A genetic history of the Balkans from Roman frontier to Slavic migrations

Abstract

The rise and fall of the Roman Empire was a socio-political process with enormous ramifications for human history. The Middle Danube was a crucial frontier and a crossroads for population and cultural movement. Here, we present genome-wide data from 136 Balkan individuals dated to the 1st millennium CE. Despite extensive militarization and cultural influence, we find little ancestry contribution from peoples of Italic descent. However, we trace a large-scale influx of people of Anatolian ancestry during the Imperial period. Between 250 and 550 CE, we detect migrants with ancestry from Central/Northern Europe and the Steppe, confirming that ‘‘barbarian’’ migrations were propelled by ethnically diverse confederations. Following the end of Roman control, we detect the large-scale arrival of individuals who were genetically similar to modern Eastern European Slavic-speaking populations, who contributed 30%–60%of the ancestry of Balkan people, representing one of the largest permanent demographic changes anywhere in Europe during the Migration Period.

L'ascens i la caiguda de l'Imperi Romà va ser un procés sociopolític amb enormes repercussions per a la història de la humanitat. El Danubi Mitjà va ser una frontera crucial i un punt de trobada per al moviment de població i cultural. Aquí presentem dades genòmiques de 136 individus dels Balcans datats del primer mil·lenni de l’era comuna. Malgrat una militarització extensa i una influència cultural significativa, trobem poca contribució d’ascendència de pobles de descendència Itàlica. Tot i així, rastregem un afluixament a gran escala de persones amb ascendència anatòliana durant el període imperial. Entre els anys 250 i 550 de l’era comuna, detectem migracions amb ascendència del centre/nord d’Europa i de la estepa, confirmant que les migracions ‘‘bàrbares’’ estaven impulsades per confederacions ètnicament diverses.Després de la fi del control romà, detectem l'arribada a gran escala d'individus genèticament similars a les poblacions eslaves d'Europa de l'Est actuals, els quals van contribuir amb un 30%–60% de l'ascendència dels pobles balcànics, representant un dels canvis demogràfics permanents més grans a qualsevol lloc d'Europa durant el període de les migracions.

El auge y la caída del Imperio Romano fue un proceso sociopolítico con enormes repercusiones para la historia de la humanidad. El curso medio del Danubio fue una frontera crucial y un cruce para el movimiento poblacional y cultural. Aquí, presentamos datos genómicos de 136 individuos de los Balcanes fechados en el primer milenio de nuestra era. A pesar de la extensa militarización y la influencia cultural, encontramos poca contribución genética de pueblos de ascendencia itálica. Sin embargo, rastreamos un gran flujo de personas con ascendencia anatolia durante el período imperial. Entre 250 y 550 d.C., detectamos migrantes con ascendencia del centro/norte de Europa y de las estepas, lo que confirma que las migraciones de los «bárbaros» fueron impulsadas por confederaciones étnicamente diversas.Tras el fin del control romano, detectamos la llegada a gran escala de individuos que eran genéticamente similares a las poblaciones eslavas de Europa del Este actuales, quienes contribuyeron con el 30 %–60 % de la ascendencia de los pueblos balcánicos, representando uno de los mayores cambios demográficos permanentes en cualquier lugar de Europa durante el período de las migraciones.