GASETA 
 
 
 
 
 
 MUNICIPAL 
 
 
 
 
 
 
 
SUMARI 
 
 
 
 
 
Consell Municipal Tarifes per a l’any 2011 del Parc Zoològic de   
Acta sessió 29/10/2010 ............................. 4466  Barcelona; Sistema Bicing, drets d’explotació  
Acords sessió 17/12/2010 .......................... 4525  de documentació de l’Arxiu municipal adminis-  
  tratiu, Mercat Central de Fruites i Hortalisses, 
Consells Municipals de Districte  del Mercat Central del Peix, i tarifes d’accés a  
Districte 1. Ciutat Vella. Acords sessió   Mercabarna  .........................................  4540 
 2/12/2010 ............................................ 4534 Decrets de l’Alcaldia 
Districte 3. Sants-Montjuïc. Acords sessió ....  Modificacions de crèdit  .............................  4542 
 2/12/2010 ............................................ 4535  
Districte 9. Sant Andreu Acords sessió .........  Cartipàs 
 1/12/2010 ............................................ 4537 
  Creació de la Comissió Jurídica i la Comissió   
Disposicions generals  Assessora per a la constitució de l’Agència  
Acords dels òrgans de govern  de Ciutat Vella ......................................  4544 
 
Núm. 36 / Any XCVII 30 de desembre de 2010
 
4466 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
CONSELL MUNICIPAL 
Actes 
 
Acta de la sessió celebrada el dia 29 d’octubre de 2010 i aprovada el dia 
17 de desembre de 2010 
 
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-nou 
d’octubre de dos mil deu, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió 
ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi 
concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Jordi William Carnes i 
Ayats, Ricard Josep Gomà i Carmona, Assumpta Escarp i Gibert, Ramon García-
Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. 
Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc 
Narváez i Pazos, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem 
Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Ramón Nicolau i Nos, Roger Pallarols i 
Taylor, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i 
Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i 
Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, 
Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard Freixedes i Plans, Alberto 
Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro 
Carreiras, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Elsa 
Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i 
Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel 
Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. 
Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner. 
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. 
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu 
hores i cinc minuts. 
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada l’1 d’octubre de 2010, 
l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i 
s'aprova. 
 
Abans d'iniciar la part informativa, el Sr. Alcalde expressa, en nom del Plenari 
del Consell Municipal, el condol als companys i a la família de la treballadora d'un 
establiment de venda de pa al barri de Sant Gervasi que ha estat assassinada 
aquesta nit, i que ha fet extensiu personalment al president de l'Associació de 
Veïns i Veïnes de Sant Gervasi i al del Gremi de forners; i expressa el condol, 
també, pel joier assassinat al barri de la Verneda fa dues setmanes. 
 
 
PART INFORMATIVA 
 
a) Despatx d'ofici 
 
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen 
les resolucions següents: 
 
1. Decret de l'Alcaldia, de 5 d'octubre de 2010 (S1/D/2010 4470) que, designa 
la Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné, Vicepresidenta de la Fundació Mies van der 
Rohe. 
 
2. Decret de l’Alcaldia, de 19 d’octubre de 2010 (S1/D/2010 4661) que, designa 
la Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner vocal de la Comissió Executiva del Consorci 
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. 
 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4467 
 
3. Decret de l’Alcaldia, de 19 d’octubre de 2010 (S1/D/2010 4662) que, designa 
la Sra. Roser Torrentó Sanjust i els Srs.: Miquel Àngel Barrabia Aguilera i Joan 
Vilamú Viñas representants de l’Ajuntament de Barcelona a la Comissió de 
Seguiment que s’especifica a la clàusula quinzena del conveni de col·laboració 
entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Entitat L’Olivera, SCCL per a la creació i 
funcionament d’un centre de treball i una llar-residència per a persones amb 
discapacitat psíquica a Can Calopa de Dalt. 
 
4. Decret de l’Alcaldia, de 21 d’octubre de 2010 (S1/D/2010 4717) que imposa 
la sanció de separació del servei a un funcionari de carrera. 
 
b) Mesures de govern 
 
Mg 1. Pla Estratègic de turisme de la ciutat de Barcelona. 
 
El Sr. Carnes presenta la mesura de govern, i inicia la seva intervenció amb una 
reflexió sobre la importància del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona, que posa 
les bases de les polítiques de turisme per al període 2010-2015. Així doncs, la 
present mesura clou el procés de debat i de reflexió del Pla Estratègic de Turisme 
iniciat la tardor de 2008 i que dóna compliment al mandat del PAM 2007-2011. 
Remarca que el turisme, en els seus diferents vessants, ha esdevingut un dels 
fenòmens de major creixement i de repercussió social i econòmica a la Barcelona 
dels darrers temps. L’activitat turística, que ha experimentat una crescuda 
considerable tant en la seva oferta com en la seva demanda, ha comportat canvis i 
efectes notables al conjunt de la ciutat. Afegeix que l'elaboració d'aquest Pla 
estratègic ha permès que Barcelona s'hagi pogut replantejar algunes qüestions 
clau com ara el tipus de creixement i de model de gestió turística, els límits 
territorials de la destinació, la quantitat i les conseqüències dels impactes del 
turisme, així com les formes de convivència que es produeixen entre barcelonins i 
visitants. 
Assenyala que, després de quinze anys de polítiques d'èxit a través del Consorci 
de Turisme de Barcelona, el govern de la ciutat va identificar la necessitat de 
revisar-les amb el doble objectiu d'afavorir la millora de l'activitat turística a la 
ciutat i, d'altra banda, millorar l'encaix del turisme amb la ciutat. El resultat final 
es concreta en una quinzena de programes que han estat distribuïts en dos grans 
àmbits; d'una banda, el que correspon a la promoció que, atesa la seva 
especificitat, desenvoluparà el Consorci i, d'altra banda, l'àmbit que agrupa les 
mesures que incideixen en turisme i ciutat, que desplegarà aquest ajuntament. 
Afegeix que cada programa obeeix a uns objectius estratègics determinats que es 
poden agrupar en quatre eixos: el primer és la desconcentració territorial de 
l'activitat turística, on es plantegen actuacions com ara l'ampliació de les 
dimensions geogràfiques i simbòliques de la destinació Barcelona; la posada en 
valor de nous referents d'interès turístic o la potenciació dels barris com a objecte i 
subjecte turístic, seguint els principis del nou model turístic que fixa el Pla.  
Indica que en el segon eix, nova governança del turisme, s'estableixen mesures 
per millorar l'anticipació i la gestió quotidiana dels impactes no desitjats del 
turisme a la ciutat; millorar i assegurar el finançament de la gestió, l'atenció i la 
promoció turística, així com la incorporació de nous representants territorials, 
econòmics, socials i culturals en els diferents òrgans de planificació, gestió i 
promoció del turisme. 
Tot seguit, es refereix al tercer eix, que ateny la generació de complicitats amb 
la societat i les institucions, que inclou actuacions dirigides a afavorir nous 
mecanismes d'informació i pedagogia sobre els efectes i contribucions de l'activitat 
turística; fomentar i afavorir la participació ciutadana quant al fenomen del 
turisme; i reforçar el reconeixement mutu entre Barcelona i Catalunya com a líders 
turístics. 
Finalment, quant al quart eix, lideratge i millora competitiva de la destinació, 
destaca que pretén fer del turisme un actiu per a la millora de la qualitat de vida 
dels residents, així com passar d'un creixement turístic accelerat a la consolidació 
d'un creixement sostenible. 
4468 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
Remarca, seguidament, que el Pla estratègic té una perspectiva d'aplicació en 
l'horitzó del 2015, i recorda que l'acció del govern ja ha posat en marxa diferents 
iniciatives com la creació de la Taula tècnica municipal Turisme i Ciutat com a 
òrgan de coordinació interdepartamental; el desenvolupament del Pla 
d'aparcaments d'autocars turístics, endegat per l'Àrea de Mobilitat; l'acord, fruit 
d'una proposició del Grup d'ERC a la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i 
Coneixement, de l'obtenció de la certificació com a destinació de turisme 
responsable amb la biosfera; i la participació activa en el debat sobre el 
finançament turístic dels municipis a través de la Federació de Municipis de 
Catalunya i la FEMP. 
Subscriu, doncs, que el Pla Estratègic de Turisme traça un full de ruta que ja 
s'està aplicant i que permet donar resposta als reptes més importants que planteja 
el turisme. Amb la culminació d'aquest Pla es tanca un procés que s'ha 
caracteritzat, sobretot, per la participació exemplar que ha aconseguit situar el 
debat ciutadà i polític sobre el turisme a l'altura que requereixen les 
característiques de la ciutat. 
Per acabar, agraeix la feina de totes les persones que han participat en 
l'elaboració d'aquest Pla, especialment la de l'equip que ha dirigit i coordinat el Sr. 
Enric Truñó. 
La Sra. Recasens comença la seva intervenció agraint la feina de les persones 
que han participat, de bona fe, en l'elaboració del Pla i als tècnics que han fet les 
seves aportacions. Addueix, però, que el seu Grup ha quedat francament decebut 
per com ha acabat el procés d'aquest Pla, per la manca de consens, per la poca 
visió de conjunt, per l'escassa ambició i perquè, finalment, s'ha acabat actuant de 
cara a la galeria, amb unes conclusions que, al seu parer, són mediàticament més 
importants del que realment pretén el Pla. 
Remarca que van iniciar la feina amb uns objectius lloables, amb una bona 
diagnosi i amb reptes de futur; tanmateix, poc després se'ls va veure el llautó, i es 
van enrocar en el debat de l'anomenada taxa turística, que van llançar a manera 
de globus sonda. Van demanar unilateralment que la taxa s'implantés, sense 
definir qui la recaptava i on anaven els diners; i, sobretot, ho van fer d'esquena al 
sector, de manera que tot plegat era evident que estava abocat al fracàs. 
Observa, en conseqüència, que han centrat tant el debat entorn del finançament 
que ha deslluït la resta de la feina; i que plantejaven el cobrament de la taxa 
esmentada quan, ara per ara, és jurídicament inviable. Altrament, la mesura de 
finançament, que va obtenir el consens de bona part dels grups municipals, 
proposava que els mateixos esforços que es dedicaven a avançar en l'assumpte de 
la taxa s'esmercessin en la participació de l'IVA. Remarca que un mitjà de 
comunicació va definir perfectament la situació amb la frase "el sector enterra la 
taxa, mentre que Barcelona la manté". 
Entén que el Sr. Carnes pot explicar el Pla estratègic de moltes maneres, tot i 
que, finalment, s'ha vist obligat a dividir-lo en dos volums que contenen allò que 
aquí no gosa dir i, a canvi, diu aquí allò que no s'atreveix a posar en el Pla. 
Insisteix, doncs, que un pla estratègic de turisme sense el consens del sector i 
sense que se'n faci responsable, o que se'n facin tots els grups municipals, està 
condemnat al fracàs. 
Quant al fet que hi haurà la participació d'institucions en el finançament del 
turisme, li recorda que en el Pla simplement es diu "considerar l'oportunitat 
d'incorporar nous agents". 
Subratlla que hi ha reptes importants que estan en la fase de diagnòstic, com 
ara la percepció ciutadana del turisme, valorar què aporta de positiu, i que els 
ciutadans se sentin partícips de la riquesa que genera; l'encaix entre determinades 
activitats turístiques i les col·lisions d'interessos amb la ciutadania; la mobilitat 
turística; el finançament; o la pressió en zones, com ara Ciutat Vella, del fenomen 
turístic; o la inseguretat a la ciutat que la fa vulnerable com a destí turístic, i 
considera que no s'equivoca si afirma rotundament que, ara com ara, el principal 
punt feble de la ciutat com a destí turístic és la forta inseguretat que pateix. 
Insisteix que aquests reptes no troben resposta en aquest Pla estratègic; que 
Turisme de Barcelona no comparteix els aspectes que avui s'estan debatent en 
aquesta cambra i, per aquest motiu, no ho han pogut presentar al Consorci. 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4469 
 
Igualment, la ciutat tampoc no el comparteix, i la prova d'això és que hi ha un 
informe duríssim del Consell de Ciutat, que no s'ha volgut posicionar sobre aquest 
pla i que diu que hi manquen compromís polític i recursos econòmics per 
desenvolupar-lo. 
En definitiva, arriba a la conclusió que, després de dos anys de debat i un milió 
d'euros invertit, el resultat és que acaba havent-hi un pla, però sense estratègia. 
Sosté que sense un lideratge compartit entre el sector públic i el privat no se'n 
sortiran. 
La Sra. Balseiro afirma que aquest Pla estratègic és un nou fracàs del govern 
municipal; i lluny de ser fruit del consens, ha acabat generant un rebuig ampli del 
teixit econòmic i social i, fins i tot, d'aquells que es van sumar en un primer 
moment al diagnòstic de la situació turística a la ciutat; amb una feina més dirigida 
a enfortir la imatge d'un alcalde sota mínims, que no pas a enfortir la imatge de 
Barcelona. Considera que davant d'un sector estratègic important pel seu impacte 
econòmic, on és imprescindible comptar amb la col·laboració del sector privat, el 
govern municipal ha optat per autoadjudicar-se el lideratge de gairebé tot l'àmbit 
turístic, de manera totalitària i amb una postura paternalista i controladora gens 
empresarial. 
Contràriament, allò que era competència pública, bàsicament municipal, com ara 
abordar els problemes de convivència i la pèrdua de qualitat de vida de veïns i 
veïnes, han quedat pràcticament relegats i han passat de puntetes pel damunt. 
Concreta que parla de la inseguretat i de l'incivisme, que han afectat notablement 
Barcelona a escala mundial, i sembla, però, que l'única aposta del govern 
municipal en aquest sentit és una carta de l'Alcalde als turistes que arriben a la 
ciutat. 
Afegeix, també, que aquest ajuntament té alguna cosa a dir sobre altres 
deficiències com ara la neteja, el manteniment, l'espai públic, la manca de 
regulació clara dels apartaments turístics, el transport públic o les infraestructures; 
tanmateix, estan entestats a aplicar la denominada ecotaxa, malgrat les 
advertències dels experts i el refús majoritari del sector, demostrant un gran 
desconeixement, però sobretot, un gran aïllament. En aquesta línia, remarca que 
Turisme de Barcelona destina anualment cinc milions d'euros a promoció, dels 
quals l'Ajuntament n'aporta escassament 1,1 milions, fet que es tradueix en què 
cal augmentar el fons, però sense augmentar la pressió fiscal. Contràriament, els 
suggereix que reclamin la recuperació de l'IVA que es paga en l'allotjament, tal i 
com proposa el seu Grup. 
Insisteix que el govern municipal, com a conseqüència d'un ús partidista del 
cofoisme cec davant de la realitat, i d'un intervencionisme exagerat, s'ha quedat 
sol; però en comptes de rectificar s'entesta a mantenir posicions enfrontades amb 
el sector privat, fins i tot de censura en impedir la votació del Consorci de Turisme, 
on estan representats diversos sectors econòmics de la ciutat, i on només s'ha 
votat un dels quinze programes que composen aquest Pla estratègic. 
Remarca que han perdut l'oportunitat d'impulsar un pla centrat en la ciutat i no 
pas en l'alcalde, realista i ambiciós per enfortir el posicionament de Barcelona en el 
món a partir de la millora competitiva basada en la qualitat; plantant cara a les 
febleses i a les amenaces, que es concentren bàsicament en el sector públic i, molt 
especialment, en allò que és competència municipal. Significa que haurien d'haver 
elaborat un Pla que comptés amb la complicitat de tothom, però que sobretot 
reconegui el paper protagonista que ha assumit el sector privat en l'èxit dels últims 
anys en el sector turístic. 
Reitera, en conseqüència, que cal fugir de les actituds intervencionistes i de la 
tutela paternalista delirant d'aquest govern; i insisteix que un pla de turisme 
liderat pel sector públic, en aquest cas, està condemnat al fracàs. 
El Sr. Portabella remarca la importància d'aquest Pla per a la ciutat, atès que 
ateny a un sector econòmic estratègic, i agraeix la feina que durant dos anys han 
dut a terme els tècnics, i la d'aquelles persones de bona fe que també hi han 
intervingut. 
Entén, però, que s'haurien pogut assolir molts més objectius en desenvolupar un 
projecte durant dos anys i amb una dotació econòmica gens negligible; puntualitza 
4470 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
que no es refereix als objectius inclosos en el redactat del Pla, ni en allò que es 
proposa, sinó en l'àmbit del consens públic i privat.  
Posa en relleu que per a què el Pla estratègic hagi arribat a aquesta cambra ha 
patit una segregació a l'hora de la seva votació, amb un compromís de compliment 
per part de Turisme de Barcelona d'aquells aspectes més tècnics, però no s'ha 
acordat un compromís vinculat a l'indissociable binomi público-privat i tècnic, que 
per part del seu Grup confiaven que fos el fruit del treball de dos anys. 
Creuen, doncs, que es tracta d'una oportunitat perduda, malgrat que és molt 
necessària per a la ciutat, atès que sense cap mena de dubtes afecta un sector que 
continuarà abastint les arques de la ciutat. 
Manifesta que s'ha produït acord quant al plantejament que reben els reptes 
principals com ara la desestacionalització, la desconcentració o la creació de noves 
icones, de la mateixa manera que també comparteixen que és positiu que es 
plantegi una nova governança i un nou sistema de finançament.  
En referència al finançament, resulta evident que l'actual no té més recorregut, i 
des de fa un cert temps es cerca la incorporació d'uns patrocinadors que mai no 
han pogut cobrir les expectatives necessàries per a un bon finançament i per a la 
internacionalització i la promoció del turisme. 
Així doncs, en fer un pla estratègic no es pot passar per alt la necessitat de tenir 
un tipus de finançament nou, compartit, i que realment sigui efectiu, un aspecte 
que, malauradament, aquest Pla estratègic no contempla, i deixa el finançament 
en un terreny en el qual, en el futur, caldrà un seguiment i actualització dels 
processos que queden oberts. Opina que justament per això pren tant de valor la 
manera com s'haurà d'acarar el seguiment del Pla i com es podran anar resolent 
molts aspectes. Igualment, tampoc no queda resolt en el document qui farà el 
seguiment i de quina manera, i avisa que es pot donar el cas que, en funció d'una 
composició variable, les decisions o els plantejaments sobre assumptes 
fonamentals com la governança o el finançament quedin dirigits en un sentit o en 
un altre.  
Per tot plegat, els encoratja a tenir una visió transversal del turisme, i sense 
negligir la importància que hi tenen els sectors privats i tècnics especialitzats, cal 
tenir en compte que el turisme té com a substrat la ciutat. Per tant, consideren 
imprescindible un equilibri, que no queda reflectit en el Pla estratègic, entre els 
diversos elements que intervenen decisivament en el futur del turisme. 
El Sr. Gomà recorda que fa gairebé quatre anys que el seu Grup va proposar la 
necessitat d'iniciar un procés de reflexió en profunditat sobre el turisme a 
Barcelona; parlar a fons sobre l'encaix entre turisme i ciutat, sense negar els seus 
aspectes positius en una ciutat oberta i atractiva, però també recollint les 
inquietuds que un fenomen creixent i no prou regulat pot tenir entre la ciutadania; 
el seu impacte sobre les relacions comunitàries, la trama urbana i l'espai públic, 
generador de malestar ciutadà, difícilment justificables sobre la base del benefici 
econòmic directe d'un conjunt reduït d'agents. En aquest sentit, la proposta 
concreta d'elaboració del Pla estratègic de turisme va quedar incorporada en el 
PAM. 
Valora positivament el procés dut a terme i els seus resultats; posa de manifest 
que el Pla ha obert espais de participació i treball, incorporant persones i sectors 
ciutadans que han permès anar més enllà dels àmbits tradicionals de tractament 
del turisme; una dinàmica participativa que ha permès també l'obertura d'una 
nova agenda entorn del model, la planificació i la governança del turisme que ha 
quedat incorporada al Pla estratègic. 
Arribat a aquest punt, aprofita per expressar l'agraïment per la feina feta, 
impulsada pel Sr. Truñó i l'Oficina del Pla estratègic, i per les hores d'implicació de 
professionals, entitats, Consell de Ciutat, Àrees i districtes. 
Remarca que el Pla planteja l'articulació d'un model nou; una nova política 
turística que permeti gestionar millor i diferent l'encaix del turisme a la ciutat; un 
nou model turístic concebut com a part essencial del model de ciutat i, per tant, 
emmarcat en el conjunt de valors que construeixen ciutat.  
Tot seguit, i a tall d'exemple, es refereix a quatre aspectes que han de marcar 
aquest punt d'inflexió. En primer lloc, destaca les noves dimensions geogràfiques i 
simbòliques, que van més enllà de les icones turístiques tradicionals. En segon lloc, 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4471 
 
es refereix a la integració de criteris de sostenibilitat ambiental en la planificació i 
la gestió del turisme. Apunta, en tercer lloc, la recerca de fórmules per preservar el 
comerç de proximitat i els establiments amb caràcter identitari. I, en quart lloc, 
esmenta la millora en la formació, les condicions laborals i la professionalització 
dels treballadors i la resta d'agents del sector turístic, a fi de basar la millora 
competitiva en la qualitat. 
Per acabar, fa esment d'una qüestió clau abordada en el Pla estratègic: la 
necessitat de dotar Barcelona amb nous instruments de finançament entorn del 
turisme com a condició imprescindible per fer possible un canvi de model i la seva 
sostenibilitat. Destaca que, en aquesta línia, es planteja la creació del fons 
econòmic Turisme i Ciutat, amb una estructura d'origen múltiple que contempla, 
entre altres mecanismes, la contribució directa dels visitants a la dotació del fons, 
és a dir, la taxa turística que, per al seu Grup, és l'alternativa prioritària de 
finançament, amb una estructura de destinació diversa que contempla la promoció 
i la protecció de la ciutat, la compensació dels impactes de l'activitat turística sobre 
la ciutat, i la reversió col·lectiva d'aquesta compensació en millores ciutadanes i 
ambientals que facin possible la concreció del canvi de model. 
En definitiva, subratlla que de cara al futur caldrà impulsar el diàleg, les 
polítiques públiques i les modificacions legals necessàries per fer realitat totes les 
dimensions del canvi, que és compromís del govern municipal. 
El Sr. Carnes comparteix les reflexions sobre que la visió del turisme ha de ser 
transversal; és a dir, les mateixes recomanacions que s'inclouen en el Pla i que així 
s'hauran d'implementar. 
Admet que avui s'ha fet un debat que fa quatre anys es plantejava amb un cert 
temor, però entén que ha quedat molt clar que cal destinar més recursos per fer 
promoció i, alhora, protecció de la ciutat. El procés de fixar aquest element és el 
que caldrà treballar tècnicament i valorar quins són els millors mecanismes i 
mesures per implementar-ho.  
Entén que, tal vegada, la por que expressen els Grups de CiU i del PP és també 
la d'alguns altres col·lectius que encara no saben veure la necessitat d'avançar cap 
a mesures que respectin i redundin en la millora d'aquesta activitat econòmica. 
Confirma que, de vegades, les posicions de por i fins i tot de prevenció que 
expressen alguns, a la pràctica acaben sent percebudes com a millores pel sector 
privat, tot i que és essencial implementar-ho tècnicament, que no és fàcil, i per 
aquest motiu es van plantejar un Fons de Turisme, que s'havia de nodrir de 
diverses fórmules i mecanismes. Això, però, s'ha de fer sobre la base del consens i 
de l'acord, i sense caure en greuges comparatius territorials. 
Quant a l'observació que no s'ha arribat a tots els objectius plantejats, respon 
que si s'analitza el debat del 2006 i el debat present, es podrà comprovar que s'ha 
fet un bon diagnòstic i també s'ha perfilat el full de ruta que els sectors públic i 
privat hauran de seguir els propers anys.  
El Sr. Alcalde tanca els torns d'intervenció agraint la feina duta a terme per 
l'equip tècnic, pel seu coordinador, el Sr. Truñó, i per la tasca desenvolupada per 
centenars d'entitats de la ciutat, que posen de manifest que el turisme és un 
sector molt important i que necessita la implicació de tota la ciutat en el seu futur 
desenvolupament, a fi de fer-lo compatible amb el model de ciutat que estan tirant 
endavant. 
 
Mg 2. Per un pacte a Ciutat Vella. 
 
La Sra. Escarp presenta la mesura de govern, i es remunta a finals dels anys 
vuitanta, quan aquest ajuntament va considerar la recuperació de Ciutat Vella com 
un assumpte de màxima prioritat, amb el doble objectiu de recuperar la centralitat 
i la vitalitat perduda les dècades anteriors, i garantir que continués sent un 
districte amb barreja d'usos, entre els quals, també el residencial. Remarca que la 
decisió de capgirar el districte central de la ciutat era ferma i, malgrat que el 
govern de l'Estat havia creat instruments com les Àrees de Rehabilitació Integral 
per recuperar els barris vells de les ciutats, a Barcelona es va decidir 
complementàriament la creació d'una empresa mixta específica a fi d'agilitar la 
gestió del sòl i la inversió en el districte. 
4472 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
Continua dient que, els anys següents, s'hi va esmerçar una gran activitat 
inversora, un procés imparable de transformació i regeneració integral que va 
aturar el procés de degradació de Ciutat Vella que, progressivament, va començar 
a recuperar el terreny perdut respecte a la resta de districtes de la ciutat. Es va 
constatar que el sector privat començava a invertir al districte, amb el 
convenciment que, finalment, aquesta àrea estratègica de la ciutat veuria la llum 
al final del túnel i tendiria a normalitzar-se.  
Afegeix que, malgrat tot, al tombant del segle XXI, tres fenòmens van irrompre 
amb força a tota la ciutat, però especialment a Ciutat Vella i concretament al 
Raval, entre els quals l'atracció de Barcelona com a destí turístic mundial; l'onada 
immigratòria conseqüència d'un cicle econòmic expansiu i, finalment, l'actual crisi 
econòmica. Destaca que es tracta de tres grans reptes, d'origen global però de 
conseqüències locals, que reclamen novament una reacció enèrgica, i un salt 
d'escala a Ciutat Vella. 
Posa en relleu que, durant vint-i-cinc anys, s'ha invertit als barris de Ciutat Vella 
per recuperar el seu valor patrimonial i arquitectònic i, també, perquè assolís una 
qualitat de vida similar a la resta de la ciutat; tota vegada que els nous fenòmens, 
molt vinculats al que succeeix a l'espai públic, cal afrontar-los amb nous 
instruments i la reedició d'un pacte necessari. 
Posa en relleu que Ciutat Vella recull bona part de la imatge que Barcelona dóna 
al món, i acull les principals institucions culturals i polítiques del país; mentre que 
el govern municipal continua fent una aposta ferma per l'equilibri entre la vida 
veïnal i el paper del districte com a centre del país. Subratlla que no és un districte 
més de Barcelona, sinó que els seus reptes i la seva centralitat el fan singular i 
requereix, per tant, un tractament específic amb l'objecte de retornar-li 
l'excepcionalitat interior per recuperar la normalitat perduda. 
Indica que, en base a les facultats que té aquest ajuntament, es vol constituir 
l'Agència Ciutat Vella, on la inversió transformadora i l'autoritat administrativa 
configurin un binomi; qüestions com l'urbanisme, la gestió patrimonial, la inversió, 
la promoció i el serveis turístics, l'habitatge i la seva rehabilitació, la seguretat, la 
mobilitat, l'educació, la immigració o determinats programes sanitaris i de serveis 
personals s'hauran de tractar amb graus i matisos diferents en l'Agència. 
Subratlla que la present mesura de govern planteja la creació de dues 
comissions per avançar en els continguts, les competències i la priorització 
d'inversions; la reedició del pacte per Ciutat Vella s'ha de fer sobre la base de 
l'acord institucional, de la participació de la Generalitat i de l'Estat, i sobre la base 
del consens polític i de l'acord social. En aquest sentit, el moviment associatiu ha 
estat sempre un element clau en la transformació de Ciutat Vella, amb un 
compromís que ha estat decisiu, i hi tornen a comptar per continuar avançant. 
El Sr. Trias remarca la importància de la mesura de govern, tot i que diu que el 
sorprèn. Argumenta que Ciutat Vella va iniciar el 1987 una gran transformació amb 
l'objectiu d'esponjar i donar-li la rellevància que mereixia; en aquell moment, es va 
fer una aposta clara amb la creació de l'empresa mixta Procivesa, i es van fer 
canvis importants amb plans especials de reforma interna, la rambla del Raval o 
l'avinguda Cambó. Posa en relleu, però, que el mateix govern municipal reconeix 
que a partir del 2000 es van produir un seguit de fenòmens al districte que el 
porten a l'èxit: el turisme i la vinguda d'immigració com a conseqüència, però als 
quals no se'ls ha sabut donar resposta.  
Així doncs, d'entrada, s'hauria de reconèixer que el pla d'esponjar Ciutat Vella 
ha fracassat. Cal, per tant, donar respostes i, discrepa que això es pugui fer 
mitjançant la creació d'agències, és a dir, creant un altre nivell d'administració 
pública, i assegurar que la mesura es basa en el consens. Entén, doncs, que el 
govern municipal pretén la complicitat de tothom, forces polítiques, socials i 
institucionals a fi de reeditar un nou pacte a Ciutat Vella. En vista d'això, es 
pregunta què han pactat amb el seu Grup, alhora que els adverteix que aquests 
plans es plantegen en un moment del tot inapropiat, amb la perspectiva imminent 
d'unes eleccions al Parlament de Catalunya. Afegeix que la creació de l'agència 
esmentada exigirà canvis espectaculars de competències, creant dues comissions 
que acabaran els seus treballs un mes abans de les eleccions municipals. 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4473 
 
Presumeix que fan tot això amb plena consciència que el moment no és 
l'adequat, però tanmateix ho fan sense cap negociació. Diu que el seu Grup podria 
arribar a admetre que cal una agència, tot i que el govern municipal sempre fa el 
mateix: sempre comença malament. Sospita que és així arran d'una certa 
prepotència i són incapaços d'entendre que una mesura d'aquesta mena s'ha de 
parlar primer amb l'oposició. 
El Sr. Fernández Díaz inicia la seva intervenció plantejant tres interrogants. El 
primer sobre la conveniència del moment; el segon, si és aquesta mesura 
l'instrument adequat; i el tercer si són, els de la mesura, els continguts que 
requereix Ciutat Vella per promoure mesures eficaces per millorar-hi la vida. 
Dit això, assegura que no posa en dubte que cal pactar per millorar Ciutat Vella, 
però s'ha de fer promovent mesures eficaces, i no pas amb el que avui plantegen 
com a mesura estrella: la creació d'una nova agència; en definitiva, més 
administració. 
Manifesta que, al seu parer, Ciutat Vella no necessita més administració, sinó 
millor gestió d'allò que és fonamental per als veïns del districte: més seguretat per 
lluitar contra la delinqüència; millors serveis socials; serveis públics adequats; i, 
també, plantejaments en matèria d'immigració que, tot i allunyats del que és 
políticament correcte, són ciutadanament responsables. 
Quant a l'oportunitat del moment per a aquesta mesura, els recorda que porten 
trenta-un anys governant la ciutat, i el mateix color polític governa Catalunya des 
de fa set anys; que falta un mes per a les eleccions al Parlament; que el mandat 
municipal ja ha esgotat el 85% del seu temps, i que ja disposen d'uns instruments, 
que haurien de ser el seu full de ruta a Ciutat Vella també, que són el PAD i el 
PAM. Tanmateix, les propostes que fan avui constaten el fracàs de les seves 
polítiques en favor de Ciutat Vella. 
Considera que no fan altra cosa que treure conills del barret de copa per provar 
de traslladar una percepció que no s'adiu amb la realitat de la gestió. Destaca que, 
en aquesta línia, s'han tret del barret, fa ben poc, un fiscal especial per a Ciutat 
Vella, un comandament específic de la guàrdia urbana, i ara una agència, tot i que 
a Ciutat Vella s'estan pagant les conseqüències de polítiques equivocades; i 
aprofita per referir-se a la fotografia que han publicat pràcticament tots els mitjans 
de comunicació, de l'Alcalde de Barcelona per la rambla del Raval i una persona, 
darrere seu, fent les seves necessitats fisiològiques. Entén que aquesta fotografia 
resumeix massa coses del que està passat al districte, mentre que sobra 
autocomplaença. 
Es refereix, igualment, al fet que en la sessió anterior de Plenari, no van arribar 
a substanciar una proposta d'acord que, entre altres coses, que informava 
cofoiament que Ciutat Vella havia augmentat d'un 36% el nombre de veïns; 
tanmateix, pregunta pels veïns que n'han marxat i de quina manera ho justifica el 
govern de la ciutat. Igualment, remarcaven que Ciutat Vella tenia els mateixos 
equipaments i serveis que la resta de la ciutat, però avui proposen que sigui un 
districte específic. 
Considera, per tot plegat, que cal treballar per Ciutat Vella, però no amb un 
increment d'estructura administrativa, sinó amb una administració millor, i això és 
el que el govern de la ciutat no ha sabut fer els darrers anys. 
El Sr. Martínez addueix que quan se'ls proposa el terme pacte no poden fer altra 
cosa que estar-hi d'acord, atès que la seva formació política promou pactes allà on 
es possible incorporar aquest mètode que es basa, d'entrada, en formular una idea 
a la resta de grups municipals, mirar que s'hi incorporin algunes entitats i, a partir 
d'aquí, fer una proposta de màxims i de mínims a fi d'assolir la proposta adequada. 
Tanmateix, el govern municipal, una vegada més, sota el terme pacte, intenta 
imposar una tesi sense haver-la contrastat amb ningú més, aterrant en aquesta 
cambra per sorpresa i perdent novament l'oportunitat d'exercir lideratge a la ciutat 
des de l'autoritat i la seguretat que són capaços de fer propostes engrescadores, 
en comptes de l'actitud autoritària de voler imposar les seves tesis per la via dels 
fets consumats o per decret, sense assumir que han passat 1.230 dies de mandat 
en minoria al govern de la ciutat. 
Addueix que no troben encertat que s'anomeni Procivesa en la present mesura, 
atesa la situació actual a Ciutat Vella, tenint en compte el tortuós final que va tenir 
4474 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
aquesta empresa en relació a diversos afers de gestió del territori. Entén que 
volen, d'una banda, recuperar la tradició inversora de Procivesa i, d'altra banda, 
neguen la tradició inversora de Focivesa, i els demana que es posin d'acord en què 
si allò que pretenen és invertir més o justament el contrari. 
En referència a l'argument d'excepcionalitat en la gestió que esgrimeixen, diu 
que seu Grup hi discrepa, atès que creuen que allò realment excepcional és el que 
succeeix actualment al districte i, per tant, cal corregir-ho a partir de mesures 
concretes, amb inspecció, guàrdia urbana, serveis socials o serveis tècnics. 
Quant a la creació de l'agència, al marge del control polític directe dels grups 
municipals, avança que el seu Grup no ho acceptarà, ja que el govern municipal va 
perdre el crèdit per al seu Grup en relació a la capacitat de crear entitats 
autònomes per tirar endavant qualsevol política. Altrament, reitera que els tindran 
al seu costat per tirar endavant polítiques sobre assumptes i inversions concretes, 
però de cap manera acceptaran la creació d'una nova estructura al marge del 
poder municipal, atès que no és excepcionalitat allò que volen incorporar, sinó que 
el que és realment excepcional és el que passa al districte, que té manca 
d'equipaments –tal i com també reconeixen en el document de la mesura de 
govern–, però que són incapaços de solucionar. 
En referència als objectius marc, posa de manifest que continuen parlant de 
regeneració continuada de l'estructura urbana i assegura que el seu Grup hi està 
d'acord, atès que, poc o molt, les propostes dels anys vuitanta van ser vàlides, 
però ara cal tenir en compte que han passat trenta anys, i aquelles mesures ja no 
són les adequades; es pregunta, doncs, per què no han revisat el Peri de la 
Barceloneta; per què no han acabat el Peri del Raval sud al sector Drassanes; per 
quin motiu encara està empantanegat el Peri de Sant Pere, Santa Caterina i la 
Rivera; per què surten i afloren conflictes veïnals contínuament per intentar aplicar 
peris que han quedat obsolets; a causa de què han aparegut problemes com el de 
l'hotel del Palau o el de Drassanes per intentar aplicar peris que de cop i volta 
canvien els seus objectius fonamentals per intentar col·locar objectius creats ad 
hoc. 
Entén, doncs, que la regeneració del districte ha de fer-se a partir de noves 
idees i noves eines, per la qual cosa no creuen que aquesta mesura de govern 
sigui necessària per a Ciutat Vella. 
El Sr. Gomà assenyala que el seu Grup fa una lectura de la mesura de govern 
com una proposta per fer un pas endavant en el compromís amb Ciutat Vella, amb 
capacitat de processar i abordar les noves problemàtiques, les noves realitats i els 
nous potencials del districte; amb capacitat d'anar construint un horitzó estratègic i 
fer-ho des del pacte i la complicitat amb el teixit social. Remarca, però, que ha de 
ser un pas endavant ben arrelat en valors que vénen d'antic i que ara toca 
refermar; el compromís per una Ciutat Vella pensada per i des de les persones que 
hi viuen, que no defuig el repte de ser el centre urbà dinàmic d'una ciutat global, 
però que vol demostrar que hi ha una manera d'acarar aquest repte, des de 
principis i pràctiques d'acollida, inclusió social i convivència intercultural. 
Admet que l'aposta s'ha de redefinir i d'enfortir, però no és nova, atès que des 
finals dels vuitanta i al llarg de més d'una dècada es va desplegar un model potent 
de polítiques públiques sobre Ciutat Vella, orientat a dirigir les transformacions 
urbanes en interès de la majoria; es va revertir el procés que duia a Ciutat Vella 
cap a convertir-se en perifèria social i urbana al bell mig de la ciutat. Afegeix, però, 
que al costat de tot això, el districte, de la mateixa manera que la resta de la 
ciutat, però amb elements específics i intensitats més altes, ha transitat 
recentment per una dècada de noves realitats; fenòmens generadors 
d'oportunitats, injustícies i problemes. D'unes oportunitats vinculades a la 
dinamització i a l'enriquiment cultural aportat per la nova diversitat; d'injustícies 
derivades dels impactes concentrats de la crisi en els col·lectius més vulnerables; 
problemes relacionats amb un turisme que ha provocat impactes intensos sobre la 
trama urbana, les dinàmiques de convivència i les activitats.  
Admet, també, que ha mancat una estratègia pública potent per tal de fer front 
a la segona generació de lògiques globals de mercat; però Ciutat Vella continua 
sent avui dia una realitat urbana molt dinàmica i carregada de potencial de futur, i 
és en aquesta cruïlla històrica que cal refundar el pacte per Ciutat Vella; bastir un 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4475 
 
nou model públic, amb elements específics, que no reprodueixi esquemes del 
passat, però alimentat pel millor de la tradició progressista de compromís per 
Ciutat Vella. Un model que ha de tenir quatre components bàsics, entre els quals la 
participació, que té un paper actiu i la recerca de l'acord amb el teixit social, la 
ciutadania i les forces polítiques, des d'objectius concertats i relacions de 
cooperació i coprotagonisme. Cita, en segon lloc, l'enfortiment i el desplegament 
d'instruments com el Pla d'Usos, la llei de barris, el Pla estratègic de turisme, el 
Manifest de la Taula intercultural del Raval. Esmenta, seguidament, les 
micropolítiques comunitàries d'espai públic, de convivència i les polítiques actives 
d'inclusió social. I, en quart lloc, es refereix a l'enfortiment de la inversió pública 
en urbanisme, habitatge, en equipaments de proximitat socials, educatius i 
culturals, mitjançant instruments que incorporin capacitat operativa i agilitat. 
En síntesi, significa que es tracta d'una mesura de govern que convoca a una 
ambició renovada per Ciutat Vella, un districte que volen que preservi les 
memòries, el patrimoni, la simbologia, l'entramat urbà de la seva història, però 
que també reflecteixi i representi la Barcelona amb més futur, la de les 
oportunitats, la creativitat, el respecte i la convivència intercultural. 
La Sra. Escarp inicia la seva intervenció agraint el to del debat i el diàleg 
establert, perquè està convençuda que Ciutat Vella s'ho mereix. Considera, per 
tant, que s'inicia un procés que portarà, novament, a un consens. 
Dissenteix amb l'afirmació del Sr. Trias de què el pla d'esponjament ha 
fracassat, atès que sense l'esforç de reforma urbana que han representat els peris, 
inclosos els del 1985 i el del 1991, avui el districte hauria quedat abandonat. 
Igualment, no està d'acord amb què el moment no sigui oportú, i sospita que mai 
no el trobaran oportú si la proposta prové del govern municipal, de manera que li 
confirma que continuaran treballant. Remarca, en aquesta línia, que el Pla d'usos, 
que alguns dels presents van refusar, és precisament aplicar sobre el territori la 
norma general; que Ciutat Vella tingui una Junta local de seguretat específica, o el 
mateix capítol específic per al districte en el Pla estratègic de turisme és el que 
confirma l'excepcionalitat del territori. 
Insisteix, en conseqüència, que aquesta mesura de govern no és un brindis al 
sol, sinó que hi expressen el que faran, amb calendari, amb base jurídica i amb 
compromisos d'inversió. Considera, tal com reflecteix la mesura de govern, que 
Ciutat Vella necessita més cos, més veu i més potència, juntament amb tres 
prioritats específiques: l'habitatge i la seva rehabilitació; un esforç important en 
educació, com a font d'integració i com a base de futur; i l'espai públic com a espai 
de convivència. 
El Sr. Trias replica que el que fan avui és un disbarat perquè el govern està en 
minoria, tot i que hi insisteix amb tossudesa. Reitera que els qui no hi donen 
suport han dit per activa i per passiva que no volen l'Agència, i que tampoc no 
estan d'acord amb les formes, atès que es llancen a la piscina sabent que no hi ha 
aigua.  
Demana, doncs, que tornin a un punt de partida buscant la col·laboració real 
amb els grups municipals perquè Ciutat Vella s'ho mereix. 
El Sr. Alcalde aclareix que, tot i estar en minoria, són el govern de la ciutat i, 
per tant, han de tenir la iniciativa que correspon a aquest rang. 
El Sr. Trias insisteix que el joc democràtic consisteix a escoltar la gent. 
El Sr. Alcalde reitera que tenen la iniciativa de govern i aquesta mesura significa 
una invitació al diàleg per Ciutat Vella. 
El Sr. Fernández Díaz destaca que Ciutat Vella no necessita més administració, 
sinó millor gestió, alhora que diu que el districte no reclama ser diferent de la resta 
de la ciutat, altrament, vol ser igual, tot i que en la realitat Ciutat Vella no millora i 
Barcelona, en general, empitjora. 
El Sr. Portabella precisa que el govern ha de governar, però no ha de dictar; i la 
proposta que avui presenta és força sorprenent, tant pel context com pel moment, 
i no creuen que el mètode per resoldre els problemes de Ciutat Vella sigui afeblir 
l'estructura dels districtes per sostraure-la i portar-la a un tipus d'empresa, atès 
que no soluciona res. Entén que l'agència integral que proposen no és altra cosa 
que una substitució de l'Ajuntament i de l'estructura del Districte de Ciutat Vella. 
4476 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
La Sra. Escarp diu que troba sorprenent, atès que en moltes de les intervencions 
es demanen noves idees i noves eines, que quan es plantegen en ferm per acarar 
un repte difícil a la ciutat es produeixi una reacció com la que s'ha palesat avui en 
aquesta cambra. 
Addueix que hauria estat més fàcil anunciar el fracàs d'entrada, perquè així no 
s'haurien d'haver compromès de cara al futur, i això és el que suposa que pretén 
el principal Grup de l'oposició: anunciar el fracàs per no haver de comprometre's. 
Reitera, en conseqüència, que el moment no és inoportú, i que aquesta mesura 
de govern és expressió de voluntat política i d'inici del diàleg, i els proposa, atès 
que Ciutat Vella ho mereix, que es repensin l'oportunitat que representa. 
El Sr. Alcalde tanca els torns d'intervenció destacant que es tracta d'acarar una 
nova etapa, fruit de l'èxit. Tanmateix, no es queden amb aquest èxit i la seva 
voluntat és continuar construint Ciutat Vella, acarant uns reptes nous molt 
diferents dels de l'any 1987, i això és realment important. 
Insisteix que, més enllà d'aquest debat, cal construir els instruments per fer 
front als nous reptes plantejats, que són fruit del debat i de la reflexió dels últims 
anys, i que es fa en el moment oportú. 
 
