3b3 Barcelona. Bar Descentralització V.7 participació ciutadana 99027200 Ajuntament de Barcelona ^eócenttalit'iacio }acio éfiutadana Ajuntament ! Hi ha Oficina de 1'INEM al Districte?. Existeix alguna relació entre el Districte i 1'INEM?. f) Hi ha previsió de sòl industrial al Districte?. |) Relació del Districte amb els comerciants: •relació amb les associacions de comerciants, •illes de vianants, aparcaments... .cursos de formació, jornades,... h) Es celebra alguna Fira al Districte:? •organitzada per artesans del Districte o de fora?. i) Hi ha artesans en el Districte?. Quins tipus de relació hi ha amb el Districte?. j) Hi ha experiències de cooperatives, societats anònimes laborals, nous tipus d'iniciatives empresarials?. .quina relació tenen arnb el Districte?. •com es valoren aquestes experiències?. k) Relació del Districte amb els diferents actors econòmics: empresaris, comerciants, sindicats,... 1) De les actuals iniciatives que desenvolupa l'fijuntament -plans d'ocupació, pla d'ocupació juvenil, serveis social-,... - creu que els Districtes haurien de participar-hi més?. En cas afirmatiu, de quina manera?. m) Quines altres iniciatives econòmiques es podrien desenvolupar a nivell de Districte?. n) Ha pensat quins poden ser els objectius socio-econòmics a assolir pel seu Districte?. Uè Les entrevistes amb els representants de diferents institucions - INEM, Generalitat, Cambra de Comerç,..- s'ha mirat de realitzar-les al final, quan ja es tenia una certa informació respecte a la dinàmica de 1 ' Ajuntarnent, i principalment s'ha orientat a conèixer: -La relació entre aquesta Institució i l'Ajuntament de Barcelona pel que fa a les iniciatives econòmiques. -Iniciatives econòmiques desenvolupades per aquesta Inst it ució. -Intercanvi d'opinions sobre les possibles iniciatives econòmiques a desenvolupar pels Districtes. Finalment, s'ha parlat amb diferents experts que estan treballant en projectes relacionats amb el present estudi. Aquestes entrevistes s'han enfocat molt concretament a: -Discussió del seu projecte d'estudi - per exemple: amb Manel Ludevid sobre 1*Ambit de Treball i Atur del Projecte Jove, amb Marçal Tarragó sobre el Pla d'Equipament Comercial Alimentari -. -Intercanvi d'opinions sobre les possibles iniciatives econòmiques a desenvolupar pels Districtes. QÇQLLIMENI_A_LLENIREyiSIADOR En línies generals l'acolliment que ha tingut 1'entrevistador ha estat bo i, sobretot, s'ha observat un gran interès per al tema. Ara bé, alguns dels problemes sorgits s'haguessin pogut estalviar amb una major previsió i informant amb més antelació -als Districtes- sobre la realització d'aquest estudi i la visita que rebrien. Amb tot, s'han produït algunes reticències que podríem agrupar, per facilitar la seva comprensió, de la manera següent: -Reticències de caire polític dels regidors de Districte del grup de l'oposició, acollint-se a errors de procediment comesos. -Reticències com a conseqüència de l'opinió que aquest és un estudi on Descentral ització s'ha precipitat, ja que hagués hagut d'esperar la constitució de Desenvolupament econòmic-social que és a qui correspon més directament aquesta matèria objecte d'estudi -Reticències provinents de les Àrees que tenen contenciosos oberts amb Descentralització o amb Desenvolupament econòmic-social. i±.Z Aquestes reticències han dificultat la tasca de 1'entrevistador però, en cap moment, han tingut entitat suficient com per impedir la r lització de l'estudi. P10LTRES_F0ÇTORS A més de l'actitud, també hi ha tot un seguit de factors que han influït en les entrevistes i que, si més no, convé tenir presents a l'hora de revisar la informació que tenim recopilada. No totes les entrevistes s'han fet en les mateixes condicions i, per tant, no admeten comparacions. Hi ha entrevistes absolutament disteses de dues hores de duració i entrevistes de mitja hora interrompudes constantment pel telèfon. Hi ha entrevistes arnb persones que ja es coneixien anteriorment amb 1'entrevistador i d'altres que el veien per primer cop. Hi ha persones que saben sintetitzar i expressar molt bé les seves idees i d'altres que s'expressen d'una forma desordenada i caòtica. Tot això cal tenir-ho present a l'hora de llegir les fitxes. CBIIÍBIS_DE_REP0ÇÇIO_DE_LES_FIIXES Per a la redacció de les fitxes corresponents a cada entrevista s'ha seguit el criteri de recollir únicament aquelles parts de la conversa referides al terna objecte d'estudi. S'ha recollit en cada fitxa allò que 1'entrevistador ha considerat -segons la seva opinió- més interessant per a l'estudi i s'ha redactat en forma de punts per tal de facilitar la seva lectura. La possibilitat de gravar magnetofònicament les entrevistes i després reproduir-les mecanogràf icarnent ha estat descartada per raons de calendari i de pressupost. IBÍS_QPINIQNS Finalment, després de totes aquestes consideracions de caire metodològic, m'agradaria expressar tres opinions sobre aquestes entrevistes i les seves fitxes. En primer lloc, voldria destacar el caràcter inèdit d'un treball sobre aquest tema i realitzat d'aquesta manera a l'Ajuntament de Barcelona. La manca de sensibilitat envers aquestes qüestions i l'extremada cornpart irnentaci ó de 1'administració municipal han fet possible que aquest modest treball sigui l'intent més reeixit realitzat fins ara, de recollida d'informació sobre les iniciatives econòmiques li.® dels Districtes a l'Ajuntament de Barcelona. En segon lloc, com ja s'ha dit al principi, una de les carácter1stiques d'aquest mètode d'entrevistes és que permet 1'intercanvi de punts de vista i la discussió entre 1'entrevistador i l'entrevistat. En aquest sentit considero que aquestes entrevistes també han jugat un paper de revulsiu per a molts responsables municipals que s'han adonat del desequilibri existent entre la importància del tema i el poc que s'està fent. I en tercer lloc, relacionat amb el punt anterior, creiem que una altra utilitat que també poden tenir aquestes entrevistes, i les seves fitxes, és servir d'orientació i d'informació per a les persones que han de continuar i aprofundir aquestes converses, tot just encetades. Entrevista amb: Ignacio de Lecea (Coordinador deis Plans d'Ocupació de 1 ' Ajuntarnent de Barcelona) . Dia: 3—X11-84 Hora > 13'30 a 15'45 Lloc: Ajuntament de Barcelona. — La Coordinadora deis Plans d'Ocupació de 1'Ajuntament de Barcelona funciona com una empresa constructora. Té un pressupost provinent dels plans de l'INEM i de la Generalitat, completat per l'Ajuntarnent (materials). En el darrer Pla d'Ocupació ha comptat amb 500 milions de pessetes que han servit per donar ocupació durant sis mesos a de set—centes a vuit-centes persones. Aquestes persones han d'estar inscrites a les Oficines de Col·locació de l'INEM. Després es forma una Taula de Contractació (representants de l'INEM, Generalitat i Ajuntament) per a fer la selecció en funció d'uns barems (nombre de fills, temps en atur,...). Per altra banda, l'Ajuntament negocia amb els Districtes les obres més urgents a realitzar. D'aquí en surten les obres a fer dins del Pla d'Ocupació. Un cop redactats els projectes, es consulten amb els Districtes i, finalment, es realitza l'obra. El control de les diferents obres es fa d'una forma central itzada. Així com la selecció, distribució, pagament i control. Els Districtes, vol untàr iarnent, poden seguir el curs de les obres que es fan dins el seu territori. - Respecte a la valoració d'aquests tres anys de Plans d'Ocupació no hi ha cap estudi que analitzi els seus resultats. — A partir de l'experiència viscuda Lecea, assenyala corn un dels problemes principals "la manca de qualificació de la gent". També s'ha observat que "corn més important i atractiva és la feina, més motivada es troba la gent". Qualifica de "lamentable" 1'experiència que va tenir lloc en el primer Pla d'Ocupació de posada en marxa de cooperatives (Orfila, Treballadors del Casc Antic, Obrera de Nou Barris,..) que coincidien amb un mal moment del sector de la construcció i amb problemes de manca de capital inicial, poca experiència i manca de capacitat de gestió. - Assenyala Lecea que després de 1'experiència acumulada durant aquests anys s'ha aconseguit que "les obres realitzades per l'ocupació comunitària vinguin a resultar pel mateix preu que les contractades a fora". Igualment són ii-iQ comparables pel que fa a nivell de qualitat i rapidesa. -Pel que fa al futur, Lecea creu important mantenir aquest nivell assolit i profundir en tot allò que fa referència a "la formació de la gent que està treballant" per tal que després dels sis mesos estiguin en millors condicions per trobar una nova ocupació. - Per qüestions de rend ibi1itat, Lecea veu més racional que els nous Plans d'Ocupació tinguin també una gestió centralitzada. "La compra de materials centralitzada sempre serà millor per a 1'Ajuntament". "La contractació també s'ha de fer centralitzada per assegurar la igualtat d'oportunitats". La redacció de projectes i la direcció de les obres també considera Lecea que és més eficaç d'una forma centralitzada. - Iniciatives a desenvolupar pels Districtes! . Dedicar algunes brigades a organitzar el gran manteniment del Districte. "La dispersió en molts petits equips seria dolenta i caldria compensai—la amb una superior presència de tècnics". Per tant, Lecea és partidari de brigades de trenta o quaranta persones, dirigides per uns tècnics, encarregats de tot un pla d'operacions a mig camí entre la conservació i la reparació. Aquesta experiència s'està portant a terme a Torre Baró, Les Planes, Sant Andreu, Sràcia, Taixonera,.. Es un tipus d'activitat que el ciutadà la "nota" molt i que podria generalitzar-se a tots els Districtes. Una altra iniciativa que apunta Lecea dins d'aquesta línia d'iniciatives a impulsar pels Districtes serian "els reconeixements periòdics". Per exemple» reconeixement del cens de tanques publicitàries, dels guals,... reconeixement de l'arbrat, de la conservació de la llum, de l'estat del carrer,.... . Seguint dins d'aquest camp de la conservació urbana, Lecea planteja la possible creació d'uns "porters de plaça o del carrer". Veïns subsidiaris encarregats de tenir cura del manteniment de la plaça, del carrer, en estreta relació amb el Districte. Un veí del barri (jubilat, aturat,...) que, a canvi d'una petita remuneració, es comprometi a vetllar pel manteniment i bon estat d'un equipament ciutadà. Lecea creu que això "es notaria en l'estat de la ciutat i podria donar lloc a una xarxa de relacions socials noves". . En un altre nivell, Lecea planteja que malgrat la AUi criai que hi ha dins del sector de la construcció, es troben a faltar veritables especialistes en obra pública. En aquest sentit explica com les grans empreses podrien estar interessades en petites empreses especialitzades per poder establir-hi subcontractes estables per a determinades feines molt especialitzades que a elles no els resulta rendible dedicar-s'hi directament. També explica corn durant el darrer pla d'ocupació s'han format diferents grups que s'han especialitzat en: col·locació de llambordes, picapedrers, pavimentació (experimentació amb nous materials),.. I que, d'acord amb les empreses del sector, es podria formar més gent amb especialitats concretes: aïllament d'edificis, rehabilitació,.. Lecea creu que d'aquí en podrien sortir petites empreses, que juntes o separades, podrien tenir viabilitat sempre que hi hagués l'acord dels empresaris del sector i alguna forma d'ajut per part de les institucions (adquisició de materials, finançament inicial, local,...). ia-ii Fitxa_2 Entrevista amb: Jordi Maymó (Coordinador de Serveis de Proveïments i Consum) Dia: 4—X11—84 Hora: 8'30 a 10'30 Lloc: Mercabarna - Aquesta Prea ha realitzat un important estudi sobre els mercats i el comerç d'alimentació a Barcelona. Com a conseqüència d'aquest estudi s'està elaborant un Pla d'Equipaments per a Barcelona, del comerç d'alimentació i drogueria. -Les competències dels Districtes en matèria de cornerç fan referència a proveïments i consum. Els Districtes tenen la competència d'Inspecció i el servei de defensa i d'informació. -Pel que fa a la concessió de llicències, Maymó és partidari -"de moment"- que sigui central itzada fins que existeixi un rodatge. Apunta la possibilitat que, mentrestrant, sigui preceptiu 1'informe dels Districtes. - Referent a aquests ternes de disciplina comercial, Mayrnó assenyala la necessitat que existeixi una coordinació, si més no, dins l'àmbit de la Corporació Metropolitana ja que es podrien produir, com es produeixen, fenòmens d'exportació dels problemes. Per exemple: l'Ajuntament de Barcelona dicta una normativa sobre l'obertura de noves Galeries d'Alimentació, llavors, aquestes es situen a Hospitalet o a Santa Coloma, fora del límit de la ciutat de Barcelona i exporten el problema a d'altres municipis que encara no tenen una normativa respecte a això. - Dins de l'àmbit de la Corporació Metropolitana hi ha 75 mercats. D'aquests, 39 són a la ciutat de Barcelona. Dins d'aquests mercats, el 75S són productes alimentaris. Aquesta estructura comercial de Catalunya a l'entorn del mercat, on d'anar a comprar se'n diu "anar a plaça", és substancialment diferent de la resta de l'Estat. En el cas concret de Barcelona, Maymó hi veu: unes raons històriques comunes a d'altres ciutats mediterrànies, raons derivades de la formació del propi municipi mitjançant l'agregació de petites viles (Gràcia, Sarrià, Sant Andreu,...) que ja tenien el seu propi mercat, i raons de creixement urbà que han fet necessària la construcció de noves dotacions per a satisfer les demandes de la població. Amb tot, avui els mercats s'han de readaptar a la nova situació per tal de cumplir millor les seves funcions. En aquest sentit, Mayrnó considera que juntament amb les dades aportades per l'estudi realitzat, serà molt interessant debatre amb els Districtes el nou Pla d'Equipaments. - En els moments actuals, Mayrnó creu que és molt important la funció, traspassada als Districtes, d'informació al consumidor. En el triple vessant: formació (cursos a les escoles, cursos de manipuladors d'aliments, campanyes específiques,..), defensa (serveis d'assessorament als consumidors) i informació (drets dels consumidor, preus del mercat,...) Mayrnó apunta la proposta que en un futur aquest servei, en lloc d'estar situat a la seu del Districte, estigui al mercat com a lloc que alhora és "un centre de creació d'opinió i de culturalització". - Pel que fa a la inspecció, Mayrnó apunta com a un debat a realitzar, decidir sobre si han d'existir diferents cossos d'inspecció (mercats, sanitària, hisenda,...) o un únic cos d'inspecció municipal. - Una proposta molt important, a parer de Mayrnó, és la creació de les Juntes de mercat presidides pel regidor del Districte i formades per: venedors, representants del gremis, Ajuntament (àrea de mercats), representants del districte, consumidors,... que seria l'organisme encarregat de la direcció del mercat. - Mayrnó comparteix la idea que cal la potenciació del comerç a través dels Districtes mitjançant actuacions urbanístiques (creació d'illes de vianants, prohibir aparcar a les voreres,...), formació (cursos de perfeccionament per a comerciants) i promoció (creació d'associacions, realització de fires,..). Mayrnó també apunta la tendència cap a una especialització comercial de diferents zones de la ciutat (llibre de vell/Sant Antoni, tèxti1/Trafalgar, calçat/Portal de 1'Angel,..), a la manera dels antics carrers medievals (cotoners, flassaders,..) — Manca d'estudis sobre l'estructura comercial dels Districtes (cens d'establiments, característiques del comerç de la zona,...) imprescindibles per poder fer una programació. - Mayrnó diu que ha sentit a parlar molt dels Jocs Olímpics però que encara no ha sentit parlar de les repercussions que aquest esdeveniment tindrà per al comerç. Considera que aquest és un aspecte important que s'hauria de tenir en compte, ja que tindrà una repercussió a la ciutat. Avui és difícil de preveure, però no fora de to pensar en un fort comerç estacional canalitzat, si no es prenen mesures tant per a les multinacionals com per a l'economia sota corda. - Maymó també fa esment de la necessitat de la potenciació de Barcelona com a ciutat turística (restauració, monuments, creació circuits, hotels, gastronomia,..) - Finalment, Maymó comenta les repercusions que pot tenir per al comerç l'entrada d'Espanya a la CEE. Per exemple, en el sector de l'alimentació preveu una allau de nous productes agro-alimentaris que tindrà una gran repercusió en el sector. En d'altres sectors es produirà l'entrada de grans cadenes i la proliferació de noves formes comercials com la franquicia. Entrevista amb: Guillem Sanchez (Coordinador de Serveis d'Hisenda) Dia: 4—X11-84 Hora: 11'30 a 12' 30 Lloc: Ajuntament de Barcelona - Actualment ja hi ha una exempció fiscal per als aturats si els ingressos del nucli familiar són inferiors al salari mínim interprofessional. Una d'aquestes exempcions és la de la taxa per la recollida d'escombraries. Segons Guillem Sanchez aquestes exempcions es podrien "modular i donar a coneixer" d'una forma més important a través dels Districtes. Malgrat que diu que té la sensació que fins ara aquestes exempcions s'han otorgat amb una certa lleugeresa i amb poca comprovació de les dades aportades. - Dins del padró de radicació, també hi ha radicacions més baixes per a determinats tipus de comerços o industries que necessiten molt d'espai: botigues de mobles, garatjos,.. — Radicació també permet unes bonificacions, unes ajudes, per a les industries que estableixin algun conveni de col·laboració amb l'Ajuntament. S'ha utilitzat rnolt poc: consorci de la Zona Franca -20%-, aparcaments de camions del Poble Nou,., i està previst en aparcaments inclosos dins de la política de l'àrea de circulació, cases de venda d'animals -conveni d'informació-,.. Segons Guillem Sanchez dins d'aquest apartat "hi ha possibilitats". - Les cooperatives estaven exemptes de la llicència d'obertura, radicació,.. L'experiència ha demostrat -segons Guillem Sanchez- que aquesta era una possible via de frau fiscal —per exemple: moltes autoescoles s'acollien a aquesta forma jurídica per tal de beneficial—se d'aquestes exempcions- i s'han tret aquestes bonificacions. Està en estudi una normativa més ajustada que permeti aquestes bonificacions a les cooperatives que tinguin una funció social. - Una altra possibilitat que existeix és 1'exempció de la llicència d'obertura en cas de reconversió d'una empresa i transformació en una SAL o Cooperativa. També està en estudi que en aquest cas sigui possible una exempció en el pagament At. 1,6 de plus-vàlues. - Altres iniciatives de l'Area d'Hisenda han estat: l'exempció de la llicència d'obres per a la neteja de les façanes dels edificis, o l'exempció de la taxa de circulació per als vehicles dels minusvàlids. - Una possibilitat -segurament poc coneguda pels ciutadans i pels empresaris- és el fraccionament dels pagaments a l'Ajuntament en concepte de taxes i impostos en funció de la situació -raonada- de dificultats econòmiques. - Guillem Sanchez considera que els Districtes -fent ús d'una competència traspassada- han otorgat amb una certa lleugeresa llicències en la via pública. - Totes aquestes possibilitats d'exempcions, fraccionaments,... són molt poc conegudes pels ciutadans i empresaris. Els Districtes, a través de les Oficines d' Informació podrien donat-—les a conèixer. -Les exempcions en la llicència d'obres per a la neteja de façanes també es podrien estudiar per a la rehabi1 itaci ó d'habitatges. - Per altra banda, Guillem Sanchez creu que hi ha possibilitats, evidentment després d'un estudi rigorós, de crear dins la ciutat zones de reiridustrial ització que tinguin beneficis fiscals, de cercar, d'acord amb altres institucions les possibilitats de determinades línies de capital de les entitats financeres per a la creació d'empreses locals. ii_iZ F¿txa_4 Entrevista arnbs Eulalia Vintró (Regidora adjunta d'Ensenyament). Dia: 5-XII-84 Hora: 12'30 a 14 Lloc: Ajuntament de Barcelona - La Regidora exposa que ha heretat un parc d'ensenyament extraordinàriament divers i heterogeni, format per: Unes quaranta Escoles Bressol, tutelades per un Patronat Municipal. . Sis Parvularis. . Nou escoles d'E.G.B. . Les anomenades Escoles de Patronat que s'ocupen de sectors marginats com els gitanos. . Una escola del Patronat Domènec de Gràcia que és un llegat. . Nou escoles d' F. P. . El Conservatori Superior de Música. . L'Escola Massana. . El Servei d'Adults, que es dedica a la formació del personal del propi Ajuntament, a fer Cursos d'Adults i a l'Escola Layret. . L'Escola de Puntaires. L'Escola d'Expressió, cursos d'animació i psicomotricitat,. . . adreçats a professors d'Institus, E. G. B, . . . Tres Escoles d'Educació Especial. . L'Institut Municipal d'Educació i 1'IMIPAE. - Aquest parc d'ensenyament és molt antic. S'ha transferit als Districtes el seu "manteniment". Però, es mantenen centralitzades les "reformes", que són projectades per un equip central distribuït per Districtes. 1. 18 - Correspondrà als Districtes 1 a regulació de la utilització de l'escola fora de l'horari lectiu (biblioteca, sales de reuniones, pistes esportives,., ). Pixí com la neteja i el seu manteniment. - Segons Vintró una qüestió no resolta és 1 ' aprofitarnent del material escolar. El circuit és el següent: s'inaugura una escola i 1 ' fij untamerit sol·licita a la Generalitat el material per a la posada en marxa d'aquesta escola (taules, cadires, pisarres,..). aquest material és enviat a un magatzem municipal, que no acostuma a tenir gaires estocs, i després portat a l'escola. Quan aquest material s'ha deteriorat com a conseqüència del seu ús s'ha de sol·licitar la seva renovació. No estan previstes ni la seva revisió periòdica, ni la seva reparació. La Regidora apunta la possibilitat de parlar amb la Generalitat i constituir per a cada Districte, o cada dos Districtes, brigades de manteniment del material escolar que tinguessin un magatzem, ftixò repercutiria en la millora de la qualitat del material i, segurament, abaratiria costos i donaria llocs de treball. - Una altra possible iniciativa dins del camp d'ensenyament a impulsar pels Districtes seria la general ització dels menjadors escolars. Correspon a l'associació de pares, professors,... que una escola pública doni servei de menjador. La general ització d'aquest servei a totes les escoles dels Districtes permetria, com ja s'ha experimentat en d'altres poblacions, la creació de cooperatives de cuiners i d'animació. Fins i tot, hi ha experiències de creació de cooperatives de segon grau per a realitzar compres en conjunt: aliments, estris de cuina,... - Una discussió que resta pendent i és molt important -segons Vintró- és decidir cap on es vol fer anar les escoles d'F.P. municipals. P aquestes nou escoles de Formació Professional que actualment actuen com qualsevol escola pública, cal que se'els doni uns continguts especialitzats en funció de les demandes?. Cal anar cap a un politècnic municipal?. ii.19 Fitxa_5 Entrevista amb: Miquel Lumbierres (Coordinador dels Serveis de l'Area de Joventut i Esports) Francesc Marques (Cap del Servei d'Ocupació Juveni1) Dia: 6—XI1-84 Hora: 9'30 a 11 Lloc: Area de Joventut - En el moment de realitzar aquesta conversa encara estaven en procés d'elaboració les valoracions del Pla d'Ocupació Juvenil. (Posteriorment dins de l'àmbit de Treball i Atur del Projecte Jove ha sortit publicat un treball de Francesc Marques titulat "L'actuació de l'Ajuntament de Barcelona en el foment de l'ocupació dels joves" que en gran part podern considerarlo com un avanç d'aquesta valoració de 1'Area de Joventut del Plà d'Ocupació Juvenil). - Pel que fa a la relació amb els Districtes, Lumbierres i Marquez creuen que "s'ha d'estudiar com es territorialitza en lloc de com es descentralitza". - Consideren que els Districtes podrien jugar un paper important com a: Informadors : recollida de recursos (informació, formació,..) . receptors d'iniciatives. - Per altra banda, veuen com a molt important la relació dels Districtes amb 1' INEM. - També consideren important la constitució de Taules de Districtes formades per l'Ajuntament, INEM, i els diferents actors econòmics: empresaris, artesans, comerciants,... - Com a infraestructura socio-econòmica dels Districtes apunten la possiblitat de creació "d'hotels d'empreses" a la manera d'alguns municipis italians com el de Torí. Naus municipals que s'acondicionen per acollir empreses. Es signa un contracte entre aquestes empreses i el municipi, amb un lloguer molt petit, perqué aquestes empreses puguin tenir un sostre durant un temps fix -dos o tres anys- fins que han aconseguit capital itzar-se i poder adquirir un local propi o de lloguer. Aquesta és una forma d'ajut que els municipis podrien oferir a les noves iniciatives econòmiques locals. - Són partidaris de la realització d'iniciatives exemplificadores que serveixin de locomotora per als altres Districtes com a forma de posada en marxa d'aquestes iniciat ives. Is.£i Fitxa_6 Entrevista amb: Albert Batlle (Regidor del Districte VII, Horta-Guinardó) Dia: 7—XI1-84 Hora: 11'10 a 12'15 Lloc: Centre Cívic / Av. Verge de Montserrat 134-138 - No hi ha cap estudi socio-econòrnic sobre el Districte. Únicament hi ha un estudi sociològic realitzat per Serveis Socials. — Es un districte amb una important "pressió social". Existeix una Coordinadora d'Aturats -controlada pel PCC- i dins de les Associacions de Veïns hi ha grups d'Aturats. Diferents reunions amb el Districte. - Les diferents cooperatives que s'havien posat en marxa en els anteriors plans d'ocupació han estat "un fracàs". Principalment eren cooperatives del ram de la construcció. - Actualment hi ha també una Associació de Joves contra l'atur al Carmel que amb l'ajut del Districte està estudiant els déficits d'activitats que té el Districte. Ha posat en marxa un negoci de fotocòpies i una altre de missatgers. No hi ha oficina de l'INEM al Districte. - Actualment està en marxa el pla especial de reforma mitjançant una brigada de joves que s'ocupa de la rehabilitació integral del barri de la Taixonera: tancament de solars, arreglar voreres,.. - No hi ha previsions de sòl industrial malgrat que encara resta sòl per urbanitzar. Hi ha poca industria. La majoria són petits tallers. - Es un Districte molt heterogeni on no hi ha centralitats clares. Malgrat això s'han mantingut des del Districte diferents reunions amb comerciants sobre ternes de seguretat ciutadana. - El Regidor ha rebut a algunes empreses en situacions crítiques. Per exemples una empresa de productes radioactius que es veia obligada a tancar. - Batlle considera que si exist isin unes clausules de contractació més flexibles es podrien encarregar algunes obres a gent del barri i no a empreses constructores. - Conjuntament amb els Districtes de Barris Nord i Sant findreu estan estudiant la possible reconversió dels terrenys de l'antic Institut Mental en un gran Centre de la Ciència i de la Tècnica. - En el Districte hi ha una zona esport ivo-recreativa important a l'entorn del Vall d'Hebron que es troba molt ben comunicada i que podria rebre alguns equipaments hotelers. - fi l'entorn de 1'obertura del Túnel de la Rovira, el Regidor, també veu la possibilitat de la creació d'algunes iniciatives econòmiques. Posteriorrnent a 1 ' entrevista, el Sr. Batlle ens fa arribar la següent informació: - "flrnb posterioritat a la reunió mantiguda" (entrevista del 7-XII-84) " s'ha intentat una Cooperativa integrada per aturats del barri del Carmel, amb la qual el Districte està disposat a arribar a un acord en relació a petites obres de manteniment i les que puguin dui—se a terme amb càrrec al Fons de Lliure Disposició del Districte. - Igualment hem iniciat un seguit de contactes arnb les Escoles de Formació Professional (Verge de Montserrat i Patronat Ribas) per veure de dur a terme, dins del Districte, una campanya de promoció dels contractes de pràctiques; tot i que el terna encara està molt verd, pensem que 1'experiència pot ésser interessant." li£2 Fitxa.Z Entrevista amb: Felix Amat (Regidor del Districte V, Sarrià-Sant Gervasi) Dia: 10-XII-B4 Hora: 10'30 a 11'15 Lloc: Consell de la Vila 7 - Es un tema que "no s'havia plantejat a nivell de Districte", degut al fet que el Districte és principalrnent residencial. - No hi ha pressió social. Em diu -el senyor Arnat- que demanarà un informe a Serveis Socials sobre les demandes d'informació dels aturats al Districte. El Regidor atribueix la poca demanda al Districte al fet que l'atur que existeix és de professionals i classes mitjanes que no acostumen a press i onar 1 ' A j unt anient. - No hi ha oficina de l'INEM. - Hi ha una cooperativa de disminuits físics. - Hi ha, també, un centre de formació de l'INEM (violeta) - El comerç es troba concentrat en determinades zones. - Hi ha una fira d'artesans al Turó Park organitzada per l'APPAC. També es fa la Fira de Sant Ponç. - Un projecte molt interessant són unes cases, concretament al carrer Canet, que l'Ajuntament ha decidit rehabilitar per mitjà del Patronat de l'Habitatge i que s'ha acordat dedicai—les a "vivendes-taller d'artesans". Podria donar lloc a un carrer d'artesans. 1. 24 Fitxa 8 Entrevista amb: Pau Cernuda (Regidor Districte I, Ciutat Vel la) Dia: 10-XI1-84 Hora: 13»15 a 14'15 Lloc: Plaça del Bonsuccés, 3 - En el Districte hi ha 1'experiència de "Can Xatarra", col·lectiu de joves que es dediquen a la recuperació de deixalles. Els manca un lloc d'exposició i venda. Seria convenient una coordinació més gran amb Serveis Municipals. - D'acord amb l'Escola Massana es podria impulsar l'artesania al Districte. - També seria interessant la creació de Cooperatives especialitzades en la rehabilitació de vivendes ja que està en marxa un pla especial de rehabi1itació de molts barris del Districte. - Dins del Districte hi ha moltes petites botigues descoordinades entre si. Es podria crear -diu el senyor Cernuda- una cooperativa de compres que tingues un magatzem i una cadena de repartiment. — Hi ha una oficina de 1'INEM al carrer de Joaquim Pou, però, a nivell de Districte, no hi ha hagut cap mena de relació amb l'INEM. - Les pròpies característiques del Districte -es calcula en un 3054 la població no censada- amb una població envellida fan que la "pressió social" sigui principalment de caràcter assistencial i individual. Hi ha una assemblea d'aturats molt petita. - Pel que fa al comerç, Cernuda creu que és necessari realitzar iniciatives adreçades a 1'assessorament i a la seva reconversió. - En el Districte es realitzen moltes fires de caràcter tradicional: fira de Sant Ponç, mercat d'artesans (ftPPC), filatèlics, antiquaris, Santa LLúcia,.. ii.25 - El Districte també té molta experiència en relació amb Associacions de Comerciants: Barceloneta, Rambles, de carrer,... Amb Barna-Centre i els Mercats. - Pau Cernuda consi era l'experiènci de les illes de vianants que hi ha en 1 Districte com a "favorables i molt positives" tant per al Districte com per als comerciants que han vist augmentar les seves vendes. - La qüestió dels equipaments turístics considera que és un tema molt delicat que cal abordar a nivell tècnic des d'un àmbit global de ciutat. - Considera que una actuació molt interessant pot ser la campanya de regeneració de les Rambles que inclou des de la rehabilitació d'edificis fins a la renovació del mobiliari urbà. ii-26 Fi.t xa_9 Entrevista amb: Josep Espináis (Regidor del Districte III, Sants-Montj uïch) Jordi Sisquella (Director de Serveis) Dia: ll-XII-84 Hora: 11 a 12 Lloc: Creu Coberta 104 - Dins de l'Associació de Veïns de Badal hi ha un grup d'aturats que, alguna vegada han fet feines per al Districte. - També hi ha grups d'aturats organitzats a Zona Franca. -Hi ha diferents Cooperatives de Tallers Ocupacionals -Verge de Núria- depenent de serveis socials per als minusvàlids. - El Districte no té cap relació amb 1'INEM. - S'han atès alguns casos d'empreses en crisi: una fàbrica que tancava, una agrupació vidriera que tenia un problema urbanístic,... - La "pressió social" de l'atur es canalitza fonamentalment a través de Serveis Socials. - No hi ha estudis socio-econòmics sobre el Districte. - El Districte té reserves de sòl industrial a la Zona Franca. - Existeixen diverses Associacions de Comerciants i Veïns: Creu Coberta, Vallespir, mercat de Sants,... amb què el Districte manté una relació corn si fossin qualsevol altra associació. Són convocades també per motius no estrictament comercials. - Dins del Districte hi ha diferents illes de vianants, principalment a l'entorn dels mercats i en carrers estrets. La valoració que se'ri fa és posit iva. - Hi tenen lloc diferents fires: de l'arbre, de l'art,... però potser el fet més significatiu sigui que al Centre Cívic de les Cotxeres es celebren cada rnes col·lectives d'artesans i artistes -ceramistes, pintors,..- del Districte que s'han agrupat dins d'un Col·lectiu d'Artistes de Sants. - Un exemple molt interessant de reconversió és el projecte de SERRO—VALET. Aquesta era una empresa tèxtil -fabricava pana- situada en una sona residencial, en un edifici singular que ocupa una illa de cases sencera. La fàbrica va tancar i per als treballadors era molt difícil continuar ja que s'havia de fer una inversió molt important en renovació de maquinària i la competència era molt forta degut a la crisi del sector. Ara els treballadors -assessorats per un Gabinet Tècnic- han presentat al Districte un projecte que significaria la transformad ó de la fàbrica tèxtil en un centre poliesportiu -piscina, gimnàs,..-, i el salvament, mitjançant la reconversió, de 17 llocs de treball. L'estudi es troba en aquests moments sobre la taula del Regidor. - Tant el Regidor corn el Director de Serveis plantegen la necessitat de la territoria1 itzaci ó dels diferents Plans d'Ocupació. "Tenim una bossa d'atur juvenil a la Zona Franca. Ens interessaria que es fes una experiència de foment de l'ocupació juvenil en aquest territori concret". it.28 F¿t xa_1^0 Entrevista amb: Enric Vila (Regidor del Districte IV, Les Corts) Antoni Marcet (Director de Serveis) Dia: ll-XII-84 Hora: 1£' 15 a 1£'45 Lloc: PI. Comas 18 - Les demandes de tipus econòmico-social son ateses i canalitzades normalment a través del Centre de Serveis Socials del Districte. No existeixen actualment organitzacions col·lectives per a tal fí. - Caldria aprofondir amb els estudis socio-econòmics del Districte, donat que la informació actual és insuficient per detectar les necessitats. - Existeix una relació constant amb les entitats dels barris del Districte. Per a tal fí s'ha creat recentment el Consell d'entitats, així com el Consell de Seguretat, en el que també están representades. - Existeixen diverses manifestacions artístiques i culturals en el Districte de caràcter periòdic, a les que el Consell a través de les respectives comissions dona suport. - El Regidor i el Director de Serveis valoren com un impediment important per a la lluita contra l'atur el fet que l'INEM no sigui traspassat a la Generalitat de Catalunya. Malgrat aixó, estern portant a cap un programa de divulgació que s'ofereixen a través de l'INEM, per atendre les peticions individuals de persones del Districte que ens arri ben. — El Regidor i el Director de Serveis consideren que per poder realitzar una política econòmica al Districte es menester tot un seguit d'equipaments: un centre cívic, una escola d'adults, un casal de joves,.. - El Regidor i el Director de Serveis em recomanen que per ampliar la informació parli amb la Directora del Centre de Serveis Socials del Districte que té informació puntual i concreta sobre aquestes qüestions. 1..