Revisió del gènere Amaranthus L. als Pirineus sud‑orientals

Abstract

Els Amaranthus tenen la seva major diversitat d’espècies al continent americà i concretament als tròpics, no però significa que no en tinguem representants als Pirineus. Els dos tàxons autòctons existents al territori són Amaranthus blitum L. subsp. blitum i Amaranthus graecizans subsp. sylvestris (Vill.) Brenan. Les espècies al·lòctones d’Amaranthus a Europa han anat apareixent en el temps degut al transport de mercaderies i la jardineria. Per altra banda, degut a processos d’hibridació, s’han format nous híbrids fora de la seva àrea nativa, com seria el cas d’ A.×ozanonii Thell. i A.×ralletii Contré; dos tàxons amb problemàtica nomenclatural ja que han rebut diferents noms en la literatura segons el país. En aquest estudi aportem una llista actualitzada de tàxons presents als Pirineus sud‑orientals a partir de la revisió de material d’herbari. S’ha seguit un criteri taxonòmic actualitzat respecte Flora iberica (1990) i Flora dels Països Catalans (1990) pel que fa a l’agregat d’ A. hybridus L. Aportem noves cites dels dos híbrids citats per aquest territori ja que aquests tàxons han aparegut en certs punts i pot ser que ho facin en d’altres, pel fet que són oportunistes i colonitzen ràpidament sòls degradats, abandonats i marginals.

Els Amaranthus tenen la seva major diversitat d’espècies al continent americà i concretament als tròpics, no però significa que no en tinguem representants als Pirineus. Els dos tàxons autòctons existents al territori són Amaranthus blitum L. subsp. blitum i Amaranthus graecizans subsp. sylvestris (Vill.) Brenan. Les espècies al·lòctones d’Amaranthus a Europa han anat apareixent en el temps degut al transport de mercaderies i la jardineria. Per altra banda, degut a processos d’hibridació, s’han format nous híbrids fora de la seva àrea nativa, com seria el cas d’ A.×ozanonii Thell. i A.×ralletii Contré; dos tàxons amb problemàtica nomenclatural ja que han rebut diferents noms en la literatura segons el país. En aquest estudi aportem una llista actualitzada de tàxons presents als Pirineus sud‑orientals a partir de la revisió de material d’herbari. S’ha seguit un criteri taxonòmic actualitzat respecte Flora iberica (1990) i Flora dels Països Catalans (1990) pel que fa a l’agregat d’ A. hybridus L. Aportem noves cites dels dos híbrids citats per aquest territori ja que aquests tàxons han aparegut en certs punts i pot ser que ho facin en d’altres, pel fet que són oportunistes i colonitzen ràpidament sòls degradats, abandonats i marginals.

Els Amaranthus tenen la seva major diversitat d’espècies al continent americà i concretament als tròpics, no però significa que no en tinguem representants als Pirineus. Els dos tàxons autòctons existents al territori són Amaranthus blitum L. subsp. blitum i Amaranthus graecizans subsp. sylvestris (Vill.) Brenan. Les espècies al·lòctones d’Amaranthus a Europa han anat apareixent en el temps degut al transport de mercaderies i la jardineria. Per altra banda, degut a processos d’hibridació, s’han format nous híbrids fora de la seva àrea nativa, com seria el cas d’ A.×ozanonii Thell. i A.×ralletii Contré; dos tàxons amb problemàtica nomenclatural ja que han rebut diferents noms en la literatura segons el país. En aquest estudi aportem una llista actualitzada de tàxons presents als Pirineus sud‑orientals a partir de la revisió de material d’herbari. S’ha seguit un criteri taxonòmic actualitzat respecte Flora iberica (1990) i Flora dels Països Catalans (1990) pel que fa a l’agregat d’ A. hybridus L. Aportem noves cites dels dos híbrids citats per aquest territori ja que aquests tàxons han aparegut en certs punts i pot ser que ho facin en d’altres, pel fet que són oportunistes i colonitzen ràpidament sòls degradats, abandonats i marginals.