Mg 3. La Setmana Blanca a Barcelona. 
 
La Sra. Moraleda presenta la mesura de govern. Diu que entre els molts reptes 
que té la ciutat, un dels que tindrà els propers mesos és la necessitat de fer front a 
un nou període de vacances escolars hivernals, fruit de l'establiment d'un nou 
calendari escolar per part del Departament d'Educació de la Generalitat basat en 
criteris pedagògics i de racionalització de les jornades de descans dels alumnes, 
que significa noves necessitats per a les famílies de la ciutat. 
Remarca que altres països europeus ja tenen establert aquest període de 
vacances des de fa molt de temps, tot i que aquí requereix l'adaptació de les 
família, per a la qual cosa aquesta administració pot ajudar a convertir aquest 
repte en oportunitat. Assenyala, per tant, que durant aquest període de vacances 
escolars –la setmana del 7 a l'11 de març de l'any vinent–, l'Ajuntament donarà 
suport a les associacions de mares i pares perquè puguin ser les protagonistes de 
l'organització de les activitats que s'hauran de planificar per a aquest període. 
Igualment, treballaran amb els diversos serveis municipals a fi que posin a l'abast 
de les famílies un seguit de recursos que, des del vessant pedagògic, contribueixin 
a disposar d'activitats de lleure per a aquests dies. En aquesta línia, diu que també 
intentaran garantir que l'oferta sigui equilibrada territorialment quant a les 
propostes a fi d'afavorir per igual les oportunitats dels nens i nenes de la ciutat. 
Així, tal i com van fer fa vint anys amb l'oferta de vacances d'estiu, ara 
s'organitzaran casals esportius, Campus Olímpia, campus d'iniciació, alguns tallers 
especialitzats, Patis oberts, la setmana del zoo, activitats al Tibidabo, només per 
posar alguns exemples. Apunta que tenen la voluntat de poder acompanyar 
algunes famílies que requereixen recursos extraordinaris destinant un pressupost 
per atorgar beques. 
Tot seguit, es refereix a què, igual que les famílies s'han anat adaptant als 
períodes de vacances a l'estiu, convindria que les empreses siguin més flexibles 
amb els seus períodes de vacances a fi de poder gestionar aquesta setmana de 
vacances escolars hivernals.  
El Sr. Ardanuy destaca que aquesta mesura de govern toca un assumpte del 
qual no se'n pot negar la importància, atès que es tracta de fer compatible la 
conciliació de la vida familiar i laboral amb les mesures que planteja el 
Departament d'Educació. Reflexiona sobre l'aposta que aquest ajuntament vol fer 
per implicar-se i donar suport a les famílies per procurar que l'anomenada 
Setmana Blanca sigui un èxit, i diu que tenen la sensació, pels recursos que 
planteja, que és més aviat una manera de cobrir l'expedient. En aquesta línia, el 
Departament d'Educació planteja un seguit de mesures que poden ser més o 
menys efectives, però que tracta com una mena d'experiment social que han de 
pagar altres. Per això, el seu Grup és del parer que l'Ajuntament hauria d'exigir a 
la Generalitat una part important dels recursos que aquella administració dedicarà 
als centres educatius, que sembla que seran 800.000 euros per a tot Catalunya, i 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4477 
 
pregunta quina part d'aquesta quantitat s'aplicarà a Barcelona, ja que altrament 
els 170.000 alumnes afectats i les seves famílies hauran de patir i pagar aquesta 
decisió del Departament. 
Remarca que situacions com aquestes solen passar, i es demana a la societat 
que assumeixi els experiments sociològics del govern de la Generalitat i de 
l'Ajuntament.  
Així doncs, assenyala que una de les mesures més importants ha de ser dotar 
amb recursos les AMPA perquè puguin programar les activitats i compatibilitzar-les 
amb l'acció de les famílies; tanmateix, aquest ajuntament dedicarà la quantitat de 
70.000 euros per al suport de les AMPA, que representa una mitjana de 0,4 euros 
per alumne, tenint en compte que els casals i altres activitats plantejades es 
mouen entre els 100 i els 350 euros per alumne. 
Dit això, assenyala que hi ha consideracions a fer des del vessant dels recursos 
humans, com quin tipus de personal de les entitats de lleure donarà aquesta 
oferta, tenint en compte que els tècnics i els monitors que donen aquests serveis 
són estudiants universitaris que compaginen la seva feina en l'àmbit del lleure amb 
els estudis, i la data de la Setmana Blanca cau en època d'exàmens universitaris. 
Entén, per tant, que caldria preveure quin tipus de recursos es podran posar a 
disposició d'aquestes activitats. 
Un altre aspecte a valorar és que, si realment les AMPA creuen que amb aquests 
recursos que se'ls proporcionen poden fer activitats, convindria molt que 
expliquessin com s'ho fan atès que ratlla el miracle. Quant a la dotació de 70.000 
euros, els recorda que aquest ajuntament s'ha gastat la mateixa quantitat en 
l'edició de dos llibres, La Barcelona Sensual, una edició en què es van esmerçar 
20.000 euros, i fa una mica més de temps, la Memòria de l'ICUB, que va costar 
50.000 euros. 
Conclou, doncs, amb la reflexió que la prioritat de les accions s'ha de veure 
reflectida en els pressupostos que s'hi destinen. 
La Sra. Esteller posa de manifest que, en rebre aquesta mesura de govern, el 
seu Grup va confiar que redactarien un bon pla en base a la proposta que va 
presentar el seu Grup a la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, on es 
demanava el compromís d'elaborar un pla incloent-hi els recursos, en el sentit que 
durant la Setmana Blanca els centres educatius romanguessin oberts amb 
activitats desenvolupades per les AMPA, sense que això suposés un cost per a les 
famílies; creien, doncs, que es tractaria d'un plantejament rigorós i ben planificat 
per assolir aquests objectius. 
Contràriament, en aquesta mesura de govern definitivament no s'hi planteja res 
d'un cert interès, ni tampoc no s'hi especifica de quina manera es farà front a la 
despesa addicional. Altrament, sí que saben que a Barcelona hi haurà 173.121 
alumnes afectats per la Setmana Blanca, i que les seves famílies hauran de fer 
front a pràcticament el 90% del cost de les activitats, de mitjana entre els 90 i els 
350 euros, cost que s'ha de valorar en l'actual context de crisi, i que se suma a les 
despeses esmerçades a l'inici del curs escolar –entre 800 i 1.000 euros–. Destaca 
que tot aquest esforç addicional que es demana a les famílies no rep cap 
contrapartida important per part d'aquesta administració, i en la mesura només 
s'hi diu que es destinaran a les AMPA 70.000 euros més que, com ja ha dit el Sr. 
Ardanuy, es tradueix en 0,4 euros per alumne. Pregunta, per tant, si el govern 
municipal considera que realment això és una ajuda per a les famílies. 
Posa en relleu que a la mesura també s'esmenta una línia de beques per ajudar 
les famílies amb pocs recursos, sense que consti una xifra enlloc, ni pel que fa a 
l'import de les beques, ni al perfil de renda de les famílies a què es destinaran. En 
aquest sentit, apunta que el seu Grup, en revisar el Pressupost per al 2011 ha 
constatat que no es mencionen aquestes beques, per tant, reitera la pregunta 
sobre l'import i a quines famílies van adreçades. 
Adverteix, per acabar, que no deixin de banda les famílies amb rendes mitjanes, 
atès que són les que han de suportar uns costos majors ja que sempre queden 
fora de les propostes d'aquest ajuntament. 
El Sr. Florensa afirma que el seu Grup considera que la present mesura és 
necessària, malgrat que es presenta tard, tenint en compte que fa molts mesos 
que es parla del suport que ha de prestar aquest ajuntament a les famílies durant 
4478 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
la Setmana Blanca, i avui mateix finalitza el termini per a què les AMPA demanin 
els ajuts. 
Precisa que la modificació del calendari de vacances escolars que ha establert la 
Conselleria d'Educació, i que fixa una setmana de vacances entre el 7 i l'11 de 
març, és positiva des del punt de vista pedagògic, però també genera un seguit de 
problemàtiques a les famílies, atès que no coincideix amb el calendari de vacances 
laborals. En aquest sentit, s'han de fixar un seguit d'eines que permetin 
compatibilitzar aquests calendaris, més que no pas conciliar, terme emprat per la 
Sra. Moraleda. 
Per aquest motiu, consideren positiva la mesura, que dóna resposta a un prec 
presentat pel Grup d'ERC ja fa un any, on demanaven que s'atorguessin ajudes a 
les AMPA per organitzar activitats durant aquesta setmana. Igualment, també 
troben positiu que l'Ajuntament disposi de beques per facilitar l'accés a les 
activitats organitzades, tot i que en la mesura no s'especifiquen en cap moment els 
criteris que se seguiran, quantes famílies s'hi podran acollir, ni com es distribuiran 
els 70.000 euros esmentats, una quantitat que a parer del seu Grup tampoc no és 
suficient. 
Finalment, remarca la poca concreció del recull de propostes culturals, 
educatives i de lleure que s'inclouen en la mesura; i també el fet que s'hi expressi 
la voluntat de fer una publicació conjunta de l'oferta d'activitats a la ciutat, que al 
seu Grup li sembla molt important a fi que les famílies puguin disposar de tota la 
informació concentrada, tot i que voldrien saber si encara s'hi està treballant o bé 
ja s'ha tancat, tenint en compte que queden només quatre mesos. 
La Sra. Mayol afirma que el seu Grup comparteix aquesta mesura de govern i 
agraeix la seva presentació; posa en relleu que, si bé és cert que ha suscitat un 
cert debat polític en què ICV-EUiA ha participat des d'una posició no idèntica a la 
defensada pel Departament d'Educació en el Parlament, sí que consideren que la 
proposta definitiva del calendari escolar confereix més racionalitat als períodes de 
vacances i l'apropa al d'altres països de l'entorn proper. Assenyala que, tot i haver 
millorat, aquest nou calendari pot comportar desequilibris organitzatius i 
econòmics per a moltes famílies i escoles. Arran d'això, l'Ajuntament, malgrat no 
tenir competències, es compromet a donar resposta a la necessitat de les famílies i 
els infants i joves de la ciutat a fi que tinguin alternatives d'oci i de temps lliure de 
caràcter educatiu i d'interès general, i que es pugui assolir la manera de conciliar 
les vacances escolars amb la vida laboral. 
Posa de manifest l'actitud aquí expressada d'aferrar-se com a un ferro roent a la 
xifra de 70.000 euros, com si en tota la mesura només existís aquesta dada, quan, 
com molt bé ha explicat la Sra. Moraleda, entre altres coses hi ha el concepte de 
fons, i per tant menys susceptibles de manipulació, de fer una tasca amb les 
empreses a fi que s'adonin que el canvi de calendari escolar també les afecta, i que 
tinguin en compte la nova dinàmica social que això implica. Una feina que 
l'Ajuntament fa a partir del seu lideratge, i addueix que això té tant de valor com 
una aportació econòmica. Afegeix que la nova modalitat de beques per facilitar 
l'accés a les activitats, des de criteris redistributius i d'igualtat d'oportunitats, 
també és un valor de fons que no es quantifica en diners. 
Entén, però, que es molt més senzill agafar-se a un argument com el dels 
70.000 euros per intentar degradar la tasca del govern municipal, que no pas ser 
capaços de veure que l'Ajuntament, sense tenir competències, intenti fer que 
aquesta nova realitat pugui ser ben rebuda i beneficiosa per a tothom. 
La Sra. Moraleda respon les qüestions platejades en les intervencions anteriors. 
Diu, en primer lloc, que es tracta d'una iniciativa del govern de la ciutat que, sense 
tenir cap competència i per voluntat política, ha decidit portar endavant, 
coneixedor que les famílies tindran un repte el proper març que aquesta 
administració ha d'acompanyar a fi que pugui suposar una oportunitat de 
compartir temps de vacances amb els fills. 
En segon lloc, posa de manifest que en els vint-i-tres anys de govern de CiU a la 
Generalitat, exemplars segons el Sr. Ardanuy, mai no s'havia subvencionat cap 
activitat extraescolar feta a través de les AMPA. Afegeix que enguany, a través del 
Consorci d'Educació, les AMPA rebran 180.000 euros per a activitats extraescolars, 
dels quals 70.000 es destinaran a la Setmana Blanca que, recorda, s'ha establert a 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4479 
 
canvi de guanyar una setmana d'avançament del curs escolar, i en resposta a la 
demanda de moltes institucions que consideraven que això era bo 
pedagògicament. 
Seguidament, aclareix que encara no ha aparegut en l'aprovació inicial del 
Pressupost la partida que es destinarà a les beques, tot i que pot avançar que 
s'acosta bastant als recursos que s'inverteixen a les deu setmanes que duren les 
vacances d'estiu, i se situarà entorn dels quatre-cents mil euros. 
Finalment, indica que a primers de gener de l'any vinent editaran una guia 
d'activitats que inclourà les organitzades pels serveis municipals i, també, les que 
totes les AMPA han començat a perfilar, i s'hi explicitaran els mecanismes per 
accedir a les beques. Precisa, també, que els criteris en què es basarà la seva 
concessió seran els mateixos que es fan servir per a la campanya d'estiu, en base 
a llindars de renda. 
En definitiva, allò que es pretén és que durant la Setmana Blanca cap nen ni 
nena de cap barri de la ciutat es quedi, per motius econòmics o familiars, sense 
algun recurs disponible per al temps de lleure. 
 
c) Informes 
 
1. Segon any del Programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors a la ciutat de 
Barcelona. 
 
El Tinent d'Alcalde, Sr. García-Bragado, presenta l'informe de balanç dels 
primers dos anys d'una iniciativa plasmada en una mesura de govern el juny del 
2008, on es posava de manifest la voluntat inequívoca de reforçar les polítiques 
d'habitatge com a política social, un dels eixos fonamentals per un parc d'habitatge 
com el que existeix a la ciutat. En aquest sentit, s'establia una línia d'ajuts per a la 
instal·lació d'ascensors, i el resultat d'aquesta iniciativa és ben explícit tal i com 
reflecteix l'informe, del qual disposen d'un exemplar tots els membres d'aquesta 
cambra. Precisa que el programa abasta 980 edificis, que actualment tenen 
aprovada l'ajuda, que significa 14.314 habitatges beneficiats, 38 milions d'euros de 
subvencions i 132 sol·licituds d'ajuda complementària estudiada i tramitada. En 
conseqüència, ja són visibles els efectes que ha tingut en la garantia de mobilitat 
de les persones que viuen en els habitatges, especialment de la gent gran, alhora 
que ha significat un factor d'arrelament als barris. 
En segon lloc, assenyala que la iniciativa tenia un indiscutible impacte econòmic 
en una conjuntura de crisi; amb els 38 milions d'euros per a subvencions s'han 
mobilitzat uns recursos directes i indirectes de 154 milions d'euros d'iniciativa 
conjunta público-privada, tot plegat en economia declarada, de manera que 
significa una injecció d'inversió a la ciutat important executada per 51 empreses de 
rehabilitació i 38 empreses instal·ladores d'ascensors; és a dir, en total un conjunt 
de pràcticament noranta petites i mitjanes empreses que, a través d'aquest 
sistema han donat feina a 1.544 persones. Per tant, la mesura, a més de complir 
una finalitat social, ha tingut un impacte positiu indubtable en la realitat econòmica 
de la ciutat. Igualment, diu que se n'ha comprovat l'eficiència com a element clau 
en la política de rehabilitació del parc d'habitatges de Barcelona, amb un 
percentatge molt elevat d'habitatges antics. Puntualitza que s'han lliurat 300 
informes tècnics sobre la ubicació d'ascensors, en bona mesura en habitatges no 
estava previst aquest element; el 20% dels expedients tramitats incorporen altres 
millores en l'edifici, amb la qual cosa, indirectament, s'ha produït un procés de 
millora del conjunt del parc immobiliari de la ciutat. 
Posa de manifest que s'han tramitat o estan en fase de tramitació 12 plans de 
millora urbana, que permeten la construcció d'ascensors en blocs i en polígons que 
inicialment no els havien previst; aquests 12 plans, que han anat passant per la 
Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge i per aquest Plenari, afecten 
259 blocs d'habitatge, 864 escales, i 10.287 habitatges a més dels previstos 
inicialment. 
Diu que tot plegat ha estat possible amb la participació i l'eficàcia de dues 
estructures administratives municipals; d'una banda, les Oficines d'Habitatge, 
impulsades conjuntament amb el Consorci de l'Habitatge de Barcelona; i, d'altra 
4480 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
banda, l'Institut Municipal del Paisatge Urbà, que ha incorporat aquestes ajudes a 
la seva tramitació de millores. Remarca que ambdues institucions han fet una 
tasca absolutament exemplar tirant endavant aquesta iniciativa, i aprofita per 
saludar els seus responsables, presents avui en aquesta sala. 
Conclou, doncs, que en conjunt es tracta d'una iniciativa que valoren molt 
positivament i que en el seu moment va rebre el suport de bona part dels 
membres del Plenari del Consell Municipal, i de la qual estan satisfets de poder 
presentar-ne, avui, el balanç. Agraeix, també, el suport polític que han rebut per 
part d'ERC, tant des del punt de vista pressupostari com de la tramitació dels 
diversos elements que ho han fet possible. 
El Sr. Freixedes puntualitza, d'entrada, que no només el Grup d'ERC ha 
compartit els objectius de la mesura, sinó que el Grup de CiU, en més d'un dels 
aspectes del Programa, ha mostrat el seu acord absolut, alhora que en 
comparteixen els objectius. 
Subratlla que, segons els estudis, a Barcelona hi ha més de sis mil vuit-cents 
edificis sense ascensor; uns estudis que també posen de manifest que és en 
aquests edificis on hi ha un percentatge de gent gran més elevat que a la resta de 
la ciutat. Per aquest motiu, comparteixen que instal·lar-hi un ascensor, no és 
només una qüestió opinable, sinó una absoluta necessitat; per tant, els ascensors 
redunden en una clara millora de la qualitat de vida dels veïns, assolint així un dels 
primers objectius del Programa. Remarca que un altre objectiu del Programa era la 
universalitat, que també s'ha complert.  
Altrament, a banda d'aquests dos objectius, n'hi havia dos més, no tan obvis, 
que al seu parer no s'han complert. Es refereix, d'una banda, a la cohesió social i 
destaca que, segons consta en l'informe, a hores d'ara hi ha 1.866 pisos que 
gaudeixen d'ascensor, i només en sis casos s'han emprat els ajuts complementaris 
que estableix el Programa per garantir la cohesió social. Posa de manifest, 
igualment, que si es mira la distribució territorial per barris on s'estan instal·lant 
ascensors i es creuen aquestes dades amb les d'ajuts complementaris, es pot 
concloure que són les comunitats amb cert grau de solvència les que han estat 
capaces d'acollir-se al Programa i tirar endavant els projectes. 
Indica que, també en base a la distribució territorial, el compliment del quart 
objectiu del Programa, l'equilibri territorial, es queda curt. Al seu parer, aquest 
equilibri no s'està produint, atès que hi ha barris on hi ha necessitat real 
d'ascensors que s'han quedat a la cua pel que fa a projectes executats; una cua 
que els sembla que qui l'acaba confegint és la solvència de la comunitat, amb la 
qual cosa totes les ajudes que haurien de garantir l'objectiu de la cohesió social o 
del reequilibri territorial fracassen i el projecte no tira endavant. Subratlla que un 
bon exemple del que acaba de dir són les dades del barri Besòs-Maresme, que 
palesen fil per randa allò que denuncia el seu Grup.  
Introdueix, també, altres incògnites sobre el Programa i que voldria que fossin 
respostes; en primer lloc, es refereix a la rebaixa anunciada d'un 10% en les 
ajudes, que no saben fins a quin punt es concretarà, i que plana sobre les 233 
comunitats de veïns que actualment tenen expedients en marxa. En segon lloc, 
una altra incògnita ateny als recursos futurs per tirar endavant el Programa. 
El Sr. Villagrasa assenyala que el Grup del PP sempre ha reconegut que la 
filosofia del Programa és una bona mesura, tanmateix, hi troben deficiències quant 
a la planificació, la gestió i la previsió. Observa que el govern municipal calcula que 
a Barcelona hi ha 6.851 finques de quatre plantes o més, sense ascensor, però no 
hi han inclòs les finques de dues i tres plantes sense ascensor, moltes de quals són 
molt antigues, i on un primer pis representa, en realitat, un segon o un tercer si 
existeix un entresòl i un principal. 
Destaca que calculen ajudes per a dues mil quatre-centes finques 
aproximadament, és a dir, el 35% de les 6.851 finques que constaven a 
l'expedient i, en el 65% que queda fora de les ajudes, no s'hi compten les finques 
de dues i tres plantes. Menciona, igualment, que hi ha una nova aportació de la 
Generalitat, tot i que a dia d'avui no ha pagat ni un sol euro durant els dos anys de 
vigència del Programa, i els pregunta quines mesures de pressió han exercit 
perquè aporti la part que li correspon i, alhora, no han complert el termini per 
pagar les subvencions. En aquesta línia, precisa que en la revisió d'expedients del 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4481 
 
Compte General, van agafar una mostra aproximada d'un centenar d'expedients, i 
només el 7,7% s'havien pagat en el termini convingut, és a dir, en menys de 90 
dies; i la mitjana de pagament és de 169 dies. Igualment, també plantegen una 
reducció del 10% del percentatge de subvencions de cara al 2011, és a dir, del 
topall màxim del 60% al 50%, i dels 45.000 euros a 35.000, i pregunta si 
consideren aquesta reducció adequada en època de crisi. 
Tot seguit, els pregunta com pensen pagar les subvencions pendents d'abonar 
que, amb un pressupost de cinc milions d'euros, es desglossen en 167 expedients 
d'obra finalitzada pendents de cobrar i que pugen a més de sis milions d'euros; 
161 expedients d'obres iniciades, que pugen, també, més de sis milions d'euros; i 
pendents d'inici, 233 expedients, que sumen més de nou milions d'euros, el que fa 
un total de 569 expedients per valor de més de vint-i-dos milions d'euros. Entén 
que aquest desfasament es deu, tal vegada, a la mala gestió, a la mala situació 
pressupostària i suposa un nou fons d'endeutament per a l'administració que, 
finalment, suposarà més problemes per al cobrament de les subvencions; en 
definitiva, el perjudicat serà, com sempre, el ciutadà. 
Finalment, pregunta com és que no es fa referència al fracàs del Pla d'ascensors 
de la Barceloneta, un pla anunciat a bombo i platerets en el mandat anterior, que 
s'ha hagut de rectificar en l'actual i que, a dia d'avui, no saben com està. 
El Sr. Florensa assenyala que comparteixen la importància que un programa 
com aquest té per a la ciutat, atesa la millora d'accessibilitat i de qualitat de vida 
que significa la instal·lació d'ascensors en edificis que no en disposen. Remarca, 
també, que és un element de cohesió social en el sentit que ofereix ajuts a 
persones amb menys recursos, i que això es faci de manera universalitzada i 
vetllant per l'equilibri territorial, és dir, donant prioritat a barris amb població 
envellida. Igualment, consideren un element positiu que es facilitin els tràmits i la 
gestió de les ajudes des de les Oficines d'Habitatge dels barris. 
Observa, però, que l'informe els ha sembla una mica parcial ja que no explica la 
trajectòria històrica del procés, i sembla que els ajuts es donin només des de fa 
dos anys, quan el cert és que fa més d'una dècada que s'atorguen, atès que 
l'Institut Municipal del Paisatge Urbà no va acarar només la rehabilitació externa de 
façanes, sinó que també ho va fer de la rehabilitació interna i la instal·lació 
d'ascensors, amb un segon impuls el 2004, quan es va enfortir la política d'ajuts a 
la instal·lació d'ascensors. És cert, però, que des del 2008 s'ha produït un tercer 
impuls i s'ha continuat donant prioritat al projecte que els ocupa, que el seu Grup 
comparteix, motiu pel qual en la negociació pressupostària amb el govern 
municipal duta a terme pel seu Grup han vetllat perquè es destinin dotacions 
pressupostàries com les partides de cinc milions d'euros que es destinen 
anualment al programa, i durant el 2010 la partida s'ha ampliat amb una 
transferència de gairebé tres milions i mig més per atendre la demanda de la 
campanya de subvencions. 
Dirigint-se al Sr. Freixedes li diu que no posa en dubte la sensibilitat del seu 
Grup en aquests aspectes, però els recorda que no han donat suport a les 
modificacions pressupostàries per ampliar els recursos i, per tant, per donar 
sortida a les demandes de subvencions. 
La Sra. Blasco destaca que dos anys després d'iniciar el programa d'ajuts per a 
la instal·lació d'ascensors, amb l'objectiu principal de millorar l'accessibilitat als 
edificis resolent l'inconvenient més habitual dels construïts abans dels anys 
seixanta, poden constatar que estan assolint plenament els objectius del Pla de 
l'Habitatge 2008-2016, atès que només en dos anys s'ha activat un 14% dels 
edificis potencials previstos; tot i que és cert que ja existien programes per a la 
instal·lació d'ascensors des de fa deu anys. 
Destaca, també, que els bons resultats del programa van més enllà de les xifres 
que s'han donat sobre el nombre d'ascensors instal·lats i de les comunitats que s'hi 
han pogut acollir; alhora que reflecteixen l'autèntica dimensió social del Programa. 
D'una banda, suposen una millora en el dia dia i s'augmenta la qualitat de vida de 
la població, sobretot de les persones grans i amb mobilitat reduïda; afavoreix la 
cohesió social perquè manté l'estructura residencial i assegura la permanència als 
barris, evitant l'expulsió de la gent gran; destaca, també, l'atenció especial que es 
presta a les persones amb menys recursos econòmics mitjançant l'ajut 
4482 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
complementari per cobrir fins al cent per cent del cost d'instal·lació. Observa, en 
aquest sentit, que en molts casos les dificultats econòmiques d'alguns veïns 
impedien l'acord de la comunitat de veïns i impossibilitaven la instal·lació de 
l'ascensor perquè no en podien assumir el cost, i precisa que durant aquest 
període de dos anys s'han tramitat 132 sol·licituds d'ajuts complementaris, que 
s'aniran ampliant tant com calgui. 
Destaca que als barris amb més necessitats s'ha donat un fort impuls als 
polígons d'habitatge, la majoria des quals no disposen d'ascensor, i la instal·lació 
només era possible a l'exterior, per a la qual cosa han calgut els Plans de millora 
urbana, setze d'aprovats i cinc en tràmit. 
Per acabar, remarca l'impuls per al sector de la construcció, i l'impacte econòmic 
que suposa la subvenció en la generació d'inversió directa i reduïda i l'efecte sobre 
l'ocupació, tot plegat amb un lideratge públic ben palès. 
El Sr. García-Bragado subratlla que la iniciativa va tenir una consideració 
general positiva, que tots els presents van identificar com una qüestió important. 
Precisa, però, que aquesta mesura desenvolupa un Pla d'Habitatge que no va rebre 
el mateix suport d'aquesta cambra, i entén que el debat sobre l'habitatge a 
Barcelona és un aspecte del qual, especialment el Grup de CiU, haurà de fer una 
reflexió profunda si és que vol entomar aquesta qüestió, atès que el seu 
posicionament no és del tot clar tal i com s'ha fet palès en la Comissió de 
l'habitatge social. 
Tot seguit, respon algunes de les qüestions plantejades arran del debat. 
Puntualitza, en primer lloc, que el barri del Besòs té un pla especial aprovat, i 
només a partir d'aquest pla és possible la instal·lació dels ascensors, aspecte en el 
qual ja s'està treballant. Posa en relleu que, tal i com ha apuntat la Sra. Blasco, de 
les 132 sol·licituds d'ajuts complementaris, només se n'han rebutjat 17 que no 
complien els requisits, de manera que n'hi ha 109 en tràmit o pendents de 
pagament, que es fa efectiu una vegada acabades les obres d'instal·lació i és 
inscrit en el Registre de la Propietat. Conclou, doncs, que el conjunt d'ajudes 
demanades i acceptades serà allò que donarà al Programa la seva autèntica 
dimensió social. 
Precisa, tanmateix, que no s'ha deixat d'atendre cap petició d'instal·lació 
d'ascensors ni tampoc d'atorgar ajudes, i la demanda que s'ha produït s'ha 
acceptat íntegrament, de manera que no hi ha, a hores d'ara, ningú que hagi 
quedat fora de les ajudes. Certament, les dificultats des del punt de vista operatiu 
són moltes i, per tant, considera molt lloable l'actuació de les Oficines d'Habitatge i 
de l'Institut del Paisatge Urbà en l'atenció i l'acompanyament en el procés, 
assistint, fins i tot, a les reunions de les comunitats de veïns, amb informes i 
assessorament, sense els quals moltes comunitats serien incapaces de plantejar 
les seves demandes. 
Quant a la convocatòria del 2011, assenyala que s'està treballant en la hipòtesi 
de posar en el 50% el topall per a les ajudes, tenint en compte que bona part dels 
elements que acaben configurant el pressupost han sofert una rebaixa de l'IVA, 
que és del 8%; i, en segon lloc, que determinades rendes, en què s'inclouen les 
ajudes per a ascensors, podran desgravar la inversió. Per això, la consideració que 
es fa a l'actualitat des del Consorci de l'Habitatge i des de la Regidoria de 
l'Habitatge és que amb aquest ajust es podrà ampliar el nombre de beneficiaris 
sense alterar sensiblement l'índex global dels ajuts que acaben rebent. 
Afirma que no hi cap retard en el pagament de les subvencions, que s'estan 
pagant a noranta dies, específicament a aquells industrials a qui s'ha donat la 
possibilitat de rebre directament les ajudes. En aquest sentit, diu que en les 
sessions de treball que s'estan mantenint amb el gremi d'instal·ladors i amb les 
empreses rehabilitadores s'ha fet un repàs subvenció per subvenció per acreditar i 
ajustar, sense que en cap cas es posés de manifest cap retard tal i com ha dit el 
Sr. Villagrasa. 
Finalment, en referència al finançament, diu que està assegurat i garantit, i avui 
s'aprova definitivament la modificació de crèdit que fa possible la cobertura del 
2010, i en la discussió del Pressupost del 2011 ja tindran ocasió de veure 
l'aportació que es destina l'any vinent. Conclou que, en ambdues qüestions, el 
suport del Grup d'ERC és una garantia per a la supervivència d'aquesta iniciativa. 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4483 
 
El Sr. Villagrasa vol precisar, quant als pagaments, que si es pren com a 
referència el dia que l'autoritzen, la mitjana és de 269 dies, el triple d'allò a què es 
van comprometre. Reitera, igualment, que 569 finques suposen una xifra que 
queda molt lluny de les 2.400 a què es van comprometre, i significa una quantitat 
de 22 milions d'euros i, per tant, manquen 17 milions per fer front a les 
subvencions futures. 
El Sr. García-Bragado insisteix en què els pagaments són a noranta dies, i 
puntualitza que les empreses cobren directament de les comunitats, a les quals, 
una vegada han fet el pagament, l'Ajuntament els ingressa la subvenció; 
altrament, quan les comunitats permeten que l'Ajuntament pagui directament els 
contractistes, el pagament es fa en el termini que ha dit abans. 
 
PART DECISÒRIA / EXECUTIVA 
 
a) Debat i aprovació del dictamen de conclusions de la Comissió no permanent 
d’investigació, anàlisi i aclariment, a l’àmbit municipal i urbanístic, de les 
tramitacions de la Modificació del Pla General Metropolità i el Pla de millora urbana 
en l’àmbit de les finques 13b, 15 i 17 del carrer Sant Pere Més Alt, núm. 2-8 del 
carrer Amadeu Vives i núm. 1 del carrer Ciutat. 
 
El Primer Tinent d'Alcalde, Sr. Carnes, es remet a l'encàrrec del Plenari del 
Consell Municipal, en sessió de 18 de juny de 2010, a la comissió d’investigació i 
en conseqüència a aquesta Presidència, perquè en el termini de dos mesos 
analitzés, estudiés i investigués les qüestions relacionades amb la tramitació 
administrativa i urbanística de l’hotel del Palau i elevés, a aquest Plenari del 
Consell Municipal, un dictamen de conclusions per al seu debat i aprovació.  
Així doncs, en compliment de dit mandat, aquesta Presidència compareix davant 
del Plenari del Consell Municipal i fa constar el compliment de la part de l’encàrrec 
d'analitzar, estudiar i investigar, així com la impossibilitat de donar compliment a 
la segona part, referida a elevar al Plenari un dictamen de conclusions per al seu 
debat i aprovació. 
Destaca, doncs, que la comissió ha treballat intensament en l’anàlisi, estudi i 
investigació dels aspectes relacionats amb el seu objecte i, en sessió de 6 
d’octubre de 2010, va valorar de forma majoritària que els treballs havien estat 
exhaustius i eren suficients per considerar complert l’objectiu abans esmentat, i 
que es podia iniciar la fase de conclusions per a ser elevades al Plenari del Consell 
Municipal. 
Precisa, en aquest sentit, que la comissió ha fet un total de nou sessions, on els 
treballs d’anàlisi, d’estudi i d’investigació s’han fonamentat en tres línies 
d’actuació. En primer lloc, la línia documental, en què s’ha posat a disposició de 
tots els membres de la comissió una completíssima documentació i han tingut 
accés a tots els documents que la comissió va acordar que se’ls lliurés o posés a 
disposició. 
En segon lloc, en l'àmbit de les compareixences, s'ha citat un total de 7 
persones entre tècnics, membres electes municipals i persones alienes a 
l’estructura municipal. Totes les persones, la compareixença de les quals va ser 
acordada per la comissió, han comparegut, excepte dues d'alienes a l’estructura 
municipal que van esgrimir el seu dret a no comparèixer. 
En tercer lloc, assenyala que es va encarregar una auditoria externa a tres 
professionals independents –en representació del Consell dels Col·legis de 
Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local de Catalunya, del 
Col·legi d’Advocats de Barcelona i del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya–, a fi de 
determinar si el procediment urbanístic i administratiu seguit era ajustat a llei. 
Aquesta auditoria va ser lliurada a la comissió i presentada i debatuda en 
profunditat en la sessió de la comissió de 17 de setembre de 2010. 
En aquest sentit, i per la seva transcendència, diu que aquesta Presidència 
valora molt positivament el treball realitzat pel grup d’experts, on s’han pronunciat 
sobre les qüestions directament relacionades amb l’objecte de la comissió i que ha 
estat d’inestimable ajuda en l’encàrrec d’anàlisi, estudi i investigació que tenia 
encomanats la comissió.  
4484 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
Remarca, també, que la conclusió primera de l’auditoria estableix, de forma 
inequívoca, que el procediment aplicat pels serveis tècnics i jurídics de 
l’Ajuntament de Barcelona es considera correcte, en ajustar la tramitació dels 
expedients administratius al marc jurídic d’aplicació. 
Finalitzades aquestes tres línies de treball, i tal com ha indicat anteriorment, 
precisa que la comissió d’investigació, en sessió de 6 d’octubre de 2010, va 
acordar de forma majoritària considerar que la fase d’estudi i investigació havia 
finalitzat i s’emplaçava els membres a l’elaboració del dictamen de conclusions per 
a la seva elevació al Plenari del Consell Municipal. 
Des d’aquella data, la Presidència de la comissió ha fet força gestions per tal que 
es pogués adoptar un acord unànime o majoritari que aprovés unes conclusions, 
encara que fossin de mínims, per ser elevades al Plenari del Consell Municipal, a 
les quals es podrien incorporar les conclusions o vots particulars de cadascun dels 
grups municipals. 
Afegeix que, malgrat tot això, en la sessió pública de la comissió de 25 d’octubre 
de 2010 es va posar de manifest la impossibilitat que en aquella sessió es pogués 
adoptar un acord que signifiqués l’aprovació d’un dictamen de conclusions per al 
seu debat i aprovació al Plenari del Consell Municipal. Igualment, en la mateixa 
sessió es van posar de manifest posicions absolutament distants entre els grups 
municipals que impedien la formació d’una voluntat majoritària de la comissió en 
relació a un text comú de dictamen de conclusions. 
Per tots els motius que acaba d'exposar, la Presidència compareix davant del 
Plenari del Consell Municipal i manifesta haver efectuat, només parcialment, en 
temps i forma el mandat del Plenari del Consell Municipal de 18 de juny de 2010, 
en el sentit que s’ha donat ple compliment a l’encàrrec d’anàlisi i aclariment, en 
l’àmbit municipal i urbanístic, de les tramitacions de la Modificació del Pla General 
Metropolità i el Pla de millora urbana en l’àmbit de les finques 13b, 15 i 17 del 
carrer Sant Pere Més Alt, núm. 2-8 del carrer Amadeu Vives i núm. 1 del carrer 
Ciutat i els projectes que ha promogut. 
Però, alhora, també manifesta la impossibilitat de donar ple compliment a 
l’encàrrec atès que no ha estat possible obtenir el consens necessari per presentar 
un dictamen de conclusions en aquest Plenari. 
El Sr. Martínez addueix que, atès que no disposen de conclusions, la reflexió del 
seu Grup és que els quatre grups polítics que van aprovar i donar a tràmit la 
modificació de PGM en l'àmbit del Palau de la Música, els qui van generar el 
problema, són els que haurien d'aportar les solucions; s'haurien de posar d'acord i 
reconèixer, d'una vegada, que no hi havia interès públic, que es va fer urbanisme 
a la carta i, per tant, ara cal assumir responsabilitats polítiques. 
Fa notar, però, que l'ambient generat entorn de les possibles conclusions no 
dóna peu a què el que acaba d'expressar sigui possible, ja que la conclusió 
d'alguns és que tot s'ha fet bé, i que són els altres els qui s'equivoquen, no treu 
cap a res. Aquesta actitud ha desembocat en la situació actual de crisi 
institucional, de manca de confiança de la ciutadania en les administracions 
públiques, que comporta, en aquest cas, haver de revisar el PGM, que es va fer 
malament quant a forma.  
Remarca que el Grup d'ERC només veu una sortida en aquest atzucac, i és que 
tots els grups polítics que van votar a favor de la modificació del PGM en l'àmbit 
del Palau, reconeguin que va ser un error perquè no hi havia la condició d'interès 
públic, i que cap dels elements que s'han posat de manifest en aquesta mateixa 
sala, en les comissions de Plenari implicades, o en la mateixa sala de la 
investigació, justifiquen aquest interès. Afegeix que també s'han produït errors en 
la tramitació, a banda de l'esmentada crisi institucional i política, no imputable 
només a l'equip de govern, sinó al conjunt de grups que van donar suport, com ja 
ha dit, a la modificació del PGM. 
Entén, doncs, que caldrà reformular la manera de valorar l'interès general, atès 
que encara avui hi ha projectes on es valora en base a elements que no tenen res 
a veure ni amb l'interès de veïns i veïnes ni amb l'espai públic. En aquest sentit, 
creu que cal aprofundir en els processos de participació, previstos en les actuals 
normatives urbanístiques i d'aquest ajuntament. 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4485 
 
Dit tot això, manifesta que hi ha d'haver responsabilitats polítiques i tècniques, 
atès que s'ha demostrat que va existir un error polític de base, un error tècnic 
sustentat en el temps i l'error polític final de no voler reconèixer que es va 
cometre. 
El Sr. Mestre comença la seva intervenció lamentant que la Comissió no hagi 
tingut la capacitat de complir tot el mandat que li va fer aquest Consell Municipal; 
que no hagi estat capaç d'establir unes conclusions, ni d'acordar un seguit de 
recomanacions de cara al futur a fi de millorar els processos relacionats amb 
l'aprovació de planejaments urbanístics. Afegeix que ho lamenten, també, perquè 
a parer del seu Grup hauria estat possible complir aquell mandat, ja que les 
opinions expressades pels cinc grups municipals en les sessions de la comissió 
d'investigació permetien arribar a unes conclusions comunes i a concretar 
recomanacions de cara al futur, independentment de les discrepàncies, algunes de 
molt notables, expressades i conegudes per tots els presents. 
Considera que no ha estat possible arribar a extraure'n conclusions perquè 
alguns grups municipals han optat per singularitzar-se, probablement amb la 
voluntat d'erosionar el govern o per treure'n un rèdit partidista, o ambdues coses 
alhora. Insisteix, però, que en l'opinió del seu Grup no només hauria estat 
possible, sinó que era allò que exigia la situació, i els sap greu que la comissió que 
ha treballat sobre els aspectes vinculats a l'hotel del Palau no hagi estat a l'altura 
de les exigències i, en conseqüència, que els regidors i les regidores que n'han 
format part avui no puguin formular conclusions i recomanacions i, tampoc, oferir 
d'una manera institucional als ciutadans i ciutadanes de Barcelona una opinió 
d'aquest ajuntament sobre els esdeveniments. 
Tanmateix, vol fixar la posició del Grup d'ICV-EUiA en relació als treballs de la 
Comissió i al seu objecte i que presenta com a conclusions pròpies del seu Grup. 
En primer lloc, es refereix a què la documentació que s'ha consultat ha estat 
suficient i accessible, i que han pogut treballar en bones condicions; assenyala que 
valoren positivament l'auditoria feta pels tres col·legis professionals, i agraeixen 
les explicacions donades pels tres auditors i, també, les compareixences que s'han 
produït, que consideren que han estat suficients.  
Quant a l'objecte de la comissió, l'anàlisi del procés vinculat a l'hotel del Palau, 
vol respondre a tres preguntes que s'han formulat en el si de la Comissió, però que 
són, sobretot, les que es formula la ciutadania; unes preguntes que qüestionen 
què han fet els grups municipals i, concretament, el seu Grup, atès que 
contràriament al que ha expressat el Sr. Martínez, el seu Grup no té la impressió 
que tothom ho hagi fet bé, i admet que hi ha coses que no es van fer bé. 
Així doncs, respon afirmativament, en nom del seu Grup, a la pregunta de si va 
existir un excés de confiança per part d'aquesta institució, i del seu Grup inclòs, en 
aquest cas. Creuen que hi va haver un excés de confiança en els gestors que, en 
aquell moment, tenia la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, explicable pel 
caràcter de la institució, per la seva llarga trajectòria i per la seva projecció a la 
ciutat i el país; un excés de confiança, per part de les administracions dels país i 
de l'Estat, també, motivat per la voluntat de facilitar i promoure les activitats 
pròpies del Palau, que va existir fins que es van conèixer els actes delictius dels 
anteriors gestors del Palau.  
La segona pregunta que vol respondre és sobre l'existència, o no, d'interès 
públic en el projecte de l'hotel, i diu que el seu Grup continua defensant que 
aquest interès existia en base a l'explicació que els gestors del Palau, tal i com 
consta en la memòria per a l'aprovació provisional de la modificació del PGM; un 
interès públic que existia en la mesura que s'anava confirmant al llarg de la 
tramitació de la modificació o en iniciar la discussió sobre el Pla de millora urbana; 
i que existia perquè aquest Consell Municipal, en sessió plenària, així ho va decidir 
sense cap vot en contra i només l'abstenció del Grup d'ERC. Assenyala, però, que 
una vegada acabats els treballs de la Comissió d'investigació, escoltada i discutida 
l'auditoria, estan d'acord amb què la justificació que consta en la documentació 
municipal sobre l'interès públic hauria pogut ser més precisa i més extensa i, 
probablement, aquesta hauria d'haver estat una de les recomanacions de cara al 
futur. 
4486 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
Finalment, també respon afirmativament a la pregunta si tenia rellevància 
política la titularitat de les finques, i per tant la seva transmissió, i si aquesta era 
una qüestió cabdal vinculada a l'interès públic. Confirma que tenia una rellevància 
política fonamental des de diversos punts de vista i, en aquest sentit, destaca que 
segons els treballs de la Comissió, i a parer del seu Grup, no hi va haver interès 
per part dels gestors del Palau d'informar dels canvis de titularitat de la propietat i, 
fins i tot, els sorprèn que l'arquitecte Carles Díaz, vinculat al Palau durant molt de 
temps, manifestés per carta –una còpia de la qual tenen tots els membres de la 
comissió– que desconeixia el canvi de titularitat de les finques. Afegeix que també 
els causa sorpresa que els gestors del Palau no fessin cap esforç per comunicar el 
canvi de titularitat, atès que tant el Sr. Millet com el Sr. Montull van esmerçar 
molts esforços i molt de temps a accelerar i afavorir la resolució de l'hotel del 
Palau, tot i que en cap ocasió van fer esment que s'havia produït la cessió de les 
finques. Per tant, diu que de tot plegat només pot deduir que hi havia la voluntat 
que la cessió de les finques no fos coneguda, o directament d'ocultació.  
D'altra banda, quant al canvi de titularitat, posa de manifest que, sabent el 
director de serveis jurídics de l'Àrea d'Urbanisme que s'havia produït un canvi de 
titularitat de les finques, molt abans de l'aprovació provisional de la modificació de 
PGM, va cometre una omissió imprudent en no comunicar-ho als responsables 
d'urbanisme, que provocà, alhora, el desconeixement per part dels grups 
municipals.  
Entenen, doncs, que la titularitat de les finques tenia rellevància política i exigia 
que, una vegada coneguda per una persona amb responsabilitats en l'estructura 
municipal, s'hagués posat en coneixement dels responsables de l'àrea i dels grups 
municipals, atès que afectava directament les decisions que s'havien de prendre. 
Per acabar, posa de manifest que aquestes són les conclusions més destacades 
a què ha arribat el seu Grup i que ha exposat de manera succinta. 
El Sr. Fernández Díaz posa en relleu que en aquesta sessió no només no es 
constituirà la comissió que ha d'afrontar els presumptes casos de corrupció al 
districte de Ciutat Vella, sinó que també es constata que es tanca en fals la 
Comissió d'investigació de l'hotel del Palau i, allò que encara podria ser pitjor: 
pretendre, amb el present debat, donar el cas per definitivament tancat. 
Dit això, adverteix que el que pot succeir en aquesta sessió plenària pot 
esdevenir un dels escàndols més significats en la història d'aquest ajuntament. Diu 
que és una vergonya l'objecte del debat i la manera com el govern municipal 
tramita aquest punt de l'ordre del dia. Destaca que, fins ara, es negaven a complir 
les resolucions d'aquest Plenari o de les comissions que havien estat votades 
legítimament i acordades majoritàriament, però que com que no coincidien amb 
les tesis del govern, no les aplicaven, en un acte de menyspreu a la democràcia en 
els seus termes estricte. Precisa que en el punt tercer del decret de constitució de 
la Comissió de l'hotel del Palau, s'hi deia explícitament que el dictamen de 
conclusions havia de ser debatut i aprovat per aquest Plenari; altrament, el govern 
municipal es nega avui a què es voti el dictamen esmentat, i està convençut que 
és perquè tenen clar que no obtindrien el suport majoritari d'aquest Consell 
Municipal. En aquest sentit, avança que, si s'hagués fet aquesta votació, el vot del 
seu Grup hauria estat contrari, i aprofita per demanar que la resta de grups 
municipals expressin què haurien votat d'haver-se donat el cas. Creu que votar en 
contra és refusar un dictamen autocomplaent i d'indult; votar en aquest sentit és 
forçar a convocar una propera sessió on es presenti un veritable dictamen de la 
Comissió d'investigació, amb conclusions, unànimes o majoritàries, però en cap 
cas com el que han fet avui: presentar un dictamen amb conclusions minoritàries 
d'una part del govern municipal i, atès que són conscients que no tenen el suport 
majoritari d'aquest Plenari, no el sotmeten a votació, tal i com estan obligats pel 
decret de constitució de la Comissió d'investigació. Igualment, nega l'argument de 
la impossibilitat de votar un dictamen inexistent, tal i com constava en la nota 
jurídica que ahir mateix els van fer arribar, perquè l'esmentat dictamen existeix. 
Qualifica d'autèntica vergonya i de burla als ciutadans que la conclusió que s'ha 
presentat de la comissió d'investigació de l'hotel del Palau sigui que no n'hi cap; 
per tant demanen que es voti i, si no és així, que retirin aquest punt de l'ordre del 
dia. Creu que el que es limiten a fer en aquests moments és reproduir el debat de 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4487 
 
la Comissió, però malgrat això, es veuen obligats a presentar les seves 
conclusions.  
Avança que s'equivoquen si creuen que amb aquesta manera d'actuar 
aconsegueixen indultar la seva actuació en l'hotel del Palau, i que es donarà el cas 
per tancat. Altrament, el Grup del PP traslladarà a la resta de grups municipals una 
proposta de conclusions, en el si o al marge de la Comissió, però que, de tota 
manera, acabarà arribant a aquest Plenari amb unes conclusions amb contingut 
autèntic. 
Entrant en el terreny de les conclusions, les que formula el seu Grup són, 
d'entrada, que s'ha produït una veritable obstrucció a la Comissió d'investigació, 
impedint compareixences i l'aportació de documents reclamats pels grups 
municipals; en segon lloc, que l'origen de la tramitació està en la signatura dels 
convenis del 2006 entre l'Ajuntament, la Generalitat i el Palau de la Música, en els 
quals no es van demanar dictàmens jurídics, ni tampoc no se'ls va donar 
publicitat; amb un full de ruta inicial establert amb els qui en aquell moment 
tenien responsabilitats al govern de la Generalitat i, actualment, a l'Ajuntament de 
Barcelona.  
Es refereix, tot seguit, a què està constatat l'interès públic de l'hotel en diverses 
memòries del Palau, a la qual cosa s'afegia la concurrència cultural, la coincidència 
entre el promotor i el propietari, així com altres aspectes beneficiosos per a una 
escola veïna, el comerç de la zona, per millorar la disponibilitat d'aparcament i, 
també, per a contribuir a la qualitat de vida del barri. Tanmateix, es constaten 
canvis de titularitat que pertorben aquesta coincidència entre promotor i propietari, 
atès que desapareix el propietari inicial sense que es posi aquesta informació a 
l'abast del govern i dels grups municipals que s'havien de pronunciar en un Consell 
Plenari que, fins i tot, en aprovar el planejament urbanístic concretava que el 
promotor del projecte era la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i no pas un 
promotor hoteler privat. En conseqüència, confirmen que aquest canvi de titularitat 
ha estat rellevant i decisiu i ha condicionat la mateixa operació urbanística; i 
afirmen que no s'ha obrat conforme a dret en aquesta qüestió. 
Posa de manifest, doncs, que l'Ajuntament tenia ple coneixement del canvi de 
titularitat, des de l'àmbit d'urbanisme, a Glòries, fins al districte de Ciutat Vella, i 
que tant en un lloc com en l'altre treballaven en la tramitació en plena 
intercomunicació entre els diversos àmbits municipals. Afegeix que hi ha 
informació fefaent sobre el que acaba de dir com ara els rebuts de cobrament 
d'impostos, notes registrals, posicionaments tècnics emesos des del districte de 
Ciutat Vella o llicències d'obres. En conseqüència, arriba a la conclusió que el canvi 
de titularitat, o bé es va ocultar als grups municipals, o bé hi va haver una mala 
praxis administrativa o ambdues coses alhora. Igualment, posa de manifest el 
fracàs de la fiscalització pública al Palau. 
Per tot plegat, el Grup del PP treu la conclusió, entre altres, que cal exigir 
responsabilitats polítiques en el districte de Ciutat Vella i, també, en l'àmbit 
d'urbanisme; unes responsabilitats públiques que s'han d'iniciar amb la renúncia 
del Tinent d'Alcalde del seu rang ateses les seves responsabilitats d'urbanisme, de 
les quals ha estat suspès provisionalment; unes responsabilitats polítiques que 
s'han d'estendre als altres àmbits implicats dels serveis municipals d'urbanisme, 
sense perjudici d'altres existents al districte de Ciutat Vella. 
Remarca que totes aquestes qüestions no requerien només un dictamen amb la 
conclusió que no n'hi ha, de conclusions; i diu que, si els grups municipals no estan 
d'acord amb aquest resultat, poden emetre un vot particular, possibilitat a la qual 
es nega, atès que per als tribunals, un vot particular, és aquell que emet un 
magistrat quan hi ha hagut una deliberació i una votació prèvia, que no és el cas ja 
que aquí no s'ha permès la votació. Al·lega que s'ha donat aquesta situació perquè 
l'únic vot particular, amb tota probabilitat, hauria estat el del Grup Socialista, qui 
aprofitant la seva preeminència, amb el concurs d'aquells grups municipals que 
han permès que avui es produeixi aquest debat sense votar el dictamen, haurà de 
retre comptes en algun moment. 
Així doncs, expressen aquest extracte de les conclusions del seu Grup, i reiteren 
la pregunta, extensiva a la resta de grups, sobre què haurien votat en aquest 
dictamen, d'haver tingut la possibilitat de fer-ho. I avança que el Grup del PP ho 
4488 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
portarà a aquest Consell Plenari, d'una manera o altra, amb el concurs d'altres 
grups municipals o per iniciativa pròpia. 
Adverteix que si la pretensió era que aquest Plenari no es pronunciés sobre el 
que ha passat amb el cas de l'hotel del Palau, no ho aconseguirà. 
El Sr. Puigdollers inicia la seva intervenció llegint la primera frase del punt de 
l'ordre del dia que estan debatent i que no votaran, on s'hi diu, literalment "debat i 
aprovació del dictamen de conclusions de la Comissió no permanent 
d'investigació...", per posar de manifest que, al parer del seu Grup, no hi ha cap 
dictamen damunt la taula i, per tant, no es pot votar res. Vol deixar clar, però, que 
si s'hagués portat a votació el dictamen que el govern municipal es va treure de la 
màniga, el Grup de CiU hi hauria votat en contra. 
Considera, tot seguit, que es tanca en fals la comissió d'investigació de l'hotel 
del Palau, amb la complicitat del govern municipal i del Grup d'ERC, que ja va 
impedir en el seu moment que es produïssin més compareixences a la Comissió, i 
ara ajuda el govern municipal a tancar en fals la comissió. 
Remarca, també, que l'Alcalde de la ciutat ha comès una greu irresponsabilitat 
en tot aquest assumpte, atès que va ser ell qui va signar el decret de creació de 
l'esmentada Comissió, on s'hi explicita que hi haurà votació de conclusions; per 
tant, troben a faltar el lideratge de l'Alcalde per fer complir un decret que ell 
mateix ha signat. Entén que això és una manifestació clara que el govern és dèbil i 
que no té lideratge. 
Quant a les conclusions que n'ha extret el Grup de CiU, posa de manifest que 
coincideixen força amb les del Grup d'ICV-EUiA, i considera que la tramitació de la 
documentació urbanística de l'hotel del Palau es va fer seguint un full de ruta 
predeterminat, tal i com destaca l'auditoria externa, on la clau de volta era la 
decisió d'utilitzar la finca del carrer Ciutat 1, propietat de la Generalitat, com a 
objecte de permuta urbanística. Afegeix que es va reconèixer que va ser el Tinent 
d'Alcalde i regidor d'Urbanisme en aquell moment qui va posar damunt la taula 
aquesta opció. Recorda, en aquest mateix sentit, que els dos convenis que 
predeterminen tot el procés no van tenir publicitat i, en el cas del de la Generalitat 
amb la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, no va tenir concurrència, quan 
d'acord amb la llei era obligatòria la publicitat en ambdós casos i, també, la 
concurrència en el cas del conveni que acaba d'esmentar. 
Com a segona conclusió, assenyala que cal reformular la manera de valorar 
l'interès general en els àmbits de transformació urbanística, ja que aquest interès 
l'ha de decidir el Consell Municipal i, en aquest sentit, coincidint amb els grups 
d'ICV-EUiA i del PP, consideren que el canvi de titularitat de les finques té 
rellevància política definitiva. 
Manifesta que una tercera conclusió a què han arribat és que el govern 
municipal va enganyar en la tramitació de la modificació del PGM, i en la del pla de 
millora urbana, quan va amagar que la titularitat de les finques havia canviat. 
Remarca que el regidor del Grup d'ICV-EUiA abans ha dit que aquest punt es va 
conèixer a la Comissió d'investigació, on el director de serveis jurídics de l'àmbit 
d'Urbanisme va reconèixer que prèviament a l'inici de la modificació del PGM 
coneixia que s'havia produït l'esmentat canvi de titularitat.  
Una quarta conclusió és la necessitat d'aprofundir i millorar els processos de 
participació previstos en la legislació urbanística i en la normativa municipal. 
I, finalment, diu que hi ha una cinquena conclusió que és en l'única que no 
coincideixen amb ICV-EUiA: que la Comissió no es pot tancar sense que ningú 
assumeixi responsabilitats polítiques; i afegeix que li sorprèn que, després de 
tantes coincidències amb el Grup citat, precisament en aquest darrer punt no 
coincideixin, i es pregunta per quin motiu, en aquesta ocasió, no demanen 
responsabilitats polítiques, com solen tenir per costum. 
Altrament, el seu Grup considera que hi ha responsabilitats polítiques clares per 
la part de qui era Tinent d'Alcalde i regidor d'Urbanisme en el moment que es va 
tramitar tot aquest assumpte i, per aquest motiu, demanen formalment al Sr. 
Alcalde que cessi el Sr. García-Bragado de la seva tinència d'Alcaldia. 
El Sr. Narváez constata que si avui no hi ha dictamen de la Comissió 
d'investigació de l'hotel del Palau és perquè els presents no ho han volgut. 
Puntualitza que el govern municipal va presentar un dictamen a consideració que 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4489 
 
ni tan sols han volgut discutir. Diu que aquesta és la seva primera constatació més 
enllà del teatre polític que avui es pretengui fer en aquesta cambra adduint que se 
senten dolguts perquè no s'ha produït un dictamen. 
Precisa que allò a què realment dóna importància, atesa la inexistència de 
dictamen, és a l'auditoria, pactada entre els cinc grups del Consell Municipal, i 
encarregada a tres col·legis independents, que han declarat que havien treballat de 
manera absolutament lliure a partir de tota la informació que van sol·licitar, i va 
arribar a unes conclusions molt clares, en concloure que el procediment aplicat 
pels serveis tècnics i jurídics d'aquest ajuntament és correcte pel que fa a ajustar 
la tramitació dels expedients administratius al marc jurídic d'aplicació. 
Pregunta, doncs, a qui acusen, si resulta que l'auditoria ha posat de manifest 
que les coses s'han fet correctament, i queda clar que els Srs. Lambies, Massaguer 
i García-Bragado han actuat correctament, i segons diu l'auditoria, ajustant-se a 
norma i a llei. 
Quant als convenis, assenyala que l'auditoria conclou que, de bon principi, 
posaven de manifest la coincidència dels representants de dues corporacions 
públiques amb la proposta urbanística de la Fundació Orfeó Català-Palau de la 
Música. Indica, en aquesta línia, que va tenir l'oportunitat de preguntar-los si 
recomanaven el contacte previ abans d'iniciar un document urbanístic, i els van 
assegurar taxativament que sí, que recomanaven tota la feina prèvia per iniciar 
una modificació de PGM. Igualment consideraven correcta la intervenció dels 
serveis tècnics, tot i discrepar amb algunes de les interpretacions o aplicacions 
d'alguns preceptes jurídics. Reitera, per tant, que l'Ajuntament va actuar 
correctament. 
Afegeix que les auditories també destaquen en positiu el programa de 
participació ciutadana, en el marc dels expedients de la modificació del PGM, iniciat 
pel districte de Ciutat Vella amb el suport del Tinent d'Alcalde d'Urbanisme. En 
definitiva, doncs, tot allò que es refereix a la participació ciutadana, va estar avalat 
per l'equip de govern i el responsable d'Urbanisme. 
Una cinquena conclusió es refereix a què era inqüestionable l'interès públic de la 
Fundació per la ciutat i pel país, sense malfiar de qualsevol activitat que promogui 
aquesta institució. Remarca, en aquest sentit, que coincideix amb el Sr. Puigdollers 
quan diu que allò que ha de determinar l'interès públic són els vots dels regidors i 
regidores d'aquest Consell Municipal. 
En referència a la tramitació de finca afectada per la modificació del 
planejament, l'auditoria deixa clar que la titularitat no altera ni el procediment 
seguit per a la seva aprovació, ni tampoc l'objecte i justificació de l'aprovació. Així 
doncs, des de la perspectiva de l'ordenació urbanística, resulta irrellevant qui era el 
propietari de la finca, malgrat que els auditors ho afegien com a millora del 
dictamen proposat pel govern municipal, atès que sí que tenia interès políticament. 
Es referma, doncs, en què si avui no s'ha assolit un dictamen és perquè els 
grups no ho han volgut. 
El Sr. Martínez obre els torns de rèplica observant que no comprèn com els 
quatre grups que han dit que estava justificat l'interès públic no arriben a un 
acord, tot i que manifesten una lleu discrepància sobre si els van enganyar o va 
ser un error. 
En base a aquest argument, proposa un document perquè el votin tots quatre, 
on s'hi digui que l'interès públic estava demostrat, que es va actuar de bona fe, 
que s'ha produït un error en la tramitació, i que assumeixen una certa laxitud en 
tot aquest assumpte. No els garanteix, però, la reacció de la ciutadania en general 
i les entitats de Ciutat Vella en particular si opten per la solució que els acaba de 
proposar, atès que entén que queda clar que allò que afirmen en aquesta cambra 
–que reitera que el seu Grup no pot comprendre– és que diguin que l'interès públic 
quedava justificat pel fet que ho tramitava la Fundació Orfeó Català-Palau de la 
Música. Precisa que si es fa un hotel i és propietat de l'esmentada fundació és 
d'interès públic; altrament, si el mateix hotel és propietat d'un altre titular, aquest 
interès desapareix, de manera que l'actuació no es pot definir de cap altra manera 
que d'urbanisme a la carta. 
Diu que no volen reconèixer que es van equivocar, i els quatre grups municipals 
que van votar favorablement a la modificació de PGM són incapaços de sortir de la 
4490 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
situació en què s'han vist immersos; alhora que qualifica de surrealista que 
intentin imputar a ERC que no existeixi una resolució de la Comissió d'investigació. 
En aquest sentit, els confirma que estan disposats a signar un document on s'hi 
digui que no hi havia interès públic, que es va cometre un error, i que hi ha 
d'haver responsabilitats polítiques i tècniques. Creu, però, que és ben clar que no 
estan en aquesta línia, i els demana que no els busquin a fi de trobar una solució, 
atès que a la comissió el seu Grup és l'únic que des del primer dia va votar en 
contra, i aprofita per recordar-los que va formular un prec perquè no 
s'enderroquessin els edificis, que els van negar, i va ser la Comissió de Patrimoni 
qui en va aturar l'enderrocament. 
Seguidament, fa notar al Grup del PP que avui no són els més indicats per parlar 
de democràcia; remarca que, atès que va proposar la creació de la Comissió 
d'investigació i que n'ostenta la vicepresidència, alguna responsabilitat deuen tenir 
en el fet que no s'hagi redactat un document de conclusions. Li sembla mentida 
que pretenguin fer creure a la ciutadania que creien fermament que l'hotel el 
construiria la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, i que no eren conscients 
que el construiria i el gestionaria un promotor hoteler. Sospita, per tant, que allò 
que pretenen dir és que es van sentir enganyats en saber, finalment, que la 
propietat de la finca havia estat transferida, i, per tant, desapareixia l'interès 
públic. 
Recorda, també, que el seu Grup va proposar fer una auditoria i va acceptar 
transaccionar amb el Grup del PP, tot i que sabien que no tindria gaire èxit. Ara, 
però, destaca la sort que van fer en aprovar l'auditoria, atès que, com a mínim, 
existeix un document on consta que no queda comprovat que existís interès públic, 
que hi va haver errors en la tramitació; mentre que les conclusions a què han 
arribat i que proposa l'auditoria és assumir responsabilitats i deixar de llançar-se 
les culpes dels uns als altres. 
Creu sincerament que van pel pedregar i estan allà on eren de bon principi; 
d'una banda ICV-EUiA continua al·legant excés de confiança i defensant que fer un 
hotel a Ciutat Vella, en sòls d'equipament i carregant-se edificis catalogats, és 
d'interès públic. Entén que, si transcorreguts dos anys, encara estan en el punt en 
què es troben avui, caldrà que els quatre grups municipals a què s'ha referit s'ho 
facin mirar. 
El Sr. Mestre addueix que les coincidències del seu Grup amb el de CiU són 
puntuals, i avança al Sr. Puigdollers que no coincideixen amb la primera, la tercera 
i amb la cinquena conclusió que ha presentat en la seva intervenció. Altrament, 
poden comprendre les conclusions del Grup d'ERC, malgrat que discrepin en alguns 
punts; igualment, també poden entendre les del PP, malgrat que les discrepàncies 
siguin més àmplies; però assegura que no són capaços d'entendre la gosadia de 
les conclusions de CiU. És del parer que en comptes d'exigir i donar lliçons hauria, 
també, de donar explicacions, i sospita que fan tants escarafalls perquè no les 
volen donar. 
Remarca que al Palau hi havia un full de ruta, que s'iniciava amb adjudicacions 
d'obra pública dels governs de CiU a la Generalitat, que continuava pel Palau i que 
acabava a les butxaques dels antics gestors del Palau i a la tresoreria de CiU, tal i 
com demostra clarament i contundentment el dictamen elaborat pels pèrits de 
l'Agència Tributària, on es confirma que hi havia comissions del 4% vinculades a 
aquesta obra pública, i afirma que entre el 2001 i el 2008 van representar 
aproximadament 5,9 milions d'euros, dels quals un 37,5% se'l van repartir els Srs. 
Millet, Montull i companyia, i un 62,5% va arribar a la tresoreria de CiU o de la 
Fundació Trias Fargas. Conclou, doncs, que aquest era el veritable full de ruta del 
Palau de la Música, amb evidències suficients que ho demostren. 
Dirigint-se al Sr. Martínez, posa de manifest que l'interès públic es pot discutir, 
però li demana que no caricaturitzi les posicions i les opinions de la resta de grups 
municipals, i que tampoc adapti la realitat als seus interessos, atès que l'interès 
públic del projecte de l'hotel del Palau venia perquè ajudava a reforçar l'activitat 
pròpia del Palau, l'activitat musical, l'allotjament d'orquestres, entre altres, tal i 
com es posa de manifest en la memòria de la modificació del PGM. 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4491 
 
Observa, per acabar, que si tenien tan clar que no existia interès públic, no 
entén per què en el moment de votar l'aprovació provisional de la modificació de 
PGM no ho van fer en contra en comptes d'abstenir-se. 
El Sr. Fernández Díaz es ratifica en tot el que ha manifestat en la seva primera 
intervenció, alhora que es permet fer una reflexió sobre els arguments d'ERC. Fa 
notar que el Sr. Martínez ha referit totes les vegades que ERC ha votat en contra i, 
casualment, s'ha oblidat d'esmentar de l'única vegada que no ho va fer, en ocasió 
de votar l'últim tràmit de l'aprovació del projecte de l'hotel del Palau, on ERC no 
només no hi va votar en contra, sinó que va rectificar les seves votacions anteriors 
i, a més, va lloar el procés de participació i les modificacions introduïdes, i en cap 
ocasió es va referir a l'interès públic. 
El Sr. Puigdollers addueix que si s'accepta com a bona l'auditoria externa, tal i 
com fa el seu Grup, cal fer-ho en la seva integritat i no només les parts que 
interessen a cada grup municipal. Remarca, doncs, que el seu Grup l'accepta 
completa, tant en allò que dóna la raó a les seves hipòtesis com en allò que no, 
com és el cas de la titularitat de la finca. Igualment, posa en relleu que, arran de 
les compareixences a la Comissió, surt a la llum un assumpte molt greu: que en 
tramitar la modificació de PGM i el pla de millora urbana, es produeix una 
falsificació en document públic, atès que s'està dient que la finca és propietat de la 
Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, quan ja saben que no és així. 
Quant a l'interès general, precisa que en aquesta cambra hi ha quatre grups, 
entre els que s'inclou, que consideren que sí que existia atès que ho tramitava el 
Patronat del Palau de la Música per fer-hi un hotel vinculat a la institució, mentre 
que un Grup considera, ara, que no existia aquest interès, tot i que no va 
presentar cap al·legació en aquest sentit durant tot el procés de tramitació i, en 
l'aprovació definitiva, es va abstenir. Dit això, considera que CiU es pot equivocar, 
però ERC també en defensar, atesos els precedents, els arguments que avui ha 
posat de manifest en aquesta cambra. 
Observa que el Grup Socialista, com ha de ser, defensa el seu Tinent d'Alcalde i, 
també com ha de ser, ICV-EUiA defensa la lleialtat en el si del govern municipal, 
per tant entén que no és possible posar-se d'acord a demanar responsabilitats 
polítiques, la conclusió més important que hauria d'haver sortit de la comissió 
d'investigació. Creu que això només seria possible si ERC complís amb allò que ha 
fet públic als mitjans de comunicació; en aquesta línia, es pregunta si els grups de 
l'oposició estan d'acord a demanar al Sr. Alcalde que cessi el Sr. García-Bragado; i 
si tots hi estan d'acord, entén que li ho haurien de demanar, i pregunta al Grup 
d'ERC per què s'ha fet enrere. 
Conclou que en aquesta situació hi ha el fet lamentable que aquest Consell 
Municipal és incapaç de tancar aquesta Comissió d'investigació amb un dictamen 
de conclusions. Confia, però, que de cara al Plenari vinent siguin capaços de tancar 
aquest assumpte, almenys, amb recomanacions. 
El Sr. Narváez posa de manifest que es pot constatar que l'equip de govern va 
presentar un dictamen, però que si avui no el poden posar damunt la taula és 
perquè els Grups de l'oposició no han volgut fer l'esforç, ni tan sols, de plantejar la 
possibilitat de consensuar-lo. Tot seguit, i a tall d'exemple, es remet a un dictamen 
respecte de les millores futures a la ciutat presentat a la Comissió 
d'Infraestructures on es van emetre vots particulars, que també formen part del 
dictamen, i lamenta que en aquesta ocasió s'hagi desestimat aquest procediment. 
Posa de manifest que ha tingut la sensació, i així ho va expressar públicament, 
que algú ja havia fet el seu dictamen abans de començar la comissió 
d'investigació; tot i que des de l'equip de govern van pensar, de bona fe, que atès 
que no tenien res per amagar calia fer la Comissió d'investigació per demostrar 
allò que l'auditoria ha acabat demostrant. De tota manera, va poder comprovar 
que, quan es va presentar l'auditoria, els grups de l'oposició la van deixar de 
banda, la van menystenir i van utilitzar la Comissió per dur a terme un linxament 
polític, especialment dirigit contra el Sr. García-Bragado. Remarca, en aquest 
sentit, que l'auditoria diu clarament que tant el Sr. Lambies, el Sr. Messeguer i el 
Sr. García-Bragado han fet les coses bé. 
Acaba amb la reflexió, que vol que s'entengui en to de crítica positiva, de per 
quin motiu es va plantejar aquesta situació de cortina de fum, de linxament polític, 
4492 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
i arriba a la conclusió que va ser per amagar vergonyes, la primera de les quals 
ideològica, atès que no és coincidència que el Sr. Millet formés part de la FAES, 
vinculada al PP; com tampoc no és casualitat que hi hagués lligams d'amistat 
personal entre persones d'aquesta cambra amb els Srs. Millet i Montull, i no pas 
entre els escons del govern; tampoc no és coincidència que alguns hagin anat a 
parar la mà al Palau quan han necessitat diners, tal i com s'han fet ressò a 
bastament molts mitjans de comunicació. 
Conclou que aquestes són les vergonyes que volen amagar. 
El Sr. Portabella demana intervenir per al·lusions reiterades i pretén llegir dos 
fragments de l'acta a fi d'acreditar que allò que s'ha dit sobre ERC no és cert. 
Ateses les protestes de bona part de l'hemicicle, el Sr. ALCALDE no li atorga la 
paraula, i fa notar que les al·lusions han estat un fet molt generalitzat durant 
aquest debat, per la qual cosa no vol tornar a reobrir-lo, i indica al Sr. Portabella 
que tots els aclariments els pot fer fora d'aquesta sessió. 
 
b) Ratificacions 
 
2. Ratificar el Decret de l’Alcaldia, de 8 d'octubre de 2010, que designa la 
Comissió encarregada d’efectuar el sorteig entre els electors per al nomenament 
dels Presidents i Vocals que hauran de constituir les Meses electorals de les 
eleccions al Parlament de Catalunya, i fixa el dia 30 d'octubre per a celebrar-lo. 
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. 
 
c) Propostes d'acord 
 
 
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA 
 
3. Aprovar la incorporació de l’Ajuntament de Barcelona com a Patró a la 
Fundación Consejo España-Japón. Acceptar els estatuts de l’esmentada Fundació. 
Facultar l’Alcalde de Barcelona per nomenar els representats de l’Ajuntament de 
Barcelona a l’esmentada Fundació. 
S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, 
Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, 
Homs i Vila. 
 