Ê2 E¿txa_10_Bis Entrevista amb: Maria Eugènia Sanchez Carraté (Directora Centre de Serveis Socials) Dia:11-XI1-84 Hora: 1£'45 a 14 Lloc: PI. Comas 8 - De la conversa amb Maria Eugènia Sanchez Carreté destacaria que l'atur en aquest Districte existeix, evidentment, però que té un carácter interior i individual en la seva forma d'expressió. L'aturat és l'excepció i no la norma. M'expliquen casos de families que, de portes enfora, fan veureque tenen feina i, de portes endins, s'ho han hagut de vendre tot, fins les coses més íntimes. - Existeix, corn a la majoria dels Districtes, un estudi sociològic elaborat pel Centre de Serveis Socials. - En aquests moments el Centre de Serveis Socials està endegant diferents programes ocupacionals, especialment adreçats als joves. - Una iniciativa molt interessant és la proposta de realitzar una campanya explicativa, impulsada pel Districte i les diferents associacions i entitats, adreçada als petits empresaris i comerciants, inforrnant-los de les noves formes de contractació de joves. i i.3O Eitüá_¿i Entrevista amb: J. Anton García EspaWa (Regidor del Districte X, S. Martí Francisco Narvaez (Director de Serveis) Dia: 1S-XII-84 Hora: 10' 15 a 11'45 Lloc: Plaça Valentí Almirall, s/n - Es un Districte amb una important "pressió social". Existeixen coordinadores de parats i el Regidor s'hi ha entrevistat en diferents ocasions. - Dins dels Plans d'Ocupació s'han desenvolupat actuacions al Districte. - Actualment hi ha en marxa iniciatives de Serveis Socials i Joventut al barri de "La Perona" amb joves gitanos. - Dels Plans d'Ocupació no n'han sortit cooperatives estables que s'hagin mantingut posteriorment. - No hi ha cap mena de relació amb L' INEM. - Tampoc hi ha estudis socio-econòmics sobre l'atur i l'estructura econòmica del Districte. - La relació amb les empreses del Districte ha estat, fins el moment, difícil degut al fet que el Districte s'ha vist obligat a realitzar diferents actuacions de "disciplina urbanística"que han comportat el tancament d'algunes empreses -agències de transport-. - Dins del Districte existeixen diferents illes de vianants, principalment a l'entorn dels mercats, que tenen un funcionarnent "positiu" segons el Regidor. - La relació amb les diferents associacions de comerciants es veu dificultada per l'existència de mercats ambulants que els comerciants voldrien que no es realitzessin. U3Í - Aquests mercats ambulants -"mercadi1 los"- estan situats al Sud-Oest del Besòs, al costat de Sant Adrià, i a Sant Martí, al costat de "La Perona". El Regidor defensa la seva existència i diu que signifiquen el "modus mivendi" de moltes famílies. - El Districte ha autoritzat, tarnbé, nombrosos llocs de venda en la via pública. El Regidor i el Director de Serveis lamenten que els altres Districtes no hagin fet el mateix, ja que això ha significat que augmentessin les peticions en aquest Districte. - El Reg idor considera que s'haurien de realitzar unes quantes mod ificacions de tipus normatiu que servirien per arnpl iar les possibilitats d'actuació dels Districtes en el camp de la creació d'ocupació: . Modificació de les condicions de contractació d'obres menors per part dels Districtes. "Que se suprimeixi -diu el Regidor- l'obligatorietat que sigui una empresa legalment constituida l'única possible adjudicatària d'unes obres i s'obri la possibilitat que grups de persones aturades del Districte puguin realitzar aquestes obres menors. Això significaria un abaratiment de costos i donaria ocupació a gent del Districte". . "Que se simplifiqui -també diu el Regidor- el tràmit de cessió per part de l'Ajuntament de l'ús d'un local municipal per a activitats dels veïns del Districte, activitats que també podrien ser de caire econòmic". Com a exemple de la lentitud de la tramitació en l'actualitat es cita el cas de "La Formiga Martinenca". I, com a iniciativa a realitzar, es parla d'un solar municipal que podria ser utilitzat com a aparcament de camions i que podria donar lloc a la formació d'una cooperativa que s'encarregués de la gestió d'aquest aparcament i de donar serveis de manteniment i reparació als vehicles. JLï.32 Entrevista amb: Josep Ricou (Cap de Recursos-Ocupaci6 de Serveis Socials) Dia: 13-XII-84 Hora: 12 a 13 Lloc: Placeta del Pí, 2 - Aquest servei ocupacional dins de Serveis Socials és molt recent. Començà a funcionar pel gener del 84 i les primeres contractacions es van fer pel juny del mateix any. Es un intent de recerca de noves línies alternatives o complementaries a les tradicionals dels serveis socials. - S'han posat en marxa Tallers Ocupacionals dirigits a sectors marginats - drogaadictes, dones marginades , gitanos, rninusvàl ids, . . -Els principals problemes han estat la manca de tecnologia i, malgrat 1'intent de superar els criteris merament assistencials i ocupacionals, la incapacitat d'aconseguir una continuïtat, degut a la manca d'esperit cooperatiu entre els part ici pants. - Es considera interessant una experiència amb gitanos de recollida de deixalles. - Aquesta tasca s'ha portat a terme en relació amb l'INEM, i es valora molt positivament. - Ricou lamenta que l'actual normativa dels Plans d'Ocupació no permeti la continuïtat d'aquests Tallers més enllà del temps de durada del Pla. - En aquests moments creu que seria important estudiar les possibilitats de noves iniciatives per frenar l'economia submergida. Ricou veu possiblitat d'iniciatives econòmiques tant en algunes activitats estacionals -mailings, instal·lació de cables, cartells,...- com en activitats dins d'àrees rurals -replantacions, desbrossaments de marges,... - Pel que fa a: informació sobre els resultats d'aquest Pla, lf-33 informació sobre la relació entre aquestes iniciatives de serveis socials i els Districtes, i informació sobre la relació entre serveis socials i les altres àrees que també realitzen programes de caire ocupacional, Ricou recomana parlar amb el Coordinador de l'flrea, senyor Nicolau. - Ferreiro analitza la trajectòria de les diferents Cooperatives nascudes a redós dels anteriors Plans d'Ocupació i diu que potser el principal problema residia en la manca de preparació de les persones que les formaven, fiixó va portar corn a conseqüència que la seva vida fos difícil, malgrat la confiança que se'ls va donar, oferint-los obres a realitzar que s'han quedat a mig construir amb el consecuent i comprensible empipament dels veïns afectats. Considera que no es poden montar Cooperatives tan alegrement i que cal gent preparada i mentalitzada en l'esperit cooperatiu. - fil Districte hi ha una experiència molt reeixida: el Taller Ocupacional Sant Francesc, format per disminuits psíquics i que porta uns quants anys funcionant. Realitzen treballs amb metall i han fet diferents feines per al Districte amb una qualitat i uns preus veritablement competitius. Ferreiro considera que la raó de l'èxit d'aquesta experiència recau, en bona part, en el seu cap, una persona preparada i arnb molta iniciativa. Existeix a més a més una altra cooperativa anomenada CQMfiLI i ubicada al barri de Roquetes. - El Districte ha intentat en diferents ocasions establir relacions amb l'INEM. Finalment, encara que per camins indirectes, s'ha aconseguit que un estudi de l'INEM sobre "iniciatives de creació de llocs de treball mitjançant la mobilització de recursos ociosos", que portaran a terme un equip de deu persones durant quatre mesos, tingui lloc en alguns barris del Districte, (fiquest estudi tot just acaba de començar. També es farà a Gràcia. L'equip està dirigit per Rafael ii.34 Fitxa 13 Entrevista amb: Germà Vidal (Regidor del Districte IX, Sant findreu) Simó Artigues (Director de Serveis) - Inicialment, Germà Vidal diferencia entre iniciatives econòmiques del Districte i iniciatives econòmiques realitzades per les Àrees en el Districte. En el seu Districte diu que s'han fet diferents actuacions de les Àrees coordinades pel Districte -plans d'ocupació, principalment- però que no s'ha fet quasi res des del Districte directament, entre d'altres motius per manca de capacitat pressupostària. - El Regidor assenyala que el primer i gran problema és la falta d'estudis sobre la realitat socio-econòmica del Districte. - El Districte ha mantingut diferents contactes amb l'INEM per tal que instal·li una Qficina d'Ocupació al Districte. Per facilitar-ho ha ofert uns locals per a l'Oficina. - El Districte té polígons industrials i empreses importants, però el Regidor considera que és potser entre les petites i mitjanes empreses on seria necessària una actuació. Fent una comparança amb la rehabi1itació de zones urbanísticament degradades, el Regidor considera que, després d'un estudi rigorós, s'haurien d'establir tarnbé "Plans de rehabilitació de petites i mitjanes empreses" o "Plans de rehabilitació del Comerç" del Districte. - Per portar a la pràctica aquests, diguem-ne, "plans de rehabilitació econòmics" caldria la realització d'un estudi de què en sortirien els objectius del Pla i, posteriorment, l'existència d'un "Gabinet Tècnic" que s'encarregués d'anar empresa per empresa i comerç per comerç, fent una tasca d'animadors socio-econòmics del Districte. - El Regidor i el Director de Serveis veuen factible la idea dels "hotels d'empreses" als Districtes com un equipament al servei del desenvolupament socio-econòmic. Aquest equipament es podria incloure com una obra dins del Pla d'Ocupació. - A nivell de Districte, el Regidor manté relació amb els empresaris a través de visites individuals o de la junta de i¡.35 polígon, Així com amb les associacions de comerciants. - En el Districte hi ha illes de vianants, a l'entorn dels mercats principalment,, que funcionen satisfactòriament. Germà Vidal considera que una cosa són els plans d'ocupació i una altra, les iniciatives de creació de noves empreses. Pel que fa als plans d'ocupació creu que "han de continuar i cal demanar-los que funcionin". També considera que els juvenils han de continuar, ja que "per la joventut és molt important 1'ocupació". - Pel que fa a la creació de noves iniciatives considera que cal que siguin, primer de tot, "rendibles". Assenyala com un dels factors important la qlialificació del personal i recorda corn aquest ha estat un dels principals motius de les dificultats de les Cooperatives creades arran dels plans -Coop. Sant Andreu, Coop. Plaça Orfila,..-. No creu necessària la modificació de la normativa de contractació municipal. Considera que s'ha de donar priorritat als criteris de viabilitat econòmica de l'empresa i s'ha de posar al seu front un personal preparat -"titolats universitaris"- i, si l'empresa funciona, això servirà per crear ocupació. - Berrnà Vidal considera que sería molt interessant un estudi de cap a on evolucionarán les necessitats de serveis municipals. 1^36 F¿t xa_,14 Entrevista arnb: Juanjo Ferre i ro (Regidor del Districte VIII, Barris Nord) Dia: 14-XII-Q4 Hora: 12 a 13 Lloc: Polígon Canyelles - Edifici Pau Casals - Corn a conseqüència d' la iniciativa de les Associacions de Veïns i amb el recol ament del Districte, existeix el Centre de Documentació i Estudis de Nou Barris, dir igit pel sociòleg Joan Costa, que ha elaborat el "Llibre blanc del Districte". - Ferreiro analitza la trajectòria de les diferents Cooperatives nascudes a redós dels anteriors Plans d'Ocupació i diu que potser el principal problema residia en la manca de preparació de les persones que les formaven. Aixó va portar com a conseqüència que la seva vida fos difícil, malgrat la confiança que se'ls va donar, oferint-los obres a realitzar que s'han quedat a mig construir amb el consecuent i comprensible empipament dels veïns afectats. Considera que no es poden montar Cooperatives tan alegrement i que cal gent preparada i mental itzada en l'esperit cooperat iu. - Al Districte hi ha una experiència molt reeixida: el Taller Ocupacional Sant Francesc, format per disminuits psíquics i que porta uns quants anys funcionant. Realitzen treballs amb metall i han fet diferents feines per al Districte amb una qualitat i uns preus veritablement competitius. Ferreiro considera que la raó de l'èxit d'aquesta experiència recau, en bona part, en el seu cap, una persona preparada i arnb molta iniciativa. Existeix a més a més una altra cooperativa anomenada COMALI i ubicada al barri de Roquetes. - El Districte ha intentat en diferents ocasions establir relacions amb l'INEM. Finalment, encara que per camins indirectes, s'ha aconseguit que un estudi de l'INEM sobre "iniciatives de creació de llocs de treball mitjançant la mobilització de recursos ociosos", que portaran a terme un equip de deu persones durant quatre mesos, tingui lloc en alguns barris del Districte. (Aquest estudi tot just acaba de començar. També es farà a Gràcia. L'equip està dirigit per Rafael Lebrón). - En el Districte la "pressió social" és molt forta. Hi ha diferents Assemblees d'Aturats i les Associacions de Veïns tenen grups d'aturats. S'han negociat passis en els transports, exernpcions d'escombraries, . . . ¿±.37 - Hi ha Existeix un gran mini fundisme en el comerç i hi ha barris arnb veritables dèficits. Està prevista la construcció d'un mercat municipal al Polígon Canyelles. Act ualment també s'està fent un estudi al barri de la Prosperitat per veure si és correcta, o no, l'aplicació de les normes dels organismes internacionals o és necessariter, en funció de les nostres característiques concretes, elaborar unes normes pròpies. - Es donen en el Districte problemes greus amb la joventut: dro- goaddicions, delinqüència,... - A partir de Serveis Socials hi ha en marxa diferents Tallers Ocupacionals. Íi_3fí Fi.t xa_.15 Entrevista arnbs Marçal Tarragó (Redactor del Plà d'Equipament Comercial Alimentàri a Barcelona) Dias 18-XII-Q4 Horas 16 a 17 Llocs Travessera de Gràcia ,97 - Marçal Tarragó creu que les iniciatives econòmiques que es podran impulsar des dels Districtes serans comerç, artesanat i serveis a les famílies. Comerç. Segons Tarragó és un sector que tindrà grans dificultats a partir de l'entrada a la CEE amb l'allau de productes nous i l'arribada de grans cadenes distribu ï dores. . Tarragó considera que s'ha de modificar la visió respecte al món del comerç, ja que en algunes ocasions és un sector amb interessos contraposats als consumidors i a la majoria de la població. Principalment en tot allò que fa referència a la seva oposició a les grans superfícies -especialment d'alimentació- que, per altra banda, signifiquen la creació de llocs de treball i unes millors condicions per als consumidors. . Es un sector on hi ha un gran mini fundisme i és, també, on han anat a parar molts acomiadats del sector industrial que amb la indemnització han montât una "botigueta" que al cap d'un any ha hagut de tancar. . Les iniciatives dels Districtes referents a aquest sector no haurien d'anar adreçades tant a la creació de noves implantacions comercials com a la reconversió i modernització de les existents. Artesanat. . Aquest és un camp absolutament verge -a parer de Tarragó- si el comparem amb Europa i on els Districtes -alguns més que d'altres- podrien tenir iniciatives. L'artesanat, definit com a petites unitats de transforrnació de matèries, intensives en mà d'obra, que ofereixen un producte no fet en serie, tenen -en opinió de Tarragó- un mercat futur important. i-.39 Aquí serien necessàries mesures de lligam entre 1'ensenyament i 1'ofici, rehabilitació de la figura de 1'aprenent acollint-se als nous itzcaocntractestrebal1-estudi, promoció comercial, personal ió dels Districtes a nivell artesanal,... - Serveis a famílies. . Cada cop és més necessari i més difícil de trobar persones que amb rapidesa t'arreglin petites avaries domèstiques o et facin petites obres. El Districte podria ser el marc adient per a la posada en marxa d'uns serveis d'assistència per a "petutes reparacions" domèstiques i rehabilitació "lleugera". . A iniciativa dels Districtes es podria posar en relació els llauners, paletes, reparadors de TV, vidriers, calefacció,... per tal de crear un "servei àngel" permanent -nit i dia- al servei del Districte. - A cavall entre les iniciatives artesanals i els serveis, Tarragó apunta la necessitat de la creacrió, en algun de Centres d'Oficis per a la formació i eciclatge dselDpisertsriocnteals. , - Col.lateralment també surt el tema de l'urbanisme comercial i de la necessitat de dinamització comercial de la ciutat. Es posa com a exemple el tram de la Rambla Catalunya entre Plaça Catalunya i Diagonal. Ii.40* Fitxa_l§ Entrevista amb! Xavier Valls (Regidor del Districte VI, Gràcia) Dia: 19-XII-84 Hora: 1£ a 1£'30 Llocs Plaça Rius i Taulet, £ - El Regidor constata el fracàs de les diferents Cooperatives que s' havien posat en marxa com a conseqüència dels anteriors plans d'Ocupació. No hi ha cap estudi socio-econòmic del Districte. - No hi ha cap relació amb 1'INEM. - La Cambra de Comerç va realitzar unes Jornades a Gràcia que van consistir en xerrades amb els comerciants sobre la situació general del comerç que van tenir lloc a la seu del Districte amb una assistència aproximada de seixanta persones i en la visita, el dia següent, als comerços de la zona per part de dos tècnics per atendre les consultes que els poguessin fer els comerciants. - El Regidor creu que va ser una actuació excessivament superficial i, cas que no tingui continuïtat poc rendible. - El Districte manté relació amb les diferents associacions de comerciants i ha posat en marxa diferents illes de vianants, principalment a l'entorn dels mercats. fi l'hora de posada en marxa d'iniciatives com la creació d'illes de vianants o la implantació de parquímetres en els carrers comercials s'ha produït una reacció contrària per part dels comerciants que de mica en mica ha anat canviant a la vista dels resultats positius d'aquestes iniciatives. - Segons el Regidor, ha fet més el Districte que no els propis comerciants per a la promoció comercial de la zona. Valls considera necessària una posada al dia del comerç del Districte. - Es fa una Fira d'firtesans que té lloc a la plaça Trilla. - Per les característiques del Districte, el Regidor creu que Gràcia podria esdevenir un centre d'artesans i petits tallers. Encara que també assenyala que existeixen algunes indústries que 1.41 ocupen illes de cases senceres en els baixos dels edificis. - Veu com a mo 11 positiva la realització d'una campanya informat iva adreçada als petits tallers exp1 icant-1os les possibilitats de la contractació de joves a temps parcial i d'altres modalitats, ftixò podría significar un rejoveniment dels artesans del Districte. - Valls comenta la seva experiència personal a partir de l'Oficina de Rehabilitació de Ciutat Vella i de com a partir d'un grup de tècnics recolzats pel Districte, es posà en marxa tot un procés -lent al principi però molt accelerat al final- on els interessats, en conèixer les possibi 1 i 1 itats que se'ls oferien es decidien a fer noves iniciatives -en aquest cas rehabi1 itacions de vivendes- i la dinàmica econòmica que això generava per al Districte. Eit«â_iZ Entrevista arnb: Xavier Agulló (Cap del Servei de Valoració i Atenció de l'atur) Dia: 21-XII-84 Hora: 9'10 a 10'30 LLoc: Pau Claris, 95 - Fins ara les iniciatives de la Generalitat han estat els plans d'ocupació en conveni amb els Ajuntaments, principalment per a la realització d'obres, i directament també s'han fet algunes actuacions: neteja de boscos, restauració, instal·lacions esport ives, . . . - S'està estudiant la possibi1 i 1 itat que dins dels plans d'ocupació es puguin acollir a l'adjudicació d'obres empreses privades que acreditin la contractació d'aturats per a la realització d'aquestes. - En els Plans d'Ocupació, a part de la rendibilitat que n'ha valorat cada Ajuntament en concret, Agulló destaca dos dèficits: la manca de presència de dones i la necessitat de cercar d'altres tipus de treballs que no siguin obres. - Agulló apunta corn un greu dèficit existent el desconeixement del mercat de treball i la necessitat d'un "observatori" permanent que estudiés des de l'evolució de l'atur fins a l'estudi per sectors. En aquest tema és rnolt important la relació entre les diferents institucions: Generalitat, INEM, Ajuntaments, . . - Del Decret "sobre 1'aprenentat ge i el treball en pràctiques" Agulló destaca la figura del coordinador, designat pel Departament de Treball, i encarregat de: .orientar i facilitar a l'empresa la tramitació i la gestió dels ajuts i les subvencions que s'otorguen en aquest Decret. .analitzar, si és el cas d'acord amb el tutor d'aprenentatge, les necessitats formatives de l'aprenent, tenint en compte la realitat de 1'empresa i del sector on està enquadrada la seva activitat. .difondre els avantatges d'aquests tipus de cont ractacions. i¿43 .promoure, si s'escau, la realització de cursos de formació en les empreses o entitats educatives. - Pel que fa a la creació de llocs de treball estables mitjançant empreses Agulló considera molt interessant 1'experiència de l'OCDE amb els programes d'iniciatives locals d'ocupació (ILE) i, en aquest sentit, va dir que estava "molt avançada la seva transferència a la Generalitat". - Considerà molt interessant la feina que fa el CIDEM dins de 1'assessorament industrial. - De l'Ajuntament de Barcelona, havia tingut contactes arnb Germà Vidal, per a la posada en marxa dels Plans d'Ocupació, arnb Francesc Marquez, per els Plans d'Ocupació Juvenil, i amb en Josep Ricou, de Serveis Socials. 1..44 Fi.t xa_18 Entrevista amb: Maravillas Rojo (Subd irectora provincial de l'INEM Barcelona) Dia: El-XII-84 Hora: 1£'30 a 13 Lloc: Via Laietana, 16 - L'INEM té en aquests moments a Barcelona vuit Oficines i es troba en un important procés de remodelació. - L' INEM depèn del Ministerio de Trabajo que ha acordat que les Oficines es distribueixin segons els districtes postals. Així funciona a tota Espanya. - Darrerament s'ha remodelât l'Oficina del carrer Aragó, que és considerada per Rojo com un exemple de com s'entén l'INEM per part dels nous directius. - L'any 85 s'obrirà una nova oficina a Navas/Passeig Maragall i hi ha el projecte d'obrir-ne dues mes: a Ciutat Meridiana i a la Verneda. Es considera un "mòdul" adient que cada Oficina atengui uns vuit mil aturats. - L'INEM ha col·laborat arnb l'Ajuntament de Barcelona en els Plans d'Ocupació i en els Plans d'Ocupació Juvenil. - Pel que fa als Plans d'Ocupació Juvenil, Rojo vol que consti "l'acord de l'INEM amb la realització d'aquest pla a Barcelona" i "la seva valoració molt positiva dels resultats obtinguts". - En aquests moments l'INEM té en marxa un estudi sobre "possibles iniciatives per posar en marxa mitjançant la mobilització de recursos ociosos" i s'ha escollit com a llocs d'estudi, Gràcia i alguns barris del Districte de Barris Nord. - Rojo valora molt positivament les iniciatives d'autoocupació i en aquest sentit creu que són molt interessants iniciatives corn la de l'Associació de Joves Aturats del Carmel. - Referent a les dades sobre l'ocupació que recull l'INEM i la seva possibilitat de territorialització, ens diu que la recollida de dades es fa d'acord amb un programa informàtic dissenyat pel Ministerio de Trabajo on no hi ha prevista la variable Districte o barri. - Pel que fa a la relació entre Oficines i Consells de Districte, i tot allò que faci referència a una major coordinació amb 1 ' Aj untarnent, s'hi mostra favorable. - Així mateix considera que "que tot és possible" quant a l'obertura d'Oficines a cada Districte i la possibilitat d'incloure aquestes variables territorials en les dades de 1' INEM. Fi.t xa_1.9 Entrevista arnb: Joan Busquets (Director de Serveis de Planejament Urbanístic) Dia» 3-1-85 Horas 12' 15 a 13' 30 Llocs (Ajuntament de Barcelona - La possibilitat d'ajudar a la realització d'iniciatives econòmiques a partir de la planificació urbanística xoca amb dues dificultatss . Barcelona és, en gran part, una ciutat ja feta. . Les competències municipals. - fira bé, hi ha dos tipus d'accions que es poden fer des d'un punt de vista urbanístics . les accions directes: a través de la inversió en obra pública i la seva adjudicació -en la mesura en què es pugui- a petites empreses. les accions indirectes: mitjançant mesures de planificació urbanística, ajudant a la reconversió -cas Serra Valet-, . . - Dins de les accions directes hi hauria la possibilitat de posar en marxa una gran operació d'inversió en obra pública: millora de la infraestructura viaria perifèrica, rehabi1itació del centre històric, façana marítima,.. Aquesta gran operació podria significar un important rellançarnent econòmic a partir de la locomotora que sempre significa el sector de la construcció. El problema més espinós rau en el finançament necessari per a la posada en marxa d'aquesta gran operació que únicament pot venir d'un "pacte institucional" entre fijuntarnent -pressupost més deute públic-, Generalitat i (Administració Cent ra1. - (Actualment, però, part d'aquests projectes ja estan en marxa. Per exemple, el pla de rehabilitació del centre històric que té un pressupost de trenta-cinc mil milions de pessetes i un temps previst de realització de quinze anys, ja té compromès el vuit per cent de la seva realització. - Totes aquestes iniciatives són complementaries amb els iï-47 projectes referents als Jocs Olímpics. - Busquets veu factible la posada en funcionament d'"hotels d'empreses" als Districtes i explica 1'experiència anglesa de desviació de gran part de les contractes d'obres municipals cap a petites empreses locals que són ajudades inicialment amb la compra de material per part de 1'Ajuntament i que les empreses van pagant mitjançant un descompte mensual de la seva liquidació. - Busquets diu que en planificació urbanística acostumen a parlar de "l'efecte diferit" de les mesures urbanístiques, Pixí, per exemple, una actuació municipal en matèria de rehabilitació pot comportar posteriorment un efecte en cadena de noves iniciatives, aquest cop privades, de rehabilitació de la zona. - Busquets també es mostra partidari de la potenciació i qualificació dels subcentres o centres de barri que hi ha a Barcelona. - L'Ajuntament, no intervenint directament sinó regulant i promocionant, pot crear diferents àrees dins de cada Districte, de potenciació de diferents sectors econòmics: comerç, artesanat, petita indústria,. . - Considera que 1 ' Ajuntanient ha estat molt prudent amb la política de tancament de carrers i creació d'illes de vianants que, malgrat resultar rnolt positives, pel que fa a la tendència europea actual sembla caminar cap a una major flexibilitat. - Surt a la conversa la iniciativa que la gestió del Poble Espanyol sigui portada per una Promotora encarregada de convertir-lo en un centre de promoció de 1'artesanat i de realització d'activitats de lleure. Recomana parlar amb el senyor Lluís Hort et per a aquest terna. ii.48 Fitxa_£0 Entrevista ambs Joaquima Alemany (Regidora del Districte II, Eixample). Dial 8-1-85 Hora: 10'15 a 11'30 Lloc: Aragó 311 - "No s'ha fet res" d'iniciatives econòmiques al Districte diu la senyora Alemany. - No hi ha estudis socio-econòmics. Hi ha "L'estudi de l'Eixample" realitzat per Joan Busquets i el Laboratori d'Urbanisme, que té un carácter bàsicament urbanístic. - Malgrat haver-hi Oficina de 1'INEM al Districte no hi ha cap mena de relació. - En el Districte hi ha diferents Associacions que tenen vocal ies d'aturats -AA. W. Sagrada Família, Eixample,...-. La Regidora ha parlat amb aquestes vocalies i han format una Coordinadora d'aturats del Districte de l'Eixample. - El Districte els deixa uns locals per reunir-se. - Hi ha moltes Associacions de Comerciants, però la Regidora ens diu que no hi té una gran relació. Considera que "ja s'espavilen pel seu compte". - Com a conseqüència del caràcter d'important centre de comunicacions que té el Districte -curiosament- no hi ha experiències d'illes de vianants. - Per contra, sí que hi ha un gran nombre de fires: Gran Via de Reis, pessebres, Passeig de Gràcia,.. Aquestes fires no són d'artesans del Districte, sinó que són fetes en el Districte perquè és tan cèntric. La Regidora es planteja l'autorització arnb caràcter restrictiu. - Per les característiques de la població del Districte -molt envellida i de classes mitjanes- considera la Regidora que es podrien posar en marxa tot un seguit de serveis: 1..43 . Centre de Serveis per a la Tercera Edat. . Centres per a minusvàlids. . Centres de recollida,.. - La Regidora diu que per a la posada en rnarxa d'aquests o d'altres Serveis, en el Districte hi ha pisos abandonats que es podrien acondicionar. La coordinadora d'aturats- "on hi ha des de llicenciats fins a manobres"- i de persones de la tercera edat, s'han ofert al Districte per a "feines voluntàries". Ii.50 Eitxa_21 Entrevista amb: Santiago Pagès (Coordinador del Programa d'Assistència al Comerç Interior del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya) . Dia: 17-XII-84 Hora: 13'30 a 14'30 Lloc:Cambra de Comerç de Barcelona - Dins del Programa d'Assistència Tècnica al Comerç Interior del Consell de Cambres de Catalunya hi ha una acció que consisteix en la realització de Jornades informatives per als comerciants d'una zona determinada. Aquestes Jornades han tingut lloc arreu de Catalunya i en alguns barris de Barcelona. Tenen una durada d'un dia i mig, i consisteixen en una visita d'un dia als comerços de la demarcació per tal d'entrar en contacte directe arnb els comerciants i veure el nivell dels comerços. A la nit, es fa un acte col·lectiu on es parla de la situació del sector, dels instruments que hi ha al servei dels comerciants i s'obra un debat sobre la situació del comerç de la zona. L'endernà al rnat í els assessors resten a disposició dels comerciants per atendre les consultes individuals que vulguin fer els comerciants sobre els seus problemes concrets. L'objectiu d'aquestes Jornades -segons explica el senyor Pagès- és sensibi1 it zar i informar els comerciants. - D'aquestes Jornades se n'han fet algunes a Barcelona: Al Districte de Sants-Montjuïc amb l'Associació del Triangle. Segons Pagès va anar "molt bé de gent i de participació". . Al Districte de Sarrià se'n va fer una altra que va tenir "molt poca assistència". Al Districte de Sant Martí es va fer una Jornada al barri del Clot que, en paraules de Pagès, "va ser la mi 1 lor ". . També se'n va fer una al Districte de Gràcia", arnb una assistència de seixanta persones" - Pagès considera que la diferència en el resultat d'aquestes Jornades s'explica pel fet que en alguns barris -Clot, Triangle,...- hi ha un nucli de persones actives que ha gestionat la vinguda dels assesors de la Cambra, i a altres llocs s'hi ha anat per primera vegada sense cap tipus de recolzament local. is.51 - Segons Pagès el repte plantejat és com realitzar aquestes iniciatives a d'altres barris de la ciutat i, per altra banda, com es dóna una continuïtat als llocs on ja s'ha començat. Un factor decisiu és l'existència d'un nucli actiu de persones -comerciants- al barri. - Un segon pas podria ser la realització de cursos de formació bàsica o de perfeccionament per als comerciants. - Per a la realització d'aquestes Jornades s'han mantingut contactes arnb els Districtes i algunes d'aquestes Jornades -per exemple, a Gràcia- han tingut lloc en la pròpia seu del Districte. ii.52 Eitüà-ii Entrevista arnb: Manel Ludevid (Redactor de l'Arnbit de Treball i Atur del Projecte Jove) Dias eO-XII-84 Hora: 17'30 a 18'30 Lloc: ESADE - La conversa amb Manel Ludevid va girar principalment a l'entorn de les conclusions que ha redactat per a 1'Ambit de Treball i Atur del Projecte Jove. Per tal de ser com més fidel possible i aprofitant que hi ha un text escrit, m'ha semblat rnés interessant extreure alguns paragrafs de les conclusions d'aquest Ambit relacionades amb l'objecte d'aquest estudi. - Ludevid considera que "l'acció desenvolupada per l'Ajuntament fins ara en aquest terreny -pla d'ocupació juvenil- no ha respost a una programació prèvia en base a una anàlisi de les necessitats concretes dels joves de cada Districte de la ciutat i de la definició d'uns objectius polítics precisos. Horn pot comprovar-ho comparant les dades de la primera part d'aquest document - es refereix Ludevid a un estudi que ell mateix ha realitzat sobre el padró municipal de l'any 81 per tal de veure l'atur juvenil i les seves característiques segons els Districtes- amb la distribució d'alumnes i cursos per Districtes de l'annex 3r: no hi ha una correspondència ni quantitativa (nombre d'aturats per Districte/nombre de joves beneficiats pel Pla al Districte) ni qualitativa (tipus de qualificació dels joves per Districte/tipus d'activitat formativa o de treball del Pla per Districte). La manca de programació ha estat substituïda per l'experimentació sobre el terreny, la intuïció i 1'entusiasme dels responsables del Servei d'Ocupació Juvenil. S'imposa, doncs, de cara al futur, una doble firogramaçjió: a) Qk'lDÈiÈéÍLiYè8 concentrar els esforços del Pla essencialment als Districtes arnb rnés alts percentatges d'aturats joves. b> Ë!klâiítátÍY®5 adaptar el tipus d'activitat del Pla al perfil dominant de qualificació de cada Districte. -"Totes les iniciatives desenvolupades fins ara -diu Ludevid-, ho han estat de forma centralitzada a nivell de tota la ciutat, cosa que no permet adaptar l'acció del Plá a les diverses zones de Barcelona. Una tercera proposta ha de ser, corn proposen els responsables del Servei d'Ocupació Juvenil, la desçentralitzaçió de les tasques de foment de l'ocupació dels joves a nivell de Districte. Els Consells de Districte haurien de tenir un protagonisme actiu no sols en la posada en marxa de les ii.53 iniciatives dels Plans, sinó també en l'estudi i seguiment de l'evolució de les tendències de treball i atur dels joves de la zona". - "Com a resum - Ludevid ens diu- 1 ' Aj untarnent ha d'ampliar la gama de mesures preses per al foment de l'ocupació dels joves, passant d'una acció gairebé exclusivament assistencial adreçada als joves més marginats del mercat de treball, a una acció sobretot centrada en el desenvolupament econòmic local de conjunt. En aquest context serà fonamental estimular l'activitat empresarial i cooperativa dels mateixos joves. Caldrà que adopti criteris vigorosos de selecció de beneficiaris, ampliant la base d'aquests darrers i que es doti d'una organització de direcció i de control eficaç amb criteris de gerència. El Servei d'Ocupació Juvenil haurà d'estar articulat amb tota l'acció de 1'Ajuntament, i , en concret, amb algun organisme municipal específic que encoratgi el desenvolupament econòmic local. Cal passar, en definitiva, d'una acció assistencial i essencialment defensiva, a una acció expansiva de creació de riquesa". QQfil£L.U818»au„„l2E-_-Lgi„„gNIBë^llIS§^^lQB5g—LSS__1N1C10I1VSÍ £CQttQ»lQUEfi-QS!.S-BlSÏBl£IgS IbilBQByQCIQ Ha semblat més útil i interessant que aquestes conclusions de les entrevistes sobre les iniciatives econòmiques dels Districtes consistissin en una visió panoràmica de l'estat de la qüestió a través de les opinions i els debats oberts, expressats directament pels responsables de diferents ftrees municipals, Regidors de Districtes, representants d'Institucions i tècnics, rnés que no en les conclusions particulars del redactor. Per tant, aquestes conclusions consisteixen en una ordenació de la informació continguda en les fitxes de les entrevistes en blocs temàtics per tal de facilitar la seva comprensió i poder copsar els diferents debats existents en aquests moments. Evidentment, la selecció dels diferents blocs temàtics, l'ordenació de la informació o els subratllats, impliquen una determinada forma de veure les coses -la del redactor- que no és l'única, ni potser la millor. BLQÇS_IEM0IIQS La informació continguda en les fitxes de les entrevistes s'ha treballat ordenant-la i sistematitzant-la en els següents blocs temàtics: a)Programes_eçonòmiço-soçialsdels_Distriçtes b) Inf2rmació_!obre._la_reaIitat_soçio-eçonòmica dels Bistcicies e)"Prilli ó social" i demandes dels aturats als fiÍSfcCÍ£t®S ."Pressió social" .Demandes .Iniciat i ves d ) gls_Di!tr¿ctes_¿_lí_INÉM e>ÍIl_El«Dl_dL0£yElçió .Valoració .Territorialització iü.55 .Cooperat ives f ) Mod i f i çaçió_de_ 1a_normat¿ya_açt ua l._de_ 1 L0j.unt ament g > Êl5_Di!triçtti_i_la_çreaçiô_d!_!mBrese! h > _ÉIl„Distriçte«_i_ia_indúst r i a .Indústries .Reconversió i)Els_Di»triçtgi_i_el_çomers .Relaci ó .Illes de vianants .Venda en la via pública .Iniciat ives J > E1*_D i.®triçtes_i_ l,^artesanat .Fires .Iniciat ives k)Él!_Distri£tes„i_el»_seryeis .Manteniment .T urisme .Serveis Personals 1 ) Propgste»_dL inic¿at jLyes_ecgnóm¿gyes_a_desenvgl upar Pi1s_District•« QRIIÍBIS_D!.ORDiN0ÇIO Els diferents punts de les fitxes de les entrevistes han estat ordenats en cadascun dels blocs, en funció de la temàtica que tracten. En algunes ocasions s'ha considerat que hi havia punts que feien referència a dues temàtiques i és per aixó que es troben repetits en dos blocs diferents. fi més dels punts de les fitxes de les entrevistes també hi ha dins dels blocs temàtics d'altres punts que corresponen a observacions de 1'entrevistador i que s'ha considerat d'interès incloure'ls. Es poden distingir fàcilment perquè no porten el nom de cap persona ni el número de la fitxa. QRIIIBIS_di_rep0ççio S'ha seguit el mateix criteri que en les fitxes de les entrevistes i la redacció s'ha fet en forma de punts. Quan es tracta d'un punt provinent d'una fitxa d'entrevista es fà constar el nom i cognom de l'entrevistat i el número de la ii.5§ fitxa. Els subratllats són per facilitar la lectura i ressaltar els aspectes més significatius, segons el parer del redactor. IjlSI Pj-oaCà5!es_eçonòffliço-soçial«_del«_Di»tv2 içtgi - Exprés ioris com: "no ülhavia filantejat ", "DO_hem_£et res", "hi_ha_moIt_poça_çosa", . . . hari estat comunes a la majoria de Regidors de Districte quan preguntàvem per les iniciatives econòmiques que havien desenrotllat. - Ora bé, quan més endavant s'entrava en l'estudi pormenoritzat de les iniciatives econòmiques resultava que la majoria havien fet alguna cosa. La diferència -molt important- és que aquestes iniciatives -urbanístiques, ocupacionals, comercials,..- no havien estat pensades des del vessant econòmic. - Es pot dir, malgrat que s'hagin realitzat algunes iniciatives econòmiques disperses, que encara el Districte_no_és_y¿st_Bëis_Regidors_çom_un territori 20 es reaiit zen_tot _un_seguit _dl.açt uaçigns_i_d lintercanvis e£20áSQÍ2®_20 I!_0J.yDÎLâQ!2O£ B2ÎL ÍD2ÍdÍ0ztlÍ» d' una forma directa o indirecta, Ü!ÍtJ.aQ£á0t EBlitigues ®22nòn3Íçozsoçiais_ErÒBies_i_esBeçifigues. - En aquest sentit, potser encara és més clar quan veiem que cap Districte ha constestat a la pregunta següent: "Ha pensat quins poden ser els objectius socio-econòmics a assolir pel seu Districte?". - Tots els Regidors de Districte saben explicar amb tot luxe de detalls els objectius urbanístics en els propers anys: les noves vies que s'obriràn, les places que s'arreglarán,.. Però, no saben explicar -segurament perqué encara no sl_ho han EiàOÍLejat - quins són els obj.eçtius_en matèria económica i soçiai que pretenen obtenir. En definitiva: cap on volen portar el Districte, econòmicament parlant. - En cap Districte s'ha posat en marxa una "taula econòmica" o un "consell econòmico-social" amb els diferents agents econòmics: empresaris, comerciants, sindicats,.. i*.5§ b ) La ÍOfEDMSié «obr« ¿a rea¿ i.t at |§2£Í2r®£2DÍ>B3ÍEà_ÏÍ®l5 BiiïciEtts - Segurament l'obstacle més important per a l'elaboració de polítiques econòmico-socials per part dels Districtes sigui la manca de dades sobre la seva realitat. - E¿s_D i str¿ct es_no_çoneixen„m_el_nombre_dl.at urats gue tenen, ni_ies_çaraçterí.st igues_d^_aguest _at ur. - Eis_Distriçtes_tamEoç_çonei>2Í®s - Malgrat determinats "clixés", Barcelona també és una ciutat industrial. Hi ha importants iüdústr¿es a Districtes com Sant Qndreu, Sant _Mart ¿ i Sants-Montjuiç, i en d'altres Districtes com a Gràçi.a, les eet¿tes indústri.es ocupen molts baixos de les illes de cases. - ft rnés, malgrat que corn diu Busquets, "Barcelona és, en gran part, una ciutat ja feta" (Fitxa £0), encara resten reserves de sòl industria^ a Districtes com Sant Andreu -polígon- o Sants-Montjuïc -Zona Franca-. - Fins aquests moments la relació entre els Districtes i les indústries ha estat nul·la, amb l'excepció del Regidor de Sant ftndreu que -segons ens explica (Fitxa 13)- manté relació amb els empresaris a través de visites individuals o amb la junta del polígon. - En d'altres Districtes, com el de Sant Martí (Fitxa 11), com a conseqüència de la dispersió de les empreses i de diferents actuacions en matèria de "disciplina urbanística" que han comportat el tancament d'alguna empresa, les relacions són difici Is. - Corn ja hem dit anteriorment, en çag Di.stri,çte s'ha assajat la possibilitat d'una ,'tauia_eçonòmiça" o d'un "çonseü econòmic i_soçiai" amb els diferents actors econòmics: empresaris, comerciants, sindicats,.. E§=£2Dversió - L'existència d'aquestes indústries en l'actual situació de crisi vol dir que hi ha un procés de reconversió. Procés de reconversió on eis_Districtes no_hi_han_jugat_çag_Bager. - Davant de la pregunta: "Ha hagut d'"intervenir" el Districte davant d'alguna empresa en crisi"?, s'han recollit molt poques respostes. Únicament podríem citar Horta-Guinardó amb una empresa de productes radioactius, Sant Martí arnb una empresa de transports, Sants-Montjuïc amb una empresa tèxtil,... Per altra banda sembla lògic que els passos dels "reconvert its" no s'adrecin cap als Districtes ja que aquests poca cosa poden fer. 1..70 - Malgrat tot, hi ha un_exempie_mol.t.interessant que seria convenient seguir de aprop, ens referim al projecte de reconversió de l'empresa SERRQ-V0LET. ñquesta era una empresa del sector tèxtil -fabricació de pana- que va tancar i els treballadors davant de la crisi del sector i de les fortes inversions per poder renovar la maquinària no varen poder continuar. Ara, aquests mateixos treballadors -assessorats per un grup de tècnics- han presentat un projecte al Districte de Sants per reconvertir aquesta fàbrica -que ocupa una illa de cases sencera- en un centre d'esports i lleure -gimnàs, piscina, pistes de tennis, saunes,..- que significaria el manteniment de disset llocs de treball (Fitxa 9). D'aquest projecte també en parla Joan Busquets de planejament urbanístic com una experiència que segueix amb interès (Fitxa 19). - Una possibilitat fiscal que existeix i és poc coneguda -ens diu Guillem Sanchez- és 1 ' exemj3£i.ó_de_la ilíçènçia dRobertura en cas de reconversió d^una empresa_en_Soçietat_Anònima_Laborai_o_en Cooperativa. Està en estudi que en aquest cas sigui possible una exempció en el pagament de plus-vàlues (Fitxa 3). « i^Zi i> ÍIi_Distr içte®_i_gl„çomerc Reiació Jots els B¿stri.ctes, uns més que d'altres es Í2®ià£Í9D®D amb e¿s comerciant s individualment o erzaiDitzats en 0ssoc¿ac¿ons de Çomer£Íant s^. 9®®2£ÍéÈÍens_de_yeins_i_Çornerçiants, Comerciants_d£una Íiil_de_yianantsi.ï.3L - En algun cas, com per exemple a Sant Martí, les relacions amb els comerciants són una mica difícils perquè els cornerci ants voldrien que el Districte no autoritzés la ce lebració de mercat ambulants (Fitxa 11). - Les demandes dels comerciants acostumen a estar relacionades amb: il·luminacions nadalenques, seguretat ciutadana, demanda d'ajuts,... - Les Associacions de Comerciants són convocades pels Districtes per qüestions d'interès general no específicament comercial; comissió de festes, comissió de seguretat ciutadana, discussió de plans urbanístics,.. IIl2®_de_v¿anants - Malgrat que -segons Joan Busquets, de planejament urbanístic (Fitxa 19)- "Barcelona ha estat molt prudent en la política de tancament de carrers i de creació d'illes de vianants, si ho comparem amb les poblacions del centre i nord d'Europa on sembla que la tendència actual sigui cap a una major flexibilitat", s'han posat en marxa moltes illes de vianants -arnb horaris de tancament, no amb tancament definitiu- principalment a l'entorn dels mercats i en carrers comercials estrets. - Les valoracions recollides dels Regidors de Districte sobre les experiències de les illes vianants són unànimes; "£®¥2LiïfeIí§", "molt gos¿t¿va", "funciona",.. - ft vegades -corn explica el Regidor de Gràcia (Fitxa 16)- "a l'hora de la posada en marxa de l'illa de vianants o la implantació de parquímetres en un carrer comercial s'ha produït una reacció contrària dels comerciants que, de mica en mica, han anat canviant a la vista dels resultats d'aquestes iniciatives". -Hi ha Districtes -com Ciutat Vella (Fitxa fl)- ori aquestes experiències han proliferat -Barna Centre- i d'altres on han estat més escasses degut a "la centralitat no clara" -corn Horta-Guinardó (Fitxa 6)-, a les peculiars característiques urbanístiques del Districte -corn l'Eixarnple (Fitxa £0)- o als grans dèficits comercials -com és el cas de Barris Nord (Fitxa 14)-. - Joan Busquets es mostra partidari dins de la política de planejament urbanístic de ia_qotenc¿ac¿ó_¿ Í£àeió_del.s subçent res de barri que hi_ha_a Barcelona (Fitxa £0). y§.Qda_en_la_via_qúbliça - L'autorització de venda en la via pública que ha estat traspassada als Districtes ha suscitat opinions contradictòries. Mentre Guillem Sanchez, Coordinador dels Serveis d'Hisenda, considera que aquestes llicències han estat otorgades pels Districtes amb una certa lleugeresa, el Regidor del Districte de Sant Martí, García España, lamenta que els altres Districtes no hagin autoritzat més llicències (Fitxes 3 i 11 respectivament). iniciáíLivgs - Segons Marçal Tarragó (Fitxa 15), les iniciatives dels Districtes referents al sector comerç no haurien d'anar adreçades a la creaci ó de noves implantacions, sinó a la reconversió i Q!°dernit zaq¿ó de les ja ex istents. - En el mateix sentit s'expressa Pau Cernuda (Fitxa 8) quan diu que des dels Districtes calen iniciatives adreçades a l'assessorament i a la reconversió del comerç. - Per la seva part, Germà Vidal, fent una comparança amb la rehabilitació de zones urbanísticament degradades considera que, després d'un estudi rigorós, s'haurien d'establir "elans_de rehabilitació per ai çgmerç_de!s_Distriçtes" (Fitxa 13). Per a la posada en marxa d'aquests "plans de rehabilitació econòmica", Germà Vidal proposa la creació de "Gabinets_Jèçniçs" a cada Districte. - Un impediment important per a la presa de qualsevol decisió respecte al comerç d'un Districte és -tal i corn assenyala Mayrnó (Fitxa £)- la mança_dlestudis ii.Z3 sobre la realitat de les estructures comercials. Un estudi important és el que s'ha realitzat sobre els Mercats i el comerç d'alimentació a Barcelona que esté servint per a l'elaboració d'un Pla d'Equipaments de l'alimentació i drogueria que, un cop redactat definitivament, Maymó considera molt interessant per debatre'1 amb els Districtes. - Mayrnó considera que a través dels Districtes es podrien impulsar ÍQ¿c¿at¿ves U£ban¿st¿gues -creació d'illes de vianants, prohibir aparcar a les voreres dels carrers comercials,..- de fgrmac¿ó -cursos de perfeccionament per a comerciants- i de grgrnoc¿ó -creació d'associacions, realització de fires,..- en una tendència cap a l'especialització comercial de diferents zones de la ciutat -llibre de vell/Sant Antoni, tèxtil majorista/Trafalgar, calçat/Portal de 1'Angel,..- a la manera dels antics carrers medievals -cotoners, flassaders,..- (Fitxa 2) - Una altra iniciativa han estat les Jornades ÍDfQ£!M¿¿ves_ger_a¿_Qgmer£ que ha organitzat la Cambra de Comerç a diferents barris -"Triangle" de Sants, Clot, Gràcia, Sarrià-. El repte plantejat - segons Pagès (Fitxa £1)- és la generalització d'aquestes iniciatives a la resta de Districtes i, per altra banda, corn es dóna una continuïtat als llocs on ja s'ha començat. Factor determinant és l'existència d'un nucli actiu de persones -comerciants- del propi barri. 1^74 J> ÍIs_D¿str¿ctes_i_llartesanat Fires 0 ¿a majorca deis Districtes tenen IIoç_Fi.res d^artesans, artistes,... cada cop arnb rnés asiduïtat i al llarg de tot l'any. - Ara bé, la majoria d2.aguest.es Fires no són DCÇt agonit zades Egr_artesans_del_grogj_D.istri£t t Bjri(j que moltes són organitzades per l'APPAC. - Al Districte de la Ciutat Vella és on se'n fan més -Sta. Llúcia, Sant Ponç, antiquaris, llibres de vell, segells,..- i el seu problema actual és que algunes d'aquestes Fires desborden els seus rnarcs tradicionals (Fitxa 8). - Una experiència molt interessant és la Col·lectiva d'artesans i artistes del Districte que s'han agrupat en un Col·lecti, u d2.Art.istes_de_Sants que se celebra cada mes al Ventre Cívic de les Cotxeres (Fitxa 9). lDÍ£ÍàÍL.iyes - Si ho comparem amb Europa -Marçal Tarragó (Fitxa 15)- ILartesanat_és_un_çamg_yerge_ger_al3 Districtes, on poden tenir moltes iniciatives. A cavall entre l'artesanat i els serveis, Tarragó proposa la creació en alguns Districtes de Cent res d.2_Q£ i.ejs per a la formació i reciclatge de les persones que es dediquen a aquest sector. - Evidentment, segons les característiques del Districte hi ha més o menys possibilitats de promocionar l'artesanat. Per exemple, els Regidors de Gràcia (Fitxa 16) i Sarrià-Sant Bervasi (Fitxa 7) veuen possibilitats en els seus respectius Districtes. - Pau Cernuda, Regidor del Districte de la Ciutat Vella, planteja la possibilitat d'arribar a un acord amb I2.Esçol.a_Massana per a impulsar l'artesanat en el Districte (Fitxa 8). - Ha sortit a la conversa arnb Joan Busquets de 1 ' Area d'Urbanisme la iniciativa que la gestió del Poble Espanyol, passés a mans d' una Promotora encarregada de convertir-lo en un centre de promoció de l'artesanat i de realització d'activitats de lleure. Recomana parlar arnb el senyor Lluís Hortet per recollir rnés informació sobre aquest tema (Fitxa 19). - Una altra iniciativa interessant són unes cases -concretament al carrer Canet de Sarrià- que l'Ajuntament ha decidit rehabilitar per mitjà del Patronat Municipal de l'Habitatge i que s'ha acordat amb el Districte dedicar-Ies a "y¿vendes- taller dllàCtesans" (Fitxa 7). IjlZ§ ÍI*_Distriçtes_i_eis_serveis Mantemmerit - Marçal Tarragó (Fitxa 15) considera que els Districtes podrien ser el marc adient per a la posada en marxa d' empreses de serveis_dlassistènçia_domèsti.ça -petites reparacions- i manteniment o "rehabilitació lleugera" -canvi de la cuina, bany, tirar un envà,.»-. - Eulàlia Vintró des de 1 ' firea d'Ensenyament planteja la possibilitat de creació d'unes Brigades dei !ü§Dterúment i ÇOQservaçi. ó d ei mobiüari_esçoiar (Fitxa 4). - Lecea ens parla també de Brigades_ençarregades_d§i gran_manteniment_deis_Distr¿ctes encarregades de tot un pla d'operacions a mig camí entre la conservació i la reparació (Fitxa 1). - Després hi ha tot el gran apartat de la rehabi1itació d'amples zones de la ciutat -fonament a1ment Ci ut at Vella- i la necessitat d'empreses -cooperatives o d'altres formes jurídiques- especialitzades en la Eèhàí2ÍIÍ£açió ÎDiëflïZâl íllhabit at ges. D'aixó en parla en la seva entrevista Pau Cernuda (Fitxa fl) . lyrisme - Mayrnó fa referència a la necessitat de la potenciació de Barcelona corn a çi. ut at t ur í.st i.ça -restauració de monuments, creació de circuits, hotels, restaurants,..- i l'activitat econòmica que això podria generar (Fitxa £'). - Pau Cernuda considera que la qüestió dels equipaments turíst ics és una qüestió molt tècnica i delicada que s'ha d'abordar des d' un nivell de conjunt de ciutat i no de Districte (Fitxa Q) - Segons filbert Batlle en el seu Districte s'està configurant una important zona esport ivo—recreat iva a la Vall d'Hebron -velòdrom, parc,..- que està molt ben comunicada i que podría rebre en el futur algun tipus d'equipament turístic (Fitxa 6). ii-ZZ Serveis_Personáis - Joaquima Alemany -Regí dora de 1 ' Ei xarnple- ens diu que en el seu Districte, on hi ha una important demanda d'assistència per part de persones de la tercera edat, hi hauria mercat per a una iniciativa d'assistènçia_domiçiliària_ a fiersones_ançianes (Fitxa 21 >. ~ - Així mateix, Joaquima Alemany explica que ha tingut diferents demandes de 1 !§cyels _de_dia_g_d laco lliment B^r_a_disminults_fís1çs_o_bsígulçs (Fitxa 21). - Pel que fa a Ensenyament, Eulàlia Vintró ens diu que correspon als Districtes la regulació de la utHit zaçió_de_les_esçoles_fora_de_Hhorar i_esçolar i que això pot comportar tot un seguit de noves activitats a realitzar -que també tenen un vessant econòmic i ocupacional-: biblioteques, escoles dlÍQÍ£Íaçió_eseort iva, act ivit ats_sòçio-çult ui;ilsl·ltl. I iï-Zë 1) ProE2®fe®l_dliniçiatiyes_egonòmigues_a desenvglugar gels Districtes Lecea (Fitxa 1) proposa les següents: - Dedicar algunes brigades a organitzar el gran £Ü^Dtenirnent deis Districtes. Brigades de trenta o quaranta persones, dirigides per uns tècnics, encarregats de tot un pla d'operacions a mig camí entre la conservació i la reparació. fiquesta experiència s'està portant a terme a: Torre Baró, Les Planes, Sant Andreu, La Taixonera,.. Es un tipus d'activitat que el ciutadà "nota" molt i que podria generalitzar—se a tots els Districtes. - Una altra iniciativa en la mateixa línia serien els "reconeixements_geriód¿cs" ^ impulsar pels Districtes. Per exemple: reconeixements del cens de tanques publicitàries, dels guals,., conservació de l'arbrat, de la llum, de l'estat del carrer,.. - Dins d'aquest mateix camp de la conservació urbana, Lecea planteja la possible creació d'uns "gsrters de ElCCer g de glaça". Un veí del barri (jubilat, aturat,..) que, a canvi d'una petita remuneració, es compromet amb el Districte a vetllar pel manteniment i laconservació d'un equipament ciutadà. - Malgrat la crisi del sector de la construcció -a parer de Lecea- es troben a faltar veritables especialistes en obra pública i creu que les grans empreses podrien estar interessades en getites emgreses_mg.l t .esfieçialit zades amb què establir subcontractes per a feines específiques. Durant el darrer Pla d'Ocupació s'han format diferents grups que s'han especialitzat en: col·locació de Ilambgrdes, gÎEâgedrers, Eâyiment agió ll> „• •* » ¥ Ajuntament de Barcelona ffleâcent'calît'iGciô © Trff g © © • M £ JuGKtiClfQGC£& éfiutactanG Papers Ï■ • ¡'y*-. û*• ■ Ify.f • 7.2 PROPOSTES DE UNIES "i % D'ACTUACIONS SOBRE LES INICIATIVES ECO¬ NOMIQUES DELS DIS¬ TRICTES. / £¿.0 PROPOSTES DE LÍNIES D'ACTUACIONS SOBRE LES INICIATIVES ECONOMIQUES DELS DISTRICTES 1.- INTRQDUCIO £. 1 £.- CONSIDERACIONS GENERALS £. 3 3.- OBJECTIUS/HORITZO £. 7 4.- ACCIONS £. 8 . Sensibilització. . Coneixement realitat. . Informació. . Concertació. . Plans d'Ocupació. . Promoció de les petites i mitjanes empreses. 5.- Mitjans. „ £.£9 - RESUM £.3£ - Notes £. 37 I i ëï-i i. IMIBQBUCGIQ ft partir de la informació continguda en les conclusions de les entrevistes realitzades s'han redactat les següents propostes de linees d'actuacions sobre les iniciatives econòmiques dels Districtes. ftquestes propostes expressen únicament les opinions del redactor, encara que moltes de les accions plantejades han estat suggerides en les diferents entrevistes, i d'altres provenen d'experiències que s'estan realitzant en d'altres països. CRITERIS JDLQRDENftÇIQ Ens ha semblat interessant, a manera de preàmbul, realitzar unes quantes consideracions de caràcter general sobre "la nova crisi urbana" que estern vivint, el canvi de sensibilitat que exigeix aquesta nova situació, la revalorització de l'escala local i dels processos de descentralització municipal corn a nivells més adequats per a la realització de polítiques econòmico-socials. ftbans d'entrar pròpiament en l'enumeració de les diferents accions hem volgut dissenyar, d'una manera quasi telegràfica, els grans objectius que, al nostre parer, haurien de ser l'horitzó cap on s'encaminessin totes les actuacions municipals en matèria d'iniciatives econòmiques. Seguidament descrivim les línies d'actuacions que haurien de desenvolupar els Distictes i que agrupem sota els següents epígrafs: - Sensibilització. - Coneixement de la realitat. - Informació. - Concertació. - Plans d'Ocupació. - Promoció de la petita i mitjana empresa. Després de la descripció de les diferents accions a realitzar hem volgut dedicar un petit apartat a els descriure mitjans i les irifraestructures necessàries la per pràctica portar a totes aquestes mesures. Per últim, ens ha semblat útil realitzar a manera de resum una síntesi de les diferents propostes ordenades cronol òg icarnent. QBIIíRIS_de_redqççio La voluntat de no estendre'ns excessivament ha fet que moltes idees únicament apareguin d'altres apuntades o que, en ocasions, haguem preferit transcriure les directament opinions expressades pel propi autor. ftixí, en el text hi ha algunes notes i annexos. Les notes ens serveixen per descriure les dades exactes de font la citada que normalment acostumen a ser textos diaris publicats en o en llibres, de fàcil accés. En els anne os hem aplegat aquells d' el ls més textos, d i f alguns ici ls de trobar, que cons iderem interessants per i 1. 1ust rar i documentar algunes de les real it zades. afirmacions 2- £Qtt§lB£5B£lQg§-g£biëBâL3 Segurament, en les eleccions municipals del 1979, expressions com "desenvolupament econòmic local", "animació sòcio-econòmica", "economia social", o "creació de noves empreses", no van ser gaire utilitzades pels partits, associacions, empresaris o sindicats. En canvi, avui el seu ús és cada cop més frequent. "L0_NQyB_eBisi_yEi0N0" La crisi urbana que la dictadura ens havia llegat era, en paraules de Manuel Castells (1), la conseqüència del "creixement metropolità accelerat, on l'indústria devorava la natura, on la concentració forçosa de la força de treball no era acompanyada de la construcció de vi vendes i de la provisió de serveis públics, i on l'especulació inrnobi 1 iària era sistemàticament més important que la qualitat de vida". Tot això va generar "una resposta en termes de reivindicació del consum col·lectiu i de la protecció d'un mínim llindar de supervivència ecològica". "Avui molts d'aquests plantejaments són obsolets. No tant perquè existeixin menys necessitats de vivendes o perquè la natura estigui millor preservada, sinó perquè les causes i les formes dels problemes urbans més punyents són unes altres". Ens trobem, segons Castells, davant dels perfils clars d'una "nova crisi urbana", "on la crisi econòmica estructural ha conduït a una situació en què l'atur, el baix nivell de vida i el desenvolupament de formes salvatges de supervivència a l'entorn de 1'economia submergida, passen a ser els problemes més urgents i, en gran part, determinants del ritme de la vida quotidiana en les grans ciutats". "La nova crisi urbana és la crisi d'una ciutat d'aturats i treballadors submergits, d'uns barris perifèrics en ruïnes i desassistits, de joves sense horitzons i vells sense solidaritat,.." Aquests perfils o tendències del que Manuel Castells anomena la "nova crisi urbana" són només això: perfils i tendències, però que "trobem cada dia més a les nostres places i carrers". e0NVI_DE_SEN§IBILIiei Davant l'actual crisi econòmica i de la crisi urbana que està generant és necessari, principalment, un canvi de sensibilitat per adaptai—se a la nova situació i per evitar que "la ciutat viscuda" i "la ciutat administrada" siguin productes de "constel·lacions culturals d iferents". Dins d'aquest canvi de mentalitat una qüestió que cal digerir immediatament és que no es tracta d'una crisi cojuntural que serà superada en pocs anys, sinó que ens trobem davant d'un problema estructural de modificació del model d'organització econòrn ico-soci al. Un problema estructural de que se'n deriven unes conseqüències -l'atur, la més destacada- i que cal abordar amb urgència. No és necessari esperar que de l'antic model només en quedin les cendres. Cal començar, ja, ara mateix. Perquè, davant d'aquests problemes tan complexos, "sense visió de futur no es construeix res". (£). Són necessàries, per tant, encara que sembli contradictori, accions immediates i planificacions a llarg termini. Malgrat que "ningü no vol sacrificat—se a planificar perquè d'altres en recullin els fruits", és evident que aquest és l'únic camí viable. (3). LlESÇeL0_LOÇBL Sembla existir una gran coincidència en valorar que els grans plantejaments resulten incapaços de resoldre els problemes derivats de la crisi econòmica i que cal baixar a la microeconomia per començar a cercar un inici de solució. L'escala local permet veure tot un seguit de problemes econòmics impossibles de detectar des d'una escala superior. Aquest fet ha comportat una nova visió de la ciutat com un territori on es realitzen tot un seguit d' intercanvis i d'activitats de caràcter econòmic, que poden ser susceptibles d'incentivació i de promoció per part de 1 ' Aj untarnent. Es a partir d'aquestes constatacions que es posen en marxa, als E. E. U. LI. i a Europa, programes de desenvolupament econòmic local amb 1'objectiu de crear noves iniciatives locals d'ocupació. Evidentment, per ser eficaç, aquesta estratègia local ha de formar part d'una política d'ocupació integrada, on es coordinin les accions dels diferents nivells de 1 ' adrninist rac i ó, inst it ucions, . . . Però, sens dubte, el secret d'aquestes iniciatives econòmiques locals resideix en què constitueixin, per a les comunitats locals i els ciutadans que les integren, un mitjà d'afirmar que ells mateixos han de ser imaginatius i actius per a crear els seus propis llocs de treball, ja que no poden esperar sempre un lloc de treball en el món salarial. Es per això, tal i corn explica OCDE (4), que "és necessari, a nivell local, mobilitzar totes les forces, totes les competències i tot el patrimoni per promoure la diversificació i la reconstrucció de les economies locals i millorar la qualitat de vida". ELS DISTRICTES Un dels grans eixos que presidirà l'acció municipal a la ciutat de Barcelona durant els propers quatre anys és el procès de descentral ització en Districtes. Segons el "Pla General 1984-199E i el Programa d'Actuació Municipal 1984-1987" (5) la base d'aquest procés de descentralització és "apropar l'Administració als ciutadans, per aconseguir una administració democràtica" i els seus objectius són: "a) Descentral it zar decisions i desconcertrar funcions. b) Combatre desigualtats i desequilibris. c) Augmentar i millorar els serveis i fer més àgil la seva prestació. d) Contribuir a la racionalització i tecnificació de l'Administració per la via de la globalització de la gestió i de la proximitat de l'interessat. e) Desenvolupar la partici paci ó, la comunicació i la cooperació de les entitats i de tots els ciutadans". Els Districtes, dins d'una gran ciutat com Barcelona, degut a la seva major proximitat als ciutadans, podrien ser els àmbits adients per a la posada en marxa d'iniciatives econòmiques, integrades dins d'un programa general a nivell de ciutat, creadores d'ocupació. 3. QSJgSIíyS/HQBlIZQ Considerem que les diferents línies d'actuació a impulsar per l'Ajuntament de Barcelona a través dels Districtes per activar l'activitat econòmica haurien d'estar orientades a la confecció de Programes econòmico-socials -redactats concertadament amb els diferents sectors econòmics del Districte després d'un estudi en profunditat sobre la seva estructura sòcio-econòmica- que servirien pel¬ establir d'una forrna planificada el s objectius socio-econòmics del Districte. Aquest procés de confecció dels diferents Programes econòmico-socials dels Districtes s'hauria de realitzar d'una forma coordinada a través de Descentralització i Desenvolupament econòmico-social, per aconseguir l'encaix entre els diferents Programes de Districte i el Programa econòmico-social de l'Ajuntament per a la ciutat de Barcelona. Tant els Programes econòmico-socials dels Districtes com el global de l'Ajuntament de Barcelona, haurien de formar part d'una política integrada d'ocupació que de forma complernentària integrés tots els programes i actuacions,... i que serviria per a evitar duplicacions i millorar l'eficàcia. Un element essencial per a la reconstrucció de les economies dels Districtes i per portar a la pràctica aquests Programes econòmico-socials és que siguin realitzats d'una forma concertada amb els agents econòmics del Districte: empresaris, comerciants, sindicats, entitats financeres,... per generar la mobilització de tots els recursos de la zona i aconseguir els objectius fixats. Dins dels Programes econòmico-socials dels Districtes s'haurien d'establir les diferents mesures a adoptar, entre les que hauria de figurar -com a objectiu central- la promoció de petites i mitjanes empreses, perquè són les que ocupen una proporció de mà d'obra més elevada i el capital necessari per a la creació d'aquests llocs de treball representa només un terç del que els cal a les grans. Per últim, considerem que l'Ajuntament hauria de dotar de mitjans i d'infrastructures suficients als Districtes perquè poguessin portar a la pràctica els objectius dissenyats. Aquests mitjans i infrastructures haurien d'incloure tant recursos humans com materials. ii-ô 4. 0CÇ1QNS O partir de l'estudi detingut de les conclusions de les entrevistes realitzades i d'acord amb els objectius anteriorment definits, proposem les següents accions de: SENSIBILIIZ0ÇIQ Com es pot deduir fàcilment de les conclusions de les entrevistes existeix una escassa sensibilització entre els Regidors dels Districtes en relació a les iniciatives econòmiques locals. "No hi havia pensat", "no hem fet res", "hi ha molt poca cosa",... són algunes de les expressions recol1ides. Els Districtes encara no són vistos pels Regidors com uns territoris on tenen lloc tot un seguit d'actuacions i d'intercanvis econòmics on els Districtes poden incidir-hi per mitjà de polítiques econòmico-socials. Creiem que una primera línia d'accions hauria d'anar encaminada a proporcionar informació, provocar el debat,... per a sensibilitzar els Regidors entorn de les qüestions econòmiques i socials relacionades amb els Districtes. Una forma de sensibilització, molt més eficaç que els llargs discursos o sessions acadèmiques on s'intenta el convenciment a través de la teoria, és donar a conèixer diferents experiències pràctiques que en aquests moments s'estan realitzant en matèria d'iniciatives locals d'ocupació i, per altra banda, posar en marxa diferents experiències en alguns Districtes que serveixin per comprovar la seva viabilitat. Pel que fa a la posada en marxa de diferents experiències, en alguns Districtes, que serveixin per veure la seva viabilitat, proposem que: - Coordinat per Descentralització i Desenvolupament econòmico-social s'estudiï, conjuntament amb els Districtes, la posada en marxa, amb caràcter "pilot", d'algunes experiències que serien seguides molt de prop i avaluades poster iorrnent d'una forma col·lectiva per veure la seva possible generalització a d'altres Districtes. - A títol purament d'exemple podríem citar les següents iniciat ives : £. 9 Al Districte de Sants-Montjuïc, seguiment del procés de reconversió de SERRA-VALET, . Al Districte de Les Corts, posada en rnarxa d'una campanya da divulgació de les noves formes de contractació laboral, adreçada als petits empresaris i comerciants. . Al Districte de Gràcia es podria intentar la creació d'un "servei àngel" d'assistència als ciutadans del Districte. A l'Eixarnple s'estudiaria la viabilitat d'un servei d'assistència a la tercera edat. A Horta-Guinardó es podría treballar en la generalització a totes les escoles del Districte del servei de menjador escolar amb la creació de cooperatives de cuiners. . A Barris Nord s'intentaria la posada en marxa d'un "hotel d'empreses". . A Gant Martí es podria treballar en una iniciativa de cooperativa que gestionés l'aparcament de camions. . A Sant Andreu es podria experimentar la posada en funcionament d'una taula econòmica de Districte. . A Sarrià es podria estudiar què significa la creació d'un Centre d'Oficis. A Ciutat Vella es pensaria en una iniciativa global de formació i ajut a la reconversió del sector comerç. En relació a la presentad ó i discussió de diferents experiències pràctiques que en aquests moments s'estiguin realitzant en matèria d'iniciatives locals d'ocupació, proposaríem la realització dels actes següents : - Col·loqui internacional sobre "Experiències locals de foment de l'ocupació" on representants de diferents municipis europeus i americans expliquessin les realitzacions concretes que han fet dins d'aquest camp. Col.loqui espanyol sobre "Estratègies locals de creació d'ocupació" que servís per intercanviar i discutir les experiències existents realitzades pels diferents nivells de 1'adrninistraci ó, institucions públiques i privades. "Jornada de 1 ' Aj untarnent de Barcelona sobre "Les iniciatives econòmiques dels Districtes" en què hi participessin: els Regidors de Districtes, els responsables de diferents Prees relacionades arnb aspectes econòmics, responsables de diferents institucions -INEM, Cambra de Comerç, Departament de Treball de la Generalitat, Corporació Metropolitana,..- quines iniciatives de caràcter econòmic es podrien impulsar des dels Districtes. ÇQNÉIX£MÍNI_RÉ0LII0ï Corn deiern a les conclusions, segurament l'obstacle més important a salvar per a l'elaboració dels Programes econòrnico-socials dels Districtes sigui la manca d'informació sobre la realitat sàcio-econòmica. Actualment els Districtes no coneixen el nombre d'aturats, ni les característiques d'aquest atur. Tampoc coneixen -arnb dades fiables a la mà- la seva estructura s ò cio-econòmica. S'imposa, per tant, la realització de tot un seguit d'estudis per conèixer les dades bàsiques de caràcter econòmic dels Districtes, imprescindibles per realitzar qualsevol p1 an ificaei ó. Considerem que primer seria caldria realitzar un inventari dels diferents estudis sectorials realitzats, o que es troben en curs de realització, per evitar encavalcaments i repeticions. Per confeccionar posteriorment un programa d'estudis on s'hi haurien d'incloure els següents: - "Estudi sobre l'atur per Districtes i les seves característiques". Aquest estudi serviria per conèixer la distribució de l'atur per Districtes i les seves característiques -edat, nivell d'estudis, sexe, qualificació professional, sector de procedència,.. Hi hauria dues fonts possibles: l'explotació de les dades del cens de 1981 i les dades de les Oficines de l'INEM, fent coincidir els Districtes amb els districtes postals. - "Estudi sobre les estructures sòocio-econòmiques dels Districtes". 0 partir d'un estudi d'aquestes característiques es pot coneixer des dels aspectes de l'evolució demogràfica fins a l'estructura de la indústria -nombre d'empreses, treballadors que ocupen, £. 11 sector a què es dediquen,... — o del comerç —nombre d'establiments comercials, metres quadrats que ocupen, gamma de productes,.. Per a la realització d'aquest estudi s'hauria de combinar la utilització de fonts estadístiques amb la realització d'enquestes i entrevistes en profunditat. "Estudi sobre les noves empreses sorgides a Barcelona", dedicant una especial atenció a l'associacionisme de treball -aquestes set-centes unitats productives gestionades pels propis treballadors que s'avalua que actualment hi ha a la ciutat de Barcelona-. Aquest estudi, que s'hauria de Fonamentar en el treball de camp, permetria veure el grau de desenvolupament de cada Districte i les noves necessitats d'aquest moviment emergent. (En aquest sentit, ens ha semblat interessant incorporar en l'Annex 1, una proposta d'investigació que ha fet Isabel Vidal al CDES sobre aquest mateix terna) . "Balanç de les accions i dels recursos del Districte". Aquest balanç hauria d'incloure un estudi sobre les diferents accions, tant públiques corn privades, de foment de l'ocupació que han tingut lloc al Districte. En el balanç s'hauria de passar revista a les accions desenvolupades per l'Ajuntament en el Districte i explorar les possibles actuacions a realitzar pels Districtes en matèria socio-económica a partir de les competències i els recursos traspassats. També seria molt interessant la inclusió dins d'aquest balanç d'un inventari, que s'hauria de fer en estreta relació amb els diferents agents econòmics, sobre els recursos existents en el Districte -terrenys, edificis, personal, estalvi,...- que fins ara no s'han utilitzat i que explotats convenientment podrien donar lloc a la creació de noves possiblitats d'ocupació. Per coordinar aquest programa d'estudis, relacionar-se amb d'altres institucions que també tenen el seu plà d'estudis, i fer un manteniment de la informació recollida, seria necesària la creació d'un "observatori permanent" d' informació sòcio-econòrnica de l'Ajuntament de Barcelona. (En aquesta direcció pot resultar interessant veure, en l'Annex 1, les conclusions d'un seminari sobre "El mercat de treball a 1 ' Area Metropolitana", organitzat per la Corporació Metropo1 itana) . INFORMACIÓ Els Districtes, corn a nivell de l'administració més propera als ciutadans, reben en primera instància la "pressió social" dels aturats, que en molts Districtes és important i organitzada. Les demandes dels aturats als Districtes són primord i aiment peticions d'assistència i d'ajut. Les demandes d'informació i asessorarnent acostumen a ser molt poques i normalment no poden ser ateses per manca de mitjans i de personal preparat. Considerem que els Districtes haurien d'estar en condicions de poder oferir als ciutadans aturats un servei d'informació i assessorament, al costat de l'actual servei d'assistència que normalment proporciona Serveis Socials. Aquest servei d'informació i assessorament hauria de ser una peça important per modificar l'actual tendència a la dependència dels sistemes públics d'assistència i intentar animar als ciutadans a contribuir al procés de desenvolupament econòmic del Districte mitjançant la posada en marxa de noves iniciatives econòmiques. Des d'aquest punt de vista considerem que les accions a emprendre serien -entre d'altres- les següents: - Una primera acció consistiria en subministrar a les Oficines d'Informació que hi ha en els Districtes informacions socio-econòmiq ues d' interés per als aturats. Per exemple: informació sobre les noves modalitats de contractació, sobre les exernpcions fiscals que 1'Ajuntament ofereix als aturats i sobre les exernpcions existents per a les noves iniciatives econòmiques, sería interessant poder informar sobre els passos legals que s'han de seguir per muntar un negoci, sobre l'inventari de recursos del Districte,... Aquesta informació hauria d'ésser actualitzada i augmentada constantment. - El punt anterior facilitaria poder passar de la informació passiva donada als aturats que es desplacen fins a la seu del Districte a la informació activa del personal del Districte que realitza una campnya informativa directa per als ciutadans. Un exemple concret : les noves formes de contractació aprovades pel Govern Central i la Generalitat (veure Annexos E i 3 respectivament) poden significar una possibilitat interessant, sobretot per als joves. En la seva difusió hi estan interessats l'INEM, la Generalitat i també -creiem nosaltres- els Ajuntaments i els Districtes. Es podrien realitzar campnyes informatives en els Districtes d'acord amb les associacions d'empresaris, comerciants, aturats, veïns,.., per informar, porta per porta, a les empreses i começos respecte a les possibilitats que ofereixen aquestes noves formes de contractació. Estem convençuts que amb la mobilització de tots aquests sectors els resultats podrien ser importants. - Una altra línia d'accions: apropar al Districte diferents institucions perquè siguin elles directament les que ofereixin informació als ciutadans del Districte. En aquest cas el Districte actuaria com a animador pont entre els ciutadans del Districte i les institucions. Un exemple: fer gestions amb l'INEM perquè faci uns cursets d'orientació ocupacional a un grup d'aturats del barri, animar un grup de comerciants a què organitzin un curs de perfeccionament de la Cambra de Comerç o que facin unes Jornades Informatives per als comerciants, invitar un representant del Departament de Treball de la Generalitat i un representant d'una organització empresarial a fer una conferència als empresaris del barri sobre les possibilitats de les noves formes de contractació de joves,.. (Referent als programes de formació de les Cambres de Comerç recomanem veure 1'Annex 4). CONCERTACIÓ Al llarg de les diferents entrevistes s'ha pogut detectar que no existeix una unitat d'actuació en matèria socio-econòmica entre les Àrees i els Districtes de l'Ajuntament de Barcelona. Una altra consideració és que la relació entre els Districtes i d'altres institucions relacionades amb aquestes questions és escassa. En el cas concret de l'INEM, no existeix cap mena de relació amb els Districtes. En tercer lloc, tampoc hi ha una relació estable antre els Regidors i els diferents agents econòmics del Districte. Aquestes tres consideracions serveixen per dibuixar un panorama de descoordinació evident que únicament pot conduir a la pèrdua d'eficàcia, la duplicació de funcions i el malbaratament dels recursos. Eri aquest sentit considerem molt positiva la decisió de 1 ' Aj unt anient de Barcelona de crear la "Ponència per al Desenvolupament econòmic i social" de la Ciutat amb la intencionalitat de donar coherència i coordinar totes les accions municipals encaminades a fer front a les conseqüències més greus de la crisi econòmica. (En l'annex 5 es pot veure el Decret de creació d'aquesta Ponència). Pel que fa a la posada en marxa d'aquesta Ponència, en aquests moments ja hi ha l'avantprojecte de quatre programes: "Formar per a la comunitat", "Iniciatives locals d'ocupació", "Horitzó 92" i "Intégrai" per al treball" (veure Annex 5), orientats en el sentit de no únicament procurar treball a determinats sectors de la població, sinó també per aconseguir que aquests programes crein llocs de treball estables i contribueixin efectivament al desenvolupament econòmic local. També correspondrà a aquesta Ponència, presidida per un Tinent d'Alcalde, la coordinació amb les diferents Administracions i els múltiples departaments i organismes que actuen directament sobre la ciutat. "Estudiar, avaluar i coordinar les iniciatives promogudes per qualsevol de les Àrees i sectors d'actuació de l'Administració municipal, adreçades al foment de l'activitat econòmica i a la millora del nivell d'ocupació". Un d'aquests organismes és l'INEM i per als Districtes considerem que seria molt interessant que a partir d'aquest interlocutor privilegiat que serà el President de la Ponència de Desenvolupament Econòmic i Social de la Ciutat s'aconseguís avançar en els següents aspectes : - Independentment de l'actual estructuració de les Oficines de l'INEM per districtes postals (veure Annex 6) i de la desitjable estructuració per Districtes municipals, seria convenient que per mitjà del pla d'obertura de noves Oficines que té l'INEM de Barcelona i els locals que podria facilitar l'Ajuntament, s' aconseguís que -com a mínim- cada Districte tingués una Oficina de l'INEM. Evidentment, tot aixó no serviria de res, sino s'establissin relacions entre les Oficines de l'INEM -actuals i futures- i els Districtes respectius. Incorporant-se les Oficines a la dinàmica de concertació socio—econòmica i oferint els seus recursos per a la reconstrucció econòmica del Districte. - També significaria una millora substancial i un canvi de sensibilitat notable que les Oficines recoilissin -en les grans ciutats- les dades dels aturats incloent-hi les variables barri i Districte. Aixó facilitaria enormement el coneixement constant de 1' evolució del mercat de treball dels Districtes i l'avaluació dels resultats de les diferents mesures adoptades. Finalment, arribem a aquells aspectes de descoordinació que sí que són responsabi1itat directa dels Districtes. Ens referim a la rnanca de relació estable entre el Regidor i els diferents agents econòmics del Districte: empresaris, comerciants, sindicats, entitats financeres i d'estalvi, cooperat i ves,.. Corn ja hern dit en els objectius: és un element decisiu per a portar a la práctica els Programes econòmico-socials i per aconseguir la mobilització dels recursos del Districte, que es realitzi tot d'una forma concertada amb els diferents agents econòmics del Districte. La recerca d'aquesta concertació, a més de ser una mesura d'profund i rnent t zaci ó de la participació dernocràt ica, és la manera de què aquests projectes no siguin exclusivament "els projectes de 1 ' ftj untarnent " sinó "els projectes dels ciutadans dels Districtes". fira bé, cal ser realistes i comprendre que anem a iniciar un procés que segurament serà llarg i que passarà per diferents moments fins que s'arribi a una maduració suficient per totes les parts, a un llenguatge comú, a una pràctica de treball col·lectiu, a un reconeixement mutu de la legitimació d'uns i altres,... que permeti parlar d'una concertació activa i productiva per al futur econòmic del Districte. (Per a ilustrar aquest procés, hem recollit a l'finnex 7 una comunicació del profesor Michel Micheau on s'explica el camí i les vicissituds que ha seguit a França la concertació social local). Dins d'aquest procés de concertació econòmica a nivell de Districtes, la creació del Consell Econòmic i Social de Barcelona significaria un estímul i un exemple import ant. En relació a la concertació social en els Districtes voldríem fer una proposta d'accions en dues velocitats: . Tocant de peus a terra, considerem que inicialment la concertació s'hauria de fer d'una forma molt flexible i poc burocratitzada a l'entorn de qüestions molt concretes. Per exemple: instituir unes reunions periòdiques entre el Regidor del Districte i els empresaris, comerciants, sindicats, entitats 2^16 financeres i d'estalvi, gestors, cooperadors,.. i d'altres instàncies que tinguin una rellevància dins del Districte -associació de joves contra l'atur, societats anònimes laborals, moviment associatiu,. per tractar de: -fer d'organisme consultor i assessor del programa d'estudis econòmics del Districte. -realitzar campanyes de divulgació de les mesures de foment de l'ocupació i d'altres accions informat i ves. -realitzar l'inventari de recursos del Districte. -discussió d'altres qüestions específiques del Districte. Aquesta instància podria rebre el nom de "taula econòmica" del Districte. . Realitzats els diferents estudis i avaluades les diferents experiències realitzades, s'obre una nova fase de la concertació on s'hauria de constituir una comissió encarregada de redactar el Projecte de Programa económico—social per al Districte, que posteriorment hauria de ser consultat al conjunt dels ciutadans i aprovat finalment pel Districte en sessió plenària. En tot aquest procés -constitució, comissió redactora, consulta pública, redacció final,..- té un paper molt important a jugar la "taula econòmica" que després de l'aprovació del Programa Econòrnico-Social s'hauria de constituir -d'una forma legal i reconeguda- en el Consell Econòmic i Social del Districte, arnb la funció d'impulsar i vigilar el compliment dels objectius marcats. (Una interessant reflexió sobre la naturalesa i les característiques d'aquests organismes d'àmbit local, els Consells Econòmics-Socials Locals, la podem veure en un article de Jorge Gonzalez Aznar en l'annex 10). PLANS D'OCUPACIO De les conclusions de les entrevistes es pot deduir que els Plans d'Ocupació han estat globalment positius especialment per a una borsa dels aturats més necessitats. Com a dèficits generals s'assenyala: la manca de presència de dones i la realització quasi exclusiva d'obres públiques. Í-.ÍZ Una altra conclusió ha estat la valoració negativa de les experiències de posada en marxa de cooperatives a partir dels primers plans d'ocupació com a conseqüència de 1'excessiva improvisació i la manca de preparació dels seus membres. Per últim, una demanda repetidament expressada pels Districtes ha estat la necessitat de descentral it zar els Plans d'Ocupació de cara a aconseguir un aprofitament millor dels recursos disponibles. Mirant endarrera veiern corn els plans d'Ocupació que van néixer amb un caràcter temporal corn a conseqüència de les demandes dels Ajuntaments i de les centrals sindicals, després d'uns anys de funcionament s'han consolidat i diversificat: plans d'ocupació juvenil, serveis socials,... encara que, com s'ha pogut llegir més endarrera (14), la Federació de Municipis de Catalunya, Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors demanen més recursos per fomentar l'ocupació. La creació de la Ponència per al Desenvolupament Econòmic i Social de la Ciutat respon a la necessitat de coordinar els diferents programes arnb l'objecte de gestionar d'una forma més eficaç els fons posats a disposició de l'Ajuntament de Barcelona per a la realització de plans especials de contractació d'aturats. Concretament 1'avant projecte del programa "Formar per a la comunitat" (veure annex 5) es planteja corn una incitació a superar el caràcter assistencial que han tingut fins ara la majoria dels plans d'ocupació per cercar una major utilitat per a la comunitat i per als propis part ici parits, alternant l'ocupació amb la formació perquè els plans siguin un pas real cap a una integració sòlida dins del mercat de treball. Aquesta filosofia que nosaltres compartim plenament s'inscriu dins la tendència actual de moltes administracions europees (6) "que semblen cada cop menys disposades a augmentar les despeses de transferències en favor de les categories de rendes baixes, o dels aturats, i que preferixen elaborar noves formes d'utilització dels fons públics que permetin fomentar l'activitat econòmica i la creació de llocs de treball permanents. Pot citar-se com a exemple el programa francés "Chômeurs-créateurs d'enterprise", que permet als aturats capitalitzar els seus subsidis de desocupació si decideixen crear una empresa, i el nou programa irlandés d'ajut a la creació d'empreses "Enterprise Allowance Scheme", que, de forma semblant, tracta de reorientar els subsidis de desocupació cap al finançament de les despeses de creació de noves empreses pels aturats. Aquests dos plantejaments són exemples de la forma corn els governs intenten modificar la naturalesa i l'estructura de les seves polítiques per respondre arnb rnés precisió a les necessitats dels individus, per animat—los a correr riscos i a contribuir al procés de desenvo 1 uparnent econòmic i de l'ocupació i per ajudar-los a reduir la seva dependència dels sistemes públics assistencials". L'ampliació de la gamma de mesures preses per al foment de l'ocupació per part de 1 ' Pj unt arnent de Barcelona i el fet de posar rnés l'accent en els programes que s'orienten al desenvolupament econòmic local comporta tot un seguit de variacions ja que, per exemple, els criteris de selecció dels beneficiaris no poden ser els mateixos i s'ha de contemplar corn un factor de primer ordre la viabilitat econòmica de futur dels projectes. En aquest mateix sentit Manuel Ludevid en les conclusions de 1'àmbit de Treball i fitur del Projecte Jove (15) parla molt encertadament en una de les seves recomanacions de la necessitat d'establir un Manual de Criteris de Selecció al més concret possible, que afecti tant als beneficiaris corn a la tria de monitors del Pla. Aquests criteris hauran de ser diferents per als plans de tipus assistencial que per als plans que tendeixin a 1'encoratjament de l'activitat empresarial. En aquest darrer cas, el criteri de viabilitat econòmica de futur hauria de ser el primer objectiu. Conjuntament amb aquesta coordinació i amb la diversificació de programes, considerem que s'haurien de descentral it zar les tasques de foment de l'ocupació a nivell de Districtes per mitjà de l'impuls de les accions següents: . Una més gran participació dels Districtes en la decisió de la programació de les obres a realitzar. Per això seria molt important conèixer la distribució de l'atur per Districtes i també la seva estructura sòcio-econòmica. D'aquesta manera es podrien seguir uns criteris objectius de distribució dels recursos, basats en les zones de rnés alt percentatge d'aturats i en l'adaptació a les característiques sòcio-econòrniques de cada D i st r i ct e. . Traspassar als Districtes la realització i el seguiment de les obres incloses dins dels Plans d'Ocupació. Seria molt important , sobretot en un primer moment, l'estreta col·laboració entre els Districtes per a l'intercanvi d'experiències que haura d'estar coordinat per l'Oficina tècnica de la Ponència per al Desenvolupament Econòmic i Social. . Els Districtes, com a òrgans més directament relacionats amb el teixit social , estan cridats a ÍE.13 jugar un paper molt important en el foment de les noves inicatives ocupacionals que s'orient in al desenvolupament econòmic local. Els Districtes haurien d'informar, acollir, avaluar i fer el seguiment de les iniciatives d'autoocupació i de creació de noves empreses que vulguin acollit—se als plans d'ocupació. Evidentment, tant per a aquesta tasca corn per a la gestió de les obres dels plans d'ocupació seria necessari dotar als Districtes del personal especialitzat necessari. £. £0 PRÜMDÇIO_DE_LES_PEIIIEi_I_MIIJ0NE§_EMPRgSgS De la lectura de les conclusions de les entrevistes es dedueix que en relació als Districtes i a la creació de noves empreses s'ha fet molt poca cosa, però que hi ha el neguit i les intuïcions de per on es podria anar. Aquest neguit coincideix amb una apreciació general que l'actual crisi econòmica que estem vivint afecta sobretot a les grans empreses industrials que es troben immerses en processos de reconversió i que la creació d'ocupació es generará a través de lespetites i mitjanes empreses. Les petites i mitjanes empreses ocupen una proporció de mà d'obra més elevada que les grans empreses i el capital necessari per a la creació d'aquests llocs de treball en les petites empi¬ eses representa només un terç del que els cal a les grans. Malgrat que s'ha ben demostrat, als Estats Units i a diferents països europeus, on la immensa majoria dels llocs de treball han estat obra de les "primes", en la mentalitat de molts dirigents encara hi resten enyors dels grans projectes industrials. Cal començar a pensar que aquesta crisi econòmica ha jubilat els projectes gegantins i que malgrat que es resolgui el problema de la inflació i la product ivitat, l'atur continuarà. Es necessari crear nous llocs de treball i la petita i mitjana empresa sembla que sigui la que ho pot fer amb menys cost i ambrnés probabilitat de pervivència. Però, compte, quan estem parlant de petites i mitjanes empreses ens estem referint al seu volum, no a la seva forma jurídica o al sector a què es dediquen. Perque avui assistim a molt diverses concrecions de les experiències econòmiques: a vegades a partir de formes organitzatives noves, com són les Societats Anònimes Laborals; o en d'altres casos, a través de l'assumpció de nous objectius per part d'organitzacions que fins ara complien altres funcions, corn és el cas de 1'Associacionisme. La major part d'aquestes iniciatives tenen corn a protagonistes principals tots aquells que han vist destruïda 1'expectat i va d' integra)—se en el treball, a través del mecanisme Qe 1'assalaritzaci ó de la major part d'ells i que comparteixen alguns trets comuns que comencen a i dent ificar-se sota la denominació genèrica de "tercer sector" o "economia social". £s.ëi Al nostre entendre els trets més significatius d'aquestes empreses de 1'"economia social" són: a) Estan promogudes per la iniciativa d'actors socials que fins ara no havien actuat corn a "empresaris". b) El seu objectiu principal és la creació d'ocupació i no la remuneració del capital. c) La creació d'ocupació té corn a objectiu la remuneració econòmica, però també la integració social a través del treball. d) La creació d'aquestes iniciatives es basa més, en la capitalització del treball que no en la inversió de capital. e) Tenen 1'objectiu d'inserir-se en els sectors productius convencionals, però també d'obrir nous camps de producció i de serveis, incloent els serveis de caràcter social. f) Intenten utilitzar formes organitzatives d'empresa de treball que s'adeqüin a les seves característiques específiques. La participació, una nova concepció de la professionalitat, la formació permanent i continuada, l'experimentació,., formen part del seu bagatge cultural. Aquestes experiències aporten elements sens dubte positius i de futur, al marc econòmic i social. La principal d'aquestes aportacions és, possiblement, una actitud basada en la iniciativa dinarnitzadora de la realitat. Les dificultats en què es mouen són, però, insalvables rnassa sovints. El recolzament de l'administració pública es fa en moltes ocasions indispensable. Per la seva proximitat, 1'administrac i ó local és la que pot articular millor aquest suport a aquestes noves iniciatives econòmiques. Aquesta és 1'experiència de molts països europeus, com la Bran Bretanya; ens explica Shirley Williams, economista, experta de l'OCDE, que són necessaris "nous esquemes locals de creació d'ocupació -abandonant la creença que l'Estat, amb majúscules, ho pot tot- i finançant projectes des dels Ajuntaments i d'altres corporacions locals, que, s'ha demostrat, són molt més eficients". Com a exemple, Williams diu que "en lloc de pagar un subsidi sense retorn, s'ha d'aconseguir que el finançament estatal pugui ser convertit en inversions en petites empreses que després repercutiran en el propi país i crearan més ocupació. A la Gran Bretanya s'han creat 100.000 llocs de treball sota un esquema d'ajuts municipals. Cadascun d'aquests llocs de treball ha costat a l'Estat menys de 10.000 lliures. Molt més barat que finançar un any de subsidi" (7). £i_2£ Eri aquests moments les polítiques municipals de lluita contra l'atur i de foment de l'ocupació comencen a ser nombroses, com ho demostra l'extensa recopilació que n'ha fet Jorge González ñznar (8). Nosaltres ens limitarem a l'àmbit d'aquelles accions que puguin ser desenvolupades pels Districtes, encara que, com ja es veurà més endavant, en moltes ocasions resulti difícil marcar fronteres divisóries. En primer lloc, voldríem parlar d'aquelles accions realitzades directament pels Districtes i que poden servir per a la creació directa de noves empreses. Potser seria convenient, abans de passar a 1'enumeració d'aquestes accions, realitzar una prèvia, ja que ens sembla endevinar els somriures d'alguns en contrastar aquestes mesures amb el pressupost actual dels Districtes i amb les seves necessitats. Cal considerar aquestes propostes corn a idees o suggeriments que cal tenir presents i que seran més importants com més importants siguin els recursos de què disposin els Districtes. . Revisar l'us que fa el Districte de les diverses modalitats específiques de contractació -pràctiques, formació, temps parcial,..- i dels programes d'ocupació del Fons Nacional de Protecció al Treball. Fer 1'inventari de les possibilitats d' ocupació/formació que tenen els Districtes corn a conseqüència del traspàs de competències de les ftrees i avaluació de la previsible evolució, a curt i a mig termini, de les seves necessitats de personal. Aquesta planificació podria permetre efectuar ofertes globals a les administracions que financen aquests tipus de plans, així com establir convenis o programes de co1. 1aboraci ó amb centres universitaris,.. . Augmentar les inversions. Es evident que si els Districtes destinessin una part més important del seu pressupost a inversions en infrastructura i preferissin conservar i rehabilitar els equipaments existents -que requereixen molta mà d'obra- a la construcció o instal·lació de nous, es crearia directament ocupació. Ara bé, com assenyala Alfonso Vizan (9), caldria que aquestes inversions estiguessin guiades pels criteris següents: -que produïssin un efecte positiu sobre l'ocupació, creant nous llocs de treball; -que no impliquessin fortes despeses de funcionament a càrrec de futurs pressupostos, i -que tinguin una positiva repercusió en la producció, disminuint les despeses econòmiques de béns i serveis (per exemple, dels transports). En el cas de les inversions en obra pública és 2¿£3 important intentar cercar sempre "l'efecte diferit" o de rel 1ançarnent d'aquesta obra envers el sector o zona. 2..Ê4 Un altre element referit a aquestes inversions són els criteris que es segueixen per a la seva contractació. Per exemple, és substancialment diferent per a 1'economia d'un Districte que una obra s'adjudiqui en la seva totalitat a una empresa constructora o que es doni entrada a un parell de petites empreses constructores del Districte. Una política de contractació amb sensibilitat cap al problema de l'ocupació podria significar la creació de moltes noves iniciatives econòmiques, sense que això vulgui dir que no s'hagin de seguir uns criteris de rendibilitat econòmica o que s'hagin de crear empreses que el seu únic client sigui 1'administraci ó. Un exemple recollit en una de les entrevistes explica 1'experiència britànica de contractar algunes obres públiques amb cooperatives de la zona proporcionant-los el material l'Ajuntament, que els el cobra deduïnt-lo del pagament de l'obra. . Una altra acció que segurament crearia ocupació seria la revisió, des d'un punt de vista de creació d'ocupació, de les despeses públiques. !_' OCDE ens proposa un exercici que pot resultar vàlid tant per als Districtes com per al conjunt de l'Ajuntament (10)s "L'estructura de les despeses públiques, desglossades en despeses d'equip i despeses de funcionament, tenen una gran influència en el nivell i en el tipus de llocs de treball creats. Per tant, és convenient preguntar-se no únicament pel nivell de les despeses públiques, sinó també per la seva composició. Tenint en compte el nivell de les despeses actuals, ¿és possible aconseguir un nivell més elevat d'ocupació i el mateix volum de serveis modificant el sistema de prestació?. Una estratègia d'aquest tipus podría consistir, per exemple, en oferir a les persones d'edat avançada assistència a domicili, en lloc d'ingressar-les en un establiment que requereix personal especialitzat i costós i grans despeses d'equip, o bé en distribuir els joves en famílies disposades a acollit-—los, en lloc de en centres oficials. Aquestes iniciatives poden ser l'origen de nous tipus d'empreses i de llocs de treball, sobretot en els llocs més durament castigats per l'atur". En segon lloc, voldríem parlar d'aquelles accions que indirectament poden influir en la creació d£? noves empreses i, per tant, d'ocupació. - Per començar, hi ha la necessitat de crear un clima favorable a la creació de noves empreses. Evidentment, no estem parlant de l'allau que, per exemple, en aquests moments estan vivint els francesos, que tenen a la televisió el programa "L'enjeu" de François de Closet, Emmanuel de la Taille i Alain Wei 1er, que presenta tots els mesos una figura destacada del món empresarial. A la radio, Michel Clerc entrevista totes les setmanes una d'aquestes figures a la R.T.L., en el programa "Entrepreneurs" d'Europe L. Per últim, des de fa niés d'un any, un programa conjunt "France-1nter-Le Nouvel Observateur", anomenat "La rue de les Entrepreneurs" presenta les consecucions d'aquells que han aconseguit nous mercats a l'estranger, dels creadors de nous llocs de treball i dels inventors que han llançat nous productes amb èxit. 0 més, els diaris, bancs o institucions, ofereixen nombrosos premis als millors caps d'empresa, exportadors, estalviadors d'energia... (Ens ha semblat interessant recollir a 1'Annex Q un article de Jean Baumier on s'explica aquesta reconciliació entre empresa i nació que s'està vivint a França amb un govern socialista). Corn dèiem, no estem parlant de tot això. Els mitjans i les possibilitats dels Districtes són petites, però segurament millor utilitzades podrien servir també per crear o millorar el clima social afavoridor de la creació de noves empreses -butlletí informatiu del Districte, articles del Regidor a revistes, programes de ràdio... — Unes altres accions anirien encaminades a la creació dins dels Districtes de diferents zones de promoció industrial, artesanal o comercial. fiquestes petites zones a crear en cada Districte i les seves carácterístiques s'haurien d'establir en el Programa econòrnico-social de cada Districte. La creació d'aquestes zones respon a un intent de planificació de l'estructra sòcio-econòrnica del Districte per mitjà de 1' incentivac i ó d'unes determinades activitats en unes àrees concretes. D'aquesta forma es podria pensar en revitalitzar zones deprimides del Districte o en racionalitzar sectors molt dispersos. - Un problema comú a moltes noves iniciatives empresarials és la manca de formació dels seus membres, especialment dels joves. Per als Districtes seria un instrument molt important l'existència de centres politècnics municipals especialitzats er, l'ensinistrament dels joves que es vulguin establir per compte propi. En una Resolució aprovada per la Conferència Permanent de Poders Locals i Regionals d'Europa s'explica que una experiència semblant a la relatada anteriorment s'ha portat a terme al condat de South Yorkshire i que "algunes corporacions municipals alemanyes sufraguen les càrregues corresponents al aprenents. Diferents municipis i cantons suïssos han obert centres de reconversió professional, arnb tallers per a joves en atur. fi França, correspon a l'Estat assegurar els joves aturats, sigui en els seus centres d'informació i orientació professional, sigui mitjançant cursos organitzats especia1ment. fi Italia, algunes ciutats, com la de Torí, sugraguen la formació professional dels joves per mitjà de bosses creades amb aquest precís objectiu. En aquest sentit és molt important -també per als Districtes- la discussió sobre la futura destinació dels centres de Formació Professional municipals. - Un altre problema que es presenta en el moment be l'inici d'una nova iniciativa empresarial és la maca d' informad ó i el desconeixement de la máquina administrat iva. Seria molt interessant que els Districtes a través de les Oficines d'Informació i també de personal especialitzat -Gabinets Tècnics- oferissin informació completa sobre: rcursos disponibles en el Districte, benficis fiscals a que acollit—se, tràmits a seguir per a l'obertura d'un nou negoci,.. Una facilitat important, degut al desconeixement del funcionament administratiu, seria que tota la tramitació municipal necessària per a l'obertura d'una empresa es pogués realitzar a través d'una "guixeta única" situada en el propi Districte. - Potser un dels principals problemes amb què es troben les petites i mitjanes empreses en el moment d' iniciar la seva activitat és la manca de capital inicial. En aquest senti una possible acció municipal seria cercar l'acord entre diferents institucions -entre les que obligatòriament hi hauria d'haver les institucions financeres i d'est lavi- per establir unes línies de crèdit a un baix interès per ajudar a la creació de noves empreses. fi nivell de Districtes, dins dels esforços per arribar a una concertació s'haurien d'implicar les diferents sucursals de les entitats financeres i d'estalvi perquè participessin tarnbé en el "pacte de Districte". Un dels objectius més perseguits per les diferents polítiques europees de creació d'ocupació, ha estat la mobilització de l'estalvi per a la react ivaci ó de l'economia local. Hi ha d'altres formes d'ajut per part dels Rjuntaments en relació al capital inicial. Aquest capital es necessita per comprar productes, locals, maquinària,.. Els Ajuntaments poden ajudar a les empreses a comprar aquesta maquinària o a aconseguir un local en millors condicions. Per exemple, hi ha l'experiència d'Ajuntaments -i això també es podria fer als Districtes- que ofereixen les seves empreses -a la manera d'un "hotel d'empreses"- o oferint naus i terrenys on poder construir a uns preus i amb unes facilitats interessants. . Per últim, un altre factor que influeix decisivament en la vida d'una empresa és 1'assessorament que hago tingut, especialment en les moments decisius. A través de diferents estudis s'ha comprovat que l'índex de mortalitat més alt de les empreses es dóna al llarg dels primers dos o tres anys de vida. Aquest assessorament continuat i especialitzat -comptable, fiscal, marketing, personal, comerç exterior,..- és molt difícil i no gaire recomanable que sigui donat directament des de 1'Administració. En canvi, hi ha l'experiència a diferents països europeus de creació d'organismes intermedis encarregats precisament de totes aquestes tasques de seguiment i d'assessorament continuat. Un dels millors exemples d'organismes intermedis el constitueixen, a França, les Oficines de Gestió -"Boutiques de Gestion"-, que han sorgit de la col.laboració entre els agents locals interessats per la creació d'empreses i d'ocupació. Un altre exemple són les Oficines Empresarials Locals -"Locals Enterprise Agencies"- del Regne Unit, creades sobretot per iniciativa dels medis econòmics locals amb l'ajut de les autoritats locals. En el nostre cas seria interessant fer un estudi sobre les diferents possibilitats de formes jurídiques que podrien tenir aquests organismes intermedis que seria desitjable fossin de carácter "mixt" -independents administrat ivament, però amb l'ajut de les corporacions locals- i comptessin amb el ple suport de les "taules econòmiques". Aquestes petites i mitjanes empreses que es poden crear per mitjà d'aquestes accions, directes o indirectes, de les corporacions locals formen part de diferents sectors econòmics amb problemàtiques i tractaments diferents. Quant al sector industrial, considerem que tan importants corn els esforços dedicats a la creació de noves iniciatives han de ser els recursos dedicats a la prevenció del tancament d'empreses i l'ajut a la seva reconversió. La destrucció d'ocupació també afecta el teixit sòcio-econòmic d'un Districte i forma part de les seves competències la detecció de les empreses en dificultats i la recerca de noves vies per al seu ajut. En aquest sentit a França, Regne Unit, Itàlia, República Federal d'Alemanya, Països Baixos i Suècia, "les entitats locals i regionals estan jugant un paper important en aquest camp, perquè, són les més properes a les empreses i als problemes del seu personal i poden intervenir amb la més gran rapidesa, encara que no sigui més que per alertar de les dificultats de les empreses i, si és el cas, per facilitar-los gràcies a la seva mediació o suport, la consecució de crèdits bancaris i ajudes de l'Estat o d'altres institucions públiques, amb l'objecte de salvar eventuals situacions angoixants de tresoreria o d'altres emergències financeres" (13). Malgrat els processos de reconversió, s'albira un possible augment de l'ocupació -segons l'OCDE- "en el sector de béns d'equip, la construcció mecànica i els productes químics; i disminuirá a la metal·lúrgia, tèxtil i vestits, l'agricultura i l'alimentació". Però, com es diu en l'estudi "Face aux futurs" (11), "el conjunt de 1'electrònica constituirà en el proper segle el pol principal al voltant de què es reorganitzaran les estructures productives de les societats industrials avançades". Com diu el ministre italià de Treball Gianni de Michel is en una recent entrevista: "Cada país ha de cercar el seu carní. Però el que no es pot és restar creuat de braços. S'han d'inventar coses noves. De fet, quan diuen que Ronald Reagan ha creat tants llocs de treball, no expliquen que aquests sis milions de treballadors nous no són a la indústria, ni a les empreses aeronàutiques, ni a la informàtica. La majoria són als serveis". Efectivament, la més gran creació d'ocupació s'està produïnt en el sector dels serveis que ja absorbeix entre el cinquanta i el setanta per cent dels llocs de treball en els països de l'OCDE <1£). Aquestes empreses de serveis -en la seva majoria- acostumen a tenir un mercat molt definit i poden ser impulsades inicialment pels Districtes. Per exemple, sembla que seguirà la tendència a un cert desenvolupament de sectors corn l'hosteleria i el turisme, així corn que augmentarà la dernanda de serveis recreatius i de l'oci, serveis assistencials, comercials,.. Pel que fa referència al món del comerç en el nostre país caldria fer algunes consideracions, que ja han sortit a les entrevistes, en el sentit que les polítiques adreçades a aquest sector haurien d'anar orientades a la reestructuració i la racionalització en lloc de a la promoció de nous establ irnents. En aquests darrers anys s'ha produït a casa nostra un fenomen, encara poc estudiat, de transformació de l'atur industrial en noves implantacions comercials. Es a dir, moltes "liquidacions" o "indemnitzacions" del sector comercial han servit de capital inicial per a l'obertura d'un nou punt de venda comercial, sobretot en el ram del comerç d'alimentació i begudes, fiquest creixement incontrolat del sector -amb un personal molt poc format- ha portat corn a conseqüència una degradació i una baixa de la rendibilitat general. Les iniciatives dels Districtes cap a aquest sector haurien d'anar encaminades cap a l'ajut a la seva reestructuració per rnitjà de la formació, 1'assessorament i la promoció. Quant a l'artesanat, és una activitat que sembla que recupera prestigi i mercat entre la franja de persones de renda més elevada que busquen objectes no fets en sèrie, fets a mà, amb un bon disseny,.. i que estan disposades a pagar l'alt preu que això té, en hores treballades. Aquestes activitats estan poc desenvolupades si leso comparem amb la resta d'Europa i podrien ser promocionades pels Districtes, ja que són empreses intensives en mà d'obra. L'ajut que podrien oferir els Districtes podria anar tant en el sentit de la formació de l'artesà -Centre d'Oficis, conveni amb Escoles d'Art i Oficis corn la Massana, borses d'ajut,.. - corn en la comercialització i promoció dels productes artesans -fires de promoció, denominació d'origen: "fet a Gràcia", "fet a Sarrià"... ajut publicitari,... 3- tÜIIJQNS Corn ja hem dit en els objectius: considerem que l'Ajuntament hauria de dotar de mitjans i d'infrastructura suficients els Districtes perque poguessin portar a la pràctica els objectius fixats. Molt sovint estratègies molt ben planificades fracassen per manca de mitjans i d'infrastructures suficients que permetin la seva realització. Es per això -mantenint-nos dins de la línia del realisme- que únicament volem plantejar dues propostes que ens semblen necessaries i factibles de realitzar: una referent als recursos humans, la creació de Gabinets Tècnics als Districtes, i 1'altra, de recursos materials, la posada en funcionament d' infrastructures sòcio-econòrniques. Repetidament al llarg de les entrevistes i també en les propostes de línies d'actuació ha estat una constant la necessitat de l'existència en els Districtes de personal especialitzat en matèria socio—econòmica. El resseguiment d'aquestes referències quasi ens proporciona automàt icarnent el perfil de les funcions que haurien de desenvolupar aquests Gabinets Tècnics als Districtes, En les funcions s'hi haurien d'incloure: - realització de l'inventari de recursos del Districte. - informació i assessorament als diferents sectors econòmics del Districte. - realització de campanyes informatives, per exemple, sobre les possibilitats de les noves formes de contractació. - acollida, selecció i seguiment de les iniciatives promogudes pels Plans d'Ocupació. - impuls de la concertació sòcio-econòmica a través de la secretaria de la "taula econòmica" o del "Consell Econòmic Social". - gestió dels equipaments sòcio-econòmics. - coordinació dels diferents estudis de caràcter sàcio-econòmic que es realitzin al Districte. - animació sòcio-econòmica del Districte: promoció, creació del clima social,.. - relacions arnb els aturats —sigui individual o co- 1. lect i varnent-. - realització d'accions d' "emergència" davant d'empreses en crisi. - relacions amb l'Oficina de l'INEM del Districte. - totes aquelles funcions de caràcter socio-econòrnic que el Regidor vulgui encarregar-1os. El perfil professional de les persones encarregades de desenvolupar aquestes funcions a través dels Gabinets Tècnics de Districte seria el de tècnics superiors -titulats universitaris- amb "voluntat social" i experiència en els camps de les relacions humanes i l'animació de grups. Aquests tècnics, que formarien part del personal propi dels Districtes seria convenient que estiguessin coordinats -per a les tasques de reciclatge, intercanvi d'experiències, noves iniciatives,..- per la Ponència de Desenvolupament econòmico-social. Pel que fa a la infrastructura, els Districtes s'haurien de mental it zar del fet que, de la mateixa manera que una política juvenil exigeix l'existència d'un casal de joves o una política d'animació sòcio-cultural, l'existència d'un centre cívic, la realització d'una política sòcio-econòmica requereix l'existència de centres d'informació, "hotels d'empreses",... Una infrastructura de caràcter econòmic que ofereix el districte al servei dels seus ciutadans emprenedors. A la majoria de païsc ■s europeus existeixen aquestes infrastruct ures sòcio-econòrnic lues com una forma d'ajut i suport de les corporacions locals a la creació de noves iniciatives per mitjà de l'oferiment d'uns serveis necessaris en unes condicions millors que les del mercat. Hi ha experiències de construcció de centres d'empreses amb tot un seguit de serveis centra1 itzats -tèlex, informâtica,..- on és molt senzilla la tramitació d'entrada, i de sortida. Hi ha experiències de rehabilitació d'habitatges de diferents plantes que després s'han ofert -clau en rnà- per a la localització d'empreses de serveis o administrat ives. Hi ha experiències de l'oferiment de terrenys en polígons per a la instal·lació d'indústries,.. Però, potser una de les experiències més interessants sigui la posada en funcionarnent dels "hotels d'empreses" o "fàbriques relleu". Els Districtes podrien estudiar entre els recursos que tenen disponibles per mitjà de quina operació -construcció, rehabi 1 itaci ó, remodelât ge,..- seria més factible 1'acondicionament d'un local per a la instal·lació, durant un temps determinat, d'empreses de la zona que comencen. En un "hotel d'empreses" el Districte oferiria als portadors de nous projectes la possibilitat, a través de la signatura d'un contracte, de tenir un sostre a un preu més baix que el del mercat, però amb una condició: no pot estar-hi més de dos o tres anys. Durant aquest temps ha de poder capitalitzar-se i estar en condicions de comprar o llogar un local propi i poder deixar el seu lloc a una nova empresa que comenci. SESUÜI Després d'assenyalar els objectius que serveixen d'horitzó i les linees d'actuacions voldriem, a manera de resum, realitzar una breu síntesi de les diferents propostes realitzades al llarg de l'estudi, ordenades temporalment en funció de la seva possible realització a curt o mig termini. Entre les propostes d'accions a realitzar pels Districtes sobre les iniciatives econòmiques a curt termini podriern enumerar les següents: a) SENSIBILITZACIÓ 1. Districte Sants-Montjuïc seguiment reconversió de SERRA-VALET. 2. Districte Les Corts campanya de divulgació noves formes de contractació. 3. Districte Gràcia estudi creació "servei àngel" d'assistència. 4. Districte de l'Eixample estudi creació servei d'assistència tercera edat. 5. Districte Horta-Guinardó general ització menjadors escolars/coop. cuiners. 6. Districte Barris Nord estudi posta en marxa d'un "hotel d'empreses". 7. Districte Sant Martí estudi aparcament de camions/coop. 8. DistricteA Sant Andreu experimentació creació taula econòmica. 3. Districte Sarrià estudi creació Centre d'Oficis. 10.Districte Ciutat Vella iniciativa global de formació sector comerç. iQÍLsrçanv Í_dl.ex2ecÍÉܣͧí=>" 11. Col·loqui internacional "Experiències locals de foment de l'ocupació". 12. Col·loqui espanyol sobre "Estratègies locals de creació d'ocupació". 13. "Jornada de l'Ajuntament de Barcelona sobre les iniciatives econòmiques dels Districtes". CONEIXEMENT REALITAT 14. "Estudi sobre 1 ' at ur per Districtes i les seves caract er ístiq ues" . 15. "Estudi sobre les estructures socio-econòmiq ues dels Districtes". 16. "Estudi sobre les noves empreses sorgides a Barcelona". 17. "Balanç de les accions i dels recursos dels Districtes". INFORMACIÓ 18. Suministrar a les Oficines d'Informació dels Districtes informació socio-econòmica d'interés per als aturats. 19. Campanyes informatives directes, per exemple, sobre les noves formes de contractació laboral. 20. Tasca d'animació socio-econòmica dels Districtes. CONCERTACIÓ inem 21. Negociació de que cada Districte tingués Oficina de 1' INEM. 22. Obrir relacions entre els Districtes i les Oficines de l'INEM. 23. Que les Oficines de 1'INEM recullin les variables barri i Districte entre les dades dels auturats. Djist ri.£t es 24. Constitució de "taules econòmiques" de Districte. PL0NS_D1OÇÜPBÇIQ £5. Major participació dels Districtes en la programció de les obres. £6. Traspassar als Districtes la realització i el seguiment de les obres. £7. Els Districtes haurien d'informar, acollir, avaluar i fer el seguiment de les inciat i ves d' aut oocupac i ó i de creació de noves ernprese acollides als Plans d'Ocupació. f) PROMOCID PETITES I MITJANES EMPRESES £8. Revisió de l'us que fa el Districte de les diverses modalitats de contractació existents. £9. Inventari de les possibilitats actuals i de les previsions futures d'ocupació/formació que tenen els Districtes. 30. Augment de les inversions dels Districtes en infraestructura, conservació i rehabilitació dels equipaments existents. 31. Revisió dels criteris de contractació en ordre a fomentar l'ocupació. 3£. Revisió dels sistemes de prestació de serveis en ordre a fomentar l'ocupació. 33. Creació d'un clxrna favorable a l'iniciativa econòmica. 34. Simplificació dels tràmits per a l'inici d'una nova empresa a través de l'establiment dp una "guixeta única" situada en el propi Districte. 35. Impulsar la creació d'organismes intermedis com a instruments de suport a la inicativa econòmica. g) MITJANS 38. Existència en els Fistrictes de tècnics socio-econòmics. 37. Creació d'infraestructures socio-econòmiques. d- ■ vJ V-J Després de l'avaluació d'aquestes mesures i en un segón moment, a mig termini, hi ha les següents propostes d'accions: Observator i_eçonòm_ic 38. Creació d'un observatori econòmic de la ciutat que s'ocupi, entre d'altres tasques, del manteniment i actualització de l'informació socio-econòmica sobre els Districtes. Prgjgrames_eçgnòrniç-soçj,al.s 39. ft partir de la realització i avaluació de les diferents "experiències pilot" dels Fistrictes, dels intercanvis d'experiències que hagin propiciat una major sensibilitat, d'un més profund coneixement de la realitat i corn a conseqüència d'una maduració del procés de concertació es podrà avançar cap a l'elaboració i l'aprovació dels Programes econòmic-socials que fixin els objectius econòmics que els Districtes volen asolir. 40. Una de les formes que podrien establir aquests Progrrnaes econòmics per a la promoció de determinats sectors o indrets seria l'establiment de "zones de promoció": industrial, comercial, artesanal,.. 41. Un altre factor decisiu dins dels Programes econòmics ha de ser l'establiment de canals per a facilitar l'accés dels ciutadans emprenedors a la formació necessària per a la gestió empresarial. 4£. Un tercer factor que s'hauria de contemplar dins d'aquests Programes econòmics serua l'acord de 1' Ajuntament arnb les institucions financeres i d'estalvi per a l'obertura de linees de credit per als nous projectes econòmics locals. Çonsel.ls_eçonòmjL£s-soçj. aJL s 43. Després de l'aprovació dels Programes económic-socials dels Districtes les "taules econòmiques" s'haurien d'institucionalitzar passant a convertir-se en Consells Econòmics i Socials dels Districtes amb la funció, entre d'altres, de vetllar per l'assoliment dels objectius econòmics fixats. Mitjans 44. Per a la realització d'aquests Programes socio-económics i la seva posta en práctica és menester l'existència de Gabinets Tècnics en els Districtes. 45. També és necessària l'existència d' aqui parnents socio-econòmics per a la realització d'una política econòmica a nivell de Districte. I.- Manuel CASTELLS. "La nueva crisis urbana". EL PAIS, dilluns 31 de desembre de 1384, pàgina 7. £ i 3.- Aquestes paraules van ser pronunciades pel Ministre italià de Treball Gianni de MICHELIS en la presentació d'un plà -a deu anys- de lluita contra l'atur juvenil. En el moment d'escriure aquestes ratlles Michel is és l'actual President del Consell de Ministres d'Assumptes Socials a la Comunitat Econòmica Europea. 4.- OCDE. "Iniciativas locales para la creación de empleo. Programa I.L.E."Informes OCDE". Ministerio de Trabajo y Seguridad Social. Madrid, 1384. 5.- Ajuntament de BARCELONA. "Pla General 1384-133S i Programa d'Actuació Municipal 1384-1387". Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona, 1384. S. - Ob. cit. a la nota 4, pàgina £4 i £5. 7.- Shirley WILLIAMS. "La presidenta del Partido Socialdernócrata británico, acérrima partidaria de la CEE. Shirley Williams cree que Europa puede alcanzar a EE.UU. y Japón en 10 años". EL PAIS, dilluns 13 de novembre de 1384, pagina 44. 8.- Jorge GONZALEZ AZNAR. "Polítiques municipals de foment de l'ocupació juvenil a Espanya i a Europa occidental". Ampit de treball i atur". Projecte Jove de l'Ajuntament de Barcelona. (no publicat). Barcelona, 1384 3.- Alfonso VIZAN. "La ofensiva de los poderes locales y regionales europeos contra el paro". Revista "Autonomía Local", No.10. Octubre-Noviembre. Madrid, 1384 10.- 0b. cit. a la nota 4, pàgina £8. II.— OCDE. "Face aux futurs: Pour une maitrise du vrai sembable et unes gestions de 1 ' i rnpresc i nd i bl e " . OCDE. Paris, 1373. 1£.- OCDE. "Politicas sociales y de mano de obra. Ajuste positivo". Informes OCDE. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social. Madrid, 1384. 13.- 0b. cit. a la nota 3, pagina IV. 14.- Catalunya MUNICIPAL."La FMC i els sindicats demanen rués recursos per fomentar l'ocupació i la reindustrialització". Número 0, gener de 1385, pàgina 15.- Manuel LUDEVID. "ftlgur s conclusions i propostes finals", ftmbit de treball i atur. Projecte Jove de 1 ' ftjuntarnent de Barcelona. (No publicat). Barcelona, 1984. Ajuntament de Barcelona ^aácentftzlk'iacíó « g • • • # iJuaiücipacio Ûîutaclana 3. O ANNEXOS 1.- Isabel VIDAL. "Projecte d'estudi de l'associa¬ cionisme de treball a la ciutat de Barcelona". 3. 1 2.- "Nuevas Modalidades de Contratación". Ministerio de Trabajo y Seguridad Social. Madrid, 1985= 3.13 3.- Decret 325/1984, "sobre 1'aprenentat ge i el treball en pràctiques". Presidència de la Generalitat. 3.29 4.- Cambres de Comerç de Catalunya. "Programes de Seminaris pel Comerçiant/Curs 84-85". "Programes de Formació del Comerciant. Curs 84-85". 3.31 5.- Decret de creació de la "Ponència per al Desenvolu¬ pament económico—social ". Ajuntament de Etarcelona. 3. 35 Projecte de Memoria i Programació 1985. Junta Tècnica Ponència de Desenvolupament Econòmic i Social. 3. 40 6.- Informació de l'INEM de Barcelona sobre la nova distribució dels districtes postals en les Oficines de Barcelona capital. 3. 73 7.- Michel MICHEAU. "Coordination des iniciatives et recherches du niveau optimal d'action en faveur de 1'emploi". 3. 74 8.- Jean BAUMIER. "Reconciliar la nación con las empresas". 3. 82 9.- Corporació Metropo1 itana de Barcelona. "Conclusions del Seminari internacional sobre "El Mercat de Treball a 1'Area Metropolitana". 3. 83 10.- Jorge G. AZNAR. "Desarrollo económico, participación y concertación social: Los consejos económicos-so¬ ciales locales". 3.97 ANNEX 1 3.1 juccm L'interés que s'està manifestant en el conjiuvc de l'estat espanyol i, en cor.ci'et, a Catalunya, pel ffeqUent naixement de societats cooperatives de treball associat (¿5CTA) i societats anònimes laborals (SAL) és la base d'aquest estudi. £s un interés que té la seva arrel en el pes cada dia més ¿ran que té les OTA i SAL en el teixit productiu català. r'reqUentmer.t, la societat es complau, avui, a situar, d'una manera forca generalitzada, les CTA i SAL en un camp molt concret d-- la nostra història. £s tracta d'una atenció subsidiària a l'existència d'una llarga crisi que dés de í'a anys pateix el pals. Ja la mateixa manera que està succeint amb la petita i mitjana empresa, la societat "descobreix" o "redesco'creix" les CIA i CaL com instruments vàlids per ajudar a resistir aquesta època de crisi que travessem. \ 'Jannateix, creiem que l'explicació d'aquest "redescobri- ment" rau en l'idea que l'associacionisme econòmic es caracte¬ ritza perquè és un dels valors fonamentals de la vida social. £s un sistema de solidaritat dels homes enfront de les necessitats més urgents que està plenament assolit i que, per tant, ha pas¬ sat a formar part de la subcultura de qualsevol nucli humà. Les CIA i òAL són modalitats d'associacionisme econòmic que poden néixer com a resposta a una situació de crisi, poden ésser una forma de defensa col·lectiva envers una cojuntura econòmica ne¬ gativa-, nogensmenys ( l'associacionisme econòmic s ' ha d1 entendre com ur.a de les m caractéristiques constants do de la cultura cuaisevol original comunitat. bn un altre nivell de raonament, cal constatar que els economistes de qualsevol de les tendències estan, mes o menys, d'acord en reconèixer que els esforços constants de racionalit¬ zació del teixit productiu continuaren minvant el nombre de llocs de treball remunerats i que les grans empreses de format tradicional no podran compensar les pèrdues d'ocupació en el c irs dels quinze pròxims anys. dannateix, com en la nostra societat l'atur és sinònim d'una certa pèrdua de dignitat humana,, les democràcies es trobe obligades,en aquest futur prcper, a cercar i trobar instruments i mitjans que facilitin la repartició de les oportunitats de trs'call existent entre les persones que tenen necessitat de :.uunvar-se la vida. entre les mides proposades i, en certa mida, ja aplicades, podan ésser citades: la reducció de la jornada de treball, la porllo:.pació del període dj vacances, facilitar el treball a te:.:vs parcial, avançar l'edat de jubilació, retardar l'inici ie la v-tda professional , retornar 4 la dona a les feines de . > casa,. e .;c . .•vra bé, una altre possibilitat de fer front la desocupació surà aquella orientada a ajudar el desenvolupament i enfortiment d..* l'associacionisme entre els treballadors i joves profession-O. a 1'atar o en possibilitats d'acabar-hi. 3 . 3 Aquesta segona alternativa ofereix unes certes avantatges: - té un caràcter voluntari i, per tant, pot ésser adap¬ tat en els països, democràtics, - requereix una menor planificació i direcció a nivell d'administració central, - no és inflacionista, i - pot, sobretot, oferir possibilitats de remediar el mal modern de l'alineació i altres problemes socials con¬ nexes. Tenint present aquesta segona alternativa ^corresponent ai desenvolupament i enfortiment de l'associacionisme de tre¬ ball, sembla raonable iniciar uns certs esforços per determi¬ nar si, amb un recolçament limitat dès de l'exterior, aquest sector podrà,en un futur molt pròxim, absorbir més desocupàció de l'actual. Aleshores, 1'interés . d'aquest estudi concret hauria d'ésser comprés en base a aquest plantejament. 7 OBJECTIU DEL PRESENT ESTUDI Aquest treball hauria d'ésser una eina vàlida que permetés la realització d'una política de foment i desenvolupament de l'associacionisme de treball a la ciutat de Barcelona per part del seu consistori. aleshores, el seu principal objectiu és la construcció d'un mapa econòmic de l'associacionisme de treball a la ciutat de Barcelona que permeti conèixer el grau de desenvolupament i importància tant econòmic com social aconseguit per l'any: 19òd dins d'un contexte més ampli de comunitat. Així mateix, com a subproducte, però que considerem d'im¬ portància cabdal pel propi fu^ur de l'associacionisme econòmic, aquest estudi hauria de permetre conèixer la dinàmica del coope¬ rativisme emergent en aquests darrers temps. Es a dir, brindar xc la possibilitat de fer una aproximació al coneiment de la rea¬ litat de les cooperatives de nova creació, constituïdes per personal altament qualificat i que oferten un conjunt de ser¬ veis corresponents al sector terciari avançat. El l'et d'ésser la ciutat de Barcelona un centre important ae desenvolupament del sector serveis, fa que en aquesta ciutat la dinàmica de l'associacionisme manufacturer pugui -tenir, pot ser, una importància relativament menor, en relació a aquells altres nuclis de població predominantment industrials. Tanmateix, la ciutat de Barcelona dispossa de les bases principals per ei desenvolupament d'això que , en aquests moments, ens es total¬ ment desconegut : 1'associacionisme econòmic en el sector terciari 3 . 5 avanç at » Per tant, creien que aquest estudi a l'hora que ha de permetre disposar d'una visió conjunta i actualitzada de l'associacionisme ds treball a la ciutat de Barcelona, ofertará l'oportunitat de dis¬ posar d'un cert coneixement de l'actual realitat naixent del coopera- > tivisme emergent. mETODOLOGIA La realització d'aquest estudi es fonamentarà en el treball de camp. LI seu resultat ha de permetre disposar d'una valoració en ter¬ mes econòmics i humans de la realitat de l'associacionisme de treball a la ciutat de Barcelona. Actualment hi ha entorn a unes 700 unitats productives gestionades a l.C. Deqrqt s'orienta envers les següents pr*cd^0>*#' núm. 189, de formació 13-111-1984, regulats es lárdele H de finaliutst i: D.O.C.C. núm. 422, de 4 d'abril l'Estatal dels de Treballadora, modificat '1984), ha acordat de nomenar Col·labo¬ 1) Fomentar l'ocupació d'aprenents per.la Ud 32/1904, da 2 d'agost. .1 rador del Servei de Relacions Públiques, titulats en pràctiques, mitjançant la di¬ Rrotocol i Informació del Parlament el vulgació entre Ica dels Article tercer. ■— empreses avan¬ Ela beneficia que senyor Ignasi Vendrell 1 Ventayol. tatges d'aquestes modalitats es contrac¬ regulen en aquest Decret podran I D'acord amb l'article 27 dels Estatuts tuals. gaudir-se amb independència de les eje Règim i Govern Interior dei Parla¬ exenpdona I de les bonificacions de les 2) Fer un seguiment estadístic dels ment de Catalunya, cotitzacions de prestarà serveis amb les Assegurances Socials contractes provisional per a la'formació i en qaràcier durant pràc¬ 1 altres incentius un període que atorguis l'Eatartut de sis tiques. fins esdevenir deia Treballadors mesos, a funcionari 1 les dispoeldoas re¬ del Parlament. 3) Establir en favor de tes empreses glamentàries, essent requisit indispen¬ que ! ocupen aprenents i titulats en pràc. sable la presentació dels contractes cos* Palau del Parlament, 7 de novembre tiques els suports, ajuts i subvencions venientinent formalitzats 1 registrats ea de 1984. que es regulen en aquest Decret. els Serveis Territorials del Departament de Treball de la Generalitat da ISMAtL E. Cata¬ PlTASCH 4) Fer extensives squesles mesures lunya. Oficial Major als col·lectius de joves que decideixin associar-se per treballar s través de - qualsevulLa de les'formes legalment Article es¬ quart. — El Departament de ' tablertes. Treball designarà coordinadors, ais quals 1 PRESIDENCIA es L'aprenentatge podran encomanar, entra ha deixat de tenir el d'altres, las ¡ DE LA GENERALITAT sentit gremial tenia següeqts funcions: que quan es limi¬ tava als oficis clàssics, i per això sem¬ a) Orientar I facilitar a l'empresa bla convenient d'establir uns formació contractant la tramitació i 1a gestió dels DECRET 325/1984, adaptada a qualsevol dels llocs de tre¬ ajuts i les subvencions que s'atorguen À ball "que pot oferir l'actual activitat em. cn aquest Decret. tir 2 de novembre, sobre l'aprenentatge presarial, i fixar l'ensenyament que mi¬ b) Analitzar, si és ei cas d'acord i el treball en i practiques llor els complementi i que permeti a amb ei tutor d'aprenentatge, les neces¬ l'aprenent d'assolir fites més ambicio¬ sitats formatives da l'aprenent, tenim j L'article 11/ de l'Estatut dels Treba- ses en el seu desenvolupament proie», en compte la realitat de Tempresa i del lladors, recentment modificat per la Llei sional. •ector on està enquadrada la seva acti¬ 32/1984, de 2 d'agost, regula els con¬ El contracte en pràctiques permet que' vitat. tractes de treball per a la formació i el els nous titulats s'incorporin a l'em¬ ijuntracte c) Difondre els avantatges d'aquest de treball en pràctiques, presa, es familiaritzin amb la vida la¬ tipus de contractaciom. . i Les línies generals del contracte boral i per completin la seva formació mit¬ d) si jançant treball. Promoure, escau, la realització ^ la íormacio són les següents: l'edat, ei de cursos de formació en Ica emprats* que s'estableix entro els 16 i els 20 anys, La precisió de l'actual legislació so¬ o entitats educatives. Îxucaelspte els dels minusvàlids, els bre la en en temporalitat d'aquests contractes no s'estableix lí it d'edat; la for- no deixa cap dubte de l'eficàcia de la ma escrita Anide necessària rescissió dnquà. finalitzar — El d'aquests contrac¬ en ei Departament ' temps convin- tes; la duració, s'estableix Però. si és d'Ensenyament nomenarà tutors d'a¬ que entre gul. com propòsit d'aquesta 1res mesos i prenentatge per als contractats a «res anys; l'alternança obli¬ norma, es crea una profitosa relació què env es refereix gatoria del treball electiu aquest Decret, amb la forma. presj-uprenent titulat pràctiques i que estiguin o en tío i el vetlla pel jnscrjts- o teòrica, millor que s'inscriguin cn Centres temps nunim d'aquesta es acompliment de U darrera; la retribució de formació, d'Ensenyament Secundari. EU tutors l'aprenent i seva es donarà el cam! natural les tindran fundoos exemptions o reduccions de les co¬ per a la provisió deis les Uoca següents: permanents titzacions a les Assegurances Socials. de treball que puguin crear les em¬ a) Programar ei tempe dedicat a for¬ I Les línies generals del contracte de preses. mació teórica 1 els seus (reball continguts. en practiques, són les següents: Atès el que estableixen eia articles b) el Fer el seguiment del temps procés per cuncertar-los, de que es din- 9.1 i 52 de l'Estatut d'Autonomia de fonnadó dels De dels Joves s quatre anys següents a la fina- prenants «a el sa/c Catalunya ; escolar. i.; 30. Diari-Oficial de la Generalitat de Catalunya. — Núm. 485.—14 novembre 1984 0197 El Departament d'Ensenyament orga¬ DEPARTAMENT Decuto: nitzarà ; cursos 1 programes de formació asseséorurà DE GOVERNACIÓ Articls únic. — Autoritzar' l'Ajunta¬ 1 les empreses en les qilee ment de Vacarisacs per adoptar et seu tions d'iacardinació dels cursos en el DECRET 318/19*4, escut heràldic municipal, que quedarà sistema educatiu. organitzat de la manera següent;. de 23 de setembre, Artiae sisè. — La Generalitat Ca¬ pul qualde s'autoritza Escut caironat: l'Ajuntament d» Colomers par adoptar d'argent, una vaca de. talunya^' d'ucurd amb.les seves possibi¬ el heràldic municipal gules. Per timbre, una corona mural de teu escut litats pressupostaries, atorgarà una sub¬ poble. venció ja les empreses que contractin ha consi¬ aprene-its L'Ajuntament de Colomar» en formació o titulats en pràc¬ derat convenient d'adoptar «1 «acut Barcelona, 28 de setembre de 1984. tiques, [la hu qual es farà efectiva trimes¬ heràldic i, per això, d'acord amb les fa¬ tralment. el cultats que li confereixen lea -disposi¬ joRDi Pujol En supòsit que la contractació del cions President de la Generalitat titulat ¡en legals vigents, elevà el correspo¬ pràctiques no ho fus per ta de nent expedient la aprovació Catalunya jornada- completa existent a l'empresa, per a seva la subvenció definitiva. serà proporcional a la jor- MaciA Alavsdra i Mones nada lojtal contractada. L'expedient es tramità d'acord amb Conseller de Governació I les normes de procediment establertes Artidc en la Llei de setè. '— Totes les Règim Local' i al Regla¬ mesures pre. ment vistes èn d'Organització, Funcionament i aquest Decret podran fer-se extensives als col·lectius de joves Règim jurídic de les Corporacions Lo¬ que cals. La Secció s'associtn per treballar en qualsevulla Històrico-trqueoiògica du les formes l'Institut d'Estudis DECRET a 322/1984, de legalment establertes. Catalans, pro¬ posta de la seva Comissió Heràldica, * en Artille va emetre el dictamen en sentit favo¬ de 28 de setembre, pel qual s'autoritza vuitè. T- El Departament de rable. l'Ajuntament de Sant Marti de Llémena Treball ! portarà una estadística actualit¬ Par .tant, d'acord amb «1 que pre¬ per adoptar al seu escut heràldic mx- zada de l'evolució d'aquesta contractes, veuen l'apartat h) de l'article 1/ del nicipal i en especial dels indexa d'ocupació que Decret generinl 160/1980, de 19 de setembre, 1 l'apartat e) de l'article ae&on dai Decret L'Ajuntament de Sant Martf de Llé¬ 231/1930, de 18 de novembre; mena a pro¬ ha considerat convenient d'adop¬ Artiae novè. — Pec aconseguir la fi- posta del Conseller de Governació i tar «1 aeu escut heràldic i, per això, d'a¬ -íalitat I que pretén aquest Decret es podran i establir els convenis siguin prèvia deliberació del Cona^D Executiu, cord amb les facultats que 11 con/ersi- . que xen les disposicions legals vigents, elevà necessaris amb empreses i amb organit¬ Decreto: ei corresponent expedient per a la seva zacions; empresarials. Article únic. Autoritzar l'Ajunta¬ aprovació definitiva. — L'expedient e» tramità d'acord amb Article desè. — Es crea una Comissió ment de Columerx per adoptar el seu les normes de procediment establertes de Seguiment de l'aplicació d'aquest De¬ escut heràldic municipal, que quedarà en la Llei de Règim Local I el Regla¬ cret, que quedarà adscrita al Departa¬ organitzat de lu manera següent: ment d'Organització, Funcionament 1 ment dp Treball i que serà composta per Escut caironat: d'argent, un colom .Règim jurídic de les Corporacions Lo¬ un representant de cada un dels Depar¬ contornat d'atzur, perxat sobre una cals. La Secció Hlstòrico-arqueològica tament! següents: de Treball, d'Ensc- branca de 'sinople movent del cantó si¬ de l'Institut d'Estudis Catalans, a nyamerlr, pro¬ de Comerç. Consum i Turisme, d'Indúdtria i Energia nistre de la punta. Per timbre, una co¬ posta de la seva Comissió Heràldica, en 1 de la Direcció rona mural de poble. va emetre «1 dictamen en sentit favo¬ General de joventut del Departament de rable. la Presidència. Barcelona, 28 de setembre de 1984., Per tant. d'acord amb- el que pre¬ veuen l'apartat h) de l'article l.r del Decret 160/1980, de 19 de setembre, I ; Disposició transitòria Jordi Pujol President de la Geoeralitat l'apartat #) de l'article segon del Decret de Catalunya 231/1980. de 18 de novembre; a pro¬ Durant l'any 1935, ics subvencions a posta del Conseller de Governació i què faJ referència l'article sisè seran de MaciI Alavedra i Monsr. prèvia deliberació del Consell Executiu, 120.000 pessetes per anv i conrracte de formació Conseller de Governació i, de 180.000 pessetes per any Decbsto: i contracte de titulat en pràctiques, pro¬ porcionals a la durada de la contrac¬ Article únic. — Autoritzar l'Ajunta¬ tació. * ment de Sant Martf de Llémena per DECRET 320/1984, adoptar ei seu escut heràldic municipal, que quedarà organitzat de la manera se. de 28 de setembre, pel qual s'autoritza j Disposicions finals iAjuntament de Vacarisses per adoptar pilent: Escut caironat: de sinople, una creu Primera. el seu escut heràldic — S'autoririza els Consellers municipal grega patent rectilfnia de porpra; res¬ d'Ensenyament i de Treball, dins del seu L'Ajuntament de Vacarisses ha consi¬ saltant sobre ei tot una espasa d'or. Per àmbit de competències, a dictar les dts- derat -convenient d'adopur el seu escut timbre, una corona mural de poble. posiciohs que exigeixi cl desenvolupa¬ heràldic i. per això, d'acord amb les ment c}'aquesl Decret. facultats que li confereixen les dispo¬ Barcelona, 28 de setembre de 1984. Segolia. sicions legals vigents, elevà el correspo¬ — Aquest Decret entrarà en nent expedient per a la seva aprovació lotDi Pujol vigor des del dia de la seva publica¬ definitiva. President óc la Generalitat ció al] Diari O/icial de La Generalitat L'expedient es tramità d'acord amb de Catalunya ilr Calfslunu", excepte pel que la refe¬ les normes de procediment establertes rència i a les subvencions previstes en en la Llei de Regim Local i el Regla¬ Macií Alavedra i Mones l'article sisè, que s'aplic.iran a partir del ment d'Organització, Funcionament i Conseller de Governació primerjde gener de 1985. Règim jurídic de les Corporacions Lo¬ cals. La Secció Barcelona, Històrico-arqueològicu 2 de novembre de 1984. de l'Institut d'Estudis Catalans, a pro¬ posta de la seva Comissió Heràldica, en ]ORDI PUIOL VT emetre el dictamen en sentit favo¬ DECRET 323/1984, President de U Generalitat rable. de Catalunya Per tant. dlacord amb el que pre¬ de 28 de setembre, pel qual s'autoritza i veuen l'apartat h) de l'article T/ del l'Ajuntament de Preixana per adoptar el Juan (fui i art i Acei.i. Decret 160/1980. de 19 de setembre, i seu escut heràldic municipal Conseller d'Ensenyament l'apartat <-) de l'article segon del Decret 231/1980, de 18 de novembre; a pro¬ L'Ajuntament de Preixana ha consi¬ Oriol Badia i Tobella posta del Conseller de Governació i derat convenient d'adoptar el seu escut Conseller de Trebali previa deliberació del Consell Executiu. heràldiç i, per això, d'acord amb les la- ANNEX 4 3.31 : r, i /"V.J;"-* v À»'"*'"1' " *Sf "v'A.-'.i-i :V* £ ' SOL·LICITUDSDINTORMAOOfei ^gâtr^si^j SuC^ >r*A»jS.'V.V!iü-" si IEl Sr. o Sra. domiciliat a carrer Tel. ^sol·licita informació del/s curs/os assenyalat, s □ CURS DE GESTIÓ COMERCIAL (□ CURS BÀSIC DE FORMACIÓ DEL COMERCIANT □ CURS DE PERFECCIONAMENT I ACTUALITZACIÓ DE CONEIXEMENTS PER A COMERCIANTS ■H CURS DE COMPTABILITAT I FISCALITAT PER AL COMERCIANT XI CURS D'INFORMÀTICA PEL COMERÇ F CURS DE DECORACIÓ I APARADORISME I I zrsi>* p± ZZ'Z*'Z¿2 PI £ I "SindssQ jopeuoisin i -jESajpaj EòEid vsoiyoi VSSyNVW I W80TC PI 60 60 09 P± 0tT 'SpLUEIEJ 3p EJ33 I l'IZVBZ PI 9 "!"d 13.P EÍEld sioxmo 3a If - 68 '|uo:uv lUEs ,3 SUVA ("11133 1NVS vssvauBi I lS"9fr" IE PI ES Z0 I E :P± zz ot' i e pi I lOfr'SZZ PI 8 '3P°a ;D f "JOlEfj EÍE|d I "EpEjn>J E| 3p EÍE|¿ St* 'UIX suojiv ,0 sri3* I vD3yyyi SOWVIVd nsavavs 9¿ 96 13 PI (¡yiLíi PI 00 >OOZ PI 99'EE'ZOE pi j 'ÜISJIA ! E-ifAO-j-j v Ay I "3AE|3 ixipsuy O 9f "i aairiEf Epn2u|Ay El ! I I '3|dujv o I VNODVydVi VQI311 VNOdID VNO!3DdVS I VÀNÍT1V1VD 3Q ÒN3WOD 3Q S3N8WVD I S»SMÍÉ&áá I PROGRAMA DE FORMACIÓ DEL COMERCIANT I SETEMBRE 1.984 - JUNY 1.985 I 3 .32 I*. CURS DE GESTIÓ COMERCIAL 4. CURS DE COMPTABILITAT I Incidirà essencialment FISCALITAT PER AL COMERCIANT en tècniques d'organització i associació, tant L'objectiu fonamental del curs és que el relacionades amb les compres com amb comerciant pugui aconseguir una millor les vendes, així com amb tota aquella informació per acomplir amb les seves temàtica referent a la gestió obligacions fiscals. administrativa de la botiga. DURADA DEL CURS: 20 hores DURADA DEL CURS: 20 hores PREU: 2.500 ptes. PREU: 2.500 ptes. LLOC: A demanda de la població LLOC: A demanda de la població o col·lectiu interessats. o col·lectiu interessats. 5. CURS D'INFORMÀTICA PEL 2. CURS BÀSIC DE FORMACIÓ DEL COMERÇ COMERCIANT Es pretén que el comerciant El seu programa i contingut respon a les s'introdueixi al món dels ordinadors per necessitats bàsiques del comerç urbà en a poder assolir una millor informació que relació a l'aplicació de les tècniques més li permeti gestionar el seu negoci. adequades per aconseguir la rendabilitat DURADA DEL CURS: I 6 hores global de l'activitat. PREU: 2.500 ptes. DURADA DEL CURS: 40 hores LLOC: A demanda de la població PREU: 5.000 ptes. o col·lectiu interessats LLOC: Seu Cambres de Comerç o delegacions 6. CURS DE DECORACIÓ I APARADORISME 3. CURS DE PERFECCIONAMENT ACTUALITZACIÓ DE L'objectiu és contribuir a millorarI CONEIXEMENTS l'aspecte extern i intern de cada establiment comercial utilitzant els PER A COMERCIANTS instruments d'exposició més apropiats. Té l'objectiu general d'aconseguir un DURADA DEL CURS: 20 hores grau elevat de professionalització que PREU: 2.500 ptes. permeti actuar amb una òptica LLOC: A demanda de la població empresarial exigent. o col·lectiu interessats DURADA DEL CURS: 120 hores PREU: 15.000 ptes. LLOC: Seu Cambres de Comerç o delegacions 3.33 - ~ ""K ■• •»£~VÀt ' JSfiAjVrÇ * À-.*\ »-. y.* '^*1'' ** _' * ■'-• " ç^T ¿a "-j r irr.n'» imnujv ít*&à ,^r^Rr.£?>*£&. El Sr. o Sra. ■omiciliac a carrer D.P Tel. sol licica informació del s seminari/s assenyalats. (LACONPSTIRCAOCLOTAGCIAIÓDELALBAOVRE_ ANLDIAGESTIÓ DE PERSONAL - EN EL PETIT I MITJÀ COMERÇ □ EL FRANÇHISIN: LA SEVA IMPLANTACIÓ EN EL COMERÇ AL DETALL tLALA PGRESOTMIÓOCDIEÓLI'SLTAOPCUKBLPIECRITMAITTJCANOSMINAFFOORRMMÀETSICDS'ANIMACIÓ EN EL COMERÇ E~" ELLAMGEGEERCSSTTIIHÓAENCDOISNINÓ ÒGMIECNOE-FLINCAONMCEERRÇATÈDXETLILA PETITA I MITJANA EMPRESA COMERCIAL _ LA AUTOMATITZADA DEL PUNT DE VENDA EL MERCHANDISING EN EL SECTOR D'ALIMENTACIÓ li IMPORTÀNCIA I EFECTES DE LA NOVA LEGISLACIÓ SOBRE LA LLETRA ■ DE CANVI I ALTRES DOCUMENTS MERCANTILS (Possible) I I Lí Sl>fr P± li lilí* PI f| "SindsaQ jopeuo]Si|-| 1 'jeSajpaj EiEid vsoidoi VS3dNVH W80TE PI I 60'60'09 PI 0^ 'soujeiej ap EJ13 1 l'IZ>8Z PI 9 '!"d 13.P Eield sioxino sa 1 tr - 6£ '|uo:uy :ue$ o SUVA nil3d 1NVS VSSVdd31 I 1 S'9V" 1 € 'Pi es ¿o is :p± LL'QVM PI i iokszz pi 8 '3|n°B D V 'jolew Eiey 1 'Epejnuj E| ap eíe|0 0Z PI 99'eezoe pi 1 'i|i2j!a ! EjiAoy y Ay 1 '3AEQ uipsuy '3 9tr '1 aainsf Epn2u|Ay SI M 1 '3|dujy 3 VNODVddVl vaian VNOdID VN0130dV9 I I VÀNmVIVD 3d ÒU3WOD 3d S3Y19HVD PROGRAMA DE SEMINARIS PEL COMERCIANT/CURS 1.984-85 i 3 34 Y- LA PSICOLOGIA DE LA VENDA. 4.- LA GESTIÓ DE L'STOCK PER Dirigit: Al petit i mitjà comerç del tèxtil. * MITJANS INFORMÀTICS. Durada: 12 hores. Objectiu: Es necessita un gran esforç per *. fer entrar al client al nostre local de Objectiu: Destacar la importància de venda. Aquest seminari pretén que l'stock en et cost i en l'equilibri financer de 8.- LA l'empresa comercial, la GESTIÓ AUTOMATITZADA DEL aquest esforç no sigui en va. ajudant i veure manera PUNT DE VENDA. l'assistent a adquirir una millor de controlar-lo per mitjans informàcics. professionalitat i un més fàcil tracte amb Dirigit: Al comerç en general. Objectiu: El problema més important el client. Durada: 8 hores lectives. amb que es troba el comerç són les Dirigit: Al comerç en general. dificultats del seu control. Avui es disposa Durada: 16 hores. de sistemes automatitzats que no 5.- LA PROMOCIÓ I LA PUBLICITAT requereixen massa inversió i que poden COM A FORMES D'ANIMACIO EN EL resoldre el problema. Es presentarà un 2.- CONTRACTACIÓ LABORAL I COMERÇ. sistema integral de gestió de la venda GESTIÓ DE PERSONAL - EN EL PETIT Objectiu: Veure els principals mètodes Dirigit: Al petit i mitjà comerç. I MITJÀ COMERÇ. de captació de clients mitjançant accions Durada: 16 hores. Objectiu: Aprofundir les diverses promocionals i anàlisi de la seva en modalitats I formes de contractació importància en el rendiment del comerç. que ofereix l'actual legislació, així Dirigit: Al comerç en general. 9.- EL MERCHANDISING EN EL SECTOR ens com Durada: 8 hores. D'ALIMENTACIÓ. donar un repàs a la problemàtica i possibles solucions a la gestió de Objectiu: Veure d'aprofitar al màxim la personal. 6.- LA GESTIÓ ECONÒMICO- captació del client, cercant el rendiment Dirigit: Al del comerç en general. FINANCERA DE LA PETITA I propi producte mitjançant tècniques Durada: 8 hores lectives. de distribució, EMPRESA COMERCIAL. exposició, animació, etc. MITJANA en el sector alimentari. Objectiu: Aconseguir que l'assistent Dirigit: Al comerç d'alimencacíó. de la Durada: I 2 hores. 3.- EL FRANCHISIN: LA SEVA pugui realitzar l'anàlisi situació económica i financera, així com IMPLANTACIÓ EN EL COMERÇ AL perspectives de futur en la seva empresa, DETALL. tenint en compte les principals dades 10.- IMPORTÀNCIA I EFECTES DE LA Objectiu: Profunditzar en el comptables i extracompcables. NOVA LEGISLACIÓ SOBRE LA coneixement d'una de les possibilitats Dirigit: Al petit i mitjà comerç de LLETRA DE CANVI I ALTRES més atractives en el futur del comerç, Catalunya. DOCUMENTS MERCANTILS (Possible) tanc en el seu concepte, sistemes de Durada: 12 hores. contractació, Objectiu: Els etc., com mit|ançant principals documents de Tràfic Mercancil han deixa' de l'anàlisi d'experiències complir viscudes la per finalitat empreses immerses en aquest sistema. 7.- EL MERCHANDISING EN EL COMERÇ que tenien en principi En aquest TÈXTIL. ' seminari s'estudiaran la importància Dirigit: i A tots els comerciants de tots els efectes de la nova que s'espera sectors. legislació Objectiu: Donar una visió global de Durada: 8 hores lectives. sigui aprovada en el transcurs de tècniques de merchandising en el sector l'exercici. tèxtil per tal d'opcimitzar el rendiment el del linial a la Dirigit: A tot comerç. superficie de venda. Durada: 8 hores. S'estudiaran cècniques d'exposició del producte, animació, etc. >tí2>/ ANNEX 5 IENTO DE BARCELONA. PRESIDENCIA Las diversas . as cabo y Servicios del múltiples Ayuntamiento actuaciones llevan con sobre la incidencia a di: -cta actividad e económica indirecta mente y social de la son dignos de Ci—.·'d. consideración Particular¬ a tal gramas de efecto los ocupación dirigidos diversos del y Ayuntamiento gestionados pro por y financiadas algunas Areas ~ Autonómica. por la La Administración necesidad de Central articular más y sas actuaciones eficazmente las que se llevan diver a cabo cesidades con las municipales, la posibilidades decisión más activa política y ne de en el incidir desarrollo de forma la económico conveniencia y social del de enlazar a estos mismos municipio y poraciones efectos y Entidades con otras la que intervienen Cor vida también económica de la decisivamente nencia Ciudad, en" especial aconsejan la creación desempeñada de una Po do del por un miembro del mayor Consistorio rango giado jerárquico dota de y que, asistido de coordinación un y asesoramiento Órgano cole fraestructura y dotado de la ejecutiva, idónea in¬ asuma eficacia. aquellas funciones con la máxima En su virtud, en el confieren ejercicio de las los artículos atribuciones 72 de la que me lación al Ley de 32 de Régimen su Reglamento Especial en re¬ de 17 21 del Organización y Reglamento y de Organización, Administración, Jurídico de las Funcionamiento Corporaciones y locales Régimen 1.169/1983, y 42, d) del de Real 4 de Decreto mayo. DISPONGO: Primero.- Bajo la inmediata crea "La dependencia de la Ponencia Alcaldía se para el desarrollo Ciudad", económico que será y social de la desempeñada te de por un Alcalde, Concejal con el cual, rango de Tenien todas por las delegación de esta facultades Alcaldía, necesarias ejercerá do para el expresado en el cumplimiento del extremo cometi¬ siguiente: Segundo.- 1. Serán funciones de la a) Estudiar, mencionada evaluar Ponencia: y coordinar las iniciativas cualquiera de las promovidas Areas y sectores de por actuación tración de la Adminis¬ municipal, encaminadas al fomento de la mica actividad y la econó¬ a mejora del nivel de empleo. b) Fomentar, facilitar, promocionar e vidades impulsar toda clase de generadoras acti de empleo, con cargo a recursos otras Corporaciones propios o de o Entidades, especialmente de competencia incide directamente aquellas n la cuya vida económica de " "iudac n&M/ ,3.: 36 . ENTO DE BARCELONA. PRESIDENCIA c) Estudiar y analizar la realidad económica general, en orden al mejor conocimiento de los campos o sectores en que pueda de¬ sarrollarse una acción más eficaz para la movilización de recur sos y la promoción del empleo, impulsando a tales efectos la con certación social. d) Investigar y actuar cerca de los sectores ajenos al Ayunta¬ miento para dinamizarlos mediante el estímulo de inversiones ge¬ neradoras de empleo y la propuesta, en su caso,, de las medidas de fomento que procedan por parte del Ayuntamiento, en especial en favor del desarrollo y animación de la economía social. 2. Corresponderá al Teniente de Alcalde Ponente, ostentar la re¬ presentación del Ayuntamiento ante los organismos ^públicos o pri . ados de cualquier clase, en todos los asuntos relacionados con" el desarrollo económico y las acciones contra el paro, así como la dirección política de los diversos órganos adscritos a la Po¬ nencia. .Tercero.- 1. El Teniente de Alcalde Ponente estará asistí do por una Junta Técnica asesora que, bajo su presidencia, queda rá integrada por los Coordinadores de Servicios de Hacienda, Ur¬ banismo y Obras Públicas, Servicios Sociales, Juventud y Depor¬ tes y Enseñanza, el Consejero ejecutivo del Consejo de Empresas Municipales y el Gerente del Patronato municipal de la Vivienda. 2. La citada Junta Técnica tendrá como funciones específicas, la de informar al Teniente de Alcalde Ponente en todos los asuntos de su incumbencia que le someta a consulta o estudio y la de coordinar la actuación de la Ponencia con la de las referidas Areas o sectores. Cuarto.- Del Teniente de Alcalde Ponente dependerá un Di¬ rector ejecutivo, con el nivel de Director de Servicios y el ca¬ rácter de personal eventual a que se refiere el art. 20,2 de la Ley 30/1984, de 2 de agosto para la reforma de la Función Públi¬ ca, el cual, con las facultades atribuidas a los Directores de Servicios por el Decreto de la Alcaldía de 27 de julio do 1983, asumirá la dirección "superior de los órganos de apoyo y operati¬ vos adscritos a la Ponencia, y actuará, además, como Secretario de la Junta Técnica asesora. Quinto.- La Ponencia, para el ejercicio de sus funciones, se servirá de los siguientes órganos auxiliares: 1. Secretaría Técnica 2. Oficina de los Planes de Ocupación Comunitaria 3. Oficina de Iniciativas de desarrollo económico y social. Sexto.- La Secretaría Técnica de la Ponencia, órgano de nivel estructural 3, Clase 3, tendrá las siguientes funciones: - Asistencia técnico-administrativa al Teniente de Alcalde Ponen \&kíy AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA te y al Director ejecutivo, en el ejercicio de sus respectivas funciones directivas; así como a los órganos operativos de la Ponencia. - Planificación General de las actividades de la Ponencia y ela¬ boración de los programas de inversión. m - Seguimiento y control de la ejecución de dichos planes y progra mas. - Elaboración de los avances de presupuestos y de la planificació del gasto. , - Seguimiento y control del desarrollo presupuestario; administra ción de las partidas específicas y de las cantidades libradas en concepto de "pagos a justificar". - Instrucción, seguimiento y control económico de los expedientes de autorización del gasto. — " - Tramitación, seguimiento y control económico de las certifica¬ ciones de obras y de las facturas y actas de recepción. - Relaciones con la Intervención y Depositaría de Fondos en mate¬ ria de aestión oresuouestaria, consignación de los gastos y or¬ denación y efectividad de los pagos. - Control de costos y resultados de los servicios de la Ponencia; indicadores de gestión. - Instrucción, informe y propuesta de resolución de los expedien¬ tes originados en los servicios de la Ponencia. - Instrucción de los expedientes de contratación de servicios, ac quisiciones y suministros con desti-no a las dependencias y ser¬ vicios de la Ponencia. - Preparación de convenios y conciertos con Entidades públicas o privadas para su colaboración con el Ayuntamiento en materia de fomento económico y creación de empleo. - Documentación general de la Ponencia: actas, -memorias, estadísi cas, registro y archivo de documentos. Séotimo.- La Oficina de los Planes de Ocupación Comunita¬ ria órgano de carácter especial, de nivel estructural 3, será la unidad orgánica encargada específicamente de la gestión y ejecu¬ ción de los Planes de Ocupación Comunitaria, aprobados por la Ge¬ neralitat, por el INEM o por otras Corporaciones o Entidades Pú¬ blicas, a que se acoja el Ayuntamiento para la realización de obras o servicios municipales.' Actuará ba-o la dirección inmedi. ta de un funcionario de carrera con el ni el de Jefe de Unidad Operativa y su estructura y distribución ".e funciones será deter¬ minada por la Alcaldía a propuesta del Teniente de Alcaide Ponen¬ te . 3 • 3 fosfefe/ AMIENTO DE BARCELONA. presidencIa Octavo.- La Oficina de Iniciativas de desarrollo econó¬ mico y social tendrá, por el momento, el nivel estructural 6,ac tuará también bajo el mando de un funcionario de carrera del ~ Ayuntamiento y se encargará de la ejecución de las funciones ope rativas de la Ponencia, no referidas directamente a la gestión de los Planes de Ocupación Comunitaria; y, en especial de los si¬ guientes : - Recogida y evaluación de los datos referentes a las variables económicas con incidencia en el fenómeno del paro (creación- destrucción de empresas; nivel de inversiones públicas y/o pri vadas; evolución local del empleo), directamente o a través de Centros estadísticos estatales o autonómicos y de informaciones de otros observatorios económicos (Cámara de Comercio, Cajas de Ahorros, etc.) - Análisis y evaluación de las medidas de la Administración Cen¬ tral y Autonómica (Planes de reconversión, Zonas de urgente reindustrialización (ZUR) y propuestas de actuación al respec¬ to. - Balance y evaluación de los resultados de los anteriores Planes de Empleo Comunitario y otras actuaciones semejantes. - Establecimiento de criterios para la fijación de la política social municipal dirigida a los parados (rehabilitación, reci¬ claje, paro juvenil, marginados, paro de larga duración, bolsas de paro, etc.) - Evaluación y establecimiento de criterios para la actuación cooi dinada de las Areas y Sectores municipales: Urbanismo y Obras Públicas (Políticas de rehabilitación de viviendas y del. Suelo y locales industriales); Servicios municipales; Medio ambiente; Hacienda (Presupuestos, Ordenanzas Fiscales, Intendencia, Polí¬ tica de compras y Contratas); Ahorro energético. - Estudio y propuesta de medidas para fomentar las inversiones: Agilización de trámites administrativos; posibilidades de comer cialización; facilidad de acceso a los servicios municipales. - Estudio de las medidas para apoyar la ampliación de las empresas y ayudar a la supervivencia de las en crisis; asistencia informs tiva y técnica a las empresas; impulso a la innovación tecnológ; ca; al diseño y a la comercialización; creación de agencias de animación económica. - Relaciones con otros organismos y entidades españoles y extran¬ jeros (OCDE, Universidades, Centros de Investigación, Cámaras, Asociaciones empresariales, Sindicatos, Gremios, Federación de municipios y Organismos europeos e internacionales); seguimien¬ to de programas internacionales; intercambio de experiencias y celebración de jornadas de estudio. Noveno.- 1. La actual Oficina de Fondo de Ocupación Comuni¬ taria dependiente del Negociado.de Personal laboral y subalterno ce la Unidad Operativa de Personal, se integrará en la Oficina de los Planes de Ocupación Comunitaria a que se refiere el extremo 3.3 9 rAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA séptimo del presente Decreto, manteniendo su condición orgánica y sus elementos personales y materiales en tanto no sea afecta¬ da por la organización general de ésta última Oficina, según se prevé en el aludido extremo. 2. Sin perjuicio de lo anterior, la Unidad operativa de Personal prestará a la Ponencia para el desarrollo económico y social, la asistencia técnica que le demande su Teniente de Alcalde en rela¬ ción con la contratación temporal del personal para la ejecución de obras y .servicios municipales incluidos en los diversos Planes de Ocupación Comunitaria. Décimo.- Este Decreto será elevado a la Comisión Municipal Permanente para su conocimiento y ratificación en^cuanto, implica modificación orgánica de la Administración municipal ejecutiva. o nt a M » h I ANNEX 5 40 AJUNTAMENT DE BARCELONA JUNTA TECNICA DE LA PONENCIA DE DESARROLLO ECONOMICO Y SOCIAL. Proyecto de Memoria y Programación 1985. Dirección de Servicios. Enero 1985 XMP&XMTA MUNICIPAL • ExC. 2503".G AJUNTAMENT DE BARCELONA I. INTRODUCCION II. ANTECEDENTES III. EREVE REFLEXION SOBRE LAS EX?E RIENCIAS EXISTENTES IV. PRINCIPALES LINEAS DE ACTUACION V. PROGRAMA EJERCICIO 1985 PROGRAMA I: "FORMAR PARA LA COMUNIDAD (Anteproyecto). PROGRAMA II: "INICIATIVAS LOCALES DE EMPLEO" (Anteproyecto). PROGRAMA III: "HORIZONTE 92" (Anteproyecto). PROGRAMA IV: "INTEGRAR POR EL TRABAJO" (Anteproyecto). IMPHJtMTA MUNICIPAL Exc. 250818 3.42 JLJTJ^JlMENT DE BARCELONA I. INTRODUCCION. La decisión del Equipo de Gobierno de crear la "Po¬ nencia para el Desarrollo Económico y Social de la Ciudad" obedece al criterio fundamental de que si bien el Ayuntamiento de Barcelona despliega desde hace años una serie de líneas de actuación frente a las conse¬ cuencias más graves de la crisis, dentro de sus com¬ petencias y de sus recursos de todo tipo, es el momen¬ to de impregnar el conjunto de esas actividades de una coherencia y una coordinación que eleve el nivel de rentabilidad de los recursos administrados y pro¬ fundice en la eficacia de las acciones adoptadas. Esta intencionalidad se expresa así mismo en relación a les programas de empleo cuya financiación surge de otras Administraciones, y que vienen siendo gestiona¬ dos por los ayuntamientos. La experiencia acumulada, el volumen que ha adquirido y la previsible incorpo¬ ración de nuevos fondos en un corto y medio plazo exigen adecuar los mecanismos administrativos y téc¬ nicos municipales, de tal modo que dichos programas adquieran un efecto multiplicador, capaz no solamente de procurar trabajo a determinados sectores de la po¬ blación, sinó también conseguir que dichos programas creen empleos estables, nuevas fuentes de riqueza pa¬ ra la comunidad y abran nuevas vías también desde el municipio para superar la actual crisis económica, IXUXUTi MUNICIPAL - £xo. 2S0818 4 3.43 AJUNTAMENT DE BARCELONA II. ANTECEDENT!!. La insistente demanda del Ayuntamiento de Barcelona y otros ayuntamientos, junto a la presión de las cen¬ trales sindicales, abrió a partir de 1980 la vía para que la Administración Central primero (a través del INEM) y la Generalitat después, institucionalizasen programas especiales de empleo basados fundamentalmen¬ te en la contratación de parados, no subsidiados, y por periodos generalmente no superiores a los seis meses de duración. El origen de los fondos, la tradi¬ ción institucional -el denominado "empleo comunitario agrario"- y la ausencia de otro tipo de experiencias generalizadas impulsaron a que el destino de dichos fondos fuera casi exclusivamente el de obras públicas, respecto a las cuales el Ayuntamiento adquiría el com¬ promiso de financiar la parte correspondiente a mate¬ riales . El carácter temporal de dichos programas, la ausen¬ cia de garantías de su continuidad en la primera épo¬ ca, aconsejaron al Ayuntamiento a no crear estructu¬ ras estables y a vincular política y técnicamente las actividades a desarrollar con las Areas municipales más directamente beneficiadas (Obras, Patronato Muni¬ cipal de Viviendas...). Posteriormente, el éxito de las experiencias municipa¬ les ha impelido al INEM y Generalitat a consolidar la existencia de programas especiales de empleo, in- IMHiiiii MCXiciPii. - Exo. 250618 3.44 AJUNTAMENT DE BARCELONA troduciendose paulatinamente nuevas líneas de experi¬ mentación, ampliándose la temática, la diversidad de objetivos y de colectivos. Una consecuencia de esa creciente complejidad ha sido la aparición de progra¬ mas de empleo-formación, específicos para jóvenes, programas destinados a determinadas categorías de mi- nusválidos y sectores marginados y programas destina¬ dos a categorías de profesionales en paro. La incorporación de diversas Areas y Servicios del Ayuntamiento a dichos programas exigió la constitu¬ ción -entre otras medidas- de un "Tribunal de Selec¬ ción de personal" integrado por el Gabinete Técnico de Programación, Unidad operativa de Personal, Servi¬ cios Sociales y Juventud, además de la Oficina de Tra¬ bajo Comunitario, expresamente destinada a dichos pla¬ nes. Es de destacar que la reunión de la Comisión Mu¬ nicipal de Gobierno (28 de marzo de 1984) donde se adoptó dicho acuerdo se manifestó asimismo "la nece¬ sidad de contar con un estudio serio de los resulta¬ dos de los programas ya ejecutados, para lo cual ha¬ bría que reforzarse el equipo encargado del estudio sobre los planes de empleo" y recomienda la abierta colaboración de todas las Areas implicadas. Hay que señalar que -con la excepción del Area de Ju¬ ventud, con un serio esfuerzo de análisis de los pro¬ gramas directamente gestionados por ella- dicho estu¬ dio global no se ha efectuado hasta el momento, el equipo de estudio solicitado per la C.M.?. y aprobado por el INEM no ha llegado a constituirse, y se carece mokicipaí - s*c. 250818 I 3.65 AJUNTAMENT DE BARCELONA hasta el momento incluso de una recopilación sistema¬ tizada de toda la documentación referente a dichos programas. ZUP&XUTA MUNICIPAL Ext. 250e:S AJUNTAMENT DE BARCELONA III. BR|VE_REFLEXION_SOBRE_LAS_|XPERIENÇIAS_|XISTENTES. A) No obstante, de la imperiosa necesidad de proceder al estudio -y evaluación de las experiencias exis¬ tentes y de las iniciativas actualmente en marcha, pueden extraerse algunas reflexiones iniciales : 1. Volumen considerable: 780 millones de pesetas en planes de Empleo Comunitario, unos 660 en programas de Empleo Juvenil son cifras suficien¬ temente representativas del volumen de recursos gestionados durante poco más de tres años. 2. Capacidad de gestión: A pesar del. carácter pro¬ visional de las estructuras técnicas y adminis¬ trativas, el dispositivo municipal ha sido capaz hasta el momento de asumir dicha gestión. El esfuerzo es aún más destacado si cabe en el caso del Empleo Juvenil, donde ello se ha efectuado con una total precariedad del personal ejecuti¬ vo, sin necesidad de ninguna asignación de re¬ cursos- por parte de dich^ Area. 3. 'Multiplicidad' de Í.HÍ£Í.á. t i_v a s : La situación es tanto más destacable cuanto mayor complejidad han ido adquiriendo los programas imp 1 ementados. 4.. • Experiencias .a c-üreu'I.ad a sL" Ex is te : hoy "di a un acer- bo i "s.i'gjti'f i c a t i vo"--p ara ' 'p-r-oce der ".a un análisis de las actuaciones realizadas, balance de los n-ir&ZUTA MUNICIPAL - Exd, 2SOS18 3.47 AJUNTAMENT DE BARCELONA resultados y elaboración de criterios para próximas actuaciones. B) Las memorias de Empleo Comunitario, los balances y estudios de Empleo Juvenil, la aportación de "Pa¬ ro y Juventud" del "Projecte Jove"- son sin duda algunos de los puntos de partida para avanzar en la definiciación y elaboración de dichos criterios. Sin embargo, en la dirección de trabajo apuntada, pueden avanzarse ya algunas líneas a contrastar e implementar. a/ Coordinación : Se craza de superar las actuales deficiencias en orden a las siguientes activi¬ dades : - Relaciones institucionales (INEM, Departament de Treball...-). - Administración y gestión. Contratación de per¬ sonal . - Programas de formación-empleo articulados con posibilidades y necesidades municipales. - Programas municipales de actuación indirecta¬ mente vinculados (Urbanismo, Enseñanza, Cul¬ tura . . . ) . b/ Ç£S£entralizacion : El establecimiento de crite¬ rios y actuaciones coordinadas no excluye sino IXUIMTl XCNICIPAL - Exo 250613 3 . 48 AJUNTAMENT DE BARCELONA que presupone una mayor articulación con los Distritos, tanto desde la fase de diseño y ela¬ boración de proyectos como en las de ejecución y evaluación. Ello permitiría un aprovechamien¬ to más eficiente de los recursos propios y de los gestionados, un enriquecimiento con las ini¬ ciativas de cada Distrito, y- una articulación mayor con sus necesidades y posibilidades pro^ pias . C// Concertación social: Las incipientes y limita¬ das relaciones con los diversos actores socio¬ económicos (sindicatos, gremios, Cámara, asocia¬ ciones y federaciones de cooperativas, etc.) deben pasar de un carácter esporádico o funcio¬ nal ("mesas de contratación") a una fase de regu- larización y sistematización, multiplicando los momentos e instancias de encuentro, intercambio de reflexiones, elaboraciones y diseño en común, en búsqueda del máximo de concierto en cada una de las actuaciones. IMPX-XHTA MUNICIPAL - IxD. 25061S 3 .49 AJUNTAMENT DE BARCELONA IV- PBÏNÇIPALES_LINEAS_D|_ACTUAÇION. Se trata de definir de manera genérica y atemporal, las diferentes líneas de actuación, con una somera explicación al respecto. a/ Actuaciones directamente |£n££ a d o r a s __d e _ empleo. La previsible continuidad de diversos programas de la Administración Central -a través del INEM- como de la Generalitat exigen una creciente coordi¬ nación entre sí, una articulación con las diversas posibilidades y necesidades del Ayuntamiento. Un primer aspecto a realizar es efectuar el balan¬ ce y la evaluación de las experiencias existentes y en marcha (Pla d'Ocupació Comunitaria, programas del INEM, empleo juvenil), así como del uso, per parte de Areas y Servicios del Ayuntamiento, de las diversas modalidades específicas de contrata¬ ción (prácticas, formación, tiempo parcial, etc.) y de los programas de empleo del Fondo Nacional de Protección al Trabajo. En segundo lugar, hay que plantearse la elaboración de criterios conjuntos en los diversos aspectos cue configuran los Planes, Programas de Empleo y desde una perspectiva global del Ayuntamiento, de sus objetivos programáticos vigentes, de sus pro¬ gramas anuales y de sus necesidades inmediatas. Ello puede ser particularmente necesario er. la in- X¿*J»BXUTA MUNICIPAL Ex2. 250818 AJUNTAMENT DE BARCELONA serción de los programas de emp1eo-formación con las necesidades futuras de contratación propias del Ayuntamiento. La articulación de los programas de empleo-forma¬ ción así como el uso de las formas específicas de contratación por parte del Ayuntamiento requiere un mayor grado de coordinación de los diversos Ser¬ vicios y Areas, en especial Personal y Empresas Municipales, de igual manera es deseable que los centros educativos municipales -particularmente los de Enseñanza Profesional y las Escuelas de Adul¬ tos- se inserten en los procesos de formación gene¬ rados por dichos planes. A este respecto habría que señalar la necesidad de efectuar un inventario de las posibilidades de emp1eo/formación que existen en todos y cada uno de los Servicios y Areas del Ayuntamiento, con enu¬ meración concreta de profesiones, categorías y ofi¬ cios, con una cierta tendencia prospectiva de los mismos, con vistas a poder efectuar una oferta glo¬ bal a las Administraciones que financian ese tipo de planes, así como al establecimiento de convenios o programas de colaboración con centros universi¬ tarios (del tipo del establecido por el Patronato Municipal de la Vivienda con la Escuela Superior de Arquitectura). Los Distritos ofrecer, también numerosas posibili¬ dades a ese respecto,máxime con la asunción paula- IKFHSUTA MUNICIPAL - ExO. 250818 3.51 AJUNTAMENT DE BARCELONA tina de responsabilidades con incidencia económica (obras menores, pequeñas reparaciones en centros de EGB, "conservadores" de edificios tales como centros cívicos, polideportivos, etc.). Debe reali¬ zarse una evaluación de sus necesidades presentes y futuras a corto y medio plazo (informáticos, por e j emplo ) . b/ Actuaciones_directas_asistencia_a_£arados. La ya abundante experiencia de las Areas de Servi¬ cios Sociales y de Juventud dirigida a la reinser- cién social de colectivos marginados (mi nusváli dos, parados larga duración, drogadicros , gitanos, etc.) merece una reevaluación en la línea de coordinar dichos esfuerzos con una perspectiva de creación de puestos de trabajo viables y fijos. Ello impli¬ ca en gran medida coordinar y articular las actua¬ ciones futuras con los programas de empleo del A- yuntamiento y con las actividades de áreas tales como Deportes, Cultura y Servicios Municipales, por ejemplo. La acción descentralizada a través de los Distritos cobra de nuevo aquí importancia decisiva, por cuan¬ to sería conveniente la articulación de programas especiales "integrales" que coordinaran el conjun¬ to de competencias y actuaciones municipales con los programas de formación, ios recursos propios (centros escolares, Escuelas de Adultos ...)y la acción comunitaria ce los trabajadores sociales IMPB-XUTA MUNICIPAL • Exc 25C313 3.52 AJUNTAMENT DE BARCELONA municipales y otras entidades y asociaciones. En esa perspectiva sería oportuno apoyar los es¬ fuerzos que se vienen haciendo para reorientar los contenidos y formas de actuación de los trabajado¬ res sociales, en práctica por el Area de Servicios Sociales del Ayuntamiento y otras instituciones. Se trata de, en combinación con esa Area y la de Personal, intensificar ese proceso dotándole de los ingredientes técnicos adecuados. c / Actuaciones municipales in d i_£££t am e n t e ££££££.£.££££ de empleo . La persistencia de la crisis y su incidencia grave sobre la vida ciudadana exigen sopesar cada una de las actuaciones que inciden sobre la actividad económica de la Ciudad, condicionan su desarrollo y afectan, al menos indirectamente, a la creación de empleo. Esta orientación tiende a efectuar la evaluación de gran parte -sino todas- de las inter¬ venciones municipales, procurando establecer unos criterios susceptibles de ser aplicados de manepa sistemática. A modo de ejemplo pueden citarse : Políticas urbanas de rehabilitación. Suelo y locales industriales.Ordenación y planeamiento. Política fiscal. Tasas y ordenanzas. - Presupuestos municipales y programación. xurnxurx wukiciíal - Exp. 2EC3ie I 3.53 AJUNTAMENT DE BARCELONA Política de compras y contratas. - Medidas de protección del medio ambiente. Ahorro energético. Por su prioritaria importancia entre los objetivos del Ayuntamiento, por las consecuencias sobre el futuro de la Ciudad y su economía, la preparación y realización de los Juegos Olímpicos de 1992 es una excelente piedra de toque para efectuar una evaluación de sus repercusiones concretas sobre la estructura económica de la Ciudad y particular¬ mente sobre el empleo. Ocasión, pcír otra parte, de obtener un consenso más decidido de los sectores socio-económicos. Una vez más, los Distritos pueden desempeñar un decisivo papel a este respecto, mediante el estu¬ dio de su entorno socio-económico, el diseño de su futuro y la adecuación de las intervenciones municipales a los objetivos planteados. ^/ Coordinación con diferentes niveles de la Adminis¬ tración . Son diversas las Administraciones Públicas y múlti¬ ples los departamentos y organismos que actúan di¬ rectamente sobre la Ciudad, en muchas ocasiones en total ausencia de coordinación, con dualidad y despilfarro de recursos y esfuerzos. Debe buscar¬ se una articulación entre todos ellos, con análisis y evaluación de las diversas actuaciones. ÎMPMUTA MUNICIPAL - Exp 2S361S « .3.54 AJUNTAMENT DE BARCELONA En prevención de tales d seconomías, la iniciativa municipal expresada a través de estudios, propues¬ tas y solicitudes puede ser un elemento susceptible de superar tal situación. Las actuaciones sobre Barcelona de Administración Central, Generalitat, Diputación y Corporación Metropolitana deben ser seguidas y evaluadas sus incidencias y consecuen¬ cias concretas. Ctra faceta de esa línea de actuación es la divulga¬ ción en el ámbito municipal de las diversas dispo¬ siciones y normativas de ayudas, subvenciones, cré¬ ditos y otras medidas dirigidos a la animación de la actividad socio-económica, los programas espe¬ ciales de empleo o las nuevas figuras legales de contratación. e / 0^£££X£££Ei£_£££££ELi.££_.ᣣ£¿ • Es imprescindible adecuar los instrumentos munici¬ pales de seguimiento y observación de los principa¬ les fenómenos que interesan la actividad económica de la Ciudad. En articulación con la U.O. de Esta¬ dística, Información y Publicaciones se trata de recoger y evaluar los principales datos de la evo¬ lución del empleo' y paro, natalidad y mortalidad de empresas, inversiones públicas y/o privadas... con especial atención en la concreción de actua¬ ciones y medidas de otras Administraciones. [jiPAEUTi municipal - Exc. 250818 I ♦ 3 . S3 AJUNTAMENT DE BARCELONA Como ya ocurre en otros ámbitos y temáticas,la ar¬ ticulación y coordinación con los centros estadís¬ ticos de las Administraciones Central y Autonómica es necesario, así como con los observatorios econó¬ micos de instituciones y entidades (Cámara de Co¬ mercio, Fomento, Cajas de Ahorro, centros de estu¬ dios patronales, etc.). f/ Impulso al desarrollo_económico local. Siendo limitadas las competencias y reducidas las posibilidades financieras, la actividad municipal debe orientarse preferentemente a mejorar el entorno que posibilite la implantación de nuevas empresas y la eclosión de nuevos agentes empresari ales.En es te sentido debe considerarse la puesta en práctica de medidas que agilicen y faciliten la tramitación administrativa de permisos y licencias municipales, o bien la mayor transparencia del mercado del sue¬ lo , por ej emplo. Una gran parte de la actividad municipal puede en¬ contrar en los Distritos el relevo adecuado por su proximidad y conocimiento de los protagonistas. (Por ello, la articulación de "agencias" y "anima¬ dores "económieos locales puede ser un excelente instrumento a ese respecto). Habida cuenta del peso que tienen en la Ciudad las pequeñas y mecías em¬ presas, así como la tendencia observada ce que son éstas las estructuras empresariales creadoras de CKP&ZMTA MUNICIPAL íxz 25oa;8 • -i 3 . 36 AJUNTAMENT DE BARCELONA mayor empleo, es conveniente examinar con la mayor precisión las características, sectores y localiza¬ ción de las nuevas empresas creadas en los últimos años, así como un seguimiento significativo de las principales vicisitudes por las que han atravesado para su consolidación. La importancia decisiva de los factores financieros en la creación de nuevas empresas aconsejan el es¬ tudio de las posibilidades que ofrece la colabora¬ ción del Ayuntamiento con entidades financieras -Cajas de Ahorro preferentemente- a fin de consti¬ tuir fendes y mecanismos del tipo "sociedades capi¬ tal-riesgo" o créditos especiales para la artesa - nia, por ejemplo. En conjunción de esfuerzos, Areas como Cultura, Enseñanza, Urbanismo -entre otras- pueden contri¬ buir en diferente medida al impulso de la innova¬ ción, el diseño y la introducción de las nuevas tecnologías, mediante la creación de establecimien¬ tos y estímulos apropiados. 6^ Animación de la economía social . Un "tercer" sector, en ocasiones a caballo entre el 'sector público y el privado, se desarrolla en parte como defensa frente a la crisis, en parce como expresión de nuevos valores y actitudes fren¬ te a las formas y contenidos de la organización del trabajo. La actividad municipal puede encon- 3 . 37 AJUNTAMENT DE BARCELONA trar instrumentos apropiados para impulsar las di¬ versas manifestaciones de esta economía social: cooperativas, sociedades anónimas laborales, fun¬ daciones y asociaciones sin fin de lucro, ere. La tarea de animación de estas formas colectivas deben ser buscadas preferentemente en diálogo con sus protagonistas, con la orientación de facilitar sus posibilidades de acceso a los mecanismos de compras y contratas del Ayuntamiento, sin que ello suponga el establecimiento de ningún tipo de dis¬ criminación. El impulso a este tipo de empresas parece especial¬ mente indicado para sectores juveniles, que pueden encontrar una ayuda municipal para su estableci¬ miento -en articulación por ejemplo con planes de empleo/'formación fuera de toda concepción asisten- cialista o de beneficencia- en búsqueda de los pa¬ rámetros de viabilidad económica que permiten la consolidación de los puestos de trabajo creados. Al tener la economía social, entre otras, serias dificultades para la expansión comercial, un terre¬ no de positiva incidencia municipal puede ser el apoyo a su exposición pública, en el marco de la Feria de Barcelona ("Expo-Social"). Iniciativa que puede facilitar el máximo impulso a la realización de una radiografía de la economía social de Barce¬ lona, Distrito por Distrito. ivminT» HCKICIÍIL • Exo 25CS18 3. 58 e AJUNTAMENT DE BARCELONA h/. Impulso a la concertación pública y social . En aras de encontrar las adecuadas sinergias que permite un entramado socio-económico tan diverso como el existente en Barcelona, existen múltiples iniciativas posibles, así como instancias consoli¬ dadas, con vistas a .un proceso de concertación local con los principales protagonistas sociales: centrales sindicales, gremios, patronales, Cáma¬ ra, entidades financieras, etc. El proceso de concertación local puede encontrar otro de sus puntos de apoyo en el establecimien¬ to de mecanismos de colaboración del Ayuntamiento con centros universitarios, colegios profesionales y otras Instituciones académicas o científicas. i/ Centro de documentación, reflexión y debate . El conocimiento- de experiencias, el intercambio de reflexiones al respecto, la constitución de cen¬ tros de datos y documentación sobre iniciativas locales de empleo son elementos que pueden esti¬ mular la profundización de estas líneas de actua¬ ción municipales. En ese sentido, las- Federaciones Española y Catalana de Municipios constituyen ins¬ tancias a quienes vincular a través de sus esquemas organizativos habituales -Comisiones- o de la orga¬ nización de encuentros, jornadas, seminarios, a celebrar en su seno o bajo su patrocinio. nfPBXMTA MUNICIPAL cxo. 250318 I 3 .39 AJUNTAMENT DE BARCELONA El seguimiento de las experiencias de ámbito inter¬ nacional, y muy particularmente los programas ac¬ tualmente en marcha de la OCDE-ILE, del Consejo de Europa y de la Comunidad Económica Europa, cons¬ tituyen algunos mecanismos más en los que insertar las actuaciones municipales en el contexto de expe¬ riencias y debates europeos, máxime con vistas al aprovechamiento de los recursos y ayudas que libe¬ rará la entrada de España en la CEE, tales como Fondo Social, FEDER, etc. UtPXZMTA MUNICIPAL - Eac. 25C318 3.60 AJUNTAMENT DE BARCELONA V- PR0GRAMA=DE=ACTUACI0N=EJERCICI0=1985. 1. La estructura orgánica de Ponencia, las disponibi¬ lidades presupuestarias, la gestión de fondos aje¬ nos aconsejan que las actuaciones queden enmarca¬ das en proyectos y programas caracterizados bᬠsicamente por una serie de criterios que impulsen al máximo la coordinación interna, la articulación con otras Administraciones y la concertación con iniciativas o instituciones de la propia sociedad. Los programas serán, por lo tanto, definidos con arreglo a los siguientes criterios: a// £aEá£Í££ inter-disciplinar ; esto es, capaces de perseguir objetivos simultáneos: empleo, me¬ jora del medio ambiente, formación, concertación social ... b/ Elaboración multilateral. Además de la misma pluralidad orgánica que expresa la composición de la Junta Técnica, los programas serán espe¬ cialmente articulados con aquellas Areas más directamente implicadas (Juventud, Servicios Sociales, Urbanismo, etc.). c/ Descentralización. Los Distritos tendrán cono¬ cimiento oportuno a fin de poder incorporar las aportaciones que consideren permanentes. UlflIVTA UQH1CIPAL • Exd 253318 I 3.61 AJUNTAMENT DE BARCELONA d / £ o n ££r t a £ i_ó n . Se establecerán mecanismos de consulta y debate sistemático con instituciones (Universidades), organizaciones (centrales sin¬ dicales, Cámara, etc.) y otras entidades socia¬ les a fin de asociar al máximo de recursos d toda índole (financiación conjunta con Caja' de Ahorro, por ejemplo. e / ^££¿££¿££i££• "t:ra't;a de procurar en todo mo¬ mento que la programación municipal quede ar¬ ticulada con programas, iniciativas, líneas de actuación, sea de estructuras territoriales de las que el Ayuntamiento de Barcelona ya par¬ ticipa (Corporación Metropolitana, Diputación), sea con otros niveles de la Administración (Central, Autonómica) y con carácter también interdisciplinar (Trabajo, Enseñanza, Servi¬ cios Sociales, etc.). Los programas, proyectos y actuaciones priorita¬ rias para 1985 son los siguientes: Programa I "Formar para la Comunidad". Programa 11 "Iniciativas Locales de Empleo'.' Programa III "Horizonte 92". Programa IV "Integrar por el trabajo". IMPEIM TA ktCKICIPAL • E-X o. 250813 AJUNTAMENT DE BARCELONA PROGRAMA I: "FORMAR PARA LA COMUNIDAD" (Anteproyecto). El objetivo prioritario de este programa es la gestion eficaz de los fondos puestos a disposición del Ayuntamiento por parte del INEM, Departament de Treball de la Generali¬ tat, o bien de otros organismos (Fondo Nacio¬ nal de Protección al Trabajo, Dirección Gene¬ ral de Cooperativismo, etc.) a fin de llevar a cabo programas especiales de contratación de parados. El carácter de los programas, la creciente orientación de instituciones nacionales y organismos internacionales (OCDE, Consejo de Europa), la propia expe¬ riencia del Ayuntamiento, incitan a superar el mero carácter asistencial de dichos pro¬ gramas, en búsqueda de una mayor utilidad para la comunidad y para cada uno ce los par¬ ticipantes en los programas, alternando el empleo con la formación para que el programa pueda ser un paso real de integración sólida, en el mercado de trabajo. La estructura del Ayuntamiento, la diversidad de funciones y actividades desempeñadas, la multiplicidad de profesiones, oficios y ca¬ tegorías, la misma existencia de institucio¬ nes específicas dedicadas expresamente a la Formación Profesional inducen a plantearse QirUUTi MUNICIPAL - Exc. 25081S 3.63 AJUNTAMENT DE BARCELONA un aprovechamiento a fondo de dichas posibi¬ lidades a fin de articular sistemáticamente los planes de formación con les recursos pro¬ pios, sin que ello sea óbice para articular tal actividad con la de las instituciones y organismos de otros ámbitos administrativos (INEM, Generalitat, Diputación). Otra perspectiva a incorporar es la articula¬ ción de dichos programas de empleo-formación con las necesidades inmediatas y a medio pla¬ zo del Ayuntamiento. Con independencia del cumplimiento estricto de la normativa legal y mecanismos propios de la Oferta Pública de Empleo, se trata de explotar las posibi¬ lidades que ofrece la previsión de necesida¬ des específicas de contratación con progra¬ mas de emp1eo-formación que no solamente per¬ mita preparar a posibles candidatos a dichas plazas, sino a abrir expectativas reales y sólidas para algunos de los participantes. Este programa deberá estar implementado a través de las siguientes actuaciones: - Inventario de posibilidades en empleo y formación de Areas, Servicios, Empresas municipales y para-municipa1es. - Estudio ce necesidades de Distritos munici¬ pales. XM ?RXklT A MUWTCI^AL - Exo 250818 AJUNTAMENT DE BARCELONA - Reflexión conjunta con Enseñanza sobre re¬ cursos propios en Formación Profesional. - Elaboración de propuestas articuladas con previsiones en contratación y formación (Personal, Servicios Sociales, Juventud). - Relación con gremios, entidades patronales para buscar posibles actuaciones conjuntas (contratos de prácticas, formación, apren¬ dizaje) . - Consulta a centros académicos, colegios profesionales, a fin de establecer progra¬ mas conjuntos ("talleres" de la Universidad Politécnica, por ejemplo). - Propuesta de reflexión multidisciplinar de situación y perpectivas de la formación profesional en Barcelona (centrales sindi¬ cales, patronal, INEM, Generalitat ...). - Impulso a la coordinación y reflexión in¬ termunicipal a través de la FCM y FEMP. Elaboración de criterios conjuntos y pro¬ puestas respecto al INEM y Generalitat. Las nuevas perspectivas del AES y del Pro¬ grama ILE. lUFlUTi MUNICIPAL ■ Exd. 250813 3.65 AJUNTAMENT DE BARCELONA PROGRAMA II: "INICIATIVAS LOCALES DE EMPLEO".(Anteproyecto). Entre las características de la actual situa¬ ción económica figura como elemento destacado la progresiva desaparición de empleo en las grandes y medias unidades productivas. Por el contrario, se considera que en el mayor número de casos observados, las pequeñas empresas que surgen incesantemente constituyen una de las principales fuentes de creación de empleo. No obstante, numerosos impedimentos de todo tipo (financieros, administrativos, infraestructu¬ ras, etc.) dificultan la aparición de nuevas empresas, y, posteriormente, la tasa de morta¬ lidad entre ellas es muy elevada. Son éstas algunas de las consideraciones que han impelido a la Administración a todos los niveles a estudiar, evaluar y actuar en favor de todos los procesos que tienden a estimular la creación de empresas, especialmente aquellos que parten de una movilización de los recursos locales (producción, técnicos, financieros ...) sin excluir en modo alguno la atracción de em¬ presas foráneas. Esta orientación es la que subyace entre las funciones asignadas a la Po¬ nencia: "investigar y actuar cerca ce los secto res ajenos al Ayuntamiento para dinamizarlos mediante el estímulo de inversiones generadoras de empleo y la propuesta, en su caso, ce las medidas de fomente que procedan por parte del Ayuntamiento. uruiiTi mcnicivai. - he, tSOSie AJUNTAMENT DE BARCELONA La mayor cercanía de la administración munici¬ pal que la de otros ámbitos, su conocimiento de situaciones concretas y personalidades, su propia actuación susceptible de incidir de for¬ mas múltiples en tales procesos establecen una línea de actuación que facilita la colaboración con organismos y entidades cuyos objetivos ex¬ plícitos son similares (IMPI, CIDEM, Cámara de Comercio, etc.). En esta dirección pueden avanzarse las siguien¬ tes iniciativas : - Estudio y reflexión de las nuevas iniciati¬ vas empresariales en Barcelona 1980-84. - Articulación de los planes de empleo-forma¬ ción con la creación de nuevas empresas, es¬ pecialmente con las relacionadas con la econo mía social (cooperativas, S.A.L., fundacio¬ nes . . . ) . - Campaña de divulgación de medidas especiales de contratación (formación, prácticas, tiem¬ po parcial, etc.) y de subvenciones, créditos y otras ayudas. - Inventario de solares y locales industria¬ les fuera de uso. UPHHTi MUNICIPAL . Ex0 ZSO016 3.67 AJUNTAMENT DE BARCELONA - Experiencia "piloto" de instalaciones adecua¬ das para su utilización temporal por nuevos proyectos empresariales. - Estudio sobre condiciones y "partners" de creación de sociedad de "capital-riesgo". - Establecimiento de líneas de actuación y se¬ guimiento de proyectos de revita1ización eco¬ nómica de barrios y Distritos. - Radiografía social de Barcelona, con espe¬ cial acento en la situación y perspectivas de cooperativas, SAL y otras formas ce actua¬ ción de la economía social. Experiencia pi¬ loto de proyección externa {"Expo-soc i ai" en la Feria de Muestras). IHUtKTi MCM1CXPAL - E»0 2S0818 3.68 AJUNTAMENT DE BARCELONA PROGRAMA III: "HORIZONTE 92". (Anteproyecto). La actuación municipal orientada a impulsar el desarrollo económico y social de la ciudad exige análisis riguroso de la situación ac¬ tual, las tendencias más acusadas y una pre¬ visión de los posibles escenarios a medio y largo plazo. Son diversas las líneas y meca¬ nismos de estudio y actuación municipales en esa dirección, desde el vigente Plan Cuatrie¬ nal, al proyecto de "Atlas de Barcelona" pues¬ to en marcha por la U.O. de Información de Base. Las actividades de la Oficina Olímpica son un punto de referencia fundamental en esa dirección, máxime si se considera la trascen¬ dencia que en todos los aspectos puede tener para la ciudad la celebración de los Juegos Olímpicos de 1992. "Conocer y analizar la realidad económica ge¬ neral" figura por consiguiente entre las fun¬ ciones de la Ponencia, para lo cual debe do¬ tarse de los instrumentos de observación di¬ recta, recogida y análisis de información (empleo, paro, inversiones, actuaciones de otras Administraciones), susceptibles de fa¬ cilitar la implementación de políticas propias y ajenas para el fomento de las actividades económicas. La existencia de otros observato¬ rios económicos dependientes de la Adminis¬ tración Central y Autonómica, de la C.M.3. EMPKIWTA MUNICIPAL - £xp. 250818 5 . h'> AJUNTAMENT DE BARCELONA y de la Diputación, así como de los servicios de estudios de entidades diversas (Cámara de Comercio, Bancos y Cajas, centrales u 1 n¿leales y patronales, etc.) aconsejan establecer vías de colaboración sistemática capaces; ne crear las condiciones para el establecimiento de sistemas institucionalizados de observación y estudio de la realidad económica local. Por otra parte, el contacto, reflexión y ela¬ boración conjuntas sobre la situación econó¬ mica y sus perspectivas con el abanico de in¬ terlocutores sociales de la ciudad puede ad¬ quirir fórmulas abiertas y flexibles que faci¬ liten el encuentre y concertació r. social sis¬ temáticos. La cristalización del consenso ac¬ tual sobre el futuro olímpico de la ciudad y las líneas de desarrollo económico a él vin¬ culado son objetivos realizables a través de un "acuerde ciudadano" o la constitución de un organismo permanente de carácter socio¬ económico (de lo cual es un significativo e- jenplo el acuerde del Bajo Llobregat al cual ha aportado -su apoyo la Corporación Metropo¬ litana) . La implementación de este programa exige un progresivo proceso ce evaluación de las conse¬ cuencias sobre el desarrolle económico de las diversas actuaciones municipales, así como cel seguimiento de actuaciones de ciras A dm i- IUPKXUTA MUNICIPAL - CAO ISC?) 8 70 AJUNTAMENT DE BARCELONA nistraciones en la ciudad y su entomo (Z.U.R., programas de inversión, empresas sector públi¬ co, etc.). El seguimiento de los programas especiales de desarrollo económico de otros Ayuntamientos, experiencias internacionales (OCDE), con especial interés por las líneas de actuación regional y local de las Comuni¬ dades Europeas, su difusión a los interlocuto¬ res locales y sociales del Ayuntamiento pueden estimular la creación de un seminario perma¬ nente de reflexión y debate, la realización de jornadas de intercambio de experiencias y estudio y la sistematización de datos e in¬ formaciones de la Ponencia a través de un "Dossier de Materiales". IMP1KUTA MUNICIPAL - £xp. 250818 3.71 AJUNTAMENT DE BARCELONA PROGRAMA IV: "INTEGRAR POR EL TRABAJO". (Anteproyecto). Las experiencias ya realizadas o en curso ac¬ tualmente por el Area de Servicios Sociales, las orientaciones crecientemente asumidas por colectivos técnicos e instancias políticas se¬ ñalan el interés de promover actuaciones muni¬ cipales que tiendan al tratamiento e integra¬ ción de colectivos especialmente marginados a través de programas de empleo-formación y otras iniciativas similares ("talleres", coo¬ perativas, granjas colectivas, empresas de ser¬ vicios, etc.). A través de esta línea de actua¬ ción se perciben posibilidades reales ce promo¬ ver sólidamente procesos de fomento del volun¬ tariado, lo cual constituye sin duda una pers¬ pectiva de gran importancia de complemento a los limitados recursos municipales dedicados a la acción social. En coordinación estrecha con el Area de Ser¬ vicios Sociales, con los Distritos, cor. enti¬ dades que trabajan en ese campo ("Acción Soli¬ daria contra l'Atur", Cáritas, etc.) así como con instituciones y departamentos de otras Ad¬ ministraciones (Diputación, Generalitat, Admi¬ nistración Central) se trata de estudiar los efectos más negativos sobre la población de la crisis, análisis de los colectivos más per¬ judicados, radiografía de la situación y nece- impremta ucxiCiPAL Exc 250818 3 .72 AJUNTAMENT DE BARCELONA sidades de la ciudad, implementación de actua¬ ciones coordinadas a tales efectos (la inicia¬ tiva de construcción de viviendas por empleo comunitario en La Perona es una experiencia a seguir). Ello requiere así mismo la coordina¬ ción y articulación con otros recursos propios municipales (Escuelas de Adultos, centros de F.P., actuaciones de Distritos, etc.). UáVRXUTA MUNICIPAL . E*D. 250318 I Con motivo cié 2a reestructuración Ce la red de Oficinas de INCM a efectos de pode ofrecer un más amplio y mejor servicio, le comunicamos que a partir del próximo día 1 de Octubre la nueva distribución de los distritos postales en las Oficinas de Barceló na Capital será la siguiente : Oficina Barcelona-Aragón Atiende los usuarios de los distritos C/ Aragón, 182 bajos 0-8-12-21-26-36 y 37 Oficina Barcelona-Berlín Atiende los usuarios de los distritos C/ Berlín, 00-62 17-22-28-29 y 3d Oficina Barcelona-Casti11 a Atiende los usuarios de Jos distritos Plaza Castilla, 2 1-7-9-11 y 15 Oficina Barcelona-Guineueta Atiende los usuarios de los distritos Paseo de Vall daura, 202-20d 16-30-31 y 33 Oficina Barcelona-Joaquín Pou Atiende los usuarios de los distritos C/ Joaquín Pou, 0 2-3-10 y 13 Oficina liare 1 ona-Lesseps Atiende los usuarios de los distritos Hela. Gral 23-2/1-25-32 . Mitre, 203 y 35 Oficina Barcelona-Sants Atiende los usuarios de los distritos Plaza de la Farga, 8-10 d y Id Oficina Barcelona-Verncda Atiende los usuarios de los distritos C/ Guipúzcoa, 33 5-10-19-20 y 27 <î r- kn 1 f'i.i.coi'i r.;- •:11::7 ¡* i E :>i l*k::ï i.ûi COORDINATION- DES INITIATIVES ET RECHERCHE DU NIVEAU OPTIMAL D'ACTION EN FAVEUR DE L'EMPLOI lî::— cTr A*rrc; î h :,gc/.ll ï-guh l * '¿r.p loi • ^ris, 1er 2-3-4 r.-vrUr 1 U fc 3 Le cas particulier des bassins d'emploi (•) Alors aue, de 1971 à 1981, il s'était créé, en France, tout Coicri au plus 15 comités de J5JOI- n" 4 : la coordination des initiatives bassin d'emploi, c'est près de 300 comités locaux de l'emploi qui ont surgi d'octobre 81 à septembre 82, à la suite d'une circulaire du ministère du Travail, au demeurant très générale, où était proposée toute une série d'objectifs aux partenaires locaux : - promouvoir la conclusion de contrats de solidarité entre Etat et entre¬ prises , - rechercher ou susciter des solutions aux problèmes concrets de l'emploi local, - favoriser les initiatives créatrices d'emplois nouveaux par 1'intermédiaire r^ COORDINATION DES INITIATIVES ET de structures tripartites où élus, syndicats, patronat, seraient représentés RECHERCHE DU NIVEAU OPTIMAL D'ACTION à parts égales. x Aurait-on trouvé la solution miracle EN FAVEUR DE L'EMPLOI pour résoudre les problèmes du marché du travail LJ Disposerait-on des commandos ou de l'infanterie permettant de gagner la campagne de Le cas particulier des bassins d'emploi l'emploi ? Le dévelocoement local apparaît comme une priorité, et de nomoreuses initiatives d'origine nationale ou régionale visent à financer ou à soutenir Ces expériences in¬ Mlcíi·l MI CHE AU téressantes. Appréhendé antérieurement par un indicateur privilégié - la montée . Directeur L'obligation du tripar.ti.sme, c'est-à-dire la reconnaissance de la légitimité des Un des intérêts des comités locaux élus et des syndicats à. des questions publiaues sur l'emploi, en constitue pour l'emploi ne réside pas dans la créa¬ poser tion directe le plus novateur oui n'est conséquence sur le contenu des débats d'emplois, mais, bien l'aspect plus, dans le maintien d'un certain pas sans les rapports entre partenaires locaux. Certes, parmi équilibre, dans les et des proposi tions, rapports sociaux locaux en situation de crise. A l'ère voire sur tout partie des éléments suivants du consensus factice des comités de retrouve : bassin a succédé les thèmes abordés, on ou l'époque du compro¬ mis - information et suivi des mesures gouvernementales (contrats de solidarité), partiel et durement discuté. De l'action étatique miracle, on passe Plan Avenir Jeune, Emplois d'Initiatives Locales, progressivement au localisme pragmatique. A la recherche des opportunités financières et à la concurrence stérile des analyse du tissu économique, organismes de formation se subs¬ - tituent formation (Actions 15-18 ans), parfois des programmes d'actions complémentaires et soécifioues des¬ - traitement des entreprises en difficulté, tinés aux jeunes en situation d'échec scolaire. - - aménagement et planification locale. Ha i s ce qui semble le plus prometteur et aussi le'plus délicat dans les conséquences Ces instances oemeurent encore très fragiles. Sans moyens, ou sans structures concertation locale locales réside dans le changement des problématiques. d'appui, la perd de sa crédibilité. En effet, les par¬ tenaires locaux ne se réunissent pas pour discc->rir. Ils ont des attentes En effet, acrès les premières joutes oratoires, les contestations de représentation précises et celles-ci ne peuvent être deques, faute de quoi l'abandon de leur syndicale, les discours de tribune et de levers de rideau, des règles de travail rôle traditionnel risoue d'être sanctionné par leurs bases institutionnelles. très précises se sont établies : analyse et débats contribuent à la négociation d'une Ces comités ne sont représentation commune de la réalité locale et de son devenir. Discours, diront cer¬ pas des lieux d'engagement collectif, mais des lieux tains, certes ! Hais le "contenu est différent. d'analyse ou chacun est libre d'interpréter et de donner suite aux idées énoncées; en particulier, lorsque les élus sont parlementaires, ils peuvent A la discussion sur les procédures étatiaues et leurs effets a succédé un réel tra¬ utiliser leur pouvoir oe pression. Le compromis et la négociation demeurent macro-économicue locale participation d'animateurs spécialisés et donc très limités. La seule issue vail d'étude avec repose sur la reconnaissance des préoccupa¬ tions des uns et oes autres et rapports distincts des partenaires sociaux (Le Havre). Aux incantations ou dénoncia¬ sur la gestion des tensions. tions politiques ont succédé des débats techniques où les syndicats ne craignent pas d'aborder la question de l'utilité sociale des produits élaborés, la nature des in¬ Hormis pour la formation, il n'y a pas d'enjeux financiers. Dr, sans finan¬ vestissements à réaliser. Aux négociations sociales ont succédé d'âpres débats cement de l'animation, un comité local tourne court. Sans animateur sachant économiaues sur la nature des reconversions à opérer et leurs conséquences locales. mobiliser les actions, traduire et faire émerger les enjeux locaux, les tra¬ vaux de commission peuvent s'enliser, par suite de l'ignorance des règles Ces ar.alvses et ces propositions, parfois d'un genre nouveau, n'abordent plus di¬ élémentaires de psychosocioloçie des groupes. rectement l'emploi, les Qualifications, le chômage, mais bien plus la création d'activités nouvelles, la gestion des entreprises existantes, la valorisation oes ON r^ i-^ Dans la carte des circonscriptions et entités territoriales, tous les orga¬ Au-delà de leur intérêt et de leurs faiblesse, les comités lccau* révèlent nismes enchevêtrent les limites de leur pouvoir. Il est illusoire de vouloir la crise des autres structures locales : réaliser une valoriser les potentialités locales et la reconauête réorganisation rationnelle et homogène pour tous sur la base - le souci de d'unité administrative reconnue comme la commune ou le canton. Ces délimi¬ d'un marché intérieur local de consommation mettent en cause, im¬ tations reflètent une histoire et des rapports institutionnels, l'absence plicitement, les politicues antérieures des Chambres consulaires de débat sur la coopération intercommunale, lors du vote des lois sur la ou des syndicats professionnels, décentralisation, en dit long sur les capacités des collectivités de base à - les pré-négociations sur les horaires annuels dans le 3.T.P. il¬ abandonner les fondements de leur légitimité. Dans la dispersion, voire le lustrent le blocage de fonctionnement des commission paritaires pro¬ désordre de ces institutions, qui n'a pas d'équivalent dans les autres pays fessionnelles conçues pour une période de croissance, européens, les comités locaux de l'emploi, et plus généralement les struc¬ - la mise en place des stages des 16-1P ans éclaire d'un jour nouveau tures de concertation ont une fonction essentielle : celle de rétablir des les stratégies antérieures des organismes de formation exclusivement alliances institutionnelles ou sociales locales sur un territoire particulier polarisés par la rentabilité de leurs filières, où existent des enjeux, leurs délimitation est l'un des aspects du compro¬ - la difficulté des syndicats à suivre convenablement tous les groupes mis. Beaucoup d'encre a coulé dans les années 70 pour définir le meilleur de travail "chronoohages" révèle l'ampleur des difficultés à re¬ contexte zonage, le bassin d'emploi plus opérationnel le débat s'est obscurci constituer une base militante locale dans un de le ; crise, l'économie parce que l'attention a été polarisée sur des questions seconoes de mouvements - la volonté dec collectivités locales d'intervenir dans de souvent l'insuffi¬ population, de délimitation d'une attraction, révélant une obsession perma¬ en prenant des risques financiers traduit très nente du zonage. Cr, le choix d'un-périmètre comme celui d'une définition sance des dispositifs existants conçus pour une période de crois¬ n'est qu'un sance "normale" et non une situation de crise constante (aides de enjeu particulier et renvoie à d'autres plus importants. Toutes les méthodes sont critiquables, car le ne bien entendu, l'Etat, prudence des établissements financiers, etc.). zonage peut être, unique, universel, stable, scientifiquement non controversé. Un arrondisse¬ ment a autant de valeur opératoire qu'un district, un ensemble de communes Ces comités sont-ils donc des structures adaptées à la crise 0 Certainement formant pays. Ce qui importe, c'est ce qu'ofTVsut y faire. pas, car elles ont un vice de fonc dans notre système politique : elles n'ont aucun pouvoir. Les institutions locales ou nationales, avec toutes leurs Ces structures de concertation cul résultent très souvent de la transformation insuffi sanees, conservent tout leur pouvoir financier, technicue, normatif. d'autres structures antérieures '.comités d'expansion ou de bassin) sont né¬ D'ailleurs, elles s'efforcent, avec énormément d'inertie, de réagir à la crise, cessaires, mais, cuand elles se multiplient sur un même territoire, elles s' comme en témoigne la création de services d'activités économiques dans les annihilent et provoquent alors ur. retrait des acteurs très importants, à villes, l'élaboration de politiaues économiques dans les districts urbains, savoir le patronat et les milieux bancaires. Des collectivités sont en train les agences d'urbanisme, les sociétés d'économie mixte, le montage des cel¬ de redécouvrir certaines lourceurs et limites des structures de concer¬ lules de promotion, d'accueil, d'information et d'orientation des jeunes en tation créées de 1965 à 1971. situation d'échec scolaire, la réorganisât ion faite (ou à venir) des ser¬ vices extérieurs de l'Etat, la restructuration des services susceptibles d' apporter une aide compensatrice aux personnes rejetées du marché de l'emploi III - Mythe et réalité de la concertation - que loues problèmes actuels (A5SEDIC, Aide sociale, CGTCP.tP), i'étoffement de services de mission tradi¬ tionnels, comme les comités d'expansion dépendant des conseils généraux, la ta concertation voulue pour elle-même peut être vaine et tourner à la monda¬ multiplication des responsables de reconversion industrielle locaux dans les nité si elle ne s'attaque pas aux vrais problèmes d'une zone. Elle n'a de signi zones les plus touchées, etc. fication que si elle est accompagnée constamment de questions sur son objet : Qu'y faire, et comment faire n o CO Dans quelles conditions peut-on arriver à des projets communs sur l'emploi et - des études, aussi bien faites que possible, ne seront suivies d'effet l'économie dans des régions complètement éclatées et cloisonnées par les diffé¬ que si elles sont transformées en enjeux et si les structures locales rentes institutions ? Comment mettre autour de la table des gens qui n'ont pas sont réellement impliquées. l'habitude de travailler ensemble ou qui n'ont eu que des relations conflictuelles ? Mais est-on sûr que l'ensemble des conditions de mise en oeuvre de cette concer¬ Des règles élémentaires issues des expériences antérieures permettent de baliser tation est bien réuni ? Le développement local va-t-il de soi ? La décentralisation le champ des réponses : est-elle un facteur favorable ? - il n'y a pas de modèle, de cadre-type de la concertation, sinon elle se stérilise et entre dans un moule bureaucratique. La coordination doit se Soulignons, au préalable, que la décentralisation n'a pas d'effets magiques. C'est fonder sur des problèmes réels qui sont, ici, la reconversion à venir un pari politique que certains élus, certaines administrations saisiront, tandis d'entreprises dominantes, là, le niveau de qualification de la rrain- que d'autres la refuseront. La suppression du contrôle a priori, une nouvelle ré¬ d'oeuvre, ailleurs, la mauvaise qualité des services publics (absence partition des compétences, la reconnaissance des droits des communes et la trans¬ de personnel ou d'équipement) ; formation de la Région en collectivité amèneront, sans nul doute, des démarches - la concertation n'est pas dissociable de la gestion continue. La diffi¬ plus autonomes dans la gestion du cadre de vie, favoriseront un regain de l'in- culté wajeure réside dans l'organisation dans la durée, la gestion des terventioriisme économique. Mais les logiques économiques de base n'ont pas été conflits, dans la lente maturation des questions et des réponses. En modifiées ; la liberté (toute relative, cependant) des collectivités dans le do¬ effet, la stratégie des milieux économiques est peu explicite au départ. maine économique n'est pas accompagnée de moyens financiers nouveaux, ni de pro¬ Seul, un important travail de dossier et de commission permet de décou¬ cédures innovantes. La décentralisation n'apporte pas de ressources supplémentaires. vrir les enjeux et de préciser les marges de manoeuvre des interlocuteurs En outre, elle accroît 1 'émiettement des pouvoirs politiques (en excluant le ca¬ locaux. Le projet collectif n'a de vie que dans la durée et l'opiniâtreté ractère obligatoire de tout regroupement de communes, ainsi que l'exercice de tout de la vie Quotidienne. Une structure qui se réunirait occasionnellement pouvoir d'une collectivité de niveau supérieur sur une autre), tandis que le pou¬ négligerait les données provenant des lieux où se trouvent des morceaux voir économique, par le biais des nationalisions, ne fait que se concentrer. La con¬ de pouvoir : les CCDtr1, les unions patronales, les tribuna*.1* d- commerce, tradiction demeure forte. 1'inspect ion du travail, 1' ASSEDIC, les prud'hommes, les organismes de reconversion, les grandes entreprises, etc. ; Les institutions locales ne sont pas toutes porteuses de démarches de développement - l'amélioration d'une situation locale d«* l'emploi ne passe pas d'aoord ou de coordination des initiatives en faveur ce l'emploi. En 193C, la carte du par une manipulation des mécanismes de gestion, du mrrché du travail - chômage ne coïncidait pas avec celle des comités de bassin d'emploi. Les institu¬ mobilité, interim, traitement des conflits sociaux - ni, même, parfois, tions ont, en effet, une inertie et une histoire sur lesquelles des projets com¬ de la formation, mais bien par la création de richesses locales. Le dé¬ muns locaux ont peu d'influence. veloppement est loin d'être un gadget pour marginaux des institutions, il est un des éléments de régulation de l'économie nationale. Les poli¬ Alors que, précédemment, l'Etat était omniprésent et contrôlait les interventions tiques locales à venir seront des politiques globales de mise en valeur individuelles ou cooroonnées en faveur de l'emploi, afin de ne pas remettre en cause aes ressources humaines, naturelles, industrielles, voire culturelles les grands principes d'égalité cíes citoyens et de limiter les attaques à sa po¬ différentes d'un point à un autre du territoire. En effet, travailler, litique (cf les oppositions de la DATAR aux comités de bassin d'emploi), en 19E3, rechercher un revenu n'a pas le même sens pour les habitants du pays il délaisse le devant de la scène non seulement pour être loçiaue avec le mouve¬ d'Arles et ceux de Valenciennes, les besoins ne sont pas les mêmes, les ment décentralisateur, mais aussi et surtout car il n'a pas encore défini sa po¬ réseaux de relations servant de régulation de crise ne sont pas non plus sition propre. les mêmes ; La place de l'administration dans les comités locaux de l'emploi est significative : Mais ce niveau local reste inséparable du reste de l'économie nationale ; et la convocatrice et garantie du "label", interlocutrice sans être participante, à priorité reconnue aux principes du développement local doit trouver sa place la disposition des autres acteurs sans être motrice, alors au'elle détient encore par rapport aux grandes politiques économiques. Poser les problèmes de la perti¬ un pouvoir non négligeable d'arbitrage et de gestion. La définition du nouveau rôle nence des niveaux d'intervention ou de coordination n'a de sens que si l'on a de l'Etat est fondamentale pour que des logiques locales puissent émerger (fac¬ examiné les conditions de mises en oeuvre de la concertation sur l'emploi et teur d'impulsion), durer (arbitrage, décentralisation des services et mises à l'économie. Les formes les plus récentes, les comités locaux de l'emploi ne sont pas disposition, financement) et ne pas s'opposer à des logiaues nationales (mobilisa¬ des lieux neutres où l'on définit des politiques. Ces structures complexes, fragiles, tion du potentiel des établissements nationalisés, par exemple). L'expérience, dans dépourvues de moyens n'ont d'existence que par ceux qui les utilisent ; elles de multiples secteurs, le prouve : la reconnaissance d'une légitimité entraîne servent de cadre à la définition de projets potentiels communs ; ce sont des lieux une montée des besoins, auxcuels l'Etat donnait une réponse, antérieurement. Qu'en du compromis, d'analyse d'une économie concrète (celle du milieu local), de trans¬ sera—t — il demain ? Comment le grand service public de l'emploi s'articulera-t-il formation des représentations des acteurs. En ce sens, élus locaux, syndicats et à des problemàtiques de développement qui se trouvent en amont ? organisations patronales sont soumis à des contradictions fortes, par le simple fait qu'ils sortent de leur rôle traditionnel. Quand on parle du local, on fait trop souvent une identification avec les collec¬ tivités locales. Si l'on accorde à celles-ci un rû;e déterminant dans 1 emploi et Mais la marge de manoeuvre est faible, les pouvoirs inexistants. Adaptés à la l'économie, elles risquent ce ne l'exercer, toutefois, qu'avec de fortes contraintes crise, car ils sont des lieux où se renégodentdes alliances sociales ou institu¬ budgétaires (certaines communes, en consacrant 15« de leur budget à 1'interventio- tionnelles locales, ils ne remolacènt pas les structures traditionnelles qui nisme économique, sont dans des positions célicates, tandis que les garanties d' élargissent leur champ d'action (notamment, les collectivités locales dans l'éco¬ emprunt peuvent se révéler un jour catastrophiques) ; il ne faut pas négliger les nomie), mais peuvent avoir une influence non négligeable sur l'évolution des pro¬ limites à leur action : leur pouvoir s'exerce principalement dans les services blématiques : de politiques, sociaux, les propos deviennent techniques, économi¬ aux individus et aux entreprises touchant au cadre de vie ; elles n interviennent ques ; le discours général sur l'emploi est remplacé par l'étude et la valorisation pas dans les choix économiques privés, alors Que syndicats y sont certainement des ressources locales, par la production nouvelles richesses, par la réorga¬ plus reconnus- Et, paradoxalement, on peut même être étonné Que bon nombre ¿es nisation des investissements productifs ou des services publics. interrogations des comités locaux de l'emploi ne pcrtent pas sur les services publics ou sur le poids économique des collectivités cans le milieu local. Mais le développement local ne relève pas de la génération spontanée, les institu¬ tions locales ne sont pas toutes porteuses de projet collectif, et la décentrali¬ Les organisations syndicales, par la place qu'elles occupent dans le système pro¬ sation n'apporte aucune ressource supplémentaire pour favoriser l'emploi ou les ductif, par la connaissance qu'elles en ont, sont des interlocuteurs nouveaux interventions économiques. La mise en retrait de l'Etat oblige les syndicats, les fondamentaux cans tout débat public local sur le développement, en dépit des élus, les organisations professionnelles à écrire en commun et sous forme contrac¬ contradictions qu'elles ont à supporter. tuelle les règles du jeu de la coordination oes initiatives et des moyens. II ne o semble pas Qu'il y ait d'autres solutions dans un schéma de mise en valeur des po¬ o o tentialités locales. La loi et les circulaires administratives ont entériné les pratiques locales de coordination Ces initiatives. Le niveau local de l'intervention n'est plus contesté, non pas pour des raisons théoriques, puisque le concept de bassin d'emploi appar¬ tient au corpurs néo-classicue, mais pour des raisons opérationnelles : dans l'ac¬ tion, c'est le cadre de vie quotidien qui prime, ce sont les éius du sel cui re¬ présentent les populations, c'est au niveau local eue s'exprime et se net en place la solidarité économique pt sociale. ANNEX 8 3.82 informe ■"H■'íSir/vc.. fi fi- empresas que van bien ha tenido, desde hace tiempo, un fuerte impacto en los medios de comunicación y en la opi¬ nión. En la televisión, el programa «L'enjeu» de François de Closet, Em¬ manuel de la Taille y Alain Weiler, pre¬ senta todos los meses una figura desta¬ cada del mundo empresarial. En la ra¬ dio, Michel Clerc entrevista todas las semanas a una de estas figuras en la R.T.L. y en el programa «Entrepren¬ dre» de Europa I. Por último, desde hace más de un año, un programa con¬ junto «France-lnter-Le Nouvel Obser¬ vateur», denominado «La rue des Entre¬ preneurs» (La calle de los empresarios) presenta los logros de aquellos-que han conquistado nuevos mercados en el ex¬ tranjero. de los creadores de nuevos em¬ pleos y de los inventores que han lanza¬ FRANCIA do nuevos productos con éxito. Ade¬ más, los periódicos, bancos o institucio¬ Reconciliar la nación nes ofrecen numerosos premios a los mejores jefes de empresa, exportadores, ahorradores de energia, etc. con las empresas... Pero los cambios no sólo se producen en los círculos gubernamentales o en los desarrollo nacional. La En Francia estamos asistiendo á primera de ellas medios de comunicación, sino en el in¬ una auténtica rehabilitación de la fue un discurso, terior de la que tuvo gran resonan¬ propia sociedad francesa. . empresa. Y. paradójicamente, se cia, pronunciado en Figeac, el 27 de Hoy en día, el «management» (direc¬ lo debemos a la izquierda...» Asi lo septiembre de 1982. En el programa de ción) industrial y comercial está de moda entre las nuevas reconoce, en un ataque de sinceridad, televisión «L'enjeu» (La encrucijada) generaciones. uno de los próximos colaboradores del del ^15 de septiembre de 1983. Mitte¬ Nunca ha habido tantos candidatos a la antiguo presidente de la República Va¬ rrand. su principal figura, volvió a la ESSEC, o las demás escuelas para post- léry Giscard d'Esiaing, que actualmente carga. Por último, en una larga entrevis¬ graduados de las que saldrá la élite de se encuentra en el sector privado. ta concedida al diario «Libération» el los futuros dirigentes de empresa. Del La opinión pública ha estado, durante 10 de mismo modo, muchos licenciados de las mayo de 1984. alabó los méritos varias décadas, en contra de la patronal de una «sociedad mixta» la escuelas de en que coo¬ ingenieros que no hace mu¬ y las empresas francesas. Su imagen, a peraran empresas del público cho habrían soñado con una brillante sector y pesar de los esfuerzos del C.N.P.F. del sector privado. carrera de ejecutivo, aspiran hoy a con¬ (Consejo Nacional de la Patronal Fran¬ El nombramiento de Laurent Fabius, venirse en su propio empresario. cesa), era muy mediocre. Sus fallos, su el 17 de julio pasado, de De ahí la como sucesor proliferación de pequeñas y ineficacia y su desmesurada afición al Pierre Mauroy a la cabeza del gobierno, medianas empresas, algunas de las cua¬ beneficio se evocaban a todo lo largo de mostró claramente intenciones les tendrán una vida efímera mientras sus a la escala social. En todas partes se criti¬ este respecto. En efecto, el nuevo primer que otras lograrán prosperar. En cual¬ caban sus ideas anticuadas. El éxito in¬ ministro, que habia ostentado anterior¬ quier caso, el gobierno de Laurent Fa¬ discutible de algunas empresas a nivel mente las cañeras del Presupuesto, la bius está decidido a facilitarles la tarea: mundial se consideraba una excepción: Industria y la Investigación, deci¬ se van a tomar medidas con el fin de es un que E.L.F. y C.F.P. en el petróleo, L'Oréal do panidario del los jefes de los trámites necesarios apoyo a para la creación en los productos de belleza. Dassault dinámicos. Hombre de izquier¬ de una nueva en empresa empresa no duren más de la aeronáutica. Accor en la hostelería das, duda proclamar el bene¬ un mes. o no en que Lafarge-Coppée en los materiales de ficio es el estimulo necesario de toda En cuanto a los circuios financieros y construcción. actividad productiva. En discurso bancarios, su so¬ parece existir el convenci¬ Han hecho falta años de gobierno bre política general dirigido, el 24 miento de tres de que las perspectivas de las socialista para cambiar esta imagen des¬ julio, a la Asamblea Nacional, destacó: empresas francesas son prometedoras. favorable, no sólo entre los adversarios «Es preciso reconciliar la nación Los inversores con sus extranjeros, por su pane, de la izquierda, sino dentro de la propia empresas...» companen esta opinión. La prueba de izquierda. En efecto, el ejercicio del po¬ Laurent Fabius, el primer ministro ello es que los valores de la sociedades der convenció a los dirigientes del go¬ más joven de la historia de Francia des¬ francesas que se cotizan en la Bolsa de bierno de que los jefes de empresa no de el duque Decazaes. bajo el reinado de París han experimentado un progreso eran tan inútiles como parecía y de que Luis XVIII. considera que la moderni¬ regularen 1983 y a principios de 1984. su contribución resultaba indispensable zación de la industria, la informatiza- Aun así, Francia sigue sufriendo los en la recuperación y modernización del ción y robotización son esenciales efectos de la reciente recesión. Su tasa para aparato económico necesarias ha¬ el buen funcionamiento de las de crecimiento, para empre¬ aunque está mejorando, cer frente a las exigencias de la batalla sas. Constituyen, para ¿I. la clave de la es todavía débil (1-2 por 100 anual). Las comercial mundial v también para dete¬ competitividad frente a paises de tecno¬ empresas, sobre todo las más recientes, ner el dramático aumento del paro. logia avanzada como Estados Unidos tendrán sus mayores posibilidades y de En realidad, como suele ocurrir en es¬ Japón. De ahí política de incentivos éxito con la aceleración de la su expansión tos casos, la señal vino desde arriba. El financieros y fiscales a las sociedades es y que. como de esperar, se producirá Presidente de la República destacó, en sobre todo a las pequeñas medianas durante los \ próximos meses. tres intervenciones importantes, el pa¬ empresas. pel decisivo de ¡os empresarios en el Además, esta rehabilitación de las Jean Baumier 16 Ociubr; HM / COMUNIDAD EUROPEA ANNEX 9 3-83 COWPOMACIÔ METWO#>OLJTAMA •DE BARCELONA CONCLUSIONS DEL SEMINARI INTERNACIONAL SOBRE "EL MERCAT DE TREBALL A L'AREA METROPOLITANA" CORPORACIÓ Mb »IRO^OLJTAMA DC BARCELONA CONCLUSIONS DEL SEMINARI INTERNACIONAL SOBRE "EL MERCAT DE TREBALL A L'ÀREA METROPOLITANA" En els dies 26 al 30 de Novembre de 1984 s'ha celebrat "El Se ■inari Internacional sobre el Mercat de Treball a l'Àrea Metrópoli tana", organitzat per la Corporació Metropolitana i el Gabinet d'Estudis Socials al qual han assistit alcaldes i responsables mu¬ nicipals dels ajuntaments de l'Àrea Metropolitana, dirigents d'em¬ preses amb una forta incidència en el mateix àmbit i sindicalistes. Persones integrants dels tres grups han intentat recollir el conjunt de reflexions i aportacions de les ponències, conferències i debats efectuats, tot concretant-los en unes conclusions que ara es presenten. A - LA_ÇRISI_I_EL_MERCAT_DE_TRZBAL·L 1.- Mentre que entre 1950 i 1970 les grans empreses i les adminis¬ tracions públiques van crear les tres quartes parts dels nous llocs de treball en el països de l'OCDE, ara la crisi fiscal ée" - l'estat i la inversió en capital no creadora de llocs de treball - fan que l'atur s'incrementi i es converteixi en la principal preo¬ cupació de la majoria de països. L'alta taxa de naixements dels - anys 60, l'ingrés massiu de les dones en el mercat de treball, la reducció del temps de treball, contribueixen a augmentar el seu vo lurn. 2.- La revolució tecnològica i la seva incorporació al procés pro¬ ductiu i gestional té un ritme i una acceleració cada cop més ràpi des sense paral·lelisme am.b els canvis socials. 3 .83 CO«PO«ACIÔ ME-mOF»CXJTANlA OC BAACELONA 3.- La innovació tecnològica transforma la distribució ocupacio- nal i l'estructura de les professions actuals, fent-ne unes d'ob soletes i emergint-ne d'altres, canvia les exigències, els ni¬ vells i les qualificacions de les ocupacions existents i polarit za el sistema ocupacional entre poques persones molt qualifica-/ des, d'alts nivells de renda i l'augment de demanda de treball - no qualificat. Per fi, modifica la composició social, molts dels valors imperants i una gran part de les formes de vida. 4.- La remodelació de la divisió internacional del treball, la - descentralització productiva i la inversió en capital intensiu - contribueixen, entre altres, a augmentar les dualitats del mer¬ cat de treball. 5.- Al costat d'empreses dinàmiques sanejades financerament, co brint les seves obligacions fiscals i socials, sorgeixen multi tud d'iniciatives de dubtosa viabilitat amb els recursos finan¬ cers ben minsos, i que intenten defugir les exigències legals. - Al costat d'uns treballadors amb treball estable, amb salaris re lativament alts i assegurats, amb certa presència sindical, so¬ bre els quals incideix la normativa laboral, es troben mil for mes de treball precari, temporal, a domicili, amb remuneracions baixes, sense cap mena de seguretat ni incidència de l'ordena-/ ment jurídic. 6.- La crisi colpeja de forma diferenciada afectant especialment les àrees de vella industrialització, els sectors amb poca capa¬ citat i possibilitats innovatives, i es concentra en les capes - més febles del mercat de treball: joves, dones, poblacions amb - diversos tipus de disminució, etc... 7.- Especialment preocupant és la situació del col·lectiu que cerca el primer treball -joves principalment- en termes de desar ticulació individual i familiar, manca d'integració laboral i C0W*»0*ACIC> ME-mOF»OUTANA DC BARCELONA col·lectiva, apatia i desinterès envers qualsevol projecte de fu¬ tur, etc... El risc és gran de creació de bosses de situacions di fícilment reversibles. 8.- La rapidesa i el volum d'aquests processos palesa cada cop nés la distància i fins i tot les contradiccions d'un sistema edu catiu formal que a tots els nivells es veu incapaç d'adaptar-se a les noves exigències productives, tecnològiques, professional i - de nivells de qualificació. 9.- Per altre costat, les noves formes productives es fonamenten cada cop menys en la concentració massiva de les grans fàbriques i en els sectors industrials tradicionals, els efectes de polarit xació i difusió regional són posats en qüestió, els límits de. les economies d'escala de les grans aglomeracions urbanes apareixen - cada cop més. 10.- Tanmateix, en el Seminari, també s'ha pogut constatar que a part d'aquests fenòmens, s'estan desenvolupant uns processos - d'innovació en els sectors del comerç i serveis, les finances, - en la morfologia industrial generadors de noves ocupacions. 11.- El part-time i les noves formes d'incorporació discontínua al treball són acceptades i assumides per més gent, sobretot - quan van lligades a una major qualitat del treball, a una major autonomia personal, a una promoció social, i a unes majors possi bilitats de mobilitat. 12.- Les possibilitats de descentralització de la producció, la integració entre la indústria i els serveis han obert l'accés dels mercats internacionals a les petites empreses que es veuen afavorides per la mal·leabilitat i adaptabilitat de les noves - tecnologies. Er. molts països, el nombre de petites empreses, creadores d'ocupació, han crescut. 3 .87 CO «HORACIO METnOPOUTANA oc BARCELONA 13.- La desconfiança i el recel amb què amplis sectors de la po¬ blació es miraven la figura de l'empresari estan batent-se en re tirada i la difusió d'una perspectiva de creació i d'innovació - e's cada cop més gran. 14.- Connectar a vegades amb 1'autonomització respecte a l'alt - nivell de qualificació professional es produeix un fenomen d'irradiació (spin-off) de l'esperit empresarial en xarxes econò miques i socials que aprofiten les escletxes del sistema econò¬ mic en un primer temps i que sovint es consoliden en determina des àrees i sectors. 15.- Aprofitant, en certs casos, els subsidis estatals o els - fons acumulats de protecció als aturats, en altres, com a respos ta a les crisis empresarials, el nombre de cooperatives està creixent arreu. En deu anys, en els països de la Comunitat Euro¬ pea el seu nombre ha passat de 4.700 a 12.600. B - DIMENSIONS D'ACTUACIÓ EN EL MERCAT DE TREBALL: FORMACIÓ I RECICLATGE I INICIATIVES LOCALS DE CREACIÓ D'OCUPACIO 16.-En el marc del Seminari s'han privilegiat dues àrees d'ac¬ tuació sobre el mercat de treball: la formació i reciclatge i les iniciatives locals de creació d'ocupació, sense per això dei xar de valorar el fet que la seva incidència depèn de l'adopció d'altres moltes mesures macro i microeconòmiques. 17.- En aquest sentit cal destacar la multiplicitat d'iniciati¬ ves generades a la Communauté Urbaine de Montpellier que ultra - actuar en 1'àmbit de la formació i de l'ocupació, està desenvolu pant un coniunt de polítiques d'oferta de sòl industrial, d'ofer ta d'equipaments immobiliaris per a la indústria i els serveis,- de foment de la investigació en tecnologies avançades per part - <î conponACid metbopootamív DC BARCELONA de la industria i la Universitat, de creació de Societats d'Econo- feia Mixta, de Finançaments, de Transparència Tecnològica, de fo¬ nent de l'exportació, etc. 18.- També es constata una preocupació semblant en altres àrees. - Així en la Regió del Veneto, a través de la concertació dels - agents socials, s'han realitzat estudis aprofundits sobre els esce naris econòmics sub-regionals (horitzó 1995), definint els sectors econòmics del futur i realitzant previsions sobre l'estructura de qualificacions i professional de què caldrà disposar per a fer front a les exigències dels nous llocs de treball generats pels canvis tecnològics i d'organització de la producció. La formació i reciclatge 19.- En les grans àrees urbanes europees on el pes de l'emigració amb nivells de formació insuficients és significatiu, hom consta¬ ta una creixent preocupació per els processos de formació de capi tal humà. 20.- La formació i reciclatge ha de fer front a exigències noves, a partir d'un triple repte: ha de contribuir alhora a elevar el - nivell cultural bàsic, a donar una formació polivalent partint de la creixent mobilitat professional i ha de proporcionar una forma ció ocupacional ajustada als requeriments del mercat. 21.- En aquesta perspectiva les polítiques s'orienten a lligar el sistema formatiu i el productiu, establint una sèrie de mesures - que relliguen la formació permanent, ocupacional i polivalent a partir de l'anàlisi de les demandes actuals, així com d'estudis - prospectius. COHPORACIÔ ME~n**e**Ot_rTAfN¿A DE BARCELONA 22.- A França i en especial a Itàlia es constaten les dificultats d'adaptació i ajust de l'Ensenyament Reglat i de l'Ensenyament - Ocupacional per a integrar procediments didàctics i innovadors, tant per les insuficiències d'equipament adequat (tecnologia, electrònica, audiovisual, etc.) com per les resistències corpora¬ tistes de part dels ensenyants. 23.- Les mesures per acomplir les noves tasques formatives són - múltiples. En allò que es refereix a l'educació permanent, cal destacar el paper Jugat per l'aplicació de la llicència pagada - d'estudis que estableix el Conveni 140 de l'OIT i que s'ha implan tat en forma significativa a Itàlia, a través del sistema de les 150 hores. 24.- La formació dels joves, col·lectiu fortament afectat per - l'atur, és objecte d'una especial atenció a través de formes inno vadores orientades a conjuminar l'ensenyament professional amb la inserció al món del treball (contrât d' aprantissage, contrât em¬ ploi-formation, legge 285 etc.). En aquest context es destacà la importància de l'experiència de l'Ajuntament de Nova York "Coope¬ rative Education Programm". 25.- Per últim, dins d'aquest apartat, cal remarcar la necessitat sentida arreu d'un coneixement aprofundit de l'oferta i demanda formativa a nivells sub-regionals ("bassins d'emploi" a França) i de l'exigència d'una investigació estadística rigorosa que propor cioni fonaments sòlids als Plans i Programes de Formació. 26.- Un eixam d'iniciatives molt diverses estan emergint en la ma joria de pa'isos Europeus: activitats d ' empresaris autònoms, empre ses creades per i per ais aturats, empreses d'interès social, COR POftAClO METRC*»©<_rrAMA OC BARCELONA agrupaments d'artesans, de petites empreses, xarxes d'ajuda mútua, cooperatives de producció i activitats autogestionades, accions de desenvolupament econòmic o social. La gran majoria d'elles amb l'objectiu de mobilitzar al màxim els recursos existents en el seu àmbit insistint en el protagoniame local. 27.- Les Iniciatives Locals d'Ocupació (I.L.O.) es distingeixen - per llur origen, forma d'organització i raó d'ésser cercant d'acori seguir objectius d'interès públic per mitjà de la iniciativa priva da. Es desenvolupen, en gran part, perquè els mitjans tradicionals utilitzats per les autoritats centrals no aconsegueixen aportar so lucions satisfactòries als problemes de l'atur. 28.- Les ILO prenen formes molt diverses segons les diferencia¬ cions socials, econòmiques i polítiques de cada localitat: al Japó es diuen Technopolis, en el món Anglosaxó llur creixement està connectat amb la idea del "spin-off", a França el seu producte més característic són les "boutiques de gestion". 29.- La inserció local de les ILO connecta amb el fet de les sol. licitacions creixents que arriben a les autoritats locals, per a fer front a molts problemes però molt especialment al de l'atur i les seves conseqüències. 30.- El paper del Municipi pren un especial relleu en la promoció, consell i coordinació de les iniciatives de creació d'ocupació, en definitiva posant les condicions: el clima per a la seva potencia¬ ció. C ' ?B21ti^Íi=^20^?iÍ_i=ÍÍI2ÍATIVL3_A_L^AR£A_HZTHOPOLITANA 31.- En el nostre país i molt especialment a l'Area Metropolitana es plantegen un conjunt de problemes que podrien resur.ir-se així: 3 .91 COWPO*ACIÔ ME-mOROtJTAM OC BARCELONA - Una concentració industrial i demogràfica molt fortà i.col¬ pida per la crisi actual. - Unes grans necessitats de reconversió tecnològica. - Una elevada proporció d'emigrants amb nivells culturals es¬ cassos i la possible diferenciació amb la població autòcto¬ na en el doble mercat de treball. Gairebé el 50% de la po¬ blació és analfabeta funcional. - Uns elevats índexs d'atur, que afecta molt especialment el col·lectiu dels joves, de les dones i dels sectors més fe¬ bles de la força de treball. - Uns greus problemes socials i els costos indirectes generats per la desarticulació social present en les grans poblacions de l'Àrea. - Unes conseqüències negatives de tipus urbà, d'equipaments i socials difícils d'afrontar per part dels Ajuntaments més - petits de l'Area, i per tant amb menys recursos, però amb situacions relativament més preocupants. 32.- Malgrat els esforços dels Municipis, de la Generalitat, del Go vern Central, de les empreses i els sindicats existeixen un con¬ junt de mancances: - Estudis de la realitat actual de les necessitats formatives i productives. - Anàlisis prospectives de la seva evolució. - Informacions localitzades i específiques sobre el mercat de treball (atur, qualificacions, etc...) CORPORACIÓ METRC*»©LJTANA DG BARCELONA - Coneixement de les experiències foranes. - Coneixement de les iniciatives ocupacionals i formatives - que estan prenent Municipis, Generalitat, Empreses i Sindi¬ cats. 33.- Existeix, però, a hores d'ara una important experiència de - plans d'ocupació i formació realitzats en els Municipis i finan¬ çats amb fons de l'Administració Autonòmica i Central. 34.- En aquesta línia, l'actuació dels Ajuntaments ha incidit en - l'activitat econòmica del Municipi (ocupació directa, contractació, subministrament de serveis, transports, regulació d'activitats de comerç...), i s'han concretat en actuacions determinades i en plans d'actuació en el nivell ocupacional i formatiu. 35.- Sovint els Ajuntaments, atès l'apropament i el coneixement de les situacions concretes i els agents que hi intervenen en la vida sòcio-econòraica del municipi, han facilitat la creació i la implan tació de noves empreses, assessorant tècnicament els seus promo¬ tors i facilitant fonts de finançament, tant públic cor. privat. 36.- Aquestes activitats dels Ajuntaments han obert alhora el camí a les diferents formes de les noves categories empresarials de ca ràcter social, cooperatives, societats anònimes laborals, etc. 37.- En alguns municipis horr. ha endegat l'activitat dels Consells Econèmico-Socials en els quals hi participen Ajuntament, empresaris i Sindicats, amb 1'objectiu de superar les dificultats existents i facilitar la col·laboració entre els esmentats agents a fi de pro¬ moure noves iniciatives. I i 3.93 COBPOHAClO METPOFOUTAMA DE BARCELONA 38.- Són nombroses les iniciatives dirigides als joves, en el sen¬ tit de responsabilitzar-los envers la creació de cooperatives, dins el marc genèric'dels plans d'ocupació juvenil, amb els recur¬ sos propis o mobilitzant-ne d'externs al propi Municipi (IKEK, Ge¬ neralitat,....). Així mateix cal fer esment a diverses associacions d'aquest col·lectiu de joves contra l'atur. 39.- Cursos de formació de reciclatge, tant en l'administració pú¬ blica, com en l'empresa privada, a fi de resituar millor els treba lladors davant les noves exigències del treball i les provinents - dels canvis tecnològics que s'estan implantant. 40.- En algun cas s'han promocionat centres d'estudis sobre el tre ball i gabinets d'assessorament sobre necessitats i possibles ini¬ ciatives que supleixin mancances del municipi i orientin en aquest sentit la nova ocupació local. 41.- Els Sindicats, tot analitzant els reptes amb què s'han d'en¬ frontar per a la seva adaptació a les noves exigències i tot cer¬ cant nous camins de resposta, esmercen una part del seu temps i - dels seus mitjans, a la formació dels delegats i dirigents envers el coneixement de la realitat de les seves empreses i de tot el. - que fa referència a la negociació col·lectiva, que és un dels punts àlgids de l'activitat sindical, 42.- Així mateix, les innovacions legislatives que s'han intro duit recentment des del govern Central i la Generalitat har. faci litat la incorporació de joves al món del treball. 43.- Aquestes iniciatives, tanmateix, s'han d'enfrontar amb un seguit d'obstacles, com: - La inexistència formal de competències, lligada art la responsabilitat democràtica, davant la pressió social de¬ rivada de l'atur; CORPORACIÓ METROPOLITANA OC BARCELONA la burocràcia administrativa i en ocasions la reticència empresarial envers les iniciatives que puguin néixer de l'administració pública, en general, i de la local, en concret ; l'àmbit municipal és àmpliament superat quant a temes com l'atur, la informació, el mercat de treball ; l'evident manca de recursos i la consegüent dependència - permanent de recursos exterior ; la competitivitat entre els diferents avantatges oferts - per uns municipis o altres quant a exempcions fiscals, - creació de cooperatives, etc. D - PERSPECTIVES I POSSIBILITATS D'ACTUACIO A4.- Per a la eficàcia de les polítiques de formació i creació - d'ocupació, hom creu necessari seguir potenciant els mecanismes de concertació social impulsant així mateix la coordinació entre les diferents Administracions (local, Autonòmica i Estatal) que hi intervenen. 45.- Cal afavorir també aquelles mesures que contribueixin a pal. liar les mancances existents, entre les quals hom senyalaria: a) La creació d'uns canals informatius que siguin capaços - de donar notícia periòdica de l'evolució del mercat de - treball i connectar de forma territorial més estretament les ofertes i les demandes, així com informar de les pos sibilitats institucionals i legals existents. 3.95 WPORAClO ME-mOF»OiJTANA OC BARCELONA b) El tractament diferenciat de les estratègies ocupacionals i formatives en funció de les diferenciacions territo¬ rials del mercat de treball, promocionant i coordinant me sures locals, comarcals, regionals, etc... c) El desenvolupament dels 6istemes de formació contínua dels agents socials (empresaris i treballadors) de cara a poder fer front a les innovacions en el terreny de la gestió i organització empresarial i en el productiu. d) L'aprofitament dels períodes coberts pels diversos mecanis mes d'assegurances de l'atur per requalificar professions^ ment els afectats, i promocionar les seves iniciatives d'autoocupació. e) La coordinació, des de les instàncies públiques locals, de la participació de les organitzacions empresarials i sindi_ cals en els programes d'adequació de l'oferta i la demanda de treball. 46.- Dins d'aquest context és necessari destacar l'existència d'una sèrie d'accions i polítiques en els diferents nivells de l'Adminis tració, que incideixen i poden incidir, en forma positiva en els - àmbits de la formació professional i l'ocupació. 47.- A nivell de l'Administració Central, destaquen entre altres, l'Acord Econòmic i Social (AES) de 9 d'octubre, la constitució del Fondo Nacional de Protección al Trabajo del Ministeri de Treball,- les projectades Zones d'Urgent Industrialització (ZUR), etc. 48.- En l'Administració Autonòmica s'estan realitzant esforços d'adequació a les noves exigències de la Formació Ocupacional, i s'estan dinam.itza.nt els Plans d'Ocupació Juvenil i la política d'oferta de sòl (INCASOL). conponacio met^opoutama DC BARCELONA 49.- En municipis de l'àmbit metropolità s'estan iniciant accions de promoció econòmica de diferent natura, recolzades majoritària¬ ment en la concertació dels agents socials que tindran sens dubte efectes favorables una vegada hagin ultrapassat la fase experimen tal. Aquestes accions tenen la seva correspondència en l'àmbit - sub-regional de la CMS, a nivell de la política de sòl industrial i d'activitat econòmica, d'equipaments Metropolitans, de Trans¬ ports i Comunicacions, de col·laboració amb la Universitat, la re cerca, etc. 50.- Per últim i des d'un enfoc pragmàtic, els assistents coincidi ren en la necessitat que la reflexió endegada continués tenint un suport per part de la CM3, garantint: a) La creació d'un circuit informatiu que doni notícia de les experiències que s'estan realitzant en l'àrea Metropo litana en l'àmbit formatiu i ocupacional, així com de les experiències foranes més significatives i adaptables. b) L'organització de reunions d'avaluació periòdiques entre - els agents, amb la possibilitat d'assessorament d'experts estrangers. c) La publicació sistemàtica de dossiers informatius que re- collin les experiències internes i externes i resumeixin els continguts de les reunions d'avaluació, constituint - un lligam amb tota la gent interessada en aquests temes. I ANN EX 10 Desarrollo económico, participación y conceríación social: Los consejos económicos-sociales locales Recientes estudios y análisis de organizacio¬ empresas, sea a través del auto-empleo. En nes internacionales ponen últimamente el definitiva, se trata de una expresión de desa¬ acento en las consecuencias que supone para rrollo endógeno, como palanca primordial las ciudades el actual período de crisis eco¬ del desarrollo económico actual. nómica. Uno de ellos, realizado por la OCDE Estos fenómenos no encuentran a las colec¬ llega a plantearse directamente lo que deno¬ tividades locales especialmente bien prepara¬ mina el fenómeno del "declive de las ciuda¬ das para intervenir eficazmente. Vaya en pri¬ des", como lugares donde se manifiestan con mer lugar la consideración de que las legisla¬ mayor virulencia los efectos de la crisis y ciones nacionales y las prácticas de la mayo¬ muy especialmente el paro. ría de Estados no dejan sino un mínimo es¬ Paralelamente, en el transcurso de los años pacio económico-financiero a los Ayunta¬ 80 se asiste a una creciente toma de posición mientos. Reflejo'probablemente del período por parte de las municipalidades frente a los económico anterior, los municipios no po¬ peores efectos de la crisis y el paro. Ejemplo seen ni los medios ni el espacio jurídico para de ello son las numerosas iniciativas que vie¬ actuar adecuadamente frente a la crisis. No nen siendo adoptadas por los municipios en obstante —el caso de Francia es el más. su ge¬ diversos países europeos, enmarcadas en el rente, aunque no el único— se observa un más amplio fenómeno de las "iniciativas lo¬ movimiento en favor de la descentralización, cales de empleo". de traspaso de competencias y recursos a los Las dificultades que encuentran las Adminis¬ municipios y de acentuación de los princi¬ traciones centrales para poder paliar las con¬ pios de la autonomía local. secuencias más dañinas de "políticas de ajus¬ Más allá de las limitaciones presupuestarias y te" hoy en vigor, ¡as perentorias necesidades normativas, los Ayuntamientos tienden en de las colectividades locales para dar respues¬ no pocos casos, a desconfiar de sus posibili¬ tas concretas, impulsan un creciente proceso dades y a rehusar la asunción de responsabili¬ de intervención municipal en el terreno eco¬ dades por pequeñas que sean, recabando en nómico. Entendámonos, no es que hasta todo momento la asistencia de las Adminis¬ ahora las Administraciones locales no dispu¬ traciones superiores a través de medidas ex¬ sieran de ningún instrumento con incidencia cepcionales (Planes de Urgencia, por ejem¬ en el cuadro económico-social local, lo que plo). ocurra es que estos instrumentos tradiciona¬ Entre los factores que cabe resaltar que indu¬ les, tales como política urbanística, política cen a no pocos Ayuntamientos a desconfiar fiscal, transportes, vivienda, etc., se aplica¬ de sus posibilidades do intervención, cuando ban en un contexto de crecimiento aparen¬ no a inhibirse, figura la escasa o nula prepa¬ temente ilimitado, donde los agentes funda¬ ración económica de los representantes mu¬ mentales eran "externos", véase, por ejem¬ nicipales, así como del ftincionariado, debi¬ plo, las inversiones del sector público o pri¬ do en el último caso a los criterios de selec¬ vado. ción y la extracción académica de su gran Ahora, por el contrario, agotado como míni¬ mayoría. mo el generalizado impulso "desde fuera" a Existen no cbstante otros factores que tie¬ través de las inversiones creadoras de empleo, nen que ver con las características estructu¬ comienza a ser perceptible un nuevo proce¬ rales de la representación municipal y de sus so: los sectores locales son ¡os únicos genera¬ órganos de gobierno. Rudolf Sch.ii'er. de! Ins¬ dores de puestos de trabajo, sea en pequeñas tituto de Urbanismo de Berlín, analizaba esta 3.° H faceta del problema en el simposium cele¬ La experiencia francesa ha sido la más prolija brado en. 1976 en Colonia sobre "La forma¬ en estos últimos años, como lo prueba el he¬ ción para la gestión urbana" al señalar que cho de que a finales de 1982 existieran más "la planificación local es tan compleja que de 300 organismos, denominados Comités plantea a los consejos municipales problemas Locales para el Empleo, de composición tri¬ comparables a los que, a nivel del Estado, es¬ partita (sindicatos, empresarios y represen¬ tán en el origen de lo que se denomina gene¬ tantes municipales), reconocidos por la Ad¬ ralmente como "ineficacia funcional de los ministración Central y dotados para tratar de parlamentos". Los procedimientos de elabo¬ incidir sobre el empleo local y efectuar el se¬ ración y decisión municipales, la reticencia guimiento de las medidas adoptadas. En Es¬ a contar con asesores técnicos adecuados, la paña, junto a la ausencia de tradición de escasa voluntad de dar a conocer a la pobla¬ concertación social, hay que destacar el poco ción en tiempo adecuado las opciones funda¬ interés que ha suscitado hasta el momento la mentales, constituían algunas de las causas aplicación de la Constitución española en lo que R. Schá'fer catalogaba como decisivas al que se refiere a la creación de un Consejo respecto. Económico y Social destinado a intervenir En este contexto en el que merece destacarse en la planificación económica del Estado. A el fenómeno de creación de plataformas de pesar de su lánguida existencia el precedente información y negociación con los protago¬ está ya asegurado a través de la existencia de nistas sociales a nivel local, sectores empresa¬ organismos de ese tipo en varias Comunida¬ riales y sindicatos preferentemente. Como des Autónomas (Consell de Treball en Cata¬ más adelante se verá, estas plataformas ad¬ lunya, Consejo de Relaciones Laborales en quieren formas, competencias, composición Euskadi y Consejo Económico-Social en An¬ y procedimientos muy diversos, pero en to¬ dalucía). En cuanto a municipios, son dos ellos dan muy se de una u otra forma la ex¬ escasos los que cuentan con experiencias si¬ presión de tres orientaciones generales: milares (Terrassa, Almansa y Alcalá de Hena¬ a) La búsqueda por parte de los cargos elec¬ res), aunque el alcalde de Barcelona, Pascual tos municipales de ¡os instrumentos organi¬ Maragall ha anunciado en varias ocasiones zativos adecuados para mejorar su conoci¬ su intención de crearlo en un futuro miento próxi¬ e información de la situación socio¬ mo. económica local. Una primera reflexión se impone, pues, so- b) El deseo de incorporar a las organizacio¬ bre la naturaleza..y_otras--características- de nes socio-económicas más representativas a estos organismos-de-ámbito loca!, los Conse¬ las decisiones municipales de mayor trascen¬ jos Económico-Sociales Locales dencia.' (CESL), si bien su origen, composición y denominación c) El intento de conseguir a nivel local una deben corresponder a las concertación de condiciones, los plan¬ protagonistas de la vida teamientos y necesidades de cada económica, a! municipio. menos en aquellas opciones a 1. Organo consultivo. Como señala medio largo plazo afectan Miguel y que al desarrollo Sáncnez Morón, este tipo de económico órganos combi¬ del municipio. na una función de "carácter En 'técnico, junto numerosas ocasiones esas plataformas tie¬ con otra que recoge la representatividad de nen un carácter coyuntural. funcionan como intereses difusos y colectivos y comisiones señala "ad que hoc" externas al consejo "es difícil determinar la finalidad predomi¬ municipal y carecen prácticamente de todo nante de un determinado organismo consul¬ formalismo. En otras,-la mayoría, están limi¬ tivo... sobre todo porque no tadas puede a la trazarse problemática del empleo local. Y una separación neta entre funcionalidad téc¬ un tercer nivel es en el que el organismo crea¬ nica y funcionalidad do participativa..." Ahora adquiere la competencia de intervenir so¬ bien, en todo caso tiene bre todas que quedar absolu¬ aquellas actuaciones y decisiones tamente claro que la capacidad de decisión municipales que inciden en ei desarrollo eco¬ corresponde a los órganos nómico. representativos a imagen de ¡os Consejos Económi¬ municipales, el Alcalde, el co-Sociales Pleno, de ámbito y por tan¬ estatal. to, al CESL le incumbe una misión de aseso- I 3 . 99 rar, opinar, dictaminar, ante aquellas cuestio¬ de sus intervenciones. Así, la fórmula más nes que la corporación desee conocer su cri¬ tradicional que reúne a representantes elec¬ terio. tos, sindicatos y empresarios comporta va¬ Un aspecto a sospesar es la articulación del rios riesgos y limitaciones. Por una parte, el CESL con los órganos de gobierno munici¬ que el CESL tienda a solapar al Comité de pales. Razones de prudencia aconsejan que el empresa, asumiendo los sindicatos presentes órgano consultivo dependa directamente de! la problemática y reivindicaciones del perso¬ alcalde (quizás mediante el sistema de que él nal que forma la plantilla municipal. Esa si¬ mismo sea el presidente del CESL), sin que tuación produciría una duplicidad de funcio¬ ello sea óbice para que los órganos colegia¬ nes y una auténtica desnaturalización a evi¬ dos municipales puedan solicitar expresa¬ tar. Esa composición podría suponer asimis¬ mente su opinión o dictamen. mo una homogeneidad en la representación 2. Competencias. La orientación fundamen¬ de los sectores económicos probablemente tal estaría centrada en el desarrollo económi¬ poco acorde con la verdadera y mucho más co local. Los temas fundamentales de su ac¬ compleja realidad local. tividad serían, en consecuencia: Orientados, por tanto, hacia una composi¬ —Análisis de la evolución socio-económica ción que recogiera mejor la riqueza de intere¬ (actividad, paro, etc.). ses y asociaciones locales convendría incor¬ — Estudio de medidas de promoción y fo¬ porar, en dosis equilibrada, a Cámaras de mento del empleo. Comercio, gremios, empresas municipales, —Análisis y seguimiento de las actuaciones colegios profesionales, organizaciones agra¬ de otras Administraciones (Central, Comuni¬ rias, representantes de cooperativas, asocia¬ dad Autónoma, Diputación). ciones sin fin de lucro y otras formas de —Impulso de iniciativas locales de carácter "economía social", representantes de consu¬ productivo o de servicios. midores y usuarios de los servicios municipa¬ —Valoración de las actuaciones municipales les, junto con la representación sindical y pa¬ con incidencia directa o indirecta en el em¬ tronal debidamente ponderada respecto a su pleo local. Particular importancia puede te¬ representatividad en la localidad. Cabe aña¬ ner en este aspecto, que el CESL pueda co¬ dir, por último, un componente de "persona¬ nocer en modo y tiempo oportunos los ante¬ lidades" cuyo procedimiento de elección proyectos de Presupuestos y de Ordenanzas puede ser facultativo de! alcalde, el consisto¬ Fiscales, a fin tanto de que las organizacio¬ rio o por consenso generalizado de las repre¬ nes y/o intereses representados tengan noti¬ sentaciones arriba apuntadas. cia cierta de lo que a ellos puede afectar, co¬ Podrían invitarse a representantes de la Ad¬ mo que el consistorio conozca adecuadamen¬ ministración periférica del Estado y de la Co¬ te las reacciones posibles a sus planteamien¬ munidad Autónoma, toda vez que probable¬ tos. mente no'sería necesario otorgarles un status 3. El derecho de iniciativa. Desde el punto superior con lo que se reforzaría el papel del de vista procedimental las funciones del CESL como instancia de coordinación inter¬ CESL pueden establecerse de forma genérica administrativa a efectos del empleo y de! de¬ si bien es posible que sea oportuno conside¬ sarrollo económico locales. rar ya de entrada como preceptivo su dicta¬ 5. Deliberaciones y dictámenes. Un CESL de men sobre algunas elaboraciones y actuacio¬ composición multicolor corre el riesgo, a su nes del gobierno municipal (Presupuestos, vez, de convertirse en una asamblea discursi¬ Tasas fiscales). Por el contrario, el CESL de¬ va, sin operatividad y cor. dificultades de pa¬ bería disponer del derecho de iniciativa, esto sar de las declaraciones genéricas. Entre es, de la oportunidad de dirigirse ai consejo otros sistemas para soslayarle, convendría en el memento y sobre el tema que conside¬ organizar los trabajos por comisiones de es¬ rara oportuno. tudio, susceptibles de aportar a la reunión 4. ¿ Tri o multipartita? Ya de por sí. la com¬ planaria todos los argumentos en un estado posición del CESL puede orientar, sino de¬ ta! que el Consejo pudiera pronunciarse .-un terminar en gran medida el alcance y ámbito demora. Ello implica renunciar al acuerdo i por unanimidad sistemático, de tal manera bros del órgano consultivo una información que se contemple automáticamente la argu¬ completa sobre el asunto en el que han de mentación de los votos particulares, como expresar su opinión. Esta obligación y su co¬ partes anexas al documento principal. rrespondiente derecho son tanto más exigi¬ 6. Las obligaciones clelAyuntamiento. Ni por bles en cuanto que la consulta pierde su ca¬ tradición ni por recursos puede establecerse rácter estrictamente técnico y funciona co¬ una imagen del CESL como una burocracia mo catalizador dejos intereses sociales, dado paralela a la municipal, l'or el contrario, el que el informe amplía su alcance objetivo y Ayuntamiento debería facilitar la mínima es¬ no queda ya limitado a una vertiente especí¬ tructura y personal para su funcionamiento, fica del contenido del acto final", tal y co¬ con la dotación presupuestaria adecuada. mo señala M. Sánchez Morón a través de cu¬ Ahora bien, donde el consistorio si puede ya larga cita queda perfectamente recogida obligarse de manera mucho más decisiva es la argumentación y conclusión sobre el crite¬ en lo relativo a la información a transmitir al rio de fondo que debe animar las relaciones CESL, verdadera condición sine qua non pa¬ entre el Ayuntamiento y el órgano consulti¬ ra que el órgano pueda servir a los represen¬ vo socio-económico. tantes municipales electos. "La complejidad de la moderna actividad administrativa y el Jorge G. Aznar' conjunto.de factores que deben tenerse pre¬ sentes a la hora de elaborar la decisión, tie¬ nen como consecuencia la obligación de la Jorge C. Aznar es Director de Senados Ciudadanos Administración de proporcionar a los miem¬ del Ayuntamiento de Terrassa.