GASETA MUNICIPAL SUMARI Consell Municipal Cartipàs Acta sessió 1/10/2010 ............................... 4086 Designar representat de l’Ajuntament a la Fundació Carles Pi i Sunyer .................... 4173 Comissió de Govern Delegar la resolució de recursos en matèria Acta sessió 13/10/2010 ............................. 4145 urbanística del Dte. de Sant Andreu. ....... 4173 Acta sessió 22/10/2010 ............................. 4161 Nomenar membre Consell Municipal Districte Acords sessió 10/11/2010 .......................... 4163 Ciutat Vella .......................................... 4173 Designar Patró de la Fundació Privada Festa Disposicions generals Major de Gràcia. ................................... 4173 Decrets de l’Alcaldia Modificació calendari festes locals de Barcelona Personal 2011 ....................................................... 4167 Concursos Assignar lloc de treball / Amortitzar adscriure Bases generals que han de regir la convocatò- llocs de treball a la Direcció de Relacions ria d’un concurs per a la provisió d’un lloc Internacionals ....................................... 4167 de treball de l’IMH ................................. 4174 Assignar funcions i Asimilar llocs de treball Cap del Servei de Fitxers dels Contribuents . 4176 adscrits als centres civics ........................ 4168 Bases Generals que han de regir la convocatò- Assignar lloc de treball de Assessor/a ria d’un concursos per a la provisió d’un lloc de la Gerència per Projectes Singulars ...... 4170 de treball de l’IMMB ............................... 4179 Modificacions de crèdits pressupost 2010 ..... 4171 Cap d’Àrea de Mercats Municipals ............... 4181 Núm. 32 / Any XCVII 20 de novembre de 2010 4085 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. XX 20-11-2010 Lliures designacions Cap de Departament de Recursos Interns ..... 4186 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball Director/a Llicències i Espai Públic Districte de Cap del Departament Tècnic d’Internet i Sarrià-Sant Gervasi ................................ 4186 Nous Canals. ......................................... 4184 Nomenaments concursos Anuncis Concurs 1359/10 ...................................... 4186 Laudes de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona. Concurs 1365/10 ...................................... 4186 octubre 2010 ......................................... 4187 Nomenaments lliures designacions Altres anuncis ........................................... 4198 4086 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 CONSELL MUNICIPAL Actes Acta de la sessió celebrada el dia 1 d’octubre de 2010 i aprovada el 29 d’octubre de 2010 Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia ú d’octubre de dos mil deu, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Jordi William Carnes i Ayats, Ricard Josep Gomà i Carmona, Assumpta Escarp i Gibert, Ramon García- Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Ramón Nicolau i Nos, Roger Pallarols i Taylor, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard Freixedes i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 23 de juliol de 2010, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aprova. PART INFORMATIVA a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Decret de l'Alcaldia, de 12 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3497), que modifica el nivell de complement de destinació del lloc de treball de Director/a de centre cívic, que passa del nivell 20 al 22; actualitza el Catàleg de llocs de treball i assigna amb efectes d’1 de juny de 2010 als actuals titulars, el canvi de complement de destinació i la nova codificació del lloc. 2. Decret de l’Alcaldia, de 12 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3467), que adscriu la Direcció Executiva de Processos i Millora de la Gestió i la Direcció Executiva d’e- Administració a la Gerència Municipal, així mateix, adscriu els llocs de treball de la Gerència Adjunta d’e-Administració i Sistemes d’Informació i de l’Oficina de Telecomunicacions a la Gerència Municipal i amortitza la Direcció de Sistemes d’Informació, l’Oficina de Telecomunicacions, l’Oficina de Projectes Estratègics i la Gerència Adjunta d’e-Administració i Sistemes d’Informació. El Gerent Municipal, com a Conseller Delegat de l’Institut Municipal d’Informàtica, podrà delegar en aquest Institut les funcions pròpies que consideri oportunes. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4087 3. Decret de l’Alcaldia, de 13 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3803), que suspèn provisionalment les competències d’emissió i signatura d’informes jurídics del Director Jurídic d’Urbanisme i Infraestructures en l’àmbit del planejament urbanístic i les funcions d’assessorament a la Gerència en quest mateix àmbit, encomana provisionalment a la Gerent Adjunta d’Urbanisme i Infraestructures les competències d’emissió i signatura d’informes jurídics en l’àmbit del planejament i manté la resta de funcions de la Direcció Jurídica d’Urbanisme i Infraestructures. 4. Decret de l’Alcaldia, de 21 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3596), que designa el Sr. Carles Sala i Marzal vocal del Consell Rector del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra i vocal del Patronat de la Fundació Privada de l’Auditori i l’Orquestra. 5. Decret de l’Alcaldia, de 21 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3598), que fixa com a festes locals a celebrar durant l’any 2011, en el terme municipal de Barcelona, el 14 de febrer i el 24 de setembre, Mare de Déu de la Mercè. 6. Decret de l’Alcaldia, de 21 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3595), que designa l’Im. Sr. Roger Pallarols i Taylor membre del Fòrum Ciutat i Comerç i del Consell Ciutat i Comerç en substitució de la Ima. Sra. Carmen Andrés i Añón. 7. Decret de l’Alcaldia, de 21 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3597), que nomena el Sr. Josep Maria Serrano i Muñoz membre del Consell Municipal del Districte de l’Eixample en substitució del Sr. Ignasi Llorente Briones. 8. Decret de l’Alcaldia, de 23 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3637), que aprova les retribucions úniques en concepte de dietes dels membres del Consell Tributari. 9. Decret de l’Alcaldia, de 23 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3626), que acorda per raons d’ordre públic l’obligatorietat de tancament dels establiments del barri de la Vila de Gràcia destinats a autoserveis de menys de 250 m2, polivalents alimentaris de menys de 150 m2, plats preparats i bodegues, des de les 23 h. fins a les 7 h. 10. Decret de l’Alcaldia, de 26 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3775), que imposa la sanció de separació del servei al funcionari de carrera Sr. José Antonio Montero Saldaña. 11. Decret de l’Alcaldia, de 26 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3783), que imposa la sanció de separació del servei al funcionari de carrera Sr. Eduardo Calderón Hernández. 12. Decret de l’Alcaldia, de 27 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3888), que amortitza els llocs de treball de Cap de Parc i de Cap d’Àrea del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament de l’actual Catàleg de llocs de treball i crea el complement de 500 euros per a l’Oficial Cap de Parc i el complement de 400 euros per a l’Oficial Cap d’Àrea. 13. Decret de l’Alcaldia, de 27 de juliol de 2010 (S1/D/2010 3886), que crea el complement de 340 euros per als guàrdies de Cap d’Unitat del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament. 14. Decret de l’Alcaldia, de 31 d’agost de 2010 (S1/D/2010 4010), que pren en consideració els informes tècnics i jurídics que justifiquen l’interès públic inclosos en l’expedient del canvi de la forma de gestió de Cementiris de Barcelona aprovat inicialment pel Plenari del Consell Municipal en la sessió de 23 de juliol de 2010; ordena l’inici de l’expedient de rescat del 49% del capital social de Cementiris de Barcelona, S.A. per tal que l’Ajuntament de Barcelona assumeixi la gestió directa del servei públic de cremació i cementiris; i notifica aquest Decret, adjuntant una còpia de l’expedient esmentat, a l’accionista privat de Cementiris de Barcelona, 4088 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 S.A., Pompas Fúnebres Mediterráneas, S.L., perquè en el termini de 15 dies hàbils pugui efectuar reclamacions. 15. Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2010 (S1/D/2010 4092), que designa els membres del Jurat dels Premis Consell d’Immigració, edició 2010. 16. Decrets de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2010 (S1/D/2010 4076 i 4077), que nomenen patrons i membres col·laboradors de la Fundació Barcelona Cultura. 17. Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2010 (S1/D/2010 4093), que designa l’Im. Sr. Roger Pallarols i Taylor membre de les Comissions de Plenari de Cultura, Educació i Benestar Social i d’Acció Social i Ciutadania en substitució del Sr. Carles Martí i Jufresa, així mateix, designa la Ima. Sra. Montserrat Sánchez Yuste membre de la Comissió de Plenari d’Hisenda i Pressupostos en substitució de la Ima. Sra. Carmen Andrés i Añón. 18. Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2010 (S1/D/2010 4096), que nomena la Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste Regidora adscrita del Districte de Sarrià-Sant Gervasi en substitució del Sr. Carles Martí i Jufresa. 19. Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2010 (S1/D/2010 4097), que designa l’Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats i el Sr. Joan Torres i Carol representants de l’Ajuntament de Barcelona als consells socials de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat Politècnica de Catalunya respectivament. 20. Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2010 (S1/D/2010 4095), que designa l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos membre del Consell General del Consorci El Far, Centre del Treballs del Mar en substitució del Sr. Carles Martí i Jufresa. 21. Decret de l'Alcaldia, de 13 de setembre de 2010 (S1/D/2010 4202), que designa el Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila representant de l'Ajuntament de Barcelona al Patronat de la Fundació Privada Centre d'Estudis Internacionals. 22. Decret de l’Alcaldia, de 17 de setembre de 2010 (S1/D/2010 4296), que nomena el President del Grup AGBAR, Sr. Àngel Simon i Grimaldos, com a Patró de la Fundació Barcelona Cultura. 23. Decret de l’Alcaldia, de 22 de setembre de 2010 (S1/D/2010 4357), que delega en l’Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats diferents atribucions en relació al servei públic dels Mercats Centrals de Fruites i Verdures i del Peix. 24. Decret de l’Alcaldia, de 23 de setembre de 2010 (S1/D/2010 4389), que estableix els serveis mínims essencials de personal atesa la convocatòria de vaga general prevista per al proper dia 29 de setembre de 2010. 25. Decret de l'Alcaldia, de 27 de setembre de 2010 (S1/D/2010 4381), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella el Sr. Albert Rodríguez Roig en substitució de la Sra. Mercè López Grijuela. 26. Decret de l'Alcaldia, de 27 de setembre de 2010 (S1/D/2010 4382), que proposa al Consell d'Administració de Barcelona d'Infraestructures Municipals, S.A. la designació de l'Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo com a membre del Consell d'Administració de 22 arroba BCN, S.A., en substitució de la Sra. Núria Sancho Álvarez. El Sr. Forn demana intervenir arran del punt cinquè del Despatx d'Ofici sobre la fixació dels dies de festa locals. Diu que tenen un dubte, que encara no se'ls ha aclarit, quant a la fixació del dia 14 de febrer com a festa local; una data sense tradició a Barcelona i que el mateix gremi de comerciants tampoc no acaba de NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4089 veure clara; a banda que entenen que la data s'hagués pogut consensuar i, de ben segur, se n’hauria pogut trobar una de més adient. Pregunta, doncs, en què s'ha basat la decisió i, si no queda prou clar el motiu, demana que es pugui revisar. El Sr. Carnes respon que les dates que habitualment s’establien com a festa local ja havien estat ocupades per festius, per la qual cosa es va decidir el 14 de febrer; afegeix, però que es pot revisar la data. El Sr. Portabella intervé en el mateix sentit que el Sr. Forn, i precisa que el dia de Sant Jordi que, a banda de ser un dia en favor de la cultura, també s'ha assimilat com a dia dels enamorats; de manera que declarar festiu el 14 de febrer, dia de Sant Valentí, entra en una certa contradicció amb el dia de Sant Jordi. Afegeix, també, que els comerciants els han comentat que, en ser festiu aquest dia, els suposaria força pèrdues en les vendes. Els sembla, per tant, que convindria que s'aclarís la posició del Primer Tinent d'Alcalde en el sentit que la data es pot revisar, i confia que entre tots seran capaços de trobar-ne una que s'ajusti als interessos de tothom, tant pel que fa a la simbologia com als interessos comercials. La Sra. Esteller demana que aquest assumpte es posposi fins a arribar a un acord amb els comerciants, de manera que es puguin establir les festes en els dies més convenients i que no perjudiquin els seus negocis. El Sr. Alcalde confirma que no tenen cap problema a revisar aquesta data. b) Mesures de govern Mg 1. Noves prestacions i serveis vinculats a la Targeta Rosa. El Segon Tinent d'Alcalde, Sr. Gomà, inicia la seva intervenció tot saludant els presents en aquesta cambra, entre els quals la Síndica de Greuges. Presenta, tot seguit, la mesura de govern, que tracta sobre l'increment substancial del nombre i la tipologia de les prestacions i els serveis a què dóna dret la Targeta Rosa. Remarca que la Targeta ha evolucionat al llarg de tres dècades i que, fins ara, ha tingut com a característiques fonamentals el fet que ha estat un instrument molt vinculat al transport per satisfer les necessitats de mobilitat de les persones grans i, també, el caràcter redistributiu, amb una modalitat gratuïta per a aquelles persones amb ingressos inferiors a l'IPREM i amb una modalitat a preu reduït per a les persones amb ingressos entre una i dues vegades l'IPREM. Assenyala que durant tot aquest temps ha existit la voluntat política de fer evolucionar i enfortir les prestacions de la Targeta Rosa, tant pel que fa a la seva cobertura poblacional, establerta en principi per a persones a partir dels 65 anys i, posteriorment, estesa a persones de 62 anys i, des del 2003, des dels 60 anys, situació que cal circumscriure en la tendència de l'increment de l'esperança de vida en més de deu anys produïda durant les últimes tres dècades. Això suposa que l'any 1995 hi havia a Barcelona 167.000 Targetes Rosa, 222.000 l'any 2000 i 253.000 actualment, que donen cobertura al 60% del col·lectiu de referència i a més del 90% del col·lectiu que reuneix en aquests moments les condicions d'accés. Precisa que això ha implicat, també, un increment notable de l'esforç quant a la despesa social vinculada a la targeta, que se situarà enguany entorn de la xifra dels 8,6 milions d'euros; amb una concentració molt important de l'esforç de finançament en les més de cent mil Targetes Rosa gratuïtes, el 46% del total, amb un esforç de finançament per sobre dels 7 milions d'euros. Fent un breu repàs de la distribució de la targeta tenint en compte els paràmetres de sexe, edat i territori, es comprova que el 62% correspon a dones, en la mesura que el 70% de les dones jubilades tenen prestacions de pensions per sota dels 600 euros; amb una màxima cobertura en la franja d'edat que va dels 70 als 84 anys, i amb gran correlació entre la presència de la Targeta Rosa i els nivells d'ingressos familiars dels districtes de la ciutat. Així doncs, en els districtes de Ciutat Vella, Sants, Horta, Nou Barris i Sant Martí s'arriba a una cobertura entre el 60% i el 70%. Posa de manifest que, a partir d'aquesta realitat, presenten el començament del que ha de ser un salt qualitatiu, de la Targeta Rosa del transport a una targeta 4090 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 ciutadana, que incorpora l'accés a prestacions i avantatges en uns tres-cents establiments i serveis de la ciutat. Remarca que aquest és un compromís establert tant en el Programa municipal de Gent Gran 2006-2010, com recollit posteriorment en el PAM del mandat actual. Significa que és un compromís que és coherent amb el model d'envelliment actiu i saludable que orienta les polítiques de gent gran a Barcelona; que recull la dimensió del benestar material de la gent gran, en el marc de drets socials reconeguts i garantits; però també contempla el benestar en l'àmbit de la relació, és a dir, la vinculació del col·lectiu amb l'entorn, el barri i la ciutat, la participació activa en la vida ciutadana i en el conjunt d'oportunitats que Barcelona els ofereix. En aquest sentit, diu que la nova Targeta Rosa continua sent instrument de tarifació social, però, sobretot, contribueix a un envelliment actiu. Subratlla que és en aquest sentit que ofereix nous avantatges que han quedat recollits en la primera Guia de Serveis d'enguany, on s'ha fet un esforç important d'increment en el camp de les prestacions de la salut que no estan cobertes en el sistema públic, però que són molt rellevants per a les persones grans com ara l'audiologia, farmàcia, odontologia, òptica, ortopèdia o petites actuacions i arranjaments a l'habitatge, com també en els terrenys de la cultura, el lleure o l'esport, atès que s'incorporen en aquesta targeta descomptes o la gratuïtat en institucions com el Liceu, l'Auditori, CosmoCaixa, l'Imax o la xarxa de centres esportius DIR entre altres; també en l'àmbit del comerç, amb el servei gratuït d'entrega de la compra a domicili en un gran nombre de mercats municipals. Puntualitza que no es tracta d'una fita aconseguida, sinó d'un punt d'inici del salt qualitatiu, i que el programa de captació de noves prestacions i avantatges resta obert, de manera que, a partir d'avui, el web municipal de la Targeta Rosa anirà actualitzant el nombre i la tipologia de les prestacions. Per acabar, agraeix sincerament al conjunt dels operadors incorporats, que assumeixen el cent per cent del cost dels descomptes i, per tant, contribueixen a un model de cohesió social a la ciutat a partir de la contribució i de la solidaritat de tothom. La Sra. Homs observa que la Targeta Rosa va ser una bona iniciativa en el moment que es va implantar, l'any 1980, a fi de reduir la desigualtat en la mobilitat de les persones grans i les persones amb discapacitats, i continua sent una bona iniciativa per la seva voluntat clara de creixement i d'obertura i de fer un pas més per afavorir la presència d'aquests col·lectius en altres àmbits i sectors de la ciutat. Remaca que la gent gran és un col·lectiu constantment present en la vida quotidiana d'una ciutat, i sort n'hi ha que sigui així. La compensació per part de l'administració és positiu que es transformi en mesures concretes d'ajuda, en aquest cas, concretant-se en descomptes o gratuïtat, perquè entén que tothom és conscient de les dificultats de moltes persones grans a l'hora d'arribar a final de mes, i això suposa que no sigui una excusa per fer cultura, esport, formació o lleure. Tanmateix, vol formular un seguit de qüestions al govern municipal sobre aspectes que els sorprenen i que posen en dubte l'equitat i la responsabilitat a l'hora d'oferir un servei d'aquestes característiques. Remarca que es tracta d'un servei que no només ofereix l'administració, sinó que implica altres sectors representatius de la ciutat com el comerç, els museus, els complexos esportius i entitats entre altres. Arran de qui assumeix els descomptes o la gratuïtat, que segons sembla van a càrrec dels establiments o institucions, no acaben de veure clar que l'única compensació que els reporti sigui sortir en el llistat, tenir un adhesiu enganxat a la porta, o la fidelització de la gent gran i que això sigui suficient per aconseguir adhesions dels diferents sectors. Creuen que cal posar més cura en aquest aspecte, atès que oferir un servei gratuït o amb reduccions a un col·lectiu està molt bé, sempre, però, que no vagi en detriment d'altres. Continuant amb aquesta argumentació, es pregunta per quin motiu a Ciutat Vella només consta adherit el mercat de Santa Caterina, tot i que s'imagina que la resposta és "s'hi ha adherit qui ha volgut". Tanmateix, són de l'opinió que una iniciativa d'aquestes característiques ha d'estar consensuada per tots els sectors. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4091 En referència al control i l'avaluació del servei, troben a faltar en la mesura de govern una explicació de com pensen garantir la qualitat del servei que s'ofereix amb descomptes, així com la seva aplicació real. Una altra qüestió, sobre la que han tingut ocasió de debatre en dues comissions, és que el Grup de CiU va voler conèixer quina tasca feia el Comissionat de la Gent Gran per la difusió i el contacte per generar adeptes a la iniciativa, tot i que van saber que en ocasions no hi havia hagut bona entesa amb algun sector i col·legi professional, motiu pel qual aprofita per preguntar si s'ha avançat en aquest aspecte. En resum, es referma en què es tracta d'una bona iniciativa quant a la seva concepció i voluntat clara d'obertura, però consideren que trontolla en la seva implementació, ja que constaten desequilibri de participació, manca de consens per part dels sectors i una difusió irregular. En conseqüència, insten el govern municipal a continuar treballant per fer d'una bona idea, un bon resultat per a tothom. La Sra. Martín avança que el Grup del PP dóna suport a qualsevol mesura que, implícitament, comporti avantatges i millores adreçades al col·lectiu de les persones grans i de les persones amb discapacitat. En aquest cas concret, diu que vol aprofitar la seva intervenció per felicitar i fer arribar el seu agraïment a tots els operadors, especialment als petits i mitjans comerços per la seva solidaritat i el seu esforç en favor dels col·lectius esmentats, atès que consideren que són els veritables protagonistes de la present mesura de govern. Dit això, recorda que el govern municipal té un compromís doble quant a la Targeta Rosa, tal i com recullen el PAM i el Programa municipal per a la Gent Gran 2006-2010. D'una banda, revisar els criteris d'accés a la Targeta Rosa, cosa que significa fer confluir els criteris i tarifació social del conjunt d'operadors públics de la xarxa de transport, alhora que millorar les taxes de cobertura i la intensitat de la protecció; i, d'altra banda, ampliar el ventall de prestacions. Indica que troben a faltar en aquesta mesura referències al primer dels compromisos que ha citat, i que el govern municipal no ha complert encara, quant a les taxes de cobertura, la intensitat de protecció i la integració de la tarifació social en la targeta de pensionista de la Generalitat, i que el seu Grup ha reclamat reiteradament en la Comissió d'Acció Social i Ciutadania que compleixin, tot i que van ser aprovades dues propostes del seu Grup en aquest sentit, una el 2008 i l'altra el 2009. Insisteix en aquest incompliment per demostrar la importància d'aquesta mesura que, a dia d'avui, encara no s'ha fet efectiva. Observa que en la seva presentació, el Sr. Gomà s'ha referit a l'enfortiment de la targeta d'ençà de la seva creació, alhora que el seu creixement global se situa en un 50,6%, segons xifres del 1995. Atès això, es permet referir-se a xifres més actuals, que sospita que el Sr. Gomà no vol utilitzar perquè demostrarien una realitat que els pretenen amagar, i és que el nombre de targetes ha disminuït progressivament al llarg dels anys, mentre que, contràriament, el nombre de persones grans ha augmentat força. Actualment a Barcelona hi ha entorn de quatre-centes vint-i-cinc mil persones més grans de 60 anys, onze mil més que el 2004, mentre que el nombre de Targetes Rosa el 2010 és de 251.000, 10.700 menys que el 2004. És a dir, que mentre el 2004, el nivell de cobertura respecte a la població total era del 63,4%, actualment és del 59,2%; i la mateixa tendència s'observa amb el nombre de targetes gratuïtes, que el 2004 representaven un 53%, actualment només en representen el 46%. Argumenta que les xifres que acaba de donar signifiquen que les condicions d'accés a aquesta targeta són molt restrictives, i cada vegada poden accedir-hi menys ciutadans, atès que, només per posar un exemple, per accedir a la Targeta Rosa gratuïta els ingressos mitjans de la unitat familiar han d'estar per sota de l'IPREM, que són 7.381 euros anuals. Adverteix, doncs, que aquesta situació s'ha de corregir i el govern municipal ha de complir el compromís de possibilitar l'accés a un nombre major de persones de més de 60 anys, tal i com anuncien des de fa dos anys, atès que aquesta targeta ha de ser un instrument de garantia de mobilitat i consagrar-se com una eina de promoció i d'interrelació social, no com l'instrument de propaganda política que promociona aquest govern. 4092 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 La Sra. Capella remarca que, després de trenta anys, la Targeta Rosa s'ha consolidat com un mecanisme de redistribució de la riquesa útil, tal i com demostren les dades que avui els presenten; unes noves prestacions de la targeta que el seu Grup valora com un pas més. Remarca que els serveis de la Targeta Rosa actualment comporten uns determinats serveis i, a més, unes prestacions determinades com són el transport públic, el zoo, els museus municipals i algunes instal·lacions esportives. Afegeix que l'ampliació de serveis de la targeta era una obligació que tenia el Tinent d'Alcalde, ja que forma part del Programa municipal de la Gent Gran i les mateixes mesures introduïdes en el PAM 2008-2011. Constata que s'hi inclouen productes i serveis vinculats a prop de tres-cents establiments, xifra que diuen que encara no està tancada, malgrat que el seu Grup hi troba a faltar un acord majoritari amb els col·legis professionals que donen cobertura a alguna de les prestacions que inclou la mesura, i entén que això consolidaria la possibilitat que més entitats i més establiments s'hi poguessin adherir; alhora que remarca que entre les noves incorporacions hi ha l'exempció de la taxa d'inscripció en el registre censal d'animals de companyia, que va sol·licitar el Grup d'ERC en l'aprovació de les ordenances fiscals del 2009. Considera que la mesura de govern aporta dades interessants, que en resum vénen a constatar que l'envelliment està lligat a l'empobriment i al gènere femení i, per tant, significa que cal anar més enllà d'aquestes prestacions concretes i s'han d'abordar qüestions estructurals. Es refereix tot seguit a què, malgrat que nou de cada deu targetes corresponen a persones més grans de seixanta anys, entre el col·lectiu de persones discapacitades, el nombre de targetes gratuïtes supera molt aquestes proporcions, i arriba a gairebé tres de cada quatre. Això significa que hi ha un sector de població especialment vulnerable, un element que també té en compte aquesta mesura de govern. Observa que el Sr. Gomà parla d'envelliment actiu i que sap que el Grup d'ERC li fa costat en aquest empeny, reflectit en les múltiples proposicions que han anat presentant en aquesta línia. Demana, però, que els concretin un aspecte que no els ha acabat de quedar clar, que és si la Targeta Rosa, que gestiona l'EMT, té alguna limitació en l'àmbit de l'àrea metropolitana i, per tant, si aquest serveis es limiten únicament a la ciutat; una qüestió que no queda aclarida en la mesura i que és essencial per a una valoració del cost que representa. La Sra. Moraleda posa de manifest que per al seu Grup és una coincidència feliç que el mateix dia que presenten les noves prestacions i serveis vinculats a la Targeta Rosa sigui l'1 d'octubre, proclamat per l'ONU Dia Internacional de la Gent Gran. Es refereix a què la gent gran configura un col·lectiu nombrós, creixent i dinàmic, també heterogeni, arrelat al seu territori. Significa un capital humà i social de gran valor, i la seva aportació encara avui és clau en el suport i l'educació de les generacions més joves. Remarca que, majoritàriament, es tracta de persones actives que reclamen la seva autonomia, tot i que és una població vulnerable davant de les desigualtats i dels riscos d'exclusió social. El model d'envelliment actiu que proposa l'OMS reclama a les administracions públiques que optimitzin l'oportunitat de participació, de benestar i seguretat per a les persones d'edat avançada. En aquesta línia, l'Ajuntament de Barcelona ja va demostrar aquesta voluntat ara fa gairebé trenta anys, quan es va posar en marxa la primera Targeta Rosa, i la seva aportació encara avui és clau en el suport i l'educació de les generacions més joves. Posa en relleu que avui presenten els nous drets que el col·lectiu que disposa de la targeta adquirirà, un compromís que fa palesa la Barcelona inclusiva i cohesionada que té en compte l'heterogeneïtat i les necessitats diverses i específiques dels diferents grups de població; una ciutat que vol ser referència en polítiques adreçades a gent gran, motiu pel qual es feliciten per poder posar en marxa aquesta nova cartera de serveis de la targeta. Remarca que, després de trenta anys, s'ha consolidat la funció de la Targeta Rosa, que ha passat de ser de garantia i de foment del dret a la mobilitat i s'ha NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4093 estès com a instrument de promoció social i d'acció comunitària, de manera que estan convençuts que ha incidit positivament en la vida quotidiana de la gent gran. Tanmateix, la Targeta Rosa no és l'únic servei adreçat a les persones grans, sinó que forma part d'una línia d'acció que promou ajuts a la dependència, serveis de teleassistència, casals de gent gran i que ara incorpora una nova manera d'accedir a determinats descomptes o en qüestions que consideren bàsiques. Finalment, diu que per al seu Grup no és una mala notícia que cada dia hi hagi menys persones amb dret a tenir aquesta targeta, sinó que ho consideren un símptoma que la gent gran va guanyant espais d'autonomia econòmica. El Sr. Gomà agraeix en primer lloc el suport que el conjunt de grups municipals han expressat a aquesta mesura de govern. Respon, tot seguit, a alguna de les qüestions que s'han plantejat al llarg del debat. D'entrada, dirigint-se a la Sra. Homs, confirma que des del primer moment el criteri va ser que el conjunt d'operadors que es volguessin incorporar havien d'assumir el cost dels descomptes; i destaca aquest fet perquè significa l'aportació d'un conjunt d'operadors per construir cohesió, benestar i solidaritat orientada al col·lectiu de les persones grans de la ciutat, alhora que comporta fidelització i possibilita l'accés d'aquest col·lectiu a altres serveis que puguin oferir. Tanmateix, els sembla que aquest valor fonamental d'incorporar tot el teixit social de la ciutat a definir polítiques públiques per a les persones grans és molt remarcable. Coincideix amb la Sra. Homs quan diu que cal que nous mercats i noves institucions de referència s'incorporin, tal i com també apuntava la Sra. Capella, i els confirma que continuen treballant en aquesta línia, i és precisament el punt inicial del salt qualitatiu que aborden, alhora que confien que al llarg del 2011 el conjunt de la xarxa de mercats municipals o altres institucions culturals públiques puguin entrar a formar part de la guia de serveis. Apunta que és molt important la qualitat dels serveis prestats i, en aquest sentit, recorda que alguns serveis de salut que avui es presten a través de xarxes acreditades, històricament s'havien prestat en condicions no satisfactòries des del punt de vista de la seva qualitat en la xarxa de casals de gent gran. El nou model de casals situa aquests serveis fora però, a canvi, a través de xarxes professionalitzades i acreditades, i entenen que, aquest, també és un aspecte important. Admet que amb algun col·legi professional hi va haver manca d'entesa, però que s'ha anat superant a través de l'explicació i la pedagogia, i aprofita per agrair al Comissionat per a la Gent Gran la tasca que ha fet en aquest sentit. Per acabar, diu a la Sra. Martín que, tant l'increment poblacional com la intensitat de la protecció de la Targeta Rosa, han augmentat, i que el conjunt de tarifació social de la Targeta Rosa i la resta de títols de les administracions fan que avui pràcticament el cent per cent de les persones grans amb pocs recursos tinguin garantit el dret a la mobilitat en tota l'àrea metropolitana. Mg 2. Cartera bàsica de serveis. Programa bàsic de promoció esportiva dels centres esportius municipals. La Sra. Moraleda presenta la mesura de govern. Inicia la seva intervenció remarcant que l'esport és un element clau de desenvolupament humà, de convivència i de projecció de la ciutat. En aquest sentit, la missió de l'Ajuntament en matèria esportiva, tal i com s'estableix en el PAM, és impulsar l'esport com a factor de cohesió, d'integració social, de civisme, d'educació, de salut i de lleure. Indica que la política esportiva municipal es basa en l'oferta d'un servei públic que satisfaci les necessitats d'activitat físico-esportiva de tots els sectors de la població i que, per tant, equilibri les diferències territorials i socials; és a dir, compensar des de l’administració allò que el mercat no ofereix. Això suposa un aspecte clau per poder oferir aquest servei i que s'adeqüi als objectius, entre els quals l'actualització del model de gestió de les instal·lacions esportives municipals, tenint en compte els usos individuals i col·lectius que s'hi duen a terme, així com la singularitat d'alguns. Destaca que el Pla director dels equipaments esportius de Barcelona 2008-2010 estableix com un dels seus eixos d'actuació l'extensió del servei públic esportiu. 4094 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 Una de les línies d'acció que es preveu és la definició d'una cartera bàsica de serveis i el programa bàsic de promoció esportiva per a tots els centres, amb usuaris individuals i també col·lectius. Assenyala que actualment la ciutat disposa de 43 centres esportius, distribuïts per tota la ciutat, amb 650.000 usuaris anuals, dels quals 185.000 són abonats. A fi de tenir una idea del volum econòmic que genera aquesta activitat, indica que el 2009 aquests centres esportius van ingressar 86 milions d'euros, dels quals gairebé un 9% es va destinar a la promoció esportiva. Precisa que la cartera esportiva bàsica de les instal·lacions municipals consisteix en un conjunt de serveis que totes les instal·lacions hauran de preveure en la seva oferta i que han de complir les condicions que s'estableixen en aquesta mesura de govern: serveis adreçats a tots els segments de població, d'acord amb les seves característiques i necessitats específiques. Quant a la promoció esportiva, en la mesura es fa referència al conjunt d'accions adreçades a difondre els beneficis de l'activitat física, i s'hi detalla el programa bàsic de promoció esportiva en cada centre. En conseqüència, l'objectiu de la cartera bàsica de serveis és establir el programa bàsic de promoció esportiva per a què els ciutadans puguin accedir a una oferta esportiva equiparable en tots els barris. Es vol fer accessible a la ciutadania l'activitat física i l'esport, possibilitar l'accés a una oferta equilibrada entre les diverses modalitats de pràctica esportiva, promoure activitat esportiva entre els infants i joves en edat escolar com a eina educativa i, també, com a element complementari en la formació integral de les persones; potenciar els clubs o les entitats esportives de barri com a eix fonamental de l'estructura esportiva i, per tant, com a element vertebrador del teixit associatiu de la ciutat. En definitiva, el que pretén és contribuir a la cohesió social i territorial i interrelacionar salut i esport incorporant hàbits saludables per a la població i millorar la seva qualitat de vida. Assenyala que, igualment, es contemplen l’estratègia i les condicions d'implantació d'aquesta cartera bàsica de serveis i el programa bàsic de promoció esportiva, que es definiran tenint en compte que les instal·lacions esportives municipals que ja disposin d'una oferta igual o superior a la proposada vegin reforçada la seva gestió i, per tant, puguin mantenir la seva cartera, mentre que les que tenen una oferta inferior rebin un impuls a fi de situar-se en el nivell requerit. Confien, per tant, que amb la definició de la cartera bàsica de serveis es pugui millorar la qualitat de la seva prestació i, també, les condicions d'accés. La Sra. Fandos agraeix la presentació de la mesura, tot i que manifesta que la seva primera reacció en conèixer-la va ser de sorpresa perquè s'hi ven com una novetat significativa la promoció esportiva, recollida en un programa bàsic, quan en tots els plecs de condicions per adjudicar un concurs per a la gestió d'un equipament esportiu sempre s'hi recull aquesta obligació. Entén, però, que el fet que avui ho presentin d'aquesta manera reconeix allò que el seu Grup fa molts anys que posa de manifest: la manca de coordinació en aquest aspecte, de manera que cada gestor interpretava la promoció esportiva com li semblava millor i no se'n feia cap seguiment. En aquesta mateixa línia, assenyala que estan d'acord amb què l'esport ha significat en aquesta ciutat un impuls per al benestar i la salut, però encara no s'ha abordat com cal la promoció esportiva, que significa fer de l'esport un element de cohesió i d'integració social, i entén que és per aquest motiu que ara diuen que cal. Manifesta que, d'aquesta mesura, els preocupa l'aspecte del suport als clubs i a les entitats, que són bàsics, però que reben una atenció insuficient. Els recorda que el seu Grup sempre ha defensat que el model òptim és que les entitats esportives de la ciutat estiguessin gestionades per clubs i entitats, tot i que en molts casos aquesta gestió s'ha derivat a empreses que s'han creat expressament, sense cap experiència en el món de l'esport. Diu que també els preocupa la manera com s'enfoca en aquesta mesura la revisió del 10% o 15% que s'adreça a la promoció esportiva perquè entén que s'hi ha d'obligar, i l'incompliment ha de ser motiu de rescissió de contracte, ja que, com acaba d'expressar més amunt, és un element bàsic en el plec de clàusules per a l'adjudicació dels concursos. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4095 Finalment, es refereix al temps que han esmerçat en l'elaboració d'aquest document que avui presenten i entén que l'haurien pogut discutir al Consell rector de l'Insitut Barcelona Esports a fi de no haver de circumscriure's a un temps predeterminat de quatre minuts per parlar d'un assumpte tan important com és la promoció esportiva. La Sra. Esteller diu que el seu Grup valora positivament l'existència d'una cartera de serveis esportius per facilitar-ne l'accés i que estigui coordinat. En aquesta línia, remarca que és fonamental que la gent faci pràctica esportiva per moltes raons, entre les quals la salut i els valors que aporta l'esport, ja des de l'edat escolar, quan s'ha d'adquirir com a pràctica habitual. Per això, es convenient que es pugui practicar esport a Barcelona tant en centres de titularitat pública com privada, i que la cartera de serveis estigui ben articulada i coordinada a tot el territori a fi de facilitar l'accés. En aquest sentit, diu que valoren positivament la incorporació de l'esmentada Cartera de serveis, alhora que entén que fóra bo canalitzar les persones que practiquen esport pel seu compte cap a aquests tipus de centres. Tanmateix, troben a faltar en aquest Pla més atenció a l'oferta de pràctica esportiva dirigida a la gent gran, i creuen que caldria aprofundir en programes específics adreçats a col·lectius determinats, com ara tenir més en compte la pràctica esportiva dirigida a persones amb discapacitat. Tenint en compte el benefici de l'esport per a la salut, creuen que fóra convenient establir convenis amb els centres de salut per facilitar l'activitat esportiva; alhora que també seria positiu estendre la Cartera de serveis al centres d'iniciativa privada que s'hi vulguin acollir oferint-los un seguit d'avantatges. En definitiva, conclou que caldria que tota la Cartera de serveis arribés al major nombre de persones, i abundar en la redistribució i l'equitat territorial perquè facilitin l'accés a l'esport. El Sr. Martínez agraeix la presentació d'aquesta mesura de govern, on es reconeix implícitament que cal actualitzar el model de gestió dels centres esportius municipals; un model d'èxit i pensat en un moment molt concret de la ciutat que, amb el pas del temps, ha quedat obsolet, atès que genera contradiccions entre la generació de promoció esportiva i els equilibris i la viabilitat de les instal·lacions en funció de qui ha fet la inversió, el tipus de gestió o la ubicació territorial. Entén, però, que presenten aquesta mesura a destemps, a punt de finalitzar el mandat, amb uns elements que no aporten res de nou, amb unes propostes aleatòries, que no concreten de quina manera es farà i qui ha de fer la promoció esportiva; i, a més, no s'hi tenen en compte les condicions actuals de gestió dels equipaments, no tant per l'obligatorietat de fer complir els plecs de clàusules, sinó perquè la majoria de centres esportius municipals tenen un equilibri precari quant a la seva viabilitat econòmica. Creu que fan una barreja conceptual del que és la promoció esportiva, de la generació d'activitat físico-esportiva a l'escola, amb l'activitat individual en els centres esportius. Consideren que el consum esportiu és bo i dóna un valor afegit a la ciutat, però que actualment la promoció s'ha de centrar en la generació de clubs d'activitat físico-esportiva a partir de les edats escolars, una fita difícil d'aconseguir si s'intenta fer la promoció esportiva a través només dels centres municipals. Altrament creu que haurien d'haver elaborat una Cartera bàsica de serveis barrejant conceptualment els centres municipals amb el conjunt de l'oferta d'instal·lacions, pavellons o camps de futbol; i, tot i que assegurin que volen fer una oferta equilibrada entre les diverses pràctiques esportives, no expliquen enlloc com es pot garantir la diversitat esportiva o la promoció d'esports minoritaris en el conjunt de la ciutat a partir dels centres esportius municipals; tampoc no inclouen quins avantatges obtindran els clubs, per la qual cosa no es garanteix que hi hagi un canvi de dinàmica de l'actual model de gestió esportiva respecte a la Cartera bàsica de serveis. Fa notar que les declaracions d'intencions estan molt bé, però si no van acompanyades d'actuacions concretes no serveixen per a res. La Sra. Mayol expressa, en nom del seu Grup, la satisfacció per la presentació d'aquesta mesura de govern, que respon al compromís recollit en el Pla director d'equipaments esportius municipals Barcelona 2008-2010. 4096 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 Es ratifica en què l'esport és un dels elements d'inclusió social fonamentals a la ciutat, i la Cartera de serveis que avui presenten contribuirà a una societat més cohesionada i equitativa, atès que permetrà que qualsevol ciutadà o ciutadana tingui al seu barri una oferta esportiva similar i comparable amb els altres barris. Remarca, a més, que la Cartera de serveis va acompanyada d'una estratègia tan fonamental com és la promoció esportiva a través de les instal·lacions esportives de la ciutat, que si bé ja es feia, ve a potenciar i impulsar aquesta feina feta. Incideix, tot seguit, en quatre elements que el seu Grup entén com a fonamentals en parlar de polítiques esportives. En primer lloc, la necessitat de continuar potenciant l'esport com a principal factor d'associacionisme de la ciutat; en segon lloc, que es continuï vetllant per una veritable igualtat d'oportunitats en la pràctica esportiva, i destaca que cal continuar aplicant la perspectiva de gènere en el conjunt de les polítiques esportives municipals, sobretot si es té en compte que les dones practiquen menys esport que els homes per un seguit de condicionants socials i familiars. En tercer lloc, que l'esport continuï sent un instrument d'integració bàsic de tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, per a la qual cosa és fonamental fomentar l'accés a la pràctica esportiva per part de les persones nouvingudes. En quart lloc, es refereix a què l'esport ha de continuar sent un instrument de promoció de conductes saludables i de prevenció de conductes de risc. La Sra. Moraleda agraeix la bona predisposició manifestada per tots els grups municipals en aquesta presentació de la Cartera bàsica de serveis dels centres esportius municipals, i puntualitza que no es tracta del pla director de la política esportiva municipal. Així doncs, precisa que hi queda clar que han de tenir prioritat en la utilització dels espais públics els centres educatius que no tinguin instal·lacions pròpies, entitats, clubs esportius o col·lectius de barri, com una manera de fomentar l'esport de base. Assenyala que, en aquesta línia, es reforça la política de promoció esportiva, on enguany han invertit 7,5 milions d'euros, i on cada instal·lació, mitjançant la comissió de seguiment, de la qual forma part l'Institut Barcelona Esports, fixa els aspectes de promoció esportiva que s'han de tirar endavant en cada ocasió. Acaba dient que no està segura si cal o no actualitzar el model d'equipaments esportius municipals, però sí que n'està de què li cal una revisió a fons i garantir per damunt de tot l'equitat en la pràctica esportiva arreu de la ciutat, i valorar la possibilitat de mantenir el model de col·laboració público-privada. c) Informes 1. Desplegament de mesures per a l’orientació, inserció i desenvolupament professional juvenil. El Primer Tinent d'Alcalde, Sr. Carnes, presenta l'informe. Comença la seva intervenció recordant que el 2 d'octubre de 2009, el Plenari del Consell Municipal va aprovar la mesura de govern Pla d'Acció per a l'Orientació, Inserció i Desenvolupament Professional Juvenil a Barcelona 2009-2011, que era el resultat de la preocupació i l'actuació prioritària del govern municipal per revertir els efectes desfavorables que la crisi econòmica exerceix sobre el col·lectiu, altament vulnerable, dels joves. Indica que el present informe pretén donar a conèixer el resultat del desplegament del pla esmentat fins a dia d'avui així com les mesures programades per a l'any vinent, d'acord amb l'actual context d'actuació i en el marc de les polítiques actives d'ocupació a Barcelona i a Catalunya. Remarca que el Pla és considerat com a prioritari atesos els reptes plantejats amb aquest col·lectiu, tal i com palesen els més de sis mil joves en situació d'atur o els elevats nivells de temporalitat laboral i de fracàs escolar actuals. En aquest sentit, entenen que el desenvolupament dels plans d'acció com el que avui porten a consideració d'aquesta cambra són necessaris a l'hora d'intentar canviar la situació i ajudar els i les joves a acarar el seu futur professional amb unes mínimes garanties d'èxit. Així, informa que el desplegament del Pla, que ja compta amb més de cinquanta mil participants en els seus diferents dispositius, és una eina important que inclou NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4097 que tots els estudiants del darrer curs de l'ESO, batxillerat i cicles formatius rebin orientació per escollir el seu futur professional amb més garanties i educació sobre els valors del treball; que tots els joves en situació d'atur a Barcelona tinguin a disposició un dispositiu específic on rebre orientació laboral i millorar la seva ocupabilitat a través del programa "Activa't per l'Ocupació", que permet millorar l'índex d'inserció en un 46%; que els joves que hagin abandonat el sistema educatiu i que es vulguin inserir en el mercat laboral o els que tornin als estudis, tinguin un dispositiu per fer-ho i millorar la seva qualificació professional; potenciar la formació professional incrementant les places en curs, més de mil previstes per al proper any, i arribar prop de les vint-i-vuit mil places; així com oferir places de formació professional per a més de mil cinc-cents joves. Precisa, doncs, que es tracta d'un nou programa amb formació i pràctiques a empreses en ocupacions amb futur professional per a mil cinc-cents joves en atur; un programa que, amb el suport del Departament de Treball, implica la col·laboració dels diversos agents de la ciutat per afavorir la millora de l'ocupabilitat. Destaca, en aquest procés, l'acord signat el juliol d'enguany entre aquest ajuntament i el Departament de Treball en el marc del Pacte per a l'Ocupació de Qualitat, i que està permetent incrementar aquest dispositiu. Alhora, destaca que continuen sent pioners en la reconversió dels programes de les Cases per a Nous Oficis, obrint-les a nous àmbits com l'alimentació, el turisme, les TIC o el medi ambient. Assenyala que totes aquestes actuacions són possibles en el marc de l'acord del Pacte per l'Ocupació, de l'acord amb el Departament de Treball i, també, amb el Consorci d'Educació de Barcelona, la Fundació Barcelona Formació Professional, el Consell de la Joventut de Barcelona, la Regidoria de Joves i Dones i l'Institut municipal d'Educació, universitats i entitats especialitzades en l'àmbit juvenil. Posa en relleu, en conseqüència, que estan parlant d'una acció important i, alhora, concertada amb la realitat social i econòmica de la ciutat. La Sra. Vila recorda que fa un any, en aquesta mateixa cambra, van coincidir en què l'atur és un problema social greu a Barcelona, i que un dels col·lectius més afectats és el dels joves, atès que representa un 35% del total d'aturats de la ciutat. Observa que, a aquest fenomen, cal sumar-hi altres problemes com la temporalitat dels contractes o l'abandonament escolar, d'un 15% a l'ESO i d'un 36% en els graus superiors, fenòmens que situen Barcelona a la cua de les ciutats europees. Considera que malgrat que en l'informe s'asseguri que s'està en una situació una mica millor respecte a la resta de Catalunya o de l'Estat, les xifres continuen sent alarmants. Tot seguit, es remet a la mesura de govern presentada l'octubre del 2009, que els va semblar poc concreta, atès que hi mancaven aplicacions pressupostàries i no s'hi esmentaven els recursos per arribar a uns objectius que, a la vegada, estaven poc definits, i tampoc no comptava amb mètodes d'avaluació. En aquesta ocasió els presenten un resum a fi de comprovar el grau d'assoliment d'alguns objectius plantejats llavors, podent constatar que mesures com l'orientació professional inicial, l'impuls als valors i a la cultura del treball, les accions d'ocupabilitat juvenil i la promoció de la iniciativa emprenedora no arriben ni tan sols al 50% dels objectius que s'havien marcat. Entén que cal tenir clar que l'estratègia per fer front a l'atur juvenil s'ha de plantejar a mitjà i llarg termini, i com ja van denunciar en el seu moment, el Pacte per l'Ocupació no és una eina eficaç tal i com l'ha plantejada el govern municipal. A més, ha esdevingut tancat i hermètic a les propostes del seu Grup i, també, a les propostes d'altres entitats com ara la del Consell de la Joventut de Barcelona –CJB–, que va fer una proposta el febrer d'enguany, que va lliurar al Sr. Alcalde, i que se cita en l'informe, amb un seguit d'iniciatives, entre les quals cita la de les clàusules socials, que el CJB demanava per evitar els subcontractes de joves en precarietat, o la que demanava evitar a aquest ajuntament la contractació de becaris com a forma habitual de contractació precària a les empreses municipals, propostes que no es recullen en la seva integritat en el document. Remarca que el seu Grup sempre ha cregut que les polítiques d'ocupació són transversals i que han de ser compartides amb les entitats juvenils de la ciutat. 