4. Resoldre les al·legacions presentades pel grup municipal del Partit Popular al 
text del Reglament del Sistema Municipal d’Arxius d’acord amb l’informe que obra 
en l’expedient; i aprovar-lo definitivament. 
 
 
COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 
 
5. Constituir un dret real de superfície a favor del Patronat Municipal de 
l’Habitatge respecte de la finca de propietat municipal ubicada al carrer Josep Pla, 
núms. 174-178, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i 
amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’habitatge protegit dotacional 
en règim de lloguer, d'acord amb el planejament urbanístic i les condicions del 
document annex, que s'aproven; sotmetre l'expedient a informació pública durant 
un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir 
a constituir el dret; formalitzar-lo d'acord amb les dites condicions; inscriure'l en el 
Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les 
actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
6. Cedir gratuïtament al Patronat Municipal de l’Habitatge la finca de propietat 
municipal situada al carrer Josep Pla, núms. 170-172, grafiada en el plànol annex, 
per a la construcció d’habitatge protegit, d’acord amb allò que disposen els articles 
49 i 50 del Reglament del patrimoni dels Ens locals de 17 d'octubre de 1988, amb 
reserva a favor de la Corporació Municipal d’un dret de tanteig i retracte respecte 
dels locals no destinats a habitatge o aparcament de la futura edificació; sotmetre 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4493 
 
l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi 
formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovada la cessió; formalitzar la 
cessió, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida amb 
clàusula de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament al·ludit, 
i facultar l'Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, 
clarificar i executar el present acord. 
 
7. Cedir gratuïtament a la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de 
Barcelona (FAVB) l’ús de l’habitatge situat a la planta tercera porta quarta, escala 
A, de la finca del carrer Pujades núm. 314-324, per un termini de cinc anys, amb 
la finalitat de desenvolupar un projecte d’habitatge d’inclusió per a persones en 
risc de vulnerabilitat, en concret per a joves en risc d’exclusió, d’acord amb les 
condicions del document annex, que s’aprova; i formalitzar la cessió en document 
administratiu. 
S’aproven, per unanimitat, el quatre dictàmens precedents. 
 
8. Autoritzar la Societat Tractament i Selecció de Residus, S.A. a formalitzar un 
préstec a llarg termini fins a un import màxim de 6.000.000,00 euros, en les 
condicions que s'adjunten en el full annex. 
S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, 
Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. 
 
9. Autoritzar a Barcelona de Serveis Municipals, SA perquè en la Junta General 
d’Accionistes de Catalana d’Iniciatives S.C.R. de régimen común, SA: Aprovi una 
ampliació del capital social de la companyia amb un màxim de quinze milions 
d’euros; Exerceixi el dret de subscripció preferent, subscrigui i desemborsi les 
accions que corresponguin en l'esmentada ampliació del capital social per un 
import de cinc milions, tret que l'import hagués de ser inferior com a conseqüència 
de què altres accionistes haguessin exercit, també, el dret d'adquisició preferent i 
la subscripció de BSM hagués de quedar per un nombre inferior d'accions en ser 
distribuïdes les accions en funció del prorrateig corresponent segons les sol·licituds 
dels diferents accionistes; Aprovi la corresponent modificació estatutària derivada 
de l’ampliació del capital social de Catalana d’Iniciatives S.C.R. de régimen común, 
SA. Facultar el representant de Barcelona de Serveis Municipals, SA en la Junta 
General d’Accionistes de Catalana d’Iniciatives S.C.R. de régimen común, SA, per a 
què efectuï totes les actuacions encaminades a la plena efectivitat d’aquest acord. 
 
El Sr. Carnes assenyala que l'operació d'ampliació de capital que es planteja per 
a Catalana d'Iniciatives SRC té per objecte el desenvolupament de les activitats 
pròpies del seu objecte social, en un moment en què els fons de finançament 
aliens al capital propi presenten restriccions serioses a escala internacional, 
després de l'esforç que per a l'esmentada societat ha significat la seva 
col·laboració en potenciar les activitats de la companyia Spanair. 
El Sr. Mulleras opina que en aquest punt se'ls demana un vot a ulls clucs, atès 
que ni en l'expedient ni en la informació que van sol·licitar a la Comissió d'Hisenda 
i Pressupostos consta cap dada de la situació financera actual ni futura de Catalana 
d'Iniciatives, ni tan sols un balanç o una projecció financera que els pugui donar 
arguments per valorar si era necessària o no l'ampliació de capital. 
Posa en relleu, però, que hi ha una carta del director general de Catalana 
d'Iniciatives, on s'hi diu que no és previsible la desinversió de Spanair a curt 
termini, i explica com la situació financera de Catalana d'Iniciatives és actualment 
molt delicada arran de l'operació de Spanair, que ha estrangulat la capacitat 
inversora de la societat, amb el perjudici que això ha causat a les inversions amb 
capital risc, que són l'autèntica raó de ser de l'esmentada societat. 
Pregunta, doncs, quin és el paper que li toca fer a l'Ajuntament de Barcelona a 
Spanair, ja que fa gairebé dos anys de la inversió inicial amb préstec i aval 
municipals i, per tant, si és voluntat d'aquesta administració invertir 
transitòriament en Spanair per fer de motor de l'operació o, contràriament, hi ha 
voluntat de permanència definitiva i il·limitada. 
4494 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
El Sr. Florensa expressa el vot favorable del seu Grup a l'ampliació de capital de 
Catalana d'Iniciatives, que es destina a enfortir Spanair, una companyia amb un 
paper important en l'aeroport de Barcelona i per a què en el futur pugui esdevenir 
un hub internacional. 
El Sr. Carnes fa una primera consideració arran de la intervenció del Sr. 
Mulleras, i precisa que el consell d'administració de Catalana d'Iniciatives 
actualment ha considerat oportú no desinvertir en cap de les carteres atesa la 
situació internacional, que provoca que no es generin els beneficis que s'obtindrien 
en una altra conjuntura econòmica, que és de la manera com sempre ha operat la 
societat. Arran d'aquesta situació, i atès que ha fet alguna inversió important com 
és el cas de Spanair, es planteja l'ampliació de capital. 
Quant a les altres consideracions del Sr. Mulleras, reitera que l'Ajuntament no té 
cap aportació directa a Spanair i tampoc cap membre en el seu consell 
d'administració, i que la voluntat és que la companyia estigui liderada per 
l'empresa privada. 
El Sr. Vives precisa que, ateses les explicacions que aquí s'han donat i les 
intervencions dels grups municipals, queda clar que, en tot allò que respecta a 
l'operació Spanair, cal que tots els grups del consistori se'n sentin partícips. Així 
doncs, creu que, amb participacions directes o indirectes, caldria valorar com és 
possible anar tots plegats en una mateixa direcció. Altrament, té la sensació que 
l'únic que se'ls demana és que acudeixin a aquesta cambra a donar avals cecs a 
operacions, adequades i importants estratègicament, però amb conseqüències 
administratives i financeres molt importants. 
El Sr. Mulleras diu que el seu Grup vol que quedi clar el seu suport a les 
activitats que duu a terme Catalana d'Iniciatives amb aquestes inversions de 
capital risc, però voldrien saber quin paper fa o farà realment aquest ajuntament a 
Spanair a través de la societat, atès que no poden admetre que s'estranguli també 
l'activitat de Catalana d'Iniciatives per fer noves inversions. Indica, doncs, que el 
seu Grup farà una abstenció perquè no ha tingut accés a cap informació que els 
proporcioni arguments per a donar-hi suport. 
El Sr. Carnes puntualitza que la participació de l'Ajuntament a Catalana 
d'Iniciatives és només del 16% i, per tant, treballaran en funció d'aquest 
percentatge; i afegeix que el paper que han tingut respecte de l'operació de 
Spanair és de suport, però mai d'assumir protagonisme. 
Comparteix les reflexions en el sentit que és un assumpte que ha de ser assumit 
per la majoria de grups d'aquesta cambra i, en aquest sentit, puntualitza que 
Inversions Empresarials Aeronàutiques SA ostenta el 83% de les accions de 
Spanair i, atès que l'Ajuntament, directament, no forma part del consell 
d'administració de Spanair, es compromet a adreçar-s'hi per sol·licitar la 
informació. 
S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, 
Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. 
Tot seguit es dóna per aprovada, en els mateixos termes, l’acta en la part que 
estrictament correspon a l’adopció d’aquest acord per tal d’agilitar-ne la inscripció 
en el Registre Mercantil. 
 
10. Aprovar definitivament, atès que en el període d’exposició pública no s’han 
presentat al·legacions, l’expedient 3-153/2010 de modificacions de crèdit 
(transferències de crèdit) en el pressupost de l’exercici 2010 de l’Ajuntament de 
Barcelona per un import de 8.628.664 euros, a finançar amb baixes de crèdits del 
capítol 3 de despeses, d’acord amb el document annex (referència 10091390). 
S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, 
Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. 
 
 
COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE 
 
Districte de les Corts 
 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4495 
 
11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’adequació de l’illa J del Campus Sud, 
Subàmbit Ponent, al programa funcional de l’edifici CICRIT (Centre 
d’Infraestructures Científiques per a la recerca i la innovació tecnològica), 
promogut per la Universitat de Barcelona; resoldre les al·legacions presentades en 
el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de 
la Direcció de Serveis de Planejament de valoració de les al·legacions, que consta a 
l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. 
S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, 
Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, 
Homs i Vila. 
 
12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament situat al 
carrer de Joan Güell, núms. 114-126, per ubicar una escola bressol municipal, 
promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona. 
 
Districte de Gràcia 
 
13. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament del 
carrer de Josep Jover, núms. 2-16, promogut per la Companyia de les filles de la 
Caritat de Sant Vicenç de Paül. 
S’aproven, per unanimitat, el dos dictàmens precedents. 
 
Districte d'Horta-Guinardó 
 
14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla de millora urbana a l’avinguda de l’Estatut, entre les places de 
Botticelli i de l’Estatut, d’iniciativa municipal; resoldre les al.legacions presentades 
en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb 
l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament de valoració de les al.legacions, 
que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. 
 
La Sra. Fandos intervé per precisar l'abstenció del seu Grup, que respon a què 
entenen que es tracta d'un pla de millora urbana important que afectarà molt tot 
l'entorn i, precisament per això, lamenten que no s'arribi a un consens amb tots 
els veïns de la zona, tot i que és cert que s'ha parlat amb una part, però s'ha 
exclòs l'associació de veïns de la Vall d'Hebron. Remarca que el seu Grup va fer 
una al·legació, fora de termini, però que creien que per la seva importància seria 
acceptada, on demanaven que de moment no s'aprovés el PMU i que es mirés 
d'arribar a un consens amb l'esmentada associació de veïns. Afegeix que no voten 
en contra perquè creuen que encara s'està a temps de poder resoldre la situació, i 
els demanen que en el procés d'urbanització de la zona es consensuï també amb 
els veïns de la Vall d'Hebron com ha de ser el traçat, i que no tots els vehicles 
hagin de passar just davant dels habitatges, quedant les zones verdes aïllades, i 
que és una modalitat que darrerament s'està aplicant en moltes zones del districte 
d'Horta-Guinardó. 
El Sr. Cornet anuncia que el seu Grup canvia el sentit del vot a abstenció pels 
mateixos motius que acaba d'expressar la regidora. Precisa que a la Comissió 
d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge on es va tractar aquest assumpte es va 
arribar al compromís que l'expedient es tancaria amb el consens de totes les 
associacions, inclosa la de la Vall d'Hebron. 
La Sra. Mumbrú coincideix amb què, tal i com assenyalava la Sra. Fandos, el 
projecte és prou important atès que ha servit per ubicar el dipòsit i la central de 
neteja en el subsòl de l'avinguda de l'Estatut, amb la previsió d'acabament de 
l'obra a finals d'any. 
Tanmateix discrepen amb les manifestacions en relació a l'associació de veïns de 
la Vall d'Hebron, tot i que és cert que l'esmentada associació va sol·licitar formar 
part de la comissió i que se li va negar per motius de forma. De tota manera, 
4496 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
confirma que el procés encara no està tancat i que resta subjecte a possibles 
ajustos en el moment en què es concreti, ja que el projecte d'urbanització 
presentat és merament informatiu, i en la posterior fase de discussió es podran 
escoltar totes les parts implicades. 
La Sra. Fandos demana que es resolgui la qüestió de forma a què s'ha referit la 
Sra. Mumbrú i que l'associació de veïns de la Vall d'Hebron pugui formar part del 
disseny de la zona; alhora que li proposa que es miri la còpia de tot allò que va 
succeir en el Consell de Barri de la Vall d'Hebron i s'adonarà que és lamentable que 
un projecte tan important per a la zona enfronti els veïns. 
La Sra. Mumbrú està convençuda que els veïns quedaran satisfets una vegada 
vegin les obres acabades que, entre altres coses, proporcionaran una magnífica 
zona verda i la suavització dels pendents en alguns llocs. 
S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, 
Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i 
Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. 
Esteller, Balseiro i Martín. 
 
Districte de Sant Martí 
 
15.Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana de definició i concreció 
dels paràmetres edificatoris dels sòls d’equipament situats en l’illa delimitada pels 
carrers de Sancho d’Àvila, de Zamora, dels Almogàvers i de Joan d’Austria –
Districte 22@Barcelona-, promogut per Ajuntament de Barcelona i Serveis 
Funeraris de Barcelona, SA, amb les modificacions a què fa referència l’informe de 
la societat municipal 22ArrobaBcn, S.A; i resoldre les al·legacions presentades en 
el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de 
l’esmentada societat de valoració de les al·legacions presentades; informes, tots 
dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest 
acord. 
 
El Sr. Freixedes avança que el Grup de CiU votarà favorablement aquest 
projecte, que millora substancialment el tanatori de Sancho d'Àvila i, també, la 
configuració del mateix carrer amb un nou equipament residencial. Tanmateix, 
consideren que convindria una ubicació millor per a l'escola projectada, que queda 
comprimida entre els dos equipaments esmentats, una probabilitat que ja van 
plantejar en la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, en el sentit que 
estan convençuts que el planejament ha de tirar endavant, però fent aquesta 
reflexió. 
El Sr. Cornet anuncia que el seu Grup votarà favorablement aquest punt perquè, 
entre altres coses es tracta d'un projecte que incrementa equipaments, d'una 
banda el tanatori, que passa de 3.600 metres quadrats a 7.800 i, d'altra banda, es 
planteja una reestructuració de l'illa, que havia quedat molt deteriorada, on s'hi 
projecta una residència de 12.000 metres quadrats i un equipament docent, tot i 
que considerarien millor que es fes en un altre lloc. 
El Sr. Martínez precisa que la primera intenció del seu Grup va ser l'abstenció en 
aquest punt, tanmateix, vista l'assimilació que fan alguns grups de l'abstenció amb 
una actitud d'elegància política, en aquest cas votaran en contra. Justifica aquest 
posicionament emparant-se en la llei urbanística, que deixa molt clar que no es 
poden construir residències d'estudiants en sòl d'equipament privat; altrament, en 
aquest cas s'intenta fer un "invent" urbanístic que no s'ajusta a la norma, i afegeix 
que si una assemblea veïnal decideix portar aquest assumpte al contenciós, quasi 
segur que guanyarà. Atès que això pot tornar a generar una crisi política i 
institucional, no voldrien pas que els puguin dir que es van abstenir. 
Insisteix que es tornen a equivocar perquè saben que estan cometent una 
il·legalitat. 
La Sra. Mumbrú respon a la intervenció del Sr. Freixedes que tenen constància 
que compleixen els estàndards que es demanen, tal i com es certifica en l'informe 
del Consorci d'Educació, on s'hi diu que el solar i la volumetria són adequats per a 
la construcció del nou IES. 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4497 
 
Agraeix el posicionament del Grup del PP; i, en referència a l'abstenció que ha 
passat a ser un vot en contra del Grup d'ERC, diu que no té cap intenció de 
reproduir el debat que ja van tenir a la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i 
Habitatge sobre aquest assumpte, però vol deixar molt clar que no es tracta de cap 
il·legalitat. 
El Sr. Freixedes puntualitza que no diu pas que l'escola no hi càpiga, sinó que és 
molt probable que en l'entorn hi hagi un lloc més adequat per situar-la. 
S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Portabella, 
Florensa i Martínez i la Sra. Capella. 
 
16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la concreció volumètrica de la parcel·la 
FC2 (carrer Tànger, núm. 46) del front consolidat d’habitatges situat al carrer de 
Tànger, núms. 44, 46, 48 i 50, promogut per Inmotres, S.L., amb les 
modificacions a què fa referència l'informe de la societat municipal 22@BCN, que 
consta a l'expedient i a efectes de motivació s'incorpora a aquest acord. 
S’aprova el dictamen precedent amb el vot en contra dels Srs. Trias, Forn, 
Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, 
Homs i Vila. 
 
17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la concreció dels sòls d’equipament i 
zona verda del recinte industrial Palo Alto i entorn, i de definició dels paràmetres 
edificatoris de l’equipament de l’escola bressol municipal situada al carrer de 
Pellaires, núm. 28 -districte 22@Barcelona-, promogut per Ajuntament de 
Barcelona-22ArrobaBCN, SA, amb l'ajust a què fa referència l'informe de la 
societat 22@BCN, que consta a l'expedient i a efectes de motivació s'incorpora a 
aquest acord. 
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. 
 
 
COMISSIÓ D'ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA 
 
18. Aprovar definitivament la modificació de l’article 7.1 dels Estatuts de 
l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, segons consta a l’annex 
d’aquest acord. Facultar el President de l’IMSSB per realitzar les actuacions 
pertinents per a l’efectivitat d’aquest Acord. 
 
La Sra. Fandos precisa que, finalment, el vot del seu Grup serà favorable, i 
argumenta aquest canvi perquè no voldrien que l'abstenció que havien manifestat 
inicialment s'interpretés com que no volen que els representants sindicals pugin 
tenir veu i vot en l'Institut Municipal de Serveis Socials que, de fet, és el que avui 
aproven. Precisa, però, que en la present proposta d'acord s'especifica que 
s'aprova la modificació de l'article 7.1 dels Estatuts de l'institut en tota la seva 
integritat, i vol que consti en acta que no estan d'acord amb la resta de la 
composició del consell rector, com ja van expressar amb el vot contrari en 
l'aprovació de la creació de l'Institut de Serveis Socials, atès que consideren que hi 
manca equilibri per la presència excessiva del govern municipal i, a canvi, no 
respecta la composició del Plenari i les Comissions d'aquest ajuntament. Altrament, 
estan a favor que votin els representant sindicals, que hi són presents arran de 
l'al·legació que va fer CiU en el seu moment. 
La Sra. Martín diu que, tot i que valoren que els representants socials tinguin 
dret de vot en el consell rector de l'IMSSB, s'abstindran en coherència amb el 
posicionament inicial quant a la innecessarietat de la creació de l'esmentat institut, 
atès que les seves funcions les poden desenvolupar altres departaments de 
l'Ajuntament, evitant l'excés de burocràcia i de despeses innecessàries. 
La Sra. Capella expressa el vot favorable d'ERC i puntualitza que no es tracta 
d'un vot preventiu, i que ho fan en conseqüència a les demandes de les forces 
sindicals de pertànyer al consell rector, no únicament amb veu, sinó també amb 
vot, alhora que s'equipara l'IMSSB a la resta d'instituts municipals. 
4498 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
El Sr. Gomà agraeix el suport dels Grups del govern, de CiU i d'ERC i aprofita 
per referir-se, d'entrada, a què l'accés al vot dels representants sindicals és una 
proposta que avui té ple consens i unanimitat en el conjunt de forces polítiques i 
dels representants en el consell rector; i, en segon lloc, posa de manifest, d'acord 
amb el que ha expressat la Sra. Fandos, que han estat molt curosos per formular 
aquesta proposta conforme a què el que es vota és estrictament la modificació del 
punt 7.1 de la composició del consell rector. Creu, doncs, que queda clar que, 
independentment del punt de vista de cada força política sobre la composició 
global del consell, avui es vota aquesta modificació concreta. 
S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, 
Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. 
 
 
COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT 
 
19. Aprovar definitivament el Pla d'Acció Municipal davant de situacions 
d'onades de calor a la ciutat de Barcelona, d'acord amb els articles 47.2.a) de la 
Llei 4/97, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, 11.1 e) de la Carta 
Municipal de Barcelona i 30.2.5è del Reglament Orgànic Municipal, tenint en 
compte que en les al·legacions presentades en data 10 de setembre de 2010 pel 
Grup Municipal de Convergència i Unió, en les que manifesta que la humitat ha de 
ser un element que s'ha de tenir en compte a l'hora d'establir els criteris 
d'activació del pla d'emergència, aquest és un factor que s'ha previst en aquest Pla 
d'acord amb l'informe emès per la Direcció del Servei de Prevenció, Extinció 
d'Incendis i Salvament, atenent a les particularitats de la ciutat i les dades extretes 
de l'estació que s'ha considerat més representativa de Barcelona per aquest risc, i 
remetre l'esmentat Pla a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya per a la seva 
homologació. 
 
20. Aprovar definitivament el Pla Específic d'Emergència Municipal (PEEM) per a 
accidents greus en Túnels Viaris de Barcelona, d'acord amb els articles 47.2.a) de 
la Llei 4/97, de 20 d'abril, de Protecció Civil de Catalunya, 11.1.e) de la Carta 
Municipal de Barcelona i 30.2.5è del Reglament Orgànic Municipal. Deixar sense 
efecte els plans aprovats amb anterioritat en tot allò que sigui contrari a aquest 
Pla, i remetre l'esmentat Pla a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya per a la 
seva homologació. 
 
21. Aprovar definitivament el Pla d'Actuació d'Emergència Municipal (PAEM) per 
a risc de contaminació accidental de les aigües marines de la ciutat de Barcelona, 
d'acord amb els articles 47.2.a) de la Llei 4/97, de 20 d'abril, de Protecció Civil de 
Catalunya, 11.1.e) de la Carta Municipal de Barcelona i 30.2.5è del Reglament 
Orgànic Municipal. Deixar sense efecte els plans aprovats amb anterioritat en tot 
allò que sigui contrari a aquest Pla, i remetre l'esmentat Pla a la Comissió de 
Protecció Civil de Catalunya per a la seva homologació. 
S’aproven, per unanimitat, el tres dictàmens precedents. 
 
d) Proposicions 
 
 
PART D’IMPULS I CONTROL 
 
a) Proposicions / declaracions de grup 
 
En iniciar aquest apartat d'Impuls i Control, el Sr. Alcalde anuncia que s'ha 
retirat la proposició del Grup municipal del PSC, que s'ha convertit en una 
declaració institucional que es llegirà al final de la sessió. 
 
Del Grup Municipal del Partit Socialista 
 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4499 
 
Pp 1. El Plenari del Consell Municipal acorda: Primer. Donar la benvinguda a 
Benet XVI a Barcelona i congratular-se per la consagració del temple de la Sagrada 
Família, augmentant així el valor simbòlic de l’obra arquitectònica d’Antoni Gaudí, 
reconeguda arreu. Segon. Demanar als barcelonins i barcelonines que mostrin al 
món la seva capacitat de rebuda i acolliment al Papa i a tots els visitants que 
puguin arribar a la nostra ciutat per a participar en els actes de la visita. Des del 
consistori animem a què els ciutadans i ciutadanes de Barcelona expressin el seu 
respecte i esperit de col·laboració amb els actes de la visita. Tercer. Cridar a la 
participació en el que serà un acte comunitari d’expressió de valors. Barcelona és 
una ciutat de valors, de pau i d’integració, de diàleg i de respecte. Per això els 
grups polítics del Plenari confiem que l’estada de Benet XVI ajudarà a assolir 
aquests propòsits de concòrdia i fraternitat. Quart. Volem expressar el 
reconeixement per a la contribució al treball solidari de les organitzacions de 
l’Església Catòlica a Barcelona en l’ajuda de la població més feble i expressar el 
nostre desig a Benet XVI de què l’Església segueixi tenint com a prioritat la lluita 
contra la pobresa i les marginacions socials, tant palès als barris de les àrees 
metropolitanes d’occident com a les grans bosses de pobresa del tercer món. 
Es retira la proposició / declaració de grup precedent. 
 
Del Grup Municipal de Convergència i Unió 
 
Pp 2. El Consell Plenari acorda: 1) Posar de manifest que, malgrat la important 
inversió efectuada en els darrers vint anys, les problemàtiques bàsiques 
relacionades amb l'abandonament del parc d'habitatges, el barraquisme vertical, 
els serveis i infraestructures bàsiques de funcionament de la ciutat, i la qualitat de 
vida dels residents en el barri del Raval continuen essent una font de preocupació, 
denúncia i patiment de molts veïns i veïnes d'aquest barri. 2) Instar al Govern 
municipal a definir una aproximació integral i estratègica de caire no urbanístic 
consensuada amb la resta de forces polítiques, emmarcada en els eixos de 
seguretat, serveis socials, habitatge, neteja, salut i promoció econòmica per tal de 
capgirar la situació actual. Les línies d'actuació d'aquesta aproximació integral i 
estratègica es presentaran en el termini màxim de tres mesos en aquest Consell 
Municipal. 3) Donar compliment a aquells acords presos en Comissió o en Consell 
Municipal que ja definien actuacions en aquest sentit, com pot ser la presència 
d'agents cívics, el pacte ciutadà per la convivència a la rambla del Raval, la 
redacció del Reglament de Mediació Comunitària o planejar l'urbanisme en forma 
de conjunt per tal d'equilibrar l'habitatge, l'espai públic i els equipaments. 4) 
Coordinar la implantació d'aquestes polítiques amb totes les entitats de la xarxa 
associativa i veïnal del barri, que treballen per millorar les condicions i la qualitat 
de vida del Raval. 
 
El Sr. Trias presenta la proposició, i inicia la seva intervenció referint-se als deu 
anys transcorreguts d'ençà que es va inaugurar la rambla del Raval, que 
s'emmarca en la gran transformació urbanística que ha sofert el barri i que encara 
continua. Observa, però, que atenent les explicacions de veïns i associacions es 
pot comprovar que no ha respost a les expectatives que tenien; al seu parer, 
aquesta situació respon a què ha mancat, en la transformació profunda del barri, 
entrar en el fons dels problemes i ser capaços d'acarar la situació de les persones 
que hi viuen. Destaca que al Raval s'han fet inversions públiques milionàries amb 
vocació cultural i de capitalitat com l'Eix Liceu-Seminari, el Centre d'Arts Santa 
Mònica, el MACBA, el Centre de Cultura Contemporània, la Filmoteca o la facultat 
de Geografia i Història. Tanmateix, és de l'opinió que hi ha faltat una estratègia 
d'atenció global i de mediació veïnal per part del govern municipal, que sempre 
s'ha vist superat per la realitat demogràfica. En aquest sentit, assenyala que l'èxit 
d'una transformació no es pot mesurar només amb paràmetres estètics, sinó 
valorant si ha millorat la qualitat de vida dels veïns que, en aquest cas concret, es 
pregunta si es pot assegurar que el Raval s'ha convertit realment en un lloc millor 
per viure-hi. 
Admet que el Raval no és un territori fàcil, per la seva centralitat i per la gran 
diversitat de realitats socials i culturals que hi conviuen, però el resultat de les 
4500 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
actuacions no s’ha traduït en un esponjament, fet que ha provocat que molts 
residents hagin deixat el barri perquè no s'hi senten segurs i perquè no han 
obtingut resposta a les expectatives que havien posat en la transformació 
urbanística. 
Per tots aquests motius, el Grup de CiU formula la present proposició, que 
demana una reflexió sobre les dificultats a la zona quant a parc d'habitatge i 
barraquisme; atès que només amb un bon diagnòstic es podran oferir solucions i 
tirar endavant. Igualment, la proposta incideix en els aspectes de la seguretat, els 
serveis socials, la neteja, la salut i la promoció econòmica a fi de capgirar la 
situació actual. També s'hi demana donar compliment als acords presos en les 
Comissions o en aquest Plenari, alhora que coordinar la implantació d'aquestes 
polítiques amb totes les entitats de la xarxa organitzativa, fins i tot amb les més 
crítiques. 
El Sr. Fernández Díaz puntualitza que qualsevol proposta i aportació positiva en 
favor del barri del Raval obtindrà sempre el suport del seu Grup. Indica que amb 
ocasió del desè aniversari de la rambla del Raval estan sorgint un seguit 
d'iniciatives que haurien de provocar en el govern municipal un acte de contrició, 
sobretot per trobar solucions al fet que la rambla es converteixi, així que es fa 
fosc, en la rambla del botellón, que demostraria que s'ha passat de la teoria a la 
pràctica i, per tant, de les bones intencions a les mesures de govern al servei del 
barri.  
Considera que aquesta proposició és més una bona radiografia que no pas una 
proposta amb mesures concretes en benefici del Raval; és una declaració més 
d'intencions. En aquest sentit, creu que caldria introduir-hi aspectes com ara la 
situació de la immigració i el seu impacte en la convivència i la necessària 
integració i les atencions socials a tots els qui les necessiten. Considera que caldria 
deixar de ser políticament correctes, i que quan es parli dels problemes de la ciutat 
o dels barris no es deixin al marge les polítiques d'immigració. 
Posa en relleu, també, que els veïns del barri pateixen les conseqüències de la 
gestió municipal; i entén, doncs, que ja no es moment de fer radiografies, sinó 
d'aportar solucions, amb un govern que actuï contra la delinqüència, els dèficits 
socials, el dèficit de serveis com la neteja, l'inicivisme, el moobing immobiliari o 
algunes derives equivocades en les polítiques d'immigració.  
Reconeix la bona voluntat de la proposició en determinar línies a seguir, però 
creu que hauria de ser més concreta en precisar iniciatives en el barri del Raval. 
El Sr. Martínez observa que aquesta és l'enèsima proposta sobre el barri del 
Raval que es duu a aquest Plenari, i afegeix que vol comentar un seguit 
d'aspectes, tot i que assegura que no pretén atiar polèmiques. 
En primer lloc, de la mateixa manera que en el debat suscitat arran de la 
proposta d'ERC del Pacte pel Raval, la Sra. Homs els va advertir que concretaven 
poc, ara ell es veu obligat a fer la mateixa advertència al Grup de CiU. Reitera que 
no fa aquesta apreciació amb ànim de crítica, sinó perquè, en el paper que els toca 
fer com a oposició, han de reclamar més concreció sobre determinats aspectes i, 
sobretot, amb el convenciment que el Raval requereix excepcionalitat, és a dir, no 
la manifestació d'intencions, poc concretes en forma i en temps. Recorda, com ja 
ha esmentat més amunt, que el seu Grup va proposar un pacte per la convivència 
a la rambla del Raval, una proposta d'anàlisi de la salubritat al barri i, també, una 
sobre agents cívics; igualment, han fet propostes de caràcter urbanístic, intentant 
assimilar projectes del PERI de Drassanes i altres operacions; també n’han fet 
entorn de la seguretat, de l'augment de la inspecció o de la mediació comunitària. 
Tot plegat, mesures que s'han d'abordar de manera excepcional, i es pregunta, en 
aquest sentit, com és que no s'ha tingut en compte cap dels ítems que va proposar 
el govern municipal arran del diagnòstic que va posar de manifest la regidora Itziar 
González en aquesta mateixa sala. 
Es pregunta, doncs, quantes vegades més caldrà portar l'assumpte del Raval a 
aquest Plenari i insisteix que cal prendre mesures que esdevinguin tangibles; que 
s'augmentin, mitjançant modificacions de crèdit, les dotacions per a personal al 
carrer; i que d'una vegada expliquin com està l'anàlisi de la salubritat al barri. 
Manifesta, per tant, que atès aquest estat de coses, tot i que com no pot ser 
d'altra manera aprovaran la present proposició, no tenen cap esperança que tregui 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4501 
 
cap a res, entre altres coses perquè cal un revulsiu per al qual, el govern 
municipal, no està en la millor disposició actualment. 
El Sr. Gomà expressa que el Grup d'ICV-EUiA votarà favorablement aquesta 
proposició perquè considera positiva la confluència de les forces polítiques entorn 
dels grans reptes que té el Raval. 
Rebat, tot seguit, que la intervenció que s'ha fet al Raval des de finals dels 
vuitanta hagi fracassat, i per demostrar-ho, a banda dels elements de regeneració 
urbanística, es remet a alguns indicadors socials, de salut o culturals remarcables. 
Precisa que en les dues darreres dècades, l'esperança de vida al Raval ha 
augmentat de tres anys, i que la taxa de mortalitat se situa, avui, per sota de la 
taxa general de Barcelona; s'hi ha doblat, en aquest mandat, la plantilla de serveis 
socials, passant de 6.000 a 12.500 persones ateses; s'ha passat d'una a set 
escoles bressol en el conjunt de Ciutat Vella durant l'última dècada; les darreres 
enquestes sobre la satisfacció de la vida al barri posen de manifest que els veïns la 
puntuen entre el 6,8 i el 7,5. Destaca que actualment Ciutat Vella disposa d'un 
teixit social dens i articulat com mai no ha tingut, amb tres plans de 
desenvolupament comunitari –el Pla integral del casc antic, el de la Barceloneta i 
l'acció comunitària intercultural del Raval–; el conjunt de Ciutat Vella, i el Raval en 
concret, han guanyat població aquests darrers anys i s'ha rejovenit, amb un 14% 
de gent gran enfront del 22% a la resta de la ciutat. Altrament, Ciutat Vella 
continua per sota de la mitjana de la ciutat quant a renda disponible, fet que 
evidencia que no s'ha produït la gentrificació, és a dir, la substitució de col·lectius 
populars per població amb rendes altes, però, a canvi, s'ha multiplicat per dos el 
nombre de persones que tenen estudis universitaris. Considera, doncs, que 
aquests indicadors expressen que s'ha avançant en equilibri i dinamització social. 
Precisa que el que acaba d'expressar no significa, ni de bon tros, que s'hagin 
resolt tots els problemes al districte, i entén que cal una ressituació per resoldre 
els dèficits que s'han produït a fi de reequilibrar algunes de les tendències i dels 
problemes que la darrera dècada s'han manifestat al Raval. Cita, en aquest sentit, 
els impactes urbans negatius que ha tingut el turisme; els impactes socials injustos 
de la crisi; l'assetjament immobiliari; l'abandonament prematur dels estudis o la 
fragilitat dels processos d'acollida. Assenyala que és des d'aquest punt de vista que 
coincideixen, i entén que la mesura de govern que s'ha presentat va en aquesta 
mateixa direcció, en la línia que cal un abordatge estratègic i molt participatiu que 
permeti, de la mà del teixit social i de la ciutadania, abastar el conjunt de 
dimensions d'aquesta estratègia a fi que tingui un caràcter integral. 
Així doncs, fets aquests matisos, creu que és bo que es manifesti confluència 
respecte del Raval en aquesta proposició, alhora que confia que es pugui anar 
bastint la màxima convergència amb l'acció de govern que ha quedat ben clara en 
la mesura de govern esmentada. 
La Sra. Escarp inicia la seva intervenció reprenent una de les dades que acaba 
d'expressar el Sr. Gomà: la taxa de mortalitat del Raval, que fa uns anys doblava 
la de la resta de la ciutat, ara se situa en el mateix índex. Remarca que darrere 
d'aquest indicador, com podria succeir amb altres, hi ha la síntesi de moltes 
polítiques. Els veïns i les veïnes del Raval valoren i estimen el seu barri; valoren 
els serveis socials, els urbanístics o la mateixa guàrdia urbana per sobre de la 
mitjana de Barcelona; valoren la satisfacció de viure en el seu barri per sobre 
d'altres barris de la ciutat, i entén que aquesta constatació cal tenir-la en compte.  
Comparteix, però, que el Raval necessita mesures d'atenció concretes, motiu pel 
qual s'apliquen específicament plans globals existents per a la ciutat, com ara el 
Pla de drogues, el pla de lluita contra l'explotació i el treball sexual, el Pla 
d'habitatges, els diferents programes contra l'exclusió, el pla d'usos, els agents 
cívics, o el treball conjunt amb la fiscalia contra el moobing; totes són aplicacions 
específiques de polítiques globals que es tiren endavant a Ciutat i Vella i, 
especialment, al Raval. Subratlla que hi ha problemàtiques globals com ara la 
prostitució o el tràfic de drogues, que tenen la seva arrel i la seva solució lluny del 
Raval, però mentrestant busquen solucions parcials i locals per acarar els 
problemes que plantegen aquestes realitats. 
Avança que votaran a favor d'aquesta proposició, essencialment perquè forma 
part de l'esperit de la mesura de govern que han presentat a l'inici de la sessió i 
4502 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
perquè creuen en Ciutat Vella i, també, en el consens, malgrat que en ocasions no 
estigui d'acord amb l'ús d'un to determinat en parlar del Raval, en ocasions 
derrotista. Amb tot, creu que en aquesta ocasió poden arribar a un consens 
positiu. 
El Sr. Trias agraeix el suport que la proposició ha obtingut de tots els grups 
municipals. Precisa que es tracta d'una proposta genèrica, però amb un contingut 
que és essencial que es realitzi, i addueix que en moltes ocasions es veuen obligats 
a fer aquestes propostes genèriques a fi que s'aprovin; alhora que constata que, 
des de l'oposició, cal ser crítics en ocasions, mentre que en d'altres s'ha d'intentar 
arribar al consens. Entén, però, que els problemes rauen en molts casos en què no 
es fa un bon diagnòstic; se'n poden fer d'equivocats portats pel pessimisme, però 
també per excés d'optimisme. Admet que el Raval ha canviat espectacularment, 
però també és cert que molta gent hi havia posat unes expectatives que, 
actualment, han estat decebudes; i malgrat les millores constatables al barri hi ha 
situacions socials complicades i, fins i tot, de misèria; i sense voler treure mèrits a 
les coses que s'hi han fet, cal tenir en compte que això és una realitat. Creu que és 
molt important emplaçar-hi una filmoteca, o el Museu d'Història, però encara és 
més important com hi viu la gent. 
Es refereix, finalment, a l'esponjament que requeria el barri i que el seu Grup 
confiava plenament que es produiria i que ha fracassat, al seu parer a causa del 
que es pot qualificar com a èxit: la vinguda de molta gent de fora que creia que 
Barcelona era una ciutat que podia créixer, però que no ha estat possible arran de 
la crisi econòmica; unes persones que han anat arribant i s'han vist obligades a 
ocupar pisos en situacions impossibles. 
El Sr. Martínez addueix que els Grups del govern voten a favor de la proposició 
perquè els suposa menys pressió política que fer-ho en contra i quedar-se sols, tot 
i que està convençut que no hi faran res. Per argumentar-ho, els recorda que han 
patit tres crisis polítiques institucionals al Raval, i la situació requereix vehemència 
en les actuacions. 
El Sr. Gomà puntualitza que hi voten a favor perquè estan convençuts que els 
reptes s'han d'abordar a partir de la confluència dels Grups, i perquè estan 
treballant quotidianament en l'enfortiment de les polítiques de proximitat, socials i 
d'equipaments al Raval. 
Considera que és essencial no tancar els ulls davant de tots els problemes i 
reconèixer la seva existència, però també és important no fer-ne categories de 
definició d'un barri. 
La Sra. Escarp tanca els torns d'intervenció al·legant que sorprèn el to de les 
intervencions en aquest debat en comparació amb les que s'han produït en el 
debat de la mesura de govern per un pacte a Ciutat Vella; on les prioritats eren 
l'habitatge, l'educació i l'espai públic, que lliguen absolutament amb allò que 
planteja la proposició per al Raval.  
No nega en absolut que el Raval té problemes, però el plantejament del govern 
municipal és no ofegar-s'hi i sortir del discurs del pessimisme, que ajuda a 
l'estigmatització del barri. Comparteixen el diagnòstic i que tots plegats poder fer 
al Raval un exercici real, possible i de futur. 
S’aprova, per unanimitat, la proposició / declaració de grup en debat. 
 
Del Grup Municipal del Partit Popular 
 
Pp 3. El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar al Govern municipal a 
promoure la normativa necessària per tal que l'Ajuntament de Barcelona emeti un 
document, informe o certificat de convivència, en el que es faci constar el 
compliment de les Ordenances Municipals i les normes de convivència i integració 
(escolarització dels fills, impedir absentisme escolar, etc...) de la persona 
estrangera extracomunitària i que puguin tenir efectes, entre d'altres, a l'informe 
d'arrelament i/o obtenció i renovació dels permisos de residència i treball. 
 
El Sr. Fernández Díaz presenta la proposició recordant que en successius 
Plenaris el seu Grup ha defensat les seves prioritats per a la ciutat i en favor dels 
seus veïns; remarca que aquestes prioritats sempre han estat lluitar contra la crisi 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4503 
 
i la delinqüència, atendre les persones que més ho necessiten i, especialment, la 
gent gran, les persones amb discapacitats i els sectors exclosos socialment; alhora 
que sempre han introduït un plantejament molt nítid quant a polítiques 
d'immigració, en el sentit que entenen que allò que havia de ser una oportunitat, 
es pot convertir en un problema si, finalment, aquest fenomen no es gestiona de 
manera responsable i amb eficàcia. Assenyala que en el capítol de la immigració 
sempre han defensat que els immigrants, exactament igual que els nacionals, han 
de complir la llei i respectar les normes de convivència i d'integració del país que 
els acull.  
Dit això, és conscient que algú el podrà titllar de políticament incorrecte, però té 
el convenciment que Barcelona ha de ser una ciutat acollidora en drets, però 
exigent en obligacions. Al·lega, doncs, que aquest és el sentit de la proposició que 
presenten en aquesta sessió: reclamar al govern de la ciutat que promogui la 
modificació de la normativa necessària a fi que l'Ajuntament emeti un document, 
informe o certificat de convivència, on es faci constar el compliment de les 
ordenances municipals i altres normes de convivència i d'integració, també, a les 
persones estrangeres extracomunitàries, i que aquest certificat de convivència 
pugui tenir efectes, per exemple, per a l'obtenció o renovació dels permisos de 
residència o de treball.  
Remarca que la filosofia de la proposició és clara: les persones immigrades que 
respectin i compleixin les normes de convivència a la ciutat saben que hi haurà un 
incentiu, un suport addicional des d'aquest ajuntament que és el reconeixement de 
l'obligació de compliment de les normes; també, però, comporta el missatge clar 
que, aquells que no respectin la ciutat, no accediran o tindran restringit o 
condicionat aquest accés a alguns dels serveis que ofereix la ciutat, o a alguns 
pronunciaments que, per llei, aquesta administració hagi de fer. En base a això, 
puntualitza que es tracta, en definitiva, que aquell que no compleixi les seves 
obligacions, que no esperi que se li reconeguin tots els drets o la possibilitat 
d'accedir a alguns aspectes concrets com ara l'arrelament, el reagrupament 
familiar, permís de treball i de residència; és conscient que això se circumscriu als 
immigrants extracomunitaris, però és que no és possible, per llei, aplicar-ho als 
comunitaris. 
La Sra. Homs anuncia el vot contrari del seu Grup a aquesta proposició, 
d'entrada, perquè no li deixen altra opció. Observa que en la seva intervenció, el 
Sr. Fernández Díaz advoca pel compliment per part de tothom de les normes de 
convivència, tot i que en l'enunciat de la proposició es fa referència, només, a les 
persones estrangeres extracomunitàries. Diu que no els agrada el to de la 
proposició, que desprèn superioritat perquè el grau d'exigència només s'adreça a 
un col·lectiu determinat, i discriminació perquè determinades persones que vénen 
de fora han de demostrar constantment que són bons ciutadans i que compleixen 
les normes. Els recorda, en aquest sentit, que la condició de ciutadà és igual per a 
tothom, tots els veïns i veïnes de la ciutat tenen el deure de complir amb les 
normes, entre les quals, les de convivència; i entenen que aquesta és la manera 
de no discriminar ningú per la seva procedència i, en conseqüència, la manera 
d'integrar tothom que vulgui participar i formar part de la ciutat. 
Està d'acord, però, que cal informar negativament en l'informe d'arrelament en 
cas d'incompliment reiterat de l'ordenança de civisme; aquest supòsit, segons 
informacions aparegudes en un mitjà de comunicació, ja s'ha donat en quaranta-
set casos de les 6.300 persones que van sol·licitar l'esmentat informe d'arrelament 
el darrer any. Així doncs, creuen que no cal emetre cap nou informe, ni cap 
document o certificat de convivència perquè la llei és clara en el sentit que els 
ajuntaments han d'emetre un informe d'arrelament que, tot i no ser vinculant, pot 
ser positiu o negatiu. Precisa que aquest informe serveix per facilitar l'autorització 
de residència a les persones nascudes a l'estranger que acreditin, mitjançant el 
padró, tres anys de permanència continuada al país, que tinguin un contracte de 
treball o mitjans de vida suficients, el grau de coneixement de les llengües d'ús, o 
la inserció en la xarxa social del seu entorn. Com ja ha dit, l'esmentat informe 
també pot ser negatiu en cas d'incompliment reiterat, més de quatre vegades en 
un any, de l'ordenança de convivència. 
4504 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
Recorda que disposen d'un pacte polític per a la immigració que permet a cada 
partit posar el seu gra de sorra, i en el cas del seu consideren que es tracta d’ 
assolir el màxim d'acords sense oblidar que els immigrants són persones i que 
estan en una situació molt vulnerable. Aprofita, per recordar això, sobretot als 
companys del PP que avui presenten aquesta proposta. 
La Sra. Capella observa que les propostes que fan els representants polítics en 
general, sobretot aquelles referides al fet migratori, cal que es basin en dades 
reals i que siguin entenedores per a la població. És a dir, cal dir la veritat sobre allò 
que està passant, amb missatges didàctics, pedagògics i rigorosos, i han de 
respondre les qüestions que planteja la ciutadania. 
Atesa aquesta argumentació, conclou que la present proposició no compleix cap 
d'aquests requisits, i afegeix que temen més allò que no s'hi diu que no pas el que 
realment expressen en l'enunciat. Creu que allò que no diuen, cal completar-ho 
amb els arguments que empra el PP tot sovint en els mitjans de comunicació i 
directament amb els ciutadans; aquesta formació política parla de limitar l'accés a 
determinats serveis en funció del grau de compliment de les ordenances 
municipals, i recorda que quan ostentava el govern d'Espanya va aprovar una Llei 
orgànica sobre drets i llibertats dels estrangers, establint ja llavors limitacions a 
l'accés al territori de l'estat espanyol. Aprofita, doncs, atès que demanen a tort i a 
dret el compliment de la llei, per suggerir que s'apliquin aquest precepte a ells 
mateixos, i aprofita per recordar-los l'article setè de la Declaració Universal dels 
Drets Humans, directament aplicable en tot l'ordenament jurídic, on s'hi diu que 
tots els éssers humans són iguals, que tots tenen els mateixos drets drets davant 
la llei i igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquest article. 
Igualment, l'ordenament jurídic propi, des de la Constitució fins a l'Estatut quan 
parlen de drets fonamentals i llibertats públiques, parlen de persones. 
Contràriament, aquesta proposició conté la presumpció de culpabilitat, atès que 
parteixen de la base que tots els estrangers extracomunitaris no compleixen les 
ordenances municipals, ni les normes de convivència i d’integració; tanmateix posa 
de manifest, en aquest sentit, que la Llei d'acollida estableix quins han de ser els 
criteris per emetre els informes per obtenir l'arrelament. 
Insisteix, doncs, en què la present proposició ratlla la xenofòbia, alimenta el 
racisme, trenca la cohesió social, estigmatitza, és irresponsable, partidista, gens 
rigorosa i atempta directament contra la fraternitat que ha de presidir la relació 
entre tots els barcelonins i barcelonines; atempta, en definitiva, contra la llibertat i 
igualtat de les persones en base a un model de societat diametralment oposat al 
que defensa ERC: el PP parla de persones estrangeres, ells, de ciutadania 
nouvinguda; el PP redacta lleis d'estrangeria, ells llei d'acollida. Mentre uns 
separen, segreguen i estigmatitzen, la seva formació política vol que es garanteixin 
i reconeguin drets per a tothom, i exigeix, també, deures per a tothom, vingui d'on 
vingui. 
Acaba amb la reflexió que, aquells qui ara es qualifiquen com a nacionals, en un 
altre moment també van ser nouvinguts. 
El Sr. Gomà anuncia, d'entrada, el vot en contra d'aquesta proposició; la posició 
contrària a la literalitat, a l'objecte de la proposició, i una oposició nítida al relat 
que li dóna cobertura ideològica. Remarca que la proposició planteja retallar drets i 
prestacions mitjançant un accés condicionat, posant obstacles per disposar de 
serveis i permisos normativament regulats i que són bàsics per a la plena 
integració de les persones nouvingudes.  
Es postula, doncs, plenament contrari a aquest model, i és de l'opinió que 
encara queda molta feina per fer i molt per avançar, per fer efectiu el principi bàsic 
de la plena igualtat de drets i responsabilitats de qualsevol persona, 
independentment de consideracions sobre el seu origen. 
Posa en relleu que en la present proposta, els serveis i permisos jurídicament 
reglats esdevenen una distribució de premis i càstigs; on els drets subjectius 
d'accés queden substituïts per l'expedició de certificats de bona i mala conducta. 
En aquest sentit, fa palès que el desacord del seu Grup amb aquest model ve de 
lluny, expressat, també, amb el vot contrari a l'ordenança de civisme. 
Remarca que el Grup del PP no planteja aquests criteris per a tothom, sinó per a 
les persones immigrants extracomunitàries, aquells veïns i veïnes de Barcelona 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4505 
 
nascuts fora de la Unió Europea. Es pregunta quins són els motius que empenyen 
al PP a tenir tants de prejudicis contra aquestes persones, per què fa propostes de 
trencament del principi normatiu d'igualtat que encara les farien més vulnerables 
socialment. 
Reitera que el compliment de les ordenances, el deure d'escolarització o el de 
pagament d'impostos són atribuïbles a tothom i, en justa correspondència, també 
ha de ser igual per a tothom l'accés als drets socials i polítics. En conseqüència, 
entén que la proposta, més enllà de basar-se en prejudicis se situa en la lògica que 
irresponsablement alimenten de posar en risc la construcció de dinàmiques de 
convivència intercultural. 
Es referma en el convenciment que cal superar el tractament irresponsable de la 
immigració en què està instal·lat el PP i, per tant, evitar discursos susceptibles de 
crear fractura social; contràriament, s'haurien de posar a la pràctica els valors de 
fortalesa que Barcelona ha anat forjant en aquest sentit: la realitat de la 
convivència ciutadana en tots els barris de la ciutat, l'articulació d'un model 
intercultural de referència per al conjunt de la UE, un acord polític ampli o el treball 
en xarxa amb el conjunt dels agents comunitaris d'acollida als districtes. 
Els demana, doncs, que no s'instal·lin en aquest discurs i que esmercin tots els 
esforços a preservar i fer créixer el model de ciutat convivencial i de respecte, que 
reconeix i que valora la seva diversitat sobre la base de la plena igualtat de drets i 
responsabilitats. 
La Sra. Moraleda manifesta el vot contrari del Grup Socialista a la proposició, 
perquè no estan d'acord ni en el fons ni en la forma, així com amb la reiterada 
presència d'aquests assumptes en les comissions de Plenari com en aquesta 
cambra.  
Recorda al Sr. Fernández Díaz que ni l'Ajuntament de Barcelona, ni cap altre 
ajuntament, té competències per decidir quins requisits han de complir les 
persones per renovar un permís de residència o obtenir-lo per la via excepcional de 
l'arrelament social, atès que és una competència exclusiva de l'Estat i, per tant, ni 
tan sols el govern de Catalunya la pot exercir. 
Precisa, però, que aquest ajuntament té la competència d'emetre el certificat 
d'arrelament social i, per tant, de valorar si les persones s'han arrelat o no durant 
la seva permanència a la ciutat. En l'esmentat informe es tenen en compte moltes 
variables, entre les quals el domini de les llengües pròpies del país, els vincles amb 
el teixit associatiu i altres estaments de la ciutat; igualment, s'hi valora si la 
persona en qüestió ha vulnerat reiteradament algunes normes bàsiques de 
convivència, ja que consideren que això no és coherent amb l'arrelament. Recorda, 
també, que estan esperant conèixer el proper reglament de la llei d'estrangeria, on 
es determinaran amb més precisió els criteris sobre els certificats que s'han 
d'emetre en els diferents processos. I, com a corporació local, demanen que 
aquests criteris garanteixin el principi d'igualtat de les persones davant la llei i, per 
tant, deixin poc espai a una arbitrarietat com la que demana el Grup del PP, atès 
que si cada municipi demana uns requisits diferents, es cauria en una situació de 
desigualtat i de vulnerabilitat dels principi democràtic per excel·lència: la igualtat 
d'oportunitats. 
Insisteix que el govern municipal té un pla de treball d'immigració acordat per 
tots els grups municipals, que inclou un full de ruta per a la ciutat a fi de prendre 
decisions en aquest sentit, motiu pel qual demana al Grup del PP que s'afegeixi a 
l'esforç conjunt de treballar per millorar la cohesió social que preocupa tothom.  
Admet, per acabar, que cal exigir drets i fer complir els deures a totes les 
persones que viuen a la ciutat, sense tenir en compte el seus orígens. 
El Sr. Fernández Díaz entén que les intervencions precedents posen de manifest 
alguns dels trets que caracteritzen la manera d'interpretar algunes qüestions 
vinculades a la immigració per part dels grups municipals; en especial el d’ICV-
EUiA, quan es tracta d'acarar lleis d'estrangeria o del desenvolupament mitjançant 
reglaments que no els agraden, apel·la a la desobediència civil; o també es palesa 
en el cas d'ERC, quan, fa ben poc, el seu president a Barcelona va comparar el 
Papa amb l'imam salafista de Lleida. Quant a CiU, diu que poden afegir ben poques 
coses que no digui el PSOE, atès que les seves polítiques d'immigració i 
estrangeria són calcades. 
4506 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
Pel que fa a la referència a la llei d'estrangeria aprovada quan governava el PP a 
l'Estat, recorda que la seva formació política hi va votar en contra, mentre que la 
resta de grups parlamentaris ho van fer a favor; per aquest antecedent no els 
sorprèn que CiU renovés el seu compromís amb el PSOE quant a polítiques 
d'estrangeria i votés la llei d'estrangeria del Sr. Rodríguez Zapatero. 
Es remet, tot seguit, a l'esment de la Sra. Moraleda en el sentit que estan a les 
portes que s'aprovi un reglament que desenvolupa aquesta nova llei d'estrangeria, 
que donarà la gran oportunitat de definir el paper dels ajuntaments en el seu 
desenvolupament, motiu pel qual el seu Grup parla de promoure la normativa 
necessària que calgui modificar a fi de constatar que les persones immigrades, 
com qualsevol altra, a més de drets també tenen obligacions. 
Considera que si digués, com aquí ha sentit sovint, que els immigrants han de 
poder votar a les eleccions municipals; o defensés que els immigrants han de tenir 
més drets o més ajudes, ho trobarien molt bé; al contrari, quan recorda que les 
persones nouvingudes també tenen obligacions, el titllen de xenòfob i racista. 
Remarca que avui no defensa res que no hagi defensat abans, i es remet a 
l'aprovació de l'ordenança de civisme, el 2005, on el seu Grup va fer una esmena 
que proposava que quan un immigrant fos infractor reiterat de les normes de 
civisme i de convivència, l'informe que ha d'expedir l'Ajuntament per a l'arrelament 
havia de ser negatiu, i que fou rebutjada arran del pacte del PSC i CiU, que els van 
respondre que la desestimaven perquè era il·legal, i el mateix Sr. Hereu, llavors 
regidor de Seguretat, la va qualificar de perillosa; mentre que ara, però, ho estan 
començant a aplicar. 
Igualment, reitera que ho circumscriu a les persones extracomunitàries perquè 
hi ha una normativa comunitària que no es pot infringir. 
Posa en relleu que hi ha drets inherents a la condició humana que ultrapassen 
les nacionalitats i, aquests, sempre els defensaran; hi ha, però, altres aspectes que 
són inherents a la condició legal de les persones, i és això el que volen posar de 
manifest amb aquesta proposició, que proposa incentius per a les persones que 
volen compartir present i futur amb els barcelonins i les barcelonines, sense que 
valgui apel·lar a la condició d'estrangers per obtenir uns drets que no s'han 
guanyat. 
La Sra. Homs lamenta que el debat hagi derivat cap al to de la darrera 
intervenció, i aprofita per demanar al Sr. Fernández Díaz que no fugi d'estudi, atès 
que estan a l'Ajuntament de Barcelona, i el que han de demanar és un tractament 
d'igualtat a tots els veïns i veïnes de la ciutat, amb feina i habitatge dignes. 
La Sra. Capella recomana al PP, que tothora esgrimeix l'aplicació de la llei, que 
es llegeixi amb cura els textos legals, i essencialment l'article desè de la 
Constitució Espanyola. 
Conclou que el problema rau per al PP en què en el seu moment van demanar 
força de treball i van arribar persones que, ara, els fan nosa. 
El Sr. Gomà afegeix la consideració que els qui fan propostes contràries a la llei 
és el Grup proposant. Remarca que han expressat reiteradament el seu desacord 
amb la llei d'estrangeria, atès que entenen que ha de permetre uns marcs més 
sòlids, estables i potents de regularització, i creuen que la via de l'arrelament està 
regulada d'una manera excessivament encaixonada. Tot i amb això, consideren 
que el servei d'arrelament municipal d'aquest ajuntament està fent una feina 
magnífica. Altrament, el Grup del PP pretén negar l'empadronament als 
immigrants, defensa la delació policial arbitrària de les persones irregulars 
empadronades, o converteixen en un míting de campanya electoral la declaració 
judicial d'un dirigent del PP per un presumpte delicte d'incitació a l'odi racial. 
Fa notar que voler la igualtat de deures però, a canvi, el trencament del principi 
d'igualtat de drets té un nom: racisme.  
Es felicita, doncs, perquè ningú no acompanya avui el PP en la seva actitud 
intransigent i la voluntat de convertir-la en llei, tal i com s'ha posat de manifest en 
aquesta sessió. 
La Sra. Moraleda ratifica la seva intervenció anterior; i destaca la feina feta 
durant aquest mandat a fi d'obtenir un pla de treball sòlid quant al fenomen de la 
immigració, amb tots els serveis que l'acompanyen i que ha citat el Sr. Gomà. 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4507 
 
Lamenta novament que cada vegada que s'acosta un període electoral 
s'intensifiqui el to i l'exigència entorn d'aquests assumptes i la utilització de 
determinats estereotips i, per tant, d'utilització de les persones amb interessos 
partidistes. 
Reitera, per acabar, que només coincideixen amb el discurs del Grup del PP en 
què tothom té drets i obligacions, i la seva obligació, com a administració, és 
ajudar a què les persones nouvingudes es puguin quedar a la ciutat en condicions. 
Es rebutja la proposició / declaració de grup en debat amb trenta-tres vots en 
contra –emesos pels Srs. Hereu, Carnes, García-Bragado, Narváez, Nicolau, Espriu 
i Pallarols i les Sres. Escarp, Mumbrú, Moraleda, Sánchez, Ballarín i Andrés, pels 
Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Mayol i Blasco, pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, 
Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i 
Vila, ,i també pels Srs. Portabella, Florensa i Martínez i la Sra. Capella–, i set vots 
a favor de la resta de membres del Consistori presents a la sessió. 
 
Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya 
 
Pp 4. El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda 
constituir un grup de treball amb representació dels grups polítics amb 
representació a l'Ajuntament de Barcelona per tal de fer una proposta de Codi 
Deontològic dels càrrecs electes i de confiança a l'Ajuntament de Barcelona. 
 
El Sr. Portabella inicia la seva intervenció recordant que els regidors i les 
regidores, escollits pel vot de la ciutadania, en assumir els seus càrrecs, fan una 
declaració d'incompatibilitats tal i com està regulat en el ROM, i assenyala que des 
del gener de 2009 tots els consellers i conselleres de districte també hi estan 
obligats. 
Diu que el seu Grup està molt d'acord amb aquesta obligació, però alhora 
considera que deixa una part de les seves activitats al marge d'aquesta obligació, i 
que és la que fa referència als valors i al comportament ètic. És a dir, tot allò que 
ateny al codi deontològic que, com en altres col·lectius professionals, aquí també 
hauria de regir; de manera que entenen que fóra bo que aquests càrrecs electes i 
de confiança també en tinguessin un, de codi. 
Per aquest motiu, el Grup d'ERC presenta la present proposició, i apunta que, en 
general, en el conjunt de la societat hi ha dubtes substancials quant al 
comportament ètic d'alguns polítics, i Barcelona no n'és l'excepció, tal i com avui 
mateix han pogut comprovar en aquesta sala en parlar de casos que posen en 
dubte el comportament ètic d'algunes persones amb responsabilitats polítiques i 
tècniques en aquest ajuntament. 
Consideren essencial, sobretot amb la conjuntura actual pel que fa als valors i 
amb un desgast institucional notable, que és moment de fer un exercici clar de 
transparència, de rigor, de seriositat i demanda d'una aposta clara pel 
comportament ètic de totes aquelles persones que exerceixen la professió, 
conjuntural i sempre temporal, de polític en aquest Ajuntament. 
Així doncs, demanen l'aprovació de l'esmentat codi deontològic a fi d'evitar 
sorpreses negatives. 
El Sr. Trias posa en relleu que els codis ètics i deontològics tenen com a objectiu 
establir un marc de regulació dels principis ètics i dels criteris professionals pels 
quals s'ha de regir qualsevol persona que formi part d'un col·lectiu. Es remet, en 
aquest sentit, a què ell mateix, per la seva professió de metge, també està sotmès 
al codi deontològic que el col·lectiu mèdic de Catalunya ja fa anys que va aprovar; 
puntualitza que l'esmentat codi no es basa en criteris corporatius, sinó en criteris 
vinculats a la prestació d'un servei i, sobretot, en la responsabilitat d'administrar 
diners i fons públics. Remarca que altres col·lectius també han fet aquest esforç, i 
entén que és molt important que aquest ajuntament també el faci, motiu pel qual 
el Grup de CiU dóna ple suport a la present proposició. Entenen que aquest codi 
deontològic haurà de defensar uns principis clars per guiar l'acció política, i creuen 
que també serà molt convenient donar-li publicitat. 
El Sr. Fernández Díaz addueix que si per codi deontològic s'entén que, de la 
mateixa manera que no es poden rebaixar les exigències de transparència i 
4508 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
d'incompatibilitats que estableixen les lleis per als càrrecs electes, des d'aquest 
Plenari es pot contribuir a augmentar la transparència de les persones amb 
responsabilitats públiques a la ciutat –regidors, consellers de districte i personal de 
confiança entre altres–. Assegura, en conseqüència, que el Grup del PP està a 
favor d'aquesta proposició en base a la interpretació que s'hi demana anar més 
enllà del que està establert legalment, amb un compromís ètic i de transparència 
envers dels ciutadans de Barcelona. 
Subratlla que el compromís ha d'obligar els col·lectius esmentats i s'ha 
d'estendre, fins i tot, a militants i càrrecs de partit que poden incidir en el 
desenvolupament municipal. Així doncs, el seu Grup anuncia el seu vot favorable i 
la confiança en una ràpida constitució del grup de treball que ha d'elaborar el codi 
deontològic i que la seva feina hagi conclòs abans que s'esgoti el present mandat 
municipal; i que no passi com ha succeït amb altres propostes d'acord 
benintencionades, com aquella d'ERC que proposava que els consellers de districte 
fossin escollits directament pels ciutadans, i per a la qual cosa promovien que la 
llei electoral catalana, en aquells moments en debat al Parlament de Catalunya, 
inclogués aquest supòsit que, finalment, no va ser atès. 
El Sr. Mestre anuncia el vot favorable del seu Grup a la proposició i fa, tot 
seguit, algunes consideracions. En primer lloc, es refereix al fet inqüestionable de 
l'obligació de tots els càrrecs i representats públics de complir les lleis i el ROM, 
alhora que cal vetllar que així sigui, atès que si es detecten irregularitats aquest 
compliment, cal actuar amb transparència i contundència.  
En segon lloc, posa de manifest que el seu Grup considera que l'activitat pública 
dels càrrecs electes i del personal de confiança ha de seguir els principis de servei 
públic, de màxima transparència, d'honestedat i d'austeritat; uns principis amb els 
quals ICV-EUiA sempre ha estat molt exigent, motiu pel qual, amb tota 
probabilitat, després de trenta anys de trajectòria en el govern de molts 
ajuntaments i altres ens locals, mai no s'ha trobat en la tessitura d'haver de 
reconèixer que algun dels seus representants s'ha vist implicat en un cas de 
corrupció. Atès doncs, que en aquest aspecte tenen les mans netes, vol fer una 
altra consideració en el sentit que cal posar molta cura en parlar d'aquestes 
qüestions, ja que hi ha certa sensació entre l'opinió pública que la corrupció està 
molt generalitzada, i existeix una mena de presumpció de culpabilitat entre les 
persones que tenen responsabilitats públiques. 
En aquest sentit, remarca que no cal dir que condemnen absolutament els casos 
que s'han produït, però també que cal deixar clar que la gran majoria de càrrecs 
electes i personal de confiança té una activitat regida per la dedicació, la vocació 
de servei públic i per l'honradesa en l'exercici de les seves funcions. 
Finalment, remarca que, com a Grup, coincideixen que cal elaborar el codi 
deontològic, que serà pioner a Catalunya i a l'estat espanyol pel que fa als càrrecs 
públics i de confiança; entenen que ha d'ajudar a contribuir en el caràcter 
exemplaritzant que ha de tenir l'activitat política, i també a superar, tot i que 
modestament, el grau de desafecció política entre la ciutadania. 
La Sra. Escarp expressa el vot favorable del Grup Socialista a la proposició. 
Destaca que el moment actual imposa una reflexió sobre l'ètica i els deures 
exigibles i, per tant, amb la creació del grup de treball per a la redacció del codi 
deontològic, s'ha de parlar d'ètica i els valors que són propis als càrrecs públics, i 
els que ideològicament formen part de cadascuna de les formacions polítiques que 
componen aquesta cambra. En aquest sentit, assenyala que el Grup Socialista vol 
posar damunt la taula el seu codi ètic, aquell que és exigible a tots els seus afiliats 
i afiliades i, sobretot, aquell que regula el comportament públic de les persones 
que ostenten un càrrec públic.  
Considera essencial, doncs, treballar en l'àmbit de la deontologia, que com molt 
bé ha il·lustrat el Sr. Trias, és allò que regula l'exercici d'una professió; igualment, 
també s'haurà de tenir en compte la regulació jurídica positiva, que va molt més 
enllà que en altres llocs, com és el règim jurídic dels càrrecs electes o el text refós 
de la llei municipal. Entén que tots aquests elements s'hauran de tenir en compte 
per treballar en el codi deontològic. 
Tot seguit, posa de manifest que, repassant l'hemeroteca han trobat iniciatives 
semblants, com la de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, de 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4509 
 
l'ajuntament de Sabadell, del de Donosti o del de Londres, algunes de les quals 
han tirat endavant i altres no. Creu, però, que paga la pena atendre aquestes 
iniciatives a fi de enriquir el grup de treball. 
El Sr. Portabella agraeix el vot favorable de totes les forces polítiques a la 
proposta presentada pel seu Grup, atès que permetrà tirar endavant per assolir 
que aquest codi sigui una realitat d'aquí a un temps. 
Remarca que aquest ajuntament no només és pioner en l'aprovació d'iniciar els 
treballs per a la redacció del codi deontològic, sinó que també estan convençuts 
que, una vegada més, serà un model de referència. Aquesta aportació tan 
significativa fa que s'abstingui de parlar d'algunes de les coses que han passat 
arran del desviament dels valors ètics; i també creu que és un bon moment per 
aprovar la constitució del grup de treball perquè la proximitat amb la ciutadania 
generarà beneficis i transparència, a més de rigor en la gestió i promourà la 
participació i, la suma de tot plegat, aconseguirà l'objectiu de defensar la bona 
feina feta per molts sense que es vegi perjudicada per les actuacions d'uns pocs, 
per a la qual cosa calen més eines d'interpretació per a la ciutadania, a fi que 
sàpiga que les actuacions dels càrrecs públics estan regulades estrictament i tenen 
un nivell elevat d'exigència i, per tant, que s'incrementi la seva credibilitat. 
Afegeix que els valors que presideixen l'actuació del servei púbic sovint són poc 
coneguts, i creu que s'ha de fer palesa la responsabilitat de cadascú davant dels 
seus actes en base a uns límits i obligacions ben definits aplicables a persones amb 
responsabilitats en els ens públics. Remarca que s'ha d'exercir control sobre les 
actuacions no ètiques i les fórmules per reconèixer-les i sancionar-les; i està 
fermament convençut, també, que la suma de totes aquestes actuacions acaba 
redundant d'una manera clara i directa en la disminució dels casos de corrupció.  
Conclou, per tant, que a més del marc establert per regular aquesta desviació 
de les línies d'actuació clares, l'existència d'un codi deontològic, vinculat a l'ètica i 
als valors, encara farà més difícil traspassar les fronteres, mentre que el fet que 
això s'aprovi per primera vegada a l'Ajuntament de Barcelona aportarà el 
reconeixement del seu paper en el lideratge contra la no tolerància a la corrupció. 
El Sr. Trias coincideix plenament amb la intervenció que acaba de fer el Sr. 
Portabella i, també, amb el que ha expressat el Sr. Mestre en el sentit que seria un 
disbarat intentar fer planar l'ombra de dubte damunt de tota una administració, 
atès que la immensa majoria és gent honesta i que compleix uns codis ètics. 
Altrament, és positiu que es pugui establir un codi que marqui una línia clara que 
serveixi de guia, tot i que no significa que això sigui la solució de tots els 
problemes. 
La Sra. Escarp, per acabar, vol remarcar que, arran de les intervencions, se'n 
desprenen dos aspectes molt importants; d'una banda, que els aquí presents tenen 
l'obligació de generar confiança a la ciutadania, amb exigència, transparència, rigor 
i compliment estricte de les lleis i; d'altra banda, de la importància que significa 
dotar-se d'una línia a seguir, però també que individualment i col·lectivament es 
reflexioni sobre la necessitat de no malmetre la política ni les institucions amb 
ombres de dubte. 
S’aprova, per unanimitat, la proposició / declaració de grup en debat. 
 
b) Proposicions amb contingut de declaració institucional 
 
c) Precs 
 
Del Grup Municipal de Convergència i Unió 
 
Pc 1. Que l'Ajuntament de Barcelona es comprometi en la construcció dels 
equipaments escolars pendents, tant de CEIP com IES, durant aquest mandat. 
 
El Sr. Ardanuy formula el prec, amb la intenció de refermar el compromís del 
govern municipal respecte de la construcció i posada en funcionament de catorze 
centres educatius que es van prometre, concisament i amb publicitat per part de 
l'Alcalde i del Conseller d'Educació, en el Pla d'equipaments escolars 2008-2011. 
Altrament, després de tres anys de vigència d'aquest acord, dels catorze centres 
4510 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
només se n'ha construït un, generant una situació de neguit entre els pares, les 
mares, els alumnes i els docents.  
A fi d'il·lustrar la situació, posa com a exemples de situacions crítiques la del 
CEIP Fluvià, a Sant Martí, on s’ha dit que les obres començarien el dimarts de la 
setmana vinent i, a hores d'ara, encara ningú no ha confirmat del cert la notícia, 
per la qual cosa demana a la regidora que ho faci en aquesta sessió; el CEIP 
Mediterrània, que no se sap quan podrà estar en funcionament. Pel que fa als IES, 
esmenta el Viladomat, a l'Illa Germanetes, un centre programat per a aquest 
mandat, i que només fa uns dies, les ampa els van confirmar que el govern de la 
Generalitat havia dit que no es faria en aquest mandat, i que estava pactat amb 
tots els grups municipals. Exigeix, per tant, que ara i aquí, el govern municipal els 
confirmi que això no és cert, atès que el seu Grup, en cap moment, ha donat el 
seu consentiment a què l'IES esmentat es deixi de construir, sinó que volen que es 
construeixi durant el present mandat. Altrament, no complir amb aquests 
equipaments seria una falta greu de responsabilitat d'aquest govern, que des del 
2008 anuncia que invertirà molts milions en construir aquests centres; i, de no fer-
ho, el futur govern de la ciutat i el futur Consell d'Educació haurien d'assumir la 
promesa d'altri. 
La Sra. Ballarín avança que l'Ajuntament no es comprometrà, arran d'aquest 
prec, a fer el que demanen; remarca que aquesta administració porta molt de 
temps fent tot allò que està a les seves mans per fer possibles uns equipaments 
escolars dignes per a la ciutat, que suposa, d'una banda, tirar endavant el mapa 
escolar aprovat el 2006 i, d'altra banda, fer totes les reformes, ampliacions, 
millores i manteniment necessaris als centres educatius. Afegeix que tot això és el 
que va cristal·litzar en el Pla d'equipaments que ha esmentat el Sr. Ardanuy, i al 
qual l'Ajuntament hi ha aportat gairebé dos-cents milions d'euros, a més de les 
expropiacions que han hagut de pagar. 
Puntualitza que l'Ajuntament de Barcelona no té competències per construir les 
escoles i instituts de titularitat del Departament d'Educació, i la competència 
municipal és la d'obtenir i cedir els solars per ubicar-hi els centres, i això és el que 
està fent. Diu que tenen confirmada la necessitat de nous equipaments, i estan 
exigint a la Generalitat que assumeixi els seus compromisos, tenint en compte que 
en el període 2005-2010 s'ha produït un increment de dotze mil alumnes a 
Barcelona. Confirma, també, que l'Ajuntament no ha rebaixat la seva aportació per 
dignificar les escoles. 
El Sr. Ardanuy creu que amb la resposta de la regidora es posa en evidència la 
inexistència de compromís per part d'aquest ajuntament i, també, de la 
Generalitat. Per tant, entén que tot plegat és propaganda i, en conseqüència, faltar 
a la paraula donada a la ciutadania. 
La Sra. Ballarín rebat que el Consorci d'Educació d'aquest Ajuntament és dediqui 
a fer propaganda, i es remet a les realitats, alhora que reivindica les actuacions 
que s'han fet des d'aquesta administració que, també, segueix molt de prop el 
compliment d'allò que és competència del Departament d'Educació. 
Pel que fa al CEIP Fluvià, li assegura que entrarà en funcionament el proper 
curs; el Mediterrània ja té el solar a disposició, i l'IES Viladomat té el finançament 
de construcció industrialitzada aprovat atès que van conjuntament el projecte i 
l'obra. 
 
Pc 2. Es demana que l'Ajuntament de Barcelona insti als òrgans competents a 
dur a terme les actuacions necessàries per tal de retirar, amb caràcter immediat, 
els anuncis que es projecten dins dels taxis i que vulneren la legislació sobre 
publicitat dinàmica de Catalunya i incoar, en el seu cas, els expedients 
sancionadors que siguin procedents. 
 
La Sra. Recasens formula el segon prec del Grup de CiU en referència a les 
frases vexatòries, insultants, discriminatòries i indignes i que atempten contra els 
valors reconeguts constitucionalment envers les dones i els joves que han estat 
circulant durant setmanes en l'interior de taxis de la ciutat. 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4511 
 
Remarca que, ahir mateix, l'Ajuntament va retirar de forma immediata aquests 
anuncis arran de la denúncia de CiU, però el seu Grup no es podia estar de portar 
aquest assumpte, que qualifica de deplorable, al Plenari. 
El Sr. Narváez anuncia que accepten el prec, entre altres motius per raons 
òbvies, atès que el dia 26 d'aquest mes van tenir notícia d'aquest fet pel Grup de 
CiU i algun mitjà de comunicació; un fet que mai no hauria d'haver passat. Vol 
aclarir, però, que l'Institut Metropolità del Taxi no intervé en la publicitat dels 
vehicles, per tant, en aquesta ocasió, així que se n’ha assabentat, ha ordenat que 
es retirés immediatament l'esmentada publicitat, el mateix dia 26; i, en segon lloc, 
ha obert un expedient informatiu que, sense cap mena de dubte, acabarà en una 
sanció als responsables. 
La Sra. Recasens entén que aquest cas exemplifica clarament la incompetència, 
desídia i negligència amb què actua el govern municipal, alhora que d'un model de 
societat que acaba defensant i comparteix. Precisa, en aquest sentit, que el gerent 
de l'IMT reconeix per escrit que tenia coneixement d'aquesta publicitat; en segon 
lloc, els recorda que l'Ajuntament està dotat d'un reglament del taxi, on 
s'autoobliguen a què qualsevol publicitat serà informada prèviament per l'IMT. 
Insisteix, doncs, a demanar respostes clares i sense subterfugis, i anuncia que 
estan disposats a arribar al fons de la qüestió, tant pel que fa a l'adjudicació del 
contracte de la publicitat com per la cobertura jurídica, atès que es tem que no 
existeix cap vinculació contractual amb l'empresa, i que han autoritzat una prova 
pilot per posar aquesta publicitat a l'interior dels taxis; i, igualment, sospita que els 
locals anunciats en aquesta prova pilot no en tenien coneixement. 
En segon lloc, remarca que la retirada de l'esmentada publicitat ha estat arran 
de la denúncia del seu Grup i no perquè ho deplorin fermament, atès que ja en 
altres ocasions han donat mostres de coqueteig amb la transgressió, en un exercici 
de tolerància mal entesa i laxitud a l'hora d'aplicar les normes. 
El Sr. Narváez respon que la llei de publicitat dinàmica, que també va votar CiU 
al Parlament de Catalunya, expressa clarament que la capacitat inspectora en 
aquest aspecte és a posteriori, i en aquest cas han actuat tal i com obliga la llei: 
han intervingut en el moment en què n'han tingut coneixement. 
 
Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya 
 
Pc 3. Que s'adeqüi l'espai on va ser jutjat el President Lluís Companys, al Castell 
de Montjuïc, i es defineixi com a Espai Memorial Lluís Companys, un espai 
d'interpretació de la seva vida, de les circumstàncies de la seva detenció, del seu 
empresonament, el seu judici i la seva posterior execució. 
 
El Sr. Portabella formula el prec. Es refereix a què enguany es compleix el 
setantè aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, l'únic president europeu 
escollit democràticament que fou executat durant el període de la Segona Guerra 
Mundial i de la Guerra civil espanyola. Per tant, es tracta d'un cas ben singular, del 
qual és poc conegut el procés que va patir el President Companys. 
Arran d'aquest aniversari, consideren que en el lloc on va ser jutjat al Castell de 
Montjuïc és bo que s'hi defineixi un espai Memorial Lluís Companys, on s'hi 
interpreti la seva vida, les circumstàncies de la seva detenció, del seu 
empresonament, de la farsa de judici a què es va sotmetre, i de la seva posterior 
execució. Atès que, recentment, l'Ajuntament de Barcelona ha pogut participar en 
la definició de les activitats que es duen a terme al castell, entre les quals hi ha la 
de Centre de Pau, el seu Grup considera molt adequat que l'espai on va ser jutjat 
Lluís Companys es converteixi en un espai Memorial del President màrtir de 
Catalunya. 
La Sra. Moraleda recorda que el Pla director del Castell de Montjuïc va ser 
aprovat amb consideracions per part de la Comissió territorial del Patrimoni 
Cultural de Barcelona, el 20 de gener d'enguany, i no s'hi preveu la creació 
d'aquest espai memorial en concret, sinó la destinació d'altres espais a la història 
del castell, a la seva relació amb la muntanya i la ciutat i, lògicament, als fets de 
tota mena que hi van tenir lloc, entre els quals el judici al President Companys. 
4512 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
Addueix, però, que la petició del Grup d'ERC no és incompatible amb la 
distribució d'usos prevista, indicant que l'espai destinat al Memorial restaria, en cas 
que es fes, com a espai destinat també a altres usos previstos en el Pla director i, 
atès que el projecte s'està executant actualment, s'hauria de procedir a revisar-lo 
amb molta urgència. 
Afegeix que ara mateix, l'historiador Josep M. Vila, que va redactar la Memòria 
històrica del Pla director, i que fa un seguiment constant de les obres a fi 
d'incorporar-hi les noves descobertes que es van fent, ha considerat, a partir de la 
nombrosa informació consultada, que la sala on es va celebrar el judici del 
President no és la que s'esmenta en la majoria d'obres publicades. Per tant, a dia 
d'avui existeix incertesa sobre quin ha de ser l'espai exacte on s'hauria de situar el 
Memorial. En aquest sentit, entén que caldrà esperar a què s'acabi de dirimir 
aquest punt, però anuncia que accepten el prec d'ERC de destinar una sala per fer-
hi un Espai Memorial Lluís Companys, que no és incompatible amb el projecte 
aprovat, tot i que caldria, com ja ha dit abans, revisar-lo urgentment. 
El Sr. Portabella agraeix i es felicita per l'acceptació del prec, essencialment 
perquè creu que una de les funcions de l'administració és treballar per la memòria 
històrica. Aquest cas, essencialment conegut per l'execució del President 
Companys, es força desconegut quant a tot el procés vexatori previ que va patir; 
alhora que estan totalment d'acord amb què un conclave d'historiadors s'acabi 
posant d'acord sobre l'espai en què realment fou jutjat. En definitiva, però, es 
tracta tant d'una qüestió de memòria històrica com de cultura democràtica de 
difondre aquells fets que han estat importants per a la ciutat i per al país. 
El Sr. Alcalde proposa de llegir la declaració institucional sobre aquest assumpte 
com a conclusió d'aquest prec, a la qual han donat suport quatre Grups municipals. 
Tot seguit, dóna la paraula al Sr. Ciurana perquè llegeixi l'esmentada declaració. 
 
d) Preguntes 
 
Del Grup Municipal del Partit Popular 
 
Pg 1. Quines mancances i/o incidències s'han detectat a les Residències 
Municipals (Francesc Layret, Fortpienc, Parc del Guinardó i Josep Miracle) i quines 
mesures ha pres el Govern per a corregir-les? 
 
El Sr. Fernández Díaz assenyala que a Barcelona hi ha quatre residències 
municipals amb tres-centes persones grans, algunes de quals com ara la Fortpienc 
acullen persones amb gran discapacitat; afegeix que recentment van tenir 
coneixement que l'Ajuntament havia encarregat un informe sobre la situació 
d'aquestes residències, motiu pel qual formulen la pregunta. 
El Sr. Gomà indica que a la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social es 
va debatre a bastament sobre aquest assumpte; de tota manera, però, fa una breu 
síntesi dels arguments que ja va esgrimir en aquella ocasió. En primer lloc, diu que 
l'Ajuntament sempre ha impulsat una política de qualitat en l'atenció residencial de 
les persones grans; des del 1996, les residències municipals desenvolupen 
programes de millora de la qualitat assistencial, havent satisfet tots els 
requeriments i estàndards establerts en la normativa catalana i estatal. Remarca 
que l'última enquesta de satisfacció de les persones usuàries d'aquest servei, 
situava per sobre del 80% la franja del notable-execel·lent. És sobre aquesta base 
que l'Àrea d'Acció Social i Ciutadania decideix en aquest mandat iniciar un procés 
cap a l'obtenció de l'acreditació de qualitat de la Comissió conjunta internacional, 
l'única agència internacional d'acreditació reconeguda; a partir d'aquí, s'inicia un 
procés, encara obert, amb una diagnosi exhaustiva sobre funcions assistencials i 
organitzatives, mesurades a partir de més de tres-cents indicadors de bona 
pràctica, i s'identifiquen àrees que ja compleixen els estàndards d'acreditació 
mentre que, d'altra banda, hi ha àrees millorables en aspectes com la gestió de la 
informació, la valoració de necessitats, l'educació i el suport a les famílies o la 
gestió de la millora contínua. Al llarg de tot el 2010 s'ha treballat intensament, i la 
primera de les residències a passar la preacreditació ha estat Fortpienc, amb 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4513 
 
l'acompliment de 322 estàndards de bona pràctica, amb una nota entre 8 i 10, 
sobre 331 estàndards possibles. 
El Sr. Fernández Díaz es congratula perquè l'Ajuntament vagi corregint algunes 
de les deficiències detectades, que certament no eren baladí, que configuraven un 
diagnòstic inquietant sobre el que succeïa en algunes residències municipals. 
Insisteix que no s'inventen res, atès que en les auditories encarregades s'hi 
reflectia la inexistència de protocols de prevenció i assistència de malalties i riscos 
per als usuaris en algunes residències; o, també, que no disposaven dels protocols 
de reanimació cardiopulmonar, de malalties infeccioses o contagioses, o que no hi 
havia cap protocol per identificar víctimes d'abusos o abandonament. Indica, 
també, que s'han comprovat deficiències en la manipulació i control dels aliments 
Una segona disfunció detectada era que no hi havia mecanismes definits en el 
subministrament i el control de la medicació; que no s'havien fet els simulacres 
anuals d'incendi per comprovar els plans d'evacuació. En aquest sentit, posa en 
relleu que, a banda de vetllar per l'aprovació dels grans plans d'actuació 
d'emergències de la ciutat, no s'han oblidar els plans sectorials com ara d'un pla 
d'evacuació d'una residència amb persones grans amb mobilitat reduïda. 
Diu que és conscient i valora que és important que aquestes deficiències es 
detecten a instàncies d'una auditoria encarregada per l'Ajuntament; però també 
recorda que plou sobre mullat, atès que el 1995, inspeccions de la Generalitat 
detectaven deficiències en algunes de les residències municipals i, temps després, 
una auditoria reitera novament l'existència de deficiències importants.  
Per això, el seu Grup demana quines són les deficiències actuals, si s'han 
corregit i si es pot garantir que no es tornaran a produir. 
El Sr. Gomà remarca que l'Ajuntament ha fet un exercici de màxima 
transparència en el procés de millora de la qualitat assistencial de les residències 
municipals, però no es vol estar de fer un parell de reflexions en aquest sentit. Diu, 
en primer lloc, que l'auditoria en cap cas detecta males pràctiques o la inexistència 
de bones pràctiques en les àrees que ha apuntat el Sr. Fernández Díaz; allò que 
detecta l'auditoria és que no existeixen protocols que les formalitzin i, per tant, són 
aquests protocols els que s'han redactat, conjuntament amb els professionals i les 
associacions de familiars. Puntualitza, doncs, que no hi ha denúncies de males 
pràctiques, sinó que hi ha una bona pràctica reconeguda que actualment s'està 
formalitzant en clau de protocol, un fet que suposa un element més de millora en 
la qualitat assistencial. 
Afegeix que, tant els equips de professionals com les associacions de familiars 
els han fet arribar el seu malestar pel que qualifiquen d’ús parcial i poc rigorós d'un 
procés en què se senten molt implicats. 
 
Pg 2. Té previst el Govern municipal donar suport polític, recursos materials i 
humans, cessió d'espais, etc. a la consulta independentista que està previst 
celebrar el proper 10 d'abril de 2011, tot especificant el seu posicionament envers 
els acords dels Consells de Districte de recolzar-la? 
 
El Sr. Fernández Díaz recorda que en la darrera sessió de Plenari, en ocasió de 
l'aprovació del Pla director de Participació Ciutadana, va interpel·lar directament al 
Sr. Alcalde si, d'acord amb aquest Pla o qualsevol altra interpretació normativa es 
podria emparar o donar suport a consultes sobiranistes o independentistes 
convocades a la ciutat els propers mesos. Diu que el Sr. Alcalde li va respondre 
que no i, malgrat això, durant el darrer mes almenys quatre districtes –Eixample, 
Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia– han adoptat en el seus plenaris, i per 
majoria, acords a instàncies d'ERC o de CiU en el sentit de donar suport amb 
recursos municipals als processos de convocatòria d'aquesta mena de consultes, 
motiu pel qual formulen aquesta pregunta.  
El Sr. Narváez afirma, d'entrada, que considera el Sr. Fernández Díaz una 
persona informada, motiu pel qual entén que ha presentat aquesta pregunta amb 
la intenció de fer bullir l'olla del seu nacionalisme espanyol, o bé per enredar una 
mica més la troca amb aquesta discussió. 
4514 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
Recalca que el proper 10 d'abril de l'any vinent, l'autoritat que haurà de 
respondre aquesta pregunta serà la Junta Electoral; per tant, no correspondrà a 
aquest govern municipal. 
El Sr. Fernández Díaz demana al regidor que no defugi la resposta, tal i com va 
intentar fer l'Alcalde en l'ocasió a què s'ha referit, on va expressar tímidament un 
no. Reitera, doncs, la pregunta sobre la intenció d'aquest Ajuntament de donar 
suport, amb cessió d'equipaments, recursos humans, materials o de qualsevol altra 
naturalesa a la celebració de la consulta independentista a Barcelona, i els recorda 
novament que quatre Consells de Districte s'hi han posicionat a favor. I insisteix a 
saber quin és el posicionament d'aquest govern municipal al respecte, si es mullarà 
per impedir una consulta independentista que, a banda de ser il·legal, no forma 
part de l'àmbit propi d'aquest Ajuntament. 
 
El Sr. Narváez es pregunta, amb tots els respectes, si el Sr. Fernández Díaz els 
pren el pèl, ja que la seva pregunta en aquest sentit sempre és retòrica, atès que 
ell mateix es respon que l'Alcalde li va dir que no hi donaria suport; creu que si allò 
que hauria volgut és una resposta en un to més alt, que no més clar, la pregunta 
que formulen no és encertada. 
Repeteix que, si es tracta de fer un acte de més de nacionalisme espanyol 
aprofitant aquest assumpte, no ho comparteix; en segon lloc, reitera l'argument 
que el 10 d'abril de 2011 l'autoritat per respondre la pregunta formulada serà la 
Junta Electoral de zona. 
 
Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya 
 
Pg 3. Quin és el calendari per a la construcció dels equipaments previstos a la 
Plaça de les Glòries i els seus entorns? 
 
El Sr. Martínez formula la pregunta. 
La Sra. Mumbrú respon que la situació econòmica, la magnitud dels projectes i 
les dificultats per assolir el consens polític imprescindible han obligat al 
replantejament del calendari inicial. En aquest sentit, assenyala que els 
equipaments de ciutat i de barri que es van recollir en el compromís per les 
Glòries, estan previstos en la transformació urbana de l'àmbit, amb la dotació de 
disset equipaments nous, deu dels quals ja estan en marxa, ja sigui en fase de 
tramitació administrativa, projecte o construcció de l'emplaçament. 
Tot seguit, precisa que el Mercat dels Encants està en execució d'obres de 
l'aparcament i de desviament de col·lector, amb una finalització d'obres prevista 
per al quart trimestre del 2012; el Centre del Disseny i la biblioteca del barri del 
Clot-Camp de l'Arpa també estan previstos per al segon trimestre del 2012; el 
CAP, el casal de gent gran, els habitatges dotacionals està previst que se n'iniciïn 
les obres durant el darrer trimestre de 2010; i el pla de millora urbana de l'àmbit 
ja està aprovat definitivament. Quant als edificis Sòcol i Ona, indica que tenen el 
projecte aprovat definitivament per la Comissió de Govern el gener de 2010, i la 
seva prioritat actual és incloure aquest projecte tan aviat com es disposi del 
finançament necessari; igualment, s'ha aprovat definitivament el pla de millora 
urbana de la UA 2 de modificació de PGM de les Glòries-Meridiana Sud, que preveu 
el subsòl de l'interior d'illa enjardinada per a la ubicació del centre esportiu de barri 
del Poblenou; igualment, el centre de barri i l'auditori del Clot tenen redactat el 
projecte executiu i estan pendents de finançament. 
El Sr. Martínez conclou per la resposta que li acaba de donar la regidora que els 
equipaments pendents no depenen de les futures aprovacions en l'àmbit de 
Glòries; que intentaran vincular l'edifici Ona als pressupostos de l'any vinent; i que 
requeriran a la Generalitat que tiri endavant les escoles i instituts que falten a la 
zona. 
Per tot plegat, entén que queda clar que els equipaments no estan vinculats a la 
futura planificació del sistema viari i concreció dels elements de Glòries en aquesta 
aprovació. 
La Sra. Mumbrú concreta quant a l'equipament educatiu, el futur CEIP dels 
Encants, que es preveu l'obtenció del sòl per al primer trimestre de 2011; alhora 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4515 
 
que assegura que estan fent un esforç per complir el calendari sense rebaixar les 
expectatives que s'havien marcat. 
 
e) Seguiment proposicions / declaracions de grup 
 
Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya 
 
Únic. Que s'informi de l'estat d'execució de la proposició aprovada al Plenari del 
Consell Municipal el 30 d'octubre de 2009 amb el contingut següent: 
(M0711/7950) El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: Elaborar un 
nou Pla d’Autobusos Urbans que transformi progressivament l’actual model de 
predomini radial per un altre model més descentralitzador, més entenedor i menys 
redundant, d’estructura ortogonal, que es complementi afavorint la intermodalitat, 
amb el conjunt de la xarxa de transport públic actual i futura de la ciutat. 
 
El Sr. Portabella es refereix a què fa poc més d'un any, es va aprovar en aquest 
Plenari, amb els vots favorables de totes les forces polítiques, llevat del Grup del 
PP, una proposició presentada pel seu Grup sobre la xarxa ortogonal d'autobús. 
Remarca que quan es produeix una situació en què hi ha majoria política, els 
assumptes solen tirar endavant, tret que no es produeixin irregularitats de 
tramitació o que el PP ho porti al Tribunal Constitucional, que no ha estat el cas en 
aquesta ocasió. 
Atès que ja ha transcorregut un any, el seu Grup vol saber en quin estat està 
actualment l'acord, en quin moment està previst implementar la primera via. 
La Sra. Escarp, després d’assegurar que està convençuda que en aquesta ocasió 
no hi haurà recurs davant del TC, remarca que tots eren conscients que calia un 
canvi de model i, després de la inversió feta en la xarxa de metro, és fa evident la 
necessitat de la transformació de la xarxa urbana de superfície, i de fer-ho amb els 
criteris que van acordar. Informa que es va fer una jornada tècnica a la UPC, i ja 
estan treballant en alguns aspectes en el sentit d'incorporar a la xarxa d'autobús 
els atributs de rapidesa, fiabilitat, freqüència, sense perdre ni proximitat ni 
accessibilitat. 
Admet que es va amb retard per diverses causes, entre les quals algunes 
dificultats d'inversió, però es compromet a citar-los molt aviat per poder exposar-
los exactament en quin punt estan i cap a on van. 
El Sr. Portabella agraeix aquest compromís de rapidesa, i confia que les 
properes setmanes es pugui precisar més la data. 
Addueix que l'esment que ha fet del TC no era pas gratuït, atès que el motiu pel 
qual el Grup del PP no va votar a favor d'aquella proposició, segons va al·legar, era 
que no sabia si s'havia d'aprovar en aquesta cambra i si aquest ajuntament tenia 
competències per fer-ho. 
La Sra. Escarp apunta que, amb tota probabilitat, hauran de demanar alguna 
autorització a l’autoritat del transport, però tampoc no creu que s'hagi d'anar més 
enllà. Entén que allò realment importat és la capacitat de fer realitat el que van 
acordar, d'anar implantant progressivament la xarxa ortogonal i, alhora, donar 
resposta a la demanda sense perdre el criteri de proximitat, essencial en el 
transport públic de superfície. 
 
 
MOCIONS 
 
Mc 1. Designar l’Im. Sr. Xavier Mulleras Vinzia representant de l’Ajuntament de 
Barcelona a la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en 
substitució de l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra. 
 
Mc 2. Designar consellers generals de l’Assemblea General de la Caixa d’Estalvis 
de Catalunya, Tarragona i Manresa (CatalunyaCaixa), en representació de 
l’Ajuntament de Barcelona, les persones següents: - Consellers generals titulars: 
Sr. Francisco Longo Martínez, Sr. Josep Maria Camós Cabecerán, Sr. Manuel 
4516 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
Medeiros Pérez i Sra. Maria Elisa Casanova Domènech. - Conseller general suplent, 
de qualsevol dels Consellers titulars: Sr. Marc Llobet i Martin. 
S’aproven, per unanimitat, les dues mocions precedents, la urgència de les 
quals ha estat aprovada també per unanimitat. 
 
 
DECLARACIONS INSTITUCIONALS 
 
DI 1. El 25 de novembre commemorem el Dia Internacional contra la violència 
vers les dones. Des de l’Ajuntament de Barcelona volem expressar la nostra 
condemna més rotunda vers qualsevol forma de violència masclista, en tant que 
greu vulneració dels drets humans. 
Considerem que és deure de les institucions establir els mecanismes per 
contribuir a la seva eradicació i reconèixer i avançar en garanties respecte del dret 
bàsic de les dones a viure sense cap manifestació d’aquesta violència. 
En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona vol manifestar el seu compromís 
polític en la definició de noves estratègies i el desplegament dels recursos 
necessaris que vagin minvant els efectes que aquesta violència té sobre les dones 
en particular i, al capdavall, sobre tota la ciutadania del nostre país. Per fer de 
Barcelona una ciutat lliure de violència masclista. 
És per tot això que d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 
101.1 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, els Grups 
municipals sotasignants presenten al Plenari del Consell Municipal la declaració 
institucional següent: 
El Plenari del Consell Municipal acorda: 
- Mostrar el nostre rebuig contra qualsevol acte de violència masclista. - 
Reforçar les polítiques per una igualtat efectiva entre homes i dones que permetin 
identificar i superar les desigualtats i les relacions de poder existents. Treballar per 
a la creació de nous instruments que allunyin cada cop més la violència masclista 
de la nostra realitat i del nostre imaginari social. 
- Reforçar aquelles actuacions d'atenció a les víctimes que tenen com a objectiu 
assolir la plena recuperació personal d’aquestes dones: enfortint els protocols 
d’actuació en els àmbits sanitari, social, jurídic i dels cossos de seguretat, i 
ampliant les places d’acollida i els recursos necessaris, amb l’objectiu d’evitar una 
nova agressió. Totes aquestes actuacions no seran possibles sense el compromís 
de totes les administracions implicades. 
- Reforçar aquelles actuacions dirigides a nens i nenes que han patit o pateixen 
de manera directa o indirecta situacions de violència masclista en el seu entorn 
familiar. 
- Reconèixer les experiències de les dones que han passat per diverses 
situacions de violència, i que aquestes esdevinguin agents activus en el procés de 
transformació individual i col·lectiva de la nostra societat pel que fa al coneixement 
i a la superació d'aquest xacra. 
- Continuar el desplegament de la llei catalana del dret de les dones a eradicar 
la violència masclista, en tant que instrument actiu i efectiu i com a eina jurídica 
per a excloure de la nostra societat la violència masclista. La Llei no és un punt 
final, sinó un punt de partida, una part del procés que s'haurà de completar amb 
les pràctiques de tots els àmbits implicats i continuar fomentant la coordinació 
interinstitucional. 
- Mantenir i millorar aquelles mesures educatives, preventives i de sensibilització 
que es duen a terme, que situen la desigualtat entre dones i homes com a la causa 
central de la violència i que ens permeten qüestionar les idees i creences sexistes 
presents en la nostra societat. Cal fomentar una educació basada en els valors del 
diàleg, el respecte i la tolerància. 
- Expressar la nostra solidaritat amb totes les dones que pateixen o que han 
patit violència, i el nostre record per a totes aquelles que al llarg d’aquests anys 
han mort assassinades a mans de les seves parelles o exparelles. 
S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida 
per la Sra. Blasco. 
 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4517 
 
DI 2. El 30 de setembre de 2010, morí, a la ciutat de Barcelona l’il·lustre 
pedagog, escriptor i crític Joan Triadú i Font. Ultra la seva activitat literària, Triadú 
destacà pel seu compromís cívic i patriòtic. La seva biografia, extreta de 
l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, ens assenyala els fets més destacats 
de la seva llarga trajectòria vital i humanística: 
Joan Triadú i Font va néixer el 1921 a Ribes de Freser (Ripollès). El 1937 va 
obtenir el títol de professor de català, per a més tard dedicar-se professionalment 
a l’estudi i a la docència en el camp de les llengües clàssiques. Entre el 1948 i el 
1950 va ser lector de català a la Universitat de Liverpool. Des de molt jove va 
destacar la seva dedicació a la llengua i la literatura catalanes, no només a través 
de l’ensenyament sinó també amb un bon nombre d’iniciatives culturals que 
esdevindrien gairebé úniques en la immediata postguerra. L’autor va adquirir des 
de molt jove un gran prestigi com a crític literari, sobretot a partir de les antologies 
poètiques Antologia de la poesia catalana (1951), on aplega els autors més 
significatius de la primera meitat del segle, i l’Anthology of Catalan Lyric Poetry 
(1953). No s’han d’oblidar tampoc altres fets destacats, com ara la fundació de la 
revista Ariel (1946), la de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona o la creació del 
premi literari de Cantonigròs (1944-1968), autèntic motor de la vida literària 
catalana de l’època pels nombrosos autors que hi van assolir el seu primer 
reconeixement literari. Mentrestant, anava bastint una obra literària que, tot i 
centrar-se posteriorment en la crítica i l’assaig, va tenir uns inicis molt marcats en 
la poesia, Endimió (1948), que a la fi seria el gènere més estudiat dins els seus 
llibres. Les antologies citades i altres sobre la narrativa del moment, com 
l’Antologia de contistes catalans (1950) van convertir Triadú en un creador de 
tendències i en una veu eficaç i de confiança a l’hora d’establir jerarquies dins 
d’una literatura que la guerra i el posterior exili de molts autors havien condemnat 
a la desestructuració. Però per a dur a terme aquesta tasca no sols havien de fer 
antologies. Conscient de la importància que podien tenir en aquell moment els 
estudis monogràfics, es va fer assaigs de referència sobre autors com Carles Riba, 
La poesia segons Carles Riba (1954), Narcís Oller (1955) o Prudenci Bertrana: 
Prudenci Bertrana per all mateix (1967), entre d’altres. També s’han de ressenyar 
les seves traduccions, sobretot la versió dels Sonets de Shakespeare que va fer el 
1958. La docència i el conreu de la literatura i de la crítica no li van impedir 
convertir-se en un punt de confluència del nacionalisme cultural català ja als anys 
50. Dins els seus llibres sobre la societat i literatura, s’ha de fer esment de La 
literatura catalana i el poble (1961) o Llegir com viure (1963) on adopta una 
posició eclèctica amb la poesia com a gran instrument per al redreçament polític i 
social de Catalunya. Les seves col·laboracions a la premsa i a revistes culturals han 
suposat una escola per a les posteriors generacions de crítics i estudiosos. 
Recordem les de les revistes Serra d’Or o Ariel, així com els seus articles, ja durant 
l’etapa democràtica, al suplement de llibres de l’Avui. Els assaigs La novel·la 
catalana de postguerra (1982) i La Poesia catalana de postguerra (1985) han 
esdevingut essencials per a l’estudi d’ambdós gèneres literaris en la segona meitat 
del segle XX. La dècada dels 90 ha estat rica en esdeveniments i publicacions que 
han posat de manifest l’enorme tasca de l’autor dins la literatura catalana recent. 
El 1992 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el 1998 el Doctorat 
Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull a més de diversos reconeixements i 
homenatges –UCE (1998), Universitat de Vic (2001), Medalla d’Or de la Generalitat 
de Catalunya (2001)–, alhora que veien la llum dos llibres fonamentals per a 
entendre la seva trajectòria: La ciutat dels llibres (1999) i Dies de memòria 1938-
1940 (2001). 
El 22 de novembre de 1996 li fou atorgada pel Consell Municipal de Barcelona la 
Medalla d’Or de la Ciutat al Mèrit Científic. 
Per això, i d’acord amb el que estableixen les Normes de Funcionament de la 
Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, i els articles 60.6, 65, 73.5 i 
101.1 del reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, presentem al 
Plenari del Consell Municipal la declaració institucional següent: 
El Plenari del Consell Municipal, acorda: 
Donar el nom de Joan Triadú i Font a un carrer o espai públic de la ciutat. 
4518 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida 
pel Sr. Ciurana. 
 
DI 3. I. Atès que enguany és el 70è aniversari de l’afusellament del president 
Lluís Companys. Regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1931), Primer President 
del Parlament de Catalunya (1932-1933) i 123è President de la Generalitat de 
Catalunya (1934-1940). 
II. Atès que entenem que la mort del President Companys ha de ser recordada i 
motiu d’homenatge. Va ser deportat de França contravenint tots els principis de 
dret internacional, torturat, humiliat, sotmès a un consell de guerra contra tot 
principi de dret i justícia i executat. L’únic motiu de la seva condemna a mort va 
ser el fet de ser el President de la Generalitat i haver mantingut la fidelitat del 
càrrec al servei del nostre poble que el va elegir. El fet que el nostre president 
elegit democràticament pel parlament de Catalunya fos executat pel franquisme és 
un atac contra el nostre poble i no podem negligir el fet que mantingués el 
compromís contret amb els ciutadans d’aquest país en la més alta jerarquia del 
nostre govern, fins a perdre la vida. Un fet tan greu i una generositat tan gran han 
de ser recordades i motiu d’homenatge del nostre president. 
III. Atès que entenem que el recordatori i homenatge del president s’ha de fer 
palès especialment en el lloc on va patir la detenció, el judici i l’execució, que és el 
Castell de Montjuïc. 
IV. Atès que per a fer-ho entenem que s’ha de senyalitzar de manera adequada, 
marcant un recorregut de visita els punts relacionats amb els darrers dies del 
president. El lloc on estava empresonat, el lloc on es va celebrar el judici, el 
passadís on va ser conduit al punt de l’execució i el punt de l’execució amb 
referència al lloc on està enterrat al fossar de la Pedrera. Caldria que a més es fes 
a la sala on va ser jutjat una museïtzació amb documents i imatges sobre la seva 
vida i els darrers dies de Companys al Castell. 
V. Atès que el Castell de Montjuïc durant el segle XIX i els primers anys del 
segle XX va ser un símbol de mort i d’opressió per a Barcelona, des del 
bombardeig del general Espartero de 1842 i 1843, fins al procés de Montjuïc o 
l’execució dels processats per la Setmana Tràgica. 
VI. Atès que per a trencar aquesta imatge, Lluís Companys com a President de 
la Generalitat el 23 d’agost de 1936, desmilitaritzà el castell i el va restituir a la 
Ciutadania, col·locant una bandera catalana al baluard de Santa Amàlia. En aquell 
acte el president va dir “la bandera immortal de Catalunya onejarà ara damunt del 
castell que no serà mai més un presidi d’esclavitut i de mort.”. Malauradament no 
va ser així i ell mateix hi va ser pres i afusellat. 
VII. Atès que aquella bandera va ser retirada pel franquisme en ocupar 
Barcelona el 26 de gener del 1936. 
VIII. Atès que ara la restitució de la bandera és un acte de justícia davant de la 
retirada franquista, un acte de reafirmació de la voluntat del castell com a símbol 
de pau i un acte també d’homenatge permanent i memòria del president 
Companys i de la resta de víctimes del franquisme. 
IX. Atès que aquesta restitució s’emmarca en la Llei de la Memòria Històrica 
52/07 de 26 de desembre i la 13/07 del 13 d’octubre del Memorial Democràtic que 
diu al seu preàmbul. “La preservació de la memòria històrica d’un país és, doncs, 
una expressió de la seva llibertat. La reivindicació del compromís polític de la 
ciutadania per la conquesta de les llibertats és una manifestació de cultura 
democràtica”. 
Per això, i d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del 
reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, presentem al Plenari 
del Consell Municipal la declaració institucional següent: 
El Plenari del Consell Municipal acorda: 
1. El compromís de preservar la memòria de Lluís Companys al Castell de 
Montjuïc i commemorar la seva presència amb la senyalització i adequació de 
l’espai on va ser jutjat i on s’exposin totes les circumstàncies de la seva detenció i 
posterior execució. 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4519 
 
2. Procedir a la senyalització i adequació de tots els altres punts relacionats amb 
l’estada al Castell de Montjuïc del president Companys. El lloc on va ser 
empresonat, lloc del judici, pas cap a l’execució i indret de l’execució. 
3. Que, enguany, que s’ha commemorat el 70è aniversari, l’Ajuntament de 
Barcelona restitueixi en el mateix indret on era del vèrtex nord del baluard de 
Santa Amàlia, la bandera catalana que va col·locar solemnement Lluís Companys el 
dia 23 d’agost de 1936, que es mantingui de manera permanent en homenatge a 
Companys i a la resta de víctimes del franquisme. Que al peu del pal de la bandera 
es col·loqui una placa indicadora d’aquest fet. 
S’aprova aquesta declaració institucional, que ha estat llegida pel Sr. Ciurana, 
amb el vot favorable de tots els Grups municipals excepte el del Partit Popular. 
 
DI 4. Barcelona és una ciutat reconeguda arreu per la calidesa amb què sabem 
tractar els nostres hostes. Els milions de persones que cada any ens visiten en 
donen contínuament testimoni, i aquest és un motiu d’orgull per a tots els 
barcelonins i barcelonines. 
Quan l’hoste que ens visita té el significat espiritual i la dimensió mundial de Sa 
Santedat el Papa Benet XVI, se’ns reclama un esforç addicional per fer que la seva 
estada entre nosaltres sigui una experiència única i un record inesborrable. Tant 
per a ell i els molt nombrosos ciutadans que s’hi senten identificats, com per als 
milions de persones que aquests dies tindran la mirada posada en la nostra ciutat. 
I, en definitiva, per tal que redundi en benefici de Barcelona, la seva gent i el seu 
prestigi internacional.  
És aquesta una ocasió excepcional per mostrar-nos davant del món tal i com 
som. Una ciutat que treballa per la pau i la cooperació entre les ciutats i els pobles, 
i que fa del civisme i la convivència la seva bandera. Una ciutat tolerant, oberta i 
plural, capaç d’integrar i donar cabuda a totes les religions i cultures, i al mateix 
temps orgullosa de les seves tradicions i la seva història. Una història que ningú 
podria entendre sense l’aportació fonamental que l’església catòlica i tots aquells 
que la professen han fet i fan a la nostra manera de ser col·lectiva i als valors que 
avui propugnem. 
Donem la benvinguda al Papa Benet XVI, que ens honorarà els propers dies 6 i 7 
de novembre amb la seva visita. I agraïm-li que hagi volgut presidir l’acte de 
Dedicació del Temple de la Sagrada Família, una de les nostres senyes d’identitat 
més estimades.  
Per aquest motiu, demanem que, més enllà de les creences que lliurement tots 
tenim i des del respecte envers tothom, siguem els millors amfitrions de Sa 
Santedat i contribuïm a fer de la seva presència a Barcelona l’èxit que tots 
desitgem.  
I atenent la nostra condició de capital de Catalunya, i en representació dels 
milers de catalans que de prop o des de la distància viuran també la visita del Sant 
Pare, proposem als ciutadans i ciutadanes que, recollint el sentit de tot 
l’Ajuntament, engalanin els balcons i finestres i que ho facin amb la Senyera, la 
nostra bandera, la que a tots els catalans i catalanes ens identifica, representa i 
agermana. 
Santedat, sigueu benvingut a Barcelona. 
Sigueu benvingut a Catalunya. 
 
El Sr. Carnes llegeix la declaració institucional. 
El Sr. Portabella obre els torns d'intervenció dels Grups municipals i es refereix a 
què, els propers 7 i 8 de novembre, Barcelona serà una vegada més el centre de 
moltes mirades; destaca l'oportunitat que significa l'aparició de la ciutat per 
televisió, i que ja ha tingut arran d'altres esdeveniments de rang internacional. 
D'altra banda, remarca que també ajudarà a fixar l'afiliació nacional de la capital 
de Catalunya. 
En aquest sentit, el seu Grup considera que l'Ajuntament, així com totes les 
administracions públiques, està obligat a vetllar per a què la visita funcioni bé en 
tots els àmbits, seguretat, mobilitat, el bon estat de l'espai públic i que, tal i com 
el seu Grup va proposar la setmana passada en la comissió corresponent, ha 
d'animar la ciutadania a penjar en balcons i finestres la Senyera. Igualment, 
4520 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
entenen que, des de la laïcitat necessària que caracteritza les institucions del país, 
i la voluntària del Grup d'ERC, cal tenir en compte que la visita del Papa, líder 
espiritual de milions de persones arreu del món, és un esdeveniment multitudinari, 
i l'Ajuntament ha de saber estar a l'altura de les circumstàncies. 
El Sr. Gomà anuncia que el seu Grup no donarà suport a la declaració i 
expressa, doncs, el vot en contra. Argumenta que el Papa Benet XVI ha de ser 
rebut i acollit amb respecte, com correspon al màxim referent de l'església catòlica 
i com sempre ha fet Barcelona amb les persones que la visiten; desitgen, per tant, 
que aquesta visita es faci amb plena normalitat i que les persones que vulguin 
expressar la seva adhesió ho puguin fer lliurement. Entén que també és positiu 
que aquesta visita no quedi al marge de la deliberació democràtica d'idees, i és en 
aquest context que el seu Grup expressa un desacord clar amb el model plantejat 
per a la rebuda de Benet XVI i amb el paper de les institucions en aquesta acollida. 
Remarca que Barcelona és, sortosament, una ciutat diversa en valors, creences i 
estils de vida; i està convençut que la millor manera de consolidar aquesta 
diversitat en clau de convivència passa per afermar el rol de l'Ajuntament com a 
promotor i garant d'un espai de laïcitat, que aculli el pluralisme moral i permeti 
superar la situació de privilegi de què gaudeix l'església catòlica i que atempta 
contra el model d'Estat laic, que deriva d'un acord preconstitucional entre l'església 
catòlica i l'Estat, i que permet a aquesta confessió ingerències en l'esfera pública, 
tendents a negar avenços en la igualtat i en els drets civils, aspectes ambdós en 
què aquesta ciutat treballa amb esforç, i amb què el seu Grup se sent plenament 
compromès. 
El Sr. Fernández Díaz inicia la seva intervenció afirmant que el seu Grup defensa 
i manté la seva declaració institucional, i que comparteix, amb gairebé la resta de 
grups municipals, el fet que la visita del Sant Pare a Barcelona té una doble 
connotació; en primer lloc, evangèlica i de promoció de valors com la defensa de la 
família i, en segon lloc, la projecció de Barcelona com a ciutat de convivència i de 
respecte. Afegeix, a més, que aquesta visita, referma el compromís social de 
l'església i la seva aportació solidària contra la pobresa i l'exclusió social. Discrepa, 
però, amb que s'hagi de dir als barcelonins de quina manera han de guarnir la 
ciutat, ja que el seu Grup entén que cadascú ha de tenir llibertat per posar la 
bandera que vulgui.  
Finalment, vol posar en evidència la hipocresia de Grups com el d'IVC-EUiA que, 
d'una banda, critiquen el Papa i l'església catòlica i, d'altra banda, guarden silenci 
davant l'integrisme islamista i els imams radicals que resideixen a la ciutat, o 
davant de les visites d'estat d'alguns representants de països musulmans que no 
defensen els valors i normes de convivència de la ciutat. Per acabar, postil·la que 
és molt progre criticar Déu i els catòlics, però, d'altra banda, anar amb peus de 
plom en parla d'Alà i dels musulmans, i creu que fóra convenient que grups com el 
que ha citat actuessin amb més responsabilitat i rigor. 
El Sr. Trias lamenta que no s'hagi obtingut la unanimitat de tots els grups en 
aquesta declaració institucional, de la qual en remarca la importància com a 
benvinguda al Papa, no només com a cap d'estat, sinó també com a líder espiritual 
de moltes persones d'aquest país. Puntualitza que això no significa no admetre la 
laïcitat d'aquest país, perquè no hi té res a veure. Remarca que es tracta de la 
visita d'una persona molt important, referent per a molta gent, entre la qual es 
compta, i, per tant, considera lògic que la ciutat li doni la benvinguda, en un acte 
que ajuda, també, a projectar Barcelona al món, per la qual cosa fa avinent el seu 
desig que tot surti de la millor manera possible. 
Fa notar que quan sent dir al Sr. Gomà que la visita mereix respecte és perquè 
s'han produït actituds irrespectuoses, i creu que no hauria d'haver estat així.  
Afegeix, per acabar, que hauria preferit que s'hagués aprovat aquesta declaració 
abans que el Ban de l'Alcalde, però conclou que és una bona declaració. 
El Sr. Narváez expressa que el Grup Socialista no té cap complex a donar la 
benvinguda a la ciutat al Papa, altrament, considera que és una magnífica 
oportunitat que té Barcelona de tornar a demostrar que és una ciutat acollidora, 
amb capacitat organitzativa demostrada internacionalment i que farà tot el 
possible perquè les coses surtin bé. Es mostra convençut que tothom és conscient 
de la transcendència d'aquesta visita, tant a escala local com nacional i 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4521 
 
internacional i que, una vegada més, Barcelona no decebrà, amb l'Alcalde al 
capdavant i, en la part operativa, la Sra. Escarp. 
El Sr. Alcalde anuncia l'aprovació d'aquesta declaració institucional sobre un fet 
que, més enllà de les creences de cadascú, és un gran esdeveniment i ha de 
significar una gran oportunitat per a la ciutat; i, amb aquest esperit, Barcelona 
prepara la visita de Benet XVI. 
S’aprova la declaració institucional en debat amb el vot favorable de tots els 
Grups municipals excepte el del Partit Popular i d'ICV-EUiA. 
 
DI 5. I. L’article 7 de la llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística a 
Catalunya disposava que les corporacions locals havien de regular la normalització 
de l’ús del català en les activitats administratives de tots els òrgans de la seva 
competència. 
II. L’article 9.3 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística reitera el 
mandat de la Llei 1983 i, en la Disposició transitòria primera, estableix els terminis 
que les normes locals d’usos lingüístics han de ser aprovades. 
III. L’article 5 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, modificat per la 
Llei 1/1998, va establir que el català és la llengua pròpia de l’Administració local de 
Catalunya i que, com a tal, ha d’ésser la llengua d’ús normal i general en les seves 
activitats. 
IV. En l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat pel Parlament de 
Catalunya es proclama que la llengua pròpia de Catalunya és el català i l’establia 
com llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques catalanes. 
V. L’article 4 de la Carta Municipal de Barcelona, aprovada per la Llei 22/1998, 
de 31 de desembre, preveu que el català, llengua pròpia de Catalunya, ho és 
també de l’Ajuntament de Barcelona, i estableix l’obligació de l’Ajuntament de 
normalitzar l’ús del català en les seves competències. 
VI. En base a totes aquestes previsions, es constituí al març del 2009 la 
Ponència conjunta de tots els Grups municipals conjuntament amb la representació 
i assessorament d’un membre de l’Institut d’Estudis Catalans i d’un membre del 
Consorci de Normalització lingüística per donar compliment a l’obligació establerta 
a l’article 9.3 de la Llei 1/1998, segons el qual les corporacions locals i les 
universitats han de regular l’ús del català en l’àmbit de les competències 
respectives. 
VII. El Plenari del Consell Municipal va provar definitivament el 5/2/2010 el 
Reglament d’ús de la Llengua Catalana amb el vot favorable de tots els Grups 
Municipals tret del PP. 
VIII. El Partit Popular de Catalunya va interposar recurs contenciós administratiu 
contra aquest Reglament, sol·licitant alhora l’adopció, com a mesura cautelar, de la 
suspensió de l’executivitat del Reglament o subsidiàriament dels seus articles 1.2, 
1.3, 3.1, 3.2, 3.4, 3.5, 5.2, 5.5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 18, 19, 20, 26.1 i 27. 
IX. Durant la tramitació de la peça separada de suspensió, el Tribunal 
Constitucional va dictar la STC 31/2010, sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya 
declarant inconstitucional la paraula “preferent” del seu article 6.1 relatiu a l’ús de 
la llengua catalana per part de les administracions i els mitjans de comunicació 
públics de Catalunya i que ha estat un dels arguments utilitzats pel TSJC per 
acordar la suspensió cautelar. 
X. Finalment, una vegada exposats els arguments jurídics de la defensa lletrada 
de l’Ajuntament la interlocutòria dictada resolent la peça separada ha estat acordar 
la suspensió cautelar de 7 dels articles: 3.1, 3.2, 3.4, 5.2, 7, 12 i 18 del Reglament 
d’ús del Català. 
Per això, i d’acord amb el que estableixen els articles 64.3 i 100 del Reglament 
Orgànic Municipal, formulem la declaració institucional següent: 
1. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona ratifica, a través 
d’aquesta Declaració Institucional, l’aprovació definitiva del seu Reglament d’Ús de 
la Llengua catalana, acordada per aquest consell el 5 de febrer de 2010, i afirmem 
que aquest Reglament respecta els drets individuals als usos lingüístics de tothom, 
els dels ciutadans i de les ciutadanes, els dels treballadors i treballadores de 
l’Ajuntament i els dels càrrecs electes del consistori, i que, en cap cas és un 
reglament excloent. 
4522 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
2. La llengua catalana és un element de convivència i no de confrontació. En 
aquest sentit expressem la nostra més rotunda condemna a l’ús partidista i 
demagògic que es fa de la llengua pròpia del nostre país. 
3. De conformitat amb el que disposa l’Estatut de Catalunya, la Carta Municipal 
de Barcelona i la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, el català és la 
llengua pròpia de Catalunya i, com a tal, és la llengua oficial i d’ús normal de 
l’Ajuntament de Barcelona. 
4. L’Ajuntament de Barcelona proclama el compromís per totes les llengües 
oficials així com per les normes emanades pels poders legislatius que en regulen 
l’ús. 
5. Des del màxim respecte a la Justícia, mostrem el més profund desacord amb 
la resolució dictada a l’Interlocutòria de la peça separada de mesures cautelars del 
recurs 118/2010. 
6. Prosseguir amb les accions legalment previstes per tal de restablir amb tots 
els seus efectes el Reglament d’ús lingüístic del català. 
 
La Sra. Moraleda llegeix la declaració institucional. 
El Sr. Portabella intervé en primer lloc i posa de manifest que, malauradament, 
novament es troben davant d'un persistent atac a la llengua catalana, 
protagonitzat una vegada més per l'espanyolisme més intransigent. Adverteix, 
però, que no se'n sortirà, atès que mai no permetran que les actuacions 
encaminades a què el català acabi sent una anècdota, com ho ha acabat sent el 
valencià a València, tinguin èxit, no només a Barcelona sinó a tot el país. Dirigint-
se al Grup del PP, diu que intenta contínuament guanyar als tribunals allò que ha 
perdut democràticament en els hemicicles, ja siguin els dels ajuntaments o els 
d'àmbit nacional. Remarca que sempre intenten buscar la divisió de la societat 
catalana, amb l'Estatut, amb la immigració, amb la llengua o amb els toros i els 
adverteix que, amb això, tampoc no se'n sortiran, alhora que subratlla que és de 
justícia ratificar un acord de quatre grups polítics on es garanteix que tant qui 
parla català com qui parla castellà serà degudament atès; una altra actitud és pura 
demagògia. 
El Sr. Gomà posa la rellevància de la present declaració, essencialment per 
quatre motius. En primer lloc perquè referma la defensa del català com a llengua 
pròpia de Catalunya i, per tant, com a llengua d'ús normal d'aquest ajuntament; 
també com a llengua comuna i compartida de la ciutadania, de cohesió i 
vertebradora de la nova diversitat. En segon lloc, perquè condemna un ús 
partidista i demagògic de la llengua pròpia, que persegueix escenaris de fractura 
social on fonamentar hipotètiques expectatives electorals de partit. En tercer lloc, 
perquè expressa un desacord profund sobre la resolució judicial, atès que estan 
plenament convençuts de la legalitat del reglament de l'ús del català d'aquest 
ajuntament. I, en quart lloc, perquè manifesta fermesa jurídica, interposant els 
recursos necessaris, i fermesa política tirant endavant una política lingüística 
orientada a l'ús normal i preferent del català, d'acord a la Llei de normalització 
lingüística i a l'Estatut del 2006. 
Addueix que l'ona expansiva del PP i el TC han atrapat el Reglament de l'ús del 
català, però avisa que estan disposats a defensar-lo des d'aquest ajuntament, i 
remarca que ho diu com a expressió també d'una defensa més àmplia que ateny 
l'autogovern i els drets nacionals de Catalunya, solemnement expressada en el 
Consell Plenari extraordinari d'aquest ajuntament contra les agressions 
antidemocràtiques a la voluntat lliurement manifestada per la ciutadania d'aquest 
país. 
El Sr. Fernández Díaz diu que, al llarg dels darrers trenta anys, l'Ajuntament de 
Barcelona, sense cap reglament lingüístic aprovat, havia confirmat que el català, 
com no podia ser d'una altra manera, estava present i garantit i s'enfortia dia a dia 
en l'àmbit municipal. Recorda que, a principis d'aquest any, es va aprovar un 
reglament, inicialment d'usos lingüístics i, finalment, anomenat del català, i que 
amb el pretext d'enfortir aquesta llengua –un objectiu amb què el seu Grup 
sempre s'ha mostrat a favor–, a la pràctica significava l'exclusió del castellà. 
Precisa que va ser això el que va motivar el recurs del PP al TC, en defensa del 
dret dels barcelonins que, com tots els catalans, tenen dret a emprar les dues 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4523 
 
llengües i, aquesta controvèrsia, inexistent en trenta anys en què es va viure 
sense reglament, ha aparegut ara. 
Demana, per coherència, que en tot el text del reglament s'hi afegeixi "i en 
castellà", tal i com es fa quan es demana el vot a la ciutadania. Subratlla que en 
cap cas el seu Grup ha plantejat un recurs contra el reglament del català, sinó que 
ha estat una resolució en defensa de la no exclusió del castellà. 
El Sr. Trias inicia la seva intervenció amb un record per al filòleg Joan Solà, 
traspassat molt recentment, una persona que es va estimar la llengua catalana i 
que es va passar la vida intentant divulgar-la.  
Es lamenta, tot seguit, que una vegada més hagin de fer un acte en defensa de 
la llengua pròpia i, dirigint-se al representant del Grup del PP, li diu que no hi ha 
dret que la seva formació continuï amb la mateixa actitud i que enquisti la situació. 
Remarca que el Sr. Fernández Díaz ha dit que no passava res, que ningú no 
protesta ni es queixa i que no pretenen la confrontació, tanmateix, la política que 
diuen que aquí no es pot fer, la fan a Galícia. 
Acaba preguntant al representant del PP quina motivació real tenen per actuar 
com ho fan, i li diu que s'equivoca fent intents per trencar la convivència de les 
llengües, fràgil de per si. 
La Sra. Moraleda subratlla que novament assisteixen a la utilització greu, des del 
seu punt de vista, de la llengua pròpia com a arma llancívola a fi d'esgarrapar un 
grapat de vots. Remarca que aquesta mena d'actuacions, lamentablement, acaben 
convertint en conflicte i en problema coses que normalment no en són, i que 
quotidianament, ja sigui dins d'aquesta institució com fora, la utilització de la 
llengua mai no ha estat un problema. 
Considera que cal exigir seriositat i, sobretot, responsabilitat a l'hora d'emprar 
certes matèries com a elements desestabilitzadors de la convivència i de la pau 
social, però que, dissortadament, massa vegades es produeix, especialment en 
aquesta cambra per part d'alguns. 
Destaca que el Grup del PSC defensa el català com a llengua pròpia de 
Catalunya, sense excloure o marginar-ne altres i, per tant, el seu compromís és 
per la plena convivència evitant les imposicions com a norma. 
El Sr. Alcalde anuncia l'aprovació de la declaració institucional sobre el 
reglament d'usos lingüístics, i fa notar que és la segona votació que es fa en 
aquesta sessió sobre aspectes fonamentals del país i de la ciutat; i la segona 
vegada, també, que coincideixen quatre grups municipals, entre els quals hi pot 
haver discrepàncies sobre molts assumptes, però que, a canvi, saben sumar quan 
cal, en aquest cas respecte d'un Grup que, en la seva opinió, ha trobat el gust a no 
sumar-se a consensos que atenyen a aspectes fonamentals. 
El Sr. Fernández Díaz demana la paraula, petició que li nega el Sr. ALCALDE i, 
com a tal, li deixa clar que l'Ajuntament de Barcelona defensarà el reglament pels 
mecanismes establerts, plenament convençut que deriva del compliment de lleis 
aprovades pel Parlament de Catalunya, i també que són reglaments legalment 
vigents. Afegeix que la llengua catalana, la pròpia de Catalunya, és, sobretot, un 
gran instrument de cohesió, d'oportunitats i de progrés per a molta gent. 
Es referma, doncs, en la defensa d'aquest argument perquè aquest ajuntament 
s'ha adreçat des de sempre sense problemes a tots els ciutadans de Barcelona; 
defensant, també, que hi ha una llengua pròpia de Catalunya, sempre des del 
respecte a les dues llengües oficials i adverteix que, sobretot, tal i com s'expressa 
avui en aquest Plenari, no permetran que ni el debat sobre la convivència d'una 
ciutat diversa, ni tampoc el debat de llengua actuïn com un element de divisió en 
aquesta cambra. Reitera que, des de sempre, han considerat les llengües com un 
camp d'unitat i de cohesió i no enfrontament. Per això, els demana que entenguin 
que el gran acord que s'expressa aquí és perquè ateny un aspecte vertebrador del 
país i, com no pot ser d'altra manera, de la seva capital. Demana responsabilitat 
en ares a la coincidència majoritària en aquest assumpte, que tinguin la certesa 
que estan tractant un tema nuclear que ha generat grans consensos en la societat 
de Catalunya i, també, perquè Barcelona, com a cap i casal de Catalunya, té 
encara més responsabilitat atès que hi ha elements massa importants i sensibles 
per jugar-hi políticament com a mera tàctica. 
4524 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
Apel·la a la responsabilitat del Grup del PP a fi que no actuï d'aquesta manera 
sempre que s'aproximen a moments electorals. Altrament, destaca que quatre 
partits aquí representats, que pensen molt diferent en molts aspectes, entenen 
que es tracta de consensuar la generació d'un model per a la integració social, i 
acosten posicions en un aspecte fonamental per a la construcció d'una ciutat 
cohesionada i d'un país cohesionat, on la llengua catalana té un paper fonamental 
com a oportunitat; i és precisament això el que expressa el reglament d'usos 
lingüístics, mentre que assegura que mai no enfrontaran les persones en funció 
dels orígens ni de la llengua, perquè és precisament la llengua qui ha d'ajudar a 
construir un model de cohesió als barris d'una ciutat que és capital de Catalunya. 
En conseqüència, convida tothom a formar part d'aquest consens bàsic, on tots 
són necessaris; i afegeix que fa aquesta crida com a Alcalde de Barcelona, com a 
responsable, juntament amb aquest Consell Plenari, d'emetre missatges, ara més 
necessaris que mai, de cohesió i d'unitat entorn d'assumptes nuclears per al país, 
per a la seva societat i el seu futur. 
Diu que no busca la confrontació en refermar aquest convenciment, sinó que ho 
fa per posar en relleu que viuen una conjuntura amb molts reptes pendents de 
cara al futur, i que no es pot jugar frívolament amb assumptes sensibles; i es 
referma en el convenciment que la llengua mai no ha de servir per a la divisió i que 
aquest és el missatge que ha de sortir d'aquest Plenari. 
Acaba demanant al Grup del PP que s'incorpori a l'hegemonia expressada per 
aquesta cambra, i que no intenti obtenir uns rèdits a curt termini en base a valors 
molt profunds per a la societat de Catalunya, i lamenta que, contràriament, el 
Grup del PP se senti satisfet de quedar al marge, tal i com ha pogut comprovar 
avui, en aspectes que volen consens i complicitat. 
Insisteix que el català és una gran oportunitat i que mai no es confrontarà amb 
la utilització lliure del castellà a Catalunya, i és això el que defensaran davant dels 
tribunals. 
S’aprova la declaració institucional en debat amb el vot favorable de tots els 
Grups municipals excepte el del Partit Popular. 
 
No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 
quinze hores i vint-i-cinc minuts. 
 
  
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4525 
 
Acords 
 
 
Acords de la sessió celebrada el dia 17 de desembre de 2010 
 
Aprovació de l'acta de la sessió de 29 d’octubre de 2010 
 
 
C) Part Decisòria / Executiva 
 
b) Ratificació 
 
4. Ratificar els Decrets de l'Alcaldia relatius a retribucions íntegres de 
l'Administració municipal executiva que es detallen en document annex. 
 
5. Ratificar el Decret de l’Alcaldia de 3 de desembre de 2010 que rectifica l’error 
material, d’acord amb l’article 105.2 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les 
Administracions Públiques i del procediment administratiu comú, observat en la 
resolució d’Alcaldia de 12 d’abril de 2010, ratificada pel Plenari del Consell 
Municipal en data 30 d’abril de 2010, en el sentit que la desestimació de la 
sol·licitud de la concessió de la medalla d’honor al mèrit en la categoria d’argent a 
l’agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona Sr. Francisco Figueras Sastre, és pel fet 
de no reunir els requisits establerts en l’article 4 del Reglament d’Honors i 
Recompenses dels membres de la Guàrdia Urbana i del Servei d’Extinció d’Incendis 
i Salvaments aprovat pels Consell Plenari el 17 de setembre de 1976, i no de 
l’article 3 com es feia constar en dita resolució. 
 
 
b) Propostes d'acord 
 
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA 
 
6. Aprovar, de conformitat amb allò disposat a l’article 99.4 de la Llei 30/2007, 
de contractes del sector públic (LCSP), l’adaptació dels dotze models de Plecs de 
clàusules administratives particulars per als contractes d’obres, de 
subministrament i serveis, l’autorització i adjudicació dels quals estigui atribuïda al 
Consell Municipal, a la regulació establerta per la Llei 34/2010 de 5 d’agost, per la 
qual es modifica, entre d’altres, la LCSP, en aquelles clàusules i en els termes que, 
en cada cas, s’especifiquen en el document annex; publicar-los en el Perfil de 
Contractant i a la Gaseta Municipal; incorporar-LOS a l’aplicació informàtica SAP-
Contractes o aplicació informàtica que pugui substituir-lo. Adequar, pels expedients 
de contractació iniciats a partir de l'entrada en vigor de la Llei 34/2010, de 5 
d'agost, que modifica, entre d'altres, la Llei  30/2007, de 30 d'octubre, de 
contractes del sector públic (en endavant LCSP), la delegació efectuada per acord 
del Plenari del Consell Municipal, de 26 de febrer d'enguany, a la nova redacció de 
l'article 135  de la LCSP en el sentit de que l'acte que determina l'operativitat de 
dita delegació és l'adjudicació del contracte en lloc de l'adjudicació provisional; 
mantenir la resta de pronunciaments; suprimir l'apartat a) i l'expressió de serveis 
de l'apartat i) del punt primer del document annex a l'esmentat acord, donant 
nova enumeració alfabètica successiva a les restants lletres, i amb la permanència 
del nou apartat o) fins que per part de la Generalitat de Catalunya es procedeixi a 
la regulació i creació de l'òrgan competent per a la resolució dels recursos 
especials i l'adopció de mesures provisionals, de conformitat amb l'article 311 de la 
LCSP i la disposició transitòria segona de la Llei 34/2010; i, ajustant a la nova 
enumeració alfabètica el punt segon de l'esmentat annex. 
 
7. Resoldre les al·legacions presentades a l’aprovació inicial de la "Carta de 
Ciutadania. Carta de Drets i Deures de Barcelona", formulades durant el període 
d’informació pública, d’acord amb l’informe que consta a l’expedient; i aprovar 
4526 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
definitivament l’esmentada Carta de Ciutadania en la versió annexa que incorpora 
les al·legacions acceptades. 
 
 
COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 
 
8. Resoldre les al·legacions presentades al Pressupost General de l’Ajuntament 
de Barcelona per a l’any 2011 durant el termini d’informació pública, d’acord amb 
l’informe que consta a l’expedient; aprovar definitivament el Pressupost General de 
l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2011, integrat pel pressupost de la mateixa 
entitat, els pressupostos dels organismes autònoms locals, i els estats de 
previsions d’ingressos i despeses de les entitats públiques empresarials i de les 
societats mercantils; aprovar definitivament les bases d’execució i la plantilla de 
personal per a l’exercici 2011; i aprovar definitivament el Pressupost Consolidat de 
l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2011 d’acord amb la Llei General 
d’Estabilitat Pressupostària. 
 
9. 1r) Resoldre les al·legacions presentades a les Ordenances fiscals per a l'any 
2011 i successius, aprovades provisionalment pel Plenari del Consell Municipal l'1 
d’octubre de 2010, en els termes que resulten del document adjunt; 2n) Aprovar 
definitivament la modificació per a l'exercici de 2011 i successius de les 
Ordenances fiscals següents: Ordenança fiscal general; núm. 1.1. Impost sobre 
béns immobles; núm. 1.2. Impost sobre vehicles de tracció mecànica; núm. 1.3. 
Impost sobre l'increment del valor de terrenys de naturalesa urbana; núm. 1.4. 
Impost sobre activitats econòmiques; núm. 2.1. Impost sobre construccions, 
instal·lacions i obres; núm. 3.1. Taxes per serveis generals; núm. 3.2. Taxes per 
serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvament; núm. 3.3. Taxes per serveis 
urbanístics; núm. 3.4. Taxes per l'homologació d'empreses del sector privat per a 
la gestió de residus municipals a Barcelona i altres serveis mediambientals; núm. 
3.5. Taxes de clavegueram; núm. 3.6. Taxes de mercats; núm. 3.7. Taxes pels 
serveis de registre, prevenció i intervenció sanitària urgent relatius a espais públics 
i animals de companyia; núm. 3.8. Taxes per prestacions de la Guàrdia Urbana i 
circulacions especials; núm. 3.9. Taxes per serveis de cementiris i cremació; núm. 
3.10. Taxes per la utilització privativa del domini públic municipal i la prestació 
d'altres serveis; núm. 3.11. Taxes per la utilització privativa o l’aprofitament 
especial del domini públic municipal, a favor d’empreses explotadores de serveis 
de subministraments d’interès general; núm. 3.12. Taxes per l’estacionament 
regulat de vehicles a la via pública; núm. 3.13. Taxes per serveis culturals; núm. 
3.14. Taxes per serveis especials d'enllumenat públic; núm. 3.15. Taxes per la 
utilització privada del funcionament de les fonts ornamentals; núm. 3.16. Taxes 
per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic municipal, a 
favor d’empreses explotadores de serveis de telefonia mòbil; núm. 4. 
Contribucions especials; Categories fiscals de les vies públiques de la Ciutat. 
 
10. Aprovar definitivament, atès que no s’han presentat al·legacions durant el 
termini d’informació pública, l’expedient de modificació de crèdit del Pressupost de 
l’exercici 2010 de l’Institut Barcelona Esports per un import de 773.500,00 euros, 
en concepte de suplement de crèdit, per finançar les actuacions detallades en la 
documentació que s’inclou a l’expedient, a càrrec de la incorporació de Romanent 
líquid de Tresoreria disponible de l’exercici 2009 de l’Institut. 
 
11. Aprovar definitivament, atès que en el període d’exposició pública no s’han 
presentat al·legacions, l’expedient 3-163/2010 de modificacions de crèdit 
(transferències de crèdit) en el pressupost de l’exercici 2010 de l’Ajuntament de 
Barcelona per un import de 3.290.317,33 euros, a finançar amb baixes de crèdits 
del capítol 3 de despeses, d’acord amb el document annex (referència 10100790). 
 
12. 1) Aprovar el Conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, 
l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de 
Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de l’Hospitalet de 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4527 
 
Llobregat i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona per al 
finançament de l’ampliació de la Fira de Barcelona, d’acord amb l’establert en el 
conveni annex que modifica les aportacions econòmiques dels accionistes de la 
societat contemplades en el conveni de col·laboració de 21 de juliol de 2006. 
Deixar sense efecte el compromís plurianual de 8.000.000,00 euros de l’exercici 
2011 per ampliar el capital social de Fira 2000, SA aprovat per acord del Plenari 
del Consell Municipal de 21 de juliol de 2006 amb motiu de l’aprovació del Conveni 
de Col·laboració 2008-2011, que queda modificat pel present acord. Autoritzar i 
disposar la despesa de 31.463.474,51 euros a favor de Fira 2000, SA, amb càrrec 
a la partida esmentada en el document comptable, dels Pressupostos dels anys 
2011-2016 pels imports anuals establerts en el pacte primer b) i subordinada al 
crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos. 2) Aprovar el 
Contracte Programa entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, 
l’Ajuntament de Barcelona, i el Consorci de la Fira Internacional de Barcelona pel 
període 2010-2013. Autoritzar i disposar la despesa de 16.340.000,00 euros a 
favor de Fira Internacional de Barcelona, amb càrrec a la partida esmentada en el 
document comptable, dels Pressupostos dels anys 2011-2013 pels imports anuals 
establerts en la clàusula 3.4 i subordinada al crèdit que per a cada exercici 
autoritzin els respectius Pressupostos. Facultar l’Alcaldia per a què pugui efectuar 
totes les actuacions encaminades a la plena efectivitat d’aquests acords. 
 
13. Complementar l’acord del Plenari del Consell Municipal de 30 d’abril de 2010 
en el sentit d’ampliar la cessió a favor de la Generalitat de Catalunya de l’ús del 
local de la planta segona de la finca núm. 11 del carrer de Balboa amb els locals de 
les plantes tercera, quarta i àtic del mateix immoble, per a destinar-los tots a 
Centre de formació d’adults Barceloneta, desafectar els esmentats locals del 
domini públic municipal; adscriure’ls al Patrimoni Municipal d’Urbanisme (Patrimoni 
Municipal del Sòl i Habitatge); sotmetre l'expedient a informació pública durant un 
termini de vint dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir-lo per 
desafectat; i formalitzar la cessió en document administratiu. 
 
14. Desestimar, per les raons exposades en l’informe annex de la Direcció de 
Patrimoni, les al·legacions formulades pel Grup Municipal del Partit Popular de 
Catalunya en el tràmit d'informació pública de l’expedient relatiu a l’adscripció de 
l’ús i constitució d’un dret real d’aprofitament a favor de REGESA, Aparcaments i 
Serveis, S.A., respecte de la porció de les finques municipals de la plaça de 
Wagner i plaça de Joan Llongueras, grafiades en el plànol annex, on s’ubica 
l’aparcament soterrani construït per aquesta societat; i, per tant, tenir per aprovat 
definitivament aquest expedient. 
 
15. Autoritzar a Global Egesta, SLU i a Uptrax Invest, SL l’adquisició per 
cadascuna d’elles del 50% de la totalitat de les accions d’Hotel Miramar Barcelona, 
SA (en endavant, HMBSA) del seu actual propietari Fincaflorida, SL. Autoritzar 
conforme la documentació que s’acompanya i un cop Global Egesta, SLU i Uptrax 
Invest, SL hagin adquirit la totalitat de les accions representatives del capital social 
de HMBSA: i) La constitució d’una hipoteca de la Concessió per part d’HMBSA, i ii) 
La constitució d’una penyora sobre les accions de HMBSA. 
 
16. Regularitzar el saldo del compte 25302000 “permutes bens futurs” aplicant 
document ADO d’import 1.197.361,00 € a la partida de despeses 
60005/15103/0101, i Regularitzar el saldo del compte 44000000 “Deutors per IVA 
repercutit” mitjançant el pagament per formalització del document anterior i 
cobrament per formalització pel mateix import al compte indicat, corresponent a la 
operació de permuta del 10,625% de la finca del Triangle Ferroviari amb obres 
d’infraestructura i urbanització a realitzat per part de BCN Sagrera d’Alta Velocitat. 
 
17. Regularitzar el saldo del compte 25302000 “permutes bens futurs” aplicant 
document ADO d’import 633.402,72 € a la partida de despeses 
60006/15103/0101, i Regularitzar el saldo del compte 44000000 “Deutors per IVA 
repercutit” mitjançant el pagament per formalització del document anterior i 
4528 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
cobrament per formalització pel mateix import al compte indicat, corresponent a la 
operació de permuta de finques C/Aiguablava 44-46 i 48-54, C/Palamos 65-67-69 
amb 210 places d’aparcament construïdes per l’INCASOL. 
 
18. Regularitzar el saldo del compte 25302000 “permutes bens futurs” aplicant 
document ADO d’import 239.719,441 € a la partida de despeses 
60006/15103/0101, i Regularitzar el saldo del compte 44000000 “Deutors per IVA 
repercutit” mitjançant el pagament per formalització del document anterior i 
cobrament per formalització pel mateix import al compte indicat, corresponent a la 
operació de permuta de la finca C/Aneto amb 100 places d’aparcament construïdes 
per l’INCASOL. 
 
 
COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE 
 
Districte de l'Eixample 
 
19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial integral i de millora urbana per a l’ordenació de 
volums de la finca situada al carrer de Casp, núms. 1-13, promogut per Drassanes 
30, SLU.; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de 
l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de 
Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes 
de motivació, s’incorpora a aquest acord; i requerir al promotor per tal que, en el 
termini màxim de tres mesos a comptar des del dia següent a la notificació del 
present acord, constitueixi la garantia per un import de 28.194  euros, 
corresponent al 12% del valor de les obres d’urbanització inherents al 
planejament, als efectes establerts en els articles 106.3 i 107.3 del Text refós de la 
Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i com a 
requisit previ a la publicació de l’anunci d’aquest acord. 
 
20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la regulació de 
l’equipament situat a l’interior d’illa delimitada pels carrers del Bruc, de Rosselló, 
de Roger de Llúria i de Còrsega, per ubicar una escola bressol municipal, promogut 
pel Consorci d’Educació de Barcelona; i resoldre les al·legacions presentades en el 
tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de 
l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a 
efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. 
 
Districte de les Corts 
 
21. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la 
Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità per a la 
regulació de l’equipament situat al carrer dels Comtes de Bell-lloc, núms. 192-200, 
per ubicar una biblioteca de districte, d’iniciativa municipal (BIM/SA); resoldre les 
al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, en 
el sentit que figura a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament de 
valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de motivació 
s’incorpora a aquest acord i trametre l'expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del 
municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. 
 
Districte de Sarrià-Sant Gervasi 
 
22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla de millora urbana de les parcel·les núms. 32B, 32C i 34 del 
carrer de Circumval·lació, promogut pel Sr. Francisco Manuel Castro Sousa i la 
societat Gimnàs Carmen Fado, S.L. 
 
 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4529 
 
Districte de Gràcia 
 
23. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la regulació de 
l’equipament, situat al carrer de l’Alzina, núms. 7- 9, d’iniciativa municipal 
(BIMSA). 
 
Districte de Nou Barris 
 
24. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la regulació de 
l’equipament situat a l’avinguda Rio de Janeiro, núm. 16, per ubicar una escola 
bressol municipal, promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona. 
 
Districte de Sant Andreu 
 
25. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ajust de les condicions d’ordenació de 
la Modificació del Pla General Metropolità al Polígon de les Cases Barates del Bon 
Pastor, d’iniciativa municipal. 
 
Districte de Sant Martí 
 
26. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, la Modificació puntual  del Pla especial urbanístic de les parcel·les 
situades als carrers de Badajoz, núms. 69-77 i de Pujades, núm. 118 (Escola BAU) 
-districte 22@Barcelona-, promoguda per Batlle-Plantada, SL.  
 
 
COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, OCUPACIÓ I CONEIXEMENT 
 
27. Aprovar la incorporació de l’Ajuntament de Barcelona com a Patró a la 
Fundació Privada Institut d’Economia de Barcelona. Acceptar els estatuts de la 
Fundació, sense perjudici de l’adaptació dels mateixos a les disposicions vigents, 
que s’haurà d’efectuar dins dels terminis legalment establerts. Facultar l’Alcalde de 
Barcelona per nomenar el representant de l’Ajuntament de Barcelona a 
l’esmentada Fundació. 
 
 
COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT, SERVEIS URBANS I MEDI AMBIENT 
 
28. Aprovar la incorporació al Catàleg d’arbres d’interès local de l’Ajuntament, 
per tal d’assegurar la protecció dels exemplars que, per les seves característiques 
peculiars de bellesa, raresa i antiguitat, han d’ésser conservats dins el terme 
municipal, de quatre noves fitxes, corresponents als següents arbres: Pinus pinea, 
ubicat al carrer Cardenal Setmenat amb Jaume Piquet (antiga Escola Orlandai); 
Erythrina crista-galli, ubicat al carrer Enamorats, cantonada amb el carrer d’Aragó; 
tres exemplars d’Albizia procera, situats a la plaça Molina; i el Conjunt de la 
Rambla format per 265 unitats de Platanus x hispànica de diferents perímetres 
(17% de primera categoria, 11% de segona categoria i 72% de tercera categoria). 
 
 
COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL 
 
29. Atorgar la Medalla d'Or al Mèrit Cívic a l’Institut Guttmann per la seva 
rellevant trajectòria, al llarg de quaranta-cinc anys. Mitjançant el més alt nivell 
humà, científic i tècnic a hores d’ara ja ha atès més de 14.000 persones, 
promovent, impulsant i aconseguint la rehabilitació integral de les persones 
afectades per una lesió medul·lar, danys cerebrals o altres grans discapacitats 
físiques d’origen neurològic, a qui ha donat ple suport i els serveis més 
4530 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
convenients, a fi d’aconseguir una reinserció social satisfactòria. Per la seva 
tradició investigadora i docent a través de l’Institut Universitari de Neuro-
rehabilitació Guttmann, adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, per tal de 
desenvolupar aspectes acadèmics, científics i d’investigació en matèria de 
neurociències, neuro-rehabilitació i tecnologies aplicades a l’autonomia personal. 
Pel seu compromís en la promoció i defensa dels drets i l’equiparació d’oportunitats 
de les persones amb discapacitat, tot desenvolupant diferents activitats en els 
àmbits de la prevenció, la divulgació i la sensibilització social. 
 
 
30. Atorgar la Medalla d'Or al Mèrit Cívic a la Colla Sardanista Violetes del Bosc 
per la seva rellevant trajectòria, durant més de seixanta-cinc anys, tot reconeixent 
el seu gran esforç per fomentar i transmetre la nostra riquesa cultural i les nostres 
tradicions, especialment la sardana i la música tradicional. Pel seu propòsit de 
mantenir l’essència dels seus orígens, apropant el món de la cultura a persones de 
totes les edats, establint vincles de relació intergeneracional i de continuïtat entre 
els seus membres i per la seva finalitat de defensar la nostra cultura, apropar-la 
amb audicions periòdiques i selectives a la ciutadania. 
 
 
31. Atorgar la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu al Sr. Enric Piquet i Miquel com a 
President de la Federació Catalana de Basquetbol durant els anys 1984-2010, com 
a reconeixement a la seva dilatada tasca i per les seves aportacions al món del 
bàsquet català que ha experimentat una evolució i creixement extraordinari. Pel 
desenvolupament del Basquetbol base i el Basquetbol a les escoles a on ha fet 
arribar aquest esport arreu de la nostre ciutat i país, i també per que durant la 
seva presidència, la Federació Catalana de Basquetbol ha esdevingut un referent 
del Bàsquet Internacional. 
 
 
32. Estimar parcialment les al·legacions presentades el 14 de setembre 
d’enguany pel Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya en el termini 
d’informació pública de l’aprovació inicial de les modificacions de la Normativa 
General Reguladora de Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes 
que resulta de l’informe del Gerent d’Educació, Cultura i Benestar de 20 d’octubre 
de 2010 de valoració de les al·legacions, informe que consta en l’expedient i que a 
efectes de motivació s’incorpora a aquest acord; introduir la millora tècnica 
consistent a substituir en l’article 10.3 de la Normativa esmentada la paraula “en 
les Bases particulars” quedant el redactat de la forma següent “...a no ser que per 
l’òrgan competent es determini...,” de conformitat amb les consideracions que 
figuren en l’informe de la Cap d’Administració Econòmica i Recursos Humans de 21 
d’octubre de 2010, informe que consta en l’expedient, i que a efectes de motivació, 
s’incorpora aquest acord; aprovar definitivament, amb els canvis detallats en el 
paràgraf anterior i segons document que obra en l’expedient, la Normativa General 
Reguladora de Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona de conformitat amb 
l’article 11,1K) de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal; 
publicar el seu text íntegre en el Butlletí Oficial de la Província. 
 
 
33. Aprovar el conveni entre la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de 
Barcelona, la Generalitat de Catalunya, i el Consorci d'Educació de Barcelona, que 
té per objecte el canvi de titularitat a l’Ajuntament de Barcelona dels serveis 
educatius que s’imparteixen al Centre de Formació d’Adults Can Batlló i a l’Escola 
d’Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona, gestionats fins a la data per l’Àrea 
d’Educació d’aquesta Corporació provincial, per a la seva integració a la xarxa 
municipal de la ciutat de Barcelona, i la transferència de funcions al Consorci 
d’Educació de Barcelona; i la regulació del dret d'ús dels espais de l'Escola 
Industrial on s'ubiquen els centres educatius. 
 
c) Proposicions 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4531 
 
 
Del Grup municipal del PP: 
 
Única. El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Constituir, de conformitat amb 
allò establert a l'article 35.3 del Reglament Orgànic Municipal i en atenció a la 
proposició/declaració de grup aprovada per la Comissió de Presidència, Territori i 
Funció Pública en la seva sessió del 20 d’octubre de 2010, la Comissió no 
permanent del Consell Municipal, formada per regidors de tots els grups 
municipals, per tal d’investigar, analitzar i aclarir l’actuació dels serveis i òrgans 
municipals en la tramitació administrativa dels expedients d’atorgament de 
llicències d’obres, d’ocupació, de llicències d’activitats i d’apartaments turístics, així 
com dels d’inspecció i control de la legalitat urbanística i d’activitat en el Districte 
de Ciutat Vella. Els treballs abastaran des de l’any 2005 al 2010 i es podrà ampliar 
a d’altres districtes i/o organismes dependents de l’Ajuntament i al període 2000-
2005, quan hi hagi evidències documentals o indicis racionals que ho justifiquin. 2. 
Composició : La Comissió estarà constituïda per dos membres de cadascun dels 
Grups municipals. El President i Vicepresident de la Comissió seran escollits pel 
Plenari a proposta de l’Alcalde. Mitjançant el seu portaveu, els Grups municipals 
proposaran a l’Alcalde el nomenament dels seus representants. 3. Règim de 
Funcionament: La Comissió es reunirà prèvia indicació del President o quan ho 
sol·licitin dues cinquenes parts dels seus membres. A la primera sessió s’elaborarà 
un pla de treball amb l’establiment del calendari a seguir. Les convocatòries de les 
sessions seran notificades als membres de la Comissió amb una antelació de com a 
mínim quaranta-vuit hores a la data de la seva celebració i aniran acompanyades 
de tots els seus documents a tractar. Les notificacions es faran mitjançant correu 
electrònic al qual s’adjuntarà la documentació complerta a tractar o bé en el propi 
correu electrònic s’indicarà  el lloc on es podrà consultar la documentació des del 
mateix moment de la notificació. La Comissió quedarà vàlidament constituïda amb 
la presència del President, el Secretari i, almenys, un terç dels membres. 
S’estableix el caràcter públic de les seves sessions. La Comissió podrà requerir la 
compareixença de les persones tant de l’Ajuntament com externes que es 
considerin adients per informar sobre els temes a tractar, sense que suposi cap 
vulneració dels drets i deures del compareixent establerts a l’ordenament jurídic. 
La Comissió actuarà amb vot ponderat i les conclusions que presentin els Grups 
municipals a l’esmentada Comissió per la seva aprovació es reflectiran en un 
dictamen que recollirà les conclusions aprovades i que haurà de ser debatut i 
aprovat o rebutjat pel Plenari del Consell Municipal. Les conclusions aprovades 
seran publicades a la Gaseta Municipal. 4. DURADA : D’acord amb l’art. 35.2 del 
Reglament Orgànic Municipal, aquesta Comissió s’extingirà automàticament un cop 
que hagi dut a terme les funcions que motiven la seva creació, és a dir quan el 
dictamen que reflecteixi les conclusions s’elevi al plenari del Consell Municipal per 
al seu debat i aprovació. 
 
 
D) Part d'impuls i control 
 
a) Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a 
continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no 
produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. 
 
Del Govern municipal: 
 
1. El Plenari del Consell Municipal insta al Govern de Catalunya a: - Mantenir i 
reforçar els Consorcis reconeguts a la Carta Municipal de Barcelona, des de la 
imprescindible lleialtat institucional. - Defensar l’àmbit competencial assolit pels 
consorcis i seguir en la línia marcada pels darrers Governs de Catalunya en el 
sentit d’incrementar les seves competències. - Garantir el finançament necessari 
4532 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
d’aquests consorcis per tal que puguin aplicar amb garanties les seves 
competències, així com aquelles que puguin assolir en un futur. 
Del Grup municipal de CIU: 
 
2.  El Consell Municipal acorda: 1) Elaborar un estudi que indiqui en quins 
punts de la ciutat, d'acord amb la informació que disposen els diferents cossos de 
seguretat, Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana, són susceptibles d'instal·lació de 
càmeres de videovigilància o altres sistemes de vigilància electrònica, d’acord amb 
els principis que inspiren la llei reguladora de l’ús de càmeres de videovigilància a 
l’espai públic: proporcionalitat i anàlisi del risc. 2) Les conclusions d'aquest estudi, i 
la proposta d'instal·lació, seran presentades en aquest Consell Plenari pel seu 
debat i anàlisi i trameses als competents per a la seva aprovació. 3) En qualsevol 
cas la instal·lació de càmeres de videovigilància mai haurà de substituir la 
presència dels efectius policials i garantirà els principis establerts a la llei de 
Protecció de Dades. 
 
Del Grup municipal d’ERC: 
 
3. El Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Iniciar un procés 
participatiu amb les xarxes, eixos i agrupacions comercials i empresarials, les 
xarxes veïnals i les associacions i entitats de la nostra ciutat amb l'objectiu de 
formular un Acord Ciutadà per a una Ciutat del Benestar, un acord que: a) Plantegi 
les polítiques bàsiques i necessàries per a garantir la cohesió social, la fraternitat i 
la igualtat entre els barcelonins i barcelonines, b) Enforteix els vincles entre els 
ciutadans, les associacions, les entitats, el teixit productiu i l'administració. c) 
Cerqui estratègies consensuades i solidàries per superar els efectes de la crisi, tan 
per als més febles com per aquells que es troben a la franja mitjana de la societat i 
que sovint queden fora de tota opció d'ajuda. 2.  Instar al govern de Catalunya a 
mantenir i millorar les estructures, mesures i accions que defineixen el nostre estat 
del benestar, i a promoure nous acords socials com el Pacte Nacional per la 
Infància i l'Adolescència i el Pacte Nacional per a la Salut. 3.  Instar al govern de 
l'Estat espanyol a garantir la continuïtat de les estructures, mesures i accions que 
defineixen el nostre estat del benestar i a finançar adequadament la Generalitat de 
Catalunya per tal que es garanteixi l'aplicabilitat de les lleis socials bàsiques 
catalanes, com la Llei de la promoció de l'autonomia personal i atenció a les 
persones en situació de dependència. 
 
E) Mocions 
 
1. Nomenar membres de la Comissió d’investigació i anàlisi dels procediments 
administratius de llicències i disciplina urbanística del Districte de Ciutat Vella i 
d’altres districtes de la Ciutat, creada per acord del Plenari del Consell Municipal en 
sessió de 17 de desembre de 2010, les persones següents: 
 
President:  
Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats 
Vicepresident:  
Im. Sr. Alberto Villagrasa Gil. 
Vocals: 
Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos, del Grup Municipal del PSC. 
Els/Les Ims./Imes. Srs. i Sres.: Joaquim Forn i Chiariello i Mercè Homs i Molist, 
del Grup Municipal de CIU. 
Ima. Sra. Àngels Esteller i Ruedas, del Grup Municipal del PP. 
Els/Les Ims./Imes. Srs. i Sres.: Joaquim Mestre i Garrido i Elsa Blasco i Riera, 
del Grup Municipal d’ICV-EUiA. 
Els/Les Ims./Imes. Srs. i Sres.: Ricard Martínez i Monteagudo i Ester Capella i 
Farré, del Grup Municipal d’ERC. 
 
Secretari:  
El Secretari General de la Corporació o funcionari lletrat/da en qui delegui. 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4533 
 
 
2. Prendre coneixement de la renúncia al càrrec del Regidor d’aquest 
Ajuntament presentada per l’Im. Sr. Jordi Cornet Serra, i trametre certificació del 
present acord a la Junta Electoral Central als efectes d’atribució de l’esmentada 
vacant al candidat que correspongui de la llista electoral del Partit Popular. 
 
 
F) Declaracions Institucionals 
 
1. El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Condemnar els violents incidents 
ocorreguts a Agdam Izik i a l’Aaiún amb ocasió del desallotjament del campament 
el 8 de novembre. 2. Denunciar les violacions dels drets humans en els territoris 
del Sàhara Occidental ocupat per part del Regne del Marroc. 3. Recolzar la labor de 
la MINURSO i de l’Enviat Personal del Secretari General de Nacions Unides per 
continuar les converses informals entre el Marroc i el Front Polisario sota l’auspici 
de les Nacions Unides. 4. Instar al Govern espanyol a coordinar les accions 
necessàries amb l’objectiu de culminar el procés de descolonització del Sàhara 
Occidental, mitjançant l’aplicació del principi d’autodeterminació amb  la lliure 
expressió de la voluntat del poble Sahrauí d’acord amb la legalitat internacional i 
les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. 5. Instar al Govern 
espanyol a donar una resposta contundent davant l’acció del Regne del Marroc al 
Sàhara Occidental i a vincular els acords que té amb el Marroc al compliment de 
les resolucions de Nacions Unides respecte al Sàhara, especialment les que 
inclouen la celebració del referèndum i al respecte dels Drets Humans de la 
població sahrauí. 6. Exigir al Regne del Marroc a que cessi la censura informativa i 
al bloqueig que està portant a terme als territoris ocupats del Sàhara Occidental 
sobre els mitjans de comunicació internacionals que viola la llibertat de premsa. 7. 
Recolzar el treball que des de l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí 
s’està duent a terme des de l’any 1983 donant suport humanitari a diferents 
projectes. 8. Expressar, una vegada més, en el mateix sentit que la Declaració del 
Consell Municipal de Cooperació Internacional al Desenvolupament, la nostra 
solidaritat amb el poble sahrauí en el procés de descolonització i l’impuls d’una 
nova fase negociadora entre el Govern Marroquí i el poble sahrauí així com 
l’exigència del compliment de les resolucions aprovades en el marc de les Nacions 
Unides sobre el conflicte per ambdues parts. 
 
2. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona manifesta el seu 
màxim reconeixement i record a la memòria de l’agent de la Guàrdia Urbana Juan 
Miguel Gervilla Valladolid en el desè aniversari del seu assassinat així com per a 
totes aquelles víctimes de la banda terrorista ETA defensores dels valors de la 
llibertat i la democràcia. 
 
 
  
4534 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE 
Acords 
 
Districte 1. Ciutat Vella 
 
Acords de la sessió celebrada el dia 2 de desembre de 2010 
 
Que en la sessió ordinària del Consell de data 2 de desembre de 2010, es van 
adoptar els acords següents: 
 
Aprovar, per unanimitat de l’acta corresponent a la sessió ordinària de data 7 
d’octubre de 2010 
Quedar assabentat, del contingut del Despatx d’ofici en el que es relaciona el 
desenvolupament de les competències del Districte. 
Quedar assabentat, de l’informe de la Regidora del Districte 
Quedar assabentat, de l’informe sobre la implementació del Pla d’Usos. 
Quedar assabentat, de l’informe d’inversions del Districte de Ciutat Vella. 
Informar favorablement,  la proposta del Pressupost municipal per a l’any 2011, 
d’acord amb l’article 8.6.g) del Reglament d’Organització i Funcionament del 
Districte de Ciutat Vella, amb els vots a favor dels consellers dels grups municipals 
del PSC, d’ICV-EUiA, els vots en contra dels de CiU i PPC i l’abstenció dels d’ERC. 
Aprovar la proposta de l’aprovació dels preus públics per a l’any 2011 dels 
equipaments del districtes a la Comissió de Govern de l’Ajuntament, amb els vots 
a favor dels consellers dels grups municipals del PSC, d’ICV-EUiA, els vots en 
contra dels del  PPC i l’abstenció dels de CiU i d’ERC. 
Informar favorablement, la proposta de la Ponència del Nomenclàtor, de donar 
el nom de “Vuit de Març” a la plaça situada entre els carrers de Duran i Bas i del 
Capellans, amb els vots a favor dels consellers dels grups municipals de PSC i ICV-
EUiA, els vots en contra dels de CiU, dels del PPC i dels d’ERC. 
Informar favorablement, la proposta de la Ponència del Nomenclàtor, de donar 
el nom de “Miquel Pallès” a la placeta formada per l’eixamplament del carrer de 
Carretes cantonada carrer de Lleialtat, amb els vots a favor dels consellers dels 
grups municipals de PSC, ICV-EUiA, dels de CiU i dels del PPC, i els vots en contra 
dels d’ERC. 
Informar favorablement per unanimitat, la proposta de la Ponència del 
Nomenclàtor, de donar el nom de “Somorrostro” al tram de platja de la 
Barceloneta, situat entre l’Hospital del Mar i el carrer de Marina. 
Acceptar, per unanimitat, la Proposició del grup municipal de CiU relativa a 
desenvolupar, en el termini més breu possible, la Disposició final tercera del pla 
d’usos aprovat pel Consell municipal del mes de juliol de 2010 per crear una Àrea 
de tractament específic per a la Rambla. 
Acceptar, per unanimitat, la Proposició presentada pel grup municipal del PPC 
relativa a sol·licitar que s’elabori un pla de mobilitat per a la zona compresa entre 
els carrers Via Laietana, Trafalgar, Lluís Companys i Sant Pere Més Baix. 
Acceptar, la Proposició presentada pel grup municipal d’ERC, en relació a la 
constitució d’una Comissió de seguiment de la llei de Barris i sobre la millora del 
funcionament de l’Audiència Pública de l’Estat, amb els vots a favor dels consellers 
de tots els grups municipals de CiU, dels de PPC i dels d’ERC, i els vots en contra 
dels de PSC i dels d’ICV-EUiA. 
 
  
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4535 
 
Districte 3. Sants-Montjuïc 
 
Acords de la sessió celebrada el dia 2 de desembre de 2010 
 
 
A) Aprovació de l’acta de la sessió ordinària del 7 d’ octubre de 2010 i de la sessió 
extraordinària del 8 de novembre de 2010 
 
B ) Part informativa :  
 
Quedar assabentat de les resolucions incloses en el despatx d’ofici. 
Quedar assabentat de les mesures de govern relatives a l’AERI de Sants-Badal 
en 2010 
Quedar assabentat de l’informe de la Regidora  
 
C ) Part decisòria. 
 
Propostes d’ acord  
 
S’informa favorablement la proposta de fixació de preus públics per a la 
utilització dels equipaments cívics, casals de gent gran i d’infància del Districte per 
a 2011 i Sotmetre-la a l’aprovació de la Comissió de Govern de l’Ajuntament per a 
la seva aprovació definitiva 
S’informa favorablement el pressupost municipal corresponent a l’ exercici 2011 
No s’informa favorablement el pressupost del Districte corresponent a l’ exercici 
2011. 
S’informa favorablement l’aprovació inicial del Pla de Millora Urbana del Sector 3 
de la modificació del Pla General Metropolità a l’àmbit de La Marina del Prat 
Vermell de la Zona Franca, promogut per la Junta de Compensació Provisional del 
Sector 3 de la Marina del Prat Vermell 
 
D) Part d’impuls i control: 
 
D) 1. Proposicions/declaracions de grup 
− Proposició/declaració de grup del Grup Municipal CiU : 
Manifestar el compromís de l’Ajuntament d’incrementar els efectius i la 
presència de vigilància, tots els caps de setmana i vigílies de festius, a la sortida de 
la discoteca “Agapito”, especialment entre les quatre i les sis de la matinada, fins 
que la situació es corregeixi, fent complir íntegrament totes les normatives de 
civisme 
S’ estima 
 
− Proposició/declaració de grup del Grup Municipal PPC : 
Que l’Ajuntament de Barcelona i el Districte instin a l’empresa que té la 
contracta de neteja al Districte de Sants – Montjuïc a millorar els servei de neteja, 
revisant els sistemes actuals de recollida i introduint les millores pertinents. 
No s’ estima 
 
− Proposició/declaració de grup del Grup Municipal ERC : 
Manifestar la voluntat del Consell Plenari de Sants – Montjuïc de recolzar les ac 
tivitats de millora de la participació i d’aprofundiment democràtic endegades des 
del teixit associatiu del Districte, atès el paper que desenvolupen les entitats com 
agents vertebradors de la societat i afavoridors de la cohesió social. Facilitar la 
realització d’activitats que fomentin la participació i les consultes ciutadanes 
organitzades des del teixit associatiu del Districte que ho sol·licitin, si s’escau 
cedint espais i/o equipaments públics, i que comptin amb el suport d’ un nombre 
representatiu d’ entitats del Districte de Sants – Montjuïc registrades en el Fitxer 
General d’Entitats Ciutadanes (com a mínim un 10 % d’aquestes entitats). Aquesta 
cessió d’infraestructures no podrà implicar lesió del principi d’eficàcia de l’actuació 
4536 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
administrativa, per la qual cosa s’haurà d’ harmonitzar amb el règim de treball dels 
serveis municipals. 
No s’estima. 
 
E. Declaracions institucionals 
 
Declaració institucional sobre el Dia Internacional contra la violència vers  les 
dones 
S’ aprova 
 
Declaració institucional sobre el Reglament d’ Us de la Llengua Catalana aprovat 
per l’ Ajuntament de Barcelona 
S’ aprova 
 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4537 
 
Districte 9. Sant Andreu 
 
Acords de la sessió celebrada el dia 1 de desembre de 2010. 
 
El Plenari del Consell del Districte de Sant Andreu, en sessió ordinària de data 1 
de desembre de 2010, acordà el següent: 
Es dóna per llegida l’acta de la sessió ordinària anterior de data 5 d’octubre 
d’enguany, esborrany de la qual ha estat tramesa a tots els membres del Consell 
que és aprovada per unanimitat. 
 
DESPATX D’OFICI 
 
Hom acorda restar assabentat de l’acord de la Comissió de Govern de data 17 
de novembre següent: informar favorablement, la proposta de preus públics 
d’instal·lacions municipals a elevar a la Comissió de Govern Municipal per a la seva 
aprovació definitiva. 
Hom acorda restar assabentat dels decrets de cancel·lació i devolució de les 
següent garanties de contractes 
 
      
Expedient Empresa Concepte Import Dipòsit Data decret 
 
Projecte bàsic i executiu 
3500/2009 Proenur Slp 1.370,00 96.109 08/10/2010 
reurbanització. c/Costa Rica 
Projecte bàsic i executiu 
3501/2009 Global Pm Consultores SL reurbanització Riera de Sant 1.724,13 94.631 08/10/2010 
Andreu 
VVV Proyectos y Servicios Con Direcció d'obres urbanització 
3573/2008 1.254,31 94.283 08/10/2010 
Ingenio SL carrer Biscaia 
Direcció obres implantació escales 
3574/2008 Pedro García Hernández 1.099,13 94.128 08/10/2010 
mecàniques c/ Alzamora 
VVV Proyectos y Servicios Con Projecte executiu reurbanització. 
3504/2009 Ingenio SL pl. Baró de Viver 995,68 95.885 08/10/2010 
Projecte executiu reurbanització 
3505/2009 Miquel Payá Rovira pl. Orfila, c/Ajuntament, i pl. 1.645,00 96.551 08/10/2010 
Comerç 
Prestatgeries biblioteca de La 
3543/2008 Bibliotecas Bci SA 3.936,32 93.511 08/10/2010 
Sagrera 
Subministres de cadires, butaques
3544/2008 Catorzezerosis SL 4.869,82 93.585 08/10/2010 
i taules biblioteca Camp Del Ferro 
Subministres de mobiliari 
especial, senyalització i sistemes 
3545/2008 mtc office solutions SL 5.863,99 93.497 08/10/2010 
anti-furt biblioteca Camp Del 
Ferro 
Projecte i direcció obres escales 
3503/2007 Estrella Ordóñez Ordóñez mecàniques c/ Ausona 1.006,88 88.758 26/10/2010 
1303/2004 Club Deportivo Trinidad Gestió camp de futbol Trinitat 1.000,00 81.541 05/11/2010 
Vella 
3543/2009 Constraula SA Reforma i millora diversos locals 2.110,35 95.493 09/11/2010 
d'entitats socials 
Servicios e Instalaciones Nova instal·lació elèctrica al local 
3542/2008 1.736,48 93.057 17/11/2010 
Aldago SL AA VV Trinitat Vella 
Consultor de Ingenieria Civil Direcció d'obres urbanització 
3575/2008 1.561,78 94.094 17/11/2010 
SA carrer Garcilaso 
Proyectos y Servicios Obres d’ampliació del CEM Trinitat
3519/2005 13.192,30 83.771 18/11/2010 
Benjumea SA Vella 
Proyectos y servicios  Obres d’ampliació del CEM 
3519/2005 2.426,11 87.881 18/11/2010 
Benjumea SA Trinitat Vella  
Redacció Pla especial establiments
3000/2008 Tecnicos Investigacón y de publica concurrència Districte 1.178,56 91.457 19/11/2010 
Marketing Estrat. SL 
Sant Andreu 
 
4538 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
Informar favorablement, el PMU per a la regulació de la instal·lació d’ascensors 
exteriors als blocs d’habitatge a l’àmbit delimitat pels carrers Sant Adrià, 
Avançada, Estadella i Cretes, tot d’acord, amb l’article 23 de la Llei 22/1998, Carta 
Municipal de Barcelona, article 10.6 de les Normes Reguladores del funcionament 
dels Districtes i l‘article 8 del Reglament Intern d’Organització i Funcionament del 
Districte de Sant Andreu. 
Informar favorablement, el PEUMU per a la regulació de l’equipament situat als 
terrenys de l’antiga fàbrica de Fabra i Coats, per ubicar l’Escola Can Fabra, i un 
aparcament, tot d’acord, amb l’article 23 de la Llei 22/1998, Carta Municipal de 
Barcelona, article 10.6 de les Normes Reguladores del funcionament dels Districtes 
i l‘article 8 del Reglament Intern d’Organització i Funcionament del Districte de 
Sant Andreu. 
Informar favorablement la proposta de noms per a diversos equipaments públics 
del Districte de Sant Andreu: 
Centre Esportiu Municipal de Bon Pastor: Centre Esportiu Municipal Valentí 
Chavarría – Bon Pastor. 
Casa del Guarda de Trinitat Vella: Equipament Cultural Federica Montseny. 
Centre Assistència Primària Casernes de Sant Andreu: Centre Assistència 
Primària Isabel Roig – Casernes de Sant Andreu. 
Biblioteca de Trinitat Vella: Biblioteca José Barbero – Trinitat Vella. 
Informar favorablement, la proposta de Pressupost Ordinari Municipal per l’any 
2011 i elevar-ho al Ple del Consell del Districte per a l’emissió de l’informe 
preceptiu establert a l’article 23 de la Llei 22/1998, Carta Municipal de Barcelona, 
article 10.6 de les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes (NRFD) i 
l‘article 8 del Reglament Intern d’Organització i Funcionament del Districte de Sant 
Andreu (RIOFDSA) 
 
DECLARACIONS INSTITUCIONALS 
 
Declaració en favor del Reglament d’Ús de la Llengua Catalana  
 
A proposta d’ERC, amb el recolzament dels Grups municipals de PSC-PSOE, ICV-
EUiA, CiU i sense el recolzament del Grup Municipal de PPC, es llegeix i acorda el 
següent 
1. El Consell Plenari del Districte de Sant Andreu ratifica, a través d’aquesta 
Declaració Institucional, l’aprovació definitiva del seu Reglament d’Ús de la 
Llengua catalana, i afirma que aquest Reglament respecta els drets 
individuals als usos lingüístics de tothom, els dels ciutadans i de les 
ciutadanes, els dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament i els dels 
càrrecs electes del consistori, i que, en cap cas és un reglament excloent.  
2. La llengua catalana és un element de convivència i no de confrontació. En 
aquest sentit expressem la nostra més rotunda condemna a l’ús partidista i 
demagògic que es fa de la llengua pròpia del nostre país.  
3. De conformitat amb el que disposa l’Estatut de Catalunya, la Carta Municipal 
de Barcelona i la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, el català 
és la llengua pròpia de Catalunya i, com a tal, és la llengua oficial i d’ús 
normal del Consell de Districte de Sant Andreu a l’Ajuntament de Barcelona.  
4. El Consell de Districte de Sant Andreu proclama el compromís per totes les 
llengües oficials així com per les normes emanades pels poders legislatius 
que en regulen l’ús.  
5. Des del màxim respecte a la Justícia, mostrem el més profund desacord amb 
la resolució dictada a l’Interlocutòria de la peça separada de mesures 
cautelars del recurs 118/2010.  
6. Prosseguir amb les accions legalment previstes per tal de restablir amb tots 
els seus efectes el Reglament d’ús lingüístic del català.  
 
 
 
 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4539 
 
Declaració Institucional relativa a la Clínica Coroleu, presentada amb el 
recolzament de tots els grups municipals 
 
1. Manifestem que compartim l’esperit de la declaració presentada per la 
Plataforma Per la Defensa de la Clínica Coroleu i signada per més de 9000 
veïns i veïnes del nostre barri. 
2. Recolzem als treballadors i treballadores de la Clínica en els difícils 
moments que estan passant, reconeixent la gran tasca de valor humà i 
qualitat assistencial que han fet al llarg dels darrers anys. Creiem que en 
cap cas no han de veure perillar els seus llocs de treball. 
3. Volem així mateix demostrar la nostra preocupació perquè els usuaris i 
usuàries actuals del centre segueixin rebent l’atenció que es mereixen 
sense haver de patir un desarrelament que de ben segur afectaria a la seva 
qualitat de vida. 
4. Mostrem també el nostre incertesa pel futur del centre i de la seva activitat 
assistencial.  
5. Defensem el total respecte a la legalitat que han de tenir aquells qui 
gestionen un servei públic concertat, i que qualsevol responsabilitat ha de 
recaure en els qui cometin alguna irregularitat, però en cap cas en els 
usuaris o els treballadors. 
6. Demanem que s’iniciïn converses de forma immediata entre el Servei Català 
de la Salut i l’empresa propietària de la Clínica Coroleu per trobar una 
solució des del 31 de desembre de 2010 fins que hi hagi una resolució 
definitiva del contenciós.  
7. Finalment, és la nostra voluntat elevar la present declaració a les instàncies 
que tinguin competències sobre el tema. 
 
El que es trasllada als efectes oportuns, a Barcelona, 20 de desembre de 2010. 
El cap del Departament de Serveis Jurídics – Secretaria 
 
  
4540 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
DISPOSICIONS GENERALS 
Acords del Òrgans de Govern 
 
 
La Comissió de Govern, en sessió del dia 3 de desembre de 2010, ha acordat: 
Aprovar Les tarifes per a l’any 2011, del Parc Zoològic de Barcelona; del Sistema 
de transport públic individualitzat mitjançant bicicletes, denominat Bicing, i dels 
drets d’explotació de documentació sense caràcter administratiu de l’Arxiu 
municipal administratiu, sense perjudici de la documentació d'origen públic 
regulada en l'ordenança fiscal núm. 3.1 Taxes per serveis generals, amb efectes 
des de l’1 de gener de 2011. 
i Aprovar les tarifes per a l’any 2011, del Mercat Central de Fruites i Hortalisses i 
del Mercat Central del Peix; i les tarifes d’accés a la unitat alimentària de 
Mercabarna, amb efectes des de l’1 de febrer de 2011. 
 
 
TARIFES DEL PARC ZOOLÒGIC 
 
− Entrada Adults 15,2778 
− Entrada Nens (3-12 anys) 9,1667 
− Entrada grup adults (+ 20 pers.) 11,8519 
− Entrada grup nens (fins 18 anys) 6,3889 
− Entrada escola bressol (fins 3 anys) 2,6852 
− Entrada escola acció preferent 3,6110 
− Entrada persones de més de 65 anys 7,9630 
− Entrada titular targeta rosa Àrea Metropolitana 3,7037 
− Entrada titular targeta rosa 0,00 
− ZOO Club Familiar  66,6667 
− ZOO Club Individual  31,4815 
 
A aquestes tarifes se’ls ha d’aplicar l’IVA amb el tipus reduït. 
 
 
TARIFES DEL BICING 
 
− Abonament anual 29,6610 
− Ús de 1 a ½ hora 0,00 
− Ús de 2a, 3a i 4a ½ hora(per cada ½ hora) 0,5085 
− Excés ús superior a 2 hores i per fracció hora) 3,0508 
− Duplicat targeta  3,4915 
 
A aquestes tarifes se’ls ha d’aplicar l’IVA amb el tipus general. 
 
 
DRETS D’EXPLOTACIÓ DE DOCUMENTACIÓ SENSE CARÀCTER ADMINISTRATIU DE 
L’ARXIU MUNICIPAL ADMINISTRATIU, ELS ARXIUS MUNICIPALS DE DISTRICTE I 
ELS ARXIUS CENTRALS DELS SECTORS 
 
− Premsa (preu per imatge): 
Portada, contraportada i interior 43,70 
− Publicacions/productes editorials (preu per imatge): 
Coberta i contracoberta 142,10 
Interior pàgina sencera 65,65 
Interior mitja pàgina 43,70 
− Exposicions (preu per imatge) 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4541 
 
Plafons, vitrines, projecció diapositives, audiovisuals, etc  43,70 
− Publicitat: 
Diversos productes de campanya publicitària (preu per imatge) 241,20 
Opis (preu per imatge) 482,40 
Espots TV o cinema (preu per segon o fracció) 99,00 
− Decoració (preu per imatge): 
àlbums, carpetes, envasos, embalatges, caixes, etiquetes,jocs,  
roba, sabates, segells, pòsters, murals, calendaris, nadales,  
decoració d’un local públic, etc . 99,00 
− Webs (preu per imatge) 
Il·lustració de webs  16,50 
Aquestes tarifes estan exemptes d’IVA. 
 
 
TARIFES DE MERCABARNA 
 
Tarifes d’accés al recinte de la Unitat Alimentària 
 
Targetes d’abonament 
− T1 (turisme) 98,20 
− T2 (furgoneta) 196,50 
− T3(camió < 10,5 m) 392,90 
− T4(camió>10,5 m) 785,90 
 
Entrada manual 
− T1 1,95 
− T2 2,45 
− T3 4,95 
− T4 8,50 
(IVA inclòs) 
 
Entrada prepagament 
− T1 0,83 
− T2 1,26 
− T3 2,53 
− T4 5,06 
 
Aquestes tarifes entraran en vigor a partir del proper 1 de febrer de 2011 
 
Tarifes del Mercat Central de Fruites i Hortalisses 
 
− Casella gran 978,76 
− Casella mitjana 762,38 
− Casella petita 313,48 
− Cooperatives 314,69 
 
Tarifes del Mercat Central del Peix 
 
− Casella majoristes 1.510,14 
− Casella aplegador 576,49 
 
 
A aquestes tarifes se’ls aplicarà el règim d’IVA que segons normativa vigent 
correspongui 
 
  
4542 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
Decret de l’Alcaldia 
 
 
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST DE 2010 
 
TRANSFERÈNCIES 
 
Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 3 de desembre de 2010 
Expedient núm. 3-203/2010 
Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes 
Ass. 
9901 D/15400/92901 MC7(0) Contingències  81.527,61 
801 D/46749/33201 MC8(0) Transf.Consorci Biblioteques 3.624,60  
Barcelona 
801 D/41070/34001 MC8(0) Trans. Inst. Barcelona esports 3.210,36  
801 D/44300/33100 MC8(0) Trans. Icub 24.129,48  
801 D/41020/32000 MC8(0) Trans. A imeb 49.941,81  
801 D/46753/33100 MC8(0) Trans. Consorci Mercat de les 621,36  
Flors 
9901 D/15400/92901 MC7(0) Contingències  99.314,04 
701 D/41051/43110 MC8(0) Trans inst. Mpal. Mercats 4.737,87  
801 D/46703/32000 MC8(0) Transf. Consorci Educació 94.576,17  
9901 D/15400/92901 MC7(0) Contingències  2.381,88 
501 D/41060/15701 MC8(0) Trans. Inst. M.Paissatge Urbà 2.071,20  
501 D/41010/15103 MC8(0) Trans. Inst.M.Urbanisme 310,68  
9901 D/15400/92901 MC7(0) Contingències  53.652,71 
201 D/46715/31302 MC8(0) Trans. Agència s.publica 14.705,52  
201 D/41080/23300 MC8(0) Trans. Inst.mpal.persones 621,36  
amb discapacitat 
201 D/41040/23101 MC8(0) Trans. Inst. Mpal. Serveis 38.325,83  
socials 
9901 D/15400/92901 MC7(0) Contingències  21.894,31 
103 D/41000/93200 MC8(0) Trans. Inst. Mpal. Hisenda 11.641,87  
101 D/41031/92602 MC8(0) Trans. I.m.i. 10.252,44  
608 D/22602/92502 MC7(0) Publicitat i propaganda  13.000,00 
101 D/22109/92003 MC8(0) Altre material de consum 13.000,00  
701 D/22698/43301 MC7(0) Despeses diverses promoció  220.000,00 
económica 
701 D/44400/43405 MC8(0) Barcelona activa 220.000,00  
201 D/22719/23011 MC7(0) Altres contractes de serveis  4.096,12 
201 D/12101/23011 MC8(0) Complement específic 4.096,12  
funcionaris 
801 D/22731/34101 MC7(0) Contractes Acció Social  7.493,00 
801 D/41070/34001 MC8(0) Institut Municipal Barcelona 7.493,00  
Esports 
801 D/22606/92402 MC7(0) Reunions conferències i cursos  20.000,00 
801 D/47920/92405 MC8(0) Altres transferències emp. 20.000,00  
Privades 
801 D/22731/34101 MC7(0) Contractes accio social  4.102,00 
801 D/48900/33401 MC8(0) Altres transferencies 4.102,00  
801 D/22109/92402 MC7(0) Altre material de consum  36.676,00 
801 D/48903/92405 MC8(0) Convenis institucions sense 36.676,00  
afany lucre 
301 D/22719/16014 MC7(0) Altres contractes serveis  219.976,00 
municipals. 
  
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4543 
 
Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes 
Ass. 
301 D/44452/17901 MC8(0) Aportació corrent a Siresa  219.976,00  
603 D/22109/92001 MC7(0) Material de consum no  794,54 
inventariable 
101 D/22109/92003 MC8(0) Altre material de consum 794,54  
801 D/22109/92001 MC7(0) Altre material de consum  60.000,00 
101 D/22602/92503 MC8(0) Publicitat i propaganda 60.000,00  
201 D/22610/92003 MC7(0) Despeses compra serveis  5.000,00 
101 D/22109/92003 MC8(0) Altre material de consum 5.000,00  
104 D/22109/92601 MC7(0) Altre material de consum  3.875,00 
104 D/48902/92601 MC8(0) Altres subv. A inst.s/afany 3.875,00  
lucre 
101 D/22719/15107 MC7(0) Altres contractes de serveis  63.000,00 
301 D/22733/17904 MC8(0) Altres contractes de control se 63.000,00  
soroll 
9901 D/15400/92901 MC7(0) Contingències  125.606,58 
102 D/48902/92201 MC8(0) Altres transf. A inst. S/afany 125.606,58  
lucre 
9901 D/48902/92001 MC7(0) Altres subvencions  84.618,60 
9901 D/47930/92001 MC7(0) Convenis  60.000,00 
604 D/22719/92001 MC7(0) Altres contractes de serveis  8.030,00 
801 D/48902/92404 MC7(0) Altres subv. S/Afany lucre  973,66 
801 D/48903/92404 MC7(0) Convenis-direccio  5.996,34 
adminstració 
9901 D/22611/92901 MC8(0) Altres despeses 60.000,00  
indemnitzacions sentències 
9901 D/22708/92001 MC8(0) Serveis de recaptació 76.000,00  
101 D/22719/92302 MC8(0) Altres contractes de serveis 8.618,60  
municipals. 
101 D/22602/92503 MC8(0) Publicitat i propaganda 15.000,00  
    1.202.008,39 1.202.008,39 
 
 
 
Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 3 de desembre de 2010 
Expedient núm. 3-208/2010 
Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes 
Ass. 
9901 D/60500/15102 MC7(0) Expropiacions  4.000.000,00 
9901 D/71010/15103 MC8(0) Transferència de capital a IMU 4.000.000,00  
    4.000.000,00 4.000.000,00 
      
      
      
      
 
 
 
 
  
4544 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 36 30-12-2010 
 
CARTIPÀS 
Decret. En el Plenari del Consell Municipal del proppassat 29 d’octubre es va 
presentar la “Mesura de Govern per un Pacte a Ciutat Vella”. 
Aquesta mesura de Govern  preveu, per al desenvolupament de les quatre 
excepcions en ella proposades i per constituir l’Agència de Ciutat Vella, la creació 
d’una Comissió Jurídica i d’una Comissió Social que seran presidides per la 
Regidora del Districte. 
La Comissió Jurídica s’encarregarà de definir els estatuts i les competències 
inicials de la nova Agència de Ciutat Vella, amb l’objectiu d’assolir el màxim grau 
d’agilitat i d’independència en la gestió, tant pel que fa a les potestats 
administratives com a la inversió. 
La Comissió Social tindrà cura de definir i reflexionar sobre les noves 
competències que cal incorporar a l’Agència i també de prioritzar les inversions que 
cal abordar de manera immediata en el proper mandat. També definirà la manera 
d’avançar en la cogestió amb les dues entitats del Districte, i d’establir els 
mecanismes de cooperació públics- privats per a garantir la continuïtat de la 
inversió. 
L’esmentada Mesura de Govern determina que els membres d’ambdues 
comissions seran  nomenats per Decret de l’Alcaldia, en el termini d’un mes, a 
proposta de la Regidora del Districte. 
Atesa la proposta de la Ima. Regidora del Districte de Ciutat Vella i en ús de les 
facultats atorgades a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de 
Barcelona, disposo;ç 
 
I. COMISSIÓ JURÍDICA. 
Primer. Crear la Comissió Jurídica per a la constitució de l’Agència de Ciutat 
Vella. 
Segon. Establir que l’objecte d’aquesta Comissió Jurídica és definir els estatuts i 
les competències inicials de la nova Agència de Ciutat Vella, amb l’objectiu d’assolir 
el màxim grau d’agilitat i d’independència en la gestió, tant pel que fa a les 
potestats administratives com a la inversió. 
Tercer. Determinar que la Comissió Jurídica creada estarà integrada pels 
següents membres: 
Presidenta: Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert, Tercera Tinent d’Alcalde i 
Regidora de Ciutat Vella. 
Vice-president: Sr. Andreu Puig i Sabanés, Gerent Municipal. 
Vocals:Sr. Juan Manuel Abril i Campoy, Director de Serveis Jurídics. 
Sr. Manuel Mallo i Gómez, Director de l’Àrea de Règim Jurídic. 
Sr. Alfredo Galán i Galán, Professor de Dret Administratiu.  
Sr. Joan Perdigó i Solà, Professor associat de Dret Administratiu. 
Sr. Carlos Arias i Casal, Gerent de Recursos Humans i Organització. 
Sra. Pilar Solans i Huguet, Gerent de Finances. 
Sr. José Augusto Ribeiro i Duarte, Director de Departament Jurídic de Foment de 
Ciutat Vella, S.A. 
Quart.  La Comissió Jurídica durà a terme els seus objectius d’acord amb el que 
fixa la “ Mesura de Govern per un Pacte a ciutat Vella”, presentada al plenari del 
Consell Municipal el di 29 d’octubre de 2010.  
 
II. COMISSIÓ SOCIAL 
Primer. Crear la Comissió Social per a la constitució de l’Agència de Ciutat Vella. 
Segon. Establir que l’objecte d’aquesta Comissió Jurídica és definir i reflexionar 
sobre les noves competències que cal incorporar a l’Agència i també de prioritzar 
les inversions que cal abordar de manera immediata en el proper mandat. 
Tanmateix definirà la manera d’avançar en la cogestió amb les dues entitats del 
Districte, i d’establir els mecanismes de cooperació públics- privats per a garantir 
la continuïtat de la inversió. 
NÚM. 36 30-12-2010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4545 
 
Tercer. Determinar que la Comissió Social creada estarà integrada pels següents 
membres: 
Presidenta: Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert, Tercera Tinent d’Alcalde i 
Regidora de Ciutat Vella. 
Vice-presidents: Sra. Mercè Massa i Rincón, gerent del districte de Ciutat Vella 
Sr. Xavier Valls i Serra, gerent de Foment de Ciutat Vella, SA. 
Vocals: Sr. Rafa Vilasanjuan i Sanpere: CCCB. 
Sra. Núria Paricio i Paricio: Fundació Tot Raval. 
Sr. Jaume Badia i Pujol: membre fundador a títol individual de la fundació tot 
Raval, Director d’Anàlisi i Prospectiva de la Generalitat. 
Sr. Emili Álvarez i Costa: empresari. 
Sr. Emili Sarrión i Avinent: Foment de Ciutat Vella. 
Sr. Julián García i González: President de l’Atlètic Barceloneta. 
Sra. Llum Ventura i Gil: empresària. 
Sr. Emili Cota i Gual: Plataforma d’Entitats de la Ribera. 
Sr. Santiago Martín i Subirats: President de Barnacentre 
Sr. Joan Mas i Soler: empresari. 
Sr. Joan Oliveras i Bagués: empresari. 
Sr. Eduard Asensio i Gual: Sant Pere Apòstol. 
Sr. Enric Sevilla i Vall: Escola Cintra. 
Sr. Roberto Tierz i Royo: Associació d’Amics i Comerciants de la Rambla. 
Sr. Ramon Llamazares i Oller: President d’Amics de la Rambla. 
Sr. Xavier Cordomí i Fernández: Coordinadora del Bestiari de Ciutat Vella. 
Sr. Miquel Espinet i Mestre: FAD. 
Sr. Roger Marcet i Barbé: Museu Marítim. 
Sra. Rosa Balaguer i Bueno: Casal d’Infants del Raval. 
Sra. Sofia Ferré i De Diego: Consorci de Salut. 
Sr. Manel Blasco i Legaz: Consorci d’Educació. 
Sr. Josep M. De Torres i Sanahuja: Consorci de l’Habitatge. 
Sr. Javier García Bonomi: Fedelatina. 
Sr. Mohamed Halhoul: comerciant i veí. 
Quart.  La Comissió Social durà a terme els seus objectius d’acord amb el que 
fixa la “Mesura de Govern per un Pacte a ciutat Vella”, presentada al plenari del 
Consell Municipal el 29 d’octubre de 2010.  
 
III. TAULA POLÍTICA DE SEGUIMENT 
Crear una taula política amb un representant de cada grup municipal, i presidida 
per la regidora del districte per fer el seguiment dels treballs realitzats per cada 
comissió. 
Barcelona, 13 de desembre de 2010. L'alcalde, Jordi Hereu i Boher. 
(Ref. 5656) 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
GASETA MUNICIPAL ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007
Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies