu Grup, es demanava al govern municipal que pel que fa als aparcaments en voreres de tres a cinc metres d'amplada, les prohibicions d'aparcament responguessin a un estudi previ, o bé que es canviés l'ordenança que actualment preveu i permet l'aparcament de motos en vorera. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3623 Assenyala que els preocupen aspectes com ara per quin motiu no es permet la circulació d'aquest tipus de vehicles pel carri bus, com també ha apuntat el Sr. Fernández Díaz, una iniciativa que han portat diverses vegades a la Comissió de Seguretat i Mobilitat i sempre han obtingut la resposta que el problema rau en què els carrils bus de la ciutat són massa estrets, fins i tot per a la circulació dels mateixos autobusos. Suggereix, per tant, que la solució passa per fer carrils bus amb una amplada suficient per encabir els autobusos i altres mitjans de transport, tal com passa en moltes ciutats europees on, a diferència de Barcelona, la moto no forma part de la base de la seva mobilitat. Addueix que tothom a Barcelona és conscient que si no hi hagués el parc de motos que hi circula diàriament, la mobilitat urbana seria molt més complicada. Altrament, cal millorar molt en aspectes de seguretat, i s'ha de pensar l'espai físic tenint en compte la realitat que també hi circulen les motos; i, en aquest sentit, adverteix que a la ciutat hi ha punts negres sense que es faci res per resoldre-ho. Afirma que el vot favorable del seu Grup respon, essencialment, al convenciment que el govern de la ciutat ha de deixar d'improvisar en aquest àmbit i que es palesa en les mesures variades, i en ocasions contradictòries, que van apareixent a la ciutat. Per acabar, avança el ple suport del Grup de CiU al grup de treball en el marc del Pacte per la mobilitat, i en el qual volen treballar a fi que s'acabin les improvisacions i es tingui clar què cal fer amb un dels elements importants de la mobilitat de la ciutat. El Sr. Martínez fa avinent que el cas de la motocicleta s'ha tractat repetidament durant els darrers dos anys a la Comissió de Seguretat i Mobilitat, tant pel que fa a la possibilitat de circular pel carril bus, d'aparcar en determinats llocs, i en referència a la improvisació d'algunes mesures proposades pel govern municipal, que defensa que, per encertades, de seguida les han adoptat moltes ciutats europees. En aquest sentit, considera que el lideratge en l'àmbit de la mobilitat no es basa en l'anunci de mesures aïllades, sinó en garantir que el sistema de mobilitat al conjunt de la ciutat tingui coherència, tant si es va en moto, en bicicleta, en transport públic o a peu. Per tant, la política de la motocicleta ha de sortir de la política global de mobilitat del conjunt de la ciutat, on el Pacte per la mobilitat ha de tenir un paper primordial en l'anàlisi del conjunt de propostes vinculades a la mobilitat, establir relacions coherents i permetre que tots els sistemes de mobilitat de la ciutat siguin compatibles i suportables per a la plataforma urbana. Per tot el que acaba d'exposar, anuncia el suport del seu Grup a aquesta iniciativa, amb la transacció en el sentit de crear una comissió en el si del Pacte per la mobilitat, i confia que abans de finals de mandat es pugui disposar d'un pla per a motocicletes i ciclomotors consensuat amb tothom. El Sr. Mestre comença amb la consideració que, d'entrada, el primer que cal fer és posar en valor les actuacions que ja s'han fet, com ara la proposta que l'accés a la conducció d'un ciclomotor sigui gradual i es garanteixin els coneixements per a una conducció segura; o com la participació en el grup de treball "moto i seguretat vial" organitzat per la DGT i en què participa aquest ajuntament. Remarca que aquestes actuacions també tenen valor polític i, en aquest sentit, recorda que, en fer balanç de l'anterior Pla de seguretat viària, les motocicletes havien experimentat un increment del nombre d'accidents de gairebé el 50% durant el període de vigència del Pla, del 2004 al 2007, malgrat la reducció del nombre de vehicles implicats. Igualment, estan convençuts que cal continuar prenent mesures per acarar aquest augment, especialment important des que es permet la conducció de motocicletes de fins a 125 cc amb el permís de conduir B. Subratlla que el present Pla de seguretat viària, amb vigència 2008-2012, té entre els seus objectius el de reduir el nombre i la gravetat dels accidents, incidint en la conducció segura de motocicletes, ciclomotors i bicicletes; igualment, afegeix un seguit d'actuacions que atenyen els àmbits de la mobilitat segura, mobilitat sostenible i mobilitat equitativa, que significa l'alliberament d'espais a les voreres per als vianants. Observa que aquestes actuacions que acaba d'esmentar requereixen decisió política, però també coneixements, objectius i accions compartides, i exigeixen la 3624 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 màxima complicitat possible dels grups municipals, però també ha d'anar més enllà. Per aquest motiu, el seu Grup avui vol tornar a posar en valor el paper del Pacte per la mobilitat, l'espai de què aquest Ajuntament i el conjunt de la ciutat disposen per treballar les grans línies de la política de mobilitat a Barcelona. Recorda que l'actual Pla de seguretat viària parla de la pacificació de la mobilitat amb l'objecte de donar prioritat a les persones més vulnerables, com són els vianants i els ciclistes, així com d'equilibrar els diversos mitjans de transport per aconseguir una bona convivència, com també parla del foment de l'ús de modes de transport més sostenibles i, per tant, desplaçaments en transport públic, en bicicleta o a peu. Per acabar reitera el que van expressar en la sessió de la Comissió de Seguretat i Mobilitat de la setmana passada en el sentit que consideren que l'estacionament de motocicletes té un límit i no es possible estacionar-les pertot, tot i que entén que ara no es moment d'establir criteris sobre aquesta qüestió, però sí que cal fer avinent que s'haurà de tractar. Confirma, doncs, el suport del seu Grup a la proposició transaccionada atès que confereix força i continuïtat a la feina feta, la que es fa i la que en un futur caldrà fer. El Sr. Narváez, en primer lloc, agraeix al Grup del PP l'acceptació de la transacció que li van proposar. Tot seguit, precisa que ni aquest Ajuntament ni l'equip de govern acaben de descobrir la moto, sinó que fa molts anys que treballen en el camp de la mobilitat juntament amb el Pacte per la mobilitat. En aquesta línia, els recorda que el 2002 es va aprovar un pla estratègic de la moto, sorgit en el si del Pacte per la mobilitat, i el 2006 es va renovar i, ara, a partir d'aquesta proposició, cal demanar al Pacte per la mobilitat que procedeixi a la revisió de l'esmentat pla estratègic, del qual emanen les polítiques que es posen en pràctica a la ciutat en l'àmbit de la moto, alhora que rebat que s'improvisin atès que Barcelona és reconeguda a tota Europa pel que fa a la mobilitat en motocicletes i ciclomotors, i els recorda que la ciutat forma part de tots els fòrums on es discuteix algun aspecte relacionat amb aquest mitjà de transport. Indica que constata també la importància de la motocicleta a la ciutat el fet que en les comissions de plenari i en el mateix Plenari sovint es parla d'aquest mitjà de transport, amb virtuts innegables, però també amb inconvenients que s'han tractat a bastament. Afegeix que el sector dels usuaris de la motocicleta és conscient de les seves debilitats quant a la seguretat viària, i puntualitza que no cessaran d'estudiar totes les possibilitats per augmentar la seguretat del sector. En referència a l'aparcament, indica que a la ciutat hi ha 66.000 places en calçada, fet que facilita la relació entre seguretat viària i confortabilitat de la mobilitat. El Sr. Fernández Díaz agraeix les intervencions fetes i el sentit de vot favorable per part de tots els grups municipals a aquesta proposició amb les modificacions proposades pel govern municipal, motiu pel qual no pretén ara iniciar un debat sobre qüestions controvertides atès que ja en tindran ocasió en el grup del treball en el si del Pacte per la mobilitat. Afegeix, tanmateix, el fet que les motocicletes i els ciclomotors representen el 29% del parc mòbil de la ciutat que, any rere any, creix d'una manera espectacular. En aquest sentit, diu que si no hi hagués motos a la ciutat, l'ocupació de les vies públiques creixeria un 47% i la necessitat de nou aparcament s'incrementaria d'un 35%. Per tant, els vehicles de dues rodes són necessaris per a la mobilitat i qualitat de vida a la ciutat, sempre que els usuaris actuïn amb ple respecte a les ordenances municipals. Conclou felicitant-se, doncs, perquè, des d'ara, l'Ajuntament començarà a treballar dins del Pacte per la mobilitat amb l'objectiu de presentar amb immediatesa un pla de seguretat, mobilitat i aparcament per a les motocicletes i ciclomotors que redundi en benefici de tots. Acaba convidant el Sr. Alcalde a comprovar la realitat del que ha batejat com a "bachelona". El Sr. Freixedes desitja que el camí que avui s'inicia amb l'aprovació d'aquesta proposició obtingui fruits de seguida. També demana al Sr. Narváez que els faci arribar l'estudi que es va fer per justificar la prohibició indiscriminada d'aparcar damunt de les voreres de més de NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3625 tres metres al Poblenou, ja que en la darrera sessió de la Comissió de Seguretat i Mobilitat va assegurar que existia l'esmentat estudi i a dia d'avui encara l'estan esperant. El Sr. Martínez fa un breu incís per demanar al Sr. Fernández Díaz que consideri canviar l'expressió "bachelona" per "sotelona" o "clotelona" a efectes merament lingüístics. Tot seguit, i sense ànim de torpedinar la bona entesa en l'aprovació d'aquesta proposició, discrepa amb l'asseveració de manca d'improvisació en les polítiques adreçades a la motocicleta, tal i com es pot comprovar amb les diferències i les incongruències en els diversos territoris de la ciutat, com és el cas del Poblenou que aquí s'ha esmentat i que coincideix amb el territori on regeix el Sr. Narváez. Confia, doncs, que a partir d'ara no hi haurà més improvisacions ni propostes al marge del Pla de mobilitat existent. El Sr. Narváez remarca que si alguna cosa no s'improvisa en aquesta ciutat és, justament, tot allò que té a veure amb la mobilitat, atès que el Pacte per la mobilitat, si cal, va més enllà de les ordenances per procurar qualitat i seguretat en la mobilitat. El Sr. Alcalde destaca, també, que Barcelona és la capital de la motocicleta i del ciclomotor a Europa, i que s'ha arribat a la situació actual per l'esforç de molta gent, que ha significat arribar a la creació del Pacte per la mobilitat, on hi són presents totes les entitats que defensen aquest mitjà de transport. S’aprova, per unanimitat, la proposició / declaració de grup en debat amb aquest nou redactat: El Consell Plenari acorda: Instar al Govern Municipal a crear un grup de treball específic dins del Pacte per la Mobilitat que elabori en breu un Pla d’Aparcaments, Mobilitat i Seguretat Vial de Motocicletes i Ciclomotors. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Pp 3. El Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona, d'acord amb allò establert a l'article 75ter de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, acorda: 1) Iniciar els tràmits legals per plantejar recurs davant del Tribunal Constitucional en defensa de l'autonomia local per infracció de l'article 69 de la Carta Municipal de Barcelona per part del Decret-Llei 8/2010, de 20 de maig, en el seu article 14.2. 2) Sol·licitar a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya un dictamen sobre la infracció de l'article 69 de la Carta Municipal de Barcelona per part del Decret-Llei 8/2010, de 20 de maig, en el seu article 14.2. 3) Presentar el recurs davant del Tribunal Constitucional, acreditant el compliment dels requisits exigits a l'article 75ter de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional i al·legant els fonaments jurídics en els que es sustenta el conflicte, tant bon punt s'hagi rebut el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya i complint els terminis estipulats a l'article 75ter de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional. El Sr. Portabella presenta la proposició i remarca la importància del primer punt, on es fa referència a l'inici dels tràmits legals per plantejar recurs davant del Tribunal Constitucional en defensa de l'autonomia local per infracció de l'article 69 de la Carta Municipal per part del Decret-Llei 8/2010, de 20 de maig, en l'article 14.2. Precisa que l'article 69 de la Carta Municipal indica que per a la concertació per part de l'Ajuntament de Barcelona de noves operacions de crèdit a llarg termini, en qualsevol de les seves modalitats, no es requereix cap autorització externa. Així doncs, queda clar que les competències en matèria d'hisenda municipal, en el cas d'aquest Ajuntament, tenen un règim especial i singular que suposa el tram estatal de la Carta Municipal. Subratlla que la Carta recull l'antiga tradició barcelonina de tenir legislació pròpia, que es pot trobar documentada a inicis del segle XIII, derogada el 1714 i recuperada posteriorment. Per tant, el fet de disposar d'una Carta Municipal no significa una excepció dels darrers anys, sinó que enllaça amb la tradició històrica de Barcelona com a capital de Catalunya; a més, recorda que la Carta Municipal ha 3626 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 estat aprovada en tres fases i per unanimitat en totes les seves parts; unanimitat a l'Ajuntament de Barcelona, al Parlament de Catalunya i, també, a l'Estat. Per tot plegat, creu que queda clar que aquestes competències com a Ajuntament són ben reals, i la Generalitat, mitjançant l'article 218 de l'Estatut d'Autonomia, podria arribar a tenir-hi una certa tutela. Altrament, l'única possibilitat d'intervenció de l'Estat és mitjançant els reials decrets, que s'habiliten, segons estableix la Constitució, en casos d'extraordinària i urgent necessitat. Al·lega, però, que en el cas que els ocupa el problema sorgeix, d'entrada, amb la data del Decret-Llei, del 20 de maig, que es va dir que seria d'aplicació a partir del 24 de maig, però que, de cop i volta, es diu que no serà d'aplicació fins a 1 de gener de 2011. En aquest sentit, entén que ningú no pot considerar ni urgent ni extraordinari un decret l'aplicació del qual, d'un dia per l'altre, es posposa vuit mesos, i conclou, en conseqüència, que o bé s'ha produït una badada, o bé que s'ha derogat la Carta Municipal i ningú no ho ha avisat. Així, davant d'aquesta situació, i tenint en compte el procediment de la llei orgànica del Tribunal Constitucional, es deriven els punts segon i tercer de la proposició, d’altra banda essencial considerant que per a què un municipi pugui interposar un recurs davant del Tribunal Constitucional cal un informe no vinculant d'una comissió de la Comunitat autònoma, en aquest cas la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat; mentre que els dictàmens que sol·liciten estan especificats en el punt 2, com a conseqüència del qual s'afegeix el punt tercer. Opina que, com a institució, aquest Ajuntament ha de fer prevaldre les lleis que li són determinants com a ciutat; i que de cap manera es pot passar per alt que molts dels punts que justifiquen l'aplicació del Decret-Llei no són aplicables a la realitat de Barcelona. Afegeix que, a més, hi ha un aspecte de caire legal, institucional, que ningú pot obviar en defensa d'allò que molts dels presents van votar en el seu moment. Afirma que tot això justifica que es presenti aquest requeriment d'inici de tràmits legals per presentar el recurs davant del Tribunal Constitucional. El Sr. Vives avança que el seu Grup donarà suport a aquesta proposició, tant pel que fa al seu contingut textual com pel seu esperit, que posa en valor la llei fonamental de què s'ha dotat Barcelona. Argüeix que la situació actual deriva de la gran feblesa institucional en què està instal·lat l'equip de govern municipal, i puntualitza que, per aquest motiu, en la proposició del seu Grup que s'ha aprovat amb anterioritat, han demanat que hi constés la reivindicació d'un finançament just en el marc jurídic establert per la Carta, i afegeix que la present proposició desdobla i situa en lloc adequat la reivindicació institucional a fi de no patir encara més afectacions per part de l'Administració general de l'Estat. Per tot plegat, consideren un error important tot el que s'ha fet fins ara amb l'objectiu de subsumir a la reforma de la llei de finançament de les hisendes locals l'acord reconegut a la Carta Municipal en matèria de finançament. A més, diu que encara els sembla més greu pel fet que en el Pla econòmic i financer actual tota referència a la possibilitat de reclamar un finançament propi per a Barcelona ha estat eliminada. Remarca, doncs, el vessant positiu de l'aprovació d'aquesta proposició a fi que l'Ajuntament de Barcelona pugui tirar endavant el recurs d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional perquè fa que es posi en valor la Carta Municipal. El Sr. Fernández Díaz expressa el vot favorable del Grup del PP a la proposició, que és crítica amb les mesures econòmiques promogudes pel govern del Sr. Rodríguez Zapatero, que en el seu moment ja van suscitar les crítiques del PP en diversos sentits, un dels quals el que formula la proposició, amb un plantejament que suposa una oposició radical a una mesura injusta: la limitació del crèdit per al finançament de les inversions dels ajuntaments. Afegeix que aquesta mesura no s'ha negociat amb els ajuntaments i les associacions municipalistes; altrament, és una mesura improvisada, contradictòria, a més de generar desconfiança i inestabilitat, alhora que no pertany al pla de reformes que veritablement precisa l'economia i les administracions. Remarca la paradoxa que significa que les administracions municipals no puguin demanar crèdits fins al 2012 a fi de retallar despeses, quan fa només un any el Sr. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3627 Zapatero les va autoritzar a fer operacions d'endeutament, a banda d'altres mesures com ara la despesa, mal plantejada, dels 13.000 milions d'euros del Pla E. D'altra banda, expressa el rebuig a aquesta mesura perquè restringeix el crèdit als ajuntaments amb l'argument de limitar el dèficit, però se'ls oblida que les corporacions locals són les menys deficitàries, amb un 0,5% del total, a diferència de les comunitats autònomes, que representen el 2,2% o l'organització de l'Estat, que representa el 9,5%. Reitera, per tant, el suport del seu Grup a aquesta proposta i es remet als arguments expressats en diverses ocasions l'eix central dels quals és que aquesta mesura del govern Zapatero atempta contra l'autonomia i la suficiència financera dels ajuntaments i, en conseqüència, són favorables a la possible obertura d'un recurs d'inconstitucionalitat, després de sol·licitar un dictamen a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, i que posteriorment es plantegi, si s'escau, la pertinença del recurs esmentat. El Sr. Gomà reitera l'argument, expressat en una intervenció anterior, que la prohibició d'accés al crèdit que estableix l'article 14 del Reial Decret 8/2010 calia confrontar-la políticament, atesa la injustícia que significa aquesta prohibició genèrica d'accés al crèdit per al conjunt dels ajuntaments i que encara ho és més, des del punt de vista polític, en el cas de Barcelona, que ha fet del rigor un element definidor de la seva política pressupostària al llarg dels anys. Creu, doncs, que cal establir si existeixen raons jurídiques per sumar a les polítiques; és a dir, si el menysteniment polític de l'autonomia local per part del govern de l'Estat es tradueix, també, en una vulneració jurídica de l'autonomia local de l'Ajuntament de Barcelona, tal i com s'estableix específicament en el marc normatiu de la Carta Municipal. Per tot plegat reclama, sobre la base del paper dels dictàmens de la Comissió Jurídica Assessora, que es pugui presentar, si s'escau, el recurs pertinent davant del Tribunal Constitucional. Consideren que tot això és coherent amb l'argumentació que han desplegat en aquesta sessió en referència a aquesta qüestió i, per tant, en nom del Grup d'ICV-EUiA expressa el vot a favor de la proposició. El Sr. Carnes al·ludeix al fet que aquesta sessió de Plenari està sent dedicada pràcticament als assumptes econòmics; d'una banda, s'ha discutit el Pla econòmic i financer 2010-2013, s'ha presentat una proposició sobre la manera de mitigar els impactes en la hisenda local del Reial Decret 8/2010, i ara es planteja una proposició que reivindica el dret i la legitimitat de la Carta Municipal. Remarca que en gairebé tots els casos s'ha expressat unanimitat, fet que entén força positiu, tota vegada que han pogut constatar, que una vegada es formula un text per unanimitat, automàticament es comencen a expressar divergències, fet que provoca una certa perplexitat. Assenyala que ha fet aquesta reflexió perquè, fora d'aquest Plenari, cal ser capaços d'expressar unanimitat també, per a la qual cosa es requereix una dosi de pedagogia atès que, altrament, es podria pensar que es dediquen a fer comèdia; és a dir, en expressar, cal posar en valor allò que suma i no pas les discrepàncies. Remarca que en aquest Plenari avui s'ha fet un exercici de realisme i de prudència; s'ha aprovat un expedient relatiu a l'avanç de l'endeutament, alhora que un Pla econòmic i financer perquè es vol reivindicar la legitimitat de la Carta Municipal, i l'essència del debat present són els interrogants jurídics. Creu que són precisament aquests valors els que cal subratllar i no pas altres elements que, de portes en fora, poden crear una certa confusió. El Sr. Portabella conclou, arran de les intervencions, que aquesta proposició es compartida per tothom, i confirma, tal com deia el Sr. Gomà, que té una part política i una de jurídica. Està convençut, també, que l'Ajuntament de Barcelona ha de defensar la seva autonomia com a capital del país i afegeix que no els agrada haver de portar l'assumpte al Tribunal Constitucional, sobretot atesa la seva situació coneguda per tothom; tanmateix, en veure l'autonomia local afectada, s'ha de recórrer al procediment que expliciten precisament en aquesta proposició i que confien que comporti una reflexió en el sentit que s'ha comés un error, però de cap manera es pot fer veure que no ha passat res. 3628 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 Remarca, per tant, que l'autèntica força d'aquest Ajuntament és que el Plenari hagi estat capaç d'aprovar-ho per unanimitat a fi que quedi clara la unitat del consistori. S’aprova, per unanimitat, la proposició / declaració de grup en debat amb aquest nou redactat: El Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona, d'acord amb allò establert a l'article 75ter de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, acorda: 1) Iniciar els tràmits legals per plantejar recurs davant del Tribunal Constitucional en defensa de l’autonomia local per infracció de l’article 69 de la Carta Municipal de Barcelona per part del Decret - Llei 8/2010, de 20 de maig, en el seu article 14.2. 2) Sol·licitar a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya dictàmens sobre; a) La infracció de l’article 69 de la Carta Municipal de Barcelona per part del Decret - Llei 8/2010, de 20 de maig, en el seu article 14.2. b) L’aplicació a la ciutat de Barcelona del Decret –Llei 8/2010, de 20 de maig en el seu l’article 14.2. 3) Atenent al punt anterior, presentar si s’escau el recurs davant del Tribunal Constitucional, acreditant el compliment del requisits exigits a l’article 75ter de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional i al·legant els fonaments jurídics en els que es sustenta el conflicte, tant bon punt s’hagi rebut el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya i complint els terminis estipulats a l’article 75quater de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional. b) Proposicions amb contingut de declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal del Partit Popular Pc 1. Reclamar al Govern Municipal i de la Generalitat de Catalunya la màxima coordinació i col·laboració entre ambdues institucions i de les respectives policies, Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra, per garantir la seguretat ciutadana a Barcelona. El Sr. Fernández Díaz formula el prec i recorda que el seu Grup ha presentat diverses propostes en les sessions plenàries en el sentit de reclamar més policia al carrer, noves lleis per endurir les penes als delinqüents, millor justícia per garantir que no hi haurà impunitat per als qui no respecten les lleis i les normes de convivència. Afegeix que també és imprescindible per a la lluita eficaç contra la delinqüència, la màxima col·laboració i coordinació entre la Generalitat i l'Ajuntament en matèria de seguretat i de funcionament dels cossos policials. Assegura que aquest és el sentit del prec que avui presenten, i malgrat que pugui semblar una petició òbvia, diu que no ho és ateses les esquerdes que es poden apreciar en l'entesa institucional imprescindible. La Sra. Escarp fa memòria al Sr. Fernández Díaz de l'aprovació, per unanimitat, de l'acord d'increment de la policia, a més de diverses resolucions entorn d'aquest assumpte. Addueix que la màxima coordinació i col·laboració entre l'Ajuntament i la Generalitat és evident i es pot constatar diàriament. Assegura, doncs, que el nombre d'operacions conjuntes que es fan, com les d'aquest mes de juliol amb la coordinació i cooperació intensa entre la guàrdia urbana, mossos d'esquadra i CNP, que han permès operacions importants als encontorns del Camp Nou per delictes associats amb la prostitució, o en els centres de distribució per a la venda ambulant de begudes i d'articles falsificats. Igualment, la cooperació dels tres cossos policials, ha portat a la identificació de menors prostituïdes i, per tant, a la detenció dels proxenetes. Assenyala que això només és una mostra de les operacions que s'han fet durant el juliol. El Sr. Fernández Díaz diu que únicament amb operacions conjuntes de mossos d'esquadra i guàrdia urbana o amb la sala conjunta de cossos policials no es garanteix la coordinació i la col·laboració que el seu Grup reclama. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3629 Entén, però, que la Sra. Escarp no pot reconèixer que aquesta coordinació i col·laboració no funciona entre el govern de Barcelona i el de Catalunya; tanmateix, aquesta col·laboració a Barcelona es fa palesa al carrer entre els professionals dels cossos policials. Insisteix que el govern municipal vol silenciar els conflictes i les controvèrsies entre institucions de què s'han fet ressò els mitjans de comunicació i, a fi d'il·lustrar la seva afirmació es refereix al fet que en la graduació de la promoció de mossos que es van desplegar a Barcelona a finals de juny es va comptar amb la presència del Conseller d'Interior, però no amb la de l'Alcalde; un dia després, es va desplegar la promoció d'agents de la guàrdia urbana sense cap representant de la Generalitat ni de comandaments del mossos d'esquadra. Altrament, aquesta divisió no es constata en altres àmbits d'actuació conjunta com la sanitat o d'infraestructures. La Sra. Escarp precisa que Ajuntament i Generalitat estaven junts a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya el dia que els agents i les agents del cos de mossos d'esquadra i guàrdia urbana recollien els seus diplomes. Puntualitza, també, que la mitjana d'operacions conjuntes entre mossos d'esquadra i guàrdia urbana a Barcelona és de cinc diàries, atès que la mesa de coordinació operativa i la Junta Local de Seguretat són qui decideixen les prioritats. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Pc 2. Que el Govern municipal insti a l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona a modificar amb caràcter d'urgència el calendari escolar per a les Escoles Bressol Municipals per tal d'adaptar l'inici del curs escolar al calendari dels cicles educatius infantil, primari i secundari. La Sra. Capella formula el prec en base a l'ordre dictada pel Departament d'Educació, el 8 de febrer, on s'establia el calendari escolar dels cursos 2010-2011 i 2011-2012 per als centres educatius no universitaris de Catalunya, on consta que el curs escolar s'inicia el 7 de setembre. Manifesta el seu convenciment que tenen l'obligació de pensar en la ciutadania i d'anticipar-se als seus problemes en el sentit de vetllar per la conciliació familiar i, per tant, adequar el calendari escolar amb el de les escoles bressol, motiu pel qual formulen aquest prec. La Sra. Ballarín respon que els resultaria molt difícil acceptar aquest prec tal i com es pot comprovar en comparar el calendari escolar i les necessitats organitzatives de les escoles bressol. Assenyala que l'aprovació del nou calendari escolar per als propers dos anys no afecta els alumnes d'escola bressol; posa el 7 de setembre com a data d'inici del curs escolar, i s'estableix una setmana de vacances pel febrer o pel març que, concretament l'any vinent, serà del 7 a l'11 de març, justificada per raons pedagògiques a fi de trencar un segon trimestre molt llarg. Quant a l'àmbit educatiu dels 0 a 3 anys, manifesta que la situació és diferent, atès que el calendari el fixa l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona, amb el consens entre professionals i famílies que cap descans pel febrer estaria justificat, mentre que tampoc no es poden avançar al 7 de setembre com a data d'inici, ja que els primers dies de setembre són molt intensos a les escoles bressol atès que els educadors els dediquen a entrevistar-se individualment amb les famílies per oferir millor atenció als infants, que en el cas d'una nova escola bressol arriba a més del centenar d'entrevistes. Confirma, doncs, que aquesta ha estat la raó per la qual l'Institut Municipal d'Educació, com a òrgan competent en la matèria i després d'haver-ho parlat amb els sindicats i els directors i directores dels centres, va fixar la data d'inici del curs el 12 de setembre el 2010 i el 13 de setembre el 2011, dates que pels motius que ha expressat més amunt consideren àmpliament justificades. La Sra. Capella lamenta la resposta perquè, com ha dit en la seva primera intervenció, és obligació dels representants municipals anticipar-se als problemes de la ciutadania, i això ho haurien d'haver consultat amb els pares i les mares que tenen seriosos problemes per conciliar els calendaris escolars dels seus fills. 3630 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 Reconeix que s'han obert força escoles bressol durant aquest mandat, i se'n pretenen obrir encara unes quantes més en el que resta, però els adverteix que no es pot desatendre completament el seguiment i organització d'aquestes escoles bressol. La Sra. Ballarín reitera que el temps esmerçat abans de l'inici de curs és per donar millor atenció als infants i establir ponts amb les famílies, que són els elements que garanteixen una educació de la màxima qualitat en les escoles bressol. d) Preguntes Del Grup Municipal de Convergència i Unió Pg 1. Per quin motiu ha inclòs el Govern municipal preguntes polítiques, de valoració de líders polítics i sobre intenció i record de vot, en el Baròmetre semestral de Barcelona de juny de 2010? El Sr. Forn formula la pregunta. Recorda que el Pla d'estudis sociològics per al període 2008-2011, aprovat per aquest Ajuntament, diu textualment que no es faran preguntes sobre valoracions de líders ni intenció de vot durant l'any natural previ a les eleccions municipals. Feta aquesta precisió, posa de manifest que, atès que les properes eleccions estan previstes per al 22 maig de 2011, no es podien fer preguntes d'aquest tipus en el Baròmetre semestral darrer, el treball de camp del qual es va fer del 10 al 19 de juny. El Sr. Carnes respon que el motiu que ha provocat un retard en la realització del treball de camp per al Baròmetre semestral ha estat que coincidia amb la consulta sobre la transformació de la Diagonal i, per tant, els tècnics van recomanar que s'ajornés quinze dies com a mínim. El Sr. Forn remarca que el maig ja tenien coneixement que se celebraria la consulta de la Diagonal, i el mateix responsable polític del Pla Sociològic, el Sr. Cardelús, va respondre a unes preguntes del seu Grup formulades en una compareixença, un parell de mesos abans de la consulta, que aquest tipus d'enquesta, tal i com s'ha fet en altres ocasions, no es faria. Una vegada ha deixat constància d'aquest fet, manifesta que allò que realment voldrien saber és quan es donarà a conèixer el Baròmetre, i els emplacen a no fer com en anys anteriors i presentar els resultats durant l'agost, en un moment que es podria titllar de "nocturnitat i traïdoria", i els demanen que presentin les dades la setmana vinent. El Sr. Carnes avança, d'una banda, que donaran els resultats una vegada estiguin tabulats i, d'altra banda, els proposa de lliurar-los les tabulacions i no fer- les públiques, tot i que entén que allò que volen és disposar de la informació completa, que els assegura que elaboraran amb la màxima celeritat a fi que marxin de vacances amb la consciència tranquil·la. Pg 2. Quants casos hi ha, en aquest moment a la ciutat de Barcelona, de beneficiaris/àries que han mort metre esperaven la prestació de la llei de la dependència? Quines accions ha dut a terme l'Ajuntament de Barcelona per agilitar la percepció d'aquestes prestacions? La Sra. Fandos indica que fa pocs dies es va fer públic que divuit mil beneficiaris de la llei de la dependència havien mort a Catalunya mentre esperaven la resolució dels seus expedients, motiu pel qual formulen la pregunta present que consta de dues parts. El Sr. Gomà avança que intentarà respondre les dues preguntes que consten l'enunciat amb la màxima precisió. Quant a la primera, indica que a Barcelona s’han produït 68.050 registres de sol·licitud de valoració de la dependència des que va començar el desplegament de la llei; 4.520 persones, el 6 de cada deu, han mort tenint el programa d'atenció individual elaborat i esperant la prestació. Pel que fa a la segona pregunta, manifesta que per part de l'Ajuntament de Barcelona hi ha el màxim de compromís i d'eficàcia en totes aquelles funcions que NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3631 són de la seva competència com ara la sol·licitud, la valoració i elaboració dels PIA; mentre que el finançament i el pagament de les prestacions corresponen a la Generalitat i a l'Estat. Remarca que l'Ajuntament ha fet coses com ara incrementar en més de cent el nombre de professionals dels serveis socials bàsics els darrers dos anys; la posada en marxa d'un dispositiu de reforç per part del Consorci; mesures de formació als professionals; millores en els sistemes d'informació o l’augment del suport administratiu. Assenyala que tot plegat ha obtingut uns resultats que es poden traduir en què, a 31 de març d'enguany, a Barcelona hi havia 32.354 resolucions amb reconeixement de grau i nivell, i el 30 de juny, transcorreguts els tres mesos que marca la llei, s'havien fet 25.878 PIA, el que significa una taxa de cobertura del 81%, de manera que aquestes xifres situen gairebé al cent per cent de cobertura a finals del 2010. La Sra. Fandos, després d'agrair les dades proporcionades pel Sr. Gomà, fa notar que 4.520 persones mortes mentre esperaven la prestació de la llei de dependència són moltes. Posa de manifest que els preocupa, també, el fet que el percentatge de PIA realitzats no millori, atès que no se sobrepassa el 30% de les sol·licituds; és a dir, de les valoracions entrades, només se n'ha resolt positivament el 33%. Conclou, per tant, que queda molta feina per fer sense que es faci palès l'esforç per millorar les coses, contràriament, cada vegada hi ha més sol·licituds i, a canvi, no augmenten els percentatges. El Sr. Gomà precisa que, tot i que la xifra no és negligible, es tracta de persones d'edat avançada i amb un estat més degradat atès que formaven part del col·lectiu de grau III, el de més alta dependència, de manera que el percentatge del 6 de cada 10 persones està disminuint molt arran de la incorporació dels graus II i I. Destaca, però, que la llei garanteix que les famílies de persones que tenen el PIA acordat, i malauradament moren, tenen la garantia de cobrar la prestació. Del Grup Municipal del Partit Popular Pg 3. Quin és el criteri de l'Alcalde per a instal·lar pantalles de televisió en la via pública per seguir grans esdeveniments esportius? El Sr. Fernández Díaz es refereix a la imatge, cada vegada més habitual a les ciutats europees, del seguiment amb pantalles al carrer o en equipaments públics de grans esdeveniments esportius, i al fet que Barcelona no ha estat una excepció, atès que s'han pogut veure en aquestes condicions les finals del Barça a la Champions o el RCE Espanyol a la UEFA al Palau Sant Jordi. Malgrat això, la final de l'Eurocopa de seleccions nacionals de 2008 no es va poder seguir al carrer o en un equipament públic perquè l'Ajuntament no va promoure la instal·lació de pantalles. Quant a la final del Mundial de Sud-àfrica, després de molta insistència, l'Ajuntament va instal·lar a l'avinguda de Maria Cristina dues pantalles, de dimensions reduïdes, per seguir la final amb participació de la selecció espanyola. Per tot plegat, el seu Grup formula la pregunta per esbrinar quin criteri regeix per a la instal·lació de les pantalles de televisió. La Sra. Escarp respon que el criteri és l'excepcionalitat; aquest és el criteri bàsic per al seguiment d'un esdeveniment esportiu, com va ser el cas del Mundial, en què la selecció espanyola va arribar a la final, fet sense precedents en un campionat del món. Indica que un altre criteri és la canalització de les celebracions espontànies, sense que es retransmeti íntegrament tot l'esdeveniment esportiu, sinó una connexió puntual, tal i com ha succeït en les darreres victòries del Barça. El Sr. Fernández Díaz opina que l'excepcionalitat també hauria de regir per a la instal·lació de pantalles amb ocasió de la final de l'Eurocopa; de tota manera, creu que es positiu rectificar, com en el cas de la final del Mundial, malgrat que es faci tard i amb complexos. Demana, doncs, que no en tinguin tants, de complexos, amb la selecció espanyola i el que significa la bandera d'Espanya a Catalunya que representa un 3632 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 senyal d'identitat compartit per milers de barcelonins i de catalans que, també, se senten espanyols. Constata que la retransmissió de la final es va fer tard i malament, ateses les dimensions de les dues pantalles, fet que va dissuadir molts ciutadans que es van apropar a l'avinguda de Maria Cristina. Insisteix que Espanya no és cap anomalia a corregir, ni ho són les seves seleccions esportives, ni la seva bandera, i els recorda que molts ciutadans tenen dret a què això es reconegui sense complexos. La Sra. Escarp avança al Sr. Fernández Díaz que, si el 2014 la selecció espanyola torna a arribar a la final de la Copa del Món, no tindran cap problema a posar pantalles. Puntualitza que no es tracta de complexos, sinó de problemes d'organització, de costos i de seguretat, atès que un esdeveniment d'aquestes característiques s'ha de fer bé i amb garanties, tenint en compte el poc marge per a l'organització que una final d'aquestes característiques comporta que no permet actuar amb massa temps d'anticipació. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Pg 4. Quins mecanismes, estratègies i previsions vinculades a la seguretat han fallat en relació als actes de celebració dels resultats del Campionat Mundial de Futbol, i que han provocat que un acte organitzat des de l'Ajuntament de Barcelona hagi acabat amb uns nivells de vandalisme tan elevats? La Sra. Capella manifesta que el seu Grup considera que ha estat un gran error haver col·locat pantalles a l'avinguda de Maria Cristina per seguir la final de la Copa del Món atesos els resultats, públics i notoris, motiu pel qual formulen la pregunta. La Sra. Escarp lamenta la pregunta, sobretot provinent del Grup d'ERC, perquè en la darrera Comissió de Seguretat i Mobilitat van tenir ocasió de debatre els mecanismes de prevenció establerts en aquella ocasió per part de l'Ajuntament i dels cossos de seguretat. Igualment, es van tractar els motius de cada decisió presa, per què es van escollir uns espais en detriment d'altres i, fins i tot, es van contrastar els fets i la seva tipologia comparant-los amb anteriors. Destaca, però, que en aquella sessió es va fer una reflexió profunda entorn de la relació entre vandalisme i esdeveniments esportius. Reitera, com va dir en aquella ocasió, que no troba cap diferència entre els vàndals de les celebracions del Barça i els del Mundial. Considera que cal marcar la diferència entre els qui no saben celebrar sense trencar la convivència, sigui de qui sigui la victòria, i aquells que volen celebrar els esdeveniments esportius. Al marge de l'aïllament d'aquests vàndals amb els cossos de seguretat, les mesures de prevenció i de la justícia, creu que cal fer ben patent l'aïllament social. El Sr. Portabella subratlla que hi ha diferències ben evidents. D'entrada, el fet que aquest Ajuntament ha organitzat un esdeveniment que ha acabat amb actes vandàlics, amb banderes inconstitucionals incloses, sense que es fes res al respecte; aquesta és la gran diferència: l'Ajuntament va fer els ulls grossos davant d'actes vandàlics de primera magnitud, que el seu Grup sempre ha condemnat, independentment de qui els hagi provocat, cosa que no han fet totes les formacions polítiques aquí presents, que els han lamentat amb absoluta tebiesa. Considera, doncs, que aquest Ajuntament no pot organitzar un acte d'aquestes característiques i desentendre's de les conseqüències. Té el convenciment que van accedir a muntar les pantalles per evitar que es produïssin disturbis en altres llocs de la ciutat, tot i que el resultat va ser ben al contrari, atès que els aldarulls es van produir i estendre a molts indrets. Creu, per tant, que la decisió que van prendre era equivocada, van fracassar volent contenir els possibles aldarulls, i lamenten profundament el compromís de la Sra. Escarp en el sentit que tornaran a actuar així en futurs esdeveniments esportius de gran magnitud, i afegeix que els demana que posin pantalles quan jugui el Barça i la selecció catalana d'hoquei. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3633 La Sra. Escarp afirma que han instal·lat pantalles i han organitzat actes a la plaça de Catalunya, on s'han produït aldarulls més importants que els de l'altre dia. Adverteix que Barcelona ha de poder organitzar celebracions esportives, i denunciar i aïllar els qui les volen trencar, per a la qual cosa cal començar per deixar d'atorgar-los protagonisme. e) Seguiment proposicions / declaracions de grup MOCIONS DECLARACIONS INSTITUCIONALS DI 1. 1. La realitat metropolitana de Barcelona exigeix una política metropolitana comuna que afronti i resolgui amb competència, eficàcia i criteris de desenvolupament sostenible les necessitats de serveis, infraestructures, mobilitat, espais públics, dotacions, habitatge, planejament i protecció del medi ambient, que una societat moderna i complexa requereix per assolir noves fites de progrés i prosperitat. 2. Era del tot necessari la creació d’un ens que permetés la governança de la Barcelona real, de tres milions i escaig d’habitants, de prop de 2 milions de llocs de treball, de més de 600 kilòmetres quadrats i 36 municipis. 3. L’Ajuntament de Barcelona i els ajuntaments metropolitans i gran part de la societat civil han demanat insistentment la creació d’un ens adaptat als actuals requeriments i necessitats metropolitanes que faciliti l’execució de politiques comunes i de promoció econòmica conjunta i que consolidi l’àrea metropolitana de Barcelona com el motor econòmic del sud d’Europa. 4. L’àrea metropolitana ha d’orientar-se cap a un creixement basat en la creativitat i en la capacitat emprenedora de la ciutadania i que disposi de les infraestructures i les plataformes de coneixements necessàries. 5. L’àrea metropolitana és avui un territori capaç d’atraure empreses i talent d’arreu del món en procés de consolidació com un dels nodes importants de l’economia global. Per això, i d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal de l´Ajuntament de Barcelona, presentem al Plenari del Consell Municipal la declaració institucional següent: Expressem el nostre reconeixement per la rellevància de repercussió territorial i social que implicarà l’aprovació d’aquesta llei. Des de la ciutat de Barcelona volem expressar el suport a la llei, fent-nos ressò també de la voluntat d’integració de les tres institucions metropolitanes i que siguin regides per una llei comuna i constituir, en un futur ja proper, un sol ens administratiu. Valorem i celebrem el treball de diàleg i consens en l’elaboració de la llei del Govern i el Parlament de Catalunya. Ara més que mai, amb diàleg, lleialtat institucional, consens i determinació, les forces polítiques al Parlament de Catalunya contribueixen a la institucionalització de l’àrea metropolitana mitjançant aquesta nova llei que han de servir per a la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans. La llei permetrà respondre eficaçment als problemes i necessitats d’avui i amb les competències que permetin aconseguir una societat plenament desenvolupada. La nova Àrea Metropolitana de Barcelona haurà de representar una simplificació administrativa, alhora que fer-la més eficient i eficaç, en convertir les tres entitats metropolitanes que operen sobre aquest territori en una única institució. És del tot necessària, doncs, la llei que crea Àrea Metropolitana de Barcelona com a ens local supramunicipal que pugui abordar aquestes qüestions, totes elles de competència local. Junts serem més forts per afrontar els reptes d’aquesta realitat urbana i dels seus ciutadans. 3634 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat tractada amb el primer informe i amb el punt núm. 9. DI 2. La Capitalitat Ambiental Europea va ser concebuda l’any 2008, amb l’objectiu de promoure i reconèixer els esforços realitzats per les autoritats locals en millorar el medi i el seu grau de compromís amb la sostenibilitat mundial. El guardó de Capital Ambiental Europea reconeix la ciutat escollida pel seu compromís i pel conjunt de polítiques i accions en relació a la millora del medi ambient. La distinció comporta que durant la capitalitat es desenvolupin activitats i esdeveniments per difondre i estendre les bones pràctiques ambientals. La feina desenvolupada els darrers anys per la ciutat: entitats, centres educatius, societat civil i ciutadania en general així com per les administracions, ha possibilitat que Barcelona – amb els seus punts forts i reptes pendents – hagi estat reconeguda pel comitè d’avaluació de la Comissió Europea, que ha considerat la candidatura de Barcelona com una de les mereixedores d’arribar al procés final, seleccionant la nostra ciutat com una de les sis finalistes. L’any 2012 es presenta com un any important en què, a més d’optar a tenir la Capitalitat Ambiental Europea, Barcelona ha de renovar el seu Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat (2002-2012) i alhora avançar amb una visió transversal en tots els seus vectors ambientals. Així doncs, la Capitalitat Ambiental esdevé una oportunitat per continuar treballant en un model de ciutat més sostenible, ja que constituiria el marc idoni per a esdevenir la plataforma de llançament de les estratègies a abordar en la dècada següent. És per tot això que d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, els grups municipals sotasignants presenten al Plenari del Consell Municipal la declaració institucional següent: L’Ajuntament de Barcelona dóna suport a aquest procés i al treball que s’està desenvolupant per presentar una candidatura sòlida, amb actuacions innovadores i sostenibles, ajustada a la conjuntura econòmica, que portin Barcelona a ser Capital Ambiental Europea. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat tractada amb el segon informe. DI 3. L’epilèpsia és un trastorn neurològic freqüent que afecta entre el 0,5% i l’1% de la població mundial. Entre les causes que poden provocar l’epilèpsia estan les malalties genètiques, els problemes en el part, les lesions traumàtiques al cap, els tumors, les infeccions i les hemorràgies cerebrals així com les intoxicacions o malalties d’altres òrgans. El diagnòstic d’una epilèpsia s’acompanya amb freqüència d’un impacte psico- emocional, tant per l’afectat com pels seus familiars, especialment pels progenitors quan es diagnostica la malaltia en un infant, moltes vegades per les creences generades entorn a aquesta malaltia que es viu en alguns sectors socials, en gran part pel desconeixement i el paper secundari que hi juga, que fa que molts cops es conjugui com a factor excloent de la societat. El desconeixement de la patologia, la por infundada i la falta d’informació ha contribuït a que els afectats per epilèpsia pateixin rebuig social. La taxa de desocupació entre els malalts d’epilèpsia és entre dues i tres vegades ,és gran que la població en general. Davant d’aquesta evidència, hem d’unir esforços per fer visible aquesta malaltia i així avançar en el seu coneixement, el seu tractament i la integració social, escolar, laboral i familiar de les persones que la sofreixen. És per tot això que d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona es presenta al Plenari del Consell Municipal la declaració institucional següent: El Consell Municipal acorda: 1. Considerar com a factor clau garantir que les persones malaltes d’epilèpsia puguin exercir els seus drets amb absoluta llibertat i sense veure’s discriminades en l’accés a tots els àmbits de la seva vida: familiar, educatiu, social i laboral. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3635 2. Manifestar el nostre suport i reconèixer la tasca realitzada pels afectats i afectades d’epilèpsia així com dels seus familiars. 3. Expressar públicament el nostre compromís amb la tasca de coneixement i visualització de la malaltia i de lluita contra l’estigma desenvolupat per les entitats d’afectats d’epilèpsia, així com de potenciació de la recerca sobre la malaltia i el seu tractament. 4. Incrementar l’esforç per a facilitar a les famílies i els infants afectats per epilèpsia l’accés a les activitats de lleure per poder gaudir amb normalitat d’aquestes activitats. 5. Instar el Consorci Sanitari de Barcelona a potenciar, a la nostra ciutat, la coordinació transversal entre els professionals sanitaris, a fi de garantir la continuïtat assistencial de les persones afectades. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. Fernández Díaz. El Sr. Alcalde agraeix el to del debat en aquesta sessió, on s'han aprovat molts assumptes importants, molts dels quals per unanimitat. Acaba desitjant un bon estiu a tots els presents. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les setze hores. 3636 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 Acords Acords de la sessió celebrada el dia 28 de maig de 2010. Aprovació de l’acta de la sessió de 30 d’abril de 2010. C) Part Decisòria / Executiva b) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA 2. Resoldre les al·legacions que s’han presentat d’acord amb els informes adjunts; aprovar definitivament: 1r) El canvi de forma de gestió, amb efectes 1 de gener de 2011, de l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau Sant Jordi, el Sant Jordi Club i l’Esplanada de l’Anella Olímpica, passant de la gestió directa mitjançant Barcelona de Serveis Municipals, SA a gestió indirecta a través d’una empresa d’economia mixta amb participació majoritària de l’Ajuntament de Barcelona. 2n) La constitució i els estatuts de la societat Empresa Gestora de l’Anella Olímpica de Barcelona, SA. 3r) La subscripció i desemborsament en efectiu de les 1.000 accions de 60,11 euros de nominal cadascuna, representatives de la totalitat del capital social de l’Empresa Gestora de l’Anella Olímpica de Barcelona, SA. 4t) L’ampliació del capital social en forma de prima d’emissió d’accions de la societat Empresa Gestora de l’Anella Olímpica de Barcelona, SA per import de 7.397.353 euros mitjançant una aportació no dinerària consistent en la cessió d’ús de l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau Sant Jordi, el Sant Jordi Club i l’Esplanada de l’Anella Olímpica, per un període de 10 anys que podrà ser prorrogat expressament per dos períodes de 5 anys de durada cadascun. 5è) El procés de venda mitjançant concurs obert del 49% de les accions de la societat Empresa Gestora de l’Anella Olímpica de Barcelona, SA i l’establiment del règim jurídic del contracte de gestió de servei públic sota la modalitat de societat d’economia mixta. 6è) El Plec de clàusules administratives particulars, el Plec de prescripcions tècniques particulars i els respectius annexes del concurs per a la selecció d’un soci privat que participarà en el 49% del capital social de la societat Empresa Gestora de l’Anella Olímpica de Barcelona, SA. PUBLICAR la convocatòria del concurs en el perfil del contractant de l’Ajuntament de Barcelona i en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. FACULTAR l’Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, Tinent d’Alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, per a que pugui efectuar tots els tràmits adients per a la plena efectivitat d’aquest acord. 3. Aprovar definitivament, atès que no s’han presentat al·legacions durant el període d’informació pública, la modificació de l’article 2 dels estatuts de 22 Arroba bcn, S.A. Facultar al President i Secretari de 22 Arroba bcn, S.A., indistintament, per a que puguin efectuar tots els tràmits adients per a la plena efectivitat del present acord. 4. Aprovar la incorporació de l’Ajuntament de Barcelona com a Patró a la Barcelona Graduate School of Economics, Fundació Privada. Acceptar els estatuts de la Fundació. Facultar l’Alcalde de Barcelona per nomenar el representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’esmentada Fundació. 5. Nomenar el Sr. Marino Villa i Rubio Adjunt a la Síndica de Greuges de Barcelona. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3637 COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 6. Resoldre, per les raons exposades en l’informe annex, les al·legacions presentades a l’expedient 3-048/2010 de modificacions de crèdit (transferències de crèdit) en el pressupost de l’exercici 2010 de l’Ajuntament de Barcelona per un import de 6.923.083,00 euros a finançar mitjançant transferència de crèdit de l’aplicació pressupostària D/9901-60900-15103 del pressupost de despeses, d’acord amb el document annex (referència 10032590); i aprovar-lo definitivament. 7. Vendre, mitjançant subhasta pública, la finca de propietat municipal situada al carrer de Viriat núm. 41 i d’Enric Bargés núm. 1-5, al tipus mínim de 15.200.000,00 euros, més IVA; aprovar inicialment el Plec de clàusules regulador de la subhasta; sotmetre’l a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions que posin de manifest la necessitat d’introduir-hi modificacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva, i convocar la licitació per adjudicar el contracte de compravenda de la referida finca a l’alça sobre el tipus mínim indicat. COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE Districte de les Corts - Districte de Gràcia 8. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità d’àmbit discontinu que abasta els municipis de Barcelona, àmbits de Les Corts, on s’ubiquen els terrenys del F.C. Barcelona i entorns plaça d’Alfons Comín, i de Montcada i Reixac, àmbits de la Vallençana baixa i El Pla de Reixac, promoguda pels Ajuntaments de Barcelona i de Montcada i Reixac, que es tramita coordinadament per ambdós municipis, d’acord amb el conveni per a l’establiment de les bases per a la Modificació del Pla General Metropolità als àmbits de Barcelona i de Montcada i Reixac de 28 de juliol de 2009 i la seva addenda de 4 de desembre de 2009, que figuren incorporades al document d’aprovació provisional; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; i trametre l'expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. Districte de Sants-Montjuïc 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla de millora urbana del sector 8 de La Marina de la Zona Franca, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. Districte de les Corts 10. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla general metropolità a l’illa delimitada pels carrers del Danubi, del Pintor Tapiró, del Cardenal Reig i la Travessera de les Corts i entorns, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a que fa referència l‘informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les 3638 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 al.legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al.legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord; i trametre l'expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament situat al passatge de Saturn, núm. 1, per ubicar-hi un centre de barri, d’iniciativa municipal. Districte d'Horta-Guinardó 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i integral d’ordenació de l’equipament situat al passeig de Maragall, núms. 383-389, per ubicar l’escola municipal de música Can Fargas, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament. Resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada direcció, de valoració de les al.legaciuons presentades; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. 13. Rectificar a l’empar de l’article 105.2 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en el sentit que figura a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord, les errades materials detectades en el document d’aprovació definitiva del Pla especial urbanístic per a l’ajust de l’ordenació a l’illa del Mercat del Guinardó, d’iniciativa municipal, aprovat definitivament per acord del Plenari Municipal en sessió celebrada en data 30 de gener de 2009; publicar aquest acord, així com el text rectificat de l’article 7.2 de la normativa del Pla, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Districte de Sant Martí 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de definició i concreció dels paràmetres edificatoris de l’equipament destinat a escola bressol al carrer de Llull, núm. 163 interior -districte 22@Barcelona-, promogut per Ajuntament-22ArrobaBcn, SAU. c) Proposicions D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Dels Grups Municipals PSC i ICV-EUiA: 1. El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Seguir adoptant les mesures d’austeritat necessàries que garanteixin el manteniment d’una economia municipal sanejada que permeti afrontar amb garanties els reptes que té plantejats la ciutat, definint actuacions i polítiques de contenció de la despesa pública d’acord amb el nou pla econòmic financer i dimensionades segons les NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3639 nostres pròpies necessitats i concretades en virtut del nou marc econòmic. 2. Prioritzar totes aquelles polítiques adreçades a la reactivació econòmica, el benestar de les persones, especialment d’aquelles més vulnerables, la convivència i l’espai públic. 3. En el marc del Pacte per l’Ocupació de Qualitat a Barcelona, seguir treballant amb l’acord dels agents econòmics i socials en el desplegament de les polítiques necessàries tant a curt termini com també a mitjà i llarg termini. 4. Reiterar el compromís de seguir desplegant les polítiques socials inclusives com una aposta per la cohesió social en un moment de crisi econòmica. 5. Expressar la necessitat de seguir impulsant aquells projectes estratègics que han de permetre a la ciutat de Barcelona consolidar un model d’economia productiva de qualitat, com ara els projectes que ja s’estan desenvolupant en territoris com el 22@ o la Zona Franca. 6. En el marc del Pla Estratègic Metropolità, seguir avançant en aquelles estratègies compartides en un entorn metropolità que ha d’afavorir les sinèrgies entre aquest territori per tal d’afrontar els reptes econòmics, socials i ambientals. Del Grup Municipal de CiU: 2. El Consell Plenari acorda: 1) Lamentar l'actuació de l'Alcalde de Barcelona com a màxim responsable polític de la convocatòria de la consulta ciutadana sobre la transformació de l'avinguda Diagonal, malmetent la imatge de les consultes ciutadanes com a màxima expressió de la participació ciutadana en la presa de decisions polítiques, i provocant el trencament de la confiança dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona en el seu Ajuntament. 2) Lamentar que el canvi de prioritats anunciat per l'equip de govern municipal, exigit des de fa mesos per la majoria de grups polítics municipals, s'hagi fet amb retard i després d'una profunda crisi política i de remodelació de l'estructura del Govern municipal. 3) Exigir que el canvi de prioritats i el pla d'austeritat anunciat per l'equip de Govern municipal, cerquin el màxim consens entre els grups municipals i que reflecteixin les propostes de lluita contra la crisi aprovades i plantejades en aquest Consell Plenari o a les Comissions. 4) Cercar unes bases d’acord per l’elaboració del pressupost 2011, així com per a la modificació del pressupost vigent si així se’n deriva del pla d’austeritat que s’acordi per a Barcelona. E) Mocions Única. Prendre coneixement de la renúncia al càrrec de Regidor d’aquest Ajuntament presentada per l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa. F) Declaració Institucional Única. El Consell Plenari acorda donar suport institucional anual al Dia Internacional de la Família, i orientar els esforços i recursos humans i materials per fer efectives i continuar desenvolupant les polítiques adreçades a les famílies previstes en el Pla d’Actuació Municipal. 3640 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 Acords de la sessió el dia 1 d’octubre de 2010. Aprovació de l'acta de la sessió de 23 de juliol de 2010 C) Part Decisòria / Executiva a) Ratificacions 3. Ratificar el Decret d'Alcaldia, de 9 de juliol de 2010, que estableix la reducció d'un 10% sobre les dietes dels consellers i conselleres de Districte, amb efectes d'1 de juny de 2010. 4. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 15 de setembre de 2010, que modifica el punt segon del Decret de l'Alcaldia, d'1 de juliol de 2010, pel que fa a la composició de la Comissió no permanent d'investigació del Consell Municipal. 5. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 29 de juliol de 2010, pel qual s'accepta la subvenció per un import total de 7.536.600,00 euros atorgada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya a aquest Ajuntament, com a corporació local titular de llars d'infants, que es detallen a la resolució EDU/2267/2010, de 7 de juny de 2010, publicada al Diari Oficial de la Generalitat, de 9 de juliol de 2010, destinada al sosteniment de les despeses de personal i de funcionament de les llars d'infants corresponents al curs 2009-2010. 6. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 17 de setembre de 2010 (S1/D/2010 4307), que atorga la Medalla d'Honor al Mèrit en la seva categoria d'argent i bronze als membres de la Guàrdia Urbana que figuren en les relacions adjuntes, per la realització de serveis rellevants i/o de contrastada eficàcia. 7. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 17 de setembre de 2010 (S1/D/2010 4308), que atorga la Medalla d'Honor al Mèrit als membres de la Guàrdia Urbana que figuren en les relacions adjuntes, per raó de la seva antiguitat ininterrompuda en la prestació de serveis. 8. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 17 de setembre de 2010 (S1/D/2010 4309), que atorga la Medalla d'Honor al Mèrit en la categoria d'argent, a títol honorífic, a les persones i entitats alienes al cos de la Guàrdia Urbana que figuren en les relacions adjuntes. b) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA 9. Aprovar, a l’empara del Programa d’Actuació Municipal (PAM) 2008-2011, el Pla Director Municipal de Participació Ciutadana 2010-2015, que consta en el document adjunt, com a eina consensuada de definició i programació de les polítiques de participació a Barcelona els propers anys. COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 10. Resoldre les al·legacions que s’han presentat durant el termini d’informació pública d’acord amb l’informe de la Direcció de Serveis d’Empreses adjunt, i aprovar definitivament l’expedient de canvi en la forma de gestió del servei públic de cremació i cementiris a la ciutat de Barcelona, mitjançant el rescat de la participació privada de la societat CdB, titularitat de Pompas Fúnebres Mediterráneas, SL, consistent en 490 accions, números 511 a 1000, ambdós inclosos, representatives del 49% del capital social de CdB, per tal de què l’Ajuntament de Barcelona assumeixi la gestió directa del servei públic de cremació i cementiris. Aprovar el rescat del servei i fixar un termini de 6 mesos NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3641 d’executivitat de l’acord de rescat. Instar a Pompas Fúnebres Meditarráneas, SL, perquè formuli una valoració de la indemnització. Nomenar al Director de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona com a interventor tècnic per a que les obres i les instal·lacions afectades passin a la corporació. Facultar indistintament, al Tinent d’Alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica en nom de l’Ajuntament de Barcelona, i al Director General de Barcelona de Serveis Municipals, SA en nom d’aquesta societat, per a que puguin efectuar tots els tràmits adients per a la plena efectivitat d’aquest acord. 11. Resoldre les al·legacions que s’han presentat durant el termini d’informació pública d’acord amb els informes de la Direcció de Serveis d’Empreses adjunts, i aprovar definitivament, en tant que accionista únic de Barcelona de Serveis Municipals, SA, l’alienació del 36% de la participació que aquesta té en la societat Serveis Funeraris de Barcelona, SA (“SFB”) consistent en 468 accions, números 196 a 255, ambdós inclosos, i 501 a 908, ambdós inclosos, representatives del 36% del capital social de SFB, pel procediment de concurs públic i procediment obert. D’acord amb la Base primera, apartat segon, del Plec de Bases del concurs públic per a la selecció dels adquirents d’accions representatives del 49% del capital social de SFB, aprovat per acord del Plenari del Consell Municipal de 24 d’octubre de 1997, l’alienació de les accions propietat de l’Ajuntament del capital social de SFB resta subjecta al dret d’adquisició preferent que ostenta l’actual accionista privat de SFB. Aprovar definitivament el Plec de Bases que ha de regir el concurs públic per a l’alienació de les esmentades accions de SFB així com els seus documents annexos, que s’acompanyen al present acord. Convocar el concurs públic per a la selecció dels adquirents de 468 accions, números 196 a 255, ambdós inclosos, i 501 a 908, ambdós inclosos, representatives del 36% del capital social de SFB. Notificar a Pompas Fúnebres Mediterráneas, SL, en la seva qualitat d’accionista privat de SFB, els presents acords. Facultar indistintament, al Tinent d’Alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica en nom de l’Ajuntament de Barcelona, i al Director General de Barcelona de Serveis Municipals, SA en nom d’aquesta societat, per a que puguin efectuar tots els tràmits adients per a la plena efectivitat d’aquest acord. 12. Aprovar provisionalment la modificació per a l'exercici de 2011 i successius de les Ordenances fiscals següents: Ordenança fiscal general; núm. 1.1. Impost sobre béns immobles; núm. 1.2. Impost sobre vehicles de tracció mecànica; núm. 1.3. Impost sobre l'increment del valor de terrenys de naturalesa urbana; núm. 1.4. Impost sobre activitats econòmiques; núm. 2.1. Impost sobre construccions, instal·lacions i obres; núm. 3.1. Taxes per serveis generals; núm. 3.2. Taxes per serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvament; núm. 3.3. Taxes per serveis urbanístics; núm. 3.4. Taxes per l'homologació d'empreses del sector privat per a la gestió de residus municipals a Barcelona i altres serveis mediambientals; núm. 3.5. Taxes de clavegueram; núm. 3.6. Taxes de mercats; núm. 3.7. Taxes pels serveis de registre, prevenció i intervenció sanitària urgent relatius a espais públics i animals de companyia; núm. 3.8. Taxes per prestacions de la Guàrdia Urbana i circulacions especials; núm. 3.9. Taxes per serveis de cementiris i cremació; núm. 3.10. Taxes per la utilització privativa del domini públic municipal i la prestació d'altres serveis; núm. 3.11. Taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic municipal, a favor d’empreses explotadores de serveis de subministraments d’interès general; núm. 3.12. Taxes per l’estacionament regulat de vehicles a la via pública; núm. 3.13. Taxes per serveis culturals; núm. 3.14. Taxes per serveis especials d'enllumenat públic; núm. 3.15. Taxes per la utilització privada del funcionament de les fonts ornamentals; núm. 3.16. Taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic municipal, a favor d’empreses explotadores de serveis de telefonia mòbil; núm. 4. Contribucions especials; Categories fiscals de les vies públiques de la Ciutat; sotmetre les esmentades Ordenances a informació pública per un termini de trenta dies hàbils. 3642 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 14. Adscriure l’ús i constituir un dret real d’aprofitament a favor de Regesa, Aparcaments i Serveis SA, societat depenent del Consell Comarcal del Barcelonès, respecte de la porció de les finques municipals de la plaça de Wagner i plaça de Joan Llongueras, situada a l’interior d’illa i amb front als carrers de Ganduxer i de Beethoven, grafiades en el plànol annex, on s’ubica l’aparcament subterrani construït per aquesta Societat; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, formalitzar l’adscripció i la constitució del dret real d’aprofitament, d'acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; promoure la seva inscripció en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE Districte de Ciutat Vella 15. Suspendre l’aprovació definitiva, de conformitat amb l’article 90.1.b del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, del Pla de millora urbana per a l’ordenació dels sòls en l’àmbit situat entre els carrers del Portal de Sant Madrona, del Cid, i de Peracamps, promogut per Barcelona Investments, S.A.,atesa l’existència de motius determinants de la suspensió de la seva aprovació, fonamentats a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; advertir als promotors del Pla, de conformitat l’article 92.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que disposen de 3 mesos, a comptar des del dia següent al de la notificació del present acord, per subsanar les deficiències assenyalades a l’informe de referència; en cas de no fer-ho així, es declararà la caducitat de l’expedient administratiu i es procedirà a l’arxiu de les actuacions; i notificar aquest acord als promotors del Pla. Districte de l'Eixample 16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic d’ordenació del subsòl del mercat de Sant Antoni, d’iniciativa municipal (Institut Municipal de Mercats). Districte de Sarrià-Sant Gervasi 17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana del Sector de la plaça de Pere Figuera i Serra (Centre de Serveis Socials del carrer de Salvador Mundi), d’iniciativa municipal, i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. 18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la modificació del PERI de l’illa delimitada pels carrers de Muntaner, del Bisbe Sivilla, de Sant Gervasi de Cassoles i de Reus, d’iniciativa municipal (BIM/SA), amb l’ajust normatiu a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord, i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3643 Districte de Nou Barris 19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la regulació de la instal·lació d’ascensors exteriors als edificis d’habitatge del barri de la Guineueta, àmbit delimitat per la Via Favència, carrer de Castor, rambla del Caçador i passeig de Valldaura, d’iniciativa municipal (ProNouBarris, S.A.); i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. 20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial integral per a la regulació del tipus d’equipament per ubicar un Centre Cívic a la Masia Can Verdaguer, situada al carrer de Piferrer, núms. 94.LX-100.LX al barri de Porta, d’iniciativa municipal (Pro Nou Barris, S.A.) Districte de Sant Martí 21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de l’illa delimitada pels carrers de Sancho d’Avila, de la Ciutat de Granada, de Badajoz i dels Almogàvers –districte 22@Barcelona-, promogut per Ajuntament de Barcelona-22ArrobaBcn, SAU; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada societat que conté, també, la valoració de les al·legacions presentades; informe que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. 22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic històrico-artístic de la ciutat de Barcelona, en l’àmbit del Districte de Sant Martí, promoguda per Ajuntament de Barcelona-22ArrobaBcn, SAU. Resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d'informació pública de l'aprovació inicial, de conformitat amb l'informe de l'esmentada societat que conté, també, la valoració de les al·legacions presentades; informe que consta a l'expedient i, a efectes de motivació, s'incorpora a aquest acord. COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT, SERVEIS URBANS I MEDI AMBIENT 23. Aprovar inicialment la proposta de modificació dels articles 2, 8, 9, 14, 17 i 18 dels estatuts d’Ecoenergies Barcelona Sud, Zona Franca i Gran Via de l’Hospitalet, SAU, derivada de la qualificació efectuada pel Registre Mercantil. Sotmetre-la a informació pública per un termini de trenta dies i, en el cas de no presentar-se al·legacions, tenir-la per definitivament aprovada. Facultar el/la representant de Barcelona de Serveis Municipals, SA en la Junta General d’Accionistes d’Ecoenergies Barcelona Sud, Zona Franca i Gran Via de l’Hospitalet, SAU per a la realització de totes les actuacions encaminades a executar el present acord. COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL 24. Aprovar la pròrroga de la vigència del Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipament de Teatres de Barcelona per al període 2011-2015, creat per l’acord de col·laboració entre l’Administració General de l’Estat, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, signat el 15 de novembre de 2001. El finançament corresponent a l’Ajuntament de Barcelona per import de 751.265,15 euros (150.253,03 euros anuals) es farà amb càrrec a l’estat de previsions 3644 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 d’ingressos i despeses de l’Institut de Cultura de Barcelona, tot condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient per a cada exercici pressupostari i de l’efectiva aprovació de les aportacions per les altres administracions consorciades. D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Dels Grups Municipals de PSC, CIU i ICV-EU i A: Moció. 1. Condemnar els actes vandàlics protagonitzats per una minoria de col·lectius violents durant la jornada de vaga general del dia 29 de setembre. 2. Manifestar la indignació per la utilització que aquests grups violents han fet de la vaga general totalment desvinculats de la marxa pacífica dels ciutadans i ciutadanes que estaven exercint el seu dret de manifestació. 3. Manifestar el nostre suport i reconeixement a tots els cossos i forces de seguretat i als serveis d’emergències. 4. L’Ajuntament de Barcelona es personarà com a acusació particular contra els responsables d’aquests actes violents i reclamarà les compensacions corresponents, i acompanyarà qualsevol part interessada en l’exercici d’aquest dret. 5. Convocar la Junta Local de Seguretat i el Consell de Seguretat Urbana per tal de definir de forma consensuada les línies d’actuació amb l’objectiu d’evitar que es tornin a produir fets d’aquesta magnitud a la nostra ciutat. Del Grup Municipal ERC: Declaració de Grup. El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Iniciar el procés per tal d’adaptar al Pla d’Acollida de les persones immigrants de Barcelona als preceptes de la Llei 10/2010, del 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, tal i com estableix la mateixa Llei. 2. Establir un acord sobre el tractament responsable de la immigració per part de tots els grups amb representació al Consistori, que inclogui: a) Emetre, en els nostres missatges, continguts que donin eines a la ciutadania per conèixer la immigració, la diversitat que comporta, així com per conèixer les causes estructurals dels problemes que hagin pogut sorgir. b) Adreçar el mateix discurs a tota la ciutadania, sigui quin sigui el seu lloc d’origen. c) Incidir en la valoració de les persones per les seves característiques individuals, i no atribuir-los comportaments associats als col·lectius amb els que són o poden ser identificats i, a la inversa, no atribuir als col·lectius comportaments individuals. d) Basar visions, opinions i missatges sobre la immigració en dades disponibles i contrastables, contextualitzades al marc competencial corresponent, i no en percepcions subjectives ni en dades tretes de context. e) Abordar els reptes que puguin sorgir al voltant del fet migratori amb responsabilitat i orientant els missatges a les solucions. f) Contribuir al coneixement de les persones de diferents orígens sense estereotips ni prejudicis i en els principis de la igualtat de drets, deures i oportunitats per a tothom. g) Evitar i denunciar els discursos que incitin als actes de racisme i xenofòbia. 3. Convocar, en un termini màxim de 15 dies, la Comissió Política d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona, formada per representants de tots els partits polítics i l’òrgan que va aprovar el Pla de Treball d’Immigració 2008- 2011, per abordar l’aplicació dels punts detallats en aquesta Proposició/Declaració de Grup. F) Declaracions Institucionals 1. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, reunit en sessió ordinària l’1 d’octubre de 2010, manifesta la seva ferma voluntat d’esdevenir la NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3645 seu del Mobile World Congress per al període 2013-2017. Reconeix la importància i l’oportunitat d’esdevenir la capital mundial de la telefonia mòbil i el que això suposa per afavorir la capacitat competitiva i d’ocupació de qualitat a la ciutat, l’impuls a l’atracció d’empreses i talent, la facilitació de l’activitat emprenedora, el desenvolupament de la recerca i la innovació avançades i el suport al sector turístic de la ciutat i la seva àrea metropolitana. Aprova per unanimitat donar ple suport a totes les accions necessàries que emprenguin les institucions promotores (Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Turisme de Barcelona, Fira de Barcelona, i Cambra de Comerç de Barcelona) per construir la candidatura d’èxit que necessita la ciutat, en el context de la legítima competició amb les ciutats de París, Milà, Colònia, Munic i Amsterdam proposades com a competidores en el concurs internacional promogut per GSMA. Es compromet a facilitar, en el marc de les seves competències, i amb l’habitual acció concertada amb altres institucions, la gestió de les necessitats per la celebració del MWC durant els anys 2013-2017, així com a promoure el consens institucional i la col·laboració dels actors privats per, a través d’aquesta iniciativa, continuar posicionant Barcelona i les seves empreses en el sector de les tecnologies avançades. 2. El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. El seu reconeixement a la tasca duta a terme per la Comunitat de Sant’Egidio i el compromís que ha adquirit i dut a la pràctica durant més de quatre dècades –des de la reflexió, la pregària i l’acció solidària, per a la transformació de la societat, perquè hi creixi la pau, la justícia i la fraternitat. 2. L’agraïment dels barcelonins i barcelonines pel fet que la Comunitat de Sant’Egidio hagi triat la capital de Catalunya per a la seva convocatòria d’enguany, la qual cosa ressalta, als ulls del Món globalitzat, la vocació pacífica i respectuosa de la diversitat que té la nostra ciutat. 3. La seva adhesió als objectius que té marcats la Trobada Internacional per la Pau (“Conviure en Temps de Crisi, Família de Déu, Família dels Pobles”), que celebra i agraeix amb el desig que aquesta convocatòria deixi una petjada ben positiva en la nostra societat, i sigui una altra aportació remarcable a la lluita pels valors de la pau i de la llibertat a la nostra societat i arreu del Món. 3646 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 COMISSIONS CONSELL MUNICIPAL Acords Acord de la sessió extraordinària de la Comissió d’Hisenda i Pressupostos celebrada el 28 de juny de 2010. Únic. Aprovar inicialment l’expedient 3-100/2010 de modificacions de crèdit (suplements de crèdit i crèdit extraordinari per import de 240.000.000. euros; i transferències de crèdit per import de 5.241.120. euros en el pressupost de l’exercici 2010 de l’Ajuntament de Barcelona a finançar mitjançant noves operacions de crèdit per 240.000.000. euros i transferència de crèdit de les aplicacions pressupostàries D/9901-60900-15103, D/9901-60004-15103 i D/9901- 63259-43301 del pressupost de despeses per un import de 5.241.120. euros, d’acord amb els documents annexes (referències 10060490 i 10060590); i exposar-lo al públic durant un termini de quinze dies per tal que es puguin formular les reclamacions que es considerin oportunes. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3647 DISPOSICIONS GENERALS Decrets de l’Alcaldia MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST DE 2010 TRANSFERÈNCIES Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 17 de setembre de 2010 Expedient núm. 3-139/2010 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 9901 D/47930/32000 MC7(0) Convenis amb empreses privades 145.000,00 801 D/48902/92404 MC7(0) Altres subv. a inst. s.afany lucre 143.905,65 801 D/46101/34101 MC8(0) Diputació de Barcelona 145.000,00 101 D/22719/92501 MC8(0) Altres contractes de serveis 134.905,65 604 D/48902/92404 MC8(0) Altres subvencions s/afany de lucre 9.000,00 801 D/22731/23261 MC7(0) Contractes d’Acció Social 81.000,00 801 D/48902/23261 MC7(0) Altres subv. a institucions. s/afany de lucre 169.000,00 801 D/22719/92405 MC7(0) Altres contractes de serveis 50.000,00 201 D/22610/23101 MC7(0) Despesa compra de serveis 10.273,60 201 D/48903/23250 MC8(0) Convenis. a institucions. s/afany de lucre 10.273,60 601 D/48902/23260 MC8(0) Altres subv. a institucions. s/afany de lucre 219.666,00 601 D/22610/23260 MC8(0) Despeses compra de serveis 30.334,00 101 D/22610/92504 MC8(0) Despeses compra de serveis 50.000,00 TOTAL 599.179,25 599.179,25 3648 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 CARTIPÀS Decret de l’Alcaldia Decret. Vista la petició rebuda del Grup Municipal Socialista de 17 de setembre de 2010, que comunica un canvi de conseller al Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella, i d'acord amb l'article 16 de les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes, disposo: Nomenar membre del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella el Sr. Albert Rodríguez Roig en substitució de la Sra. Mercè López Grijuela. Barcelona, 27 de setembre de 2010. L’alcalde, Jordi Hereu i Boher (Ref.4381) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Proposar al Consell d’Administració de Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A. la designació de l’Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo com a membre del Consell d’Administració de 22 Arroba BCN, S.A., en substitució de la Sra. Núria Sancho Álvarez. Barcelona, 27 de setembre de 2010. L’alcalde, Jordi Hereu i Boher. (Ref. 4382) * * * Decret. En ús de les atribucions conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, i de conformitat amb l’establert a l’article 7 dels Estatuts de la Fundació Mies van der Rohe,disposo: Designar la Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné, Vicepresidenta de la Fundació Mies van der Rohe. Barcelona, 5 d’octubre de 2010. L’alcalde, Jordi Hereu i Boher (Ref. 4478) NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3649 PERSONAL Concursos de personal   BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE DOS CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE DOS LLOCS DE TREBALL (Aprovades per Decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. 3650 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3651 Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs 1371/10 Un lloc de treball de Responsable del Servei d’Atenció Domiciliària (nivell 22) Concurs 1372/10 Un lloc de treball de Tècnic/a de Gestió de Serveis Personals (nivell 22) Un lloc de treball de Responsable del Servei d’Atenció Domiciliària Concurs 1371/10 D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball, les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per concurs de mèrits del lloc de treball de Responsable del Servei d’Atenció Domiciliària adscrit al Departament d’Atenció Primària de la Gerència d’Acció Social i Ciutadania. Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de 485,19 euros segons catàleg vigent (2299X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. Funcions: − Supervisar i controlar la gestió de les empreses encarregades del Servei. − Elaborar els indicadors de gestió per tal de facilitar a la Direcció una correcta presa de decisions. − Impulsar si s’escau els expedients informatius sobre les empreses adjudicatàries del Servei. − Mantenir actualitzat el control i projecció de la despesa del Servei per garantir la seva viabilitat. − Elaborar la justificació de les aportacions realitzades per la Generalitat de Catalunya. − Gestionar les queixes i els suggeriments rebuts al Servei. − Gestionar l’estat dels rebuts i copagament del Servei. − Realitzar l’informe mensual sobre l’estat del Servei. − Altres tasques que li puguin ser encomanades en relació al Servei. Requisits Pertànyer al grup A subgrup A1 o A2 Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: 3652 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. − Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües). Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Mèrits Comuns De conformitat amb les Bases Generals aprovades per decret d’Alcaldia d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional, fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en tasques de control de serveis i facturació, fins a 2 punts. − Experiència en projecció de despesa fins a 2 punts. − Experiència en tasques d’estudi de costos de serveis, fins a 1 punt. − Experiència en càlcul de l’execució del pressupost, fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/es per a la realització d’una prova o supòsit pràctic, valorant-se fins a un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori. 4. Característiques Personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria la Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i la valorarà fins a un màxim de 4 punts. Puntuació mínima: − Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts. − Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/es. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3653 Junta de Valoració: President: Sra. Glòria Figuerola Anguera, gerent de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania , o persona en qui delegui. Vocals: Sr Jordi Sánchez Masip, Director de Serveis d’Acció Social o persona en qui delegui. Sr.Lluís Batlle Bastardas, Cap del Departament de Serveis Socials Bàsics o persona en qui delegui. Sr. José Mª Martínez de Eulate, Assessor Tècnic de la Gerència de Recursos Humans i Organització o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. Presentació de sol·licituds. Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics entrant a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de l’ Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de l’ Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en el cos objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’ Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hábil del mes següent a la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Un lloc de treball de Tècnic/a de Gestió de Serveis Personals D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball, les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs i 3654 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per concurs de mèrits del lloc de treball de Tècnic de gestió de serveis personals adscrit al Departament d’atenció a persones vulnerables de la Direcció d’acció social de la Gerència d’acció social i ciutadania. Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de 485,19 euros segons catàleg vigent (2239X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Funcions principals: Assegurar la correcta gestió, en termes d’eficàcia, d’eficiència i qualitat, dels equipaments del Programa municipal d’atenció a persones sense sostre de l’Ajuntament de Barcelona (centres d’acollida nocturna i residencials, centres de dia, habitatges d’inclusió, servei higiene i alimentació, etc.), així com la seva vinculació i relació amb la xarxa d’entitats d’iniciativa social i privada de la ciutat. Funcions: − Elaborar propostes d’actuacions dins el camp de treball respectiu per tal d’incrementar l’eficiència de les prestacions i garantir una bona atenció al ciutadà. − Preparar sistemes d’informació per tal de facilitar a la direcció una correcta presa de decisions. − Disseny i execució de projectes a nivell central i/o en coordinació amb els districtes en els diferents sectors d’intervenció. − Dur a terme la gestió administrativa i tècnica en l’elaboració dels plecs de condicions i convenis de col·laboració. − Realitzar el seguiment dels requeriments i dels acords establerts en els plecs de condicions i convenis en marxa amb proveïdors i/o agents col·laboradors. Així com de les incidències generades en la gestió quotidiana. − Coordinació i supervisió de programes i/o serveis que li pugui encarregar la direcció. − Relació amb els agents i entitats vinculats amb la temàtica concreta per tal de propiciar la seva implicació i col·laboració. − Elaboració d’informes de situació i intervenció. − Presentació de memòries i avaluació de resultats. Requisits Pertànyer al grup A subgrups AA o AA Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (ESPAIS). Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3655 certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. − Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües). Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Mèrits Comuns De conformitat amb les Bases Generals aprovades per decret d’Alcaldia d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Titulacions acadèmiques. Per posseir titulacions acadèmiques de grau superior relacionades amb la missió i funcions, fins a 1 punt. 2. Experiència professional, fins a 6 punts segons el següent barem: . Disseny, desenvolupament i implementació de sistemes de control de la gestió de serveis, recursos i equips humans, fins a 3 punts. . Desenvolupament de tasques de gestió de recursos (humans, econòmics i/o infraestructurals), fins a 2 punts. . Gestió de serveis en l’àmbit de l’atenció primària, en serveis socials, fins 1 punt. 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 4. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/es per a la realització d’una prova o supòsit pràctic, valorant-se fins a un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori. 5. Característiques Personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball, concretament: capacitat d’anàlisi i de síntesi, planificació i sistematització en el desenvolupament professional, habilitats de relació personal, actitud perseverant en la consecució de resultats i responsabilitat pel treball en el sector públic. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a la seva avaluació. En el cas de realitzar-se aquesta part del concurs, la Junta utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i la valorarà fins a un màxim de 4 punts. Puntuació mínima: − Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 10’5 punts. − Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/es. 3656 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 Junta de valoració: Presidenta Sra. Ma. Glòria Figuerola i Anguera, Gerent d’Acció Social i Ciutadania o persona en qui delegui. Vocals Sr. Jordi Sánchez i Massip, Director d’acció Social o persona en qui delegui. Sra. Carme Fortea i Busquets, Cap de Departament d’Atenció a Persones Vulnerables o persona en qui delegui Sr. Antoni Lleida Lacueva, Cap del Departament d’Administració i Personal o persona en qui delegui. Sra. Elisa Salichs i Asturias Assessora Tècnica de la gerència de recursos Humans o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. Presentació de sol·licituds. Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics entrant a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de l’ Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de l’ Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en el cos objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’ Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3657 Lliures designacions Circular núm. 19/2010 Convocatòria per a la provisió definitiva per lliure designació d’un lloc de treball de Cap de Departament d’Atenció Primària. D’acord amb la regulació de l’article 80 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre la lliure designació i d’acord amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per lliure designació del lloc de Cap de Departament d’Atenció Primària de la Gerència d’Acció Social i Ciutadania. Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de 710,89 euros segons catàleg vigent (2616X) El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Grups d'accés: A1 i A2 Funcions: − Elaboració de la proposta de pressupost i control de la execució dels serveis i programes dels serveis bàsics en l’àmbit ciutat. − Control de la gestió dels diferents serveis del seu àmbit d’actuació (activitat, cost, resultats, acompliment d’objectius i clàusules contractuals quan són prestats per empreses alienes). − Anàlisi dels requeriments funcionals dels serveis a prestar i elaboració de les clàusules tecnicoadministratives i plecs de contractació de serveis. Proposta, definició i revisió de preus públics. − Disseny i redisseny dels serveis, proposant models tècnics, tecnològics i de finançament (copagaments,......) que millorin la qualitat, eficàcia i eficiència. − Implantació i seguiment dels protocols de prestació dels serveis i dels indicadors de gestió dels requeriments d’informació i automatització d’informació. − Control i seguiment del convenis signats amb altres administracions públiques o amb entitats en l’àmbit de la seva responsabilitat. − Anàlisi i avaluació de l’oferta i la demanda de serveis. Proposar la creació de nous serveis i/o adaptació i millora dels existents. − Assegurar la difusió a nivell intern de l’organització de les característiques i requeriments dels serveis i programes i facilitar la informació necessària per a la divulgació dels serveis a la ciutadania − Anàlisi dels projectes i seguiment de les entitats subvencionades per projectes del seu àmbit d’actuació. − Participació en els grups de participació municipal del seu àmbit d’actuació. − Totes aquelles que li delegui la Direcció de Serveis d’Acció Social.. Requisits Personal funcionari de carrera i laborals fix del grups de classificació A1 o A2 de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes o ens instrumentals adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, qui es trobi en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiqui expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: 3658 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Perfil del lloc: Es valorarà: − Com a característiques personals d’adequació al lloc de treball: . La capacitat de lideratge i direcció d’equips . La capacitat d’analitzar i planificar el treball . La capacitat d’interlocució amb els ciutadans . La capacitat de coordinació i col·laboració amb altres departaments de l’organització i altres organismes, públics i privats. . La motivació i l’actitud de responsabilitat pel treball en el sector públic. − L’experiència i els coneixements relatius a les tasques descrites en l’apartat de les funcions. − La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. Presentació de sol·licituds. Les persones interessades podran presentar instància, acompanyada de “currículum vitae”, degudament documentat, al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Adjudicació de llocs de treball En el termini màxim de 15 dies des de la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds es publicarà la relació d’ admesos i exclosos. Transcorregut el termini que estableix l'apartat anterior, es resoldrà aquesta convocatòria per resolució de l'òrgan convocant. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució de la convocatòria. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en el cos objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de publicació de la resolució. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3659 Circular núm. 20/2010 Convocatòria per a la provisió definitiva per lliure designació d’un lloc de treball d’Assessor/a. D’acord amb la regulació de l’article 80 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre la lliure designació i d’acord amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per lliure designació del lloc d’assessor/a de la Direcció Tècnica de Gestió del Gabinet d’Alcaldia. Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de 710,89 euros segons catàleg vigent (2699X) El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Grups d'accés: A1 i A2 Funcions: − Controlar, valorar i fer el seguiment de l'activitat proposada a l'Alcalde. − Elaborar tota la documentació necessària relativa a les peticions d’activitat de l’Alcalde, en coordinació amb altres Direccions. − Redactar informes tècnics i realitzar presentacions relacionades amb els mateixos. − Actuar com interlocutor en les relacions amb altres òrgans, tant de l’organització municipal com d’altres ens, derivades de les funcions que li estan atribuïdes. − Dissenyar, desenvolupar i fer el seguiment dels projectes i programes endegats des de la Direcció. − Assistir tècnicament en totes les matèries competència de la Direcció. − Qualsevol altre funció que li sigui encarregada des de la Direcció. Requisits Personal funcionari de carrera i laborals fix del grups de classificació A1 o A2 de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes o ens instrumentals adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, qui es trobi en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiqui expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. 3660 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Perfil del lloc: Es valorarà: − Com a característiques personals d’adequació al lloc de treball: . La capacitat d’analitzar i planificar el treball . La capacitat de coordinació i col·laboració amb altres departaments de l’organització i altres organismes, públics i privats. . La motivació i l’actitud de responsabilitat pel treball en el sector públic. − L’experiència i els coneixements relatius a les tasques descrites en l’apartat de les funcions. − La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. Presentació de sol·licituds. Les persones interessades podran presentar instància, acompanyada de “currículum vitae”, degudament documentat, al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Adjudicació de llocs de treball En el termini màxim de 15 dies des de la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds es publicarà la relació d’ admesos i exclosos. Transcorregut el termini que estableix l'apartat anterior, es resoldrà aquesta convocatòria per resolució de l'òrgan convocant. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució de la convocatòria. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en el cos objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de publicació de la resolució. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Circular núm 23/2010 Convocatòria per a la provisió definitiva per lliure designació del lloc de treball de Cap de l’Oficina de Gerències de la Direcció de Serveis de Gestió i Relacions Laborals de la Gerència de Recursos Humans i Organització. D’acord amb la regulació de l’article 80 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre la lliure designació i d’acord amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per lliure designació del lloc de treball de Cap de l’Oficina de Gerències de la Direcció de Serveis de Gestió i Relacions Laborals de la Gerència de Recursos Humans i Organització. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3661 Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de 710,89 euros segons catàleg vigent (codi 2616X) El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Funcions: − Exercir la interlocució en matèria de recursos humans amb la resta de gerències de l’organització municipal. − Gestionar i tramitar els expedients administratius necessaris per a la incorporació, la mobilitat i la finalització de la vinculació del personal funcionari, eventual i laboral sense perjudici de les competències atribuïdes a d’altres òrgans sota el principi de coordinació. − Gestionar i tramitar els expedients administratius necessaris per a la provisió provisional de llocs de treball sense perjudici de les competències atribuïdes a d’altres òrgans sota el principi de coordinació. − Impulsar i derivar els processos de provisió definitiva de llocs de treball i fer-ne el seguiment. Gestionar i tramitar l’expedient administratiu de nomenament derivat del procés selectiu. − Assignar els destins en els processos d’oferta pública i promoció interna així com gestionar i tramitar els expedients de nomenament derivats dels corresponents processos selectius. − Coordinar, gestionar i mantenir les borses de treball internes i externes i impulsar-ne la seva creació, així com proposar millores per a la seva gestió. − Avaluar, gestionar i tramitar les assignacions de la jornada de plena dedicació i creació de programes i fer-ne el seguiment. − Identificar de les necessitats organitzatives i proposar mesures d’adequació a les necessitats, mitjançant la planificació qualitativa de l’oferta pública i de la promoció interna. − Iniciar, si s’escau, la modificació de llocs de treball derivada d’acords sindicals tot revisant la forma d’ocupació. Requisits Personal funcionari de carrera o laboral fix del grup de classificació A subgrups A1 i A2, de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes autònoms adherits a de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. − Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell 3662 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris i laborals fixos en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Perfil del lloc: Es valorarà: − L’experiència i els coneixements relatius a les tasques descrites en l’apartat de les funcions. − La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. • Com a característiques personals d’adequació al lloc de treball: . La capacitat de coordinació i col·laboració amb altres departaments de l’organització als efectes de les funcions del lloc a proveir. . La capacitat de lideratge i direcció d’equips . La capacitat d’analitzar i planificar el treball Presentació de sol·licituds. Les persones interessades podran presentar instància, acompanyada de “currículum vitae”, degudament documentat, al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió El personal funcionari o laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hábil del mes següent a la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Circular núm 24/2010 Convocatòria per a la provisió definitiva per lliure designació del lloc de treball de Cap de l’Oficina d’Atenció al Personal de la Direcció de Serveis de Desenvolupament i Atenció al Personal de la Gerència de Recursos Humans i Organització. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3663 D’acord amb la regulació de l’article 80 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre la lliure designació i d’acord amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per lliure designació del lloc de treball de Cap de l’Oficina d’Atenció al Personal de la Direcció de Serveis de Desenvolupament i Atenció al Personal de la Gerència de Recursos Humans i Organització. Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de 710,89 euros segons catàleg vigent (codi 2616X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Funcions: • Assessorar i atendre al personal i als diferents serveis de recursos humans, mitjançant l’atenció directa i un sistema d’atenció multicanal i descentralitzat. • Definir els criteris d’atenció al personal, establir sistemes de coordinació i homogeneïtzació de l’atenció en els diferents serveis de recursos humans. • Coordinar, homogeneïtzar i assessorar als diferents serveis de recursos humans, en matèria de permisos, llicències, vacances, i resta de matèries de gestió descentralitzada. • Executar i vetllar per l’aplicació de protocols d’acollida i desvinculació del personal municipal. • Proposar mesures i criteris en matèria d’ordenació i gestió del temps de treball del personal, en aplicació de la normativa corresponent, sense perjudici de les competències atribuïdes a d’altres òrgans sota el principi de coordinació. • Gestionar i tramitar els expedients administratius relatius a reingressos,situacions administratives, i permutes, sense perjudici de les competències atribuïdes a d’altres òrgans sota el principi de coordinació. • Gestionar i tramitar els expedients administratius de bestretes reintegrables. • Gestionar i tramitar els expedients administratius relatius a reconeixements a efectes de perfeccionament de triennis i els premis d’antiguitat. • Gestionar i tramitar els expedients administratius d’excedència i jubilació per a la finalització de la vinculació del personal amb la Corporació, i els procediments necessaris pel reconeixement de les prestacions socials per part de les entitats gestores corresponents. • Relació amb l’ Institut Nacional de la Seguretat Social. • Gestionar els programes de millores socials. • Gestionar el manteniment de l’Arxiu dels expedients i certificar les dades del personal municipal. Requisits Personal funcionari de carrera i laboral fix del grup de classificació A subgrups A1 i A2, de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes autònoms adherits a de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C ) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. 3664 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. − Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari i laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris i laborals fixos en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Perfil del lloc: Es valorarà: − L’experiència i els coneixements relatius a les tasques descrites en l’apartat de les funcions. − La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. • Com a característiques personals d’adequació al lloc de treball: . La capacitat de coordinació i col·laboració amb altres departaments de l’organització als efectes de les funcions del lloc a proveir. . La capacitat de lideratge i direcció d’equips . La capacitat d’analitzar i planificar el treball Presentació de sol·licituds. Les persones interessades podran presentar instància, acompanyada de “currículum vitae”, degudament documentat, al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió El personal funcionari o laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hábil del mes següent a la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3665 Nomenaments L’Alcaldia, en data 22 de setembre de 2010, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta del Tribunal de Selecció del concurs oposició lliure per a la provisió de 5 places d'Auxiliar Pràctic d'Administració Especial (branca sociosanitaris) com a funcionària de carrera, l'aspirant M. Carmen, Quintana Piñeiro i adscriure-la a l' Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Nomenar, de conformitat amb la proposta del Tribunal de Selecció del concurs oposició lliure per a la provisió de 5 places d'Auxiliar Pràctic d'Administració Especial (branca sociosanitaris) com a funcionària de carrera, l'aspirant M. del Mar Caballe Ribé i adscriure-la al Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Nomenar, de conformitat amb la proposta del Tribunal de Selecció del concurs oposició lliure per a la provisió de 5 places d'Auxiliar Pràctic d'Administració Especial (branca sociosanitaris) com a funcionàries en pràctiques, les aspirants Montserrat, Lagunas Plazas, M. Nieves, Portillo Medina Cristina, Santos-Olmo Luján i adscriure-les al Consorci de Serveis Socials de Barcelona, amb efectes 15 d'octubre de 2010. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 3666 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 ANUNCIS Llicències d’obres Llicències d’obres concedides els mesos de juny, juliol agost i setembre de 2010-10-06 Adreça Titular Descripció Almagro, 2 Versus 23.06 SL Modificació de projecte, consistent en l'ampliació d'un soterràni per aparcament de vehicles, amb 5 places de cotxe i una de moto noves. Ptge Antoni Gassol,18 Taller El Xop SCCL Projecte d'obres majors, consistent en l'agrupació temporal de tres habitatges unifamiliars protegits amb clau C, reformant-los per a l'adequació al canvi d'ús a servei d'acolliment residencial per a 12 persones amb discapacitats psíquiques. Argullós, 135 Francisco, Rigueiro Corral Canvi d'ús de local a habitatge i les obres necessàries. Aribau ,318 Josep M. Trullas Graells Obra de reforma i canvi d'ús de despatx a habitatge del departament sisè segona de 47,17 m2 de superfície útil; en un edifici de despatxos. Arístides Maillol, 6 Futbol Club Barcelona Habilitació d'una sala VIP a l'interior de l'estadi del FC Barcelona, davant de les llotges 43 a 46 de la segona graderia del Gol Nord, que reforma una superficie construida de 207,81 m2. Aristides Maillol, 6 Futbol Club Barcelona Instal·lació de dos ascensors per accés a les llotges del Segona Graderia de Tribuna de l'Estadi del F.C.Barcelona Ases, 3 Polonia Real State Inv. SL Segregació de l'habitatge principal 1a en dos i segon 2a en dos. En un edifici plurifamiliar compost de planta baixa, entresol, i quatre plantes pis. Inclós en el catàleg de Patrimoni amb nivell C. l NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3667 Adreça Titular Descripció Via Augusta, 269 Llars Amistat Cheshire Fundacio Privada Reforma, rehabilitació i canvi d'ús d'un edifici existent desenvolupat en una planta soterrani, planta baixa i quatre plantes pis, per a destinar-lo a residencia de persones discapacitades. Bailén, 9 Misericordia, Ferrer Cabré Divisió de l'habitatge del pis 3 en 2 habitatges 3.1 i 3.2. Bailén, 68 Antoni, Colomer Altimira Reforma i divisió del pis 2.2 per a l'obtenció de 2 habitatges anomenats 2.2.A i 2.2.B. Ballester, 69 Villasa, SL Reforma d'un local amb la construcció de nova planta d'un altell de 54,38 m2. Balmes, 437 Jaumals Edificaciones, SL Modificació llicència per la reforma interior parets amb subdivisió de 7 habitatges en 2 cadascun en edifici entre mitgeres, sense afectar estructura finca. Balmes, 442 Javier, Obregón Martinez de Irujo Legalització de la divisió d'un habitatge en dos habitatges. Atic 2ª de 192,19 m2 i sobreatic 2ª de 135,50 m2 construits. La finca te actualment 16 habitatges amb la creació d'un nou en planta sobreàtic seran 17 amb un total màxim de 51 habitatges. Barra de Ferro, 5 Lapogi SL Reforma i canvi d'us parcial, d'habitatges a museu, d'edifici de planta baixa, principal, 1a i 2a, catalogat en grau B. Bilbao, 92 Tolls-97 SL Projecte per a la modificació de les llicències concedides consistent en l'agrupació de l'habitatge 2on 1ª amb el 2on 2ª. Bisbe Sivilla, 35 Santiago, Viñamata Camp Obres de reforma i canvi d'us de local a habitatge de 57,31 m1 de superficie util (66,00m2 superficie construida) en un edifici amb 11 habitatges i amb el canvi d'us es modifica a 12 habitatges. Biscaia, 383 Promociones Lladero SII, SA Reforma i canvi d'ús d'edifici industrial i d'oficines a edifici plurifamiliar, distribuint 55 d'habitatges amb 3 locals comercials, aparcament per a 55 places per a cotxes, 2 places per a motos i 3 trasters. 3668 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 Adreça Titular Descripció Bosch i Gimpera, 5 Reial Club de Tennis Barcelona 1899 Legalització de les modificacions introduïdes durant l'execució de les obres de construcció d'equipament esportiu cobert del Reial Club de Tennis de Barcelona 1899. Camps i Fabres, 6 Marta, Bayona Mas Segregació d'un habitatge existent en un habitatge i un local comercial sense afectar l'estructura de l'edifici. L'habitatge resultant es Baixos 'A' (de 137,30 m2. construits) i el local Baixos 'B' (de 113,37 m2. construits). Capella de can Caralleu, 2 Guillermo, Gaspart Bueno Habitatge unifamiliar aïllat de dues plantes soterranis, planta baixa, planta primera i planta segona amb piscina amb proposta d'integració de la l'alçada del mur de contenció al carrer i situació de la planta baixa en parcel.les colindants. Cardenal Casañas, 19 Sley 2005 SL Obres de reforma interior i divisió en tres de l'habitatge de la planta segona (físicament 4a planta alta) del carrer Cardenal casañas nº19. Els habitatges finals són 2on 1a de 51,68m² útils 2on 2a de 40,3m² útils. Cardenal Tedeschini, 86 Enrique Burillo Burillo Reforma interior d'un local en el qual es donen dos usos, el principal d'habitatge i el de botiga (part anterior), per a la seva conversió i en la seva totalitat, en un sol habitatge, a fi de millorar les condicions d'habitabilitat de l'existent. Carme, 4 Patrimonial Hefer, SA Rehabilitació integral d'un edifici plurifamiliar d'habitatges existent. Es modifiquen i rehabiliten els espais comuns, i es modifiquen els patis. S'actua a les plantes principal, primera, segona, tercera i coberta (eliminant un àtic existent). Casp, 30 Immobles Rocamora SL Segregació dels habitatges 1r 2a, 2n 1a, 2n 2a I 3r 1a en dos habitatges cadascun. Rehabilitació i adequació d’elements comuns i instal·lacions. Instal·lació d'ascensor i instal·lació de captació d'energia solar. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3669 Adreça Titular Descripció Rbla Catalunya, 125 Cecilia Conde Moragues Canvi d'ús de despatx a habitatge de l'entitat 1r 2a . Ciutat, 7 Viver Goula,SL Reforma i divisió de l'habitatge 1r- 2a en tres habitatges independents. Clementina Arderiu, 3 Juanjo Vargas Gàlvez Obra Major per a la instal·lació d'ascensor a exterior de finca d'habitatges plurifamiliar. Av. Coll del Portell, 39 Albert Martinez Rius Canvi d'ús de local a habitatge en planta semisoterràni 2ª porta, de 49,40 m2 útils, amb obres de distribució interior sense afectar l'estructura ni façana, en edifici entre mitgeres. Comtal, 9 Comtal Estruc, SL Rehabilitació de l'edificació existent (excloent el local de la planta baixa) amb augment del nombre d'habitatges obtenint 12 habitatges més 1 habitatge exclòs de la intervenció. Consell de Cent, 254 Francesc, Rubiol Puntí Canvi d'ús d'oficina a habitatge en planta 3a porta 2ª. Coroleu, 49 Nougava, S A U Projecte d'ampliació i reforma de edifici que incorpora les modificacions introduïdes en la seva fase de construcció, per a la reforma integral i ampliació d'un edifici existent. Corsega, 248 C.P. Invest, S.L. Legalització de la prolongació de 2,95 m el forjat de la planta baixa al fons del local i enderroc dels 5,95 primers metres del forjat del local comercial. Corsega,491 Pilar, Puigoriol Mas Canvi d'ús de local a habitatge a P.ent.4a, en edifici existent entre mitgeres de PB+9P. Gran Via Corts Catalanes, 423 Masana Adam i Otros, C.B. Projecte de segregació i canvi d'ús de l'habitatge 5é 1a la finca situada a la Gran Via de les Corts Catalanes 423, resultant dues entitats, un despatx (5é 1a A) i un habitatge (5é 1a B). Gran Via Corts Catalanes, 550 Agricola Fund.3, S.L. Reforma d'un edifici entre mitgeres, amb manteniment de la façana i del pati interior, destinat a un hotel de 3 estrelles, distribuits en una planta soterrani, plta. baixa i 9 plantes pis. 3670 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 Adreça Titular Descripció Dalmases, 26 Juan José Quixano Burgos Vivenda unifamiliar aïllada de dues plantes soterrani, planta baixa i tres plantes pis. Dalmases, 50 Second House Rehabilitacion Modificació del projecte, amb la supressió de dues plantes soterranis amb el resultat d'un edifici de 6 habitatges en planta baixa i dues plantes pis i una planta soterrani d'aparcament per a 6 vehicles. Trav. de DALT, 125 Alcotas SL Legalització del canvi d'ús per la creació d'un habitatge en planta baixa. Av.Diagonal, 612 Ramón Riba Lasurt Canvi d'ús d'oficina a habitatge sense afectar l'estructura de l'edifici. L'habitatge resultant es el 6º 11ª de 66,10 m2. útils interiors. Pl.Doctor Letamendi, 29 Semart 99, S.L. Remunta d'una planta creant 2 habitatges i instal·lació d'ascensor de 7 parades. Pl.Doctor Letamendi, 29 Semart 99, S.L. Segregació dels 4 habitatges existents en les plantes 4a i 5a en 6 habitatges (3 per planta) Ptge.Encarnació, 3 David, Cañada Duarte El projecte i posteriors modificacions, tracta de la remunta d'una planta en un habitatge unifamiliar existent de planta baixa. El total d'habitatges serà de 1. La planta baixa, de 55,95m² de sup. construïda. Enric Granados, 47 José Luís, Amirola Olsina Segregació de l'habitatge de la planta principal porta 2a en dos habitatges: pral 2a (considerat de nova creació de 40,10 m2 útils) i pral 2b (considerat existent de 89 m2 útils). Equador, 30 Antonio, Pérez Guede Reforma i canvi d'ús de dos locals existents per a la seva conversió en un habitatge a la planta entresol de l'edifici plurifamiliar situat al Carrer Equador, Nº 30-32. Exposició, 50 Miguel, Vives Blanco Reforma i canvi d'ús de local en habitatge en planta baixa (baixos 3) amb un semisoterrani no habitable. Feliu i Codina, 15 Bisbal 8 SL Construcció d'un edifici entre mitgeres format per planta baixa, planta soterrani i 4 plantes pis. Queden un total de 11 habitatges. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3671 Adreça Titular Descripció Floridablanca, 54 Inmobiliaria Irasa SA Projecte de reforma i conversió de tres oficines situades a la planta entresòl, escala B, portes 1, 2 i 3 de la finca situada al carrer Floridablanca 54, resultant dos habitatges denominades entresòl 1 i entresòl 2. Pg. Font d'en Fargas, 64 Proyectos Sort SL Construcció d'un edifici aïllat format per planta baixa, 2 plantes soterrani i 2 plantes pis. A l'edifici queden un total de 7 habitatges, 3 trasters. Francesc Bolos, 37 Jordi, Ubiñana Fernández Construcció d'un edifici d'habitatges, entre mitgeres, de planta baixa altell i dues plantes pis per a sis habitatges. Avda- Frederic Rahola, 18 Comunidad Propietaris Instal·lació d'ascensor en edifici plurifamiliar aïllat. Avda. Frederic Rahola, 63 Comunitat Propietaris Instal·lació d'ascensor exterior en edifici plurifamiliar Freser, 134 Inmobiliaria Irasa SA Edifici plurifamiliar entre mitgeres (P.S+ P.B+4P.P) 1Local Comercial, 18 Habitatges i 10 places d'aparcament. Ptge. García i Robles,12 Jorge, Torrus López Legalització de canvi d'ús de local a habitatge, per afegir a habitatge existent, ampliant-lo, sense afectar estructura, en planta baixa 2ª, passant a tenir aquest una superfície útil de 91,59 m2, en edifici entre mitgeres que consta de PB + 3 + Àt. Ginebra, 33 M. Pilar, Zamel Bou Obres amb afectació de l'estructura de l'habitatge de la planta àtic del carrer Ginebra nº 33 per dividir-l'ho en tres habitatges. En resulten l'habitatge àtic 1a de 40,04m² sup. útil, àtic 2a de 48,68m² sup. Útil. Trav. de Gràcia, 123 Luis Alfonso de Caralt Munne y Cia Rehabilitació integral d'edifici entre mitgeres de PB, P.Altell, 4P, i P.Terrat, instal·lació d'ascensor, rehabilitació de façanes i coberta, reforma de 10 habitatges existents, i un local. Gran de Sant Andreu, 249 Decoresport, SA Modificació de projecte en fase de construcció de l'edifici del c/Gran de Sant Andreu 249 -251 i Mateu Ferran, 1 B per a la construcció d'edifici plurifamiliar entre mitgeres. 3672 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 Adreça Titular Descripció Hortal,31 Quimanna Hortal, SL Es tracta de la modificació de projecte d'un edifici amb front als carrers de Hortal i Fastenrath, consistent en: a] la dotació de contraforts en el mur de contenció. Jaume Giralt,7 INFOIMMOBLES S.L. Projecte d'Obra Major amb caràcter d'intervenció total, amb mitjans auxiliars, d'un edifici entre mitgeres de planta baixa, planta entresòl, quatre plantes pis i planta àtic, afectat pel PERI del Sector Oriental. Joan Guell,189 Montserralt, SL Reforma i canvi d'ús de dos locals oficines per a convertir-los en dos habitatges, situats al pis 1º, 3ª i al pis 2º, 3ª de l'edifici plurifamiliar, entre mitgeres, situat al carrer de Joan Güell, 189. Joan Guell,192 M. Montserrat, Herrero Galindo Legalització de canvi d'ús a habitatge, sense afectacions estructurals, de local oficina situat al Entresòl 3a de l'edifici plurifamiliar existent al carrer Joan Güell, 192-196. Jonqueres, 8 Joan, Gómez Barbena Obres de segregació de l'habitatge situat al pis principal porta 1a de l'escala B d'un edifici plurifamiliar per a la formació de 2 habitatges, el Ppal 1a i el Ppal 2a de 64,40 m2 i 71,17 m2 de superfície útil respectivament. Avda. Josep Tarradellas, 133 Alcotas, SL Reforma parcial d'edifici plurifamiliar situat a l'Avinguda Josep Tarradellas, 133-139 i Avinguda de Sarrià, 45-47 de divisió o segregació de 3 habitatges. Jules Verne, 19 Ginkoplanet, SLU Canvi d'ús d'un local a habitatge sense afectar l'estructura de l'edifici. L'habitatge resultant es Baixos 1ª (de 119,96 m2. útils interiors). Junta de Comerç, 15 Solayme SA Projecte d'Obres Majors per la segregació de dos habitatges inicials en cinc habitatges resultants, amb l'enderroc del volum de coberta existent, en un edifici de PB+PPral+3PP. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3673 Adreça Titular Descripció Laforja, 93 Cofibar SA Legalització de les modificacions introduïdes durant l'execució. Consistents en la supressió de 4 places d'aparcament en soterrani - 2. Lepant, 408 Samato, SA El projecte presentat és per a la modificació de la llicència d'obres consistent en el canvi d'ús d'una oficia a habitatge i reajust de les superficies i alçades. Lila, 11 Pablo, Espinosa Tena Reforma i ampliació d'habitatge en planta baixa, planta primera i planta segona i enderroc de les construccions auxiliars en la parcel.la. Llull, 209 Marlon, SL El projecte presentat és per a la 1ª fase consistent en moviment de terres, fonamentació i murs pantalla d'un edifici destinat a ús d'aparcament, locals comercials i aparthotel. Loreto, 1 Montserralt, SL Obres de reforma interior, sense afectacions estructurals, per al canvi d'ús a habitatge i local oficina, del local baixos dreta de l'edifici plurifamiliar existent al carrer Joan Loreto, 10. Ptge. Magarola, 6 Faitus SL Divisió de 1 habitatge, situat a la planta 4ª en un habitatge (4º1ª) i una oficina (4º2ª) (en total 1+1=2 entitats) amb modificació de la distribució interior així com en instal.lacions i revestiments. Major de Sarrià, 153 Isabel, Raventós Negra Projecte de segregació d' un habitatge. Ptge Malet, 22 David, Sánchez García Obra major consistent amb el canvi d'ús i segregació parcial de local, i l'annexió a habitatge existent, legalitzant situació existent. L'habitatge passa de 47,25 a 84,75 m2 construïts. Mallorca, 306 Alejandra, Camín Torrents Segregació de l'habitatge de la planta 6a en dos habitatges: 6e 1a (considerat de nova creació de 102,17 m2) I 6e 2a (considerat existent de 117,35 m2). Marco Polo, 12 Josep Ma. Godall Pascual Construcció d'una nova piscina de 1,75 m d'ample per 3,05 m de llarg i 1,40 m de profunditat. 3674 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 Adreça Titular Descripció Mare de Déu del Carmel, 1 Cindy Orquidea, Lima García Canvi d'ús d'oficina a habitatge sense afectar l'estructura de l'edifici. L'habitatge resultant es Entresol 4ª (de 111,21 m2. útils interiors i 127,05 m2. construits). Pg. Mare de Déu del Coll, 92 Kourtas Business SL Construcció d'un conjunt edificatori format per dos edificis de nova planta: un edifici en cantonada composat per tres soterranis, planta baixa amb altell i tres plantes pis respecte el front al Pg. Mare de Déu del Coll. Avda. Mare Déu de Montserrat, 72 Blanca, Fernández Serra Reforma d'habitatge tipo dúplex en 2 habitatges independents. Mare Déu dels Desemparats, 23 Unosos Sofware Solutions SA Rehabilitació integral d'edifici entre mitgeres de PB+4P (façanes, escala, ascensor, i canvi d'ús a 2 plantes superiors), per un total de 2 hab. nous, 3 hab.usats, 2 locals, i 3 oficines (2 noves i 1 existent). Maria Cubí, 67 Cristina, Tiffon Dalet Canvi d'ús d'un local a habitatge sense afectar l'estructura de l'edifici. L'habitatge resultant es 3º (de 86,20 m2. útils interiors). Martorell i Peña, 15 Gonsi SL Edifici d'habitatge unifamiliar aillat de dues plantes soterrani, planta baixa, planta primera i planta segona. Avda. Meridiana, 97 Fundacio Privada Orfeó Martinenc El projecte presentat és per a la modificacióde la llicència, consistent en la supressió de l'arribada el muntacàrregues al soterrani -3, redistribució de les plantes soterrani -2 i soterrani. Miracle, 39 Barreres, SA Reforma i canvi d'ús de local en habitatge en planta baixa (baixos 1bis). Monges, 14 Albert, Antonijoan Roset Construcció d'un edifici, de nova planta, unifamiliar entre mitgeres format per planta soterrani (sala de jocs -cambra d'audició musical), planta baixa (garatge - vestíbul - 1 habitació), planta primera (cuina - menjador - sala d'estar - estudi), planta Montserrat de Casanovas, 107 Comunitat Propietaris Instal·lació d'ascensor exterior a edifici plurifamiliar aïllat. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3675 Adreça Titular Descripció Navas de Tolosa, 341 Navas Trinxant, SL Obra Major consistent en el canvi d'ús a habitatge, d'una entitat ubicada a l'entresol de finca, mitjançant la legalització de reformes de distribució ja executades. Oblit, 35 REGESA El projecte presentat és per a construir un conjunt d'equipaments a l'entorn del Mercat del Guinardó, consistent en un aparcament soterrat per a 140 places d'aparcament per a vehicles de quatre rodes , més 12 places dins l'àmbit del mercat. Oblit, 62 Diego, Martínez Martínez Canvi d'ús de local comercial a vivenda. Moll de l’Oest, 1 Bunge Iberica, SAU Llicència per a la reforma, adequació de les façanes i cobertes de la fàbrica que l'empresa Bunge Ibérica SA, té al Moll Oest s/n del Port de Barcelona, així com la construcció d'un cubeto per dipòsits de combustible. Osi, 21 Castor Sarria SL Segona modificació de la llicència d'obres consistent en convertir el garatge vinculat a l'habitatge baixos 1ª en despatx vinculat a l'esmentat habiatge. Canviar la configuració dels trasters. Pallars, 378 Glide Residencial.SL Modificació parcial del projecte, consistent bàsicament en: a] canvi en la façana principal i en la configuració dels habitatges. Pamplona, 112 Projecte Habitat 2000 SCCL Es tracta del projecte d'un conjunt edificatori de nova planta, composat d'un soterrani (destinat a 9 trasters i aparcament amb 23 places de cotxe, 20 de motos i un espai per a bicicletes), una planta baixa comuna (destinada a 3 locals per activitats @). Parcerisa, 6 Patronat Municipal Habitatge Barcelona Construcció d'un edifici desenvolupat en dues plantes soterrani, baixa, sis plantes pis i planta coberta per a destinar-lo a 26 habitatges, 1 local comercial, un aparcament de 31 places i 11 trasters vinculats a les unitats registrals de l'edifici. 3676 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 Adreça Titular Descripció Parellada, 7 Patronat Municipal Habitatge Barcelona Rehabilitació i canvi d'ús de l'edifici "G" de l'antiga fàbrica Fabra i Coats, destinada fins ara a usos industrials, per a la construcció de 80 habitatges dotacionals, 2 dels quals seran adaptats. París, 145 Josep, Noguera Fradera Projecte de reforma per a la divisió de l'habitatge situat en el pis 4r 1ª. Resultant dues entitats, 4r1a A i 4r1a B. Avda. Pau Casals, 24 Landusti SL Reforma i canvi d'ús a habitatge d'unes oficines situades a la planta atic i sobreatic afectant l'estructura de l'edifici. L'habitatge resultant té una superfície total útil de 546,70 distribuits en 403,90 m2 en planta átic i 142,80 m2 en planta sobreàtic. Avda. Pearson, 13 Renta Corporación R. E. ES, S.A.U. Modificació de la llicència, consistent en: a) Substitució de coberta a 2 aigües per coberta plana. b) Nova terrassa a planta 2a. de 14,70 m2 c) Eliminació parcial de xemeneia existent d) Increment d'alçada de barana de la terrassa. Pelai, 11 Bonanova Immuebles SL Canvi d'ús d'oficina a 2 habitatges: 3r A (de 60,29 m2 útils) I 3r B (de 48,20 m2 útils). Rbla. Poblenou, 51 Manuria 2000 SL Obra Major per a la redistribució d'un habitatge per la seva segregació en dos, sense afectar estructura, en edifici plurifamiliar catalogat amb nivell C. Avda. Princep d'Astúries, 4 Miquel, Rovira Decker Divisió de 1 habitatge existent en planta 4ª (6ª sobre P.B) en 2 habitatges: 4rt 1ª A (79,33 m2 útils) i 4rt 1ª B (66,78 m2 útils), el 4rt-1ª-B de nova creació, en edifici existent de PB+E+Pr+4+At. Pujades, 350 Col.legi d'Infermeria de Barcelona El projecte presentat és per a la habilitació de les plantes baixa, primera i tercera d'un edifici existent per a la ubicació de les oficines del Col·legi d'Infermeria de Barcelona. Ramon Miquel i Planas, 6 Ivan, Pérez Bares Divisió de l'habitatge 1r 2a en dos habitatges: 0102A de 81,49 m2 de superfície útil i 0102B de nova creació i de 86,05 m2 de sup. útil. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3677 Adreça Titular Descripció Rec, 38 Decimononico, SL La utilització dels habitatges situats als pisos primer, segon, tercer i quart, portes úniques de la finca, com a habitatges d'ús turístic afegeix l'ús residencial a l'ús d'habitatge existent. Pl. Reial, 3 Tourism Advisors, SL La utilització de l'habitatge situat al pis tercer porta primera de la finca, com a habitatge d'ús turístic sol·licitat en aquesta llicència, afegeix l'ús residencial a l'ús d'habitatge existent que es manté. Avda. Republica Argentina, 63 Félix, Pérez Asensio Canvi d'ús de dos locals (despatxos) de la planta entresòl, porta primera i porta segona, a un habitatge de 126,87 m2 de superfície. Crta. Ribes, 53 INCASOL Modificació de projecte inicial per a la construcció d'un edifici plurifamiliar destinat a habitatges dotacionals de lloguer per a gent gran i per a joves, formant part. Riu de l'Or, 7 David, Prous Blancafort Ampliació i reforma d'un habitatge unifamiliar. Consistents en : a) lliberar el jardí posterior d'un cos d'edficació b) regularitzar la terrassa reduint-la a la mida de la de les edificacions veïnes, c) construcció d'una planta soterrani. Roca i Batlle, 9 Vives Perez-Ilzarbe, CB Segregació d'un habitatge existent en dos habitatges sense afectar l'estructura de l'edifici. Els habitatges resultants son el 2n 'D' Dreta (de 49,14 m2. útils interiors) i el 2n "D" Esquerra (de 77,78 m2. útils interiors). Rubens, 24 Jordi, Anguera Hortoneda Obra Major per l'ampliació amb remunta de l'edifici unifamiliar existent i la seva reforma interior. Salvà, 12 Carlos, Rodríguez Santamarta Reforma i canvi d'us de local bj02 a habitatge amb una superficie útil de 48,50 m2. Sant Domènec, 12 Óscar, de Mariano Sobrevia Rehabilitació integral d'edifici existent entre mitgeres, que consta de PB amb altell, P1 i P coberta, per a 2 habitatges a P1, de 67,40 i 63,50 m2 construïts, i a la resta de l'edifici, usos vinculats als habitatges. 3678 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 Adreça Titular Descripció Sant Domènec, 17 Laura, Alberich González Divisió de l'habitatge 1er 1ª existent en planta 1ª (segona per sobre la P. baixa) en 2 habitatges: 1er 1ª A (53,75 m2 útils) i 1er 1ª B (52,55 m2 útils), considerant el 1er 1ª B de nova creació, en edifici existent de PB+ 2P. Sant Erasme, 3 Decorona SL Obres consistents en l'enderroc de l'edificació situada a l'interior d'illa mantenint el volum alineat a carrer. Aquest s'amplia fins a la fondària edificable excepte en planta 5a. Descrició final: dos plantes soterrani per aparcament,PB. Sant Gervasi de Cassoles, 69 Hemon Promociones SL Modificació de la llicència amb la reforma del pis de planta primera porta segona de 111,54 m2, planta segona porta segona de 111,54 m2, planta tercera porta segona de 111,54 m2 i planta quarta porta segona de 111,54 m2 de superficie. Sant Marius. 49 Comunitat Bens Hereus NRM Es tracta d' una obra de reforma global, en un edifici plurifamiliar de 6 plantes damunt rasant i de 19 habitatges, amb la reforma interior de 10 habitatges. Es complement d'una altra obra. Santa Clotilde, 12 Francesc Olivé Serrano Obra Major per la construcció d'edifici de nova planta entre mitgeres de PS, PB i P. terrat, per a 1 habitatge (51,74m2 útils). Sardenya, 368 Consorci d'Educació de Barcelona Ampliació de l'equipament on s'acaba de construir el CEIP Fructuós Gelabert, (edifici del CEIP), adossat a la façana del carrer Indústria. Secretari Coloma, 57 Julio, Salas Pérez Canvi d'ús d'un local oficina a un habitatge de superfície útil de 50,56 m2, amb obres d'adequació, en planta 1ª, porta 3ª, d'edifici existent entre mitgeres que consta de PB + 5 + Àt.+ Sàt. Les obres que se sol·liciten, són les especificades al projecte. Secretari Coloma, 129 Ana María, Moser Geb Wurth Divisió de 1 habitatge existent en pl. àtic en 3 habitatges: Àt 1ª (76,23 m2 útils) Àt 2ª (66,80 m2 útils) i Àt 3ª (66,69 m2 útils), considerant el 1ª i 3ª de nova creació. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3679 Adreça Titular Descripció Sidè, 1 Anpesi 2000 SL Projecte d'Obres Majors per la rehabilitació d'un edifici existent, amb caràcter d'intervenció total, amb actuacions en l'envolvent, en els interiors dels habitatges i en els elements comuns, juntament amb la instal·lació d'un ascensor. Sol, 5 Josep Àngel, Carreras Canal Llicència d'Obres per la Divisió d'un habitatge en dos amb superfícies construïdes resultants per al 1-1 de 49,80m2 (43,55m2 útils) i per al 2- 1 de 54,41m2 (48,06 útils), amb programes funcionals. Sugranyes, 53 F.Giner SL Canvi d'us de local en planta baixa en habitatge (baixos 1a). Tànger, 76 Grupo Inmobiliario Castellví El projecte presentat és per a la construcción d'un edifici que consta de tres plantes soterrani, planta baixa i dos cossos edificatoris que consten de vuit plantes pis cada un d'ells, per a ús de locals comercials, oficines i d'aparcament. Pg. Taulat, 275 Guirao Guevara José y Cia Cb Obres en local, afectant l'estructura de l'edifici, amb ampliació de superfície construïda en 63,20m2, pel desdoblament de la planta baixa. Teodora Lamadrid, 48 Adela, García Menéndez Obres de reforma i canvi d'us d'un estudi a habitatge de 44,40 m2 de superfície útil (51,00m2 superfície construïda) en un edifici amb 14 habitatges i amb el canvi d'us es modifica a 15 habitatges en un edifici que màxim pot tenir 28 vivendes. Teodora Lamadrid, 52 Pau, Nuñez Casamor Obra Major Topazi, 29 Ana, Sucarrats Boladeras Canvi d'ús de local a habitatge en planta 2ª - 1ª porta, de 95,74 m2 útils, amb obres de distribució interior sense afectar l'estructura en edifici existent entre mitgeres que consta de PB + 2 + At + SAt. Pg. Torras i Bages, 114 Consorci Zona Franca de Barcelona Edificació de nova planta per a 78 habitatges protegits (41 en règim general i 37 concertats), 1 local comercial, 76 places d'aparcament de cotxe i 16 plaçes per a motos, composat de dos soterranis, planta baixa i 10/13 plantes pis 3680 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-10-2010 Adreça Titular Descripció Pg. Torras i Bages, 143 REGESA Modificació de la llicència, consistent en variació de la mida del pati i ajustos en les tipologies dels habitatges i ajustos de detall al conjunt, ampliant-se en 13,67m2. Torras i Pujalt, 54 Santiago, Viñamata Camp Divisió de l'habitatge situat en planta atic en dos habitatges atic primer de 67,23 m2 i àtic segon de 67,67 m2 de superficie util. Trafalgar, 80 BORISVIAN 2004 SL. Obres de reforma interior al pis 2on 2a del carrer Trafalgar 80 (3a planta alta) catalogat amb nivell C, per a la seva divisió en dos habitatges. En resulten l'habitatge 2on 2a A amb 52,43m² útils i el 2on 2a B. Trinxant, 6 Mercè, Guilera Marce Reformes interiors d'habitatge que modifiquen la distribució, sense afectar l'estructura de l'edifici, i ampliació del mateix habitatge, amb canvi d'ús i incorporació del local adjacent. Pl. Urquinaona, 5 A. Rurales Y Mobiliarios SA Projecte de segregació de l'habitatge Prl. 2a, resultant dues entitats, un habitatge (Principal 2a A) i una oficina (Principal 2a B). València, 209 Cb Buxeres Gaudie Segregació de l'habitatge 1r 1a en dos habitatges: 1r 1a A de 44,74 m2 útils (considerat de nova creació) I 1r 1ª B de 88,07 m2 útils (considerat usat). València, 261 J Prenafeta Nainpel Mao SL Segregació de l'habitatge de la planta Prl. en tres habitatges: Prl. 1ª de 111,61 m2 útils (considerat de nova creació), Prl. 2ª de 97,16 m2 útils (considerat existent) I Prl 3ª de 88,60 m2 útils (considerat de nova creació). València, 285 Servidoras Jesús Cottolengo Legalització de la segregació de l'habitatge 3r 2a en dos habitatges: 3r 2a (considerat existent de s. útil 112,17 m2) i 3r 3a (considerat de nova creació de s. útil 88,41 m2). Pg. de la Vall d'Hebron, 119 Institut Catala de La Salut Primera fase de les obres d'ampliació i reforma per a la creació del nou Centre de lluita contra l'Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat) dins del recinte de la Ciutat Sanitària de la Vall d'Hebron. NÚM. 28 10-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3681 Adreça Titular Descripció Avda. Vallcarca, 240 Com Prop Av Vallcarca 240 Obres d'instal·lació d'ascensor, sobresortint de la façana i afectant l'estructura de l'edifici. Verdi, 237 David, Llucia Catasus Obres per la legalització de la subdivisió d'un habitatge existent, identificat com a 1-2, en: un habitatge, dos despatxos i un traster amb passadís de distribució comú. Watt, 2 Second House Rehabilitacion Canvi d'us de oficina a habitatge en planta atic segons projecte adjunt. GASETA MUNICIPAL Pl. Sant Miquel, s/n ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Es publica cada deu dies