4098 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 Altrament, el document que avui els presenten palesa que les mesures impulsades per aquest ajuntament no són suficients. La Sra. Balseiro comença amb la consideració que les dificultats dels joves per incorporar-se al mercat laboral, accentuades per la crisi actual, són conseqüència de problemes estructurals de fons, sovint provocats per polítiques totalment equivocades de les administracions socialistes, tant de l'Estat i la Generalitat, com de l'Ajuntament de Barcelona. Remarca que en dos anys s'ha doblat el nombre de joves que està a l'atur, arribant la taxa al 37%, dos punts per sobre del que s'admet en l'informe; i també s'ha disparat la contractació laboral precària; i el fracàs escolar, que ja dobla la mitjana europea, encara és més preocupant si s'emmarca en els cicles de grau mitjà, on ja afecta un de cada dos estudiants. Per tot plegat, el seu Grup considera que no és suficient presentar el seguiment d'un pla que únicament contempla polítiques formatives quantitatives, sense disposar de sistemes d'avaluació que permetin valorar-ne la qualitat i, per tant, l'eficàcia pel que fa a la inserció, però també a la continuïtat en el mercat laboral dels joves. Insisteix, en aquest sentit, que no és suficient incrementar l'oferta municipal en un 4% de places de formació professional, quan les principals mancances es produeixen en les ofertes de les famílies professionals amb un grau més elevat d'inserció laboral, tal i com el mateix govern municipal reconeix, com ara les vinculades al medi ambient, les agràries, les sanitàries o els serveis de producció. Tampoc no és suficient, al seu parer, recordar constantment que es presentaran programes com les Noves Cases per a Nous Oficis que, un any després de la seva presentació, encara no s'han posat en marxa. Creu que, atesa la situació, resulta obvi que allò que cal és adoptar mesures urgents de polítiques paral·leles i transversals que involucrin totes les administracions responsables, però també els agents econòmics, socials i els mateixos joves. Esmenta, en aquesta línia, la implicació del sistema educatiu a fi de millorar el capital humà, adequant l'oferta a les necessitats de teixit productiu actual, però també del futur; reformes laborals per crear llocs de treball i, evidentment, mesures econòmiques i fiscals que incentivin de debò l'emprenedoria, defugint les postures paternalistes i intervencionistes, i que apostin clarament per la creació de nous llocs de treball. En definitiva, el Grup del PP anima el govern municipal a mirar cap a Europa, allà on les dades d'atur general, i juvenil en particular, i els índex de fracàs escolar estan per sota de la meitat de Barcelona. Els insten, doncs, a adoptar aquest conjunt de mesures que el seu Grup demana reiteradament. El Sr. Florensa agraeix, d'entrada, la presentació d'aquest informe que, com aquí s'ha dit, suposa un primer balanç del Pla presentat i aprovat l'octubre de 2009. Posa de manifest que, llavors, el seu Grup va remarcar la importància d'un pla d'aquestes característiques, sobretot en el context actual, on el col·lectiu juvenil, tot i que històricament ha comptat amb millor preparació, s'ha convertit en un dels més vulnerables davant la crisi ateses les dificultats que té per entrar en el mercat laboral, però sobretot per mantenir-s'hi, fet que dificulta l'emancipació dels joves, l'accés a l'habitatge, la construcció d'un projecte de vida propi i personal; i, si bé és cert que els darrers temps ha millorat la taxa d'emancipació al país i s'ha detectat una lleugera disminució de l'atur juvenil, aquesta franja d'edat encara duplica la mitjana d'atur a la ciutat. Pel que acaba d'expressar, el Grup d'ERC es referma en l'aposta amb mesures com el Pacte per l'Ocupació de Qualitat, o el Pacte per l'Ocupació Juvenil, que la seva formació política ha impulsat des del govern de la Generalitat. En referència a l'informe, fa un seguit de consideracions. D'una banda, malgrat a l'informe no se'n parli, no es pot passar per alt, la mateixa setmana en què s'ha viscut una jornada de vaga general, el paper que la reforma laboral pot tenir en el futur, que dificultarà més encara l'entrada de les persones joves al mercat laboral. Celebren, però, que en l'informe s'hagin rectificat alguns aspectes com ara presentar el Pla com un seguit de mesures pal·liatives, i que li confereixin, altrament, una perspectiva a mitjà i llarg termini, o que li hagin donat més transversalitat, no tan sols a escala institucional, sinó també amb entitats i organismes de la ciutat, per la qual cosa es feliciten perquè s'hi esmenta el Consell NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4099 de la Joventut de Barcelona, Trinijove o Fedelatina, entitats que en el primer informe es van passar per alt, tot i que són molt importants per estendre aquestes mesures entre el col·lectiu jove de la ciutat. Es congratulen, igualment, per la descentralització de l'equipament Porta 22 en els diferents punts d'informació juvenil a fi que els recursos tinguin un impacte més gran en el territori. També han trobat que aquesta valoració del Pla és fa des de l'òptica quantitativa i, per tant, només es fixen amb el nombre de participants, sense entrar en elements més qualitatius que convindria posar en relleu. Assenyala, seguidament, que estan d'acord amb què posin l'accent en aspectes com el foment de l'emprenedoria i de la cultura del treball i, també, amb el reforç que s'ha fet els darrers anys de la Formació Professional, tot i que de vegades considera que en fan una lectura un punt triomfalista i, per tant, convindria parar atenció en què algunes especialitats el nombre de sol·licituds arriba a triplicar el de places. Per acabar, es refereix al desequilibri territorial com un aspecte que els causa preocupació, ja que si es quantifica l'atur juvenil per districtes es pot constatar que hi ha desigualtats ben evidents entre territoris; per aquest motiu, creuen que una de les prioritats d'acció és esmerçar esforços per evitar aquests desequilibris. El Sr. Mestre indica que el present informe avalua, com ja s'ha dit, el Pla aprovat per aquest Plenari ara fa un any, que articula un conjunt d'accions per facilitar i impulsar l'orientació, inserció i desenvolupament professional de la gent jove de la ciutat i, per fer-ho, actua sobre realitats diverses com l'educació pel treball, l'abandonament del sistema escolar, la inserció laboral dels joves en situació d'atur, la formació professional i el suport als joves emprenedors; tots aquests aspectes són cabdals, tal i com s'ha significat en les intervencions precedents, i en aquest primer balanç queda clar que s'ha dut a terme bona part del que s'havia previst el 2009, assolint el 68% dels objectius previstos per al 2011. Això permet albirar que en finalitzar la vigència del Pla, hi haurà una execució superior a la prevista en el moment de la seva presentació. Destaca que les polítiques d'aquest ajuntament per fer front a la crisi, on s'inscriu el Pla, tenen una perspectiva estratègica, ja sigui en el terreny de la reactivació de l'economia local o en el de l'ocupació; alhora que el Pla forma part, també, de les polítiques de joventut que impulsa aquesta administració. Per aquest motiu, la regidoria de Joventut, juntament amb l'Àrea d'Educació i Barcelona Activa ha impulsat en relació a aquest Pla quatre iniciatives que destaca a continuació: la campanya "Informa't" dirigida a estudiants de secundària, que té per objectiu ajudar a triar les opcions acadèmiques amb noranta xerrades informatives al llarg del 2010, a més de la campanya itinerant "Després de l'ESO, què?", que s'ha exhibit enguany en 85 centres de secundària de la ciutat. En segon lloc, l'orientació i l'assessorament presencial a través dels punts d'informació juvenil sobre itineraris acadèmics, en els quals l'any 2009 es van fer 6.830 consultes, i fins a l'1 de setembre del 2010, 5.222 consultes. En tercer lloc, l'assessorament des dels punt d'informació juvenil sobre drets laborals, on es van fer 258 assessoraments el 2009 i fins a l'1 de setembre d'enguany prop de dos-cents. I, finalment, l'accés al portal Porta 22 de Barcelona Activa, des de vuit punts d'informació. Assenyala que tots aquests objectius responen a la voluntat i a la decisió d'acompanyar la gent jove en el seu itinerari acadèmic i ocupacional i que responen plenament al compromís i la voluntat de l'Ajuntament de fer front a la crisi creant ocupació i dedicant una especial atenció al col·lectiu de la gent jove en aquesta línia. El Sr. Carnes agraeix a la Sra. Balseiro que constati la insuficiència del Pla, i assegura que no ho diu pas amb ironia, atès que en els termes que ho ha platejat s'hi palesa un canvi qualitatiu respecte a fa a un any, ocasió en què van manifestar una desqualificació global, mentre que ara reconeixen, com a mínim, que s'estan fent coses. Dit això, reconeix que estan davant d'una problemàtica que no és gens fàcil de resoldre, i són conscients que la situació d'atur, especialment entre determinats col·lectius, estarà present en el dia a dia de la ciutat durant força anys, per tant, és millor acarar la situació amb realisme. 4100 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 Admet que aquesta situació només es pot abordar des d'una perspectiva de transversalitat, tot i que, quant a l'afirmació que aquí s'ha fet de què no s'arriba al 50% de reinserció, es referma en què és millor estar treballant amb aquest percentatge, que no pas com passa en altres llocs on no són capaços d'implementar cap política. En aquest sentit, diu que la insuficiència esmentada del Pla, la consideren un element que esperona a continuar treballant per aixecar els llindars. Aprofita, per subratllar que el grau d'atur juvenil, que només Bilbao supera quant a ràtios més baixes, és fruit, malgrat la conjuntura actual, de la feina concertada amb els agents públics i privats, que està donant resultats. Respecte a la formació professional, coincideix que, atès que durant molts anys s'ha dirigit prioritàriament al sector de la construcció, cal ajustar-la a les demandes canviants del mercat, com també cal donar-li un enfocament territorial a Barcelona, ja que la seva plasmació en el territori no és homogènia. Des d'aquesta perspectiva, els assegura que el govern municipal continuarà treballant amb realisme. La Sra. Vila creu que s'han d'emmirallar amb la resta de països d'Europa, a fi que les xifres parlin per elles mateixes. De tota manera, recorda que el seu Grup va proposar uns eixos del que havia de ser, al seu parer, un veritable pla per desenvolupar l'horitzó professional i l'emancipació dels joves, que se centrava bàsicament en la generació d'ocupació, la lluita contra la crisi econòmica, el foment de l'emprenedoria, la formació de qualitat i innovació i recerca, en un document que va elaborar juntament amb els Srs. Ardanuy i Blasi i que es va traslladar amb una iniciativa, aprovada per unanimitat en una Comissió de Promoció econòmica, Ocupació i Coneixement, les mesures de la qual no queden recollides en el present informe. Per tant, lamenten que, una vegada més, aquest govern no respecti els acords presos en comissió o en plenari. La Sra. Balseiro celebra la certa autocrítica que s'ha palesat en la intervenció segona del Sr. Carnes. Tanmateix, creu que valoren les deficiències d'una manera molt moderada i, per tant, no albiren solucions eficaces. Creu que cal ampliar el Pla, incorporar-hi altres mesures i anar més enllà, insistint, sobretot, en la millora de la qualitat de la formació i apostar per les reformes que calen en matèria educativa, fiscal , econòmica i laboral. El Sr. Carnes tanca els torns d'intervenció remarcant que, davant de l'atur, calen menys paraules i més propostes concretes, per la qual cosa assegura que són i continuaran sent realistes, motiu pel qual consideren que algunes de les propostes i mesures que aquí s'han expressat no tenen en compte l'àmbit competencial d'un ajuntament. 2. Estat d’execució del pla de creació de noves places d’escoles bressol. La Sra. Ballarín presenta l'informe. Assenyala que una de les prioritats polítiques del present mandat ha estat l'aposta, sense precedents, de potenciar i millorar l'educació i la formació en totes les seves etapes com a garantia per millorar la cohesió social a la ciutat. Precisa que s'estan esmerçant molts esforços en l'etapa educativa de 0 a 3 anys, que gràcies a la LOE va passar a ser reconeguda com a etapa educativa, refermant les tesis tradicionals d'aquest ajuntament, que sempre ha estat capdavanter en oferir un servei de qualitat en educació de la petita infància, superant les tesis que consideraven aquesta etapa com de mera atenció assistencial. Precisa que durant el mandat es treballa per fer possible que aquest model de qualitat arribi al doble de famílies que el 2007, i que aquest compromís s'ha transformat en realitat per dues raons clares. D'una banda, per la voluntat política de l'Ajuntament, que va decidir prioritzar aquesta necessitat ciutadana davant d'altres demandes, i que, gràcies a la seva solvència econòmica, ha pogut tirar endavant el compromís malgrat la crisi econòmica iniciada el 2008. D'altra banda, posa en relleu que, per primer cop a la història, han obtingut l'ajut de la Generalitat per invertir en escoles bressol municipals. Posa de manifest que la llei catalana d'iniciativa popular sobre creació d'escoles infantils de primer cicle, de 2004, i els posteriors convenis amb la Generalitat han fet possible que la NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4101 construcció i manteniment de places de les escoles bressol compti amb l'ajut d'alguna administració més enllà del mateix Ajuntament. Indica que l'informe que avui presenten té l'objectiu d'explicar a la ciutadania com s'està executant la mesura de govern presentada el 25 de juliol de 2008 sobre creació de noves places d'escola bressol. En l'esmentada mesura es va fer explícita la voluntat d'aquest govern municipal de doblar durant el mandat el nombre de places d'escoles bressol municipals existent, passant de 3.700 a més de 7.400 places el curs 2011-2012. Així mateix, diu que aquest compromís es va acompanyar d'una previsió mínima d'inversió de 48 milions d'euros per part de l'Ajuntament. Precisa que el calendari d'execució d'aquest pla de construccions s'ha anat desenvolupant segons les previsions, de manera que s'han posat en funcionament les següents escoles bressol: en el curs 2007-2008, dos noves escoles; en el 2008- 2009 quatre escoles; el 2009-2010 se n'han posat en marxa quatre més. Per tant, fins al curs actual havien entrat en funcionament 10 escoles bressol, a les que cal afegir-hi les deu més que, coincidint amb el curs 2010-2011, han iniciat projectes educatius com l'escola municipal Guimbó i El fil, a Sants-Montjuïc; la Puput a Sarrià-Sant Gervasi; El Gat Negre a Gràcia; L'Harmonia a Horta-Guinardó, Pla de Fornells a Nou Barris, Icària a Sant Andreu, El Gronxador i El Clot de la Mel a Sant Martí, i la reobertura de l'escola bressol Barrufets a l'Eixample. En definitiva, manifesta que des de l'inici del mandat fins al moment actual la xarxa d'escoles bressol públiques de la ciutat ha anat augmentant a un ritme que cap altre ajuntament ha experimentat, preservant, alhora, el segell de qualitat; això significa 19 escoles bressol noves i una de reoberta, 1.584 places noves, 28 milions d'euros invertits. Considera que el compliment d'aquest Pla d'escoles bressol que presenten és la millor garantia que poden oferir a la ciutadania de què compliran amb l'objectiu previst fa dos anys, gràcies, també, als directius i als tècnics que estan treballant amb gran esforç i dedicació per incorporar trenta escoles bressol més, entre les quals vint-i-cinc de noves i cinc de substitució d'altres existents a la xarxa pública de la ciutat. Afegeix que, actualment, hi ha onze obres en execució, setze en licitació, i tres pendents d'iniciar l'execució en breu. Posa de manifest que la culminació del Pla serà el 2011-2012, quan trenta noves escoles bressol obriran, amb la qual cosa es produirà un increment net de 2.411 places. Aquesta serà, sens dubte, una de les fites més importants de la història de l'educació de Barcelona, i està convençuda que serà un motiu d'orgull de present i de futur per a la ciutadania. El Sr. Ardanuy agraeix la presentació de l'informe, i remarca que coincideix a valorar el bon nivell de les instal·lacions de les escoles bressol municipals, que compten amb un personal d'extraordinària qualificació. Dit això, però, no vol deixar passar aquesta oportunitat per posar de manifest que el seu Grup considera que l'estratègia que segueix l'Ajuntament té un punt important d'electoralisme. Remarca que, els darrers anys, la demanda de places d'escola bressol s'ha incrementat exponencialment a Barcelona atès que és una necessitat vital per a les famílies. Admet, tal i com ha expressat la regidora, que l'Ajuntament ha fet un esforç sense precedents, tot i que deixa fora de les escoles bressol municipals 2.325 infants per als que s'ha sol·licitat plaça; i apunta que, malgrat aquest esforç sense precedents, només s'arriba a cobrir el 62,3% de la demanda. Quant a la col·laboració de la Generalitat, fent una anàlisi de les inversions i col·laboracions d'aquesta administració en altres territoris, es pot comprovar que el 2003 a Barcelona hi havia 46 escoles bressol públiques, i al Baix Llobregat 27; el 2010, Barcelona disposa de 68 escoles bressol, i la mateixa comarca arriba a les 49, una diferència substancial. Desconeix si el govern municipal ha estat capaç de fer valdre davant de la Generalitat la necessitat imperiosa de la ciutat i, al seu parer, no existeix una correlació equilibrada entre l'esforç d'aquest Ajuntament i la col·laboració rebuda de la Generalitat. En referència al personal de les escoles bressol, insisteix en la seva gran professionalitat, tot i que està condicionat per la pèssima gestió de recursos 4102 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 humans d'aquest ajuntament, tan dolenta que els mateixos sindicats han votat en contra dels Pressupostos de l'IMEB perquè amb aquesta gestió es genera precarietat laboral i altes taxes de temporalitat, situacions que generen inquietud entre el col·lectiu de professionals. Respecte a la posada en marxa de nous centres, que no enumerarà novament atès que ja ho ha fet la Sra. Ballarín, es pregunta què succeirà el 2011, tot i que suposa que el maig de l'any vinent hi haurà una allau d'inauguracions pel motiu que tots sospiten. Posa en relleu que el 2012, quan acabi la vigència del Pla, Barcelona tindrà una oferta de places d'escola bressol que no cobrirà ni la demanda d'enguany, ja que si avui ja es disposés de les 7.400 places previstes per al 2012, quedarien fora de les escoles bressol més de mil infants. Argumenta, en base a aquestes xifres, que el motiu d'aquesta deficiència de places rau en què sistemàticament s'han negat a acceptar models mixtos, és a dir, un sistema d'escoles públiques unit a un d'escoles concertades a fi de cobrir el cent per cent de la demanda. Conclou, doncs, que l'obligació d'aquest ajuntament és donar respostes als problemes avui i no aplicar models teòricament perfectes que no donen solucions a la gran majoria. El Sr. Fernández Díaz observa que la presentació d'aquest informe en la recta final del mandat es configura com un autèntic balanç de gestió, on es poden constatar greus incompliments i retards. Subratlla que de les 52 escoles bressol previstes en el Pla, únicament se n'han inaugurat 30, és a dir, un 38% de les escoles a què s'havien compromès; de les 20 escoles inaugurades a dia d'avui, 8 ja eren incompliments de plans anteriors com ara les escoles Sant Medir, Manigua, Can Canet, el Putget i la Fassina, que corresponien al conveni del 2005, i altres escoles com el Cotxet, Tramvia Blau i el Bressol del Poblenou, al conveni de 2007. Afegeix que de les 52 escoles previstes, 24 ni tan sols s'han començat a construir; de les restants, de 12 ni tan sols s'ha licitat les obres, i aprofita per recordar que un centre d'aquestes característiques triga entre un any i mig i dos anys en ser construït incloent-hi la licitació. D'altra banda, posa de manifest que de les 3.876 places noves promeses al Pla, només se n'han creat 1.374, és a dir, un 35%; i de les 515 places de substitució promeses només s'ha executat un 53%. Per tant, s'arriba a la conclusió que, quant a la creació de noves places, el grau d'execució del Pla és d'un 35,4% només, i quant als centres és del 30%. A més, en districtes com Les Corts i Ciutat Vella, no hi ha cap escola bressol prevista, i a Horta-Guinardó i Nou Barris només un centre. Afegeix que als incompliments del Pla cal sumar-n'hi d'altres. Es refereix, d'una banda, que les promeses electorals a les eleccions municipals del 2007, tant del PSC com d'ICV-EUiA, no van ser traslladades ni tan sols al PAM que van aprovar com a full de ruta per promoure nous centres i noves places d'escola bressol; després, a més d'incomplir aquelles promeses electorals, van rebaixar els seus compromisos de govern en el Pla de creació de noves places d'escoles bressol. Destaca, també, que Barcelona ha deixat aquest curs escolar 5.326 infants sense plaça; és a dir, un 61% de les peticions de les famílies no han estat ateses; de manera que no només no es creen les places que havien promès, sinó tampoc les que la ciutat necessita. Conclou, per tant, que atesa la situació, els infants de Barcelona tindran plaça d'escola bressol quan arribin a l'ESO i, a més, encara no tots. Insisteix doncs, que cal accelerar el procés de construcció i oferir nous centres i noves places, reformar els centres existents, concertar o subvencionar amb beques places privades –que també era un compromís electoral–, a més de promoure les públiques. La Sra. Capella destaca que, en síntesi, el Pla presenta que de les 3.698 places disponibles per al curs 2006-2007 es passarà a 7.483 places per al curs 2011- 2012, amb la creació de quaranta noves escoles bressol, més nou escoles de substitució. Igualment, hi ha una inversió important prevista de 84 milions d'euros, 60 dels quals a càrrec de l'Ajuntament i la resta a càrrec de la Generalitat; alhora que suposa la contractació de 346 nous educadors i educadores, contractació d'empreses de serveis i augment proporcional de les tasques de seguiment i control de la gestió. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4103 Creu que a ningú no se li escapa la importància de l'educació infantil en la fase de 0 a 3 anys, que tot i que no és de caràcter obligatori ni universal, es contempla en la legislació aplicable al sector, alhora que redunda en el futur èxit escolar dels infants, i és una eina imprescindible per a les polítiques de conciliació de la vida familiar i la laboral i, òbviament, també ho és per a la cohesió social; així com també és important per a les famílies nouvingudes atès que és el primer entorn d'acollida i d'integració des de la xarxa social del barri. Posa en relleu que el desenvolupament del Pla fins a l'actualitat abraça la construcció de noves escoles bressol, que han significat un total de dinou equipaments, dels quals quatre són per al trasllat de centres existents, i que en termes nets són 1.374 places noves. Es refereix, tot seguit, al ball de xifres que conté l'informe i que voldrien que els fos aclarit; en aquest sentit, es refereix a què s'hi diu que des del curs 2007-2008 fins a l'actualitat s'han posat en marxa 20 escoles bressol i que ha significat un augment total de 1.237 places; s'hi diu, també, que la inversió per al període esmentat és de 27,99 milions d'euros, dels quals l'Ajuntament n'ha pagat 19,82. Assenyala que, en termes generals, la valoració que el seu Grup fa del Pla és que és molt ambiciós, i reconeixen que el govern municipal s'ha posat les piles; tot i amb això, no acaben de veure clar que, amb la previsió que s'hi planteja, sigui possible executar les 22 noves escoles bressol en el període previst atès el ritme que s'ha anat mantenint en la construcció dels nous equipaments. Tot seguit, valora com a positiva la qualitat dels equipaments, malgrat que hi ha l'excepció de l'escola bressol Palau Alòs que no respon als estàndards; i esmenta com a criticable la manca de voluntat per cedir part de les competències al Consorci d'Educació, que hauria redundat en benefici de la qualitat en la prestació del servei. Contràriament, el govern municipal s'ha centrat únicament en la construcció d'equipaments i ha deixat de banda la gestió diària. Altres aspectes criticables i que el seu Grup ja ha posat en relleu i ha fet propostes al respecte són la necessitat de modificar els criteris de baremació per a l'accés a les escoles bressol i les llars d'infants de cara al curs 2011-2012, de manera que l'àrea d'influència coincideixi amb la baremació per a l'accés als altres nivells educatius. Un altre prec que ha fet el seu Grup i que no va ser admès és l'homogeneïtzació del calendari escolar de les escoles bressol amb la resta de centres d'ensenyament. El Sr. Gomà agraeix a la regidora d'Educació la presentació de l'informe de balanç del Pla d'escoles bressol. Fa una consideració, tot seguit, que qualifica de fonamental per al seu Grup i que és que la política pública d'atenció educativa a la petita infància és un element que expressa molt nítidament el projecte de ciutat, cohesionada, convivencial i de proximitat que impulsa el govern municipal. Un projecte que es tradueix en un model determinat quant a les escoles bressol, del qual destaca els aspectes següents, que queden recollits en l'informe. En primer lloc, el fet que les escoles bressol són un projecte de naturalesa eminentment educativa, que fa una aportació fonamental al creixement i a la socialització de la petita infància, alhora que un factor clau per a l'èxit escolar. En segon lloc, les escoles bressol són un instrument d'igualtat d'oportunitats i de combat contra les desigualtats socioeducatives d'origen i, per tant, es manté l'objectiu prioritari no exclusiu en un procés d'universalització d'accés a les escoles bressol de famílies de rendes baixes i de nivells formatius bàsics. En tercer lloc, la seva vinculació entre ciutadania i vida quotidiana, ja que a més d'un servei públic són un espai de convivència, de participació i d'articulació de vincles comunitaris. Destaca que, a banda d'aquesta filosofia, hi ha una traducció evident en fets; en aquest sentit, assenyala que, ja en el període 2003-2007 es va produir un avenç considerable, passant de 39 a 57 escoles bressol municipals; el PAM 2008-2011 marcava un objectiu de salt endavant substancial, traduït actualment en vint noves escoles bressol en marxa, entorn de mil quatre-centes noves places, prop de dos- cents nous professionals, i gairebé trenta milions d'euros d'inversió executats. En síntesi, s'està en un procés de plena execució del Pla a fi de complir els objectius del PAM. Subratlla que tot això es fa en un context econòmic i pressupostari molt complicat i, per tant, tirar endavant el Pla municipal d'escoles bressol és l'expressió clara de la voluntat del govern municipal de blindar tots els objectius de política 4104 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 social i educativa, sense renúncies ni retalls. Així doncs, el 2011 hauran dotat Barcelona amb una xarxa d'equipaments educatius públics per a la petita infància d'alta qualitat, i ho hauran fet al servei d'un model d'educació inclusiva i d'una ciutat cohesionada que construeix convivència i drets socials de proximitat en tots els barris. La Sra. Ballarín argüeix que per molt que alguns Grups ho intentin no podran amagar la potència de l'aposta que fa Barcelona per l'educació 0-3. Assegura que la seva pretensió és que la qualitat que tradicionalment ha tingut l'educació de la petita infància a la ciutat arribi a una gran part de les famílies ara, però també en el futur, gràcies a una nova xarxa d'escoles bressol públiques. Remarca que es tracta d'un model que es contraposa a uns altres models com els que defensa la dreta i als quals es referirà més endavant. Es mostra convençuda que l'aposta del govern municipal és inqüestionable des del punt de vista de la quantitat i, sobretot, de la qualitat, garantida per la prestació directa del servei per personal propi i professionals magnífics que hi treballen amb vocació i il·lusió, tot i que, com és absolutament normal, també fan les seves reivindicacions laborals. No amaga que, malgrat els avenços, continua augmentant la demanda ciutadana de places d'escola bressol públiques i que encara no es cobreix totalment, motiu pel qual estan tirant endavant aquest Pla. Tanmateix, diu que si es trasllada el nombre de demandes que han tingut enguany a l'oferta per al proper curs, es donaria resposta a més del 70% de la demanda, i aprofita per reptar-los a dir quina gran ciutat coneixen que arribi a aquest percentatge de cobertura. Precisa que no pretén entrar en les causes de l'augment de la demanda de places, però sí que subratlla que l'esforç conjunt de l'Ajuntament i la Generalitat està generant un augment d'escoles bressol públiques com mai no s'havia vist a la ciutat, i que estarà enllestit per al curs vinent; i avisa que ningú pateixi pels motius electoralistes perquè mai no han inaugurat cap escola el mes de maig. Tranquil·litza el Sr. Fernández Díaz en el sentit que la construcció d'una escola bressol no és, ni de lluny, tan complexa com ho pugui ser la d'un hospital o d'un institut, tot i que li agraeix la preocupació en aquest sentit. Quant al plantejament sobre l'increment del nombre de places i del ball de xifres a què s'ha referit la Sra. Capella, puntualitza que el ball de xifres està motivat perquè es generen noves places, algunes de les quals signifiquen un increment net, i altres són places de substitució. Remarca que això és una garantia de qualitat en el sentit que les escoles que no estaven en bones condicions s'han fet absolutament noves. Com ja ha apuntat abans, subratlla amb exemples que l'augment de places a Barcelona no és comparable amb el de cap altra ciutat; a València, per exemple, no hi ha cap escola de 0-3 anys de titularitat pública, i Madrid compta actualment amb tres escoles menys de les que tenia Barcelona abans d'iniciar el Pla el 2006- 2007. Remarca que allò que més els enorgulleix és el model, atès que ningú en queda exclòs per raons econòmiques, són escoles amb plantejaments educatius que asseguren l'èxit escolar dels infants en el futur, i ajuden a compensar desigualtats; són flexibles en el sentit que ajuden les famílies a conciliar la vida personal i la laboral, generen cohesió social, s'obren al seu entorn més immediat generant vincles de proximitat al barri; s'estenen per tota la ciutat de manera equilibrada, atès que l'oferta augmenta en tots els districtes, però més significativament en aquells on hi ha un dèficit històric més evident com ara Sarrià-Sant Gervasi, on es passarà d'una escola bressol i mitja a cinc, a Gràcia de tres a vuit, i Sant Martí de cinc a divuit. En conseqüència, els pregunta quines alternatives poden oferir a aquest model els qui no el troben correcte, i precisa, en aquesta línia, que la concertació no està prevista a la llei, i la subvenció no incrementa l'oferta en les places de 0 a 3 anys. Davant d'aquestes no solucions, la resposta del govern municipal és l'increment de places i escoles noves, un capital que posaran a l'abast de futures generacions que, molt probablement, té molta permanència en el temps. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4105 El Sr. Alcalde tanca els torns d'intervenció destacant que en quatre anys s'han doblat les places d'escola bressol a la ciutat, i que fer-ho en un context de crisi econòmica profunda, expressa molt clarament les prioritats i els valors de la ciutat. Acaba felicitant els ciutadans i les ciutadanes, així com el personal d'aquest Ajuntament que estan fent possible la proesa de trobar l'espai i esmerçar l'esforç per tirar endavant més de cinquanta projectes educatius. PART DECISÒRIA / EXECUTIVA a) Ratificacions 3. Ratificar el Decret d'Alcaldia, de 9 de juliol de 2010, que estableix la reducció d'un 10% sobre les dietes dels consellers i conselleres de Districte, amb efectes d'1 de juny de 2010. 4. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 15 de setembre de 2010, que modifica el punt segon del Decret de l'Alcaldia, d'1 de juliol de 2010, pel que fa a la composició de la Comissió no permanent d'investigació del Consell Municipal. S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens precedents. 5. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 29 de juliol de 2010, pel qual s'accepta la subvenció per un import total de 7.536.600,00 euros atorgada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya a aquest Ajuntament, com a corporació local titular de llars d'infants, que es detallen a la resolució EDU/2267/2010, de 7 de juny de 2010, publicada al Diari Oficial de la Generalitat, de 9 de juliol de 2010, destinada al sosteniment de les despeses de personal i de funcionament de les llars d'infants corresponents al curs 2009-2010. La Sra. Esteller intervé per manifestar la disconformitat del seu Grup amb la subvenció de la Generalitat a les escoles bressol, que han acceptat malgrat que està molt per sota dels compromisos recollits en els convenis amb la Generalitat, on es comprometia a finançar el 33% del cost de la plaça d'escola bressol, i la realitat és que només en finança el 22,23%, un 0,84% menys que l'any passat. Corrobora, doncs, que la subvenció es rep amb retard i que està molt per sota del compromís assumit per la Generalitat, alhora que és un finançament insuficient que es carrega en les famílies i en l'Ajuntament de Barcelona. La Sra. Ballarín observa que, a pesar que la Sra. Esteller consideri que l'aportació es queda curta, està molt per sobre del que mai ho havia estat quant al finançament rebut de la Generalitat ni de cap altra administració. Constata que l'Ajuntament de Barcelona finança el 50% de les places d'escola bressol, i que les famílies no han hagut d'augmentar les seves aportacions, atès que durant dos anys han estat congelades les tarifes de preus públics; i puntualitza que la Generalitat aporta un 26%, perquè, a més dels 1.800 euros per infant que estan atorgats, el Departament d'Educació dóna ajuts individuals de diversa naturalesa que signifiquen 1,2 milions d'euros més, que es tradueix en una mitjana de 259 euros més per infant. Addueix que, òbviament, voldrien més finançament, però recorda a la Sra. Esteller que, fins al 2006, no rebien ni un sol euro. S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. 6. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 17 de setembre de 2010 (S1/D/2010 4307), que atorga la Medalla d'Honor al Mèrit en la seva categoria d'argent i bronze als membres de la Guàrdia Urbana que figuren en les relacions adjuntes, per la realització de serveis rellevants i/o de contrastada eficàcia. 7. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 17 de setembre de 2010 (S1/D/2010 4308), que atorga la Medalla d'Honor al Mèrit als membres de la Guàrdia Urbana que figuren en les relacions adjuntes, per raó de la seva antiguitat ininterrompuda en la prestació de serveis. 4106 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 8. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 17 de setembre de 2010 (S1/D/2010 4309), que atorga la Medalla d'Honor al Mèrit en la categoria d'argent, a títol honorífic, a les persones i entitats alienes al cos de la Guàrdia Urbana que figuren en les relacions adjuntes. S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens precedents. b) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA 9. Aprovar, a l’empara del Programa d’Actuació Municipal (PAM) 2008-2011, el Pla Director Municipal de Participació Ciutadana 2010-2015, que consta en el document adjunt, com a eina consensuada de definició i programació de les polítiques de participació a Barcelona els propers anys. El Sr. Nicolau presenta el Pla Director Municipal de Participació Ciutadana 2010- 2015, una de les propostes anunciades en el PAM 2008-2011. Indica que el Pla es planteja com una eina consensuada de definició i programació de les polítiques de participació per als propers sis anys, i aprofita per reconèixer la feina dels tècnics, del conjunt d'entitats i associacions de la ciutat representades al Consell Municipal d'Associacions, així com la de la Comissió creada pel Consell de Ciutat per al desplegament d'aquest pla, que compta també amb la presència de tots els grups municipals d'aquest consistori. Posa en relleu, doncs, que la tasca de tots aquests actors permet que avui presentin aquest pla per a la seva aprovació, on s'ha assolit un grau de consens elevat, i s'ha fet una feina minuciosa a partir d'un diagnòstic clar de les mancances i les imperfeccions en la pràctica desenvolupada durant els trenta anys d'experiència en el camp de la participació ciutadana, per la qual cosa poden establir les bases per millorar la feina futura i que es resumeixen en sis eixos de treball, entre els quals, la sensibilització de la ciutadania, l’impuls de la democràcia representativa i la directa, la racionalització dels òrgans de participació per fer-los més sostenibles, la millora de la gestió de la política de participació ciutadana amb la qualitat dels espais i dels processos, el reforç de la presència de la xarxa associativa en els processos participatius i els espais de participació, i la inclusió de la diversitat de la ciutat en els espais participatius. A més de tot el que acaba d'esmentar, assenyala que, fruit del treball participatiu, han aconseguit madurar molts aspectes d'avaluació i de seguiment del Pla, que els porten a creure que tenen unes expectatives raonables d'èxit en la tasca de millorar la participació ciutadana els propers sis anys. El Sr. Forn agraeix la col·laboració i la feina de l'equip tècnic de l'àrea de participació i del Consell de Ciutat, així com la bona voluntat i la predisposició del regidor, Sr. Nicolau, que ha permès que entre tots puguin tirar endavant el Pla, un assumpte que preocupava el seu Grup des de feia temps, motiu pel qual van presentar una proposició, el maig de 2009, que es va aprovar, en el sentit que consideraven que era moment de fer una revisió del pla vigent per incorporar-hi nous elements. Tot seguit, remarca alguns dels aspectes que incorpora el nou pla, que fixa criteris per a la creació de nous consells i regula els existents; distingeix entre consells, comissions i processos participatius, i que ordena els espais de participació municipal a escala de districte i de ciutat. Entenen, per tant, que significa un avenç important respecte al pla anterior, tot i que, en ares del consens, no han pogut defensar fil per randa allò que haurien volgut, però confirma que el seu Grup s'hi sent còmode, per la qual cosa li dóna el ple suport. Puntualitza, tanmateix, que en la línia d'adaptar-lo als nous temps, cal tenir en compte una altra forma de participació, que és la que el Parlament de Catalunya ha reconegut a través de la Llei de consultes populars, i en aquest cas municipals, que entenen que cal incorporar als sistemes de participació d'aquest ajuntament. La Sra. Esteller manifesta que el Grup del PP valora molt positivament la participació ciutadana i creu que se n'ha de millorar la gestió, motiu pel qual les al·legacions presentades pel seu Grup anaven adreçades a l'objectiu de NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4107 racionalitzar els diversos òrgans de participació, a l'eliminació de duplicitats i a incrementar la coordinació i l'eficàcia en tots els processos a fi que la gent que hi participa comprovi que les seves inquietuds i les seves idees estan més ben canalitzades en ser traslladades als diferents òrgans d'aquest ajuntament. Posa en relleu, tanmateix, que ERC amb el suport de CiU i del govern municipal, aprofita l'elaboració d'aquest Pla per aconseguir que a Barcelona es puguin celebrar consultes d'iniciativa ciutadana sense que, necessàriament, hagin de ser sobre matèries en què l'Ajuntament hi tingui competència; en aquest sentit, han treballat molt per ampliar l'àmbit material i subjectiu de la iniciativa de la consulta ciutadana i, en definitiva, obrir la porta a què a la ciutat es puguin celebrar consultes independentistes amb el suport de l'Ajuntament, i no merament tàcit, sinó amb la cessió d'espais i equipaments públics per fer-ho. Remarca, doncs, la feina esmerçada per la Sra. Capella per aconseguir-ho, i el fet que totes les seves esmenes en aquest sentit li han estat acceptades, mentre que totes les que el Grup del PP ha presentat amb l'objectiu de limitar aquesta capacitat i que se circumscrigui a allò que estableix la Carta Municipal –on diu que el límit ha de ser el principi de competència municipal–, han estat rebutjades. La Sra. Capella diu que calia un nou Pla director municipal de Participació Ciutadana a fi d'abandonar un model que havia esdevingut massa limitat i restringit, tot i que en el moment en què es va aprovar va ser molt útil per facilitar la implantació d'unes normes de participació, però que a l'actualitat era, fins i tot, un punt massa alliçonador i paternalista. Afirma que ERC defensa la participació ciutadana com un dret de ciutadania per incidir activament en la conformació de les polítiques públiques. Així doncs, el seu Grup dóna suport a aquesta aprovació atès que gran part de les esmenes que hi ha presentat han estat acceptades, i també perquè el Pla director es basa en dos grans trets vehiculadors de la participació: el reconeixement de la participació ciutadana com a element central de la democràcia i la bidireccionalitat de la promoció de la participació; i, en segon lloc, l'aprofundiment en la democràcia participativa i la revisió del funcionament i estructura dels òrgans de participació actuals. Conclou que aquesta aprovació és un èxit per a tothom i la culminació d'un procés en què ha participat molta gent, i aprofita per felicitar des d'aquí totes les entitats, associacions i membres del Consell de Ciutat que, amb les seves aportacions, han enriquit un Pla director que en el seu inici no satisfeia ningú. El Sr. Mestre expressa l'agraïment en nom del seu Grup als tècnics municipals, a les entitats i associacions i a les persones que han contribuït a definir el Pla que avui es porta a aprovació. Subratlla que Barcelona és una ciutat amb una llarga tradició associativa, amb una xarxa d'associacions entorn de les quatre mil set-centes; una riquesa que fa que en molts aspectes de construcció política, econòmica i social de la ciutat s'hi sentin moltes veus, sovint expressant capacitat de diàleg, d'entesa, de concertació i d'acció conjunta amb l'Ajuntament. Remarca que això significa un gran actiu, com també ho és la capacitat d'innovació d'aquest ajuntament per crear canals de participació d'ençà del 1988, any en què es van constituir el Consell Municipal de Benestar Social i el del Poble Gitano, dues experiències pioneres a Catalunya i a Espanya; el 2004 amb la constitució del Consell de Ciutat, o enguany amb la dels Consells de Barri, una forma de participació més pròxima als barris i als seus veïns i veïnes, o amb la mateixa existència de l'Acord ciutadà per una Barcelona Inclusiva. Quant a aquest Pla director, destaca quatre reptes que s'hi reflecteixen i que comparteixen en la seva integritat. En primer lloc, la voluntat d'aprofundir un doble nivell de participació, general a escala de ciutat i d'aproximació al territori a través dels Consells de Barri; en segon lloc, tot allò que fa referència a la incentivació de fórmules de cogestió cívica, seguint l'exemple de Torre Jussana; en tercer lloc, el repte de captar adequadament la participació de col·lectius específics, com ara infants, adolescents i joves, població nouvinguda o persones amb discapacitat, a fi que el model de ciutat que estan construint respongui a la diversitat i a la realitat social; i, en quart lloc, optimitzar i racionalitzar els processos participatius. 4108 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 El Sr. Nicolau entén, arran de les intervencions, que queda clar el consens envers el Pla que, recorda, està clarament emmarcat en la Carta Municipal; amb unes normes de participació ciutadana amb què la ciutat es va dotar el 2002, on s'incloïen molts aspectes que aquest Pla desenvolupa. En aquest sentit, precisa que no s'acaben d'inventar les consultes ciutadanes, sinó que ja estaven contemplades les normes del 2002. Així doncs, aquest Pla pretén plantejar de manera cívica, constructiva i ordenada el desenvolupament de la participació ciutadana per millorar la gestió de la ciutat, sempre confiant en la sobirania d'aquest Plenari, que és l'òrgan que pren les decisions en aquest ajuntament. Vol entendre, doncs, que els quatre Grups que donen suport a aquesta aprovació ho fan convençuts de la sobirania i l'autonomia municipal i creuen que aquest Plenari sempre prendrà les decisions adequades a la legislació vigent i en defensa dels interessos de la ciutadania, i lamenta que el Grup del PP no cregui en aquest plantejament d'autonomia municipal i no els acompanyi en aquest procés consensuat amb totes les entitats de la ciutat, tal i com demostra el dictamen que va aprovar el Consell de Ciutat en la seva sessió plenària del juny passat. El Sr. Fernández Díaz intervé per formular una pregunta adreçada directament al Sr. Alcalde, atès que el Grup del PP està disposat a canviar el sentit del seu vot en aquest dictamen si li ratifica que amb aquest Pla director de Participació Ciutadana en cap cas s'avalarà la celebració a Barcelona de consultes independentistes, que no són objecte de competència municipal. El Sr. Alcalde indica que s'han pronunciat reiteradament sobre aquest assumpte en aquest Plenari en un sentit molt clar, de manera que no es produirà cap variació. El Sr. Fernández Díaz insisteix a demanar quin és el criteri del Sr. Alcalde, que desconeix, en relació a la possibilitat de celebrar consultes independentistes a Barcelona. El Sr. Alcalde reitera que s'han pronunciat repetidament respecte a aquesta qüestió i afegeix que sempre actuaran a l'empara de la llei i de la Carta Municipal. Nega rotundament. Acaba agraint als grups municipals, als membres del Consell de Ciutat i a totes les persones que han fet el seguiment del procés que desemboca en el marc de les estratègies de participació per als propers anys. El Sr. Fernández Díaz anuncia que el seu Grup s'abstindrà. S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 10. Resoldre les al·legacions que s’han presentat durant el termini d’informació pública d’acord amb l’informe de la Direcció de Serveis d’Empreses adjunt, i aprovar definitivament l’expedient de canvi en la forma de gestió del servei públic de cremació i cementiris a la ciutat de Barcelona, mitjançant el rescat de la participació privada de la societat CdB, titularitat de Pompas Fúnebres Mediterráneas, S.L., consistent en 490 accions, números 511 a 1000, ambdós inclosos, representatives del 49% del capital social de CdB, per tal de què l’Ajuntament de Barcelona assumeixi la gestió directa del servei públic de cremació i cementiris. Aprovar el rescat del servei i fixar un termini de 6 mesos d’executivitat de l’acord de rescat. Instar a Pompas Fúnebres Meditarráneas, S.L., perquè formuli una valoració de la indemnització. Nomenar al Director de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona com a interventor tècnic per a que les obres i les instal·lacions afectades passin a la corporació. Facultar indistintament, al Tinent d’Alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica en nom de l’Ajuntament de Barcelona, i al Director General de Barcelona de Serveis Municipals, S.A., en nom d’aquesta societat, per a que puguin efectuar tots els tràmits adients per a la plena efectivitat d’aquest acord. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4109 11. Resoldre les al·legacions que s’han presentat durant el termini d’informació pública d’acord amb els informes de la Direcció de Serveis d’Empreses adjunts, i aprovar definitivament, en tant que accionista únic de Barcelona de Serveis Municipals, SA, l’alienació del 36% de la participació que aquesta té en la societat Serveis Funeraris de Barcelona, SA (“SFB”) consistent en 468 accions, números 196 a 255, ambdós inclosos, i 501 a 908, ambdós inclosos, representatives del 36% del capital social de SFB, pel procediment de concurs públic i procediment obert. D’acord amb la Base primera, apartat segon, del Plec de Bases del concurs públic per a la selecció dels adquirents d’accions representatives del 49% del capital social de SFB, aprovat per acord del Plenari del Consell Municipal de 24 d’octubre de 1997, l’alienació de les accions propietat de l’Ajuntament del capital social de SFB resta subjecta al dret d’adquisició preferent que ostenta l’actual accionista privat de SFB. Aprovar definitivament el Plec de Bases que ha de regir el concurs públic per a l’alienació de les esmentades accions de SFB així com els seus documents annexos, que s’acompanyen al present acord. Convocar el concurs públic per a la selecció dels adquirents de 468 accions, números 196 a 255, ambdós inclosos, i 501 a 908, ambdós inclosos, representatives del 36% del capital social de SFB. Notificar a Pompas Fúnebres Mediterráneas, SL, en la seva qualitat d’accionista privat de SFB, els presents acords. Facultar indistintament, al Tinent d’Alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica en nom de l’Ajuntament de Barcelona, i al Director General de Barcelona de Serveis Municipals, SA en nom d’aquesta societat, per a que puguin efectuar tots els tràmits adients per a la plena efectivitat d’aquest acord. El Sr. Alcalde anuncia que els punts desè i onzè es tractaran conjuntament. El Sr. Carnes indica que s'han presentat quatre al·legacions a aquesta aprovació definitiva; una de l'Autoritat Catalana de Competència, que planteja la substitució del que inicialment era la Comissió Nacional de la Competència perquè pugui intervenir el Tribunal Català en la presa de decisions, que ha ha estat acceptada. I, d'altra banda, es refereix a les al·legacions que ha formulat Serveis Funeraris de Barcelona HBCN, tant a la venda del 36% com al rescat del 49% de les accions, que ha estat desestimada; la que va formular el Grup del PP a la venda del 36%, les consideracions de la qual han estat acceptades; i la de Pompas Fúnebres Mediterráneas, que es referia al rescat del 49% dels cementiris de Barcelona, que ha estat desestimada; motius tots aquests que són del coneixement d'aquest Plenari, i que és el tràmit que se sotmet a la seva consideració. El Sr. Puigdollers anuncia que el seu Grup votarà favorablement ambdós acords, tot i que vol ratificar-se en allò que van manifestar en l'aprovació inicial del plec de condicions per a la convocatòria del concurs per vendre el 36% de les accions de SFB, atès que consideren que el que haurien de posar a la venda és el 49% de les accions que pertanyen a aquest ajuntament. Així doncs, i a efecte que consti en acta, reiteren la seva petició inicial. El Sr. Mulleras també reitera la intervenció del seu Grup en el darrer Plenari atès que entenen que es confronten dos models en el procés de privatització d'aquesta empresa municipal. Remarca que el seu Grup creu en el model de la iniciativa privada, motiu pel qual van presentar al·legacions on plantejaven els dubtes sobre la idoneïtat de privatitzar el 36% o bé el 51% de SFB; alhora que també s'havien manifestat favorablement a què l'Ajuntament mantingués el cent per cent dels cementiris de Barcelona. Remaca que l'operació de les empreses funeràries obté deu milions d'euros de beneficis anuals, i el seu partit sempre ha apostat perquè això redundi en els ciutadans, que han de rebre un servei millor i més eficient i amb garanties socials per a la gent sense recursos; que econòmicament també hi surti guanyant el ciutadà i que sigui un servei prestat amb dignitat i ètica. Subratlla que, com a regidors d'aquest ajuntament, han de preservar econòmicament allò que és més rendible per a la hisenda municipal, que és el mateix que dir, vetllar pel ciutadà, i per la sensibilitat social i la transparència en tot aquest procés. 4110 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 Fa avinent que el seu Grup sempre ha cregut en l'eficiència de la iniciativa privada, però també en la garantia pública que s'ha de mantenir en les tarifes funeràries, tal i com marca l'ordenança. Puntualitza que, per tot el que acaba d'argumentar, el seu Grup va presentar al·legacions al plec de condicions, alhora que la resposta a l’informe d'impacte patrimonial per la venda del 51% de les accions que van sol·licitar no els va satisfer i, per tant, mantindran l'abstenció en aquest punt. El Sr. Florensa reitera el posicionament favorable del seu Grup a aquests dos punts per un seguit de raons que exposa a continuació. En primer lloc, perquè consideren que és una operació que compta amb un consens ampli, sobretot entre els treballadors de SFB i, també, dels sindicats; en segon lloc, perquè entenen que significa l'obertura dels serveis funeraris a mercats que actualment li estaven vedats atesa la majoritària participació pública; en tercer lloc, perquè s'asseguren els actuals llocs de treball de SFB; i, en quart lloc, perquè l'Ajuntament manté una participació a SFB que serveix de garantia perquè totes aquestes condicions es compleixin. Creuen, doncs, que es tracta d'una operació raonable, contràriament a les propostes dels qui advoquen per privatitzar-ho tot; alhora que es remet als múltiples exemples d'organismes amb participació público-privada que funcionen molt bé. Entenen que, el seu, és un posicionament raonable davant dels qui, altrament, s'hi oposen per qüestions que gosaria qualificar d'estètiques. El Sr. Mestre remarca que els dos punts que estan debatent formen part de l'operació de privatització dels serveis funeraris de Barcelona decidida per la majoria d'aquest Consell Municipal, en la sessió de Plenari de 23 de juliol d'enguany. Precisa que, ja en aquell moment, el president del seu Grup, el Sr. Gomà, va expressar el desacord i el vot contrari d'ICV-EUiA, i ho va fer una qüestió de convenciment, no pas per estètica, atès que un servei considerat legalment com a servei essencial d'interès general, calia que mantingués una majoria pública d'aquest ajuntament en el consell d'administració Altrament, no ho va considerar de la mateixa manera la majoria d'aquest consistori, però el seu Grup, en coherència amb el posicionament expressat en aquella ocasió, votarà favorablement al punt desè i contràriament al punt onzè. El Sr. Carnes puntualitza que avui es presenten dos processos; d'una banda, el rescat del cent per cent de cementiris de Barcelona, que ha de permetre la plena accessibilitat als operadors privats. D'altra banda, el manteniment d’un 15% de SFB per part de l'Ajuntament respon a la voluntat de ser garant de la qualitat i les condicions socials, fonamentals en els serveis funeraris. El Sr. Puigdollers addueix que per garantir la qualitat de la prestació del servei i el cost econòmic raonable i just per als ciutadans, l'Ajuntament té una eina molt més eficaç que el manteniment del 15% del capital de SFB, i això és la capacitat d'elaborar ordenances i dictar normes d'obligat compliment. Així, doncs, per garantir qualitat i preu no cal posseir el 15% de les accions d'aquesta empresa. El Sr. Florensa respon al Sr. Mestre que, quan ha al·ludit a qüestions d'estètica, no ho feia arbitràriament, sinó perquè entén que si en altres ocasions no s'ha mostrat oposició a la privatització o externalització d'altres serveis municipals com ara l'OAC, l'atenció domiciliària dels serveis socials o de Parcs i Jardins entre altres, no comprenen com en una operació com aquesta, que compta amb el suport de sindicats i treballadors, s'esgrimeixi l'argument que no respon a l'interès públic. El Sr. Mestre intervé per al·lusions i apunta que no tenien intenció de polemitzar, malgrat que la darrera intervenció els hi obliga. Replica que ell no discuteix les decisions del Grup del Sr. Florensa, i li demana que ell tampoc no discuteixi les del seu, que són decisions preses lliurement i que expressen públicament. Puntualitza, també, que no significa el mateix externalitzar que privatitzar; en aquest sentit, remarca que fins al Plenari del juliol a què aquí s'ha al·ludit, SFB era una empresa municipal i, a partir d'aquella data, deixarà de ser-ho i la participació municipal, fins a les hores majoritària, es quedarà en un 15%, de manera que es privatitzarà. El Sr. Carnes tanca els torns d'intervenció destacant que el procés s'emmarca en una iniciativa legislativa formulada el 1996; que el 1998 l'Ajuntament va iniciar un NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4111 procés de col·laboració público-privada que ha estat vigent aquests darrers dotze anys i, avui, atesa l'evolució del sector dels serveis funeraris, es proposa un nou canvi que consideren més adient a fi de mantenir els nivells de qualitat i de garantia de preus socials. S’aprova el dictamen núm. 10 amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. S’aprova el dictamen núm. 11 amb el vot en contra dels Srs. Gomà i Mestre i la Sra. Mayol, i amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. Tot seguit es dóna per aprovada, en els mateixos termes, l’acta en la part que estrictament correspon a l’adopció d’aquests dos acords per tal d’agilitar-ne la inscripció en el Registre Mercantil. 12. Aprovar provisionalment la modificació per a l'exercici de 2011 i successius de les Ordenances fiscals següents: Ordenança fiscal general; núm. 1.1. Impost sobre béns immobles; núm. 1.2. Impost sobre vehicles de tracció mecànica; núm. 1.3. Impost sobre l'increment del valor de terrenys de naturalesa urbana; núm. 1.4. Impost sobre activitats econòmiques; núm. 2.1. Impost sobre construccions, instal·lacions i obres; núm. 3.1. Taxes per serveis generals; núm. 3.2. Taxes per serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvament; núm. 3.3. Taxes per serveis urbanístics; núm. 3.4. Taxes per l'homologació d'empreses del sector privat per a la gestió de residus municipals a Barcelona i altres serveis mediambientals; núm. 3.5. Taxes de clavegueram; núm. 3.6. Taxes de mercats; núm. 3.7. Taxes pels serveis de registre, prevenció i intervenció sanitària urgent relatius a espais públics i animals de companyia; núm. 3.8. Taxes per prestacions de la Guàrdia Urbana i circulacions especials; núm. 3.9. Taxes per serveis de cementiris i cremació; núm. 3.10. Taxes per la utilització privativa del domini públic municipal i la prestació d'altres serveis; núm. 3.11. Taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic municipal, a favor d’empreses explotadores de serveis de subministraments d’interès general; núm. 3.12. Taxes per l’estacionament regulat de vehicles a la via pública; núm. 3.13. Taxes per serveis culturals; núm. 3.14. Taxes per serveis especials d'enllumenat públic; núm. 3.15. Taxes per la utilització privada del funcionament de les fonts ornamentals; núm. 3.16. Taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic municipal, a favor d’empreses explotadores de serveis de telefonia mòbil; núm. 4. Contribucions especials; Categories fiscals de les vies públiques de la Ciutat; sotmetre les esmentades Ordenances a informació pública per un termini de trenta dies hàbils. 13. Restar assabentat de la Memòria del Consell Tributari corresponent a l'any 2009. Després d'anunciar el Sr. Alcalde que els punts dotzè i tretzè de l'ordre del dia es tractaran conjuntament, la Sra. Ballarín presenta ambdós. Indica que es tracta de l'aprovació provisional de les normes que regulen els tributs i que hauran d'aportar entorn del 44% dels ingressos de l'Ajuntament el 2011, una part significativa per a la posterior confecció del Pressupost, que haurà de reflectir les prioritats del govern de la ciutat per acarar la part final del mandat, marcat encara per la lluita contra la crisi. Assenyala que, en conjunt, els ingressos tributaris propis previstos per a l'any vinent seran de 939 milions d'euros, augmentant un 3,3 % el de 2010. Precisa que l'aspecte fonamental de les ordenances fiscals és la continuïtat en la contenció fiscal, amb la congelació de tipus i bonificacions de tots els impostos; quant a les taxes, es caracteritzen per la contenció, la rebaixa i, fins i tot, la supressió d'algunes. Remarca que, d'aquesta manera, es compleix el compromís de mandat de no augmentar els tributs que, a dia d'avui, encara té més mèrit que en el moment en què el van contraure atès que la situació econòmica global ha empitjorat i han augmentat les necessitats socials, dos indicadors que afecten molt directament les hisendes municipals. 4112 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 Indica, doncs, que les ordenances s'han inscrit en el marc macroeconòmic per al 2011 formulat pel Ministeri d'Economia el maig d'enguany, on es preveuen uns creixements del PIB real de l'1,3 i del nominal del 2,6. Referint-se breument al contingut de les ordenances, assenyala que les novetats són escasses i adreçades a facilitar que els ciutadans tinguin més oportunitats per afrontar i superar la crisi. D'aquesta manera, per sensibilitat a les noves situacions econòmiques i personals i a la manca de crèdit, s'incrementa el límit del deute, per sota del qual no cal aportar garantia per obtenir ajornaments o fraccionaments de deute; igualment, es pretén incentivar la domiciliació de l'impost de vehicles amb una bonificació del 2%. Informa que no hi ha cap canvi en l'IBI, ni en el tipus impositiu del 0,75% general, ni en l'1% específic, ni tampoc en els beneficis fiscals, inclosos els topalls. Recorda que l'IBI, amb una previsió de 494 milions d'euros, representa el 53% dels ingressos tributaris locals per al 2011; i destaca que l'Ajuntament bonifica als ciutadans 111 milions d'euros en concepte d'exempcions i de bonificacions, dels quals 67 milions d'euros de bonificacions són per la limitació del creixement interanual de la quota. Quant a l'única categoria especial de tributació a l'IBI que repercuteix en béns immobles de característiques especials, tampoc no hi ha canvis llevat de la proposta del Port comercial de Barcelona al Prat, on es proposa un tipus del 0,86%, el mateix que s'aplica actualment al Prat i que s'acosta al tipus d'altres ports de la ciutat. En referència a les taxes i preus públics, assenyala que s'actualitzen, en general, a l'1,3%, que serà el que li costarà de més a l'Ajuntament el proper any proveir aquests béns i serveis, i el govern municipal proposa congelar les tarifes relacionades amb algunes taxes que tenen a veure amb l'atenció a les persones, la promoció econòmica o la utilització de l'espai públic per a l'aparcament, unes prioritats redefinides a partir del Pla d'austeritat del juliol. Així doncs, es congelen tarifes vinculades a residències de gent gran, a habitatges tutelats, a atenció domiciliària, les taxes per a l'obtenció de llicències d'obres d'activitat o les taxes d'estacionament a l'àrea blava i a la verda. També es preveu la reducció de taxes en el cas dels quioscos de la Rambla; tot i que es crea una nova tarifa per al nou museu de Ciències Naturals, amb gratuïtat durant els tres primers mesos de funcionament. Tot seguit, es refereix a què, com és preceptiu, porten a l'assabentament d'aquest Plenari la Memòria del Consell Tributari corresponent al 2009, i, una vegada més, reitera l'agraïment a aquest òrgan independent, creat per garantir la seguretat jurídica dels contribuents, que exerceix una funció magnífica, alhora que destaca que continua minvant el nombre d'expedients que rep el Consell Tributari, que en va atendre 228 el 2009, que significa 631 expedients menys que el 2005; aquesta reducció està motivada fonamentalment perquè els gestors dels tributs, essencialment els de l'Institut Municipal d'Hisenda, i també els dels districtes i altres sectors, estan en un procés de millora contínua en l'aplicació dels tributs gràcies al seguiment de les indicacions formulades pel Consell Tributari. El Sr. Vives destaca que, tal i com ha expressat la Sra. Ballarín, avui estan parlant d'una part molt important dels ingressos que permeten aquest ajuntament desenvolupar les seves polítiques. Al·lega que fa aquesta reflexió perquè li ha semblat, arran de la presentació d'aquest punt, que el valor essencial que es vol posar en relleu és que no es toca res; tanmateix el seu Grup no ho considera un valor, sinó un problema. Creu que aquesta decisió de no tocar res tindria sentit si redundés en benefici dels ciutadans, però, contràriament, aquesta actitud significa que els ciutadans pagaran més impostos que l'any anterior. En aquest sentit, diu que li sembla estar reproduint el mateix debat d'ara fa un any, on a tall d'exemple va portar un rebut de l'IBI del 2008 i un del 2009, i quedava ben clar que el rebut havia augmentat, tal i com succeirà enguany i, progressivament, el vinent. Això demostra que no s'està congelant res, sinó que augmenta any rere any el tribut més important que es paga a la ciutat. Tanmateix, diu que una altra cosa és que les polítiques entorn de les ordenances fiscals siguin immobilistes, i que ho són perquè no hi ha capacitat per prendre decisions. Remarca, però, que es pot comprovar que les coses han canviat per les caigudes brutals dels ingressos previstos per l'impost de construccions i en la taxa de NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4113 llicències urbanístiques; per tant, si no es fa alguna cosa en base a aquesta realitat canviant i resten com si no passés res, s'està fent un flac favor a la ciutat. Seguidament, destaca l'increment de l'IBI al Port de Barcelona, que segons han anunciat serà entorn d'un 40%, i el seu Grup ja va expressar que ho considerava una insensatesa. Reitera doncs, que està convençut que això no es produirà, atès que l'increment del tipus és entre un 0,62 i el 0,86, justificat amb arguments que es refereixen al preu que es cobra en altres ciutats. Conclou, en conseqüència, que aquest ajuntament té un problema molt greu de caixa derivat d'una gestió deficient i mira de treure d'allà on pot. Entre els motius que han portat el seu Grup a votar en contra de les ordenances fiscals per al 2011, hi ha la crisi de confiança de la ciutadania envers aquest govern municipal. En aquest sentit, destaca que en un dels estudis que van aconseguir revisar, després de demanar-lo reiteradament, es referia a la percepció dels ciutadans de Barcelona quant als serveis municipals i si consideraven que la ciutat era cara o barata; la conclusió de l'estudi esmentat és que els barcelonins i les barcelonines consideren que paguen molt per sobre dels serveis que reben, i entén que aquí és on rau el quid de la qüestió. En aquest sentit, corrobora que el seu Grup sempre ha defensat que apujar o abaixar taxes no és pot fer si no és en funció de la qualitat del servei que s'ofereix; així doncs, no estan pas a favor de les pujades o baixades discrecionals; sinó que es pagui en funció d'allò que la gent espera rebre. Conclou que hi ha una gran desconfiança de la ciutadania envers la manera com aquest ajuntament vertebra les polítiques fiscals. Entén que es per tot plegat, que el govern municipal es resigna a tocar res i, fins i tot, no gosa trucar a la porta del govern de l'Estat, que és allà on veritablement s'està impedint que els ingressos municipals siguin dignes per a aquesta ciutat i en funció del que recullen les lleis. Arran de tot el que acaba d'exposar, anuncia que el seu Grup no té altre remei que votar en contra de les ordenances fiscals. El Sr. Mulleras argumenta que aquestes ordenances fiscals consoliden un model de ciutat car i ineficient; un model de ciutat de final de mandat polític, el de l'Alcalde Hereu, i, segurament, també el final d'un cicle polític de trenta anys del PSC. Reitera que amb aquest model fan una Barcelona més cara, amb tributs injustos que empitjoren la crisi a les butxaques dels barcelonins, tenint en compte que, sens dubte, Barcelona és la ciutat més cara d'Espanya. Assenyala que aquesta situació té tres raons clares: d'una banda, l'asfíxia a què sotmet aquest govern municipal veïns i comerciants; d'altra banda, el govern tripartit a la Generalitat, que també actua en el mateix sentit amb Barcelona; i, finalment, pel govern de l'Estat, que suposa la tercera "maledicció" fiscal per a la ciutat. En definitiva, tres governs que no deixen emprendre el vol a Barcelona. Posa de manifest que això no ho diu només el seu Grup, sinó que el setembre han tingut ocasió de veure tres informes, el primer dels quals és el que acaba d'esmentar el Sr. Vives en la seva intervenció, en què el ciutadà de Barcelona reflecteix que la política fiscal és cara i recaptatòria. Un segon informe, el Cushman, situa Barcelona entre les ciutats més cares del món; i, un tercer informe, publicat a la revista Monocle, assenyala un retrocés en la qualitat de vida dels barcelonins. Remarca, també, el fet que aquestes són les darreres ordenances fiscals que s'aproven aquest mandat, per la qual cosa s'imposa fer un balanç. Significa, doncs, que durant el mandat del Sr. Hereu, l'IBI –el més car d'Espanya– ha pujat un 30%, ha passat d'una recaptació de 380 milions a 493 milions, i que suposa un gran esforç fiscal en una ciutat amb l'economia pràcticament estancada. Afegeix que això també ho reflecteixen informes de referència a tot l'Estat en l'àmbit de la fiscalitat, amb una comparativa entre les divuit ciutats més importants, entre les quals Barcelona té un IBI per habitatge mitjà més car que qualsevol altra ciutat, 589 euros de mitjana. Igualment es congelen les bonificacions, i en quatre anys només han incrementat en 16,46 euros la bonificació a les famílies nombroses o monoparentals. Pel que fa a la resta d'impostos, concreta que es consoliden en els seus topalls màxims, un fet que han denunciat en moltes ocasions sense cap efecte. En 4114 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 aquesta línia, l'impost de vehicles, el de plusvàlues i l'IAE estan al màxim permès per la llei. Igualment, posa en relleu que la política de taxes és clarament recaptatòria, com es pot comprovar, per exemple, amb els beneficis dels parquímetres, 13 milions d'euros anuals que, al seu parer, no respon a la definició que la taxa ha de cobrir, només, el cost del servei; la grua, al seu torn, té uns ingressos anuals de 20 milions, el que situa aquest servei com al més car de l'Estat. Addueix, per tant, que compensen la caiguda dels ingressos tributaris per activitat econòmica amb increments de les taxes que acaba d'enumerar, però no tenen en compte que la política fiscal no ha de ser una finalitat per ella mateixa, sinó que ha de ser una eina per poder dur a termes altres polítiques per ajudar els ciutadans a sortir de la crisi, per millorar socialment i econòmicament la vida dels barcelonins. Els adverteix, però, que és possible abaixar els impostos, i necessari a fi de no asfixiar més els ciutadans; en aquest sentit, una rebaixa dels impostos reactivaria l'economia, afavoriria la inversió i el consum, i rebaixaria l'esforç fiscal dels contribuents. Diu que les bonificacions fiscals són necessàries per a les famílies nombroses i monoparentals, per al comerç les pime, per als autònoms i els nous emprenedors, per a les persones amb discapacitat; però el que fa el govern municipal no és suficient, malgrat que hi ha marge per fer-ho. Assenyala que fa aquesta afirmació amb coneixement de causa, atès que la seva formació política governa en molts llocs, i al mateix govern de l'Estat durant vuit anys; i per il·lustrar-ho es refereix a què el govern municipal gasta cada any 20 milions d'euros en publicitat, 18 milions en informes i, només amb un 30% del que cobren els alts directius d'aquesta administració s'estalviarien 8 milions d'euros. Si se sumen aquests tres conceptes, s'arriba a un estalvi de 46 milions d'euros, el 10% de la recaptació pel cobrament de l'IBI del 2010. En vista d'això, formula la pregunta, retòrica, si no estan convençuts encara que es poden rebaixar els impostos, la resposta a la qual és que hi ha marge per a una gestió més eficient, per a una despesa menys improductiva i més eficient. Conclou, en conseqüència, que és aquesta gestió millor allò que reclama el Grup del PP, i per aquest motiu, anuncia que presentaran al·legacions a les ordenances fiscals, tot i que de les 136 que hi van presentar l'exercici passat, només els en van acceptar 6 i, tal vegada per això, el model de fiscalitat que presenten és el de sempre, que aboca Barcelona a endarrerir cada vegada més la sortida de la crisi. El Sr. Florensa remarca que amb aquesta aprovació s'inicia el procés de debat de les ordenances i, més endavant, el futur Pressupost municipal per a l'any vinent; i tal com ja van expressar a la Comissió d'Hisenda i Pressupostos, el seu Grup votarà favorablement aquesta aprovació inicial, atès que s'obre el procés de debat i de presentació d'al·legacions. Avança que el seu Grup hi votarà favorablement avui perquè es compleix un seguit de premisses que van proposar i, també, perquè per segon any consecutiu es manté la congelació dels impostos municipals, malgrat alguns arguments contradictoris expressats per alguns Grups. Subratlla la rellevància de la decisió de congelar els impostos, atès que suposen gairebé el 35% dels ingressos corrents de l'Ajuntament, i estan convençuts que ara no és moment d'apujar-los atesa la situació de crisi econòmica. Quant a les taxes, es mostren favorables a un increment ajustat a la previsió de creixement de la inflació, que es preveu entorn de l'1,3%. També argumenta aquest vot favorable perquè es mantenen en la proposta d'ordenances d'enguany algunes de les aportacions que va fer ERC l'any passat, entre les quals cita la bonificació de l'IBI a les famílies nombroses i monoparentals, l'exempció de la taxa d'inscripció en el registre censal d'animals de companyia per a aquells animals que portin xip, o la possibilitat de canviar l'àrea verda d'estacionament preferent del domicili per la del comerç. Tanmateix, vol posar de manifest alguns elements que no comparteixen i als quals presentaran al·legacions les properes setmanes. En primer lloc, es refereix a la previsió d'augment del BICE –Bé d'Infraestructures– a les empreses que operen al Port de Barcelona, que preveu un augment impositiu que passaria del 0,6 al 0,86; entenen que es tracta d'un augment injustificat que podria arribar a dificultar NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4115 la competitivitat del Port, que ja té aquest impost com un dels més cars de l'Estat, i creuen que, de fer-ho, s'hauria d'anar augmentant gradualment i sempre amb increment inferior al 10%. Afegeix que també presentaran al·legacions en referència a altres aspectes que creuen que poden influir en la promoció econòmica, com ara la taxa de mercats que, al seu parer, també s'hauria de mantenir congelada. Quant a la Memòria del Consell Tributari, òrgan que augmenta les garanties dels ciutadans a l'hora de tenir seguretat jurídica en el cobrament dels impostos i de les taxes, se sumen a l'agraïment que s'ha palesat en les intervencions anteriors. Valoren positivament, també, que enguany hagin baixat de manera significativa els expedients respecte a l'any passat i, per tant, creuen que l'Ajuntament ha de prendre nota d'aquelles taxes que detecten més incidències i seguir les recomanacions del Consell Tributari, un òrgan del qual cal fer difusió perquè probablement moltes persones desconeixen la seva existència. El Sr. Mestre comença la seva intervenció agraint la tasca del Consell Tributari. Tot seguit, remarca que la discussió que inicien avui, que continuarà les properes setmanes en l'aprovació del Pressupost municipal, fa prou evident el compliment d'un doble compromís per part d'aquest govern municipal. Es tracta de compromisos relacionats amb els ingressos i les ordenances fiscals, però també, com ja ha apuntat, amb el Pressupost. Així doncs, el primer compromís que es compleix és la congelació dels impostos municipals. En aquest sentit, nega que s'incrementi la pressió fiscal, i rebat l'afirmació del Sr. Mulleras quant a què l'IBI de Barcelona és el més car de tot l'Estat, i s'ha referit, com fa en moltes ocasions, al rànquing tributari que elabora l'ajuntament de Madrid, un estudi molt ben fet, però que ha interpretat com ha volgut, atès que l'esmentat estudi posa de manifest que hi ha moltes altres capitals espanyoles amb un IBI més alt que no pas Barcelona. Quant a la intervenció del Sr. Vives, qui s'ha referit a conceptes que augmenten el rebut de l'IBI, li confirma que el tipus impositiu sempre és el mateix, i entén que ha posat aquest exemple com un parany. Significa que, de la mateixa manera que la congelació dels impostos municipals, és un fet indiscutible que aquests tributs serveixen per continuar donant compliment als compromisos del govern municipal, entre els quals dedicar una especial atenció a les polítiques adreçades a les persones en tot allò que té a veure amb la inclusió i la cohesió social, a les polítiques de reactivació econòmica, de promoció i d'ocupació i a les que tenen a veure amb la millora i la convivència a l'espai públic. Insisteix que, any rere any, aquests compromisos s'han complert amb un increment constant dels recursos que es dediquen a aquestes polítiques, com també passarà en l'exercici pressupostari de l'any vinent, que anirà acompanyat d'una inversió municipal que donarà compliment al compromís de l'actual govern municipal en iniciar el seu mandat de fer una inversió a Barcelona de 3.000 milions d'euros. Observa que per al Sr. Vives, això potser no és fer res, i diu que se sent incapaç de convence'l que el govern municipal està fent coses que responen als compromisos que, públicament, ha assumit. Considera que les paraules són importants, i respectables totes els discursos que es defensin en aquest Consell Municipal, però l'única manera de contrastar-los són els fets; en aquest cas, en acabar el present mandat, quan s'hagi d'explicar a la ciutadania què s'ha fet i què no, el govern municipal, amb la cara molt alta, podrà constatar amb fets que ha complert els compromisos de no augmentar la pressió fiscal i donar prioritat a les polítiques adreçades a les persones. La Sra. Ballarín agraeix el vot favorable d'ERC, i avisa els Grups de CiU i del PP que no aconseguiran amagar l'única realitat que hi ha darrere d'aquestes ordenances, que és que el 2011 a Barcelona continuarà la contenció fiscal i no s'apujaran els tributs. Subratlla el valor de la contenció atesa la conjuntura actual, que comporta un increment de les demandes ciutadanes derivades de la crisi, mentre que disminueixen les transferències que l'Ajuntament rep d'altres administracions. Diu que és possible no apujar els impostos gràcies a la coherència de la política i la gestió de la hisenda municipal durant els darrers anys. Tot seguit, es refereix a les crítiques esmerçades pel Grup de CiU, i remarca que per al govern municipal és summament important no tocar els impostos, mentre 4116 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 que, paral·lelament, s'aconsegueix augmentar els serveis a les persones a fi de donar resposta a les necessitats socials agreujades per la crisi econòmica. Remarca que això no succeeix en cap altra ciutat, on s'opta per apujar la tributació o deixar de prestar determinats serveis. Insisteix, doncs, que malgrat que algú no ho vulgui reconèixer, a Barcelona no augmenten els impostos, i les taxes s'actualitzen amb un increment de l'1,3%, per sota de les darreres previsions d'inflació que estan en el 2,2,%. Malgrat tot, s'ha produït un augment de la recaptació sense necessitat d'apujar els impostos, i ha estat possible per l'increment, obligat per llei, d'una desena part anual de la base imposable de l'IBI, que encara pujaria més si no fos perquè Barcelona aplica uns topalls que bonifiquen tot allò que els sobrepassa, amb el resultat que el 2011 l'Ajuntament deixarà d'ingressar més de seixanta-set milions d'euros, el 97% dels quals en favor dels usos residencials. En referència a la recurrència del Sr. Mulleras en afirmar que Barcelona és una de les ciutats més cares, ho nega rotundament, tot i que insisteixi a interpretar esbiaixadament alguns dels informes que cita; insisteix que això podia ser cert fa quinze anys, però actualment el tipus imposable de l'IBI a Barcelona és del 0,75% normatiu i el 0,59% real, mentre que a València, per exemple, està al 0,84%, i això és possible gràcies al rigor i a la prudència pressupostària i financera, a l'exercici de l'autonomia tributària amb molta responsabilitat i a no haver caigut en el parany dels ingressos urbanístics. Conclou, per tant, que en relació amb altres ciutats Barcelona està prou bé; manté el grau més elevat d'estalvi corrent i el grau més alt de despesa de capital, juntament amb el nivell més baix d'endeutament, que és un fet essencial, atès que l'endeutament significa una herència en tributs que es desplaça a les generacions futures. I, en aquest sentit, reitera que des del 1999 estan mantenint el mateix esforç fiscal. Reconeix que potser no s'han tingut prou cura a fer pedagogia mentre han estat treballant, però el que és ben segur és que no s'han dedicat a dir mentides, com sí que fan altres, amb el convenciment que una mentida repetida centenars de vegades acaba convertint-se en veritat. Per acabar, en relació al BICE del Port de Barcelona, remarca que la voluntat d'establir aquest tipus era acostar-lo al que s'estableix al Prat, i ho consideren un ajust raonable, tot i que entenen que es valorable al llarg de tot el procés que ara s'inicia. Reitera, a tall de conclusió, que els barcelonins i les barcelonines continuaran amb la mateixa fiscalitat perquè el seu govern municipal pensa que és el que cal en aquests moments. El Sr. Vives, remetent-se a l'exemple sobre l'IBI que ha posat en la seva primera intervenció, remarca que el contribuent no acostuma a saber quin tipus imposable d'IBI té, el que sap el ciutadà és què li cobren, i insisteix que enguany pagarà més que l'anterior; per tant, entén que qui realment es creu allò que explica, a força de repetir-ho, és el govern municipal. Els demana que no s'escudin amb tecnicismes a fi d'amagar la realitat. Precisa, perquè li sembla que no s'ha entès prou bé, que el Grup de CiU no està a favor de les pujades i baixades dels impostos amb un esperit dogmàtic; altrament, les tendències a la disminució o l'augment responen a una dinàmica més global, però el que és cert és que s'ha de fer en funció de la qualitat dels serveis que rep la gent, i avisa que la ciutadania té la percepció que allò que rep no s'adiu amb els impostos que paga. Insisteix que no demanen rebaixes indiscriminades dels impostos, sinó que es facin els ajustos adients a fi que la societat funcioni millor. Finalment, remarca la millora rellevant que s'ha produït en la gestió de les taxes i els impostos, i vol significar la bona feina que es fa a l'Institut Municipal d'Hisenda. El Sr. Mulleras diu que no és cert que no s'apugin els impostos, i atès que li sembla que no s'ha entès l'explicació que ha fet abans, recorre a l'exemple. Explica que se'ls va adreçar un petit empresari, posseïdor d'una nau industrial a la Zona Franca, per la qual va pagar el 2009 16.301 euros en concepte d'IBI, i enguany en paga 19.096 euros; i els pregunta si realment consideren que això no significa NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4117 apujar els impostos. Igualment, torna a referir-se a l'IBI que cotitza un habitatge mitjà, és el segon més car de l'Estat, el primer és el de Vitòria. Insisteix, doncs, que el govern municipal aplica la política d'impostos al màxim; contràriament, la seva formació política advoca per la rebaixa d'impostos a fi de millorar la qualitat de vida i alleujar la crisi econòmica als ciutadans; i remarca que Barcelona és la primera en el rànquing de l'IBI, impost de vehicles i plusvàlues de tot l'Estat. Per acabar, llança la pregunta de quins impostos per multes pagaran els delinqüents que el dimecres passat van destrossar el centre de la ciutat. El Sr. Florensa opina que, arribats a aquest punt, convindria endreçar una mica tots els conceptes i arguments que han anat sorgint al llarg d'aquest debat. Així doncs, els aspectes que han de quedar clars és que, per segon any consecutiu s'han congelat els impostos, una premissa que el Grup d'ERC sempre ha posat per davant a l'hora de negociar i aprovar ordenances fiscals. En segon lloc, en referència a l'IBI, insisteix que la base impositiva no ha augmentat, i precisa que els augments que es puguin constatar en el rebut per aquest concepte es deuen, bàsicament, a l'augment cadastral dels béns immobles, que no és de competència municipal, sinó estatal i que ha obtingut el consens de tots els grups parlamentaris de les Corts. I puntualitza, dirigint-se al Sr. Mulleras, que a Barcelona s'han fixat uns topalls per a l'increment del valor cadastral, cosa que no ha succeït a Madrid. Demana, per tant, que no es basteixin arguments faltant a la veritat que, si més no, aboquen a la confusió i els demana que es deixin d'estar d'autobombo atès que el govern del PP no es va destacar precisament per afavorir les finances municipals durant la seva etapa de govern. El Sr. Mestre avisa al Sr. Vives que la demagògia no és bona companyia, i li recorda que si hi ha pensions molt minses, en gran part es deu al suport que el seu grup parlamentari va donar a la congelació de les pensions de cara al 2011. El Sr. Carnes destaca el concepte "fer pedagogia" que ha expressat la Sra. Ballarín, atès que en el terreny de la fiscalitat, molt sovint, s'ha entrat en àmbits que donen peu a la distorsió i a l'afebliment de com s'inverteixen els impostos públics. Puntualitza que el debat sobre a què es destinen els diners recaptats per l'administració local no es beneficia de les interpretacions que si bé no falten a la veritat, sí que no la diuen tota. En aquest sentit, fer afirmacions parcials no deixa de ser un exercici de demagògia. En segon lloc, observa que és molt fàcil afirmar certes coses quan es té voluntat de permanència en l'oposició, un fet que explica determinades posicions com les que expressa el Grup del PP, que no és el cas, però, quan aquesta formació està al govern, expressa radicalment el contrari. Els demana, doncs, que si tenen voluntat de governar algun dia, comencin a canviar les seves formulacions. Al Grup de CiU, s'hi adreça per advertir-los que fan un exercici retòric brillant, però parcial en les explicacions; els demana, en conseqüència, que no es deixin coses en el tinter, atès que si realment volen ser una alternativa de govern, per aquesta via malmeten la seva credibilitat. Li recomana, doncs, que comenci a dir tota la veritat, atès que contràriament, a banda de crear falses expectatives, pot esdevenir presoner de les seves paraules. El Sr. Alcalde tanca els torns d'intervenció anunciant l'aprovació de les ordenances fiscals, un instrument per tirar endavant polítiques des de l'estabilitat i la regularitat en un període complicat, tot i que Barcelona pot acarar, des de l'estabilitat basada en la seva solvència, l'enfortiment de les polítiques que tiren endavant. S’aprova amb el vot en contra dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín el dictamen relatiu a les Ordenances fiscals per a 2011. S’acorda l’assabentament de la Memòria del Consell Tributari. 14. Adscriure l’ús i constituir un dret real d’aprofitament a favor de Regesa, Aparcaments i Serveis SA, societat depenent del Consell Comarcal del Barcelonès, respecte de la porció de les finques municipals de la plaça de Wagner i plaça de 4118 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 Joan Llongueras, situada a l’interior d’illa i amb front als carrers de Ganduxer i de Beethoven, grafiades en el plànol annex, on s’ubica l’aparcament subterrani construït per aquesta Societat; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, formalitzar l’adscripció i la constitució del dret real d’aprofitament, d'acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; promoure la seva inscripció en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE Districte de Ciutat Vella 15. Suspendre l’aprovació definitiva, de conformitat amb l’article 90.1.b del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, del Pla de millora urbana per a l’ordenació dels sòls en l’àmbit situat entre els carrers del Portal de Sant Madrona, del Cid, i de Peracamps, promogut per Barcelona Investments, S.A.,atesa l’existència de motius determinants de la suspensió de la seva aprovació, fonamentats a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; advertir als promotors del Pla, de conformitat l’article 92.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que disposen de 3 mesos, a comptar des del dia següent al de la notificació del present acord, per subsanar les deficiències assenyalades a l’informe de referència; en cas de no fer-ho així, es declararà la caducitat de l’expedient administratiu i es procedirà a l’arxiu de les actuacions; i notificar aquest acord als promotors del Pla. La Sra. Mumbrú assenyala que se suspèn l'aprovació definitiva d'aquest Pla de millora urbana (PMU) atesa l'aprovació definitiva del Pla d'Usos del districte de Ciutat Vella, en data 23 de juliol de 2010, i que impossibilita la implantació d'un hotel en l'àmbit d'actuació d'aquest Pla. Indica que l'ordenació prevista en el document de planejament correspon a una tipologia edificatòria pròpia d'una instal·lació hotelera difícilment adaptable a la resta d'usos admesos en l'àmbit que determina el Pla d'Usos del districte. Diu, també, que els Serveis Tècnics del districte, en un informe del 26 de març de 2010, van qüestionar l'ordenació en relació amb l'entorn on s'insereix. El Sr. Puigdollers anuncia que el Grup de CiU farà una abstenció en aquest punt, tot i que és una demostració de mala gestió en una institució pública. Observa que en la tramitació del document es passen per alt totes les normes d'un estat de dret respecte a la seguretat jurídica dels ciutadans. En aquest cas, es proposa la suspensió de la tramitació d'aquest document urbanístic al·legant l'incompliment del Pla d'Usos de Ciutat Vella, quan aquest pla encara no ha entrat en vigor. Posa en relleu que s'obliden, també, que van fer una suspensió de llicències en la tramitació de l'esmentat Pla, on justament en quedaven exclosos dos hotels, un dels quals el que els ocupa. Remarca que, a més, tot això s'esdevé en un districte on està seriosament qüestionada la rigorositat jurídica i entén que aquesta suspensió que ara porten a aprovació se suma a tot plegat, i no dubta en qualificar-ho d'alcaldada. El Sr. Alcalde fa un breu incís per reclamar al Sr. Puigdollers que retiri del seu discurs el terme alcaldada, atès que no s'adiu amb les normes de correcció que s'apliquen en aquest Plenari; reclamació a la qual s'avé el regidor, malgrat que insisteix que el fet és ben clar. El Sr. Puigdollers reprèn la serva intervenció posant de manifest que és una actuació que tindrà conseqüències econòmiques per a aquest ajuntament; atès que si els titulars de la finca on s'aplicava aquest PMU que avui se suspèn decideixen reclamar per la via judicial, hi ha moltes probabilitats que aquesta administració, temps a venir, hagi de pagar una indemnització important. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4119 Demana, doncs, al govern municipal que s'estigui de fer actuacions d'aquesta mena i que estudiï, aprofitant el període que va entre l'aprovació de la suspensió i el termini de caducitat, les possibles conseqüències per a l'Ajuntament i, essencialment, per als ciutadans, que són els qui hauran de fer front a la indemnització al promotor. El Sr. Villagrasa observa que aquest expedient afecta una zona del Raval ja molt castigada per la implantació d'una narcosala, aprovada per aquest Plenari, que genera problemes de convivència i d'inseguretat, amb el resultat de degradació de l'entorn, en el cas del Raval sud ja prou degradat. En conseqüència, reclama en nom del seu Grup l'execució d'una dotació en el solar, ja sigui un hotel, habitatges o equipaments, i que es faci amb urgència. Altrament, amb aquesta aprovació es demora qualsevol solució per a aquell lloc, tot i que el projecte està ben vist per la majoria de veïns i de comerciants de la zona i per l'Associació de Veïns. Qualifica la suspensió de gran injustícia i de deslleialtat envers el promotor, ja que l'Ajuntament li va exigir que dediqués un 25% a habitatge de protecció i que comprés una pensió veïna que provocava greus problemes de seguretat per què s'hi feia venda de drogues, que l'Ajuntament no era capaç de solucionar, exigències a les quals el promotor va accedir. Manifesta que aquesta suspensió del PMU també els suscita molts dubtes legals i, per aquest motiu, han sol·licitat en la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge un informe jurídic que justifiqui que es pugui aplicar retroactivament el Pla d'Usos de Ciutat Vella que entra avui en vigor, i aprofita per recordar que la retroactivitat només s'aplica en casos excepcionals i que aquest no ho és. Conclou, doncs, que l'Ajuntament ha actuat arbitràriament per aplicar la norma, i ha utilitzat el solar com a moneda de canvi per al vot d'ERC en l'aprovació del Pla d'Usos del districte, alhora que creen un precedent perillós, atès que, a partir d'aquí, qualsevol propietat o actuació privada al districte perilla a canvi dels vots de l'esquerra. El Sr. Martínez està d'acord amb què el govern municipal ha d'actuar amb prudència i, per això, els va sorprendre que en ple debat sobre Ciutat Vella, del Pla turístic de la ciutat i sobre altres hotels al districte, es fes l'aprovació inicial d'aquest equipament hoteler, quan se sabia perfectament que la demanda veïnal era que no es construïssin més hotels. Considera, per tant, que amb l'aprovació del Pla d'Usos això s'esmena; i, en aquest sentit, recorda que en la darrera sessió de la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge es va aprovar, a proposta del Grup d'ERC, que els terrenys de l'hotel s'incloguessin en el debat dels projectes urbanístics endegats en l'entorn a fi de donar una mica de coherència al conjunt d'actuacions al barri per anar millorant les condicions de vida dels seus habitants. Està convençut que no era bona idea situar-hi un hotel nou, ni anar generant un tipus d'activitat que decanta excessivament la ciutat cap una terciarització que és aliena al dia a dia dels ciutadans i que provoca col·lapses en el centre de la ciutat. Igualment, demana prudència amb les expressions que s'utilitzen, atès que tot el que fa aquest ajuntament és per interès públic, i aquest Plenari és sobirà per aprovar allò que consideri. El Sr. Gomà precisa que el vot afirmatiu del seu Grup es fonamenta tant en el plantejament de fons, com en el convenciment de la solidesa jurídica de l'expedient, rebutjant, per tant, els arguments que han explicitat els Grups de CiU i del PP. Assenyala que el seu Grup ja va expressar al districte de Ciutat Vella el desacord amb el PMU perquè consideraven innecessari l'augment de l'alçada reguladora màxima i, també, la ressituació del nou edifici en una posició de més centralitat que provocava el trencament i la particularització de l'espai públic a la zona. En segon lloc, diu que consideren molt rellevant aquesta suspensió com un primer exemple que posa de manifest la congelació del creixement de places hoteleres que comporta l'aplicació del Pla d'Usos de Ciutat Vella, que regula i ordena la ubicació dels establiments hotelers en funció de la morfologia de la trama urbana i de les característiques pròpies del territori i de l'impacte que aquestes activitats generen sobre l'espai públic, el paisatge urbà i altres usos. 4120 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 Finalment, precisa que, tal i com van expressar en la darrera sessió de la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge arran de la proposició presentada pel Grup d'ERC, creu que la modificació del planejament vigent s'ha de fer tenint en compte les transformacions que s'estan duent a terme en l'entorn. La Sra. Escarp remarca que l'estat de dret assegura que ningú no quedi indefens, i qualsevol persona pot recórrer les actuacions de l'administració que consideri i portar-les als tribunals. Demana al Sr. Puigdollers que parteixi, com fan ells, de la presumpció d'innocència i de l'honestedat dels funcionaris públics, i que, quan es demostra el contrari, són els primers a actuar. Remarca que, en aquest solar, no estan disposats a què s'hi faci qualsevol cosa i a qualsevol preu, i afegeix que els promotors disposen de tres mesos per presentar una nova ordenació i adequar-se a l'entorn d'acord amb els criteris generals de l'àmbit del Raval sud. Aprofita per confirmar que el promotor no tenia una llicència en tràmit, ja que si hagués estat així, tot i entrar en vigència el nou Pla d'Usos, s'hauria continuat amb la tramitació. Subratlla, finalment, que el Pla d'Usos és també un instrument de planejament que, entre altres coses, ordena, planifica el territori i distribueix la seva activitat econòmica. El Sr. Puigdollers remarca que el Pla d'Usos entra en vigor l'1 de novembre de 2010 i no pas avui com aquí s'ha dit. En segon lloc, adverteix que l'administració municipal a Ciutat Vella necessita una regeneració profunda, tant política com administrativa; i afegeix que una decisió com aquesta que avui prenen no significa anar pel bon camí, atès que no s'ha d'obligar als ciutadans a recórrer als tribunals perquè els reconeguin els drets, quan l'administració és plenament conscient que no està complint amb la llei. El Sr. Villagrasa es pregunta per què no és una bona idea ubicar un hotel en el solar; quins són els paràmetres que així ho aconsellen, i quins són els que, a canvi, troben la ubicació adequada per a instal·lar-hi una narcosala. Reclama novament a la Sra. Escarp l'informe jurídic que justifiqui la retroactivitat de la norma en el cas que plantegen; quin és el paràmetre legal que afecta aquest PMU, que va ser aprovat inicialment el febrer d'enguany, i pel qual van imposar unes exigències d'obligat compliment al promotor. Confia, doncs, que els faran arribar l'esmentat informe jurídic al més aviat possible. El Sr. Martínez addueix que l'única cosa que es fa en aquest punt és aplicar allò que s'ha aprovat per majoria en aquest Plenari en el sentit de no fomentar determinades activitats a la zona. Tot i que lamenta que no hagi estat així amb els casos de l'hotel del Palau i el que hi ha previst en sòl d'equipament al carrer de Lledó. La Sra. Escarp afirma amb rotunditat que l'administració política i administrativa de Ciutat Vella és impecable, i manifesta que així ho defensarà sempre; i afegeix que, precisament per això, són ells qui reben les amenaces. S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. Districte de l'Eixample 16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic d’ordenació del subsòl del mercat de Sant Antoni, d’iniciativa municipal (Institut Municipal de Mercats). S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana del Sector de la plaça de Pere Figuera i Serra (Centre de Serveis Socials del carrer de Salvador Mundi), d’iniciativa NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4121 municipal, i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. El Sr. Puigdollers anuncia que votaran favorablement aquest punt de l'ordre del dia perquè creuen que és important que es pugui construir l'edifici nou del centre de serveis socials a Sarrià, però demana que consti en acta que el govern municipal no ha actuat de manera respectuosa amb la llei enderrocant l'edifici antic quan la normativa urbanística no ho permetia. La Sra. Mumbrú discrepa amb l'afirmació que acaba de fer el Sr. Puigdollers. S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. 18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la modificació del PERI de l’illa delimitada pels carrers de Muntaner, del Bisbe Sivilla, de Sant Gervasi de Cassoles i de Reus, d’iniciativa municipal (BIM/SA), amb l’ajust normatiu a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord, i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Districte de Nou Barris 19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la regulació de la instal·lació d’ascensors exteriors als edificis d’habitatge del barri de la Guineueta, àmbit delimitat per la Via Favència, carrer de Castor, rambla del Caçador i passeig de Valldaura, d’iniciativa municipal (ProNouBarris, S.A.); i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. 20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial integral per a la regulació del tipus d’equipament per ubicar un Centre Cívic a la Masia Can Verdaguer, situada al carrer de Piferrer, núms. 94.LX-100.LX al barri de Porta, d’iniciativa municipal (Pro Nou Barris, S.A.) Districte de Sant Martí 21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de l’illa delimitada pels carrers de Sancho d’Avila, de la Ciutat de Granada, de Badajoz i dels Almogàvers –districte 22@Barcelona-, promogut per Ajuntament de Barcelona-22ArrobaBcn, SAU; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada societat que conté, també, la valoració de les al·legacions presentades; informe que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. 22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic històrico-artístic de la ciutat de Barcelona, en l’àmbit del Districte de Sant Martí, promoguda per Ajuntament de Barcelona-22ArrobaBcn, SAU. Resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d'informació pública de l'aprovació inicial, de conformitat amb l'informe de l'esmentada societat que conté, també, la 4122 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 valoració de les al·legacions presentades; informe que consta a l'expedient i, a efectes de motivació, s'incorpora a aquest acord. S’aproven, per unanimitat, els cinc dictàmens precedents. COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT, SERVEIS URBANS I MEDI AMBIENT 23. Aprovar inicialment la proposta de modificació dels articles 2, 8, 9, 14, 17 i 18 dels estatuts d’Ecoenergies Barcelona Sud, Zona Franca i Gran Via de l’Hospitalet, SAU, derivada de la qualificació efectuada pel Registre Mercantil. Sotmetre-la a informació pública per un termini de trenta dies i, en el cas de no presentar-se al·legacions, tenir-la per definitivament aprovada. Facultar el/la representant de Barcelona de Serveis Municipals, SA en la Junta General d’Accionistes d’Ecoenergies Barcelona Sud, Zona Franca i Gran Via de l’Hospitalet, SAU per a la realització de totes les actuacions encaminades a executar el present acord. S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. Tot seguit es dóna per aprovada, en els mateixos termes, l’acta en la part que estrictament correspon a l’adopció d’aquest acord per tal d’agilitar-ne la inscripció en el Registre Mercantil. COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL 24. Aprovar la pròrroga de la vigència del Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipament de Teatres de Barcelona per al període 2011-2015, creat per l’acord de col·laboració entre l’Administració General de l’Estat, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, signat el 15 de novembre de 2001. El finançament corresponent a l’Ajuntament de Barcelona per import de 751.265,15 euros (150.253,03 euros anuals) es farà amb càrrec a l’estat de previsions d’ingressos i despeses de l’Institut de Cultura de Barcelona, tot condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient per a cada exercici pressupostari i de l’efectiva aprovació de les aportacions per les altres administracions consorciades. El Sr. Ciurana, després d'expressar el vot favorable del seu Grup a la pròrroga proposada, manifesta una certa frustració perquè no s’ha tingut en compte una iniciativa del seu Grup, aprovada aquest mateix any, en el sentit que el Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipament de Teatres s'obrís als teatres no comercials, a aquells pertanyents a entitats, ateneus o casals que moltes vegades tenen necessitat d'adaptar-se a les normes. Si a això s'afegeix que Barcelona queda exclosa del programa de rehabilitació que la Diputació de Barcelona té per als altres municipis de la demarcació, entén que hi ha un buit que s'hauria de cobrir. Així doncs, més enllà de la pròrroga, el Grup de CiU demana que totes les entitats de les característiques que acaba d'expressar es puguin acollir al Pla. La Sra. Esteller assenyala que el seu Grup va valorar positivament la pròrroga perquè representa una inversió substancial per a la millora i rehabilitació dels teatres. Remarca, però, que cal avançar en la línia d'incrementar-la ja que està congelada des del 2006. Recorda que el seu Grup també va defensar a la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, que calia estendre els ajuts als teatres de les entitats i associacions, atenent a l'esforç que han de fer per poder adaptar els seus equipaments a les mesures de seguretat i d'accessibilitat. La Sra. Moraleda respon que, tal i com ja va explicar amb detall el Sr. Martí a la Comissió de Cultura Educació i Benestar Social, el Consorci que presideix l'Institut Catatlà d'Indústries Culturals ha encarregat un estudi a fi de valorar quina repercussió podria tenir l'extensió de les ajudes a aquests espais escènics que s'han esmentat en les dues intervencions anteriors, i que una vegada disposin d'aquest estudi, decidiran, però avança que la voluntat és de contribuir a què aquests espais escènics, on es fa essencialment teatre amateur, puguin adaptar-se a la normativa i requisits tècnics que farien més viable el seu ús. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4123 S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. c) Proposicions PART D’IMPULS I CONTROL a) Proposicions / Declaracions de Grup El Sr. Alcalde informa que hi ha hagut modificacions en l'ordre del dia acordat a la Junta de Portaveus. Indica que els Grups Socialista, de CiU i d'ICV-EUiA han presentat una moció d'urgència arran dels incidents del dia 29 de setembre que, en cas d'apreciar-ne la urgència, substituiria les proposicions presentades per cadascun dels tres grups. D'altra banda, el Grup del PP també ha presentat una moció sobre el mateix assumpte, que també substituiria la proposició que havia presentat inicialment. Finalment, el Grup d'ERC, al seu torn, ha actuat de la mateixa manera, presentant una moció substitutòria de la seva proposició. La Sra. Capella anuncia que ERC retira la moció d'urgència, en benefici de la proposició presentada pels Grups del govern juntament amb CiU, i mantenen la seva proposició inicial. El Sr. Alcalde assenyala que es manté la proposició d'ERC, i s'aprecia la urgència de les mocions presentades. Dels Grups Municipals Socialista, de Convergència i Unió i d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA Moció. 1. Condemnar els actes vandàlics protagonitzats per una minoria de col·lectius violents durant la jornada de vaga general del dia 29 de setembre. 2. Manifestar la indignació per la utilització que aquests grups violents han fet de la vaga general totalment desvinculats de la marxa pacífica dels ciutadans i ciutadanes que estaven exercint el seu dret de manifestació. 3. Manifestar el nostre suport i reconeixement a tots els cossos i forces de seguretat i als serveis d’emergències. 4. L’Ajuntament de Barcelona es personarà com a acusació particular contra els responsables d’aquests actes violents i reclamarà les compensacions corresponents. I acompanyarà qualsevol part interessada en l’exercici d’aquest dret. 5. Convocar la Junta Local de Seguretat i el Consell de Seguretat Urbana per tal de definir de forma consensuada les línies d’actuació amb l’objectiu d’evitar que es tornin a produir fets d’aquesta magnitud a la nostra ciutat. La Sra. Escarp inicia els torns d'intervenció referint-se als fets ocorreguts dimecres d'aquesta mateixa setmana a Barcelona, que no poden rebre altra resposta que el rebuig i una condemna profunda. Entrant en els fets concrets, assenyala que una minoria, que no representa ningú, va aprofitar la legítima convocatòria de vaga general per alterar l'ordre públic i comportar-se com a vàndals, agredint persones, membres dels cossos policials i d'emergència i representants dels mitjans de comunicació. Referenda que Barcelona no està disposada a tolerar ni el vandalisme ni els moviments radicals, i per això és bo l'acord majoritari de rebuig expressat avui en aquesta cambra, que és el que esperen els ciutadans i les ciutadanes; igualment, també des d'aquí expressen el suport als cossos de seguretat i d'emergència. Posa en relleu que Barcelona no és, de cap manera, la capital antisistema, tal i com s'ha apuntat en molts debats i intervencions en els mitjans de comunicació arran d'aquests fets. Remarca que Barcelona és una ciutat referent en valors de llibertat i de convivència i civisme, un patrimoni que no s'ha de malmetre. En aquest sentit, destaca que dimecres passat es van exercir el dret a la vaga i el dret al treball amb llibertat, i convida tothom a dir les coses pel seu nom; és a dir, ni antisistema, ni ocupes, ni antiglobalització, sinó que els protagonistes dels aldarulls 4124 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 són delinqüents, violents que aprofiten el gran focus mediàtic que és Barcelona, on tot s'amplifica; delinqüents sense empara ideològica, oportunistes violents sense cap vinculació ideològica. Tot seguit, fa una consideració que dirigeix a moviments socials que, en ocasions, amb declaracions o posicionaments neutres o conciliadors, acaben donant cobertura als violents. Remarca que Barcelona i el seu govern, davant dels fets del 29 de setembre, expressa la seva queixa, no manté una actitud passiva, ni s'amaga per no acarar els problemes; altrament, la ciutat, amb l'Alcalde al capdavant, ha expressat amb tota contundència el rebuig contra els actes vandàlics i delictius i actua de manera proactiva amb els fronts policial, judicial i social. L'Ajuntament es persona sempre en totes les causes i, aquesta vegada, han demanat que comerciants i periodistes també s'hi afegeixin. Creu que és així com cal actuar, i recorda que, fins a dia d'avui, l'Ajuntament s'ha presentat en 123 causes, de les quals n'ha guanyat 72, i que avui mateix acaben de rebre la sentència condemnatòria, de 3 anys i sis mesos, pels fets del fracassat "botellón" del 2006, i entén que aquestes actuacions corroboren que a Barcelona no hi ha impunitat. Quant a les acusacions de permissivitat municipal que en moltes ocasions se'ls han fet, les rebat amb contundència, i es remet, a tall d’exemple, a les 119 desocupacions d'edificis a què s’ha procedit aquest 2010; i es referma en el convenciment que això és l'antítesi de la permissivitat, i l'exemple que la feina s'ha de fer en molts casos sense publicitat i sense pausa. Precisa, però, que tots haurien preferit que el desallotjament de l'edifici ocupat de la plaça de Catalunya s'hagués fet el diumenge anterior, tot i que els presents saben que això no va ser possible, motiu pel qual el darrer punt de la present moció, proposa convocar la Junta local de Seguretat, un òrgan de decisió i no pas consultiu com algú l'ha pretès qualificar. Assenyala que aquesta convocatòria respon no només al reforç de la col·laboració i cooperació policial, sinó a què és el marc on es pot aprofundir amb els òrgans judicials. El Sr. Trias fa avinent, en començar la seva intervenció, que l'actitud de tots plegats és constructiva, motiu pel qual el seu Grup ha retirat la proposició que presentava en solitari. Observa, tanmateix, que en llegir les opinions de la Sra. Escarp expressades ahir mateix, van estar a punt de repensar-s'ho, tot i que no volen caure en la provocació. Anuncia, tanmateix, que continuaran amb la seva decisió inicial d’apostar per la via constructiva perquè creuen que d'aquesta sessió n'ha de sortir un acord, per la qual cosa també votaran a favor de la moció del Grup del PP, que consideren ben estructurada. Remarca que han pactat un acord clar amb el govern municipal en què condemnen els actes vandàlics i on expressen la seva indignació per la utilització d'un dia de vaga general per dur-los a terme; un acord amb què donen suport a les forces de seguretat de la ciutat, així com també estan completament d'acord amb què l'Ajuntament es personi com a acusació. Igualment, dóna suport directe a les paraules de l'Alcalde als mitjans de comunicació la nit del 29 de setembre, tot i que expressa el desig que no quedin només en paraules, sinó que es passi a l’acció, per a la qual cosa vetllarà el seu Grup. En aquest sentit, recorda que el 2007 l'Alcalde ja va manifestar que s'havia acabat a la ciutat la impunitat per fer el que es vulgui, i va deixar-ho molt clar. Altrament, no tan sols no va acabar, sinó que la xifra de persones que cometen actes vandàlics ha passat de dues-centes a cinc-centes, i admet públicament, com també ho fa la Consellera Tura, que Barcelona és un focus d'atracció per a aquesta mena de gent que, com molt bé ha dit la Sra. Escarp, no són altra cosa que delinqüents, però, afegeix, molt ben organitzats i que programen els aldarulls en moments clau. Discrepa, en conseqüència, que siguin fets aleatoris i casuals. Insisteix que, tot i que donen ple suport a aquesta moció, no es poden estar de fer un seguit de reflexions de fons a què convida tothom a sumar-s'hi: cal preguntar-se per què Barcelona té aquest atractiu per als antisistema, i els recorda que durant molt de temps s'ha coquetejat amb aquest concepte, i s'ha intentat defensar una gent que no ho mereix. Creu, doncs, que cal actuar amb contundència absoluta, i una manera de fer-ho és a través de la Junta local de Seguretat, com aquí ja s'ha dit, i pregunta si s'hi NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4125 van reunir dies abans, amb els fiscals i la magistratura. Ara, però, és el moment d'esbrinar un seguit d'aspectes que no han anat bé, tasca per a la qual també s'ofereix el Grup de CiU. El Sr. Gomà diu que el seu Grup valora molt positivament que tres grups municipals d'aquest Ajuntament, amb vocació d'arribar a un màxim acord possible, hagin presentat aquesta moció d'urgència en relació amb els fets del 29 de setembre, que condemnen sense pal·liatius, però que s'han d'abordar amb el màxim consens de les forces polítiques. Assenyala que el Grup d'ICV-EUiA, en primer lloc, fa una condemna ferma dels actes violents registrats el 29 de setembre al centre de la ciutat i rebutja les actituds de violència i vandalisme, amb independència de qui les dugui a terme i del context en què es produeixin. En aquest cas concret, els fets van ser protagonitzats per un grup aïllat que no tenia res a veure amb la mobilització massiva i pacífica, sinó que es tractava d'un grup que va aprofitar una jornada de reivindicació popular per intentar camuflar les seves accions violentes. Significa, també, que no pensen caure a la trampa de dotar aquests grups violents amb cap mena de connotació política, perquè no en tenen cap; rebutgen igualment qualsevol instrumentalització política de la condemna del vandalisme d'un grup per estigmatitzar la ciutat o qualsevol moviment social que s'expressi per mitjans pacífics. Afegeix que tampoc no estan disposats a contribuir a què aquests incidents violents s'utilitzin per tapar l'èxit de la vaga general del 29 de setembre; i creu que avui també s'hauria de parlar de com el govern de l'Estat escolta el clam de la ciutadania, i reclamar que rectifiqui aquest carreró neoliberal sense sortida en què s'ha ficat de la mà de CiU. Remarca que la reforma laboral és socialment injusta, i inútil, però sobretot s'ha d'entendre que si les polítiques socials i econòmiques les dicten els mercats, la democràcia es dilueix. Apunta, en conseqüència, que el govern de l'Estat hauria de restablir la política democràtica, entesa com la deliberació d'alternatives i la rendició de comptes davant de la ciutadania, no dels mercats. En aquest sentit, remarca que la vaga general del dimecres va ser l'expressió de la dignitat democràtica contra la resignació i la por, enfront la qual el govern no es pot mostrar insensible ni pot restar-hi al marge. Adreçant-se al Sr. Trias, diu que coincideix amb què, a més de bones paraules, calen fets, que es tradueixen en què l'Ajuntament es personarà com a acusació particular en totes les causes judicials que es puguin obrir arran d'aquells fets, com sempre ha fet. Mostra el seu acord, també, amb què la Junta local de Seguretat i el Consell de Seguretat Urbana han de ser els espais on, amb el màxim consens possible, es puguin trobar els criteris per abordar la prevenció i la gestió de situacions com la que els ocupa. El Sr. Fernández Díaz posa de manifest que el seu Grup no subscriu la moció perquè, d'entrada, això els permet defensar la proposició que presentaran tot seguit, i mantenir la integritat dels seus plantejaments quant al model de seguretat i de convivència, i la manera d'acarar una lluita eficaç contra els ocupes, antisistema i violents a la ciutat. Diu que no han signat aquesta proposta tripartita no pas pel que diu, sinó per allò que no inclou; entenen que no és moment de dir, sinó d'actuar. Consideren que allò que pertoca ara no són declaracions ni reunions, sinó que és el moment d'arribar a acords i prendre decisions, i dubta que, amb aquest acord municipal, els ocupes, els antisistema i els violents marxin de la ciutat. Addueix que esperava un altre pronunciament d'aquest Ajuntament, contundent i clar, sense complexos i amb tota la determinació per dir clarament a aquesta gent que ja n'hi ha prou, que Barcelona deixa de ser la capital dels antisistema, i serà una ciutat on la gent que compleix les normes sempre tindrà la protecció de les seves institucions i dels cossos policials. Subratlla que és precisament això el que espera la ciutadania avui del seu ajuntament, i sospiten que la moció es quedarà en una mera declaració d’intencions. Insisteix que cal acabar amb l'efecte crida dels darrers anys, que ha permès que arrelessin a la ciutat moviments radicals i violents; que ara és el moment de dir clarament que cal desocupar la 4126 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 ciutat d'ocupes. Altrament, però, en massa ocasions el govern municipal ha fet broma dels advertiments i els plantejaments expressats pel seu Grup. Seguint amb aquesta argumentació, els pregunta si creuen que és casual que a Barcelona hagin arrelat amb virulència i intensitat els grups radicals; la resposta és que hi han trobat el caldo de cultiu i la comprensió de determinats sectors polítics, i moltes reserves per parts dels qui governen. Creu, en conseqüència, que avui hauria estat molt més profitós que s'hagués presentat un informe sobre el perquè han arrelat a Barcelona aquests grups radicals i sobre quines iniciatives prendran amb la fiscalia, les autoritats judicials i de coordinació del govern de la ciutat amb el de Catalunya, manifestament millorable. El Sr. Portabella significa que allò que més preocupa el seu Grup és la inestabilitat, la irregularitat i, sobretot, la pèrdua d'equilibri que demostra la ciutat, tal i com posa de manifest que un dia es rep una notícia tan positiva com l'elecció de Barcelona per a l'organització dels Campionats Mundials de Natació i, l'endemà, es produeixen els aldarulls que els ocupen; o el fet que en un dia un milió i mig de persones surtin al carrer per manifestar-se cívicament contra la sentència del l'Estatut, i l'endemà, milers de persones surtin al carrer a celebrar una victòria esportiva i es produeixin greus actes vandàlics i aldarulls. Tot seguit fa un paral·lelisme de les incidències produïdes en la celebració de "la Roja" a què s'acaba de referir i els fets de dimecres passat que, curiosament, coincideixen força quant a nombre d'actes vandàlics i els objectius contra els quals es van projectar, així com en les detencions; remarca, però, que la diferència entre una i altra ocasió és que el dia de "la Roja" hi havia setze vehicles dels mossos d'esquadra que van patir danys, i setanta ferits que van acabar a les emergències mèdiques. Recorda, igualment, que el seu Grup va ser l'únic que va portar a aquest Plenari la condemna sense pal·liatius d'ús de la violència en aquella ocasió, sense fer distincions entre els qui la utilitzen, perquè en totes les ocasions es tracta energúmens; i creu que la manca d’una actitud més contundent i unànime d’aquesta cambra en aquella ocasió obre escletxes. Creu que no hi ha una posició més clara i més antiga de condemna de la violència que la del seu grup polític, que no calla davant dels aldarulls i dels qui els provoquen; tanmateix, Barcelona, amb una llarga tradició de convivència, no pot mostrar-se feble amb posicions diferents en funció de quina banda són els antisistema. Considera positiu posar-se d'acord per condemnar la violència, però també cal l'autocrítica a banda i banda de la plaça de Sant Jaume, considerant que s'haurien pogut preveure moltes coses atès que la convocatòria de vaga es coneixia des de feia més de dos mesos. Observa que l'Ajuntament hauria hagut d'actuar a l'edifici de Banesto, que feia mesos que estava desocupat, a fi d'evitar que quedi com un romanent a mercè que algú el pugui utilitzar. Es pregunta, també, per què no es va convocar la comissió de fets delictius, que serveix per actuar directament davant de delictes flagrants sense haver d'esperar la presència del jutge; per què no es va actuar preventivament a través de sistemes existents. Acaba afirmant amb contundència que ja n'hi ha prou, que Barcelona és una ciutat de convivència i no d'aldarulls. La Sra. Escarp avisa, d'entrada, que la seva intenció no és de polemitzar. Referint-se a l'essència de la qüestió, entén que és prioritari donar un missatge, si no unitari sí que majoritari, d'aïllar els vàndals i continuar treballant. Considera que al govern municipal, i a ella particularment com a responsable de seguretat, se li exigeix rigor, però també creu que cal exigir-ne a tots els grups municipals, perquè no es poden fer afirmacions sense cap base policial ni judicial, i no es pot assegurar que l'Ajuntament de Barcelona pot actuar en una propietat privada quan saben que no és cert; no es pot exigir una actuació preventiva quan, mesos abans, el jutge decideix tancar un procediment penal i passar-lo a civil, cosa que pot fer perquè és qui té l'última paraula. Entén que si aquest ajuntament no actués no aconseguiria les sentències que s'han dictat; si no s'hagués parlat a bastament d'aquests assumptes a la Junta local de Seguretat, amb els jutges presents, probablement no disposarien dels NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4127 protocols que permeten que en menys de set mesos s'hagin fet 119 desocupacions, ni tampoc haurien començat a obtenir sentències exemplaritzants. Els demana, per tant, que, en exercici de responsabilitat, no es malmeti el nom de Barcelona a fi de desgastar el govern de la ciutat. Insisteix que Barcelona no és la capital dels antisistema ni de la violència, sinó una ciutat de convivència i de civisme que s'ha de tractar com a tal. El Sr. Trias remarca que, més enllà de les divagacions sobre qui diu què, el que importa és que s'ha produït una situació, des de fa temps, que ha convertit Barcelona en referent dels antisistema, i és contra això que cal lluitar. Per aquest motiu, el Grup de CiU ha decidit sumar-se a la moció del govern municipal i desestimar la seva, perquè té voluntat de posar-se al seu costat a fi d'aplicar mesures contundents contra aquestes situacions. Precisa que per fer-ho tenen la Junta local de Seguretat, una eina essencial per establir plans específics en cada cas. Per tant, remarca que cal ser capaços de convocar reunions d'urgència de la Junta, altrament s'acaba només mirant de trobar culpables, quan la solució passa pel lideratge i capacitat de decisió i d'influència per arribar a acords, a través de la Junta local de Seguretat, amb el sector judicial. Adverteix que si tiren per aquesta banda, el Grup de CiU els farà costat sempre, altrament, ho denunciaran. El Sr. Gomà vol posar en relleu allò que uneix els grups que donaran suport a aquesta moció, als punts que figuren literalment en el seu enunciat: clara condemna de la violència, indignació perquè aquesta violència s'ha produït intentant fer mal a una jornada de mobilització; el suport i el reconeixement als serveis de seguretat i d'emergències; el posicionament d'aquest ajuntament com a acusació particular; així com el reconeixement de la Junta local de Seguretat com a espai per debatre. Aprofita aquesta segona intervenció per llançar la reflexió que no és positiu que es busqui estigmatitzar la ciutat; certament hi existeix un col·lectiu de persones, d'origen divers, que fan actes de violència urbana, com succeeix en moltes ciutats europees, però no és un focus concret d'atracció i de crida. Observa que feia anys que no es produïen a Barcelona incidents d'aquesta naturalesa. Puntualitza, doncs, que el seu Grup municipal no criminalitzarà mai cap moviment social que s'expressi de forma pacífica; i mai no deixarà de condemnar la violència, vingui d'on vingui. El Sr. Fernández Díaz anuncia que el seu Grup no donarà suport a aquesta proposta pactada per l'única raó que no resol la manera d'acarar el problema que aquí els ha convocat, i perquè al seu Grup no és possible pactar la lluita contra la violència i els antisistema amb ICV-EUiA. Entén que és moment de parlar clar i de posar els models de ciutat damunt la taula, i el seu és dir que ja n'hi ha prou d'arrelament d'aquests grups a la ciutat, amb fermesa i sense complexos, que deixin de tenir impunitat i que no es puguin organitzar a Barcelona. El Sr. Portabella agraeix, d'una banda, que s'hagi inclòs a la moció la seva proposta de convocar la Junta local de Seguretat i, en segon lloc, precisa que l'estat de dret es basa en la informació i en la prevenció. La Sra. Escarp es referma en la voluntat de quedar-se amb l'acord aconseguit i la possibilitat de continuar treballant amb l'objectiu d’evitar l’obertura d’escletxes, que és allò que aprofiten determinats col·lectius per actuar. Precisa, atès que alguns grups municipals no són presents a la Junta local de Seguretat, que es va acordar fer detencions selectives per poder imputar a persones concretes dels fets determinats, que no és la solució definitiva però que sí permet tirar endavant, atès que, entre altres coses, la policia ha de treballar amb fets i no amb hipòtesi. Ratifica, doncs, que avançar en aquesta línia és l'objectiu important, així com no obrir fronts allà on no cal. El Sr. Trias coincideix amb què no s'ha d'estigmatitzar la ciutat, i assegura que col·laboraran perquè això no passi, però això no treu que diguin les coses pel seu nom; en conseqüència, volen deixar molt clar que no volen ser el focus d'atracció de col·lectius que encobreixen la violència; negar que existeix això és un error greu. El Sr. Gomà, arran de la darrera intervenció del representant del Grup del PP, diu que els té acostumats a situar-se en un terreny on, la condemna a les actituds 4128 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 violentes, li brinda l'oportunitat d'articular el seu relat d'intransigència i exclusió, i es veu obligat a reiterar, per tant, que la condemna de la violència que fa el Grup d'ICV-EUiA és de fons i no instrumental, i està al servei de l'enfortiment dels valors de l'expressió i la resolució pacífica de tots els conflictes. S’aprova la moció en debat amb set abstencions –emeses pels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín– i trenta- tres vots a favor de la resta de membres del Consistori presents a la sessió, la urgència de la qual ha estat aprovada amb els mateixos vots. Del Grup Municipal del Partit Popular Moció. El Consell Plenari acorda: 1. Expressar el rebuig i condemnar la violència que varen protagonitzar en la ciutat de Barcelona grups radicals i violents el dia 29 de setembre, emparant-se en la convocatòria de vaga general, i expressar la nostra determinació i fermesa per eradicar-los. 2. Reclamar a les instàncies judicials la màxima celeritat i severitat per desallotjar els edificis ocupats il·legalment a la nostra ciutat i, en particular, aquells que puguin servir de suport a la realització d’actes violents i/o contraris a la convivència als barris i a Barcelona. 3. Impulsar les mesures legals necessàries per agilitzar i simplificar els procediments de desallotjament de finques ocupades. 4. Instar el Govern Municipal a oferir tot el suport i col·laboració a tots els propietaris de cases ocupades il·legalment en els processos de desallotjament, amb l’assessorament jurídic corresponent, i, en concret, en aquelles que siguin de titularitat municipal s’actuarà de forma immediata pel seu desallotjament. 5. Reclamar que en cap cas el tractament informatiu pugui servir, sense voler, com altaveu a les tesis d’aquests grups radicals. 6. Instar a l’Alcalde per tal que l’Ajuntament de Barcelona es personi en els procediments judicials que es celebrin amb motiu dels aldarulls i actes violents que va tenir lloc el passat dia 29 de setembre a la nostra ciutat. 7. Instar al Govern Municipal a realitzar un informe del perquè a Barcelona han arrelat i s’han organitzat grups radicals, antisistema i okupes que utilitzen la violència així com les mesures a dur a terme per posar fi a la seva presència a Barcelona, donant trasllat al Ple en el termini d’un mes. 8. Reclamar la màxima coordinació i unitat de criteri entre el governs de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. 9. Oferir ajuts econòmics als comerços, oficines, restauradors i particulars, perjudicats per aquests actes violents. El Sr. Fernández Díaz presenta la moció del seu Grup relatant, en primer lloc, l'ocupació de l'antiga seu del Banesto a la plaça de Catalunya el dissabte passat. Remarca que es va tractar d'una ocupació a bombo i platerets, a plena llum del dia, acompanyada amb una manifestació de radicals, antisistema i ocupes que, amb banda de música inclosa, van tallar el trànsit al centre de la ciutat per apropar-se a l'edifici i, finalment, el van ocupar, mentre se'n feien ressò els mitjans de comunicació presents al lloc, però sense que s'hi pogués veure cap cos policial. Afegeix a la cronologia dels fets que aquests grups van anunciar mitjançant rodes de premsa, les hores posteriors a l'ocupació, quines eren les seves intencions i, fins i tot, van oferir els seus serveis com a "piquets a domilici". Pregunta, per tant, què es va fer des del dissabte en què es va produir l'ocupació fins a la desocupació el dimecres 29 de setembre; quina va ser la pressió policial a què es va sotmetre aquests grups; si hi havia presència policial permanent amb distintius; si es van practicar identificacions o, pel contrari, tal i com ha expressat la Conselleria d'Interior, no es van fer perquè es consideren les identificacions arbitràries com a discriminatòries i vulneradores dels drets dels antisistema que, posteriorment, van desplegar la seva violència; així com quines ordres van rebre els cossos policials des del dissabte de l'ocupació fins al dimecres següent, dia de la vaga general. Diu que convindria precisar tots aquests punts que acaba d'esmentar a fi de no continuar amb la roda de retrets i acusacions entre fiscalia, jutges, responsables polítics i sindicats policials, que posen en evidència la descoordinació entre el govern de Catalunya i el de la ciutat. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4129 Sense pretendre sumar-se a aquesta dinàmica de retrets, manifesta que el seu Grup és partidari d'una altra manera d'actuar on s'hi inclou el desallotjament de l'edifici molt abans; i reitera, una vegada més, que Barcelona necessita mà dura, actuar amb fermesa i sense complexos contra els grups radicals i que practiquen la violència, atès que per a aquesta gent Barcelona és una capital de referència i s'hi troben molt còmodes. I assenyala que no es tracta únicament de què els seus actes restin en la impunitat, sinó que, com ha succeït en moltes ocasions, han trobat permissivitat i l'empara d'algunes forces polítiques, deixant fer als ocupes allò que no es permet als ciutadans. Subratlla que, el que acaba d'expressar, és el motiu pel qual el seu Grup ha mantingut la seva proposta, tot i sabent que no serà aprovada, i que ho ha fet per coherència i per convicció d'allò que defensen; i afegeix que és conscient que la vaga general va servir de pretext als violents per pertorbar la normalitat ciutadana, i que són els mateixos que van aparèixer a les manifestacions anti Bolonya, a les cimeres de la Unió Europea i en les festes de barri, que no són, com el mateix Alcalde va apuntar, els gamberros de sempre, sinó delinqüents; addueix que, implícitament a "de sempre", s'admet que saben qui són, i per tant qüestiona novament què s'està fent per eradicar-los de la ciutat. En vista de tot plegat, es referma en el convenciment que cal una actitud de govern amb fermesa i sense complexos, i posa de manifest que li sembla que el Grup de CiU i el Grup Socialista avui estan més a prop del que sempre ha defensat el Grup del PP, però no ho volen admetre perquè això significaria ser políticament incorrectes. Els demana, doncs, que tinguin el coratge polític de prendre els acords de govern que necessita Barcelona per resoldre un problema com el que els ocupa i que inclou promoure reformes legals i administratives; en aquest sentit, aprofita per preguntar què fa la Comissió contra el vandalisme, que fa més de dos anys que no es reuneix, i ni tan sols ha donat resposta a les al·legacions que el seu Grup va presentar sobre aquest assumpte, silenci que al seu parer respon a què no volien problemes amb el soci del govern municipal, el Grup d'ICV-EUiA. Afegeix que existeix, també, l'oficina contra les ocupacions, que ha de servir per assessorar i donar suport als propietaris que pateixen les ocupacions i que, molt sovint, temen enfrontar-se amb els ocupes i esperen alguna resposta per part de les administracions. Demana, també, millores del tractament informatiu a fi que cap mitjà no serveixi d'altaveu dels radicals i en justifiqui les tesis, tot i sense voler-ho. Creu que s'han de reconèixer clarament els motius pels quals ha arrelat aquest fenomen a la ciutat i de quina manera es poden combatre; així com admetre que no hi ha prou coordinació entre la Generalitat i l'Ajuntament en polítiques de seguretat i convivència, que ateny des de la Taula de coordinació policial a les relacions entre els comandaments i els agents al carrer. Finalment, es pregunta què s'ha de fer amb els comerciants, els restauradors i els particulars que han patit les conseqüències dels actes vandàlics, a qui aquesta administració es limita a acompanyar-los en el sentiment. El Sr. Trias precisa que estan convençuts que la moció que presenta el Grup del PP és correcta i, per això, hi votaran a favor, tota vegada que es mostra sorprès per l'actitud dels qui no hi donen suport. Remarca que CiU ha optat per la via de l'acord, però això no treu que puguin estar a favor d'aquesta proposta, atès que coincideixen amb tots els seus punts. Creu, però, que tot aquest assumpte s'hauria d'haver regit pel principi bàsic d'arribar a un punt d'acord que permetés discutir amb tranquil·litat, en el si de la Junta local de Seguretat i del Consell de Seguretat, per què passen determinades coses a la ciutat i què cal fer. De tota manera, no es vol estar de dir que l'han deixat perplex les declaracions que ha pogut escoltar darrerament, fins i tot avui mateix en aquesta cambra, en el sentit d'afirmar que no és possible l'aplicació de mesures preventives, quan creu sincerament que sí que són possibles, així li ho ha ensenyat la vida i, sobretot, els anys que va dedicar a l'exercici de la medicina. Insisteix, doncs, que els cossos de seguretat no són per a l'acció-reacció, sinó que la seva principal funció és la prevenció. El Sr. Portabella diu, d'entrada, que el seu Grup no troba correcta aquesta proposta i, en conseqüència, no hi votaran a favor. Tanmateix, assenyala que 4130 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 poden estar d'acord amb alguns punts de la moció, concretament amb cinc dels nou punts que conté; en els quatre restants, entén que podrien haver-hi presentat esmenes, cosa que no han fet perquè hi detecten un cert biaix que indueix a posar en el mateix sac tots aquells grups que els inquieten. Contràriament, el seu Grup és favorable a no adjectivar, però sí a condemnar plenament la violència. Argumenta, també, que no hi votaran a favor per coherència, atès que el Grup del PP no va condemnar públicament la violència de l'11de juliol en la celebració de la victòria de “la Roja”, sinó que únicament la van lamentar; i que implícitament comporta una certa comprensió, de manera que s'obre l'escletxa que afavoreix l'actuació dels violents. Altrament, el condemnar que expressa el seu Grup no admet pal·liatius, actuï qui actuï, i allò que defensen és el patró de convivència que la ciutat de Barcelona ha tingut al llarg de moltes dècades. Observa que el punt novè, que fa referència als ajuts econòmics als comerços, oficines, restauradors i particulars perjudicats per actes violents, necessita una matisació, atès que altrament s'acabarà amb el negoci de les asseguradores perquè es proposen ajuts econòmics directes a càrrec de l'administració. El Sr. Gomà anuncia que el seu Grup votarà en contra d'aquesta proposició, i posa en relleu que hi ha una diferència fonamental amb la que han presentat abans els grups del govern i CiU; en aquell cas era una proposta a la recerca de l'acord més ampli possible, mentre que aquesta busca la divisió i la fractura. Mostra desacord amb els continguts i amb la literalitat de la proposició; però encara dissenteixen més amb un estil que busca plataformes declaratives en forma de proposicions per tornar a fer un ús polític instrumental de la condemna a la violència, per articular un discurs de criminalització arbitrària dels moviments socials i de manca de respecte a les regles de l'estat de dret. Avisa al Sr. Fernández Díaz que mai no es trobaran per aquest camí, i expressa el seu desig que ningú no l'acompanyi per aquesta via d'intransigència i de situar- se demagògicament al marge de la recerca dels acords més amplis possible, que era la voluntat i l'esperit de la proposició que anteriorment han debatut; alhora que precisa que els serveis de seguretat han actuat aquests dies amb un respecte escrupolós a l'estat de dret, i creu que aquest és un valor fonamental a defensar. Tot seguit es remet als fets, i diu que l'edifici de la plaça de Catalunya es va ocupar el dissabte 25 de setembre, el diumenge els mossos d'esquadra presenten la denúncia dels propietaris al jutge, i el jutge decideix tirar endavant el procés per la via civil ordinària, i no per la penal, i ni els propietaris ni el fiscal demanen una altra cosa; el dimecres 29 de setembre, l'edifici de Banesto ja no és un només un espai ocupat, sinó que esdevé la base d'operacions de grups violents responsables dels incidents que s'estaven produint al centre de la ciutat, motiu pel qual es desallotja. Davant d'aquesta constatació de delicte, els mossos d'esquadra decideixen l'entrada a l'edifici, amb la preceptiva comunicació verbal al jutge de guàrdia, que dóna el vistiplau; en dues hores, l'edifici queda desallotjat, abans que comenci la manifestació de la vaga general. La Sra. Escarp agreix, per començar, l'abstenció del Grup del PP en la proposició anterior, però admet que s'hauria estimat més que tots plegats haguessin aprovat una resolució majoritàriament. Li sorprèn, tanmateix, que el Sr. Trias doni suport a la present proposició; i, tot i que també comparteix alguns punts, ha preferit fer prevaldre la possibilitat de l'acord majoritari a fi de no obrir escletxes. Remarca el respecte del Grup Socialista per l'estat de dret, i entén que mai no es poden proposar actuacions fora d'aquest marc, on el jutge té l'última paraula. Precisa que, des de dissabte al vespre, ella mateixa i altres membres d'aquest consistori van estar fent gestions per localitzar la propietat de l'edifici, parlant-hi, i transmetent als mossos d'esquadra la informació a fi d'elaborar l'atestat; i el mateix diumenge el propietari va ser acompanyat a posar la denúncia, i el jutge va decidir no abordar la situació per la via penal, sinó per la via civil. A partir d'aquell moment, van continuar treballant amb la fiscalia i amb la judicatura, tal i com sempre han fet. Referint-se al terme "mà dura" que sempre utilitza el Sr. Fernández Díaz, constata que ella prefereix parlar de seguretat com a garantia de llibertat, i li adverteix que la seva formació política no té el patrimoni de l'autoritat; i es mostra NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4131 ben convençuda en afirmar que el govern municipal no té cap mena de complex, com tampoc no ha recorregut a la demagògia. Remarca que s'han complert totes les conclusions a què es va arribar a la Comissió de vandalisme; entén que aquesta és la via per on s'ha d'anar i que, òbviament, es pot millorar i aprofundir. Coincideix amb el Sr. Trias que una de les bases de la seguretat és la prevenció, i puntualitza que allò que ella va manifestar era que no es podien fer detencions preventives, no que no hi hagués prevenció. Quant a l'àmbit del comerç, informa que s'ha parlat amb el consell de gremis, i que s’hi s'han personat conjuntament davant de la judicatura. El Sr. Fernández Díaz recorda que fa quatre anys, amb motiu de l'agressió salvatge d'uns ocupes a un agent de la guàrdia urbana, el seu Grup va subsumir una proposta pròpia a una que es va aprovar per unanimitat. Posa de manifest, però, que fa més de dos anys i mig que esperen que es respongui a les al·legacions que van presentar en la comissió d'ocupació. Insisteix a demanar que es passi a l'acció, i no entén per què no hi va haver cap actuació policial des del dissabte, en produir-se l'ocupació, fins al dimecres en què es va desocupar l'edifici. El Sr. Trias es referma en la posició que ha expressat en la seva primera intervenció i no comprèn que no s'estigui d'acord amb l'enunciat. Una altra cosa és que no admetin el to emprat pel representant del Grup del PP, però en moltes ocasions, poden dir el mateix del to que usa la Sra. Escarp. Entén que no se sumen a aquesta moció perquè, precisament, la presenta el Grup del PP, i ell no està disposat a acceptar aquesta motivació quan la proposició és enraonada. Admet que arribar a un acord majoritari seria el millor, però també és cert que en el marc la Junta local de Seguretat i al Consell de Seguretat, tots plegats han de ser capaços de valorar en què s'han equivocat i com es pot corregir, perquè el que sí que és evident és que les coses no van com caldria. Insisteix que cal posar els esforços en l'àmbit de la prevenció, bàsica per al futur de la ciutat. La Sra. Escarp intervé per aclarir que, malgrat que consideren que és millor una posició unitària, hi ha punts que, de totes totes, no comparteixen, tal i com també ha manifestat el Grup d'ERC, i assegura que no es tracta de qui presenta la proposició. El Sr. Alcalde anuncia que la moció queda rebutjada. Expressa, tal i com va fer el vespre del dia 29 de setembre, que lamenta que no hi hagi hagut unitat, tot i que valora l'abstenció del Grup del PP perquè entén que, des d'aquesta cambra han d'emetre un missatge de ciutat, contundent, precisament, per la seva unitat. Vol deixar molt clar que algú que coacciona, que agredeix un ciutadà, un comerciant, un policia o un periodista va contra Barcelona i els seus valors, sense que tingui rellevància en nom de què actuen, si del nihilisme de la diversió o per motius pretesament ideològics, perquè, estrictament, són delinqüents. Independentment dels motius, qualsevol ciutadà que exerceixi la coacció i l'agressió, l'atemptat contra les llibertats, està contra la ciutat. I, en aquest sentit, els fets ocorreguts el 29 de setembre van ser l'expressió de la utilització de Barcelona com a escenari de fets vandàlics, però també s’han d’inscriure en el context de Barcelona com a ciutat global, que comparteix aquest fenomen amb altres ciutats europees. Quant a l'ordre públic, remarca que no existeixen les varetes màgiques, però els vol recordar que aquesta ciutat vivia, fa deu o vint anys, aquests fets amb més freqüència i més gravetat que no pas ara, i que es tracta de fenòmens gens fàcils d'afrontar. Creu, doncs, que el missatge d'aquest Plenari ha de ser que estan plenament decidits a afrontar la situació. Com que les conductes totalitàries, vandàliques, d'estricta delinqüència en molts casos, van contra Barcelona i els valors que tots els presents comparteixen, només lamenta que no siguin capaços d'articular una resposta de tota Barcelona atès que això els resta força. Reitera, però, que valora molt positivament l'abstenció del PP en la proposició anterior perquè significa no negar-se a un acord majoritari, perquè l'única manera de resoldre aquestes 4132 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 situacions és entre tots. Tanmateix, qui opta per posicions minoritàries com a tàctica o estratègia de diferenciació política, resta enfortiment a la resposta ciutadana i, en aquest cas, aquestes estratègies no valen, perquè l'adversari és ben evident. Els demana que, més enllà de les votacions i els debats que aquí es produeixin, treballin per acarar un fenomen que la ciutat no vol, i que aspira a eradicar absolutament atès que atempta frontalment la manera de ser i els valors profunds de Barcelona. Lamenta, en definitiva, que no hi hagi vocació de sumar, atès quan s’opta per sumar algú ha de renunciar a alguna tesi pròpia, però cal fer prevaldre allò que és essencial, i que és que tots coincideixen a condemnar la violència contra les persones i el mobiliari urbà. Li sap greu, doncs, que s'emprengui el camí fàcil de la tàctica política, i els convida a expressar unanimitat malgrat que hi hagi molts aspectes que s'hagin d'analitzar i valorar amb cura, que calguin millores des del punt de vista operatiu, tot i que la moció que abans s'ha votat és un bon punt de partida per a la feina i la millora en tots els fronts. Ratifica la cronologia dels fets que ha fet la Sra. Escarp quant a la recerca dels propietaris de l'immoble i la posterior denúncia i es referma en què la seva actitud no ha variat quant a la rapidesa de les decisions a prendre d'ençà del 2003, quan era regidor de Seguretat d'aquest ajuntament, ni mai no s'ha sentit acomplexat a l'hora d'actuar. Els convida al consens, i tot i que hi ha discrepàncies en alguns aspectes, no voldria de cap manera que els protagonistes dels fets que els ocupen veiessin en aquest ajuntament escletxes de divisió a causa de tàctiques polítiques, tota vegada que troba a faltar en el discurs del Grup del PP missatges clars i de pressió al sistema judicial, i que de vegades oblidin que la ciutat és la víctima. Posa de manifest que és gràcies a què l'Ajuntament de Barcelona es persona en moltes causes judicials hi ha gent que comença a adonar-se que malmetre el patrimoni de tots no queda impune i que té un cost en termes penals. Es tracta d'emprar estratègies rigoroses sabent quines són les regles del joc per aprofitar al màxim l'eficàcia del sistema. Igualment, cal esmerçar intel·ligentment els esforços de cara a la prevenció i ser conscients que el combat té escenaris locals i, també, globals. Conclou que, siguin quins siguin els motius que empenyen aquesta gent, van contra la ciutat i els seus valors; per aquest motiu demana als cinc grups municipals aquí presents que expressin el missatge que no estan disposats a permetre actes com els que els ocupen, amb una actitud ferma i unitària, atès que són els administradors dels recursos de la ciutadania, que en aquesta ocasió han estat malmesos per valor de 262.000 euros. La ciutadania necessita un missatge d'unitat i no de confrontació i utilització d'uns fets, atès que tots plegat tenen un únic adversari que està convençut que guanyaran, i malgrat que encara queda un trajecte llarg, s'observen tendències en alguns col·lectius que posen de manifest que s'estan guanyant batalles. El Sr. Trias es mostra a favor d'aconseguir un missatge d'unitat, tal i com ha reclamat el Sr. Alcalde, però també creu que hauria estat més positiu precisar amb quins punts es discrepava de la moció del PP, i no titllar-la d'inútil. Aprofita però per considerar que el fet de discrepar no suposa pretendre donar lliçons, atès que el fet d'aprovar aquesta moció no significa, de cap de les maneres, un xec en blanc. Creu que avui, més que un dia per a les lloances personals per tan bé com s'han fet les coses, cal una reflexió per acarar el futur, la qual requereix una actuació enèrgica i contundent i de lideratge per part de l'Alcalde, i si és així, el Grup de CiU hi col·laborarà sense pal·liatius. Suposa, tanmateix, que es podria arribar a acords sense que costés tant d'esforç com avui, sense posar per davant retrets i discrepàncies, atès que els màxims responsables que hi hagi unitat són els membres del govern de la ciutat, i no sempre qui ha de cedir és l'oposició, sinó que qui mana ha de demostrar generositat envers els altres. El Sr. Fernández Díaz entén que no hi ha necessitat de reiterar els arguments pels quals no s'han sumat a la proposició anterior perquè creu que tothom els té NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4133 clars. Per tant, demana que no es distorsioni la raó per la qual s'han abstingut. Remarca que no han votat la proposta no pel que diu, sinó pel que no diu. Insisteix que estan absolutament a favor dels quatre punts que inclou que, a més, també estan inclosos en la proposta que ha presentat el seu Grup; tanmateix haurien volgut que hi hagués hagut una autèntica aportació en aquest Plenari que donés resposta al que espera la ciutat del seu Ajuntament, que no és dir que s'ha arribat a un acord sobre allò que ja s'està fent i que es convocarà una comissió per analitzar el que succeeix. Altrament, tot i que no nega la importància de l'acord, considera que s'hauria d'haver anat més enllà, passar a l'acció per demostrar a la ciutadania que l'Ajuntament està determinat a dir als radicals i als violents que ja n'hi ha prou, que els seus actes no quedaran impunes i que ni tan sols els deixaran arrelar a la ciutat, que no els deixaran organitzar ni promoure les seves activitats, que són el caldo de cultiu per connectar entre ells i ser cada cop més. Pel que fa a la intervenció de les instàncies judicials, que ara proposen fermament, remarca que l'únic Grup que s'hi ha referit ha estat el seu, tal i com s'expressa en el punt 2 de la seva proposta, en el sentit de reclamar a les instàncies judicials celeritat i severitat per desallotjar els edificis ocupats. Contràriament, en alguna ocasió ha sentit al mateix Alcalde criticar decisions judicials. Comprèn que es pot dissentir dels seus arguments, però s’ha reconèixer que és l'únic que defensa en aquest Plenari allò que diu en les rodes de premsa i les compareixences públiques, i no només com a declaració verbal, sinó per escrit. Entén que si no s'ha produït un acord unitari ha estat perquè no han acceptat les seves propostes, tot i que van ser presentades en temps i forma, cosa que no es pot dir de les d'altres grups i que ha suposat que s'hagin assabentat dels termes d'algunes mocions just abans de començar aquesta sessió. Insisteix, per tant, que són ells qui han d'explicar el posicionament de Barcelona als jutges i als tribunals enfront de la violència; alhora que cal demanar-los celeritat i severitat, tal i com han deixat palès en la present moció. Conclou, doncs, que les coses han de quedar clares i escrites, altrament només s'aconsegueix presentar mocions políticament correctes, però fetes a mida de les ideologies polítiques, relegant plantar cara a la realitat. Concreta, en base a aquest argument, que la proposició que l'equip de govern ha presentat juntament amb el Grup de CiU està feta a mida d'ICV-EUiA a fi de no entrar en conflicte amb el soci de govern i amb el Departament d'Interior de la Generalitat, en mans del mateix partit. Adverteix que mentre continuïn actuant així no resoldran els problemes d'ordre públic que pateix la ciutat. No vol acabar la seva intervenció sense recordar-los que, en altres ocasions, el Grup del PP ha renunciat a presentar proposicions pròpies en ares de la unitat per constituir una comissió, on fa dos anys i mig que van presentar al·legacions sobre com encarar el problema que els ocupa, i a les quals encara, a dia d'avui, no han rebut una resposta, entre altres coses perquè la comissió no es reuneix. Finalment, agraeix a l'Alcalde el temps que li ha atorgat per intervenir, tot i que reclama que el coratge de què va fer gala en comparèixer davant dels mitjans de comunicació el dia dels fets, o la mateixa intervenció que acaba de fer fa uns minuts, es tradueixi en una Declaració institucional amb l'objectiu final que els actes de radicals i violents no tindran impunitat i que ni tan sols se'ls deixarà arrelar a la ciutat perquè no tindran cap possibilitat d'organitzar-se. Indica que, de fer-ho així, el Grup del PP estarà al costat de l'Alcalde. El Sr. Portabella destaca el valor que una moció hagi estat aprovada per quatre grups municipals i que el cinquè que conforma aquest consistori hagi optat per l'abstenció, atès que significa un missatge clar per a la ciutadania en el sentit que no hi haurà escletxes a l'hora de condemnar la violència. Altrament, però, considera que és un missatge insuficient, i que caldria afegir-hi un full de ruta a fi que no tornin a passar fets semblants. Entén que aquest full de ruta no és senzill d'elaborar, i tots saben que algunes solucions estan molt bé en teoria, però són difícils d'implementar. De tota manera, creu que és molt millor que s'expliqui el full de ruta perquè la ciutadania s'adoni que hi ha un guió, i no només declaracions de bones intencions. Igualment, posa en relleu que, una 4134 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 vegada les polítiques d'actuació es van perfilant, la posició unitària inicial va trobant més dificultats per mantenir-se. En conclusió, el seu Grup proposa que hi pugui haver un lloc on parlar amb normalitat i amb coneixement sobre aquests assumptes; on s'hi puguin vertebrar unes polítiques consensuades per desterrar la violència de la ciutat, i que es reforci el vincle tradicional de la ciutat d'apostar per la pau i la convivència. Acaba oferint, doncs, la participació activa del seu Grup en aquest marc de decisió. El Sr. Gomà remarca la rellevància política de l'esforç de síntesi que han fet els quatre grups polítics que han donat suport a la primera proposició, que ha passat, fins i tot, per què els grups retiressin les proposicions pròpies que en un principi havien acordat a la Junta de Portaveus. Per tant, coincideix amb la consideració que feia el Sr. Trias de què un conjunt de grups municipals han apostat per la recerca d'un acord ampli. Considera que les qüestions de seguretat i de prevenció no poden quedar al marge de l'àmbit de la deliberació democràtica de posicions i de punts de vista, i que és un debat que s'ha de fer amb arguments, amb valors i al marge de la demagògia, la intransigència i la intolerància. Per tant, la pluralitat i la diversitat de mirades i matisos ha de ser compatible amb la recerca d'acords sobre la base d'allò que tots comparteixen, que pot ser molt o pot ser poc, però que és sòlid, i entenen que aquesta proposició que han aprovat els quatre grups municipals no ha de quedar en una mera declaració, sinó que brinden la seva participació activa perquè es pugui anar desplegant en polítiques concretes. En referència a les paraules del Sr. Fernández Díaz, respon que no es tracta de cap proposició a mida del seu Grup, sinó a mida de la ciutat i de l'interès comú i compartit de fer front a la violència, des del respecte escrupolós a l'estat de dret i des d'una concepció democràtica de la prevenció i de la seguretat al servei dels drets i de les llibertats del conjunt de la ciutadania. El Sr. Alcalde tanca els torns d'intervenció remarcant que el missatge clar de tot plegat és que aquells qui atempten contra la llibertat a Barcelona no quedaran impunes. Es rebutja la moció en debat amb vint-i-un vots en contra –emesos pels Srs. Hereu, Carnes, García-Bragado, Narváez, Nicolau, Espriu i Pallarols i les Sres. Escarp, Mumbrú, Moraleda, Jaurrieta, Sánchez, Ballarín i Andrés, pels Srs. Gomà i Mestre i la Sra. Mayol, i també pels Srs. Portabella, Florensa i Martínez i la Sra. Capella–, i dinou vots a favor de la resta de membres del Consistori presents a la sessió, la urgència de la qual ha estat aprovada. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Pp. El Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona acorda: 1) Iniciar el procés per tal d'adaptar al Pla Barcelona Interculturalitat als preceptes de la Llei 10/2010, de 7 de maig, d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, tal i com estableix la mateixa Llei. 2) Establir un acord sobre el tractament responsable de la immigració per part de tots els grups amb representació al Consistori, que inclogui: a) Emetre, en els nostres missatges, continguts que donin eines a la ciutadania per conèixer la immigració, la diversitat que comporta, així com per conèixer les causes estructurals dels problemes que hagin pogut sorgir. b) Adreçar el mateix discurs a tota la ciutadania, sigui quin sigui el seu lloc d'origen. c) Incidir en la valoració de les persones per les seves característiques individuals, i no atribuir-los comportaments associats als col·lectius amb els que són o poden ser identificats i, a la inversa, no atribuir als col·lectius comportaments individuals. d) Basar visions, opinions i missatges sobre la immigració en dades disponibles i constrastables, contextualitzades al marc competencial corresponent, i no en percepcions subjectives ni en dades tretes de context. e) Abordar els reptes que puguin sorgir al voltant del fet migratori amb responsabilitat i orientant els missatges a les solucions. f) Contribuir al coneixement de les persones de diferents orígens sense estereotips ni prejudicis i en els principis de drets i deures per a tothom. g) Evitar i denunciar els discursos que incitin als actes de racisme i xenofòbia. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4135 El Sr. Portabella, abans de presentar la proposició del seu Grup, observa que aquesta sessió de Plenari estarà marcada pel debat que s'acaba de produir amb motiu dels actes vandàlics que es van viure a la ciutat abans d'ahir. Considera, però, que un Plenari també ha de tractar els assumptes de fons i fer-ho abans que s'emboliquin, o de què les posicions partidistes arribin a fer inviable que hi hagi un gran acord com el que han buscat en el punt anterior. Assenyala que la proposició que presenten tracta de la immigració, és a dir, de la integració de les persones nouvingudes, que es presenta com un dels reptes més importants que afronten els països que en reben, i en alguns casos prenen mesures gens encoratjadores de cara a eradicar la xenofòbia. En aquest sentit, consideren que les polítiques de cohesió social han d'estar argumentades a partir de les activitats que es desenvolupen; assenyala, com un exemple pràctic, la manera com s'aborden els aspectes d'immigració des del conjunt de l'estat amb la Llei d'estrangeria, i la manera com s'aborden a Catalunya, amb la Llei d'acollida; entén que aquesta comparació ja denota dos conceptes ben clars. Remarca, també, que en l'Estatut d'Autonomia, tan defenestrat i tan retallat que ha esdevingut irreconeixible, es definia l'existència de Catalunya com una nació que es basa en el seu perfil de terra d'acollida. Per tot plegat, el Grup d'ERC considera que la immigració requereix establir consensos, de manera que vertebren la seva proposta en dos eixos, i un de tercer afegit per les esmenes que hi han presentat els Grups Socialista i de CiU. Esmenta, tot seguit, els tres punts que recull el text que s’ha transaccionat, el primer dels quals fa referència a l'inici del procés per a l'adaptació al Pla d'Acollida de les persones immigrants dels preceptes de la Llei 10/2010, de 7 de maig, que conté una disposició addicional en aquest sentit. El segon punt, que consideren el vertebrador de la proposta, es refereix a l'establiment d'un acord sobre el tractament responsable de la immigració per part de tots els grups amb representació en aquest consistori; i remarca que quan diuen tots, es refereixen als cinc grups municipals, sense establir diferències. Puntualitza, en aquest sentit, que entenen que podrien arribar a un acord sobre les premisses que s'utilitzen per opinar sobre la immigració, partint de la base que tots estan d'acord en què la llei és igual per a tots els ciutadans i ciutadanes, i que a tots s'ha d'aplicar igual. Una altra premissa per a l'acord és que les dades que s'utilitzen siguin verificables, per evitar fets com que s’estigmatitzi tot un col·lectiu per la malifeta d’una sola persona, o a la inversa. Considera que actuar així evitaria molts debats estèrils i situacions que no tenen cap base real. Afegeix que aquest repte, que tenen molts països i ciutats, es podria definir en base a la finalitat que les polítiques d'acollida dels nouvinguts redundin en la possibilitat de convivència amb persones de fora. Entenen que cal evitar i s'han de denunciar els discursos que inciten al racisme i a la xenofòbia, i addueix que, arribant a uns acords bàsics de consens, es podria evitar el populisme i la demagògia fàcil. Quant al tercer punt, fruit, com ja ha dit, de les aportacions dels Grups Socialista i de CiU, que aprofita per agrair públicament, indica que proposa el marc de la Comissió Política d'Immigració de l'Ajuntament per abordar l'aplicació dels punts detallats en aquesta proposició. La Sra. Homs posa en relleu que la proposició d'ERC s'inscriu en un discurs sobre la immigració que el seu Grup també comparteix políticament, atès que parla sobre el dret a la diferència, a la no discriminació i contra l'estigmatització, el racisme i la xenofòbia. Dit això, però, precisa que no consideren que aquesta cambra sigui el lloc adequat per a aquest debat, atès que, el novembre de 2008, tots els grups municipals van acordar elaborar un pla de treball d'immigració on, a part de recollir mesures i estratègies sobre la immigració a Barcelona, es comprometien a no fer- ne ús partidista o electoralista. Per aquest motiu, es va crear una comissió de seguiment a fi d'abordar-hi tots els aspectes relacionats. Remarca, també, que d'ençà de la seva creació fins a dia d'avui han succeït esdeveniments relacionats amb les persones estrangeres a la ciutat quant a l'empadronament o la utilització del vel integral o del burca a l'espai públic i als equipaments municipals, i que ha generat diversitat d'opinions entre els representants polítics. Addueix que les divergències en la manera com s'havien d'enfocar assumptes tan espinosos com el 4136 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 de la immigració no ha de ser motiu per què ara no es compleixin els pactes que van establir. Per això, aprofiten l'avinentesa per demanar, sobretot al govern municipal, que es restableixi la unitat en si del marc que pertoca. Així doncs, responent a la voluntat de portar el debat al marc adient, han transaccionat la proposta d'ERC, afegint-hi el punt tercer, on es demana la convocatòria, en un termini de quinze dies, de la Comissió Política d'Immigració per fer el seguiment del pla de treball. El Sr. Fernández Díaz diu que el seu Grup considera coherent el Pla Barcelona Interculturalitat amb la llei catalana d'acollida, avançant-se a la consideració provable que li faran en el sentit que, en primer lloc es va aprovar el Pla i, després, la llei, però remarca que això va succeir tan sols dos mesos abans i que en la tramitació del Pla es van tenir en compte totes les determinacions que imposava la llei esmentada, que coneixien pels tràmits parlamentaris. Feta aquesta puntualització i partint de la base de la coherència del Pla amb la Llei d'Acollida, entén que si el Grup d'ERC pretén introduir canvis en alguns preceptes, el primer que ha de fer és precisar quins preceptes vol canviar del Pla, i expressar-ne el motiu, que entén que és que no s'hi van recollir aspectes reconeguts posteriorment en aprovar la Llei d'Acollida; i si com sospiten, allò que vol ERC és incorporar al Pla que es fixi el català com a condició única per accedir al permís de residència, i excloure el castellà com a vehicle, també, d'integració i d'acollida a la immigració, creu que ho ha de dir clarament sense recórrer a eufemismes. Posa en relleu, que no comprèn el motiu de al·lusió al "tractament responsable de la immigració" en la proposició, com si es posés en dubte que algú no actués responsablement d'acord amb les ideologies pròpies i el model de ciutat que defensen. Altrament, li demana que digui què considera un "tractament irresponsable" de la immigració i quin partit polític el practica. El Sr. Gomà expressa el suport del seu Grup a la proposició. Reconeix que la darrera dècada Barcelona ha viscut molt intensament el fenomen de l'acollida, que no és nou a la ciutat, i que s'ha anat articulant a partir de l'arribada de persones d'orígens molt diversos; tota vegada que, els darrers anys, el fet migratori s'ha diversificat i s'ha globalitzat, i Barcelona ha estat capaç de processar en el conjunt dels seus barris aquest fenomen. Posa en relleu, també, que Barcelona s'ha dotat d'un marc polític, amb el consens més ampli possible, a fi de gestionar els nous fenòmens; en l'àmbit municipal, els plans de Treball d'Immigració i el d'Interculturalitat de Barcelona i, en l'àmbit nacional, la Llei d'Acollida. Consideren, a més, que aquest marc aposta pel model de la interculturalitat, nou i emergent, que superant altres models que en el context europeu presenten problemes importants, aposta pel reconeixement i la valoració de les diferències i per una ciutat on es reconeix la convivència en la diferència; que aposta per la plena igualtat de drets i de responsabilitats, independentment de l'origen de cadascú i, sobretot, perquè tot plegat esclati en interaccions positives i de convivència en el conjunt de la ciutat. Admet que tot plegat s'ha de gestionar dia a dia, però encara més ara que s'inicia un cicle electoral, des del tractament responsable, tal i com expressa la proposició; gestionar des del coneixement objectiu del fenomen, de la realitat i les seves causes, evitant els discursos que condueixin a actituds de racisme o de xenofòbia. Consideren essencial prevenir qualsevol mena de risc de fractura de la convivència i continuar treballant perquè la Barcelona d'acollida es consolidi durant la segona dècada del segle XXI com la Barcelona de la diversitat, la diferència, de la igualtat en deures i responsabilitats i, sobretot, de la convivència. La Sra. Moraleda manifesta el suport del Grup Socialista a la proposta d'ERC pels motius que expressa a continuació, molts dels quals ja s'han explicitat aquí. D'una banda, perquè Barcelona és de les poques ciutats on les polítiques d'immigració estan consensuades per tots els grups polítics del consistori i, per tant, entenen que aquest és el valor afegit que, com a ciutat, poden aportar al debat sobre la immigració, i que es va posar de manifest en l'aprovació del Pla de treball sobre immigració. En segon lloc, coincideixen en què ara cal aprofundir la manera com la Llei d'acollida condicionarà el desplegament d'algunes polítiques, tota vegada que el NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4137 Pla a què s'ha referit ja les contemplava i s'estan desplegant; per això, ara cal esperar que aquesta llei tingui reglament i l'acompanyament econòmic que els ajuntaments necessiten per posar en marxa les lleis que altres administracions elaboren. En aquest sentit, precisa que cal estar pendents de l'aprovació del reglament de la llei i, per tant, de la concreció dels recursos que rebran. Apunta, en aquesta línia, que el 19 d'octubre, al Saló de Cent es farà el plenari de la xarxa d'acollida on, entre altres coses, s'abordarà el repte de l'adaptació de la llei a les polítiques d'acollida de Barcelona. Dit això, reitera el compromís perquè en un termini de quinze dies es pugui reunir la Comissió Política d'Immigració a fi d'abordar alguns aspectes que aquí s'han plantejat. Finalment, remarca que la conjuntura és de context preelectoral, per la qual cosa consideren més necessari que mai refermar el compromís de mantenir una actitud responsable pel que fa a la immigració. Creu que és essencial que la societat rebi un missatge unitari, on el consens no és sinònim de pensament únic, sinó de compartir uns valors essencials per a la ciutat. En aquest sentit, considera una bona idea mantenir el compromís de convocar la Comissió Política d'Immigració. El Sr. Portabella agraeix el suport dels Grups de CiU, ICV-EUiA i del PSC, i remarca que en el debat ha quedat molt clar quin és l'objectiu que volia. Fa, tot seguit, algunes puntualitzacions quant a si aquest Plenari és el lloc adient per a aquest assumpte. Assenyala, d'entrada, que s'haurien d'acostumar a tenir en compte que aquest Plenari és sobirà i, per tant, que té poder de decisió. La Sra. Homs addueix que, tal vegada, el Sr. Portabella no ha estat ben informat per la regidora del seu partit que forma part de la Comissió, però li assegura que en aquella comissió es va acordar per unanimitat l'estratègia a seguir, alhora que es va determinar que s’hi debatrien tots els assumptes que hi fan referència. El Sr. Fernández Díaz observa que, després de molts minuts de debat, encara no els queda clar en què consisteix la proposició i quins són els preceptes que pretén que es modifiquin, malgrat que no els costa intuir-los arran del debat sobre la Llei d'acollida i dels seus plantejaments en el Pla de Barcelona, per a ells raó més que suficient per expressar un vot en contra, atès que el seu Grup defensa que el català i el castellà són llengües de convivència i d'integració a la societat. A banda d'això, adverteix que no deixarà de defensar allò en què creu quant a polítiques d'immigració en benefici d'assolir un acord políticament correcte. Assegura que tampoc no caurà en el parany de la màxima "si reclamés drets per als immigrants fas bé, si els reclames obligacions, ets un racista". Creu que ara és moment de parlar clar en polítiques d'immigració, i entre les obligacions dels immigrants està complir les lleis i respectar el país que els acull, com qualsevol ciutadà està obligat a fer. Insisteix, doncs, que Barcelona ha de ser tant acollidora com exigent amb els nouvinguts. El Sr. Gomà es referma en què, a partir d'aquest debat, hi ha quatre elements que donen fortalesa a la ciutat que s'han de preservar: d'una banda, la ciutat que s'ha fet fruit de la història antiga i recent i que porta la convivència en el seu ADN ciutadà; en segon lloc, estan construint un model de convivència intercultural que està començant a ser un model de referència en el conjunt de les grans ciutats de la Unió Europea; en tercer lloc, l'assoliment d'un acord polític el més ampli possible del qual, després d'escoltar les intervencions del Grup del PP, entén que se'n autoexclou, i adverteix que la igualtat de drets i de responsabilitats no es pot modular en funció de l'origen de les persones, sinó que ha de ser sobre la base d'un principi universal de ciutadania. Indica, finalment, que un quart element és que el treball en xarxa i de proximitat amb el conjunt dels agents comunitaris d'acollida a què es referia la Sra. Moraleda, i que expressa la implicació activa de molts agents comunitaris d'acollida, un tresor que té aquesta ciutat que cal preservar i alimentar alhora. La Sra. Moraleda es referma en el convenciment que cal saber trobar el lloc on tractar els assumptes, i que en aquest cas és allà on es van comprometre a fer-ho, la Comissió Política d'Immigració, i que pot assegurar que aquests assumptes no 4138 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 seran tractats en clau d'oportunisme polític, que en els propers mesos pot ser una temptació. S’aprova la declaració de grup en debat amb set vots en contra –emesos pels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín– i trenta-tres vots a favor de la resta de membres del Consistori assistents a la sessió amb aquest nou redactat: El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Iniciar el procés per tal d’adaptar al Pla d’Acollida de les persones immigrants de Barcelona als preceptes de la Llei 10/2010, del 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, tal i com estableix la mateixa Llei. 2. Establir un acord sobre el tractament responsable de la immigració per part de tots els grups amb representació al Consistori, que inclogui: a) Emetre, en els nostres missatges, continguts que donin eines a la ciutadania per conèixer la immigració, la diversitat que comporta, així com per conèixer les causes estructurals dels problemes que hagin pogut sorgir. b) Adreçar el mateix discurs a tota la ciutadania, sigui quin sigui el seu lloc d’origen. c) Incidir en la valoració de les persones per les seves característiques individuals, i no atribuir-los comportaments associats als col·lectius amb els que són o poden ser identificats i, a la inversa, no atribuir als col·lectius comportaments individuals. d) Basar visions, opinions i missatges sobre la immigració en dades disponibles i contrastables, contextualitzades al marc competencial corresponent, i no en percepcions subjectives ni en dades tretes de context. e) Abordar els reptes que puguin sorgir al voltant del fet migratori amb responsabilitat i orientant els missatges a les solucions. f) Contribuir al coneixement de les persones de diferents orígens sense estereotips ni prejudicis i en els principis de la igualtat de drets, deures i oportunitats per a tothom. g) Evitar i denunciar els discursos que incitin als actes de racisme i xenofòbia. 3. Convocar, en un termini màxim de 15 dies, la Comissió Política d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona, formada per representants de tots els partits polítics i l’òrgan que va aprovar el Pla de Treball d’Immigració 2008-2011, per abordar l’aplicació dels punts detallats en aquesta Proposició/Declaració de Grup. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Pc 1. Que el Govern municipal creï el Registre de Solars de Barcelona, on quedin registrats els expedients del "Cens dels Solars" i que permeti iniciar el procés d'expropiació o edificació forçosa, ambdós casos previstos a la Llei d'Urbanisme. El Sr. Martínez formula el prec, i es remet al fet que el seu Grup va presentar, l'any 2008, una proposta demanant la creació d'un cens de solars a Barcelona, que hauria de permetre treballar sobre determinats espais susceptibles de què l'Ajuntament provoqués la seva edificació forçosa o la seva expropiació. Indica que va fer un seguiment de la proposta esmentada i que el Delegat d’Habitatge, Sr. Sorolla, els va explicar que havien estat treballant en aquest sentit a l'àrea de Sants-Badal i a la de Gràcia, malgrat que no s'havia creat explícitament el registre per elaborar el cens. Per tant, reiteren la demanda que s'elabori el registre, atès que si s'hagués fet ja s'hauria pogut actuar sobre determinats solars que estan causant problemes a Sants i a Gràcia. Puntualitza que la seva intenció en proposar aquest cens no és l'expropiació, sinó com una eina de pressió per part de l'Ajuntament amb els propietaris de terrenys en condicions i situacions no idònies. El Sr. García-Bragado confirma que s'està fent un seguiment en l'àmbit a què s'ha referit el Sr. Martínez, tant en compliment del Pla de l'Habitatge de Barcelona com de la proposició esmentada, aprovada per la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge; igualment, el 3 d'agost d'enguany, el Consell Executiu de la Generalitat ha aprovat el text refós de la Llei d'urbanisme on es regula amb NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4139 més detall la qüestió, i d'acord amb l'article 177 d'aquest text, l'Ajuntament procedirà immediatament a l'elaboració del registre de solars a fi d'actuar en les condicions que marca la llei. Afegeix que, en conseqüència, accepten el present prec. El Sr. Martínez intervé per puntualitzar que el Sr. Sorolla els va comentar que havien descartat els solars menors de 500 metres quadrats, entén que perquè no són aptes per fer-hi habitatge, tota vegada que sí tenen incidència sobre l'espai públic. Per aquest motiu, els proposen reconsiderar aquest aspecte. El Sr. García-Bragado confirma que està d'acord amb l'apreciació que acaba de fer el Sr. Martínez. d) Preguntes Del Grup Municipal de Convergència i Unió Pg 1. Quin és el propòsit de capteniment de l'Alcalde de Barcelona, cinc anys després de l'aprovació del tram estatal de la Carta Municipal, sobre el desplegament efectiu del Règim Financer Especial de Barcelona mitjançant cessió i/o participació en els impostos estatals? El Sr. Trias, com ja ha fet en moltes ocasions d'ençà de l'aprovació, ara fa cinc anys, de la Carta Municipal, formula la pregunta en referència a les decisions que s'han pres a fi de millorar el finançament a través de la cessió o participació en els impostos estatals o a través dels convenis. El Sr. Carnes remarca que el règim especial de finançament de Barcelona està construït en base als conceptes de capitalitat, del manteniment d'institucions de rellevància i de projecció i del finançament de les competències d'atribució que es podien derivar dels consorcis i de l'Àrea metropolitana. Quant a la referència que ha fet el Sr. Trias a la participació en la cessió dels impostos estatals, marcada per la participació en els tributs de l'estat, precisa que en l'article 51.1 de la Carta Municipal s'hi expressa clarament que Barcelona participarà en els ingressos de l'Estat d'acord a allò previst en el Capítol III, Títol II de la Llei d'hisendes locals. Indica que això significa que estan condicionats estrictament, quant a la cessió de tributs, a allò que disposi la Llei d'hisendes locals. Altrament, assenyala que s'ha avançat quant a la dotació de fons per als consorcis; i precisa que en un estudi del 2007 es calculava una carència de 109 milions d'euros, i que si s'estudien les diferents aportacions que s'han fet durant el 2009 es pot comprovar que ja s’ha arribat a la xifra esmentada. Afegeix que pel concepte d’institucions de rellevància i projecció actualment es reben, aproximadament, vint-i-dos milions d'euros Conclou, en definitiva, que fent balanç dels cinc anys de vigència de la Carta Municipal es pot comprovar que l'àmbit en què no s'ha desenvolupat ha estat el que s'emmarca en la reforma de la Llei d'hisendes locals. El Sr. Trias lamenta que el Sr. Carnes estigui disposat a assumir que no hi ha res a fer per assolir una relació bilateral amb l'Estat, atès que aquest és el plantejament de la Carta Municipal. Posa en relleu que els 22,7 milions d'euros que es reben per a institucions de rellevància, culturals o esportives, s'han de repartir entre catorze equipaments. A fi d'il·lustrar el que això significa pràcticament, indica que Madrid, per només tres equipaments, rebrà 150 milions d'euros –el Centro de Arte Reina Sofía, 54,9 milions, només per posar un exemple–. Considera, doncs, que aquesta situació reclama anar a Madrid a exigir un canvi de situació, atès que és intolerable que Barcelona rebi aquest tracte discriminatori; alhora que cal anar-hi, també, per recordar al govern de l'Estat que es va quedar en què Barcelona participaria dels impostos especials i de l'IVA. El Sr. Carnes respon que allò que està aprovat per llei és que Barcelona participarà en els rendiments dels tributs estatals d'acord amb el conjunt de municipis de la resta de l'estat; tota vegada que, si es formula una nova llei, es pugui contemplar un tractament especial per a la ciutat. 4140 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 Quant a les institucions de rellevància, admet que es pot suscitar un debat en profunditat, especialment per la titularitat compartida amb l'estat d'algunes d'aquestes institucions. Pg 2. Quin és el capteniment del Govern municipal als efectes d'augmentar la seguretat ciutadana a les instal·lacions del metro presents al nostre terme municipal? El Sr. Freixedes formula la pregunta, i argumenta que és inadmissible el grau d'inseguretat al metro de Barcelona, que aspira a ser una ciutat de primera divisió tant de l'àmbit europeu com del mundial. Remarca, per tant, que la situació requereix una resposta immediata en forma de pla de xoc i, per aquest motiu, volen saber quina és la posició del govern municipal en el sentit d'augmentar la seguretat ciutadana en aquest mitjà de transport. La Sra. Escarp respon que, d'acord amb l'Enquesta de victimització del 2009, els fets contra la seguretat pública a la xarxa de transport han disminuït respecte als anys anteriors. Indica que anualment s'estableix un pla de seguretat al metro, que enguany inclou, d'una banda, l'increment dels serveis de seguretat privada d’un 10,8% respecte a l'any anterior; l'increment del nombre d'operatius especialitzats contra la delinqüència de mossos d'esquadra a la xarxa de metro; l’increment del nombre de càmeres de vigilància –actualment 306 en andanes, i el 70% dels trens–; així com la consolidació del nou Centre de seguretat i protecció civil. El Sr. Freixedes lamenta que la resposta del govern municipal sempre sigui la mateixa; observa que la Sr. Escarp s'ha referit a l'Enquesta de victimització del 2009 quan ja disposen de dades del 2010 que, precisament, no demostren una disminució dels fets sobre la seguretat pública al metro, sinó un increment, i afegeix que d’aquesta situació també se’n fa ressò els mitjans de comunicació, especialment en les seccions de cartes al directors dels diaris. Els adverteix, doncs, que cal fer alguna cosa més que emparar-se en xifres i percentatges que, a l'hora de la veritat, no signifiquen res, i que és necessari atendre les queixes i les demandes de la ciutadania i dels mateixos interventors del metro, molts dels quals han estat agredits en fer algun control de bitllets entre els usuaris, motiu pel qual ara es veuen obligats a fer aquesta feina acompanyats d'agents de seguretat; alhora que fóra positiu que agents uniformats de la guàrdia urbana fessin acte de presència als vagons i a les estacions. La Sra. Escarp remarca que pel metro de Barcelona passen diàriament 1.200.000 persones, per la qual cosa entén que cal, sense restar-los importància, buscar la proporcionalitat entre el nombre de fets contra la seguretat ciutadana que s'hi produeixen i la xifra d’usuaris. Indica que entre el maig i el juliol d'enguany hi ha hagut dos dispositius dels mossos d'esquadra a les línies 3 i 4, que van permetre la detenció de 49 persones que acumulaven cinc-centes detencions i prop de sis-centes denúncies. Precisa, també, que en les ocasions en què es fan avisos per megafonia alertant de la presència de delinqüents es fa per prevenció, tota vegada que les tasques d'intervenció es fan en col·laboració amb els mossos d'esquadra. Recalca, per acabar, que si algun avantatge, i inconvenient alhora, té el metro és el seu abast metropolità, que ateny molt més enllà de l'àmbit administratiu de Barcelona. Del Grup Municipal del Partit Popular Pg 3. Per quina raó el Govern municipal no va promoure la prohibició dels homenatges i actes a favor de persones condemnades judicialment per la seva col·laboració amb ETA que foren convocats coincidint amb les festes de Gràcia i de Sants i l'Onze de Setembre? El Sr. Fernández Díaz formula la pregunta. La Sra. Escarp respon que, tal i com va explicar al mateix Sr. Fernández Díaz i a la Sra. Sánchez Camacho durant el pregó de les festes de Gràcia, l'Ajuntament NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4141 estava en contacte amb la Delegació del govern i amb el Departament d'Interior per al seguiment de les denúncies presentades. Pel que fa a la festa major de Sants, vista la interlocutòria respecte a la festa major de Gràcia, l'Ajuntament va optar per enviar al Departament d'Interior i a la Fiscalia el programa de les festes i la resolució. El Sr. Fernández Díaz addueix que el resultat de voler silenciar o amagar determinades actuacions provoca un efecte contrari; i, en aquest cas, els proetarres actuaven a les festes majors de barri fent pintades i enganxant cartells, per bé que enguany pretenien fer homenatges al carrer als etarres condemnats per l'Audiència Nacional. Admet que es tracta de fets aïllats, però això no els resta gravetat, atès que es tracta d'homenatges a terroristes, col·laboradors de la banda ETA, que suposen uns actes d'indignitat i de vergonya democràtica amb les víctimes i amb les seves famílies, per a l'estat de dret i per a la mateixa ciutat. Consideren que això mereixia una resposta contundent de l'Alcalde i una denúncia formal d'aquest ajuntament, però se’n van inhibir i van haver de ser altres qui van haver de fer allò que l'Ajuntament no va ser capaç: acudir a l'Audiència Nacional a fi de prohibir qualsevol acte d'enaltiment del terrorisme. Acaba demanant, doncs, el compromís del Sr. Alcalde i del govern de la ciutat en aquest Consell Plenari de pronunciar-se explícitament en el sentit que, amb motiu de qualsevol pretensió d'organitzar un acte proetarra a la ciutat, l'Ajuntament promourà directament la seva prohibició davant dels tribunals. La Sra. Escarp recorda que la present pregunta ja es va formular en comissió de Plenari, i el Grup del PP sap que el compromís que demanen ja existeix, no obstant, continuen amb la tàctica habitual de la reiteració, alhora que fa avinent que ja els van facilitar tota la documentació requerida. Remarca, per tant, que mai no donaran suport a un acte on es doni cobertura a col·laboradors de la banda terrorista. Conclou, doncs, que la denúncia estava presentada, hi havia resolució de l'Audiència Nacional i es va complir escrupolosament. Pg 4. Té previst l'Ajuntament retirar o ajornar el Pla del Miniestadi o acceptar aquesta possibilitat si el FC Barcelona ho sol·licita? El Sr. Fernández Díaz formula la pregunta i es refereix a què, quinze dies abans de les eleccions a la presidència del FCB el maig passat, es va aprovar en aquest Plenari l'anomenat Pla de Miniestadi –o com ells prefereixen anomenar-lo, “Pla Laporta”–, al qual el Grup del PP va expressar un vot contrari; precisa que a banda d'altres raons, van advertir llavors que era provable que la nova Junta directiva del Barça rebutgés la tramitació, per la qual cosa no tenia sentit actuar amb tanta precipitació. La Sra. Mumbrú respon que l'Ajuntament no té previst ni retirar ni ajornar el Pla del Miniestadi, que es va aprovar provisionalment en aquest Plenari el maig d'enguany; el juny es va trametre l'expedient al Departament d'Obres Públiques, on la Subcomissió d'Urbanisme de Barcelona haurà d'emetre els informes preceptius. El Sr. Fernández Díaz assegura que coneix perfectament quina és la tramitació d'expedients per a l'aprovació provisional de la modificació de PGM, i puntualitza que allò que pregunta és si l'Ajuntament continua pensant que el Pla del Miniestadi és vigent actualment –tot i el rebuig veïnal i polític que va suscitar en el seu moment–, quan ja se sap que el principal promotor, la nova Junta i el FCB, ha expressat el rebuig absolut a la tramitació d'aquest pla. En acabar aquesta breu intervenció pregunta, novament, per quin motiu es va fer l'aprovació provisional amb tanta celeritat, quan sabien perfectament que la nova Junta el rebutjaria; alhora que torna a demanar que li responguin si el FCB ha transmès el seu rebuig al "Pla Laporta" del Miniestadi i, si ja s’ha pronunciat, si l'Ajuntament està disposat a ajornar o a promoure la suspensió del Pla en benefici d'un altre que sigui positiu i que estigui al servei del districte i de la ciutat. La Sra. Mumbrú nega la precipitació que al·lega el Sr. Fernández, atès que feia gairebé deu anys que es tractava l'assumpte en diverses instàncies; no descarta, 4142 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 però, que puguin establir converses amb la nova Junta directiva del FCB, malgrat que no pot avançar res. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Pg 5. Quins criteris estètics i de disseny s'han disposat per tal de facilitar la substitució de les antigues parades d'animals de la Rambla per les noves parades per a la venta d'objectes emparats per denominacions d'origen (DO), amb indicació geogràfica protegida (IGP), llibres i objectes amb interès cultural, entrades per espectacles o museus, gelats, dolços artesanals o articles de regal? El Sr. Martínez formula la pregunta, i argumenta que el seu Grup considera que la Rambla necessita, tal i com el govern municipal ha expressat en diverses ocasions, un tractament integral que ajudi a descongestionar l'ocupació actual de l'espai públic, i establir uns criteris que s'ajustin als estàndards de qualitat i de disseny de paisatge urbà del conjunt de la ciutat, que entenen que no s'apliquen a la Rambla. El Sr. Carnes assenyala que, en virtut de l'aplicació de l'ordenança d'animals i d'acord amb la reconversió que implica en les parades de venda d'animals a la Rambla, es van acordar uns criteris, el desembre de 2009, que eren la viabilitat econòmica, el respecte a l'estructura, la rapidesa en l'execució i compliment dels terminis acordats. Ara, però, s'inicia una segona fase que passa pel disseny definitiu de les parades d'acord amb els criteris de qualitat que mereix la Rambla, i en consonància amb el Pla d'Usos de Ciutat Vella a fi d'evitar la sobreocupació d'aquesta via; una segona fase que s'està treballant conjuntament amb l'Institut Municipal de Mercats, Ciutat Vella i els paradistes. El Sr. Martínez adverteix que s'hi estan venent productes no acordats i, per tant, que fan competència deslleial a l'entorn. Consideren que cal un consens més ampli amb la participació de tots els grups municipals, tenint en compte que s'ha produït un acord unànime per part de l'Ajuntament en el sentit que la Rambla entri a formar part del patrimoni de la humanitat; de manera que, abans de presentar qualsevol idea sobre el disseny dels quioscos, cal que es contempli la imatge de la Rambla en conjunt, consensuar-la amb els grups polítics i l'entorn social, i a partir d'aquí prendre decisions. El Sr. Carnes posa en relleu que el Sr. Martínez ha introduït en la seva darrera intervenció la reflexió sobre el compliment dels acords, i li respon, en aquest sentit, que s'estan fent les inspeccions corresponents a fi que els quioscos s'ajustin als acords previs; de manera que, en alguns casos, s'han aixecat actes d'incompliment dels criteris establerts el desembre de 2009. Altrament, els criteris sobre el disseny de les parades s'hauran d'adir al Pla d'Usos de Ciutat Vella, amb la participació i el suport dels grups municipals. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup MOCIONS DECLARACIONS INSTITUCIONALS DI 1. Atès que Barcelona és una ciutat de destinació d’esdeveniments internacionals i referent mundial per les seves infraestructures turístiques i de negoci. Atès que Barcelona és una ciutat diversa pionera en la implementació de noves tecnologies al servei de la ciutadania i de l’empresa i que aspira a millorar encara més en les tecnologies de comunicació. Atès l’impacte positiu que el Mobile World Congress ha tingut en els darrers anys a Barcelona en clau d’activitat econòmica i marca global. Atesa la decisió presa per GSMA de sotmetre a un concurs internacional la decisió de localitzar el Mobile World Congress pel període 2013-2017. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4143 Atès que l’Ajuntament de Barcelona promou polítiques adreçades a la reactivació econòmica i al posicionament mundial de la ciutat per afrontar reptes de futur en marc d’una economia productiva de qualitat. Atesa la importància que el Mobile World Congress té per al posicionament de Barcelona en el context de les tecnologies mòbils, la innovació, l’emprenedoria, el turisme de qualitat, i l’atracció i retenció de talent i empreses. Per això, i d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, es presenta al Plenari del Consell Municipal la declaració institucional següent: El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, reunit en sessió ordinària l’1 d’octubre de 2010, Manifesta la seva ferma voluntat d’esdevenir la seu del Mobile World Congress per al període 2013-2017. Reconeix la importància i l’oportunitat d’esdevenir la capital mundial de la telefonia mòbil i el que això suposa per afavorir la capacitat competitiva i d’ocupació de qualitat a la ciutat, l’impuls a l’atracció d’empreses i talent, la facilitació de l’activitat emprenedora, el desenvolupament de la recerca i la innovació avançades i el suport al sector turístic de la ciutat i la seva àrea metropolitana. Aprova per unanimitat donar ple suport a totes les accions necessàries que emprenguin les institucions promotores (Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Turisme de Barcelona, Fira de Barcelona, i Cambra de Comerç de Barcelona) per construir la candidatura d’èxit que necessita la ciutat, en el context de la legítima competició amb les ciutats de París, Milà, Colònia, Munic i Amsterdam proposades com a competidores en el concurs internacional promogut per GSMA. Es compromet a facilitar, en el marc de les seves competències, i amb l’habitual acció concertada amb altres institucions, la gestió de les necessitats per la celebració del MWC durant els anys 2013-2017, així com a promoure el consens institucional i la col·laboració dels actors privats per, a través d’aquesta iniciativa, continuar posicionant Barcelona i les seves empreses en el sector de les tecnologies avançades. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. Carnes. DI 2. I. Atès que els dies 3,4 i 5 d’octubre de 2010 se celebrarà a Barcelona la Trobada Internacional per la Pau, convocada del 1987 ençà per la Comunitat de Sant’Egidio, i que aquesta trobada compta amb la col·laboració de l’Arquebisbat de Barcelona, i aplegarà a la nostra ciutat líders religiosos i polítics i personalitats de la cultura. II. Atès que Barcelona, ciutat de pau i per a la pau, veu amb bons ulls qualsevol iniciativa que, sorgida de les institucions i/o de la societat civil, tingui com a objectiu la difusió dels valors de la convivència, del respecte i de la pau. III. Atès que, lluny de les pretensions de tot fanatisme, creiem fermament que les religions poden contribuir efectivament a la pau, el diàleg i la concòrdia en el si de les societats i entre els pobles. Per això, i d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, presentem al Plenari del Consell Municipal la declaració institucional següent: El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. El seu reconeixement a la tasca duta a terme per la Comunitat de Sant’Egidio i el compromís que ha adquirit i dut a la pràctica durant més de quatre dècades – des de la reflexió, la pregària i l’acció solidària, per a la transformació de la societat, perquè hi creixi la pau, la justícia i la fraternitat. 2. L’agraïment dels barcelonins i barcelonines pel fet que la Comunitat de Sant’Egidio hagi triat la capital de Catalunya per a la seva convocatòria d’enguany, la qual cosa ressalta, als ulls del Món globalitzat, la vocació pacífica i respectuosa de la diversitat que té la nostra ciutat. 3. La seva adhesió als objectius que té marcats la Trobada Internacional per la Pau (“Conviure en Temps de Crisi, Família de Déu, Família dels Pobles”), que 4144 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 celebra i agraeix amb el desig que aquesta convocatòria deixi una petjada ben positiva en la nostra societat, i sigui una altra aportació remarcable a la lluita pels valors de la pau i de la llibertat a la nostra societat i arreu del Món. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. Blasi. El Sr. Alcalde informa als presents que aquest matí ha tingut l'ocasió d'expressar a l'ambaixador d'Equador, en nom de la ciutat de Barcelona, la satisfacció pel restabliment de la normalitat democràtica en aquell país, sobretot tenint en compte que a la ciutat hi ha una nombrosa comunitat equatoriana, a l'hora que els agraeix el desenvolupament d'aquest plenari i totes les aprovacions que s'hi han produït. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les quinze hores i quaranta-cinc minuts. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4145 COMISSIÓ DE GOVERN Actes Acta de la sessió celebrada el dia 13 d’octubre de 2010 i aprovada el 10 de novembre de 2010 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia tretze d'octubre de dos mil deu s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Jordi William Carnes i Ayats, Ricard Josep Gomà i Carmona, Assumpta Escarp i Gibert, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidos i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Ramon Nicolau i Nos, Roger Pallarols Taylor, Joaquim Mestre i Garrido, i els Delegats Sectorials, Srs. Pere Alcober i Solanas, Ignasi Cardelús i Fontdevila, Jordi Martí i Grau, i Antoni Sorolla i Edo, i Sra. Isabel Ribas i Seix, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva assistència l’Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín i la Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Andreu Puig i Sabanés. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores. Es donen per llegides les actes de les dues sessions anteriors, celebrades els dies 15 i 23 de setembre de 2010, l'esborrany de les quals ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aproven. I) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DEL PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL Es delibera, primerament, sobre el projecte d'ordre del dia preparat per a la propera sessió del Plenari del Consell Municipal estructurat de la manera següent com a conseqüència de l'entrada en vigor del Reglament Orgànic Municipal: A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes C) Part Decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA 1. Aprovar la incorporació de l’Ajuntament de Barcelona com a Patró a la Fundación Consejo España-Japón. Acceptar els estatuts de l’esmentada Fundació. Facultar l’Alcalde de Barcelona per nomenar els representats de l’Ajuntament de Barcelona a l’esmentada Fundació. 4146 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 2. Resoldre les al·legacions presentades pel grup municipal del Partit Popular al text del Reglament del Sistema Municipal d’Arxius d’acord amb l’informe que obra en l’expedient; i aprovar-lo definitivament. 3. Adjudicar provisionalment el concurs que té per objecte la selecció d’un soci privat que participi en el 49% del capital social de la societat Empresa Gestora de l'Anella Olímpica de Barcelona, SA, de conformitat amb la proposta de la mesa de contractació continguda a l’expedient i per un import total de 3.500.000,00 euros a Live Nation España, SAU. Excloure l’empresa AEG Facilities, LLC de l'esmentat concurs per no haver presentat la correcta documentació administrativa requerida, i no haver presentat la documentació tècnica ni la proposició econòmica d’acord amb l’establert al plec. Notificar el present acord als licitadors i publicar-lo en el perfil del contractant, conjuntament amb l’acta de la mesa de contractació. Requerir l’adjudicatari provisional per tal que en el termini màxim de quinze dies hàbils, a comptar des del següent a l’esmentada publicació, constitueixi la garantia definitiva per un import de 175.000,00 euros més la garantia complementària per un import de 175.000,00 euros, és a dir, una garantia total de 350.000,00 euros a la Tresoreria Municipal, d’acord amb la clàusula 9 del plec de clàusules administratives particulars del concurs, així com que presenti la documentació prevista en la clàusula 17 del mateix plec. COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 4. Constituir un dret real de superfície a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge respecte de la finca de propietat municipal ubicada al carrer Josep Pla, núms. 174-178, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’habitatge protegit dotacional en règim de lloguer, d'acord amb el planejament urbanístic i les condicions del document annex, que s'aproven; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo d'acord amb les dites condicions; inscriure'l en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 5. Cedir gratuïtament al Patronat Municipal de l’Habitatge la finca de propietat municipal situada al carrer Josep Pla, núms. 170-172, grafiada en el plànol annex, per a la construcció d’habitatge protegit, d’acord amb allò que disposen els articles 49 i 50 del Reglament del patrimoni dels Ens locals de 17 d'octubre de 1988, amb reserva a favor de la Corporació Municipal d’un dret de tanteig i retracte respecte dels locals no destinats a habitatge o aparcament de la futura edificació; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovada la cessió; formalitzar la cessió, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament al·ludit, i facultar l'Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 6. Cedir gratuïtament a la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) l’ús de l’habitatge situat a la planta tercera porta quarta, escala A, de la finca del carrer Pujades núm. 314-324, per un termini de cinc anys, amb la finalitat de desenvolupar un projecte d’habitatge d’inclusió per a persones en risc de vulnerabilitat, en concret per a joves en risc d’exclusió, d’acord amb les condicions del document annex, que s’aprova; i formalitzar la cessió en document administratiu. 7. Autoritzar la Societat Tractament i Selecció de Residus, S.A. a formalitzar un préstec a llarg termini fins a un import màxim de 6.000.000,00 euros, en les condicions que s'adjunten en el full annex. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4147 8. Autoritzar a Barcelona de Serveis Municipals, SA perquè en la Junta General d’Accionistes de Catalana d’Iniciatives S.C.R. de régimen común, SA: Aprovi una ampliació del capital social de la companyia amb un màxim de quinze milions d’euros; Exerceixi el dret de subscripció preferent, subscrigui i desemborsi les accions que corresponguin en l'esmentada ampliació del capital social per un import de cinc milions, tret que l'import hagués de ser inferior com a conseqüència de què altres accionistes haguessin exercit, també, el dret d'adquisició preferent i la subscripció de BSM hagués de quedar per un nombre inferior d'accions en ser distribuïdes les accions en funció del prorrateig corresponent segons les sol·licituds dels diferents accionistes; Aprovi la corresponent modificació estatutària derivada de l’ampliació del capital social de Catalana d’Iniciatives S.C.R. de régimen común, SA. Facultar el representant de Barcelona de Serveis Municipals, SA en la Junta General d’Accionistes de Catalana d’Iniciatives S.C.R. de régimen común, SA, per a què efectuï totes les actuacions encaminades a la plena efectivitat d’aquest acord. COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona i l’article 111 i següents del Reglament Orgànic Municipal, l’Ordenança reguladora dels procediments d’intervenció municipal en les obres, segons el text que consta com a document adjunt; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial de conformitat amb l’informe del sector d’Urbanisme, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Districte de Sant Andreu - Districte de Sant Martí 10. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità per a la transformació urbanística de La Verneda Industrial-Torrent d’Estadella, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública, de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord; i trametre l'expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. Districte de les Corts 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’adequació de l’illa J del Campus Sud, Subàmbit Ponent, al programa funcional de l’edifici CICRIT (Centre d’Infraestructures Científiques per a la recerca i la innovació tecnològica), promogut per la Universitat de Barcelona. 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament situat al carrer de Joan Güell, núms. 114-126, per ubicar una escola bressol municipal, promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona Districte de Gràcia 13. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament del carrer de Josep Jover, núms. 2-16, promogut per la Companyia de les filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Districte d'Horta-Guinardó 4148 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana a l’avinguda de l’Estatut, entre les places de Botticelli i de l’Estatut, d’iniciativa municipal; resoldre les al.legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Districte de Sant Martí 15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana de definició i concreció dels paràmetres edificatoris dels sòls d’equipament situats en l’illa delimitada pels carrers de Sancho d’Àvila, de Zamora, dels Almogàvers i de Joan d’Àustria – Districte 22@Barcelona-, promogut per Ajuntament de Barcelona i Serveis Funeraris de Barcelona, SA, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la societat municipal 22ArrobaBcn, S.A; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada societat que conté, també, la valoració de les al·legacions presentades; informe que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. 16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la concreció volumètrica de la parcel·la FC2 (carrer Tànger, núm. 46) del front consolidat d’habitatges situat al carrer de Tànger, núms. 44, 46, 48 i 50, promogut per Inmotres, SL. 17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la concreció dels sòls d’equipament i zona verda del recinte industrial Palo Alto i entorn, i de definició dels paràmetres edificatoris de l’equipament de l’escola bressol municipal situada al carrer de Pellaires, núm. 28 -districte 22@Barcelona-, promogut per Ajuntament de Barcelona-22ArrobaBCN, SA. COMISSIÓ D'ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA 18. Aprovar definitivament la modificació de l’article 7.1 dels Estatuts de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, segons consta a l'annex d'aquest acord. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT 19. Aprovar definitivament el Pla d'Acció Municipal davant de situacions d'onades de calor a la ciutat de Barcelona, d'acord amb els articles 47.2.a) de la Llei 4/97, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, 11.1 e) de la Carta Municipal de Barcelona i 30.2.5è del Reglament Orgànic Municipal, tenint en compte que en les al.legacions presentades en data 10 de setembre de 2010 pel Grup Municipal de Convergència i Unió, en les que manifesta que la humitat ha de ser un element que s'ha de tenir en compte a l'hora d'establir els criteris d'activació del pla d'emergència, aquest és un factor que s'ha previst en aquest Pla d'acord amb l'informe emès per la Direcció del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament, atenent a les particularitats de la ciutat i les dades extretes de l'estació que s'ha considerat més representativa de Barcelona per aquest risc, i remetre l'esmentat Pla a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya per a la seva homologació. 20. Aprovar definitivament el Pla Específic d'Emergència Municipal (PEEM) per a accidents greus en Túnels Viaris de Barcelona, d'acord amb els articles 47.2.a) de la Llei 4/97, de 20 d'abril, de Protecció Civil de Catalunya, 11.1.e) de la Carta Municipal de Barcelona i 30.2.5è del Reglament Orgànic Municipal. DEIXAR sense NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4149 efecte els plans aprovats amb anterioritat en tot allò que sigui contrari a aquest Pla, i remetre l'esmentat Pla a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya per a la seva homologació. 21. Aprovar definitivament el Pla d'Actuació d'Emergència Municipal (PAEM) per a risc de contaminació accidental de les aigües marines de la ciutat de Barcelona, d'acord amb els articles 47.2.a) de la Llei 4/97, de 20 d'abril, de Protecció Civil de Catalunya, 11.1.e) de la Carta Municipal de Barcelona i 30.2.5è del Reglament Orgànic Municipal. Deixar sense efecte els plans aprovats amb anterioritat en tot allò que sigui contrari a aquest Pla, i remetre l'esmentat Pla a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya per a la seva homologació. c) Proposicions D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs d) Preguntes e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup E) Mocions F) Declaracions Institucionals Després d'haver examinat tots els punts anteriors, la Comissió de Govern dóna la seva conformitat al precedent projecte d'ordre del dia del Plenari del Consell Municipal retirant el punt núm. 9. II) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DE LES COMISSIONS PLENÀRIES A) Aprovació de les actes de les sessions anteriors B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes a les Comissions d) Compareixences Govern municipal C) Part Decisòria / Executiva Es delibera, a continuació, sobre la part decisòria de l'ordre del dia de les diferents Comissions del Consell Municipal. a) Propostes d'acord COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 1. 1r) Aprovar inicialment el Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2011, integrat per: a) El de la mateixa Entitat; b) Els pressupostos dels organismes autònoms locals: 1. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, 2. Institut Municipal d’Educació, 3. Institut Municipal d’Informàtica, 4. Institut Municipal d’Hisenda, 5. Institut Municipal d’Urbanisme, 6. Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, 7. Institut Municipal de Mercats, 8. Institut Barcelona Esports, 9. Institut Municipal de Serveis Socials; c) Els estats de 4150 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 previsions d’ingressos i despeses de les entitats públiques empresarials: 1. Institut de Cultura de Barcelona, 2. Institut Municipal de Parcs i Jardins, 3. Patronat Municipal de l’Habitatge, 4. Institut Municipal Fundació Mies Van de Röhe; d) Els estats de previsions d’ingressos i despeses de les societats mercantils següents: 1. Barcelona de Serveis Municipals, S.A. (BSM), 2. Barcelona d’Infrastructures Municipals, S.A. (BIMSA), 3. Informació i Comunicació de Barcelona, S.A., S.P.M, 4. Barcelona Activa, S.A., S.P.M., 5. SM Barcelona Gestió Urbanística, S.A.; Així mateix, aprovar les Bases d’Execució i els annexos de personal que consten en l’expedient. 2n) Aprovar inicialment el Pressupost Consolidat de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2011 d’acord amb la Llei General d’Estabilitat Pressupostària. 3r) Sotmetre aquest acord a exposició pública durant el termini de quinze dies, d’acord amb l’article 169.1 del Reial Decret legislatiu 2/2004 de 5 de març, que aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. 2. Aprovar inicialment l’expedient 3-163/2010 de modificacions de crèdit (transferències de crèdit) en el pressupost de l’exercici 2010 de l’Ajuntament de Barcelona per un import de 3.290.317,33 euros, a finançar amb baixes de crèdits del capítol 3 de despeses, d’acord amb el document annex (referència 10092890); i exposar-lo al públic durant un termini de quinze dies per tal que es puguin formular les reclamacions que es considerin oportunes. 3. Autoritzar la societat Can Framis Invest S.L. a transmetre a la Fundació Privada Vila Casas, propietària actual del conjunt edificatori de Can Framis (naus A, B i C) en virtut d’escriptura de compravenda de 28 de juny de 2010, la concessió de l'ús privatiu de domini públic municipal que afecta una part del subsòl de la finca del carrer Sancho de Avila, núms. 141X-161X, per a la construcció, gestió i explotació d'un aparcament soterrani de vehicles vinculat i que presta servei al dit conjunt edificatori, que ha estat rehabilitat per la societat Can Framis Invest S.L. per a destinar-lo a usos museístics de la referida Fundació (Museu Can Framis), concessió adjudicada per acords de la Comissió d’Hisenda i Pressupostos del Consell Municipal de 22 de novembre de 2007 i 10 d’abril de 2008 i formalitzada el 17 de juliol de 2008, de manera que la Fundació se subrogarà en tots els drets i obligacions derivats de la concessió, especialment l’obligació de vincular l’aparcament i prestar servei al Museu Can Framis, a utilitat del qual es va adjudicar; i facultar l'Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 4. Modificar el contracte administratiu especial subscrit el 31 de març de 2006 amb la societat El Mobiliario Urbano SLU relatiu a la concessió per a la conservació, instal·lació i explotació del mobiliari urbà a la ciutat, en aplicació de l’article 59 del Text refós de la Llei de contractes de les Administracions Públiques, aplicable en virtut de la disposició transitòria primera de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic, en el sentit de: a) Compactar el pagament dels cànons mensuals resultants en un únic pagament anual, b) Ajornar el pagament d’una part del cànon equivalent a 2 milions d’euros cada any durant el període 2010-2014 fins al 30 de juny de 2015, moment en què s’abonaran les quanties ajornades en un únic pagament amb l’increment resultant d’aplicar l’interès legal del diner, c) Acceptar la reducció del 65% de l’import de les inversions ordinàries durant el mateix període 2010-2014, restablint-se el 100% de la inversió compromesa a partir de l’any 2015, d) Suprimir l’obligació de subministrar els elements extres addicionals de mobiliari urbà oferts fins a la finalització del contracte, i formalitzar la modificació del contracte en document administratiu. COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE 5. Concedir a la Fundació Família i Benestar Social la bonificació del 90%, (que consisteix en 52.986,09 euros) sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres i calculada sobre el pressupost inicial de l’obra corresponent als habitatges de protecció oficial, generada per la concessió de la llicència d’obres, NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4151 l'1 d’octubre de 2009 pel Quart Tinent d’Alcalde, per a la construcció d’un edifici d’habitatges de protecció oficial destinat a 31 habitatges, dos locals comercials i 31 places d’aparcament al carrer Leiva, núm. 85 i, en conseqüència, procedeix declarar la indicada construcció d’especial interès i utilitat pública, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2009, epígraf A3 a), i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost de l’obra que resulti de la inspecció final de la obra. Elevar l’acord de declaració d’especial interès públic i utilitat municipal i de determinació del percentatge de bonificació aplicable a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, per delegació del Plenari del Consell Municipal i retornar a l’interessat la quantitat de 52.986,09 euros, ja que va autoliquidar l’Impost de construccions, instal·lacions i obres el 23 d’abril de 2009 per import de 60.645 euros (núm. de rebut LV-2009-3-08- 00700550). Donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes procedents. 6. Concedir a Fira 2000, S.A una bonificació del 70% que suposa la quantitat de 139.951,20 euros, sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de la instal·lació), respecte a les instal·lacions per l'activitat d’auditori (Sala de Congressos) i edifici de serveis al carrer Urani, núms. 10-22, generada per la concessió de la llicència d’activitat per resolució del Gerent d’Urbanisme i Infraestructures de 10 de setembre de 2009 i, en conseqüència, procedeix declarar la indicada instal·lació, d’especial interès i utilitat pública, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2009, epígraf: 1/A/1, i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de la instal·lació que resulti de la inspecció final de la obra. Elevar l’acord de declaració d’especial interès públic i utilitat municipal i de determinació del percentatge de bonificació aplicable a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, per delegació del Plenari del Consell Municipal. Donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda efectes procedents. 7. Concedir a Fira 2000, S.A una bonificació del 70% que suposa la quantitat de 124.637,58 euros, sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de la instal·lació), respecte a les instal·lacions per l'activitat de recinte firal, pavellons 5 i 7 i Edifici Nexe C (la part situada a Barcelona) al local situat al carrer Alumini, núm. 5, generada per la concessió de la llicència d’activitat per resolució del Gerent d’Urbanisme i Infraestructures de 22 de gener de 2009 i, en conseqüència, procedeix declarar la indicada instal·lació, d’especial interès i utilitat pública, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2009, epígraf: 1/A/1, i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de la instal·lació que resulti de la inspecció final de la obra. Elevar l’acord de declaració d’especial interès públic i utilitat municipal i de determinació del percentatge de bonificació aplicable a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, per delegació del Plenari del Consell Municipal. Donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes procedents. 8. Concedir a Fira 2000, S.A una bonificació del 70% que suposa la quantitat de 28.388,05 euros, sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de la instal·lació), respecte a les instal·lacions per l'activitat d'una planta fotovoltaica sobre la coberta dels pavellons 5 i 7 de Fira de Barcelona, generada per la concessió de la llicència d’activitat per resolució del Gerent d’Urbanisme i Infraestructures de 19 de febrer de 2010 i, en conseqüència, procedeix declarar la indicada instal·lació, d’especial interès i utilitat pública, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2009, epígraf: 1/A/1, i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de la instal·lació que resulti de la inspecció final de la obra. Elevar l’acord de declaració d’especial interès públic i utilitat municipal i de determinació del 4152 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 percentatge de bonificació aplicable a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, per delegació del Plenari del Consell Municipal. Donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes procedents. 9. Concedir a Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) una bonificació del 70% que suposa la quantitat de 27.700,29 euros, sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de la instal·lació), respecte a les instal·lacions per a l'activitat d’exposició d'obres d'art amb caràcter fix; activitats complementàries de conservació i restauració de les mateixes al carrer Mirador Palau Nacional, núm. 6, generada per la concessió de la llicència d’activitat per resolució del Gerent d’Urbanisme i Infraestructures de 26 de maig de 2005 i, en conseqüència, procedeix declarar la indicada instal·lació, d’especial interès i utilitat pública, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2005, i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de la instal·lació que resulti de la inspecció final de la obra. Elevar l’acord de declaració d’especial interès públic i utilitat municipal i de determinació del percentatge de bonificació aplicable a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, per delegació del Plenari del Consell Municipal. 10. Concedir al Servei Català de la Salut, una bonificació del 70% (que consisteix en 420.259,55 euros) sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres i calculada sobre el pressupost inicial de l’obra, generada per la concessió de la llicència d’obres, el 10 de juny de 2010 pel Quart Tinent d’Alcalde, per la construcció d’un equipament destinat a Centre d’Atenció Primària, Centre Sociosanitari al carrer Fernando Pessoa, núms. 47-51 i, en conseqüència, procedeix declarar la indicada construcció d’especial interès i utilitat pública, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2010, epígraf 1 A.1, i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost de l’obra que resulti de la inspecció final de la obra. Elevar l’acord de declaració d’especial interès públic i utilitat municipal i de determinació del percentatge de bonificació aplicable a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, per delegació del Plenari del Consell Municipal. Donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes procedents. 11. Concedir a Regesa Aparcaments i Serveis, una bonificació del 70% (que consisteix en 79.742,35 euros) sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres i calculada sobre el pressupost inicial de l’obra, generada per la concessió de la llicència d’obres, el 25 de febrer de 2010 pel Quart Tinent d’Alcalde, per la construcció d’un equipament destinat a escola bressol i centre d’assistència primària a la Via Barcino, núm. 88 i, en conseqüència, procedeix declarar la indicada construcció d’especial interès i utilitat pública, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2010, epígraf 1 A.1, i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost de l’obra que resulti de la inspecció final de la obra. Elevar l’acord de declaració d’especial interès públic i utilitat municipal i de determinació del percentatge de bonificació aplicable a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, per delegació del Plenari del Consell Municipal. Donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes procedents. Districte de Ciutat Vella 12. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit discontinu que comprèn les finques núms. 2-8 del carrer Amadeu Vives, 13b-17 del carrer Sant Pere mès Alt, i 1 del carrer Ciutat, promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, per tal de donar compliment a l’acord del Plenari del Consell Municipal adoptat en sessió de 18 de juny de 2010; exposar-la al públic pel termini d'un mes. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4153 Districte de Sants-Montjuïc 13. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de la muntanya de Montjuïc, d’iniciativa municipal; exposar-la al públic pel termini d'un mes. Districte de Sant Martí 14. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla General Metropolità del subsector 2 del Pla de millora urbana del carrer Perú-Pere IV, promoguda per Ajuntament de Barcelona-22ArrobaBcn, SAU; exposar-la al públic pel termini d'un mes. COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, OCUPACIÓ I CONEIXEMENT 15. Constituir inicialment la Fundació 22 Arroba Barcelona; aprovar inicialment la proposta d’Estatuts de la Fundació, segons documentació adjunta. Sotmetre aquest acord, juntament amb els Estatuts, a informació pública per un termini de trenta dies. Facultar l’Alcalde de Barcelona per nomenar els representants de l’Ajuntament de Barcelona a l’esmentada fundació. 16. Aprovar inicialment les modificacions del Pla Especial de Comerç Alimentari de Barcelona (PECNAB) i de l’Ordenança d’Establiments i Centres de Comerç Alimentari de Barcelona; exposar-lo al públic pel termini de trenta dies i sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva. COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL 17. Aprovar inicialment el plec de clàusules administratives particulars, el plec de prescripcions tècniques i l'estudi econòmic, que regularan el contracte que té per objecte la gestió de l’Escola Municipal de Música de Can Ponsic, mitjançant la forma de concessió prevista a l'article 253 a) de la LCSP; sotmetre’ls a informació pública durant un termini de vint dies a l’empara de l’article 232.2 del Reglament d’obres, activitats i serveis de les Entitats locals, i considerar-los definitivament aprovats, sempre i quan no s’hi hagin formulat al·legacions en el termini d’informació pública; autoritzar la despesa d'1.977.217,36 euros, amb càrrec a la partida i desglòs per anualitats que s'indiquen en l'expedient, corresponents als Pressupostos de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona; condicionar l'eficàcia de la present resolució a l'existència del crèdit que per a cada exercici autoritzin els Pressupostos respectius; adjudicar el contracte mitjançant el procediment obert establert de conformitat amb els arts. 122.2 i 141 i següents de la LCSP i publicar la convocatòria del procediment obert al Butlletí Oficial de la Província. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT 18. Encarregar a Barcelona de Serveis Municipals, SA. la gestió directa per a la construcció i explotació de l’aparcament ubicat a l’Avinguda Rasos de Peguera, 51- 55 (Ciutat Meridiana), d’acord amb el document annex, i adscriure a la indicada Societat el subsòl de l’espai referit, tenint en compte que mantindrà, en tot moment, el seu caràcter demanial. b) Proposicions Després d'haver examinat l'anterior relació de propostes d'acords decisoris que seran tractades en les sessions de les corresponents Comissions del Plenari, la Comissió de Govern els dóna la seva conformitat retirant els punts núms. 12 i 13. 4154 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs d) Preguntes e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup E) Mocions III) ORDRE DEL DIA DE LA COMISSIÓ DE GOVERN A) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Informes B) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, S'acorda: ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL 1. Modificar l'acord de la Comissió de Govern de 14 d'abril de 2010 que va aprovar l'estructura i funcions dels òrgans per a l'impuls i seguiment de la candidatura olímpica als Jocs Olímpics i Paralímpics d'hivern Barcelona Pirineu 2022, segons consta en document annex al present acord. ÀREA D'HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA 2. Aprovar la rectificació de l’error material de transcripció en l’article 5è.5.1 de la regulació dels preus públics municipals pels serveis de recollida de residus comercials i industrials assimilables a municipals i de prestació de serveis especials de neteja i recollida de residus municipals de 2010 i 2011, en el sentit que la redacció de la definició del generador petit ha de ser la següent: Generadors petits: Activitats empresarials -secció 1a- desenvolupades en locals, establiments, despatxos, etc. amb superfícies fins a 50m2 i activitats professionals -secció 2a- amb superfícies de 26m2 fins a 50m2. 3. Aprovar el període de funcionament de les instal·lacions d'enllumenat nadalenc a la via pública: des del 2 de desembre de 2010 fins al 6 de gener de 2011, ambdós inclosos. Data i hora de començament: 2 de desembre de 2010 a les 18:10 hores. Horari de funcionament: dies normals, de diumenge a dijous des de les 18:10 hores fins a les 22 hores, els divendres i dissabtes des de les 18:10 hores fins a les 24 hores. Dies extraordinaris: 24, 25, 31 de desembre i 5 de gener, des de les 18:10 hores fins a les 1 hores. ÀREA DE RÈGIM INTERIOR, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE 4. Autoritzar al Sr. Jordi Rogent Albiol (mat. 23159) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a personal eventual amb la categoria professional de tècnic superior d'Arquitectura i Enginyeria (arquitecte), amb destinació al Departament de Patrimoni Arquitectònic Històric i Artístic de la NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4155 Gerència d'Urbanisme i Infraestructures, on desenvolupa el lloc de treball de cap de departament, i l’activitat privada per compte propi d’arquitecte, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 5. Autoritzar a la Sra. Elisabet Boleda Martí (mat. 26187) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional de tècnica superior d'Arquitectura i Enginyeria, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Ciutat Vella, on desenvolupa el lloc de treball de tècnica de llicències i inspecció, i l’activitat per compte propi d’arquitecta, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l'Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’Incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 6. Autoritzar al Sr. José Carlos Gómez Fernández (mat. 24961) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic mitjà d'Arquitectura i Enginyeria (enginyer), amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de l'Eixample, on desenvolupa el lloc de treball de responsable de llicències Espai Públic, i una activitat privada per compte d'altre consistent en la realització de projectes elèctrics per l'empresa ESTUDI PULSEN, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 7. Autoritzar al Sr. Lluis Aymerich Capdevila (mat. 23039) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic superior d'Arquitectura i Enginyeria, amb destinació a la Central d’Operacions del Departament de Millora Contínua de la Direcció de Gestió del Coneixement de la Gerència de Medi Ambient, on desenvolupa el lloc de treball de Cap de Programes operatius, i l’activitat d’enginyer per compte propi, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització 4156 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’Incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 8. Autoritzar al Sr. Joan Ariza Picón (mat. 24644) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional d’auxiliar pràctic, amb destinació al Parc Mòbil de la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial, on desenvolupa el lloc de treball de conductor polivalent del Parc Mòbil, i l’activitat privada per compte d'altri de vigilant de seguretat a l'empresa Decaservi Seguridad, SL, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’Incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 9. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa corresponent al saldo final a favor de l’Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) per un import de 249.539,59 euros, resultant de les previsions de l’acord-marc formalitzat entre l’Ajuntament de Barcelona, ADIF i HOLSA el 19 de juny de 2009 i els documents que el desenvolupen, especialment l’acta de regularització de saldos formalitzada el 15 de desembre de 2009, import que es desglossa en 101.009,80 euros de principal més impost del valor afegit deduïble, amb càrrec a la partida pressupostària que s’assenyala en l'expedient, i la resta de 132.368,22 euros en concepte d’impost de valor afegit extrapressupostari, i abonar a l’administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF), els referits imports. 10. Aprovar el Plec de clàusules administratives particulars i el Plec de prescripcions tècniques que regulen la contractació derivada de l’Acord Marc del Subministrament d’Energia Elèctrica de mitja tensió de la Generalitat de Catalunya (expedient 2008/3) respecte a l’Ajuntament de Barcelona i organismes associats (Paquet 1: Lots 1-2 i Paquet 2: Lot 4, mitjançant subhasta electrònica. Convocar procediment negociat sense publicitat amb consulta i amb tramitació ordinària per a l’adjudicació mitjançant subhasta electrònica de l’esmentat contracte, per un import total per l’Ajuntament de Barcelona i organismes associats de 4.409.989,70 euros (dels quals 3.737.279,41 euros corresponen al pressupost net i els restants 672.710,29 euros, a l’Impost del valor afegit al 18%), distribuïts en dos lots de la següent manera: - Paquet 1 (Lots 1 i 2): Punts de consum amb consum major de 0,2 GWh/any i potència contractada major de 451 kW i Punts de consum amb consum major de 0,2 GWh/any i potència contractada entre 200kW i 450 kW per un import de 4.278.422,31 euros (dels quals 3.625.781,62 euros corresponen al pressupost net i els restants 652.640,69 euros, a l’Impost del valor afegit al 18%). - Paquet 2 (Lot 4): Punts de consum menor de 0,2 GWh/any per un import de 131.567,39 euros (dels quals 111.497,79 euros corresponen al pressupost net i els restants 20.069,60 euros a l’Impost del valor afegit al 18%). Autoritzar la despesa corresponent a l’Ajuntament de Barcelona, per un import de 3.252.321,01 euros Impost del valor afegit inclòs, amb càrrec als pressupostos 2011 a 2012 i les partides indicades en aquest mateix document i la relació comptable que l’acompanya, d’acord amb la següent distribució: Paquet 1 (Lots 1 i 2): 3.120.753,62 euros (impost del valor afegit inclòs) i Paquet 2 (lot 4): 131.567,39 euros (impost del valor afegit inclòs). NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4157 11. Anul·lar part de l'autorització i disposició de despesa, per reducció de les necessitats, del contracte núm. 08002000 que té per objecte el suport plataforma multicanal atenció al ciutadà per un import de 1.000.000,00 euros amb càrrec al pressupost/os i partida/es indicades en aquest mateix document, adjudicat a l'empresa Qualytel Teleservices SA, NIF A82112665, d'acord amb els informes i la compareixença que obren en l'expedient. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de deu dies hàbils a comptar des de l'endemà de la notificació d'aquesta resolució, comparegui per formalitzar la present modificació del contracte. 12. Impulsar les accions organitzatives necessàries, d’acord a la normativa vigent, per tal de crear un nucli central de gestió integrada de Serveis Comuns del Grup BIMSA, ubicat a BIMSA com a empresa matriu, que doni servei en els aspectes de gestió d’administració econòmica, gestió dels expedients de contractació, gestió dels expedients de tramitació i aprovació de projectes, així com la gestió dels expedients de responsabilitat patrimonial, a la resta d’empreses del grup. ÀREA D'URBANISME Districte de Ciutat Vella 13. Resoldre les al·legacions interposades contra la resolució del Quart Tinent d’Alcalde, de 27 d’abril de 2010, d’aprovació inicial de l’Operació jurídica complementària de modificació del Projecte de reparcel·lació del Polígon d’actuació urbanística únic de la Modificació puntual del Pla especial de reforma interior del Raval en el sector Drassanes, en el sentit que, justificadament i raonada, figura en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística, de 27 de setembre de 2010, que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït; aprovar definitivament, a l’empara de l’article 168.2 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme l’Operació jurídica complementària de modificació del Projecte de reparcel·lació del Polígon d’actuació urbanística únic de la Modificació puntual del Pla especial de reforma interior del Raval en el sector Drassanes, aprovat definitivament per la Comissió de Govern en sessió de 7 de març de 2007 i ferm en via administrativa el 9 d’octubre de 2007; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la mateixa, i notificar-lo individualment a cadascun dels interessats; donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 14. Aprovar inicialment el Projecte executiu de la Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall, ubicada a la finca Vil·la Florida, per un import de 9.107.079,60 euros, el 18% de l’impost del valor afegit inclòs, d’iniciativa municipal, d’acord amb les condicions establertes en l’Informe Conformitat Tècnica de 27 de setembre de 2010, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; sotmetre l'expedient a informació pública durant el termini de trenta dies mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya, d’acord amb allò que preveu l’article 37.2 del Reglament d’obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals de 13 de juny de 1995. Districte de Gràcia 15. Aprovar inicialment la relació de béns i drets afectats per l’expropiació de les finques ubicades en els números 2-4 i 6 del carrer Bolívar i incloses a l’actuació aïllada número 1 de la modificació puntual del Pla General metropolità en l’àmbit de l’Hospital Militar-Farigola, afectades de zona verda de nova creació (clau 6b) per l’esmentat instrument urbanístic, aprovat definitivament per la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona el 27 de maig de 2002; 2n) Sotmetre-la a informació 4158 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 pública durant el termini de vint dies, mitjançant la inserció dels corresponents anuncis al Butlletí Oficial de la Província, diari i tauler d’anuncis, a l’únic efecte que es formulin, si s’escau, les al·legacions que es considerin pertinents per tal d’esmentar possibles errors en la relació aprovada; 3r) Notificar individualment aquesta resolució als interessats; 4t) Tenir per aprovada definitivament la relació de béns i drets afectats en el cas que no es presentin al·legacions durant la fase d’informació pública que facin palesa la necessitat d’introduir-ne modificacions o rectificacions a la mateixa. I, en aquest cas; 5è) Iniciar l’expedient d’expropiació. 6è) Notificar als qui, un cop efectuada la fase d’informació pública, ostentin la condició d’interessats, l’inici de l’expropiació per a què en el termini de quinze dies aportin els títols que legitimin els seus drets i proposin el preu en que els valorin i el termini necessari per desallotjar la finca, en el cas de ser ocupants, a fi d’intentar el tràmit d’avinença previst a l’article 24 de la Llei d’expropiació forçosa i 155 del Reglament de patrimoni dels Ens locals i, en el supòsit que no hi hagi mutu acord; 7è) Iniciar la peça separada de just preu, d’acord amb allò establert a l’article 29 de la Llei d’expropiació forçosa i concordants del seu Reglament i a l’article 157 i següents del Reglament de patrimoni dels Ens locals, requerint als interessats, amb el lliurament d’una còpia de la diligència d’obertura de l’expedient de just preu, per a què en el termini de vint dies presentin full de just preu on concretin el valor en què estimin els seus drets sobre els immobles objecte d’expropiació i addueixin quantes al·legacions considerin pertinents, i advertint els ocupants dels immobles i tots aquells als quals afecti, que hauran de desallotjar la finca en el termini de cinc mesos a comptar des de la data de la notificació. Districte d'Horta-Guinardó 16. Aprovar el Projecte modificat d’urbanització de l’àmbit de la unitat d’actuació 2 del Primer Cinturó, al Districte d’Horta-Guinardó, d’acord amb l’informe de 5 de juliol de 2010, emès per la Direcció Facultativa de les obres i que compta amb el vistiplau de la Direcció d’Obres d’Urbanització i Edificació de Bagur, S.A, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït, amb un pressupost total per a coneixement de l’Administració que no varia respecte de l’import d’adjudicació de les obres i que comporta una ampliació de termini del projecte original d’un mes; notificar-ho als interessats i publicar aquesta resolució al Butlletí Oficial de la Província i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Districte de Sant Andreu 17. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 168.2 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, la modificació del Projecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació única del Text refós del Pla especial de reforma interior del sector delimitat pel Passeig de Santa Coloma, Avinguda Meridiana, Ronda de Dalt i Plaça de la Modernitat, aprovat definitivament el 4 de desembre del 2002, únicament pel que fa a la substitució de la participació indivisa de l'1,743% del Sr. Miguel Calvet Tarés en la finca de resultat amb aprofitament urbanístic FR-01, per una indemnització econòmica substitutòria d’edificabilitat, que serà assumida totalment per l’entitat Mas Vilanova, S.L., adjudicatària de la participació indivisa esmentada, i en determinar en 142.951,37 euros la indemnització substitutòria a favor del Sr. Miguel Calvet Tarés, que és l’assenyalada en l’informe de 22 de setembre de 2010, que figura a l’expedient, i que es dóna per reproduït. Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 18. Aprovar el Projecte segregat 1 del Projecte refós d’urbanització de les casernes de Sant Andreu, d’acord amb els articles 89.6 i 119.2 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i 69.1 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, amb un pressupost d’execució per contracte, per a coneixement de l’Administració, d'1.526.636,83 euros, l’Impost sobre el valor afegit exclòs; Notificar-ho als NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4159 interessats i publicar aquesta resolució al Butlletí Oficial de la Província i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Districte de Sant Martí 19. 1r) Estimar parcialment el recurs de reposició, en la seva al·legació tercera, interposat pel Sr. Jordi Bosch Mallol, en representació de la societat Inmotres, S.L, i desestimar les altres pretensions contra l’acord de la Comissió de Govern d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació del Front Consolidat d’Habitatges situat al carrer Tànger, núms. 44, 46, 48, 50 dins l’àmbit de la modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou, Districte d’activitats 22@. 2n) Notificar a l’interessat en l’expedient. 3r) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 20. 1r) Estimar parcialment les al·legacions formulades per part del Sr. Lluís Codorniu i Quer, en representació de la societat mercantil Lucotor SA, durant el tràmit d’informació pública posterior a l’acord d’aprovació inicial del Projecte de reparcel·lació del Polígon d’actuació núm. 1 del Pla de millora urbana de l’illa delimitada pels carrers Sancho de Avila, Ciutat de Granada, Badajoz i Almogàvers - Districte d’activitats 22@bcn-, pels motius que consten en l’informe de tractament emès per la Direcció de Gestió Urbanística de la Societat Municipal 22 Arroba BCN SAU. 2n) Aprovar definitivament el Projecte de reparcel·lació del Polígon d’actuació núm. 1 del Pla de millora urbana de l’illa delimitada pels carrers Sancho de Avila, Ciutat de Granada, Badajoz i Almogàvers -Districte d’activitats 22@bcn. 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de més circulació de la província i notificar-lo individualment als interessats. 4t) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 21. 1r) Aprovar la dissolució i liquidació de la Junta de Compensació del sector del Pla de millora urbana de l’illa delimitada pels carrers Pere IV, Selva de Mar, Marroc i Treball de Barcelona, acordada per unanimitat dels assistents en la reunió de l’Assemblea celebrada el 16 de juny de 2010. 2n) Traslladar a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya la certificació que acredita l’acord de liquidació de la Junta de Compensació, als efectes que es procedeixi a inscriure en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores l’acord de dissolució de la Junta de Compensació i es cancel·li l’assentament registral. 3r) Publicar aquests acords en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més difusió de la província i notificar individualment l’acord a tots els interessats en l’expedient. ÀREA D'ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA 22. Adjudicar provisionalment el contracte núm. 10003010 que té per objecte la gestió integral, el funcionament i l’administració de la residència i centre de dia municipal Fortpienc, a Clece, SA, amb CIF núm. A-80364243, amb una durada compresa des de l’1 de gener de 2011 fins al 31 de desembre de 2012 i per un preu de 6.309.315,61 euros, impost del valor afegit (IVA) inclòs (6.066.649,63 euros pressupost net i 242.665,98 euros en concepte d’impost del valor afegit al tipus del 4%), corresponent a un preu plaça/dia usuari residència ocupada de 58,0167 euros impost del valor afegit inclòs, un preu plaça/dia usuari residència no ocupada de 46,3113 euros impost del valor afegit inclòs i un preu plaça/dia usuari de centre de dia laborables de dilluns a divendres de 33,6318 euros impost del valor afegit inclòs, en ésser l’oferta econòmicament més avantatjosa, de conformitat amb la proposta de la Mesa de contractació. Requerir l’adjudicatari provisional perquè en el termini de quinze dies hàbils des del següent al de la publicació en el perfil del contractant de l’adjudicació provisional, ingressi a la Caixa de la Corporació la quantitat de 303.332,48 euros, en concepte de garantia definitiva, i presenti a les dependències de la Secretaria tecnicojurídica de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania (carrer València, núm. 344, 5a planta) la documentació justificativa de trobar-se al corrent de les seves obligacions tributaries i amb la 4160 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 Seguretat Social i l’acreditació documental del personal, per a les funcions i amb el perfil professional previstos en el Plec de Prescripcions Tècniques, acompanyant les titulacions acadèmiques i professionals de l’empresari i del personal directiu de l’empresa i, en particular, del personal responsable de l’execució del contracte i qualsevol altres documents acreditatius de la seva aptitud per a contractar, fent-li advertiment que, de no complir aquests requisits, es procedirà a efectuar una nova adjudicació provisional, al següent classificat en la licitació. Declarar exclosa de la licitació la Fundació Sar, amb CIF núm. G-61559647, per la incorrecta inclusió de la documentació relativa als criteris de valoració de les ofertes en els sobres corresponents, amb incompliment d’allò establert al plec de clàusules. Publicar aquesta adjudicació provisional en el perfil de contractant. Notificar-ho als interessats en aquest procediment. Donar-ne compte a la Comissió d’Acció Social i Ciutadania. b) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les dotze hores. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4161 Acta de la Comissió de Govern celebrada el dia 22 d’octubre de 2010 i aprovada el 10 de novembre de 2010 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-dos d'octubre de dos mil deu s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Jordi William Carnes i Ayats, Assumpta Escarp i Gibert, i Ramon García-Bragado i Acín, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Ramon Nicolau i Nos, Roger Pallarols Taylor, Joaquim Mestre i Garrido, i els Delegats Sectorials, Srs. Pere Alcober i Solanas, Jordi Martí i Grau, i Antoni Sorolla i Edo, i Sra. Isabel Ribas i Seix, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva assistència l’Im Sr. Ricard Josep Gomà i Carmona, les Imes. Sres. Imma Mayol i Beltran, Montserrat Ballarín i Espuña i Elsa Blasco i Riera i el Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Andreu Puig i Sabanés. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores. 1. Plenari del Consell Municipal. El Primer Tinent d’Alcalde informa a la Comissió de Govern del procés seguit per a la convocatòria del Plenari del Consell Municipal, destacant els informes i mesures de govern que es presentaran des del govern municipal i les previsions sobre el resultat de les votacions en les propostes d’acord en virtut del posicionament manifestat pels Grups municipals en les Comissions de Plenari celebrades aquesta setmana. 2. Noves actuacions d'inversions. S’informen favorablement les noves actuacions d’inversió directa i les actuacions d’inversió directa a modificar que consten en la relació corresponent a aquesta Comissió de Govern, presentada per la Gerència Municipal en document que serà certificat pel Secretari General. 3. Seguiment de les inversions en curs. S’informa també favorablement el document de seguiment de l’estat d’execució dels diversos projectes d’inversió en curs, presentat per la Gerència Municipal i que serà certificat pel Secretari General. 4. Informació sobre expedients de subvencions. Tot seguit es dóna compte dels expedients d’atorgament de subvencions següents: Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial. Exp. núm. 0625/10. Subvenció, per un import de 250.000,00 euros, a favor de la l’Asociación Mundial Metropolis per a l’organització de la reunió per a la comissió (“Aliança per a la innovació urbana”). Gerència d’Acció Social i Ciutadania. Exp. núm. 00802108. Subvenció, per un import de 54.000,00 euros, a favor de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya derivada d’un annex per a 2010 del Conveni per al desenvolupament de diverses accions en l’àmbit de l’acció social per al foment de la solidaritat, la inclusió i la cohesió social a la ciutat. 4162 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 Gerència d’Educació, Cultura i Benestar. Exp. núm. 20100276. Subvenció, per un import de 249.911,00 euros, dels quals 225.000, 00 euros corresponen al present exercici, a favor del Municipi de Tirana derivada del Conveni de col·laboració per a la realització del projecte de renovació urbanística de l’illa residencial del carrer Mine Peza a la ciutat de Tirana. Gerència d’Educació, Cultura i Benestar. Exp. núm. 20100119. Subvenció, per un import de 100.000,00 euros, a favor de l’Oficina Local Cruz Roja Española per a l’ajut emergència Haití “Allotjament Shelter”. Gerència de Promoció Econòmica. Exp. núm. 20100114. Subvenció, per un import de 60.000,00 euros, a favor de l’Associació de Comerciants Eix Sant Andreu derivada de l’addenda al Conveni de col·laboració per al desenvolupament del programa de centres i eixos comercials urbans. Gerència de Promoció Econòmica. Exp. núm. 20100159. Subvenció, per un import de 37.500,00 euros, a favor de l’Asociación de Antiguos Alumnos de Esade derivada de la pròrroga del Conveni de col·laboració per a la pròrroga del conveni Esade Alumni. Gerència de Promoció Econòmica. Exp. núm. 20100155. Subvenció, per un import de 35.000,00 euros, a favor de la Universidad de Navarra derivada de la pròrroga del Conveni de col·laboració per a IESE Business School. Gerència d’Urbanisme i Infraestructures. Exp. núm. 103/2010. Subvenció, per un import de 350.000,00 euros, a favor de la Fundació Privada Institut d’Arquitectura de Barcelona derivada del Conveni per a la Primera edició del màster internacional –MBIArch– dirigit a 24 arquitectes acceptats d’arreu del món. Gerència d’Urbanisme i Infraestructures. Exp. núm. 02152008. Subvenció, per un import de 192.258,00 euros, dels quals 48.064, 50 euros corresponen al present exercici, a favor de la Universitat Politècnica de Catalunya derivada del Conveni marc per a prorrogar l’estada en pràctiques en el Sector d’Urbanisme i Infraestructures dels estudiants d’arquitectura i enginyeria durant el curs escolar 2010-2011. Districte de Ciutat Vella. Exp. núm. 20102801. Subvenció, per un import de 87.400,00 euros, a favor de Tot Raval Fundació Privada derivada del Conveni de col·laboració per a la realització d’accions en la dinamització social, econòmica, comercial i cultural del barri del Raval. 5. ÀREA D’HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA Aprovar el projecte normatiu de la modificació de l'Ordenança d'Establiments i Centres de Comerç Alimentari de Barcelona d'acord amb els documents que obren a l'expedient i donar-li el tràmit dels articles 108 i següents del Reglament Orgànic Municipal. S’aprova, per unanimitat, la proposta precedent. 6. Altres No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les deu hores i quaranta minuts. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4163 Acords Acords de la sessió celebrada el dia 10 de novembre de 2010. Aprovació de les actes de les sessions de 13 i 22 d’octubre de 2010. ACORDS DECISORIS ÀREA DE MEDI AMBIENT 1. Aprovar els documents següents: el Plec de clàusules administratives particulars, el Plec de prescripcions tècniques, la Memòria i l'estudi bàsic de seguretat i salut. Autoritzar la despesa del contracte núm. 10003924 que té per objecte la construcció del Centre de neteja al Torrent dels Maduixers per un import de 6.304.042,95 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en el document comptable. Convocar procediment obert per a la seva adjudicació. Donar-ne compte a la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient. ÀREA D'HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA 2. Autoritzar la societat Serveis Funeraris de Barcelona, SA, a formalitzar un crèdit a curt termini fins a un import màxim de 3.000.000,00 euros, en les condicions que s'adjunten en el full annex. ÀREA DE RÈGIM INTERIOR, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE 3. Autoritzar al Sr. Ricard Nieto Calvo (mat. 24873) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional d’auxiliar pràctic d'Administració Especial, amb destinació al Parc Mòbil de la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial, on desenvolupa el lloc de treball de Conductor Polivalent i l’activitat privada per compte d'altri de professor de formació vial a l’Autoescola Bel·lair, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 4. Autoritzar a la Sra. Núria Gallifa Vilella (mat. 71280) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional de gestora d'Administració General, amb destinació a la Direcció de Serveis a les Persones del Districte de l'Eixample, on desenvolupa un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada per compte propi consistent en activitats artístiques i de disseny gràfic, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions 4164 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’Incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 5. Autoritzar a la Sra. Maria Elisa Casanova Doménech (mat. 26621), personal eventual de l’Ajuntament de Barcelona, la compatibilitat sol·licitada entre la prestació de serveis com a assessora de la Presidenta del Consell Municipal del Districte de les Corts i una segona activitat en el sector públic, concretament com a professora associada de la Universitat de Barcelona, pel curs acadèmic 2010- 2011 des del 15 de setembre de 2010 fins al 14 de setembre de 2011 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les administracions públiques, article 4 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’Incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i l’article 324 i següents del Reglament del personal al servei de les Entitats Locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, amb les limitacions previstes als articles 7 i 16.4 de la Llei 53/1984, 5 i 6 de la mateixa Llei 21/1987 i els articles concordants del Decret 214/1990. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 6. Sol·licitar a la Dirección General de Cooperación Local del Ministerio de Política Territorial la pròrroga de sis mesos, de conformitat amb allò que estableix l’apartat sisè punt 2 de la "Resolución de 2 de noviembre de 2009, de la Secretaria de Estado de Cooperación Territorial”, que desenvolupa el “Real Decreto 13/2009, de 26 de octubre” de creació del FEOSL, per finalitzar l’execució dels projectes inclosos en aquest fons estatal que figuren en el quadre annex. 7. Acceptar la petició de renúncia formulada el 22 de setembre de 2010 per l’Associació Pla Integral del Casc Antic - Pla de Desenvolupament Comunitari de Barcelona i, en la seva virtut, deixar sense efecte la cessió atorgada a aquesta entitat per acord de la Comissió de Govern, de 12 de maig de 2010, de l’ús de les plantes baixa i primera de la finca núm. 42 del carrer del Comerç. 8. Aprovar, de conformitat amb allò disposat a l’article 99.4 de la Llei 30/2007, de contractes del sector públic (LCSP), l’adaptació dels dotze models de Plecs de clàusules administratives particulars per als contractes d’obres, de subministrament i de serveis, l’autorització i adjudicació dels quals estigui atribuïda a la Comissió de Govern, a la regulació establerta per la llei 34/2010, de 5 d’agost, per la qual es modifica, entre altres, la LCSP, en aquelles clàusules i en els termes que, en cada cas, s’especifiquen en el document annex; publicar-los en el Perfil de Contractant i a la Gaseta Municipal; incorporar-los a l’aplicació informàtica SAP- Contractes. Adequar, per als expedients de contractació iniciats a partir de l'entrada en vigor de la Llei 34/2010, de 5 d'agost, que modifica, entre altres, la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic (en endavant LCSP), la delegació efectuada per sengles acords de la Comissió de Govern de 10 de febrer i 2 de juny d'enguany, a la nova redacció de l'article 135 de la LCSP en el sentit que l'acte que determina l'operativitat de dita delegació és l'adjudicació del contracte en lloc de l'adjudicació provisional; suprimir l'apartat a), donant nova enumeració alfabètica successiva a les restants lletres, i amb la permanència del nou apartat o) fins que per part de la Generalitat de Catalunya es procedeixi a la regulació i creació de l'òrgan competent per a la resolució dels recursos especials i l'adopció de mesures provisionals, de conformitat amb l'article 311 de la LCSP i la disposició transitòria segona de la Llei 34/2010; mantenir la resta de pronunciaments dels referits acords. ÀREA D'URBANISME Districte d'Horta-Guinardó NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4165 9. Primer. Desestimar els Recursos Potestatius de Reposició interposats pels Srs. / Sres.: Jesús Mena Fernández i Carlos Mena Vargas; Dolors Font Torelló i Josefa Font Torelló; Jorge Coll Hernández i Nuria Mancebo Vaque; Magdalena Aliaga de Dios; Josep, Eulàlia, Isabel i Montserrat Enrich Mata; Associació de Veïns de la Clota; Antonio Esparcia Braulio; Jorge Fernández Miralles; Emilio Giol Samsó; Fàtima Roca García; José Vaqué Corcoy i Ana Ruiz Herrera, i estimar en part el Recurs Potestatiu de Reposició interposat pel Sr. Juan Iglesias Membrado; contra l’acord de la Comissió de Govern, adoptat en sessió de 14 d’abril de 2010 pel qual s'aprova definitivament el Projecte de Reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, del Sector de Millora Urbana “La Clota-Reordenació” delimitat per la Modificació del Pla General Metropolità de la Vall d’Hebron i el vessant immediat del Parc de Collserola de Barcelona, per les raons que justificadament i raonadament consten en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de 25 d’octubre de 2010, obrant a l’expedient i que es dóna per íntegrament reproduït i, de conformitat amb l’article 113 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Segon. Notificar-ho als recurrents amb trasllat de l’informe de resolució de les seves al·legacions. Tercer. Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. Districte de Sant Andreu 10. Desestimar el recurs potestatiu de reposició formulat pel Sr. Alejandro Díaz Secanell en nom i representació dels Srs. Carlos Miguel Ivorra Rosselló i François Marie Gomet, contra l’acord de la Comissió de Govern de 2 de juny de 2010, d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació del Polígon d’actuació urbanística núm. 2 de la modificació del Pla General Metropolità a les Casernes de Sant Andreu i Sector III de la modificació del Pla General Metropolità de Sant Andreu-Sagrera, en el sentit que, justificadament i raonadament, figura en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió urbanística, de 22 d’octubre de 2010, que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un dels diaris de més circulació de la província, i notificar-ho individualment als recurrents amb trasllat de l’informe citat. Districte de Sant Martí 11. 1r) Aprovar definitivament l’Operació Jurídica Complementària del Projecte de reparcel·lació del subsector 10 del Pla de millora urbana per a la reforma interior del sector Llull-Pujades Ponent, amb l’objectiu d’esmenar errors materials existents en el Projecte de reparcel·lació i adaptar-lo al Pla de millora urbana de redistribució de sòls de cessió per a habitatge social, equipament i sòls 22@T derivats de diferents instruments de planejament a l’àmbit del 22@; i el Text refós del Projecte de reparcel·lació del subsector 10 del Pla de millora urbana per a la reforma interior del sector Llull Pujades Ponent, que incorpora les corresponents modificacions. 2n) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de més circulació de la província, i notificar-ho individualment als interessats. 3r) Sol·licitar al Sr. Registrador de la Propietat la inscripció del Text refós del subsector 10 del Pla de millora urbana per a la reforma interior del sector Llull Pujades Ponent. 4t) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. MOCIÓ ÀREA DE RÈGIM INTERIOR, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE Única. Constituir, de conformitat amb la Síndica de Greuges de Barcelona i a l’empara d’allò establert a la Base III.1 del seu Reglament regulador, aprovat definitivament per acord del Plenari del Consell Municipal del 21 de març de 2003, una Secció especialitzada, en el marc de dita Institució, per tal d’atendre i 4166 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 canalitzar degudament les queixes i reclamacions que, eventualment, puguin plantejar aquelles persones que es considerin afectades per actuacions il·lícites, comeses amb ocasió de la tramitació municipal de sol·licituds de llicències d’activitat. Establir per al tractament singularitzat d’aquestes queixes i reclamacions les següents pautes d’actuació: 1. L’Oficina de la Síndica de Greuges, a través de l’esmentada Secció, atendrà totes aquelles persones que se li adrecin en sol·licitud d’assessorament sobre la matèria referida en aquest acord, i registrarà i donarà curs a les queixes i reclamacions que li puguin ser presentades sobre el particular. Tot això, amb independència de les accions que pugui promoure al respecte per pròpia iniciativa. 2. Sense perjudici de donar compliment a allò disposat a l’apartat 3.6 de l’acord de la Comissió de Govern del 19 de gener de 2005- en mèrits del qual la Síndica comunicarà directament a l’Alcaldia totes les queixes rebudes i admeses-, simultàniament, la Síndica en donarà trasllat a la Gerència del Districte que correspongui per raó del territori la qual, a tots els efectes, ostentarà la responsabilitat de lliurar les dades, expedients o documentació que en el seu cas li siguin sol·licitats, juntament amb el seu informe. 3. La interlocució ordinària de l’Oficina de la Síndica en relació a la tramitació d’aquestes queixes i reclamacions es produirà entre la Secció que es crea mitjançant aquest acord, d’una banda, i la Gerència del Districte, per l’altra. No obstant això, la Síndica podrà requerir, en tot moment, de qualsevol òrgan municipal la informació o documentació que estimi oportuna per a la realització dels actes d’investigació que consideri adients. 4. En el supòsit que l’objecte de la queixa o reclamació presentada estigués pendent de resolució judicial, la Síndica no podrà entrar a investigar-la, si bé procedirà al seu registre a efectes de deixar- ne constància en el seu informe anual. 5. El resultat de les queixes i reclamacions tramitades com a conseqüència d’allò establert en aquest acord serà consignat en un apartat específic de l’informe anual a retre per la Síndica al Consell Municipal, sense perjudici de la facultat d’aquesta de presentar, davant del mateix Plenari o de la seva Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública, un informe extraordinari sobre el particular. En tot allò no específicament contemplat en aquest acord s’estarà a allò disposat a l’acord de la Comissió de Govern de 19 de gener de 2005, d’aprovació dels aspectes complementaris de l’organització i funcionament del Síndic/a de Greuges de Barcelona. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4167 DISPOSICIONS GENERALS Decrets de l’Alcaldia Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo; Modificar el Decret de l’Alcaldia, de 21 de juliol d’enguany, que fixa les festes locals a celebrar durant l’any 2011, en el terme municipal de Barcelona, en el sentit de fixar com a festa local el 7 de març, en substitució del 14 de febrer. Barcelona, 10 de novembre de 2010. L’alcalde, Jordi Hereu i Boher (Ref. 5155) * * * Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 21 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, i l’article 13 de la Carta Municipal, disposo; Primer. Assignar un lloc de treball 2619X del vigent catàleg de llocs de treball a la Direcció de Serveis d’Administració i Personal de la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial, amb la denominació de Cap de Projecte de Pressupostos i Facturació i les funcions que figuren als annexos. Segon. Amortitzar el Departament d’Administració i Recursos Econòmics de Relacions Internacionals i adscriure els llocs de treball que en depenen a la Direcció de Relacions Internacionals. Tercer. Adscriure els llocs de treball de Programes de Relacions Internacionals a la Direcció de Relacions Internacionals, tal com figura als annexos. (Refd. 10OR000017) ANNEX 1: TAULA DE MOVIMENTS A continuació, es detalla el llistat de moviments de posicions que cal efectuar, sorgits arran del nou dimensionament de la Direcció de Relacions Internacionals: Posició Matrícula Nom Cognom1 Cognom2 Nivell Dependència Dependència anterior actual 07014870 36725 Mònica Batlle Borja 2619X Programes de Direcció de Relacions Relacions Internacionals Internacionals (O 05202007) 07006195 36577 Marta Puchal Canals 2420X Programes de Direcció de Relacions Relacions Internacionals Internacionals (O 05202007) 07020026 35445 Alonso Barranco Pérez 2420X Programes de Direcció de Relacions Relacions Internacionals Internacionals (O 05202007) 4168 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 ANNEX 2: FUNCIONS DELS LLOCS DE TREBALL Cap de Projecte de Pressupostos i Facturació Òrgan superior immediat: Direcció de Serveis d’Administració i Personal de la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial Nivell associat: 2619X Funcions principals: • Col·laborar en la gestió pressupostària de la Direcció de Serveis d'Administració i Personal en relació als pressupostos i a la facturació. • Proposar l’assignació de partides pressupostaries per a les diferents despeses de la Gerència. • Tramitar les factures i certificacions, dins les competències de la Direcció de Serveis d'Administració i Personal, en els expedients de contractació administrativa. • Realitzar transferències, modificacions i reconeixements de crèdit. • Tramitar la bestreta de caixa fixa. • Fer el seguiment i gestionar els moviments dels comptes bancaris responsabilitat de la Direcció de Serveis d'Administració i Personal. • Preparar avantprojectes del pressupost i fer el seguiment de la seva execució. * * * Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 21 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, i l’article 13 de la Carta Municipal, disposo; Primer. Assignar amb efectes d’1 de juny del 2010, 15 llocs de treball 1699X del vigent Catàleg de llocs de treball, adscrits als centres cívics de districtes, amb la denominació d’Administratius de centres cívics, les funcions i distribució que figura en els annexos. Segon. Assimilar els actuals titulars dels llocs de treball adscrits als centres cívics dels districtes de Responsables administratius de centres cívics codi 1681S, al lloc 1699X del vigent Catàleg de llocs de treball, mantenint la seves respectives situacions administratives, d’acord amb la relació de l’annex. Tercer. Deixar a extingir el lloc de treball de Responsable administratiu de centre cívic, codi 1681S del Catàleg de llocs de treball, la relació dels actuals titulars consta en annex. (Ref.10-OR000018) ANNEX 1: DESCRIPCIÓ DE FUNCIONS DE RESPONSABLE ADMINISTRATIU DE CENTRE CÍVIC Responsable administratiu de centre cívic Òrgan superior immediat: Direcció de centre cívic Nivell associat: 1699X Missió: Realització de tasques administratives generals en un centre cívic o equipament de serveis personals de (tramitació, comprovació de dades, arxiu, recerca de dades, resums, quadres, gestió d’espais, etc.) generalment amb suport ofimàtic d’acord amb les instruccions del superior i els procediments establerts, per aconseguir la seva realització en termes de fiabilitat. Funcions: − Tramitar, confeccionar i classificar expedients. − Introduir dades en els sistemes d’informació. − Elaborar informes / cartes / documents. − Recepcionar i tramitar les demandes dels serveis. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4169 − Realitzar tasques administratives: atenció telefònica, fotocòpies, fax, etc. − Recerca de dades per a la complimentació d’expedients. − Registrar l’entrada i sortida de correu. − Realitzar cobraments i quadrar caixa si s’escau. − Realitzar tasques d’atenció al públic, resolent la demanda. − Informar i resoldre consultes relacionades amb el servei i els procediments del seu àmbit administratiu. − Informar de l’estat d’expedients ja en curs. − Control d’horaris i ocupació d’espais. − Detectar avaries o incidències (personal, logístiques, materials) i comunicar-les al departament/centre corresponent i fer el seguiment de la seva resolució. − Altres. ANNEX 2: TITULARS ADSCRITS ALS CENTRES CÍVICS DELS DISTRICTES Unitat organitzativa Mat. Titular Nova posició 1699X Cc Les Basses D08 00020051 Girauta Vidal, Anna 08001850 Cc Casa Rellotge D03 00038028 Olivares Blanchemain, Carles 08001851 Cc La Sagrera 00025495 Ripoll Gimenez, Joan A. 08001852 Cc Matas Ramis 00015017 Gomez Soldevila, Silvia 08001853 Cc El Coll D06 00021286 Estrany Coll, Albert 08001854 Cc Del Poblenou Can 00021611 Marti Marti, Estela 08001855 Felipa Cc Cotxeres Sants 00021653 Ribas Nolla, Rosa Maria 08001856 D03 Cc Bon Pastor 00022017 Azuara Brumos, Mercedes 08001857 Cc Trinitat Vella 00022046 Lora Caro, Luisa Fern 08001858 Cc Sant Martí De 00012319 Sabater Gonzalez, Ana M 08001859 Provençals Cc La Sedeta D06 00022911 Tarrida Gual, M Antonia 08001860 Cc Baro De Viver 00037256 Saura Lanceta, Mont Ester 08001861 Cc Casinet 00090134 Garcia Capella, Carlos 08001862 Hostafranchs D03 C Garcilaso 00024933 Solanes Estany, Francesc 08001863 C Cultural Can Fabra 00014133 Guillamon Perez, Ana M 08001864 4170 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 ANNEX 3: TITULARS NO ADSCRITS AMB EL LLOC A EXTINGIR Unitat organitzativa Mat. Titular Dep. Territori D04 00010957 Puig Bassols, M Lluïsa Dep. RRHH Seguretat i Mob. 00013456 Lopez-Rodo Maresch, M Carmen Dep. Recursos Interns D07 00035894 Vàzquez Trabado, M Ángeles Dir. Serveis a les Persones D01 00014120 Ben-Sousan Mesa, Mónica * * * En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 21 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, i l’article 13 de la Carta Municipal, disposo; Primer. Assignar un lloc de treball 2850E del vigent catàleg de llocs de treball adscrit a la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial, amb la denominació de Assessor/a de la Gerència per Projectes Singulars i les funcions que s’indiquen en el document annex, amb data d’efectes 05 de novembre de 2010. (Ref. 10-OR000019) ANNEX1: DESCRIPCIÓ DE LES FUNCIONS DEL LLOC DE TREBALL D’ASSESSOR/A DE LA GERÈNCIA PER PROJECTES SINGULARS Assessor/a de la Gerència per Projectes Singulars Òrgan superior immediat: Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial Nivell associat: 2850E Finalitat: Impulsar els projectes transversals que li siguin encomanats per la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial. Funcions principals: • Promoció, organització i impuls de les accions necessàries per a l’execució dels projectes que se li assignin. • Direcció dels treballs relacionats amb els projectes, així com dels grups de treball que siguin designats a tal efecte. • Coordinació de les implantacions dels pilots en proves, que requereixin els projectes. • Proposició dels recursos que requerirà l’execució dels projectes: canvis normatius, recursos econòmics i humans i sistemes d’informació. • Seguiment de la implantació dels projectes. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4171 MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST DE 2010 TRANSFERÈNCIES Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 26 d’octubre de 2010 Expedient núm. 3-173/2010 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. Nova compra de sòl-gestió de 9901 D/60003/15102 MC7(0) sòl 893.880,92 605 D/60550/15102 MC8(0) Exprop. Camí Mas Guimbau 11 1.060,58 607 D/60592/15102 MC8(0) Exprop. c/ Dante Alighieri 72 74.337,00 9901 D/71010/15103 MC8(0) Transferència de capital a IMU 2.900,78 Transferència de capital a 9901 D/74470/15103 MC8(0) Agència del Carmel 418.579,41 Transferència de capital a 9901 D/74441/15103 MC8(0) Pronoubarris 67.973,16 Transferència de capital a 9901 D/74420/15103 MC8(0) BAGURSA 27.836,05 606 D/60546/15102 MC8(0 Expropiació. Ptge. Turull 7-43 121.033,48 893.880,92 893.880,92 Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 29 d’octubre de 2010 Expedient núm. 3-175/2010 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 301 D/22609/16014 MC7(0) Festes populars 1.172,92 Altres subvencions a 1.172,92 301 D/48902/17901 MC8(0) instit.s.afany lucre 104 D/22719/92601 MC7(0) Altres contractes de serveis 60.000,00 101 D/41031/92602 MC8(0) A Inst. Mpal. Informatica 60.000,00 Manteniment edificis i altres 610 D/21300/93302 MC7(0) const. 5.000,00 Dietes organs col.legiats 610 D/23001/91201 MC7(0) districte 10.000,00 Altre material de consum no 15.000,00 101 D/22109/92003 MC8(0) invent. Convenis amb institucions s. 801 D/48903/92404 MC7(0) Afany lucre 4.277,26 101 D/46723/92002 MC8(0) Consorci localret 4.277,26 Aa.v.vila olimpica(gestió c.barri 610 D/48540/33401 MC7(0) can gili nou) 8.234,00 610 D/22610/33401 MC8(0) Despeses compra serveis 8.234,00 9901 D/78099/15103 MC7(0) Altres transferencies de capital 150.000,00 150.000,00 301 D/22712/15503 MC8(0) Manteniment vies publiques 238.684,18 238.684,18 4172 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 29 d’octubre de 2010 Expedient núm. 3-182/2010 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 9901 D/60900/33100 MC7(0) Inversions 300.000,00 9901 D/74304/33100 MC8(0) IM Cultura de Barcelona_NA 300.000,00 300.000,00 300.000,00 NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4173 CARTIPÀS Decret. En ús de les atribucions que em confereix l'article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i d'acord amb els Estatuts de la Fundació Carles Pi i Sunyer, disposo; Designar el Sr. Miquel Àngel Barrabia Aguilera, Director de Serveis de Relacions Externes, representant de l’Ajuntament de Barcelona en la Fundació Carles Pi i Sunyer en substitució del Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila. Barcelona, 8 de novembre de 2010. L'alcalde, Jordi Hereu i Boher (Ref. 5032) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo; Delegar en l’Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, Primer Tinent d’Alcalde, la resolució dels recursos administratius en matèria d’actuació i disciplina urbanística (sancions i multes coercitives per incompliment del Text refós de la Llei d’urbanisme) que s’interposin contra el actes dictats pels òrgans del Districte de Sant Andreu. Barcelona, 8 de novembre de 2010. L’alcalde, Jordi Hereu i Boher. (Ref. 5034) * * * Decret. Vista la petició rebuda del Grup Municipal de Convergència i Unió de 28 d’octubre de 2010, que comunica un canvi de conseller al Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella, i d'acord amb l'article 16 de les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes, disposo; Nomenar membre del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella el Sr. Josep Zalacaín i Suàrez en substitució del Sr. Víctor Badia i Moysset. Barcelona, 8 de novembre de 2010. L’alcalde, Jordi Hereu i Boher (Ref. 5042) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l'article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i d'acord amb els Estatuts de la Fundació Privada Festa Major de Gràcia, disposo; Designar l’Im. Sr. Guillem Espriu i Avendaño, Regidor del Districte de Gràcia, com a Patró de la Fundació Privada Festa Major de Gràcia. Barcelona, 10 de novembre de 2010. L'alcalde, Jordi Hereu i Boher (Ref. 5106) 4174 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 PERSONAL Concursos de Personal BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVISIÓ D’UN LLOC DE TREBALL DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’HISENDA (Aprovades per Decret de l’Alcaldia) BASES GENERALS De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per optar a qualsevol convocatòria és necessari: − Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). − Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podran participar igualment en els concursos. Així mateix, podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. − Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. − Haver transcorregut un mínim de 2 anys des de l'última destinació obtin-guda per concurs. MERITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complerts de serveis, inclosos els serveis previs en altres Administracions Públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: − Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat 1 punt. − Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat 0,75 punts. − Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat 0,50 punts. − Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment desenvolupat o, en el seu cas, l'últim desenvolupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4175 − Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat 1 punt. − Pel desenvolupament d'un lloc de treball infe rior en dos nivells al del lloc de treball convocat 0,50 punts. − Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant 0,25 punts. A aquests efectes s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: Presidència: El Gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, com a titular Vocalies: El/La directora/a sectorial, o persona qui delegui, que per a cada concurs s’indiqui expressament a l’annex. El/La Cap de Divisió o Cap de Departament del qual depengui el lloc de treball. El Cap de Recursos Humans de l’Institut Municipal d’Hisenda, que actuarà com a Secretari de la Junta de Valoració A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament pel Comitè d'Empresa de l’Institut i la Junta de Personal. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria i els documents acreditatius corresponents, al Registre de l’Institut Municipal d’Hisenda (Av. Litoral, 30) o a qualsevol altre Registre municipal, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per la qual cosa, es podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa al Departament de Personal de l’Institut o a les Oficines d'Informació de Personal de l’Ajuntament. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-ho s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de 5 pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre supe¬rior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el currículum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places perquè precisin o ampliïn aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. 4176 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc de treball. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. Annex: Concurs núm. 129. Un lloc de treball de Cap del Servei de Fitxers dels Contribuents (nivell 22) Lloc de treball de Cap del Servei de Fitxers dels Contribuents Concurs núm. 129 D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball, les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per concurs de mèrits del lloc de treball de Cap del Servei de Fitxers dels Contribuents adscrit al Departament de Projectes i BBDD de la Direcció d’Informàtica de l’Institut Municipal d’Hisenda. Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de 485,20 euros segons catàleg vigent ( 2211X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Funcions • Proposar, executar impulsar i donar assistència en la confecció de projectes de manteniment, millora i depuració del fitxer de contribuents. • Seguir i controlar els projectes inter–departamentals que tinguin incidència directa en les dades de contribuents • Assignació , execució, seguiment i control de les peticions efectuades al departament de contribuents. • Confeccionar i elaborar indicadors de producció sobre l’estat del fitxer de contribuents. Controlar la seva gestió. • Distribuir les càrregues de treball de l’equip. • Coordinar i executar les accions de formació relacionades amb el fitxer de contribuents. • Control, registre i seguiment de cessions de dades de contribuents. • Treballs relacionats al manteniment de la certificació ISO9001 Requisits Pertànyer al grup A Subgrup A2 o grup C Subgrup C1 Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS ). Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura o NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4177 equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l’apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. − Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües). Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s’han de complir a la data de la presa de possessió. Mèrits Comuns: De conformitat amb les Bases Generals aprovades per decret d’Alcaldia d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats ( fins a 2 punts ). Mèrits Complementaris. 1. Experiència professional fins a 5 punts, segons el barem següent: − Aplicacions corporatives i processos en general i especialment les relacionades amb les funcions del lloc, fins a 2 punts − Utilització, manteniment i millora d’aplicatius de bases de dades (Access, sql, etc), fina a 2 punts − En gestió tributària i recaptació, fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/es per a la realització d’una prova o supòsit pràctic, valorant-ne fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori. 4. Característiques Personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria la Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i la valorarà fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori. 4178 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 10,5 punts. − Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/es. Junta de Valoració: President:Sr. Antoni Rodríguez Sivera, Gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui. Vocals:Sra. Carmen Estrada Nerida, Directora d’Informàtica, o persona en qui delegui. Sr. Josep Grau Caballeria, Cap del Departament de Projectes i BBDD, o persona en qui delegui. Sr. Santos Martínez Sequí, Cap de Recursos Humans, qui actua també com a Secretari, o persona en qui delegui. Un representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. Presentació de sol·licituds. Les persones interessades hauran d’adreçar la seva sol·licitud a l’Institut Municipal d’Hisenda. Es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de l’ Intranet Municipal. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal.Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió. El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament.Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en el cos objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. En el cas del personal provinent de l’Ajuntament o d’un organisme autònom o ens instrumental de l’ Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4179 BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVISIÓ D’UN LLOC DE TREBALL DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE MERCATS DE BARCELONA (IMMB) (Aprovades per Decret de l’Alcaldia) Nota: Presentació de sol·licituds de participació en aquest concurs convocat per l’Institut Municipal de Merctas de Barcelona (IMMB). Es important indicar expressament, en la instància el número del concurs, lloc de treball objecte de la convocatòria i adreçar-la a l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), via Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament de Barcelona, fent servir el model de sol·licitud i curriculum vitae normalitzat. De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. 4180 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4181 concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs 1/2010 Un lloc de treball de Cap d’Àrea de Mercats Municipals (nivell 24) Cap d’Àrea de Mercats Municipals Concurs núm. 1/2010 D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball, les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per concurs de mèrits del lloc de treball de Cap d’Àrea de Mercats Municipals, adscrit al Servei de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB). Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de 485,19 euros segons catàleg vigent (2439X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Funcions principals: − Gestionar i coordinar l’aplicació de les polítiques de l’IMMB als diferents mercats adscrits a cada Àrea, d’acord a les instruccions rebudes i compaginant les peculiaritats de cada un dels centres segons la ubicació geogràfica i els interlocutors, per tal d’aconseguir els objectius marcats. − Dirigir i coordinar al personal assignat. − Coordinar les activitats i unificació dels criteris d’actuació de l’Àrea. − Planificar i gestionar els recursos humans, cobertura dels centres per vacances, malaltia, etc. − Identificar les necessitats organitzatives i proposar mesures d’adequació al cap del servei de mercats. − Assessorar i atendre al personal que tenen adscrit i als interessats en la tramitació dels expedients administratius fent els advertiments legals que correspongui, en aplicació a les ordenances de mercats vigent. − Centralitzar i sistematitzar les propostes d’obres de millora, de manteniment, de promoció, de publicitat i administratives, dels mercats que tenen adscrits i canalització de les mateixes al servei competent de l’IMMB, seguiment de la seva resolució i retorn als directors/res i representants de les associacions dels mercats que tenen adscrits. − Centralitzar, elaborar i supervisar informes de dades estadístiques i d’altres. − Supervisar els expedients administratius de l’Àrea, en aplicació a les ordenances de mercats vigent. − Participar en reunions amb Associacions de Venedors de mercats i comerciants, districtes, i els diferents serveis municipals. Per problemàtiques concretes dels mercats de l’Àrea. − Promocionar campanyes, serveis o actuacions i d’altres activitats planificades des de les Associacions de Venedors dels mercats de l’Àrea. − Confeccionar la memòria anual d’actuació de l’Àrea. − Aquelles altres derivades de les funcions assignades al lloc de treball. Requisits Pertànyer al grup A subgrup A1 i A2 4182 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. − Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües). Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Mèrits Comuns De conformitat amb les Bases Generals aprovades per decret d’Alcaldia d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 5 punts, segons el barem següent: − Haver realitzat funcions de comandament, fins a 1 punt − Tenir experiència en la gestió i distribució comercial, fins a 1 punt − Tenir experiència en la coordinació i la col·laboració amb altres departaments, fins a 1 punt − Tenir l’experiència i els coneixements relatius a les tasques − descrites en l’apartat de funcions principals, fins a 2 punts 2. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/es per a la realització d’una prova o supòsit pràctic, valorant-se fins a un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4183 3. Característiques Personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals. En el cas de realitzar-se, aquesta convocatòria, tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i valorarà aquest apartat fins a un màxim de 4 punts. Puntuació mínima: Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 9 punts. Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/es. Junta de valoració: Sr. Jordi Torrades i Aladrén, Gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), o persona en qui delegui. Sra. Antònia López i Leal, Cap d’Administració de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), o persona en qui delegui. Sr. Genís Arnás i Paez, Cap del Servei de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), o persona en qui delegui. Sr. Manel Armengol i Jornet, Cap del Departament Jurídic-Administratiu de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), o persona en qui delegui. Representants de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa. Presentació de sol·licituds. La presentació de sol·licituds per a participar en aquest concurs convocat per l’Institut Municipal de mercats de Barcelona (IMMB), atès que l’IMMB no disposa de l’accés a l’aplicatiu de TRÀMITS, els aspirants hauran de presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de l’Intranet Municipal, adjuntant còpia de la documentació acreditativa dels mèrits al·legats. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en el cos objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan convocant. 4184 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 Lliures designacions Circular núm 31/2010 Convocatòria per a la provisió definitiva per lliure designació del lloc de treball de Cap del Departament Tècnic d’Internet i Nous Canals de la Direcció Executiva d’e-Administració. D’acord amb la regulació de l’article 80 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre la lliure designació i d’acord amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per lliure designació del lloc de treball de Cap del Departament Tècnic d’Internet i Nous Canals de la Direcció Executiva d’e- Administració, a la Gerència Municipal. Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de 710,89 euros segons catàleg vigent (codi 2616X) El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Funcions: − Impuls i coordinació dels diferents canals tecnològics de relació amb els usuaris: Internet, Intranet, mòbil... − Impuls i gestió de projectes relacionats amb el gestor de continguts corporatiu. − Impuls i gestió de projectes relacionats amb la societat de la informació que utilitzin tecnologies i/o propostes innovadores. − Coordinació de les relacions internes amb l’Institut Municipal d’Informàtica, el Departament de Continguts d’Internet i altres departaments municipals, així com les relacions externes amb altres administracions i empreses proveïdores, en la implantació de projectes que utilitzen tecnologies i/o propostes innovadores. − Vetllar pel correcte funcionament dels diferents canals tecnològics fent un seguiment del seu ús i proposant accions de millora. Requisits Personal funcionari de carrera i laboral fix del grup de classificació A subgrups A1 i A2, de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes autònoms adherits a de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C ) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4185 − Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari i laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris i laborals fixos en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Perfil del lloc: Es valorarà: − L’experiència i els coneixements relatius a les tasques descrites en l’apartat de les funcions. − La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. Com a característiques personals d’adequació al lloc de treball: − La capacitat de coordinació i col·laboració amb altres departaments de l’organització als efectes de les funcions del lloc a proveir. − La capacitat de lideratge i direcció d’equips − La capacitat d’analitzar i planificar el treball Presentació de sol·licituds. Les persones interessades podran presentar instància, acompanyada de “currículum vitae”, degudament documentat, al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió El personal funcionari o laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la recepció per part de l’aspirant de la notificació de la resolució del seu nomenament. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. 4186 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 Nomenaments Concursos El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 12 de novembre de 2010, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 1359/10: la senyora Cèlia Rodríguez López (Mat. 26205/FN/2020), per a ocupar el lloc de treball de Cap de Projectes d'Obres i Manteniment de Districte adscrit al Departament d'Obres i Manteniment del Districte de Ciutat Vella, amb complement de destinació de nivell 24 i el complement específic (2420X) corresponent a aquest lloc de treball, segons catàleg vigent (S07026760). Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. * * * El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 12 de novembre de 2010, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 1365/10: la senyora Isabel Rocha Bonilla (Mat. 19502/FN/1030), per a ocupar el lloc de treball de Tècnic/a Adjunt a Prefectura adscrit a la Gerència Municipal, amb complement de destinació de nivell 20 i el complement específic (2011X) corresponent a aquest lloc de treball, segons catàleg vigent (S07029251). Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. * * * Lliures designacions El Gerent Municipal, en data 3 de novembre de 2010, ha adoptat la següent resolució: Adscriure, la funcionària de carrera, Sra. Júlia Almansa Diez (mat. 20848), amb la categoria de gestor d'administració general, subgrup A2, per haver superat la convocatòria de provisió de lliure designació, al lloc de treball de Cap de Departament de Recursos Interns (S: 07011890), adscrit al Departament de Recursos Interns de la Direcció de Serveis Generals (Districte de l'Eixample), amb complement de destinació de nivell 26 i específic de responsabilitat corresponent al lloc de treball 2616X, de conformitat amb l’article 22.3 del vigent Acord de Condicions de Treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona; així com als articles 110.1.b) i 120.1 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel que s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals. * * * El Gerent Municipal, en data 15 de novembre de 2010, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, la funcionària de carrera, Sra. Pilar Boguñá Zubiaur (mat. 21792/FN/2010), amb la categoria de tècnic superior d’Arquitectura i Enginyeria, subgrup A1, Directora de Llicències i Espai Públic del districte de Sarrià - Sant Gervasi (S07010164), adscrita a la Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic del districte de Sarrià - Sant Gervasi, amb complement de destinació de nivell 28 i específic de responsabilitat corresponent al lloc de treball 2850E, per haver superat la convocatòria de provisió de lliure designació, de conformitat amb l’article 22.3 del vigent Acord de Condicions de Treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona; així com als articles 110.1.b) i 120.1 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel que s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals. NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4187 ANUNCIS Laudes de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona Octubre de 2010 ENSENYAMENT Reclamació: Va efectuar una preinscripció en un curs on-line del centre d’estudis reclamat. Passat el període de prova, va decidir no realitzar el curs, rebutjant el centre d'estudis la devolució de l'import abonat. Laude: Es desestima la reclamació, ja que la revocació està sol·licitada fora del termini que va donar l'empresa per realitzar-la. No obstant això, si el reclamant així ho desitja, se li mantindran les condicions ofertes pel centre d'estudis reclamat per a la realització del curs. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 28 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1200) ∗∗∗ Reclamació: Demana la resolució del contracte d'ensenyament subscrit amb el centre d'estudis reclamat, ja que aquest no ha complert amb les obligacions del mateix. Laude: S’estima en part la reclamació, havent d'abonar l'empresa reclamada al reclamant la meitat de l'import abonat pel curs, 870 euros, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació del present laude a les parts, per considerar que la part teòrica la va realitzar correctament, però no així les pràctiques, que no va poder realitzar en un temps prudencial després d'acabar la teòrica. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 28 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1517) ∗∗∗ Reclamació: Va contractar un curs de Tècnic en Educació Infantil el mes de novembre de 2009. Demana la resolució de l'esmentat contracte, ja que li han facilitat un temari que no correspon amb el temari per a l'obtenció del títol de grau superior de Tècnic en Educació Infantil a través de la LOE. Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit que el centre d'estudis reclamat hauria d'haver informat la reclamant de forma inicial, amb major precisió, que podien haver-se produït canvis normatius, tant conseqüència del pas de la LOE a la LOGSE, així com les matèries i programes diferenciats en les diferents CCAA, per aquest motiu, el Col·legi Arbitral considera que la reclamant no haurà d'abonar cap quantitat més al centre d'estudis reclamat ni tornar el material didàctic i el centre d'estudis no tornarà cap quantitat a la reclamant de les quals ja ha abonat. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 28 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1523) ∗∗∗ Reclamació: Va contractar amb el centre d'estudis reclamat un curs d'anglès a distància. Per problemes econòmics, demana la suspensió del curs, tornant el material íntegre i en perfecte estat i pagant una penalització, però no accepten l'esmentada proposta. 4188 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que ha transcorregut un lapse de temps molt gran entre el moment en que el reclamant va formalitzar el curs i quan va sol·licitar el desistiment del contracte. No obstant això, el Col·legi Arbitral recull l'oferiment efectuat per la part reclamada en el sentit que el reclamant aboni la quantitat mensual de 60 euros fins a finalitzar l'import total del preu del curs contractat. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 28 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1553) ∗∗∗ Reclamació: Demana la cancel·lació del contracte d'ensenyament subscrit amb el centre d'estudis reclamat per a estudiar anglès i alemany, ja que no ha tingut temps suficient amb els set dies establerts al contracte per valorar si li interessava o no el curs. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que el Col·legi Arbitral considera que el temps transcorregut entre la firma del contracte entre les parts i la data de petició del desistiment de la reclamant ha estat molt superior a l'establert en la normativa aplicable i també ha quedat acreditat que el centre d'estudis reclamat va informar sobre el termini per desistir del contracte. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 28 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1709) ∗∗∗ Reclamació: Va contractar un curs d'auxiliar per a la preparació d'oposicions a les corporacions locals l'abril de 2009, per un import total de 1.449 euros, a pagar mensualment amb quotes de 78 euros. Va realitzar un pagament inicial de 45 euros i ha pagat totes les mensualitats fins el desembre de 2009. Sol·licita la cancel·lació del contracte per problemes personals, sense alguna devolució de quantitat, considerant que l'esmentada quantitat és per sufragar els danys i perjudicis que hagi pogut tenir el centre d'estudis reclamat per la resolució anticipada del contracte. Laude: Es desestima la reclamació per no haver-hi causa per a la rescissió del contracte entre les parts. No obstant això, si la reclamant així ho desitja, se li prolongarà el termini del curs posant-se d'acord amb el centre d’estudis. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 28 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1815) ∗∗∗ GRANS EMPRESES Reclamació: Va comprar, a través d’Internet, un GPS per un valor de 177,97 lliures (206 euros aproximadament) que va ser enviat a través de la companyia postal britànica i lliurat a la part reclamada el dia 10 d’octubre. Aquest paquet va ser extraviat per aquesta i mai li varen entregar. Demana que l’empresa reclamada li aboni l’import de l’article. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que la reclamant, al ser destinatària de l’enviament, no té legitimació per a la interposició de la reclamació i, a més, el remitent ja ha rebut la corresponent indemnització per pèrdua del producte objecte de la reclamació. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 26 d’octubre de 2010 (Ref. 10/381) ∗∗∗ Reclamació: Demana que la companyia reclamada li torni totes les despeses corresponents a un enviament, 98,60 euros, i la quantitat que va abonar per a NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4189 recuperar el paquet, 26,06 euros, o sigui, en total 124,66 euros, ja que no l’informaren correctament. Laude: S’estima la reclamació d’acord amb les al·legacions presentades per la companyia reclamada en les quals manifesten que remetran novament la quantitat que demana el reclamant, doncs es va efectuar un primer reembossament que no va arribar a destinació per haver canviat el reclamant de domicili. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 26 d’octubre de 2010 (Ref. 10/464) ∗∗∗ Reclamació: Li varen enviar des dels Estats Units un paquet amb un telèfon mòbil, que va arribar obert i sense el contingut. Demana una compensació per l’import íntegre del terminal, que estava declarat en el paquet, 695 dòlars. Laude: Es desestima la reclamació per estar mancat el reclamant de legitimació activa, ja que no és el contractant del servei. A més, en aquest cas, el remitent ja ha estat indemnitzat, segons manifestacions acreditades documentalment per la part reclamada. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 26 d’octubre de 2010 (Ref. 10/465) ∗∗∗ Reclamació: Demana que es dicti un laude mitjançant el qual es condemni l a part reclamada a abonar-li la quantitat de 400 euros, per l’incompliment de les seves obligacions, ja que en data 30 de març de 2009 va enviar un paquet contra reembossament a Bèlgica per un import de 811 euros, que es va perdre i va trigar un any en cobrar. Laude: Es desestima la reclamació, ja que no s’ha acreditat la indemnització de 400 euros sol·licitada. No obstant això, la part reclamada abonarà al reclamant l’interès pel temps transcorregut fins que se li va fer efectiu l’enviament, 8,11 euros. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 26 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1162) ∗∗∗ Reclamació: Va enviar dues cartes certificades i quan els destinataris les varen rebre, estaven buides. Demana una indemnització consistent en la devolució de l’import del correu certificat. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que en el moment de rebre l’enviament, el destinatari del mateix no va fer constar cap anomalia ni reserva. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 26 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1297) ∗∗∗ INSTAL·LACIONS I REPARACIÓ DE GAS, ELECTRICITAT, LAMPISTERIA, CLIMATITZACIÓ I AFINS Reclamació: Demana la devolució de l’import que va abonar a l’empresa reclamada per la reparació de l’escalfador, ja que continua sense funcionar. Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit que el Col·legi Arbitral considera que el tècnic que va efectuar la reparació hauria d’haver previst la impossibilitat que l’escalfador, després de la intervenció realitzada, seguir funcionant. No obstant això, també ha quedat acreditat que la reclamada ha complert amb les seves obligacions a l’intentar de nou reparar l’escalfador, sense aconseguir-ho a l’impedir el reclamant l’accés al seu domicili. Per aquest motiu, s’acorda que l’empresa reclamada haurà d’abonar al reclamant la meitat de 4190 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 l’import de la factura que va abonar el reclamant, que és de 118,73 euros. Aquesta quantitat haurà d’abonar-la l’empresa reclamada en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude a les parts. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 14 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1351) ∗∗∗ Reclamació: Demana que l’empresa reclamada li aboni l’import de la reparació que ha hagut de pagar per a que li finalitzin la deficient instal·lació d’una caldera. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que la garantia d’instal·lació ja s’ha exhaurit,doncs han transcorregut més de dos anys. No obstant, la reclamant pot interposar la reclamació contra l’empresa reparadora, per no haver-li advertit que es detectaven problemes d’instal·lació. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 18 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1960) ∗∗∗ JOIERS, ORFEBRES, RELLOTGERS I GEMMÒLEGS Reclamació: Demana una corretja idèntica al model original del rellotge que va adquirir en el seu moment a l’establiment reclamat. Laude: S’accepta la proposta de la part reclamada de canviar la corretja per una altra de similar, a càrrec del reclamant ja que, atès el temps transcorregut des de la compra del rellotge, la corretja ja està des catalogada. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 6 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1327) ∗∗∗ TELÈFON, TELEFONIA MÒBIL I INTERNET Reclamació: Demana que l’import de 33,15 euros, facturat per la companyia telefònica reclamada en consum de veu, li sigui reembossat, ja que només tenia contractat el manteniment de línia i ja li han facturat. Laude: S’estima la reclamació en el sentit que el reclamant només haurà d’abonar a la companyia reclamada la quantitat corresponent a la quota de les factures pendents, més l’IVA corresponent. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 4 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1323) ∗∗∗ Reclamació: Demana la supressió d’una factura de la companyia telefònica al seu nom d’un número de Lugo, que no té res a veure amb ell i, al no abonar-la, ha tingut durant vuit mesos interrupcions indefinides de la seva línia habitual. Considera que haurien d’indemnitzar-lo per les molèsties que ha sofert durant aquest temps. Laude: Les parts s’avenen en el sentit que la companyia reclamada donarà d’alta la línia sense cap càrrec per al reclamant, bonificarà les tres primeres quotes d’abonament i l’instal·larà l’ADSL amb l’oferta actual durant un any. S’aprova en avinença. Barcelona, 4 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1424) ∗∗∗ Reclamació: Va rebre una oferta comercial de la companyia telefònica reclamada, consistent en que les trucades fixes serien gratuïtes, doncs era un NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4191 client amb molta antiguitat a la companyia. En cap moment se li va indicar que estava contractant una tarifa plana a 32 euros bimensuals, amb sis mesos de carència. Al comparar amb les anteriors factures, va veure que la diferència era mínima. Demana que li tornin l’import del servei que no ha sol·licitat. Laude: Les parts s’avenen en el sentit que la companyia reclamada carregarà al reclamant el que li ha abonat en concepte de tarifa plana i el compensarà pel que ha pagat en concepte de quota. S’aprova en avinença. Barcelona, 4 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1425) ∗∗∗ Reclamació: No està conforme amb la factura de la companyia telefònica reclamada corresponent al mes de novembre de 2009 d’import 337,27 euros, ja que es por comprovar que la relació de totes les trucades són a un servei d’informació i no les ha efectuat. Laude: Les parts s’avenen en el sentit que la companyia reclamada donarà d’alta el reclamant de la línia sense cap càrrec i, de la factura impugnada, se li descomptarà l’import corresponent a la trucada efectuada a través de l’altra operadora. S’aprova en avinença. Barcelona, 4 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1741) ∗∗∗ Reclamació: Demana a la companyia telefònica reclamada una explicació sobre una suplantació de personalitat que ha ocasionat que hagi estat incorporada a l’arxiu de solvència patrimonial, no tenint cap deute amb la companyia reclamada. Laude: S’estima en part la reclamació, ja que ha quedat acreditat que es va produir un error per part de la companyia reclamada, quedant anul·lat qualsevol càrrec que pogués resultar per aquest error i s’ha cancel·lat qualsevol incorporació de la reclamant als arxius de solvència patrimonial. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 4 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1844) ∗∗∗ Reclamació: Va contractar l’alta de la línia amb la companyia telefònica reclamada el mes d’agost, amb la promoció vigent de 12 quotes reduïdes a 19,90 euros al mes. No li han aplicat la promoció del mes d’agost, sinó la del mes de setembre, que era una quota reduïda de només 4 mesos. Laude: Les parts s’avenen en el sentit que la companyia reclamada abonarà a la reclamant l’import de 60 euros més IVA a l’haver aplicat erròniament la tarifa contractada. S’aprova en avinença. Barcelona, 4 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1896) ∗∗∗ Reclamació: Sol·licita que la companyia telefònica reclamada reconegui que s’ha produït un error en la tramitació de la baixa del número de telèfon que va contractar fa més de 30 anys i demana el reintegrament de les despeses que ha hagut de suportar. Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit que el Col·legi Arbitral recull l’oferiment de la companyia reclamada de devolució de l’import de l’alta de la línia. Pel que fa a la recuperació del número de telèfon antic, queda condicionat a que 4192 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 l’actual titular presti el seu consentiment per a recuperar el mateix i que, tècnicament, sigui possible. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 4 d’octubre de 2010 (Ref. 10/2074) ∗∗∗ Reclamació: Sol·licita a la companyia de telefonia mòbil reclamada la baixa del contracte o bé el canvi de telèfon per un altre model de les mateixes característiques, ja que aquest no ha funcionat mai correctament. Laude: S'estima la reclamació en el sentit que la companyia de telefonia mòbil reclamada procedirà a canviar el telèfon de la reclamant per un de les mateixes característiques i preu, de la marca que ella mateixa elegeixi. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 18 d’octubre de 2010 (Ref. 09/3170) ∗∗∗ Reclamació: Demana la regulació de la facturació de la companyia de telefonia mòbil reclamada, d'acord amb la tarifa que va contractar i que se li torni la quantitat pel pacte de no permanència de l'altra línia que va haver de donar de baixa per no complir amb les condicions pactades. Laude: S'estima la reclamació en el sentit que la reclamant no haurà d'abonar cap quantitat en concepte de pacte de no permanència, tenint en compte que va procedir a la baixa anticipada per incompliments reiterats, fet que ha quedat acreditat amb el propi escrit de contestació a l'arbitratge de l'operadora reclamada. La companyia reclamada efectuarà les gestions pertinents per cancel·lar la incorporació de la reclamant als arxius de solvència patrimonial. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 18 d’octubre de 2010 (Ref. 09/3184) ∗∗∗ Reclamació: La companyia de telefonia mòbil reclamada no li ha lliurat un mòbil nou, encara que el que li van subministrar ha funcionat malament els 28 dies d'ús. No responen a la garantia d'un any que el van informar en el moment de la contractació. Per aquest motiu demana: La devolució dels 76,78 euros que va pagar pel terminal HTC o un HTC nou. L'anul·lació de la penalització de 250 euros, ja que la reclamada va incomplir el contracte i una indemnització per les setmanes que la van deixar incomunicada. Laude: El Col·legi Arbitral recull l'oferiment efectuat per l'empresa reclamada en el sentit que es procedirà a l'anul·lació de l'import de 267,44 euros, impostos inclosos, i de l'import abonat pel terminal, 58 euros, impostos inclosos, procedint- se a la tramesa del terminal al departament d'atenció al client de la companyia reclamada. L'esmentada tramesa s'haurà d'efectuar en el termini màxim de quinze dies des de la notificació del present laude a les parts. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 18 d’octubre de 2010 (Ref. 09/3205) ∗∗∗ Reclamació: No està d’acord amb haver d'abonar a la companyia de telefonia mòbil reclamada l'import de la factura impugnada, ja que no es correspon amb la quota que tenien establerta. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que el Col·legi Arbitral considera que els missatges són conseqüència de no haver-se efectuat la desactivació dels NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4193 mateixos. No obstant això, el Col·legi Arbitral acorda que l'esmentada quantitat s'aboni en quatre mensualitats i que durant aquest període es cancel·li provisionalment la incorporació de la reclamant als arxius de solvència patrimonial i de forma definitiva quan hagin transcorregut els quatre mesos previstos per al pagament ajornat de les factures pendents i s'hagi efectuat aquest pagament en la seva totalitat per part de la reclamant. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 18 d’octubre de 2010 (Ref. 09/3207) ∗∗∗ Reclamació: Demana que declarin incorrectes les factures de la companyia de telefonia mòbil reclamada, ja que existeix un error de facturació per trucades no efectuades, eximint-la de l'obligació de la factura que se li reclama per import de 1.603,93 euros, així com procedeixin a la devolució de la factura de 720,48 euros. Laude: S'estima en part la reclamació en el sentit que la companyia reclamada haurà d'efectuar un recàlcul de les factures impugnades, excloent l'import de les trucades de prestadors de serveis de tarifació addicional, sempre i quan la reclamant acrediti haver interposat la reclamació contra les esmentades empreses, davant de l'organisme ministerial competent. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 18 d’octubre de 2010 (Ref. 09/3329) ∗∗∗ Reclamació: La companyia de telefonia mòbil reclamada no li va facilitar informació sobre la penalització en el cas de no romandre en l'empresa un temps mínim. Sol·licita la retrocessió del càrrec de 100 euros, aplicat per cancel·lació de contracte de permanència. Laude: Es desestima la reclamació per considerar que el reclamant no va complir amb el pacte de permanència que havia firmat. En quedar acreditat que va abonar la quantitat deguda, la companyia de telefonia mòbil reclamada no li enviarà cap escrit més i si se l'hagués incorporat en el registre de morosos, se'l retirarà immediatament. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 18 d’octubre de 2010 (Ref. 10/104) ∗∗∗ Reclamació: Sol·licita que la companyia de telefonia mòbil reclamada li tramiti la baixa definitiva dels seus serveis i no li reclami cap quantitat per cap concepte, ja que no els ha utilitzat. Laude: S'estima la reclamació en el sentit que la baixa definitiva és de data 10 d'agost de 2010. Si la companyia reclamada no ha abonat encara les quantitats que es recullen en el seu escrit (95,47 euros i 1,48 euros, IVA inclòs), les abonarà immediatament, així com 10 euros corresponents a les despeses que va tenir el reclamant per la tramesa del terminal, que li va ser tornat. El reclamant, al seu torn, dipositarà el terminal a qualsevol establiment de la companyia reclamada. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 18 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1636) ∗∗∗ Reclamació: Demana la baixa de la companyia de telefonia mòbil reclamada, atès que el subministrament dels dos terminals IPhone ha estat incorrecte, a més de no mantenir la promoció inicial que li van efectuar, ja que posteriorment li van dir que per tenir Internet tindria un cost afegit de 25 euros a més dels 40 euros inicials. 4194 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 Laude: Les parts s'avenen en el sentit que en l'acte de la vista el reclamant ha lliurat els terminals al representant de la companyia reclamada i aquesta, per la seva part, procedirà a anul·lar tots els càrrecs que hi hagués al seu nom. S’aprova en avinença. Barcelona, 27 d’octubre de 2010 (Ref. 09/1433) ∗∗∗ Reclamació: Demanen no haver d'abonar la companyia de telefonia mòbil reclamada la quantitat corresponent a l'incompliment del pacte de no permanència, ja que la reclamada no ha mantingut els descomptes ni els serveis contractats. Laude: Les parts s'avenen en el sentit que la part reclamant, en l'acte de la vista, ha lliurat el terminal al representant de la companyia reclamada. Aquesta, per la seva part, procedirà a cancel·lar les factures pendents i a reintegrar, si no ho hagués fet, les quantitats abonades per la reclamant. S’aprova en avinença. Barcelona, 27 d’octubre de 2010 (Ref. 09/1434) ∗∗∗ Reclamació: Demana abonar, de la factura impugnada de la companyia de telefonia mòbil reclamada, la quantitat corresponent al consum telefònic, amb excepció de les trucades corresponents a un joc d'atzar, que només incita a donar falses perspectives al consumidor. Laude: Es desestima la reclamació, ja que ha quedat acreditat i reconegut per la pròpia reclamant que les trucades s'han efectuat i, en referència a la petició que aquest tipus de jocs no es puguin fer servir, no és competència del Col·legi Arbitral determinar la legalitat o no dels mateixos, ja que és la Comissió de Supervisió dels Serveis de Tarificació Addicional l'organisme competent per a determinar-ho. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 27 d’octubre de 2010 (Ref. 09/1436) ∗∗∗ Reclamació: Demana que la companyia de telefonia mòbil reclamada li retorni l'import d'un servei que no va contractar. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que el mecanisme de donar-se d'alta d'aquest tipus de missatges curts, és mitjançant un sistema d'alta de subscripcions per rebre'ls en el terminal de l’usuari, encara que sigui de forma involuntària per part d’aquest. A més, la companyia telefònica no té cap. competència per a supervisar aquesta mena de subscripcions. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 27 d’octubre de 2010 (Ref. 09/1437) ∗∗∗ Reclamació: Demana no haver d'abonar a la companyia de telefonia mòbil reclamada les quantitats corresponents als conceptes "fora de factura" que corresponen, segons informació de la pròpia companyia reclamada, a pagaments de taxis a través del mòbil i diversos serveis de compra. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que la reclamant tenia coneixement del funcionament del servei i que, fins i tot posteriorment a no tenir factures amb desglossament, va tornar a contractar el servei. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 27 d’octubre de 2010 (Ref. 09/1456) ∗∗∗ NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4195 Reclamació: Demana abonar a la companyia de telefonia mòbil reclamada únicament part de la factura impugnada, és a dir la quantitat de 189,75 euros, que són l'import corresponent al consum del seu telèfon fins al moment del robatori, i no haver d'abonar la resta, ja que correspon a trucades efectuades entre el moment en què es va produir el robatori fins que va avisar la companyia reclamada. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que la reclamant és la responsable del terminal i, per tant, del tràfic del consum i la companyia reclamada no pot realitzar cap tipus d'acció de suspensió del tràfic sense previ consentiment del titular. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 27 d’octubre de 2010 (Ref. 09/1479) ∗∗∗ Reclamació: Demana que la companyia de telefonia mòbil reclamada li enviï el terminal i que li activin la línia, d'acord amb l'oferta que va rebre de la mateixa. Laude: S’estima la reclamació en el sentit que no ha existit cap contracte entre les parts, ja que la companyia reclamada no ha acreditat que se li lliurés el terminal al reclamant, pel qual cosa haurà de procedir a anul·lar els càrrecs imputats al client. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 27 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1796) ∗∗∗ TINTORERIA Reclamació: Va portar a rentar uns pantalons i una camisa a la tintoreria reclamada i al recollir-les, ambdues peces estaven deteriorades. Demana el valor de les dues peces més les despeses del servei de neteja. Laude: S’estima en part la reclamació, havent la tintoreria reclamada d’abonar a la reclamant, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude a les parts, l’import de la brusa, 260 euros més el servei de neteja de la mateixa, 11 euros, per considerar que no es va advertir per escrit en el tiquet d’entrega que podia no quedar correcta després del procés de rentat. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 19 d’octubre de 2010 (Ref. 10/50) ∗∗∗ Reclamació: Demana que la tintoreria reclamada li reembossi l’import de l’abric que va portar per a rentar i el del servei de neteja, doncs ha canviat de color. Laude: S’estima en part la reclamació, havent la tintoreria reclamada d’abonar al reclamant l’import de la neteja de l’abric, 12,50 euros, per considerar que, malgrat el servei ha estat correcte, s’ha produït un canvi en el color de l’abric. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 19 d’octubre de 2010 (Ref. 10/555) ∗∗∗ Reclamació: Demana que la tintoreria reclamada li aboni l’import del servei de neteja, així com l’arranjament del vestit, ja que li han tornat estripat. Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit que el Col·legi Arbitral acorda que la tintoreria reclamada aboni a la reclamant 25 euros, import que es considera adient per a que pugui fer l’arranjament del vestit. El preu de la neteja s’acorda no retornar-lo a la reclamant, ja que es considera que el procés de rentat ha estat correcte. La quantitat a retornar haurà d’abonar-la la tintoreria a la reclamant en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude a les parts. 4196 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 S’aprova per unanimitat. Barcelona, 19 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1340) ∗∗∗ Reclamació: Demana que la tintoreria reclamada li retorni els pantalons negres que va deixar per a netejar i que, en cas que s’hagin extraviat, li abonin el corresponent import. Laude: Es desestima la reclamació ja que, segons el justificant de la tintoreria, es varen entregar les dues peces a la reclamant. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 19 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1459) ∗∗∗ Reclamació: Sol·licita que la tintoreria reclamada li aboni l’import de la catifa que va deixar per a rentar i la devolució de l’import del servei de neteja, ja que ha quedat deteriorada. Laude: S’estima la reclamació, havent la tintoreria reclamada d’abonar al reclamant, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude a les parts, la quantitat de 125 euros corresponent 100 a la indemnització per deteriorament de la catifa i 25 al servei de neteja. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 19 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1506) ∗∗∗ Reclamació: Demana que la tintoreria reclamada li aboni l’import de la catifa que va deixar per a rentar, així com del servei de neteja, ja que ha quedat en mal estat, desnaturalitzada, amb el folre malmès i el color destenyit. Laude: S’estima la reclamació en el sentit que la tintoreria reclamada ha admès en aquest acte que la catifa ha sofert uns danys considerables i, per tant, és inservible, per tant la tintoreria haurà d’abonar a la reclamant la quantitat de 650 euros més l’import de la neteja, 41,06 euros, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude a les parts. La reclamant haurà de retornar la catifa a la tintoreria reclamada, ja que s’estima la seva sol·licitud d’indemnització. La tintoreria reclamada, per la seva part, si considera que no ha tingut responsabilitat sobre la neteja de la catifa objecte de la reclamació, podrà fer les accions pertinents contra l’empresa que ha efectuat la neteja. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 19 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1577) ∗∗∗ VENDA DIRECTA Reclamació: Va comprar uns productes per Internet i s’han produït diversos incompliments, com ara retard en el lliurament de la comanda i modificació unilateral de l’oferta. Per aquests motius, demana el lliurament dels productes adquirits o d’altres de similars característiques, que tinguin la mateixa o superior qualitat. Laude: Es desestima la reclamació per considerar que era evident que hi havia un error material en el preu del producte, com després es va justificar, per la qual cosa l’empresa reclamada haurà de tornar al reclamant l’import de la comanda, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude a les parts. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 14 d’octubre de 2010 (Ref. 10/251) ∗∗∗ NÚM. 32 20-10-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4197 Reclamació: Va adquirir un vídeo porter a distància a l’empresa reclamada. Quan va rebre el paquet, observà que no tenia una mànega, sinó dues, i dins de cada una de les mànegues no hi van tres fils, sinó cinc, per tant no es va poder instal·lar. Demana la devolució de l’import abonat. Laude: S’estima la reclamació, havent l’empresa reclamada de procedir, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude a les parts, a tornar a la reclamant l’import del vídeo porter, ja que la devolució es va fer dins el termini establert, sense que existeixi manipulació del producte objecte de reclamació. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 14 d’octubre de 2010 (Ref. 10/1625) 4198 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 20-11-2010 Altres Anuncis Sector Promoció Econòmica En el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, de data 15 de novembre de 2010, i en el Tauler d’Edictes de l’Ajuntament de Barcelona, apareix publicada la resolució de les subvencions concedides per l’Ajuntament de Barcelona per a la realització d’activitats relacionades amb el món del comerç corresponents a l’any 2010. Es fa públic per a general coneixement. Barcelona, 18 de novembre de 2010. El Secretari Delegat de Promoció Econòmica, Angel J.Pascual Oliva. * * * Institut Municipal del Paisatge Urbà i qualitat de Vida El Consell Rector de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, en data 2 d’octubre de 2007 acordà: Designar Conseller Delegat de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida al senyor Antoni Sorolla I Edo. Delegar-li les funcions previstes a l’article 9,1 dels seus Estatuts, apartats següents: c) Aprovar les depeses, els actes de disposició sobre béns i fons propis i els contractes i pactes de quantia superior al 5% dels recursos ordinaris del pressupost de l’Institut. e) Aprovar la formalització d’emprèstits, crèdits, avals o altres garanties o qualssevol instruments financers al servei de les seves finalitats. i) Aprovar els criteris generals d’actuació en matèria del personal de l’Institut d’acord amb els principis establerts en la normativa laboral i pressupostària vigent, i les propostes de retribucions que li sotmetin el/la president/a de l’Institut, dins de les normes relatives a la determinació i modificació de condicions retributives del personal que, respecte a això, aprovi l’Ajuntament, segon estableixen els articles 27.2.d) i 19 dels Estatuts. k) Ratificar l’exercici de les accions i recursos judicials o administratius que corresponguin a l’Institut en defensa dels seus interessos i béns interposats pel/la gerent/a. Barcelona, 2 de novembre de 2010. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès GASETA MUNICIPAL ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies